Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79305 | Creu de terme de l'Agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-lagulla | XX | <p>Antiga creu de terme ubicada al límit territorial entre els termes de Sant Fruitós i Manresa, a la partida de l'Agulla. Es tracta d'un element format per un basament circular de formigó, de 2,00 m de diàmetre i 23 cm d'alçada, marcat amb un seguit de línies imitant dovelles de pedra. Sobre aquest basament recau un cos trococònic també de formigó amb un ressalt a la part inferior i un altre a la part superior. Es tracta d'un cos de 115 cm d'alçada i 1 m de diàmetre. Sobre aquest cos recau l'estructura de la creu pròpiament dita. Aquesta estructura es troba formada per una base circular esgraonada, que disminueix el seu diàmetre a mesura que s'alça. Es troba efectuada també en formigó. Sobre aquesta base s'alça un fust circular de formigó de 25 cm de diàmetre i uns 2,5 m d'alçada, que es remata a la part superior per àbac llis i un capitell. Es tracta d'un capitell efectuat també en formigó, format per un seguit de quatre volutes, que s'ubiquen a cada cantonada, entre voluta i voluta s'ubica un fulla d'acant sobre la qual recau un medalló amb decoració diversa de caire religiós. El cantó de llevant du esculpit la figura d'un peix, el cantó nord du un crismó, el cantó de ponent una escena de viacrucis, i el cantó de migdia els símbols d'alfa i omega. Recorre la part superior d'aquest capitell una orla vegetal. Com a element final remata la creu de terme una llosa arrodonida que corona la part superior.</p> | 08213-100 | Partida de l'Agulla. Crta. BV-4501, creuament amb la C-25 | 41.7508100,1.8411100 | 403649 | 4622758 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79305-foto-08213-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79305-foto-08213-100-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79300 | Mas ca l'Iglésies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ca-liglesies | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988): 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981): ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. PLANS I MAESTRA, J. (1994): 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVII-XXI | La casa mostra actualment una barreja considerable d'elements i materials constructius. Malgrat això l'interior de la casa conserva l'aire d'una masia del segle XVIII. | <p>Arquitectònicament, el Mas Ca l'Iglésies és format per un cos originari de planta rectangular, amb la façana principal orientada a migdia. Aquest cos inicial devia estar cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, i devia comptar amb planta baixa, primer pis i golfes. La construcció era feta en mur de mamposteria irregular. Aquest nucli central de la casa encara pot apreciar-se en alguns trams de les façanes de migdia, llevant i ponent, ressaltant entre la resta de cossos afegits en diferents materials constructius. Com a element destacat d'aquest primer període arquitectònic destaca l'existència d'un antic portal adovellat ubicat al mig del que devia ser la façana de migdia, i que encara avui dia serveix per fer l'accés a la casa. Es tracta d'un portal de mig punt realitzat amb dovelles molt ben treballades, que destaquen entre la resta de l'aparell. A l'interior de la casa, al primer pis, es conserva encara actualment, la sala principal de la casa, que encara manté els terres de rajola, els embigats originals de fusta, i una finestra interior amb festejadors. Una de les portes d'aquesta sala principal du la data de 1766 a la llinda. A finals del segle XIX el mas fou objecte de nombroses reformes i un considerable engrandiment que es feu a base d'afegir cossos adossats que modificaren la planta original. Concretament fou afegit un cos al llarg de tota la façana nord de la casa, i un altre cos al llarg d'un tram de la façana de migdia de la casa, fins al portal d'accés. Aquest fet ha acabat donant a la casa una planta en forma de L. També fou en aquests moments segurament quan la casa fou recrescuda, convertint les golfes en segon pis. Aquest sobreaixecament de la teulada és fàcilment visible a la façana de llevant de la casa, ja que fou efectuat en maó, distingint-se clarament de la pedra. Actualment, l'edifici compta amb una planta en forma de L, i és cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal de migdia. A la façana de migdia, s'obre el portal adovellat original a la planta baixa. Al primer pis s'obren una finestra i un balcó, i dues finestres al segon pis. Al cos adossat, fet amb maó i arrebossat amb ciment pòrtland, pel seu cantó de migdia, s'obren tres finestrals al primer pis, i tres finestres petites al segon. La façana de llevant conserva dos grans contraforts atalussats, fets segurament durant l'ampliació de la casa. En aquesta façana es diferencien perfectament els trams antics fets en pedra i els moderns fets amb maó. Entre els dos contraforts es situa un afegit rectangular fet en maó a l'alçada del primer pis. La façana de ponent, conserva al seu tram original tres finestres al primer pis i tres mes al segon pis. L'existència d'un cos adossat fet amb maó al nord, fa que les finestres d'aquest cos estiguin a diferent alçada que les del tram original de la casa. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur exterior de tancament que envolta perimetralment la casa creant un espai interior en forma de pati. En aquest espai s'ha ubicat alguns cossos que exercien com a espais de treball agrícola i magatzem.</p> | 08213-95 | Sant Iscle de Bages. Mas Ca l'Iglésies s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Malgrat que les orígens de la sagrera de Sant Iscle de Bages, on es troba ubicat dit mas, es remunten als segles X-XI, la primera referència certera que tenim d'aquest mas prové del fogatge del 1553 en el qual es declara l'existència a la parròquia de Sant Iscle d'un personatge anomenat Satorra, àlies Perramon. SALVADÓ (2003:294). al capbreu existent al segle XVIII, i era conegut com Mas Perramon PLANS I MAESTRA (2033:91-105). Perramon devia ser el cognom de la família propietària del mas en aquells moments, malgrat que es tractés d'una casa els precedents de la qual es podrien remuntar a l'origen de la sagrera. Segons informació oral procedent dels propietaris actuals, a principis del segle XX, la família Perramon ja no hi vivia, residint en aquells moments uns masovers. Fou llavors quan la família Iglésies- concretament Martí Iglésies-, van vendre el mas Les Feixes de Sant Martí de Torruella, i adquiriren el mas Perramon. Des d'aleshores que la família resideix al mas. Un dels fills de Martí Iglésies es va casar amb la pubilla del mas Les Brucardes, iniciant una nova branca de la família allà. El propietari actual, Marià Iglésies, és net del comprador de la casa, que aviat canvià el nom per Ca l'Iglésies, perdent-se el de Perramon. Arquitectònicament la casa manté alguns elements de construcció originaris dels segles XVII-XVIII, moment en el qual es degué aixecar l'edifici actual. A finals del segle XIX i principis del segle XX, s'afegiren nous elements exteriors que li donen la seva configuració actual.</p> | 41.7586000,1.8436700 | 403874 | 4623620 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79300-foto-08213-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79300-foto-08213-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79300-foto-08213-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | La casa no conserva cap mostra de documentació ni fotografies antigues. Tampoc no conserva cap estri del període de producció intensiva de la vinya. La part més important de terreny conreable del mas fou venuda i parcel·lada, corresponent-se avui dia amb la urbanització de Pineda de Bages. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79304 | Nucli de Sant Iscle de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-iscle-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105 SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | IX-XXI | <p>Conjunt arquitectònic ubicat al Nord del terme de Sant Fruitós, format per l'antiga església romànica de Sant Iscle i un conjunt de tres masos que envolten l'església i conformen juntament amb aquesta l'antiga sagrera de Sant Iscle de Bages. La seva fisonomia general és circular. L'església que originà la sagrera és un edifici d'origen romànic aixecada sobre un petit promontori que domina un bon tram del Pla de Bages, adossat a ponent d'aquesta església, es troba el mas de Sant Iscle, conegut antigament com Canals. Al nord de dits edificis s'ubiquen de forma independent els masos de Ca l'Iglésies, conegut antigament com Mas Perramon, i l'actual mas residencial de Can Graells. Entre l'església i el mas sant Iscle, i els altres dos masos, es configura un estret carrer sense asfaltar, que s'adapta a la topografia natural del terreny, i que configura i permet el pas per dins del nucli. Els entorns d'aquest nucli han estat urbanitzats, localitzant-se al nord del mateix la carretera de Manresa a Santpedor, i la moderna urbanització de Pineda de Bages. A ponent del nucli, ja dins del terme de Manresa s'ubica l'indret conegut com a Parc de l'Agulla. Al cantó de ponent, a tocar del nucli, dins del recinte de l'antiga sagrera, els propietaris del mas Sant Iscle, han aixecat recentment una vivenda de planta baixa de modernes característiques. A tocar també del mas Sant Iscle, s'ubiquen els cellers de la casa, actualment inclosos dintre de la D.O. Pla de Bages., així com alguns coberts destinats a finalitats agrícoles. A excepció del Mas Sant Iscle, els altres dos masos: Ca l'Iglésies i Can Graells, comptem amb murs de tancament que els individualitzen de la resta de l'espai. Com a lloc central del nucli de Sant Iscle, davant del portal d'accés a l'església, s'ubica un petit espai enjardinat on es conserven algunes lloses d'enterraments de la família Canals, antiga propietària del Mas Sant Iscle.</p> | 08213-99 | Sant Iscle de Bages (08272 Sant Fritós de Bages) | <p>De totes les esglésies del terme de la ciutat de Manresa, la de Sant Iscle és la primera que apareix amb l'advocació a la documentació. L'any 950 trobem ja una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). Aquesta església també apareix esmentada com a dependent de la canònica de Santa Maria de Manresa en la restitució de l'acta de dotació antiga de l'església Manresana feta entre el 914 i el 947. Sant Iscle també apareix a la restitució de l'acta de dotació de l'església de Santa Maria de Manresa el 1020, per la qual cosa es creu que l'església ja existia a principis del segle X. Cal pensar que segurament no fou derruïda durant l'incursió sarraïna del 999. BENET (1985: 196). Del segle XI tenim diverses referències documentals sobre l'església, el lloc i els propietaris de Sant Iscle. Al 1035 apareix un sagrer o sagrera entorn a Sant Iscle, la qual cosa permet deduir que l'església estaria ja consagrada, i al seu entorn s'agrupaven algunes cases. L'any 1066 aquesta sagrera ja rep el nom de Vila, senyal de que el nombre de cases i habitants era ja important. El 1066 l'església apareix citada com a parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria. BENET (1985: 196). L'any 1065 en la venda d'un alou situat ala parròquia de Sant Fruitós, feta per Ermengol, fill de Guillem, a favor de Guisand de Lluçà i Adalgarda, es diu que termeneja: a l'est amb el riu Sant Fruitós, al Sud amb l'alou de Bovet, a l'oest amb el coll de Manresa, i al Nord amb l'església de Sant Iscle. SALVADÓ (2003:584) A la zona d'aquesta parròquia, de límits imprecisos, el monestir de Sant Benet de Bages també hi tingué propietats, com els que al testament del vicari de Manresa, Bernat Guifred de Balsareny, fet l'octubre del 1045, figurava la deixa del monestir de la meitat de l'alou que tenia a Manresa de Sant Iscle de Cardener. També al testament de Bernat fet el gener del 1085 hi figurava la donació la monestir d'un alou que tenia a Sant Iscle de Bages. BENET (1985: 195). L'any 1202 el cavaller Ramon de Manresa donà a Sant Fruitós de Bages el mas de pere Poc, de la parròquia de Sant Fruitós, que tenia i posseïa en franc alou, dita propietat termenejava a ponent amb el camí que anava del coll de Manresa a Sant Iscle, i al nord amb el Coll de Sant Iscle i amb el camí que anomenaven Torsselera. Com es pot apreciar el nom de l'església havia servit per donar nom a un coll, lloc de pas entre pobles. SALVADÓ (2003:584) El lloc pertanyia a la família dels veguers de Manresa, emparentada amb els senyors de Balsareny, si bé l'església pertanyia als pabordes i canonges de Santa Maria de Manresa (la Seu). L'any 1252, essent veguers de Manresa la família Guàrdia, cediren la possessió de la vila de Sant Iscle de Bages a l'ordre religiosa de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que conservà la senyoria fins el segle XIX. Es desconeix quin tipus de domini exercia l'ordre de l'Hospital sobre Sant Iscle, i si aquest era només civil o també eclesiàstic. Es coneix que el 1685, quan la visita del bisbe Pasqual, es va fer l'observació que era del batlle de Manresa, que valia 45 lliures i la resta 'la té el capítol de Manresa'. AA.DD.(1984:406) Amb tota probabilitat, la importància de la vila de Sant Fruitós, anà absorbint la de Sant Iscle, que acabà desapareixent i restà reduïda a la presència de dos o tres masos al voltant. Un capbreu existent del segle XVIII descobreix l'existència de cinc masos dependents de la parròquia de Sant Iscle, malgrat que desconeixem si tots formaven part de la sagrera, o bé alguns d'ells es trobaven aïllats pels voltants. Són els masos: Canals, Perramon, Vallcendra, Sayol, Satorra i Prat. PLANS I MAESTRA (2003:91-105)</p> | 41.7584600,1.8438300 | 403887 | 4623605 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79304-foto-08213-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79304-foto-08213-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79304-foto-08213-99-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Es té notícia que a mitjans del segle XIX, a la sagrera de Sant Iscle funcionava una fàbrica d'aiguardent, de la qual no ha quedat rastre. GRANDIA I RUIZ (2001: 79) | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79237 | Mas Sant Iscle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-iscle | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES J.A. (1988). Sant Fruitós de Bages. La Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A .(1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XII-XXI | <p>Masia adossada a ponent de l'església parroquial de Sant Iscle, segurament tan antiga com la mateixa església. És un amalgama de cossos afegits, amb planta en forma de L. La coberta és a dues aigües, amb teula. Planta semisoterrada, planta baixa, primer pis i golfes. El mas és aixecat aprofitant un lleuger pendent. Poden apreciar-se dos moments constructius. Les restes del mas original, de suposada planta quadrangular, són adossades al mur de l'església. Es tracta d'un tram de casa amb el mateix parament que el campanar de l'església, de pedra rectangular, irregular, però disposat de forma força ordenada, especialment a la part inferior. S'alça amb planta baixa i primer pis. Aquest últim recau a l'alçada de les finestres cegades del campanar, de factura romànica. En un petit escaire a ponent, a tocar del campanar, es veu un petit finestral rebaixat en el mur també possiblement romànic. La resta de la façana de migdia s'obre a l'alçada del primer pis amb una finestra balconera, que recau sobre un petit finestró de la planta baixa. Pensem que possiblement sigui producte d'alguna reforma interior de la casa el segle XVIII. És possible que al llarg del segle XVII es produís una ampliació de la casa al costat nord, convertint la planta en rectangular. L'actual façana (de mamposteria irregular arrebossada amb pòrtland) amb el portal d'entrada serien d'aquest moment. El portal, de dovelles de mida mitjana, ha estat tallat a la part superior per la llosana d'un gran balcó, que unifica dues portes obertes a la façana, segurament a finals del segle XVIII. Sobre aquest primer pis, s'aixeca un tram posterior construït en maó. A principis del segle XX, tingué lloc una ampliació arquitectònica important, que li donà la fisonomia actual. S'aixecà un altre pis amb maó, a excepció del tram de mur S-O que toca a l'església. A més fou ampliada en direcció a migdia i al nord, sobrepassant la línia de la façana principal, i donant-li la peculiar forma de L a la planta. La façana principal passà a ser la de migdia, que es protegí amb una tanca també de maó, prolongant-se des de llevant, girant cap a migdia, on empalma amb un cobert de planta baixa que serveix també de tanca, creant un pati interior davant de la façana de migdia. L'accés es realitzava mitjançant un portal a llevant fet amb unes fileres de maó, que conformen un arc molt rebaixat. Com a obertures, la façana de migdia té un seguit de dos grans finestrals rectangulars, i una sèrie de cinc finestres rectangulars, i a l'alçada del primer pis, una sèrie de tres balcons, i cinc finestres quadrangulars. La façana de llevant es troba parcialment arrebossada amb ciment pòrtland, i pot apreciar-se a la part inferior la roca natural sobre la qual s'assenta aquest tram de casa. Hi ha una antiga porta actualment tapiada, un bacó i un seguit de petit finestrons al primer pis. Les golfes s'obren amb quatre finestrons i una portella central, amb restes del que fou una corriola. A finals del segle XX, s'aixecaren uns moderns cellers a llevant de la casa, de planta rectangular, cobertes a dues aigües, i amb parament de pedra irregular. Es troben orientats a migdia, i l'accés es realitza mitjançant una gran arcada oberta directament al mur sense dovelles a la qual s'accedeix mitjançant una doble escalinata. Aquests moderns cellers, aixecats sobre uns de més antics, creen un carrer entre els cellers i el mas que condueix a l'interior de la sagrera. Recentment, les obres de consolidació a l'interior de la casa, han tornat a girar l'orientació, fent que la façana principal d'accés torni a ser la façana nord, tancant el pati posterior de migdia. A l'interior la casa ha estat restaurada els darrers anys, especialment la planta baixa, recuperant l'embigat original i recomposant els terres. També ha estat eliminat el guix d'algunes parets antigues, a tocar de l'església.</p> | 08213-32 | Sant Iscle de Bages.Mas Sant Iscle s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens del mas Sant Iscle cal buscar-los en la tradició de l'existència d'un assentament humà al voltant de la parròquia de Sant Iscle. Com a església apareix ja documentada al 950, i des del 1035 es té constància de l'existència d'una sagrera al seu voltant. Malgrat que aquesta sagrera desaparegué segurament entorn als segles XIII- XIV, no degué quedar del tot despoblada, sinó que l'hàbitat es degué transformar en tres o quatre masos habitats al voltant de l'església, que conreaven les terres del voltant. Cal pensar que el Mas Sant Iscle, és sens dubte el més antic conservat dels que conformaven l'antiga sagrera. Del total de cases de la sagrera és l'únic adossat a l'església i que tenia comunicació directa amb ella., per tal cal pensar que els seus propietaris devien mantenir algun tipus de privilegi especial sobre l'església. Alguns dels trams de mur de la casa podrien remuntar-se perfectament al segle XII, i als últims moments de reforma de l'església i el campanar. D'altra banda, les successives fases constructives del mas rebel·len l'adaptació d'aquest mas a les necessitats més modernes d'hàbitat, especialment la gran ampliació duta a terme a principis del segle XX, que permet suposar un moment d'esplendor econòmic agrícola. D'altra banda, les dades històriques que es posseeixen són escasses. Al fogatge del 1553 apareix un personatge conegut com En Canals, que es pot identificar com a propietari del mas Sant Iscle . SALVADÓ (2003: 294) . També es coneix mitjançant un capbreu del segle XVIII que aquest mas era conegut com Can Canals, ja que aquest era el cognom dels propietaris del mas. Dues lloses sepulcrals ubicades al jardinet que precedeix l'entrada a l'església de Sant Iscle es pot llegir: Canals de Galobart, 1877. Segons informació procedent dels propietaris actuals, aquesta família ja no vivia a principis del segle XX, ja que havien marxat a Barcelona. A la casa hi tenien una família de masovers que hi residí fins el 1924. Dit any, la propietat fou adquirida per la família Vilanova, que la té fins ara, i ha recuperat el conreu de la vinya en les seves finques.</p> | 41.7583600,1.8438900 | 403892 | 4623594 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79237-foto-08213-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79237-foto-08213-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79237-foto-08213-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa mantenia comunicació interior amb l'església a través d'una porta que obria el mur que la casa comparteix amb l'església. Es tracta del mur de ponent de l'església. Posteriorment aquesta porta de comunicació fou tapiada, i a l'interior de la casa, davant de la porta es va construir un forn de pa, actualment desaparegut. A l'interior de la casa es conserven alguns estris del període de conreu intensiu de la vinya al segle XIX. En total es tracta de 4 portadores, 5 boicois i cinc tines de grans dimensions | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79236 | Sant Iscle i Santa Victòria de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-iscle-i-santa-victoria-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ.(1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1981). ' Sant Iscle i Santa Victòria de Bages. Santa Maria Claret. Sant Jaume d'Olzinelles i Sant Valentí' a Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació. Nº 1 El Bages. Camins del romànica. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Manresa. Pàg. 9-18. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XI | L'església fou objecte de consolidació i restauració durant el Pla Especial de Millora del sector de 1987 | <p>La capella actual és obra del segle XII, assentada sobre el que devia ser una antiga església pre-romànica. Les obres de consolidació que es realitzaren l'any 1999 permeteren descobrir que l'absis i el campanar de l'actual església, s'aixecaven sobre l'antiga capçalera quadrangular pre-romànica datable a finals del segle IX o principis del segle X. L'edifici actual s'aixeca sobre una petita elevació del terreny, i és format per una nau de planta rectangular coberta amb una volta lleugerament apuntada, i capçada vers llevant amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. Destaca la presència d'una petita capella quadrangular adossada a migdia de l'edifici, a tocar del campanar, afegida posteriorment a l'edifici. La orientació de l'església és E-O. L'aparell constructiu de l'església és fet a base de carreus de pedra quadrangulars i rectangulars, molt ben tallats i disposats de forma ordenada, creant un parament llis tant a l'exterior com a l'interior, malgrat que a la zona de la capçalera i sota el campanar s'observen fileres molt més irregulars procedents del parament més antic pre-romànic. L'accés a l'edifici es realitza a través d'un antic portal adovellat formant un arc de mig punt, ubicat al mur nord de l'església. Es tracta d'un portal de factura més recent que l'església, datat el 1912, . L'accés a l'interior es realitza a través del mur nord, ja que és el que dóna a l'interior de la sagrera de Sant Iscle, i per altra banda, cal tenir present que el mur de ponent de l'església es troba adossat al veí mas de Sant Iscle, compartint paret. Segons informació oral procedent dels propietaris del mas Sant Iscle, antigament hi havia hagut una porta de comunicació directa interior entre la casa i l'església, però fou finalment tapiada. Davant de la porta d'accés a l'església s'ubica un petit espai enjardinat, que conserva algunes lloses i creus, que indiquen la presència d'enterraments de membres de la família Canals -antics propietaris del mas Sant Iscle-. Com a elements destacats del conjunt de l'església destaca l'existència d'una finestra de doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt adovellat, ubicada al centre de l'absis, i que permet l'il·luminació interior. També destaca la presència d'un campanar de planta quadrangular, que s'aixeca proper a l'absis, al cantó de migdia, a tocar del desnivell del terreny. A la base d'aquest campanar es conserven fileres de carreus més antics. Com a ornamentació, aquest campanar compta amb un seguit d'arcuacions d'estil llombard, recolzades sobre estretes lesenes. Aquest tipus d'ornamentació pròpia del primer romànic, indica que aquest tram del campanar cal datar-lo a mitjans del segle XI, o bé a tot estirar, a principis del segle XII. L'interior de l'església fou posteriorment arrebossat i pintat en color blanc. Aquest arrebossat fou eliminat durant la reforma del 1999 , deixant la pedra vista. A nivell d'ornamentació interior no hi cap element destacable, presidint l'altar una figura de Sant Iscle de guix de recent aportació.</p> | 08213-31 | Sant Iscle de Bages. Mas Sant Iscle, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>De totes les esglésies del terme de la ciutat de Manresa, la de Sant Iscle és la primera que apareix amb l'advocació a la documentació. L'any 950 consta una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). Aquesta església apareix esmentada com a dependent de la canònica de Santa Maria de Manresa en la restitució de l'acta de dotació antiga de l'església Manresana feta entre el 914 i el 947. També consta a la restitució de l'acta de dotació de Santa Maria de Manresa el 1020, per la qual cosa es creu que l'església ja existia a principis del segle X. Cal pensar que segurament no fou derruïda durant l'incursió sarraïna del 999. BENET (1985: 196). Del segle XI tenim diverses referències documentals sobre l'església, el lloc i els propietaris de Sant Iscle. Al 1035 apareix un sagrer o sagrera entorn a Sant Iscle, cal pensar que l'església ja estava consagrada, i al seu entorn s'agrupaven algunes cases. L'any 1066 la sagrera ja rep el nom de Vil·la, senyal de que el nombre de cases i habitants era ja important. I l'any 1066 l'església és citada com a parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria. BENET (1985: 196). El 1065 en la venda d'un alou situat a la parròquia de Sant Fruitós, feta per Ermengol, fill de Guillem, a favor de Guisand de Lluçà i Adalgarda, es diu que termeneja: a l'est amb el riu Sant Fruitós, al sud amb l'alou de Bovet, a l'oest amb el coll de Manresa, i al nord amb l'església de Sant Iscle. SALVADÓ (2003:584) En aquesta parròquia, el monestir de Sant Benet de Bages també hi tingué propietats; al testament del vicari de Manresa, Bernat Guifred de Balsareny, fet al 1045, figurava la deixa del monestir de la meitat de l'alou que tenia a Manresa de Sant Iscle de Cardener. I al testament de Bernat fet el gener del 1085 hi figurava la donació al monestir d'un alou que tenia a Sant Iscle de Bages. BENET (1985: 195). L'any 1202 el cavaller Ramon de Manresa donà a Sant Fruitós de Bages el mas de Pere Poc, de la parròquia de Sant Fruitós, que tenia i posseïa en franc alou, la propietat termenejava a ponent amb el camí que anava del coll de Manresa a Sant Iscle, i al nord amb el Coll de Sant Iscle i amb el camí que anomenaven Torsselera. El nom de l'església havia servit per donar nom a un coll, lloc de pas entre pobles. SALVADÓ (2003:584) El lloc pertanyia a la família dels veguers de Manresa, emparentada amb els senyors de Balsareny, si bé l'església pertanyia als pabordes i canonges de Santa Maria de Manresa (la Seu). L'any 1252, essent veguers de Manresa la família Guàrdia, cediren la possessió de la vila de Sant Iscle de Bages a l'ordre religiosa de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que conservà la senyoria fins el segle XIX. L'any 1336 comptava amb un rector anomenat Bonanat Sala. SALVADÓ (2003:585) Es desconeix quin tipus de domini exercia l'ordre de l'Hospital sobre Sant Iscle, i si aquest era només civil o també eclesiàstic . El 1685, en la visita del bisbe Pasqual, es va fer l'observació que era del batlle de Manresa, que valia 45 lliures i la resta 'la té el capítol de Manresa'. AA.DD.(1984:406) Amb tota probabilitat, la importància de la vila de Sant Fruitós, anà absorbint la de Sant Iscle, que acabà desapareixent i restà reduïda a la presència de dos o tres masos al voltant. Actualment l'església parroquial depèn de la de Santpedor, i com a edifici ha quedat annexionat al mas Sant Iscle, ubicat a tocar de l'església. L'edifici ha estat reformat diverses vegades, però no se l'ha modificat substancialment. El campanar va ser reformat el 1916 sobre un pis romànic. L'any 1999 fou objecte d'una restauració, consolidació que afectà essencialment al campanar i als interiors de l'església.</p> | 41.7584700,1.8440600 | 403906 | 4623606 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79236-foto-08213-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79236-foto-08213-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79236-foto-08213-31-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment, no té funcions parroquials però està oberta al culte. Els encarregats de la seva custòdia són els propietaris del veí mas de Sant Iscle. A nivell administratiu depèn de la parròquia de Sant Pere Màrtir de Manresa. Als anys seixanta la construcció de l'urbanització de Pineda de Bages, modificà i urbanitzà l'entorn. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 51 | 92|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79218 | Mas can Graells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-graells | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XX | Des del 1984 en que fou adquirida pel seu actual propietari ha anat seguint un procés de reformes, encara no finalitzades.Possiblement l'element més degradat de la casa el formen el seguit de coberts ubicats a migdia. | <p>Edifici de planta rectangular format per diverses construccions bastides sobre un terreny amb un fort desnivell a llevant, la qual cosa implica l'existència d'un seguit de terrats que envolten el conjunt. El conjunt es troba envoltat per un mur de tancament que crea un espai interior enjardinat. El nucli central de la casa és format per un edifici de planta rectangular de grans proporcions cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. El fet trobar-se aixecat sobre un pendent fa que compti amb planta -1, planta baixa, primer pis i golfes. Al bell mig de la teulada, sobre el carener, s'aixeca una torre quadrangular de dos pisos coberta a quatre aigües amb teules de colors marrons i verds brillants. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular i maó, i es troba exteriorment arrebossada amb ciment pòrtland sense pintar. Malgrat això, a la façana principal de migdia es poden apreciar alguns trams pintats i amb diferents esgrafiats florals efectuats com a proves per l'actual propietari. La façana principal es troba orientada a migdia, precedida per un espai de terrassa que salvaguarda el desnivell. La porta principal d'accés a l'edifici és al cantó de llevant d'aquesta façana i és fet amb un arc monolític molt rebaixat. A l'extrem de ponent hi ha un altre portal de les mateixes característiques, però de menors dimensions. Al primer pis s'obren dues portes centrals que donen accés a un petit balcó, i dos finestrals a cada extrem. A les golfes destaca l'existència d'una sèrie de cinc ulls de bou. A la façana de ponent destaca una galeria porxada a primer pis, on han estat incorporats un seguit de portals d'estil neogòtic. La visió més impressionant de l'edifici és del cantó de llevant, és on el desnivell permet observar la masia en tota la seva grandària. El jardí inferior adjacent a la casa havia estat l'antic hort. Des d'aquesta perspectiva s'aprecia la planta -1, que no compta en principi amb cap obertura. A la planta baixa s'obren quatre grans finestrals amb llinda en arc molt rebaixat. Al primer pis s'aprecien als extrems dos finestrals de les mateixes característiques i tres portals al centre que donen al balcó (actualment en obres). A les golfes hi ha quatre petits obertures també amb llinda d'arc molt rebaixat. La façana nord s'aprecia parcialment, ja que hi ha un petit mur de separació que sortint de la cantonada N-E s'extén uns metres i salva el desnivell de la casa. A la cantonada N-E de la casa ressalta un gran contrafort doble fins a l'alçada del primer pis. La façana nord i al primer pis hi ha una finestra balconera, que dóna accés a un balcó, i al pis de les golfes dos petits finestrons rematats amb un arc rebaixat a la part superior. La torre central que corona l'edifici compta amb dos pisos. A cadascuna de les quatre façanes hi ha finestrals rectangulars rematats amb arcs de mig punt. Entre el primer i el segon pis la torre és envoltada per un balcó. L'interior de la casa ha estat objecte de nombroses reformes, malgrat que s'ha conservat el seu aire original. Destaca l'existència de rajola hidràulica als terres i volta catalana als sostres de la planta baixa. L'any 1983 la teulada d'uralita va ser substituïda per l'actual, de rajola vidrada de colors. També es reformà el portal d'accés del mur de tancament de la casa, al cantó de migdia; que s'ha protegit amb un teuladet recobert amb rajola hidràulica. Altres elements que acompanyen la casa són una glorieta ubicada a ponent de la casa i adossada al mur de tancament. És un espai quadrangular, protegit per una estructura de ferro formada per petites columnetes rematades per una teuladeta també de ferro hexagonal. Entre aquesta glorieta i la cantonada S-O de la casa un mur divideix l'àrea exterior de la casa creant una zona més privada. A migdia de la casa hi ha un seguit de coberts fets en pedra i maó, actualment en mal estat de conservació, que foren utilitats com a corts d'animals i espai de treball agrícola.</p> | 08213-13 | Sant Iscle de Bages. Mas Can Graells, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Malgrat que els orígens de la sagrera de Sant Iscle de Bages poden remuntar-se al segle X, l'existència d'aquest mas és molt més moderna, i es relaciona amb l'expansió del conreu de la vinya al Pla de Bages, i el creixement de cases entorn a aquest nucli de Sant Iscle durant aquest període. Al fogatge del 1553 apareixen quatre cases a la parròquia de Sant Iscle, dues de les quals es poden identificar actualment, i les altres dues no. Cal pensar que una d'aquestes, o bé 'Vallcendrera' o bé 'Prats', es poden identificar amb l'indret on s'aixeca el mas Graells.SALVADÓ (2003:294) Un capbreu de masos del segle XVIII, torna a assenyalar l'existència de diverses cases pertanyents a la parròquia de Sant Iscle (Sayol, Satorre, Vallcendrerai Prats) , però cap d'elles s'ha pogut identificar amb algun antic precedent del mas Can Graells . PLANS I MAESTRA (2003:91-95) Segons informació oral procedent de la sra. Rosa Sagués, resident actualment al mas Sant Iscle, però originària del Mas Can Graells, on la seva família treballava de masovera, la casa fou aixecada per la família propietària de la colònia Borràs de Castellbell i el Vilar. La casa era considerada com a segona residència i lloc de vacances. Aquesta família fou propietària fins a la dècada dels anys cinquanta en què fou venuda i anà canviant de mans. Des de l'any 1983 és propietat del senyor Joan Casasayas Montserrat de Manresa.</p> | 41.7588100,1.8442100 | 403919 | 4623643 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79218-foto-08213-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79218-foto-08213-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79218-foto-08213-13-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 38 No es conserva documentació ni fotografies antigues de la casa. Com a resta d'antics estris agrícoles, als baixos de la casa es conserven restes d'una premsa de vi i algunes moles. També conserva quatre tines de planta el·líptica, amb els cairons interiors no vidrats, i algunes bótes molt malmeses. A la zona de treball de la casa també es conserva 1 pica quadrangular d'oli. | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79339 | Barraca de vinya del Coll de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-coll-de-lom | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994) 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | <p>Barraca ubicada sota la codina de pedra, aprofitant part d'aquesta d'un petit promontori que sobresurt enmig dels camps de conreu, planta de bosc. Aquest indret és conegut com el Bosc del Coll de l'Om, just abans d'arribar a aquesta petita elevació del terreny. Es tracta d'una barraca de planta rectangular, ubicada just sota la codina de pedra. L'orientació de les portes es fa al S-O. La seva característica principal és que es tracta d'una barraca doble, l'espai de la qual es troba repartit en dos estances separades per un parament de paret, una d'elles era destinada a les persones, i l'altra als animals, normalment una mula o cavall. El parament constructiu és a base de pedra quadrangulars i rectangulars disposades de forma molt ordenada, amb les cantonades reforçades amb carreus de mida més gran. Exteriorment la coberta es soluciona amb una coberta única feta amb coberta de terra i vegetal. Entre el final del parament de la paret i la teulada es situen dues o tres fileres de pedra disposades horitzontalment, que serveixen de pas a la coberta. Interiorment la coberta de les dues estances és independent, i es fa a base d'una coberta resolta amb falsa cúpula. L'accés a les estances es fa mitjançant dues portes allindades resoltes amb una llinda monolítica. Al tram de paret existent entre les dues portes, s'encaixa un carreu que du gravada a data de MCMII (1902) imitant una lletra gòtica.</p> | 08213-134 | Claret. Camí de coll de l'Om. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de l'època neolítica i ibèrica, són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí ve la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu e la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas e pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7637300,1.8487300 | 404302 | 4624184 | 1902 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79339-foto-08213-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79339-foto-08213-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79339-foto-08213-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Cal pensar pels detalls constructius d'aquesta barraca i la perfecció de la seva estructura, que segurament fou feta per un barracaire 'professional'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79325 | Fita de terme de Claret nº 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-4 | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa.</p> | XX | Aquesta fita ha estat refeta els darrers anys sense que ningú tingui notícia de qui ho ha fet. | <p>Fita termenal que marca un tram del límit entre els municipis de Santpedor i Sant Fruitós de Bages. Es troba aixecada sobre un petit promontori que ha restat conservat enmig d'un àrea ocupada per camps de conreu que segurament van suposar un rebaix del terreny. Aquest element es troba assentat sobre aquest promontori que és de pedra i no va poder ser ocupat pel conreu, sobresortint sobre la resta dels camps. Actualment es tracta d'un element en forma de piló circular fet a base de pedres unides amb ciment. La seva alçada és de 1,80 metres i el seu diàmetre és de 80 cm. Es recolza sobre una base de pedres més antigues que les que conformen actualment dita fita.</p> | 08213-120 | Claret. Partida de les Aubes | <p>Cal pensar que es tracta d'una antiga fita, de possibles orígens medievals que marcava dins de la parròquia de Claret el límit del terme amb la parròquia de Sant Pere d'Or, convertint-se després en fita de terme municipal. L'existència de moltíssima pedra abocada en aquest turó envoltat de camps de conreu fa pensar en la possibilitat de que en aquest indret hi hagués construïda antigament algun element d'arquitectura popular com pot ser una barraca de vinya, actualment enderrocada. Cal pensar que tots aquest camps han estat modificats i rebaixats per l'actual conreu de cereal. Cal pensar que en aquest indret existia la referència d'una antiga fita potser marcada amb alguna llosa. D'altra banda l'actual construcció és completament moderna, i ha estat feta sense coneixement de l'Ajuntament de Sant Fruitós.</p> | 41.7676600,1.8488200 | 404315 | 4624621 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79325-foto-08213-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79325-foto-08213-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79325-foto-08213-120-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta fita, per la seva alçada, romà actualment com una referència visual enmig d'uns terrenys planers totalment conreats. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79357 | La Sèquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sequia | <p>TORRAS I SERRA, M. (2002). 'Els primers segles de la sèquia de Manresa' a Al voltant de la Construcció de La Sèquia de Manresa. Col. Enginyiers industrials de Catalunya. Manresa. Pàg. 149-182.</p> | XIV | <p>Obra hidràulica de gran envergadura que transvasa l'aigua del riu Llobregat a l'alçada del castell del Balsareny i la du fins a Manresa mitjançant aquest canal de 26,3 km. de longitud. L'aigua és presa mitjançant una resclosa, anomenada dels Manresans sota el castell de Balsareny, i discorre per tot el Pla de Bages fins a la partida de l'Agulla on actualment s'acumula a l'estany artificial anomenat Parc de l'Agulla. Des d'allà s'envia a la potabilitzadora i es distribueix per tota la ciutat de Manresa. El pendent de la sèquia és molt petit, amb un desnivell de 10,56 m en tot el seu recorregut.</p> | 08213-152 | Claret | <p>Per començar a parlar dels orígens i el perquè de la construcció de la Sèquia cal remuntar-se a l'any 1333, anomenat 'lo primer mal any'. Aquest va ser un any de sequera generalitzada a Catalunya, però pel que fa a Manresa va ser l'inici d'un període de sequera molt dur, durant el qual les collites locals no foren suficients per abastir la ciutat. Aquesta situació va fer-se insostenible a partir dels anys 1336-1337. L'any 1339 els Consellers de la ciutat van decidir que s'havia de fer una Sèquia que portés aigua del Llobregat a la ciutat per regar horts i camps, i assegurar les collites. Aquell mateix any els síndics de la ciutat van anar a Barcelona a exposar al rei Pere III el projecte i demanar-li permís, i el que és més important, una rebaixa dels impostos per poder subvencionar-la. El mateix any el rei donava permís i permetia una rebaixa en els impostos de la ciutat. Un dels privilegis atorgats, fou que el dret a tenir en exclusiva l'aigua, de tal manera que qui volgués agafar l'aigua per regar o per beure, abans hauria de demanar permís als representants de la ciutat o al seu representant, que s'anomenaria sequier. L'any 1339 es començaven els treballs d'anivellament dels llocs per on havia de passar el canal i es prenia la decisió del seu traçat definitiu, feina de la qual s'encarregà el barceloní Guillem Catà, amb l'ajut dels germans Simó i Pere Rodener. El 9 d'octubre del mateix any se signava el contracte amb els mestres d'obra que havien d'encarregar-se de la construcció del canal. L'obra havia d'anar des del Balsareny, sota el torrent o riera del Tort, i arribaria fins a Manresa, al lloc anomenat coll de les Oliveres, a la partida el Guix, prop del camí ral que portava a Sant Fruitós. El preu total d'aquesta obra seria de 130.000 sous, a més de tota la calç que necessitaven. Totes les obres va ser fetes sota la supervisió del mestre major Guillem Catà, al qual s'atribueix la direcció tècnica. La facilitat amb la qual es van solucionar els problemes de finançament contrasta amb els greus problemes que aviat es va començar a patir amb els pobles i els enyors de les jurisdiccions de per on havia de passar la sèquia. Entre ells destaca el problema amb el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, que va motivar la llegenda de la Llum. L'obra va ser acabada l'any 1383, quan l'aigua del Llobregat entrava dins dels muralles de la ciutat de Manresa pel portal d'en Planeta.</p> | 41.7715677,1.8581417 | 405096 | 4625044 | 1339 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79357-foto-08213-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79357-foto-08213-152-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-01-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Guillem Catà | La construcció del canal de la Sèquia donà lloc a la llegenda de la 'Llum' , important festivitat manresana. | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 79232 | Capella de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-isidre-0 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172.</p> | XVIII | <p>Capella de gran simplicitat arquitectònica i dimensions reduïdes (3,5m x 4,5m); situada dalt d'un turó. De planta rectangular i una nau. La coberta és a dos vents. Està encarada SW, el portal és d'aquest una obertura petitíssima, des d'on rep la il·luminació. El campanar és d'espadanya, amb un sol ull. L'interior és d'una sola nau, amb un altar fet d'obra.</p> | 08213-27 | Polígon Inds. Sant Isidre. Camí del Parc de l'Agulla.s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Malgrat que es desconeix la data exacta del seu bastiment, pel seu estil arquitectònic i la seva advocació -Sant Isidre- tot sembla indicar que podria datar-se entorn al segle XVIII, i seria bastida com una capella de caire rural, lligada a l'advocació i religiositat popular dels pagesos que conreaven els camps propers, ara convertits en polígon industrial. Actualment la festivitat de Sant Isidre es manté (15 de maig), i es celebra una missa ,precedida d'una caminada popular, i a la sortida de la missa es reparteixen pastes entre els assistents.</p> | 41.7573500,1.8594800 | 405186 | 4623464 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79232-foto-08213-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79232-foto-08213-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79232-foto-08213-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 41. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79312 | Fita de terme de Claret nº 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-2 | XVIII-XIX | Actualment es troba trencada en dos fragments. | <p>Antiga fita de terme ubicada al turó anomenat bosc de les Feixes, a tocar del mas anomenat Les Feixes de Claret, i que marca el límit entre els municipis de Sant Fruitós de Bages i Santpedor. La fita pròpiament dita és formada per un carreu de pedra, actualment trencat en dos meitats, enclavat al cim del turó. Es tracta d'un fragment enclavat a terra de 43 cm d'alçada x 43 cm d'amplada x 18 cm de fons. Aquest fragment du gravades a les cares principals les lletres SF, encarades al terme de Sant Fruitós, i SP, encarades al terme de Santpedor. La part superior de la fita s'ha trencat en un segon fragment de 43 cm d'amplada x 18 cm d'alçada x 18 cm de fons.</p> | 08213-107 | Claret. Mas les Feixes s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita es correspon tant per tenir les mateix mides, com per les marques de les lletres com per l'aspecte, amb les fites de la granja del Bonvehí (fitxes nº144 i 145), la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia dels límits del terme. Cal pensar que es tracta de fites ubicades en període modern (Segles XVIII-XIX)</p> | 41.7729900,1.8602800 | 405276 | 4625200 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79312-foto-08213-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79312-foto-08213-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79312-foto-08213-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta fita s'emmarca visualment entre la fita de Claret nº 4 i la nº 1 | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79245 | Santa Maria Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-claret | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | <p>Aquesta antiga parròquia de Sant Fruitós, que comptà amb una sagrera i vila als voltants, anà perdent importància, i a partir del segle XVII es veié absorbida i oblidada per la veïna església de Santa Anna, que fou aixecada a tramuntana de l'antiga de Santa Maria, anul·lant-la visualment. Actualment l'església de Santa Maria de Claret es tracta d'una construcció romànica, aixecada segurament al segle XII, sobre les restes d'una altra església més antiga, possiblement pre-romànica. L'edifici consta d'una nau rectangular, que s'eixampla a mesura que s'acosta a l'absis, el qual s'obre a llevant de forma semicircular. La nau principal es cobreix amb una volta de canó força estreta, i l'absis es cobreix amb una volta de quart d'esfera. Al centre de la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt fet amb petites dovelles. L'aparell de l'església és format per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars disposats de forma molt ordenada creant un parament llis interior i exteriorment. Tant els murs de la nau com els de l'absis, fins la reforma del 1979 eren sobrealçats, procedint després de la restauració a rebaixar-los. A l'extrem inicial del mur de migdia s'aixeca un massís campanar de torre de planta quadrangular. Aquesta torre fou adossada a la nau de l'església posteriorment i és feta amb carreus de pedra quadrats de proporcions bastant més grans que els del temple. Aquest campanar es cobreix amb una teulada de quatre vessants, i sobre a la part superior amb dues espitlleres. A la part superior, sota la teulada, s'obren vuit obertures rectangulars que no s'abessonen. Al mur de migdia de l'església hi ha oberta una porta emmarcada per grosses dovelles. Aquest portal permet l'accés a l'interior del recinte, i malgrat ocupar l'espai de la porta original, l'actual fou afegida posteriorment, segurament durant alguna reforma duta a terme al segle XVII. Al cantó esquerre de la porta, a tocar de les dovelles s'ubica una finestra de doble esqueixada, rematada a la part superior per un arc apuntat fet amb petites dovelles, actualment molt malmeses. Abans de la restauració encara s'hi podia trobar prop de la finestra primitiva, un altre finestral rectangular que desaparegué en rebaixar els murs de la nau. D'altra banda, cal tenir en compte que al construir el campanar, s'escapçà una altra finestra oberta en aquest mur, de la qual només es conserva la part superior. El mur frontal de ponent, conserva una porta tapiada, coetània a la construcció del temple, i a la part superior hi ha una finestra cruciforme molt deformada. El mur que tanca la nau pel cantó i de tramuntana no és visible , ja que es troba adossada l'església de Santa Anna, la qual es comunica amb l'església de Santa Maria mitjançant una porta oberta modernament al final de la nau. Interiorment, durant la restauració fou eliminat l'arrebossat interior que cobria el parament. L'arc d'obertura de l'absis és de mig punt adovellat, i és precedit per un ressalt que fa la degradació amb la nau. En observar el temple exteriorment, hom no es pot imaginar una volta tan estreta, que s'explica en part per la gruixària dels murs i la llargada de la nau.</p> | 08213-40 | Claret. Parròquia de Santa Maria de Claret. s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El lloc de Claret apareix citat ja al 1037, però de l'església de Santa Maria de Claret tenim notícia de la seva existència el 1086, quan s'esmenta com una afrontació d'uns béns situats a Sant Jaume d'Olzinelles. Si tardana és l'aparició d'aquesta església també ho és la del terme de Claret, que no apareix fins el 1079 quan es fa referència a una via que va fins Claret. Les notícies més interessants apareixen al segle XII. L'any 1130 es fa una donació d'un alou situat a Claret, les cases del qual es troben dins la sagrera que l'envolta. BENET (1985:208) Efectivament entorn de l'església es formà una sagrera, documentada ja el 1130, que després es convertí en vila fortificada. La funció parroquial l'adquirí abans del 1154, quan apareix com a parròquia de Claret. AA.DD. (1984:441) A finals del segle XII es fa donació de l'església de Santa Maria de Claret a Sant Benet de Bages. Això es fa amb dos documents. El primer de 1182, Bertran, amb consentiment del seu germà Pere, dóna al monestir de Sant Benet de Bages i a Ponç, abat, la part que tenia a la vila de Claret i a l'església de dita vila. L'altre, dos any més tard, és la donació que fa el germà esmentat, aquí anomenat Pere de Claret, també a Sant Benet de Bages del seu honor a la vila, amb l'església de Santa Maria, que els seus avantpassats havien fundat. Mentre, l'abat de Sant Benet, acceptava el dit Pere com a monjo. BENET (1985:208) Amb aquestes dues donacions Sant Benet esdevenia propietari de l'església i la sagrera de Santa Maria de Claret. La cronologia de la donació, fa pensar a Benet, que la fundació de l'església fou privada i s'hauria dut a terme vora el 1037. BENET (1985:208) Un altre aspecte interessant del document són les afrontacions de l'església. A sol ixent amb l'alou de Sant Benet al lloc anomenat Pozol, i amb el camí públic de migdia i amb la parròquia de Sant Fruitós. A ponent amb l'alou de Santa Maria de l'Estany i amb la vila de Santpedor, i a tramuntana amb el terme de Santpedor i Sallent. Aquesta mateixos termes deurien ser els de l'església de Santa Anna, fundada al segle XVIII a tocar de la de Santa Maria, i que en ser administrada per gent de Santpedor i ser patrona de Santpedor, degué portar, en refer-se el límits arran de la creació dels municipis actuals a partir del 1833, a una rectificació d'una manera salomònica, fent passar la línia de divisió pel mig, de tal manera que l'església de Santa Maria restava dins del terme de Sant Fruitós, i la de Santa Anna al de Santpedor. Depenent de la parròquia de Santa Maria de Claret, restava la desapareguda capella de Sant Salvador de Claret. La possessió de les funcions parroquials no fou pacífica, ja que s'hagué de lluitar contra la intromissió episcopal; així el 1281 un representant del monestir hagué d'apel·lar a la seu apostòlica contra una sentència del vicari general de Vic sobre el dret de patronatge que tenia el monestir a Santa Maria de Claret. És possible que la sentència li fos desfavorable, ja que la segle XVIII depenia de la Seu de Manresa, i a l'arxiu de Sant Benet no es troba cap provisió de la rectoria. AA.DD. (2003:442) La funció parroquial la mantingué fins al segle XV, i al segle XVI fou unida a Santa Maria de Joncadella, com a sufragània, però mantenint el cementiri i les fonts baptismals fins el 1724. Entre els anys 1762 i 1769 es construí la veïna església de Santa Anna adossada a Santa Maria, tot traslladant el seu culte de l'antiga església de Sant Salvador de Claret, situada més a migdia. La gran església de Santa Anna, féu que la devoció dels santpedorencs s'inclinés cap a ella, deixant abandonada l'església de Santa Maria. Un capbreu del segle XVIII declarava encara l'existència de tres cases depenents de Claret, eren els masos de Can Feixes, el mas Torra i el mas Martí . PLANS I MAESTRA ( 2003: 125) A partir del 1979 s'inicià la restauració de l'església de Santa Maria que li retornà la fesonomia perduda per algunes reformes, recuperant el prestigi antic.</p> | 41.7764200,1.8607500 | 405320 | 4625580 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79245-foto-08213-40-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1930 s'arranjà el paviment del temple i es descobriren els vestigis d'una construcció subterrània que es considerà la cripta de l'església romànica. L'any 1982 els Amics de l'Art Romànic realitzaren una excavació que netejà i posà al descobert aquelles restes. Arqueològicament correspon a una petita construcció d'època pre-romànica, que es troba sota la nau romànica i que manté la mateixa orientació. L'absis descobert és semicircular i presenta una finestreta de doble esqueixada. L'alçada conservada de les parets és de només 1,50 m. El paredat és realitzat amb carreus de mida petita col·locats amb poca cura. No se sap quina fou la funcionalitat d'aquesta construcció. Hi ha qui la considera una església pre-romànica i qui, en canvi, no descarta la possibilitat que sigui una cripta, com ja es pensà quan es localitzà per primera vegada. Val a dir que durant l'excavació es trobà ceràmica, vidre, un fust de columna i el tenant d'un altar, col·locat al centre de l'absis. DAURA, GALOBART, PIÑERO (1985: 269) | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79311 | Fita de terme de Claret nº 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-1 | XV-XXI | La grava que cobreix l'àrea exterior de l'església de Santa Anna, cobreix pràcticament la seva superfície, fent-la invisible si no es coneix la seva existència, i contribuint a enterrar encara més l'element. | <p>Element referencial del límit de terme, que al seu pas per les esglésies de Santa Maria de Claret i Santa Anna de Claret, marca el pas fronterer entre els termes de Sant Fruitós de Bages i Santpedor. Es tracta d'una llosa pètria, elaborada en pedra sorrenca de color vermellós, que es troba encastada dins de terra, essent visible només alguns trams de la part superior de dita llosa. El seu desgast i erosió és considerable, trobant-se actualment fragmentada en tres trossos de diferents mides difícilment apreciables. Originalment es degué tractar d'una llosa quadrangular uniforme, doncs la seva mida de conjunt és de 37 cm x 37 cm. No compta amb cap element ornamental ni decoratiu, així com tampoc amb cap símbol que faci referència a les seves funcions termenals.</p> | 08213-106 | Claret. Església de Santa Anna i Santa Maria Claret. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Malgrat tot, l'ubicació d'aquesta fita potser té a veure amb el conflicte de la demarcació entre Santpedor i Sant Fruitós reflectida amb la presència de dues esglésies a tocar. Al segle XVIII les afrontacions de l'església eren les següents: A sol ixent amb l'alou de Sant Benet al lloc anomenat Pozol, i amb el camí públic de migdia i amb la parròquia de Sant Fruitós. A ponent amb l'alou de Santa Maria de l'Estany i amb la vila de Santpedor, i a tramuntana amb el terme de Santpedor i Sallent. Aquesta mateixos termes deurien ser els de l'església de Santa Anna, fundada al segle XVIII a tocar de la de Santa Maria, i que en ser administrada per gent de Santpedor i ser patrona de Santpedor, degué portar, en refer-se el límits arran de la creació dels municipis actuals a partir del 1833, a una rectificació d'una manera salomònica, fent passar la línia de divisió pel mig, de tal manera que l'església de Santa Maria restava dins del terme de Sant Fruitós, i la de Santa Anna al de Santpedor. Depenent de la parròquia de Santa Maria de Claret, restava la desapareguda capella de Sant Salvador de Claret.</p> | 41.7766200,1.8608100 | 405325 | 4625602 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79311-foto-08213-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79311-foto-08213-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Visualment aquesta fita s'emmarca entre les fites de Claret nº 2 i 3 (fitxes 107 i 108) | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79314 | Mas les Feixes de Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-feixes-de-claret | XIV-XXI | La casa resta actualment abandonada entrant en un accelerat procés de degradació. | <p>Edifici format per les dependències del Mas Feixes de Claret, ubicat sobre una petita elevació del terreny davant de l'església de Santa Maria de Claret. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La construcció és feta amb pedra, conformant un mur de mamposteria irregular amb carreus de diferents mides, i amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars de mida més gran. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia, i no es tracta de la façana original de la casa, sinó que és producte d'alguna ampliació posterior del mas que desvirtuà la seva fisonomia original. Es tracta d'una façana que s'obre a la planta baixa amb una porta de gran alçada i molt estreta, reforçada amb maó que destaca sobre un mur de pedra. A la part superior és rematada amb un arc molt rebaixat. Al primer pis, i ubicada al cantó de ponent d'aquesta façana s'obre una eixida recolzada sobre dos pilars de maó, protegida per una barana de ferro i oberta al cantó de migdia. La façana de ponent destaca una amalgama de diferents trams de mur aixecats en pedra i maó, on possiblement l'element més destacable sigui un contrafort de pedra ubicat al mig de la façana que s'alça fins al primer pis i la reforça. Al primer pis s'obren un seguit de tres finestres rectangulars de moderna factura. Adossats al cantó N-O de la casa sobresurten un seguit de coberts, que en forma de L, creen davant d'aquesta façana un petit espai en forma de pati. La façana nord destaca per la presència d'elements relacionats amb el treball agrícola. Es tracta d'un seguit de coberts fets amb pedra i tàpia, actualment mig enderrocats, precedits per un seguit de marges de pedra seca que salven el desnivell. El més probable és que es tractés d'un espai destinat a tines i al treball de la vinya. També destaca a la cantonada E d'aquesta façana una petit terrassa quadrangular a l'alçada del primer pis, recolzada sobre una estructura que sembla haver estat una cisterna d'aigua. La façana de llevant és possiblement la més interessant, i la que ha conservat més elements originals de la casa. És feta íntegrament en pedra, i destaca per la seva forma atalussada a la part inferior de la planta baixa, que permet reforçar l'estructura de la casa davant del pendent que crea el camí de pujada a la casa. Aquesta façana s'obre amb dues finestres quadrangulars a l'alçada del primer pis, que permeten apreciar l'existència d'un mur força gruix.</p> | 08213-109 | Claret. Mas Les Feixes s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència del mas Feixes de Claret es troben relacionats amb la vil·la fortificada i la sagrera de Claret, i la presència de la veïna església de Sant Salvador de Claret. Albert Benet identifica aquesta casa al fogatge del 1497 com a mas Bertran de Claret, on habitava Pere Freixes. Fou per tant després quan passà a anomenar-se Les Feixes de Claret. BENET (1998:336) La seva presència manté la continuïtat fins al període modern, ja que al capbreu del segle XVIII, és un dels masos que apareixen relacionats a la parròquia de Santa Maria de Claret. PLANS I MAESTRA (2003:105). Cal pensar que el mas fou habitat fins a mitjans del segle XX en què fou abandonat, restant com a una explotació ramadera.</p> | 41.7744600,1.8611400 | 405349 | 4625362 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79314-foto-08213-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79314-foto-08213-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79314-foto-08213-109-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Uns metres a migdia de la casa s'ubiquen un seguit de modernes naus destinades a la ramaderia. Actualment la casa resta abandonada, mantenint-se només com un complement de la granja. A l'interior conserva dues tines de grans proporcions. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79313 | Fita de terme de Claret nº 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-3 | XX | <p>Antiga fita de terme i de propietat, ubicada als peus del camí que mena des de Santa Anna Claret fins a la Granja Bonvehí. Es tracta d'una fita de pedra triangular de 33 cm d'alçada x 27 cm d'amplada x 22 cm de fons. No du inscripcions de terme, però sí de propietat, llegint-se al cantó de migdia la paraula 'Casagemes', que indica el límit de propietat. Malgrat això també es tracta d'una fita de terme.</p> | 08213-108 | Claret | <p>Malgrat que també es tracta d'una fita de terme, segurament té un origen contemporani, més en relació a la propietat de la veïna casa de Casagemes que amb el terme. Per les seves mides i aspecte no té relació amb la resta de fites de l'entorn.</p> | 41.7778700,1.8613800 | 405374 | 4625740 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79313-foto-08213-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79313-foto-08213-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Visualment es comunica entre la fita nº 1 i 5. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79349 | Fita de terme de Claret nº6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no6 | XVIII-XIX | Caldria delimitar-la i aïllar-la ja que es troba barrejada amb un abocament de pedres, corrent el risc de perdre's | <p>Fita de terme formada per un carreu monolític aïllat, implantat a terra, i que delimita el límit dels termes de Santpedor i Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un carreu granític de 43 cm d'alçada x 35 cm d'amplada x 18 cm de fons. A les dues cares principals du gravades les inicials de 'SP', corresponent a Santpedor i 'SF' corresponent a Sant Fruitós.</p> | 08213-144 | Claret. Granja Bonvehí s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita es correspon tant per tenir les mateix mides, com per les marques de les lletres com per l'aspecte, amb les fites de la granja del Bonvehí (fitxes nº144 i 145), la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia de límits del terme. Cal pensar que es tracta de fites ubicades en període modern (Segles XVIII-XIX).</p> | 41.7802500,1.8624200 | 405464 | 4626003 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79349-foto-08213-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79349-foto-08213-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79349-foto-08213-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta fita es corresponia visualment amb la nº 5 (fitxa nº 143) i un altra que actualment ha desaparegut i que enllaçava visualment amb la nº 7 (fitxa nº 65) | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79270 | Fita de terme de Claret nº 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-7 | XVIII-XIX | Caldria una delimitació i protecció, ja que qualsevol moviment de terra la pot fer desaparèixer | <p>Fita de terme formada per un carreu monolític enclavat a terra, a tocar d'un modern dipòsit d'aigua de la granja. Es tracta d'un carreu de pedra granítica de 43 cm d'alçada x 43 cm d'amplada i 25 cm de fons. La seva orientació és N-S, i du gravades a les cares principals les inicials 'SF' (Sant Fruitós de Bages), encarada vers el terme de Sant Fruitós, i 'SP' (Santpedor) encarada ver el terme de Santpedor.</p> | 08213-65 | Claret. Granja Bonvehí s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita es correspon tant per tenir les mateixes mides, com per les marques de les lletres com per l'aspecte, amb les fites de la granja del Bonvehí (fitxes nº144 i 145), la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia de límits del terme. Cal pensar que es tracta de fites ubicades en període modern (Segles XVIII-XIX).</p> | 41.7814200,1.8636400 | 405567 | 4626132 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79270-foto-08213-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79270-foto-08213-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79270-foto-08213-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Visualment es connectava amb una antiga fita desapareguda degut a la realització d'un tallafocs, i que a a la vegada es connectava visualment amb la fita nº 6 (fitxa nº 144) | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79255 | Mas Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casa-nova | <p>GANDIA, J,; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia de planta originalment quadrangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Actualment l'edifici compta a més de la planta original amb la suma de diferents cossos afegits a ponent i a migdia, conformant una planta irregular. L'edifici ha estat objecte de profundes reformes al llarg de la dècada del 1990, la qual cosa ha transformat considerablement la seva fisonomia original, incorporant els cossos adossats al nucli de la casa, i que eren antigues zones de feina, a l'estructura general de la vivenda. L'edifici també ha estat sobreaixecat, ja que a la façana de llevant s'aprecia encara perfectament la línia de l'antic carener per sota de l'actual, i un antic finestral tapiat. Actualment es tracta d'un edifici de planta quadrangular, que compta amb planta baixa, primer i segon pis. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular, amb fileres de carreus força ben disposats. Una fotografia antiga- anys 20- mostra com la casa es trobava en aquest període enguixada, no podent-se apreciar la pedra vista. La façana principal es troba orientada a ponent, i l'accés a la casa es realitza mitjançant un portal realitzat amb un arc molt rebaixat, que resta pràcticament ocult a causa de les contraportes, i degut també al teuladet superior que el cobreix. Al cantó N-E d'aquesta façana, s'adossa un cos rectangular, que sobrepassa la línia de la façana Nord de la casa, i que s'extén de forma perpendicular al cos central. Es tracta d'una antiga àrea de treball, actualment incorporada a la vivenda. Es tracta d'un cos de planta baixa i primer pis, orientat a migdia, i que es remata a la part superior amb una galeria formada per un seguit de tres arcades molt rebaixades, que recauen sobre uns moderns capitells de ciment, i que a la vegada es recolzen sobre tres columnes circulars efectuades en maó. A la façana de ponent de la casa hi comptem també amb un gran finestral obert a la planta baixa, amb un gran balcó al primer pis i amb un finestral al segon pis. A la façana de migdia s'adossa un altre cos, antigament de treball, ja que acollia tines a la planta baixa. Aquest cos també ha estat remodelat i integrat a la vivenda, i es caracteritza per la presència d'una altra galeria de quatre arcades al primer pis, efectuades també amb un arc molt rebaixat que recau sobre un capitell de ciment que es recolza sobre un seguit de cinc columnes circulars de maó. Aquesta galeria ja s'aprecia a la fotografia de la dècada del 1920. La façana de llevant és la que conserva més traços originals de l'antic edifici. Pot apreciar-se a la planta baixa un antic portal semicircular que donava accés a zones de treball de la planta baixa. Al costat s'adossa un cos atalussat format per dues grans arcades, i que finalitza a l'alçada del primer pis en una terrassa. Al primer pis resten mostres d'una finestra tapiada a l'alçada del primer pis, i una de nova factura oberta al costat. Al segon pis també comptem amb una finestra original, que devia pertànyer a les antigues golfes, ja que és de reduïdes dimensions. L'interior de la casa ha estat totalment transformat i adaptat com a vivenda moderna. Malgrat tot, al menjador de la planta baixa, encara es conserven dues antigues tines amb les seves boixes, i algunes portes interiors fetes amb maó. Actualment tot el conjunt exterior és envoltat per un mur de tancament als cantons de llevant, migdia i ponent de la casa, que crea un espai interior en forma de pati i jardí.</p> | 08213-50 | Sant Fruitós de Bages. Mas Casa Nova, Crta.N-141-c km. 4,2 | <p>Al 1195 apareix documentat un mas a Sant Fruitós anomenat Casanova, que potser podria relacionar-se amb l'actual. Aquest mas torna a aparèixer en nombroses ocasions al llarg del segle XIII, al final del qual, també es coneix sota el nom de 'Lluerts'. A finals del segle XIV, paral·lelament al mas Lluerts o Casanova , apareix una altra casa anomenada 'La Casa Nova' (1315). Al capbreu realitzat al segle XVIII de Sant Fruitós de Bages, no apareix el nom d'aquest mas, almenys amb aquest nom. PLANS I MAESTRA (2033: 91). Cal pensar que a principis del segle XX, degué patir algunes transformacions, segurament la galeria de la façana de migdia feta amb columnes de maó, i alguns portals interiors també fets en maó. També és possible que fos sobreaixecada en aquest moment. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, la casa va ser abandonada a mitjans de la dècada del 1960, començant un greu procés d'enrunament. A principis de la dècada del 1990 la casa fou adquirida per l'actual propietària Sra. Santamaria, iniciant un procés de restauració i transformació fins a adequar-la fins a la vivenda actual.</p> | 41.7476200,1.8644000 | 405581 | 4622378 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79255-foto-08213-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79255-foto-08213-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79255-foto-08213-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa no conserva restes de cap estri relacionat amb la vinya, ni tampoc documentació original. Una fotografia antiga de la casa -anys 20- mostra com l'aspecte general de la casa és el mateix que l'actual, a excepció de que aquesta es trobava enguixada exteriorment. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, i que no ha pogut ser contrastada, en l'últim moment abans del seu abandonament a la dècada del 1960 dins de la casa es tractaven pells. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79258 | Cal Punxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-punxo | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | La casa actualment es troba abandonada en procés bastant accelerat de degradació | <p>Edifici vivenda de planta quadrangular amb la coberta a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. L'edifici és aixecat en mur de paredat irregular, trobant-se arrebossat en la seva totalitat, malgrat que actualment aquest arrebossat ha caigut parcialment en alguns trams de paret. Compta amb planta baixa, i primer pis. La façana principal es troba encarada al Nord, a tocar del que era l'antic camí de Manresa a Berga, actualment carretera C-16. Com a element afegit, la casa compta amb un porxo a la planta baixa, adossat al cantó de migdia de la casa, que es prolonga a l'alçada del primer pis amb una galeria porxada. Aquest porxo i galeria es troba format per tres arcades fetes amb un arc molt rebaixat, realitzades amb maó. Les façanes laterals es prolonguen en direcció a migdia i ponent, creant un mur perimetral, que tanca l'edifici pel cantó S-O, creant un pati interior en aquesta banda de la casa. L'accés a l'interior es realitza pel cantó Nord, que és el de la façana principal. Com a obertura principal en aquesta façana s'aprecia una porta arquitravada sense cap decoració al mig de la planta baixa. A banda i banda s'obren dos finestres rectangulars. Al primer pis s'obre un balcó que ocupa la part central de la façana, sobre la porta d'accés, i dues finestres balconeres a banda i banda, sobre les finestres de la planta baixa. Com a element decoratiu excepcional, la casa compta amb un coronament entretallat realitzat en maó, que es recolza directament sobre la teulada. Entre aquest coronament i la façana principal, com a element d'enllaç, s'observa un fris de ceràmica de color blanc i blau, que conté una línia de dibuixos a base de triangles. Aquest fris de ceràmica s'emmarca per la part superior i inferior amb un altre fris fet a base de dentellons de maó. La resta de façanes de l'edifici manquen de decoració i compten només amb un seguit finestres rectangulars obertes a l'alçada del primer pis.</p> | 08213-53 | Sant Fruitós de Bages. Cal Punxó, s/n crta. N-141-c km 4,3 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'edifici va ser aixecat a principis del segle XX tal i com avui s'aprecia. Cal pensar que no ha sofert modificacions arquitectòniques importants. Segons informació oral procedent de la família Sant Feliu del Mas Cordelles, els seus propietaris eren una família dedicada en bona part al transport de mercaderies en carruatge, ja que la casa no compta amb terres suficients per conrear. La família propietària va emigrar a Barcelona a la dècada del 1970, deixant la casa deshabitada.</p> | 41.7468000,1.8647200 | 405606 | 4622287 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79258-foto-08213-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79258-foto-08213-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79258-foto-08213-53-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 106|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79247 | Tombes de l'aeròdrom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-laerodrom | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | VI-XVIII | Tan sols es conserven fragments de lloses de les tombes. | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'enterrament d'inhumació isolada del període medieval, època visigòtica (401-715) / 800-1150. se situa en una explotació agropecuària, al bell mig d'uns camps de conreu. La troballa va tenir lloc a uns camps de conreu situats a 50 m a ponent de l'hangar de l'aeròdrom. Es varen trobar dues lloses de pedra plana, a 1,60m de profunditat. Per la seva tipologia, podria tractar-se de tombes de modalitat en cista, pertanyents a una necropòlis visigòtica i altmedieval, existent al lloc.</p> | 08213-42 | Claret. Aeròdrom del Pujol Muntalà. Crta, de Sallent -N-141, km- 3,1 (08272 Sant Fruitós de Bages) | 41.7577200,1.8655700 | 405693 | 4623499 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79247-foto-08213-42-3.jpg | Inexistent | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 87|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79241 | Mas la Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-portella | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | XIII-XIV | Desaparegut al construir-se l'autopista Terrassa- Manresa l'any 1987 | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació amb estructures conservades que responen a una casa d'origen medieval. Els fonaments dibuixaven una casa o mas de planta romboïdal, amb distribució interna típica de les cases del segle XII al XIV. Els materials recollits són ceràmica comuna, comuna vidrada i grises. El mas s'emmarca entre els segles XIII i XIV. Tipològicament es pot considerar emparentada amb una turris alt medieval que fou abandonada al segle XIV. La planta de la casa era romboïdal (9 x 10 x 14 x 13 m), amb una distribució interna de tres habitacions. A l'angle Nord s'adossava l'estructura d'una torre de planta pentagonal, datada entre final del segle XIII i mitjan del segle XIV. És un tipus constructiu desconegut en l'arquitectura del moment, tant a Catalunya com al seu entorn. Les torres de planta pentagonal començaren a construir-se ver el segle XV. Per l'amplada de les parets, les dimensions de la planta i prenent com a model altres exemples, es creu que podria haver tingut una alçada de 9 m. i fins i tot tres plantes. La coberta seria amb llosetes. Segons Albert Benet aquest mas medieval podria ser una possessió del monestir de Sant Benet, anomenada casa de la Portella, documentada al segle XIV.</p> | 08213-36 | Camí de Viladordis. Km. 27,600 de l'autopista Terrassa- Manresa (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Jaciment localitzat durant les prospeccions realitzades arran de la construcció de l'Autopista Terrassa- Manresa l'any 1987. L'excavació d'urgència va ser duta a terme per Eduard Sánchez i el jaciment fou eliminat.</p> | 41.7286800,1.8661500 | 405699 | 4620274 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79241-foto-08213-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79241-foto-08213-36-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest jaciment arqueològic és anomenat també 'Mas Viladordis' | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79246 | Serrat de la Carrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-carrera | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | IIIaC-VdC | Superficial | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació sense estructures conservades ubicat al cim d'un serrat on actualment es troba una zona de desguàs i equipaments industrials. S'ha localitzat ceràmica en superfície del tipus dòlia i campaniana, i restes d'un hàbitat d'època ibero-romana.</p> | 08213-41 | Camí de Viladordis. P.K. 29,300-29,500 de l'autopista A-18 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Localitzat l'any 1980.</p> | 41.7394800,1.8661700 | 405716 | 4621473 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79356 | Fita de terme de Claret nº 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-claret-no-8 | XVII | La pedra mostra la presència de fongs. A aquests es suma l'erosió de la mateixa pedra que contribueix a desdibuixar l'escut gravat. | <p>Fita de terme formada per un carreu de pedra de forma triangular, de 33 cm d'alçada x 20 cm d'amplada i 12 cm de fons. Aquesta fita s troba ubicada dalt d'un turó, on es troben els límits dels terme de Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Sallent, i cal pensar, que es tracta d'una fita que indica el límit dels tres termes. Dita fita es troba clavada al terra, enmig d'una zona boscosa, apuntalada per un seguit de pedres de mida inferior. L'orientació de la cara llisa es troba mirant a Santpedor, la qual cosa fa pensar que fou col·locada a instàncies d'aquest terme. A la cara llisa destaca la presència d'un gravat, actualment molt malmès, on encara es pot distingir un gravat format per tres barres verticals, enmig de la segona i tercera barra s'aprecien dues claus afrontades. És l'escut de Santpedor. La presència de les claus fa esment a Sant Pere, patró del veí municipi.</p> | 08213-151 | Claret. Partida de 'Els Totxos' | <p>Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Malgrat que no es pot precisar amb determinació l'origen, cal pensar que pot enclavar-se entorn als segles XVI-XVII. Per la seva ubicació cal pensar que es tracta d'una fita de separació de tres termes: Santpedor, Sallent i Sant Fruitós de Bages. L'existència de l'escut de Santpedor a la seva cara principal fa pensar que fou col·locada a instàncies d'aquest municipi.</p> | 41.7839400,1.8655900 | 405733 | 4626410 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79356-foto-08213-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79356-foto-08213-151-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79260 | Caseta de Quirze Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-quirze-font | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | L'edifici es troba abandonat en accelerat procés de degradació. | <p>Edifici aixecat al mig d'un camp de conreu proper al nucli urbà de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un caseta de planta quadrangular amb coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una obra aixecada en mur de pedra i maó barrejat, arrebossada exteriorment. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia i compta amb nombrosos elements ornamentals. S'obre a la planta baixa amb una porta rematada a la part superior per un arc rebaixat i protegida superior i lateralment per un guardapols. Entre la planta baixa i el primer pis comptem amb un fris que marca dita separació de plantes. Es tracta d'un fris format per una bada que sobresurt de la línia de la façana, i que compta a la part superior amb decoració pictòrica formada per un seguit de rombes que s'alcen sobre una línia. Al primer pis s'obre una finestra balconera, amb una barana ornamentada. Dita finestra també es protegeix amb un guardapols, que forma part al seu tram superior del fris que també recorre el primer pis, amb les mateixes característiques que el de la planta baixa. La façana es remata a la part superior amb un coronament format per un frontó que va formant petits esgraons rectangulars coberts per un teuladet, que finalitzen a la part central amb un triangle, també cobert per un petit teuladet de formes arrodonides. La resta de façanes no compten amb decoracions afegides, a excepció de la façana de ponent, que compta amb una escala que permet l'ascens directament al primer pis. Les façanes de llevant i nord, només compten amb una finestra rectangular cadascuna a l'alçada del primer pis.</p> | 08213-55 | Sant Fruitós de Bages. Crta. N-141-c km. 4,5 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Fotografies de principis del segle XX permeten observar aquesta caseta construïda enmig d'un camp de conreu plantat de vinya. Cal pensar que més que com a barraca de vinya fou aixecada com a caseta de camp destinada al lleure pel propietari dels terrenys, amb l'objectiu d'oferir un aixopluc i poder passar una jornada al camp. També és possible que servís per guardar eines relacionades amb el conreu de la vinya que l'envoltava. Cal pensar que el nom de la caseta -Quirze Font-, fou el nom del propietari que promogué la seva construcció, ben segurament entre el 1910 i el 1920.</p> | 41.7485800,1.8663100 | 405741 | 4622483 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79260-foto-08213-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79260-foto-08213-55-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El seu interès radica en el fet de ser un element gairebé únic a nivell de pla de Bages. A diferència de les barraques de vinya ubicades al mig del camp, no són gaire comunes a la comarca aquest tipus de caseta destinada al lleure. | 106|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79335 | Plans de Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-claret | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Caldria un pla de protecció immediat d'aquest entorn abans no quedi envaït per polígons industrials. | <p>Plans de conreu agrícola situats a ponent de l'antiga parròquia de Claret, dins del terme de Sant Fruitós de Bages, entre el nucli de Sant Iscle de Bages a ponent, el nucli de Santpedor al Nord, els polígons industrials de Sant Isidre i la C-16 al sud, i els polígons de Santa Anna Claret a llevant. Es tracta d'unes planúries actualment conreades de cereal i vinya que han quedat semi aïllades enmig d'espais que pateixen una alta pressió urbanística i industrial. El seu valor paisatgístic és excepcional precisament per la pressió que sofreix l'entorn. Actualment es troben travessats per una xarxa de camins de terra, que permeten el pas d'un cantó a l'altre, i entre les cases de pagès que l'habiten.</p> | 08213-130 | Claret. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els plans de Claret formen part de l'entorn de l'antiga parròquia de Sant Salvador de Claret, església abundantment documentada entre els segles X i XII, i que fou substituïda per la de Santa Maria de Claret. Els capbreus de la zona esmenten l'existència de masos importants com el Montpeità i el mas Coma, i el pas de torrents com el de Sant Salvador (actual torrent Bo). Aquests masos històrics foren substituïts per altres com el mas Coma o el mas Reguer. Al segle XIV foren plans atravessats per la sèquia de Manresa. És molt possible que la naturalesa dels conreus hagi variat amb el temps, ja que cal pensar que es passà d'un conreu variat amb l'abundant presència de trossos de bosc, a un monocultiu de vinya als segles XVIII-XIX, per passar a ser planúries de cereal actualment.</p> | 41.7695200,1.8670800 | 405836 | 4624807 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79335-foto-08213-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79335-foto-08213-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que es tracta d'un indret compartit amb el veí municipi de Santpedor, el valor paisatgístic representatiu del que al seu dia fou el Pla de Bages és molt elevat, sobretot tenint en compte la pressió urbanística i industrial dels voltants. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 79215 | Torre dels Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-batlle | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | <p>Casa residencial ubicada a la confluència de l'antic camí de Sant Fruitós a Santpedor, que menava al cementiri, amb la carretera de Sallent, actual C-16. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, amb un seguit de cossos adossats a les quatre façanes que amplien el cos central de la casa. Aquest cos central es troba cobert a quatre aigües, amb la presència d'una torre quadrangular central que s'alça al mig de la teulada. La resta de cossos adossats mantenen una alçada inferior a la del cos central, per tant no desvirtuen la seva planta a nivell òptic. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que envolta el conjunt i crea un espai interior que fa les funcions de pati i jardí. La façana principal es troba orientada al Nord, encarada a la carretera de Sallent C-16. La presència de vegetació no ha permès apreciar les característiques de l'entrada principal, però sí que destaquen un seguit de finestrals rectangulars que s'obren al primer i segon pis de forma molt ordenada. Els del segon pis són de menor tamany que els del primer pis. La façana de llevant manté unes característiques similars a la façana nord, però a diferència d'aquesta se li ha adossat una escalinata al davant que permet l'ascens directament al primer pis. Sota l'escalinata s'ha obert una porta auxiliar, i s'ha enrajolat l'espai format un trencadís, que cobreix un banc corregut adossat a la paret amb formes ondulades i una font adossada a la paret. Tot el conjunt de l'escalinata i els baixos, s'ha fet donant un aire modernista al conjunt. La façana de migdia s'obre amb una petita porta auxiliar a la planta baixa, i un seguit de finestrals al primer i segon pis, amb les mateixes característiques que els de la resta de façanes. La façana de ponent no s'ha pogut observar. Com s'ha explicat anteriorment, la casa compta amb un seguit de cossos adossats que amplien la superfície habitada, però desfiguren parcialment la visió neta de les façanes. Es tracta bàsicament d'un cos rectangular adossat a la cantonada S-E de la casa. És de planta baixa i primer pis, i s'obre amb una tribuna formada per un seguit de grans finestrals a l'alçada del primer pis. També compta amb un altre cos de similars característiques que s'extén al llarg de la cantonada N-E de la casa. Com a element destacable, cal mencionar l'existència de la torre. Es tracta d'un element quadrangular que sobresurt del conjunt, i es troba capçada per un petit terrat superior protegit per una balustrada que envolta el perímetre de la torre. Compta amb un seguit de quatre finestrals- un per façana- ubicats ben bé sota la balustrada. Les fotografies antigues indiquen que aquest edifici ha sofert nombroses reformes al llarg del temps. Històricament és manifesta la presència d'un antic mas anomenat 'Mas' en aquesta zona, que serví de base a la casa. Una antiga fotografia, possiblement de la dècada del 1920 permet observar la Torre tal i com és actualment amb la torre característica, però s'observa com encara manté l'antiga façana posterior del mas encarada a llevant, precedida per un cobert a la planta baixa. En aquesta fotografia s'aprecia que les façanes nord i migdia, amb els cossos adossats ja existien. Aquest testimoni gràfic permet deduir que fou amb posterioritat, segurament a finals de la dècada del 1920 quan foren enderrocats les restes de l'antic mas, i se li afegí la façana de llevant tal i com avui s'aprecia, amb l'escalinata que ascendeix i la part inferior del banc i la font d'imitació modernista. Interiorment no s'ha pogut reproduir els detalls, ja que els propietaris han denegat la seva col·laboració amb l'inventari.</p> | 08213-10 | Sant Fruitós de Bages.Torre dels Batlle, s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de la Torre dels Batlles cal trobar-lo en el mas anomenat 'El Mas'. A mitjans del segle XIX, Marià Batlle anomenat 'Onofre Batlle', comprà l'antic mas i el convertí en el casal actual. Es tractava d'una casa aixecada amb finalitats residencials i de lleure. La presència d'aquest tipus de torres quadrangulars sobre la teulada ja indica el seu ús recreatiu. Fou la casa natal del missioner jesuïta Lluís Espinalt, assassinat a Bolívia. Els propietaris actuals la mantenen com a segona residència.</p> | 41.7545200,1.8674800 | 405847 | 4623141 | 1870 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79215-foto-08213-10-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 26 | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79244 | Serrat del Carnisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-carnisser | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | X-III aC | L'any 1989 fou parcialment destruït en utilitzar-se terres per a l'autopista. Unes possibles sitges varen quedar escapçades, sense haver-se excavat preventivament. | <p>El jaciment ocupa un lloc clau dins el Pla de Bages, ja que domina el marge dret del riu Llobregat, poc abans d'arribar a Viladordis per una banda, mentre que per l'altra limita una àmplia plana molt òptima per al conreu. No es coneixen estructures, només unes possibles sitges que no han estat excavades; fins i tot algunes foren destruïdes. El material que permeté identificar l'assentament ibèric és molt esmicolat però ben evident. No hi ha peces significatives, si bé es pot dir que predominen els vasos oxidats per sobre dels grisos. N'hi ha també algun de decorat amb cordons aplicats.</p> | 08213-39 | Camí de Viladordis | <p>Qui primer va tenir coneixement de l'existència d'aquest jaciment fou un afeccionat, Llorenç Villuendas. L'any 1985, Josep M. Defaus i Eduard Sánchez, que per encàrrec del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya prospeccionaren la zona on s'havia de construir l'autopista que comunica avui Terrassa amb Manresa, van estudiar-lo i el donaren a conèixer. Si bé en principi no es tenia pas previst que quedés directament afectat per les obres, l'any 1989 fou parcialment destruït en utilitzar-se terres per a l'autopista.</p> | 41.7304700,1.8679000 | 405847 | 4620471 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79210 | Molí de vent de la Torre del Batlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-la-torre-del-batlles | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | L'indret en el qual es troba ubicat desvirtua totalment l'element. Es troba ubicat al peu d'una carretera, al costat d'uns contenidors d'escombraries i amb moltes deixalles al costat. Si es poguessin adecentar els voltants seria un important element decoratiu i patrimonial. | <p>Antic pou d'aigua ubicat al peu del camí asfaltat que des de la Sagrera de Sant Fruitós comunica amb la C-16, just al davant de l'actual escola Paidos. Es tracta d'un pou aixecat pels propietaris de la Torre dels Batlles. Exteriorment, el pou es troba recobert per una estructura circular feta amb maons llisos que s'alça uns 2,5 m. i té un diàmetre d'uns 2 m. aprox. L'orientació del pou es fa a ponent, on s'ha obert una petita portella metàl·lica rematada a la part superior per una falsa arcada feta de forma esgraonada amb els mateixos maons de l'obra. Sobre la portella s'ubica una obertura romboidal feta també de forma esgraonada eliminant els maons de l'interior del romb. Com a element decoratiu compta, a més a més, amb un fris superior que rodeja l'estructura circular i que s'escau entre dues bandes que sobresurten de la línia de mur. Es tracta d'un fris dentat, decorat interiorment un seguit de maons disposats verticalment, que creen petits espais rectangulars interiors. Tots aquests elements decoratius són fets amb maó. Com a element destacable, l'estructura es troba coronada per un seguit de vuit merlets piramidals elaborats també de forma esgraonada amb maons. Fins fa poc, aquesta estructura comptava amb estructura piramidal en forma de torre metàl·lica, que ascendia a partir de l'estructura de maons, i es rematava amb un petit molí de vent. Aquests darrers anys aquesta estructura ha desaparegut, conservant-se només la base de maó.</p> | 08213-5 | Sant Fruitós de Bages.Torre del Batlles s/n. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Malgrat que es desconeix el moment de l'edificació d'aquest pou, cal pensar que és lleugerament posterior a l'edificació de la torre dels Batlles, que és la propietària d'aquest element. L'origen de la Torre dels Batlles cal trobar-lo en el mas anomenat 'El Mas'. A mitjans del segle XIX, Marià Batlle anomenat 'Nofre Batlle', comprà l'antic mas i el convertí en el casal actual. Es tracta d'un casal aixecat amb finalitats recreatives i residencials. Cal pensar que l'aixecament del molí de vent devia produir-se a principis del segle XX. A nivell estilístic podria ser qualificat com a modernista.</p> | 41.7551300,1.8686700 | 405947 | 4623208 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79210-foto-08213-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79210-foto-08213-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es coneix l'existència d'un altre pou d'aigua que no s'ha pogut observar directament. Segons informació escrita es tracta d'un pou recobert amb una estructura també circular feta amb pedra i amb decoració a base de maons. Segurament deu trobar-se dins de la finca de la Torre dels Batlles, malgrat que no s'ha pogut comprovar si encara existeix. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79217 | Mas Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sala | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XIV-XX | Presenta un cert abandonament | <p>Antic mas ubicat en les proximitats de la sagrera de Sant Fruitós, a l'altra banda del riu d'Or. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba encarada a migdia. Es tracta amb seguretat d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular, barrejant segurament també alguns fragments de maó. Tot el conjunt es troba arrebossat i pintat en color blanc. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, malgrat que el nivell del terreny sembla haver pujat considerablement i deixar la planta baixa mig soterrada. Al costat de ponent del mas, es troba una estructura aixecada en pedra i sense arrebossar formada per un cobert destinat segurament a espai pels ramats i treball del camp. Es tracta d'un cobert de planta rectangular amb coberta inclinada, enganxat a l'edifici principal del mas per un mur que empalma amb la façana nord de la casa. Malgrat que les notícies sobre l'existència d'aquest mas es remunten als segle X-XI, l'estructura actual de l'edifici cal situar-la cronològicament a finals del segle XVIII, segurament producte de la riquesa que generà el conreu de la vinya, i que permeté a aquests grans masos renovar arquitectònicament les seves estructures. Com a resultat, l'edifici actual que apreciem resulta de planta rectangular de grans proporcions, que al cantó de ponent es subdivideix en dos cossos també rectangulars, amb coberta inclinada, deixant un espai central sense edificar. La façana principal sembla ser la orientada a migdia, malgrat que no compta amb cap portal d'obertura en aquesta banda. Tot sembla indicar que l'accés a l'edifici es feia pels carruatges a través del portal obert al petit tram aixecat entre els dos cossos rectangulars de ponent, i que dóna accés a un petit pati central rectangular, i per les persones mitjançant el portal obert al primer pis del brancal nord de ponent, accedint mitjançant una petita rampa. Així mentre que el portal de la planta baixa és rematat a la part superior amb un arc de mig punt, el del primer pis és arquitrabat. La façana principal es subdivideix en dos parts. Una meitat a llevant, que compta amb quatre finestres rectangulars obertes al primer pis, i un seguit de tres balcons i un petit finestró a segon pis. A aquesta part li segueix un segon tram de façana a ponent que compta amb una gran galeria porxada, formada per quatre grans arcades rematades a la part superior per un arc rebaixat. Sobre aquestes voltes es situen quatre grans ulls de bou que podien pertànyer a algun espai destinat a golfes. Malgrat les diferències, tot sembla haver estat aixecat en el mateix moment constructiu. A diferència d'aquesta façana amb aires senyorials, la resta de les façanes del mas són considerablement pobres. La façana de ponent compta amb una petita portella auxiliar oberta a la planta baixa, que actualment queda mig soterrada, una portella al primer pis, i un balcó al segon pis. Al mig d'aquesta façana s'observen restes del que sembla ser una antiga cisterna semicircular adossada. La façana nord es mostra summament pobra, comptant amb un seguit de finestres rectangulars al primer i segon pis que actualment són tapiades. La façana de ponent resulta la més curiosa doncs permet veure perfectament els dos cossos en els quals es subdivideix l'edifici. Es desconeix la utilitat d'ells, malgrat que cal pensar que es van fer amb la intenció de donar al mas un aire residencial. Al cos del cantó nord, s'obre interiorment, a l'alçada del primer pis, un seguit d'arcades que creen una galeria interior que dóna al pit que es crea al mig.</p> | 08213-12 | Sant Fruitós de Bages. Mas Sala s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La primera referència documental al nom Sala, apareix el 961, a la venda que Adaülf i la seva esposa Ranlo fan a Eremir d'un alou que termeneja a l'est amb l'erm de la Sala. Més de quatre anys després, Sala va comprar a un matrimoni unes cases amb cort i colomer que els venedors tenien vora el riu de Sant Fruitós. Per les afrontacions ben bé que pot tractar-se de l'esment més antic del Mas Sala. Aquesta mateixa propietat va ser donada l'any 967 pel mateix Sal·la al monestir de Sant Benet de Bages. SALVADÓ (2003:200). Al segle XI (1028) un altre personatge anomenat Sal·la fa donació d'un altre alou a Sant Benet, que també coincideix amb les afrontacions del Mas Sala actual: A l'est amb el Montpeità, al Sud , en la Portella, a l'Oest, amb l'alou de Suniefré i al Nord amb el camí públic. SALVADÓ (2003:202). Entre els anys 1067 i 1169, manca qualsevol referència al Mas Sala. L'any 1173 apareix el nom del propietari útil del mas Sala: Pere Sala. SALVADÓ (2003:205). L'any 1183 apareix documentat Ponç Sala, i a la segona meitat del segle XII, Ramon Sala. SALVADÓ (2003:206). En tot cas, els testimonis documentals deixen clar que el mas fou propietat eminent del monestir de sant Benet de Bages, i propietat útil d'una nissaga que adoptà el cognom Sala. Així ho testimonia Berenguer Sala, l'any 1310, qui es declara home propi, sòlid i afocat de l'abat del monestir. SALVADÓ (2003:212). Al llevador de rendes del monestir del 1315, hi consta que el mas aportava com a renda 2 sous i 8 diners, a més d'un parell de gallines, 2 ous per Pasqua i Pentecosta, mig feix de palla, jova, batuda, femada i tragina. SALVADÓ (2003:213). El 1409, es té constància de l'existència de Marc Sala, com a propietari útil del mas, i el 1143 en Francesc Sala. Al fogatge del 1515 apareix en Barthomeu Sala. SALVADÓ (2003:230). Al segle XVI es disposa de dos fogatges, un del 1515 en el qual apareix un personatge anomenat Bathomeu Sala, i un altre del 1553 en el qual apareix Joanot Sala, del mas Sala. SALVADÓ (2003:291). Al capbreu del segle XVIII el mas apareix com a Sala de Riudor. PLANS I MESTRA (2003: 91-105) Segurament durant aquest segle el mas fou reformat íntegrament aixecant l'edifici que actualment s'aprecia. La riquesa produïda per la vinya permeté a aquests grans masos renovar les seves estructures arquitectòniques. El mas restà habitat fins a la dècada del 1980 en què fou abandonat.</p> | 41.7495800,1.8695700 | 406014 | 4622590 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79217-foto-08213-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79217-foto-08213-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79217-foto-08213-12-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Vladenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 31 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79207 | Sagrera de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrera-de-sant-fruitos-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg 333-378, BENET I CLARÀ.(1984) Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. BENET I CLARÀ ,A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. BOSCH I BALLBONA (1986). El taller d'escultura al Bages del segle XVII. Caixa d'Estalvis de Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XI-XXI | Caldria protegir urbanísticament l'entorn de sagrera per evitar actuacions urbanístiques agressives que desvirtuïn el seu aspecte | <p>Conjunt arquitectònic format pel conjunt de cases i carrers que envolten l'església parroquial de Sant Fruitós de Bages i el seu perímetre. La seva fisonomia arquitectònica ve definida per la forma arrodonida al voltant de l'església que històricament feia la funció de muralla. L'accés a aquest conjunt urbà es realitza mitjançant un seguit de portals que antigament protegien i tancaven l'espai. Avui dia només es conserva un d'aquests portals d'accés. Actualment resta delimitada pels carrers Sant Isidre, Sant Sebastià i torrent del Bo. Arquitectònicament és formada per un seguit de carrers d'escassa amplada disposat de forma anàrquica al voltant de l'església. Dits carrers es troben delimitats per conjunts de cases arrenglerades. Es tracta de cases estretes de 3 plantes (baixos i dos pisos) , de pedra o obra arrebossades, amb la coberta a doble vessant, amb modificacions dels segles XIX i XX. La darrera modificació estigué destinada a eixamplar l'interior de la sagrera, enderrocant algunes vivendes davant de la rectoria vella i al mig de la plaça, per tal de crear la plaça actual.</p> | 08213-2 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba el 1031, introduïa una protecció eclesiàstica per les terres entorn de les esglésies consagrades, que solia ser d'unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. Aquest fet fou aprofitat pels pagesos locals, per aprofitar i construir les seves cases i sitges de gra, aprofitant la protecció sagrada que aquesta llei els oferia. Malgrat que originalment la població del terme de Sant Fruitós fou predominantment dispersa, l'any 1038 apareix ja esmentada l'existència d'un grup de cases anomenat sagrera entorn a l'església. A més a més l'any 1031 surt escrit el 'camí' que porta a Sant Fruitós. Tot sembla indicar però, que fins a finals del segle XII, aquesta sagrera només foren un grup de cases sense cap ordre al voltant de l'església i sense portals d'accés. Al segle XII comença a aparèixer el nom de 'vila' de Sant Fruitós aplicat a la sagrera. SALVADÓ (2003:274). Cal tenir en compte que al terme de Manresa, no apareix mai el nom de 'sacraria' sinó el de 'sacraiis ' o 'sacrario'. Aquest terme, quan es refereix al conjunt de cases entorn de l'església moltes vegades acaba anomenant-se vila. Tal és el cas de Sant Fruitós, però també el de Santpedor o el de Sant Iscle. BENET (1985:147) L'any 1140 Pere Berenguer i la seva esposa Guilla, varen vendre a Guillem Berenguer la seva heretat del mas Cordelles a Sant Fruitós. No es tractava del mas sinó d'una finca ubicada a la sagrera de Sant Fruitós. L'any 1173, l'abat Ponç va establir a Pere Guillem de Claret un solar de terra perquè hi construís una casa en dita vila, on cregués més adequat. SALVADÓ (2003:275). El segle XIII fou decisiu en creixement i constitució de la sagrera, ja que fou en aquest moment en el qual el monestir de Sant Benet de Bages, promogué molts establiments de terra en aquella zona, construint cases. Aquest creixement urbanístic va tenir com a conseqüència el tancament murat de la sagrera. La primera notícia documental existent sobre les muralles de Sant Fruitós és de l'any 1302: 'dictus locus Sancti Fructuosi, est locus muratus et habet ecclesiam parrochialem et terminum'. L'any 1305 es té constància del vall de Sant Fruitós al costat del mur, i de la bestorre de la porta del la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:276). Durant tot aquest segle es succeeixen els diversos establiments que permeten donar a conèixer quin devia ser l'aspecte de la sagrera a finals del segle XIII i XIV. Devia ser segurament semblant a l'actual, amb els valls reomplerts, i part dels murs aprofitats com a façanes de cases, amb la conseqüent obertura de finestres i portes, i uns portals d'accés. La majoria dels establiments són obra del monestir de Sant Benet de Bages, la qual cosa fa pensar que va ser el gran promotor d'aquesta sagrera. Al segle XV hi ha una minva de notícies documentals entorn a la sagrera. Caldrà esperar a finals del segle XVII i XVIII perquè la sagrera s'espandeixi novament trencat el límit imposat pels murs de la sagrera, i donant lloc a la vila moderna de Sant Fruitós.</p> | 41.7513500,1.8699400 | 406047 | 4622787 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79207-foto-08213-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79207-foto-08213-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79207-foto-08213-2-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 21 | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79225 | Església de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-fruitos-de-bages | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Pàg. 169-172. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XII-XVIII | <p>L'edifici de l'església parroquial de Sant Fruitós de Bages és actualment fruit d'unes obres importants que es feren al segle XVII a un edifici d'època romànica, del qual s'aprofitaven alguns elements. Serien d'aquest període els murs de la nau amb la seva coberta. L'església actual és un edifici de planta de creu llatina, que presenta un creuer que culmina amb un cimborri de grans dimensions. La capçalera és exteriorment rectangular. El parament exterior és regular i ben tallat, destacant els carreus de la base del temple i de la torre que són de més gran tamany, segurament reaprofitats del temple romànic. La façana principal es troba orientada a ponent, destacant la presència d'un portal de ½ punt obrat amb unes dovelles dobles molt ben tallades. Sobre el portal s'obre un petit ressetó, i a sobre d'aquest un finestral rectangular de proporcions molt estretes rematat amb un arc de mig punt. La façana manca totalment de decoració escultòrica. Al cantó NE s'alça un campanar de torre quadrada que resulta ser possiblement l'element visualment més destacable del conjunt. Es tracta d'un campanar obert a la part superior per dos finestrals al cantó de llevant i ponent, on s'ubiquen les campanes, i rematat a la part superior per dues voltes ogivals entrecreuades. Interiorment l'espai ha estat dividit en tres naus mitjançant un seguit de dues arcades de ½ punt a banda i banda que es recolzen en un pilar i que donen accés a les naus i capelles laterals. Les capelles estan dedicades al cantó esquerre al Sant Crist i al Sagrat Cor i al cantó dret a Sant Isidre i Sant Antoni. A l'extrem dels braços del creuer trobem altars dedicats a la Immaculada Concepció i a Sant Josep. Presideix l'altar la imatge de Sant Fruitós. En tots els casos es tracta d'imatges de guix de moderna facturació. La decoració interior és d'estil neoclàssic, parcialment enguixada i pintada en colors clars, que li dóna un caràcter unitari. Com a element destacable cap mencionar un seguit de culs de llàntia en forma de volutes vegetals que rematen els arcs torals que reforcen la coberta. L'il·luminació interior ve donada per un seguit de vuit finestres obertes a la base del cimbori i el finestral de la façana.</p> | 08213-20 | Sant Fruitós de Bages. Pl. Sant Josep, 4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El lloc de Sant Fruitós apareix documentat a partir de l'any 942, data en què se cita el nom de Sant Fruitós amb la forma de Sancto Frictoso. L'església no apareix esmentada directament fins el 1002. SALVADÓ (2003:564). La categoria de parròquia és citada el 1038. Sense sortir del mateix segle XI, podem saber quelcom de com era o que hi havia a l'interior de l'església. En un document del 1061, Ramon, Bertran i Enguilrada, marmessors de Sendred, fan jurament a l'altar de Sant Maurici, fundat a l'església de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:564). A partir del 1063 es documenta l'existència d'una sagrera al voltant de l'església. Aquest temple fou una donació senyorial de la família Calders . En dues donacions (1075 i 1086) passà a domini del monestir de Sant Benet. Al segle XII s'hi feren algunes reformes i en els segles XVII-XVIII s'hi feu una remodelació important. Tradicionalment l'església parroquial de Sant Fruitós, acollí les relíquies dels màrtirs Sant Fruitós, Santa Agnès i Sant Maurici. Un inventari del 1372 fa referència a l'existència de tres altars dins l'església amb sengles advocacions, dels objectes litúrgics i artístics que contenien, fent referència a l'existència de dites relíquies. Tradicionalment, dites relíquies foren reclamades per la canònica de Santa Maria de Manresa, on foren traslladades en processó solemne, donant lloc a una de les tradicions orals més importants de Sant Fruitós. Durant els darrers cinquanta anys s'ha reformat el terra de l'església, s'ha fet el presbiteri nou i s'ha restaurat el Cor. La façana també fou netejada després dels aldarulls de la Guerra Civil (1936-1939) L'última intervenció va ser la col·locació d'unes campanes encarregades de donar les hores mitjançant un sistema electrònic.</p> | 41.7515000,1.8700800 | 406059 | 4622803 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79225-foto-08213-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79225-foto-08213-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79225-foto-08213-20-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 37. Adossada al cantó Nord de l'església trobem l'edifici de la rectoria Vella. Malgrat que no es pot precisar la data de construcció d'aquest edifici cal pensar que és del moment de la reforma del segle XVII. | 92|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79333 | Font urbana del portal de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-urbana-del-portal-de-la-sagrera | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Font pública ubicada a tocar del brancal esquerre del portal que dóna accés a l'interior de la sagrera, dins del poble de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'una font de caràcter urbà formada per una base de ciment de forma semielíptica de 70 cm d'amplada x 50 cm d'alçada x 77 cm de fons . La part superior d'aquesta base es troba coberta per una reixa de ferro que permet el desguàs de l'aigua. A la base de formigó es pot llegir la data del 1915. Sobre el cantó rectilini s'aixeca verticalment un bloc de ferro de forma també semielíptica, que finalitza a la part superior de forma arrodonida. Aquest bloc té una alçada de 80 cm x 35 cm d'amplada x 18 cm de fons. A la seva cara vista, sobre la base de formigó, l'interior es troba decorat amb un relleu d'un cap masculí, de la boca del qual sobresurt l'aixeta de la font. Al peu d'aquest bloc una petita orla dóna informació sobre l'autoria de la construcció de dita font. Així es pot llegir: Antoni Sobrebalç. San Andreu. Telefono 90. Manresa'</p> | 08213-128 | Sant Fruitós de Bages. C/Sant Sebastià, 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La història d'aquest element urbà, a l'igual que la resta de fonts d'aquest període a Sant Fruitós, es troba lligada amb el fet històric de la portada d'aigua al poble de Sant Fruitós des de la sèquia de Manresa. El municipi de Sant Fruitós s'ha caracteritzat al llarg del temps com un municipi dèbilment drenat, que aprofitava les aigües de dos rierols (riu d'Or i Torrent Bo). La necessitat de comptar amb un sistema propi d'avituallament d'aigua s'incrementà al tombant del segle XX. El 14 de desembre de 1912 l'Ajuntament del municipi va aprovar el subministrament de l'aigua mitjançant la contractació per ploma. El 1913 es va construir un dipòsit a les Brucardes i l'aigua del riu Llobregat es pujava des de la Tolega, per mitjà d'un motor de carbó. El 13 d'abril de 1914 es va inaugurar oficialment, amb una gran festa, la nova portada d'aigües i es va beneir la nova font pública instal·lada a la carretera de Vic, donació dels fills del poble residents a Barcelona. GRANDIA-RUIZ (2001:53). Cal pensar que la construcció d'aquesta font i la del carrer Padró foren realitzades l'any 1915 després de la inauguració de la de la crta. De Vic.</p> | 41.7511300,1.8701200 | 406062 | 4622762 | 1915 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79333-foto-08213-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Fundició d' Antoni Sobrebalç | Existeix un element idèntic al carrer Padró cantonada amb el carrer Sant Benet i una altra a la crta. De Vic | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 79290 | Portal de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-sagrera | <p>BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ (1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XIII | <p>Antic portal d'accés al recinte murat de la sagrera de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un antic portal adovellat que donava accés a l'interior del nucli de cases conegut com la sagrera de Sant Fruitós, nascudes a redós de l'església parroquial. El creixement urbanístic definitiu de la sagrera es produí al segle XIII, tenint constància ja al 1302 de l'existència d'un mur de tancament amb un vall al voltant. Aquest portal d'accés devia configurar, juntament amb d'altres, l'accés. Arquitectònicament es tracta d'un portal integrat al conjunt de cases, les façanes de les quals, foren obertes a la muralla, restant per tant encaixonat entre dues cases. És format per un seguit de dovelles rectangulars que es recolzen sobre dues bases monolítiques de 60 cm d'alçada, i que configuren un arc de mig punt. Les modificacions arquitectòniques dels edificis col·lindants provocaren que part de les dovelles del cantó dret restessin tallades. Al cantó dret del portal s'ubicà l'any 1915 una font pública d'aigua, que formava part de la xarxa urbana de subministrament, producte de l'arribada de l'aigua de la sèquia al municipi. L'arc de mig punt de l'arcada del portal es prolonga horitzontalment en l'espai creant una volta de canó. Aquesta volta sembla producte de modificacions posteriors, segurament del 1924, ja que en una de les fotografies procedents del fons Casajoana GRANDIA, RUIZ (2001:23), datada entre 1915 i 1920, s'aprecia el portal format per un seguit de tres arcades sense cobrir. Sobre la volta de canó s'aixeca una estructura formada per un mur de carreus quadrangulars, que podrien formar part de la muralla original del segle XIV. Sobre aquest tram de mur s'ubica una barana que descansa sobre balustres llises sense ornamentació, segurament afegides al segle XX . Possiblement aquesta darrera fase estigui en consonància amb la placa quadrangular de pedra afegida sobre el mur, on s'aprecia la data del 1924. Cal pensar que en aquest moment es cobriren les arcades fent una volta contínua i s'afegí la barana. La part posterior del portal, és a dir, jardins de la sagrera, l'estructura del portal és molt senzilla, quedant remarcada només per un seguit de dovelles que segueixen l'estructura superior de l'arc. Es tracta de dovelles quadrangulars més modernes producte d'una restauració posterior.</p> | 08213-85 | Sant Fruitós de Bages C/Sant Sebastià, 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba el 1031, introduïa una protecció eclesiàstica per les terres entorn de les esglésies consagrades, que solia ser d'unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. Aquest fet fou aprofitat pels pagesos locals, per aprofitar i construir les seves cases i sitges de gra, aprofitant la protecció sagrada que aquesta llei els oferia. Malgrat que originalment la població del terme de Sant Fruitós fou predominantment dispersa, l'any 1038 apareix ja esmentada l'existència d'un grup de cases anomenat sagrera entorn a l'església. A més a més l'any 1031 surt escrit el 'camí' que porta a Sant Fruitós. Tot sembla indicar però, que fins a finals del segle XII, aquesta sagrera només foren un grup de cases sense cap ordre al voltant de l'església i sense portals d'accés. Al segle XII comença a aparèixer el nom de 'vila' de Sant Fruitós aplicat a la sagrera. SALVADÓ (2003:274). Cal tenir en compte que al terme de Manresa, no apareix mai el nom de 'sacraria' sinó el de 'sacraiis ' o 'sacrario'. Aquest terme quan es refereix al conjunt de cases entorn de l'església moltes vegades acaba anomenant-se vila. Tal és el cas de Sant Fruitós, però també el de Santpedor o el de Sant Iscle. BENET (1985:147) L'any 1140 Pere Berenguer i la seva esposa Guilla, varen vendre a Guillem Berenguer la seva heretat del mas Cordelles a Sant Fruitós. No es tractava del mas sinó d'una finca ubicada a la sagrera de Sant Fruitós. L'any 1173, l'abat Ponç va establir a Pere Guillem de Claret un solar de terra perquè hi construís una casa en dita vila, on cregués més adequat. SALVADÓ (2003:275). El segle XIII fou decisiu en creixement i constitució de la sagrera, ja que fou en aquest moment en el qual el monestir de Sant Benet de Bages, promogué molts establiments de terra en aquella zona, construint cases. Aquest creixement urbanístic va tenir com a conseqüència el tancament murat de la sagrera. La primera notícia documental existent sobre les muralles de Sant Fruitós és de l'any 1302: 'dictus locus Sancti Fructuosi, est locus muratus et habet ecclesiam parrochialem et terminum'. L'any 1305 es té constància del vall de Sant Fruitós al costat del mur, i de la bestorre de la porta del la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:276). Durant tot aquest segle es succeeixen els diversos establiments que permeten donar a conèixer quin devia ser l'aspecte de la sagrera a finals del segle XIII i XIV. Devia ser segurament semblant a l'actual, amb els valls reomplerts, i part dels murs aprofitats com a façanes de cases, amb la conseqüent obertura de finestres i portes, i uns portals d'accés. La majoria dels establiments són obra del monestir de Sant Benet de Bages, la qual cosa fa pensar que va ser el gran promotor d'aquesta sagrera. Arquitectònicament l'element conservat com a portal té els seus orígens segurament al segle XIII-XIV, sofrint diverses modificacions al llarg dels segles, especialment a principis del segle XX, quan es degué cobrir la volta i afegir la balustra superior.</p> | 41.7511500,1.8701400 | 406063 | 4622764 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 79267 | Fons Parroquial de Sant Fruitós de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-fruitos-de-bages | XIX-XX | <p>El fons parroquial de l'església de Sant Fruitós de Bages compta amb els següents volums: Llibre de Baptismes: - Llibre I 1927-1969 -Llibre II 1969-1982 - Llibre III 1982-1992 - Llibre IV 1992 en endavant Llibre de matrimonis: -Llibre I 1887-1948 -Llibre II 1949-1981 -Llibre III 1982 en endavant Llibre de defuncions: -Llibre I 1911-1972 -Llibre II 1972-1981 -Llibre III 1982 en endavant Activitats parroquials: - Llibre I: Actes del consell parroquial de Sant Fruitós 1985-1990 - Llibre I: Actes de l'associació de pares de família de Sant Fruitós 1965-1967 - Llibre I: Actes de l'Associació funerària parroquial 1977 en endavant Diversos: - Llibre I. Anotacions marginals de matrimonis: 1939-1956 - Llibre I: Declaracions jurades: 1950-1989</p> | 08213-62 | Sant Fruitós de Bages. Plaça de Sant Josep, 4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens dels arxiu parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions, etc.. Malgrat no tenir constància escrita és ben segur que els orígens del fons parroquial de Sant Fruitós es remunten al segle XVI. A pesar de tot, els aconteixements ocorreguts durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va desencadenar la crema del fons parroquial, salvant-se només alguns volums, tot ells pertanyents al segle XIX.</p> | 41.7516300,1.8701400 | 406064 | 4622817 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'any 1911 l'arxiver manresà Leonci Soler i March, va tenir accés a l'arxiu parroquial de l'església de Sant Fruitós de Bages, realitzant un inventari dels seus fons. Poc després foren publicats al butlletí del Centre excursionista de la Comarca del Bages. Aquest inventari permet tenir un coneixement més ampli del que fou aquest fons abans de ser cremat per la Guerra Civil. En l'article, Leonci Soler i March indica que l'inventari va ser fer el 12 de juliol del 1893, quan viatgà a Sant Fruitós de Bages per conèixer el contingut de l'arxiu. L'inventari ens dóna informació sobre la documentació existent a l'arxiu, constatant l'existència de documentació que es remuntava al segle XVI. Aquest inventari és un document interessant, ja que en alguns casos s'aporta un petit regest d'alguns documents. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 79279 | Fons parroquial de Sant Jaume d'Olzinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-jaume-dolzinelles | <p>El fons documental de l'antiga parròquia de Sant Fruitós de Bages, compta amb els següents volums: Llibre de Baptismes, matrimonis i defuncions: - Llibre I 1907-1939 -Llibre II 1939-1956 Llibre de baptismes: -Llibre I 1956-1983 Llibre de confirmacions: -Llibre I 1956-1980 Llibre de matrimonis: -Llibre I 1945-1972 -Llibre II 1972-1983 Llibre de defuncions: -Llibre I 1949-1983 Llibre de visites -Llibre I 1980 en endavant</p> | 08213-74 | Sant Fruitós de Bages. C/ Sant Josep,4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens dels arxiu parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions etc.. Malgrat no tenir constància escrita és ben segur que els orígens del fons parròquia de Sant Jaume d'Olzinelles es remunten al segle XVI. A pesar de tot, els aconteixements ocorreguts durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) va desencadenar la crema del fons parroquial, salvant-se només alguns volums, tot ells pertanyents al segle XIX. Des d'aquests moments el fons parroquial va passar a ubicar-se a la parròquia de Sant Fruitós que era la principal, fins on ha romàs fins als nostres dies.</p> | 41.7516300,1.8701400 | 406064 | 4622817 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 79337 | Línia de façanes del Raval de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-raval-de-sant-fruitos | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | <p>Conjunt de façanes formades per les cases arrenglerades al carrer del Raval del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, orientades al riu d'Or. Es tracta en tots els casos de vivendes unifamiliars adossades conformant una línia de carrers, que guarden una línia constructiva molt similar i una harmonia de volums i característiques molt semblants. Es tracta de vivendes de planta rectangular, amb coberta inclinada o a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, de planta baixa, primer pis. Originalment les cases acostumaven a ser aixecades en pedra, constituint un mur de parament irregular, on destacaven de forma més sòlida les llindes de portes i finestres, que acostumaven a ser monolítiques.</p> | 08213-132 | Sant Fruitós de Bages. c/Raval (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta línia de cases davant del riu d'Or, forma part de l'antic Raval de Sant Fruitós, grup de cases que degué aixecar-se a finals del segle XVIII i principis del segle XIX com a eixamplament del nucli antic del poble.</p> | 41.7486600,1.8705200 | 406091 | 4622487 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79337-foto-08213-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79337-foto-08213-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79274 | Pont del Riu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-riu-dor | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SITJES I MOLINS, X. (1998). Els ponts medievals del Bages. CECB. Manresa.</p> | XIV-XXI | Molt reformat | <p>Antic pont que creua el riu d'Or a l'entrada de la població de Sant Fruitós de Bages venint de Manresa, entre la sagrera i el barri del Raval. Aquest pont, per sobre del qual passa la carretera, N-141, va ser ampliat l'any 1980 per permetre l'augment del trànsit rodat, destruint un dels seus cantons-cantó Nord- i fent desaparèixer la seva imatge tradicional. D'aquesta forma actualment destaca l'existència del cantó Nord, format per una simple biga de formigó, amb dos ràfecs inclinats als extrems que el reforcen, protegit amb una barana metàl·lica a la part superior per evitar la caiguda dels vianants, i d'un cantó de migdia, que encara conserva el seu aspecte original. Al cantó de migdia destaca l'existència de dos trams de mur -un a cada cantó del vessant del riu d'Or-, que s'uneixen mitjançant una gran arcada de mig punt, lleugerament rebaixada. Els trams de parets laterals són realitzats amb carreus de pedra rectangulars disposats d'una manera molt ben ordenada. L'arc central és fet amb dovelles rectangulars de mida petita. Sobre l'arcada es situa una petita cornisa també de pedra, sobre la qual es col·loca un petit mur format per diverses filades de carreus -dos o tres, depenent dels trams, - sobre les quals s'ha col·locat una barana metàl·lica que protegeix els vianants. A l'igual que els murs laterals, aquest tram de mur de pedra sobre l'arcada és format per carreus de pedra rectangulars molt ben ordenats, i que denoten una construcció antiga, possiblement dels segles XIV-XV. Sobre el mur de pedra situat sobre l'arcada central s'aprecien restes en alguns trams del passamà superior que cobria aquest mur i permetia a la gent recolzar-se. Algunes fotografies de la dècada del 1970 permeten observar l'aspecte d'aquest pont abans de la seva ampliació, amb el cantó Nord d'aspecte similar al tram conservat al cantó sud, i amb el passamà sencer sobre el mur de protecció.</p> | 08213-69 | Sant Fruitós de Bages. Crta. N-141-c km. 5 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Cal pensar que inicialment en aquest punt del riu d'Or podia haver existit una antiga palanca que permetés el pas des de la sagrera a la zona del Montpeità i el camí de Viladordis. D'altra banda, l'existència d'un camí que des de Manresa menava a Sant Fruitós seguint la línia aproximada de l'actual N-141 feia imprescindible l'existència d'aquesta passarel·la. Malgrat tot, cal pensar que la construcció actual té els seus orígens a finals del segle XIV o potser al llarg dels segle XV, ja que el tipus de parament utilitzat és típic d'aquest període. La utilitat d'aquest pont fou manifesta a mida que els segles XIX i XX provocaren l'augment de les comunicacions, fent passar a partir del 1847 la carretera N-141 de Manresa a Vic per sobre. En la seva retirada les tropes republicanes no van tenir temps de volar-lo. L'augment del trànsit rodat i el pas de vehicles pesats per l'actual carretera de Vic, va motivar una ampliació de dit pont l'any 1980. Aquesta ampliació va provocar l'enderroc de la banda nord del pont, donant-li la seva fisonomia actual.</p> | 41.7491300,1.8705600 | 406095 | 4622539 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79274-foto-08213-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79274-foto-08213-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79274-foto-08213-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79303 | Camí de Sant Fruitós a Santpedor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-fruitos-a-santpedor | X-XX | Malgrat que en la seva major part aquest camí es manté, la construcció massiva de carreteres i polígons al Pla de Bages, ha malmès alguns trams. | <p>Antic camí secundari que comunicava les poblacions de Sant Fruitós de Bages i Santpedor. Es tractava d'un camí força transitat, doncs les comunicacions amb aquesta veïna població sovintejaven, i per altra banda es tracta d'un camí que travessa tot el Pla de Bages, i comunica transversalment totes les partides de terra del terme. Es tracta d'un antic camí que travessava el terme municipal en sentit N-S, des del poble de Sant Fruitós, fins a Claret, travessant verticalment totes les terres de conreu del Pla de Bages. Aquest camí sortia de la sagrera de Sant Fruitós en direcció al Nord, seguint la línia de l'actual Avinguda de Girona, a tocar de l'escola Paidos, fins a l'actual C-16, que era l'antic camí de Manresa a Sallent. Travessava la C-16 fins al cementiri modern, entre aquest i l'actual Torre del Pujol Montalà. Des d'allà seguia en direcció Nord, travessant l'actual C-25 fins al coll de l'Om. Des d'allà seguia travessant l'actual aeròdrom fins als Plans de Santa Anna, seguint la línia del Torrent Bo, fins a l'actual depuradora de Santpedor. Es tracta d'un camí planer de terra, asfaltat només el tram des de la Sagrera fins a la C-16, d'uns 3 m. d'amplada, que discorre entre camps de conreu i indústries.</p> | 08213-98 | Terme de Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens d'aquest camí es remunten segurament a l'Edat Mitjana, al moment d'assentament de la població a la zona del Pla de Bages i consolidació de les parròquies, ja que es tracta d'un camí que a més de comunicar dos nuclis de població veïns, travessa tot el Camp de Bages. L'any 1176 ja apareix mencionat un camí que va a Santpedor. SALVADÓ (2003:500), i malgrat no ser un dels més esmentats, es té constància que fins a les primeres dècades del segle XX (1940-1950) fou utilitzat de forma habitual pels habitants de Sant Fruitós. A partir de la dècada del 1970, la proliferació d'indústries al Pla de Bages, i la construcció de noves carreteres com a C-16, la C-25, etc.; va fer que aquest camí quedés travessant per aquests vies de comunicació, i només sigui fet com a via de lleure en alguns trams.</p> | 41.7543000,1.8705600 | 406103 | 4623113 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79303-foto-08213-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79303-foto-08213-98-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79308 | Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-bo-0 | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | La pressió urbanística i industrial han malmès considerablement el que podia ser el seu entorn natural, podent degradar-se encara més. Si la tendència continua, corre el perill de ser canalitzat i soterrat en la seva major part. | <p>Curs fluvial que recorre el terme de Sant Fruitós en sentit N-S. El seu naixement es produeix a la partida coneguda com 'dels Totxos' al terme municipal de Santpedor, i discorre en sentit S, entrant al terme de Sant Fruitós de Bages per la zona de Claret cap als Plans de Santa Anna. Al pas per aquest tram també pot ser conegut sota el nom de Torrent de Les Feixes, pel seu pas per les terres d'aquest mas. Des d'allà es dirigeix cap a la vila de Sant Fruitós de Bages vorejant l'actual polígon industrial de La Serreta. Des d'allà l'entrada al municipi el realitza vorejant pel seu cantó E la Sagrera de Sant Fruitós, que resta delimitada en aquesta banda pel pas de dit torrent. El pas de la sagrera a la resta de la vila de Sant Fruitós s'ha de fer per tant travessant aquest torrent per un petit pontarró. Actualment aquest tram a tocar de la sagrera es troba parcialment canalitzat per evitar crescudes. El seu pas permet regar tota la zona coneguda tradicionalment com l'Horta de Sant Fruitós, davant de la sagrera. Pocs metres més avall, al finalitzar la zona de l'Horta, al costat del mas de La Sala, dit torrent desguassa al riu d'Or, del qual passa a formar part fins a la seva confluència amb el riu Llobregat. A nivell mediambiental, cal pensar que l'aprofitament intens d'aquest torrent i de les terres de conreu veïnes per les quals passa, així com la creació d'abundants polígons industrials i la urbanització de l'espai, han desfigurat considerablement el que podia ser el seu entorn vegetatiu i faunístic natural. Malgrat tot, és al seu tram superior, a tocar dels Plans de Santa Anna i el mas les Feixes, on és conegut amb el nom de Torrent de les Feixes, on conserva la vegetació més densa, pròpia d'àmbits més humits, amb un interessant bosc de ribera, que sobresurt enmig de la planura de cereal. En aquest sentit, el seu principal interès natural radica en haver-se convertit en una zona de refugi i cria de nombroses espècies migratòries, com és el cas de les fredelugues, la daurada, l'esmerla, el milà negre, la cuereta groga, la tòrtora, etc. Els entorns del torrent, a mida que ens aproximem al nucli de Sant Fruitós, resten delimitats per comunitats arbustives determinades bàsicament per canyissars, arbustos, i alguna alber esporàdic.</p> | 08213-103 | Terme de Sant Fruitós de Bages (08242 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest torrent ha estat de vital importància en la vida econòmica del poble de Sant Fruitós, ja que cal pensar que la sagrera originària de Sant Fruitós s'ubica al junyent situat entre aquest torrent i el riu d'Or, per tant les seves aigües eren aprofitades per regar els horts propers. Aquest indret era conegut amb el nom d'Horta de Sant Fruitós. Malgrat el seu nom actual, a l'Edat Mitjana- almenys fins el segle XIII- aquest torrent fou conegut amb el nom de Torrent Mal o Torrent Malo, i així apareix sovint en la documentació als anys 1162, 1170 i 1195. A partir del 1280 ja comença a aparèixer amb el nom de 'Torrent Bo'. Així l'any 1280 l'abat Guerau reduí a Pere Bord i al seu fill bernat, els agrers que havien de donar dels espelts i fruits de l'hort i terra que tenien per Sant Benet al Torrent Bo. SALVADÓ (2003:85) El 1344 es va dictar una sentència arbitral per solucionar el conflicte que tenien Pere Vidal, d'una part, i Bonanat Terròs, sobre el Torrent Bo, que fluïa entre les seves propietats, al costat mateix de la vila de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:87) L'existència d'aquest torrent es manté encara en la vida de l'horta de Sant Fruitós, malgrat que a la dècada del 1930 fou canalitzat al seu pas pel poble de Sant Fruitós, conduint-lo entre marges delimitats. Actualment encara és visible al seu pas per la població.</p> | 41.7506400,1.8707600 | 406114 | 4622707 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79308-foto-08213-103-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79297 | Casa del carrer Padró, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-padro-4 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVII-XXI | <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres seguint la línia del carrer Padró del nucli antic de Sant Fruitós de Bages, allà on el carrer fa la corva del carrer del Raval, just davant del pontarró que permet el pas a la sagrera. Es tracta d'un edifici cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer pis i segon pis, i es tracta d'una construcció aixecada segurament amb parament de pedra irregular, que actualment ha estat arrebossant amb ciment pòrtland i pintat de color blanc. La única excepció és un sòcol que recorre tota la planta baixa de la façana principal fins a l'alçada de vuitanta centímetres, i un pany de paret de la façana posterior a la planta baixa, on s'ha deixat la pedra vista. La façana principal es troba orientada al N-O, seguint la línia dels carrers Padró i un petit tram del carrer Raval, essent per tant una façana en línia corva. Aquesta façana s'obre a la planta baixa amb un portal allindat a la zona del carrer Padró, i un altre portal de majors dimensions, finalitzat amb un arc de mig punt rebaixat just a la cantonada amb el carrer del raval. Tots dos portals es troben protegits per portes de fusta. Al primer pis destaca la presència de tres balcons, on destaca especialment el central, ubicat just a la corva de la façana, que a diferència dels altres, es troba endarrerit dins la línia de façana, creant un balcó interior, i un espai triangular sota teulada. Al segon pis destaca la presència de diferents finestres i finestrals de mides totes diferents. A diferència de la façana principal, la façana posterior és molt més regular, obrint-se a l'espai ajardinat interior que comparteix amb el nº 8 del carrer Padró. Es tracta d'una façana que s'obre amb un portal allindat a la planta baixa de recent construcció, destinat segurament a entrada de garatge. Al primer pis destaca la presència d'un balcó, i d'una petita eixida formada per dos grans obertures finalitzades en un arc molt rebaixat que es recolza sobre dos columnes quadrangulars, finalitzades en dos ressalts que fan la funció de capitell. Actualment aquesta eixida es troba coberta per vidres i integrada al conjunt de la vivenda. Al segon pis part de la façana es troba ocupada per una altra eixida de similars característiques a la del primer pis, formada per tres arcades rebaixades sostingudes per tres columnes sense ressalt. L'arcada extrema de llevant ha estat envidrada i convertida en un balcó. Tot sembla indicar que el cantó de ponent d'aquest tram de façana ha estat modificat, obrint-se una altra gran obertura també en forma d'eixida però independent de l'anterior i també envidrada. Interiorment la casa ha estat molt reformada, eliminant les antigues estructures destinades a treballs agrícoles. Al primer pis manté alguns embigats de fusta originals, especialment a la zona de l'eixida posterior.</p> | 08213-92 | Sant Fruitós de Bages. C/Padró, 4 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les cases del carrer Padró cal buscar-lo en el camí ral que des de Manresa menava a Vic, i que es va anar edificant a banda i banda. Segurament el seu naixement devia produir-se entorn al segle XVI a les afores de la sagrera. segles XVIII i XIX. Una fotografia conservada de principis de segle publicada per Jaume Gradia i Jesús Ruiz . GRANDIA , RUIZ (2001: 29) mostra un tram d'aquesta casa a tocar del carrer del raval quan el torrent Bo encara no estava canalitzat. La casa del costat del carrer del Raval era anomenada Cal Xamal. La casa del carrer Padró, es mostra bàsicament igual que ara però sense arrebossar.</p> | 41.7511600,1.8707600 | 406115 | 4622765 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79297-foto-08213-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79297-foto-08213-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79297-foto-08213-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 79289 | Casa del Carrer Padró, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-padro-8 | <p>SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVII | Els propietaris de la casa han tingut cura durant els últims anys de conservar la casa d'acord amb l'ambient originari | <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres, en el carrer Padró, al nucli urbà de Sant Fruitós. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de mamposteria de pedra irregular, amb la pedra vista rejuntada a la façana principal, i arrebossada sense pintar a la façana posterior. Consta de planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. La separació exterior entre pisos està marcada per un fris horitzontal sobresurtit com si fos un bocell. Aquest fris proporciona horitzontalitat a la façana. La façana principal està orientada al nord seguint la línia de cases del carrer Padró. A la planta baixa s'obre un portal central que dóna accés a l'interior de l'edifici. És realitzat amb un arc molt rebaixat amb una llinda monolítica. A cada costat s'hi obren dues finestres per banda. Són finestres rectangulars molt estretes rematades per un arc de mig punt, realitzat també amb un sol bloc de pedra. De forma excepcional, la segona finestra del cantó de ponent és més ampla que les anteriors. A l'extrem d'aquest cantó de ponent de façana, s'aprecien restes del que havia estat un antic portal que donava accés a la zona de corts i cavalleries; actualment resta tapiat, i s'hi ha obert una finestra. El primer pis s'obre amb un seguit de tres balcons que recauen sobre l'espai central i el portal d'entrada de la planta baixa. A banda i banda, s'acompanya amb un seguit de finestres rectangulars. Aquest esquema es repeteix de forma similar al segon pis. A les golfes, seguint la vertical de les obertures del primer i segon pis, hi ha petites obertures en forma d'ull de bou. De la façana destaca el fet de que totes les obertures són fetes amb carreus de grans proporcions, contrastant amb la mamposteria irregular del mur. La façana posterior dóna al cantó de migdia, davant d'una antiga era per batre, ara reformada com a placeta pública. L'esquema de distribució de les plantes separades per un fris horitzontal es repeteix de forma similar a la façana principal. En aquesta, a la planta baixa s'obren dos portals, un arquitravat i l'altre amb un arc molt rebaixat. Els dos portals es troben un a tocar de l'altre, i semblen sortides auxiliars a la part posterior de la casa. Al primer i segon pis, sobre el portal arquitravat s'obren dos balcons, acompanyats d'una finestra a banda i banda. Destaca la presència de dues galeries amb arcades a l'extrem de llevant d'aquesta façana. Una al primer pis i una altra al segon. Actualment aquestes galeries, formades per tres grans arcades d'arcs rebaixats, es troben tancades i convertides en finestrals. Al pis de les golfes, es torna a repetir l'esquema d'obertures a base d'ulls de bou. L'interior de la casa ha guardat de l'aire de l'antic casalot. La planta baixa es troba ocupada per un petit espai rebedor central, que dóna accés a una antiga zona de tines i espais de treball ubicada al cantó de llevant, i a una antiga zona i espai destinada a carruatges i cavalls, al cantó de ponent. Des de l'espai central de rebedor, es té accés a una caixa d'escala, que permet ascendir als diferents pisos del casal. El primer pis es troba acondicionat com a vivenda noble, i el segon pis ha estat subdividit en espais més petits que antigament foren destinats al servei, i actualment acondicionats com a vivendes més petites utilitzades pels descendents de la família. Al primer i segon pis s'han conservat els embigats originals de fusta, així com els terres acondicionats amb rajola hidràulica conformant dibuixos geomètrics. Al primer pis, actualment ocupat pels propietaris, s'ha conservat l'ambientació original, amb el mobiliari antic. Com a testimonis del seu passat agrícola compta encara amb la presència d'un conjunt de tres tines de grans proporcions als baixos de la casa destinats a celler, i amb un espai a la part posterior de la casa -migdia- que actualment queda com a plaça enjardinada pública, i que constituïa l'antiga era de batre de la casa.</p> | 08213-84 | Sant Fruitós de Bages. c/Padró nº 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens de la casa del carrer Padró de Sant Fruitós de Bages, cal buscar-los a finals del segle XVII-principis del segle XVIII. Arquitectònicament es tracta d'un conjunt aixecat en un sol moment segurament a principis del segle XVIII. Originàriament ja era propietat de la família Casajoana, que el continua mantenint fins a l'actualitat. Segons informació oral procedent de la mateixa família, els seus orígens cal buscar-los en un mas ubicat entre Rocafort i Manresa, malgrat que al segle XVIII, també apareixen com a propietaris de l'antic avui desaparegut mas Altimires de la Casanova, al terme de Sant Fruitós. La riquesa de la família era basada en la tinença de terres, essent propietaris de bona part dels terrenys circumdants a la casa, avui integrats dins la xarxa urbana del nucli de Sant Fruitós- carrers Sant Benet, carrer Montserrat, carretera de Vic etc.- La família va anar arrendant bona part dels terrenys per la construcció de cases a canvi d'una renda. També bona part de la riquesa provenia de l'arrendament de terres als parcers, alguns dels quals tenien l'obligació d'anar a fer el vi a casa dels amos. D'altra banda, una política matrimonial molt estudiada els va fer emparentar-se amb algunes de les nissagues més importants de la comarca, entre d'altres, els propietaris de la colònia industrial de Viladomiu al Berguedà, o bé els propietaris del mas Sala de Sant Fruitós, que va passar a ser una de les propietats de la casa. També foren els promotors de la fàbrica de maquinària tèxtil (fitxa nº 86) Aquesta economia rendista va ser impossible de mantenir a principis del segle XX, marxant bona part de la família a Barcelona. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va resultar desastrosa per l'economia familiar. El casal del carrer Padró, va ser ocupat per l'exèrcit, convertint-se en residència d'un batalló militar, que va ocasionar grans destrosses a l'immoble. Durant el període de postguerra, i davant de la impossibilitat de mantenir tal patrimoni, totes les cases i finques, inclòs el mas Sala, van ser venuts; conserven només el casal del carrer Padró. Arquitectònicament la casa no ha sofert modificacions importants des de la seva construcció. Durant les dècades de 1960 i 1970 es va procedir a la restauració arquitectònica dels interiors de l'edifici, afegint banys i cuines, malgrat que l'essència bàsica de la casa -sostres, embigats, terres i mobiliari- va ser conservada, mantenint-se pràcticament intacta.</p> | 41.7510500,1.8710500 | 406139 | 4622752 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79289-foto-08213-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79289-foto-08213-84-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'interior de la casa conserva una important col·lecció de mobiliari antic: llits, taules, calaixeres, cadires, mobles de rebedor i menjador, tots ells originaris possiblement del segle XIX. La família Casajoana compta a l'interior del casal del carrer Padró, una col·lecció important d'una vintena de quadres realitzats per Miquel Casajoana entre els anys 1920 i 1935 que representen principalment paisatges urbans del nucli de Sant Fruitós, especialment de la Sagrera i el carrer Padró, constituint actualment un important testimoni històric de l'aspecte del nucli urbà durant aquestes dècades. Segons testimoni oral procedent de la família, el pintor Ramon Cases havia mantingut amistat amb Miquel Casajoana, i s'havia hostatjat a la casa. De Miquel Casajoana és també una important col·lecció fotogràfica que té com a temàtica el poble de Sant Fruitós, que fou donada al seu dia a l'Ajuntament i actualment forma part del fons gràfic de l'Arxiu Administratiu de Sant Fruitós de Bages. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79353 | Monument 'El Banyista' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-el-banyista | XX | <p>Monument ubicat al petit pati que predeceix l'edifici de la Llar d'infants del Sagrat Cor de Jesús, dins del poble de Sant Fruitós de Bages. Aquesta escultura, realitzada en bronze, és formada per la figura d'un nen assegut en un banc de pedra, amb el cap lleugerament acotat. La mida de la figura del nen és d'un metre de llarg i sobresurt de l'alçada del banc 58 m.</p> | 08213-148 | Sant Fruitós de Bages. c/Sant Benet, 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquesta escultura fou elaborada inicialment amb l'objectiu d'anar vora un petit llac projectat inicialment a la zona del Bosquet de Sant Fruitós. La figura havia d'anar asseguda vora el llac, amb els peus dins de l'aigua, d'aquí el nom del banyista. Quan el projecte del Bosquet eliminà la presència del llac, fou readaptada a l'escola i asseguda al banc.</p> | 41.7508100,1.8713700 | 406165 | 4622725 | 1988 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79353-foto-08213-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79353-foto-08213-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79353-foto-08213-148-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Neus Serra | 103|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79211 | Llar d'infants del Sagrat Cor de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llar-dinfants-del-sagrat-cor-de-jesus | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX | L'edifici és troba en bon estat de conservació, però cal tenir en compte que un cop tancat és possible que es degradi ràpidament. | <p>La llar d'infants del Sagrat Cor és un edifici de planta rectangular, cobert a quatre aigües amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici és aixecat en mur de mamposteria irregular i totxana, arrebossat i pintat en color clar. L'edifici compta amb planta baixa, primer pis i pis sotateulada, amb la façana principal encarada al Nord, oberta al carrer Sant Benet. L'accés a l'edifici es troba precedit per un petit espai rectangular a mode de pati anterior que es troba parcialment delimitat per les valles urbanes de separació del carrer i protecció del graó. La façana principal manté una ordenació arquitectònica a base d'elements que s'alternen de forma repetida, la qual cosa li dóna un aire harmoniós. A la planta baixa s'obre tres portals allindats d'accés, dos laterals i un central. Entre portal i portal s'ubica una finestra, de tal manera que s'alternen portal, amb finestra, portal, amb finestra, i portal. Al primer pis s'obren un total de cinc finestrals rectangulars que coincideixen amb les obertures inferiors. Al pis sotateulada, i coincidint de forma paral·lela amb les obertures inferiors, s'obre un seguit de cinc petits finestrons dobles, molts dels quals es troben actualment tapiats. Entre pis i pis, recorren horitzontalment la façana dues cornises que marquen exteriorment les diferents alçades. Com a element ornamental característic, cal destacar la presència de guardapols exteriors, ubicats sobre les llindes portes i finestres del primer pis i planta baixa, que són rematats a la part superior per un petit arc cornupial, imitant un fals estil renaixentista. Aquest mateix esquema es repeteix a les façanes laterals i a la façana posterior de migdia. Val a dir però, que a les façanes laterals de llevant i ponent, les portes de la planta baixa es converteixen en finestrals, i que el nombre de finestrals de totes les plantes es limita a tres. La façana posterior de migdia repeteix l'esquema de la principal, però com a modificació -introduïda segurament de forma posterior com una reforma- al nucli central del primer pis, les dues finestres centrals han estat substituïdes per un gran finestral triple, de majors proporcions, al qual manca la decoració del guardapols amb arc cornupial. Val a dir, per altra banda, que un mur perimetral de tancament recorre les façanes de llevant, migdia i ponent, creant un espai a modus de pati interior.</p> | 08213-6 | Sant Fruitós de Bages. c/Sant Benet, 8 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els terrenys del carrer Sant Benet 8 de Sant Fruitós, foren donats pels seus propietaris-una família de Barcelona- a les monges terciàries dominiques de l'anunciata, amb la finalitat d'aixecar un convent. Un cop construït l'edifici, una part d'ell fou destinat a escola de noies i a parvulari pels més menuts. Fins el curs 2004, l'escola funcionà com a guarderia en mans de les monges del Sagrat Cor. Actualment és propietat del bisbat de Vic i es troba tancat i sense ús.</p> | 41.7507400,1.8714100 | 406168 | 4622717 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79211-foto-08213-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79211-foto-08213-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79211-foto-08213-6-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el nº 22 | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79266 | Portal del carrer Padró, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-padro-19 | <p>SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI | <p>Portal adovellat d'accés a la vivenda del carrer Padró, 19 del nucli vell de Sant Fruitós de Bages. Aquest immoble, malgrat haver estat reformat, ha conservat part de la façana original a la planta baixa. Es tracta d'un tram de façana elaborat en pedra vista, en mur de mamposteria irregular, podent-se apreciar mostres d'haver estat arrejuntat fruit d'alguna restauració. D'altra banda, malgrat tractar-se d'una casa cantonera, no es pot descartar l'opció de que originàriament l'immoble al qual donés accés fons més gran. A la façana actual s'hi pot apreciar un gran portal d'accés adovellat que devia originalment donar accés a la casa. Es tracta d'un portal que compta amb dues grans lloses monolítiques a modus de brancals de 100 cm de llarg x 37 cm d'ample x 18 de fons. Segueix una altra llosa quadrangular de 34 cm de llarg x 37 cm d'ample x 16 de fons. A continuació segueixen tot un seguit de dovelles rectangulars de 64 cm de llarg x 38 d'ample x 18 de fons, que conformen l'arcada de mig punt i l'arcada. Aquest portal fou lleugerament tallat a la part superior, quan s'obrí el balcó del primer pis, segurament a principis del segle XX. Al cantó esquerre de la porta s'obre una petita finestra del mateix període del portal principal. Es tracta d'una finestra quadrangular de 82 cm d'amplada x 97 cm de llargada x 13 cm de fons exteriorment. I interiorment de 47 cm d'ample x 60 cm de llarg x 12 cm de fons. Amb posterioritat, segurament producte de reformes posteriors de la casa, s'obrí al cantó dret del portal una moderna porta d'accés a la vivenda. Aquesta porta dóna accés a les escales que permeten l'ascens al primer pis. El portal de la planta baixa restà limitat a l'accés a la planta baixa, que modernament fou destinat a botiga.</p> | 08213-61 | Sant Fruitós de Bages C/Padró, 19 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els orígens del carrer Padró es troben lligats a l'eixamplament de la sagrera vora el segle XVI. Aquest carrer, d'estructura lineal va ser creat passant el pont del torrent Bo, seguint la línia de l'antic camí que antigament menava de Manresa a Vic. El nom de Padró és, segons Salvadó, provinent d'una antiga pedra propera al carrer. Per l'estructura arquitectònica d'aquest element es dedueix que es tracta segurament d'un portal d'accés a una vivenda aixecada segurament al segle XVI. El creixement econòmic de la vila, conduí també al creixement del carrer que s'anà prolongant seguint l'antic camí. Les reformes posteriors de la vivenda provocaren modificacions arquitectòniques, i el fet de que part de la part superior de l'arcada quedés tallat a l'obrir-se un balcó a la primera planta. Modificacions posteriors l'inutilitzaren com a portal principal de la casa, restant tan sols com a portal d'accés a la planta baixa.</p> | 41.7510800,1.8715000 | 406176 | 4622755 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79266-foto-08213-61-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'interès d'aquest element radica en el fet de ser segurament el testimoni més antic del carrer Padró. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79343 | Barraca de vinya al camí de Viladordis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-viladordis | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | Presenta cert abandonament | <p>Barraca de vinya ubicada al camí de Viladordis, al seu cantó nord. Es tracta d'una construcció de planta circular i mides considerables coberta amb falsa volta. L'aparell de construcció és base de carreus rectangulars i quadrangulars de dimensions considerables oferint un aspecte de solidesa. El gruix de paret és de 62 cm. El seu diàmetre és de 3,98 cm. L'alçada fins al començament de la volta és de 2,15 m i la seva alçada total de 2,91 m. La seva orientació es fa a migdia on s'obre una porta allindada de 75 cm d'amplada per 168 cm d'alçada. Com a característica singular destaca la presència d'una obertura de forma de finestró ubicada just sobre la llinda de la porta d'accés a l'interior.</p> | 08213-138 | Montpeità. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7395200,1.8718400 | 406188 | 4621471 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79343-foto-08213-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79343-foto-08213-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79343-foto-08213-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta barraca es troba ubicada al cantó on antigament s'ubicava la pedrera coneguda com de Cal Lleig, actualment desapareguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79287 | Casa del carrer Padró, 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-padro-23 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI-XXI | Les darreres reformes de la casa no han modificat el seu aire original. | <p>Edifici de planta quadrangular, aixecat entre mitgeres, seguint la línia del carrer Padró, dins del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un edifici cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici és aixecat amb parament de pedra disposat de forma irregular, amb un sòcol que cobreix part de la planta baixa fins a l'alçada d'un metre. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La façana principal es troba orientada a migdia, seguint la línia del carrer Padró, i és la que resulta visible del conjunt del casa. Aquesta façana principal es trobava antigament arrebossada, però algunes reformes produïdes a la casa durant la dècada del 1980 van provocar el repicat i extracció de l'antic arrebossat que es trobava molt malmès i l'aixecament d'un sòcol a la planta baixa fins a l'alçada d'un metre, i que es sobreposa a dita façana. Dita façana s'obre amb un portal arquitrabat a la planta baixa, format per grans carreus que conforme els brancals laterals, i una llinda monolítica de pedra que el cobreix. Destaca l'existència d'una petita porta auxiliar al cantó de ponent de dita façana, que reuneix les mateixes característiques que la principal, però devia exercir funcions auxiliars. A llevant del portal principal destaca un petit finestró. Al primer pis destaca la presència de dos balcons, i una finestra quadrangular al cantó de llevant. La part més destacable és la del segon pis amb la presència d'una eixida central formada per dos grans arcades rematades a la part superior per una arc de mig punt. Es tracta de dos arcades realitzades amb la mateixa pedra de la casa i separades per una columna quadrangular feta amb carreus de pedra, que compta amb una motllura que fa les funcions de capitell. A banda i banda d'aquestes arcades es situen dues finestres balconeres, que tenen com a característica excepcional la presència de dues peanyes formades per una llosa monolítica que sobresurt lleugerament de la línia de façana, però sense arribar a formar un balcó. Seguint la línia d'aquesta façana, a llevant de la casa, la façana es perllonga amb la presència d'un tram de paret obert amb un portal format per una arcada rebaixada i cobert amb un teuladet, que donava accés a un petit pati auxiliar de la casa, i als horts del darrera. La façana de llevant donava accés a aquest petit pati lateral al qual s'accedia des del portal lateral. Lluny de ser una façana important, només es distingeix la presència de dues finestres a l'alçada del primer pis. La façana posterior de la casa es troba encarada al Nord, i ha estat molt modificada, ja que a partir de la dècada del 1940 foren annexats a la casa alguns dels coberts de la part posterior de la casa, permetent l'ampliació. Un d'aquests coberts que dóna accés a espai actualment ajardinats, du la data de 1770 en una llinda de fusta. Interiorment, la casa ha conservat bona part del seu aire original. Els baixos eren destinats a feines agrícoles, malgrat que en aquest moment només conserva un petit celler. Destaca al primer pis la presència d'una sala principal on s'han conservat els embigats de fusta i els terres originals de rajola cuita. En aquesta sala i algunes habitacions contigües s'ha conservat el mobiliari original de la casa que pot ser datat a finals del segle XIX. També destaca la presència d'una petita capella decorada amb pintures murals, oberta a la paret de la sala principal, amb la figura de la Puríssima Concepció. Igualment destaca la presència d'una antiga cisterna a la part posterior de la casa, actualment condicionada com a pou decoratiu.</p> | 08213-82 | Sant Fruitós de Bages. C/Padró, 23 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les cases aixecades en aquest carrer cal buscar-lo en l'existència de l'antic camí ral que des de Manresa menava a Vic, i que passava per aquest indret, motivant edificacions a banda i banda. Segurament el seu naixement devia produir-se entorn al segle XVI a les afores de la sagrera. Si bé les dates inscrites a les llindes de les cases són de les darreries del segle XVII i XVIII, hem de creure que foren fruit de reformes d'aquest moment de recuperació econòmica. SALVADÓ (2003:277). El seu creixement i expansió va lligat segurament a l'auge econòmic dels segles XVIII i XIX. Cal pensar que el número 23 d'aquest carrer es correspon al casal familiar original de la família Santmartí, sens dubte una de les més antigues i influents dins del nucli de Sant Fruitós de Bages. Aquesta família era propietària entre d'altres dels terrenys que des d'aquest casal menaven fins al turó del Santmartí, que rep precisament el seu nom per la família propietària. Les terres eren conreades per parcers que pagaven una part del cens a la casa. D'altra banda, es tracta d'una família amb membres coneguts com el sr. Joan Santmartí Roca, que retornant d'Amèrica amb una fortuna, comprà els terrenys del bosquet i en feu donació al municipi. La família propietària guarda memòria de la presència en la casa almenys des de fa quatre generacions. Un estudi de la documentació personal que es remunta al segle XVII permetria aportar més dades.</p> | 41.7511600,1.8718400 | 406205 | 4622763 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79287-foto-08213-82-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La família compta amb documentació des del segle XVII i fotografies de caire familiar. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79288 | Casa del carrer Padró, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-padro-18 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVII-XX | L'edifici es troba actualment tancat i sense ús, la qual cosa fa que tingui un aspecte desordenat i brut. | <p>Edifici entre mitgeres ubicat entre els carrers Padró i Sant Benet, dins del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages. Aquest antic casalot és un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de mamposteria irregular, amb les obertures de portes i finestres reforçades, actualment arrebossat amb ciment pòrtland sense pintar. Consta de planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. La façana principal està encarada al nord, obrint-se al carrer Padró, que sens dubte devia ser el principal, restant la façana i obertures del carrer Sant Benet, com a façana posterior. La façana principal, la del carrer Padró, s'obre a la planta baixa amb un gran portal d'accés format per una gran llinda monolítica i carreus de grans mides als brancals. Es tracta d'un portal sense cap decoració afegida, a excepció de les pròpies llindes, que a l'igual que les de les finestres veïnes, sobresurten dels fons encimentat. A tocar de la porta, al cantó de ponent, s'obre una altra porta secundària, adaptada en aquests moments com a finestró, i que dóna accés a la zona de cellers i quadres; sembla que aquesta antiga obertura era utilitzada com a zona de càrrega i descàrrega de la collita. Al primer pis s'obre un balcó que recau directament sobre el portal principal, tallant la part superior de la llinda, per tant cal pensar, que fou obra d'alguna reforma posterior. Emmarquen dit balcó, una finestra al cantó de llevant, i una finestra balconera al cantó de ponent, que semblen fetes també en diferents fases constructives. El segon pis s'obre amb dues finestres balconeres que s'escauen directament sota la teulada. En aquesta façana de l'edifici no s'aprecia el pis de les golfes. La façana posterior de la casa, orientada al carrer Sant Benet, s'obre a la planta baixa amb un portal central realitzat amb un arc molt rebaixat a base de dovelles de petites mides, i brancals realitzats amb grans peces monolítiques. Al cantó de llevant del portal s'obre un petit finestró rectangular i al cantó de ponent una porta auxiliar allindada, que sembla donar a una zona destinada a magatzems. No s'aprecia l'estructura d'aquesta porta degut a l'arrebossat de la façana, però tot sembla indicar que es tracta d'una porta oberta posteriorment de forma auxiliar. Al primer pis destaca l'existència d'un galeria porxada formada per quatre grans arcades rematades a la part superior per un arc molt rebaixat. Aquestes arcades es recolzen sobre cinc pilars quadrangulars, tres d'ells exemptes al centre de la galeria, i dos adossats als murs laterals de la casa. Aquests pilars sobresurten un tram cap a l'interior de la galeria. Com a element decoratiu compten amb una terminació a la part superior en forma de capitell, que sobresurt pels cantons laterals i interior del pilar. Es tracta d'una peça que exerceix les funcions de capitell, i és formada amb un seguit de cossos sobreafegits que es degraden augmentant en volum del pilar. Al cantó exterior de la façana, aquest tram del capitell ha estat substituït per una simple peça rectangular sobreafegida. Sobre aquests capitells, recauen les arcades que conformen la galeria. Al sostre de la galeria, es pot apreciar l'embigat de fusta original. La part exterior d'aquesta galeria ha estat protegida amb baranes de ferro. Aquest mateix esquema es repeteix al segon pis. La diferència radica en el fet de que algunes arcades han estat tapiades amb la finalitat de reaprofitar l'espai interior per altres úsos. És el cas del tram de galeria de més a ponent, on s'aprecia el farciment de la paret de maó, i una finestra que s'ha obert al mig de la paret. Altres trams de galeria es troben coberts per persianes i restes de finestrals, deslluint per complet el conjunt. El pis de les golfes s'aprecia en aquest tram de façana del carrer Sant Benet, i destaca per l'existència d'un seguit de dos ulls de bou oberts al centre, que s'escauen sobre les dues arcades centrals de la galeria del segon pis.</p> | 08213-83 | Sant Fruitós de Bages. c/Padró, 18 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen d'aquest carrer cal buscar-lo en el camí ral que des de Manresa menava a Vic, i que es va anar edificant a banda i banda. Segurament el seu naixement devia produir-se entorn al segle XVI a les afores de la sagrera. Algun element arquitectònic conservat, com és el cas d'un portal adovellat al nº 19 del carrer així ho confirma. Si bé les dates inscrites a les llindes de les cases són de les darreries del segle XVII i XVIII, hem de creure que foren fruit de reformes d'aquest moment de recuperació econòmica. SALVADÓ (2003:277). L'any 1693 trobem escrit el nom de tres maneres diferents: 'lo carrer del Pedró', 'lo carrer vulgarment dit del Pedró' i 'lo carrer vulgarment dit lo Padró'. SALVADÓ (2003:281). És evident que el nom li ve d'un pedró que hi havia en algun indret per on passava el camí ral de Manresa a Vic. SALVADÓ (2003:277). El seu creixement i expansió va lligat segurament a l'auge econòmic dels segles XVIII i XIX. El casal que actualment ocupa en nº 18 d'aquest carrer cal emmarcar-lo segurament en l'impàs dels segles XVII-XVIII, tractant-se d'una casa on es combinaven les tasques de producció agrícola amb pretensions de caire més benestant. Aquest intent de reconversió en casa benestant va fer que segurament a finals del segle XIX s'obressin reformes a la casa amb la pretensió de donar-li un aire més aburgesat. Segurament fou en aquest moment quan s'obriren els dos balcons del primer pis - el de la façana del carrer Padró, i el de la façana del carrer Sant Benet- disposats pràcticament a sobre de les llindes dels portals d'entrada. Segurament també és fruit d'aquest moment l'obertura de les dues galeries encarades a migdia -carrer Sant Benet- . Malgrat la negativa dels propietaris, sí que es pot confirmar que la casa va patir reformes interiors, reforçant l'embigat interior de fusta a mitjans del segle XX, ja que patia una seriosa amenaça de ruïna. Actualment es troba deshabitat i tancat.</p> | 41.7509900,1.8718500 | 406205 | 4622744 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79288-foto-08213-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79288-foto-08213-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79288-foto-08213-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La negativa del propietari de l'edifici ha impedit realitzar una correcta descripció interior del conjunt, així com comprovar l'existència d'arcades i altres elements d'interès arquitectònic. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79352 | Fons documental del Casino Familiar Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-casino-familiar-recreatiu | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XIX-XXI | <p>Aquest fons documental es troba format per la documentació de caire administratiu que l'entitat coneguda com a Societat de Casino Familiar Recreatiu ha anat generant des de la seva fundació l'any 1879.</p> | 08213-147 | Sant Fruitós de Bages | <p>Segons el registre d'entitats culturals i associatives, el Casino Familiar Recreatiu fou fundat el 21 d'agost de 1879 com una entitat d'esbarjo. És per tant la més antiga del poble. Com la cooperativa, a més del cafè, aquest local comptava amb una sala de balls, espectacles i projeccions cinematogràfiques, que va funcionar fins a la dècada del 1970 arrendat a l'empresari manresà Josep Masanés. Després la junta de l'entitat va cedir el local a l'Ajuntament per un període de vint anys. Un cop rehabilitat es va convertir en el Casal Cultural del poble, que funciona des del 1995.</p> | 41.7504400,1.8718700 | 406206 | 4622683 | 1879 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79286 | Casa del carrer Padró, 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-padro-27 | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVII-XX | L'edifici es troba abandonat en perill imminent de degradació greu. | <p>Edifici entre mitgeres ubicat al carrer Padró, format part de la trama urbana del nucli antic de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'un antic casal de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici es troba construït amb mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades per carreus de mida més grossa. Actualment es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintada la façana principal de color blanc. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, seguint la línia urbana traçada pel carrer Padró. La façana principal compta amb un portal principal obert a l'extrem de ponent de dita façana rematat a la part superior per un arc molt rebaixat fet amb dovelles. Cal destacar l'existència d'una dovella central de més gran tamany on s'aprecia el gravat d'un escut de caire familiar. Els brancals laterals són fets amb llindes col·locades verticalment que reforcen l'obertura. Al costat d'aquest portal, tirant a llevant, s'ha obert un modern portal també rematat a la part superior per un arc molt rebaixat. Sembla haver estat obert durant un període més modern, i és de mida inferior al principal. Al primer pis aquesta façana s'obre amb un balcó ubicat al mig que centra tota la façana. Aquest balcó s'acompanya al cantó de ponent per una finestra quadrangular, i al cantó de llevant pel que sembla haver estat un antic balcó, ara tapiat i convertit en finestra. Com a element arquitectònic destacable, cal apuntar l'existència al pis de les golfes d'una gran eixida formada per una galera feta a base de tres grans arcades de diferents mides i amplituds conformades per quatre pilars, trobant-se els dos centrals exemptes, i essent de base rectangular sense cap decoració afegida, a excepció una peça rectangular corbada cap a l'exterior, que fa les funcions de capitell. Els arcs que conformen la galeria es troben rematats a la part superior per una arcada molt rebaixada. Aquesta galeria resulta molt irregular per les diferents mides de les arcades. La façana de ponent resulta avui dia visible per l'enrunament de l'edifici del costat, que ha deixat la paret al descobert, no apreciant-se cap element destacable. A ponent de la casa s'ubicava un antic casal que duia en nº 25 del carrer Padró, i que fou enderrocat els darrers anys per suposar un perill públic, deixant el cantó de ponent d'aquesta casa al descobert. La façana posterior no es pot visualitzar per les construccions afegides a la part posterior.</p> | 08213-81 | Sant Fruitós de Bages. c/Padró, 27 (Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen d'aquest carrer cal buscar-lo en el camí ral que des de Manresa menava a Vic, i que es va anar edificant a banda i banda. Segurament el seu naixement devia produir-se entorn al segle XVI a les afores de la sagrera. Algun element arquitectònic conservat, com és el cas d'un portal adovellat al nº 19 del carrer així ho confirma. Si bé les dates inscrites a les llindes de les cases són de les darreries del segle XVII i XVIII, hem de creure que foren fruit de reformes d'aquest moment de recuperació econòmica. SALVADÓ (2003:277). L'any 1693 trobem escrit el nom de tres maneres diferents: 'lo carrer del Pedró', 'lo carrer vulgarment dit del Pedró' i 'lo carrer vulgarment dit lo Padró'. SALVADÓ (2003:281). És evident que el nom li ve d'un pedró que hi havia en algun indret per on passava el camí ral de Manresa a Vic. SALVADÓ (2003:277). El seu creixement i expansió va lligat segurament a l'auge econòmic dels segles XVIII i XIX. Es desconeix la història particular del nº 27 d'aquest carrer, però cal pensar que es tracta d'un casal familiar pertanyent a la família Fontcoberta.</p> | 41.7511700,1.8721700 | 406232 | 4622764 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79286-foto-08213-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79286-foto-08213-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79286-foto-08213-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | La negativa del propietari a col·laborar amb l'inventari ha impossibilitat la descripció interior de l'edifici, així com la reconstrucció de la seva darrera història. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79334 | Font urbana del carrer Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-urbana-del-carrer-padro | <p>GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Font pública ubicada al carrer Padró, a tocar amb la cantonada amb el carrer Sant Benet, dins del poble de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'una font de caràcter urbà formada per una base de ciment de forma semielíptica de 70 cm d'amplada x 50 cm d'alçada x 77 cm de fons . La part superior d'aquesta base es troba coberta per una reixa de ferro que permet del desguàs de l'aigua. A la base de formigó es pot llegir la data del 1915. Sobre el cantó rectilini s'aixeca verticalment un bloc de ferro de forma també semielíptica, que finalitza a la part superior de forma arrodonida. Aquest bloc té una alçada de 80 cm x 35 cm d'amplada x 18 cm de fons. A la seva cara vista, sobre la base de formigó, l'interior es troba decorat amb un relleu d'un cap masculí, de la boca del qual sobresurt l'aixeta de la font. Al peu d'aquest bloc una petita orla dóna informació sobre l'autoria de la construcció de dita font. Així es pot llegir: Antoni Sobrebalç. San Andreu. Telefono 90. Manresa'</p> | 08213-129 | Sant Fruitós de Bages. c/Padró, 30 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La història d'aquest element urbà, a l'igual que la resta de fonts d'aquest període a Sant Fruitós, es troba lligada amb el fet històric de la portada d'aigua al poble de Sant Fruitós des de la sèquia de Manresa. El municipi de Sant Fruitós s'ha caracteritzat al llarg del temps com un municipi dèbilment drenat, que aprofitava les aigües de dos rierols (riu d'Or i Torrent Bo). La necessitat de comptar amb un sistema propi d'avituallament d'aigua s'incrementà al tombant del segle XX. El 14 de desembre de 1912 l'Ajuntament del municipi va aprovar el subministrament de l'aigua mitjançant la contractació per ploma. El 1913 es va construir un dipòsit a les Brucardes i l'aigua del riu Llobregat es pujava des de la Tolega, per mitjà d'un motor de carbó. El 13 d'abril de 1914 es va inaugurar oficialment, amb una gran festa, la nova portada d'aigües i es va beneir la nova font pública instal·lada a la carretera de Vic, donació dels fills del poble residents a Barcelona. GRANDIA-RUIZ (2001:53). Cal pensar que la construcció d'aquesta font i la del portal de la sagrera foren realitzades l'any 1915 després de la inauguració de la de la crta. De Vic.</p> | 41.7510500,1.8722300 | 406237 | 4622751 | 1915 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79334-foto-08213-129-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Fundició d' Antoni Sobrebalç | Existeix un element idèntic a tocar del portal d'accés de la Sagrera i a la crta. De Vic | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.