Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77504 | Els Ametllers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-ametllers | I-V dC | es desconeix l'abast real del jaciment per manca d'intervencions arqueològiques | Troballa en superfície de material arqueològic d'època romana consistent en un fragment informe de sigil·lada sud gàl·lica i un fragment informe de vernís negre. També s'han documentat fragments d'àmfora i material constructiu (tègula) i una làmina de sílex. | 08214-416 | La Vall Morena | Troballes realitzades per Jordi Bagà l'1 de gener de 1997. | 41.5138000,2.3708000 | 447496 | 4595987 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77504-foto-08214-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77504-foto-08214-416-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Jordi Bagà | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77090 | Turó d'en Rumpons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-den-rumpons | AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BALIL, A. i RIPOLL, E. (1952). Actividad Arqueológica en Cataluña durante los años 1950 i 1951, dins A.E.A, núm. XXV. Madrid. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MALUQUER DE MOTES, J. (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona. MALUQUER DE MOTES, J. et alii (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 79. MARTIN, Araceli (no consta). Excavacions en el Turó de Rumpons (Vilassar de Dalt, El Maresme). Informe preliminar. Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 021. RIBAS, M. (1952) El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, pp. 48 i 97. SANMARTÍ, Joan (1986). La Laietània ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. UBACH, Pau (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. 1994. Argentona. UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015 | VIaCVIIIdC | Turó situat al costat del Dolmen de la Roca d'en Toni, a la vessant meridional del qual hi ha set tombes medievals. Ha estat objecte de diferents troballes tant dins del propi turó com en el seu voltant, ja que es tracta d'una zona arqueològicament molt rica. Aquestes troballes s'han efectuat des dels anys cinquanta per part, bàsicament, de Marià Ribas i el Grup d'Arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt. La seva interpretació ha estat motiu de divergències històriques, ja que des del Museu de Vilassar de Dalt s'ha defensat sempre l'existència d'un petit assentament ibèric, mentre que les poques recerques metòdiques realitzades (1982) apunten a un establiment rural medieval. Segons Ribas (1952): 'Diverses parets d'un poblat que s'estén fins arran de la Roca d'En Toni. Prop d'aquest dolmen passa una muralla d'un metre de gruix, feta de grosses pedres, al costat de la qual hi ha sepultures fetes amb pedres planes distribuïdes en forma de caixa. Tres d'elles foren excavades, sense cap resultat, perquè havien estat violades'. (Ribas, 1952: 48, apt. 81). Segons Balil i Ripoll (1952: 181): 'Una habitación i tres sepulcros de losas han sido excavados en los poblados layetanos del Turó de Rumpons i Turó d'En Xaus'. Segons Pau Ubach, al voltant del Turó de Rumpons s'ha de situar la possible muralla ibèrica d'1,3 m. d'alçada en la part més alta i d'un promig de 40 cm. Aquesta muralla es perdia a la vessant que mira al mar. Per les ceràmiques que el grup d'arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt recollia afirmen que es tractaria d'un assentament ibèric i no medieval. També parlen d'una altra muralla a 100 metres en direcció nord, en el turó conegut com la Banussa. Aquí realitzaren unes cates amb el Dr. Serra Ràfols amb resultats escassos segons el propi Pau Ubach (1994: pàg. 129). En l'excavació de 1982 s'obriren 6 cales a diferents punts del turó amb resultats generalment negatius. El sauló aflorava molt aviat. Només en el sector A, a l'oest de la cala del Sr. Ventura, es van obtenir resultats positius, degut a la major potència dels sediments. 'Vàrem trobar restes de diferents períodes, barrejades i sense estratigrafia possible. El material es reduïa a fragments ceràmics a torn amb decoracions que apunten els segles XI-XII, si bé hi ha fragments molt trinxats de tègula, imbrex i dolia que poden ésser anteriors'. Destaquen els materials següents: campaniana A (1 frag.), una moneda de Trajà, un disc ceràmic de teler i un gresol per treballar el vidre i escòries. '... Les restes arquitectòniques conservades semblen correspondre a un possible manso, instal·lat en un lloc òptim per la seva orientació'. Dintre del recinte 'hi havia una mena de banqueta i unes pedres caigudes, sota les quals hi havia fragments de vasos de ceràmica reduïda, alguns amb decoracions de línies ondulades paral·leles i incises, d'època medieval, que podrien datar-se del s. X-XI, fet que permet atribuir les estructures arquitectòniques a aquesta cronologia'. Adossada a una de les parets de l'habitació es localitza una petita cista (80 cm de llargada, 35 cm d'amplada i 30 cm de fondària), sense cap contingut. Les tombes que es poden localitzar actualment són les que estan a pocs metres del dolmen, les 7 sepultures de lloses medievals. Actualment es desconeix de quines tres tombes esmentades per Ribas i per Balil i Ripoll es pot tractar. El mateix s'ha de dir de les romanes. Una de les possibilitats seria que les tombes esmentades per Balil i Ripoll estiguessin en el Turó d'En Xaus. Aleshores només serien dues. Coll (Ubach:1994) apunta que les dimensions d'aquest jaciment indicarien la presència d'un nucli ibèric de caràcter dispers, semblant a d'altres que s'han constatat a la comarca. Segurament destinats a una explotació molt determinada com hagués pogut ser el cas del conreu de cereals o la cacera, donada la situació geogràfica. | 08214-2 | Turó d'en Rumpons | Les notícies més antigues ens les proporciona Marià Ribas (1952): 'Diverses parets d'un poblat que s'estén fins arran de la Roca d'En Toni. Prop d'aquest dolmen passa una muralla d'un metre de gruix, feta de grosses pedres, al costat de la qual hi ha sepultures fetes amb pedres planes distribuïdes en forma de caixa. Tres d'elles foren excavades, sense cap resultat, perquè havien estat violades'. (Ribas, 1952: 48, apt. 81). Segons Balil i Ripoll (1952: 181), s'havien trobat 'una habitación i tres sepulcros de losas han sido excavados en los poblados layetanos del Turó de Rumpons i Turó d'En Xaus'. Als anys 50 a 70 també hi actuaren el Grup d'Arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt, encapçalats per en Jaume Ventura. Ja més tard, una excavació d'urgència fou efectuada en el 'poblat ibèric', entre el sis de març i el set d'abril de 1982, dirigida per Araceli Martin i Colliga, arrel de la sol·licitud d'una llicència d'obres per construir-hi hivernacles. | 41.5317200,2.3413000 | 445050 | 4597995 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77090-foto-08214-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77090-foto-08214-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77090-foto-08214-2-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, uneix en una mateixa fitxa i polígon el jaciment anomenat Turó d'en Rumpons i el de les Tombes medievals, que en el Catàleg municipal i en el Pal Especial del patrimoni arquitectònic i ambiental de Vilassar de Dalt figuren separats. | 83|85|81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77281 | Verneda de Ca l'Isidret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-de-ca-lisidret | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOLÓS, Oriol i altres (1993). Flora manual dels Països Catalans. 2ª edició. Ed. Pòrtic. Barcelona. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Verneda que creix ufanosa al Torrent del molí de Cuquet, en un sòl molt humit, regat gairebé durant tot l'any per l'aigua del torrent. Comparteix el sotabosc amb arbusts com el saüc, el sanguinyol i herbes com el fenàs boscà i la maduixera. El vern (Alnus glutinosa subsp. glutinosa) és un arbre caducifoli del gènere Alnus de gran alçada. Alguns d'ells arriben als 30 metres. Les fulles són arrodonides. Quan els espècimens són joves, fulles i borrons són enganxosos. La floració és del tipus monoic i es realitza durant els mesos de febrer a abril. Les flors masculines tenen forma d'aments cilíndrics i vermellosos i les femenines són similars però formant petites pinyes. Les llavors són alades. Fructifica de setembre a octubre. | 08214-193 | Torrent d'en Cuquet | La verneda pertany a la família de Ca l'Isidret, una casa de pagès que es troba no gaire lluny del torrent de l'Ardenya. | 41.5301000,2.3203400 | 443300 | 4597829 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77281-foto-08214-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77281-foto-08214-193-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per les seves característiques, la fusta del vern està adaptada per ser submergida en l'aigua. És molt apreciada per fabricar puntals per als ponts i les mines. Els esclops fets d'aquesta fusta també són molt resistents i lleugers. Les propietats medicinals d'aquest arbre es troben en les fulles (tendres i glutinoses són emprades com a remei pels excursionistes pels peus adolorits); l'escorça en decocció s'utilitza per a fer gargarismes i guarir faringitis o angines, i els tanins que se n'extreuen van bé per rebaixar el nivell de colesterol. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 77280 | Verneda del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-molinot | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOLÓS, Oriol i altres (1993). Flora manual dels Països Catalans. 2ª edició. Ed. Pòrtic. Barcelona. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Verneda que es desenvolupa a banda i banda del Torrent del molí de Cuquet, concretament a l' indret del Molinot. Els arbres creixen ufanosos en un sol molt humit, regat durant tot l'any per l'aigua del torrent. Comparteix el sotabosc amb arbusts com el saüc, l'avellaner, el sanguinyol i herbes com el fenàs boscà i la maduixera i les falgueres que creixen als voltants de les roques per on baixa l'aigua. El vern (Alnus glutinosa subsp. glutinosa) és un arbre caducifoli del gènere Alnus de gran alçada. Alguns d'ells arriben als 30 metres. Les fulles són arrodonides. Quan els espècimens són joves, fulles i borrons són enganxosos . La floració és del tipus monoic i es du a terme durant els mesos de febrer a abril. Les flors masculines tenen forma d'aments cilíndrics i vermellosos i les femenines són similars però formant petites pinyes. Les llavors són alades. Fructifica de setembre a octubre. | 08214-192 | Torrent del molí de Cuquet | Per les seves característiques, la fusta del vern està adaptada per ser submergida en l'aigua. És molt apreciada per fabricar puntals per als ponts i les mines. Els esclops fets d'aquesta fusta també són molt resistents i lleugers. Les propietats medicinals d'aquest arbre es troben en les fulles (tendres i glutinoses són emprades com a remei pels excursionistes pels peus adolorits); l'escorça en decocció s'utilitza per a fer gargarismes i guarir faringitis o angines, i els tanins que se n'extreuen van bé per rebaixar el nivell de colesterol. | 41.5323600,2.3193100 | 443216 | 4598080 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77280-foto-08214-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77280-foto-08214-192-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal tallar d'urgència dos verns desarrelats que s'han trabocat a la façana que resta dempeus del molí, fent perillar greument la seva estructura. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 77285 | Verneda de Can Miqueló Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-de-can-miquelo-nou | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOLÓS, Oriol i altres (1993). Flora manual dels Països Catalans. 2ª edició. Ed. Pòrtic. Barcelona. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Verneda que es desenvolupa al Torrent del molí de Cuquet, concretament a l' indret conegut com Can Miqueló nou. Els arbres creixen ufanosos en un sol molt humit, regat durant tot l'any per l'aigua del torrent. Comparteix el sotabosc amb arbusts com el saüc, l'avellaner, el sanguinyol i herbes com el fenàs boscà i la maduixera i les falgueres que creixen als voltants de les roques per on baixa l'aigua. El vern (Alnus glutinosa subsp. glutinosa) és un arbre caducifoli del gènere Alnus de gran alçada. Alguns d'ells arriben als 30 metres. Les fulles són arrodonides. Quan els espècimens són joves, fulles i borrons són enganxosos . La floració és del tipus monoic i es du a terme durant els mesos de febrer a abril. Les flors masculines tenen forma d'aments cilíndrics i vermellosos i les femenines són similars però formant petites pinyes. Les llavors són alades. Fructifica de setembre a octubre. | 08214-197 | Torrent d'en Cuquet | 41.5286100,2.3292200 | 444039 | 4597658 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77285-foto-08214-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77285-foto-08214-197-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per les seves característiques, la fusta del vern està adaptada per ser submergida en l'aigua. És molt apreciada per fabricar puntals per als ponts i les mines. Els esclops fets d'aquesta fusta també són molt resistents i lleugers. Les propietats medicinals d'aquest arbre es troben en les fulles (tendres i glutinoses són emprades com a remei pels excursionistes pels peus adolorits); l'escorça en decocció s'utilitza per a fer gargarismes i guarir faringitis o angines, i els tanins que se n'extreuen van bé per rebaixar el nivell de colesterol. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||||
| 77284 | Verneda del molí de Cuquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-moli-de-cuquet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOLÓS, Oriol i altres (1993). Flora manual dels Països Catalans. 2ª edició. Ed. Pòrtic. Barcelona. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Verneda que forma par de l'estrat arbori del Torrent del molí de Cuquet, concretament al sector on es troba el molí de Cuquet. El vern (Alnus glutinosa subsp. glutinosa) és un arbre caducifoli del gènere Alnus de gran alçada i alguns dels exemplars presenten una alçada de 20 metres, tot i que aquest arbre pot arribar a fer-ne trenta. Les fulles són arrodonides. Quan els espècimens són joves, fulles i borrons són enganxosos . La floració és del tipus monoic i es du a terme durant els mesos de febrer a abril. Les flors masculines tenen forma d'aments cilíndrics i vermellosos i les femenines són similars però formant petites pinyes. Les llavors són alades. Fructifica de setembre a octubre. Viu en un ambient ombrívol i fresc, que comparteix amb altres espècimens com el plataner (Platanus x hispanica) i el pollancre (Populus nigra). El sotabosc és ric en espècies arbustives com el saüc, l'avellaner i el sanguinyol. Pel que fa a l'estrat herbaci destaca el fenàs boscà i la maduixera i les falgueres que creixen als voltants de les roques regades per l'aigua del torrent.. | 08214-196 | Torrent del molí de Cuquet | Per les seves característiques, la fusta del vern està adaptada per ser submergida en l'aigua. És molt apreciada per fabricar puntals per als ponts i les mines. Els esclops fets d'aquesta fusta també són molt resistents i lleugers. Les propietats medicinals d'aquest arbre es troben en les fulles (tendres i glutinoses són emprades com a remei pels excursionistes pels peus adolorits); l'escorça en decocció s'utilitza per a fer gargarismes i guarir faringitis o angines, i els tanins que se n'extreuen van bé per rebaixar el nivell de colesterol. | 41.5303300,2.3231800 | 443537 | 4597853 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77284-foto-08214-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77284-foto-08214-196-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per les seves característiques, la fusta del vern està adaptada per ser submergida en l'aigua. És molt apreciada per fabricar puntals per als ponts i les mines. Els esclops fets d'aquesta fusta també són molt resistents i lleugers. Les propietats medicinals d'aquest arbre es troben en les fulles (tendres i glutinoses són emprades com a remei pels excursionistes pels peus adolorits); l'escorça en decocció s'utilitza per a fer gargarismes i guarir faringitis o angines, i els tanins que se n'extreuen van bé per rebaixar el nivell de colesterol. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 77332 | Festa Major dels Sants Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dels-sants-martirs | AA.VV (1995). De Càller a Vilassar (1623-1993).. Parròquia de Sant Genís de Vilassar. Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. MAS, Mossèn Josep (1908). Nota històrica de les relíquies dels Sants màrtirs de Vilassar de Dalt. Barcelona. Societat General d'arts gràfiques. SAMON, Josep, coord. (1991). Vilassar i els Sants Màrtirs. Museu Municipal de Vilassar de Dalt. SAMON, Josep (2004) 350 anys i més; dins programa de Festa Major dels Sants Màrtirs, Vilassar de Dalt. SAMON, Josep (2008). Petita història dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt. Confraria dels Sants Màrtirs. Edició editorial Mediterrània. Barcelona. | XVII-XXI | Vilassar de Dalt celebra la seva Festa Major en honor als Sants Màrtirs el 29 d'abril des de l'any 1654, amb motiu de l'arribada de les relíquies dels Sants Màrtirs de Càller. En aquesta festa, els actes religiosos en honor dels Sants Màrtirs tenen un paper molt important. Es parla d'obrir i tancar els sants Màrtirs. Comença la vigília del 29 d'abril amb l'obertura del reliquiari. A partir del 2004 es recupera el Vot de poble, que tenia 350 anys d'antiguitat (1654) per part dels representants de les entitats i associacions de Vilassar. Tot seguit es fa la cantada dels Goigs, editats per primera vegada l'any 1887. Els Gegants ofereixen el ball dels Sants Màrtirs. El dia 29 es fa l'Ofici Solemne. A més a més hi ha una sèrie d'actes festius destinats a tot tipus de públic i que varia en funció de les realitats de cada any però que mantenen una mateixa estructura basada en la música, l'esport, la gastronomia, la cultura i la tradició. Destaca la trobada de gegants amb cercavila i els espectacles de foc dirigits pels Diabòlics anònims i els Diablons. La canalla té la seva programació específica. I no pot faltar una arrossada popular. També es fa una trobada de tots els nens, joves i homes que porten el nom de Pere Màrtir. El darrer dia es fa l'acte litúrgic més solemne: Tancar els Sants Màrtirs; durant el qual s'interpreten, amb acompanyament d'orquestra, les antiquíssimes Completes, seguides d'una processó, de la lletania dels sants, del cant dels goigs, del repartiment de les flors amb les que han enramat la capella i del tancament dels reliquiaris. | 08214-244 | Vilassar de Dalt | L'origen cal buscar-lo amb el culte a les relíquies exhumades de les necròpolis paleocristianes de la ciutat de Càller, a l'illa de Sardenya, que Salvador Riera, fill de Can Rafart, aconseguí de l'arquebisbe Francesc d'Esquivel, mentre servia al comte Alfons d'Erill, virrei de Sardenya (1617-1623). Arriben de Càller l'any 1623 i de bon principi són invocades per l'obtenció del benefici de la pluja en èpoques de sequera. Es construeix una capella annexa a l'església parroquial en honor seu; entre 1625 i 1632 En el Consell General de tots els caps de casa reunits a l'antic cementiri parroquial, celebrat el 5 d'abril del 1654, diumenge de Pasqua de Resurrecció, s'estableix el Vot de poble. Els reunits, 107 vilassarencs presidits pel batlle, els jurats i els consellers ordinaris d'aquell any, decideix per unanimitat que cada 29 d'abril fos festa a la parròquia i terme de Vilassar. | 41.5171600,2.3584400 | 446468 | 4596368 | 08214 | Vilassar de Dalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77332-foto-08214-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77332-foto-08214-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77332-foto-08214-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Vilassar de Dalt té dues festes majors igual d'importants les dues; una a la primavera, en honor als Sants Màrtirs, i l'altra a l'estiu, en honor dels seus patrons. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77331 | Festa Major de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-genis | BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. VILÀ, Xavier (2001). De Vilassar i la Festa Major a començaments del segle XX; dins el programa de Festa Major de l'any 2001. Vilassar de Dalt. | XIX-XX | Vilassar de Dalt celebra la seva Festa Major en honor als patrons de Vilassar; Sant Genís d'Arlés, notari i màrtir, i Sant Genís de Roma, comediant i màrtir, el 25 d'agost i el cap de setmana més proper. Tot i mantenir els elements formals, com el Pregó, i celebrar el tradicional Ofici Solemne, té un caràcter més lúdic que la dels Sants Màrtirs. Tot i així, manté aspectes que li donen un valor afegit, com exposicions o articles d'història en el catàleg. Durant molts anys, s'havien fet passejades culturals per conèixer llocs del municipi amb un interès històric o patrimonial. El gruix de les activitats està relacionat amb la festa i la música, balls, concerts, correfocs, festa infantil, ballada de sardanes o concurs per escollir l'hereu i la pubilla. La festa finalitza amb una sardinada popular, la cantada d'havaneres i el rom cremat. Cal destacar que des de fa uns anys no es fa castell de focs, per exprés desig de la Comissió de festes i poder destinar el cost en altres activitats. | 08214-243 | Vilassar de Dalt | Lluny queden aquells anys on s'instal·lava l'envelat a la Plaça de la Vila i les noies estrenaven vestits encarregats amb temps a les modistes del poble. | 41.5171500,2.3582500 | 446452 | 4596367 | 08214 | Vilassar de Dalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77331-foto-08214-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77331-foto-08214-243-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Vilassar de Dalt té dues festes majors igual d'importants les dues; una a la primavera, en honor als Sants Màrtirs, i l'altra a l'estiu, en honor dels seus patrons. | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77229 | Xemeneia de la Manigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-manigua | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | Xemeneia de planta quadrada i estructura lleugerament cònica, més ampla de la part de baix que de la part superior, on sobresurt un petit anell d'obra a modus de cornisa. Està feta de maó vist. | 08214-141 | Carrer de les Balears, 6 | La Manigua era una fàbrica situada en aquest carrer que el 1931 consta la firma d'Antonio Malaret Vilar amb 48 telers i els anys següents Federico Torelló Cendra només n'hi té 20. L'any 1936 hi consta Joan Colomer Ribas amb 70 telers. Després de la Guerra Civil espanyola hi figura l'empresa Noguera i Jordà. | 41.5201900,2.3590300 | 446519 | 4596704 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77229-foto-08214-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77229-foto-08214-141-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En la seva catalogació es fa referència a aquest element com una fita en el paisatge. Amb la promoció d'habitatge que ha sofert l'antiga fàbrica de La manigua, la xemeneia ha quedat enmig de blocs de pisos que fan qüestionar aquesta afirmació. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 77503 | Zona de nidificació d'orenetes, de l'espècie Hirundo rustica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes-de-lespecie-hirundo-rustica-0 | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | Zona de nidificació de l'oreneta vulgra (Hirundo rustica), que conviuen amb l'home, instal·lades als porxos de les caballerisses. Els nius construïts, tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. L'oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l'ordre dels Passeriformes i a la família dels Hirundínids. De silueta molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, per un pes aproximat de 17 grams. | 08214-415 | Cal Senyor | L'oreneta vulgar, conviu amb l'home. La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d'aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és el cas que ens ocupa. El niu que construeix té forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat. El fan amb fang recuperat dels punts d'aigua i el barregen amb palla, herba seca, pèl de bestiar i fins i tot plomes per donar-li més duresa. Un cop acabat col·loquen a l'interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d'entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. L'oreneta vulgar s'alimenta d'insectes volardors: mosques, mosquits i puguons que són caçats al vol. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de dona-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. L'oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100 km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s'apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donene. Quan tinguin gana, les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d'alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenenetes es poden emancipar. | 41.5319800,2.3377200 | 444751 | 4598026 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77503-foto-08214-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77503-foto-08214-415-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 77379 | La Pedra Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-blanca | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | II-I aC | es desconeix l'abast real del jaciment per tractar-se de troballes en superfície. | s tracta de la troballa en superfície de material ceràmic arqueològic. En concret, l'any 1987, durant els rebaixos dels terrenys per instal·lar-hi el complex Illa Fantasia es van documentar fragment d'àmfora itàlica, ceràmica de vernís negre del tipus Campaniana B, àmfora romana local, ceràmica ibèrica comuna a torn i a mà i dolies. No es va documentar cap estructura arquitectònica ni material constructiu. La presència a la zona del camí del mig, brancal de la Via Augusta i d'altres jaciments i punts de trobada, fan pensar que es tracta de material d'origen proper. | 08214-291 | Illa Fantasia | Jaciment documentat l'any 1987 per Jordi Bagà i Ramon Coll, que efectuaren la troballa dels materials. | 41.5037500,2.3638400 | 446907 | 4594876 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77379-foto-08214-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77379-foto-08214-291-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Materials dipositats en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml