Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77379 | La Pedra Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-blanca | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | II-I aC | es desconeix l'abast real del jaciment per tractar-se de troballes en superfície. | s tracta de la troballa en superfície de material ceràmic arqueològic. En concret, l'any 1987, durant els rebaixos dels terrenys per instal·lar-hi el complex Illa Fantasia es van documentar fragment d'àmfora itàlica, ceràmica de vernís negre del tipus Campaniana B, àmfora romana local, ceràmica ibèrica comuna a torn i a mà i dolies. No es va documentar cap estructura arquitectònica ni material constructiu. La presència a la zona del camí del mig, brancal de la Via Augusta i d'altres jaciments i punts de trobada, fan pensar que es tracta de material d'origen proper. | 08214-291 | Illa Fantasia | Jaciment documentat l'any 1987 per Jordi Bagà i Ramon Coll, que efectuaren la troballa dels materials. | 41.5037500,2.3638400 | 446907 | 4594876 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77379-foto-08214-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77379-foto-08214-291-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Materials dipositats en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 77113 | Camp de Can Tolrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-can-tolra | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | II aC-VdC | destruït durant la construcció de l'autopista A19 | Notícies orals facilitades pel senyor Tolrà, antic propietari dels terrenys, descriuen la troballa d'un parell de tombes amb esquelets i àmfores. Actualment, la zona del jaciment està ocupada per l'autopista i el peatge, però tenint en compte l'existència del camí del Mig, brancal de la Via Augusta, i els jaciments de Can Olla, Ronda Mistral, Can Miqueló, entre d'altres, no hauria d'estranyar que hi hagués una petita necròpolis d'època romana. | 08214-25 | Zona del peatge de l'autopista | Informació oral facilitada pel senyor Tolrà. | 41.5057500,2.3632300 | 446858 | 4595098 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77113-foto-08214-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77113-foto-08214-25-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | ||||||||
| 77115 | El Sant Crist de Vilassar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist-de-vilassar | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27); 74. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. OLESTI i VILA, Oriol (1995): El territori del Maresme en època republicana (s. III - I aC.). Estudi d'arqueomorfologia i història. Premi Iluro 1994. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 133. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona; pàg. 92 | II aC-VdC | es desconeix per manca de dades l'abast real d'aquest jaciment. | La Carta arqueològica de la Generalitat situa aquest jaciment entre els termes de Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar, al voltant del Camí del Mig, en la cruïlla amb el Torrent de les Tartanes, en l'indret conegut per la capella del Sant Crist o 'Cristo'. La major part de la zona està coberta per hivernacles i naus diverses. Però Marià Ribas (1952) hi situa una 'vil·la romana amb una necròpolis d'incineració i sitges d'enterrament al voltant '. Marta Prevosti (1981) amplia la informació donada per M. Ribas i diu que es va documentar ceràmica comuna romana, àmfores, dolies, enterraments de teula, un enterrament en urna cinerària feta a mà i un fragment d'opus signinum. | 08214-27 | Al capdamunt del torrent de les tartanes | Jaciment descobert per Marià Ribas. | 41.5061600,2.3702700 | 447446 | 4595139 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77115-foto-08214-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77115-foto-08214-27-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix l'emplaçament actual de tot aquest material. Marià Ribas no aporta cap informació sobre l'excavació o extracció dels materials. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||
| 77338 | Aplec del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-sant-crist | AA.VV (2004). XXV Aplec del crist del Camí del Mig del Pla de Vilassar. Grup de veïns del veïnat del sant Crist. Vilassar de Dalt. SAMON FORGAS, Josep (1991). El CRIST del Camí del Mig a Vilassar de Dalt. Goig en lloança del Crist. Impressió El Vaixell. Vilassar de Dalt. | XX | L'any 1979 la capella es trobava mig descalçada per les baixades del torrent. En adonar-se'n alguns veïns, encapçalats per la Pepeta Serra i Mossèn Joaquim Vives, rector de Vilassar de Dalt, van mobilitzar ajuntament i altres veïns per restaurar-la i protegir-la de possibles noves avingudes. Les despeses van anar a càrrec dels mateixos veïns i el paleta va ser l'esteve Samon. Un cop enllestides les reformes van considerar que calia celebrar-ho i, així, e 14 de setembre de 1980 neix el primer aplec del sant Crist del Pla del molí. Una festa que s'ha anat celebrant ininterrompudament des de llavors; el diumenge més proper al 14 de setembre. Quatre anys més tard, mossèn Joaquim Vives i Aragó, rector de Vilassar de Dalt, compon els Goigs en lloança del Crist. Es tracta d'un ritual ben senzill però significatiu. Es comença amb una eucaristia amb els rectors de les parròquies de Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrils i Premià de Mar. A continuació es fa la benedicció dels diferents termes municipals i en acabat es fa una festa popular i oberta a tothom on hi participen grups i entitats dels diferents pobles. Tothom hi col·labora; els veïns cedeixen l'espai per fer la festa i aparcament dels cotxes, els municipals asseguren la correcta circulació, al tractar-se d'una cruïlla ec de camins cada cop més concorreguda, la brigada municipal aporta taules i cadires. L'assistència del públic és molt concorreguda. S'ha comptat amb la participació del President de la Generalitat i del Parlament en més d'una ocasió, el Vicari episcopal o el bisbe auxiliar de Barcelona. | 08214-250 | Torrent de les Tartanes amb Camí del Mig | L'existència d'una creu en aquest lloc és molt antiga. Al marge de les consideracions de tipus religiós, constatem la presència de creus a les cruïlles dels antiquíssims camins rals (reials) i els camins que menaven als pobles de la comarca, arrecerats al peu de la serralada litoral. Al primer hi trobem la creu de Can Boquet, situada a la cruïlla del camí de la carena i el que de Vilassar va al Vallès. Al segon, conservem encara aquest Crist de Vilassar de Dalt i les restes del que hi havia a la cruïlla del camí de Cabrera, el Crist Mujal, sota la muntanya de Montcabrer. En un plànol de l'antic terme de Vilassar, fet l'any 1777, hi són indicades totes aquestes creus, però sembla que eren nues, sense capelleta, tal com encara ho és la creu de Can Boquet. No ens ha d'estranyar gens que el Crist i el Crist Mujal ens hagin arribat amb aquestes senzilles capelletes., Era costum que les creus situades en els camins fossin cobertes amb teulades a quatre vessants per preservar-les de les pluges. Aquest costum donà origen a un tipus de creus conegut amb el nom de creu coberta, repetit a diversos indrets de Catalunya, i potser la més coneguda de totes és la Creu coberta que hi havia a l'entrada de la Ciutat Comtal per la banda del Llobregat, prop de l'actual plaça d'Espanya. La creu que ens ocupa, com la del camí de Cabrera, també fou coberta amb un sostre a quatre vessants. Si hem de fer cabal de la data que hi ha a la porta de ferro de la capelleta, aquesta deuria ser edificada l'any 1858, al damunt mateix del peu de pedra que sostenia l'antiga creu, que seria substituïda per un sant Crist. El 1910, amb la promulgació de la popularment anomenada Ley del Candado, es retiraren les imatges dels llocs públics i també fou retirat el sant Crist d'aquesta capelleta, que restà buida i oberta una pila d'anys. El 1942, mossèn Jaume Tenas i Buixò, llavors ecònom de la parròquia de Vilassar de Dalt procedí novament a endreçar-la. El dia 1 de novembre, diumenge, festa de Tots Sants, fou reconciliada la capelleta i s'hi posà un nou sant Crist, mentre el poble entonava el 'Crec-en-un-Déu'. Els pagesos de la contrada n'han tingut cura des de llavors. | 41.5067600,2.3707600 | 447487 | 4595206 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||||
| 77339 | Goig en lloança del Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-lloanca-del-crist | AA.VV (2004). XXV Aplec del crist del Camí del Mig del Pla de Vilassar. Grup de veïns del veïnat del sant Crist. Vilassar de Dalt. SAMON FORGAS, Josep (1991). El CRIST del Camí del Mig a Vilassar de Dalt. Goig en lloança del Crist. Impressió El Vaixell. Vilassar de Dalt. | XVII-XXI | Goig en lloança del CRIST que es venera al Camí del Mig de Vilassar de Dalt. La seva festa és dia 14 de setembre, i diuen així: Fraternal, devota cita / de cinc pobles cara al mar, / Crist del Pla, fet eremita / sigueu nostre tutelar. // On es troben la riera, / i del Mig, el vell Camí, / les tartanes fan drecera / a a cent passes del Molí, / a pregar el Crist ens invita / en espera secular ... // Escolant aquesta crida / camperols i traginers / entrebant del mul la brida / s'ha parat, i amb mots sincers / que l'amor fidel suscita / han pregat amb fe exemplar ... // Vós sabeu de clars de lluna, / de tempestes, pluja i vent, / de conreus, camins i runa, / de cel blau i sol ardent. / L'esguard vostre ho acredita / amb silenci singular ... // Vós, també, zelós vigia, / disposat, braços en creu, / protegiu la rodalia / i al qui ve de tot arreu. / Vostra cura és inaudita, / vostres ulls són doble far ... // Mes, també heu sofert exili: / un edicte irreverent / us tragué del domicili / amb protestes de la gent. / Heu tornat, però, a l'ermita, / a la vostra antiga llar ... // La contrada prou remembra, / el diumenge més proper / al catorze de setembre, tot l'amor que el Crist li té, / i li ret anyal visita / i homenatge popular ... // Estrenyeu els nostres pobles / amb el llaç de l'amistat, / inspireu-los quefers nobles / i als seus fills la pietat, / que els emmenim vers la fita / de la vostra Eterna Llar ... // Fraternal, devota cita / de cinc pobles cara al mar, / Crist del Pla, fet eremita / sigueu nostre tutelar. /// V. us adorem, oh Crist, i us beneïm // R. Perquè per la vostra creu heu redimit el món. // PREGUEM: Oh Déu, Vós heu volgut que el vostre Unigènit sofrís la Creu, per salvar la nissaga humana. / Feu que, havent conegut a la terra el seu misteri, / fruïm al cel de la redempció que ens ha merescut. / Per Crist Senyor Nostre. R. Amén. | 08214-251 | Capella del Sant Crist (Camí del Mig) | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.5070100,2.3709700 | 447505 | 4595233 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77339-foto-08214-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77339-foto-08214-251-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra i melodia: Mn. Joaquim Vives i Aragó, rector de la Parròquia de Vilassar de DaltHarmonització coral: Lluís Folch i SolerIl·lustració: Rafel Casals i PlanasNotes històriques: Josep Samon i ForgasEdició a cura de la Parròquia de Sant Genís, de Vilassar de Dalt.1ª edició: setembre 1984. 2ª edició, revisada: setembre 1991Acabats d'estampar el dia 14 de setembre del 1991 a la impremta EL VAIXELL, al carrer de la Font de la Teula, 13, Vilassar de Dalt (El Maresme). | 98|119|94 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 77350 | Sant Crist del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-crist-del-moli | AA.VV (2004). XXV Aplec del crist del Camí del Mig del Pla de Vilassar. Grup de veïns del veïnat del sant Crist. Vilassar de Dalt. SAMON FORGAS, Josep (1991). El CRIST del Camí del Mig a Vilassar de Dalt. Goig en lloança del Crist. Impressió El Vaixell. Vilassar de Dalt. | XIX | Capella situada en la confluència de diversos termes municipals i en una cruïlla de camins importants, com l'antic Camí del Mig o el Torrent de les Tartanes. Es troba molt elevada del nivell del Torrent d'en Cuyàs i protegida per un talús fet de rocalla durant la seva restauració l'any 1979. Unes escales amb una barana, faciliten l'accés a la capella, que és de planta quadrada amb la coberta piramidal de rajoles blanques, coronada per una creu de ferro. La porta d'accés és d'arc de mig punt amb arquivoltes; és metàl·lica amb barrots a la part superior per poder fer visible l'interior i amb la data de 1858 trepanada. El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc amb faixes verticals prop dels escaires en les façanes laterals i coronament amb cornisa. La figura del Crist Crucificat reposa sobre un banc també tot blanc. | 08214-262 | Torrent de les Tartanes amb Camí del Mig | L'existència d'una creu en aquest lloc és molt antiga. Al marge de les consideracions de tipus religiós, constatem la presència de creus a les cruïlles dels antiquíssims camins rals (reials) i els camins que menaven als pobles de la comarca, arrecerats al peu de la serralada litoral. Al primer hi trobem la creu de Can Boquet, situada a la cruïlla del camí de la carena i el que de Vilassar va al Vallès. Al segon, conservem encara aquest Crist de Vilassar de Dalt i les restes del que hi havia a la cruïlla del camí de Cabrera, el Crist Mujal, sota la muntanya de Montcabrer. En un plànol de l'antic terme de Vilassar, fet l'any 1777, hi són indicades totes aquestes creus, però sembla que eren nues, sense capelleta, tal com encara ho és la creu de Can Boquet. No ens ha d'estranyar gens que el Crist i el Crist Mujal ens hagin arribat amb aquestes senzilles capelletes., Era costum que les creus situades en els camins fossin cobertes amb teulades a quatre vessants per preservar-les de les pluges. Aquest costum donà origen a un tipus de creus conegut amb el nom de creu coberta, repetit a diversos indrets de Catalunya, i potser la més coneguda de totes és la Creu coberta que hi havia a l'entrada de la Ciutat Comtal per la banda del Llobregat, prop de l'actual plaça d'Espanya. La creu que ens ocupa, com la del camí de Cabrera, també fou coberta amb un sostre a quatre vessants. Si hem de fer cabal de la data que hi ha a la porta de ferro de la capelleta, aquesta deuria ser edificada l'any 1858, al damunt mateix del peu de pedra que sostenia l'antiga creu, que seria substituïda per un sant Crist. El 1910, amb la promulgació de la popularment anomenada Ley del Candado, es retiraren les imatges dels llocs públics i també fou retirat el sant Crist d'aquesta capelleta, que restà buida i oberta una pila d'anys. El 1942, mossèn Jaume Tenas i Buixò, llavors ecònom de la parròquia de Vilassar de Dalt procedí novament a endreçar-la. El dia 1 de novembre, diumenge, festa de Tots Sants, fou reconciliada la capelleta i s'hi posà un nou sant Crist, mentre el poble entonava el 'Crec-en-un-Déu'. Els pagesos de la contrada n'han tingut cura des de llavors. | 41.5070200,2.3709500 | 447503 | 4595235 | 1858 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77350-foto-08214-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77350-foto-08214-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77350-foto-08214-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cada setembre per la festa de la Exaltació de la Santa Creu, des de 1980, s'hi celebra un aplec. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 77385 | Ca Nolla, Can Olla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nolla-can-olla | COLL, Ramon (2004) Història arqueològica de Premià. Editorial Clavell, Premià de Mar. CRUELLS, Josep (2014). Intervenció arqueològica Can Nolla (carretera de Premià / C. Lluís Jordà Cardona). Vilassar de Dalt, el Maresme. Informe d'afectació d'estructures. FERRER, Conxita (2011). Informe per al rebliment de les estructures aparegudes en la intervenció preventiva efectuada al jaciment de Can Nolla-Santa Anna (Premià de Dalt, Maresme). GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. Premi Iluro de 1980. UBACH, P. (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. 1994. Argentona. | IIaC -VdC | algunes estructures s'han excavat degudament i s'han desmuntat, d'altres resten per excavar. | L'àrea de Ca Nolla és molt extensa i des de ben antic s'han documentat troballes d'època romana. A més a més, es troba envoltada d'altres jaciments com Santa Anna, Sot del Pi, Ronda Mistral, Can Torradeta, Can Miqueló. El brancal de la Via Augusta hi passa ben a prop. Les darreres troballes permeten afirmar que tota aquesta àrea és rica en testimonis arqueològics que van des d'època republicana (s. II aC) fins a l'antiguitat tardana (ss. V-VI dC). Manquen estudis en profunditat per saber relacionar totes els troballes efectuades fins el moment i establir les pertinents fases d'ocupació. | 08214-297 | Entre el Carrer Lluís Jordà Cardona i la carretera BV-5023 | Els anys 1999 i 2000 es van fer seguiments arqueològics que no van documentar cap estructura d'e`poca antiga in situ. Però a l'any 2011, dins el terme municipal de Premià de Dalt i molt a prop de la rotonda es va documentar una necròpolis i una cella vinaria d'època romana (FERRER: 2011). Finalment, amb motiu de la construcció d'un centre comercial, l'any 2014, es va fer un seguiment arqueològic que va documentar l'existència de restes d'època romano-republicana (ss. II-I aC): dos lacus, dues sitges, un pou d'aigua i diversos retalls, que han estat excavats. | 41.5072000,2.3597100 | 446565 | 4595261 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77385-foto-08214-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77385-foto-08214-297-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'àrea d'aquest jaciment s'estén entre els termes de Vilassar de Dalt i Premià de Dalt, on s'han anat fent troballes heterogènies al llarg del temps. La part descriptiva d'aquesta fitxa correspon a les troballes documentades en els darrers treballs realitzats (CRUELLS:2014) | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 77302 | Garroferar de Can Torradeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garroferar-de-can-torradeta | AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Malgrat hi ha algun espècimen en bon estat, alguns han desaparegut i els altres estan maltractats, sense poda ni cap control. Algunes de les branques joves han estat atacades per rosegadors. | Garroferar del gènere Ceratonia, espècie siliqua, adult plantat en extensió a les feixes de ponent, a les planes de cultiu de l'actual finca de La Prat, per sota de la finca de Can Torradeta. Plantat en un terreny de substrat saulonenc, aquest garroferar es troba completament abandonat. Alguns espècimens han mort o han estat tallats. Al terra, per sota de les capçades hi ha tota mena d'andròmines. En alguns exemplars, l'heura i altres enfiladisses han envaït l'arbre, impedint el correcte desenvolupament. Els garrofers, perennifolis, tenen una talla mitjana que va de cinc a vuit metres d'alçada pels exemplars més grossos. El tronc és molt irregular i gruixut, amb unes branques llargues i robustes, algunes d'elles vinclades cap al terra. Les fulles són compostes, de tres a cinc parells de folíols. La flor neix sobre la llenya vella. El fruit és la garrofa, que forma una beina d'entre 10 i 20 cm de longitud, que en arribar a maduresa agafa un color marró fosc. | 08214-214 | La Prat | El garrofer és un arbre originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la llavor, el garrofí, en la indústria de l'alimentació, farmàcia o cosmètica. També s'utilitza tradicionalment per aromatitzar diversos licors, com les herbes mallorquines. Hi ha saurins que per cercar aigua utilitzen exclusivament una vareta feta amb branca de garrofer. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de Sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans, en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està en davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue,, de Febrer, y de Nohembra, en terra fesa, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltat fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar,per que no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. Algunes dites populars relacionades amb el garrofer o la garrofa són: 'Quan l'amo dorm lo garrofer vetlla'; 'guanyar-se les garrofes'; 'Al juliol, la garrofa es posa de dol i el raïm també en vol',- fent referència al mes de l'any en què la garrofa madura-. 'La garrofa de setembre és la més tendra'; 'Si vols mal a ta muller, dus-li llenya d'abrocer; i si li vols mal del tot, dus-li de garrofer bord' - aquesta dita es refereix a la llenya per encendre la llar per cuinar. | 41.5081100,2.3654800 | 447048 | 4595359 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77302-foto-08214-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77302-foto-08214-214-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els garrofers es troben escampats per tota la zona de conreu, prop d'hivernacles i en alguns dels marges. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||
| 77114 | Can Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquelo-3 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. ORTEGA, Enric (2009). Memòria de la intervenció arqueològica a Can Miqueló (Vilassar de Dalt, el Maresme) setembre 2007 - desembre 2008'. Secció d'Arqueologia de Vilassar. Servei d'arqueologia. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. | I-II dC | El jaciment presenta un estat d'espoli considerable degut als continus treballs agrícoles realitzats al llarg dels anys. | El jaciment de Can Miqueló es troba al sud del municipi, a la part inferior de la vall de Vallmorena. Es tracta d'una explotació agrícola d'hivernacles (planta i flor) propietat del Sr. Antoni Bosch. L'excavació del lloc, ha permès documentar parcialment les restes de la pars urbana d'una vil·la romana alt imperial, composta per 6 habitacions i 3 espais exteriors, amb presència de paviments d'opus signinum i restes d'estuc pintat. Les restes documentades tenien molt poca potència estratigràfica degut als continus moviments de terres de la zona. Als anys 50 i 60 del segle passat, les restes es trobaven gairebé en superfície i posteriorment es van anar afegint terres per motius de producció agrícola. La zona excavada es situa a l'interior dels dos últims hivernacles en la zona de la finca més propera a l'autopista C-32 i a l'antic camí del mig. Actualment la zona excavada no s'utilitza i està delimitada pel rebaix efectuat en el terreny. El jaciment presenta continuïtat no delimitada cap al sector sud i oest (camí intern de pas). | 08214-26 | Horts de Can Miqueló, sector sud del terme municipal, a tocar del Camí del Mig | Existien notícies orals que als anys 50 del segle XX es va excavar una habitació de 12 metres de costat i que el Dr. Serra Ràfols va visitar el jaciment. Marta Prevosti (1981) recull aquestes dades en la seva obra. L'any 2007, arran d'una visita dels membres del Museu de Vilassar a la finca de Can Miqueló es planteja al propietari la possibilitat de fer una petita intervenció per localitzar el recinte romà i documentar-lo. S' acorda iniciar els treballs sota la direcció de l'Enric Ortega, al mes de setembre. | 41.5094600,2.3713900 | 447542 | 4595505 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77114-foto-08214-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77114-foto-08214-26-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La vil·la de Can Miqueló té una extensió superior a la delimitada en la campanya arqueològica i necessitarà d'una segona fase d'excavacions per poder-la interpretar en la seva totalitat. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||
| 77112 | Can Torradeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torradeta | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BALIL, A i RIPOLL, Eduard (1952).' Actividad arqueológica en Catalunya durante los años 1950-51', dins A.E.A. XXV. Madrid, pàg. 85 COLL, Ramon (2003). Troballes arqueològiques a Ca n'Alsina (Vilassar de Dalt, el Maresme); dins la XIX Sessió d'Estudis Mataronins del 23 de novembre de 2002. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 287 a 295. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27); 167. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I. (1997). Inscriptions romaines de catalogne IV. Barcino, 1. Universitat de Barcelona. FORTUNY , E. (no consta). 'Inventario nacional de folios arqueológicos. Vilassar de Dalt (Barcelona). N.A.H 2, pàg. 736. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. GOMIS, Cels (1980). La província de Barcelona; dins CARRERAS CANDI, F. Geografia General de Catalunya. GUARDIOLA, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 31 MARINER,S. (1973). Inscripciones romanas de Barcelona (lapidarias y musivas). Barcelona, pàg. 58. OLESTI i VILA, Oriol (1995): El territori del Maresme en època republicana (s. III - I aC.). Estudi d'arqueomorfologia i història. Premi Iluro 1994. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 142. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona; pàg. 93. VIVES, J. (1972). Inscripciones latinas de la España romana. CESIC. Madrid. | IIaC-V dC | es desconeix l'abast real del jaciment. | La zona de Can Torradeta limita al sud per l'autopista C32, a l'est per la Riera de Vilassar, al nord per Can Maians i a ponent pel Torrent del Blanqueig. És una zona envoltada d'altres troballes arqueològiques i jaciments constats com Can Miqueló, el Camí del Mig (Via Augusta) o Can Olla. Totes les troballes arqueològiques que s'han documentat són força antigues i cap d'elles, fruit d'intervencions arqueològiques amb metodologia moderna. L'any 1993, es va fer un seguiment d'obres amb motiu de la instal·lació d'uns hivernacles, amb resultats negatius. Segons Jaume Ventura s'hi trobà un forn, una conducció d'aigües, un fust de columna i enterraments de teula. Marià Ribas i Lluís Guardiola parlen d'una làpida amb la inscripció P. MANLIO. G. N. F. GAL./ AEDILI II VIR / GN. MANLIO. P. F. GAL / SECVUNDO AEDILI (a Publi Manli fill de Cneo, de la tribu Galeria, edil duumvir, i a Cneo Manli, fill de Publi, de la tribu galeria, segon edil). Els membres del Museu Arxiu de Vilassar, en aquests camps i en uns propers documentaren ceràmica d'època romana i estructures d'habitacions. L'any 1986 realitzaren prospeccions on documentaren opus signinum, diversos murs, bases de dolia i ceràmica (terra sigil·lada hispànica, sigil·lada Clara, àmfora itàlica), tessel·les de marbre i vidre. L'any 1990, R Duran i J.A Lacárcel informen a Ramon Coll de la troballa en superfície de material arqueològic (COLL:2003), el 16 de juny d'aquell any es recull una sèrie de material arqueològic, actualment dipositat en el Museu de l'Estampació de Premià, amb dos moment cronològic; un primer moment que correspondria al Ir Ferro i un altre que aniria del s. II aC fins el III dC. També detectaren algun mur que defineixen de romà i que podia tractar-se de la intervenció del Museu de Vilassar. En tot cas la zona de les troballes publicades per Coll (2003) correspon al polígon de l'Inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya conegut amb el nom de Can Torradeta. | 08214-24 | Al sud del terme municipal | Jaciment documentat des de molt antic, però on les úniques intervencions arqueològiques s'han realitzat els anys 1986 i 1993, amb uns resultats que no corresponen a les expectatives de les notícies publicades. | 41.5095000,2.3653700 | 447040 | 4595513 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77112-foto-08214-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77112-foto-08214-24-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de La Gran Vilassa o Can Alsina | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||
| 77478 | Rellotge de sol del carrer Garrofers d'en Teio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-garrofers-den-teio | XX | Rellotge del tipus vertical, superfície rectangular amb orientació sud. Està realitzat amb rajols ceràmics pintats de sèrie, de 12 cm x 12 cm (4 per 3). Està emmarcat per una sanefa decorada amb motius vegetals, feta amb rajols de 12 cm x 5 cm (4 x 3) i un rajol de 5 cm x 5 cm col·locat a l'escaire (4 unitats). L'ornamentació es reparteix de la següent manera: en la meitat superior (6 rajols), ben centrat, hi ha un sol antropomorf de grans dimensions, amb les galtes inflades. De la seva boca neix el gnòmon de vareta, de secció circular. Al voltant d'ell, el cel està tapat i amb núvols amenaçant pluja. El sol bufa per tal d'empènyer els núvols i el mal temps. A la meitat inferior (6 rajols), hi ha una escena bucòlica, amb una parella de joves que van a buscar aigua a la font. Uns camps conreats l'allunyen del poble. No s'han pintat les línies horàries, però si que se senyalen simètricament les hores astronòmiques, des de les sis del matí (esquerra) a les sis de la tarda (dreta), en cicles de dotze hores. Les dotze del migdia està dibuixada al centre, perpendicular. Les xifres estan representades amb números romans. | 08214-390 | Carrer Garrofers d'en Teio, 2 | 41.5097400,2.3613700 | 446706 | 4595542 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77478-foto-08214-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77478-foto-08214-390-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l'Inventari dels Rellotges de Sol dels Països Catalans, amb el número de referència 2.695. Hi ha una fotografia realitzada el 19 de desembre de l'any 2004 per Ignasi Vilà. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||
