Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82822 | Antic camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-0 | ALBAREDA I SALVADÓ, Joaquim (1983). 'L'estat dels camins a la comarca d'Osona en el segle XVIII'. Revista Ausa, 105. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 43-44. ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial. Annex. FONT I GAROLERA, Jaume (2014). 'La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca'. Revista Ausa, 174. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 958, 960, 962. GARCÍA HERMOSILLA, Carles [et al.] (2010). Les Masies de Voltregà. Un riu d'història. Vic: Eumo Editorial; Manlleu: Museu Industrial del Ter; Les Masies de Voltregà: Ajuntament de la Masies de Voltregà, p. 31. ORDEIG I MATA, Ramon (1982). 'Villae, Viae i Stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. Revista Ausa, 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 398-399. PADRÓS, Carles (2010). 'Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona (Barcelona). Estat de la qüestió'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 28, p. 242. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 97. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 50.02.EA. Http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08071# [Consulta: 20-03-2020]. | X-XXI | Antic camí ral que creua el terme municipal de Sant Hipòlit per la banda de ponent i en sentit nord-sud. El camí està integrat dins de la trama urbana actual de la població i entra al terme santhipolitenc des del santuari de la Gleva (Les Masies de Voltregà) a través del pont de Malagana, situat en el límit dels dos termes. Des d'aquí avança pel carrer de la Gleva fins a enllaçar amb el nucli antic de la població passant pel carrer Major, la plaça de la Vila, el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, el carrer del Mallol i sortint del terme per la carretera de Sant Boi. En l'actualitat, bona part d'aquest camí coincideix amb el traçat del PR-C 49, des del pont de Malagana fins a la plaça Nova. En aquest punt, el sender gira pel carrer de l'Hospital seguint el mateix traçat que el camí que porta cap a Sobremunt. | 08215-141 | Terme municipal de Sant Hipòlit de Voltregà | En general, els camins rals documentats a l'edat Mitjana segueixen el traçat establert anteriorment pels romans. Pel que fa a la comarca d'Osona hi ha algunes vies principals identificades, mentre que la resta de traçats corresponien a una xarxa de caire més secundari. Un dels camins principals, donada la seva proximitat al terme actual de Sant Hipòlit, era el que comunicava Barcelona amb Puigcerdà, també anomenat camí de la Cerdanya o strata Cerdana, i que seguia el curs dels rius Congost, Ter i Freser. Aquesta via sortia de Vic pel nord, pel coll de Vic i per Gurb, cap a Santa Cecília i Sant Hipòlit de Voltregà seguint el riu Ter cap al nord, fins a Ripoll i la Cerdanya. En un document relacionat amb el terme de Voltregà datat l'any 989, es fa referència a una strada que '...vadit per Surribas et pergit ad Sanctum Ipolitum...'. I, alhora, en un altre document datat l'any 1000, es parlava d'una via que anava a Ripoll passant per Sant Hipòlit: '...ipsa strada publica magiore que pergit per Sancto Ipolito [de Voltregà] et vadit ad Ripol...l' (Padrós, 2010: 242). Posteriorment, en l'informe de la zona redactat pel viatger Francisco de Zamora l'any 1788, també es parla del 'camino de herradura de la villa de Ripoll y demás pueblos de la Montaña a Vich'. Segons l'autor, i malgrat les reformes, el camí seguirà pel mateix lloc per on circulava antigament i es torna a mencionar específicament Sant Hipòlit (Albareda, 1983: 43-44). | 42.0114900,2.2362000 | 436755 | 4651334 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82822-foto-08215-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82822-foto-08215-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82822-foto-08215-141-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 82825 | Antic camí ral a Sant Martí de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-a-sant-marti-de-sobremunt | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51. | XVII-XXI | Antic camí ral que comunicava la vila de Sant Hipòlit amb Sant Martí de Sobremunt. El seu traçat s'originava des del tram central del carrer de l'Hospital, uns metres més enllà d'on estava situat l'hospital de Sant Hipòlit. El camí s'enfilava pel carrer de Sant Martí fins a Sant Martí de Sobremunt, passant pel camí de Sant Martí, situat a la banda de migdia del turó del Morral, en direcció a ponent. En l'actualitat, una part d'aquest camí coincideix amb el traçat del sender PR-C 49. | 08215-144 | Camí de Sant Martí | 42.0162900,2.2335900 | 436544 | 4651869 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82825-foto-08215-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82825-foto-08215-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82825-foto-08215-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 82824 | Antic camí ral a l'hospital de Sant Hipòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-a-lhospital-de-sant-hipolit | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51. | XVIII-XXI | Antic camí ral que conduïa directament cap a l'hospital de Sant Hipòlit. El camí entrava al terme santhipolitenc des de la carretera de Sant Hipòlit a Sant Boi de Lluçanès (actual BV-4608), pel costat de l'actual cementiri. Baixava en direcció sud-est pel carrer dels Sants Màrtirs i enllaçava amb el carrer de l'Hospital fins al sanatori i, una mica més endavant, amb el nucli antic de la vila, just a l'encreuament entre els carrers de Mossèn Jacint Verdaguer i del Mallol, a la plaça Nova. L'hospital estava situat en els actuals jardins de la Llar dels Jubilats. | 08215-143 | Carrer de l'Hospital - Carrer dels Sants Màrtirs | 42.0164700,2.2351900 | 436676 | 4651888 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82824-foto-08215-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82824-foto-08215-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82824-foto-08215-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 82663 | Antiga masoveria del Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-masoveria-del-mallol | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 88, 192. SERRALLONGA, Joan; ESPADALER, Ramon (1987). 'Un conflicte de símbols: tradició i modernitat. La crisi del gremi de paraires voltreganès (Osona). 1743-1798'. Plecs d'història local, 9, p. 133. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.02.EA. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 25-01-2020]. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un petit espai de pati posterior. Presenta la coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de peces ceràmiques sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, tot i que amb diversos tipus d'emmarcaments. La planta baixa compta amb un portal d'accés i una finestra simple amb els brancals arrebossats, que estan unides mitjançant una gran llinda plana de pedra decorada amb una motllura rectilínia inferior. Alhora, aquesta llinda està gravada amb una carda ornamentada amb l'any 1774 (damunt del portal) i una creu aspada damunt del calvari (sobre la finestra). Aquest nivell es completa amb una petita finestra apaïsada, que està emmarcada amb carreus de pedra i protegida per una reixa de ferro. Al pis s'obren dues finestres bastides amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes monolítiques. Ambdues llindes estan gravades amb l'any 1774 i una creu aspada central damunt del calvari. Les golfes compten amb dues petites finestres amb els emmarcaments arrebossats. Destaca la de l'extrem de migdia del parament, amb l'ampit de pedra motllurat. Pel que fa a la façana posterior, orientada al pati, cal dir que compta amb un petit volum rectangular adossat amb teulada d'un sol vessant i en destaca el finestral de la planta pis. Aquesta obertura presenta els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1774. Aquesta llinda fou reaprofitada, donat que encara s'observa perfectament l'antiga data que la decorava, 1745. Un altre aspecte destacable d'aquest parament és la cornisa motllurada i el ràfec de peces ceràmiques sostingut amb unes destacables mènsules motllurades, que són resultat de la continuació del ràfec de la façana de llevant de la casa del Mallol, a la que està adossada. La construcció està bastida amb la tècnica de la tàpia i presenta els paraments arrebossats. | 08215-2 | Carrer del Mallol, 8 | El gravat present a la llinda del portal d'accés principal és el símbol d'una carda, referència relacionada amb el món del tèxtil (la carda és una de les primeres màquines del procés de la filatura). És probable doncs que l'edifici fos l'habitatge d'un paraire durant la segona meitat del segle XVIII. Posteriorment, la casa va estar ocupada pels masovers de la casa del Mallol, adoptant el renom amb el que és coneguda actualment. A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0171600,2.2359100 | 436737 | 4651964 | 1774 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82663-foto-08215-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82663-foto-08215-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82663-foto-08215-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: casa Jordi Casals. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82860 | Artot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/artot | Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. | XXI | L'Artot de Sant Hipòlit és un festival d'arts escèniques que es celebra cada any pel mes de juliol en diversos emplaçaments del municipi, tant en espais urbans situats als diferents barris del poble (places, parcs, equipaments municipals) com en espais de caire més rural com el paratge de la font de la Sala o el turó de Sant Marc, entre d'altres. Alhora, els dos escenaris més emblemàtics del festival són l'amfiteatre del Pilar i el pont del torrent de Mitjavila. El projecte es basa en utilitzar aquests espais per acostar els espectacles a la població. Per aquest motiu, en cada edició s'incorpora algun emplaçament nou. El festival aplega més d'una vintena de propostes artístiques relacionades amb el teatre, la música, la dansa, el cinema, la poesia, el circ, amb una programació professional i heterogènia per a tots els públics. El festival compta amb la col·laboració del casal infantil Artistot, que al marge de presentar propostes creatives i innovadores també s'encarrega d'arranjar alguns decorats i el cotxe de l'amfiteatre del Pilar, un dels símbols del festival. | 08215-179 | Terme municipal de Sant Hipòlit | La primera edició del festival es va celebrar l'any 2006. És una proposta de l'Àrea de Cultura de l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà. | 42.0194000,2.2344300 | 436616 | 4652214 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82860-foto-08215-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82860-foto-08215-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82860-foto-08215-179-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82775 | Auca de la Festa Major de Sant Hipòlit de Voltregà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-la-festa-major-de-sant-hipolit-de-voltrega | Font: fons documental de Vicenç Esmarats a la col·lecció local de la biblioteca Marquès de Remisa. | XX | 'AUCA DE LES FESTA MAJOR DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ: ES UN DIA PRINCIPAL/EL DE LA FESTA MAJOR/TOTA PERSONA COM CAL/HONORA EL SEU SANT PATRÓ. La vigília, amb art planer,/despertarem el cloquer. Que tots els serrats i planes/sentin dringar les campanes. Divulgant per la contrada/que la festa és arribada. La diada de la festa/tots ens mudarem la vesta. I a les onze del matí,/amb ofrenes, no cal dir. Participarem la missa/amb cor net i la ment llisa. Farem de l'Aplec un cant/puix val més pregar cantant. Al bell mig farem ofrena/d'eines de tota mena. Del més gran al més petit/oferirà el seu neguit. El Rector beneirà/l'esforç de la vostra mà. Demanant a Sant Hipòlit/que vivint, no anem de bòlit. Anys treballant amb tot zel/guanyem la vida i el cel. Un fill del vostre veïnatge/del Sant us dirà el missatge. El Dr. Esmarats sap prou/dir-vos el que us plau o us cou. Atendrem amb ment oberta/la seva doctrina certa, Perquè a tots pugui ajudar/el Patró a qui hem d'invocar. I cantant, farem besada/de la relíquia sagrada, mentre eixem amb alegria/a fer tots la nostra via. Després podreu admirar/encisats, i, comentar El tresor parroquial,/que és un tresor que s'ho val. Ell ha superat els segles/i de l'ús i mort les regles. I ara net i restaurat/parla a tots amb claredat, Com la fe i les arts belles/poden obrar meravelles, Quan la pietat sincera/ha arribat a la cartera. També pels infants, amb cura,/hi haurà concurs de pintura. Tots podran participar/mes sols tres podran guanyar. Només volem els afanys/dels menors de 14 anys. Us cal imaginació/per dibuixar amb atenció. Com voldrieu de galana/del Temple la gran façana. Representeu-nos, com cal,/una façana ideal. Quan les 10 hagin tocat/qui no hi és, no hi és comptat. I a la una pel cap tard/heu de lliurar l'obra d'art. Hi ha tres premis com un sol/que els haureu d'agafar al vol. Un és del Sr. Rector/a la façana millor. Un altre de l'Ent Econòmic/que no serà macarrònic. I un tercer, el més cabal,/de la Junta Parroquial. El diumenge, obriu bé l'ull,/qui ha guanyat, ho dirà el full. I a l'ofici del diumenge/veuran tots qui premi menja. Perquè s'alegrin els rostres/dels bons feligresos nostres, exposarem al cancell/el fruit del vostre cervell. Bé prou tinc totes les ganes/de dir-vos que hi ha sardanes, i un lluit concert-vermout,/més tot això tururut! Car si la bossa no sona/no és pot fer una festa bona. Més no perdem l'esperança/si hi ha algú que fa fermança'. | 08215-181 | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82775-foto-08215-181-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge pertany al fons documental Vicenç Esmarats. | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 82677 | Ca l'Agustinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagustinet | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 27, 42, 63. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.02.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, totalment reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dues plantes pis, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, tot i que les més destacables estan situades a la primera planta. Es tracta d'una finestra amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i l'ampit motllurat, i d'una antiga finestra simple reconvertida actualment en balconera. Degut a aquest fet, només la meitat dels brancals estan fets amb carreus de pedra. Alhora, està protegida amb una barana de ferro decorada i presenta una llinda gravada amb un baix relleu esglaonat amb una roseta central. La resta d'obertures de la construcció han estat completament restituïdes. Al nivell superior hi ha dos grans finestrals protegits amb una barana de ferro baixa, mentre que a la planta baixa hi ha dos grans portals funcionalment adaptats als usos que s'hi desenvolupen (vivenda i local comercial). El parament principal presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to granatós als pisos superiors, mentre que a la planta baixa hi ha un aplacat de pedra. | 08215-16 | Plaça Nova, 3 | A principis del segle XX (1910), la casa era coneguda com a can Goula i hi havia una botiga de comestibles que encara estava en funcionament al començament de la dècada dels anys 30. Tot i això, i segons la documentació consultada, el cognom Goula està documentat a Sant Hipòlit des de principis del segle XVIII. Posteriorment, amb la marxa de la família Goula a Vic, la botiga fou regentada durant un temps per la Teresina Valentí (de can Trompet) i en Pepet Millàs (de can Corretja) fins que es traslladaren al passatge Parés. La carnisseria de 'ca l'Agustinet' fou traslladada a l'edifici l'any 1950. Anteriorment, i des de principis del segle XX, havia estat ubicada en una casa molt propera (actual carrer del Mossèn Jacint Verdaguer, 19). El nom 'Agustinet' procedeix del diminutiu del nom d'Agustí Arnau. | 42.0161900,2.2356500 | 436714 | 4651856 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82677-foto-08215-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82677-foto-08215-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82677-foto-08215-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Goula, cal Carnisser. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82878 | Ca l'Apotecari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lapotecari-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 29. | XX | El revestiment de la façana principal està força degradat. | Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de fusta sostingut amb mènsules també de fusta i disposat a tot el perímetre de la construcció. L'edifici està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al nord-oest. Totes les obertures són rectangulars i tenen diferents tipus d'emmarcaments. A la planta baixa hi ha tres portals d'accés a l'interior, tot i que el de l'extrem de tramuntana fou reconvertit en finestra. Tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Al primer pis s'hi obren tres finestrals emmarcats amb maons ceràmics, que tenen sortida a un gran balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro profusament decorada amb motius vegetals i unes estrelles centrals. Al bell mig de la barana hi ha l'any 1902 i està pintada amb un to blanquinós. La segona planta es caracteritza per la presència de dues finestres laterals i un finestral central amb els emmarcaments bastits amb maons. Aquest finestral té sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorat amb volutes i pintat de color negre. La façana presenta la planta baixa arrebossada i pintada, mentre que els pisos superiors deixen l'aparell de maons ceràmics vist. La façana nord-est, orientada al carrer de Domènec Serrabou, té el parament arrebossat i pintat i no presenta cap obertura. De la façana posterior, destaca la galeria situada a la segona planta. S'obre a l'exterior mitjançant dues grans obertures rectangulars, separades mitjançant uns pilars rematats amb capitells circulars, i protegides amb baranes de ferro. Aquest parament està arrebossat i emblanquinat. | 08215-209 | Plaça de la Vila, 4 | L'edifici és conegut amb el nom de ca l'Apotecari en referència a la professió del qui n'era el propietari a principis del segle XIX. Es tracta d'en Josep Basas, apotecari de Barcelona. A principis del segle XX, en canvi, l'apotecari de Sant Hipòlit al mateix carrer Major era en Josep Roma. Posteriorment, a l'edifici hi hagué la farmàcia Urgell. | 42.0151400,2.2364000 | 436775 | 4651739 | 1902 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82878-foto-08215-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82878-foto-08215-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82878-foto-08215-209-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82713 | Ca la Manresana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-manresana | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 77. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.10.EA. | XVIII | Els revestiment de la planta baixa ha estat arranjat sense pintar. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta, que també cobreix la planta superior. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. La planta baixa presenta un portal d'accés i una finestra simple, ambdós emmarcats amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La llinda del portal està decorada amb un baix relleu del calvari coronat amb una creu llatina, i amb l'any 1768 gravat al centre. Al primer pis s'obren una finestra rectangular simple, amb l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, i una finestra també rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. La segona planta està ocupada per una galeria oberta a l'exterior mitjançant una gran obertura rectangular delimitada amb una barana de ferro. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, tot i que reformat a la planta baixa. | 08215-52 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 55 | L'edifici és conegut com a ca la Manresana en referència a la procedència de la família que hi residia. A la Plana, la zona del Bages era coneguda com 'l'altre riu'. | 42.0153200,2.2396000 | 437040 | 4651757 | 1768 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82713-foto-08215-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82713-foto-08215-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82713-foto-08215-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82690 | Cal Mestre Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-jaume | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 36, 120. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 04.02.EA. | XVII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular reformat, amb pati posterior i un accés secundari des del carrer de la Vinya. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb una successió de mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. La composició de la façana és perfectament simètrica, amb dues obertures per planta alineades verticalment. Totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix la resta del parament. Cal destacar el portal d'accés principal, que conserva la llinda plana monolítica original. Està decorada amb una motllura rectilínia a la part inferior i gravada amb l'any 1687, amb una creu llatina central damunt del calvari. A planta primera destaquen dues finestres balconeres protegides amb unes destacables baranes de ferro treballat. Les obertures de les golfes es corresponen amb dues petites finestres simples. El parament principal presenta un revestiment arrebossat i pintat de color lila, en contrast amb el color verd clar de les baranes, la reixa de la finestra de la planta baixa i els muntants de les finestres. A la part posterior de la finca, amb accés des del carrer de la Vinya, hi ha un volum rectangular organitzat en un sol nivell i amb la coberta de teula àrab. Compta amb una obertura rectangular de grans dimensions i està arrebossat i pintat amb els mateixos colors que el volum principal, incloent-hi la porta de ferro. Cal destacar les franges horitzontals de maons, a mode decoratiu. | 08215-29 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 9 | Inicialment, la casa era coneguda amb el nom de can Cabanes en referència al cognom de la família que hi residia. A finals dels anys 40 del segle XX s'hi va establir la família d'en Jaume Anglada i Rodellas, mestre republicà i poeta procedent de cal Cabo de la Gleva. Així doncs, des de mitjans del segle XX, l'edifici es coneix amb el nom de cal Mestre Jaume. El sr. Jaume donava classes al jovent voltreganès en aquest mateix edifici entre els anys 50 i 60. L'any 2011, l'edifici fou pintat amb els colors que llueix actualment. | 42.0158100,2.2360300 | 436745 | 4651814 | 1687 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82690-foto-08215-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82690-foto-08215-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82690-foto-08215-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Cabanes, casa Emília Anglada i Xabier Eizaguirre. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82685 | Can Bernardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernardi | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 33, 78-79. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.04.EA. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un gran ràfec ceràmic sostingut amb llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. A la planta baixa hi ha dues obertures rectangulars que es corresponen amb el portal d'accés principal a l'habitatge i amb l'accés a un local comercial. Tenen els brancals arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i estan decorats amb dues franges corregudes bastides amb tessel·les acolorides. Una de les franges està disposada a mode de sòcol, mentre que l'altra es situa en el coronament de les obertures. Al primer pis hi ha una finestra rectangular amb l'ampit motllurat i un finestral també rectangular amb sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Ambdues obertures estan emmarcades amb un relleu emblanquinat. Entre elles, i anclades al parament, hi ha tres creus llatines de fusta. La segona planta es caracteritza per una galeria oberta a l'exterior mitjançant dues grans obertures rectangulars, amb pilar central i barana de ferro.L'interior d'aquest espai compta amb la prolongació de l'embigat de fusta present al ràfec. Una cornisa motllurada recorre la divisòria amb la planta inferior. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color verd, amb diferents nivells de gramatge en funció de la planta. | 08215-24 | Carrer de l'Església, 14 | A principis de la dècada dels anys 30 del segle XX, Marian Pujol va establir a l'edifici una sabateria que era coneguda com a can Mariano Sabater. Era sabater d'ofici i arreglava, fabricava i venia sabates (tenia taller). Posteriorment, des de mitjans del segle XX, l'edifici és conegut amb el nom de can Bernardí en referència al cap de família Bernardí Miralpeix i Bardolet, que era contractista d'obres. La seva dona, l'Angeleta Solà i Comas, va fundar-hi una sabateria que va estar oberta durant bona part de la segona meitat del segle XX. Segons les informacions obtingudes, les tres creus presents a la façana de l'edifici indiquen que és una de les estacions més importants del Viacrucis celebrat per Setmana Santa. | 42.0160200,2.2368200 | 436811 | 4651837 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82685-foto-08215-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82685-foto-08215-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82685-foto-08215-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Mariano Sabater. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82686 | Can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castells-1 | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.05.EA. | XVIII/XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular completament reformat. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de fusta sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. La part més destacable de l'edifici és el portal de la banda de llevant de la planta baixa. Conserva la llinda plana monolítica original, la qual presenta una motllura rectilínia a la part inferior i està gravada amb una creu central i la següent inscripció: '1796 AVE MARIA PURISSIMA'. La resta d'obertures han estat completament restituïdes i estan protegides amb porticons de llibret de fusta a les plantes superiors: a la primera planta hi ha dues finestres balconeres i una capelleta central i rectangular de ferro i vidre, amb una imatge religiosa a l'interior; al segon pis hi ha tres grans obertures rectangulars amb baranes de ferro. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat en els nivells superiors, mentre que la planta baixa està revestida amb un aplacat de pedra. A la banda de tramuntana de la finca, amb accés pel passatge Parés, 81, hi ha un altre volum de planta rectangular distribuït en tres nivells, tipològicament idèntic al volum principal (porticons de llibrets de fusta, finestres balconeres). Destaca la llinda plana i monolítica del portal d'accés, amb una motllura decorativa a la part inferior i gravada amb una creu central decorada amb volutes (i molt semblant a la creu de llinda del portal del carrer de l'Església, 22). | 08215-25 | Carrer de l'Església, 22 | L'edifici ha estat completament reformat a principis del segle XXI, incloent-hi el volum orientat a la banda de tramuntana de la finca i amb accés des del passatge Parés. | 42.0160700,2.2365200 | 436786 | 4651842 | 1796 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82686-foto-08215-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82686-foto-08215-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82686-foto-08215-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82879 | Can Gravat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gravat-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 63-64, 124. | XIX-XX | El revestiment està força degradat. | Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de tres vessants i un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta i disposat a les dues façanes vistes. L'edifici està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Aquest parament presenta quatre portals d'accés rectangulars de diferents dimensions, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres d'arc deprimit còncau, amb el mateix revestiment que les de la planta baixa. S'hi obren finestres simples, finestres balconeres i un petit balcó central situat al nivell superior. La façana de ponent, força estreta, compta amb una obertura per planta, totes elles amb la mateixa tipologia que les del parament principal. Cal destacar el tram inferior de la cantonada de la construcció, emmarcada amb carreus de pedra amb els cantos arrodonits i ornamentats amb un capitell de pedra motllurat. La construcció està bastida en maons i parets de tàpia. Compta amb els paraments arrebossats i pintats amb un to ataronjat. | 08215-210 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 4 | La casa és coneguda amb el renom de can Gravat en referència a Vicenç Saurina i Vilaseca, que procedia del municipi d'Oristà i tenia la cara gravada per la verola que havia passat de petit. Tenia una botiga de comestibles a l'edifici a la dècada dels anys 30 del segle XX. Durant el temps que la botiga va estar regentada per la seva filla, la casa també fou coneguda com a ca l'Hermínia. Ella i el seu marit Joan Torrentó hi van tenir un colmado amb diversos tipus de productes (carn, peix, fruita, verdura). Posteriorment, i fins a principis del segle XXI, a l'edifici hi havia una altra botiga coneguda com a can Tarabal. | 42.0155500,2.2367200 | 436802 | 4651784 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82879-foto-08215-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82879-foto-08215-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82879-foto-08215-210-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: ca l'Hermínia, can Tarabal. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82738 | Can Jaume Panicot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaume-panicot | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 36, 45, 93. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.10.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres reformat i amb pati lateral, format per tres cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. Els volums principals, situats a la banda de tramuntana de la construcció, presenten les cobertes de teula aràb de dos vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta al volum de migdia i un ràfec reformat al volum de tramuntana. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. La planta baixa compta amb un gran portal d'accés principal, d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i dos graons de pedra per accedir-hi. A l'extrem de tramuntana del parament hi ha un altre portal d'accés, tot i que rectangular. Presenta els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica decorada amb una creu llatina damunt del calvari i gravada amb la següent inscripció: 'IUSEP CARBO 1700 PARAYRE'. Aquest nivell es complementa amb dues finestres rectangulars amb els brancals fets de carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Al primer pis s'obren quatre finestres rectangulars, les dues centrals restituïdes i amb els emmarcaments arrebossats. Als laterals, en canvi, hi ha dues finestres amb els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes decorades amb un baix relleu esglaonat amb roseta central. La segona planta es caracteritza per la presència de quatre finestres de menors dimensions i amb els emmarcaments arrebossats. Aquests volums presenten els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb les cantoneres embellides amb carreus de pedra i un ampli sòcol bastit amb còdols de la zona. Adossat a la façana de migdia dels volums principals hi ha un cos rectangular organitzat en un sol nivell i cobert amb una terrassa plana amb accés des de la primera planta del cos principal. La façana, orientada al carrer de la Gleva, compta amb un portal rectangular de grans dimensions destinat a l'accés dels vehicles. El parament presenta el mateix revestiment i color que el volum principal. En darrer terme, i adossada a la façana de migdia del volum anterior, hi ha una antiga pallissa rehabilitada. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i està organitzada en dos nivells. Compta amb un sostre embigat de fusta i un destacable pilar central bastit amb maons ceràmics. | 08215-77 | Carrer de la Gleva, 42 | Des de mitjans del segle XX i fins a finals de la centúria, a l'edifici hi va haver una carnisseria regentada per en Joan Panicot i popularment coneguda com a ca la Sila, abreujament del nom de Cecília que era la seva muller. Anteriorment, a principis de la dècada dels anys 30, aquest establiment estava situat a l'actual plaça de la Vila, a la casa antigament coneguda com a can Virgili i, posteriorment, can Manyanet. El renom de cal Cabrer procedeix del fet que els Panicot eren comerciants de xais i cabres. En l'actualitat, al marge de la funció residencial, a l'edifici hi ha un consultori terapèutic. | 42.0135400,2.2365500 | 436786 | 4651561 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82738-foto-08215-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82738-foto-08215-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82738-foto-08215-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: ca la Cila, cal Cabrer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82875 | Can Marsal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marsal | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un gran pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb el nom 'MARSAL' i l'any 1957. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits de pedra i els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les quatre finestres obertes del primer pis tenen la mateixa tipologia que les de la planta baixa, mentre que les del segon nivell són d'arc de mig punt i estan emmarcades en pedra. Una motllura rectilínia de pedra recorre la divisòria entre els dos pisos superiors. El parament presenta un revestiment arrebossat i un notable sòcol bastit amb còdols de riu i una motllura superior de pedra. La façana posterior, orientada al jardí, destaca per la presència d'una galeria situada a la primera planta i oberta a l'exterior mitjançant una successió d'arcs de mig punt , amb les impostes ceràmiques motllurades i protegits amb baranes de ferro. A la planta baixa s'observa un gran arc rebaixat reformat i semi tancat, mentre que al pis superior hi ha dues galeries d'obertura rectangular protegides amb baranes de ferro. La part més destacable de l'edifici és la torre adossada a la cantonada sud-est. És de planta octogonal, amb la coberta de teula àrab i grans obertures tant rectangulars com d'arc rebaixat. També compta amb un gran rellotge de sol. La construcció està bastida en maons, amb el parament arrebossat i emblanquinat de la mateixa manera que les galeries de la construcció. | 08215-206 | Carrer de Sant Martí, 5-7 | 42.0166900,2.2344200 | 436613 | 4651913 | 1957 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82875-foto-08215-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82875-foto-08215-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82875-foto-08215-206-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 82787 | Can Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mora-1 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 32, 85, 109. Informació oral: Valentí Turet [Entrevista: 03-02-2020]. | XVIII-XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb un espai de pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra arrebossat. L'edifici està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb dos portals d'accés d'arc rebaixat, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El de grans dimensions presenta un destacable porticó pintat de color verd, mentre que al costat de l'accés principal hi ha una placa de ceràmica vidrada amb el renom de la casa. Al seu costat hi ha una petita finestra d'arc rebaixat, protegida amb una reixa decorada de ferro. Al primer pis s'obren dos finestrals d'arc deprimit còncau, amb el mateix revestiment que les obertures de la planta baixa. Tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana d'obra i una barana de ferro decorada i pintada amb dos colors. A la segona planta hi ha dues galeries obertes a l'exterior mitjançant dues grans obertures rectangulars, protegides amb unes baranes ceràmiques de gelosia. Una de les obertures ha estat reduïda i tancada amb un finestral de perfil blanc. Una motllura rectilínia bastida amb maons recorre la divisòria entre els dos pisos superiors. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat amb un to groguenc,i amb un sòcol arrebossat de gramatge més dens i pintat de color gris. | 08215-211 | Carrer del Puig, 17 | El renom amb el que es coneix l'edifici fa referència al lloc de procedència del seu propietari, Ramon Molas i Móra, que va nèixer a la casa pairal de can Móra de Vinyoles. L'edifici era la seu d'una antiga botiga-taverna coneguda per la gent del barri com a can Ramon del vi. Segons les informacions orals obtingudes, a l'edifici també s'hi instal·là durant un temps un ferrer conegut com en Bèia. De fet, aquest renom ja es documenta a Sant Hipòlit des de mitjans del segle XVIII. | 42.0136900,2.2375600 | 436870 | 4651577 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82787-foto-08215-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82787-foto-08215-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82787-foto-08215-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Ramon del vi, can Bèia. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82683 | Can Palmerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palmerola | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 35, 92. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.02.EA. | XIX-XX | En els darrers anys s'han canviat els tancaments de les obertures. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, la qual està orientada a migdia. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i una planta sota coberta reculada respecte a la façana principal. Aquest fet provoca que la part davantera de la segona planta estigui coberta amb una terrassa. Totes les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les de la planta baixa han estat completament reformades, mentre que les dels pisos superiors s'ordenen a partir d'un eix de simetria central amb dos balcons per planta. Aquests balcons compten amb les baranes de ferro treballat i les llosanes motllurades i sostingudes amb mènsules. Alhora estan integrades dins d'una cornisa també motllurada, que recorre la divisòria entre els tres nivells inferiors. Pel que fa als balcons del primer pis, cal dir que compten amb un guardapols rectilini superior que està enllaçat amb les mènsules que sostenen els balcons de la segona planta. La façana està rematada amb una cornisa motllurada de majors dimensions que la del pis inferior i sostinguda amb mènsules, damunt la que s'assenta un plafó d'obra amb barana de balustres. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color groc, amb els elements decoratius pintats de color marró. A la planta baixa també hi ha un sòcol de pedra aplacada. | 08215-22 | Carrer de l'Església, 10 | A principis de la dècada dels anys 30 del segle XX, Anton Palmerola tenia una barberia en aquest edifici que va estar en funcionament durant força temps. Era fill de barber i barber d'ofici, i se'l coneixia com 'en Brotxes', en referència a l'estri emprat per escampar el sabó damunt la pell. Pel que sembla, i segons el sr. Josep Lluís Ramírez, la casa també era coneguda com a can Barberer. | 42.0159800,2.2369700 | 436823 | 4651832 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82683-foto-08215-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82683-foto-08215-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82683-foto-08215-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Barberer. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82877 | Can Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pares-1 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 93. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 88-89. | XIX-XX | Els revestiments estan degradats. | Edifici cantoner de planta rectangular, amb un espai de pati posterior orientat al carrer del Bisbe Morgades i al de Sant Antoni Maria Claret. Presenta una coberta de teula aràb de tres vessants i una cornisa motllurada disposada a tot el perímetre de la construcció. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Aquest parament presenta tres grans portals d'accés d'arc de mig punt, els laterals bastits amb maons mentre que el central compta amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una tarja superior semicircular. Les obertures del pis, en canvi, es corresponen amb tres finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, els qual tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes d'obra i les baranes de ferro treballat. La façana de tramuntana només presenta finestres rectangulars amb el mateix tipus d'emmarcament i els ampits de ceràmica. De la façana de ponent, orientada al pati, destaca la galeria formada per dos arcs rebaixats protegits amb baranes de ferro, i situada al nivell superior. L'espai interior està cobert amb un embigat de fusta i compta amb la presència d'un pou de planta quadrada bastit amb maons, amb corriola i cadena de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. L'espai de pati està delimitat per una tanca de pedra i maons combinada. En destaca el tram corresponent al carrer del Bisbe Morgades, bastit amb còdols de riu, pedres i fragments de maons que regularitzen el parament. En aquest tram s'hi obre un gran portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons, i està rematat amb un coronament apuntat bastit amb rajoles ceràmiques. | 08215-208 | Carrer de Sant Antoni, 2 | L'edifici porta el cognom del qui n'era el propietari a principis del segle XIX, el qual era paraire. En l'actualitat pertany a un dels descendents de la mateixa família. Antigament, moltes cases de la vila tenien el seu propi pou. En general, abans de l'arribada de l'aigua corrent a les cases a mitjans del segle XX, aquests pous s'omplien amb l'aigua de les pluges que s'utilitzava per cuinar en d'altres usos. | 42.0160200,2.2402900 | 437098 | 4651834 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82877-foto-08215-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82877-foto-08215-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82877-foto-08215-208-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82788 | Can Pau General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-general | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 95. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.CA. | XX | Edifici cantoner de planta irregular, format per diversos cossos adossats i amb un espai de pati posterior. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa motllurada bastida amb maons. L'edifici està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i estan bastides amb maons, exceptuant els tres portals de la planta baixa que tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Als pisos superiors s'hi obren una finestra central i dos finestrals laterals que tenen sortida a dos balcons simples, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. La façana deixa el parament de l'obra vist. Tant la planta baixa com el primer pis estan bastits amb pedra de diverses mides disposada de manera irregular, mentre que la planta superior està bastida amb maons ceràmics. | 08215-212 | Carrer del Mallol, 38 | 42.0179400,2.2357600 | 436725 | 4652051 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82788-foto-08215-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82788-foto-08215-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82788-foto-08215-212-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 82684 | Can Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponc-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 104. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 110-111. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.03.EA. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb un petit pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, exceptuant les de la galeria del pis superior, i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. A la planta baixa hi ha dos grans portals d'accés tancats amb porticons de fusta, els quals queden integrats dins del parament un cop oberts. La porta interior combina els muntants de fusta amb el vidre, amb la part superior decorada amb dos ovals i els vidres acolorits. Al primer pis hi ha dos finestrals amb sortida a un balcó corregut, amb la barana de ferro treballada i la llosana motllurada i integrada dins de la cornisa que recorre la divisòria amb la planta baixa. Al mig hi ha una finestra geminada d'arcs de mig punt sostinguts amb un pilastre central. Totes tres obertures estan decorades amb un relleu superior a mode de guardapols (en els finestrals laterals és d'arc rebaixat, mentre que a la finestra central és de punt rodó). La part més destacable de l'edifici és la galeria de la segona planta, oberta a l'exterior mitjançant dos grans arcs rebaixats amb les impostes motllurades i les baranes de ferro. Una cornisa motllurada recorre la divisòria amb la planta inferior. L'interior d'aquest espai compta amb la prolongació de la solera de llates i bigues de fusta present al ràfec. Posteriorment, la galeria fou tancada amb dos grans finestrals d'arc rebaixat de recent construcció, reculats respecte la línia de façana. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color grana, amb els elements decoratius emblanquinats. | 08215-23 | Carrer de l'Església, 12 | Des de l'any 1925 i fins a la dècada dels anys 90, can Ponç va ser una botiga de queviures i cansaladeria regentada en origen per en Ponç Codina i Cros i, posteriorment, pels seus descendents. Amb anterioritat a aquesta data, en Ponç havia tingut una taverna a la plaça Nova (a la casa després coneguda com a can Músic). Pel que fa a la galeria superior, cal dir que es tracta d'un element força destacable dins del patrimoni arquitectònic de Sant Hipòlit. Aquestes galeries s'utilitzaven com a graners i, posteriorment, també com a assecadors. Per aquest motiu era molt important que estiguessin obertes a l'exterior, facilitant així la circulació de l'aire. La possible relació entre aquests espais i el gremi de paraires (tenint en compte la hipòtesi que a les cases dels paraires de Sant Hipòlit, les galeries s'usaven com a assecadors de les peces que elaboraven) no s'ha pogut confirmar (Serrallonga et al., 2014: 110-111). | 42.0159800,2.2368900 | 436817 | 4651832 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82684-foto-08215-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82684-foto-08215-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82684-foto-08215-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 82682 | Can Ton del Gerro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-del-gerro | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 125. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 110-111. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.01.EA. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, exceptuant les del pis superior. A la planta baixa hi ha el portal d'accés i una finestra, mentre que al primer pis hi ha dos finestrals amb sortida a un balcó corregut, amb la barana de ferro i la llosana motllurada. Aquesta llosana està integrada en una cornisa horitzontal que recorre la divisòria entre la planta baixa i el primer nivell. Aquesta mateixa motllura es repeteix també a la divisòria entre les plantes superiors. La part més destacable de l'edifici és la galeria de la segona planta, oberta a l'exterior mitjançant dos grans arcs rebaixats amb les impostes motllurades i baranes de gelosia rectangulars. L'interior d'aquest espai compta amb un sostre embigat de fusta. La construcció està bastida amb maó ceràmic i presenta el parament arrebossat i pintat de color gris clar, amb un sòcol de pedra aplacada a la planta baixa. Tant l'intradós de les obertures com la cornisa i les impostes de la galeria estan emblanquinades. | 08215-21 | Carrer de l'Església, 8 | A principis de la dècada dels anys 30 del segle XX, a la casa hi havia una carnisseria i lleteria propietat d'Anton Prat conegut com a can Ton del Gerro i, per extensió, la casa. L'Anton anava a buscar amb un gerro la llet que posteriorment venia a la botiga. La llet procedia d'un corral amb dues o tres vaques de la seva propietat. Un cop venuda la llet anava a rentar el gerro a la despareguda font del Fossar, que estava situada en un extrem de la plaça del Fossar (actual Anselm Clavé). Pel que fa a la galeria superior, cal dir que es tracta d'un element força destacable dins del patrimoni arquitectònic de Sant Hipòlit. Aquestes galeries s'utilitzaven com a graners i, posteriorment, també com a assecadors. Per aquest motiu era molt important que estiguessin obertes a l'exterior, facilitant així la circulació de l'aire. La possible relació entre aquests espais i el gremi de paraires (tenint en compte la hipòtesi que a les cases dels paraires de Sant Hipòlit, les galeries s'usaven com a assecadors de les peces que elaboraven) no s'ha pogut confirmar (Serrallonga et al., 2014: 110-111). | 42.0159700,2.2370400 | 436829 | 4651831 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82682-foto-08215-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82682-foto-08215-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82682-foto-08215-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Ton. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82792 | Capella de la Mare de Déu de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-lourdes | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 65. Informació oral: Mª Carme Casas Muntadas, Marcel·la Molas Oller i Joan Rifà Casas [Entrevista: 03-02-2020]. MUSSULL, Mª Dolors (1989). 'Col·laboracions'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 10, març 1989, p. 4-5. MUSSULL, Dolors (2017). La Veu de la Glorieta amb nosaltres des de 1995. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà [Inèdit]. | XX | Petita construcció aïllada situada a l'extrem sud-oest dels jardins de la Llar dels Jubilats, en el nivell superior i al final del passeig de les Alzines. Està formada per un petit volum de planta semicircular, que presenta una coberta de teula àrab i compta amb dues petites finestres laterals d'arc de mig punt. Aquest volum es troba obert a l'exterior mitjançant una gran obertura rectangular amb la llinda de fusta, i tancada amb una reixa de ferro decorada i pintada amb un to platejat. Aquesta obertura s'integra dins d'un mur que li fa de façana i que està cobert amb una teuladeta de dues vessants, sostinguda amb una biga i diverses mènsules de fusta. Als laterals d'aquest mur se li adossen dos paraments disposats en esbiaix, que estan rematats amb un carener de teula àrab. Ambdós paraments compten amb una petita fornícula d'arc de mig punt inferior i una placa de ceràmica vidrada acolorida a la superior. La placa inserida al parament de la banda de llevant presenta una representació del santuari de Lourdes, mentre que la de ponent compta amb un passatge de l'evangeli segons Lluc. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc, i està envoltada per quatre xiprers posteriors. A l'interior de la construcció hi ha una ara d'altar bastida amb carreus de pedra, damunt la que es situa una imatge de la Mare de Déu de Lourdes protegida amb un vidre rectangular. Als peus de l'altar hi ha una llosa de pedra gravada amb la següent inscripció: 'EXALUMNES / DOMINIQUES ANUNCIATA / 12-2-94'. | 08215-216 | Jardins de la Llar dels Jubilats | Aquesta capella fou construïda i promoguda l'any 1994 per un grup d'antigues alumnes del col·legi de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, que estava situat als actuals jardins de la Llar dels jubilats. Aquesta congregació es va establir a la població l'any 1871 per fer-se càrrec de l'ensenyança de les nenes, en el mateix edifici on hi havia hagut l'hospital de Sant Hipòlit (construït a principis del segle XVIII). Aquest col·legi va conservar oficialment el nom d'Hospital de Sant Josep, tot i que de forma popular era conegut com a 'col·legi de les Hermanes' o 'col·legi de les Monges'. Va desaparèixer cap als anys 60 del segle XX i, posteriorment, fou enderrocat per a construïr-hi els jardins i la Llar dels Jubilats. De fet, l'actual edifici de la Llar era l'antiga residència de les Germanes Dominiques. A mitjans del segle XX, a la part superior dels actuals jardins, al costat dels horts de la congregació, hi havia la Glorieta. Es tractava d'una gruta amb la imatge de la Verge de Lourdes, on les nenes de l'escola hi anaven a resar els dissabtes pel matí. Per aquest motiu, l'actual capella també és coneguda amb aquest nom. L'estructura fou construïda en homenatge a aquest col·legi per part d'un grup d'antigues alumnes, la fotografia de les quals acompanya la imatge de la verge situada a l'interior. | 42.0160200,2.2342500 | 436598 | 4651839 | 1994 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82792-foto-08215-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82792-foto-08215-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82792-foto-08215-216-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Glorieta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82869 | Capelleta de la casa Inés Remacho | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-la-casa-ines-remacho | M.D.M (1990). 'La festa del barri del Pilar'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 27, octubre 1990, p. 27. MUSSULL, Dolors (2017). La Veu de la Glorieta amb nosaltres des de 1995. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà [Inèdit]. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.12.EA. | XX | Capelleta situada a la façana principal de l'edifici, a la primera planta. Es tracta d'una fornícula d'arc de mig punt oberta al parament, amb l'emmarcament de fusta i tancada amb vidre. Compta amb un guardapols de fusta superior en forma de frontó triangular, motllurat i sostingut amb uns tiradors decorats amb volutes. Està pintada amb la inscripció 'SANCTA MARIA' i l'any 1943. Al seu costat, encastat al parament, hi ha un tirador de ferro treballat que probablement servia per penjar-hi una llàntia. Alhora, la part inferior de la fornícula presenta un ampit de fusta motllurat amb una repisa de marbre, i pintat amb la segúent inscripció: 'ORA PRO NOBIS'. En l'actualitat, la capelleta no alberga cap imatge. | 08215-200 | Carrer del Mallol, 20 | Aquesta capelleta havia albergat la imatge de la Mare de Déu del Pilar, que es venera per la festa del barri del Pilar de Sant Hipòlit. La vigília de la festa, alguns veïns del barri baixaven la imatge de la capelleta i la posaven a l'entrada de can Cunill, situada al número 33 del mateix carrer, a l'altra banda del carrer. L'endemà es muntava l'altar mòbil i s'engalanava per a la festa. Posteriorment, la imatge era retornada a la seva capelleta. | 42.0174700,2.2358500 | 436732 | 4651998 | 1943 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82869-foto-08215-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82869-foto-08215-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82869-foto-08215-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82871 | Capelleta de la casa Maria Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-la-casa-maria-catala | Informació oral: Valentí Turet, Miquel Serra i Mª Àngels Maideu [Entrevista: 03-02-2020]. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.07.EA. | XVIII-XIX | Capelleta situada a la façana de llevant de l'edifici, a la primera planta i en un extrem de la mateixa. Es tracta d'una fornícula d'arc rebaixat oberta al parament, amb l'emmarcament arrebossat i pintat de color gris, i tancada amb vidre. Alberga una petita imatge de la mare de Déu de la Gleva perfectament conservada. Compta amb un guardapols superior de ferro i perfil sinuós, sostingut amb dos perfils de ferro decorats i disposats a mode de columnetes. Alhora, a la part inferior de la fornícula, hi ha un ampit bastit amb una llosa de pedra de la zona. Sota d'aquest ampit hi ha una placa de ferro irregular encastada al parament amb el nom de la imatge: 'MARE DE DÉU DE LA GLEVA'. Finalment, al costat de la capelleta i encastat al parament, hi ha un tirador de ferro treballat que sosté una làmpara múltiple de ferro ornamentada. | 08215-202 | Carrer de la Gleva, 29-31 | Aquesta capelleta alberga la imatge de la Mare de Déu de la Gleva, que es venera per la festa del barri de la Gleva de Sant Hipòlit. El dia de la festa, els veïns del barri treuen la imatge de la seva capelleta i la porten fins al capdavall del carrer del Puig, al costat de l'Era d'en Reus. Allà li munten un altar ornamentat amb decoració i ofrenes florals fins que la porten a l'església, on es fa la missa. Després la tornen a l'altar fins al moment de retornar-la a la seva capelleta. | 42.0135900,2.2367400 | 436802 | 4651567 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82871-foto-08215-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82871-foto-08215-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82871-foto-08215-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 82870 | Capelleta de la casa Maria Marsal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-la-casa-maria-marsal | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 79. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.12.EA. | XX | Capelleta situada a la façana principal de l'edifici, a la primera planta. Es tracta duna fornícula d'arc rebaixat oberta al parament, amb l'emmarcament de fusta i tancada amb vidre. Alberga una petita imatge de sant Roc, identificada mitjançant una cartel·la situada a la part inferior de la mateixa ('SN ROCH'). La fornícula està delimitada per dues columnes cilíndriques amb els capitells carejats, que sostenen un entaulament motllurat i coronat amb un plafó semicircular rematat amb petxines decoratives. A l'interior d'aquest plafó hi ha un relleu amb la imatge de Jesucrist i la inscripció 'REINARÉ'. Alhora, la fornícula compta amb un ampit motllurat decorat amb dentellons i motius vegetals. Sota d'aquest ampit hi ha un plafó rectangular amb el nom 'JOSEPH MARSAL', l'any 1901 i diversos elements decoratius relacionats amb la simbologia maçònica. | 08215-201 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 38 | Una de les inscripcions que hi ha a la capelleta fa referència a Josep Marsal, propietari de l'edifici i mestre d'obres d'ofici. De fet, els elements de simbologia maçònica que acompanyen aquesta inscripció estan relacionats amb la professió d'aquest personatge. | 42.0154100,2.2386400 | 436961 | 4651768 | 1901 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82870-foto-08215-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82870-foto-08215-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82870-foto-08215-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82797 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-20 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 60, 74. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 40. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 89, 98, 99, 103. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.CA. | XVII-XX | Carrer situat a l'extrem sud-oest del nucli antic de la vila, des de la banda de migdia de la plaça de la Vila i fins a la plaça Pompeu Fabra. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini, amb una longitud d'uns 100 metres i una amplada variable d'entre 3 i 4 metres, exceptuant el tram final de la via, on la plaça Pompeu Fabra fa que l'amplada sigui molt més gran (de fet, tota la façana de ponent de la plaça porta la numeració del carrer Major). L'espai es troba totalment pavimentat per llambordins de formigó de diferent color, que diferencien les zones de circulació rodada amb les dels vianants. Presenta un pendent relatiu en sentit nord-est sud-oest, amb edificacions a banda i banda excepte en el tram que confronta amb la plaça Pompeu Fabra i a l'espai d'aparcament central. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes i remuntes posteriors. Com a resultat, en l'actualitat s'observa una barreja d'edificis antics amb d'altres de més moderns construïts en els darrers anys, sobretot pel que fa al tram central i al tram final de la banda de llevant. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 5 i 10 metres de façana i una profunditat edificada d'entre 12 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris (aquest fet només es dóna en els construccions de la banda de ponent). La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, alguns fins i tot amb tres nivells. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i portals d'accés de més amplada a la planta baixa. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX (per exemple en balcons). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. A la part central del carrer, baixant a mà dreta, hi ha la font de la Mare de Déu del Roser. | 08215-116 | Carrer Major, 1-15 i 2-24 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal, que conserva molts elements patrimonials interessants que reflecteixen l'arquitectura produïda a la població al llarg dels segles, donat que tot i l'origen i consolidació de la via durant els segles XVII i XVIII, hi ha també diferents intervencions interessants de finals del segle XIX. Aquest carrer està disposat al llarg de l'antic camí ral que des del santuari de la Gleva creuava tot el terme municipal en direcció nord. Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. De totes maneres, i pel fet de ser una de les vies més transitades del municipi, també hi trobem edificis molt interessants aixecats en el segle XIX. Al carrer s'hi ubicava la casa del gremi de paraires, el casalot de can Pubill Camps, la seu del Club Carlí (que a més era un cafè-teatre) i la Fonda, entre els segles XVIII i XIX. Dins del segle XX també hi havia alguns dels establiments més significatius com ca l'Apotecari, cal Barberet o cal Cisteller. Durant la Segona República, el nom oficial del carrer va ser de Francesc Layret, tot i que l'any 1939 va recuperar el nom de carrer Major. Pel que fa a les reformes dutes a terme a la via, i segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal de la vila, l'any 2004, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, és substituí la pavimentació existent per una altra de llambordins de formigó. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols. Segons les informacions obtingudes, encara es conserva el paviment de còdols de la zona original sota del paviment actual. | 42.0148100,2.2359500 | 436738 | 4651703 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82797-foto-08215-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82797-foto-08215-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82797-foto-08215-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de Francesc Layret. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82773 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-mossen-jacint-verdaguer | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 31, 42. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 40. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 56, 98. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 04.CA. | XVII-XX | Carrer situat al bell mig del nucli antic de la vila, des de la banda de migdia de la plaça Nova i fins a la banda de tramuntana de la plaça de la Vila, passada la intersecció amb el carrer de la Vinya. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini, lleugerament corbat a la banda de tramuntana, amb una longitud d'uns 90 metres i una amplada variable d'entre 3 i 4 metres, exceptuant la banda sud-oest de la via, on la situació enretirada de l'edifici de nova planta que forma cantonada amb el carrer de la Vinya, fa que l'amplada sigui molt més gran. L'espai es troba totalment pavimentat per llambordins de formigó de diferent color, que diferencien les zones de circulació rodada amb les dels vianants. Presenta un fort pendent de nord a sud, amb edificacions a banda i banda excepte en el tram que confronta amb la plaça Nova, on s'ubiquen unes escales d'accés a la mateixa. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i que amb reformes i remuntes posteriors), sobretot pel que fa al tram central de la banda de ponent. El tram inicial, al voltant de l'encreuament amb el carrer de la Vinya, es troba més desfigurat per les noves edificacions. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 6 i 10 metres de façana i una profunditat edificada d'entre 10 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris (aquest fet només es dóna en els construccions de la banda de ponent). La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, alguns fins i tot amb tres nivells. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i portals d'accés de més amplada a la planta baixa. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX (per exemple en balcons). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. | 08215-112 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 4-10 i 3-19 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal probablement en raval, datat entre els segles XVI i XVIII, tot i que probablement algunes de les edificacions que conformen el carrer ja existissin prèviament. De fet, aquest carrer està disposat al llarg d'un camí històric, l'antic camí ral que des del santuari de la Gleva creuava tot el terme municipal en direcció nord. Probablement, les edificacions foren erigides en els terrenys de conreu situats al peu d'aquest camí i a tocar del nucli original de la vila, situat als voltants de l'església parroquial. Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. És força probable que aquest fet provoqués que bona part de les llindes documentades a la via estiguin datades en posterioritat a aquesta data. Segons consta en documents dels segles XVIII i XIX, aquesta via era coneguda com el carrer de la Carnisseria. Durant el segle XX i fins l'any 1931, del carrer va dir-se'n la Baixada Despujol. No serà fins al període de la República quan se li posarà el nom de Mossèn Jacint Verdaguer. Pel que fa a les reformes dutes a terme a la via, i segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal de la vila, l'any 2003, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, és substituí la pavimentació existent a la via per una pavimentació de llambordins de formigó. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols. Actualment, en els baixos de l'edifici de nova planta que forma cantonada amb el carrer de la Vinya hi ha la Biblioteca Marquès de Remisa. | 42.0158900,2.2360900 | 436750 | 4651823 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82773-foto-08215-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82773-foto-08215-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82773-foto-08215-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de la Carnisseria. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82805 | Carrer de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-antoni-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 54. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 55, 88-89. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 16.CA. | XIX | Carrer sense sortida situat a l'extrem de llevant del nucli urbà de la vila, entre el carrer del Bisbe Morgades al nord i la façana de tramuntana de l'antiga fàbrica de can Romero (posteriorment Diemen) a migdia. Donat que la zona es construí en un interval de temps curt, les construccions que delimiten el vial mantenen certa homogeneïtat pel que fa a la seva tipologia. Es tracta d'un carrer de traçat curt i rectilini, amb una longitud total de 20 metres i una amplada aproximada d'uns 6 metres. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XIX i principis del XX, tot i que amb algunes reformes posteriors. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres amb una parcel·lació força regular d'uns 5 metres de façana (exceptuant el nº 2). Estan coberts amb teulades de dos vessants, cornises motllurades i ràfecs decorats, i estan distribuïts en planta baixa i pis o bé dues plantes superiors. Les façanes presenten una disposició clàssica, amb obertures rectangulars i balcons motllurats i protegits amb baranes de ferro. Els paraments compten amb revestiments arrebossats i pintats. Destaca la tarja de ferro datada l'any 1886 del portal nº 1 i la capelleta situada a l'extrem de tramuntana de la mateixa construcció. Alhora, també destaca la planta baixa de l'edifici nº 2, que té doble alçada i estava destinada als serveis de transport i corts d'animals. Presenta dos grans portals d'arc de mig punt bastits amb maons, que emmarquen la porta d'accés als habitatges superiors. | 08215-124 | Carrer de Sant Antoni, 1-5 i 2-6 | Carrer projectat a finals del segle XIX, com a conseqüència de les necessitats d'habitatge donades pel desenvolupament industrial que experimentà la vila. Tot i que inicialment es preveia la seva continuació, aquest traçat quedà abandonat i substituït per l'actual carrer de Sant Antoni Maria Claret, situat a uns 25 metres a ponent. És probable que la construcció de l'antiga fàbrica de can Rovira (posteriorment Diemen) condicionés la urbanització d'aquests dos vials. En un document de l'any 1900, localitzat a l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit, es fa referència explícita a la voluntat d'allargar aquest carrer. En un projecte que plantejava varies millores urbanístiques, per pal·liar l'establiment de fàbriques prop de les zones residencials, es parla entre d'altres de la necessitat de 'prolongación de la calle de San Antonio hasta el límite antes citado. La anchura de la calle de Sn Antonio es la misma de 5,85 metros que tiene el trozo edificado, y la de la plaza a su extremo es de 31 metros' (AMSHV c.1041). Tot i això, aquest projecte no es va executar. Durant la Guerra Civil, aquest carrer va denominar-se oficialment com a carrer del 19 de juliol, en memòria de la reacció del poble català en defensa del sistema legal, l'endemà de l'aixecament militar de Franco. | 42.0160300,2.2404300 | 437110 | 4651835 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82805-foto-08215-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82805-foto-08215-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82805-foto-08215-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer del 19 de juliol. | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82803 | Carrer de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-marti | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 83, 118. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 14.CA. | XVII-XX | Carrer situat a l'extrem de ponent del nucli urbà de la vila. Parteix del carrer de l'Hospital (banda de llevant) i s'enfila per sota del turó del Morral fins a enllaçar amb el camí que porta cap a la font de la Sala. Es tracta d'un carrer de traçat curt i rectilini, amb una longitud total d'uns 80 metres i una amplada variable força estreta d'entre 3,5 i 4,5 metres. Tot i això, tant el jardí com el mur de còdols que delimita la finca de can Relat, exerceixen una sensació d'esponjament sobre el carrer i obren les vistes al turó del Morral i a la creu que el corona. El vial presenta un fort desnivell envers l'est i compta amb edificacions a cada costat, adaptades i esglaonades seguint el pendent del carrer i amb els accessos facilitats mitjançant graons que ocupen parcialment el carrer causant estrenyiments puntuals. Aquest mateix pendent provoca que, adossat a la tanca que delimita el jardí de can Relat, hi hagi un passamà que facilita la pujada dels vianants. La via es troba pavimentada amb una capa d'asfalt, tot i que la part central està bastida amb peces de formigó planes com a indicatiu del traçat de l'antic camí ral que ressegueix. Alhora, aquestes peces es prolonguen fins als accessos principals de les cases més antigues. Les construccions originals mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes posteriors i alguns edificis de nova planta. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'uns 4,5 metres de façana (exceptuant les dues primeres construccions de la banda de migdia) i una profunditat edificada d'entre 10 i 16 metres. Estan coberts amb teulades de dos vessants amb ràfecs de fusta i estan distribuïts en planta baixa i dos pisos. Presenten obertures rectangulars emmarcades en pedra i llindes datades, amb balcons de poc voladís als pisos superiors. Destaquen les façanes de migdia de les cases de la banda sud del carrer, amb grans galeries superposades d'arcs de mig punt. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra, acabats arrebossats, etc. | 08215-122 | Carrer de Sant Martí, 1-11 i 2-18 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà, començat a edificar al segle XVII i consolidat en els segles posteriors. Aquest carrer està disposat al llarg de l'antic camí ral de Sant Hipòlit a Sant Martí de Sobremunt, el qual passava per la banda de migdia del turó del Morral creuant el paratge de la font de la Sala en direcció a ponent. Així doncs, el carrer porta el nom d'aquest antic camí. Podem situar la seva construcció a l'entorn del període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). Tot i que el carrer sempre ha dut el nom de Sant Martí, durant la República fou denominat oficialment com a carrer de Mèxic. L'any 2010, el barri del Mallol va ser seleccionat per part de la Generalitat de Catalunya, com a projecte mereixedor d'un Pla de Barris, amb la intenció d'executar una rehabilitació integral de la zona: urbanització dels carrers del barri (carrer del Mallol, de l'Hospital, de Sant Martí, etc.), així com de l'espai lliure al voltant de l'edifici del Mallol i la creació d'una àrea d'aparcament, entre d'altres millores. Aquestes intervencions estan relacionades amb la pavimentació de la via. | 42.0167600,2.2344600 | 436616 | 4651921 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82803-foto-08215-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82803-foto-08215-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82803-foto-08215-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de Mèxic. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82799 | Carrer de l'Hospital - Tram 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lhospital-tram-1 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 68, 95. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 39. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 10.CA. | XVI-XX | Carrer situat a la banda de ponent del nucli urbà de la vila, des de l'extrem de ponent de la plaça Nova i fins a la intersecció amb el carrer de Sant Martí. Es tracta d'un carrer de traçat molt irregular, corbat i amb molts punts d'inflexió, amb una longitud d'uns 90 metres i una amplada variable força estreta d'entre 3 i 4 metres. Presenta un lleuger pendent i compta amb edificacions a cada costat excepte en el tram que confronta amb els jardins de la Llar dels Jubilats. La via es troba pavimentada amb una capa d'asfalt, tot i que la part central està bastida amb peces de formigó planes com a indicatiu del traçat de l'antic camí ral que ressegueix. Alhora, aquestes peces es prolonguen fins als accessos principals de les cases més antigues. Les construccions originals mantenen la tipologia originària dels segles XVI i XVIII, tot i que amb reformes posteriors i diversos edificis de nova planta. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 6 i 8 metres de façana. Estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o bé dues plantes superiors. Presenten obertures rectangulars emmarcades en pedra i llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. | 08215-118 | Carrer de l'Hospital, 3-7 i 2-22 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal que fou començat a edificar al segle XVI i consolidat en els segles posteriors. Aquest carrer està relacionat amb l'antic camí ral que conduïa a l'hospital de Sant Hipòlit i que estava situat al bell mig de la via. En aquest sentit, cal especificar que la part central del carrer està bastida amb peces de formigó planes, probablement com a indicatiu del traçat del camí ral. Alhora, aquestes peces es prolonguen fins als accessos principals de les cases més antigues. Aquestes obres són conseqüència de les reformes efectuades dins del Pla integral del Barri del Mallol, un projecte de la Generalitat de Catalunya amb la intenció d'executar una rehabilitació integral de la zona: urbanització dels carrers del barri (carrer del Mallol, de l'Hospital, de Sant Martí, etc.), així com de l'espai lliure al voltant de l'edifici del Mallol i la creació d'una àrea d'aparcament, entre d'altres millores. El carrer porta el nom de l'antic hospital de Sant Hipòlit, actualment desaparegut i que estava situat als actuals jardins de la Llar dels Jubilats, al bell mig de la via. Fou construït, probablement, a principis del segle XVIII. Posteriorment, a principis del segle XIX i després de la guerra del Francès (1808-1814), l'hospital reduí la seva activitat i recursos, passant a mans de la parròquia que el va rebatejar com a Hospital de Sant Josep. En l'actualitat, a la Casa de la Vila es conserva una llinda procedent de l'hospital, datada l'any 1796. Durant la República, el carrer de l'Hospital passa a denominar-se carrer de Pau Iglesias, en homenatge al fundador del Partido Socialista Obrero Español. | 42.0164800,2.2351900 | 436676 | 4651889 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82799-foto-08215-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82799-foto-08215-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82799-foto-08215-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de Pau Iglesias. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82798 | Carrer de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-gleva | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 61, 62, 73, 104. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 41. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 220. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 55, 89, 98. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.CA. | XVII-XX | Carrer situat a la banda de migdia del nucli urbà de la vila, des de la banda de migdia de la plaça Pompeu Fabra i fins a la intersecció amb el carrer de Sant Marc. Es tracta d'un carrer de traçat corbat, amb una longitud d'uns 200 metres i una amplada variable força estreta d'entre 3 i 4 metres, exceptuant el tram corresponent a la plaça Pompeu Fabra, que és completament obert (de fet, tota la façana de migdia de la plaça porta la numeració del carrer de la Gleva). La via intersecciona amb el carrer del Puig, el qual genera una placeta que rep el nom de la Gleva i està presidida per la imatge d'aquesta verge. L'espai es troba pavimentat amb una capa d'asfalt amb voreres a banda i banda, exceptuant el tram final disposat entre la placeta de la Gleva i el carrer de Sant Marc, on les voreres desapareixen. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes i remuntes posteriors. Com a resultat, en l'actualitat s'observa una barreja d'edificis antics amb d'altres de més moderns construïts en els darrers anys. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 6 i 10 metres de façana i una profunditat edificada d'entre 10 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris (aquest fet es dóna sobretot en les construccions de la banda de ponent). La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, alguns fins i tot amb tres nivells. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i portals d'accés de més amplada a la planta baixa. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX (per exemple en balcons). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. | 08215-117 | Carrer de la Gleva, 2-58 i 9-31 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal que fou començat a edificar als segles XVII i XVIII, per bé que més enllà de la placeta de la Gleva, el creixement itinerant només es consolida al costat de ponent. De fet, els edificis del primer tram, des de la plaça Pompeu Fabra fins la plaça de la Gleva, foren aixecats en els segles XVII i XVIII. El segon tram, en canvi, compta amb construccions bastides durant els segles XVIII i XIX. Aquest carrer està disposat al llarg de l'antic camí ral que des del santuari de la Gleva creuava tot el terme municipal en direcció nord. Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. Segons el Quadern de Riquesa Territorial de l'any 1820 custodiat a l'arxiu municipal de Sant Hipòlit, el carrer era conegut amb el nom de carrer de la Gelada. Pel que fa a la plaça Pompeu Fabra, una de les cases de la banda de migdia era coneguda popularment com can Llangonissa (hi havia hagut una fàbrica de llonganisses), fet que va provocar que la plaça també s'anomenés amb aquest renom. En temps de la República, la plaça fou anomenada de García Hernández en memòria a aquest capità, que es sublevà contra la monarquia i fou afusellat a Osca l'any 1930. | 42.0139500,2.2365200 | 436784 | 4651607 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82798-foto-08215-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82798-foto-08215-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82798-foto-08215-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de la Gelada. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82802 | Carrer del Bisbe Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-bisbe-morgades | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 34, 65, 99. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 37. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 55. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 13.CA. | XVIII-XX | Carrer situat a la banda de llevant del nucli urbà de la vila, des del passatge Parés (banda oest) al carrer de Sant Antoni (banda est), prop de l'encreuament amb el carrer de Sant Antoni Maria Claret. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini i força pla, amb una longitud d'uns 180 metres i una amplada mitjana d'uns 5 metres, amb algun estrenyiment puntual de 4,5 metres. La via es troba pavimentada amb una capa d'asfalt, amb voreres a cada costat. Compta amb edificacions a banda i banda, tot i que en aquest conjunt es reconeixen únicament les edificacions de la banda de tramuntana i les primeres finques del costat de migdia. Es tracta d'un carrer poc coherent degut a les reformes i intervencions més recents que han desdibuixat considerablement el caràcter més genuí de la via. Les construccions originals mantenen la tipologia originària dels segles XVIII i XIX, tot i que amb reformes posteriors. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 5 i 10 metres de façana (puntualment amb alguna de major amplada) i una profunditat edificada d'entre 12 i 17 metres. Estan coberts amb teulades de dos vessants, amb ràfecs o cornises de poca volada, i estan distribuïts en planta baixa i un o dos pisos. Les edificacions més coherents, datades dins de la primera meitat del segle XX, presenten façanes composades amb eixos d'obertures verticals, amb balcons als primers i segons pisos. Destaca el conjunt format per les edificacions de les finques nº 15 i 17, amb galeries al nivell superior i una llinda datada l'any 1791 (nº 17). Aquest habitatge, juntament amb d'altres que han estat reformats o desapareguts, podrien respondre a la formació del carrer en forma de raval. | 08215-121 | Carrer del Bisbe Morgades, 1-29 i 2-10 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal, seguint el traçat d'un antic camí rural que portava cap al riu i, posteriorment, a les fàbriques de Gallifa. Es desenvolupa sobretot a partir del segle XIX, tot i que amb algunes construccions prèvies bastides a finals del segle XVIII, amb dos trams diferenciats: del passatge Parés al carrer de Sant Antoni (tram que ens ocupa) i d'aquest carrer fins als límits del terme municipal, amb una major amplada i expansionat a partir del segle XX. De fet, durant el segle XIX, el carrer mantenia encara molt el traçat i fisonomia de camí, amb habitatges a la banda de tramuntana i la banda de migdia força lliure. Durant el segle XIX i principis del XX, el nom oficial d'aquest carrer era Guiu, en record al major contribuent i propietari de cases del carrer: Pere Guiu i Senmartí. Entre els anys 1931 i 1939, el carrer va dur el nom de Pi i Margall, en referència al president del partit Republicà Democràtic Federal. La denominació actual es refereix a l'eclesiàstic i bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili. | 42.0159600,2.2395800 | 437039 | 4651828 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82802-foto-08215-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82802-foto-08215-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82802-foto-08215-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer d'en Guiu, carrer de Pi i Margall. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82770 | Carrer del Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mallol | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 43, 76. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 36. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 55, 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.CA. | XVII-XX | Carrer situat al nord-oest del nucli urbà, des de la banda de tramuntana de la plaça Nova i fins a la intersecció amb el carrer d'Àngel Guimerà. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini, amb una longitud d'uns 160 metres i una amplada pràcticament constant d'entre 4 i 4,75 metres. La via és de rasant plana (exceptuant el tram inicial que intersecciona amb el Passatge Parés) i amb un únic encreuament amb el carrer del Sants Màrtirs, que el comunica amb el carrer de l'Hospital pel costat de ponent. Les edificacions mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i que amb reformes i remuntes posteriors), sobretot pel que fa al primer tram del carrer, entre la plaça Nova i el carrer dels Sants Màrtirs. El segon tram, a partir d'aquest carrer, es troba més desfigurat per les noves edificacions. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb la típica parcel·lació de creixement itinerant d'entre 5 i 8 metres de façana (tot i alguns doblets) i una profunditat edificada d'entre 10 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris (a la banda de llevant, aquestes parcel·les són més grans i estan delimitades pel carrer de la Tramuntana). La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i un portal per a carruatges, actualment reconvertit en l'accés al garatge. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX. Un dels elements més característics d'aquestes construccions són les galeries obertes als nivells superiors (formades per obertures rectangulars, arcs de mig punt i arcs rebaixats). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. D'entre totes les edificacions destaca la casa del Mallol, que dóna nom al carrer i que segurament sigui l'exemple més interessant de l'arquitectura produïda a Sant Hipòlit al segle XVIII. També destaquen algunes capelletes amb imatges religioses al seu interior i situades als primers pisos de les cases. | 08215-109 | Carrer del Mallol, 3-43 i 4-38 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal, començat a urbanitzar i edificar en els segles XVII i XVIII. Tot i això, i tenint en compte que la casa del Mallol ja apareix referenciada en un document del segle XV, és probable que tant aquesta casa com algunes de les que conformen el carrer, ja existissin en aquest període. Aquest carrer està disposat al llarg d'un antic camí històric, l'antic camí ral que des del santuari de la Gleva creuava tot el terme municipal en direcció nord. En aquest sentit, cal especificar que la part central del carrer està bastida amb peces de formigó planes, probablement com a indicatiu del traçat del camí ral. Alhora, aquestes peces es prolonguen fins als accessos principals de les cases més antigues. En aquest sentit, cal especificar que l'any 2010, el barri del Mallol va ser seleccionat per part de la Generalitat de Catalunya, com a projecte mereixedor d'un Pla de Barris, amb la intenció d'executar una rehabilitació integral de la zona: urbanització dels carrers del barri (carrer del Mallol, de l'Hospital, de Sant Martí, etc.), així com de l'espai lliure al voltant de l'edifici del Mallol i la creació d'una àrea d'aparcament, entre d'altres millores. Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). De fet, algunes cases de la via havien estat propietat d'algun paraire. En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. És força probable que aquest fet provoqués que bona part de les llindes documentades a la via estiguin datades en posterioritat a aquesta data. En temps de la República, el carrer va dir-se en algun paper oficial carrer de l'URSS. A finals de l'any 2019 finalitzà la reforma i rehabilitació de la casa del Mallol, la qual transformà el primer tram del carrer. L'actual placeta ubicada davant de la casa i el seu entorn s'acabaren de rehabilitar a principis del 2020. | 42.0175100,2.2357000 | 436720 | 4652003 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82770-foto-08215-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82770-foto-08215-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82770-foto-08215-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de la Carretera de Sant Boi, carrer de l'URSS. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82801 | Carrer del Puig - Tram 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-puig-tram-2 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 44, 106. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 34. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 55. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 12.CA. | XVII-XX | Carrer situat a la banda de migdia del nucli urbà de la vila, des del passatge Parés (banda oest) al carrer dels Germans Dalmau (banda est). Es tracta d'un carrer de traçat corbat, amb una longitud d'uns 280 metres i una amplada mitjana d'uns 6 metres, tot i que en el seu tram inicial s'eixampla fins als 8,80. Presenta un lleuger pendent cap a llevant i compta amb edificacions a cada costat, excepte en el tram que discorre per la banda de migdia del turó del Puig, on poques edificacions s'encaixen alineades al vial com a resultat de la topografia accentuada del turó.La via es troba pavimentada amb una capa d'asfalt, amb voreres a banda i banda. Les construccions originals mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes posteriors. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 5 i 10 metres de façana i una profunditat edificada d'entre 12 i 20 metres, que es dóna a la banda de migdia en forma d'horts, jardins i coberts. Estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, o bé tres plantes superiors. Presenten obertures rectangulars, tant finestres com balcons de poc voladís, algunes emmarcades en pedra i amb llindes datades i decorades (sobretot durant els segles XVIII i XIX). La majoria presenta una porta d'accés als pisos superiors i un portal de més amplada d'accés als garatges. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. | 08215-120 | Carrer del Puig, 10-68 i 15-33 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal, seguint el traçat d'un antic camí rural que portava cap a l'actual municipi de les Masies de Voltregà, que fou començat a edificar als segles XVII i XVIII. El carrer del Puig parteix de la plaça de la Gleva (tram 1) i discorre en direcció est per la part inferior del turó del Puig, situat a la banda de tramuntana del vial. Aquesta complicada orografia provocà que, inicialment, la majoria d'habitatges fossin situats al voltant de la plaça de la Gleva, mentre que aquest segon tram s'acabà de desenvolupar majoritàriament en el segle XIX. Arquitectònicament parlant, el tram que ens ocupa (tram 2) és un dels menys coherents del municipi, donat que s'hi han fet múltiples reformes. Custodiat a l'arxiu municipal de la vila hi ha un projecte d'urbanització del carrer datat l'any 1970. Durant la Segona República espanyola, el carrer del Puig va denominar-se carrer del 14 d'abril, en commemoració del nou règim polític iniciat l'any 1931 i finalitzat el 1939. | 42.0134200,2.2384000 | 436939 | 4651547 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82801-foto-08215-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82801-foto-08215-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82801-foto-08215-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer del 14 d'abril. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82808 | Carrer dels Germans Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-germans-dalmau | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 198-199. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 66. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 19.CA. | XX | Conjunt residencial situat a la banda de migdia del nucli urbà, entre el carrer de Jaume Balmes (al nord-oest) i el carrer de Mossèn Jaume Arbós i Tor (al sud-est). Es troba emplaçat al tram central del carrer dels Germans Dalmau, a banda i banda de la via i disposat a mode de barri. Està format per dues fileres d'habitatges entre mitgeres, amb un total de 7 edificis a la banda de tramuntana i 10 edificis més a la banda de migdia. Cal exceptuar el número 36, amb una planta més que fa que sobresurti del model que dóna homogeneïtat al conjunt. Tipològicament, els habitatges són de planta rectangular i amb patis posteriors. Cada habitatge està emplaçat en una parcel·la de 6,50 metres d'amplada de façana i amb una profunditat de 13 metres edificada, tot i que en alguns casos s'ha vist ampliada amb coberts. Presenten cobertes de teula àrab de dos vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i ràfecs plans de peces de formigó. Estan distribuïts en soterrani, planta baixa i pis, amb les obertures majoritàriament rectangulars (excepte el portal d'accés del número 24 que és d'arc de mig punt). Cada unitat presenta la mateixa composició segons dos portals d'accés a la planta baixa, un per les persones i l'altre pels vehicles, i dues finestres al pis, una de simple situada damunt de l'eix de la porta d'entrada i un finestral amb sortida a un balcó (en alguns casos corregut), situat sobre la porta del garatge. Aquestes obertures superiors tenen els emmarcaments en relleu emblanquinats. De les façanes posteriors destaca el nivell superior, amb obertures emmarcades amb relleus emblanquinats i grans balcons correguts. En el cas dels edificis situats a la banda de migdia del carrer, cal destacar la presència del soterrani, al que s'accedeix des del pati posterior. Cada habitatge compta amb els paraments arrebossats i pintats lliurement d'un color al gust del propietari, per la qual cosa el conjunt mostra una gamma cromàtica molt variada. La composició es completa amb un sòcol d'aplacat de pedra a tota l'amplada de la façana principal i d'uns 0,60 metres d'alçada. | 08215-127 | Carrer dels Germans Dalmau, 15-27 i 20-38 | A l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit es custodia un dels projectes de construcció d'aquest conjunt, datat l'any 1968. En la sol·licitud s'explicita la 'construcción de siete vivendas unifamiliares en c/ Hermanos Dalmau' (AMSHV c.612). Els propietaris que signen la sol·licitud són en Josep Solà, en Ramon Rovira i l'Antonio Compañó. L'arquitecte va ser en Joan Serradell. Aquests habitatges foren l'artífex de la homogeneïtat i la coherència tipològica del carrer. Posteriorment, l'any 1976 existeix una altra sol·licitud per 'la construcción de dos viviendas unifamiliares entre medianeras, compuestas de planta baja, destinada a almacén, y dos plantas pisos' (AMSHV c.623). En aquest cas, el propietari fou en Pere Aumí i l'arquitecte va ser en Joan Reig, amb en Lluís Llobet d'arquitecte tècnic. Bona part del creixement urbanístic de Sant Hipòlit de Voltregà s'ha anat realitzant seguint aquesta mateixa tipologia edificatòria d'habitatges en filera segons una composició unitària, fet que ha donat lloc a diferents barris que mantenen una homogeneïtat en les seves edificacions. Són especialment rellevants també els conjunts del carrer del Doctor Fleming, del carrer Puigsacalm, de l'avinguda de Gaudí i del carrer de la Verge del Pilar, que segueixen tipologies pràcticament idèntiques al model del carrer dels Germans Dalmau. | 42.0117800,2.2395400 | 437032 | 4651364 | 1968 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82808-foto-08215-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82808-foto-08215-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82808-foto-08215-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82795 | Carrer dels Marquesos de Palmerola - Tram 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-marquesos-de-palmerola-tram-1 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 28, 79, 90. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 43. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 98, 105-106. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.CA. | XVI-XX | Primer tram d'un dels carrers més llargs i històrics del nucli urbà. Es tracta del tram inicial de la via, el qual discorre per la banda de migdia del nucli antic, entre l'extrem nord-est de la plaça de la Vila i el passatge Parés. Es tracta d'un carrer de planta en forma d'L i traçat força rectilini, amb una longitud d'uns 160 metres i una amplada variable força estreta d'entre 3 i 4 metres. Compta amb dos punts més amples: un a la meitat del carrer, on intersecciona amb l'escalinata que dóna accés a l'església, i l'altre davant de l'escola bressol Mare Teresa, on les diferents alineacions formen una petita plaça triangular amb una amplada màxima d'uns 10 metres. El traçat és lleugerament sinuós, sobretot a la seva entrada per la plaça de la Vila, en què primer té una orientació nord i, sota l'antic fossar i la plaça de l'Església, gira completament en direcció est, sentit que manté la resta de traçat. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVI i XVIII (tot i que amb reformes i remuntes posteriors), que han modificat l'aspecte sobretot amb la incorporació de balconeres, balcons i cornises. Altres edificis han estat substituïts completament per construccions de nova planta bastides durant el segle XX. Tot i això, es tracta d'un carrer força coherent tant formal com tipològicament parlant. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força variada d'entre 4 i 6 metres a 10 i 14 metres de façana, i una profunditat edificada d'entre 12 i 18 metres. Únicament les parcel·les de la banda de migdia continuen a la part posterior en forma de patis, jardins i coberts suplementaris. La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, alguns fins i tot amb tres nivells. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i portals d'accés de més amplada a la planta baixa. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX (per exemple en balcons, cornises, ràfecs, portals transformats en aparadors). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. | 08215-114 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 2-32 i 3-25 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal al llarg d'un antic camí rural, que fou començat a edificar al segle XVI i XVII sota l'església, i fou consolidat com a carrer amb el creixement itinerant del segle XVIII. De fet, aquest carrer està disposat al llarg de l'antic camí que conduïa del nucli antic cap a la banda de llevant. Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. És força probable que aquest fet provoqués que bona part de les llindes documentades a la via estiguin datades en posterioritat a aquesta data. A la part central d'aquest tram ha existit, històricament, un accés a la plaça de l'Església. Les escales que hi ha actualment foren bastides a finals de la dècada dels anys 20 del segle XX. Durant el segle XIX i part del segle XX, el carrer fou conegut com el carrer Nou. Per decisió municipal, a partir de l'any 1931 passà a denominar-se carrer dels Marquesos de Palmerola. Aquest nom ha perviscut fins a l'actualitat, amb un lleuger parèntesi entre els anys 1936 i 1939, en que prengué el nom d'Àngel Guimerà. Pel que fa a les reformes dutes a terme a la via, i segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal de la vila, l'any 2004, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, és substituí la pavimentació existent per una altra de llambordins de formigó. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols. | 42.0155800,2.2371200 | 436835 | 4651788 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82795-foto-08215-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82795-foto-08215-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82795-foto-08215-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer Nou, carrer d'Àngel Guimerà. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82796 | Carrer dels Marquesos de Palmerola - Tram 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-marquesos-de-palmerola-tram-2 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 28, 79, 90, 93. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 43. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 98, 99, 105-106. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.CA. | XVI-XX | Segon tram d'un dels carrers més llargs i històrics del nucli urbà. Es tracta del tram central de la via, el qual s'inicia al passatge Parés i finalitza al carrer de Sant Antoni Maria Claret. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini, lleugerament corbat en el seu inici. Presenta una longitud d'uns 160 metres i una amplada variable. El traçat és lleugerament sinuós, amb un pendent lleuger d'oest a est. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVI i XVIII, tot i que amb reformes i remuntes posteriors. Altres edificis han estat substituïts completament per construccions de nova planta bastides durant el segle XX. Tot i això, es tracta d'un carrer força coherent tant formal com tipològicament parlant. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força variada d'entre 5 i 10 metres de façana, i una profunditat edificada d'entre 15 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris. La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, alguns fins i tot amb tres nivells. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com diverses galeries situades als nivells superiors d'aquestes construccions. També s'hi localitzen algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX (per exemple en balcons, cornises, ràfecs, portals transformats en aparadors). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. | 08215-115 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 29-69 i 38-78 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal que fou començat a edificar al segle XVI i XVII, i fou consolidat al segle XVIII. Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. És força probable que aquest fet provoqués que bona part de les llindes documentades a la via estiguin datades en posterioritat a aquesta data. La divisió dels dos trams inicials del carrer dels Marquesos de Palmerola ve determinada pel traçat del passatge Parés, que construït a principis del segle XX (pels voltants de l'any 1922) va seccionar aquesta via. De totes maneres, en el darrer quart del segle XIX, ja era una de les vies més destacables, donat que enllaçava amb la carretera que unia Barcelona amb Ribes de Freser (actual C-17), així com amb la zona del Ter on es van instal·lar les empreses de filatures. És probable que aquest fos un dels motius pels quals la via ha estat un dels carrers més comercials de la vila al llarg del temps. Durant el segle XIX i part del segle XX, el carrer fou conegut com el carrer Nou. Per decisió municipal, a partir de l'any 1931 passà a denominar-se carrer dels Marquesos de Palmerola. Aquest nom ha perviscut fins a l'actualitat, amb un lleuger parèntesi entre els anys 1936 i 1939, en que prengué el nom d'Àngel Guimerà. Pel que fa a les reformes dutes a terme a la via, i segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal de la vila, ja existeix un projecte de reforma datat l'any 1895. Posteriorment, l'any 2004, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, és substituí la pavimentació existent per una altra de llambordins de formigó. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols. | 42.0152800,2.2394500 | 437028 | 4651753 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82796-foto-08215-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82796-foto-08215-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82796-foto-08215-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer Nou, carrer d'Àngel Guimerà. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82758 | Casa 'can Castells' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-can-castells | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.06.EA. | XX | Edifici cantoner de planta rectangular, amb un espai de jardí posterior. L'edifici està construït en una zona amb un gran desnivell, entre el passatge Parés i el parc infantil que hi ha a prop del pont de Mitjavila. Aquest fet provoca que la construcció estigui distribuïda en quatre pisos i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. Alhora, presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel al passatge Parés i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. La façana principal compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments bastits en pedra motllurats. El portal d'accés principal presenta una tarja rectangular de vidre, decorada amb un forjat de ferro amb l'any 1935. Les finestres tenen els ampits de pedra motllurats. Una cornisa rectilínia recorre la divisòria entre les dues plantes que defineixen la façana. La façana de ponent, orientada al parc, presenta obertures majoritàriament rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Cal exceptuar les dues finestres de les golfes, d'arc de mig punt i amb els ampits de pedra. De fet, la resta de finestres del parament també tenen els ampits de pedra motllurats. Cal destacar un balcó corregut sostingut amb revoltons i situat a la segona planta, i un balcó simple amb la llosana d'obra sostinguda amb unes destacables mènsules de fusta al tercer nivell. Aquesta façana compta amb un accés a l'interior situat a la primera planta, al que s'accedeix mitjançant una escala de dos trams des del passatge Parés. La façana de migdia, en canvi, es caracteritza per una galeria d'arcs rebaixats oberta a la planta baixa i orientada al jardí. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. La façana principal compta també amb un sòcol de pedra aplacat, mentre que els dos pisos inferiors estan pintats amb un to rosat. | 08215-97 | Passatge Parés, 14 | Probablement, l'edifici fou construït l'any 1935. Segons la documentació gràfica consultada, en orígen, la construcció tenia una planta menys. Tot i això, l'any 1955 ja tenia la fisonomia actual. És probable per tant, que l'aixecament de la quarta planta es dugués a terme durant la dècada dels anys 40, en concret a partir de l'any 1944. | 42.0151000,2.2380400 | 436911 | 4651734 | 1935 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82758-foto-08215-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82758-foto-08215-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82758-foto-08215-97-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82763 | Casa 'can Roma' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-can-roma | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 34, 111. CASAS TRABAL, Pere (2006). Club Patí Voltregà. 50 anys teixint la vida d'un poble. Vic: Eumo, Fundació Club Patí Voltregà, p. 38. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.11.EA. | XVIII-XX | Edifici aïllat format per diversos cossos i amb una zona de pati situat a la banda de migdia de la parcel·la. La finca està delimitada amb una tanca esglaonada respecte al carrer, de la que en destaca la porta d'accés, que està emmarcada amb dos pilars d'obra amb la coberta de quatre vessants apuntada. La construcció original està situada a la banda de tramuntana de la finca i desplaçada en un segon terme respecte l'alineació del carrer. Consta de dos volums rectangulars adossats que formen una planta en forma d'L. El cos principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb obertures rectangulars tant a la planta baixa com al pis, amb l'excepció d'una finestra d'arc rebaixat bastida en maons i situada entre els dos portals d'accés. Les obertures de les golfes es corresponen amb quatre finestres d'arc de mig punt, amb l'ampit corregut i protegides amb baranes de fusta. Totes aquestes obertures tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb un to groguenc, de la mateixa manera que la resta del parament, que alhora es complementa amb un sòcol d'aplacat de pedra. L'altre volum, adossat a la façana de llevant del principal i orientat a migdia, presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, de color groguenc. Cal exceptuar les dues obertures d'arc de mig punt situades a les golfes i obertes a la façana de ponent, i les dues finestres de la planta baixa obertes a la façana de llevant, que conserven les llindes planes de pedra. Una d'elles està gravada amb la inscripció 'AVE MARIA' i l'any 1722. La part més destacable del volum és la galeria de fusta (estructura i barana) situada al pis de la façana principal. Presenta una coberta de teula àrab de tres vessants, sostinguda amb una solera de llates i bigues de fusta. Alhora, la llosana està sostinguda amb una successió de mènsules de fusta decorades. L'altre volum que completa la construcció més originària està situat a l'extrem de ponent del pati. Té una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta obertures rectangulars i d'arc rebaixat, amb una gran obertura rectangular pel pas de vehicles i un accés situat al primer nivell, al que s'accedeix mitjançant una escala de fusta. Aquest portal està protegit amb un destacable voladís que es prolonga des de la coberta, i que està sostingut amb uns tirants de fusta anclats al parament. La construcció està bastida en maons i emblanquinada. | 08215-102 | Passatge Parés, 3 i 5 | La casa és coneguda com a can Roma en referència al cognom dels seus propietaris. Una placa de ceràmica vidrada, situada a la tanca d'accés a la finca, porta aquest renom. Documentalment, i exceptuant la llinda datada l'any 1722, la construcció apareix en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Pel que fa a la documentació custodiada a l'arxiu municipal, existeix una llicència d'obres de l'any 1930, on es sol·licita permís per construir la tanca que delimita la finca i la porta d'accés, de dimensions i característiques similars a les actuals. Aquest fet coincideix amb la construcció del passatge Parés durant la dècada dels anys 30 i, probablement, en aquest moment la finca va prendre la fisonomia actual. Posteriorment, també hi ha un projecte de l'any 1950, per la construcció d'una nau destinada a galliner. Des d'aquest moment i fins a l'actualitat part de la família Roma s'ha dedicat a la cria d'aviram. Segons la documentació consultada, fins als anys 50 del segle XX, hi havia una casa coneguda com a can Bosc situada a l'entrada al nucli urbà, i que actualment forma part del conjunt d'habitatges de can Roma (Anglada, 2008: 34). També tenim notícia que durant aquest anys, a l'era de can Roma s'hi jugava a hoquei a peu (es jugava en diversos espais del poble també). | 42.0133000,2.2368800 | 436813 | 4651535 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82763-foto-08215-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82763-foto-08215-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82763-foto-08215-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 82757 | Casa 'can Turet' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-can-turet | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 42-43. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 64. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.05.EA. | XX | Edifici cantoner format per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de fusta sostingut amb mènsules i disposat a tot el perímetre de la construcció, exceptuant a la banda de migdia que està reformat. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les dues obertures de les golfes, que són d'arc de mig punt i estan protegides amb reixes de ferro treballades i amb la paraula 'ANY' i l'any '1933' a cada una. Però la part més característica de la façana principal és el capcer, de perfil trapezoïdal. La composició d'aquesta façana s'ordena a partir d'un eix de simetria central, que es defineix a planta baixa a partir d'un gran portal central d'accés pels vehicles emmarcat per dues grans finestres protegides amb reixes de ferro. Aquestes obertures es repeteixen al pis, tot i que emmarcant dos finestrals centrals que tenen sortida a un balcó corregut. Aquest balcó té la llosana de ceràmica sostinguda amb uns tiradors de ferro i una destacable barana de ferro treballat. Totes aquestes obertures tenen persianes de llibret de fusta. L'accés a l'interior de l'edifici es fa per la façana orientada al carrer del Puig. Aquesta també presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les dels pisos superiors també tenen persianes de llibret de fusta. El portal d'accés presenta una reixa de ferro treballada amb una enclusa central i un martell al pom. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb un sòcol també arrebossat de gramatge més dens i pintat de color gris. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum rectangular cobert amb una terrassa al pis i un cobert organitzat en un sol nivell també. | 08215-96 | Passatge Parés, 6 | La casa era coneguda com a cal Carreter en referència a la família de Valentí Turet i Callís, constructor i adobador de carros, i el seu fill Josep, forjador de ferro, que s'instal·laren a Sant Hipòlit l'any 1926 procedents de la Gleva. El taller, ubicat a la planta baixa, encara conserva la forja i tota la maquinària i els estris necessaris d'un ferrer. Aquest taller va estar en actiu fins l'any 1981, moment de la jubilació del nét del primer carreter, en Valentí Turet i Soler, que també era forjador artesà. Pels voltants de l'any 2011,en el cos adossat a la banda sud, s'hi ubicava una empresa dedicada a subministraments elèctrics, que bàsicament l'utilitzava com a magatzem. A l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit es conserva el visat del projecte de construcció de l'edifici datat l'any 1933. En aquest ja es destina la planta baixa a taller. Posteriorment, el març de 1945 hi ha un projecte per construïr el cobert. | 42.0135100,2.2374300 | 436859 | 4651557 | 1933 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82757-foto-08215-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82757-foto-08215-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82757-foto-08215-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Carreter. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82721 | Casa Agustí Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-agusti-arnau | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 111. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.06.EA. | XIX-XX | El parament està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa formada per una successió de motllures de maó ceràmic vist, i sostinguda amb mènsules esglaonades del mateix material. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al nord-oest. La composició del parament s'ordena a partir d'un eix de simetria central, amb tres obertures per planta. La planta baixa compta amb tres grans portals d'accés rectangulars i separats amb pilastres amb les impostes destacades, entaulament superior i units per una cornisa rectilínia. El de la banda de migdia està tapiat. Al primer pis hi ha tres finestrals emmarcats amb el mateix tipus de pilastres que en el nivell inferior, tot i que rematats amb un guardapols superior disposat a mode de frontó. Aquests finestrals tenen sortida a un gran balcó corregut amb la barana de ferro treballat i la llosana motllurada i sostinguda amb dues mènsules esglaonades situades als laterals. La segona planta repeteix el mateix esquema compositiu que la planta central, tot i que de menors dimensions. Alhora, els finestrals estan separats amb uns plafons rectangulars bastits en pedra i tenen sortida a tres balcons simples. Cada llosana està sostinguda amb dues mènsules de les mateixes mateixes característiques que les pisos inferiors. La construcció està bastida en maó ceràmic vist en tot el seu conjunt, exceptuant els plafons de pedra del nivell superior. | 08215-60 | Carrer Major, 13 | L'edifici és conegut amb el nom de can Roda o can Quico Roda en referència al lloc de procedència de la família Roma, els quals a mitjans del segle XIX varen venir a Sant Hipòlit procedents de la població de Roda de Ter. Des de principis del segle XX i fins a finals de la dècada dels anys 60, a l'edifici hi va haver una carnisseria regentada per la Maria Roma (muller d'en Pepito Arnau, que fou alcalde de Sant Hipòlit entre els anys 1966-1972). | 42.0147600,2.2360500 | 436746 | 4651697 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82721-foto-08215-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82721-foto-08215-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82721-foto-08215-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Roda, can Quico Roda. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82723 | Casa Agustí Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-agusti-arnau-0 | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.08.EA. | XIX-XX | El revestiment està molt degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa motllurada de maó ceràmic. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al nord-oest. La composició de la façana s'ordena a partir d'un eix de simetria central, amb dues obertures per planta exceptuant la planta baixa, que compta amb dos portals d'accés rectangulars i una finestra central. El principal, situat a la banda de tramuntana del parament, presenta els brancals bastits amb maó ceràmic, mentre que les altres dues obertures tenen els emmarcaments arrebossats. Al primer pis hi ha dos finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, que tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes de pedra motllurades i les baranes de ferro treballat. Aquest mateix patró es repeteix a la segona planta, tot i que de menors dimensions. La construcció està bastida en pedra i maó ceràmic, tot i que el parament principal compta amb un revestiment arrebossat. | 08215-62 | Carrer Major, 15 | 42.0147100,2.2360000 | 436742 | 4651692 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82723-foto-08215-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82723-foto-08215-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82723-foto-08215-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 82717 | Casa Anna Toribio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-anna-toribio | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 78, 94. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.02.EA. | XX | Edifici entre mitgeres de planta irregular, amb jardí posterior. El volum principal, de planta rectangular, presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa dentellada de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, tot i que el desnivell del carrer fa incrementar en un pis la part de migdia de la construcció. Totes les obertures de la façana principal, que està orientada al sud-oest, són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. A la planta baixa s'hi obren dos portals i finestra simple, destacant el portal de la banda de tramuntana, que compta amb una reixa de ferro emblanquinada a la part superior. Damunt d'aquest portal, i encastada al parament, hi ha una inscripció de ceràmica vidrada acolorida amb l'any 1927 i les inicials 'RC'. Del primer pis destaca un balcó central, amb la llosana emblanquinada i la barana de ferro treballat, i dues finestres laterals protegides amb petites baranes de ferro decorades. Al nivell superior hi ha tres finestres, la de la banda nord amb l'ampit motllurat i restituït. La façana presenta un revestiment arrebossat sense pintar, amb un sòcol també arrebossat de gramatge més dens a la planta baixa. | 08215-56 | Carrer Major, 2 | A l'edifici hi havia hagut un forn de pa regentat per en Lluís Guiu i la seva dona, la Maria Cabanas, conegut amb el sobrenom de cal Pastisser Nou i també per ca la Maria. La data documentada a la façana fa referència a una reforma duta a terme a l'edifici. | 42.0151600,2.2362300 | 436761 | 4651742 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82717-foto-08215-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82717-foto-08215-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82717-foto-08215-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Pastisser Nou, ca la Maria. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82728 | Casa Antoni Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-puig | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 41, 45, 59, 107. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.13.EA. | XVII/XX | Edifici cantoner amb un gran pati posterior, format per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. Els dos volums davanters, completament reformats, estan alineats amb el traçat del carrer, delimitant la plaça Pompeu Fabra per la banda de ponent. El volum original, de planta més o menys rectangular, presenta la coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un ràfec d'obra arrebossat restituït i està ordenada mitjançant un eix de simetria central, amb tres obertures per planta. Totes les obertures són rectangulars, estan emmarcades en pedra i tenen les llindes planes. A la planta baixa s'obren tres portals d'accés a l'interior, els laterals pel pas de vehicles i el central per les persones. D'aquest últim en destaca, sobretot, la llinda original gravada amb un plafó central decorat amb volutes, l'any 1691 i la següent inscripció: 'AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA'. Els brancals, restituïts, també presenten inscripcions gravades a la part superior dels mateixos. Al de migdia hi ha 'CONSTRUIDA 1691', mentre que al de tramuntana 'RESTAURADA 1989'. Al primer pis s'obren dues finestres laterals amb els ampits motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La segona planta compta amb tres grans finestres apaïsades, amb els ampits motllurats i baranes baixes de ferro decorades. La façana de ponent conserva el ràfec original, amb llates i mènsules de fusta. Les obertures presents en aquest parament tenen les mateixes característiques que les de la façana principal. Alhora, adossat a aquesta mateixa façana, hi ha l'altre volum principal que tanca el carrer Major. És de planta trapezoïdal, està distribuït en dos nivells i amb la coberta plana. Aquesta coberta s'utilitza com una terrassa, delimitada amb barana de ferro, a la que s'accedeix des de la segona planta del volum original. Les obertures d'aquest volum repeteixen el mateix patró que les del volum original. Ambdues construccions presenten els paraments arrebossats i pintats de color blanc trencat als pisos superiors, mentre que la planta baixa compta amb un aplacat sencer de pedra. Una cornisa motllurada recorre la divisòria entre aquesta planta i el nivell superior. Les cantoneres d'ambdós volums estan delimitades amb pedra també. | 08215-67 | Carrer Major, 24-26 | A finals del segle XIX, a l'edifici hi havia un establiment molt popular anomenat la Fonda, on s'hi servien menjars i es donava allotjament. Aquest establiment, però, va desaparèixer cap als anys 20 del segle XX. En aquest moment, a l'edifici s'hi va instal·lar la família Nogué-Puig, vinguts a Sant Hipòlit des del Pujolís de Santa Cecília de Voltregà. Aquesta família va llogar la planta baixa al sr. Ramon Dot, el qual va posar una botiga de comestibles que ja estava en funcionament a principis de la dècada dels anys 30. Fou coneguda popularment com la Fonda també. Pels voltants dels anys 40, la botiga fou traslladada al carrer del Mallol i, des d'aquest moment, la casa fou coneguda com a can Pujolís. Posteriorment, un dels membres de la família, la sra. Josefa Nogué Puig, va quedar invident, fet que va provocar que la casa també fos coneguda amb el nom de ca la Cega. I més encara si tenim en compte que una de les cases del carrer de la Gleva també era coneguda amb el nom de can Pujolís. | 42.0145200,2.2354700 | 436698 | 4651671 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82728-foto-08215-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82728-foto-08215-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82728-foto-08215-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Fonda, can Pujolís, ca la Cega. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82709 | Casa Campdelacreu i Marià Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-campdelacreu-i-maria-rovira | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.06.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i tress pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant el pis superior. La planta baixa compta amb dos portals, un pel pas de persones i l'altre pels vehicles. Al primer pis hi ha un finestral amb sortida a un balcó corregut, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Aquest esquema es repeteix a la segona planta, tot i que amb una barana més senzilla i una finestra simple al costat del finestral. La part més destacable de l'edifici és la galeria de la tercera planta, formada per dos arcs rebaixats i protegida amb unes baranes d'obra decorades amb dos plafons de gelosia centrals. La façana presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat. | 08215-48 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 47 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Tot i això, i tenint en compte el seu emplaçament, és probable que la construcció fos aixecada durant la segona meitat del segle XVIII. | 42.0154000,2.2392800 | 437014 | 4651766 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82709-foto-08215-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82709-foto-08215-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82709-foto-08215-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 82699 | Casa Carme Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carme-capdevila | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 54, 82, 120, 121. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.04.EA. | XVII-XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. La composició de la façana s'ordena a partir de tres eixos verticals, amb tres obertures per planta. La planta baixa ha estat completament reformada, amb tres grans portals rectangulars que donaven accés a un local comercial actualment tancat. Recentment, el central ha estat transformat en un accés pels vehicles. Al primer pis hi ha tres finestrals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra i amb les llindes planes monolítiques. Tenen sortida a tres balcons simple amb les baranes de ferro treballades i les llosanes motllurades. A la segona planta es repeteix aquest mateix esquema, tot i que de menors dimensions. Aquests finestrals, per contra, tenen l'emmarcament arrebossat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, que alhora està pintat amb un to groguenc. De la façana posterior destaquen dues galeries d'arcs rebaixats superposades. La galeria de la primera planta està tancada amb uns tancaments de fusta i vidre, mentre que la del segon pis és oberta i està delimitada amb balustrades emblanquinades. | 08215-38 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 12 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Durant les dues primeres dècades del segle XX, en aquest edifici hi va viure el mestre de nois Pere Calvet (Senyor Calvet) i la seva dona Rosa Rosell, mestra de noies coneguda com la Senyora Roseta. Pels voltants dels anys 40, la Dolores Verdaguer (coneguda com la Meixa) també va viure en un dels pisos de l'edifici. L'edifici es coneix amb el nom de can Serrabou en referència al doctor Domènec Serrabou i Coma, el qual vivia i passava consulta en aquesta casa durant les dècades centrals del segle XX (el doctor també va ser alcalde de Sant Hipòlit entre els anys 1958 i 1966). | 42.0155100,2.2370800 | 436832 | 4651780 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82699-foto-08215-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82699-foto-08215-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82699-foto-08215-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Serrabou. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82708 | Casa Carme Subiranes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carme-subiranes | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.05.EA. | XVIII-XX | Els revestiment està degradat, sobretot a la planta baixa. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una destacable cornisa decorada amb botons i motius vegetals. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i decorats amb un marc rectilini pintat de color blanc. La planta baixa compta amb dos portals, destacant el de la banda de ponent, que està tancat amb un destacable porticó de fusta el qual queda integrat dins del parament un cop obert. Al primer pis hi ha dos finestrals amb sortida a dos balcons simples, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. A la segona planta destaca una galeria formada per dos grans arcs rebaixats, amb les impostes motllurades i protegits amb baranes de ferro. L'espai interior d'aquesta galeria compta amb un sostre embigat de fusta emblanquinada. En general, la façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color gris. | 08215-47 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 45 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Tot i això, i tenint en compte el seu emplaçament, és probable que la construcció fos aixecada durant la segona meitat del segle XVIII. | 42.0154100,2.2392200 | 437009 | 4651767 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82708-foto-08215-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82708-foto-08215-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82708-foto-08215-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82720 | Casa Carmen Latorre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carmen-latorre | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 41, 105-106. ORDEIG I MATA, Ramon (2010). Fundació Gallifa. 40 anys d'història 1970-2010. Vic: Fundació Gallifa, p. 17, 44. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.05.EA. | XVII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars exceptuant el portal d'accés principal, d'arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. A banda i banda hi ha una finestra simple protegida amb una reixa de ferro i un altre portal, ambdues obertures amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Al primer pis hi ha dues finestres laterals i un finetral al centre amb sortida a un balcó simple. Totes tres obertures tenen els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques decorades amb un arc conopial central. Les finestres tenen els ampits motllurats i les llindes decorades amb una flor central en relleu, mentre que la llinda del finestral està gravada amb l'any 1628 i una orla de cordó central amb l'anagrama de Jesucrist 'IHS' i les inicials 'MA'. El balcó central està protegit amb una barana de ferro treballat i amb la llosana motllurada de pedra, que alhora està assentada damunt de les dovelles centrals del portal principal. A la segona planta s'hi obren quatre finestres amb esl ampits de pedra restituïts. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, amb un sòcol també arrebossat de gramatge més dens i pintat de color gris. | 08215-59 | Carrer Major, 12 | Tenim constància escrita de la casa de can Pubill Camps des de finals del segle XVI (1583), dins de les actes relacionades amb la vila de Sant Hipòlit de Voltregà redactades pel notari Pere Molas (1582-1585). En aquest document es fa referència a en 'Bernadi Camps pubill fill de Pau Camps paraÿre de la vila de Sant Ipolit de Voltrega' (Anglada, 2008: 106). Posteriorment, des del primer terç del segle XVIII, l'edifici apareix àmpliament documentat en relació al contenciós que els regidors de les parròquies foranes van posar davant la Reial Audiència contra els regidors de la vila de Sant Hipòlit. L'any 1796, a l''Auto de División' dels termes municipals del Voltreganès, les masies de can Pubill Camps, el Mallol i la Sala varen passar a la jurisdicció de les Masies, tot i que a la segona meitat del segle XIX retornaren a Sant Hipòlit (Anglada, 2008: 105). És probable que aquest fet provoqués la relació de les propietats del mas Pubill Camps i també del mas Sala amb la Fundació Gallifa, a través de la seva fundadora Dolors Gallifa i Coronas. Finalment, al llarg del segle XX, l'edifici serà conegut com a can Camps. Tot i que actualment el portal d'accés principal està emmarcat en pedra, el fet és que fins a principis del segle XXI (entre els anys 2011 i 2019), aquesta pedra restava amagada sota el revestiment arrebossat que cobreix el parament. | 42.0148400,2.2358800 | 436732 | 4651706 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82720-foto-08215-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82720-foto-08215-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82720-foto-08215-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Pubill Camps, can Camps. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82674 | Casa Catalina Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-catalina-miquel | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 129. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.13.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres planta rectangular, completament reformat i amb la façana principal orientada a ponent. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Cal exceptuar, però, la doble obertura del pis superior que està disposada a mode de galeria tancada. Aquesta és d'arc rebaixat, té les impostes i els brancals decorats amb unes motllures rectilínies i està protegida per una barana opaca de fusta amb les llates col·locades verticalment. Alhora, una motllura rectilínia recorre la divisòria entre la primera i la segona planta. Del primer nivell destaca una finestra amb l'ampit bastit amb maons disposats a sardinell. La construcció presenta el parament principal arrebossat i pintat amb un color rosat, amb un sòcol inferior d'aplacat de pedra. | 08215-13 | Carrer del Mallol, 30 | Segons la documentació consultada, el cognom Verneda es troba assentat a Sant Hipòlit des de finals del segle XVIII, pervivint durant els segles XIX i XX en el renom d'aquesta casa del carrer del Mallol, on darrerament hi vivia la família Arboix. De fet, i segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici també mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Durant una de les reformes efectuades a l'edifici en els darrers anys es va treure la placa que estava encastada al parament de la primera planta. Es tractava d'una placa lobulada i decorada amb petits motius vegetals, les inicials 'J A' (probablement en referència a J. Arboix) i l'any 1915. Molt probablement, aquesta placa fou fruit d'una reforma important de la construcció. | 42.0177300,2.2358100 | 436729 | 4652027 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82674-foto-08215-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82674-foto-08215-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82674-foto-08215-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Verneda. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82679 | Casa Codinas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-codinas | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.04.EA. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 27-01-2020]. | XIX | Edifici entre mitgeres format per dos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta treballades. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb una motllura rectilínia recorrent la divisòria entre les diferents plantes i la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i amb diferents tipus d'emmarcaments. Presenta tres grans portals a la planta baixa, el central emmarcat en pedra i amb la llinda plana decorada, mentre que els laterals tenen els emmarcaments arrebossats. Tots tres compten amb guardapols superiors d'arc rebaixat. El de la banda de ponent té les inicials 'MC' gravades a la llinda, mentre que el de llevant compta amb l'any 1897. Les obertures situades a la primera i segona planta repeteixen la mateixa tipologia i simetria, tot i que en el nivell superior són de menors proporcions. Hi ha un balcó central i dues finestres laterals a cada nivell, aquestes últimes amb els ampits de pedra i decoració vegetal als extrems. Les finestres del primer pis estan emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes monolítiques, mentre que les del segon pis tenen els emmarcaments arrebossats i pintats. Tant en un nivell com en l'altre, aquestes finestres tenen guardapols superiors apuntats i motllurats. El balcó central de la primera planta també està bastit amb carreus de pedra i compta amb una llinda de pedra decorada amb una gran roseta central. Alhora, tota l'obertura està emmarcada amb dues pilastres laterals motllurades, amb els capitells decorats amb motius vegetals, i un guardapols superior apuntat i motllurat. El finestral té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i sostinguda amb mènsules ornamentades, i està protegit amb una barana de ferro treballada. Pel que fa al finestral central de la segona planta, cal dir que presenta l'emmarcament arrebossat i un guardapols superior d'arc rebaixat, decorat amb volutes i rematat amb una petxina. Alhora té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada sostinguda amb mènsules i està protegit amb una barana de ferro treballada. D'aquest nivell destaca la cornisa horitzontal que marca la divisòria amb la tercera planta, que està decorada amb mètopes ornamentades amb motius vegetals. El tercer pis, que fou construït posteriorment, compta amb tres finestres decorades amb guardapols superiors apuntats i motllurats. La construcció està bastida en pedra i calç. Tant el parament de la planta baixa com el del tercer pis tenen un revestiment arrebossat i pintat, mentre que els dels pisos centrals compten amb un revestiment lliscat disposat a imitació de grans carreus i estan emmarcats amb una successió de plafons disposats a mode de pilastres i decorats amb motius florals. | 08215-18 | Plaça Nova, 15 | Segons la documentació consultada, a l'arxiu municipal de Sant Hipòlit hi figura un projecte d'ampliació corresponent a la tercera planta de la construcció, que està datat l'any 1948. En l'actualitat, a la planta baixa hi ha una floristeria i als pisos superiors habitatges. Fins fa no massa temps, als baixos també hi havia un sabater ràpid. | 42.0162300,2.2360700 | 436749 | 4651860 | 1897 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82679-foto-08215-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82679-foto-08215-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82679-foto-08215-18-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 99|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/