Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77345 | Col·lecció municipal d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-1 | XX | està dispersa i sense les mesures òptimes de preservació. | L'Ajuntament disposa d'una col·lecció formada per diferents tipus d'obres d'art, sobretot pintures en diferents tècniques (olis, aquarel·les, dibuixos, gravats, etc). També conté fotos de gran format del municipi. Una part d'aquesta col·lecció es troba repartida per les dependències de l'Ajuntament, com despatxos, oficines, passadissos. Una altra part està preservada a les dependències del Museu, a Can Banús. | 08214-257 | Plaça de la Vila, 1 | Col·lecció formada a partir de concursos de pintura, donacions, dacions o compra. | 41.5170500,2.3585300 | 446475 | 4596356 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Regular | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està pendent d'inventariar. | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 77346 | Col·lecció parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-parroquial | <p>PONS, Marc (2011). Guia del Museu parroquial. L'església gòtica de Vilassar. Parròquia de Sant Genís de Vilassar.</p> | XVI | <p>El museu mostra un seguit de peces arquitectòniques pertanyents a l'antiga església gòtica (1511-19) que es van salvar de la destrucció de 1936-40, gràcies a la intervenció del senyor Fèlix Piferrer, de Can Puig. El conjunt va quedar emmagatzemat al celler de casa seva. La posada en valor d'aquets elements permet reconstruir el guió de re- construcció de l'antiga església gòtica a partir de les claus de volta, les mènsules historiades brancals, bases i capitells de columnes.</p> | 08214-258 | Plaça de la Vila, 9 | <p>El Museu s'obre al públic per la Festa Major dels Sants Màrtirs del 2011 aprofitant la commemoració dels 500 anys de la construcció de l'església gòtica (1511-1519). La inauguració compta amb la presència de l'Emm. I Rvdm. Sr. Lluís Martínez Sistach, cardenal arquebisbe de Barcelona. Els objectius d'aquest museu són la conservació del patrimoni religiós, la difusió de peces poc conegudes i fomentar el coneixement de la història local.</p> | 41.5176300,2.3585200 | 446475 | 4596420 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77346-foto-08214-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77346-foto-08214-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77346-foto-08214-258-3.jpg | Física | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El museu es pot visitar cada primer diumenge de mes i en ocasions especials com la Festa Major dels Sants Màrtirs, les Jornades Europees de Patrimoni o durant la celebració del festival Vilazari. | 94|93 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77349 | Gegants de Vilassar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-vilassar | XX | Actualment Vilassar té un ric patrimoni festiu molt ben representat per una sèrie de gegants molt interessants. La particularitat més destacable i el fet distintiu són la parella del Lluís i la Maria, ja que l'any 2012 es va celebrar el seu centenari. Són obra de l'acreditada casa barcelonina constructora de gegants i altres elements festius 'El Ingenio'. Com s'explica en l'apartat històric, els va comprar un particular que va acabar cedint-los al poble. Són molt pesants, ja que l'estructura és de fusta. Només intervenen en les festes locals. Es diuen Lluís i Maria perquè era el nom dels seus primers propietaris. L'any 1988 el centre d'esplai va crear un gegantó, en Pep, que fou apadrinat pel Lluís i la Maria. Un any més tard es va decidir crear uns gegants nous, menys pesants i que facilités la incorporació de nova gent a la colla. Calia buscar els personatges i els noms, i es va fer per participació ciutadana. Es va decidir que el gegant fos rajoler d'ofici i el seu nom fos en Pere Màrtir. Ella havia de ser ordidora i dir-se Genisa. Els dos oficis estan molt vinculats a la població i els noms corresponen als patrons del poble. Es van construir a l'escola badalonina Pau Gargallo, sota la direcció de Joan Artigas, mestre i membre de la colla gegantera. L'any 2002, el casal de la Gent ran es va fer el ses propis gegantons; en Casimir i la Montserrat, inspirats en els masovers de Can Rafart. L'any 2008, l'escola Francesc Macià crea un gegantó, amb el personatge que dóna nom a l'escola, en Francesc macià. També es fan unes rèpliques del Pere Màrtir i la Genisa al Taller Sarandaca de Granollers. L'any 2009 es creen en Cinto, la Maravillas i en Pupaqui que són els gegants que animen la cercavila de la Geganit. Només surten en aquesta ocasió. | 08214-261 | Camí de Mataró | En Lluís i la Maria els va comprar el senyor Lluís Vallet, advocat, resident a Vilassar de Dalt, a Can Vallet, al carrer Àngel Guimerà, num.23, per obsequiar a la seva esposa, la senyora Maria Armengol, amb motiu de la seva onomàstica. Durant molt de temps restaren oblidats i sense cap mena d'atenció Inicialment els gegants de la família Vallet-Armengol feren acte de presència a les festes familiars celebrades en una casa de Sarrià, i ben aviat es dipositen en el celler de Can Vallet, a Vilassar de Dalt, per raons de volum i espai. Aleshores començen a ésser vistos pel nostre poble, en comptades ocasions, de les quals no n'ha quedat cap constància gràfica. A l'estiu de 1923 fan la seva presentació en públic, per commemorar el tercer centenari del trasllat de les relíquies dels Sants Màrtirs, co-patrons de la parròquia, des de Càller (Sardenya) a Vilassar. Per aquest motiu s'enramaren com mai tots els carrers per on havia de passar la processó, i durant vuit dies es celebren els actes festius i pietosos. Els gegants de Can Vallet desfilaren a la processó solemne i ballaren a Plaça. Des d'aquelles festes sabem que els gegants acudiren normalment a les processons del Corpus i l'Apostolat, ben bé fins el començament dels anys seixanta. Els senyors Vallet-Armengol els cediren a la Parròquia, però per raons no gaire clares, foren privats de desfilar en aquests actes i restaren en desús en una casa que aixoplugà la sagristia mentre s'anaven fent les obres de construcció de l'església parroquial. Fins l'abril de 1969 que tornaren a participar de la vida local, aquesta vegada animant el cercavila d'anunci de la Festa Major, mercès a la tenacitatd'en Francisco Gordi que els encaminà cap a una nova etapa vinculada a les festes locals. Comptà amb la col·laboració d'unes quantes persones, entre les que recordem en Joan Piferrer, en Josep Campins i en Joaquim Ortega,assolint la restauració de les malmeses figures, la construcció de nous cavallets i la reposició de les robes. Per poc temps retornaren al seu antic estatge, al celler de Can Vallet, éssent dipositats després a l'antiga Rectoria, també al segon pis de la Casa de la Vila, al magatzem municipal i finalment a la Casa de Cultura de Can Rafart. L'any 1983 es fundà la Colla de Geganters de Vilassar de Dalt que els custòdia des de llavors i avui en dia i des de l'any 2000, els gegants no surten de Vilassar, exceptuant alguns actes en especial. | 41.5143000,2.3620600 | 446767 | 4596048 | 1912 | 08214 | Vilassar de Dalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77349-foto-08214-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77349-foto-08214-261-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Ingenio | A més, de tots aquests gegants, a Vilassar hi ha altres figures que són propietat d'infants i famílies del poble, fets amb materials de reciclatge i caixes de cartró. | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 77410 | Col·lecció arqueològica del Museu Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-arxiu-municipal | ALBERT i CORP, Esteve (1986) L'home dels ocells i dels peixos. Del Maresme a les Valls d'Andorra. Editorial Andorra, Andorra la Vella. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit. UBACH, Pau (1994) Memòries etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, 17. L'Aixernador, Argentona. | El Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt és un museu de comunitat i, per tant, interdisciplinar. El seu origen no es basa en la donació d'una col·lecció concreta d'un particular sinó del treball per recuperar el passat més llunyà d'un grup de persones encapçalades per Jaume Ventura i el seu interès per l'arqueologia. Així doncs, la col·lecció arqueològica és una de les tres més importants del fons del museu. Està formada per les troballes realitzades tant en jaciments excavats antigament, com d'excavacions recents. Destaquen els jaciments prehistòrics descoberts per Jaume Ventura, Pau Ubach i el grup d'arqueologia (Cova d'en Pau, Cova de la Granota, Cova d'en Joan, etc). També hi ha material procedents d'excavacions de jaciments romans (La Fornaca, Can Miqueló, Cal Garbat, Can Torradeta, Pistes d'Atletisme, Can Olla, etc) així com de jaciment dels voltants (Céllecs). | 08214-322 | Carrer Marquès de Barberà, 9 (Can Banús) | Segons consta en el registre de museus de la Generalitat la data de formació del museu és de 1961 'com a formalització legal de la col·lecció arqueològica reunida pel Grup d'Arqueologia Local'. Certament, els inicis del Museu cal buscar-los en aquest Grup d'Arqueologia, al capdavant del qual hi havia Jaume Ventura, que actuava de sotscomissari local d'excavacions arqueològiques, sota la tutela del Baró d' Esponellà. Els inicis d'aquest grup cal buscar-los a partir de la segona meitat dels anys 40, com explica Esteve Albert (1986: 8) que realitzaren la primera campanya arqueològica a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, sota la direcció del Dr. Serra Ràfols i de Marià Ribas. Tot i que Pau Ubach ens parla de l'any 1943 com l'inici d'en Jaume Ventura en l'arqueologia i ens explica que amb anterioritat ja havia fet alguna cosa aïllada (entrevista a Pau Ubach, 22 de març de 1994). Més endavant, Albert (1986:28) ens explica com 'Sota el mestratge de Serra-Ràfols i de Marià Ribas i Bertran, vàrem estendre per tota la comarca els treballs dins l'àrea d'acció de la Secció d'Història i Arqueologia del Museu de Mataró, amb el propòsit de crear un Centre d'Estudis Comarcals. Això ens donà ocasió de connectar amb un grup de vilassarencs, entre els quals no hi mancà en Jaume Ventura'. De totes maneres les activitats d'aquest grup les podeu consultar més abastament en el llibre de Pau Ubach (1994). De les intervencions a partir dels anys 40 es va formar la col·lecció arqueològica. La idea, segons Ubach (1986:229) era fer un museu del megalític i explica els tràfecs de trasllats d'un lloc a l'altre fins anar a parar a la finca de Can Banús l'any 1974. També explica que van haver de netejar molts locals que no van arribar a estrenar. El primer local va ser a la casa d'en Jaume Ventura, després Can Deim i els Rajolers (Sala de la Societat del Carme). A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es va recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. | 41.5194800,2.3563600 | 446296 | 4596627 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77410-foto-08214-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77410-foto-08214-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77410-foto-08214-322-3.jpg | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La única sala d'exposició permanent del museu està dedicada a l'arqueologia. | 78|79|80|81|83|85|76 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77411 | Col·lecció tèxtil del Museu Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-textil-del-museu-arxiu-municipal | ALBERT i CORP, Esteve (1986) L'home dels ocells i dels peixos. Del Maresme a les Valls d'Andorra. Editorial Andorra, Andorra la Vella. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit. UBACH, Pau (1994) Memòries etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, 17. L'Aixernador, Argentona. | XIX-XX | El Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt és un museu de comunitat i, per tant, interdisciplinar. El seu origen no es basa en la donació d'una col·lecció concreta d'un particular sinó del treball per recuperar el passat més llunyà d'un grup de persones encapçalades per Jaume Ventura i el seu interès per l'arqueologia. A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es van recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. Actualment els materials s'han traslladat a Can Manyer , a la nau vella. | 08214-323 | Nau vella de Can Manyer | Segons consta en el registre de museus de la Generalitat la data de formació del museu és de 1961 'com a formalització legal de la col·lecció arqueològica reunida pel Grup d'Arqueologia Local'. Certament, els inicis del Museu cal buscar-los en aquest Grup d'Arqueologia, al capdavant del qual hi havia Jaume Ventura, que actuava de sotscomissari local d'excavacions arqueològiques, sota la tutela del Baró d' Esponellà. Els inicis d'aquest grup cal buscar-los a partir de la segona meitat dels anys 40, com explica Esteve Albert (1986: 8) que realitzaren la primera campanya arqueològica a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, sota la direcció del Dr. Serra Ràfols i de Marià Ribas. Tot i que Pau Ubach ens parla de l'any 1943 com l'inici d'en Jaume Ventura en l'arqueologia i ens explica que amb anterioritat ja havia fet alguna cosa aïllada (entrevista a Pau Ubach, 22 de març de 1994). Més endavant, Albert (1986:28) ens explica com 'Sota el mestratge de Serra-Ràfols i de Marià Ribas i Bertran, vàrem estendre per tota la comarca els treballs dins l'àrea d'acció de la Secció d'Història i Arqueologia del Museu de Mataró, amb el propòsit de crear un Centre d'Estudis Comarcals. Això ens donà ocasió de connectar amb un grup de vilassarencs, entre els quals no hi mancà en Jaume Ventura'. De totes maneres les activitats d'aquest grup les podeu consultar més abastament en el llibre de Pau Ubach (1994). De les intervencions a partir dels anys 40 es va formar la col·lecció arqueològica. La idea, segons Ubach (1986:229) era fer un museu del megalític i explica els tràfecs de trasllats d'un lloc a l'altre fins anar a parar a la finca de Can Banús l'any 1974. També explica que van haver de netejar molts locals que no van arribar a estrenar. El primer local va ser a la casa d'en Jaume Ventura, després Can Deim i els Rajolers (Sala de la Societat del Carme). A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es va recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. | 41.5194800,2.3563600 | 446296 | 4596627 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77411-foto-08214-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77411-foto-08214-323-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77412 | Col·lecció històrica del Museu Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-historica-del-museu-arxiu-municipal | ALBERT i CORP, Esteve (1986) L'home dels ocells i dels peixos. Del Maresme a les Valls d'Andorra. Editorial Andorra, Andorra la Vella. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit. UBACH, Pau (1994) Memòries etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, 17. L'Aixernador, Argentona. | XV-XX | El Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt és un museu de comunitat i, per tant, interdisciplinar. El seu origen no es basa en la donació d'una col·lecció concreta d'un particular sinó del treball per recuperar el passat més llunyà d'un grup de persones encapçalades per Jaume Ventura i el seu interès per l'arqueologia. Un tercer grup del fons del museu el formen les peces relacionades amb la pròpia evolució històrica de la població, ja sigui a través de donacions de particulars o fruit de polítiques d'adquisició. | 08214-324 | Carrer Marquès de Barberà, 9 (Can Banús) | Segons consta en el registre de museus de la Generalitat la data de formació del museu és de 1961 'com a formalització legal de la col·lecció arqueològica reunida pel Grup d'Arqueologia Local'. Certament, els inicis del Museu cal buscar-los en aquest Grup d'Arqueologia, al capdavant del qual hi havia Jaume Ventura, que actuava de sotscomissari local d'excavacions arqueològiques, sota la tutela del Baró d' Esponellà. Els inicis d'aquest grup cal buscar-los a partir de la segona meitat dels anys 40, com explica Esteve Albert (1986: 8) que realitzaren la primera campanya arqueològica a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, sota la direcció del Dr. Serra Ràfols i de Marià Ribas. Tot i que Pau Ubach ens parla de l'any 1943 com l'inici d'en Jaume Ventura en l'arqueologia i ens explica que amb anterioritat ja havia fet alguna cosa aïllada (entrevista a Pau Ubach, 22 de març de 1994). Més endavant, Albert (1986:28) ens explica com 'Sota el mestratge de Serra-Ràfols i de Marià Ribas i Bertran, vàrem estendre per tota la comarca els treballs dins l'àrea d'acció de la Secció d'Història i Arqueologia del Museu de Mataró, amb el propòsit de crear un Centre d'Estudis Comarcals. Això ens donà ocasió de connectar amb un grup de vilassarencs, entre els quals no hi mancà en Jaume Ventura'. De totes maneres les activitats d'aquest grup les podeu consultar més abastament en el llibre de Pau Ubach (1994). De les intervencions a partir dels anys 40 es va formar la col·lecció arqueològica. La idea, segons Ubach (1986:229) era fer un museu del megalític i explica els tràfecs de trasllats d'un lloc a l'altre fins anar a parar a la finca de Can Banús l'any 1974. També explica que van haver de netejar molts locals que no van arribar a estrenar. El primer local va ser a la casa d'en Jaume Ventura, després Can Deim i els Rajolers (Sala de la Societat del Carme). A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es va recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. | 41.5194800,2.3563600 | 446296 | 4596627 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77412-foto-08214-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77412-foto-08214-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77412-foto-08214-324-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77429 | Col·lecció arqueològica de Vilassar de Dalt del Museu de l'Estampació de Premià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-vilassar-de-dalt-del-museu-de-lestampacio-de-premia | II aC- VdC | En el fons del Museu de l'Estampació de Premià de Mar s'hi troba un fons de material arqueològic relacionat amb jaciments de Vilassar de Dalt: Camp de futbol; Urbanització Les Oliveres i Can Boquet. | 08214-341 | Carrer Joan XXIII, 2-8 (08330 - Premià de Mar) | Aquest material ha entrat al Museu de l'estampació de Premià fruit de campanyes de salvament, com en el cas del denominat Camp de Futbol (anys 1975 i 1978); donacions (Les Oliveres: 1991) o per una troballa casual (Can Boquet: 1996). | 41.5170300,2.3586000 | 446481 | 4596353 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Ramon Coll Monteagudo (Museu de l'Estampació de Premià). | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 77438 | Fons originari de Vilassar del fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-originari-de-vilassar-del-fons-del-museu-darqueologia-de-catalunya | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS. J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). 'Barcelona'. A: Carta Arqueológica de España. Madrid: C.S.I.C.- Instituto Diego Velázquez, p.178. ÀLVAREZ, J. 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu'. Premià Informa. 6, p.21-23. Hemeroteca, A.E.C.C., Premià de Mar.. BALIL, A. ; RIPOLL, E. (1952). 'Actividad arqueológica en Cataluña durante los años 1950-51'. A: Archivo Español de Arqueología. Madrid, XXV. BOSCH GIMPERA, P.(1915). 'Necròpolis a Sant Genís de Vilassar'. A: A.I.E.C.. Barcelona, 1913-14. V. BOSCH GIMPERA, P.(1919). Prehistòria catalana: Edat de la Pedra i dels Metalls, colonització grega, etnografia. Barcelona: Editorial Catalana. (Enciclopèdia catalana; XVI). DDAA. (1982). L'Arqueologia a Catalunya, avui. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, pàg.42 - 43. DURAN i SANPERE, Agustí (1923). 'Un nou sepulcre a Sant Genís de Vilassar'; dins anuari 1915-1920. Institut d'Estudis Catalans, pàgs. 466 i 467. Barcelona. GUARDIOLA, Lluís (1955) Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 20. LLEONART, R.(1977). 'Vestigis de la civilització dels 'Sepulcres de Fossa' al Maresme'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, 2; pàgs. 26 a 31. LLONGUERAS, M. (1981). 'Cultura dels Sepulcres de Fossa del Neolític Mig-Recent a Catalunya'. A: El Neolític a Catalunya. Taula rodona de Montserrat. Publicacions de l'abadia de Montserrat, pàgs.166 i167. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 188. MUÑOZ, A.M. (1965). La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa. Barcelona: Univesitat de Barcelona, . pàgs. 26 a 29. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró: Impremta Minerva, pàg. 17. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), pàgs.12 i 21. RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963). 'La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Cataluña'. Ampurias. 25, pàgs. 3, 21a 24. SERRA RÀFOLS, J.C.. (1942). 'El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana'. Ampurias. 4, pàg. 79. SERRA RÀFOLS, J.de C. 1928). 