Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82762 | L'Ateneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lateneu | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 30, 48, 50, 56, 87, 89, 101. 'Entrevista a Joan Serra. Secretari de l'actual Junta de la Cooperativa l'Esperança'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 0, juny 1988, p. 9-11. 'Propera inauguració de l'Ateneu'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 38, juny 1991, p. 7-8. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 31, 34, 71, 149. SERRALLONGA URQUIDI, Joan. (1991). 'L'Ateneu', en el record. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.10.EA. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 15, juny 1989, p. 12. | XX | Edifici cantoner de planta més o menys rectangular. Presenta una coberta de teula aràb de tres vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal (orientada al passatge Parés) i un ràfec de formigó sostingut amb mènsules de fusta i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la presència d'una planta semisoterrada a l'extrem nord-est de la construcció, aprofitant el desnivell existent entre el passatge Parés i el carrer del Batlle Serrallonga. La façana principal compta amb dos portals d'accés rectangulars de grans dimensions, protegits per una marquesina metàl·lica de perfil semicircular, sostinguda mitjançant dos tirants de ferro collats a la part inferior del ràfec. Al pis hi ha un gran finestral que presenta la mateixa amplada que els portals inferiors. Està format per dos vidres fixes d'obertura rectangular als extrems i una part central d'arc rebaixat també vidriada, i separada dels laterals mitjançant dues columnetes vermelles metàl·liques. Tota l'obertura està rematada amb una llinda de formigó amb la clau ressaltada amb formes geomètriques. Les façanes laterals es caracteritzen per la presencia d'obertures majoritàriament rectangulars, exceptuant els finestrals de la banda de ponent, d'obertura semicircular i separats amb pilars de maons al pis. A la planta baixa destaquen dues obertures romboïdals, que es repeteixen a mode de forats de ventilació de la planta semisoterrada. La construcció està bastida amb maó ceràmic vist, amb una sèrie de franges horitzontals de formigó situades a la divisòria entre la planta baixa i el pis. Aquest mateix recurs s'utilitza per bastir el sòcol també, disposat només a les façanes laterals i a la placeta davantera del passatge Parés. | 08215-101 | Carrer del Bisbe Morgades, 1 | L'any 1895, la 'Societat Coral Voltreganense' decideix donar el nom d'Ateneu al seu estatge social situat al carrer del Bisbe Morgades, 1 i 3. El local va ser adquirit per aquesta societat a mossèn Joan Guiu i a Miquel Amils, que n'era el seu propietari. L'any 1910 es va instal·lar en aquest local el 'Casino Obrero Democrático Liberal', amb la intenció d'impartir doctrines democràtiques, ensenyament gratuït i un espai recreatiu on es poguessin fer funcions teatrals, cant, ball i cafè. Durant el període republicà va adoptar el nom d''Ateneu Obrer Cultural'. Aquesta entitat es va fusionar amb la Cooperativa 'l'Esperança', d'on sorgí la 'Unió de Cooperadors de Voltregà', entitat que l'any 1938 comptava amb 240 socis. Es realitzaven més de cinquanta funcions anuals, amb sessions cinematogràfiques i uns balls que atreien a bona part de la població. Durant el període bèl·lic de la guerra Civil, l'Ateneu fou utilitzat com a centre d'acolliment de refugiats i menjador. Amb el franquisme va començar la davallada del cooperativisme i la pèrdua d'associacions i locals d'aquestes característiques. Pel que fa als edificis de l'Ateneu, l'Ajuntament de Sant Hipòlit se'n convertí en dipositari i l'any 1943 es van destinar a escoles nacionals (l'any 1936 havia estat objecte d'una important reforma). El 1967 es va demanar al Ministeri d'Hisenda que els edificis fossin cedits a l'ajuntament, però el jutjat de Vic no en va reconèixer la propietat fins al 1985. Durant aquest temps s'hi instal·là la biblioteca popular 'Marquès de Remisa'. Un cop feta la cessió dels socis al consistori, el nou edifici de l'Ateneu fou inaugurat pel mes d'octubre de l'any 1991. L'edifici, amb el nom de Casal de Cultura i Joventut Ateneu, és la seu de l'escola de música, de l'emissora de Ràdio Voltregà i de l'espai jove el Ganxo. | 42.0158700,2.2387300 | 436969 | 4651819 | 1991 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82762-foto-08215-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82762-foto-08215-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82762-foto-08215-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82763 | Casa 'can Roma' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-can-roma | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 34, 111. CASAS TRABAL, Pere (2006). Club Patí Voltregà. 50 anys teixint la vida d'un poble. Vic: Eumo, Fundació Club Patí Voltregà, p. 38. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.11.EA. | XVIII-XX | Edifici aïllat format per diversos cossos i amb una zona de pati situat a la banda de migdia de la parcel·la. La finca està delimitada amb una tanca esglaonada respecte al carrer, de la que en destaca la porta d'accés, que està emmarcada amb dos pilars d'obra amb la coberta de quatre vessants apuntada. La construcció original està situada a la banda de tramuntana de la finca i desplaçada en un segon terme respecte l'alineació del carrer. Consta de dos volums rectangulars adossats que formen una planta en forma d'L. El cos principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb obertures rectangulars tant a la planta baixa com al pis, amb l'excepció d'una finestra d'arc rebaixat bastida en maons i situada entre els dos portals d'accés. Les obertures de les golfes es corresponen amb quatre finestres d'arc de mig punt, amb l'ampit corregut i protegides amb baranes de fusta. Totes aquestes obertures tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb un to groguenc, de la mateixa manera que la resta del parament, que alhora es complementa amb un sòcol d'aplacat de pedra. L'altre volum, adossat a la façana de llevant del principal i orientat a migdia, presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, de color groguenc. Cal exceptuar les dues obertures d'arc de mig punt situades a les golfes i obertes a la façana de ponent, i les dues finestres de la planta baixa obertes a la façana de llevant, que conserven les llindes planes de pedra. Una d'elles està gravada amb la inscripció 'AVE MARIA' i l'any 1722. La part més destacable del volum és la galeria de fusta (estructura i barana) situada al pis de la façana principal. Presenta una coberta de teula àrab de tres vessants, sostinguda amb una solera de llates i bigues de fusta. Alhora, la llosana està sostinguda amb una successió de mènsules de fusta decorades. L'altre volum que completa la construcció més originària està situat a l'extrem de ponent del pati. Té una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Presenta obertures rectangulars i d'arc rebaixat, amb una gran obertura rectangular pel pas de vehicles i un accés situat al primer nivell, al que s'accedeix mitjançant una escala de fusta. Aquest portal està protegit amb un destacable voladís que es prolonga des de la coberta, i que està sostingut amb uns tirants de fusta anclats al parament. La construcció està bastida en maons i emblanquinada. | 08215-102 | Passatge Parés, 3 i 5 | La casa és coneguda com a can Roma en referència al cognom dels seus propietaris. Una placa de ceràmica vidrada, situada a la tanca d'accés a la finca, porta aquest renom. Documentalment, i exceptuant la llinda datada l'any 1722, la construcció apareix en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Pel que fa a la documentació custodiada a l'arxiu municipal, existeix una llicència d'obres de l'any 1930, on es sol·licita permís per construir la tanca que delimita la finca i la porta d'accés, de dimensions i característiques similars a les actuals. Aquest fet coincideix amb la construcció del passatge Parés durant la dècada dels anys 30 i, probablement, en aquest moment la finca va prendre la fisonomia actual. Posteriorment, també hi ha un projecte de l'any 1950, per la construcció d'una nau destinada a galliner. Des d'aquest moment i fins a l'actualitat part de la família Roma s'ha dedicat a la cria d'aviram. Segons la documentació consultada, fins als anys 50 del segle XX, hi havia una casa coneguda com a can Bosc situada a l'entrada al nucli urbà, i que actualment forma part del conjunt d'habitatges de can Roma (Anglada, 2008: 34). També tenim notícia que durant aquest anys, a l'era de can Roma s'hi jugava a hoquei a peu (es jugava en diversos espais del poble també). | 42.0133000,2.2368800 | 436813 | 4651535 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82763-foto-08215-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82763-foto-08215-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82763-foto-08215-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 82764 | Centre d'Atenció Primària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-datencio-primaria | AJUNTAMENT DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ (1989). 10 anys d'ajuntaments democràtics (1979-1989). Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 25. ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 130-131. NACENTA, Ester (2015). L'ofici i l'art en l'obra d'Albert Viaplana. Últim quart del segle XX (tesi doctoral). Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona, p. 106-109. ORDEIG I MATA, Ramon (2010). Fundació Gallifa. 40 anys d'història (1970-2010). Vic: Fundació Gallifa, p. 28. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.12.EA. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 02-03-2020]. | XX | Edifici aïllat de planta el·líptica, organitzat en un sol nivell i amb la coberta plana amb un gran lluernari central també ovalat. L'accés principal està situat a la banda sud-est, mentre que al nord-oest s'hi obre una altre accés de caire auxiliar. Ambdues obertures són rectangulars i estan protegides amb uns grans voladisos de formigó. La construcció es caracteritza per una seqüència repetitiva d'obertures verticals protegides per una reixa 'deployé' galvanitzada, disposada a tot el perímetre de l'el·lipse. Aquesta seqüència queda interrompuda en els extrems nord-est i sud-oest per dos entrants disposats en esbiaix, que permeten l'entrada de llum a l'interior del vestíbul central. L'edifici es troba assentat damunt de dos graons de poca alçada, que també rematen els accessos i els entrants laterals. Estan formats amb peces de formigó prefabricat amb els cantells arrodonits. La disposició interior està caracteritzada per un seguit de pòrtics estructurals segueixen l'ordre radial. Tota l'estructura és bastida amb formigó prefabricat, amb la part superior dels murs revestit amb una rajola blanca de ceràmica de València col·locada a 45 graus. | 08215-103 | Carrer de la Vinya, 5 | Entre el segle XIX i bona part del XX, la zona on es va construïr l'edifici era coneguda com la Vinya, donat que era una zona de conreus parcel·lats de diferents propietaris. Posteriorment, durant la dècada dels anys 80 del segle XX, els terrenys que actualment ocupa la construcció (1200 m2) foren cedits per l'Ajuntament de Sant Hipòlit a la Generalitat per a que hi construís un Centre d'Atenció Primària. La construcció es dugués a terme entre els anys 1984 i 1986, i és obra dels arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñón. | 42.0157300,2.2350000 | 436660 | 4651806 | 1986 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82764-foto-08215-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82764-foto-08215-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Albert Viaplana i Helio Piñón | Altres noms relacionats amb l'edifici: CAP Sant Hipòlit de Voltregà. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 82765 | Grup Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-sant-salvador | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 64. CASAS TRABAL, Pere (2006). Club Patí Voltregà. 50 anys teixint la vida d'un poble. Vic: Eumo, Fundació Club Patí Voltregà, p. 38. CIRERA GAJA, Marina (2017). 'Les fàbriques de Gallifa: un cas a mig camí de la fàbrica i la colònia industrial'. Revista d'Etnologia de Catalunya, nº 42, p. 269-270. GARCÍA HERMOSILLA, Carles [et al.] (2010). Les Masies de Voltregà. Un riu d'història. Vic: Eumo Editorial; Manlleu: Museu Industrial del Ter; Les Masies de Voltregà: Ajuntament de la Masies de Voltregà, p. 37, 149, 218. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 197. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 67, 82. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.14.EA. Http://https//cultura.gencat.cat/ [Consulta: 02-03-2020]. | XX | Conjunt de tres blocs d'habitatges aïllats, disposats formant una planta en forma d'L a la cruïlla dels dos carrers, tot i que retirats respecte l'alineació dels mateixos i a una cota superior. Aquest fet provoca que el recinte estigui delimitat per un mur de còdols de la zona disposats en filades, el qual ressegueix tot el perímetre de la finca delimitant al mateix temps una terrassa davantera que dóna accés als blocs. Dues escales a la catalana dónen pas a aquesta terrassa des de cada un dels carrers. L'ordenació del conjunt es forma a partir de dos blocs de planta rectangular laterals i un de central situat a la cantonada i en forma de corba. Aquests blocs presenten les cobertes de teula àrab de quatre vessants, amb ràfecs de teula àrab i dentellons, i estan distribuïts en planta baixa i dos pisos. Compten amb obertures rectangulars tant verticals com apaïsades, de diferents mides i disposades ordenadament en mòduls verticals. En els mòduls centrals, les obertures estan emmarcades amb maons disposats a sardinell, mentre que la resta tenen els emmarcaments arrebossats. El bloc central és diferent, tot i que el portal d'accés també està bastit amb maons. Damunt d'aquest hi ha una allargada fornícula d'arc de mig punt, que integra dos finestrals als extrems i la imatge de Sant Salvador sostinguda per una peanya de maons esglaonada. Tots tres blocs presenten els paraments arrebossats i pintats de diferents colors (un bloc de color vermellós, un de color taronja i un altre de color rosat), amb petits sòcols d'aplacat de pedra. | 08215-104 | Carrer de Sant Antoni Maria Claret, 2 - Carrer dels Marquesos de Palmerola, 75-77 | Aquests blocs, formats per 18 habitatges (6 a cada bloc), foren construïts amb el nom oficial de 'Grupo de San Salvador' pels empresaris de les fàbriques de Gallifa per als seus treballadors vinguts de fora. De fet, la seva promoció unitària va anar a càrrec d'Hilaturas Voltregà, S.A. A l'arxiu municipal de Sant Hipòlit es conserven els diferents expedients d'obres relacionats amb la construcció, datats entre els anys 1949 i 1952. En la sol·licitud inicial s'especifica que 'Francisco Marsal Pons, representante de Hilaturas Voltregá, S.A (...) desea construir un bloque de viviendas protegidas' (AMSHV c. 597, 598, 600, 601). L'arquitecte va ser José Antonio Balcells. El primer bloc que l'empresa va construir (1949) és el que està situat exclusivament al carrer dels Marquesos de Palmerola. Un any després es construïa el segon bloc, que correspon al carrer de Sant Antoni Maria Claret. I, finalment, l'any 1952 es construïa el bloc central. L'any 1953 s'inicia l'expedient per tal de col·locar la imatge de Sant Salvador a la façana del bloc central. | 42.0150900,2.2404400 | 437110 | 4651731 | 1950 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82765-foto-08215-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82765-foto-08215-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82765-foto-08215-104-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | José Antonio Balcells | Altres noms relacionats amb l'edifici: el Grup. | 120|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||
| 82766 | Casa Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tort-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 56, 77. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 64. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.15.EA. | XIX | Edifici cantoner de planta quadrada, distribuït en planta baixa, pis i golfes. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta, disposat als dos paraments vistos. La façana principal, orientada a ponent, presenta la planta baixa completament reformada. Els nivells superiors, en canvi, conserven les obertures originals i estan separats amb unes cornises dentellades fetes amb maons ceràmics i emmarcats lateralment amb filades de maons també. Al pis hi ha dos finestrals d'arc deprimit còncau, amb uns destacables emmarcaments bastits amb maons ceràmics. Tenen sortida a dos balcons simples, amb les llosanes de trencadís blanc i blau i baranes de ferro decorat. Al mig d'aquestes obertures hi ha una placa rectangular de marbre. Les dues finestres de les golfes estan compartimentades amb tres obertures d'arc de mig punt, amb els emmarcaments bastits amb maons i les impostes motllurades. La façana de migdia, molt més austera, presenta una obertura per planta (exceptuant les golfes, on n'hi ha dues de ben petites) amb l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color verd clar, amb un sòcol recent d'aplacat de pedra, disposat a tots dos paraments. | 08215-105 | Passatge Parés, 22 | L'edifici fou construït a finals del segle XIX i des de sempre ha estat vinculat a la família de cognom Tort. Durant molts anys, com a mínim des de la dècada de 1920, en aquest mateix indret hi havia hagut l'estanc de la vila, que a principis de la dècada dels anys 30 també venia perfums i articles de regal, entre d'altres. Actualment, a la planta baixa de l'edifici hi ha la consulta d'un dentista descendent de la família. En aquest moment fou reformada la planta baixa i l'interior de la construcció. | 42.0155300,2.2384500 | 436945 | 4651781 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82766-foto-08215-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82766-foto-08215-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82766-foto-08215-105-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: Antic Estanc. | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82767 | Cases Ramon Millàs i J. Albanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-ramon-millas-i-j-albanell | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 50-51, 101. SEGURA I CARRERA, Antoni (1991). 'Pinzellades dels mitjans de transports i comerç en la vila de Sant Hipòlit de Voltregà'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 32, març 1991, p. 11. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 17, 46, 64. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.16.EA. | XX | Conjunt de dos edificis cantoners de planta pràcticament rectangular, amb les cobertes de teula aràb de dos vessants i els careners perpendiculars a la façana principal. Estan distribuïts en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Aquest parament presenta obertures majoritàriament rectangulars, amb els emmarcaments en relleu arrebossats. A la planta baixa hi ha dos portals i dues finestres (cal exceptuar la planta baixa del número 26, completament reformada). Al pis s'obren sis finestrals, tres per volum, alternats amb plafons rectangulars amb les cantonades esglaonades. Tenen sortida a balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballat. Les llosanes estan integrades en la mateixa cornisa motllurada que recorre la divisòria entre la planta baixa i aquest pis. Alhora, una motllura rectilínia bastida amb maons disposats a sardinell recorre la divisòria entre el nivell superior i les golfes. En aquesta planta s'hi obren dues petites finestres de perfil esglaonat (una a cada volum), amb els ampits de maons. La façana està coronada amb dos plafons de perfil esglaonat (un a cada edifici), que amaguen els careners de les cobertes. Aquests plafons estan rematats per unes motllures superiors bastides amb maons disposats a sardinell. Al centre hi ha dos pilars motllurats rematats amb orles ovalades, que emmarquen dos plafons romboïdals: en el número 26 hi ha les inicials 'RM' i en el nº 24 l'any 1934. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to marronós, amb un sòcol d'aplacat de pedra en el número 24. La façana de tramuntana, orientada al carrer del Bisbe Morgades, també té la planta baixa reformada. Al pis hi ha tres finestres rectangulars amb guardapols en relleu arrebossats i els ampits motllurats. També es conserva una cornisa motllurada que marca la divisòria entre els dos nivells. El parament de la planta superior està arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que a la façana principal. | 08215-106 | Passatge Parés, 24-26 | La construcció és coneguda popularment com a can Corretja, renom procedent de Santa Eulàlia de Riuprimer i documentat a Sant Hipòlit a finals del segle XIX. Es tracta d'una nissaga de transportistes de passatgers, fruit de la unió de la Josepa Albanell i en Ramon Millàs. A principis del segle XX, els de can Corretja cobrien el servei de transport del Voltreganès a Vic i a Manlleu, amb tartanes. Més endavant, entre les dècades dels anys 30 i 40, crearen l'empresa de cotxes de línia i de taxis 'Autos Voltregà' (actualment Rovira, cognom dels besnéts del primer Corretja). Pel que fa a l'edifici, i segons el visat del projecte que es conserva a l'arxiu municipal de Sant Hipòlit, fou construït l'any 1934. Es conserva un plànol del projecte de la façana, on entre d'altres aspectes hi figura l'any 1934 i les inicials RM, corresponents a Ramon Millàs que és qui signa la sol·licitud (AMSHV c.1027). Segons les informacions orals, els cotxes de línia es guardaven en el garatge situat a la planta baixa de l'edifici, fins ben entrada la dècada de 1960. Actualment, i des de l'any 1977, hi ha l'oficina d'una entitat bancària. | 42.0156700,2.2384600 | 436946 | 4651797 | 1934 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82767-foto-08215-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82767-foto-08215-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82767-foto-08215-106-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Corretja, cases de Maria Rosa Millàs. | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 82768 | Casa Josep Oriol Brullet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-oriol-brullet | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.17.EA. | XVIII-XIX | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un espai de pati allargat a la part posterior. Està bastit en un terreny amb un fort desnivell. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. La composició de la façana s'ordena a partir de dos eixos verticals, amb dues obertures per planta. Totes elles són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, situat a l'extrem més baix de la construcció, i una finestra simple protegida amb reixa de ferro. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres amb el mateix tipus d'emmarcament que les de la planta baixa, i els ampits restituïts. La part més destacable de la construcció és la galeria situada a l'extrem de llevant de la segona planta. S'obre a l'exterior mitjançant una gran obertura rectangular protegida amb una barana de fusta. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color gris, amb un sòcol arrebossat de gramatge més dens situat a la planta baixa i adaptat al desnivell del carrer. | 08215-107 | Carrer dels Sants Màrtirs, 10 | La construcció apareix grafiada en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que probablement sigui anterior si tenim en compte la seva tipologia. Fou reformada a principis del segle XXI. | 42.0175300,2.2351200 | 436672 | 4652006 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82768-foto-08215-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82768-foto-08215-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82768-foto-08215-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82769 | Casa Pere Soler Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pere-soler-rovira | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.18.EA. | XVIII-XIX | Edifici cantoner de planta irregular, format per dos cossos adossats i amb un espai de pati a la part posterior. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb bigues i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa compta amb dos portals d'accés a l'interior, un pels vehicles i el principal per les persones. Aquest darrer està bastit amb maons i amb una estreta llinda de fusta plana. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars amb el mateix tipus d'emmarcament que el portal de la planta baixa, i els ampits de maons motllurats. La part més destacable és el balcó de la primera planta. Consta d'un finestral rectangular amb l'emmarcament arrebossat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Té sortida a un balcó simple amb una barana de ferro treballat i una llosana restituïda sostinguda amb bigues de fusta. Damunt de la finestra del seu costat hi ha una petita cara humana esculpida de pedra. La façana de llevant, orientada al passatge que dóna accés a la plaça de l'U d'Octubre, només compta amb una única finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats. L'altre volum, de planta rectangular, està adossat a la façana de migdia del principal. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb un ràfec ceràmic sostingut amb bigues de fusta i organitzat en planta baixa i pis. Compta amb obertures d'arc rebaixat bastides amb maons al pis superior. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats. | 08215-108 | Carrer dels Sants Màrtirs, 11 | La construcció apareix grafiada en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que probablement sigui anterior si tenim en compte la seva tipologia. Fou reformada pels voltants de l'any 2011. | 42.0173900,2.2350300 | 436664 | 4651990 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82769-foto-08215-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82769-foto-08215-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82769-foto-08215-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 82770 | Carrer del Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mallol | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 43, 76. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 36. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 55, 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.CA. | XVII-XX | Carrer situat al nord-oest del nucli urbà, des de la banda de tramuntana de la plaça Nova i fins a la intersecció amb el carrer d'Àngel Guimerà. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini, amb una longitud d'uns 160 metres i una amplada pràcticament constant d'entre 4 i 4,75 metres. La via és de rasant plana (exceptuant el tram inicial que intersecciona amb el Passatge Parés) i amb un únic encreuament amb el carrer del Sants Màrtirs, que el comunica amb el carrer de l'Hospital pel costat de ponent. Les edificacions mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i que amb reformes i remuntes posteriors), sobretot pel que fa al primer tram del carrer, entre la plaça Nova i el carrer dels Sants Màrtirs. El segon tram, a partir d'aquest carrer, es troba més desfigurat per les noves edificacions. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb la típica parcel·lació de creixement itinerant d'entre 5 i 8 metres de façana (tot i alguns doblets) i una profunditat edificada d'entre 10 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris (a la banda de llevant, aquestes parcel·les són més grans i estan delimitades pel carrer de la Tramuntana). La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i un portal per a carruatges, actualment reconvertit en l'accés al garatge. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX. Un dels elements més característics d'aquestes construccions són les galeries obertes als nivells superiors (formades per obertures rectangulars, arcs de mig punt i arcs rebaixats). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. D'entre totes les edificacions destaca la casa del Mallol, que dóna nom al carrer i que segurament sigui l'exemple més interessant de l'arquitectura produïda a Sant Hipòlit al segle XVIII. També destaquen algunes capelletes amb imatges religioses al seu interior i situades als primers pisos de les cases. | 08215-109 | Carrer del Mallol, 3-43 i 4-38 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal, començat a urbanitzar i edificar en els segles XVII i XVIII. Tot i això, i tenint en compte que la casa del Mallol ja apareix referenciada en un document del segle XV, és probable que tant aquesta casa com algunes de les que conformen el carrer, ja existissin en aquest període. Aquest carrer està disposat al llarg d'un antic camí històric, l'antic camí ral que des del santuari de la Gleva creuava tot el terme municipal en direcció nord. En aquest sentit, cal especificar que la part central del carrer està bastida amb peces de formigó planes, probablement com a indicatiu del traçat del camí ral. Alhora, aquestes peces es prolonguen fins als accessos principals de les cases més antigues. En aquest sentit, cal especificar que l'any 2010, el barri del Mallol va ser seleccionat per part de la Generalitat de Catalunya, com a projecte mereixedor d'un Pla de Barris, amb la intenció d'executar una rehabilitació integral de la zona: urbanització dels carrers del barri (carrer del Mallol, de l'Hospital, de Sant Martí, etc.), així com de l'espai lliure al voltant de l'edifici del Mallol i la creació d'una àrea d'aparcament, entre d'altres millores. Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). De fet, algunes cases de la via havien estat propietat d'algun paraire. En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. És força probable que aquest fet provoqués que bona part de les llindes documentades a la via estiguin datades en posterioritat a aquesta data. En temps de la República, el carrer va dir-se en algun paper oficial carrer de l'URSS. A finals de l'any 2019 finalitzà la reforma i rehabilitació de la casa del Mallol, la qual transformà el primer tram del carrer. L'actual placeta ubicada davant de la casa i el seu entorn s'acabaren de rehabilitar a principis del 2020. | 42.0175100,2.2357000 | 436720 | 4652003 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82770-foto-08215-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82770-foto-08215-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82770-foto-08215-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de la Carretera de Sant Boi, carrer de l'URSS. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82771 | Plaça Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-nova-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 53, 58, 90. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 38. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 121, 195. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 64-65. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 02.CA. | XVIII-XX | Plaça de planta irregular dividida en dues parts ben diferenciades, situades a banda i banda de la prolongació dels eixos dels carrers del Mallol (al nord) i de Mossèn Jacint Verdaguer (al sud) en aquest punt. La banda de llevant presenta una planta més o menys trapezoïdal delimitada per dues façanes contínues situades a les bandes de tramuntana i llevant (interrumpudes pel carrer de l'Església), i un espai pla a mode de balcó situat al sud-oest, damunt del carrer de Mossèn Jacint Verdaguer. L'espai es troba totalment pavimentat a un sol nivell per llambordins de formigó de diferent format i color, diferenciant les zones de circulació rodada amb les dels vianants. Jardineres, bancs i altres peces de mobiliari urbà completen la urbanització d'aquest espai. Per la banda de migdia està protegit amb una barana de d'acer. D'aquesta part també destaca el mur de pedra i formigó armat, que delimita aquest espai del desnivell existent amb el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer. Està disposat esglaonadament mitjançant un parterre continu enjardinat, amb les escales d'accés a la banda de llevant. La part més destacable és la seva façana de tramuntana, donat que la de llevant ha estat completament restituïda. Les edificacions d'aquesta façana segueixen l'alineació del carrer de l'Església i formen un conjunt molt coherent d'arquitectura culta, datada entre finals del segle XIX i principis del XX. Els edificis són entre mitgeres, amb una alçada variable en funció de la seva distribució entre planta baixa i dos pisos o bé tres plantes. Les façanes tenen una composició clàssica i simètrica, amb eixos d'obertures verticals, amb ràfecs i coronaments decorats, balcons amb baranes de ferro fos, cornises motllurades i motius decoratius d'estil neoclàssic als pisos superiors i grans portals a la planta baixa. La banda de ponent presenta una planta irregular delimitada per dues façanes contínues situades a les bandes de ponent i tramuntana (interrumpudes pel carrer de l'Hospital), i un espai obert central delimitat pel carrer del Mallol a llevant i pel de Mossèn Jacint Verdaguer a migdia. Aquest espai presenta un cert pendent de ponent cap a llevant i també cap al sud, i està pavimentat també amb llambordins. En general, els edificis que delimiten aquest espai mantenen diverses característiques de l'arquitectura popular present en l'origen de la plaça, tot i que amb diverses reformes i alguna construcció de nova planta. La part més destacable és la banda de ponent, on es conserven algunes obertures emmarcades en pedra i datades probablement entre els segles XVIII i XIX. | 08215-110 | Plaça Nova, 1-17 - Carrer de l'Església, 26 | La construcció de la plaça Nova s'inicià a la dècada de 1860, tot i que les obres s'allargaren fins l'any 1901. De fet, durant el segle XIX, aquesta plaça era coneguda com la plaça de Dalt, en contraposició a la plaça de la Vila, que era coneguda com la plaça de Baix. En aquest espai s'hi ubicaren les classes benestants del municipi, sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX. La influència d'aquesta burgesia local provocà que el mercat setmanal es traslladés des de la plaça Major (o plaça de la Vila) cap a la plaça Nova l'any 1869 (primer, alternativament amb l'emplaçament històric, i posteriorment, de manera definitiva). El mercat s'hi celebrà fins l'any 2002. Entre els anys 1931 i 1939, el nom oficial de la plaça fou de Fermín Galán, capità republicà que va sublevar-se contra la monarquia i que fou afusellat a Osca l'any 1930. L'any 1969 es van efectuar unes obres de millora, que posaven l'accent en la pavimentació de l'emplaçament. Segons consta en el projecte custodiat a l'arxiu municipal de Sant Hipòlit, les obres projectades consistien en la preparació del terreny per tal de millorar el desguàs de l'aigua de la pluja i la remodelació d'una de les voreres, a més de la citada pavimentació amb portland vibrat. La durada estimada era de 45 dies (AMSHV c.973). L'any 1999, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, la plaça fou afectada en relació a les reformes dels carrers de l'Església, del Mallol i de Mossèn Jacint Verdaguer. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols. Les darreres obres es van realitzar l'any 2003, moment en què la plaça va prendre la fisonomia actual, amb la remodelació del paviment. En els darrers anys també, les construccions que la delimiten han estat reformades o se n'han construït de nova planta. | 42.0161000,2.2360100 | 436744 | 4651846 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82771-foto-08215-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82771-foto-08215-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82771-foto-08215-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'espai: plaça de Dalt, plaça de Fermín Galán. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82772 | El Fossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fossar | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 29, 55, 60 73-74, 123. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 38. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 74-76, 81, 100, 105. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 74-76, 98, 103. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 03.CA. | X-XX | Conjunt disposat a l'entorn de la plaça Anselm Clavé, en el punt més alt del nucli antic. Es tracta d'un espai obert de planta rectangular, delimitat pel carrer de l'Església al nord, pel passatge del Fossar a ponent, per les cases de cal Campaner i cal Cristaire a migdia i amb l'accés situat a la banda de llevant. Les façanes de tramuntana i ponent són contínues i es troben obertes en la seva intersecció, pel traçat del carrer de l'Església. És un espai únic destinat a parc, amb unes dimensions de 30 metres per 22 metres, delimitat amb un muret de còdols de riu i capçat amb llosa de pedra o maó ceràmic disposat a sardinell. L'accés principal es fa mitjançant una escalinata que neix a l'extrem de ponent de la placeta que hi ha davant de l'església parroquial, mentre que els altres accessos es realitzen a peu pla des del carrer de l'Església. L'espai interior de la plaça és pla, amb un paviment tou de sauló i arbres en tot el seu perímetre. Al costat de migdia hi ha un parterre enjardinat continu, amb diferents espècies d'arbres i plantes. La urbanització de la plaça es completa amb diferents jocs infantils al costat de ponent, un monument dedicat a Anselm Clavé al centre i diversos bancs. Pel que fa als carrers que delimiten aquesta plaça estan pavimentats per llambordins de formigó de diferent format i color, diferenciant les zones de circulació rodada amb les dels vianants. Les construccions són entre mitgeres, amb una alçada variable entre planta baixa i dos pisos o planta baixa i quatre nivells. Els edificis del passatge del Fossar estan esglaonats pel fort pendent del carrer, amb una composició típica d'arquitectura popular i finestres emmarcades amb carreus i llindes de pedra, així com els paraments arrebossats. Sobretot es perceben com una unitat les cases dels números 33 i 35. Pel que fa a les construccions del carrer de l'Església estan força més alterades, donades les reformes i rehabilitacions ocasionades al llarg del temps. Destaca el conjunt d'edificis antics reformats a principis del segle XX (números 8-14), que mantenen un aspecte unitari amb paraments arrebossats, ràfecs de fusta i cornises motllurades, balcons i les més que destacables galeries reculades dels pisos superiors. Alhora, aquestes construccions es barregen amb construccions de més alçada (amb una estètica típica dels anys 70 del segle XX) i amb d'altres rehabilitacions més recents. | 08215-111 | Carrer de l'Església, 8-24 - Passatge del Fossar, 33-37 | Es tracta d'un dels espais històrics del municipi, situat a redós de l'església parroquial de Sant Hipòlit. Les primeres referències documentals relacionades amb aquest temple són del segle X. Des dels seus inicis ja conformava un nucli de població agrupat al seu entorn, amb una sagrera documentada des del segle XII i un fossar. En el tram documentat del carrer de l'Església es conserven exemples d'arquitectura popular relacionats amb l'ofici de paraire. Durant els segles XVI i XVIII era la zona on molts dels teixidors i paraires de la vila hi tenien casa. La majoria d'edificis tenien obradors a la planta baixa i aprofitaven part del carrer per desenvolupar les seves tasques. Durant aquestes dècades, les autoritats eclesiàstiques mostraven el seu malestar pel mals usos que es portaven a terme en aquest indret. Posar teles a assecar, etc. eren pràctiques habituals a la zona del fossar. De fet, el passatge del Fossar s'emmarca en aquest moment d'esplendor del gremi de paraires i teixidors. A mitjans del segle XIX, amb la instal·lació de la burgesia local a la plaça Nova, es van produir diverses transformacions que variaren les característiques d'aquest espai. Entre d'altres reformes s'enderrocaren un parell d'habitatges propers a l'església i al fossar, per tal d'aconseguir una zona més higiènica i espaiosa. L'any 1857, amb la construcció d'un nou cementiri a les afores del poble (avui plaça Catalunya), la zona passà a convertir-se en la plaça del Fossar (hi havia una font actualment desapareguda). Des de finals de segle i fins l'any 1931, aquest espai es va denominar oficialment plaça d'Alfons XIII. Posteriorment, durant la Segona República espanyola, fou anomenada com plaça de Francesc Macià. Finalment, pels voltants de l'any 1955, l'espai adopta la denominació actual de plaça d'Anselm Clavé i la seva fisonomia actual. En aquest sentit, cal indicar que el carrer de l'Església fou denominat carrer de Lluís Companys en temps de la República. Pel que fa a les reformes dutes a terme en aquest espai, i segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal de la vila, entre els anys 1927 i 1928 es dugué a terme el projecte de reforma i alineació del carrer de l'Església i de la plaça del Fossar, que també regulà l'espai davanter del temple parroquial i la millora de l'accés al carrer de l'Església des del carrer dels Marquesos de Palmerola, mitjançant la gran escalinata que encara es conserva. L'any 1999, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, l'espai fou afectat en relació a les reformes del carrer de l'Església. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols. | 42.0159900,2.2365800 | 436791 | 4651833 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82772-foto-08215-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82772-foto-08215-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82772-foto-08215-111-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb aquest espai: plaça del Fossar. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82773 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-mossen-jacint-verdaguer | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 31, 42. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 40. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 56, 98. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 04.CA. | XVII-XX | Carrer situat al bell mig del nucli antic de la vila, des de la banda de migdia de la plaça Nova i fins a la banda de tramuntana de la plaça de la Vila, passada la intersecció amb el carrer de la Vinya. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini, lleugerament corbat a la banda de tramuntana, amb una longitud d'uns 90 metres i una amplada variable d'entre 3 i 4 metres, exceptuant la banda sud-oest de la via, on la situació enretirada de l'edifici de nova planta que forma cantonada amb el carrer de la Vinya, fa que l'amplada sigui molt més gran. L'espai es troba totalment pavimentat per llambordins de formigó de diferent color, que diferencien les zones de circulació rodada amb les dels vianants. Presenta un fort pendent de nord a sud, amb edificacions a banda i banda excepte en el tram que confronta amb la plaça Nova, on s'ubiquen unes escales d'accés a la mateixa. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i que amb reformes i remuntes posteriors), sobretot pel que fa al tram central de la banda de ponent. El tram inicial, al voltant de l'encreuament amb el carrer de la Vinya, es troba més desfigurat per les noves edificacions. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 6 i 10 metres de façana i una profunditat edificada d'entre 10 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris (aquest fet només es dóna en els construccions de la banda de ponent). La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, alguns fins i tot amb tres nivells. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i portals d'accés de més amplada a la planta baixa. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX (per exemple en balcons). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. | 08215-112 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 4-10 i 3-19 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal probablement en raval, datat entre els segles XVI i XVIII, tot i que probablement algunes de les edificacions que conformen el carrer ja existissin prèviament. De fet, aquest carrer està disposat al llarg d'un camí històric, l'antic camí ral que des del santuari de la Gleva creuava tot el terme municipal en direcció nord. Probablement, les edificacions foren erigides en els terrenys de conreu situats al peu d'aquest camí i a tocar del nucli original de la vila, situat als voltants de l'església parroquial. Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. És força probable que aquest fet provoqués que bona part de les llindes documentades a la via estiguin datades en posterioritat a aquesta data. Segons consta en documents dels segles XVIII i XIX, aquesta via era coneguda com el carrer de la Carnisseria. Durant el segle XX i fins l'any 1931, del carrer va dir-se'n la Baixada Despujol. No serà fins al període de la República quan se li posarà el nom de Mossèn Jacint Verdaguer. Pel que fa a les reformes dutes a terme a la via, i segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal de la vila, l'any 2003, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, és substituí la pavimentació existent a la via per una pavimentació de llambordins de formigó. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols. Actualment, en els baixos de l'edifici de nova planta que forma cantonada amb el carrer de la Vinya hi ha la Biblioteca Marquès de Remisa. | 42.0158900,2.2360900 | 436750 | 4651823 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82773-foto-08215-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82773-foto-08215-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82773-foto-08215-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de la Carnisseria. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82774 | Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-vila-3 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 31, 44, 74, 109. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 42. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 125, 130. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 05.CA. | XVI-XX | Plaça de planta més o menys triangular, en la que hi conflueixen tres dels carrers més antics de la vila: el carrer Major pel sud, el carrer dels Marquesos de Palmerola pel nord-est i el de Mossèn Jacint Verdaguer pel nord-oest. Alhora, per la banda de llevant, hi ha el carrer de Domènec Serrabou, obert l'any 1958 i popularment conegut com el carrer de l'Embut. L'espai presenta un forçat pendent cap a la banda de migdia i està pavimentat a un sol nivell amb llambordins de formigó. Mitjançant el canvi de format i color d'aquestes peces es diferencia l'espai de circulació pels vehicles amb l'espai pels vianants. Unes jardineres metàl·liques de planta quadrada i dos bancs adossats a la façana principal de l'ajuntament rematen l'espai obert. La plaça queda delimitada per tres façanes contínues d'edificacions, obertes en els seus angles pels diferents carrers anteriorment mencionats. Està presidida per la Casa de la Vila, la qual conforma la façana de tramuntana de la plaça i forma cantonada amb el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer (al nord-oest) i el carrer dels Marquesos de Palmerola (al nord-est). L'altra construcció originària de la plaça és l'edifici de l'Establiment, situat al costat de llevant i formant cantonada amb el carrer de Domènec Serrabou. La resta de construccions es corresponen amb edificis d'habitatges entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos o bé de planta baixa i tres plantes. Tipològicament són molt variats, tot i que en general compten amb ràfecs inclinats sobre les façanes i cobertes de teula àrab. Compten amb les façanes composades per eixos verticals d'obertures verticals, amb balcons de poc voladís i baranes de ferro forjat. La façana de ponent és la més alterada, amb diverses intervencions de nova planta. | 08215-113 | Plaça de la Vila, 1-13 | Es tracta d'un dels conjunts històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Aquest espai s'origina amb la primera expansió urbanística a la part baixa del fossar, situat al voltant de l'església parroquial, i completada a començaments del segle XVII. De fet, aquesta plaça està disposada al llarg d'un petit tram de l'antic camí ral que des del santuari de la Gleva creuava tot el terme municipal en direcció nord. La plaça ha estat des del segle XVII centre de reunió i també d'intercanvi comercial, amb la presència de l'antiga a botiga de la Confraria de Sant Llorenç, construïda l'any 1627 i vinculada al gremi de paraires de la vila (actual Casa de la Vila) i l'Establiment, amb una llinda datada l'any 1575 (actual pastisseria Serra). La plaça ha estat coneguda amb diversos noms al llarg del temps: plaça Major, plaça de la República (nom oficial establert durant la Segona República espanyola), plaça del Caudillo (nom oficial a partir de l'any 1939), plaça de l'Ajuntament i plaça de Baix, en contraposició amb la plaça de Dalt (actualment plaça Nova). Pel que fa a les reformes dutes a terme a la plaça, cal destacar l'obertura d'una nova via, el carrer de Domènec Serrabou, l'any 1958. Aquest carrer comunica la plaça amb el pont del torrent de Mitjavila i el passatge Parés. Alhora, i segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal de la vila, l'any 2004, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, és substituí la pavimentació existent per una altra de llambordins de formigó, així com la col·locació de nou mobiliari urbà. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols. | 42.0153500,2.2364100 | 436776 | 4651763 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82774-foto-08215-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82774-foto-08215-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82774-foto-08215-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'espai: plaça Major, plaça de Baix. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82775 | Auca de la Festa Major de Sant Hipòlit de Voltregà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-la-festa-major-de-sant-hipolit-de-voltrega | Font: fons documental de Vicenç Esmarats a la col·lecció local de la biblioteca Marquès de Remisa. | XX | 'AUCA DE LES FESTA MAJOR DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ: ES UN DIA PRINCIPAL/EL DE LA FESTA MAJOR/TOTA PERSONA COM CAL/HONORA EL SEU SANT PATRÓ. La vigília, amb art planer,/despertarem el cloquer. Que tots els serrats i planes/sentin dringar les campanes. Divulgant per la contrada/que la festa és arribada. La diada de la festa/tots ens mudarem la vesta. I a les onze del matí,/amb ofrenes, no cal dir. Participarem la missa/amb cor net i la ment llisa. Farem de l'Aplec un cant/puix val més pregar cantant. Al bell mig farem ofrena/d'eines de tota mena. Del més gran al més petit/oferirà el seu neguit. El Rector beneirà/l'esforç de la vostra mà. Demanant a Sant Hipòlit/que vivint, no anem de bòlit. Anys treballant amb tot zel/guanyem la vida i el cel. Un fill del vostre veïnatge/del Sant us dirà el missatge. El Dr. Esmarats sap prou/dir-vos el que us plau o us cou. Atendrem amb ment oberta/la seva doctrina certa, Perquè a tots pugui ajudar/el Patró a qui hem d'invocar. I cantant, farem besada/de la relíquia sagrada, mentre eixem amb alegria/a fer tots la nostra via. Després podreu admirar/encisats, i, comentar El tresor parroquial,/que és un tresor que s'ho val. Ell ha superat els segles/i de l'ús i mort les regles. I ara net i restaurat/parla a tots amb claredat, Com la fe i les arts belles/poden obrar meravelles, Quan la pietat sincera/ha arribat a la cartera. També pels infants, amb cura,/hi haurà concurs de pintura. Tots podran participar/mes sols tres podran guanyar. Només volem els afanys/dels menors de 14 anys. Us cal imaginació/per dibuixar amb atenció. Com voldrieu de galana/del Temple la gran façana. Representeu-nos, com cal,/una façana ideal. Quan les 10 hagin tocat/qui no hi és, no hi és comptat. I a la una pel cap tard/heu de lliurar l'obra d'art. Hi ha tres premis com un sol/que els haureu d'agafar al vol. Un és del Sr. Rector/a la façana millor. Un altre de l'Ent Econòmic/que no serà macarrònic. I un tercer, el més cabal,/de la Junta Parroquial. El diumenge, obriu bé l'ull,/qui ha guanyat, ho dirà el full. I a l'ofici del diumenge/veuran tots qui premi menja. Perquè s'alegrin els rostres/dels bons feligresos nostres, exposarem al cancell/el fruit del vostre cervell. Bé prou tinc totes les ganes/de dir-vos que hi ha sardanes, i un lluit concert-vermout,/més tot això tururut! Car si la bossa no sona/no és pot fer una festa bona. Més no perdem l'esperança/si hi ha algú que fa fermança'. | 08215-181 | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82775-foto-08215-181-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge pertany al fons documental Vicenç Esmarats. | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 82776 | La Teresa de la Barca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teresa-de-la-barca | ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors i dissenyadors, p. 21-22. | XX | La Teresa de la Barca o la Barquera era una bruixa de Sant Hipòlit molt coneguda per tothom. Tenia la capacitat de convocar violentes tempestes que malmetien les collites dels vilatans, exceptuant les seves. També es podia transformar en qualsevol animal, que era quan feia les malifetes més dolentes (l'havien vist transformada en ocell, en gallina i fins i tot en eruga). Era tant temuda que quan la veien arribar, la gent fugia creuant els dits per evitar d'aquesta manera les seves conjures. La Barquera es reunia amb les altres bruixes de la contrada al gorg Negre (Sobremunt) i des de la plaça de les Bruixes (un petit serrat amb el cim pla situat a pocs metres del gorg) ballaven i convocaven els temporals que assolaven la regió. | 08215-182 | Aquesta narració fou explicada per la sra. Antònia Dilmer de la Gleva (les Masies de Voltregà) l'any 1982. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 82777 | Refrany de l'església de Sant Hipòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-lesglesia-de-sant-hipolit | PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 487. | XX | 'A Sant Hipòlit, llombrígols grossos'. | 08215-183 | Aquest refrany fa referència al fet que els pardals niaven a la fornícula que alberga la imatge de Sant Hipòlit, situada a la portalada de l'església parroquial de Sant Hipòlit de Voltregà. | 42.0159800,2.2372600 | 436847 | 4651832 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 82778 | Refrany de les festes majors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-les-festes-majors | PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 519. | XVIII-XX | 'Sant Hipòlit i la Gleva, enmig de Sant Feliu i Rocaprevera'. | 08215-184 | El refrany fa referència a les festes majors de les viles de Sant Hipòlit de Voltregà i Torelló, les quals s'encadenen. La Festa Major de Torelló es celebra pels voltants del dia 1 d'agost, diada del seu sant patró Feliu. Posteriorment, el dia 13 d'agost es celebra el dia del patró de Sant Hipòlit i el dia 8 de setembre la festa de la Mare de Déu de la Gleva. Finalment, l'aplec del santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera es celebra el tercer diumenge de setembre i està considerat com la segona festa major del municipi de Torelló. És probable que aquest refrany ja s'utilitzés amb anterioritat a la segregació dels municipis de Sant Hipòlit i Les Masies de Voltregà, donat que el santuari de la Gleva pertany al terme municipal de Les Masies des de finals del segle XVIII. Alhora, també podria ser posterior i que fes referència a l'actual Festa Major de Sant Hipòlit, que es celebra el primer cap de setmana de setembre des de la segona meitat del segle XX aproximadament. I un darrer apunt a tenir en compte és la celebració de la festa del barri de la Gleva de Sant Hipòlit, el cap de setmana següent a la diada del santuari de la Gleva. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 82779 | Refrany del ruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-del-ruc | PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 519. | XIX-XX | 'Sant Hipòlit sense cap noli se'n menjaren tot un ruc, els uns se'l mengen amb suc, els altres ben cuit a la brasa; fins i tot el rector en salà un tros per menjar més temps carn d'ase'. | 08215-185 | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||
| 82780 | Dita de Sant Hipòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-sant-hipolit | ANGLADA, Jaume-1987 (1988). 'Pregó de Festa Major. Dones i homes Santipolencs'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 5, octubre 1988, p. 4. 'Sac i ganxo'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 1, abril 1988, p. 18. | XX | 'Sant Hipòlit, sac i ganxo'. | 08215-186 | Aquesta dita es fonamenta en un malnom donat als habitants de Sant Hipòlit, la procedència del qual no està documentada. Pel que sembla fa referència al temps de la postguerra, un període cruent de la nostra història en el qual la gent passava gana i misèria, fet que els empenyia al robatori dels camps i les collites per tal de poder sobreviure. Duïen un sac per portar els aliments que recollien. Alhora, quan els homes anaven a buscar llenya al bosc, portaven un ganxo que els permetia abastar les branques més seques que encara no s'havien despenjat dels arbres. Segons sembla, la conjunció d'aquests dos fets fou l'orígen del renom, que d'altres pobles de la contrada utilitzaven amb un to despectiu envers els santhipolitencs. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 82781 | Dita dels porcs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-dels-porcs | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 113, 142. | XX | 'A Sant Hipòlit hi viuen més porcs que persones'. | 08215-187 | Aquesta dita fa referència al fet que durant la segona meitat del segle XX, moltes de les cases del nucli urbà de la vila tenien corts de porcs als baixos de les cases o als patis del darrera. La cria de porcs suposava un sobresou per a les famílies del municipi, tot i els problemes que generava a nivell social. 'S'havien arribat a alimentar 100000 animals per metre quadrat' (Serrallonga et al., 2014: 142). Entre finals del segle XX i principis del segle XXI, l'ajuntament va aprovar una norma municipal prohibint aquesta pràctica. 'L'any 2000 va ser el primer que el municipi va viure lliure de porcs' (Serrallonga et al., 2014: 142). | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||
| 82782 | Himne als Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-als-vells | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès,p. 69. Programa d'actes del 'I Homenage a la Vejez. Sant Hipolito de Voltregá, 23 de julio de 1950'. Col·lecció local de la biblioteca Marquès de Remisa. | XX | 'Cantem avui als vells nostres corrandes/que vessin de mil pits com de mil fonts/i ungim la seva testa de garlandes/brodades amb la sang de nostres cors. Montanyes de la Pàtria/besllums de cel rogent/rendiu vostres senyeres/al seu cabell d'argent. Y vosaltres germans voltreganesos/mireu avui el cel sobre-daurat/mireu com lluen els estels sospesos/dins d'una exaltació d'eternitat. Ens parlen de l'història milanera/qu'aquests vellets d'avui, jovent d'ahir,/com un rastre d'amor que queda enrera/ens han escrit al llibre de destí. Montanyes de la Pàtria/besllums de cel rogent/rendiu vostres senyeres/al seu cabell d'argent'. | 08215-188 | La lletra d'aquest himne fou escrit pel professor i economista santhipolitenc Joan Ginebra, en moitu de la primera edició de l'Homenatge a la Vellesa l'any 1950. La música és del compositor i fiscorn de Sant Hipòlit, Joan Camps i Valentí, que va formar part de dues de les cobles-orquestres més destacades del municipi, La Principal de Sant Hipòlit i Els Angelets. Alhora va compondre més de setze sardanes i és l'autor del passant o ball dels gegants de la vila també. | 42.0140600,2.2385800 | 436955 | 4651618 | 1950 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Ginebra i Joan Camps | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 82783 | Goigs de Sant Hipòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-hipolit | Http://bibliogoigs.blogspot.com/ [Consulta: 02-11-2019]. Https://algunsgoigs.blogspot.com [Consulta: 02-11-2019]. | XXI | 'GOIGS EN HONOR DEL GLORIÓS MÀRTIR SANT HIPÒLIT QUE ES VENERA A LA PARRÒQUIA DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ, COMARCA D'OSONA, BISBAT DE VIC Cavaller molt gloriós,/nostre patró i advocat:/Hipòlit, de Voltregà,/a Jesús pregueu per nosaltres. Baix les banderes servíeu/de l'Emperador romà,/quan el nom de cristià/amb gran ràbia perseguíeu;/però de tan embravit/tornàveu dolç d'esperit./ Hipòlit, de Voltregà, a Jesús pregueu per nosaltres. A Sant Llorenç empresonàreu/ple de santedat i esforç,/i que mostrés els tresors/de l'Església demanàreu;/en el Crist creguéreu vós,/quan ell us hagué parlat./Hipòlit, de Voltregà, a Jesús pregueu per nosaltres. Amb promeses i amenaces/el vil tirà pretengué,/apartar-vos de la fe/però en va foren ses traces:/manant, irat i feroç,/vostre cos fos llastimat./Hipòlit, de Voltregà, a Jesús pregueu per nosaltres. I ordenà que us traguessin/el vestit de cristià,/i amb pedres va instar/vostra boca colpegessin;/pretenent amb gran vigor/deixéssiu el començat./Hipòlit, de Voltregà, a Jesús pregueu per nosaltres. Veient que així, no podia/assolir el seu intent,/amb vares, encontinent,/us feu ferir amb malícia/i que vostre forçut cos/amb ferro fos torturat./Hipòlit, de Voltregà, a Jesús pregueu per nosaltres. Enmig de les proves dures,/ple el cor de fe i d'amor,/demaneu a les criatures/segueixin Jesús Senyor,/animant-les sens repòs/a seguir el camí marcat./Hipòlit, de Voltregà, a Jesús pregueu per nosaltres. Passats els segles, eixa vila/us venera amb devoció/puix tenint-vos per patró,/us preguem, en l'esperança,/perquè així ens guieu vós/amb l'exemple cristià./Hipòlit, de Voltregà, a Jesús pregueu per nosaltres. Atorgueu al nostre poble,/i a tots els seus vilatans,/pau, salut i caritat,/perquè sense defallença,/vós sigueu el bon model/que ens dugui dalt del cel./Hipòlit, de Voltregà, a Jesús pregueu per nosaltres. Doneu també a les masies,/i a tots els seus habitants,/seny i pau i bon treball/perquè de la terra n'isqui/l'aliment per a vostra gent/que la vida fa plaent./Hipòlit, de Voltregà, a Jesús pregueu per nosaltres. Protegiu tots els nostres joves,/mostreu-los el bon camí:/que seguint, com vós, el Crist,/transformin el nostre món,/amb la pregària insistent/de la comunitat fervent./Hipòlit, de Voltregà, a Jesús pregueu per nosaltres. PREGUEM Déu omnipotent i etern, que féreu a Sant Hipòlit, Sant Poncià i companys la gràcia de lluitar fins a la mort per la justícia; concediu-nos, per la seva intersecció, de suportar per amor vostre les adversitats i d'avançar amb totes les forces cap a vós, que sou la nostra vida. Per Crist Senyor Nostre'. | 08215-189 | Carrer de l'Església, 6 | Els actuals goigs de Sant Hipòlit s'entrenaren el dia 13 d'agost de l'any 2010, per la Festa del patró de la vila. L'adaptació de la lletra és obra de Mossèn J. Castellet i la música de J.M. Carbonell. L'edició en paper és obra de J. Capdevila i J. Arimany, i compta amb una estampa central extreta d'uns goigs impresos a Vic l'any 1828 i una orla que els emmarca extreta d'uns altres goigs datats al segle XIX, i impresos a Mataró. | 42.0159800,2.2372600 | 436847 | 4651832 | 2010 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82783-foto-08215-189-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l'espai web Bibliogoigs. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 82784 | Goigs de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marc | 'Goigs del gloriós Sant Marc. Sant Hipòlit'. Fons de la col·lecció local de la biblioteca Marquès de Remisa de Sant Hipòlit. Text manuscrit [Inèdit]. J.R. (1990). 'Ara per Sant Marc Visita al padró'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 22, abril 1990, p. 6. SALVANS, Gabriel (2008). Sant Hipòlit de Voltregà. Vol de poesia. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 28-29. | XX | 'GOIGS DEL GLORIÓS SANT MARC. SANT HIPÒLIT De la Plana bella aurora,/d'aquest poble bondadós,/guardeu-nos de les tempestes,/Oh, sant Marc Gloriós. Pel damunt de nostre Plana,/del ric cel tan estrellat,/beneïu tota la Plana/per estar al vostre costat./Aixequeu la mà ben alta/dirigint vostre ramat./Guardeu-nos de les tempestes/Oh, sant Marc Gloriós. Per damunt la torbonada/desfeu de feréstecs llamps,/i porteu-nos la rosada/que assaoni nostres camps./De la pesta destructora,/deslliureu aquest veïnat./Guardeu-nos de les tempestes/Oh, sant Marc Gloriós. Vostre nom és mel dels llavis/protegint tots els perills/en record dels nostres avis,/en la boca dels seus fills./ En sant Marc tenim confiança/del que tant hem implorat./Guardeu-nos de les tempestes/Oh, sant Marc Gloriós. Com pastor de la muntanya,/un serrat heu escollit/per lliurar tota la plana/de llampecs i mals esperits,/i amb la vostra gran mirada/tot el terme és beneït./Guardeu-nos de les tempestes/Oh, sant Marc Gloriós. A la vostra simpatia/confiem nostre voler,/volem que ens feu de guia/a davant del temporal,/i amb la vostra companyia/tindreu el tron ben alt./Guardeu-nos de les tempestes/Oh, sant Marc Gloriós. Pel bell cim de muntanya/van passant generacions,/vostre cor és un sagrari/de les nostres oracions./Preguem tots amb gran coratge/per la pau d'aquest món. De la Plana bella aurora,/d'aquest poble bondadós,/guardeu-nos de les tempestes,/Oh, sant Marc Gloriós'. | 08215-190 | Aquests goigs són obra d'en Joan Torrentó i Puy, fundador de la festa d'Homenatge a la Vellesa com a membre del Cor La Veu de Voltregà. Aquest cor els va estrenar a la Festa de l'Ermita de Sant Marc de l'any 1990, celebrada el 29 d'abril d'aquell any (la diada de Sant Marc és el dia 25) al pedró i capella dedicada al sant. La festa també suposava la inauguració de les reformes efectuades per un grup de veïns del barri de Sant Marc, per acondicionar l'espai i facilitar l'accés al turó on es situa el pedró. En Joan Torrentó també va contribuïr en els arranjaments als accessos al turó de Sant Marc. | 42.0134000,2.2347500 | 436637 | 4651547 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82784-foto-08215-190-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Torrentó i Puy | La imatge ha estat extreta del fons documental de la biblioteca Marquès de Remisa. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 82785 | Goigs de la Mare de Déu del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-pilar | BADIA I TORRAS, Lluís (1989). 'Goigs de la Mare de Déu del Pilar que es venera al Barri del Pilar de Sant Hipòlit de Voltregà'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 16, octubre 1989, p. 10-11. SALVANS, Gabriel (2008). Sant Hipòlit de Voltregà. Vol de poesia. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 30. | XX | 'GOIGS DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR QUE ES VENERA AL BARRI DEL PILAR DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ Puix que ens sou la llum i guia/des que el Crist vau portar,/advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Anys enrera, una capella/vau tenir, entre flors i cants,/que aplegava -dolça anella-/caperols i vilatans:/cada octubre els reunia a l'entorn del vostre altar./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. En mal temps de crims i guerra,/amb el foc més destructor/les parets van caure a terra;/poc després, foul'abandó./Però cada cor tenia/el record vostre ben clar./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Capelleta emcimbellada/féu claror al carrer Maiol/i rebia la mirada/dels devots amb gran consol./Ja sereu nostra alegria,/dolç estel de Voltregà./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Tots sabem que prop de l'Ebre/vau venir a enfortir la fe/d'uns deixebles que us van rebre/com ajuda i gran mercè./Cristianisme que naixia/vós el vau consolidar./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Sant Hipòlit ve fer néixer/vostre amor en dos carrers/i si el poble ha volgut créixer/els devots també són més./Tot un barri us obsequia/amb grans festes i un altar./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Vós sou ferma com la roca/per l'amor del vostre Fill;/feu-nos tanys d'aquesta soca/i salveu-nos del perill./El món nostre perd la via/d'estimar Déu i el germà./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Conserveu la fe del poble/que us presenta els seus tributs;/deu-nos pau, conducta noble,/germanor i fermes virtuts./Que us tinguem de nit i dia,/llum d'avui i de demà./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Aquest barri que s'honora/de guardar-vos dins el cor/com la Mare i Senyora,/conduïu sempre a bon port:/feu-nos sempre companyia/dins les llars i més enllà./Advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar. Puix que ens sou la llum i guia/des que el Crist vau portar,/advoqueu, Verge Maria,/pels del barri del Pilar'. | 08215-191 | La lletra d'aquesta peça és obra d'en Lluís Badia i Torras, professor i poeta bagenc que durant els darrers anys de la seva vida es dedicà especialment als goigs (de fet, també va escriure la lletra dels goigs de Sant Martí Xic). És probable que aquests goigs fossin escrits a finals dels anys 80 del segle XX. En la versió publicada a la revista municipal <<0,97 km2>>, els goigs s'acompanyen d'una oració: 'PREGUEM: Déu, pare de misericòrdia,/vós concediu els vostres/dons als qui invoquen/la fidelíssima mare del/vostre fill;/avui la supliquem sota/l'advocació de la solidesa/del pilar:/concediu-nos, per la seva/intercessió,/FORTALESA EN LA FE,/SEGURETAT EN L'ESPERANÇA/I CONSTÀNCIA EN LA CARITAT./Per J.S.N.,/Amén'. | 42.0187100,2.2356500 | 436717 | 4652136 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Lluís Badia i Torras | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||
| 82786 | Parc de la Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-font-de-la-sala | CIRERA, Antoni; VILA, Assumpta (2019). L'aigua a la serra de Sobremunt. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 57. GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 194. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 85, 92-93. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 2.BSE, 1.BAMP. | XX | Parc situat a l'extrem de ponent del municipi, sota la vessant de migdia del turó del Morral. Es tracta d'un espai públic a l'aire lliure delimitat i travessat pel clot de la font de la Sala, un torrent que baixa de la serra de Sobremunt i que transcorre a través de les margues de la vessant de migdia del turó del Morral, marxant en direcció sud-est fins al nucli urbà (de fet, dins del nucli el torrent s'anomena de Mitjavila). El parc presenta una planta més o menys allargassada i està format per dues feixes disposades a diferent nivell i connectades amb rampes pavimentades per facilitar la mobilitat reduïda. La feixa superior està destinada al lleure, amb diverses barbacoes, taules i bancs per seure. La feixa inferior, en canvi, dóna accés a l'espai de ponent del parc, on es localitza la font de la Sala, que dóna nom a l'espai, i un destacable salt d'aigua situat a l'extrem oest, en un dels desnivells més pronunciats de la llera del torrent. A pocs metres de la font destaca un pont de fusta que travessa el torrent i dóna accés al camí d'en Domingo, un corriol que porta al turó de Sant Marc i a la font d'en Petllari, situada molt a prop. Tota la zona de ponent del parc està caracteritzada per la presència de diferents espècies d'arbres autòctones i no, sobretot pollancres i avets. Pel que fa a la zona de llevant l'espai és molt més obert, amb pollancres i moreres plantades de forma arrenglarada. | 08215-192 | Camí de Sant Martí | Des de temps antics, el paratge de la font de la Sala ha estat una zona força concorreguda pels voltreganesos com a espai de lleure i esbarjo. Pel que sembla, a mitjans del segle XX, es va plantar bona part dels espècimens d'arbres que hi ha documentats. L'indret es va anar fent popular fins que, a mitjans de la dècada dels anys 90, la Diputació de Barcelona va adequar la zona: va crear nous accessos, va aixecar algunes rampes per millorar l'accessibilitat, va col·locar mobiliari urbà i va adaptar l'entorn a les formes que manté actualment (algunes informacions consultades també es refereixen a una possible campanya d'adequació feta als anys 80, però aquesta dada no s'ha pogut contrastar). El parc té prohibida la circulació de vehicles i cal demanar autorització a l'ajuntament per fer ús de les instal·lacions de la zona. | 42.0156200,2.2326700 | 436467 | 4651795 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82786-foto-08215-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82786-foto-08215-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82786-foto-08215-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els accessos principals al parc es fan des del carrer i el camí de Sant Martí, passant pel dipòsit d'aigua i trencant en direcció a ponent, o bé des del carrer de la Vinya, mitjançant un camí que s'enfila en direcció al dipòsit, i que s'agafa un cop passat el CAP i la Llar dels Jubilats, així com des de la font del Bac. Alhora, des del mirador de Sant Marc, s'hi pot accedir també mitjançant el camí d'en Domingo, un corriol que porta directament a la font de la Sala. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82787 | Can Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mora-1 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 32, 85, 109. Informació oral: Valentí Turet [Entrevista: 03-02-2020]. | XVIII-XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb un espai de pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra arrebossat. L'edifici està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb dos portals d'accés d'arc rebaixat, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El de grans dimensions presenta un destacable porticó pintat de color verd, mentre que al costat de l'accés principal hi ha una placa de ceràmica vidrada amb el renom de la casa. Al seu costat hi ha una petita finestra d'arc rebaixat, protegida amb una reixa decorada de ferro. Al primer pis s'obren dos finestrals d'arc deprimit còncau, amb el mateix revestiment que les obertures de la planta baixa. Tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana d'obra i una barana de ferro decorada i pintada amb dos colors. A la segona planta hi ha dues galeries obertes a l'exterior mitjançant dues grans obertures rectangulars, protegides amb unes baranes ceràmiques de gelosia. Una de les obertures ha estat reduïda i tancada amb un finestral de perfil blanc. Una motllura rectilínia bastida amb maons recorre la divisòria entre els dos pisos superiors. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat amb un to groguenc,i amb un sòcol arrebossat de gramatge més dens i pintat de color gris. | 08215-211 | Carrer del Puig, 17 | El renom amb el que es coneix l'edifici fa referència al lloc de procedència del seu propietari, Ramon Molas i Móra, que va nèixer a la casa pairal de can Móra de Vinyoles. L'edifici era la seu d'una antiga botiga-taverna coneguda per la gent del barri com a can Ramon del vi. Segons les informacions orals obtingudes, a l'edifici també s'hi instal·là durant un temps un ferrer conegut com en Bèia. De fet, aquest renom ja es documenta a Sant Hipòlit des de mitjans del segle XVIII. | 42.0136900,2.2375600 | 436870 | 4651577 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82787-foto-08215-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82787-foto-08215-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82787-foto-08215-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Ramon del vi, can Bèia. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82788 | Can Pau General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-general | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 95. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.CA. | XX | Edifici cantoner de planta irregular, format per diversos cossos adossats i amb un espai de pati posterior. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa motllurada bastida amb maons. L'edifici està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i estan bastides amb maons, exceptuant els tres portals de la planta baixa que tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Als pisos superiors s'hi obren una finestra central i dos finestrals laterals que tenen sortida a dos balcons simples, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. La façana deixa el parament de l'obra vist. Tant la planta baixa com el primer pis estan bastits amb pedra de diverses mides disposada de manera irregular, mentre que la planta superior està bastida amb maons ceràmics. | 08215-212 | Carrer del Mallol, 38 | 42.0179400,2.2357600 | 436725 | 4652051 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82788-foto-08215-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82788-foto-08215-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82788-foto-08215-212-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 82789 | Casa del Marquès de Remisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-marques-de-remisa | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 47, 79, 109. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 220. SOLÀ I SALA, Josep Mª (1988). 'Memòria voltreganesa (I)'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 2, maig 1988, p. 4-5. SOLÀ I SALA, Josep Mª (1991). 'Assignatura pendent. Noms de carrers a Sant Hipòlit'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 32, març 1991, p. 16-17. | XX | Els revestiments estan degradats. | Edifici cantoner de planta irregular, format per diversos cossos adossats i amb un petit espai de pati lateral. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El portal d'accés a l'interior es fa pel carrer de la Ciutadella. Damunt del mateix hi ha un petit plafó rectangular de ceràmica vidrada, amb la imatge de la Mare de Déu del Carme. La part més destacable de la construcció està situada a la façana orientada a la plaça Pompeu Fabra. Es tracta d'una gran fornícula d'arc de mig punt oberta a la part central de la primera planta. Presenta un emmarcament arrebossat de gramatge dens, està tancada amb una portella de vidre i compta amb un ampit de maons. Alberga en el seu interior la imatge d'un genet armat a cavall. Sota de la fornícula hi ha una placa de pedra encastada al parament, amb l'escut del Marquès de Remisa gravat i la següent inscripció: 'EL MARQUES DE REMISA / NACIDO EN ESTA CASA EL 3 DE / NOVIEMBRE DE 1794 / INSIGNE CREADOR DE RIQUEZA QUE, / AL UNIR A SU FAMA EL BUEN NOM- / BRE DE ESTA TIERRA, SUPO HONRARLA ENTRE / LAS GENTES MAS IMPORTANTES DE SU TIEMPO. / FALLECIDO EN MADRID EL 26 DE NOVIEMBRE / DE 1847 / 13 DE AGOSTO DE 1955.'. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. | 08215-213 | Carrer de la Gleva, 10 | L'edifici és la casa natal del financer i empresari català Gaspar Remisa i Miarons (1784-1847), nomenat marquès de la Casa Remisa (o de Remisa) l'any 1835 per la reina regent Maria Cristina. L'any 1833, el seu col·laborador i poeta Bonaventura Carles Aribau li dedicà la famosa 'Oda a la Pàtria' pel dia del seu sant. Es tracta d'un cant d'enyorança a Catalunya i d'exaltació de la llengua catalana, que es considera que va iniciar la Renaixença catalana i que fou una de les primeres obres del segle XIX escrita en català (sense castellanismes ni vulgarismes). La placa commemorativa fou instal·lada el dia 13 d'agost de l'any 1955, dia del sant patró de Sant Hipòlit, per l'ajuntament. L'any de naixement està equivocat. Durant el segle XX, la casa fou coneguda amb el renom de cal Coix en referència al fet que els seus propietaris, el matrimoni format per la Pepa i en Quel, eren tots dos coixos. | 42.0142500,2.2357900 | 436724 | 4651641 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82789-foto-08215-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82789-foto-08215-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82789-foto-08215-213-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Coix. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 82790 | Corts de can Cristaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corts-de-can-cristaire | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 52. SEGURA I CARRERA, Antoni (1991). 'Pinzellades dels mitjans de transports i comerç en la vila de Sant Hipòlit de Voltregà'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 32, març 1991, p. 11. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 105-106. | XIX | L'estructura està força degradada. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, organitzat en un sol nivell i amb un espai de pati alineat amb la plaça d'Anselm Clavé. Presenta una coberta de teula aràb d'un sol vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de bigues de fusta. La part més destacable de la construcció és la façana de migdia, orientada al carrer dels Marquesos de Palmerola. Està formada per un gran mur lleugerament atalussat i disposat a mode de sòcol, que salva bona part del desnivell existent respecte a la plaça i el carrer de l'Església. Està bastit amb petits còdols de la zona i pedra de diverses mides, tot lligat amb abundant morter. S'hi observen diversos forats de ventilació d'obertura ovalada i un maó encastat a la part superior i gravat amb l'any 1866. Damunt d'aquest mur s'hi assenta un parament bastit amb maons ceràmics, en el que s'observen diverses pilastres fetes amb maons també. A l'extrem de ponent, i situat entre dues d'aquestes pilastres, hi ha un plafó de ceràmica vidrada acolorida força degradat amb la imatge de Sant Martí. Aquest plafó està inserit dins d'una capelleta d'arc apuntat bastida amb maons ceràmics. Finalment, damunt d'aquest mur intermig s'hi assenta un parament bastit amb la tècnica de la tàpia, en el que s'hi obren tres grans obertures rectangulars tancades amb uns grans porticons de fusta. La construcció presenta els dos paraments superiors arrebossats i pintats, tot i que aquest revestiment està molt degradat. | 08215-214 | Carrer de l'Església, 23-25 | El sobrenom Cristaire està documentat a Sant Hipòlit des de mitjans del segle XVIII. La casa de can Cristaire, adossada a la banda de llevant de la construcció i amb la façana principal orientada a la plaça d'Anselm Clavé, rep aquest sobrenom en referència al qui fa o ven cristos. Aquest fet quadraria amb la proximitat d'aquesta construcció respecte a l'església parroquial, que està situada a l'altra banda del carrer. Durant la segona meitat del segle XIX, en aquesta casa hi vivia en Pere Colom i la seva família, que feien de traginers i també es dedicaven al transport de persones a Vic, mitjançant una tartana amb capacitat d'entre 6 i 8 passatgers tirada per cavalls. Aquests animals s'estaven a les corts que ens ocupen. | 42.0156500,2.2366300 | 436795 | 4651796 | 1866 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82790-foto-08215-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82790-foto-08215-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82790-foto-08215-214-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 82791 | Escola bressol Mare Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-bressol-mare-teresa | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 43, 45, 52-53, 64, 107, 116, 121, 129. ARRANZ, Antonio María (1952). M. Teresa Gallifa Palmarola. Barcelona: Claret. CONGREGATIO PRO CAUSIS SANCTORUM (1990). Canonizationis Servae Dei Teresiae Gallifa Palmarola Fundatricis Congregationis Servarum a Passione (1850-1907). Positio super virtutibus. Roma: Tip. 2000. 'Inauguració de la nova escola bressol 'Mare Teresa Gallifa'. Sant Hipòlit de Voltregà, 4 de setembre de 1993'. Sant Hipòlit de Voltregà: [Inèdit]. Http://www.ebmareteresa.cat/ [Consulta: 05-04-2020]. | XX | Edifici cantoner de planta rectangular, format per diversos cossos adossats i situat a l'extrem de llevant del primer tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, just on la via conforma una petita placeta de planta irregular. El volum principal, situat a l'extrem nord-est de la construcció, presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb un ràfec de fusta sostingut amb mènsules treballades i disposat a les dues façanes vistes de l'edifici. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orintada a llevant. Les obertures d'aquest parament són de diversa tipologia i totes tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El portal d'accés a l'interior és d'arc rebaixat i amb les impostes motllurades. Està emmarcat per dues finestres rectangulars de perfil allargat. A l'extrem del parament hi ha una gran placa rectangular de ceràmica amb el nom de l'escola i decorada amb una espiga i el colom de la pau. Una motllura rectilínia amb un arc rebaixat superposat al del portal recorre la divisòria amb la primera planta, també a la façana lateral. En aquesta planta s'hi obren quatre finestres rectangulars adossades i un relleu escultòric de ceràmica amb la imatge de la Mare Teresa envoltada d'infants. Del pis superior, delimitat amb una motllura rectilinia respecte el primer nivell, destaca una galeria oberta a l'exterior mitjançant quatre finestrals d'arc de mig punt, sostinguts amb columnetes de ferro i delimitats amb baranes de ferro també. Aquesta mateixa galeria es repeteix a la façana lateral. Al costat del portal d'accés hi ha una placa de marbre encastada al parament, amb la següent inscripció: 'EN EL SEU POBLE NATAL / EN HOMENATGE A LA / M. TERESA GALLIFA I PALMAROLA / AMB MOTIU DEL CENTENARI / DE LA FUNDACIÓ DE L'OBRA / EL POBLE DE ST. HIPÒLIT / LES SEVES FILLES / 'SERVENTES DE LA PASSIÓ' / I ELS AMICS DE LA SEVA OBRA / ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ / 1886-1986'. L'altre volum destacable està alineat amb el carrer. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el mateix tipus de ràfec que el del volum principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La part més destacable d'aquest parament és la tribuna tancada i situada a la primera planta. Presenta dos vitralls rectangulars acolorits als laterals i un plafó de ceràmica central amb la següent inscripció: 'AQUÍ VA NEIXER / TERESA / GALLIFA PALMAROLA / 1850-1907 / FUNDADORA DE LES RELIGIOSES / SERVENTES DE LA PASSIÓ'. Ambdós volums presenten els paraments arrebossats i pintats amb un to groguenc, amb un sòcol de pedra aplacada delimitat amb una motllura rectilínia. | 08215-215 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 24 | A finals del segle XIX, en Josep Ferrer i la seva família es van instal·lar en una casa situada en el mateix emplaçament on actualment hi ha l'escola bressol. Procedien del municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer, fet pel qual va sorgir el sobrenom de 'els Santaulària'. Un dels descendents, en Lluís Ferrer, va ser molt anys el sereno del poble, passant a ser coneguda la casa també com a cal Sereno. Pels voltants dels anys 30 del segle XX, al mateix emplaçament hi havia una casa i botiga de queviures coneguda amb el renom de can Grill. La casa també fou coneguda com a can Quic en referència a Francisco Serrallonga i Nonó, apodat amb aquest sobrenom. I, durant un temps, l'edifici també es coneixia amb el renom de can Vernis, masia de procedència de la família que l'habitava. L'avi d'aquesta família sempre duia uns pantalons clars amb uns pedaços de color negre cosits a la part del darrera, fet pel qual se'l coneixia com en Cul Negre i, per extensió, també a la seva casa. L'actual edifici que acull les instal·lacions de l'Escola Bressol Mare Teresa fou construït l'any 1993 i inaugurat el dia 4 de setembre d'aquell mateix any. Es tracta d'una escola concertada per infants de 0 a 3 anys, que està regentada per la congregació de les Seventes de la Passió, una comunitat religiosa fundada per Teresa Gallifa i Palmerola (1850-1907), filla predilecta de la vila de Sant Hipòlit nascuda en una casa situada en aquest mateix emplaçament. Es tracta d'una congregació religiosa dedicada a l'assistència sanitària i espiritual de les mares i dones en situació desfavorida, desenvolupada sobretot a Barcelona. L'any 1953, la comunitat es va instal·lar a Sant Hipòlit de la mà de mossèn Josep Serradell, per assistir els malalts a casa seva i cuidar els infants de les mares treballadores. Inicialment, el servei de llar d'infants de la població era conegut popularment com la Casa Cuna i s'instal·là a prop dels edificis del Grup Sant Salvador. | 42.0154200,2.2377500 | 436887 | 4651769 | 1993 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82791-foto-08215-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82791-foto-08215-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82791-foto-08215-215-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Santaulària, cal Sereno, can Grill, can Quic, can Vernis, can Cul Negre. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 82792 | Capella de la Mare de Déu de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-lourdes | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 65. Informació oral: Mª Carme Casas Muntadas, Marcel·la Molas Oller i Joan Rifà Casas [Entrevista: 03-02-2020]. MUSSULL, Mª Dolors (1989). 'Col·laboracions'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 10, març 1989, p. 4-5. MUSSULL, Dolors (2017). La Veu de la Glorieta amb nosaltres des de 1995. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà [Inèdit]. | XX | Petita construcció aïllada situada a l'extrem sud-oest dels jardins de la Llar dels Jubilats, en el nivell superior i al final del passeig de les Alzines. Està formada per un petit volum de planta semicircular, que presenta una coberta de teula àrab i compta amb dues petites finestres laterals d'arc de mig punt. Aquest volum es troba obert a l'exterior mitjançant una gran obertura rectangular amb la llinda de fusta, i tancada amb una reixa de ferro decorada i pintada amb un to platejat. Aquesta obertura s'integra dins d'un mur que li fa de façana i que està cobert amb una teuladeta de dues vessants, sostinguda amb una biga i diverses mènsules de fusta. Als laterals d'aquest mur se li adossen dos paraments disposats en esbiaix, que estan rematats amb un carener de teula àrab. Ambdós paraments compten amb una petita fornícula d'arc de mig punt inferior i una placa de ceràmica vidrada acolorida a la superior. La placa inserida al parament de la banda de llevant presenta una representació del santuari de Lourdes, mentre que la de ponent compta amb un passatge de l'evangeli segons Lluc. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc, i està envoltada per quatre xiprers posteriors. A l'interior de la construcció hi ha una ara d'altar bastida amb carreus de pedra, damunt la que es situa una imatge de la Mare de Déu de Lourdes protegida amb un vidre rectangular. Als peus de l'altar hi ha una llosa de pedra gravada amb la següent inscripció: 'EXALUMNES / DOMINIQUES ANUNCIATA / 12-2-94'. | 08215-216 | Jardins de la Llar dels Jubilats | Aquesta capella fou construïda i promoguda l'any 1994 per un grup d'antigues alumnes del col·legi de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, que estava situat als actuals jardins de la Llar dels jubilats. Aquesta congregació es va establir a la població l'any 1871 per fer-se càrrec de l'ensenyança de les nenes, en el mateix edifici on hi havia hagut l'hospital de Sant Hipòlit (construït a principis del segle XVIII). Aquest col·legi va conservar oficialment el nom d'Hospital de Sant Josep, tot i que de forma popular era conegut com a 'col·legi de les Hermanes' o 'col·legi de les Monges'. Va desaparèixer cap als anys 60 del segle XX i, posteriorment, fou enderrocat per a construïr-hi els jardins i la Llar dels Jubilats. De fet, l'actual edifici de la Llar era l'antiga residència de les Germanes Dominiques. A mitjans del segle XX, a la part superior dels actuals jardins, al costat dels horts de la congregació, hi havia la Glorieta. Es tractava d'una gruta amb la imatge de la Verge de Lourdes, on les nenes de l'escola hi anaven a resar els dissabtes pel matí. Per aquest motiu, l'actual capella també és coneguda amb aquest nom. L'estructura fou construïda en homenatge a aquest col·legi per part d'un grup d'antigues alumnes, la fotografia de les quals acompanya la imatge de la verge situada a l'interior. | 42.0160200,2.2342500 | 436598 | 4651839 | 1994 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82792-foto-08215-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82792-foto-08215-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82792-foto-08215-216-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Glorieta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 82793 | Monument a la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-7 | XXI | Monument aïllat i situat a l'extrem sud-est de la plaça de la Sardana. Està format per un basament circular de formigó, damunt del que s'assenta una escultura de ferro corten que representa un ballador i una balladora entrellaçats i amb les mans alçades. Alhora, aquestes figures compten amb una placa circular situada al nivell de la cintura i gravada tres vegades amb la inscripció 'LA SARDANA'. En el basament hi ha una placa de ferro corten encastada amb la següent inscripció: 'SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ / 18-MARÇ-2007'. El monument està delimitat amb un perfil de corten circular enjardinat. | 08215-217 | Plaça de la Sardana | Tant el monument com la plaça reten homenatge al gènere musical de la sardana, molt present al Sant Hipòlit del segle XX i que proporcionà grans mestres del gènere com l'Eusebi Guiteras o en Joan Camps i Valentí, així com diverses formacions musicals com la cobla-orquestra Els Angelets o la Principal de Sant Hipòlit de Voltregà, entre d'altres. | 42.0114000,2.2372600 | 436843 | 4651323 | 2007 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82793-foto-08215-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82793-foto-08215-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82793-foto-08215-217-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 82794 | Voltreguins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltreguins | 'El Voltreguí, un nuevo postre solidario'. Molinería y panadería. Revista profesional de panadería y pastelería, nº 1225-1226, 2012, p. 86. Http://www.francescaltarriba.com/prensa/difusion/medios-escritos/ [Consulta: 05-04-2020]. | XXI | Els Voltreguins són unes postres inspirades en una antiga recepta romana, consistents en un petit pastisset esponjat de gust afruitat elaborat amb ametlla, ou, farina, mantega i sucre. Es presenta en format circular individual i compta amb una versió coberta amb xocolata i una altra de gran format, en forma de tartina rectangular per compartir, anomenada Cóc Voltreguí. Aquest pastís compta amb una cobertura de sucre llustre, amb la figura en negatiu d'un gos assimilat a un llebrer en moviment (aquesta imatge és el logotip del producte també). | 08215-218 | Casa Museu del Voltreganès. Carrer dels Comtes de Lacambra, 3, 08508 Vinyoles (Masies de Voltregà) | Els Voltreguins van nèixer l'any 2012 de la mà d'en Francesc Altarriba, responsable del Taller Gastronòmic del Pa Bonblat de Manlleu, per iniciativa de l'Associació Sociocultural del Voltreganès 'Què s'hi pot fer'. Des d'aquesta associació es va desenvolupar un treball de recerca amb l'objectiu de confegir una primera recepta d'inspiració romana, mitjançant diverses entrevistes amb la gent gran de l'àrea del Voltreganès. Aquestes postres es comercialitzen per forns i fleques de la comarca, i a través de la xarxa de distribució de la mateixa empresa. Una part dels beneficis obtinguts de la seva comercialització són per a aquesta associació. Des del Taller Gastronòmic, l'any 2013 es va desenvolupar el Cóc Voltreguí. Segons els membres de l'associació, l'origen d'aquestes postres es troba en la vigilància que exercien les legions romanes respecte als nous territoris conquerits. Per aquest motiu criaven i ensinistraven els 'vertragos', uns gossos àgils i intel·ligents semblants als llebrers que els ajudaven en aquesta escomesa. A partir del nom llatí d'aquests animals es va desenvolupar el nom Voltregà, tot i que actualment l'orígen d'aquest topònim encara no està assegurat. L'any 2014, els nens de l'escola Abat Oliba van crear l'Auca del Voltreguí, els autors de la qual són la Judit Teixidor i en Gerard Serrat. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 2012 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82794-foto-08215-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82794-foto-08215-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82794-foto-08215-218-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82795 | Carrer dels Marquesos de Palmerola - Tram 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-marquesos-de-palmerola-tram-1 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 28, 79, 90. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 43. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 98, 105-106. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 06.CA. | XVI-XX | Primer tram d'un dels carrers més llargs i històrics del nucli urbà. Es tracta del tram inicial de la via, el qual discorre per la banda de migdia del nucli antic, entre l'extrem nord-est de la plaça de la Vila i el passatge Parés. Es tracta d'un carrer de planta en forma d'L i traçat força rectilini, amb una longitud d'uns 160 metres i una amplada variable força estreta d'entre 3 i 4 metres. Compta amb dos punts més amples: un a la meitat del carrer, on intersecciona amb l'escalinata que dóna accés a l'església, i l'altre davant de l'escola bressol Mare Teresa, on les diferents alineacions formen una petita plaça triangular amb una amplada màxima d'uns 10 metres. El traçat és lleugerament sinuós, sobretot a la seva entrada per la plaça de la Vila, en què primer té una orientació nord i, sota l'antic fossar i la plaça de l'Església, gira completament en direcció est, sentit que manté la resta de traçat. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVI i XVIII (tot i que amb reformes i remuntes posteriors), que han modificat l'aspecte sobretot amb la incorporació de balconeres, balcons i cornises. Altres edificis han estat substituïts completament per construccions de nova planta bastides durant el segle XX. Tot i això, es tracta d'un carrer força coherent tant formal com tipològicament parlant. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força variada d'entre 4 i 6 metres a 10 i 14 metres de façana, i una profunditat edificada d'entre 12 i 18 metres. Únicament les parcel·les de la banda de migdia continuen a la part posterior en forma de patis, jardins i coberts suplementaris. La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, alguns fins i tot amb tres nivells. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i portals d'accés de més amplada a la planta baixa. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX (per exemple en balcons, cornises, ràfecs, portals transformats en aparadors). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. | 08215-114 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 2-32 i 3-25 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal al llarg d'un antic camí rural, que fou començat a edificar al segle XVI i XVII sota l'església, i fou consolidat com a carrer amb el creixement itinerant del segle XVIII. De fet, aquest carrer està disposat al llarg de l'antic camí que conduïa del nucli antic cap a la banda de llevant. Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. És força probable que aquest fet provoqués que bona part de les llindes documentades a la via estiguin datades en posterioritat a aquesta data. A la part central d'aquest tram ha existit, històricament, un accés a la plaça de l'Església. Les escales que hi ha actualment foren bastides a finals de la dècada dels anys 20 del segle XX. Durant el segle XIX i part del segle XX, el carrer fou conegut com el carrer Nou. Per decisió municipal, a partir de l'any 1931 passà a denominar-se carrer dels Marquesos de Palmerola. Aquest nom ha perviscut fins a l'actualitat, amb un lleuger parèntesi entre els anys 1936 i 1939, en que prengué el nom d'Àngel Guimerà. Pel que fa a les reformes dutes a terme a la via, i segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal de la vila, l'any 2004, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, és substituí la pavimentació existent per una altra de llambordins de formigó. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols. | 42.0155800,2.2371200 | 436835 | 4651788 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82795-foto-08215-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82795-foto-08215-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82795-foto-08215-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer Nou, carrer d'Àngel Guimerà. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82796 | Carrer dels Marquesos de Palmerola - Tram 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-marquesos-de-palmerola-tram-2 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 28, 79, 90, 93. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 43. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 98, 99, 105-106. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.CA. | XVI-XX | Segon tram d'un dels carrers més llargs i històrics del nucli urbà. Es tracta del tram central de la via, el qual s'inicia al passatge Parés i finalitza al carrer de Sant Antoni Maria Claret. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini, lleugerament corbat en el seu inici. Presenta una longitud d'uns 160 metres i una amplada variable. El traçat és lleugerament sinuós, amb un pendent lleuger d'oest a est. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVI i XVIII, tot i que amb reformes i remuntes posteriors. Altres edificis han estat substituïts completament per construccions de nova planta bastides durant el segle XX. Tot i això, es tracta d'un carrer força coherent tant formal com tipològicament parlant. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força variada d'entre 5 i 10 metres de façana, i una profunditat edificada d'entre 15 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris. La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, alguns fins i tot amb tres nivells. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com diverses galeries situades als nivells superiors d'aquestes construccions. També s'hi localitzen algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX (per exemple en balcons, cornises, ràfecs, portals transformats en aparadors). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. | 08215-115 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 29-69 i 38-78 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal que fou començat a edificar al segle XVI i XVII, i fou consolidat al segle XVIII. Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. És força probable que aquest fet provoqués que bona part de les llindes documentades a la via estiguin datades en posterioritat a aquesta data. La divisió dels dos trams inicials del carrer dels Marquesos de Palmerola ve determinada pel traçat del passatge Parés, que construït a principis del segle XX (pels voltants de l'any 1922) va seccionar aquesta via. De totes maneres, en el darrer quart del segle XIX, ja era una de les vies més destacables, donat que enllaçava amb la carretera que unia Barcelona amb Ribes de Freser (actual C-17), així com amb la zona del Ter on es van instal·lar les empreses de filatures. És probable que aquest fos un dels motius pels quals la via ha estat un dels carrers més comercials de la vila al llarg del temps. Durant el segle XIX i part del segle XX, el carrer fou conegut com el carrer Nou. Per decisió municipal, a partir de l'any 1931 passà a denominar-se carrer dels Marquesos de Palmerola. Aquest nom ha perviscut fins a l'actualitat, amb un lleuger parèntesi entre els anys 1936 i 1939, en que prengué el nom d'Àngel Guimerà. Pel que fa a les reformes dutes a terme a la via, i segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal de la vila, ja existeix un projecte de reforma datat l'any 1895. Posteriorment, l'any 2004, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, és substituí la pavimentació existent per una altra de llambordins de formigó. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols. | 42.0152800,2.2394500 | 437028 | 4651753 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82796-foto-08215-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82796-foto-08215-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82796-foto-08215-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer Nou, carrer d'Àngel Guimerà. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82797 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-20 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 60, 74. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 40. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 89, 98, 99, 103. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.CA. | XVII-XX | Carrer situat a l'extrem sud-oest del nucli antic de la vila, des de la banda de migdia de la plaça de la Vila i fins a la plaça Pompeu Fabra. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini, amb una longitud d'uns 100 metres i una amplada variable d'entre 3 i 4 metres, exceptuant el tram final de la via, on la plaça Pompeu Fabra fa que l'amplada sigui molt més gran (de fet, tota la façana de ponent de la plaça porta la numeració del carrer Major). L'espai es troba totalment pavimentat per llambordins de formigó de diferent color, que diferencien les zones de circulació rodada amb les dels vianants. Presenta un pendent relatiu en sentit nord-est sud-oest, amb edificacions a banda i banda excepte en el tram que confronta amb la plaça Pompeu Fabra i a l'espai d'aparcament central. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes i remuntes posteriors. Com a resultat, en l'actualitat s'observa una barreja d'edificis antics amb d'altres de més moderns construïts en els darrers anys, sobretot pel que fa al tram central i al tram final de la banda de llevant. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 5 i 10 metres de façana i una profunditat edificada d'entre 12 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris (aquest fet només es dóna en els construccions de la banda de ponent). La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, alguns fins i tot amb tres nivells. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i portals d'accés de més amplada a la planta baixa. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX (per exemple en balcons). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. A la part central del carrer, baixant a mà dreta, hi ha la font de la Mare de Déu del Roser. | 08215-116 | Carrer Major, 1-15 i 2-24 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal, que conserva molts elements patrimonials interessants que reflecteixen l'arquitectura produïda a la població al llarg dels segles, donat que tot i l'origen i consolidació de la via durant els segles XVII i XVIII, hi ha també diferents intervencions interessants de finals del segle XIX. Aquest carrer està disposat al llarg de l'antic camí ral que des del santuari de la Gleva creuava tot el terme municipal en direcció nord. Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. De totes maneres, i pel fet de ser una de les vies més transitades del municipi, també hi trobem edificis molt interessants aixecats en el segle XIX. Al carrer s'hi ubicava la casa del gremi de paraires, el casalot de can Pubill Camps, la seu del Club Carlí (que a més era un cafè-teatre) i la Fonda, entre els segles XVIII i XIX. Dins del segle XX també hi havia alguns dels establiments més significatius com ca l'Apotecari, cal Barberet o cal Cisteller. Durant la Segona República, el nom oficial del carrer va ser de Francesc Layret, tot i que l'any 1939 va recuperar el nom de carrer Major. Pel que fa a les reformes dutes a terme a la via, i segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal de la vila, l'any 2004, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, és substituí la pavimentació existent per una altra de llambordins de formigó. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols. Segons les informacions obtingudes, encara es conserva el paviment de còdols de la zona original sota del paviment actual. | 42.0148100,2.2359500 | 436738 | 4651703 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82797-foto-08215-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82797-foto-08215-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82797-foto-08215-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de Francesc Layret. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82798 | Carrer de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-gleva | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 61, 62, 73, 104. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 41. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 220. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 55, 89, 98. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.CA. | XVII-XX | Carrer situat a la banda de migdia del nucli urbà de la vila, des de la banda de migdia de la plaça Pompeu Fabra i fins a la intersecció amb el carrer de Sant Marc. Es tracta d'un carrer de traçat corbat, amb una longitud d'uns 200 metres i una amplada variable força estreta d'entre 3 i 4 metres, exceptuant el tram corresponent a la plaça Pompeu Fabra, que és completament obert (de fet, tota la façana de migdia de la plaça porta la numeració del carrer de la Gleva). La via intersecciona amb el carrer del Puig, el qual genera una placeta que rep el nom de la Gleva i està presidida per la imatge d'aquesta verge. L'espai es troba pavimentat amb una capa d'asfalt amb voreres a banda i banda, exceptuant el tram final disposat entre la placeta de la Gleva i el carrer de Sant Marc, on les voreres desapareixen. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes i remuntes posteriors. Com a resultat, en l'actualitat s'observa una barreja d'edificis antics amb d'altres de més moderns construïts en els darrers anys. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 6 i 10 metres de façana i una profunditat edificada d'entre 10 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris (aquest fet es dóna sobretot en les construccions de la banda de ponent). La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, alguns fins i tot amb tres nivells. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i portals d'accés de més amplada a la planta baixa. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX (per exemple en balcons). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. | 08215-117 | Carrer de la Gleva, 2-58 i 9-31 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal que fou començat a edificar als segles XVII i XVIII, per bé que més enllà de la placeta de la Gleva, el creixement itinerant només es consolida al costat de ponent. De fet, els edificis del primer tram, des de la plaça Pompeu Fabra fins la plaça de la Gleva, foren aixecats en els segles XVII i XVIII. El segon tram, en canvi, compta amb construccions bastides durant els segles XVIII i XIX. Aquest carrer està disposat al llarg de l'antic camí ral que des del santuari de la Gleva creuava tot el terme municipal en direcció nord. Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. Segons el Quadern de Riquesa Territorial de l'any 1820 custodiat a l'arxiu municipal de Sant Hipòlit, el carrer era conegut amb el nom de carrer de la Gelada. Pel que fa a la plaça Pompeu Fabra, una de les cases de la banda de migdia era coneguda popularment com can Llangonissa (hi havia hagut una fàbrica de llonganisses), fet que va provocar que la plaça també s'anomenés amb aquest renom. En temps de la República, la plaça fou anomenada de García Hernández en memòria a aquest capità, que es sublevà contra la monarquia i fou afusellat a Osca l'any 1930. | 42.0139500,2.2365200 | 436784 | 4651607 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82798-foto-08215-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82798-foto-08215-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82798-foto-08215-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de la Gelada. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82799 | Carrer de l'Hospital - Tram 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lhospital-tram-1 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 68, 95. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 39. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 10.CA. | XVI-XX | Carrer situat a la banda de ponent del nucli urbà de la vila, des de l'extrem de ponent de la plaça Nova i fins a la intersecció amb el carrer de Sant Martí. Es tracta d'un carrer de traçat molt irregular, corbat i amb molts punts d'inflexió, amb una longitud d'uns 90 metres i una amplada variable força estreta d'entre 3 i 4 metres. Presenta un lleuger pendent i compta amb edificacions a cada costat excepte en el tram que confronta amb els jardins de la Llar dels Jubilats. La via es troba pavimentada amb una capa d'asfalt, tot i que la part central està bastida amb peces de formigó planes com a indicatiu del traçat de l'antic camí ral que ressegueix. Alhora, aquestes peces es prolonguen fins als accessos principals de les cases més antigues. Les construccions originals mantenen la tipologia originària dels segles XVI i XVIII, tot i que amb reformes posteriors i diversos edificis de nova planta. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 6 i 8 metres de façana. Estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o bé dues plantes superiors. Presenten obertures rectangulars emmarcades en pedra i llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. | 08215-118 | Carrer de l'Hospital, 3-7 i 2-22 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal que fou començat a edificar al segle XVI i consolidat en els segles posteriors. Aquest carrer està relacionat amb l'antic camí ral que conduïa a l'hospital de Sant Hipòlit i que estava situat al bell mig de la via. En aquest sentit, cal especificar que la part central del carrer està bastida amb peces de formigó planes, probablement com a indicatiu del traçat del camí ral. Alhora, aquestes peces es prolonguen fins als accessos principals de les cases més antigues. Aquestes obres són conseqüència de les reformes efectuades dins del Pla integral del Barri del Mallol, un projecte de la Generalitat de Catalunya amb la intenció d'executar una rehabilitació integral de la zona: urbanització dels carrers del barri (carrer del Mallol, de l'Hospital, de Sant Martí, etc.), així com de l'espai lliure al voltant de l'edifici del Mallol i la creació d'una àrea d'aparcament, entre d'altres millores. El carrer porta el nom de l'antic hospital de Sant Hipòlit, actualment desaparegut i que estava situat als actuals jardins de la Llar dels Jubilats, al bell mig de la via. Fou construït, probablement, a principis del segle XVIII. Posteriorment, a principis del segle XIX i després de la guerra del Francès (1808-1814), l'hospital reduí la seva activitat i recursos, passant a mans de la parròquia que el va rebatejar com a Hospital de Sant Josep. En l'actualitat, a la Casa de la Vila es conserva una llinda procedent de l'hospital, datada l'any 1796. Durant la República, el carrer de l'Hospital passa a denominar-se carrer de Pau Iglesias, en homenatge al fundador del Partido Socialista Obrero Español. | 42.0164800,2.2351900 | 436676 | 4651889 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82799-foto-08215-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82799-foto-08215-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82799-foto-08215-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de Pau Iglesias. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82800 | Plaça de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-gleva | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 69. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 35. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 55, 89, 98. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 11.CA. | XVII-XX | Plaça de planta irregular, que comprèn el tram inicial del carrer del Puig i està delimitada pel carrer de la Gleva a ponent i pel passatge Parés a llevant. L'espai presenta cert pendent des de la meitat de la plaça i cap a la banda de llevant, amb unes escales situades a l'extrem nord-est que resolen el desnivell existent i faciliten l'accés als edificis que tanquen la plaça pel costat nord. Aquest espai està asfaltat i compta amb unes estretes voreres perimetrals. La plaça queda delimitada per tres façanes contínues d'edificacions, situades a les bandes de tramuntana, migdia i ponent, amb els accessos des del passatge Parés i el carrer de la Gleva. Es tracta d'un conjunt poc coherent, amb la majoria d'edificacions transformades o totalment substituïdes per edificis de nova planta més recents. Tot i això es conserven dos dels edificis originals, cal Cadiraire i can Seina, construïts al segle XVIII tal i com es desprèn de les nombroses llindes datades que presenten. Tipològicament parlant, la resta de construccions es corresponen amb edificis d'habitatges entre mitgeres de planta baixa i pis, o bé de planta baixa i dues plantes (hi ha excepcions més elevades), amb cobertes de teula àrab i ràfecs de voladís. Compten amb les façanes composades per eixos d'obertures verticals, amb balcons als nivells superiors, baranes de ferro i revestiments arrebossats. Tant la façana de migdia com la banda nord-est són les parts més alterades del conjunt. | 08215-119 | Carrer del Puig, 1-11 i 2-8 | Es tracta d'un dels trams històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal que fou començat a edificar als segles XVII i XVIII. De fet, la plaça coincideix amb el primer tram del carrer del Puig, consolidat també en aquesta època. El carrer del Puig parteix de la plaça de la Gleva i discorre en direcció est per la part inferior del turó que li dóna nom. Aquesta plaça està disposada al costat de l'antic camí ral que des del santuari de la Gleva creuava tot el terme municipal en direcció nord. Podem situar la seva construcció a l'entorn del període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). En segon lloc, i relacionat amb un moment de possible reforma, els estralls ocasionats per la guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714, fet pel qual la majoria de llindes documentades són posteriors a aquesta data. Durant el segle XIX i part del segle XX, l'actual plaça de la Gleva era coneguda popularment com el Joc de la Pilota. | 42.0137000,2.2367300 | 436801 | 4651579 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82800-foto-08215-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82800-foto-08215-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82800-foto-08215-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'espai: placeta de la Gleva, el Joc de la Pilota, carrer del Puig - Tram 1. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82801 | Carrer del Puig - Tram 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-puig-tram-2 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 44, 106. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 34. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 55. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 12.CA. | XVII-XX | Carrer situat a la banda de migdia del nucli urbà de la vila, des del passatge Parés (banda oest) al carrer dels Germans Dalmau (banda est). Es tracta d'un carrer de traçat corbat, amb una longitud d'uns 280 metres i una amplada mitjana d'uns 6 metres, tot i que en el seu tram inicial s'eixampla fins als 8,80. Presenta un lleuger pendent cap a llevant i compta amb edificacions a cada costat, excepte en el tram que discorre per la banda de migdia del turó del Puig, on poques edificacions s'encaixen alineades al vial com a resultat de la topografia accentuada del turó.La via es troba pavimentada amb una capa d'asfalt, amb voreres a banda i banda. Les construccions originals mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes posteriors. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 5 i 10 metres de façana i una profunditat edificada d'entre 12 i 20 metres, que es dóna a la banda de migdia en forma d'horts, jardins i coberts. Estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, o bé tres plantes superiors. Presenten obertures rectangulars, tant finestres com balcons de poc voladís, algunes emmarcades en pedra i amb llindes datades i decorades (sobretot durant els segles XVIII i XIX). La majoria presenta una porta d'accés als pisos superiors i un portal de més amplada d'accés als garatges. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. | 08215-120 | Carrer del Puig, 10-68 i 15-33 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal, seguint el traçat d'un antic camí rural que portava cap a l'actual municipi de les Masies de Voltregà, que fou començat a edificar als segles XVII i XVIII. El carrer del Puig parteix de la plaça de la Gleva (tram 1) i discorre en direcció est per la part inferior del turó del Puig, situat a la banda de tramuntana del vial. Aquesta complicada orografia provocà que, inicialment, la majoria d'habitatges fossin situats al voltant de la plaça de la Gleva, mentre que aquest segon tram s'acabà de desenvolupar majoritàriament en el segle XIX. Arquitectònicament parlant, el tram que ens ocupa (tram 2) és un dels menys coherents del municipi, donat que s'hi han fet múltiples reformes. Custodiat a l'arxiu municipal de la vila hi ha un projecte d'urbanització del carrer datat l'any 1970. Durant la Segona República espanyola, el carrer del Puig va denominar-se carrer del 14 d'abril, en commemoració del nou règim polític iniciat l'any 1931 i finalitzat el 1939. | 42.0134200,2.2384000 | 436939 | 4651547 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82801-foto-08215-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82801-foto-08215-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82801-foto-08215-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer del 14 d'abril. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82802 | Carrer del Bisbe Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-bisbe-morgades | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 34, 65, 99. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 37. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 55. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 13.CA. | XVIII-XX | Carrer situat a la banda de llevant del nucli urbà de la vila, des del passatge Parés (banda oest) al carrer de Sant Antoni (banda est), prop de l'encreuament amb el carrer de Sant Antoni Maria Claret. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini i força pla, amb una longitud d'uns 180 metres i una amplada mitjana d'uns 5 metres, amb algun estrenyiment puntual de 4,5 metres. La via es troba pavimentada amb una capa d'asfalt, amb voreres a cada costat. Compta amb edificacions a banda i banda, tot i que en aquest conjunt es reconeixen únicament les edificacions de la banda de tramuntana i les primeres finques del costat de migdia. Es tracta d'un carrer poc coherent degut a les reformes i intervencions més recents que han desdibuixat considerablement el caràcter més genuí de la via. Les construccions originals mantenen la tipologia originària dels segles XVIII i XIX, tot i que amb reformes posteriors. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 5 i 10 metres de façana (puntualment amb alguna de major amplada) i una profunditat edificada d'entre 12 i 17 metres. Estan coberts amb teulades de dos vessants, amb ràfecs o cornises de poca volada, i estan distribuïts en planta baixa i un o dos pisos. Les edificacions més coherents, datades dins de la primera meitat del segle XX, presenten façanes composades amb eixos d'obertures verticals, amb balcons als primers i segons pisos. Destaca el conjunt format per les edificacions de les finques nº 15 i 17, amb galeries al nivell superior i una llinda datada l'any 1791 (nº 17). Aquest habitatge, juntament amb d'altres que han estat reformats o desapareguts, podrien respondre a la formació del carrer en forma de raval. | 08215-121 | Carrer del Bisbe Morgades, 1-29 i 2-10 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal, seguint el traçat d'un antic camí rural que portava cap al riu i, posteriorment, a les fàbriques de Gallifa. Es desenvolupa sobretot a partir del segle XIX, tot i que amb algunes construccions prèvies bastides a finals del segle XVIII, amb dos trams diferenciats: del passatge Parés al carrer de Sant Antoni (tram que ens ocupa) i d'aquest carrer fins als límits del terme municipal, amb una major amplada i expansionat a partir del segle XX. De fet, durant el segle XIX, el carrer mantenia encara molt el traçat i fisonomia de camí, amb habitatges a la banda de tramuntana i la banda de migdia força lliure. Durant el segle XIX i principis del XX, el nom oficial d'aquest carrer era Guiu, en record al major contribuent i propietari de cases del carrer: Pere Guiu i Senmartí. Entre els anys 1931 i 1939, el carrer va dur el nom de Pi i Margall, en referència al president del partit Republicà Democràtic Federal. La denominació actual es refereix a l'eclesiàstic i bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili. | 42.0159600,2.2395800 | 437039 | 4651828 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82802-foto-08215-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82802-foto-08215-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82802-foto-08215-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer d'en Guiu, carrer de Pi i Margall. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82803 | Carrer de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-marti | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 83, 118. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 14.CA. | XVII-XX | Carrer situat a l'extrem de ponent del nucli urbà de la vila. Parteix del carrer de l'Hospital (banda de llevant) i s'enfila per sota del turó del Morral fins a enllaçar amb el camí que porta cap a la font de la Sala. Es tracta d'un carrer de traçat curt i rectilini, amb una longitud total d'uns 80 metres i una amplada variable força estreta d'entre 3,5 i 4,5 metres. Tot i això, tant el jardí com el mur de còdols que delimita la finca de can Relat, exerceixen una sensació d'esponjament sobre el carrer i obren les vistes al turó del Morral i a la creu que el corona. El vial presenta un fort desnivell envers l'est i compta amb edificacions a cada costat, adaptades i esglaonades seguint el pendent del carrer i amb els accessos facilitats mitjançant graons que ocupen parcialment el carrer causant estrenyiments puntuals. Aquest mateix pendent provoca que, adossat a la tanca que delimita el jardí de can Relat, hi hagi un passamà que facilita la pujada dels vianants. La via es troba pavimentada amb una capa d'asfalt, tot i que la part central està bastida amb peces de formigó planes com a indicatiu del traçat de l'antic camí ral que ressegueix. Alhora, aquestes peces es prolonguen fins als accessos principals de les cases més antigues. Les construccions originals mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes posteriors i alguns edificis de nova planta. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'uns 4,5 metres de façana (exceptuant les dues primeres construccions de la banda de migdia) i una profunditat edificada d'entre 10 i 16 metres. Estan coberts amb teulades de dos vessants amb ràfecs de fusta i estan distribuïts en planta baixa i dos pisos. Presenten obertures rectangulars emmarcades en pedra i llindes datades, amb balcons de poc voladís als pisos superiors. Destaquen les façanes de migdia de les cases de la banda sud del carrer, amb grans galeries superposades d'arcs de mig punt. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra, acabats arrebossats, etc. | 08215-122 | Carrer de Sant Martí, 1-11 i 2-18 | Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà, començat a edificar al segle XVII i consolidat en els segles posteriors. Aquest carrer està disposat al llarg de l'antic camí ral de Sant Hipòlit a Sant Martí de Sobremunt, el qual passava per la banda de migdia del turó del Morral creuant el paratge de la font de la Sala en direcció a ponent. Així doncs, el carrer porta el nom d'aquest antic camí. Podem situar la seva construcció a l'entorn del període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). Tot i que el carrer sempre ha dut el nom de Sant Martí, durant la República fou denominat oficialment com a carrer de Mèxic. L'any 2010, el barri del Mallol va ser seleccionat per part de la Generalitat de Catalunya, com a projecte mereixedor d'un Pla de Barris, amb la intenció d'executar una rehabilitació integral de la zona: urbanització dels carrers del barri (carrer del Mallol, de l'Hospital, de Sant Martí, etc.), així com de l'espai lliure al voltant de l'edifici del Mallol i la creació d'una àrea d'aparcament, entre d'altres millores. Aquestes intervencions estan relacionades amb la pavimentació de la via. | 42.0167600,2.2344600 | 436616 | 4651921 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82803-foto-08215-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82803-foto-08215-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82803-foto-08215-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer de Mèxic. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82804 | Cases del carrer de Nostra Senyora de Fàtima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-nostra-senyora-de-fatima | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 56, 66, 102. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 15.CA. | XX | Conjunt residencial situat a la banda de llevant del nucli urbà, disposat al llarg del carrer de Nostra Senyora de Fàtima i al tram inicial del carrer del Progrés, just a l'encreuament d'aquestes dues vies. Es tracta d'un conjunt d'habitatges adossats simètricament i agrupats en parelles, seguint el pendent del carrer de Nostra Senyora de Fàtima (per contra, el carrer del Progrés presenta un traçat pla). Cada habitatge està emplaçat en una parcel·la d'entre 4,5 i 5 metres d'amplada de façana i uns 8,50 metres de profunditat inicial, tot i que aquesta dimensió actualment varia en funció de les reformes i modificacions que s'han anat efectuant. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb les cobertes de teula àrab de dos vessants, els careners paral·lels a la façana principal i ràfecs ceràmics sostinguts amb mènsules i biguetes de fusta. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Cada parella presenta els portals d'accés agrupats al costat de la paret mitgera comuna, i estan units per un voladís de poca volada bastit amb teula àrab. A banda i banda hi ha finestres de dues fulles batents. Les finestres dels pisos superiors són més estretes i estan desplaçades respecte la verticalitat de les obertures inferiors. La majoria de finestres tenen amb ampits revestits amb rajola vidrada. Cada habitatge està pintat lliurement d'un color al gust del propietari, per la qual cosa el conjunt mostra una gamma cromàtica molt variada. En algun cas es preserva la unitat de color entre els dos habitatges que formen parella. La composició es completa amb un sòcol d'uns 0,60 metres d'alçada bastit amb còdols de la zona i un encintat de maó ceràmic superior, que s'esglaona en funció de la rasant del carrer. Malgrat les reformes, el conjunt és coherent i homogeni, exceptuant les cases del carrer del Progrés que han estat més alterades, tot i que mantenen la simetria compositiva original. Algunes de les modificacions més comunes són la substitució de fusteries, els sòcols originals i els marxapeus dels accessos. | 08215-123 | Carrer de Nostra Senyora de Fàtima, 1-23 i 2-24 - Carrer del Progrés, 5-11 | Es tracta d'un conjunt de cases unifamiliars probablement bastides a principis de la dècada dels anys 60 del segle XX. Són habitatges de protecció oficial i, segons la documentació consultada, foren coneguts com les cases de la 'Cooperativa de la edificación de San Hipólito de Voltregá'. La seva construcció s'emmarca dins del creixement de població experimentat a Sant Hipòlit entre les dècades dels anys 50 i 70, eixamplant els límits urbanístics de la vila cap a llevant. De fet, la redacció de les primeres Normes Urbanístiques l'any 1956 ja indicava unes zones de reserva pel creixement urbanístic. Alhora, el trasllat de l'antic cementiri (que estava situat a l'actual plaça Catalunya) al seu emplaçament actual l'any 1958 va propiciar l'expansió urbanística de la zona i la construcció d'aquest conjunt, que fou un dels primers a edificar-se: 'El actual cementerio se encuentra en la zona que reúne mejores condiciones de edificación del municipio y ello lo atestigua el florecimiento de vivendas en la urbanización de dicho sector (...) ' (Serrallonga et al., 2014: 102). A finals de la dècada dels anys 70, i segons un projecte custodiat a l'arxiu municipal de la vila, es va realitzar l'obertura de nous carrers i la millora de la urbanització d'aquest sector. | 42.0154100,2.2422800 | 437262 | 4651765 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82804-foto-08215-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82804-foto-08215-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82804-foto-08215-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 82805 | Carrer de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-antoni-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 54. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 55, 88-89. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 16.CA. | XIX | Carrer sense sortida situat a l'extrem de llevant del nucli urbà de la vila, entre el carrer del Bisbe Morgades al nord i la façana de tramuntana de l'antiga fàbrica de can Romero (posteriorment Diemen) a migdia. Donat que la zona es construí en un interval de temps curt, les construccions que delimiten el vial mantenen certa homogeneïtat pel que fa a la seva tipologia. Es tracta d'un carrer de traçat curt i rectilini, amb una longitud total de 20 metres i una amplada aproximada d'uns 6 metres. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XIX i principis del XX, tot i que amb algunes reformes posteriors. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres amb una parcel·lació força regular d'uns 5 metres de façana (exceptuant el nº 2). Estan coberts amb teulades de dos vessants, cornises motllurades i ràfecs decorats, i estan distribuïts en planta baixa i pis o bé dues plantes superiors. Les façanes presenten una disposició clàssica, amb obertures rectangulars i balcons motllurats i protegits amb baranes de ferro. Els paraments compten amb revestiments arrebossats i pintats. Destaca la tarja de ferro datada l'any 1886 del portal nº 1 i la capelleta situada a l'extrem de tramuntana de la mateixa construcció. Alhora, també destaca la planta baixa de l'edifici nº 2, que té doble alçada i estava destinada als serveis de transport i corts d'animals. Presenta dos grans portals d'arc de mig punt bastits amb maons, que emmarquen la porta d'accés als habitatges superiors. | 08215-124 | Carrer de Sant Antoni, 1-5 i 2-6 | Carrer projectat a finals del segle XIX, com a conseqüència de les necessitats d'habitatge donades pel desenvolupament industrial que experimentà la vila. Tot i que inicialment es preveia la seva continuació, aquest traçat quedà abandonat i substituït per l'actual carrer de Sant Antoni Maria Claret, situat a uns 25 metres a ponent. És probable que la construcció de l'antiga fàbrica de can Rovira (posteriorment Diemen) condicionés la urbanització d'aquests dos vials. En un document de l'any 1900, localitzat a l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit, es fa referència explícita a la voluntat d'allargar aquest carrer. En un projecte que plantejava varies millores urbanístiques, per pal·liar l'establiment de fàbriques prop de les zones residencials, es parla entre d'altres de la necessitat de 'prolongación de la calle de San Antonio hasta el límite antes citado. La anchura de la calle de Sn Antonio es la misma de 5,85 metros que tiene el trozo edificado, y la de la plaza a su extremo es de 31 metros' (AMSHV c.1041). Tot i això, aquest projecte no es va executar. Durant la Guerra Civil, aquest carrer va denominar-se oficialment com a carrer del 19 de juliol, en memòria de la reacció del poble català en defensa del sistema legal, l'endemà de l'aixecament militar de Franco. | 42.0160300,2.2404300 | 437110 | 4651835 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82805-foto-08215-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82805-foto-08215-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82805-foto-08215-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la via: carrer del 19 de juliol. | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82806 | Conjunt de Vista Alegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-vista-alegre | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 36, 42, 45, 47, 53, 60, 64-65, 78, 88, 96, 97, 131, 133, 134. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 17.CA. | XVIII-XX | Conjunt residencial situat a la banda de ponent del nucli urbà, just en el punt on el carrer de l'Hospital conforma la seva cantonada nord-oest amb el carrer dels Sants Màrtirs. Es troba elevat respecte el nivell de circulació dels carrers i s'hi accedeix mitjançant una plataforma elevada amb escales als extrems nord i sud. Aquesta plataforma està disposada esglaonadament. essent molt més baixa a la banda de migdia i arribant als 2,5 metres d'alçada a l'extrem septentrional. Està protegida amb una barana de ferro i només dóna servei del número 31 al 37. Pel que fa als edificis, el conjunt presenta una certa coherència formal i tipològica general, exceptuant l'edifici dels números 27-29, que conserva elements originals del segle XVIII (portal d'accés emmarcat en pedra, llinda datada l'any 1742, etc.). La resta de construccions responen a reformes o edificis de nova planta datats entre finals del segle XIX i principis del XX. La tipologia general és d'habitatges entre mitgeres, amb parcel·les d'entre 4,5 i 5 metres d'amplada i una profunditat edificada d'uns 13 metres. Les parcel·les continuen fins al peu de la muntanya en forma d'horts, jardins i coberts. Respecte a l'amplada, cal exceptuar el número 35, donat que va adquirir el triple de parcel·la per augmentar la seva amplada. Tots els edificis presenten cobertes de teula àrab de dos vessants, amb ràfecs de fusta i cornises motllurades. Estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, amb obertures rectangulars i balcons motllurats amb baranes de ferro treballat als pisos superiors. Cal exceptuar el número 33, amb una galeria de dues obertures al pis superior. Les façanes es troben arrebossades i pintades. | 08215-125 | Carrer de l'Hospital, 27-37 | Aquest conjunt està integrat al carrer de l'Hospital, que forma part d'un creixement itinerant del municipi iniciat en el segle XVI. El tram del carrer on s'ubica el conjunt de Vista Alegre, bastit entre els segles XVIII i XIX, s'enfila lleugerament i s'eixampla, circumstàncies que li proporcionen una vista panoràmica esplèndida i també el nom amb el que és conegut. A l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit es custodia un projecte d'urbanització del tram final d'aquest carrer, en aquell moment anomenat carrer de Vista Alegre, datat l'any 1954. És en aquest moment quan es construeixen les escales actuals que salven el desnivell existent (AMSHV c.1041). En aquest conjunt hi havia els següents habitatges: can Cabot, can Carrall, can Devano, can Guitart-can Politet i cal Xato. Alhora, un altre dels edificis del conjunt era conegut com a can Xirimina o Xerimina. Estava format per sis pisos distribuïts en dues plantes amb els següents renoms: can Colomà-can Navarro, can Marameu, can Pegot, cal Peó, cal Frare i can Cigrons. | 42.0173400,2.2347400 | 436640 | 4651985 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82806-foto-08215-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82806-foto-08215-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82806-foto-08215-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb el conjunt: carrer de l'Hospital - Tram 2. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82807 | Conjunt residencial Abat Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-residencial-abat-oliba | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 199, 216. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 66. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 18.CA. | XX | Conjunt residencial situat a la banda de migdia del nucli urbà, al costat de l'Escola Abat Oliba i amb accés des del passatge Parés. Està format per un seguit de vivendes unifamiliars projectades dins del model de ciutat jardí. El conjunt s'estructura a partir de tres carrers sense sortida disposats en paral·lel, amb una amplada de 6 metres i perpendiculars a la carretera d'accés al municipi. En aquests carrers es disposen les parcel·les i els edificis, que compten amb jardins davanters i gaudeixen de dues façanes: la de migdia per on es situa l'accés i la de tramuntana orientada al mateix carrer, exceptuant els habitatges de la banda nord del conjunt. Al mig del conjunt hi ha un espai destinat a zona verda que comunica transversalment els dos carrers més interiors. En total hi ha 22 habitatges unifamiliars de planta rectangular, agrupats en conjunts de 2, 3 o 4 unitats. Presenten cobertes de teula àrab de dues vessants, amb ràfecs d'obra, i estan distribuïts en planta baixa, pis i golfes, amb forjats esglaonats en nivells intermitjos. Les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. A la primera planta, i orientades a la façana principal, destaquen grans terrasses delimitades amb baranes de ferro emblanquinades. Pel que fa a l'interior, la planta baixa compta amb la cuina, la sala d'estar-menjador, un traster i el garatge, mentre que a les plantes superiors s'hi comptabilitzen les habitacions. Tot i algunes reformes, majoritàriament els habitatges presenten façanes arrebossades i pintades amb diferents colors, amb aplacats de pedra envoltant les obertures dels garatges. El conjunt també compta amb una zona d'aparcament situada a l'entrada, amb la intenció d'evitar l'estacionament a l'interior dels carrers. | 08215-126 | Carrer de l'Abat Oliba, 1-22 | El conjunt residencial Abat Oliba fou concebut segons un projecte global de urbanització i edificació, amb una estructura de carrers, espais públics i edificis amb una tipologia definida. El projecte, dipositat a l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit, fou construït per l'empresa 'Promociones Inmobiliarias Voltrega, S.A (PIVOSA)' l'any 1976. L'arquitecte fou en José Travesa Vila. Segons s'especifica en el mateix projecte, la proposta era 'transformar esta zona de Ensanche en una zona de viviendas unifamiliares rodeadas de jardín, con unos viales de penetración de uso exclusivo de las viviendas y que su función será mixta, es decir primordialmente peatonal y de acceso rodado a las viviendas. Con esta ordenación se pretende disminuir considerablemente la densificación de la zona ya que esta previsto un máximo de 21 viviendas, es decir del orden de unas cien personas (...)' (AMSHV c.972,624,625,628). Els habitatges proposats es construeixen durant els anys 1977 i 1978, amb tres fases de sis habitatges i una darrera amb els tres habitatges restants. | 42.0128700,2.2378100 | 436890 | 4651486 | 1978 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82807-foto-08215-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82807-foto-08215-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82807-foto-08215-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb el conjunt: barri Abat Oliba. | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 82808 | Carrer dels Germans Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-germans-dalmau | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 198-199. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 66. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 19.CA. | XX | Conjunt residencial situat a la banda de migdia del nucli urbà, entre el carrer de Jaume Balmes (al nord-oest) i el carrer de Mossèn Jaume Arbós i Tor (al sud-est). Es troba emplaçat al tram central del carrer dels Germans Dalmau, a banda i banda de la via i disposat a mode de barri. Està format per dues fileres d'habitatges entre mitgeres, amb un total de 7 edificis a la banda de tramuntana i 10 edificis més a la banda de migdia. Cal exceptuar el número 36, amb una planta més que fa que sobresurti del model que dóna homogeneïtat al conjunt. Tipològicament, els habitatges són de planta rectangular i amb patis posteriors. Cada habitatge està emplaçat en una parcel·la de 6,50 metres d'amplada de façana i amb una profunditat de 13 metres edificada, tot i que en alguns casos s'ha vist ampliada amb coberts. Presenten cobertes de teula àrab de dos vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i ràfecs plans de peces de formigó. Estan distribuïts en soterrani, planta baixa i pis, amb les obertures majoritàriament rectangulars (excepte el portal d'accés del número 24 que és d'arc de mig punt). Cada unitat presenta la mateixa composició segons dos portals d'accés a la planta baixa, un per les persones i l'altre pels vehicles, i dues finestres al pis, una de simple situada damunt de l'eix de la porta d'entrada i un finestral amb sortida a un balcó (en alguns casos corregut), situat sobre la porta del garatge. Aquestes obertures superiors tenen els emmarcaments en relleu emblanquinats. De les façanes posteriors destaca el nivell superior, amb obertures emmarcades amb relleus emblanquinats i grans balcons correguts. En el cas dels edificis situats a la banda de migdia del carrer, cal destacar la presència del soterrani, al que s'accedeix des del pati posterior. Cada habitatge compta amb els paraments arrebossats i pintats lliurement d'un color al gust del propietari, per la qual cosa el conjunt mostra una gamma cromàtica molt variada. La composició es completa amb un sòcol d'aplacat de pedra a tota l'amplada de la façana principal i d'uns 0,60 metres d'alçada. | 08215-127 | Carrer dels Germans Dalmau, 15-27 i 20-38 | A l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit es custodia un dels projectes de construcció d'aquest conjunt, datat l'any 1968. En la sol·licitud s'explicita la 'construcción de siete vivendas unifamiliares en c/ Hermanos Dalmau' (AMSHV c.612). Els propietaris que signen la sol·licitud són en Josep Solà, en Ramon Rovira i l'Antonio Compañó. L'arquitecte va ser en Joan Serradell. Aquests habitatges foren l'artífex de la homogeneïtat i la coherència tipològica del carrer. Posteriorment, l'any 1976 existeix una altra sol·licitud per 'la construcción de dos viviendas unifamiliares entre medianeras, compuestas de planta baja, destinada a almacén, y dos plantas pisos' (AMSHV c.623). En aquest cas, el propietari fou en Pere Aumí i l'arquitecte va ser en Joan Reig, amb en Lluís Llobet d'arquitecte tècnic. Bona part del creixement urbanístic de Sant Hipòlit de Voltregà s'ha anat realitzant seguint aquesta mateixa tipologia edificatòria d'habitatges en filera segons una composició unitària, fet que ha donat lloc a diferents barris que mantenen una homogeneïtat en les seves edificacions. Són especialment rellevants també els conjunts del carrer del Doctor Fleming, del carrer Puigsacalm, de l'avinguda de Gaudí i del carrer de la Verge del Pilar, que segueixen tipologies pràcticament idèntiques al model del carrer dels Germans Dalmau. | 42.0117800,2.2395400 | 437032 | 4651364 | 1968 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82808-foto-08215-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82808-foto-08215-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82808-foto-08215-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82809 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-18 | GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). Osona. Col. Inventari d'esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 84. PONCE VIVET, Santi (2006). 'L'economia osonenca durant la Segona República (1931-1939)'. Revista Ausa 157. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 316. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 141, 197, 198, 223. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 76, 100, 102. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.01.EA. | XX | Recinte de planta rectangular situat damunt de la carretera de Sant Hipòlit a Sant Boi de Lluçanès. Està adaptat al terreny geològic de la vessant de tramuntana del turó del Morral, amb la cantonada nord-est arrodonida. El conjunt està delimitat per una tanca arrebossada i emblanquinada, que a les bandes de tramuntana i migdia coincideix amb els dos volums de nínxols perimetrals. La façana principal està orientada a ponent i presenta un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una llinda plana d'obra arrebossada i emblanquinada, coberta amb lloses de pedra i coronada per una creu llatina de ferro. La llinda està pintada de color negre amb la inscripció 'CEMENTIRI MUNICIPAL' i l'escut de la vila al mig. A l'interior, l'espai s'organitza mitjançant dos carrers pavimentats disposats en paral·lel i separats pels volums que alberguen els nínxols. El de la banda de migdia està més elevat donat el desnivell del terreny, mentre que el central condueix del portal d'accés a la capella del Sant Crist. Hi ha un total de quatre volums de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'un i dos vessants, i estan organitzats en cinc registres diferenciats de nínxols separats amb pilastres adossades. Els nínxols presenten una obertura d'arc rebaixat i estan numerats. En orígen, el cementiri s'estructurava a partir del carrer central, que quedava acompanyat per uns grans xiprers (se'n conserven alguns) i delimitat per uns parterres enjardinats disposats a banda i banda. Les necessitats d'ampliació van modificar aquesta estructura i van fer desaparèixer els del costat de migdia. Aquests parterres estan delimitats per uns murets bastits amb còdols de la zona disposats en filades (els murets de la banda de migdia encara es conserven com a basament del volum de nínxols central). A l'extrem de llevant del recinte hi ha la capella. És de planta rectangular i presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. El portal d'accés és d'arc escarser i compta amb un òcul superior. La construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les obertures, les cantoneres i els sòcols pintats de color gris. La capella està emmarcada per dues cambres auxiliars laterals, amb teulades de dos vessants i el mateix tipus d'obertures que en el cas de la capella. Davant de la capella destaca un pedestal d'obra quadrat i emblanquinat, amb el basament i el capitell motllurats, i rematat amb una creu llatina de ferro encastada en una orla d'obra també emblanquinada. | 08215-128 | Carrer del Cementiri, s/n | El primer cementiri de la vila estava situat a l'espai de la sagrera que es desenvolupà al voltant del temple parroquial de Sant Hipòlit entre els segles X i XII, i que conformà el nucli original del municipi actual. Aquest fossar va estar en funcionament fins l'any 1857, moment en que es començà a construïr un nou cementiri situat al final del carrer dels Marquesos de Palmerola, just on avui hi ha la plaça Catalunya, amb la intenció d'allunyar-lo del poble. L'any 1932, aquest cementiri fou municipalitzat. Fins aquell moment havia sigut exclusivament parroquial (Ponce, 2006: 316). L'any següent, dins del període republicà, va ser incautat. Amb el desenvolupament social i urbanístic experimentat a la vila durant la segona meitat del segle XX, es va veure la necessitat de tornar a traslladar el cementiri fora dels límits del nucli urbà. En aquest cas, al sector de tramuntana del municipi, al costat de la carretera de Sant Hipòlit a Sant Boi de Lluçanès (emplaçament actual). A l'arxiu municipal se'n conserva el projecte, que fou signat per l'arquitecte Juan Masferrer i està datat l'any 1959. En la memòria d'aquest projecte s'especifica que l'anterior cementiri es trobava 'en la zona que reúne mejores condiciones de edificación del municipio y ello lo atestigua el florecimiento de viviendas en al urbanización de dicho sector. Además se encuentra en estado ruinoso habiéndose observado en los últimos tiempos algún derrumbamiento, lo cual demuestra la necesidad de realizar obras importantes de consolidación' (AMSHV c.731; Serrallonga et al., 2014: 102). Aquest cementiri fou enderrocat l'any 1973. Les obres del nou fossar es van iniciar el 20 de gener de 1960. La memòria del projecte especificava que el cementiri tindria una 'superficie total del recinto es de 1.858 metros cuadrados correspondiendo 1824 m2 al cementerio católico y los restantes 34 m2 al laico. Inhumaciones en nichos=100x5. Panteones=20 y fosas=40. Total 560 (...) al fondo se construirá la capilla funeraria que tendrá una plaza delante con su cruz para el canto de Reposos. Además se construirá el depósito y la sala de autopsias' (AMSHV c.592,731). Aquest mateix any, l'ajuntament va realitzar una permuta pels terrenys on construïr-lo, que eren propietat d'Encarnación Abadal i Joaquin Puigserinanell, els quals 'entregarán posesión real y efectiva de la finca cedida (...)' mentre l'ajuntament es comprometia a 'ceder a titulo de permuta (...) el derecho perpetuo al suministro gratuito de un caudal diario de dos mil litros de agua potable, procedente del manantial denominado 'molí d'en saleta' y la 'soleya' propio del ayuntamiento cedente, o de cualquiera otras aguas potables que en lo sucesivo pudieren abastecer la población de San Hipólito de Voltregá en sustitución de las de dicho manantial' (AMSHV c.592,731). Finalment, el cementiri fou inaugurat l'any 1968. L'any 2010, el cementiri fou ampliat amb la construcció de 40 nínxols i l'any 2017, se'n construïren 20 més. L'any 2018, la Diputació de Barcelona va realitzar l'inventari del cementiri municipal de Sant Hipòlit de Voltregà, una eina que serveix de suport a la gestió d'aquests equipaments municipals. | 42.0185500,2.2322600 | 436436 | 4652121 | 1968 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82809-foto-08215-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82809-foto-08215-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82809-foto-08215-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 82810 | Obelisc i creu del Morral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obelisc-i-creu-del-morral | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 85. BASTARDES I PARERA, Albert (1983). Les creus al vent. Barcelona: Millà, p. 54. CASTANYER, Assumpta; ANTOLÍN, Aitor (2010). La vida quotidiana al Voltreganès. Des de l'any 1700 al 1950. [Sant Hipòlit de Voltregà]: Casa Museu del Voltreganès, p. 45. MASFERRER I SOLER, Jordi; SARDÀ I CABERO, Xavier (1998). Una finestra oberta al passat. Recull de fotografia històrica d'Osona. [Vic]: Publicitat Montseny, p. 109. R.M.T (1992). 'La creu del Morral'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any V, nº 41, març 1992. SALVANS, Gabriel (2008). Sant Hipòlit de Voltregà. Vol de poesia. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 26. SEGURA I CARRERA, Antoni (1991). 'Pinzellades de fets transcorreguts a principis del segle en la vila de Sant Hipòlit de Voltregà'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 31, febrer 1991, p. 6. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.06.EA. Https://naturalocal.net/ [Consulta: 12-03-2020]. | XX | Creu formada per un basament de pedra de planta quadrada, assentat damunt de l'aflorament de les margues que caracteritzen el turó. Consta d'un pedestal de planta quadrada bastit amb carreus de pedra de grans dimensions i rematat amb un capitell motllurat força degradat. Damunt seu s'aixeca un pilar de secció quadrada bastit amb carreus de pedra ben desbastats, amb un desenvolupament lleugerament piramidal i coronat per una coberta apuntada de pedra disposada a mode de piràmide. El conjunt està coronat amb una creu llatina de ferro amb els extrems dels braços decorats amb motius florals i una peça central de forma ovalada amb la inscripció 'SANTA MISION' i una data força degradada, tot i que s'intueix que és de finals del segle XIX. Alhora, aquesta peça està pintada amb els colors de la senyera catalana en ambdós costats. El conjunt té una alçada aproximada d'entre 8 i 12 metres, fet que provoca que sigui un punt emblemàtic visible des de bona part del terme municipal. Excavats als voltants del basament de l'estructura es conserven tres forats de planta quadrada, que probablement es corresponguin amb els anclatges d'una antiga bastida muntada per a la seva construcció, tot i que el fet que la pròpia estructura serveixi de fita de terme amb el municipi de les Masies de Voltregà fa pensar que podrien ser les restes d'antigues fites de terme també. A la banda de llevant i migdia de l'estructura, i col·locats posteriorment, hi ha uns bancs de formigó disposats en els límits del vessant del turó, que permeten la contemplació d'una bona panoràmica del Voltreganès i de la Plana de Vic. Aquest desnivell està protegit amb una barana simple de tub d'hacer galvanitzat. | 08215-129 | Turó del Morral - Punta de la Creu del Morral | A començaments de l'estiu de l'any 1901, el sacerdot de la parròquia de Sant Hipòlit, Josep Tanyà, va obrir una subscripció popular per erigir una creu en el punt més alt de la vila. Aquestes creus foren promogudes pel Papa Lleó XIII, amb la intenció que fossin construïdes als llocs més elevats de les parròquies, per a celebrar el canvi de segle i commemorar l'Any Sant o Jubilar. La col·locació de la primera pedra es dugué a terme el 21 de juliol de l'any 1901. De fet, dins del fons documental personal que mossèn Vicenç Esmarats va cedir a la biblioteca Marquès de Remisa de Sant Hipòlit, hi figura el següent document: 'Còpia autèntica de l'acta col·locada en la primera pedra de la Creu Monumental erigida en la Parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà'. L'acta diu el següent: 'Lo inolvidable y zelós Sr. Rector de esta Parroquia, Rnt Llucià Spà Pvre. (q.e.p.d.), volént secundar lo desitg de nostre S.S Pare Lleó XIII, felisment reynánt, de que se alsian Creus en los punts mes elevats de las Parroquias, á Jesucrist Redemptór en recort del Any Sant, fent pública aquesta voluntat, y rebuda ab entussiasme pe'ls seus feligresos, d'acrort ab las dignísimas Autoritats locals, determiná alsar un Creu Monumental en aquesta muntanya, vulgarment anomenada 'Lo Morral', y en aqueix mateix lloch, com á testimoni digne de la Fé cristiana, de la Esperansa católica y de la Caritat que professora la Parròquia á Cristo Redemptor del género Humá; posant solemnemént, y segons la ceremonia rituál que usa la Iglesia, la primera pedra, on lo dia vint y hú de Juriol, del any del Senyor, mil noucents hú, lo actual Sr. Ecónomo de esta Parroquia, Rnt. Joséph Tanyá Pvre., ab la cooperació del Sr. Alcalde de la població D. Joséph Audinis, u del Exm. Marquès de Palmerola D. Ignasi de Despujol, en presencia del clero y fiels de la Parroquia que ab las suas limosnas han contribuhít á alsar aquest monumént, que volen siga de eterna memoria á tots los veniders, perque uns y alttres inspirantse en los exemples de virtút que'ns doná Jesucrist en la santa Creu, nos fem participants dels merits infinits de la mateixa. Aquest es lo testimoni de fé, gratitut, y amor á Jesucrist Redemptor, dels habitants d'aquesta Parroquia, acompanyánt los nos de'ls contribuhents aquesta acta, llegida en presencia de los concurrents, firmada y sellada a, S. Hipolit de Voltregá á 21 de Juriól de 1901'. La creu fou inaugurada el 18 d'agost del mateix any. Prèviament, i coincidint amb la Festa Major de la vila, s'havien celebrat cinc dies d'actes religiosos de preparació. L'acte fou presidit pel bisbe Torras i Bages, les autoritats civils (alcalde Josep Audinis i Mata, de la casa de can Matas del carrer Major de Sant Hipòlit,actualment desapareguda), eclesiàstiques i judicials amb els Marquesos de Palmerola. L'orquestra de la Joventut Catòlica acompanya en el trajecte entre l'església parroquial i el turó del Morral, mentre pel camí s'anava resant el Rosari. L'any 2011, la creu va ser objecte d'alguns treballs de neteja i restauració. També es va millorar el camí d'accés. | 42.0167200,2.2327900 | 436478 | 4651917 | 1901 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82810-foto-08215-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82810-foto-08215-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82810-foto-08215-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix per la vessant de migdia del turó, mitjançant un sender (PR-C 49) que voreja el paratge de la font de la Sala per la seva banda de tramuntana. També s'hi pot accedir des del camí de Serratosa, seguint el camí que davalla lleugerament en direcció est fins a la creu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||
| 82811 | Mur de pedra de l'hort de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-de-lhort-de-la-rectoria | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 105-106. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.03.EA. | XVII-XX | El revestiment està degradat. | Mur de contenció que delimita l'hort de la Rectoria per la banda de migdia, disposat entre aquest edifici i la font del Sagrat Cor. Presenta unes dimensions d'uns 30 metres de longitud per uns 6 metres d'alçada. El mur s'aixeca damunt d'un aflorament de pedra natural de la zona i està bastit amb còdols de riu disposats de manera regular. Aquest parament sosté un destacable mur de tàpia, d'uns 2 metres d'alçada i que fa de tanca de l'hort. Alhora està coronat per una filera de teula àrab que evita les filtracions de l'aigua de la pluja. El parament bastit en pedra també compta amb fragments de maons disposats a les juntures, amb la intenció de regularitzar el parament. El mur de tàpia, per contra, conserva les empremtes de les tàpies que s'utilitzaren per bastir-lo. La part inferior del mur conserva les restes d'un revestiment arrebossat força degradat. | 08215-130 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 17-23 | 42.0154600,2.2380000 | 436908 | 4651774 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82811-foto-08215-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82811-foto-08215-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82811-foto-08215-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La construcció d'aquesta estructura està molt relacionada amb l'edifici de la Rectoria i és força probable que segueixin una cronologia paral·lela. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc