Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79206 | Monestir de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-benet-de-bages | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. Ed. Angle p. 95, 105 i 78 AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa. BENET I CLARÀ, A. PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages, Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa BENET I CLARÀ.(1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. ESPAÑOL, F. (1995). Sant Benet de Bages. Col. Patrimoni Artístic de la Catalunya central. Nº 3. Ed. Angle. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. p 169-172. FONT I RIUS, J.; MUNDÓ, A. (1999). Catalunya carolíngia . Vol IV. Els comtata catalans d'Osona i Manresa. I.E.C. Barcelona</p> | XII | Actualment es troba en fase de restauració, essent objecte d'un Pla director que renovarà totalment els seus usos i funcionament. | <p>Antiga abadia benedictina, situada a la dreta del riu Llobregat, prop de Navarcles, però dins del terme de St. Fruitós de Bages. El monestir actual és un conjunt complex que palesa una llarga trajectòria constructiva. El nucli originari s'organitzà entorn a un claustre, amb l'església al nord, la sala capitular (avui desapareguda) a l'est, el refetor al sud i el dormitori a l'oest. L'església és de planta de creu llatina, amb una nau coberta amb volta lleugerament apuntada, dividida per tres arcs torals. Els braços del transsepte són coberts amb volta de canó apuntada i tenen buidats en el mur dues petites absidioles. L'absis central (l'únic visible a l'exterior) és, com les absidioles, de planta semicircular i cobert amb volta de quart de cercle. L'interior de l'església fou enguixat després de l'incendi de 1633 i dotat amb decoració barroca, consistent en un seguit de grans volutes al llarg de la nau central i a l'absis s'hi pintaren uns elements florals i vegetals. Actualment l'església ha estat restaurada, recuperant part del carreuat romànic, i restaurant bona part de la decoració barroca sobreposada. Sota l'absis s'ubica la cripta semisoterrada (llegendàriament acollí les relíquies de Sant Valentí), molt retocada durant el barroc. És coberta amb volta estrellada, i il·luminada per un petit finestró a la capçalera. Sobre la nau de l'església, descansant sobre el primer arc toral, s'alça un cimbori en forma de torre-campanar de dos pisos, de base pre-romànica i cos romànic, que fou aixecat posteriorment amb el pis de les campanes.AA.DD. (1990:290) El portal principal, a la façana de ponent, és d'arc de mig punt, sense timpà, amb quatre arquivoltes i tres anells torals llisos sobre columnes amb capitells decorats amb bestiari i motius florals de l'escola ripollesa. Hi ha un altre portal més senzill, obert al braç sud del transsepte, que dóna al claustre. A la part sud de l'església s'ubica el claustre, la part més interessant del conjunt. La construcció devia realitzar-se a finals del segle XII o principis del segle XIII. Té quatre galeries, de sis arcades cada una, distribuïdes en grups de tres, separats per massissos pilars centrals i angulars, que aguanten les voltes de mig punt dels passadissos. Les arcades són sostingudes per vuit parells de columnes a cada ala, sobre un petit podi o muret; les columnes són de fust llis i curt, i acaben en 64 capitells d'estilització bàsicament vegetal o geomètrica, però també figuratius, amb iconografia mitològica, cristiana, amb escenes humanes i d'animals. AA.DD. (1990:290). A partir del segle XIV s'alterà la distribució del conjunt: a migdia es construeix un llarg cos d'edifici amb estructura d'arcs de diafragma que allotjava el celler, sobre el qual s'edificaren dos pisos més destinats a cel·les dels monjos, i a partir del segle XIX convertits en residència particular. A ponent s'ubica l'hostatgeria i la sala capitular nova i altres dependències. Es tracta d'un edifici de planta baixa i primer pis, on destaquen dos grans finestrals d'estil gòtic tardà. A partir del 1627 es construeix el palau abacial, que dóna entrada al monestir mitjançant una gran arcada a la planta baixa. Es tracta d'un cos amb aspecte de casa pairal. Tot el conjunt del monestir es troba precedit al cantó nord d'accés per un mur de tancament, aixecat segurament al segle XVII. A la part posterior del monestir (sud), destaca l'existència d'un espai ajardinat de gran bellesa.</p> | 08213-1 | Entorn del riu Llobregat. Monestir de Sant Benet s/n . (08272) Sant Fruitós de Bages | <p>El monestir de Sant Benet fou fundat entre els anys 950 i 960 per Sal·la, un gran magnat de l'època del repoblament, que en aquests anys anà a Roma a sotmetre directament la futura fundació a la Santa Seu (amb la qual cosa eximia de la jurisdicció civil i episcopal a dit monestir); de Roma portà suposadament el cos de Sant Valentí, que en endavant seria el copatró del monestir. L'any 950 trobem una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). El 967 hi ha l'acta de fundació i dotació del monestir, i el 972, mort Sal·la es consagrà la primera església. Tradicionalment, la fundació d'un monestir en dit indret, per un cantó recollia una tradició eremítica ja preexistent en aquesta zona del riu Llobregat, i per altra banda responia a un interès repoblador en una zona com era la Catalunya Central i el Bages, en procés de reorganització repoblador, on s'estaven duent a terme multituds d'aprisions. La funció de dit monestir era la de convertir-se en el centre administrador de dit moviment repoblador. Malgrat tot, les últimes excavacions arqueològiques realitzades en dit monestir, podrien rebel·lar l'existència d'una petita comunitat pagesa assentada en l'indret de la futura fundació. La primera comunitat monacal s'adscriví a la regla de Sant Benet i fou formada segurament per una desena de monjos replegats de la mateixa zona. La comunitat passà una època difícil per la mala administració dels abats, càrrec que Sal·la havia vinculat als seus descendents. El nomenament del primer abat per elecció comportà un redreçament del monestir, que a finals del segle fou unit durant uns anys (1075-1108) al monestir llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres. Devastat pels sarraïns el 1114, a finals del XII i principis del XIII es construïren l'església i el claustre actuals. El 1593 fou unit al monestir de Santa Maria de Montserrat, que hi instal·la un col·legi d'arts el 1620. El 1627 es construí el nou palau abacial i el 1633 s'enguixà l'interior de l'església perquè un incendi l'havia deixat totalment fumada. En els seus darrers temps s'hi retiraven els monjos montserratins vells. Fou exclaustrat el 1835 i venut a particulars. El 1908 l'adquirí Elvira Carbó, mare del pintor Ramon Cases, que hi féu unes importants obres de restauració dirigides per J. Puig i Cadafalch. Des del 1936 l'església es va abandonar, fent ús de les estances del monestir com a residència estiuenca de les famílies Rocamora i Cases, descendents d'Elvira Carbó. L'any 2003 la Fundació Caixa de Manresa adquirí la propietat del monestir iniciant un ambiciós projecte de restauració i transformació de l'espai en la seva seu social i en un centre cultural. AA.DD. (1990:291)</p> | 41.7426000,1.8993800 | 408482 | 4621783 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al claustre, a part dels de les galeries, hi ha els capitells situats a la caiguda dels arcs que suporten les voltes (als angles sud-oest, sud-est i nord-oest), i els d'unes arcades que podrien ser de la sala capitular (a l'est). Aquests darrers són els més antics de tot el claustre, junt amb alguns dels de la galeria de llevant (com el de l'Anunciació i un possible orant), i han estat reutilitzats d'un atri anterior; alguns són de tipus califal, i poden datar-se de la segona meitat del segle X. La configuració històrica del monestir, juntament amb la seva evolució arquitectònica i els seus antecedents històrics, estant essent actualment revisats durant el procés d'excavacions arqueològiques dutes a terme entre els anys 2003-2006, i que encara es troben en fase d'estudi i anàlisi. Les zones adaptades com a zona residencial per les famílies Rocamora i Cases, acollien un gran llegat artístic i patrimonial, format per obres pictòriques del pintor Ramon Cases i mobiliari procedent d'adquisicions familiars. Aquest patrimoni fou adquirit per la fundació Caixa de Manresa juntament amb el monestir, essent objecte de venda i restauració. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº1,4,5,6,7,8,9,10,11,12,14,15,16,17. Es troba inclòs a la Carta Arqueològica del municipi de Sant Fruitós de Bages amb el nº 12. | 85|92|94|96 | 46 | 1.2 | 1779 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||
| 79250 | Festa de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-fruitos | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa.</p> | XIV-XXI | <p>Celebrada el dia 21 de gener en honor del patró del poble Sant Fruitós. Actualment ha romàs com la Festa Major d'hivern. Durant la setmana, segons s'escaigui, es realitzen diferents actes: concerts, balls, cinema, sardanes, esports, etc. El dissabte abans Festa-lliurament de Premis Montpeità, que lliura el setmanari santfruitosenc del mateix nom des del 1990 . Els premis es divideixen en quatre apartats: cultural, social, esportiu, empresarial i al santfruitosenc no resident. Els guardons volen reconèixer la tasca dels veïns i entitats del poble en cadascun dels àmbits. També se celebra la Diada de l'Esport amb activitats de les diverses entitats esportives de la població. El dia de la festivitat es fa una missa a les 11 h, i es canten els goigs a la sortida. A la plaça de la sagrera es ballen sardanes i surten els gegants.</p> | 08213-45 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Festa tradicional d'origen religiós, relacionada amb el patronímic de la figura de Sant Fruitós, patró del poble. Antigament s'acostumava a fer al matí els actes religiosos a l'església parroquial, al migdia balls i sardanes, i a la tarda, ball i cinema. Des de l'any 1990 s'hi ha incorporat la festa dels premis Montpeità, que premia els santfruitosenc de l'any.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||||
| 79263 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-24 | XVI-XXI | <p>Es tracta d'una de les manifestacions festives més celebrades a Sant Fruitós. Coincidint amb la festivitat, el diumenge es cantava a les places i carrers del poble, i el diumenge a les masies i fàbriques, que més endavant foren substituïdes per barris i urbanitzacions.</p> | 08213-58 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Segons les èpoques han estat diverses les entitats organitzadores de les caramelles. Han tingut corals el Casino Familiar, la Cooperativa i el Centre Catòlic. També durant la dècada del 1940, quan la Cooperativa romangué tancada, el Cafè del Mig va tenir una coral: Els Clavells. La parròquia organitzava corals infantils i juvenils de la mà del rector, Josep Suñé. Les darreres dècades ha estat i és l'Agrupació Coral encarregada dels cants de les caramelles. Fins a la seva mort, l'any 1991, va ser el mestre Eduard Casajoana el director de les corals. Després, deixebles seus, com Anna Riera han continuat la seva tasca. Les caramelles tenien continuïtat amb l'excursió que es feia amb els diners recollits.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment es troba en procés d'elaboració un estudi monogràfic sobre les caramelles de Sant Fruitós, dut a terme per l'historiador Jaume Plans, preveient una publicació en breu. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||||
| 79265 | Fons documental de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-benet-de-bages | IX-XVI | <p>La gran activitat duta a terme pel monestir de Sant Benet de Bages generà una gran quantitat de documentació de tot tipus. El gruix de documentació generada pel monestir es troba actualment en diversos indrets, procedents de la exclaustració del monestir soferta el 1835. Un gruix de documentació és el que es guarda a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Dins de l'arxiu, al fons anomenat Monacals, s'inclouen 50 carpetes que acullen un total de 5000 pergamins, entre els segles XI i XV. Aquest arxiu també compta amb un gruix de lligalls de documentació diversa. També es localitza un gruix important a l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat, alguns d'ells procedents directament de l'exclaustració del 1835, i d'altres procedents d'una col·lecció particular de la 'Casa Guitart' que finalment fou traslladada a Montserrat. Tot aquest grup es troba classificat dins el 'Fons Bages', i numerats a partir del 901. També compta amb la documentació procedent de l'Arxiprestat de Tarragona on es guarden grups de visites pastorals realitzades a Sant Benet. A l'arxiu Històric Ciutat de Manresa es guarda un conjunt de dotze pergamins també procedents de Sant Benet de Bages, i un conjunt de sis volums de protocols notarials de la notaria del monestir.</p> | 08213-60 | ACA, AM, AHCM | <p>Els orígens d'aquest fons documental es remunten al mateix moment de la fundació del cenobi benedictí, en ple segle X. Els molts llegats patrimonials i l'activitat parroquial duta a terme foren ocasionant un gran volum documental, manifestat sobretot en pergamins. Aquest fons documental degué romandre dins el monestir fins la seva exclaustració l'any 1835. En aquells moments una part important del llegat documental anà a parar a la Biblioteca Provincial Universitària de Barcelona, on romangué fins que passà a l'Arxiu de la Corona d'Aragó l'any 1941, si bé durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) s'extraviaren tots els pergamins anteriors a l'any 1000. Per sort, la transcripció d'aquests documents havia estat feta per Ramon d'Abadal, i actualment aquesta transcripció es conserva a l'Institut d'Estudis Catalans. Aquest grup és el que actualment roman a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. A més d'aquest grup, cal comptar amb el que fou traslladat directament a l'Abadia de Montserrat en el moment de la desamortització, de la quan depenia els darrers temps el monestir de Sant Benet. A aquest grup s'incorporà un altre petit grup procedent de la casa Guitart de Manresa l'any 1950 Del petit grup de 30 pergamins dipositats a l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa es desconeix la seva procedència.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1999 va ser publicada l'obra de la Catalunya carolíngia, que suposava un recull i transcripció de documentació referent al comtat català anterior a l'any 1000. Al volum IV s'inclouen 246 documents procedents de l'Arxiu de Montserrat, uns 100 que són regestos perduts conservats a la Corona d'Aragó. Un total de 202 còpies de documents que es guarden la secció històrico-arqueològica de l'IEC. Un total de 6 procedeixen de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa. | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||||
| 79267 | Fons Parroquial de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-fruitos-de-bages | XIX-XX | <p>El fons parroquial de l'església de Sant Fruitós de Bages compta amb els següents volums: Llibre de Baptismes: - Llibre I 1927-1969 -Llibre II 1969-1982 - Llibre III 1982-1992 - Llibre IV 1992 en endavant Llibre de matrimonis: -Llibre I 1887-1948 -Llibre II 1949-1981 -Llibre III 1982 en endavant Llibre de defuncions: -Llibre I 1911-1972 -Llibre II 1972-1981 -Llibre III 1982 en endavant Activitats parroquials: - Llibre I: Actes del consell parroquial de Sant Fruitós 1985-1990 - Llibre I: Actes de l'associació de pares de família de Sant Fruitós 1965-1967 - Llibre I: Actes de l'Associació funerària parroquial 1977 en endavant Diversos: - Llibre I. Anotacions marginals de matrimonis: 1939-1956 - Llibre I: Declaracions jurades: 1950-1989</p> | 08213-62 | Sant Fruitós de Bages. Plaça de Sant Josep, 4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens dels arxiu parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions, etc.. Malgrat no tenir constància escrita és ben segur que els orígens del fons parroquial de Sant Fruitós es remunten al segle XVI. A pesar de tot, els aconteixements ocorreguts durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va desencadenar la crema del fons parroquial, salvant-se només alguns volums, tot ells pertanyents al segle XIX.</p> | 41.7516300,1.8701400 | 406064 | 4622817 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1911 l'arxiver manresà Leonci Soler i March, va tenir accés a l'arxiu parroquial de l'església de Sant Fruitós de Bages, realitzant un inventari dels seus fons. Poc després foren publicats al butlletí del Centre excursionista de la Comarca del Bages. Aquest inventari permet tenir un coneixement més ampli del que fou aquest fons abans de ser cremat per la Guerra Civil. En l'article, Leonci Soler i March indica que l'inventari va ser fer el 12 de juliol del 1893, quan viatgà a Sant Fruitós de Bages per conèixer el contingut de l'arxiu. L'inventari ens dóna informació sobre la documentació existent a l'arxiu, constatant l'existència de documentació que es remuntava al segle XVI. Aquest inventari és un document interessant, ja que en alguns casos s'aporta un petit regest d'alguns documents. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||||||
| 79268 | Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-manresa | <p>TORRAS I SERRA, M. (1997). Inventari del fons del Reial Cadastre (1976-1845). Col. Inventaris i catàlegs de l'Arxiu nº 5. Manresa.</p> | X-XIX | <p>L'arxiu històric comarcal de Manresa, acull un important fons de Protocols Notarials que s'extenen des del segle XIII fins al XIX. No es pot parlar d'un fons específic provinent de Sant Fruitós de Bages, ja que la proximitat geogràfica entre els dos municipis feia que les causes notarials del habitats de Sant Fruitós fossin resoltes pels notaris de Manresa, trobant-se aquests referents històrics barrejats en protocols i manuals generals del notaris de Manresa. Malgrat això, s'ha pogut localitzar alguns fons propis de Sant Fruitós o parròquies pertanyents al terme. Són els següents: FONS NOTARIALS Escribania de Sant Iscle de Bages. Ramon Casaldàliga, prevere. Manual 1355-1370 FONS DEL REIAL CADASTRE (1716-1840) -Sant Fruitós de Bages Repartiments per menor : carpetes 693-701 (1735-1788) Notificacions del cadastre: carpeta 702 (1782) Informes: carpeta 703 (1735) Reglaments : carpeta 704 (1778) Correspondència : carpeta 705 (1799) - Sant Iscle de Bages Repartiments per menor: carpetes 706-711 (1746-1787) Notificacions del cadastre: carpeta 712 (1781 -1783) - Apèndix II Carpeta 121: Llistat de la gent de Sant Fruitós que ha de pagar el cadastre reial i denme del vi per les terres que tenen a Manresa (1828) COMPTADURIA D'HIPOTEQUES -Sant Fruitós de Bages : Llibre 15 Llibre 1º (91) Llibre 2ª (92) Llibre 3º: Rústiques (93) Llibre 4ª Urbane (94) -Sant Iscle: Llibre 15 Llibre 1º (91) Llibre 2º (92) Llibre 3º. Rústiques (93) Llibre 4º. Urbanes (94) FONS SANT BENET DE BAGES -Sant Benet de Bages. I AHCM/Eclès: C-7 -Sant Benet de Bages II AHCM/Eclès: C-8 -Sant Benet de Bages III AHCM/Eclès: C-9 -Sant Benet de Bages IV AHCM/Eclès: C-10 -Sant Benet de Bages V. Majordomia s.XVIII. AHCM/Eclès: C11 -Sant Benet de Bages VI-XII. AHCM/Eclès :C-12-18 -Sant Benet de Bages XIII-XVI. AHCM/Eclès: C-99-115 -Sant Benet de Bages XVII. Capbreu de la sagristia (1498) AHCM/Elès : C-123 -Sant Benet de Bages.XVIII. Capbreu de Sant Pere de les Preses (1504). Documentació diversa Bages (1514-1518). AHCM/Eclès: C-125 -Sant Benet de Bages XIX. Ramal notaria AHCM/Eclès: C-128 -Sant Benet de Bages. XX. Llibre particular notarial (1687) AHCM/Eclès: C-130 -Sant Benet de Bages XXI. Capbreu(1575-1576) AHCM/Eclès: C-132 -Sant Benet de Bages. Conjunt de 30 pergamins (ss.X-XIV)</p> | 08213-63 | Arxiu històric comarcal de Manresa. Via Sant Ignasi, 40 (08241 Manresa) | <p>L'Arxiu de la Ciutat de Manresa conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipoteques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament després de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768. D'altra banda, el Fons del Reial Cadastre s'inicia el 1714, quan s'estableix aquest nou impost que substitueix l'antic sistema tributari medieval. Aquest nou impost gravava directament als contribuents. El Fons de pergamins de Sant Benet, prové segurament del període de l'exclaustració del monestir (1835).</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||||
| 79269 | Fons administratiu de l'ajuntament de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-administratiu-de-lajuntament-de-sant-fruitos-de-bages | XIX-XXI | <p>El fons administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages està classificat a partir dels següents apartats: 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL (1810-2005) 2. HISENDA (1851-2005) 3. PROVEÏMENTS (1893-2004) 4. BENEFICIÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL (1860-2004) 5. SANITAT (1827-2005) 6. OBRES I URBANISME (1861-2005) 7. SEGURETAT PÚBLICA (1869-2004) 8. SERVEIS MILITARS (1853-2001) 9. POBLACIÓ (1878-2003) 10. ELECCIONS (1877-2003) 11. ENSENYAMENT (1877-2003) 12. CULTURA (1898-2003) 13. SERVEIS AGROPECUARIS I MEDI AMBIENT (1892-2003) 14. COl·lECCIONS FACTÍCIES (1930-1964) A més a més d'aquest fons pròpiament administratiu, a l'Arxiu es troben dipositats altres fons de caràcter més històric, com és el cas de: 1. FONS DE DOCUMENTACIÓ PRIVADA (1759-1915) 2. FONS DE LA FALAGE (1939-1976) 3. FONS SIDICALS C.N.S. (1939-1976) 4. FONS SINDICATS AGRÍCOLES (1852-1974) 5. FONS GRÀFIC Compta amb un total de 647 fotografies digitalitzades que foren utilitzades per la elaboració de la Història Gràfica de Sant Fruitós de Bages. Aquestes fotografies provenen dels diferents fons documentals existents al poble: Fons Canyelles, fons Espinal i fons Casajoana. 6. FONS DOCUMENTAL DE L'ANTIGA CÀMARA AGRÀRIA (1921-1980)</p> | 08213-64 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Com arxiu administratiu, la documentació va ser començada a organitzar l'any 1993, quan es va plantejar el trasllat de l'antic edifici de l'Ajuntament a l'actual. En aquells moments va ser realitzat el primer inventari. L'any 1999-2000, aprofitant el trasllat dels fons a la nova seu de l'Ajuntament, a través de la Diputació de Barcelona, es va fer un nou inventari, actualment vigent. Des de l'any 2001 es va contractar un servei de manteniment continu de l'Arxiu. El fons gràfic Domènec Espinal va ser donat a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament l'any 2003. Aquest fons romania dins la casa propietat de la família Espinal, que va ser adquirida pel president de la Cooperativa de Sant Fruitós. Després de l'adquisició de la casa, es va procedir a la donació del fons fotogràfic. El fons documental de l'antiga càmara agrària va ser dipositat a l'arxiu administratiu de l'Ajuntament, després de que la corporació municipal fes la compra de l'edifici del cobert de la màquina de batre l'any 2004.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A l'apartat de descripció d'aquesta fitxa només es procedeix a descriure els apartats generals en els quals es divideix l'arxiu. Una descripció més detallada de les capertes i subcarpetes de cada apartat la trobem a la guia general de l'arxiu. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||||||
| 79277 | Enramades del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enramades-del-carrer-nou | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Es tracta d'una de les manifestacions festives més populars del poble de Sant Fruitós. Actualment consisteix en l'engalanament del carrer per part dels veïns amb motius diversos.</p> | 08213-72 | Sant Fruitós de Bages. Carrer Nou (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els veïns del carrer Nou, van celebrar l'any 1965 la urbanització del carrer amb unes enramades. L'èxit i la bona companyonia que hi va haver entre els veïns els va animar a celebrar-ho cada any, convertint-se en una de les festes més populars del poble.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 1965 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||||||
| 79279 | Fons parroquial de Sant Jaume d'Olzinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-jaume-dolzinelles | <p>El fons documental de l'antiga parròquia de Sant Fruitós de Bages, compta amb els següents volums: Llibre de Baptismes, matrimonis i defuncions: - Llibre I 1907-1939 -Llibre II 1939-1956 Llibre de baptismes: -Llibre I 1956-1983 Llibre de confirmacions: -Llibre I 1956-1980 Llibre de matrimonis: -Llibre I 1945-1972 -Llibre II 1972-1983 Llibre de defuncions: -Llibre I 1949-1983 Llibre de visites -Llibre I 1980 en endavant</p> | 08213-74 | Sant Fruitós de Bages. C/ Sant Josep,4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens dels arxiu parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions etc.. Malgrat no tenir constància escrita és ben segur que els orígens del fons parròquia de Sant Jaume d'Olzinelles es remunten al segle XVI. A pesar de tot, els aconteixements ocorreguts durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va desencadenar la crema del fons parroquial, salvant-se només alguns volums, tot ells pertanyents al segle XIX. Des d'aquests moments el fons parroquial va passar a ubicar-se a la parròquia de Sant Fruitós que era la principal, fins on ha romàs fins als nostres dies.</p> | 41.7516300,1.8701400 | 406064 | 4622817 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||||||||
| 79280 | Fons fotogràfic Miquel Casajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-miquel-casajoana | XX | <p>Conjunt de clixés i fotografies fetes per Miquel Casajoana de la vila de Sant Fruitós de Bages al llarg de la seva vida. El fet no trobar-se buidat ni inventariat impedeix conèixer el contingut, que actualment es troba dipositat en capses a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós.</p> | 08213-75 | Sant Fruitós de Bages. Crta de Vic, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons és el recull de les fotografies que la persona de Miquel Casajoana va fer al llarg de la seva vida al poble de Sant Fruitós. Els darrers anys ha estat cedit per la família a l'Ajuntament de la població.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Miquel Casajoana | Caldria un esforç per inventariar aquest fons. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||||
| 79281 | Fons fotogràfic Domènech Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-domenech-espinal | XX | <p>Aquest fons documental es troba actualment dipositat a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'una capsa que inclou un seguit de negatius i una capseta amb quatre plaques de vidre. Cronològicament pertany a la dècada dels anys 1950-1960. Actualment no es troba ni inventariat ni classificat, per tant no es pot realitzar una descripció detallada del contingut dels negatius. De forma general es pot afirmar que es tracta de vistes del poble. Festivitats de Setmana Santa, Pasqua, Rams, Festes Majors, Caramelles, Festes de l'Arròs, etc.</p> | 08213-76 | Sant Fruitós de Bages, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons es troba format per la col·lecció particular de fotografies efectuades pel Sr. Domènec Espinal entre els anys 1950-1960. Fou donat a l'Ajuntament de Sant Fruitós pels actuals propietaris de la casa del Senyor Espinal l'any 2003.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 1950-60 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Domènec Espinal | Caldria la realització d'un inventari i classificació que permetés conèixer el contingut d'aquest fons gràfic. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||||
| 79282 | Fons fotogràfic Enric Clarena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-enric-clarena | XX | No està invanteriat | <p>Conjunt de clixés i fotografies realitzades per Josep Clarena al llarg de la seva vida al poble de Sant Fruitós de Bages. El fet de no trobar-se inventariat no permet detallar el contingut d'aquest fons.</p> | 08213-77 | Sant Fruitós de Bages, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons fou cedit per la família Clarena els darrers anys a l'Ajuntament de la vila.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Caldria un esforç per inventariar el seu contingut. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||||
| 79285 | Gegants de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-fruitos | XX | La Colla de Geganters i Grallers de Sant Fruitós de Bages té cura dels gegants i de la seva conservació. | <p>El poble de Sant Fruitós de Bages, compta en total amb les figures de dos gegants i d'altres dos gegantons que guarden relació amb els inicis i els fundadors del Monestir de Sant Fruitós de Bages. L'any 967 un important personatge anomenat Sala, descendent dels comtes de Conflent, fundà el monestir de Sant Benet de Bages. També Ricardis, la seva segona esposa, dotà al monestir amb terres que posseïa a l'indret de Les Preses. El gegant s'anomena Sala, té una alçada de 4,20 m , un pes de 69 kg. És fet de resina de poliester, fibra de vidre i els peus són de fusta. Com a elements decoratius compta amb un vestit brodat en roba aplicada, teixits, capa de vellut, passamaneria, i acabats en pa d'or i pa de plata. El disseny fou efectuat per Antoni Descals, i construït per Andreu Mujal Obradors. La geganta s'anomena Ricardis, que fou en realitat l'esposa de Sala. Té una alçada de 3,90 m, un pes de 52 kg, i és feta amb resina de poliester, fibra de vidre i els peus amb fusta. Compta com a elements decoratius amb vestits brodats en roba aplicada, capa de vellut, passamaneria, acabats en pa d'or i pa de plata. El disseny fou d'Andreu Descals i construïda per Antoni Mujal Obradors. L'any 2003 l'Associació de Geganters de Sant Fruitós de Bages va crear les figures dels dos gegantets. Es tracta de dos gegants de menor tamany, que representen dos dels fills de Sal·la i Ricardis. Els seus noms són Isarn i Aigó. Tenen una alçada de 2,5 m i pesen 25 kg cadascun. Són fets a l'igual que els seus pares de fusta, resina de poliester i fibra de vidre. Com a elements decoratius compten amb pell, vestits brodats en roba aplicada, teixits, capa de vellut, passamaneria i acabats en pa d'or i plata. A l'igual que els petits són obra d'Antoni Mujal Obradors. Aquests dos gegantets són propietat de la Colla de Geganters de Sant Fruitós de Bages. Tots quatre gegants duen gravat al vestit l'escut de Sant Fruitós de Bages.</p> | 08213-80 | Sant Fruitós de Bages c/Lleida, 11 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els gegants de Sant Fruitós, foren construïts a iniciativa de l'Ajuntament de Sant Fruitós. El disseny fou encarregat a Andreu Descals, i la realització va ser obra d'Antoni Mujal Obradors. La Colla de Geganters i Grallers de Sant Fruitós, té cura dels gegants des de l'any 1998 en què foren posats en públic per primera vegada. Actualment són trets en cercavila durant les festivitats importants del poble: Festa Major d'estiu, Festa de Sant Fruitós al gener, Festa de l'Arròs, Onze de Setembre etc.. També són assidus a les trobades de Geganters de la Comarca i de Catalunya, al llarg de tot l'any. L'any 2003, la Colla de Geganters i Grallers va promoure la creació de dos gegantets de menor tamany que representaven dos dels fills de Sal·la i Ricardis.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 1998 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79285-foto-08213-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79285-foto-08213-80-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Antoni Mujal Obradors | Els gegants es troben guardats en un local propietat de l'Ajuntament ubicat al carrer Lleida de Sant Fruitós de Bages. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||
| 79351 | Fons documental de l'entitat la Cooperativa 'La Agrícola' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lentitat-la-cooperativa-la-agricola | <p>AA.DD. (1993). Cent anys de la Cooperativa 'La Agrícola' de Sant Fruitós de Bages 1893-1993. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | <p>Aquest fons documental es troba format per la documentació de caire administratiu que l'entitat coneguda com Cooperativa 'La Agrícola' ha anat generant des de la seva fundació l'any 1893. L'organització dels fons es fa de manera temàtica, dividint-se en diversos apartats: -Documentació administrativa: -Estatuts (1893) -Escriptures (1893) -Comptabilitat (1960-2006) -Correspondència (1986-2000) -Fons d'imatges (1920-2006) -Llibres d'actes (1893-200) -Llibres de socis (1893-2006)</p> | 08213-146 | Sant Fruitós de Bages. Crta. De Vic, 32 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El naixement de l'entitat de la Cooperativa 'La Agrícola' neix dins de context històric de finals del segle XIX, i de l'expansió de la idea cooperativista arreu de Catalunya. El seu naixement va ser pensat com una cooperativa de consum pensant en proveir als socis d'articles de menjar, però amb un esperit cooperatiu, i es pensar també alhora en fer una tasca cultural d'esbarjo. Atès que l'activitat principal de Sant Fruitós en aquells moments era l'agrària, es pensà en proveir als socis -sobretot gent del camp- d'articles de menjar i de la casa, i de coses necessàries pel camp: llavors, adobs, eines etc. Amb els anys l'entitat disposà de botiga, que venia articles diversos, inclosos els derivats de l'activitat de matança d'animals, un cafè, un cinema, un espai per concerts, obres de teatre, etc. L'activitat política dels membres de la cooperativa fou decisiva fins ben entrada la Guerra Civil en què fou clausurada per la seva ideologia esquerrana. L'any 1948 reiniciaren la seva activitat.</p> | 41.7504300,1.8731200 | 406310 | 4622681 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment l'entitat es troba en procés d'espera d'un nou local que es permetrà organitzar noves activitats i tenir un espai més ample pel seu arxiu. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||||
