Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
79230 Edifici de les Aigües https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-les-aigues XX L'edifici es troba parcialment enrunat, i cal pensar que si no es realitza una actuació urgent pot acabar d'enrunar-se els propers anys. <p>Edifici de petites proporcions aixecat al peu del camí que voreja el riu Llobregat, al peu del turó de les Brucardes. Actualment s'aprecia l'existència d'un edifici de planta quadrangular, aixecat amb mur de mamposteria irregular, arrebossat exteriorment amb ciment pòrtland, que a la façana principal, orientada a migdia imita un parament de pedra irregular. Com a elements decoratius, destaca l'existència d'un afegit fet amb maó rectangular, deixat a obra vista, que es sobreposa al mur de paret. Aquest maó reforça les cantonades laterals, i conforma l'arcada de mig punt amb la qual s'obre la façana de migdia. Es tracta d'una arcada de grans proporcions parcialment conservada. A l'alçada del capitell de l'arcada sobresurten dues impostes laterals que recorren la façana en forma de fris. Sobre l'arcada es situa un parament de maó quadrangular, sobre el qual es llegeix 'Aguas del Ayuntamiento'. Aquest parament ha estat decorat a les cantonades amb un element quadrangular també de maó, que sobresurt lleugerament. Al cantó nord d'aquest cos, s'intueix l'existència d'un antic cos rectangular que es trobava adossat a l'anteriorment descrit, del qual només s'aprecien uns centímetres de parament. Cal pensar que aquest edifici es troba connectat amb alguns antics dipòsits d'aigua ubicats dalt del turó de les Brucardes.</p> 08213-25 Entorn del riu Llobregat <p>Edifici arquitectònicament enclavat a principis del segle XX, aixecat amb motiu de l'arribada d'aigües al poble de Sant Fruitós.</p> 41.7355800,1.8768500 406599 4621028 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79230-foto-08213-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79230-foto-08213-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79230-foto-08213-25-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 106|98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79239 La Feliua https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-feliua <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> IaC-VdC El jaciment fou destruït durant la construcció de l'autopista. <p>Jaciment localitzat al sector Nord del terme, en un tossal proper al camí de les Oliveres, durant les obres de realització de l'autopista Terrassa- Manresa. És molt probable que correspongui al que en documents medievals, estudiats per Albert Benet, es coneix com a vila pozol o Coexo. Prèviament a l'excavació, Antoni Daura i Joan Galobart recolliren superficialment força material, que ha estat classificat de la manera següent: -ceràmica sigil·lada itàlica (destaca la forma Goudineau 27) -sudgàl·lica (formes Dragendorf 15/17 i 24/25) -hispànica (tipus 15/17) -africana A (Lamboglia 1,9 i 10-a, entre d'altres) - hispànica tardana, de 'parets fines' - comuna de cuina (especialment africana de vora fumada) -fragments d'àmfores diverses - dòlia - un podus de terra cuita - un fragment de vidre i un de llàntia - fragments d'estucs pintats -material constructiu esmicolat (bocins d'opus caementicium i testaceum) Tot plegat ofereix una cronologia polaritzada en dos moments; segles I-II (alt imperi) i segles IV-V (baix imperi),amb clar predomini de la primera etapa ressenyada quant a nombre de material. Aquesta bipolarització sembla extrapolable a les restes constructives desenterrades en l'excavació, que també mostren dues fases. La primera correspon a un habitatge de característiques típicament romanes (parets lligades amb morter, restes d'arrebossat amb pintura mural), però de dimensions molt reduïdes perquè pugui ser considerada una vil·la, de manera que s'ha plantejat que fos un assentament petit a manera de tugurium, si bé aleshores no s'explica gaire la relativa riquesa de les seves parets. Se n'ha documentat una habitació rectangular de 8,55 cm de llarg per 7,60 cm d'ample -de la qual es conserven restes dels fonaments de dos murs i un paviment de calç - i dos àmbits més que es trobaven pràcticament arrassats. En algun punt l'habitació gran retallava la roca natural. De l'anàlisi estadística dels materials es corresponent al baix imperi només el 12 % del total. Pel que fa a les construccions baiximperials es descobrí un paviment molt ferm i de gran qualitat d'opus testaceum sobreposat a les restes anteriors. Amb això s'aixeca 0,70 m el novell del pis. Perfectament inserida en aquest paviment hi havia una pedra rectangular amb dos encaixos que corresponien a la base d'un trull. Sembla clar, per tant, que en aquesta fase l'assentament va patir una reconversió i fou destinat bàsicament a una activitat agropecuària de tipus vitivinícola de caire temporal relacionable amb alguna vil·la de la rodalia encara per descobrir. DAURA, GALOBART, PIÑERO (1995: 169-170 i 192-193)</p> 08213-34 La Vall dels Horts.Camí de les Oliveres (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Aquest jaciment fou donat a conèixer gràcies a la tasca de recerca de Llorenç Villuendas l'any 1983. Fou resseguit superficialment poc després per Antoni Daura i Joan Galobart, que estudiaren els materials recollits i feren una primera aproximació a les característiques arqueològiques generals de l'indret i de la seva cronologia. En trobar-se afectat de ple per les obres de l'autopista que uneix Terrassa i Manresa, l'any 1987 la Generalitat de Catalunya encarregà a Eduard Sánchez la realització d'una excavació urgent de salvament. Una vegada feta, el jaciment fou destruït.</p> 41.7606600,1.8818400 407050 4623807 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79239-foto-08213-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79239-foto-08213-34-2.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 83|80 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79240 Tombes de Sant Genís https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-sant-genis <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> V-X Parcialment a la vista. <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu en tombes de blocs. Es tracta de dues tombes excavades a la roca, en uns blocs desplaçats i caiguts. Una d'elles es troba tombada de costat i li falten els extrems. Són de tipus 'banyera'. La seva orientació segons l'eix E-W i tenen encara l'encaix per a les lloses de coberta i amiden 185 x 40c /175 x 50cm. Es creu que són concretament de l'alta edat mitjana.</p> 08213-35 La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Són conegudes des del 1910 quan Fortà Solà en va publicar l'existència. Josep Barberà, del Museu Arqueològic de Barcelona, les inventariarà l'any 1960. Antoni Daura i Joan Galobart les estudiaren el 1982.</p> 41.7605200,1.8847700 407293 4623789 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79240-foto-08213-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79240-foto-08213-35-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79243 Granja Estrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-estrada <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> El jaciment fou destruït arran de la construcció de l'autopista Terrassa- Manresa l'any 1987 <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació amb estructures conservades corresponents a les restes d'un poblat del període paleolític superior final -epipaleolític antic, situat en la sobreelevació del terreny enmig d'un camp de conreu arran de l'autopista de Terrassa- Manresa. Allà s'aprecien diverses estructures, un gran bloc de pedra, segurament part d'una premsa, amb abundants restes ceràmiques.</p> 08213-38 La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Jaciment localitzat durant les prospeccions realitzades arran de la construcció de l'Autopista Terrassa- Manresa l'any 1987. L'excavació d'urgència va ser duta a terme per Eduard Sánchez i el jaciment fou eliminat.</p> 41.7588900,1.8859300 407387 4623606 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79243-foto-08213-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79243-foto-08213-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79243-foto-08213-38-3.jpg Inexistent Paleolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 77|76 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79244 Serrat del Carnisser https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-carnisser <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> X-III aC L'any 1989 fou parcialment destruït en utilitzar-se terres per a l'autopista. Unes possibles sitges varen quedar escapçades, sense haver-se excavat preventivament. <p>El jaciment ocupa un lloc clau dins el Pla de Bages, ja que domina el marge dret del riu Llobregat, poc abans d'arribar a Viladordis per una banda, mentre que per l'altra limita una àmplia plana molt òptima per al conreu. No es coneixen estructures, només unes possibles sitges que no han estat excavades; fins i tot algunes foren destruïdes. El material que permeté identificar l'assentament ibèric és molt esmicolat però ben evident. No hi ha peces significatives, si bé es pot dir que predominen els vasos oxidats per sobre dels grisos. N'hi ha també algun de decorat amb cordons aplicats.</p> 08213-39 Camí de Viladordis <p>Qui primer va tenir coneixement de l'existència d'aquest jaciment fou un afeccionat, Llorenç Villuendas. L'any 1985, Josep M. Defaus i Eduard Sánchez, que per encàrrec del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya prospeccionaren la zona on s'havia de construir l'autopista que comunica avui Terrassa amb Manresa, van estudiar-lo i el donaren a conèixer. Si bé en principi no es tenia pas previst que quedés directament afectat per les obres, l'any 1989 fou parcialment destruït en utilitzar-se terres per a l'autopista.</p> 41.7304700,1.8679000 405847 4620471 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-01 00:00:00 81|80 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79246 Serrat de la Carrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-carrera <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> IIIaC-VdC Superficial <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació sense estructures conservades ubicat al cim d'un serrat on actualment es troba una zona de desguàs i equipaments industrials. S'ha localitzat ceràmica en superfície del tipus dòlia i campaniana, i restes d'un hàbitat d'època ibero-romana.</p> 08213-41 Camí de Viladordis. P.K. 29,300-29,500 de l'autopista A-18 (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Localitzat l'any 1980.</p> 41.7394800,1.8661700 405716 4621473 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-01 00:00:00 83|80 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79247 Tombes de l'aeròdrom https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-laerodrom <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> VI-XVIII Tan sols es conserven fragments de lloses de les tombes. <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'enterrament d'inhumació isolada del període medieval, època visigòtica (401-715) / 800-1150. se situa en una explotació agropecuària, al bell mig d'uns camps de conreu. La troballa va tenir lloc a uns camps de conreu situats a 50 m a ponent de l'hangar de l'aeròdrom. Es varen trobar dues lloses de pedra plana, a 1,60m de profunditat. Per la seva tipologia, podria tractar-se de tombes de modalitat en cista, pertanyents a una necropòlis visigòtica i altmedieval, existent al lloc.</p> 08213-42 Claret. Aeròdrom del Pujol Muntalà. Crta, de Sallent -N-141, km- 3,1 (08272 Sant Fruitós de Bages) 41.7577200,1.8655700 405693 4623499 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-3.jpg Inexistent Visigot|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 87|85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79249 L'Arca https://patrimonicultural.diba.cat/element/larca <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa.</p> X-XIII Es tracta d'un topònim actualment desaparegut. <p>Antic topònim aparegut abundantment en la documentació medieval. La referència a dit lloc es fa com 'l'arca' o bé com a 'coll de l'arca', en referència a una vall veïna a llevant a la guardiola de Sant Fruitós (torre del Sanmartí). Aquest topònim -arca-, segons la tradició d'aquella època, faria referència a l'existència d'un possible megàlit, que per proximitat geogràfica s'escauria a prop de la guardiola. Malgrat l'evidència no s'ha trobat mai cap indici de megàlit.</p> 08213-44 La Vall dels Horts (08272) Sant Fruitós de Bages <p>Es tracta d'una antiga evidència apareguda de forma molt abundant a la documentació medieval entre els segles X-XIII. L'any 1013 Omiscles i la seva esposa Eldesinda varen vendre a Giscafré mitja mujada de vinya al comtat de Manresa, al Camp de Bages, a l'Arca. SALVADÓ (2003:96) Aquest indret també donà nom a un pas proper, que fou el Coll de l'Arca, així ho demostra la documentació existent, per exemple qual l'any Sunyer i la seva esposa Adaleda donaren a Ramon i els seus fills una peça de vinya que tenien al Camp de Bages, al lloc anomenat coll de l'Arca. SALVADÓ (2003:115) Aquest topònim es mantingué almenys fins el segle XV, quan el 1413 Quintol, dona, va vendre a Magnalot, mitja mujada de vinya cultivada i erma al comtat de Manresa, prop de l'Arca de Sant Fruitós. També el 1459 Guillem i la seva esposa Ermessenda varen vendre a Sunifré, monjo de Sant Benet, una peça de vinya erma, al comtat de Manresa, a l'Arca. Encara el 1479 Isarn i la espa esposa Espetosa varen vendre a Sunifré, monjo, tres peces de vinya, una de les quals es trobava a l'Arca de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:109). E</p> 41.7582800,1.8760400 406564 4623549 08213 Sant Fruitós de Bages Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79249-foto-08213-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79249-foto-08213-44-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immaterial Tradició oral Privada Sense ús 2020-10-01 00:00:00 85 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79250 Festa de Sant Fruitós https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-fruitos <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa.</p> XIV-XXI <p>Celebrada el dia 21 de gener en honor del patró del poble Sant Fruitós. Actualment ha romàs com la Festa Major d'hivern. Durant la setmana, segons s'escaigui, es realitzen diferents actes: concerts, balls, cinema, sardanes, esports, etc. El dissabte abans Festa-lliurament de Premis Montpeità, que lliura el setmanari santfruitosenc del mateix nom des del 1990 . Els premis es divideixen en quatre apartats: cultural, social, esportiu, empresarial i al santfruitosenc no resident. Els guardons volen reconèixer la tasca dels veïns i entitats del poble en cadascun dels àmbits. També se celebra la Diada de l'Esport amb activitats de les diverses entitats esportives de la població. El dia de la festivitat es fa una missa a les 11 h, i es canten els goigs a la sortida. A la plaça de la sagrera es ballen sardanes i surten els gegants.</p> 08213-45 Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Festa tradicional d'origen religiós, relacionada amb el patronímic de la figura de Sant Fruitós, patró del poble. Antigament s'acostumava a fer al matí els actes religiosos a l'església parroquial, al migdia balls i sardanes, i a la tarda, ball i cinema. Des de l'any 1990 s'hi ha incorporat la festa dels premis Montpeità, que premia els santfruitosenc de l'any.</p> 41.7508000,1.8735300 406345 4622722 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 94|98 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79251 Festa de l'Arròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larros-0 <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1995). La festa de l'arròs de Sant Fruitós de Bages. Col. Quaderns nº 11. CEB . Manresa.</p> XIX-XXI <p>La festivitat comença al matí ben d'hora amb una botifarrada popular. Paral·lelament a l'esmorzar col·lectiu que es fa al Bosquet, els participants en el concurs de pintura ràpida cerquen el lloc més idoni. Mentrestant els cuiners i cuineres comencen a cuinar l'arròs en grans paelles. Al migdia la Comitiva de l'Ajuntament encapçalada per la banda de música, les parelles, i al darrera l'alcalde, consellers i entitats del poble arriben a l'arrossada. El rector beneeix l'arròs i les autoritats fan un tast. la intervenció del batlle i d'algun convidat obren el festí. Tot seguit les parelles comencen a repartir un bon plat d'arròs als convidats de la pista i les cuineres omplen els plats i recipients al centenars de comensals. La sobretaula finalitza amb l'actuació d'algun grup folklòric enmig de la pista. Paral·lelament als voltants del Bosquet s'acostumen a organitzar exposicions d'objectes antics i mercat artesanal.</p> 08213-46 Sant Fruitós de Bages. El Bosquet (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>L'antecedent d'aquesta festivitat anomenada primerament 'La sopa dels pobres', la trobem en el costum d'oferir grans àpats i menjars col·lectius a les acaballes del Carnestoltes, els dies previs a la Quaresma. La festivitat de l'arròs coincideix cronològicament amb aquestes dates, celebrant-se sempre el diumenge abans del dimecres de cendra. Tenim notícies de la celebració a Sant Fruitós d'una festivitat anomenada 'Levant de taula', documentada per Frederic Soler. SOLER (1092). Segons l'autor el 'Llevant de Taula' s'iniciava el dia d'una festa grossa. Aleshores, després de missa, els administradors de la festa, anomenats 'croters i 'croteres', engalanats amb els seus millors vestits i acompanyats d'una orquestra, es dirigien cap a la casa o l'indret escollit. Quan hi arribaven, entrava un jove croter acompanyat d'una noia crotera amb una safata. Un cop a l'interior, la parella s'acostava a la taula on havia de tenir lloc el dinar, i hi deixaven al damunt aquesta safata. Després el cap de taula hi tirava alguna moneda de plata i tot seguit el precedien els altres. Els diners que recollien servien per pagar les despeses de la festa. D'aquesta capta de diners, si es tractava d'una celebració veïnal, se n'encarregaven els obrers o majorals, els quals passaven per les cases i masies del poble a recollir tot el que donava la gent; aquesta era molt semblant a la capta feta per a la Festa de l'Arròs. PLANS (1995: 11-12) Segons una consulta de l'arxiu parroquial de Mn. Josep Suñé, la referència més antiga trobada sobre la Festa de l'Arròs, data del 1880 en què es donava 'sopa' als pobres. No s'han trobat referències escrites anteriors, però aquesta circumstància no vol dir que no es celebrés en anys anteriors. L'any 1901, a Sant Fruitós, encara se seguia repartint entre tots els pobres la tradicional 'Sopa dels Pobres'. L'any 1904, a més de l'aportació dels veïns, l'Ajuntament pagava fins a cent pessetes per les despeses de la diada. PLANS (1995:21) Gràcies a les aportacions dels veïns, l'any 1929 es va oferir un gran banquet que consistia en arròs, cabrit, pernil, pa i vi en abundància, que havien donat els pagesos de la població. L'any 1931, coincidint amb l'eufòria de la recent instauració de la República, es repartí, a més del menjar, tabac i xampany. La capta del menjar acostumava a començar un més abans. Un dels personatges populars va ser l'anomenat Samuclin, un vell que amb un violí amenitzava la festa. Entre els més grans del poble també es recordava el Xiulet, que passava amb un carro recollint el que donaven els veïns: patates, cebes, mongetes etc. Antigament les famílies ben adinerades havien establert un cànon en metàl·lic. PLANS (1995:33) Respecte als cuiners, es coneix a la nissaga dels Noguera, que des del segle XIX cuinaven la sopa als baixos de l'Ajuntament. De Josep Noguera, la tradició va passar al seu fill Fruitós Noguera, conegut com el Fusteret. Li va prendre el relleu en Lluís Noguera, que va abandonar la tradició de les calderes per cuinar l'arròs en paelles. PLANS (1995: 34) Un dels canvis més importants que va donar relleu a la festa, va ser el fet de cuinar l'arròs en grans paelles que es manllevaven de la caserna de Manresa. L'any 1944, la festa ja no es coneix com 'La sopa dels pobres' sinó com 'L'Arròs de Carnaval'. Fins a la dècada del 1950 no apareix el nom de 'La Festa de l'Arròs'. Fins llavors sempre s'havia celebrat en dimarts de Carnestoltes, que precedeix al Dimecres de cendra, però a partir d'aquí va passar a celebrar-se en diumenge, incrementant moltíssim el nombre de comensals, provinents d'arreu de la Comarca. La festa va anar fent desaparèixer els tòpics dels pobres i els rodamóns, passant a convertir-se en un esdeveniment de caire lúdic. El lloc habitual de repartiment d'àpats als pobres havia estat sempre la porta de l'església parroquial, i des del 1934 va passar a celebrar-se a l'àrea coneguda com El Bosquet, indret que s'ha mantingut fins l'actualitat. PLANS (1995:22-23)</p> 41.7508000,1.8735300 406345 4622722 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79252 Casa d'Alfred Figueras https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dalfred-figueras <p>AA.DD. (1993). Catàleg de l'exposició de Pintures Alfred Figueres. Palau Moja 14 d'abril -26 d'abril (Barcelona). Departament de Cultura.</p> XX <p>Originalment la casa fou pensada com dos cubs independents. Un de planta quadrangular, i un altre de planta rectangular, col·locats de forma perpendicular, creant una planta en forma de T. Es tractava de cubs de planta baixa i sostre pla, creant una arquitectura totalment arquitravada, molt innovadora, i radicalment diferent a la que s'estava realitzant en aquells moments a un poble com Sant Fruitós de Bages. La casa fou projectada amb un tipus de parament fet en pedra vista, formada per murs de parament irregular. La façana principal es trobava orientada a migdia i l'accés es realitzava per un portal allindat molt senzill. Sobre el cos rectangular disposat en perpendicular, s'ubicava originalment un primer pis amb uns grans finestrals encarats al Nord, que era destinat a estudi de pintura de l'Alfred Figueras. Les necessitats posteriors, especialment l'arribada dels masovers, va obligar a aixecar un primer pis a continuació de l'estudi, sobre el cos quadrangular, i a afegir uns porxos adossats a la façana de llevant de la casa. De forma més recent, l'existència de goteres, va provocar que a la dècada del 1970 la teulada fos reformada convertint-se en uns teulada inclinada, i la casa fos arrebossada i pintada en color blanc. Actualment la casa es troba formada per dos cossos units que conformen una planta rectangular, en la qual sobresurten alguns angles a l'alçada del primer pis. Es tracta d'una casa de planta baixa i primer pis, on es combinen diferents cobertes inclinades. La façana principal es troba orientada a ponent, i s'accedeix mitjançant alguns graons integrats al jardí que precedeixen l'entrada. L'accés es realitza mitjançant un portal allindat d'estructura molt senzilla, i sense cap decoració afegida. Una altra porta d'accés de les mateixes característiques que l'anterior s'obre a la façana de migdia. A banda d'aquests portals d'accés un seguit de finestrals rectangulars, disposats de forma horitzontal es reparteixen al llarg de tota la casa permetent la il·luminació interior. Al primer pis, destaca d'existència d'un espai que es recau al primer pis, sobre el cos que s'aixeca en sentit N-S, i que sobresurt espacialment de la línia de façana de la resta de la casa. Es tracta de l'estudi del pintor Alfred Figueras. Aquest cos compta amb un balcó afegit que es prolonga un tram de la casa en direcció a la façana Nord. El primer pis s'obre amb un seguit de finestrals també rectangulars disposats en horitzontal, de mida inferior als de la planta baixa. A llevant de la casa, fou afegit un porxo format per tres grans arcades de mig punt, i que es cobreix amb una teulada inclinada. És a l'interior de la casa on millor s'ha conservat l'esperit arquitectònic de Le Corbusier. Destaca l'existència d'una gran sala ubicada a la planta baixa molt il·luminada, al centre de la qual es localitza un cos oval exempt que acull les escales que ascendeixen al primer pis. La resta de la casa ha estat adaptada a les necessitats dels propietaris.</p> 08213-47 Sant Fruitós de Bages. Avinguda de Sant Joan s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>La família Figueras era originària de Sant Fruitós de Bages. Eren pagesos i comerciants. El pare de l'Alfred Figueras va marxar a viure a Barcelona entorn als anys 1910-1915, i amb ell va marxar tota la família. Es tractava d'un home reconegut, que tenia un comerç a Sant Fruitós, i era president de la Cooperativa de pagesos de Sant Fruitós. A Barcelona va establir un petit negoci com a comerciant. L'Alfred Figueras va viure la seva adolescència a Barcelona estudiant dibuix i pintura. Durant els seus estudis va visitar París en diverses ocasions. A Barcelona va militar en partits catalanistes, i degut al seu activisme va ser empresonat. La família va pagar la fiança i l'any 1926, pendent de judici, es va escapar a Argèlia. A Argel va fundar una acadèmia de pintura. Entre d'altres, hi havia entre els seus alumnes alguns arquitectes que treballaven amb Le Corbusier. Ell els va demanar que li fessin uns plànols per construir-se una casa a Sant Fruitós, a uns terrenys que eren propietat del seu pare. Els plànols de la casa foren fets a l'estudi de Le Corbusier d'Argel, però no es té la certesa de que fossin fets per ell en persona. Va tornar a Sant Fruitós l'any 1931, i l'any 1932 va començar a construir-se la casa per etapes. La família va viure fins l'any 1944, passant tota la Guerra Civil en ella. Segons informació oral procedent de la mateixa família, la casa va voler ser destruïda pels nacionals, ja que la seva innovadora forma va fer que la confonessin amb un fortí. A partir del 1944 la família es va traslladar a Barcelona, passant a residir-hi uns masovers. Aquest canvi va provocar reformes a la casa, ja que es va haver d'ampliar. Per evitar les goteres, la casa va patir noves reformes afegint una teulada, i finalment fou arrebossada. Actualment la propietària continua sent la seva filla Clàudia Figueras, filla d'Alfred Figueras, que malgrat residir a Barcelona, la visita freqüentment.</p> 41.7490800,1.8767600 406611 4622527 1932 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79252-foto-08213-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79252-foto-08213-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79252-foto-08213-47-3.jpg Inexistent Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 120|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79253 Sant Onofre https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-onofre <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984) Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats.</p> XII-XIV No s'ha excavat <p>L'indret que dóna lloc a Sant Onofre està situat dalt d'un turonet o puig i envoltat de camps de cultiu i de boscos de pins, a les afores de la urbanització de les Brocardes. Un cop arribats, i al costat de la torre d'electricitat, es veu una petita elevació coberta per vegetació i arbusts i colmatada per gran quantitat de pedres i enderroc en general, que indiquen l'existència d'alguna estructura enterrada. Arran d'un primer estudi ocular de la superfície es pot veure un tram de paret mig soterrada i formada per filades regulars de pedres desbastades i disposades en aparell a trencajunt. La resta de la possible estructura es troba massa enterrada per intentar esbrinar de què es tracta. En l'extrem de llevant, i situada uns metres enllà, hi ha dues estructures més que l'acompanyen: es tracta de les restes d'una barraca de vinya (o cabana de pastor) i d'un munt de terra colmatat per pedres i terres compactades durant anys i que segurament provenen d'alguna acció d'enderrocament precedent. Així doncs, el que sí que està clar és que en aquell indret hi són enterrades les restes d'alguna edificació antiga, ja sigui l'anomenada capella de Sant Onofre o alguna construcció que hi estigués relacionada. En l'obriment d'una rasa en l'indret es va poder veure el citat tram de mur de 1,50m de llargada i 0,70m d'alçada, compost per tres filades horitzontals de blocs de pedra, de mides mitjanes i ben escairats; aquesta tipologia constructiva podria ben bé correspondre a època romànica, a mode d'hipòtesi inicial, i potser foren les restes de l'església de Sant Onofre.</p> 08213-48 Montpeità. (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>L'església dita de Sant Onofre es trobava dins l'antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona de Camp de Bages, al lloc anomenat Montpeità. El lloc de Montpeità és documentat a partir del 940 amb diverses grafies i l'església en qüestió no consta documentalment fins el segle XIV, però les poques restes que es poden veure fan creure que pot ser anterior: primerament pel fet de trobar-se al sector oriental de l'actual terme de Sant Fruitós de Bages, que és inclòs en l'antiga parròquia de Sant Benet de Bages, i després perquè en aquesta parròquia existia una vila fortificada nomenada vila de Sant Benet. L'única pista per ubicar aquesta vila és una notícia documental que afirma que es trobava 'al Pujol'. Cal recordar que les restes de Sant Onofre es troben al puig de Sant Onofre, i al seu entorn hi han restes d'un possible hàbitat: ceràmica, molins etc. Així que a tall d'hipòtesi, existeix la possibilitat de que l'església de Sant Onofre fos l'església de la vila de Sant Benet, i que exercia funcions parroquials.</p> 41.7426200,1.8908700 407775 4621795 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79253-foto-08213-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79253-foto-08213-48-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79254 Bosc d'Olzinelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dolzinelles <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interés natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> Proliferació d'abocaments de deixalles, risc d'incendi forestal, freqüentació humana, canvis en la catalogació urbanística del sòl i salinització de les aigües del torrent de la Sala. Proximitat de pol·ligons industrials etc.. Són alguns dels perills que l'amenacen. <p>Extensió boscosa d'unes 150 hectàrees de superfície. Es tracta dels retalls de bosc més extensos del pla de Bages. Els bosc d'Olzinelles s'estén des de la cruïlla de carreteres de Santa Anna de Claret fins al pont de Cabrianes i s'eixampla fins al mas de les Oliveres. El bosc d'Olzinelles ressegueix una carena que té el punt més alt a uns 300 m. El terreny està format per materials de finals de l'Eocè, però prop de Torruella hi ha terrasses fluvials quaternàries. A la part més alta trobem conglomerats. El fet que el sòl no sigui profund i, per tant, no apte per a l'agricultura ha protegit aquest bosc. L'alzinar proper a l'església d'Olzinelles ha anat desplaçant la pineda. S'hi troba pi blanc (Pinus halepensis), pi pinyer (Pinus pinea), roure cerrioide (Quercus cerrioides), però l'arbre dominant és l'alzina (Quercus ilex). Com a fet insòlit, al bosc hi ha algunes alzines sureres (Quercus suber). Les plantes pròpies del fenassar, de la jonceda, de la brolla de romaní, de l'alzinar i alguna de la roureda es combinen en aquest espai. El bosc d'Olzinelles és el principal reducte de vegetació espontània del pla de Bages. El seu interès natural radica en el fet de que aquest bosc actua com a corredor natural i alhora com a refugi d'animals que s'alimenten als camps de conreu, rases i marges de l'entorn. El bernat pescaire (Ardea cinerea) i la fredeluga (Vanellus vanellus) ocupen, sobretot a l'hivern, aquestes planes. La proximitat al Llobregat converteix el boscs en zona d'aturada i repòs per a les aus de pas.</p> 08213-49 Olzinelles. (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>El nom de Bosc d'Olzinelles li ve donat pel fet de pertanyer als porpietaris del veí mas d'Olzinelles. Aquest mas i la propera església de Sant Jaume d'Olzinelles es remunten històricament al segle X-XI.</p> 41.7705200,1.8947400 408136 4624888 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79254-foto-08213-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79254-foto-08213-49-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79256 Entorn del riu Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-del-riu-llobregat <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> Caldria un esforç de conservació d'aquest entorn, especialment a la zona dels tres salts. Segons la temporada, la brutícia de l'aigua és important. <p>El curs del riu Llobregat és el més important que travessa el terme de Sant Fruitós de Bages, fent-ho en sentit NE- SO. Enmig d'un paisatge llargament transformat i desforestat per les pràctiques agràries durant segles, i fortament industrialitzat en les darreres dècades, l'entorn natural i paisatgístic d'aquest riu suposa una riquesa natural immesurable pel municipi. El principal interès natural de l'entorn del riu Llobregat ve donat per la presència d'un singular bosc de ribera, que no s'aprecia en cap altre riu o torrent, ja que el Llobregat és el curs fluvial més cabdalós del terme. Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (aigua freàtica). A l'àrea mediterrània i submediterrània són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres del Bages, poden superar fàcilment els 20 metres d'alçària. A mesura que ens allunyem del riu, la profunditat mitjana del nivell freàtic augmenta i això condiciona la distribució dels arbres. Així, al Bages, el salze blanc (Salix Alba) i el vern (agnus glutinosa) sempre viuen arran d'aigua, mentre que l'alber (Populus Alba) i el freixe de fulla petita i el pollancre (Populus nigra) toleren millor la secada i poden arribar a créixer en indrets on la profunditat de l'aigua freàtica ronda els 2 m. Vora les rieres que a l'estiu solen portar poca aigua, no acostuma a haver-hi ni salzes blancs ni verns, mentre que els oms guanyen terreny. La immensa majoria dels oms que podem veure són petits rebrots de soca A més de les espècies citades, a l'àmbit del bosc de ribera podem trobar d'altres arbres al·lòctons que, plantats originàriament amb intencions ornamentals o reforestadores, han esdevingut subespontanis en aquest ambient tan acollidor. En són exemples dues espècies nord-americanes: l'acàcia falsa o robínia (Robinia pseudoacacia) i el negundo (Hacer negundo). Freqüentment, allà on antigament hi havia boscos de ribera, ara hi trobem conreus o canyars. A diferència del canyís, que és una planta autòctona, la canya (Arundo donax) és originària del centre d'Àsia i va ser introduïda a Europa per la seva utilitat. Els boscos de ribera són ecosistemes molt rics en aliments, amb abundància de fruits i d'invertebrats. Malgrat que acostumen a ser d'extensió reduïda, presenten diferents estrats i bandes de vegetació i, a més, tenen l'aigua a la vora. Tot això els converteix en petits oasis, sovint enmig de zones fortament transformades, fonamentals per a molts animals, especialment per a les aus. De fet, els boscos de ribera són els hàbitats amb una major diversitat d'aus a tot Europa i les densitats poden arribar a ser de 50 ocells per hectàrea. S'hi poden trobar espècies de vertebrats típiques de les zones humides i dels econsistemes fluvials, i també d'altres, no especialment lligades a la presència d'aigua, que hi van a buscar menjar i/o refugi. La proximitat d'un ambient aquàtic regular en un entorn relativament àrid fa augmentar la riquesa faunística de la zona. En el tram del riu Llobregat que travessa el terme de Sant Fruitós, cal destacar, la bellesa paisatgística del tram conegut com 'Els Tres Salts'. Es tracta de tres indrets propers, ubicats a migdia del terme, sota la partida de Viladordis, on abunda la roca permeten el pas a peu del riu a peu. El primer d'ells és conegut com el 'Pas dels Matxos', i era el pas que a peu comunicava el terme de Talamanca i la riera de Mura amb Manresa i Viladordis. La presència de les roques, salva el desnivell del riu, provocant tres salts d'aigua - el més meridional prop dels polvorins és espectacular- que creen basses, que antigament es convertien en zones de bany i d'esbarjo de la població.</p> 08213-51 Entorn del riu Llobregat. (08272 Sant Fruitós de bages) <p>La presència i la importància històrica del riu Llobregat al llarg del temps és ben palesa en la documentació medieval. Amb el nom llatinitzat de 'Lupricatus', apareix documentalment des del 938. D'altra banda cal tenir present que la seva aparició sovint ve relacionada amb limitacions de terres, la qual cosa ens permet una descripció bastant fidel de l'activitat econòmica que la presència del riu afavoria: horts, molins, rescloses, farraginals etc. A partir del segle XIX, la presència d'aquest corrent fluvial important motivà l'aparició d'indústries a la seva vora aprofitant l'energia hidràulica: la fàbrica del pont, la fàbrica de farines, i la fàbrica de Sant Benet en són testimonis. A nivell arquitectònic al terme de Sant Fruitós són diversos els ponts que al llarg del temps han estat aixecats i travessen el riu. El primer d'ells és el pont de Cabrianes, aixecat al segle XIV al límit amb els termes d'Artés i Sallent, li segueixen el pont Nou o de Navarcles, aixecat al segle XIX amb motiu de la construcció de la carretera de Manresa a Vic, a continuació hi ha el Pont Vell construït pels navarclins al segle XIX. També hi ha el pont de Sant Benet, que té el precedent en una antiga palanca, i a continuació el Pont de les Generes, que enllaça els termes de Talamanca i Sant Fruitós.</p> 41.7346900,1.8836400 407162 4620922 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79256-foto-08213-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79256-foto-08213-51-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79258 Cal Punxó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-punxo <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> XX La casa actualment es troba abandonada en procés bastant accelerat de degradació <p>Edifici vivenda de planta quadrangular amb la coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. L'edifici és aixecat en mur de paredat irregular, trobant-se arrebossat en la seva totalitat, malgrat que actualment aquest arrebossat ha caigut parcialment en alguns trams de paret. Compta amb planta baixa, i primer pis. La façana principal es troba encarada al Nord, a tocar del que era l'antic camí de Manresa a Berga, actualment carretera C-16. Com a element afegit, la casa compta amb un porxo a la planta baixa, adossat al cantó de migdia de la casa, que es prolonga a l'alçada del primer pis amb una galeria porxada. Aquest porxo i galeria es troba format per tres arcades fetes amb un arc molt rebaixat, realitzades amb maó. Les façanes laterals es prolonguen en direcció a migdia i ponent, creant un mur perimetral, que tanca l'edifici pel cantó S-O, creant un pati interior en aquesta banda de la casa. L'accés a l'interior es realitza pel cantó Nord, que és el de la façana principal. Com a obertura principal en aquesta façana s'aprecia una porta arquitravada sense cap decoració al mig de la planta baixa. A banda i banda s'obren dos finestres rectangulars. Al primer pis s'obre un balcó que ocupa la part central de la façana, sobre la porta d'accés, i dues finestres balconeres a banda i banda, sobre les finestres de la planta baixa. Com a element decoratiu excepcional, la casa compta amb un coronament entretallat realitzat en maó, que es recolza directament sobre la teulada. Entre aquest coronament i la façana principal, com a element d'enllaç, s'observa un fris de ceràmica de color blanc i blau, que conté una línia de dibuixos a base de triangles. Aquest fris de ceràmica s'emmarca per la part superior i inferior amb un altre fris fet a base de dentellons de maó. La resta de façanes de l'edifici manquen de decoració i compten només amb un seguit finestres rectangulars obertes a l'alçada del primer pis.</p> 08213-53 Sant Fruitós de Bages. Cal Punxó, s/n crta. N-141-c km 4,3 (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>L'edifici va ser aixecat a principis del segle XX tal i com avui s'aprecia. Cal pensar que no ha sofert modificacions arquitectòniques importants. Segons informació oral procedent de la família Sant Feliu del Mas Cordelles, els seus propietaris eren una família dedicada en bona part al transport de mercaderies en carruatge, ja que la casa no compta amb terres suficients per conrear. La família propietària va emigrar a Barcelona a la dècada del 1970, deixant la casa deshabitada.</p> 41.7468000,1.8647200 405606 4622287 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79258-foto-08213-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79258-foto-08213-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79258-foto-08213-53-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 106|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79259 Mas Torroella de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torroella-de-dalt <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> XVII-XVIII <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici s'ha construït en pedra formant un mur de paredat irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars més ben tallats i de mida superior. L'edifici compta amb planta baixa, primer pis i golfes. L'orientació de l'edifici és feta a ponent, on s'obre la façana principal. La façana de llevant s'obre amb un seguit de petits finestrons a la planta baixa, una finestra balconera al centre del primer pis, que ve emmarcada per algunes finestres quadrangulars de petit tamany a banda i banda, i un petit finestró al pis de les golfes, ben bé sota la línia del carener. La façana nord és pràcticament inapreciable, ja que compta amb un seguit d'elements adossats que impedeixen una correcta visualització. Es tracta d'un seguit de coberts destinats a les feines agrícoles, així com espais destinats a tines, que actualment es troben sense ús, i estan essent poc a poc coberts de vegetació i arbustos. La façana de migdia compta amb un espai vallat que la precedeix destinats als animals. S'obre amb un seguit de dues finestres a l'alçada del primer pis, i una finestra balconera, que dóna accés a un petit terrat aixecat sobre un cos quadrangular que s'adossa a la façana fins a l'alçada del primer pis, i que es tractava d'una antiga cisterna.</p> 08213-54 La vall dels Horts. Mas Torruella de Dalt s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Torruella de Dalt, pertangué tradicionalment a l'antiga parròquia de Sant Jaume d'Olzinelles. El primer cop que apareix citat aquest nucli fou l'any 1002, quan la comtessa Ermessenda i el seu fill Berenguer cedeixen el monestir de Sant Benet el solar, les cases i els casals i l'església de Torruella. Aquest alou afrontava a sol ixent amb el camí ral que va a Manresa, segurament procedent del pas del Pont de Cabrianes. Posteriorment es coneix l'existència d'un mas anomenat Torruella de Dalt, i una altre anomenat Torruella de de Baix. Cal pensar que aquest segon va néixer com una masoveria del mas històric que seria el de Torruella de Dalt. L'edifici actual és un mas aixecat entre els segles XVII-XVIII, segurament sobre les restes d'una estructura més antiga. Es pot apreciar però, que es tracta d'una construcció aixecada en un sol cop. Exteriorment la seva estructura no ha patit reformes importants, malgrat que interiorment ha estat adaptat com a vivenda moderna. d'hàbitat per la nova població immigrada durant aquesta dècada. Una fotografia d'aquest moment mostra el barri ja co</p> 41.7627200,1.8951100 408156 4624022 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79259-foto-08213-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79259-foto-08213-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79259-foto-08213-54-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79261 Llegenda de la veu misteriosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-veu-misteriosa <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. Ed. Angle. Pàg. 95, 105 i 78.</p> XVIII-XX Poc coneguda <p>Tot va començar a la primeria del mes de maig quan els monjos de l'abadia de Sant Ponç de Thomières van anar a visitar el monestir de Sant Benet de Bages. Aquell mateix dia, quan els monjos es van reunir per resar pregàries, es va sentir una veu que cantava amb ells. Era una veu femenina. No era una veu cridanera. Era dolça i càlida. Els monjos es miraven els uns als altres, com preguntant-se si ells també ho sentien. En sortir de la pregària, tots els monjos enraonaven entre ells demanant-se qui podria ser. Ninguó no ho va esbrinar. Quan els de Sant Benet els tornaren la visita, va passar el mateix. Així que l'abat Frotard, el cap de l'abadia de Thomières, va cridar a aquella cinquentena d'homes per interrogar-los. Però no en va treure res. Tots deien el mateix: que ells no havien estat i que estaven segurs que els seus veïns més propers tampoc. Mesos més tard quan els monjos d'unes altres abadies es van trobar, també van sentir que una veu dolça sobresortia entre les seves veus masculines. Allò es va anar escampant pertot arreu. Encara avui dia no se sap la veritat. Es diu que podria ser un miracle de la Mare de Déu o d'una santa; o bé que hi hagués alguna dona amagada a l'interior del monestir; o per què no! Podria ser cosa de dos monjos bromistes que van decidir passar una bona estona a costa dels companys. AA.DD (1996:105-106)</p> 08213-56 <p>Llegenda publicada al llibre de llegendes i contalles del Bages, publicat l'any 1996 per l'editorial Angle. Allà s'explica que la font prové de M.Dolors Cortey, i fou publicada a CORTEY D (1989) Llegendes de les nostres terres. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. D'altra banda no es pot considerar que es tracti d'una llegenda coneguda actualment pel habitants de Sant Fruitós.</p> 41.7508000,1.8735300 406345 4622722 08213 Sant Fruitós de Bages Obert Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79264 Goigs de Sant Fruitós https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-fruitos XVI-XXI <p>El text dels goigs dedicats a Sant Fruitós són els següents: Màrtir sant de Tarragona / A l'estadi campió / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Fou a l'urbs tarraconense / Que els seus ulls obrí a la llum. / Batejat, bentost comença / A exhalar, com flor, perfum. / El favor que Déu li dóna / Promet fruits en abundor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Amb doctrina i bones obres / A pagans sostreu del mal, / Reunint, pare dels pobres, / Un aplec eclesial. / El seu zel els esperona; / N'esdevé el primer Pastor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Foribund el romà imperi / Persegueix el cristià. / A Sant fruitós el ministeri / Prohibeix Emilià / Detingut, als seus sermona / Coratjós, a la presó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Al soldat, que una pregària / Per a ell vol, diu atenent, / que cal fer-la amb tota amplària / de llevant fins a ponent / No exclou, ans li alliçona el model d'oració / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Endut fins l'amfiteatre / Es damnat a morir al foc / Que no pot l'ànim abatre / Ni fonent-li el cos, tampoc / Entre Flames s'abandona / Mans enlaire, al Creador / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Sant Auguri i Sant Eulogi /dos diaques de Fruitós /són també dignes d'elogi / immolats amb ells tots dos / Sang de màrtirs que assaona / la gran vinya del Senyor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Del martiri fe completa / en els Actes ha quedat / Fins Prudenci, august poeta / canta el fet, meravellat / I' Augustí, el bisbe d'Hipona / l'enalteix en un Sermó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / S'anomena aquesta vila amb el seu idèntic nom / i de glòria jubila / en ser el dia seu, tothom / Germanor que efusiona l'hivernal Festa Major / Sant Fruitós, palama i corona / Sigui el nostre protector / Va venir a aquest poble en guarda / les relíquies del sant / Varis segles ell l'esguarda / com prospera i va fruitant / Si la fe s'hi expansiona / el progrés serà rodó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Els antics un bonic temple / van bastir en honor seu / Llar de tots, Crist s'hi contempla / Sant dels sants, Amor de Déu / Ell al cor proporciona / el regal del goig millor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / En l'escut d'aquí es blasona / la figura del patró / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector.</p> 08213-59 Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>L'origen del costum de cantar els goigs es remunta al segle XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigs era molt més freqüent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment només són cantats el dia de la festivitat de la festa de Sant Fruitós (dia 21 de gener) L'any 1997 es publicà una versió musicada dels goigs que és la que actualment preval. La lletra fou reformada per Mossèn Josep Feu Sala. La Música fou feta per Mossèn Valentí Miserachs, i ve acompanyada d'un seguit d'apunts històrics sobre els orígens del culte a Sant Fruitós fet per Mossèn Antoni Pladevall.</p> 41.7508000,1.8735300 406345 4622722 08213 Sant Fruitós de Bages Obert Bo Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Religiós 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79268 Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-manresa <p>TORRAS I SERRA, M. (1997). Inventari del fons del Reial Cadastre (1976-1845). Col. Inventaris i catàlegs de l'Arxiu nº 5. Manresa.</p> X-XIX <p>L'arxiu històric comarcal de Manresa, acull un important fons de Protocols Notarials que s'extenen des del segle XIII fins al XIX. No es pot parlar d'un fons específic provinent de Sant Fruitós de Bages, ja que la proximitat geogràfica entre els dos municipis feia que les causes notarials del habitats de Sant Fruitós fossin resoltes pels notaris de Manresa, trobant-se aquests referents històrics barrejats en protocols i manuals generals del notaris de Manresa. Malgrat això, s'ha pogut localitzar alguns fons propis de Sant Fruitós o parròquies pertanyents al terme. Són els següents: FONS NOTARIALS Escribania de Sant Iscle de Bages. Ramon Casaldàliga, prevere. Manual 1355-1370 FONS DEL REIAL CADASTRE (1716-1840) -Sant Fruitós de Bages Repartiments per menor : carpetes 693-701 (1735-1788) Notificacions del cadastre: carpeta 702 (1782) Informes: carpeta 703 (1735) Reglaments : carpeta 704 (1778) Correspondència : carpeta 705 (1799) - Sant Iscle de Bages Repartiments per menor: carpetes 706-711 (1746-1787) Notificacions del cadastre: carpeta 712 (1781 -1783) - Apèndix II Carpeta 121: Llistat de la gent de Sant Fruitós que ha de pagar el cadastre reial i denme del vi per les terres que tenen a Manresa (1828) COMPTADURIA D'HIPOTEQUES -Sant Fruitós de Bages : Llibre 15 Llibre 1º (91) Llibre 2ª (92) Llibre 3º: Rústiques (93) Llibre 4ª Urbane (94) -Sant Iscle: Llibre 15 Llibre 1º (91) Llibre 2º (92) Llibre 3º. Rústiques (93) Llibre 4º. Urbanes (94) FONS SANT BENET DE BAGES -Sant Benet de Bages. I AHCM/Eclès: C-7 -Sant Benet de Bages II AHCM/Eclès: C-8 -Sant Benet de Bages III AHCM/Eclès: C-9 -Sant Benet de Bages IV AHCM/Eclès: C-10 -Sant Benet de Bages V. Majordomia s.XVIII. AHCM/Eclès: C11 -Sant Benet de Bages VI-XII. AHCM/Eclès :C-12-18 -Sant Benet de Bages XIII-XVI. AHCM/Eclès: C-99-115 -Sant Benet de Bages XVII. Capbreu de la sagristia (1498) AHCM/Elès : C-123 -Sant Benet de Bages.XVIII. Capbreu de Sant Pere de les Preses (1504). Documentació diversa Bages (1514-1518). AHCM/Eclès: C-125 -Sant Benet de Bages XIX. Ramal notaria AHCM/Eclès: C-128 -Sant Benet de Bages. XX. Llibre particular notarial (1687) AHCM/Eclès: C-130 -Sant Benet de Bages XXI. Capbreu(1575-1576) AHCM/Eclès: C-132 -Sant Benet de Bages. Conjunt de 30 pergamins (ss.X-XIV)</p> 08213-63 Arxiu històric comarcal de Manresa. Via Sant Ignasi, 40 (08241 Manresa) <p>L'Arxiu de la Ciutat de Manresa conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipoteques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament després de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768. D'altra banda, el Fons del Reial Cadastre s'inicia el 1714, quan s'estableix aquest nou impost que substitueix l'antic sistema tributari medieval. Aquest nou impost gravava directament als contribuents. El Fons de pergamins de Sant Benet, prové segurament del període de l'exclaustració del monestir (1835).</p> 41.7508000,1.8735300 406345 4622722 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79271 L'Angle https://patrimonicultural.diba.cat/element/langle-0 <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ. (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A .(1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> X-XV <p>Topònim tradicional del terme de Sant Fruitós de Bages, molt utilitzat al llarg de tota l'Edat Mitjana, però que com a topònim històric a sobreviscut fins als nostres dies. L'angle, és la zona on s'aixeca el monestir de sant Benet de Bages, i fa referència al revolt que fa el riu Llobregat des del pont vell de Navarcles fins que s'acaba la terra plana riu avall, més o menys on avui s'aixeca el pont que porta al mas Generes. En un principi aquesta zona se la considerava com un apèndix de Montpeità. BENET (1985:605), però el topònim ha perviscut fins als nostres dies en referència al accident geogràfic que emmarca el riu Llobregat.</p> 08213-66 Entorn del riu Llobregat(08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Aquest topònim apareix llargament documentat al llarg dels segles. Ja l'any 950 trobem ja una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). A partir d'aquests moments la referència documental a l'Angle és abundantíssima en tota la documentació medieval, fent referència a un partida de terra vora el riu Llobregat. L'aparició d'aquest topònim es fa sempre en relació a afrontacions en les compres, vendes i permutes de terres. L'any 1046 tenim documentada una vil·la a l'Angle, que devia estar bastant a prop del monestir, ja que se la situa a l'Angle i prop del Gual de Sant Benet, un pas que travessava el riu Llobregat i que es dirigia vers Talamanca. Aquell any Guille, Guitart, sendred i Arnau Dòlquit, varen vendre a Adaleda i al seu fill Dalmau, la meitat de les terres i vinyes que tenien al comtat de Manresa, al lloc de Montpeità, que termenjaven a llevant amb el gual de Sant Benet, damunt de la vil·la del Angle, al sud amb el riu Llobregat i la Palanca, i a l'oest amb el reiu Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:264). Hom creu que aquesta vila devia desapareixer vora el segle XII. Actualment com a topònim ja no s'aplica a cap partida en concret, però sí que s'ha mantingut a través de la historiografia el record d'aquest topònim, i la referència a on es trobava, de tal manera que encara que avui no s'utilitzi, es continua coneixent.</p> 41.7439500,1.8987200 408429 4621934 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79271-foto-08213-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79271-foto-08213-66-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immaterial Tradició oral Privada Sense ús 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 85 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79272 La Palanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanca-0 <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ. (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A .(1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> X-XV Només queden algunes restes <p>Els vestigis d'aquesta construcció són situats en un indret on el Llobregat travessa un roquissar afaiçonat per nombroses clivelles, poc després de la confluència amb el riu d'Or. Els vestigis que han perviscut són quatre forats rectangulars de 20 cm d'amplada i una mica més de llargada, perforats en nombre de dos a cada costat de la roca. Aquestes perforacions es troben a menys d'un metre de distància l'una de l'altra, i han estat obertes en biaix, i amb el fons lleugerament concavat als extrems en forma d'encaix. Possiblement devien recolzar un pont de fusta que ja apareix esmentat com a topònim a final del segle X. Entremig de cada parella de forats encara hi ha un forat rodó d'uns 30 cm de diàmetre i uns 20 cm de profunditat. Aquesta palanca només travessava una part del riu, per la qual cosa calia que hi hagués una altra que arribés a la riba oposada. Aquesta possiblement devia ocupar el mateix lloc que ara ocupa una moderna fet amb ciment.</p> 08213-67 Entorn del riu Llobregat (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Arqueològicament l'indret fou donat a conèixer per Francesc Junyent, Alexandre Mazcuñán i Albert Benet l'any 1984. Les primeres referències escrites sobre la presència de molins a l'indret de la Palanca es remunten al 942, quan Ranlí i la seva esposa Singilda varen vendre a Ferrrasind i la seva esposa Quinilda, un molí que tenien per aprisió al comptat de Manresa, al riu Llobregat. Termenejava en la roca, passada l'aigua en la garriga de Manresa i el riu de Sant Fruitós (riu d'Or), a l'est i al sud amb la garriga de Nèspola (riera de Mura o de Talamanca), a ponent amb la resclosa de Senader i a tramuntana amb el riu Llobregat. SALVADÓ (2003: 144). Les referències documentals als molins ubicats en aquesta zona és abundantíssima. Al segle XI es coneix la venda d'unes terres ubicades a la palanca del vilar que fou d'Èlsia, properes al riu d'Or, aquestes terres termenejaven a migdia, amb la palanca que travessa el riu Llobregat i el camí que va a Manresa. SALVADÓ (2003:145) També el 1030 hi torna haver notícies escrites sobre la venda d'una tercera part del molí sobirà de la Palanca. SALVADÓ (2003:146) Al segle XIII apareix la primera referència sobre l'existència d'un mas anomenat Planca, l'hereu del qual fou el 1202 Pere Planca. SALVADÓ (2003:147). L'any 1234 comptem amb la primera menció pròpia sobre el mas, quan Guillem Poc i les seves filles, venen al pretori de Sant Benet de Bages, unes terres que tenien en franc alou a la Portella, que era sobre el mas Planca. SALVADÓ (2003:148). L'existència del mas i els molins es manté fins al segle XIV, quan l'any 1329 Miguel Planca i la seva esposa Romia del terme i la parròquia de Sant Fruitós, van vendre a Pere Solerferran de Manresa, la meitat de la resclosa del molí que tenen al riu Llobregat, pertanyent al mas Planca, per tal de que pogués dur l'aigua a un rec d'un nou molí que s'havia construït. També li vengueren un terreny que era sobre la Creu Sobirana, a l'estret dela Palanca. SALVADÓ (2003: 158) L'any 1325, l'abat Bernat concedí a Berenguer Planca i a la seva esposa Elisenda, de la parròquia de Sant Fruitós, el mas Planca, que contínuament ell i els seus predecessors tenien. Aquest mas termenejava a migdia amb el riu Llobregat. SALVADÓ (2003:162) El darrer esment d'aquest mas el trobem l'any 1438, any en que l'abat Bernat establí a Guillem Fabra una peça de terra, que termenejava a llevant amb el camí que duia al mas Planca. Al capbreu del 1456, apareix novament aquesta peça de terra en mas de Guillem Fabra, però tot sembla indicar que el nom de Planca o Palanca havia desaparegut. Durant el segle XVI no es troba cap referència documental, malgrat que encara avui dia a la riba dreta de la resclosa, on podia situar-se el mas i el molí hi ha una casa construïda l'any 1908. SALVADÓ (2003:167)</p> 41.7300600,1.8769500 406599 4620415 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2020-10-01 00:00:00 Raquel valdenebro Manrique 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79274 Pont del Riu d'Or https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-riu-dor <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SITJES I MOLINS, X. (1998). Els ponts medievals del Bages. CECB. Manresa.</p> XIV-XXI Molt reformat <p>Antic pont que creua el riu d'Or a l'entrada de la població de Sant Fruitós de Bages venint de Manresa, entre la sagrera i el barri del Raval. Aquest pont, per sobre del qual passa la carretera, N-141, va ser ampliat l'any 1980 per permetre l'augment del trànsit rodat, destruint un dels seus cantons-cantó Nord- i fent desaparèixer la seva imatge tradicional. D'aquesta forma actualment destaca l'existència del cantó Nord, format per una simple biga de formigó, amb dos ràfecs inclinats als extrems que el reforcen, protegit amb una barana metàl·lica a la part superior per evitar la caiguda dels vianants, i d'un cantó de migdia, que encara conserva el seu aspecte original. Al cantó de migdia destaca l'existència de dos trams de mur -un a cada cantó del vessant del riu d'Or-, que s'uneixen mitjançant una gran arcada de mig punt, lleugerament rebaixada. Els trams de parets laterals són realitzats amb carreus de pedra rectangulars disposats d'una manera molt ben ordenada. L'arc central és fet amb dovelles rectangulars de mida petita. Sobre l'arcada es situa una petita cornisa també de pedra, sobre la qual es col·loca un petit mur format per diverses filades de carreus -dos o tres, depenent dels trams, - sobre les quals s'ha col·locat una barana metàl·lica que protegeix els vianants. A l'igual que els murs laterals, aquest tram de mur de pedra sobre l'arcada és format per carreus de pedra rectangulars molt ben ordenats, i que denoten una construcció antiga, possiblement dels segles XIV-XV. Sobre el mur de pedra situat sobre l'arcada central s'aprecien restes en alguns trams del passamà superior que cobria aquest mur i permetia a la gent recolzar-se. Algunes fotografies de la dècada del 1970 permeten observar l'aspecte d'aquest pont abans de la seva ampliació, amb el cantó Nord d'aspecte similar al tram conservat al cantó sud, i amb el passamà sencer sobre el mur de protecció.</p> 08213-69 Sant Fruitós de Bages. Crta. N-141-c km. 5 (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Cal pensar que inicialment en aquest punt del riu d'Or podia haver existit una antiga palanca que permetés el pas des de la sagrera a la zona del Montpeità i el camí de Viladordis. D'altra banda, l'existència d'un camí que des de Manresa menava a Sant Fruitós seguint la línia aproximada de l'actual N-141 feia imprescindible l'existència d'aquesta passarel·la. Malgrat tot, cal pensar que la construcció actual té els seus orígens a finals del segle XIV o potser al llarg dels segle XV, ja que el tipus de parament utilitzat és típic d'aquest període. La utilitat d'aquest pont fou manifesta a mida que els segles XIX i XX provocaren l'augment de les comunicacions, fent passar a partir del 1847 la carretera N-141 de Manresa a Vic per sobre. En la seva retirada les tropes republicanes no van tenir temps de volar-lo. L'augment del trànsit rodat i el pas de vehicles pesats per l'actual carretera de Vic, va motivar una ampliació de dit pont l'any 1980. Aquesta ampliació va provocar l'enderroc de la banda nord del pont, donant-li la seva fisonomia actual.</p> 41.7491300,1.8705600 406095 4622539 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79274-foto-08213-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79274-foto-08213-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79274-foto-08213-69-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98|85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79275 Festa Major d'Estiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-4 <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> <p>Tradicionalment aquesta festivitat era celebrada l'última setmana del mes d'agost, però la coincidència del període vacacional de la majoria de la població al mes d'agost, va fer que les dates de la festivitat es traslladessin a la primera setmana del mes de juliol. Els organitzadors de la festa major d'estiu han estat tradicionalment l'Ajuntament, les entitats, així com algunes persones particulars. Des de la dècada del 1970, amb la col·laboració del Foment de les Tradicions Catalanes, per la Festa Major s'elegeix la pubilla i les dames del poble.</p> 08213-70 Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>El quart cap de setmana del mes d'agost tenia lloc la festa major d'estiu. Eren uns dies d'esplai per a la població, un cop acabada la sega, el batre i abans d'iniciar la verema. Es celebraven tradicionalment balls d'envelat, concerts, sardanes, obres de teatre, cinema, i també manifestacions esportives com futbol, bàsquet, ciclisme, pesca, etc. També hi havia tradicionalment espectacles més insòlits com una cursa de vaquetes que es va fer l'any 1950 a l'envelat, condicionat com a plaça de braus, i una vetllada de boxa l'any 1952. El canvi de condició del poble, de ser majoritàriament agrícola a industrial, feu que des del consistori es plantegés el canvi de dates d'aquesta jornada, a fi de no coincidir amb les vacances de la majoria de la població.</p> 41.7508000,1.8735300 406345 4622722 08213 Sant Fruitós de Bages Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-10-01 00:00:00 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79276 Festa de Sant Isidre https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-1 <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> XVIII-XX Actualment desapareguda. <p>Festivitat celebrada tradicionalment el dia 15 de maig, centrada bàsicament a la petita capella de Sant Isidre, aixecada als camps al Nord del poble de sant Fruitós, avui dia enmig d'una zona de polígons industrials. Es tractava d'una festivitat de caire religiós, on tradicionalment uns administradors eren els encarregats de traslladar el tabernacle del sant a la processó que es feia des de l'església parroquial fins a l'ermita. Actualment aquesta festa es continua mantenint. El dia de Sant Isidre es fa una caminada a la sortida del sol (15 de maig). A les vuit del matí es fa una missa, i a la sortida es reparteixen pastes entre els assistents.</p> 08213-71 Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Es tractava d'una festivitat de caire religiós vinculada a la figura de Sant Isidre, sant d'origen castellà. El seu culte fou introduït al segle XVIII com a patró de la pagesia. Com a festivitat es mantingué viva mentre el poble de Sant Fruitós fou majoritàriament agrícola -dècada del 1960-. El canvi d'activitat agrícola a industrial va fer caure en desús el culte i la manifestació festiva.</p> 41.7508000,1.8735300 406345 4622722 08213 Sant Fruitós de Bages Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2020-10-01 00:00:00 98 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79277 Enramades del carrer Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/enramades-del-carrer-nou <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> XX <p>Es tracta d'una de les manifestacions festives més populars del poble de Sant Fruitós. Actualment consisteix en l'engalanament del carrer per part dels veïns amb motius diversos.</p> 08213-72 Sant Fruitós de Bages. Carrer Nou (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Els veïns del carrer Nou, van celebrar l'any 1965 la urbanització del carrer amb unes enramades. L'èxit i la bona companyonia que hi va haver entre els veïns els va animar a celebrar-ho cada any, convertint-se en una de les festes més populars del poble.</p> 41.7508000,1.8735300 406345 4622722 1965 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79279 Fons parroquial de Sant Jaume d'Olzinelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-jaume-dolzinelles <p>El fons documental de l'antiga parròquia de Sant Fruitós de Bages, compta amb els següents volums: Llibre de Baptismes, matrimonis i defuncions: - Llibre I 1907-1939 -Llibre II 1939-1956 Llibre de baptismes: -Llibre I 1956-1983 Llibre de confirmacions: -Llibre I 1956-1980 Llibre de matrimonis: -Llibre I 1945-1972 -Llibre II 1972-1983 Llibre de defuncions: -Llibre I 1949-1983 Llibre de visites -Llibre I 1980 en endavant</p> 08213-74 Sant Fruitós de Bages. C/ Sant Josep,4 (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Els orígens dels arxiu parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions etc.. Malgrat no tenir constància escrita és ben segur que els orígens del fons parròquia de Sant Jaume d'Olzinelles es remunten al segle XVI. A pesar de tot, els aconteixements ocorreguts durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va desencadenar la crema del fons parroquial, salvant-se només alguns volums, tot ells pertanyents al segle XIX. Des d'aquests moments el fons parroquial va passar a ubicar-se a la parròquia de Sant Fruitós que era la principal, fins on ha romàs fins als nostres dies.</p> 41.7516300,1.8701400 406064 4622817 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79284 Himne de Sant Fruitós https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-sant-fruitos <p>L'himne de Sant Fruitós és tal i com segueix: És temps a Sant Fruitós de recordar i de viure, de recordar per viure amb tota plenitud. Devots de Sant Benet, En Sala i Na Ricardis bastiren un cenobi tocant el Llobregat Cantem santfruitosencs, la joia de les festes, la força del treball, la serenor del cor! Cantem, santfruitosencs, que l'ànima exultant del poble que batega perduri eternament! El Puig i el Montpeità, Sant Iscle i Les Brucardes, mots, donen nom als llocs i a la vida els indrets. Les xarxes que com venes recorren aquest Pla. Transmeten un nou ritme a un temps molt llunyà. Cantem santfruitosencs. Volem que allò que fou, volem que allò que fórem i allò que som avui compartir-ho amb tothom. Del nord, de l'occident, de l'orient, del sud, la gent que ve d'arreu hi trobi acolliment. Cantem, santfruitosencs.. Complim els nostres deures tot defensant els drets! Sentim-nos solidaris per construir el futur! Sentim-nos solidaris per construir el futur!</p> 08213-79 <p>Lletra de Joan Descals i música de Roger Julià</p> 41.7508000,1.8735300 406345 4622722 08213 Sant Fruitós de Bages Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Lúdic 2020-10-01 00:00:00 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79290 Portal de la Sagrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-sagrera <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> XIII <p>Antic portal d'accés al recinte murat de la sagrera de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un antic portal adovellat que donava accés a l'interior del nucli de cases conegut com la sagrera de Sant Fruitós, nascudes a redós de l'església parroquial. El creixement urbanístic definitiu de la sagrera es produí al segle XIII, tenint constància ja al 1302 de l'existència d'un mur de tancament amb un vall al voltant. Aquest portal d'accés devia configurar, juntament amb d'altres, l'accés. Arquitectònicament es tracta d'un portal integrat al conjunt de cases, les façanes de les quals, foren obertes a la muralla, restant per tant encaixonat entre dues cases. És format per un seguit de dovelles rectangulars que es recolzen sobre dues bases monolítiques de 60 cm d'alçada, i que configuren un arc de mig punt. Les modificacions arquitectòniques dels edificis col·lindants provocaren que part de les dovelles del cantó dret restessin tallades. Al cantó dret del portal s'ubicà l'any 1915 una font pública d'aigua, que formava part de la xarxa urbana de subministrament, producte de l'arribada de l'aigua de la sèquia al municipi. L'arc de mig punt de l'arcada del portal es prolonga horitzontalment en l'espai creant una volta de canó. Aquesta volta sembla producte de modificacions posteriors, segurament del 1924, ja que en una de les fotografies procedents del fons Casajoana GRANDIA, RUIZ (2001:23), datada entre 1915 i 1920, s'aprecia el portal format per un seguit de tres arcades sense cobrir. Sobre la volta de canó s'aixeca una estructura formada per un mur de carreus quadrangulars, que podrien formar part de la muralla original del segle XIV. Sobre aquest tram de mur s'ubica una barana que descansa sobre balustres llises sense ornamentació, segurament afegides al segle XX . Possiblement aquesta darrera fase estigui en consonància amb la placa quadrangular de pedra afegida sobre el mur, on s'aprecia la data del 1924. Cal pensar que en aquest moment es cobriren les arcades fent una volta contínua i s'afegí la barana. La part posterior del portal, és a dir, jardins de la sagrera, l'estructura del portal és molt senzilla, quedant remarcada només per un seguit de dovelles que segueixen l'estructura superior de l'arc. Es tracta de dovelles quadrangulars més modernes producte d'una restauració posterior.</p> 08213-85 Sant Fruitós de Bages C/Sant Sebastià, 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>L'existència del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba el 1031, introduïa una protecció eclesiàstica per les terres entorn de les esglésies consagrades, que solia ser d'unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. Aquest fet fou aprofitat pels pagesos locals, per aprofitar i construir les seves cases i sitges de gra, aprofitant la protecció sagrada que aquesta llei els oferia. Malgrat que originalment la població del terme de Sant Fruitós fou predominantment dispersa, l'any 1038 apareix ja esmentada l'existència d'un grup de cases anomenat sagrera entorn a l'església. A més a més l'any 1031 surt escrit el 'camí' que porta a Sant Fruitós. Tot sembla indicar però, que fins a finals del segle XII, aquesta sagrera només foren un grup de cases sense cap ordre al voltant de l'església i sense portals d'accés. Al segle XII comença a aparèixer el nom de 'vila' de Sant Fruitós aplicat a la sagrera. SALVADÓ (2003:274). Cal tenir en compte que al terme de Manresa, no apareix mai el nom de 'sacraria' sinó el de 'sacraiis ' o 'sacrario'. Aquest terme quan es refereix al conjunt de cases entorn de l'església moltes vegades acaba anomenant-se vila. Tal és el cas de Sant Fruitós, però també el de Santpedor o el de Sant Iscle. BENET (1985:147) L'any 1140 Pere Berenguer i la seva esposa Guilla, varen vendre a Guillem Berenguer la seva heretat del mas Cordelles a Sant Fruitós. No es tractava del mas sinó d'una finca ubicada a la sagrera de Sant Fruitós. L'any 1173, l'abat Ponç va establir a Pere Guillem de Claret un solar de terra perquè hi construís una casa en dita vila, on cregués més adequat. SALVADÓ (2003:275). El segle XIII fou decisiu en creixement i constitució de la sagrera, ja que fou en aquest moment en el qual el monestir de Sant Benet de Bages, promogué molts establiments de terra en aquella zona, construint cases. Aquest creixement urbanístic va tenir com a conseqüència el tancament murat de la sagrera. La primera notícia documental existent sobre les muralles de Sant Fruitós és de l'any 1302: 'dictus locus Sancti Fructuosi, est locus muratus et habet ecclesiam parrochialem et terminum'. L'any 1305 es té constància del vall de Sant Fruitós al costat del mur, i de la bestorre de la porta del la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:276). Durant tot aquest segle es succeeixen els diversos establiments que permeten donar a conèixer quin devia ser l'aspecte de la sagrera a finals del segle XIII i XIV. Devia ser segurament semblant a l'actual, amb els valls reomplerts, i part dels murs aprofitats com a façanes de cases, amb la conseqüent obertura de finestres i portes, i uns portals d'accés. La majoria dels establiments són obra del monestir de Sant Benet de Bages, la qual cosa fa pensar que va ser el gran promotor d'aquesta sagrera. Arquitectònicament l'element conservat com a portal té els seus orígens segurament al segle XIII-XIV, sofrint diverses modificacions al llarg dels segles, especialment a principis del segle XX, quan es degué cobrir la volta i afegir la balustra superior.</p> 41.7511500,1.8701400 406063 4622764 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Estructural 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79291 Façana de la fàbrica dels Casajoana https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-de-la-fabrica-dels-casajoana <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> XX <p>Façana pertanyent a l'antiga fàbrica oberta l'any 1921 pels germans Casajoana com a una indústria de maquinària agrícola. La fàbrica fou transformada posteriorment en fàbrica tèxtil i ampliada en superfície, però la façana original es mantingué. Es tracta d'una façana d'estil proper al noucentista, que encapçala un edifici de totxana al darrera. La façana ve precedida per un petit pati ajardinat, tancat per un mur baix de pedra artificial que es remata a la part superior amb una valla de ferro forjat. El mur resta interromput per dos pilars finalitzats en una forma arrodonida que emmarquen la porta. La porta pròpiament dita és feta en ferro forjat, com una continuació de la valla. La façana resulta un element rectangular, que s'obre amb una gran porta al centre i dos finestrals a banda i banda. Es tracta d'un portal arquitrabat, amb els cantons interiors arrodonits. Aquest mateix tipus de tancament superior es repeteix als finestrals laterals. Sobre la porta de fusta central es sobreposa un travesser de ciment. Entre aquest travesser i la llinda superior s'obre una tarja rectangular apaïsada i envidrada compresa dins del mateix bastiment de la porta. Els finestrals laterals, ubicats a banda i banda de la porta, compten de forma similar amb una tarja superior, però a diferència de la porta, es troben subdividits per dos travessers verticals que presenten continuïtat a l'espai de la tarja. En total es creen sis subdivisions totes elles envidrades. Els vidres del conjunt es troben dividits en petits espais quadrangulars i rectangulars units amb emplomadura, amb alternació de colors. Les columnes de separació entre el portal i els finestrals, i les dues laterals que emmarquen la façana són rematades a la part superior per dos capitells amb decoració floral. Sobre aquest conjunt d'obertures es situa un frontó ornamental rematat als dos extrems per dos acroteris, sobre els quals es situa un element circular. La decoració interior del frontó té com a centre un escut emmarcat en una orla. Podria tractar-se ben bé d'un escut familiar. Acompanyat amb aquest element central, s'ubiquen a la part inferior, a banda i banda, altres dos escuts de dimensions molt més petites que es recolzen sobre un conjunt de quatre gotes.</p> 08213-86 Sant Fruitós de Bages.Passeig de Joan Santmartí, 7 (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Aquesta fàbrica era coneguda popularment com el Taller, perquè l'any 1921 els germans Josep i Miquel Casajoana hi van construir una nau per encabir-hi un taller de maquinària agrícola. Després va ser comprada i ampliada per Vallès i Solà per transformar-la en una indústria tèxtil dedicada als teixits, que ocupava prop d'un centenar de treballadors. Durant els anys de la postguerra l'empresa va patir restriccions elèctriques molt dures. Vallès i Solà va intentar continuar fent funcionar les màquines per mitjà d'un motor de gasoil, conegut popularment com la burreta. La crisi tèxtil de la meitat dels anys seixanta va obligar al tancament d'aquesta empresa. Aleshores va ser adquirida per l'empresari manresà Josep Planas i Vilalta, dedicat al sector tèxtil sanitari, fundador de l'empresa Tèxtil Planas Oliveras, que anys més tard també seria propietària d'una altra fàbrica del poble. GRANDIA, RUIZ (2001:81-82)</p> 41.7503800,1.8749000 406458 4622673 1921 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79291-foto-08213-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79291-foto-08213-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79291-foto-08213-86-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 106|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79293 Col·lecció bibliogràfica de la Biblioteca Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-bibliografica-de-la-biblioteca-municipal XVIII-XX <p>Aquest fons conté un seguit de llibres que van aparèixer provinents de l'antiga biblioteca del Bosquet durant la dècada dels anys seixanta. A l'obrir l'actual biblioteca l'any 1990, aquesta col·lecció provinent d'una donació particular, va ser recollida dins el dipòsit actual. Malgrat que es desconeix qui va ser la persona que va fer dita donació, alguns dels llibres duen inscrit a mà el nom del propietari. Entre d'altres apareixen els de: Virgilio Bosch, Felipe Palan, Pedro Trapé, i Juan Archer. Per la temàtica variada i l'amplitud cronològica, cal pensar que es tracta d'un recull de llibres adquirits per un col·leccionista particular, amant dels llibres antics. A la col·lecció trobem dos llibres del segle XVII, cinc del segle XVIII, trenta-set del segle XIX i quaranta-quatre que porten data del segle XX. De l'ampli repertori fem menció d'alguns dels llibres més antics, junt amb altres que mostren la variabilitat temàtica de la col·lecció: - KNOX, R. (1693). Reation ou voyage de l'isle de Ceylan. Dans les Indes Orientales. Tome I. Lyon. - (1699) Le Berger fidelle. Traducció de l'italià per De Guarn. Lyon. -GUILLIMIN, J.B. (1724). Cours de Chymie, contenant la maniere de faire les operations qui font en ufage dans la Medicine, par une Methode facile. Lyon. - YOUNG (1771). Les nuits d'Young. Traducció de l'anglès per M. Le Tourneur. París. - GOBINET, CH. (1773). Instrucción de la juventud en la piedad cristiana. Barcelona. -LE COMTE DE BUFFON, M. (1784). Histoire naturelle, generale et particuliere. Lausanne. (2 exemplars) - LA FONTAINE (1809). Fables de La Fontaine. París. - SALAS, R. (1828). Prontuario de artilleria para el servicio de campaña. Barcelona. - MERELO, A. (1867). Historia de España. Madrid. - PORTA, P. (1871). Apuntes para el estudio de la historia de España. Barcelona. - GIRONI, G. (1875). Manual del molinero. Guia práctica de la conservación y almacenaje de los granos y conversión de estos en harinas. Madrid. - MONLAU, J. (1878). Nociones de fisiología e higiene. Madrid. - BARRAU, TH. (1887). Livre de Morale Pratique. Choix de préceptes et de Meaux exemples. París. - BRUNO, G. (1888). Le tour de la France par deux enfants. Devoir et patrie. París. - AA.DD. (1889). Resumen de agricultura. Selección mensual de cuanto en España y en el extranjero se publica, ensaya y trabaja sobre agricultura. Año primero. Barcelona. - BLANCHN ALPH. (1896) Canards, oies et cignes. Palmipèdes de produit d'ornement et de chasse. Col biblitheque des connaissances utiles. París. - AA.DD. (1900). Manual para el agente repartidor de cédulas de inscripción por la dirección general del Instituto Geográfico y Estadístico. Imprenta de la Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid. - RISLER E. WERY, G. (1909). Irrigations et drainages. Encyclopéde agrícola. París. - SALGARI, E. (1911). El rey del aire. Viajes y aventuras. Casa Editorial Maucci. Barcelona. - MICHAELIS, K .(1935). El gran viatge de Bibi. Ed. Juventud. Barcelona. - ROMEVA, P. (1935). Sil·labari català. Primera part. Publicacions de l'editorial pedagògica. Associació protectora de l'ensenyança catalana. Barcelona. - POUS I PAGÈS, J. (1938). La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Institució de les Lletres catalanes. Autors catalans- IV. Barcelona. - MILOSZ, L. (1944). Ouvres complétes. Poemas. Ed. Egloff. Friboug. - SANCHÍS GUARNER, M. (1951). Calendari de refranys. Col. Biblioteca folklorica Barcino. Vol I. Ed. Barcino. Barcelona. - FLOCH I TORRES, J. (1963). La Bella història d'en Tupinet. Col. Biblioteca Patufet. Barcelona.</p> 08213-88 Sant Fruitós de Bages.Biblioteca pública c/Carles Buïgas, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Aquest fons conté un seguit de llibres que va aparèixer provinents de l'antiga biblioteca del Bosquet durant la dècada dels anys seixanta. A l'obrir l'actual biblioteca l'any 1990, aquesta col·lecció provinent d'una donació particular, va ser recollida dins el dipòsit actual.</p> 41.7548200,1.8769200 406632 4623164 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo Física Contemporani Patrimoni documental Fons bibliogràfic Pública Sense ús 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 57 3.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79295 El Montpeità https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-montpeita <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> X-XXI Es tracta d'un dels topònims que s'ha mantingut fins a l'actualitat. <p>Aquesta zona és la formada pel cim i els replans situats entre el monestir de Sant Benet de Bages i Sant Fruitós de Bages. A la part més elevada s'aixeca l'església de Sant Valentí, que canvià el nom de Montpeità pel de Sant Valentí. Mentre que el sector de migdia avui dia és ocupat per una urbanització que porta el nom de l'antic mas de les Brucardes.</p> 08213-90 Montpeità. A migdia del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages. <p>La documentació medieval existent indica que aquest turó havia estat intensament poblat i conreat ja a l'Edat Mitjana, doncs una gran part de les compres i vendes de terres entre els segles X-XII tenen com a marc el Montpeità. Cal pensar en un paisatge que reduïa el turó a camps de conreu i vinya entre marges, i cases aïllades.</p> 41.7441500,1.8881300 407549 4621967 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79295-foto-08213-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79295-foto-08213-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79295-foto-08213-90-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immaterial Tradició oral Privada Simbòlic 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98|85 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79297 Casa del carrer Padró, 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-padro-4 <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> XVII-XXI <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres seguint la línia del carrer Padró del nucli antic de Sant Fruitós de Bages, allà on el carrer fa la corva del carrer del Raval, just davant del pontarró que permet el pas a la sagrera. Es tracta d'un edifici cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer pis i segon pis, i es tracta d'una construcció aixecada segurament amb parament de pedra irregular, que actualment ha estat arrebossant amb ciment pòrtland i pintat de color blanc. La única excepció és un sòcol que recorre tota la planta baixa de la façana principal fins a l'alçada de vuitanta centímetres, i un pany de paret de la façana posterior a la planta baixa, on s'ha deixat la pedra vista. La façana principal es troba orientada al N-O, seguint la línia dels carrers Padró i un petit tram del carrer Raval, essent per tant una façana en línia corva. Aquesta façana s'obre a la planta baixa amb un portal allindat a la zona del carrer Padró, i un altre portal de majors dimensions, finalitzat amb un arc de mig punt rebaixat just a la cantonada amb el carrer del raval. Tots dos portals es troben protegits per portes de fusta. Al primer pis destaca la presència de tres balcons, on destaca especialment el central, ubicat just a la corva de la façana, que a diferència dels altres, es troba endarrerit dins la línia de façana, creant un balcó interior, i un espai triangular sota teulada. Al segon pis destaca la presència de diferents finestres i finestrals de mides totes diferents. A diferència de la façana principal, la façana posterior és molt més regular, obrint-se a l'espai ajardinat interior que comparteix amb el nº 8 del carrer Padró. Es tracta d'una façana que s'obre amb un portal allindat a la planta baixa de recent construcció, destinat segurament a entrada de garatge. Al primer pis destaca la presència d'un balcó, i d'una petita eixida formada per dos grans obertures finalitzades en un arc molt rebaixat que es recolza sobre dos columnes quadrangulars, finalitzades en dos ressalts que fan la funció de capitell. Actualment aquesta eixida es troba coberta per vidres i integrada al conjunt de la vivenda. Al segon pis part de la façana es troba ocupada per una altra eixida de similars característiques a la del primer pis, formada per tres arcades rebaixades sostingudes per tres columnes sense ressalt. L'arcada extrema de llevant ha estat envidrada i convertida en un balcó. Tot sembla indicar que el cantó de ponent d'aquest tram de façana ha estat modificat, obrint-se una altra gran obertura també en forma d'eixida però independent de l'anterior i també envidrada. Interiorment la casa ha estat molt reformada, eliminant les antigues estructures destinades a treballs agrícoles. Al primer pis manté alguns embigats de fusta originals, especialment a la zona de l'eixida posterior.</p> 08213-92 Sant Fruitós de Bages. C/Padró, 4 (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>L'origen de les cases del carrer Padró cal buscar-lo en el camí ral que des de Manresa menava a Vic, i que es va anar edificant a banda i banda. Segurament el seu naixement devia produir-se entorn al segle XVI a les afores de la sagrera. segles XVIII i XIX. Una fotografia conservada de principis de segle publicada per Jaume Gradia i Jesús Ruiz . GRANDIA , RUIZ (2001: 29) mostra un tram d'aquesta casa a tocar del carrer del raval quan el torrent Bo encara no estava canalitzat. La casa del costat del carrer del Raval era anomenada Cal Xamal. La casa del carrer Padró, es mostra bàsicament igual que ara però sense arrebossar.</p> 41.7511600,1.8707600 406115 4622765 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79297-foto-08213-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79297-foto-08213-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79297-foto-08213-92-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79298 Jaciment del Bosc del Santmartí https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-bosc-del-santmarti <p>MORERA, J. (2005). Informe de la intervenció arqueològica a la torre de Santmartí. Campanya 2005. Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. MORERA, J. (2005): Memoria de la intervenció arqueològica al Bosc de Santmartí. Sant Fruitós de Bages.</p> XVIII-XIX <p>Aquest jaciment era format inicialment per una estructura ortoestàtica de tipus unitària amb una funció específica de compartimentació de l'espai. Al jaciment s'observà que aquest estava format per 11 grans blocs de pedra disposats verticalment, els quals es recolzaven per la part posterior a un salt que feia el terreny. Tot i ser de mesures diferents, de forma general les dimensions eren d'entre 60 a 130cm de llargada per 15 a 40cm d'amplada, i l'alçada oscil·lava entre els 60 i els 80cm. Els blocs, enclavats al subsòl, estaven situats en un lloc on el vessant del turó era una petita terrassa, delimitada per un marge de pedra, i s'orientaven de forma N - S, o sia, de forma perpendicular a les corbes de nivell del puig. En aparença, semblava que els blocs petris s'agrupaven en mòduls de dos, i en algun cas, una gran llosa cobria l'espai entre dues lloses a manera de coberta, augmentant la sensació dual dels blocs de pedra. L'entorn era caracteritzat per la presència d'alguns arbres i vegetació menuda però que en cap cas cobrien les estructures. MORERA (2005: 10)</p> 08213-93 Sant Fruitós de Bages,(08272 Sant Fruitós de Bages) <p>El jaciment arqueològic fou posat al descobert per l'historiador local Jaume Plans l'any 2005. Aquest mateix any s'ha realitzat una excavació arqueològica de les estructures que les ha posat al descobert i ha permès aclarir algunes incògnites. Aquest estudi ha posat de manifest la inexistència de tombes de tipus antròpiques al jaciment, així com el fet que els blocs de pedra, en la disposició actual, mai no han tingut aquesta funció. La idea de l'existència d'unes tombes medievals s'inspirava en les fonts orals del municipi, les quals àdhuc parlaven de l'extracció d'ossos. Dels 3 sondejos que s'han realitzat, no s'ha pogut recuperar cap fragment ossi, a part de no documentar-se cap retall en el substrat geològic. A més, els blocs de pedra del jaciment no corresponen a la tipologia de caixa de lloses típica del període medieval. En el nostre cas, són blocs de pedra que no han tingut cap treball previ, de proporcions desmesurades, i que de fet en cap cas conformen una caixa o espai tancat. MORERA (2005: 17) Un altra possible interpretació valorada al municipi abans de la intervenció era que les estructures fossin l'arca anomenada en les fonts medievals. En la documentació d'entre els segles XI i XIV (Salvadó, 2004) es parla d'una arca i d'un coll de l'arca en clau toponímica, que estaria a prop de el puig de Guardiola. Semblaria ser que aquesta arca faria referència, en la tradició medieval, a un o varis megàlits, de cronologia, característiques i localització del tot incertes. Descartades les opcions que els blocs de pedra siguin unes tombes de lloses o la mencionada arca medieval, es va concloure que les dades que foren recollides a l'excavació no han permès obtenir una idea prou clara sobre la seva funcionalitat, tot i que és clara la influència humana en la seva ubicació. Per la seva situació i disposició, semblaria que tindria un ús vinculat a la indústria rural d'abast local, i el seu origen caldria buscar-lo en alguna de les masies properes al jaciment. La producció és, a hores d'ara, una incògnita. Si ens fixem amb la modulació dels blocs de pedra podem pensar que es tracta d'unes arneres o un cobert d'arnes. Aquests coberts tenen la finalitat de protegir les arnes de les inclemències meteorològiques (pluja i vent) donada la precarietat dels materials amb què estaven construïdes (normalment vímet i canya), i la seva inestabilitat. Normalment, a la part baixa dels espais es col·locava una llosa de pedra completament plana. Sota aquesta definició les lloses planes i les posteriors que hem documentat entre els blocs de pedra passarien a tenir la funció de donar estabilitat a les arnes i impedir que poguessin tombar-se. Tanmateix, en el cas del jaciment del Bosc de Santmartí mancaria les lloses de coberta així com l'amalgama de terres i pedra per acabar d'impermeabilitzar-ho. MORERA (2005:19)</p> 41.7566400,1.8749100 406468 4623368 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79298-foto-08213-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79298-foto-08213-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79298-foto-08213-93-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98|94 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79303 Camí de Sant Fruitós a Santpedor https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-fruitos-a-santpedor X-XX Malgrat que en la seva major part aquest camí es manté, la construcció massiva de carreteres i polígons al Pla de Bages, ha malmès alguns trams. <p>Antic camí secundari que comunicava les poblacions de Sant Fruitós de Bages i Santpedor. Es tractava d'un camí força transitat, doncs les comunicacions amb aquesta veïna població sovintejaven, i per altra banda es tracta d'un camí que travessa tot el Pla de Bages, i comunica transversalment totes les partides de terra del terme. Es tracta d'un antic camí que travessava el terme municipal en sentit N-S, des del poble de Sant Fruitós, fins a Claret, travessant verticalment totes les terres de conreu del Pla de Bages. Aquest camí sortia de la sagrera de Sant Fruitós en direcció al Nord, seguint la línia de l'actual Avinguda de Girona, a tocar de l'escola Paidos, fins a l'actual C-16, que era l'antic camí de Manresa a Sallent. Travessava la C-16 fins al cementiri modern, entre aquest i l'actual Torre del Pujol Montalà. Des d'allà seguia en direcció Nord, travessant l'actual C-25 fins al coll de l'Om. Des d'allà seguia travessant l'actual aeròdrom fins als Plans de Santa Anna, seguint la línia del Torrent Bo, fins a l'actual depuradora de Santpedor. Es tracta d'un camí planer de terra, asfaltat només el tram des de la Sagrera fins a la C-16, d'uns 3 m. d'amplada, que discorre entre camps de conreu i indústries.</p> 08213-98 Terme de Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Els orígens d'aquest camí es remunten segurament a l'Edat Mitjana, al moment d'assentament de la població a la zona del Pla de Bages i consolidació de les parròquies, ja que es tracta d'un camí que a més de comunicar dos nuclis de població veïns, travessa tot el Camp de Bages. L'any 1176 ja apareix mencionat un camí que va a Santpedor. SALVADÓ (2003:500), i malgrat no ser un dels més esmentats, es té constància que fins a les primeres dècades del segle XX (1940-1950) fou utilitzat de forma habitual pels habitants de Sant Fruitós. A partir de la dècada del 1970, la proliferació d'indústries al Pla de Bages, i la construcció de noves carreteres com a C-16, la C-25, etc.; va fer que aquest camí quedés travessant per aquests vies de comunicació, i només sigui fet com a via de lleure en alguns trams.</p> 41.7543000,1.8705600 406103 4623113 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79303-foto-08213-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79303-foto-08213-98-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98|85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79305 Creu de terme de l'Agulla https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-lagulla XX <p>Antiga creu de terme ubicada al límit territorial entre els termes de Sant Fruitós i Manresa, a la partida de l'Agulla. Es tracta d'un element format per un basament circular de formigó, de 2,00 m de diàmetre i 23 cm d'alçada, marcat amb un seguit de línies imitant dovelles de pedra. Sobre aquest basament recau un cos trococònic també de formigó amb un ressalt a la part inferior i un altre a la part superior. Es tracta d'un cos de 115 cm d'alçada i 1 m de diàmetre. Sobre aquest cos recau l'estructura de la creu pròpiament dita. Aquesta estructura es troba formada per una base circular esgraonada, que disminueix el seu diàmetre a mesura que s'alça. Es troba efectuada també en formigó. Sobre aquesta base s'alça un fust circular de formigó de 25 cm de diàmetre i uns 2,5 m d'alçada, que es remata a la part superior per àbac llis i un capitell. Es tracta d'un capitell efectuat també en formigó, format per un seguit de quatre volutes, que s'ubiquen a cada cantonada, entre voluta i voluta s'ubica un fulla d'acant sobre la qual recau un medalló amb decoració diversa de caire religiós. El cantó de llevant du esculpit la figura d'un peix, el cantó nord du un crismó, el cantó de ponent una escena de viacrucis, i el cantó de migdia els símbols d'alfa i omega. Recorre la part superior d'aquest capitell una orla vegetal. Com a element final remata la creu de terme una llosa arrodonida que corona la part superior.</p> 08213-100 Partida de l'Agulla. Crta. BV-4501, creuament amb la C-25 41.7508100,1.8411100 403649 4622758 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79305-foto-08213-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79305-foto-08213-100-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 47 1.3 1781 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79306 Creu de Sant Benet de Bages https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-benet-de-bages XVIII-XX Caldrà veure com s'integra aquest element amb el nou projecte d'usos del monestir de Sant Benet de Bages. <p>Creu de terme ubicada al mig de pati central del conjunt monàstic de Sant Benet de Bages. Es tracta d'una creu metàl·lica assentada sobre un basament de pedra. Es tracta d'un basament circular de 190 cm de diàmetre i 30 cm d'alçada formada per un conjunt de 9 grans blocs de pedra adaptats al bassament. Sobre aquest bassament s'assenta la base de la creu. Es tracta d'una pedra monolítica de 30 cm d'alçada i 64 cm de diàmetre. Per la seva forma ben bé podria tractar-se d'una antiga mola de molí. Sobre aquesta base recau la creu de ferro, formada per quatre braços. L'alçada del braç vertical és de 3,04 m, i la del braç horitzontal de 1 m. La intersecció dels dos braços es troba decorada als quatre angles que conforma la creu amb un seguit de quatre elements giravoltats per angle, que fa l'efecte d'una ornamentació de tipus vegetal.</p> 08213-101 Entorn del riu Llobregat. Monestir de Sant Benet de Bages (08272 Sant Benet de Bages) <p>Malgrat que no s'ha pogut aportar referències documentals, es té notícia de que aquesta creu fou aportada pels propietaris del monestir de Sant Benet de Bages -família Rocamora- d'un indret desconegut, i plantada al mig del pati del monestir de Sant Benet com a un objecte amb finalitats ornamentals.</p> 41.7426300,1.8993900 408483 4621787 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79306-foto-08213-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79306-foto-08213-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79306-foto-08213-101-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98|94 47 1.3 1781 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79307 Creu del pont del riu d'Or https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pont-del-riu-dor XX Actualment existeix un plantejament per part de l'Ajuntament de restauració d'aquesta creu, amb la finalitat de tornar-la a posar a la seva ubicació anterior. <p>Restes de l'antiga creu que s'ubicava al costat del Pont del riu d'Or, a l'entrada del poble de Sant Fruitós de Bages, a tocar de la carretera de Vic, al començament del carrer de Jaume I. Actualment només es conserven els fragments dels braços de la creu. Són un total de sis fragments: un de 16 cm de llargada x 22 cm d'amplada x 9 cm d'alçada. Un altre de 15 cm de llargada x 20 cm d'amplada x 10 cm d'alçada. Un altre de 17 c. de llargada x 16 cm d'amplada x 9 cm d'alçada, un altre de 12 cm de llargada x 10 cm d'amplada x 7 cm d'alçada. Un altre de 14 cm de llargada x 14 cm d'amplada x 1cm d'alçada. El fragment més gran es correspon a la part superior de la creu, i és de 45 cm d'amplada x 33 c, de llargada x 18 cm d'alçada. En aquest fragment s'aprecia la següent inscripció: 'Missió 1948'. Les fotografies conservades on es pot apreciar aquesta creu, a més de la ubicació s'observa que anava montada sobre un fust quadrangular d'uns 115 cm d'alçada, que a la vegada es recolzava sobre una base quadrangular més ampla d'un metre aproximat d'alçada.</p> 08213-102 Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>No es pot precisar històricament si es tractava o no d'una antiga creu de terme. La seva darrera ubicació coneguda, a tocar del pont del riu d'Or, descarta aquesta possibilitat, ja que allà no marca el límit de cap terme municipal. Cal pensar doncs que o bé es tractava d'una antiga creu de terme que fou traslladada en aquest indret quan deixà de fer la seva funció indicadora, i passà a assumir una funció religiosa i ornamental, o bé suposar directament que aquesta darrera funció religiosa i ornamental- potser marcant un antic pas processional- fou la seva ja des del principi. Cal suposar que la creu original fou destruïda durant la Guerra Civil (1936-1939) i l'actual creu és en realitat una reconstrucció feta l'any 1948 amb un objectiu purament religiós. La darrera dècada va sofrir una caiguda que va provocar la seva fragmentació. Els fragments de creu foren traslladats al magatzems de l'Ajuntament, i poc després el fust i la base desaparegueren.</p> 41.7508000,1.8735300 406345 4622722 1948 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79307-foto-08213-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79307-foto-08213-102-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2020-10-01 00:00:00 Raquel valdenebro Manrique 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79308 Torrent Bo https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-bo-0 <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> La pressió urbanística i industrial han malmès considerablement el que podia ser el seu entorn natural, podent degradar-se encara més. Si la tendència continua, corre el perill de ser canalitzat i soterrat en la seva major part. <p>Curs fluvial que recorre el terme de Sant Fruitós en sentit N-S. El seu naixement es produeix a la partida coneguda com 'dels Totxos' al terme municipal de Santpedor, i discorre en sentit S, entrant al terme de Sant Fruitós de Bages per la zona de Claret cap als Plans de Santa Anna. Al pas per aquest tram també pot ser conegut sota el nom de Torrent de Les Feixes, pel seu pas per les terres d'aquest mas. Des d'allà es dirigeix cap a la vila de Sant Fruitós de Bages vorejant l'actual polígon industrial de La Serreta. Des d'allà l'entrada al municipi el realitza vorejant pel seu cantó E la Sagrera de Sant Fruitós, que resta delimitada en aquesta banda pel pas de dit torrent. El pas de la sagrera a la resta de la vila de Sant Fruitós s'ha de fer per tant travessant aquest torrent per un petit pontarró. Actualment aquest tram a tocar de la sagrera es troba parcialment canalitzat per evitar crescudes. El seu pas permet regar tota la zona coneguda tradicionalment com l'Horta de Sant Fruitós, davant de la sagrera. Pocs metres més avall, al finalitzar la zona de l'Horta, al costat del mas de La Sala, dit torrent desguassa al riu d'Or, del qual passa a formar part fins a la seva confluència amb el riu Llobregat. A nivell mediambiental, cal pensar que l'aprofitament intens d'aquest torrent i de les terres de conreu veïnes per les quals passa, així com la creació d'abundants polígons industrials i la urbanització de l'espai, han desfigurat considerablement el que podia ser el seu entorn vegetatiu i faunístic natural. Malgrat tot, és al seu tram superior, a tocar dels Plans de Santa Anna i el mas les Feixes, on és conegut amb el nom de Torrent de les Feixes, on conserva la vegetació més densa, pròpia d'àmbits més humits, amb un interessant bosc de ribera, que sobresurt enmig de la planura de cereal. En aquest sentit, el seu principal interès natural radica en haver-se convertit en una zona de refugi i cria de nombroses espècies migratòries, com és el cas de les fredelugues, la daurada, l'esmerla, el milà negre, la cuereta groga, la tòrtora, etc. Els entorns del torrent, a mida que ens aproximem al nucli de Sant Fruitós, resten delimitats per comunitats arbustives determinades bàsicament per canyissars, arbustos, i alguna alber esporàdic.</p> 08213-103 Terme de Sant Fruitós de Bages (08242 Sant Fruitós de Bages) <p>Aquest torrent ha estat de vital importància en la vida econòmica del poble de Sant Fruitós, ja que cal pensar que la sagrera originària de Sant Fruitós s'ubica al junyent situat entre aquest torrent i el riu d'Or, per tant les seves aigües eren aprofitades per regar els horts propers. Aquest indret era conegut amb el nom d'Horta de Sant Fruitós. Malgrat el seu nom actual, a l'Edat Mitjana- almenys fins el segle XIII- aquest torrent fou conegut amb el nom de Torrent Mal o Torrent Malo, i així apareix sovint en la documentació als anys 1162, 1170 i 1195. A partir del 1280 ja comença a aparèixer amb el nom de 'Torrent Bo'. Així l'any 1280 l'abat Guerau reduí a Pere Bord i al seu fill bernat, els agrers que havien de donar dels espelts i fruits de l'hort i terra que tenien per Sant Benet al Torrent Bo. SALVADÓ (2003:85) El 1344 es va dictar una sentència arbitral per solucionar el conflicte que tenien Pere Vidal, d'una part, i Bonanat Terròs, sobre el Torrent Bo, que fluïa entre les seves propietats, al costat mateix de la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:87) L'existència d'aquest torrent es manté encara en la vida de l'horta de Sant Fruitós, malgrat que a la dècada del 1930 fou canalitzat al seu pas pel poble de Sant Fruitós, conduint-lo entre marges delimitats. Actualment encara és visible al seu pas per la població.</p> 41.7506400,1.8707600 406114 4622707 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79308-foto-08213-103-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-01 00:00:00 Raquel valdenebro Manrique 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79315 La Pedrera del Maneló https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-del-manelo XX L'abundant vegetació que ha crescut a l'indret de la pedrera la va cobrint corrent el perill de quedar invisible si no es coneix el lloc. <p>Petit promontori ubicat sobre el camí que des de Sant Fruitós du als tres salts del Riu Llobregat, seguint el curs del Riu d'Or. Al moment de la seva explotació la seva superfície era força més gran, però l'extracció de pedra va anar aplanant el terreny proper, deixant-lo reduït actualment al petit turó ubicat a llevant de la pedrera. Actualment les restes de la pedrera s'aprecien als talls provocats directament a la roca, que seccionen verticalment el terreny. En concret, s'aprecien tres grans talls. El tipus de pedra extreta és de tipus sorrenca, útil només en la construcció de façanes. Actualment la pedrera es troba abandonada i ha crescut abundant vegetació a sobre, bàsicament pins i matolls, impedint apreciar amb exactitud la seva incidència en el terreny.</p> 08213-110 Montpeità. La Pedrera de Cal Maneló. (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Cal situar l'inici de l'explotació d'aquesta pedrera durant la primera dècada del segle XX. El nom de Maneló, li fou donat pel nom del propietari dels terrenys, i de la pedrera mateixa. Finalment el nom de pedrera del Maneló li fou donat a tota la partida de terra que envolta la zona. La seva explotació es feu de forma intermitent fins finals de la dècada del 1950. Entre les dècades del 1930 i fins al final, l'explotació de la pedrera fou arrendada pel propietari a la família de Tomàs Vinyals, que la mantingué fins al seu abandonament. El nombre de persones que hi treballaven era força limitat, ja que es tractava d'un pedrera de petites dimensions, i d'una explotació familiar on treballava el sr. Vinyals i els seus fills. Actualment l'espai és abandonat, creixent pins i vegetació diversa que la cobreixen.</p> 41.7429200,1.8782200 406723 4621842 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79315-foto-08213-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79315-foto-08213-110-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79317 Font dels Caçadors https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-cacadors XX Actualment la vegetació ha crescut a sobre, i s'ha perdut qualsevol indici de la font. <p>Antiga font ubicada al marge del cingle de la muntanya del Montpeità, mirant el riu Llobregat, a l'indret conegut com la Tolega. Es tractava d'un petit brollador que recollia les aigües d'un petit torrent nascut uns metres més amunt, que desguassava en aquest indret. Actualment, la vegetació ha crescut de forma extraordinària sobre el brollador i l'espai de l'antiga font, ocultant-la i fent-la desaparèixer.</p> 08213-112 Montpeità. La Tolega. Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Aquesta font fou feta per un grup de caçadors que freqüentava la muntanya del Montpeità cap a la dècada del 1940-1950.</p> 41.7396200,1.8727900 406267 4621481 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79317-foto-08213-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79317-foto-08213-112-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79318 Font de Sant Onofre https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-onofre <p>Petit brollador que recull les aigües sota el turó de Sant Onofre i el Puig, al mig de la muntanya del Montpeità. Es tracta d'un brollador en forma de tub, que mana al marge esquerre del camí que es dirigeix cap a la partida de Sant Genís al Montpeità. Les seves aigües formen un petit rec, que travessa el camí i es dirigeix cap al torrent que desguassa a la Tolega, a la zona de la Font dels Caçadors. A l'altra banda del camí, davant de la font, una petita explanada ara coberta de vegetació, manté encara indicis de l'existència d'un petit hort regat amb les aigües d'aquesta font.