Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82662 | El Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mallol | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 75-76, 98, 105-106, 124. GARCÍA HERMOSILLA, Carles [et al.] (2010). Les Masies de Voltregà. Un riu d'història. Vic: Eumo Editorial; Manlleu: Museu Industrial del Ter; Les Masies de Voltregà: Ajuntament de la Masies de Voltregà, p. 130-131. IGLÉSIES, Josep (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, Dalmau, p. 453. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, Dalmau, p. 254. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 63, 107-109, 138. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.01.EA. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 25-01-2020]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 25-01-2020]. Https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 [Consulta: 25-01-2020]. | XVIII | Rehabilitat. | Edifici cantoner de grans dimensions completament reformat. Presenta una planta rectangular distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener perpendicular a la façana principal i una lluerna rectangular al bell mig de l'estructura. La façana principal, orientada a migdia, compta amb una obertura d'arc rebaixat a la planta baixa que dóna pas al cancell que integra el portal d'accés principal, rectangular i emmarcat amb carreus de pedra. Al pis també s'obren dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb un pilar bastit amb carreus de pedra i les impostes motllurades. Entremig hi ha un rellotge de sol rectangular pintat damunt del revestiment de la façana, amb el gnòmon de vareta de ferro i la numeració aràbiga. Està coronat amb un plafó semicircular motllurat, que alhora es troba integrat a la cornisa que emmarca superiorment només les dues obertures. Les golfes compten amb una galeria oberta a l'exterior mitjançant obertures rectangulars, que estan disposades de forma esglaonada seguint els vessants de la coberta. Estan separades mitjançant uns perfils metàl·lics i delimitades amb una barana d'acer correguda. El parament està rematat amb un ràfec sostingut amb bigues de fusta. La façana de llevant presenta obertures rectangulars als dos nivells inferiors. Les de la planta baixa han estat completament reformades, mentre que les del pis tenen els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques gravades amb els anys 1753 i 1760, i unes creus centrals damunt del calvari. Aquests finestrals tenen sortida a tres balcons simples delimitats amb baranes de ferro, destacant només el de l'extrem de ponent, que compta amb la llosana de pedra motllurada original. Al pis hi ha petites finestres quadrades reformades. La façana està rematada amb una cornisa motllurada i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules motllurades també. De la façana de ponent, destaca el pou adossat mitjançant un volum semicircular amb accés des del primer pis. També destaquen tres de les finestres d'aquesta planta, d'obertura rectangular i amb els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques gravades amb l'any 1774 i una creu central damunt del calvari (només en dues de les tres finestres). La resta d'obertures han estat reformades, tot i que destaquen els ampits motllurats en algunes finestres de les golfes. El parament està rematat amb un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. En general, la construcció és bastida en pedra, còdols, maons i tàpia i presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb un sòcol de còdols de pedra a la façana de ponent i un altre de pedra i fragments de maons a la de llevant. | 08215-1 | Carrer del Mallol, 4-6 | La primera referència documental relacionada amb l'edifici apareix en el fogatge de l'any 1497. En aquest document, la casa apareix mencionada com 'Mayol', en el lloc de 'Sanct Ipolit lo Major' i dins de la vegueria de Vic. De fet, en aquest mateix document, hi ha constància d'un parell de personatges vinculats a la parròquia de 'St. Ipolit lo Major', dins 'lo terme de terme de Sant Martí de Sobremunt', anomenats 'Anthoni Mayol' i 'en Mayol' (Iglésies, 1992: 254). Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, la construcció apareix mencionada com 'Mayoll', en el lloc de Sant Hipòlit i dins de la vegueria de Vic. En aquest mateix document hi ha constància també d'un personatge vinculat a la parròquia i terme de 'St. Ipolit' anomenat 'Gabriel Mayoll', alhora que també es menciona en 'Joan Mayoll del Mas' dins de la Sagrera de la parròquia (Iglésies, 1979: 453). A finals del segle XVI, dins de les actes redactades pel notari Pere Molas entre els anys 1582 i 1585, es menciona als pagesos Joan Mallol i Jaume Joan Mallol (Anglada, 2008: 76). De moment és la primera referència documental del cognom Mallol, tal i com la coneixem actualment. L'any 1789, els pagesos propietaris d'alguns dels masos de la vila de Sant Hipòlit van iniciar un plet denunciant els abusos que patien les seves terres per part dels vilatans (tallaven llenya, s'emportaven els aglans per alimentar als porcs, feien malbé les collites). Un dels afectats era l'Hipòlit Mallol, propietari dels masos Mallol i Pou. Demanaven que se'ls declarés amos absoluts dels boscos que estaven dins de les seves propietats i que se'ls eximís l'obligació de permetre llenyar a les seves terres als habitants de Sant Hipòlit. La sentència reial, datada l'any 1793, va afavorir aquests terratinents, tot i que amb l'obligació de subministrar llenya al terme de Sant Hipòlit (García et al., 2010: 130). Malgrat aquesta sentència, la segregació dels termes de Sant Hipòlit i Les Masies de Sant Hipòlit l'any 1796 la va deixar sense efecte. En relació a aquest procés, cal dir que a l''Auto de División' dels termes municipals del Voltreganès dictat aquell mateix any, les cases i heretats de can Pubill Camps, el Mallol i la Sala quedaven incloses dins de la jurisdicció de Les Masies, tot i que a la segona meitat del segle XIX foren retornades a Sant Hipòlit (Anglada, 2008: 105-106). I és precisament en aquest moment, l'any 1853, que la casa del Mallol va passar a mans de la família Serinanell (posteriorment, Puigserinanell), que en mantindria la propietat fins a finals del segle XX (Anglada, 2008: 76). Amb el pas del temps, l'edifici fou abandonat com a habitatge, tot i que pels voltants dels anys 70 del segle XX, la planta baixa es destinà a cort de porcs. De mica en mica va caure en un estat progresiu de deteriorament fins que a finals de la centúria, l'ajuntament n'adquirí la propietat i evità el seu enderrocament. La rehabilitació de la casa es va englobar dins del Pla de Barris, un programa de la Generalitat de Catalunya que busca la millora de barris, àrees urbanes i nuclis que requereixen una atenció especial. De fet es va dur a terme una rehabilitació integral de tot el barri del Mallol. Abans de la restauració, la casa tenia un cos adossat a l'extrem sud-oest (per on hi havia l'accés principal a l'edifici des del carrer del Mallol) i un pati tancat a la seva banda de migdia, entre d'altres elements actualment desapareguts. Ambdues estructures foren enderrocades i, en el seu lloc, es va construïr la plaça pavimentada que dóna accés a l'actual façana principal. A l'interior, les diferents estances i cambres han estat batejades amb els noms de diferents oficis de l'època. Finalment, la Casa del Mallol fou inaugurada el 23 de novembre de l'any 2019 com a casa de cultura. L'actual plaça ubicada davant de la façana principal de la casa i el seu entorn s'acabaren de rehabilitar a principis del 2020. | 42.0170200,2.2359200 | 436737 | 4651948 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82662-foto-08215-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82662-foto-08215-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82662-foto-08215-1-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'interior de l'edifici està completament reformat, tot i que es manté bona part de la seva distribució original disposada en tres crugies rectangulars. La planta baixa compta amb una gran volta catalana central bastida amb rajols, i interrompuda per una volta d'aresta emblanquinada a la zona on es comuniquen les tres crugies. Del vestíbul destaca el paviment de mosaic bastit amb petits còdols de riu i les portes de fusta de les diverses cambres. Tant la planta baixa com el pisos superiors compten amb diverses obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes monolítiques (les del primer pis estan gravades amb l'any 1752 i una creu central). Les escales d'accés al pisos superiors són de tres trams i estan bastides amb pedra de la zona. En destaca el pou, de planta circular i amb accés des d'un dels replans, que està bastit amb maons. Compta amb un bassi rectangular de pedra, una destacable politja de fusta i una portella de fusta també. Els pisos superiors estan completament oberts i comunicats, adaptats als usos actuals i amb disseny actual. Tot i això, també es conserven fragments dels murs de tàpia originals vistos i restes dels estucats i pintures originals de la construcció. Cal destacar, en una de les cambres de la primera planta, l'antiga vidriera de la façana de migdia que ha estat reconvertida en un armari interior. Es tracta d'un gran finestral de fusta amb els vidres acolorits en verd i morat, amb la combinació de diferents textures i relleus.Altres noms relacionats amb l'edifici: casal Serinanell, casa pairal d'Orís. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 82663 | Antiga masoveria del Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-masoveria-del-mallol | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 88, 192. SERRALLONGA, Joan; ESPADALER, Ramon (1987). 'Un conflicte de símbols: tradició i modernitat. La crisi del gremi de paraires voltreganès (Osona). 1743-1798'. Plecs d'història local, 9, p. 133. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.02.EA. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 25-01-2020]. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un petit espai de pati posterior. Presenta la coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de peces ceràmiques sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, tot i que amb diversos tipus d'emmarcaments. La planta baixa compta amb un portal d'accés i una finestra simple amb els brancals arrebossats, que estan unides mitjançant una gran llinda plana de pedra decorada amb una motllura rectilínia inferior. Alhora, aquesta llinda està gravada amb una carda ornamentada amb l'any 1774 (damunt del portal) i una creu aspada damunt del calvari (sobre la finestra). Aquest nivell es completa amb una petita finestra apaïsada, que està emmarcada amb carreus de pedra i protegida per una reixa de ferro. Al pis s'obren dues finestres bastides amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes monolítiques. Ambdues llindes estan gravades amb l'any 1774 i una creu aspada central damunt del calvari. Les golfes compten amb dues petites finestres amb els emmarcaments arrebossats. Destaca la de l'extrem de migdia del parament, amb l'ampit de pedra motllurat. Pel que fa a la façana posterior, orientada al pati, cal dir que compta amb un petit volum rectangular adossat amb teulada d'un sol vessant i en destaca el finestral de la planta pis. Aquesta obertura presenta els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1774. Aquesta llinda fou reaprofitada, donat que encara s'observa perfectament l'antiga data que la decorava, 1745. Un altre aspecte destacable d'aquest parament és la cornisa motllurada i el ràfec de peces ceràmiques sostingut amb unes destacables mènsules motllurades, que són resultat de la continuació del ràfec de la façana de llevant de la casa del Mallol, a la que està adossada. La construcció està bastida amb la tècnica de la tàpia i presenta els paraments arrebossats. | 08215-2 | Carrer del Mallol, 8 | El gravat present a la llinda del portal d'accés principal és el símbol d'una carda, referència relacionada amb el món del tèxtil (la carda és una de les primeres màquines del procés de la filatura). És probable doncs que l'edifici fos l'habitatge d'un paraire durant la segona meitat del segle XVIII. Posteriorment, la casa va estar ocupada pels masovers de la casa del Mallol, adoptant el renom amb el que és coneguda actualment. A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0171600,2.2359100 | 436737 | 4651964 | 1774 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82663-foto-08215-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82663-foto-08215-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82663-foto-08215-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: casa Jordi Casals. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82664 | Casa Ricard Pastor Carrascosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ricard-pastor-carrascosa | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.03.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, constituït per dues parcel·les de casa de cos tradicional adossades. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'encadellat ceràmic sostingut amb una solera de llates, bigues i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant i pati posterior. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques decorades amb una motllura inferior. Cal exceptuar una petita finestra situada al costat del portal nº 3, que presenta l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix el parament. La llinda del portal nº 3 està gravada amb la data 1796, mentre que a la llinda de la finestra del pis hi ha la data 1702 gravada dins d'un baix relleu coronat amb una creu llatina. Per contra, les llindes de l'habitatge nº 5 són llises, amb un portal d'accés a la planta baixa i una finestra balconera al pis. La composició es completa amb dues petites obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, que fan la funció de ventilació de la coberta. La construcció presenta el parament principal arrebossat i pintat de color ocre. | 08215-3 | Carrer del Mallol, 3-5 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0165200,2.2358500 | 436731 | 4651893 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82664-foto-08215-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82664-foto-08215-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82664-foto-08215-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: casa Gurt. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82665 | Casa Jacinta Pascuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jacinta-pascuet | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 113. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.04.EA. | XVII-XVIII | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta irregular, amb un petit espai de pati posterior. Presenta la coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de peces ceràmiques sostingut amb una solera de llates, bigues i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars i tenen les llindes planes monolítiques amb una motllura rectilínia inferior. Cal exceptuar les dues finestres de les golfes, donat que tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. A la planta baixa hi ha dos portals amb els brancals també arrebossats. El de la banda de tramuntana presenta la llinda gravada amb l'any 1781 i una creu del temple central damunt del calvari. Del pis destaca una finestra amb els brancals bastits amb carreus de pedra i l'ampit motllurat, i una finestra balconera de les mateixes característiques, protegida amb una barana de ferro. Ambdues llindes estan gravades amb l'any 1692, la de la finestra balconera amb una creu llatina central. El parament principal està bastit amb la tècnica de la tàpia i presenta un revestiment arrebossat. | 08215-4 | Carrer del Mallol, 15 | Aquest renom fa referència al fet que, en aquesta casa, havia exercit de sabater en Josep Català, que tenia la característica física de ser geperut. A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714 (segle XVIII). | 42.0168500,2.2357400 | 436722 | 4651930 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82665-foto-08215-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82665-foto-08215-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82665-foto-08215-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: el Sabater Geperut. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82666 | Casa Juan Carlos Navarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-juan-carlos-navarro | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.05.EA. | XVII-XVIII | Edifici entre mitgeres de planta irregular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'encadellat ceràmic arrebossat. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, tot i que les originals estan emmarcades en pedra i amb una motllura rectilínia recorrent l'intradós de l'obertura. De la planta baixa destaca la finestra doble de la banda de tramuntana, fruit de la unió d'una finestra simple amb la transformació d'un antic portal reconvertit en finestra. Ambdues obertures compten amb el brancal central de separació bastit amb carreus de pedra, mentre que els laterals estan arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament, cobrint d'aquesta manera l'emmarcament de pedra original. Cada finestra compta amb la seva pròpia llinda plana monolítica. Destaca la llinda de l'antic portal, gravada amb la inscripció 'JOAN ROVIRA SASTRA 1688' i una creu llatina central damunt del calvari. La resta d'obertures de la planta són més recents i tenen els emmarcaments simplement arrebossats. Corresponen a l'actual portal d'accés principal i a la porta del garatge. Al pis destaca una finestra balconera amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica, gravada amb la data 1706 i una creu del temple central damunt del calvari. La llosana està integrada dins de la motllura rectilínia que marca la divisòria entre la planta baixa i el pis, i està protegida amb una barana de fusta. Al seu costat hi ha una senzilla finestra amb l'emmarcament arrebossat i pintat i amb l'ampit ceràmic. Les dues finestres de les golfes, de mida més petita que la resta d'obertures, també tenen el mateix tipus d'emmarcament que en el cas anterior. La construcció presenta tot el parament principal arrebossat i pintat en els pisos superiors. | 08215-5 | Carrer del Mallol, 19 | A grans trets podem situar la construcció d'aquest edifici a l'entorn d'un dels moments clau de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). La presència d'altres sectors gremials però també s'estenia pel nucli urbà, com en el cas del propietari d'aquest edifici que exercia l'ofici de sastre. | 42.0169900,2.2357100 | 436720 | 4651945 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82666-foto-08215-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82666-foto-08215-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82666-foto-08215-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: casa Joan Rovira Sastra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82667 | Casa Dolores Abeyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dolores-abeya | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 27, 50-51, 69. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.06.EA. | XVII-XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un porxo i un pati a la part posterior. Presenta la coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, exceptuant l'actual porta d'accés al garatge, que és d'arc rebaixat i té l'emmarcament arrebossat amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Al seu costat hi ha el portal d'accés principal, amb el mateix emmarcament que en el cas anterior i, a l'altra banda, un altre portal amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb la data 1697 i una creu del temple central damunt del calvari. Les finestres del primer pis també presenten els brancals bastits amb carreus de pedra i alhora tenen els ampits motllurats. Ambdues llindes són planes i monolítiques i estan gravades. La de la banda de tramuntana presenta la data 1771 i una creu central situada damunt del calvari. Per contra, la de migdia compta amb la data 1788 i una creu llatina central també damunt del calvari. A la segona planta hi ha dues finestres de dimensions més reduïdes, amb els ampits de pedra i els emmarcaments arrebossats. Molt probablement, aquestes obertures es corresponguin amb els antics forats de ventilació de les golfes, abans que es construís el pis superior. D'aquest nivell superior destaca la galeria de la banda de tramuntana, protegida amb una barana de fusta, i la finestra de la banda de migdia, fruit del tancament parcial de la galeria i amb l'emmarcament arrebossat i pintat. El parament principal compta amb un revestiment arrebossat i pintat, i amb un sòcol inferior revestit més bastament. | 08215-6 | Carrer del Mallol, 23 | A principis del segle XX, la casa es coneixia com a can Corronaire perquè el seu propietari, en Jaume Abeyà, exercia aquest ofici: feia i reparava corrons (entre els anys 1920 i 1924 també va ser l'alcalde de Sant Hipòlit). Posteriorment, a mitjans del segle XX, el seu fill Salvador Abeyà (músic i membre de la cobla Els Angelets) hi havia regentat una llauneria. Durant un temps, en Jep Xic, vingut de Sant Feliu de Pallarols i apodat així per la seva baixa estatura, va viure al pis superior de la casa. A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714 (segle XVIII). | 42.0171400,2.2357000 | 436719 | 4651962 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82667-foto-08215-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82667-foto-08215-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82667-foto-08215-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Corronaire, ca l'Abeyà. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82668 | Casa Josep Matavacas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-matavacas | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.07.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'encadellat ceràmic sostingut amb una biga i diverses mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, tot i que amb diversos tipus d'emmarcaments. Presenta un portal d'accés principal amb els brancals arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i la llinda plana de fusta. Al seu costat hi ha l'obertura per als vehicles, també arrebossada. Al pis hi ha una finestra balconera central amb l'emmarcament pintat amb una franja vermellosa. Compta amb una llosana ceràmica motllurada i està protegida per una barana de ferro decorada. A banda i banda hi ha dues finestres simples, ambdues amb els ampits de pedra motllurats. La de la banda de migdia té l'emmarcament arrebossat, mentre que la de tramuntana compta amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1799, tot i que amb l'ordre invertit ('9971'). Finalment, a les golfes, hi ha dues petites finestres de mida més petita que la resta d'obertures i amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta tot el parament principal arrebossat. | 08215-7 | Carrer del Mallol, 41 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0178000,2.2355700 | 436709 | 4652035 | 1799 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82668-foto-08215-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82668-foto-08215-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82668-foto-08215-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82669 | Casa Vicenç Casadesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vicenc-casadesus | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.08.EA. | XVIII-XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular i reformat, amb terrassa, porxo i un petit espai de pati a la part posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut per un entramat de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, tot i que amb diversos tipus d'emmarcaments. El portal d'accés principal presenta l'emmarcament arrebossat i pintat, amb el mateix tipus de revestiment que cobreix la resta del parament. Al seu costat destaca la porta d'accés al garatge, actualment reformada tot i que conserva la meitat dels brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana original de fusta gravada amb l'any 1853. Al pis destaquen dues finestres balconeres amb els ampits motllurats i reformats, protegides amb baranes de ferro. La de la banda de migdia conserva la meitat de l'emmarcament bastit amb carreus de pedra (probablement com a fruit de la reconversió d'una finestra senzilla en balconera) i la llinda plana monolítica. La composició es completa amb una petita obertura quadrada situada prop de la divisòria entre la planta baixa i el pis. La construcció està bastida amb parets de tàpia i compta amb un revestiment arrebossat i pintat, amb un sòcol inferior arrebossat bastament. | 08215-8 | Carrer del Mallol, 10 | Tenint en compte la ubicació i estructura de l'edifici, és molt probable que la seva construcció sigui originaria del segle XVIII. Probablement, la data gravada a la llinda de fusta fa referència a una reforma duta a terme a l'edifici a mitjans del segle XIX. | 42.0172400,2.2359100 | 436737 | 4651973 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82669-foto-08215-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82669-foto-08215-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82669-foto-08215-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 82670 | Casa Ramon Traveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-traveria | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 62. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.09.EA. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 25-01-2020]. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb diversos cossos adossats i un gran pati a la part posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec reformat sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, estan agrupades en parelles i emmarcades en pedra. A la planta baixa destaquen el portal d'accés i una finestra, ambdues obertures amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes monolítiques i una motllura rectilínia recorrent l'intradós de les dues obertures. La llinda del portal està gravada amb la inscripció 'MIRA QUE DIOS TE MIRA', l'any 1725 i una creu del temple damunt del calvari. A la llinda de la finestra s'hi pot llegir 'JESÚS MARIA I JOSEP' i el mateix tipus de creu. Al primer pis hi ha dues finestres amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes monolítiques i l'ampit corregut i motllurat. A totes dues llindes hi ha gravat l'any 1732 i una creu del temple damunt del calvari. A la segona planta també hi ha una finestra doble amb l'emmarcament i l'ampit de pedra, tot i que completament reformada. El parament principal, tot i les succesives reformes, compta amb un revestiment arrebossat. | 08215-9 | Carrer del Mallol, 12 | Tot i que no es pot assegurar, és probable que durant un temps aquesta casa fos coneguda com a can Gelats, donat que els seus residents (de cognom Traveria) procedien de la casa de pagès Angelats de Santa Cecília. A grans trets podem situar la construcció d'aquest edifici a l'entorn d'un dels moments clau de la història de Sant Hipòlit: els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0173000,2.2358800 | 436734 | 4651979 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82670-foto-08215-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82670-foto-08215-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82670-foto-08215-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Gelats. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82671 | Casa Pere Mosull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pere-mosull | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.10.EA. | XVIII | Les llindes estan força degradades. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un petit espai de pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut per una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, tot i que amb diversos tipus d'emmarcaments. A la planta baixa hi ha el portal d'accés i una finestra, ambdós amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La finestra compta amb un ampit ceràmic reformat, mentre que la llinda del portal està gravada amb una inscripció pràcticament il·legible (només s'aprecia un número 5 al final). Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre la planta baixa i el primer nivell. Al primer pis, damunt del portal, destaca una antiga finestra reconvertida en balconera. Compta amb la meitat dels brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1767 i una creu damunt del calvari. Al seu costat hi ha una finestra reformada i emmarcada amb maons. Alhora, entre aquestes dues obertures, hi ha un plafó arrebossat encastat al parament i gravat amb la data 1965. En darrer terme, a la segona planta hi ha una gran obertura reformada amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit ceràmic corregut. Conserva les impostes originals a cada un dels brancals. La construcció presenta el parament principal arrebossat pintat de color groc. | 08215-10 | Carrer del Mallol, 16 | Si ens fixem en la data que hi ha gravada a la llinda de la balconera del primer pis, podem situar la reforma de l'edifici a l'entorn d'un dels moments clau de la història de Sant Hipòlit: la guerra de Successió (la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada l'any 1714 per les tropes borbòniques). Tot i això, no es pot descartar que l'edifici fos construït amb anterioritat, coincidint amb l'etapa d'esplendor viscuda durant l'etapa pre-industrial, la qual està personificada a Sant Hipòlit en el poderós gremi de paraires (segles XVI-XVII). De totes maneres, la data documentada a la llinda és conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). Per contra, la data gravada al plafó de la primera planta fa referència a una de les reformes més modernes, dutes a terme a la construcció. | 42.0174000,2.2358500 | 436732 | 4651991 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82671-foto-08215-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82671-foto-08215-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82671-foto-08215-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82672 | Casa Serafí González | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-serafi-gonzalez | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.11.EA. | XVIII | El parament de la planta baixa està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un gran pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i estan majoritàriament emmarcades en pedra. De la planta baixa destaca el portal d'accés, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1743 i una creu del temple central damunt del calvari. Al seu costat hi ha una finestra reformada que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis, damunt del portal, hi ha una altra finestra amb els brancals bastits amb carreus de pedra, l'ampit motllurat i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1760 i una creu del temple damunt del calvari al centre. Pel que fa a les golfes hi ha una simple finestra de dimensions més reduïdes i amb l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment i color que cobreix el parament. | 08215-11 | Carrer del Mallol, 18 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0174300,2.2358400 | 436731 | 4651994 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82672-foto-08215-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82672-foto-08215-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82672-foto-08215-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82673 | Casa Inés Remacho | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ines-remacho | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.12.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades en pedra, exceptuant la petita finestra de les golfes, que presenta l'ampit reformat i l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix el parament. El portal d'accés compta amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1744 i una creu central damunt del calvari. Al pis, damunt seu, destaca una finestra també emmarcada amb carreus de pedra, amb l'ampit reformat i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1760 i una creu central damunt del calvari. Al seu costat hi ha una capelleta de fusta dedicada a la Mare de Déu i encastada al parament. La construcció presenta el parament principal arrebossat i pintat amb un color rosat. | 08215-12 | Carrer del Mallol, 20 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0174700,2.2358500 | 436732 | 4651998 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82673-foto-08215-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82673-foto-08215-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82673-foto-08215-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 82674 | Casa Catalina Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-catalina-miquel | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 129. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.13.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres planta rectangular, completament reformat i amb la façana principal orientada a ponent. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Cal exceptuar, però, la doble obertura del pis superior que està disposada a mode de galeria tancada. Aquesta és d'arc rebaixat, té les impostes i els brancals decorats amb unes motllures rectilínies i està protegida per una barana opaca de fusta amb les llates col·locades verticalment. Alhora, una motllura rectilínia recorre la divisòria entre la primera i la segona planta. Del primer nivell destaca una finestra amb l'ampit bastit amb maons disposats a sardinell. La construcció presenta el parament principal arrebossat i pintat amb un color rosat, amb un sòcol inferior d'aplacat de pedra. | 08215-13 | Carrer del Mallol, 30 | Segons la documentació consultada, el cognom Verneda es troba assentat a Sant Hipòlit des de finals del segle XVIII, pervivint durant els segles XIX i XX en el renom d'aquesta casa del carrer del Mallol, on darrerament hi vivia la família Arboix. De fet, i segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici també mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Durant una de les reformes efectuades a l'edifici en els darrers anys es va treure la placa que estava encastada al parament de la primera planta. Es tractava d'una placa lobulada i decorada amb petits motius vegetals, les inicials 'J A' (probablement en referència a J. Arboix) i l'any 1915. Molt probablement, aquesta placa fou fruit d'una reforma important de la construcció. | 42.0177300,2.2358100 | 436729 | 4652027 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82674-foto-08215-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82674-foto-08215-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82674-foto-08215-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Verneda. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82675 | Casa Rafael Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rafael-gil | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.14.EA. | XVIII | Els tancaments de les obertures són provisionals i està deshabitat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, rehabilitat en els darrers anys i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i estan originàriament emmarcades en pedra, exceptuant la petita finestra de les golfes que presenta una llinda de fusta i l'emmarcament arrebossat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. D'aquest mateix nivell destaquen, a banda i banda del parament, dos caps de biga de fusta disposats a mode de mènsules. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, on s'intueixen els brancals bastits amb carreus de pedra amagats sota l'actual revestiment arrebossat. Al pis, en canvi, hi ha dues finestres bessones separades amb un pilar de pedra central. Tenen els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits de ceràmica vidrada de color verd i les llindes planes monolítiques. La de la banda de tramuntana està gravada amb l'any 1793 i una creu del temple central damunt del calvari. La construcció està bastida amb parets de tàpia combinades amb pedra i presenta el parament principal arrebossat, amb un sòcol inferior arrebossat més bastament. | 08215-14 | Carrer del Mallol, 32 | Si ens fixem en la data que hi ha gravada a la llinda de la finestra del primer pis, podem situar la reforma de l'edifici a l'entorn d'un dels moments clau de la història de Sant Hipòlit: la guerra de Successió (la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada l'any 1714 per les tropes borbòniques). Tot i això, no es pot descartar que l'edifici fos construït amb anterioritat, coincidint amb l'etapa d'esplendor viscuda durant l'etapa pre-industrial, la qual està personificada a Sant Hipòlit en el poderós gremi de paraires (segles XVI-XVII). De totes maneres, la data documentada a la llinda és conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0177600,2.2357700 | 436726 | 4652031 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82675-foto-08215-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82675-foto-08215-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82675-foto-08215-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Fins fa pocs anys, l'edifici es trobava pràcticament enderrocat i només es mantenia la façana i l'estructura interior. Es va rehabilitar tant la coberta com diverses parts de la façana. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82676 | Floristeria Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/floristeria-anna | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 78, 90. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.01.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, completament reformat. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una biga soportada amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La façana està resolta amb una obertura per planta, destacant el portal de la planta baixa, que està concebut com l'accés a un local comercial. En destaca la llinda de fusta vista. Per contra, als nivells superiors hi ha dos finestrals protegits amb baranes de vidre. La construcció presenta el parament principal arrebossat i pintat de color verd, amb un sòcol inferior arrebossat més bastament i pintat amb un to verdós més fosc. | 08215-15 | Plaça Nova, 1 | A partir dels anys 50 del segle XX, la Maria Garrós s'establí a l'edifici i aquest passà a ser conegut com a ca la Noia (nom heretat de la germana gran de la Maria, procedent de cal Fuster del carrer del Mallol). Coetàniament, la casa també serà coneguda com a ca la Maria de les Llanes donat que la Maria Miralpeix va posar una botiga de llanes i fils a la planta baixa de la construcció. Finalment, a principis del segle XXI, al mateix edifici es va inaugurar la floristeria Anna. | 42.0161300,2.2356800 | 436717 | 4651850 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82676-foto-08215-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82676-foto-08215-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82676-foto-08215-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: ca la Noia, ca la Maria de les Llanes. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82677 | Ca l'Agustinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagustinet | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 27, 42, 63. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.02.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, totalment reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dues plantes pis, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, tot i que les més destacables estan situades a la primera planta. Es tracta d'una finestra amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i l'ampit motllurat, i d'una antiga finestra simple reconvertida actualment en balconera. Degut a aquest fet, només la meitat dels brancals estan fets amb carreus de pedra. Alhora, està protegida amb una barana de ferro decorada i presenta una llinda gravada amb un baix relleu esglaonat amb una roseta central. La resta d'obertures de la construcció han estat completament restituïdes. Al nivell superior hi ha dos grans finestrals protegits amb una barana de ferro baixa, mentre que a la planta baixa hi ha dos grans portals funcionalment adaptats als usos que s'hi desenvolupen (vivenda i local comercial). El parament principal presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to granatós als pisos superiors, mentre que a la planta baixa hi ha un aplacat de pedra. | 08215-16 | Plaça Nova, 3 | A principis del segle XX (1910), la casa era coneguda com a can Goula i hi havia una botiga de comestibles que encara estava en funcionament al començament de la dècada dels anys 30. Tot i això, i segons la documentació consultada, el cognom Goula està documentat a Sant Hipòlit des de principis del segle XVIII. Posteriorment, amb la marxa de la família Goula a Vic, la botiga fou regentada durant un temps per la Teresina Valentí (de can Trompet) i en Pepet Millàs (de can Corretja) fins que es traslladaren al passatge Parés. La carnisseria de 'ca l'Agustinet' fou traslladada a l'edifici l'any 1950. Anteriorment, i des de principis del segle XX, havia estat ubicada en una casa molt propera (actual carrer del Mossèn Jacint Verdaguer, 19). El nom 'Agustinet' procedeix del diminutiu del nom d'Agustí Arnau. | 42.0161900,2.2356500 | 436714 | 4651856 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82677-foto-08215-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82677-foto-08215-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82677-foto-08215-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Goula, cal Carnisser. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82678 | Casa Josep Mª Piella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-ma-piella | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 54, 98-99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.03.EA. | XIX-XX | Edifici cantoner format per dos cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a la plaça Nova. Compta amb un ràfec ceràmic volat de color blau, sostingut per una solera de llates de fusta disposades en ziga-zaga i mènsules també de fusta. Aquest ràfec està disposat a tot el perímetre de la construcció. El volum està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb una motllura rectilínia recorrent la divisòria entre les diferents plantes en tots dos paraments. La façana principal es caracteritza per la presència de dos grans portals rectangulars emmarcats en pedra i rematats amb dos plafons rectangulars. Aquests plafons estan emmarcats amb unes motllures rectilínies que alhora integren les mènsules motllurades que sostenen els balcons de la primera planta. La decoració dels plafons consisteix en un fons pintat de color verd clar amb un medalló central ornamentat i amb les inicials 'CM' i l'any 1908 a cada un. Els balcons de la planta primera presenten les llosanes monolítiques (lloses de pedra sorrenca) i estan protegits amb baranes de ferro treballades. Hi tenen sortida dues obertures rectangulars emmarcades en pedra. Al bell mig del parament, entre aquestes dues obertures, destaca una finestra d'arc rebaixat amb guardapols superior decorat, l'ampit motllurat i una columneta central (tot i que restituïda) amb el capitell ornamentat. Al segon pis es repeteix la mateixa tipologia i simetria pel que fa a les obertures, tot i que de menors proporcions. Els balcons compten amb llosanes decorades amb dents de serra i sostingudes amb mènsules motllurades. Estan protegides amb baranes de ferro treballades i hi tenen sortida dos finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament de la planta. Aquestes obertures tenen guardapols superior rectilini i motllurat. Al mig dels dos balcons destaca una finestra doble d'arc de mig punt, amb l'ampit motllurat i una columneta central amb el capitell ornamentat. Pel que fa a les golfes, destaquen sis finestres d'arc de mig punt agrupades en parelles i amb els emmarcaments arrebossats. El parament principal presenta un revestiment lliscat i disposat a mode de carreus a les plantes inferiors, mentre que a les golfes està arrebossat i pintat amb el mateix color verd que trobem als plafons de la planta baixa. | 08215-17 | Plaça Nova, 11-13 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). A finals de la centúria, en Pere Arnau (conegut com a Peret) hi va establir un cafè, restaurant i fonda que va estar en actiu durant bona part del segle XX. De fet, i durant un temps, la plaça Nova fou coneguda popularment com la plaça de can Peret. El local també va ser la seu social de la Societat Ocellaire de Sant Hipòlit de Voltregà, l'entitat més antiga documentada al municipi. La data pintada a la façana principal (1908) fa referència a una de les reformes dutes a terme a la construcció. | 42.0162600,2.2359600 | 436740 | 4651864 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82678-foto-08215-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82678-foto-08215-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82678-foto-08215-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La façana del carrer del Mallol, orientada a ponent, mostra l'eix del carener de la coberta en perpendicular al parament. Totes les obertures són rectangulars, exceptuant les finestres de les golfes que són d'arc de mig punt (tres centrals i una a cada banda), i combinen els emmarcaments de pedra amb d'altres arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les obertures de la façana tenen una marcada simetria vertical, sobretot en els pisos centrals. Es repeteix el patró de tres finestrals rectangulars i dues finestres, tot i que a la segona planta una de les finestres no es repeteix. Els finestrals del primer pis compten amb els emmarcaments bastits en pedra i tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. Per contra, els finestrals de la segona planta són balconers, tenen els emmarcaments arrebossats i les baranes de ferro treballades també. De la planta baixa destaca un portal tapiat amb les inicials 'JM' a la llinda i dues finestres balconeres amb les baranes de ferro treballades. Totes tres obertures tenen els emmarcaments bastits en pedra. El parament compta amb un revestiment arrebossat als pisos superiors i un revestiment lliscat a les plantes inferios. Finalment, de la façana de tramuntana, cal destacar la triple galeria d'arcs rebaixats (disposada a la planta baixa i als dos pisos superiors), que compta amb les impostes motllurades i els emmarcaments arrebossats. Adossat a aquesta façana hi ha un volum rectangular organitzat en un sol nivell i cobert amb una terrassa delimitada amb baranes de ferro. En destaca un gran portal d'accés rectangular emmarcat amb maons i amb les impostes esglaonades. La construcció està bastida en pedra i maons, amb els paraments revestits.Altres noms relacionats amb l'edifici: can Peret. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82679 | Casa Codinas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-codinas | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.04.EA. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 27-01-2020]. | XIX | Edifici entre mitgeres format per dos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta treballades. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb una motllura rectilínia recorrent la divisòria entre les diferents plantes i la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i amb diferents tipus d'emmarcaments. Presenta tres grans portals a la planta baixa, el central emmarcat en pedra i amb la llinda plana decorada, mentre que els laterals tenen els emmarcaments arrebossats. Tots tres compten amb guardapols superiors d'arc rebaixat. El de la banda de ponent té les inicials 'MC' gravades a la llinda, mentre que el de llevant compta amb l'any 1897. Les obertures situades a la primera i segona planta repeteixen la mateixa tipologia i simetria, tot i que en el nivell superior són de menors proporcions. Hi ha un balcó central i dues finestres laterals a cada nivell, aquestes últimes amb els ampits de pedra i decoració vegetal als extrems. Les finestres del primer pis estan emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes monolítiques, mentre que les del segon pis tenen els emmarcaments arrebossats i pintats. Tant en un nivell com en l'altre, aquestes finestres tenen guardapols superiors apuntats i motllurats. El balcó central de la primera planta també està bastit amb carreus de pedra i compta amb una llinda de pedra decorada amb una gran roseta central. Alhora, tota l'obertura està emmarcada amb dues pilastres laterals motllurades, amb els capitells decorats amb motius vegetals, i un guardapols superior apuntat i motllurat. El finestral té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i sostinguda amb mènsules ornamentades, i està protegit amb una barana de ferro treballada. Pel que fa al finestral central de la segona planta, cal dir que presenta l'emmarcament arrebossat i un guardapols superior d'arc rebaixat, decorat amb volutes i rematat amb una petxina. Alhora té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada sostinguda amb mènsules i està protegit amb una barana de ferro treballada. D'aquest nivell destaca la cornisa horitzontal que marca la divisòria amb la tercera planta, que està decorada amb mètopes ornamentades amb motius vegetals. El tercer pis, que fou construït posteriorment, compta amb tres finestres decorades amb guardapols superiors apuntats i motllurats. La construcció està bastida en pedra i calç. Tant el parament de la planta baixa com el del tercer pis tenen un revestiment arrebossat i pintat, mentre que els dels pisos centrals compten amb un revestiment lliscat disposat a imitació de grans carreus i estan emmarcats amb una successió de plafons disposats a mode de pilastres i decorats amb motius florals. | 08215-18 | Plaça Nova, 15 | Segons la documentació consultada, a l'arxiu municipal de Sant Hipòlit hi figura un projecte d'ampliació corresponent a la tercera planta de la construcció, que està datat l'any 1948. En l'actualitat, a la planta baixa hi ha una floristeria i als pisos superiors habitatges. Fins fa no massa temps, als baixos també hi havia un sabater ràpid. | 42.0162300,2.2360700 | 436749 | 4651860 | 1897 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82679-foto-08215-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82679-foto-08215-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82679-foto-08215-18-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 99|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82680 | Casa Montserrat Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-montserrat-arnau | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 80-81. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.05.EA. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 27-01-2020]. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior i un volum aïllat orientat al passatge Parés. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic amb rajoles de colors groc i blau sostingut amb llates i mènsules de fusta decorades. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb una motllura rectilínia recorrent la divisòria entre les diferents plantes i la façana principal orientada a migdia. La façana s'ordena a partir d'un eix de simetria central amb una sola obertura per planta. El portal d'accés està format per una gran obertura d'arc de mig punt, sostingut amb dues columnes dòriques laterals amb els basaments i els capitells motllurats. Damunt seu hi ha una placa rectangular anclada al parament i amb la següent inscripció: 'CONSTRUIDA EN 1866. Nº 8.'. Tant a la primera planta com al segon pis hi ha un finestral rectangular emmarcat en pedra, que té sortida a un balcó amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Cal dir, però, que el balcó del primer pis és corregut mentre que el de la segona planta és simple. Al pis superior hi ha un gran finestral disposat a mode de galeria i format per dos arcs rebaixats amb les impostes i els capitells motllurats. L'obertura està protegida amb una balustrada decorada amb motius geomètrics i vegetals. La construcció està bastida en pedra, maons i morter de calç. El parament de la planta baixa presenta un aplacat de pedra sorrenca disposat a mode de grans carreus, mentre que als pisos superiors hi ha una successió de plafons rectangulars de color rosat decorats amb diversos motius i símbols. | 08215-19 | Plaça Nova, 17 | Segons la documentació consultada, el cognom Masferrer està documentat a Sant Hipòlit des del segle XVIII. En aquest edifici, entre els anys 40 i 50 del segle XX, hi estiuejaven dues senyores de Barcelona que es deien Colomer de cognom. La construcció ha estat reformada en els darrers anys. | 42.0162000,2.2361800 | 436758 | 4651857 | 1866 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82680-foto-08215-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82680-foto-08215-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82680-foto-08215-19-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Masferrer. | 99|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82681 | Casa Jaume Casalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaume-casali | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 43. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 64. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.06.EA. Https://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-01-2020]. | XX | Edifici entre mitgeres format per tres cossos adossats, que li confereixen una planta irregular (també compta amb un petit espai de pati posterior). El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migdia, està organitzada en tres grans mòduls verticals que repeteixen el patró de tres obertures per planta, totes elles rectangulars. El mòdul central és el més destacable i està delimitat lateralment per pilastres decorades que varien en funció del nivell on es troben: a la planta baixa, les pilastres tenen un destacable basament, amb el fust decorat amb casetons i un acroteri superior ornamentat amb volutes i motius vegetals; al primer pis, les pilastres són estriades, amb el basament i el capitell decorats també amb motius vegetals i volutes; al segon nivell, les pilastres són dobles i disposades a mode de columnes, amb el fust estriat, un capitell d'estil corinti i un basament motllurat amb les inicials 'E' i 'C' a cada banda. Totes les pilastres estan rematades amb un entaulament motllurat integrat dins d'una cornisa horitzontal que recorre la divisòria entre les diferents plantes, exceptuant el pis superior. Aquest mòdul presenta un gran portal emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana. A la primera planta destaca un finestral emmarcat en pedra, amb la llinda ornamentada i pintada amb l'any 1901 i delimitat lateralment amb dues pilastres estriades amb els capitells d'estil corinti i els basaments llisos. Aquest finestral té sortida a un balcó simple protegit amb una barana de ferro treballada, amb la llosana motllurada i sostinguda amb mènsules decorades. Al segon pis també hi ha un balcó de les mateixes característiques, tot i que amb l'emmarcament arrebossat i un guardapols superior motllurat d'arc rebaixat. El mòdul central està rematat amb un plafó d'obra horitzontal sostingut amb mètopes motllurades i decorat amb acroteris laterals. Està coronat amb un rellotge de sol d'arc de mig punt (només conserva el gnòmon de vareta) rematat amb un acroteri amb motius vegetals i volutes. Els dos mòduls laterals són idèntics compositivament parlant i estan emmarcats amb un relleu disposat a mode de carreus, només a les plantes superiors. Presenten un portal d'accés amb l'emmarcament arrebossat i un balcó a cada planta. El del primer pis, també emmarcat en pedra, repeteix l'esquema decoratiu del mòdul central, tot i que amb la llinda llisa. El de la segona planta, amb l'emmarcament arrebossat, també segueix el mateix patró central, però rematat amb un frontó d'estil neoclàssic. Aquests mòduls estan rematats amb una cornisa motllurada sostinguda amb mènsules ornamentades amb motius vegetals. La construcció presenta els paraments laterals arrebossats i pintats de color rosat, mentre que el central està revestit amb un revestiment lliscat disposat a mode de carreus i pintat amb el mateix to. | 08215-20 | Carrer de l'Església, 26 | L'edifici es coneix amb el nom de can Casalí degut a Jaume Casalí, sastre d'ofici que va arribar a Sant Hipòlit procedent de Sant Boi de Lluçanès al voltant dels anys 20 del segle passat. Es va casar amb la Montserrat Climent (de cal Picapedrer) i junts van fundar una sastreria i una perfumeria-merceria documentada des dels inicis de la dècada dels anys 30 del segle XX. Segons les informacions aportades pel sr. Josep Lluís Ramírez, la construcció també era coneguda com a cal Picapedrer, tot i que la documentació bibliogràfica situa aquesta casa al núm. 24 del carrer de l'Església. En l'actualitat, al marge de la funció residencial, també hi ha una botiga de productes ecològics. Segons les informacions obtingudes, a l'interior de l'edifici hi ha unes destacables pintures murals, tot i que no s'han pogut documentar. | 42.0161600,2.2362900 | 436767 | 4651853 | 1901 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82681-foto-08215-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82681-foto-08215-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82681-foto-08215-20-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Casalí. | 99|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82682 | Can Ton del Gerro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-del-gerro | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 125. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 110-111. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.01.EA. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, exceptuant les del pis superior. A la planta baixa hi ha el portal d'accés i una finestra, mentre que al primer pis hi ha dos finestrals amb sortida a un balcó corregut, amb la barana de ferro i la llosana motllurada. Aquesta llosana està integrada en una cornisa horitzontal que recorre la divisòria entre la planta baixa i el primer nivell. Aquesta mateixa motllura es repeteix també a la divisòria entre les plantes superiors. La part més destacable de l'edifici és la galeria de la segona planta, oberta a l'exterior mitjançant dos grans arcs rebaixats amb les impostes motllurades i baranes de gelosia rectangulars. L'interior d'aquest espai compta amb un sostre embigat de fusta. La construcció està bastida amb maó ceràmic i presenta el parament arrebossat i pintat de color gris clar, amb un sòcol de pedra aplacada a la planta baixa. Tant l'intradós de les obertures com la cornisa i les impostes de la galeria estan emblanquinades. | 08215-21 | Carrer de l'Església, 8 | A principis de la dècada dels anys 30 del segle XX, a la casa hi havia una carnisseria i lleteria propietat d'Anton Prat conegut com a can Ton del Gerro i, per extensió, la casa. L'Anton anava a buscar amb un gerro la llet que posteriorment venia a la botiga. La llet procedia d'un corral amb dues o tres vaques de la seva propietat. Un cop venuda la llet anava a rentar el gerro a la despareguda font del Fossar, que estava situada en un extrem de la plaça del Fossar (actual Anselm Clavé). Pel que fa a la galeria superior, cal dir que es tracta d'un element força destacable dins del patrimoni arquitectònic de Sant Hipòlit. Aquestes galeries s'utilitzaven com a graners i, posteriorment, també com a assecadors. Per aquest motiu era molt important que estiguessin obertes a l'exterior, facilitant així la circulació de l'aire. La possible relació entre aquests espais i el gremi de paraires (tenint en compte la hipòtesi que a les cases dels paraires de Sant Hipòlit, les galeries s'usaven com a assecadors de les peces que elaboraven) no s'ha pogut confirmar (Serrallonga et al., 2014: 110-111). | 42.0159700,2.2370400 | 436829 | 4651831 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82682-foto-08215-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82682-foto-08215-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82682-foto-08215-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Ton. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82683 | Can Palmerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palmerola | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 35, 92. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.02.EA. | XIX-XX | En els darrers anys s'han canviat els tancaments de les obertures. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, la qual està orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i una planta sota coberta reculada respecte a la façana principal. Aquest fet provoca que la part davantera de la segona planta estigui coberta amb una terrassa. Totes les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les de la planta baixa han estat completament reformades, mentre que les dels pisos superiors s'ordenen a partir d'un eix de simetria central amb dos balcons per planta. Aquests balcons compten amb les baranes de ferro treballat i les llosanes motllurades i sostingudes amb mènsules. Alhora estan integrades dins d'una cornisa també motllurada, que recorre la divisòria entre els tres nivells inferiors. Pel que fa als balcons del primer pis, cal dir que compten amb un guardapols rectilini superior que està enllaçat amb les mènsules que sostenen els balcons de la segona planta. La façana està rematada amb una cornisa motllurada de majors dimensions que la del pis inferior i sostinguda amb mènsules, damunt la que s'assenta un plafó d'obra amb barana de balustres. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color groc, amb els elements decoratius pintats de color marró. A la planta baixa també hi ha un sòcol de pedra aplacada. | 08215-22 | Carrer de l'Església, 10 | A principis de la dècada dels anys 30 del segle XX, Anton Palmerola tenia una barberia en aquest edifici que va estar en funcionament durant força temps. Era fill de barber i barber d'ofici, i se'l coneixia com 'en Brotxes', en referència a l'estri emprat per escampar el sabó damunt la pell. Pel que sembla, i segons el sr. Josep Lluís Ramírez, la casa també era coneguda com a can Barberer. | 42.0159800,2.2369700 | 436823 | 4651832 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82683-foto-08215-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82683-foto-08215-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82683-foto-08215-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Barberer. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82684 | Can Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponc-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 104. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 110-111. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.03.EA. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb un petit pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, exceptuant les de la galeria del pis superior, i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. A la planta baixa hi ha dos grans portals d'accés tancats amb porticons de fusta, els quals queden integrats dins del parament un cop oberts. La porta interior combina els muntants de fusta amb el vidre, amb la part superior decorada amb dos ovals i els vidres acolorits. Al primer pis hi ha dos finestrals amb sortida a un balcó corregut, amb la barana de ferro treballada i la llosana motllurada i integrada dins de la cornisa que recorre la divisòria amb la planta baixa. Al mig hi ha una finestra geminada d'arcs de mig punt sostinguts amb un pilastre central. Totes tres obertures estan decorades amb un relleu superior a mode de guardapols (en els finestrals laterals és d'arc rebaixat, mentre que a la finestra central és de punt rodó). La part més destacable de l'edifici és la galeria de la segona planta, oberta a l'exterior mitjançant dos grans arcs rebaixats amb les impostes motllurades i les baranes de ferro. Una cornisa motllurada recorre la divisòria amb la planta inferior. L'interior d'aquest espai compta amb la prolongació de la solera de llates i bigues de fusta present al ràfec. Posteriorment, la galeria fou tancada amb dos grans finestrals d'arc rebaixat de recent construcció, reculats respecte la línia de façana. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color grana, amb els elements decoratius emblanquinats. | 08215-23 | Carrer de l'Església, 12 | Des de l'any 1925 i fins a la dècada dels anys 90, can Ponç va ser una botiga de queviures i cansaladeria regentada en origen per en Ponç Codina i Cros i, posteriorment, pels seus descendents. Amb anterioritat a aquesta data, en Ponç havia tingut una taverna a la plaça Nova (a la casa després coneguda com a can Músic). Pel que fa a la galeria superior, cal dir que es tracta d'un element força destacable dins del patrimoni arquitectònic de Sant Hipòlit. Aquestes galeries s'utilitzaven com a graners i, posteriorment, també com a assecadors. Per aquest motiu era molt important que estiguessin obertes a l'exterior, facilitant així la circulació de l'aire. La possible relació entre aquests espais i el gremi de paraires (tenint en compte la hipòtesi que a les cases dels paraires de Sant Hipòlit, les galeries s'usaven com a assecadors de les peces que elaboraven) no s'ha pogut confirmar (Serrallonga et al., 2014: 110-111). | 42.0159800,2.2368900 | 436817 | 4651832 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82684-foto-08215-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82684-foto-08215-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82684-foto-08215-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 82685 | Can Bernardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernardi | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 33, 78-79. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.04.EA. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un gran ràfec ceràmic sostingut amb llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. A la planta baixa hi ha dues obertures rectangulars que es corresponen amb el portal d'accés principal a l'habitatge i amb l'accés a un local comercial. Tenen els brancals arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i estan decorats amb dues franges corregudes bastides amb tessel·les acolorides. Una de les franges està disposada a mode de sòcol, mentre que l'altra es situa en el coronament de les obertures. Al primer pis hi ha una finestra rectangular amb l'ampit motllurat i un finestral també rectangular amb sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Ambdues obertures estan emmarcades amb un relleu emblanquinat. Entre elles, i anclades al parament, hi ha tres creus llatines de fusta. La segona planta es caracteritza per una galeria oberta a l'exterior mitjançant dues grans obertures rectangulars, amb pilar central i barana de ferro.L'interior d'aquest espai compta amb la prolongació de l'embigat de fusta present al ràfec. Una cornisa motllurada recorre la divisòria amb la planta inferior. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color verd, amb diferents nivells de gramatge en funció de la planta. | 08215-24 | Carrer de l'Església, 14 | A principis de la dècada dels anys 30 del segle XX, Marian Pujol va establir a l'edifici una sabateria que era coneguda com a can Mariano Sabater. Era sabater d'ofici i arreglava, fabricava i venia sabates (tenia taller). Posteriorment, des de mitjans del segle XX, l'edifici és conegut amb el nom de can Bernardí en referència al cap de família Bernardí Miralpeix i Bardolet, que era contractista d'obres. La seva dona, l'Angeleta Solà i Comas, va fundar-hi una sabateria que va estar oberta durant bona part de la segona meitat del segle XX. Segons les informacions obtingudes, les tres creus presents a la façana de l'edifici indiquen que és una de les estacions més importants del Viacrucis celebrat per Setmana Santa. | 42.0160200,2.2368200 | 436811 | 4651837 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82685-foto-08215-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82685-foto-08215-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82685-foto-08215-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Mariano Sabater. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82686 | Can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castells-1 | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.05.EA. | XVIII/XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular completament reformat. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de fusta sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. La part més destacable de l'edifici és el portal de la banda de llevant de la planta baixa. Conserva la llinda plana monolítica original, la qual presenta una motllura rectilínia a la part inferior i està gravada amb una creu central i la següent inscripció: '1796 AVE MARIA PURISSIMA'. La resta d'obertures han estat completament restituïdes i estan protegides amb porticons de llibret de fusta a les plantes superiors: a la primera planta hi ha dues finestres balconeres i una capelleta central i rectangular de ferro i vidre, amb una imatge religiosa a l'interior; al segon pis hi ha tres grans obertures rectangulars amb baranes de ferro. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat en els nivells superiors, mentre que la planta baixa està revestida amb un aplacat de pedra. A la banda de tramuntana de la finca, amb accés pel passatge Parés, 81, hi ha un altre volum de planta rectangular distribuït en tres nivells, tipològicament idèntic al volum principal (porticons de llibrets de fusta, finestres balconeres). Destaca la llinda plana i monolítica del portal d'accés, amb una motllura decorativa a la part inferior i gravada amb una creu central decorada amb volutes (i molt semblant a la creu de llinda del portal del carrer de l'Església, 22). | 08215-25 | Carrer de l'Església, 22 | L'edifici ha estat completament reformat a principis del segle XXI, incloent-hi el volum orientat a la banda de tramuntana de la finca i amb accés des del passatge Parés. | 42.0160700,2.2365200 | 436786 | 4651842 | 1796 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82686-foto-08215-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82686-foto-08215-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82686-foto-08215-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82687 | Casa del carrer de l'Església, 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lesglesia-33 | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.06.EA. | XVIII-XIX | Edifici cantoner format per dos cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars i amb diversos tipus d'emmarcaments. A la planta baixa hi ha dos portals d'accés i una finestra senzilla, totes tres amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La finestra conserva l'ampit de pedra motllurat, mentre que el portal del seu costat compta amb una gran llinda plana monolítica, amb una motllura decorant la part inferior. Ambdues obertures estan tancades amb porticons de fusta. Al primer pis s'obren dues finestres amb els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes monolítiques. Al mig destaca una fornícula d'arc apuntat, emmarcada amb un aplacat de pedra i decorada amb un plafó de ceràmica vidrada acolorida amb la imatge del martiri de Sant Sebastià. Alhora, a la banda de migdia del parament, s'obre una altra finestra amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit de pedra restituït. Finalment, a la segona planta hi ha tres finestres reformades amb els ampits restituïts i l'emmarcament arrebossat. L'altre volum està adossat a la façana de migdia del principal, formant cantonada amb les escales del passatge del Fossar. És de menors dimensions, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis, amb obertures rectangulars. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats amb un color terrós. | 08215-26 | Carrer de l'Església, 31-33 | 42.0158000,2.2364300 | 436778 | 4651812 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82687-foto-08215-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82687-foto-08215-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82687-foto-08215-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 82688 | Casa del carrer de l'Església, 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lesglesia-35 | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 110-111. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.07.EA. | XVIII | El revestiment, els muntants de les obertures de la planta baixa i el ràfec estan una mica degradats. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Compta amb un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades en pedra, exceptuant la petita finestra de la segona planta, amb l'emmarcament arrebossat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. A la planta baixa hi ha un portal d'accés i una finestra separades amb un pilar de pedra central que fa de brancal de les dues obertures. El portal presenta l'altre brancal refet amb maons i una llinda plana monolítica gravada amb l'any 1782, mentre que la finestra té l'altre brancal fet amb carreus de pedra i la llinda també plana. Al primer pis hi ha dues finestres amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. En darrer terme, destaca la galeria de la segona planta, oberta a l'exterior mitjançant una obertura rectangular amb els emmarcaments arrebossats i protegida amb una barana de fusta. L'espai interior compta amb un sostre embigat de fusta, resultat de la prolongació del ràfec. La construcció presenta el parament arrebossat. | 08215-27 | Carrer de l'Església, 35 | Pel que fa a la galeria superior, cal dir que es tracta d'un element força destacable dins del patrimoni arquitectònic de Sant Hipòlit. Aquestes galeries s'utilitzaven com a graners i, posteriorment, també com a assecadors. Per aquest motiu era molt important que estiguessin obertes a l'exterior, facilitant així la circulació de l'aire. La possible relació entre aquests espais i el gremi de paraires (tenint en compte la hipòtesi que a les cases dels paraires de Sant Hipòlit, les galeries s'usaven com a assecadors de les peces que elaboraven) no s'ha pogut confirmar (Serrallonga et al., 2014: 110-111). | 42.0158800,2.2364600 | 436781 | 4651821 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82688-foto-08215-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82688-foto-08215-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82688-foto-08215-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82689 | Casa Miquel Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel-roca | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 118-119. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 04.01.EA. | XIX-XX | Edifici cantoner de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb un embigat de fusta que, probablement, té continuïtat en el sostre del pis superior. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a ponent. La composició de la façana és perfectament simètrica, amb tres obertures per planta. Totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb maons. A la planta baixa hi ha el portal d'accés principal al centre i dos portals laterals actualment reconvertits en finestres, que conserven els porticons de fusta originals. Als pisos superiors hi ha tres balcons per planta, els del segon pis de menors dimensions. Presenten les llosanes motllurades i les baranes de ferro amb les brèndoles verticals. De la primera planta destaca una fornícula d'arc apuntat situada a l'extrem de tramuntana del parament. Està bastida amb maons i no integra cap imatge. També destaca una creu llatina de color negre encastada al parament. La construcció presenta el parament principal arrebossat i pintat de color ocre. Alhora, tota la façana està emmarcada amb dues franges verticals bastides amb el mateix tipus de maó que emmarca les obertures. Aquestes mateixes franges es repeteixen horitzontalment resseguint la línia divisòria entre les diferents plantes. | 08215-28 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 4 | Des de principis del segle XX, l'edifici també es coneix amb el nom de cal Sastre degut a en Joan Roca, que tenia l'ofici de sastre i es va establir a la casa procedent de la Guixa. Posteriorment, tant el seu fill com el seu nét també exerciren de sastres. Segons les informacions obtingudes, la creu present a la façana principal de l'edifici indica que és una de les estacions del Viacrucis celebrat per Setmana Santa. | 42.0156100,2.2363200 | 436769 | 4651791 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82689-foto-08215-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82689-foto-08215-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82689-foto-08215-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Sastre. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82690 | Cal Mestre Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-jaume | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 36, 120. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 04.02.EA. | XVII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular reformat, amb pati posterior i un accés secundari des del carrer de la Vinya. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb una successió de mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. La composició de la façana és perfectament simètrica, amb dues obertures per planta alineades verticalment. Totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix la resta del parament. Cal destacar el portal d'accés principal, que conserva la llinda plana monolítica original. Està decorada amb una motllura rectilínia a la part inferior i gravada amb l'any 1687, amb una creu llatina central damunt del calvari. A planta primera destaquen dues finestres balconeres protegides amb unes destacables baranes de ferro treballat. Les obertures de les golfes es corresponen amb dues petites finestres simples. El parament principal presenta un revestiment arrebossat i pintat de color lila, en contrast amb el color verd clar de les baranes, la reixa de la finestra de la planta baixa i els muntants de les finestres. A la part posterior de la finca, amb accés des del carrer de la Vinya, hi ha un volum rectangular organitzat en un sol nivell i amb la coberta de teula àrab. Compta amb una obertura rectangular de grans dimensions i està arrebossat i pintat amb els mateixos colors que el volum principal, incloent-hi la porta de ferro. Cal destacar les franges horitzontals de maons, a mode decoratiu. | 08215-29 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 9 | Inicialment, la casa era coneguda amb el nom de can Cabanes en referència al cognom de la família que hi residia. A finals dels anys 40 del segle XX s'hi va establir la família d'en Jaume Anglada i Rodellas, mestre republicà i poeta procedent de cal Cabo de la Gleva. Així doncs, des de mitjans del segle XX, l'edifici es coneix amb el nom de cal Mestre Jaume. El sr. Jaume donava classes al jovent voltreganès en aquest mateix edifici entre els anys 50 i 60. L'any 2011, l'edifici fou pintat amb els colors que llueix actualment. | 42.0158100,2.2360300 | 436745 | 4651814 | 1687 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82690-foto-08215-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82690-foto-08215-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82690-foto-08215-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Cabanes, casa Emília Anglada i Xabier Eizaguirre. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82691 | Casa Domingo Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-domingo-camps | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 42, 61, 69, 71, 77, 90-91, 126. CASTANYER, Assumpta; ANTOLÍN, Aitor (2010). La vida quotidiana al Voltreganès. Des de l'any 1700 al 1950. [Sant Hipòlit de Voltregà]: Casa Museu del Voltreganès, p. 13-14. Guia de museus i col·leccions d'Osona. Vic: Consell Comarcal d'Osona, 2010. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 98. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 04.03.EA. | XVIII/XX | L'estat de les pintures dels pisos superiors és deficient. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb una terrassa coberta i un pati a la banda posterior, perllongat fins al carrer de la Vinya. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates disposades en ziga-zaga i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a llevant. La composició de la façana és perfectament simètrica en els pisos superiors, tot i que la planta baixa trenca aquesta harmonia. Aquest nivell presenta dos portals i una finestra d'obertura rectangular, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Destaca el marxapeu de pedra de la zona. Al primer pis, en canvi, destaquen dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes monolítiques i els ampits motllurats. Ambdues llindes estan gravades amb l'any 1786 i una creu llatina central damunt del calvari. Al mig d'aquestes obertures hi ha una creu llatina anclada al parament. Les dues plantes superiors són fruit d'una ampliació de principis del segle XX. A la segona planta hi ha dos finestrals rectangulars amb els emmarcaments en relleu arrebossats, que tenen sortida a un gran balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Al tercer pis, en canvi, hi ha quatre finestres d'arc de mig punt agrupades en parelles, amb l'emmarcament en relleu també arrebossat. Una gran cornisa motllurada recorre la divisòria entre aquests dos nivells i, alhora, dues franges verticals emmarquen el parament lateralment. La part més destacable d'aquestes dues plantes, però, és la decoració del parament. Consta d'un revestiment lliscat pintat de color rosa i decorat amb cintes de color ocre entrellaçades al costat de les obertures i als extrems del parament. A la planta superior destaca un medalló central decorat amb motius vegetals encerclant l'any 1909. El parament principal compta amb un revestiment arrebossat i pintat amb un to groguenc en els pisos inferiors. Les obertures dels pisos centrals estan protegides amb porticons de llibrets de fusta. A l'interior es conserven els sostres embigats de fusta i les parets bastides amb maons ceràmics manuals. També es conserven alguns paviments de mosaic hidràulic, decorats amb motius geomètrics. | 08215-30 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 11 | L'edifici es coneix amb el nom de can Liró en referència a la casa pairal de la família Serrallonga. De fet, aquest renom està documentat a Sant Hipòlit des de mitjans del segle XVIII i fins a mitjans del XX. Durant un temps, també s'anomenava Liró al conjunt d'habitatges adjacents a la casa principal (actualment desapareguts), els quals eren propietat d'Enriqueta Serrallonga fins als anys 60 del segle XX (en morir sense descendència foren donats al bisbat de Vic). Aquests habitatges eren coneguts amb els noms de can Careto, can Garriga, ca la Manela, ca l'Oller i can Trabal. A la planta baixa del conjunt d'habitatges hi vivia en Joan Barber i la seva dona, procedents de Vic. Des de principis del segle XXI i fins l'any 2012, l'edifici va ser la seu de la Casa Museu del Voltreganès, traslladada a Vinyoles (municipi de Les Masies de Voltregà) en aquella data. En l'actualitat, a l'edifici hi ha un restaurant conegut com a can Liró. Segons les informacions obtingudes, la creu present a la façana principal de l'edifici indica que és una de les estacions del Viacrucis celebrat per Setmana Santa. | 42.0158500,2.2360000 | 436743 | 4651818 | 1786 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82691-foto-08215-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82691-foto-08215-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82691-foto-08215-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Liró.Sota el balcó de la segona planta hi ha una placa rectangular metàl·lica força degradada, amb el nom i el símbol de la companyia d'assegurances La Unión y el Fénix Español, fundada a finals del segle XIX i en funcionament fins als anys 90 del segle XX. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 82692 | Casa Lluís Molas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-lluis-molas | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 84-85. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 04.04.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres format per dos cossos adossats, amb un gran pati a la part posterior. Aquests volums estan adossats en perpendicular, formant una cantonada orientada al carrer. El volum principal, reculat respecte l'eix del carrer, presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, tot i que el de la banda de migdia resta amagat sota el parament del volum secundari. Té una llinda plana monolítica gravada amb la inscripció 'MARIA. CN PECD. CNCEBDA 1728' (probablement AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA) i un relleu quadrat central decorat amb un petit escut i motius vegetals. Damunt del portal hi ha una petita placa de ceràmica vidrada acolorida, amb la representació de Sant Pere Apòstol. L'obertura del primer pis es correspon amb una finestra rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, l'ampit motllurat i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1759 i una creu llatina central damunt del calvari. En darrer terme, al pis superior trobem una finestra balconera restituïda. L'altre volum, adossat a la façana de migdia del principal, presenta una coberta de teula àrab de tres vessants amb els ràfecs de teula invertida a les dues façanes vistes. Consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes, amb les façanes orientades a llevant i tramuntana. Totes les obertures són rectangulars, amb diferents tipus d'emmarcaments. De la façana de tramuntana destaquen les tres obertures dels nivells inferiors. A la planta baixa hi ha un antic portal reconvertit en finestra i una petita obertura quadrada amb reixa de ferro, ambdues bastides en pedra. Al primer pis, en canvi, hi ha una finestra rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i l'ampit motllurat. De la façana de llevant destaca l'obertura del soterrani, bastida amb quatre carreus de pedra i amb reixa de ferro. El portal de la planta baixa conserva part dels brancals bastits amb carreus de pedra, tot i que amb la llinda de fusta. La part més destacable del parament és la finestra del primer pis, emmarcada amb carreus de pedra, l'ampit motllurat i la llinda plana gravada amb l'any 1743 i una creu aspada central damunt del calvari. També cal mencionar la finestra de la segona planta, de les mateixes característiques que l'anterior però sense inscripció. La resta d'obertures del parament o tenen els emmarcaments arrebossats o han estat restituïdes. La construcció presenta els paraments arrebossats, amb l'aresta de la cantonada embellida amb carreus de pedra ben escairats. L'accés al portal principal compta amb un empedrat de llambordes. | 08215-31 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 17 | L'edifici es coneix amb el nom de can Mon en referència a Segimon Arboix i Camps, el qual venia peces de roba, fils i gorres en els mercats i a les cases de pagès. Ell fou el fundador, a finals del segle XIX (1899), de la primera botiga establerta en aquesta casa. Posteriorment, els seus descendents varen continuar amb el negoci, tot i que en un altre edifici del carrer dels Marquesos de Palmerola (nº 62), que actualment està tancat. | 42.0160000,2.2357600 | 436723 | 4651835 | 1728 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82692-foto-08215-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82692-foto-08215-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82692-foto-08215-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Mon. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82693 | Casa Josep Serra Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-serra-gil | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 27, 42, 131. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 04.05.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, que presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb diferents tipus d'emmarcaments. Destaca el portal d'accés principal a l'edifici, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1743 i una creu grega central damunt del calvari. Al seu costat hi ha una gran finestral rectangular amb els brancals fets de carreus de pedra. Al primer pis, damunt del portal, hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, l'ampit motllurat i una llinda plana decorada amb una motllura que recorre l'intradós l'obertura, i està gravada amb els mateixos motius i data que el portal d'accés principal. Al seu costat hi ha un finestral rectangular amb l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. A l'extrem de migdia del parament hi ha una finestra amb l'emmarcament arrebossat, que conserva l'ampit de pedra original. A la segona planta hi ha una finestra simple i dos finestrals amb els emmarcaments arrebossats. Aquests finestrals tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana d'obra sostinguda amb revoltons i la barana de ferro treballat. En darrer terme, a l'extrem de tramuntana del parament, hi ha un portal rectangular amb l'emmarcament arrebossat al que s'accedeix mitjançant dos graons que salven el desnivell existent entre el carrer i la plaça. El parament principal compta amb un revestiment arrebossat i pintat de color groc.Tant els muntants de les portes i finestres com els porticons de llibrets de fusta dels pisos superiors estan pintats de color verd. | 08215-32 | Carrer Mossèn Jacint Verdaguer, 19 | A principis del segle XX, vers l'any 1905, en Joan Arnau i Reixach (procedent de can Buixó de Vinyoles) i la Filomena Pla (de Sant Boi de Lluçanès) s'establiren a la casa, on van obrir una carnisseria. D'aquí que la casa fos coneguda amb el renom de cal Carnisser fins l'any 1950, data en que la carnisseria fou traslladada a l'edifici que ocupa actualment (actual ca l'Agustinet). En relació a aquest renom cal dir que a finals del segle XVIII, en un testament del notari Feliu Rovira de Sant Hipòlit datat l'any 1773 i dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic, apareix citat 'el carrer dit de la carniceria', que es correspon amb l'actual carrer de Mossèn Jacint Verdaguer (tot i que l'edifici està situat en el límit entre aquest carrer i la plaça Nova, això no implica que la carnisseria que dóna nom al carrer faci referència a la casa que ens ocupa). Posteriorment, la casa serà coneguda també com a cal Viudo, donada la condició del seu resident Jaume Canal (procedent de Manlleu, es va casar amb una santhipolitenca). En aquest moment, l'adreça de la casa era carrer Verdaguer, 15 i hi venien carbó. Posteriorment, l'edifici fou conegut també com a ca la Rita (o ca la Rita de les flors) ja que la Rita Oms i Massana hi venia flors (a la façana principal de l'edifici es conserva una placa de ceràmica vidrada acolorida on s'hi llegeix 'FLORS RITA'). | 42.0160800,2.2357000 | 436718 | 4651844 | 1743 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82693-foto-08215-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82693-foto-08215-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82693-foto-08215-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Carnisser, cal Viudo, ca la Rita o ca la Rita de les flors. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82694 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-11 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 120. MASFERRER I SOLER, Jordi; SARDÀ I CABERO, Xavier (1998). Una finestra oberta al passat. Recull de fotografia històrica d'Osona. [Vic]: Publicitat Montseny, p. 106. '10 anys d'ajuntaments amb democràcia'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 15, setembre de 1989, p. 5, 8. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 74, 192. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 27, 30, 99, 101. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 05.01.EA. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 02-02-2020]. | XVII/XX | Edifici cantoner de planta trapezoïdal, completament reformat. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Aquest parament presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una motllura rectilínia múltiple recorrent l'intradós de l'obertura. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes monolítiques, els ampits motllurats i estan protegides amb reixes de ferro decorades. Destaca la llinda de la banda de llevant, gravada amb la inscripció 'BOTIGA DE LA CONFRARIA DE S. LLORENS 1627' i el símbol de la cofradia al centre. A l'extrem de ponent del parament hi ha una obertura d'arc rebaixat emmarcada en pedra, actualment reconvertida en finestral (anteriorment es tractava d'un portal). A la llinda hi ha gravada una creu ornamentada amb motius florals al centre, envoltada per la següent inscripció: 'TOTE MISERICORDIES SICUT PATER VESTER MISERICORS EST LUC. C.V. / PER IMITAR AL PARE CELESTIAL TINGAS CARITAT ALS MALALTS DEL HOSPITAL. / 1796'. La resta d'obertures del parament són rectangulars, estan emmarcades en pedra i han estat reformades. A la primera planta hi ha dues finestres simples amb els ampits motllurats i dos finestrals amb sortida a dos balcons simples, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballat. Una cornisa motllurada recorre la divisòria amb el nivell superior, on s'hi obren dues finestres amb els ampits motllurats. Les façanes laterals estan completament reformades. En general presenten obertures rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les finestres tenen els ampits motllurats, tot i que restituïts. Les de la planta baixa estan protegides amb baranes i reixes de ferro. La construcció presenta un revestiment arrebossat i pintat de color grana als tres paraments vistos. La façana principal compta amb un sòcol de pedra aplacada, amb les cantoneres embellides en pedra també. | 08215-33 | Plaça de la Vila, 1 | L'edifici havia albergat la seu de la botiga de la Confraria de Sant Llorenç, construïda l'any 1627. Aquesta entitat estava vinculada al gremi de paraires de la vila, el qual va viure la seva època d'or entre els segles XV i XVII. La Confraria era una associació de caire religiós i assistencial, a la qual pertanyien tots els agremiats. Realitzava funcions de caire més social amb un marcat signe religiós, significat en les invocacions a Sant Sebastià i Sant Llorenç, patrons i protectors del gremi. Des de mitjans del segle XIX, l'escola de la vila estava situada a les golfes de l'edifici. Posteriorment, durant la dècada dels anys 20 del segle passat, el mestre Pere Calvet (conegut com el Senyor Calvet) impartia classes als nois en el primer pis. Fou succeït pel mestre Joan Salvador (Senyor Joan), que també va impartir les classes en aquest edifici fins que fou afusellat l'any 1939. Actualment, l'edifici és la seu de l'ajuntament del municipi, tot i que no tenim constància en quin moment s'hi va instal·lar (segons les informacions obtingudes s'hi podria haver instal·lat entre finals del segle XIX i principis del XX). Entre les dècades dels anys 70 i 80, l'edifici fou remodelat. Tenim constància d'una important reforma finalitzada al voltant de l'any 1987. Tot i això, les reformes per adaptar-lo al seu ús actual s'han anat succeïnt entre finals del segle XX i principis del segle XXI. La llinda del finestral de ponent de la façana principal procedeix de l'antic hospital de Sant Josep, actualment desaparegut. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 1627 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82694-foto-08215-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82694-foto-08215-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82694-foto-08215-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: antiga confradia de Sant Llorenç. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82695 | Casa Josep M. Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-m-serra | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 56, 94. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 100. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 05.02.EA. Http://pastisseriaserra.com/ [Consulta: 02-02-2020]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 02-02-2020]. | XVI/XX | Edifici cantoner format per diversos cossos adossats, reformat i amb un gran jardí situat a la part posterior. El volum principal, orientat a la plaça de la Vila, és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i el carener paral·lel a la façana principal, amb un ràfec de formigó disposat a les dues façanes vistes. Està distribuït en planta baixa, planta pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. La façana principal presenta un gran portal central d'arc de mig punt adovellat, amb clau central i els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. Un dels carreus del brancal de la banda de tramuntana està decorat amb motius vegetals en relleu. A banda i banda, als laterals del parament, hi ha dos portals rectangulars de més recent obertura (el de la banda de migdia emmarcat en pedra). Al pis, damunt del portal, destaca una finestra rectangular d'estil renaixentista. Està decorada amb dues pilastres laterals, que sostenen un entaulament motllurat rematat amb un guardapols. L'ampit és motllurat i compta amb un espiell inferior bastit amb dos carreus escairats. A la banda de tramuntana del parament destaca una altra finestra rectangular emmarcada en pedra, amb la llinda plana monolítica decorada amb un baix relleu amb roseta central i gravada amb l'any 1575. Per contra, a la banda de migdia de la façana, hi ha una finestra gòtica d'arc conopial polilobulat amb els capitells decorats amb palmetes. Compta també amb un ampit motllurat i un espiell inferior delimitat amb tres carreus. Les obertures de les golfes són rectangulars (apaïsades i reformades), amb els emmarcaments arrebossats. La façana presenta un revestiment arrebossat de gramatge tosc, amb un sòcol arrebossat més finament. Tots dos estan pintats amb tonalitats grisoses. L'altra façana, orientada al carrer de Domènec Serrabou, està completament reformada. Presenta obertures rectangulars emmarcades amb el mateix tipus de pedra que revesteix la cantonera i el sòcol del parament. La resta compta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat. | 08215-34 | Plaça de la Vila, 5 | Tot i que en l'actualitat l'edifici és la seu central de la Pastisseria Serra, a Sant Hipòlit es coneix també amb el nom de l'Establiment en referència a una cooperativa de comestibles, cansaladeria i vins establerta en ell entre els anys 1893 i 1898. L'any 1898, un dels socis de la cooperativa, l'Eudald Serra Benet, va adquirir-la individualment i juntament amb la seva dona, Rosalia Bansell, la van regentar com a botiga de queviures fins a principis de la dècada dels anys 30. El dissabte de Rams de l'any 1932, el seu fill Eudald Serra va inaugurar la nova botiga, que ja incorporava la pastisseria dins de les seves especialitats. Amb el temps, el seu fill Josep Maria va agafar el timó del negoci, incrementant l'especialitat en pastisseria i deixant de banda progressivament tant la cansaladeria com una part dels queviures. Des de l'any 1990 també hi ha forn de pa. Tenim notícia que durant la primera meitat del segle XX, l'edifici albergà la central de telèfons de Sant Hipòlit (aquesta part de la construcció fou enderrocada). La construcció, restaurada a mitjans del segle XX després de l'obertura del carrer de Domènec Serrabou (1958), conserva una de les llindes més antigues del municipi, gravada amb l'any 1575. | 42.0152700,2.2365400 | 436787 | 4651754 | 1575 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82695-foto-08215-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82695-foto-08215-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82695-foto-08215-34-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: l'Establiment. | 94|95|98|119|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82696 | Casa Josep Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-mallol | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 108-109. SEGURA I CARRERA, Antoni (1991). 'Pinzellades dels mitjans de transports i comerç en la vila de Sant Hipòlit de Voltregà'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 32, març 1991, p. 11. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.01.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un porxo i un pati a la part posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. També compta amb un petit altell a la coberta, amb teulada d'un sol vessants. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades en carreus de pedra, incloent-hi les llindes. Cal exceptuar les finestres de les golfes, que tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, i la part central de la planta baixa, reformada amb tres obertures amb els emmarcaments també revestits, tot i que un d'ells està tapiat. En aquesta mateixa planta, a banda i banda, destaquen dos portals: el de la banda de migdia reconvertit en finestra i el de tramuntana tancat amb una reixa. Els pisos superiors estan ordenats a partir d'un eix de simetria central, amb tres obertures per planta. En ambdós nivells hi ha tres finestrals amb sortida a tres balcons simples, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. Els de la primera planta són de majors proporcions que els del segon pis. Sota de la llosana del balcó central hi ha gravat l'any 1793. Cal destacar, com a element decoratiu, dues cornises motllurades que recorren la divisòria entre les plantes centrals (exceptuant les golfes). La façana presenta un revestiment arrebossat de color terrós. En relació a la planta baixa cal dir que, a l'extrem de tramuntana, també hi ha una altra finestra de posterior obertura amb l'emmarcament arrebossat i ampit de rajola ceràmica. | 08215-35 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 2 | L'edifici es coneix amb el nom de can Rafalet en referència a Rafael Mallol i Rovira, pioner d'una nissaga de forners i fabricants de fideus i tot tipus de pasta. El forn va estar actiu des de finals del segle XIX i fins al darrer quart del segle XX. A principis de la dècada dels anys 30 del segle XX, les filles obriren en el mateix edifici una perruqueria i una perfumeria que fou coneguda amb el mateix renom. En els darrers anys, a l'edifici hi havia una joieria i perfumeria actualment tancada. | 42.0154700,2.2366500 | 436796 | 4651776 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82696-foto-08215-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82696-foto-08215-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82696-foto-08215-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Rafalet. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82697 | Casa del carrer dels Marquesos de Palmerola, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dels-marquesos-de-palmerola-8 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 50. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.02.EA. | XIX | El revestiment està degradat i algunes obertures tapiades. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb terrassa posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un cornisa d'obra recentment reformada (en orígen estava decorada amb unes motllures rectilínies múltiples). Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. Aquest parament presenta dos grans portals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, i tancats amb unes grans portes de fusta actualment decorades. Aquests portals estan separats pel portal d'accés principal, d'obertura rectangular i menors dimensions, rematada amb una tarja superior protegida amb una reixa de ferro forjat decorada amb l'any 1896 i les inicials 'MC'. La composició de la façana s'ordena a partir d'un eix de simetria central, amb tres obertures per planta. Al primer pis s'obren tres finestrals rectangulars amb els emmarcaments en relleu arrebossats i pintats de color gris, amb guardapols superior. L'emmarcament dels laterals simula unes pilastres motllurades que sostenen un entaulament clàssic (en aquest cas, el guardapols). Tots tres tenen sortida a un balcó corregut protegit amb una barana de ferro treballat i amb la llosana motllurada sostinguda amb unes destacables mènsules esglaonades. A la segona planta hi ha dos finestrals i una finestra central, totes tres obertures rectangulars i amb els emmarcaments en relleu motllurats. Els finestrals tenien sortida a dos balcons simples que encara es conserven, tot i que en l'actualitat han estat reconvertits en finestres. Els balcons compten amb les baranes de ferro i les llosanes motllurades, sostingudes amb mènsules esglaonades com les del nivell inferior. A les golfes hi ha tres petites finestres amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, actualment tapiades. Aquest revestiment és arrebossat i està emblanquinat, La façana també compta amb dues motllures rectilínies que recorren la divisòria entre les plantes superiors. | 08215-36 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 8 | L'edifici és conegut com a can Cornelles en referència a una casa-botiga que va estar en funcionament al llarg del segle XX. Es tractava d'una botiga de queviures especialitzada en confiteria, que durant el primer terç de segle també venia cafès, tès, sucres... El renom prové del fet que els seus propietaris van venir a Sant Hipòlit procedents de la masia Cornelles de Sant Miquel d'Ordeig. És probable que la data de la porta d'accés principal fagi referència a una reforma, donat que la construcció ja apareix referenciada en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. La decoració de les portes de la planta baixa és fruit d'una de les actuacions desenvolupades en motiu durant el festival Artot celebrat l'any 2017. | 42.0155400,2.2369000 | 436817 | 4651783 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82697-foto-08215-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82697-foto-08215-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82697-foto-08215-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Cornelles. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82698 | Casa Pilar Carrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pilar-carrera | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 100. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.03.EA. | XIX-XX | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. A la planta baixa hi ha dos portals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Un d'ells és el portal d'accés principal, mentre que l'altre dóna pas a la planta baixa. Al primer pis hi ha un finestral emmarcat amb un relleu arrebossat i motllurat, amb guardapols superior. Té sortida a un balcó simple amb la barana de ferro treballada i la llosana motllurada sostinguda amb dues mènsules decorades. Al segon pis es repeteix aquest mateix esquema, tot i que el finestral té l'emmarcament arrebossat i el conjunt és de menors dimensions. La façana està rematada amb una cornisa motllurada sostinguda amb una successió de mènsules estriades, que descansen damunt d'una motllura rectilínia. La façana presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, amb dues cornises motllurades que recorren la divisòria entre els diferents nivells. | 08215-37 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 10 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). En Francisco Riu i Collell, natural de Sant Quirze de Besora, era conegut com a Sastre Nou. Va venir a Sant Hipòlit amb la seva família després de la guerra i es va instal·lar en aquest edifici, on també hi tenia la sastreria. | 42.0155200,2.2369700 | 436823 | 4651781 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82698-foto-08215-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82698-foto-08215-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82698-foto-08215-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82699 | Casa Carme Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carme-capdevila | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 54, 82, 120, 121. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.04.EA. | XVII-XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. La composició de la façana s'ordena a partir de tres eixos verticals, amb tres obertures per planta. La planta baixa ha estat completament reformada, amb tres grans portals rectangulars que donaven accés a un local comercial actualment tancat. Recentment, el central ha estat transformat en un accés pels vehicles. Al primer pis hi ha tres finestrals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra i amb les llindes planes monolítiques. Tenen sortida a tres balcons simple amb les baranes de ferro treballades i les llosanes motllurades. A la segona planta es repeteix aquest mateix esquema, tot i que de menors dimensions. Aquests finestrals, per contra, tenen l'emmarcament arrebossat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, que alhora està pintat amb un to groguenc. De la façana posterior destaquen dues galeries d'arcs rebaixats superposades. La galeria de la primera planta està tancada amb uns tancaments de fusta i vidre, mentre que la del segon pis és oberta i està delimitada amb balustrades emblanquinades. | 08215-38 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 12 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Durant les dues primeres dècades del segle XX, en aquest edifici hi va viure el mestre de nois Pere Calvet (Senyor Calvet) i la seva dona Rosa Rosell, mestra de noies coneguda com la Senyora Roseta. Pels voltants dels anys 40, la Dolores Verdaguer (coneguda com la Meixa) també va viure en un dels pisos de l'edifici. L'edifici es coneix amb el nom de can Serrabou en referència al doctor Domènec Serrabou i Coma, el qual vivia i passava consulta en aquesta casa durant les dècades centrals del segle XX (el doctor també va ser alcalde de Sant Hipòlit entre els anys 1958 i 1966). | 42.0155100,2.2370800 | 436832 | 4651780 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82699-foto-08215-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82699-foto-08215-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82699-foto-08215-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Serrabou. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82700 | Casa Núria Carrillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nuria-carrillo | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 31, 32, 37, 84. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.05.EA. | XVII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb terrassa posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. La composició de la façana s'ordena a partir de tres eixos verticals, amb tres obertures per planta. La planta baixa presenta quatre portals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El de l'extrem de llevant trenca l'harmonia compositiva del parament, de la mateixa manera que la petita finestra situada a l'extrem de ponent. Al primer pis hi ha un finestral rectangular central, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Té sortida a un balcó simple amb la barana de ferro treballat i la llosana de pedra motllurada. En orígen, aquesta obertura es corresponia amb una finestra simple que fou transformada. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes monolítiques i els ampits motllurats. La de l'extrem de ponent està gravada amb l'any 1628 i una creu llatina central, la qual aprofita la motllura apuntada de l'intradós de l'obertura com a calvari. A la segona planta es repeteix aquest mateix esquema, tot i que de menors dimensions i amb els emmarcaments dels finestrals arrebossats. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to groguenc i un sòcol de les mateixes característiques de color marró fosc. De la façana posterior destaca la galeria d'arcs rebaixats situada a la segona planta, oberta a l'exterior i amb les impostes motllurades. | 08215-39 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 14 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Des de mitjans del segle XX, la casa es coneix com a can Ballester que era el cognom dels seus residents. En Josep Ballester i Vinyeta tenia l'ofici de pintor i decorador, i alhora tovaca amb la cobla-orquestra Els Angelets, i durant un temps també amb l'orquestrina Fòlies Jazz. Aquest personatge també era conegut com en Reus ja que l'avi de la família, en Ramon Ballester, va portar el cafè de can Reus durant força temps (aquest cafè, actualment desaparegut, estava situat al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, en el mateix solar que actualment ocupa la biblioteca Marquès de Remisa). Aquest fet va provocar que l'edifici que ens ocupa també fos anomenat can Reus o cal Cafeter. Posteriorment, en Pepet Font i Niubó va tenir una barberia en aquest mateix edifici. Aquest personatge era conegut com el Barber de sota missa. Finalment, pels voltants dels anys 60, l'edifici fou conegut com a can Mílio en referència a l'Emílio Cirera, procedent de Torelló. Tenia una botiga de llegums cuits i cafè mòlt, motiu pel qual també l'anomenaven cal Cafeter. La transformació de la finestra de la primera planta és fruit d'una reforma duta a terme durant el segle XIX. Les obertures de planta baixa, per contra, van ser reformades durant el segle XX. | 42.0155000,2.2372400 | 436845 | 4651779 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82700-foto-08215-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82700-foto-08215-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82700-foto-08215-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Ballester, can Reus, cal Cafeter, can Mílio. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82701 | Casa Josep Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-casas | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 51. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.06.EA. | XVIII | El revestiment està degradat i les obertures també. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, que alhora conforma cantonada just en el punt on l'alineació del carrer s'endarrereix. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec format amb llates de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. La composició de la façana s'ordena a partir d'un eix vertical desplaçat respecte el centre del parament, amb una obertura per planta exceptuant la planta baixa. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. A la planta baixa hi ha un gran portal d'accés a l'interior tancat amb porticons de fusta, els quals queden integrats dins del parament un cop oberts. Al seu costat hi ha una senzilla finestra amb l'intradós emblanquinat. Les dues obertures dels pisos superiors tenen els emmarcaments decorats amb una franja emblanquinada. A la primera planta hi ha un finestral amb sortida a un balcó simple, amb la llosana d'obra emblanquinada i la barana de ferro. Al seu costat, pintat damunt del parament, hi ha l'any 1764. Al segon pis, en canvi, hi ha una senzilla finestra simple. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to groguenc a la planta baixa i de color verd als pisos superiors. De la façana posterior, orientada al pati, destaca una galeria oberta al pis superior. | 08215-40 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 16 | La casa es coneix amb el renom de can Correu en referència a Josep Canudas, que a principis del segle XX s'encarregava de repartir la correspondència postal del poble (també feia de 'recader' o transportista entre Sant Hipòlit i Manlleu). Posteriorment, a l'edifici s'hi va obrir una botiga que fou reconvertida en quiosc de diaris, papereria i llibreria (aquest negoci encara estava en funcionament a finals de la primera dècada del segle XXI). | 42.0155000,2.2373200 | 436852 | 4651778 | 1764 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82701-foto-08215-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82701-foto-08215-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82701-foto-08215-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Correu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 82702 | Casa del carrer dels Marquesos de Palmerola, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dels-marquesos-de-palmerola-26 | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.07.EA. | XVIII/XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, completament reformat. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures són rectangulars i compten amb diversos tipus d'emmarcaments. La composició de la façana s'ordena a partir de tres eixos verticals, amb tres obertures per planta. Tot i això, l'harmonia es trenca a la planta baixa amb la reforma dels dos portals laterals. Al centre hi ha el portal d'accés principal, emmarcat amb carreus de pedra i amb una motllura rectilínia decorativa a l'intradós de l'obertura. A la primera planta hi ha un finestral central amb sortida a un balcó simple i dues finestres laterals. Totes tres obertures tenen els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, amb la mateixa motllura decorativa que en el cas del portal. El balcó presenta la barana de ferro i la llosana motllurada, mentre que les finestres tenen els ampits motllurats. La llinda de la banda de ponent està gravada amb l'any 1744 i una creu central damunt del calvari. A la segona planta es repeteix aquest mateix esquema, tot i que de menors dimensions i completament restituït. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, amb un sòcol d'aplacat de pedra i els laterals del parament emmarcats en pedra també. | 08215-41 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 26 | 42.0153500,2.2378800 | 436898 | 4651761 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82702-foto-08215-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82702-foto-08215-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82702-foto-08215-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la planta baixa hi ha dos locals comercials. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 82703 | Casa Joan Espadaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-espadaler | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 37, 56, 133-134. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.08.EA. | XVIII/XX | El revestiment de la façana del passatge Parés està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb una façana orientada al carrer dels Marquesos de Palmerola i una altra al passatge Parés. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants disposada a diferent nivell, amb el carener paral·lel a les dues façanes. El volum original, amb la façana principal orientada a tramuntana, presenta un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta, i està distribuït en planta baixa i tres pisos. Totes les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant la balconada de la primera planta. Aquest finestral té els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb una inscripció il·legible, donat el mal estat de conservació de la pedra. Té sortida a un balcó simple amb la llosana d'obra rectangular i la barana de ferro treballada. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc. El volum orientat al passatge Parés està distribuït en planta baixa i cinc pisos, i es caracteritza per la presència d'una gran galeria volada de llenguatge racionalista. Està disposada entre la segona planta i el quart pis, i es troba tancada amb uns finestrals rectangulars de vidre amb els muntants restituïts, i protegida amb un passamà tubular a mode de barana. La galeria està rematada amb una terrassa superior, delimitada amb una barana de ferro i obra, a la que s'accedeix des de la cinquena planta. La façana compta amb un revestiment arrebossat i pintat, amb unes franges horitzontals superposades decorant els extrems del parament dels pisos superiors. | 08215-42 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 28 | Des de principis del segle XIX, l'edifici es coneix amb el nom de ca l'Espadaler en referència al cognom del cap de família. El sobrenom Xeripa apareix entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Fa referència a en Joan Espadaler i Fàbregas, músic i campaner de Sant Hipòlit des de l'any 1924. Aquest personatge era molt afortunat i li va tocar la rifa en diverses ocasions. D'aquí que se l'anomenés Xeripa (variant de xiripa) i, de retruc, també als seus fills. A principis de la dècada dels anys 30, un dels fills, en Josep Espadaler (Pepet), venia carbó en aquest edifici per la banda del carrer dels Marquesos de Palmerola, mentre que per la banda del passatge Parés hi tenia una espardenyeria. Posteriorment, a finals de la dècada dels anys 50, aquest establiment fou transformat en una satreria-botiga que es perllongà fins l'any 2000. El sastre Joan Espadaler i Vila (conegut com en Joan Xeripa) hi va tenir el seu taller fins aquest moment. A l'arxiu municipal es conserva un plànol d'un projecte de reforma per a l'edifici datat l'any 1959. Si tenim en compte la tipologia actual de la construcció, és probable que aquest projecte no s'arribés a executar. En l'actualitat, la planta baixa del passatge Parés està destinada a un ús comercial. | 42.0153600,2.2380000 | 436908 | 4651762 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82703-foto-08215-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82703-foto-08215-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82703-foto-08215-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Racionalisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: ca l'Espadaler, can Xeripa. | 98|119|120|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82704 | Casa Ramon Vall-lamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-vall-lamora | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 93, 128. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.01.EA. | XIX | El revestiment dels pisos superiors està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb llates de fusta. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a migdia. A la planta baixa, reformada, s'hi obren quatre portals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Alhora estan decorats amb un marc rectilini pintat de color blanc. El de l'extrem de llevant del parament està tapiat, mentre que un dels centrals té una placa de pedra superior gravada amb l'any 1802 i una creu llatina central damunt del calvari. A la primera planta hi ha dues finestres rectangulars, mentre que al segon pis hi ha dos finestrals (també rectangulars) amb sortida a dos balcons simples amb les llosanes de pedra sorrenca i les baranes de ferro treballat. Totes quatre obertures estan decorades amb el mateix marc vist a la planta baixa, tot i que amb un to marronós. Al tercer nivell hi ha dues finestres amb les mateixes característiques que les anteriors i una galeria oberta i protegida amb una barana de ferro. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to vermellós, amb un sòcol de pedra aplacada. Una cornisa rectilínia bastida amb el mateix material que el sòcol recorre la divisòria entre la planta baixa i el primer nivell. En els pisos superiors, el revestiment està pintat de color blanc. | 08215-43 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 35 | L'edifici també es coneix amb el nom de can Parador en referència a l'ofici que desenvolupava el besavi de la família, el qual treballava a la màquina de parar de la fàbrica. A principis del segle XX, un dels mossos de la casa es va casar amb la pubilla de can Parador. Era en Ramon Vall-lamora, propietari del forn de pa i pastisseria Vall-lamora. A principis de la dècada dels anys 30, la pastisseria ja era propietat d'aquest personatge, al que anomenaven Valldemora. | 42.0155000,2.2388600 | 436979 | 4651777 | 1802 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82704-foto-08215-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82704-foto-08215-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82704-foto-08215-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Parador. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 82705 | Casa Ramon Vall-lamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-vall-lamora-0 | Informació oral: Montserrat Molas i Josep Lluis Ramírez [Entrevista: 31-01-2020]. Informació oral: Valentí Turet [Entrevista: 03-02-2020]. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.02.EA. | XIX | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra restituït. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. La planta baixa compta amb dos portals laterals reformats, d'obertura rectangular i amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Al centre destaca un gran portal també rectangular, emmarcat en pedra i amb la llinda plana gravada amb l'any 1800 (cal destacar el porticó de fusta, ben conservat). Al segon pis hi ha una finestra simple i un finestral amb sortida a un balcó protegit amb la barana de ferro treballat i la llosana d'obra motllurada lateralment. Ambdues obertures són rectangulars i presenten els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Una cornisa motllurada recorre la divisòria amb la planta superior, on destaca una antiga galeria reformada. Està formada per una successió de quatre arcs rebaixats amb les impostes motllurades, els quals foren tancats amb totxo. En aquest tapiat s'obriren quatre finestres quadrades amb els muntants de fusta. La façana compta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat. El pis superior fou bastit amb maons. | 08215-44 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 39 | Segons les informacions obtingudes, cap als anys 60 del segle XX, en aquest edifici hi havia una botiga d'electrodomèstics. També tenim notícia que a l'edifici s'hi havia establert durant un temps una carnisseria anomenada can Gil. En l'actualitat, l'edifici pertany als propietaris del forn de pa i pastisseria Vall-lamora, situat a l'edifici del costat. | 42.0154900,2.2390400 | 436994 | 4651776 | 1800 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82705-foto-08215-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82705-foto-08215-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82705-foto-08215-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Gil. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 82706 | Casa Jesús Castany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jesus-castany | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.03.EA. | XVIII-XX | Els revestiments estan degradats. | Edifici entre mitgeres de planta trapezoïdal, que alhora conforma cantonada just en el punt on l'alineació del carrer s'avança. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de peces de formigó prefabricades. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia i la lateral a ponent. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La planta baixa compta amb el portal d'accés a l'edifici i dues finestres amb els ampits de ceràmica vidrada de color verd, una oberta a la façana principal i l'altra al parament de ponent. Les plantes superiors estan organitzades a partir d'un eix central, amb una obertura per planta. Al primer pis hi ha un finestral que té sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. A la segona planta, en canvi, destaca una galeria oberta a l'exterior i protegida amb una barana de ferro. Una part de l'espai interior d'aquesta galeria està cobert amb les mateixes peces de formigó presents al ràfec. La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb morter i disposada de forma irregular. La façana principal i la planta baixa del parament de ponent presenten un revestiment arrebossat, amb un sòcol també arrebossat, tot i que de gramatge més dens. | 08215-45 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 41 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Tot i això, i tenint en compte el seu emplaçament, és probable que la construcció fos aixecada durant la segona meitat del segle XVIII. | 42.0154600,2.2391200 | 437001 | 4651773 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82706-foto-08215-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82706-foto-08215-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82706-foto-08215-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82707 | Casa Margarita Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-margarita-sala | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.04.EA. | XVIII-XX | Els tancaments dels pisos superiors estan força degradats. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, les dels pisos superiors amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les de la planta baixa, en canvi, estan emmarcades amb el mateix aplacat ceràmic de mosaic que reforma tota la planta. Al primer pis hi ha un finestral amb sortida a un balcó simple, amb la barana de ferro treballat i la llosana d'obra que es prolonga per tot el perímetre de la façana, a mode de cornisa. A la segona planta destaca una galeria oberta a l'exterior i protegida amb una barana de ferro. L'espai interior està cobert amb la mateixa solera de fusta documentada al ràfec, amb els buits bastits amb muntants de fusta. La façana presenta un aplacat ceràmic de mosaic a la planta baixa, un revestiment arrebossat sense pintar al primer pis i un altre de color groc a la planta superior. | 08215-46 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 43 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Tot i això, i tenint en compte el seu emplaçament, és probable que la construcció fos aixecada durant la segona meitat del segle XVIII. L'aplacat ceràmic de mosaic documentat a la planta baixa és propi de les construccions datades entre els anys 70 i 80 del segle XX. | 42.0154300,2.2391700 | 437005 | 4651769 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82707-foto-08215-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82707-foto-08215-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82707-foto-08215-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82708 | Casa Carme Subiranes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carme-subiranes | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.05.EA. | XVIII-XX | Els revestiment està degradat, sobretot a la planta baixa. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una destacable cornisa decorada amb botons i motius vegetals. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i decorats amb un marc rectilini pintat de color blanc. La planta baixa compta amb dos portals, destacant el de la banda de ponent, que està tancat amb un destacable porticó de fusta el qual queda integrat dins del parament un cop obert. Al primer pis hi ha dos finestrals amb sortida a dos balcons simples, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. A la segona planta destaca una galeria formada per dos grans arcs rebaixats, amb les impostes motllurades i protegits amb baranes de ferro. L'espai interior d'aquesta galeria compta amb un sostre embigat de fusta emblanquinada. En general, la façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color gris. | 08215-47 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 45 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Tot i això, i tenint en compte el seu emplaçament, és probable que la construcció fos aixecada durant la segona meitat del segle XVIII. | 42.0154100,2.2392200 | 437009 | 4651767 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82708-foto-08215-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82708-foto-08215-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82708-foto-08215-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82709 | Casa Campdelacreu i Marià Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-campdelacreu-i-maria-rovira | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.06.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i tress pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant el pis superior. La planta baixa compta amb dos portals, un pel pas de persones i l'altre pels vehicles. Al primer pis hi ha un finestral amb sortida a un balcó corregut, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Aquest esquema es repeteix a la segona planta, tot i que amb una barana més senzilla i una finestra simple al costat del finestral. La part més destacable de l'edifici és la galeria de la tercera planta, formada per dos arcs rebaixats i protegida amb unes baranes d'obra decorades amb dos plafons de gelosia centrals. La façana presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat. | 08215-48 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 47 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Tot i això, i tenint en compte el seu emplaçament, és probable que la construcció fos aixecada durant la segona meitat del segle XVIII. | 42.0154000,2.2392800 | 437014 | 4651766 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82709-foto-08215-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82709-foto-08215-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82709-foto-08215-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 82710 | Casa Marià Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-rovira | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.07.EA. | XVIII-XX | El revestiment està una mica degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant la galeria del pis superior. La composició de la façana s'interpreta com la unió de dues parcel·les preexistents, donat que els eixos verticals que marquen les obertures apareixen molt separats entre sí. La banda de llevant del parament presenta un portal d'accés i una finestra protegida amb una reixa de ferro treballat, a la planta baixa. Al primer pis hi ha un finestral amb sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Aquest mateix esquema es repeteix a la segona planta, tot i que de menors dimensions. La banda de ponent compta amb dos portals d'accés a la planta baixa, un pel pas de persones i l'altre pels vehicles. Al primer pis hi ha dues finestres simples, mentre que a la segona planta destaca una galeria formada per dos arcs rebaixats, amb les impostes motllurades i protegits amb dues baranes de ferro balconeres. En general, la façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color ocre, amb un sòcol arrebossat de gramatge més d'un color marronós. | 08215-49 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 49 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Tot i això, i tenint en compte el seu emplaçament, és probable que la construcció fos aixecada durant la segona meitat del segle XVIII. | 42.0153800,2.2393500 | 437020 | 4651764 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82710-foto-08215-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82710-foto-08215-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82710-foto-08215-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82711 | Casa Miquel Erra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel-erra | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 56, 81. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.08.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular, i amb jardí posterior. És el resultat de la unió de dues parcel·les preexistents. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta.Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les finestres de la primera planta i la galeria del pis superior. La planta baixa presenta una finestra simple tancada amb porticons de llibret de fusta i dos portals d'accés a l'interior: un dóna pas als pisos superiors i l'altre a un local comercial. Al primer pis hi ha un finestral amb sortida a un balcó simple amb barana de ferro i una finestra, ambdues obertures amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques decorades amb una creu central damunt del calvari. La llinda del finestral està gravada amb l'any 1793, mentre que la de la finestra té l'any 1806. Tant la llosana del balcó com l'ampit de la finestra han estat restituïts. A la segona planta hi ha una finestra balconera amb una mica de volada, una finestra simple i, la part més destacable: una galeria oberta a l'exterior mitjançant dos arcs rebaixats, amb les impostes motllurades i protegits amb baranes de ferro. L'espai interior d'aquesta galeria està cobert amb la prolongació del ràfec de la coberta. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to blanquinós, amb un sòcol de pedra aplacada a la planta baixa. | 08215-50 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 51 | La casa es coneix amb el nom de can Masgrau, cognom documentat a Sant Hipòlit des de mitjans del segle XVIII i ubicat a l'actual carrer dels Marquesos de Palmerola des de principis del segle XIX. Tot i això, a mitjans del segle XIX, la família Espaulella s'instal·là a la construcció procedents de la masia del mateix nom, ubicada a Sant Pere de Torelló. De totes maneres, el cognom Masgrau és el que es va mantenir viu durant el segle XX. En l'actualitat, al marge de la funció residencial, també s'hi ubica una perruqueria. | 42.0153500,2.2394600 | 437029 | 4651760 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82711-foto-08215-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82711-foto-08215-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82711-foto-08215-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Masgrau, ca l'Espaulella. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.