| 79352 | Fons documental del Casino Familiar Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-casino-familiar-recreatiu | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX-XXI | <p>Aquest fons documental es troba format per la documentació de caire administratiu que l'entitat coneguda com a Societat de Casino Familiar Recreatiu ha anat generant des de la seva fundació l'any 1879.</p> | 08213-147 | Sant Fruitós de Bages | <p>Segons el registre d'entitats culturals i associatives, el Casino Familiar Recreatiu fou fundat el 21 d'agost de 1879 com una entitat d'esbarjo. És per tant la més antiga del poble. Com la cooperativa, a més del cafè, aquest local comptava amb una sala de balls, espectacles i projeccions cinematogràfiques, que va funcionar fins a la dècada del 1970 arrendat a l'empresari manresà Josep Masanés. Després la junta de l'entitat va cedir el local a l'Ajuntament per un període de vint anys. Un cop rehabilitat es va convertir en el Casal Cultural del poble, que funciona des del 1995.</p> | 41.7504400,1.8718700 | 406206 | 4622683 | 1879 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||||
| 79290 | Portal de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-sagrera | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XIII | <p>Antic portal d'accés al recinte murat de la sagrera de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un antic portal adovellat que donava accés a l'interior del nucli de cases conegut com la sagrera de Sant Fruitós, nascudes a redós de l'església parroquial. El creixement urbanístic definitiu de la sagrera es produí al segle XIII, tenint constància ja al 1302 de l'existència d'un mur de tancament amb un vall al voltant. Aquest portal d'accés devia configurar, juntament amb d'altres, l'accés. Arquitectònicament es tracta d'un portal integrat al conjunt de cases, les façanes de les quals, foren obertes a la muralla, restant per tant encaixonat entre dues cases. És format per un seguit de dovelles rectangulars que es recolzen sobre dues bases monolítiques de 60 cm d'alçada, i que configuren un arc de mig punt. Les modificacions arquitectòniques dels edificis col·lindants provocaren que part de les dovelles del cantó dret restessin tallades. Al cantó dret del portal s'ubicà l'any 1915 una font pública d'aigua, que formava part de la xarxa urbana de subministrament, producte de l'arribada de l'aigua de la sèquia al municipi. L'arc de mig punt de l'arcada del portal es prolonga horitzontalment en l'espai creant una volta de canó. Aquesta volta sembla producte de modificacions posteriors, segurament del 1924, ja que en una de les fotografies procedents del fons Casajoana GRANDIA, RUIZ (2001:23), datada entre 1915 i 1920, s'aprecia el portal format per un seguit de tres arcades sense cobrir. Sobre la volta de canó s'aixeca una estructura formada per un mur de carreus quadrangulars, que podrien formar part de la muralla original del segle XIV. Sobre aquest tram de mur s'ubica una barana que descansa sobre balustres llises sense ornamentació, segurament afegides al segle XX . Possiblement aquesta darrera fase estigui en consonància amb la placa quadrangular de pedra afegida sobre el mur, on s'aprecia la data del 1924. Cal pensar que en aquest moment es cobriren les arcades fent una volta contínua i s'afegí la barana. La part posterior del portal, és a dir, jardins de la sagrera, l'estructura del portal és molt senzilla, quedant remarcada només per un seguit de dovelles que segueixen l'estructura superior de l'arc. Es tracta de dovelles quadrangulars més modernes producte d'una restauració posterior.</p> | 08213-85 | Sant Fruitós de Bages C/Sant Sebastià, 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba el 1031, introduïa una protecció eclesiàstica per les terres entorn de les esglésies consagrades, que solia ser d'unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. Aquest fet fou aprofitat pels pagesos locals, per aprofitar i construir les seves cases i sitges de gra, aprofitant la protecció sagrada que aquesta llei els oferia. Malgrat que originalment la població del terme de Sant Fruitós fou predominantment dispersa, l'any 1038 apareix ja esmentada l'existència d'un grup de cases anomenat sagrera entorn a l'església. A més a més l'any 1031 surt escrit el 'camí' que porta a Sant Fruitós. Tot sembla indicar però, que fins a finals del segle XII, aquesta sagrera només foren un grup de cases sense cap ordre al voltant de l'església i sense portals d'accés. Al segle XII comença a aparèixer el nom de 'vila' de Sant Fruitós aplicat a la sagrera. SALVADÓ (2003:274). Cal tenir en compte que al terme de Manresa, no apareix mai el nom de 'sacraria' sinó el de 'sacraiis ' o 'sacrario'. Aquest terme quan es refereix al conjunt de cases entorn de l'església moltes vegades acaba anomenant-se vila. Tal és el cas de Sant Fruitós, però també el de Santpedor o el de Sant Iscle. BENET (1985:147) L'any 1140 Pere Berenguer i la seva esposa Guilla, varen vendre a Guillem Berenguer la seva heretat del mas Cordelles a Sant Fruitós. No es tractava del mas sinó d'una finca ubicada a la sagrera de Sant Fruitós. L'any 1173, l'abat Ponç va establir a Pere Guillem de Claret un solar de terra perquè hi construís una casa en dita vila, on cregués més adequat. SALVADÓ (2003:275). El segle XIII fou decisiu en creixement i constitució de la sagrera, ja que fou en aquest moment en el qual el monestir de Sant Benet de Bages, promogué molts establiments de terra en aquella zona, construint cases. Aquest creixement urbanístic va tenir com a conseqüència el tancament murat de la sagrera. La primera notícia documental existent sobre les muralles de Sant Fruitós és de l'any 1302: 'dictus locus Sancti Fructuosi, est locus muratus et habet ecclesiam parrochialem et terminum'. L'any 1305 es té constància del vall de Sant Fruitós al costat del mur, i de la bestorre de la porta del la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:276). Durant tot aquest segle es succeeixen els diversos establiments que permeten donar a conèixer quin devia ser l'aspecte de la sagrera a finals del segle XIII i XIV. Devia ser segurament semblant a l'actual, amb els valls reomplerts, i part dels murs aprofitats com a façanes de cases, amb la conseqüent obertura de finestres i portes, i uns portals d'accés. La majoria dels establiments són obra del monestir de Sant Benet de Bages, la qual cosa fa pensar que va ser el gran promotor d'aquesta sagrera. Arquitectònicament l'element conservat com a portal té els seus orígens segurament al segle XIII-XIV, sofrint diverses modificacions al llarg dels segles, especialment a principis del segle XX, quan es degué cobrir la volta i afegir la balustra superior.</p> | 41.7511500,1.8701400 | 406063 | 4622764 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||||||
| 79251 | Festa de l'Arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larros-0 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1995). La festa de l'arròs de Sant Fruitós de Bages. Col. Quaderns nº 11. CEB . Manresa.</p> | XIX-XXI | <p>La festivitat comença al matí ben d'hora amb una botifarrada popular. Paral·lelament a l'esmorzar col·lectiu que es fa al Bosquet, els participants en el concurs de pintura ràpida cerquen el lloc més idoni. Mentrestant els cuiners i cuineres comencen a cuinar l'arròs en grans paelles. Al migdia la Comitiva de l'Ajuntament encapçalada per la banda de música, les parelles, i al darrera l'alcalde, consellers i entitats del poble arriben a l'arrossada. El rector beneeix l'arròs i les autoritats fan un tast. la intervenció del batlle i d'algun convidat obren el festí. Tot seguit les parelles comencen a repartir un bon plat d'arròs als convidats de la pista i les cuineres omplen els plats i recipients al centenars de comensals. La sobretaula finalitza amb l'actuació d'algun grup folklòric enmig de la pista. Paral·lelament als voltants del Bosquet s'acostumen a organitzar exposicions d'objectes antics i mercat artesanal.</p> | 08213-46 | Sant Fruitós de Bages. El Bosquet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'antecedent d'aquesta festivitat anomenada primerament 'La sopa dels pobres', la trobem en el costum d'oferir grans àpats i menjars col·lectius a les acaballes del Carnestoltes, els dies previs a la Quaresma. La festivitat de l'arròs coincideix cronològicament amb aquestes dates, celebrant-se sempre el diumenge abans del dimecres de cendra. Tenim notícies de la celebració a Sant Fruitós d'una festivitat anomenada 'Levant de taula', documentada per Frederic Soler. SOLER (1092). Segons l'autor el 'Llevant de Taula' s'iniciava el dia d'una festa grossa. Aleshores, després de missa, els administradors de la festa, anomenats 'croters i 'croteres', engalanats amb els seus millors vestits i acompanyats d'una orquestra, es dirigien cap a la casa o l'indret escollit. Quan hi arribaven, entrava un jove croter acompanyat d'una noia crotera amb una safata. Un cop a l'interior, la parella s'acostava a la taula on havia de tenir lloc el dinar, i hi deixaven al damunt aquesta safata. Després el cap de taula hi tirava alguna moneda de plata i tot seguit el precedien els altres. Els diners que recollien servien per pagar les despeses de la festa. D'aquesta capta de diners, si es tractava d'una celebració veïnal, se n'encarregaven els obrers o majorals, els quals passaven per les cases i masies del poble a recollir tot el que donava la gent; aquesta era molt semblant a la capta feta per a la Festa de l'Arròs. PLANS (1995: 11-12) Segons una consulta de l'arxiu parroquial de Mn. Josep Suñé, la referència més antiga trobada sobre la Festa de l'Arròs, data del 1880 en què es donava 'sopa' als pobres. No s'han trobat referències escrites anteriors, però aquesta circumstància no vol dir que no es celebrés en anys anteriors. L'any 1901, a Sant Fruitós, encara se seguia repartint entre tots els pobres la tradicional 'Sopa dels Pobres'. L'any 1904, a més de l'aportació dels veïns, l'Ajuntament pagava fins a cent pessetes per les despeses de la diada. PLANS (1995:21) Gràcies a les aportacions dels veïns, l'any 1929 es va oferir un gran banquet que consistia en arròs, cabrit, pernil, pa i vi en abundància, que havien donat els pagesos de la població. L'any 1931, coincidint amb l'eufòria de la recent instauració de la República, es repartí, a més del menjar, tabac i xampany. La capta del menjar acostumava a començar un més abans. Un dels personatges populars va ser l'anomenat Samuclin, un vell que amb un violí amenitzava la festa. Entre els més grans del poble també es recordava el Xiulet, que passava amb un carro recollint el que donaven els veïns: patates, cebes, mongetes etc. Antigament les famílies ben adinerades havien establert un cànon en metàl·lic. PLANS (1995:33) Respecte als cuiners, es coneix a la nissaga dels Noguera, que des del segle XIX cuinaven la sopa als baixos de l'Ajuntament. De Josep Noguera, la tradició va passar al seu fill Fruitós Noguera, conegut com el Fusteret. Li va prendre el relleu en Lluís Noguera, que va abandonar la tradició de les calderes per cuinar l'arròs en paelles. PLANS (1995: 34) Un dels canvis més importants que va donar relleu a la festa, va ser el fet de cuinar l'arròs en grans paelles que es manllevaven de la caserna de Manresa. L'any 1944, la festa ja no es coneix com 'La sopa dels pobres' sinó com 'L'Arròs de Carnaval'. Fins a la dècada del 1950 no apareix el nom de 'La Festa de l'Arròs'. Fins llavors sempre s'havia celebrat en dimarts de Carnestoltes, que precedeix al Dimecres de cendra, però a partir d'aquí va passar a celebrar-se en diumenge, incrementant moltíssim el nombre de comensals, provinents d'arreu de la Comarca. La festa va anar fent desaparèixer els tòpics dels pobres i els rodamóns, passant a convertir-se en un esdeveniment de caire lúdic. El lloc habitual de repartiment d'àpats als pobres havia estat sempre la porta de l'església parroquial, i des del 1934 va passar a celebrar-se a l'àrea coneguda com El Bosquet, indret que s'ha mantingut fins l'actualitat. PLANS (1995:22-23)</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||||||
| 79275 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-4 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | <p>Tradicionalment aquesta festivitat era celebrada l'última setmana del mes d'agost, però la coincidència del període vacacional de la majoria de la població al mes d'agost, va fer que les dates de la festivitat es traslladessin a la primera setmana del mes de juliol. Els organitzadors de la festa major d'estiu han estat tradicionalment l'Ajuntament, les entitats, així com algunes persones particulars. Des de la dècada del 1970, amb la col·laboració del Foment de les Tradicions Catalanes, per la Festa Major s'elegeix la pubilla i les dames del poble.</p> | 08213-70 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El quart cap de setmana del mes d'agost tenia lloc la festa major d'estiu. Eren uns dies d'esplai per a la població, un cop acabada la sega, el batre i abans d'iniciar la verema. Es celebraven tradicionalment balls d'envelat, concerts, sardanes, obres de teatre, cinema, i també manifestacions esportives com futbol, bàsquet, ciclisme, pesca, etc. També hi havia tradicionalment espectacles més insòlits com una cursa de vaquetes que es va fer l'any 1950 a l'envelat, condicionat com a plaça de braus, i una vetllada de boxa l'any 1952. El canvi de condició del poble, de ser majoritàriament agrícola a industrial, feu que des del consistori es plantegés el canvi de dates d'aquesta jornada, a fi de no coincidir amb les vacances de la majoria de la població.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||||||||
| 79284 | Himne de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-sant-fruitos | <p>L'himne de Sant Fruitós és tal i com segueix: És temps a Sant Fruitós de recordar i de viure, de recordar per viure amb tota plenitud. Devots de Sant Benet, En Sala i Na Ricardis bastiren un cenobi tocant el Llobregat Cantem santfruitosencs, la joia de les festes, la força del treball, la serenor del cor! Cantem, santfruitosencs, que l'ànima exultant del poble que batega perduri eternament! El Puig i el Montpeità, Sant Iscle i Les Brucardes, mots, donen nom als llocs i a la vida els indrets. Les xarxes que com venes recorren aquest Pla. Transmeten un nou ritme a un temps molt llunyà. Cantem santfruitosencs. Volem que allò que fou, volem que allò que fórem i allò que som avui compartir-ho amb tothom. Del nord, de l'occident, de l'orient, del sud, la gent que ve d'arreu hi trobi acolliment. Cantem, santfruitosencs.. Complim els nostres deures tot defensant els drets! Sentim-nos solidaris per construir el futur! Sentim-nos solidaris per construir el futur!</p> | 08213-79 | <p>Lletra de Joan Descals i música de Roger Julià</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||||||||||
| 79231 | Monument a la Mecànica i Tecnologia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mecanica-i-tecnologia | XX | <p>Monument consistent en una estructura metàl·lica que consta d'un cercle inclinat, atravessat per unes barres també inclinades i una sèrie de peces d'automòbil. En l'obra hi predomina el dinamisme i el protagonisme donat l'espai buit. La temàtica del monument gira a l'entorn de la mecànica.</p> | 08213-26 | Pineda de Bages. Crta. BV-4501, km,1 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Ubicat des de l'any 1976 al costat de la BV 4501 de Manresa a Santpedor, al seu pas per Pineda de Bages.</p> | 41.7355800,1.8768900 | 406602 | 4621028 | 1976 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79231-foto-08213-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79231-foto-08213-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Francesc Vilanova Peramiquel | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 40 | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
| 79305 | Creu de terme de l'Agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-lagulla | XX | <p>Antiga creu de terme ubicada al límit territorial entre els termes de Sant Fruitós i Manresa, a la partida de l'Agulla. Es tracta d'un element format per un basament circular de formigó, de 2,00 m de diàmetre i 23 cm d'alçada, marcat amb un seguit de línies imitant dovelles de pedra. Sobre aquest basament recau un cos trococònic també de formigó amb un ressalt a la part inferior i un altre a la part superior. Es tracta d'un cos de 115 cm d'alçada i 1 m de diàmetre. Sobre aquest cos recau l'estructura de la creu pròpiament dita. Aquesta estructura es troba formada per una base circular esgraonada, que disminueix el seu diàmetre a mesura que s'alça. Es troba efectuada també en formigó. Sobre aquesta base s'alça un fust circular de formigó de 25 cm de diàmetre i uns 2,5 m d'alçada, que es remata a la part superior per àbac llis i un capitell. Es tracta d'un capitell efectuat també en formigó, format per un seguit de quatre volutes, que s'ubiquen a cada cantonada, entre voluta i voluta s'ubica un fulla d'acant sobre la qual recau un medalló amb decoració diversa de caire religiós. El cantó de llevant du esculpit la figura d'un peix, el cantó nord du un crismó, el cantó de ponent una escena de viacrucis, i el cantó de migdia els símbols d'alfa i omega. Recorre la part superior d'aquest capitell una orla vegetal. Com a element final remata la creu de terme una llosa arrodonida que corona la part superior.</p> | 08213-100 | Partida de l'Agulla. Crta. BV-4501, creuament amb la C-25 | 41.7508100,1.8411100 | 403649 | 4622758 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79305-foto-08213-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79305-foto-08213-100-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
| 79306 | Creu de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-benet-de-bages | XVIII-XX | Caldrà veure com s'integra aquest element amb el nou projecte d'usos del monestir de Sant Benet de Bages. | <p>Creu de terme ubicada al mig de pati central del conjunt monàstic de Sant Benet de Bages. Es tracta d'una creu metàl·lica assentada sobre un basament de pedra. Es tracta d'un basament circular de 190 cm de diàmetre i 30 cm d'alçada formada per un conjunt de 9 grans blocs de pedra adaptats al bassament. Sobre aquest bassament s'assenta la base de la creu. Es tracta d'una pedra monolítica de 30 cm d'alçada i 64 cm de diàmetre. Per la seva forma ben bé podria tractar-se d'una antiga mola de molí. Sobre aquesta base recau la creu de ferro, formada per quatre braços. L'alçada del braç vertical és de 3,04 m, i la del braç horitzontal de 1 m. La intersecció dels dos braços es troba decorada als quatre angles que conforma la creu amb un seguit de quatre elements giravoltats per angle, que fa l'efecte d'una ornamentació de tipus vegetal.</p> | 08213-101 | Entorn del riu Llobregat. Monestir de Sant Benet de Bages (08272 Sant Benet de Bages) | <p>Malgrat que no s'ha pogut aportar referències documentals, es té notícia de que aquesta creu fou aportada pels propietaris del monestir de Sant Benet de Bages -família Rocamora- d'un indret desconegut, i plantada al mig del pati del monestir de Sant Benet com a un objecte amb finalitats ornamentals.</p> | 41.7426300,1.8993900 | 408483 | 4621787 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79306-foto-08213-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79306-foto-08213-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79306-foto-08213-101-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||
| 79327 | Monument a Lluís Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-espinal | XXI | <p>Monument commemoratiu a la figura de Lluís Espinal, pare jesuïta nascut a la vila de Sant Fruitós, concretament a la casa coneguda com a Torre dels Batlles. Aquest monument s'ubica a la plaça que du el seu nom, en la confluència dels carrers Padró i Sallent. Es tracta d'una llosa commemorativa situada als peus d'una alzina plantada al mig de la plaça. Es tracta d'una llosa de marbre blanc, col·locada verticalment, de 1,10 m d'alçada x 60 cm d'amplada x 8 cm de gruix. A la part superior de la llosa, apareix adherida una escultura en ferro colat que simbolitza el cap de Lluís Espinal en primer pla, i en un segon pla al cantó de la dreta, diverses figures anònimes de les quals només s'aprecia part del rostre, de tal manera que a les primeres s'aprecia més tros, i de les últimes menys tros. Aquesta escultura simbolitza la figura de Lluís Espinal i el poble de Bolívia. Sota aquesta escultura es llegeix gravada a la llosa la següent inscripció: ' Lluís Espinal Camps, Jesuïta, Nascut a Sant Fruitós de Bages, 1932, assassinat per ajudar al poble de Bolívia, 1980.' A sota continua amb: 'La vida és per gastar-la per als altres'. 'Declarat fill predilecte del poble' Sant Fruitós de Bages. 2005.</p> | 08213-122 | Sant Fruitós de Bages. Pl. de Lluís Espinal (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7515100,1.8743400 | 406413 | 4622799 | 2005 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79327-foto-08213-122-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Neus Serra | El monument va ser executat per Neus Serra, escultora santfruitosenca | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79328 | Monument a Alfred Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-alfred-figueras | XX | <p>Monòlit commemoratiu a la persona del pintor de Sant Fruitós Alfred Figueras. La realització va ser duta a terme per Josep Barés, escultor manresà. Es tracta d'un monument format per un bloc de pedra d'alabastre aixecat verticalment al mig de la plaça. La seva forma és rectangular malgrat les irregularitats que conforma el talla de la pedra. Com a característica, aquesta es troba deformada per incisions i descantonada per alguns cantons. Al cantó de la dreta, a mitja alçada s'inserta una escultura de ferro colat, que simbolitza el rostre del pintor Alfred Figueras. A sota, en una placa es llegeix: ' Alfred Figueras 1898-1980. 3-X-1990'</p> | 08213-123 | Sant Fruitós de Bages. Pl. d'Alfred Figueras (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7498700,1.8753300 | 406493 | 4622616 | 1999 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79328-foto-08213-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79328-foto-08213-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Josep Barés | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
| 79329 | Monument a la Constitució del 1812 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-constitucio-del-1812 | XX | <p>Monument format per un bloc de pedra calcària de grans dimensions i forma irregular en el qual han estat esculpides diferents referències a la temàtica del monument, que és la constitució espanyola del 1812. Si bé en dues de les cares del bloc s'han esculpit flors en relleu o bé rebaixades, i algunes petxines; la cara principal del bloc petri, encarada al Bosquet, du esculpida a la part superior un rostre femení, amb algunes flors, una de les quals ocupa tota la galta dreta. Sota el rostre es llegeix la inscripció que explica el motiu commemoratiu: ' La Pepa primera constitució liberal europea'. Al canto del darrera es llegeix l'autoria i la data del monument: ' P. Ponti, -3-19-1991-. Picapedrer Casacoberta.'</p> | 08213-124 | Sant Fruitós de Bages.El Bosquet (Av. Jaume I) (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7493500,1.8756800 | 406521 | 4622558 | 1991 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79329-foto-08213-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79329-foto-08213-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | P. Ponti | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
| 79330 | Monument a Ramon Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ramon-cases | XX | <p>Monument escultòric que presideix la plaça dedicada al pintor Ramon Cases a Sant Fruitós de Bages. Ubicat enmig d'un espai enjardinat, s'aixeca un monòlit de pedra rectangular d'un metre d'alçada i vuit centímetres de gruix, que es recolza sobre una base també de pedra rectangular. A les dues cares principals del monòlit s'adhereixen dues figures de ceràmica que representen, tant per una cara com per l'altra, branques d'arbres sense vegetació. La coloració d'aquest element és grisós i marró, destacant molt poc la base de pedra grisenca. Simbolitza el tronc i les braqnues de l'alzina.</p> | 08213-125 | Sant Fruitós de Bages. Pl. del Pintor Cases (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>En l'any 1982 es va urbanitzar la zona, encarregant a l'escultora Maria Gelabert Tañà una escultura per ser instal·lada al que primerament havia de ser una rotonda. En un principi es va col·locar en mig d'una font amb sortidors d'aigua per l'ampliació de la plaça. Per problemes vandàlics i per la calç de la font, en el 2015 es va restaurar, traient la font inicial per enjardinar-la, tal i com s'havia planificat en origen. En estar instal·lada a les proximitats del camí paisatgístic de Sant Benet de Bages, se li va donar el nom de l'antic propietari del monestir: Ramon Cases. L'escultora va voler fer una al·legoria a la natura que envoltava al monestir i també el honor el tipus de pintura naturalista que feina Ramon Cases i, en especial l'alzina, l'arbre de la mediterrània.</p> | 41.7515700,1.8811200 | 406977 | 4622799 | 1982 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79330-foto-08213-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79330-foto-08213-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique. / Anna Cura Subirana | Maria Gelabert Tañà | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79331 | Monument 'Multidimensional' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-multidimensional | XX | <p>Composició ornamental formada per un seguit d'elements que conformen el monument assenyalat, i que té com a motiu figuratiu una instal·lació multidimensional. En total es tracta de quatre elements. Un d'ells -el de majors dimensions- ve format per una estructura de formigó en forma d'angle recte dins de la qual es situen un total de quatre elements quadrangulars de ferro. Un d'ells es troba situat a la part superior de l'angle, mentre que dos d'ells es situen de forma superposada a la cantonada interior de l'angle i l'altre a la punta oposada. A més d'aquest element cal comptar amb tres més de característiques similars. Un d'ells ubicat al davant de l'anteriorment descrit, i dos més ubicats dintre de la zona del Bosquet. Es tracta de dos estructures de formigó en forma d'angle recte, que acullen a l'interior una estructura quadrangular de ferro. En aquesta ocasió l'alçada del braç vertical no supera la del quadrat.</p> | 08213-126 | Sant Fruitós de Bages. Pl. d'Alfred Figueras i el Bosquet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest monument fou encarregat per l'Ajuntament de Sant Fruitós al pintor i escultor valencià Agustí Panadés, amb motiu de la inauguració de la plaça l'any 1996.</p> | 41.7497000,1.8752500 | 406486 | 4622598 | 1996 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79331-foto-08213-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79331-foto-08213-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Agustí Panadés | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79332 | Monument a Salvador Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-salvador-espriu-0 | XXI | <p>Monument commemoratiu en homenatge a Salvador Espriu ubicat al mig de la plaça que du el mateix nom. Es tracta d'un monument format per un bloc petri rectangular, disposat horitzontalment de 2,00 m de llargada x 60 cm d'amplada x 1,00 m d'alçada. Sobre aquesta base s'assenta una figura de ferro colat que representa un home, assegut al bloc de pedra, en aquest cas simbolitzant un poeta, esculpint en un llibre. El simbolisme té a veure amb la idea dels poetes com a escultors de la paraula. Esculpit a la pedra es pot llegir un vers de Salvador Espriu: ' Les paraules són forques d'on a trossos penjo la raó'</p> | 08213-127 | Sant Fruitós de Bages. Pl. de Salvador Espriu (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La idea de l'aixecament d'aquest monument fou proposada al finalitzar la urbanització i la construcció dels blocs de pisos que conformen els voltants de la plaça. A tal fi fou proposat un concurs d'idees que fou guanyat per Mercè Riba, executora del projecte. El monument fou finançat per la promotora dels pisos Habitatges Entorn SS.CC., S.L.</p> | 41.7556100,1.8735800 | 406356 | 4623256 | 2004 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79332-foto-08213-127-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Mercè Riba | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79350 | Cedre de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-sant-benet-de-bages | <p>VALLÈS I SALA, F. (2004). Guia d'arbres de Sant Fruitós de Bages. Ajuntament de Sant fruitós de Bages.</p> | <p>Arbre perennefoli i resinós de creixement ràpid i capçada cònica i ampla, amb l'extrem superior inclinat a partir d'una certa edat. Aquest arbre pertany a l'espècia del 'Cedrus deodara', de la família de les pinàcies, i és originari del sud i l'oest de l'Himàlaia, on viu entre els 1000 i els 2800 metres d'altitud. Aquest cedre es troba als jardins dels antics propietaris de la fàbrica de Sant Benet. Amb tota probabilitat es tracta de l'arbre més gros del terme, i probablement un dels cedres de l'Himàlaia més grossos de Catalunya. La seva capçada fa uns 20 metres d'amplada màxima, té una alçada d'uns 22 metres i un perímetre de la base del tronc que fa 5,1 metres. A 130 cm d'alçada el seu tronc té un diàmetre de 134 cm. Manté actualment una escorça esquerdada en escames irregulars i enfosquides. Les fulles són aciculars, flexibles, de color verd platejat i llargues. Les flors són unisexuals i al mateix arbre en trobem de masculines i femenines. Floreix a la tardor.</p> | 08213-145 | Entorn del riu Llobregat. Antiga fàbrica de Sant Benet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta espècie fou introduïda a Europa com a arbre ornamental a principis del segle XX. Els seus orígens es troben estretament lligats a l'origen de la fàbrica de Sant Benet.</p> | 41.7431300,1.9003400 | 408563 | 4621841 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79350-foto-08213-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79350-foto-08213-145-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||||||
| 79353 | Monument 'El Banyista' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-el-banyista | XX | <p>Monument ubicat al petit pati que predeceix l'edifici de la Llar d'infants del Sagrat Cor de Jesús, dins del poble de Sant Fruitós de Bages. Aquesta escultura, realitzada en bronze, és formada per la figura d'un nen assegut en un banc de pedra, amb el cap lleugerament acotat. La mida de la figura del nen és d'un metre de llarg i sobresurt de l'alçada del banc 58 m.</p> | 08213-148 | Sant Fruitós de Bages. c/Sant Benet, 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta escultura fou elaborada inicialment amb l'objectiu d'anar vora un petit llac projectat inicialment a la zona del Bosquet de Sant Fruitós. La figura havia d'anar asseguda vora el llac, amb els peus dins de l'aigua, d'aquí el nom del banyista. Quan el projecte del Bosquet eliminà la presència del llac, fou readaptada a l'escola i asseguda al banc.</p> | 41.7508100,1.8713700 | 406165 | 4622725 | 1988 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79353-foto-08213-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79353-foto-08213-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79353-foto-08213-148-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Neus Serra | 103|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79354 | Monument 'La Mirona' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-la-mirona | XX | <p>Escultura realitzada en bronze i ubicada a l'espai enjardinat que envolta la Llar d'Avis del poble de Sant Fruitós. Es tracta d'una escultura de 87 cm d'alçada que representa una noia jove asseguda amb les cames plegades i que mira al front.Fou anomenada per la seva autora com 'La Mirona' i simbolitza la joventut, com un estat de la vida en el qual s'observa tot el que passa al voltant.</p> | 08213-149 | Sant Fruitós de Bages. C/Bertrand i Serra nº 10 (08272) Sant Fruitós de Bages | <p>Aquesta escultura fou elaborada per l'artista Neus Serra, i adquirida per l'Ajuntament de Sant Fruitós, que la col·locà a l'indret que actualment ocupa.</p> | 41.7517400,1.8725100 | 406261 | 4622827 | 1990 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79354-foto-08213-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79354-foto-08213-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79354-foto-08213-149-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Neus Serra | 103|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79358 | Escultura d'homenatge a Carles Checa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dhomenatge-a-carles-checa | XXI | <p>Conjunt escultòric de Carles Checa , fill de Sant Fruitós en homenatge a la seva trajectòria esportiva i per guanyar el mundial de Superbikes al 2011. El conjunt escultòric creat per l'escultor manresà Ramon Oms, està format per la motocicleta d'en Carles Checa en acer corten i l'escultura del pilot a mida natural. El material empleat per l'escultura del pilot és cera perduda en bronze. Situada davant del pavelló d'esports sobre un terra empedrat.</p> | 08213-153 | Davant del Pavelló d'esports Av. Sant Joan 08272 Sant Fruitós de Bages | <p>Carles Checa va néixer a Sant Fruitós de Bages l'any 1972. El seu inici com a pilot de motociclisme es remunta quan només tenia 13 anys en que comença a participar en curses i campionats de Catalunya. A partir de l'any 1995, dona el sant al Campionat del Món de Motociclisme, on ha participat en curses de totes les categories 125, 250, 500 i MotoGP. La seva amplia i brillant trajectòria el va portar al Campionat Mundial de Super-Bikes on el 2011 va ser campió del món en aquesta categoria. Carles Checa ha esdevingut un ambaixador del poble de Sant Fruitós de Bages arreu del món. L'ajuntament jo li va fer un reconeixement públic el 2004 nomenant-lo Fill Predilecte de Sant Fruitós de Bages. Moltes personalitats i entitats vinculades al món esportiu i empresarial de la Catalunya Central van proposar un homenatge en forma d'escultura sobre en Carles Cheva i instal·lar-la en el municipi de Sant Fruitós. L'escultor Ramon Oms de trajectòria destacada en el món de l'escultura catalana va fer un disseny on apareixia el pilot Carles Checa acompanyat de la seva motocicleta, l'Obra Social de CatalunyaCaixa va finançar l'escultura i en va fer donació a l'ajuntament el mateix any 2011. El 3 de juny del 2011 es va fer l'homenatge A Carles Checa amb la inauguració de l'estàtua. El 2014 Carles Checa va anunciar que abandonava la seva carrera esportiva de motociclisme.</p> | 41.7500000,1.8778800 | 406705 | 4622628 | 2011 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79358-foto-08213-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79358-foto-08213-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Ramon Oms Pons | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79359 | Escultura Nena asseguda amb el peu tocant l'aigua de la font i nen petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-nena-asseguda-amb-el-peu-tocant-laigua-de-la-font-i-nen-petit | XXI | <p>Conjunt escultòric format per un volum rectangular de 40x90x200 cm de 8mm de gruix, amb una nena asseguda al damunt amb el peu tocant l'aigua de la font. A la vora un nen petit en actitud d'observació. Situat al bell mig del parc del Bosquet, darrera del parc infantil i de la pista asfaltada del parc. El conjunt escultòric vol representar la infància.</p> | 08213-154 | Parc El Bosquet (Av. Jaume I, 08272) Sant Fruitós de Bages | <p>L'any 2005, l'entitat Comissió Pro-Cavalcada de Reis i l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages van signar un conveni en la qual, l'entitat Comissió Pro-Cavalcada de Reis es dissolia i traspassava tot el seu material a l'Ajuntament a canvi de millorar el parc infantil del Bosquet amb la incorporació de nou mobiliari urbà. La comissió de seguiment formada per fer complir el conveni signat va considerar la possibilitat de substituir l'equipament moble del parc per la col·locació en aquest àmbit d'un conjunt escultòric a la vita de l'esbós presentat per l'escultor Ramon Oms. El 2006 se li encarrega a l'escultor manresà Ramon Oms l'escultura que és col·locada en una base de formigó armat i altres elements decoratius. El conjunt escultòric és representatiu de la infància.</p> | 41.7482200,1.8748400 | 406450 | 4622434 | 2006 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79359-foto-08213-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79359-foto-08213-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Ramon Oms Pons | El conjunt escultòric també és una font d'aigua potable pública. Conté il·luminació pròpia legalitzada | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
| 79360 | Escultura Ressorgiment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ressorgiment | XX | <p>Forma tridimensional que emergeix del mateix sol amb unes arrels encara properes a un món bàsicament agrari, emergeix d'aquest terra i s'alça amb el impuls del progrés cap el futur, però amb molt de respecte a la vida que es desenvolupa en harmonia amb el seu entorn natural, en aquest sentit se l'anomena el ressorgiment.</p> | 08213-155 | Carretera de Vic, 125 (a la plaça de davant, encara sense nom) | <p>En junta de govern de 9 de novembre de 1989, se li encarrega a l'artista local Neus Serra, la confecció de dos conjunts escultòrics: el Ressorgiment i Polisportiu i l'artista Neus Serra com a garantia del complement fa entrega al municipi en qualitat de dipòsit de les obres 'La Mirona' i 'Banyista'.</p> | 41.7523400,1.8790900 | 406809 | 4622886 | 1989 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Neus Serra | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||||
| 79361 | Obra d'Agustí Penadés a la Sala de Plens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obra-dagusti-penades-a-la-sala-de-plens | XXI | <p>L'obra, en la línia artística amb què està concebuda, pretén representar i recollir una simbologia pròpia i específica que es correspongui amb el lloc institucional on està instal·lada: La Sala de Plens de l'Ajuntament. L'obra vol recollir símbols d'identitat del país – Catalunya-, com poden ser les quatre barres de la senyera o la creu de Sant Jordi i, al mateix temps, reflectir una iconografia pròpia del municipi de Sant Fruitós: -El cromatisme de la part central, integrat per color càlids que insinuen el foc i la sant del martiri del bisbe tarragoní Sant Fruitós al segle III, i patró del poble. -Components de la vida del poble- la cultura, la comunicació, el diàleg, el treball, el comerç- hi tenen el seu ressò per la presència de lletres, números i altres elements plàstics que evoquen i estan presentes en la vida de les persones que conformen la comunitat del municipi. - Evocació de situacions històriques que són un referent decisiu, com és el monestir de Sant Benet o de santfruitosencs que la seva vida i obra han adquirit una transcendència universal, com Lluís Espinal. Altres grafismes plàstics presents a l'obra modulen i complementen l'equilibri compositiu amb l'objectiu de recrear, també, equilibris de referència en la comunitat, entre tradició i modernitat, diversitat i identitat, creixement i contenció, desenvolupament i sostenibilitat, etc.</p> | 08213-156 | Carretera de Vic, 35-37 | <p>En sessió del ple de 13 de desembre de 2006, l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages va acordar l'adquisició de l'obra de l'artista local Agustí Penadés per la Sala de Plens de l'Ajuntament. L'obra fou inaugurada en la celebració de la Festa Major d'Hivern de l'any 2007.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 2007 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Agustí Penadés | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||||
| 79216 | Mas les Brucardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-brucardes | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI-XXI | <p>Edifici format per les dependències que antigament conformaven el Mas Brucardes. Malgrat que es considera que es tracta d'un dels masos més antics del terme de Sant Fruitós, documentat des del segle XI, l'edifici que actualment s'aprecia té segurament els seus orígens als voltants del segle XVI, i fou possiblement aixecat sobre la construcció primerenca del Mas Brucardes. Actualment es tracta d'un edifici de planta rectangular, on pot apreciar-se clarament una primera fase constructiva del segle XVI, de planta quadrangular, i una ampliació posterior en direcció a ponent de finals del segle XVIII, configurant l'actual planta rectangular. La coberta és feta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, lleugerament desviat a migdia, segurament resultat d'alguna ampliació. El tram ampliat a finals del segle XVIII, es diferencia de la resta per tenir una coberta inclinada en direcció a ponent. La construcció de l'edifici és feta en pedra de diferents mides, constituint un tipus de parament irregular. Part de la façana nord s'ha arrebossat amb ciment pòrtland. Segons informació oral facilitada pel propietari, l'arrebossat es realitzà degut a que es tractava d'un tipus de parament molt dolent, on es barrejava pedra i tovot. L'edifici compta amb planta baixa i primer pis, malgrat que un tram ha estat recrescut amb unes golfes. La façana principal es troba orientada a ponent. A l'interior de la casa es conserva el parament de la façana originària de la casa, on encara pot apreciar-se un gran portal adovellat que permetia l'accés. Actualment aquesta façana i aquest portal es troben integrats amb els murs interiors de la casa. La façana actual, producte de l'ampliació sobre ponent precedida per un pati. A escassos metres fou aixecat un cobert, que posteriorment es tancà empalmant amb la casa mitjançant un mur a migdia i un altre al nord, creant un pati interior que precedia la façana principal. L'accés al pati i per tant a les estances de la casa es feia mitjançant un portal obert al mur de migdia. La façana principal de la casa s'obre amb un portal rematat amb una arcada molt rebaixada feta amb grans lloses de pedra. Al primer pis s'obren actualment un seguit de set finestrals rematats amb un arc de mig punt, que foren oberts durant la última reforma de la casa a la dècada del 1960. La façana de migdia conserva trets de la casa originària, i s'obre amb un seguit de finestres quadrangulars i petits finestrons a l'alçada del primer pis. D'aquesta façana destaca especialment un seguit de 3 contraforts que apuntalen l'edifici. Un d'ells- el del mig- és original de la casa, metre que els altres dos foren afegits durant les reformes del 1960. L'escala d'accés al primer pis de la part d'ampliació, també fou afegida durant aquesta darrera reforma. La façana de llevant manté també part dels trets originals. Destaca l'existència d'un portal allindat a la planta baixa, al qual s'accedeix amb mitjançant una rampa artificial feta amb terra i actualment enjardinada. Es tracta de la porta a la qual s'accedia en carruatge, i per on entraven les portadores carregades amb la verema. Darrera d'aquesta porta s'ubiquen les tines. Destaquen també un seguit de tres finestres quadrangulars a l'alçada del primer pis. A la cantonada S-E de la casa foren adossats al seu dia un seguit de coberts de diferents alçades destinats a les feines agrícoles. La façana Nord de la casa es troba parcialment arrebossada i fou sobreaixecada amb un pis destinat a golfes durant les reformes dels anys seixanta. Compta amb un seguit de finestrons que s'obren al primer pis, i una altra sèrie al pis de les golfes. Com a element arquitectònic destacable cal mencionar la presència d'un seguit de cinc contraforts que apuntalen la casa. Un seguit de coberts exteriors ubicats a uns metres a migdia de la casa acaben de completar el conjunt.</p> | 08213-11 | Montpeità. Plaça de l'Hostal, s/n. Urb. Vista Alegre de les Brucardes (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens del mas Brucardes cal cercar-los a inicis de la repoblació del terme i l'aparició dels primers masos i vil·les. El nom originari del mas 'Brucart', prové amb tota seguretat de l'antropònim del seu fundador o dels primers propietaris. En aquest període Bernat Brocard hi apareix com a afrontador, i com a propietari d'un alou i una vinya al Montpeità, i així apareixerà fins el 1079. SALVADÓ (2003:237). Un examen detingut de la documentació d'aquest període permet comprovar que aquest turó del Montpeità es trobava completament conreat, en la seva majoria plantat de vinya, i intensament poblat. L'existència d'un mas anomenat 'Brocard'no es constata fins el 1148, amb el nom de 'Casal Brocard' . SALVADÓ (2003:237). L'any 1183, dues famílies es repartien, a parts iguals, una propietat anomenada les Coromines Brocardes. Aquesta propietat era de la parròquia de Sant Benet i no de la de Sant Fruitós SALVADÓ (2003:238). Durant el segle XIII el mas apareix molt més ben documentat amb un total de vuit pergamins del fons de sant Benet de Bages, entre els anys 1235 i 1299. L'any 1248 Guillem Brocardes apareix com a hereu del mas, la qual cosa ens indica que el nom original del mas procedent d'un antropònim, ja s'havia convertit en cognom. SALVADÓ (2003:239). El 1299, Guillem, fill de la difunta Estefania Brocardes, va subscriure com a testimoni en un document. Amb l'entrada del segle XIV el panorama es complica. L'hereu Francesc Brocard o Brocardes, que apareix per primera vegada com a testimoni l'any 1301, casat amb Guillema, consta com a difunt ja el 1327. El succeí la seva filla Elisenda, casada amb Guillem, que prengué el cognom de Brocard. El fill de la parella anomenat Guillem Brocard, heretà el mas i inaugurà un període molt ben documentat. L'any 1342, aquest mateix personatge arrendà el forn del monestir de Sant Benet de Bages. SALVADÓ (2003:239). L'any 1444 l'hereu del mas era Bernat, i sembla ser que també comptava amb el mas Pla. Al fogatge del 1515 hi consta Jaume Brocart. Al segle XVI el mas Brocat apareix en el llistat de masos de Sant Fruitós, que havien de pagar les rendes als oficis de la sagristia del monestir de Sant Benet. SALVADÓ (2003:257). Malgrat aquesta perduració en el temps, el gran moment d'expansió econòmica del mas foren els segles XVIII i XIX, aprofitant l'auge del conreu de la vinya i els molts ingressos que això reportà als propietaris dels masos. Aquesta bonança econòmica fou aprofitada pels propietaris pel iniciar reformes al mas i donar-li l'aspecte i fisonomia actual. A principis del segle XX el mas restà en mans de la pubilla de la casa, Sabina Brucart. Aquesta es va casà amb Martí Iglésias, pagès originari del mas Feixes de Sant Martí de Torruella. Martí Iglésias, s'havia vengut el mas Feixes i havia comprat el mas Perramon a la sagrera de Sant Iscle. Aquesta casa passà ser coneguda com ca l'Iglésies. Quan Martí Iglésies es va casar amb Sabina Brocart, va vendre el mas Perramon, i van passar a residir al mas de les Brucardes, conreant les terres del mas i explotant la vinya. A la dècada del 1960 el propietari va optar per deixar els conreus, parcel·lar l'entorn immediat al mas i crear la urbanització de segona residència coneguda com 'Les brucardes'. El mas fou convertit en restaurant i hostal. Actualment el propietari és el seu fill Josep Iglésies, i el restaurant es troba arrendat.</p> | 41.7395900,1.8849600 | 407279 | 4621465 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79216-foto-08213-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79216-foto-08213-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79216-foto-08213-11-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 27 L'interior de la casa ha estat adaptada com a restaurant, però s'ha mantingut de forma original a la planta baixa, conservant l'embigat de fusta original, així com les portes d'accés a les estàncies, amb grans llindes de pedra. A l'interior de la planta baixa també es conserva el celler, amb un total de dos grans tines. També a l'interior s'hi conserva una col·lecció de 16 boicois de fusta, així com tres grans botes de roure. Una d'elles du la data gravada de 1724. A l'exterior de la casa s'observen un seguit de 2 grans piques de pedra de 117 cm de diàmetre x 70 cm d'alçada i 140 cm de diàmetre x 50 cm d'alçada. També dues grans rodes de molí de pedra de 77 cm de diàmetre x 37 cm d'alçada i 87 cm de diàmetre x 28 cm d'alçada. També dos corrons de 106 cm de llarg x 22 cm d'alçada. La casa conserva documentació antiga que no ha pogut ser vista durant la visita. També es té constància de que el propietari de la casa té una molt interessant col·lecció de ceràmica catalana dels segles XVI a XIX. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79238 | Granja can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-can-riera | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY E (1984) Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa</p> | VI-I aC | Superficial i sense excavar | <p>Jaciment localitzat en uns camps de conreu a l'entorn de la granja de Can Riera, al peu del turó de sant Marc, al terme de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un conjunt identificat com a lloc d'habitació sense estructures i a l'aire lliure. Es tracta d'un jaciment on es recullen fragments de ceràmica d'època ibèrica en superfície, així com algun fragment de campaniana.</p> | 08213-33 | La Vall dels Horts,(08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El jaciment fou descobert amb motiu d'una recerca menada l'any 1986 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya al recorregut que havia de seguir l'autopista Terrassa- Manresa i dirigida per Josep M. Defaus i Eduard Sánchez.</p> | 41.7457600,1.8800800 | 406882 | 4622155 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79238-foto-08213-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79238-foto-08213-33-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix amb el nº 01 de la la Carta Arqueològica del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
| 79243 | Granja Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-estrada | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | El jaciment fou destruït arran de la construcció de l'autopista Terrassa- Manresa l'any 1987 | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació amb estructures conservades corresponents a les restes d'un poblat del període paleolític superior final -epipaleolític antic, situat en la sobreelevació del terreny enmig d'un camp de conreu arran de l'autopista de Terrassa- Manresa. Allà s'aprecien diverses estructures, un gran bloc de pedra, segurament part d'una premsa, amb abundants restes ceràmiques.</p> | 08213-38 | La Vall dels Horts (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Jaciment localitzat durant les prospeccions realitzades arran de la construcció de l'Autopista Terrassa- Manresa l'any 1987. L'excavació d'urgència va ser duta a terme per Eduard Sánchez i el jaciment fou eliminat.</p> | 41.7588900,1.8859300 | 407387 | 4623606 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79243-foto-08213-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79243-foto-08213-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79243-foto-08213-38-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 77|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
| 79247 | Tombes de l'aeròdrom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-laerodrom | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | VI-XVIII | Tan sols es conserven fragments de lloses de les tombes. | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'enterrament d'inhumació isolada del període medieval, època visigòtica (401-715) / 800-1150. se situa en una explotació agropecuària, al bell mig d'uns camps de conreu. La troballa va tenir lloc a uns camps de conreu situats a 50 m a ponent de l'hangar de l'aeròdrom. Es varen trobar dues lloses de pedra plana, a 1,60m de profunditat. Per la seva tipologia, podria tractar-se de tombes de modalitat en cista, pertanyents a una necropòlis visigòtica i altmedieval, existent al lloc.</p> | 08213-42 | Claret. Aeròdrom del Pujol Muntalà. Crta, de Sallent -N-141, km- 3,1 (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7577200,1.8655700 | 405693 | 4623499 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-3.jpg | Inexistent | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 87|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
| 79322 | Caseta i resclosa de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-resclosa-de-la-mina | XX | <p>Resclosa de la fàbrica elèctrica del Pont de Vilomara que pren les aigües uns metres més avall del junyent del riu d'Or amb el riu Llobregat. Al costat de la resclosa, que ressegueix el marge dret del riu Llobregat s'ubica la casa que acull les instal·lacions. La casa és un edifici de planta rectangular aixecat aprofitant el pendent del marge del riu, de planta baixa i primer pis que es cobreix a quatre aigües. L'edifici és aixecat en maó i es troba arrebossat i pintat de color terrós, amb les obertures i les cantonades deixades amb obra vista. La façana principal s'orienta a ponent, aprofitant una petita explanada que precedeix la casa , i a la qual s'arriba des del camí que ressegueix el Llobregat. En aquesta façana s'obre dues grans portes, ressaltades amb maó, i rematades a la part superior per un arc molt rebaixat. Una d'elles es troba tapiada, i l'altra protegida per una porta metàl·lica. A banda i banda de les portes s'obren dues finestres rectangulars, disposades verticalment, que compten amb les mateixes característiques. Al primer pis s'obren quatre finestrals rectangulars amb les mateixes característiques constructives. Dues fileres de maons sobresurten com si fossin una motllura horitzontal per sobre de l'arrebossat, marcant el pas de la planta baixa al primer pis. La façana nord es troba a tocar del camí del riu, i degut al desnivell, només s'observa el primer pis, que resta com una planta baixa degut a la diferència de nivell. La façana de llevant és similar a la façana principal, però els finestrals del primer pis han estat tapiats amb ciment. La planta baixa resulta impracticable degut al creixement de la vegetació. A tocar del cantó sud de la casa es troba la resclosa de grans dimensions que deriva l'aigua vers un canal que discorre paral·lel al marge dret del riu Llobregat.</p> | 08213-117 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet | <p>Entre el junyent del riu d'Or i la zona dels tres Salts, són documentats de forma abundant una gran quantitat de molins entre els segles X i XIII. BENET (1985:378-379). L'abundància de documentació fa que per la multiplicitat de drets, sovint es ven o es dóna diverses vegades el mateix molí, o bé pels diversos fills o descendents, o bé pels diversos propietaris. Aquesta zona fou anomenada a l'edat mitjana La Palanca, degut a l'existència propera d'una estructura de fusta que permetia el pas del riu Llobregat. Aquesta estructura, els molins i els vilars i un mas proper anomenat amb aquest nom, apareixen de forma habitual a la documentació del monestir de Sant Bener de Bages durant el període medieval. BENET (1985: 378) L'any 1908 s'optà per reconvertir alguna antiga resclosa en un camí que conduïa l'aigua vers una fàbrica d'electricitat. Una llosa a la façana principal de la caseta marca la data del 1908. Una altra data gravada en un finestral de la façana marca la data de 1964 com a possible data d'una reforma.</p> | 41.7303800,1.8769200 | 406597 | 4620451 | 1908 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79322-foto-08213-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79322-foto-08213-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
| 79335 | Plans de Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-claret | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Caldria un pla de protecció immediat d'aquest entorn abans no quedi envaït per polígons industrials. | <p>Plans de conreu agrícola situats a ponent de l'antiga parròquia de Claret, dins del terme de Sant Fruitós de Bages, entre el nucli de Sant Iscle de Bages a ponent, el nucli de Santpedor al Nord, els polígons industrials de Sant Isidre i la C-16 al sud, i els polígons de Santa Anna Claret a llevant. Es tracta d'unes planúries actualment conreades de cereal i vinya que han quedat semi aïllades enmig d'espais que pateixen una alta pressió urbanística i industrial. El seu valor paisatgístic és excepcional precisament per la pressió que sofreix l'entorn. Actualment es troben travessats per una xarxa de camins de terra, que permeten el pas d'un cantó a l'altre, i entre les cases de pagès que l'habiten.</p> | 08213-130 | Claret. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els plans de Claret formen part de l'entorn de l'antiga parròquia de Sant Salvador de Claret, església abundantment documentada entre els segles X i XII, i que fou substituïda per la de Santa Maria de Claret. Els capbreus de la zona esmenten l'existència de masos importants com el Montpeità i el mas Coma, i el pas de torrents com el de Sant Salvador (actual torrent Bo). Aquests masos històrics foren substituïts per altres com el mas Coma o el mas Reguer. Al segle XIV foren plans atravessats per la sèquia de Manresa. És molt possible que la naturalesa dels conreus hagi variat amb el temps, ja que cal pensar que es passà d'un conreu variat amb l'abundant presència de trossos de bosc, a un monocultiu de vinya als segles XVIII-XIX, per passar a ser planúries de cereal actualment.</p> | 41.7695200,1.8670800 | 405836 | 4624807 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79335-foto-08213-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79335-foto-08213-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que es tracta d'un indret compartit amb el veí municipi de Santpedor, el valor paisatgístic representatiu del que al seu dia fou el Pla de Bages és molt elevat, sobretot tenint en compte la pressió urbanística i industrial dels voltants. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||||
| 79336 | La Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-dels-horts | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Atravessat per la autopista A-18 | <p>Plans coneguts com 'La vall dels Horts', vinculats històricament a la presència de la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. Malgrat l'abundància de testimonis de la presència humana al llarg del temps, actualment només es troba habitat per tres grans masos: Els Casals, les Oliveres i Torruella de Dalt, a més d'un seguit d'algunes granges vora la N-141-C. Es tracta, doncs, d'una gran extensió planera de camps de conreu, que s'extén des del turó de Sant Martí a tocar de Sant Fruitós al cantó de ponent, fins a la crta. BV-451 a llevant. Al nord afronta amb la C-16 i l'autopista A-18, i a migdia amb la N-141-c. La importància d'aquest indret ve donada pel seu valor paisatgístic al mig del Pla de Bages, enmig d'una forta pressió urbanística i industrial.</p> | 08213-131 | La Vall dels Horts. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Vall vinculada històricament a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. El paratge de Sant Genís es troba format per terres drenades per dos torrents, el que baixa per davant del mas de les Oliveres i el que baixa per Olzinelles. Aquesta zona fou coneguda originàriament com el 'Pozol' o 'Podol', tal i com apareix a la documentació des del 972 i al llarg de tot el segle XI, però l'aparició de l'església de Sant Genís, li canvià el nom, Més tard s'afegirà el d'Horts, fusionant-se a finals del segle XI en Sant Genís de la Vall dels Horts. BENET (1985:204) L'església apareix esmentada el 1046. La funció parroquial apareix el 1063, així com també el 1077 i el 1079. Les primeres dades de propietat dependents de Ripoll comencen a detectar-se a partir del 1023 al lloc del Pozol, però no es pot saber quan li pervingué la propietat, ni si el monestir de Sant Benet també hi tenia béns. Els termes parroquials crearen conflictes amb la veïna parròquia de Sant Fruitós de Bages, i finiren el 1222 quan hom concordà els límits concrets i s'hi plantaren fites. L'església tenia cementiri documentat el 1080 en unes terres al costat de l'església. Al seu voltant es desenvolupà una sagrera i un nucli de població, que segurament desaparegué entorn el segle XII-XIII. L'any 1205 se l'anomenava vila. Es coneix que aquest nucli comptava amb forces cases que s'agrupaven formant un carrer que es troba documentat l'any 1228. La Pesta Negra del 1348 degué ser la causa de la seva desaparició, car el 1365 només tenia dues cases, i el 1378 una. SANCHEZ (1990:40) Malgrat tot, al capbreu del segle XVIII, la divisió de masos encara es realitza per parròquies. Lligats a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts, apareixen els masos d'Oliveres, els Casals, Montpeità, Torroella, Salas, Carreras, Torra del Pont, i Graner de la Font. PLANS I MAESTRA (2003:91-105) Actualment només tres masos es lliguen en aquest indret: Els Casals, les Oliveres i Torruella de Dalt. És molt possible que la naturalesa dels conreus hagi variat amb el temps, ja que cal pensar que es passà d'un conreu variat amb l'abundant presència de trossos de bosc, a un monocultiu de vinya als segles XVIII-XIX, per passar a ser planúries de cereal actualment.</p> | 41.7628900,1.8874300 | 407518 | 4624049 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79336-foto-08213-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79336-foto-08213-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Malgrat el pas de l'autopista A-18 pel seu cantó de ponent, l'indret manté en bona part les seves característiques rurals. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||||
| 79355 | Hotel la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-la-sagrera | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVII | La casa va ser objecte d'una acurada restauració l'any 1998 a fi de convertir-la en hotel, donant-li la seva configuració actual. | <p>Edifici de planta rectangular que omple la cantonada dels carrers Padró, Bertrand i Serra. Es tracta d'una antiga casa alineada al cantó nord seguint la línia urbana que conforma el carrer Padró. Malgrat tot, el fet de obrir-se allà el carrer Bertrand i Serra -que es tractava antigament d'un petit carreró-, va fer que la façana principal s'orientés al carrer Bertrand i Serra, essent aquesta la seva façana principal. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer i segon pis, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, que és la del carrer Bertrand i Serra. Es tracta d'un edifici aixecat íntegrament en pedra, conformant un mur de mamposteria irregular, que exteriorment ha estat arrebossat amb ciment pòrtland i pintat en color marronós. Malgrat això, a les obertures principals -finestres i portalades- s'ha deixat la pedra vista. D'altra banda, tot l'edifici és troba envoltat perimetralment per una socolada de pedra de moderna factura fins a l'alçada d'un metre aproximadament. La façana principal es troba orientada al carret Bertrand i Serra, i s'obre amb tres portes rectangulars allindades a la planta baixa, i un petit finestró finalitzat amb un arc de mig punt. Al primer pis s'obre un balcó i dues finestres, i al segon pis una finestral balconera i una finestra quadrangular. La façana de migdia oberta al carrer Padró, s'obre amb un finestral rematat amb un arc rebaixat, que resulta d'haver tapiat la part inferior d'un antic portal. Aquest antic portal donava accés a la botiga de la planta baixa de la casa. En una de les dovelles superiors es llegeix la data de 1796. Al primer pis s'obre una finestra balconera i una altra finestra quadrangular, i al segon pis, un finestral rematat amb un arc molt rebaixat, que devia trobar-se antigament obert i ser una eixida d'unes antigues golfes. Ni la finestra quadrangular del primer pis ni el finestral del segon pis compten amb exteriors amb pedra vista, i per remarcar l'obertura, s'ha optat per resseguir el perímetre de l'obertura amb una franja pintada de color més fosc. Arquitectònicament cal destacar la presència d'un retranqueig que conforma un esglaó que s'observa a la façana principal, a un parell de metres abans de la cantonada amb el carrer Padró. Aquest esglaó fa entrar uns centímetres la línia de la façana de carrer Bertrand i Serra, i mostra- les estructures de l'interior també ho confirmen- una ampliació de la casa, fins a trobar-se amb la línia de façanes del carrer Padró. Exteriorment un altre element destacable és la presència d'un enrajolat amb rajoles de ceràmica vidrada de colors, conformant una sanefa, de la barbacana o part inferior que sobresurt de l'aler, creant un efecte estètic molt integrat amb la casa. La part inferior de les peanyes dels balcons també ha estat redecorat amb aquest tipus de rajola de ceràmica. Interiorment, a la planta baixa s'han adaptat els antics espais destinats a corts de bestiar, a safareigs i a botiga com a recepció i bar de l'Hotel. El primer i el segon pis han estat adaptats com a habitacions. En línies generals s'ha mantingut l'estructura originària de la casa, repicant els espais enguixats i deixant parets i voltes de la casa a pedra vista. Destaca especialment l'existència d'una volta, ubicada en un corredor, en la qual un tram és fet amb volta de canó, que es continua de forma seguida però pujant un nivell amb una volta apuntada.</p> | 08213-150 | Sant Fruitós de Bages C/Bertrand i Serra, 2 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Estem segurament davant d'una casa amb orígens al segle XVII, que fou objecte d'una ampliació vers el carrer Padró al segle XVIII-1796-, afegint un tram de la casa. Segons informació oral proporcionada pels actuals propietaris, la casa pretengué a la família Altimires almenys des de mitjans del segle XIX. Un document del 1875 testimonia la presència de la família i la dedicació a la feina de carnissers. La casa havia comptat amb estables als baixos, espais de matar, i una botiga carnisseria, a la qual s'accedia directament des del carrer Padró, utilitzant el portal d'aquesta façana. Les restauracions que es dugueren per tal d'habilitar la casa com a hotel respectaren al màxim l'estructura original, i ocasionarem només el tapiat parcial del portal del carrer Padró, l'afegit de la socolada i l'enrajolat de l'aler.</p> | 41.7511800,1.8725800 | 406266 | 4622765 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79355-foto-08213-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79355-foto-08213-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79355-foto-08213-150-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa fou adaptada com a Hotel dels del 1992. L'any 2000 fou premiada amb la decoració d'Hotel-Monument. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
| 79357 | La Sèquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sequia | <p>TORRAS I SERRA, M. (2002). 'Els primers segles de la sèquia de Manresa' a Al voltant de la Construcció de La Sèquia de Manresa. Col. Enginyiers industrials de Catalunya. Manresa. Pàg. 149-182.</p> | XIV | <p>Obra hidràulica de gran envergadura que transvasa l'aigua del riu Llobregat a l'alçada del castell del Balsareny i la du fins a Manresa mitjançant aquest canal de 26,3 km. de longitud. L'aigua és presa mitjançant una resclosa, anomenada dels Manresans sota el castell de Balsareny, i discorre per tot el Pla de Bages fins a la partida de l'Agulla on actualment s'acumula a l'estany artificial anomenat Parc de l'Agulla. Des d'allà s'envia a la potabilitzadora i es distribueix per tota la ciutat de Manresa. El pendent de la sèquia és molt petit, amb un desnivell de 10,56 m en tot el seu recorregut.</p> | 08213-152 | Claret | <p>Per començar a parlar dels orígens i el perquè de la construcció de la Sèquia cal remuntar-se a l'any 1333, anomenat 'lo primer mal any'. Aquest va ser un any de sequera generalitzada a Catalunya, però pel que fa a Manresa va ser l'inici d'un període de sequera molt dur, durant el qual les collites locals no foren suficients per abastir la ciutat. Aquesta situació va fer-se insostenible a partir dels anys 1336-1337. L'any 1339 els Consellers de la ciutat van decidir que s'havia de fer una Sèquia que portés aigua del Llobregat a la ciutat per regar horts i camps, i assegurar les collites. Aquell mateix any els síndics de la ciutat van anar a Barcelona a exposar al rei Pere III el projecte i demanar-li permís, i el que és més important, una rebaixa dels impostos per poder subvencionar-la. El mateix any el rei donava permís i permetia una rebaixa en els impostos de la ciutat. Un dels privilegis atorgats, fou que el dret a tenir en exclusiva l'aigua, de tal manera que qui volgués agafar l'aigua per regar o per beure, abans hauria de demanar permís als representants de la ciutat o al seu representant, que s'anomenaria sequier. L'any 1339 es començaven els treballs d'anivellament dels llocs per on havia de passar el canal i es prenia la decisió del seu traçat definitiu, feina de la qual s'encarregà el barceloní Guillem Catà, amb l'ajut dels germans Simó i Pere Rodener. El 9 d'octubre del mateix any se signava el contracte amb els mestres d'obra que havien d'encarregar-se de la construcció del canal. L'obra havia d'anar des del Balsareny, sota el torrent o riera del Tort, i arribaria fins a Manresa, al lloc anomenat coll de les Oliveres, a la partida el Guix, prop del camí ral que portava a Sant Fruitós. El preu total d'aquesta obra seria de 130.000 sous, a més de tota la calç que necessitaven. Totes les obres va ser fetes sota la supervisió del mestre major Guillem Catà, al qual s'atribueix la direcció tècnica. La facilitat amb la qual es van solucionar els problemes de finançament contrasta amb els greus problemes que aviat es va començar a patir amb els pobles i els enyors de les jurisdiccions de per on havia de passar la sèquia. Entre ells destaca el problema amb el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, que va motivar la llegenda de la Llum. L'obra va ser acabada l'any 1383, quan l'aigua del Llobregat entrava dins dels muralles de la ciutat de Manresa pel portal d'en Planeta.</p> | 41.7715677,1.8581417 | 405096 | 4625044 | 1339 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79357-foto-08213-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79357-foto-08213-152-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-01-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Guillem Catà | La construcció del canal de la Sèquia donà lloc a la llegenda de la 'Llum' , important festivitat manresana. | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||
| 79223 | Sant Sebastià de les Brucardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-de-les-brucardes | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI-XVIII | <p>Capella del mas d'una sola nau, amb absis semicircular a la capçalera. No es tracta d'un absis continu, sinó que el mur resulta interromput fent un petit escaire, sortint l'absis uns centímetres més a l'interior del mur. És aixecada amb murs de mamposteria irregular en pedra, reforçat amb totxana. La coberta és de volta de totxo a l'interior i a doble vessant amb teula a l'exterior, amb un portal d'entrada de ½ punt adovellat. L'edifici manca de decoració escultòrica exterior. L'aparell és irregular, unit amb ciment pòrtland, i l'estructura i aparença li dóna un aire romànic, malgrat ser més moderna. L'interior es troba enguixat, i destaca l'existència d'una figura de Sant Sebastià també de moderna factura. La última restauració fou feta l'any 2005.</p> | 08213-18 | Montpeità.Mas les Brucardes s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència d'un mas anomenat 'Brocard'no es constata fins el 1148, amb el nom de 'Casal Brocard' . SALVADÓ (2003:237). Malgrat la constatació documental al llarg dels segles de la presència d'aquest mas, no es té notícia de la capella. Segurament la seva construcció degué ser iniciada entorn al segles XV -XVI. Es degué tractar d'un tipus de capella privada lligada al culte personal de la família Brucart resident al mas. En el llibret guardat al mas, consta que el 18 de 1754 l'ermita fou renovada. Durant el transcurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), l'església fou cremada juntament amb la imatge del Sant Patró que la presidia -Sant Sebastià-. L'any 2005 fou restaurada pels propietaris del mas Les Brucardes.</p> | 41.7390400,1.8834700 | 407154 | 4621405 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79223-foto-08213-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79223-foto-08213-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79223-foto-08213-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 29 | 98|116|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79225 | Església de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-fruitos-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XII-XVIII | <p>L'edifici de l'església parroquial de Sant Fruitós de Bages és actualment fruit d'unes obres importants que es feren al segle XVII a un edifici d'època romànica, del qual s'aprofitaven alguns elements. Serien d'aquest període els murs de la nau amb la seva coberta. L'església actual és un edifici de planta de creu llatina, que presenta un creuer que culmina amb un cimborri de grans dimensions. La capçalera és exteriorment rectangular. El parament exterior és regular i ben tallat, destacant els carreus de la base del temple i de la torre que són de més gran tamany, segurament reaprofitats del temple romànic. La façana principal es troba orientada a ponent, destacant la presència d'un portal de ½ punt obrat amb unes dovelles dobles molt ben tallades. Sobre el portal s'obre un petit ressetó, i a sobre d'aquest un finestral rectangular de proporcions molt estretes rematat amb un arc de mig punt. La façana manca totalment de decoració escultòrica. Al cantó NE s'alça un campanar de torre quadrada que resulta ser possiblement l'element visualment més destacable del conjunt. Es tracta d'un campanar obert a la part superior per dos finestrals al cantó de llevant i ponent, on s'ubiquen les campanes, i rematat a la part superior per dues voltes ogivals entrecreuades. Interiorment l'espai ha estat dividit en tres naus mitjançant un seguit de dues arcades de ½ punt a banda i banda que es recolzen en un pilar i que donen accés a les naus i capelles laterals. Les capelles estan dedicades al cantó esquerre al Sant Crist i al Sagrat Cor i al cantó dret a Sant Isidre i Sant Antoni. A l'extrem dels braços del creuer trobem altars dedicats a la Immaculada Concepció i a Sant Josep. Presideix l'altar la imatge de Sant Fruitós. En tots els casos es tracta d'imatges de guix de moderna facturació. La decoració interior és d'estil neoclàssic, parcialment enguixada i pintada en colors clars, que li dóna un caràcter unitari. Com a element destacable cap mencionar un seguit de culs de llàntia en forma de volutes vegetals que rematen els arcs torals que reforcen la coberta. L'il·luminació interior ve donada per un seguit de vuit finestres obertes a la base del cimbori i el finestral de la façana.</p> | 08213-20 | Sant Fruitós de Bages. Pl. Sant Josep, 4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El lloc de Sant Fruitós apareix documentat a partir de l'any 942, data en què se cita el nom de Sant Fruitós amb la forma de Sancto Frictoso. L'església no apareix esmentada directament fins el 1002. SALVADÓ (2003:564). La categoria de parròquia és citada el 1038. Sense sortir del mateix segle XI, podem saber quelcom de com era o que hi havia a l'interior de l'església. En un document del 1061, Ramon, Bertran i Enguilrada, marmessors de Sendred, fan jurament a l'altar de Sant Maurici, fundat a l'església de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:564). A partir del 1063 es documenta l'existència d'una sagrera al voltant de l'església. Aquest temple fou una donació senyorial de la família Calders . En dues donacions (1075 i 1086) passà a domini del monestir de Sant Benet. Al segle XII s'hi feren algunes reformes i en els segles XVII-XVIII s'hi feu una remodelació important. Tradicionalment l'església parroquial de Sant Fruitós, acollí les relíquies dels màrtirs Sant Fruitós, Santa Agnès i Sant Maurici. Un inventari del 1372 fa referència a l'existència de tres altars dins l'església amb sengles advocacions, dels objectes litúrgics i artístics que contenien, fent referència a l'existència de dites relíquies. Tradicionalment, dites relíquies foren reclamades per la canònica de Santa Maria de Manresa, on foren traslladades en processó solemne, donant lloc a una de les tradicions orals més importants de Sant Fruitós. Durant els darrers cinquanta anys s'ha reformat el terra de l'església, s'ha fet el presbiteri nou i s'ha restaurat el Cor. La façana també fou netejada després dels aldarulls de la Guerra Civil (1936-1939) L'última intervenció va ser la col·locació d'unes campanes encarregades de donar les hores mitjançant un sistema electrònic.</p> | 41.7515000,1.8700800 | 406059 | 4622803 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79225-foto-08213-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79225-foto-08213-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79225-foto-08213-20-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 37. Adossada al cantó Nord de l'església trobem l'edifici de la rectoria Vella. Malgrat que no es pot precisar la data de construcció d'aquest edifici cal pensar que és del moment de la reforma del segle XVII. | 92|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79232 | Capella de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-isidre-0 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172.</p> | XVIII | <p>Capella de gran simplicitat arquitectònica i dimensions reduïdes (3,5m x 4,5m); situada dalt d'un turó. De planta rectangular i una nau. La coberta és a dos vents. Està encarada SW, el portal és d'aquest una obertura petitíssima, des d'on rep la il·luminació. El campanar és d'espadanya, amb un sol ull. L'interior és d'una sola nau, amb un altar fet d'obra.</p> | 08213-27 | Polígon Inds. Sant Isidre. Camí del Parc de l'Agulla.s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Malgrat que es desconeix la data exacta del seu bastiment, pel seu estil arquitectònic i la seva advocació -Sant Isidre- tot sembla indicar que podria datar-se entorn al segle XVIII, i seria bastida com una capella de caire rural, lligada a l'advocació i religiositat popular dels pagesos que conreaven els camps propers, ara convertits en polígon industrial. Actualment la festivitat de Sant Isidre es manté (15 de maig), i es celebra una missa ,precedida d'una caminada popular, i a la sortida de la missa es reparteixen pastes entre els assistents.</p> | 41.7573500,1.8594800 | 405186 | 4623464 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79232-foto-08213-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79232-foto-08213-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79232-foto-08213-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 41. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | ||||||||
| 79236 | Sant Iscle i Santa Victòria de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-iscle-i-santa-victoria-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ.(1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XI | L'església fou objecte de consolidació i restauració durant el Pla Especial de Millora del sector de 1987 | <p>La capella actual és obra del segle XII, assentada sobre el que devia ser una antiga església pre-romànica. Les obres de consolidació que es realitzaren l'any 1999 permeteren descobrir que l'absis i el campanar de l'actual església, s'aixecaven sobre l'antiga capçalera quadrangular pre-romànica datable a finals del segle IX o principis del segle X. L'edifici actual s'aixeca sobre una petita elevació del terreny, i és format per una nau de planta rectangular coberta amb una volta lleugerament apuntada, i capçada vers llevant amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. Destaca la presència d'una petita capella quadrangular adossada a migdia de l'edifici, a tocar del campanar, afegida posteriorment a l'edifici. La orientació de l'església és E-O. L'aparell constructiu de l'església és fet a base de carreus de pedra quadrangulars i rectangulars, molt ben tallats i disposats de forma ordenada, creant un parament llis tant a l'exterior com a l'interior, malgrat que a la zona de la capçalera i sota el campanar s'observen fileres molt més irregulars procedents del parament més antic pre-romànic. L'accés a l'edifici es realitza a través d'un antic portal adovellat formant un arc de mig punt, ubicat al mur nord de l'església. Es tracta d'un portal de factura més recent que l'església, datat el 1912, . L'accés a l'interior es realitza a través del mur nord, ja que és el que dóna a l'interior de la sagrera de Sant Iscle, i per altra banda, cal tenir present que el mur de ponent de l'església es troba adossat al veí mas de Sant Iscle, compartint paret. Segons informació oral procedent dels propietaris del mas Sant Iscle, antigament hi havia hagut una porta de comunicació directa interior entre la casa i l'església, però fou finalment tapiada. Davant de la porta d'accés a l'església s'ubica un petit espai enjardinat, que conserva algunes lloses i creus, que indiquen la presència d'enterraments de membres de la família Canals -antics propietaris del mas Sant Iscle-. Com a elements destacats del conjunt de l'església destaca l'existència d'una finestra de doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt adovellat, ubicada al centre de l'absis, i que permet l'il·luminació interior. També destaca la presència d'un campanar de planta quadrangular, que s'aixeca proper a l'absis, al cantó de migdia, a tocar del desnivell del terreny. A la base d'aquest campanar es conserven fileres de carreus més antics. Com a ornamentació, aquest campanar compta amb un seguit d'arcuacions d'estil llombard, recolzades sobre estretes lesenes. Aquest tipus d'ornamentació pròpia del primer romànic, indica que aquest tram del campanar cal datar-lo a mitjans del segle XI, o bé a tot estirar, a principis del segle XII. L'interior de l'església fou posteriorment arrebossat i pintat en color blanc. Aquest arrebossat fou eliminat durant la reforma del 1999 , deixant la pedra vista. A nivell d'ornamentació interior no hi cap element destacable, presidint l'altar una figura de Sant Iscle de guix de recent aportació.</p> | 08213-31 | Sant Iscle de Bages. Mas Sant Iscle, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>De totes les esglésies del terme de la ciutat de Manresa, la de Sant Iscle és la primera que apareix amb l'advocació a la documentació. L'any 950 consta una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). Aquesta església apareix esmentada com a dependent de la canònica de Santa Maria de Manresa en la restitució de l'acta de dotació antiga de l'església Manresana feta entre el 914 i el 947. També consta a la restitució de l'acta de dotació de Santa Maria de Manresa el 1020, per la qual cosa es creu que l'església ja existia a principis del segle X. Cal pensar que segurament no fou derruïda durant l'incursió sarraïna del 999. BENET (1985: 196). Del segle XI tenim diverses referències documentals sobre l'església, el lloc i els propietaris de Sant Iscle. Al 1035 apareix un sagrer o sagrera entorn a Sant Iscle, cal pensar que l'església ja estava consagrada, i al seu entorn s'agrupaven algunes cases. L'any 1066 la sagrera ja rep el nom de Vil·la, senyal de que el nombre de cases i habitants era ja important. I l'any 1066 l'església és citada com a parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria. BENET (1985: 196). El 1065 en la venda d'un alou situat a la parròquia de Sant Fruitós, feta per Ermengol, fill de Guillem, a favor de Guisand de Lluçà i Adalgarda, es diu que termeneja: a l'est amb el riu Sant Fruitós, al sud amb l'alou de Bovet, a l'oest amb el coll de Manresa, i al nord amb l'església de Sant Iscle. SALVADÓ (2003:584) En aquesta parròquia, el monestir de Sant Benet de Bages també hi tingué propietats; al testament del vicari de Manresa, Bernat Guifred de Balsareny, fet al 1045, figurava la deixa del monestir de la meitat de l'alou que tenia a Manresa de Sant Iscle de Cardener. I al testament de Bernat fet el gener del 1085 hi figurava la donació al monestir d'un alou que tenia a Sant Iscle de Bages. BENET (1985: 195). L'any 1202 el cavaller Ramon de Manresa donà a Sant Fruitós de Bages el mas de Pere Poc, de la parròquia de Sant Fruitós, que tenia i posseïa en franc alou, la propietat termenejava a ponent amb el camí que anava del coll de Manresa a Sant Iscle, i al nord amb el Coll de Sant Iscle i amb el camí que anomenaven Torsselera. El nom de l'església havia servit per donar nom a un coll, lloc de pas entre pobles. SALVADÓ (2003:584) El lloc pertanyia a la família dels veguers de Manresa, emparentada amb els senyors de Balsareny, si bé l'església pertanyia als pabordes i canonges de Santa Maria de Manresa (la Seu). L'any 1252, essent veguers de Manresa la família Guàrdia, cediren la possessió de la vila de Sant Iscle de Bages a l'ordre religiosa de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que conservà la senyoria fins el segle XIX. L'any 1336 comptava amb un rector anomenat Bonanat Sala. SALVADÓ (2003:585) Es desconeix quin tipus de domini exercia l'ordre de l'Hospital sobre Sant Iscle, i si aquest era només civil o també eclesiàstic . El 1685, en la visita del bisbe Pasqual, es va fer l'observació que era del batlle de Manresa, que valia 45 lliures i la resta 'la té el capítol de Manresa'. AA.DD.(1984:406) Amb tota probabilitat, la importància de la vila de Sant Fruitós, anà absorbint la de Sant Iscle, que acabà desapareixent i restà reduïda a la presència de dos o tres masos al voltant. Actualment l'església parroquial depèn de la de Santpedor, i com a edifici ha quedat annexionat al mas Sant Iscle, ubicat a tocar de l'església. L'edifici ha estat reformat diverses vegades, però no se l'ha modificat substancialment. El campanar va ser reformat el 1916 sobre un pis romànic. L'any 1999 fou objecte d'una restauració, consolidació que afectà essencialment al campanar i als interiors de l'església.</p> | 41.7584700,1.8440600 | 403906 | 4623606 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79236-foto-08213-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79236-foto-08213-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79236-foto-08213-31-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment, no té funcions parroquials però està oberta al culte. Els encarregats de la seva custòdia són els propietaris del veí mas de Sant Iscle. A nivell administratiu depèn de la parròquia de Sant Pere Màrtir de Manresa. Als anys seixanta la construcció de l'urbanització de Pineda de Bages, modificà i urbanitzà l'entorn. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 51 | 92|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||
| 79245 | Santa Maria Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-claret | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | <p>Aquesta antiga parròquia de Sant Fruitós, que comptà amb una sagrera i vila als voltants, anà perdent importància, i a partir del segle XVII es veié absorbida i oblidada per la veïna església de Santa Anna, que fou aixecada a tramuntana de l'antiga de Santa Maria, anul·lant-la visualment. Actualment l'església de Santa Maria de Claret es tracta d'una construcció romànica, aixecada segurament al segle XII, sobre les restes d'una altra església més antiga, possiblement pre-romànica. L'edifici consta d'una nau rectangular, que s'eixampla a mesura que s'acosta a l'absis, el qual s'obre a llevant de forma semicircular. La nau principal es cobreix amb una volta de canó força estreta, i l'absis es cobreix amb una volta de quart d'esfera. Al centre de la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt fet amb petites dovelles. L'aparell de l'església és format per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars disposats de forma molt ordenada creant un parament llis interior i exteriorment. Tant els murs de la nau com els de l'absis, fins la reforma del 1979 eren sobrealçats, procedint després de la restauració a rebaixar-los. A l'extrem inicial del mur de migdia s'aixeca un massís campanar de torre de planta quadrangular. Aquesta torre fou adossada a la nau de l'església posteriorment i és feta amb carreus de pedra quadrats de proporcions bastant més grans que els del temple. Aquest campanar es cobreix amb una teulada de quatre vessants, i sobre a la part superior amb dues espitlleres. A la part superior, sota la teulada, s'obren vuit obertures rectangulars que no s'abessonen. Al mur de migdia de l'església hi ha oberta una porta emmarcada per grosses dovelles. Aquest portal permet l'accés a l'interior del recinte, i malgrat ocupar l'espai de la porta original, l'actual fou afegida posteriorment, segurament durant alguna reforma duta a terme al segle XVII. Al cantó esquerre de la porta, a tocar de les dovelles s'ubica una finestra de doble esqueixada, rematada a la part superior per un arc apuntat fet amb petites dovelles, actualment molt malmeses. Abans de la restauració encara s'hi podia trobar prop de la finestra primitiva, un altre finestral rectangular que desaparegué en rebaixar els murs de la nau. D'altra banda, cal tenir en compte que al construir el campanar, s'escapçà una altra finestra oberta en aquest mur, de la qual només es conserva la part superior. El mur frontal de ponent, conserva una porta tapiada, coetània a la construcció del temple, i a la part superior hi ha una finestra cruciforme molt deformada. El mur que tanca la nau pel cantó i de tramuntana no és visible , ja que es troba adossada l'església de Santa Anna, la qual es comunica amb l'església de Santa Maria mitjançant una porta oberta modernament al final de la nau. Interiorment, durant la restauració fou eliminat l'arrebossat interior que cobria el parament. L'arc d'obertura de l'absis és de mig punt adovellat, i és precedit per un ressalt que fa la degradació amb la nau. En observar el temple exteriorment, hom no es pot imaginar una volta tan estreta, que s'explica en part per la gruixària dels murs i la llargada de la nau.</p> | 08213-40 | Claret. Parròquia de Santa Maria de Claret. s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El lloc de Claret apareix citat ja al 1037, però de l'església de Santa Maria de Claret tenim notícia de la seva existència el 1086, quan s'esmenta com una afrontació d'uns béns situats a Sant Jaume d'Olzinelles. Si tardana és l'aparició d'aquesta església també ho és la del terme de Claret, que no apareix fins el 1079 quan es fa referència a una via que va fins Claret. Les notícies més interessants apareixen al segle XII. L'any 1130 es fa una donació d'un alou situat a Claret, les cases del qual es troben dins la sagrera que l'envolta. BENET (1985:208) Efectivament entorn de l'església es formà una sagrera, documentada ja el 1130, que després es convertí en vila fortificada. La funció parroquial l'adquirí abans del 1154, quan apareix com a parròquia de Claret. AA.DD. (1984:441) A finals del segle XII es fa donació de l'església de Santa Maria de Claret a Sant Benet de Bages. Això es fa amb dos documents. El primer de 1182, Bertran, amb consentiment del seu germà Pere, dóna al monestir de Sant Benet de Bages i a Ponç, abat, la part que tenia a la vila de Claret i a l'església de dita vila. L'altre, dos any més tard, és la donació que fa el germà esmentat, aquí anomenat Pere de Claret, també a Sant Benet de Bages del seu honor a la vila, amb l'església de Santa Maria, que els seus avantpassats havien fundat. Mentre, l'abat de Sant Benet, acceptava el dit Pere com a monjo. BENET (1985:208) Amb aquestes dues donacions Sant Benet esdevenia propietari de l'església i la sagrera de Santa Maria de Claret. La cronologia de la donació, fa pensar a Benet, que la fundació de l'església fou privada i s'hauria dut a terme vora el 1037. BENET (1985:208) Un altre aspecte interessant del document són les afrontacions de l'església. A sol ixent amb l'alou de Sant Benet al lloc anomenat Pozol, i amb el camí públic de migdia i amb la parròquia de Sant Fruitós. A ponent amb l'alou de Santa Maria de l'Estany i amb la vila de Santpedor, i a tramuntana amb el terme de Santpedor i Sallent. Aquesta mateixos termes deurien ser els de l'església de Santa Anna, fundada al segle XVIII a tocar de la de Santa Maria, i que en ser administrada per gent de Santpedor i ser patrona de Santpedor, degué portar, en refer-se el límits arran de la creació dels municipis actuals a partir del 1833, a una rectificació d'una manera salomònica, fent passar la línia de divisió pel mig, de tal manera que l'església de Santa Maria restava dins del terme de Sant Fruitós, i la de Santa Anna al de Santpedor. Depenent de la parròquia de Santa Maria de Claret, restava la desapareguda capella de Sant Salvador de Claret. La possessió de les funcions parroquials no fou pacífica, ja que s'hagué de lluitar contra la intromissió episcopal; així el 1281 un representant del monestir hagué d'apel·lar a la seu apostòlica contra una sentència del vicari general de Vic sobre el dret de patronatge que tenia el monestir a Santa Maria de Claret. És possible que la sentència li fos desfavorable, ja que la segle XVIII depenia de la Seu de Manresa, i a l'arxiu de Sant Benet no es troba cap provisió de la rectoria. AA.DD. (2003:442) La funció parroquial la mantingué fins al segle XV, i al segle XVI fou unida a Santa Maria de Joncadella, com a sufragània, però mantenint el cementiri i les fonts baptismals fins el 1724. Entre els anys 1762 i 1769 es construí la veïna església de Santa Anna adossada a Santa Maria, tot traslladant el seu culte de l'antiga església de Sant Salvador de Claret, situada més a migdia. La gran església de Santa Anna, féu que la devoció dels santpedorencs s'inclinés cap a ella, deixant abandonada l'església de Santa Maria. Un capbreu del segle XVIII declarava encara l'existència de tres cases depenents de Claret, eren els masos de Can Feixes, el mas Torra i el mas Martí . PLANS I MAESTRA ( 2003: 125) A partir del 1979 s'inicià la restauració de l'església de Santa Maria que li retornà la fesonomia perduda per algunes reformes, recuperant el prestigi antic.</p> | 41.7764200,1.8607500 | 405320 | 4625580 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1930 s'arranjà el paviment del temple i es descobriren els vestigis d'una construcció subterrània que es considerà la cripta de l'església romànica. L'any 1982 els Amics de l'Art Romànic realitzaren una excavació que netejà i posà al descobert aquelles restes. Arqueològicament correspon a una petita construcció d'època pre-romànica, que es troba sota la nau romànica i que manté la mateixa orientació. L'absis descobert és semicircular i presenta una finestreta de doble esqueixada. L'alçada conservada de les parets és de només 1,50 m. El paredat és realitzat amb carreus de mida petita col·locats amb poca cura. No se sap quina fou la funcionalitat d'aquesta construcció. Hi ha qui la considera una església pre-romànica i qui, en canvi, no descarta la possibilitat que sigui una cripta, com ja es pensà quan es localitzà per primera vegada. Val a dir que durant l'excavació es trobà ceràmica, vidre, un fust de columna i el tenant d'un altar, col·locat al centre de l'absis. DAURA, GALOBART, PIÑERO (1985: 269) | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 | |||||||||
| 79264 | Goigs de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-fruitos | XVI-XXI | <p>El text dels goigs dedicats a Sant Fruitós són els següents: Màrtir sant de Tarragona / A l'estadi campió / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Fou a l'urbs tarraconense / Que els seus ulls obrí a la llum. / Batejat, bentost comença / A exhalar, com flor, perfum. / El favor que Déu li dóna / Promet fruits en abundor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Amb doctrina i bones obres / A pagans sostreu del mal, / Reunint, pare dels pobres, / Un aplec eclesial. / El seu zel els esperona; / N'esdevé el primer Pastor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Foribund el romà imperi / Persegueix el cristià. / A Sant fruitós el ministeri / Prohibeix Emilià / Detingut, als seus sermona / Coratjós, a la presó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Al soldat, que una pregària / Per a ell vol, diu atenent, / que cal fer-la amb tota amplària / de llevant fins a ponent / No exclou, ans li alliçona el model d'oració / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Endut fins l'amfiteatre / Es damnat a morir al foc / Que no pot l'ànim abatre / Ni fonent-li el cos, tampoc / Entre Flames s'abandona / Mans enlaire, al Creador / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre Protector / Sant Auguri i Sant Eulogi /dos diaques de Fruitós /són també dignes d'elogi / immolats amb ells tots dos / Sang de màrtirs que assaona / la gran vinya del Senyor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Del martiri fe completa / en els Actes ha quedat / Fins Prudenci, august poeta / canta el fet, meravellat / I' Augustí, el bisbe d'Hipona / l'enalteix en un Sermó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / S'anomena aquesta vila amb el seu idèntic nom / i de glòria jubila / en ser el dia seu, tothom / Germanor que efusiona l'hivernal Festa Major / Sant Fruitós, palama i corona / Sigui el nostre protector / Va venir a aquest poble en guarda / les relíquies del sant / Varis segles ell l'esguarda / com prospera i va fruitant / Si la fe s'hi expansiona / el progrés serà rodó / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / Els antics un bonic temple / van bastir en honor seu / Llar de tots, Crist s'hi contempla / Sant dels sants, Amor de Déu / Ell al cor proporciona / el regal del goig millor / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector / En l'escut d'aquí es blasona / la figura del patró / Sant Fruitós, palma i corona / Sigui el nostre protector.</p> | 08213-59 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen del costum de cantar els goigs es remunta al segle XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigs era molt més freqüent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment només són cantats el dia de la festivitat de la festa de Sant Fruitós (dia 21 de gener) L'any 1997 es publicà una versió musicada dels goigs que és la que actualment preval. La lletra fou reformada per Mossèn Josep Feu Sala. La Música fou feta per Mossèn Valentí Miserachs, i ve acompanyada d'un seguit d'apunts històrics sobre els orígens del culte a Sant Fruitós fet per Mossèn Antoni Pladevall.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 145,18 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.