</p> 08213-113 Montpeità. Paratge de Sant Genís. (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>El nom de Font de Sant Onofre li ve donat pel nom del turó ubicat sobre la font, que conserva les restes de l'antiga església de Sant Onofre.</p> 41.7418600,1.8913300 407812 4621710 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79318-foto-08213-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79318-foto-08213-113-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79319 Font del Bonviure https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bonviure La font i la bassa del costat s'han perdut totalment <p>Petit brollador que vessava l'aigua cap a un indret lleugerament deprimit on s'estancava creant una bassa de reduïdes dimensions. Actualment aquesta font es troba perduda, i als seu lloc han crescut de forma abundant els pins i la vegetació arbustiva.</p> 08213-114 Montpeità. (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Es desconeix l'origen del nom de Bonviure. Segons informació oral recollida, a tocar de la font i havia una petita bassa, que era utilitzada com a safareig per les criades del mas les Brucardes, que rentaven la roba en dit indret.</p> 41.7427000,1.8781900 406720 4621817 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79319-foto-08213-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79319-foto-08213-114-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79320 Font del mas Brucardes https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-brucardes <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa.</p> XX Malgrat que el curs d'aigua es trobi perdut, l'estructures de l'indret es conserven. <p>Espai de lleure construït a uns metres de distància del mas Les Brucardes, a tocar del cingle del Montpeità, a l'indret conegut com La Tolega. Es tracta d'una petita porció de terreny explanada, que fou aprofitada com a espai de lleure aprofitant la presència d'una deu d'aigua. Com a element constructiu que conforma el conjunt de la font, es troba en primer lloc un conjunt de graons que permeten el descens fins a la zona de la font. Al final de les escales, a la roca, ha estat excavada una petita clivella, que ha estat recoberta interior i exteriorment per lloses de pedra, dins de la qual es troba el brollador. Aquesta clivella ha estat rematada a la part superior per un arc de mig punt, reforçat amb carreus irregulars units amb morter. Uns metres per sota del brollador de la font, a l'espai del costat en direcció al cingle, s'aprecien les restes d'una bassa quadrangular construïda en pedra. Al cantó de ponent de la basa sorgeix un brollador que condueix l'aigua fins a una pica rectangular feta amb pedra, i que segurament devia servir per abeurar bestiar.</p> 08213-115 Montpeità. Urbanització Vista Alegre de les Brucardes. (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Malgrat que els elements constructius que conformen la font són de factura moderna, segurament de principis del segle XX, l'existència d'aquesta font es coneix des de l'Edat Mitjana. Així, són nombroses les referències documentals que parlen del camí que du a la font del mas Brocard, en referència a aquesta font. Ja des del 1341 apareix anomenada. SALVADÓ (2003:637). Sens dubte es va tractar d'una de les fonts més anomenades del terme.</p> 41.7387400,1.8859600 407361 4621369 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79320-foto-08213-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79320-foto-08213-115-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-10-01 00:00:00 Raquel valdenebro Manrique 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79322 Caseta i resclosa de la Mina https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-resclosa-de-la-mina XX <p>Resclosa de la fàbrica elèctrica del Pont de Vilomara que pren les aigües uns metres més avall del junyent del riu d'Or amb el riu Llobregat. Al costat de la resclosa, que ressegueix el marge dret del riu Llobregat s'ubica la casa que acull les instal·lacions. La casa és un edifici de planta rectangular aixecat aprofitant el pendent del marge del riu, de planta baixa i primer pis que es cobreix a quatre aigües. L'edifici és aixecat en maó i es troba arrebossat i pintat de color terrós, amb les obertures i les cantonades deixades amb obra vista. La façana principal s'orienta a ponent, aprofitant una petita explanada que precedeix la casa , i a la qual s'arriba des del camí que ressegueix el Llobregat. En aquesta façana s'obre dues grans portes, ressaltades amb maó, i rematades a la part superior per un arc molt rebaixat. Una d'elles es troba tapiada, i l'altra protegida per una porta metàl·lica. A banda i banda de les portes s'obren dues finestres rectangulars, disposades verticalment, que compten amb les mateixes característiques. Al primer pis s'obren quatre finestrals rectangulars amb les mateixes característiques constructives. Dues fileres de maons sobresurten com si fossin una motllura horitzontal per sobre de l'arrebossat, marcant el pas de la planta baixa al primer pis. La façana nord es troba a tocar del camí del riu, i degut al desnivell, només s'observa el primer pis, que resta com una planta baixa degut a la diferència de nivell. La façana de llevant és similar a la façana principal, però els finestrals del primer pis han estat tapiats amb ciment. La planta baixa resulta impracticable degut al creixement de la vegetació. A tocar del cantó sud de la casa es troba la resclosa de grans dimensions que deriva l'aigua vers un canal que discorre paral·lel al marge dret del riu Llobregat.</p> 08213-117 Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet <p>Entre el junyent del riu d'Or i la zona dels tres Salts, són documentats de forma abundant una gran quantitat de molins entre els segles X i XIII. BENET (1985:378-379). L'abundància de documentació fa que per la multiplicitat de drets, sovint es ven o es dóna diverses vegades el mateix molí, o bé pels diversos fills o descendents, o bé pels diversos propietaris. Aquesta zona fou anomenada a l'edat mitjana La Palanca, degut a l'existència propera d'una estructura de fusta que permetia el pas del riu Llobregat. Aquesta estructura, els molins i els vilars i un mas proper anomenat amb aquest nom, apareixen de forma habitual a la documentació del monestir de Sant Bener de Bages durant el període medieval. BENET (1985: 378) L'any 1908 s'optà per reconvertir alguna antiga resclosa en un camí que conduïa l'aigua vers una fàbrica d'electricitat. Una llosa a la façana principal de la caseta marca la data del 1908. Una altra data gravada en un finestral de la façana marca la data de 1964 com a possible data d'una reforma.</p> 41.7303800,1.8769200 406597 4620451 1908 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79322-foto-08213-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79322-foto-08213-117-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79328 Monument a Alfred Figueras https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-alfred-figueras XX <p>Monòlit commemoratiu a la persona del pintor de Sant Fruitós Alfred Figueras. La realització va ser duta a terme per Josep Barés, escultor manresà. Es tracta d'un monument format per un bloc de pedra d'alabastre aixecat verticalment al mig de la plaça. La seva forma és rectangular malgrat les irregularitats que conforma el talla de la pedra. Com a característica, aquesta es troba deformada per incisions i descantonada per alguns cantons. Al cantó de la dreta, a mitja alçada s'inserta una escultura de ferro colat, que simbolitza el rostre del pintor Alfred Figueras. A sota, en una placa es llegeix: ' Alfred Figueras 1898-1980. 3-X-1990'</p> 08213-123 Sant Fruitós de Bages. Pl. d'Alfred Figueras (08272 Sant Fruitós de Bages) 41.7498700,1.8753300 406493 4622616 1999 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79328-foto-08213-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79328-foto-08213-123-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-10-01 00:00:00 Raquel valdenebro Manrique Josep Barés 98 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79329 Monument a la Constitució del 1812 https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-constitucio-del-1812 XX <p>Monument format per un bloc de pedra calcària de grans dimensions i forma irregular en el qual han estat esculpides diferents referències a la temàtica del monument, que és la constitució espanyola del 1812. Si bé en dues de les cares del bloc s'han esculpit flors en relleu o bé rebaixades, i algunes petxines; la cara principal del bloc petri, encarada al Bosquet, du esculpida a la part superior un rostre femení, amb algunes flors, una de les quals ocupa tota la galta dreta. Sota el rostre es llegeix la inscripció que explica el motiu commemoratiu: ' La Pepa primera constitució liberal europea'. Al canto del darrera es llegeix l'autoria i la data del monument: ' P. Ponti, -3-19-1991-. Picapedrer Casacoberta.'</p> 08213-124 Sant Fruitós de Bages.El Bosquet (Av. Jaume I) (08272 Sant Fruitós de Bages) 41.7493500,1.8756800 406521 4622558 1991 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79329-foto-08213-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79329-foto-08213-124-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique P. Ponti 98 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79330 Monument a Ramon Cases https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ramon-cases XX <p>Monument escultòric que presideix la plaça dedicada al pintor Ramon Cases a Sant Fruitós de Bages. Ubicat enmig d'un espai enjardinat, s'aixeca un monòlit de pedra rectangular d'un metre d'alçada i vuit centímetres de gruix, que es recolza sobre una base també de pedra rectangular. A les dues cares principals del monòlit s'adhereixen dues figures de ceràmica que representen, tant per una cara com per l'altra, branques d'arbres sense vegetació. La coloració d'aquest element és grisós i marró, destacant molt poc la base de pedra grisenca. Simbolitza el tronc i les braqnues de l'alzina.</p> 08213-125 Sant Fruitós de Bages. Pl. del Pintor Cases (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>En l'any 1982 es va urbanitzar la zona, encarregant a l'escultora Maria Gelabert Tañà una escultura per ser instal·lada al que primerament havia de ser una rotonda. En un principi es va col·locar en mig d'una font amb sortidors d'aigua per l'ampliació de la plaça. Per problemes vandàlics i per la calç de la font, en el 2015 es va restaurar, traient la font inicial per enjardinar-la, tal i com s'havia planificat en origen. En estar instal·lada a les proximitats del camí paisatgístic de Sant Benet de Bages, se li va donar el nom de l'antic propietari del monestir: Ramon Cases. L'escultora va voler fer una al·legoria a la natura que envoltava al monestir i també el honor el tipus de pintura naturalista que feina Ramon Cases i, en especial l'alzina, l'arbre de la mediterrània.</p> 41.7515700,1.8811200 406977 4622799 1982 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79330-foto-08213-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79330-foto-08213-125-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique. / Anna Cura Subirana Maria Gelabert Tañà 98 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79331 Monument 'Multidimensional' https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-multidimensional XX <p>Composició ornamental formada per un seguit d'elements que conformen el monument assenyalat, i que té com a motiu figuratiu una instal·lació multidimensional. En total es tracta de quatre elements. Un d'ells -el de majors dimensions- ve format per una estructura de formigó en forma d'angle recte dins de la qual es situen un total de quatre elements quadrangulars de ferro. Un d'ells es troba situat a la part superior de l'angle, mentre que dos d'ells es situen de forma superposada a la cantonada interior de l'angle i l'altre a la punta oposada. A més d'aquest element cal comptar amb tres més de característiques similars. Un d'ells ubicat al davant de l'anteriorment descrit, i dos més ubicats dintre de la zona del Bosquet. Es tracta de dos estructures de formigó en forma d'angle recte, que acullen a l'interior una estructura quadrangular de ferro. En aquesta ocasió l'alçada del braç vertical no supera la del quadrat.</p> 08213-126 Sant Fruitós de Bages. Pl. d'Alfred Figueras i el Bosquet (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Aquest monument fou encarregat per l'Ajuntament de Sant Fruitós al pintor i escultor valencià Agustí Panadés, amb motiu de la inauguració de la plaça l'any 1996.</p> 41.7497000,1.8752500 406486 4622598 1996 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79331-foto-08213-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79331-foto-08213-126-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Agustí Panadés 98 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79332 Monument a Salvador Espriu https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-salvador-espriu-0 XXI <p>Monument commemoratiu en homenatge a Salvador Espriu ubicat al mig de la plaça que du el mateix nom. Es tracta d'un monument format per un bloc petri rectangular, disposat horitzontalment de 2,00 m de llargada x 60 cm d'amplada x 1,00 m d'alçada. Sobre aquesta base s'assenta una figura de ferro colat que representa un home, assegut al bloc de pedra, en aquest cas simbolitzant un poeta, esculpint en un llibre. El simbolisme té a veure amb la idea dels poetes com a escultors de la paraula. Esculpit a la pedra es pot llegir un vers de Salvador Espriu: ' Les paraules són forques d'on a trossos penjo la raó'</p> 08213-127 Sant Fruitós de Bages. Pl. de Salvador Espriu (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>La idea de l'aixecament d'aquest monument fou proposada al finalitzar la urbanització i la construcció dels blocs de pisos que conformen els voltants de la plaça. A tal fi fou proposat un concurs d'idees que fou guanyat per Mercè Riba, executora del projecte. El monument fou finançat per la promotora dels pisos Habitatges Entorn SS.CC., S.L.</p> 41.7556100,1.8735800 406356 4623256 2004 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79332-foto-08213-127-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Mercè Riba 98 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
79337 Línia de façanes del Raval de Sant Fruitós https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-raval-de-sant-fruitos <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> XIX <p>Conjunt de façanes formades per les cases arrenglerades al carrer del Raval del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, orientades al riu d'Or. Es tracta en tots els casos de vivendes unifamiliars adossades conformant una línia de carrers, que guarden una línia constructiva molt similar i una harmonia de volums i característiques molt semblants. Es tracta de vivendes de planta rectangular, amb coberta inclinada o a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, de planta baixa, primer pis. Originalment les cases acostumaven a ser aixecades en pedra, constituint un mur de parament irregular, on destacaven de forma més sòlida les llindes de portes i finestres, que acostumaven a ser monolítiques.</p> 08213-132 Sant Fruitós de Bages. c/Raval (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Aquesta línia de cases davant del riu d'Or, forma part de l'antic Raval de Sant Fruitós, grup de cases que degué aixecar-se a finals del segle XVIII i principis del segle XIX com a eixamplament del nucli antic del poble.</p> 41.7486600,1.8705200 406091 4622487 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79337-foto-08213-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79337-foto-08213-132-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-10-01 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-01-02 05:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml