Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79212 | Font de la carretera de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-carretera-de-vic | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Element urbà amb funcionalitat de font pública consistent en un piló de formigó format per diversos cossos sobreafegits verticalment. A la base hi trobem un cos formant un graó quadrangular de 20 cm d'alçada per 170 cm de llarg x 170 cm d'ample sobre el qual es recolzaran la resta. Sobre el graó s'aixeca un basament de 45 cm d'alçada x 118 d'amplada x 118 cm de llargada. Aquest basament resta obert al cantó de migdia, mirant a la crta. De Vic, ocupant l'espai un aberaudor semicircular metàl·lic amb una aixeta que és el lloc de sortida de l'aigua. Sobre la base es situa un pilar monolític amb forma trapezoïdal, de 135 cm d'alçada x 77 cm d'amplada a la part inferior x 70 cm d'amplada a la part superior. Sobre aquest pilar recau un gran capitell de formigó, que sobresurt del conjunt, i sobre el qual recau un element en forma d'ornament floral semblant a un acroteri, format per quatre fulles que es recolzen sobre un peu. Al cantó de migdia, afegit al pilar, trobem una llosa metàl·lica conmemorativa on es llegeix el següent text: 'Donació dels fills d'aquest poble residents a Barcelona. Abril 1914'.</p> | 08213-7 | Sant Fruitós de Bages.Cantonada del carrer Sant Benet i crta. De Vic (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El municipi de Sant Fruitós s'ha caracteritzat al llarg del temps com un municipi debilment drenat, que aprofitava les aigües de dos rierols (riu d'Or i Torrent Bo). La necessitat de comptar amb un sistema propi d'avituallament d'aigua s'incrementà al tombant del segle XX. El 14 de desembre de 1912 l'Ajuntament del municipi va aprovar el subministrament de l'aigua mitjançant la contractació per ploma. El 1913 es va construir un dipòsit a les Brucardes i l'aigua del riu Llobregat es pujava des de la Tolega, per mitjà d'un motor de carbó. El 13 d'abril de 1914 es va inaugurar oficialment, amb una gran festa, la nova portada d'aigües i es va beneir la nova font pública instal·lada a la carretera de Vic, donació dels fills del poble residents a Barcelona. GRANDIA-RUIZ (2001:53)</p> | 41.7505900,1.8728600 | 406289 | 4622699 | 1914 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79212-foto-08213-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79212-foto-08213-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclós a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 23 | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79214 | Cal Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sala-2 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres a la línia de la Crta. De Vic (N-141-c) dins del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer pis i golfes, aixecat segurament en maó, amb la façana principal afegida, arrebossada i pintada de color groc. L'orientació de la façana principal és a migdia, seguint la línia de la crta. de Vic, i dotada amb el núm. 109. Possiblement es tractés d'una antiga casa que formava part del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, però cal pensar que la casa original ha sofert nombroses reformes, restant com a únic element visible digne de considerar la façana principal. Es tracta d'una façana oberta a la planta baixa per un portal central que permet l'accés a la vivenda, conformat per un arc molt rebaixat realitzat en ciment. A banda i banda del portal, s'obren dos finestrals rectangulars, disposats verticalment, rematats a la part superior per un arc de mig punt rebaixat, i protegides per una reixa externa. Un sòcol de grans proporcions cobreix part de la planta baixa. Es tracta d'un sòcol realitzat en ciment on s'han dibuixat les línies imitant pedra. El primer pis s'obre amb un balcó central situat sobre el portal d'entrada, i dues finestres rectangulars allindades. Sobre el primer pis es situen dues motllures horitzontals que recorren tota la façana. Entre aquestes dues línies s'han situat les obertures del pis de les golfes consistents en una peça rectangulars oberta amb dos cercles. El nombre total d'aquestes obertures és de tres. Sobre la segona motllura s'aixeca el frontó de la façana que remata la part superior. Es tracta d'un frontal format per tres ondulacions, essent més elevada la central que les dues laterals. La part superior d'aquestes ondulacions s'ha recobert amb una línia de peces de ceràmica que combina els colors verd i groc. Per darrera d'aquest frontal s'observa l'existència d'un altre pis sobreaixecat al nivell primitiu de la casa.</p> | 08213-9 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 109 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Es tracta sens dubte d'una de les cases del poble de Sant Fruitós aixecades a principis del segle XX, seguint la línia de la crta. de Vic. Havia estat tocineria i seu de la Granja Sala, de la qual va rebre el nom.</p> | 41.7519300,1.8773200 | 406661 | 4622843 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79214-foto-08213-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79214-foto-08213-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79214-foto-08213-9-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 25 | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79215 | Torre dels Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-batlle | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | <p>Casa residencial ubicada a la confluència de l'antic camí de Sant Fruitós a Santpedor, que menava al cementiri, amb la carretera de Sallent, actual C-16. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, amb un seguit de cossos adossats a les quatre façanes que amplien el cos central de la casa. Aquest cos central es troba cobert a quatre aigües, amb la presència d'una torre quadrangular central que s'alça al mig de la teulada. La resta de cossos adossats mantenen una alçada inferior a la del cos central, per tant no desvirtuen la seva planta a nivell òptic. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que envolta el conjunt i crea un espai interior que fa les funcions de pati i jardí. La façana principal es troba orientada al Nord, encarada a la carretera de Sallent C-16. La presència de vegetació no ha permès apreciar les característiques de l'entrada principal, però sí que destaquen un seguit de finestrals rectangulars que s'obren al primer i segon pis de forma molt ordenada. Els del segon pis són de menor tamany que els del primer pis. La façana de llevant manté unes característiques similars a la façana nord, però a diferència d'aquesta se li ha adossat una escalinata al davant que permet l'ascens directament al primer pis. Sota l'escalinata s'ha obert una porta auxiliar, i s'ha enrajolat l'espai format un trencadís, que cobreix un banc corregut adossat a la paret amb formes ondulades i una font adossada a la paret. Tot el conjunt de l'escalinata i els baixos, s'ha fet donant un aire modernista al conjunt. La façana de migdia s'obre amb una petita porta auxiliar a la planta baixa, i un seguit de finestrals al primer i segon pis, amb les mateixes característiques que els de la resta de façanes. La façana de ponent no s'ha pogut observar. Com s'ha explicat anteriorment, la casa compta amb un seguit de cossos adossats que amplien la superfície habitada, però desfiguren parcialment la visió neta de les façanes. Es tracta bàsicament d'un cos rectangular adossat a la cantonada S-E de la casa. És de planta baixa i primer pis, i s'obre amb una tribuna formada per un seguit de grans finestrals a l'alçada del primer pis. També compta amb un altre cos de similars característiques que s'extén al llarg de la cantonada N-E de la casa. Com a element destacable, cal mencionar l'existència de la torre. Es tracta d'un element quadrangular que sobresurt del conjunt, i es troba capçada per un petit terrat superior protegit per una balustrada que envolta el perímetre de la torre. Compta amb un seguit de quatre finestrals- un per façana- ubicats ben bé sota la balustrada. Les fotografies antigues indiquen que aquest edifici ha sofert nombroses reformes al llarg del temps. Històricament és manifesta la presència d'un antic mas anomenat 'Mas' en aquesta zona, que serví de base a la casa. Una antiga fotografia, possiblement de la dècada del 1920 permet observar la Torre tal i com és actualment amb la torre característica, però s'observa com encara manté l'antiga façana posterior del mas encarada a llevant, precedida per un cobert a la planta baixa. En aquesta fotografia s'aprecia que les façanes nord i migdia, amb els cossos adossats ja existien. Aquest testimoni gràfic permet deduir que fou amb posterioritat, segurament a finals de la dècada del 1920 quan foren enderrocats les restes de l'antic mas, i se li afegí la façana de llevant tal i com avui s'aprecia, amb l'escalinata que ascendeix i la part inferior del banc i la font d'imitació modernista. Interiorment no s'ha pogut reproduir els detalls, ja que els propietaris han denegat la seva col·laboració amb l'inventari.</p> | 08213-10 | Sant Fruitós de Bages.Torre dels Batlle, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de la Torre dels Batlles cal trobar-lo en el mas anomenat 'El Mas'. A mitjans del segle XIX, Marià Batlle anomenat 'Onofre Batlle', comprà l'antic mas i el convertí en el casal actual. Es tractava d'una casa aixecada amb finalitats residencials i de lleure. La presència d'aquest tipus de torres quadrangulars sobre la teulada ja indica el seu ús recreatiu. Fou la casa natal del missioner jesuïta Lluís Espinalt, assassinat a Bolívia. Els propietaris actuals la mantenen com a segona residència.</p> | 41.7545200,1.8674800 | 405847 | 4623141 | 1870 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 26 | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79216 | Mas les Brucardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-brucardes | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI-XXI | <p>Edifici format per les dependències que antigament conformaven el Mas Brucardes. Malgrat que es considera que es tracta d'un dels masos més antics del terme de Sant Fruitós, documentat des del segle XI, l'edifici que actualment s'aprecia té segurament els seus orígens als voltants del segle XVI, i fou possiblement aixecat sobre la construcció primerenca del Mas Brucardes. Actualment es tracta d'un edifici de planta rectangular, on pot apreciar-se clarament una primera fase constructiva del segle XVI, de planta quadrangular, i una ampliació posterior en direcció a ponent de finals del segle XVIII, configurant l'actual planta rectangular. La coberta és feta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, lleugerament desviat a migdia, segurament resultat d'alguna ampliació. El tram ampliat a finals del segle XVIII, es diferencia de la resta per tenir una coberta inclinada en direcció a ponent. La construcció de l'edifici és feta en pedra de diferents mides, constituint un tipus de parament irregular. Part de la façana nord s'ha arrebossat amb ciment pòrtland. Segons informació oral facilitada pel propietari, l'arrebossat es realitzà degut a que es tractava d'un tipus de parament molt dolent, on es barrejava pedra i tovot. L'edifici compta amb planta baixa i primer pis, malgrat que un tram ha estat recrescut amb unes golfes. La façana principal es troba orientada a ponent. A l'interior de la casa es conserva el parament de la façana originària de la casa, on encara pot apreciar-se un gran portal adovellat que permetia l'accés. Actualment aquesta façana i aquest portal es troben integrats amb els murs interiors de la casa. La façana actual, producte de l'ampliació sobre ponent precedida per un pati. A escassos metres fou aixecat un cobert, que posteriorment es tancà empalmant amb la casa mitjançant un mur a migdia i un altre al nord, creant un pati interior que precedia la façana principal. L'accés al pati i per tant a les estances de la casa es feia mitjançant un portal obert al mur de migdia. La façana principal de la casa s'obre amb un portal rematat amb una arcada molt rebaixada feta amb grans lloses de pedra. Al primer pis s'obren actualment un seguit de set finestrals rematats amb un arc de mig punt, que foren oberts durant la última reforma de la casa a la dècada del 1960. La façana de migdia conserva trets de la casa originària, i s'obre amb un seguit de finestres quadrangulars i petits finestrons a l'alçada del primer pis. D'aquesta façana destaca especialment un seguit de 3 contraforts que apuntalen l'edifici. Un d'ells- el del mig- és original de la casa, metre que els altres dos foren afegits durant les reformes del 1960. L'escala d'accés al primer pis de la part d'ampliació, també fou afegida durant aquesta darrera reforma. La façana de llevant manté també part dels trets originals. Destaca l'existència d'un portal allindat a la planta baixa, al qual s'accedeix amb mitjançant una rampa artificial feta amb terra i actualment enjardinada. Es tracta de la porta a la qual s'accedia en carruatge, i per on entraven les portadores carregades amb la verema. Darrera d'aquesta porta s'ubiquen les tines. Destaquen també un seguit de tres finestres quadrangulars a l'alçada del primer pis. A la cantonada S-E de la casa foren adossats al seu dia un seguit de coberts de diferents alçades destinats a les feines agrícoles. La façana Nord de la casa es troba parcialment arrebossada i fou sobreaixecada amb un pis destinat a golfes durant les reformes dels anys seixanta. Compta amb un seguit de finestrons que s'obren al primer pis, i una altra sèrie al pis de les golfes. Com a element arquitectònic destacable cal mencionar la presència d'un seguit de cinc contraforts que apuntalen la casa. Un seguit de coberts exteriors ubicats a uns metres a migdia de la casa acaben de completar el conjunt.</p> | 08213-11 | Montpeità. Plaça de l'Hostal, s/n. Urb. Vista Alegre de les Brucardes (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens del mas Brucardes cal cercar-los a inicis de la repoblació del terme i l'aparició dels primers masos i vil·les. El nom originari del mas 'Brucart', prové amb tota seguretat de l'antropònim del seu fundador o dels primers propietaris. En aquest període Bernat Brocard hi apareix com a afrontador, i com a propietari d'un alou i una vinya al Montpeità, i així apareixerà fins el 1079. SALVADÓ (2003:237). Un examen detingut de la documentació d'aquest període permet comprovar que aquest turó del Montpeità es trobava completament conreat, en la seva majoria plantat de vinya, i intensament poblat. L'existència d'un mas anomenat 'Brocard'no es constata fins el 1148, amb el nom de 'Casal Brocard' . SALVADÓ (2003:237). L'any 1183, dues famílies es repartien, a parts iguals, una propietat anomenada les Coromines Brocardes. Aquesta propietat era de la parròquia de Sant Benet i no de la de Sant Fruitós SALVADÓ (2003:238). Durant el segle XIII el mas apareix molt més ben documentat amb un total de vuit pergamins del fons de sant Benet de Bages, entre els anys 1235 i 1299. L'any 1248 Guillem Brocardes apareix com a hereu del mas, la qual cosa ens indica que el nom original del mas procedent d'un antropònim, ja s'havia convertit en cognom. SALVADÓ (2003:239). El 1299, Guillem, fill de la difunta Estefania Brocardes, va subscriure com a testimoni en un document. Amb l'entrada del segle XIV el panorama es complica. L'hereu Francesc Brocard o Brocardes, que apareix per primera vegada com a testimoni l'any 1301, casat amb Guillema, consta com a difunt ja el 1327. El succeí la seva filla Elisenda, casada amb Guillem, que prengué el cognom de Brocard. El fill de la parella anomenat Guillem Brocard, heretà el mas i inaugurà un període molt ben documentat. L'any 1342, aquest mateix personatge arrendà el forn del monestir de Sant Benet de Bages. SALVADÓ (2003:239). L'any 1444 l'hereu del mas era Bernat, i sembla ser que també comptava amb el mas Pla. Al fogatge del 1515 hi consta Jaume Brocart. Al segle XVI el mas Brocat apareix en el llistat de masos de Sant Fruitós, que havien de pagar les rendes als oficis de la sagristia del monestir de Sant Benet. SALVADÓ (2003:257). Malgrat aquesta perduració en el temps, el gran moment d'expansió econòmica del mas foren els segles XVIII i XIX, aprofitant l'auge del conreu de la vinya i els molts ingressos que això reportà als propietaris dels masos. Aquesta bonança econòmica fou aprofitada pels propietaris pel iniciar reformes al mas i donar-li l'aspecte i fisonomia actual. A principis del segle XX el mas restà en mans de la pubilla de la casa, Sabina Brucart. Aquesta es va casà amb Martí Iglésias, pagès originari del mas Feixes de Sant Martí de Torruella. Martí Iglésias, s'havia vengut el mas Feixes i havia comprat el mas Perramon a la sagrera de Sant Iscle. Aquesta casa passà ser coneguda com ca l'Iglésies. Quan Martí Iglésies es va casar amb Sabina Brocart, va vendre el mas Perramon, i van passar a residir al mas de les Brucardes, conreant les terres del mas i explotant la vinya. A la dècada del 1960 el propietari va optar per deixar els conreus, parcel·lar l'entorn immediat al mas i crear la urbanització de segona residència coneguda com 'Les brucardes'. El mas fou convertit en restaurant i hostal. Actualment el propietari és el seu fill Josep Iglésies, i el restaurant es troba arrendat.</p> | 41.7395900,1.8849600 | 407279 | 4621465 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79216-foto-08213-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79216-foto-08213-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79216-foto-08213-11-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 27 L'interior de la casa ha estat adaptada com a restaurant, però s'ha mantingut de forma original a la planta baixa, conservant l'embigat de fusta original, així com les portes d'accés a les estàncies, amb grans llindes de pedra. A l'interior de la planta baixa també es conserva el celler, amb un total de dos grans tines. També a l'interior s'hi conserva una col·lecció de 16 boicois de fusta, així com tres grans botes de roure. Una d'elles du la data gravada de 1724. A l'exterior de la casa s'observen un seguit de 2 grans piques de pedra de 117 cm de diàmetre x 70 cm d'alçada i 140 cm de diàmetre x 50 cm d'alçada. També dues grans rodes de molí de pedra de 77 cm de diàmetre x 37 cm d'alçada i 87 cm de diàmetre x 28 cm d'alçada. També dos corrons de 106 cm de llarg x 22 cm d'alçada. La casa conserva documentació antiga que no ha pogut ser vista durant la visita. També es té constància de que el propietari de la casa té una molt interessant col·lecció de ceràmica catalana dels segles XVI a XIX. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79220 | Mas Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-oliveres | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI-XXI | <p>El mas Oliveres és format per l'edifici principal que conforma la casa de Can Oliveres, una altra casa aixecada uns metres a migdia utilitzada com a casa dels masovers, i altres elements annexos, com és el cas de dues grans xemeneies properes, pertanyents a una antiga alcoholera i a un molí de vent. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que envolta el mas, el delimita dels camps propers, i crea un espai interior en forma de pati. L'accés al conjunt és a través d'una porta de ferro que s'obre a ponent del mur i dóna a la façana principal. La casa principal és un edifici de planta quadrangular amb coberta a doble vessant, i carener perpendicular a la façana i coronat per una torreta de dos pisos, acabada en un terrat. Els murs són de mamposteria irregular i arrebossat posteriorment amb ciment pòrtland. Consta de planta baixa i dos pisos. A la façana principal, orientada a ponent, hi ha el portal d'accés que és de llinda en arc rebaixat, i té picaportes de ferro imitant lleons. Al primer pis s'obren un seguit de tres finestres i dos balcons centrals, i al segon pis, cinc finestres de diferents mides, essent més grans les centrals. Totes aquestes finestres de la façana principal són fetes amb llindes monolítiques de pedra picada. A la façana de migdia destaca l'existència d'una gran balconada que s'extén al llarg de tota la façana, a l'alçada del primer pis. Aquest balcó corregut està suspès sobre mènsules de pedra. S'accedeix al balcó per cinc portes adossades, que ocupen l'espai central de la façana, i que són coronades per un arc de mig punt. Al segon pis destaca l'existència d'una galeria porxada oberta formada per un cinc grans arcades d'arc de mig punt. La façana de ponent té un gran cobert s'adossat a l'alçada de la planta baixa i impedint-ne una visió completa. S'aprecien tot de petits finestrons al segon pis. La torre que sobresurt i corona l'edifici és de dos pisos; al segon pis hi ha una finestra a cada façana, són de llinda en arc de mig punt, i decorades amb un guardapols. El terrat superior de la torre és protegit amb una balustrada de columnetes molt atapeïdes. Tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior de la casa, a través de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, es té constància de l'existència d'un pati porxat dins les dependències de la casa (de 4 m x 40 m x 40 m); és un pati exterior, adossat al cantó nord del mas. Té tres cares porxades d'obra arrebossada. La base de les columnes és alta (80 cm), de secció quadrada. El fust de 40 cm de diàmetre i 1,40 m. d'alçada. Totes compten amb un estret capitell on descansa un arc de mig punt. Sobre els arcs hi ha una balustrada formant una decoració en gelosia. El mur que tanca la porxada acaba amb una decoració dentada, en forma de dents de serra fets amb maó. A escassos metres a migdia de la casa s'ubica un altre edifici que antigament devia fer la funció de residència dels masovers. Es tracta d'una casa de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, malgrat que la seva alçada és inferior a la casa principal, ja que es troba aixecada en un desnivell del terreny. La construcció és feta en parament de pedra irregular, i es troba arrebossada exteriorment amb ciment pòrtland. Aquest edifici manca de qualsevol tipus d'element ornamental. Com a elements complementaris al mas destaca l'existència de dues grans xemeneies. La primera d'elles es troba dins el recinte murat del mas i pertany al que havia estat una antiga alcoholera. Es tracta d'una xemeneia pentagonal que s'assenta sobre un petit edifici que li fa de base. Degut a que no s'ha pogut accedir a l'interior del recinte, no es pot precissar més la descripció. Una segona xemeneia està ubicada uns metres a migdia, fora del perímetre murat del mas, i corresponia a un antic pou d'aigua. És de planta quadrangular atalussada amb la base més ampla, que es va estretant a mida que s'eleva.</p> | 08213-15 | La Vall dels Horts. Mas Oliveres s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El mas Oliveres és sens dubte un dels masos més antics i més importants econòmicament del terme de Sant Fruitós de Bages. La primera referència documental apareguda referida a un mas anomenat 'Olivera' data del 1109, la següent referència documental apareix el 1295. A partir del segle XIV, i almenys fins el segle XVII, s'ha de diferenciar entre el mas Oliveres i el mas Oliver. Aquest darrer exisití almenys fins el segle XVII. Al segle XIII compta amb una part de les terres del mas Om. Al fogatge del 1497 apareix com un dels masos de la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. El 1553 com a decarant del mas Oliveres apareix un personatge anomenat Antoni Oliveres SALVADÓ (2003:292) En un llevador de rendes de l'Abadia de Sant Benet del segle XVI, es reconeix que el mas Oliver, pagava al monestir una lliura i 4 sous, quatre quarteres de forment, cinc quarteres d'ordi i civada i quatre gallines . SALVADÓ (2003:232) Al capbreu del segle XVIII, apareix referenciat com un mas pertanyent a la parròquia de Sant Genís de la vall dels Horts i novament amb el nom d'Oliveres. PLANS I MAESTRA (2003:91-105). Arquitectònicament l'edifici actual es correspon amb tota probablitat la segle XVIII, moment de gran activitat econòmica derivada de la vinya. Al segle XIX sofrí algunes transofrmacions, segurament la construcció de la torre quadrangular sobre la teulada i el porxo de la façana nord. Els propietaris actuals afirmen haver mantingut el seu aspecte original sense haver efectuat reformes. Tot sembla indicar que aquest mas fou propietat de la família Oliveres fins a la dècada del 1980, en què fou adquirit pels actuals propietaris.</p> | 41.7664300,1.8844600 | 407276 | 4624445 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79220-foto-08213-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79220-foto-08213-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79220-foto-08213-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 45. El pati porxat del mas de les Oliveres apareix amb el nº 46, i la sínia i pou del mas Oliveres amb el nº 47. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79222 | Sant Jaume d'Olzinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-dolzinelles | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XII | <p>Es tracta d'una església d'estil romànic bastida el segle XII (1ªmeitat), amb les parets llises i desproveïdes d'ornamentacions. La seva simplicitat i monotonia només són trencades per un finestral obert al centre i que presenta les característiques pròpies de l'època: doble esqueixada i acabat amb un arc de mig punt adovellat. La seva planta mostra un edifici molt simple, format per una nau i un absis semicircular al cantó de llevant. La nau està coberta amb volta de canó i l'absis amb volta d'un quart d'esfera. Un simple ressalt interposat entre aquests dos cossos fa la gradació i obre definitivament l'absis. La porta actual d'accés és d'època moderna i se situa al mur de migjorn, però ocupant el mateix lloc que havia ocupat el portal primitiu. D'aquell encara persisteix un tret característic com és l'arc de mig punt adovellat present en el seu acabament. Per últim, a la part superior i a la banda dreta de la porta hi ha una obertura rectangular moderna. El mur de ponent és coronat per un campanar que s'aixeca mitjançant una paret de dues obertures, sense encaixar amb l'estructura del temple. Al mateix mur i sota el campanar hi ha una finestra quadrada que se suma a les reformes de què fou objecte l'edifici. Aquest mur s'uneix al mas que li fa costat per mitjà d'una arcada sobre la qual reposa un cos d'edifici modern. A més dels afegitons descrits, hom desfigurà aquesta església sobrealçant els murs de la nau, reestructurant el mur de ponent i enguixant els paraments interiors, on també va construir-hi un petit cor. A l'inici del mur de tramuntana encara es conserva, a manera de sagristia o capella, la capçalera o santuari pre-romànic del temple anterior. Es tracta d'un petit edifici de planta rectangular, cobert interiorment amb volta de pedra i revestit exteriorment amb una teulada de doble vessant. A l'interior, la coberta presenta una estructura irregular, puix que ha estat feta amb lloses disposades unes damunt les altres. A la part superior i desplaçada un xic del centre hi ha una finestra monolítica d'una sola esqueixada, amb una obertura allargada i d'angles arrodonits. L'aparell és fet amb blocs de pedra desbastats a cops de martell i de mides diferents, que es disposen irregularment, sense formar filades. Encara que aquesta edificació es presenti com una construcció pre-romànica, hi ha certs dubtes al respecte. La construcció sembla que s'adapti a l'edifici romànic com ho demostren els punts de juntura entre ambdues. Aquest fet fa pensar en una possible refecció posterior a partir d'elements originals enderrocats sobre els fonaments subsistents que donen la planta actual . L'absis pre-romànic ha estat remodelat i l'estructura actual no es correspon exactament amb la primitiva.</p> | 08213-17 | Olzinelles. Mas Olzinelles s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta església era situada dins l'antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona del Camp de Bages i al lloc d'Olzinelles. El lloc d'Olzinelles apareix documentat a partir de l'any 978, en una butlla del papa Benet VII al bisbe de Vic, Froia, quan en una delimitació del terme de la ciutat de Manresa apareix el nom d'Alsinelles. L'any 1022, en l'acta de consagració de Santa Maria de Manresa, es torna a dir que el seu terme va per Ulzinellas fins al riu Llobregat. Olzinelles era un predi on el segle X s'aixecà una església pre-romànica, de la qual, en renovar-se l'edifici del segle XII, només ha restat la capçalera, en part remodelada. L'església no és esmentada fins l'any 1086, quan Bernat Bernat empenyorà a Folc Amalric, a la seva muller Bonadona i al fill, Berenguer Folc, l'alou que tenia al territori de Sant Jaume d'Olzinelles, excepte el que ja havia donat al monestir de Santa Maria de l'Estany, amb la condició que podia redimir l'empenyorament quan volgués. Aquest era compost per la meitat de l'església, la sagrera i terres i vinyes. Tot i que en aquest moment no dóna detalls de l'alou, aquest era compost per la meitat de l'església, la sagrera, la terra i les vinyes. Com que l'emponyorament no es redimia, el 1121 la vídua de Berenguer Folc, Ermengarda, i el seu fill, Bernat, donaren al monestir de Sant Benet de Bages, la meitat de l'església de Sant Jaume d'Olzinelles, les terres i la sagrera. Però al mateix temps, al moment de la seva mort, Bernat, va fer donació a la canònica de l'Estany, a més de la meitat que ja havia donat, l'altra meitat. Per aquest cas, calgué l'arbitri del prior de Sant Pere de Casserres, el qual concedí l'altra meitat a l'Estany. Així, a l'acta de consagració de Santa Maria de l'Estany, de l'any 1133, Sant jaume d'Olzinelles figurava com a propietat d'aquest monestir. L'abat de l'Estany, per tal de completar el seu domini de la parròquia, el 1420 comprà, a carta de gràcia, al rei Alfons IV la quadra d'Olzinelles en franc alou de 300 florins. El domini de la canònica de l'Estany sobre la parròquia va arribar fins l'any 1592 quan passà a domini episcopal. L'any 1685 tenia com a sufragània l'antiga parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. Ambdues parròquies eren assistides per un sol rector que no residia en cap de les dues, potser per manca de rectoria. La seva funció com a parròquia la conservà fins el 1903, quan es traslladà aquesta funció al nou temple aixecat a la colònia del Pont de Cabrianes. En aquells moments, Sant Jaume d'Olzinelles restava molt apartat del nucli principal d'habitants que era la colònia, i era dificultós assistir als oficis, essent més pràctic aixecar un nou edifici prop de la població.</p> | 41.7739700,1.8971700 | 408343 | 4625269 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79222-foto-08213-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79222-foto-08213-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79222-foto-08213-17-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 28 | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79223 | Sant Sebastià de les Brucardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-de-les-brucardes | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI-XVIII | <p>Capella del mas d'una sola nau, amb absis semicircular a la capçalera. No es tracta d'un absis continu, sinó que el mur resulta interromput fent un petit escaire, sortint l'absis uns centímetres més a l'interior del mur. És aixecada amb murs de mamposteria irregular en pedra, reforçat amb totxana. La coberta és de volta de totxo a l'interior i a doble vessant amb teula a l'exterior, amb un portal d'entrada de ½ punt adovellat. L'edifici manca de decoració escultòrica exterior. L'aparell és irregular, unit amb ciment pòrtland, i l'estructura i aparença li dóna un aire romànic, malgrat ser més moderna. L'interior es troba enguixat, i destaca l'existència d'una figura de Sant Sebastià també de moderna factura. La última restauració fou feta l'any 2005.</p> | 08213-18 | Montpeità.Mas les Brucardes s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència d'un mas anomenat 'Brocard'no es constata fins el 1148, amb el nom de 'Casal Brocard' . SALVADÓ (2003:237). Malgrat la constatació documental al llarg dels segles de la presència d'aquest mas, no es té notícia de la capella. Segurament la seva construcció degué ser iniciada entorn al segles XV -XVI. Es degué tractar d'un tipus de capella privada lligada al culte personal de la família Brucart resident al mas. En el llibret guardat al mas, consta que el 18 de 1754 l'ermita fou renovada. Durant el transcurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), l'església fou cremada juntament amb la imatge del Sant Patró que la presidia -Sant Sebastià-. L'any 2005 fou restaurada pels propietaris del mas Les Brucardes.</p> | 41.7390400,1.8834700 | 407154 | 4621405 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79223-foto-08213-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79223-foto-08213-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79223-foto-08213-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 29 | 98|116|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79225 | Església de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-fruitos-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XII-XVIII | <p>L'edifici de l'església parroquial de Sant Fruitós de Bages és actualment fruit d'unes obres importants que es feren al segle XVII a un edifici d'època romànica, del qual s'aprofitaven alguns elements. Serien d'aquest període els murs de la nau amb la seva coberta. L'església actual és un edifici de planta de creu llatina, que presenta un creuer que culmina amb un cimborri de grans dimensions. La capçalera és exteriorment rectangular. El parament exterior és regular i ben tallat, destacant els carreus de la base del temple i de la torre que són de més gran tamany, segurament reaprofitats del temple romànic. La façana principal es troba orientada a ponent, destacant la presència d'un portal de ½ punt obrat amb unes dovelles dobles molt ben tallades. Sobre el portal s'obre un petit ressetó, i a sobre d'aquest un finestral rectangular de proporcions molt estretes rematat amb un arc de mig punt. La façana manca totalment de decoració escultòrica. Al cantó NE s'alça un campanar de torre quadrada que resulta ser possiblement l'element visualment més destacable del conjunt. Es tracta d'un campanar obert a la part superior per dos finestrals al cantó de llevant i ponent, on s'ubiquen les campanes, i rematat a la part superior per dues voltes ogivals entrecreuades. Interiorment l'espai ha estat dividit en tres naus mitjançant un seguit de dues arcades de ½ punt a banda i banda que es recolzen en un pilar i que donen accés a les naus i capelles laterals. Les capelles estan dedicades al cantó esquerre al Sant Crist i al Sagrat Cor i al cantó dret a Sant Isidre i Sant Antoni. A l'extrem dels braços del creuer trobem altars dedicats a la Immaculada Concepció i a Sant Josep. Presideix l'altar la imatge de Sant Fruitós. En tots els casos es tracta d'imatges de guix de moderna facturació. La decoració interior és d'estil neoclàssic, parcialment enguixada i pintada en colors clars, que li dóna un caràcter unitari. Com a element destacable cap mencionar un seguit de culs de llàntia en forma de volutes vegetals que rematen els arcs torals que reforcen la coberta. L'il·luminació interior ve donada per un seguit de vuit finestres obertes a la base del cimbori i el finestral de la façana.</p> | 08213-20 | Sant Fruitós de Bages. Pl. Sant Josep, 4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El lloc de Sant Fruitós apareix documentat a partir de l'any 942, data en què se cita el nom de Sant Fruitós amb la forma de Sancto Frictoso. L'església no apareix esmentada directament fins el 1002. SALVADÓ (2003:564). La categoria de parròquia és citada el 1038. Sense sortir del mateix segle XI, podem saber quelcom de com era o que hi havia a l'interior de l'església. En un document del 1061, Ramon, Bertran i Enguilrada, marmessors de Sendred, fan jurament a l'altar de Sant Maurici, fundat a l'església de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:564). A partir del 1063 es documenta l'existència d'una sagrera al voltant de l'església. Aquest temple fou una donació senyorial de la família Calders . En dues donacions (1075 i 1086) passà a domini del monestir de Sant Benet. Al segle XII s'hi feren algunes reformes i en els segles XVII-XVIII s'hi feu una remodelació important. Tradicionalment l'església parroquial de Sant Fruitós, acollí les relíquies dels màrtirs Sant Fruitós, Santa Agnès i Sant Maurici. Un inventari del 1372 fa referència a l'existència de tres altars dins l'església amb sengles advocacions, dels objectes litúrgics i artístics que contenien, fent referència a l'existència de dites relíquies. Tradicionalment, dites relíquies foren reclamades per la canònica de Santa Maria de Manresa, on foren traslladades en processó solemne, donant lloc a una de les tradicions orals més importants de Sant Fruitós. Durant els darrers cinquanta anys s'ha reformat el terra de l'església, s'ha fet el presbiteri nou i s'ha restaurat el Cor. La façana també fou netejada després dels aldarulls de la Guerra Civil (1936-1939) L'última intervenció va ser la col·locació d'unes campanes encarregades de donar les hores mitjançant un sistema electrònic.</p> | 41.7515000,1.8700800 | 406059 | 4622803 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79225-foto-08213-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79225-foto-08213-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79225-foto-08213-20-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 37. Adossada al cantó Nord de l'església trobem l'edifici de la rectoria Vella. Malgrat que no es pot precisar la data de construcció d'aquest edifici cal pensar que és del moment de la reforma del segle XVII. | 92|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79228 | Campanar de la Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-la-casa-de-la-vila | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Petita torreta metàl·lica feta per sostenir les campanes del rellotge de la casa de la vila. Té forma piramidal, amb quatre peus, trabat per una banda de 'floreio' i coronat amb una altra banda de les mateixes característiques. L'encapçalament és un parallamps i un penell en forma de sageta. Aquest campanar recau directament a sobre de la teulada de l'edifici de l'antic Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un edifici de planta rectangular entre mitgeres de planta baixa, primer pis i segon pis, rematat a la superior per un ressalt pentagonal arran de façana, que s'aprofita per la col·locació d'un rellotge. La visió del campanar resulta parcial degut a la presència d'aquest ressalt amb el rellotge, que impedeix una correcta visió.</p> | 08213-23 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 52 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Es tracta del campanar del rellotge de la casa de la vila. Aquest edifici fou aixecat l'any 1921, apreciant-se a les primeres fotografies d'aquesta dècada el rellotge i la torre tal i com són ara. L'edifici fou pensat inicialment com a Ajuntament, però a la dècada del 1960 acollí també als baixos el dispensari de la Creu Roja. Amb anterioritat a la Guerra Civil (1936-1939) acollia les campanes del poble encarregades de marcar les hores. Hi havia la campana dels quarts i la de les hores. Durant la guerra hi ha una sirena d'alarma. L'interès d'aquest campanar radica en el fet de ser un dels pocs exemples al Bages de campanar civil. Des de la dècada del 1990 que es troba en desús. L'any 2000 es procedí a l'abandonament de l'edifici com a Ajuntament de la Vila, restant abandonat.</p> | 41.7506300,1.8740900 | 406391 | 4622702 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79228-foto-08213-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79228-foto-08213-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79228-foto-08213-23-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 34 | 105|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79231 | Monument a la Mecànica i Tecnologia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mecanica-i-tecnologia | XX | <p>Monument consistent en una estructura metàl·lica que consta d'un cercle inclinat, atravessat per unes barres també inclinades i una sèrie de peces d'automòbil. En l'obra hi predomina el dinamisme i el protagonisme donat l'espai buit. La temàtica del monument gira a l'entorn de la mecànica.</p> | 08213-26 | Pineda de Bages. Crta. BV-4501, km,1 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Ubicat des de l'any 1976 al costat de la BV 4501 de Manresa a Santpedor, al seu pas per Pineda de Bages.</p> | 41.7355800,1.8768900 | 406602 | 4621028 | 1976 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79231-foto-08213-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79231-foto-08213-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Francesc Vilanova Peramiquel | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 40 | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79232 | Capella de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-isidre-0 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172.</p> | XVIII | <p>Capella de gran simplicitat arquitectònica i dimensions reduïdes (3,5m x 4,5m); situada dalt d'un turó. De planta rectangular i una nau. La coberta és a dos vents. Està encarada SW, el portal és d'aquest una obertura petitíssima, des d'on rep la il·luminació. El campanar és d'espadanya, amb un sol ull. L'interior és d'una sola nau, amb un altar fet d'obra.</p> | 08213-27 | Polígon Inds. Sant Isidre. Camí del Parc de l'Agulla.s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Malgrat que es desconeix la data exacta del seu bastiment, pel seu estil arquitectònic i la seva advocació -Sant Isidre- tot sembla indicar que podria datar-se entorn al segle XVIII, i seria bastida com una capella de caire rural, lligada a l'advocació i religiositat popular dels pagesos que conreaven els camps propers, ara convertits en polígon industrial. Actualment la festivitat de Sant Isidre es manté (15 de maig), i es celebra una missa ,precedida d'una caminada popular, i a la sortida de la missa es reparteixen pastes entre els assistents.</p> | 41.7573500,1.8594800 | 405186 | 4623464 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79232-foto-08213-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79232-foto-08213-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79232-foto-08213-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 41. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79233 | Nucli de Torruella de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-torruella-de-baix | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Veïnat de 22,4 km². Es tracta d'un petit poblat miner aixecat prop del mas de Torroella de Baix, destinat a acollir a la població immigrada durant les dècades del 1950 i 1960. Les primeres construccions eren cases unifamiliars adossades, de planta baixa, amb coberta d'una sola vessant, disposades formant rectangles. Aquest seguit de vivendes es trobaven disposades de forma quadrangular conformant un seguit de dos carrers perpendiculars en sentit E-O, travessats per quatre que els tallen en sentit N-S. Totes elles es troben arrebossades i pintades de color blanc conformant un conjunt unitari. A finals de la dècada del 1970 s'hi afegiren nous blocs de vivendes, especialment a ponent del barri. Es tracta de blocs de diferents alçades i proporcions que trencaven la unitat del primer assentament. Està contemplat en el Pla General d'Ordenació de l'any 1984. Hi ha un edifici protegit que és la capella de Lurdes de Torroella. Es tracta d'un petit oratori obert al cantó de migdia, ubicat a la part posterior del barri, emmarcat entre dues grans alzines. Arquitectònicament es tracta d'una construcció aixecada en maó, amb forma semicircular oberta al cantó de migdia i protegida per un reixam de ferro. Dins l'estructura s'alça un petit altaret amb una figura de guix que representa la Mare de Déu.</p> | 08213-28 | Torruella de Baix. Crta. De Manresa a Vic, km. 8 (08272 Manresa) | <p>Torruella de Baix, pertangué tradicionalment a l'antiga parròquia de Sant Jaume d'Olzinelles. El primer cop que apareix citat aquest nucli fou l'any 1002, quan la comtessa Ermessenda i el seu fill Berenguer cedeixen el monestir de Sant Benet el solar, les cases i els casals i l'església de Torruella. Posteriorment es coneix l'existència d'un mas anomenat Torruella de Dalt, i una altre anomenat Torruella de de Baix . Fou aquest últim el que dóna nom al barri aparegut en aquesta zona. A principis del segle XX, a tocar del mas, fou aixecada una antiga alcoholera, juntament amb la casa del sindicat de dita empresa -als terrenys que avui ocupa el restaurant Can Ferrer- . Es tractava d'una fàbrica aixecada a partir d'un sindicat de pagesos, i era anomenada l'alcoholera del Bages. També l'any 1911 fou aixecada més a ponent la fàbrica de farines 'La Victòria'. La creació del barri fou una iniciativa particular a principis de la dècada del 1950, amb l'objectiu de crear un lloc d'hàbitat per la nova població immigrada durant aquesta dècada. Una fotografia d'aquest moment mostra el barri ja construït, juntament amb el que llavors era encara el mas Torruella de Baix. L'any 1963 començaren a instal·lar-se les primeres indústries, enderrocant el mas Torruella de Baix i l'alcoholera abandonada. L'única supervivient fou la fàbrica de farines, reconvertida en vivenda. A finals de la dècada dels seixanta el barri ja comptava amb la seva configuració actual. Durant la darrera dècada el barri ha sofert un creixement considerable afegint-se als voltants nous carrers amb edificis que ja no guarden la fisonomia inicial de les primeres cases. D'altra banda s'ha dotat d'un seguit de serveis socials que fins ara li mancaven. L'estructura de les vivendes aixecades respon al model de vivendes obreres seguint la tradició de colònia industrial. Altres casos similars són el del barri de la Butjosa proper a les mines de Sallent.</p> | 41.7594500,1.8971700 | 408322 | 4623656 | 1950 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79233-foto-08213-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79233-foto-08213-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest barri popular, fou conegut també amb el sobrenom popular de 'El Congo' per la gran varietat de població que acollia als seus inicis. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 42 | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79235 | Sant Jaume del Pont de Cabrianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-del-pont-de-cabrianes | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, J. (1994). 'Les fàbriques de Sant Fruitós de Bages (1 i 2)' a Fàbriques i empreses. 10 anys de reportatges a Regió 7. 1984-1994. Pàg.170-171. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | <p>Edifici religiós de planta rectangular i una sola nau que es cobreix amb teulada a dos vessants. L'absis, semicircular, sobresurt a ponent de l'edifici, és de menor alçada, coberta inclinada i sense cap obertura exterior. L'església està orientada en sentit est- oest, però de forma invertida, mantenint l'entrada principal a orient i l'absis a ponent. Arquitectònicament fou aixecada d'un sol bloc, utilitzant pedra tallada en carreus de diferents mides, disposats de forma força regular i units amb ciment pòrtland. La façana principal, orientada a llevant, s'obre amb un portal al qual s'accedeix mitjançant dos graons, i és rematat a la part superior per un arc de mig punt format per un seguit d'arquivoltes exteriors, que recauen sobre una cornisa, i dos brancals laterals. Adossades als brancals hi ha dues columnes formades per una base, un fust llis i un capitell amb volutes jòniques i decoració vegetal. Aquesta columna es recolza sobre un sòcol de ciment que recorre tota la façana. El timpà del portal és completament llis i mancat de decoració. Sobre el portal hi ha un gran rosetó, de mides lleugerament desproporcionades. Per sobre d'aquest rosetó hi ha un fris, que sobresurt del plom de la façana, està format per arcuacions cegues, a imitació d'arcs lombards, que de forma inclinada segueixen la línia de la teulada, però en un nivell bastant inferior. Es tracta d'una composició de façana, que podríem qualificar de neoromànica. A la cantonada S-E de l'església s'ubica un campanar rectangular, en part integrat dins l'estructura de l'edifici, i sobresortint només un tram de la línia de façana de migdia. És cobert a quatre aigües; a la part superior hi ha quatre obertures rectangulars -una per façana- rematades per un arc de mig punt, és on hi ha ubicades les campanes. A migdia de l'església trobem adossat l'edifici de la rectoria, formant un sol bloc amb l'església. La rectoria és d'alçada inferior al de l'església, permetent observar a la façana de migdia de l'església una filera de finestrals, ubicada ben bé sota la teulada de l'església, que conformen un seguit de tres blocs de finestrals formats per tres finestres cadascun. Es tracta d'obertures rectangulars, rematades a la part superior per un arc de mig punt, i que semblen donar accés a un corredor interior de l'església a manera de trifori. La rectoria manté la mateixa la mateixa llargada i la mateixa orientació de l'església, la qual cosa dóna a entendre, que possiblement foren aixecats tots dos edificis en un sol moment. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, cobert a dues aigües, d'una alçada inferior a l'església. També ha estat aixecat amb parament de pedra disposat de forma força regular. Compta amb planta baixa i primer pis. Com a cos annex, aquesta rectoria compta amb un cobert de planta baixa adossat seguint la línia de la façana de migdia i la de ponent, que es cobreix amb coberta inclinada i manca d'obertures, a excepció de la porta d'entrada a la façana de llevant. Segurament exercia les funcions de magatzem. La façana principal de la rectoria es troba orientada a llevant, a continuació de la façana de l'església, i en aquest cas el parament es troba arrebossat. Compta amb un portal d'entrada a la planta baixa. Es tracta d'un portal de gran proporcions rematat a la part superior per una llinda monolítica de ciment, i protegit exteriorment per dues grans portes de fusta. S'acompanya al cantó de migdia d'una finestra rectangular enreixada, i de dues finestres balconeres a l'alçada del primer pis. La façana de migdia s'obre amb un seguit de balcons i finestres balconeres a l'alçada del primer pis, restant sobre el cobert de planta baixa. Interiorment l'església es troba enguixada, essent coberta per una volta de canó la nau principal i per volta d'aresta l'espai de l'absis. Destaca la presència d'un altar a la capçalera amb la figura de Sant Jaume.</p> | 08213-30 | Olzinelles.Crta. BV-4512 km. 1,2 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens de la capella es troben lligats a l'existència del proper mas Bertran, propietat d'una família pagesa ennoblida des d'almenys el segle XVIII. A finals del segle XIX es va formar un nucli al seu voltant degut a la construcció d'una fàbrica tèxtil prop de l'indret. Aquesta va fer créixer el petit nucli de l'església i els habitatges pels obrers prop del mas. L'església fou construïda a l'últim terç del segle XIX, responent a les necessitats de la població assentada recentment arrel de la fàbrica tèxtil que s'hi havia construït. La finca era de la família Bertran. L'església va reemplaçar a la parroquial de Sant Jaume d'Olzinelles, en plena decadència. És per aquest motiu que va obtenir el títol de parroquial. Des que el nucli del Pont de Cabrianes es va abandonar (1960-1970), l'església no té culte continuat. L'any 1974 es va abandonar definitivament passant a dependre de l'església parroquial de Sant Fruitós de Bages. Actualment al nucli d'Olzinelles només hi viuen unes quatre famílies. L'església només s'obre el dia de Sant Jaume (25 de juliol) en que es fa una missa i una reunió de la gent que havia viscut a l'antiga colònia.</p> | 41.7718300,1.9032300 | 408844 | 4625025 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79235-foto-08213-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79235-foto-08213-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79235-foto-08213-30-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 48 | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79237 | Mas Sant Iscle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-iscle | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES J.A. (1988). Sant Fruitós de Bages. La Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A .(1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XII-XXI | <p>Masia adossada a ponent de l'església parroquial de Sant Iscle, segurament tan antiga com la mateixa església. És un amalgama de cossos afegits, amb planta en forma de L. La coberta és a dues aigües, amb teula. Planta semisoterrada, planta baixa, primer pis i golfes. El mas és aixecat aprofitant un lleuger pendent. Poden apreciar-se dos moments constructius. Les restes del mas original, de suposada planta quadrangular, són adossades al mur de l'església. Es tracta d'un tram de casa amb el mateix parament que el campanar de l'església, de pedra rectangular, irregular, però disposat de forma força ordenada, especialment a la part inferior. S'alça amb planta baixa i primer pis. Aquest últim recau a l'alçada de les finestres cegades del campanar, de factura romànica. En un petit escaire a ponent, a tocar del campanar, es veu un petit finestral rebaixat en el mur també possiblement romànic. La resta de la façana de migdia s'obre a l'alçada del primer pis amb una finestra balconera, que recau sobre un petit finestró de la planta baixa. Pensem que possiblement sigui producte d'alguna reforma interior de la casa el segle XVIII. És possible que al llarg del segle XVII es produís una ampliació de la casa al costat nord, convertint la planta en rectangular. L'actual façana (de mamposteria irregular arrebossada amb pòrtland) amb el portal d'entrada serien d'aquest moment. El portal, de dovelles de mida mitjana, ha estat tallat a la part superior per la llosana d'un gran balcó, que unifica dues portes obertes a la façana, segurament a finals del segle XVIII. Sobre aquest primer pis, s'aixeca un tram posterior construït en maó. A principis del segle XX, tingué lloc una ampliació arquitectònica important, que li donà la fisonomia actual. S'aixecà un altre pis amb maó, a excepció del tram de mur S-O que toca a l'església. A més fou ampliada en direcció a migdia i al nord, sobrepassant la línia de la façana principal, i donant-li la peculiar forma de L a la planta. La façana principal passà a ser la de migdia, que es protegí amb una tanca també de maó, prolongant-se des de llevant, girant cap a migdia, on empalma amb un cobert de planta baixa que serveix també de tanca, creant un pati interior davant de la façana de migdia. L'accés es realitzava mitjançant un portal a llevant fet amb unes fileres de maó, que conformen un arc molt rebaixat. Com a obertures, la façana de migdia té un seguit de dos grans finestrals rectangulars, i una sèrie de cinc finestres rectangulars, i a l'alçada del primer pis, una sèrie de tres balcons, i cinc finestres quadrangulars. La façana de llevant es troba parcialment arrebossada amb ciment pòrtland, i pot apreciar-se a la part inferior la roca natural sobre la qual s'assenta aquest tram de casa. Hi ha una antiga porta actualment tapiada, un bacó i un seguit de petit finestrons al primer pis. Les golfes s'obren amb quatre finestrons i una portella central, amb restes del que fou una corriola. A finals del segle XX, s'aixecaren uns moderns cellers a llevant de la casa, de planta rectangular, cobertes a dues aigües, i amb parament de pedra irregular. Es troben orientats a migdia, i l'accés es realitza mitjançant una gran arcada oberta directament al mur sense dovelles a la qual s'accedeix mitjançant una doble escalinata. Aquests moderns cellers, aixecats sobre uns de més antics, creen un carrer entre els cellers i el mas que condueix a l'interior de la sagrera. Recentment, les obres de consolidació a l'interior de la casa, han tornat a girar l'orientació, fent que la façana principal d'accés torni a ser la façana nord, tancant el pati posterior de migdia. A l'interior la casa ha estat restaurada els darrers anys, especialment la planta baixa, recuperant l'embigat original i recomposant els terres. També ha estat eliminat el guix d'algunes parets antigues, a tocar de l'església.</p> | 08213-32 | Sant Iscle de Bages.Mas Sant Iscle s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens del mas Sant Iscle cal buscar-los en la tradició de l'existència d'un assentament humà al voltant de la parròquia de Sant Iscle. Com a església apareix ja documentada al 950, i des del 1035 es té constància de l'existència d'una sagrera al seu voltant. Malgrat que aquesta sagrera desaparegué segurament entorn als segles XIII- XIV, no degué quedar del tot despoblada, sinó que l'hàbitat es degué transformar en tres o quatre masos habitats al voltant de l'església, que conreaven les terres del voltant. Cal pensar que el Mas Sant Iscle, és sens dubte el més antic conservat dels que conformaven l'antiga sagrera. Del total de cases de la sagrera és l'únic adossat a l'església i que tenia comunicació directa amb ella., per tal cal pensar que els seus propietaris devien mantenir algun tipus de privilegi especial sobre l'església. Alguns dels trams de mur de la casa podrien remuntar-se perfectament al segle XII, i als últims moments de reforma de l'església i el campanar. D'altra banda, les successives fases constructives del mas rebel·len l'adaptació d'aquest mas a les necessitats més modernes d'hàbitat, especialment la gran ampliació duta a terme a principis del segle XX, que permet suposar un moment d'esplendor econòmic agrícola. D'altra banda, les dades històriques que es posseeixen són escasses. Al fogatge del 1553 apareix un personatge conegut com En Canals, que es pot identificar com a propietari del mas Sant Iscle . SALVADÓ (2003: 294) . També es coneix mitjançant un capbreu del segle XVIII que aquest mas era conegut com Can Canals, ja que aquest era el cognom dels propietaris del mas. Dues lloses sepulcrals ubicades al jardinet que precedeix l'entrada a l'església de Sant Iscle es pot llegir: Canals de Galobart, 1877. Segons informació procedent dels propietaris actuals, aquesta família ja no vivia a principis del segle XX, ja que havien marxat a Barcelona. A la casa hi tenien una família de masovers que hi residí fins el 1924. Dit any, la propietat fou adquirida per la família Vilanova, que la té fins ara, i ha recuperat el conreu de la vinya en les seves finques.</p> | 41.7583600,1.8438900 | 403892 | 4623594 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79237-foto-08213-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79237-foto-08213-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79237-foto-08213-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa mantenia comunicació interior amb l'església a través d'una porta que obria el mur que la casa comparteix amb l'església. Es tracta del mur de ponent de l'església. Posteriorment aquesta porta de comunicació fou tapiada, i a l'interior de la casa, davant de la porta es va construir un forn de pa, actualment desaparegut. A l'interior de la casa es conserven alguns estris del període de conreu intensiu de la vinya al segle XIX. En total es tracta de 4 portadores, 5 boicois i cinc tines de grans dimensions | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79242 | Vestigis a la Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-a-la-vall-dels-horts | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | IX-XI | <p>En un codinar proper a les tombes de Sant Genís de la Vall dels Horts, es localitzaren tres forats circulars perforats en una roca, els qual mostren diàmetres diferents i es disposen ordenadament segons la seva mida. El més petit fa 4 cm de diàmetre x 5 cm de fondària. A continuació, a una distància de 44 cm, en segueix un altre que fa 15 cm de diàmetre i 12 cm de fons. El tercer és situat a 47 cm del segon, té un diàmetre de 46 cm atenyent 18 cm de fons. Un xic més avall, al vessant de llevant de la codina, hi ha un altre bloc de pedra, caigut per la gravetat, on podem observar un altre petit forat de secció rectangular, però de fons més reduït, de tal manera que el buidat adquireix un forma troncopiramidal. El rectangle superior fa 7,5 x 5 cm mentre que el fons se situa a 5 cm. Altrament tots quatre mostren un rebuidat ben treballat i força uniforme, que exclou lur confecció per part de la natura. AA.DD. (1984:438)</p> | 08213-37 | La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La troballa fou feta per l'historiador Albert Benet, que va atribuir dits vestigis a la mà de l'home. Respecte a la possible datació cal pensar que poden remuntar-se al període alt-medieval (ss.IX-X), o potser una mica posteriors. D'altra banda no cal descartar tampoc una datació anterior, ja que la troballa propera de teules romanes (tegulae) i ceràmica sigil·lada (sigilata) mostren que aquest indret devia estar poblat durant la baixa romanitat. AA.DD. (1994:439) La finalitat de dits forats l'atribuïa a petits dipòsits d'aigua, o bé dipòsits per la fabricació de diferents substàncies. També s'ha especulat amb la possibilitat de que fossin abeuradors per animals domèstics. També cap la possibilitat de que s'utilitzessin com a base d'algun assentament o petita construcció relacionada amb treballs agrícoles. AA.DD. (2003:438)</p> | 41.7608300,1.8839200 | 407223 | 4623824 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79242-foto-08213-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79242-foto-08213-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79242-foto-08213-37-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La troballa de dits vestigis fou feta per Albert Benet, i publicada a la Catalunya Romànica. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79245 | Santa Maria Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-claret | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | <p>Aquesta antiga parròquia de Sant Fruitós, que comptà amb una sagrera i vila als voltants, anà perdent importància, i a partir del segle XVII es veié absorbida i oblidada per la veïna església de Santa Anna, que fou aixecada a tramuntana de l'antiga de Santa Maria, anul·lant-la visualment. Actualment l'església de Santa Maria de Claret es tracta d'una construcció romànica, aixecada segurament al segle XII, sobre les restes d'una altra església més antiga, possiblement pre-romànica. L'edifici consta d'una nau rectangular, que s'eixampla a mesura que s'acosta a l'absis, el qual s'obre a llevant de forma semicircular. La nau principal es cobreix amb una volta de canó força estreta, i l'absis es cobreix amb una volta de quart d'esfera. Al centre de la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt fet amb petites dovelles. L'aparell de l'església és format per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars disposats de forma molt ordenada creant un parament llis interior i exteriorment. Tant els murs de la nau com els de l'absis, fins la reforma del 1979 eren sobrealçats, procedint després de la restauració a rebaixar-los. A l'extrem inicial del mur de migdia s'aixeca un massís campanar de torre de planta quadrangular. Aquesta torre fou adossada a la nau de l'església posteriorment i és feta amb carreus de pedra quadrats de proporcions bastant més grans que els del temple. Aquest campanar es cobreix amb una teulada de quatre vessants, i sobre a la part superior amb dues espitlleres. A la part superior, sota la teulada, s'obren vuit obertures rectangulars que no s'abessonen. Al mur de migdia de l'església hi ha oberta una porta emmarcada per grosses dovelles. Aquest portal permet l'accés a l'interior del recinte, i malgrat ocupar l'espai de la porta original, l'actual fou afegida posteriorment, segurament durant alguna reforma duta a terme al segle XVII. Al cantó esquerre de la porta, a tocar de les dovelles s'ubica una finestra de doble esqueixada, rematada a la part superior per un arc apuntat fet amb petites dovelles, actualment molt malmeses. Abans de la restauració encara s'hi podia trobar prop de la finestra primitiva, un altre finestral rectangular que desaparegué en rebaixar els murs de la nau. D'altra banda, cal tenir en compte que al construir el campanar, s'escapçà una altra finestra oberta en aquest mur, de la qual només es conserva la part superior. El mur frontal de ponent, conserva una porta tapiada, coetània a la construcció del temple, i a la part superior hi ha una finestra cruciforme molt deformada. El mur que tanca la nau pel cantó i de tramuntana no és visible , ja que es troba adossada l'església de Santa Anna, la qual es comunica amb l'església de Santa Maria mitjançant una porta oberta modernament al final de la nau. Interiorment, durant la restauració fou eliminat l'arrebossat interior que cobria el parament. L'arc d'obertura de l'absis és de mig punt adovellat, i és precedit per un ressalt que fa la degradació amb la nau. En observar el temple exteriorment, hom no es pot imaginar una volta tan estreta, que s'explica en part per la gruixària dels murs i la llargada de la nau.</p> | 08213-40 | Claret. Parròquia de Santa Maria de Claret. s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El lloc de Claret apareix citat ja al 1037, però de l'església de Santa Maria de Claret tenim notícia de la seva existència el 1086, quan s'esmenta com una afrontació d'uns béns situats a Sant Jaume d'Olzinelles. Si tardana és l'aparició d'aquesta església també ho és la del terme de Claret, que no apareix fins el 1079 quan es fa referència a una via que va fins Claret. Les notícies més interessants apareixen al segle XII. L'any 1130 es fa una donació d'un alou situat a Claret, les cases del qual es troben dins la sagrera que l'envolta. BENET (1985:208) Efectivament entorn de l'església es formà una sagrera, documentada ja el 1130, que després es convertí en vila fortificada. La funció parroquial l'adquirí abans del 1154, quan apareix com a parròquia de Claret. AA.DD. (1984:441) A finals del segle XII es fa donació de l'església de Santa Maria de Claret a Sant Benet de Bages. Això es fa amb dos documents. El primer de 1182, Bertran, amb consentiment del seu germà Pere, dóna al monestir de Sant Benet de Bages i a Ponç, abat, la part que tenia a la vila de Claret i a l'església de dita vila. L'altre, dos any més tard, és la donació que fa el germà esmentat, aquí anomenat Pere de Claret, també a Sant Benet de Bages del seu honor a la vila, amb l'església de Santa Maria, que els seus avantpassats havien fundat. Mentre, l'abat de Sant Benet, acceptava el dit Pere com a monjo. BENET (1985:208) Amb aquestes dues donacions Sant Benet esdevenia propietari de l'església i la sagrera de Santa Maria de Claret. La cronologia de la donació, fa pensar a Benet, que la fundació de l'església fou privada i s'hauria dut a terme vora el 1037. BENET (1985:208) Un altre aspecte interessant del document són les afrontacions de l'església. A sol ixent amb l'alou de Sant Benet al lloc anomenat Pozol, i amb el camí públic de migdia i amb la parròquia de Sant Fruitós. A ponent amb l'alou de Santa Maria de l'Estany i amb la vila de Santpedor, i a tramuntana amb el terme de Santpedor i Sallent. Aquesta mateixos termes deurien ser els de l'església de Santa Anna, fundada al segle XVIII a tocar de la de Santa Maria, i que en ser administrada per gent de Santpedor i ser patrona de Santpedor, degué portar, en refer-se el límits arran de la creació dels municipis actuals a partir del 1833, a una rectificació d'una manera salomònica, fent passar la línia de divisió pel mig, de tal manera que l'església de Santa Maria restava dins del terme de Sant Fruitós, i la de Santa Anna al de Santpedor. Depenent de la parròquia de Santa Maria de Claret, restava la desapareguda capella de Sant Salvador de Claret. La possessió de les funcions parroquials no fou pacífica, ja que s'hagué de lluitar contra la intromissió episcopal; així el 1281 un representant del monestir hagué d'apel·lar a la seu apostòlica contra una sentència del vicari general de Vic sobre el dret de patronatge que tenia el monestir a Santa Maria de Claret. És possible que la sentència li fos desfavorable, ja que la segle XVIII depenia de la Seu de Manresa, i a l'arxiu de Sant Benet no es troba cap provisió de la rectoria. AA.DD. (2003:442) La funció parroquial la mantingué fins al segle XV, i al segle XVI fou unida a Santa Maria de Joncadella, com a sufragània, però mantenint el cementiri i les fonts baptismals fins el 1724. Entre els anys 1762 i 1769 es construí la veïna església de Santa Anna adossada a Santa Maria, tot traslladant el seu culte de l'antiga església de Sant Salvador de Claret, situada més a migdia. La gran església de Santa Anna, féu que la devoció dels santpedorencs s'inclinés cap a ella, deixant abandonada l'església de Santa Maria. Un capbreu del segle XVIII declarava encara l'existència de tres cases depenents de Claret, eren els masos de Can Feixes, el mas Torra i el mas Martí . PLANS I MAESTRA ( 2003: 125) A partir del 1979 s'inicià la restauració de l'església de Santa Maria que li retornà la fesonomia perduda per algunes reformes, recuperant el prestigi antic.</p> | 41.7764200,1.8607500 | 405320 | 4625580 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1930 s'arranjà el paviment del temple i es descobriren els vestigis d'una construcció subterrània que es considerà la cripta de l'església romànica. L'any 1982 els Amics de l'Art Romànic realitzaren una excavació que netejà i posà al descobert aquelles restes. Arqueològicament correspon a una petita construcció d'època pre-romànica, que es troba sota la nau romànica i que manté la mateixa orientació. L'absis descobert és semicircular i presenta una finestreta de doble esqueixada. L'alçada conservada de les parets és de només 1,50 m. El paredat és realitzat amb carreus de mida petita col·locats amb poca cura. No se sap quina fou la funcionalitat d'aquesta construcció. Hi ha qui la considera una església pre-romànica i qui, en canvi, no descarta la possibilitat que sigui una cripta, com ja es pensà quan es localitzà per primera vegada. Val a dir que durant l'excavació es trobà ceràmica, vidre, un fust de columna i el tenant d'un altar, col·locat al centre de l'absis. DAURA, GALOBART, PIÑERO (1985: 269) | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79250 | Festa de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-fruitos | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa.</p> | XIV-XXI | <p>Celebrada el dia 21 de gener en honor del patró del poble Sant Fruitós. Actualment ha romàs com la Festa Major d'hivern. Durant la setmana, segons s'escaigui, es realitzen diferents actes: concerts, balls, cinema, sardanes, esports, etc. El dissabte abans Festa-lliurament de Premis Montpeità, que lliura el setmanari santfruitosenc del mateix nom des del 1990 . Els premis es divideixen en quatre apartats: cultural, social, esportiu, empresarial i al santfruitosenc no resident. Els guardons volen reconèixer la tasca dels veïns i entitats del poble en cadascun dels àmbits. També se celebra la Diada de l'Esport amb activitats de les diverses entitats esportives de la població. El dia de la festivitat es fa una missa a les 11 h, i es canten els goigs a la sortida. A la plaça de la sagrera es ballen sardanes i surten els gegants.</p> | 08213-45 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Festa tradicional d'origen religiós, relacionada amb el patronímic de la figura de Sant Fruitós, patró del poble. Antigament s'acostumava a fer al matí els actes religiosos a l'església parroquial, al migdia balls i sardanes, i a la tarda, ball i cinema. Des de l'any 1990 s'hi ha incorporat la festa dels premis Montpeità, que premia els santfruitosenc de l'any.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79251 | Festa de l'Arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larros-0 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1995). La festa de l'arròs de Sant Fruitós de Bages. Col. Quaderns nº 11. CEB . Manresa.</p> | XIX-XXI | <p>La festivitat comença al matí ben d'hora amb una botifarrada popular. Paral·lelament a l'esmorzar col·lectiu que es fa al Bosquet, els participants en el concurs de pintura ràpida cerquen el lloc més idoni. Mentrestant els cuiners i cuineres comencen a cuinar l'arròs en grans paelles. Al migdia la Comitiva de l'Ajuntament encapçalada per la banda de música, les parelles, i al darrera l'alcalde, consellers i entitats del poble arriben a l'arrossada. El rector beneeix l'arròs i les autoritats fan un tast. la intervenció del batlle i d'algun convidat obren el festí. Tot seguit les parelles comencen a repartir un bon plat d'arròs als convidats de la pista i les cuineres omplen els plats i recipients al centenars de comensals. La sobretaula finalitza amb l'actuació d'algun grup folklòric enmig de la pista. Paral·lelament als voltants del Bosquet s'acostumen a organitzar exposicions d'objectes antics i mercat artesanal.</p> | 08213-46 | Sant Fruitós de Bages. El Bosquet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'antecedent d'aquesta festivitat anomenada primerament 'La sopa dels pobres', la trobem en el costum d'oferir grans àpats i menjars col·lectius a les acaballes del Carnestoltes, els dies previs a la Quaresma. La festivitat de l'arròs coincideix cronològicament amb aquestes dates, celebrant-se sempre el diumenge abans del dimecres de cendra. Tenim notícies de la celebració a Sant Fruitós d'una festivitat anomenada 'Levant de taula', documentada per Frederic Soler. SOLER (1092). Segons l'autor el 'Llevant de Taula' s'iniciava el dia d'una festa grossa. Aleshores, després de missa, els administradors de la festa, anomenats 'croters i 'croteres', engalanats amb els seus millors vestits i acompanyats d'una orquestra, es dirigien cap a la casa o l'indret escollit. Quan hi arribaven, entrava un jove croter acompanyat d'una noia crotera amb una safata. Un cop a l'interior, la parella s'acostava a la taula on havia de tenir lloc el dinar, i hi deixaven al damunt aquesta safata. Després el cap de taula hi tirava alguna moneda de plata i tot seguit el precedien els altres. Els diners que recollien servien per pagar les despeses de la festa. D'aquesta capta de diners, si es tractava d'una celebració veïnal, se n'encarregaven els obrers o majorals, els quals passaven per les cases i masies del poble a recollir tot el que donava la gent; aquesta era molt semblant a la capta feta per a la Festa de l'Arròs. PLANS (1995: 11-12) Segons una consulta de l'arxiu parroquial de Mn. Josep Suñé, la referència més antiga trobada sobre la Festa de l'Arròs, data del 1880 en què es donava 'sopa' als pobres. No s'han trobat referències escrites anteriors, però aquesta circumstància no vol dir que no es celebrés en anys anteriors. L'any 1901, a Sant Fruitós, encara se seguia repartint entre tots els pobres la tradicional 'Sopa dels Pobres'. L'any 1904, a més de l'aportació dels veïns, l'Ajuntament pagava fins a cent pessetes per les despeses de la diada. PLANS (1995:21) Gràcies a les aportacions dels veïns, l'any 1929 es va oferir un gran banquet que consistia en arròs, cabrit, pernil, pa i vi en abundància, que havien donat els pagesos de la població. L'any 1931, coincidint amb l'eufòria de la recent instauració de la República, es repartí, a més del menjar, tabac i xampany. La capta del menjar acostumava a començar un més abans. Un dels personatges populars va ser l'anomenat Samuclin, un vell que amb un violí amenitzava la festa. Entre els més grans del poble també es recordava el Xiulet, que passava amb un carro recollint el que donaven els veïns: patates, cebes, mongetes etc. Antigament les famílies ben adinerades havien establert un cànon en metàl·lic. PLANS (1995:33) Respecte als cuiners, es coneix a la nissaga dels Noguera, que des del segle XIX cuinaven la sopa als baixos de l'Ajuntament. De Josep Noguera, la tradició va passar al seu fill Fruitós Noguera, conegut com el Fusteret. Li va prendre el relleu en Lluís Noguera, que va abandonar la tradició de les calderes per cuinar l'arròs en paelles. PLANS (1995: 34) Un dels canvis més importants que va donar relleu a la festa, va ser el fet de cuinar l'arròs en grans paelles que es manllevaven de la caserna de Manresa. L'any 1944, la festa ja no es coneix com 'La sopa dels pobres' sinó com 'L'Arròs de Carnaval'. Fins a la dècada del 1950 no apareix el nom de 'La Festa de l'Arròs'. Fins llavors sempre s'havia celebrat en dimarts de Carnestoltes, que precedeix al Dimecres de cendra, però a partir d'aquí va passar a celebrar-se en diumenge, incrementant moltíssim el nombre de comensals, provinents d'arreu de la Comarca. La festa va anar fent desaparèixer els tòpics dels pobres i els rodamóns, passant a convertir-se en un esdeveniment de caire lúdic. El lloc habitual de repartiment d'àpats als pobres havia estat sempre la porta de l'església parroquial, i des del 1934 va passar a celebrar-se a l'àrea coneguda com El Bosquet, indret que s'ha mantingut fins l'actualitat. PLANS (1995:22-23)</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 79252 | Casa d'Alfred Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dalfred-figueras | <p>AA.DD. (1993). Catàleg de l'exposició de Pintures Alfred Figueres. Palau Moja 14 d'abril -26 d'abril (Barcelona). Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Originalment la casa fou pensada com dos cubs independents. Un de planta quadrangular, i un altre de planta rectangular, col·locats de forma perpendicular, creant una planta en forma de T. Es tractava de cubs de planta baixa i sostre pla, creant una arquitectura totalment arquitravada, molt innovadora, i radicalment diferent a la que s'estava realitzant en aquells moments a un poble com Sant Fruitós de Bages. La casa fou projectada amb un tipus de parament fet en pedra vista, formada per murs de parament irregular. La façana principal es trobava orientada a migdia i l'accés es realitzava per un portal allindat molt senzill. Sobre el cos rectangular disposat en perpendicular, s'ubicava originalment un primer pis amb uns grans finestrals encarats al Nord, que era destinat a estudi de pintura de l'Alfred Figueras. Les necessitats posteriors, especialment l'arribada dels masovers, va obligar a aixecar un primer pis a continuació de l'estudi, sobre el cos quadrangular, i a afegir uns porxos adossats a la façana de llevant de la casa. De forma més recent, l'existència de goteres, va provocar que a la dècada del 1970 la teulada fos reformada convertint-se en uns teulada inclinada, i la casa fos arrebossada i pintada en color blanc. Actualment la casa es troba formada per dos cossos units que conformen una planta rectangular, en la qual sobresurten alguns angles a l'alçada del primer pis. Es tracta d'una casa de planta baixa i primer pis, on es combinen diferents cobertes inclinades. La façana principal es troba orientada a ponent, i s'accedeix mitjançant alguns graons integrats al jardí que precedeixen l'entrada. L'accés es realitza mitjançant un portal allindat d'estructura molt senzilla, i sense cap decoració afegida. Una altra porta d'accés de les mateixes característiques que l'anterior s'obre a la façana de migdia. A banda d'aquests portals d'accés un seguit de finestrals rectangulars, disposats de forma horitzontal es reparteixen al llarg de tota la casa permetent la il·luminació interior. Al primer pis, destaca d'existència d'un espai que es recau al primer pis, sobre el cos que s'aixeca en sentit N-S, i que sobresurt espacialment de la línia de façana de la resta de la casa. Es tracta de l'estudi del pintor Alfred Figueras. Aquest cos compta amb un balcó afegit que es prolonga un tram de la casa en direcció a la façana Nord. El primer pis s'obre amb un seguit de finestrals també rectangulars disposats en horitzontal, de mida inferior als de la planta baixa. A llevant de la casa, fou afegit un porxo format per tres grans arcades de mig punt, i que es cobreix amb una teulada inclinada. És a l'interior de la casa on millor s'ha conservat l'esperit arquitectònic de Le Corbusier. Destaca l'existència d'una gran sala ubicada a la planta baixa molt il·luminada, al centre de la qual es localitza un cos oval exempt que acull les escales que ascendeixen al primer pis. La resta de la casa ha estat adaptada a les necessitats dels propietaris.</p> | 08213-47 | Sant Fruitós de Bages. Avinguda de Sant Joan s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La família Figueras era originària de Sant Fruitós de Bages. Eren pagesos i comerciants. El pare de l'Alfred Figueras va marxar a viure a Barcelona entorn als anys 1910-1915, i amb ell va marxar tota la família. Es tractava d'un home reconegut, que tenia un comerç a Sant Fruitós, i era president de la Cooperativa de pagesos de Sant Fruitós. A Barcelona va establir un petit negoci com a comerciant. L'Alfred Figueras va viure la seva adolescència a Barcelona estudiant dibuix i pintura. Durant els seus estudis va visitar París en diverses ocasions. A Barcelona va militar en partits catalanistes, i degut al seu activisme va ser empresonat. La família va pagar la fiança i l'any 1926, pendent de judici, es va escapar a Argèlia. A Argel va fundar una acadèmia de pintura. Entre d'altres, hi havia entre els seus alumnes alguns arquitectes que treballaven amb Le Corbusier. Ell els va demanar que li fessin uns plànols per construir-se una casa a Sant Fruitós, a uns terrenys que eren propietat del seu pare. Els plànols de la casa foren fets a l'estudi de Le Corbusier d'Argel, però no es té la certesa de que fossin fets per ell en persona. Va tornar a Sant Fruitós l'any 1931, i l'any 1932 va començar a construir-se la casa per etapes. La família va viure fins l'any 1944, passant tota la Guerra Civil en ella. Segons informació oral procedent de la mateixa família, la casa va voler ser destruïda pels nacionals, ja que la seva innovadora forma va fer que la confonessin amb un fortí. A partir del 1944 la família es va traslladar a Barcelona, passant a residir-hi uns masovers. Aquest canvi va provocar reformes a la casa, ja que es va haver d'ampliar. Per evitar les goteres, la casa va patir noves reformes afegint una teulada, i finalment fou arrebossada. Actualment la propietària continua sent la seva filla Clàudia Figueras, filla d'Alfred Figueras, que malgrat residir a Barcelona, la visita freqüentment.</p> | 41.7490800,1.8767600 | 406611 | 4622527 | 1932 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79252-foto-08213-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79252-foto-08213-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79252-foto-08213-47-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 120|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79255 | Mas Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casa-nova | <p>GANDIA, J,; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia de planta originalment quadrangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Actualment l'edifici compta a més de la planta original amb la suma de diferents cossos afegits a ponent i a migdia, conformant una planta irregular. L'edifici ha estat objecte de profundes reformes al llarg de la dècada del 1990, la qual cosa ha transformat considerablement la seva fisonomia original, incorporant els cossos adossats al nucli de la casa, i que eren antigues zones de feina, a l'estructura general de la vivenda. L'edifici també ha estat sobreaixecat, ja que a la façana de llevant s'aprecia encara perfectament la línia de l'antic carener per sota de l'actual, i un antic finestral tapiat. Actualment es tracta d'un edifici de planta quadrangular, que compta amb planta baixa, primer i segon pis. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular, amb fileres de carreus força ben disposats. Una fotografia antiga- anys 20- mostra com la casa es trobava en aquest període enguixada, no podent-se apreciar la pedra vista. La façana principal es troba orientada a ponent, i l'accés a la casa es realitza mitjançant un portal realitzat amb un arc molt rebaixat, que resta pràcticament ocult a causa de les contraportes, i degut també al teuladet superior que el cobreix. Al cantó N-E d'aquesta façana, s'adossa un cos rectangular, que sobrepassa la línia de la façana Nord de la casa, i que s'extén de forma perpendicular al cos central. Es tracta d'una antiga àrea de treball, actualment incorporada a la vivenda. Es tracta d'un cos de planta baixa i primer pis, orientat a migdia, i que es remata a la part superior amb una galeria formada per un seguit de tres arcades molt rebaixades, que recauen sobre uns moderns capitells de ciment, i que a la vegada es recolzen sobre tres columnes circulars efectuades en maó. A la façana de ponent de la casa hi comptem també amb un gran finestral obert a la planta baixa, amb un gran balcó al primer pis i amb un finestral al segon pis. A la façana de migdia s'adossa un altre cos, antigament de treball, ja que acollia tines a la planta baixa. Aquest cos també ha estat remodelat i integrat a la vivenda, i es caracteritza per la presència d'una altra galeria de quatre arcades al primer pis, efectuades també amb un arc molt rebaixat que recau sobre un capitell de ciment que es recolza sobre un seguit de cinc columnes circulars de maó. Aquesta galeria ja s'aprecia a la fotografia de la dècada del 1920. La façana de llevant és la que conserva més traços originals de l'antic edifici. Pot apreciar-se a la planta baixa un antic portal semicircular que donava accés a zones de treball de la planta baixa. Al costat s'adossa un cos atalussat format per dues grans arcades, i que finalitza a l'alçada del primer pis en una terrassa. Al primer pis resten mostres d'una finestra tapiada a l'alçada del primer pis, i una de nova factura oberta al costat. Al segon pis també comptem amb una finestra original, que devia pertànyer a les antigues golfes, ja que és de reduïdes dimensions. L'interior de la casa ha estat totalment transformat i adaptat com a vivenda moderna. Malgrat tot, al menjador de la planta baixa, encara es conserven dues antigues tines amb les seves boixes, i algunes portes interiors fetes amb maó. Actualment tot el conjunt exterior és envoltat per un mur de tancament als cantons de llevant, migdia i ponent de la casa, que crea un espai interior en forma de pati i jardí.</p> | 08213-50 | Sant Fruitós de Bages. Mas Casa Nova, Crta.N-141-c km. 4,2 | <p>Al 1195 apareix documentat un mas a Sant Fruitós anomenat Casanova, que potser podria relacionar-se amb l'actual. Aquest mas torna a aparèixer en nombroses ocasions al llarg del segle XIII, al final del qual, també es coneix sota el nom de 'Lluerts'. A finals del segle XIV, paral·lelament al mas Lluerts o Casanova , apareix una altra casa anomenada 'La Casa Nova' (1315). Al capbreu realitzat al segle XVIII de Sant Fruitós de Bages, no apareix el nom d'aquest mas, almenys amb aquest nom. PLANS I MAESTRA (2033: 91). Cal pensar que a principis del segle XX, degué patir algunes transformacions, segurament la galeria de la façana de migdia feta amb columnes de maó, i alguns portals interiors també fets en maó. També és possible que fos sobreaixecada en aquest moment. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, la casa va ser abandonada a mitjans de la dècada del 1960, començant un greu procés d'enrunament. A principis de la dècada del 1990 la casa fou adquirida per l'actual propietària Sra. Santamaria, iniciant un procés de restauració i transformació fins a adequar-la fins a la vivenda actual.</p> | 41.7476200,1.8644000 | 405581 | 4622378 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79255-foto-08213-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79255-foto-08213-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79255-foto-08213-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa no conserva restes de cap estri relacionat amb la vinya, ni tampoc documentació original. Una fotografia antiga de la casa -anys 20- mostra com l'aspecte general de la casa és el mateix que l'actual, a excepció de que aquesta es trobava enguixada exteriorment. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, i que no ha pogut ser contrastada, en l'últim moment abans del seu abandonament a la dècada del 1960 dins de la casa es tractaven pells. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79259 | Mas Torroella de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torroella-de-dalt | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici s'ha construït en pedra formant un mur de paredat irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars més ben tallats i de mida superior. L'edifici compta amb planta baixa, primer pis i golfes. L'orientació de l'edifici és feta a ponent, on s'obre la façana principal. La façana de llevant s'obre amb un seguit de petits finestrons a la planta baixa, una finestra balconera al centre del primer pis, que ve emmarcada per algunes finestres quadrangulars de petit tamany a banda i banda, i un petit finestró al pis de les golfes, ben bé sota la línia del carener. La façana nord és pràcticament inapreciable, ja que compta amb un seguit d'elements adossats que impedeixen una correcta visualització. Es tracta d'un seguit de coberts destinats a les feines agrícoles, així com espais destinats a tines, que actualment es troben sense ús, i estan essent poc a poc coberts de vegetació i arbustos. La façana de migdia compta amb un espai vallat que la precedeix destinats als animals. S'obre amb un seguit de dues finestres a l'alçada del primer pis, i una finestra balconera, que dóna accés a un petit terrat aixecat sobre un cos quadrangular que s'adossa a la façana fins a l'alçada del primer pis, i que es tractava d'una antiga cisterna.</p> | 08213-54 | La vall dels Horts. Mas Torruella de Dalt s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Torruella de Dalt, pertangué tradicionalment a l'antiga parròquia de Sant Jaume d'Olzinelles. El primer cop que apareix citat aquest nucli fou l'any 1002, quan la comtessa Ermessenda i el seu fill Berenguer cedeixen el monestir de Sant Benet el solar, les cases i els casals i l'església de Torruella. Aquest alou afrontava a sol ixent amb el camí ral que va a Manresa, segurament procedent del pas del Pont de Cabrianes. Posteriorment es coneix l'existència d'un mas anomenat Torruella de Dalt, i una altre anomenat Torruella de de Baix. Cal pensar que aquest segon va néixer com una masoveria del mas històric que seria el de Torruella de Dalt. L'edifici actual és un mas aixecat entre els segles XVII-XVIII, segurament sobre les restes d'una estructura més antiga. Es pot apreciar però, que es tracta d'una construcció aixecada en un sol cop. Exteriorment la seva estructura no ha patit reformes importants, malgrat que interiorment ha estat adaptat com a vivenda moderna. d'hàbitat per la nova població immigrada durant aquesta dècada. Una fotografia d'aquest moment mostra el barri ja co</p> | 41.7627200,1.8951100 | 408156 | 4624022 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79259-foto-08213-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79259-foto-08213-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79259-foto-08213-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79263 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-24 | XVI-XXI | <p>Es tracta d'una de les manifestacions festives més celebrades a Sant Fruitós. Coincidint amb la festivitat, el diumenge es cantava a les places i carrers del poble, i el diumenge a les masies i fàbriques, que més endavant foren substituïdes per barris i urbanitzacions.</p> | 08213-58 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Segons les èpoques han estat diverses les entitats organitzadores de les caramelles. Han tingut corals el Casino Familiar, la Cooperativa i el Centre Catòlic. També durant la dècada del 1940, quan la Cooperativa romangué tancada, el Cafè del Mig va tenir una coral: Els Clavells. La parròquia organitzava corals infantils i juvenils de la mà del rector, Josep Suñé. Les darreres dècades ha estat i és l'Agrupació Coral encarregada dels cants de les caramelles. Fins a la seva mort, l'any 1991, va ser el mestre Eduard Casajoana el director de les corals. Després, deixebles seus, com Anna Riera han continuat la seva tasca. Les caramelles tenien continuïtat amb l'excursió que es feia amb els diners recollits.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment es troba en procés d'elaboració un estudi monogràfic sobre les caramelles de Sant Fruitós, dut a terme per l'historiador Jaume Plans, preveient una publicació en breu. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 79264 | Goigs de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-fruitos | XVI-XXI | <p>El text dels goigs dedicats a Sant Fruitós són els següents: Màrtir sant de Tarragona / A l'estadi campió / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Fou a l'urbs tarraconense / Que els seus ulls obrí a la llum. / Batejat, bentost comença / A exhalar, com flor, perfum. / El favor que Déu li dóna / Promet fruits en abundor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Amb doctrina i bones obres / A pagans sostreu del mal, / Reunint, pare dels pobres, / Un aplec eclesial. / El seu zel els esperona; / N'esdevé el primer Pastor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Foribund el romà imperi / Persegueix el cristià. / A Sant fruitós el ministeri / Prohibeix Emilià / Detingut, als seus sermona / Coratjós, a la presó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Al soldat, que una pregària / Per a ell vol, diu atenent, / que cal fer-la amb tota amplària / de llevant fins a ponent / No exclou, ans li alliçona el model d'oració / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Endut fins l'amfiteatre / Es damnat a morir al foc / Que no pot l'ànim abatre / Ni fonent-li el cos, tampoc / Entre Flames s'abandona / Mans enlaire, al Creador / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Sant Auguri i Sant Eulogi /dos diaques de Fruitós /són també dignes d'elogi / immolats amb ells tots dos / Sang de màrtirs que assaona / la gran vinya del Senyor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Del martiri fe completa / en els Actes ha quedat / Fins Prudenci, august poeta / canta el fet, meravellat / I' Augustí, el bisbe d'Hipona / l'enalteix en un Sermó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / S'anomena aquesta vila amb el seu idèntic nom / i de glòria jubila / en ser el dia seu, tothom / Germanor que efusiona l'hivernal Festa Major / Sant Fruitós, palama i corona / Sigui el nostre protector / Va venir a aquest poble en guarda / les relíquies del sant / Varis segles ell l'esguarda / com prospera i va fruitant / Si la fe s'hi expansiona / el progrés serà rodó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Els antics un bonic temple / van bastir en honor seu / Llar de tots, Crist s'hi contempla / Sant dels sants, Amor de Déu / Ell al cor proporciona / el regal del goig millor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / En l'escut d'aquí es blasona / la figura del patró / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector.</p> | 08213-59 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen del costum de cantar els goigs es remunta al segle XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigs era molt més freqüent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment només són cantats el dia de la festivitat de la festa de Sant Fruitós (dia 21 de gener) L'any 1997 es publicà una versió musicada dels goigs que és la que actualment preval. La lletra fou reformada per Mossèn Josep Feu Sala. La Música fou feta per Mossèn Valentí Miserachs, i ve acompanyada d'un seguit d'apunts històrics sobre els orígens del culte a Sant Fruitós fet per Mossèn Antoni Pladevall.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79265 | Fons documental de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-benet-de-bages | IX-XVI | <p>La gran activitat duta a terme pel monestir de Sant Benet de Bages generà una gran quantitat de documentació de tot tipus. El gruix de documentació generada pel monestir es troba actualment en diversos indrets, procedents de la exclaustració del monestir soferta el 1835. Un gruix de documentació és el que es guarda a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Dins de l'arxiu, al fons anomenat Monacals, s'inclouen 50 carpetes que acullen un total de 5000 pergamins, entre els segles XI i XV. Aquest arxiu també compta amb un gruix de lligalls de documentació diversa. També es localitza un gruix important a l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat, alguns d'ells procedents directament de l'exclaustració del 1835, i d'altres procedents d'una col·lecció particular de la 'Casa Guitart' que finalment fou traslladada a Montserrat. Tot aquest grup es troba classificat dins el 'Fons Bages', i numerats a partir del 901. També compta amb la documentació procedent de l'Arxiprestat de Tarragona on es guarden grups de visites pastorals realitzades a Sant Benet. A l'arxiu Històric Ciutat de Manresa es guarda un conjunt de dotze pergamins també procedents de Sant Benet de Bages, i un conjunt de sis volums de protocols notarials de la notaria del monestir.</p> | 08213-60 | ACA, AM, AHCM | <p>Els orígens d'aquest fons documental es remunten al mateix moment de la fundació del cenobi benedictí, en ple segle X. Els molts llegats patrimonials i l'activitat parroquial duta a terme foren ocasionant un gran volum documental, manifestat sobretot en pergamins. Aquest fons documental degué romandre dins el monestir fins la seva exclaustració l'any 1835. En aquells moments una part important del llegat documental anà a parar a la Biblioteca Provincial Universitària de Barcelona, on romangué fins que passà a l'Arxiu de la Corona d'Aragó l'any 1941, si bé durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) s'extraviaren tots els pergamins anteriors a l'any 1000. Per sort, la transcripció d'aquests documents havia estat feta per Ramon d'Abadal, i actualment aquesta transcripció es conserva a l'Institut d'Estudis Catalans. Aquest grup és el que actualment roman a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. A més d'aquest grup, cal comptar amb el que fou traslladat directament a l'Abadia de Montserrat en el moment de la desamortització, de la quan depenia els darrers temps el monestir de Sant Benet. A aquest grup s'incorporà un altre petit grup procedent de la casa Guitart de Manresa l'any 1950 Del petit grup de 30 pergamins dipositats a l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa es desconeix la seva procedència.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1999 va ser publicada l'obra de la Catalunya carolíngia, que suposava un recull i transcripció de documentació referent al comtat català anterior a l'any 1000. Al volum IV s'inclouen 246 documents procedents de l'Arxiu de Montserrat, uns 100 que són regestos perduts conservats a la Corona d'Aragó. Un total de 202 còpies de documents que es guarden la secció històrico-arqueològica de l'IEC. Un total de 6 procedeixen de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa. | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 79266 | Portal del carrer Padró, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-padro-19 | <p>SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI | <p>Portal adovellat d'accés a la vivenda del carrer Padró, 19 del nucli vell de Sant Fruitós de Bages. Aquest immoble, malgrat haver estat reformat, ha conservat part de la façana original a la planta baixa. Es tracta d'un tram de façana elaborat en pedra vista, en mur de mamposteria irregular, podent-se apreciar mostres d'haver estat arrejuntat fruit d'alguna restauració. D'altra banda, malgrat tractar-se d'una casa cantonera, no es pot descartar l'opció de que originàriament l'immoble al qual donés accés fons més gran. A la façana actual s'hi pot apreciar un gran portal d'accés adovellat que devia originalment donar accés a la casa. Es tracta d'un portal que compta amb dues grans lloses monolítiques a modus de brancals de 100 cm de llarg x 37 cm d'ample x 18 de fons. Segueix una altra llosa quadrangular de 34 cm de llarg x 37 cm d'ample x 16 de fons. A continuació segueixen tot un seguit de dovelles rectangulars de 64 cm de llarg x 38 d'ample x 18 de fons, que conformen l'arcada de mig punt i l'arcada. Aquest portal fou lleugerament tallat a la part superior, quan s'obrí el balcó del primer pis, segurament a principis del segle XX. Al cantó esquerre de la porta s'obre una petita finestra del mateix període del portal principal. Es tracta d'una finestra quadrangular de 82 cm d'amplada x 97 cm de llargada x 13 cm de fons exteriorment. I interiorment de 47 cm d'ample x 60 cm de llarg x 12 cm de fons. Amb posterioritat, segurament producte de reformes posteriors de la casa, s'obrí al cantó dret del portal una moderna porta d'accés a la vivenda. Aquesta porta dóna accés a les escales que permeten l'ascens al primer pis. El portal de la planta baixa restà limitat a l'accés a la planta baixa, que modernament fou destinat a botiga.</p> | 08213-61 | Sant Fruitós de Bages C/Padró, 19 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens del carrer Padró es troben lligats a l'eixamplament de la sagrera vora el segle XVI. Aquest carrer, d'estructura lineal va ser creat passant el pont del torrent Bo, seguint la línia de l'antic camí que antigament menava de Manresa a Vic. El nom de Padró és, segons Salvadó, provinent d'una antiga pedra propera al carrer. Per l'estructura arquitectònica d'aquest element es dedueix que es tracta segurament d'un portal d'accés a una vivenda aixecada segurament al segle XVI. El creixement econòmic de la vila, conduí també al creixement del carrer que s'anà prolongant seguint l'antic camí. Les reformes posteriors de la vivenda provocaren modificacions arquitectòniques, i el fet de que part de la part superior de l'arcada quedés tallat a l'obrir-se un balcó a la primera planta. Modificacions posteriors l'inutilitzaren com a portal principal de la casa, restant tan sols com a portal d'accés a la planta baixa.</p> | 41.7510800,1.8715000 | 406176 | 4622755 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79266-foto-08213-61-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'interès d'aquest element radica en el fet de ser segurament el testimoni més antic del carrer Padró. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79267 | Fons Parroquial de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-fruitos-de-bages | XIX-XX | <p>El fons parroquial de l'església de Sant Fruitós de Bages compta amb els següents volums: Llibre de Baptismes: - Llibre I 1927-1969 -Llibre II 1969-1982 - Llibre III 1982-1992 - Llibre IV 1992 en endavant Llibre de matrimonis: -Llibre I 1887-1948 -Llibre II 1949-1981 -Llibre III 1982 en endavant Llibre de defuncions: -Llibre I 1911-1972 -Llibre II 1972-1981 -Llibre III 1982 en endavant Activitats parroquials: - Llibre I: Actes del consell parroquial de Sant Fruitós 1985-1990 - Llibre I: Actes de l'associació de pares de família de Sant Fruitós 1965-1967 - Llibre I: Actes de l'Associació funerària parroquial 1977 en endavant Diversos: - Llibre I. Anotacions marginals de matrimonis: 1939-1956 - Llibre I: Declaracions jurades: 1950-1989</p> | 08213-62 | Sant Fruitós de Bages. Plaça de Sant Josep, 4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens dels arxiu parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions, etc.. Malgrat no tenir constància escrita és ben segur que els orígens del fons parroquial de Sant Fruitós es remunten al segle XVI. A pesar de tot, els aconteixements ocorreguts durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va desencadenar la crema del fons parroquial, salvant-se només alguns volums, tot ells pertanyents al segle XIX.</p> | 41.7516300,1.8701400 | 406064 | 4622817 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1911 l'arxiver manresà Leonci Soler i March, va tenir accés a l'arxiu parroquial de l'església de Sant Fruitós de Bages, realitzant un inventari dels seus fons. Poc després foren publicats al butlletí del Centre excursionista de la Comarca del Bages. Aquest inventari permet tenir un coneixement més ampli del que fou aquest fons abans de ser cremat per la Guerra Civil. En l'article, Leonci Soler i March indica que l'inventari va ser fer el 12 de juliol del 1893, quan viatgà a Sant Fruitós de Bages per conèixer el contingut de l'arxiu. L'inventari ens dóna informació sobre la documentació existent a l'arxiu, constatant l'existència de documentació que es remuntava al segle XVI. Aquest inventari és un document interessant, ja que en alguns casos s'aporta un petit regest d'alguns documents. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 79268 | Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-manresa | <p>TORRAS I SERRA, M. (1997). Inventari del fons del Reial Cadastre (1976-1845). Col. Inventaris i catàlegs de l'Arxiu nº 5. Manresa.</p> | X-XIX | <p>L'arxiu històric comarcal de Manresa, acull un important fons de Protocols Notarials que s'extenen des del segle XIII fins al XIX. No es pot parlar d'un fons específic provinent de Sant Fruitós de Bages, ja que la proximitat geogràfica entre els dos municipis feia que les causes notarials del habitats de Sant Fruitós fossin resoltes pels notaris de Manresa, trobant-se aquests referents històrics barrejats en protocols i manuals generals del notaris de Manresa. Malgrat això, s'ha pogut localitzar alguns fons propis de Sant Fruitós o parròquies pertanyents al terme. Són els següents: FONS NOTARIALS Escribania de Sant Iscle de Bages. Ramon Casaldàliga, prevere. Manual 1355-1370 FONS DEL REIAL CADASTRE (1716-1840) -Sant Fruitós de Bages Repartiments per menor : carpetes 693-701 (1735-1788) Notificacions del cadastre: carpeta 702 (1782) Informes: carpeta 703 (1735) Reglaments : carpeta 704 (1778) Correspondència : carpeta 705 (1799) - Sant Iscle de Bages Repartiments per menor: carpetes 706-711 (1746-1787) Notificacions del cadastre: carpeta 712 (1781 -1783) - Apèndix II Carpeta 121: Llistat de la gent de Sant Fruitós que ha de pagar el cadastre reial i denme del vi per les terres que tenen a Manresa (1828) COMPTADURIA D'HIPOTEQUES -Sant Fruitós de Bages : Llibre 15 Llibre 1º (91) Llibre 2ª (92) Llibre 3º: Rústiques (93) Llibre 4ª Urbane (94) -Sant Iscle: Llibre 15 Llibre 1º (91) Llibre 2º (92) Llibre 3º. Rústiques (93) Llibre 4º. Urbanes (94) FONS SANT BENET DE BAGES -Sant Benet de Bages. I AHCM/Eclès: C-7 -Sant Benet de Bages II AHCM/Eclès: C-8 -Sant Benet de Bages III AHCM/Eclès: C-9 -Sant Benet de Bages IV AHCM/Eclès: C-10 -Sant Benet de Bages V. Majordomia s.XVIII. AHCM/Eclès: C11 -Sant Benet de Bages VI-XII. AHCM/Eclès :C-12-18 -Sant Benet de Bages XIII-XVI. AHCM/Eclès: C-99-115 -Sant Benet de Bages XVII. Capbreu de la sagristia (1498) AHCM/Elès : C-123 -Sant Benet de Bages.XVIII. Capbreu de Sant Pere de les Preses (1504). Documentació diversa Bages (1514-1518). AHCM/Eclès: C-125 -Sant Benet de Bages XIX. Ramal notaria AHCM/Eclès: C-128 -Sant Benet de Bages. XX. Llibre particular notarial (1687) AHCM/Eclès: C-130 -Sant Benet de Bages XXI. Capbreu(1575-1576) AHCM/Eclès: C-132 -Sant Benet de Bages. Conjunt de 30 pergamins (ss.X-XIV)</p> | 08213-63 | Arxiu històric comarcal de Manresa. Via Sant Ignasi, 40 (08241 Manresa) | <p>L'Arxiu de la Ciutat de Manresa conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipoteques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament després de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768. D'altra banda, el Fons del Reial Cadastre s'inicia el 1714, quan s'estableix aquest nou impost que substitueix l'antic sistema tributari medieval. Aquest nou impost gravava directament als contribuents. El Fons de pergamins de Sant Benet, prové segurament del període de l'exclaustració del monestir (1835).</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 79269 | Fons administratiu de l'ajuntament de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-administratiu-de-lajuntament-de-sant-fruitos-de-bages | XIX-XXI | <p>El fons administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages està classificat a partir dels següents apartats: 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL (1810-2005) 2. HISENDA (1851-2005) 3. PROVEÏMENTS (1893-2004) 4. BENEFICIÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL (1860-2004) 5. SANITAT (1827-2005) 6. OBRES I URBANISME (1861-2005) 7. SEGURETAT PÚBLICA (1869-2004) 8. SERVEIS MILITARS (1853-2001) 9. POBLACIÓ (1878-2003) 10. ELECCIONS (1877-2003) 11. ENSENYAMENT (1877-2003) 12. CULTURA (1898-2003) 13. SERVEIS AGROPECUARIS I MEDI AMBIENT (1892-2003) 14. COl·lECCIONS FACTÍCIES (1930-1964) A més a més d'aquest fons pròpiament administratiu, a l'Arxiu es troben dipositats altres fons de caràcter més històric, com és el cas de: 1. FONS DE DOCUMENTACIÓ PRIVADA (1759-1915) 2. FONS DE LA FALAGE (1939-1976) 3. FONS SIDICALS C.N.S. (1939-1976) 4. FONS SINDICATS AGRÍCOLES (1852-1974) 5. FONS GRÀFIC Compta amb un total de 647 fotografies digitalitzades que foren utilitzades per la elaboració de la Història Gràfica de Sant Fruitós de Bages. Aquestes fotografies provenen dels diferents fons documentals existents al poble: Fons Canyelles, fons Espinal i fons Casajoana. 6. FONS DOCUMENTAL DE L'ANTIGA CÀMARA AGRÀRIA (1921-1980)</p> | 08213-64 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Com arxiu administratiu, la documentació va ser començada a organitzar l'any 1993, quan es va plantejar el trasllat de l'antic edifici de l'Ajuntament a l'actual. En aquells moments va ser realitzat el primer inventari. L'any 1999-2000, aprofitant el trasllat dels fons a la nova seu de l'Ajuntament, a través de la Diputació de Barcelona, es va fer un nou inventari, actualment vigent. Des de l'any 2001 es va contractar un servei de manteniment continu de l'Arxiu. El fons gràfic Domènec Espinal va ser donat a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament l'any 2003. Aquest fons romania dins la casa propietat de la família Espinal, que va ser adquirida pel president de la Cooperativa de Sant Fruitós. Després de l'adquisició de la casa, es va procedir a la donació del fons fotogràfic. El fons documental de l'antiga càmara agrària va ser dipositat a l'arxiu administratiu de l'Ajuntament, després de que la corporació municipal fes la compra de l'edifici del cobert de la màquina de batre l'any 2004.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A l'apartat de descripció d'aquesta fitxa només es procedeix a descriure els apartats generals en els quals es divideix l'arxiu. Una descripció més detallada de les capertes i subcarpetes de cada apartat la trobem a la guia general de l'arxiu. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 79271 | L'Angle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/langle-0 | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ. (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A .(1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XV | <p>Topònim tradicional del terme de Sant Fruitós de Bages, molt utilitzat al llarg de tota l'Edat Mitjana, però que com a topònim històric a sobreviscut fins als nostres dies. L'angle, és la zona on s'aixeca el monestir de sant Benet de Bages, i fa referència al revolt que fa el riu Llobregat des del pont vell de Navarcles fins que s'acaba la terra plana riu avall, més o menys on avui s'aixeca el pont que porta al mas Generes. En un principi aquesta zona se la considerava com un apèndix de Montpeità. BENET (1985:605), però el topònim ha perviscut fins als nostres dies en referència al accident geogràfic que emmarca el riu Llobregat.</p> | 08213-66 | Entorn del riu Llobregat(08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest topònim apareix llargament documentat al llarg dels segles. Ja l'any 950 trobem ja una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). A partir d'aquests moments la referència documental a l'Angle és abundantíssima en tota la documentació medieval, fent referència a un partida de terra vora el riu Llobregat. L'aparició d'aquest topònim es fa sempre en relació a afrontacions en les compres, vendes i permutes de terres. L'any 1046 tenim documentada una vil·la a l'Angle, que devia estar bastant a prop del monestir, ja que se la situa a l'Angle i prop del Gual de Sant Benet, un pas que travessava el riu Llobregat i que es dirigia vers Talamanca. Aquell any Guille, Guitart, sendred i Arnau Dòlquit, varen vendre a Adaleda i al seu fill Dalmau, la meitat de les terres i vinyes que tenien al comtat de Manresa, al lloc de Montpeità, que termenjaven a llevant amb el gual de Sant Benet, damunt de la vil·la del Angle, al sud amb el riu Llobregat i la Palanca, i a l'oest amb el reiu Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:264). Hom creu que aquesta vila devia desapareixer vora el segle XII. Actualment com a topònim ja no s'aplica a cap partida en concret, però sí que s'ha mantingut a través de la historiografia el record d'aquest topònim, i la referència a on es trobava, de tal manera que encara que avui no s'utilitzi, es continua coneixent.</p> | 41.7439500,1.8987200 | 408429 | 4621934 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79271-foto-08213-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79271-foto-08213-66-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79275 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-4 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | <p>Tradicionalment aquesta festivitat era celebrada l'última setmana del mes d'agost, però la coincidència del període vacacional de la majoria de la població al mes d'agost, va fer que les dates de la festivitat es traslladessin a la primera setmana del mes de juliol. Els organitzadors de la festa major d'estiu han estat tradicionalment l'Ajuntament, les entitats, així com algunes persones particulars. Des de la dècada del 1970, amb la col·laboració del Foment de les Tradicions Catalanes, per la Festa Major s'elegeix la pubilla i les dames del poble.</p> | 08213-70 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El quart cap de setmana del mes d'agost tenia lloc la festa major d'estiu. Eren uns dies d'esplai per a la població, un cop acabada la sega, el batre i abans d'iniciar la verema. Es celebraven tradicionalment balls d'envelat, concerts, sardanes, obres de teatre, cinema, i també manifestacions esportives com futbol, bàsquet, ciclisme, pesca, etc. També hi havia tradicionalment espectacles més insòlits com una cursa de vaquetes que es va fer l'any 1950 a l'envelat, condicionat com a plaça de braus, i una vetllada de boxa l'any 1952. El canvi de condició del poble, de ser majoritàriament agrícola a industrial, feu que des del consistori es plantegés el canvi de dates d'aquesta jornada, a fi de no coincidir amb les vacances de la majoria de la població.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 79277 | Enramades del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enramades-del-carrer-nou | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Es tracta d'una de les manifestacions festives més populars del poble de Sant Fruitós. Actualment consisteix en l'engalanament del carrer per part dels veïns amb motius diversos.</p> | 08213-72 | Sant Fruitós de Bages. Carrer Nou (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els veïns del carrer Nou, van celebrar l'any 1965 la urbanització del carrer amb unes enramades. L'èxit i la bona companyonia que hi va haver entre els veïns els va animar a celebrar-ho cada any, convertint-se en una de les festes més populars del poble.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 1965 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 79279 | Fons parroquial de Sant Jaume d'Olzinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-jaume-dolzinelles | <p>El fons documental de l'antiga parròquia de Sant Fruitós de Bages, compta amb els següents volums: Llibre de Baptismes, matrimonis i defuncions: - Llibre I 1907-1939 -Llibre II 1939-1956 Llibre de baptismes: -Llibre I 1956-1983 Llibre de confirmacions: -Llibre I 1956-1980 Llibre de matrimonis: -Llibre I 1945-1972 -Llibre II 1972-1983 Llibre de defuncions: -Llibre I 1949-1983 Llibre de visites -Llibre I 1980 en endavant</p> | 08213-74 | Sant Fruitós de Bages. C/ Sant Josep,4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens dels arxiu parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions etc.. Malgrat no tenir constància escrita és ben segur que els orígens del fons parròquia de Sant Jaume d'Olzinelles es remunten al segle XVI. A pesar de tot, els aconteixements ocorreguts durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va desencadenar la crema del fons parroquial, salvant-se només alguns volums, tot ells pertanyents al segle XIX. Des d'aquests moments el fons parroquial va passar a ubicar-se a la parròquia de Sant Fruitós que era la principal, fins on ha romàs fins als nostres dies.</p> | 41.7516300,1.8701400 | 406064 | 4622817 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 79280 | Fons fotogràfic Miquel Casajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-miquel-casajoana | XX | <p>Conjunt de clixés i fotografies fetes per Miquel Casajoana de la vila de Sant Fruitós de Bages al llarg de la seva vida. El fet no trobar-se buidat ni inventariat impedeix conèixer el contingut, que actualment es troba dipositat en capses a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós.</p> | 08213-75 | Sant Fruitós de Bages. Crta de Vic, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons és el recull de les fotografies que la persona de Miquel Casajoana va fer al llarg de la seva vida al poble de Sant Fruitós. Els darrers anys ha estat cedit per la família a l'Ajuntament de la població.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Miquel Casajoana | Caldria un esforç per inventariar aquest fons. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79281 | Fons fotogràfic Domènech Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-domenech-espinal | XX | <p>Aquest fons documental es troba actualment dipositat a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'una capsa que inclou un seguit de negatius i una capseta amb quatre plaques de vidre. Cronològicament pertany a la dècada dels anys 1950-1960. Actualment no es troba ni inventariat ni classificat, per tant no es pot realitzar una descripció detallada del contingut dels negatius. De forma general es pot afirmar que es tracta de vistes del poble. Festivitats de Setmana Santa, Pasqua, Rams, Festes Majors, Caramelles, Festes de l'Arròs, etc.</p> | 08213-76 | Sant Fruitós de Bages, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons es troba format per la col·lecció particular de fotografies efectuades pel Sr. Domènec Espinal entre els anys 1950-1960. Fou donat a l'Ajuntament de Sant Fruitós pels actuals propietaris de la casa del Senyor Espinal l'any 2003.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 1950-60 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Domènec Espinal | Caldria la realització d'un inventari i classificació que permetés conèixer el contingut d'aquest fons gràfic. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79284 | Himne de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-sant-fruitos | <p>L'himne de Sant Fruitós és tal i com segueix: És temps a Sant Fruitós de recordar i de viure, de recordar per viure amb tota plenitud. Devots de Sant Benet, En Sala i Na Ricardis bastiren un cenobi tocant el Llobregat Cantem santfruitosencs, la joia de les festes, la força del treball, la serenor del cor! Cantem, santfruitosencs, que l'ànima exultant del poble que batega perduri eternament! El Puig i el Montpeità, Sant Iscle i Les Brucardes, mots, donen nom als llocs i a la vida els indrets. Les xarxes que com venes recorren aquest Pla. Transmeten un nou ritme a un temps molt llunyà. Cantem santfruitosencs. Volem que allò que fou, volem que allò que fórem i allò que som avui compartir-ho amb tothom. Del nord, de l'occident, de l'orient, del sud, la gent que ve d'arreu hi trobi acolliment. Cantem, santfruitosencs.. Complim els nostres deures tot defensant els drets! Sentim-nos solidaris per construir el futur! Sentim-nos solidaris per construir el futur!</p> | 08213-79 | <p>Lletra de Joan Descals i música de Roger Julià</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||||
| 79290 | Portal de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-sagrera | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XIII | <p>Antic portal d'accés al recinte murat de la sagrera de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un antic portal adovellat que donava accés a l'interior del nucli de cases conegut com la sagrera de Sant Fruitós, nascudes a redós de l'església parroquial. El creixement urbanístic definitiu de la sagrera es produí al segle XIII, tenint constància ja al 1302 de l'existència d'un mur de tancament amb un vall al voltant. Aquest portal d'accés devia configurar, juntament amb d'altres, l'accés. Arquitectònicament es tracta d'un portal integrat al conjunt de cases, les façanes de les quals, foren obertes a la muralla, restant per tant encaixonat entre dues cases. És format per un seguit de dovelles rectangulars que es recolzen sobre dues bases monolítiques de 60 cm d'alçada, i que configuren un arc de mig punt. Les modificacions arquitectòniques dels edificis col·lindants provocaren que part de les dovelles del cantó dret restessin tallades. Al cantó dret del portal s'ubicà l'any 1915 una font pública d'aigua, que formava part de la xarxa urbana de subministrament, producte de l'arribada de l'aigua de la sèquia al municipi. L'arc de mig punt de l'arcada del portal es prolonga horitzontalment en l'espai creant una volta de canó. Aquesta volta sembla producte de modificacions posteriors, segurament del 1924, ja que en una de les fotografies procedents del fons Casajoana GRANDIA, RUIZ (2001:23), datada entre 1915 i 1920, s'aprecia el portal format per un seguit de tres arcades sense cobrir. Sobre la volta de canó s'aixeca una estructura formada per un mur de carreus quadrangulars, que podrien formar part de la muralla original del segle XIV. Sobre aquest tram de mur s'ubica una barana que descansa sobre balustres llises sense ornamentació, segurament afegides al segle XX . Possiblement aquesta darrera fase estigui en consonància amb la placa quadrangular de pedra afegida sobre el mur, on s'aprecia la data del 1924. Cal pensar que en aquest moment es cobriren les arcades fent una volta contínua i s'afegí la barana. La part posterior del portal, és a dir, jardins de la sagrera, l'estructura del portal és molt senzilla, quedant remarcada només per un seguit de dovelles que segueixen l'estructura superior de l'arc. Es tracta de dovelles quadrangulars més modernes producte d'una restauració posterior.</p> | 08213-85 | Sant Fruitós de Bages C/Sant Sebastià, 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba el 1031, introduïa una protecció eclesiàstica per les terres entorn de les esglésies consagrades, que solia ser d'unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. Aquest fet fou aprofitat pels pagesos locals, per aprofitar i construir les seves cases i sitges de gra, aprofitant la protecció sagrada que aquesta llei els oferia. Malgrat que originalment la població del terme de Sant Fruitós fou predominantment dispersa, l'any 1038 apareix ja esmentada l'existència d'un grup de cases anomenat sagrera entorn a l'església. A més a més l'any 1031 surt escrit el 'camí' que porta a Sant Fruitós. Tot sembla indicar però, que fins a finals del segle XII, aquesta sagrera només foren un grup de cases sense cap ordre al voltant de l'església i sense portals d'accés. Al segle XII comença a aparèixer el nom de 'vila' de Sant Fruitós aplicat a la sagrera. SALVADÓ (2003:274). Cal tenir en compte que al terme de Manresa, no apareix mai el nom de 'sacraria' sinó el de 'sacraiis ' o 'sacrario'. Aquest terme quan es refereix al conjunt de cases entorn de l'església moltes vegades acaba anomenant-se vila. Tal és el cas de Sant Fruitós, però també el de Santpedor o el de Sant Iscle. BENET (1985:147) L'any 1140 Pere Berenguer i la seva esposa Guilla, varen vendre a Guillem Berenguer la seva heretat del mas Cordelles a Sant Fruitós. No es tractava del mas sinó d'una finca ubicada a la sagrera de Sant Fruitós. L'any 1173, l'abat Ponç va establir a Pere Guillem de Claret un solar de terra perquè hi construís una casa en dita vila, on cregués més adequat. SALVADÓ (2003:275). El segle XIII fou decisiu en creixement i constitució de la sagrera, ja que fou en aquest moment en el qual el monestir de Sant Benet de Bages, promogué molts establiments de terra en aquella zona, construint cases. Aquest creixement urbanístic va tenir com a conseqüència el tancament murat de la sagrera. La primera notícia documental existent sobre les muralles de Sant Fruitós és de l'any 1302: 'dictus locus Sancti Fructuosi, est locus muratus et habet ecclesiam parrochialem et terminum'. L'any 1305 es té constància del vall de Sant Fruitós al costat del mur, i de la bestorre de la porta del la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:276). Durant tot aquest segle es succeeixen els diversos establiments que permeten donar a conèixer quin devia ser l'aspecte de la sagrera a finals del segle XIII i XIV. Devia ser segurament semblant a l'actual, amb els valls reomplerts, i part dels murs aprofitats com a façanes de cases, amb la conseqüent obertura de finestres i portes, i uns portals d'accés. La majoria dels establiments són obra del monestir de Sant Benet de Bages, la qual cosa fa pensar que va ser el gran promotor d'aquesta sagrera. Arquitectònicament l'element conservat com a portal té els seus orígens segurament al segle XIII-XIV, sofrint diverses modificacions al llarg dels segles, especialment a principis del segle XX, quan es degué cobrir la volta i afegir la balustra superior.</p> | 41.7511500,1.8701400 | 406063 | 4622764 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 79291 | Façana de la fàbrica dels Casajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-de-la-fabrica-dels-casajoana | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Façana pertanyent a l'antiga fàbrica oberta l'any 1921 pels germans Casajoana com a una indústria de maquinària agrícola. La fàbrica fou transformada posteriorment en fàbrica tèxtil i ampliada en superfície, però la façana original es mantingué. Es tracta d'una façana d'estil proper al noucentista, que encapçala un edifici de totxana al darrera. La façana ve precedida per un petit pati ajardinat, tancat per un mur baix de pedra artificial que es remata a la part superior amb una valla de ferro forjat. El mur resta interromput per dos pilars finalitzats en una forma arrodonida que emmarquen la porta. La porta pròpiament dita és feta en ferro forjat, com una continuació de la valla. La façana resulta un element rectangular, que s'obre amb una gran porta al centre i dos finestrals a banda i banda. Es tracta d'un portal arquitrabat, amb els cantons interiors arrodonits. Aquest mateix tipus de tancament superior es repeteix als finestrals laterals. Sobre la porta de fusta central es sobreposa un travesser de ciment. Entre aquest travesser i la llinda superior s'obre una tarja rectangular apaïsada i envidrada compresa dins del mateix bastiment de la porta. Els finestrals laterals, ubicats a banda i banda de la porta, compten de forma similar amb una tarja superior, però a diferència de la porta, es troben subdividits per dos travessers verticals que presenten continuïtat a l'espai de la tarja. En total es creen sis subdivisions totes elles envidrades. Els vidres del conjunt es troben dividits en petits espais quadrangulars i rectangulars units amb emplomadura, amb alternació de colors. Les columnes de separació entre el portal i els finestrals, i les dues laterals que emmarquen la façana són rematades a la part superior per dos capitells amb decoració floral. Sobre aquest conjunt d'obertures es situa un frontó ornamental rematat als dos extrems per dos acroteris, sobre els quals es situa un element circular. La decoració interior del frontó té com a centre un escut emmarcat en una orla. Podria tractar-se ben bé d'un escut familiar. Acompanyat amb aquest element central, s'ubiquen a la part inferior, a banda i banda, altres dos escuts de dimensions molt més petites que es recolzen sobre un conjunt de quatre gotes.</p> | 08213-86 | Sant Fruitós de Bages.Passeig de Joan Santmartí, 7 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta fàbrica era coneguda popularment com el Taller, perquè l'any 1921 els germans Josep i Miquel Casajoana hi van construir una nau per encabir-hi un taller de maquinària agrícola. Després va ser comprada i ampliada per Vallès i Solà per transformar-la en una indústria tèxtil dedicada als teixits, que ocupava prop d'un centenar de treballadors. Durant els anys de la postguerra l'empresa va patir restriccions elèctriques molt dures. Vallès i Solà va intentar continuar fent funcionar les màquines per mitjà d'un motor de gasoil, conegut popularment com la burreta. La crisi tèxtil de la meitat dels anys seixanta va obligar al tancament d'aquesta empresa. Aleshores va ser adquirida per l'empresari manresà Josep Planas i Vilalta, dedicat al sector tèxtil sanitari, fundador de l'empresa Tèxtil Planas Oliveras, que anys més tard també seria propietària d'una altra fàbrica del poble. GRANDIA, RUIZ (2001:81-82)</p> | 41.7503800,1.8749000 | 406458 | 4622673 | 1921 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79291-foto-08213-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79291-foto-08213-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79291-foto-08213-86-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79293 | Col·lecció bibliogràfica de la Biblioteca Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-bibliografica-de-la-biblioteca-municipal | XVIII-XX | <p>Aquest fons conté un seguit de llibres que van aparèixer provinents de l'antiga biblioteca del Bosquet durant la dècada dels anys seixanta. A l'obrir l'actual biblioteca l'any 1990, aquesta col·lecció provinent d'una donació particular, va ser recollida dins el dipòsit actual. Malgrat que es desconeix qui va ser la persona que va fer dita donació, alguns dels llibres duen inscrit a mà el nom del propietari. Entre d'altres apareixen els de: Virgilio Bosch, Felipe Palan, Pedro Trapé, i Juan Archer. Per la temàtica variada i l'amplitud cronològica, cal pensar que es tracta d'un recull de llibres adquirits per un col·leccionista particular, amant dels llibres antics. A la col·lecció trobem dos llibres del segle XVII, cinc del segle XVIII, trenta-set del segle XIX i quaranta-quatre que porten data del segle XX. De l'ampli repertori fem menció d'alguns dels llibres més antics, junt amb altres que mostren la variabilitat temàtica de la col·lecció: - KNOX, R. (1693). Reation ou voyage de l'isle de Ceylan. Dans les Indes Orientales. Tome I. Lyon. - (1699) Le Berger fidelle. Traducció de l'italià per De Guarn. Lyon. -GUILLIMIN, J.B. (1724). Cours de Chymie, contenant la maniere de faire les operations qui font en ufage dans la Medicine, par une Methode facile. Lyon. - YOUNG (1771). Les nuits d'Young. Traducció de l'anglès per M. Le Tourneur. París. - GOBINET, CH. (1773). Instrucción de la juventud en la piedad cristiana. Barcelona. -LE COMTE DE BUFFON, M. (1784). Histoire naturelle, generale et particuliere. Lausanne. (2 exemplars) - LA FONTAINE (1809). Fables de La Fontaine. París. - SALAS, R. (1828). Prontuario de artilleria para el servicio de campaña. Barcelona. - MERELO, A. (1867). Historia de España. Madrid. - PORTA, P. (1871). Apuntes para el estudio de la historia de España. Barcelona. - GIRONI, G. (1875). Manual del molinero. Guia práctica de la conservación y almacenaje de los granos y conversión de estos en harinas. Madrid. - MONLAU, J. (1878). Nociones de fisiología e higiene. Madrid. - BARRAU, TH. (1887). Livre de Morale Pratique. Choix de préceptes et de Meaux exemples. París. - BRUNO, G. (1888). Le tour de la France par deux enfants. Devoir et patrie. París. - AA.DD. (1889). Resumen de agricultura. Selección mensual de cuanto en España y en el extranjero se publica, ensaya y trabaja sobre agricultura. Año primero. Barcelona. - BLANCHN ALPH. (1896) Canards, oies et cignes. Palmipèdes de produit d'ornement et de chasse. Col biblitheque des connaissances utiles. París. - AA.DD. (1900). Manual para el agente repartidor de cédulas de inscripción por la dirección general del Instituto Geográfico y Estadístico. Imprenta de la Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid. - RISLER E. WERY, G. (1909). Irrigations et drainages. Encyclopéde agrícola. París. - SALGARI, E. (1911). El rey del aire. Viajes y aventuras. Casa Editorial Maucci. Barcelona. - MICHAELIS, K .(1935). El gran viatge de Bibi. Ed. Juventud. Barcelona. - ROMEVA, P. (1935). Sil·labari català. Primera part. Publicacions de l'editorial pedagògica. Associació protectora de l'ensenyança catalana. Barcelona. - POUS I PAGÈS, J. (1938). La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Institució de les Lletres catalanes. Autors catalans- IV. Barcelona. - MILOSZ, L. (1944). Ouvres complétes. Poemas. Ed. Egloff. Friboug. - SANCHÍS GUARNER, M. (1951). Calendari de refranys. Col. Biblioteca folklorica Barcino. Vol I. Ed. Barcino. Barcelona. - FLOCH I TORRES, J. (1963). La Bella història d'en Tupinet. Col. Biblioteca Patufet. Barcelona.</p> | 08213-88 | Sant Fruitós de Bages.Biblioteca pública c/Carles Buïgas, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons conté un seguit de llibres que va aparèixer provinents de l'antiga biblioteca del Bosquet durant la dècada dels anys seixanta. A l'obrir l'actual biblioteca l'any 1990, aquesta col·lecció provinent d'una donació particular, va ser recollida dins el dipòsit actual.</p> | 41.7548200,1.8769200 | 406632 | 4623164 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79297 | Casa del carrer Padró, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-padro-4 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVII-XXI | <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres seguint la línia del carrer Padró del nucli antic de Sant Fruitós de Bages, allà on el carrer fa la corva del carrer del Raval, just davant del pontarró que permet el pas a la sagrera. Es tracta d'un edifici cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer pis i segon pis, i es tracta d'una construcció aixecada segurament amb parament de pedra irregular, que actualment ha estat arrebossant amb ciment pòrtland i pintat de color blanc. La única excepció és un sòcol que recorre tota la planta baixa de la façana principal fins a l'alçada de vuitanta centímetres, i un pany de paret de la façana posterior a la planta baixa, on s'ha deixat la pedra vista. La façana principal es troba orientada al N-O, seguint la línia dels carrers Padró i un petit tram del carrer Raval, essent per tant una façana en línia corva. Aquesta façana s'obre a la planta baixa amb un portal allindat a la zona del carrer Padró, i un altre portal de majors dimensions, finalitzat amb un arc de mig punt rebaixat just a la cantonada amb el carrer del raval. Tots dos portals es troben protegits per portes de fusta. Al primer pis destaca la presència de tres balcons, on destaca especialment el central, ubicat just a la corva de la façana, que a diferència dels altres, es troba endarrerit dins la línia de façana, creant un balcó interior, i un espai triangular sota teulada. Al segon pis destaca la presència de diferents finestres i finestrals de mides totes diferents. A diferència de la façana principal, la façana posterior és molt més regular, obrint-se a l'espai ajardinat interior que comparteix amb el nº 8 del carrer Padró. Es tracta d'una façana que s'obre amb un portal allindat a la planta baixa de recent construcció, destinat segurament a entrada de garatge. Al primer pis destaca la presència d'un balcó, i d'una petita eixida formada per dos grans obertures finalitzades en un arc molt rebaixat que es recolza sobre dos columnes quadrangulars, finalitzades en dos ressalts que fan la funció de capitell. Actualment aquesta eixida es troba coberta per vidres i integrada al conjunt de la vivenda. Al segon pis part de la façana es troba ocupada per una altra eixida de similars característiques a la del primer pis, formada per tres arcades rebaixades sostingudes per tres columnes sense ressalt. L'arcada extrema de llevant ha estat envidrada i convertida en un balcó. Tot sembla indicar que el cantó de ponent d'aquest tram de façana ha estat modificat, obrint-se una altra gran obertura també en forma d'eixida però independent de l'anterior i també envidrada. Interiorment la casa ha estat molt reformada, eliminant les antigues estructures destinades a treballs agrícoles. Al primer pis manté alguns embigats de fusta originals, especialment a la zona de l'eixida posterior.</p> | 08213-92 | Sant Fruitós de Bages. C/Padró, 4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les cases del carrer Padró cal buscar-lo en el camí ral que des de Manresa menava a Vic, i que es va anar edificant a banda i banda. Segurament el seu naixement devia produir-se entorn al segle XVI a les afores de la sagrera. segles XVIII i XIX. Una fotografia conservada de principis de segle publicada per Jaume Gradia i Jesús Ruiz . GRANDIA , RUIZ (2001: 29) mostra un tram d'aquesta casa a tocar del carrer del raval quan el torrent Bo encara no estava canalitzat. La casa del costat del carrer del Raval era anomenada Cal Xamal. La casa del carrer Padró, es mostra bàsicament igual que ara però sense arrebossar.</p> | 41.7511600,1.8707600 | 406115 | 4622765 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79297-foto-08213-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79297-foto-08213-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79297-foto-08213-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79298 | Jaciment del Bosc del Santmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-bosc-del-santmarti | <p>MORERA, J. (2005). Informe de la intervenció arqueològica a la torre de Santmartí. Campanya 2005. Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. MORERA, J. (2005): Memoria de la intervenció arqueològica al Bosc de Santmartí. Sant Fruitós de Bages.</p> | XVIII-XIX | <p>Aquest jaciment era format inicialment per una estructura ortoestàtica de tipus unitària amb una funció específica de compartimentació de l'espai. Al jaciment s'observà que aquest estava format per 11 grans blocs de pedra disposats verticalment, els quals es recolzaven per la part posterior a un salt que feia el terreny. Tot i ser de mesures diferents, de forma general les dimensions eren d'entre 60 a 130cm de llargada per 15 a 40cm d'amplada, i l'alçada oscil·lava entre els 60 i els 80cm. Els blocs, enclavats al subsòl, estaven situats en un lloc on el vessant del turó era una petita terrassa, delimitada per un marge de pedra, i s'orientaven de forma N - S, o sia, de forma perpendicular a les corbes de nivell del puig. En aparença, semblava que els blocs petris s'agrupaven en mòduls de dos, i en algun cas, una gran llosa cobria l'espai entre dues lloses a manera de coberta, augmentant la sensació dual dels blocs de pedra. L'entorn era caracteritzat per la presència d'alguns arbres i vegetació menuda però que en cap cas cobrien les estructures. MORERA (2005: 10)</p> | 08213-93 | Sant Fruitós de Bages,(08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El jaciment arqueològic fou posat al descobert per l'historiador local Jaume Plans l'any 2005. Aquest mateix any s'ha realitzat una excavació arqueològica de les estructures que les ha posat al descobert i ha permès aclarir algunes incògnites. Aquest estudi ha posat de manifest la inexistència de tombes de tipus antròpiques al jaciment, així com el fet que els blocs de pedra, en la disposició actual, mai no han tingut aquesta funció. La idea de l'existència d'unes tombes medievals s'inspirava en les fonts orals del municipi, les quals àdhuc parlaven de l'extracció d'ossos. Dels 3 sondejos que s'han realitzat, no s'ha pogut recuperar cap fragment ossi, a part de no documentar-se cap retall en el substrat geològic. A més, els blocs de pedra del jaciment no corresponen a la tipologia de caixa de lloses típica del període medieval. En el nostre cas, són blocs de pedra que no han tingut cap treball previ, de proporcions desmesurades, i que de fet en cap cas conformen una caixa o espai tancat. MORERA (2005: 17) Un altra possible interpretació valorada al municipi abans de la intervenció era que les estructures fossin l'arca anomenada en les fonts medievals. En la documentació d'entre els segles XI i XIV (Salvadó, 2004) es parla d'una arca i d'un coll de l'arca en clau toponímica, que estaria a prop de el puig de Guardiola. Semblaria ser que aquesta arca faria referència, en la tradició medieval, a un o varis megàlits, de cronologia, característiques i localització del tot incertes. Descartades les opcions que els blocs de pedra siguin unes tombes de lloses o la mencionada arca medieval, es va concloure que les dades que foren recollides a l'excavació no han permès obtenir una idea prou clara sobre la seva funcionalitat, tot i que és clara la influència humana en la seva ubicació. Per la seva situació i disposició, semblaria que tindria un ús vinculat a la indústria rural d'abast local, i el seu origen caldria buscar-lo en alguna de les masies properes al jaciment. La producció és, a hores d'ara, una incògnita. Si ens fixem amb la modulació dels blocs de pedra podem pensar que es tracta d'unes arneres o un cobert d'arnes. Aquests coberts tenen la finalitat de protegir les arnes de les inclemències meteorològiques (pluja i vent) donada la precarietat dels materials amb què estaven construïdes (normalment vímet i canya), i la seva inestabilitat. Normalment, a la part baixa dels espais es col·locava una llosa de pedra completament plana. Sota aquesta definició les lloses planes i les posteriors que hem documentat entre els blocs de pedra passarien a tenir la funció de donar estabilitat a les arnes i impedir que poguessin tombar-se. Tanmateix, en el cas del jaciment del Bosc de Santmartí mancaria les lloses de coberta així com l'amalgama de terres i pedra per acabar d'impermeabilitzar-ho. MORERA (2005:19)</p> | 41.7566400,1.8749100 | 406468 | 4623368 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79298-foto-08213-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79298-foto-08213-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79298-foto-08213-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79299 | El Bosquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosquet-0 | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | <p>Zona boscosa ubicada a migdia del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, entre els últims carrers de la vila i la muntanya del Montpeità. Aquest espai, antigament a les afores del poble, ha estat engolit recentment pel creixement urbanístic de la vila, passant a convertir-se en un espai enjardinat de lleure. La seva presència ha servit per donar nom al proper sector urbanitzat del poble anomenat també 'El Bosquet'. El seu interès radica en haver-se convertit en la principal zona verda de lleure del poble de Sant Fruitós. La seva composició vegetal es troba formada per nogueres, pins, roures martinencs i alzines. La instal·lació d'un parc infantil dins de l'àrea ha fet que es plantessin alguns arbres foranis com a elements decoratius. És el cas d'algunes catalpes, un cedre del Líban.</p> | 08213-94 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest espai verd fou fins a principis del segle XX un espai ubicat a les afores del poble, on es barrejaven conreus diversos: vinya, cereal, etc.; amb zones boscoses. A principis de dit segle, Joan Sanmartí Roca, fill del poble emigrant a Amèrica, va fer fortuna creant una empresa de begudes gasoses, tornant al poble amb molts diners i prestigi , i en agraïment al seu poble natal va decidir comprar els terrenys i regalar-los al poble a condició de que es convertís en un espai lúdic. A canvi, l'any 1903 l'Ajuntament li va dedicar una avinguda al mig del poble. Durant la dècada dels anys 1940 al 1980, va ser l'espai tradicional on tenia lloc la celebració de l'àpat de la Festa de l'Arròs. Amb les últimes actuacions urbanístiques, l'espai ha quedat enjardinat convertint-se en parc i jardí.</p> | 41.7490600,1.8754400 | 406501 | 4622526 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79299-foto-08213-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79299-foto-08213-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Existeixen diverses fotografies publicades del dia de la inauguració de l'avinguda de Joan Santmartí l'any 1903, i d'aquest personatge i el seu fill a Amèrica. GRANDIA, RIUZ (2001: 58-59) | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79302 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-6 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SITJES I MOLINS, X. (1998). Els ponts medievals del Bages. CECB. Manresa.</p> | XVII | <p>Antic pont de pedra que permet el pas del riu Llobregat, aixecat segurament sobre algun precedent de l'Edat Mitjana. Es tracta d'una construcció en pedra formada per set arcades de diferents mides, essent les tres centrals d'una amplitud i alçada superior a les quatre laterals, donant-li una forma apuntada al pont. La construcció és feta amb carreus de pedra rectangulars molt ben tallats units amb morter de calç. Les tres arcades centrals es recolzen sobre quatre pilars rectangulars, reforçats a les cares de llevant i ponent per ràfecs triangulars de pedra, llisos a la part inferior, i esgraonats a la part superior, que arriben fins a mitja alçada del pilar. A les cantonades nord i sud dels pilars s'aprecien les obertures de les bastides utilitzades durant la construcció.</p> | 08213-97 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet | <p>Al 950 es té ja la referència d'un pont existent a l'Angle, on es fundà el monestir de Sant Benet, davant de Navarcles. Fins el 982, aquest apareix sovint a la documentació, i sembla ser que devia estar ubicat, o bé on hi ha actualment la palanca o pont de la fàbrica de Sant Benet, o bé al lloc del Pont Vell de Navarcles. BENET (1985:459) Després tenim que en aquesta zona apareix un gual de Navarcles el 978, i després apareix diversos cops durant el segle XI: 1006, 1008, 1016, 1020, i 1084. Aquest gual suplí la funció del pont, ja que el darrer document citat diu que els bens afrontaven amb la carretera que va del gual del Llobregat, de Navarcles a Manresa. Però el problema és saber si el gual es trobava al mateix lloc que l'actual pont o en un punt diferent. BENET (1985:460) Així, es creu que fins el 982 el lloc on avui s'aixeca la palanca de Sant Benet, hi havia un pont, no sabem si de fusta o de pedra, del qual no en queda rastre. Després, arran de la seva distribució, fou substituït per un gual a un centenar de metres més amunt, on a finals del segle XVIII s'hi construí el pont actual, conegut com el Pont Vell. BENET (1985:460) Segons Fortià i Solà, el pont fou començat el 1796, i reparat el 1863. BENET (1985:461)</p> | 41.7538100,1.8935600 | 408014 | 4623034 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79302-foto-08213-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79302-foto-08213-97-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pont és majorment conegut com a Pont Vell de Navarcles, ja que fou aixecat a instància dels habitants de Navarcles. | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79304 | Nucli de Sant Iscle de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-iscle-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105 SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | IX-XXI | <p>Conjunt arquitectònic ubicat al Nord del terme de Sant Fruitós, format per l'antiga església romànica de Sant Iscle i un conjunt de tres masos que envolten l'església i conformen juntament amb aquesta l'antiga sagrera de Sant Iscle de Bages. La seva fisonomia general és circular. L'església que originà la sagrera és un edifici d'origen romànic aixecada sobre un petit promontori que domina un bon tram del Pla de Bages, adossat a ponent d'aquesta església, es troba el mas de Sant Iscle, conegut antigament com Canals. Al nord de dits edificis s'ubiquen de forma independent els masos de Ca l'Iglésies, conegut antigament com Mas Perramon, i l'actual mas residencial de Can Graells. Entre l'església i el mas sant Iscle, i els altres dos masos, es configura un estret carrer sense asfaltar, que s'adapta a la topografia natural del terreny, i que configura i permet el pas per dins del nucli. Els entorns d'aquest nucli han estat urbanitzats, localitzant-se al nord del mateix la carretera de Manresa a Santpedor, i la moderna urbanització de Pineda de Bages. A ponent del nucli, ja dins del terme de Manresa s'ubica l'indret conegut com a Parc de l'Agulla. Al cantó de ponent, a tocar del nucli, dins del recinte de l'antiga sagrera, els propietaris del mas Sant Iscle, han aixecat recentment una vivenda de planta baixa de modernes característiques. A tocar també del mas Sant Iscle, s'ubiquen els cellers de la casa, actualment inclosos dintre de la D.O. Pla de Bages., així com alguns coberts destinats a finalitats agrícoles. A excepció del Mas Sant Iscle, els altres dos masos: Ca l'Iglésies i Can Graells, comptem amb murs de tancament que els individualitzen de la resta de l'espai. Com a lloc central del nucli de Sant Iscle, davant del portal d'accés a l'església, s'ubica un petit espai enjardinat on es conserven algunes lloses d'enterraments de la família Canals, antiga propietària del Mas Sant Iscle.</p> | 08213-99 | Sant Iscle de Bages (08272 Sant Fritós de Bages) | <p>De totes les esglésies del terme de la ciutat de Manresa, la de Sant Iscle és la primera que apareix amb l'advocació a la documentació. L'any 950 trobem ja una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). Aquesta església també apareix esmentada com a dependent de la canònica de Santa Maria de Manresa en la restitució de l'acta de dotació antiga de l'església Manresana feta entre el 914 i el 947. Sant Iscle també apareix a la restitució de l'acta de dotació de l'església de Santa Maria de Manresa el 1020, per la qual cosa es creu que l'església ja existia a principis del segle X. Cal pensar que segurament no fou derruïda durant l'incursió sarraïna del 999. BENET (1985: 196). Del segle XI tenim diverses referències documentals sobre l'església, el lloc i els propietaris de Sant Iscle. Al 1035 apareix un sagrer o sagrera entorn a Sant Iscle, la qual cosa permet deduir que l'església estaria ja consagrada, i al seu entorn s'agrupaven algunes cases. L'any 1066 aquesta sagrera ja rep el nom de Vila, senyal de que el nombre de cases i habitants era ja important. El 1066 l'església apareix citada com a parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria. BENET (1985: 196). L'any 1065 en la venda d'un alou situat ala parròquia de Sant Fruitós, feta per Ermengol, fill de Guillem, a favor de Guisand de Lluçà i Adalgarda, es diu que termeneja: a l'est amb el riu Sant Fruitós, al Sud amb l'alou de Bovet, a l'oest amb el coll de Manresa, i al Nord amb l'església de Sant Iscle. SALVADÓ (2003:584) A la zona d'aquesta parròquia, de límits imprecisos, el monestir de Sant Benet de Bages també hi tingué propietats, com els que al testament del vicari de Manresa, Bernat Guifred de Balsareny, fet l'octubre del 1045, figurava la deixa del monestir de la meitat de l'alou que tenia a Manresa de Sant Iscle de Cardener. També al testament de Bernat fet el gener del 1085 hi figurava la donació la monestir d'un alou que tenia a Sant Iscle de Bages. BENET (1985: 195). L'any 1202 el cavaller Ramon de Manresa donà a Sant Fruitós de Bages el mas de pere Poc, de la parròquia de Sant Fruitós, que tenia i posseïa en franc alou, dita propietat termenejava a ponent amb el camí que anava del coll de Manresa a Sant Iscle, i al nord amb el Coll de Sant Iscle i amb el camí que anomenaven Torsselera. Com es pot apreciar el nom de l'església havia servit per donar nom a un coll, lloc de pas entre pobles. SALVADÓ (2003:584) El lloc pertanyia a la família dels veguers de Manresa, emparentada amb els senyors de Balsareny, si bé l'església pertanyia als pabordes i canonges de Santa Maria de Manresa (la Seu). L'any 1252, essent veguers de Manresa la família Guàrdia, cediren la possessió de la vila de Sant Iscle de Bages a l'ordre religiosa de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que conservà la senyoria fins el segle XIX. Es desconeix quin tipus de domini exercia l'ordre de l'Hospital sobre Sant Iscle, i si aquest era només civil o també eclesiàstic. Es coneix que el 1685, quan la visita del bisbe Pasqual, es va fer l'observació que era del batlle de Manresa, que valia 45 lliures i la resta 'la té el capítol de Manresa'. AA.DD.(1984:406) Amb tota probabilitat, la importància de la vila de Sant Fruitós, anà absorbint la de Sant Iscle, que acabà desapareixent i restà reduïda a la presència de dos o tres masos al voltant. Un capbreu existent del segle XVIII descobreix l'existència de cinc masos dependents de la parròquia de Sant Iscle, malgrat que desconeixem si tots formaven part de la sagrera, o bé alguns d'ells es trobaven aïllats pels voltants. Són els masos: Canals, Perramon, Vallcendra, Sayol, Satorra i Prat. PLANS I MAESTRA (2003:91-105)</p> | 41.7584600,1.8438300 | 403887 | 4623605 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79304-foto-08213-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79304-foto-08213-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79304-foto-08213-99-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Es té notícia que a mitjans del segle XIX, a la sagrera de Sant Iscle funcionava una fàbrica d'aiguardent, de la qual no ha quedat rastre. GRANDIA I RUIZ (2001: 79) | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79305 | Creu de terme de l'Agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-lagulla | XX | <p>Antiga creu de terme ubicada al límit territorial entre els termes de Sant Fruitós i Manresa, a la partida de l'Agulla. Es tracta d'un element format per un basament circular de formigó, de 2,00 m de diàmetre i 23 cm d'alçada, marcat amb un seguit de línies imitant dovelles de pedra. Sobre aquest basament recau un cos trococònic també de formigó amb un ressalt a la part inferior i un altre a la part superior. Es tracta d'un cos de 115 cm d'alçada i 1 m de diàmetre. Sobre aquest cos recau l'estructura de la creu pròpiament dita. Aquesta estructura es troba formada per una base circular esgraonada, que disminueix el seu diàmetre a mesura que s'alça. Es troba efectuada també en formigó. Sobre aquesta base s'alça un fust circular de formigó de 25 cm de diàmetre i uns 2,5 m d'alçada, que es remata a la part superior per àbac llis i un capitell. Es tracta d'un capitell efectuat també en formigó, format per un seguit de quatre volutes, que s'ubiquen a cada cantonada, entre voluta i voluta s'ubica un fulla d'acant sobre la qual recau un medalló amb decoració diversa de caire religiós. El cantó de llevant du esculpit la figura d'un peix, el cantó nord du un crismó, el cantó de ponent una escena de viacrucis, i el cantó de migdia els símbols d'alfa i omega. Recorre la part superior d'aquest capitell una orla vegetal. Com a element final remata la creu de terme una llosa arrodonida que corona la part superior.</p> | 08213-100 | Partida de l'Agulla. Crta. BV-4501, creuament amb la C-25 | 41.7508100,1.8411100 | 403649 | 4622758 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79305-foto-08213-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79305-foto-08213-100-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79313 | Fita de terme de Claret nº 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-3 | XX | <p>Antiga fita de terme i de propietat, ubicada als peus del camí que mena des de Santa Anna Claret fins a la Granja Bonvehí. Es tracta d'una fita de pedra triangular de 33 cm d'alçada x 27 cm d'amplada x 22 cm de fons. No du inscripcions de terme, però sí de propietat, llegint-se al cantó de migdia la paraula 'Casagemes', que indica el límit de propietat. Malgrat això també es tracta d'una fita de terme.</p> | 08213-108 | Claret | <p>Malgrat que també es tracta d'una fita de terme, segurament té un origen contemporani, més en relació a la propietat de la veïna casa de Casagemes que amb el terme. Per les seves mides i aspecte no té relació amb la resta de fites de l'entorn.</p> | 41.7778700,1.8613800 | 405374 | 4625740 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79313-foto-08213-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79313-foto-08213-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Visualment es comunica entre la fita nº 1 i 5. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79316 | Font urbana de la carretera de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-urbana-de-la-carretera-de-vic | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Font pública ubicada a la crta. De Vic , nº 70, dins del poble de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'una font de caràcter urbà formada per una base de ciment de forma semielíptica de 70 cm d'amplada x 50 cm d'alçada x 77 cm de fons . La part superior d'aquesta base es troba coberta per una reixa de ferro que permet el desguàs de l'aigua. A la base de formigó es pot llegir la data del 1915. Sobre el cantó rectilini s'aixeca verticalment un bloc de ferro de forma també semielíptica, que finalitza a la part superior de forma arrodonida. Aquest bloc té una alçada de 80 cm x 35 cm d'amplada x 18 cm de fons. A la seva cara vista, sobre la base de formigó, l'interior es troba decorat amb un relleu d'un cap masculí, de la boca del qual sobresurt l'aixeta de la font. Al peu d'aquest bloc una petita orla dóna informació sobre l'autoria de la construcció de dita font. Així es pot llegir: Antoni Sobrebalç. San Andreu. Telefono 90. Manresa'</p> | 08213-111 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 70 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La història d'aquest element urbà, a l'igual que la resta de fonts d'aquest període a Sant Fruitós, es troba lligada amb el fet històric de la portada d'aigua al poble de Sant Fruitós des de la sèquia de Manresa. El municipi de Sant Fruitós s'ha caracteritzat al llarg del temps com un municipi dèbilment drenat, que aprofitava les aigües de dos rierols (riu d'Or i Torrent Bo). La necessitat de comptar amb un sistema propi d'avituallament d'aigua s'incrementà al tombant del segle XX. El 14 de desembre de 1912 l'Ajuntament del municipi va aprovar el subministrament de l'aigua mitjançant la contractació per ploma. El 1913 es va construir un dipòsit a les Brucardes i l'aigua del riu Llobregat es pujava des de la Tolega, per mitjà d'un motor de carbó. El 13 d'abril de 1914 es va inaugurar oficialment, amb una gran festa, la nova portada d'aigües i es va beneir la nova font pública instal·lada a la carretera de Vic, donació dels fills del poble residents a Barcelona. GRANDIA-RUIZ (2001:53). Cal pensar que la construcció d'aquesta font i la del portal de la sagrera foren realitzades l'any 1915 després de la inauguració de la de la crta. De Vic.</p> | 41.7512600,1.8754600 | 406506 | 4622771 | 1915 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79316-foto-08213-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79316-foto-08213-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Fundició d' Antoni Sobrebalç | Existeix una igual al carrer Padró i una altra al portal de la Sagrera | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 79318 | Font de Sant Onofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-onofre | <p>Petit brollador que recull les aigües sota el turó de Sant Onofre i el Puig, al mig de la muntanya del Montpeità. Es tracta d'un brollador en forma de tub, que mana al marge esquerre del camí que es dirigeix cap a la partida de Sant Genís al Montpeità. Les seves aigües formen un petit rec, que travessa el camí i es dirigeix cap al torrent que desguassa a la Tolega, a la zona de la Font dels Caçadors. A l'altra banda del camí, davant de la font, una petita explanada ara coberta de vegetació, manté encara indicis de l'existència d'un petit hort regat amb les aigües d'aquesta font.</p> | 08213-113 | Montpeità. Paratge de Sant Genís. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El nom de Font de Sant Onofre li ve donat pel nom del turó ubicat sobre la font, que conserva les restes de l'antiga església de Sant Onofre.</p> | 41.7418600,1.8913300 | 407812 | 4621710 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79318-foto-08213-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79318-foto-08213-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||||
| 79322 | Caseta i resclosa de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-resclosa-de-la-mina | XX | <p>Resclosa de la fàbrica elèctrica del Pont de Vilomara que pren les aigües uns metres més avall del junyent del riu d'Or amb el riu Llobregat. Al costat de la resclosa, que ressegueix el marge dret del riu Llobregat s'ubica la casa que acull les instal·lacions. La casa és un edifici de planta rectangular aixecat aprofitant el pendent del marge del riu, de planta baixa i primer pis que es cobreix a quatre aigües. L'edifici és aixecat en maó i es troba arrebossat i pintat de color terrós, amb les obertures i les cantonades deixades amb obra vista. La façana principal s'orienta a ponent, aprofitant una petita explanada que precedeix la casa , i a la qual s'arriba des del camí que ressegueix el Llobregat. En aquesta façana s'obre dues grans portes, ressaltades amb maó, i rematades a la part superior per un arc molt rebaixat. Una d'elles es troba tapiada, i l'altra protegida per una porta metàl·lica. A banda i banda de les portes s'obren dues finestres rectangulars, disposades verticalment, que compten amb les mateixes característiques. Al primer pis s'obren quatre finestrals rectangulars amb les mateixes característiques constructives. Dues fileres de maons sobresurten com si fossin una motllura horitzontal per sobre de l'arrebossat, marcant el pas de la planta baixa al primer pis. La façana nord es troba a tocar del camí del riu, i degut al desnivell, només s'observa el primer pis, que resta com una planta baixa degut a la diferència de nivell. La façana de llevant és similar a la façana principal, però els finestrals del primer pis han estat tapiats amb ciment. La planta baixa resulta impracticable degut al creixement de la vegetació. A tocar del cantó sud de la casa es troba la resclosa de grans dimensions que deriva l'aigua vers un canal que discorre paral·lel al marge dret del riu Llobregat.</p> | 08213-117 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet | <p>Entre el junyent del riu d'Or i la zona dels tres Salts, són documentats de forma abundant una gran quantitat de molins entre els segles X i XIII. BENET (1985:378-379). L'abundància de documentació fa que per la multiplicitat de drets, sovint es ven o es dóna diverses vegades el mateix molí, o bé pels diversos fills o descendents, o bé pels diversos propietaris. Aquesta zona fou anomenada a l'edat mitjana La Palanca, degut a l'existència propera d'una estructura de fusta que permetia el pas del riu Llobregat. Aquesta estructura, els molins i els vilars i un mas proper anomenat amb aquest nom, apareixen de forma habitual a la documentació del monestir de Sant Bener de Bages durant el període medieval. BENET (1985: 378) L'any 1908 s'optà per reconvertir alguna antiga resclosa en un camí que conduïa l'aigua vers una fàbrica d'electricitat. Una llosa a la façana principal de la caseta marca la data del 1908. Una altra data gravada en un finestral de la façana marca la data de 1964 com a possible data d'una reforma.</p> | 41.7303800,1.8769200 | 406597 | 4620451 | 1908 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79322-foto-08213-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79322-foto-08213-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79327 | Monument a Lluís Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-espinal | XXI | <p>Monument commemoratiu a la figura de Lluís Espinal, pare jesuïta nascut a la vila de Sant Fruitós, concretament a la casa coneguda com a Torre dels Batlles. Aquest monument s'ubica a la plaça que du el seu nom, en la confluència dels carrers Padró i Sallent. Es tracta d'una llosa commemorativa situada als peus d'una alzina plantada al mig de la plaça. Es tracta d'una llosa de marbre blanc, col·locada verticalment, de 1,10 m d'alçada x 60 cm d'amplada x 8 cm de gruix. A la part superior de la llosa, apareix adherida una escultura en ferro colat que simbolitza el cap de Lluís Espinal en primer pla, i en un segon pla al cantó de la dreta, diverses figures anònimes de les quals només s'aprecia part del rostre, de tal manera que a les primeres s'aprecia més tros, i de les últimes menys tros. Aquesta escultura simbolitza la figura de Lluís Espinal i el poble de Bolívia. Sota aquesta escultura es llegeix gravada a la llosa la següent inscripció: ' Lluís Espinal Camps, Jesuïta, Nascut a Sant Fruitós de Bages, 1932, assassinat per ajudar al poble de Bolívia, 1980.' A sota continua amb: 'La vida és per gastar-la per als altres'. 'Declarat fill predilecte del poble' Sant Fruitós de Bages. 2005.</p> | 08213-122 | Sant Fruitós de Bages. Pl. de Lluís Espinal (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7515100,1.8743400 | 406413 | 4622799 | 2005 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79327-foto-08213-122-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Neus Serra | El monument va ser executat per Neus Serra, escultora santfruitosenca | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79328 | Monument a Alfred Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-alfred-figueras | XX | <p>Monòlit commemoratiu a la persona del pintor de Sant Fruitós Alfred Figueras. La realització va ser duta a terme per Josep Barés, escultor manresà. Es tracta d'un monument format per un bloc de pedra d'alabastre aixecat verticalment al mig de la plaça. La seva forma és rectangular malgrat les irregularitats que conforma el talla de la pedra. Com a característica, aquesta es troba deformada per incisions i descantonada per alguns cantons. Al cantó de la dreta, a mitja alçada s'inserta una escultura de ferro colat, que simbolitza el rostre del pintor Alfred Figueras. A sota, en una placa es llegeix: ' Alfred Figueras 1898-1980. 3-X-1990'</p> | 08213-123 | Sant Fruitós de Bages. Pl. d'Alfred Figueras (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7498700,1.8753300 | 406493 | 4622616 | 1999 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79328-foto-08213-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79328-foto-08213-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Josep Barés | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc