Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79247 | Tombes de l'aeròdrom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-laerodrom | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | VI-XVIII | Tan sols es conserven fragments de lloses de les tombes. | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'enterrament d'inhumació isolada del període medieval, època visigòtica (401-715) / 800-1150. se situa en una explotació agropecuària, al bell mig d'uns camps de conreu. La troballa va tenir lloc a uns camps de conreu situats a 50 m a ponent de l'hangar de l'aeròdrom. Es varen trobar dues lloses de pedra plana, a 1,60m de profunditat. Per la seva tipologia, podria tractar-se de tombes de modalitat en cista, pertanyents a una necropòlis visigòtica i altmedieval, existent al lloc.</p> | 08213-42 | Claret. Aeròdrom del Pujol Muntalà. Crta, de Sallent -N-141, km- 3,1 (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7577200,1.8655700 | 405693 | 4623499 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-3.jpg | Inexistent | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 87|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||
| 79248 | Torre del Santmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-santmarti | <p>MORERA, J. (2005). Informe de la intervenció arqueològica a la torre de Santmartí. Campanya 2005. Ajuntament de Sant Fruitós de Bages.</p> | X-XV | Caldria eliminar les restes de construccions annexes i alliberar les estructures primigènies de la torre. | <p>Una recent excavació arqueològica duta a terme per Jordi Morera . MORERA (2005), ha permès identificar algunes de les restes del turó. Malgrat tot, s'ha tractat d'una primera fase d'excavació, on no han estat localitzades restes de la primitiva guardiola medieval, sinó de la posterior torre del telègraf. Després de la recent actuació arqueològica, sabem que les restes de la torre actual queden configurades com una construcció de planta quadrada amb els quatre murs d'igual factura i lligats entre ells. Els murs tenien una llargada de 5.6m (excepte el de septentrió, de 5.4m) i una amplada de 80cm, essent més amples a la base que a les part més altes conservades, configurant una superfície interior de 15.7m2. El mur 06 tancava l'espai per tramuntana, el 07 a sol ixent, la paret 08 a migdia i el mur 09 clausurava la torre a ponent. Consistien en murs de doble paredat de mamposteria formats per blocs de pedra de mida diferent, normalment sense escantonar, falcats entre ells amb pedra petita, i lligats amb morter de calç. Els blocs de pedra no arribaven a aconseguir un seguit de filades regulars. Val a dir que es va poder documentar que tant el parament interior com l'exterior estaven arrebossats amb calç, havent-se perdut gairebé en la seva totalitat. Pel que fa a l'excavació de l'interior, cal destacar que va estar condicionada per l'existència de la fita geodèsica. Aquest vèrtex era construït amb formigó armat, amb unes dimensions d'un metre d'amplada per més de 5m d'alçada; tot plegat formant un pilar de secció quadrangular força pesant. L'excavació arqueològica constatà que la fita es recolzava just a sobre del mur de tramuntana de la torre. Per tant, tot i que no s'ha excavat per sota el pilar, s'evidenciava que tota aquella massa de formigó no es presentava convenientment fonamentada. Per evitar possibles esllavissades, despreniments o àdhuc la caiguda del punt geodèsic militar, es va considerar convenient deixar un marge al voltant de l'estructura, d'un metre de radi, el qual quedaria en reserva. D'aquesta manera l'excavació de l'interior s'ha limitat a la meitat meridional de la torre. Les restes materials recuperades de l'excavació no feien sinó contrastar aquesta dada ja que consistien en ceràmiques vidrades, porcellana, i material orgànic tipus cuir.</p> | 08213-43 | Sant Fruitós de Bages. Turó de Santmartí (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La primera data en la qual es cita l'existència d'una guàrdia és l'any 976. Es tracta d'una venda d'una vinya ubicada a la Guardiola de Sant Fruitós. A totes les referències documentals localitzades, l'element apareix referenciat com la 'guardiola' de Sant Fruitós. Al llarg de tot el segle XI, aquest tipus d'operació es repeteix en nombroses ocasions, proporcionant, especialment durant la primera meitat d'aquest segle, abundants testimonis de la seva existència. Un total de sis pergamins, deixen constància entre el 1014 i el 1057 de l'existència d'un indret de la parròquia de Sant Fruitós, on es troba aixecada una guardiola. Les referències a la Guardiola desapareixen durant la segona meitat del segle XI i la primera meitat del segle XII, període durant el qual no s'ha pogut localitzar cap document entre els Fons de Sant Benet de Bages, en els quals s'esmenti la Guardiola. Aquesta manca de notícies no s'ha d'interpretar com una desaparició de la construcció, sinó com a producte d'una eventualitat històrica. Potser un examen més exhaustiu de la documentació donaria resultats que permetessin omplir aquest buit cronològic. Durant la segona meitat del segle XII -entre el 1153 i el 1168 - a la documentació apareix l'existència del mas Guardiola, relacionat geogràficament amb l'indret on tradicionalment es trobava la construcció militar. (Doc. 459). En cap document no s'especifica l'indret exacte de la ubicació del mas. Si aquest fou construït aprofitant l'existència de restes d'una construcció militar, o al contrari, va ser aixecat de nova planta en algun indret del turó diferent del que es trobava la torre, és una qüestió que no es pot precisar. Ara bé, sí que es pot relacionar clarament l'existència del topònim de guardiola amb la presència d'un mas que adopta el nom de la construcció. Al segle XIII pertany el darrer document localitzat dins dels Fons de sant Benet de Bages. Es tracta d'un arrendament d'una peça de terra datat el 1295, que es troba ubicada al lloc anomenat Guardiola. Al llarg del segle XIII es té constància d'un mas anomenat Guardiola a les immediacions del turó. Aquest mas no s'ha pogut identificar amb cap estructura moderna, la qual cosa fa pensar que no va tenir continuïtat en el temps, i potser restà rònec durant la Pesta Negra, desapareixent posteriorment. D'altra banda no es pot precisar l'ubicació d'aquest mas, ni saber si era a dalt de turó o als peus d'aquest. El topònim de 'Guardiola' es va mantenir fins la segona meitat del segle XVII. L'any 1601 en un dels capbreus de Sant Fruitós de Bages, es pot apreciar com encara es parla del 'loco vocato guardiola'. Posteriorment, en una data que no aconsegueix precisar, el topònim del turó canviaria pel de 'Sanmartí', cognom de la família propietària dels terrenys on es trobaria ubicada la torre. A part de tota la documentació relacionada amb la construcció medieval, al mateix puig de Guardiola es té constància de l'existència d'una segona torre. A mitjans de segle XIX, a l'indret on hi havia hagut la Guardiola es construí una nova torre, amb una funció destinada a ser el suport del nou telègraf òptic. La majoria de torres de telegrafia òptica a Catalunya es construïren entre el 1848 i el 1853, a càrrec de l'enginyer basc José María Mathé. Per tant, és entre aquestes dates que se situa la construcció de Sant Fruitós. La torre de Santmartí era la primera d'una xarxa de telègraf que comunicava Manresa amb Vic. Es connectava directament amb la torre de Puigterrà de Manresa (punt telègraf precedent) i amb la del campanar d'Artés (punt telègraf següent). Es localitzava a 318msnm, per tant, uns 10m per sobre de l'actual cota (LEN, 2004). Finalment, cal esmentar que a la dècada dels setanta de la passada centúria es construí un vèrtex geodèsic al bell mig de les construccions. Aquesta fita, aconseguida per mitjà de formigó armat, i de varis metres d'alçada per un metre quadrat de superfície aproximadament, afectà enormement les antigues edificacions.</p> | 41.7563300,1.8776700 | 406697 | 4623331 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79248-foto-08213-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79248-foto-08213-43-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | S'espera que el trasllat del vèrtex geodèsic permeti una excavació complerta del recinte. Declarat Bé d'interès cultural. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||
| 79215 | Torre dels Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-batlle | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | <p>Casa residencial ubicada a la confluència de l'antic camí de Sant Fruitós a Santpedor, que menava al cementiri, amb la carretera de Sallent, actual C-16. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, amb un seguit de cossos adossats a les quatre façanes que amplien el cos central de la casa. Aquest cos central es troba cobert a quatre aigües, amb la presència d'una torre quadrangular central que s'alça al mig de la teulada. La resta de cossos adossats mantenen una alçada inferior a la del cos central, per tant no desvirtuen la seva planta a nivell òptic. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que envolta el conjunt i crea un espai interior que fa les funcions de pati i jardí. La façana principal es troba orientada al Nord, encarada a la carretera de Sallent C-16. La presència de vegetació no ha permès apreciar les característiques de l'entrada principal, però sí que destaquen un seguit de finestrals rectangulars que s'obren al primer i segon pis de forma molt ordenada. Els del segon pis són de menor tamany que els del primer pis. La façana de llevant manté unes característiques similars a la façana nord, però a diferència d'aquesta se li ha adossat una escalinata al davant que permet l'ascens directament al primer pis. Sota l'escalinata s'ha obert una porta auxiliar, i s'ha enrajolat l'espai format un trencadís, que cobreix un banc corregut adossat a la paret amb formes ondulades i una font adossada a la paret. Tot el conjunt de l'escalinata i els baixos, s'ha fet donant un aire modernista al conjunt. La façana de migdia s'obre amb una petita porta auxiliar a la planta baixa, i un seguit de finestrals al primer i segon pis, amb les mateixes característiques que els de la resta de façanes. La façana de ponent no s'ha pogut observar. Com s'ha explicat anteriorment, la casa compta amb un seguit de cossos adossats que amplien la superfície habitada, però desfiguren parcialment la visió neta de les façanes. Es tracta bàsicament d'un cos rectangular adossat a la cantonada S-E de la casa. És de planta baixa i primer pis, i s'obre amb una tribuna formada per un seguit de grans finestrals a l'alçada del primer pis. També compta amb un altre cos de similars característiques que s'extén al llarg de la cantonada N-E de la casa. Com a element destacable, cal mencionar l'existència de la torre. Es tracta d'un element quadrangular que sobresurt del conjunt, i es troba capçada per un petit terrat superior protegit per una balustrada que envolta el perímetre de la torre. Compta amb un seguit de quatre finestrals- un per façana- ubicats ben bé sota la balustrada. Les fotografies antigues indiquen que aquest edifici ha sofert nombroses reformes al llarg del temps. Històricament és manifesta la presència d'un antic mas anomenat 'Mas' en aquesta zona, que serví de base a la casa. Una antiga fotografia, possiblement de la dècada del 1920 permet observar la Torre tal i com és actualment amb la torre característica, però s'observa com encara manté l'antiga façana posterior del mas encarada a llevant, precedida per un cobert a la planta baixa. En aquesta fotografia s'aprecia que les façanes nord i migdia, amb els cossos adossats ja existien. Aquest testimoni gràfic permet deduir que fou amb posterioritat, segurament a finals de la dècada del 1920 quan foren enderrocats les restes de l'antic mas, i se li afegí la façana de llevant tal i com avui s'aprecia, amb l'escalinata que ascendeix i la part inferior del banc i la font d'imitació modernista. Interiorment no s'ha pogut reproduir els detalls, ja que els propietaris han denegat la seva col·laboració amb l'inventari.</p> | 08213-10 | Sant Fruitós de Bages.Torre dels Batlle, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de la Torre dels Batlles cal trobar-lo en el mas anomenat 'El Mas'. A mitjans del segle XIX, Marià Batlle anomenat 'Onofre Batlle', comprà l'antic mas i el convertí en el casal actual. Es tractava d'una casa aixecada amb finalitats residencials i de lleure. La presència d'aquest tipus de torres quadrangulars sobre la teulada ja indica el seu ús recreatiu. Fou la casa natal del missioner jesuïta Lluís Espinalt, assassinat a Bolívia. Els propietaris actuals la mantenen com a segona residència.</p> | 41.7545200,1.8674800 | 405847 | 4623141 | 1870 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 26 | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 79308 | Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-bo-0 | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | La pressió urbanística i industrial han malmès considerablement el que podia ser el seu entorn natural, podent degradar-se encara més. Si la tendència continua, corre el perill de ser canalitzat i soterrat en la seva major part. | <p>Curs fluvial que recorre el terme de Sant Fruitós en sentit N-S. El seu naixement es produeix a la partida coneguda com 'dels Totxos' al terme municipal de Santpedor, i discorre en sentit S, entrant al terme de Sant Fruitós de Bages per la zona de Claret cap als Plans de Santa Anna. Al pas per aquest tram també pot ser conegut sota el nom de Torrent de Les Feixes, pel seu pas per les terres d'aquest mas. Des d'allà es dirigeix cap a la vila de Sant Fruitós de Bages vorejant l'actual polígon industrial de La Serreta. Des d'allà l'entrada al municipi el realitza vorejant pel seu cantó E la Sagrera de Sant Fruitós, que resta delimitada en aquesta banda pel pas de dit torrent. El pas de la sagrera a la resta de la vila de Sant Fruitós s'ha de fer per tant travessant aquest torrent per un petit pontarró. Actualment aquest tram a tocar de la sagrera es troba parcialment canalitzat per evitar crescudes. El seu pas permet regar tota la zona coneguda tradicionalment com l'Horta de Sant Fruitós, davant de la sagrera. Pocs metres més avall, al finalitzar la zona de l'Horta, al costat del mas de La Sala, dit torrent desguassa al riu d'Or, del qual passa a formar part fins a la seva confluència amb el riu Llobregat. A nivell mediambiental, cal pensar que l'aprofitament intens d'aquest torrent i de les terres de conreu veïnes per les quals passa, així com la creació d'abundants polígons industrials i la urbanització de l'espai, han desfigurat considerablement el que podia ser el seu entorn vegetatiu i faunístic natural. Malgrat tot, és al seu tram superior, a tocar dels Plans de Santa Anna i el mas les Feixes, on és conegut amb el nom de Torrent de les Feixes, on conserva la vegetació més densa, pròpia d'àmbits més humits, amb un interessant bosc de ribera, que sobresurt enmig de la planura de cereal. En aquest sentit, el seu principal interès natural radica en haver-se convertit en una zona de refugi i cria de nombroses espècies migratòries, com és el cas de les fredelugues, la daurada, l'esmerla, el milà negre, la cuereta groga, la tòrtora, etc. Els entorns del torrent, a mida que ens aproximem al nucli de Sant Fruitós, resten delimitats per comunitats arbustives determinades bàsicament per canyissars, arbustos, i alguna alber esporàdic.</p> | 08213-103 | Terme de Sant Fruitós de Bages (08242 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest torrent ha estat de vital importància en la vida econòmica del poble de Sant Fruitós, ja que cal pensar que la sagrera originària de Sant Fruitós s'ubica al junyent situat entre aquest torrent i el riu d'Or, per tant les seves aigües eren aprofitades per regar els horts propers. Aquest indret era conegut amb el nom d'Horta de Sant Fruitós. Malgrat el seu nom actual, a l'Edat Mitjana- almenys fins el segle XIII- aquest torrent fou conegut amb el nom de Torrent Mal o Torrent Malo, i així apareix sovint en la documentació als anys 1162, 1170 i 1195. A partir del 1280 ja comença a aparèixer amb el nom de 'Torrent Bo'. Així l'any 1280 l'abat Guerau reduí a Pere Bord i al seu fill bernat, els agrers que havien de donar dels espelts i fruits de l'hort i terra que tenien per Sant Benet al Torrent Bo. SALVADÓ (2003:85) El 1344 es va dictar una sentència arbitral per solucionar el conflicte que tenien Pere Vidal, d'una part, i Bonanat Terròs, sobre el Torrent Bo, que fluïa entre les seves propietats, al costat mateix de la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:87) L'existència d'aquest torrent es manté encara en la vida de l'horta de Sant Fruitós, malgrat que a la dècada del 1930 fou canalitzat al seu pas pel poble de Sant Fruitós, conduint-lo entre marges delimitats. Actualment encara és visible al seu pas per la població.</p> | 41.7506400,1.8707600 | 406114 | 4622707 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79308-foto-08213-103-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||||||
| 79242 | Vestigis a la Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-a-la-vall-dels-horts | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | IX-XI | <p>En un codinar proper a les tombes de Sant Genís de la Vall dels Horts, es localitzaren tres forats circulars perforats en una roca, els qual mostren diàmetres diferents i es disposen ordenadament segons la seva mida. El més petit fa 4 cm de diàmetre x 5 cm de fondària. A continuació, a una distància de 44 cm, en segueix un altre que fa 15 cm de diàmetre i 12 cm de fons. El tercer és situat a 47 cm del segon, té un diàmetre de 46 cm atenyent 18 cm de fons. Un xic més avall, al vessant de llevant de la codina, hi ha un altre bloc de pedra, caigut per la gravetat, on podem observar un altre petit forat de secció rectangular, però de fons més reduït, de tal manera que el buidat adquireix un forma troncopiramidal. El rectangle superior fa 7,5 x 5 cm mentre que el fons se situa a 5 cm. Altrament tots quatre mostren un rebuidat ben treballat i força uniforme, que exclou lur confecció per part de la natura. AA.DD. (1984:438)</p> | 08213-37 | La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La troballa fou feta per l'historiador Albert Benet, que va atribuir dits vestigis a la mà de l'home. Respecte a la possible datació cal pensar que poden remuntar-se al període alt-medieval (ss.IX-X), o potser una mica posteriors. D'altra banda no cal descartar tampoc una datació anterior, ja que la troballa propera de teules romanes (tegulae) i ceràmica sigil·lada (sigilata) mostren que aquest indret devia estar poblat durant la baixa romanitat. AA.DD. (1994:439) La finalitat de dits forats l'atribuïa a petits dipòsits d'aigua, o bé dipòsits per la fabricació de diferents substàncies. També s'ha especulat amb la possibilitat de que fossin abeuradors per animals domèstics. També cap la possibilitat de que s'utilitzessin com a base d'algun assentament o petita construcció relacionada amb treballs agrícoles. AA.DD. (2003:438)</p> | 41.7608300,1.8839200 | 407223 | 4623824 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79242-foto-08213-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79242-foto-08213-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79242-foto-08213-37-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La troballa de dits vestigis fou feta per Albert Benet, i publicada a la Catalunya Romànica. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/