Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79357 | La Sèquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sequia | <p>TORRAS I SERRA, M. (2002). 'Els primers segles de la sèquia de Manresa' a Al voltant de la Construcció de La Sèquia de Manresa. Col. Enginyiers industrials de Catalunya. Manresa. Pàg. 149-182.</p> | XIV | <p>Obra hidràulica de gran envergadura que transvasa l'aigua del riu Llobregat a l'alçada del castell del Balsareny i la du fins a Manresa mitjançant aquest canal de 26,3 km. de longitud. L'aigua és presa mitjançant una resclosa, anomenada dels Manresans sota el castell de Balsareny, i discorre per tot el Pla de Bages fins a la partida de l'Agulla on actualment s'acumula a l'estany artificial anomenat Parc de l'Agulla. Des d'allà s'envia a la potabilitzadora i es distribueix per tota la ciutat de Manresa. El pendent de la sèquia és molt petit, amb un desnivell de 10,56 m en tot el seu recorregut.</p> | 08213-152 | Claret | <p>Per començar a parlar dels orígens i el perquè de la construcció de la Sèquia cal remuntar-se a l'any 1333, anomenat 'lo primer mal any'. Aquest va ser un any de sequera generalitzada a Catalunya, però pel que fa a Manresa va ser l'inici d'un període de sequera molt dur, durant el qual les collites locals no foren suficients per abastir la ciutat. Aquesta situació va fer-se insostenible a partir dels anys 1336-1337. L'any 1339 els Consellers de la ciutat van decidir que s'havia de fer una Sèquia que portés aigua del Llobregat a la ciutat per regar horts i camps, i assegurar les collites. Aquell mateix any els síndics de la ciutat van anar a Barcelona a exposar al rei Pere III el projecte i demanar-li permís, i el que és més important, una rebaixa dels impostos per poder subvencionar-la. El mateix any el rei donava permís i permetia una rebaixa en els impostos de la ciutat. Un dels privilegis atorgats, fou que el dret a tenir en exclusiva l'aigua, de tal manera que qui volgués agafar l'aigua per regar o per beure, abans hauria de demanar permís als representants de la ciutat o al seu representant, que s'anomenaria sequier. L'any 1339 es començaven els treballs d'anivellament dels llocs per on havia de passar el canal i es prenia la decisió del seu traçat definitiu, feina de la qual s'encarregà el barceloní Guillem Catà, amb l'ajut dels germans Simó i Pere Rodener. El 9 d'octubre del mateix any se signava el contracte amb els mestres d'obra que havien d'encarregar-se de la construcció del canal. L'obra havia d'anar des del Balsareny, sota el torrent o riera del Tort, i arribaria fins a Manresa, al lloc anomenat coll de les Oliveres, a la partida el Guix, prop del camí ral que portava a Sant Fruitós. El preu total d'aquesta obra seria de 130.000 sous, a més de tota la calç que necessitaven. Totes les obres va ser fetes sota la supervisió del mestre major Guillem Catà, al qual s'atribueix la direcció tècnica. La facilitat amb la qual es van solucionar els problemes de finançament contrasta amb els greus problemes que aviat es va començar a patir amb els pobles i els enyors de les jurisdiccions de per on havia de passar la sèquia. Entre ells destaca el problema amb el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, que va motivar la llegenda de la Llum. L'obra va ser acabada l'any 1383, quan l'aigua del Llobregat entrava dins dels muralles de la ciutat de Manresa pel portal d'en Planeta.</p> | 41.7715677,1.8581417 | 405096 | 4625044 | 1339 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79357-foto-08213-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79357-foto-08213-152-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-01-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Guillem Catà | La construcció del canal de la Sèquia donà lloc a la llegenda de la 'Llum' , important festivitat manresana. | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 79358 | Escultura d'homenatge a Carles Checa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dhomenatge-a-carles-checa | XXI | <p>Conjunt escultòric de Carles Checa , fill de Sant Fruitós en homenatge a la seva trajectòria esportiva i per guanyar el mundial de Superbikes al 2011. El conjunt escultòric creat per l'escultor manresà Ramon Oms, està format per la motocicleta d'en Carles Checa en acer corten i l'escultura del pilot a mida natural. El material empleat per l'escultura del pilot és cera perduda en bronze. Situada davant del pavelló d'esports sobre un terra empedrat.</p> | 08213-153 | Davant del Pavelló d'esports Av. Sant Joan 08272 Sant Fruitós de Bages | <p>Carles Checa va néixer a Sant Fruitós de Bages l'any 1972. El seu inici com a pilot de motociclisme es remunta quan només tenia 13 anys en que comença a participar en curses i campionats de Catalunya. A partir de l'any 1995, dona el sant al Campionat del Món de Motociclisme, on ha participat en curses de totes les categories 125, 250, 500 i MotoGP. La seva amplia i brillant trajectòria el va portar al Campionat Mundial de Super-Bikes on el 2011 va ser campió del món en aquesta categoria. Carles Checa ha esdevingut un ambaixador del poble de Sant Fruitós de Bages arreu del món. L'ajuntament jo li va fer un reconeixement públic el 2004 nomenant-lo Fill Predilecte de Sant Fruitós de Bages. Moltes personalitats i entitats vinculades al món esportiu i empresarial de la Catalunya Central van proposar un homenatge en forma d'escultura sobre en Carles Cheva i instal·lar-la en el municipi de Sant Fruitós. L'escultor Ramon Oms de trajectòria destacada en el món de l'escultura catalana va fer un disseny on apareixia el pilot Carles Checa acompanyat de la seva motocicleta, l'Obra Social de CatalunyaCaixa va finançar l'escultura i en va fer donació a l'ajuntament el mateix any 2011. El 3 de juny del 2011 es va fer l'homenatge A Carles Checa amb la inauguració de l'estàtua. El 2014 Carles Checa va anunciar que abandonava la seva carrera esportiva de motociclisme.</p> | 41.7500000,1.8778800 | 406705 | 4622628 | 2011 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79358-foto-08213-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79358-foto-08213-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Ramon Oms Pons | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 79359 | Escultura Nena asseguda amb el peu tocant l'aigua de la font i nen petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-nena-asseguda-amb-el-peu-tocant-laigua-de-la-font-i-nen-petit | XXI | <p>Conjunt escultòric format per un volum rectangular de 40x90x200 cm de 8mm de gruix, amb una nena asseguda al damunt amb el peu tocant l'aigua de la font. A la vora un nen petit en actitud d'observació. Situat al bell mig del parc del Bosquet, darrera del parc infantil i de la pista asfaltada del parc. El conjunt escultòric vol representar la infància.</p> | 08213-154 | Parc El Bosquet (Av. Jaume I, 08272) Sant Fruitós de Bages | <p>L'any 2005, l'entitat Comissió Pro-Cavalcada de Reis i l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages van signar un conveni en la qual, l'entitat Comissió Pro-Cavalcada de Reis es dissolia i traspassava tot el seu material a l'Ajuntament a canvi de millorar el parc infantil del Bosquet amb la incorporació de nou mobiliari urbà. La comissió de seguiment formada per fer complir el conveni signat va considerar la possibilitat de substituir l'equipament moble del parc per la col·locació en aquest àmbit d'un conjunt escultòric a la vita de l'esbós presentat per l'escultor Ramon Oms. El 2006 se li encarrega a l'escultor manresà Ramon Oms l'escultura que és col·locada en una base de formigó armat i altres elements decoratius. El conjunt escultòric és representatiu de la infància.</p> | 41.7482200,1.8748400 | 406450 | 4622434 | 2006 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79359-foto-08213-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79359-foto-08213-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Ramon Oms Pons | El conjunt escultòric també és una font d'aigua potable pública. Conté il·luminació pròpia legalitzada | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 79360 | Escultura Ressorgiment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ressorgiment | XX | <p>Forma tridimensional que emergeix del mateix sol amb unes arrels encara properes a un món bàsicament agrari, emergeix d'aquest terra i s'alça amb el impuls del progrés cap el futur, però amb molt de respecte a la vida que es desenvolupa en harmonia amb el seu entorn natural, en aquest sentit se l'anomena el ressorgiment.</p> | 08213-155 | Carretera de Vic, 125 (a la plaça de davant, encara sense nom) | <p>En junta de govern de 9 de novembre de 1989, se li encarrega a l'artista local Neus Serra, la confecció de dos conjunts escultòrics: el Ressorgiment i Polisportiu i l'artista Neus Serra com a garantia del complement fa entrega al municipi en qualitat de dipòsit de les obres 'La Mirona' i 'Banyista'.</p> | 41.7523400,1.8790900 | 406809 | 4622886 | 1989 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Neus Serra | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 79361 | Obra d'Agustí Penadés a la Sala de Plens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obra-dagusti-penades-a-la-sala-de-plens | XXI | <p>L'obra, en la línia artística amb què està concebuda, pretén representar i recollir una simbologia pròpia i específica que es correspongui amb el lloc institucional on està instal·lada: La Sala de Plens de l'Ajuntament. L'obra vol recollir símbols d'identitat del país – Catalunya-, com poden ser les quatre barres de la senyera o la creu de Sant Jordi i, al mateix temps, reflectir una iconografia pròpia del municipi de Sant Fruitós: -El cromatisme de la part central, integrat per color càlids que insinuen el foc i la sant del martiri del bisbe tarragoní Sant Fruitós al segle III, i patró del poble. -Components de la vida del poble- la cultura, la comunicació, el diàleg, el treball, el comerç- hi tenen el seu ressò per la presència de lletres, números i altres elements plàstics que evoquen i estan presentes en la vida de les persones que conformen la comunitat del municipi. - Evocació de situacions històriques que són un referent decisiu, com és el monestir de Sant Benet o de santfruitosencs que la seva vida i obra han adquirit una transcendència universal, com Lluís Espinal. Altres grafismes plàstics presents a l'obra modulen i complementen l'equilibri compositiu amb l'objectiu de recrear, també, equilibris de referència en la comunitat, entre tradició i modernitat, diversitat i identitat, creixement i contenció, desenvolupament i sostenibilitat, etc.</p> | 08213-156 | Carretera de Vic, 35-37 | <p>En sessió del ple de 13 de desembre de 2006, l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages va acordar l'adquisició de l'obra de l'artista local Agustí Penadés per la Sala de Plens de l'Ajuntament. L'obra fou inaugurada en la celebració de la Festa Major d'Hivern de l'any 2007.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 2007 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Anna Cura Subirana | Agustí Penadés | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.