Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82662 | El Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mallol | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 75-76, 98, 105-106, 124. GARCÍA HERMOSILLA, Carles [et al.] (2010). Les Masies de Voltregà. Un riu d'història. Vic: Eumo Editorial; Manlleu: Museu Industrial del Ter; Les Masies de Voltregà: Ajuntament de la Masies de Voltregà, p. 130-131. IGLÉSIES, Josep (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, Dalmau, p. 453. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, Dalmau, p. 254. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 63, 107-109, 138. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.01.EA. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 25-01-2020]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 25-01-2020]. Https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 [Consulta: 25-01-2020]. | XVIII | Rehabilitat. | Edifici cantoner de grans dimensions completament reformat. Presenta una planta rectangular distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener perpendicular a la façana principal i una lluerna rectangular al bell mig de l'estructura. La façana principal, orientada a migdia, compta amb una obertura d'arc rebaixat a la planta baixa que dóna pas al cancell que integra el portal d'accés principal, rectangular i emmarcat amb carreus de pedra. Al pis també s'obren dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb un pilar bastit amb carreus de pedra i les impostes motllurades. Entremig hi ha un rellotge de sol rectangular pintat damunt del revestiment de la façana, amb el gnòmon de vareta de ferro i la numeració aràbiga. Està coronat amb un plafó semicircular motllurat, que alhora es troba integrat a la cornisa que emmarca superiorment només les dues obertures. Les golfes compten amb una galeria oberta a l'exterior mitjançant obertures rectangulars, que estan disposades de forma esglaonada seguint els vessants de la coberta. Estan separades mitjançant uns perfils metàl·lics i delimitades amb una barana d'acer correguda. El parament està rematat amb un ràfec sostingut amb bigues de fusta. La façana de llevant presenta obertures rectangulars als dos nivells inferiors. Les de la planta baixa han estat completament reformades, mentre que les del pis tenen els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques gravades amb els anys 1753 i 1760, i unes creus centrals damunt del calvari. Aquests finestrals tenen sortida a tres balcons simples delimitats amb baranes de ferro, destacant només el de l'extrem de ponent, que compta amb la llosana de pedra motllurada original. Al pis hi ha petites finestres quadrades reformades. La façana està rematada amb una cornisa motllurada i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules motllurades també. De la façana de ponent, destaca el pou adossat mitjançant un volum semicircular amb accés des del primer pis. També destaquen tres de les finestres d'aquesta planta, d'obertura rectangular i amb els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques gravades amb l'any 1774 i una creu central damunt del calvari (només en dues de les tres finestres). La resta d'obertures han estat reformades, tot i que destaquen els ampits motllurats en algunes finestres de les golfes. El parament està rematat amb un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. En general, la construcció és bastida en pedra, còdols, maons i tàpia i presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb un sòcol de còdols de pedra a la façana de ponent i un altre de pedra i fragments de maons a la de llevant. | 08215-1 | Carrer del Mallol, 4-6 | La primera referència documental relacionada amb l'edifici apareix en el fogatge de l'any 1497. En aquest document, la casa apareix mencionada com 'Mayol', en el lloc de 'Sanct Ipolit lo Major' i dins de la vegueria de Vic. De fet, en aquest mateix document, hi ha constància d'un parell de personatges vinculats a la parròquia de 'St. Ipolit lo Major', dins 'lo terme de terme de Sant Martí de Sobremunt', anomenats 'Anthoni Mayol' i 'en Mayol' (Iglésies, 1992: 254). Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, la construcció apareix mencionada com 'Mayoll', en el lloc de Sant Hipòlit i dins de la vegueria de Vic. En aquest mateix document hi ha constància també d'un personatge vinculat a la parròquia i terme de 'St. Ipolit' anomenat 'Gabriel Mayoll', alhora que també es menciona en 'Joan Mayoll del Mas' dins de la Sagrera de la parròquia (Iglésies, 1979: 453). A finals del segle XVI, dins de les actes redactades pel notari Pere Molas entre els anys 1582 i 1585, es menciona als pagesos Joan Mallol i Jaume Joan Mallol (Anglada, 2008: 76). De moment és la primera referència documental del cognom Mallol, tal i com la coneixem actualment. L'any 1789, els pagesos propietaris d'alguns dels masos de la vila de Sant Hipòlit van iniciar un plet denunciant els abusos que patien les seves terres per part dels vilatans (tallaven llenya, s'emportaven els aglans per alimentar als porcs, feien malbé les collites). Un dels afectats era l'Hipòlit Mallol, propietari dels masos Mallol i Pou. Demanaven que se'ls declarés amos absoluts dels boscos que estaven dins de les seves propietats i que se'ls eximís l'obligació de permetre llenyar a les seves terres als habitants de Sant Hipòlit. La sentència reial, datada l'any 1793, va afavorir aquests terratinents, tot i que amb l'obligació de subministrar llenya al terme de Sant Hipòlit (García et al., 2010: 130). Malgrat aquesta sentència, la segregació dels termes de Sant Hipòlit i Les Masies de Sant Hipòlit l'any 1796 la va deixar sense efecte. En relació a aquest procés, cal dir que a l''Auto de División' dels termes municipals del Voltreganès dictat aquell mateix any, les cases i heretats de can Pubill Camps, el Mallol i la Sala quedaven incloses dins de la jurisdicció de Les Masies, tot i que a la segona meitat del segle XIX foren retornades a Sant Hipòlit (Anglada, 2008: 105-106). I és precisament en aquest moment, l'any 1853, que la casa del Mallol va passar a mans de la família Serinanell (posteriorment, Puigserinanell), que en mantindria la propietat fins a finals del segle XX (Anglada, 2008: 76). Amb el pas del temps, l'edifici fou abandonat com a habitatge, tot i que pels voltants dels anys 70 del segle XX, la planta baixa es destinà a cort de porcs. De mica en mica va caure en un estat progresiu de deteriorament fins que a finals de la centúria, l'ajuntament n'adquirí la propietat i evità el seu enderrocament. La rehabilitació de la casa es va englobar dins del Pla de Barris, un programa de la Generalitat de Catalunya que busca la millora de barris, àrees urbanes i nuclis que requereixen una atenció especial. De fet es va dur a terme una rehabilitació integral de tot el barri del Mallol. Abans de la restauració, la casa tenia un cos adossat a l'extrem sud-oest (per on hi havia l'accés principal a l'edifici des del carrer del Mallol) i un pati tancat a la seva banda de migdia, entre d'altres elements actualment desapareguts. Ambdues estructures foren enderrocades i, en el seu lloc, es va construïr la plaça pavimentada que dóna accés a l'actual façana principal. A l'interior, les diferents estances i cambres han estat batejades amb els noms de diferents oficis de l'època. Finalment, la Casa del Mallol fou inaugurada el 23 de novembre de l'any 2019 com a casa de cultura. L'actual plaça ubicada davant de la façana principal de la casa i el seu entorn s'acabaren de rehabilitar a principis del 2020. | 42.0170200,2.2359200 | 436737 | 4651948 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82662-foto-08215-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82662-foto-08215-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82662-foto-08215-1-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'interior de l'edifici està completament reformat, tot i que es manté bona part de la seva distribució original disposada en tres crugies rectangulars. La planta baixa compta amb una gran volta catalana central bastida amb rajols, i interrompuda per una volta d'aresta emblanquinada a la zona on es comuniquen les tres crugies. Del vestíbul destaca el paviment de mosaic bastit amb petits còdols de riu i les portes de fusta de les diverses cambres. Tant la planta baixa com el pisos superiors compten amb diverses obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes monolítiques (les del primer pis estan gravades amb l'any 1752 i una creu central). Les escales d'accés al pisos superiors són de tres trams i estan bastides amb pedra de la zona. En destaca el pou, de planta circular i amb accés des d'un dels replans, que està bastit amb maons. Compta amb un bassi rectangular de pedra, una destacable politja de fusta i una portella de fusta també. Els pisos superiors estan completament oberts i comunicats, adaptats als usos actuals i amb disseny actual. Tot i això, també es conserven fragments dels murs de tàpia originals vistos i restes dels estucats i pintures originals de la construcció. Cal destacar, en una de les cambres de la primera planta, l'antiga vidriera de la façana de migdia que ha estat reconvertida en un armari interior. Es tracta d'un gran finestral de fusta amb els vidres acolorits en verd i morat, amb la combinació de diferents textures i relleus.Altres noms relacionats amb l'edifici: casal Serinanell, casa pairal d'Orís. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 82664 | Casa Ricard Pastor Carrascosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ricard-pastor-carrascosa | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.03.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, constituït per dues parcel·les de casa de cos tradicional adossades. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'encadellat ceràmic sostingut amb una solera de llates, bigues i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant i pati posterior. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques decorades amb una motllura inferior. Cal exceptuar una petita finestra situada al costat del portal nº 3, que presenta l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix el parament. La llinda del portal nº 3 està gravada amb la data 1796, mentre que a la llinda de la finestra del pis hi ha la data 1702 gravada dins d'un baix relleu coronat amb una creu llatina. Per contra, les llindes de l'habitatge nº 5 són llises, amb un portal d'accés a la planta baixa i una finestra balconera al pis. La composició es completa amb dues petites obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, que fan la funció de ventilació de la coberta. La construcció presenta el parament principal arrebossat i pintat de color ocre. | 08215-3 | Carrer del Mallol, 3-5 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0165200,2.2358500 | 436731 | 4651893 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82664-foto-08215-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82664-foto-08215-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82664-foto-08215-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: casa Gurt. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82665 | Casa Jacinta Pascuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jacinta-pascuet | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 113. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.04.EA. | XVII-XVIII | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta irregular, amb un petit espai de pati posterior. Presenta la coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de peces ceràmiques sostingut amb una solera de llates, bigues i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars i tenen les llindes planes monolítiques amb una motllura rectilínia inferior. Cal exceptuar les dues finestres de les golfes, donat que tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. A la planta baixa hi ha dos portals amb els brancals també arrebossats. El de la banda de tramuntana presenta la llinda gravada amb l'any 1781 i una creu del temple central damunt del calvari. Del pis destaca una finestra amb els brancals bastits amb carreus de pedra i l'ampit motllurat, i una finestra balconera de les mateixes característiques, protegida amb una barana de ferro. Ambdues llindes estan gravades amb l'any 1692, la de la finestra balconera amb una creu llatina central. El parament principal està bastit amb la tècnica de la tàpia i presenta un revestiment arrebossat. | 08215-4 | Carrer del Mallol, 15 | Aquest renom fa referència al fet que, en aquesta casa, havia exercit de sabater en Josep Català, que tenia la característica física de ser geperut. A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714 (segle XVIII). | 42.0168500,2.2357400 | 436722 | 4651930 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82665-foto-08215-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82665-foto-08215-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82665-foto-08215-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: el Sabater Geperut. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 82666 | Casa Juan Carlos Navarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-juan-carlos-navarro | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.05.EA. | XVII-XVIII | Edifici entre mitgeres de planta irregular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'encadellat ceràmic arrebossat. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, tot i que les originals estan emmarcades en pedra i amb una motllura rectilínia recorrent l'intradós de l'obertura. De la planta baixa destaca la finestra doble de la banda de tramuntana, fruit de la unió d'una finestra simple amb la transformació d'un antic portal reconvertit en finestra. Ambdues obertures compten amb el brancal central de separació bastit amb carreus de pedra, mentre que els laterals estan arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament, cobrint d'aquesta manera l'emmarcament de pedra original. Cada finestra compta amb la seva pròpia llinda plana monolítica. Destaca la llinda de l'antic portal, gravada amb la inscripció 'JOAN ROVIRA SASTRA 1688' i una creu llatina central damunt del calvari. La resta d'obertures de la planta són més recents i tenen els emmarcaments simplement arrebossats. Corresponen a l'actual portal d'accés principal i a la porta del garatge. Al pis destaca una finestra balconera amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica, gravada amb la data 1706 i una creu del temple central damunt del calvari. La llosana està integrada dins de la motllura rectilínia que marca la divisòria entre la planta baixa i el pis, i està protegida amb una barana de fusta. Al seu costat hi ha una senzilla finestra amb l'emmarcament arrebossat i pintat i amb l'ampit ceràmic. Les dues finestres de les golfes, de mida més petita que la resta d'obertures, també tenen el mateix tipus d'emmarcament que en el cas anterior. La construcció presenta tot el parament principal arrebossat i pintat en els pisos superiors. | 08215-5 | Carrer del Mallol, 19 | A grans trets podem situar la construcció d'aquest edifici a l'entorn d'un dels moments clau de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). La presència d'altres sectors gremials però també s'estenia pel nucli urbà, com en el cas del propietari d'aquest edifici que exercia l'ofici de sastre. | 42.0169900,2.2357100 | 436720 | 4651945 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82666-foto-08215-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82666-foto-08215-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82666-foto-08215-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: casa Joan Rovira Sastra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82667 | Casa Dolores Abeyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dolores-abeya | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 27, 50-51, 69. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.06.EA. | XVII-XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un porxo i un pati a la part posterior. Presenta la coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, exceptuant l'actual porta d'accés al garatge, que és d'arc rebaixat i té l'emmarcament arrebossat amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Al seu costat hi ha el portal d'accés principal, amb el mateix emmarcament que en el cas anterior i, a l'altra banda, un altre portal amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb la data 1697 i una creu del temple central damunt del calvari. Les finestres del primer pis també presenten els brancals bastits amb carreus de pedra i alhora tenen els ampits motllurats. Ambdues llindes són planes i monolítiques i estan gravades. La de la banda de tramuntana presenta la data 1771 i una creu central situada damunt del calvari. Per contra, la de migdia compta amb la data 1788 i una creu llatina central també damunt del calvari. A la segona planta hi ha dues finestres de dimensions més reduïdes, amb els ampits de pedra i els emmarcaments arrebossats. Molt probablement, aquestes obertures es corresponguin amb els antics forats de ventilació de les golfes, abans que es construís el pis superior. D'aquest nivell superior destaca la galeria de la banda de tramuntana, protegida amb una barana de fusta, i la finestra de la banda de migdia, fruit del tancament parcial de la galeria i amb l'emmarcament arrebossat i pintat. El parament principal compta amb un revestiment arrebossat i pintat, i amb un sòcol inferior revestit més bastament. | 08215-6 | Carrer del Mallol, 23 | A principis del segle XX, la casa es coneixia com a can Corronaire perquè el seu propietari, en Jaume Abeyà, exercia aquest ofici: feia i reparava corrons (entre els anys 1920 i 1924 també va ser l'alcalde de Sant Hipòlit). Posteriorment, a mitjans del segle XX, el seu fill Salvador Abeyà (músic i membre de la cobla Els Angelets) hi havia regentat una llauneria. Durant un temps, en Jep Xic, vingut de Sant Feliu de Pallarols i apodat així per la seva baixa estatura, va viure al pis superior de la casa. A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714 (segle XVIII). | 42.0171400,2.2357000 | 436719 | 4651962 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82667-foto-08215-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82667-foto-08215-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82667-foto-08215-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Corronaire, ca l'Abeyà. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82669 | Casa Vicenç Casadesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vicenc-casadesus | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.08.EA. | XVIII-XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular i reformat, amb terrassa, porxo i un petit espai de pati a la part posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut per un entramat de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, tot i que amb diversos tipus d'emmarcaments. El portal d'accés principal presenta l'emmarcament arrebossat i pintat, amb el mateix tipus de revestiment que cobreix la resta del parament. Al seu costat destaca la porta d'accés al garatge, actualment reformada tot i que conserva la meitat dels brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana original de fusta gravada amb l'any 1853. Al pis destaquen dues finestres balconeres amb els ampits motllurats i reformats, protegides amb baranes de ferro. La de la banda de migdia conserva la meitat de l'emmarcament bastit amb carreus de pedra (probablement com a fruit de la reconversió d'una finestra senzilla en balconera) i la llinda plana monolítica. La composició es completa amb una petita obertura quadrada situada prop de la divisòria entre la planta baixa i el pis. La construcció està bastida amb parets de tàpia i compta amb un revestiment arrebossat i pintat, amb un sòcol inferior arrebossat bastament. | 08215-8 | Carrer del Mallol, 10 | Tenint en compte la ubicació i estructura de l'edifici, és molt probable que la seva construcció sigui originaria del segle XVIII. Probablement, la data gravada a la llinda de fusta fa referència a una reforma duta a terme a l'edifici a mitjans del segle XIX. | 42.0172400,2.2359100 | 436737 | 4651973 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82669-foto-08215-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82669-foto-08215-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82669-foto-08215-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 82670 | Casa Ramon Traveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-traveria | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 62. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.09.EA. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 25-01-2020]. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb diversos cossos adossats i un gran pati a la part posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec reformat sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, estan agrupades en parelles i emmarcades en pedra. A la planta baixa destaquen el portal d'accés i una finestra, ambdues obertures amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes monolítiques i una motllura rectilínia recorrent l'intradós de les dues obertures. La llinda del portal està gravada amb la inscripció 'MIRA QUE DIOS TE MIRA', l'any 1725 i una creu del temple damunt del calvari. A la llinda de la finestra s'hi pot llegir 'JESÚS MARIA I JOSEP' i el mateix tipus de creu. Al primer pis hi ha dues finestres amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes monolítiques i l'ampit corregut i motllurat. A totes dues llindes hi ha gravat l'any 1732 i una creu del temple damunt del calvari. A la segona planta també hi ha una finestra doble amb l'emmarcament i l'ampit de pedra, tot i que completament reformada. El parament principal, tot i les succesives reformes, compta amb un revestiment arrebossat. | 08215-9 | Carrer del Mallol, 12 | Tot i que no es pot assegurar, és probable que durant un temps aquesta casa fos coneguda com a can Gelats, donat que els seus residents (de cognom Traveria) procedien de la casa de pagès Angelats de Santa Cecília. A grans trets podem situar la construcció d'aquest edifici a l'entorn d'un dels moments clau de la història de Sant Hipòlit: els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0173000,2.2358800 | 436734 | 4651979 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82670-foto-08215-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82670-foto-08215-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82670-foto-08215-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Gelats. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82671 | Casa Pere Mosull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pere-mosull | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.10.EA. | XVIII | Les llindes estan força degradades. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un petit espai de pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut per una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, tot i que amb diversos tipus d'emmarcaments. A la planta baixa hi ha el portal d'accés i una finestra, ambdós amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La finestra compta amb un ampit ceràmic reformat, mentre que la llinda del portal està gravada amb una inscripció pràcticament il·legible (només s'aprecia un número 5 al final). Una motllura rectilínia recorre la divisòria entre la planta baixa i el primer nivell. Al primer pis, damunt del portal, destaca una antiga finestra reconvertida en balconera. Compta amb la meitat dels brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1767 i una creu damunt del calvari. Al seu costat hi ha una finestra reformada i emmarcada amb maons. Alhora, entre aquestes dues obertures, hi ha un plafó arrebossat encastat al parament i gravat amb la data 1965. En darrer terme, a la segona planta hi ha una gran obertura reformada amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit ceràmic corregut. Conserva les impostes originals a cada un dels brancals. La construcció presenta el parament principal arrebossat pintat de color groc. | 08215-10 | Carrer del Mallol, 16 | Si ens fixem en la data que hi ha gravada a la llinda de la balconera del primer pis, podem situar la reforma de l'edifici a l'entorn d'un dels moments clau de la història de Sant Hipòlit: la guerra de Successió (la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada l'any 1714 per les tropes borbòniques). Tot i això, no es pot descartar que l'edifici fos construït amb anterioritat, coincidint amb l'etapa d'esplendor viscuda durant l'etapa pre-industrial, la qual està personificada a Sant Hipòlit en el poderós gremi de paraires (segles XVI-XVII). De totes maneres, la data documentada a la llinda és conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). Per contra, la data gravada al plafó de la primera planta fa referència a una de les reformes més modernes, dutes a terme a la construcció. | 42.0174000,2.2358500 | 436732 | 4651991 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82671-foto-08215-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82671-foto-08215-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82671-foto-08215-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82672 | Casa Serafí González | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-serafi-gonzalez | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.11.EA. | XVIII | El parament de la planta baixa està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un gran pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i estan majoritàriament emmarcades en pedra. De la planta baixa destaca el portal d'accés, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1743 i una creu del temple central damunt del calvari. Al seu costat hi ha una finestra reformada que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis, damunt del portal, hi ha una altra finestra amb els brancals bastits amb carreus de pedra, l'ampit motllurat i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1760 i una creu del temple damunt del calvari al centre. Pel que fa a les golfes hi ha una simple finestra de dimensions més reduïdes i amb l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment i color que cobreix el parament. | 08215-11 | Carrer del Mallol, 18 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0174300,2.2358400 | 436731 | 4651994 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82672-foto-08215-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82672-foto-08215-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82672-foto-08215-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82673 | Casa Inés Remacho | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ines-remacho | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.12.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades en pedra, exceptuant la petita finestra de les golfes, que presenta l'ampit reformat i l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix el parament. El portal d'accés compta amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1744 i una creu central damunt del calvari. Al pis, damunt seu, destaca una finestra també emmarcada amb carreus de pedra, amb l'ampit reformat i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1760 i una creu central damunt del calvari. Al seu costat hi ha una capelleta de fusta dedicada a la Mare de Déu i encastada al parament. La construcció presenta el parament principal arrebossat i pintat amb un color rosat. | 08215-12 | Carrer del Mallol, 20 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0174700,2.2358500 | 436732 | 4651998 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82673-foto-08215-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82673-foto-08215-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82673-foto-08215-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 82674 | Casa Catalina Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-catalina-miquel | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 129. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.13.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres planta rectangular, completament reformat i amb la façana principal orientada a ponent. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Cal exceptuar, però, la doble obertura del pis superior que està disposada a mode de galeria tancada. Aquesta és d'arc rebaixat, té les impostes i els brancals decorats amb unes motllures rectilínies i està protegida per una barana opaca de fusta amb les llates col·locades verticalment. Alhora, una motllura rectilínia recorre la divisòria entre la primera i la segona planta. Del primer nivell destaca una finestra amb l'ampit bastit amb maons disposats a sardinell. La construcció presenta el parament principal arrebossat i pintat amb un color rosat, amb un sòcol inferior d'aplacat de pedra. | 08215-13 | Carrer del Mallol, 30 | Segons la documentació consultada, el cognom Verneda es troba assentat a Sant Hipòlit des de finals del segle XVIII, pervivint durant els segles XIX i XX en el renom d'aquesta casa del carrer del Mallol, on darrerament hi vivia la família Arboix. De fet, i segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici també mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Durant una de les reformes efectuades a l'edifici en els darrers anys es va treure la placa que estava encastada al parament de la primera planta. Es tractava d'una placa lobulada i decorada amb petits motius vegetals, les inicials 'J A' (probablement en referència a J. Arboix) i l'any 1915. Molt probablement, aquesta placa fou fruit d'una reforma important de la construcció. | 42.0177300,2.2358100 | 436729 | 4652027 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82674-foto-08215-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82674-foto-08215-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82674-foto-08215-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Verneda. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82675 | Casa Rafael Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rafael-gil | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.14.EA. | XVIII | Els tancaments de les obertures són provisionals i està deshabitat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, rehabilitat en els darrers anys i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i estan originàriament emmarcades en pedra, exceptuant la petita finestra de les golfes que presenta una llinda de fusta i l'emmarcament arrebossat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. D'aquest mateix nivell destaquen, a banda i banda del parament, dos caps de biga de fusta disposats a mode de mènsules. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, on s'intueixen els brancals bastits amb carreus de pedra amagats sota l'actual revestiment arrebossat. Al pis, en canvi, hi ha dues finestres bessones separades amb un pilar de pedra central. Tenen els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits de ceràmica vidrada de color verd i les llindes planes monolítiques. La de la banda de tramuntana està gravada amb l'any 1793 i una creu del temple central damunt del calvari. La construcció està bastida amb parets de tàpia combinades amb pedra i presenta el parament principal arrebossat, amb un sòcol inferior arrebossat més bastament. | 08215-14 | Carrer del Mallol, 32 | Si ens fixem en la data que hi ha gravada a la llinda de la finestra del primer pis, podem situar la reforma de l'edifici a l'entorn d'un dels moments clau de la història de Sant Hipòlit: la guerra de Successió (la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada l'any 1714 per les tropes borbòniques). Tot i això, no es pot descartar que l'edifici fos construït amb anterioritat, coincidint amb l'etapa d'esplendor viscuda durant l'etapa pre-industrial, la qual està personificada a Sant Hipòlit en el poderós gremi de paraires (segles XVI-XVII). De totes maneres, la data documentada a la llinda és conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0177600,2.2357700 | 436726 | 4652031 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82675-foto-08215-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82675-foto-08215-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82675-foto-08215-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Fins fa pocs anys, l'edifici es trobava pràcticament enderrocat i només es mantenia la façana i l'estructura interior. Es va rehabilitar tant la coberta com diverses parts de la façana. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 82676 | Floristeria Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/floristeria-anna | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 78, 90. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.01.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, completament reformat. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una biga soportada amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La façana està resolta amb una obertura per planta, destacant el portal de la planta baixa, que està concebut com l'accés a un local comercial. En destaca la llinda de fusta vista. Per contra, als nivells superiors hi ha dos finestrals protegits amb baranes de vidre. La construcció presenta el parament principal arrebossat i pintat de color verd, amb un sòcol inferior arrebossat més bastament i pintat amb un to verdós més fosc. | 08215-15 | Plaça Nova, 1 | A partir dels anys 50 del segle XX, la Maria Garrós s'establí a l'edifici i aquest passà a ser conegut com a ca la Noia (nom heretat de la germana gran de la Maria, procedent de cal Fuster del carrer del Mallol). Coetàniament, la casa també serà coneguda com a ca la Maria de les Llanes donat que la Maria Miralpeix va posar una botiga de llanes i fils a la planta baixa de la construcció. Finalment, a principis del segle XXI, al mateix edifici es va inaugurar la floristeria Anna. | 42.0161300,2.2356800 | 436717 | 4651850 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82676-foto-08215-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82676-foto-08215-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82676-foto-08215-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: ca la Noia, ca la Maria de les Llanes. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82677 | Ca l'Agustinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagustinet | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 27, 42, 63. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.02.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, totalment reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dues plantes pis, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, tot i que les més destacables estan situades a la primera planta. Es tracta d'una finestra amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i l'ampit motllurat, i d'una antiga finestra simple reconvertida actualment en balconera. Degut a aquest fet, només la meitat dels brancals estan fets amb carreus de pedra. Alhora, està protegida amb una barana de ferro decorada i presenta una llinda gravada amb un baix relleu esglaonat amb una roseta central. La resta d'obertures de la construcció han estat completament restituïdes. Al nivell superior hi ha dos grans finestrals protegits amb una barana de ferro baixa, mentre que a la planta baixa hi ha dos grans portals funcionalment adaptats als usos que s'hi desenvolupen (vivenda i local comercial). El parament principal presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to granatós als pisos superiors, mentre que a la planta baixa hi ha un aplacat de pedra. | 08215-16 | Plaça Nova, 3 | A principis del segle XX (1910), la casa era coneguda com a can Goula i hi havia una botiga de comestibles que encara estava en funcionament al començament de la dècada dels anys 30. Tot i això, i segons la documentació consultada, el cognom Goula està documentat a Sant Hipòlit des de principis del segle XVIII. Posteriorment, amb la marxa de la família Goula a Vic, la botiga fou regentada durant un temps per la Teresina Valentí (de can Trompet) i en Pepet Millàs (de can Corretja) fins que es traslladaren al passatge Parés. La carnisseria de 'ca l'Agustinet' fou traslladada a l'edifici l'any 1950. Anteriorment, i des de principis del segle XX, havia estat ubicada en una casa molt propera (actual carrer del Mossèn Jacint Verdaguer, 19). El nom 'Agustinet' procedeix del diminutiu del nom d'Agustí Arnau. | 42.0161900,2.2356500 | 436714 | 4651856 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82677-foto-08215-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82677-foto-08215-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82677-foto-08215-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Goula, cal Carnisser. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82678 | Casa Josep Mª Piella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-ma-piella | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 54, 98-99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.03.EA. | XIX-XX | Edifici cantoner format per dos cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a la plaça Nova. Compta amb un ràfec ceràmic volat de color blau, sostingut per una solera de llates de fusta disposades en ziga-zaga i mènsules també de fusta. Aquest ràfec està disposat a tot el perímetre de la construcció. El volum està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb una motllura rectilínia recorrent la divisòria entre les diferents plantes en tots dos paraments. La façana principal es caracteritza per la presència de dos grans portals rectangulars emmarcats en pedra i rematats amb dos plafons rectangulars. Aquests plafons estan emmarcats amb unes motllures rectilínies que alhora integren les mènsules motllurades que sostenen els balcons de la primera planta. La decoració dels plafons consisteix en un fons pintat de color verd clar amb un medalló central ornamentat i amb les inicials 'CM' i l'any 1908 a cada un. Els balcons de la planta primera presenten les llosanes monolítiques (lloses de pedra sorrenca) i estan protegits amb baranes de ferro treballades. Hi tenen sortida dues obertures rectangulars emmarcades en pedra. Al bell mig del parament, entre aquestes dues obertures, destaca una finestra d'arc rebaixat amb guardapols superior decorat, l'ampit motllurat i una columneta central (tot i que restituïda) amb el capitell ornamentat. Al segon pis es repeteix la mateixa tipologia i simetria pel que fa a les obertures, tot i que de menors proporcions. Els balcons compten amb llosanes decorades amb dents de serra i sostingudes amb mènsules motllurades. Estan protegides amb baranes de ferro treballades i hi tenen sortida dos finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament de la planta. Aquestes obertures tenen guardapols superior rectilini i motllurat. Al mig dels dos balcons destaca una finestra doble d'arc de mig punt, amb l'ampit motllurat i una columneta central amb el capitell ornamentat. Pel que fa a les golfes, destaquen sis finestres d'arc de mig punt agrupades en parelles i amb els emmarcaments arrebossats. El parament principal presenta un revestiment lliscat i disposat a mode de carreus a les plantes inferiors, mentre que a les golfes està arrebossat i pintat amb el mateix color verd que trobem als plafons de la planta baixa. | 08215-17 | Plaça Nova, 11-13 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). A finals de la centúria, en Pere Arnau (conegut com a Peret) hi va establir un cafè, restaurant i fonda que va estar en actiu durant bona part del segle XX. De fet, i durant un temps, la plaça Nova fou coneguda popularment com la plaça de can Peret. El local també va ser la seu social de la Societat Ocellaire de Sant Hipòlit de Voltregà, l'entitat més antiga documentada al municipi. La data pintada a la façana principal (1908) fa referència a una de les reformes dutes a terme a la construcció. | 42.0162600,2.2359600 | 436740 | 4651864 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82678-foto-08215-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82678-foto-08215-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82678-foto-08215-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La façana del carrer del Mallol, orientada a ponent, mostra l'eix del carener de la coberta en perpendicular al parament. Totes les obertures són rectangulars, exceptuant les finestres de les golfes que són d'arc de mig punt (tres centrals i una a cada banda), i combinen els emmarcaments de pedra amb d'altres arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les obertures de la façana tenen una marcada simetria vertical, sobretot en els pisos centrals. Es repeteix el patró de tres finestrals rectangulars i dues finestres, tot i que a la segona planta una de les finestres no es repeteix. Els finestrals del primer pis compten amb els emmarcaments bastits en pedra i tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. Per contra, els finestrals de la segona planta són balconers, tenen els emmarcaments arrebossats i les baranes de ferro treballades també. De la planta baixa destaca un portal tapiat amb les inicials 'JM' a la llinda i dues finestres balconeres amb les baranes de ferro treballades. Totes tres obertures tenen els emmarcaments bastits en pedra. El parament compta amb un revestiment arrebossat als pisos superiors i un revestiment lliscat a les plantes inferios. Finalment, de la façana de tramuntana, cal destacar la triple galeria d'arcs rebaixats (disposada a la planta baixa i als dos pisos superiors), que compta amb les impostes motllurades i els emmarcaments arrebossats. Adossat a aquesta façana hi ha un volum rectangular organitzat en un sol nivell i cobert amb una terrassa delimitada amb baranes de ferro. En destaca un gran portal d'accés rectangular emmarcat amb maons i amb les impostes esglaonades. La construcció està bastida en pedra i maons, amb els paraments revestits.Altres noms relacionats amb l'edifici: can Peret. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82682 | Can Ton del Gerro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-del-gerro | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 125. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 110-111. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.01.EA. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, exceptuant les del pis superior. A la planta baixa hi ha el portal d'accés i una finestra, mentre que al primer pis hi ha dos finestrals amb sortida a un balcó corregut, amb la barana de ferro i la llosana motllurada. Aquesta llosana està integrada en una cornisa horitzontal que recorre la divisòria entre la planta baixa i el primer nivell. Aquesta mateixa motllura es repeteix també a la divisòria entre les plantes superiors. La part més destacable de l'edifici és la galeria de la segona planta, oberta a l'exterior mitjançant dos grans arcs rebaixats amb les impostes motllurades i baranes de gelosia rectangulars. L'interior d'aquest espai compta amb un sostre embigat de fusta. La construcció està bastida amb maó ceràmic i presenta el parament arrebossat i pintat de color gris clar, amb un sòcol de pedra aplacada a la planta baixa. Tant l'intradós de les obertures com la cornisa i les impostes de la galeria estan emblanquinades. | 08215-21 | Carrer de l'Església, 8 | A principis de la dècada dels anys 30 del segle XX, a la casa hi havia una carnisseria i lleteria propietat d'Anton Prat conegut com a can Ton del Gerro i, per extensió, la casa. L'Anton anava a buscar amb un gerro la llet que posteriorment venia a la botiga. La llet procedia d'un corral amb dues o tres vaques de la seva propietat. Un cop venuda la llet anava a rentar el gerro a la despareguda font del Fossar, que estava situada en un extrem de la plaça del Fossar (actual Anselm Clavé). Pel que fa a la galeria superior, cal dir que es tracta d'un element força destacable dins del patrimoni arquitectònic de Sant Hipòlit. Aquestes galeries s'utilitzaven com a graners i, posteriorment, també com a assecadors. Per aquest motiu era molt important que estiguessin obertes a l'exterior, facilitant així la circulació de l'aire. La possible relació entre aquests espais i el gremi de paraires (tenint en compte la hipòtesi que a les cases dels paraires de Sant Hipòlit, les galeries s'usaven com a assecadors de les peces que elaboraven) no s'ha pogut confirmar (Serrallonga et al., 2014: 110-111). | 42.0159700,2.2370400 | 436829 | 4651831 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82682-foto-08215-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82682-foto-08215-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82682-foto-08215-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Ton. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82683 | Can Palmerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palmerola | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 35, 92. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.02.EA. | XIX-XX | En els darrers anys s'han canviat els tancaments de les obertures. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, la qual està orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i una planta sota coberta reculada respecte a la façana principal. Aquest fet provoca que la part davantera de la segona planta estigui coberta amb una terrassa. Totes les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les de la planta baixa han estat completament reformades, mentre que les dels pisos superiors s'ordenen a partir d'un eix de simetria central amb dos balcons per planta. Aquests balcons compten amb les baranes de ferro treballat i les llosanes motllurades i sostingudes amb mènsules. Alhora estan integrades dins d'una cornisa també motllurada, que recorre la divisòria entre els tres nivells inferiors. Pel que fa als balcons del primer pis, cal dir que compten amb un guardapols rectilini superior que està enllaçat amb les mènsules que sostenen els balcons de la segona planta. La façana està rematada amb una cornisa motllurada de majors dimensions que la del pis inferior i sostinguda amb mènsules, damunt la que s'assenta un plafó d'obra amb barana de balustres. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color groc, amb els elements decoratius pintats de color marró. A la planta baixa també hi ha un sòcol de pedra aplacada. | 08215-22 | Carrer de l'Església, 10 | A principis de la dècada dels anys 30 del segle XX, Anton Palmerola tenia una barberia en aquest edifici que va estar en funcionament durant força temps. Era fill de barber i barber d'ofici, i se'l coneixia com 'en Brotxes', en referència a l'estri emprat per escampar el sabó damunt la pell. Pel que sembla, i segons el sr. Josep Lluís Ramírez, la casa també era coneguda com a can Barberer. | 42.0159800,2.2369700 | 436823 | 4651832 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82683-foto-08215-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82683-foto-08215-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82683-foto-08215-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Barberer. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 82684 | Can Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponc-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 104. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 110-111. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.03.EA. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb un petit pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, exceptuant les de la galeria del pis superior, i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. A la planta baixa hi ha dos grans portals d'accés tancats amb porticons de fusta, els quals queden integrats dins del parament un cop oberts. La porta interior combina els muntants de fusta amb el vidre, amb la part superior decorada amb dos ovals i els vidres acolorits. Al primer pis hi ha dos finestrals amb sortida a un balcó corregut, amb la barana de ferro treballada i la llosana motllurada i integrada dins de la cornisa que recorre la divisòria amb la planta baixa. Al mig hi ha una finestra geminada d'arcs de mig punt sostinguts amb un pilastre central. Totes tres obertures estan decorades amb un relleu superior a mode de guardapols (en els finestrals laterals és d'arc rebaixat, mentre que a la finestra central és de punt rodó). La part més destacable de l'edifici és la galeria de la segona planta, oberta a l'exterior mitjançant dos grans arcs rebaixats amb les impostes motllurades i les baranes de ferro. Una cornisa motllurada recorre la divisòria amb la planta inferior. L'interior d'aquest espai compta amb la prolongació de la solera de llates i bigues de fusta present al ràfec. Posteriorment, la galeria fou tancada amb dos grans finestrals d'arc rebaixat de recent construcció, reculats respecte la línia de façana. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color grana, amb els elements decoratius emblanquinats. | 08215-23 | Carrer de l'Església, 12 | Des de l'any 1925 i fins a la dècada dels anys 90, can Ponç va ser una botiga de queviures i cansaladeria regentada en origen per en Ponç Codina i Cros i, posteriorment, pels seus descendents. Amb anterioritat a aquesta data, en Ponç havia tingut una taverna a la plaça Nova (a la casa després coneguda com a can Músic). Pel que fa a la galeria superior, cal dir que es tracta d'un element força destacable dins del patrimoni arquitectònic de Sant Hipòlit. Aquestes galeries s'utilitzaven com a graners i, posteriorment, també com a assecadors. Per aquest motiu era molt important que estiguessin obertes a l'exterior, facilitant així la circulació de l'aire. La possible relació entre aquests espais i el gremi de paraires (tenint en compte la hipòtesi que a les cases dels paraires de Sant Hipòlit, les galeries s'usaven com a assecadors de les peces que elaboraven) no s'ha pogut confirmar (Serrallonga et al., 2014: 110-111). | 42.0159800,2.2368900 | 436817 | 4651832 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82684-foto-08215-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82684-foto-08215-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82684-foto-08215-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 82685 | Can Bernardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernardi | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 33, 78-79. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.04.EA. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un gran ràfec ceràmic sostingut amb llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. A la planta baixa hi ha dues obertures rectangulars que es corresponen amb el portal d'accés principal a l'habitatge i amb l'accés a un local comercial. Tenen els brancals arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i estan decorats amb dues franges corregudes bastides amb tessel·les acolorides. Una de les franges està disposada a mode de sòcol, mentre que l'altra es situa en el coronament de les obertures. Al primer pis hi ha una finestra rectangular amb l'ampit motllurat i un finestral també rectangular amb sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Ambdues obertures estan emmarcades amb un relleu emblanquinat. Entre elles, i anclades al parament, hi ha tres creus llatines de fusta. La segona planta es caracteritza per una galeria oberta a l'exterior mitjançant dues grans obertures rectangulars, amb pilar central i barana de ferro.L'interior d'aquest espai compta amb la prolongació de l'embigat de fusta present al ràfec. Una cornisa motllurada recorre la divisòria amb la planta inferior. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color verd, amb diferents nivells de gramatge en funció de la planta. | 08215-24 | Carrer de l'Església, 14 | A principis de la dècada dels anys 30 del segle XX, Marian Pujol va establir a l'edifici una sabateria que era coneguda com a can Mariano Sabater. Era sabater d'ofici i arreglava, fabricava i venia sabates (tenia taller). Posteriorment, des de mitjans del segle XX, l'edifici és conegut amb el nom de can Bernardí en referència al cap de família Bernardí Miralpeix i Bardolet, que era contractista d'obres. La seva dona, l'Angeleta Solà i Comas, va fundar-hi una sabateria que va estar oberta durant bona part de la segona meitat del segle XX. Segons les informacions obtingudes, les tres creus presents a la façana de l'edifici indiquen que és una de les estacions més importants del Viacrucis celebrat per Setmana Santa. | 42.0160200,2.2368200 | 436811 | 4651837 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82685-foto-08215-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82685-foto-08215-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82685-foto-08215-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Mariano Sabater. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82687 | Casa del carrer de l'Església, 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lesglesia-33 | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.06.EA. | XVIII-XIX | Edifici cantoner format per dos cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars i amb diversos tipus d'emmarcaments. A la planta baixa hi ha dos portals d'accés i una finestra senzilla, totes tres amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La finestra conserva l'ampit de pedra motllurat, mentre que el portal del seu costat compta amb una gran llinda plana monolítica, amb una motllura decorant la part inferior. Ambdues obertures estan tancades amb porticons de fusta. Al primer pis s'obren dues finestres amb els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes monolítiques. Al mig destaca una fornícula d'arc apuntat, emmarcada amb un aplacat de pedra i decorada amb un plafó de ceràmica vidrada acolorida amb la imatge del martiri de Sant Sebastià. Alhora, a la banda de migdia del parament, s'obre una altra finestra amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit de pedra restituït. Finalment, a la segona planta hi ha tres finestres reformades amb els ampits restituïts i l'emmarcament arrebossat. L'altre volum està adossat a la façana de migdia del principal, formant cantonada amb les escales del passatge del Fossar. És de menors dimensions, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis, amb obertures rectangulars. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats amb un color terrós. | 08215-26 | Carrer de l'Església, 31-33 | 42.0158000,2.2364300 | 436778 | 4651812 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82687-foto-08215-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82687-foto-08215-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82687-foto-08215-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 82688 | Casa del carrer de l'Església, 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lesglesia-35 | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 110-111. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.07.EA. | XVIII | El revestiment, els muntants de les obertures de la planta baixa i el ràfec estan una mica degradats. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Compta amb un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades en pedra, exceptuant la petita finestra de la segona planta, amb l'emmarcament arrebossat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. A la planta baixa hi ha un portal d'accés i una finestra separades amb un pilar de pedra central que fa de brancal de les dues obertures. El portal presenta l'altre brancal refet amb maons i una llinda plana monolítica gravada amb l'any 1782, mentre que la finestra té l'altre brancal fet amb carreus de pedra i la llinda també plana. Al primer pis hi ha dues finestres amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. En darrer terme, destaca la galeria de la segona planta, oberta a l'exterior mitjançant una obertura rectangular amb els emmarcaments arrebossats i protegida amb una barana de fusta. L'espai interior compta amb un sostre embigat de fusta, resultat de la prolongació del ràfec. La construcció presenta el parament arrebossat. | 08215-27 | Carrer de l'Església, 35 | Pel que fa a la galeria superior, cal dir que es tracta d'un element força destacable dins del patrimoni arquitectònic de Sant Hipòlit. Aquestes galeries s'utilitzaven com a graners i, posteriorment, també com a assecadors. Per aquest motiu era molt important que estiguessin obertes a l'exterior, facilitant així la circulació de l'aire. La possible relació entre aquests espais i el gremi de paraires (tenint en compte la hipòtesi que a les cases dels paraires de Sant Hipòlit, les galeries s'usaven com a assecadors de les peces que elaboraven) no s'ha pogut confirmar (Serrallonga et al., 2014: 110-111). | 42.0158800,2.2364600 | 436781 | 4651821 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82688-foto-08215-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82688-foto-08215-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82688-foto-08215-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82689 | Casa Miquel Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel-roca | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 118-119. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 04.01.EA. | XIX-XX | Edifici cantoner de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb un embigat de fusta que, probablement, té continuïtat en el sostre del pis superior. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a ponent. La composició de la façana és perfectament simètrica, amb tres obertures per planta. Totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb maons. A la planta baixa hi ha el portal d'accés principal al centre i dos portals laterals actualment reconvertits en finestres, que conserven els porticons de fusta originals. Als pisos superiors hi ha tres balcons per planta, els del segon pis de menors dimensions. Presenten les llosanes motllurades i les baranes de ferro amb les brèndoles verticals. De la primera planta destaca una fornícula d'arc apuntat situada a l'extrem de tramuntana del parament. Està bastida amb maons i no integra cap imatge. També destaca una creu llatina de color negre encastada al parament. La construcció presenta el parament principal arrebossat i pintat de color ocre. Alhora, tota la façana està emmarcada amb dues franges verticals bastides amb el mateix tipus de maó que emmarca les obertures. Aquestes mateixes franges es repeteixen horitzontalment resseguint la línia divisòria entre les diferents plantes. | 08215-28 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 4 | Des de principis del segle XX, l'edifici també es coneix amb el nom de cal Sastre degut a en Joan Roca, que tenia l'ofici de sastre i es va establir a la casa procedent de la Guixa. Posteriorment, tant el seu fill com el seu nét també exerciren de sastres. Segons les informacions obtingudes, la creu present a la façana principal de l'edifici indica que és una de les estacions del Viacrucis celebrat per Setmana Santa. | 42.0156100,2.2363200 | 436769 | 4651791 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82689-foto-08215-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82689-foto-08215-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82689-foto-08215-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Sastre. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82696 | Casa Josep Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-mallol | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 108-109. SEGURA I CARRERA, Antoni (1991). 'Pinzellades dels mitjans de transports i comerç en la vila de Sant Hipòlit de Voltregà'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 32, març 1991, p. 11. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.01.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un porxo i un pati a la part posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. També compta amb un petit altell a la coberta, amb teulada d'un sol vessants. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades en carreus de pedra, incloent-hi les llindes. Cal exceptuar les finestres de les golfes, que tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, i la part central de la planta baixa, reformada amb tres obertures amb els emmarcaments també revestits, tot i que un d'ells està tapiat. En aquesta mateixa planta, a banda i banda, destaquen dos portals: el de la banda de migdia reconvertit en finestra i el de tramuntana tancat amb una reixa. Els pisos superiors estan ordenats a partir d'un eix de simetria central, amb tres obertures per planta. En ambdós nivells hi ha tres finestrals amb sortida a tres balcons simples, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. Els de la primera planta són de majors proporcions que els del segon pis. Sota de la llosana del balcó central hi ha gravat l'any 1793. Cal destacar, com a element decoratiu, dues cornises motllurades que recorren la divisòria entre les plantes centrals (exceptuant les golfes). La façana presenta un revestiment arrebossat de color terrós. En relació a la planta baixa cal dir que, a l'extrem de tramuntana, també hi ha una altra finestra de posterior obertura amb l'emmarcament arrebossat i ampit de rajola ceràmica. | 08215-35 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 2 | L'edifici es coneix amb el nom de can Rafalet en referència a Rafael Mallol i Rovira, pioner d'una nissaga de forners i fabricants de fideus i tot tipus de pasta. El forn va estar actiu des de finals del segle XIX i fins al darrer quart del segle XX. A principis de la dècada dels anys 30 del segle XX, les filles obriren en el mateix edifici una perruqueria i una perfumeria que fou coneguda amb el mateix renom. En els darrers anys, a l'edifici hi havia una joieria i perfumeria actualment tancada. | 42.0154700,2.2366500 | 436796 | 4651776 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82696-foto-08215-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82696-foto-08215-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82696-foto-08215-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Rafalet. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82697 | Casa del carrer dels Marquesos de Palmerola, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dels-marquesos-de-palmerola-8 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 50. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.02.EA. | XIX | El revestiment està degradat i algunes obertures tapiades. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb terrassa posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un cornisa d'obra recentment reformada (en orígen estava decorada amb unes motllures rectilínies múltiples). Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. Aquest parament presenta dos grans portals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, i tancats amb unes grans portes de fusta actualment decorades. Aquests portals estan separats pel portal d'accés principal, d'obertura rectangular i menors dimensions, rematada amb una tarja superior protegida amb una reixa de ferro forjat decorada amb l'any 1896 i les inicials 'MC'. La composició de la façana s'ordena a partir d'un eix de simetria central, amb tres obertures per planta. Al primer pis s'obren tres finestrals rectangulars amb els emmarcaments en relleu arrebossats i pintats de color gris, amb guardapols superior. L'emmarcament dels laterals simula unes pilastres motllurades que sostenen un entaulament clàssic (en aquest cas, el guardapols). Tots tres tenen sortida a un balcó corregut protegit amb una barana de ferro treballat i amb la llosana motllurada sostinguda amb unes destacables mènsules esglaonades. A la segona planta hi ha dos finestrals i una finestra central, totes tres obertures rectangulars i amb els emmarcaments en relleu motllurats. Els finestrals tenien sortida a dos balcons simples que encara es conserven, tot i que en l'actualitat han estat reconvertits en finestres. Els balcons compten amb les baranes de ferro i les llosanes motllurades, sostingudes amb mènsules esglaonades com les del nivell inferior. A les golfes hi ha tres petites finestres amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, actualment tapiades. Aquest revestiment és arrebossat i està emblanquinat, La façana també compta amb dues motllures rectilínies que recorren la divisòria entre les plantes superiors. | 08215-36 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 8 | L'edifici és conegut com a can Cornelles en referència a una casa-botiga que va estar en funcionament al llarg del segle XX. Es tractava d'una botiga de queviures especialitzada en confiteria, que durant el primer terç de segle també venia cafès, tès, sucres... El renom prové del fet que els seus propietaris van venir a Sant Hipòlit procedents de la masia Cornelles de Sant Miquel d'Ordeig. És probable que la data de la porta d'accés principal fagi referència a una reforma, donat que la construcció ja apareix referenciada en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. La decoració de les portes de la planta baixa és fruit d'una de les actuacions desenvolupades en motiu durant el festival Artot celebrat l'any 2017. | 42.0155400,2.2369000 | 436817 | 4651783 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82697-foto-08215-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82697-foto-08215-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82697-foto-08215-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Cornelles. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 82698 | Casa Pilar Carrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pilar-carrera | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 100. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.03.EA. | XIX-XX | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. A la planta baixa hi ha dos portals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Un d'ells és el portal d'accés principal, mentre que l'altre dóna pas a la planta baixa. Al primer pis hi ha un finestral emmarcat amb un relleu arrebossat i motllurat, amb guardapols superior. Té sortida a un balcó simple amb la barana de ferro treballada i la llosana motllurada sostinguda amb dues mènsules decorades. Al segon pis es repeteix aquest mateix esquema, tot i que el finestral té l'emmarcament arrebossat i el conjunt és de menors dimensions. La façana està rematada amb una cornisa motllurada sostinguda amb una successió de mènsules estriades, que descansen damunt d'una motllura rectilínia. La façana presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, amb dues cornises motllurades que recorren la divisòria entre els diferents nivells. | 08215-37 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 10 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). En Francisco Riu i Collell, natural de Sant Quirze de Besora, era conegut com a Sastre Nou. Va venir a Sant Hipòlit amb la seva família després de la guerra i es va instal·lar en aquest edifici, on també hi tenia la sastreria. | 42.0155200,2.2369700 | 436823 | 4651781 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82698-foto-08215-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82698-foto-08215-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82698-foto-08215-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82699 | Casa Carme Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carme-capdevila | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 54, 82, 120, 121. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.04.EA. | XVII-XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. La composició de la façana s'ordena a partir de tres eixos verticals, amb tres obertures per planta. La planta baixa ha estat completament reformada, amb tres grans portals rectangulars que donaven accés a un local comercial actualment tancat. Recentment, el central ha estat transformat en un accés pels vehicles. Al primer pis hi ha tres finestrals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra i amb les llindes planes monolítiques. Tenen sortida a tres balcons simple amb les baranes de ferro treballades i les llosanes motllurades. A la segona planta es repeteix aquest mateix esquema, tot i que de menors dimensions. Aquests finestrals, per contra, tenen l'emmarcament arrebossat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, que alhora està pintat amb un to groguenc. De la façana posterior destaquen dues galeries d'arcs rebaixats superposades. La galeria de la primera planta està tancada amb uns tancaments de fusta i vidre, mentre que la del segon pis és oberta i està delimitada amb balustrades emblanquinades. | 08215-38 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 12 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Durant les dues primeres dècades del segle XX, en aquest edifici hi va viure el mestre de nois Pere Calvet (Senyor Calvet) i la seva dona Rosa Rosell, mestra de noies coneguda com la Senyora Roseta. Pels voltants dels anys 40, la Dolores Verdaguer (coneguda com la Meixa) també va viure en un dels pisos de l'edifici. L'edifici es coneix amb el nom de can Serrabou en referència al doctor Domènec Serrabou i Coma, el qual vivia i passava consulta en aquesta casa durant les dècades centrals del segle XX (el doctor també va ser alcalde de Sant Hipòlit entre els anys 1958 i 1966). | 42.0155100,2.2370800 | 436832 | 4651780 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82699-foto-08215-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82699-foto-08215-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82699-foto-08215-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Serrabou. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82700 | Casa Núria Carrillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nuria-carrillo | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 31, 32, 37, 84. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.05.EA. | XVII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb terrassa posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. La composició de la façana s'ordena a partir de tres eixos verticals, amb tres obertures per planta. La planta baixa presenta quatre portals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El de l'extrem de llevant trenca l'harmonia compositiva del parament, de la mateixa manera que la petita finestra situada a l'extrem de ponent. Al primer pis hi ha un finestral rectangular central, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Té sortida a un balcó simple amb la barana de ferro treballat i la llosana de pedra motllurada. En orígen, aquesta obertura es corresponia amb una finestra simple que fou transformada. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes monolítiques i els ampits motllurats. La de l'extrem de ponent està gravada amb l'any 1628 i una creu llatina central, la qual aprofita la motllura apuntada de l'intradós de l'obertura com a calvari. A la segona planta es repeteix aquest mateix esquema, tot i que de menors dimensions i amb els emmarcaments dels finestrals arrebossats. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to groguenc i un sòcol de les mateixes característiques de color marró fosc. De la façana posterior destaca la galeria d'arcs rebaixats situada a la segona planta, oberta a l'exterior i amb les impostes motllurades. | 08215-39 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 14 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Des de mitjans del segle XX, la casa es coneix com a can Ballester que era el cognom dels seus residents. En Josep Ballester i Vinyeta tenia l'ofici de pintor i decorador, i alhora tovaca amb la cobla-orquestra Els Angelets, i durant un temps també amb l'orquestrina Fòlies Jazz. Aquest personatge també era conegut com en Reus ja que l'avi de la família, en Ramon Ballester, va portar el cafè de can Reus durant força temps (aquest cafè, actualment desaparegut, estava situat al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, en el mateix solar que actualment ocupa la biblioteca Marquès de Remisa). Aquest fet va provocar que l'edifici que ens ocupa també fos anomenat can Reus o cal Cafeter. Posteriorment, en Pepet Font i Niubó va tenir una barberia en aquest mateix edifici. Aquest personatge era conegut com el Barber de sota missa. Finalment, pels voltants dels anys 60, l'edifici fou conegut com a can Mílio en referència a l'Emílio Cirera, procedent de Torelló. Tenia una botiga de llegums cuits i cafè mòlt, motiu pel qual també l'anomenaven cal Cafeter. La transformació de la finestra de la primera planta és fruit d'una reforma duta a terme durant el segle XIX. Les obertures de planta baixa, per contra, van ser reformades durant el segle XX. | 42.0155000,2.2372400 | 436845 | 4651779 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82700-foto-08215-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82700-foto-08215-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82700-foto-08215-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Ballester, can Reus, cal Cafeter, can Mílio. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82702 | Casa del carrer dels Marquesos de Palmerola, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dels-marquesos-de-palmerola-26 | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.07.EA. | XVIII/XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, completament reformat. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures són rectangulars i compten amb diversos tipus d'emmarcaments. La composició de la façana s'ordena a partir de tres eixos verticals, amb tres obertures per planta. Tot i això, l'harmonia es trenca a la planta baixa amb la reforma dels dos portals laterals. Al centre hi ha el portal d'accés principal, emmarcat amb carreus de pedra i amb una motllura rectilínia decorativa a l'intradós de l'obertura. A la primera planta hi ha un finestral central amb sortida a un balcó simple i dues finestres laterals. Totes tres obertures tenen els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, amb la mateixa motllura decorativa que en el cas del portal. El balcó presenta la barana de ferro i la llosana motllurada, mentre que les finestres tenen els ampits motllurats. La llinda de la banda de ponent està gravada amb l'any 1744 i una creu central damunt del calvari. A la segona planta es repeteix aquest mateix esquema, tot i que de menors dimensions i completament restituït. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, amb un sòcol d'aplacat de pedra i els laterals del parament emmarcats en pedra també. | 08215-41 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 26 | 42.0153500,2.2378800 | 436898 | 4651761 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82702-foto-08215-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82702-foto-08215-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82702-foto-08215-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la planta baixa hi ha dos locals comercials. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 82703 | Casa Joan Espadaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-espadaler | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 37, 56, 133-134. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.08.EA. | XVIII/XX | El revestiment de la façana del passatge Parés està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb una façana orientada al carrer dels Marquesos de Palmerola i una altra al passatge Parés. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants disposada a diferent nivell, amb el carener paral·lel a les dues façanes. El volum original, amb la façana principal orientada a tramuntana, presenta un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta, i està distribuït en planta baixa i tres pisos. Totes les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant la balconada de la primera planta. Aquest finestral té els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb una inscripció il·legible, donat el mal estat de conservació de la pedra. Té sortida a un balcó simple amb la llosana d'obra rectangular i la barana de ferro treballada. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc. El volum orientat al passatge Parés està distribuït en planta baixa i cinc pisos, i es caracteritza per la presència d'una gran galeria volada de llenguatge racionalista. Està disposada entre la segona planta i el quart pis, i es troba tancada amb uns finestrals rectangulars de vidre amb els muntants restituïts, i protegida amb un passamà tubular a mode de barana. La galeria està rematada amb una terrassa superior, delimitada amb una barana de ferro i obra, a la que s'accedeix des de la cinquena planta. La façana compta amb un revestiment arrebossat i pintat, amb unes franges horitzontals superposades decorant els extrems del parament dels pisos superiors. | 08215-42 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 28 | Des de principis del segle XIX, l'edifici es coneix amb el nom de ca l'Espadaler en referència al cognom del cap de família. El sobrenom Xeripa apareix entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Fa referència a en Joan Espadaler i Fàbregas, músic i campaner de Sant Hipòlit des de l'any 1924. Aquest personatge era molt afortunat i li va tocar la rifa en diverses ocasions. D'aquí que se l'anomenés Xeripa (variant de xiripa) i, de retruc, també als seus fills. A principis de la dècada dels anys 30, un dels fills, en Josep Espadaler (Pepet), venia carbó en aquest edifici per la banda del carrer dels Marquesos de Palmerola, mentre que per la banda del passatge Parés hi tenia una espardenyeria. Posteriorment, a finals de la dècada dels anys 50, aquest establiment fou transformat en una satreria-botiga que es perllongà fins l'any 2000. El sastre Joan Espadaler i Vila (conegut com en Joan Xeripa) hi va tenir el seu taller fins aquest moment. A l'arxiu municipal es conserva un plànol d'un projecte de reforma per a l'edifici datat l'any 1959. Si tenim en compte la tipologia actual de la construcció, és probable que aquest projecte no s'arribés a executar. En l'actualitat, la planta baixa del passatge Parés està destinada a un ús comercial. | 42.0153600,2.2380000 | 436908 | 4651762 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82703-foto-08215-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82703-foto-08215-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82703-foto-08215-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Racionalisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: ca l'Espadaler, can Xeripa. | 98|119|120|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 82706 | Casa Jesús Castany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jesus-castany | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.03.EA. | XVIII-XX | Els revestiments estan degradats. | Edifici entre mitgeres de planta trapezoïdal, que alhora conforma cantonada just en el punt on l'alineació del carrer s'avança. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de peces de formigó prefabricades. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia i la lateral a ponent. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La planta baixa compta amb el portal d'accés a l'edifici i dues finestres amb els ampits de ceràmica vidrada de color verd, una oberta a la façana principal i l'altra al parament de ponent. Les plantes superiors estan organitzades a partir d'un eix central, amb una obertura per planta. Al primer pis hi ha un finestral que té sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. A la segona planta, en canvi, destaca una galeria oberta a l'exterior i protegida amb una barana de ferro. Una part de l'espai interior d'aquesta galeria està cobert amb les mateixes peces de formigó presents al ràfec. La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb morter i disposada de forma irregular. La façana principal i la planta baixa del parament de ponent presenten un revestiment arrebossat, amb un sòcol també arrebossat, tot i que de gramatge més dens. | 08215-45 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 41 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Tot i això, i tenint en compte el seu emplaçament, és probable que la construcció fos aixecada durant la segona meitat del segle XVIII. | 42.0154600,2.2391200 | 437001 | 4651773 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82706-foto-08215-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82706-foto-08215-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82706-foto-08215-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82707 | Casa Margarita Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-margarita-sala | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.04.EA. | XVIII-XX | Els tancaments dels pisos superiors estan força degradats. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, les dels pisos superiors amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les de la planta baixa, en canvi, estan emmarcades amb el mateix aplacat ceràmic de mosaic que reforma tota la planta. Al primer pis hi ha un finestral amb sortida a un balcó simple, amb la barana de ferro treballat i la llosana d'obra que es prolonga per tot el perímetre de la façana, a mode de cornisa. A la segona planta destaca una galeria oberta a l'exterior i protegida amb una barana de ferro. L'espai interior està cobert amb la mateixa solera de fusta documentada al ràfec, amb els buits bastits amb muntants de fusta. La façana presenta un aplacat ceràmic de mosaic a la planta baixa, un revestiment arrebossat sense pintar al primer pis i un altre de color groc a la planta superior. | 08215-46 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 43 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Tot i això, i tenint en compte el seu emplaçament, és probable que la construcció fos aixecada durant la segona meitat del segle XVIII. L'aplacat ceràmic de mosaic documentat a la planta baixa és propi de les construccions datades entre els anys 70 i 80 del segle XX. | 42.0154300,2.2391700 | 437005 | 4651769 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82707-foto-08215-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82707-foto-08215-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82707-foto-08215-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82708 | Casa Carme Subiranes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carme-subiranes | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.05.EA. | XVIII-XX | Els revestiment està degradat, sobretot a la planta baixa. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una destacable cornisa decorada amb botons i motius vegetals. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i decorats amb un marc rectilini pintat de color blanc. La planta baixa compta amb dos portals, destacant el de la banda de ponent, que està tancat amb un destacable porticó de fusta el qual queda integrat dins del parament un cop obert. Al primer pis hi ha dos finestrals amb sortida a dos balcons simples, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. A la segona planta destaca una galeria formada per dos grans arcs rebaixats, amb les impostes motllurades i protegits amb baranes de ferro. L'espai interior d'aquesta galeria compta amb un sostre embigat de fusta emblanquinada. En general, la façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color gris. | 08215-47 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 45 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Tot i això, i tenint en compte el seu emplaçament, és probable que la construcció fos aixecada durant la segona meitat del segle XVIII. | 42.0154100,2.2392200 | 437009 | 4651767 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82708-foto-08215-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82708-foto-08215-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82708-foto-08215-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82709 | Casa Campdelacreu i Marià Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-campdelacreu-i-maria-rovira | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.06.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i tress pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant el pis superior. La planta baixa compta amb dos portals, un pel pas de persones i l'altre pels vehicles. Al primer pis hi ha un finestral amb sortida a un balcó corregut, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Aquest esquema es repeteix a la segona planta, tot i que amb una barana més senzilla i una finestra simple al costat del finestral. La part més destacable de l'edifici és la galeria de la tercera planta, formada per dos arcs rebaixats i protegida amb unes baranes d'obra decorades amb dos plafons de gelosia centrals. La façana presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat. | 08215-48 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 47 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Tot i això, i tenint en compte el seu emplaçament, és probable que la construcció fos aixecada durant la segona meitat del segle XVIII. | 42.0154000,2.2392800 | 437014 | 4651766 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82709-foto-08215-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82709-foto-08215-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82709-foto-08215-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 82710 | Casa Marià Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-rovira | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.07.EA. | XVIII-XX | El revestiment està una mica degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant la galeria del pis superior. La composició de la façana s'interpreta com la unió de dues parcel·les preexistents, donat que els eixos verticals que marquen les obertures apareixen molt separats entre sí. La banda de llevant del parament presenta un portal d'accés i una finestra protegida amb una reixa de ferro treballat, a la planta baixa. Al primer pis hi ha un finestral amb sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Aquest mateix esquema es repeteix a la segona planta, tot i que de menors dimensions. La banda de ponent compta amb dos portals d'accés a la planta baixa, un pel pas de persones i l'altre pels vehicles. Al primer pis hi ha dues finestres simples, mentre que a la segona planta destaca una galeria formada per dos arcs rebaixats, amb les impostes motllurades i protegits amb dues baranes de ferro balconeres. En general, la façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color ocre, amb un sòcol arrebossat de gramatge més d'un color marronós. | 08215-49 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 49 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Tot i això, i tenint en compte el seu emplaçament, és probable que la construcció fos aixecada durant la segona meitat del segle XVIII. | 42.0153800,2.2393500 | 437020 | 4651764 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82710-foto-08215-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82710-foto-08215-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82710-foto-08215-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82711 | Casa Miquel Erra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel-erra | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 56, 81. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.08.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular, i amb jardí posterior. És el resultat de la unió de dues parcel·les preexistents. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta.Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les finestres de la primera planta i la galeria del pis superior. La planta baixa presenta una finestra simple tancada amb porticons de llibret de fusta i dos portals d'accés a l'interior: un dóna pas als pisos superiors i l'altre a un local comercial. Al primer pis hi ha un finestral amb sortida a un balcó simple amb barana de ferro i una finestra, ambdues obertures amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques decorades amb una creu central damunt del calvari. La llinda del finestral està gravada amb l'any 1793, mentre que la de la finestra té l'any 1806. Tant la llosana del balcó com l'ampit de la finestra han estat restituïts. A la segona planta hi ha una finestra balconera amb una mica de volada, una finestra simple i, la part més destacable: una galeria oberta a l'exterior mitjançant dos arcs rebaixats, amb les impostes motllurades i protegits amb baranes de ferro. L'espai interior d'aquesta galeria està cobert amb la prolongació del ràfec de la coberta. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to blanquinós, amb un sòcol de pedra aplacada a la planta baixa. | 08215-50 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 51 | La casa es coneix amb el nom de can Masgrau, cognom documentat a Sant Hipòlit des de mitjans del segle XVIII i ubicat a l'actual carrer dels Marquesos de Palmerola des de principis del segle XIX. Tot i això, a mitjans del segle XIX, la família Espaulella s'instal·là a la construcció procedents de la masia del mateix nom, ubicada a Sant Pere de Torelló. De totes maneres, el cognom Masgrau és el que es va mantenir viu durant el segle XX. En l'actualitat, al marge de la funció residencial, també s'hi ubica una perruqueria. | 42.0153500,2.2394600 | 437029 | 4651760 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82711-foto-08215-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82711-foto-08215-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82711-foto-08215-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Masgrau, ca l'Espaulella. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82712 | Casa Francisco Nogué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francisco-nogue | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 57. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.09.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta.Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant la galeria del pis superior. La planta baixa ha estat reformada i presenta una finestra simple i un portal d'accés a l'interior. Al primer pis hi ha una altra finestra simple i una finestra balconera protegida amb una barana de ferro treballat. Aquesta barana s'assenta damunt d'una cornisa motllurada que recorre la divisòria amb el pis inferior. Alhora, aquesta cornisa es repeteix en la divisòria entre els pisos superiors. La segona planta està ocupada per una galeria oberta a l'exterior mitjançant dos grans arcs rebaixats, amb les impostes motllurades i protegits amb baranes de ferro. L'espai interior d'aquesta galeria està cobert amb la prolongació del ràfec de la façana, tot i que emblanquinat. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color gris, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la planta baixa. | 08215-51 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 53 | La casa era coneguda amb el sobrenom de ca l'Estudiant en referència a Pere Margenet, el qual estudiava per a capellà (tot i que al final va deixar els estudis per casar-se) pels voltants del segle XIX. Posteriorment, des del primer terç del segle XX i durant força temps, fou una botiga de comestibles i també un establiment on servien menjars. En els darrers temps, a l'edifici hi havia una floristeria regentada per les rebesnétes del sr. Margenet, que va tancar a principis del segle XXI. | 42.0153300,2.2395500 | 437036 | 4651758 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82712-foto-08215-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82712-foto-08215-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82712-foto-08215-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: ca l'Estudiant. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82714 | Casa Juan Alonso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-juan-alonso | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.11.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant la galeria del pis superior. A la planta baixa hi ha un portal d'accés a l'interior i una finestra simple protegida amb una reixa de ferro treballada. El primer pis compta amb una finestra simple amb l'ampit de pedra motllurat i un finestral amb sortida a un balcó simple, protegit amb una barana de ferro treballada i una llosana motllurada i integrada a la cornisa que recorre la divisòria entre aquest nivell i la planta baixa (aquesta cornisa es repeteix a la divisòria entre les plantes superiors). La segona planta es caracteritza per una galeria oberta a l'exterior mitjançant dos grans arcs rebaixats, amb les impostes motllurades i protegits amb baranes de ferro. L'espai interior està cobert amb un sostre de fusta reformat. La façana presenta un revestiment només arrebossat a les plantes inferiors, mentre que a la segona planta està emblanquinat. La planta baixa compta amb un sòcol arrebossat a la planta baixa de gramatge més dens. | 08215-53 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 61 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Tot i això, i tenint en compte el seu emplaçament, és probable que la construcció fos aixecada durant la segona meitat del segle XVIII. La coberta fou reformada durant la primera dècada del segle XXI. | 42.0152700,2.2397500 | 437053 | 4651751 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82714-foto-08215-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82714-foto-08215-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82714-foto-08215-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 82717 | Casa Anna Toribio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-anna-toribio | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 78, 94. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.02.EA. | XX | Edifici entre mitgeres de planta irregular, amb jardí posterior. El volum principal, de planta rectangular, presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa dentellada de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, tot i que el desnivell del carrer fa incrementar en un pis la part de migdia de la construcció. Totes les obertures de la façana principal, que està orientada al sud-oest, són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. A la planta baixa s'hi obren dos portals i finestra simple, destacant el portal de la banda de tramuntana, que compta amb una reixa de ferro emblanquinada a la part superior. Damunt d'aquest portal, i encastada al parament, hi ha una inscripció de ceràmica vidrada acolorida amb l'any 1927 i les inicials 'RC'. Del primer pis destaca un balcó central, amb la llosana emblanquinada i la barana de ferro treballat, i dues finestres laterals protegides amb petites baranes de ferro decorades. Al nivell superior hi ha tres finestres, la de la banda nord amb l'ampit motllurat i restituït. La façana presenta un revestiment arrebossat sense pintar, amb un sòcol també arrebossat de gramatge més dens a la planta baixa. | 08215-56 | Carrer Major, 2 | A l'edifici hi havia hagut un forn de pa regentat per en Lluís Guiu i la seva dona, la Maria Cabanas, conegut amb el sobrenom de cal Pastisser Nou i també per ca la Maria. La data documentada a la façana fa referència a una reforma duta a terme a l'edifici. | 42.0151600,2.2362300 | 436761 | 4651742 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82717-foto-08215-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82717-foto-08215-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82717-foto-08215-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Pastisser Nou, ca la Maria. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82718 | Casa Miquel Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel-morera | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 31. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.03.EA. | XVIII | El revestiment del nivell inferior està una mica degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta emblanquinades. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les del primer pis. La planta baixa compta amb dos portals d'accés a l'interior, un pel pas de persones i l'altre pels vehicles. Al primer pis hi ha dues finestres amb els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes monolítiques gravades amb una creu central damunt del calvari. La segona planta compta amb dues finestres simples amb els ampits restituïts. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color ocre. | 08215-57 | Carrer Major, 8 | L'edifici es coneix amb el nom de cal Barberet en referència a en Joan Capdevila, que ja feia d'aprenent de barber de ben petit. El sobrenom prové del fet que s'havia d'enfilar a un tamboret per poder ensabonar als clients, que posteriorment eren afaitats pel seu pare. En morir el pare, amb disset anys, en Barberet va regentar la barberia durant 57 anys. | 42.0149400,2.2359800 | 436740 | 4651717 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82718-foto-08215-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82718-foto-08215-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82718-foto-08215-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Barberet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 82719 | Casa Manuel López | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-manuel-lopez | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 71. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.04.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb terrassa i jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les del primer pis. La planta baixa compta amb dos portals d'accés a l'interior, un pel pas de persones i l'altre pels vehicles. Al primer pis hi ha dues finestres amb els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes monolítiques. La de la banda de tramuntana està gravada amb una creu central damunt del calvari i l'any 1787. La segona planta compta amb dues finestres simples amb els ampits motllurats, un d'ells restituït. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to marronós, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la planta baixa. | 08215-58 | Carrer Major, 10 | Originàriament, can Lei fou una casa situada al carrer d'en Guiu (actual carrer del Bisbe Morgades), que després va passar al carrer Major, al costat de cal Barberet. Tot i que la família que hi vivia procedia de pagés, no hi ha constància del seu lloc d'origen i tampoc de la procedència del sobrenom. | 42.0149000,2.2359400 | 436737 | 4651713 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82719-foto-08215-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82719-foto-08215-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82719-foto-08215-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Lei. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82720 | Casa Carmen Latorre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carmen-latorre | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 41, 105-106. ORDEIG I MATA, Ramon (2010). Fundació Gallifa. 40 anys d'història 1970-2010. Vic: Fundació Gallifa, p. 17, 44. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.05.EA. | XVII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars exceptuant el portal d'accés principal, d'arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. A banda i banda hi ha una finestra simple protegida amb una reixa de ferro i un altre portal, ambdues obertures amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Al primer pis hi ha dues finestres laterals i un finetral al centre amb sortida a un balcó simple. Totes tres obertures tenen els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques decorades amb un arc conopial central. Les finestres tenen els ampits motllurats i les llindes decorades amb una flor central en relleu, mentre que la llinda del finestral està gravada amb l'any 1628 i una orla de cordó central amb l'anagrama de Jesucrist 'IHS' i les inicials 'MA'. El balcó central està protegit amb una barana de ferro treballat i amb la llosana motllurada de pedra, que alhora està assentada damunt de les dovelles centrals del portal principal. A la segona planta s'hi obren quatre finestres amb esl ampits de pedra restituïts. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, amb un sòcol també arrebossat de gramatge més dens i pintat de color gris. | 08215-59 | Carrer Major, 12 | Tenim constància escrita de la casa de can Pubill Camps des de finals del segle XVI (1583), dins de les actes relacionades amb la vila de Sant Hipòlit de Voltregà redactades pel notari Pere Molas (1582-1585). En aquest document es fa referència a en 'Bernadi Camps pubill fill de Pau Camps paraÿre de la vila de Sant Ipolit de Voltrega' (Anglada, 2008: 106). Posteriorment, des del primer terç del segle XVIII, l'edifici apareix àmpliament documentat en relació al contenciós que els regidors de les parròquies foranes van posar davant la Reial Audiència contra els regidors de la vila de Sant Hipòlit. L'any 1796, a l''Auto de División' dels termes municipals del Voltreganès, les masies de can Pubill Camps, el Mallol i la Sala varen passar a la jurisdicció de les Masies, tot i que a la segona meitat del segle XIX retornaren a Sant Hipòlit (Anglada, 2008: 105). És probable que aquest fet provoqués la relació de les propietats del mas Pubill Camps i també del mas Sala amb la Fundació Gallifa, a través de la seva fundadora Dolors Gallifa i Coronas. Finalment, al llarg del segle XX, l'edifici serà conegut com a can Camps. Tot i que actualment el portal d'accés principal està emmarcat en pedra, el fet és que fins a principis del segle XXI (entre els anys 2011 i 2019), aquesta pedra restava amagada sota el revestiment arrebossat que cobreix el parament. | 42.0148400,2.2358800 | 436732 | 4651706 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82720-foto-08215-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82720-foto-08215-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82720-foto-08215-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Pubill Camps, can Camps. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82721 | Casa Agustí Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-agusti-arnau | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 111. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.06.EA. | XIX-XX | El parament està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa formada per una successió de motllures de maó ceràmic vist, i sostinguda amb mènsules esglaonades del mateix material. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al nord-oest. La composició del parament s'ordena a partir d'un eix de simetria central, amb tres obertures per planta. La planta baixa compta amb tres grans portals d'accés rectangulars i separats amb pilastres amb les impostes destacades, entaulament superior i units per una cornisa rectilínia. El de la banda de migdia està tapiat. Al primer pis hi ha tres finestrals emmarcats amb el mateix tipus de pilastres que en el nivell inferior, tot i que rematats amb un guardapols superior disposat a mode de frontó. Aquests finestrals tenen sortida a un gran balcó corregut amb la barana de ferro treballat i la llosana motllurada i sostinguda amb dues mènsules esglaonades situades als laterals. La segona planta repeteix el mateix esquema compositiu que la planta central, tot i que de menors dimensions. Alhora, els finestrals estan separats amb uns plafons rectangulars bastits en pedra i tenen sortida a tres balcons simples. Cada llosana està sostinguda amb dues mènsules de les mateixes mateixes característiques que les pisos inferiors. La construcció està bastida en maó ceràmic vist en tot el seu conjunt, exceptuant els plafons de pedra del nivell superior. | 08215-60 | Carrer Major, 13 | L'edifici és conegut amb el nom de can Roda o can Quico Roda en referència al lloc de procedència de la família Roma, els quals a mitjans del segle XIX varen venir a Sant Hipòlit procedents de la població de Roda de Ter. Des de principis del segle XX i fins a finals de la dècada dels anys 60, a l'edifici hi va haver una carnisseria regentada per la Maria Roma (muller d'en Pepito Arnau, que fou alcalde de Sant Hipòlit entre els anys 1966-1972). | 42.0147600,2.2360500 | 436746 | 4651697 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82721-foto-08215-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82721-foto-08215-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82721-foto-08215-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Roda, can Quico Roda. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 82722 | Casa Ramon Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-castells | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 45, 78, 108. 'El darrer cisteller'. <<0,97 km2>> La revista de Sant Hipòlit de Voltregà, novembre 1988, p. 4-5. Informació oral: Montserrat Molas, Josep Lluís Ramírez [Entrevista: 31-01-2020]. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.07.EA. | XIX-XX | El revestiment està degradat i la llosana del balcó també. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un gran jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa de pedra motllurada, sostinguda amb mènsules assentades damunt d'una motllura rectilínia que tanca el parament. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. La planta baixa compta amb tres grans portals d'accés rectangulars, dos dels quals han estat reformats. L'original, situat en un dels laterals i amb una destacable porta de fusta, presenta l'emmarcament bastit amb maons ceràmics. Els altres dos, amb els emmarcaments en relleu arrebossats i emblanquinats, estan compartimentats en dues obertures diferenciades: en el central hi ha una finestra balconera protegida amb una barana de ferro treballat, mentre que en el lateral hi ha una finestra simple. Al primer pis hi ha tres finestrals emmarcats amb maó ceràmic i tancats amb porticons de llibrets de fusta. Tenen sortida a un gran balcó corregut amb la barana de ferro treballat i la llosana de pedra motllurada i sostinguda amb mènsules. Al mig d'aquestes obertures hi ha una capelleta oberta al parament. És d'arc rebaixat motllurat i sostingut per dues pilastres estriades amb els basaments i els capitells motllurats. Compta amb un guardapols superior motllurat i està tancada amb una portella de vidre. La segona planta es caracteritza per una galeria oberta a l'exterior mitjançant tres grans arcs rebaixats arrebossats amb les impostes motllurades i els pilars bastis amb maons. Estan protegits amb baranes de ferro assentades damunt d'una cornisa rectilínia que recorre la divisòria entre el nivell central i el superior. La construcció està bastida en pedra i maons ceràmics vistos. La planta baixa compta amb un revestiment arrebossat dividit en plafons rectangulars i un sòcol arrebossat força degradat. | 08215-61 | Carrer Major, 14 | La família Muntades, cistellers d'ofici, es van instal·lar en aquest edifici procedents de Sant Bartomeu del Grau durant la segona meitat del segle XIX. Treballaven el vímet i en feien cistells i coves. El darrer cisteller de la nissaga fou en Francisco Muntades, conegut com en Quiquet, el qual també feia de músic i representant de l'orquestra Els Angelets. Segons les informacions obtingudes, el seu pare es cuidava de la font de Baix (actualment desapareguda) a canvi de poder-hi guardar les canyes i el vímet en remull, facilitant d'aquesta manera el seu treball. | 42.0147600,2.2358000 | 436725 | 4651697 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82722-foto-08215-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82722-foto-08215-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82722-foto-08215-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Cisteller. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 82723 | Casa Agustí Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-agusti-arnau-0 | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.08.EA. | XIX-XX | El revestiment està molt degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa motllurada de maó ceràmic. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al nord-oest. La composició de la façana s'ordena a partir d'un eix de simetria central, amb dues obertures per planta exceptuant la planta baixa, que compta amb dos portals d'accés rectangulars i una finestra central. El principal, situat a la banda de tramuntana del parament, presenta els brancals bastits amb maó ceràmic, mentre que les altres dues obertures tenen els emmarcaments arrebossats. Al primer pis hi ha dos finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, que tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes de pedra motllurades i les baranes de ferro treballat. Aquest mateix patró es repeteix a la segona planta, tot i que de menors dimensions. La construcció està bastida en pedra i maó ceràmic, tot i que el parament principal compta amb un revestiment arrebossat. | 08215-62 | Carrer Major, 15 | 42.0147100,2.2360000 | 436742 | 4651692 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82723-foto-08215-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82723-foto-08215-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82723-foto-08215-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 82724 | Casa Dolors Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dolors-capdevila | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 91-92. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.09.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, actualment reformat. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec bastit amb peces de formigó prefabricades. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les dues obertures de la primera planta. Aquestes obertures es corresponen amb dos finestrals (que originàriament eren finestres simples) amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El de la banda de tramuntana té la llinda decorada amb un baix relleu apuntat amb una roseta central. Ambdues obertures tenen sortida a dos balcons simples completament restituïts. A la planta baixa s'obren tres portals, mentre que als pisos superiors hi ha finestres simples. Les de la planta superior estan protegides amb unes baranes baixes de ferro treballat. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to terrós, amb un sòcol també arrebossat de gramatge més dens i pintat de color gris. | 08215-63 | Carrer Major, 16 | Malgrat les informacions documentades dins del catàleg de béns del municipi, no es pot assegurar que l'edifici fos conegut amb el renom de can Pagès Ric tenint en compte les informacions aportades per la filòloga santhipolitenca Emília Anglada. | 42.0146800,2.2357500 | 436721 | 4651689 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82724-foto-08215-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82724-foto-08215-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82724-foto-08215-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Pagès Ric. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82726 | Casa José Gómez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jose-gomez | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 71. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.11.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una successió de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. La planta baixa compta amb dos portals rectangulars d'accés a l'interior, un pel pas de persones i l'altre pels vehicles. El principal està protegit amb una reixa de ferro superior emmarcada en fusta, mentre que el de vehicles està emmarcat amb un aplacat de pedra restituït i disposat a mode de carreus. Del primer pis destaca un finestral rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1769 i una creu central damunt del calvari. Té sortida a un balcó simple amb la llosana d'obra arrebossada i una barana de ferro treballat. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i l'ampit de pedra motllurat. A la segona planta s'hi obre una finestra simple i una altra de balconera, ambdues protegides amb baranes de ferro (la de la finestra, decorada). La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color caldera. | 08215-65 | Carrer Major, 20 | L'edifici era conegut amb el nom de can Lel en referència a l'hereu de la família, de nom Miquel. El sobrenom Lel seria conseqüència del nom afectuós amb el que es referien a aquest personatge. Alhora, amb aquest mateix sobrenom també es coneixia una fusteria que hi havia al davant de la font de la Mare de Déu del Roser, actualment desapareguda. | 42.0145900,2.2356200 | 436710 | 4651679 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82726-foto-08215-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82726-foto-08215-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82726-foto-08215-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Lel. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82727 | Casa Nicolàs Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nicolas-mata | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 127. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.12.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant la finestra del primer pis. Aquesta obertura ha estat reformada i presenta els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb un baix relleu apuntat amb una flor central. La planta baixa compta amb un portal d'accés a l'interior i una finestra simple, mentre que al nivell superior hi ha dues finestres de dimensions més petites. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la planta baixa. | 08215-66 | Carrer Major, 22 | L'edifici, que originàriament era propietat de la família de Miquel Valentí i Selvas, és coneguda amb el nom de can Trompet des del segle XIX. La casualitat va fer que, a mitjans del segle XX, el fill d'en Miquel, de nom Josep, toqués la trompeta a les tres formacions musicals que hi havia a Sant Hipòlit en aquella època: la Fòlies Jazz, Els Angelets i La Principal. | 42.0145700,2.2355700 | 436706 | 4651677 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82727-foto-08215-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82727-foto-08215-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82727-foto-08215-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Trompet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82728 | Casa Antoni Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-puig | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 41, 45, 59, 107. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.13.EA. | XVII/XX | Edifici cantoner amb un gran pati posterior, format per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. Els dos volums davanters, completament reformats, estan alineats amb el traçat del carrer, delimitant la plaça Pompeu Fabra per la banda de ponent. El volum original, de planta més o menys rectangular, presenta la coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un ràfec d'obra arrebossat restituït i està ordenada mitjançant un eix de simetria central, amb tres obertures per planta. Totes les obertures són rectangulars, estan emmarcades en pedra i tenen les llindes planes. A la planta baixa s'obren tres portals d'accés a l'interior, els laterals pel pas de vehicles i el central per les persones. D'aquest últim en destaca, sobretot, la llinda original gravada amb un plafó central decorat amb volutes, l'any 1691 i la següent inscripció: 'AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA'. Els brancals, restituïts, també presenten inscripcions gravades a la part superior dels mateixos. Al de migdia hi ha 'CONSTRUIDA 1691', mentre que al de tramuntana 'RESTAURADA 1989'. Al primer pis s'obren dues finestres laterals amb els ampits motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La segona planta compta amb tres grans finestres apaïsades, amb els ampits motllurats i baranes baixes de ferro decorades. La façana de ponent conserva el ràfec original, amb llates i mènsules de fusta. Les obertures presents en aquest parament tenen les mateixes característiques que les de la façana principal. Alhora, adossat a aquesta mateixa façana, hi ha l'altre volum principal que tanca el carrer Major. És de planta trapezoïdal, està distribuït en dos nivells i amb la coberta plana. Aquesta coberta s'utilitza com una terrassa, delimitada amb barana de ferro, a la que s'accedeix des de la segona planta del volum original. Les obertures d'aquest volum repeteixen el mateix patró que les del volum original. Ambdues construccions presenten els paraments arrebossats i pintats de color blanc trencat als pisos superiors, mentre que la planta baixa compta amb un aplacat sencer de pedra. Una cornisa motllurada recorre la divisòria entre aquesta planta i el nivell superior. Les cantoneres d'ambdós volums estan delimitades amb pedra també. | 08215-67 | Carrer Major, 24-26 | A finals del segle XIX, a l'edifici hi havia un establiment molt popular anomenat la Fonda, on s'hi servien menjars i es donava allotjament. Aquest establiment, però, va desaparèixer cap als anys 20 del segle XX. En aquest moment, a l'edifici s'hi va instal·lar la família Nogué-Puig, vinguts a Sant Hipòlit des del Pujolís de Santa Cecília de Voltregà. Aquesta família va llogar la planta baixa al sr. Ramon Dot, el qual va posar una botiga de comestibles que ja estava en funcionament a principis de la dècada dels anys 30. Fou coneguda popularment com la Fonda també. Pels voltants dels anys 40, la botiga fou traslladada al carrer del Mallol i, des d'aquest moment, la casa fou coneguda com a can Pujolís. Posteriorment, un dels membres de la família, la sra. Josefa Nogué Puig, va quedar invident, fet que va provocar que la casa també fos coneguda amb el nom de ca la Cega. I més encara si tenim en compte que una de les cases del carrer de la Gleva també era coneguda amb el nom de can Pujolís. | 42.0145200,2.2354700 | 436698 | 4651671 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82728-foto-08215-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82728-foto-08215-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82728-foto-08215-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Fonda, can Pujolís, ca la Cega. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82729 | Casa Josep Deseuras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-deseuras | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 46, 53, 96. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.01.EA. | XVIII | Edifici cantoner reformat i constituït per dos cossos adossats amb pati posterior. El volum principal, de planta rectangular, presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al nord-est. La planta baixa compta amb una finestra simple i dos portals d'accés a l'interior, un per les persones i l'altre pels vehicles. Totes tres obertures són rectangulars i han estat reformades. Tenen els emmarcaments bastits amb un aplacat de pedra disposat a mode de carreus i les llindes de fusta. Al primer pis s'obren dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes monolítiques decorades amb un baix relleu apuntat amb roseta central. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular reformada. La segona planta compta amb dues finestres rectangulars de les mateixes característiques que les anteriors, tot i que una de les llindes només té un petit arc conopial incís. Adossat a la façana de ponent d'aquest volum hi ha l'altre cos que conforma la construcció, el qual es correspon amb el primer edifici del carrer de la Gleva. És de planta més o menys trapezoïdal, està distribuït en dos nivells i amb la coberta plana. S'utilitza com una terrassa amb accés des de la segona planta del volum principal. Està delimitada amb una barana de fusta i protegida amb una coberta de teula àrab de tres vessants sostinguda amb pilars de fusta. Totes les obertures del volum són rectangulars, les del parament principal amb els emmarcaments bastits amb el mateix aplacat de pedra que en el volum principal. Ambdues construccions presenten els paraments arrebossats i pintats amb un to groguenc, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la planta baixa. | 08215-68 | Carrer de la Gleva, 2 | Inicialment, l'edifici era conegut amb el renom de can Pèjol, tot i que se'n desconeix la procedència. Als volants dels anys 30 del segle XX, la família de Josep Arbat es va instal·lar a la construcció, heretant el renom anterior. Posteriorment, a mitjans de segle, la casa passà a denominar-se can Clos en referència a la masia del Clos de Santa Cecília, d'on procedia la nova família que hi anà a viure. Finalment, la mateixa casa serà coneguda amb el cognom dels seus propietaris actuals, Deseuras. | 42.0143500,2.2354900 | 436699 | 4651652 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82729-foto-08215-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82729-foto-08215-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82729-foto-08215-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Pèjol, can Clos, can Deseuras. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82730 | Casa Joan Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-vila | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 35, 61. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.02.EA. | XVIII | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al nord-est. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les finestres principals dels pisos superiors. Aquestes obertures tenen els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes monolítiques. La del primer pis està decorada amb un baix relleu apuntat amb roseta central, mentre que la del segon nivell està gravada amb una data il·legible. La planta baixa compta amb dos portals d'accés a l'interior, un per les persones i l'altre pels vehicles. Al primer pis hi ha una altra finestra simple. La façana presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, amb un sòcol arrebossat de gramatge més dens pintat de color gris. | 08215-69 | Carrer de la Gleva, 4 | La casa fou coneguda amb el renom de can Botineta en referència al diminutiu de botina (sabata alta amb elàstics). A mitjans del segle XX, la casa passà a denominar-se can Galtes donat que la família d'en Francisco Travé i Riu, vinguda d'Oristà, tenia aquesta carácterística física. | 42.0143100,2.2355700 | 436706 | 4651648 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82730-foto-08215-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82730-foto-08215-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82730-foto-08215-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Botineta, can Galtes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/