'Baetulo-Blanda,'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institud d'Estudis Catalans, I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), pàg. 13. | El Museu d'Arqueologia de Catalunya és el dipositari de les peces obtingudes de la necròpolis del Ravalet. En la seva exposició permanent, en l'àmbit de prehistòria es pot veure la recreació d'una d'aquestes tombes neolítiques, conegudes com Sepulcres de Fossa, que s'han datat entre el V i IV mil·lenni aC. En concret el llistat del material dipositat és el següent: 16337 collaret de variscita set denes de tonelet. Llargada total 27 cm. Mida de la dena central 49mmx29mm 16338 Collaret 15 dena discoïdal de variscita llargada total 5 cm diàmetre de la dena més gran 12mm 16340 collaret format per 22 denes de variscita. Llargada total 10 cm. Mida de la dena més gran 12mm 16341 Gerra llargada total 41 c,, amplada amb les nanses 29'5, amplada de la boca 15 cm 16338 collaret format per 8 denes de variscita en forma de barrilet 5'5cm, mida de la dena més gran 21mmx12mm | 08214-350 | Passeig de Santa Madrona, 39-41 (Parc de Montjuïc; 08038- Barcelona) | L'octubre de 1914 arriba la notícia de la descoberta d'unes tombes prehistòriques en una bòbila del paratge del Ravalet a Vilassar de Dalt, segons consta en la reunió de la secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. La Junta de Museu encarrega l'excavació a Joaquim Folch i Torres. Aquest lliura la memòria descriptiva, el 16 de gener de 1915. L'any 1917 es fa una segona excavació dirigida per Agustí Duran i Sanpere, promoguda per l'Institut d'Estudis Catalans. Joaquim Folch i Torres comenta en la seva memòria que entre 1902 i 1914 es van malmetre entre 9 i 11 sepultures més, segons els restes materials que veu i la informació del propietari de la bòbila, amb motiu de l'extracció de terres. | 41.5194600,2.3564900 | 446307 | 4596625 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77438-foto-08214-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77438-foto-08214-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77438-foto-08214-350-3.jpg | Legal i física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 77166 | Can Mateu del nen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mateu-del-nen | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. | XVI | Conjunt de dues cases entre mitgeres de dos cossos, de planta rectangular. Consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures de les façanes es distribueixen de la mateixa manera a les dues cases: porta i finestra a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. Les llindes, que són rectes, els brancals i ampits són de pedra treballada. Els paraments són arrebossats i en un cas pintat de groc. Al davant es conserva l'era i una font amb plafó de rajoles, però en molt mal estat de conservació. | 08214-78 | Carrer Manuel Moreno, 21 i 23 | Conjunt de dues cases que es coneixen amb el nom de Can Nen i Can Delfín construïdes durant el segle XVI. | 41.5157600,2.3601600 | 446610 | 4596211 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77166-foto-08214-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77166-foto-08214-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77166-foto-08214-78-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per accedir-hi cal pujar una rampa des del carrer Manuel Moreno, però les façanes principals estan orientades perpendicularment al carrer. | 119|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77203 | Carrer Francesc Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-francesc-codina | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Francesc Codina és paral·lel a la Riera de Salvet, de la que està protegit per un petit muret d'obra de mig metre d'alçada. Les cases estan orientades a ponent i el sòl no està pavimentat i hi ha plantada una filera de plataners. Se situa al sud, molt a prop del castell i enllaça amb el camí de la Costa Està configurat per un conjunt unitari de casa de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta, de llinda recta. En el primer pis, té una o dues finestres. La façana té un coronament i una separació entre planta i pis a manera de cornisa. | 08214-115 | Carrer Francesc Codina | 41.5159700,2.3570700 | 446352 | 4596237 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77203-foto-08214-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77203-foto-08214-115-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 77204 | Carrer Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-joan-0 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XVIII | El carrer de Sant Joan se situa per damunt la Riera de Salvet, és un carrer que uneix el carrer del Carme amb el carrer Manuel Moreno, a l'alçada de la plaça de l'Ajuntament, és transversal de ponent a llevant. Està format per cases de cós de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. S'observa una unitat en el tractament de la textura de les façanes i en les obertures. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers o llinda recta. En el primer pis, pot ser de finestra i balcó, o només amb un balcó o una petita finestra. En algun tram es conserven rastres d'antics horts, al davant de la casa. El desnivell entre el carrer Sant Joan i el carrer d'Àngela Perera ha motivat la construcció d'un mur de contenció amb un parell de graons en el tram més alt que li donen un aspecte característic. | 08214-116 | Carrer Sant Joan | 41.5161800,2.3574500 | 446384 | 4596260 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77204-foto-08214-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77204-foto-08214-116-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca la fornícula de la casa número 12. | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77205 | Carrer Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-mare-de-deu-del-carme | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XVIII | El carrer del Carme puja des de la Riera de Salvet, a ponent, fins la plaça de l'Ajuntament, el centre del nucli històric, passa per Cal Doctor, el clot del Castell, Cal Vadó Vaquer, Cal Quicus, Cal Tendre, Can Dimas i el Mercat municipal. A la part baixa, hi ha la font del Doctor i a mitja alçada el passatge del Carme. Està format per cases de cós de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. S'observa una unitat en el tractament de la textura de les façanes i en les obertures. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers o llinda recta. En el primer pis, pot ser de finestra i balcó, o només amb un balcó o una petita finestra. La part septentrional és més antiga i és on destaquen masies com la de Can Vadó Vaquer o els contraforts de la casa del número 40, que per la part posterior delimita amb el passatge del Carme. | 08214-117 | Carrer Mare de Déu del Carme | Les cases de la banda de migdia són de la segona meitat del segle XIX ençà. Els solars que ocupen eren les terres de Can Julià, una masia situada on hi ha el col·legi de les monges. Els Julià van urbanitzar les terres entre 1870 i 1880. | 41.5165900,2.3574200 | 446382 | 4596305 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77205-foto-08214-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77205-foto-08214-117-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A més de la font, destaca una fornícula i les cases de Cal Doctor, Can Quicus o Cal Tendre. | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77206 | Carrer Francesc Benet Artigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-francesc-benet-artigues | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Francesc Benet i Artigues és un carrer de traçat irregular que zigzagueja de ponent a llevant, des del Clot del castell fins el carrer Àngel Guimerà, superant un desnivell de 20 metres. És de circulació exclusivament peatonal a excepció del tram més proper al carrer Àngel Guimerà, on en una zona més plana, el carrer es fa més ample gràcies a un mur de contenció, on s'agrupen un conjunt de cases de cós format de planta baixa i pis, amb les cobertes a dues aigües i el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia. Algunes cases tenen un segon pis afegit. Al final d'aquest petit tram, que no està pavimentat, es conserven les traces d'antics hortets on es conserven uns boixos. | 08214-118 | Carrer Francesc Benet Artigues | La formació d'aquest carrer s'ha produït en diverses fases. | 41.5173400,2.3575400 | 446393 | 4596389 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77206-foto-08214-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77206-foto-08214-118-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conegut popularment co Carrer del Casal. La casa amb el número 4 conserva una nscripció a la llinda de la finestra del primer pis amb la data 1661.Més avll, la casa del número 26 s'identifica amb l'antic mas Agell. En la darrera reforma de la casa es va voler celebrar la data del primer document on surt el nom d'aquest mas. Per aquest motiues va pintar a la part alta de la façana la data de 1339 i el nom de Mas Agell. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77207 | Carrer Marquès de Barberà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-marques-de-barbera | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX-XX | El carrer Marquès de Barberà s'ubica a la part alta del nucli urbà, en direcció nord - sud, entre la Riera de Targa i el castell. A la part occidental del carrer hi ha equipaments, com el pavelló poliesportiu, la piscina municipal o el museu, dins la masia de Can Banús. És un carrer de cóssos de planta baixa i pis. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers. En el primer pis, és de finestra i balcó, o només amb un balcó. La façana té un coronament en balustrada, a manera de cornisa. La composició recull elements neoclàssics i historicistes. | 08214-119 | Carrer Marquès de Barberà | 41.5189600,2.3567600 | 446329 | 4596569 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77207-foto-08214-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77207-foto-08214-119-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 77208 | Carrer Pau Piferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pau-piferrer | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Pau Piferrer es troba a la part alta del nucli, entre el carrer Marquès de Barberà i la Riera de Targa, té un desnivell força pronunciat en sentit nord i fa un lleuger angle greu. Està format per cases de cós de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. S'observa una unitat en el tractament de la textura de les façanes i en les obertures. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers o llinda recta. En el primer pis, pot ser de finestra i balcó, o només amb un balcó o una petita finestra. En algun cas, es conserva a l'interior la volta catalana. | 08214-120 | Carrer Pau Piferrer | 41.5195900,2.3573800 | 446381 | 4596638 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77208-foto-08214-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77208-foto-08214-120-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha cases amb revestiments de pedra, rajols i obra vista que no s'adequa a la textura i colors predominants del carrer. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77209 | Carrer Artail | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-artail | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Artail es troba a la part alta del nucli i és paral·lel a la Riera de Targa, entre el Torrent Daniel i el carrer Marquès de Barberà. Està format per 15 cases de cós amb una petita vorera al davant, sense asfaltar i amb una filera de plataners davant la façana i una petita barana d'obra, protectora de les baixades d'aigua. Són cases entre mitgeres de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientades a migdia. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers o llinda recta. En el primer pis, pot ser amb una o dues finestres. | 08214-121 | Carrer Artail | Neix al voltant de la fàbrica de Cal Garbat, en ple període d'industrialització de Vilassar. | 41.5200200,2.3573600 | 446380 | 4596686 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77209-foto-08214-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77209-foto-08214-121-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77210 | Carrer Llibertat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-llibertat | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | Carrer situat per damunt la Riera de Targa, darrera la fàbrica de Cal Garbat. Té un traçat irregular, d'est a oest. Està format per una sèrie de cases de cós de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers o llinda recta. En el primer pis, pot ser amb una o dues finestres. La majoria dels portals d'entrada tenen els brancals, els ampits i les llindes de pedra escairada. | 08214-122 | Carrer Llibertat | Neix al voltant de la fàbrica de Cal Garbat, en ple període d'industrialització de Vilassar. | 41.5203900,2.3587100 | 446493 | 4596726 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77210-foto-08214-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77210-foto-08214-122-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77211 | Passatge Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-sant-pere | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El Passatge de Sant Pere és un petit espai urbanitzat en forma de carrer tancat, al costat de la Riera de Targa, per sota Cal Garbat i delimitat a llevant pel carrer Mn.Cinto Verdaguer. Està format per tres cases de cós, de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a les façanes, orientades a migdia. El coronament de la cornisa és unitari. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers. En el primer pis, pot ser amb dues finestres o finestra i balcó, amb barana de ferro. Els portals d'entrada tenen els brancals, els ampits i les llindes de pedra escairada. Al davant, hi ha una petita tanca d'obra amb un banc i unes escales per accedir al passatge des de la Riera de Targa. | 08214-123 | Passatge Sant Pere | 41.5197700,2.3586700 | 446489 | 4596658 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77211-foto-08214-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77211-foto-08214-123-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 77212 | Carrer Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-miquel-0 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XVII-XVIII | El carrer de Sant Miquel connecta la Riera de Targa i la Baixada de la Font de la Teula i és paral·lel al carrer Salvador Riera. El començament del carrer està presidit per Cal Notari i al final, en sentit nord, hi trobem unes escales que salven el desnivell existent per connectar amb el carrer Salvador Riera. Està format per cases de cós amb una petita vorera al davant, sense asfaltar i amb una filera de plataners davant la façana. Les cases són de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers o de llinda recta. En el primer pis, pot ser amb dues finestres o finestra i balcó, amb barana de ferro. Els portals d'entrada tenen els brancals, els ampits i les llindes de pedra escairada. | 08214-124 | Carrer Sant Miquel | El nom li ve de la capella de Cal Notari, dedicada a Sant Miquel, però abans havia tingut el nom de carrer del Bonaire. | 41.5191600,2.3579500 | 446428 | 4596590 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77212-foto-08214-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77212-foto-08214-124-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77213 | Carrer Salvador Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-salvador-riera | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XIX | El carrer de Salvador Riera connecta la Riera de Targa i la Baixada de la Font de la Teula i és paral·lel al carrer Sant Miquel. Està format per cases de cós de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta de llinda recta. En el primer pis, pot ser amb una o dues finestres. Alguns portals d'entrada tenen els brancals, els ampits i les llindes de pedra escairada. | 08214-125 | Carrer Salvador Riera | Fins a mitjans dels anys 70 del segle XX era conegut com carrer de la Riera, i el mur que el separa del carrer Sant Miquel era un marge de terra. Les cases d'aquest carrer, en realitat són darreres o parts posteriors de cases més antigues | 41.5190400,2.3579200 | 446426 | 4596577 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77213-foto-08214-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77213-foto-08214-125-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77214 | Carrer Santa Engràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-engracia | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer de Santa Engràcia està ubicat a la part nord del nucli urbà, perpendicular amb la Riera de Targa, per on hi té entrada i sortida, ja que és un petit carrer tancat a la part sud. Està format per vuit cases de cós de planta rectangular. Consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta d'arcs escarsers. En el primer pis, hi ha una petita finestra. | 08214-126 | Carrer Santa Engràcia | 41.5193100,2.3589000 | 446508 | 4596606 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77214-foto-08214-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77214-foto-08214-126-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al principi del carrer es conserva una petita escala feta de carreus treballats. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77215 | Carrer Doctor Martí Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-doctor-marti-soler | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Dr. Martí Soler connecta de sud a nord, la Baixada de la Font de la Teula amb la Riera de Targa és paral·lel al carrer Llessamí. Està format per cases de cós de planta rectangular. Consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana, orientada a sud-est. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta d'arcs escarsers. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres o balcó, amb barana de ferro treballat. Conserva a la part del davant alguns solars i parcel·lacions que són el testimoni dels antics horts de les cases. | 08214-127 | Carrer Doctor Martí Soler | La fàbrica de Can Peronet estava a la Riera de Targa, a continuació. Les cases de cós de l'últim tram (el de la font), donaven a la fàbrica, que ocupava tot l'espai del carrer Santa Egràcia. Avui hi ha les cases modernes. El propietari de Can Peronet tenia la casa en aquest carrer. | 41.5189500,2.3591200 | 446526 | 4596566 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77215-foto-08214-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77215-foto-08214-127-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El carrer no és ben bé recte i no hi ha circulació de vehicles. Té una petita vorera i no està pavimentat. Hi ha una petita filera de plataners en un sector i una font al costat de la Riera de Targa. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77216 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-5 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XVI-XIX | El carrer Nou està ubicat a llevant de la terrassa on hi ha l'Ajuntament i l'església. Baixa fins connectar amb la Riera de Targa. Està format per un seguit de cases de cós, algunes de les quals, han patit transformacions amb el pas del temps. Consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana, orientada a sud-est. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres o balcó, però hi han hagut forces modificacions. | 08214-128 | Carrer Nou | S'origina amb la urbanització de les primeres quintanes medievals de les antigues famílies pageses extingides. Vers l'any 1570, Bartomeu Colomer de Munt, es desfà del patrimoni Diumer, del que n'era l'hereu, fent parcel·lacions del terreny de la seva quintana amb cóssos per als nous menestrals i bracers. Aquest carrer s'anomenà 'Nou' per oposició al vell carrer medieval que anava de l'església al castell. A mitjans del segle XX, s'obre el carrer cap a la Quintana amb enderroc de cases. | 41.5175000,2.3596200 | 446566 | 4596405 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77216-foto-08214-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77216-foto-08214-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77216-foto-08214-128-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77217 | Carrer Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-1 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XVIII | El carrer Anselm Clavé és transversal de sud-oest a nord-est, des del carrer Manuel Moreno fins el carrer de Sant Antoni, per sota l'Ajuntament. Està format per un seguit de cases de cós, algunes de les quals, han patit transformacions amb el pas del temps. Consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres o balcó, però hi han hagut forces modificacions. | 08214-129 | Carrer Anselm Clavé | Antigament aquest carrer era conegut amb el nom de carrer de La Canuda, fins l'any 1930 quan s'oficialitza el nom actual. | 41.5170600,2.3594400 | 446551 | 4596356 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77217-foto-08214-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77217-foto-08214-129-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca la casa del número 24, coneguda com Can Palà. | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77218 | Carrer Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-antoni-2 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XVI-XIX | El carrer Sant Antoni enllaça el carrer Nou amb el carrer Sant Genís, en sentit nord-oest sud-est i fa pendent per superar el desnivell de cota. Majoritàriament està conformat per cases de cós de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta, que pot ser d'arc escarser o llinda recta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres o balcó, però hi han hagut algunes modificacions. | 08214-130 | Carrer Sant Antoni | S'origina amb la urbanització de les primeres quintanes medievals de les antigues famílies pageses extingides. Vers l'any 1570, Bartomeu Colomer de Munt, es desfà del patrimoni Diumer, del que n'era l'hereu, fent parcel·lacions del terreny de la seva quintana amb cóssos per als nous menestrals i bracers. Aquest carrer s'anomenà 'Nou' per oposició al vell carrer medieval que anava de l'església al castell. | 41.5172200,2.3603500 | 446627 | 4596373 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77218-foto-08214-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77218-foto-08214-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77218-foto-08214-130-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaquen la finca de Can Bruguera a la part nord del carrer, Can Costa i Can Coll. | 98|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77219 | Carrer Manuel Moreno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-manuel-moreno | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XVII-XX | Carrer de traçat força irregular en sentit nord - sud i que enllaça l'accés al poble amb el nucli històric de la Plaça de l'Ajuntament i església. Fa força pendent per superar el desnivell existent, sobretot en el tram final. Al seu voltant hi trobem carrers o finques en perpendicular com Can Mateu del Nen, Can Sala o Can Jaumetó. Domina en generalment les cases amb planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta, que pot ser d'arc escarser o llinda recta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres, però hi han hagut algunes modificacions. | 08214-131 | Carrer Manuel Moreno | Antigament aquest carrer era conegut com el carrer de Mar. La seva consolidació definitiva es produeix durant la industrialització del municipi, sobretot a la part baixa del carrer on s'estableixen les fàbriques de Can Ribot, Ca l'Amadeu o Cal Xinco. | 41.5153500,2.3604800 | 446636 | 4596166 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77219-foto-08214-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77219-foto-08214-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77219-foto-08214-131-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaquen les cases de Cal Mateu del Nen, Can Sala, Can Jaumetó, La tela i les fàbriques de Can Xinco, Ca l'Amadeu o Cal Ribot. | 98|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77220 | Carrer Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-genis | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Sant Genís, és transversal de sud-oest a nord-est entre el carrer Manuel Moreno i la Riera de Targa. El primer tram, puja lleugerament en direcció nord. En origen estava format per cases de cós de planta rectangular i que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició originària de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres. Els trams més ben conservats són entre els números 2 i 10 i entre l'1 i el 9 i entre el 21 i el 29. En alguns dels trams reformats modernament no s'ha mantingut l'estructura i s'ha ampliat en un pis. A la cantonada amb el passatge Sant Genís, hi ha una font. | 08214-132 | Carrer Sant Genís | En aquest carrer hi havia la fàbrica de Cal Boter i es forma durant el període àlgid de la industrialització a Vilassar. | 41.5165400,2.3604500 | 446635 | 4596298 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77220-foto-08214-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77220-foto-08214-132-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | la cantonada amb el carrer Sant Antoni, destaca la casa de Can Coll, que no té res a veure amb l'estructura de cases de cós. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77221 | Carrer del Comerç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-comerc-0 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer del Comerç; és transversal de sud-oest a nord-est entre el passatge de Sant Genís i el carrer Canyamar. Està format per cases de cós de planta rectangular, que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes, a la planta baixa és de finestra lateral i porta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres, però hi ha hagut forces modificacions. | 08214-133 | Carrer del Comerç | Aquest carrer es forma duran el període àlgid de la industrialització a Vilassar. | 41.5162800,2.3605000 | 446639 | 4596269 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77221-foto-08214-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77221-foto-08214-133-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És dels carrer que millor conserva l'estructura de les cases de cós. Destaca el portal de la casa número 11 i el rellotge de sol de Can Lais. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77222 | Carrer de La Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-pau | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer de la Pau, està ubicat per sobre l'actual Plaça de La Tela; és transversal de sud-oest a nord-est entre el passatge de Sant Genís i el carrer Canyamar. Està format per cases de cós de planta rectangular i que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres, però hi ha hagut forces modificacions. | 08214-134 | Carrer de La Pau | En aquest carrer, hi havia la fàbrica de l'Amadeu Casals i es forma duran el període àlgid de la industrialització a Vilassar. | 41.5159400,2.3607600 | 446660 | 4596231 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77222-foto-08214-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77222-foto-08214-134-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77223 | Carrer del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-sol | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer del Sol està ubicat per sobre l'actual Plaça de La Tela; és transversal de sud-oest a nord-est entre el carrer Canyamar i el carrer Riera i Prats. Està format per set cases de cós de planta rectangular i que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta d'arc escarser. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres, però també hi ha algun balcó amb barana de ferro treballada. | 08214-135 | Carrer del Sol | Aquest carrer es forma duran el període àlgid de la industrialització a Vilassar. | 41.5162900,2.3617000 | 446739 | 4596269 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77223-foto-08214-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77223-foto-08214-135-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En l'extrem sud, conserva una placa ceràmica on es pot llegir 'distrito ?º calle del Sol'. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77224 | Carrer de la Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-sort-0 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer de la Sort està ubicat per sobre l'actual Plaça de La Tela; és transversal de sud-oest a nord-est entre el carrer Manuel Moreno i el carrer Canyamar. Està format per cases de cós de planta rectangle i que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres, però hi ha hagut forces modificacions. | 08214-136 | Carrer de la Sort | Aquest carrer es forma duran el període àlgid de la industrialització a Vilassar. | 41.5157300,2.3609800 | 446678 | 4596208 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77224-foto-08214-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77224-foto-08214-136-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77225 | Carrer Murillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-murillo | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Murillo està ubicat per sobre l'actual Plaça de La Tela; és transversal de sud-oest a nord-est entre el carrer Manuel Moreno i el carrer Canyamar. Està format per cases de cós de planta rectangle i que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres, però hi ha hagut forces modificacions. | 08214-137 | Carrer Murillo | Aquest carrer es forma duran el període àlgid de la industrialització a Vilassar. | 41.5155700,2.3611400 | 446692 | 4596190 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77225-foto-08214-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77225-foto-08214-137-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquest carrer, hi havia Can BitlletsDestaca la casa de la cantonada amb el carrer Manuel Moreno, coneguda com La Tela | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77226 | Carrer Vidal i Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vidal-i-barraquer | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | El carrer Vidal i Barraquer se situa a la part baixa del poble i és el camí d'accés des del sud fins trobar la Riera de Targa, travessant abans la Riera de Salvet. La part més oriental, entre el carrer Canyamar i Rafael Riera i Prats, està conformat per un grup de cases construïdes entre mitgeres, de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta, d'arc escarser. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres, però hi ha hagut algunes modificacions. | 08214-138 | Carrer Vidal i Barraquer | Carrer que s'ha anat formant sobretot a partir del segle XX, amb la industrialització del municipi. És on van a parar els principals eixos de comunicació amb el nucli antic: la Riera de Salvet, el carrer Manuel Moreno i la Riera de Targa. | 41.5150300,2.3617000 | 446738 | 4596129 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77226-foto-08214-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77226-foto-08214-138-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la cantonada amb el carrer Rafael Riera i Prats, destaca la casa de Cal Teòric. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77227 | Carrer Rafael Riera i Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-rafael-riera-i-prats | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | El carrer Rafael Riera i Prats és paral·lel a la Riera de Targa. Està format per parcel·lacions de doble cós, amb cases de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, produint un conjunt unitari de les façanes, formades en planta baixa per porta, de llinda recta, i finestra lateral i en planta pis, per una finestra. Totes les obertures emmarcades amb recreixement del parament. El coronament també és unitari amb una cornisa d'obra. | 08214-139 | Carrer Rafael Riera i Prats | 41.5163600,2.3620600 | 446769 | 4596277 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77227-foto-08214-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77227-foto-08214-139-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca la casa de la cantonada amb el carrer Vidal i Barraquer, coneguda com Cal Teòric | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77418 | Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-angel-guimera-2 | SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XII-XXI | El carrer Àngel Guimerà és un dels més antics del municipi, enllaçava el castell amb l'església. És a dir, comunicava directament el poder civil amb el poder religiós. Entremig, hi havia el Mercadal; és a dir, la zona de mercat. Ben viu fins fa poc. Actualment transcorre de nord a sud, des del camí de la Costa fins la Plaça de la Vila. El seu traçat és sinuós i estret i al seu voltant hi trobem cases i edificis antics i/o importants, com el castell, Ca l'Anton Feliu, Can Vicenç o ca l'Armengol, entre d'altres. | 08214-330 | Carrer Àngel Guimerà | 41.5179600,2.3572500 | 446369 | 4596458 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77418-foto-08214-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77418-foto-08214-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77418-foto-08214-330-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Abans era el carrer Major. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77428 | Generació dels 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/generacio-dels-50 | XX-XXI | Des de mitjans dels anys 90 del segle passat, la generació de vilassarencs i vilassarenques que aquell any fa 50 anys, si volen i es posen d'acord, ofereixen un present al municipi. Es fa una crida a tots aquells que hi vulguin participar, aprofitant sovint les trobades d'antics alumnes de les escoles. A les reunions preparatòries, decideixen sobretot que volen oferir al poble. Hi ha molta varietat, des de plantar un arbre amb una placa,a un banc pel parc de Can Rafart, la restitució d'una antiga font, com la de la Plaça de la Vila. L'any 1995 van decidir regalar les figures dels Reis per fer el pessebre monumental de Can Banús. Es busca en els arxius, algun fet significatiu de caràcter local de l'any que van néixer per fer el programa o un present als participants i l'alcalde fa una recepció a la ala de Plens de l'Ajuntament. | 08214-340 | Vilassar de Dalt | Ho van iniciar una colla al voltant d'en Xavier Vilà, ara fa uns 20 anys, i ha tingut certa continuïtat. Tot i que algun any s'ha pogut deixar de fer. Alguns testimonis d'aquesta festa són: - Plafó ceràmic dels jardins de l'antic hospital de sant Pere, al carrer Anselm Clavé. - Banc de Parc de Can Rafart - Plantació d'arbres amb placa commemorativa a diversos llocs. - Restitució de la font de la Plaça de la Vila. - Reis del pessebre monumental de Can Banús. | 41.5165100,2.3589700 | 446511 | 4596295 | 08214 | Vilassar de Dalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77428-foto-08214-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77428-foto-08214-340-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 77098 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-5 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOLÒS, Jordi i NUET, Josep (1983). Els molins fariners. Col·lecció ventall. Ketres editora, SA. Barcelona. SAMON FORGAS, Josep (2006). Passejada cultural al torrent de Cuquet: 350 anys de l'establiment dels moliners Tey al molí de Cuquet (1656-2006). Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. | XVII | ha perdut la coberta i parets mitgeres. També han desaparegut les dues pedres de molí que l'any 2008 encara es veien a l'interior. Degut al vent i una tempesta, dos arbres de grans dimensions van caure i estan encara damunt de la paret. Cal tallar-los per evitar que el pes acabi d'enfonsar la façana orientada al sud-oest | Antic molí de planta rectangular situat a la llera dreta del Torrent del molí de Cuquet ,a tocar del terme municipal de Vallromanes. Constava de carcabà, obrador i estances del moliner. Està força cobert per la vegetació i el pou i la bassa no són visibles. El carcabà està gairebé colgat, però encara se'n veu la part superior de l'obertura que desemboca a la riera. Els paraments són de paredat antic amb les cantoneres fetes de pedra granítica ben escairada. Les finestres tenen l'ampit, els brancals i la llinda de pedra treballada. En una es conserva la reixa de ferro forjat. A l'interior, les portes i finestres tenen arcs escarsers de maons posats a sardinell, i una de les finestres conserva un festejador. | 08214-10 | Torrent d'en Cuquet | Aquest molí pertanyia al mas Cuquet de Vallromanes, que tenien un altre molí. Fou establert per Jaume Tey, moliner natural d' Hostalric, que va iniciar una nissaga de moliners i pagesos que perdurà fins al primer terç del segle XX. | 41.5328400,2.3190200 | 443192 | 4598134 | 1694 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77098-foto-08214-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77098-foto-08214-10-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt es considera zona d'expectativa arqueològica; però es tracta d'un edifici que conserva la seva planta i l'alçat. Només ha perdut la coberta i parets mitgeres. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 77116 | Castell de Vilassar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-vilassar | <p>AA.VV (1992). Vilassar de Dalt; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XX, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 532-534. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. BUÏGAS i MONRAVÀ, Gaietà (1886). Castillo de Vilassar. Barcelona. CARRERAS i CANDI, Francesc (1908). Lo castell de Burriach o de Sant Vicenç, estampa de Vila i Font. Mataró (segona edició facsímil 1980). CUADRADA, Coral (1988). El Maresme medieval: hàbitat, economia i societat, segles X-XIV. Premi Iluro 1987. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. DALMAU, Rafael editor (1967) Els castells catalans, vol. 1, Barcelona, pàgs. 707 a 717. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2011). L'art gòtic al Baix Maresme (segles XIII a XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per la Dra. Francesca Español. Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona. MONREAL, Lluís i RIQUER, Martí de (1958) Els castells medievals de Catalunya, vol. 2. Editorial Ariel,. Barcelona.</p> | X-XV | <p>El castell es troba a una alçada de 153 m snm, al vessant esquerre de la Riera de Salvet per ponent, i integrat a la part de llevant dins el nucli urbà de Vilassar de Dalt, del qual queda separat per un ampli espai enjardinat que hi comunica a través del carrer Àngel Guimerà. És de planta quadrada i la façana es troba protegida per una muralla amb una torre de planta circular en l'angle oest, a l'interior de la qual hi ha la sagristia de la capella. A la porta del recinte fortificat s'hi accedeix per un pont, actualment d'obra, que supera la vall (fossar) ampla i fonda que protegeix l'accés. Passada la porta s'arriba a un recinte construït en l'ampliació del segle XVI i que es distribueix al voltant del pati. En el lateral sud hi ha una capella dedicada a la Santíssima Trinitat; i a l'altre angle, una torre de planta quadrada. El parament de la mateixa és de grans carreus amb sageteres en els murs i en els merlets. En el mur sud, es conserva una finestra tripartida en el pis superior, tancada amb llindes d'arc de mig punt retallats i sustentats per columnetes amb capitells gòtics decorats amb fulles de palmera i amb impostes decorades amb roselles. En el centre del pati s'observa la façana on, la porta d'arc de mig punt adovellat està protegida per un matacà. La façana principal, orientada a migdia, presenta una sèrie de finestres gòtiques asimètriques fruit de les reformes del segle XV. La de l'esquerra, del primer pis està formada per dos arcs conopials tancats amb motllures interseccionals i en els capitells es repeteix l'escut dels Des Bosch que es troba damunt la porta principal. La finestra de la dreta és d'una sola obertura i està decorada amb tres arcs conopials. De les dues finestres del segon pis, una és d'arc conopial decorada amb relleus i àngels nus que sostenen escuts a les impostes. A l'angle nord-occidental de la façana oest hi ha una torre de planta quadrada que sobresurt en alçada en l'edifici. En el pis superior, hi ha una finestra geminada partida per una columna gòtica. En el segon pis, hi ha tres finestres simples d'arc trifoliat i una doble. Un cop superada la porta principal s'accedeix a un pati quadrat on hi ha la torre cilíndrica, que és la part més antiga del castell, amb un mur de més de 2 metres d'amplada i amb accés pel segon pis. Al voltant de la torre es desplega tot l'edifici. En la planta baixa hi ha les dependències dels serveis: quadres, celler, magatzems. L'accés al pis superior es fa per una escala descoberta de pedra que acaba en un replà on hi ha les dependències nobles, on destaca el saló on es conserva el teginat original amb una superfície pintada de 7 x 4'3 m amb els emblemes heràldics dels Des Bosch. El segon pis estaria reservat a les habitacions i s'hi trobarien els accessos als passos de ronda i a la part alta de les torres.</p> | 08214-28 | Carrer Àngel Guimerà, 39 | <p>L'existència d'un establiment romà en el mateix indret del castell és una teoria molt antiga que no s'ha pogut demostrar per la manca de treballs arqueològics. La part conservada més antiga és la torre cilíndrica, que dataria del segle X. L'antic districte castral del castell correspon als termes de Vilassar de Dalt, Cabrils i Vilassar de Mar, segons un document de l'any 1025 on es senyalen els límits de les franqueses de Sant Vicenç, concedides pels comtes Berenguer i Guisla a Guadall. El castell de Vilassar restaria sota la jurisdicció del castell de Sant Vicenç de Burriac; l'any 1146 Berenguer Guadall de Sant Vicenç i Berenguera, establiren la batllia de Vilassar a Marc Morell. L'any 1171 Pere de Sant Vicenç pacta amb Pere de Montornès una convinença per la qual li encomana els feus de la torre de Vilassar, retenint l'estacament del seu batlle a Cabrils i concedint-li la cinquena part de tots els establiments i tots els esplets. Per la seva banda, Pere de Montornès convingué prestar-li hosts, cavalcades, seguiment i defensa. L'any 1262, Berenguer de Sant Vicenç, concedeix els castells de Burriac i Vilassar al seu fill Guillem amb la condició que, si aquest moria abans que ell, la seva esposa Saura es quedaria amb el castell de Vilassar. L'any 1273, Guillem compra el dret de castlania del castell de Vilassar a Guillem de Tagamanent i a Anglesa, la seva mare, com a successora de Pere de Vilassar, per 1200 sous. L'any 1322 Berengueró de Sant Vicenç mor sense descendència masculina directa, probablement per la pesta. Això obliga a vendre les jurisdiccions per poder fer front als creditors, que passen l'any 1352 a mans de l'escrivà de ració i burgès barceloní Pere Des Bosc per 9500 lliures. Entre 1358 i 1360 capbreva els seus dominis i entre 1360 i 1362 efectua l'amollonament amb els termes dels castells de Dosrius i Mataró. Com a conseqüència d'aquest procés, els Des Bosc entren en conflicte amb els senyors de Premià per la definició de l'angle de La Cisa (resolt el 1385) i amb els senyors de La Roca pel domini del vessant vallesà del terme de Vilassar. Les jurisdiccions de Sant Vicenç i Vilassar foren integrades a la Corona per Alfons el Magnànim, l'any 1419, però, els plets entre els Des Bosc i els pagesos del terme continuaren durant tot el segle XV. Després del parèntesi de la baronia de Pere Joan Ferrer (1472 - 1480), les jurisdiccions de Sant Vicenç, Vilassar i Mataró, són definitivament integrades a la Corona pel privilegi de Ferran II del 1480. Durant els segles XVI-XVII els Des Bosc continuen vivint en el castell. Per enllaços matrimonials i heretaments, la propietat passa en els segles XVIII i XIX, als Oms, als Copons, marquesos de Moià i de la Torre, i finalment als Sarriera, marquesos de Barberà i de la Manresana, els actuals propietaris.</p> | 41.5177100,2.3562600 | 446286 | 4596430 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77116-foto-08214-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77116-foto-08214-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77116-foto-08214-28-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conté un dels arxius històrics privats més importants de Catalunya, declarat l'any 1986 Bé d'Interès Cultural per la Direcció General del Patrimoni Escrit i Documental de la Generalitat. | 92|93|95|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||
| 77117 | Torre del Ravalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-ravalet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO, Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. MUSEU DE VILASSAR (1999). Via fora. Les torres de guaita; dins Itineraris Ipsa Arca, núm. 1, febrer de 1999. Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. SAMON FORGAS, Josep (1996). Notes històriques entorn de les torres de defensa dels masos de Vilassar; dins XII Sessió d'Estudi mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 181 a 197. | XVI | La torre del Ravalet, també coneguda com a Torre de Can Parera està ubicada prop de l'antic camí de Mataró, als afores del nucli urbà de Vilassar, a l'esquerra de la Riera de Targa. És una torre de planta quadrada que ha sofert moltes transformacions. Consta de quatre plantes cobertes amb voltes i terrat. Els murs són una mica atalussats. Originàriament estava separada de la casa i s'hi accedia des del segon nivell. Tenia un matacà a l'última planta situat en la vertical de les finestres de la façana de migdia. L'accés a les plantes superiors s'efectuava per escales de fusta. A finals del segle XIX s'hi practiquen obertures per adequar-ne les estances com a part de la residència senyorial. Entre 1940 i 1950 s'hi afegeix un cos d'escala extern a la cara nord, i s'hi fan noves obertures. | 08214-29 | Carrer Ravalet, 13 | La referència documental més antiga de la torre és de l'any 1558, d'una requesta del castell per les obres de la torre del Mas Parera. També surt representada en el plànol del 1777 i un dibuix a carbó datat l'any 1854. Per la vigilància de la costa s'organitzaven en 'desenes' (grup de 10 homes) dirigides pel 'desener'. | 41.5179700,2.3632200 | 446867 | 4596455 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77117-foto-08214-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77117-foto-08214-29-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El mas Parera era el nucli d'un antic veïnat, conegut des del segle XIX amb el nom del RavaletDita també Can Cetrilleres per la seva forma. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77118 | Can Maians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maians | <p>AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO i MONCLÚS, Pere (1990). Violències feudals i diferenciació social pagesa. Els homes de Sant marçal del Montseny a Vilassar i Argentona a la segona meitat del segle XII; dins Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 37. Mataró, abril de 1990, pàgs. 15 a 27. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanc. Barcelona. LLANZA Y VALLS, Rafael de; I FERNÁNDEZ DE BOBADILLA, Ignacio (2008). Un español en el ejército de Napoleón. Diario de D. Rafael de Llanza y de Valls, capitan del antiguo regimiento de infanteria de guadalajara. Almena ediciones. Madrid. MUSEU DE VILASSAR (1999). Via fora. Les torres de guaita; dins Itineraris Ipsa Arca, núm. 1, febrer de 1999. Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. SAMON FORGAS, Josep (1996). Notes històriques entorn de les torres de defensa dels masos de Vilassar; dins XII Sessió d'Estudi mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 181 a 197.</p> | XVI-XVIII | <p>Can Maians és el nom que es coneix un gran casal fortificat ubicat estratègicament a la dreta de la Riera Salvet, a l'entrada del poble per l'antic Camí Reial de Barcelona. Està format per la masia, una torre de guaita i cossos annexes destinats a tasques del camp; tot encerclat per un mur perimetral amb portalada d'accés. L'estructura actual de la masia es deu, principalment, a una reforma del segle XVIII. És de planta rectangular i consta de cinc cossos perpendiculars a la façana principal, orientada a sud-est, amb planta baixa i dos pisos. El cos de l'entrada és més ample (7m ) que la resta (5 m). Els dos cossos de la dreta estan destinats a celler. En aquest es conserven els cups, una premsa, les bases de les bótes i un hipogeu. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. L'escales formen un pati cobert que sobresurt del carener, amb una coberta a dues aigües i amb els frontons encarats a les façanes laterals. La façana té una disposició força simètrica a partir de cinc eixos de verticalitat, que corresponen als cinc cossos. Aquests eixos venen definits per les obertures, totes amb la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada; a l'igual que les cantonades. Destaquen dos balcons a la primera planta i un escut esculpit en pedra sobre el balcó principal. A la dreta de la façana s'hi adossa un cos de planta baixa i terrat pla, on hi ha el safareig, el pou i també una capelleta amb un plafó de ceràmica amb la imatge de Sant Josep. La torre és de planta circular i originalment estava exempta de la masia, i s'unia amb un pont llevadís de fusta. L'aljub o dipòsit de la torre, que estava a la planta baixa, es va convertir l'any 1795 en la capella, sota l'advocació poc freqüent de la mort de Sant Josep i s'obrí una porta. La corsera (merlets i els matacans) es desmunten l'any 1992 per problemes estructurals i evitar accidents. Consta de quatre plantes cobertes amb volta i terrat amb corsera. Una escala de cargol permet l'accés a cada planta. A la primera hi ha un finestral. I a totes les plantes hi ha espitlleres.</p> | 08214-30 | Al sud del terme municipal | <p>Can Maians s'aixeca damunt l'antic Mas Eroles documentat des del segle XIII, possessió del monestir benedictí de Sant Marçal del Montseny des del segle XI. L'any 1365, mitjançant l'exercici d'un insòlit dret de fadiga, permet als Eroles, juntament amb d'altres tinents de Sant Marçal, aconseguir la propietat alodial de les terres, anul·lant la venda que l'abat havia fet a Pere Des Bosc. En el segle XV, els Eroles són capdavanters en la lluita per l'alliberament de la jurisdicció senyorial i Guillem Pere Eroles figura entre els síndics que negocien i signen el privilegi de Ferran II de concessió de les municipalitats als pobles de la baronia de Pere Joan Ferrer (1480). La torre data de 1551 segons data del document signat pel príncep Felip, futur Felip II, que concedeix el permís per construir-la a Bernat Eroles, el 30 de juliol d'aquell any. Entre els segles XVI i XVIII la política matrimonial dels Eroles els porta a adquirir possessions importants al Vallès i aconseguir el rang de noblesa. L'any 1615 Mariana Eroles es casa amb Jaume Maians, i aquests tenen una filla, Maria Maians Eroles, que es casa amb Francesc Llança. S'ha quedat popularment amb el nom de Can Maians tot i no ser-ne l'origen i només tenir aquest nom durant una generació. Després han vingut altres noms familiars, com Moreno, Bufalà o Fernández de la Bobadilla. L'any 1686, els Llança repeteixen la política matrimonial i enllacen amb la important família de Sant Pere de Vilamajor, de Can Derrocada, ciutadans honrats i familiars del Sant Ofici. Durant el segle XVIII, els Llança eren regidors de l'ajuntament borbònic de Mataró. Al llarg dels segles la família ha tingut preveres, abats, comerciants i, sobretot, militars. Un d'ells va fer la campanya de Rússia amb Napoleó. Vivències que relata en un diari manuscrit que conserva la família i que ha estat publicat.</p> | 41.5126900,2.3626900 | 446819 | 4595869 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77118-foto-08214-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77118-foto-08214-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77118-foto-08214-30-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||
| 77119 | Can Lloberas del bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lloberas-del-bosc | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO i MONCLÚS, Pere (2014).'Gruttes' dans un pays sans grottes; dins Vivre sous terre. Sites rupestres et habitats troglodytiques dans l'Europe du sud. Presses Universitaires de Rennes, pp. 189 a 210. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVII | no s'hi habita i part de la coberta s'ha esfondrat | Masia situada al vessant dret del Torrent de Can Lloberas del Bosc, enfront de Can Tosca. És de cinc cossos, de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. A la façana principal destaca el portal rodó de maons i les espitlleres de les finestres del cos central. La majoria de finestres tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada. A la part de llevant, les llindes són de fusta, amb arcs de descàrrega de maons. | 08214-31 | Camí de Can Lloberas | És una de les masies més antigues del veral de Vilassar de Dalt. Els Llobera del Bosc o de Bufa es documenten des del segle XVI. El mas, però, pot correspondre a un antic mas medieval. El topònim Bufa, d'origen medieval, designaria una àrea geogràfica extensa a prop del turó d'en Llobera. Pau Lloberes, fill de Vilanova, es casa amb Joana Maimó. L'any 1613 rep, de Rafael Maimó, germà de Joana, unes terres en compensació de part del dot que no havia tingut pel casament. Figura en el Cadastre de 1774 (Arxiu patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar) amb el número 230. | 41.5354700,2.3253900 | 443726 | 4598422 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77119-foto-08214-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77119-foto-08214-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77119-foto-08214-31-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77120 | Ca l'Isidret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lisidret | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVIII | Masia ubicada al vessant septentrional del Torrent d del molí de Cuquet, a tocar el terme municipal de Vallromanes. Es tracta d'una masia de tres cossos que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures de la façana, de factura senzilla i llinda recta, delimiten una composició a partir de tres eixos de verticalitat. Te diversos coberts adossats a les façanes laterals. Al costat esquerre hi ha una bassa amb rentadora, alimentada de mina. Al costat hi ha l'accés del cup, on es trepitjava el raïm i al seu costat l'antiga cort. El parament és arrebossat, llis i pintat de color groc. A l'interior, la cuina conserva elements tradicionals com el forn de pa, al costat de la llar de foc i dues teieres. L'aigüera de la cuina desaigua directament a l'exterior. A la part posterior, també es conserva el celler, amb bótes i una premsa de cargol. | 08214-32 | Sot de Ca l'Isidret | Construïda per Isidre Tey el segle XVIII, germà d'un dels Tey del molí de Cuquet. | 41.5319300,2.3216900 | 443414 | 4598031 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77120-foto-08214-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77120-foto-08214-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77120-foto-08214-32-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77121 | Can Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tosca-0 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVIII | ha patit reformes modernes | Masia situada al vessant esquerre del torrent de Can Lloberas del Bosc, enfront de Can Lloberas del Bosc. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana de migdia. Es tracta d'una construcció molt antiga però que ha patit transformacions poc adequades a l'arquitectura tradicional. En origen és de planta poligonal, més que no pas rectangular, amb uns contraforts a la paret nord-occidental. A la façana principal, orientada a migdia, se li va afegir modernament un cos perpendicular i des de 1997 s'ha construït un gran balcó de costat a costat que s'adossa a la façana i al cos perpendicular. Només es manté la porta d'accés, d'arc escarser. Els paraments han estat arrebossats i pintats de blanc. Té un rellotge de sol fet amb rajols ceràmics de sèrie. | 08214-33 | Entre Can Miqueló vell i Can Lloberas del Bosc | És l'antiga casa de la família Ballester, originària de Vallromanes, en el segle XVIII. Figura en el Cadastre de 1774 (Arxiu patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar) amb el número 229. Els actuals propietaris van comprar la finca l'any 2002. | 41.5345500,2.3269700 | 443857 | 4598319 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77121-foto-08214-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77121-foto-08214-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77122 | Can Miqueló Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquelo-vell | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVIII-XX | Masia molt transformada situada entre Can Tosca i Can Garrimbau, ben orientada en un pendent del terreny i orentada a migdia. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Té tres finestres a la planta pis i dues, flanquejant la porta d'accés, a la planta baixa. | 08214-34 | Al nord del terme municipal. | Aquesta masia fou propietat de la família Bosch. Forma veïnat amb les masies de Can Lloberas del Bosc, Can Tosca, Can Garrimbau i Cal Senyor. | 41.5340700,2.3296000 | 444076 | 4598264 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77122-foto-08214-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77122-foto-08214-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77122-foto-08214-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77123 | Can Ràpia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rapia | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVII-XVIII | Masia situada al camí que va al Vallès (o al Raval), a l'extrem nord-oest del terme municipal, al vessant septentrional del Torrent del Cuquet, sobre una petita elevació. Es tracta d'una masia de tres cossos allargada pels extrems, mantenint la uniformitat en la coberta. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. La composició de la façana és simètrica a partir de tres eixos principals de verticalitat. Aquesta simetria es perd als extrems, on hi ha els coberts annexos. El parament és arremolinat i pintat de blanc. Destaca sota el vèrtex del carener un rellotge de sol. A l'interior, s'ha conservat el forn de llenya, al costat de la llar de foc de la cuina. També hi ha un pou, una mina i un safareig, aquest adossat a la part dreta de la façana. | 08214-35 | Nord-oest del terme municipal a tocar del Molí d'en Cuquet (Vallromanes) | Els actuals propietaris la van comprar l'any 1979 i el 2003 la rehabiliten per fer-la habitable. | 41.5303600,2.3252800 | 443712 | 4597855 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77123-foto-08214-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77123-foto-08214-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77123-foto-08214-35-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A fora hi ha dues bases de premsa de vi. La més gran està in situ i té un podi fet d'obra. La particularitat principal és que està al costat d'un arbre(una acàcia) que servia d'eix per encabir-hi la resta de la premsa.En el cobert que hi ha davant la casa, hi havia una petita cova de sauló que ac5tualment està colgada. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 77124 | Can Garrimbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garrimbau | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVIII | molt enderrocada i coberta per la vegetació. | Masia situada entre Can Miqueló i Cal Senyor en molt mal estat de conservació. Ha perdut gairebé la totalitat de la seva coberta i la vegetació cobreix les seves parets. Tot i així, s'entreveu una planta rectangular amb la façana principal orientada a migdia. Disposava de planta baixa i pis. | 08214-36 | Al nord del terme municipal. | 41.5327400,2.3315100 | 444234 | 4598115 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77124-foto-08214-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77124-foto-08214-36-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 77125 | Cal Vidrier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidrier-1 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVIII-XX | Masia molt transformada de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Destaquen dues barraques de pagès adossades una amb l'altra a l'angle sud-occidental de la masia. Tenen la coberta de volta de tartana feta de maó pla. Les portes són de fusta i fan la forma de la meitat de la façana. Els paraments estan arrebossats i pintats de blanc. | 08214-37 | Entre Can Miqueló nou i Can Mamet | 41.5299900,2.3302000 | 444122 | 4597810 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77125-foto-08214-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77125-foto-08214-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77125-foto-08214-37-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 77126 | Can Mamet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mamet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVII | S'estan substituint les bigues en mal estat. | Masia ubicada en el vessant septentrional del Torrent del molí de Cuquet a l'alçada de la font d'en Mamet, a peu de l'antic camí mercadal de Vilassar a Granollers. És de planta rectangular, de tres cossos a la que se li han adossat coberts a banda i banda. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Aquesta té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat delimitats per les obertures, que a excepció de la porta d'accés estan emmarcades amb un recreixement pintat de blanc. El llindar de la porta d'entrada és de pedra però els brancals i l'arc escarser són de maons posats a sardinell. El parament és de pedra repicada sense arremolinar. A l'interior es manté la distribució tradicional amb la cuina a l'esquerra, on es conserva la boca de l'antic forn de pa. El cos central i el lateral dret han estat unificat i una escala comunica amb la planta pis. | 08214-38 | Torrent d'en Cuquet | Des del segle XVII ha mantingut la mateixa propietat. El nom li ve d'un antic masover que va néixer en aquesta casa. Figura en el Cadastre de 1774 (Arxiu patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar) amb el número 231. | 41.5293700,2.3319100 | 444264 | 4597740 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77126-foto-08214-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77126-foto-08214-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77126-foto-08214-38-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha una bassa que quan hi ha aigua s'omple de manera natural. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 77127 | Ca l'Arcís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larcis-0 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. SABORIT i ESTRADA, Oriol (2011). Ca l'Arcís (Can Narcís Prats d'Ardenya); dins Singladures: revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar de Mar i el Maresme; núm. 29, juny de 2011. Ajuntament de Vilassar de Mat, pàgs. 33 - 38. | XVII | en procés de recuperació després d'haver patit algunes reformes agressives. | Masia de tres cossos situada en un dels punts més elevats del municipi de Vilassar de Dalt, al peu del Turó d'en Torres. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta, que ha estat refeta, de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest. La porta d'entrada es troba situada en el cos més oriental. Està enlairada per sobre del nivell de l'era en un parell de graons. És d'arc de mig punt fet de maons, però els brancals i el llindar són de pedra granítica ben treballada; així com els de les finestres dels dos primers cossos, que segurament eren els originaris. En el primer hi ha el rebedor i l'accés al pis superior, la part posterior és la cuina. Al costat és menjador i l'altra part de la cuina. Mentre que el cos més occidental antigament era el celler i, posteriorment, la cort de les vaques. També és on hi havia la cambra de cocció i la volta del forn, que possiblement en un origen sobresortia de la façana lateral i va quedar cobert en fer aquest tercer cos. En la planta pis, hi havia na habitació al davant i dues al darrera. A la llinda de la porta que uneix el menjador amb l'entrada hi ha la data de 1693 gravada, que es deu correspondre amb les reformes realitzades amb el canvi de propietat. Els paraments han estat repicats i esquerdejats sense arremolinar i pintats amb pintura protectora de color groguenc. A la dreta hi ha una construcció datada segons una llinda l'any 1944 que no té cap interès històric. | 08214-39 | Camí de la Carena de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu | L'any 1684 en Narcís Prats, descendent del mas Prats d'Òrrius (documentat des del 1291) s'estableix en aquest mas. L'Antoni Colomer de Munt, pagès de Vilassar, que en tenia el domini útil de la terra, li arrenda per cinc anys 'Arrendo tota aquella casa i peça de terra que posseeixo a Vilassar, al lloc anomenat la casa Ardenya'. El preu de l'arrendament són 20 lliures i deu gallines per any que cal avançar cada mig any i que haurà de pagar la part al castell que en té el domini directe. La llenya és pel Narcís i la seva família, la Teresa Blanch, la seva dona i sis fills que tindran. A la mort d'en Narcís Prats, l'any 1732, l'hereu Pau només té 5 anys per aquest motiu es nomena dos tutors fins que tingui l'edat per dirigir l' hisenda. La família Prats viurà al mas fins l'any 1942, quan es traslladen a una sènia de regadiu del pla del Maresme. Durant molts anys de finals del segle XX funciona com a restaurant. Els actuals propietaris ho són des de fa 11 anys. | 41.5384400,2.3464700 | 445487 | 4598738 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77127-foto-08214-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77127-foto-08214-39-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament hi havia un rellotge de sol a la façana que es va malmetre, però l'actual propietari el vol recuperar.Conserva un hipogeu i la boca del forn de pa. A fora hi ha un pou i l'era. L'escut de pany de la porta principal és del tipus borbònic de la Guerra de Successió. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 77128 | Cal Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-1 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVIII | Masia situada prop del dolmen de Can Boquet, al costat del camí. Tot i que ha sofert ampliacions als costats i fortes reformes internes, el cos original és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Conserva part de l'era davant la casa. En una terrassa inferior conserva uns coberts tan antics com la casa. Era de tres cossos, amb la cuina a la dreta. La part posterior era el celler i comunicava amb el cobert de l'estable. | 08214-40 | Camí de Cal Senyor | Bartomeu Planas Font, l'avi de l'actual propietari, lloga la casa a un home de Vilassar conegut per tothom amb el malnom del 'senyor pobre'. Per tant la casa que tenia a la muntanya era cal Senyor pobre o cal Senyor. A més del lloguer, sovint deixava diners a l'amo. Fins que un dia el valor dels diners que li havia de tornar era equivalent al valor de la casa i per pagar el deute li va deixar en propietat la masia amb les terres. D'aquesta manera durant tres generacions a cal Senyor s'ha treballat la terra amb una economia gairebé de subsistència, complementada amb jornals per altres finques. Fins i tot en èpoques que la majoria de masies de la zona van quedar deshabitades perquè la gent buscava treball estable econòmicament com les fàbriques o la construcció. | 41.5320300,2.3383100 | 444801 | 4598032 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77128-foto-08214-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77128-foto-08214-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77128-foto-08214-40-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant molt de temps hi havia pintat a la façana el nom de la casa, amb grafia pre fabriana.Actualment està dividida en dues propietats; una reconvertida en restaurant, en l'altra s'hi ha fet una hípica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc