Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82687 | Casa del carrer de l'Església, 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lesglesia-33 | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.06.EA. | XVIII-XIX | Edifici cantoner format per dos cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars i amb diversos tipus d'emmarcaments. A la planta baixa hi ha dos portals d'accés i una finestra senzilla, totes tres amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La finestra conserva l'ampit de pedra motllurat, mentre que el portal del seu costat compta amb una gran llinda plana monolítica, amb una motllura decorant la part inferior. Ambdues obertures estan tancades amb porticons de fusta. Al primer pis s'obren dues finestres amb els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes monolítiques. Al mig destaca una fornícula d'arc apuntat, emmarcada amb un aplacat de pedra i decorada amb un plafó de ceràmica vidrada acolorida amb la imatge del martiri de Sant Sebastià. Alhora, a la banda de migdia del parament, s'obre una altra finestra amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit de pedra restituït. Finalment, a la segona planta hi ha tres finestres reformades amb els ampits restituïts i l'emmarcament arrebossat. L'altre volum està adossat a la façana de migdia del principal, formant cantonada amb les escales del passatge del Fossar. És de menors dimensions, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis, amb obertures rectangulars. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats amb un color terrós. | 08215-26 | Carrer de l'Església, 31-33 | 42.0158000,2.2364300 | 436778 | 4651812 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82687-foto-08215-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82687-foto-08215-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82687-foto-08215-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||
| 82702 | Casa del carrer dels Marquesos de Palmerola, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dels-marquesos-de-palmerola-26 | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.07.EA. | XVIII/XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, completament reformat. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures són rectangulars i compten amb diversos tipus d'emmarcaments. La composició de la façana s'ordena a partir de tres eixos verticals, amb tres obertures per planta. Tot i això, l'harmonia es trenca a la planta baixa amb la reforma dels dos portals laterals. Al centre hi ha el portal d'accés principal, emmarcat amb carreus de pedra i amb una motllura rectilínia decorativa a l'intradós de l'obertura. A la primera planta hi ha un finestral central amb sortida a un balcó simple i dues finestres laterals. Totes tres obertures tenen els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, amb la mateixa motllura decorativa que en el cas del portal. El balcó presenta la barana de ferro i la llosana motllurada, mentre que les finestres tenen els ampits motllurats. La llinda de la banda de ponent està gravada amb l'any 1744 i una creu central damunt del calvari. A la segona planta es repeteix aquest mateix esquema, tot i que de menors dimensions i completament restituït. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, amb un sòcol d'aplacat de pedra i els laterals del parament emmarcats en pedra també. | 08215-41 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 26 | 42.0153500,2.2378800 | 436898 | 4651761 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82702-foto-08215-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82702-foto-08215-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82702-foto-08215-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la planta baixa hi ha dos locals comercials. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 82723 | Casa Agustí Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-agusti-arnau-0 | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.08.EA. | XIX-XX | El revestiment està molt degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa motllurada de maó ceràmic. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al nord-oest. La composició de la façana s'ordena a partir d'un eix de simetria central, amb dues obertures per planta exceptuant la planta baixa, que compta amb dos portals d'accés rectangulars i una finestra central. El principal, situat a la banda de tramuntana del parament, presenta els brancals bastits amb maó ceràmic, mentre que les altres dues obertures tenen els emmarcaments arrebossats. Al primer pis hi ha dos finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, que tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes de pedra motllurades i les baranes de ferro treballat. Aquest mateix patró es repeteix a la segona planta, tot i que de menors dimensions. La construcció està bastida en pedra i maó ceràmic, tot i que el parament principal compta amb un revestiment arrebossat. | 08215-62 | Carrer Major, 15 | 42.0147100,2.2360000 | 436742 | 4651692 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82723-foto-08215-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82723-foto-08215-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82723-foto-08215-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 82725 | Casa M. Àngels Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-m-angels-castells | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.10.EA. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta, que es prolonga cobrint de la galeria superior. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La planta baixa compta amb tres portals d'accés a l'interior de diferents tamanys. Damunt del portal de la banda de migdia hi ha una tarja quadrada protegida amb una reixa de ferro decorada amb volutes i amb l'any 1883 al centre. Tant al primer pis com a la segona planta hi ha dos finestrals amb sortida a dos balcons simples, amb unes senzilles llosanes d'obra i les baranes de ferro treballat. Els balcons de la segona planta són de menors dimensions. La tercera planta està ocupada per una galeria oberta a l'exterior i protegida amb baranes de ferro. La solera que cobreix l'espai interior de la galeria està sostinguda amb una destacable jàssera de fusta, que alhora enllaça les dues obertures amb el pilar central que les separa. La façana presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, amb un sòcol bastit amb còdols de pedra pintats de color gris. | 08215-64 | Carrer Major, 18 | 42.0146300,2.2356800 | 436715 | 4651683 | 1883 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82725-foto-08215-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82725-foto-08215-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82725-foto-08215-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 82735 | Casa Maria Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-catala | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.07.EA. | XVIII-XIX | Edifici cantoner format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys trapezoïdal. Està delimitat entre el carrer de la Gleva i el primer tram del carrer del Puig, tancant per la banda de migdia la placeta de la Gleva. El volum original presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal original, que està orientada a ponent. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana de llevant compta amb tres portals d'accés rectangulars a la planta baixa. El principal presenta els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1800 i una creu central. Al seu costat, a la banda de migdia, hi ha un portal amb els brancals bastits amb maons i la llinda restituïda. El darrer portal, situat més al sud del parament i amb l'emmarcament arrebossat, és pel pas de vehicles i dóna accés al pati. Al primer pis s'obren quatre finestres rectangulars, dues amb els emmarcaments arrebossats i les altres amb els brancals fets de carreus de pedra i amb les llindes planes monolítiques. La de l'extrem de tramuntana està gravada amb l'any 1740 i una creu central damunt del calvari, mentre que la de damunt del portal presenta un petit arc conopial rematat amb una creu. A la segona planta hi ha tres finestres rectangulars simples amb els emmarcaments arrebossats. Tots els ampits de les finestres del parament són bastits amb lloses de pedra. Del nivell superior cal destacar una galeria oberta a la façana de migdia. Està delimitada amb una barana de ferro i coberta amb un sostre embigat de fusta. Aquesta façana presenta un revestiment arrebossat. La façana de tramuntana, que actualment s'utilitza com a façana principal, compta amb un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Destaca un balcó al primer pis, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Al seu costat hi ha una capelleta amb la imatge de la Mare de Déu de la Gleva. El parament presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to groguenc. En darrer terme, la façana de llevant també compta amb el mateix ràfec que la façana de tramuntana i ha estat completament reformada. El parament està arrebossat i pintat amb el mateix to que la façana de tramuntana. | 08215-74 | Carrer de la Gleva, 29-31 | 42.0135900,2.2367400 | 436802 | 4651567 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82735-foto-08215-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82735-foto-08215-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82735-foto-08215-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||
| 82742 | Casa Rosa Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rosa-casas | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 12.01.EA. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les obertures de la planta baixa. Aquestes es corresponen amb tres portals, un d'ells pel pas de vehicles, emmarcats amb el mateix aplacat de pedra que revesteix el parament d'aquesta planta. Al primer pis hi ha una finestra simple amb l'ampit de pedra motllurat i dos finestrals amb les llindes de pedra. La central està gravada amb l'any 1818 i una creu central damunt del calvari. Aquests finestrals tenen sortida a dos balcons simples, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. Al nivell superior s'obren tres finestres de menors dimensions, amb els ampits de ceràmica i protegides amb unes baranes baixes de ferro treballat. | 08215-81 | Carrer del Puig, 20 | 42.0133900,2.2380700 | 436912 | 4651544 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82742-foto-08215-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82742-foto-08215-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82742-foto-08215-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||
| 82749 | Casa Pere Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pere-capdevila | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 14.02.EA. | XVIII | El revestiment i algunes obertures estan degradats. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. La construcció és el resultat de la unió de dues parcel·les preexistents actualment unificades. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. La planta baixa compta amb un portal d'accés rectangular reformat. Conserva el brancal de llevant bastit amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1773 i una creu central damunt del calvari. El brancal de ponent, en canvi, és fruit de la reforma de l'obertura, consistent en reduïr el seu tamany. Aquest fet provoca que aquest brancal tingui l'emmarcament arrebossat i que la data de la llinda estigui descentrada respecte l'obertura actual. El portal està delimitat per dues finestres laterals rectangulars, la de ponent amb l'emmarcament arrebossat i la de llevant amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana gravada amb una data il·legible i una creu central. Al primer pis també hi ha tres obertures rectangulars, dues finestres laterals i un finestral central amb sortida a un balcó simple, amb la llosana bastida amb maons i una senzilla barana de ferro. La finestra de ponent té l'emmarcament arrebossat, mentre que les altres dues obertures estan emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes gravades amb creus centrals damunt del calvari. El finestral central està reformat de la mateixa manera que el portal principal. La segona planta compta amb dues finestres rectangulars apaïsades, amb els emmarcaments arrebossats. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color terrós, tot i que en mal estat. | 08215-88 | Carrer de Sant Martí, 8 | 42.0168600,2.2345900 | 436627 | 4651932 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82749-foto-08215-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82749-foto-08215-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82749-foto-08215-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 82751 | Casa M. Dolors Bansells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-m-dolors-bansells | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 17.02.EA. | XIX | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un espai de jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa motllurada decorada amb botons i motius vegetals. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. La planta baixa es troba situada uns 2,5m per damunt del nivell de circulació del carrer i s'hi accedeix mitjançant una plataforma elevada amb escales als extrems nord i sud. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La composició de la façana s'ordena a partir de tres eixos verticals molt clars, amb tres obertures per planta. La planta baixa compta amb tres finestres simples protegides amb reixes de ferro i tres portals d'accés a l'interior amb unes destacables portes de fusta. Als pisos superiors, en canvi, s'hi obren tres finestrals per planta, els del nivell superior de menors dimensions. Aquests finestrals tenen sortida a balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro, les de la primera planta decorades amb volutes. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat. | 08215-90 | Carrer de l'Hospital, 35 | 42.0173500,2.2347500 | 436641 | 4651986 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82751-foto-08215-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82751-foto-08215-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82751-foto-08215-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Roc. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 82752 | Casa Segimon Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-segimon-trabal | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 17.03.EA. | XIX | El revestiment està degradat. | Edifici cantoner de planta rectangular, amb un espai de jardí posterior delimitat amb una tanca de pedra pel carrer dels Sants Màrtirs. La construcció es troba elevada 1,5m per damunt del nivell de circulació del carrer de l'Hospital i s'hi accedeix mitjançant una plataforma elevada delimitada amb una barana de ferro i amb les escales d'accés a l'extrem sud. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són d'arc deprimit còncau i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La composició de la façana principal s'ordena a partir de dos eixos verticals amb dues obertures per planta, tot i que a la planta baixa es trenca la composició. S'hi obre el portal d'accés i dues finestres simples amb els ampits de pedra. Al primer pis hi ha dos finestrals que tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballat. A la segona planta, en canvi, s'obren dues finestres quadrangulars amb els ampits motllurats i protegides amb petites baranes de ferro a mode de balconeres. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color ocre. La façana lateral, més modesta, s'adapta al fort desnivell del carrer dels Sants Màrtirs i compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament (sense pintar i amb diverses erosions). Hi ha tres finestres per planta i totes tenen els ampits motllurats. La construcció està bastida en pedra i maons segons s'observa pels despreniments dels revestiments de les façanes. | 08215-91 | Carrer de l'Hospital, 37 | 42.0174500,2.2347500 | 436641 | 4651997 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82752-foto-08215-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82752-foto-08215-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82752-foto-08215-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 82775 | Auca de la Festa Major de Sant Hipòlit de Voltregà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-la-festa-major-de-sant-hipolit-de-voltrega | Font: fons documental de Vicenç Esmarats a la col·lecció local de la biblioteca Marquès de Remisa. | XX | 'AUCA DE LES FESTA MAJOR DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ: ES UN DIA PRINCIPAL/EL DE LA FESTA MAJOR/TOTA PERSONA COM CAL/HONORA EL SEU SANT PATRÓ. La vigília, amb art planer,/despertarem el cloquer. Que tots els serrats i planes/sentin dringar les campanes. Divulgant per la contrada/que la festa és arribada. La diada de la festa/tots ens mudarem la vesta. I a les onze del matí,/amb ofrenes, no cal dir. Participarem la missa/amb cor net i la ment llisa. Farem de l'Aplec un cant/puix val més pregar cantant. Al bell mig farem ofrena/d'eines de tota mena. Del més gran al més petit/oferirà el seu neguit. El Rector beneirà/l'esforç de la vostra mà. Demanant a Sant Hipòlit/que vivint, no anem de bòlit. Anys treballant amb tot zel/guanyem la vida i el cel. Un fill del vostre veïnatge/del Sant us dirà el missatge. El Dr. Esmarats sap prou/dir-vos el que us plau o us cou. Atendrem amb ment oberta/la seva doctrina certa, Perquè a tots pugui ajudar/el Patró a qui hem d'invocar. I cantant, farem besada/de la relíquia sagrada, mentre eixem amb alegria/a fer tots la nostra via. Després podreu admirar/encisats, i, comentar El tresor parroquial,/que és un tresor que s'ho val. Ell ha superat els segles/i de l'ús i mort les regles. I ara net i restaurat/parla a tots amb claredat, Com la fe i les arts belles/poden obrar meravelles, Quan la pietat sincera/ha arribat a la cartera. També pels infants, amb cura,/hi haurà concurs de pintura. Tots podran participar/mes sols tres podran guanyar. Només volem els afanys/dels menors de 14 anys. Us cal imaginació/per dibuixar amb atenció. Com voldrieu de galana/del Temple la gran façana. Representeu-nos, com cal,/una façana ideal. Quan les 10 hagin tocat/qui no hi és, no hi és comptat. I a la una pel cap tard/heu de lliurar l'obra d'art. Hi ha tres premis com un sol/que els haureu d'agafar al vol. Un és del Sr. Rector/a la façana millor. Un altre de l'Ent Econòmic/que no serà macarrònic. I un tercer, el més cabal,/de la Junta Parroquial. El diumenge, obriu bé l'ull,/qui ha guanyat, ho dirà el full. I a l'ofici del diumenge/veuran tots qui premi menja. Perquè s'alegrin els rostres/dels bons feligresos nostres, exposarem al cancell/el fruit del vostre cervell. Bé prou tinc totes les ganes/de dir-vos que hi ha sardanes, i un lluit concert-vermout,/més tot això tururut! Car si la bossa no sona/no és pot fer una festa bona. Més no perdem l'esperança/si hi ha algú que fa fermança'. | 08215-181 | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82775-foto-08215-181-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge pertany al fons documental Vicenç Esmarats. | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||
| 82779 | Refrany del ruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-del-ruc | PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 519. | XIX-XX | 'Sant Hipòlit sense cap noli se'n menjaren tot un ruc, els uns se'l mengen amb suc, els altres ben cuit a la brasa; fins i tot el rector en salà un tros per menjar més temps carn d'ase'. | 08215-185 | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||||
| 82788 | Can Pau General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-general | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 95. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.CA. | XX | Edifici cantoner de planta irregular, format per diversos cossos adossats i amb un espai de pati posterior. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa motllurada bastida amb maons. L'edifici està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i estan bastides amb maons, exceptuant els tres portals de la planta baixa que tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Als pisos superiors s'hi obren una finestra central i dos finestrals laterals que tenen sortida a dos balcons simples, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. La façana deixa el parament de l'obra vist. Tant la planta baixa com el primer pis estan bastits amb pedra de diverses mides disposada de manera irregular, mentre que la planta superior està bastida amb maons ceràmics. | 08215-212 | Carrer del Mallol, 38 | 42.0179400,2.2357600 | 436725 | 4652051 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82788-foto-08215-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82788-foto-08215-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82788-foto-08215-212-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||
| 82811 | Mur de pedra de l'hort de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-de-lhort-de-la-rectoria | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 105-106. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.03.EA. | XVII-XX | El revestiment està degradat. | Mur de contenció que delimita l'hort de la Rectoria per la banda de migdia, disposat entre aquest edifici i la font del Sagrat Cor. Presenta unes dimensions d'uns 30 metres de longitud per uns 6 metres d'alçada. El mur s'aixeca damunt d'un aflorament de pedra natural de la zona i està bastit amb còdols de riu disposats de manera regular. Aquest parament sosté un destacable mur de tàpia, d'uns 2 metres d'alçada i que fa de tanca de l'hort. Alhora està coronat per una filera de teula àrab que evita les filtracions de l'aigua de la pluja. El parament bastit en pedra també compta amb fragments de maons disposats a les juntures, amb la intenció de regularitzar el parament. El mur de tàpia, per contra, conserva les empremtes de les tàpies que s'utilitzaren per bastir-lo. La part inferior del mur conserva les restes d'un revestiment arrebossat força degradat. | 08215-130 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 17-23 | 42.0154600,2.2380000 | 436908 | 4651774 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82811-foto-08215-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82811-foto-08215-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82811-foto-08215-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La construcció d'aquesta estructura està molt relacionada amb l'edifici de la Rectoria i és força probable que segueixin una cronologia paral·lela. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 82817 | Rellotge de sol de can Marsal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marsal | Https://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 20-03-2020]. | XX | Rellotge de sol format per una gran placa de pedra rectangular, situat a la part superior de la torre de can Marsal. Està orientat al sud-est i presenta un gnòmon de vareta desviat, amb la numeració aràbiga sense marques horaries. Les hores estan disposades de les 8 del matí a les 4 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. Presenta un escut central situat sota del gnòmon i està gravat amb el nom 'MARSAL' i l'any 1957 a la part inferior, sota la numeració. | 08215-136 | Carrer de Sant Martí, 5-7 | 42.0166700,2.2344800 | 436618 | 4651911 | 1957 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82817-foto-08215-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82817-foto-08215-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82817-foto-08215-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 82818 | Rellotge de sol de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia | Https://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 20-03-2020]. | XVIII-XX | Recentment restaurat. | Rellotge de sol esculpit damunt d'un parament rectangular bastit amb carreus de pedra i situat a l'extrem de llevant de la façana principal de l'església parroquial de Sant Hipòlit, damunt d'una finestra. És del tipus vertical a migdia, està orientat al sud-oest i presenta un gnòmon de vareta desviat amb un cercle concèntric al pol. La numeració és aràbiga i pintada de color negre, amb les marques horaries indicant les hores i les mitges hores en un cicle de 8 hores, entre les 9 del matí i les 4 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical en senyal de l'Àngelus. Aquestes marques estan pintades de color vermell. Presenta un emmarcament rectangular pintat de color negre, amb les cantonades còncaves i el coronament d'arc de mig punt. | 08215-137 | Carrer de l'Església, 6 | 42.0159800,2.2372600 | 436847 | 4651832 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82818-foto-08215-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82818-foto-08215-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82818-foto-08215-137-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 82824 | Antic camí ral a l'hospital de Sant Hipòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-a-lhospital-de-sant-hipolit | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51. | XVIII-XXI | Antic camí ral que conduïa directament cap a l'hospital de Sant Hipòlit. El camí entrava al terme santhipolitenc des de la carretera de Sant Hipòlit a Sant Boi de Lluçanès (actual BV-4608), pel costat de l'actual cementiri. Baixava en direcció sud-est pel carrer dels Sants Màrtirs i enllaçava amb el carrer de l'Hospital fins al sanatori i, una mica més endavant, amb el nucli antic de la vila, just a l'encreuament entre els carrers de Mossèn Jacint Verdaguer i del Mallol, a la plaça Nova. L'hospital estava situat en els actuals jardins de la Llar dels Jubilats. | 08215-143 | Carrer de l'Hospital - Carrer dels Sants Màrtirs | 42.0164700,2.2351900 | 436676 | 4651888 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82824-foto-08215-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82824-foto-08215-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82824-foto-08215-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||
| 82825 | Antic camí ral a Sant Martí de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-a-sant-marti-de-sobremunt | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51. | XVII-XXI | Antic camí ral que comunicava la vila de Sant Hipòlit amb Sant Martí de Sobremunt. El seu traçat s'originava des del tram central del carrer de l'Hospital, uns metres més enllà d'on estava situat l'hospital de Sant Hipòlit. El camí s'enfilava pel carrer de Sant Martí fins a Sant Martí de Sobremunt, passant pel camí de Sant Martí, situat a la banda de migdia del turó del Morral, en direcció a ponent. En l'actualitat, una part d'aquest camí coincideix amb el traçat del sender PR-C 49. | 08215-144 | Camí de Sant Martí | 42.0162900,2.2335900 | 436544 | 4651869 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82825-foto-08215-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82825-foto-08215-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82825-foto-08215-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||
| 82827 | Font del Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sagrat-cor | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.04.EA. | XX | Els revestiments arrebossats estan força degradats. | Font situada a l'extrem de llevant del mur posterior de l'hort de la rectoria, amb la façana orientada el passatge Parés. Consta d'un espai de planta rectangular, cobert internament per una alta volta d'arc de mig punt amb les impostes formades per dos perfils metàl·lics laminats que recorren el perímetre dels murs laterals, tant exteriorment com interior. La font pròpiament dita està situada a la paret del fons, la qual està bastida amb un parament de paredat. El brollador, format per una aixeta metàl·lica de recent factura, està encastat en aquest mur i vessa l'aigua a l'interior d'una pica de pedra circular amb decantador, que està integrada en un pedrís també de paredat. Damunt de l'aixeta, i encastat a la part superior del mur, hi ha un plafó de rajoles ceràmiques vidrades acolorides amb el coronament arrodonit. Està decorat amb motius vegetals i florals, el nom de la font i un cor central rematat amb una creu llatina. L'espai interior compta amb un paviment de pedra irregular. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc. A l'exterior, la part superior de la font està coberta amb el propi ferm de l'hort de la rectoria i està delimitada amb una barana de ferro treballat disposada entre tres pilars bastits amb maons ceràmics amb els coronaments esglaonats. | 08215-146 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 23 | 42.0154700,2.2381800 | 436923 | 4651775 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82827-foto-08215-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82827-foto-08215-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82827-foto-08215-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 82839 | La Pista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pista-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 99, 100-101. CASAS TRABAL, Pere (2006). Club Patí Voltregà. 50 anys teixint la vida d'un poble. Vic: Eumo Editorial, Fundació Club Patí Voltregà. DIVERSOS AUTORS (1990). 'Especial Club Patí Voltregà'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 26, agost-setembre 1990, p. 32-43. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 76-77, 118, 122-123, 128-131. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.13.EA, 1.BSE. | XX | Recinte de planta més o menys rectangular format per un espai lliure central envoltat perimetralment per quatre edificis aïllats: el pavelló municipal, la nova pista, el bar i local social i els antics vestidors. L'accés a l'interior del recinte està situat a la banda de ponent i es fa mitjançant una porta de jardí rectangular de ferro, emmarcada per un mur esglaonat disposat a banda i banda, amb el parament emblanquinat i que inclou les antigues guixetes, tancades amb unes portelles de ferro quadrades. A la banda de migdia del recinte hi ha situades les dues construccions principals: la Pista i el pavelló municipal Victorià Oliveras de la Riva, ambdues enllaçades per un porxo exterior de formigó sostingut amb columnetes de ferro. La Pista presenta una planta rectangular, amb la coberta plana i la façana principal orientada a tramuntana. Es tracta d'una construcció recent bastida amb formigó i blocs prefabricats de formigó, amb el parament principal completament bastit amb grans peces de vidre delimitades amb perfils metàl·lics i amb la part superior del mateix inclinada. El pavelló, en canvi, està situat a la banda de llevant de la Pista. És de grans dimensions i planta rectangular, i està cobert amb una gran volta rebaixada. Presenta grans obertures rectangulars disposades a dos nivells, amb els emmarcaments bastits amb mosaic de tessel·les de color verd. La façana principal, orientada a ponent, està protegida amb el porxo exterior que l'uneix amb la Pista i compta amb una placa de marbre negre situada al costat d'un dels accessos, que fa referència a la seva inauguració l'any 1981. A la banda de tramuntana del recinte hi ha situades les dues construccions de caire més auxiliar: el bar o local social del club i els antics vestidors del camp de futbol. El bar presenta una planta rectangular i està format per tres cossos adossats amb les cobertes de teula àrab de dos i tres vessants, distribuïts en planta baixa i pis, exceptuant el volum adossat a l'extrem sud-est, que compta amb una teulada de quatre vessants i una planta més. La façana principal, orientada a migdia, compta amb quatre grans obertures rectangulars i un portal d'arc de mig punt a la planta baixa, mentre que al pis s'hi obren dues finestres d'arc de mig punt i una balconada central amb la llosana semicircular i la barana de ferro. Al seu costat hi ha pintat damunt del parament l'escut del Club Patí Voltregà. El volum de llevant compta amb finestres d'obertura rectangular enllaçades amb ampits correguts als nivells superiors, i la insígnia d'Indústries Riva pintat al parament de la primera planta. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc. Pel que fa a l'edifici dels vestidors, aïllat a l'extrem nord-oest del recinte, està format per dos volums adossats que li confereixen una planta en forma d'L. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta i disposat a tot el seu perímetre. La construcció presenta majoritàriament obertures rectangulars, destacant el tram central de la façana principal, caracteritzat per la presència d'un gran finestral d'arc de mig punt delimitat amb una barana baixa al pis, que es repeteix a la planta baixa en forma de portal (en destaca la porta de fusta treballada). La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color verd. Per últim, l'espai central del recinte es troba completament enjardinat, amb diverses espècies d'arbres, parterres amb gespa i un espai central amb paviment de sauló, comunicat amb la porta d'accés al recinte. En aquest espai s'hi ubiquen una font i dos monuments commemoratius relacionats amb el club. | 08215-158 | Passatge Victorià Oliveras de la Riva, s/n | 42.0140600,2.2385800 | 436955 | 4651618 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82839-foto-08215-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82839-foto-08215-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82839-foto-08215-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb el conjunt: zona esportiva de Sant Hipòlit, seu del Club Patí Voltregà. | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 82850 | Fons documental de Sant Hipòlit a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-hipolit-a-la-biblioteca-de-catalunya | Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg. 179, Reg. 18969; Perg. 179, Reg. 18997; Perg. 494, Reg. 22547; Perg. 353, Reg. 17433; Cadastre Caixa 5, Doc. 255; Cadastre Caixa 6, Doc. 277). Http://www.bnc.cat/pergamins/ [Consulta: 27-03-2020]. | XIII-XVIII | Conjunt de quatre pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya i relacionats amb la població de Sant Hipòlit. Estan datats en els anys 1268, 1298, 1414 i 1427, i fan referència a la venda de terres, una donació de terres, un inventari de propietats i un acord de venda, en els que es fa referència al terme de Sant Hipòlit i la sagrera situada al voltant de l'església parroquial. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips laterals i taques. Cal exceptuar, però, el pergamí datat l'any 1268, que està força malmès lateralment. En darrer terme, també cal mencionar dos exemplars datats al segle XVIII on s'inclou la relació de les poblacions de la vegueria de Vic que abonaven el cadastre, entre les que s'hi comptabilitza Sant Hipòlit. | 08215-169 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001 Barcelona | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82850-foto-08215-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82850-foto-08215-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82850-foto-08215-169-3.jpg | Física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 82852 | Fons documental de Sant Hipòlit a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-hipolit-a-larxiu-de-la-corona-darago-aca | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès. Http://pares.mcu.es/ [Consulta: 27-03-2020]. | XIII-XX | Fons documental de Sant Hipòlit de Voltregà custodiat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. La documentació està inventariada dins dels fons i les col·leccions que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XIII i XX. Es tracta d'un total de 5 fons documentals: el fons de la Reial Cancelleria (1238-1345), el fons del Reial Patrimoni (1595-1717), el fons de la Reial Audiència (1600-1808), el fons de la Delegació Provincial d'Hisenda de Barcelona ( 1851-1955) i el fons de la Generalitat de Catalunya (1629-1704). Alguns dels documents més rellevants són el 'Plet Civil (1729-1783) Proceso: Sant Hipolit de Voltrega regidores de las parroquias foráneas Contra: Sant Hipolit de Voltregá Universidad de regidores Contenido: Repartos de Alojamiento despues de 1701', la 'Relacio Personal del Lloch y Parroquia de S. Hipolit de Voltrega Corregiment y Subdelegacio de Vich ab distinció dels que se han ausentat mort y vingut desde lo any 1718 fins lo dia present 9 de octubre de 1720', la donació de Beatriu de Castelló i el seu fill Berenguer de Cabrera, respecte la donació d'un mas situat a la parròquia de Sant Hipòlit (any 1238) o el plànol de la 'Rodalia geométrica del Termino Municipal de San Hipólito de Voltregá' de l'any 1863 i inclòs a l'Expedient de Reclamació d'Agravi, entre d'altres. | 08215-171 | Arxiu de la Corona d'Aragó. Carrer dels Almogàvers, 77, 08002 Barcelona | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82852-foto-08215-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82852-foto-08215-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82852-foto-08215-171-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest fons és considerat BCIN per la disposició addicional primera, punt 4, de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.Les imatges estan extretes de l'espai web de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 82862 | Margues del turó del Morral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margues-del-turo-del-morral | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 97-98. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 1.BN. Https://naturalocal.net/ [Consulta: 03-04-2020]. | Es tracta d'unes formacions geològiques de color gris blavós, que són conseqüència de l'erosió d'un dels contraforts de l'altiplà per totes les seves vessant, caracteritzant la imatge de ponent del municipi i esdevenint el teló de fons del nucli urbà. De fet, pràcticament tot el substrat geològic de la plana de Vic està constituït per lutites carbonàtiques (margues blaves) formades durant l'Eocè, dins del període Terciari. Es caracteritzen per la seva composició argilosa i carbonatada, d'origen sedimentari i formades en un entorn aquàtic. La dissolució dels carbonats facilita l'alliberament de les argiles, facilitant la seva desfeta i afavorint la creació de xaragalls i grans solcs. Una altra de les característiques d'aquestes margues és l'escassa vegetació que s'hi reprodueix, així com la seva composició sorrenca i fossilífera. | 08215-193 | Turó del Morral | 42.0161100,2.2307800 | 436311 | 4651851 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82862-foto-08215-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82862-foto-08215-193-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El període Eocè està datat entre el final del Paleocè (fa 56 milions d'anys) i el principi de l'Oligocè (fa 33,9 milions d'anys). | 124 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||
| 82875 | Can Marsal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marsal | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un gran pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb el nom 'MARSAL' i l'any 1957. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits de pedra i els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les quatre finestres obertes del primer pis tenen la mateixa tipologia que les de la planta baixa, mentre que les del segon nivell són d'arc de mig punt i estan emmarcades en pedra. Una motllura rectilínia de pedra recorre la divisòria entre els dos pisos superiors. El parament presenta un revestiment arrebossat i un notable sòcol bastit amb còdols de riu i una motllura superior de pedra. La façana posterior, orientada al jardí, destaca per la presència d'una galeria situada a la primera planta i oberta a l'exterior mitjançant una successió d'arcs de mig punt , amb les impostes ceràmiques motllurades i protegits amb baranes de ferro. A la planta baixa s'observa un gran arc rebaixat reformat i semi tancat, mentre que al pis superior hi ha dues galeries d'obertura rectangular protegides amb baranes de ferro. La part més destacable de l'edifici és la torre adossada a la cantonada sud-est. És de planta octogonal, amb la coberta de teula àrab i grans obertures tant rectangulars com d'arc rebaixat. També compta amb un gran rellotge de sol. La construcció està bastida en maons, amb el parament arrebossat i emblanquinat de la mateixa manera que les galeries de la construcció. | 08215-206 | Carrer de Sant Martí, 5-7 | 42.0166900,2.2344200 | 436613 | 4651913 | 1957 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82875-foto-08215-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82875-foto-08215-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82875-foto-08215-206-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||||
| 82876 | Casa del passatge Parés, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passatge-pares-2 | XX | Edifici aïllat de planta rectangular, amb un espai de jardí lateral i posterior situat per sota del nivell de circulació de la via. Presenta una coberta de teula aràb de tres vessants i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta i disposat a les façanes de ponent i migdia. A la façana de tramuntana, en canvi, aquest ràfec està sostingut amb els caps de biga que sostenen la coberta. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a ponent. Aquest parament presenta tres obertures rectangulars per planta, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i guardapols superiors decorats amb motllures i pintats de color gris. Les finestres tenen els ampits d'obra motllurats. Aquesta mateixa motllura es repeteix a la cornisa rectilínia que recorre la divisòria entre les dues plantes. A la part superior del parament s'obren tres petites obertures rectangulars, que es corresponen amb els forats de ventilació de la coberta. La façana de migdia també compta amb el mateix tipus d'obertures i decoració que en el parament principal. Presenta una escala de dos trams adossada al parament, la qual dóna accés al pis superior des del carrer. Al seu costat hi ha l'accés a l'espai del jardí. La construcció presenta el parament principal i el de migdia arrebossats i emblanquinats. La façana de tramuntana, en canvi, deixa l'aparell de pedra i còdols de riu de la planta baixa vist, mentre que al segon nivell s'observa el parament de totxos, resultat d'una ampliació vertical de l'edifici posterior a la construcció original. | 08215-207 | Passatge Parés, 2 | 42.0131800,2.2373700 | 436854 | 4651521 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82876-foto-08215-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82876-foto-08215-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82876-foto-08215-207-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||||
| 82810 | Obelisc i creu del Morral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obelisc-i-creu-del-morral | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 85. BASTARDES I PARERA, Albert (1983). Les creus al vent. Barcelona: Millà, p. 54. CASTANYER, Assumpta; ANTOLÍN, Aitor (2010). La vida quotidiana al Voltreganès. Des de l'any 1700 al 1950. [Sant Hipòlit de Voltregà]: Casa Museu del Voltreganès, p. 45. MASFERRER I SOLER, Jordi; SARDÀ I CABERO, Xavier (1998). Una finestra oberta al passat. Recull de fotografia històrica d'Osona. [Vic]: Publicitat Montseny, p. 109. R.M.T (1992). 'La creu del Morral'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any V, nº 41, març 1992. SALVANS, Gabriel (2008). Sant Hipòlit de Voltregà. Vol de poesia. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 26. SEGURA I CARRERA, Antoni (1991). 'Pinzellades de fets transcorreguts a principis del segle en la vila de Sant Hipòlit de Voltregà'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 31, febrer 1991, p. 6. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.06.EA. Https://naturalocal.net/ [Consulta: 12-03-2020]. | XX | Creu formada per un basament de pedra de planta quadrada, assentat damunt de l'aflorament de les margues que caracteritzen el turó. Consta d'un pedestal de planta quadrada bastit amb carreus de pedra de grans dimensions i rematat amb un capitell motllurat força degradat. Damunt seu s'aixeca un pilar de secció quadrada bastit amb carreus de pedra ben desbastats, amb un desenvolupament lleugerament piramidal i coronat per una coberta apuntada de pedra disposada a mode de piràmide. El conjunt està coronat amb una creu llatina de ferro amb els extrems dels braços decorats amb motius florals i una peça central de forma ovalada amb la inscripció 'SANTA MISION' i una data força degradada, tot i que s'intueix que és de finals del segle XIX. Alhora, aquesta peça està pintada amb els colors de la senyera catalana en ambdós costats. El conjunt té una alçada aproximada d'entre 8 i 12 metres, fet que provoca que sigui un punt emblemàtic visible des de bona part del terme municipal. Excavats als voltants del basament de l'estructura es conserven tres forats de planta quadrada, que probablement es corresponguin amb els anclatges d'una antiga bastida muntada per a la seva construcció, tot i que el fet que la pròpia estructura serveixi de fita de terme amb el municipi de les Masies de Voltregà fa pensar que podrien ser les restes d'antigues fites de terme també. A la banda de llevant i migdia de l'estructura, i col·locats posteriorment, hi ha uns bancs de formigó disposats en els límits del vessant del turó, que permeten la contemplació d'una bona panoràmica del Voltreganès i de la Plana de Vic. Aquest desnivell està protegit amb una barana simple de tub d'hacer galvanitzat. | 08215-129 | Turó del Morral - Punta de la Creu del Morral | A començaments de l'estiu de l'any 1901, el sacerdot de la parròquia de Sant Hipòlit, Josep Tanyà, va obrir una subscripció popular per erigir una creu en el punt més alt de la vila. Aquestes creus foren promogudes pel Papa Lleó XIII, amb la intenció que fossin construïdes als llocs més elevats de les parròquies, per a celebrar el canvi de segle i commemorar l'Any Sant o Jubilar. La col·locació de la primera pedra es dugué a terme el 21 de juliol de l'any 1901. De fet, dins del fons documental personal que mossèn Vicenç Esmarats va cedir a la biblioteca Marquès de Remisa de Sant Hipòlit, hi figura el següent document: 'Còpia autèntica de l'acta col·locada en la primera pedra de la Creu Monumental erigida en la Parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà'. L'acta diu el següent: 'Lo inolvidable y zelós Sr. Rector de esta Parroquia, Rnt Llucià Spà Pvre. (q.e.p.d.), volént secundar lo desitg de nostre S.S Pare Lleó XIII, felisment reynánt, de que se alsian Creus en los punts mes elevats de las Parroquias, á Jesucrist Redemptór en recort del Any Sant, fent pública aquesta voluntat, y rebuda ab entussiasme pe'ls seus feligresos, d'acrort ab las dignísimas Autoritats locals, determiná alsar un Creu Monumental en aquesta muntanya, vulgarment anomenada 'Lo Morral', y en aqueix mateix lloch, com á testimoni digne de la Fé cristiana, de la Esperansa católica y de la Caritat que professora la Parròquia á Cristo Redemptor del género Humá; posant solemnemént, y segons la ceremonia rituál que usa la Iglesia, la primera pedra, on lo dia vint y hú de Juriol, del any del Senyor, mil noucents hú, lo actual Sr. Ecónomo de esta Parroquia, Rnt. Joséph Tanyá Pvre., ab la cooperació del Sr. Alcalde de la població D. Joséph Audinis, u del Exm. Marquès de Palmerola D. Ignasi de Despujol, en presencia del clero y fiels de la Parroquia que ab las suas limosnas han contribuhít á alsar aquest monumént, que volen siga de eterna memoria á tots los veniders, perque uns y alttres inspirantse en los exemples de virtút que'ns doná Jesucrist en la santa Creu, nos fem participants dels merits infinits de la mateixa. Aquest es lo testimoni de fé, gratitut, y amor á Jesucrist Redemptor, dels habitants d'aquesta Parroquia, acompanyánt los nos de'ls contribuhents aquesta acta, llegida en presencia de los concurrents, firmada y sellada a, S. Hipolit de Voltregá á 21 de Juriól de 1901'. La creu fou inaugurada el 18 d'agost del mateix any. Prèviament, i coincidint amb la Festa Major de la vila, s'havien celebrat cinc dies d'actes religiosos de preparació. L'acte fou presidit pel bisbe Torras i Bages, les autoritats civils (alcalde Josep Audinis i Mata, de la casa de can Matas del carrer Major de Sant Hipòlit,actualment desapareguda), eclesiàstiques i judicials amb els Marquesos de Palmerola. L'orquestra de la Joventut Catòlica acompanya en el trajecte entre l'església parroquial i el turó del Morral, mentre pel camí s'anava resant el Rosari. L'any 2011, la creu va ser objecte d'alguns treballs de neteja i restauració. També es va millorar el camí d'accés. | 42.0167200,2.2327900 | 436478 | 4651917 | 1901 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82810-foto-08215-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82810-foto-08215-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82810-foto-08215-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix per la vessant de migdia del turó, mitjançant un sender (PR-C 49) que voreja el paratge de la font de la Sala per la seva banda de tramuntana. També s'hi pot accedir des del camí de Serratosa, seguint el camí que davalla lleugerament en direcció est fins a la creu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 82728 | Casa Antoni Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-puig | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 41, 45, 59, 107. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.13.EA. | XVII/XX | Edifici cantoner amb un gran pati posterior, format per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. Els dos volums davanters, completament reformats, estan alineats amb el traçat del carrer, delimitant la plaça Pompeu Fabra per la banda de ponent. El volum original, de planta més o menys rectangular, presenta la coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un ràfec d'obra arrebossat restituït i està ordenada mitjançant un eix de simetria central, amb tres obertures per planta. Totes les obertures són rectangulars, estan emmarcades en pedra i tenen les llindes planes. A la planta baixa s'obren tres portals d'accés a l'interior, els laterals pel pas de vehicles i el central per les persones. D'aquest últim en destaca, sobretot, la llinda original gravada amb un plafó central decorat amb volutes, l'any 1691 i la següent inscripció: 'AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA'. Els brancals, restituïts, també presenten inscripcions gravades a la part superior dels mateixos. Al de migdia hi ha 'CONSTRUIDA 1691', mentre que al de tramuntana 'RESTAURADA 1989'. Al primer pis s'obren dues finestres laterals amb els ampits motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La segona planta compta amb tres grans finestres apaïsades, amb els ampits motllurats i baranes baixes de ferro decorades. La façana de ponent conserva el ràfec original, amb llates i mènsules de fusta. Les obertures presents en aquest parament tenen les mateixes característiques que les de la façana principal. Alhora, adossat a aquesta mateixa façana, hi ha l'altre volum principal que tanca el carrer Major. És de planta trapezoïdal, està distribuït en dos nivells i amb la coberta plana. Aquesta coberta s'utilitza com una terrassa, delimitada amb barana de ferro, a la que s'accedeix des de la segona planta del volum original. Les obertures d'aquest volum repeteixen el mateix patró que les del volum original. Ambdues construccions presenten els paraments arrebossats i pintats de color blanc trencat als pisos superiors, mentre que la planta baixa compta amb un aplacat sencer de pedra. Una cornisa motllurada recorre la divisòria entre aquesta planta i el nivell superior. Les cantoneres d'ambdós volums estan delimitades amb pedra també. | 08215-67 | Carrer Major, 24-26 | A finals del segle XIX, a l'edifici hi havia un establiment molt popular anomenat la Fonda, on s'hi servien menjars i es donava allotjament. Aquest establiment, però, va desaparèixer cap als anys 20 del segle XX. En aquest moment, a l'edifici s'hi va instal·lar la família Nogué-Puig, vinguts a Sant Hipòlit des del Pujolís de Santa Cecília de Voltregà. Aquesta família va llogar la planta baixa al sr. Ramon Dot, el qual va posar una botiga de comestibles que ja estava en funcionament a principis de la dècada dels anys 30. Fou coneguda popularment com la Fonda també. Pels voltants dels anys 40, la botiga fou traslladada al carrer del Mallol i, des d'aquest moment, la casa fou coneguda com a can Pujolís. Posteriorment, un dels membres de la família, la sra. Josefa Nogué Puig, va quedar invident, fet que va provocar que la casa també fos coneguda amb el nom de ca la Cega. I més encara si tenim en compte que una de les cases del carrer de la Gleva també era coneguda amb el nom de can Pujolís. | 42.0145200,2.2354700 | 436698 | 4651671 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82728-foto-08215-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82728-foto-08215-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82728-foto-08215-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Fonda, can Pujolís, ca la Cega. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 82791 | Escola bressol Mare Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-bressol-mare-teresa | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 43, 45, 52-53, 64, 107, 116, 121, 129. ARRANZ, Antonio María (1952). M. Teresa Gallifa Palmarola. Barcelona: Claret. CONGREGATIO PRO CAUSIS SANCTORUM (1990). Canonizationis Servae Dei Teresiae Gallifa Palmarola Fundatricis Congregationis Servarum a Passione (1850-1907). Positio super virtutibus. Roma: Tip. 2000. 'Inauguració de la nova escola bressol 'Mare Teresa Gallifa'. Sant Hipòlit de Voltregà, 4 de setembre de 1993'. Sant Hipòlit de Voltregà: [Inèdit]. Http://www.ebmareteresa.cat/ [Consulta: 05-04-2020]. | XX | Edifici cantoner de planta rectangular, format per diversos cossos adossats i situat a l'extrem de llevant del primer tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, just on la via conforma una petita placeta de planta irregular. El volum principal, situat a l'extrem nord-est de la construcció, presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb un ràfec de fusta sostingut amb mènsules treballades i disposat a les dues façanes vistes de l'edifici. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orintada a llevant. Les obertures d'aquest parament són de diversa tipologia i totes tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El portal d'accés a l'interior és d'arc rebaixat i amb les impostes motllurades. Està emmarcat per dues finestres rectangulars de perfil allargat. A l'extrem del parament hi ha una gran placa rectangular de ceràmica amb el nom de l'escola i decorada amb una espiga i el colom de la pau. Una motllura rectilínia amb un arc rebaixat superposat al del portal recorre la divisòria amb la primera planta, també a la façana lateral. En aquesta planta s'hi obren quatre finestres rectangulars adossades i un relleu escultòric de ceràmica amb la imatge de la Mare Teresa envoltada d'infants. Del pis superior, delimitat amb una motllura rectilinia respecte el primer nivell, destaca una galeria oberta a l'exterior mitjançant quatre finestrals d'arc de mig punt, sostinguts amb columnetes de ferro i delimitats amb baranes de ferro també. Aquesta mateixa galeria es repeteix a la façana lateral. Al costat del portal d'accés hi ha una placa de marbre encastada al parament, amb la següent inscripció: 'EN EL SEU POBLE NATAL / EN HOMENATGE A LA / M. TERESA GALLIFA I PALMAROLA / AMB MOTIU DEL CENTENARI / DE LA FUNDACIÓ DE L'OBRA / EL POBLE DE ST. HIPÒLIT / LES SEVES FILLES / 'SERVENTES DE LA PASSIÓ' / I ELS AMICS DE LA SEVA OBRA / ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ / 1886-1986'. L'altre volum destacable està alineat amb el carrer. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el mateix tipus de ràfec que el del volum principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La part més destacable d'aquest parament és la tribuna tancada i situada a la primera planta. Presenta dos vitralls rectangulars acolorits als laterals i un plafó de ceràmica central amb la següent inscripció: 'AQUÍ VA NEIXER / TERESA / GALLIFA PALMAROLA / 1850-1907 / FUNDADORA DE LES RELIGIOSES / SERVENTES DE LA PASSIÓ'. Ambdós volums presenten els paraments arrebossats i pintats amb un to groguenc, amb un sòcol de pedra aplacada delimitat amb una motllura rectilínia. | 08215-215 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 24 | A finals del segle XIX, en Josep Ferrer i la seva família es van instal·lar en una casa situada en el mateix emplaçament on actualment hi ha l'escola bressol. Procedien del municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer, fet pel qual va sorgir el sobrenom de 'els Santaulària'. Un dels descendents, en Lluís Ferrer, va ser molt anys el sereno del poble, passant a ser coneguda la casa també com a cal Sereno. Pels voltants dels anys 30 del segle XX, al mateix emplaçament hi havia una casa i botiga de queviures coneguda amb el renom de can Grill. La casa també fou coneguda com a can Quic en referència a Francisco Serrallonga i Nonó, apodat amb aquest sobrenom. I, durant un temps, l'edifici també es coneixia amb el renom de can Vernis, masia de procedència de la família que l'habitava. L'avi d'aquesta família sempre duia uns pantalons clars amb uns pedaços de color negre cosits a la part del darrera, fet pel qual se'l coneixia com en Cul Negre i, per extensió, també a la seva casa. L'actual edifici que acull les instal·lacions de l'Escola Bressol Mare Teresa fou construït l'any 1993 i inaugurat el dia 4 de setembre d'aquell mateix any. Es tracta d'una escola concertada per infants de 0 a 3 anys, que està regentada per la congregació de les Seventes de la Passió, una comunitat religiosa fundada per Teresa Gallifa i Palmerola (1850-1907), filla predilecta de la vila de Sant Hipòlit nascuda en una casa situada en aquest mateix emplaçament. Es tracta d'una congregació religiosa dedicada a l'assistència sanitària i espiritual de les mares i dones en situació desfavorida, desenvolupada sobretot a Barcelona. L'any 1953, la comunitat es va instal·lar a Sant Hipòlit de la mà de mossèn Josep Serradell, per assistir els malalts a casa seva i cuidar els infants de les mares treballadores. Inicialment, el servei de llar d'infants de la població era conegut popularment com la Casa Cuna i s'instal·là a prop dels edificis del Grup Sant Salvador. | 42.0154200,2.2377500 | 436887 | 4651769 | 1993 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82791-foto-08215-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82791-foto-08215-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82791-foto-08215-215-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Santaulària, cal Sereno, can Grill, can Quic, can Vernis, can Cul Negre. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 82666 | Casa Juan Carlos Navarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-juan-carlos-navarro | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.05.EA. | XVII-XVIII | Edifici entre mitgeres de planta irregular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'encadellat ceràmic arrebossat. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, tot i que les originals estan emmarcades en pedra i amb una motllura rectilínia recorrent l'intradós de l'obertura. De la planta baixa destaca la finestra doble de la banda de tramuntana, fruit de la unió d'una finestra simple amb la transformació d'un antic portal reconvertit en finestra. Ambdues obertures compten amb el brancal central de separació bastit amb carreus de pedra, mentre que els laterals estan arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament, cobrint d'aquesta manera l'emmarcament de pedra original. Cada finestra compta amb la seva pròpia llinda plana monolítica. Destaca la llinda de l'antic portal, gravada amb la inscripció 'JOAN ROVIRA SASTRA 1688' i una creu llatina central damunt del calvari. La resta d'obertures de la planta són més recents i tenen els emmarcaments simplement arrebossats. Corresponen a l'actual portal d'accés principal i a la porta del garatge. Al pis destaca una finestra balconera amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica, gravada amb la data 1706 i una creu del temple central damunt del calvari. La llosana està integrada dins de la motllura rectilínia que marca la divisòria entre la planta baixa i el pis, i està protegida amb una barana de fusta. Al seu costat hi ha una senzilla finestra amb l'emmarcament arrebossat i pintat i amb l'ampit ceràmic. Les dues finestres de les golfes, de mida més petita que la resta d'obertures, també tenen el mateix tipus d'emmarcament que en el cas anterior. La construcció presenta tot el parament principal arrebossat i pintat en els pisos superiors. | 08215-5 | Carrer del Mallol, 19 | A grans trets podem situar la construcció d'aquest edifici a l'entorn d'un dels moments clau de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). La presència d'altres sectors gremials però també s'estenia pel nucli urbà, com en el cas del propietari d'aquest edifici que exercia l'ofici de sastre. | 42.0169900,2.2357100 | 436720 | 4651945 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82666-foto-08215-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82666-foto-08215-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82666-foto-08215-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: casa Joan Rovira Sastra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 82745 | Casa Pilar Puigbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pilar-puigbo | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 13.01.EA. | XVIII-XX | Les llosanes dels balcons estan força degradades. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un espai de jardí posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de maons ceràmics sostingut amb una solera de llates, bigues i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant el gran portal d'accés principal, que és d'arc rebaixat. Les dues obertures del primer pis es corresponen amb una gran finestra apaïsada i un finestral simple que té sortida a un balcó corregut, amb la llosana motllurada i una barana de ferro simple. El pis superior es caracteritza per la presència d'un altre balcó corregut amb les mateixes característiques tipològiques que l'anterior, tot i que disposat a mode de galeria. La construcció, bastida en maons, presenta el parament arrebossat i pintat amb un to groguenc. | 08215-84 | Carrer del Bisbe Morgades, 13 | A grans trets podem situar la construcció d'aquest edifici a l'entorn d'un dels moments clau de la història de Sant Hipòlit: els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes d'altres edificis situats a la mateixa banda del carrer, veurem que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0160000,2.2393700 | 437022 | 4651833 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82745-foto-08215-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82745-foto-08215-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82745-foto-08215-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 82664 | Casa Ricard Pastor Carrascosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ricard-pastor-carrascosa | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.03.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, constituït per dues parcel·les de casa de cos tradicional adossades. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'encadellat ceràmic sostingut amb una solera de llates, bigues i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant i pati posterior. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques decorades amb una motllura inferior. Cal exceptuar una petita finestra situada al costat del portal nº 3, que presenta l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix el parament. La llinda del portal nº 3 està gravada amb la data 1796, mentre que a la llinda de la finestra del pis hi ha la data 1702 gravada dins d'un baix relleu coronat amb una creu llatina. Per contra, les llindes de l'habitatge nº 5 són llises, amb un portal d'accés a la planta baixa i una finestra balconera al pis. La composició es completa amb dues petites obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, que fan la funció de ventilació de la coberta. La construcció presenta el parament principal arrebossat i pintat de color ocre. | 08215-3 | Carrer del Mallol, 3-5 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0165200,2.2358500 | 436731 | 4651893 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82664-foto-08215-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82664-foto-08215-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82664-foto-08215-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: casa Gurt. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 82668 | Casa Josep Matavacas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-matavacas | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.07.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'encadellat ceràmic sostingut amb una biga i diverses mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, tot i que amb diversos tipus d'emmarcaments. Presenta un portal d'accés principal amb els brancals arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i la llinda plana de fusta. Al seu costat hi ha l'obertura per als vehicles, també arrebossada. Al pis hi ha una finestra balconera central amb l'emmarcament pintat amb una franja vermellosa. Compta amb una llosana ceràmica motllurada i està protegida per una barana de ferro decorada. A banda i banda hi ha dues finestres simples, ambdues amb els ampits de pedra motllurats. La de la banda de migdia té l'emmarcament arrebossat, mentre que la de tramuntana compta amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1799, tot i que amb l'ordre invertit ('9971'). Finalment, a les golfes, hi ha dues petites finestres de mida més petita que la resta d'obertures i amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta tot el parament principal arrebossat. | 08215-7 | Carrer del Mallol, 41 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0178000,2.2355700 | 436709 | 4652035 | 1799 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82668-foto-08215-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82668-foto-08215-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82668-foto-08215-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 82672 | Casa Serafí González | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-serafi-gonzalez | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.11.EA. | XVIII | El parament de la planta baixa està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un gran pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i estan majoritàriament emmarcades en pedra. De la planta baixa destaca el portal d'accés, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1743 i una creu del temple central damunt del calvari. Al seu costat hi ha una finestra reformada que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis, damunt del portal, hi ha una altra finestra amb els brancals bastits amb carreus de pedra, l'ampit motllurat i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1760 i una creu del temple damunt del calvari al centre. Pel que fa a les golfes hi ha una simple finestra de dimensions més reduïdes i amb l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment i color que cobreix el parament. | 08215-11 | Carrer del Mallol, 18 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0174300,2.2358400 | 436731 | 4651994 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82672-foto-08215-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82672-foto-08215-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82672-foto-08215-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 82673 | Casa Inés Remacho | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ines-remacho | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.12.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades en pedra, exceptuant la petita finestra de les golfes, que presenta l'ampit reformat i l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix el parament. El portal d'accés compta amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1744 i una creu central damunt del calvari. Al pis, damunt seu, destaca una finestra també emmarcada amb carreus de pedra, amb l'ampit reformat i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1760 i una creu central damunt del calvari. Al seu costat hi ha una capelleta de fusta dedicada a la Mare de Déu i encastada al parament. La construcció presenta el parament principal arrebossat i pintat amb un color rosat. | 08215-12 | Carrer del Mallol, 20 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0174700,2.2358500 | 436732 | 4651998 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82673-foto-08215-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82673-foto-08215-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82673-foto-08215-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 82741 | Casa Dolors Pijoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dolors-pijoan | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 10.02.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per la unió de dues parcel·les preexistents i actualment reformat. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta, reformat amb peces de formigó per la banda de ponent. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta una finestra simple amb reixa de ferro i dos portals d'accés a l'interior. Les tres obertures són rectangulars i han estat reformades, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Un dels portals és pel pas de persones i l'altre pels vehicles. Al pis s'obren dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes monolítiques i els ampits de ceràmica. A les golfes hi ha una única finestra rectangular, amb l'emmarcament arrebossat. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, amb un sòcol de color gris a la planta baixa. | 08215-80 | Carrer de l'Hospital, 5 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0163000,2.2354800 | 436700 | 4651869 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82741-foto-08215-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82741-foto-08215-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82741-foto-08215-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||||
| 82746 | Casa Jordi Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jordi-serra | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 13.02.EA. | XVIII | El revestiment està força degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb un petit pati a la part posterior. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant el portal d'accés principal. Aquest presenta els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica sostinguda amb unes destacles impostes motllurades. Alhora està gravat amb l'any 1791 emmarcat dins d'un semicercle. La planta baixa es completa amb un altre portal de grans dimensions utilitzat pels vehicles. Els pisos superiors es caracteritzen per la presència de dues finestres balconeres per planta, les del nivell superior de menors dimensions. Totes elles han estat reformades i estan protegides amb baranes de ferro. El parament de façana presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un color terrós, i amb un sòcol arrebossat de gramatge més dens a la planta baixa. | 08215-85 | Carrer del Bisbe Morgades, 17 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0160000,2.2395000 | 437033 | 4651832 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82746-foto-08215-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82746-foto-08215-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82746-foto-08215-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 82750 | Casa Ramon Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-bosch | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 17.01.EA. | XVIII | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres format per dos cossos adossats, que li proporcionen una planta més o menys rectangular, i amb un gran espai de jardí a les bandes de ponent i migdia de la finca. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. La planta baixa compta amb dos portals d'accés rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El principal conserva la part superior dels brancals bastida amb carreus de pedra i la llinda plana de fusta gravada amb l'any 1742 i una creu central damunt del calvari. L'altre portal, en canvi, permet el pas dels vehicles. El nivell es completa amb una finestra rectangular bastida amb maons i protegida amb una reixa de ferro. Al primer pis s'obren dos finestrals rectangulars amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. Tenen sortida a dos balcons simples, el de migdia amb la llosana de maons sostinguts amb biguetes de fusta i el de tramuntana amb la llosana d'obra motllurada i una destacable barana de ferro treballat. De la segona planta destaca una finestra simple i un finestral amb sortida a un balcó. Ambdues obertures són rectangulars, tenen els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. La llosana del balcó és bastida amb maons disposats esglaonadament. A l'extrem de tramuntana del nivell es repeteix el mateix patró pel que fa a les obertures, tot i que restituïdes. La façana lateral, orientada a la banda de migdia del jardí, queda caracteritzada per la presència d'una tribuna situada a la segona planta i sostinguda amb un porxo obert a la planta baixa. Presenta una coberta de teula àrab de tres vessants i grans obertures rectangulars que actualment han estat reformades. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, inclosa la tanca que delimita el jardí. | 08215-89 | Carrer de l'Hospital, 27-29 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0171500,2.2347700 | 436642 | 4651964 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82750-foto-08215-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82750-foto-08215-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82750-foto-08215-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 82873 | Casa del carrer del Bisbe Morgades, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-morgades-15 | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 13.01.EA, 13.02.EA. | XVIII-XX | El revestiment i galeria estan una mica degradats. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un espai de pati posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La planta baixa compta amb un portal d'accés rectangular completament reformat. Al primer pis només hi ha una finestra simple, mentre que a la segona planta destaca una galeria protegida amb una barana de ferro sense treballar i un sostre de maons ceràmics sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta, que funciona de manera independent respecte al ràfec de la façana principal de l'edifici. La construcció presenta aquest parament principal arrebossat. | 08215-204 | Carrer del Bisbe Morgades, 15 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0160000,2.2394400 | 437028 | 4651832 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82873-foto-08215-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82873-foto-08215-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82873-foto-08215-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes del Catàleg de béns a protegir. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 82808 | Carrer dels Germans Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-germans-dalmau | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 198-199. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 66. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 19.CA. | XX | Conjunt residencial situat a la banda de migdia del nucli urbà, entre el carrer de Jaume Balmes (al nord-oest) i el carrer de Mossèn Jaume Arbós i Tor (al sud-est). Es troba emplaçat al tram central del carrer dels Germans Dalmau, a banda i banda de la via i disposat a mode de barri. Està format per dues fileres d'habitatges entre mitgeres, amb un total de 7 edificis a la banda de tramuntana i 10 edificis més a la banda de migdia. Cal exceptuar el número 36, amb una planta més que fa que sobresurti del model que dóna homogeneïtat al conjunt. Tipològicament, els habitatges són de planta rectangular i amb patis posteriors. Cada habitatge està emplaçat en una parcel·la de 6,50 metres d'amplada de façana i amb una profunditat de 13 metres edificada, tot i que en alguns casos s'ha vist ampliada amb coberts. Presenten cobertes de teula àrab de dos vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i ràfecs plans de peces de formigó. Estan distribuïts en soterrani, planta baixa i pis, amb les obertures majoritàriament rectangulars (excepte el portal d'accés del número 24 que és d'arc de mig punt). Cada unitat presenta la mateixa composició segons dos portals d'accés a la planta baixa, un per les persones i l'altre pels vehicles, i dues finestres al pis, una de simple situada damunt de l'eix de la porta d'entrada i un finestral amb sortida a un balcó (en alguns casos corregut), situat sobre la porta del garatge. Aquestes obertures superiors tenen els emmarcaments en relleu emblanquinats. De les façanes posteriors destaca el nivell superior, amb obertures emmarcades amb relleus emblanquinats i grans balcons correguts. En el cas dels edificis situats a la banda de migdia del carrer, cal destacar la presència del soterrani, al que s'accedeix des del pati posterior. Cada habitatge compta amb els paraments arrebossats i pintats lliurement d'un color al gust del propietari, per la qual cosa el conjunt mostra una gamma cromàtica molt variada. La composició es completa amb un sòcol d'aplacat de pedra a tota l'amplada de la façana principal i d'uns 0,60 metres d'alçada. | 08215-127 | Carrer dels Germans Dalmau, 15-27 i 20-38 | A l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit es custodia un dels projectes de construcció d'aquest conjunt, datat l'any 1968. En la sol·licitud s'explicita la 'construcción de siete vivendas unifamiliares en c/ Hermanos Dalmau' (AMSHV c.612). Els propietaris que signen la sol·licitud són en Josep Solà, en Ramon Rovira i l'Antonio Compañó. L'arquitecte va ser en Joan Serradell. Aquests habitatges foren l'artífex de la homogeneïtat i la coherència tipològica del carrer. Posteriorment, l'any 1976 existeix una altra sol·licitud per 'la construcción de dos viviendas unifamiliares entre medianeras, compuestas de planta baja, destinada a almacén, y dos plantas pisos' (AMSHV c.623). En aquest cas, el propietari fou en Pere Aumí i l'arquitecte va ser en Joan Reig, amb en Lluís Llobet d'arquitecte tècnic. Bona part del creixement urbanístic de Sant Hipòlit de Voltregà s'ha anat realitzant seguint aquesta mateixa tipologia edificatòria d'habitatges en filera segons una composició unitària, fet que ha donat lloc a diferents barris que mantenen una homogeneïtat en les seves edificacions. Són especialment rellevants també els conjunts del carrer del Doctor Fleming, del carrer Puigsacalm, de l'avinguda de Gaudí i del carrer de la Verge del Pilar, que segueixen tipologies pràcticament idèntiques al model del carrer dels Germans Dalmau. | 42.0117800,2.2395400 | 437032 | 4651364 | 1968 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82808-foto-08215-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82808-foto-08215-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82808-foto-08215-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 82717 | Casa Anna Toribio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-anna-toribio | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 78, 94. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.02.EA. | XX | Edifici entre mitgeres de planta irregular, amb jardí posterior. El volum principal, de planta rectangular, presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa dentellada de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, tot i que el desnivell del carrer fa incrementar en un pis la part de migdia de la construcció. Totes les obertures de la façana principal, que està orientada al sud-oest, són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. A la planta baixa s'hi obren dos portals i finestra simple, destacant el portal de la banda de tramuntana, que compta amb una reixa de ferro emblanquinada a la part superior. Damunt d'aquest portal, i encastada al parament, hi ha una inscripció de ceràmica vidrada acolorida amb l'any 1927 i les inicials 'RC'. Del primer pis destaca un balcó central, amb la llosana emblanquinada i la barana de ferro treballat, i dues finestres laterals protegides amb petites baranes de ferro decorades. Al nivell superior hi ha tres finestres, la de la banda nord amb l'ampit motllurat i restituït. La façana presenta un revestiment arrebossat sense pintar, amb un sòcol també arrebossat de gramatge més dens a la planta baixa. | 08215-56 | Carrer Major, 2 | A l'edifici hi havia hagut un forn de pa regentat per en Lluís Guiu i la seva dona, la Maria Cabanas, conegut amb el sobrenom de cal Pastisser Nou i també per ca la Maria. La data documentada a la façana fa referència a una reforma duta a terme a l'edifici. | 42.0151600,2.2362300 | 436761 | 4651742 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82717-foto-08215-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82717-foto-08215-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82717-foto-08215-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Pastisser Nou, ca la Maria. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 82676 | Floristeria Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/floristeria-anna | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 78, 90. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.01.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, completament reformat. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una biga soportada amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La façana està resolta amb una obertura per planta, destacant el portal de la planta baixa, que està concebut com l'accés a un local comercial. En destaca la llinda de fusta vista. Per contra, als nivells superiors hi ha dos finestrals protegits amb baranes de vidre. La construcció presenta el parament principal arrebossat i pintat de color verd, amb un sòcol inferior arrebossat més bastament i pintat amb un to verdós més fosc. | 08215-15 | Plaça Nova, 1 | A partir dels anys 50 del segle XX, la Maria Garrós s'establí a l'edifici i aquest passà a ser conegut com a ca la Noia (nom heretat de la germana gran de la Maria, procedent de cal Fuster del carrer del Mallol). Coetàniament, la casa també serà coneguda com a ca la Maria de les Llanes donat que la Maria Miralpeix va posar una botiga de llanes i fils a la planta baixa de la construcció. Finalment, a principis del segle XXI, al mateix edifici es va inaugurar la floristeria Anna. | 42.0161300,2.2356800 | 436717 | 4651850 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82676-foto-08215-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82676-foto-08215-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82676-foto-08215-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: ca la Noia, ca la Maria de les Llanes. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 82683 | Can Palmerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palmerola | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 35, 92. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.02.EA. | XIX-XX | En els darrers anys s'han canviat els tancaments de les obertures. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, la qual està orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i una planta sota coberta reculada respecte a la façana principal. Aquest fet provoca que la part davantera de la segona planta estigui coberta amb una terrassa. Totes les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les de la planta baixa han estat completament reformades, mentre que les dels pisos superiors s'ordenen a partir d'un eix de simetria central amb dos balcons per planta. Aquests balcons compten amb les baranes de ferro treballat i les llosanes motllurades i sostingudes amb mènsules. Alhora estan integrades dins d'una cornisa també motllurada, que recorre la divisòria entre els tres nivells inferiors. Pel que fa als balcons del primer pis, cal dir que compten amb un guardapols rectilini superior que està enllaçat amb les mènsules que sostenen els balcons de la segona planta. La façana està rematada amb una cornisa motllurada de majors dimensions que la del pis inferior i sostinguda amb mènsules, damunt la que s'assenta un plafó d'obra amb barana de balustres. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color groc, amb els elements decoratius pintats de color marró. A la planta baixa també hi ha un sòcol de pedra aplacada. | 08215-22 | Carrer de l'Església, 10 | A principis de la dècada dels anys 30 del segle XX, Anton Palmerola tenia una barberia en aquest edifici que va estar en funcionament durant força temps. Era fill de barber i barber d'ofici, i se'l coneixia com 'en Brotxes', en referència a l'estri emprat per escampar el sabó damunt la pell. Pel que sembla, i segons el sr. Josep Lluís Ramírez, la casa també era coneguda com a can Barberer. | 42.0159800,2.2369700 | 436823 | 4651832 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82683-foto-08215-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82683-foto-08215-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82683-foto-08215-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Barberer. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 82685 | Can Bernardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernardi | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 33, 78-79. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.04.EA. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un gran ràfec ceràmic sostingut amb llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. A la planta baixa hi ha dues obertures rectangulars que es corresponen amb el portal d'accés principal a l'habitatge i amb l'accés a un local comercial. Tenen els brancals arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i estan decorats amb dues franges corregudes bastides amb tessel·les acolorides. Una de les franges està disposada a mode de sòcol, mentre que l'altra es situa en el coronament de les obertures. Al primer pis hi ha una finestra rectangular amb l'ampit motllurat i un finestral també rectangular amb sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Ambdues obertures estan emmarcades amb un relleu emblanquinat. Entre elles, i anclades al parament, hi ha tres creus llatines de fusta. La segona planta es caracteritza per una galeria oberta a l'exterior mitjançant dues grans obertures rectangulars, amb pilar central i barana de ferro.L'interior d'aquest espai compta amb la prolongació de l'embigat de fusta present al ràfec. Una cornisa motllurada recorre la divisòria amb la planta inferior. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color verd, amb diferents nivells de gramatge en funció de la planta. | 08215-24 | Carrer de l'Església, 14 | A principis de la dècada dels anys 30 del segle XX, Marian Pujol va establir a l'edifici una sabateria que era coneguda com a can Mariano Sabater. Era sabater d'ofici i arreglava, fabricava i venia sabates (tenia taller). Posteriorment, des de mitjans del segle XX, l'edifici és conegut amb el nom de can Bernardí en referència al cap de família Bernardí Miralpeix i Bardolet, que era contractista d'obres. La seva dona, l'Angeleta Solà i Comas, va fundar-hi una sabateria que va estar oberta durant bona part de la segona meitat del segle XX. Segons les informacions obtingudes, les tres creus presents a la façana de l'edifici indiquen que és una de les estacions més importants del Viacrucis celebrat per Setmana Santa. | 42.0160200,2.2368200 | 436811 | 4651837 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82685-foto-08215-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82685-foto-08215-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82685-foto-08215-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Mariano Sabater. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 82682 | Can Ton del Gerro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-del-gerro | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 125. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 110-111. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.01.EA. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, exceptuant les del pis superior. A la planta baixa hi ha el portal d'accés i una finestra, mentre que al primer pis hi ha dos finestrals amb sortida a un balcó corregut, amb la barana de ferro i la llosana motllurada. Aquesta llosana està integrada en una cornisa horitzontal que recorre la divisòria entre la planta baixa i el primer nivell. Aquesta mateixa motllura es repeteix també a la divisòria entre les plantes superiors. La part més destacable de l'edifici és la galeria de la segona planta, oberta a l'exterior mitjançant dos grans arcs rebaixats amb les impostes motllurades i baranes de gelosia rectangulars. L'interior d'aquest espai compta amb un sostre embigat de fusta. La construcció està bastida amb maó ceràmic i presenta el parament arrebossat i pintat de color gris clar, amb un sòcol de pedra aplacada a la planta baixa. Tant l'intradós de les obertures com la cornisa i les impostes de la galeria estan emblanquinades. | 08215-21 | Carrer de l'Església, 8 | A principis de la dècada dels anys 30 del segle XX, a la casa hi havia una carnisseria i lleteria propietat d'Anton Prat conegut com a can Ton del Gerro i, per extensió, la casa. L'Anton anava a buscar amb un gerro la llet que posteriorment venia a la botiga. La llet procedia d'un corral amb dues o tres vaques de la seva propietat. Un cop venuda la llet anava a rentar el gerro a la despareguda font del Fossar, que estava situada en un extrem de la plaça del Fossar (actual Anselm Clavé). Pel que fa a la galeria superior, cal dir que es tracta d'un element força destacable dins del patrimoni arquitectònic de Sant Hipòlit. Aquestes galeries s'utilitzaven com a graners i, posteriorment, també com a assecadors. Per aquest motiu era molt important que estiguessin obertes a l'exterior, facilitant així la circulació de l'aire. La possible relació entre aquests espais i el gremi de paraires (tenint en compte la hipòtesi que a les cases dels paraires de Sant Hipòlit, les galeries s'usaven com a assecadors de les peces que elaboraven) no s'ha pogut confirmar (Serrallonga et al., 2014: 110-111). | 42.0159700,2.2370400 | 436829 | 4651831 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82682-foto-08215-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82682-foto-08215-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82682-foto-08215-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Ton. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 82677 | Ca l'Agustinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagustinet | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 27, 42, 63. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.02.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, totalment reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dues plantes pis, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, tot i que les més destacables estan situades a la primera planta. Es tracta d'una finestra amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i l'ampit motllurat, i d'una antiga finestra simple reconvertida actualment en balconera. Degut a aquest fet, només la meitat dels brancals estan fets amb carreus de pedra. Alhora, està protegida amb una barana de ferro decorada i presenta una llinda gravada amb un baix relleu esglaonat amb una roseta central. La resta d'obertures de la construcció han estat completament restituïdes. Al nivell superior hi ha dos grans finestrals protegits amb una barana de ferro baixa, mentre que a la planta baixa hi ha dos grans portals funcionalment adaptats als usos que s'hi desenvolupen (vivenda i local comercial). El parament principal presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to granatós als pisos superiors, mentre que a la planta baixa hi ha un aplacat de pedra. | 08215-16 | Plaça Nova, 3 | A principis del segle XX (1910), la casa era coneguda com a can Goula i hi havia una botiga de comestibles que encara estava en funcionament al començament de la dècada dels anys 30. Tot i això, i segons la documentació consultada, el cognom Goula està documentat a Sant Hipòlit des de principis del segle XVIII. Posteriorment, amb la marxa de la família Goula a Vic, la botiga fou regentada durant un temps per la Teresina Valentí (de can Trompet) i en Pepet Millàs (de can Corretja) fins que es traslladaren al passatge Parés. La carnisseria de 'ca l'Agustinet' fou traslladada a l'edifici l'any 1950. Anteriorment, i des de principis del segle XX, havia estat ubicada en una casa molt propera (actual carrer del Mossèn Jacint Verdaguer, 19). El nom 'Agustinet' procedeix del diminutiu del nom d'Agustí Arnau. | 42.0161900,2.2356500 | 436714 | 4651856 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82677-foto-08215-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82677-foto-08215-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82677-foto-08215-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Goula, cal Carnisser. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 82716 | Casa Jaume Ginesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaume-ginesta | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 57, 85. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.01.EA. | XX | Edifici cantoner format per diversos cossos adossats, amb jardí posterior. El volum principal, de planta rectangular, presenta una coberta de teula aràb de dos vessants disposada a diferent nivell, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al nord-oest. La composició de la façana ve definida per tres eixos verticals, amb tres obertures per planta. La planta baixa compta amb tres portals rectangulars de grans dimensions, amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El central presenta els cantos arrodonits i està rematat amb un guardapols motllurat amb mètopes decorades. A la clau del guardapols hi ha pintat l'any 1902. Per contra, el portal de la banda de tramuntana compta amb una destacable caixa de persiana rectangular motllurada, mentre que el de migdia té els brancals bastits amb pedra restituïda. Aquestes obertures estan separades per uns plafons rectangulars arrebossats i pintats amb un to marronós. Les obertures del pis es corresponen amb tres finestrals rectangulars emmarcats amb pilastres estriades i rematades amb capitells d'estil corinti decorats amb volutes i motius vegetals, que alhora sostenen uns entaulaments motllurats enllaçats amb una petita cornisa. Aquests finestrals tenen sortida a tres balcons simples amb les baranes de ferro ben treballat i les llosanes motllurades. Aquestes llosanes estan sostingudes amb unes destacables mènsules (en el balcó central són esglonades) i estan integrades en la mateixa cornisa que recorre la divisòria entre la planta baixa i el primer nivell. A les golfes s'obren tres petites finestres quadrades amb els ampits motllurats, alternades amb dos medallons arrebossats i decorats amb motius florals. La façana presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la planta baixa. La primera planta compta amb un relleu disposat a mode de carreus i separat amb pilastres llises. Pel que fa a la façana de migdia, actualment orientada a l'aparcament del carrer Major, presenta obertures majoritàriament rectangulars protegides amb baranes de ferro i amb els ampits motllurats, tot i que restituïts. | 08215-55 | Carrer Major, 1 | A principis del segle XX, en aquest edifici hi havia un estanc i un cafè conegut amb el cognom de la família que el regentava, la d'en Jaume Estrada i Coma. Posteriorment, cap a mitjans de la centúria, s'hi va instal·lar la família Casas, tot i que el cognom Estrada va continuar vigent. Pels voltants dels anys 60, a la planta baixa de l'edifici hi vivia l'anomenada 'Morena de ca l'Estrada' (de nom Pepita), anomenada així per la seva bellesa i el color de la seva pell. La construcció ha estat reformada, incloent la coberta, entre els anys 2011 i 2019 aproximadament. | 42.0150800,2.2363400 | 436770 | 4651733 | 1902 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82716-foto-08215-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82716-foto-08215-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82716-foto-08215-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: ca l'Estrada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 82667 | Casa Dolores Abeyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dolores-abeya | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 27, 50-51, 69. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.06.EA. | XVII-XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un porxo i un pati a la part posterior. Presenta la coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, exceptuant l'actual porta d'accés al garatge, que és d'arc rebaixat i té l'emmarcament arrebossat amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Al seu costat hi ha el portal d'accés principal, amb el mateix emmarcament que en el cas anterior i, a l'altra banda, un altre portal amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb la data 1697 i una creu del temple central damunt del calvari. Les finestres del primer pis també presenten els brancals bastits amb carreus de pedra i alhora tenen els ampits motllurats. Ambdues llindes són planes i monolítiques i estan gravades. La de la banda de tramuntana presenta la data 1771 i una creu central situada damunt del calvari. Per contra, la de migdia compta amb la data 1788 i una creu llatina central també damunt del calvari. A la segona planta hi ha dues finestres de dimensions més reduïdes, amb els ampits de pedra i els emmarcaments arrebossats. Molt probablement, aquestes obertures es corresponguin amb els antics forats de ventilació de les golfes, abans que es construís el pis superior. D'aquest nivell superior destaca la galeria de la banda de tramuntana, protegida amb una barana de fusta, i la finestra de la banda de migdia, fruit del tancament parcial de la galeria i amb l'emmarcament arrebossat i pintat. El parament principal compta amb un revestiment arrebossat i pintat, i amb un sòcol inferior revestit més bastament. | 08215-6 | Carrer del Mallol, 23 | A principis del segle XX, la casa es coneixia com a can Corronaire perquè el seu propietari, en Jaume Abeyà, exercia aquest ofici: feia i reparava corrons (entre els anys 1920 i 1924 també va ser l'alcalde de Sant Hipòlit). Posteriorment, a mitjans del segle XX, el seu fill Salvador Abeyà (músic i membre de la cobla Els Angelets) hi havia regentat una llauneria. Durant un temps, en Jep Xic, vingut de Sant Feliu de Pallarols i apodat així per la seva baixa estatura, va viure al pis superior de la casa. A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714 (segle XVIII). | 42.0171400,2.2357000 | 436719 | 4651962 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82667-foto-08215-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82667-foto-08215-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82667-foto-08215-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Corronaire, ca l'Abeyà. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 82693 | Casa Josep Serra Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-serra-gil | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 27, 42, 131. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 04.05.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, que presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb diferents tipus d'emmarcaments. Destaca el portal d'accés principal a l'edifici, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1743 i una creu grega central damunt del calvari. Al seu costat hi ha una gran finestral rectangular amb els brancals fets de carreus de pedra. Al primer pis, damunt del portal, hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, l'ampit motllurat i una llinda plana decorada amb una motllura que recorre l'intradós l'obertura, i està gravada amb els mateixos motius i data que el portal d'accés principal. Al seu costat hi ha un finestral rectangular amb l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. A l'extrem de migdia del parament hi ha una finestra amb l'emmarcament arrebossat, que conserva l'ampit de pedra original. A la segona planta hi ha una finestra simple i dos finestrals amb els emmarcaments arrebossats. Aquests finestrals tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana d'obra sostinguda amb revoltons i la barana de ferro treballat. En darrer terme, a l'extrem de tramuntana del parament, hi ha un portal rectangular amb l'emmarcament arrebossat al que s'accedeix mitjançant dos graons que salven el desnivell existent entre el carrer i la plaça. El parament principal compta amb un revestiment arrebossat i pintat de color groc.Tant els muntants de les portes i finestres com els porticons de llibrets de fusta dels pisos superiors estan pintats de color verd. | 08215-32 | Carrer Mossèn Jacint Verdaguer, 19 | A principis del segle XX, vers l'any 1905, en Joan Arnau i Reixach (procedent de can Buixó de Vinyoles) i la Filomena Pla (de Sant Boi de Lluçanès) s'establiren a la casa, on van obrir una carnisseria. D'aquí que la casa fos coneguda amb el renom de cal Carnisser fins l'any 1950, data en que la carnisseria fou traslladada a l'edifici que ocupa actualment (actual ca l'Agustinet). En relació a aquest renom cal dir que a finals del segle XVIII, en un testament del notari Feliu Rovira de Sant Hipòlit datat l'any 1773 i dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic, apareix citat 'el carrer dit de la carniceria', que es correspon amb l'actual carrer de Mossèn Jacint Verdaguer (tot i que l'edifici està situat en el límit entre aquest carrer i la plaça Nova, això no implica que la carnisseria que dóna nom al carrer faci referència a la casa que ens ocupa). Posteriorment, la casa serà coneguda també com a cal Viudo, donada la condició del seu resident Jaume Canal (procedent de Manlleu, es va casar amb una santhipolitenca). En aquest moment, l'adreça de la casa era carrer Verdaguer, 15 i hi venien carbó. Posteriorment, l'edifici fou conegut també com a ca la Rita (o ca la Rita de les flors) ja que la Rita Oms i Massana hi venia flors (a la façana principal de l'edifici es conserva una placa de ceràmica vidrada acolorida on s'hi llegeix 'FLORS RITA'). | 42.0160800,2.2357000 | 436718 | 4651844 | 1743 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82693-foto-08215-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82693-foto-08215-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82693-foto-08215-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Carnisser, cal Viudo, ca la Rita o ca la Rita de les flors. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | |||||||
| 82743 | Casa Teresa Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-teresa-sala | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 130. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 77. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 12.02.EA. | XVII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de peces de formigó sostingut amb una cornisa motllurada. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les obertures de la planta baixa. Aquestes es corresponen amb una finestra simple i tres portals, un d'ells pel pas de vehicles, emmarcats amb el mateix aplacat de pedra que revesteix el parament d'aquesta planta. Damunt del portal d'accés principal es conserva un carreu gravat amb un anagrama marià, l'any 1692 i la inscripció 'NUL EST 9V SAVVS FIA NIS PE', tot decorat amb volutes. Alhora, damunt de l'altre portal, hi ha una llinda plana monolítica gravada amb una data il·legible, tot i que documentada dins del segle XVII. Del primer pis destaquen dues finestres simples amb els ampits motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple, amb una senzilla llosana i una barana de ferro. A la segona planta s'obren dues finestres balconeres protegides amb unes senzilles baranes de ferro. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum anex de planta rectangular, distribuït en dos nivells i cobert amb una terrassa delimitada amb una barana de ferro. Tots dos volums presenten un revestiment arrebossat i pintat de color ocre als pisos superiors, mentre que a la planta baixa hi ha un aplacat de pedra amb sòcol inclòs. | 08215-82 | Carrer del Puig, 22 | Al llarg del segle XX, l'edifici fou conegut amb el renom de can Vilano, tot i que no es té notícia de la procedència del mateix. Del que sí hi ha constància és que des de principis del segle XIX, aquest mateix renom designava una casa ubicada al carrer Nou (actual carrer dels Marquesos de Palmerola). És probable que en Josep Sala i Juvanteny, nascut a la casa del carrer Nou, traslladés el renom cap al carrer del Puig en casar-se amb la pubilla Gallifa d'aquest carrer. | 42.0133800,2.2381800 | 436921 | 4651542 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82743-foto-08215-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82743-foto-08215-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82743-foto-08215-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Vilano. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 82858 | Festa del barri de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-barri-de-la-gleva | 'Afronts dels nostres barris'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 16, octubre 1989, p. 5-6. 'Festes del veïnat de la Verge de la Gleva'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 5, octubre 1988, p. 19-20. Informació oral: Valentí Turet, Miquel Serra i Mª Àngels Maideu [Entrevista: 03-02-2020]. 'La Festa del barri de la Gleva'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 16, octubre 1989, p. 23-24. Http://fescat.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. | XX | La Festa del barri de la Gleva de Sant Hipòlit es celebra anualment el cap de setmana següent a la celebració de la diada de les Marededéus trobades el dia 8 de setembre, quan es celebra la Festa Major de la Gleva (Les Masies de Voltregà). Es tracta d'una antiga festa que ha anat mantinguent al llarg dels anys alguns dels seus actes més tradicionals, tot i que adaptada als temps actuals. Els actes s'inicien amb el res del rosari a la plaça de la Gleva el dissabte al vespre. La resta d'actes es celebren el diumenge. Després de la despertada general i la barreja, els veïns fan un esmorzar de germanor a base de sardines i xocolata amb coca per als infants. Treuen la imatge de la Mare de Dèu de la Gleva de la seva capelleta, que està situada a la façana d'un dels edificis de la mateixa plaça, i la porten fins al capdavall del carrer del Puig, al costat de l'Era d'en Reus. Allà li munten un altar ornamentat amb decoració i ofrenes florals fins que la porten a l'església, on es fa la missa. Després la tornen a l'altar fins al moment de retornar-la a la seva capelleta. Els actes continuen després de dinar amb el tradicional cafè, copa i concert a la plaça de la Gleva, entre d'altres activitats. En l'edició de l'any 2019, els gegants de Sant Hipòlit van col·laborar a la festa, es van cantar les Cobles a la Mare de Déu de la Gleva, de mossèn Cinto Verdaguer, i es va fer un vermut. La festa està organitzada pels veïns del barri. | 08215-177 | Carrer del Puig - Plaça de la Gleva | Antigament, els carrers del barri s'enramaven i la imatge de la Mare de Deú de la Gleva era portada en processó fins a l'església. Pel que fa als actes de caire més lúdic, cal dir que l'esmorzar era a base d'arengades i es feia una remullada general amb galledes, ampolles, etc. També s'havien celebrat havaneres i una subhasta per recaptar fons per a la festa. En aquest sentit cal dir que també es comptava amb la contribució de botigues, indústries i entitats del poble. | 42.0137100,2.2366800 | 436797 | 4651580 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82858-foto-08215-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82858-foto-08215-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82858-foto-08215-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes del blog del sr. Joan Usart. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 | ||||||||
| 82854 | Festa Major de Sant Hipòlit de Voltregà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-hipolit-de-voltrega | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 127, 131, 133-134. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà, nº 4; nº 15; nº 26; nº 37, p. 13-14. Http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 27-03-2020]. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 27-03-2020]. Informació oral: Lídia Brachs i Joan Puig [Entrevista: 31-01-2020]. | XIX-XXI | La Festa Major de Sant Hipòlit es celebra anualment el primer cap de setmana de setembre. En l'actualitat, la festa està farcida d'actes de tot tipus adreçats a tots els públics i té una durada d'uns deu dies, tot i que els dies centrals es concentren dins del segon cap de setmana. Els actes festius s'inicien el cap de setmana anterior amb la plantada de bèsties i l'espectacle del Drac que Vol Tragar a la plaça de l'Església. El tret de sortida oficial té lloc el següent divendres amb el tradicional repic de campanes i el pregó, seguit del correfoc. D'entre els actes més destacats i tradicionals hi ha els partits d'hoquei patins del primer equip, el cercavila i ball de gegants, el Patins Bar, el concurs de pintura, el ball de Festa Major, el concert, la missa solemne, les sardanes i el castell de focs final, entre d'altres. | 08215-173 | Terme municipal de Sant Hipòlit | Antigament, la Festa Major de Sant Hipòlit es celebrava pels voltants del dia 13 d'agost, festa del sant patró de la vila. A principis del segle XX, els actes s'iniciaven amb el repic de campanes i les serenates amenitzades per alguna de les orquestres locals. En general, els actes estaven centralitzats pels oficis i misses solemnes, els concerts instrumentals, les sardanes, els balls i les representacions teatrals. Cap a mitjans de la centúria, els actes es van ampliar amb diferents activitats: cursa de bicicletes, jocs infantils com tirar a la virolla, concerts amb l'orquestra Maravella, exhibicions de majorettes... Posteriorment, la festa fou traslladada a les dates actuals, donat que coincidia amb el període vacacional de molta gent. Entre finals dels anys 80 i principis dels 90 es van celebrar tot un seguit de festes majors populars, organitzades per una comissió de festes integrada per gent jove sota la supervisió de l'ajuntament. Alguns dels actes mé destacats eren la patinada popular, el concurs de dibuix i pintura ràpida, els partits d'hoquei, el cercavila dels gegants i capgrossos, el correfoc, la caminada popular o les havaneres. En l'actualitat, des de l'any 2017 aproximadament, els gegants de Sant Hipòlit entren a l'església parroquial durant la missa solemne. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82854-foto-08215-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82854-foto-08215-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82854-foto-08215-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes del Facebook de l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 113,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/