API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
77327	Fons documental de l'arxiu parroquial	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-6	<p>SAMON FORGAS, Josep (1994). Les fundacions de la parròquia de Sant Genís de Vilassar entre els segles XVI-XVIII; dins X Sessió d'Estudis mataronins, 20 de novembre de 1993. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 137 a 152.</p>	XIV-XX		<p>Bona part del fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Genís de Vilassar es va salvar de la crema generalitzada de 1936 i representa un testimoni vital per a la història d'aquesta població. A més a més es troba en molt bones condicions de conservació, ordenat, i parcialment digitalitzat. Conté un conjunt de pergamins, el més antic dels quals és de l'any 1370. També hi ha manuscrits litúrgics i leccionaris que daten dels segles X i XI. Tots els pergamins estan digitalitzats. També disposa de documentació notarial des del segle XIV fins el segle XVII. A més a més dels llibres parroquials: Matrimonis des de l'any 1568 fins 1930t; llibre de confirmacions (1903, 1910, 1917, 1926, 1928 i 1931); llibres de baptismes des de 1508 fins 1939; llibres d'òbits des de 1468 fins 1938. n altre grup important del fons es correspon amb documentació de la vida parroquial: Confraries, correspondència, Manual de la Universitat, llibre de comptes de 1621 a 1645 o capítols matrimonials. Com a curiositat s'hi troba documentació referent als Mossos d'Esquadra del lloc de Vilassar i Caldes d'Estrac, de finals del segle XIX fins l'any 1923.</p>	08214-239	Plaça de la Vila, 9		41.5174700,2.3586800	446488	4596402		08214	Vilassar de Dalt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77327-foto-08214-239-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77327-foto-08214-239-2.jpg	Legal i física	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic				2020-10-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es pot consultar prèvia cita els dissabtes de 10 a 13h A l'Arxiu Diocesà de Barcelona també hi ha documents de la parròquia de Sant Genís de Vilassar.	94\|98\|85	56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77118	Can Maians	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maians	<p>AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO i MONCLÚS, Pere (1990). Violències feudals i diferenciació social pagesa. Els homes de Sant marçal del Montseny a Vilassar i Argentona a la segona meitat del segle XII; dins Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 37. Mataró, abril de 1990, pàgs. 15 a 27. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanc. Barcelona. LLANZA Y VALLS, Rafael de; I FERNÁNDEZ DE BOBADILLA, Ignacio (2008). Un español en el ejército de Napoleón. Diario de D. Rafael de Llanza y de Valls, capitan del antiguo regimiento de infanteria de guadalajara. Almena ediciones. Madrid. MUSEU DE VILASSAR (1999). Via fora. Les torres de guaita; dins Itineraris Ipsa Arca, núm. 1, febrer de 1999. Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. SAMON FORGAS, Josep (1996). Notes històriques entorn de les torres de defensa dels masos de Vilassar; dins XII Sessió d'Estudi mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 181 a 197.</p>	XVI-XVIII		<p>Can Maians és el nom que es coneix un gran casal fortificat ubicat estratègicament a la dreta de la Riera Salvet, a l'entrada del poble per l'antic Camí Reial de Barcelona. Està format per la masia, una torre de guaita i cossos annexes destinats a tasques del camp; tot encerclat per un mur perimetral amb portalada d'accés. L'estructura actual de la masia es deu, principalment, a una reforma del segle XVIII. És de planta rectangular i consta de cinc cossos perpendiculars a la façana principal, orientada a sud-est, amb planta baixa i dos pisos. El cos de l'entrada és més ample (7m ) que la resta (5 m). Els dos cossos de la dreta estan destinats a celler. En aquest es conserven els cups, una premsa, les bases de les bótes i un hipogeu. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. L'escales formen un pati cobert que sobresurt del carener, amb una coberta a dues aigües i amb els frontons encarats a les façanes laterals. La façana té una disposició força simètrica a partir de cinc eixos de verticalitat, que corresponen als cinc cossos. Aquests eixos venen definits per les obertures, totes amb la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada; a l'igual que les cantonades. Destaquen dos balcons a la primera planta i un escut esculpit en pedra sobre el balcó principal. A la dreta de la façana s'hi adossa un cos de planta baixa i terrat pla, on hi ha el safareig, el pou i també una capelleta amb un plafó de ceràmica amb la imatge de Sant Josep. La torre és de planta circular i originalment estava exempta de la masia, i s'unia amb un pont llevadís de fusta. L'aljub o dipòsit de la torre, que estava a la planta baixa, es va convertir l'any 1795 en la capella, sota l'advocació poc freqüent de la mort de Sant Josep i s'obrí una porta. La corsera (merlets i els matacans) es desmunten l'any 1992 per problemes estructurals i evitar accidents. Consta de quatre plantes cobertes amb volta i terrat amb corsera. Una escala de cargol permet l'accés a cada planta. A la primera hi ha un finestral. I a totes les plantes hi ha espitlleres.</p>	08214-30	Al sud del terme municipal	<p>Can Maians s'aixeca damunt l'antic Mas Eroles documentat des del segle XIII, possessió del monestir benedictí de Sant Marçal del Montseny des del segle XI. L'any 1365, mitjançant l'exercici d'un insòlit dret de fadiga, permet als Eroles, juntament amb d'altres tinents de Sant Marçal, aconseguir la propietat alodial de les terres, anul·lant la venda que l'abat havia fet a Pere Des Bosc. En el segle XV, els Eroles són capdavanters en la lluita per l'alliberament de la jurisdicció senyorial i Guillem Pere Eroles figura entre els síndics que negocien i signen el privilegi de Ferran II de concessió de les municipalitats als pobles de la baronia de Pere Joan Ferrer (1480). La torre data de 1551 segons data del document signat pel príncep Felip, futur Felip II, que concedeix el permís per construir-la a Bernat Eroles, el 30 de juliol d'aquell any. Entre els segles XVI i XVIII la política matrimonial dels Eroles els porta a adquirir possessions importants al Vallès i aconseguir el rang de noblesa. L'any 1615 Mariana Eroles es casa amb Jaume Maians, i aquests tenen una filla, Maria Maians Eroles, que es casa amb Francesc Llança. S'ha quedat popularment amb el nom de Can Maians tot i no ser-ne l'origen i només tenir aquest nom durant una generació. Després han vingut altres noms familiars, com Moreno, Bufalà o Fernández de la Bobadilla. L'any 1686, els Llança repeteixen la política matrimonial i enllacen amb la important família de Sant Pere de Vilamajor, de Can Derrocada, ciutadans honrats i familiars del Sant Ofici. Durant el segle XVIII, els Llança eren regidors de l'ajuntament borbònic de Mataró. Al llarg dels segles la família ha tingut preveres, abats, comerciants i, sobretot, militars. Un d'ells va fer la campanya de Rússia amb Napoleó. Vivències que relata en un diari manuscrit que conserva la família i que ha estat publicat.</p>	41.5126900,2.3626900	446819	4595869		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77118-foto-08214-30-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77118-foto-08214-30-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77118-foto-08214-30-3.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIN	National Monument Record	Defensa	2019-12-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			119\|94	45	1.1	1771	21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77196	Can Casanovas, Ca les Germanes Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casanovas-ca-les-germanes-serra	<p>AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.</p>	XIX	Hi ha diverses esquerdes a les façanes.	<p>Casa de planta rectangular la finca de la qual dóna als carrers dels Sants Màrtirs i Sant Ramon, amb la façana reculada en relació a l'alineació d'aquests carrers i separada d'ells per un pati a cada banda. Consta de planta baixa i un pis, la coberta, de teules àrabs, és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Una part del vessant septentrional forma un terrat pla. Hi ha un celobert al mig per donar claror als pisos. La façana té una disposició simètrica amb quatre eixos de verticalitat a partir dels quals es distribueixen les diferents obertures a sobre de les quals hi ha un trencaaigües arquejat. A la primera planta s'hi accedeix des del jardí, a partir d'una escalinata lateral, amb barana de balustrada que es perllonga per tota la façana delimitant una terrassa suportada per una galeria d'arcs escarsers a la planta baixa. No existeix una segona escalinata que seria simètrica a la única que es conserva. Sota d'aquesta planta hi ha un espai que no permet habitabilitat. Una cornisa corona el parament de la façana amb petits frontons, arrodonit en cada eix de les obertures.</p>	08214-108	Carrer Sant Ramon 10-12		41.5185900,2.3562600	446287	4596528		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77196-foto-08214-108-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77196-foto-08214-108-3.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2022-10-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			102\|98	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77405	Goigs als gloriosíssims Sant Genis, Notari, i Sant Genís, Comediant	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-als-gloriosissims-sant-genis-notari-i-sant-genis-comediant		XIX		<p>Edició antiga dels goigs als gloriosissims Sant Genis, Notari, i Sant Genís, comediant, martirs, i patrons de Vilassar, i que diuen així: Puix son exemplar de amor / y de Vilassar etxis / los dos Patrons Sant Genís / donarnos á tots favor. / Vilassar te per sa gloria / en los dos tant grans Patrons, / que en totas tribulacions / lo assistiu, y ix ab victoria; / y anelant ab gran fervor / lo gozar del Paradís, / los dos Patrons Sant Genís / doneunos á tots favor. // De Arles en lo siti hermos, / desplegan llum y alegria, / y fou gran desde aquell dia / puix qui naxia erau vos; / si fou de altre sol primor / encara queda indecís, / los dos &c. // Ab un zel extraordinari / fereu lo proces al vici, / ty la virtut en ofici / convertiu quedant Notari; / donant fe del Redemptor / quye es lo Ogirinal castís, / los dos &c. // Fulmina iniqua sentencia / lo Jutge contra'ls Christians, / y vos ab totas dos mans / la acceptau sens resistencia; / á la fe be un Impostor / la donareu de comís,/ los dos &c. // En vostre cor fou la guerra / ahont armat de honor y zel / elevau la ploma al Cel, / llansant lo tinter en terra; / axo volgue lo traydor / que vostra mort decidís, / los dos &c. // Sa cruel ceguera no sap / perque exiu amb mostras grans / vos ab lo cap en las mans, / quant ells ab las mans al cap; / aquest singular favor / se veu en un improvís, / los dos &c. // De vostra mort lo motiu / te testimoni constant / perque Genís comediant / lo representaba al viu; / á vista de gran amor / pogue ser cridat axis, / los dos &c. // Burla feu de un sagrament / pero ab un sagrat instint, / lo Cel anaba assistint / quan l'aygua anaba corrent; / ab aquesta fou favor / que fins lo cor se emblanquís, / los dos &c. // Los tirans ab gran exces / animan vostra tragedia, / puix convertit en comedia / dels idols féu entremés; tenint axò á deshonor / lo matarvos fan precís, / los dos &c. // La Creu que estant preparada / al Autor representà / vostra Comedia acabá / ab la mes curta Jornada. / A gloria del Criador / fan vos victor indivís, / los dos &c. // Un parell tan singular / es lo nostre nort glorios, / perque's mostra prodigios / en la terra, y en lo mar; / á dos mans tant Protector / nos promet la sort felis, / los dos Patrons Sant Genís / donaunos á tots favor. // Puix al Parroquiá ab amor / li alcansau lo que es precís, / los dos Patrons Sants Genís / donaunos á tots favor. // V. Laetamini in Domino et exultate Justi. // R. Et gloriamini omnes recti corde. // OREMUS. / Deus, qui nos concedis Sanctorum Martiriam tuorum Genesii, et Genesii natalia colere, da nobis in aeterna beatitudine de eorum societate gaudere. Per Dominum nostrum Et. // R. Amen.//</p>	08214-317	Plaça de la Vila, 9	<p>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</p>	41.5174900,2.3586100	446482	4596405		08214	Vilassar de Dalt	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Religiós				2020-01-23 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Edició dels goigs del segle XIX impresos per 'Eularia Piferrer, Viuda Impresóra de S. M. Plaza del Angel'. Es conserven emmarcats a l'arxiu parroquial. La lletra i la música que es fan servir en l'actualitat han variat. Aquesta és una versió més antiga.		56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77116	Castell de Vilassar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-vilassar	<p>AA.VV (1992). Vilassar de Dalt; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XX, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 532-534. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. BUÏGAS i MONRAVÀ, Gaietà (1886). Castillo de Vilassar. Barcelona. CARRERAS i CANDI, Francesc (1908). Lo castell de Burriach o de Sant Vicenç, estampa de Vila i Font. Mataró (segona edició facsímil 1980). CUADRADA, Coral (1988). El Maresme medieval: hàbitat, economia i societat, segles X-XIV. Premi Iluro 1987. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. DALMAU, Rafael editor (1967) Els castells catalans, vol. 1, Barcelona, pàgs. 707 a 717. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2011). L'art gòtic al Baix Maresme (segles XIII a XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per la Dra. Francesca Español. Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona. MONREAL, Lluís i RIQUER, Martí de (1958) Els castells medievals de Catalunya, vol. 2. Editorial Ariel,. Barcelona.</p>	X-XV		<p>El castell es troba a una alçada de 153 m snm, al vessant esquerre de la Riera de Salvet per ponent, i integrat a la part de llevant dins el nucli urbà de Vilassar de Dalt, del qual queda separat per un ampli espai enjardinat que hi comunica a través del carrer Àngel Guimerà. És de planta quadrada i la façana es troba protegida per una muralla amb una torre de planta circular en l'angle oest, a l'interior de la qual hi ha la sagristia de la capella. A la porta del recinte fortificat s'hi accedeix per un pont, actualment d'obra, que supera la vall (fossar) ampla i fonda que protegeix l'accés. Passada la porta s'arriba a un recinte construït en l'ampliació del segle XVI i que es distribueix al voltant del pati. En el lateral sud hi ha una capella dedicada a la Santíssima Trinitat; i a l'altre angle, una torre de planta quadrada. El parament de la mateixa és de grans carreus amb sageteres en els murs i en els merlets. En el mur sud, es conserva una finestra tripartida en el pis superior, tancada amb llindes d'arc de mig punt retallats i sustentats per columnetes amb capitells gòtics decorats amb fulles de palmera i amb impostes decorades amb roselles. En el centre del pati s'observa la façana on, la porta d'arc de mig punt adovellat està protegida per un matacà. La façana principal, orientada a migdia, presenta una sèrie de finestres gòtiques asimètriques fruit de les reformes del segle XV. La de l'esquerra, del primer pis està formada per dos arcs conopials tancats amb motllures interseccionals i en els capitells es repeteix l'escut dels Des Bosch que es troba damunt la porta principal. La finestra de la dreta és d'una sola obertura i està decorada amb tres arcs conopials. De les dues finestres del segon pis, una és d'arc conopial decorada amb relleus i àngels nus que sostenen escuts a les impostes. A l'angle nord-occidental de la façana oest hi ha una torre de planta quadrada que sobresurt en alçada en l'edifici. En el pis superior, hi ha una finestra geminada partida per una columna gòtica. En el segon pis, hi ha tres finestres simples d'arc trifoliat i una doble. Un cop superada la porta principal s'accedeix a un pati quadrat on hi ha la torre cilíndrica, que és la part més antiga del castell, amb un mur de més de 2 metres d'amplada i amb accés pel segon pis. Al voltant de la torre es desplega tot l'edifici. En la planta baixa hi ha les dependències dels serveis: quadres, celler, magatzems. L'accés al pis superior es fa per una escala descoberta de pedra que acaba en un replà on hi ha les dependències nobles, on destaca el saló on es conserva el teginat original amb una superfície pintada de 7 x 4'3 m amb els emblemes heràldics dels Des Bosch. El segon pis estaria reservat a les habitacions i s'hi trobarien els accessos als passos de ronda i a la part alta de les torres.</p>	08214-28	Carrer Àngel Guimerà, 39	<p>L'existència d'un establiment romà en el mateix indret del castell és una teoria molt antiga que no s'ha pogut demostrar per la manca de treballs arqueològics. La part conservada més antiga és la torre cilíndrica, que dataria del segle X. L'antic districte castral del castell correspon als termes de Vilassar de Dalt, Cabrils i Vilassar de Mar, segons un document de l'any 1025 on es senyalen els límits de les franqueses de Sant Vicenç, concedides pels comtes Berenguer i Guisla a Guadall. El castell de Vilassar restaria sota la jurisdicció del castell de Sant Vicenç de Burriac; l'any 1146 Berenguer Guadall de Sant Vicenç i Berenguera, establiren la batllia de Vilassar a Marc Morell. L'any 1171 Pere de Sant Vicenç pacta amb Pere de Montornès una convinença per la qual li encomana els feus de la torre de Vilassar, retenint l'estacament del seu batlle a Cabrils i concedint-li la cinquena part de tots els establiments i tots els esplets. Per la seva banda, Pere de Montornès convingué prestar-li hosts, cavalcades, seguiment i defensa. L'any 1262, Berenguer de Sant Vicenç, concedeix els castells de Burriac i Vilassar al seu fill Guillem amb la condició que, si aquest moria abans que ell, la seva esposa Saura es quedaria amb el castell de Vilassar. L'any 1273, Guillem compra el dret de castlania del castell de Vilassar a Guillem de Tagamanent i a Anglesa, la seva mare, com a successora de Pere de Vilassar, per 1200 sous. L'any 1322 Berengueró de Sant Vicenç mor sense descendència masculina directa, probablement per la pesta. Això obliga a vendre les jurisdiccions per poder fer front als creditors, que passen l'any 1352 a mans de l'escrivà de ració i burgès barceloní Pere Des Bosc per 9500 lliures. Entre 1358 i 1360 capbreva els seus dominis i entre 1360 i 1362 efectua l'amollonament amb els termes dels castells de Dosrius i Mataró. Com a conseqüència d'aquest procés, els Des Bosc entren en conflicte amb els senyors de Premià per la definició de l'angle de La Cisa (resolt el 1385) i amb els senyors de La Roca pel domini del vessant vallesà del terme de Vilassar. Les jurisdiccions de Sant Vicenç i Vilassar foren integrades a la Corona per Alfons el Magnànim, l'any 1419, però, els plets entre els Des Bosc i els pagesos del terme continuaren durant tot el segle XV. Després del parèntesi de la baronia de Pere Joan Ferrer (1472 - 1480), les jurisdiccions de Sant Vicenç, Vilassar i Mataró, són definitivament integrades a la Corona pel privilegi de Ferran II del 1480. Durant els segles XVI-XVII els Des Bosc continuen vivint en el castell. Per enllaços matrimonials i heretaments, la propietat passa en els segles XVIII i XIX, als Oms, als Copons, marquesos de Moià i de la Torre, i finalment als Sarriera, marquesos de Barberà i de la Manresana, els actuals propietaris.</p>	41.5177100,2.3562600	446286	4596430		08214	Vilassar de Dalt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77116-foto-08214-28-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77116-foto-08214-28-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77116-foto-08214-28-3.jpg	Legal	Romànic\|Gòtic\|Renaixement\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIN	National Monument Record	Defensa	2019-12-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Conté un dels arxius històrics privats més importants de Catalunya, declarat l'any 1986 Bé d'Interès Cultural per la Direcció General del Patrimoni Escrit i Documental de la Generalitat.	92\|93\|95\|85	45	1.1	1771	21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77371	Fons fotogràfic referent a Vilassar de Dalt del Centre Excursionista de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-vilassar-de-dalt-del-centre-excursionista-de-catalunya		XIX-XX		<p>El fons fotogràfic de l'arxiu del Centre Excursionista de Barcelona conté un total de 95 fotografies relacionades amb el municipi de Vilassar de Dalt. Són imatges datades entre els anys 1890 i 2005, realitzades per diversos fotògrafs, la majoria d'ells professionals. Estan classificades en tres fons diferents: els fons personals; les col·leccions fotogràfiques i per últim el Fons Fotogràfic Estudi de la Masia Catalana. 1.- Els fons personals del Centre Excursionista de Catalunya incorpora els fons fotogràfics personals dels quals els mateixos autors o familiars han fet donació al CEC. En el cas de Vilassar, se n'han localitzat: Fons Francesc Blasi i Vallespinosa: tres fotografies referents al mas de Can Boquet (pallers, ermita de Sant Salvador i mas amb persones a l'era) i la fotografia del dolmen de la Roca d'en Toni on s'observa part del túmul sense excavar i una barraca al fons, actualment enderrocada. El fons Frederic Gibernau i Flos, amb una única fotografia referent a Can Boquet. El fons Manuel Genovart i Boixet, amb una única fotografia referent al dolmen de la Roca d'en Toni on s'observa part del túmul sense excavar. Finalment, el fons Rosend Flaquer i Barrera, el més nombrós dedicat a Vilassar, amb 10 fotografies (Capella de Sant Sebastià amb el cementiri, el mas de Can Boquet, la portalada del castell de Vilassar i set fotografies generals). 2.- Les col·leccions fotogràfiques del CEC inclouen dues tipologies d'agrupacions fotogràfiques. Per un costat, les realitzades per afeccionats que n'han fet donació al centre; i per l'altra, les que es van establir a l'arxiu amb l'objectiu d'organitzar-les segons el seu format, com per exemple les diapositives de vidre en format 8 x 10, o les plaques de vidre 6 x 13 cm estereoscòpic, o les fotografies de vidre en gelatina i plata, blanc i negre de 9 x 12 cm que l'Entitat utilitzava per il·lustrar les conferències que es donaven des del Centre. D'aquest arxiu hi ha fotografies d'autors com Antoni Bartomeus i Casanovas, Marcel·lí Gausachs i Gausachs, Joan Biosca i Juvé, Josep Maria Armengol i Bas, Francesc Alsina i vila i Germà Garcia Fernàndez. Hi ha fotografies del castell de Vilassar, el dolmen de la Roca d'en Toni, l'ermita de Sant Sebastià i el cementiri, l'església, i algunes vistes generals. Una de les fotografies amb autor desconegut és la curenya d'un canó que estava guardada a l'interior de l'antiga església del municipi. 3.- L'Estudi de la Masia Catalana, està composat per un total de 58 fotografies realitzades entre els anys 1929 i 1932 pels fotògrafs, Josep Maria de Cabanyes, Joan Cubells, Frederic Bordas i Altamira i J. Mas Guàrdia. Es van fotografiar Cal Vicenç, el Castell, Can Pere Català, el Ravalet, Ca l'Arcís, Can Masiquetes, Can Coll, Can Colomer, Ca la Bomca, Can Costa o Can Guimerà, l'antiga església, Can Boquet amb l'ermita de Sant Salvador, Cal Doctor, Cal Sabatés, Can Bruguera, Cal Notari, Cal Recorder, Can Canyes, Ca n'Isern, Can Maians, Can Sayol, Can Villà, Can Bufalà i Can Banús, amb una fotografia general d'un mas, desconeguda.</p>	08214-283	Carrer del Paradís, 10-12 (08002 Barcelona)	<p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'il·lustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x 10 cm.</p>	41.5170500,2.3585700	446478	4596356		08214	Vilassar de Dalt	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77371-foto-08214-283-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77371-foto-08214-283-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Privada accessible	Científic				2020-10-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Fotos procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. La de Ca l'Arcís, forma part de l'Estudi de la masia catalana (1931) i és obra de Josep de Cabanyes. La de Can Boquet és obra de Francesc Blasi i Vallespinosa. L'Estudi de la Masia Catalana va sorgir l'any 1923, d' un projecte ideat i finançat per Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), un industrial, mecenes i membre destacat del Centre Excursionista de Catalunya, que va encarregar la coordinació del projecte de l'Estudi de la Masia Catalana al Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció dels arquitectes Josep Danés i Torras (1895-1955) i Lluís Bonet. L'objectiu d'aquest ambiciós projecte era la publicació de fotografies, fitxant masos i el seu entorn per tal d'aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tant a nivell arquitectònic com antropològic i etnològic. El mateix arquitecte Danés, va construir per encàrrec de Patxot, entre els anys 1927 i 1930, la residència Masia Mariona, a Mosqueroles on avui hi ha la seu del Parc Natural del Montseny que preserva l'exposició permanent dedicat a l'Estudi de la Masia Catalana (L'Univers Patxot). Aquest fons consta en l'actualitat de 7.705 imatges que comprenen unes 1.500 masies de Catalunya, Andorra i les Illes Balears, realitzades per varis fotògrafs com Cèsar August Torras, Josep de Cabanyes, Lluís Bonet i Garí, Antoni Gallardo, Josep Maria Armengol BAs, Valentí Fargnoli, Adolf Zerkowitz, Joan Estorch, Baltasar Samper, Josep Garrut Sala i Jordi Audet, entre altres. La totalitat del fons va ser cedit l'any 1975 al Centre Excursionista de Catalunya per la Sra. Núria Delétra-Carreras Patxot.	98	55	3.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77346	Col·lecció parroquial	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-parroquial	<p>PONS, Marc (2011). Guia del Museu parroquial. L'església gòtica de Vilassar. Parròquia de Sant Genís de Vilassar.</p>	XVI		<p>El museu mostra un seguit de peces arquitectòniques pertanyents a l'antiga església gòtica (1511-19) que es van salvar de la destrucció de 1936-40, gràcies a la intervenció del senyor Fèlix Piferrer, de Can Puig. El conjunt va quedar emmagatzemat al celler de casa seva. La posada en valor d'aquets elements permet reconstruir el guió de re- construcció de l'antiga església gòtica a partir de les claus de volta, les mènsules historiades brancals, bases i capitells de columnes.</p>	08214-258	Plaça de la Vila, 9	<p>El Museu s'obre al públic per la Festa Major dels Sants Màrtirs del 2011 aprofitant la commemoració dels 500 anys de la construcció de l'església gòtica (1511-1519). La inauguració compta amb la presència de l'Emm. I Rvdm. Sr. Lluís Martínez Sistach, cardenal arquebisbe de Barcelona. Els objectius d'aquest museu són la conservació del patrimoni religiós, la difusió de peces poc conegudes i fomentar el coneixement de la història local.</p>	41.5176300,2.3585200	446475	4596420		08214	Vilassar de Dalt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77346-foto-08214-258-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77346-foto-08214-258-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77346-foto-08214-258-3.jpg	Física	Modern\|Gòtic	Patrimoni moble	Col·lecció	Privada accessible	Científic				2020-10-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El museu es pot visitar cada primer diumenge de mes i en ocasions especials com la Festa Major dels Sants Màrtirs, les Jornades Europees de Patrimoni o durant la celebració del festival Vilazari.	94\|93	53	2.3		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77363	Escut de l'angle sud oriental de Can Rafart	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-langle-sud-oriental-de-can-rafart		XIX		<p>Escut d'armes de la família Rafat, esculpit a la part superior de l'angle sud oriental , de la galeria porticada orientada a ponent de la casa. Està realitzat en gres i repartit de la següent manera: la part superior dde l'escut està representada per un casc amb el plomall i part de la cuirassa de tela forta o pell, reforçada amb clivelles, que protegeix el coll i les espatlles, simbol de la noblesa. Per sota, delimitat entre línies, el camper, dins el qual es representen diverses càrregues o elements: a la part superior esquerra un escut a l'interior del qual no s'identifica clarament el seu significat. Du una inscripció '.. ECLAR - EST I0 . VIRTUTE . ASS.O'. A mà dreta, dues àligues oposades amb un escut central i dos llops o gossos col·locats un damunt de l'altra. A la part inferior esquerra, tres caps de lleó separats per una sanefa (dos a dalt i un a baix). Per últim, a mà dreta, envoltat per 8 flors de lis (representació de la flor del lliri), la representació d'un animal homònim, el lleó, símbol de la força, el valor i la noblesa. Està represenat de perfil, rampant o dressat sobre les potes i les anteriors alçades.</p>	08214-275	Can Rafart	<p>Els orígens de Can Rafart s'han de buscar a l'antic mas Riera (del Pou), capbrevat al segle XIV com un domini del castell de Vilassar. La família Riera està documentada des de l'any 1229 per Dolça de Riera. En aquest mas va néixer Salvador Riera, domèstic del virrei de Sardenya, Alfons d'Erill, que l'any 1623 portà les relíquies dels Sants Màrtirs a Vilassar. El germà i la germana d'en Salvador contrauen matrimoni amb un fill i una filla del mas Rafart de Cabrils. Des d'aquell moment es produeix el canvi de denominació de mas Riera per mas Rafart que ha perdurat fins avui. A principis del segle XVIII, hereta el mas en Francesc de Bassols i Rafart, conseller quart de Barcelona en representació de l'estament dels mercaders (169-99), fabricant de teles i prohom de la causa austriacista en la Guerra de Successió. Mor durant el setge i després de la capitulació, els seus béns, inclòs el mas, són confiscats. A principis del segle XIX, Can Rafart i Can Vehil de la Serra formen una única finca que a principis del segle XIX és adquirida per la família de Can Bruguera. Josep de Bruguera Alemany, entre els anys 1888 i 1891 transforma l'antic mas i li dona l'aspecte actual. Mitjançant un vitalici atorgat per la darrera propietària de la família Bruguera, passa a mans del que aleshores era alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles i Colomer. L'any 1998, l'Ajuntament compra la propietat a la Caixa de Barcelona, com entitat creditora de la família Porcioles i la reforma com equipament municipal que acull diverses entitats.</p>	41.5192000,2.3611000	446691	4596593		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77363-foto-08214-275-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77363-foto-08214-275-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Ornamental	BCIN	National Monument Record	Commemoratiu	2019-12-31 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Sembla que al costat esquerra, porta les incicials del seu escultor: 'LGV.' No s'observen restes de policromia. Està emmarcat per dos quadrants solars.	98	47	1.3	1769	21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77450	Escut de Can Maians	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-can-maians	<p>BENITO i MONCLÚS, Pere (1990). Violències feudals i diferenciació social pagesa. Els homes de Sant marçal del Montseny a Vilassar i Argentona a la segona meitat del segle XII; dins Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 37. Mataró, abril de 1990, pàgs. 15 a 27. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanc. Barcelona. LLANZA Y VALLS, Rafael de; I FERNÁNDEZ DE BOBADILLA, Ignacio (2008). Un español en el ejército de Napoleón. Diario de D. Rafael de Llanza y de Valls, capitan del antiguo regimiento de infanteria de Guadalajara. Almena ediciones. Madrid. MUSEU DE VILASSAR (1999). Via fora. Les torres de guaita; dins Itineraris Ipsa Arca, núm. 1, febrer de 1999. Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. SAMON FORGAS, Josep (1996). Notes històriques entorn de les torres de defensa dels masos de Vilassar; dins XII Sessió d'Estudi mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 181 a 197.</p>	XVIII		<p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc situat a la façana de la casa per sota l'ampit d'una finestra del segon pis. Escut de camper partit; a la meitat destra hi ha lleó rampant del llinatge Llança i la meitat sinistra una torre del llinatge Darrocada.</p>	08214-362	Can Maians	<p>Can Maians s'aixeca damunt l'antic Mas Eroles documentat des del segle XIII, possessió del monestir benedictí de Sant Marçal del Montseny des del segle XI. L'any 1365, mitjançant l'exercici d'un insòlit dret de fadiga, permet als Eroles, juntament amb d'altres tinents de Sant Marçal, aconseguir la propietat alodial de les terres, anul·lant la venda que l'abat havia fet a Pere des Bosc. En el segle XV, els Eroles són capdavanters en la lluita per l'alliberament de la jurisdicció senyorial i Guillem Pere Eroles figura entre els síndics que negocien i signen el privilegi de Ferran II de concessió de les municipalitats als pobles de la baronia de Pere Joan Ferrer (1480). La torre data de 1551 segons data del document signat pel príncep Felip, futur Felip II, que concedeix el permís per construir-la a Bernat Eroles, el 30 de juliol d'aquell any. Entre els segles XVI i XVIII la política matrimonial dels Eroles els porta a adquirir possessions importants al Vallès i aconseguir el rang de noblesa. L'any 1615 Mariana Eroles es casa amb Jaume Maians, i aquests tenen una filla, Maria Maians Eroles, que es casa amb Francesc Llança. S'ha quedat popularment amb el nom de Can Maians tot i no ser-ne l'origen i només tenir aquest nom durant una generació. Després han vingut altres noms familiars, com Moreno, Bufalà o Fernández de la Bobadilla. L'any 1686, els Llança repeteixen la política matrimonial i enllacen amb la important família de sant Pere de Vilamajor, de Can Derrocada, ciutadans honrats i familiars del Sant Ofici. Durant el segle XVIII, els Llança eren regidors de l'ajuntament borbònic de Mataró. Al llarg dels segles la família ha tingut preveres, abats, comerciants i, sobretot, militars. Un d'ells va fer la campanya de Rússia amb Napoleó. Vivències que relata en un diari manuscrit que conserva la família i que ha estat publicat.</p>	41.5126800,2.3627900	446827	4595868		08214	Vilassar de Dalt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77450-foto-08214-362-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77450-foto-08214-362-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	BCIN	National Monument Record	Commemoratiu	2019-12-31 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94	47	1.3	1769	21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77362	Escut de la façana septentrional de Can Rafart	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-facana-septentrional-de-can-rafart		XIX		<p>Escut heràldic de la família Riera o Rafat, esculpit a la clau de l'arc dovellat de la portalada amb camper llis ubicada a la façana septentrional de la casa. Està realitzada en un bloc de gres, al centre de la qual es representa una copa decorada amb escames i per sota, guardant una certa simetria n'hi ha una segona de cap per avall. Sembla que hi ha un raig d'aigua que omple la que està dempeus i que aquesta surti per la de sota. A mà dreta dues gerres d'aigua omplint-se a la font. A l'esquerra, dues claus creuades, unides per una cadena, potser representant la unió de dues famílies mitjançant un casament. Al capdemunt de l'escut, es pot llegir la inscripció 'S - GLORIA, Y,O'</p>	08214-274	Can Rafart	<p>Els orígens de Can Rafart s'han de buscar a l'antic mas Riera (del Pou), capbrevat al segle XIV com un domini del castell de Vilassar. La família Riera està documentada des de l'any 1229 per Dolça de Riera. En aquest mas va néixer Salvador Riera, domèstic del virrei de Sardenya, Alfons d'Erill, que l'any 1623 portà les relíquies dels Sants Màrtirs a Vilassar. El germà i la germana d'en Salvador contrauen matrimoni amb un fill i una filla del mas Rafart de Cabrils. Des d'aquell moment es produeix el canvi de denominació del mas Riera per mas Rafart que ha perdurat fins avui. A principis del segle XVIII, hereta el mas en Francesc de Bassols i Rafart, conseller quart de Barcelona en representació de l'estament dels mercaders (1690-99), fabricant de teles i prohom de la causa austriacista en la Guerra de Successió. Mor durant el setge i després de la capitulació, els seus béns, inclòs el mas, són confiscats. A principis del segle XIX, Can Rafart i Can Vehil de la Serra formen una única finca que a principis del segle XIX és adquirida per la família de Can Bruguera. Josep de Bruguera Alemany, entre els anys 1888 i 1891 transforma l'antic mas i li dona l'aspecte actual. Mitjançant un vitalici atorgat per la darrera propietària de la família Bruguera, passa a mans del que aleshores era alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles i Colomer. L'any 1998, l'Ajuntament compra la propietat a la Caixa de Barcelona, com entitat creditora de la família Porcioles i la reforma com equipament municipal que acull diverses entitats.</p>	41.5194300,2.3611900	446699	4596618		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77362-foto-08214-274-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77362-foto-08214-274-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Ornamental	BCIN	National Monument Record	Commemoratiu	2019-12-31 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		s'observen pintades realitzades amb esprai de diferents colors tant a la portalada dovellada com al voltant. L'escut es manté intacte malgrat els actes vandàlics. Com a BCIN també està protegit pel Decret 571/1963 de 14 de març	98	47	1.3	1769	21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77402	Goig en honra de la gloriosa Transfiguració de Christo Senyor nostre, vulgarment dit Sant Salvador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honra-de-la-gloriosa-transfiguracio-de-christo-senyor-nostre-vulgarment-dit-sant		XVIII		<p>Goig en honra de la gloriosa Transfiguració de Christo Senyor nostre, vulgarment dit Sant Salvador, que es cantaven a l'ermita de Sant Salvadoe de Can Boquet, i que diuen així: Volem la Creu abrassar, / y servirvos avb fervor. / O Jesus transfigurat / concediunos vostre amor. // Per imitar tant patir, / que fereu per nostre exemple: / de vostra Gloria en lo Temple / tots vos desitjam seguir / per poder del tot cumplir / la lley ab zel y calor. // O Jesus, &c. // Perçó lo mes apartat / de la Muntanya buscau, / y ab tres Apostols anau / á monstrarvos transformat: / lo lloch de Gloria ha estat / l'alta cima del Thabór. // O Jesus, &c. // Ab vos elegits anaren / tres: Pere, Jaume, y Joan / com de vostre Cor imán: / tant feliz ditxa gosaren, / que á ningun algtre pensaren / tinguesseu tant gran amor. // O Jesus, &c. // Al mitx de tant dolçura / los Sants Moysés y Elias, / acompañan al Mesias / á celebrar ab ternura / tant inefable hermosura / entre totas la millor. / O Jesus, &c. // Als cinch que feren costat, / que cautelosos anassen, / per convenir que callassen / tot lo en la visió passat, / fins haver resuscitat: / los maná lo Salvador. // O Jesus, &c. // De tal manera gustá / á Pere tant grata vista, / que olvidant á pena trista / alli estar manifestà: / mes per resposta quedá / ofuscat lo resplandor // O Jesus, &c. // De la Montanya baixaren / los tres Apostols pasmats, / y á tot sufrir animats / ab tant anhelo se armaren, / que tots sas vidas donaren / plens de divino valor. // O Jesus, &c. // Per alcançar esta gloria, / y gosar de eix gran transport, / se té de fer de la mort, / á fi de que tot Fael moria / penetrat de bon dolor. // O Jesus, &c. // Qui ab pietat singular / á tant devota Capella, / que es de figura molt beella / vol pujar á visitar: / ab cuydado ha de pregar / á son amat Redemptor. // O Jesus, &c. // O Vilassar, que ab primor / en la Casa de un Pagés, / ab molta mesura y pes / obsequias al Señor : / per tenir tant gran honor / deus procurarlo ab ardor. / O Jesus, &c. // Puig per guanyar tanta paga / volem viurer ab candor. // O Jesus transfigurat / concediunos vostre amor./// V. Gloriosus apparuisti in conspectu Domini.// R. Propterea decorem induït te Dominus. // OREMUS / Deus, qui fideu Sacramenta, in Unigeniti tui gloriosa Transfiguratione, patrum testimonio roborasti; adorationem filiorum perfectam, voce delapsa in nube lucida, mirabiliter praesignasti: concede propitius; ut ipsius Regis gloriae nos coheredes efficias, et ejusdem gloriae tribuas esse consortes. Per cumdem Christum.</p>	08214-314	Plaça de la Vila, 9	<p>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</p>	41.5174800,2.3586200	446483	4596403		08214	Vilassar de Dalt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77402-foto-08214-314-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77402-foto-08214-314-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77402-foto-08214-314-3.jpg	Física	Popular\|Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic				2020-10-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquests goigs ja no es canten però es va fer una edició facsímil d'aquest exemplar conservat a l'arxiu parroquial, datat el segle XVIII amb motiu de la restauració i reconciliació de la Capella de Sant Salvador, de Can Boquet, celebrada el diumenge dia 9 d'agost de l'any 1981.	119\|94	56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77403	Primera edició dels goigs dels gloriosos Sants Màrtirs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/primera-edicio-dels-goigs-dels-gloriosos-sants-martirs		XIX		<p>Goigs dels gloriosos Sants Màrtirs quals sagradas reliquias venera la parròquia de Sant Genís de Vilassar, i que diuen així: Ja que vàreu conquistar / la palma de la victòria. / Protegiu des de la Glòria / als devots de Vilassar.// En la ciutat de Caller, / de la isla de Cerdenya, / segons vostra vida ensenya, / martirisats vareu ser. / Per Jesús vareu donar / la vostra sang meritoria./ Protegiu, etc.// L'Emperador Constantí, / que dels Sants honrava'ls cossos, / per posarhi'ls vostres ossos / un gran temple feya allí. / Mes si 'l el temple 's va arrunar, / no 's perdé vostra memòria. / Protegiu, etc.// Trobá, ab l 'ajuda del cel, / fent dejunis i pregarias, / vostras urnas funeraries/ el bon prelat Esquivel. / Del tresor que va trobar / la certesa es ben notoria. / Protegiu, etc.// A viurhi cinch anys ó sis, / del Virey com secretari, / una vegada va anarhi / un bon fill d'aquest país. / De com allí 'l van honrar/ be' n tenim bona memoria./Protegiu, etc.// Per provarli ‘l sèu amor lo Prelat, ab acte noble, per enriquir lo sèu poble / va donar-li un gran tresor. / Vostres cossos li va dar / ab sa virtut protectoria. / Protegiu, etc.// Los marins creyentho igual, / los duen á Barcelona, / mes de prompte ‘l tro ressona / y ‘s desfá un gran temporal. / La nau aquí va portar / Dèu ab forsa obligatòria. / Protegiu, etc.// Lo poble en agrahiment / á tan alta maravella, / los posa dins la capella / del Santíssim Sagrament. / Gran retaule hi fa daurar / ab relleus de vostra història. / Protegiu, etc.// Com visió que va tení / sant Joan una vegada, / ab la vesta immaculada / rodejeu l'Anyell diví. / Volguéunos també á cantar / la seva eterna victoria. / Protegiu, etc. // Un gran exérsit formeu / de tota llei de personas, / ab bisbes, noyets, matronas, / y ‘l deixeble Thimoteu. / Tots pel Cel vareu deixar / l'existencia tranzitoria. / Protegiu,etc. // Quan acaba ‘l mes de Abril / fem cad' any festas hermosas, / guarnintvos l'altar de rosas / y poncellada gentil. / Flors que tocan vostre altar / tothom ne pren per memoria. / Protegiu, etc. // Vostre poder celestial / fa ploure en aquesta terra, / ens protegeix en la guerra / y' ns fa sortir de tot mal. / Fins sobre el furor del mar / vostre poder té victòria./ Protegiu, etc. // Al que us siga ben devot / alcanseuli la bona anyada, / lliureulo de pedregada / y del pecat sobre tot. / Sigueu de sa vida ‘l far, / ajudeulo quan se moria. / Protegiu, etc. // Puix rodejan vostre altar / honorant vostra memoria, / Protegiu desde la Gloria / els devots de Vilassar. /// (En lo temps pasqual): V. Pretiosa in conspectu Domini, alleluia./ R. Mors Sanctorum ejus, alleluia./ (En altre temps): V. Exultabunt Sancti in gloria./ R. Letabuntur in cubilibus suis./ ORATIO (En lo dia de la festa): PREGUEM. Deus, qui nos annua sanctorum Martyryum tuorum Petri et sociorum ejus solemnitate/ laetificas, concede propitius, ut quorum gaudemus meritis, accendamur exemplis. Per Christum, etc. Amén.// (En altre temps): Deus, qui nos sactorum Martyrum tuorum Petri et sociorum ejus commemoratione laeti-/ ficas, etc., etc. //</p>	08214-315	Plaça de la Vila, 9	<p>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</p>	41.5174500,2.3586700	446487	4596400	1887	08214	Vilassar de Dalt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77403-foto-08214-315-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77403-foto-08214-315-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Religiós				2020-01-23 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Impresos per la Tipografia Catòlica, del carrer del Pi, núm. 5 de Barcelona, l'any 1887 i que es conserven relligats d'antic en un llibre de l'arxiu parroquial.	98	56	3.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77502	Jaciment del castell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-0	<p>AA.VV (1992). Vilassar de Dalt; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XX, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 532-534. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. BUÏGAS i MONRAVÀ, Gaietà (1886). Castillo de Vilassar. Barcelona. CARRERAS i CANDI, Francesc (1908). Lo castell de Burriach o de Sant Vicenç, estampa de Vila i Font. Mataró (segona edició facsímil 1980). CUADRADA, Coral (1988). El Maresme medieval: hàbitat, economia i societat, segles X-XIV. Premi Iluro 1987. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. DALMAU, Rafael editor (1967) Els castells catalans, vol. 1, Barcelona, pàgs. 707 a 717. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2011). L'art gòtic al Baix Maresme (segles XIII a XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per la Dra. Francesca Español. Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona. MONREAL, Lluís i RIQUER, Martí de (1958) Els castells medievals de Catalunya, vol. 2. Editorial Ariel,. Barcelona.</p>		No es pot conèixer l'abast real del subsòld e la zona per manca d'intervencions arqueològiques.	<p>L'exitència d'un establiment anterior al castell d'època medieval ha estat sempre una teoria per demostrar que es basa en la presència de material constructiu d'èpoa romana en algunes parets del castell, fins i tot en la tanca que el separa del carrer Àngel Guimerà. Pau Ubach també parla de la troballa d'una sitja sota el parament oriental del castell. Però no s'ha realitzat cap intervenció amb metodologia arqueològica a excepció de l'any 1996. Llavors es va realitzar una intervenció arqueològica amb motiu de la construcció d'una piscina, en una terrassa al nord-oest del castell a 22 meters del mateix. Es van fer dues rases i un sondeig en el lloc on havia de ser la pisicna amb resultats negatius pel que fa a l'existència de material o estructures de caràcter arqueològic.</p>	08214-414	Carrer Àngel Guimerà, 39	<p>L'existència d'un establiment romà en el mateix indret del castell és una teoria molt antiga que no s'ha pogut demostrar per la manca de treballs arqueològics. La part conservada més antiga és la torre cilíndrica, que dataria del segle X. L'antic districte castral del castell correspon als termes de Vilassar de Dalt, Cabrils i Vilassar de Mar, segons un document de l'any 1025 on es senyalen els límits de les franqueses de Sant Vicenç, concedides pels comtes Berenguer i Guisla a Guadall. El castell de Vilassar restaria sota la jurisdicció del castell de Sant Vicenç de Burriac; l'any 1146 Berenguer Guadall de Sant Vicenç i Berenguera, establiren la batllia de Vilassar a Marc Morell. L'any 1171 Pere de Sant Vicenç pacta amb Pere de Montornès una convinença per la qual li encomana els feus de la torre de Vilassar, retenint l'estacament del seu batlle a Cabrils i concedint-li la cinquena part de tots els establiments i tots els esplets. Per la seva banda, Pere de Montornès convingué prestar-li hosts, cavalcades, seguiment i defensa. L'any 1262, Berenguer de Sant Vicenç, concedeix els castells de Burriac i Vilassar al seu fill Guillem amb la condició que, si aquest moria abans que ell, la seva esposa Saura es quedaria amb el castell de Vilassar. L'any 1273, Guillem compra el dret de castlania del castell de Vilassar a Guillem de Tagamanent i a Anglesa, la seva mare, com a successora de Pere de Vilassar, per 1200 sous. L'any 1322 Berengueró de Sant Vicenç mor sense descendència masculina directa, probablement per la pesta. Això obliga a vendre les jurisdiccions per poder fer front als creditors, que passen l'any 1352 a mans de l'escrivà de ració i burgès barceloní Pere Des Bosc per 9500 lliures. Entre 1358 i 1360 capbreva els seus dominis i entre 1360 i 1362 efectua l'amollonament amb els termes dels castells de Dosrius i Mataró. Com a conseqüència d'aquest procés, els Des Bosc entren en conflicte amb els senyors de Premià per la definició de l'angle de La Cisa (resolt el 1385) i amb els senyors de La Roca pel domini del vessant vallesà del terme de Vilassar. Les jurisdiccions de Sant Vicenç i Vilassar foren integrades a la Corona per Alfons el Magnànim, l'any 1419, però, els plets entre els Des Bosc i els pagesos del terme continuaren durant tot el segle XV. Després del parèntesi de la baronia de Pere Joan Ferrer (1472 - 1480), les jurisdiccions de Sant Vicenç, Vilassar i Mataró, són definitivament integrades a la Corona pel privilegi de Ferran II del 1480. Durant els segles XVI-XVII els Des Bosc continuen vivint en el castell. Per enllaços matrimonials i heretaments, la propietat passa en els segles XVIII i XIX, als Oms, als Copons, marquesos de Moià i de la Torre, i finalment als Sarriera, marquesos de Barberà i de la Manresana, els actuals propietaris.</p>	41.5176700,2.3565800	446313	4596426		08214	Vilassar de Dalt	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77502-foto-08214-414-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77502-foto-08214-414-3.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial	BCIN	National Monument Record	Defensa	2019-12-30 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			85	1754	1.4	1771	21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77343	Pla Especial d'Interès Natural la Conreria - Sant Mateu - Céllecs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-especial-dinteres-natural-la-conreria-sant-mateu-cellecs-0	<p>AA.VV (2001). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria – Sant Mateu - Céllecs. Inèdit. ANDINO, Hèctor; BADOSA, Enric; CLARABUCH, Oriol; LLEBARIA, Carles (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Ed. dels autors i col·laboració dels municipis del Maresme, Fundació Territori i Paisatge, Caixa Laietana, Diputació de Barcelona, Museu de Granollers, Parc de la Serralada Litoral, Institut Català d'Ornitologia i Parc del Montnegre i el Corredor. DOGC. Núm. 6.353 -11/04/2013. Decret 150/2013, de 9 d'abril, pel qual s'aprova la modificació del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992,, de 14 de desembre, en relació amb l'espai de la Conreria – Sant Mateu – Céllecs. DOMINGO de PEDRO, Marius (2011). Rapinyaries de Catalunya. Núm. 2. Cosetània edicions. GISBERT, Enrique (2014). El paisatge geològic: origen i evolució de les roques de les muntanyes del Maresme, dins revista, L'Atzavara, núm. 23. Pàgs. 5 a 13. Ed. Museu de Mataró. LOIRE, Roser (2001). Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral, dins revista, L'Atzavara, núm. 9. Pàgs. 63 a 70. Ed. Museu de Mataró. LORENZO, Cecília; FERNÁNDEZ, Isaac (2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1ª edició. PARÉS, Eduard (2006). Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys. Ed. Generalitat de Catalunya i Departament de Medi Ambient i Habitatge. RIERA, Joan Manel(). Boscos al Maresme, dins revista L'Atzavara, núm. 22. Pàgs. 5 a 14. Ed. Museu de Mataró. TARRUELLA, Xavier (2000). “El projecte de flora amenaçada” per a la preservació de la biodiversitat del Parc de la Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, dins revista IPSA ARCA, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. http://www.floracatalana.net http://www.birdlife.net http://iucn.org http://www.ornitologia.org http://sioc.cat</p>			<p>La superfície del Parc La Conreria - Sant Mateu - Céllecs dins el terme municipal de Vilassar és de 597,88 Ha. L'espai natural és una clara representació dels sistemes naturals propis del litoral català. Una bona mostra n'és el relleu, amb formacions geològiques extremadament singulars i la seva diversitat de comunitats vegetals. Està dominada per boscos mediterranis de pi pinyoner, pi blanc i alzinars, que alhora alternen amb comunitats identificades amb ambients centreeuropeus, com les rouredes, més predominants als vessants d'obaga i encarades a les comarques del Vallès. També destaquen els boscos pròpiament de riera o ribera, molt més ombrívols amb pollancres, avellaners, àlbers i verns, amb arbusts i herbassars propis d'aquests ambients com el saüc, el llorer, etc. Destaquen les àrees de matolls i herbassars com el fenàs. Altres espècies importants i incloses al catàleg de flora amenaçada de Catalunya i de les quals es pot detectar algun exemplar, és el Carex grioletti, que viu en clarianes del bosc humit; l'Arisarum simorrhinum, conegut més popularment com fraret, que viu en marges, bosquines i boscos de ribera i l'Isoetes durieui o Isòet, que viu en pradells humits amb substrat silici. El parc també disposa d'un catàleg de flora molt extens, amb un total de 67 espècies d'algues, 453 de fongs, 85 de briògits o molses i hepàtiques, 140 de líquens i 17 tipus de falgueres. Finalment hi ha unes 1.083 espècies de plantes superiors amb flor, moltes d'elles representades al territori de Vilassar. Pel que fa al catàleg de fauna, el PEIN conté una bona representació d'espècies pròpies dels hàbitats mediterranis oberts. En total, s'han detectat 7 espècies d'amfibis i 13 de rèptils, com el llangardaix, la serp verda, l'escurçó, la serp blanca o la sargantana; 212 espècies d'ocells, dels quals 89 nidifiquen al parc amb gran nombre d'exemplars presents a les zones protegides del municipi. Pel que fa als mamífers, se n'han detectat 23 espècies de les quals, cal esmentar, el cabirol (Capreolus capreolus), introduït al Montnegre - Corredor ara ja fa anys i que ha anat ocupant progressivament els boscos de la comarca del Maresme; el porc senglar (Sus scrofa); la guilla (Vulpes vulpes); el toixó (Meles meles); el gat mesquer o geneta (Genetta genetta); la fagina o gorjablanc (Martes foina); la mostela (Mustela nivalis); l'eriçó comú o fosc (Erinaceus europaeus); l'esquirol (Sciurus vulgaris); el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus); la rata cellarda (Elyomis quercinus) i diferents tipus de ratpenats, musaranyes i talps. Dels ocells, a més a més d'espècies estivals com l'abellerol, l'oreneta, el falciot, etc, i insectívores com el còlit ros o el botxí o pròpies d'espais més humits com la polla d'aigua, destaquen nombrosos rapinyaires diürns i nocturns com l'àliga marcenca (Circaetus gallicus); l'esparver (Accipiter nisus), l'astor (Accipiter gentilis); l'aligot comú (Buteo buteo); el xoriguer comú (Falco tinnunculus); l'òliba (Tyto alba); el mussol comú (Ahene noctua); el gamarús (Stric aluco) o el més gros entre els nocturns, el duc (Bubo bubo).</p>	08214-255	Carretera de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar, el Maresme). És la seu institucional	<p>L'any 1989, alguns ajuntaments del Vallès Oriental i del Maresme, van començar a unir esforços per afrontar els problemes de pressió demogràfica al territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc de la Serralada Litoral, La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge d'aquest parc s'ha redactat dins del desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Naturals, (PEIN) – decret 328/1992 - el qual va ser redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'Espais Naturals. La Llei 127/1985,, de 13 de juny, d'Espais Naturals, crea i regula la figura del Pla d'Espais d'Interès Natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Segons aquestes finalitats, s'han de potenciar els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de gran part dels habitants d'aquests municipis i s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i finalment es promouran les activitats descontaminants del medi. El 9 d'abril de 2013, el Govern de la Generalitat va aprovar l'ampliació d'un 57,41% de la superfície del Parc, és a dir, 2.700 hectàrees a les 4.700 inicials. Amb aquesta ampliació, Vilassar, passa a tenir de 448,98 hectàrees inicials a 597,88 hectàrees, suposant això un augment de 148,90 hectàrees.</p>	41.5256800,2.3406300	444989	4597325		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77343-foto-08214-255-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77343-foto-08214-255-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de conservació	2020-06-23 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El parc és un espai protegit de 7.408, 23 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona, els sòls sorrencs amb sauló, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. Un dels conjunts més destacables es troba a la zona de Can Boquet, Cal Senyor. El clima de parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència més continental al vessant del Vallès. El parc de la Serralada Litoral té un Centre de Documentació amb seu al Museu Arxiu Municipal de Vilassar que funciona des de l'any 1999, on es pot consultar documentació procedent de tots els municipis que configuren el Consorci. També té un punt d'informació al centre neuràlgic del municipi, la Creu de Can Boquet.		2153	5.1	1785	21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77089	La Roca d'en Toni	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-den-toni	<p>AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ALMAGRO, M. et alii (1945). Carta arqueológica de España: Barcelona. Madrid, pàg. 178. ALVAREZ, Jaume (1980). 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu', dins Premià Informa, núm. 6. Premià de Mar, pp. 21 - 23. ANÒNIM (1981). 'Hallazgos arqueológicos en Vilassar de Dalt', dins Catalunya Cristiana, 15/08/1981. Barcelona. ANÒNIM (1985) 'Protecció del dolmen'; dins Butlletí del Museu Municipal de Vilassar de Dalt, núm. 1, pàgs. 4a 6. BALIL, A. i RIPOLL, E. (1952). Actividad Arqueológica en Cataluña durante los años 1950 i 1951, dins A.E.A, núm. XXV. Madrid, pp. 180 i 181. B.P. (1979). 'El dolmen de Can Boquet', dins 'El Maresme', núm. 65. Mataró, pàg. 20. CARBONELL BADIA, Carles et alii (2003). Evolució dels enterraments al Maresme. De la prehistòria a l'època medieval. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Catàleg de l'exposició. CASTELLS, J. I VILARDELL, R. (1983). 'El sepulcre megalític de La Roca d'en Toni (Sant Genís de Vilassar, Maresme)', dins Excavacions arqueològiques a Catalunya, núm. 4. Barcelona, pp. 47-52. CUYAS, J.M. (1976). Història de Badalona, vol. 2. Badalona, pàg. 63. GOMIS, Cels (1922). 'Geografia general de Catalunya'. Barcelona, pàg. 323. CARRERAS CANDI, F. (1903). 'Excursió als orígens de la Riera d'Argentona', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 12, Barcelona, pàg. 246. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. GUARDIOLA, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pp. 19 i 20. LLEONART, R. (1976). 'El Maresme durant l'eneolític', dins Miscel·lànies arqueològiques de Mataró i el Maresme. Mataró, pp. 9 i 13. MONTLLÓ, Jordi i COLL, Ramon. (1989). 'Síntesi arqueològica de Teià. Conclusions generals', dins Butlletí Informatiu Local, secció Temps Passat, núm. 27. Ajuntament de Teià. Febrer, p.9. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 019. PERICOT, Lluís (1925). 'La civilització megalítica catalana i la cultura Pirinaica'. Barcelona, pàg. 98. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pàg. 15. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, pp. 15 i 22. ROCA, T. et alii (1980). L'arqueologia a l'escola. Aproximació a l'època prehistòrica. Serralada Litoral (Maresme i Vallès oriental). Opuscle núm. 2. Mataró, pàg. 16. ROVIRA i VIRGILI, A. (1921). 'Història Nacional de Catalunya', vol. 1 Barcelona, pp. 367 i ss. SECCIÓ D'ARQUEOLOGIA DEL MUSEU DE VILASSAR (1985). 'Protecció pel dolmen', dins Butlletí del Museu Municipal de Vilassar de Dalt, núm. 1, pp.4-6. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). 'El poblamiento de la Maresma o costa de levante en época anterromana', dins Ampurias, núm. 4. Barcelona, pp. 80-81. UBACH, P. (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. 1994. Argentona. UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015</p>			<p>Monument megalític que morfològicament correspon a una petita galeria catalana amb cambra trapezoïdal i corredor de lloses de granit. Les lloses de la cambra i les del corredor estan clavades al terra natural i no a la roca mare com és habitual. S'hi accedeix pel Camí de la Costa que travessa el poble de Vilassar de Dalt. En arribar dalt de la carena trobem una cruïlla de camins. El de l'esquerra porta a l'ermita de Sant Mateu; el de davant ens mena al Vallès, a Vallromanes i el de la dreta, al dolmen. Les seves mides són: longitud màxima: 2'75 m, longitud de la cambra: 1'40 m, longitud del corredor: 1'35 m, amplada màxima de la cambra: 1'36 m, alçaria màxima de les lloses: 1'10 m, amplada màxima de les lloses: 1'90 m, gruix màxim de les lloses: 0'50 m, llosa de coberta: 2'98 per 1'50 per 0'70 m. Es troba orientat 52 graus al N-E. La cambra és rectangular, construïda amb tres lloses (dues de laterals i una altra que fa de capçalera). La lateral dreta té una lleugera inclinació vers l'interior de la cambra. La coberta és una llosa triangular, molt deteriorada. Del corredor, tan sols es conservava una llosa que segueix en línia recta la de la cambra, però posteriorment una altra llosa fou posada novament al seu lloc durant els anys 40, després de consultar una fotografia de l'any 1907 que demostra que aquella era la seva posició original. En fer-se la paret de protecció del dolmen de la Roca d'en Toni, que consta d'un gran anell que l'envolta, a quaranta centímetres de fondària i a set metres de separació, aparegueren les restes d'una foguera amb les pedres que l'envoltaven, força fragments de ceràmica, una destraleta votiva i un fragment de tres centímetres d'un ganivet de sílex blanc. La foguera es trobà fora del perímetre on s'havia excavat en tres ocasions, sense parlar de les dels possibles furtius. Del túmul, actualment no en resta res.</p>	08214-1	Al nord del terme municipal, al peu del Turó d'en Rumpons	<p>Excavat a principis del s. XX per membres del Centre Excursionista de Catalunya. S'hi trobaren restes de l'aixovar, però no s'ha tingut cap més referència d'aquest. Pocs anys després, el sepulcre fou excavat pel professor Pere Bosch i Gimpera, catedràtic d'Arqueologia de la UB. Durant els anys 50 també va ser excavat pel grup d'arqueologia encapçalat per Jaume Ventura. De totes aquestes excavacions no n'ha transcendit pràcticament cap dada arqueològica, ni tan sols si s'exhumaren enterraments en el seu interior. Per aquest motiu, l'any 1982, entre l' 1 i el 7 de març, es realitzà una excavació d'urgència per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, dirigida per Rosó Vilardell i Josep Castells, amb l'objectiu de documentar l'estat arquitectònic. Ubach, explica que netejant el dolmen, en un piló de pedres, arran mateix, van trobar un minúscul fragment de ceràmica, de quatre centímetres per tres, i d'un gruix de cinc mil·límetres.</p>	41.5321700,2.3419700	445106	4598045		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77089-foto-08214-1-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77089-foto-08214-1-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77089-foto-08214-1-3.jpg	Legal		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic	BCIN	National Monument Record	Assentament (jaciment)	2020-10-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		També es coneix com a Dolmen de Can Boquet o Dolmen de Vilassar de Dalt.		1754	1.4	1782	21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77347	Plànol de Vilassar de 1777: Descripción topográfica de San Ginés de Vilassar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/planol-de-vilassar-de-1777-descripcion-topografica-de-san-gines-de-vilassar	<p>DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar.</p>	XVIII		<p>Plànol del terme de Vilassar, realitzat l'any 1777 per un autor anònim que inclou els antics veïnats de Cabrils, el Sant Crist i de Mar (Vilassar de Mar). Segons Josep Samon, l'autor del mapa és Joan Mas Riera, pagès de Cabrils que en documentació diversa apareix com a geògraf expert, fill de Joan i Antonia, nascut el 28 de maig de 1730 i mor el 1809. Aquest document es realitza amb la voluntat de demostrar per part del veïns de Cabrils la capacitat per mantenir una parròquia pròpia. D'aquí que en el revers s'esmentin totes les cases amb el número de peces de terra i el que se'n conrea, de veïns de Cabrils, tant dins el terme de Cabrils com dins el terme de Vilassar i especifica la superfície de les terres i calcula el delme corresponent. A l'encapçalament es llegeix: 'Descripcion topográfica del lugar i Término de Sa. Ginés de Vil·laffar, Obispado de Barcelona, Corregimiento de Mataró. Con individuación de los Vecindarios de San Juan del Mar, de San Christ, y de Cabrils; de la distancia de la Iglesia de este a la de la Matriz; de las dos Rieras, y Monte de San Sebastian que median entre dichas Iglesias, con la tierra, que juntas tienen de tenida 6575 quarteras 6 Cortanes con dos picotines; que del citado nº de piezas de tierra possehen 403 los Vecinos de Cabrils, a saber 391en su distinguido Vezindario, y las 12 restantes las possehen a la parte de Villassar, I que de unas, y otras fatissazen los diesmos, o primincias al cura Parroco de San Ginez de Villassâr todos los Años, en cuya Parroquia en el dia fe hallan construidas 514 Casas comprehendidos los Vezindarios, esto es, 93 el de Cabrils, 6 el de Sn Christ, 181 en el del mar, y las restantes 234 en el mismo lugar, y sus extremidades por cuyas Casas, fincas, tierras, y demás ramos contribuye este Pueblo de Real tributo todos los Anyos al Real Patrimonio 32719, Reales de Ardites de cuya cantidad contribuie el Vecindario de Cabrils 8648 reales, y 15 ardites, sin que estas partidas comprendan los Personales solteros, ni de los Matriculados. I que juntas tienen en de tenida 2012 = quarteras, con 5 cortanes. Oy dia 2 de 8bre Anyo del Sr de 1777'. En el revers es llegeix: 'ESTADO alfabetico del Vecindario de Cabrils de la Parr(oqui)a de Sn Ginés de Vilassá De las Casas, y Familias que las componen, de los Adultos, y Parbulos que las habitan, de los Nombres y Apellidos de los Duenyos, de las Piezas de tierra, que possehen cada uno en particular, y de las cuatro Cientas, y tres, que possehen juntos dentro del Termino de Vilassar; a saber tres Cientas noventa y una citas dentro su vezindado, y su Planura (vulgo nombrada Pla de Cabrils y las doze restantes hasta cumplir el citado numero de las quatro Cientas, y tres las posehen fuera de su Vecindado ala parte de Vilassar, quye de unas, y otras satisffazen los Diezmos ô Primícias al Cura Parroco de la Sgta Parr(oqui)al de Sn Ginês de Vilassar; De la tenida de cada una de las sinco Especies figuradas ô descritas enspônte Plan, las mismas de que se componen d(ic)has piezas de tierra (segun constat en el Original Libro del Real Apêo del Pueblo de Vilassar, hecho en la ultima recanacion en el año de Mil Setecientos Settenta). De los frutos que se han conciderado producir las tres Especies, primeras, esto és la de Campo, la de Vinya, y la de Huerto (que son las sugetas a satisfazer Diezmo de sus frutos); Cuya concideracion se ha hecho atendidos los Años Fertiles, Medianos, y Esteriles, y avida razon del Territorio, y de sus calidades se ha sacado el conpreto prudencial de un Año regular la cosecha de frutos, que d(ic)has piezas de tierra o sus Especies produzen; de cuya concideracion se puede cotejar los Diezmos, que Annualmente rinden los Vezinos moradores del Vecindado de Cabrils al Parroco de Vilassar. Todo lo que va figurado en el ponte Estado en las 14 Colunas que dividen las Especies, y a la leza es como se sigue'. Al peu de pàgina hi ha la data i les signatures à 3 d'Abril de 1777'.</p>	08214-259	C. del Bisbe, 5 - 08002 Barcelona	<p>Es conserva a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Els orígens del terme es troben en l'antic districte de la jurisdicció feudal del castell de Vilassar. L'any 1779 s'establiren vicaries perpètues a Cabrils i al veïnat de mar. L'any 1874 Vilassar de Mar, llavors Sant Joan de Vilassar es proclama municipi independent i l'any 1821 és el torn de Cabrils, que inclou el veïnat del Sant Crist.</p>	41.5171900,2.3583100	446457	4596371	1777	08214	Vilassar de Dalt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77347-foto-08214-259-2.jpg	Física	Modern	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Científic				2020-10-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94	52	2.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77455	Teatre La Massa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-la-massa	<p>BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar.</p>	XIX		<p>És un edifici de planta circular i pis d'estructura metàl·lica radial amb la cúpula de maons i ciment, basada en la tradicional volta catalana de maó pla que Rafael Gustavino patenta i exporta als Estats Units, on treballa la major part de la seva vida. A Nova York hi ha un altre edifici d'ell amb la mateixa tècnica, es tracta del a Capella de Sant Paul's de la Universitat de Columbia. També és seu l'Smithsonian Museum de Whasington DC. Antigament, l'entrada es feia pel mateix cafè, seu del centre Vilassanès. Durant molts anys va estar tancat a l'espera d'un projecte que l'adeqüés a les normatives actuals. Aquest projecte es tira endavant a partir de 1998 i és obra dels arquitectes Ignasi de Solà-Morales, Lluís Dilmé i Xavier Febré. En aquest projectes replanteja l'accés i s'adequa una façana que doni a la també renovada Plaça del Teatre. Aquestes reformes s'inauguren el 27 d'abril de 2002 i permeten establir una programació estable d'activitats on s'inclouen els grups locals.</p>	08214-367	Plaça del teatre, 1-3	<p>Les parcel·les on ara s'aixequen el teatre i la seu, l'any 1861, eren propietat de Josep Piferrer i Mir, que les lloga durant 5 anys a Lluís Balius i Roig per fer-hi un teatre i un servei de begudes. L'any 1979 consta que el teatre es trobava en mal estat i a l'any següent Genís Trias i Cuyàs, forner de Cal Mosso, el compra per 6500 ptes. de l'època. El 10 d'octubre d'aquell mateix any de 1880, es crea la 'Societat del Teatre de Vilassar', amb l'objectiu de construir-hi un nou teatre i finançada per 12 prohoms que actuen d'accionistes. Encarrega el projecte del teatre a Rafael Gustavino, que era mestre d'obres d'una família d'origen italià. El 13 de març de 1881 s'inaugura amb l'obra 'La flor de la madastra'. L'any 1889 ho compra la societat de mutu auxili Centro Vilasanés, integrada per propietaris, industrials, encarregats i treballadors qualificats de la indústria tèxtil. Durant el final de la dictadura esdevé un centre cultural important pel poble; però entre 1985 i el 2002 resta tancat per adequar-lo a les normatives vigents. Finalment s'inaugura el 27 d'abril de 2002.</p>	41.5179900,2.3583300	446459	4596460	1881	08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77455-foto-08214-367-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77455-foto-08214-367-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77455-foto-08214-367-3.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Científic	BCIN	National Monument Record	Civil	2020-10-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Rafael Gustavino Moreno	La novetat tècnica de la cúpula creava recels a les juntes de l'entitat i sovint demanaven informes que sempre resultaven elogiosos. Un d'ells fou l'any 1927 per part de l'arquitecte Jeroni Martorell. A la sala d'espectacles s'hi instal·la el primer cinematògraf de Vilassar.	102\|98	45	1.1	1768	21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77100	Turó d'en Xaus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-den-xaus	AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BALIL, A i RIPOLL, E. 'Actividad arqueológica en Cataluña, durantelos años 1950 - 51; dins AEA XXV		la manca d'informació precisa no permet conèixer l'estat de conservació d'aquest jaciment.	A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya i en el Catàleg municipal es parla de la troballa de dues o tres tombes, en data indeterminada, de les que no es conserva cap documentació. Les coordenades són només aproximatives, ja que es desconeix el lloc exacte de la troballa, però se situaria entre el camí de Ca l'Arcís i el de Cal Senyor, en la carena del Turó d'en Banús. Les tombes eren rectangulars i estaven fetes amb lloses, de forma semblant a les que hi ha prop del dolmen. Per tipologia podria tractar-se de tombes medievals, però no es pot descartar que siguin anteriors.	08214-12	Entre el Turó d'en Banús i el Turó d'en Xaus		41.5344000,2.3424600	445149	4598292		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77100-foto-08214-12-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77100-foto-08214-12-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77100-foto-08214-12-3.jpg	Legal	Medieval\|Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			85\|83	1754	1.4		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77443	Coves de sauló de Can Maioles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-saulo-de-can-maioles		XIX		A la terrassa existent darrera la casa residencial de Can Maioles, excavades en el marge de sauló, presidint una planat plantada d'eucaliptus, hi ha dues coves de sauló de petites dimensions. Les obertures són de petites dimensions, uns 50 cm d'amplada per 70 d'alçada. El marge ha estat reforçat amb una paret de paredat mixt, amb pedres irregulars i maons, que també ha servit per mantenir la boca d'entrada en bon estat. A l'interior de la cova de secció circular es veu afectat per arrels d'arbres, que poden haver malmès part de la volta.	08214-355	Can Maioles		41.5243600,2.3508700	445842	4597172		08214	Vilassar de Dalt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77443-foto-08214-355-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77443-foto-08214-355-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77443-foto-08214-355-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Per informació de la masovera sabem que fins fa poc hi guardaven les patates.	119\|98	47	1.3		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77108	El Caminet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-caminet	AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 137. UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona.	IIaC-VdC	gran part del jaciment ha estat destruït, però no es pot descartar noves troballes	A la zona coneguda com El Caminet, entre els carrers Pius XII i Mestre Salmeró, durant les obres d'urbanització del sector, als anys 40 del segle passat, es van documentar un fust de columna, les restes d'un forn, amb la cambra de cocció de planta circular i una conducció d'aigües en una llargada de 25 metres, vinculada al forn. Aquesta canalització estava feta a partir de peces de terra cuita en forma d''U'. Als anys 50 s'efectuaren noves troballes a uns 5 metres de les primeres, a la cantonada del camí de la capella de Santa Maria. Es va documentar una sitja i estructures constructives que corresponien a un establiment d'època romana; les restes de dues parets i un fragment d'opus signinum. El material exhumat de la sitja corresponia a ceràmica constructiva, àmfores i ferro. El juliol de l'any 2008 amb motiu del seguiment d'unes obres d'adequació de les voreres de l'avinguda Santa Maria, es va documentar una altra canalització igual a la dels anys 40, en una llargada de 3 metres.	08214-20	Carrer Pius XII	Les primeres notícies són dels anys 40, quan s'identifiquen una sèrie d'estructures. Als 50 es torna a fer una intervenció de salvament. Però d'aquestes actuacions només en quedava el testimoni i els records. L'any 2008 ha servit per confirmar l'existència d'un jaciment d'època romana, però no ha servit per determinar que en resta i el seu abast territorial i cronològic.	41.5136500,2.3596500	446566	4595978		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77108-foto-08214-20-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77108-foto-08214-20-3.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Tot i que les notícies eren antigues i no hi havia documentació complementària, intervencions arqueològiques recents han confirmat l'existència d'un establiment d'època romana.	83	1754	1.4		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77375	Cova del Pont	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pont	GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 193. UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona.			Abric format per dos grans blocs de granit que formen una cavitat estreta de secció triangular que permet accedir a una terrassa formada per un altre gran bloc granític. Segons informacions orals del senyor Pau Ubach, s'hi van trobar ceràmica feta a mà amb incisions, ceràmica de parets rugoses i una destral de pissarra de 15 cm de llargada i 1 cm de gruix.	08214-287	Can Boquet	L'excavà el Grup d'en Jaume Ventura de Vilassar de Dalt, els anys setanta.	41.5277700,2.3431800	445203	4597555		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77375-foto-08214-287-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77375-foto-08214-287-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77375-foto-08214-287-3.jpg	Legal	Edats dels Metalls\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			79\|78	1754	1.4		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77349	Gegants de Vilassar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-vilassar		XX		Actualment Vilassar té un ric patrimoni festiu molt ben representat per una sèrie de gegants molt interessants. La particularitat més destacable i el fet distintiu són la parella del Lluís i la Maria, ja que l'any 2012 es va celebrar el seu centenari. Són obra de l'acreditada casa barcelonina constructora de gegants i altres elements festius 'El Ingenio'. Com s'explica en l'apartat històric, els va comprar un particular que va acabar cedint-los al poble. Són molt pesants, ja que l'estructura és de fusta. Només intervenen en les festes locals. Es diuen Lluís i Maria perquè era el nom dels seus primers propietaris. L'any 1988 el centre d'esplai va crear un gegantó, en Pep, que fou apadrinat pel Lluís i la Maria. Un any més tard es va decidir crear uns gegants nous, menys pesants i que facilités la incorporació de nova gent a la colla. Calia buscar els personatges i els noms, i es va fer per participació ciutadana. Es va decidir que el gegant fos rajoler d'ofici i el seu nom fos en Pere Màrtir. Ella havia de ser ordidora i dir-se Genisa. Els dos oficis estan molt vinculats a la població i els noms corresponen als patrons del poble. Es van construir a l'escola badalonina Pau Gargallo, sota la direcció de Joan Artigas, mestre i membre de la colla gegantera. L'any 2002, el casal de la Gent ran es va fer el ses propis gegantons; en Casimir i la Montserrat, inspirats en els masovers de Can Rafart. L'any 2008, l'escola Francesc Macià crea un gegantó, amb el personatge que dóna nom a l'escola, en Francesc macià. També es fan unes rèpliques del Pere Màrtir i la Genisa al Taller Sarandaca de Granollers. L'any 2009 es creen en Cinto, la Maravillas i en Pupaqui que són els gegants que animen la cercavila de la Geganit. Només surten en aquesta ocasió.	08214-261	Camí de Mataró	En Lluís i la Maria els va comprar el senyor Lluís Vallet, advocat, resident a Vilassar de Dalt, a Can Vallet, al carrer Àngel Guimerà, num.23, per obsequiar a la seva esposa, la senyora Maria Armengol, amb motiu de la seva onomàstica. Durant molt de temps restaren oblidats i sense cap mena d'atenció Inicialment els gegants de la família Vallet-Armengol feren acte de presència a les festes familiars celebrades en una casa de Sarrià, i ben aviat es dipositen en el celler de Can Vallet, a Vilassar de Dalt, per raons de volum i espai. Aleshores començen a ésser vistos pel nostre poble, en comptades ocasions, de les quals no n'ha quedat cap constància gràfica. A l'estiu de 1923 fan la seva presentació en públic, per commemorar el tercer centenari del trasllat de les relíquies dels Sants Màrtirs, co-patrons de la parròquia, des de Càller (Sardenya) a Vilassar. Per aquest motiu s'enramaren com mai tots els carrers per on havia de passar la processó, i durant vuit dies es celebren els actes festius i pietosos. Els gegants de Can Vallet desfilaren a la processó solemne i ballaren a Plaça. Des d'aquelles festes sabem que els gegants acudiren normalment a les processons del Corpus i l'Apostolat, ben bé fins el començament dels anys seixanta. Els senyors Vallet-Armengol els cediren a la Parròquia, però per raons no gaire clares, foren privats de desfilar en aquests actes i restaren en desús en una casa que aixoplugà la sagristia mentre s'anaven fent les obres de construcció de l'església parroquial. Fins l'abril de 1969 que tornaren a participar de la vida local, aquesta vegada animant el cercavila d'anunci de la Festa Major, mercès a la tenacitatd'en Francisco Gordi que els encaminà cap a una nova etapa vinculada a les festes locals. Comptà amb la col·laboració d'unes quantes persones, entre les que recordem en Joan Piferrer, en Josep Campins i en Joaquim Ortega,assolint la restauració de les malmeses figures, la construcció de nous cavallets i la reposició de les robes. Per poc temps retornaren al seu antic estatge, al celler de Can Vallet, éssent dipositats després a l'antiga Rectoria, també al segon pis de la Casa de la Vila, al magatzem municipal i finalment a la Casa de Cultura de Can Rafart. L'any 1983 es fundà la Colla de Geganters de Vilassar de Dalt que els custòdia des de llavors i avui en dia i des de l'any 2000, els gegants no surten de Vilassar, exceptuant alguns actes en especial.	41.5143000,2.3620600	446767	4596048	1912	08214	Vilassar de Dalt	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77349-foto-08214-261-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77349-foto-08214-261-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	El Ingenio	A més, de tots aquests gegants, a Vilassar hi ha altres figures que són propietat d'infants i famílies del poble, fets amb materials de reciclatge i caixes de cartró.	98	53	2.3		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77367	Caramelles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-39		XX		Actualment, el grup de cantaires de Caramelles està format per canalla d'entre 4 i 9 anys. Però no sempre ha estat així; al principi hi havia nois i noies més grans. En realitat no hi ha límit d'edat, és més aviat una característica conjuntural. Al començament es cantaven el diumenge de Pasqua, però cada cop resultava més difícil formar un bon grup, ja que les famílies marxaven aquests dies de vacances. Per tan, es va prendre la decisió de cantar-les el diumenge següent, que es coneix com diumenge de Pasqüetes. Els nens es desplaça damunt un tractor i en cada parada canten 3 o 4 cançons, sempre acabant amb la cançó de la Coral, que és una composició pròpia del grup creada a partir d'una música coneguda amb lletra d'una persona de la colla. La resta són cançons infantils diverses adequades a l'edat dels cantaires. Es disposa d'acompanyament musical de guitarres, flautes dolces, flabiol i tambor. Cada família del cantaire s'ocupa de la seva roba. Els nois portem pantalons foscos, camisa blanca, faixa, barretina i espardenyes de vetes. Les noies faldilles de flors, brusa blanca, caputxa blanca amb una franja vermella i espardenyes de vetes. També porten un cistell guarnit amb flors per anar a recollir diners del públic que escolta les cançons. Els nois ho fan amb les barretines. El recorregut comença a partir del Casal Popular fins la font de Sant Pere. La següent parada és el Carrer Rafael Riera i Prats, a continuació a la Plaça 11 de setembre. D'aquí van a l'Hospital de Sant Pere i acaben a la Plaça de la Vila, on l'alcalde o el regidor els ofereix una cinta que pengen al cistell. La recaptació es destina a comprar un ninot de xocolata per cada cantaire i la resta es destina a finalitats benèfiques.	08214-279	Vilassar	L'any 1972 es recupera la tradició de cantar Caramelles a Vilassar. La iniciativa sorgeix del Casal Popular, vinculat a la parròquia; d'un grup de gent que primer volia fer una coral infantil però es van decantar per crear un esplai d'educació en el lleure on una de les seves activitats seria cantar Caramelles per Pasqua.	41.5171300,2.3584300	446467	4596365		08214	Vilassar de Dalt	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77367-foto-08214-279-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77367-foto-08214-279-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	2116	4.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77228	Xemeneia de Cal Garbat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-garbat	ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.	XIX	escapçada parcialment	Al carrer Llibertat hi ha un conjunt de cases de cós relacionades amb el projecte industrial de Cal Garbat. A l'eixida d'una de les cases, Can Fil, hi ha la xemeneia de la fàbrica que es comunica per sota terra amb l'antiga caldera de vapor. És de planta circular i estructura lleugerament cònica , feta de maó vist. Està reforçada per dos cinturons de ferro disposats a diferent alçada.	08214-140	Carrer Llibertat , 13 (Can Fil)	El fundador d'aquesta indústria fou Jaume Vives i Bonamusa. El nom de Cal Garbat és l'aplicació del malnom popular que tenia. El 1869 tenia 74 telers manuals; el 1879 en tenia 28 de manuals i 16 de mecànics. Llavors ja es coneixia amb el nom de 'Hijos de J. Vives Bonamusa'. L'any 1900 tenia 76 telers mecànics moguts a vapor, 12 telers comuns, manyeria pròpia, tint i blanqueig. Aquest darrer era un edifici que hi havia prop del Camí del Mig amb una extensió de terra per estendre i assecar les teles. El Torrent del blanqueig era el camí d'accés a aquest indret. L'any 1917 es produeix un altre salt generacional i es coneix amb el nom de 'Hijo y nieta de J. Vives Bonamusa', amb 162 telers. Ja el 1926 passa a dir-se 'Antoni Vives' amb només 58 telers. Tanca l'any 1930. Després de la Guerra Civil, el senyor Francisco Canals Corbatera, instal·la 34 telers que treballen fins els anys 70. també acollí l'empresa Textil Marro que més tard es coneixeria com Vilassar Textil i s'instal·laria al Camí de Mataró.	41.5205800,2.3583900	446466	4596748		08214	Vilassar de Dalt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77228-foto-08214-140-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77228-foto-08214-140-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	47	1.3		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77484	La dona del pou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dona-del-pou		XX		Al costat del dolmen de La Roca d'en Toni, prop del camí de Cal Senyor hi havia la caseta d'un pou d'aigua que fins fa pocs anys encara estava sencera. Les àvies de la zona expliquen que durant la Guerra civil espanyola (1936-39) una dona amb un nadó s'hi va refugiar. No se sap de què o de qui fugia, però el seu grau de desesperació era tan gran que expliquen va perdre el cap. En un atac de bogeria es va llençar al pou amb la criatura en braços. Ara és difícil que en aquest indret es trobi calma tot i estar a la muntanya, sobretot els caps de setmana; però es diu que en una nit de molta tranquil·litat i serenor, encara es poden sentir els crits de desesperació de la dona i els plors del nadó.	08214-396	La caseta del pou de Can Boquet	L'àvia de Cal Senyor explicava aquesta història a les seves nétes.	41.5327100,2.3424900	445150	4598104		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77484-foto-08214-396-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77484-foto-08214-396-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	61	4.3		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77334	Fira del bolet i la natura	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-bolet-i-la-natura		XX-XXI		Al final d'octubre, als voltants del 25 i 26 i durant tot el cap de setmana es fa una festa dedicada al bolet on sempre hi ha alguna activitat de tipus cultural. Durant 25 anys s'ha fet ininterrompudament una exposició en la que hi col·labora el Museu Arxiu Municipal. Sempre hi ha hagut un afany de divulgació cultural, fent xerrades, amb l'edició de col·leccionables sobre el món del bolet, o organitzant sortides i itineraris. Des del 2000 es fa una Fira al carrer amb la presència de múltiples parades i molts visitants. Des de fa 18 edicions s'atorga un premi honorífic per al vilassarenc que s'hagi destacat en algun aspecte esportiu, cultural o cívic.	08214-246	Carrer Marquès de Barberà	Va començar l'any 1990 per iniciativa de Manel Monjonell amb una exposició de bolets al Museu Arxiu Municipal de Vilassar. Cinc anys més tard iniciaven el tastet, amb una recepta de la Garrotxa. Aquesta degustació s'ha anat fent fins el 2014, en que els organitzadors han cregut oportú fer un gir. Després va venir el bolet d'or, que s'atorga a una persona de Vilassar que s'hagi destacat en cultura, esport o societat. L'any 2000 s'hi afegeix la Fira.	41.5184000,2.3568400	446335	4596507		08214	Vilassar de Dalt	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77334-foto-08214-246-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77334-foto-08214-246-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	2116	4.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77288	Albereda del Torrent del molí de Cuquet - Can Valleu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/albereda-del-torrent-del-moli-de-cuquet-can-valleu	AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOLÓS, O.; CARRERAS, J. (2004). Mapa de vegetació potencial de Catalunya. Ed. Institut d'Estudis Catalans, grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació. Universitat de Barcelona. CEC (1991). CORINE Biotipes manual of the European community. A method to identify and describe consistently sites of major importance for nature conservation. Comission of the European Communities. Ed. Office for official publications of the European Communities. Luxembourg. FOLC, R. (1986). La vegetació dels Països Catalans. Ketres editora. Barcelona. GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. (2001). Los árbones y arbustos de laPenínsula Ibérica e Islas Baleares. 2 volums. Ed. Mundi Prensa. Madrid.		L'albereda ha desaparegut en aquest indret. Es desconeix si per obtindre'n fusta o perquè va ser atacat pel corc del pollancre.	Albereda desapareguda de la qual en resten dos o tres espècimens, joves, a tocar del camí, enfront gairebé de Can Valleu. Aquests exemplars creixen torts, en un regueró del torrent, prop d'un barri. Es tracta d'exemplars molt joves de Populus alba, una espècie de pollancre, de la família de les salicàcies. Sembla més que hagin nascut dels rebrots d'arrels que van quedar colgades que no pas perquè hagin estat plantats. És un arbre de creixement ràpid i ben aviat agafa alçada i corpulència. El seu tronc esdevé gruixut i la capçada ampla i irregular. L'escorça és llisa i amb una coloració que va del blanc al gris. Té una forma esquerdada i taques fosques de forma romboide. Als arbres vells, l'escorça s'enfosqueix i poden aparèixer esquerdes o fissures. Les branques joves són verdes i com peludes. Les fulles són palmades - lobulades, amb una base en forma de cor i el pecíol llarg. Per sota són gairebé blanquinoses i per sobre verdes; amb el sol provoca un efecte mirall. Comparteix la vora del torrent amb algun espècimen de vern i d'avellanosa a més del Populus nigra,	08214-200	Torrent d'en Cuquet	El nom científic, Populus alba, està compost pel nom del gènere Populus, (del llatí populus) que significa pollancre, i del terme en llatí 'alba', pel revers de les fulles de color blanc. Aquest arbre va ser molt important en la cultura celta. Aquests pensaven que les gemes i les fulles els portarien prosperitat econòmica. En l'antic alfabet druídic ogham, l'àlber (eadha en irlandès antic), corresponia a la lletra E.	41.5268000,2.3323800	444301	4597455		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77288-foto-08214-200-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77288-foto-08214-200-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La fitxa núm. 189 del Pla especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt de l'any 1997, senyala una zona davant de Can Valleu amb un 80 % d'àlbers, 10% de verns i 10 % d'avellaners. De tota aquesta vegetació, en resta algun vern i avellaner però dels àlbers no en resta gairebé cap espècimen, tret d'aquests rebrots.És un arbre apreciat per a l'obtenció de fusta, ja que seca ràpidament i és resistent a l'abrasió i elàstica. L'escorça és emprada per a l'obtenció de carbó vegetal en el tractament de problemes digestius, ja que actua com un poderós absorbent de toxines al conducte digestiu. Té moltes propietats farmacològiques, en ús extern i intern. La seva escorça o extreta d'una branqueta jove pot servir com a dentífric per raspatllar-se les dents, guarir ferides i contusions de la pell. També s'ha emprat tradicionalment en les adoberies per tenyir la pell.		2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77294	Alocar del Torrent Daniel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-daniel	AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. CORBERA, J.; FAIDELLA, L.; GUARDIOLA, M.; JOVER, M.; LLOBET, M.; MARCH, E.; SABATER, F. (2007). L'Aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: Distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Dins revista L'Atzavara, núm. 15. Pàgs. 175 a 182. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. MONTSERRAT, PERE (1957). Flora de la cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besòs y Tordera). Ed. Collectanea Botanica, núm. 5. Pàgs. 297 a 351. MARCH, Evarist; CORBERA, Jordi (2003). Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte per al seu estudi i conservació. Dins la revista Atzavara, núm. 11, pàgs. 103 a 108. www.projectealocs.org		es va mig colgar durant les obres del col·lector.	Alocar fragmentat situat en els marges, del Torrent Daniel, a proximitat del col·lector d'aigües. Fa uns anys aquest alocar era molt més continu i dens, però arran de diverses intervencions, la més importants de les quals va ser la construcció del col·lector, l'han anat malmetent i actualment resten pocs peus d'aloc força esparsos. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i torrents més eixutes del litoral silícic català, on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, les modificacions de les lleres, les transformacions del territori, fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 metres, que esporàdicament pot arribar fins els 6 metres. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una mà oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.	08214-206	Torrent d'en Daniel		41.5225000,2.3566500	446323	4596962		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77294-foto-08214-206-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77294-foto-08214-206-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L'alocar és un hàbitat d'Interès Comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE).		2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77506	Barri de Can Pau del cafè	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-pau-del-cafe		XIX		Antic barri de ferro de la porta de la fàbrica de Can Pau del cafè, formada per dues fulles amb la meitat inferior compacta i kla meitat superior amb barres verticals paral·leles. Coronament simètric de foprmes geomètriques amb la data en la part central (1868). Subjectada a banda i banda per sengles pilars d'obra.	08214-418	Carrer Salvador Riera, 27		41.5194900,2.3581900	446449	4596627	1868	08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77506-foto-08214-418-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	47	1.3		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77098	El Molinot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-5	AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOLÒS, Jordi i NUET, Josep (1983). Els molins fariners. Col·lecció ventall. Ketres editora, SA. Barcelona. SAMON FORGAS, Josep (2006). Passejada cultural al torrent de Cuquet: 350 anys de l'establiment dels moliners Tey al molí de Cuquet (1656-2006). Museu Arxiu de Vilassar de Dalt.	XVII	ha perdut la coberta i parets mitgeres. També han desaparegut les dues pedres de molí que l'any 2008 encara es veien a l'interior. Degut al vent i una tempesta, dos arbres de grans dimensions van caure i estan encara damunt de la paret. Cal tallar-los per evitar que el pes acabi d'enfonsar la façana orientada al sud-oest	Antic molí de planta rectangular situat a la llera dreta del Torrent del molí de Cuquet ,a tocar del terme municipal de Vallromanes. Constava de carcabà, obrador i estances del moliner. Està força cobert per la vegetació i el pou i la bassa no són visibles. El carcabà està gairebé colgat, però encara se'n veu la part superior de l'obertura que desemboca a la riera. Els paraments són de paredat antic amb les cantoneres fetes de pedra granítica ben escairada. Les finestres tenen l'ampit, els brancals i la llinda de pedra treballada. En una es conserva la reixa de ferro forjat. A l'interior, les portes i finestres tenen arcs escarsers de maons posats a sardinell, i una de les finestres conserva un festejador.	08214-10	Torrent d'en Cuquet	Aquest molí pertanyia al mas Cuquet de Vallromanes, que tenien un altre molí. Fou establert per Jaume Tey, moliner natural d' Hostalric, que va iniciar una nissaga de moliners i pagesos que perdurà fins al primer terç del segle XX.	41.5328400,2.3190200	443192	4598134	1694	08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77098-foto-08214-10-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77098-foto-08214-10-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt es considera zona d'expectativa arqueològica; però es tracta d'un edifici que conserva la seva planta i l'alçat. Només ha perdut la coberta i parets mitgeres.	94	45	1.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77198	Can Grasses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grasses-2	AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanc. Barcelona. COLOMER, Mn. (1971). Una família dels temps medievals ençà. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55.	XIX		Antic palauet neoclàssic als quatre vents transformat en diversos habitatges. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla. Una escalinata condueix des del carrer fins l'entrada principal. Al cos central, se li adossen dos cossos als laterals de planta baixa, pis i terrat amb balustrades. La planta pis d'aquests annexos és en forma de galeria porticada, actualment tancada amb vidre. La composició de la façana és simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat, en el cos central, definits per les obertures. En planta baixa, porta d'accés d'arc escarser, en l'eix central, i finestres als laterals. En el primer pis, damunt l'entrada hi ha un balcó, i en els eixos laterals finestres. El coronament és amb balustrada, que fa de barana del terrat i un frontó rodó al centre, on s'indica la data de construcció (1882).	08214-110	Av. Mare de Déu de La Cisa, 38	Construït l'any 1882 per la família Grasses - Codina on hi havia l'antic mas Colomer del Camí o de Vall. Des de l'any 1352 es coneix l'existència de dos masos Colomer, que a partir del segle XV es diferencien topogràficament amb els noms de Colomer de Munt i Colomer del Camí o de Vall. On hi havia el Mas Colomer del Camí, hi havia un mas de nom Tria, que al segle XV heretà Bernat Colomer. L'any 1431 Nicolau Colomer (del Camí) era el propietari del mas Alzina i durant una generació els Colomer del Camí es coneixen com Colomer-Alzina. L'any 1469, Pere Colomer-Alzina donà el mas Alzina al seu nebot Jaume Colomer.	41.5142100,2.3548100	446162	4596043	1882	08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77198-foto-08214-110-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77198-foto-08214-110-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77198-foto-08214-110-3.jpg	Legal	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Una reforma recent l'ha transformat en diversos habitatges.	99\|98	45	1.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77430	Barraca Álvarez Ortiz	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-alvarez-ortiz	MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.	XX		Antiga barraca de pagès arranjada com a zona lúdica per passar-hi els diumenges. És de planta rectangular i té la volta de tartana. Els paraments estan arrebossat i pintats; la volta també està pintada i destaca el fumeral a l'angle nord-occidental. La porta és metàl·lica i de llinda recta. S'alça damunt una plataforma que ha estat ampliada i arranjada coma pati de la barraca, amb un mur de contenció fet de pedra.	08214-342	Les Colomeres (Can Marquès)		41.5163500,2.3527200	445990	4596282		08214	Vilassar de Dalt	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77430-foto-08214-342-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77430-foto-08214-342-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77430-foto-08214-342-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Lúdic				2019-12-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			119\|98	45	1.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77393	Fornícula de Can Saiol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-can-saiol	BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit.	XIX		Antiga finestra d'un soterrani a nivell del carrer reconvertida en una petita capella amb la imatge de la Mare de Déu del Roser. Hi ha un vidre que protegeix la imatge i una reixa de ferro. El contorn té un recreixement que ressegueix la forma de punt rodó i està pintat de blanc.	08214-305	Carrer del Carme, 40	Aquesta imatge la va regalar Mn. Joaquim Vives a la Pura de Can Saiol.	41.5165300,2.3572200	446365	4596299		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77393-foto-08214-305-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77393-foto-08214-305-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós				2019-12-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	47	1.3		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77181	La Tela	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tela	ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.	XIX		Antiga fàbrica reconvertida en espai d'usos socials. Es tracta d'una nau de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a un aigua i la façana principal orientada a migdia. La composició de la façana és simètrica a partir de diversos eixos de verticalitat amb obertures a la planta baixa i a la planta pis. Està coronada per una cornisa longitudinal simètrica amb un petit frontó corbat i un rellotge de sol a la part central.	08214-93	Carrer Vidal i Barraquer	Fou creada per Antoni Piera, fabricant barceloní casat amb Francesca Galceran, filla de Vilassar, en els terrenys del carrer Canyamar que adquirí l'any 1852. A la mort d'Antoni Piera, l'any 1858, s'adjudica als germans Masferrer i Bosch. L'any 1869 hi consten 117 telers manuals. L'any 1875 passa a Josep Guardans amb 80 telers manuals i a partir de 1892 passa a Jaume Cuyàs. L'any 1901 s'hi instal·len 4 telers mecànics El 1906 Jaume Cuyàs forma societat amb Bassols i Darner. En aquest període i fins el 1933, es produeix la substitució dels telers manuals pels mecànics. Pere Màrtir Massiques, adquireix l'empresa l'any 1933. La fàbrica funciona fins l'any 1972. La plaça de la Tela, és un espai emblemàtic de nou cents metres quadrats, on antigament hi havia hagut tres fàbriques conegudes amb el nom de la Tela, Can Xinco i Can Bitllets. Aquesta plaça, inaugurada el 14 de març de l'any 2009 per l'alcalde Sr. Llorenç Artigas, formava part d'un projecte urbanístic de gran envergadura que va permetre conservar un edifici públic i molt emblemàtic pel poble, la fàbrica de la Tela. A l'acte es va fer una xocolatada popular i un espectacle infantil a les dotze del migdia. Aquesta fàbrica s'ha transformat en equipament municipal. Acull l'Aula de Dansa que originàriament estava a Can Rafart, l'escola de restauració, ceràmica i pintura des de l'any 2009	41.5154300,2.3614700	446719	4596174	1858	08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77181-foto-08214-93-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77181-foto-08214-93-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La palmera que hi havia al davant es va morir i ha estat substituïda per una altra.	98	45	1.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77182	Can Xinco	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xinco	ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt.	XIX		Antiga fàbrica tèxtil de planta baixa i pis, reconvertida amb habitatges conservant l'estructura volumètrica i el ritme compositiu de les obertures de la façana. Destaca l'assecador amb maó vist del segon pis amb el volum de la gelosia format per l'enreixat de maons. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana.	08214-94	Carrer Manuel Moreno, 49	Comença amb la quadra de telers de Pau Serra i Calvet cap a 1840. L'any 1874 passa a nom del seu fill, Joan Serra i Roldós, i quatre anys més tard trasllada la fàbrica del carrer del Mar a l'emplaçament actual. Fins el 1895 funciona amb 14 telers. L'any 1899 s'hi instal·la en Salvador Palà amb 20 telers mecànics. Funciona fins l'any 1911. Entre 1918 i 1933, Joan Serra i Villà comparteix el local amb altres fabricants. Després torna a estar sol. L'any 1941 tenia 12 telers de cotó, 16 de mescla i 4 de lli. L'any 1962 l'empresa anava a nom del seu fill, Josep Serra i Llongueras. L'any 1976 es transforma en societat anònima. El febrer de 1983 cessa la seva activitat.	41.5149900,2.3612600	446701	4596125	1878	08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77182-foto-08214-94-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77182-foto-08214-94-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La casa de cós del costat, és la de l'antic propietari. Destaca l'entrada de fusta amb porta modernista i les inicials del seu nom i cognom, Josep Serra, esgrafiades 'JS'.	98	45	1.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77179	Can Manyer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manyer	ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO, Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALAUNYA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vilassar de Dalt.	XIX	Restaurat recentment i inaugurat com a biblioteca municipal	Antiga fàbrica tèxtil que constava de tres naus, en forma de 'U' deixant una plaça entremig. La nau central, més petita, era la casa del vapor, on hi havia una màquina de vapor. Al davant s'aixecava la xemeneia, que no s'ha conservat. Actualment, la nau de llevant s'ha reformat i acull la biblioteca municipal,inaugurada el 13 de desembre de 2014. La nau de ponent s'ha destinat per una part a magatzem de la col·lecció tèxtil del Museu i l'altra a promoció d'habitatges.	08214-91	Plaça Miquel Martí i Pol, 6	La societat Mañé y Ordeig inicia les seves activitats l'any 1879, en un local del carrer Dr. Martí Soler, amb 16 telers mecànics. L'any 1882 es trasllada a una nau propera construïda per Josep Estrany i Tolrà, on es declaren 16 telers a nom de la societat i 8 a nom d'Estrany. Dos anys més tard s'associen per créixer. L'any 1886 tenen 42 telers mecànics; el 1893 68 telers; el 1896, 118 telers i el 1905 tenen 189 telers cotoners, 10 de seda i un per a ornaments. L'any 1889 fabriquen electricitat per a consum propi, ja que Vilassar no va tenir xarxa elèctrica fins el 1915. L'any 1905 es construeix la casa del vapor per instal·lar-hi una màquina Alexander de 300 CV i el 1910 es construeix la tercera nau. Can Manyer es converteix en la fàbrica més gran de Vilassar a nivell social i econòmic. L'any 1915 es va produir una vaga durant gairebé sis mesos que ha deixat un record que ha perdurat en la memòria dels vilassarencs durant dècades. L'any 1963 tanca les portes id eixa sense feina prop de 300 treballadors	41.5184300,2.3589800	446514	4596509	1879	08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77179-foto-08214-91-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77179-foto-08214-91-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77177	Fàbrica de Cal Garbat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-garbat	ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALAUNYA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vilassar de Dalt.	XIX	està en desús, amb la majoria d'obertures tapiades i sense manetniment, mig abandonada.	Antiga fàbrica tèxtil situada entre els carrers Llibertat, Balears, Mn Cinto Verdaguer i Torrent d'en Daniel. Consta de quatre grans naus industrials de planta rectangular, unides pels extrems, formant un conjunt de planta quadrada amb un pati central. La porta principal d'accés es troba en el carrer Balears, d'arc rebaixat, amb l'any 1902 esgrafiat en el timpà. Aquest tram consta de planta baixa i pis. La nau corresponen al carrer Verdaguer consta de planta baixa i tres pisos i la resta de les naus són de planta baixa i dos pisos. Les cobertes són de teula a dues aigües i descansen sobre els murs longitudinals de càrrega. Els paraments són arrebossats amb amples finestrals d'arc escarser.	08214-89	Carrer Balears, 12	El fundador d'aquesta indústria fou Jaume Vives i Bonamusa. El nom de Cal Garbat és l'aplicació del malnom popular que tenia. El 1869 tenia 74 telers manuals; el 1879 en tenia 28 de manuals i 16 de mecànics. Llavors ja es coneixia amb el nom de 'Hijos de J. Vives Bonamusa'. L'any 1900 tenia 76 telers mecànics moguts a vapor, 12 telers comuns, manyeria pròpia, tint i blanqueig. Aquest darrer era un edifici que hi havia prop del Camí del mig amb una extensió de terra per estendre i assecar les teles. El Torrent del blanqueig era el camí d'accés a aquest indret. L'any 1917 es produeix un altre salt generacional i es coneix amb el nom de 'Hijo y nieta de J. Vives Bonamusa', amb 162 telers. Ja el 1926 passa a dir-se 'Antoni Vives' amb només 58 telers. Tanca l'any 1930. Després de la Guerra Civil, el senyor Francisco Canals Corbatera, instal·la 34 telers que treballen fins els anys 70. també acollí l'empresa Textil Marro que més tard es coneixeria com Vilassar Textil i s'instal·laria al Camí de Mataró.	41.5200600,2.3584300	446469	4596690	1854	08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77177-foto-08214-89-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77177-foto-08214-89-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Al carrer Llibertat hi ha un conjunt de cases de cós relacionades amb el projecte industrial. A l'eixida d'una de les cases, Can Fil, hi ha la xemeneia de la fàbrica que es comunica per sota terra amb l'antiga caldera de vapor de la fàbrica.	98	45	1.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77130	Can Guardiola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guardiola-1	AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2006). Can Guardiola. Estudi inèdit.	XVII-XX		Antiga masia molt transformada aixecada damunt un turonet de roca, prop de la cruïlla de camins de Vilassar a Òrrius, Vallromanes i Sant Mateu. Conserva el cos originari però s'ha ampliat molt. Consta de planta baixa i pis i una bodega excavada a la roca i aprofitant el desnivell del terreny. La façana principal de la part antiga està orientada a ponent; amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular.	08214-42	Collet de la creu de Can Boquet	La documentació més antiga que fa referència a Can Guardiola és de l'any 1696, quan Narcís Tey explica que és assaltat en el Molí Nou (el Molinot) i surt tirant trets enlaire i cridant 'via fos a lledres' que 'ho sentiren de casa d'en Guardiola prop lo St. Cristo d'en Boquet'. El primer Guardiola documentat a Vilassar és a l'any 1652, quan es registre el baptisme d'un fill de Ramon Guardiola, natural de Figuerola, del bisbat d'Urgell, i de la seva muller Margarida. Fins l'any 1675 van tenir set fills més. Margarida es mor l'any 1678, i dos anys després, Ramon es torna a casar. La segona esposa és Esperança Piferrer, vídua en primeres núpcies de Macià Polls i en segones d'Emmanuel Roca. El mateix dia, Aleix Guardiola, fill de Ramon i Margarida, es casa amb Margarida Polls, filla del primer matrimoni d'Esperança. La casa es transmet de pares a fills fins el segle XX, amb diverses successions per via femenina. Figura en el Cadastre de 1774 (Arxiu patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar) amb el número 234.	41.5254600,2.3376400	444739	4597303		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77130-foto-08214-42-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77130-foto-08214-42-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77130-foto-08214-42-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|119\|94	45	1.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77434	Torrent de Can Marquès o Pedrera de les Colomeres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-marques-o-pedrera-de-les-colomeres				Antiga pedrera situada a la zona mitja del torrent de les Colomeres, un punt important d'extracció de pedra per a la construcció ens temps passats. D'aquesta activitat en resta l'esvoranc produït al vessant d'obaga del turó que dona nom al torrent. Es troba en un lloc ombrívol i especialment interessant pel seu valor paisatgístic, ecològic i geològic. S'hi accedeix des de la riera de Salvet, per sota de Cal Marquès tot i que la vegetació de ribera o riera n'ha fet un lloc gairebé impenetrable. La fauna i flora d'aquest espai natural ha sorgit fortuïtament per unes condicions orogràfiques determinades per l'activitat humana. L'entorn d'aquest indret és un mosaic, sobretot dominat per un estrat alt de pins i un nivell arbori inferior d'alzina (Quecus ilex). Als vessants dret i esquerra del torrent i pedrera hi ha dos hàbitats agrícoles, Cal Marquès i Can Villà, amb marjades de cultiu de vinya, fruiters i garrofers. A l'interior de la pedrera i torrent fins a la seva desembocadura a la riera de Salvet, la humitat del terreny ha permès el creixement d' un bosc de riera mixt amb alzina i roure, i altres arbres caducifolis. La presència de roureda en aquest estatge inicial es deu a la humitat atmosfèrica, a causa de la seva proximitat al mar. Hi són presents arbusts i lianes com l'arç blanc, l'aranyoner, el ginestell, i el lligabosc, l'heura i l'aritjol, que a mida que s'aproximen a la desembocadura van desapareixent per deixar pas a la bardissa i la canya. Al fons de la pedrera i en algunes de les escletxes, s'observa l'existència de falzia negra (Asplenium adiantum - nigrum), una falguera petita de fins a 30 centímetres d'alçada pròpia d'enclavaments pedregosos i rocosos. Les característiques orogràfiques del terreny i la manca de presència humana a excepció dels pagesos que conreen les terres a banda i banda de la pedrera i el torrent han propiciat que una espècie protegida de quiròpter s'hi hagi instal·lat a les escletxes de les roques d'aquest penya-segat. Es podria tractar del ratpenat bru dels graners (Eptesicus serotinus), una espècie europea d'aspecte robust, que pot arribar als 40 centímetres d'envergadura. El color del pèl és marró fosc al dors i marró clar al ventre. Surt al capvespre per caçar, descrivint grans girs a sis i deu metres d'alçada.), o d'un ratpenat del tipus ferradura que a l'hivern viu en mines, coves, a temperatures entre 4º i 13º C i elevada humitat relativa i a l'estiu en golfes de masies, llocs tranquils.	08214-346	Can Marquès		41.5171600,2.3536000	446064	4596371		08214	Vilassar de Dalt	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77434-foto-08214-346-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77434-foto-08214-346-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Sense ús				2019-12-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els quiròpters és una espècia protegida. Totes elles es troben incloses en l'annex IV de la Directiva d'Hàbitats. Però en el cas que l'espècie s'identifiqués com a de ferradura, entraria en el grup de rinolòfids, el trobaríem a més a més en el Libro Rojo de España (2006) NT (quasi amenaçada) i UICN (1996) LR/nt (quasi amenaçat).		2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77489	Aplec de Sant Mateu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-mateu-0		XX		Aplec de sardanes que es realitza a l'ermita romànica de Sant Mateu, dins el terme municipal de Premià de Dalt, per la diada del sant, el 21 de setembre. Està organitzat per les associacions d'amics de la sardana de Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrils, El Masnou, Teià i algunes vegades s'hi afegeix Alella. A les 10.00 h. es comença amb la Missa que oficia el mossèn de Premià de Dalt i a les 11.00 h comença l'Aplec amb dues cobles que toquen cinc sardanes cadascuna i la darrera és una peça conjunta. També s'ofereix un esmorzar als assistents.	08214-401	Ermita de Sant Mateu (Premià de Dalt)	De sempre pel dia de Sant Mateu, el 21 de setembre, es feia una Missa i en Joan Vilanó,premianenc que era molt conegut i actiu culturalment, al finalitzar la Missa tocava el seu acordió. Un dia va proposar fer-hi sardanes i així, l'any 1980 s'organitza el primer Aplec amb el nom d'Aplec de la vall de Sant Mateu.	41.5171700,2.3584700	446470	4596369	1980	08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Social				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		és un aplec en el que la gent de Vilassar de Dalt hi està molt vinculada		2116	4.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77358	Aplec de La Cisa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-cisa-0	COLL, Ramon et alii (1995). Històries i tradicions de La Cisa. Associació Cultural de Premià de Dalt l'Opinió. Premià de Dalt. COLL, Ramon , cord. (1999). La Cisa, mil anys d'història. Col·lecció Costa de Llevant, 1. La Comarcal edicions. Argentona. http://www.firesifestes.com/Fires/F-Aplec-Cisa-Premia-Dalt.htm			Aplec popular que es celebra el dia 1 de maig al santuari marià de La Cisa, del terme municipal de Premià de Dalt, però amb molta tradició arrelada a tots els pobles de l'entorn, especialment Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Masnou, Vilassar de Mar, Cabrils,Teià i Premià de Mar. El tipus de celebració ha anat variant amb el pas del temps. Abans es pujava a peu o amb el carro carregat de tots els estris necessaris per fer-hi una arrossada i passar-hi tot el dia. En la darrera trobada es va celebrar l'eucaristia, es va inaugurar una exposició d'exvots a la nova sala Mn. Josep Mas; ballada de sardanes a la font, paella gegant, botifarrada i havaneres. Durant tot el dia, també hi va haver fira de comerciants i artesans.	08214-270	Santuari de La Cisa (Premià de Dalt)	La Mare de Déu de La Cisa és un santuari amb una gran advocació marinera; era un punt de referència de navegació i espiritual on els marinos de la zona s'encomanaven abans de fer el trajecte a les amèriques i si tornaven sans i estalvis d'alguna tempesta o mal tràngol donaven un ex vot com agraïment a la divinitat. També és una mare de Déu guaridora. A part de l'aigua de la font ha estat invocada en malalties i accidents. També s'invoca com a font fertilitzadora per les parelles amb problemes de procreació. Les parròquies del voltant s'agrupen, des de 1968, sota la denominació d'Arxiprestat de La Cisa. L'any 1995 es va fer la celebració del mil·lenari del primer document que esmenta el topònim Cisa. La capella actual data de l'any 1759. L'origen de l'aplec no es coneix, alguns autors creuen que és posterior al 1667. Felicià Xarrié n'esmenta un a l'any 1828. Des de 1939 fins el 1956 es celebrava el primer diumenge de maig. A partir del 1956 es va recuperar la data de l'1 de maig, que coincidia amb la festa del treball, que en aquells moments no estava autoritzada i els sindicats, grups d'esquerres i opositors al règim aprofitaven l'ocasió per organitzar protestes o reivindicacions.	41.5171900,2.3584100	446465	4596371		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo		Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Social				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart020315			98	2116	4.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77324	Vessant de Can Marquès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-de-can-marques	AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.			Aquest indret, constitueix un clar exemple de la interacció de l'home en el paisatge en llarg del temps, un espai agrícola mediterrani que després de segles de modificacions i adaptacions de la morfologia del terreny per explotar els recursos, ha deixat la seva empremta que avui coneixem: per una banda, la zona de Can Villà, amb el mas, annexes i feixes de cultiu amb vinya i horta, i un garroferar al vessant del torrent d'en Colomer. Per l'altra banda, Can Marquès, delimitada a migdia pel torrent que porta el nom de la casa (conegut també com a torrent de les Colomeres) i al nord-oest, pel torrent que neix al cap de munt del Turó de Can Bernardó. Actualment, les feixes d'aquesta propietat no estan cultivades. L'estrat més alt o superior d'aquest sector, està dominat per un bosc de pineda secundària, amb un nivell arbori inferior d'alzina (Quercus ilex). Els torrents d'aquest vessant són d'un gran interès paisatgístic, ecològic i geològic. La fauna i la flora ha sorgit fortuïtament degut a unes condicions orogràfiques determinades per l'activitat humana, com la pedrera de les Colomeres o del Torrent de Can Marquès, actual zona de refugi d'una espècie de quiròpters (eptesicus serotinus) i segurament d'aus rapinyaries nocturnes com podria ser el gamarús. A més a més, hi ha una gran riquesa d'arbres caducifolis, com el roure. La seva presència en aquest estatge inicial és deguda a la humitat atmosfèrica, per la seva proximitat al mar.	08214-236	Vessant dret de la Riera Salvet		41.5169000,2.3540500	446101	4596342		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77324-foto-08214-236-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77324-foto-08214-236-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Caldria eliminar dels torrents les plantes invasores com iuques, mimoses, acàcies, etc., però també la canya i la bardissa que fan dels torrents, especialment de la riera d'en Salvet, un lloc totalment impenetrable, a més del risc que pot comportar en cas de crescudes en temps de pluges o eventuals incendis. Cal no oblidar que antigament l'accés a molts masos es feia per l'interior de rieres i torrents, i amb la creació de camins i carreteres que faciliten el trànsit, aquests indrets han quedat en oblit.		2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77263	Fotínia de Can Maioles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotinia-de-can-maioles	AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.			Arbre ornamental, originari de l'Àsia sud-oriental, del gènere Photinia, espècie serratifolia, família de les Rosaceae. Està plantat a tocar d'una paret de pedra irregular que aguanta el marge de terra. La seva capçada té forma arrodonida, amb una amplada aproximada de 12 metres. Mesura 11 metres d'alçada. L'escorça és llisa i de color gris marronós. El volt de soca mesura 2, 80 m i el volt de canó, 1, 98 m. La disposició de les branques recorda un arbust més que un arbre. Pugen dretes formant una capçada densa. Les fulles són de color verd fosc brillant a l'anvers i un to més clar al revers. Durant la primavera quan rebrota, són de color vermell a porpra. Floreix a la primavera, i les flors són de color blanc, disposades en umbel·les de 10 a 12 cm de diàmetre. A la tardor es poden observar els fruits que es caracteritzen per uns poms vermells, de 5 a 6 mil·límetres de diàmetre.	08214-175	Can Mayolas	Aquest arbre va ser introduïda a Europa a principis del segle XIX. Era molt apreciat com a arbre ornamental en els jardins privats i públics per al color de les seves fulles. Actualment és molt difícil trobar-ne exemplars adults.	41.5242100,2.3501300	445780	4597156		08214	Vilassar de Dalt	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77263-foto-08214-175-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77263-foto-08214-175-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2151	5.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77265	Alzina surera del bosc dels Rosers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-bosc-dels-rosers	AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. IBÀÑEZ, Toni (2008). Catosfera. Ciberdietaris, 04 - 05 - 06. Pàg. 156. Ed. Universitat Illes Balears. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. www.ccmaresme.cat			Arbre perennifoli, centenari, de la família de les fagàcies, d'aspecte molt semblant a l'alzina. D'aparença robusta, mesura uns onze metres d'alçada per uns onze de capçada. Ha crescut en el marge d'una finca privada. Per la part del darrera hi ha una un filat de tancament i uns xipressos adults plantats a la part externa d'aquesta, que impedeixen, en part, el desenvolupament de la capçada. El tronc és més o menys sinuós, ramificat lateralment. Presenta una escorça gruixuda, de color grisenc i rugosa,. Sembla que no ha estat mai pelada, la qual cosa pot fer pensar que el suro pelegrí (primer suro) pugui mesurar fàcilment els 10 a 15 cm de gruix. El volt de soca pot oscil·lar entre 1,50 i 1,80 m, mentre que el volt de canó estaria en 1,50 m. El creuer és força baix, a un 1,60 m del terra del qual neixen un parell de branques potents que es van bifurcant en alçada. Les fulles, perennes, són lleugerament lobulades o dentades i fan entre 4 i 7 cm de llargada. Presenten varies tonalitats en funció de la seva disposició dins l'arbre, però fosques a l'anvers i més clares a l'anvers. Floreix d'abril a principis d'estiu i madura de setembre a febrer en tres etapes. Fructifica com molt aviat als 10 - 12 anys. El seu fruit és una aglà de 2 a 3 cm de llargada. Al voltant d'aquest marge s'hi han plantat diverses iuques (Yucca), una planta invasora molt emprada en jardineria originària de les parts càlides i àrides de l'Amèrica del Nord, Central, Sud i Antilles. També hi ha figueres de moro (O. ficus-indica), una planta d'origen americà però que ha esdevingut subespontània a gairebé tot el litoral mediterrani.	08214-177	Les Ginesteres - Bosc dels Rosers	La surera o suro és originària de la Mediterrània occidental, necessitant hiverns humits i suaus. Es tracta d'una espècie termòfila,perquè la seva fructificació es produeix durant els mesos de desembre a gener, moment en que difícilment pot suportar les gelades. Aquest arbre pot viure tranquil·lament 250 anys. Normalment el trobem en boscos clars, anomenats suredes, a les terres baixes del litoral, amb preferència dels terrenys silicis. Es pot trobar associat amb el pi blanc o amb el pi pinyer. El suro que forma la seva escorça és una adaptació contra el foc, en un territori on aquest és un factor limitant important. Els usos principals de la surera són la seva escorça i els seus fruits. De l'escorça se n'extreu el suro. De la primera pelada de la surera se n'extreu el pelegrí, un material de baixa qualitat que no es pot fer servir per l'elaboració de taps. Es pot utilitzar triturat o per fer aglomerats. Les pelades següents es realitzen cada 12 anys aproximadament, de forma manual, i d'elles se n'extreu el suro de gran qualitat emprat en l'aïllament, decoració, arts manuals, taps de suro d'ampolles de vi i cava. El pelegrí, procedent de la primera pela és emprat sovint en l'art pessebrístic. Un fet interessant és la utilització del suro per a la construcció de ruscs d'abelles, localitzats a Astúries i més concretament al Maresme, a Cabrera de Mar. Els fruits de la surera s'anomenen glans, aliment que serveix per alimentar diferents animals entre els que destaquen els porcs, que en algunes regions de la Península Ibèrica pasturen lliurement sota les sureres.	41.5189100,2.3474600	445553	4596569		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77265-foto-08214-177-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77265-foto-08214-177-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Les mides de l'arbre són aproximatives car no s'ha pogut accedir a l'interior de la finca.		2151	5.2		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77289	Avellaneda de la Font d'en Mamet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaneda-de-la-font-den-mamet	AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. CANELA BALSEBRE, Rosa M. (2010). Bruixots de l'aigua. Els saurins a Catalunya. Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya / 1. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.			Avellaneda que creix en tot l'àmbit del Torrent del molí de Cuquet, amb una presència molt elevada a proximitat de la font de Can Mamet i de l' indret conegut com el Molinot. L'avellaner (Corylus avellana) està a mig camí d'un arbre i un arbust, ja que pot arribar a fer entre 6 i 7 metres d'alçada. El seu port és arbustiu degut als nombrosos rebrots i vares de fusta flexible que neixen de la mateixa soca. Aquest arbre és una espècimen espontani del torrent, i conviu al costat de roures, verns, plataners, saucs, robínies i altres espècies caducifòlies pròpies de llocs humits. Les fulles són grans, en forma de cor, lleugerament asimètriques a la base, gruixudes i amb els nervis secundaris paral·lels enfonsats. El marge de la fulla es reconeix pel seu doble dentat. El seu fruit és l'avellana, entre 1 a 2 cm. . Floreix als mesos d'hivern, gener i febrer, abans de treure les fulles. Les flors són unisexuades. Les masculines, es troben en llargs aments i pengen en grups de dos a tres; són molt visibles. Les femenines que gairebé no es veuen són les que esdevindran el fruit sec, l'avellana.	08214-201	Torrent d'en Cuquet	A més a més del fruit, de les llavors se n'extreu un oli de color groc daurat per la pressió en fred que és comestible. Té un contingut molt elevat en vitamina A i E a més de potassi, magnesi i calci. Antigament l'escorça s'emprava com astringent per tallar la diarrea i les hemorràgies. També és apreciat en cosmètica en la cura de la pell i el cabell, semblant a l'oli d'ametlla. La seva fusta és molt apreciada per a la construcció i fabricació de mobiliari. Els pagesos l'utilitzen de natural per a l'horta, ja sigui per enfilar-hi tomaqueres, mongeteres, etc., o per fer tanques de protecció degut a la seva flexibilitat. Els saurins tenen una predilecció per la vareta, (anomenada també verga, forcat, vagueta o bastó) natural d'avellaner, (una branca en forma de Y) que està considerada com l'instrument més antic per detectar aigua. A la tradició celta, l'avellana simbolitza el coneixement.	41.5278700,2.3316100	444238	4597574		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77289-foto-08214-201-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77289-foto-08214-201-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77283	Avellaneda del Torrent de Cal Camat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaneda-del-torrent-de-cal-camat	AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. CANELA BALSEBRE, Rosa M. (2010). Bruixots de l'aigua. Els saurins a Catalunya. Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya / 1. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.			Avellaneda que creix en una bona part de l'àmbit del Torrent de Cal Camat, amb una presència molt elevada a les diferents torrenteres que alimenten el torrent i prop de la Font Freda. L'avellaner (Corylus avellana) està a mig camí d'un arbre i un arbust, ja que pot arribar a fer entre 6 i 7 metres d'alçada. El seu port és arbustiu degut als nombrosos rebrots i vares de fusta flexible que neixen de la mateixa soca. Aquest arbre és una espècimen espontani del torrent, i conviu al costat de roures, verns, plataners, saucs, robínies i altres espècies caducifòlies pròpies de llocs humits. Les fulles són grans, en forma de cor, lleugerament asimètriques a la base, gruixudes i amb els nervis secundaris paral·lels enfonsats. El marge de la fulla es reconeix pel seu doble dentat. El seu fruit és l'avellana, entre 1 a 2 cm. . Floreix als mesos d'hivern, gener i febrer, abans de treure les fulles. Les flors són unisexuades. Les masculines, es troben en llargs aments i pengen en grups de dos a tres; són molt visibles. Les femenines que gairebé no es veuen són les que esdevindran el fruit sec, l'avellana.	08214-195	Ca l'Arcís	A més a més del fruit, de les llavors se n'extreu un oli de color groc daurat per la pressió en fred que és comestible. Té un contingut molt elevat en vitamina A i E a més de potassi, magnesi i calci. Antigament l'escorça s'emprava com astringent per tallar la diarrea i les hemorràgies. També és apreciat en cosmètica en la cura de la pell i el cabell, semblant a l'oli d'ametlla. La seva fusta és molt apreciada per a la construcció i fabricació de mobiliari. Els pagesos l'utilitzen de natural per a l'horta, ja sigui per enfilar-hi tomaqueres, mongeteres, etc., o per fer tanques de protecció degut a la seva flexibilitat. Els saurins tenen una predilecció per la vareta, (anomenada també verga, forcat, vagueta o bastó) natural d'avellaner, (una branca en forma de Y) que està considerada com l'instrument més antic per detectar aigua. A la tradició celta, l'avellana simbolitza el coneixement.	41.5383200,2.3435300	445241	4598727		08214	Vilassar de Dalt	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77283-foto-08214-195-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77283-foto-08214-195-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La presència d'aquest espèciment al torrent s'ha pogut documentar visualment en varis indrets degut a l'època de l'any, primavera, on els arbres comencen a treure fulles i florir. També s'ha pogut detectar in situ gràcies al treball de neteja del sotabosc que s'està fent en aquests moments a les terres i torrenteres que alimenten el torrent de Cal Camat i que travessen la finca forestal de Ca l'Arcís.		2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77492	Barraca de Domènech 1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-domenech-1	MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.	XIX-XX	Manca la coberta i la porta però els paredats estan en molt estat de conservació. L'abandonament dels conreus del costat l'han deixat sense ús es va degradant per la manca de manteniment. Caldria conservar alguns d'aquests elements patrimonials per a les generacions futures.	Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (3,20 m x 2,30 m x 2,50 m) amb la coberta enfonsada. Està excavada en un marge de dos metres d'alçada i construïda amb carreus irregulars de pedra granítica molt ben disposats, sense arrebossar. El paviment és de terra i té un marxapeus refet amb maó pla. L'obertura de la porta està col·locada a l'extrem dret de manera que el mateix mur fa funció de brancal. Segurament era de fusta i només en queden les restes d'un dels golfos de ferro collat al mig. Està ubicada davant d'una feixa,í amb la façana principal orientada a migdia. La llinda devia ser d'arc escarser, fet de maó pla tal i com mostren les restes que queden de la coberta. Al darrera mateix de la barraca, arran de coberta, hi ha un dipòsit parcialment enderrocat d'un metre de fondària. Arran del terra s'observen les restes de la portella de fusta amb el marc de ferro. Possiblement el pendent de la coberta estava fet en direcció al marge perquè el dipòsit pogués recollir les aigües pluvials. La barraca conté una boixa a mitja alçada de la paret del fons, que permetia mitjançant un tap o aixeta, tenir aigua a voluntat. Hi ha una pedra originària que dissimula la seva ubicació. A banda i banda de la barraca, aguantant el marge de la feixa hi ha una marjada de pedra seca en molt bon estat de conservació, excepte un petit tram a mà esquerra de la barraca.	08214-404	Tros de Domènech	La vinya havia estat un dels principals conreus de la comarca durant molts anys fins que la fil·loxera en va malmetre la majoria. Tot i així, el sector es va refer i reestructurar, fins el punt de crear un denominació d'origen pròpia: Alella. Vilassar de dalt tot i no tenir gaire vinya en l'actualitat, en forma part.	41.5259400,2.3491400	445699	4597349		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77492-foto-08214-404-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77492-foto-08214-404-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es desconeix si es tracta d'algun aficionat a la conservació de marjades i barraques o el mateix propietari, però el marge de pedra seca sembla que s'hagi netejat i s'estigui arranjant progressivament. També és el cas de la barraca. S'ha netejat totalment i s'ha recollit tot l'enderroc de la teulada. Els maons bons de la coberta s'han col·locat damunt dels murs.	98	45	1.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77355	Barraca de Can Miqueló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-miquelo	MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.	XIX-XX	L'abandonament dels conreus del costat l'han deixat sense ús es va degradant per la manca de manteniment.	Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular, amb la coberta de volta cilíndrica o de mig punt. L'interior és de maó pla i a l'exterior està arrebossada. El paviment és de rajola quadrada. Està ubicada al costat del camí amb la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada és de fusta amb arc escarser.	08214-267	Horts de Can Miqueló		41.5098700,2.3711600	447523	4595551		08214	Vilassar de Dalt	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77355-foto-08214-267-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77355-foto-08214-267-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77491	Barraca de la Vinya de Gordey	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-gordey		XX	Parcialment enderrocada	Barraca de picapedrer ubicada a redós d'una antiga pedrera d'extracció de granit al capdamunt de Can Maioles, en el tros anomenat de Domènech. Es tracta d'una barraca de planta rectangular (2,90 x 2, 20 m), amb la coberta de tartana, executada amb volta de maó, sense arrebossat exterior. Parcialment excavada a la mateixa pedrera, les parets estan fetes de paredat antic, força irregular, aprofitant la matèria primera de proximitat (el granit). A la façana principal també s'ha utilitzat el maó de diferents gruixos amb una amplada màxima de 30 cm. La porta d'entrada, està situada a la façana de migdia. El marxapeus és de pedra granítica. Els brancals són fets amb carreus de pedra irregular alternant amb maó. El llindar es conserva encara i consisteix en una superposició de maó prim que conserva la forma de la teulada (de tartana). No s'ha localitzat cap banc de pedra adossat. L'alçada màxima conservada és d' 1,74 m. L'interior està malmès a causa de l'enderroc de la coberta, segurament a causa d'un despreniment natural de la pedrera. No obstant això, dins d'aquest enderroc s'ha pogut observar algun tub ceràmic i rajols enfosquits pel sutge. Possiblement hi hauria una llar de foc centrada al mig de la paret. No s'observa cap tinell. L'interior estava parcialment arrebossat. Per les restes de ferro collades al brancal dret, la porta, de fusta, s'obria cap aquest costat. En el brancal exterior dret hi ha les restes d'un baixant de tub ceràmic que recollia l'aigua de la coberta i la conduïa a una petita cisterna de planta circular (1,30 m de diàmetre) amb coberta de maó pla, localitzada entre mig dels matolls, ran de terra a quatre metres de la barraca. Adossat al brancal esquerra, de 60 cm d'alçada hi ha una mena de jardinera, de planta circular, parcialment coberta d'enderroc que dificulta la lectura del seu ús.	08214-403	Tros de Domènec, passat el torrent d'en Bruno		41.5261400,2.3533200	446048	4597368		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77491-foto-08214-403-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77491-foto-08214-403-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		És una barraca molt interessant degut al seu origen, que està relacionat amb l'ofici de picapedrer. Sembla que aquest vessant Domènech ofereix una tipologia molt particular d'aquestes construccions.	98	45	1.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42
77493	Barraca de Domènech 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-domenech-2		XIX - XX	Caldria conservar aquesta tipologia de barraques per la seva raresa.	Barraca de picapedrer ubicada a redós d'una antiga pedrera d'extracció de granit al capdamunt de Can Maioles, en el tros anomenat de Domènech. Es tracta d'una construcció de planta rectangular (2,5 x 1,80 x 1,50 m). Les parets estan fetes amb pedra, força irregular, aprofitant la matèria primera de proximitat (el granit). La coberta és de volta de tartana i recoberta de pedra La construcció és enganyosa ja que la part construïda és d' aproximadament un metre, però el que la fa especial són els gairebé dos metres de fondària excavats a la roca. Els brancals i llinda estan parcialment fets amb maó pla de cinc centímetres de gruix. Una part de la coberta es va enfonsar i actualment hi ha una fusta amb un plàstic que la protegeix de les inclemències del temps. No té banc exterior, ni cap dipòsit d'aigua al voltant.	08214-405	Entre Can Maioles i el camí de Sant Sebastià a Can Boquet, prop de la paret seca.	És una barraca molt interessant degut al seu origen, que està relacionat amb l'ofici de picapedrer. Sembla que aquest vessant Domènech ofereix una tipologia molt particular d'aquest tipus de construccions, desconegudes fins al moment.	41.5261100,2.3539100	446097	4597364		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77493-foto-08214-405-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77493-foto-08214-405-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Actualment està habitada. Tot l'interior està completament ennegrit degut a que s'hi fa foc. No hi ha xemeneia ni mata guspires.	98	45	1.1		21	Patrimoni cultural	2024-05-02 03:42

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús