Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82814 | Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-3 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 113-114. CIRERA, Antoni; VILA, Assumpta (2019). L'aigua a la serra de Sobremunt. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 57. GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 194. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 135. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 24, 60, 85, 89, 92-93. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 2.BSE, 1.BAMP. | XX | Hi ha grafits a l'estructura. | Font aïllada situada a l'extrem de ponent del parc, en una zona enjardinada i ombrejada. És de planta rectangular i es troba semisoterrada al terreny de la zona. Consta de tres murs de contenció bastits amb blocs de formigó arrebossats, disposats a dos nivells i situats a les cares de tramuntana, ponent i migdia. La banda de llevant, en canvi, resta oberta per facilitar l'accés als sortidors mitjançant unes escales d'obra també arrebossades. La font pròpiament dita queda ubicada al fons de l'estructura. Compta amb una pica enfonsada de planta rectangular i dos brolladors d'on emana l'aigua, un d'ells espontani i l'altre format per un broc metàl·lic. El desguàs de la pica està soterrat fins al nivell del torrent que delimita la font per la banda de tramuntana. A l'entorn de la font hi ha uns bancs de pedra bastits amb antics carreus i llindes de pedra reaprofitades, que probablement pertanyien a algun dels edificis de la vila actualment desapareguts. Una de les llindes, pràcticament sencera, està gravada amb l'any 1792 i una creu ornamentada al centre. A escassos metres a ponent de la font, i caracteritzant l'extrem de ponent del parc, destaca la presència d'un salt d'aigua integrat dins del clot o torrent de la font de la Sala, un torrent que baixa de la serra de Sobremunt i que transcorre a través de les margues de la vessant de migdia del turó del Morral, delimitant l'espai de la font per la banda de tramuntana. L'aigua del salt cau a l'interior d'una bassa de planta més o menys rectangular, delimitada amb un muret bastit amb totxos i arrebossat. El torrent travessa tot el parc, marxant en direcció sud-est fins al nucli urbà (de fet, dins del nucli el torrent s'anomena de Mitjavila). | 08215-133 | Parc de la font de la Sala | El clot o torrent de la font de la Sala és un torrent que baixa de la serra de Sobremunt, i que al mig del nucli urbà es denomina torrent de Mitjavila. Nodria a la majoria de les fonts i dolls d'aigua del terme (moltes d'elles actualment desaparegudes), incloent-hi la font de la Sala a la que encara alimenta. El nom de la font prové de la masia de la Sala, que estava situada a la falda del turó del Morral, a escassa distància d'aquesta estructura. Aquesta masia, que està documentada des del segle XIII, quedà completament enrunada a principis de l'any 1890, com a conseqüència d'una esllavissada de terra i pedres d'una de les vessants del turó. Des de mitjans del segle XX, el paratge de la font ha estat una zona força concorreguda pels voltreganesos. Segons les informacions orals obtingudes, entre les dècades dels anys 40 i 50, la canalla anava a pescar i a agafar capgrossos a la bassa que encara es conserva a l'extrem de ponent de la zona. També s'hi anava a buscar aigua, donat que era molt apreciada i la font rajava abundantment. L'indret es va anar fent popular fins que, a mitjans de la dècada dels anys 90, la Diputació de Barcelona va adequar la zona: va crear nous accessos, va aixecar algunes rampes per millorar l'accessibilitat, va col·locar mobiliari urbà i va adaptar l'entorn a les formes que manté actualment (algunes informacions consultades també es refereixen a una possible campanya d'adequació feta als anys 80, però aquesta dada no s'ha pogut contrastar). | 42.0155600,2.2305900 | 436295 | 4651790 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82814-foto-08215-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82814-foto-08215-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82814-foto-08215-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els accessos principals a la font es fan des del carrer i el camí de Sant Martí, passant pel dipòsit d'aigua i trencant en direcció a ponent, o bé des del carrer de la Vinya, mitjançant un camí que s'enfila en direcció al dipòsit, i que s'agafa un cop passat el CAP i la Llar dels Jubilats. Alhora, des del mirador de Sant Marc, s'hi pot accedir també mitjançant el camí d'en Domingo, un corriol que hi porta de cap. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82862 | Margues del turó del Morral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margues-del-turo-del-morral | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 97-98. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 1.BN. Https://naturalocal.net/ [Consulta: 03-04-2020]. | Es tracta d'unes formacions geològiques de color gris blavós, que són conseqüència de l'erosió d'un dels contraforts de l'altiplà per totes les seves vessant, caracteritzant la imatge de ponent del municipi i esdevenint el teló de fons del nucli urbà. De fet, pràcticament tot el substrat geològic de la plana de Vic està constituït per lutites carbonàtiques (margues blaves) formades durant l'Eocè, dins del període Terciari. Es caracteritzen per la seva composició argilosa i carbonatada, d'origen sedimentari i formades en un entorn aquàtic. La dissolució dels carbonats facilita l'alliberament de les argiles, facilitant la seva desfeta i afavorint la creació de xaragalls i grans solcs. Una altra de les característiques d'aquestes margues és l'escassa vegetació que s'hi reprodueix, així com la seva composició sorrenca i fossilífera. | 08215-193 | Turó del Morral | 42.0161100,2.2307800 | 436311 | 4651851 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82862-foto-08215-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82862-foto-08215-193-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El període Eocè està datat entre el final del Paleocè (fa 56 milions d'anys) i el principi de l'Oligocè (fa 33,9 milions d'anys). | 124 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 82809 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-18 | GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). Osona. Col. Inventari d'esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 84. PONCE VIVET, Santi (2006). 'L'economia osonenca durant la Segona República (1931-1939)'. Revista Ausa 157. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 316. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 141, 197, 198, 223. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 76, 100, 102. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.01.EA. | XX | Recinte de planta rectangular situat damunt de la carretera de Sant Hipòlit a Sant Boi de Lluçanès. Està adaptat al terreny geològic de la vessant de tramuntana del turó del Morral, amb la cantonada nord-est arrodonida. El conjunt està delimitat per una tanca arrebossada i emblanquinada, que a les bandes de tramuntana i migdia coincideix amb els dos volums de nínxols perimetrals. La façana principal està orientada a ponent i presenta un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una llinda plana d'obra arrebossada i emblanquinada, coberta amb lloses de pedra i coronada per una creu llatina de ferro. La llinda està pintada de color negre amb la inscripció 'CEMENTIRI MUNICIPAL' i l'escut de la vila al mig. A l'interior, l'espai s'organitza mitjançant dos carrers pavimentats disposats en paral·lel i separats pels volums que alberguen els nínxols. El de la banda de migdia està més elevat donat el desnivell del terreny, mentre que el central condueix del portal d'accés a la capella del Sant Crist. Hi ha un total de quatre volums de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'un i dos vessants, i estan organitzats en cinc registres diferenciats de nínxols separats amb pilastres adossades. Els nínxols presenten una obertura d'arc rebaixat i estan numerats. En orígen, el cementiri s'estructurava a partir del carrer central, que quedava acompanyat per uns grans xiprers (se'n conserven alguns) i delimitat per uns parterres enjardinats disposats a banda i banda. Les necessitats d'ampliació van modificar aquesta estructura i van fer desaparèixer els del costat de migdia. Aquests parterres estan delimitats per uns murets bastits amb còdols de la zona disposats en filades (els murets de la banda de migdia encara es conserven com a basament del volum de nínxols central). A l'extrem de llevant del recinte hi ha la capella. És de planta rectangular i presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. El portal d'accés és d'arc escarser i compta amb un òcul superior. La construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les obertures, les cantoneres i els sòcols pintats de color gris. La capella està emmarcada per dues cambres auxiliars laterals, amb teulades de dos vessants i el mateix tipus d'obertures que en el cas de la capella. Davant de la capella destaca un pedestal d'obra quadrat i emblanquinat, amb el basament i el capitell motllurats, i rematat amb una creu llatina de ferro encastada en una orla d'obra també emblanquinada. | 08215-128 | Carrer del Cementiri, s/n | El primer cementiri de la vila estava situat a l'espai de la sagrera que es desenvolupà al voltant del temple parroquial de Sant Hipòlit entre els segles X i XII, i que conformà el nucli original del municipi actual. Aquest fossar va estar en funcionament fins l'any 1857, moment en que es començà a construïr un nou cementiri situat al final del carrer dels Marquesos de Palmerola, just on avui hi ha la plaça Catalunya, amb la intenció d'allunyar-lo del poble. L'any 1932, aquest cementiri fou municipalitzat. Fins aquell moment havia sigut exclusivament parroquial (Ponce, 2006: 316). L'any següent, dins del període republicà, va ser incautat. Amb el desenvolupament social i urbanístic experimentat a la vila durant la segona meitat del segle XX, es va veure la necessitat de tornar a traslladar el cementiri fora dels límits del nucli urbà. En aquest cas, al sector de tramuntana del municipi, al costat de la carretera de Sant Hipòlit a Sant Boi de Lluçanès (emplaçament actual). A l'arxiu municipal se'n conserva el projecte, que fou signat per l'arquitecte Juan Masferrer i està datat l'any 1959. En la memòria d'aquest projecte s'especifica que l'anterior cementiri es trobava 'en la zona que reúne mejores condiciones de edificación del municipio y ello lo atestigua el florecimiento de viviendas en al urbanización de dicho sector. Además se encuentra en estado ruinoso habiéndose observado en los últimos tiempos algún derrumbamiento, lo cual demuestra la necesidad de realizar obras importantes de consolidación' (AMSHV c.731; Serrallonga et al., 2014: 102). Aquest cementiri fou enderrocat l'any 1973. Les obres del nou fossar es van iniciar el 20 de gener de 1960. La memòria del projecte especificava que el cementiri tindria una 'superficie total del recinto es de 1.858 metros cuadrados correspondiendo 1824 m2 al cementerio católico y los restantes 34 m2 al laico. Inhumaciones en nichos=100x5. Panteones=20 y fosas=40. Total 560 (...) al fondo se construirá la capilla funeraria que tendrá una plaza delante con su cruz para el canto de Reposos. Además se construirá el depósito y la sala de autopsias' (AMSHV c.592,731). Aquest mateix any, l'ajuntament va realitzar una permuta pels terrenys on construïr-lo, que eren propietat d'Encarnación Abadal i Joaquin Puigserinanell, els quals 'entregarán posesión real y efectiva de la finca cedida (...)' mentre l'ajuntament es comprometia a 'ceder a titulo de permuta (...) el derecho perpetuo al suministro gratuito de un caudal diario de dos mil litros de agua potable, procedente del manantial denominado 'molí d'en saleta' y la 'soleya' propio del ayuntamiento cedente, o de cualquiera otras aguas potables que en lo sucesivo pudieren abastecer la población de San Hipólito de Voltregá en sustitución de las de dicho manantial' (AMSHV c.592,731). Finalment, el cementiri fou inaugurat l'any 1968. L'any 2010, el cementiri fou ampliat amb la construcció de 40 nínxols i l'any 2017, se'n construïren 20 més. L'any 2018, la Diputació de Barcelona va realitzar l'inventari del cementiri municipal de Sant Hipòlit de Voltregà, una eina que serveix de suport a la gestió d'aquests equipaments municipals. | 42.0185500,2.2322600 | 436436 | 4652121 | 1968 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82809-foto-08215-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82809-foto-08215-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82809-foto-08215-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82786 | Parc de la Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-font-de-la-sala | CIRERA, Antoni; VILA, Assumpta (2019). L'aigua a la serra de Sobremunt. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 57. GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 194. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 85, 92-93. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 2.BSE, 1.BAMP. | XX | Parc situat a l'extrem de ponent del municipi, sota la vessant de migdia del turó del Morral. Es tracta d'un espai públic a l'aire lliure delimitat i travessat pel clot de la font de la Sala, un torrent que baixa de la serra de Sobremunt i que transcorre a través de les margues de la vessant de migdia del turó del Morral, marxant en direcció sud-est fins al nucli urbà (de fet, dins del nucli el torrent s'anomena de Mitjavila). El parc presenta una planta més o menys allargassada i està format per dues feixes disposades a diferent nivell i connectades amb rampes pavimentades per facilitar la mobilitat reduïda. La feixa superior està destinada al lleure, amb diverses barbacoes, taules i bancs per seure. La feixa inferior, en canvi, dóna accés a l'espai de ponent del parc, on es localitza la font de la Sala, que dóna nom a l'espai, i un destacable salt d'aigua situat a l'extrem oest, en un dels desnivells més pronunciats de la llera del torrent. A pocs metres de la font destaca un pont de fusta que travessa el torrent i dóna accés al camí d'en Domingo, un corriol que porta al turó de Sant Marc i a la font d'en Petllari, situada molt a prop. Tota la zona de ponent del parc està caracteritzada per la presència de diferents espècies d'arbres autòctones i no, sobretot pollancres i avets. Pel que fa a la zona de llevant l'espai és molt més obert, amb pollancres i moreres plantades de forma arrenglarada. | 08215-192 | Camí de Sant Martí | Des de temps antics, el paratge de la font de la Sala ha estat una zona força concorreguda pels voltreganesos com a espai de lleure i esbarjo. Pel que sembla, a mitjans del segle XX, es va plantar bona part dels espècimens d'arbres que hi ha documentats. L'indret es va anar fent popular fins que, a mitjans de la dècada dels anys 90, la Diputació de Barcelona va adequar la zona: va crear nous accessos, va aixecar algunes rampes per millorar l'accessibilitat, va col·locar mobiliari urbà i va adaptar l'entorn a les formes que manté actualment (algunes informacions consultades també es refereixen a una possible campanya d'adequació feta als anys 80, però aquesta dada no s'ha pogut contrastar). El parc té prohibida la circulació de vehicles i cal demanar autorització a l'ajuntament per fer ús de les instal·lacions de la zona. | 42.0156200,2.2326700 | 436467 | 4651795 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82786-foto-08215-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82786-foto-08215-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82786-foto-08215-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els accessos principals al parc es fan des del carrer i el camí de Sant Martí, passant pel dipòsit d'aigua i trencant en direcció a ponent, o bé des del carrer de la Vinya, mitjançant un camí que s'enfila en direcció al dipòsit, i que s'agafa un cop passat el CAP i la Llar dels Jubilats, així com des de la font del Bac. Alhora, des del mirador de Sant Marc, s'hi pot accedir també mitjançant el camí d'en Domingo, un corriol que porta directament a la font de la Sala. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82810 | Obelisc i creu del Morral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obelisc-i-creu-del-morral | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 85. BASTARDES I PARERA, Albert (1983). Les creus al vent. Barcelona: Millà, p. 54. CASTANYER, Assumpta; ANTOLÍN, Aitor (2010). La vida quotidiana al Voltreganès. Des de l'any 1700 al 1950. [Sant Hipòlit de Voltregà]: Casa Museu del Voltreganès, p. 45. MASFERRER I SOLER, Jordi; SARDÀ I CABERO, Xavier (1998). Una finestra oberta al passat. Recull de fotografia històrica d'Osona. [Vic]: Publicitat Montseny, p. 109. R.M.T (1992). 'La creu del Morral'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any V, nº 41, març 1992. SALVANS, Gabriel (2008). Sant Hipòlit de Voltregà. Vol de poesia. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 26. SEGURA I CARRERA, Antoni (1991). 'Pinzellades de fets transcorreguts a principis del segle en la vila de Sant Hipòlit de Voltregà'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 31, febrer 1991, p. 6. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.06.EA. Https://naturalocal.net/ [Consulta: 12-03-2020]. | XX | Creu formada per un basament de pedra de planta quadrada, assentat damunt de l'aflorament de les margues que caracteritzen el turó. Consta d'un pedestal de planta quadrada bastit amb carreus de pedra de grans dimensions i rematat amb un capitell motllurat força degradat. Damunt seu s'aixeca un pilar de secció quadrada bastit amb carreus de pedra ben desbastats, amb un desenvolupament lleugerament piramidal i coronat per una coberta apuntada de pedra disposada a mode de piràmide. El conjunt està coronat amb una creu llatina de ferro amb els extrems dels braços decorats amb motius florals i una peça central de forma ovalada amb la inscripció 'SANTA MISION' i una data força degradada, tot i que s'intueix que és de finals del segle XIX. Alhora, aquesta peça està pintada amb els colors de la senyera catalana en ambdós costats. El conjunt té una alçada aproximada d'entre 8 i 12 metres, fet que provoca que sigui un punt emblemàtic visible des de bona part del terme municipal. Excavats als voltants del basament de l'estructura es conserven tres forats de planta quadrada, que probablement es corresponguin amb els anclatges d'una antiga bastida muntada per a la seva construcció, tot i que el fet que la pròpia estructura serveixi de fita de terme amb el municipi de les Masies de Voltregà fa pensar que podrien ser les restes d'antigues fites de terme també. A la banda de llevant i migdia de l'estructura, i col·locats posteriorment, hi ha uns bancs de formigó disposats en els límits del vessant del turó, que permeten la contemplació d'una bona panoràmica del Voltreganès i de la Plana de Vic. Aquest desnivell està protegit amb una barana simple de tub d'hacer galvanitzat. | 08215-129 | Turó del Morral - Punta de la Creu del Morral | A començaments de l'estiu de l'any 1901, el sacerdot de la parròquia de Sant Hipòlit, Josep Tanyà, va obrir una subscripció popular per erigir una creu en el punt més alt de la vila. Aquestes creus foren promogudes pel Papa Lleó XIII, amb la intenció que fossin construïdes als llocs més elevats de les parròquies, per a celebrar el canvi de segle i commemorar l'Any Sant o Jubilar. La col·locació de la primera pedra es dugué a terme el 21 de juliol de l'any 1901. De fet, dins del fons documental personal que mossèn Vicenç Esmarats va cedir a la biblioteca Marquès de Remisa de Sant Hipòlit, hi figura el següent document: 'Còpia autèntica de l'acta col·locada en la primera pedra de la Creu Monumental erigida en la Parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà'. L'acta diu el següent: 'Lo inolvidable y zelós Sr. Rector de esta Parroquia, Rnt Llucià Spà Pvre. (q.e.p.d.), volént secundar lo desitg de nostre S.S Pare Lleó XIII, felisment reynánt, de que se alsian Creus en los punts mes elevats de las Parroquias, á Jesucrist Redemptór en recort del Any Sant, fent pública aquesta voluntat, y rebuda ab entussiasme pe'ls seus feligresos, d'acrort ab las dignísimas Autoritats locals, determiná alsar un Creu Monumental en aquesta muntanya, vulgarment anomenada 'Lo Morral', y en aqueix mateix lloch, com á testimoni digne de la Fé cristiana, de la Esperansa católica y de la Caritat que professora la Parròquia á Cristo Redemptor del género Humá; posant solemnemént, y segons la ceremonia rituál que usa la Iglesia, la primera pedra, on lo dia vint y hú de Juriol, del any del Senyor, mil noucents hú, lo actual Sr. Ecónomo de esta Parroquia, Rnt. Joséph Tanyá Pvre., ab la cooperació del Sr. Alcalde de la població D. Joséph Audinis, u del Exm. Marquès de Palmerola D. Ignasi de Despujol, en presencia del clero y fiels de la Parroquia que ab las suas limosnas han contribuhít á alsar aquest monumént, que volen siga de eterna memoria á tots los veniders, perque uns y alttres inspirantse en los exemples de virtút que'ns doná Jesucrist en la santa Creu, nos fem participants dels merits infinits de la mateixa. Aquest es lo testimoni de fé, gratitut, y amor á Jesucrist Redemptor, dels habitants d'aquesta Parroquia, acompanyánt los nos de'ls contribuhents aquesta acta, llegida en presencia de los concurrents, firmada y sellada a, S. Hipolit de Voltregá á 21 de Juriól de 1901'. La creu fou inaugurada el 18 d'agost del mateix any. Prèviament, i coincidint amb la Festa Major de la vila, s'havien celebrat cinc dies d'actes religiosos de preparació. L'acte fou presidit pel bisbe Torras i Bages, les autoritats civils (alcalde Josep Audinis i Mata, de la casa de can Matas del carrer Major de Sant Hipòlit,actualment desapareguda), eclesiàstiques i judicials amb els Marquesos de Palmerola. L'orquestra de la Joventut Catòlica acompanya en el trajecte entre l'església parroquial i el turó del Morral, mentre pel camí s'anava resant el Rosari. L'any 2011, la creu va ser objecte d'alguns treballs de neteja i restauració. També es va millorar el camí d'accés. | 42.0167200,2.2327900 | 436478 | 4651917 | 1901 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82810-foto-08215-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82810-foto-08215-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82810-foto-08215-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix per la vessant de migdia del turó, mitjançant un sender (PR-C 49) que voreja el paratge de la font de la Sala per la seva banda de tramuntana. També s'hi pot accedir des del camí de Serratosa, seguint el camí que davalla lleugerament en direcció est fins a la creu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82815 | Font del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bac-0 | CIRERA, Antoni; VILA, Assumpta (2019). L'aigua a la serra de Sobremunt. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis Voltreganès, p. 56. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 24. | XIX-XX | Ha estat restaurada. | Font aïllada i reformada situada a la banda de ponent del nucli urbà, al fons d'un gran prat. Consta de dues parts diferenciades, disposades a la banda de ponent del torrent de la font de la Sala. La font pròpiament dita està situada just en el marge del torrent, en un dels repunts de la llera. Està formada per dos graons bastits amb maons i rajola ceràmica, amb un broc metàl·lic encastat per on brolla l'aigua cap a l'interior del torrent. Al seu costat, i anclada també a l'estructura, hi ha una antiga cadena de ferro. L'altra part està situada a uns 4 metres de distància del brollador en direcció oest. Es tracta d'una estructura de planta rectangular, excavada en un dels marges que caracteritzen la zona. Presenta un dipòsit interior amb una longitud aproximada d'1,30 metres, una amplada d'1 metre i una alçada d'uns 0,70 metres. Està cobert amb una volta d'arc de mig punt bastida amb pedra i la pròpia roca natural del terreny. L'accés a aquest dipòsit es fa mitjançant una obertura d'arc rebaixat bastida amb maons disposats a sardinell, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, pedra sense treballar i maons. La boca, oberta i sense portella, amida uns 0,50 metres d'amplada per uns 0,70 metres d'amplada. | 08215-134 | Torrent de la font de la Sala | El clot o torrent de la font de la Sala és un torrent que baixa de la serra de Sobremunt i travessa el parc de la font de la Sala en direcció sud-est fins al nucli urbà, entrant-hi per la plaça Pompeu Fabra. De fet, dins del nucli urbà es denomina torrent de Mitjavila. Nodria a la majoria de les fonts i dolls d'aigua del terme (moltes d'elles actualment desaparegudes), incloent-hi la font del Bac a la que encara alimenta. L'aigua de la font brolla en funció de les pluges. Antigament, la font era molt visitada pels veïns de Sant Hipòlit donada la seva proximitat amb el nucli urbà. | 42.0141300,2.2328600 | 436481 | 4651630 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82815-foto-08215-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82815-foto-08215-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82815-foto-08215-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des del carrer que circumvala per la banda oest del nucli urbà, seguint el traçat del torrent de la font de la Sala des de la plaça Pompeu Fabra. A uns 300 metres hi ha una pista de terra a mà esquerra. Cal seguir-la fins a arribar a una gran corba a la dreta. En aquest punt, cal seguir en direcció a ponent fins al fons d'un gran prat on trobarem el torrent i la font. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82863 | Turó del Morral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-morral | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 85. MUSSULL, Mª Dolors (1988). 'El Morral'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 1, abril 1988, p. 16. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 2.BAMP. | El turó del Morral, testimoni visual i emblemàtic de Sant Hipòlit, constitueix la particularitat paisatgística més remarcable del municipi des del punt de vista geològic. Es tracta d'un turó aïllat de relleu suau, caracteritzat per la formació de les margues blavoses que defineixen la zona i bona part de la Plana de Vic, i que foren formades durant l'Eocè. L'accés des de Sant Hipòlit es fa pel camí de Sant Martí i passant per les vessants de llevant i migdia del turó, mitjançant el sender de Voltregà PR-C 49, que travessa el turó en direcció a ponent. La part més elevada del turó està caracteritzada pels afloraments de margues i la vegetació arbustiva. A la banda de llevant de l'altiplà hi ha instal·lat l'obelisc i la creu del Morral, que esdevenen una fita visual a tot el territori, i un mirador des d'on es contempla una bona panoràmica del Voltreganès i de la Plana de Vic. | 08215-194 | Sender de Voltregà PR-C 49 | Es tracta del turó més alt del municipi i punt definitori del paisatge de Sant Hipòlit. L'origen popular del topònim d'aquest turó és la forma aglutinada de Morro alt, convertit en Morral. La creu del Morral, situada a la Punta de la Creu del Morral dominant tot el nucli urbà i bona part del Voltreganès, hi fou instal·lada l'any 1901. La Mª Dolors Mussull, veïna del poble, li va dedicar una poesia l'any 1988. | 42.0165600,2.2329000 | 436487 | 4651899 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82863-foto-08215-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82863-foto-08215-194-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 124 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 82825 | Antic camí ral a Sant Martí de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-a-sant-marti-de-sobremunt | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51. | XVII-XXI | Antic camí ral que comunicava la vila de Sant Hipòlit amb Sant Martí de Sobremunt. El seu traçat s'originava des del tram central del carrer de l'Hospital, uns metres més enllà d'on estava situat l'hospital de Sant Hipòlit. El camí s'enfilava pel carrer de Sant Martí fins a Sant Martí de Sobremunt, passant pel camí de Sant Martí, situat a la banda de migdia del turó del Morral, en direcció a ponent. En l'actualitat, una part d'aquest camí coincideix amb el traçat del sender PR-C 49. | 08215-144 | Camí de Sant Martí | 42.0162900,2.2335900 | 436544 | 4651869 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82825-foto-08215-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82825-foto-08215-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82825-foto-08215-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 82865 | Parc de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-sant-marc | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 117-118. J.R. (1990). 'Ara per Sant Marc... visita al padró'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 22, abril 1990, p. 5-6. SERRA, Montse; RIVERA, Jesús (1989). 'Unes dones engrescades estan fent camí per pujar a Sant Marc'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 14, juliol 1989, p. 4-5. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 4.BAMP. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 03-04-2020]. | XX | El parc de Sant Marc està situat a l'extrem sud-oest del municipi i ubicat a la vessant de tramuntana del turó del mateix nom. Es tracta d'un turó aïllat de relleu suau, caracteritzat per la formació de les margues blavoses que defineixen la zona i bona part de la Plana de Vic. El parc es caracteritza per la presència del pedró de Sant Marc, situat a l'extrem de llevant del mateix. Es tracta d'un dels miradors naturals i emblemàtics de Sant Hipòlit, des d'on es pot gaudir del paisatge urbà de la vila i de la curiosa orografia de la Plana de Vic i de bona part de la comarca d'Osona. S'hi accedeix des del carrer de la Miranda, situat al barri de la Ciutadella, mitjançant unes escales d'obra i ciment que pugen esglaonadament. També s'hi pot arribar des del paratge de la font de la Sala, mitjançant el 'camí d'en Domingo', un corriol que hi porta directament. A l'extrem de ponent del parc, venint per aquest camí, hi ha una zona de descans amb diversos bancs i taules de formigó. Una mica més endavant, i situada al capdamunt de les escales que pugen des de la Ciutadella, hi ha una font. Consta d'una plataforma semicircular de formigó que li fa de basament i que està delimitada per una barana metàl·lica respecte al desnivell existent. La font pròpiament dita està formada per un mur de pedra semicircular cobert d'heura on s'encasta el brollador, format per una aixeta de botó metàl·lica. L'aigua cau a l'interior d'una pica de pedra també semicircular. A la part superior de l'estructura hi ha una placa de ferro gravada amb l'any 1998. Per accedir a la font, cal baixar dos trams d'escales de formigó que estan situades als laterals de la plataforma. A la part posterior del mur, en canvi, hi ha un dipòsit excavat al sól. Envoltant el pedró pels costats de tramuntana i llevant hi ha uns bancs de fusta i formigó disposats en els límits del vessant del turó, que alhora està protegit amb una barana simple de tub d'acer galvanitzat. | 08215-196 | Turó de Sant Marc | El pedró de Sant Marc fou construït l'any 1910. El camí d'en Domingo porta aquest nom en referència a Domingo Barba, que fou qui el va restaurar. Les escales d'accés des del nucli urbà foren construïdes pels mateixos veïns del barri de la Ciutadella. Les obres s'iniciaren el mes d'abril de l'any 1989 i els materials foren subvencionats per l'ajuntament. En els graons de les escales hi ha gravades les inicials dels noms de la gent que hi va col·laborar. La font fou construïda l'any 1998 i és probable que la resta del parc s'acabés de definir entre finals dels segle XX i principis del segle XXI. | 42.0135300,2.2342300 | 436594 | 4651562 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82865-foto-08215-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82865-foto-08215-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82865-foto-08215-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 82792 | Capella de la Mare de Déu de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-lourdes | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 65. Informació oral: Mª Carme Casas Muntadas, Marcel·la Molas Oller i Joan Rifà Casas [Entrevista: 03-02-2020]. MUSSULL, Mª Dolors (1989). 'Col·laboracions'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 10, març 1989, p. 4-5. MUSSULL, Dolors (2017). La Veu de la Glorieta amb nosaltres des de 1995. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà [Inèdit]. | XX | Petita construcció aïllada situada a l'extrem sud-oest dels jardins de la Llar dels Jubilats, en el nivell superior i al final del passeig de les Alzines. Està formada per un petit volum de planta semicircular, que presenta una coberta de teula àrab i compta amb dues petites finestres laterals d'arc de mig punt. Aquest volum es troba obert a l'exterior mitjançant una gran obertura rectangular amb la llinda de fusta, i tancada amb una reixa de ferro decorada i pintada amb un to platejat. Aquesta obertura s'integra dins d'un mur que li fa de façana i que està cobert amb una teuladeta de dues vessants, sostinguda amb una biga i diverses mènsules de fusta. Als laterals d'aquest mur se li adossen dos paraments disposats en esbiaix, que estan rematats amb un carener de teula àrab. Ambdós paraments compten amb una petita fornícula d'arc de mig punt inferior i una placa de ceràmica vidrada acolorida a la superior. La placa inserida al parament de la banda de llevant presenta una representació del santuari de Lourdes, mentre que la de ponent compta amb un passatge de l'evangeli segons Lluc. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc, i està envoltada per quatre xiprers posteriors. A l'interior de la construcció hi ha una ara d'altar bastida amb carreus de pedra, damunt la que es situa una imatge de la Mare de Déu de Lourdes protegida amb un vidre rectangular. Als peus de l'altar hi ha una llosa de pedra gravada amb la següent inscripció: 'EXALUMNES / DOMINIQUES ANUNCIATA / 12-2-94'. | 08215-216 | Jardins de la Llar dels Jubilats | Aquesta capella fou construïda i promoguda l'any 1994 per un grup d'antigues alumnes del col·legi de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, que estava situat als actuals jardins de la Llar dels jubilats. Aquesta congregació es va establir a la població l'any 1871 per fer-se càrrec de l'ensenyança de les nenes, en el mateix edifici on hi havia hagut l'hospital de Sant Hipòlit (construït a principis del segle XVIII). Aquest col·legi va conservar oficialment el nom d'Hospital de Sant Josep, tot i que de forma popular era conegut com a 'col·legi de les Hermanes' o 'col·legi de les Monges'. Va desaparèixer cap als anys 60 del segle XX i, posteriorment, fou enderrocat per a construïr-hi els jardins i la Llar dels Jubilats. De fet, l'actual edifici de la Llar era l'antiga residència de les Germanes Dominiques. A mitjans del segle XX, a la part superior dels actuals jardins, al costat dels horts de la congregació, hi havia la Glorieta. Es tractava d'una gruta amb la imatge de la Verge de Lourdes, on les nenes de l'escola hi anaven a resar els dissabtes pel matí. Per aquest motiu, l'actual capella també és coneguda amb aquest nom. L'estructura fou construïda en homenatge a aquest col·legi per part d'un grup d'antigues alumnes, la fotografia de les quals acompanya la imatge de la verge situada a l'interior. | 42.0160200,2.2342500 | 436598 | 4651839 | 1994 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82792-foto-08215-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82792-foto-08215-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82792-foto-08215-216-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Glorieta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82875 | Can Marsal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marsal | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un gran pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb el nom 'MARSAL' i l'any 1957. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits de pedra i els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les quatre finestres obertes del primer pis tenen la mateixa tipologia que les de la planta baixa, mentre que les del segon nivell són d'arc de mig punt i estan emmarcades en pedra. Una motllura rectilínia de pedra recorre la divisòria entre els dos pisos superiors. El parament presenta un revestiment arrebossat i un notable sòcol bastit amb còdols de riu i una motllura superior de pedra. La façana posterior, orientada al jardí, destaca per la presència d'una galeria situada a la primera planta i oberta a l'exterior mitjançant una successió d'arcs de mig punt , amb les impostes ceràmiques motllurades i protegits amb baranes de ferro. A la planta baixa s'observa un gran arc rebaixat reformat i semi tancat, mentre que al pis superior hi ha dues galeries d'obertura rectangular protegides amb baranes de ferro. La part més destacable de l'edifici és la torre adossada a la cantonada sud-est. És de planta octogonal, amb la coberta de teula àrab i grans obertures tant rectangulars com d'arc rebaixat. També compta amb un gran rellotge de sol. La construcció està bastida en maons, amb el parament arrebossat i emblanquinat de la mateixa manera que les galeries de la construcció. | 08215-206 | Carrer de Sant Martí, 5-7 | 42.0166900,2.2344200 | 436613 | 4651913 | 1957 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82875-foto-08215-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82875-foto-08215-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82875-foto-08215-206-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 82803 | Carrer de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-marti | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 83, 118. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 14.CA. | XVII-XX | Carrer situat a l'extrem de ponent del nucli urbà de la vila. Parteix del carrer de l'Hospital (banda de llevant) i s'enfila per sota del turó del Morral fins a enllaçar amb el camí que porta cap a la font de la Sala. Es tracta d'un carrer de traçat curt i rectilini, amb una longitud total d'uns 80 metres i una amplada variable força estreta d'entre 3,5 i 4,5 metres. Tot i això, tant el jardí com el mur de còdols que delimita la finca de can Relat, exerceixen una sensació d'esponjament sobre el carrer i obren les vistes al turó del Morral i a la creu que el corona. El vial presenta un fort desnivell envers l'est i compta amb edificacions a cada costat, adaptades i esglaonades seguint el pendent del carrer i amb els accessos facilitats mitjançant graons que ocupen parcialment el carrer causant estrenyiments puntuals. Aquest mateix pendent provoca que, adossat a la tanca que delimita el jardí de can Relat, hi hagi un passamà que facilita la pujada dels vianants. La via es troba pavimentada amb una capa d'asfalt, tot i que la part central està bastida amb peces de formigó planes com a indicatiu del traçat de l'antic camí ral que ressegueix. Alhora, aquestes peces es prolonguen fins als accessos principals de les cases més antigues. Les construccions originals mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes posteriors i alguns edificis de nova planta. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'uns 4,5 metres de façana (exceptuant les dues primeres construccions de la banda de migdia) i una profunditat edificada d'entre 10 i 16 metres. Estan coberts amb teulades de dos vessants amb ràfecs de fusta i estan distribuïts en planta baixa i dos pisos. Presenten obertures rectangulars emmarcades en pedra i llindes datades, amb balcons de poc voladís als pisos superiors. Destaquen les façanes de migdia de les cases de la banda sud del carrer, amb grans galeries superposades d'arcs de mig punt. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra, acabats arrebossats, etc. | 08215-122 | Carrer de Sant Martí, 1-11 i 2-18 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà, començat a edificar al segle XVII i consolidat en els segles posteriors. Aquest carrer està disposat al llarg de l'antic camí ral de Sant Hipòlit a Sant Martí de Sobremunt, el qual passava per la banda de migdia del turó del Morral creuant el paratge de la font de la Sala en direcció a ponent. Així doncs, el carrer porta el nom d'aquest antic camí. Podem situar la seva construcció a l'entorn del període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). Tot i que el carrer sempre ha dut el nom de Sant Martí, durant la República fou denominat oficialment com a carrer de Mèxic. L'any 2010, el barri del Mallol va ser seleccionat per part de la Generalitat de Catalunya, com a projecte mereixedor d'un Pla de Barris, amb la intenció d'executar una rehabilitació integral de la zona: urbanització dels carrers del barri (carrer del Mallol, de l'Hospital, de Sant Martí, etc.), així com de l'espai lliure al voltant de l'edifici del Mallol i la creació d'una àrea d'aparcament, entre d'altres millores. Aquestes intervencions estan relacionades amb la pavimentació de la via. | 42.0167600,2.2344600 | 436616 | 4651921 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82803-foto-08215-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82803-foto-08215-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82803-foto-08215-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de Mèxic. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82860 | Artot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/artot | Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. | XXI | L'Artot de Sant Hipòlit és un festival d'arts escèniques que es celebra cada any pel mes de juliol en diversos emplaçaments del municipi, tant en espais urbans situats als diferents barris del poble (places, parcs, equipaments municipals) com en espais de caire més rural com el paratge de la font de la Sala o el turó de Sant Marc, entre d'altres. Alhora, els dos escenaris més emblemàtics del festival són l'amfiteatre del Pilar i el pont del torrent de Mitjavila. El projecte es basa en utilitzar aquests espais per acostar els espectacles a la població. Per aquest motiu, en cada edició s'incorpora algun emplaçament nou. El festival aplega més d'una vintena de propostes artístiques relacionades amb el teatre, la música, la dansa, el cinema, la poesia, el circ, amb una programació professional i heterogènia per a tots els públics. El festival compta amb la col·laboració del casal infantil Artistot, que al marge de presentar propostes creatives i innovadores també s'encarrega d'arranjar alguns decorats i el cotxe de l'amfiteatre del Pilar, un dels símbols del festival. | 08215-179 | Terme municipal de Sant Hipòlit | La primera edició del festival es va celebrar l'any 2006. És una proposta de l'Àrea de Cultura de l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà. | 42.0194000,2.2344300 | 436616 | 4652214 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82860-foto-08215-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82860-foto-08215-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82860-foto-08215-179-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82817 | Rellotge de sol de can Marsal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marsal | Https://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 20-03-2020]. | XX | Rellotge de sol format per una gran placa de pedra rectangular, situat a la part superior de la torre de can Marsal. Està orientat al sud-est i presenta un gnòmon de vareta desviat, amb la numeració aràbiga sense marques horaries. Les hores estan disposades de les 8 del matí a les 4 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. Presenta un escut central situat sota del gnòmon i està gravat amb el nom 'MARSAL' i l'any 1957 a la part inferior, sota la numeració. | 08215-136 | Carrer de Sant Martí, 5-7 | 42.0166700,2.2344800 | 436618 | 4651911 | 1957 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82817-foto-08215-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82817-foto-08215-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82817-foto-08215-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 82748 | Casa del carrer de Sant Martí, 1-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-marti-1-3 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 109. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 14.01.EA. | XVII-XX | El revestiment està degradat i la llinda del portal tapiat també. | Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats i envoltat per un gran pati situat a les bandes de llevant i migdia de la finca i delimitat amb una tanca d'obra i còdols. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta tres portals d'accés a l'interior i dues finestres, totes d'obertura rectangular i amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El portal nº 1 compta amb una obertura semicircular situada al capdamunt, la qual està protegida amb una reixa de ferro. El portal nº 3, en canvi, presenta una llinda de fusta i una tarja rectangular superior també amb reixa de ferro. Les finestres tenen els ampits de ceràmica. A l'extrem de ponent del parament s'observen les restes d'un antic portal rectangular, tapiat i revestit (tot i que el mal estat del revestiment el deixa parcialment a la vista). Conserva els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1696 i una creu central. Al pis hi ha un finestral rectangular central amb sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Està emmarcat per dues finestres rectangulars, la de llevant amb l'emmarcament arrebossat, mentre que la de ponent té els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Al nivell superior s'hi obren tres finestres quadrades de menors dimensions, amb els emmarcaments arrebossats. La construcció es complementa amb un volum auxiliar adossat a les façanes de llevant i migdia. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, està distribuït en dues plantes i està caracteritzat per la presència de dues destacables galeries superposades, una a cada planta. Aquestes galeries estan obertes a l'exterior mitjançant una successió d'arcs de mig punt arrebossats, amb les impostes ceràmiques motllurades i protegits amb baranes de ferro. Els espais interiors d'aquestes galeries estan coberts amb sostres embigats de fusta. La construcció està bastida en pedra i maons, amb el parament principal arrebossat i els paraments de les galeries arrebossats i emblanquinats. | 08215-87 | Carrer de Sant Martí, 1-3 | Tot i que des del segle XX la casa és coneguda com a can Relat, el fet és que no es coneix d'on procedeix aquest renom. Podria tractar-se tant d'un topònim relacionat amb la procedència dels seus residents com d'un antic cognom. | 42.0167200,2.2345900 | 436627 | 4651916 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82748-foto-08215-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82748-foto-08215-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82748-foto-08215-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Relat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82749 | Casa Pere Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pere-capdevila | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 14.02.EA. | XVIII | El revestiment i algunes obertures estan degradats. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. La construcció és el resultat de la unió de dues parcel·les preexistents actualment unificades. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. La planta baixa compta amb un portal d'accés rectangular reformat. Conserva el brancal de llevant bastit amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1773 i una creu central damunt del calvari. El brancal de ponent, en canvi, és fruit de la reforma de l'obertura, consistent en reduïr el seu tamany. Aquest fet provoca que aquest brancal tingui l'emmarcament arrebossat i que la data de la llinda estigui descentrada respecte l'obertura actual. El portal està delimitat per dues finestres laterals rectangulars, la de ponent amb l'emmarcament arrebossat i la de llevant amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana gravada amb una data il·legible i una creu central. Al primer pis també hi ha tres obertures rectangulars, dues finestres laterals i un finestral central amb sortida a un balcó simple, amb la llosana bastida amb maons i una senzilla barana de ferro. La finestra de ponent té l'emmarcament arrebossat, mentre que les altres dues obertures estan emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes gravades amb creus centrals damunt del calvari. El finestral central està reformat de la mateixa manera que el portal principal. La segona planta compta amb dues finestres rectangulars apaïsades, amb els emmarcaments arrebossats. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color terrós, tot i que en mal estat. | 08215-88 | Carrer de Sant Martí, 8 | 42.0168600,2.2345900 | 436627 | 4651932 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82749-foto-08215-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82749-foto-08215-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82749-foto-08215-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 82784 | Goigs de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marc | 'Goigs del gloriós Sant Marc. Sant Hipòlit'. Fons de la col·lecció local de la biblioteca Marquès de Remisa de Sant Hipòlit. Text manuscrit [Inèdit]. J.R. (1990). 'Ara per Sant Marc Visita al padró'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 22, abril 1990, p. 6. SALVANS, Gabriel (2008). Sant Hipòlit de Voltregà. Vol de poesia. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 28-29. | XX | 'GOIGS DEL GLORIÓS SANT MARC. SANT HIPÒLIT De la Plana bella aurora,/d'aquest poble bondadós,/guardeu-nos de les tempestes,/Oh, sant Marc Gloriós. Pel damunt de nostre Plana,/del ric cel tan estrellat,/beneïu tota la Plana/per estar al vostre costat./Aixequeu la mà ben alta/dirigint vostre ramat./Guardeu-nos de les tempestes/Oh, sant Marc Gloriós. Per damunt la torbonada/desfeu de feréstecs llamps,/i porteu-nos la rosada/que assaoni nostres camps./De la pesta destructora,/deslliureu aquest veïnat./Guardeu-nos de les tempestes/Oh, sant Marc Gloriós. Vostre nom és mel dels llavis/protegint tots els perills/en record dels nostres avis,/en la boca dels seus fills./ En sant Marc tenim confiança/del que tant hem implorat./Guardeu-nos de les tempestes/Oh, sant Marc Gloriós. Com pastor de la muntanya,/un serrat heu escollit/per lliurar tota la plana/de llampecs i mals esperits,/i amb la vostra gran mirada/tot el terme és beneït./Guardeu-nos de les tempestes/Oh, sant Marc Gloriós. A la vostra simpatia/confiem nostre voler,/volem que ens feu de guia/a davant del temporal,/i amb la vostra companyia/tindreu el tron ben alt./Guardeu-nos de les tempestes/Oh, sant Marc Gloriós. Pel bell cim de muntanya/van passant generacions,/vostre cor és un sagrari/de les nostres oracions./Preguem tots amb gran coratge/per la pau d'aquest món. De la Plana bella aurora,/d'aquest poble bondadós,/guardeu-nos de les tempestes,/Oh, sant Marc Gloriós'. | 08215-190 | Aquests goigs són obra d'en Joan Torrentó i Puy, fundador de la festa d'Homenatge a la Vellesa com a membre del Cor La Veu de Voltregà. Aquest cor els va estrenar a la Festa de l'Ermita de Sant Marc de l'any 1990, celebrada el 29 d'abril d'aquell any (la diada de Sant Marc és el dia 25) al pedró i capella dedicada al sant. La festa també suposava la inauguració de les reformes efectuades per un grup de veïns del barri de Sant Marc, per acondicionar l'espai i facilitar l'accés al turó on es situa el pedró. En Joan Torrentó també va contribuïr en els arranjaments als accessos al turó de Sant Marc. | 42.0134000,2.2347500 | 436637 | 4651547 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82784-foto-08215-190-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Torrentó i Puy | La imatge ha estat extreta del fons documental de la biblioteca Marquès de Remisa. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 82813 | Pedró i capella de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-i-capella-de-sant-marc | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 80, 117-118. J.R. (1990). 'Ara per Sant Marc... visita al padró'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 22, abril 1990, p. 5-6. SERRA, Montse; RIVERA, Jesús (1989). 'Unes dones engrescades estan fent camí per pujar a Sant Marc'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 14, juliol 1989, p. 4-5. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 138-139. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 40.04.EA. | XX | Estructura formada per un basament de planta rectangular i secció troncopiramidal, assentat damunt d'un aflorament de les margues que caracteritzen el turó. Aquest basament sosté un volum rectangular rematat amb un fris i coronat per un cos també rectangular i cobert amb una petita volta de canó. Les tres parts queden diferenciades i separades per filades de maó vist. Aquest mateix material es repeteix a les cantonades del volum inferior i del fris, tot i que només a la seva cara principal, que està orientada a la vila. Al volum superior s'hi obre una fornícula d'arc de mig punt bastida amb maons disposats a sardinell. Està tancada amb una porta de dues fulles amb reixa de ferro i vidre, i alberga les imatges de Sant Marc i Santa Bàrbara. Al bell mig del basament hi ha una placa de pedra amb la següent inscripció: 'SANTA CREU/SANTA BÁRBARA/NO NS DEIXEU/Gudiol 1910.'. Al bell mig del fris hi ha una altra placa de pedra amb la inscripció 'SAN MARCH'. L'estructura està coronada amb una creu llatina de ferro i compta amb els paraments emblanquinats i els maons vistos pintats de color marró fosc. Envoltant l'estructura pels costats de tramuntana i llevant hi ha uns bancs de fusta i formigó disposats en els límits del vessant del turó, que permeten la contemplació d'una bona panoràmica de la vila. Aquest desnivell està protegit amb una barana simple de tub metàl·lic galvanitzat. | 08215-132 | Turó de Sant Marc | El pedró de Sant Marc fou construït l'any 1910. Sembla ser que l'any 1936, durant el conflicte bèl·lic de la Guerra Civil, es van cremar els sants que hi havia a l'interior de la fornícula. Posteriorment foren restituïdes per les talles actuals, esculpides per l'escultor local Martí Vila i elaborades amb la fusta d'un cirerer que tenia al seu hort. Segons sembla, sota la imatge dels sants, hi havia una imatge de la Mare de Déu de la Gleva en honor a la Mare Esperança. Alhora, pels voltants de l'any 1984, els veïns del barri de la Ciutadella ja havien restaurat les imatges i la vitrina que tanca la fornícula. El camí d'en Domingo porta aquest nom en referència a Domingo Barba, que fou qui el va restaurar. Pel que fa a les escales, cal dir que foren construïdes pels mateixos veïns del barri de la Ciutadella. Anteriorment, en el mateix lloc hi havia un camí que era arranjat de tant en tant per dos veïns de la zona. De fet, durant la primera meitat del segle XX, fins i tot hi pujava la processó de Sant Marc. Des de mitjans de la dècada dels anys 60 i fins a finals dels 80, l'estat del camí va empitjorar i s'optà per la construcció de les escales. També es van construir alguns bancs dalt del turó. Les obres s'iniciaren el mes d'abril de l'any 1989 i els materials foren subvencionats per l'ajuntament. La festa d'inauguració es va celebrar el 29 d'abril de 1990. Va comptar amb la participació, entre d'altres, del Cor La Veu de Voltregà i de la cobla Els Lluïsos. En els graons de les escales hi ha gravades les inicials dels noms de la gent que hi va col·laborar. | 42.0134000,2.2347500 | 436637 | 4651547 | 1910 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82813-foto-08215-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82813-foto-08215-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82813-foto-08215-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des del carrer de la Miranda, mitjançant unes escales d'obra construïdes pels veïns del barri. També s'hi pot arribar des del paratge de la font de la Sala, mitjançant el 'camí d'en Domingo' que hi porta directament. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82806 | Conjunt de Vista Alegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-vista-alegre | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 36, 42, 45, 47, 53, 60, 64-65, 78, 88, 96, 97, 131, 133, 134. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 17.CA. | XVIII-XX | Conjunt residencial situat a la banda de ponent del nucli urbà, just en el punt on el carrer de l'Hospital conforma la seva cantonada nord-oest amb el carrer dels Sants Màrtirs. Es troba elevat respecte el nivell de circulació dels carrers i s'hi accedeix mitjançant una plataforma elevada amb escales als extrems nord i sud. Aquesta plataforma està disposada esglaonadament. essent molt més baixa a la banda de migdia i arribant als 2,5 metres d'alçada a l'extrem septentrional. Està protegida amb una barana de ferro i només dóna servei del número 31 al 37. Pel que fa als edificis, el conjunt presenta una certa coherència formal i tipològica general, exceptuant l'edifici dels números 27-29, que conserva elements originals del segle XVIII (portal d'accés emmarcat en pedra, llinda datada l'any 1742, etc.). La resta de construccions responen a reformes o edificis de nova planta datats entre finals del segle XIX i principis del XX. La tipologia general és d'habitatges entre mitgeres, amb parcel·les d'entre 4,5 i 5 metres d'amplada i una profunditat edificada d'uns 13 metres. Les parcel·les continuen fins al peu de la muntanya en forma d'horts, jardins i coberts. Respecte a l'amplada, cal exceptuar el número 35, donat que va adquirir el triple de parcel·la per augmentar la seva amplada. Tots els edificis presenten cobertes de teula àrab de dos vessants, amb ràfecs de fusta i cornises motllurades. Estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, amb obertures rectangulars i balcons motllurats amb baranes de ferro treballat als pisos superiors. Cal exceptuar el número 33, amb una galeria de dues obertures al pis superior. Les façanes es troben arrebossades i pintades. | 08215-125 | Carrer de l'Hospital, 27-37 | Aquest conjunt està integrat al carrer de l'Hospital, que forma part d'un creixement itinerant del municipi iniciat en el segle XVI. El tram del carrer on s'ubica el conjunt de Vista Alegre, bastit entre els segles XVIII i XIX, s'enfila lleugerament i s'eixampla, circumstàncies que li proporcionen una vista panoràmica esplèndida i també el nom amb el que és conegut. A l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit es custodia un projecte d'urbanització del tram final d'aquest carrer, en aquell moment anomenat carrer de Vista Alegre, datat l'any 1954. És en aquest moment quan es construeixen les escales actuals que salven el desnivell existent (AMSHV c.1041). En aquest conjunt hi havia els següents habitatges: can Cabot, can Carrall, can Devano, can Guitart-can Politet i cal Xato. Alhora, un altre dels edificis del conjunt era conegut com a can Xirimina o Xerimina. Estava format per sis pisos distribuïts en dues plantes amb els següents renoms: can Colomà-can Navarro, can Marameu, can Pegot, cal Peó, cal Frare i can Cigrons. | 42.0173400,2.2347400 | 436640 | 4651985 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82806-foto-08215-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82806-foto-08215-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82806-foto-08215-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb el conjunt: carrer de l'Hospital - Tram 2. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82751 | Casa M. Dolors Bansells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-m-dolors-bansells | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 17.02.EA. | XIX | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un espai de jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa motllurada decorada amb botons i motius vegetals. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. La planta baixa es troba situada uns 2,5m per damunt del nivell de circulació del carrer i s'hi accedeix mitjançant una plataforma elevada amb escales als extrems nord i sud. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La composició de la façana s'ordena a partir de tres eixos verticals molt clars, amb tres obertures per planta. La planta baixa compta amb tres finestres simples protegides amb reixes de ferro i tres portals d'accés a l'interior amb unes destacables portes de fusta. Als pisos superiors, en canvi, s'hi obren tres finestrals per planta, els del nivell superior de menors dimensions. Aquests finestrals tenen sortida a balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro, les de la primera planta decorades amb volutes. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat. | 08215-90 | Carrer de l'Hospital, 35 | 42.0173500,2.2347500 | 436641 | 4651986 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82751-foto-08215-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82751-foto-08215-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82751-foto-08215-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Roc. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82752 | Casa Segimon Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-segimon-trabal | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 17.03.EA. | XIX | El revestiment està degradat. | Edifici cantoner de planta rectangular, amb un espai de jardí posterior delimitat amb una tanca de pedra pel carrer dels Sants Màrtirs. La construcció es troba elevada 1,5m per damunt del nivell de circulació del carrer de l'Hospital i s'hi accedeix mitjançant una plataforma elevada delimitada amb una barana de ferro i amb les escales d'accés a l'extrem sud. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són d'arc deprimit còncau i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La composició de la façana principal s'ordena a partir de dos eixos verticals amb dues obertures per planta, tot i que a la planta baixa es trenca la composició. S'hi obre el portal d'accés i dues finestres simples amb els ampits de pedra. Al primer pis hi ha dos finestrals que tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballat. A la segona planta, en canvi, s'obren dues finestres quadrangulars amb els ampits motllurats i protegides amb petites baranes de ferro a mode de balconeres. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color ocre. La façana lateral, més modesta, s'adapta al fort desnivell del carrer dels Sants Màrtirs i compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament (sense pintar i amb diverses erosions). Hi ha tres finestres per planta i totes tenen els ampits motllurats. La construcció està bastida en pedra i maons segons s'observa pels despreniments dels revestiments de les façanes. | 08215-91 | Carrer de l'Hospital, 37 | 42.0174500,2.2347500 | 436641 | 4651997 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82752-foto-08215-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82752-foto-08215-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82752-foto-08215-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 82750 | Casa Ramon Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-bosch | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 17.01.EA. | XVIII | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres format per dos cossos adossats, que li proporcionen una planta més o menys rectangular, i amb un gran espai de jardí a les bandes de ponent i migdia de la finca. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. La planta baixa compta amb dos portals d'accés rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El principal conserva la part superior dels brancals bastida amb carreus de pedra i la llinda plana de fusta gravada amb l'any 1742 i una creu central damunt del calvari. L'altre portal, en canvi, permet el pas dels vehicles. El nivell es completa amb una finestra rectangular bastida amb maons i protegida amb una reixa de ferro. Al primer pis s'obren dos finestrals rectangulars amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. Tenen sortida a dos balcons simples, el de migdia amb la llosana de maons sostinguts amb biguetes de fusta i el de tramuntana amb la llosana d'obra motllurada i una destacable barana de ferro treballat. De la segona planta destaca una finestra simple i un finestral amb sortida a un balcó. Ambdues obertures són rectangulars, tenen els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. La llosana del balcó és bastida amb maons disposats esglaonadament. A l'extrem de tramuntana del nivell es repeteix el mateix patró pel que fa a les obertures, tot i que restituïdes. La façana lateral, orientada a la banda de migdia del jardí, queda caracteritzada per la presència d'una tribuna situada a la segona planta i sostinguda amb un porxo obert a la planta baixa. Presenta una coberta de teula àrab de tres vessants i grans obertures rectangulars que actualment han estat reformades. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, inclosa la tanca que delimita el jardí. | 08215-89 | Carrer de l'Hospital, 27-29 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0171500,2.2347700 | 436642 | 4651964 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82750-foto-08215-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82750-foto-08215-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82750-foto-08215-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82867 | Jardins de la Llar dels Jubilats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-llar-dels-jubilats | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 65, 68, 130-131. MUSSULL, Mª Dolors (1989). 'Col·laboracions'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 10, març 1989, p. 4-5. MUSSULL, Dolors (2017). La Veu de la Glorieta amb nosaltres des de 1995. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà [Inèdit]. ORDEIG I MATA, Ramon (2010). Fundació Gallifa. 40 anys d'història (1970-2010). Vic: Fundació Gallifa, p. 24-27. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 24, 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 6.BAMP. | XX | Jardins urbans situats al bell mig del carrer de l'Hospital i delimitats pels carrers de la Vinya i Sant Martí, damunt del Centre d'Atenció Primària. Es tracta d'un espai més o menys rectangular, disposat en dos nivells i amb l'accés principal situat al carrer de l'Hospital, tot i que alhora compta amb un altre accés des del carrer de la Vinya. El nivell inferior presenta un passeig central que comunica l'accés amb la Llar, i que està delimitat per dues fileres d'arbres alineats disposats a banda i banda. La resta de l'espai compta amb diverses illetes delimitades amb panots verticals, enjardinades amb gespa i diverses espècies d'arbres i plantes. Fora d'aquestes illetes, el paviment és tot de grava exceptuant l'espai davanter de l'edifici, que està bastit amb rajoles de ceràmica grisosa. En un dels laterals del passeig, al costat de l'accés al recinte, hi ha el fragment d'una antiga llinda força degradada i disposada a mode d'escultura, que fa referència a l'hospital que antigament ocupava aquest espai. Alhora, al final del mateix passeig, trobem un monòlit de pedra emmarcat per dos arbusts, que integra una placa de marbre encastada amb la següent inscripció: 'INAUGURAT L'AJARDINAMENT / DE LA LLAR DEL JUBILAT / 'FUNDACIÓ GALLIFA' / PER L'EXCM. / SR. FRANCESC MARTÍ I JUSMET, / PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ / DE BARCELONA. / 10-V-1981'. El darrer element destable és la bassa de planta rectangular situada als peus del talús que separa els dos nivells en els que es distribueixen els jardins. L'estructura, plena d'aigua i amb diversos peixos, està bastida en pedra, delimitada per una barana de ferro i amb els seus voltants enjardinats. L'aigua que la nodreix cau per una cascada artificial bastida amb rocalla, des d'un tub de plàstic connectat a la xarxa d'aigua corrent i situat al nivell superior. Pel que fa a aquest nivell superior, cal dir que presenta una planta rectangular allargassada delimitada per dues alineacions d'alzines situades a banda i banda. De fet, aquest espai es coneix amb el nom del Passeig de les Alzines i es completa amb una font de ferro i diversos bancs per seure. Al mateix temps, el passeig desemboca a la glorieta de la Verge de Lourdes. | 08215-198 | Carrer de l'Hospital, 11 | Els actuals jardins de la Llar dels Jubilats estan emplaçats al mateix indret on antigament hi havia l'hospital de Sant Hipòlit, promogut pel Gremi de Paraires de la vila a principis del segle XVIII per contrarestar les malalties provocades per les condicions del seu treball, en relació amb l'aigua dels torrents i les epidèmies derivades que s'extenien a tot el nucli de població. El gremi sufragà l'obra de construcció de l'hospital emetent un conjunt de censals que foren adquirits per la parròquia de Sant Hipòlit i les veïnes (Serrallonga, 1986: 82). Segons la documentació custodiada a l'Arxiu Episcopal de Vic, pertanyent al fons documental del notari Feliu Rovira (1769-1794), es fa menció de l'hospital l'any 1772. Aquest document es refereix concretament a 'lo reverente Domingo Pujolar, pbre. I rector de la parroquia de Sant Hipòlit de Voltregà y lo honorable Josep bosch, paraire i batlle actual de la vila de dit Sant Hipòlit' com a administradors de l'hospital de 'pobres malalts'. A principis del segle XIX, després de la guerra del Francès (1808-1814), l'hospital reduí la seva activitat i recursos, passant a mans de la parròquia que el va rebatejar com a Hospital de Sant Josep. Posteriorment, l'any 1871, la congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata es va fer càrrec de l'ensenyança de le nenes de la vila al mateix edifici on hi havia hagut l'hospital. Aquest col·legi va conservar oficialment el nom de l'hospital, tot i que de forma popular era conegut com 'col·legi de les Hermanes' o 'col·legi de les Monges'. Va desaparèixer cap als anys 60 del segle XX i, posteriorment, fou enderrocat per a construïr-hi els jardins i la Llar. De fet, l'actual edifici de la Llar era l'antiga residència de les Germanes Dominiques. Des de finals dels anys 70, la Fundació Gallifa està implicada en la construcció i gestió de la Llar dels Jubilats, alhora que van fer donació dels terrenys a l'ajuntament per a la seva construcció. Els jardins es van inaugurar l'any 1981, estan caracteritzats per la seva riquesa botànica i resulten un espai agradable pels veïns, actuant com a filtre entre el teixit urbà i les margues del Morral. Fins fa pocs anys, a la llinda de l'antic hospital s'hi podia llegir: 'HOSPITAL DE / EDIFICAT EN'. El seu estat de degradació s'ha intensificat en els darrers anys. Al mateix temps, a la Casa de la Vila es conserva una llinda procedent de l'hospital, datada l'any 1796. | 42.0163000,2.2348200 | 436646 | 4651869 | 1981 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82867-foto-08215-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82867-foto-08215-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82867-foto-08215-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82764 | Centre d'Atenció Primària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-datencio-primaria | AJUNTAMENT DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ (1989). 10 anys d'ajuntaments democràtics (1979-1989). Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 25. ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 130-131. NACENTA, Ester (2015). L'ofici i l'art en l'obra d'Albert Viaplana. Últim quart del segle XX (tesi doctoral). Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona, p. 106-109. ORDEIG I MATA, Ramon (2010). Fundació Gallifa. 40 anys d'història (1970-2010). Vic: Fundació Gallifa, p. 28. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.12.EA. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 02-03-2020]. | XX | Edifici aïllat de planta el·líptica, organitzat en un sol nivell i amb la coberta plana amb un gran lluernari central també ovalat. L'accés principal està situat a la banda sud-est, mentre que al nord-oest s'hi obre una altre accés de caire auxiliar. Ambdues obertures són rectangulars i estan protegides amb uns grans voladisos de formigó. La construcció es caracteritza per una seqüència repetitiva d'obertures verticals protegides per una reixa 'deployé' galvanitzada, disposada a tot el perímetre de l'el·lipse. Aquesta seqüència queda interrompuda en els extrems nord-est i sud-oest per dos entrants disposats en esbiaix, que permeten l'entrada de llum a l'interior del vestíbul central. L'edifici es troba assentat damunt de dos graons de poca alçada, que també rematen els accessos i els entrants laterals. Estan formats amb peces de formigó prefabricat amb els cantells arrodonits. La disposició interior està caracteritzada per un seguit de pòrtics estructurals segueixen l'ordre radial. Tota l'estructura és bastida amb formigó prefabricat, amb la part superior dels murs revestit amb una rajola blanca de ceràmica de València col·locada a 45 graus. | 08215-103 | Carrer de la Vinya, 5 | Entre el segle XIX i bona part del XX, la zona on es va construïr l'edifici era coneguda com la Vinya, donat que era una zona de conreus parcel·lats de diferents propietaris. Posteriorment, durant la dècada dels anys 80 del segle XX, els terrenys que actualment ocupa la construcció (1200 m2) foren cedits per l'Ajuntament de Sant Hipòlit a la Generalitat per a que hi construís un Centre d'Atenció Primària. La construcció es dugués a terme entre els anys 1984 i 1986, i és obra dels arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñón. | 42.0157300,2.2350000 | 436660 | 4651806 | 1986 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82764-foto-08215-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82764-foto-08215-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Albert Viaplana i Helio Piñón | Altres noms relacionats amb l'edifici: CAP Sant Hipòlit de Voltregà. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||
| 82769 | Casa Pere Soler Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pere-soler-rovira | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.18.EA. | XVIII-XIX | Edifici cantoner de planta irregular, format per dos cossos adossats i amb un espai de pati a la part posterior. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb bigues i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa compta amb dos portals d'accés a l'interior, un pels vehicles i el principal per les persones. Aquest darrer està bastit amb maons i amb una estreta llinda de fusta plana. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars amb el mateix tipus d'emmarcament que el portal de la planta baixa, i els ampits de maons motllurats. La part més destacable és el balcó de la primera planta. Consta d'un finestral rectangular amb l'emmarcament arrebossat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Té sortida a un balcó simple amb una barana de ferro treballat i una llosana restituïda sostinguda amb bigues de fusta. Damunt de la finestra del seu costat hi ha una petita cara humana esculpida de pedra. La façana de llevant, orientada al passatge que dóna accés a la plaça de l'U d'Octubre, només compta amb una única finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats. L'altre volum, de planta rectangular, està adossat a la façana de migdia del principal. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb un ràfec ceràmic sostingut amb bigues de fusta i organitzat en planta baixa i pis. Compta amb obertures d'arc rebaixat bastides amb maons al pis superior. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats. | 08215-108 | Carrer dels Sants Màrtirs, 11 | La construcció apareix grafiada en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que probablement sigui anterior si tenim en compte la seva tipologia. Fou reformada pels voltants de l'any 2011. | 42.0173900,2.2350300 | 436664 | 4651990 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82769-foto-08215-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82769-foto-08215-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82769-foto-08215-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 82768 | Casa Josep Oriol Brullet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-oriol-brullet | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.17.EA. | XVIII-XIX | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un espai de pati allargat a la part posterior. Està bastit en un terreny amb un fort desnivell. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. La composició de la façana s'ordena a partir de dos eixos verticals, amb dues obertures per planta. Totes elles són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, situat a l'extrem més baix de la construcció, i una finestra simple protegida amb reixa de ferro. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres amb el mateix tipus d'emmarcament que les de la planta baixa, i els ampits restituïts. La part més destacable de la construcció és la galeria situada a l'extrem de llevant de la segona planta. S'obre a l'exterior mitjançant una gran obertura rectangular protegida amb una barana de fusta. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color gris, amb un sòcol arrebossat de gramatge més dens situat a la planta baixa i adaptat al desnivell del carrer. | 08215-107 | Carrer dels Sants Màrtirs, 10 | La construcció apareix grafiada en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que probablement sigui anterior si tenim en compte la seva tipologia. Fou reformada a principis del segle XXI. | 42.0175300,2.2351200 | 436672 | 4652006 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82768-foto-08215-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82768-foto-08215-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82768-foto-08215-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82799 | Carrer de l'Hospital - Tram 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lhospital-tram-1 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 68, 95. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 39. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 10.CA. | XVI-XX | Carrer situat a la banda de ponent del nucli urbà de la vila, des de l'extrem de ponent de la plaça Nova i fins a la intersecció amb el carrer de Sant Martí. Es tracta d'un carrer de traçat molt irregular, corbat i amb molts punts d'inflexió, amb una longitud d'uns 90 metres i una amplada variable força estreta d'entre 3 i 4 metres. Presenta un lleuger pendent i compta amb edificacions a cada costat excepte en el tram que confronta amb els jardins de la Llar dels Jubilats. La via es troba pavimentada amb una capa d'asfalt, tot i que la part central està bastida amb peces de formigó planes com a indicatiu del traçat de l'antic camí ral que ressegueix. Alhora, aquestes peces es prolonguen fins als accessos principals de les cases més antigues. Les construccions originals mantenen la tipologia originària dels segles XVI i XVIII, tot i que amb reformes posteriors i diversos edificis de nova planta. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 6 i 8 metres de façana. Estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o bé dues plantes superiors. Presenten obertures rectangulars emmarcades en pedra i llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. | 08215-118 | Carrer de l'Hospital, 3-7 i 2-22 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal que fou començat a edificar al segle XVI i consolidat en els segles posteriors. Aquest carrer està relacionat amb l'antic camí ral que conduïa a l'hospital de Sant Hipòlit i que estava situat al bell mig de la via. En aquest sentit, cal especificar que la part central del carrer està bastida amb peces de formigó planes, probablement com a indicatiu del traçat del camí ral. Alhora, aquestes peces es prolonguen fins als accessos principals de les cases més antigues. Aquestes obres són conseqüència de les reformes efectuades dins del Pla integral del Barri del Mallol, un projecte de la Generalitat de Catalunya amb la intenció d'executar una rehabilitació integral de la zona: urbanització dels carrers del barri (carrer del Mallol, de l'Hospital, de Sant Martí, etc.), així com de l'espai lliure al voltant de l'edifici del Mallol i la creació d'una àrea d'aparcament, entre d'altres millores. El carrer porta el nom de l'antic hospital de Sant Hipòlit, actualment desaparegut i que estava situat als actuals jardins de la Llar dels Jubilats, al bell mig de la via. Fou construït, probablement, a principis del segle XVIII. Posteriorment, a principis del segle XIX i després de la guerra del Francès (1808-1814), l'hospital reduí la seva activitat i recursos, passant a mans de la parròquia que el va rebatejar com a Hospital de Sant Josep. En l'actualitat, a la Casa de la Vila es conserva una llinda procedent de l'hospital, datada l'any 1796. Durant la República, el carrer de l'Hospital passa a denominar-se carrer de Pau Iglesias, en homenatge al fundador del Partido Socialista Obrero Español. | 42.0164800,2.2351900 | 436676 | 4651889 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82799-foto-08215-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82799-foto-08215-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82799-foto-08215-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de Pau Iglesias. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82824 | Antic camí ral a l'hospital de Sant Hipòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-a-lhospital-de-sant-hipolit | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51. | XVIII-XXI | Antic camí ral que conduïa directament cap a l'hospital de Sant Hipòlit. El camí entrava al terme santhipolitenc des de la carretera de Sant Hipòlit a Sant Boi de Lluçanès (actual BV-4608), pel costat de l'actual cementiri. Baixava en direcció sud-est pel carrer dels Sants Màrtirs i enllaçava amb el carrer de l'Hospital fins al sanatori i, una mica més endavant, amb el nucli antic de la vila, just a l'encreuament entre els carrers de Mossèn Jacint Verdaguer i del Mallol, a la plaça Nova. L'hospital estava situat en els actuals jardins de la Llar dels Jubilats. | 08215-143 | Carrer de l'Hospital - Carrer dels Sants Màrtirs | 42.0164700,2.2351900 | 436676 | 4651888 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82824-foto-08215-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82824-foto-08215-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82824-foto-08215-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 82728 | Casa Antoni Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-puig | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 41, 45, 59, 107. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.13.EA. | XVII/XX | Edifici cantoner amb un gran pati posterior, format per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. Els dos volums davanters, completament reformats, estan alineats amb el traçat del carrer, delimitant la plaça Pompeu Fabra per la banda de ponent. El volum original, de planta més o menys rectangular, presenta la coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un ràfec d'obra arrebossat restituït i està ordenada mitjançant un eix de simetria central, amb tres obertures per planta. Totes les obertures són rectangulars, estan emmarcades en pedra i tenen les llindes planes. A la planta baixa s'obren tres portals d'accés a l'interior, els laterals pel pas de vehicles i el central per les persones. D'aquest últim en destaca, sobretot, la llinda original gravada amb un plafó central decorat amb volutes, l'any 1691 i la següent inscripció: 'AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA'. Els brancals, restituïts, també presenten inscripcions gravades a la part superior dels mateixos. Al de migdia hi ha 'CONSTRUIDA 1691', mentre que al de tramuntana 'RESTAURADA 1989'. Al primer pis s'obren dues finestres laterals amb els ampits motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La segona planta compta amb tres grans finestres apaïsades, amb els ampits motllurats i baranes baixes de ferro decorades. La façana de ponent conserva el ràfec original, amb llates i mènsules de fusta. Les obertures presents en aquest parament tenen les mateixes característiques que les de la façana principal. Alhora, adossat a aquesta mateixa façana, hi ha l'altre volum principal que tanca el carrer Major. És de planta trapezoïdal, està distribuït en dos nivells i amb la coberta plana. Aquesta coberta s'utilitza com una terrassa, delimitada amb barana de ferro, a la que s'accedeix des de la segona planta del volum original. Les obertures d'aquest volum repeteixen el mateix patró que les del volum original. Ambdues construccions presenten els paraments arrebossats i pintats de color blanc trencat als pisos superiors, mentre que la planta baixa compta amb un aplacat sencer de pedra. Una cornisa motllurada recorre la divisòria entre aquesta planta i el nivell superior. Les cantoneres d'ambdós volums estan delimitades amb pedra també. | 08215-67 | Carrer Major, 24-26 | A finals del segle XIX, a l'edifici hi havia un establiment molt popular anomenat la Fonda, on s'hi servien menjars i es donava allotjament. Aquest establiment, però, va desaparèixer cap als anys 20 del segle XX. En aquest moment, a l'edifici s'hi va instal·lar la família Nogué-Puig, vinguts a Sant Hipòlit des del Pujolís de Santa Cecília de Voltregà. Aquesta família va llogar la planta baixa al sr. Ramon Dot, el qual va posar una botiga de comestibles que ja estava en funcionament a principis de la dècada dels anys 30. Fou coneguda popularment com la Fonda també. Pels voltants dels anys 40, la botiga fou traslladada al carrer del Mallol i, des d'aquest moment, la casa fou coneguda com a can Pujolís. Posteriorment, un dels membres de la família, la sra. Josefa Nogué Puig, va quedar invident, fet que va provocar que la casa també fos coneguda amb el nom de ca la Cega. I més encara si tenim en compte que una de les cases del carrer de la Gleva també era coneguda amb el nom de can Pujolís. | 42.0145200,2.2354700 | 436698 | 4651671 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82728-foto-08215-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82728-foto-08215-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82728-foto-08215-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Fonda, can Pujolís, ca la Cega. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82729 | Casa Josep Deseuras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-deseuras | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 46, 53, 96. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.01.EA. | XVIII | Edifici cantoner reformat i constituït per dos cossos adossats amb pati posterior. El volum principal, de planta rectangular, presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al nord-est. La planta baixa compta amb una finestra simple i dos portals d'accés a l'interior, un per les persones i l'altre pels vehicles. Totes tres obertures són rectangulars i han estat reformades. Tenen els emmarcaments bastits amb un aplacat de pedra disposat a mode de carreus i les llindes de fusta. Al primer pis s'obren dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes monolítiques decorades amb un baix relleu apuntat amb roseta central. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular reformada. La segona planta compta amb dues finestres rectangulars de les mateixes característiques que les anteriors, tot i que una de les llindes només té un petit arc conopial incís. Adossat a la façana de ponent d'aquest volum hi ha l'altre cos que conforma la construcció, el qual es correspon amb el primer edifici del carrer de la Gleva. És de planta més o menys trapezoïdal, està distribuït en dos nivells i amb la coberta plana. S'utilitza com una terrassa amb accés des de la segona planta del volum principal. Està delimitada amb una barana de fusta i protegida amb una coberta de teula àrab de tres vessants sostinguda amb pilars de fusta. Totes les obertures del volum són rectangulars, les del parament principal amb els emmarcaments bastits amb el mateix aplacat de pedra que en el volum principal. Ambdues construccions presenten els paraments arrebossats i pintats amb un to groguenc, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la planta baixa. | 08215-68 | Carrer de la Gleva, 2 | Inicialment, l'edifici era conegut amb el renom de can Pèjol, tot i que se'n desconeix la procedència. Als volants dels anys 30 del segle XX, la família de Josep Arbat es va instal·lar a la construcció, heretant el renom anterior. Posteriorment, a mitjans de segle, la casa passà a denominar-se can Clos en referència a la masia del Clos de Santa Cecília, d'on procedia la nova família que hi anà a viure. Finalment, la mateixa casa serà coneguda amb el cognom dels seus propietaris actuals, Deseuras. | 42.0143500,2.2354900 | 436699 | 4651652 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82729-foto-08215-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82729-foto-08215-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82729-foto-08215-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Pèjol, can Clos, can Deseuras. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82741 | Casa Dolors Pijoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dolors-pijoan | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 10.02.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per la unió de dues parcel·les preexistents i actualment reformat. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta, reformat amb peces de formigó per la banda de ponent. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta una finestra simple amb reixa de ferro i dos portals d'accés a l'interior. Les tres obertures són rectangulars i han estat reformades, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Un dels portals és pel pas de persones i l'altre pels vehicles. Al pis s'obren dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes monolítiques i els ampits de ceràmica. A les golfes hi ha una única finestra rectangular, amb l'emmarcament arrebossat. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, amb un sòcol de color gris a la planta baixa. | 08215-80 | Carrer de l'Hospital, 5 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0163000,2.2354800 | 436700 | 4651869 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82741-foto-08215-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82741-foto-08215-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82741-foto-08215-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 82727 | Casa Nicolàs Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nicolas-mata | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 127. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.12.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant la finestra del primer pis. Aquesta obertura ha estat reformada i presenta els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb un baix relleu apuntat amb una flor central. La planta baixa compta amb un portal d'accés a l'interior i una finestra simple, mentre que al nivell superior hi ha dues finestres de dimensions més petites. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la planta baixa. | 08215-66 | Carrer Major, 22 | L'edifici, que originàriament era propietat de la família de Miquel Valentí i Selvas, és coneguda amb el nom de can Trompet des del segle XIX. La casualitat va fer que, a mitjans del segle XX, el fill d'en Miquel, de nom Josep, toqués la trompeta a les tres formacions musicals que hi havia a Sant Hipòlit en aquella època: la Fòlies Jazz, Els Angelets i La Principal. | 42.0145700,2.2355700 | 436706 | 4651677 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82727-foto-08215-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82727-foto-08215-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82727-foto-08215-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Trompet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82730 | Casa Joan Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-vila | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 35, 61. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.02.EA. | XVIII | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al nord-est. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les finestres principals dels pisos superiors. Aquestes obertures tenen els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes monolítiques. La del primer pis està decorada amb un baix relleu apuntat amb roseta central, mentre que la del segon nivell està gravada amb una data il·legible. La planta baixa compta amb dos portals d'accés a l'interior, un per les persones i l'altre pels vehicles. Al primer pis hi ha una altra finestra simple. La façana presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, amb un sòcol arrebossat de gramatge més dens pintat de color gris. | 08215-69 | Carrer de la Gleva, 4 | La casa fou coneguda amb el renom de can Botineta en referència al diminutiu de botina (sabata alta amb elàstics). A mitjans del segle XX, la casa passà a denominar-se can Galtes donat que la família d'en Francisco Travé i Riu, vinguda d'Oristà, tenia aquesta carácterística física. | 42.0143100,2.2355700 | 436706 | 4651648 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82730-foto-08215-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82730-foto-08215-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82730-foto-08215-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Botineta, can Galtes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82740 | Casa José Luis Miguel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jose-luis-miguel | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 96. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 10.01.EA. | XVIII | El revestiment està degradat i arranjat a la planta baixa, però sense pintar. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de formigó reformat i sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1790 i una creu llatina central damunt del calvari. Al seu costat hi ha una finestra rectangular, amb els brancals bastits amb dos carreus de pedra i la llinda plana. Al pis hi ha una única finestra rectangular amb els brancals fets de carreus de pedra, l'ampit de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1790 i una creu central damunt del calvari. L'obertura de les golfes es correspon amb una petita finestra rectangular, amb l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, de color groc. | 08215-79 | Carrer de l'Hospital, 3 | Segons la documentació consultada, el renom de can Peixera és originari de finals del segle XIX. Posteriorment, a la dècada dels anys 70 del segle XX, a l'edifici hi vivia en Feliu, el qual feia de drapaire. A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0163000,2.2355500 | 436706 | 4651869 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82740-foto-08215-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82740-foto-08215-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82740-foto-08215-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Feliu Peixera. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82668 | Casa Josep Matavacas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-matavacas | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.07.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'encadellat ceràmic sostingut amb una biga i diverses mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, tot i que amb diversos tipus d'emmarcaments. Presenta un portal d'accés principal amb els brancals arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i la llinda plana de fusta. Al seu costat hi ha l'obertura per als vehicles, també arrebossada. Al pis hi ha una finestra balconera central amb l'emmarcament pintat amb una franja vermellosa. Compta amb una llosana ceràmica motllurada i està protegida per una barana de ferro decorada. A banda i banda hi ha dues finestres simples, ambdues amb els ampits de pedra motllurats. La de la banda de migdia té l'emmarcament arrebossat, mentre que la de tramuntana compta amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1799, tot i que amb l'ordre invertit ('9971'). Finalment, a les golfes, hi ha dues petites finestres de mida més petita que la resta d'obertures i amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta tot el parament principal arrebossat. | 08215-7 | Carrer del Mallol, 41 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0178000,2.2355700 | 436709 | 4652035 | 1799 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82668-foto-08215-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82668-foto-08215-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82668-foto-08215-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82726 | Casa José Gómez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jose-gomez | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 71. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.11.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una successió de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. La planta baixa compta amb dos portals rectangulars d'accés a l'interior, un pel pas de persones i l'altre pels vehicles. El principal està protegit amb una reixa de ferro superior emmarcada en fusta, mentre que el de vehicles està emmarcat amb un aplacat de pedra restituït i disposat a mode de carreus. Del primer pis destaca un finestral rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1769 i una creu central damunt del calvari. Té sortida a un balcó simple amb la llosana d'obra arrebossada i una barana de ferro treballat. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i l'ampit de pedra motllurat. A la segona planta s'hi obre una finestra simple i una altra de balconera, ambdues protegides amb baranes de ferro (la de la finestra, decorada). La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color caldera. | 08215-65 | Carrer Major, 20 | L'edifici era conegut amb el nom de can Lel en referència a l'hereu de la família, de nom Miquel. El sobrenom Lel seria conseqüència del nom afectuós amb el que es referien a aquest personatge. Alhora, amb aquest mateix sobrenom també es coneixia una fusteria que hi havia al davant de la font de la Mare de Déu del Roser, actualment desapareguda. | 42.0145900,2.2356200 | 436710 | 4651679 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82726-foto-08215-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82726-foto-08215-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82726-foto-08215-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Lel. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82857 | Festa del barri del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-barri-del-pilar | GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). Osona. Col. Inventari d'esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 129. GINESTA, Josep (1988). 'Les festes del barri del Pilar cada any més amunt'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 6, novembre 1988, p. 19-20. M.D.M (1990). 'La festa del barri del Pilar'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 27, octubre 1990, p. 27. MUSSULL, Dolors (2017). La Veu de la Glorieta amb nosaltres des de 1995. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà [Inèdit]. Http://fescat.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. | XX | La Festa del barri del Pilar de Sant Hipòlit es celebra anualment el dia 12 d'octubre, diada de la Mare de Déu, i està organitzada per la Comissió de festes del barri del Pilar. Es tracta d'una antiga festa que ha anat mantinguent al llarg dels anys alguns dels seus actes més tradicionals, com per exemple l'esmorzar de germanor a base de botifarra i ossos d'esquena o la xocolatada infantil. També cal destacar el repic de campanes, l'engalanament de l'altar mòbil instal·lat per acollir la imatge de la Verge i l'ofrena floral, la processó des del barri a l'església amb la imatge de la Mare de Déu del Pilar i amb acompanyament musical, la missa solemne, el cant dels goigs a la Mare de Déu del Pilar i el res del rosari. | 08215-176 | Barri del Pilar | El barri del Pilar rep el nom de l'antiga capella dedicada a la Mare de Déu del Pilar, probablement construïda al segle XVIII i reformada l'any 1880 (Anglada, 2008: 100). Estava situada entre les masies del Camps i el Call, a la zona de l'actual carrer de l'Antic Camí del Pilar, i fou destruïda durant la guerra Civil. L'any 1982, encara es podien observar les restes d'aquest edifici. La festa del barri es celebra des de l'any 1943 i ha anat evolucionant amb el pas del temps. Entre finals dels anys 80 i principis de la 90, la festa durava uns quants dies i s'organitzaven diversos actes com el ball, el partit de solters contra casats, la cercavila de disfresses, etc. La imatge de la Verge es guadava en una capelleta situada al bell mig del carrer del Mallol, al nº 20 del mateix. Durant molts anys, la festa era organitzada per la Carme Cunill i la seva família, que vivien al número 33 del mateix carrer, davant de la capella. Anteriorment se n'havia encarregat la Marieta de cal Xerec. La vigília de la festa, el marit de la Carme i altres veïns del barri, baixaven la imatge de la capella i la posaven a l'entrada de can Cunill. L'endemà es muntava l'altar i s'engalanava. Aquest altar no tenia un lloc fixe i la seva localització anava en funció de les condicions climatològiques. Durant molt de temps també, els materials que s'utilitzaven per a celebrar la festa es guardaven a casa de la Conxita Rifà, veïna del barri també. | 42.0182400,2.2356100 | 436713 | 4652084 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||||
| 82677 | Ca l'Agustinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagustinet | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 27, 42, 63. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.02.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, totalment reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dues plantes pis, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, tot i que les més destacables estan situades a la primera planta. Es tracta d'una finestra amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i l'ampit motllurat, i d'una antiga finestra simple reconvertida actualment en balconera. Degut a aquest fet, només la meitat dels brancals estan fets amb carreus de pedra. Alhora, està protegida amb una barana de ferro decorada i presenta una llinda gravada amb un baix relleu esglaonat amb una roseta central. La resta d'obertures de la construcció han estat completament restituïdes. Al nivell superior hi ha dos grans finestrals protegits amb una barana de ferro baixa, mentre que a la planta baixa hi ha dos grans portals funcionalment adaptats als usos que s'hi desenvolupen (vivenda i local comercial). El parament principal presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to granatós als pisos superiors, mentre que a la planta baixa hi ha un aplacat de pedra. | 08215-16 | Plaça Nova, 3 | A principis del segle XX (1910), la casa era coneguda com a can Goula i hi havia una botiga de comestibles que encara estava en funcionament al començament de la dècada dels anys 30. Tot i això, i segons la documentació consultada, el cognom Goula està documentat a Sant Hipòlit des de principis del segle XVIII. Posteriorment, amb la marxa de la família Goula a Vic, la botiga fou regentada durant un temps per la Teresina Valentí (de can Trompet) i en Pepet Millàs (de can Corretja) fins que es traslladaren al passatge Parés. La carnisseria de 'ca l'Agustinet' fou traslladada a l'edifici l'any 1950. Anteriorment, i des de principis del segle XX, havia estat ubicada en una casa molt propera (actual carrer del Mossèn Jacint Verdaguer, 19). El nom 'Agustinet' procedeix del diminutiu del nom d'Agustí Arnau. | 42.0161900,2.2356500 | 436714 | 4651856 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82677-foto-08215-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82677-foto-08215-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82677-foto-08215-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Goula, cal Carnisser. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82725 | Casa M. Àngels Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-m-angels-castells | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.10.EA. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta, que es prolonga cobrint de la galeria superior. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La planta baixa compta amb tres portals d'accés a l'interior de diferents tamanys. Damunt del portal de la banda de migdia hi ha una tarja quadrada protegida amb una reixa de ferro decorada amb volutes i amb l'any 1883 al centre. Tant al primer pis com a la segona planta hi ha dos finestrals amb sortida a dos balcons simples, amb unes senzilles llosanes d'obra i les baranes de ferro treballat. Els balcons de la segona planta són de menors dimensions. La tercera planta està ocupada per una galeria oberta a l'exterior i protegida amb baranes de ferro. La solera que cobreix l'espai interior de la galeria està sostinguda amb una destacable jàssera de fusta, que alhora enllaça les dues obertures amb el pilar central que les separa. La façana presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, amb un sòcol bastit amb còdols de pedra pintats de color gris. | 08215-64 | Carrer Major, 18 | 42.0146300,2.2356800 | 436715 | 4651683 | 1883 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82725-foto-08215-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82725-foto-08215-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82725-foto-08215-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||
| 82676 | Floristeria Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/floristeria-anna | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 78, 90. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.01.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, completament reformat. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una biga soportada amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La façana està resolta amb una obertura per planta, destacant el portal de la planta baixa, que està concebut com l'accés a un local comercial. En destaca la llinda de fusta vista. Per contra, als nivells superiors hi ha dos finestrals protegits amb baranes de vidre. La construcció presenta el parament principal arrebossat i pintat de color verd, amb un sòcol inferior arrebossat més bastament i pintat amb un to verdós més fosc. | 08215-15 | Plaça Nova, 1 | A partir dels anys 50 del segle XX, la Maria Garrós s'establí a l'edifici i aquest passà a ser conegut com a ca la Noia (nom heretat de la germana gran de la Maria, procedent de cal Fuster del carrer del Mallol). Coetàniament, la casa també serà coneguda com a ca la Maria de les Llanes donat que la Maria Miralpeix va posar una botiga de llanes i fils a la planta baixa de la construcció. Finalment, a principis del segle XXI, al mateix edifici es va inaugurar la floristeria Anna. | 42.0161300,2.2356800 | 436717 | 4651850 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82676-foto-08215-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82676-foto-08215-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82676-foto-08215-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: ca la Noia, ca la Maria de les Llanes. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82785 | Goigs de la Mare de Déu del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-pilar | BADIA I TORRAS, Lluís (1989). 'Goigs de la Mare de Déu del Pilar que es venera al Barri del Pilar de Sant Hipòlit de Voltregà'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 16, octubre 1989, p. 10-11. SALVANS, Gabriel (2008). Sant Hipòlit de Voltregà. Vol de poesia. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 30. | XX | 'GOIGS DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR QUE ES VENERA AL BARRI DEL PILAR DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ Puix que ens sou la llum i guia/des que el Crist vau portar,/advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Anys enrera, una capella/vau tenir, entre flors i cants,/que aplegava -dolça anella-/caperols i vilatans:/cada octubre els reunia a l'entorn del vostre altar./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. En mal temps de crims i guerra,/amb el foc més destructor/les parets van caure a terra;/poc després, foul'abandó./Però cada cor tenia/el record vostre ben clar./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Capelleta emcimbellada/féu claror al carrer Maiol/i rebia la mirada/dels devots amb gran consol./Ja sereu nostra alegria,/dolç estel de Voltregà./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Tots sabem que prop de l'Ebre/vau venir a enfortir la fe/d'uns deixebles que us van rebre/com ajuda i gran mercè./Cristianisme que naixia/vós el vau consolidar./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Sant Hipòlit ve fer néixer/vostre amor en dos carrers/i si el poble ha volgut créixer/els devots també són més./Tot un barri us obsequia/amb grans festes i un altar./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Vós sou ferma com la roca/per l'amor del vostre Fill;/feu-nos tanys d'aquesta soca/i salveu-nos del perill./El món nostre perd la via/d'estimar Déu i el germà./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Conserveu la fe del poble/que us presenta els seus tributs;/deu-nos pau, conducta noble,/germanor i fermes virtuts./Que us tinguem de nit i dia,/llum d'avui i de demà./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Aquest barri que s'honora/de guardar-vos dins el cor/com la Mare i Senyora,/conduïu sempre a bon port:/feu-nos sempre companyia/dins les llars i més enllà./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Puix que ens sou la llum i guia/des que el Crist vau portar,/advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar'. | 08215-191 | La lletra d'aquesta peça és obra d'en Lluís Badia i Torras, professor i poeta bagenc que durant els darrers anys de la seva vida es dedicà especialment als goigs (de fet, també va escriure la lletra dels goigs de Sant Martí Xic). És probable que aquests goigs fossin escrits a finals dels anys 80 del segle XX. En la versió publicada a la revista municipal <<0,97 km2>>, els goigs s'acompanyen d'una oració: 'PREGUEM: Déu, pare de misericòrdia,/vós concediu els vostres/dons als qui invoquen/la fidelíssima mare del/vostre fill;/avui la supliquem sota/l'advocació de la solidesa/del pilar:/concediu-nos, per la seva/intercessió,/FORTALESA EN LA FE,/SEGURETAT EN L'ESPERANÇA/I CONSTÀNCIA EN LA CARITAT./Per J.S.N.,/Amén'. | 42.0187100,2.2356500 | 436717 | 4652136 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Lluís Badia i Torras | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||||||
| 82831 | Escultura de la Mare de Déu del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-mare-de-deu-del-pilar | SALVANS, Gabriel (2008). Sant Hipòlit de Voltregà. Vol de poesia. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 30. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 40.02.EA. | XX | Petita imatge de la Mare de Déu del Pilar realitzada amb una planxa d'acer perfilada de color negre i envoltada per una gran aurèola metàl·lica de color gris clar. La imatge està situada damunt d'un con de pedra sorrenca decorat amb motius geomètrics. Alhora, aquest con es troba assentat damunt d'un pilar bastit amb maons ceràmics vistos, amb el basament i el capitell de pedra serrada. A la cara frontal d'aquest pilar, que està orientada a migdia, hi ha una placa metàl·lica disposada a mode de pergamí, amb la següent inscripció: 'HOMENATGE A L'AMISTAT / Agraïment d'un poble a l'amic / Luis Badia i Torras / Mestre. / Escriptor i poeta / Durant anys ha contribuït al / progrés Cultural del Voltreganès / Callús 11-XI-1920 / Navàs 8-XII-1998'. Sota d'aquesta placa hi ha una creu llatina metàl·lica amb els àngles apuntats. Finalment, aquest pilar es situa damunt d'un basament de planta quadrada bastit en maons i amb les cantonades embellides amb pedra. Tot el conjunt està situat al bell mig d'una illa viària enjardinada de planta triangular i està delimitat amb una cadena de ferro. Aquesta illa està situada en la prolongació del carrer del Mallol envers la banda de tramuntana del nucli urbà. | 08215-150 | Carretera de Sant Boi de Lluçanès | Aquest monument fou construït l'any 1999. Es tracta d'un homenatge a Lluís Badia i Torras, professor i poeta bagenc que destacà per la seva gran activitat educativa, cultural i política durant bona part del segle XX. La imatge de la Mare de Déu del Pilar fa referència al barri al que dóna nom, que està situat a la banda de tramuntana del nucli urbà de Sant Hipòlit. | 42.0187100,2.2356500 | 436717 | 4652136 | 1999 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82831-foto-08215-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82831-foto-08215-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82831-foto-08215-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82693 | Casa Josep Serra Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-serra-gil | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 27, 42, 131. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 04.05.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, que presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb diferents tipus d'emmarcaments. Destaca el portal d'accés principal a l'edifici, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1743 i una creu grega central damunt del calvari. Al seu costat hi ha una gran finestral rectangular amb els brancals fets de carreus de pedra. Al primer pis, damunt del portal, hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, l'ampit motllurat i una llinda plana decorada amb una motllura que recorre l'intradós l'obertura, i està gravada amb els mateixos motius i data que el portal d'accés principal. Al seu costat hi ha un finestral rectangular amb l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. A l'extrem de migdia del parament hi ha una finestra amb l'emmarcament arrebossat, que conserva l'ampit de pedra original. A la segona planta hi ha una finestra simple i dos finestrals amb els emmarcaments arrebossats. Aquests finestrals tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana d'obra sostinguda amb revoltons i la barana de ferro treballat. En darrer terme, a l'extrem de tramuntana del parament, hi ha un portal rectangular amb l'emmarcament arrebossat al que s'accedeix mitjançant dos graons que salven el desnivell existent entre el carrer i la plaça. El parament principal compta amb un revestiment arrebossat i pintat de color groc.Tant els muntants de les portes i finestres com els porticons de llibrets de fusta dels pisos superiors estan pintats de color verd. | 08215-32 | Carrer Mossèn Jacint Verdaguer, 19 | A principis del segle XX, vers l'any 1905, en Joan Arnau i Reixach (procedent de can Buixó de Vinyoles) i la Filomena Pla (de Sant Boi de Lluçanès) s'establiren a la casa, on van obrir una carnisseria. D'aquí que la casa fos coneguda amb el renom de cal Carnisser fins l'any 1950, data en que la carnisseria fou traslladada a l'edifici que ocupa actualment (actual ca l'Agustinet). En relació a aquest renom cal dir que a finals del segle XVIII, en un testament del notari Feliu Rovira de Sant Hipòlit datat l'any 1773 i dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic, apareix citat 'el carrer dit de la carniceria', que es correspon amb l'actual carrer de Mossèn Jacint Verdaguer (tot i que l'edifici està situat en el límit entre aquest carrer i la plaça Nova, això no implica que la carnisseria que dóna nom al carrer faci referència a la casa que ens ocupa). Posteriorment, la casa serà coneguda també com a cal Viudo, donada la condició del seu resident Jaume Canal (procedent de Manlleu, es va casar amb una santhipolitenca). En aquest moment, l'adreça de la casa era carrer Verdaguer, 15 i hi venien carbó. Posteriorment, l'edifici fou conegut també com a ca la Rita (o ca la Rita de les flors) ja que la Rita Oms i Massana hi venia flors (a la façana principal de l'edifici es conserva una placa de ceràmica vidrada acolorida on s'hi llegeix 'FLORS RITA'). | 42.0160800,2.2357000 | 436718 | 4651844 | 1743 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82693-foto-08215-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82693-foto-08215-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82693-foto-08215-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Carnisser, cal Viudo, ca la Rita o ca la Rita de les flors. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82667 | Casa Dolores Abeyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dolores-abeya | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 27, 50-51, 69. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.06.EA. | XVII-XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un porxo i un pati a la part posterior. Presenta la coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, exceptuant l'actual porta d'accés al garatge, que és d'arc rebaixat i té l'emmarcament arrebossat amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Al seu costat hi ha el portal d'accés principal, amb el mateix emmarcament que en el cas anterior i, a l'altra banda, un altre portal amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb la data 1697 i una creu del temple central damunt del calvari. Les finestres del primer pis també presenten els brancals bastits amb carreus de pedra i alhora tenen els ampits motllurats. Ambdues llindes són planes i monolítiques i estan gravades. La de la banda de tramuntana presenta la data 1771 i una creu central situada damunt del calvari. Per contra, la de migdia compta amb la data 1788 i una creu llatina central també damunt del calvari. A la segona planta hi ha dues finestres de dimensions més reduïdes, amb els ampits de pedra i els emmarcaments arrebossats. Molt probablement, aquestes obertures es corresponguin amb els antics forats de ventilació de les golfes, abans que es construís el pis superior. D'aquest nivell superior destaca la galeria de la banda de tramuntana, protegida amb una barana de fusta, i la finestra de la banda de migdia, fruit del tancament parcial de la galeria i amb l'emmarcament arrebossat i pintat. El parament principal compta amb un revestiment arrebossat i pintat, i amb un sòcol inferior revestit més bastament. | 08215-6 | Carrer del Mallol, 23 | A principis del segle XX, la casa es coneixia com a can Corronaire perquè el seu propietari, en Jaume Abeyà, exercia aquest ofici: feia i reparava corrons (entre els anys 1920 i 1924 també va ser l'alcalde de Sant Hipòlit). Posteriorment, a mitjans del segle XX, el seu fill Salvador Abeyà (músic i membre de la cobla Els Angelets) hi havia regentat una llauneria. Durant un temps, en Jep Xic, vingut de Sant Feliu de Pallarols i apodat així per la seva baixa estatura, va viure al pis superior de la casa. A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714 (segle XVIII). | 42.0171400,2.2357000 | 436719 | 4651962 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82667-foto-08215-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82667-foto-08215-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82667-foto-08215-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Corronaire, ca l'Abeyà. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82666 | Casa Juan Carlos Navarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-juan-carlos-navarro | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.05.EA. | XVII-XVIII | Edifici entre mitgeres de planta irregular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'encadellat ceràmic arrebossat. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, tot i que les originals estan emmarcades en pedra i amb una motllura rectilínia recorrent l'intradós de l'obertura. De la planta baixa destaca la finestra doble de la banda de tramuntana, fruit de la unió d'una finestra simple amb la transformació d'un antic portal reconvertit en finestra. Ambdues obertures compten amb el brancal central de separació bastit amb carreus de pedra, mentre que els laterals estan arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament, cobrint d'aquesta manera l'emmarcament de pedra original. Cada finestra compta amb la seva pròpia llinda plana monolítica. Destaca la llinda de l'antic portal, gravada amb la inscripció 'JOAN ROVIRA SASTRA 1688' i una creu llatina central damunt del calvari. La resta d'obertures de la planta són més recents i tenen els emmarcaments simplement arrebossats. Corresponen a l'actual portal d'accés principal i a la porta del garatge. Al pis destaca una finestra balconera amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica, gravada amb la data 1706 i una creu del temple central damunt del calvari. La llosana està integrada dins de la motllura rectilínia que marca la divisòria entre la planta baixa i el pis, i està protegida amb una barana de fusta. Al seu costat hi ha una senzilla finestra amb l'emmarcament arrebossat i pintat i amb l'ampit ceràmic. Les dues finestres de les golfes, de mida més petita que la resta d'obertures, també tenen el mateix tipus d'emmarcament que en el cas anterior. La construcció presenta tot el parament principal arrebossat i pintat en els pisos superiors. | 08215-5 | Carrer del Mallol, 19 | A grans trets podem situar la construcció d'aquest edifici a l'entorn d'un dels moments clau de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). La presència d'altres sectors gremials però també s'estenia pel nucli urbà, com en el cas del propietari d'aquest edifici que exercia l'ofici de sastre. | 42.0169900,2.2357100 | 436720 | 4651945 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82666-foto-08215-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82666-foto-08215-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82666-foto-08215-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: casa Joan Rovira Sastra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82770 | Carrer del Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mallol | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 43, 76. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 36. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 55, 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.CA. | XVII-XX | Carrer situat al nord-oest del nucli urbà, des de la banda de tramuntana de la plaça Nova i fins a la intersecció amb el carrer d'Àngel Guimerà. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini, amb una longitud d'uns 160 metres i una amplada pràcticament constant d'entre 4 i 4,75 metres. La via és de rasant plana (exceptuant el tram inicial que intersecciona amb el Passatge Parés) i amb un únic encreuament amb el carrer del Sants Màrtirs, que el comunica amb el carrer de l'Hospital pel costat de ponent. Les edificacions mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i que amb reformes i remuntes posteriors), sobretot pel que fa al primer tram del carrer, entre la plaça Nova i el carrer dels Sants Màrtirs. El segon tram, a partir d'aquest carrer, es troba més desfigurat per les noves edificacions. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb la típica parcel·lació de creixement itinerant d'entre 5 i 8 metres de façana (tot i alguns doblets) i una profunditat edificada d'entre 10 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris (a la banda de llevant, aquestes parcel·les són més grans i estan delimitades pel carrer de la Tramuntana). La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i un portal per a carruatges, actualment reconvertit en l'accés al garatge. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX. Un dels elements més característics d'aquestes construccions són les galeries obertes als nivells superiors (formades per obertures rectangulars, arcs de mig punt i arcs rebaixats). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. D'entre totes les edificacions destaca la casa del Mallol, que dóna nom al carrer i que segurament sigui l'exemple més interessant de l'arquitectura produïda a Sant Hipòlit al segle XVIII. També destaquen algunes capelletes amb imatges religioses al seu interior i situades als primers pisos de les cases. | 08215-109 | Carrer del Mallol, 3-43 i 4-38 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal, començat a urbanitzar i edificar en els segles XVII i XVIII. Tot i això, i tenint en compte que la casa del Mallol ja apareix referenciada en un document del segle XV, és probable que tant aquesta casa com algunes de les que conformen el carrer, ja existissin en aquest període. Aquest carrer està disposat al llarg d'un antic camí històric, l'antic camí ral que des del santuari de la Gleva creuava tot el terme municipal en direcció nord. En aquest sentit, cal especificar que la part central del carrer està bastida amb peces de formigó planes, probablement com a indicatiu del traçat del camí ral. Alhora, aquestes peces es prolonguen fins als accessos principals de les cases més antigues. En aquest sentit, cal especificar que l'any 2010, el barri del Mallol va ser seleccionat per part de la Generalitat de Catalunya, com a projecte mereixedor d'un Pla de Barris, amb la intenció d'executar una rehabilitació integral de la zona: urbanització dels carrers del barri (carrer del Mallol, de l'Hospital, de Sant Martí, etc.), així com de l'espai lliure al voltant de l'edifici del Mallol i la creació d'una àrea d'aparcament, entre d'altres millores. Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). De fet, algunes cases de la via havien estat propietat d'algun paraire. En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. És força probable que aquest fet provoqués que bona part de les llindes documentades a la via estiguin datades en posterioritat a aquesta data. En temps de la República, el carrer va dir-se en algun paper oficial carrer de l'URSS. A finals de l'any 2019 finalitzà la reforma i rehabilitació de la casa del Mallol, la qual transformà el primer tram del carrer. L'actual placeta ubicada davant de la casa i el seu entorn s'acabaren de rehabilitar a principis del 2020. | 42.0175100,2.2357000 | 436720 | 4652003 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82770-foto-08215-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82770-foto-08215-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82770-foto-08215-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de la Carretera de Sant Boi, carrer de l'URSS. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82724 | Casa Dolors Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dolors-capdevila | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 91-92. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.09.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, actualment reformat. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec bastit amb peces de formigó prefabricades. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les dues obertures de la primera planta. Aquestes obertures es corresponen amb dos finestrals (que originàriament eren finestres simples) amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El de la banda de tramuntana té la llinda decorada amb un baix relleu apuntat amb una roseta central. Ambdues obertures tenen sortida a dos balcons simples completament restituïts. A la planta baixa s'obren tres portals, mentre que als pisos superiors hi ha finestres simples. Les de la planta superior estan protegides amb unes baranes baixes de ferro treballat. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to terrós, amb un sòcol també arrebossat de gramatge més dens i pintat de color gris. | 08215-63 | Carrer Major, 16 | Malgrat les informacions documentades dins del catàleg de béns del municipi, no es pot assegurar que l'edifici fos conegut amb el renom de can Pagès Ric tenint en compte les informacions aportades per la filòloga santhipolitenca Emília Anglada. | 42.0146800,2.2357500 | 436721 | 4651689 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82724-foto-08215-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82724-foto-08215-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82724-foto-08215-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Pagès Ric. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | ||||||||
| 82665 | Casa Jacinta Pascuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jacinta-pascuet | ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111. ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 113. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.04.EA. | XVII-XVIII | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta irregular, amb un petit espai de pati posterior. Presenta la coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de peces ceràmiques sostingut amb una solera de llates, bigues i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars i tenen les llindes planes monolítiques amb una motllura rectilínia inferior. Cal exceptuar les dues finestres de les golfes, donat que tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. A la planta baixa hi ha dos portals amb els brancals també arrebossats. El de la banda de tramuntana presenta la llinda gravada amb l'any 1781 i una creu del temple central damunt del calvari. Del pis destaca una finestra amb els brancals bastits amb carreus de pedra i l'ampit motllurat, i una finestra balconera de les mateixes característiques, protegida amb una barana de ferro. Ambdues llindes estan gravades amb l'any 1692, la de la finestra balconera amb una creu llatina central. El parament principal està bastit amb la tècnica de la tàpia i presenta un revestiment arrebossat. | 08215-4 | Carrer del Mallol, 15 | Aquest renom fa referència al fet que, en aquesta casa, havia exercit de sabater en Josep Català, que tenia la característica física de ser geperut. A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714 (segle XVIII). | 42.0168500,2.2357400 | 436722 | 4651930 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82665-foto-08215-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82665-foto-08215-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82665-foto-08215-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: el Sabater Geperut. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82692 | Casa Lluís Molas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-lluis-molas | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 84-85. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 04.04.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres format per dos cossos adossats, amb un gran pati a la part posterior. Aquests volums estan adossats en perpendicular, formant una cantonada orientada al carrer. El volum principal, reculat respecte l'eix del carrer, presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, tot i que el de la banda de migdia resta amagat sota el parament del volum secundari. Té una llinda plana monolítica gravada amb la inscripció 'MARIA. CN PECD. CNCEBDA 1728' (probablement AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA) i un relleu quadrat central decorat amb un petit escut i motius vegetals. Damunt del portal hi ha una petita placa de ceràmica vidrada acolorida, amb la representació de Sant Pere Apòstol. L'obertura del primer pis es correspon amb una finestra rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, l'ampit motllurat i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1759 i una creu llatina central damunt del calvari. En darrer terme, al pis superior trobem una finestra balconera restituïda. L'altre volum, adossat a la façana de migdia del principal, presenta una coberta de teula àrab de tres vessants amb els ràfecs de teula invertida a les dues façanes vistes. Consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes, amb les façanes orientades a llevant i tramuntana. Totes les obertures són rectangulars, amb diferents tipus d'emmarcaments. De la façana de tramuntana destaquen les tres obertures dels nivells inferiors. A la planta baixa hi ha un antic portal reconvertit en finestra i una petita obertura quadrada amb reixa de ferro, ambdues bastides en pedra. Al primer pis, en canvi, hi ha una finestra rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i l'ampit motllurat. De la façana de llevant destaca l'obertura del soterrani, bastida amb quatre carreus de pedra i amb reixa de ferro. El portal de la planta baixa conserva part dels brancals bastits amb carreus de pedra, tot i que amb la llinda de fusta. La part més destacable del parament és la finestra del primer pis, emmarcada amb carreus de pedra, l'ampit motllurat i la llinda plana gravada amb l'any 1743 i una creu aspada central damunt del calvari. També cal mencionar la finestra de la segona planta, de les mateixes característiques que l'anterior però sense inscripció. La resta d'obertures del parament o tenen els emmarcaments arrebossats o han estat restituïdes. La construcció presenta els paraments arrebossats, amb l'aresta de la cantonada embellida amb carreus de pedra ben escairats. L'accés al portal principal compta amb un empedrat de llambordes. | 08215-31 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 17 | L'edifici es coneix amb el nom de can Mon en referència a Segimon Arboix i Camps, el qual venia peces de roba, fils i gorres en els mercats i a les cases de pagès. Ell fou el fundador, a finals del segle XIX (1899), de la primera botiga establerta en aquesta casa. Posteriorment, els seus descendents varen continuar amb el negoci, tot i que en un altre edifici del carrer dels Marquesos de Palmerola (nº 62), que actualment està tancat. | 42.0160000,2.2357600 | 436723 | 4651835 | 1728 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82692-foto-08215-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82692-foto-08215-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82692-foto-08215-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Mon. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 | |||||||
| 82789 | Casa del Marquès de Remisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-marques-de-remisa | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 47, 79, 109. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 220. SOLÀ I SALA, Josep Mª (1988). 'Memòria voltreganesa (I)'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 2, maig 1988, p. 4-5. SOLÀ I SALA, Josep Mª (1991). 'Assignatura pendent. Noms de carrers a Sant Hipòlit'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 32, març 1991, p. 16-17. | XX | Els revestiments estan degradats. | Edifici cantoner de planta irregular, format per diversos cossos adossats i amb un petit espai de pati lateral. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El portal d'accés a l'interior es fa pel carrer de la Ciutadella. Damunt del mateix hi ha un petit plafó rectangular de ceràmica vidrada, amb la imatge de la Mare de Déu del Carme. La part més destacable de la construcció està situada a la façana orientada a la plaça Pompeu Fabra. Es tracta d'una gran fornícula d'arc de mig punt oberta a la part central de la primera planta. Presenta un emmarcament arrebossat de gramatge dens, està tancada amb una portella de vidre i compta amb un ampit de maons. Alberga en el seu interior la imatge d'un genet armat a cavall. Sota de la fornícula hi ha una placa de pedra encastada al parament, amb l'escut del Marquès de Remisa gravat i la següent inscripció: 'EL MARQUES DE REMISA / NACIDO EN ESTA CASA EL 3 DE / NOVIEMBRE DE 1794 / INSIGNE CREADOR DE RIQUEZA QUE, / AL UNIR A SU FAMA EL BUEN NOM- / BRE DE ESTA TIERRA, SUPO HONRARLA ENTRE / LAS GENTES MAS IMPORTANTES DE SU TIEMPO. / FALLECIDO EN MADRID EL 26 DE NOVIEMBRE / DE 1847 / 13 DE AGOSTO DE 1955.'. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. | 08215-213 | Carrer de la Gleva, 10 | L'edifici és la casa natal del financer i empresari català Gaspar Remisa i Miarons (1784-1847), nomenat marquès de la Casa Remisa (o de Remisa) l'any 1835 per la reina regent Maria Cristina. L'any 1833, el seu col·laborador i poeta Bonaventura Carles Aribau li dedicà la famosa 'Oda a la Pàtria' pel dia del seu sant. Es tracta d'un cant d'enyorança a Catalunya i d'exaltació de la llengua catalana, que es considera que va iniciar la Renaixença catalana i que fou una de les primeres obres del segle XIX escrita en català (sense castellanismes ni vulgarismes). La placa commemorativa fou instal·lada el dia 13 d'agost de l'any 1955, dia del sant patró de Sant Hipòlit, per l'ajuntament. L'any de naixement està equivocat. Durant el segle XX, la casa fou coneguda amb el renom de cal Coix en referència al fet que els seus propietaris, el matrimoni format per la Pepa i en Quel, eren tots dos coixos. | 42.0142500,2.2357900 | 436724 | 4651641 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82789-foto-08215-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82789-foto-08215-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82789-foto-08215-213-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Coix. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.