| 77355 | Barraca de Can Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-miquelo | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | L'abandonament dels conreus del costat l'han deixat sense ús es va degradant per la manca de manteniment. | Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular, amb la coberta de volta cilíndrica o de mig punt. L'interior és de maó pla i a l'exterior està arrebossada. El paviment és de rajola quadrada. Està ubicada al costat del camí amb la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada és de fusta amb arc escarser. | 08214-267 | Horts de Can Miqueló | 41.5098700,2.3711600 | 447523 | 4595551 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77355-foto-08214-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77355-foto-08214-267-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 77460 | Rellotge de sol de Can Torradeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torradeta | BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | XIX | S'hauria de restaurar la part afectada per la col·locació del gnòmon que sembla haver estat reparada posteriorment. | Rellotge de sol del tipus vertical, orientat al sud-oest. És de superfície rectangular i policromat. D'estil modernista, està realitzat amb rajols de ceràmica vidrada, de 10 cm x 10 cm (6 per 5). Està emmarcat per una sanefa decorada amb motius vegetals de color blau groc i carbassa. Està composta per un conjunt rajols de 10 cm x 5 cm (6 x 5) i un de 5 cm x 5 cm col·locat a cada escaire amb decoració blava i groga (4 unitats). La decoració vegetal de la sanefa consisteix en una rosa central amb els perfils ben delimitats, de color negre, alternant amb una flor que té la corol·la de color blau amb 6 pètals ben arrodonits. Els perfils tenen una línia exterior i interior de 5 mm de color lila. El marc exterior del rellotge està realitzat amb unes rajoles vidrades de color verd amb el perfil estret (d'uns 2,5 cm d'amplada x 10 cm de llargada formant unes ones. Als quatre escaires, s'hi ha col·locat un rajol de color ocre en forma de flor de quatre pètals amb l'estam que recorda una pinya. L'ornamentació de l'interior del quadrant és molt estilitzada; alterna els motius vegetals i geomètrics amb tonalitats blaves, liles i groguenques. El disc solar, representat per un sol antropomorfa, i les línies horàries (hores i mitges hores) es troben delimitats per un frontó de color carbassa. Les hores, representades amb xifres àrabs, estan pintades de color negre. Van des de les sis del matí (esquerra) fins a les cinc de la tarda (dreta), en cicles de dotze hores. Cada xifra està emmarcada per un cercle de color blanc delimitat per un seguit de puntets de color blau. El fons s'ha representat amb una enramada de color verd. La línia de les dotze del migdia és perpendicular, i s'hi ha pintat la campana de l' Àngelus (color carbassa). El gnòmon o estilet està fet de ferro i s'aguanta amb dues barretes del mateix material soldades i collades a la rajola, fet que ha provocat que en aquesta zona hagi saltat la part vidrada. | 08214-372 | Al sud del terme municipal a tocar del Camí del Mig | És un dels pocs exemples locals de cases de nova planta construïdes a les 'hortes', durant l'auge de l'horticultura, entre mitjans de segle XIX i la Guerra civil espanyola. Disposava de molt de regadiu, fruiters i vaqueria. N'havien estat masovers en Joan Ricós i Reixach, àlies Torredeta, i el seu fill Esteve Ricós i Serra. Després ho va ser en Lluís Bruguera, als anys 20 del segle passat. A mitjans del segle XX compren la finca la família Feliu Torres i, posteriorment l'Oleguer Soldevila. | 41.5098800,2.3665600 | 447139 | 4595555 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77460-foto-08214-372-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77460-foto-08214-372-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77460-foto-08214-372-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l'Inventari dels Rellotges de Sol dels Països Catalans. | 105|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 77202 | Can Torradeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torradeta-0 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. | XIX | Casa senyorial situada a la dreta de la Riera de Vilassar, a tocar del Camí del Mig. És de tipus basilical, i consta de planta baixa, pis i golfes, en els cossos laterals, mentre que té planta baixa, dos pisos i golfes en el cos central. Les cobertes originals han estat modificades. En el moment de la construcció el cos central, un pis més alt, tenia una coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal; mentre que els laterals la tenien a una aigua. Totes tenien voladís o ràfec. Actualment, el cos central té una coberta corba sense carener. A més, modernament, s'hi ha afegit un cos al lateral esquerre de planta baixa i terrat pla, destinat a cobert i que malmet l'equilibri arquitectònic de l'edifici. La façana es disposa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, un eix per cada cos, que el delimiten les corresponents obertures de cada planta. Destaca el balcó del primer pis i el rellotge de sol d'estil modernista, en el cos central. Els emmarcaments de les obertures (ampits, brancals i llindes), les cantonades i les divisòries verticals entre cada cos, estan fets amb maó vist. El parament està revestit de pedra. | 08214-114 | Al sud del terme municipal a tocar del Camí del Mig | És un dels pocs exemples locals de cases de nova planta construïdes a les 'hortes', durant l'auge de l'horticultura, entre mitjans de segle XIX i la Guerra Civil espanyola. Disposava de molt de regadiu, fruiters i vaqueria. N'havien estat masovers en Joan Ricós i Reixach, àlies Torredeta, i el seu fill Esteve Ricós i Serra. Després ho va ser en Lluís Bruguera, als anys 20 del segle passat. A mitjans del segle XX compren la finca la família Feliu Torres i, posteriorment l'Oleguer Soldevila. | 41.5099500,2.3665300 | 447137 | 4595563 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77202-foto-08214-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77202-foto-08214-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77202-foto-08214-114-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Vicenç Bofill i Casas | Vicenç Bofill i Casas també és l'autor de la casa de la maternitat de Barcelona i manté el mateix estil. | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 77109 | Urbanització Comte Urgell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-comte-urgell | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 189. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàg. 137. | IIaC-VdC | no es pot conèixer l'abast real del jaciment per manca d'interevncions arqueològiques | La zona de la urbanització Comtes d' Urgell, inclou els antics camps de vinya de Cal Mateu del Nen i també el camp dels Hermanos. Ignasi Terrades informà oralment a Marta Prevosti (1981) que en el que aleshores eren camps, s'hi van desenterrar les restes d'un paviment romà d'opus signinum. Això fa pensar que es tracta d'un establiment rural d'època romana. L'any 1997, amb motiu de les obres d'urbanització de la zona, es va fer una intervenció arqueològica, consistent en una prospecció superficial i un seguiment de les màquines. Aquests treballs no van permetre documentar cap estructura, però si ceràmica d'época romana: material constructiu terra sigil·lada i ceràmica ibèrica. Es tracta d'una zona molt rica en troballes, amb notícies des de molt antic, però no s'ha pogut documentar l'existència de la vil·la o centre productor. Potser es va destruir en el seu moment i només en queden les restes escampades. | 08214-21 | Carrer Céllecs | La informació és molt escadussera, però les noticies de troballes en zones properes és molt abundant (El Caminet, Sota el Camp de futbol, Sots d'en Pi). Enguany, s'han excavat unes sitges a la zona de l'antic camp de futbol que estan en procés d'estudi. | 41.5100900,2.3573600 | 446372 | 4595584 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77109-foto-08214-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77109-foto-08214-21-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom 'Vinya de Can Mateu del Nen' o 'Camp dels Hermanos' | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||
| 77420 | Monument al Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pi | XX | Monument realitzar en homenatge al pi centenari que hi havia i que dóna nom al barri. A l'interior es conserva part de l'escorça del pi. Es tracta d'un prisma cúbic amb un buit al centre en forma de T amb un coronament que sobresurt en dos nivells diferents fet de bronze. | 08214-332 | Carrer del Torrent del Blanqueig, s/n | 41.5102700,2.3622600 | 446781 | 4595601 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77420-foto-08214-332-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77420-foto-08214-332-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Gomis | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||
| 77476 | Rellotge de sol del carrer Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-cellecs | XXI | Rellotge de sol del tipus vertical declinat i superfície rectangular, orientat al Sud - Oest. Es troba col·locat al damunt d'uns rajols ceràmics de color verd, just per sota de la barana de terrassa de la planta pis, a la façana principal d'una torreta. Sembla fet de marbre amb resines sintètiques. A la part superior del quadrant, a cada costat hi ha la posició geogràfica expressada en coordenades: 41º30'37,5” N i 2º 21'27,1” E. Per sota mateix, centrat, s'observa un semicercle esgrafiat de color vermell amb els raigs solars. D'aquest neixen les línies horàries, esgrafiades en color negre. Aquestes van des de les 10 del matí a les vuit de la tarda. Les hores estan representades amb xifres romanes i pintades del mateix color. La línia de les dotze baixa perpendicular i entre mig en color vermell s'han representat les corbes de declinació solar. A la cantonada inferior esquerra hi ha l'any de realització d'aquest rellotge. El gnòmon de vareta és d'acer inoxidable, de secció circular, amb una palometa del mateix material a l'extrem. La palometa serveix per indicar l'època de l'any. | 08214-388 | Carrer Céllecs, 21 | 41.5103800,2.3577300 | 446403 | 4595616 | 2005 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77476-foto-08214-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77476-foto-08214-388-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans amb la referència 4.583. També hi ha dues fotografies realitzades l'any 2012 per C. Sacristan. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 77419 | Escultura de la rotonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-rotonda | XX | Escultura de ferro ubicada a la rotonda de la carretera que comunica Vilassar de Dalt amb Premià de Mar. Forma abstracta formada per tubs de color vermell realitzant una mija paràbola amb una volta a mija alçada. | 08214-331 | Rotonda de Can Maians | En aquesta rotonda, coneguda amb el nom de 'la rotonda de la benzinera', l'Assemblea Nacional Catalana de Vilassar de Dalt, l'Onze de Setembre de 2012, va hissar un màstil amb l'estelada, que es renova cada any. El 25 d'agost de l'any 2013 també hi va instal·lar, juntament amb un seguit d'actes, una placa amb la inscripció 'Municipi per a la Independència'. | 41.5104500,2.3620100 | 446760 | 4595621 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77419-foto-08214-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77419-foto-08214-331-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Canals i Valls | L'escultor Josep Canals (acs) era fill de Vilassar i havia fet vàries exposicions, sobretot d'escultures en filferro. També havia estat membre de la Junta de La Massa. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 77111 | Pistes d'atletisme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pistes-datletisme | ACHÓN i CASA, Oriol (2008). 'Informe del seguiment arqueològic a les obres del CEIP Francesc Macià i les Pistes d'Atletisme. Servei d'arqueologia. ACHÓN i CASA, Oriol (2009). 'Memòria del seguiment arqueològic a les obres del nou CEIP Francesc Macià i les Pistes d'Atletisme de Vilassar de Dalt (Maresme)'. Servei d'arqueologia. ACHÓN i CASA, Oriol (2010). 'Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al jaciment de les noves Pistes d'Atletisme de Vilassar de Dalt (Vilassar de Dalt, el Maresme)'. Servei d'arqueologia. ACHÓN i CASA, Oriol (2011). 'Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al jaciment de les noves Pistes d'Atletisme de Vilassar de Dalt (Vilassar de Dalt, el Maresme). Fase IV'. Servei d'arqueologia. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOSCH de DORIA, Marc (2009). 'Projecte intervenció arqueològica preventiva subsidiària de la construcció de les noves pistes d'atletisme de Vilassar de Dalt, el Maresme'. Servei d'arqueologia. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MORET i PUJOL, Lourdes (2008). 'Proposta de seguiment arqueològic a la zona de Can Torradetes per la construcció del CEIP Francesc Macià de Vilassar de Dalt (Maresme)'. Servei d'arqueologia. MORET i PUJOL, Lourdes (2009). 'Informe d'afectació de restes arqueològiques. Intervenció arqueològica preventiva subsidiària de la construcció de les noves pistes d'atletisme de Vilassar de Dalt, el Maresme '. Servei d'arqueologia. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. | IIaC-VIIdC | 13 tombes s'han musealitzat | En l'antic terreny del camp de futbol i les pistes d'atletisme, delimitat pels carrers Pius XII, Mestre Salmeró, Reina Elisenda i Guilleries, s'han documentat una sèrie de restes arqueològiques relacionades per una banda amb una vila o la part rustica d'una vila que havia de ser propera; amb una cronologia d'entre els segles II aC i III dC i una zona de necròpolis tardana, datada entre els segles IV i VII dC. Les estructures pertanyents a la vila corresponen a cubetes, sitges, un lacus recobert d'opus signinum, un forn i rases d'extracció d'argiles. De la necròpolis s'han documentat fins a 34 tombes de tres tipologies. Les més antigues són les tombes fetes amb elements constructius (teules, maons, imbrex, etc). En una segona fase hi ha les tombes de fossa simple i les més recents serien les fetes amb lloses de pedra, tipus cista. | 08214-23 | Entre els carrers Reina Elisenda, Pius XII i Les Guilleries | A mitjans del anys 50 del segle XX, Marià Ribas 1952) ja parlava de la troballa de diversos sepulcres de teules de secció quadrada i triangular sota el camp de futbol. També Pau Ubach (1994) als anys 70 documenta 2 nous enterraments. Amb motiu de la construcció del CEIP Francesc Macià en una zona que des de ben antic s'havien documentat restes arqueològiques d'època romana, es decideix fer un seguiment arqueològic, entre l'11 d'abril i el 30 de maig de 2008. Aquesta intervenció es fa sota la direcció d'Oriol Achón de l'empresa Arqueociencia. Aquesta intervenció permet documentar un antic curs d'aigua o riera amb material ceràmic d'època romana, consistent en elements constructius, contenidors d'emmagatzematge i transport (dolia i àmfora) i ceràmica de cuina i de taula. S'amortitza en el transcurs del segle III dC. També es documenten vuit cubetes o sitges que s'interpreten com estructures de producció artesanal vinculades a una vila propera. El desplaçament de les pistes d'atletisme per la construcció del CEIP Francesc Macià, motivà una nova intervenció arqueològica, en dues fases, entre el 21 de maig i el 17 de juliol de 2009, sota la direcció de Lourdes Moret, de l'empresa Antequem. En aquesta ocasió es van poder documentar 11 sitges d'època romana, un lacus de planta quadrada amb els costats arrodonits (1,3 x 1,18 m), un forn de planta quadrada, 3 fosses d'extracció d'argiles i 28 tombes, de les que se'n van excavar 3. L'excavació de les restes documentares es realitzà l'any 2010,en dues fases: la primera entre l'11 i el 29 de gener i la segona entre el 6 i el 17 de setembre. Finalment, el nombre de tombes documentades ascendí a 34. | 41.5110300,2.3604200 | 446628 | 4595686 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77111-foto-08214-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77111-foto-08214-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77111-foto-08214-23-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També rep el nom de Sot d'en Pi o CEIP Francesc Macià.En realitat els Jaciments coneguts a l'Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya com a Necròpolis Frejinals (núm. 1245) i Pistes d'atletisme (núm. 21189), corresponen a un mateix jaciment en el que a partir de 2008 s'hi van fer una sèrie d'intervencions arqueològiques que han permès documentar científicament un seguit de notícies antigues. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||
| 77377 | Forn de La Cisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-cisa | AA.VV (1999). La Cisa mil anys d'història. Comissió pro mil·lenni de La Cisa. Premià de Dalt. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R.; (1997). 'Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins XIII Sessió d'Estudis mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL, Ramon (2004) Història arqueològica de Premià. Editorial Clavell, Premià de Mar. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, pp. 15 i 22. | II aC-XXdC | en aquesta zona del jaciment no es coneixen troballes | En aquest jaciment, ubicat bàsicament a Premià de Dalt, es va documentar un forn d'època moderna, que conserva la graella i la cambra de cocció. La seva funció fou la de coure empelts de taronger pels camps del seu voltant, vinculats a l'explotació del Mas Cisa. A partir d'intervencions més recents, també es van poder documentar altres elements de producció agrària: trulls d'oli, dipòsits, canalitzacions d'aigua i també ceràmica rodada d'època ibèrica i romana; fet que no ha d'estranyar donada la proximitat amb un bon nombre de jaciments o zones de troballa superficial de material arqueològic. | 08214-289 | Av. Comte Urgell | Les diferents intervencions que s'han realitzat afecten bàsicament al terme municipal de Premià de Dalt. L'any 1994 es van realitzar unes prospeccions al voltant de l'ermita de La Cisa, amb motiu de la preparació del mil·lenari. L'any 2003, amb motiu de les obres de desenvolupament del Pla parcial urbanístic de Premià de Dalt i Vilassar de Dalt, es van realitzar una intervenció preventiva a càrrec de Noemi Nebot de l'empresa ATICS | 41.5113100,2.3527600 | 445989 | 4595722 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77377-foto-08214-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77377-foto-08214-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77377-foto-08214-289-3.jpg | Legal | Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El forn i la part principal del jaciment es troben en terme municipal de Premià de Dalt, però el polígon marcat en la Carta arqueològica de la Generalitat en la part est agafa una part del terme municipal de Vilassar de Dalt. Per tant cal tenir-ho en compte en canvis futurs de planejament urbanístic. | 98|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 77279 | Garrofers de la benzinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-de-la-benzinera | AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Garrofers (Ceratonia siliqua) de més de cent anys d'edat, de fulla perenne, de la família de les lleguminoses, l'alçada dels quals oscil·la entre 4 metres pel més petit a 9 metres pel més voluminós. El volum de la capçada de l'exemplar més gran és de 11 metres aproximadament. La volta de canó pot variar lleugerament, però en general es pot donar una mitjana de 1, 40 metres. Ell volt de soca, oscil·la entre els 2,80 m i els 4,30 metres. El tronc és curt i les copes força arrodonides, denses i fosques. Algunes de les branques que conformen la capçada d'aquests garrofers són recargolades i de grans dimensions, podent arribar a mesurar 1,76 metres de diàmetre. L'escorça és gruixuda i presenta fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. | 08214-191 | Carrer Pius XII s/n (al costat de la benzinera). | El garrofer és un arbre originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que es naturalitza a les nostres terres. Actualment la garrofa s'utilitza per la fabricació de pinsos per a remugants: cavalls i rucs, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de l'alimentació, farmàcia i cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva estança al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de Sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està en davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol esser lo Garrofer de branca jove, de Febrer, y de Novembre, en terra seca, y vol esser plantat molt fondo, potser empeltat sobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y se moriria prest,folse regar fouint. Les Garrofes son mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. | 41.5113700,2.3611100 | 446686 | 4595724 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77279-foto-08214-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77279-foto-08214-191-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl, la col·locació de baranes de fusta podrien evitar, a priori, el trepig de la soca, enfilar-se a l'arbre i l'abandonament de residus als forats naturals del tronc i soca. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||
| 77110 | Necròpolis Frejinals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-frejinals | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comissió Provincial de Urbanismo (Publicación 27). GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 137. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII, pàg. 97. | I-III dC | es van documentar i es van destruir | Notícies antigues proporcionades per Marià Ribas, assenyalaven l'existència de troballes d'època romana en aquesta zona, consistents en enterraments en tègula i material arqueològic representat per una llàntia decorada amb una figura de gall, una altra amb representació antropomorfa, fragments de ceràmica terra sigil·lada i comuna. El Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt, recollia aquesta informació en dues fitxes, una anomenada sota el Camp de futbol i l'altra Sot del Pi. Amb motiu de la construcció del CEIP Francesc Macià, l'any 2008, es va realitzar una intervenció arqueològica que va permetre documentar fins a 11 cubetes destinades a l'extracció d'argila per a la construcció d'atuells ceràmics. Set havien estat amortitzades abans del segle II dC, tres a finals del segle II o principis del III i una altra d'època moderna. | 08214-22 | CEIP Francesc Macià | Les notícies de l'existència d'enterraments, les proporcionà Marià Ribas. | 41.5116200,2.3600100 | 446594 | 4595752 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77110-foto-08214-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77110-foto-08214-22-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de 'Sota el camp de futbol', 'La Famada', 'La Bernadora', 'Noves pistes d'atletisme' o 'CEIP Francesc Macià'. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||
| 77469 | Barraca del Pla del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-moli | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | no conserva la coberta ni part de les parets. | Barraca de vinya o de pagès doble, de planta rectangular de les quals només en resta la paret orientada a sud - est i orientada a nord - oest. Estaven construïdes aprofitant el mur intern de pedra de la riera, just a l' indret on conflueixen les aigües de les dues rieres que donen origen a la riera de Vilassar, la d'en Salvet i la de Targa. Disposava de dos cossos rectangulars fets de maons i arrebossat, amb les cobertes de volta rebaixada en maó pla. Les restes indiquen que la porta estava orientada a llevant i segurament es comunicaven pel seu interior. Al davant de les barraques hi ha els camps de cultiu amb una bassa parcialment. | 08214-381 | Pla del Molí | La vinya havia estat un dels principals conreus de la comarca durant molts anys fins que la fil·loxera en va malmetre la majoria. Tot i així, el sector es va refer i reestructurar, fins el punt de crear un denominació d'origen pròpia: Alella. Vilassar de dalt tot i no tenir gaire vinya en l'actualitat, en forma part. | 41.5117200,2.3647900 | 446993 | 4595760 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77469-foto-08214-381-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77469-foto-08214-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77469-foto-08214-381-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Des de fa anys el pagès utilitza aquest espai per emmagatzemar-hi les canyes de la riera que utilitza per lligar tomaqueres, mongeteres, etc. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 77107 | Necròpolis de La Cisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-cisa | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 191. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàg. 138-140. | IIaC-VIIdC | jaciment destruït per la construcció d'habitatges | Jaciment situat per sota l'avinguda Mare de Déu de La Cisa, entre dos torrents. Es tractaria d'una possible necròpolis, documentada per la troballa en un marge, de 8 a 10 enterraments en caixes de pedra que havien quedat al descobert per unes obres. Els materials recuperats són campaniana, Africana A, llànties, ceràmica de parets fines, ceràmica grisa emporitana, ceràmica comuna romana, material constructiu, claus de ferro. La tipologia del material no sembla correspondre a la de les tombes, que podrien ser més tardanes. El material podria tenir equivalència amb algun altre jaciment de la zona, com El camí de La Cisa. | 08214-19 | Al sud de l'Av. Mare de Déu de La Cisa | Marta Prevosti (1981) explica com els membres de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals (AECC) de Premià de Mar van acudir a aquest indret assabentats que unes obres estaven destruint una necròpolis, però es van trobar molts impediments i no van poder salvar gran cosa. Joan Gómez, membre de l'AECC, explicava a Prevosti 'sabedors que s'havien destruït nombroses tombes hi van anar i van veure en el marge d'un camp, que devia fer uns 50 m de llarg, uns 8 o 10 enterraments en caixes de pedra, totes de tipus bastant groller'. | 41.5125700,2.3554500 | 446214 | 4595860 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77107-foto-08214-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77107-foto-08214-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77107-foto-08214-19-3.jpg | Legal | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cementiri de Vilassar de Dalt, però el nom de 'cementiri' no té res a veure amb una antiga ubicació del cementiri de Vilassar, sinó amb el tipus de troballa que s'hi va fer. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||
| 77105 | Camí de La Cisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-cisa | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. COLL, Ramon (2004) Història arqueològica de Premià. Editorial Clavell, Premià de Mar ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comissió Provincial de Urbanismo (Publicación 27); 74. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 170. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 140-141. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII, pàg. 92. | II aC-IIdC | no són visibles cap tipus de restes i probablement s'hagin destruït | El jaciment se situa al nord-est del terme municipal, a tocar del límit amb Premià de Dalt i a 100 metres del santuari de la Mare de Déu de La Cisa, en una zona de forta pendent. Es documenta a partir de les notícies de Marià Ribas (1952) que parla de vil·la romana amb sepultures d'incineració i sitges d'enterrament, al peu del camí de Sant Genís de Vilassar (Vilassar de Dalt) a Sant Pere de Premià (Premià de Dalt). Estrada (1969) agafant la informació anterior senyala l'existència d'una vil·la romano imperial amb el número 168. Marta Prevosti (1981) va poder consultar l'arxiu inèdit de Marià Ribas on en una nota del març de 1928 cita en aquest lloc la troballa de ceràmica comuna romana, àmfores, sigil·lades, dolia, opus testaceum, i tres fragments de llànties. Hi explica que a l'any 1936 hi va descobrir parets amb restes d'estuc i paviment. A quatre metres de distància, els fonaments d'una habitació (3,56 x 4,20 m) amb parets de mig metre de gruix, tallades per altres parets. També ens diu que hi va trobar 47 fragments de ceràmica d'ús comú, 7 d'olla feta a mà, 5 de sigil·lades amb relleus de fulles i línies puntejades, dos de llisos petits i dos de campaniana. Amb aquestes dades, per Prevosti es tracta d'una vil·la romana que data d'època republicana amb una pervivència fins el s. I aC. | 08214-17 | Av. Mare de Déu de La Cisa | Noticies directes aportades per Marià Ribas. | 41.5126600,2.3521100 | 445936 | 4595872 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77105-foto-08214-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77105-foto-08214-17-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'orografia del terreny no és el més indicat ni el més característic per trobar-hi vil·les romanes. Aquest tipus de notícies tan antigues (1928) cal valorar-les en un context determinat on no es treballava amb eines de georeferenciació.També cal tenir present els canvis produïts en el territori en els darrers anys. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||
| 77450 | Escut de Can Maians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-can-maians | <p>BENITO i MONCLÚS, Pere (1990). Violències feudals i diferenciació social pagesa. Els homes de Sant marçal del Montseny a Vilassar i Argentona a la segona meitat del segle XII; dins Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 37. Mataró, abril de 1990, pàgs. 15 a 27. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanc. Barcelona. LLANZA Y VALLS, Rafael de; I FERNÁNDEZ DE BOBADILLA, Ignacio (2008). Un español en el ejército de Napoleón. Diario de D. Rafael de Llanza y de Valls, capitan del antiguo regimiento de infanteria de Guadalajara. Almena ediciones. Madrid. MUSEU DE VILASSAR (1999). Via fora. Les torres de guaita; dins Itineraris Ipsa Arca, núm. 1, febrer de 1999. Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. SAMON FORGAS, Josep (1996). Notes històriques entorn de les torres de defensa dels masos de Vilassar; dins XII Sessió d'Estudi mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 181 a 197.</p> | XVIII | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc situat a la façana de la casa per sota l'ampit d'una finestra del segon pis. Escut de camper partit; a la meitat destra hi ha lleó rampant del llinatge Llança i la meitat sinistra una torre del llinatge Darrocada.</p> | 08214-362 | Can Maians | <p>Can Maians s'aixeca damunt l'antic Mas Eroles documentat des del segle XIII, possessió del monestir benedictí de Sant Marçal del Montseny des del segle XI. L'any 1365, mitjançant l'exercici d'un insòlit dret de fadiga, permet als Eroles, juntament amb d'altres tinents de Sant Marçal, aconseguir la propietat alodial de les terres, anul·lant la venda que l'abat havia fet a Pere des Bosc. En el segle XV, els Eroles són capdavanters en la lluita per l'alliberament de la jurisdicció senyorial i Guillem Pere Eroles figura entre els síndics que negocien i signen el privilegi de Ferran II de concessió de les municipalitats als pobles de la baronia de Pere Joan Ferrer (1480). La torre data de 1551 segons data del document signat pel príncep Felip, futur Felip II, que concedeix el permís per construir-la a Bernat Eroles, el 30 de juliol d'aquell any. Entre els segles XVI i XVIII la política matrimonial dels Eroles els porta a adquirir possessions importants al Vallès i aconseguir el rang de noblesa. L'any 1615 Mariana Eroles es casa amb Jaume Maians, i aquests tenen una filla, Maria Maians Eroles, que es casa amb Francesc Llança. S'ha quedat popularment amb el nom de Can Maians tot i no ser-ne l'origen i només tenir aquest nom durant una generació. Després han vingut altres noms familiars, com Moreno, Bufalà o Fernández de la Bobadilla. L'any 1686, els Llança repeteixen la política matrimonial i enllacen amb la important família de sant Pere de Vilamajor, de Can Derrocada, ciutadans honrats i familiars del Sant Ofici. Durant el segle XVIII, els Llança eren regidors de l'ajuntament borbònic de Mataró. Al llarg dels segles la família ha tingut preveres, abats, comerciants i, sobretot, militars. Un d'ells va fer la campanya de Rússia amb Napoleó. Vivències que relata en un diari manuscrit que conserva la família i que ha estat publicat.</p> | 41.5126800,2.3627900 | 446827 | 4595868 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77450-foto-08214-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77450-foto-08214-362-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 77451 | Escut de pany de Can Maians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-pany-de-can-maians | BENITO i MONCLÚS, Pere (1990). Violències feudals i diferenciació social pagesa. Els homes de Sant marçal del Montseny a Vilassar i Argentona a la segona meitat del segle XII; dins Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 37. Mataró, abril de 1990, pàgs. 15 a 27. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanc. Barcelona. LLANZA Y VALLS, Rafael de; I FERNÁNDEZ DE BOBADILLA, Ignacio (2008). Un español en el ejército de Napoleón. Diario de D. Rafael de Llanza y de Valls, capitan del antiguo regimiento de infanteria de Guadalajara. Almena ediciones. Madrid. MUSEU DE VILASSAR (1999). Via fora. Les torres de guaita; dins Itineraris Ipsa Arca, núm. 1, febrer de 1999. Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. SAMON FORGAS, Josep (1996). Notes històriques entorn de les torres de defensa dels masos de Vilassar; dins XII Sessió d'Estudi mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 181 a 197. | XVIII | Escut de pany austriacista amb l'àliga bicèfala fent referència al blasonament de l'Arxiduc Carles. Té la forma esquematitzada d'una àliga de dos caps, cadascun d'ells mirant en sentit oposat a l'altre, unides per la part superior del cap per una mena de perfil de corona. A sota es distingeixen les dues ales i, finalment, la cua i les potes. Tot amb una simetria perfecte. Al centre hi ha el forat per posar-hi la clau. A l'altra fulla de la porta es conserva el tirador que podria ser de la mateixa època, circular i amb decoració geomètrica. | 08214-363 | Can Maians | Can Maians s'aixeca damunt l'antic Mas Eroles documentat des del segle XIII, possessió del monestir benedictí de Sant Marçal del Montseny des del segle XI. L'any 1365, mitjançant l'exercici d'un insòlit dret de fadiga, permet als Eroles, juntament amb d'altres tinents de Sant Marçal, aconseguir la propietat alodial de les terres, anul·lant la venda que l'abat havia fet a Pere des Bosc. En el segle XV, els Eroles són capdavanters en la lluita per l'alliberament de la jurisdicció senyorial i Guillem Pere Eroles figura entre els síndics que negocien i signen el privilegi de Ferran II de concessió de les municipalitats als pobles de la baronia de Pere Joan Ferrer (1480). La torre data de 1551 segons data del document signat pel príncep Felip, futur Felip II, que concedeix el permís per construir-la a Bernat Eroles, el 30 de juliol d'aquell any. Entre els segles XVI i XVIII la política matrimonial dels Eroles els porta a adquirir possessions importants al Vallès i aconseguir el rang de noblesa. L'any 1615 Mariana Eroles es casa amb Jaume Maians, i aquests tenen una filla, Maria Maians Eroles, que es casa amb Francesc Llança. S'ha quedat popularment amb el nom de Can Maians tot i no ser-ne l'origen i només tenir aquest nom durant una generació. Després han vingut altres noms familiars, com Moreno, Bufalà o Fernández de la Bobadilla. L'any 1686, els Llança repeteixen la política matrimonial i enllacen amb la important família de sant Pere de Vilamajor, de Can Derrocada, ciutadans honrats i familiars del Sant Ofici. Durant el segle XVIII, els Llança eren regidors de l'ajuntament borbònic de Mataró. Al llarg dels segles la família ha tingut preveres, abats, comerciants i, sobretot, militars. Un d'ells va fer la campanya de Rússia amb Napoleó. Vivències que relata en un diari manuscrit que conserva la família i que ha estat publicat. | 41.5126800,2.3628000 | 446828 | 4595868 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77451-foto-08214-363-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la Guerra de Successió de 1714 es va posar de moda instal·lar als portals d'entrada de els cases, escuts de panys referents als dos bàndols segons les filies dels propietaris de les cases. Mentre els seguidors de l'Arxiduc Carles d'Àustria feien referència a l'àliga de dos caps del seu escut, els seguidor del Borbó utilitzaven els símbols de la casa reial francesa, com la flor de lis. | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 77118 | Can Maians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maians | <p>AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO i MONCLÚS, Pere (1990). Violències feudals i diferenciació social pagesa. Els homes de Sant marçal del Montseny a Vilassar i Argentona a la segona meitat del segle XII; dins Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 37. Mataró, abril de 1990, pàgs. 15 a 27. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanc. Barcelona. LLANZA Y VALLS, Rafael de; I FERNÁNDEZ DE BOBADILLA, Ignacio (2008). Un español en el ejército de Napoleón. Diario de D. Rafael de Llanza y de Valls, capitan del antiguo regimiento de infanteria de guadalajara. Almena ediciones. Madrid. MUSEU DE VILASSAR (1999). Via fora. Les torres de guaita; dins Itineraris Ipsa Arca, núm. 1, febrer de 1999. Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. SAMON FORGAS, Josep (1996). Notes històriques entorn de les torres de defensa dels masos de Vilassar; dins XII Sessió d'Estudi mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 181 a 197.</p> | XVI-XVIII | <p>Can Maians és el nom que es coneix un gran casal fortificat ubicat estratègicament a la dreta de la Riera Salvet, a l'entrada del poble per l'antic Camí Reial de Barcelona. Està format per la masia, una torre de guaita i cossos annexes destinats a tasques del camp; tot encerclat per un mur perimetral amb portalada d'accés. L'estructura actual de la masia es deu, principalment, a una reforma del segle XVIII. És de planta rectangular i consta de cinc cossos perpendiculars a la façana principal, orientada a sud-est, amb planta baixa i dos pisos. El cos de l'entrada és més ample (7m ) que la resta (5 m). Els dos cossos de la dreta estan destinats a celler. En aquest es conserven els cups, una premsa, les bases de les bótes i un hipogeu. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. L'escales formen un pati cobert que sobresurt del carener, amb una coberta a dues aigües i amb els frontons encarats a les façanes laterals. La façana té una disposició força simètrica a partir de cinc eixos de verticalitat, que corresponen als cinc cossos. Aquests eixos venen definits per les obertures, totes amb la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada; a l'igual que les cantonades. Destaquen dos balcons a la primera planta i un escut esculpit en pedra sobre el balcó principal. A la dreta de la façana s'hi adossa un cos de planta baixa i terrat pla, on hi ha el safareig, el pou i també una capelleta amb un plafó de ceràmica amb la imatge de Sant Josep. La torre és de planta circular i originalment estava exempta de la masia, i s'unia amb un pont llevadís de fusta. L'aljub o dipòsit de la torre, que estava a la planta baixa, es va convertir l'any 1795 en la capella, sota l'advocació poc freqüent de la mort de Sant Josep i s'obrí una porta. La corsera (merlets i els matacans) es desmunten l'any 1992 per problemes estructurals i evitar accidents. Consta de quatre plantes cobertes amb volta i terrat amb corsera. Una escala de cargol permet l'accés a cada planta. A la primera hi ha un finestral. I a totes les plantes hi ha espitlleres.</p> | 08214-30 | Al sud del terme municipal | <p>Can Maians s'aixeca damunt l'antic Mas Eroles documentat des del segle XIII, possessió del monestir benedictí de Sant Marçal del Montseny des del segle XI. L'any 1365, mitjançant l'exercici d'un insòlit dret de fadiga, permet als Eroles, juntament amb d'altres tinents de Sant Marçal, aconseguir la propietat alodial de les terres, anul·lant la venda que l'abat havia fet a Pere Des Bosc. En el segle XV, els Eroles són capdavanters en la lluita per l'alliberament de la jurisdicció senyorial i Guillem Pere Eroles figura entre els síndics que negocien i signen el privilegi de Ferran II de concessió de les municipalitats als pobles de la baronia de Pere Joan Ferrer (1480). La torre data de 1551 segons data del document signat pel príncep Felip, futur Felip II, que concedeix el permís per construir-la a Bernat Eroles, el 30 de juliol d'aquell any. Entre els segles XVI i XVIII la política matrimonial dels Eroles els porta a adquirir possessions importants al Vallès i aconseguir el rang de noblesa. L'any 1615 Mariana Eroles es casa amb Jaume Maians, i aquests tenen una filla, Maria Maians Eroles, que es casa amb Francesc Llança. S'ha quedat popularment amb el nom de Can Maians tot i no ser-ne l'origen i només tenir aquest nom durant una generació. Després han vingut altres noms familiars, com Moreno, Bufalà o Fernández de la Bobadilla. L'any 1686, els Llança repeteixen la política matrimonial i enllacen amb la important família de Sant Pere de Vilamajor, de Can Derrocada, ciutadans honrats i familiars del Sant Ofici. Durant el segle XVIII, els Llança eren regidors de l'ajuntament borbònic de Mataró. Al llarg dels segles la família ha tingut preveres, abats, comerciants i, sobretot, militars. Un d'ells va fer la campanya de Rússia amb Napoleó. Vivències que relata en un diari manuscrit que conserva la família i que ha estat publicat.</p> | 41.5126900,2.3626900 | 446819 | 4595869 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77118-foto-08214-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77118-foto-08214-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77118-foto-08214-30-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||
| 77176 | Escoles Francesc Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-francesc-macia | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | XX | Edifici civil destinat a grup escolar amb planta de creu formada per dos cossos col·locats perpendiculars entre ells. Consten de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües, amb el carener paral·lel a la façana i una coberta a dues aigües en el cos perpendicular. Destaquen les grans obertures en la façana que recorren la planta baixa i el pis, les dues portes amb trencaaigües al damunt i els ulls de bou de les golfes. Els paraments són arrebossat, llisos i pintats de groc. Els angles estan reforçats amb carreus de granit i la teulada acaba amb un ràfec fet de diverses filades de maons. A la façana occidental s'hi adossa un cos amb una escala exterior, amb la barana d'obra rematada amb ceràmica. | 08214-88 | Carrer Pius XII, 26-28 | S'inauguren el 29 de gener de 1930, amb l'assistència del ministre de Governació, quan era alcalde el mestre Joan Salamero i es bategen amb el nom de Reina Maria Cristina. Amb motiu de la visita dl primer president de la Generalitat republicana, el 25 d'agost de 1931, passa a denominar-se Francesc Macià. Després de la Guerra civil espanyola recupera el nom original, però després s'anomenen Carmen Polo de Franco. Amb el restabliment de la democràcia es recupera el seny i el nom de Francesc Macià. Actualment acull dependències municipals destinades a serveis educatius. | 41.5129500,2.3602700 | 446617 | 4595899 | 1930 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77176-foto-08214-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77176-foto-08214-88-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jeroni Martorell i Terrats | L'edifici està envoltat d'un pati de terra. També forma part del conjunt un edifici als quatre vents que consta de planta baixa i pis. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 77456 | Capella - panteó de l'Hospital de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-panteo-de-lhospital-de-sant-pere | BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (2002). Les guardes del morbo. Dossier per a un itinerari per indrets relacionats amb les pestes i epidèmies a Vilassar de Dalt. Segles XIV-XIX. Vilassar de Dalt. | XX | Capella-panteó d'una sola nau d'estil neogòtic, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. No té capelles laterals. A l'exterior hi ha contraforts. Està envoltada de jardí amb un eix central que divideix l'espai en dues parts iguals. | 08214-368 | Avinguda de Santa Maria, 20 | La Fundació té el seu inici en la fundació, per Decret del Bisbat de Barcelona el dia 21 de juliol de 1728 i essent els seus fundadors Mn. Pere Puig i Batlle i el Comú de Vilassar, de l`HOSPITAL DE SANT PERE. Després d'uns anys d'inactivitat i ocorreguda la mort de Mn. Pere Puig, l`Hospital de Vilassar fou novament fundat el dia 26 de maig de 1772, segons concòrdia entre el Rector i el Comú de Vilassar, d`una part, i les hereves de Mn. Pere Puig, de l´altre. L'any 1922 Joaquim Jover i Costas, marquès de Gelida, en el seu testament, institueix una fundació amb un llegat de 700.000 pessetes, amb l'objectiu de proporcionar u panteó familiar, l'obtenció de sufragis per a les seves ànimes i la pràctica d'obres benèfiques en memòria seva. Amb aquell capital, després de 1926, els administradors compren la masia de Can Pons i Arenas i construeixen la capella-panteó dedicada a Santa Maria i un edifici annex, que volien dedicar a asil per a mariners vells. Després de diversos avatars durant la Guerra civil, l'ajuntament hi trasllada l'hospital de Sant Pere, que estava al carrer Anselm Clavé. L'any 1948 la Fundació Santa Maria cedeix formalment els drets sobre l'edifici i la capella a la fundació de l'hospital, a canvi d'una missa diària en memòria del Marquès de Gelida. Aquell mateix any, s'hi estableixen les germanes del cor de Maria. Actualment, és una Fundació Privada subjecta a la legislació de la Generalitat de Catalunya, i té una durada indefinida. | 41.5129700,2.3585900 | 446477 | 4595903 | 1928 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77456-foto-08214-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77456-foto-08214-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77456-foto-08214-368-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es fa difícil trobar altres edificis neogòtics a Catalunya amb una data tan tardana, ja que es tracta d'un moviment sorgit en el segle XIX. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 77300 | Els Pins de La Cisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pins-de-la-cisa | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Pineda de pi pinyoner (Pinus pinea) apareguda de forma espontània o plantada en el vessant assolellat del turó d'en Trencs, concretament per sota de l'antiga vinya d'en Sayol. Aquesta formació ha crescut en un substrat silici i saulonós. La pineda, que es troba a l'interior d'una propietat, presenta un estrat arbustiu comú d'aquesta comunitat amb estepa borrera (Cistus salviifolius), estepa negra (Cistus monspeliensis) i bruc boal (Erica arborea), barrejat amb altres espècies antròpiques com una plantació de xipressos que impedeixen parcialment la visibilitat a l'interior de la finca. Són arbres que tenen una mitjana de cinquanta anys, amb les capçades molt ben podades per tal de mantenir l'espai net de matèria combustible seca. Les característiques d'aquest espècimen és el seu tronc, amb una escorça de color marró rogenc, molt gruixuda i la capçada en forma d'ombrel·la. Les fulles fan fins a 20 cm de llarg, agrupades de dues en dues. Floreix de març a maig produint una pinya de forma més o menys ovoide, que necessita tres anys per madurar i es pot recol·lectar durant els mesos de novembre i gener. El fruit que en surt del seu interior és el pinyó, cobert amb una escorça molt dura d'un centímetre de longitud. És carnós i molt gustós. | 08214-212 | Av. Mare de Déu de La Cisa, 19 | El pi és un arbre naturalitzat a la mediterrània. La fusta és lleugera i flexible i emprat sobretot en la construcció marítima , per fer carbó vegetal, pasta de paper o per obtenir resina. Els pinyons són molt apreciats en rebosteria, i forma part de nombrosos plats en l'alimentació mediterrània. | 41.5131900,2.3548600 | 446166 | 4595929 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77300-foto-08214-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77300-foto-08214-212-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pertanyen a la finca de Can Galindo | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||
| 77175 | Hospital de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-de-sant-pere | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (2002). Les guardes del morbo. Dossier per a un itinerari per indrets relacionats amb les pestes i epidèmies a Vilassar de Dalt. Segles XIV-XIX. Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. | XVII-XX | L'actual edifici d l'hospital s'aixeca damunt l'antic mas Pons i Arenas, d'origen medieval, conegut fins el segle XVII com a mas Pi. Es tracta d'un edifici de planta baixa, pis i golfes amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Ha estat molt transformat, però destaca una façana amb una composició simètrica, amb obertures més altes que amples. Algunes finestres formen parelles amb esgrafiats florals compartits. Sota el vèrtex, destaca la simulació d'una galeria on l'arc central és en realitat una fornícula amb la representació de Sant Pere tirant la xarxa, en rajola policromada. L'any 1936, el Marquès de Gelida la restaura introduint elements florals d'estil noucentista. | 08214-87 | Avinguda de Santa Maria, 20 | La Fundació té el seu inici en la fundació, per Decret del Bisbat de Barcelona el dia 21 de juliol de 1728 i essent els seus fundadors Mn. Pere Puig i Batlle i el Comú de Vilassar, de l`HOSPITAL DE SANT PERE. Després d'uns anys d'inactivitat i ocorreguda la mort de Mn. Pere Puig, l`Hospital de Vilassar fou novament fundat el dia 26 de maig de 1772, segons concòrdia entre el Rector i el Comú de Vilassar, d`una part, i les hereves de Mn. Pere Puig d'altre. L'any 1922 Joaquim Jover i Costas, marquès de Gelida, en el seu testament, institueix una fundació amb un llegat de 700.000 pessetes, amb l'objectiu de proporcionar u panteó familiar, l'obtenció de sufragis per a les seves ànimes i la pràctica d'obres benèfiques en memòria seva. Amb aquell capital, després de 1926, els administradors compren la masia de Can Pons i Arenas i construeixen la capella-panteó dedicada a Santa Maria i un edifici annex, que volien dedicar a asil per a mariners vells. Després de diversos avatars durant la Guerra civil, l'ajuntament hi trasllada l'hospital de Sant Pere, que estava al carrer Anselm Clavé. L'any 1948 la Fundació Santa Maria cedeix formalment els drets sobre l'edifici i la capella a la fundació de l'hospital, a canvi d'una missa diària en memòria del Marquès de Gelida. Aquell mateix any, s'hi estableixen les germanes del cor de Maria. Actualment, és una Fundació Privada subjecta a la legislació de la Generalitat de Catalunya, i té una durada indefinida. | 41.5132200,2.3584400 | 446464 | 4595931 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77175-foto-08214-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77175-foto-08214-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77175-foto-08214-87-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant l'epidèmia de còlera de 1885, fou utilitzat provisionalment com a llatzeret per als contagiats. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 77108 | El Caminet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-caminet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 137. UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. | IIaC-VdC | gran part del jaciment ha estat destruït, però no es pot descartar noves troballes | A la zona coneguda com El Caminet, entre els carrers Pius XII i Mestre Salmeró, durant les obres d'urbanització del sector, als anys 40 del segle passat, es van documentar un fust de columna, les restes d'un forn, amb la cambra de cocció de planta circular i una conducció d'aigües en una llargada de 25 metres, vinculada al forn. Aquesta canalització estava feta a partir de peces de terra cuita en forma d''U'. Als anys 50 s'efectuaren noves troballes a uns 5 metres de les primeres, a la cantonada del camí de la capella de Santa Maria. Es va documentar una sitja i estructures constructives que corresponien a un establiment d'època romana; les restes de dues parets i un fragment d'opus signinum. El material exhumat de la sitja corresponia a ceràmica constructiva, àmfores i ferro. El juliol de l'any 2008 amb motiu del seguiment d'unes obres d'adequació de les voreres de l'avinguda Santa Maria, es va documentar una altra canalització igual a la dels anys 40, en una llargada de 3 metres. | 08214-20 | Carrer Pius XII | Les primeres notícies són dels anys 40, quan s'identifiquen una sèrie d'estructures. Als 50 es torna a fer una intervenció de salvament. Però d'aquestes actuacions només en quedava el testimoni i els records. L'any 2008 ha servit per confirmar l'existència d'un jaciment d'època romana, però no ha servit per determinar que en resta i el seu abast territorial i cronològic. | 41.5136500,2.3596500 | 446566 | 4595978 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77108-foto-08214-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77108-foto-08214-20-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que les notícies eren antigues i no hi havia documentació complementària, intervencions arqueològiques recents han confirmat l'existència d'un establiment d'època romana. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||
| 77504 | Els Ametllers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-ametllers | I-V dC | es desconeix l'abast real del jaciment per manca d'intervencions arqueològiques | Troballa en superfície de material arqueològic d'època romana consistent en un fragment informe de sigil·lada sud gàl·lica i un fragment informe de vernís negre. També s'han documentat fragments d'àmfora i material constructiu (tègula) i una làmina de sílex. | 08214-416 | La Vall Morena | Troballes realitzades per Jordi Bagà l'1 de gener de 1997. | 41.5138000,2.3708000 | 447496 | 4595987 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77504-foto-08214-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77504-foto-08214-416-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Jordi Bagà | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 77408 | Font del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pi-1 | XX | Font proveïda amb aigua de la xarxa municipal, situada en el carrer Manuel Moreno, al costat de la Riera Salvet. Està constituïda per un cos principal de secció quadrada feta a base de maons amb un coronament de pedra granítica. A la façana frontal, hi ha el brollador, amb una aixeta de polsador de llautó i un plafó de rajoles (2 x 4) amb el nom de la font hi un pi, al·legoria d l'antic pi que dóna nom al barri. A l voltat, a l'alçada d'aquest plafó, hi ha una franja de rajoles del tipus de la vela, amb clors ocre i verd. Un cos més baix, serveix per presentar la pica de desaigua, feta d'una peça de pedra granítica. | 08214-320 | Carrer Manuel Moreno | 41.5138600,2.3627800 | 446827 | 4595999 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77408-foto-08214-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77408-foto-08214-320-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||
| 77198 | Can Grasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grasses-2 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanc. Barcelona. COLOMER, Mn. (1971). Una família dels temps medievals ençà. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. | XIX | Antic palauet neoclàssic als quatre vents transformat en diversos habitatges. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla. Una escalinata condueix des del carrer fins l'entrada principal. Al cos central, se li adossen dos cossos als laterals de planta baixa, pis i terrat amb balustrades. La planta pis d'aquests annexos és en forma de galeria porticada, actualment tancada amb vidre. La composició de la façana és simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat, en el cos central, definits per les obertures. En planta baixa, porta d'accés d'arc escarser, en l'eix central, i finestres als laterals. En el primer pis, damunt l'entrada hi ha un balcó, i en els eixos laterals finestres. El coronament és amb balustrada, que fa de barana del terrat i un frontó rodó al centre, on s'indica la data de construcció (1882). | 08214-110 | Av. Mare de Déu de La Cisa, 38 | Construït l'any 1882 per la família Grasses - Codina on hi havia l'antic mas Colomer del Camí o de Vall. Des de l'any 1352 es coneix l'existència de dos masos Colomer, que a partir del segle XV es diferencien topogràficament amb els noms de Colomer de Munt i Colomer del Camí o de Vall. On hi havia el Mas Colomer del Camí, hi havia un mas de nom Tria, que al segle XV heretà Bernat Colomer. L'any 1431 Nicolau Colomer (del Camí) era el propietari del mas Alzina i durant una generació els Colomer del Camí es coneixen com Colomer-Alzina. L'any 1469, Pere Colomer-Alzina donà el mas Alzina al seu nebot Jaume Colomer. | 41.5142100,2.3548100 | 446162 | 4596043 | 1882 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77198-foto-08214-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77198-foto-08214-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77198-foto-08214-110-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una reforma recent l'ha transformat en diversos habitatges. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 77322 | Turó de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-creu | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | El turó de la Creu és un petit turonet que fa de partió entre els límits municipals de Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. Està situat entre el santuari de La Cisa i el Turó d'en Casals, a ponent del terme municipal de Vilassar. Des d'aquest punt es domina la visibilitat de tot el pla que hi ha entre la Serralada Litoral i el mar, on s'inclou els nuclis de Vilassar de Dalt, Cabrils, Premià i Vilassar de mar. Al fons Burriac, més cap aquí el Turó de l'Infern i el Montcabrer i totes les urbanitzacions que no han respectat el paisatge. És un lloc ideal per valorar l'evolució urbanística del paisatge, les masies, la xarxa viària, els polígons industrials, els hivernacles, etc. | 08214-234 | Turó de la Creu | Pau Ubach assenyala que en aquest lloc hi havia una creu possiblement termenal. N tot cas en el plànol de 1777 ve marcada una creu en aquest turó. | 41.5142300,2.3463900 | 445460 | 4596050 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77322-foto-08214-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77322-foto-08214-234-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||||
| 77264 | Monument al barri del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-barri-del-pi | XX | Escultura de bulto d'un home vestit amb un mono de treball, que representa un obrer del barri del Pi, amb les mans a la butxaca i el cap mirabnt cap amunt. Reposa sobre un podi quadrat on hi ha una placa en la que es pot llegir: 'RECORDANT / EL NOSTRE PI / BARRI DEL PI / 24 - 6- 1998'. | 08214-176 | Carrer Rafael Riera Prats, s/n | Instal·lat el 24 de juny de 1998 en record del pi que dóna nom a aquest barri obrer aixecat al voltant de la indústria moderna de Vilassar. | 41.5142900,2.3634500 | 446883 | 4596046 | 1998 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77264-foto-08214-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77264-foto-08214-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 77349 | Gegants de Vilassar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-vilassar | XX | Actualment Vilassar té un ric patrimoni festiu molt ben representat per una sèrie de gegants molt interessants. La particularitat més destacable i el fet distintiu són la parella del Lluís i la Maria, ja que l'any 2012 es va celebrar el seu centenari. Són obra de l'acreditada casa barcelonina constructora de gegants i altres elements festius 'El Ingenio'. Com s'explica en l'apartat històric, els va comprar un particular que va acabar cedint-los al poble. Són molt pesants, ja que l'estructura és de fusta. Només intervenen en les festes locals. Es diuen Lluís i Maria perquè era el nom dels seus primers propietaris. L'any 1988 el centre d'esplai va crear un gegantó, en Pep, que fou apadrinat pel Lluís i la Maria. Un any més tard es va decidir crear uns gegants nous, menys pesants i que facilités la incorporació de nova gent a la colla. Calia buscar els personatges i els noms, i es va fer per participació ciutadana. Es va decidir que el gegant fos rajoler d'ofici i el seu nom fos en Pere Màrtir. Ella havia de ser ordidora i dir-se Genisa. Els dos oficis estan molt vinculats a la població i els noms corresponen als patrons del poble. Es van construir a l'escola badalonina Pau Gargallo, sota la direcció de Joan Artigas, mestre i membre de la colla gegantera. L'any 2002, el casal de la Gent ran es va fer el ses propis gegantons; en Casimir i la Montserrat, inspirats en els masovers de Can Rafart. L'any 2008, l'escola Francesc Macià crea un gegantó, amb el personatge que dóna nom a l'escola, en Francesc macià. També es fan unes rèpliques del Pere Màrtir i la Genisa al Taller Sarandaca de Granollers. L'any 2009 es creen en Cinto, la Maravillas i en Pupaqui que són els gegants que animen la cercavila de la Geganit. Només surten en aquesta ocasió. | 08214-261 | Camí de Mataró | En Lluís i la Maria els va comprar el senyor Lluís Vallet, advocat, resident a Vilassar de Dalt, a Can Vallet, al carrer Àngel Guimerà, num.23, per obsequiar a la seva esposa, la senyora Maria Armengol, amb motiu de la seva onomàstica. Durant molt de temps restaren oblidats i sense cap mena d'atenció Inicialment els gegants de la família Vallet-Armengol feren acte de presència a les festes familiars celebrades en una casa de Sarrià, i ben aviat es dipositen en el celler de Can Vallet, a Vilassar de Dalt, per raons de volum i espai. Aleshores començen a ésser vistos pel nostre poble, en comptades ocasions, de les quals no n'ha quedat cap constància gràfica. A l'estiu de 1923 fan la seva presentació en públic, per commemorar el tercer centenari del trasllat de les relíquies dels Sants Màrtirs, co-patrons de la parròquia, des de Càller (Sardenya) a Vilassar. Per aquest motiu s'enramaren com mai tots els carrers per on havia de passar la processó, i durant vuit dies es celebren els actes festius i pietosos. Els gegants de Can Vallet desfilaren a la processó solemne i ballaren a Plaça. Des d'aquelles festes sabem que els gegants acudiren normalment a les processons del Corpus i l'Apostolat, ben bé fins el començament dels anys seixanta. Els senyors Vallet-Armengol els cediren a la Parròquia, però per raons no gaire clares, foren privats de desfilar en aquests actes i restaren en desús en una casa que aixoplugà la sagristia mentre s'anaven fent les obres de construcció de l'església parroquial. Fins l'abril de 1969 que tornaren a participar de la vida local, aquesta vegada animant el cercavila d'anunci de la Festa Major, mercès a la tenacitatd'en Francisco Gordi que els encaminà cap a una nova etapa vinculada a les festes locals. Comptà amb la col·laboració d'unes quantes persones, entre les que recordem en Joan Piferrer, en Josep Campins i en Joaquim Ortega,assolint la restauració de les malmeses figures, la construcció de nous cavallets i la reposició de les robes. Per poc temps retornaren al seu antic estatge, al celler de Can Vallet, éssent dipositats després a l'antiga Rectoria, també al segon pis de la Casa de la Vila, al magatzem municipal i finalment a la Casa de Cultura de Can Rafart. L'any 1983 es fundà la Colla de Geganters de Vilassar de Dalt que els custòdia des de llavors i avui en dia i des de l'any 2000, els gegants no surten de Vilassar, exceptuant alguns actes en especial. | 41.5143000,2.3620600 | 446767 | 4596048 | 1912 | 08214 | Vilassar de Dalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77349-foto-08214-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77349-foto-08214-261-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Ingenio | A més, de tots aquests gegants, a Vilassar hi ha altres figures que són propietat d'infants i famílies del poble, fets amb materials de reciclatge i caixes de cartró. | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 77146 | Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-4 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanc. Barcelona. COLOMER, Mn. (1971). Una família dels temps medievals ençà. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. | XV-XVII | Masia situada a la dreta de la Riera Salvet, tocant el terme de Premià de Dalt. És de planta rectangular amb tres cóssos i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, tenia el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, però ha estat transformada. La composició de la façana es forma a partir de tres eixos de verticalitat on destaquen el portal rodó adovellat, amb un escut a la dovella central, en planta baixa; i les tres finestres del pis, amb els brancals, la llinda i l'ampit de pedra granítica ben treballada. Especialment destaca la finestra central d'arc conopial lobulat, amb les impostes i ampit decorats. El parament és arrebossat i pintat de color crema amb sòcol i voltants de finestres de color vermellós. La façana té un pedrís. | 08214-58 | Av. Mare de Déu de La Cisa, 36 | La primera referència documental d'aquest mas, és de l'any 1352. Era un domini del castell de Vilassar. Però la presència de la família Colomer a Vilassar data de la segona meitat del segle XII (1176: Bernat de Colomer i R de Colomer). El pare de l'actual propietari va comprar la finca l'any 1939. | 41.5145200,2.3546500 | 446149 | 4596077 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77146-foto-08214-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77146-foto-08214-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77146-foto-08214-58-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:22 | |||||||||
| 77184 | Ca l'Amadeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamadeu | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALAUNYA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vilassar de Dalt. | XX | Conjunt fabril funcional i d'estètica racionalista, format per un primer cos de planta baixa i pis, corbat en línia de façana i un cos allargat i reculat de planta baixa. Destaquen els voladís d'aquest primer volum, la caixa d'escala que arriba fins el terrat i la barana metàl·lica i el tractament de les obertures. | 08214-96 | Carrer Manuel Moreno, 57 | Fàbrica construïda per la família Samaranch. El nom popular el pren del senyor Amadeu Guinau Poqueras, el seu antic director. S'especialitzen en telers de Jacquard de gran amplada que permeten fer dibuixos més complexos, dedicats principalment a vànoves. L'any 1968, una de les naus es va ensorrar provocant la defunció d'un treballador. L'any 1978 tanquen. A l'edifici hi continuaren altres activitats i ha patit un procés de particions. | 41.5146700,2.3616900 | 446737 | 4596090 | 1934 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77184-foto-08214-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77184-foto-08214-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77184-foto-08214-96-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Abades Blanxart | 120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 77464 | Monument a l'11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-l11-de-setembre-1 | XX | Monument dedicat a tots els vilassarencs que participaren en la defensa de les llibertats nacionals durant la guerra de successió. Es tracta d'un grup de 4 figures en renglera fetes de pedra situades damunt un podi rectangular. | 08214-376 | Plaça 11 de setembre | Monument inaugurat l'11 de setembre de l'any 1997. | 41.5147200,2.3604300 | 446632 | 4596096 | 1997 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77464-foto-08214-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77464-foto-08214-376-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Artigas | Joan Artigas és un artista vilassarenc, germà de Llorenç Artigas, antic alcalde del poble. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 77183 | Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribot-2 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | hi ha algun element que caldria consolidar o restituir. | Indústria tèxtil formada per una gran nau de planta rectangular de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel als murs de càrrega. Destaca el ritme compositiu de les obertures d'arc escarser de les façanes. Els paraments són arrebossats i pintats de blanc. S'utilitza el maó vist per rematar els capcis de les façanes. L'entrada principal és pel carrer Vidal i barraquer amb un barri de ferro delimitat per dos pilars de maons, un dels quals conserva un pinacle de trencadís. Uns petits cossos adossats a la nau principal delimiten el pati. Un d'aquests està rematat amb una balustrada de terrissa. En el capcer septentrional hi ha una inscripció feta en rajola que diu: 'El trevall allunya l'avorriment, el vici i la misèria'. Alguns fragments un xic deteriorats. | 08214-95 | Carrer Manuel Moreno, 108 | L'any 1903 consten per primera vegada 12 telers mecànics a nom de Suc. De Francisco Coll i Cia - J. Ribot, Scdad. En Cta.. L'any 1912 hi havia 22 telers mecànics i 5 telers manuals a nom de Josep Llobera. El 1914 l'empresa passa a nom de Juan Ribot Clot. L'any 1925 hi havia 25 telers jacquard, 10 telers mecànics i 5 de manuals. El 1935 hi havia 18 telers mecànics, 7 de jacquard i 1 de manual. La dècada dels 70, del segle passat, cessen en la seva activitat i es converteixen en petits tallers d'estampació. | 41.5147900,2.3610800 | 446686 | 4596103 | 1903 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77183-foto-08214-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77183-foto-08214-95-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conservava un teler manual procedent d'aquesta fàbrica en el Museu arxiu Municipal de Vilassar; però es va cremar durant l'Exposició Universal de 1992 a Sevilla, on s'havia cedit per exposar.La casa del costat, que s'entra pel Carrer Manuel Moreno, 106 és la del propietari i destaca el seu celler. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 77293 | Roureda de la Font d'en Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-la-font-den-colomer | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. JARA, Joan Lluís i GRAU, Salvador (2000). Roureda de la font d'en Colomer; dins Ipsa Arca, núm. 4 desembre del 2000. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 60 i 61. MASCLANS I RIVÉS, F. (1958) Guia per a conèixer els arbres. Barcelona. Ed. Montblanc-Martin. Medi Natural. Barcelona. | Per a protegir aquests arbres d'arrels profundes, cal no tocar els marges ni fer rebaixos amb les màquines quan es fan treballs de manteniment. | Roureda del gènere Quercus que domina el paratge del torrent de Can Colomer. Es tracta d'un espai situat a obaga i ombrívol, amb una elevada humitat edàfica més o menys permanent, que pot sobtar en cotes baixes del litoral però que té la seva causa en l'elevada humitat atmosfèrica, per proximitat al mar i el paper destacat de la marinada. La litologia del terreny amb grans gruixos de sauló que permeten la retenció d'humitat disponible en èpoques més seques també hi juga un paper molt important. La roureda d'aquest torrent (majoritàriament Cercus cerroides) cohabita amb alzinar (Quecus ilex), que s'estén majoritàriament a mida que deixem de banda el torrent. Els exemplars són adults majoritàriament, amb capçades que sobrepassen els 20 metres de diàmetre, actualment sense de fulles. La majoria dels espècimens tenen una alçada de vint metre, que augmenta un cop la capçada s'ha enverdit. El tronc és semblant al de l'alzina, rugós i grisós. El volt de soca oscil·la al voltant d'uns quatre metres i el volt de canó d'uns dos metres i mig a tres metres aproximadament, pels exemplars més grans. Al seu voltant podem trobar un estrat arbustiu d'arç blanc (Crataegus monogyna), marfull (Viburnum tinus), aladern (Rhamnus alaternus) i llorer (Laurus nobilis). A l'estrat lianoide, l'arítjol (Smilax aspera), el lligabosc (Lonicera implexa), s'aferren a les alzines més grans del torrent, mentre que l'heura (Hedera helix) és la que s'agafa al tronc dels roures i cobreix majoritàriament el sòl. Com a substrat herbaci cal destacar la presència de la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides), i el marxívol (Helleborus foetidus), una planta espontània molt tòxica i l'esparreguera . Pel que fa a la fauna, es tracta evidentment d'un espai d'hàbitat privilegiat per a moltes espècies d'ocells i mamífers, com el gaig (Garrulus glandarius), mallerengues com las carbonera (Parus major), blava (Cyanistes caeruleus), cuallargues (Aegithalos caudatus), el pit roig (Erithacus rubecula), el cargolet (Troglodytes troglodytes), varis tipus de pardal, el raspinell comú (Certhia brachydactyla), etc . D'entre les mamífers, cal assenyalar els nombrosos rastres de porc senglar (sus scrota), i les femtes de guineu (Vulpes vulpes) i fagina (Martes foina), a part de petits rosegadors, o amfibis com el gripau comú (bufo bufo) i rèptils com la serp verda (Malpolon monspessulanos). | 08214-205 | Torrent de la Font d'en Colomer | La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar. El roure és símbol de força en moltes cultures. Sense anar més lluny, nosaltres emprem l'expressió “fort com un roure”. En la tradició escandinava, el Déu Vainamoinen, va crear els roures per tal de donar ombra i aixopluc als ocells. | 41.5149300,2.3647500 | 446992 | 4596117 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77293-foto-08214-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77293-foto-08214-205-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A tocar de la roureda hi ha la Font d'en Colomer. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||
| 77274 | Alzina de Can Pipa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-pipa | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | L'alzina de Can Pipa (Quercus ilex subsp. ilex), es troba situada a la cruïlla dels carrers del Carme i camí de la Cisa, prop de la masia que li dona nom. Està completament desproveïda de vegetació arbustiva i enfiladisses. Mesura 15 m d'alçada total x 10 m de capçada perpendicular per 2,40 m de volt de soca i 1,86 m de volt de canó. El tronc és llarg i esvelt; des de ran de terra fins a la creu mesura 4 metres. L'escorça és fosca i clivellada. Per sobre de la creu neixen tres branques potents que es van bifurcant i formant la brancada actual que dona forma a una capçada irregular, en part degut a la poda. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut,, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor. S'observen podes antigues de la brancada principal que no han impedit el creixement normal d'aquest arbre perennifoli. | 08214-186 | Carrer del Carme cruïlla Carrer de La Cisa | Espècia autòctona, la fusta l'alzina s'ha emprat tradicionalment en el carboneig, per a transformar-la en carbó. El creixement d'aquest espècimen i de l'espècie en general és molt lent, produint una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia i la mel monofloral. Finalment cal dir que les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar perquè els glans eren molt apreciats per donar de menjar als porcs. | 41.5149700,2.3561700 | 446276 | 4596126 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77274-foto-08214-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77274-foto-08214-186-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta a l'Inventari del Consell Comarcal del Maresme com a arbres d'interès comarcal i local. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||
| 77278 | Palmera de Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-can-ribot | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. IBÀÑEZ, Toni (2008). Catosfera. Ciberdietaris, 04 – 05 - 06. Pàg. 156. Ed. Universitat Illes Balears. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | La Paysandisia archon (barrinador de les palmeres) és un lepidòpter o larva que s'alimenta, a més a més de la Phoenix canariensis, Chamaerops spp., Trachycarpus spp., de la Washingtonia spp. | Palmera del gènere Washingtònia, plantada com a exemplar ornamental als jardins de Can Ribot. Fa entre 23 i 25 metres d'alçada i un diàmetre de tronc a la base d'un metre aproximadament. El pecíol fa com a mínim un metre de llarg i a les vores té unes punxes de color vermellós. Les fulles són palmades, recordant un ventall. Quan moren van acumulant-se en el tronc durant molt de temps. El tronc és fi, cilíndric i esvelt. Les flors no són massa vistoses, però la inflorescència és espectacular ja que pot mesurar fins a 4 metres de llargària. Els fruits són de color fosc i tenen una forma ovalada. | 08214-190 | Can Ribot (C. Manuel Moreno, 108) | La Washingtònia és un gènere de palmeres originària del sud-oest dels Estats Units i nord-oest de Mèxic. Els indígenes nord-americans collien el fruit com a aliment secundari. A Mèxic també se la coneix amb el nom de Petticoatpal, que significa palmera amb enagos, degut a l' aspecte que adquireixen les seves fulles quan moren. | 41.5149800,2.3605800 | 446644 | 4596125 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77278-foto-08214-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77278-foto-08214-190-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||
| 77182 | Can Xinco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xinco | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | Antiga fàbrica tèxtil de planta baixa i pis, reconvertida amb habitatges conservant l'estructura volumètrica i el ritme compositiu de les obertures de la façana. Destaca l'assecador amb maó vist del segon pis amb el volum de la gelosia format per l'enreixat de maons. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. | 08214-94 | Carrer Manuel Moreno, 49 | Comença amb la quadra de telers de Pau Serra i Calvet cap a 1840. L'any 1874 passa a nom del seu fill, Joan Serra i Roldós, i quatre anys més tard trasllada la fàbrica del carrer del Mar a l'emplaçament actual. Fins el 1895 funciona amb 14 telers. L'any 1899 s'hi instal·la en Salvador Palà amb 20 telers mecànics. Funciona fins l'any 1911. Entre 1918 i 1933, Joan Serra i Villà comparteix el local amb altres fabricants. Després torna a estar sol. L'any 1941 tenia 12 telers de cotó, 16 de mescla i 4 de lli. L'any 1962 l'empresa anava a nom del seu fill, Josep Serra i Llongueras. L'any 1976 es transforma en societat anònima. El febrer de 1983 cessa la seva activitat. | 41.5149900,2.3612600 | 446701 | 4596125 | 1878 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77182-foto-08214-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77182-foto-08214-94-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa de cós del costat, és la de l'antic propietari. Destaca l'entrada de fusta amb porta modernista i les inicials del seu nom i cognom, Josep Serra, esgrafiades 'JS'. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 77426 | Cova de sauló de la Font d'en Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo-de-la-font-den-colomer | BOSCH, Laura (2007). Patrimoni arquitectònic i històric a l'entorn natural; dins L'entorn natural de Cabrils, pàgs. 95 a 106. Ajuntament de Cabrils. MONTLLÓ, Jordi; FONT, J. (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XVIII-XIX | ensorrada | Cova excavada en el sauló, de planta circular, amb l'interior irregular. Les seves dimensions aproximades són de 2,30 x 1,3 metres. L'obertura està completament escapçada per un eixamplament del torrent i el seu interior ha estat reomplert amb terra del mateix marge. | 08214-338 | Torrent de la Font d'en Colomer | Les coves de sauló formen part del patrimoni vinícola del paisatge maresmenc. Són construccions realitzades aprofitant els marges saulonencs de les vinyes per tal d'endreçar-hi les eines o bé per a protegir-se de les inclemències del temps. Aquest tipus de construccions les localitzem sobretot allí on el terreny és més costerut i les terrasses més estretes, dificultant la construcció d'una barraca de pedra o maó. Per a la construcció d'una cova de sauló, calien eines de picapedrer, com l'escoda i la mitja escoda, el cabàs i la pala. En primer lloc s'havia de localitzar un marge de sauló arrecerat del vent i la pluja. En segon lloc, que el sauló no hagués patit un procés de meteorització irreversible, fet que comportaria l'ensorrament de la cova. El marge havia de tenir un mínim d'alçada, comprés entre un metre i mig a dos metres com a mínim per evitar que durant la seva construcció, s'enfonsés, amb el consegüent perill de colgar aquell que l'estigués excavant. La construcció podia ser senzilla o més elaborada, amb un banc a l'interior o nínxols per a endreçar el càntir, una espalmatòria o el berenar. Però calia sempre fer un passadís d'entrada més o menys profund, entre un i dos metres de llargària; obert a l'aire lliure o tancat, arribant així a una mena de cambra que podia ser relativament gran, la majoria dels casos de forma arrodonida. Aquestes cambres podien comunicar-se amb una segona excavada al costat. De la segona meitat del segle XX també se'n poden trobar amb una portella de fusta o metàl·lica per tal d'evitar saqueigs. Aquestes construccions populars, es van enfonsant lentament degut a l'abandonament del cultiu de les vinyes que justificava la seva utilització, per una banda i molt sovint per la construcció d'urbanitzacions o eixamplaments de camins i corriols. El bosc i les arrels de pins encerclen i envaeixen les seves parets. La manca de manteniment fa que la cúpula es vagi malmetent i apareguin les infiltracions d'aigua. | 41.5150000,2.3530100 | 446013 | 4596132 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77426-foto-08214-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77426-foto-08214-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77426-foto-08214-338-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 77226 | Carrer Vidal i Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vidal-i-barraquer | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | El carrer Vidal i Barraquer se situa a la part baixa del poble i és el camí d'accés des del sud fins trobar la Riera de Targa, travessant abans la Riera de Salvet. La part més oriental, entre el carrer Canyamar i Rafael Riera i Prats, està conformat per un grup de cases construïdes entre mitgeres, de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta, d'arc escarser. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres, però hi ha hagut algunes modificacions. | 08214-138 | Carrer Vidal i Barraquer | Carrer que s'ha anat formant sobretot a partir del segle XX, amb la industrialització del municipi. És on van a parar els principals eixos de comunicació amb el nucli antic: la Riera de Salvet, el carrer Manuel Moreno i la Riera de Targa. | 41.5150300,2.3617000 | 446738 | 4596129 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77226-foto-08214-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77226-foto-08214-138-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la cantonada amb el carrer Rafael Riera i Prats, destaca la casa de Cal Teòric. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 77308 | Font d'en Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-colomer | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | espai abandona i sense manetniment. La font ja no raja i està mig colgada. | Font provinent d'una deu d'aigua excavada en el marge, a pocs metres del torrent que li dona nom. Actualment no raja. La paret frontal, de pedra està parcialment tapada i la pica gairebé colgada per la terra i fullaraca. No hi ha broc. No s'observa cap portella lateral de registre de mina. Al costat, en direcció a les feixes de Can Colomer, mig emboscada, hi ha una bassa de planta semicircular (10 x 3 m d'amplada màxima i una fondària de metre i mig aproximadament). Es construeix per tal d'aprofitar l'aigua que sobreeixia de la font. La paret de la bassa que aguanta el marge de terra d'uns dos metres i mig a tres metres d'alçada està feta de pedres irregulars i reforçat amb fileres de maons disposats horitzontalment. Pel costat oposat la paret té una alçada de 80 cm. Els extrems són més amples i es poden utilitzar com a bancs per a seure's. | 08214-220 | Torrent de la Font d'en Colomer | Havia estat una font molt concorreguda en èpoques passades; però des de que es va canalitzar s'ha anat deixant. | 41.5150900,2.3516800 | 445902 | 4596142 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77308-foto-08214-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77308-foto-08214-220-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La font i la bassa es troben ubicades en un indret obac, prop del torrent que dona nom a l' indret, envoltada per un estrat arbori madur d'alzina (Quercus ilex) i roure (Quercus pubescens, Quercus cerrioides) , amb presència d'algun exemplar de robínia (Robinia pseudoacacia) i pi pinyoner. A l'estrat arbustiu tenim l'aranyoner (Prunus spinosa), la ginesta, l'arç blanc (Crataegus monogyna), el marfull (Viburnum tinus), l'aladern (Rhamnus alaternus) i el llorer (Laurus nobilis). A l'estrat lianoide, l'arítjol (Smilax aspera), el lligabosc (Lonicera implexa), l'heura (Hedera helix)i l'esparraguerra (sobretot cap a la zona de la bassa). Com a substrat herbaci cal destacar la presència de violeta boscana (Viola sylvestris), a proximitat de la bassa, florida; la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides), i el marxívol (Helleborus foetidus), una planta espontània molt tòxica. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 254,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/