Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79261 | Llegenda de la veu misteriosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-veu-misteriosa | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. Ed. Angle. Pàg. 95, 105 i 78.</p> | XVIII-XX | Poc coneguda | <p>Tot va començar a la primeria del mes de maig quan els monjos de l'abadia de Sant Ponç de Thomières van anar a visitar el monestir de Sant Benet de Bages. Aquell mateix dia, quan els monjos es van reunir per resar pregàries, es va sentir una veu que cantava amb ells. Era una veu femenina. No era una veu cridanera. Era dolça i càlida. Els monjos es miraven els uns als altres, com preguntant-se si ells també ho sentien. En sortir de la pregària, tots els monjos enraonaven entre ells demanant-se qui podria ser. Ninguó no ho va esbrinar. Quan els de Sant Benet els tornaren la visita, va passar el mateix. Així que l'abat Frotard, el cap de l'abadia de Thomières, va cridar a aquella cinquentena d'homes per interrogar-los. Però no en va treure res. Tots deien el mateix: que ells no havien estat i que estaven segurs que els seus veïns més propers tampoc. Mesos més tard quan els monjos d'unes altres abadies es van trobar, també van sentir que una veu dolça sobresortia entre les seves veus masculines. Allò es va anar escampant pertot arreu. Encara avui dia no se sap la veritat. Es diu que podria ser un miracle de la Mare de Déu o d'una santa; o bé que hi hagués alguna dona amagada a l'interior del monestir; o per què no! Podria ser cosa de dos monjos bromistes que van decidir passar una bona estona a costa dels companys. AA.DD (1996:105-106)</p> | 08213-56 | <p>Llegenda publicada al llibre de llegendes i contalles del Bages, publicat l'any 1996 per l'editorial Angle. Allà s'explica que la font prové de M.Dolors Cortey, i fou publicada a CORTEY D (1989) Llegendes de les nostres terres. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. D'altra banda no es pot considerar que es tracti d'una llegenda coneguda actualment pel habitants de Sant Fruitós.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 79262 | Dita sobre els manresans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sobre-els-manresans | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. Ed. Angle. Pàg. 95, 105 i 78.</p> | XIV-XXI | Aquesta història és actualment coneguda per quasi bé tots els habitants de Sant Fruitós | <p>La dita popular és com segueix: 'Manresans, lladres, pillos i gormands, que heu robat els Cossos Sants; Santa Agnès, Sant Fruitós, Sant Maurici gloriós.</p> | 08213-57 | <p>Els orígens d'aquesta llegenda cal situar-los segurament entorn al segle XV-XVI, i cal encabir-la en la rivalitat històrica que enfronta als habitats de Manresa i als de Sant Fruitós de Bages. La base de la dita es remunta al fet de que tradicionalment a l'església de Sant Fruitós es trobaven enterrades les relíquies de Sant Fruitós, Sant Maurici i Santa Agnès. Cap a l'any 1372, quan a Manresa s'estava construint la basílica de Santa Maria de la Seu, les autoritats eclesiàstiques de Manresa van pensar en la possibilitat de traslladar les relíquies de Sant Fruitós a Manresa, ja que una basílica gòtica com la que s'estava construint mereixia unes relíquies importants. La possibilitat d'agafar-les de Sant Fruitós era factible, ja que en aquells moments la parroquial de Sant Fruitós pertanyia a la canònica de Manresa, i era considerada com una església de la seva propietat. La gent de Sant Fruitós s'hi va negar. Quan els de Manresa van venir a buscar les relíquies, es van trobar els que els fruitosencs els esperaven amb cara de pocs amics i amenaçant-los a cops de rocs. Les discussions van durar un mes però finalment una ordre del bisbat va permetre als manresans endur-se-les. El dia 30 d'agost, una processó solemne que partia de Manresa, va venir a buscar les relíquies. Actualment aquestes relíquies es troben a la cripta de Santa Maria de la Seu. Els tres sants són els patrons de Manresa i els com a commemoració del fet els dies 30 i 31 d'agost es celebra la Festa Major de Manresa. Des d'aquell fet, els fruitosencs diuen referint-se als manresans: lladres, pillos i gormands.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El fet històric de la processó amb les relíquies de Sant Fruitós a Manresa, queda reflectit al medallons ornamentals que omplen la cripta de la basílica de Manresa, on es guarden les relíquies dels Sants. Es tracta d'un conjunt escultòric barroc, realitzats pel taller dels Padró de Manresa al segle XVIII. | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79284 | Himne de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-sant-fruitos | <p>L'himne de Sant Fruitós és tal i com segueix: És temps a Sant Fruitós de recordar i de viure, de recordar per viure amb tota plenitud. Devots de Sant Benet, En Sala i Na Ricardis bastiren un cenobi tocant el Llobregat Cantem santfruitosencs, la joia de les festes, la força del treball, la serenor del cor! Cantem, santfruitosencs, que l'ànima exultant del poble que batega perduri eternament! El Puig i el Montpeità, Sant Iscle i Les Brucardes, mots, donen nom als llocs i a la vida els indrets. Les xarxes que com venes recorren aquest Pla. Transmeten un nou ritme a un temps molt llunyà. Cantem santfruitosencs. Volem que allò que fou, volem que allò que fórem i allò que som avui compartir-ho amb tothom. Del nord, de l'occident, de l'orient, del sud, la gent que ve d'arreu hi trobi acolliment. Cantem, santfruitosencs.. Complim els nostres deures tot defensant els drets! Sentim-nos solidaris per construir el futur! Sentim-nos solidaris per construir el futur!</p> | 08213-79 | <p>Lletra de Joan Descals i música de Roger Julià</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||||
| 79265 | Fons documental de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-benet-de-bages | IX-XVI | <p>La gran activitat duta a terme pel monestir de Sant Benet de Bages generà una gran quantitat de documentació de tot tipus. El gruix de documentació generada pel monestir es troba actualment en diversos indrets, procedents de la exclaustració del monestir soferta el 1835. Un gruix de documentació és el que es guarda a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Dins de l'arxiu, al fons anomenat Monacals, s'inclouen 50 carpetes que acullen un total de 5000 pergamins, entre els segles XI i XV. Aquest arxiu també compta amb un gruix de lligalls de documentació diversa. També es localitza un gruix important a l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat, alguns d'ells procedents directament de l'exclaustració del 1835, i d'altres procedents d'una col·lecció particular de la 'Casa Guitart' que finalment fou traslladada a Montserrat. Tot aquest grup es troba classificat dins el 'Fons Bages', i numerats a partir del 901. També compta amb la documentació procedent de l'Arxiprestat de Tarragona on es guarden grups de visites pastorals realitzades a Sant Benet. A l'arxiu Històric Ciutat de Manresa es guarda un conjunt de dotze pergamins també procedents de Sant Benet de Bages, i un conjunt de sis volums de protocols notarials de la notaria del monestir.</p> | 08213-60 | ACA, AM, AHCM | <p>Els orígens d'aquest fons documental es remunten al mateix moment de la fundació del cenobi benedictí, en ple segle X. Els molts llegats patrimonials i l'activitat parroquial duta a terme foren ocasionant un gran volum documental, manifestat sobretot en pergamins. Aquest fons documental degué romandre dins el monestir fins la seva exclaustració l'any 1835. En aquells moments una part important del llegat documental anà a parar a la Biblioteca Provincial Universitària de Barcelona, on romangué fins que passà a l'Arxiu de la Corona d'Aragó l'any 1941, si bé durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) s'extraviaren tots els pergamins anteriors a l'any 1000. Per sort, la transcripció d'aquests documents havia estat feta per Ramon d'Abadal, i actualment aquesta transcripció es conserva a l'Institut d'Estudis Catalans. Aquest grup és el que actualment roman a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. A més d'aquest grup, cal comptar amb el que fou traslladat directament a l'Abadia de Montserrat en el moment de la desamortització, de la quan depenia els darrers temps el monestir de Sant Benet. A aquest grup s'incorporà un altre petit grup procedent de la casa Guitart de Manresa l'any 1950 Del petit grup de 30 pergamins dipositats a l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa es desconeix la seva procedència.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1999 va ser publicada l'obra de la Catalunya carolíngia, que suposava un recull i transcripció de documentació referent al comtat català anterior a l'any 1000. Al volum IV s'inclouen 246 documents procedents de l'Arxiu de Montserrat, uns 100 que són regestos perduts conservats a la Corona d'Aragó. Un total de 202 còpies de documents que es guarden la secció històrico-arqueològica de l'IEC. Un total de 6 procedeixen de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa. | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 79268 | Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-manresa | <p>TORRAS I SERRA, M. (1997). Inventari del fons del Reial Cadastre (1976-1845). Col. Inventaris i catàlegs de l'Arxiu nº 5. Manresa.</p> | X-XIX | <p>L'arxiu històric comarcal de Manresa, acull un important fons de Protocols Notarials que s'extenen des del segle XIII fins al XIX. No es pot parlar d'un fons específic provinent de Sant Fruitós de Bages, ja que la proximitat geogràfica entre els dos municipis feia que les causes notarials del habitats de Sant Fruitós fossin resoltes pels notaris de Manresa, trobant-se aquests referents històrics barrejats en protocols i manuals generals del notaris de Manresa. Malgrat això, s'ha pogut localitzar alguns fons propis de Sant Fruitós o parròquies pertanyents al terme. Són els següents: FONS NOTARIALS Escribania de Sant Iscle de Bages. Ramon Casaldàliga, prevere. Manual 1355-1370 FONS DEL REIAL CADASTRE (1716-1840) -Sant Fruitós de Bages Repartiments per menor : carpetes 693-701 (1735-1788) Notificacions del cadastre: carpeta 702 (1782) Informes: carpeta 703 (1735) Reglaments : carpeta 704 (1778) Correspondència : carpeta 705 (1799) - Sant Iscle de Bages Repartiments per menor: carpetes 706-711 (1746-1787) Notificacions del cadastre: carpeta 712 (1781 -1783) - Apèndix II Carpeta 121: Llistat de la gent de Sant Fruitós que ha de pagar el cadastre reial i denme del vi per les terres que tenen a Manresa (1828) COMPTADURIA D'HIPOTEQUES -Sant Fruitós de Bages : Llibre 15 Llibre 1º (91) Llibre 2ª (92) Llibre 3º: Rústiques (93) Llibre 4ª Urbane (94) -Sant Iscle: Llibre 15 Llibre 1º (91) Llibre 2º (92) Llibre 3º. Rústiques (93) Llibre 4º. Urbanes (94) FONS SANT BENET DE BAGES -Sant Benet de Bages. I AHCM/Eclès: C-7 -Sant Benet de Bages II AHCM/Eclès: C-8 -Sant Benet de Bages III AHCM/Eclès: C-9 -Sant Benet de Bages IV AHCM/Eclès: C-10 -Sant Benet de Bages V. Majordomia s.XVIII. AHCM/Eclès: C11 -Sant Benet de Bages VI-XII. AHCM/Eclès :C-12-18 -Sant Benet de Bages XIII-XVI. AHCM/Eclès: C-99-115 -Sant Benet de Bages XVII. Capbreu de la sagristia (1498) AHCM/Elès : C-123 -Sant Benet de Bages.XVIII. Capbreu de Sant Pere de les Preses (1504). Documentació diversa Bages (1514-1518). AHCM/Eclès: C-125 -Sant Benet de Bages XIX. Ramal notaria AHCM/Eclès: C-128 -Sant Benet de Bages. XX. Llibre particular notarial (1687) AHCM/Eclès: C-130 -Sant Benet de Bages XXI. Capbreu(1575-1576) AHCM/Eclès: C-132 -Sant Benet de Bages. Conjunt de 30 pergamins (ss.X-XIV)</p> | 08213-63 | Arxiu històric comarcal de Manresa. Via Sant Ignasi, 40 (08241 Manresa) | <p>L'Arxiu de la Ciutat de Manresa conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipoteques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament després de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768. D'altra banda, el Fons del Reial Cadastre s'inicia el 1714, quan s'estableix aquest nou impost que substitueix l'antic sistema tributari medieval. Aquest nou impost gravava directament als contribuents. El Fons de pergamins de Sant Benet, prové segurament del període de l'exclaustració del monestir (1835).</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 79244 | Serrat del Carnisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-carnisser | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | X-III aC | L'any 1989 fou parcialment destruït en utilitzar-se terres per a l'autopista. Unes possibles sitges varen quedar escapçades, sense haver-se excavat preventivament. | <p>El jaciment ocupa un lloc clau dins el Pla de Bages, ja que domina el marge dret del riu Llobregat, poc abans d'arribar a Viladordis per una banda, mentre que per l'altra limita una àmplia plana molt òptima per al conreu. No es coneixen estructures, només unes possibles sitges que no han estat excavades; fins i tot algunes foren destruïdes. El material que permeté identificar l'assentament ibèric és molt esmicolat però ben evident. No hi ha peces significatives, si bé es pot dir que predominen els vasos oxidats per sobre dels grisos. N'hi ha també algun de decorat amb cordons aplicats.</p> | 08213-39 | Camí de Viladordis | <p>Qui primer va tenir coneixement de l'existència d'aquest jaciment fou un afeccionat, Llorenç Villuendas. L'any 1985, Josep M. Defaus i Eduard Sánchez, que per encàrrec del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya prospeccionaren la zona on s'havia de construir l'autopista que comunica avui Terrassa amb Manresa, van estudiar-lo i el donaren a conèixer. Si bé en principi no es tenia pas previst que quedés directament afectat per les obres, l'any 1989 fou parcialment destruït en utilitzar-se terres per a l'autopista.</p> | 41.7304700,1.8679000 | 405847 | 4620471 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79241 | Mas la Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-portella | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | XIII-XIV | Desaparegut al construir-se l'autopista Terrassa- Manresa l'any 1987 | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació amb estructures conservades que responen a una casa d'origen medieval. Els fonaments dibuixaven una casa o mas de planta romboïdal, amb distribució interna típica de les cases del segle XII al XIV. Els materials recollits són ceràmica comuna, comuna vidrada i grises. El mas s'emmarca entre els segles XIII i XIV. Tipològicament es pot considerar emparentada amb una turris alt medieval que fou abandonada al segle XIV. La planta de la casa era romboïdal (9 x 10 x 14 x 13 m), amb una distribució interna de tres habitacions. A l'angle Nord s'adossava l'estructura d'una torre de planta pentagonal, datada entre final del segle XIII i mitjan del segle XIV. És un tipus constructiu desconegut en l'arquitectura del moment, tant a Catalunya com al seu entorn. Les torres de planta pentagonal començaren a construir-se ver el segle XV. Per l'amplada de les parets, les dimensions de la planta i prenent com a model altres exemples, es creu que podria haver tingut una alçada de 9 m. i fins i tot tres plantes. La coberta seria amb llosetes. Segons Albert Benet aquest mas medieval podria ser una possessió del monestir de Sant Benet, anomenada casa de la Portella, documentada al segle XIV.</p> | 08213-36 | Camí de Viladordis. Km. 27,600 de l'autopista Terrassa- Manresa (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Jaciment localitzat durant les prospeccions realitzades arran de la construcció de l'Autopista Terrassa- Manresa l'any 1987. L'excavació d'urgència va ser duta a terme per Eduard Sánchez i el jaciment fou eliminat.</p> | 41.7286800,1.8661500 | 405699 | 4620274 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79241-foto-08213-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79241-foto-08213-36-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest jaciment arqueològic és anomenat també 'Mas Viladordis' | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79246 | Serrat de la Carrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-carrera | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | IIIaC-VdC | Superficial | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació sense estructures conservades ubicat al cim d'un serrat on actualment es troba una zona de desguàs i equipaments industrials. S'ha localitzat ceràmica en superfície del tipus dòlia i campaniana, i restes d'un hàbitat d'època ibero-romana.</p> | 08213-41 | Camí de Viladordis. P.K. 29,300-29,500 de l'autopista A-18 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Localitzat l'any 1980.</p> | 41.7394800,1.8661700 | 405716 | 4621473 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79360 | Escultura Ressorgiment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ressorgiment | XX | <p>Forma tridimensional que emergeix del mateix sol amb unes arrels encara properes a un món bàsicament agrari, emergeix d'aquest terra i s'alça amb el impuls del progrés cap el futur, però amb molt de respecte a la vida que es desenvolupa en harmonia amb el seu entorn natural, en aquest sentit se l'anomena el ressorgiment.</p> | 08213-155 | Carretera de Vic, 125 (a la plaça de davant, encara sense nom) | <p>En junta de govern de 9 de novembre de 1989, se li encarrega a l'artista local Neus Serra, la confecció de dos conjunts escultòrics: el Ressorgiment i Polisportiu i l'artista Neus Serra com a garantia del complement fa entrega al municipi en qualitat de dipòsit de les obres 'La Mirona' i 'Banyista'.</p> | 41.7523400,1.8790900 | 406809 | 4622886 | 1989 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Neus Serra | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79361 | Obra d'Agustí Penadés a la Sala de Plens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obra-dagusti-penades-a-la-sala-de-plens | XXI | <p>L'obra, en la línia artística amb què està concebuda, pretén representar i recollir una simbologia pròpia i específica que es correspongui amb el lloc institucional on està instal·lada: La Sala de Plens de l'Ajuntament. L'obra vol recollir símbols d'identitat del país – Catalunya-, com poden ser les quatre barres de la senyera o la creu de Sant Jordi i, al mateix temps, reflectir una iconografia pròpia del municipi de Sant Fruitós: -El cromatisme de la part central, integrat per color càlids que insinuen el foc i la sant del martiri del bisbe tarragoní Sant Fruitós al segle III, i patró del poble. -Components de la vida del poble- la cultura, la comunicació, el diàleg, el treball, el comerç- hi tenen el seu ressò per la presència de lletres, números i altres elements plàstics que evoquen i estan presentes en la vida de les persones que conformen la comunitat del municipi. - Evocació de situacions històriques que són un referent decisiu, com és el monestir de Sant Benet o de santfruitosencs que la seva vida i obra han adquirit una transcendència universal, com Lluís Espinal. Altres grafismes plàstics presents a l'obra modulen i complementen l'equilibri compositiu amb l'objectiu de recrear, també, equilibris de referència en la comunitat, entre tradició i modernitat, diversitat i identitat, creixement i contenció, desenvolupament i sostenibilitat, etc.</p> | 08213-156 | Carretera de Vic, 35-37 | <p>En sessió del ple de 13 de desembre de 2006, l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages va acordar l'adquisició de l'obra de l'artista local Agustí Penadés per la Sala de Plens de l'Ajuntament. L'obra fou inaugurada en la celebració de la Festa Major d'Hivern de l'any 2007.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 2007 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Agustí Penadés | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79313 | Fita de terme de Claret nº 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-3 | XX | <p>Antiga fita de terme i de propietat, ubicada als peus del camí que mena des de Santa Anna Claret fins a la Granja Bonvehí. Es tracta d'una fita de pedra triangular de 33 cm d'alçada x 27 cm d'amplada x 22 cm de fons. No du inscripcions de terme, però sí de propietat, llegint-se al cantó de migdia la paraula 'Casagemes', que indica el límit de propietat. Malgrat això també es tracta d'una fita de terme.</p> | 08213-108 | Claret | <p>Malgrat que també es tracta d'una fita de terme, segurament té un origen contemporani, més en relació a la propietat de la veïna casa de Casagemes que amb el terme. Per les seves mides i aspecte no té relació amb la resta de fites de l'entorn.</p> | 41.7778700,1.8613800 | 405374 | 4625740 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79313-foto-08213-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79313-foto-08213-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Visualment es comunica entre la fita nº 1 i 5. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79348 | Fita de terme de Claret nº 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-5 | XIV-XV | Caldria algun tipus de protecció, ja que no es distingeix de la resta de pedres del voltant i podria desaparèixer en qualsevol moment | <p>Antiga fita de terme ubicada en un bosquet a tocar de les esglésies de Santa Anna i Santa Maria Claret. Es tracta d'un fita de petites proporcions: 23 cm d'alçada x 20 cm d'amplada x 10 cm de fons, que es troba enclavada al terra i protegida per dues lloses a cada cantó -al nord i a migdia-. No du inscripcions gravades.</p> | 08213-143 | Claret | <p>Cal pensar que la tradició de les fites de terme es remunta a l'edat mitjana, en un intent de delimitar els termes parroquials locals. Informació oral procedent del propietari dels terrenys afirma que tipològicament aquesta varietat de fita, enclavada entre dues lloses protectores és molt més antiga que el tipus de fita monolítica aïllada. Cal pensar que els seus orígens poden remuntar-se ben bé a la baixa edat mitjana.</p> | 41.7512600,1.8754600 | 406506 | 4622771 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79348-foto-08213-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79348-foto-08213-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79348-foto-08213-143-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta fita es correspon visualment amb les fites nº 3 i 6 (fitxes nº 108 i 144) respectivament. | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79357 | La Sèquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sequia | <p>TORRAS I SERRA, M. (2002). 'Els primers segles de la sèquia de Manresa' a Al voltant de la Construcció de La Sèquia de Manresa. Col. Enginyiers industrials de Catalunya. Manresa. Pàg. 149-182.</p> | XIV | <p>Obra hidràulica de gran envergadura que transvasa l'aigua del riu Llobregat a l'alçada del castell del Balsareny i la du fins a Manresa mitjançant aquest canal de 26,3 km. de longitud. L'aigua és presa mitjançant una resclosa, anomenada dels Manresans sota el castell de Balsareny, i discorre per tot el Pla de Bages fins a la partida de l'Agulla on actualment s'acumula a l'estany artificial anomenat Parc de l'Agulla. Des d'allà s'envia a la potabilitzadora i es distribueix per tota la ciutat de Manresa. El pendent de la sèquia és molt petit, amb un desnivell de 10,56 m en tot el seu recorregut.</p> | 08213-152 | Claret | <p>Per començar a parlar dels orígens i el perquè de la construcció de la Sèquia cal remuntar-se a l'any 1333, anomenat 'lo primer mal any'. Aquest va ser un any de sequera generalitzada a Catalunya, però pel que fa a Manresa va ser l'inici d'un període de sequera molt dur, durant el qual les collites locals no foren suficients per abastir la ciutat. Aquesta situació va fer-se insostenible a partir dels anys 1336-1337. L'any 1339 els Consellers de la ciutat van decidir que s'havia de fer una Sèquia que portés aigua del Llobregat a la ciutat per regar horts i camps, i assegurar les collites. Aquell mateix any els síndics de la ciutat van anar a Barcelona a exposar al rei Pere III el projecte i demanar-li permís, i el que és més important, una rebaixa dels impostos per poder subvencionar-la. El mateix any el rei donava permís i permetia una rebaixa en els impostos de la ciutat. Un dels privilegis atorgats, fou que el dret a tenir en exclusiva l'aigua, de tal manera que qui volgués agafar l'aigua per regar o per beure, abans hauria de demanar permís als representants de la ciutat o al seu representant, que s'anomenaria sequier. L'any 1339 es començaven els treballs d'anivellament dels llocs per on havia de passar el canal i es prenia la decisió del seu traçat definitiu, feina de la qual s'encarregà el barceloní Guillem Catà, amb l'ajut dels germans Simó i Pere Rodener. El 9 d'octubre del mateix any se signava el contracte amb els mestres d'obra que havien d'encarregar-se de la construcció del canal. L'obra havia d'anar des del Balsareny, sota el torrent o riera del Tort, i arribaria fins a Manresa, al lloc anomenat coll de les Oliveres, a la partida el Guix, prop del camí ral que portava a Sant Fruitós. El preu total d'aquesta obra seria de 130.000 sous, a més de tota la calç que necessitaven. Totes les obres va ser fetes sota la supervisió del mestre major Guillem Catà, al qual s'atribueix la direcció tècnica. La facilitat amb la qual es van solucionar els problemes de finançament contrasta amb els greus problemes que aviat es va començar a patir amb els pobles i els enyors de les jurisdiccions de per on havia de passar la sèquia. Entre ells destaca el problema amb el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, que va motivar la llegenda de la Llum. L'obra va ser acabada l'any 1383, quan l'aigua del Llobregat entrava dins dels muralles de la ciutat de Manresa pel portal d'en Planeta.</p> | 41.7715677,1.8581417 | 405096 | 4625044 | 1339 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79357-foto-08213-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79357-foto-08213-152-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-01-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Guillem Catà | La construcció del canal de la Sèquia donà lloc a la llegenda de la 'Llum' , important festivitat manresana. | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 79335 | Plans de Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-claret | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Caldria un pla de protecció immediat d'aquest entorn abans no quedi envaït per polígons industrials. | <p>Plans de conreu agrícola situats a ponent de l'antiga parròquia de Claret, dins del terme de Sant Fruitós de Bages, entre el nucli de Sant Iscle de Bages a ponent, el nucli de Santpedor al Nord, els polígons industrials de Sant Isidre i la C-16 al sud, i els polígons de Santa Anna Claret a llevant. Es tracta d'unes planúries actualment conreades de cereal i vinya que han quedat semi aïllades enmig d'espais que pateixen una alta pressió urbanística i industrial. El seu valor paisatgístic és excepcional precisament per la pressió que sofreix l'entorn. Actualment es troben travessats per una xarxa de camins de terra, que permeten el pas d'un cantó a l'altre, i entre les cases de pagès que l'habiten.</p> | 08213-130 | Claret. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els plans de Claret formen part de l'entorn de l'antiga parròquia de Sant Salvador de Claret, església abundantment documentada entre els segles X i XII, i que fou substituïda per la de Santa Maria de Claret. Els capbreus de la zona esmenten l'existència de masos importants com el Montpeità i el mas Coma, i el pas de torrents com el de Sant Salvador (actual torrent Bo). Aquests masos històrics foren substituïts per altres com el mas Coma o el mas Reguer. Al segle XIV foren plans atravessats per la sèquia de Manresa. És molt possible que la naturalesa dels conreus hagi variat amb el temps, ja que cal pensar que es passà d'un conreu variat amb l'abundant presència de trossos de bosc, a un monocultiu de vinya als segles XVIII-XIX, per passar a ser planúries de cereal actualment.</p> | 41.7695200,1.8670800 | 405836 | 4624807 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79335-foto-08213-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79335-foto-08213-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que es tracta d'un indret compartit amb el veí municipi de Santpedor, el valor paisatgístic representatiu del que al seu dia fou el Pla de Bages és molt elevat, sobretot tenint en compte la pressió urbanística i industrial dels voltants. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 79247 | Tombes de l'aeròdrom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-laerodrom | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | VI-XVIII | Tan sols es conserven fragments de lloses de les tombes. | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'enterrament d'inhumació isolada del període medieval, època visigòtica (401-715) / 800-1150. se situa en una explotació agropecuària, al bell mig d'uns camps de conreu. La troballa va tenir lloc a uns camps de conreu situats a 50 m a ponent de l'hangar de l'aeròdrom. Es varen trobar dues lloses de pedra plana, a 1,60m de profunditat. Per la seva tipologia, podria tractar-se de tombes de modalitat en cista, pertanyents a una necropòlis visigòtica i altmedieval, existent al lloc.</p> | 08213-42 | Claret. Aeròdrom del Pujol Muntalà. Crta, de Sallent -N-141, km- 3,1 (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7577200,1.8655700 | 405693 | 4623499 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-3.jpg | Inexistent | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 87|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79339 | Barraca de vinya del Coll de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-coll-de-lom | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994) 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | <p>Barraca ubicada sota la codina de pedra, aprofitant part d'aquesta d'un petit promontori que sobresurt enmig dels camps de conreu, planta de bosc. Aquest indret és conegut com el Bosc del Coll de l'Om, just abans d'arribar a aquesta petita elevació del terreny. Es tracta d'una barraca de planta rectangular, ubicada just sota la codina de pedra. L'orientació de les portes es fa al S-O. La seva característica principal és que es tracta d'una barraca doble, l'espai de la qual es troba repartit en dos estances separades per un parament de paret, una d'elles era destinada a les persones, i l'altra als animals, normalment una mula o cavall. El parament constructiu és a base de pedra quadrangulars i rectangulars disposades de forma molt ordenada, amb les cantonades reforçades amb carreus de mida més gran. Exteriorment la coberta es soluciona amb una coberta única feta amb coberta de terra i vegetal. Entre el final del parament de la paret i la teulada es situen dues o tres fileres de pedra disposades horitzontalment, que serveixen de pas a la coberta. Interiorment la coberta de les dues estances és independent, i es fa a base d'una coberta resolta amb falsa cúpula. L'accés a les estances es fa mitjançant dues portes allindades resoltes amb una llinda monolítica. Al tram de paret existent entre les dues portes, s'encaixa un carreu que du gravada a data de MCMII (1902) imitant una lletra gòtica.</p> | 08213-134 | Claret. Camí de coll de l'Om. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de l'època neolítica i ibèrica, són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí ve la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu e la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas e pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7637300,1.8487300 | 404302 | 4624184 | 1902 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79339-foto-08213-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79339-foto-08213-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79339-foto-08213-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Cal pensar pels detalls constructius d'aquesta barraca i la perfecció de la seva estructura, que segurament fou feta per un barracaire 'professional'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79311 | Fita de terme de Claret nº 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-1 | XV-XXI | La grava que cobreix l'àrea exterior de l'església de Santa Anna, cobreix pràcticament la seva superfície, fent-la invisible si no es coneix la seva existència, i contribuint a enterrar encara més l'element. | <p>Element referencial del límit de terme, que al seu pas per les esglésies de Santa Maria de Claret i Santa Anna de Claret, marca el pas fronterer entre els termes de Sant Fruitós de Bages i Santpedor. Es tracta d'una llosa pètria, elaborada en pedra sorrenca de color vermellós, que es troba encastada dins de terra, essent visible només alguns trams de la part superior de dita llosa. El seu desgast i erosió és considerable, trobant-se actualment fragmentada en tres trossos de diferents mides difícilment apreciables. Originalment es degué tractar d'una llosa quadrangular uniforme, doncs la seva mida de conjunt és de 37 cm x 37 cm. No compta amb cap element ornamental ni decoratiu, així com tampoc amb cap símbol que faci referència a les seves funcions termenals.</p> | 08213-106 | Claret. Església de Santa Anna i Santa Maria Claret. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Malgrat tot, l'ubicació d'aquesta fita potser té a veure amb el conflicte de la demarcació entre Santpedor i Sant Fruitós reflectida amb la presència de dues esglésies a tocar. Al segle XVIII les afrontacions de l'església eren les següents: A sol ixent amb l'alou de Sant Benet al lloc anomenat Pozol, i amb el camí públic de migdia i amb la parròquia de Sant Fruitós. A ponent amb l'alou de Santa Maria de l'Estany i amb la vila de Santpedor, i a tramuntana amb el terme de Santpedor i Sallent. Aquesta mateixos termes deurien ser els de l'església de Santa Anna, fundada al segle XVIII a tocar de la de Santa Maria, i que en ser administrada per gent de Santpedor i ser patrona de Santpedor, degué portar, en refer-se el límits arran de la creació dels municipis actuals a partir del 1833, a una rectificació d'una manera salomònica, fent passar la línia de divisió pel mig, de tal manera que l'església de Santa Maria restava dins del terme de Sant Fruitós, i la de Santa Anna al de Santpedor. Depenent de la parròquia de Santa Maria de Claret, restava la desapareguda capella de Sant Salvador de Claret.</p> | 41.7766200,1.8608100 | 405325 | 4625602 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79311-foto-08213-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79311-foto-08213-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Visualment aquesta fita s'emmarca entre les fites de Claret nº 2 i 3 (fitxes 107 i 108) | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79270 | Fita de terme de Claret nº 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-7 | XVIII-XIX | Caldria una delimitació i protecció, ja que qualsevol moviment de terra la pot fer desaparèixer | <p>Fita de terme formada per un carreu monolític enclavat a terra, a tocar d'un modern dipòsit d'aigua de la granja. Es tracta d'un carreu de pedra granítica de 43 cm d'alçada x 43 cm d'amplada i 25 cm de fons. La seva orientació és N-S, i du gravades a les cares principals les inicials 'SF' (Sant Fruitós de Bages), encarada vers el terme de Sant Fruitós, i 'SP' (Santpedor) encarada ver el terme de Santpedor.</p> | 08213-65 | Claret. Granja Bonvehí s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita es correspon tant per tenir les mateixes mides, com per les marques de les lletres com per l'aspecte, amb les fites de la granja del Bonvehí (fitxes nº144 i 145), la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia de límits del terme. Cal pensar que es tracta de fites ubicades en període modern (Segles XVIII-XIX).</p> | 41.7814200,1.8636400 | 405567 | 4626132 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79270-foto-08213-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79270-foto-08213-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79270-foto-08213-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Visualment es connectava amb una antiga fita desapareguda degut a la realització d'un tallafocs, i que a a la vegada es connectava visualment amb la fita nº 6 (fitxa nº 144) | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79349 | Fita de terme de Claret nº6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no6 | XVIII-XIX | Caldria delimitar-la i aïllar-la ja que es troba barrejada amb un abocament de pedres, corrent el risc de perdre's | <p>Fita de terme formada per un carreu monolític aïllat, implantat a terra, i que delimita el límit dels termes de Santpedor i Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un carreu granític de 43 cm d'alçada x 35 cm d'amplada x 18 cm de fons. A les dues cares principals du gravades les inicials de 'SP', corresponent a Santpedor i 'SF' corresponent a Sant Fruitós.</p> | 08213-144 | Claret. Granja Bonvehí s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita es correspon tant per tenir les mateix mides, com per les marques de les lletres com per l'aspecte, amb les fites de la granja del Bonvehí (fitxes nº144 i 145), la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia de límits del terme. Cal pensar que es tracta de fites ubicades en període modern (Segles XVIII-XIX).</p> | 41.7802500,1.8624200 | 405464 | 4626003 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79349-foto-08213-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79349-foto-08213-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79349-foto-08213-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta fita es corresponia visualment amb la nº 5 (fitxa nº 143) i un altra que actualment ha desaparegut i que enllaçava visualment amb la nº 7 (fitxa nº 65) | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79314 | Mas les Feixes de Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-feixes-de-claret | XIV-XXI | La casa resta actualment abandonada entrant en un accelerat procés de degradació. | <p>Edifici format per les dependències del Mas Feixes de Claret, ubicat sobre una petita elevació del terreny davant de l'església de Santa Maria de Claret. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La construcció és feta amb pedra, conformant un mur de mamposteria irregular amb carreus de diferents mides, i amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars de mida més gran. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia, i no es tracta de la façana original de la casa, sinó que és producte d'alguna ampliació posterior del mas que desvirtuà la seva fisonomia original. Es tracta d'una façana que s'obre a la planta baixa amb una porta de gran alçada i molt estreta, reforçada amb maó que destaca sobre un mur de pedra. A la part superior és rematada amb un arc molt rebaixat. Al primer pis, i ubicada al cantó de ponent d'aquesta façana s'obre una eixida recolzada sobre dos pilars de maó, protegida per una barana de ferro i oberta al cantó de migdia. La façana de ponent destaca una amalgama de diferents trams de mur aixecats en pedra i maó, on possiblement l'element més destacable sigui un contrafort de pedra ubicat al mig de la façana que s'alça fins al primer pis i la reforça. Al primer pis s'obren un seguit de tres finestres rectangulars de moderna factura. Adossats al cantó N-O de la casa sobresurten un seguit de coberts, que en forma de L, creen davant d'aquesta façana un petit espai en forma de pati. La façana nord destaca per la presència d'elements relacionats amb el treball agrícola. Es tracta d'un seguit de coberts fets amb pedra i tàpia, actualment mig enderrocats, precedits per un seguit de marges de pedra seca que salven el desnivell. El més probable és que es tractés d'un espai destinat a tines i al treball de la vinya. També destaca a la cantonada E d'aquesta façana una petit terrassa quadrangular a l'alçada del primer pis, recolzada sobre una estructura que sembla haver estat una cisterna d'aigua. La façana de llevant és possiblement la més interessant, i la que ha conservat més elements originals de la casa. És feta íntegrament en pedra, i destaca per la seva forma atalussada a la part inferior de la planta baixa, que permet reforçar l'estructura de la casa davant del pendent que crea el camí de pujada a la casa. Aquesta façana s'obre amb dues finestres quadrangulars a l'alçada del primer pis, que permeten apreciar l'existència d'un mur força gruix.</p> | 08213-109 | Claret. Mas Les Feixes s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència del mas Feixes de Claret es troben relacionats amb la vil·la fortificada i la sagrera de Claret, i la presència de la veïna església de Sant Salvador de Claret. Albert Benet identifica aquesta casa al fogatge del 1497 com a mas Bertran de Claret, on habitava Pere Freixes. Fou per tant després quan passà a anomenar-se Les Feixes de Claret. BENET (1998:336) La seva presència manté la continuïtat fins al període modern, ja que al capbreu del segle XVIII, és un dels masos que apareixen relacionats a la parròquia de Santa Maria de Claret. PLANS I MAESTRA (2003:105). Cal pensar que el mas fou habitat fins a mitjans del segle XX en què fou abandonat, restant com a una explotació ramadera.</p> | 41.7744600,1.8611400 | 405349 | 4625362 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79314-foto-08213-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79314-foto-08213-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79314-foto-08213-109-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Uns metres a migdia de la casa s'ubiquen un seguit de modernes naus destinades a la ramaderia. Actualment la casa resta abandonada, mantenint-se només com un complement de la granja. A l'interior conserva dues tines de grans proporcions. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79312 | Fita de terme de Claret nº 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-2 | XVIII-XIX | Actualment es troba trencada en dos fragments. | <p>Antiga fita de terme ubicada al turó anomenat bosc de les Feixes, a tocar del mas anomenat Les Feixes de Claret, i que marca el límit entre els municipis de Sant Fruitós de Bages i Santpedor. La fita pròpiament dita és formada per un carreu de pedra, actualment trencat en dos meitats, enclavat al cim del turó. Es tracta d'un fragment enclavat a terra de 43 cm d'alçada x 43 cm d'amplada x 18 cm de fons. Aquest fragment du gravades a les cares principals les lletres SF, encarades al terme de Sant Fruitós, i SP, encarades al terme de Santpedor. La part superior de la fita s'ha trencat en un segon fragment de 43 cm d'amplada x 18 cm d'alçada x 18 cm de fons.</p> | 08213-107 | Claret. Mas les Feixes s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita es correspon tant per tenir les mateix mides, com per les marques de les lletres com per l'aspecte, amb les fites de la granja del Bonvehí (fitxes nº144 i 145), la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia dels límits del terme. Cal pensar que es tracta de fites ubicades en període modern (Segles XVIII-XIX)</p> | 41.7729900,1.8602800 | 405276 | 4625200 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79312-foto-08213-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79312-foto-08213-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79312-foto-08213-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta fita s'emmarca visualment entre la fita de Claret nº 4 i la nº 1 | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79245 | Santa Maria Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-claret | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | <p>Aquesta antiga parròquia de Sant Fruitós, que comptà amb una sagrera i vila als voltants, anà perdent importància, i a partir del segle XVII es veié absorbida i oblidada per la veïna església de Santa Anna, que fou aixecada a tramuntana de l'antiga de Santa Maria, anul·lant-la visualment. Actualment l'església de Santa Maria de Claret es tracta d'una construcció romànica, aixecada segurament al segle XII, sobre les restes d'una altra església més antiga, possiblement pre-romànica. L'edifici consta d'una nau rectangular, que s'eixampla a mesura que s'acosta a l'absis, el qual s'obre a llevant de forma semicircular. La nau principal es cobreix amb una volta de canó força estreta, i l'absis es cobreix amb una volta de quart d'esfera. Al centre de la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt fet amb petites dovelles. L'aparell de l'església és format per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars disposats de forma molt ordenada creant un parament llis interior i exteriorment. Tant els murs de la nau com els de l'absis, fins la reforma del 1979 eren sobrealçats, procedint després de la restauració a rebaixar-los. A l'extrem inicial del mur de migdia s'aixeca un massís campanar de torre de planta quadrangular. Aquesta torre fou adossada a la nau de l'església posteriorment i és feta amb carreus de pedra quadrats de proporcions bastant més grans que els del temple. Aquest campanar es cobreix amb una teulada de quatre vessants, i sobre a la part superior amb dues espitlleres. A la part superior, sota la teulada, s'obren vuit obertures rectangulars que no s'abessonen. Al mur de migdia de l'església hi ha oberta una porta emmarcada per grosses dovelles. Aquest portal permet l'accés a l'interior del recinte, i malgrat ocupar l'espai de la porta original, l'actual fou afegida posteriorment, segurament durant alguna reforma duta a terme al segle XVII. Al cantó esquerre de la porta, a tocar de les dovelles s'ubica una finestra de doble esqueixada, rematada a la part superior per un arc apuntat fet amb petites dovelles, actualment molt malmeses. Abans de la restauració encara s'hi podia trobar prop de la finestra primitiva, un altre finestral rectangular que desaparegué en rebaixar els murs de la nau. D'altra banda, cal tenir en compte que al construir el campanar, s'escapçà una altra finestra oberta en aquest mur, de la qual només es conserva la part superior. El mur frontal de ponent, conserva una porta tapiada, coetània a la construcció del temple, i a la part superior hi ha una finestra cruciforme molt deformada. El mur que tanca la nau pel cantó i de tramuntana no és visible , ja que es troba adossada l'església de Santa Anna, la qual es comunica amb l'església de Santa Maria mitjançant una porta oberta modernament al final de la nau. Interiorment, durant la restauració fou eliminat l'arrebossat interior que cobria el parament. L'arc d'obertura de l'absis és de mig punt adovellat, i és precedit per un ressalt que fa la degradació amb la nau. En observar el temple exteriorment, hom no es pot imaginar una volta tan estreta, que s'explica en part per la gruixària dels murs i la llargada de la nau.</p> | 08213-40 | Claret. Parròquia de Santa Maria de Claret. s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El lloc de Claret apareix citat ja al 1037, però de l'església de Santa Maria de Claret tenim notícia de la seva existència el 1086, quan s'esmenta com una afrontació d'uns béns situats a Sant Jaume d'Olzinelles. Si tardana és l'aparició d'aquesta església també ho és la del terme de Claret, que no apareix fins el 1079 quan es fa referència a una via que va fins Claret. Les notícies més interessants apareixen al segle XII. L'any 1130 es fa una donació d'un alou situat a Claret, les cases del qual es troben dins la sagrera que l'envolta. BENET (1985:208) Efectivament entorn de l'església es formà una sagrera, documentada ja el 1130, que després es convertí en vila fortificada. La funció parroquial l'adquirí abans del 1154, quan apareix com a parròquia de Claret. AA.DD. (1984:441) A finals del segle XII es fa donació de l'església de Santa Maria de Claret a Sant Benet de Bages. Això es fa amb dos documents. El primer de 1182, Bertran, amb consentiment del seu germà Pere, dóna al monestir de Sant Benet de Bages i a Ponç, abat, la part que tenia a la vila de Claret i a l'església de dita vila. L'altre, dos any més tard, és la donació que fa el germà esmentat, aquí anomenat Pere de Claret, també a Sant Benet de Bages del seu honor a la vila, amb l'església de Santa Maria, que els seus avantpassats havien fundat. Mentre, l'abat de Sant Benet, acceptava el dit Pere com a monjo. BENET (1985:208) Amb aquestes dues donacions Sant Benet esdevenia propietari de l'església i la sagrera de Santa Maria de Claret. La cronologia de la donació, fa pensar a Benet, que la fundació de l'església fou privada i s'hauria dut a terme vora el 1037. BENET (1985:208) Un altre aspecte interessant del document són les afrontacions de l'església. A sol ixent amb l'alou de Sant Benet al lloc anomenat Pozol, i amb el camí públic de migdia i amb la parròquia de Sant Fruitós. A ponent amb l'alou de Santa Maria de l'Estany i amb la vila de Santpedor, i a tramuntana amb el terme de Santpedor i Sallent. Aquesta mateixos termes deurien ser els de l'església de Santa Anna, fundada al segle XVIII a tocar de la de Santa Maria, i que en ser administrada per gent de Santpedor i ser patrona de Santpedor, degué portar, en refer-se el límits arran de la creació dels municipis actuals a partir del 1833, a una rectificació d'una manera salomònica, fent passar la línia de divisió pel mig, de tal manera que l'església de Santa Maria restava dins del terme de Sant Fruitós, i la de Santa Anna al de Santpedor. Depenent de la parròquia de Santa Maria de Claret, restava la desapareguda capella de Sant Salvador de Claret. La possessió de les funcions parroquials no fou pacífica, ja que s'hagué de lluitar contra la intromissió episcopal; així el 1281 un representant del monestir hagué d'apel·lar a la seu apostòlica contra una sentència del vicari general de Vic sobre el dret de patronatge que tenia el monestir a Santa Maria de Claret. És possible que la sentència li fos desfavorable, ja que la segle XVIII depenia de la Seu de Manresa, i a l'arxiu de Sant Benet no es troba cap provisió de la rectoria. AA.DD. (2003:442) La funció parroquial la mantingué fins al segle XV, i al segle XVI fou unida a Santa Maria de Joncadella, com a sufragània, però mantenint el cementiri i les fonts baptismals fins el 1724. Entre els anys 1762 i 1769 es construí la veïna església de Santa Anna adossada a Santa Maria, tot traslladant el seu culte de l'antiga església de Sant Salvador de Claret, situada més a migdia. La gran església de Santa Anna, féu que la devoció dels santpedorencs s'inclinés cap a ella, deixant abandonada l'església de Santa Maria. Un capbreu del segle XVIII declarava encara l'existència de tres cases depenents de Claret, eren els masos de Can Feixes, el mas Torra i el mas Martí . PLANS I MAESTRA ( 2003: 125) A partir del 1979 s'inicià la restauració de l'església de Santa Maria que li retornà la fesonomia perduda per algunes reformes, recuperant el prestigi antic.</p> | 41.7764200,1.8607500 | 405320 | 4625580 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1930 s'arranjà el paviment del temple i es descobriren els vestigis d'una construcció subterrània que es considerà la cripta de l'església romànica. L'any 1982 els Amics de l'Art Romànic realitzaren una excavació que netejà i posà al descobert aquelles restes. Arqueològicament correspon a una petita construcció d'època pre-romànica, que es troba sota la nau romànica i que manté la mateixa orientació. L'absis descobert és semicircular i presenta una finestreta de doble esqueixada. L'alçada conservada de les parets és de només 1,50 m. El paredat és realitzat amb carreus de mida petita col·locats amb poca cura. No se sap quina fou la funcionalitat d'aquesta construcció. Hi ha qui la considera una església pre-romànica i qui, en canvi, no descarta la possibilitat que sigui una cripta, com ja es pensà quan es localitzà per primera vegada. Val a dir que durant l'excavació es trobà ceràmica, vidre, un fust de columna i el tenant d'un altar, col·locat al centre de l'absis. DAURA, GALOBART, PIÑERO (1985: 269) | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79356 | Fita de terme de Claret nº 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-8 | XVII | La pedra mostra la presència de fongs. A aquests es suma l'erosió de la mateixa pedra que contribueix a desdibuixar l'escut gravat. | <p>Fita de terme formada per un carreu de pedra de forma triangular, de 33 cm d'alçada x 20 cm d'amplada i 12 cm de fons. Aquesta fita s troba ubicada dalt d'un turó, on es troben els límits dels terme de Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Sallent, i cal pensar, que es tracta d'una fita que indica el límit dels tres termes. Dita fita es troba clavada al terra, enmig d'una zona boscosa, apuntalada per un seguit de pedres de mida inferior. L'orientació de la cara llisa es troba mirant a Santpedor, la qual cosa fa pensar que fou col·locada a instàncies d'aquest terme. A la cara llisa destaca la presència d'un gravat, actualment molt malmès, on encara es pot distingir un gravat format per tres barres verticals, enmig de la segona i tercera barra s'aprecien dues claus afrontades. És l'escut de Santpedor. La presència de les claus fa esment a Sant Pere, patró del veí municipi.</p> | 08213-151 | Claret. Partida de 'Els Totxos' | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Malgrat que no es pot precisar amb determinació l'origen, cal pensar que pot enclavar-se entorn als segles XVI-XVII. Per la seva ubicació cal pensar que es tracta d'una fita de separació de tres termes: Santpedor, Sallent i Sant Fruitós de Bages. L'existència de l'escut de Santpedor a la seva cara principal fa pensar que fou col·locada a instàncies d'aquest municipi.</p> | 41.7839400,1.8655900 | 405733 | 4626410 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79356-foto-08213-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79356-foto-08213-151-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79325 | Fita de terme de Claret nº 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-4 | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa.</p> | XX | Aquesta fita ha estat refeta els darrers anys sense que ningú tingui notícia de qui ho ha fet. | <p>Fita termenal que marca un tram del límit entre els municipis de Santpedor i Sant Fruitós de Bages. Es troba aixecada sobre un petit promontori que ha restat conservat enmig d'un àrea ocupada per camps de conreu que segurament van suposar un rebaix del terreny. Aquest element es troba assentat sobre aquest promontori que és de pedra i no va poder ser ocupat pel conreu, sobresortint sobre la resta dels camps. Actualment es tracta d'un element en forma de piló circular fet a base de pedres unides amb ciment. La seva alçada és de 1,80 metres i el seu diàmetre és de 80 cm. Es recolza sobre una base de pedres més antigues que les que conformen actualment dita fita.</p> | 08213-120 | Claret. Partida de les Aubes | <p>Cal pensar que es tracta d'una antiga fita, de possibles orígens medievals que marcava dins de la parròquia de Claret el límit del terme amb la parròquia de Sant Pere d'Or, convertint-se després en fita de terme municipal. L'existència de moltíssima pedra abocada en aquest turó envoltat de camps de conreu fa pensar en la possibilitat de que en aquest indret hi hagués construïda antigament algun element d'arquitectura popular com pot ser una barraca de vinya, actualment enderrocada. Cal pensar que tots aquest camps han estat modificats i rebaixats per l'actual conreu de cereal. Cal pensar que en aquest indret existia la referència d'una antiga fita potser marcada amb alguna llosa. D'altra banda l'actual construcció és completament moderna, i ha estat feta sense coneixement de l'Ajuntament de Sant Fruitós.</p> | 41.7676600,1.8488200 | 404315 | 4624621 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79325-foto-08213-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79325-foto-08213-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79325-foto-08213-120-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta fita, per la seva alçada, romà actualment com una referència visual enmig d'uns terrenys planers totalment conreats. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79340 | Barraca de vinya dels plans de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-dels-plans-de-santa-anna | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XIX | <p>Barraca de vinya ubicada al límit del terme de Sant Fruitós de Bages, en un camp que resta darrera les naus industrials del polígon de Santa Anna, a escassos metres de la sèquia de Manresa, que passa a migdia. Es tracta d'una barraca de vinya aïllada, de planta rectangular, orientada a migdia, que té com a característica principal el fet de trobar-se dividida en dos compartiments interiors amb dues portes d'accés, una destinada als animals i una altra a les persones. L'aparell constructiu és a base de carreus de gran mida quadrangulars i rectangulars disposats de forma ordenada amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars de gran mida. El gruix del parament és de 56 cm. La seva amplada total és de 4,78 m, i la seva llargada de 3,74 m. L'alçada fins al començament de la volta de cobriment és de 1,58 m. i la seva alçada total de 3,23 m. Les portes d'accés es troben rematades a la part superior per una llinda de pedra monolítica, que conforma una porta de 60 cm d'amplada x 136 cm d'alçada. La coberta recau sobre una línia de pedres que remata la part superior de la paret, i que sobresurt horitzontalment uns centímetres de la línia de façanes exterior amb una funció d'aler, a fi de que la pluja no recaigui directament sobre la paret. Sobre aquest aler, s'esdevé la coberta, feta exteriorment a base de fang i element vegetal que té forma lleugerament apuntada. Interiorment la coberta és independent a cada estança, i és feta amb doble cúpula falsa.</p> | 08213-135 | Claret. Pol. Industrial Pla de Santa Anna. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques e vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7783700,1.8770600 | 406678 | 4625779 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79340-foto-08213-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79340-foto-08213-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79340-foto-08213-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79358 | Escultura d'homenatge a Carles Checa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dhomenatge-a-carles-checa | XXI | <p>Conjunt escultòric de Carles Checa , fill de Sant Fruitós en homenatge a la seva trajectòria esportiva i per guanyar el mundial de Superbikes al 2011. El conjunt escultòric creat per l'escultor manresà Ramon Oms, està format per la motocicleta d'en Carles Checa en acer corten i l'escultura del pilot a mida natural. El material empleat per l'escultura del pilot és cera perduda en bronze. Situada davant del pavelló d'esports sobre un terra empedrat.</p> | 08213-153 | Davant del Pavelló d'esports Av. Sant Joan 08272 Sant Fruitós de Bages | <p>Carles Checa va néixer a Sant Fruitós de Bages l'any 1972. El seu inici com a pilot de motociclisme es remunta quan només tenia 13 anys en que comença a participar en curses i campionats de Catalunya. A partir de l'any 1995, dona el sant al Campionat del Món de Motociclisme, on ha participat en curses de totes les categories 125, 250, 500 i MotoGP. La seva amplia i brillant trajectòria el va portar al Campionat Mundial de Super-Bikes on el 2011 va ser campió del món en aquesta categoria. Carles Checa ha esdevingut un ambaixador del poble de Sant Fruitós de Bages arreu del món. L'ajuntament jo li va fer un reconeixement públic el 2004 nomenant-lo Fill Predilecte de Sant Fruitós de Bages. Moltes personalitats i entitats vinculades al món esportiu i empresarial de la Catalunya Central van proposar un homenatge en forma d'escultura sobre en Carles Cheva i instal·lar-la en el municipi de Sant Fruitós. L'escultor Ramon Oms de trajectòria destacada en el món de l'escultura catalana va fer un disseny on apareixia el pilot Carles Checa acompanyat de la seva motocicleta, l'Obra Social de CatalunyaCaixa va finançar l'escultura i en va fer donació a l'ajuntament el mateix any 2011. El 3 de juny del 2011 es va fer l'homenatge A Carles Checa amb la inauguració de l'estàtua. El 2014 Carles Checa va anunciar que abandonava la seva carrera esportiva de motociclisme.</p> | 41.7500000,1.8778800 | 406705 | 4622628 | 2011 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79358-foto-08213-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79358-foto-08213-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Ramon Oms Pons | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79230 | Edifici de les Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-les-aigues | XX | L'edifici es troba parcialment enrunat, i cal pensar que si no es realitza una actuació urgent pot acabar d'enrunar-se els propers anys. | <p>Edifici de petites proporcions aixecat al peu del camí que voreja el riu Llobregat, al peu del turó de les Brucardes. Actualment s'aprecia l'existència d'un edifici de planta quadrangular, aixecat amb mur de mamposteria irregular, arrebossat exteriorment amb ciment pòrtland, que a la façana principal, orientada a migdia imita un parament de pedra irregular. Com a elements decoratius, destaca l'existència d'un afegit fet amb maó rectangular, deixat a obra vista, que es sobreposa al mur de paret. Aquest maó reforça les cantonades laterals, i conforma l'arcada de mig punt amb la qual s'obre la façana de migdia. Es tracta d'una arcada de grans proporcions parcialment conservada. A l'alçada del capitell de l'arcada sobresurten dues impostes laterals que recorren la façana en forma de fris. Sobre l'arcada es situa un parament de maó quadrangular, sobre el qual es llegeix 'Aguas del Ayuntamiento'. Aquest parament ha estat decorat a les cantonades amb un element quadrangular també de maó, que sobresurt lleugerament. Al cantó nord d'aquest cos, s'intueix l'existència d'un antic cos rectangular que es trobava adossat a l'anteriorment descrit, del qual només s'aprecien uns centímetres de parament. Cal pensar que aquest edifici es troba connectat amb alguns antics dipòsits d'aigua ubicats dalt del turó de les Brucardes.</p> | 08213-25 | Entorn del riu Llobregat | <p>Edifici arquitectònicament enclavat a principis del segle XX, aixecat amb motiu de l'arribada d'aigües al poble de Sant Fruitós.</p> | 41.7355800,1.8768500 | 406599 | 4621028 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79230-foto-08213-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79230-foto-08213-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79230-foto-08213-25-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79272 | La Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanca-0 | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ. (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A .(1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XV | Només queden algunes restes | <p>Els vestigis d'aquesta construcció són situats en un indret on el Llobregat travessa un roquissar afaiçonat per nombroses clivelles, poc després de la confluència amb el riu d'Or. Els vestigis que han perviscut són quatre forats rectangulars de 20 cm d'amplada i una mica més de llargada, perforats en nombre de dos a cada costat de la roca. Aquestes perforacions es troben a menys d'un metre de distància l'una de l'altra, i han estat obertes en biaix, i amb el fons lleugerament concavat als extrems en forma d'encaix. Possiblement devien recolzar un pont de fusta que ja apareix esmentat com a topònim a final del segle X. Entremig de cada parella de forats encara hi ha un forat rodó d'uns 30 cm de diàmetre i uns 20 cm de profunditat. Aquesta palanca només travessava una part del riu, per la qual cosa calia que hi hagués una altra que arribés a la riba oposada. Aquesta possiblement devia ocupar el mateix lloc que ara ocupa una moderna fet amb ciment.</p> | 08213-67 | Entorn del riu Llobregat (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Arqueològicament l'indret fou donat a conèixer per Francesc Junyent, Alexandre Mazcuñán i Albert Benet l'any 1984. Les primeres referències escrites sobre la presència de molins a l'indret de la Palanca es remunten al 942, quan Ranlí i la seva esposa Singilda varen vendre a Ferrrasind i la seva esposa Quinilda, un molí que tenien per aprisió al comptat de Manresa, al riu Llobregat. Termenejava en la roca, passada l'aigua en la garriga de Manresa i el riu de Sant Fruitós (riu d'Or), a l'est i al sud amb la garriga de Nèspola (riera de Mura o de Talamanca), a ponent amb la resclosa de Senader i a tramuntana amb el riu Llobregat. SALVADÓ (2003: 144). Les referències documentals als molins ubicats en aquesta zona és abundantíssima. Al segle XI es coneix la venda d'unes terres ubicades a la palanca del vilar que fou d'Èlsia, properes al riu d'Or, aquestes terres termenejaven a migdia, amb la palanca que travessa el riu Llobregat i el camí que va a Manresa. SALVADÓ (2003:145) També el 1030 hi torna haver notícies escrites sobre la venda d'una tercera part del molí sobirà de la Palanca. SALVADÓ (2003:146) Al segle XIII apareix la primera referència sobre l'existència d'un mas anomenat Planca, l'hereu del qual fou el 1202 Pere Planca. SALVADÓ (2003:147). L'any 1234 comptem amb la primera menció pròpia sobre el mas, quan Guillem Poc i les seves filles, venen al pretori de Sant Benet de Bages, unes terres que tenien en franc alou a la Portella, que era sobre el mas Planca. SALVADÓ (2003:148). L'existència del mas i els molins es manté fins al segle XIV, quan l'any 1329 Miguel Planca i la seva esposa Romia del terme i la parròquia de Sant Fruitós, van vendre a Pere Solerferran de Manresa, la meitat de la resclosa del molí que tenen al riu Llobregat, pertanyent al mas Planca, per tal de que pogués dur l'aigua a un rec d'un nou molí que s'havia construït. També li vengueren un terreny que era sobre la Creu Sobirana, a l'estret dela Palanca. SALVADÓ (2003: 158) L'any 1325, l'abat Bernat concedí a Berenguer Planca i a la seva esposa Elisenda, de la parròquia de Sant Fruitós, el mas Planca, que contínuament ell i els seus predecessors tenien. Aquest mas termenejava a migdia amb el riu Llobregat. SALVADÓ (2003:162) El darrer esment d'aquest mas el trobem l'any 1438, any en que l'abat Bernat establí a Guillem Fabra una peça de terra, que termenejava a llevant amb el camí que duia al mas Planca. Al capbreu del 1456, apareix novament aquesta peça de terra en mas de Guillem Fabra, però tot sembla indicar que el nom de Planca o Palanca havia desaparegut. Durant el segle XVI no es troba cap referència documental, malgrat que encara avui dia a la riba dreta de la resclosa, on podia situar-se el mas i el molí hi ha una casa construïda l'any 1908. SALVADÓ (2003:167)</p> | 41.7300600,1.8769500 | 406599 | 4620415 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79271 | L'Angle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/langle-0 | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ. (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A .(1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XV | <p>Topònim tradicional del terme de Sant Fruitós de Bages, molt utilitzat al llarg de tota l'Edat Mitjana, però que com a topònim històric a sobreviscut fins als nostres dies. L'angle, és la zona on s'aixeca el monestir de sant Benet de Bages, i fa referència al revolt que fa el riu Llobregat des del pont vell de Navarcles fins que s'acaba la terra plana riu avall, més o menys on avui s'aixeca el pont que porta al mas Generes. En un principi aquesta zona se la considerava com un apèndix de Montpeità. BENET (1985:605), però el topònim ha perviscut fins als nostres dies en referència al accident geogràfic que emmarca el riu Llobregat.</p> | 08213-66 | Entorn del riu Llobregat(08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest topònim apareix llargament documentat al llarg dels segles. Ja l'any 950 trobem ja una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). A partir d'aquests moments la referència documental a l'Angle és abundantíssima en tota la documentació medieval, fent referència a un partida de terra vora el riu Llobregat. L'aparició d'aquest topònim es fa sempre en relació a afrontacions en les compres, vendes i permutes de terres. L'any 1046 tenim documentada una vil·la a l'Angle, que devia estar bastant a prop del monestir, ja que se la situa a l'Angle i prop del Gual de Sant Benet, un pas que travessava el riu Llobregat i que es dirigia vers Talamanca. Aquell any Guille, Guitart, sendred i Arnau Dòlquit, varen vendre a Adaleda i al seu fill Dalmau, la meitat de les terres i vinyes que tenien al comtat de Manresa, al lloc de Montpeità, que termenjaven a llevant amb el gual de Sant Benet, damunt de la vil·la del Angle, al sud amb el riu Llobregat i la Palanca, i a l'oest amb el reiu Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:264). Hom creu que aquesta vila devia desapareixer vora el segle XII. Actualment com a topònim ja no s'aplica a cap partida en concret, però sí que s'ha mantingut a través de la historiografia el record d'aquest topònim, i la referència a on es trobava, de tal manera que encara que avui no s'utilitzi, es continua coneixent.</p> | 41.7439500,1.8987200 | 408429 | 4621934 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79271-foto-08213-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79271-foto-08213-66-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79296 | Fàbrica de Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-sant-benet | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, J. (1994). 'La fàbrica de Sant Benet (1 i 2)' a Fàbriques i empreses. 10 anys de reportatges a Regió 7. 1984-1994. Pàg. 170-171.</p> | XIX-XXI | La previsió és l'enderroc final d'aquesta fàbrica, salvaguardant només l'edifici de l'antiga casa de l'amo que restarà convertida en el centre 'Alicia' destinat a innovacions gastronòmiques. | <p>Conjunt industrial format per les antigues instal·lacions de la que fou anomenada la fàbrica de Sant Benet, ubicada a tocar del monestir romànic. Arquitectònicament es tracta d'un conjunt industrial format per un seguit de naus de planta baixa orientades en sentit E-O, que acollien la maquinària i els processos de treball del tèxtil. El cos central es trobava format per un seguit de dos naus industrials de planta rectangular, orientades en sentit N-S, al nord de les quals s'adossa una altra nau en sentit perpendicular, que manté una orientació E-O. A migdia d'aquestes dues naus s'aixequen dues més, independents del cos central, separades per un carrer intermig, construïdes perpendicularment a les dues centrals, en sentit E-O. Darrera d'aquestes dues últimes s'ubica la xemeneia de la fàbrica. Completa aquesta part del conjunt industrial un edifici de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb un cos adossat al nord de l'edifici i un dipòsit d'aigua quadrangular. Formen part també del conjunt dues vivendes destinades al personal de la fàbrica. Una d'elles, ubicada al nord del conjunt era l'antiga casa del director de la fàbrica, i l'altra destinada segurament al personal de manteniment. El conjunt no es trobava en principi envoltat de cap mur de protecció. Les naus centrals de la fàbrica són dos edificis de planta rectangular units, coberts a dues aigües amb teula, als quals s'adossa perpendicularment una altra nau també rectangular, i també coberta a dues aigües. Aquest nucli central és aixecat en mur de mamposteria irregular i arrebossat exteriorment amb ciment pòrtland. Les tres naus són de planta baixa, i per solucionar el problema de la il·luminació interior es van obrir al seu dia claraboies a les teulades que permetien el pas de la llum directa des del sostre. Aquest conjunt comptava amb diverses obertures al llarg de les seves façanes que permeten l'accés a l'interior. Es tracta de portes allindades obertes amb caràcter purament funcional. A migdia del conjunt s'extenia un seguit de tres naus més de planta rectangular de diverses mides, cobertes a dues aigües i amb característiques constructives similars a les naus anteriors. Com a obertures comptaven amb un seguit de portes allindades i de finestrals rectangulars disposats horitzontalment, amb remigs interiors de ciment que subdivideixen l'espai interior en quadrícules cobertes amb vidre. En aquest conjunt de migdia destaca la presència d'una xemeneia circular aixecada en maó que devia permetre la sortida de fums des de la zona de calderes i la màquina de vapor. Com a element destacable cal parlar de l'existència d'un edifici aïllat utilitzat com a vivenda de la direcció de la fàbrica. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües amb teula, de planta baixa, primer i segon pis, aixecat amb mur de mamposteria irregular, arrebossat posteriorment i pintat de color blanc. Aquest edifici compta com a element excepcional amb la presència d'una doble galeria, a nivell de planta baixa i primer pis, adossada a la façana de ponent, protegida per una coberta inclinada, i formada per un seguit de cinc grans arcades -cinc a nivell de planta baixa i cinc a nivell de primer pis - rematades a la part superior per un arc de mig punt molt rebaixat. Les arcades es troben separades per columnes quadrangulars finalitzades amb un modilló sobresortit, sobre el qual recau directament l'arcada. Com a detall decoratiu, el tram d'arcada s'ha pintat en color vermell, destacant extraordinàriament sobre el fons blanc. Sobre la teulada de la galeria s'observa un seguit de tres finestrals rectangulars que s'obren a l'alçada del segon pis. Vora el riu es troba la resclosa de la fàbrica, aixecada segurament a sobre d'un antic molí. Es tracta d'una resclosa de grans dimensions, la boca de la qual ha estat parcialment recoberta per un mur de maó. El canal de la resclosa és també de grans dimensions, i es troba excavat a la roca natural del riu.</p> | 08213-91 | Entorn del riu Llobregat. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La fàbrica de Sant Benet pertany al terme municipal de Sant Fruitós de Bages, però ha estat sempre molt vinculada amb Navarcles. En els temps esplendorosos de feina, mitja població navarclina esta va ocupada a la indústria tèxtil. Segons explica Llorenç Ferrer i Alòs (Fàbriques de Navarcles V), entre 1853 i 1854 Josep Vidal i Sellarés i l'Isidre Puig i Ferrer, aquest d'Esparreguera, compraren un terreny situat al voltant del monestir, al lloc anomenat els Plans, amb la finalitat d'aixecar-hi una fàbrica tèxtil. També adquiriren els drets per a un salt d'aigua que havia demanat Antoni Blaha, un dels propietaris del lloc. El 26 de juny de 1861 fou concedit el permís per a l'aprofitament hidràulic. L'11 de juliol de 1862 es constituí la societat Isidre Puig i Cia., amb aportacions de diversos socis. Isidre Puig representava la meitat de la propietat de la fàbrica. L'altra part corresponia a la vídua de Josep Vidal, la qual fou cedida a la companyia a canvi d'interessos pels fons aportats. L'any 1890 l'aprofitament energètic fou millorat amb la instal·lació d'una turbina Francis de 170 CV. El 1894 es refundava la societat, amb l'entrada de nous socis, com Elisa Carbó i Ferrer, mare de l'artista Ramon Casas i Carbó, i en Dalmiro Caralt i Sala, enginyer industrial, casat amb una filla de l'Isidre Puig. El fundador de la fàbrica, Isidre Puig, va morir el 5 de gener de 1899. A inicis de la segona dècada d'aquest segle, l'empresa Puig va adquirir la fàbrica anomenada del Riu, a Navarcles. La dècada següent, la xarxa de fàbriques fou ampliada amb una fàbrica de teixits de Sant Feliu Saserra. El complex d'indústries funcionava sota el nom de Sucesores de Isidro Puig i Cia.. L'any 1922 fou construït damunt el riu Llobregat el pont que unia les dues fàbriques de la companyia: la de Sant Benet i la del Riu. Vers els anys trenta l'explotació i dedicació de les fàbriques Puig era: Sant Benet, filats i teixits; el Riu, filats; Sant Feliu Saserra, teixits. Acabada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la companyia es convertí en societat anònima: Manufacturas Puig SA. L'any 1955 la fàbrica de Sant Benet comptava amb 10.340 pues i 380 telers mecànics de 4, 41/2, 6 i 7 pams, molts amb maquineta per a teixits mostrejats. A la fàbrica del Riu es filava amb 7.966 pues i a Sant Feliu Sasserra hi treballaven 240 telers. El nombre de treballadors en aquesta època arribava als 800. Les successives fragmentacions de l'empresa i l'estat de la maquinària, força obsolet, féu trontollar l'empresa en un dels primers embats de la crisi del tèxtil -anys seixanta-. Per parar la sotregada, es va modernitzar la filatura i el tissatge amb l'introducció d'un centenar de telers automàtics Cerdans, entre els anys 1962-1970. També es varen instal·lar quaranta telers automàtics tipus Ruti, construïts a Sallent, de 4 1/2 pams, i més endavant, moderns telers de pinces de 3.40 m de pua, de Propelles-Cerdans i Picañol. L'onada de crisi iniciada vers els anys seixanta a la fàbrica de Sant Benet fou imparable. Ni els canvis de raó social, ni de titularitat en l'explotació pogueren mantenir el treball. Els acomiadaments es precipitaren. Un cop final es produiria el dia 25 de gener de 1985, en declarar-se un important incendi a la fàbrica de Sant Benet, resultant una nau de telers completament destruïda. L'empresa, que aleshores explotava les fàbriques de Sant Benet i la del Riu, de nom de Texnavarsa, ocupava 118 persones. Des del 1985 la nau va romandre esfondrada. L'any 2000, juntament amb el monestir de Sant Benet, el conjunt industrial fou adquirit per la Fundació Caixa de Manresa, sent incorporada al nou pla director que reconvertia el monestir en un gran centre cultural. El destí de les naus de la fàbrica estava sentenciat, ja que l'objectiu era enderrocar les naus per guanyar espai i aixecar les noves instal·lacions auxiliars del monestir. Només l'edifici de la casa de l'amo romania amb finalitats diferents com la de ser un centre gastronòmic.</p> | 41.7427900,1.9009100 | 408610 | 4621803 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79296-foto-08213-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79296-foto-08213-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Al moment de procedir a la realització de l'inventari, aquest conjunt industrial ha estat enderrocat, conservant-se només les dues naus principals a tocar del riu - a migdia del conjunt- que són encara utilitzades com a fàbrica d'electricitat. També s'ha conservat la resclosa, i l'edifici de la vivenda del director. L'espai antigament ocupat per aquesta fàbrica, a tocar del monestir de Sant Benet, serà destinat a la construcció d'un edifici complementari a les instal·lacions del centre cultural del monestir de Sant Benet. La casa del director serà readaptada com a seu d'una fundació destinada a recerques culinàries. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79256 | Entorn del riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-del-riu-llobregat | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Caldria un esforç de conservació d'aquest entorn, especialment a la zona dels tres salts. Segons la temporada, la brutícia de l'aigua és important. | <p>El curs del riu Llobregat és el més important que travessa el terme de Sant Fruitós de Bages, fent-ho en sentit NE- SO. Enmig d'un paisatge llargament transformat i desforestat per les pràctiques agràries durant segles, i fortament industrialitzat en les darreres dècades, l'entorn natural i paisatgístic d'aquest riu suposa una riquesa natural immesurable pel municipi. El principal interès natural de l'entorn del riu Llobregat ve donat per la presència d'un singular bosc de ribera, que no s'aprecia en cap altre riu o torrent, ja que el Llobregat és el curs fluvial més cabdalós del terme. Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (aigua freàtica). A l'àrea mediterrània i submediterrània són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres del Bages, poden superar fàcilment els 20 metres d'alçària. A mesura que ens allunyem del riu, la profunditat mitjana del nivell freàtic augmenta i això condiciona la distribució dels arbres. Així, al Bages, el salze blanc (Salix Alba) i el vern (agnus glutinosa) sempre viuen arran d'aigua, mentre que l'alber (Populus Alba) i el freixe de fulla petita i el pollancre (Populus nigra) toleren millor la secada i poden arribar a créixer en indrets on la profunditat de l'aigua freàtica ronda els 2 m. Vora les rieres que a l'estiu solen portar poca aigua, no acostuma a haver-hi ni salzes blancs ni verns, mentre que els oms guanyen terreny. La immensa majoria dels oms que podem veure són petits rebrots de soca A més de les espècies citades, a l'àmbit del bosc de ribera podem trobar d'altres arbres al·lòctons que, plantats originàriament amb intencions ornamentals o reforestadores, han esdevingut subespontanis en aquest ambient tan acollidor. En són exemples dues espècies nord-americanes: l'acàcia falsa o robínia (Robinia pseudoacacia) i el negundo (Hacer negundo). Freqüentment, allà on antigament hi havia boscos de ribera, ara hi trobem conreus o canyars. A diferència del canyís, que és una planta autòctona, la canya (Arundo donax) és originària del centre d'Àsia i va ser introduïda a Europa per la seva utilitat. Els boscos de ribera són ecosistemes molt rics en aliments, amb abundància de fruits i d'invertebrats. Malgrat que acostumen a ser d'extensió reduïda, presenten diferents estrats i bandes de vegetació i, a més, tenen l'aigua a la vora. Tot això els converteix en petits oasis, sovint enmig de zones fortament transformades, fonamentals per a molts animals, especialment per a les aus. De fet, els boscos de ribera són els hàbitats amb una major diversitat d'aus a tot Europa i les densitats poden arribar a ser de 50 ocells per hectàrea. S'hi poden trobar espècies de vertebrats típiques de les zones humides i dels econsistemes fluvials, i també d'altres, no especialment lligades a la presència d'aigua, que hi van a buscar menjar i/o refugi. La proximitat d'un ambient aquàtic regular en un entorn relativament àrid fa augmentar la riquesa faunística de la zona. En el tram del riu Llobregat que travessa el terme de Sant Fruitós, cal destacar, la bellesa paisatgística del tram conegut com 'Els Tres Salts'. Es tracta de tres indrets propers, ubicats a migdia del terme, sota la partida de Viladordis, on abunda la roca permeten el pas a peu del riu a peu. El primer d'ells és conegut com el 'Pas dels Matxos', i era el pas que a peu comunicava el terme de Talamanca i la riera de Mura amb Manresa i Viladordis. La presència de les roques, salva el desnivell del riu, provocant tres salts d'aigua - el més meridional prop dels polvorins és espectacular- que creen basses, que antigament es convertien en zones de bany i d'esbarjo de la població.</p> | 08213-51 | Entorn del riu Llobregat. (08272 Sant Fruitós de bages) | <p>La presència i la importància històrica del riu Llobregat al llarg del temps és ben palesa en la documentació medieval. Amb el nom llatinitzat de 'Lupricatus', apareix documentalment des del 938. D'altra banda cal tenir present que la seva aparició sovint ve relacionada amb limitacions de terres, la qual cosa ens permet una descripció bastant fidel de l'activitat econòmica que la presència del riu afavoria: horts, molins, rescloses, farraginals etc. A partir del segle XIX, la presència d'aquest corrent fluvial important motivà l'aparició d'indústries a la seva vora aprofitant l'energia hidràulica: la fàbrica del pont, la fàbrica de farines, i la fàbrica de Sant Benet en són testimonis. A nivell arquitectònic al terme de Sant Fruitós són diversos els ponts que al llarg del temps han estat aixecats i travessen el riu. El primer d'ells és el pont de Cabrianes, aixecat al segle XIV al límit amb els termes d'Artés i Sallent, li segueixen el pont Nou o de Navarcles, aixecat al segle XIX amb motiu de la construcció de la carretera de Manresa a Vic, a continuació hi ha el Pont Vell construït pels navarclins al segle XIX. També hi ha el pont de Sant Benet, que té el precedent en una antiga palanca, i a continuació el Pont de les Generes, que enllaça els termes de Talamanca i Sant Fruitós.</p> | 41.7346900,1.8836400 | 407162 | 4620922 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79256-foto-08213-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79256-foto-08213-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79350 | Cedre de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-sant-benet-de-bages | <p>VALLÈS I SALA, F. (2004). Guia d'arbres de Sant Fruitós de Bages. Ajuntament de Sant fruitós de Bages.</p> | <p>Arbre perennefoli i resinós de creixement ràpid i capçada cònica i ampla, amb l'extrem superior inclinat a partir d'una certa edat. Aquest arbre pertany a l'espècia del 'Cedrus deodara', de la família de les pinàcies, i és originari del sud i l'oest de l'Himàlaia, on viu entre els 1000 i els 2800 metres d'altitud. Aquest cedre es troba als jardins dels antics propietaris de la fàbrica de Sant Benet. Amb tota probabilitat es tracta de l'arbre més gros del terme, i probablement un dels cedres de l'Himàlaia més grossos de Catalunya. La seva capçada fa uns 20 metres d'amplada màxima, té una alçada d'uns 22 metres i un perímetre de la base del tronc que fa 5,1 metres. A 130 cm d'alçada el seu tronc té un diàmetre de 134 cm. Manté actualment una escorça esquerdada en escames irregulars i enfosquides. Les fulles són aciculars, flexibles, de color verd platejat i llargues. Les flors són unisexuals i al mateix arbre en trobem de masculines i femenines. Floreix a la tardor.</p> | 08213-145 | Entorn del riu Llobregat. Antiga fàbrica de Sant Benet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta espècie fou introduïda a Europa com a arbre ornamental a principis del segle XX. Els seus orígens es troben estretament lligats a l'origen de la fàbrica de Sant Benet.</p> | 41.7431300,1.9003400 | 408563 | 4621841 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79350-foto-08213-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79350-foto-08213-145-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 79302 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-6 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SITJES I MOLINS, X. (1998). Els ponts medievals del Bages. CECB. Manresa.</p> | XVII | <p>Antic pont de pedra que permet el pas del riu Llobregat, aixecat segurament sobre algun precedent de l'Edat Mitjana. Es tracta d'una construcció en pedra formada per set arcades de diferents mides, essent les tres centrals d'una amplitud i alçada superior a les quatre laterals, donant-li una forma apuntada al pont. La construcció és feta amb carreus de pedra rectangulars molt ben tallats units amb morter de calç. Les tres arcades centrals es recolzen sobre quatre pilars rectangulars, reforçats a les cares de llevant i ponent per ràfecs triangulars de pedra, llisos a la part inferior, i esgraonats a la part superior, que arriben fins a mitja alçada del pilar. A les cantonades nord i sud dels pilars s'aprecien les obertures de les bastides utilitzades durant la construcció.</p> | 08213-97 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet | <p>Al 950 es té ja la referència d'un pont existent a l'Angle, on es fundà el monestir de Sant Benet, davant de Navarcles. Fins el 982, aquest apareix sovint a la documentació, i sembla ser que devia estar ubicat, o bé on hi ha actualment la palanca o pont de la fàbrica de Sant Benet, o bé al lloc del Pont Vell de Navarcles. BENET (1985:459) Després tenim que en aquesta zona apareix un gual de Navarcles el 978, i després apareix diversos cops durant el segle XI: 1006, 1008, 1016, 1020, i 1084. Aquest gual suplí la funció del pont, ja que el darrer document citat diu que els bens afrontaven amb la carretera que va del gual del Llobregat, de Navarcles a Manresa. Però el problema és saber si el gual es trobava al mateix lloc que l'actual pont o en un punt diferent. BENET (1985:460) Així, es creu que fins el 982 el lloc on avui s'aixeca la palanca de Sant Benet, hi havia un pont, no sabem si de fusta o de pedra, del qual no en queda rastre. Després, arran de la seva distribució, fou substituït per un gual a un centenar de metres més amunt, on a finals del segle XVIII s'hi construí el pont actual, conegut com el Pont Vell. BENET (1985:460) Segons Fortià i Solà, el pont fou començat el 1796, i reparat el 1863. BENET (1985:461)</p> | 41.7538100,1.8935600 | 408014 | 4623034 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79302-foto-08213-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79302-foto-08213-97-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pont és majorment conegut com a Pont Vell de Navarcles, ja que fou aixecat a instància dels habitants de Navarcles. | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79322 | Caseta i resclosa de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-resclosa-de-la-mina | XX | <p>Resclosa de la fàbrica elèctrica del Pont de Vilomara que pren les aigües uns metres més avall del junyent del riu d'Or amb el riu Llobregat. Al costat de la resclosa, que ressegueix el marge dret del riu Llobregat s'ubica la casa que acull les instal·lacions. La casa és un edifici de planta rectangular aixecat aprofitant el pendent del marge del riu, de planta baixa i primer pis que es cobreix a quatre aigües. L'edifici és aixecat en maó i es troba arrebossat i pintat de color terrós, amb les obertures i les cantonades deixades amb obra vista. La façana principal s'orienta a ponent, aprofitant una petita explanada que precedeix la casa , i a la qual s'arriba des del camí que ressegueix el Llobregat. En aquesta façana s'obre dues grans portes, ressaltades amb maó, i rematades a la part superior per un arc molt rebaixat. Una d'elles es troba tapiada, i l'altra protegida per una porta metàl·lica. A banda i banda de les portes s'obren dues finestres rectangulars, disposades verticalment, que compten amb les mateixes característiques. Al primer pis s'obren quatre finestrals rectangulars amb les mateixes característiques constructives. Dues fileres de maons sobresurten com si fossin una motllura horitzontal per sobre de l'arrebossat, marcant el pas de la planta baixa al primer pis. La façana nord es troba a tocar del camí del riu, i degut al desnivell, només s'observa el primer pis, que resta com una planta baixa degut a la diferència de nivell. La façana de llevant és similar a la façana principal, però els finestrals del primer pis han estat tapiats amb ciment. La planta baixa resulta impracticable degut al creixement de la vegetació. A tocar del cantó sud de la casa es troba la resclosa de grans dimensions que deriva l'aigua vers un canal que discorre paral·lel al marge dret del riu Llobregat.</p> | 08213-117 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet | <p>Entre el junyent del riu d'Or i la zona dels tres Salts, són documentats de forma abundant una gran quantitat de molins entre els segles X i XIII. BENET (1985:378-379). L'abundància de documentació fa que per la multiplicitat de drets, sovint es ven o es dóna diverses vegades el mateix molí, o bé pels diversos fills o descendents, o bé pels diversos propietaris. Aquesta zona fou anomenada a l'edat mitjana La Palanca, degut a l'existència propera d'una estructura de fusta que permetia el pas del riu Llobregat. Aquesta estructura, els molins i els vilars i un mas proper anomenat amb aquest nom, apareixen de forma habitual a la documentació del monestir de Sant Bener de Bages durant el període medieval. BENET (1985: 378) L'any 1908 s'optà per reconvertir alguna antiga resclosa en un camí que conduïa l'aigua vers una fàbrica d'electricitat. Una llosa a la façana principal de la caseta marca la data del 1908. Una altra data gravada en un finestral de la façana marca la data de 1964 com a possible data d'una reforma.</p> | 41.7303800,1.8769200 | 406597 | 4620451 | 1908 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79322-foto-08213-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79322-foto-08213-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79347 | Barraca de vinya a Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-sant-benet | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | Caldria una intervenció en els propers anys per tal d'evitar el seu ensorrament. | <p>Construcció en pedra seca conformant una barraca de vinya. Es tracta d'una barraca de planta rectangular semi-inserida en un marge de vinya, aprofitant el desnivell del terra creat pel desnivell del terreny. La coberta es realitza amb una falsa volta de carreus, que exteriorment es troba recoberta per vegetació i herbes. La construcció es troba orientada a migdia, cap a on s'orienta la porta principal que dóna accés a l'interior de la construcció. Es tracta d'una porta formada per una llinda de pedra monolítica que es recolza sobre uns brancals formats per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars de mida una mica més grossa que la resta de la construcció. El parament constructiu de la barraca és a base de carreus de pedra de diferents mides calçats amb pedres de petit tamany. L'alçada general de la barraca és de 2,30 m més la coberta. L'amplada és de 2,30 metres, L'alçada de la porta s'aixeca fins a 140 cm, amb una amplada de 60 cm i un gruix de 60 cm.</p> | 08213-142 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7413700,1.8987400 | 408427 | 4621647 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Aquesta barraca es troba en un accelerat procés de degradació, que ha començat per l'ensorrament de les parets laterals que sobresurten del marge de la paret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79324 | Resta de sínia de Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resta-de-sinia-de-sant-benet | XVIII | Caldria alguna actuació en aquest indret, ja que sinó es corre el perill de que es converteixi en un abocador. | <p>Restes de la que fou una antiga sínia construïda vora el riu Llobregat, a tocar de la bahuma dels Gitanos, al peu de l'actual camí de Sant Benet. Es tracta d'una estructura excavada al terra que s'enfonsa uns 3,50 m de profunditat. La seva forma és rectangular, finalitzant al cantó de llevant (N-E) en forma semiesfèrica, mentre que al cantó de ponent (S-O) ho fa en angle recte. La seva orientació és SE-NO. A nivell de superfície l'element crea una obertura rectangular de 3,80 m de llargada x 2,20 d'amplada. La construcció és feta amb carreus de pedra rectangulars molt ben tallats i disposats, unificats amb morter de calç. L'aparell constructiu pot observar-se perfectament ja que no compta amb parts arrebossades. El cantó de llevant (N-E) l'estructura roman coberta parcialment per una falsa arcada de pedra, que es recolza directament a les parets laterals de l'estructura. A la paret de llevant de l'estructura s'observa l'existència d'una pilastra de pedra adossada al mur, que serveix de base d'arrencada de dues arcades fetes amb el que semblen maons. Sens dubte aquesta estructura servia de base per acollir una sínia de fusta que d'alguna manera recollia l'aigua del riu i l'abocava a un antic aqüeducte que existia a continuació i portava l'aigua fins al monestir de Sant Benet a través d'una sínia.</p> | 08213-119 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet, km. 1. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Llorenç Ferrer va localitzar durant la realització de les seves investigacions sobre el monestir de Sant Benet, documentació que feia referència a la construcció d'aquesta sínia a instàncies del monestir de Sant Benet. També de l'existència d'un petit aqüeducte que conduïa l'aigua. Per les seves indicacions sembla ser que es tractava d'una sínia de catufols. Les dates de referència són les del segle XVIII. Sens dubte degué restar abandonada al moment de l'exclaustració del monestir l'any 1835.</p> | 41.7473100,1.8731300 | 406306 | 4622334 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79324-foto-08213-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79324-foto-08213-119-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Element localitzat per Josep Singla, veí de Navarcles. Paral·lelament s'han observat restes d'una possible canalització que des del Pont de Cabrianes, passant per la Vall dels Horts i el pont del torrent de la fàbrica vermella, seguiria fins a Sant Benet. Es tracta de restes molt disperses però que podrien tenir relació amb l'existència d'un antiga sèquia que abastés d'aigua el monestir i regués la Vall dels Horts. Aquesta canalització tindria una possible relació amb la sínia localitzada. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79229 | Fàbrica Vermella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-vermella | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, J. (1994) 'Les fàbriques de Sant Fruitós de Bages (1 i 2)' a Fàbriques i empreses. 10 anys de reportatges a Regió 7. 1984-1994. Pàg.170-171. FERRER I ALÓS, LL. (1994). Les fàbriques de Riu de Navarcles. Col Quadrns nº 7 CEB. Pàg. 25-30.</p> | XIX | Edifici reformat | <p>La tipologia del recinte respon al model de 'clos de colònia'. La fàbrica està ubicada a tocar de l'antic Pont de Navarcles que travessa el riu Llobregat, al marge dret de la riba del riu, dins el terme de Sant Fruitós de Bages. Tot el conjunt ha estat construït en mur de mamposteria irregular, arrebossat i pintat en color vermell. El conjunt industrial conforma un conjunt tancat de planta rectangular, que s'estén seguint la riba del riu Llobregat. És format per un seguit edificacions d'ús industrial en sentit E-O formant dues fileres d'edificis paral·leles, i en els trams de ponent i de llevant, sense edificis, uns murs tanquen el recinte, configurant el clos tancat. Interiorment els edificis es distribueixen entorn a un pati que permet l'accés a tots els edificis. L'accés al recinte és per un alt portal obert al mur de tancament de llevant (al peu del Pont de Navarcles), on hi ha un rètol que indica: 'Recinte industrial del Pont Vell'. El primer que trobem al cantó nord és l'església del recinte industrial, advocada a Sant Antoni. És un edifici molt senzill, de planta rectangular, cobert a dues aigües i carener perpendicular a la façana; està orientat E-O. La façana principal és presidida per un portal coronat per un frontó triangular de pedra. L'escena figurativa de dins el frontó resulta avui dia inapreciable degut a la vegetació existent al lloc. Sobre el frontó s'obre un finestral semicircular. Destaca la presència d'un seguit de contraforts exteriors, entre els quals s'obren finestrals de llinda en arc de mig punt, situats a la part superior del mur. L' interior de l'església es troba totalment buit i és utilitzada com a magatzem. Destaca que la llinda del portal de la façana principal, on hi ha gravada la data '1852'. A ponent de l'església s'adossen un seguit de tres edificis de planta baixa i primer pis que eren destinats a magatzems. Aquests edificis compten amb un seguit d'obertures, tant portes com finestres, que permeten l'accés al diferents compartiments. Són obertures fetes sempre directament al mur, protegides amb reixes exteriors, i sense cap mena de decoració afegida. Aquest bloc del cantó Nord del conjunt es remata a l'extrem oest, amb un cos de planta baixa, també destinat a magatzem, i amb una vivenda de planta baixa, primer i segon pis, coberta a doble vessant. A diferència de la resta del conjunt s'aprecia la pedra vista, i sembla objecte d'alguna reforma recent del conjunt industrial. Tanca el cantó de ponent de la fàbrica, un mur, obert recentment amb portes automàtiques. La línia d'edificis de migdia del conjunt es troba formada per la fàbrica pròpiament dita, que ocupa el cantó de ponent d'aquesta línia d'edificis. En aquest costat els edificis són bastits aprofitant la diferència de nivell del marge del riu, per tant compten amb pis -2, pis -1, planta baixa, a nivell del pati interior, i primer pis. L'edifici de la fàbrica té planta rectangular, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Al seu extrem de ponent s'observa la presència d'un cos doble adossat en direcció al nord, ocupant una part del pati interior del recinte. L'edifici de la fàbrica mostra un seguit d'obertures en forma de finestrals, rectangulars a la planta baixa, i quadrangulars al primer pis. Adossat en direcció a llevant de la fàbrica, seguint amb aquest bloc constructiu, s'aixequen un seguit de cossos destinats a vivendes del que devien ser els encarregats, fusters, manyans i personal de manteniment de la fàbrica. En aquest cas també aprofita el desnivell del terreny, presentant planta -2, planta -1, planta baixa i primer pis. S'obren tant al cantó nord com sud, amb un seguit de finestres quadrangulars de petit tamany. El cantó de llevant de la fàbrica es tanca amb un mur exterior, i un cos format per una casa de planta baixa i primer pis, amb coberta inclinada. Aquest edifici era destinat a habitatge de l'administrador de la fàbrica, i es troba ubicat al costat de la porta d'accés al recinte.</p> | 08213-24 | Entorn del riu Llobregat. Fàbrica Vermella s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La fàbrica del Pont rep aquest nom perquè es troba adossada al Pont Vell de Navarcles, construït a finals del segle XVIII. L'any 1817 es va edificar en aquell indret un molí fariner. La substitució del molí per la fàbrica es va fer pels volts del 1833. Albert Benet és de l'opinió que aquest molí enderrocat el 1817 deuria haver-se fet sobre les restes d'un altre pre-existent . També el fet que la fàbrica del Riu, a la banda de Navarcles, s'aixequés sobre un antic molí, fa pensar que a l'altra banda de la resclosa s'aprofitaria per contruir-hi un altre. Es tractava sens dubte dels antics molins medievals apareguts a la documentació entre els segles X-XIII, propietat del monestir de Sant Benet . BENET (1985: 378). Els amos de la nova fàbrica van ser els germans Herp de Manresa. El 1851 es van fer obres d'ampliació i poc després es lloguen dependències a altres industrials de la comarca. L'any 1962 aplegava un total de 124 telers mecànics. Sembla que la família Herp va acabar venent-a i va acabar funcionant de lloguer. CAMPRUBÍ (1994: 170-171) Els anys 30 del segle XX es coneixia amb el nom de Can Vives. A mitjans de segle va deixar de funcionar restant el recinte abandonat. A finals de la dècada dels 80 es va començar a reaprofitar l'edifici construïnt-hi tallers industrials independents. L'any 1985 la nau de la fàbrica patí un incendi. Actualment és seu de petites indústries de diferents rams que aprofiten espais de les seves instal·lacions.</p> | 41.7534000,1.8924700 | 407923 | 4622990 | 1833 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79229-foto-08213-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79229-foto-08213-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79229-foto-08213-24-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La resclosa que desvia l'aigua del riu i movia les antigues turbines s'ubica uns metres a llevant del riu, a l'alçada del modern pont que travessa el Llobregat en direcció Navarcles. La fàbrica vermella rep el nom popular de Fàbrica Vermella degut al color de la pintura de l'arrebossat exterior de tot el conjunt, també és coneguda amb el nom de fàbrica del Pont de Navarcles, especialment al veí municipi de Navacles, ja que bona part dels treballadors de la fàbrica eren originaris d'aquest municipi. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 35. | 99|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 79306 | Creu de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-benet-de-bages | XVIII-XX | Caldrà veure com s'integra aquest element amb el nou projecte d'usos del monestir de Sant Benet de Bages. | <p>Creu de terme ubicada al mig de pati central del conjunt monàstic de Sant Benet de Bages. Es tracta d'una creu metàl·lica assentada sobre un basament de pedra. Es tracta d'un basament circular de 190 cm de diàmetre i 30 cm d'alçada formada per un conjunt de 9 grans blocs de pedra adaptats al bassament. Sobre aquest bassament s'assenta la base de la creu. Es tracta d'una pedra monolítica de 30 cm d'alçada i 64 cm de diàmetre. Per la seva forma ben bé podria tractar-se d'una antiga mola de molí. Sobre aquesta base recau la creu de ferro, formada per quatre braços. L'alçada del braç vertical és de 3,04 m, i la del braç horitzontal de 1 m. La intersecció dels dos braços es troba decorada als quatre angles que conforma la creu amb un seguit de quatre elements giravoltats per angle, que fa l'efecte d'una ornamentació de tipus vegetal.</p> | 08213-101 | Entorn del riu Llobregat. Monestir de Sant Benet de Bages (08272 Sant Benet de Bages) | <p>Malgrat que no s'ha pogut aportar referències documentals, es té notícia de que aquesta creu fou aportada pels propietaris del monestir de Sant Benet de Bages -família Rocamora- d'un indret desconegut, i plantada al mig del pati del monestir de Sant Benet com a un objecte amb finalitats ornamentals.</p> | 41.7426300,1.8993900 | 408483 | 4621787 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79306-foto-08213-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79306-foto-08213-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79306-foto-08213-101-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 79206 | Monestir de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-benet-de-bages | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. Ed. Angle p. 95, 105 i 78 AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa. BENET I CLARÀ, A. PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages, Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa BENET I CLARÀ.(1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. ESPAÑOL, F. (1995). Sant Benet de Bages. Col. Patrimoni Artístic de la Catalunya central. Nº 3. Ed. Angle. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. p 169-172. FONT I RIUS, J.; MUNDÓ, A. (1999). Catalunya carolíngia . Vol IV. Els comtata catalans d'Osona i Manresa. I.E.C. Barcelona</p> | XII | Actualment es troba en fase de restauració, essent objecte d'un Pla director que renovarà totalment els seus usos i funcionament. | <p>Antiga abadia benedictina, situada a la dreta del riu Llobregat, prop de Navarcles, però dins del terme de St. Fruitós de Bages. El monestir actual és un conjunt complex que palesa una llarga trajectòria constructiva. El nucli originari s'organitzà entorn a un claustre, amb l'església al nord, la sala capitular (avui desapareguda) a l'est, el refetor al sud i el dormitori a l'oest. L'església és de planta de creu llatina, amb una nau coberta amb volta lleugerament apuntada, dividida per tres arcs torals. Els braços del transsepte són coberts amb volta de canó apuntada i tenen buidats en el mur dues petites absidioles. L'absis central (l'únic visible a l'exterior) és, com les absidioles, de planta semicircular i cobert amb volta de quart de cercle. L'interior de l'església fou enguixat després de l'incendi de 1633 i dotat amb decoració barroca, consistent en un seguit de grans volutes al llarg de la nau central i a l'absis s'hi pintaren uns elements florals i vegetals. Actualment l'església ha estat restaurada, recuperant part del carreuat romànic, i restaurant bona part de la decoració barroca sobreposada. Sota l'absis s'ubica la cripta semisoterrada (llegendàriament acollí les relíquies de Sant Valentí), molt retocada durant el barroc. És coberta amb volta estrellada, i il·luminada per un petit finestró a la capçalera. Sobre la nau de l'església, descansant sobre el primer arc toral, s'alça un cimbori en forma de torre-campanar de dos pisos, de base pre-romànica i cos romànic, que fou aixecat posteriorment amb el pis de les campanes.AA.DD. (1990:290) El portal principal, a la façana de ponent, és d'arc de mig punt, sense timpà, amb quatre arquivoltes i tres anells torals llisos sobre columnes amb capitells decorats amb bestiari i motius florals de l'escola ripollesa. Hi ha un altre portal més senzill, obert al braç sud del transsepte, que dóna al claustre. A la part sud de l'església s'ubica el claustre, la part més interessant del conjunt. La construcció devia realitzar-se a finals del segle XII o principis del segle XIII. Té quatre galeries, de sis arcades cada una, distribuïdes en grups de tres, separats per massissos pilars centrals i angulars, que aguanten les voltes de mig punt dels passadissos. Les arcades són sostingudes per vuit parells de columnes a cada ala, sobre un petit podi o muret; les columnes són de fust llis i curt, i acaben en 64 capitells d'estilització bàsicament vegetal o geomètrica, però també figuratius, amb iconografia mitològica, cristiana, amb escenes humanes i d'animals. AA.DD. (1990:290). A partir del segle XIV s'alterà la distribució del conjunt: a migdia es construeix un llarg cos d'edifici amb estructura d'arcs de diafragma que allotjava el celler, sobre el qual s'edificaren dos pisos més destinats a cel·les dels monjos, i a partir del segle XIX convertits en residència particular. A ponent s'ubica l'hostatgeria i la sala capitular nova i altres dependències. Es tracta d'un edifici de planta baixa i primer pis, on destaquen dos grans finestrals d'estil gòtic tardà. A partir del 1627 es construeix el palau abacial, que dóna entrada al monestir mitjançant una gran arcada a la planta baixa. Es tracta d'un cos amb aspecte de casa pairal. Tot el conjunt del monestir es troba precedit al cantó nord d'accés per un mur de tancament, aixecat segurament al segle XVII. A la part posterior del monestir (sud), destaca l'existència d'un espai ajardinat de gran bellesa.</p> | 08213-1 | Entorn del riu Llobregat. Monestir de Sant Benet s/n . (08272) Sant Fruitós de Bages | <p>El monestir de Sant Benet fou fundat entre els anys 950 i 960 per Sal·la, un gran magnat de l'època del repoblament, que en aquests anys anà a Roma a sotmetre directament la futura fundació a la Santa Seu (amb la qual cosa eximia de la jurisdicció civil i episcopal a dit monestir); de Roma portà suposadament el cos de Sant Valentí, que en endavant seria el copatró del monestir. L'any 950 trobem una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). El 967 hi ha l'acta de fundació i dotació del monestir, i el 972, mort Sal·la es consagrà la primera església. Tradicionalment, la fundació d'un monestir en dit indret, per un cantó recollia una tradició eremítica ja preexistent en aquesta zona del riu Llobregat, i per altra banda responia a un interès repoblador en una zona com era la Catalunya Central i el Bages, en procés de reorganització repoblador, on s'estaven duent a terme multituds d'aprisions. La funció de dit monestir era la de convertir-se en el centre administrador de dit moviment repoblador. Malgrat tot, les últimes excavacions arqueològiques realitzades en dit monestir, podrien rebel·lar l'existència d'una petita comunitat pagesa assentada en l'indret de la futura fundació. La primera comunitat monacal s'adscriví a la regla de Sant Benet i fou formada segurament per una desena de monjos replegats de la mateixa zona. La comunitat passà una època difícil per la mala administració dels abats, càrrec que Sal·la havia vinculat als seus descendents. El nomenament del primer abat per elecció comportà un redreçament del monestir, que a finals del segle fou unit durant uns anys (1075-1108) al monestir llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres. Devastat pels sarraïns el 1114, a finals del XII i principis del XIII es construïren l'església i el claustre actuals. El 1593 fou unit al monestir de Santa Maria de Montserrat, que hi instal·la un col·legi d'arts el 1620. El 1627 es construí el nou palau abacial i el 1633 s'enguixà l'interior de l'església perquè un incendi l'havia deixat totalment fumada. En els seus darrers temps s'hi retiraven els monjos montserratins vells. Fou exclaustrat el 1835 i venut a particulars. El 1908 l'adquirí Elvira Carbó, mare del pintor Ramon Cases, que hi féu unes importants obres de restauració dirigides per J. Puig i Cadafalch. Des del 1936 l'església es va abandonar, fent ús de les estances del monestir com a residència estiuenca de les famílies Rocamora i Cases, descendents d'Elvira Carbó. L'any 2003 la Fundació Caixa de Manresa adquirí la propietat del monestir iniciant un ambiciós projecte de restauració i transformació de l'espai en la seva seu social i en un centre cultural. AA.DD. (1990:291)</p> | 41.7426000,1.8993800 | 408482 | 4621783 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al claustre, a part dels de les galeries, hi ha els capitells situats a la caiguda dels arcs que suporten les voltes (als angles sud-oest, sud-est i nord-oest), i els d'unes arcades que podrien ser de la sala capitular (a l'est). Aquests darrers són els més antics de tot el claustre, junt amb alguns dels de la galeria de llevant (com el de l'Anunciació i un possible orant), i han estat reutilitzats d'un atri anterior; alguns són de tipus califal, i poden datar-se de la segona meitat del segle X. La configuració històrica del monestir, juntament amb la seva evolució arquitectònica i els seus antecedents històrics, estant essent actualment revisats durant el procés d'excavacions arqueològiques dutes a terme entre els anys 2003-2006, i que encara es troben en fase d'estudi i anàlisi. Les zones adaptades com a zona residencial per les famílies Rocamora i Cases, acollien un gran llegat artístic i patrimonial, format per obres pictòriques del pintor Ramon Cases i mobiliari procedent d'adquisicions familiars. Aquest patrimoni fou adquirit per la fundació Caixa de Manresa juntament amb el monestir, essent objecte de venda i restauració. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº1,4,5,6,7,8,9,10,11,12,14,15,16,17. Es troba inclòs a la Carta Arqueològica del municipi de Sant Fruitós de Bages amb el nº 12. | 85|92|94|96 | 46 | 1.2 | 1779 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||
| 79321 | Els polvorins del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-polvorins-del-llobregat | <p>SARRET I ARBÓS, J. (1923). Història de la indústria del comerç i dels gremis de Manresa. Monumenta Historica. Vol II. Manresa. Pàg.175. AA.DD. (1879) . Revista il·lustración Española y Americana. Nº XXIX. Pàg. 85.</p> | XI-XIX | Actualment molt poques persones tenen constància i record de l'existència d'aquestes dues indústries vora el Llobregat. | <p>Actualment poden apreciar-se encara les restes d'una estructura constructiva ubicada al marge dret del riu Llobregat, a l'alçada de la partida coneguda com 'Els tres Salts', al salt més meridional del riu, sota la cinglera de la muntanya, abans de la corva del riu. Es tracta d'una estructura quadrangular, assentada directament sobre la roca del salt del riu, efectuada amb carreus de pedra quadrangulars i rectangulars llisos i ben disposats, amb la cantonada vista reforçada amb carreus encara més grossos. Aquesta estructura s'assenta directament sobre la roca, i s'obre a la part baixa central amb un corredor de 130 cm d'alçada encapçalat per una volta de mig punt feta amb pedres de diferent mida. Aquest corredor sembla ser que permetria l'entrada i la sortida de l'aigua que arribaria a la fàbrica mitjançant un rec que s'intueix excavat a la mateixa roca del riu. La boca sud, ubicada ben bé al salt de la roca permet veure que l'aigua que sortia anava a parar a una bassa ubicada uns tres metres per sota de l'edifici. El sentit d'aquest corredor és Nord-Sud, travessant per sota les restes de l'edifici. Prèviament a l'arribada de la boca Nord del corredor, per tota la roca del riu, s'observa la presència d'un seguit de forats excavats directament a la roca. Es tracta de petits forats quadrangulars de 40 x 40 cm. Destaquen especialment els ubicats en línia recta, seguint la orientació del rec, al seu cantó de llevant, on es poden localitzar dues fileres en dos nivells diferents de fortas, uns a la part més baixa de la roca de 40 x 40 cm, i de forma intercalada, al nivell superior de la roca, uns altres més petits de 25 x 25 cm. Malgrat que la seva utilitat no és molt clara, cal pensar que es tractava de petits dipòsits de pólvora per triturar. El mur de llevant de l'estructura, és fet amb un parament més irregular que el mur Nord i Sud, i es troba encarat directament al salt del riu. Destaca la presència de tres forats circulars, oberts a una alça de 12 cm de la roca. Al final d'aquest tram de mur destaca la presència d'un altre mur, construït amb carreus quadrangulars molt grossos que sobresurt en sentit perpendicular fins a límit del salt. El mur de migdia de l'estructura també és fet amb carreus de gran tamany, i acull la boca sud de sortida del corredor. Uns metres per sota, s'aprecien les restes de l'estructura del que sembla haver estat una bassa de contenció. El cantó de ponent de l'edifici, a més de trobar-se limitat pel cingle de la carena de la muntanya, es troba pràcticament ocult per la vegetació que ha anat creixent. Cal pensar que el que avui dia s'observa són la part inferior de la instal·lació industrial de les fàbrica de pólvora. No es pot precisar si les restes conservades pertanyen a un o a dos polvorins, malgrat que l'informació històrica parla de la presència de dos. També cal pensar que la part superior de l'edifici ha desaparegut amb motiu de l'explosió soferta i el pas del temps. Segurament aquesta part inferior pertany a l'espai destinat a la producció d'energia hidràulica, la zona de rentat i trituració, i que la resta de la instal·lació industrial desapareguda ascendia verticalment fins al camí superior de la cinglera, permetent l'accés al polvorí a peu del camí que mena a Viladordis. Segurament la construcció desapareguda tampoc devia tenir la qualitat constructiva de la part inferior, barrejant altres elements com el maó i la fusta amb la pedra. Resulta un element patrimonial molt interessant a nivell d'arqueologia industrial, ja que són molt pocs els testimonis d'aquesta important indústria de la Catalunya interior.</p> | 08213-116 | Entorn del riu Llobregat. Sant Fruitós de Bages. | <p>Albert Benet afirma que les restes d'aquest molí de pólvora s'assenten sobre les restes d'un antic molí medieval: 'Més avall del junyent del riu d'Or amb el Llobregat tenim una zona amb un bon seguit de molins, fins i tot no sabem quants, ja que l'abundància de documentació fa que per la multiplicitat de drets sovint es dóna o es ben el mateix molí...'. Aquesta zona és anomenada la Palanca i estaria entre el lloc anomenat avui dia els Tres Salts, i la resclosa de la fàbrica elèctrica del Pont de Vilomara que pren les aigües uns centenars de metres més avall de l'esmentat junyent, fins i tot podria entendre's fins a les actuals runes d'un molí de pólvora més avall dels dits Tres Salts. D'aquest conjunt de molins avui dia sols queden les restes d'un que al final es dedicà a l'elaboració de pólvora fins el segle passat' BENET (1985:379) La característiques de l'edifici avui conservat ben bé podrien datar-se del període medieval. Podria tractar-se d'unes antigues estructures medievals reaprofitades com a molí de pólvora. La tradició de fabricació de pólvora a l'entorn de la ciutat de Manresa era un fet manifest dels del segle XVI, qual el 1540, els consellers de la Ciutat van adquirir un molí draper i un de fariner a fi de convertir-lo en fàbrica de pólvora. A la zona de la 'Obaga', a tocar del riu Cardener, entre Manresa i els Comdals, eren nombroses les fàbriques de pólvora establertes al llarg del segle XVIII i XIX. Les fàbriques de Manresa proveïen de pólvora als magatzems reials, i foren nombrosos els accidents coneguts al llarg de tot aquest temps. A més de les Manresanes, a l'estadística del 1870 es constata l'existència d'altres fàbriques als municipis veïns aprofitant els corrents fluvials. Es té constància d'una ubicada a Navarcles prop del riu Calders, i de les dues documentades a Sant Fruitós de Bages, vora el Llobregat. L'historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós, documentava l'any 1923 l'existència d'aquests polvorins al seu tractat sobre la indústria i els gremis manresans. A més de fer una descripció de la indústria manresana, en determinades ocasions es refereix a la dels municipis de les rodalies. Al capítol destinat a les fàbriques de pólvora, es refereix així als polvorins de Sant Fruitós: 'la de Don Miquel Vallès i la dels senyors Canals i Bosch en el terme de Sant Fruitós. Aquesta darrera tenia el dipòsit de la pólvora en la partida de la Creu de Coll Manresa, el qual, a 13 de novembre de 1871, que era dilluns, a les deu del matí, feu explosió, causant la mort de cinc persones i quedant enrunat l'edifici fins als fonaments. La detonació fou enorme, causant el consegüent esglai als habitants de Manresa i trencant molts vidres de les fàbriques i edificis d'aprop del riu. Sis anys després, o sia a 7 de juliol de 1877, al matí, la fàbrica que posseïen dits senyors Canals i Bosch en terme de Sant Fruitós, prop de Viladordis, feu explosió un dels dipòsits de pólvora, causant la mort a sis operaris. Els diaris de la localitat publiquen aquests greus aconteixements, cridant contra la poca vigilància que hi havia i recriminant als propietaris de les fàbriques per no tenir-les amb les degudes precaucions' Es desconeix fins quan va prosseguir el seu funcionament, malgrat que cal pensar que a les darreries del segle XIX ja foren abandonades.</p> | 41.7383100,1.8844000 | 407230 | 4621323 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79321-foto-08213-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79321-foto-08213-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79321-foto-08213-116-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | A l'extrem de llevant de l'estructura, i assentada directament sobre la roca, s'ubica una petita llosa recordatòria disposada verticalment. Malgrat que el text no es pot acabar de llegir, se sap que la seva existència es deu al fet de que en aquest indret del riu, al salt, a la dècada del 1960, va morir ofegat un noi mentre es banyava. Una il·lustració del 1879 permet observar un dibuix detallat dels edificis que conformaven aquests molins polvorers. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79226 | Sant Genís de la Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-la-vall-dels-horts | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | XI-XVII | Només resten fragments de mur dempeus | <p>Actualment l'estat de l'església és de completa ruïna. No és pas possible amb les restes que queden poder reconstruir la seva aparença originària. Actualment la visió del conjunt permet observar les restes d'un edifici de petites dimensions, de possible planta rectangular, sense capçalera exterior. La orientació de l'edifici és fa E-O. L'aparell constructiu és a base de carreus de pedra quadrangulars i rectangulars disposats en fileres força ordenades. Segons informació oral procedent de persones que havien conegut la capella en millor estat, els murs interiors presentaven quatre rebuidats a manera de capelles, situades a cada costat. Hom no recorda on era la porta ni les finestres que tenia, així com tampoc el tipus de cobertura que tenia l'edifici.</p> | 08213-21 | La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El paratge de Sant Genís es troba format per terres drenades per dos torrents, el que baixa per davant del mas de les Oliveres i el que baixa per Olzinelles. Aquesta zona fou coneguda originàriament com el 'Pozol' o 'Podol', tal i com apareix a la documentació des del 972 i al llarg de tot el segle XI, però l'aparició de l'església de Sant Genís, li canvià el nom. Més tard s'afegirà el d'Horts, fusionant-se a finals del segle XI en Sant Genís de la Vall dels Horts. BENET (1985:204) L'església apareix esmentada el 1046. La funció parroquial apareix el 1063, així com també el 1077 i el 1079. El problema és saber a qui pertanyia dita església, ja que no apareix en la relació d'esglésies que pertanyien a Sant Benet. En cap de les llistes parroquials, ni les anteriors al 1154, 1361 o 1438, no fan referència a Sant Genís; però, en canvi, el 1280 es féu un capbreu de parroquians d'aquesta parròquia. El mateix any l'encapçalament d'un document afirma que l'església era proveïda pel sagristà de Santa Maria de Ripoll, la qual cosa fa pensar que tenia relació directa amb dit monestir BENET (1985:204) . Cercant documentació posterior al segle XI, trobem la confirmació de la vinculació de Sant Genís amb el monestir de Ripoll quan el 1228 s'afirma que les sagreres de Sant Genís estaven en un alou de Santa Maria de Ripoll. BENET (1985:205). Les primeres dades de propietat dependents de Ripoll comencen a detectar-se a partir del 1023 al lloc del Pozol, però no es pot saber quan li pervingué la propietat, ni si el monestir de Sant Benet també hi tenia béns. Els termes parroquials crearen conflictes amb la veïna parròquia de Sant Fruitós de Bages, i finiren el 1222 quan hom concordà els límits concrets i s'hi plantaren fites. L'església tenia cementiri documentat el 1080 en unes terres al costat de l'església. Al seu voltant es desenvolupà una sagrera i un nucli de població, que segurament desaparegué entorn el selge XII-XIII. L'any 1205 se l'anomenava vila. Es coneix que aquest nucli comptava amb forces cases que s'agrupaven formant un carrer que es troba documentat l'any 1228. La Pesta Negra del 1348 degué ser la causa de la seva desaparició, car el 1365 només tenia dues cases, i el 1378 una. SANCHEZ (1990:40) La funció parroquial la perdé abans del 1685, quan ja era sufragària de Sant Jaume d'Olzinelles. De bon principi degué tenir només un altar, ja que l 1063 es jurà un testament en aquesta església i es feu sobre l'altar de Sant Genís, quan sempre que es pot, es fa sobre un altar secundari. AA.DD. (1984:439) Malgrat tot, al capbreu del segle XVIII, la divisió de masos encara es realitza per parròquies. Lligats a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts, apareixen els masos d'Oliveres, els Casals, Montpeità, Torroella, Salas, Carreras, Torra del Pont, i Graner de la Font. PLANS I MAESTRA (2003:91-105)</p> | 41.7625800,1.8864700 | 407437 | 4624015 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 39 i amb el nº 05 de la Carta Arqueològica de l'Àrea de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Al segle passat, l'arquitecte Coll i Vilaclara en dibuixà la planta, però aquest dibuix s'ha perdut. | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79240 | Tombes de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-sant-genis | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | V-X | Parcialment a la vista. | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu en tombes de blocs. Es tracta de dues tombes excavades a la roca, en uns blocs desplaçats i caiguts. Una d'elles es troba tombada de costat i li falten els extrems. Són de tipus 'banyera'. La seva orientació segons l'eix E-W i tenen encara l'encaix per a les lloses de coberta i amiden 185 x 40c /175 x 50cm. Es creu que són concretament de l'alta edat mitjana.</p> | 08213-35 | La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Són conegudes des del 1910 quan Fortà Solà en va publicar l'existència. Josep Barberà, del Museu Arqueològic de Barcelona, les inventariarà l'any 1960. Antoni Daura i Joan Galobart les estudiaren el 1982.</p> | 41.7605200,1.8847700 | 407293 | 4623789 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79240-foto-08213-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79240-foto-08213-35-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79242 | Vestigis a la Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-a-la-vall-dels-horts | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | IX-XI | <p>En un codinar proper a les tombes de Sant Genís de la Vall dels Horts, es localitzaren tres forats circulars perforats en una roca, els qual mostren diàmetres diferents i es disposen ordenadament segons la seva mida. El més petit fa 4 cm de diàmetre x 5 cm de fondària. A continuació, a una distància de 44 cm, en segueix un altre que fa 15 cm de diàmetre i 12 cm de fons. El tercer és situat a 47 cm del segon, té un diàmetre de 46 cm atenyent 18 cm de fons. Un xic més avall, al vessant de llevant de la codina, hi ha un altre bloc de pedra, caigut per la gravetat, on podem observar un altre petit forat de secció rectangular, però de fons més reduït, de tal manera que el buidat adquireix un forma troncopiramidal. El rectangle superior fa 7,5 x 5 cm mentre que el fons se situa a 5 cm. Altrament tots quatre mostren un rebuidat ben treballat i força uniforme, que exclou lur confecció per part de la natura. AA.DD. (1984:438)</p> | 08213-37 | La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La troballa fou feta per l'historiador Albert Benet, que va atribuir dits vestigis a la mà de l'home. Respecte a la possible datació cal pensar que poden remuntar-se al període alt-medieval (ss.IX-X), o potser una mica posteriors. D'altra banda no cal descartar tampoc una datació anterior, ja que la troballa propera de teules romanes (tegulae) i ceràmica sigil·lada (sigilata) mostren que aquest indret devia estar poblat durant la baixa romanitat. AA.DD. (1994:439) La finalitat de dits forats l'atribuïa a petits dipòsits d'aigua, o bé dipòsits per la fabricació de diferents substàncies. També s'ha especulat amb la possibilitat de que fossin abeuradors per animals domèstics. També cap la possibilitat de que s'utilitzessin com a base d'algun assentament o petita construcció relacionada amb treballs agrícoles. AA.DD. (2003:438)</p> | 41.7608300,1.8839200 | 407223 | 4623824 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79242-foto-08213-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79242-foto-08213-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79242-foto-08213-37-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La troballa de dits vestigis fou feta per Albert Benet, i publicada a la Catalunya Romànica. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79243 | Granja Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-estrada | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | El jaciment fou destruït arran de la construcció de l'autopista Terrassa- Manresa l'any 1987 | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació amb estructures conservades corresponents a les restes d'un poblat del període paleolític superior final -epipaleolític antic, situat en la sobreelevació del terreny enmig d'un camp de conreu arran de l'autopista de Terrassa- Manresa. Allà s'aprecien diverses estructures, un gran bloc de pedra, segurament part d'una premsa, amb abundants restes ceràmiques.</p> | 08213-38 | La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Jaciment localitzat durant les prospeccions realitzades arran de la construcció de l'Autopista Terrassa- Manresa l'any 1987. L'excavació d'urgència va ser duta a terme per Eduard Sánchez i el jaciment fou eliminat.</p> | 41.7588900,1.8859300 | 407387 | 4623606 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79243-foto-08213-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79243-foto-08213-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79243-foto-08213-38-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 77|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79249 | L'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larca | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa.</p> | X-XIII | Es tracta d'un topònim actualment desaparegut. | <p>Antic topònim aparegut abundantment en la documentació medieval. La referència a dit lloc es fa com 'l'arca' o bé com a 'coll de l'arca', en referència a una vall veïna a llevant a la guardiola de Sant Fruitós (torre del Sanmartí). Aquest topònim -arca-, segons la tradició d'aquella època, faria referència a l'existència d'un possible megàlit, que per proximitat geogràfica s'escauria a prop de la guardiola. Malgrat l'evidència no s'ha trobat mai cap indici de megàlit.</p> | 08213-44 | La Vall dels Horts (08272) Sant Fruitós de Bages | <p>Es tracta d'una antiga evidència apareguda de forma molt abundant a la documentació medieval entre els segles X-XIII. L'any 1013 Omiscles i la seva esposa Eldesinda varen vendre a Giscafré mitja mujada de vinya al comtat de Manresa, al Camp de Bages, a l'Arca. SALVADÓ (2003:96) Aquest indret també donà nom a un pas proper, que fou el Coll de l'Arca, així ho demostra la documentació existent, per exemple qual l'any Sunyer i la seva esposa Adaleda donaren a Ramon i els seus fills una peça de vinya que tenien al Camp de Bages, al lloc anomenat coll de l'Arca. SALVADÓ (2003:115) Aquest topònim es mantingué almenys fins el segle XV, quan el 1413 Quintol, dona, va vendre a Magnalot, mitja mujada de vinya cultivada i erma al comtat de Manresa, prop de l'Arca de Sant Fruitós. També el 1459 Guillem i la seva esposa Ermessenda varen vendre a Sunifré, monjo de Sant Benet, una peça de vinya erma, al comtat de Manresa, a l'Arca. Encara el 1479 Isarn i la espa esposa Espetosa varen vendre a Sunifré, monjo, tres peces de vinya, una de les quals es trobava a l'Arca de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:109). E</p> | 41.7582800,1.8760400 | 406564 | 4623549 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79249-foto-08213-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79249-foto-08213-44-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79238 | Granja can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-can-riera | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY E (1984) Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa</p> | VI-I aC | Superficial i sense excavar | <p>Jaciment localitzat en uns camps de conreu a l'entorn de la granja de Can Riera, al peu del turó de sant Marc, al terme de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un conjunt identificat com a lloc d'habitació sense estructures i a l'aire lliure. Es tracta d'un jaciment on es recullen fragments de ceràmica d'època ibèrica en superfície, així com algun fragment de campaniana.</p> | 08213-33 | La Vall dels Horts,(08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El jaciment fou descobert amb motiu d'una recerca menada l'any 1986 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya al recorregut que havia de seguir l'autopista Terrassa- Manresa i dirigida per Josep M. Defaus i Eduard Sánchez.</p> | 41.7457600,1.8800800 | 406882 | 4622155 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79238-foto-08213-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79238-foto-08213-33-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix amb el nº 01 de la la Carta Arqueològica del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79336 | La Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-dels-horts | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Atravessat per la autopista A-18 | <p>Plans coneguts com 'La vall dels Horts', vinculats històricament a la presència de la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. Malgrat l'abundància de testimonis de la presència humana al llarg del temps, actualment només es troba habitat per tres grans masos: Els Casals, les Oliveres i Torruella de Dalt, a més d'un seguit d'algunes granges vora la N-141-C. Es tracta, doncs, d'una gran extensió planera de camps de conreu, que s'extén des del turó de Sant Martí a tocar de Sant Fruitós al cantó de ponent, fins a la crta. BV-451 a llevant. Al nord afronta amb la C-16 i l'autopista A-18, i a migdia amb la N-141-c. La importància d'aquest indret ve donada pel seu valor paisatgístic al mig del Pla de Bages, enmig d'una forta pressió urbanística i industrial.</p> | 08213-131 | La Vall dels Horts. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Vall vinculada històricament a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. El paratge de Sant Genís es troba format per terres drenades per dos torrents, el que baixa per davant del mas de les Oliveres i el que baixa per Olzinelles. Aquesta zona fou coneguda originàriament com el 'Pozol' o 'Podol', tal i com apareix a la documentació des del 972 i al llarg de tot el segle XI, però l'aparició de l'església de Sant Genís, li canvià el nom, Més tard s'afegirà el d'Horts, fusionant-se a finals del segle XI en Sant Genís de la Vall dels Horts. BENET (1985:204) L'església apareix esmentada el 1046. La funció parroquial apareix el 1063, així com també el 1077 i el 1079. Les primeres dades de propietat dependents de Ripoll comencen a detectar-se a partir del 1023 al lloc del Pozol, però no es pot saber quan li pervingué la propietat, ni si el monestir de Sant Benet també hi tenia béns. Els termes parroquials crearen conflictes amb la veïna parròquia de Sant Fruitós de Bages, i finiren el 1222 quan hom concordà els límits concrets i s'hi plantaren fites. L'església tenia cementiri documentat el 1080 en unes terres al costat de l'església. Al seu voltant es desenvolupà una sagrera i un nucli de població, que segurament desaparegué entorn el segle XII-XIII. L'any 1205 se l'anomenava vila. Es coneix que aquest nucli comptava amb forces cases que s'agrupaven formant un carrer que es troba documentat l'any 1228. La Pesta Negra del 1348 degué ser la causa de la seva desaparició, car el 1365 només tenia dues cases, i el 1378 una. SANCHEZ (1990:40) Malgrat tot, al capbreu del segle XVIII, la divisió de masos encara es realitza per parròquies. Lligats a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts, apareixen els masos d'Oliveres, els Casals, Montpeità, Torroella, Salas, Carreras, Torra del Pont, i Graner de la Font. PLANS I MAESTRA (2003:91-105) Actualment només tres masos es lliguen en aquest indret: Els Casals, les Oliveres i Torruella de Dalt. És molt possible que la naturalesa dels conreus hagi variat amb el temps, ja que cal pensar que es passà d'un conreu variat amb l'abundant presència de trossos de bosc, a un monocultiu de vinya als segles XVIII-XIX, per passar a ser planúries de cereal actualment.</p> | 41.7628900,1.8874300 | 407518 | 4624049 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79336-foto-08213-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79336-foto-08213-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Malgrat el pas de l'autopista A-18 pel seu cantó de ponent, l'indret manté en bona part les seves característiques rurals. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79341 | Barraca de vinya quadrangular a la Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-quadrangular-a-la-vall-dels-horts | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XIX | <p>Barraca de vinya ubicada al mig de la Vall dels Horts, a tocar de les runes del que fou l'antiga església de Sant Genís de la Vall dels horts. Es tracta d'una barraca de planta quadrangular coberta interiorment amb una falsa cúpula. Exteriorment aquesta barraca destaca per haver estat aixecada amb un aparament rectangular molt ben ordenat i disposat, amb les cantonades reforçades per carreus de més gran tamany oferint un aspecte molt sòlid. El gruix del mur és de 48 cm. La orientació de la barraca es fa a llevant, i s'obre amb una porta que queda emmarcada per una llinda monolítica molt ben treballada. L'amplada de la barraca és de 3,60 m. La seva llargada és de 3,53 m. La seva alçada fins a començar la volta és de 1,90 m i la seva alçada total de 2,27 m. Les mides de la porta són de 70 cm. d'amplada x 135 cm d'alçada. Compta amb tres finestrons oberts a cadascuna de les façanes de 17 x 18 cm.</p> | 08213-136 | La Vall dels Horts. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7631500,1.8867600 | 407462 | 4624078 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79341-foto-08213-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79341-foto-08213-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79341-foto-08213-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Potser l'aparell constructiu tan bo d'aquesta barraca es deu a l'aprofitament de pedra de l'antiga església de Sant Genís | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79220 | Mas Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-oliveres | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI-XXI | <p>El mas Oliveres és format per l'edifici principal que conforma la casa de Can Oliveres, una altra casa aixecada uns metres a migdia utilitzada com a casa dels masovers, i altres elements annexos, com és el cas de dues grans xemeneies properes, pertanyents a una antiga alcoholera i a un molí de vent. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que envolta el mas, el delimita dels camps propers, i crea un espai interior en forma de pati. L'accés al conjunt és a través d'una porta de ferro que s'obre a ponent del mur i dóna a la façana principal. La casa principal és un edifici de planta quadrangular amb coberta a doble vessant, i carener perpendicular a la façana i coronat per una torreta de dos pisos, acabada en un terrat. Els murs són de mamposteria irregular i arrebossat posteriorment amb ciment pòrtland. Consta de planta baixa i dos pisos. A la façana principal, orientada a ponent, hi ha el portal d'accés que és de llinda en arc rebaixat, i té picaportes de ferro imitant lleons. Al primer pis s'obren un seguit de tres finestres i dos balcons centrals, i al segon pis, cinc finestres de diferents mides, essent més grans les centrals. Totes aquestes finestres de la façana principal són fetes amb llindes monolítiques de pedra picada. A la façana de migdia destaca l'existència d'una gran balconada que s'extén al llarg de tota la façana, a l'alçada del primer pis. Aquest balcó corregut està suspès sobre mènsules de pedra. S'accedeix al balcó per cinc portes adossades, que ocupen l'espai central de la façana, i que són coronades per un arc de mig punt. Al segon pis destaca l'existència d'una galeria porxada oberta formada per un cinc grans arcades d'arc de mig punt. La façana de ponent té un gran cobert s'adossat a l'alçada de la planta baixa i impedint-ne una visió completa. S'aprecien tot de petits finestrons al segon pis. La torre que sobresurt i corona l'edifici és de dos pisos; al segon pis hi ha una finestra a cada façana, són de llinda en arc de mig punt, i decorades amb un guardapols. El terrat superior de la torre és protegit amb una balustrada de columnetes molt atapeïdes. Tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior de la casa, a través de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, es té constància de l'existència d'un pati porxat dins les dependències de la casa (de 4 m x 40 m x 40 m); és un pati exterior, adossat al cantó nord del mas. Té tres cares porxades d'obra arrebossada. La base de les columnes és alta (80 cm), de secció quadrada. El fust de 40 cm de diàmetre i 1,40 m. d'alçada. Totes compten amb un estret capitell on descansa un arc de mig punt. Sobre els arcs hi ha una balustrada formant una decoració en gelosia. El mur que tanca la porxada acaba amb una decoració dentada, en forma de dents de serra fets amb maó. A escassos metres a migdia de la casa s'ubica un altre edifici que antigament devia fer la funció de residència dels masovers. Es tracta d'una casa de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, malgrat que la seva alçada és inferior a la casa principal, ja que es troba aixecada en un desnivell del terreny. La construcció és feta en parament de pedra irregular, i es troba arrebossada exteriorment amb ciment pòrtland. Aquest edifici manca de qualsevol tipus d'element ornamental. Com a elements complementaris al mas destaca l'existència de dues grans xemeneies. La primera d'elles es troba dins el recinte murat del mas i pertany al que havia estat una antiga alcoholera. Es tracta d'una xemeneia pentagonal que s'assenta sobre un petit edifici que li fa de base. Degut a que no s'ha pogut accedir a l'interior del recinte, no es pot precissar més la descripció. Una segona xemeneia està ubicada uns metres a migdia, fora del perímetre murat del mas, i corresponia a un antic pou d'aigua. És de planta quadrangular atalussada amb la base més ampla, que es va estretant a mida que s'eleva.</p> | 08213-15 | La Vall dels Horts. Mas Oliveres s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El mas Oliveres és sens dubte un dels masos més antics i més importants econòmicament del terme de Sant Fruitós de Bages. La primera referència documental apareguda referida a un mas anomenat 'Olivera' data del 1109, la següent referència documental apareix el 1295. A partir del segle XIV, i almenys fins el segle XVII, s'ha de diferenciar entre el mas Oliveres i el mas Oliver. Aquest darrer exisití almenys fins el segle XVII. Al segle XIII compta amb una part de les terres del mas Om. Al fogatge del 1497 apareix com un dels masos de la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. El 1553 com a decarant del mas Oliveres apareix un personatge anomenat Antoni Oliveres SALVADÓ (2003:292) En un llevador de rendes de l'Abadia de Sant Benet del segle XVI, es reconeix que el mas Oliver, pagava al monestir una lliura i 4 sous, quatre quarteres de forment, cinc quarteres d'ordi i civada i quatre gallines . SALVADÓ (2003:232) Al capbreu del segle XVIII, apareix referenciat com un mas pertanyent a la parròquia de Sant Genís de la vall dels Horts i novament amb el nom d'Oliveres. PLANS I MAESTRA (2003:91-105). Arquitectònicament l'edifici actual es correspon amb tota probablitat la segle XVIII, moment de gran activitat econòmica derivada de la vinya. Al segle XIX sofrí algunes transofrmacions, segurament la construcció de la torre quadrangular sobre la teulada i el porxo de la façana nord. Els propietaris actuals afirmen haver mantingut el seu aspecte original sense haver efectuat reformes. Tot sembla indicar que aquest mas fou propietat de la família Oliveres fins a la dècada del 1980, en què fou adquirit pels actuals propietaris.</p> | 41.7664300,1.8844600 | 407276 | 4624445 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79220-foto-08213-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79220-foto-08213-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79220-foto-08213-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 45. El pati porxat del mas de les Oliveres apareix amb el nº 46, i la sínia i pou del mas Oliveres amb el nº 47. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79278 | Mas els Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-els-casals | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVII-XXI | Pel que s'ha pogut observar necessita rehabilitació | <p>Mas de planta rectangular, resultat de la suma de diversos cossos afegits formant-ne una estructura comuna. L'edifici es troba aixecat al pendent d'un petit promontori, aprofitant el desnivell que ofereix el terreny. L'accés a l'edifici es realitza per tant des dels pisos superiors. Inicialment s'observa l'existència d'un cos rectangular, que podria tractar-se en principi del cos original de la casa, entorn al qual s'anaren afegint diferents àmbits adossats al voltant. Es tracta en principi d'un cos de planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Aquest nucli es troba aixecat en mur de mamposteria irregular sense arrebossar amb les cantonades reforçades amb carreus més ben disposats. Aquest nucli originari es troba aixecat aprofitant el pendent d'un petit turó que s'aixeca a ponent de la casa. Cal pensar que la façana principal s'orientava a ponent, i s'accedia directament al primer pis. Aquesta suposició queda reforçada pel fet de que la façana actualment vista -a llevant- manca de portals d'entrada, i només s'obre amb dues finestres balconeres a l'alçada del primer pis. D'altra banda, aquesta façana es troba precedida per un seguit de murs i tancats de pedra, que creen espais destinats al ramats i a les feines agrícoles i ramaderes. A ponent d'aquest cos, s'adossa un altre cos també rectangular, que roman una mica sobreelevat per damunt de l'altre, ja que és fet a la part superior del turonet. Compta amb planta baixa i golfes. La planta baixa d'aquest cos es correspon amb el primer pis del cos primitiu anteriorment descrit. Aquest cos és aixecat en mur de mamposteria irregular on es barregen fileres de maons i pedra, i es cobreix amb una coberta inclinada en direcció a ponent. L'accés actual a la casa es realitza per aquest cos, que es troba encarat a ponent. Per davant de la façana de ponent arriba un caminet, fent les funcions de façana principal. L'accés mitjançant aquesta façana permet l'entrada directa al primer pis de la casa. La façana s'obre amb un portal arquitravat, presidit per una llinda de ciment sense cap decoració ni data afegida. A la façana de migdia s'obren dues finestres rectangulars a la planta baixa, i una portella a l'alçada de les golfes. A migdia d'aquests dos cossos situats en paral·lel, s'ubica un tercer cos, també rectangular, situat en perpendicular als dos anteriors que aprofita també el desnivell del terreny. Es tracta d'un cos cobert amb una coberta inclinada en direcció a migdia, aixecat en mur de pedra fet amb un tipus de mamposteria irregular. La façana de migdia i de llevant d'aquest cos, es troba arrebossada amb ciment pòrtland sense pintar. El mas Els Casals es completa amb un seguit de coberts adossats al nord de la casa, utilitzats com a espai per guardar ramats, fets amb una estructura molt senzilla. En moltes ocasions s'aprofita la paret originària de la casa, afegint una coberta inclinada fins el terra. Es detecta a la cantonada N-O de la casa un element arquitectònic de planta circular, que bé podria tractar-se d'un pou.</p> | 08213-73 | La Vall dels Horts. Mas els Casals, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El mas Casals és sens dubte un dels masos més antics del terme de Sant Fruitós. Documentalment apareix dels del 1288 com a mas de la parròquia de Sant Genís de la Vall dels horts. SALVADÓ (2003: 136) La figura del 'Casal' com a tal, apareix sempre a la documentació com un alou amb un petit grup d'edificacions, que tenien la finalitat de servir de magatzem, on s'hi devia guardar de tot: la collita de grans, el vi, la palla, l'herba seca, llenya, etc; quan no es tenien llocs especials com les sitges. També es creu que hi deuria haver a les propietats llunyanes, on s'hi podria passar uns dies mentre es feien les feines necessàries per al conreu d'aquelles terres. Alguns d'aquests llogarrets formats per alguns petits edificis-magatzem van acabar convertits el masos, afegint el nom del propietari. Al veí terme de Sant Martí de Torruella es coneix documentalment el nom dels Casals d'Otger, convertit actualment en el mas Casals. Al cas que ens ocupa, a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts, apareix en repetides ocasions l'indret dels casals d'Ellemare, segurament l'antecedent del mas casals de Sant Fruitós. Aquest fenomen de convertir uns casals en un mas deuria produir-se pel fet esmentat de tenir en un primer moment sols uns edificis precaris per viure-hi uns dies a l'any, sols per les feines del camp, però posteriorment se cedí l'explotació de les terres a una família que hi residia sempre, o es donà a un fill segon, i s'hi construí una vivenda fixa, si bé se seguí anomenant com a casals, conservant-se fins avui. La seva estructura seria d'una o diverses naus de forma llargada segons la possibilitat d'obtenir bigues per la coberta. Al fogatge del 1497 apareix com un dels masos existents . SALVADÓ (2003:292) El 1515 es declaraven quatre focs a dita parròquia entre ells un representat per Pere Casals . El 1553 ja s'havia produït un canvi de propietat doncs es declarava la presència d'un personatge anomenat Benet Graner, que s'estava al mas Casals. SALVADÓ (2003:293) Al capbreu del segle XVIII apareix també com un dels masos de dita parròquia. PLANS I MAESTRA (2003: 91-105). Arquitectònicament es pot considerar un edifici resultat de l'aglomeració de diversos períodes, aixecat en diverses fases. Una fase més antiga correspondria als segles XVII-XVIII, amb parts molt modificades del segle XIX.</p> | 41.7654000,1.8893600 | 407682 | 4624325 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79278-foto-08213-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79278-foto-08213-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79278-foto-08213-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La negativa dels propietaris de la casa a col·laborar en la realització de l'inventari, ha impedit realitzar una descripció interior dels elements arquitectònics. D'altra banda tampoc s'ha pogut comprovar si l'interior de la casa conservava algun tipus d'estri agrícola d'interès: bótes, tines, etc. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml