Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79242 | Vestigis a la Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-a-la-vall-dels-horts | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | IX-XI | <p>En un codinar proper a les tombes de Sant Genís de la Vall dels Horts, es localitzaren tres forats circulars perforats en una roca, els qual mostren diàmetres diferents i es disposen ordenadament segons la seva mida. El més petit fa 4 cm de diàmetre x 5 cm de fondària. A continuació, a una distància de 44 cm, en segueix un altre que fa 15 cm de diàmetre i 12 cm de fons. El tercer és situat a 47 cm del segon, té un diàmetre de 46 cm atenyent 18 cm de fons. Un xic més avall, al vessant de llevant de la codina, hi ha un altre bloc de pedra, caigut per la gravetat, on podem observar un altre petit forat de secció rectangular, però de fons més reduït, de tal manera que el buidat adquireix un forma troncopiramidal. El rectangle superior fa 7,5 x 5 cm mentre que el fons se situa a 5 cm. Altrament tots quatre mostren un rebuidat ben treballat i força uniforme, que exclou lur confecció per part de la natura. AA.DD. (1984:438)</p> | 08213-37 | La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La troballa fou feta per l'historiador Albert Benet, que va atribuir dits vestigis a la mà de l'home. Respecte a la possible datació cal pensar que poden remuntar-se al període alt-medieval (ss.IX-X), o potser una mica posteriors. D'altra banda no cal descartar tampoc una datació anterior, ja que la troballa propera de teules romanes (tegulae) i ceràmica sigil·lada (sigilata) mostren que aquest indret devia estar poblat durant la baixa romanitat. AA.DD. (1994:439) La finalitat de dits forats l'atribuïa a petits dipòsits d'aigua, o bé dipòsits per la fabricació de diferents substàncies. També s'ha especulat amb la possibilitat de que fossin abeuradors per animals domèstics. També cap la possibilitat de que s'utilitzessin com a base d'algun assentament o petita construcció relacionada amb treballs agrícoles. AA.DD. (2003:438)</p> | 41.7608300,1.8839200 | 407223 | 4623824 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79242-foto-08213-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79242-foto-08213-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79242-foto-08213-37-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La troballa de dits vestigis fou feta per Albert Benet, i publicada a la Catalunya Romànica. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79308 | Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-bo-0 | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | La pressió urbanística i industrial han malmès considerablement el que podia ser el seu entorn natural, podent degradar-se encara més. Si la tendència continua, corre el perill de ser canalitzat i soterrat en la seva major part. | <p>Curs fluvial que recorre el terme de Sant Fruitós en sentit N-S. El seu naixement es produeix a la partida coneguda com 'dels Totxos' al terme municipal de Santpedor, i discorre en sentit S, entrant al terme de Sant Fruitós de Bages per la zona de Claret cap als Plans de Santa Anna. Al pas per aquest tram també pot ser conegut sota el nom de Torrent de Les Feixes, pel seu pas per les terres d'aquest mas. Des d'allà es dirigeix cap a la vila de Sant Fruitós de Bages vorejant l'actual polígon industrial de La Serreta. Des d'allà l'entrada al municipi el realitza vorejant pel seu cantó E la Sagrera de Sant Fruitós, que resta delimitada en aquesta banda pel pas de dit torrent. El pas de la sagrera a la resta de la vila de Sant Fruitós s'ha de fer per tant travessant aquest torrent per un petit pontarró. Actualment aquest tram a tocar de la sagrera es troba parcialment canalitzat per evitar crescudes. El seu pas permet regar tota la zona coneguda tradicionalment com l'Horta de Sant Fruitós, davant de la sagrera. Pocs metres més avall, al finalitzar la zona de l'Horta, al costat del mas de La Sala, dit torrent desguassa al riu d'Or, del qual passa a formar part fins a la seva confluència amb el riu Llobregat. A nivell mediambiental, cal pensar que l'aprofitament intens d'aquest torrent i de les terres de conreu veïnes per les quals passa, així com la creació d'abundants polígons industrials i la urbanització de l'espai, han desfigurat considerablement el que podia ser el seu entorn vegetatiu i faunístic natural. Malgrat tot, és al seu tram superior, a tocar dels Plans de Santa Anna i el mas les Feixes, on és conegut amb el nom de Torrent de les Feixes, on conserva la vegetació més densa, pròpia d'àmbits més humits, amb un interessant bosc de ribera, que sobresurt enmig de la planura de cereal. En aquest sentit, el seu principal interès natural radica en haver-se convertit en una zona de refugi i cria de nombroses espècies migratòries, com és el cas de les fredelugues, la daurada, l'esmerla, el milà negre, la cuereta groga, la tòrtora, etc. Els entorns del torrent, a mida que ens aproximem al nucli de Sant Fruitós, resten delimitats per comunitats arbustives determinades bàsicament per canyissars, arbustos, i alguna alber esporàdic.</p> | 08213-103 | Terme de Sant Fruitós de Bages (08242 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest torrent ha estat de vital importància en la vida econòmica del poble de Sant Fruitós, ja que cal pensar que la sagrera originària de Sant Fruitós s'ubica al junyent situat entre aquest torrent i el riu d'Or, per tant les seves aigües eren aprofitades per regar els horts propers. Aquest indret era conegut amb el nom d'Horta de Sant Fruitós. Malgrat el seu nom actual, a l'Edat Mitjana- almenys fins el segle XIII- aquest torrent fou conegut amb el nom de Torrent Mal o Torrent Malo, i així apareix sovint en la documentació als anys 1162, 1170 i 1195. A partir del 1280 ja comença a aparèixer amb el nom de 'Torrent Bo'. Així l'any 1280 l'abat Guerau reduí a Pere Bord i al seu fill bernat, els agrers que havien de donar dels espelts i fruits de l'hort i terra que tenien per Sant Benet al Torrent Bo. SALVADÓ (2003:85) El 1344 es va dictar una sentència arbitral per solucionar el conflicte que tenien Pere Vidal, d'una part, i Bonanat Terròs, sobre el Torrent Bo, que fluïa entre les seves propietats, al costat mateix de la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:87) L'existència d'aquest torrent es manté encara en la vida de l'horta de Sant Fruitós, malgrat que a la dècada del 1930 fou canalitzat al seu pas pel poble de Sant Fruitós, conduint-lo entre marges delimitats. Actualment encara és visible al seu pas per la població.</p> | 41.7506400,1.8707600 | 406114 | 4622707 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79308-foto-08213-103-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||||
| 79215 | Torre dels Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-batlle | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | <p>Casa residencial ubicada a la confluència de l'antic camí de Sant Fruitós a Santpedor, que menava al cementiri, amb la carretera de Sallent, actual C-16. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, amb un seguit de cossos adossats a les quatre façanes que amplien el cos central de la casa. Aquest cos central es troba cobert a quatre aigües, amb la presència d'una torre quadrangular central que s'alça al mig de la teulada. La resta de cossos adossats mantenen una alçada inferior a la del cos central, per tant no desvirtuen la seva planta a nivell òptic. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que envolta el conjunt i crea un espai interior que fa les funcions de pati i jardí. La façana principal es troba orientada al Nord, encarada a la carretera de Sallent C-16. La presència de vegetació no ha permès apreciar les característiques de l'entrada principal, però sí que destaquen un seguit de finestrals rectangulars que s'obren al primer i segon pis de forma molt ordenada. Els del segon pis són de menor tamany que els del primer pis. La façana de llevant manté unes característiques similars a la façana nord, però a diferència d'aquesta se li ha adossat una escalinata al davant que permet l'ascens directament al primer pis. Sota l'escalinata s'ha obert una porta auxiliar, i s'ha enrajolat l'espai format un trencadís, que cobreix un banc corregut adossat a la paret amb formes ondulades i una font adossada a la paret. Tot el conjunt de l'escalinata i els baixos, s'ha fet donant un aire modernista al conjunt. La façana de migdia s'obre amb una petita porta auxiliar a la planta baixa, i un seguit de finestrals al primer i segon pis, amb les mateixes característiques que els de la resta de façanes. La façana de ponent no s'ha pogut observar. Com s'ha explicat anteriorment, la casa compta amb un seguit de cossos adossats que amplien la superfície habitada, però desfiguren parcialment la visió neta de les façanes. Es tracta bàsicament d'un cos rectangular adossat a la cantonada S-E de la casa. És de planta baixa i primer pis, i s'obre amb una tribuna formada per un seguit de grans finestrals a l'alçada del primer pis. També compta amb un altre cos de similars característiques que s'extén al llarg de la cantonada N-E de la casa. Com a element destacable, cal mencionar l'existència de la torre. Es tracta d'un element quadrangular que sobresurt del conjunt, i es troba capçada per un petit terrat superior protegit per una balustrada que envolta el perímetre de la torre. Compta amb un seguit de quatre finestrals- un per façana- ubicats ben bé sota la balustrada. Les fotografies antigues indiquen que aquest edifici ha sofert nombroses reformes al llarg del temps. Històricament és manifesta la presència d'un antic mas anomenat 'Mas' en aquesta zona, que serví de base a la casa. Una antiga fotografia, possiblement de la dècada del 1920 permet observar la Torre tal i com és actualment amb la torre característica, però s'observa com encara manté l'antiga façana posterior del mas encarada a llevant, precedida per un cobert a la planta baixa. En aquesta fotografia s'aprecia que les façanes nord i migdia, amb els cossos adossats ja existien. Aquest testimoni gràfic permet deduir que fou amb posterioritat, segurament a finals de la dècada del 1920 quan foren enderrocats les restes de l'antic mas, i se li afegí la façana de llevant tal i com avui s'aprecia, amb l'escalinata que ascendeix i la part inferior del banc i la font d'imitació modernista. Interiorment no s'ha pogut reproduir els detalls, ja que els propietaris han denegat la seva col·laboració amb l'inventari.</p> | 08213-10 | Sant Fruitós de Bages.Torre dels Batlle, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de la Torre dels Batlles cal trobar-lo en el mas anomenat 'El Mas'. A mitjans del segle XIX, Marià Batlle anomenat 'Onofre Batlle', comprà l'antic mas i el convertí en el casal actual. Es tractava d'una casa aixecada amb finalitats residencials i de lleure. La presència d'aquest tipus de torres quadrangulars sobre la teulada ja indica el seu ús recreatiu. Fou la casa natal del missioner jesuïta Lluís Espinalt, assassinat a Bolívia. Els propietaris actuals la mantenen com a segona residència.</p> | 41.7545200,1.8674800 | 405847 | 4623141 | 1870 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 26 | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 79248 | Torre del Santmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-santmarti | <p>MORERA, J. (2005). Informe de la intervenció arqueològica a la torre de Santmartí. Campanya 2005. Ajuntament de Sant Fruitós de Bages.</p> | X-XV | Caldria eliminar les restes de construccions annexes i alliberar les estructures primigènies de la torre. | <p>Una recent excavació arqueològica duta a terme per Jordi Morera . MORERA (2005), ha permès identificar algunes de les restes del turó. Malgrat tot, s'ha tractat d'una primera fase d'excavació, on no han estat localitzades restes de la primitiva guardiola medieval, sinó de la posterior torre del telègraf. Després de la recent actuació arqueològica, sabem que les restes de la torre actual queden configurades com una construcció de planta quadrada amb els quatre murs d'igual factura i lligats entre ells. Els murs tenien una llargada de 5.6m (excepte el de septentrió, de 5.4m) i una amplada de 80cm, essent més amples a la base que a les part més altes conservades, configurant una superfície interior de 15.7m2. El mur 06 tancava l'espai per tramuntana, el 07 a sol ixent, la paret 08 a migdia i el mur 09 clausurava la torre a ponent. Consistien en murs de doble paredat de mamposteria formats per blocs de pedra de mida diferent, normalment sense escantonar, falcats entre ells amb pedra petita, i lligats amb morter de calç. Els blocs de pedra no arribaven a aconseguir un seguit de filades regulars. Val a dir que es va poder documentar que tant el parament interior com l'exterior estaven arrebossats amb calç, havent-se perdut gairebé en la seva totalitat. Pel que fa a l'excavació de l'interior, cal destacar que va estar condicionada per l'existència de la fita geodèsica. Aquest vèrtex era construït amb formigó armat, amb unes dimensions d'un metre d'amplada per més de 5m d'alçada; tot plegat formant un pilar de secció quadrangular força pesant. L'excavació arqueològica constatà que la fita es recolzava just a sobre del mur de tramuntana de la torre. Per tant, tot i que no s'ha excavat per sota el pilar, s'evidenciava que tota aquella massa de formigó no es presentava convenientment fonamentada. Per evitar possibles esllavissades, despreniments o àdhuc la caiguda del punt geodèsic militar, es va considerar convenient deixar un marge al voltant de l'estructura, d'un metre de radi, el qual quedaria en reserva. D'aquesta manera l'excavació de l'interior s'ha limitat a la meitat meridional de la torre. Les restes materials recuperades de l'excavació no feien sinó contrastar aquesta dada ja que consistien en ceràmiques vidrades, porcellana, i material orgànic tipus cuir.</p> | 08213-43 | Sant Fruitós de Bages. Turó de Santmartí (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La primera data en la qual es cita l'existència d'una guàrdia és l'any 976. Es tracta d'una venda d'una vinya ubicada a la Guardiola de Sant Fruitós. A totes les referències documentals localitzades, l'element apareix referenciat com la 'guardiola' de Sant Fruitós. Al llarg de tot el segle XI, aquest tipus d'operació es repeteix en nombroses ocasions, proporcionant, especialment durant la primera meitat d'aquest segle, abundants testimonis de la seva existència. Un total de sis pergamins, deixen constància entre el 1014 i el 1057 de l'existència d'un indret de la parròquia de Sant Fruitós, on es troba aixecada una guardiola. Les referències a la Guardiola desapareixen durant la segona meitat del segle XI i la primera meitat del segle XII, període durant el qual no s'ha pogut localitzar cap document entre els Fons de Sant Benet de Bages, en els quals s'esmenti la Guardiola. Aquesta manca de notícies no s'ha d'interpretar com una desaparició de la construcció, sinó com a producte d'una eventualitat històrica. Potser un examen més exhaustiu de la documentació donaria resultats que permetessin omplir aquest buit cronològic. Durant la segona meitat del segle XII -entre el 1153 i el 1168 - a la documentació apareix l'existència del mas Guardiola, relacionat geogràficament amb l'indret on tradicionalment es trobava la construcció militar. (Doc. 459). En cap document no s'especifica l'indret exacte de la ubicació del mas. Si aquest fou construït aprofitant l'existència de restes d'una construcció militar, o al contrari, va ser aixecat de nova planta en algun indret del turó diferent del que es trobava la torre, és una qüestió que no es pot precisar. Ara bé, sí que es pot relacionar clarament l'existència del topònim de guardiola amb la presència d'un mas que adopta el nom de la construcció. Al segle XIII pertany el darrer document localitzat dins dels Fons de sant Benet de Bages. Es tracta d'un arrendament d'una peça de terra datat el 1295, que es troba ubicada al lloc anomenat Guardiola. Al llarg del segle XIII es té constància d'un mas anomenat Guardiola a les immediacions del turó. Aquest mas no s'ha pogut identificar amb cap estructura moderna, la qual cosa fa pensar que no va tenir continuïtat en el temps, i potser restà rònec durant la Pesta Negra, desapareixent posteriorment. D'altra banda no es pot precisar l'ubicació d'aquest mas, ni saber si era a dalt de turó o als peus d'aquest. El topònim de 'Guardiola' es va mantenir fins la segona meitat del segle XVII. L'any 1601 en un dels capbreus de Sant Fruitós de Bages, es pot apreciar com encara es parla del 'loco vocato guardiola'. Posteriorment, en una data que no aconsegueix precisar, el topònim del turó canviaria pel de 'Sanmartí', cognom de la família propietària dels terrenys on es trobaria ubicada la torre. A part de tota la documentació relacionada amb la construcció medieval, al mateix puig de Guardiola es té constància de l'existència d'una segona torre. A mitjans de segle XIX, a l'indret on hi havia hagut la Guardiola es construí una nova torre, amb una funció destinada a ser el suport del nou telègraf òptic. La majoria de torres de telegrafia òptica a Catalunya es construïren entre el 1848 i el 1853, a càrrec de l'enginyer basc José María Mathé. Per tant, és entre aquestes dates que se situa la construcció de Sant Fruitós. La torre de Santmartí era la primera d'una xarxa de telègraf que comunicava Manresa amb Vic. Es connectava directament amb la torre de Puigterrà de Manresa (punt telègraf precedent) i amb la del campanar d'Artés (punt telègraf següent). Es localitzava a 318msnm, per tant, uns 10m per sobre de l'actual cota (LEN, 2004). Finalment, cal esmentar que a la dècada dels setanta de la passada centúria es construí un vèrtex geodèsic al bell mig de les construccions. Aquesta fita, aconseguida per mitjà de formigó armat, i de varis metres d'alçada per un metre quadrat de superfície aproximadament, afectà enormement les antigues edificacions.</p> | 41.7563300,1.8776700 | 406697 | 4623331 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79248-foto-08213-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79248-foto-08213-43-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | S'espera que el trasllat del vèrtex geodèsic permeti una excavació complerta del recinte. Declarat Bé d'interès cultural. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||
| 79240 | Tombes de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-sant-genis | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | V-X | Parcialment a la vista. | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu en tombes de blocs. Es tracta de dues tombes excavades a la roca, en uns blocs desplaçats i caiguts. Una d'elles es troba tombada de costat i li falten els extrems. Són de tipus 'banyera'. La seva orientació segons l'eix E-W i tenen encara l'encaix per a les lloses de coberta i amiden 185 x 40c /175 x 50cm. Es creu que són concretament de l'alta edat mitjana.</p> | 08213-35 | La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Són conegudes des del 1910 quan Fortà Solà en va publicar l'existència. Josep Barberà, del Museu Arqueològic de Barcelona, les inventariarà l'any 1960. Antoni Daura i Joan Galobart les estudiaren el 1982.</p> | 41.7605200,1.8847700 | 407293 | 4623789 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79240-foto-08213-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79240-foto-08213-35-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79247 | Tombes de l'aeròdrom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-laerodrom | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | VI-XVIII | Tan sols es conserven fragments de lloses de les tombes. | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'enterrament d'inhumació isolada del període medieval, època visigòtica (401-715) / 800-1150. se situa en una explotació agropecuària, al bell mig d'uns camps de conreu. La troballa va tenir lloc a uns camps de conreu situats a 50 m a ponent de l'hangar de l'aeròdrom. Es varen trobar dues lloses de pedra plana, a 1,60m de profunditat. Per la seva tipologia, podria tractar-se de tombes de modalitat en cista, pertanyents a una necropòlis visigòtica i altmedieval, existent al lloc.</p> | 08213-42 | Claret. Aeròdrom del Pujol Muntalà. Crta, de Sallent -N-141, km- 3,1 (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7577200,1.8655700 | 405693 | 4623499 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-3.jpg | Inexistent | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 87|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 79234 | Sínia de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-les-oliveres | XIX | Presenta abandonament | <p>Construcció circular, aixecada a base de pedra fins a l'alçada d'uns 3 metres aproximadament. L'únic accés és una entrada del portal estret, format per un arc de ½ punt d'obra. A l'interior es guarda part dels engranatges que feien funcionar la bomba que substituí l'antiga sínia. L'entramat de fusta de la coberta és interessant (coberta de paraigües sense monjo central penjat), trabat amb tirants de creu grega. És d'estil popular i l'estat de conservació és dolent. Els murs estan fets de pedra rejuntada i teula. Es va fer per a la captació d'aigua i ara està abandonada. Mides: 6 metres de diàmetre x 3 metres d'alçada.</p> | 08213-29 | La Vall dels Horts.Mas Oliveres s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>No hi ha referència documental. La seva datació és de finals del segle XIX i principis del segle XX (estris mecànics). Per al camí passava el camí de Santpedor a Sant Fruitós i Navarcles, així com també el lloc de pas de ramats.</p> | 41.7645000,1.8818700 | 407058 | 4624234 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79234-foto-08213-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79234-foto-08213-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 47 | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79244 | Serrat del Carnisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-carnisser | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | X-III aC | L'any 1989 fou parcialment destruït en utilitzar-se terres per a l'autopista. Unes possibles sitges varen quedar escapçades, sense haver-se excavat preventivament. | <p>El jaciment ocupa un lloc clau dins el Pla de Bages, ja que domina el marge dret del riu Llobregat, poc abans d'arribar a Viladordis per una banda, mentre que per l'altra limita una àmplia plana molt òptima per al conreu. No es coneixen estructures, només unes possibles sitges que no han estat excavades; fins i tot algunes foren destruïdes. El material que permeté identificar l'assentament ibèric és molt esmicolat però ben evident. No hi ha peces significatives, si bé es pot dir que predominen els vasos oxidats per sobre dels grisos. N'hi ha també algun de decorat amb cordons aplicats.</p> | 08213-39 | Camí de Viladordis | <p>Qui primer va tenir coneixement de l'existència d'aquest jaciment fou un afeccionat, Llorenç Villuendas. L'any 1985, Josep M. Defaus i Eduard Sánchez, que per encàrrec del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya prospeccionaren la zona on s'havia de construir l'autopista que comunica avui Terrassa amb Manresa, van estudiar-lo i el donaren a conèixer. Si bé en principi no es tenia pas previst que quedés directament afectat per les obres, l'any 1989 fou parcialment destruït en utilitzar-se terres per a l'autopista.</p> | 41.7304700,1.8679000 | 405847 | 4620471 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 79246 | Serrat de la Carrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-carrera | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | IIIaC-VdC | Superficial | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació sense estructures conservades ubicat al cim d'un serrat on actualment es troba una zona de desguàs i equipaments industrials. S'ha localitzat ceràmica en superfície del tipus dòlia i campaniana, i restes d'un hàbitat d'època ibero-romana.</p> | 08213-41 | Camí de Viladordis. P.K. 29,300-29,500 de l'autopista A-18 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Localitzat l'any 1980.</p> | 41.7394800,1.8661700 | 405716 | 4621473 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 79245 | Santa Maria Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-claret | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | <p>Aquesta antiga parròquia de Sant Fruitós, que comptà amb una sagrera i vila als voltants, anà perdent importància, i a partir del segle XVII es veié absorbida i oblidada per la veïna església de Santa Anna, que fou aixecada a tramuntana de l'antiga de Santa Maria, anul·lant-la visualment. Actualment l'església de Santa Maria de Claret es tracta d'una construcció romànica, aixecada segurament al segle XII, sobre les restes d'una altra església més antiga, possiblement pre-romànica. L'edifici consta d'una nau rectangular, que s'eixampla a mesura que s'acosta a l'absis, el qual s'obre a llevant de forma semicircular. La nau principal es cobreix amb una volta de canó força estreta, i l'absis es cobreix amb una volta de quart d'esfera. Al centre de la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt fet amb petites dovelles. L'aparell de l'església és format per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars disposats de forma molt ordenada creant un parament llis interior i exteriorment. Tant els murs de la nau com els de l'absis, fins la reforma del 1979 eren sobrealçats, procedint després de la restauració a rebaixar-los. A l'extrem inicial del mur de migdia s'aixeca un massís campanar de torre de planta quadrangular. Aquesta torre fou adossada a la nau de l'església posteriorment i és feta amb carreus de pedra quadrats de proporcions bastant més grans que els del temple. Aquest campanar es cobreix amb una teulada de quatre vessants, i sobre a la part superior amb dues espitlleres. A la part superior, sota la teulada, s'obren vuit obertures rectangulars que no s'abessonen. Al mur de migdia de l'església hi ha oberta una porta emmarcada per grosses dovelles. Aquest portal permet l'accés a l'interior del recinte, i malgrat ocupar l'espai de la porta original, l'actual fou afegida posteriorment, segurament durant alguna reforma duta a terme al segle XVII. Al cantó esquerre de la porta, a tocar de les dovelles s'ubica una finestra de doble esqueixada, rematada a la part superior per un arc apuntat fet amb petites dovelles, actualment molt malmeses. Abans de la restauració encara s'hi podia trobar prop de la finestra primitiva, un altre finestral rectangular que desaparegué en rebaixar els murs de la nau. D'altra banda, cal tenir en compte que al construir el campanar, s'escapçà una altra finestra oberta en aquest mur, de la qual només es conserva la part superior. El mur frontal de ponent, conserva una porta tapiada, coetània a la construcció del temple, i a la part superior hi ha una finestra cruciforme molt deformada. El mur que tanca la nau pel cantó i de tramuntana no és visible , ja que es troba adossada l'església de Santa Anna, la qual es comunica amb l'església de Santa Maria mitjançant una porta oberta modernament al final de la nau. Interiorment, durant la restauració fou eliminat l'arrebossat interior que cobria el parament. L'arc d'obertura de l'absis és de mig punt adovellat, i és precedit per un ressalt que fa la degradació amb la nau. En observar el temple exteriorment, hom no es pot imaginar una volta tan estreta, que s'explica en part per la gruixària dels murs i la llargada de la nau.</p> | 08213-40 | Claret. Parròquia de Santa Maria de Claret. s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El lloc de Claret apareix citat ja al 1037, però de l'església de Santa Maria de Claret tenim notícia de la seva existència el 1086, quan s'esmenta com una afrontació d'uns béns situats a Sant Jaume d'Olzinelles. Si tardana és l'aparició d'aquesta església també ho és la del terme de Claret, que no apareix fins el 1079 quan es fa referència a una via que va fins Claret. Les notícies més interessants apareixen al segle XII. L'any 1130 es fa una donació d'un alou situat a Claret, les cases del qual es troben dins la sagrera que l'envolta. BENET (1985:208) Efectivament entorn de l'església es formà una sagrera, documentada ja el 1130, que després es convertí en vila fortificada. La funció parroquial l'adquirí abans del 1154, quan apareix com a parròquia de Claret. AA.DD. (1984:441) A finals del segle XII es fa donació de l'església de Santa Maria de Claret a Sant Benet de Bages. Això es fa amb dos documents. El primer de 1182, Bertran, amb consentiment del seu germà Pere, dóna al monestir de Sant Benet de Bages i a Ponç, abat, la part que tenia a la vila de Claret i a l'església de dita vila. L'altre, dos any més tard, és la donació que fa el germà esmentat, aquí anomenat Pere de Claret, també a Sant Benet de Bages del seu honor a la vila, amb l'església de Santa Maria, que els seus avantpassats havien fundat. Mentre, l'abat de Sant Benet, acceptava el dit Pere com a monjo. BENET (1985:208) Amb aquestes dues donacions Sant Benet esdevenia propietari de l'església i la sagrera de Santa Maria de Claret. La cronologia de la donació, fa pensar a Benet, que la fundació de l'església fou privada i s'hauria dut a terme vora el 1037. BENET (1985:208) Un altre aspecte interessant del document són les afrontacions de l'església. A sol ixent amb l'alou de Sant Benet al lloc anomenat Pozol, i amb el camí públic de migdia i amb la parròquia de Sant Fruitós. A ponent amb l'alou de Santa Maria de l'Estany i amb la vila de Santpedor, i a tramuntana amb el terme de Santpedor i Sallent. Aquesta mateixos termes deurien ser els de l'església de Santa Anna, fundada al segle XVIII a tocar de la de Santa Maria, i que en ser administrada per gent de Santpedor i ser patrona de Santpedor, degué portar, en refer-se el límits arran de la creació dels municipis actuals a partir del 1833, a una rectificació d'una manera salomònica, fent passar la línia de divisió pel mig, de tal manera que l'església de Santa Maria restava dins del terme de Sant Fruitós, i la de Santa Anna al de Santpedor. Depenent de la parròquia de Santa Maria de Claret, restava la desapareguda capella de Sant Salvador de Claret. La possessió de les funcions parroquials no fou pacífica, ja que s'hagué de lluitar contra la intromissió episcopal; així el 1281 un representant del monestir hagué d'apel·lar a la seu apostòlica contra una sentència del vicari general de Vic sobre el dret de patronatge que tenia el monestir a Santa Maria de Claret. És possible que la sentència li fos desfavorable, ja que la segle XVIII depenia de la Seu de Manresa, i a l'arxiu de Sant Benet no es troba cap provisió de la rectoria. AA.DD. (2003:442) La funció parroquial la mantingué fins al segle XV, i al segle XVI fou unida a Santa Maria de Joncadella, com a sufragània, però mantenint el cementiri i les fonts baptismals fins el 1724. Entre els anys 1762 i 1769 es construí la veïna església de Santa Anna adossada a Santa Maria, tot traslladant el seu culte de l'antiga església de Sant Salvador de Claret, situada més a migdia. La gran església de Santa Anna, féu que la devoció dels santpedorencs s'inclinés cap a ella, deixant abandonada l'església de Santa Maria. Un capbreu del segle XVIII declarava encara l'existència de tres cases depenents de Claret, eren els masos de Can Feixes, el mas Torra i el mas Martí . PLANS I MAESTRA ( 2003: 125) A partir del 1979 s'inicià la restauració de l'església de Santa Maria que li retornà la fesonomia perduda per algunes reformes, recuperant el prestigi antic.</p> | 41.7764200,1.8607500 | 405320 | 4625580 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1930 s'arranjà el paviment del temple i es descobriren els vestigis d'una construcció subterrània que es considerà la cripta de l'església romànica. L'any 1982 els Amics de l'Art Romànic realitzaren una excavació que netejà i posà al descobert aquelles restes. Arqueològicament correspon a una petita construcció d'època pre-romànica, que es troba sota la nau romànica i que manté la mateixa orientació. L'absis descobert és semicircular i presenta una finestreta de doble esqueixada. L'alçada conservada de les parets és de només 1,50 m. El paredat és realitzat amb carreus de mida petita col·locats amb poca cura. No se sap quina fou la funcionalitat d'aquesta construcció. Hi ha qui la considera una església pre-romànica i qui, en canvi, no descarta la possibilitat que sigui una cripta, com ja es pensà quan es localitzà per primera vegada. Val a dir que durant l'excavació es trobà ceràmica, vidre, un fust de columna i el tenant d'un altar, col·locat al centre de l'absis. DAURA, GALOBART, PIÑERO (1985: 269) | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 79223 | Sant Sebastià de les Brucardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-de-les-brucardes | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI-XVIII | <p>Capella del mas d'una sola nau, amb absis semicircular a la capçalera. No es tracta d'un absis continu, sinó que el mur resulta interromput fent un petit escaire, sortint l'absis uns centímetres més a l'interior del mur. És aixecada amb murs de mamposteria irregular en pedra, reforçat amb totxana. La coberta és de volta de totxo a l'interior i a doble vessant amb teula a l'exterior, amb un portal d'entrada de ½ punt adovellat. L'edifici manca de decoració escultòrica exterior. L'aparell és irregular, unit amb ciment pòrtland, i l'estructura i aparença li dóna un aire romànic, malgrat ser més moderna. L'interior es troba enguixat, i destaca l'existència d'una figura de Sant Sebastià també de moderna factura. La última restauració fou feta l'any 2005.</p> | 08213-18 | Montpeità.Mas les Brucardes s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència d'un mas anomenat 'Brocard'no es constata fins el 1148, amb el nom de 'Casal Brocard' . SALVADÓ (2003:237). Malgrat la constatació documental al llarg dels segles de la presència d'aquest mas, no es té notícia de la capella. Segurament la seva construcció degué ser iniciada entorn al segles XV -XVI. Es degué tractar d'un tipus de capella privada lligada al culte personal de la família Brucart resident al mas. En el llibret guardat al mas, consta que el 18 de 1754 l'ermita fou renovada. Durant el transcurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), l'església fou cremada juntament amb la imatge del Sant Patró que la presidia -Sant Sebastià-. L'any 2005 fou restaurada pels propietaris del mas Les Brucardes.</p> | 41.7390400,1.8834700 | 407154 | 4621405 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79223-foto-08213-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79223-foto-08213-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79223-foto-08213-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 29 | 98|116|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79253 | Sant Onofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-onofre | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984) Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats.</p> | XII-XIV | No s'ha excavat | <p>L'indret que dóna lloc a Sant Onofre està situat dalt d'un turonet o puig i envoltat de camps de cultiu i de boscos de pins, a les afores de la urbanització de les Brocardes. Un cop arribats, i al costat de la torre d'electricitat, es veu una petita elevació coberta per vegetació i arbusts i colmatada per gran quantitat de pedres i enderroc en general, que indiquen l'existència d'alguna estructura enterrada. Arran d'un primer estudi ocular de la superfície es pot veure un tram de paret mig soterrada i formada per filades regulars de pedres desbastades i disposades en aparell a trencajunt. La resta de la possible estructura es troba massa enterrada per intentar esbrinar de què es tracta. En l'extrem de llevant, i situada uns metres enllà, hi ha dues estructures més que l'acompanyen: es tracta de les restes d'una barraca de vinya (o cabana de pastor) i d'un munt de terra colmatat per pedres i terres compactades durant anys i que segurament provenen d'alguna acció d'enderrocament precedent. Així doncs, el que sí que està clar és que en aquell indret hi són enterrades les restes d'alguna edificació antiga, ja sigui l'anomenada capella de Sant Onofre o alguna construcció que hi estigués relacionada. En l'obriment d'una rasa en l'indret es va poder veure el citat tram de mur de 1,50m de llargada i 0,70m d'alçada, compost per tres filades horitzontals de blocs de pedra, de mides mitjanes i ben escairats; aquesta tipologia constructiva podria ben bé correspondre a època romànica, a mode d'hipòtesi inicial, i potser foren les restes de l'església de Sant Onofre.</p> | 08213-48 | Montpeità. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'església dita de Sant Onofre es trobava dins l'antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona de Camp de Bages, al lloc anomenat Montpeità. El lloc de Montpeità és documentat a partir del 940 amb diverses grafies i l'església en qüestió no consta documentalment fins el segle XIV, però les poques restes que es poden veure fan creure que pot ser anterior: primerament pel fet de trobar-se al sector oriental de l'actual terme de Sant Fruitós de Bages, que és inclòs en l'antiga parròquia de Sant Benet de Bages, i després perquè en aquesta parròquia existia una vila fortificada nomenada vila de Sant Benet. L'única pista per ubicar aquesta vila és una notícia documental que afirma que es trobava 'al Pujol'. Cal recordar que les restes de Sant Onofre es troben al puig de Sant Onofre, i al seu entorn hi han restes d'un possible hàbitat: ceràmica, molins etc. Així que a tall d'hipòtesi, existeix la possibilitat de que l'església de Sant Onofre fos l'església de la vila de Sant Benet, i que exercia funcions parroquials.</p> | 41.7426200,1.8908700 | 407775 | 4621795 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79253-foto-08213-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79253-foto-08213-48-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79222 | Sant Jaume d'Olzinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-dolzinelles | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XII | <p>Es tracta d'una església d'estil romànic bastida el segle XII (1ªmeitat), amb les parets llises i desproveïdes d'ornamentacions. La seva simplicitat i monotonia només són trencades per un finestral obert al centre i que presenta les característiques pròpies de l'època: doble esqueixada i acabat amb un arc de mig punt adovellat. La seva planta mostra un edifici molt simple, format per una nau i un absis semicircular al cantó de llevant. La nau està coberta amb volta de canó i l'absis amb volta d'un quart d'esfera. Un simple ressalt interposat entre aquests dos cossos fa la gradació i obre definitivament l'absis. La porta actual d'accés és d'època moderna i se situa al mur de migjorn, però ocupant el mateix lloc que havia ocupat el portal primitiu. D'aquell encara persisteix un tret característic com és l'arc de mig punt adovellat present en el seu acabament. Per últim, a la part superior i a la banda dreta de la porta hi ha una obertura rectangular moderna. El mur de ponent és coronat per un campanar que s'aixeca mitjançant una paret de dues obertures, sense encaixar amb l'estructura del temple. Al mateix mur i sota el campanar hi ha una finestra quadrada que se suma a les reformes de què fou objecte l'edifici. Aquest mur s'uneix al mas que li fa costat per mitjà d'una arcada sobre la qual reposa un cos d'edifici modern. A més dels afegitons descrits, hom desfigurà aquesta església sobrealçant els murs de la nau, reestructurant el mur de ponent i enguixant els paraments interiors, on també va construir-hi un petit cor. A l'inici del mur de tramuntana encara es conserva, a manera de sagristia o capella, la capçalera o santuari pre-romànic del temple anterior. Es tracta d'un petit edifici de planta rectangular, cobert interiorment amb volta de pedra i revestit exteriorment amb una teulada de doble vessant. A l'interior, la coberta presenta una estructura irregular, puix que ha estat feta amb lloses disposades unes damunt les altres. A la part superior i desplaçada un xic del centre hi ha una finestra monolítica d'una sola esqueixada, amb una obertura allargada i d'angles arrodonits. L'aparell és fet amb blocs de pedra desbastats a cops de martell i de mides diferents, que es disposen irregularment, sense formar filades. Encara que aquesta edificació es presenti com una construcció pre-romànica, hi ha certs dubtes al respecte. La construcció sembla que s'adapti a l'edifici romànic com ho demostren els punts de juntura entre ambdues. Aquest fet fa pensar en una possible refecció posterior a partir d'elements originals enderrocats sobre els fonaments subsistents que donen la planta actual . L'absis pre-romànic ha estat remodelat i l'estructura actual no es correspon exactament amb la primitiva.</p> | 08213-17 | Olzinelles. Mas Olzinelles s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta església era situada dins l'antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona del Camp de Bages i al lloc d'Olzinelles. El lloc d'Olzinelles apareix documentat a partir de l'any 978, en una butlla del papa Benet VII al bisbe de Vic, Froia, quan en una delimitació del terme de la ciutat de Manresa apareix el nom d'Alsinelles. L'any 1022, en l'acta de consagració de Santa Maria de Manresa, es torna a dir que el seu terme va per Ulzinellas fins al riu Llobregat. Olzinelles era un predi on el segle X s'aixecà una església pre-romànica, de la qual, en renovar-se l'edifici del segle XII, només ha restat la capçalera, en part remodelada. L'església no és esmentada fins l'any 1086, quan Bernat Bernat empenyorà a Folc Amalric, a la seva muller Bonadona i al fill, Berenguer Folc, l'alou que tenia al territori de Sant Jaume d'Olzinelles, excepte el que ja havia donat al monestir de Santa Maria de l'Estany, amb la condició que podia redimir l'empenyorament quan volgués. Aquest era compost per la meitat de l'església, la sagrera i terres i vinyes. Tot i que en aquest moment no dóna detalls de l'alou, aquest era compost per la meitat de l'església, la sagrera, la terra i les vinyes. Com que l'emponyorament no es redimia, el 1121 la vídua de Berenguer Folc, Ermengarda, i el seu fill, Bernat, donaren al monestir de Sant Benet de Bages, la meitat de l'església de Sant Jaume d'Olzinelles, les terres i la sagrera. Però al mateix temps, al moment de la seva mort, Bernat, va fer donació a la canònica de l'Estany, a més de la meitat que ja havia donat, l'altra meitat. Per aquest cas, calgué l'arbitri del prior de Sant Pere de Casserres, el qual concedí l'altra meitat a l'Estany. Així, a l'acta de consagració de Santa Maria de l'Estany, de l'any 1133, Sant jaume d'Olzinelles figurava com a propietat d'aquest monestir. L'abat de l'Estany, per tal de completar el seu domini de la parròquia, el 1420 comprà, a carta de gràcia, al rei Alfons IV la quadra d'Olzinelles en franc alou de 300 florins. El domini de la canònica de l'Estany sobre la parròquia va arribar fins l'any 1592 quan passà a domini episcopal. L'any 1685 tenia com a sufragània l'antiga parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. Ambdues parròquies eren assistides per un sol rector que no residia en cap de les dues, potser per manca de rectoria. La seva funció com a parròquia la conservà fins el 1903, quan es traslladà aquesta funció al nou temple aixecat a la colònia del Pont de Cabrianes. En aquells moments, Sant Jaume d'Olzinelles restava molt apartat del nucli principal d'habitants que era la colònia, i era dificultós assistir als oficis, essent més pràctic aixecar un nou edifici prop de la població.</p> | 41.7739700,1.8971700 | 408343 | 4625269 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79222-foto-08213-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79222-foto-08213-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79222-foto-08213-17-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 28 | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79235 | Sant Jaume del Pont de Cabrianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-del-pont-de-cabrianes | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, J. (1994). 'Les fàbriques de Sant Fruitós de Bages (1 i 2)' a Fàbriques i empreses. 10 anys de reportatges a Regió 7. 1984-1994. Pàg.170-171. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | <p>Edifici religiós de planta rectangular i una sola nau que es cobreix amb teulada a dos vessants. L'absis, semicircular, sobresurt a ponent de l'edifici, és de menor alçada, coberta inclinada i sense cap obertura exterior. L'església està orientada en sentit est- oest, però de forma invertida, mantenint l'entrada principal a orient i l'absis a ponent. Arquitectònicament fou aixecada d'un sol bloc, utilitzant pedra tallada en carreus de diferents mides, disposats de forma força regular i units amb ciment pòrtland. La façana principal, orientada a llevant, s'obre amb un portal al qual s'accedeix mitjançant dos graons, i és rematat a la part superior per un arc de mig punt format per un seguit d'arquivoltes exteriors, que recauen sobre una cornisa, i dos brancals laterals. Adossades als brancals hi ha dues columnes formades per una base, un fust llis i un capitell amb volutes jòniques i decoració vegetal. Aquesta columna es recolza sobre un sòcol de ciment que recorre tota la façana. El timpà del portal és completament llis i mancat de decoració. Sobre el portal hi ha un gran rosetó, de mides lleugerament desproporcionades. Per sobre d'aquest rosetó hi ha un fris, que sobresurt del plom de la façana, està format per arcuacions cegues, a imitació d'arcs lombards, que de forma inclinada segueixen la línia de la teulada, però en un nivell bastant inferior. Es tracta d'una composició de façana, que podríem qualificar de neoromànica. A la cantonada S-E de l'església s'ubica un campanar rectangular, en part integrat dins l'estructura de l'edifici, i sobresortint només un tram de la línia de façana de migdia. És cobert a quatre aigües; a la part superior hi ha quatre obertures rectangulars -una per façana- rematades per un arc de mig punt, és on hi ha ubicades les campanes. A migdia de l'església trobem adossat l'edifici de la rectoria, formant un sol bloc amb l'església. La rectoria és d'alçada inferior al de l'església, permetent observar a la façana de migdia de l'església una filera de finestrals, ubicada ben bé sota la teulada de l'església, que conformen un seguit de tres blocs de finestrals formats per tres finestres cadascun. Es tracta d'obertures rectangulars, rematades a la part superior per un arc de mig punt, i que semblen donar accés a un corredor interior de l'església a manera de trifori. La rectoria manté la mateixa la mateixa llargada i la mateixa orientació de l'església, la qual cosa dóna a entendre, que possiblement foren aixecats tots dos edificis en un sol moment. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, cobert a dues aigües, d'una alçada inferior a l'església. També ha estat aixecat amb parament de pedra disposat de forma força regular. Compta amb planta baixa i primer pis. Com a cos annex, aquesta rectoria compta amb un cobert de planta baixa adossat seguint la línia de la façana de migdia i la de ponent, que es cobreix amb coberta inclinada i manca d'obertures, a excepció de la porta d'entrada a la façana de llevant. Segurament exercia les funcions de magatzem. La façana principal de la rectoria es troba orientada a llevant, a continuació de la façana de l'església, i en aquest cas el parament es troba arrebossat. Compta amb un portal d'entrada a la planta baixa. Es tracta d'un portal de gran proporcions rematat a la part superior per una llinda monolítica de ciment, i protegit exteriorment per dues grans portes de fusta. S'acompanya al cantó de migdia d'una finestra rectangular enreixada, i de dues finestres balconeres a l'alçada del primer pis. La façana de migdia s'obre amb un seguit de balcons i finestres balconeres a l'alçada del primer pis, restant sobre el cobert de planta baixa. Interiorment l'església es troba enguixada, essent coberta per una volta de canó la nau principal i per volta d'aresta l'espai de l'absis. Destaca la presència d'un altar a la capçalera amb la figura de Sant Jaume.</p> | 08213-30 | Olzinelles.Crta. BV-4512 km. 1,2 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens de la capella es troben lligats a l'existència del proper mas Bertran, propietat d'una família pagesa ennoblida des d'almenys el segle XVIII. A finals del segle XIX es va formar un nucli al seu voltant degut a la construcció d'una fàbrica tèxtil prop de l'indret. Aquesta va fer créixer el petit nucli de l'església i els habitatges pels obrers prop del mas. L'església fou construïda a l'últim terç del segle XIX, responent a les necessitats de la població assentada recentment arrel de la fàbrica tèxtil que s'hi havia construït. La finca era de la família Bertran. L'església va reemplaçar a la parroquial de Sant Jaume d'Olzinelles, en plena decadència. És per aquest motiu que va obtenir el títol de parroquial. Des que el nucli del Pont de Cabrianes es va abandonar (1960-1970), l'església no té culte continuat. L'any 1974 es va abandonar definitivament passant a dependre de l'església parroquial de Sant Fruitós de Bages. Actualment al nucli d'Olzinelles només hi viuen unes quatre famílies. L'església només s'obre el dia de Sant Jaume (25 de juliol) en que es fa una missa i una reunió de la gent que havia viscut a l'antiga colònia.</p> | 41.7718300,1.9032300 | 408844 | 4625025 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79235-foto-08213-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79235-foto-08213-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79235-foto-08213-30-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 48 | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79236 | Sant Iscle i Santa Victòria de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-iscle-i-santa-victoria-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ.(1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XI | L'església fou objecte de consolidació i restauració durant el Pla Especial de Millora del sector de 1987 | <p>La capella actual és obra del segle XII, assentada sobre el que devia ser una antiga església pre-romànica. Les obres de consolidació que es realitzaren l'any 1999 permeteren descobrir que l'absis i el campanar de l'actual església, s'aixecaven sobre l'antiga capçalera quadrangular pre-romànica datable a finals del segle IX o principis del segle X. L'edifici actual s'aixeca sobre una petita elevació del terreny, i és format per una nau de planta rectangular coberta amb una volta lleugerament apuntada, i capçada vers llevant amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. Destaca la presència d'una petita capella quadrangular adossada a migdia de l'edifici, a tocar del campanar, afegida posteriorment a l'edifici. La orientació de l'església és E-O. L'aparell constructiu de l'església és fet a base de carreus de pedra quadrangulars i rectangulars, molt ben tallats i disposats de forma ordenada, creant un parament llis tant a l'exterior com a l'interior, malgrat que a la zona de la capçalera i sota el campanar s'observen fileres molt més irregulars procedents del parament més antic pre-romànic. L'accés a l'edifici es realitza a través d'un antic portal adovellat formant un arc de mig punt, ubicat al mur nord de l'església. Es tracta d'un portal de factura més recent que l'església, datat el 1912, . L'accés a l'interior es realitza a través del mur nord, ja que és el que dóna a l'interior de la sagrera de Sant Iscle, i per altra banda, cal tenir present que el mur de ponent de l'església es troba adossat al veí mas de Sant Iscle, compartint paret. Segons informació oral procedent dels propietaris del mas Sant Iscle, antigament hi havia hagut una porta de comunicació directa interior entre la casa i l'església, però fou finalment tapiada. Davant de la porta d'accés a l'església s'ubica un petit espai enjardinat, que conserva algunes lloses i creus, que indiquen la presència d'enterraments de membres de la família Canals -antics propietaris del mas Sant Iscle-. Com a elements destacats del conjunt de l'església destaca l'existència d'una finestra de doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt adovellat, ubicada al centre de l'absis, i que permet l'il·luminació interior. També destaca la presència d'un campanar de planta quadrangular, que s'aixeca proper a l'absis, al cantó de migdia, a tocar del desnivell del terreny. A la base d'aquest campanar es conserven fileres de carreus més antics. Com a ornamentació, aquest campanar compta amb un seguit d'arcuacions d'estil llombard, recolzades sobre estretes lesenes. Aquest tipus d'ornamentació pròpia del primer romànic, indica que aquest tram del campanar cal datar-lo a mitjans del segle XI, o bé a tot estirar, a principis del segle XII. L'interior de l'església fou posteriorment arrebossat i pintat en color blanc. Aquest arrebossat fou eliminat durant la reforma del 1999 , deixant la pedra vista. A nivell d'ornamentació interior no hi cap element destacable, presidint l'altar una figura de Sant Iscle de guix de recent aportació.</p> | 08213-31 | Sant Iscle de Bages. Mas Sant Iscle, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>De totes les esglésies del terme de la ciutat de Manresa, la de Sant Iscle és la primera que apareix amb l'advocació a la documentació. L'any 950 consta una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). Aquesta església apareix esmentada com a dependent de la canònica de Santa Maria de Manresa en la restitució de l'acta de dotació antiga de l'església Manresana feta entre el 914 i el 947. També consta a la restitució de l'acta de dotació de Santa Maria de Manresa el 1020, per la qual cosa es creu que l'església ja existia a principis del segle X. Cal pensar que segurament no fou derruïda durant l'incursió sarraïna del 999. BENET (1985: 196). Del segle XI tenim diverses referències documentals sobre l'església, el lloc i els propietaris de Sant Iscle. Al 1035 apareix un sagrer o sagrera entorn a Sant Iscle, cal pensar que l'església ja estava consagrada, i al seu entorn s'agrupaven algunes cases. L'any 1066 la sagrera ja rep el nom de Vil·la, senyal de que el nombre de cases i habitants era ja important. I l'any 1066 l'església és citada com a parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria. BENET (1985: 196). El 1065 en la venda d'un alou situat a la parròquia de Sant Fruitós, feta per Ermengol, fill de Guillem, a favor de Guisand de Lluçà i Adalgarda, es diu que termeneja: a l'est amb el riu Sant Fruitós, al sud amb l'alou de Bovet, a l'oest amb el coll de Manresa, i al nord amb l'església de Sant Iscle. SALVADÓ (2003:584) En aquesta parròquia, el monestir de Sant Benet de Bages també hi tingué propietats; al testament del vicari de Manresa, Bernat Guifred de Balsareny, fet al 1045, figurava la deixa del monestir de la meitat de l'alou que tenia a Manresa de Sant Iscle de Cardener. I al testament de Bernat fet el gener del 1085 hi figurava la donació al monestir d'un alou que tenia a Sant Iscle de Bages. BENET (1985: 195). L'any 1202 el cavaller Ramon de Manresa donà a Sant Fruitós de Bages el mas de Pere Poc, de la parròquia de Sant Fruitós, que tenia i posseïa en franc alou, la propietat termenejava a ponent amb el camí que anava del coll de Manresa a Sant Iscle, i al nord amb el Coll de Sant Iscle i amb el camí que anomenaven Torsselera. El nom de l'església havia servit per donar nom a un coll, lloc de pas entre pobles. SALVADÓ (2003:584) El lloc pertanyia a la família dels veguers de Manresa, emparentada amb els senyors de Balsareny, si bé l'església pertanyia als pabordes i canonges de Santa Maria de Manresa (la Seu). L'any 1252, essent veguers de Manresa la família Guàrdia, cediren la possessió de la vila de Sant Iscle de Bages a l'ordre religiosa de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que conservà la senyoria fins el segle XIX. L'any 1336 comptava amb un rector anomenat Bonanat Sala. SALVADÓ (2003:585) Es desconeix quin tipus de domini exercia l'ordre de l'Hospital sobre Sant Iscle, i si aquest era només civil o també eclesiàstic . El 1685, en la visita del bisbe Pasqual, es va fer l'observació que era del batlle de Manresa, que valia 45 lliures i la resta 'la té el capítol de Manresa'. AA.DD.(1984:406) Amb tota probabilitat, la importància de la vila de Sant Fruitós, anà absorbint la de Sant Iscle, que acabà desapareixent i restà reduïda a la presència de dos o tres masos al voltant. Actualment l'església parroquial depèn de la de Santpedor, i com a edifici ha quedat annexionat al mas Sant Iscle, ubicat a tocar de l'església. L'edifici ha estat reformat diverses vegades, però no se l'ha modificat substancialment. El campanar va ser reformat el 1916 sobre un pis romànic. L'any 1999 fou objecte d'una restauració, consolidació que afectà essencialment al campanar i als interiors de l'església.</p> | 41.7584700,1.8440600 | 403906 | 4623606 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79236-foto-08213-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79236-foto-08213-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79236-foto-08213-31-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment, no té funcions parroquials però està oberta al culte. Els encarregats de la seva custòdia són els propietaris del veí mas de Sant Iscle. A nivell administratiu depèn de la parròquia de Sant Pere Màrtir de Manresa. Als anys seixanta la construcció de l'urbanització de Pineda de Bages, modificà i urbanitzà l'entorn. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 51 | 92|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 79226 | Sant Genís de la Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-la-vall-dels-horts | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | XI-XVII | Només resten fragments de mur dempeus | <p>Actualment l'estat de l'església és de completa ruïna. No és pas possible amb les restes que queden poder reconstruir la seva aparença originària. Actualment la visió del conjunt permet observar les restes d'un edifici de petites dimensions, de possible planta rectangular, sense capçalera exterior. La orientació de l'edifici és fa E-O. L'aparell constructiu és a base de carreus de pedra quadrangulars i rectangulars disposats en fileres força ordenades. Segons informació oral procedent de persones que havien conegut la capella en millor estat, els murs interiors presentaven quatre rebuidats a manera de capelles, situades a cada costat. Hom no recorda on era la porta ni les finestres que tenia, així com tampoc el tipus de cobertura que tenia l'edifici.</p> | 08213-21 | La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El paratge de Sant Genís es troba format per terres drenades per dos torrents, el que baixa per davant del mas de les Oliveres i el que baixa per Olzinelles. Aquesta zona fou coneguda originàriament com el 'Pozol' o 'Podol', tal i com apareix a la documentació des del 972 i al llarg de tot el segle XI, però l'aparició de l'església de Sant Genís, li canvià el nom. Més tard s'afegirà el d'Horts, fusionant-se a finals del segle XI en Sant Genís de la Vall dels Horts. BENET (1985:204) L'església apareix esmentada el 1046. La funció parroquial apareix el 1063, així com també el 1077 i el 1079. El problema és saber a qui pertanyia dita església, ja que no apareix en la relació d'esglésies que pertanyien a Sant Benet. En cap de les llistes parroquials, ni les anteriors al 1154, 1361 o 1438, no fan referència a Sant Genís; però, en canvi, el 1280 es féu un capbreu de parroquians d'aquesta parròquia. El mateix any l'encapçalament d'un document afirma que l'església era proveïda pel sagristà de Santa Maria de Ripoll, la qual cosa fa pensar que tenia relació directa amb dit monestir BENET (1985:204) . Cercant documentació posterior al segle XI, trobem la confirmació de la vinculació de Sant Genís amb el monestir de Ripoll quan el 1228 s'afirma que les sagreres de Sant Genís estaven en un alou de Santa Maria de Ripoll. BENET (1985:205). Les primeres dades de propietat dependents de Ripoll comencen a detectar-se a partir del 1023 al lloc del Pozol, però no es pot saber quan li pervingué la propietat, ni si el monestir de Sant Benet també hi tenia béns. Els termes parroquials crearen conflictes amb la veïna parròquia de Sant Fruitós de Bages, i finiren el 1222 quan hom concordà els límits concrets i s'hi plantaren fites. L'església tenia cementiri documentat el 1080 en unes terres al costat de l'església. Al seu voltant es desenvolupà una sagrera i un nucli de població, que segurament desaparegué entorn el selge XII-XIII. L'any 1205 se l'anomenava vila. Es coneix que aquest nucli comptava amb forces cases que s'agrupaven formant un carrer que es troba documentat l'any 1228. La Pesta Negra del 1348 degué ser la causa de la seva desaparició, car el 1365 només tenia dues cases, i el 1378 una. SANCHEZ (1990:40) La funció parroquial la perdé abans del 1685, quan ja era sufragària de Sant Jaume d'Olzinelles. De bon principi degué tenir només un altar, ja que l 1063 es jurà un testament en aquesta església i es feu sobre l'altar de Sant Genís, quan sempre que es pot, es fa sobre un altar secundari. AA.DD. (1984:439) Malgrat tot, al capbreu del segle XVIII, la divisió de masos encara es realitza per parròquies. Lligats a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts, apareixen els masos d'Oliveres, els Casals, Montpeità, Torroella, Salas, Carreras, Torra del Pont, i Graner de la Font. PLANS I MAESTRA (2003:91-105)</p> | 41.7625800,1.8864700 | 407437 | 4624015 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79226-foto-08213-21-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 39 i amb el nº 05 de la Carta Arqueològica de l'Àrea de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Al segle passat, l'arquitecte Coll i Vilaclara en dibuixà la planta, però aquest dibuix s'ha perdut. | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 79207 | Sagrera de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrera-de-sant-fruitos-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg 333-378, BENET I CLARÀ.(1984) Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. BENET I CLARÀ ,A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. BOSCH I BALLBONA (1986). El taller d'escultura al Bages del segle XVII. Caixa d'Estalvis de Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XI-XXI | Caldria protegir urbanísticament l'entorn de sagrera per evitar actuacions urbanístiques agressives que desvirtuïn el seu aspecte | <p>Conjunt arquitectònic format pel conjunt de cases i carrers que envolten l'església parroquial de Sant Fruitós de Bages i el seu perímetre. La seva fisonomia arquitectònica ve definida per la forma arrodonida al voltant de l'església que històricament feia la funció de muralla. L'accés a aquest conjunt urbà es realitza mitjançant un seguit de portals que antigament protegien i tancaven l'espai. Avui dia només es conserva un d'aquests portals d'accés. Actualment resta delimitada pels carrers Sant Isidre, Sant Sebastià i torrent del Bo. Arquitectònicament és formada per un seguit de carrers d'escassa amplada disposat de forma anàrquica al voltant de l'església. Dits carrers es troben delimitats per conjunts de cases arrenglerades. Es tracta de cases estretes de 3 plantes (baixos i dos pisos) , de pedra o obra arrebossades, amb la coberta a doble vessant, amb modificacions dels segles XIX i XX. La darrera modificació estigué destinada a eixamplar l'interior de la sagrera, enderrocant algunes vivendes davant de la rectoria vella i al mig de la plaça, per tal de crear la plaça actual.</p> | 08213-2 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba el 1031, introduïa una protecció eclesiàstica per les terres entorn de les esglésies consagrades, que solia ser d'unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. Aquest fet fou aprofitat pels pagesos locals, per aprofitar i construir les seves cases i sitges de gra, aprofitant la protecció sagrada que aquesta llei els oferia. Malgrat que originalment la població del terme de Sant Fruitós fou predominantment dispersa, l'any 1038 apareix ja esmentada l'existència d'un grup de cases anomenat sagrera entorn a l'església. A més a més l'any 1031 surt escrit el 'camí' que porta a Sant Fruitós. Tot sembla indicar però, que fins a finals del segle XII, aquesta sagrera només foren un grup de cases sense cap ordre al voltant de l'església i sense portals d'accés. Al segle XII comença a aparèixer el nom de 'vila' de Sant Fruitós aplicat a la sagrera. SALVADÓ (2003:274). Cal tenir en compte que al terme de Manresa, no apareix mai el nom de 'sacraria' sinó el de 'sacraiis ' o 'sacrario'. Aquest terme, quan es refereix al conjunt de cases entorn de l'església moltes vegades acaba anomenant-se vila. Tal és el cas de Sant Fruitós, però també el de Santpedor o el de Sant Iscle. BENET (1985:147) L'any 1140 Pere Berenguer i la seva esposa Guilla, varen vendre a Guillem Berenguer la seva heretat del mas Cordelles a Sant Fruitós. No es tractava del mas sinó d'una finca ubicada a la sagrera de Sant Fruitós. L'any 1173, l'abat Ponç va establir a Pere Guillem de Claret un solar de terra perquè hi construís una casa en dita vila, on cregués més adequat. SALVADÓ (2003:275). El segle XIII fou decisiu en creixement i constitució de la sagrera, ja que fou en aquest moment en el qual el monestir de Sant Benet de Bages, promogué molts establiments de terra en aquella zona, construint cases. Aquest creixement urbanístic va tenir com a conseqüència el tancament murat de la sagrera. La primera notícia documental existent sobre les muralles de Sant Fruitós és de l'any 1302: 'dictus locus Sancti Fructuosi, est locus muratus et habet ecclesiam parrochialem et terminum'. L'any 1305 es té constància del vall de Sant Fruitós al costat del mur, i de la bestorre de la porta del la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:276). Durant tot aquest segle es succeeixen els diversos establiments que permeten donar a conèixer quin devia ser l'aspecte de la sagrera a finals del segle XIII i XIV. Devia ser segurament semblant a l'actual, amb els valls reomplerts, i part dels murs aprofitats com a façanes de cases, amb la conseqüent obertura de finestres i portes, i uns portals d'accés. La majoria dels establiments són obra del monestir de Sant Benet de Bages, la qual cosa fa pensar que va ser el gran promotor d'aquesta sagrera. Al segle XV hi ha una minva de notícies documentals entorn a la sagrera. Caldrà esperar a finals del segle XVII i XVIII perquè la sagrera s'espandeixi novament trencat el límit imposat pels murs de la sagrera, i donant lloc a la vila moderna de Sant Fruitós.</p> | 41.7513500,1.8699400 | 406047 | 4622787 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79207-foto-08213-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79207-foto-08213-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79207-foto-08213-2-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 21 | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 79309 | Riu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-dor-0 | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | La forta pressió urbanística i industrial de la zona fan perillar els trams superiors d'aquest important curs fluvial. | <p>Curs fluvial permanent que travessa el terme de Sant Fruitós de Bages en sentit NO-S-E, convertint-se en el segon curs fluvial en importància del terme. El seu naixement es produeix al veí terme de Santpedor, vora les serralades de Castellnou de Bages i discorre en sentit S, travessant el terme de Santpedor, vers el de Sant Fruitós de Bages. L'entrada al municipi es realitza pel cantó O dels Plans de Santa Anna, travessant per sota de la C-16, des d'on es dirigeix vers el polígon industrial Riu d'Or. Allà rep l'aportació del Torrent dels Gitanos, també provinent de Santpedor. Després de la intersecció de tots dos cursos fluvials, es dirigeix cap al poble de Sant Fruitós de Bages. A l'entrada del nucli, el riu és creuat pel pont del riu d'Or, que permet el pas al poble venint de Manresa per la N-141. La seva aproximació al poble de Sant Fruitós, delimita pel seu cantó O l'espai conegut com a Horta de Sant Fruitós, prop de la sagrera, regant bona part dels horts de la zona. Als peus d'aquesta zona, poc abans d'entrar al poble, rep les aigües del Torrent Bo. Allà es situa el lloc més profund del riu d'Or, un petit remans anomenat 'La Gola', que antigament es convertia en un lloc de banys pels nens de Sant Fruitós. Des d'allà s'encamina en direcció a migdia vers el riu Llobregat per la zona 'Dels Plans'. En aquest indret l'atravessen per sobre l'antic camí de Sant Fruitós a Viladordis, i l'actual autopista A-18 de Terrassa a Manresa. Des d'allà es dirigeix vers la zona de les costetes fins el riu Llobregat. Com a zona d'interès destaca per tractar-se del segon curs fluvial en importància del terme de Sant Fruitós, mantenint una densa vegetació i un interessant bosc de ribera en galeria que es combina amb petits retalls de bosc ripari a les fondalades. Destaquen espècies com l'alber, el pollancre, el salze i el freixe de fulla petita. A nivell faunístic, a l'igual que el torrent de les Feixes, aquest espai s'ha convertit en un important lloc de refugi d'aus migratoris, algunes de les quals tenen els seus espais de cria en aquest indret. Destaquen espècies com l'esmerla, el tudó, la tòrtora, el xoriguer etc.. Com bona part del Pla de Bages, l'amenaça més important d'aquest curs fluvial ve donada per les agressions urbanístiques i la pressió industrial. També compta amb l'impacte que suposen el gran nombre de comunicacions que el travessen, com és el cas de l'eix transversal C-25, l'autopista C-18 de Terrassa a Manresa, l'eix del Llobregat C-16, a més de les nombroses carreteres i camins secundaris. Aquesta proliferació de comunicacions, fa augmentar encara més el creixement dels polígons i les urbanitzacions. Una altra de les amenaces més importants amb les que compta és l'elevat grau de salinització de les seves aigües, ja que rep de manera directa les filtracions dels residus del runam salí de Potasses del Llobregat S.A. al veí municipi de Sallent, que des de fa any contamina els seus aqüífers.</p> | 08213-104 | Terme de Sant Fruitós de Bages. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest riu fou conegut al seu pas pel terme de Sant Fruitós, i al llarg de tota l'Edat Mitjana, amb el nom de riu de Sant Fruitós. No fou fins almenys el segle XVIII en que no es conegué com a Riu d'Or, unificant la nomenclatura amb el terme de Santpedor- població a la qual ofereix el nom-. El seu pas pel poble de Sant Fruitós fou vital per l'economia de la vila, ja que la sagrera originària es troba assentada al junyent d'aquest riu amb el torrent bo, creant una terrassa d'extraordinària fertilitat, que fou coneguda com l'Horta de Sant Fruitós. L'any 965 apareixen les primeres referències, quan Osan i la seva esposa El·lo varen vendre a Sal·la unes cases amb cort, colomar, clos i hort que tenien per compra al comtat de Manresa, al riu de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:81) Les referències a aquest indret i al riu de Sant Fruitós al seu pas per aquesta horta són abundatíssimes fins el segle XVI. Riu avall, en direcció a la seva confluència amb el riu Llobregat, es coneix l'existència d'un altre nucli de poblament molt antic que es mantingué almenys fins el segle XII, i que fou conegut com a Vil·la d'Èlsia. Segurament es tractava d'un petit llogarret de cases, al costat del qual hi havia una palanca que permetia el pas del riu. Així, al segle XI es coneix la venda d'unes terres ubicades a la palanca del vilar que fou d'Èlsia, properes al riu d'Or, aquestes terres termenejaven a migdia , amb la palanca que travessa el riu Llobregat i el camí que va a Manresa. SALVADÓ (2003:145)</p> | 41.7499500,1.8766600 | 406604 | 4622624 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79309-foto-08213-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79309-foto-08213-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El nom de riu d'or, és l'origen del topònim del municipi veí de Santpedor, que ve a ser la contracció de Sant Pere d'Or, en referència a la parròquia -Sant Pere-, del riu d'Or. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||||
| 79326 | Restes de camí empedrat de Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-cami-empedrat-de-sant-benet | XII-XVIII | És molt possible que si no es fa una actuació ràpida es perdi. | <p>Restes d'un antic camí empedrat que des de Sant Fruitós de Bages, menava cap al monestir de Sant Benet de Bages, travessant la muntanya del Montpeità. Actualment s'observen restes de l'empedrat que devia configurar aquest camí que serpenteja per la costa del Montpeità al cantó del riu Llobregat. Es tracta d'un empedrat molt irregular que es conserva només en alguns trams i que crea un camí que varia entre 1 metre i 1,20 m d'amplada. Es tracta d'un empedrat format per carreus de diferents mides col·locats de forma molt aleatòria.</p> | 08213-121 | Montpeità. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència d'un antic camí que des de la sagrera de Sant Fruitós menava fins al monestir de Sant Benet, passant prop de la vilella de Sant Benet, es troba documentat des de l'Edat Mitjana.</p> | 41.7466500,1.8959000 | 408199 | 4622237 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79326-foto-08213-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79326-foto-08213-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79326-foto-08213-121-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Hi ha possibles indicis que a tocar d'aquest camí, en un promontori elevat, s'ubiquin les restes de l'antiga vilella de Sant Benet que apareix a la documentació de Sant Benet. En tot cas el terreny ha estat conreat de vinya i molt arrasat, per tant aquesta teoria s'hauria de verificar arqueològicament. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79324 | Resta de sínia de Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resta-de-sinia-de-sant-benet | XVIII | Caldria alguna actuació en aquest indret, ja que sinó es corre el perill de que es converteixi en un abocador. | <p>Restes de la que fou una antiga sínia construïda vora el riu Llobregat, a tocar de la bahuma dels Gitanos, al peu de l'actual camí de Sant Benet. Es tracta d'una estructura excavada al terra que s'enfonsa uns 3,50 m de profunditat. La seva forma és rectangular, finalitzant al cantó de llevant (N-E) en forma semiesfèrica, mentre que al cantó de ponent (S-O) ho fa en angle recte. La seva orientació és SE-NO. A nivell de superfície l'element crea una obertura rectangular de 3,80 m de llargada x 2,20 d'amplada. La construcció és feta amb carreus de pedra rectangulars molt ben tallats i disposats, unificats amb morter de calç. L'aparell constructiu pot observar-se perfectament ja que no compta amb parts arrebossades. El cantó de llevant (N-E) l'estructura roman coberta parcialment per una falsa arcada de pedra, que es recolza directament a les parets laterals de l'estructura. A la paret de llevant de l'estructura s'observa l'existència d'una pilastra de pedra adossada al mur, que serveix de base d'arrencada de dues arcades fetes amb el que semblen maons. Sens dubte aquesta estructura servia de base per acollir una sínia de fusta que d'alguna manera recollia l'aigua del riu i l'abocava a un antic aqüeducte que existia a continuació i portava l'aigua fins al monestir de Sant Benet a través d'una sínia.</p> | 08213-119 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet, km. 1. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Llorenç Ferrer va localitzar durant la realització de les seves investigacions sobre el monestir de Sant Benet, documentació que feia referència a la construcció d'aquesta sínia a instàncies del monestir de Sant Benet. També de l'existència d'un petit aqüeducte que conduïa l'aigua. Per les seves indicacions sembla ser que es tractava d'una sínia de catufols. Les dates de referència són les del segle XVIII. Sens dubte degué restar abandonada al moment de l'exclaustració del monestir l'any 1835.</p> | 41.7473100,1.8731300 | 406306 | 4622334 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79324-foto-08213-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79324-foto-08213-119-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Element localitzat per Josep Singla, veí de Navarcles. Paral·lelament s'han observat restes d'una possible canalització que des del Pont de Cabrianes, passant per la Vall dels Horts i el pont del torrent de la fàbrica vermella, seguiria fins a Sant Benet. Es tracta de restes molt disperses però que podrien tenir relació amb l'existència d'un antiga sèquia que abastés d'aigua el monestir i regués la Vall dels Horts. Aquesta canalització tindria una possible relació amb la sínia localitzada. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79323 | Possible resta de tina al turó del Santmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/possible-resta-de-tina-al-turo-del-santmarti | XVII-XVIII | Caldria preservar aquest element per tal d'evitar una futura degradació | <p>Possibles restes del que fou una antiga tina ubicada al mig de camps de conreu antigament ocupats per vinyes al peu del turó del Santmartí, a la seva cara Nord, en un indret actualment ocupat per bosc, a tocar d'un camp de conreu de blat, on encara s'observen restes de les antigues feixes. Es tracta d'un element excavat al terra, format per un receptacle de forma ovalada de 2,00 m de diàmetre per un cantó, i 1,80 m de diàmetre per un altre, que s'enfonsa al terra en una profunditat de 1,00 m. Les parets interiors es troben formades per carreus de pedra de mida irregular, però amb un gran predomini dels de mida rectangular, bastant ben disposats. En algun fragment encara s'aprecien restes de l'arrebossat de calç que impermeabilitzava l'estructura a fi de contenir líquids.</p> | 08213-118 | Sant Fruitós de Bages. Turó de Santmartí (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència d'aquestes estructures arquitectòniques de caire rural ubicades al propi lloc de conreu es remunta a l'Edat Mitjana. Cal pensar que una de les dificultats del conreu de la vinya durant aquest període i fins al segle XIX era el transport de la producció del raïm fins un indret on poder elaborar-lo, ja que els camins eren pocs i el seu estat pel pas de carruatges era dificultós, i per altra banda, la possessió d'animals de càrrega es trobava només a l'abast d'uns pocs privilegiats. Aquestes dificultats de transport motivaren que durant aquests segles, la producció del vi es produís moltes vegades a la pròpia vinya, construint cups i tines per elaborar-lo allà mateix evitant el problema del transport. És en aquest context que s'explica l'existència de tines i barraques com a elements d'arquitectura popular al mig del camp. La millora de les comunicacions a principis del segle XIX motivà que aquests elements s'abandonessin i el pagès optés per elaborar el vi a casa, carretejant la collita. D'altra banda, els grans propietaris, exigiren als rabassaires que anessin a portar la collita a la seva propietat i elaboressin el vi la seu celler per poder controlar millor les quantitats. Fou en aquest moment que les antigues tines i cups s'abandonaren. L'abandonament del conreu de la vinya, va fer créixer el bosc a bona part de les antigues parcel·les, cobrint de vegetació aquests elements. En d'altres casos, la reconversió al cereal motivà que el llaurat de la terra amb maquinària els eliminés directament. Cal pensar que aquesta estructura es correspon a la part inferior d'una tina ubicada al mig del camp. Per la tipologia de la seva construcció potser datable vora els segles XVII-XVIII. Segurament el motiu de la seva supervivència es deu a que va ser durant un temps reutilitzada per altres fins, eliminat la part superior que sobresortia per sobre del nivell del terreny i conservant la part inferior com a dipòsit.</p> | 41.7572500,1.8755100 | 406519 | 4623436 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79323-foto-08213-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79323-foto-08213-118-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que s'escauen altres possibilitats, tot fa pensar que es tracta d'un fragment d'una antiga tina. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79266 | Portal del carrer Padró, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-padro-19 | <p>SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI | <p>Portal adovellat d'accés a la vivenda del carrer Padró, 19 del nucli vell de Sant Fruitós de Bages. Aquest immoble, malgrat haver estat reformat, ha conservat part de la façana original a la planta baixa. Es tracta d'un tram de façana elaborat en pedra vista, en mur de mamposteria irregular, podent-se apreciar mostres d'haver estat arrejuntat fruit d'alguna restauració. D'altra banda, malgrat tractar-se d'una casa cantonera, no es pot descartar l'opció de que originàriament l'immoble al qual donés accés fons més gran. A la façana actual s'hi pot apreciar un gran portal d'accés adovellat que devia originalment donar accés a la casa. Es tracta d'un portal que compta amb dues grans lloses monolítiques a modus de brancals de 100 cm de llarg x 37 cm d'ample x 18 de fons. Segueix una altra llosa quadrangular de 34 cm de llarg x 37 cm d'ample x 16 de fons. A continuació segueixen tot un seguit de dovelles rectangulars de 64 cm de llarg x 38 d'ample x 18 de fons, que conformen l'arcada de mig punt i l'arcada. Aquest portal fou lleugerament tallat a la part superior, quan s'obrí el balcó del primer pis, segurament a principis del segle XX. Al cantó esquerre de la porta s'obre una petita finestra del mateix període del portal principal. Es tracta d'una finestra quadrangular de 82 cm d'amplada x 97 cm de llargada x 13 cm de fons exteriorment. I interiorment de 47 cm d'ample x 60 cm de llarg x 12 cm de fons. Amb posterioritat, segurament producte de reformes posteriors de la casa, s'obrí al cantó dret del portal una moderna porta d'accés a la vivenda. Aquesta porta dóna accés a les escales que permeten l'ascens al primer pis. El portal de la planta baixa restà limitat a l'accés a la planta baixa, que modernament fou destinat a botiga.</p> | 08213-61 | Sant Fruitós de Bages C/Padró, 19 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens del carrer Padró es troben lligats a l'eixamplament de la sagrera vora el segle XVI. Aquest carrer, d'estructura lineal va ser creat passant el pont del torrent Bo, seguint la línia de l'antic camí que antigament menava de Manresa a Vic. El nom de Padró és, segons Salvadó, provinent d'una antiga pedra propera al carrer. Per l'estructura arquitectònica d'aquest element es dedueix que es tracta segurament d'un portal d'accés a una vivenda aixecada segurament al segle XVI. El creixement econòmic de la vila, conduí també al creixement del carrer que s'anà prolongant seguint l'antic camí. Les reformes posteriors de la vivenda provocaren modificacions arquitectòniques, i el fet de que part de la part superior de l'arcada quedés tallat a l'obrir-se un balcó a la primera planta. Modificacions posteriors l'inutilitzaren com a portal principal de la casa, restant tan sols com a portal d'accés a la planta baixa.</p> | 41.7510800,1.8715000 | 406176 | 4622755 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79266-foto-08213-61-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'interès d'aquest element radica en el fet de ser segurament el testimoni més antic del carrer Padró. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79290 | Portal de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-sagrera | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XIII | <p>Antic portal d'accés al recinte murat de la sagrera de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un antic portal adovellat que donava accés a l'interior del nucli de cases conegut com la sagrera de Sant Fruitós, nascudes a redós de l'església parroquial. El creixement urbanístic definitiu de la sagrera es produí al segle XIII, tenint constància ja al 1302 de l'existència d'un mur de tancament amb un vall al voltant. Aquest portal d'accés devia configurar, juntament amb d'altres, l'accés. Arquitectònicament es tracta d'un portal integrat al conjunt de cases, les façanes de les quals, foren obertes a la muralla, restant per tant encaixonat entre dues cases. És format per un seguit de dovelles rectangulars que es recolzen sobre dues bases monolítiques de 60 cm d'alçada, i que configuren un arc de mig punt. Les modificacions arquitectòniques dels edificis col·lindants provocaren que part de les dovelles del cantó dret restessin tallades. Al cantó dret del portal s'ubicà l'any 1915 una font pública d'aigua, que formava part de la xarxa urbana de subministrament, producte de l'arribada de l'aigua de la sèquia al municipi. L'arc de mig punt de l'arcada del portal es prolonga horitzontalment en l'espai creant una volta de canó. Aquesta volta sembla producte de modificacions posteriors, segurament del 1924, ja que en una de les fotografies procedents del fons Casajoana GRANDIA, RUIZ (2001:23), datada entre 1915 i 1920, s'aprecia el portal format per un seguit de tres arcades sense cobrir. Sobre la volta de canó s'aixeca una estructura formada per un mur de carreus quadrangulars, que podrien formar part de la muralla original del segle XIV. Sobre aquest tram de mur s'ubica una barana que descansa sobre balustres llises sense ornamentació, segurament afegides al segle XX . Possiblement aquesta darrera fase estigui en consonància amb la placa quadrangular de pedra afegida sobre el mur, on s'aprecia la data del 1924. Cal pensar que en aquest moment es cobriren les arcades fent una volta contínua i s'afegí la barana. La part posterior del portal, és a dir, jardins de la sagrera, l'estructura del portal és molt senzilla, quedant remarcada només per un seguit de dovelles que segueixen l'estructura superior de l'arc. Es tracta de dovelles quadrangulars més modernes producte d'una restauració posterior.</p> | 08213-85 | Sant Fruitós de Bages C/Sant Sebastià, 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba el 1031, introduïa una protecció eclesiàstica per les terres entorn de les esglésies consagrades, que solia ser d'unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. Aquest fet fou aprofitat pels pagesos locals, per aprofitar i construir les seves cases i sitges de gra, aprofitant la protecció sagrada que aquesta llei els oferia. Malgrat que originalment la població del terme de Sant Fruitós fou predominantment dispersa, l'any 1038 apareix ja esmentada l'existència d'un grup de cases anomenat sagrera entorn a l'església. A més a més l'any 1031 surt escrit el 'camí' que porta a Sant Fruitós. Tot sembla indicar però, que fins a finals del segle XII, aquesta sagrera només foren un grup de cases sense cap ordre al voltant de l'església i sense portals d'accés. Al segle XII comença a aparèixer el nom de 'vila' de Sant Fruitós aplicat a la sagrera. SALVADÓ (2003:274). Cal tenir en compte que al terme de Manresa, no apareix mai el nom de 'sacraria' sinó el de 'sacraiis ' o 'sacrario'. Aquest terme quan es refereix al conjunt de cases entorn de l'església moltes vegades acaba anomenant-se vila. Tal és el cas de Sant Fruitós, però també el de Santpedor o el de Sant Iscle. BENET (1985:147) L'any 1140 Pere Berenguer i la seva esposa Guilla, varen vendre a Guillem Berenguer la seva heretat del mas Cordelles a Sant Fruitós. No es tractava del mas sinó d'una finca ubicada a la sagrera de Sant Fruitós. L'any 1173, l'abat Ponç va establir a Pere Guillem de Claret un solar de terra perquè hi construís una casa en dita vila, on cregués més adequat. SALVADÓ (2003:275). El segle XIII fou decisiu en creixement i constitució de la sagrera, ja que fou en aquest moment en el qual el monestir de Sant Benet de Bages, promogué molts establiments de terra en aquella zona, construint cases. Aquest creixement urbanístic va tenir com a conseqüència el tancament murat de la sagrera. La primera notícia documental existent sobre les muralles de Sant Fruitós és de l'any 1302: 'dictus locus Sancti Fructuosi, est locus muratus et habet ecclesiam parrochialem et terminum'. L'any 1305 es té constància del vall de Sant Fruitós al costat del mur, i de la bestorre de la porta del la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:276). Durant tot aquest segle es succeeixen els diversos establiments que permeten donar a conèixer quin devia ser l'aspecte de la sagrera a finals del segle XIII i XIV. Devia ser segurament semblant a l'actual, amb els valls reomplerts, i part dels murs aprofitats com a façanes de cases, amb la conseqüent obertura de finestres i portes, i uns portals d'accés. La majoria dels establiments són obra del monestir de Sant Benet de Bages, la qual cosa fa pensar que va ser el gran promotor d'aquesta sagrera. Arquitectònicament l'element conservat com a portal té els seus orígens segurament al segle XIII-XIV, sofrint diverses modificacions al llarg dels segles, especialment a principis del segle XX, quan es degué cobrir la volta i afegir la balustra superior.</p> | 41.7511500,1.8701400 | 406063 | 4622764 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||||||
| 79302 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-6 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SITJES I MOLINS, X. (1998). Els ponts medievals del Bages. CECB. Manresa.</p> | XVII | <p>Antic pont de pedra que permet el pas del riu Llobregat, aixecat segurament sobre algun precedent de l'Edat Mitjana. Es tracta d'una construcció en pedra formada per set arcades de diferents mides, essent les tres centrals d'una amplitud i alçada superior a les quatre laterals, donant-li una forma apuntada al pont. La construcció és feta amb carreus de pedra rectangulars molt ben tallats units amb morter de calç. Les tres arcades centrals es recolzen sobre quatre pilars rectangulars, reforçats a les cares de llevant i ponent per ràfecs triangulars de pedra, llisos a la part inferior, i esgraonats a la part superior, que arriben fins a mitja alçada del pilar. A les cantonades nord i sud dels pilars s'aprecien les obertures de les bastides utilitzades durant la construcció.</p> | 08213-97 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet | <p>Al 950 es té ja la referència d'un pont existent a l'Angle, on es fundà el monestir de Sant Benet, davant de Navarcles. Fins el 982, aquest apareix sovint a la documentació, i sembla ser que devia estar ubicat, o bé on hi ha actualment la palanca o pont de la fàbrica de Sant Benet, o bé al lloc del Pont Vell de Navarcles. BENET (1985:459) Després tenim que en aquesta zona apareix un gual de Navarcles el 978, i després apareix diversos cops durant el segle XI: 1006, 1008, 1016, 1020, i 1084. Aquest gual suplí la funció del pont, ja que el darrer document citat diu que els bens afrontaven amb la carretera que va del gual del Llobregat, de Navarcles a Manresa. Però el problema és saber si el gual es trobava al mateix lloc que l'actual pont o en un punt diferent. BENET (1985:460) Així, es creu que fins el 982 el lloc on avui s'aixeca la palanca de Sant Benet, hi havia un pont, no sabem si de fusta o de pedra, del qual no en queda rastre. Després, arran de la seva distribució, fou substituït per un gual a un centenar de metres més amunt, on a finals del segle XVIII s'hi construí el pont actual, conegut com el Pont Vell. BENET (1985:460) Segons Fortià i Solà, el pont fou començat el 1796, i reparat el 1863. BENET (1985:461)</p> | 41.7538100,1.8935600 | 408014 | 4623034 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79302-foto-08213-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79302-foto-08213-97-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pont és majorment conegut com a Pont Vell de Navarcles, ja que fou aixecat a instància dels habitants de Navarcles. | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79274 | Pont del Riu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-riu-dor | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SITJES I MOLINS, X. (1998). Els ponts medievals del Bages. CECB. Manresa.</p> | XIV-XXI | Molt reformat | <p>Antic pont que creua el riu d'Or a l'entrada de la població de Sant Fruitós de Bages venint de Manresa, entre la sagrera i el barri del Raval. Aquest pont, per sobre del qual passa la carretera, N-141, va ser ampliat l'any 1980 per permetre l'augment del trànsit rodat, destruint un dels seus cantons-cantó Nord- i fent desaparèixer la seva imatge tradicional. D'aquesta forma actualment destaca l'existència del cantó Nord, format per una simple biga de formigó, amb dos ràfecs inclinats als extrems que el reforcen, protegit amb una barana metàl·lica a la part superior per evitar la caiguda dels vianants, i d'un cantó de migdia, que encara conserva el seu aspecte original. Al cantó de migdia destaca l'existència de dos trams de mur -un a cada cantó del vessant del riu d'Or-, que s'uneixen mitjançant una gran arcada de mig punt, lleugerament rebaixada. Els trams de parets laterals són realitzats amb carreus de pedra rectangulars disposats d'una manera molt ben ordenada. L'arc central és fet amb dovelles rectangulars de mida petita. Sobre l'arcada es situa una petita cornisa també de pedra, sobre la qual es col·loca un petit mur format per diverses filades de carreus -dos o tres, depenent dels trams, - sobre les quals s'ha col·locat una barana metàl·lica que protegeix els vianants. A l'igual que els murs laterals, aquest tram de mur de pedra sobre l'arcada és format per carreus de pedra rectangulars molt ben ordenats, i que denoten una construcció antiga, possiblement dels segles XIV-XV. Sobre el mur de pedra situat sobre l'arcada central s'aprecien restes en alguns trams del passamà superior que cobria aquest mur i permetia a la gent recolzar-se. Algunes fotografies de la dècada del 1970 permeten observar l'aspecte d'aquest pont abans de la seva ampliació, amb el cantó Nord d'aspecte similar al tram conservat al cantó sud, i amb el passamà sencer sobre el mur de protecció.</p> | 08213-69 | Sant Fruitós de Bages. Crta. N-141-c km. 5 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que inicialment en aquest punt del riu d'Or podia haver existit una antiga palanca que permetés el pas des de la sagrera a la zona del Montpeità i el camí de Viladordis. D'altra banda, l'existència d'un camí que des de Manresa menava a Sant Fruitós seguint la línia aproximada de l'actual N-141 feia imprescindible l'existència d'aquesta passarel·la. Malgrat tot, cal pensar que la construcció actual té els seus orígens a finals del segle XIV o potser al llarg dels segle XV, ja que el tipus de parament utilitzat és típic d'aquest període. La utilitat d'aquest pont fou manifesta a mida que els segles XIX i XX provocaren l'augment de les comunicacions, fent passar a partir del 1847 la carretera N-141 de Manresa a Vic per sobre. En la seva retirada les tropes republicanes no van tenir temps de volar-lo. L'augment del trànsit rodat i el pas de vehicles pesats per l'actual carretera de Vic, va motivar una ampliació de dit pont l'any 1980. Aquesta ampliació va provocar l'enderroc de la banda nord del pont, donant-li la seva fisonomia actual.</p> | 41.7491300,1.8705600 | 406095 | 4622539 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79274-foto-08213-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79274-foto-08213-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79274-foto-08213-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79257 | Pont de Cabrianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cabrianes-1 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SITJES I MOLINS, X. (1998). Els ponts medievals del Bages. CECB. Manresa.</p> | XI-XX | Enrunat | <p>Restes arquitectòniques del que fou l'antic pont de Cabrianes destruït durant la Guerra Civil (1936-1939), ubicat a lloc estratègic de pas del riu Llobregat on coincideixen els municipis de Sant Fruitós de Bages, Sallent, Artés, Calders i Navarcles. Les restes del pont romànic són situades al mig del riu, al nord de l'actual pont. Es tracta de tres dels pilars centrals de l'antic pont, fonamentats directament sobre les roques. Els dos pilars del cantó de llevant es troben sencers, i units a la part superior per una arcada, de les quatre totals que devia de tenir el pont original. L'altre pilar- el de ponent- roma sol. Es tracta d'una construcció feta amb carreus de pedra rectangulars molt ben disposats, que conformen un pilar de planta rectangular, amb dos ràfecs triangulars adossats als extrems, que ascendeixen fins al punt de l'arrencada de l'arc, i que complien les funcions de reforç. Sobre aquests pilars s'alça l'arcada de mig punt que suposa la base on es recolza el camí superior del pont. Al pany de paret que es crea s'obren dues obertures en forma de finestres rectangulars rematades a la part superior per un arc de mig punt. El que devia ser el pas superior del pont, es troba rematat a banda i banda per una barana metàl·lica de la qual només s'aprecien restes.</p> | 08213-52 | Olzinelles. Crta. Bc- 451 km. 1,3 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest pont no apareix documentat fins el 1086 com afrontació d'un alou de Sant Jaume d'Olzinelles, quan encara devia estar en construcció, car el 1090 trobem una donació per l'obra del Pont del Llobregat, i una altra el 1092. D'aquest pont sols en resta, un tros de fonaments d'un pilar al costat esquerre del riu, als peus d'un altre pilar del pont ensorrat durant la guerra civil. BENET (1985:461) Històricament l'existència d'aquest pont es troba lligada al pas de l'antic camí ral per aquest indret. L'antic camí ral passava per la vila de Manresa i menava fins a la ciutat de Vic travessant el terme de Sant Fruitós de Bages. Cal pensar que antic camí s'iniciava al Pont de Vilomara, i ascendia fins a Viladordis. Seguiria de forma aproximada l'actual camí de Viladordis a Sant Fruitós en direcció a la sagrera , des d'allà travessaria la palanca sobre el torrent Bo i continuaria seguint la línia del que actualment és el carrer Padró, des d'allà es dirigiria cap als peus del turó del Sanmartí, que comptava amb una guardiola al cim. Des d'allà seguiria travessant la vall de Sant Genís de la Vall dels Horts pel lloc conegut a l'edat mitjana com a Camp de l'Arca fins a Sant Jaume d'Olzinelles, passant el riu Llobregat pel Pont de Cabrianes. La documentació sobre l'existència d'aquest camí és ben antiga, i apareix ja des del segle X, moltes vegades sota el nom de 'carraria', 'via' 'itinere' etc. En referència al camí ral, cal pensar que apareix anomenat amb molts altres noms, depèn del tram i del període al qual es correspongui. L'any 1325 apareix anomenat en unes afrontacions el camí que va de Sant Fruitós a Olzinelles. El mateix apareix com a camí que va de Manresa al Pont de Cabrianes. SALVADÓ (2003:502) També el 1437 apareix com el camí que va del Pont de Vilomara al Pont de Cabrianes. SALVADÓ (2003:502). Cal pensar que cap al segles XV-XVI anà perdent importància a mida que anaren apareixent camins complementaris. Malgrat això, estigué encara en vigència fins al segle XX com a camí que de Sant Fruitós menava a Artés vers el Pont de Cabrianes. Les actuals restes que s'aprecien vora el pont modern, pertanyen al pont que substituí l'antic pont medieval, i que probablement fou aixecat al llarg del segle XIX, com a consolidació de l'antic pont medieval. L'enderroc d'aquest pont es va produir l'any 1939 durant la retirada de les tropes republicanes, motivant la construcció de l'actual pont uns metres més avall per sobre del qual passa la carretera.</p> | 41.7723700,1.9047300 | 408969 | 4625083 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79257-foto-08213-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79257-foto-08213-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79257-foto-08213-52-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al costat del pont nou i als peus del vell, enderrocat, hi ha uns vestigis de pilastra, uniformes i desdibuixats que probablement corresponen al primitiu pont romànic, que és documentat el segle XI | 92|94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 79335 | Plans de Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-claret | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Caldria un pla de protecció immediat d'aquest entorn abans no quedi envaït per polígons industrials. | <p>Plans de conreu agrícola situats a ponent de l'antiga parròquia de Claret, dins del terme de Sant Fruitós de Bages, entre el nucli de Sant Iscle de Bages a ponent, el nucli de Santpedor al Nord, els polígons industrials de Sant Isidre i la C-16 al sud, i els polígons de Santa Anna Claret a llevant. Es tracta d'unes planúries actualment conreades de cereal i vinya que han quedat semi aïllades enmig d'espais que pateixen una alta pressió urbanística i industrial. El seu valor paisatgístic és excepcional precisament per la pressió que sofreix l'entorn. Actualment es troben travessats per una xarxa de camins de terra, que permeten el pas d'un cantó a l'altre, i entre les cases de pagès que l'habiten.</p> | 08213-130 | Claret. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els plans de Claret formen part de l'entorn de l'antiga parròquia de Sant Salvador de Claret, església abundantment documentada entre els segles X i XII, i que fou substituïda per la de Santa Maria de Claret. Els capbreus de la zona esmenten l'existència de masos importants com el Montpeità i el mas Coma, i el pas de torrents com el de Sant Salvador (actual torrent Bo). Aquests masos històrics foren substituïts per altres com el mas Coma o el mas Reguer. Al segle XIV foren plans atravessats per la sèquia de Manresa. És molt possible que la naturalesa dels conreus hagi variat amb el temps, ja que cal pensar que es passà d'un conreu variat amb l'abundant presència de trossos de bosc, a un monocultiu de vinya als segles XVIII-XIX, per passar a ser planúries de cereal actualment.</p> | 41.7695200,1.8670800 | 405836 | 4624807 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79335-foto-08213-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79335-foto-08213-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que es tracta d'un indret compartit amb el veí municipi de Santpedor, el valor paisatgístic representatiu del que al seu dia fou el Pla de Bages és molt elevat, sobretot tenint en compte la pressió urbanística i industrial dels voltants. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||||
| 79227 | Pavelló municipal d'Esports | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-municipal-desports | XX | necessita restauració | <p>És un edifici rectangular de dues plantes i un magatzem a la planta baixa. Al primer pis hi trobem la cuina. Les cobertes són de bigues de fusta, llata, rajola i teula; a doble vessant. A la façana hi ha incrustacions de rajola vidrada amb tons verds, formant dents i sanefes. L'escala és d'accés exterior, de pedra picada i barana simple de ferro forjat. Al sotaescala s'endevina una comuna.</p> | 08213-22 | Sant Fruitós de Bages Avda. de Sant Joan s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El Pavelló d'Esplai estava situat dins les propietats del Mas Sala. No hi ha dades cronològiques. La tipologia aproxima una cronologia del segle XX.</p> | 41.7498200,1.8783600 | 406745 | 4622607 | 1998 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79227-foto-08213-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79227-foto-08213-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Josep Esquius i Jordi Fargas | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 32 | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 79361 | Obra d'Agustí Penadés a la Sala de Plens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obra-dagusti-penades-a-la-sala-de-plens | XXI | <p>L'obra, en la línia artística amb què està concebuda, pretén representar i recollir una simbologia pròpia i específica que es correspongui amb el lloc institucional on està instal·lada: La Sala de Plens de l'Ajuntament. L'obra vol recollir símbols d'identitat del país – Catalunya-, com poden ser les quatre barres de la senyera o la creu de Sant Jordi i, al mateix temps, reflectir una iconografia pròpia del municipi de Sant Fruitós: -El cromatisme de la part central, integrat per color càlids que insinuen el foc i la sant del martiri del bisbe tarragoní Sant Fruitós al segle III, i patró del poble. -Components de la vida del poble- la cultura, la comunicació, el diàleg, el treball, el comerç- hi tenen el seu ressò per la presència de lletres, números i altres elements plàstics que evoquen i estan presentes en la vida de les persones que conformen la comunitat del municipi. - Evocació de situacions històriques que són un referent decisiu, com és el monestir de Sant Benet o de santfruitosencs que la seva vida i obra han adquirit una transcendència universal, com Lluís Espinal. Altres grafismes plàstics presents a l'obra modulen i complementen l'equilibri compositiu amb l'objectiu de recrear, també, equilibris de referència en la comunitat, entre tradició i modernitat, diversitat i identitat, creixement i contenció, desenvolupament i sostenibilitat, etc.</p> | 08213-156 | Carretera de Vic, 35-37 | <p>En sessió del ple de 13 de desembre de 2006, l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages va acordar l'adquisició de l'obra de l'artista local Agustí Penadés per la Sala de Plens de l'Ajuntament. L'obra fou inaugurada en la celebració de la Festa Major d'Hivern de l'any 2007.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 2007 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Agustí Penadés | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||||
| 79233 | Nucli de Torruella de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-torruella-de-baix | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Veïnat de 22,4 km². Es tracta d'un petit poblat miner aixecat prop del mas de Torroella de Baix, destinat a acollir a la població immigrada durant les dècades del 1950 i 1960. Les primeres construccions eren cases unifamiliars adossades, de planta baixa, amb coberta d'una sola vessant, disposades formant rectangles. Aquest seguit de vivendes es trobaven disposades de forma quadrangular conformant un seguit de dos carrers perpendiculars en sentit E-O, travessats per quatre que els tallen en sentit N-S. Totes elles es troben arrebossades i pintades de color blanc conformant un conjunt unitari. A finals de la dècada del 1970 s'hi afegiren nous blocs de vivendes, especialment a ponent del barri. Es tracta de blocs de diferents alçades i proporcions que trencaven la unitat del primer assentament. Està contemplat en el Pla General d'Ordenació de l'any 1984. Hi ha un edifici protegit que és la capella de Lurdes de Torroella. Es tracta d'un petit oratori obert al cantó de migdia, ubicat a la part posterior del barri, emmarcat entre dues grans alzines. Arquitectònicament es tracta d'una construcció aixecada en maó, amb forma semicircular oberta al cantó de migdia i protegida per un reixam de ferro. Dins l'estructura s'alça un petit altaret amb una figura de guix que representa la Mare de Déu.</p> | 08213-28 | Torruella de Baix. Crta. De Manresa a Vic, km. 8 (08272 Manresa) | <p>Torruella de Baix, pertangué tradicionalment a l'antiga parròquia de Sant Jaume d'Olzinelles. El primer cop que apareix citat aquest nucli fou l'any 1002, quan la comtessa Ermessenda i el seu fill Berenguer cedeixen el monestir de Sant Benet el solar, les cases i els casals i l'església de Torruella. Posteriorment es coneix l'existència d'un mas anomenat Torruella de Dalt, i una altre anomenat Torruella de de Baix . Fou aquest últim el que dóna nom al barri aparegut en aquesta zona. A principis del segle XX, a tocar del mas, fou aixecada una antiga alcoholera, juntament amb la casa del sindicat de dita empresa -als terrenys que avui ocupa el restaurant Can Ferrer- . Es tractava d'una fàbrica aixecada a partir d'un sindicat de pagesos, i era anomenada l'alcoholera del Bages. També l'any 1911 fou aixecada més a ponent la fàbrica de farines 'La Victòria'. La creació del barri fou una iniciativa particular a principis de la dècada del 1950, amb l'objectiu de crear un lloc d'hàbitat per la nova població immigrada durant aquesta dècada. Una fotografia d'aquest moment mostra el barri ja construït, juntament amb el que llavors era encara el mas Torruella de Baix. L'any 1963 començaren a instal·lar-se les primeres indústries, enderrocant el mas Torruella de Baix i l'alcoholera abandonada. L'única supervivient fou la fàbrica de farines, reconvertida en vivenda. A finals de la dècada dels seixanta el barri ja comptava amb la seva configuració actual. Durant la darrera dècada el barri ha sofert un creixement considerable afegint-se als voltants nous carrers amb edificis que ja no guarden la fisonomia inicial de les primeres cases. D'altra banda s'ha dotat d'un seguit de serveis socials que fins ara li mancaven. L'estructura de les vivendes aixecades respon al model de vivendes obreres seguint la tradició de colònia industrial. Altres casos similars són el del barri de la Butjosa proper a les mines de Sallent.</p> | 41.7594500,1.8971700 | 408322 | 4623656 | 1950 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79233-foto-08213-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79233-foto-08213-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest barri popular, fou conegut també amb el sobrenom popular de 'El Congo' per la gran varietat de població que acollia als seus inicis. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 42 | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 79304 | Nucli de Sant Iscle de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-iscle-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105 SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | IX-XXI | <p>Conjunt arquitectònic ubicat al Nord del terme de Sant Fruitós, format per l'antiga església romànica de Sant Iscle i un conjunt de tres masos que envolten l'església i conformen juntament amb aquesta l'antiga sagrera de Sant Iscle de Bages. La seva fisonomia general és circular. L'església que originà la sagrera és un edifici d'origen romànic aixecada sobre un petit promontori que domina un bon tram del Pla de Bages, adossat a ponent d'aquesta església, es troba el mas de Sant Iscle, conegut antigament com Canals. Al nord de dits edificis s'ubiquen de forma independent els masos de Ca l'Iglésies, conegut antigament com Mas Perramon, i l'actual mas residencial de Can Graells. Entre l'església i el mas sant Iscle, i els altres dos masos, es configura un estret carrer sense asfaltar, que s'adapta a la topografia natural del terreny, i que configura i permet el pas per dins del nucli. Els entorns d'aquest nucli han estat urbanitzats, localitzant-se al nord del mateix la carretera de Manresa a Santpedor, i la moderna urbanització de Pineda de Bages. A ponent del nucli, ja dins del terme de Manresa s'ubica l'indret conegut com a Parc de l'Agulla. Al cantó de ponent, a tocar del nucli, dins del recinte de l'antiga sagrera, els propietaris del mas Sant Iscle, han aixecat recentment una vivenda de planta baixa de modernes característiques. A tocar també del mas Sant Iscle, s'ubiquen els cellers de la casa, actualment inclosos dintre de la D.O. Pla de Bages., així com alguns coberts destinats a finalitats agrícoles. A excepció del Mas Sant Iscle, els altres dos masos: Ca l'Iglésies i Can Graells, comptem amb murs de tancament que els individualitzen de la resta de l'espai. Com a lloc central del nucli de Sant Iscle, davant del portal d'accés a l'església, s'ubica un petit espai enjardinat on es conserven algunes lloses d'enterraments de la família Canals, antiga propietària del Mas Sant Iscle.</p> | 08213-99 | Sant Iscle de Bages (08272 Sant Fritós de Bages) | <p>De totes les esglésies del terme de la ciutat de Manresa, la de Sant Iscle és la primera que apareix amb l'advocació a la documentació. L'any 950 trobem ja una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). Aquesta església també apareix esmentada com a dependent de la canònica de Santa Maria de Manresa en la restitució de l'acta de dotació antiga de l'església Manresana feta entre el 914 i el 947. Sant Iscle també apareix a la restitució de l'acta de dotació de l'església de Santa Maria de Manresa el 1020, per la qual cosa es creu que l'església ja existia a principis del segle X. Cal pensar que segurament no fou derruïda durant l'incursió sarraïna del 999. BENET (1985: 196). Del segle XI tenim diverses referències documentals sobre l'església, el lloc i els propietaris de Sant Iscle. Al 1035 apareix un sagrer o sagrera entorn a Sant Iscle, la qual cosa permet deduir que l'església estaria ja consagrada, i al seu entorn s'agrupaven algunes cases. L'any 1066 aquesta sagrera ja rep el nom de Vila, senyal de que el nombre de cases i habitants era ja important. El 1066 l'església apareix citada com a parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria. BENET (1985: 196). L'any 1065 en la venda d'un alou situat ala parròquia de Sant Fruitós, feta per Ermengol, fill de Guillem, a favor de Guisand de Lluçà i Adalgarda, es diu que termeneja: a l'est amb el riu Sant Fruitós, al Sud amb l'alou de Bovet, a l'oest amb el coll de Manresa, i al Nord amb l'església de Sant Iscle. SALVADÓ (2003:584) A la zona d'aquesta parròquia, de límits imprecisos, el monestir de Sant Benet de Bages també hi tingué propietats, com els que al testament del vicari de Manresa, Bernat Guifred de Balsareny, fet l'octubre del 1045, figurava la deixa del monestir de la meitat de l'alou que tenia a Manresa de Sant Iscle de Cardener. També al testament de Bernat fet el gener del 1085 hi figurava la donació la monestir d'un alou que tenia a Sant Iscle de Bages. BENET (1985: 195). L'any 1202 el cavaller Ramon de Manresa donà a Sant Fruitós de Bages el mas de pere Poc, de la parròquia de Sant Fruitós, que tenia i posseïa en franc alou, dita propietat termenejava a ponent amb el camí que anava del coll de Manresa a Sant Iscle, i al nord amb el Coll de Sant Iscle i amb el camí que anomenaven Torsselera. Com es pot apreciar el nom de l'església havia servit per donar nom a un coll, lloc de pas entre pobles. SALVADÓ (2003:584) El lloc pertanyia a la família dels veguers de Manresa, emparentada amb els senyors de Balsareny, si bé l'església pertanyia als pabordes i canonges de Santa Maria de Manresa (la Seu). L'any 1252, essent veguers de Manresa la família Guàrdia, cediren la possessió de la vila de Sant Iscle de Bages a l'ordre religiosa de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que conservà la senyoria fins el segle XIX. Es desconeix quin tipus de domini exercia l'ordre de l'Hospital sobre Sant Iscle, i si aquest era només civil o també eclesiàstic. Es coneix que el 1685, quan la visita del bisbe Pasqual, es va fer l'observació que era del batlle de Manresa, que valia 45 lliures i la resta 'la té el capítol de Manresa'. AA.DD.(1984:406) Amb tota probabilitat, la importància de la vila de Sant Fruitós, anà absorbint la de Sant Iscle, que acabà desapareixent i restà reduïda a la presència de dos o tres masos al voltant. Un capbreu existent del segle XVIII descobreix l'existència de cinc masos dependents de la parròquia de Sant Iscle, malgrat que desconeixem si tots formaven part de la sagrera, o bé alguns d'ells es trobaven aïllats pels voltants. Són els masos: Canals, Perramon, Vallcendra, Sayol, Satorra i Prat. PLANS I MAESTRA (2003:91-105)</p> | 41.7584600,1.8438300 | 403887 | 4623605 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79304-foto-08213-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79304-foto-08213-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79304-foto-08213-99-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Es té notícia que a mitjans del segle XIX, a la sagrera de Sant Iscle funcionava una fàbrica d'aiguardent, de la qual no ha quedat rastre. GRANDIA I RUIZ (2001: 79) | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79310 | Muntanya del Montpeità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-del-montpeita | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interés natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Caldria un esforç de recuperació d'alguns camins, i de les fonts que dins l'espai de la muntanya s'ubiquen. Una altra de les pressions que pateix el turó és el creixement de la urbanització de les Brucardes. | <p>Turó de grans proporcions ubicat a migdia del terme de Sant Fruitós, que té com a afrontacions, al nord el nucli urbà se Sant Fruitós, a migdia el riu Llobregat, a llevant la partida de l'angle i el monestir de Sant Benet, i a ponent l'autopista A-18. Es tracta d'un espai amb ocupació humana antiga, que manté alguns trams urbanitzats a ponent, ocupats per la urbanització nascuda a la dècada del 1960 anomenada Les Brucardes, que envolta l'antic mas, i espais de conreu i bosc a migdia i a llevant. Es tracta d'un espai profundament humanitzat des de l'Edat Mitjana, ocupat per antics conreus, especialment vinya, que queda manifestat per l'abundant presència de barraques de vinya i marges a llarg de tota la muntanya. D'altra banda, malgrat que antigament es testimonia la presència de molts masos i cases per tota la muntanya, a partir del segle XVI, anaren desapareixent, restant tota la muntanya sota la propietat del mas Brucart que explotà directament les terres de la muntanya amb ajuda de mossos i parcers. Actualment la vinya és desapareguda i el bosc de pi i roure s'ha anat extenent per les antigues superfícies de conreu i els marges de la muntanya, deixant únicament algunes superfícies a la part superior com a camps de conreu de blat. D'altra banda també es constata la presència de nombrosos testimonis del passat, com són els jaciments de Sant Onofre, la capella de Sant Valentí etc. El seu interès com a zona natural és altíssim, ja que la pressió urbanística, industrial i de comunicacions del terme és molt forta. D'altra banda, el creixement urbanístic del poble, s'ha extès cap al cantó del montpeità, arribant els carrers i cases fins pràcticament els peus de la muntanya. També cal tenir present que aquesta pressió urbanística i industrial s'extén cap a altres cantons del municipi, deixant la muntanya com un reducte natural òptima per destinar al lleure i a l'esplai.</p> | 08213-105 | Montpeità. Entre el poble de Sant Fruitós i el Llobregat. (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7441500,1.8881300 | 407549 | 4621967 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79310-foto-08213-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79310-foto-08213-105-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'abundància de testimonis humans a la muntanya del Montpeità, converteix l'indret en un lloc d'elevat interès arqueològic. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||||
| 79331 | Monument 'Multidimensional' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-multidimensional | XX | <p>Composició ornamental formada per un seguit d'elements que conformen el monument assenyalat, i que té com a motiu figuratiu una instal·lació multidimensional. En total es tracta de quatre elements. Un d'ells -el de majors dimensions- ve format per una estructura de formigó en forma d'angle recte dins de la qual es situen un total de quatre elements quadrangulars de ferro. Un d'ells es troba situat a la part superior de l'angle, mentre que dos d'ells es situen de forma superposada a la cantonada interior de l'angle i l'altre a la punta oposada. A més d'aquest element cal comptar amb tres més de característiques similars. Un d'ells ubicat al davant de l'anteriorment descrit, i dos més ubicats dintre de la zona del Bosquet. Es tracta de dos estructures de formigó en forma d'angle recte, que acullen a l'interior una estructura quadrangular de ferro. En aquesta ocasió l'alçada del braç vertical no supera la del quadrat.</p> | 08213-126 | Sant Fruitós de Bages. Pl. d'Alfred Figueras i el Bosquet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest monument fou encarregat per l'Ajuntament de Sant Fruitós al pintor i escultor valencià Agustí Panadés, amb motiu de la inauguració de la plaça l'any 1996.</p> | 41.7497000,1.8752500 | 406486 | 4622598 | 1996 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79331-foto-08213-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79331-foto-08213-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Agustí Panadés | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79354 | Monument 'La Mirona' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-la-mirona | XX | <p>Escultura realitzada en bronze i ubicada a l'espai enjardinat que envolta la Llar d'Avis del poble de Sant Fruitós. Es tracta d'una escultura de 87 cm d'alçada que representa una noia jove asseguda amb les cames plegades i que mira al front.Fou anomenada per la seva autora com 'La Mirona' i simbolitza la joventut, com un estat de la vida en el qual s'observa tot el que passa al voltant.</p> | 08213-149 | Sant Fruitós de Bages. C/Bertrand i Serra nº 10 (08272) Sant Fruitós de Bages | <p>Aquesta escultura fou elaborada per l'artista Neus Serra, i adquirida per l'Ajuntament de Sant Fruitós, que la col·locà a l'indret que actualment ocupa.</p> | 41.7517400,1.8725100 | 406261 | 4622827 | 1990 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79354-foto-08213-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79354-foto-08213-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79354-foto-08213-149-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Neus Serra | 103|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79353 | Monument 'El Banyista' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-el-banyista | XX | <p>Monument ubicat al petit pati que predeceix l'edifici de la Llar d'infants del Sagrat Cor de Jesús, dins del poble de Sant Fruitós de Bages. Aquesta escultura, realitzada en bronze, és formada per la figura d'un nen assegut en un banc de pedra, amb el cap lleugerament acotat. La mida de la figura del nen és d'un metre de llarg i sobresurt de l'alçada del banc 58 m.</p> | 08213-148 | Sant Fruitós de Bages. c/Sant Benet, 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta escultura fou elaborada inicialment amb l'objectiu d'anar vora un petit llac projectat inicialment a la zona del Bosquet de Sant Fruitós. La figura havia d'anar asseguda vora el llac, amb els peus dins de l'aigua, d'aquí el nom del banyista. Quan el projecte del Bosquet eliminà la presència del llac, fou readaptada a l'escola i asseguda al banc.</p> | 41.7508100,1.8713700 | 406165 | 4622725 | 1988 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79353-foto-08213-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79353-foto-08213-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79353-foto-08213-148-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Neus Serra | 103|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79332 | Monument a Salvador Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-salvador-espriu-0 | XXI | <p>Monument commemoratiu en homenatge a Salvador Espriu ubicat al mig de la plaça que du el mateix nom. Es tracta d'un monument format per un bloc petri rectangular, disposat horitzontalment de 2,00 m de llargada x 60 cm d'amplada x 1,00 m d'alçada. Sobre aquesta base s'assenta una figura de ferro colat que representa un home, assegut al bloc de pedra, en aquest cas simbolitzant un poeta, esculpint en un llibre. El simbolisme té a veure amb la idea dels poetes com a escultors de la paraula. Esculpit a la pedra es pot llegir un vers de Salvador Espriu: ' Les paraules són forques d'on a trossos penjo la raó'</p> | 08213-127 | Sant Fruitós de Bages. Pl. de Salvador Espriu (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La idea de l'aixecament d'aquest monument fou proposada al finalitzar la urbanització i la construcció dels blocs de pisos que conformen els voltants de la plaça. A tal fi fou proposat un concurs d'idees que fou guanyat per Mercè Riba, executora del projecte. El monument fou finançat per la promotora dels pisos Habitatges Entorn SS.CC., S.L.</p> | 41.7556100,1.8735800 | 406356 | 4623256 | 2004 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79332-foto-08213-127-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Mercè Riba | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79330 | Monument a Ramon Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ramon-cases | XX | <p>Monument escultòric que presideix la plaça dedicada al pintor Ramon Cases a Sant Fruitós de Bages. Ubicat enmig d'un espai enjardinat, s'aixeca un monòlit de pedra rectangular d'un metre d'alçada i vuit centímetres de gruix, que es recolza sobre una base també de pedra rectangular. A les dues cares principals del monòlit s'adhereixen dues figures de ceràmica que representen, tant per una cara com per l'altra, branques d'arbres sense vegetació. La coloració d'aquest element és grisós i marró, destacant molt poc la base de pedra grisenca. Simbolitza el tronc i les braqnues de l'alzina.</p> | 08213-125 | Sant Fruitós de Bages. Pl. del Pintor Cases (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>En l'any 1982 es va urbanitzar la zona, encarregant a l'escultora Maria Gelabert Tañà una escultura per ser instal·lada al que primerament havia de ser una rotonda. En un principi es va col·locar en mig d'una font amb sortidors d'aigua per l'ampliació de la plaça. Per problemes vandàlics i per la calç de la font, en el 2015 es va restaurar, traient la font inicial per enjardinar-la, tal i com s'havia planificat en origen. En estar instal·lada a les proximitats del camí paisatgístic de Sant Benet de Bages, se li va donar el nom de l'antic propietari del monestir: Ramon Cases. L'escultora va voler fer una al·legoria a la natura que envoltava al monestir i també el honor el tipus de pintura naturalista que feina Ramon Cases i, en especial l'alzina, l'arbre de la mediterrània.</p> | 41.7515700,1.8811200 | 406977 | 4622799 | 1982 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79330-foto-08213-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79330-foto-08213-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique. / Anna Cura Subirana | Maria Gelabert Tañà | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79327 | Monument a Lluís Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-espinal | XXI | <p>Monument commemoratiu a la figura de Lluís Espinal, pare jesuïta nascut a la vila de Sant Fruitós, concretament a la casa coneguda com a Torre dels Batlles. Aquest monument s'ubica a la plaça que du el seu nom, en la confluència dels carrers Padró i Sallent. Es tracta d'una llosa commemorativa situada als peus d'una alzina plantada al mig de la plaça. Es tracta d'una llosa de marbre blanc, col·locada verticalment, de 1,10 m d'alçada x 60 cm d'amplada x 8 cm de gruix. A la part superior de la llosa, apareix adherida una escultura en ferro colat que simbolitza el cap de Lluís Espinal en primer pla, i en un segon pla al cantó de la dreta, diverses figures anònimes de les quals només s'aprecia part del rostre, de tal manera que a les primeres s'aprecia més tros, i de les últimes menys tros. Aquesta escultura simbolitza la figura de Lluís Espinal i el poble de Bolívia. Sota aquesta escultura es llegeix gravada a la llosa la següent inscripció: ' Lluís Espinal Camps, Jesuïta, Nascut a Sant Fruitós de Bages, 1932, assassinat per ajudar al poble de Bolívia, 1980.' A sota continua amb: 'La vida és per gastar-la per als altres'. 'Declarat fill predilecte del poble' Sant Fruitós de Bages. 2005.</p> | 08213-122 | Sant Fruitós de Bages. Pl. de Lluís Espinal (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7515100,1.8743400 | 406413 | 4622799 | 2005 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79327-foto-08213-122-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Neus Serra | El monument va ser executat per Neus Serra, escultora santfruitosenca | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79231 | Monument a la Mecànica i Tecnologia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mecanica-i-tecnologia | XX | <p>Monument consistent en una estructura metàl·lica que consta d'un cercle inclinat, atravessat per unes barres també inclinades i una sèrie de peces d'automòbil. En l'obra hi predomina el dinamisme i el protagonisme donat l'espai buit. La temàtica del monument gira a l'entorn de la mecànica.</p> | 08213-26 | Pineda de Bages. Crta. BV-4501, km,1 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Ubicat des de l'any 1976 al costat de la BV 4501 de Manresa a Santpedor, al seu pas per Pineda de Bages.</p> | 41.7355800,1.8768900 | 406602 | 4621028 | 1976 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79231-foto-08213-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79231-foto-08213-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Francesc Vilanova Peramiquel | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 40 | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 79329 | Monument a la Constitució del 1812 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-constitucio-del-1812 | XX | <p>Monument format per un bloc de pedra calcària de grans dimensions i forma irregular en el qual han estat esculpides diferents referències a la temàtica del monument, que és la constitució espanyola del 1812. Si bé en dues de les cares del bloc s'han esculpit flors en relleu o bé rebaixades, i algunes petxines; la cara principal del bloc petri, encarada al Bosquet, du esculpida a la part superior un rostre femení, amb algunes flors, una de les quals ocupa tota la galta dreta. Sota el rostre es llegeix la inscripció que explica el motiu commemoratiu: ' La Pepa primera constitució liberal europea'. Al canto del darrera es llegeix l'autoria i la data del monument: ' P. Ponti, -3-19-1991-. Picapedrer Casacoberta.'</p> | 08213-124 | Sant Fruitós de Bages.El Bosquet (Av. Jaume I) (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7493500,1.8756800 | 406521 | 4622558 | 1991 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79329-foto-08213-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79329-foto-08213-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | P. Ponti | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 79328 | Monument a Alfred Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-alfred-figueras | XX | <p>Monòlit commemoratiu a la persona del pintor de Sant Fruitós Alfred Figueras. La realització va ser duta a terme per Josep Barés, escultor manresà. Es tracta d'un monument format per un bloc de pedra d'alabastre aixecat verticalment al mig de la plaça. La seva forma és rectangular malgrat les irregularitats que conforma el talla de la pedra. Com a característica, aquesta es troba deformada per incisions i descantonada per alguns cantons. Al cantó de la dreta, a mitja alçada s'inserta una escultura de ferro colat, que simbolitza el rostre del pintor Alfred Figueras. A sota, en una placa es llegeix: ' Alfred Figueras 1898-1980. 3-X-1990'</p> | 08213-123 | Sant Fruitós de Bages. Pl. d'Alfred Figueras (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7498700,1.8753300 | 406493 | 4622616 | 1999 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79328-foto-08213-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79328-foto-08213-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Josep Barés | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 79206 | Monestir de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-benet-de-bages | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. Ed. Angle p. 95, 105 i 78 AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa. BENET I CLARÀ, A. PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages, Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa BENET I CLARÀ.(1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. ESPAÑOL, F. (1995). Sant Benet de Bages. Col. Patrimoni Artístic de la Catalunya central. Nº 3. Ed. Angle. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. p 169-172. FONT I RIUS, J.; MUNDÓ, A. (1999). Catalunya carolíngia . Vol IV. Els comtata catalans d'Osona i Manresa. I.E.C. Barcelona</p> | XII | Actualment es troba en fase de restauració, essent objecte d'un Pla director que renovarà totalment els seus usos i funcionament. | <p>Antiga abadia benedictina, situada a la dreta del riu Llobregat, prop de Navarcles, però dins del terme de St. Fruitós de Bages. El monestir actual és un conjunt complex que palesa una llarga trajectòria constructiva. El nucli originari s'organitzà entorn a un claustre, amb l'església al nord, la sala capitular (avui desapareguda) a l'est, el refetor al sud i el dormitori a l'oest. L'església és de planta de creu llatina, amb una nau coberta amb volta lleugerament apuntada, dividida per tres arcs torals. Els braços del transsepte són coberts amb volta de canó apuntada i tenen buidats en el mur dues petites absidioles. L'absis central (l'únic visible a l'exterior) és, com les absidioles, de planta semicircular i cobert amb volta de quart de cercle. L'interior de l'església fou enguixat després de l'incendi de 1633 i dotat amb decoració barroca, consistent en un seguit de grans volutes al llarg de la nau central i a l'absis s'hi pintaren uns elements florals i vegetals. Actualment l'església ha estat restaurada, recuperant part del carreuat romànic, i restaurant bona part de la decoració barroca sobreposada. Sota l'absis s'ubica la cripta semisoterrada (llegendàriament acollí les relíquies de Sant Valentí), molt retocada durant el barroc. És coberta amb volta estrellada, i il·luminada per un petit finestró a la capçalera. Sobre la nau de l'església, descansant sobre el primer arc toral, s'alça un cimbori en forma de torre-campanar de dos pisos, de base pre-romànica i cos romànic, que fou aixecat posteriorment amb el pis de les campanes.AA.DD. (1990:290) El portal principal, a la façana de ponent, és d'arc de mig punt, sense timpà, amb quatre arquivoltes i tres anells torals llisos sobre columnes amb capitells decorats amb bestiari i motius florals de l'escola ripollesa. Hi ha un altre portal més senzill, obert al braç sud del transsepte, que dóna al claustre. A la part sud de l'església s'ubica el claustre, la part més interessant del conjunt. La construcció devia realitzar-se a finals del segle XII o principis del segle XIII. Té quatre galeries, de sis arcades cada una, distribuïdes en grups de tres, separats per massissos pilars centrals i angulars, que aguanten les voltes de mig punt dels passadissos. Les arcades són sostingudes per vuit parells de columnes a cada ala, sobre un petit podi o muret; les columnes són de fust llis i curt, i acaben en 64 capitells d'estilització bàsicament vegetal o geomètrica, però també figuratius, amb iconografia mitològica, cristiana, amb escenes humanes i d'animals. AA.DD. (1990:290). A partir del segle XIV s'alterà la distribució del conjunt: a migdia es construeix un llarg cos d'edifici amb estructura d'arcs de diafragma que allotjava el celler, sobre el qual s'edificaren dos pisos més destinats a cel·les dels monjos, i a partir del segle XIX convertits en residència particular. A ponent s'ubica l'hostatgeria i la sala capitular nova i altres dependències. Es tracta d'un edifici de planta baixa i primer pis, on destaquen dos grans finestrals d'estil gòtic tardà. A partir del 1627 es construeix el palau abacial, que dóna entrada al monestir mitjançant una gran arcada a la planta baixa. Es tracta d'un cos amb aspecte de casa pairal. Tot el conjunt del monestir es troba precedit al cantó nord d'accés per un mur de tancament, aixecat segurament al segle XVII. A la part posterior del monestir (sud), destaca l'existència d'un espai ajardinat de gran bellesa.</p> | 08213-1 | Entorn del riu Llobregat. Monestir de Sant Benet s/n . (08272) Sant Fruitós de Bages | <p>El monestir de Sant Benet fou fundat entre els anys 950 i 960 per Sal·la, un gran magnat de l'època del repoblament, que en aquests anys anà a Roma a sotmetre directament la futura fundació a la Santa Seu (amb la qual cosa eximia de la jurisdicció civil i episcopal a dit monestir); de Roma portà suposadament el cos de Sant Valentí, que en endavant seria el copatró del monestir. L'any 950 trobem una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). El 967 hi ha l'acta de fundació i dotació del monestir, i el 972, mort Sal·la es consagrà la primera església. Tradicionalment, la fundació d'un monestir en dit indret, per un cantó recollia una tradició eremítica ja preexistent en aquesta zona del riu Llobregat, i per altra banda responia a un interès repoblador en una zona com era la Catalunya Central i el Bages, en procés de reorganització repoblador, on s'estaven duent a terme multituds d'aprisions. La funció de dit monestir era la de convertir-se en el centre administrador de dit moviment repoblador. Malgrat tot, les últimes excavacions arqueològiques realitzades en dit monestir, podrien rebel·lar l'existència d'una petita comunitat pagesa assentada en l'indret de la futura fundació. La primera comunitat monacal s'adscriví a la regla de Sant Benet i fou formada segurament per una desena de monjos replegats de la mateixa zona. La comunitat passà una època difícil per la mala administració dels abats, càrrec que Sal·la havia vinculat als seus descendents. El nomenament del primer abat per elecció comportà un redreçament del monestir, que a finals del segle fou unit durant uns anys (1075-1108) al monestir llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres. Devastat pels sarraïns el 1114, a finals del XII i principis del XIII es construïren l'església i el claustre actuals. El 1593 fou unit al monestir de Santa Maria de Montserrat, que hi instal·la un col·legi d'arts el 1620. El 1627 es construí el nou palau abacial i el 1633 s'enguixà l'interior de l'església perquè un incendi l'havia deixat totalment fumada. En els seus darrers temps s'hi retiraven els monjos montserratins vells. Fou exclaustrat el 1835 i venut a particulars. El 1908 l'adquirí Elvira Carbó, mare del pintor Ramon Cases, que hi féu unes importants obres de restauració dirigides per J. Puig i Cadafalch. Des del 1936 l'església es va abandonar, fent ús de les estances del monestir com a residència estiuenca de les famílies Rocamora i Cases, descendents d'Elvira Carbó. L'any 2003 la Fundació Caixa de Manresa adquirí la propietat del monestir iniciant un ambiciós projecte de restauració i transformació de l'espai en la seva seu social i en un centre cultural. AA.DD. (1990:291)</p> | 41.7426000,1.8993800 | 408482 | 4621783 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al claustre, a part dels de les galeries, hi ha els capitells situats a la caiguda dels arcs que suporten les voltes (als angles sud-oest, sud-est i nord-oest), i els d'unes arcades que podrien ser de la sala capitular (a l'est). Aquests darrers són els més antics de tot el claustre, junt amb alguns dels de la galeria de llevant (com el de l'Anunciació i un possible orant), i han estat reutilitzats d'un atri anterior; alguns són de tipus califal, i poden datar-se de la segona meitat del segle X. La configuració històrica del monestir, juntament amb la seva evolució arquitectònica i els seus antecedents històrics, estant essent actualment revisats durant el procés d'excavacions arqueològiques dutes a terme entre els anys 2003-2006, i que encara es troben en fase d'estudi i anàlisi. Les zones adaptades com a zona residencial per les famílies Rocamora i Cases, acollien un gran llegat artístic i patrimonial, format per obres pictòriques del pintor Ramon Cases i mobiliari procedent d'adquisicions familiars. Aquest patrimoni fou adquirit per la fundació Caixa de Manresa juntament amb el monestir, essent objecte de venda i restauració. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº1,4,5,6,7,8,9,10,11,12,14,15,16,17. Es troba inclòs a la Carta Arqueològica del municipi de Sant Fruitós de Bages amb el nº 12. | 85|92|94|96 | 46 | 1.2 | 1779 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||
| 79210 | Molí de vent de la Torre del Batlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-la-torre-del-batlles | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | L'indret en el qual es troba ubicat desvirtua totalment l'element. Es troba ubicat al peu d'una carretera, al costat d'uns contenidors d'escombraries i amb moltes deixalles al costat. Si es poguessin adecentar els voltants seria un important element decoratiu i patrimonial. | <p>Antic pou d'aigua ubicat al peu del camí asfaltat que des de la Sagrera de Sant Fruitós comunica amb la C-16, just al davant de l'actual escola Paidos. Es tracta d'un pou aixecat pels propietaris de la Torre dels Batlles. Exteriorment, el pou es troba recobert per una estructura circular feta amb maons llisos que s'alça uns 2,5 m. i té un diàmetre d'uns 2 m. aprox. L'orientació del pou es fa a ponent, on s'ha obert una petita portella metàl·lica rematada a la part superior per una falsa arcada feta de forma esgraonada amb els mateixos maons de l'obra. Sobre la portella s'ubica una obertura romboidal feta també de forma esgraonada eliminant els maons de l'interior del romb. Com a element decoratiu compta, a més a més, amb un fris superior que rodeja l'estructura circular i que s'escau entre dues bandes que sobresurten de la línia de mur. Es tracta d'un fris dentat, decorat interiorment un seguit de maons disposats verticalment, que creen petits espais rectangulars interiors. Tots aquests elements decoratius són fets amb maó. Com a element destacable, l'estructura es troba coronada per un seguit de vuit merlets piramidals elaborats també de forma esgraonada amb maons. Fins fa poc, aquesta estructura comptava amb estructura piramidal en forma de torre metàl·lica, que ascendia a partir de l'estructura de maons, i es rematava amb un petit molí de vent. Aquests darrers anys aquesta estructura ha desaparegut, conservant-se només la base de maó.</p> | 08213-5 | Sant Fruitós de Bages.Torre del Batlles s/n. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Malgrat que es desconeix el moment de l'edificació d'aquest pou, cal pensar que és lleugerament posterior a l'edificació de la torre dels Batlles, que és la propietària d'aquest element. L'origen de la Torre dels Batlles cal trobar-lo en el mas anomenat 'El Mas'. A mitjans del segle XIX, Marià Batlle anomenat 'Nofre Batlle', comprà l'antic mas i el convertí en el casal actual. Es tracta d'un casal aixecat amb finalitats recreatives i residencials. Cal pensar que l'aixecament del molí de vent devia produir-se a principis del segle XX. A nivell estilístic podria ser qualificat com a modernista.</p> | 41.7551300,1.8686700 | 405947 | 4623208 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79210-foto-08213-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79210-foto-08213-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es coneix l'existència d'un altre pou d'aigua que no s'ha pogut observar directament. Segons informació escrita es tracta d'un pou recobert amb una estructura també circular feta amb pedra i amb decoració a base de maons. Segurament deu trobar-se dins de la finca de la Torre dels Batlles, malgrat que no s'ha pogut comprovar si encara existeix. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 79259 | Mas Torroella de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torroella-de-dalt | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici s'ha construït en pedra formant un mur de paredat irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars més ben tallats i de mida superior. L'edifici compta amb planta baixa, primer pis i golfes. L'orientació de l'edifici és feta a ponent, on s'obre la façana principal. La façana de llevant s'obre amb un seguit de petits finestrons a la planta baixa, una finestra balconera al centre del primer pis, que ve emmarcada per algunes finestres quadrangulars de petit tamany a banda i banda, i un petit finestró al pis de les golfes, ben bé sota la línia del carener. La façana nord és pràcticament inapreciable, ja que compta amb un seguit d'elements adossats que impedeixen una correcta visualització. Es tracta d'un seguit de coberts destinats a les feines agrícoles, així com espais destinats a tines, que actualment es troben sense ús, i estan essent poc a poc coberts de vegetació i arbustos. La façana de migdia compta amb un espai vallat que la precedeix destinats als animals. S'obre amb un seguit de dues finestres a l'alçada del primer pis, i una finestra balconera, que dóna accés a un petit terrat aixecat sobre un cos quadrangular que s'adossa a la façana fins a l'alçada del primer pis, i que es tractava d'una antiga cisterna.</p> | 08213-54 | La vall dels Horts. Mas Torruella de Dalt s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Torruella de Dalt, pertangué tradicionalment a l'antiga parròquia de Sant Jaume d'Olzinelles. El primer cop que apareix citat aquest nucli fou l'any 1002, quan la comtessa Ermessenda i el seu fill Berenguer cedeixen el monestir de Sant Benet el solar, les cases i els casals i l'església de Torruella. Aquest alou afrontava a sol ixent amb el camí ral que va a Manresa, segurament procedent del pas del Pont de Cabrianes. Posteriorment es coneix l'existència d'un mas anomenat Torruella de Dalt, i una altre anomenat Torruella de de Baix. Cal pensar que aquest segon va néixer com una masoveria del mas històric que seria el de Torruella de Dalt. L'edifici actual és un mas aixecat entre els segles XVII-XVIII, segurament sobre les restes d'una estructura més antiga. Es pot apreciar però, que es tracta d'una construcció aixecada en un sol cop. Exteriorment la seva estructura no ha patit reformes importants, malgrat que interiorment ha estat adaptat com a vivenda moderna. d'hàbitat per la nova població immigrada durant aquesta dècada. Una fotografia d'aquest moment mostra el barri ja co</p> | 41.7627200,1.8951100 | 408156 | 4624022 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79259-foto-08213-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79259-foto-08213-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79259-foto-08213-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 79237 | Mas Sant Iscle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-iscle | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES J.A. (1988). Sant Fruitós de Bages. La Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A .(1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XII-XXI | <p>Masia adossada a ponent de l'església parroquial de Sant Iscle, segurament tan antiga com la mateixa església. És un amalgama de cossos afegits, amb planta en forma de L. La coberta és a dues aigües, amb teula. Planta semisoterrada, planta baixa, primer pis i golfes. El mas és aixecat aprofitant un lleuger pendent. Poden apreciar-se dos moments constructius. Les restes del mas original, de suposada planta quadrangular, són adossades al mur de l'església. Es tracta d'un tram de casa amb el mateix parament que el campanar de l'església, de pedra rectangular, irregular, però disposat de forma força ordenada, especialment a la part inferior. S'alça amb planta baixa i primer pis. Aquest últim recau a l'alçada de les finestres cegades del campanar, de factura romànica. En un petit escaire a ponent, a tocar del campanar, es veu un petit finestral rebaixat en el mur també possiblement romànic. La resta de la façana de migdia s'obre a l'alçada del primer pis amb una finestra balconera, que recau sobre un petit finestró de la planta baixa. Pensem que possiblement sigui producte d'alguna reforma interior de la casa el segle XVIII. És possible que al llarg del segle XVII es produís una ampliació de la casa al costat nord, convertint la planta en rectangular. L'actual façana (de mamposteria irregular arrebossada amb pòrtland) amb el portal d'entrada serien d'aquest moment. El portal, de dovelles de mida mitjana, ha estat tallat a la part superior per la llosana d'un gran balcó, que unifica dues portes obertes a la façana, segurament a finals del segle XVIII. Sobre aquest primer pis, s'aixeca un tram posterior construït en maó. A principis del segle XX, tingué lloc una ampliació arquitectònica important, que li donà la fisonomia actual. S'aixecà un altre pis amb maó, a excepció del tram de mur S-O que toca a l'església. A més fou ampliada en direcció a migdia i al nord, sobrepassant la línia de la façana principal, i donant-li la peculiar forma de L a la planta. La façana principal passà a ser la de migdia, que es protegí amb una tanca també de maó, prolongant-se des de llevant, girant cap a migdia, on empalma amb un cobert de planta baixa que serveix també de tanca, creant un pati interior davant de la façana de migdia. L'accés es realitzava mitjançant un portal a llevant fet amb unes fileres de maó, que conformen un arc molt rebaixat. Com a obertures, la façana de migdia té un seguit de dos grans finestrals rectangulars, i una sèrie de cinc finestres rectangulars, i a l'alçada del primer pis, una sèrie de tres balcons, i cinc finestres quadrangulars. La façana de llevant es troba parcialment arrebossada amb ciment pòrtland, i pot apreciar-se a la part inferior la roca natural sobre la qual s'assenta aquest tram de casa. Hi ha una antiga porta actualment tapiada, un bacó i un seguit de petit finestrons al primer pis. Les golfes s'obren amb quatre finestrons i una portella central, amb restes del que fou una corriola. A finals del segle XX, s'aixecaren uns moderns cellers a llevant de la casa, de planta rectangular, cobertes a dues aigües, i amb parament de pedra irregular. Es troben orientats a migdia, i l'accés es realitza mitjançant una gran arcada oberta directament al mur sense dovelles a la qual s'accedeix mitjançant una doble escalinata. Aquests moderns cellers, aixecats sobre uns de més antics, creen un carrer entre els cellers i el mas que condueix a l'interior de la sagrera. Recentment, les obres de consolidació a l'interior de la casa, han tornat a girar l'orientació, fent que la façana principal d'accés torni a ser la façana nord, tancant el pati posterior de migdia. A l'interior la casa ha estat restaurada els darrers anys, especialment la planta baixa, recuperant l'embigat original i recomposant els terres. També ha estat eliminat el guix d'algunes parets antigues, a tocar de l'església.</p> | 08213-32 | Sant Iscle de Bages.Mas Sant Iscle s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens del mas Sant Iscle cal buscar-los en la tradició de l'existència d'un assentament humà al voltant de la parròquia de Sant Iscle. Com a església apareix ja documentada al 950, i des del 1035 es té constància de l'existència d'una sagrera al seu voltant. Malgrat que aquesta sagrera desaparegué segurament entorn als segles XIII- XIV, no degué quedar del tot despoblada, sinó que l'hàbitat es degué transformar en tres o quatre masos habitats al voltant de l'església, que conreaven les terres del voltant. Cal pensar que el Mas Sant Iscle, és sens dubte el més antic conservat dels que conformaven l'antiga sagrera. Del total de cases de la sagrera és l'únic adossat a l'església i que tenia comunicació directa amb ella., per tal cal pensar que els seus propietaris devien mantenir algun tipus de privilegi especial sobre l'església. Alguns dels trams de mur de la casa podrien remuntar-se perfectament al segle XII, i als últims moments de reforma de l'església i el campanar. D'altra banda, les successives fases constructives del mas rebel·len l'adaptació d'aquest mas a les necessitats més modernes d'hàbitat, especialment la gran ampliació duta a terme a principis del segle XX, que permet suposar un moment d'esplendor econòmic agrícola. D'altra banda, les dades històriques que es posseeixen són escasses. Al fogatge del 1553 apareix un personatge conegut com En Canals, que es pot identificar com a propietari del mas Sant Iscle . SALVADÓ (2003: 294) . També es coneix mitjançant un capbreu del segle XVIII que aquest mas era conegut com Can Canals, ja que aquest era el cognom dels propietaris del mas. Dues lloses sepulcrals ubicades al jardinet que precedeix l'entrada a l'església de Sant Iscle es pot llegir: Canals de Galobart, 1877. Segons informació procedent dels propietaris actuals, aquesta família ja no vivia a principis del segle XX, ja que havien marxat a Barcelona. A la casa hi tenien una família de masovers que hi residí fins el 1924. Dit any, la propietat fou adquirida per la família Vilanova, que la té fins ara, i ha recuperat el conreu de la vinya en les seves finques.</p> | 41.7583600,1.8438900 | 403892 | 4623594 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79237-foto-08213-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79237-foto-08213-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79237-foto-08213-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa mantenia comunicació interior amb l'església a través d'una porta que obria el mur que la casa comparteix amb l'església. Es tracta del mur de ponent de l'església. Posteriorment aquesta porta de comunicació fou tapiada, i a l'interior de la casa, davant de la porta es va construir un forn de pa, actualment desaparegut. A l'interior de la casa es conserven alguns estris del període de conreu intensiu de la vinya al segle XIX. En total es tracta de 4 portadores, 5 boicois i cinc tines de grans dimensions | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79217 | Mas Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sala | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XIV-XX | Presenta un cert abandonament | <p>Antic mas ubicat en les proximitats de la sagrera de Sant Fruitós, a l'altra banda del riu d'Or. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba encarada a migdia. Es tracta amb seguretat d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular, barrejant segurament també alguns fragments de maó. Tot el conjunt es troba arrebossat i pintat en color blanc. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, malgrat que el nivell del terreny sembla haver pujat considerablement i deixar la planta baixa mig soterrada. Al costat de ponent del mas, es troba una estructura aixecada en pedra i sense arrebossar formada per un cobert destinat segurament a espai pels ramats i treball del camp. Es tracta d'un cobert de planta rectangular amb coberta inclinada, enganxat a l'edifici principal del mas per un mur que empalma amb la façana nord de la casa. Malgrat que les notícies sobre l'existència d'aquest mas es remunten als segle X-XI, l'estructura actual de l'edifici cal situar-la cronològicament a finals del segle XVIII, segurament producte de la riquesa que generà el conreu de la vinya, i que permeté a aquests grans masos renovar arquitectònicament les seves estructures. Com a resultat, l'edifici actual que apreciem resulta de planta rectangular de grans proporcions, que al cantó de ponent es subdivideix en dos cossos també rectangulars, amb coberta inclinada, deixant un espai central sense edificar. La façana principal sembla ser la orientada a migdia, malgrat que no compta amb cap portal d'obertura en aquesta banda. Tot sembla indicar que l'accés a l'edifici es feia pels carruatges a través del portal obert al petit tram aixecat entre els dos cossos rectangulars de ponent, i que dóna accés a un petit pati central rectangular, i per les persones mitjançant el portal obert al primer pis del brancal nord de ponent, accedint mitjançant una petita rampa. Així mentre que el portal de la planta baixa és rematat a la part superior amb un arc de mig punt, el del primer pis és arquitrabat. La façana principal es subdivideix en dos parts. Una meitat a llevant, que compta amb quatre finestres rectangulars obertes al primer pis, i un seguit de tres balcons i un petit finestró a segon pis. A aquesta part li segueix un segon tram de façana a ponent que compta amb una gran galeria porxada, formada per quatre grans arcades rematades a la part superior per un arc rebaixat. Sobre aquestes voltes es situen quatre grans ulls de bou que podien pertànyer a algun espai destinat a golfes. Malgrat les diferències, tot sembla haver estat aixecat en el mateix moment constructiu. A diferència d'aquesta façana amb aires senyorials, la resta de les façanes del mas són considerablement pobres. La façana de ponent compta amb una petita portella auxiliar oberta a la planta baixa, que actualment queda mig soterrada, una portella al primer pis, i un balcó al segon pis. Al mig d'aquesta façana s'observen restes del que sembla ser una antiga cisterna semicircular adossada. La façana nord es mostra summament pobra, comptant amb un seguit de finestres rectangulars al primer i segon pis que actualment són tapiades. La façana de ponent resulta la més curiosa doncs permet veure perfectament els dos cossos en els quals es subdivideix l'edifici. Es desconeix la utilitat d'ells, malgrat que cal pensar que es van fer amb la intenció de donar al mas un aire residencial. Al cos del cantó nord, s'obre interiorment, a l'alçada del primer pis, un seguit d'arcades que creen una galeria interior que dóna al pit que es crea al mig.</p> | 08213-12 | Sant Fruitós de Bages. Mas Sala s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La primera referència documental al nom Sala, apareix el 961, a la venda que Adaülf i la seva esposa Ranlo fan a Eremir d'un alou que termeneja a l'est amb l'erm de la Sala. Més de quatre anys després, Sala va comprar a un matrimoni unes cases amb cort i colomer que els venedors tenien vora el riu de Sant Fruitós. Per les afrontacions ben bé que pot tractar-se de l'esment més antic del Mas Sala. Aquesta mateixa propietat va ser donada l'any 967 pel mateix Sal·la al monestir de Sant Benet de Bages. SALVADÓ (2003:200). Al segle XI (1028) un altre personatge anomenat Sal·la fa donació d'un altre alou a Sant Benet, que també coincideix amb les afrontacions del Mas Sala actual: A l'est amb el Montpeità, al Sud , en la Portella, a l'Oest, amb l'alou de Suniefré i al Nord amb el camí públic. SALVADÓ (2003:202). Entre els anys 1067 i 1169, manca qualsevol referència al Mas Sala. L'any 1173 apareix el nom del propietari útil del mas Sala: Pere Sala. SALVADÓ (2003:205). L'any 1183 apareix documentat Ponç Sala, i a la segona meitat del segle XII, Ramon Sala. SALVADÓ (2003:206). En tot cas, els testimonis documentals deixen clar que el mas fou propietat eminent del monestir de sant Benet de Bages, i propietat útil d'una nissaga que adoptà el cognom Sala. Així ho testimonia Berenguer Sala, l'any 1310, qui es declara home propi, sòlid i afocat de l'abat del monestir. SALVADÓ (2003:212). Al llevador de rendes del monestir del 1315, hi consta que el mas aportava com a renda 2 sous i 8 diners, a més d'un parell de gallines, 2 ous per Pasqua i Pentecosta, mig feix de palla, jova, batuda, femada i tragina. SALVADÓ (2003:213). El 1409, es té constància de l'existència de Marc Sala, com a propietari útil del mas, i el 1143 en Francesc Sala. Al fogatge del 1515 apareix en Barthomeu Sala. SALVADÓ (2003:230). Al segle XVI es disposa de dos fogatges, un del 1515 en el qual apareix un personatge anomenat Bathomeu Sala, i un altre del 1553 en el qual apareix Joanot Sala, del mas Sala. SALVADÓ (2003:291). Al capbreu del segle XVIII el mas apareix com a Sala de Riudor. PLANS I MESTRA (2003: 91-105) Segurament durant aquest segle el mas fou reformat íntegrament aixecant l'edifici que actualment s'aprecia. La riquesa produïda per la vinya permeté a aquests grans masos renovar les seves estructures arquitectòniques. El mas restà habitat fins a la dècada del 1980 en què fou abandonat.</p> | 41.7495800,1.8695700 | 406014 | 4622590 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79217-foto-08213-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79217-foto-08213-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79217-foto-08213-12-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Vladenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 31 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 79219 | Mas Olzinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-olzinelles | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XI-XXI | La casa corre perill de ruïna imminent, no existint per la propietat cap voluntat de reforma. | <p>Mas aixecat sobre un petit promontori ubicat enmig de camps de conreu i boscos, a tocar de l'antiga església de Sant Jaume d'Olzinelles. Un mur de contenció salva la distància i l'alçada entre el camí que passa a migdia del mas i l'edifici creant un petit pati interior. Un petit pontarró, ara caigut, permetia puja fins a l'era i fins al mas. El mas és un edifici de planta rectangular amb la façana principal encarada al nord (que és el cantó planer del turó) i cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'un edifici inicialment més petit, de possible planta rectangular, al qual s'anaren afegint trams fins a completar la seva estructura actual i convertir-lo en una planta rectangular amb cossos adossats. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Cal pensar que inicialment el cos original de la casa era el que s'ubica al cantó de ponent, i que degut a necessitats de major espai, s'afegí un altre tram de la casa, que suposà una ampliació pel cantó de llevant, convertint la planta en rectangular. Aquesta ampliació implicà segurament un canvi d'orientació a la casa obrint un nou portal d'accés a la casa al cantó de migdia, i deixant l'antic portal adovellat com a secundari. L'aparell constructiu és fet a base de carreus quadrangulars i rectangulars disposats en fileres molt ordenades que denoten l'antiguitat de la construcció. Segurament el tram original de la casa pot datar-se entorn als segles XIV-XV, amb una ampliació a llevant d'un altre tram vora el segle XVII, i successives ampliacions a base de cossos afegits vora el segle XVIII. La façana principal es troba encarada al nord, precedida per un petit espai planer, i s'obre amb un gran portal adovellat, ubicat al centre de la façana. Es tracta d'un portal format per una arcada de mig punt fet a base de dovelles molt regulars, quadrangulars a la base i els brancals i rectangulars fent l'arcada. Es tracta d'un portal actualment tapiat amb maó però sens dubte de factura molt antiga. Les obertures en aquesta façana són escasses i molt petites, i són formades per un petit grup de finestres i finestrons de mida petita distribuïts de forma irregular entre el primer i el segon pis. La façana de migdia, compta amb un portal quadrangular, obert al cantó de llevant en un tram afegit al que fou el nucli original quadrangular de la casa. Es tracta d'un portal arquitrabat, presidit per una gran llinda monolítica. A la resta de la planta baixa només s'obren petits finestrons en forma d'espitllera, la qual cosa indica que segurament en aquest cantó només s'ubicaven quadres i espais de treball. Al primer pis s'obren un seguit de finestres balconeres i balcons, i al segon pis un seguit de finestres quadrangulars de mida petita al nucli original de la casa, i un seguit d'arcades que conformen una petita eixida al fragment de cos ampliat, sobre el portal arquitrabat.</p> | 08213-14 | Olzinelles. Mas Olzinelles s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El mas Olzinelles és actualment l'únic testimoni resultant d'una antiga sagrera medieval documentada des del segle XI. L'any 1086 Bernat Bernat, empenyora un alou que tenia al territori de Sant Jaume d'Olzinelles. Dit alou termenejava a l'est amb el Pont del Llobregat (pont de Cabrianes), al sud amb el camí públic que porta a Manresa, a l'oest amb l'església de Santa Maria de Claret, i al nord amb el camí que va de Collsuspina a Manresa . SALVADÓ (2003:602). Els límits territorials coincideixen actualment amb els voltants del mas Olzinelles. La documentació on apareix referència al topònim Olzinelles és força abundant al llarg de tot el segle XI, en límit sempre amb la zona del Pozol (Sant Genís de la Vall dels Horts). Amb la desaparició de la sagrera, el mas va anar absorbint totes les propietats del voltant. Cal pensar que la construcció actual té els seus orígens als segles XIV-XV, sofrint algunes ampliacions vora el segle XVII i posteriorment vora el segle XVIII i XIX. Al segle XVIII va conèixer un dels moments de màxim esplendor, basant la seva riquesa en el conreu i explotació de la vinya. Aquesta abundància econòmica es va plasmar en l'ampliació arquitectònica del conjunt del mas que actualment s'aprecia. Cal pensar que les lloses sepulcrals que es situen vora l'església de Sant Jaume d'Olzinelles pertanyen a la família propietària del mas. En una d'elles es llegeix: 'Francisca Bertran y Tapias y dels seus 1781' i una altra encastada a la paret de l'església: 'Sepultura de Jaume Mas y dels seus 1749'. Com es pot apreciar, la família propietària foren els Bertran, que amb tota probabilitat fundaren la casa Gran del Pont del Cabrianes, coneguda com a 'Can Bertran'. Segurament el trasllat de la família a aquesta nova casa vora el pont, deixà en mans de masovers el mas original. Fins a la dècada del 1970 la casa fou habitada per masovers. La família Bertran, ja resident a Barcelona i totalment desvinculada del mas vengué la casa als actuals propietaris.</p> | 41.7739900,1.8968300 | 408315 | 4625271 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79219-foto-08213-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79219-foto-08213-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79219-foto-08213-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 43 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 79220 | Mas Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-oliveres | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI-XXI | <p>El mas Oliveres és format per l'edifici principal que conforma la casa de Can Oliveres, una altra casa aixecada uns metres a migdia utilitzada com a casa dels masovers, i altres elements annexos, com és el cas de dues grans xemeneies properes, pertanyents a una antiga alcoholera i a un molí de vent. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que envolta el mas, el delimita dels camps propers, i crea un espai interior en forma de pati. L'accés al conjunt és a través d'una porta de ferro que s'obre a ponent del mur i dóna a la façana principal. La casa principal és un edifici de planta quadrangular amb coberta a doble vessant, i carener perpendicular a la façana i coronat per una torreta de dos pisos, acabada en un terrat. Els murs són de mamposteria irregular i arrebossat posteriorment amb ciment pòrtland. Consta de planta baixa i dos pisos. A la façana principal, orientada a ponent, hi ha el portal d'accés que és de llinda en arc rebaixat, i té picaportes de ferro imitant lleons. Al primer pis s'obren un seguit de tres finestres i dos balcons centrals, i al segon pis, cinc finestres de diferents mides, essent més grans les centrals. Totes aquestes finestres de la façana principal són fetes amb llindes monolítiques de pedra picada. A la façana de migdia destaca l'existència d'una gran balconada que s'extén al llarg de tota la façana, a l'alçada del primer pis. Aquest balcó corregut està suspès sobre mènsules de pedra. S'accedeix al balcó per cinc portes adossades, que ocupen l'espai central de la façana, i que són coronades per un arc de mig punt. Al segon pis destaca l'existència d'una galeria porxada oberta formada per un cinc grans arcades d'arc de mig punt. La façana de ponent té un gran cobert s'adossat a l'alçada de la planta baixa i impedint-ne una visió completa. S'aprecien tot de petits finestrons al segon pis. La torre que sobresurt i corona l'edifici és de dos pisos; al segon pis hi ha una finestra a cada façana, són de llinda en arc de mig punt, i decorades amb un guardapols. El terrat superior de la torre és protegit amb una balustrada de columnetes molt atapeïdes. Tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior de la casa, a través de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, es té constància de l'existència d'un pati porxat dins les dependències de la casa (de 4 m x 40 m x 40 m); és un pati exterior, adossat al cantó nord del mas. Té tres cares porxades d'obra arrebossada. La base de les columnes és alta (80 cm), de secció quadrada. El fust de 40 cm de diàmetre i 1,40 m. d'alçada. Totes compten amb un estret capitell on descansa un arc de mig punt. Sobre els arcs hi ha una balustrada formant una decoració en gelosia. El mur que tanca la porxada acaba amb una decoració dentada, en forma de dents de serra fets amb maó. A escassos metres a migdia de la casa s'ubica un altre edifici que antigament devia fer la funció de residència dels masovers. Es tracta d'una casa de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, malgrat que la seva alçada és inferior a la casa principal, ja que es troba aixecada en un desnivell del terreny. La construcció és feta en parament de pedra irregular, i es troba arrebossada exteriorment amb ciment pòrtland. Aquest edifici manca de qualsevol tipus d'element ornamental. Com a elements complementaris al mas destaca l'existència de dues grans xemeneies. La primera d'elles es troba dins el recinte murat del mas i pertany al que havia estat una antiga alcoholera. Es tracta d'una xemeneia pentagonal que s'assenta sobre un petit edifici que li fa de base. Degut a que no s'ha pogut accedir a l'interior del recinte, no es pot precissar més la descripció. Una segona xemeneia està ubicada uns metres a migdia, fora del perímetre murat del mas, i corresponia a un antic pou d'aigua. És de planta quadrangular atalussada amb la base més ampla, que es va estretant a mida que s'eleva.</p> | 08213-15 | La Vall dels Horts. Mas Oliveres s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El mas Oliveres és sens dubte un dels masos més antics i més importants econòmicament del terme de Sant Fruitós de Bages. La primera referència documental apareguda referida a un mas anomenat 'Olivera' data del 1109, la següent referència documental apareix el 1295. A partir del segle XIV, i almenys fins el segle XVII, s'ha de diferenciar entre el mas Oliveres i el mas Oliver. Aquest darrer exisití almenys fins el segle XVII. Al segle XIII compta amb una part de les terres del mas Om. Al fogatge del 1497 apareix com un dels masos de la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. El 1553 com a decarant del mas Oliveres apareix un personatge anomenat Antoni Oliveres SALVADÓ (2003:292) En un llevador de rendes de l'Abadia de Sant Benet del segle XVI, es reconeix que el mas Oliver, pagava al monestir una lliura i 4 sous, quatre quarteres de forment, cinc quarteres d'ordi i civada i quatre gallines . SALVADÓ (2003:232) Al capbreu del segle XVIII, apareix referenciat com un mas pertanyent a la parròquia de Sant Genís de la vall dels Horts i novament amb el nom d'Oliveres. PLANS I MAESTRA (2003:91-105). Arquitectònicament l'edifici actual es correspon amb tota probablitat la segle XVIII, moment de gran activitat econòmica derivada de la vinya. Al segle XIX sofrí algunes transofrmacions, segurament la construcció de la torre quadrangular sobre la teulada i el porxo de la façana nord. Els propietaris actuals afirmen haver mantingut el seu aspecte original sense haver efectuat reformes. Tot sembla indicar que aquest mas fou propietat de la família Oliveres fins a la dècada del 1980, en què fou adquirit pels actuals propietaris.</p> | 41.7664300,1.8844600 | 407276 | 4624445 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79220-foto-08213-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79220-foto-08213-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79220-foto-08213-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 45. El pati porxat del mas de les Oliveres apareix amb el nº 46, i la sínia i pou del mas Oliveres amb el nº 47. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79314 | Mas les Feixes de Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-feixes-de-claret | XIV-XXI | La casa resta actualment abandonada entrant en un accelerat procés de degradació. | <p>Edifici format per les dependències del Mas Feixes de Claret, ubicat sobre una petita elevació del terreny davant de l'església de Santa Maria de Claret. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La construcció és feta amb pedra, conformant un mur de mamposteria irregular amb carreus de diferents mides, i amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars de mida més gran. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia, i no es tracta de la façana original de la casa, sinó que és producte d'alguna ampliació posterior del mas que desvirtuà la seva fisonomia original. Es tracta d'una façana que s'obre a la planta baixa amb una porta de gran alçada i molt estreta, reforçada amb maó que destaca sobre un mur de pedra. A la part superior és rematada amb un arc molt rebaixat. Al primer pis, i ubicada al cantó de ponent d'aquesta façana s'obre una eixida recolzada sobre dos pilars de maó, protegida per una barana de ferro i oberta al cantó de migdia. La façana de ponent destaca una amalgama de diferents trams de mur aixecats en pedra i maó, on possiblement l'element més destacable sigui un contrafort de pedra ubicat al mig de la façana que s'alça fins al primer pis i la reforça. Al primer pis s'obren un seguit de tres finestres rectangulars de moderna factura. Adossats al cantó N-O de la casa sobresurten un seguit de coberts, que en forma de L, creen davant d'aquesta façana un petit espai en forma de pati. La façana nord destaca per la presència d'elements relacionats amb el treball agrícola. Es tracta d'un seguit de coberts fets amb pedra i tàpia, actualment mig enderrocats, precedits per un seguit de marges de pedra seca que salven el desnivell. El més probable és que es tractés d'un espai destinat a tines i al treball de la vinya. També destaca a la cantonada E d'aquesta façana una petit terrassa quadrangular a l'alçada del primer pis, recolzada sobre una estructura que sembla haver estat una cisterna d'aigua. La façana de llevant és possiblement la més interessant, i la que ha conservat més elements originals de la casa. És feta íntegrament en pedra, i destaca per la seva forma atalussada a la part inferior de la planta baixa, que permet reforçar l'estructura de la casa davant del pendent que crea el camí de pujada a la casa. Aquesta façana s'obre amb dues finestres quadrangulars a l'alçada del primer pis, que permeten apreciar l'existència d'un mur força gruix.</p> | 08213-109 | Claret. Mas Les Feixes s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència del mas Feixes de Claret es troben relacionats amb la vil·la fortificada i la sagrera de Claret, i la presència de la veïna església de Sant Salvador de Claret. Albert Benet identifica aquesta casa al fogatge del 1497 com a mas Bertran de Claret, on habitava Pere Freixes. Fou per tant després quan passà a anomenar-se Les Feixes de Claret. BENET (1998:336) La seva presència manté la continuïtat fins al període modern, ja que al capbreu del segle XVIII, és un dels masos que apareixen relacionats a la parròquia de Santa Maria de Claret. PLANS I MAESTRA (2003:105). Cal pensar que el mas fou habitat fins a mitjans del segle XX en què fou abandonat, restant com a una explotació ramadera.</p> | 41.7744600,1.8611400 | 405349 | 4625362 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79314-foto-08213-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79314-foto-08213-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79314-foto-08213-109-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Uns metres a migdia de la casa s'ubiquen un seguit de modernes naus destinades a la ramaderia. Actualment la casa resta abandonada, mantenint-se només com un complement de la granja. A l'interior conserva dues tines de grans proporcions. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 79216 | Mas les Brucardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-brucardes | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI-XXI | <p>Edifici format per les dependències que antigament conformaven el Mas Brucardes. Malgrat que es considera que es tracta d'un dels masos més antics del terme de Sant Fruitós, documentat des del segle XI, l'edifici que actualment s'aprecia té segurament els seus orígens als voltants del segle XVI, i fou possiblement aixecat sobre la construcció primerenca del Mas Brucardes. Actualment es tracta d'un edifici de planta rectangular, on pot apreciar-se clarament una primera fase constructiva del segle XVI, de planta quadrangular, i una ampliació posterior en direcció a ponent de finals del segle XVIII, configurant l'actual planta rectangular. La coberta és feta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, lleugerament desviat a migdia, segurament resultat d'alguna ampliació. El tram ampliat a finals del segle XVIII, es diferencia de la resta per tenir una coberta inclinada en direcció a ponent. La construcció de l'edifici és feta en pedra de diferents mides, constituint un tipus de parament irregular. Part de la façana nord s'ha arrebossat amb ciment pòrtland. Segons informació oral facilitada pel propietari, l'arrebossat es realitzà degut a que es tractava d'un tipus de parament molt dolent, on es barrejava pedra i tovot. L'edifici compta amb planta baixa i primer pis, malgrat que un tram ha estat recrescut amb unes golfes. La façana principal es troba orientada a ponent. A l'interior de la casa es conserva el parament de la façana originària de la casa, on encara pot apreciar-se un gran portal adovellat que permetia l'accés. Actualment aquesta façana i aquest portal es troben integrats amb els murs interiors de la casa. La façana actual, producte de l'ampliació sobre ponent precedida per un pati. A escassos metres fou aixecat un cobert, que posteriorment es tancà empalmant amb la casa mitjançant un mur a migdia i un altre al nord, creant un pati interior que precedia la façana principal. L'accés al pati i per tant a les estances de la casa es feia mitjançant un portal obert al mur de migdia. La façana principal de la casa s'obre amb un portal rematat amb una arcada molt rebaixada feta amb grans lloses de pedra. Al primer pis s'obren actualment un seguit de set finestrals rematats amb un arc de mig punt, que foren oberts durant la última reforma de la casa a la dècada del 1960. La façana de migdia conserva trets de la casa originària, i s'obre amb un seguit de finestres quadrangulars i petits finestrons a l'alçada del primer pis. D'aquesta façana destaca especialment un seguit de 3 contraforts que apuntalen l'edifici. Un d'ells- el del mig- és original de la casa, metre que els altres dos foren afegits durant les reformes del 1960. L'escala d'accés al primer pis de la part d'ampliació, també fou afegida durant aquesta darrera reforma. La façana de llevant manté també part dels trets originals. Destaca l'existència d'un portal allindat a la planta baixa, al qual s'accedeix amb mitjançant una rampa artificial feta amb terra i actualment enjardinada. Es tracta de la porta a la qual s'accedia en carruatge, i per on entraven les portadores carregades amb la verema. Darrera d'aquesta porta s'ubiquen les tines. Destaquen també un seguit de tres finestres quadrangulars a l'alçada del primer pis. A la cantonada S-E de la casa foren adossats al seu dia un seguit de coberts de diferents alçades destinats a les feines agrícoles. La façana Nord de la casa es troba parcialment arrebossada i fou sobreaixecada amb un pis destinat a golfes durant les reformes dels anys seixanta. Compta amb un seguit de finestrons que s'obren al primer pis, i una altra sèrie al pis de les golfes. Com a element arquitectònic destacable cal mencionar la presència d'un seguit de cinc contraforts que apuntalen la casa. Un seguit de coberts exteriors ubicats a uns metres a migdia de la casa acaben de completar el conjunt.</p> | 08213-11 | Montpeità. Plaça de l'Hostal, s/n. Urb. Vista Alegre de les Brucardes (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens del mas Brucardes cal cercar-los a inicis de la repoblació del terme i l'aparició dels primers masos i vil·les. El nom originari del mas 'Brucart', prové amb tota seguretat de l'antropònim del seu fundador o dels primers propietaris. En aquest període Bernat Brocard hi apareix com a afrontador, i com a propietari d'un alou i una vinya al Montpeità, i així apareixerà fins el 1079. SALVADÓ (2003:237). Un examen detingut de la documentació d'aquest període permet comprovar que aquest turó del Montpeità es trobava completament conreat, en la seva majoria plantat de vinya, i intensament poblat. L'existència d'un mas anomenat 'Brocard'no es constata fins el 1148, amb el nom de 'Casal Brocard' . SALVADÓ (2003:237). L'any 1183, dues famílies es repartien, a parts iguals, una propietat anomenada les Coromines Brocardes. Aquesta propietat era de la parròquia de Sant Benet i no de la de Sant Fruitós SALVADÓ (2003:238). Durant el segle XIII el mas apareix molt més ben documentat amb un total de vuit pergamins del fons de sant Benet de Bages, entre els anys 1235 i 1299. L'any 1248 Guillem Brocardes apareix com a hereu del mas, la qual cosa ens indica que el nom original del mas procedent d'un antropònim, ja s'havia convertit en cognom. SALVADÓ (2003:239). El 1299, Guillem, fill de la difunta Estefania Brocardes, va subscriure com a testimoni en un document. Amb l'entrada del segle XIV el panorama es complica. L'hereu Francesc Brocard o Brocardes, que apareix per primera vegada com a testimoni l'any 1301, casat amb Guillema, consta com a difunt ja el 1327. El succeí la seva filla Elisenda, casada amb Guillem, que prengué el cognom de Brocard. El fill de la parella anomenat Guillem Brocard, heretà el mas i inaugurà un període molt ben documentat. L'any 1342, aquest mateix personatge arrendà el forn del monestir de Sant Benet de Bages. SALVADÓ (2003:239). L'any 1444 l'hereu del mas era Bernat, i sembla ser que també comptava amb el mas Pla. Al fogatge del 1515 hi consta Jaume Brocart. Al segle XVI el mas Brocat apareix en el llistat de masos de Sant Fruitós, que havien de pagar les rendes als oficis de la sagristia del monestir de Sant Benet. SALVADÓ (2003:257). Malgrat aquesta perduració en el temps, el gran moment d'expansió econòmica del mas foren els segles XVIII i XIX, aprofitant l'auge del conreu de la vinya i els molts ingressos que això reportà als propietaris dels masos. Aquesta bonança econòmica fou aprofitada pels propietaris pel iniciar reformes al mas i donar-li l'aspecte i fisonomia actual. A principis del segle XX el mas restà en mans de la pubilla de la casa, Sabina Brucart. Aquesta es va casà amb Martí Iglésias, pagès originari del mas Feixes de Sant Martí de Torruella. Martí Iglésias, s'havia vengut el mas Feixes i havia comprat el mas Perramon a la sagrera de Sant Iscle. Aquesta casa passà ser coneguda com ca l'Iglésies. Quan Martí Iglésies es va casar amb Sabina Brocart, va vendre el mas Perramon, i van passar a residir al mas de les Brucardes, conreant les terres del mas i explotant la vinya. A la dècada del 1960 el propietari va optar per deixar els conreus, parcel·lar l'entorn immediat al mas i crear la urbanització de segona residència coneguda com 'Les brucardes'. El mas fou convertit en restaurant i hostal. Actualment el propietari és el seu fill Josep Iglésies, i el restaurant es troba arrendat.</p> | 41.7395900,1.8849600 | 407279 | 4621465 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79216-foto-08213-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79216-foto-08213-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79216-foto-08213-11-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 27 L'interior de la casa ha estat adaptada com a restaurant, però s'ha mantingut de forma original a la planta baixa, conservant l'embigat de fusta original, així com les portes d'accés a les estàncies, amb grans llindes de pedra. A l'interior de la planta baixa també es conserva el celler, amb un total de dos grans tines. També a l'interior s'hi conserva una col·lecció de 16 boicois de fusta, així com tres grans botes de roure. Una d'elles du la data gravada de 1724. A l'exterior de la casa s'observen un seguit de 2 grans piques de pedra de 117 cm de diàmetre x 70 cm d'alçada i 140 cm de diàmetre x 50 cm d'alçada. També dues grans rodes de molí de pedra de 77 cm de diàmetre x 37 cm d'alçada i 87 cm de diàmetre x 28 cm d'alçada. També dos corrons de 106 cm de llarg x 22 cm d'alçada. La casa conserva documentació antiga que no ha pogut ser vista durant la visita. També es té constància de que el propietari de la casa té una molt interessant col·lecció de ceràmica catalana dels segles XVI a XIX. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/