Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77268 | Cedre de Ca l'Anton Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-ca-lanton-feliu | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Degut a la seva envergadura és totalment impossible de redreçar-lo. Per tant s'ha de tenir cura del port de les branques cap el costat de la inclinació. | Cedre del gènere Cedrus i espècie libani, plantat al cap de munt d'un talús rocallós, a mà dreta de l'entrada principal de la propietat. És una conífera de fulla persistent, amb una alçada màxima de quinze metres. Les fulles són acidulars i mesuren uns 25 mm. El seu fruit és una pinya de forma ovoide i dreta, que pot arribar a mesurar entre 8 i 12 cm de llarg. El tronc està completament inclinat i dificulta la presa de mesures. No obstant això, estem davant d'un espècimen amb un volt de canó de 2, 50 metres i un volt de soca de 3,80 metres aproximadament. Presenta un tronc rectilini i inclinat des de la seva base en direcció a la portalada d'accés de la propietat. El creuer es troba entre quatre a cinc metres d'alçada, del qual neixen dues branques, que donen tota la potència a la capçada, de forma tabular. També s'observa l'empremta deixada per la poda de dues branques de grans dimensions que creixien per damunt de l'entrada i que potser haurien accelerat la seva inclinació. | 08214-180 | Carrer Àngel Guimerà, 41 | Aquest arbre és originari de les muntanyes del Líban, Turquia i Síria, entre 1.300 i 2.300 metres d'altitud. Suporta molt bé el fred i la sequera. De fet el cedre és l'emblema nacional del Líban i està representat a la bandera del país. Per la seva resistència i longevitat, ha estat una espècie apreciada en llarg del temps per molts pobles de la Mediterrània. Aquest fet ha comportat una extensa desforestació, de tal manera que la vall dels Cedres de Déu i la vall de Kadisha van ser declarats, l'any 1998, per l'UNESCO, Patrimoni de la Humanitat. Hauria estat introduït a Europa occidental com a arbre ornamental a partir del segle XVIII. Ha estat considerat per diverses religions com un pont entre els homes i Déu, ja sigui per la seva majestuositat o perquè és una fusta que després un agradable aroma alhora que és molt resistent als insectes. Simbolitza la grandiositat, la bellesa, la noblesa d'esperit, i potser per això s'ha associat a la immortalitat. Surt esmentat a la Bíblia en varies ocasions, i especialment en l'aixecament del primer temple de Jerusalem. Els fenicis, per exemple, el van utilitzar per a la construcció, especialment per als vaixells. A l'Antic Egipte s'hauria utilitzat la resina o reïna d'aquest arbre per a la momificació. Segons la Llei de Moisès, els jueus haurien emprat l'escorça d'aquest arbre en el tractament de la lepra i per a la circumcisió. | 41.5182800,2.3559200 | 446258 | 4596494 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77268-foto-08214-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77268-foto-08214-180-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 77441 | Carex grioletti Roem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carex-grioletti-roem | Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, (DOGC núm. 5204 – 28/08/2008) Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 493 – 12/12/1984) Llei 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299 de 14/12/2007) Reial Decret 1628/2011, de 4 de febrer per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol Amenaçades. (BOE núm. 46 – 23/02/2011) BOLÓS, O.; VIGO, j. (2001). Flora dels Països Catalans. Vol. IV. Ed. Barcino. Barcelona. GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. GUARDIOLA, Moisès (2009). Seguiment del Projecte Flora Amenaçada al Parc de la Serralada Litoral. Dins I Trobada d'Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central – V Trobada d'Estudiosos del Montegre i el Corredor. Pàgs. 231 – 235. Ed. Diputació de Barcelona. GUARDIOLA, M.; GUTIÉRREZ, C.; PÉREZ-HAASE, A.; JOVER, M.; CORBERA, J. (2009). Les plantes al·lòctones del sector central de la Serralada Litoral catalana (Territori comprès entre el riu Besòs i la Tordera) ,dins revista L'Atzavara, núm. 18. Pàgs. 89 a 100. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. LOIRE, Roser (2001), Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral,dins revista L'Atzavara, núm. 9. Pàg. 66. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. MONTSERRAT, PERE (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa Laietana. Mataró. SÀEZ, Ll.; AYMERICH, P.; BLANCHÉ, C. (). Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Ed. Argania Editio. TARRUELLA, Xavier (2000) El projecte Flora Amenaçada. Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral, dins Revista Ipsa Arca, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. | Ciperàcia localitzada al torrent de la Font Freda (DF 4498, 320m), a 170 m d'una avellanosa, al torrent de la Molinera, afluent del Torrent del Cuquet (DF 4398, 200m), i al Torrent de Sant Mateu (DF 4497, 300-360m). Es tracta d'una herba perenne cespitosa, estolonífera, de color verd. La tija, trígona, és llisa, de 0,4 a 1 metre. Les fulles de 20 -70 x 0,2- 0,5 cm. L'espiga masculina falba; Entre 3 i 6 espigues femenines, densiflores, de 5 - 15 x 4 - 5 mm, la inferior llargament pedunculada; les bràctees inferiors, vaginants, solen ultrapassar la inflorescència; utricles obovoides, nervats i verdosos; glumes femenines verdoses, escarioses al marge i agudes. La beina mesura entre 1 a 5 cm i sovint ultrapassa la inflorescència. | 08214-353 | Torrent de la Font Freda | Fins fa molt pocs anys estava considerada com una planta d'extrema raresa a Catalunya i a la Península Ibèrica. L'espècie està inclosa en l'Annex 2 (espècies catalogades com a “vulnerables”) del Decret 172/2008, de 26 d'agost, del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya. Té la consideració de NT (propera a l'amenaça) en el llibre vermell de plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Aquesta espècie va ser localitzada per primera vegada per Moisès Guardiola, al Torrent del Cuquet el dia 7 de maig de 2012. | 41.5208700,2.3357400 | 444577 | 4596794 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77441-foto-08214-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77441-foto-08214-353-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es pot localitzat en clarianes de bosc caducifoli humit, esllavissades en ambient natural (Polysticho - Coryletum) sobre sòl eutròfic i prop d'avellanedes, entre els mesos d'abril i agost. Segons Tarruella i Guerrero, l'any 1999 esmenta la presència d' alguns espècimens prop de la pista propera a la residència canina 'Kinoikos' (DF4498, 290m) i a la pista propera al torrent de Cal Camat (DF 2599, 300m). Però durant la revisió amb motiu del seguiment del Projecte Flora Amenaçada al Parc de la Serralada Litoral, l'any 2009 Guardiola no els va localitzar. Tampoc s'han localitzat durant la realització del Mapa de Patrimoni. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 77494 | Cisterna de la Vinya de Gordey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-vinya-de-gordey | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. MONTLLÓ, Jordi (2011). Mapa del Patrimoni Cultural i natural d'Alella. Diputació de Barcelona.[consulta on line http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08003 del 18 d'abril de 2015] | XIX - XX | Caldria netejar el seu interior i reforçar parcialment la coberta. | Cisterna de recollida d'aigües pluvials, de planta rectangular (1'60 x 3'50), amb una profunditat d' 1'20 m. Està construït aprofitant el desnivell d'un marge, amb murs i el sostre fets de maons i arrebossats. La coberta és de superfície plana. Està ubicat en una antiga vinya, on amb l'abandonament del cultiu s'hi ha desenvolupat un bosc de pineda de pi pinyoner i alzina. A causa de la neteja del sotabosc, s'han deixat al descobert totes les estructures i s'ha pogut detectar unes canals fetes d'obra a cada costat de la cisterna per tal d'aprofitar l'aigua d'escorrentia procedent de les pluges. | 08214-406 | Al capdamunt del tros de Domènech, prop del camí de Sant Sebastià a Can Boquet | Aquestes estructures eren de gran importància en el conreu de la vinya en segles passats, sobretot en indrets on no hi ha torrenteres que portin aigua o fons naturals. Les cisternes, són una mostra de l'enginy dels vinyataires o pagesos que a base d'observació, construïen en indrets estratègics per tal d'aprofitar l'aigua procedent de la pluja o conduint-la a través de mines. | 41.5270200,2.3545200 | 446149 | 4597465 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77494-foto-08214-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77494-foto-08214-406-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta cisterna té un paral·lelisme amb altres tipus de construccions molt semblants localitzades durant l'elaboració del Mapa de Patrimoni d'Alella (núm. d'element 08003/174; 08003/169) | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 77239 | Finestrals de Ca l'Isern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestrals-de-ca-lisern | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XV-XVII | Conjunt de dos finestrals i una portala de pedra treballada, amb inscripcions corresponents a l'antic mas Isern i que s'han restituït dins l'edificació actual. El finestral més destacat és el que forma part d'un balcó d'arc conopial lobulat. A la façana de migdia, hi ha un finestral de llinda recta, de pedra igual que l'ampit i els brancals amb la inscripció 'IHS-A-MARIA' i 'T-ISER-1570'. Sota mateix de la finestra hi ha el portal de llinda recta amb la data gravada de 1684. | 08214-151 | Passatge de la Plaça, 1 | Pertanyien a l'antic mas dels Feliu de la Penya-Isern, que en part fou enderrocat l'any 1927 per eixamplar el carrer. Aquest mas disposava d'una torre de defensa que també es va enderrocar. | 41.5174700,2.3587700 | 446495 | 4596402 | 1570 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77239-foto-08214-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77239-foto-08214-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77239-foto-08214-151-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|94|85 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77166 | Can Mateu del nen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mateu-del-nen | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. | XVI | Conjunt de dues cases entre mitgeres de dos cossos, de planta rectangular. Consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures de les façanes es distribueixen de la mateixa manera a les dues cases: porta i finestra a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. Les llindes, que són rectes, els brancals i ampits són de pedra treballada. Els paraments són arrebossats i en un cas pintat de groc. Al davant es conserva l'era i una font amb plafó de rajoles, però en molt mal estat de conservació. | 08214-78 | Carrer Manuel Moreno, 21 i 23 | Conjunt de dues cases que es coneixen amb el nom de Can Nen i Can Delfín construïdes durant el segle XVI. | 41.5157600,2.3601600 | 446610 | 4596211 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77166-foto-08214-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77166-foto-08214-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77166-foto-08214-78-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per accedir-hi cal pujar una rampa des del carrer Manuel Moreno, però les façanes principals estan orientades perpendicularment al carrer. | 119|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77372 | Fons cartogràfic referent a Vilassar de Dalt del Instituto Geográfico Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cartografic-referent-a-vilassar-de-dalt-del-instituto-geografico-nacional | XX | Conjunt de dues minutes cartogràfiques originals provinents del fons de l'Instituto Geográfico Nacional, antic Instituto Geográfico y Estadístico. Es tracta d'arxius raster que corresponen a la digitalització dels mapes manuscrits en paper conservats a l'Arxiu Tècnic de l'IGN. Formen part dels treballs previs a la realització del 'Mapa Topográfico Nacional', en alguns casos amb vàries dècades de diferència a la publicació de la primera edició del MTN de la zona. Aquest tipus de documents es van realitzar principalment entre 1870 i 1950 i es classifiquen en minutes planimètriques, minutes altimètriques i minutes conjuntes d'altimetria i planimetria. Estan dibuixades a escala 1:25.000, amb una precisió d'obtenció de la informació corresponent a l'escala 1:50.000. | 08214-284 | C. General Ibáñez de Ibero, 3 (28003 - Madrid) | Aquestes minutes s'originen a partir de que l'IGN decideix realitzar el ' Mapa Topográfico Nacional', a escala 1:25.000 i publicat a escala 1:50.000. Es va iniciar l'any 1857 amb la medició de la base geodèsica de Madrilejos que va ser dirigida pel General Carlos Ibáñes de Ibero. La publicació del mapa es va iniciar l'any 1875 i va finalitzar l'any 1968. Per dur a terme aquest treball, es va agafar l'el·lipsoide de referència l'anomenat de Struve, amb punt d'origen en l'Observatori Astronòmic de Madrid. La projecció que es va escollir per a aixecar el Mapa va ser la polièdrica, sobre plans tangents a l'el·lipsoide de Struve, amb un format de 10' per 20' de longitud. Per minimitzar els errors de projecció es van establir tres eixos principals: el mapa es va dividir en fulles de 20' de base, en el sentit dels paral·lels, i de 10' d'alçada en el dels meridians. En segon lloc, la part de la superfície terrestre compresa en cada full es va considerar pla. I finalment, les minutes es van realitzar per topografia clàssica, a escala 1:25.000, i es va publicar a escala 1/50.000. Es van realitzar 1.106 fulls; dels quals 1.036 corresponien a la Península; 26 a les illes Balears; 42 a les illes Canàries; una a l'illa d'Alborà i una de les illes Columbretes. Les minutes van ser vigents fins que l'any 1961 es va fer una proposta de modernització del 'Mapa Topográfico Nacional' reformant la simbologia i millorant la representació dels elements geogràfics, imprimint en sis colors i resoldre els problemes que plantejava la toponímia. | 41.5171600,2.3583700 | 446462 | 4596368 | 1920 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77372-foto-08214-284-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 77097 | Forn de La Fornaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-fornaca | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 192. ROSELLÓ, Núria; GIRONÈS, Toni i GAMARRA, Agustí (2007). ' La terrisseria romana de la Fornaca: Vilassar de Dalt', dins Tribuna d' arqueologia, 2006, 2007. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona, pàgs. 191-212. UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015. | I-V dC | Conjunt de tres forns d'època romana excavats en un marge natural, fet que els dóna més estabilitat per suportar les cambres de cocció i aporta una millora en l'àmbit d'aïllament tèrmic. El seu emplaçament, amb l'abundància de matèria primera (argila), de combustible (fusta) i rica en aigua, i la seva orientació al vent de llevant, per facilitar la circulació de l'aire calent dins de les cambres, és idoni per la cocció de material ceràmic. Els forns 1 i 2, catalogats per N. Cuomo di Caprio i F. le Ny com a forns romans de tipus I/a. De planta circular i doble cambra: la inferior (de combustió), i la superior (de cocció)separades per una graella sostinguda per columna central en la cambra inferior, de tir directe o vertical. Les cambres de combustió es troben excavades a l'argila natural, amb una columna central, reparada en diferents moments, de la qual arranquen 8 arcs radials que enllacen la columna amb els murs perimetrals aguantant la graella. Els 8 arcs radials configuren les obertures o xemeneies per a l'evacuació de fums i gasos, al mateix temps que permeten la cocció de les peces dipositades al damunt. Les parets de la cambra de combustió presenten escorificacions i vitrificacions molt pronunciades a causa de les temperatures, que oscil·larien entre els 800-1000 ª C. Aquestes escorificacions resten en un perfecte estat de conservació en l'interior de la cambra de combustió del forn 2. La boca d'accés a la cambra de combustió es tropa tapiada al forn 1 i oberta al forn 2. Faria la funció d'entrada del combustible, neteja i reguladora del tir. De la cambra de cocció es conserva part del perímetre de les parets, arrencant de la mateixa argila, i tancant-se cap a l'interior formant una cúpula suficientment oberta per donar sortida al fum i als gasos. Sembla previsible que la cambra de cocció tingués algun tipus d'accés per a la introducció i la retirada de peces, no identificada pel registre arqueològic. Pel que fa a la producció, estaríem davant de dos forns dedicats a la cocció de materials de construcció (ímbrex, tègula, i maons) i dolies (recipients ceràmics de grans dimensions). La tipologia dimensions dels forns, les restes aparegudes al forn 2 i la proximitat de l'abocador on trobem un 75% de material de construcció i dolia, ens indica una producció industrial de material ceràmic de gran format. La datació gràcies a l'estudi arqueomagnètic de la Fornaca va consistir en la pressa demostres dels forns 1 i 2 en la seva posterior anàlisi al Laboratori de Paleomagnetisme dels serveis de Suport a la Universitat de Barcelona - CSIC. La direcció mitjana obtinguda pels dos forns, un cop comprada amb les corbes de referència, proposa una datació de la darrera cocció dels forns entorn el s. II dC. La tipologia del forn 3 és completament diferent a la dels anteriors, i es catalogaria com a forn tipus I/c segons F. le Ny. Presenta una única cambra (de combustió i cocció), corredor d'entrada (praefurnium) i banqueta perimetral. És de tir directe, evacuant els gasos calents pels conductes excavats al perímetre de les parets. Excavat al marge d'argila, l'estructura va ser seccionada per aterrassaments moderns. Es tractaria d'un forn de calç. Conserva el praefurnium, corredor d'alimentació d'aire, combustible i neteja. | 08214-9 | Camí de Mataró, s/n | El topònim Fornaca, documentat per primera vegada l'any 1290 a l´Speculum del castell de Vilassar, ens dóna pistes sobre l'antiguitat de la zona de producció industrial. El grup arqueològic de Vilassar de Dalt documenta l'any 1949 l'existència d'un forn tocant al camí de Mataró, d'època indeterminada. L'excavació efectuada per la secció d'arqueologia del Museu arxiu l'any 1981, netejant i consolidant el forn, no dóna cap altre tipus de resultats arqueològics. El forn conservava la cambra de combustió sencera i bona part dels arcs de la cambra de cocció, que es van apuntalar. Aquest forn, anomenat forn 1, es va incloure en el catàleg del patrimoni de Vilassar de Dalt per la seva futura protecció. L'any 2002 l'ajuntament de Vilassar de Dalt inicia la urbanització del territori per ampliar el polígon industrial de Vallmorena. Des del Museu arxiu de Vilassar de Dalt s'impulsen les tasques de neteja i protecció del forn 1, integrat en una parcel·la catalogada com a zona verda. Sota la direcció tècnica de l'arqueòloga Núria Roselló i Gregori s'inicia la intervenció amb la intenció de netejar i documentar el forn existent i el seu entorn. En les tasques d'excavació es documenten dos forns més. El seguiment de moviments de terres a tota la zona destinada a polígon industrial va donar altres troballes puntuals, com un fons de cabana del bronze, un pou amb parets i reompliment de l'època romana, una sitja de s. I aC i, a 50m dels forns, el vèrtex d'un abocador de mitjans s. II dC. | 41.5160000,2.3680600 | 447269 | 4596233 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77097-foto-08214-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77097-foto-08214-9-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'espai de protecció i musealització dels forns, orba de l'arquitecte Toni Gironès, és un edifici excavat amb una coberta/plaça, lligada al passeig superior de la Fornaca. L'accés es fa a partir d´una cambra d'acer des d'on descobrim els tres forns romans, passant d'un polígon industrial del s. XXI a un centre terrisser de fa gairebé 2000 anys. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77184 | Ca l'Amadeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamadeu | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALAUNYA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vilassar de Dalt. | XX | Conjunt fabril funcional i d'estètica racionalista, format per un primer cos de planta baixa i pis, corbat en línia de façana i un cos allargat i reculat de planta baixa. Destaquen els voladís d'aquest primer volum, la caixa d'escala que arriba fins el terrat i la barana metàl·lica i el tractament de les obertures. | 08214-96 | Carrer Manuel Moreno, 57 | Fàbrica construïda per la família Samaranch. El nom popular el pren del senyor Amadeu Guinau Poqueras, el seu antic director. S'especialitzen en telers de Jacquard de gran amplada que permeten fer dibuixos més complexos, dedicats principalment a vànoves. L'any 1968, una de les naus es va ensorrar provocant la defunció d'un treballador. L'any 1978 tanquen. A l'edifici hi continuaren altres activitats i ha patit un procés de particions. | 41.5146700,2.3616900 | 446737 | 4596090 | 1934 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77184-foto-08214-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77184-foto-08214-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77184-foto-08214-96-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Abades Blanxart | 120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 77426 | Cova de sauló de la Font d'en Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo-de-la-font-den-colomer | BOSCH, Laura (2007). Patrimoni arquitectònic i històric a l'entorn natural; dins L'entorn natural de Cabrils, pàgs. 95 a 106. Ajuntament de Cabrils. MONTLLÓ, Jordi; FONT, J. (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XVIII-XIX | ensorrada | Cova excavada en el sauló, de planta circular, amb l'interior irregular. Les seves dimensions aproximades són de 2,30 x 1,3 metres. L'obertura està completament escapçada per un eixamplament del torrent i el seu interior ha estat reomplert amb terra del mateix marge. | 08214-338 | Torrent de la Font d'en Colomer | Les coves de sauló formen part del patrimoni vinícola del paisatge maresmenc. Són construccions realitzades aprofitant els marges saulonencs de les vinyes per tal d'endreçar-hi les eines o bé per a protegir-se de les inclemències del temps. Aquest tipus de construccions les localitzem sobretot allí on el terreny és més costerut i les terrasses més estretes, dificultant la construcció d'una barraca de pedra o maó. Per a la construcció d'una cova de sauló, calien eines de picapedrer, com l'escoda i la mitja escoda, el cabàs i la pala. En primer lloc s'havia de localitzar un marge de sauló arrecerat del vent i la pluja. En segon lloc, que el sauló no hagués patit un procés de meteorització irreversible, fet que comportaria l'ensorrament de la cova. El marge havia de tenir un mínim d'alçada, comprés entre un metre i mig a dos metres com a mínim per evitar que durant la seva construcció, s'enfonsés, amb el consegüent perill de colgar aquell que l'estigués excavant. La construcció podia ser senzilla o més elaborada, amb un banc a l'interior o nínxols per a endreçar el càntir, una espalmatòria o el berenar. Però calia sempre fer un passadís d'entrada més o menys profund, entre un i dos metres de llargària; obert a l'aire lliure o tancat, arribant així a una mena de cambra que podia ser relativament gran, la majoria dels casos de forma arrodonida. Aquestes cambres podien comunicar-se amb una segona excavada al costat. De la segona meitat del segle XX també se'n poden trobar amb una portella de fusta o metàl·lica per tal d'evitar saqueigs. Aquestes construccions populars, es van enfonsant lentament degut a l'abandonament del cultiu de les vinyes que justificava la seva utilització, per una banda i molt sovint per la construcció d'urbanitzacions o eixamplaments de camins i corriols. El bosc i les arrels de pins encerclen i envaeixen les seves parets. La manca de manteniment fa que la cúpula es vagi malmetent i apareguin les infiltracions d'aigua. | 41.5150000,2.3530100 | 446013 | 4596132 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77426-foto-08214-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77426-foto-08214-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77426-foto-08214-338-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77471 | Cova de sauló de la Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo-de-la-font-del-roure | BOSCH, Laura (2007). Patrimoni arquitectònic i històric a l'entorn natural; dins L'entorn natural de Cabrils, pàgs. 95 a 106. Ajuntament de Cabrils. MONTLLÓ, Jordi; FONT, J. (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | mig colgada per l'abandó i la manca de manteniment. | Cova excavada en un marge de sauló a proximitat de la font del Roure, en un vessant costerut i esglaonat on s'observen encara alguns espècimens d'olivera borda i vinya. Té una fondària total de 2 m, i una cambra circular d'un diàmetre irregular, d'un 1,60 cm. Està parcialment ensorrada i es desconeix si tenia passadís o corredor d'accés i banc excavat per seure com altres coves d'aquesta tipologia. No obstant això, a mà dreta, mig colgat, es conserva un nínxol en corma de capelleta de 30 cm d'alçada per 20 cm d'amplada i uns 20 cm de fondària. Normalment servien per posar-hi el càntir d'aigua i eventualment per tenir-hi una espelma. A mà esquerra de l'entrada hi ha les restes d'un banc excavat al sauló, enrajolat i per terra les restes de canalitzacions amb les derivacions de conducció d'aigua provinents de la font que està uns metres més amunt, a mà dreta de la cova. | 08214-383 | Paratge de la Font del Roure | Les coves de sauló formen part del patrimoni vinícola del paisatge maresmenc. Són construccions realitzades aprofitant els marges saulonencs de les vinyes per tal d'endreçar-hi les eines o bé per a protegir-se de les inclemències del temps. Aquest tipus de construccions les localitzem sobretot allí on el terreny és més costerut i les terrasses més estretes, dificultant la construcció d'una barraca de pedra o maó. Per a la construcció d'una cova de sauló, calien eines de picapedrer, com l'escoda i la mitja escoda, el cabàs i la pala. En primer lloc s'havia de localitzar un marge de sauló arrecerat del vent i la pluja. En segon lloc, que el sauló no hagués patit un procés de meteorització irreversible, fet que comportaria l'ensorrament de la cova. El marge havia de tenir un mínim d'alçada, comprés entre un metre i mig a dos metres com a mínim per evitar que durant la seva construcció, s'enfonsés, amb el consegüent perill de colgar aquell que l'estigués excavant. La construcció podia ser senzilla o més elaborada, amb un banc a l'interior o nínxols per a endreçar el càntir, una espalmatòria o el berenar. Però calia sempre fer un passadís d'entrada més o menys profund, entre un i dos metres de llargària; obert a l'aire lliure o tancat, arribant així a una mena de cambra que podia ser relativament gran, la majoria dels casos de forma arrodonida. Aquestes cambres podien comunicar-se amb una segona excavada al costat. De la segona meitat del segle XX també se'n poden trobar amb una portella de fusta o metàl·lica per tal d'evitar saqueigs. Aquestes construccions populars, es van enfonsant lentament degut a l'abandonament del cultiu de les vinyes que justificava la seva utilització, per una banda i molt sovint per la construcció d'urbanitzacions o eixamplaments de camins i corriols. El bosc i les arrels de pins encerclen i envaeixen les seves parets. La manca de manteniment fa que la cúpula es vagi malmetent i apareguin les infiltracions d'aigua. | 41.5181400,2.3472400 | 445534 | 4596484 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77471-foto-08214-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77471-foto-08214-383-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per la seva proximitat al torrent de la font del Roure, està envoltada d'alzines i roures, en una zona molt ombrívola. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 77480 | Cova de sauló de les vinyes del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo-de-les-vinyes-del-castell | BOSCH, Laura (2007). Patrimoni arquitectònic i històric a l'entorn natural; dins L'entorn natural de Cabrils, pàgs. 95 a 106. Ajuntament de Cabrils. MONTLLÓ, Jordi; FONT, J. (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Cal preservar l'indret i la cova per la seva bellesa. Es podria netejar la boca de la cova del sauló que ha anat caient amb el pas del temps i posar-hi una tanca de fusta amb un rètol explicatiu. | Cova excavada en un marge de sauló, en un vessant costerut i esglaonat al capdamunt del torrent Domènech, on s'observen encara alguns espècimens d'olivera borda i garrofer. Té una fondària total d' 1, 56 m, una cambra circular de 2,50 m, i una alçada d' 1,50 cm. Al seu interior, al fons, hi ha un banc corregut, buidat en el sauló, de 0, 35 cm d'amplada per la mateixa alçada aproximadament. Està en molt bon estat de conservació i probablement el seu accés era directe, sense passadís o corredor. Està orientada a sud-oest i protegida, a mà dreta, per un marge dret d'uns tres metres d'alçada, de sauló i argila, i a mà esquerra, per una falla de pedra natural. Al davant mateix, hi ha un banc corregut fet de pedra seca irregular, amb les lloses superiors més grans ( 1,20 de llargària x 0, 60 d'amplada x 0,50 d'alçada). Al seu interior s'hi poden observar les marques deixades al sostre i parets per l'escoda. En sortir de la cova de sauló, a mà dreta, arran del corriol, s'observen construccions relacionades amb la canalització i conducció de les aigües de mina i uns metres més enllà, els murs de pedra corbats relacionats amb l'aprofitament i/o conducció d'aigües cap algun sistema de recollida d'aigües pluvials (avui desapareguda) o directament al torrent Domènech. Està envoltada d'alzines. | 08214-392 | Vinyes del castell, al capdamunt del torrent Domènech | Les coves de sauló formen part del patrimoni vinícola del paisatge maresmenc. Són construccions realitzades aprofitant els marges saulonencs de les vinyes per tal d'endreçar-hi les eines o bé per a protegir-se de les inclemències del temps. Aquest tipus de construccions les localitzem sobretot allí on el terreny és més costerut i les terrasses més estretes, dificultant la construcció d'una barraca de pedra o maó. Per a la construcció d'una cova de sauló, calien eines de picapedrer, com l'escoda i la mitja escoda, el cabàs i la pala. En primer lloc s'havia de localitzar un marge de sauló arrecerat del vent i la pluja. En segon lloc, que el sauló no hagués patit un procés de meteorització irreversible, fet que comportaria l'ensorrament de la cova. El marge havia de tenir un mínim d'alçada, comprés entre un metre i mig a dos metres com a mínim per evitar que durant la seva construcció, s'enfonsés, amb el consegüent perill de colgar aquell que l'estigués excavant. La construcció podia ser senzilla o més elaborada, amb un banc a l'interior o nínxols per a endreçar el càntir, una espalmatòria o el berenar. Però calia sempre fer un passadís d'entrada més o menys profund, entre un i dos metres de llargària; obert a l'aire lliure o tancat, arribant així a una mena de cambra que podia ser relativament gran, la majoria dels casos de forma arrodonida. Aquestes cambres podien comunicar-se amb una segona excavada al costat. De la segona meitat del segle XX també se'n poden trobar amb una portella de fusta o metàl·lica per tal d'evitar saqueigs. Aquestes construccions populars, es van enfonsant lentament degut a l'abandonament del cultiu de les vinyes que justificava la seva utilització, per una banda i molt sovint per la construcció d'urbanitzacions o eixamplaments de camins i corriols. El bosc i les arrels de pins encerclen i envaeixen les seves parets. La manca de manteniment fa que la cúpula es vagi malmetent i apareguin les infiltracions d'aigua. | 41.5259400,2.3484600 | 445642 | 4597349 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77480-foto-08214-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77480-foto-08214-392-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'una cova de sauló de grans dimensions, que s'ha conservat fins els nostres dies en un estat de conservació excel·lent degut per una banda, a la composició granítica del terreny, i per l'altra perquè és un indret molt poc freqüentat. Les arrels dels arbres no l'han envaït i per tant, no hi ha cap signe aparent d' ensorrament. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 77481 | Coves d'en Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-den-bach | BOSCH, Laura (2007). Patrimoni arquitectònic i històric a l'entorn natural; dins L'entorn natural de Cabrils, pàgs. 95 a 106. Ajuntament de Cabrils. MONTLLÓ, Jordi; FONT, J. (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XVIII-XIX | La cova del palo-santo té al seu interior un matalàs de grans dimensions i un sofà a l'exterior que tapona l'entrada. | Coves excavades en un marge de sauló, per sota d'una feixa, en el vessant dret tot pujant des del nucli urbà pel torrent Daniel. La primera d'elles es troba just a sota d'un arbre palo-santo (diospyros kaki). Té una fondària total d' 1, 60 m, una gran cambra circular de 2,50 m, i una alçada d' 1,50 cm. Al seu interior, al fons, hi ha un banc corregut, buidat en el sauló, de 0, 30 cm aproximadament. L'interior té un bon estat de conservació i probablement el seu accés era a través d'un passadís o corredor no massa llarg. Està orientada a sud-oest. Al seu interior s'hi poden observar les marques deixades al sostre i parets per l'escoda. A banda i banda de la boca hi ha un banc de pedra. | 08214-393 | Torrent Daniel | Les coves de sauló formen part del patrimoni vinícola del paisatge maresmenc. Són construccions realitzades aprofitant els marges saulonencs de les vinyes per tal d'endreçar-hi les eines o bé per a protegir-se de les inclemències del temps. Aquest tipus de construccions les localitzem sobretot allí on el terreny és més costerut i les terrasses més estretes, dificultant la construcció d'una barraca de pedra o maó. Per a la construcció d'una cova de sauló, calien eines de picapedrer, com l'escoda i la mitja escoda, el cabàs i la pala. En primer lloc s'havia de localitzar un marge de sauló arrecerat del vent i la pluja. En segon lloc, que el sauló no hagués patit un procés de meteorització irreversible, fet que comportaria l'ensorrament de la cova. El marge havia de tenir un mínim d'alçada, comprés entre un metre i mig a dos metres com a mínim per evitar que durant la seva construcció, s'enfonsés, amb el consegüent perill de colgar aquell que l'estigués excavant. La construcció podia ser senzilla o més elaborada, amb un banc a l'interior o nínxols per a endreçar el càntir, una espalmatòria o el berenar. Però calia sempre fer un passadís d'entrada més o menys profund, entre un i dos metres de llargària; obert a l'aire lliure o tancat, arribant així a una mena de cambra que podia ser relativament gran, la majoria dels casos de forma arrodonida. Aquestes cambres podien comunicar-se amb una segona excavada al costat. De la segona meitat del segle XX també se'n poden trobar amb una portella de fusta o metàl·lica per tal d'evitar saqueigs. Aquestes construccions populars, es van enfonsant lentament degut a l'abandonament del cultiu de les vinyes que justificava la seva utilització, per una banda i molt sovint per la construcció d'urbanitzacions o eixamplaments de camins i corriols. El bosc i les arrels de pins encerclen i envaeixen les seves parets. La manca de manteniment fa que la cúpula es vagi malmetent i apareguin les infiltracions d'aigua. | 41.5207900,2.3579500 | 446430 | 4596771 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77481-foto-08214-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77481-foto-08214-393-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les coordenades de la segona cova que està ensorrada són: X:446461 Y: 4596768 Z: 147. es tractaria d' una cova de petites dimensions, possiblement per endreçar-hi les eines i el càntir més que per arrecerar el pagès. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 77365 | Pedra del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-diable-0 | COLL, Ramon i MONTLLÓ, Jordi (2006). Sobre algunes llegendes i tradicions referents al dolmen de Can Boquet; XXII Sessió d´Estudis Mataronins; Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 2006. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ BOLART, Jordi (2002) Mapa del patrimoni cultural i natural de Vallromanes. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Vallromanes. ORTEGA, Enric (2007). Localitzat un menhir prehistòric a Vilassar de Dalt. http://www.vilassar.cat/document.php?id=2210 RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. | es troba partida en dos fragments | Des de Vilassar de Dalt s´hi pot accedir des del torrent de Can Balleu fins enllaçar amb el camí de Can Gurguí. Es tracta d´un gran bloc granític treballat per les dues cares laterals en arrodoniment. La part superior presenta dos trencaments i una de les parts trencades es troba a la part inferior del camí a 10 metres del bloc. Es troba a peu de camí en posició horitzontal fruit d´un moviment de terres. Presenta una marca serpentiforme a la part superior (probablement senyal de la màquina fruit del moviment del seu lloc original) i tres marques a la part mitjana (d'origen mecànic fruit del mateix moviment o de tascons de trencament). La base és sensiblement més ampla però destaca que tot el bloc té un gruix regular de 33 cm. Tot i que per alguns la seva classificació com a menhir estaria clara, cal tenir present que no s'ha trobat material arqueològic associat que pugui datar amb seguretat la seva antiguitat. Al mateix temps sembla evident la seva utilització com a fita de terme. | 08214-277 | Camí antic de Vilassar a Vallromanes | Diferents informacions orals i escrites ens parlen de l'existència d'un menhir al camí de Vallromanes a Vilassar. La notícia més antiga ens la proporciona Marià Ribas (1952), diu: 'S'ha parlat de l'existència de dos altres menhirs, un al peu del camí que va de Sant Genís de Vilassar a Vallromanes, a uns tres quilòmetres de la Roca d'en Toni, i un altre, també prop d'aquest lloc, i ran del camí que condueix a Òrrius'. També Pau Ubach (1994) en parla: '...vàrem tenir la sort de contactar amb persones grans que ho havien vist i que ens varen parlar del menhir conegut per la 'Pedra del Diable', que es trobava en el peu del camí que va de Vilassar per Pedrells a Can Gurguí, que ells havien vist dret: per indicacions seves, anàrem al lloc indicat i encara vàrem poder veure la pedra ajaguda ran del camí: era de granit i les seves mides aproximades feien dos metres trenta-cinc centímetres de llargada per uns seixanta-sis centímetres d'amplada, per cinquanta centímetres de gruix. No hi havia cap dubte, era un menhir. Uns quants anys més cap aquí va ser trencada, sense cap mirament, quan eixamplaven el camí...' L'any 2002, durant la realització del Mapa del Patrimoni cultural i natural de Vallromanes, per encàrrec de la diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Vallromanes, Jordi Montlló (2002) va documentar la llegenda relacionada amb la Pedra del Diable, que li va explicar el senyor Corbera. La pedra en qüestió no la va inventariar perquè s'ubicava en terme municipal de Vilassar de Dalt. El 2006 en va publicar la noticia (COLL, R. i MONTLLÓ, J:2006): 'A Vallromanes existeix un paral·lel d'aquesta llegenda, inèdit fins allà on arriben els nostres coneixements. Fa referència a una gran pedra, anomenada la Pedra del Diable, que hi ha al peu del camí que va des de Vilassar de Dalt per Pedrells cap a Can Gurguí, i que fou deixada allà mecànicament en arreglar el camí. La llegenda fou recollida de forma oral l'any 2002'. El senyor Toni Ibáñez de Vallromanes, l'any 2007, es posa en contacte amb el Museu de Vilassar de Dalt i els passa informació oral sobre la Pedra del Diable. Segons explica en 'Manel San Francisco Andreu i la seva família vivien a la masia de Can Raspall, situada entre Can Gurguí i cal Fuster. Aquesta masia era, abans que fessin cal Duch, la casa més propera a la Pedra del Dimoni. En Manel m'ha confirmat el que m'havia dit sa germana: la Pedra estava plantada ran de camí i tenia un forat al mig... No estava ben bé recta, sinó inclinada... la tradició oral parlava de que la pedra creixia… Segons ell, va estar dreta fins als anys seixanta. Ell ha dit 'fins a la Constitució', és a dir , fins a l'arribada de la democràcia. | 41.5250000,2.3297200 | 444078 | 4597257 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77365-foto-08214-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77365-foto-08214-277-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El mapa 'Descripcion topografica del lugar i termino de San Gines de Vilassar' de l´any 1777 marca un 'mojon' o fita al límit del terme entre Vilassar de Dalt, Vallromanes i Premià de Dalt que per ubicació seria la pedra objecte del present estudi que, actualment, es troba al límit de les tres poblacions. | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77328 | Arxiu Històric Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-municipal-1 | BENITO i MONCLÚS, Pere (1997). Catàleg de la documentació en pergamí del Museu Municipal de Vilassar de Dalt. Fons Banús i Fons Armengol. Museu Municipal de Vilassar de Dalt. XICOTA VIÑÉ, Alicia (2014). Estat actual i propostes per a la creació del servei d'arxiu municipal de Vilassar de Dalt. Treball de recerca del Màster d'arxivística i gestió de documents. Escola superior d'arxivística i gestió de documents. (Treball fi de Màster i postgrau). | XIV-XXI | Des de la creació del Museu Arxiu Municipal, aquest ha anat aplegant documentació fruit de donacions de particulars i d'entitats públiques i privades. Hi ha una part que correspon a l'Arxiu Parroquial, com són els manuals o els llibres sacramentals que estan digitalitzats i es poden consultar. L'Arxiu Històric Local es compon d'una col·lecció de pergamins, una col·lecció de fotografia, una col·lecció de cartelleria, una col·lecció d'empreses tèxtil i altres fons. La col·lecció de pergamins es compon per 45 pergamins del Fons Banús i Armengol i 37 pergamins del Fons Villà-Recoder. L'abast cronològic d'aquests pergamins va del segle XIV al XVII. Del fons provinent d'entitats destaquen el Fons de la Falange, que es va salvar de la crema generalitzada; el Fons dels Rajolers, el de la Cooperativa l'Estrella, el Fons de La Massa, el Fons de la Cooperativa La Fraternal, i el Fons de la Creu Roja. També hi ha un fons provinent de l'Arxiu municipal relacionat amb urbanisme i les lleves. | 08214-240 | Carrer Marquès de Barberà, 9 (Can Banús) | L'Arxiu Històric Local, es crea l'any 1997 com a secció del museu per ordenar i donar servei a tot el material aplegat durant els anys. Des de l'Ajuntament s'ha desenvolupat un projecte per ubicar aquest servei a la planta pis de la masia de Can Banús, on hi havia l'antiga biblioteca, ara amb nova seu a Can Manyer. | 41.5194700,2.3562600 | 446288 | 4596626 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77328-foto-08214-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77328-foto-08214-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77328-foto-08214-240-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha signat un conveni entre l'Ajuntament i el Marquès de Barberà i de la Manresana, propietari del castell per fer accessible l'arxiu del Marquès. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77428 | Generació dels 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/generacio-dels-50 | XX-XXI | Des de mitjans dels anys 90 del segle passat, la generació de vilassarencs i vilassarenques que aquell any fa 50 anys, si volen i es posen d'acord, ofereixen un present al municipi. Es fa una crida a tots aquells que hi vulguin participar, aprofitant sovint les trobades d'antics alumnes de les escoles. A les reunions preparatòries, decideixen sobretot que volen oferir al poble. Hi ha molta varietat, des de plantar un arbre amb una placa,a un banc pel parc de Can Rafart, la restitució d'una antiga font, com la de la Plaça de la Vila. L'any 1995 van decidir regalar les figures dels Reis per fer el pessebre monumental de Can Banús. Es busca en els arxius, algun fet significatiu de caràcter local de l'any que van néixer per fer el programa o un present als participants i l'alcalde fa una recepció a la ala de Plens de l'Ajuntament. | 08214-340 | Vilassar de Dalt | Ho van iniciar una colla al voltant d'en Xavier Vilà, ara fa uns 20 anys, i ha tingut certa continuïtat. Tot i que algun any s'ha pogut deixar de fer. Alguns testimonis d'aquesta festa són: - Plafó ceràmic dels jardins de l'antic hospital de sant Pere, al carrer Anselm Clavé. - Banc de Parc de Can Rafart - Plantació d'arbres amb placa commemorativa a diversos llocs. - Restitució de la font de la Plaça de la Vila. - Reis del pessebre monumental de Can Banús. | 41.5165100,2.3589700 | 446511 | 4596295 | 08214 | Vilassar de Dalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77428-foto-08214-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77428-foto-08214-340-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 77437 | Diari de l'excavació d'un enterrament a la Bòbila Boatella a St. Genis de Vilassar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diari-de-lexcavacio-dun-enterrament-a-la-bobila-boatella-a-st-genis-de-vilassar | DURAN i SANPERE, Agustí (1923). 'Un nou sepulcre a Sant Genís de Vilassar'; dins anuari 1915-1920. Institut d'Estudis Catalans, pàgs. 466 i 467. Barcelona. ORTEGA, Enric , coord. (2015). La necròpolis de Ravalet. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Museu d'Arqueologia de Catalunya. | XX | Diari d'excavació d'Agustí Duran i Sanpere d'un enterrament neolític a la Bòbila Boatella de Vilassar de Dalt, datat de l'any 1917. Es tracta d'un manuscrit amb la portada, quatre pàgines de text i dos dibuixos, una pàgina d'inventari de material arqueològic i cinc fotografies en blanc i negre. | 08214-349 | Carrer del Carme, 47 (08002 - Barcelona) | Després de la primera intervenció, de l'any 1914, es descobreix una nova tomba i aquest cop s'encarrega l'excavació a Agustí Duran i Sanpere, que a diferència de Joaquim Folch i Torres, si que publica dins l'anuari de l'IEC. | 41.5182900,2.3640700 | 446938 | 4596490 | 1917 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77437-foto-08214-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77437-foto-08214-349-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, promotor de l'excavació. | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 77329 | Fons del Marquesat de Moja referent al castell de Vilassar de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-marquesat-de-moja-referent-al-castell-de-vilassar-de-la-biblioteca-de-catalunya | BENITO i MONCLÚS, Pere (1999). Els habitants de Vilassar enfront la senyoria arbitrària dels Sant Vicenç (1229); dins Ipsa Arca, núm. 1, febrer de 1999. Museu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 40 a 47. BENITO i MONCLÚS, Pere (2001). Catàleg de la documentació en paper del Fons del Marquesat de Moja de la Biblioteca de Catalunya referent als castells i jurisdiccions de Vilassar i Sant Vicenç. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica. Universitat de Barcelona. | XIV-XIX | Dins del fons miscel·lani de documents individuals de la Biblioteca de Catalunya es localitza una cinquantena de pergamins dels segles XI a XIV referents a al senyoria dels Sant Vicenç als castells de Vilassar i Burriac i als seus respectius termes i jurisdiccions; a la que cal afegir documentació en paper del Fons del Marquesat de Moja, catalogada per Pere Benito (2001). Entre aquests pergamins hi consten els plets més antics, com l'assemblea de barons celebrada entre 1086 i 1088 a la rovira del davant de l'església de Sant Esteve de Ripollet per tal de resoldre un contenciós entre Guillem Umbert de Ses Agudes i Guadall Guillem (de Sant Vicenç) i la seva mare Adelaida, sobre la castlania de la torre de Vilassar i les franqueses d'Agell i Argentona. També hi ha actes de transmissió familiar. Un petit grup de pergamins concerneix al domini del priorat de Sant Marçal del Montseny a Vilassar. Alguns documents del segle XIII tenen relació amb l'exercici de la jurisdicció civil i criminal sobre els habitants del terme de Vilassar i amb les relacions dels senyors del castell amb els veguers reials. Aquest conjunt d'un origen comú s'ha format per vies diverses i en moments diferents. Primerament per llegat de Joaquim Miret i Sans. Un segon grup prové a través de la Diputació de Barcelona de l'antic Hospital de la Santa Creu. Alguns pergamins foren comprats a Eduard Mitjana de la Dioblas abans de 1941. Finalment, l'any 1954 ingressà un fons provinent d'una permuta entre la Diputació de Barcelona i la de València. | 08214-241 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La línia principal dels Desbosc s'extingeix a finals del segle XVII per manca de successió. Els títols de les senyories de Vilassar i Sant Vicenç s'integren dins el Marquesat de Moja, creat l'any 1702, amb el casament d'Agustí de Copons, segon marquès de Moja, amb Gaietana, filla d'Antoni d'Oms Cabrera i Des Bosc. | 41.5177300,2.3563800 | 446296 | 4596433 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu del Marquès de Santa Maria de Barberà i de la Manresana ubicat al castell de Vilassar és un arxiu nobiliari que els Sarriera hereten l'any 1822, i que prové d'un mateix origen. Actualment s'ha signat un conveni amb l'Ajuntament de Vilassar de Dalt per tal de posar aquesta documentació al servei dels estudiosos. Mentrestant, es pot consultar la seva catalogació on line amb el vincle que hi ha en aquesta mateixa fitxa.Conté un dels arxius històrics privats més importants de Catalunya, amb més de 8000 pergamins, centenars de lligalls en paper, 300 libres, 70 manuscrits, etc. Fou declarat, l'any 1986, bé d'interès cultural per la Direcció General del Patrimoni Escrit i Documental de la Generalitat. | 94|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 77194 | Can Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roure-0 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. | XIX | Edifici als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, en el cos principal i planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla, en els cossos adossat a les façanes laterals. La façana té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat en el cos central i un altre eix per a cada annex. El parament és arrebossat llis i pintat de color salmó, amb els contorns de les obertures i motllures pintades de verd. El coronament de la façana amb frontó curvilini al centre, amaga la coberta. | 08214-106 | Riera de Targa, s/n | L'edifici actual, és una construcció del segle XIX realitzada damunt l'antic mas Artaguil; un antic domini alodial del monestir de Sant Marçal del Montseny. L'any 1365, després d'una venda irregular per part del prior de Sant Marçal a Pere Des Bosc, els Artaguil n'adquireixen la propietat i assoleixen la condició de pagesos aloers. Els Roure, que donen nom a la casa, es documenten a partir del segle XVI. | 41.5207600,2.3566500 | 446321 | 4596769 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77194-foto-08214-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77194-foto-08214-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77194-foto-08214-106-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant hi ha una bassa | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77195 | Ca l'Anton Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanton-feliu | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO i MONCLÚS, Pere (2014).'Gruttes' dans un pays sans grottes; dins Vivre sous terre. Sites rupestres et habitats troglodytiques dans l'Europe du sud. Presses Universitaires de Rennes, pp. 189 a 210. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. | XVI-XX | Edifici als quatre vents, construït sobre una antiga masia que segons el Catàleg (1997) era de la família II, tipus 2 de la classificació de Danés i Torras. D'aquesta antiga masia, es conserva íntegrament el cos de l'esquerra i elements estructurals dels altres cossos, a l'interior de la nova construcció (parets mestre, obertures amb llindes gravades, etc). Consta de planta baixa, dos pisos i terrat pla i una part de coberta de teules. La planta baixa ha estat reformada per encabir-hi un restaurant i la resta de plantes són residencials. La façana principal té una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat definits en planta baixa pel portal rodó adovellat, originari de la Masa, i una finestra al seu costat dret, d'arc escarser. A la primera planta hi ha dues obertures de balcó amb barana de ferro i finestrals de llibret. Entremig dels dos balcons, hi ha una fornícula dedicada a l'Àngel Custodi. A la segona planta hi ha sengles balconades, també amb finestrals de llibret. El parament és arrebossat, llis i pintat, separant la planta baixa d'un color i al resta d'un altre amb un rebocament del que surten franges verticals que enquadren les obertures i els escaires. El coronament és amb una balustrada que fa de barana del terrat, a excepció d'un frontó central on hi ha la data de 1991. | 08214-107 | Carrer Àngel Guimerà, 41 | El mas sobre el que està construït el nou edifici, s'identifica amb el Mas Morot, documentat des de mitjans del segle XIV. Els Morot són documentats des de la segona meitat del segle XII com a pagesos dependents de Sant Marçal del Montseny: l'any 1171 són víctimes d'accions violentes per parts dels senyors del castell de Vilassar, en Pere de Sant Vicenç i el seu germà Ramon de Cabanyes. Durant el segle XVIII enllacen amb els Marquès i arrel de la decadència d'aquest, els Poals adquireixen la finca. Els Feliu consten com a propietaris de la casa des del darrer terç del segle XVIII. L'any 1864 es fan obres d'embelliment de la façana. L'Anton Feliu hi construeix la fàbrica de filats que l'any 1858 transforma en vapor. A partir de 1878 i fins a 1893, any de tancament, van traslladant la fabricació a Parets. L'any 1905, Puig i Cadafalch dissenya l'entrada. | 41.5182400,2.3556100 | 446232 | 4596490 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77195-foto-08214-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77195-foto-08214-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77195-foto-08214-107-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca l'entrada i el portal modernista dissenyat per Puig i Cadafalch.Al costat de l'entrada hi ha un cedre centenari. | 98|99|105|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77171 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-16 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | XIX | Edifici civil de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i fou concebut des del principi per ser la seu de l'ajuntament de Vilassar. Incorpora elements estilístics de diferents èpoques i els barreja. El projecte original tenia una composició simètrica de tres cossos, amb l'entrada en el cos central. L'any 1974 s'hi afegeix un cos a l'esquerra que distorsiona aquesta simetria inicial i també s'hi afegeixen les finestres rectangulars del segon pis, molt juntes amb els guardapols de les finestres del primer pis, que són d'arc de mig punt. El coronament de la façana és pla amb motllures emmerletades. El cos principal és el que forma l'entrada i la balconada de balustre al primer pis, que sobresurt de la línia de façana, amb un coronament esglaonat acabat en triangle i dos pinacles laterals al mig dels quals hi ha un rellotge per damunt les motllures emmerletades. Per sota s'hi pot llegir la inscripció 'CASA DE LA VILA'. | 08214-83 | Plaça de la Vila, 1 | Les obres finalitzen l'any 1884 a partir d'un projecte de Josep Oriol Mestres i Esplugues de l'any 1882. L'impulsor fou l'alcalde Mateu Serra i Tauran que també era un important industrial. El projecte original preveia la ubicació a la planta baixa i primer pis de safareigs públics, jutjat, escoles i ajuntament. A la segona planta es destinava a habitacions pel secretari municipal i els mestres. La reforma més important la va patir l'any 1974. | 41.5170300,2.3585200 | 446474 | 4596353 | 1862 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77171-foto-08214-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77171-foto-08214-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77171-foto-08214-83-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Oriol Mestres i Esplugues | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 77176 | Escoles Francesc Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-francesc-macia | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | XX | Edifici civil destinat a grup escolar amb planta de creu formada per dos cossos col·locats perpendiculars entre ells. Consten de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües, amb el carener paral·lel a la façana i una coberta a dues aigües en el cos perpendicular. Destaquen les grans obertures en la façana que recorren la planta baixa i el pis, les dues portes amb trencaaigües al damunt i els ulls de bou de les golfes. Els paraments són arrebossat, llisos i pintats de groc. Els angles estan reforçats amb carreus de granit i la teulada acaba amb un ràfec fet de diverses filades de maons. A la façana occidental s'hi adossa un cos amb una escala exterior, amb la barana d'obra rematada amb ceràmica. | 08214-88 | Carrer Pius XII, 26-28 | S'inauguren el 29 de gener de 1930, amb l'assistència del ministre de Governació, quan era alcalde el mestre Joan Salamero i es bategen amb el nom de Reina Maria Cristina. Amb motiu de la visita dl primer president de la Generalitat republicana, el 25 d'agost de 1931, passa a denominar-se Francesc Macià. Després de la Guerra civil espanyola recupera el nom original, però després s'anomenen Carmen Polo de Franco. Amb el restabliment de la democràcia es recupera el seny i el nom de Francesc Macià. Actualment acull dependències municipals destinades a serveis educatius. | 41.5129500,2.3602700 | 446617 | 4595899 | 1930 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77176-foto-08214-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77176-foto-08214-88-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jeroni Martorell i Terrats | L'edifici està envoltat d'un pati de terra. També forma part del conjunt un edifici als quatre vents que consta de planta baixa i pis. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||
| 77348 | Edifici de La Fornaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-fornaca | XXI | Edifici construït a la zona del jaciment arqueològic del parc de 'la Fornaca', on es van descobrir i excavar tres forns d'època romana. La finalitat d'aquest projecte a requeriment de l'Ajuntament de Vilassar era doble: per un costat, la preservació del jaciment i en segon lloc, facilitar el desenvolupament d'un projecte museogràfic. També es pretenia que s'adaptés a la realitat física de l'espai existent on convivien un parc i un polígon industrial. Un dels aspectes més destacats d'aquesta intervenció és que permet l'entrada de llum natural a l'interior del recinte. Això s'aconsegueix mitjançant una coberta foradada, que finalment passa a ser la façana principal des del parc. Cada forat es situa damunt mateix la graella del forn que hi ha a l'interior. L'altra façana de l'edifici mostra un tall en el terreny, un estrat geològic a través del qual es traspassa el llindar cap a un lloc nou on s'intenten mantenir les mínimes referències espacials i temporals per poder contemplar les restes en la seva essència, entrant quasi a cegues per potenciar els altres sentits: les olors, la temperatura, el silenci. | 08214-260 | Camí de Mataró, s/n | Ha obtingut els següents premis d'arquitectura: 2007: Triennal Arquitectura del Maresme - 1r premi 2006: Premi Europeo 'Espacio Público Urbano' - finalista 2005: VIII Bienal de Arquitectura Española - finalista 2005: Premi FAD de Arquitectura - finalista | 41.5159900,2.3680700 | 447270 | 4596232 | 2004 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77348-foto-08214-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77348-foto-08214-260-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Toni Gironès Saderra | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77169 | Centre vilassarenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-vilassarenc | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | XIX | Edifici de planta rectangular amb mitgera per la façana dreta. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer Mestre Viladrosa. Destaca la façana amb una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, definits en planta baixa per tres grans obertures i un balcó corregut en la planta pis, també amb tres obertures. El coronament és amb una cornisa i una balustrada per damunt amb un petit frontó triangular al centre, on hi figura l'any 1890. El parament imita el maó vist hi ha esgrafiats geomètrics damunt l'obertura central de la planta baixa i les de la planta pis. A la del mig són lletres que diuen 'CENTRE VILASSARENC' | 08214-81 | Carrer Mestre Viladrosa, 56 | Les parcel·les on ara s'aixequen el teatre i la seu, l'any 1861, eren propietat de Josep Piferrer i Mir, que les lloga durant 5 anys a Lluís Balius i Roig per fer-hi un teatre i un servei de begudes. L'any 1879 consta que el teatre es trobava en mal estat i a l'any següent Genís Trias i Cuyàs, forner de Cal Mosso, el compra per 6500 ptes. de l'època. El 10 d'octubre d'aquell mateix any de 1880, es crea la 'Societat del Teatre de Vilassar', amb l'objectiu de construir-hi un nou teatre i finançada per 12 prohoms que actuen d'accionistes. Encarrega el projecte del teatre a Rafael Gustavino, que era mestre d'obres d'una família d'origen italià. El 13 de març de 1881 s'inaugura amb l'obra 'La flor de la madastra'. L'any 1889 ho compra la societat de mutu auxili Centro Vilasanés, integrada per propietaris, industrials, encarregats i treballadors qualificats de la indústria tèxtil. Durant el final de la dictadura esdevé un centre cultural important pel poble; però entre 1985 i el 2002 resta tancat per adequar-lo a les normatives vigents. Finalment s'inaugura el 27 d'abril de 2002. El nom actual de l'associació és 'La Massa, Centre de Cultura Vilassarenc'. | 41.5178300,2.3581100 | 446441 | 4596443 | 1890 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77169-foto-08214-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77169-foto-08214-81-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la sala d'espectacles s'hi instal·la el primer cinematògraf de Vilassar. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 77172 | L'Estrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestrella | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. BERGER, Gonzalo; OLIVA, Benet i PONS, Marc (2014). Intervenció arqueològica al mercat del Carme, antiga Societat Coral, Instructiva de Mutu Auxili i Cooperativa l'Estrella de Vilassar de Dalt; dins la XXX Sessió d'Estudis Mataronins, 23 de novembre de 2013. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | XIX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, de gran alçada donades les característiques dels seus usos. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Aquesta forma una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, delimitats per tres obertures en cada planta; totes de llinda recta. El parament és arrebossat i pintat amb un coronament corbat. | 08214-84 | Passatge de la Rosa, 1 | Aquest edifici fou la seu social de l'entitat l'Estrella, creada l'any 1885 com a societat de mutu auxili; però que tenia els seus orígens en el Cor de l'Estrella, instal·lat des de l'any 1881 al carrer de la Riera. Durant la dècada de 1890 es construeix l'actual edifici on hi ha un cafè, teatre i sala de ball. L'any 1905 es fa una ampliació per posar-hi una escola i un escenari. L'entitat s'organitza en diverses seccions amb un marcat caràcter obrer a l'estil de moltes altres de poblacions veïnes: biblioteca, economat, farmàcia o cooperativa, que fou vital durant la famosa vaga de Can Manyer, i l'escola laica (1907-1915). Aglutinà ran part dels treballadors del tèxtil local i es convertí en l'entitat més popular de Vilassar. En acabar la Guerra civil espanyola és dissolta pel seu caràcter progressista i es confisquen els béns. L'any 1952, l'Ajuntament adquireix l'edifici per destinar els baixos a mercat municipal. També ha aixoplugat el casal de Joves. | 41.5166300,2.3579000 | 446422 | 4596309 | 1890 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77172-foto-08214-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77172-foto-08214-84-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaquen les columnes de ferro colat de la planta baixa i els fanals de la façana. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 77187 | Can Silva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-silva | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. | XIX | Edifici situat al costat de Can Nielfa. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i terrat pla coronat amb balustrada ceràmica amb hídries a les cantonades. La façana principal, orientada a migdia té una composició simètrica definida per diversos eixos de verticalitat definits per les diverses obertures; les finestres amb arcs de mig punt a la planta baixa i ogivals a la planta pis, on s'intercalen els balcons amb grups de dos o tres finestres. Al davant hi ha una terrassa, amb una balustrada. Entre la terrassa i l'alineament del carrer hi ha un espai verd. | 08214-99 | Carrer Rossinyol, 26 | Edifici construït dins la finca de Can Nielfa a finals del segle XIX per un portuguès de nom Da Silva. Segons la tradició oral del poble recollida en la fitxa del catàleg es tractava d'un antic prostíbul de luxe que funcionava a començaments del segle XX. | 41.5211200,2.3521900 | 445949 | 4596812 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77187-foto-08214-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77187-foto-08214-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77187-foto-08214-99-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 77201 | Les Quatre Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-quatre-torres-0 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | XIX | Edifici ubicat a l'esquerra de la Riera de Targa, construïda als quatre vents, de planta rectangular que vol recordar un castell de tipus anglès. Està envoltat per una zona enjardinada i fins i tot, té un petit llac que simula un fossar amb pont per accedir a la portalada principal. En aquesta línia, destaquen les torres amb merlets i espitlleres, que s'aixequen a les cantoneres. Per aquest motiu es coneix com les 4 torres. Consta de planta baixa i pis; les torres tenen una planta més. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord. Però el cos central s'eleva una mica de la coberta i forma un capcer triangular amb carener perpendicular desaiguant als laterals. | 08214-113 | Carrer Bilbao, s/n | El construeix l'any 1878 l'adroguer barceloní Salvador Banús i Feliu, germà de l'hereu de Can Banús. | 41.5151800,2.3645900 | 446979 | 4596144 | 1878 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77201-foto-08214-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77201-foto-08214-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77201-foto-08214-113-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca el jardí romàntic de l'entorn amb escultures al·legòriques, el petit estany i un pi.Està al costat de l'antic camí Helena, que unia la riera amb el camí de Mataró. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 77344 | Fons documental del Parc Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-parc-serralada-litoral | MARÍ, Toni (2013). El centre de documentació del parc Serralada Litoral. Un recurs a l'abast de tots els aficionats a la recerca local; dins II Monografies dels parcs de la Serralada Litoral i VI Monografies del Montnegre i el Corredor. Col·lecció Documents de treball, núm. 23. Diputació de Barcelona, pàg. 71. XARXA DE PARCS NATURALS. Centres de documentació dels parcs naturals. Diputació de Barcelona. Àrea de territori i sostenibilitat. | XX-XXI | El Centre de documentació del Parc Serralada Litoral s'ubica a Can Banús, en el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i conserva més d'un miler d'obres i documents relacionats amb el patrimoni cultural, històric i natural dels diferents municipis que constitueixen el Consorci del Parc. Entre aquestes obres destaquen documents cartogràfics, llibres de divulgació, tesis doctorals i monografies dels diferents parcs de la Diputació de Barcelona. | 08214-256 | Marquès de Barberà, 9 (08339- Vilassar de Dalt) | El Centre de Documentació es va inaugurar l'any 1999 gràcies a un conveni redactat entre el Museu Arxiu Municipal de Vilassar i el Consorci del Parc. | 41.5195200,2.3562500 | 446287 | 4596631 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77344-foto-08214-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77344-foto-08214-256-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La documentació es va digitalitzant i afegint al catàleg col·lectiu dels Centres de Documentació de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, que té actualment un total de 15.000 documents. L'horari i dies d'obertura és el dimecres de 17h a 21h, i concertant visita prèvia. Els mesos de juliol i agost està tancat al públic. | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77411 | Col·lecció tèxtil del Museu Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-textil-del-museu-arxiu-municipal | ALBERT i CORP, Esteve (1986) L'home dels ocells i dels peixos. Del Maresme a les Valls d'Andorra. Editorial Andorra, Andorra la Vella. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit. UBACH, Pau (1994) Memòries etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, 17. L'Aixernador, Argentona. | XIX-XX | El Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt és un museu de comunitat i, per tant, interdisciplinar. El seu origen no es basa en la donació d'una col·lecció concreta d'un particular sinó del treball per recuperar el passat més llunyà d'un grup de persones encapçalades per Jaume Ventura i el seu interès per l'arqueologia. A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es van recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. Actualment els materials s'han traslladat a Can Manyer , a la nau vella. | 08214-323 | Nau vella de Can Manyer | Segons consta en el registre de museus de la Generalitat la data de formació del museu és de 1961 'com a formalització legal de la col·lecció arqueològica reunida pel Grup d'Arqueologia Local'. Certament, els inicis del Museu cal buscar-los en aquest Grup d'Arqueologia, al capdavant del qual hi havia Jaume Ventura, que actuava de sotscomissari local d'excavacions arqueològiques, sota la tutela del Baró d' Esponellà. Els inicis d'aquest grup cal buscar-los a partir de la segona meitat dels anys 40, com explica Esteve Albert (1986: 8) que realitzaren la primera campanya arqueològica a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, sota la direcció del Dr. Serra Ràfols i de Marià Ribas. Tot i que Pau Ubach ens parla de l'any 1943 com l'inici d'en Jaume Ventura en l'arqueologia i ens explica que amb anterioritat ja havia fet alguna cosa aïllada (entrevista a Pau Ubach, 22 de març de 1994). Més endavant, Albert (1986:28) ens explica com 'Sota el mestratge de Serra-Ràfols i de Marià Ribas i Bertran, vàrem estendre per tota la comarca els treballs dins l'àrea d'acció de la Secció d'Història i Arqueologia del Museu de Mataró, amb el propòsit de crear un Centre d'Estudis Comarcals. Això ens donà ocasió de connectar amb un grup de vilassarencs, entre els quals no hi mancà en Jaume Ventura'. De totes maneres les activitats d'aquest grup les podeu consultar més abastament en el llibre de Pau Ubach (1994). De les intervencions a partir dels anys 40 es va formar la col·lecció arqueològica. La idea, segons Ubach (1986:229) era fer un museu del megalític i explica els tràfecs de trasllats d'un lloc a l'altre fins anar a parar a la finca de Can Banús l'any 1974. També explica que van haver de netejar molts locals que no van arribar a estrenar. El primer local va ser a la casa d'en Jaume Ventura, després Can Deim i els Rajolers (Sala de la Societat del Carme). A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es va recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. | 41.5194800,2.3563600 | 446296 | 4596627 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77411-foto-08214-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77411-foto-08214-323-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 77410 | Col·lecció arqueològica del Museu Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-arxiu-municipal | ALBERT i CORP, Esteve (1986) L'home dels ocells i dels peixos. Del Maresme a les Valls d'Andorra. Editorial Andorra, Andorra la Vella. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit. UBACH, Pau (1994) Memòries etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, 17. L'Aixernador, Argentona. | El Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt és un museu de comunitat i, per tant, interdisciplinar. El seu origen no es basa en la donació d'una col·lecció concreta d'un particular sinó del treball per recuperar el passat més llunyà d'un grup de persones encapçalades per Jaume Ventura i el seu interès per l'arqueologia. Així doncs, la col·lecció arqueològica és una de les tres més importants del fons del museu. Està formada per les troballes realitzades tant en jaciments excavats antigament, com d'excavacions recents. Destaquen els jaciments prehistòrics descoberts per Jaume Ventura, Pau Ubach i el grup d'arqueologia (Cova d'en Pau, Cova de la Granota, Cova d'en Joan, etc). També hi ha material procedents d'excavacions de jaciments romans (La Fornaca, Can Miqueló, Cal Garbat, Can Torradeta, Pistes d'Atletisme, Can Olla, etc) així com de jaciment dels voltants (Céllecs). | 08214-322 | Carrer Marquès de Barberà, 9 (Can Banús) | Segons consta en el registre de museus de la Generalitat la data de formació del museu és de 1961 'com a formalització legal de la col·lecció arqueològica reunida pel Grup d'Arqueologia Local'. Certament, els inicis del Museu cal buscar-los en aquest Grup d'Arqueologia, al capdavant del qual hi havia Jaume Ventura, que actuava de sotscomissari local d'excavacions arqueològiques, sota la tutela del Baró d' Esponellà. Els inicis d'aquest grup cal buscar-los a partir de la segona meitat dels anys 40, com explica Esteve Albert (1986: 8) que realitzaren la primera campanya arqueològica a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, sota la direcció del Dr. Serra Ràfols i de Marià Ribas. Tot i que Pau Ubach ens parla de l'any 1943 com l'inici d'en Jaume Ventura en l'arqueologia i ens explica que amb anterioritat ja havia fet alguna cosa aïllada (entrevista a Pau Ubach, 22 de març de 1994). Més endavant, Albert (1986:28) ens explica com 'Sota el mestratge de Serra-Ràfols i de Marià Ribas i Bertran, vàrem estendre per tota la comarca els treballs dins l'àrea d'acció de la Secció d'Història i Arqueologia del Museu de Mataró, amb el propòsit de crear un Centre d'Estudis Comarcals. Això ens donà ocasió de connectar amb un grup de vilassarencs, entre els quals no hi mancà en Jaume Ventura'. De totes maneres les activitats d'aquest grup les podeu consultar més abastament en el llibre de Pau Ubach (1994). De les intervencions a partir dels anys 40 es va formar la col·lecció arqueològica. La idea, segons Ubach (1986:229) era fer un museu del megalític i explica els tràfecs de trasllats d'un lloc a l'altre fins anar a parar a la finca de Can Banús l'any 1974. També explica que van haver de netejar molts locals que no van arribar a estrenar. El primer local va ser a la casa d'en Jaume Ventura, després Can Deim i els Rajolers (Sala de la Societat del Carme). A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es va recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. | 41.5194800,2.3563600 | 446296 | 4596627 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77410-foto-08214-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77410-foto-08214-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77410-foto-08214-322-3.jpg | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La única sala d'exposició permanent del museu està dedicada a l'arqueologia. | 78|79|80|81|83|85|76 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 77412 | Col·lecció històrica del Museu Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-historica-del-museu-arxiu-municipal | ALBERT i CORP, Esteve (1986) L'home dels ocells i dels peixos. Del Maresme a les Valls d'Andorra. Editorial Andorra, Andorra la Vella. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit. UBACH, Pau (1994) Memòries etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, 17. L'Aixernador, Argentona. | XV-XX | El Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt és un museu de comunitat i, per tant, interdisciplinar. El seu origen no es basa en la donació d'una col·lecció concreta d'un particular sinó del treball per recuperar el passat més llunyà d'un grup de persones encapçalades per Jaume Ventura i el seu interès per l'arqueologia. Un tercer grup del fons del museu el formen les peces relacionades amb la pròpia evolució històrica de la població, ja sigui a través de donacions de particulars o fruit de polítiques d'adquisició. | 08214-324 | Carrer Marquès de Barberà, 9 (Can Banús) | Segons consta en el registre de museus de la Generalitat la data de formació del museu és de 1961 'com a formalització legal de la col·lecció arqueològica reunida pel Grup d'Arqueologia Local'. Certament, els inicis del Museu cal buscar-los en aquest Grup d'Arqueologia, al capdavant del qual hi havia Jaume Ventura, que actuava de sotscomissari local d'excavacions arqueològiques, sota la tutela del Baró d' Esponellà. Els inicis d'aquest grup cal buscar-los a partir de la segona meitat dels anys 40, com explica Esteve Albert (1986: 8) que realitzaren la primera campanya arqueològica a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, sota la direcció del Dr. Serra Ràfols i de Marià Ribas. Tot i que Pau Ubach ens parla de l'any 1943 com l'inici d'en Jaume Ventura en l'arqueologia i ens explica que amb anterioritat ja havia fet alguna cosa aïllada (entrevista a Pau Ubach, 22 de març de 1994). Més endavant, Albert (1986:28) ens explica com 'Sota el mestratge de Serra-Ràfols i de Marià Ribas i Bertran, vàrem estendre per tota la comarca els treballs dins l'àrea d'acció de la Secció d'Història i Arqueologia del Museu de Mataró, amb el propòsit de crear un Centre d'Estudis Comarcals. Això ens donà ocasió de connectar amb un grup de vilassarencs, entre els quals no hi mancà en Jaume Ventura'. De totes maneres les activitats d'aquest grup les podeu consultar més abastament en el llibre de Pau Ubach (1994). De les intervencions a partir dels anys 40 es va formar la col·lecció arqueològica. La idea, segons Ubach (1986:229) era fer un museu del megalític i explica els tràfecs de trasllats d'un lloc a l'altre fins anar a parar a la finca de Can Banús l'any 1974. També explica que van haver de netejar molts locals que no van arribar a estrenar. El primer local va ser a la casa d'en Jaume Ventura, després Can Deim i els Rajolers (Sala de la Societat del Carme). A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es va recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. | 41.5194800,2.3563600 | 446296 | 4596627 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77412-foto-08214-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77412-foto-08214-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77412-foto-08214-324-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 77438 | Fons originari de Vilassar del fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-originari-de-vilassar-del-fons-del-museu-darqueologia-de-catalunya | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS. J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). 'Barcelona'. A: Carta Arqueológica de España. Madrid: C.S.I.C.- Instituto Diego Velázquez, p.178. ÀLVAREZ, J. 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu'. Premià Informa. 6, p.21-23. Hemeroteca, A.E.C.C., Premià de Mar.. BALIL, A. ; RIPOLL, E. (1952). 'Actividad arqueológica en Cataluña durante los años 1950-51'. A: Archivo Español de Arqueología. Madrid, XXV. BOSCH GIMPERA, P.(1915). 'Necròpolis a Sant Genís de Vilassar'. A: A.I.E.C.. Barcelona, 1913-14. V. BOSCH GIMPERA, P.(1919). Prehistòria catalana: Edat de la Pedra i dels Metalls, colonització grega, etnografia. Barcelona: Editorial Catalana. (Enciclopèdia catalana; XVI). DDAA. (1982). L'Arqueologia a Catalunya, avui. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, pàg.42 - 43. DURAN i SANPERE, Agustí (1923). 'Un nou sepulcre a Sant Genís de Vilassar'; dins anuari 1915-1920. Institut d'Estudis Catalans, pàgs. 466 i 467. Barcelona. GUARDIOLA, Lluís (1955) Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 20. LLEONART, R.(1977). 'Vestigis de la civilització dels 'Sepulcres de Fossa' al Maresme'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, 2; pàgs. 26 a 31. LLONGUERAS, M. (1981). 'Cultura dels Sepulcres de Fossa del Neolític Mig-Recent a Catalunya'. A: El Neolític a Catalunya. Taula rodona de Montserrat. Publicacions de l'abadia de Montserrat, pàgs.166 i167. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 188. MUÑOZ, A.M. (1965). La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa. Barcelona: Univesitat de Barcelona, . pàgs. 26 a 29. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró: Impremta Minerva, pàg. 17. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), pàgs.12 i 21. RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963). 'La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Cataluña'. Ampurias. 25, pàgs. 3, 21a 24. SERRA RÀFOLS, J.C.. (1942). 'El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana'. Ampurias. 4, pàg. 79. SERRA RÀFOLS, J.de C. 1928). 'Baetulo-Blanda,'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institud d'Estudis Catalans, I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), pàg. 13. | El Museu d'Arqueologia de Catalunya és el dipositari de les peces obtingudes de la necròpolis del Ravalet. En la seva exposició permanent, en l'àmbit de prehistòria es pot veure la recreació d'una d'aquestes tombes neolítiques, conegudes com Sepulcres de Fossa, que s'han datat entre el V i IV mil·lenni aC. En concret el llistat del material dipositat és el següent: 16337 collaret de variscita set denes de tonelet. Llargada total 27 cm. Mida de la dena central 49mmx29mm 16338 Collaret 15 dena discoïdal de variscita llargada total 5 cm diàmetre de la dena més gran 12mm 16340 collaret format per 22 denes de variscita. Llargada total 10 cm. Mida de la dena més gran 12mm 16341 Gerra llargada total 41 c,, amplada amb les nanses 29'5, amplada de la boca 15 cm 16338 collaret format per 8 denes de variscita en forma de barrilet 5'5cm, mida de la dena més gran 21mmx12mm | 08214-350 | Passeig de Santa Madrona, 39-41 (Parc de Montjuïc; 08038- Barcelona) | L'octubre de 1914 arriba la notícia de la descoberta d'unes tombes prehistòriques en una bòbila del paratge del Ravalet a Vilassar de Dalt, segons consta en la reunió de la secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. La Junta de Museu encarrega l'excavació a Joaquim Folch i Torres. Aquest lliura la memòria descriptiva, el 16 de gener de 1915. L'any 1917 es fa una segona excavació dirigida per Agustí Duran i Sanpere, promoguda per l'Institut d'Estudis Catalans. Joaquim Folch i Torres comenta en la seva memòria que entre 1902 i 1914 es van malmetre entre 9 i 11 sepultures més, segons els restes materials que veu i la informació del propietari de la bòbila, amb motiu de l'extracció de terres. | 41.5194600,2.3564900 | 446307 | 4596625 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77438-foto-08214-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77438-foto-08214-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77438-foto-08214-350-3.jpg | Legal i física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 77211 | Passatge Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-sant-pere | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El Passatge de Sant Pere és un petit espai urbanitzat en forma de carrer tancat, al costat de la Riera de Targa, per sota Cal Garbat i delimitat a llevant pel carrer Mn.Cinto Verdaguer. Està format per tres cases de cós, de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a les façanes, orientades a migdia. El coronament de la cornisa és unitari. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers. En el primer pis, pot ser amb dues finestres o finestra i balcó, amb barana de ferro. Els portals d'entrada tenen els brancals, els ampits i les llindes de pedra escairada. Al davant, hi ha una petita tanca d'obra amb un banc i unes escales per accedir al passatge des de la Riera de Targa. | 08214-123 | Passatge Sant Pere | 41.5197700,2.3586700 | 446489 | 4596658 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77211-foto-08214-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77211-foto-08214-123-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 77101 | Els Cups | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cups | AA.VV. (1982) 'L'arqueologia a Catalunya, avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. pp.38-39 AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ÁLVAREZ, J. (1980). 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu' dins Premià Informa, núm.6. Premià de Mar. pp. 21-23. BALLDELLOU, V. (1972). 'El yacimiento prehistòrico del Roc d'en Sardinyà (Sant Genís de Vilassar, Barcelona)' dins Pyrenae núm. 8. pp. 41-52. CUYÀS, Josep Maria. (1976). Història de Badalona. Vol. II, p.65 LLEONART, R. (1976). 'El Maresme durant l'Eneolític', dins Miscel·lànies Arqueològiques de Mataró i el Maresme. Mataró. pp.11 - 12. MARCET, R. (1981). 'El Neolític Antic (Cardial-Epicardial) a Catalunya', dins El Neolític a Cataluña. Taula Rodona de Montserrat. pp.25-26. MONTLLÓ, Jordi i COLL, Ramon. (1989). 'Síntesi arqueològica de Teià. Conclusions generals', dins Butlletí Informatiu Local, secció Temps Passat, núm. 27. Ajuntament de Teià. Febrer, p.9. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 067. RIBAS, Marià (1964). Els origens de Mataró. Caixa d'Estalvis de Mataró. p.26. UBACH, Pau (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. Argentona. | notícia no contrastada | El Pla especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt situa en aquest indret una àrea d'expectativa arqueològica però no s'especifica cap troballa concreta en aquest punt, tot i que està envoltat de jaciments prehistòrics. L'any 2008, amb la revisió de la carta arqueològica per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, no es va incorporar com a jaciment arqueològic. | 08214-13 | Planes de Can Boquet | La troballa de material ceràmic i lític d'època prehistòrica en tota aquesta àrea és normal i freqüent i cal relacionar-ho amb les diferents coves-enterrament que s'han documentat, com la Cova de la Granota, la Cova d'en Pau, la Cova d'en Joan, els Rocs d'en Sardinyà entre d'altres. | 41.5306300,2.3438900 | 445265 | 4597873 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77101-foto-08214-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77101-foto-08214-13-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 77310 | Torrent Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-gili | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, (DOGC núm. 5204 – 28/08/2008) Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 493 – 12/12/1984) Llei 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299 de 14/12/2007) Reial Decret 1628/2011, de 4 de febrer per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol Amenaçades. (BOE núm. 46 – 23/02/2011) CAMPENY, Roser; VILERO, Daniel (2001). Amfibis i rèptils del Parc Serralada Litoral. Inèdit. GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. GUARDIOLA, M.; GUTIÉRREZ, C.; PÉREZ-HAASE, A.; JOVER, M.; CORBERA, J. (2009). Les plantes al·lòctones del sector central de la Serralada Litoral catalana (Territori comprès entre el riu Besòs i la Tordera) ,dins revista L'Atzavara, núm. 18. Pàgs. 89 a 100. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. LOIRE, Roser (2001), Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral,dins revista L'Atzavara, núm. 9. Pàg. 66. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. SÀEZ, Ll.; AYMERICH, P.; BLANCHÉ, C. (). Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Ed. Argania Editio. TARRUELLA, Xavier (2000) El projecte Flora Amenaçada. Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral, dins Revista Ipsa Arca, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. | Cal planificar a mig i llarg termini una actuació que permeti eliminar algunes espècies foranies, i controlar aquelles que han estat naturalitzades, emprant tècniques de recuperació que actuïn sobre la comunitat vegetal autòctona mitjançant aportacions de caràcter silvícola. La neteja i desbrossament d'alguns trams són també destacables, en cas de ventades, incendis i altres elements de caire natural que puguin pertorbar l'estabilitat d'aquesta comunitat. La presència de molins, fonts i altres construccions relacionades amb l'aigua, torrent avall, fan d'aquest indret un espai excepcional i com a tal, cal prendre mesures correctores eliminant la vegetació que pugui malmetre aquest patrimoni. Caldria finalment unificar totes les fitxes de l'inventari que estan relacionades amb la mateixa riera o torrent i protegir la totalitat del bosc de ribera amb els diversos elements patrimonials que s'hi ha localitzat. | El Torrent Gili és un curs d'aigua que neix de la confluència de les torrenteres de Sant Mateu, la Molinera, i de la Petxina. En arribar al Molí d'en Cuquet i per extensió es coneix també amb aquest nom. En aproximar-se a Vallromanes adopta el topònim de Riera d'Ardenya, que es converteix en un afluent important del riu Mogent, al Vallès Oriental que alhora desaigua al riu Besòs. És un curs d'aigua que amb més o menys intensitat, baixa durant tot l'any. El torrent Gili té un gran valor paisatgístic. La fauna, la vegetació i l'empremta humana (pous, mines, molins, recs, fonts i passeres), hi són presents sense que això es pugui obviar. La capçalera del torrent està representada per boscos de roures (Quecus pubescens, Q. Cerrioides), que cohabiten amb alzines (Q. Ilex). Són boscos restringits als sectors més ombrívols, ubicats a l'obaga, força ben conservats. Ben aviat resseguint torrent avall entrem en una zona ombrívola amb un bosc de ribera pur als marges que alterna amb una plantació antròpica de plataners. El canyissar en aquesta zona hi és ben present, sobretot a proximitat de les feixes de conreu com davant de Can Balleu. En el tram mig del torrent, hi ha una zona molt ombrívola amb predominança d'avellanoses (Corylus avellana) i verns, alternant amb Polustichum setiferum, una falguera característica d'aquests ambients. També hi ha plataners, pollancres i acàcies, saücs i llorers i algun àlber. L'hàbitat però, presenta una certa alteració degut a la captació del cabal d'aigua, la presència de pasturatge (ramats de cabres), bardissars amb presència de flora exòtica degut a la proximitat d'alguna casa. Fora dels marges de ribera, hi ha un recobriment important de pineda i d'alzinar amb bosquines pròpies d'aquest ambient com el fals aladern (Philyrea latifolia), el cirerer d'arboç, el bruc, l'esparreguera boscana (Asparagus acutifolius). L'interior de l'alzinar és dens i ombrívol, poc transitable per la profusió d'arbustos i lianes i sense estrat herbaci per la manca de llum. Predomina el sotabosc d'arbustos i lianes com l'aritjol (Smilax aspera) i el lligabosc (Locinera implexa). Els pollancres es localitzen principalment en les zones on hi ha més aigua, de forma antròpica. No ocupen grans extensions i apareixen fent petites clapes on sovint hi apareix vegetació d'ambients humits. Els plàtans (Platanus x hispanica) també es poden localitzar en petits rodals o erols, en individus isolats i prop de les fonts. També tenim varis indrets on hi ha vernedes adultes i presència d'acàcies (que malgrat el control aplicat encara en queden nombrosos exemplars). | 08214-222 | Torrent d'en Gili | 41.5257000,2.3331300 | 444363 | 4597332 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77310-foto-08214-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77310-foto-08214-222-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entrant al torrent, davant de Can Balleu s'han observat vàries fites,algunes d'elles descolgades i deixades en el marge. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 77309 | Torrent del molí de Cuquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-moli-de-cuquet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOFARULL, Manuel (2002). Origen del noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes. Pàg. 22. Ed. Cossetània Edicions. SAMON i FORGAS, Josep (2006). Can Guardiola. Estudi inèdit. Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, (DOGC núm. 5204 – 28/08/2008) Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 493 – 12/12/1984) Llei 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299 de 14/12/2007) Reial Decret 1628/2011, de 4 de febrer per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol Amenaçades. (BOE núm. 46 – 23/02/2011) CAMPENY, Roser; VILERO, Daniel (2001). Amfibis i rèptils del Parc Serralada Litoral. Inèdit. GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. GUARDIOLA, M.; GUTIÉRREZ, C.; PÉREZ-HAASE, A.; JOVER, M.; CORBERA, J. (2009). Les plantes al·lòctones del sector central de la Serralada Litoral catalana (Territori comprès entre el riu Besòs i la Tordera) ,dins revista L'Atzavara, núm. 18. Pàgs. 89 a 100. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. LOIRE, Roser (2001), Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral,dins revista L'Atzavara, núm. 9. Pàg. 66. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. SÀEZ, Ll.; AYMERICH, P.; BLANCHÉ, C. (). Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Ed. Argania Editio. TARRUELLA, Xavier (2000) El projecte Flora Amenaçada. Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral, dins Revista Ipsa Arca, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. | Cal planificar a mig i llarg termini una actuació que permeti eliminar algunes espècies foranies, i controlar aquelles que han estat naturalitzades, emprant tècniques de recuperació que actuïn sobre la comunitat vegetal autòctona mitjançant aportacions de caràcter silvícola. La neteja i desbrossament d'alguns trams són també destacables, en cas de ventades, incendis i altres elements de caire natural que puguin pertorbar l'estabilitat d'aquesta comunitat. La presència de molins, fonts i altres construccions relacionades amb l'aigua fan d'aquest indret un espai excepcional i com a tal, cal prendre mesures correctores eliminant la vegetació que pugui malmetre aquests patrimoni. Caldria finalment unificar totes les fitxes de l'inventari que estan relacionades amb la mateixa riera o torrent i protegir la totalitat del bosc de ribera amb els diversos elements patrimonials que s'hi ha localitzat. | El Torrent del molí de Cuquet, anomenat antigament Torrent Gili, és un dels torrents més importants del municipi. Neix a partir de tres torrenteres principals; la de la Molinera, la de Sant Mateu, i la de la Petxina. Les dues primeres provenen del vessant de Sant Mateu- Can Riera, i la tercera neix per sota dels castanyers propietat de Can Guardiola i de Can Boquet. Desaigua al riu Mogent que alhora és un afluent del Besòs. Per la banda esquerra des del seu naixement, rep les aigües d'altres torrenteres no menys importants, com el Torrent de Can Martí o les torrenteres que neixen al vessant de solella de Can Gallemí, a més d'altres que es troben dins del municipi de Vallromanes. Pel vessant dret, rep les aigües del Torrent de Cal Senyor, de les torrenteres que neixen a la zona del Mal Pas i Can Garrimbau i les del sector del bosc de Ca l'Isidret (a més de les torrenteres que es troben dins del municipi de Vallromanes com les que neixen al vessant de soleia de Can Maimó). És un curs d'aigua que amb més o menys intensitat, baixa durant tot l'any. El Torrent DE Cuquet o riera de l'Ardenya té un gran valor paisatgístic. La fauna, la vegetació i l'empremta humana (pous, mines, molins, recs, fonts i passeres), hi són presents sense que això es pugui obviar. La capçalera del torrent està representada per boscos de roures (Quecus pubescens, Q. Cerrioides), que cohabiten amb alzines (Q. Ilex). Són boscos restringits als sectors més ombrívols, ubicats a l'obaga, força ben conservats. Ben aviat resseguint torrent avall entrem en una zona ombrívola amb un bosc de ribera pur als marges que alterna amb una plantació antròpica de plataners. El canyissar en aquesta zona hi és ben present. És una empremta deixada per l'home quan aquest emprava la canya pel cultiu de les hortes (mongeteres, tomaqueres, pebroteres...) i alhora n'exercia un control sobre la seva expansió. A la part vallesana, abans d'arribar a la font d'en Mamet, en el tram mig del torrent, hi ha una zona molt ombrívola amb predominança d'avellanoses (Corylus avellana) i vernedes, alternant amb Polustichum setiferum, una falguera característica d'aquests ambients. També hi ha plataners, pollancres i acàcies, saücs i llorers. L'hàbitat però, presenta una certa alteració degut a la captació del cabal d'aigua, la presència de pasturatge (ramats de cabres), bardissars amb presència de flora exòtica degut a la proximitat d'alguna casa, com la canya de bambú, difícil d'eliminar sinó s'agafa de soca-rel. Passada la font d'en Mamet, i en direcció als molins fariners de Cuquet i el Molinot, hi ha un recobriment important d'alzinar amb bosquines pròpies d'aquest ambient com el fals aladern (Philyrea latifolia), el cirerer d'arboç, el bruc, l'esparraguera boscana (Asparagus acutifolius). L'interior de l'alzinar és dens i ombrívol, poc transitable per la profusió d'arbustos i lianes i sense estrat herbaci per la manca de llum. Predomina el sotabosc d'arbustos i lianes com l'aritjol (Smilax aspera) i el lligabosc (Locinera implexa). Els canyars de vores d'aigua (Aruyndo donax) també hi és present allí on el curs d'aigua ha estat modificat o degradat parcialment, especialment al voltant de zones agrícoles. Els pollancres es localitzen principalment en les zones on hi ha més aigua, de forma antròpica. No ocupen grans extensions i apareixen fent petites clapes on sovint hi apareix vegetació d'ambients humits. Els plàtans (Platanus x hispanica) també es poden localitzat en petits rodals o erols, en individus isolats i prop de les fonts. També tenim varis indrets on hi ha vernedes adultes i presència d'acàcies (que malgrat el control aplicat encara en queden nombrosos exemplars). | 08214-221 | Torrent d'en Cuquet | La Riera de l'Ardenya o Torrent de Cuquet, és un espai de gran valor paisatgístic, no només per la seva formació vegetal estretament lligada al règim hidrològic i la seva connexió amb la capa freàtica, sinó també per la presència de l'home des de fa segles i l'aprofitament d'aquests recursos. La comunitat de ribera afavoreix l'aparició de microhàbitats, serveix de filtre natural fixant els sediments i captant els nutrients i la matèria orgànica, contribueix a esmorteir les crescudes en cas de pluges fortes i contribueix de manera més general a la retenció de CO2 i a la conservació de la biodiversitat. Antigament ha rebut altres noms com Torrent Gili, Torrent de Vallmanya o Torrent Cremat. En el llibre de Manuel Bofarull i Terrades, Origen del noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes, (pàg. 22), apunta que el mot Ardenya estaria relacionat amb el francès, Ardennes, i d'origen celta, Arduenna, que voldria dir altiplanície. | 41.5270400,2.3320500 | 444274 | 4597482 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77309-foto-08214-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77309-foto-08214-221-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca la presència de dues especies protegides: la Carex remota L, i la Ortiga morta groga (Lamium galeobdolon L.). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 77217 | Carrer Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-1 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XVIII | El carrer Anselm Clavé és transversal de sud-oest a nord-est, des del carrer Manuel Moreno fins el carrer de Sant Antoni, per sota l'Ajuntament. Està format per un seguit de cases de cós, algunes de les quals, han patit transformacions amb el pas del temps. Consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres o balcó, però hi han hagut forces modificacions. | 08214-129 | Carrer Anselm Clavé | Antigament aquest carrer era conegut amb el nom de carrer de La Canuda, fins l'any 1930 quan s'oficialitza el nom actual. | 41.5170600,2.3594400 | 446551 | 4596356 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77217-foto-08214-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77217-foto-08214-129-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca la casa del número 24, coneguda com Can Palà. | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77209 | Carrer Artail | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-artail | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Artail es troba a la part alta del nucli i és paral·lel a la Riera de Targa, entre el Torrent Daniel i el carrer Marquès de Barberà. Està format per 15 cases de cós amb una petita vorera al davant, sense asfaltar i amb una filera de plataners davant la façana i una petita barana d'obra, protectora de les baixades d'aigua. Són cases entre mitgeres de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientades a migdia. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers o llinda recta. En el primer pis, pot ser amb una o dues finestres. | 08214-121 | Carrer Artail | Neix al voltant de la fàbrica de Cal Garbat, en ple període d'industrialització de Vilassar. | 41.5200200,2.3573600 | 446380 | 4596686 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77209-foto-08214-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77209-foto-08214-121-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 77215 | Carrer Doctor Martí Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-doctor-marti-soler | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Dr. Martí Soler connecta de sud a nord, la Baixada de la Font de la Teula amb la Riera de Targa és paral·lel al carrer Llessamí. Està format per cases de cós de planta rectangular. Consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana, orientada a sud-est. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta d'arcs escarsers. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres o balcó, amb barana de ferro treballat. Conserva a la part del davant alguns solars i parcel·lacions que són el testimoni dels antics horts de les cases. | 08214-127 | Carrer Doctor Martí Soler | La fàbrica de Can Peronet estava a la Riera de Targa, a continuació. Les cases de cós de l'últim tram (el de la font), donaven a la fàbrica, que ocupava tot l'espai del carrer Santa Egràcia. Avui hi ha les cases modernes. El propietari de Can Peronet tenia la casa en aquest carrer. | 41.5189500,2.3591200 | 446526 | 4596566 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77215-foto-08214-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77215-foto-08214-127-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El carrer no és ben bé recte i no hi ha circulació de vehicles. Té una petita vorera i no està pavimentat. Hi ha una petita filera de plataners en un sector i una font al costat de la Riera de Targa. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77206 | Carrer Francesc Benet Artigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-francesc-benet-artigues | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Francesc Benet i Artigues és un carrer de traçat irregular que zigzagueja de ponent a llevant, des del Clot del castell fins el carrer Àngel Guimerà, superant un desnivell de 20 metres. És de circulació exclusivament peatonal a excepció del tram més proper al carrer Àngel Guimerà, on en una zona més plana, el carrer es fa més ample gràcies a un mur de contenció, on s'agrupen un conjunt de cases de cós format de planta baixa i pis, amb les cobertes a dues aigües i el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia. Algunes cases tenen un segon pis afegit. Al final d'aquest petit tram, que no està pavimentat, es conserven les traces d'antics hortets on es conserven uns boixos. | 08214-118 | Carrer Francesc Benet Artigues | La formació d'aquest carrer s'ha produït en diverses fases. | 41.5173400,2.3575400 | 446393 | 4596389 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77206-foto-08214-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77206-foto-08214-118-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conegut popularment co Carrer del Casal. La casa amb el número 4 conserva una nscripció a la llinda de la finestra del primer pis amb la data 1661.Més avll, la casa del número 26 s'identifica amb l'antic mas Agell. En la darrera reforma de la casa es va voler celebrar la data del primer document on surt el nom d'aquest mas. Per aquest motiues va pintar a la part alta de la façana la data de 1339 i el nom de Mas Agell. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77203 | Carrer Francesc Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-francesc-codina | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Francesc Codina és paral·lel a la Riera de Salvet, de la que està protegit per un petit muret d'obra de mig metre d'alçada. Les cases estan orientades a ponent i el sòl no està pavimentat i hi ha plantada una filera de plataners. Se situa al sud, molt a prop del castell i enllaça amb el camí de la Costa Està configurat per un conjunt unitari de casa de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta, de llinda recta. En el primer pis, té una o dues finestres. La façana té un coronament i una separació entre planta i pis a manera de cornisa. | 08214-115 | Carrer Francesc Codina | 41.5159700,2.3570700 | 446352 | 4596237 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77203-foto-08214-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77203-foto-08214-115-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 77207 | Carrer Marquès de Barberà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-marques-de-barbera | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX-XX | El carrer Marquès de Barberà s'ubica a la part alta del nucli urbà, en direcció nord - sud, entre la Riera de Targa i el castell. A la part occidental del carrer hi ha equipaments, com el pavelló poliesportiu, la piscina municipal o el museu, dins la masia de Can Banús. És un carrer de cóssos de planta baixa i pis. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers. En el primer pis, és de finestra i balcó, o només amb un balcó. La façana té un coronament en balustrada, a manera de cornisa. La composició recull elements neoclàssics i historicistes. | 08214-119 | Carrer Marquès de Barberà | 41.5189600,2.3567600 | 446329 | 4596569 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77207-foto-08214-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77207-foto-08214-119-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 77225 | Carrer Murillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-murillo | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Murillo està ubicat per sobre l'actual Plaça de La Tela; és transversal de sud-oest a nord-est entre el carrer Manuel Moreno i el carrer Canyamar. Està format per cases de cós de planta rectangle i que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres, però hi ha hagut forces modificacions. | 08214-137 | Carrer Murillo | Aquest carrer es forma duran el període àlgid de la industrialització a Vilassar. | 41.5155700,2.3611400 | 446692 | 4596190 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77225-foto-08214-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77225-foto-08214-137-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquest carrer, hi havia Can BitlletsDestaca la casa de la cantonada amb el carrer Manuel Moreno, coneguda com La Tela | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77216 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-5 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XVI-XIX | El carrer Nou està ubicat a llevant de la terrassa on hi ha l'Ajuntament i l'església. Baixa fins connectar amb la Riera de Targa. Està format per un seguit de cases de cós, algunes de les quals, han patit transformacions amb el pas del temps. Consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana, orientada a sud-est. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres o balcó, però hi han hagut forces modificacions. | 08214-128 | Carrer Nou | S'origina amb la urbanització de les primeres quintanes medievals de les antigues famílies pageses extingides. Vers l'any 1570, Bartomeu Colomer de Munt, es desfà del patrimoni Diumer, del que n'era l'hereu, fent parcel·lacions del terreny de la seva quintana amb cóssos per als nous menestrals i bracers. Aquest carrer s'anomenà 'Nou' per oposició al vell carrer medieval que anava de l'església al castell. A mitjans del segle XX, s'obre el carrer cap a la Quintana amb enderroc de cases. | 41.5175000,2.3596200 | 446566 | 4596405 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77216-foto-08214-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77216-foto-08214-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77216-foto-08214-128-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 77208 | Carrer Pau Piferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pau-piferrer | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Pau Piferrer es troba a la part alta del nucli, entre el carrer Marquès de Barberà i la Riera de Targa, té un desnivell força pronunciat en sentit nord i fa un lleuger angle greu. Està format per cases de cós de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. S'observa una unitat en el tractament de la textura de les façanes i en les obertures. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers o llinda recta. En el primer pis, pot ser de finestra i balcó, o només amb un balcó o una petita finestra. En algun cas, es conserva a l'interior la volta catalana. | 08214-120 | Carrer Pau Piferrer | 41.5195900,2.3573800 | 446381 | 4596638 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77208-foto-08214-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77208-foto-08214-120-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha cases amb revestiments de pedra, rajols i obra vista que no s'adequa a la textura i colors predominants del carrer. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 77227 | Carrer Rafael Riera i Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-rafael-riera-i-prats | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | El carrer Rafael Riera i Prats és paral·lel a la Riera de Targa. Està format per parcel·lacions de doble cós, amb cases de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, produint un conjunt unitari de les façanes, formades en planta baixa per porta, de llinda recta, i finestra lateral i en planta pis, per una finestra. Totes les obertures emmarcades amb recreixement del parament. El coronament també és unitari amb una cornisa d'obra. | 08214-139 | Carrer Rafael Riera i Prats | 41.5163600,2.3620600 | 446769 | 4596277 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77227-foto-08214-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77227-foto-08214-139-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca la casa de la cantonada amb el carrer Vidal i Barraquer, coneguda com Cal Teòric | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 77218 | Carrer Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-antoni-2 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XVI-XIX | El carrer Sant Antoni enllaça el carrer Nou amb el carrer Sant Genís, en sentit nord-oest sud-est i fa pendent per superar el desnivell de cota. Majoritàriament està conformat per cases de cós de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta, que pot ser d'arc escarser o llinda recta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres o balcó, però hi han hagut algunes modificacions. | 08214-130 | Carrer Sant Antoni | S'origina amb la urbanització de les primeres quintanes medievals de les antigues famílies pageses extingides. Vers l'any 1570, Bartomeu Colomer de Munt, es desfà del patrimoni Diumer, del que n'era l'hereu, fent parcel·lacions del terreny de la seva quintana amb cóssos per als nous menestrals i bracers. Aquest carrer s'anomenà 'Nou' per oposició al vell carrer medieval que anava de l'església al castell. | 41.5172200,2.3603500 | 446627 | 4596373 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77218-foto-08214-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77218-foto-08214-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77218-foto-08214-130-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaquen la finca de Can Bruguera a la part nord del carrer, Can Costa i Can Coll. | 98|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77220 | Carrer Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-genis | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Sant Genís, és transversal de sud-oest a nord-est entre el carrer Manuel Moreno i la Riera de Targa. El primer tram, puja lleugerament en direcció nord. En origen estava format per cases de cós de planta rectangular i que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició originària de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres. Els trams més ben conservats són entre els números 2 i 10 i entre l'1 i el 9 i entre el 21 i el 29. En alguns dels trams reformats modernament no s'ha mantingut l'estructura i s'ha ampliat en un pis. A la cantonada amb el passatge Sant Genís, hi ha una font. | 08214-132 | Carrer Sant Genís | En aquest carrer hi havia la fàbrica de Cal Boter i es forma durant el període àlgid de la industrialització a Vilassar. | 41.5165400,2.3604500 | 446635 | 4596298 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77220-foto-08214-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77220-foto-08214-132-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | la cantonada amb el carrer Sant Antoni, destaca la casa de Can Coll, que no té res a veure amb l'estructura de cases de cós. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77226 | Carrer Vidal i Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vidal-i-barraquer | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | El carrer Vidal i Barraquer se situa a la part baixa del poble i és el camí d'accés des del sud fins trobar la Riera de Targa, travessant abans la Riera de Salvet. La part més oriental, entre el carrer Canyamar i Rafael Riera i Prats, està conformat per un grup de cases construïdes entre mitgeres, de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta, d'arc escarser. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres, però hi ha hagut algunes modificacions. | 08214-138 | Carrer Vidal i Barraquer | Carrer que s'ha anat formant sobretot a partir del segle XX, amb la industrialització del municipi. És on van a parar els principals eixos de comunicació amb el nucli antic: la Riera de Salvet, el carrer Manuel Moreno i la Riera de Targa. | 41.5150300,2.3617000 | 446738 | 4596129 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77226-foto-08214-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77226-foto-08214-138-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la cantonada amb el carrer Rafael Riera i Prats, destaca la casa de Cal Teòric. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77213 | Carrer Salvador Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-salvador-riera | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XIX | El carrer de Salvador Riera connecta la Riera de Targa i la Baixada de la Font de la Teula i és paral·lel al carrer Sant Miquel. Està format per cases de cós de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta de llinda recta. En el primer pis, pot ser amb una o dues finestres. Alguns portals d'entrada tenen els brancals, els ampits i les llindes de pedra escairada. | 08214-125 | Carrer Salvador Riera | Fins a mitjans dels anys 70 del segle XX era conegut com carrer de la Riera, i el mur que el separa del carrer Sant Miquel era un marge de terra. Les cases d'aquest carrer, en realitat són darreres o parts posteriors de cases més antigues | 41.5190400,2.3579200 | 446426 | 4596577 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77213-foto-08214-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77213-foto-08214-125-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 77204 | Carrer Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-joan-0 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XVIII | El carrer de Sant Joan se situa per damunt la Riera de Salvet, és un carrer que uneix el carrer del Carme amb el carrer Manuel Moreno, a l'alçada de la plaça de l'Ajuntament, és transversal de ponent a llevant. Està format per cases de cós de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. S'observa una unitat en el tractament de la textura de les façanes i en les obertures. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers o llinda recta. En el primer pis, pot ser de finestra i balcó, o només amb un balcó o una petita finestra. En algun tram es conserven rastres d'antics horts, al davant de la casa. El desnivell entre el carrer Sant Joan i el carrer d'Àngela Perera ha motivat la construcció d'un mur de contenció amb un parell de graons en el tram més alt que li donen un aspecte característic. | 08214-116 | Carrer Sant Joan | 41.5161800,2.3574500 | 446384 | 4596260 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77204-foto-08214-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77204-foto-08214-116-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca la fornícula de la casa número 12. | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/