Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82812 | Tanca de còdols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-codols | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.09.EA. | XX | Mur de contenció situat a la cantonada formada pel passatge Parés i el carrer de Domènec Serrabou, i que delimita el jardí de la finca a la que serveix. Presenta una longitud d'uns 34 metres, amb una alçada variable que ha anat canviant al llarg del temps en funció del nivell de circulació dels carrers. Està format per una paret de paredat bastida amb còdols de la zona, disposats de manera regular i amb les juntes amples de morter refós. Es troba capçat amb unes lloses de pedra planes. Damunt del mur s'aixeca la tanca vegetal retallada del jardí actual. | 08215-131 | Passatge Parés, 27 | Tot i que es desconeix la data exacta de construcció d'aquesta estructura, l'edifici al que pertany fou construït envers l'any 1965 (data del permís d'obres). Cal especificar que les fonts orals consultades ja indicaven que l'estructura era anterior a la construcció de la casa. Alhora, el carrer de Domènec Serrabou, popularment conegut com a carrer de l'Embut, fou inaugurat l'any 1958. Per tant, és molt probable que la tanca hagués estat construïda en una data posterior a aquesta. Segons la documentació gràfica consultada, la part més transformada de l'estructura ha estat el tram orientat al passatge Parés (portes d'accés). | 42.0149700,2.2369200 | 436818 | 4651720 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82812-foto-08215-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82812-foto-08215-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82812-foto-08215-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 82813 | Pedró i capella de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-i-capella-de-sant-marc | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 80, 117-118. J.R. (1990). 'Ara per Sant Marc... visita al padró'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 22, abril 1990, p. 5-6. SERRA, Montse; RIVERA, Jesús (1989). 'Unes dones engrescades estan fent camí per pujar a Sant Marc'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 14, juliol 1989, p. 4-5. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 138-139. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 40.04.EA. | XX | Estructura formada per un basament de planta rectangular i secció troncopiramidal, assentat damunt d'un aflorament de les margues que caracteritzen el turó. Aquest basament sosté un volum rectangular rematat amb un fris i coronat per un cos també rectangular i cobert amb una petita volta de canó. Les tres parts queden diferenciades i separades per filades de maó vist. Aquest mateix material es repeteix a les cantonades del volum inferior i del fris, tot i que només a la seva cara principal, que està orientada a la vila. Al volum superior s'hi obre una fornícula d'arc de mig punt bastida amb maons disposats a sardinell. Està tancada amb una porta de dues fulles amb reixa de ferro i vidre, i alberga les imatges de Sant Marc i Santa Bàrbara. Al bell mig del basament hi ha una placa de pedra amb la següent inscripció: 'SANTA CREU/SANTA BÁRBARA/NO NS DEIXEU/Gudiol 1910.'. Al bell mig del fris hi ha una altra placa de pedra amb la inscripció 'SAN MARCH'. L'estructura està coronada amb una creu llatina de ferro i compta amb els paraments emblanquinats i els maons vistos pintats de color marró fosc. Envoltant l'estructura pels costats de tramuntana i llevant hi ha uns bancs de fusta i formigó disposats en els límits del vessant del turó, que permeten la contemplació d'una bona panoràmica de la vila. Aquest desnivell està protegit amb una barana simple de tub metàl·lic galvanitzat. | 08215-132 | Turó de Sant Marc | El pedró de Sant Marc fou construït l'any 1910. Sembla ser que l'any 1936, durant el conflicte bèl·lic de la Guerra Civil, es van cremar els sants que hi havia a l'interior de la fornícula. Posteriorment foren restituïdes per les talles actuals, esculpides per l'escultor local Martí Vila i elaborades amb la fusta d'un cirerer que tenia al seu hort. Segons sembla, sota la imatge dels sants, hi havia una imatge de la Mare de Déu de la Gleva en honor a la Mare Esperança. Alhora, pels voltants de l'any 1984, els veïns del barri de la Ciutadella ja havien restaurat les imatges i la vitrina que tanca la fornícula. El camí d'en Domingo porta aquest nom en referència a Domingo Barba, que fou qui el va restaurar. Pel que fa a les escales, cal dir que foren construïdes pels mateixos veïns del barri de la Ciutadella. Anteriorment, en el mateix lloc hi havia un camí que era arranjat de tant en tant per dos veïns de la zona. De fet, durant la primera meitat del segle XX, fins i tot hi pujava la processó de Sant Marc. Des de mitjans de la dècada dels anys 60 i fins a finals dels 80, l'estat del camí va empitjorar i s'optà per la construcció de les escales. També es van construir alguns bancs dalt del turó. Les obres s'iniciaren el mes d'abril de l'any 1989 i els materials foren subvencionats per l'ajuntament. La festa d'inauguració es va celebrar el 29 d'abril de 1990. Va comptar amb la participació, entre d'altres, del Cor La Veu de Voltregà i de la cobla Els Lluïsos. En els graons de les escales hi ha gravades les inicials dels noms de la gent que hi va col·laborar. | 42.0134000,2.2347500 | 436637 | 4651547 | 1910 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82813-foto-08215-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82813-foto-08215-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82813-foto-08215-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des del carrer de la Miranda, mitjançant unes escales d'obra construïdes pels veïns del barri. També s'hi pot arribar des del paratge de la font de la Sala, mitjançant el 'camí d'en Domingo' que hi porta directament. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||
| 82814 | Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-3 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 113-114. CIRERA, Antoni; VILA, Assumpta (2019). L'aigua a la serra de Sobremunt. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 57. GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 194. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 135. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 24, 60, 85, 89, 92-93. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 2.BSE, 1.BAMP. | XX | Hi ha grafits a l'estructura. | Font aïllada situada a l'extrem de ponent del parc, en una zona enjardinada i ombrejada. És de planta rectangular i es troba semisoterrada al terreny de la zona. Consta de tres murs de contenció bastits amb blocs de formigó arrebossats, disposats a dos nivells i situats a les cares de tramuntana, ponent i migdia. La banda de llevant, en canvi, resta oberta per facilitar l'accés als sortidors mitjançant unes escales d'obra també arrebossades. La font pròpiament dita queda ubicada al fons de l'estructura. Compta amb una pica enfonsada de planta rectangular i dos brolladors d'on emana l'aigua, un d'ells espontani i l'altre format per un broc metàl·lic. El desguàs de la pica està soterrat fins al nivell del torrent que delimita la font per la banda de tramuntana. A l'entorn de la font hi ha uns bancs de pedra bastits amb antics carreus i llindes de pedra reaprofitades, que probablement pertanyien a algun dels edificis de la vila actualment desapareguts. Una de les llindes, pràcticament sencera, està gravada amb l'any 1792 i una creu ornamentada al centre. A escassos metres a ponent de la font, i caracteritzant l'extrem de ponent del parc, destaca la presència d'un salt d'aigua integrat dins del clot o torrent de la font de la Sala, un torrent que baixa de la serra de Sobremunt i que transcorre a través de les margues de la vessant de migdia del turó del Morral, delimitant l'espai de la font per la banda de tramuntana. L'aigua del salt cau a l'interior d'una bassa de planta més o menys rectangular, delimitada amb un muret bastit amb totxos i arrebossat. El torrent travessa tot el parc, marxant en direcció sud-est fins al nucli urbà (de fet, dins del nucli el torrent s'anomena de Mitjavila). | 08215-133 | Parc de la font de la Sala | El clot o torrent de la font de la Sala és un torrent que baixa de la serra de Sobremunt, i que al mig del nucli urbà es denomina torrent de Mitjavila. Nodria a la majoria de les fonts i dolls d'aigua del terme (moltes d'elles actualment desaparegudes), incloent-hi la font de la Sala a la que encara alimenta. El nom de la font prové de la masia de la Sala, que estava situada a la falda del turó del Morral, a escassa distància d'aquesta estructura. Aquesta masia, que està documentada des del segle XIII, quedà completament enrunada a principis de l'any 1890, com a conseqüència d'una esllavissada de terra i pedres d'una de les vessants del turó. Des de mitjans del segle XX, el paratge de la font ha estat una zona força concorreguda pels voltreganesos. Segons les informacions orals obtingudes, entre les dècades dels anys 40 i 50, la canalla anava a pescar i a agafar capgrossos a la bassa que encara es conserva a l'extrem de ponent de la zona. També s'hi anava a buscar aigua, donat que era molt apreciada i la font rajava abundantment. L'indret es va anar fent popular fins que, a mitjans de la dècada dels anys 90, la Diputació de Barcelona va adequar la zona: va crear nous accessos, va aixecar algunes rampes per millorar l'accessibilitat, va col·locar mobiliari urbà i va adaptar l'entorn a les formes que manté actualment (algunes informacions consultades també es refereixen a una possible campanya d'adequació feta als anys 80, però aquesta dada no s'ha pogut contrastar). | 42.0155600,2.2305900 | 436295 | 4651790 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82814-foto-08215-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82814-foto-08215-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82814-foto-08215-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els accessos principals a la font es fan des del carrer i el camí de Sant Martí, passant pel dipòsit d'aigua i trencant en direcció a ponent, o bé des del carrer de la Vinya, mitjançant un camí que s'enfila en direcció al dipòsit, i que s'agafa un cop passat el CAP i la Llar dels Jubilats. Alhora, des del mirador de Sant Marc, s'hi pot accedir també mitjançant el camí d'en Domingo, un corriol que hi porta de cap. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||
| 82815 | Font del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bac-0 | CIRERA, Antoni; VILA, Assumpta (2019). L'aigua a la serra de Sobremunt. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis Voltreganès, p. 56. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 24. | XIX-XX | Ha estat restaurada. | Font aïllada i reformada situada a la banda de ponent del nucli urbà, al fons d'un gran prat. Consta de dues parts diferenciades, disposades a la banda de ponent del torrent de la font de la Sala. La font pròpiament dita està situada just en el marge del torrent, en un dels repunts de la llera. Està formada per dos graons bastits amb maons i rajola ceràmica, amb un broc metàl·lic encastat per on brolla l'aigua cap a l'interior del torrent. Al seu costat, i anclada també a l'estructura, hi ha una antiga cadena de ferro. L'altra part està situada a uns 4 metres de distància del brollador en direcció oest. Es tracta d'una estructura de planta rectangular, excavada en un dels marges que caracteritzen la zona. Presenta un dipòsit interior amb una longitud aproximada d'1,30 metres, una amplada d'1 metre i una alçada d'uns 0,70 metres. Està cobert amb una volta d'arc de mig punt bastida amb pedra i la pròpia roca natural del terreny. L'accés a aquest dipòsit es fa mitjançant una obertura d'arc rebaixat bastida amb maons disposats a sardinell, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, pedra sense treballar i maons. La boca, oberta i sense portella, amida uns 0,50 metres d'amplada per uns 0,70 metres d'amplada. | 08215-134 | Torrent de la font de la Sala | El clot o torrent de la font de la Sala és un torrent que baixa de la serra de Sobremunt i travessa el parc de la font de la Sala en direcció sud-est fins al nucli urbà, entrant-hi per la plaça Pompeu Fabra. De fet, dins del nucli urbà es denomina torrent de Mitjavila. Nodria a la majoria de les fonts i dolls d'aigua del terme (moltes d'elles actualment desaparegudes), incloent-hi la font del Bac a la que encara alimenta. L'aigua de la font brolla en funció de les pluges. Antigament, la font era molt visitada pels veïns de Sant Hipòlit donada la seva proximitat amb el nucli urbà. | 42.0141300,2.2328600 | 436481 | 4651630 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82815-foto-08215-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82815-foto-08215-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82815-foto-08215-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix des del carrer que circumvala per la banda oest del nucli urbà, seguint el traçat del torrent de la font de la Sala des de la plaça Pompeu Fabra. A uns 300 metres hi ha una pista de terra a mà esquerra. Cal seguir-la fins a arribar a una gran corba a la dreta. En aquest punt, cal seguir en direcció a ponent fins al fons d'un gran prat on trobarem el torrent i la font. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||
| 82816 | Font del Bolado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bolado | GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 193. GRUP DE DEFENSA DEL TER (2013). 'Interpretació de l'estat de les fonts de la comarca d'Osona, el Lluçanès i el Ripollès. Nota de premsa'. Els Cingles, p. 18. Informació oral: Josep Lluis Ramírez i Montserrat Molas [Entrevista: 31-01-2020]. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 24. | XX | Completament coberta de vegetació. | Font aïllada situada a l'extrem sud-est del terme municipal, tocant al de les Masies de Voltregà, en un entorn de desenvolupament urbanístic recent. Està situada dins del cabal del torrent de Mitjavila, just en el punt on aquest deixa d'estar soterrat, sota del carrer de Barcelona. L'abundant vegetació que cobreix la zona fa impossible comprobar el seu estat actual, tot i que segons la documentació consultada, la font estava formada per un broc metàl·lic per on brollava l'aigua cap a l'interior del torrent. En l'actualitat s'observa un mur de pedra que basteix el vessant de ponent del torrent i un tub de plàstic de negre que puja l'aigua del clot cap a una zona d'horts situada a escassos metres, sota del carrer de Sant Jordi. | 08215-135 | Avinguda del President Tarradellas | Antigament, la font rajava abundantment i tots els veïns de la zona hi anaven a buscar aigua per beure. Des de l'any 2013, la font es donà per desapareguda. Segons les informacions orals obtingudes es tractava d'una deu d'aigua natural que provenia d'una mina. Hi ha constància documental d'una sol·licitut efectuada pel Marquès de Palmerola a l'ajuntament demanant permís per construïr-hi un safareig. | 42.0125200,2.2424200 | 437271 | 4651444 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82816-foto-08215-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82816-foto-08215-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82816-foto-08215-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'hi accedeix mitjançant un estret corriol que baixa des de l'avinguda del President Tarradellas en direcció al torrent. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||
| 82817 | Rellotge de sol de can Marsal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marsal | Https://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 20-03-2020]. | XX | Rellotge de sol format per una gran placa de pedra rectangular, situat a la part superior de la torre de can Marsal. Està orientat al sud-est i presenta un gnòmon de vareta desviat, amb la numeració aràbiga sense marques horaries. Les hores estan disposades de les 8 del matí a les 4 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. Presenta un escut central situat sota del gnòmon i està gravat amb el nom 'MARSAL' i l'any 1957 a la part inferior, sota la numeració. | 08215-136 | Carrer de Sant Martí, 5-7 | 42.0166700,2.2344800 | 436618 | 4651911 | 1957 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82817-foto-08215-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82817-foto-08215-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82817-foto-08215-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 82818 | Rellotge de sol de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia | Https://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 20-03-2020]. | XVIII-XX | Recentment restaurat. | Rellotge de sol esculpit damunt d'un parament rectangular bastit amb carreus de pedra i situat a l'extrem de llevant de la façana principal de l'església parroquial de Sant Hipòlit, damunt d'una finestra. És del tipus vertical a migdia, està orientat al sud-oest i presenta un gnòmon de vareta desviat amb un cercle concèntric al pol. La numeració és aràbiga i pintada de color negre, amb les marques horaries indicant les hores i les mitges hores en un cicle de 8 hores, entre les 9 del matí i les 4 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical en senyal de l'Àngelus. Aquestes marques estan pintades de color vermell. Presenta un emmarcament rectangular pintat de color negre, amb les cantonades còncaves i el coronament d'arc de mig punt. | 08215-137 | Carrer de l'Església, 6 | 42.0159800,2.2372600 | 436847 | 4651832 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82818-foto-08215-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82818-foto-08215-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82818-foto-08215-137-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 82819 | Placa de l'Ateneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lateneu | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 34. | XX | Placa commemorativa instal·lada a l'interior del vestíbul de l'edifici, al mur de migdia de la construcció. Es tracta d'una placa rectangular de marbre, gravada amb lletres negres i amb la següent inscripció: 'AQUESTS LOCALS FOREN LA SEU DE: / 'SOCIETAT CORAL VOLTREGANESA' / 'LA FRATERNAL VOLTREGANESA' / 'CASINO OBRERO DEMOCRÁTICO-LIBERAL' / 'ATENEU OBRER CULTURAL' / AGRAÏM A: / 'COOPERATIVA L'ESPERANÇA' / I / 'UNIÓ DE COOPERADORS' / LA CESSIÓ DELS SEUS LOCALS AL POBLE. / SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ / 1991'. L'emmarcament, de pedra, està decorat amb sanefes i motius florals. Tant a la part superior com a la inferior hi ha dos rombes centrals, el de dalt amb l'escut de la vila. | 08215-138 | Carrer del Bisbe Morgades, 1 | La placa commemora les entitats que antigament havien tingut la seu social en aquest edifici, des de finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX. | 42.0158700,2.2387300 | 436969 | 4651819 | 1991 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82819-foto-08215-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82819-foto-08215-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82819-foto-08215-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||
| 82820 | Plaça Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-anselm-clave-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 27, 29, 60, 123. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 157. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 74-75, 98, 100, 102. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 1.BARP. | X-XIX | No s'ha excavat mai. | Possible jaciment arqueològic situat al cor del nucli antic del municipi, al subsòl de la plaça i amb una àrea d'expectativa arqueològica establerta al seu voltant i conformada pel carrer de l'Església (a tramuntana), el passatge del Fossar (a ponent) i l'anomenada popularment plaça de l'Església (a llevant). Es tracta d'una plaça de planta irregular, d'uns 30 metres de longitut per uns 22 metres d'amplada, destinada a parc infantil i zona de lleure. Està delimitada per un mur de còdols de riu i pedra sense treballar, rematat amb lloses de pedra o bé amb maons ceràmics disposats a sardinell. L'accés principal està situat a la banda de llevant i consta d'unes escales de pedra que salven el desnivell existent entre la plaça de l'Església i aquest espai. L'altre accés està situat a la cantonada entre el carrer de l'Església i el passatge del Fossar i es fa a peu pla. L'interior de l'espai consta d'un paviment tou de sauló, amb arbres i bancs disposats en tot el seu perímetre i un parterre enjardinat continu a la banda de migdia amb diferents espècies d'arbres i plantes. La plaça es completa amb diferents jocs infantils disposats al costat de ponent, un monument central dedicat a Anselm Clavé i una font actual al costat de l'accés pel passatge del Fossar. L'any 2014, a la cantonada nord-est, s'hi va instal·lar un monument commemoratiu del tricentenari dels fets de la Gleva i la crema de la vila de Sant Hipòlit l'any 1714 dins de la Guerra de Successió, per part d'Òmnium Cultural, i uns plafons informatius sobre els mateixos fets relacionats amb la 'Ruta 1714', de la Generalitat de Catalunya. | 08215-139 | Plaça Anselm Clavé | Es tracta d'un dels espais històrics del municipi, situat a redós de l'església parroquial de Sant Hipòlit (amb referències documentals des del segle X) i del nucli de població que es formà al seu entorn, amb una sagrera documentada des del segle XII i un fossar integrat a la mateixa. De fet, l'espai restà ocupat pel fossar de la vila fins que fou traslladat l'any 1857 al mateix lloc on actualment hi ha la plaça Catalunya. Fou aleshores quan l'espai es transformà en la popular plaça del Fossar. Des de finals del segle XIX i fins a l'any 1931, la plaça rebé el nom oficial de plaça d'Alfons XIII. A partir d'aquest any, durant la Segona República espanyola, l'espai fou denominat plaça de Francesc Macià. Aquesta denominació es mantingué fins a mitjans dels anys 50, quan es remodelà tota la zona i s'adoptà la denominació actual. | 42.0158300,2.2366800 | 436799 | 4651816 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82820-foto-08215-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82820-foto-08215-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82820-foto-08215-139-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'espai: plaça del Fossar, plaça d'Alfons XIII, plaça de Francesc Macià. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||
| 82821 | Pont vell del torrent de Mitjavila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-del-torrent-de-mitjavila | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 104. MUNTANYÀ I TRAVERIA, Josep (Seina) (1991). 'El torrent de Mitjavila'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 32, abril 1991, p. 11-12. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 35, 56, 59-60, 94-95. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 50.01.EA. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 20-03-2020]. | XX | Pont aïllat ubicat damunt del torrent de Mitjavila, al bell mig del nucli urbà. Està format per set arcs de mig punt bastits amb maons ceràmics disposats a sardinell, recolzats damunt d'unes pilastres fetes amb grans carreus de pedra. Una motllura rectilínia separa la divisòria entre aquestes dues parts. La resta de l'estructura, de la mateixa manera que les pilastres, està bastida en carreus de pedra disposats en filades regulars. La part superior o tauler està formada per un paviment asfaltat i es troba delimitada amb baranes de ferro sostingudes per uns travessers de formigó que descansen damunt de l'estructura original. Els capponts estan tancats al trànsit de vehicles mitjançant uns pilons metàl·lics disposats en filera. Cal destacar que els dos arcs situats a la banda de tramuntana de l'estructura estan tancats a l'exterior. El de l'extrem es troba tapiat i resta amagat darrera de les escales de nova construcció que comuniquen el passatge Parés amb la zona del torrent, que actualment està adequada com a zona de lleure i esbarjo per a la població. L'altre arc està tancat amb una reixa de ferro i s'utilitza com a magatzem municipal. | 08215-140 | Passatge Parés | Aquest pont fou construït al mateix temps que la carretera que uneix Sant Boi de Lluçanès amb l'actual C-17, de Barcelona a Puigcerdà (carretera BV-4608), a principis del segle XX. Respecte al tram d'aquesta carretera que travessa el municipi de Sant Hipòlit de Voltregà, i segons l'expedient conservat a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona, l'any 1914 el traçat original de la via fou modificat mitjançant una variant en el punt anomenat 'Torrente de la Noguereta' (en referència al torrent de Mitjavila): 'para salvar el torrente se proyecta la obra de fábrica más importante y la única que merece especial atención. Es un viaducto de siete arcos propiamente tales y dos figurados ya que los 2/3 de la longitud de su bóveda estan constituidos por el terreno natural revestido por un muro al que sirven de contrafuertes la pila central de los dos carcos y las dos pilas estribos inmediatas. La luz de los tramos es de cuatro metros. El primer arco figurado y los tres de salida de la obra, son rectos y el eje de los restantes intermedios es una curva de 20 mts de radio.' (AGDB. OPP-237). Aquesta obra anà a càrrec de l'enginyer Frederic Turell, l'enginyer director Jacint Mumbrú i el contractista Josep Casas Guiu, i s'allargà fins l'any 1918. Durant bona part del segle XX, sota del pont hi havia una sèrie d'horts de la gent del municipi. En relació al pont cal dir que, com que en origen la cota del torrent de Mitjavila era molt més profunda que en l'actualitat, l'estètica general de l'estructura era molt més esvelta gràcies a la gran alçada de les seves pilastres. Amb el soterrament del torrent l'any 1990, les pilastres foren pràcticament enterrades, deixant a la vista només la part superior del pont. La barana de protecció original, que estava bastida en pedra, fou eliminada també a conseqüència de l'ampliació del pont. L'any 2011, donat el mal estat de conservació de l'estructura i tenint en compte el volum de trànsit que suportava, fou construït el nou pont al seu costat, que actualment absorbeix tot el trànsit rodat. Alhora s'aprofità per fer treballs de consolidació a la vella estructura, enderrocant els vols d'ampliació i col·locant-hi noves baranes. Aquestes obres s'executaren l'any 2015. En l'actualitat, el pont és d'ús exclusiu per als vianants. | 42.0145700,2.2369700 | 436822 | 4651675 | 1918 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82821-foto-08215-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82821-foto-08215-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82821-foto-08215-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||
| 82822 | Antic camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-0 | ALBAREDA I SALVADÓ, Joaquim (1983). 'L'estat dels camins a la comarca d'Osona en el segle XVIII'. Revista Ausa, 105. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 43-44. ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial. Annex. FONT I GAROLERA, Jaume (2014). 'La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca'. Revista Ausa, 174. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 958, 960, 962. GARCÍA HERMOSILLA, Carles [et al.] (2010). Les Masies de Voltregà. Un riu d'història. Vic: Eumo Editorial; Manlleu: Museu Industrial del Ter; Les Masies de Voltregà: Ajuntament de la Masies de Voltregà, p. 31. ORDEIG I MATA, Ramon (1982). 'Villae, Viae i Stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. Revista Ausa, 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 398-399. PADRÓS, Carles (2010). 'Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona (Barcelona). Estat de la qüestió'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 28, p. 242. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 97. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 50.02.EA. Http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08071# [Consulta: 20-03-2020]. | X-XXI | Antic camí ral que creua el terme municipal de Sant Hipòlit per la banda de ponent i en sentit nord-sud. El camí està integrat dins de la trama urbana actual de la població i entra al terme santhipolitenc des del santuari de la Gleva (Les Masies de Voltregà) a través del pont de Malagana, situat en el límit dels dos termes. Des d'aquí avança pel carrer de la Gleva fins a enllaçar amb el nucli antic de la població passant pel carrer Major, la plaça de la Vila, el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, el carrer del Mallol i sortint del terme per la carretera de Sant Boi. En l'actualitat, bona part d'aquest camí coincideix amb el traçat del PR-C 49, des del pont de Malagana fins a la plaça Nova. En aquest punt, el sender gira pel carrer de l'Hospital seguint el mateix traçat que el camí que porta cap a Sobremunt. | 08215-141 | Terme municipal de Sant Hipòlit de Voltregà | En general, els camins rals documentats a l'edat Mitjana segueixen el traçat establert anteriorment pels romans. Pel que fa a la comarca d'Osona hi ha algunes vies principals identificades, mentre que la resta de traçats corresponien a una xarxa de caire més secundari. Un dels camins principals, donada la seva proximitat al terme actual de Sant Hipòlit, era el que comunicava Barcelona amb Puigcerdà, també anomenat camí de la Cerdanya o strata Cerdana, i que seguia el curs dels rius Congost, Ter i Freser. Aquesta via sortia de Vic pel nord, pel coll de Vic i per Gurb, cap a Santa Cecília i Sant Hipòlit de Voltregà seguint el riu Ter cap al nord, fins a Ripoll i la Cerdanya. En un document relacionat amb el terme de Voltregà datat l'any 989, es fa referència a una strada que '...vadit per Surribas et pergit ad Sanctum Ipolitum...'. I, alhora, en un altre document datat l'any 1000, es parlava d'una via que anava a Ripoll passant per Sant Hipòlit: '...ipsa strada publica magiore que pergit per Sancto Ipolito [de Voltregà] et vadit ad Ripol...l' (Padrós, 2010: 242). Posteriorment, en l'informe de la zona redactat pel viatger Francisco de Zamora l'any 1788, també es parla del 'camino de herradura de la villa de Ripoll y demás pueblos de la Montaña a Vich'. Segons l'autor, i malgrat les reformes, el camí seguirà pel mateix lloc per on circulava antigament i es torna a mencionar específicament Sant Hipòlit (Albareda, 1983: 43-44). | 42.0114900,2.2362000 | 436755 | 4651334 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82822-foto-08215-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82822-foto-08215-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82822-foto-08215-141-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 82823 | Pont de Malagana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-malagana | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 74-75. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 97. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 50.03.EA. | XX | El paviment superior està degradat, així com les baranes. Abundant vegetació al torrent. | Pont aïllat i completament reformat, situat a l'extrem de migdia del terme municipal, damunt del torrent de la Noguereta. Està format per un sol arc de mig punt, amb tota l'estructura bastida en formigó. La part superior o tauler presenta un paviment asfaltat ens força mal estat de conservació, i es troba delimitada amb unes baranes metàl·liques que actualment es troben una mica vençudes, probablement per l'acció del vent. | 08215-142 | Carrer del torrent de la Noguereta | Aquest pont forma part del traçat de l'antic camí ral medieval que comunicava el santuari de la Gleva (Les Masies de Voltregà) amb la població de Sant Hipòlit, entrant per la banda de migdia del terme municipal i salvant el pas damunt del torrent de la Noguereta. El pont fou reformat l'any 1992. Segons consta a la memòria d'execució d'aquesta obra custodiada a l'arxiu municipal de la vila, 'el pont tenia una amplada molt xica, però va soportar força tràfec rodat fins ara, unint les trames viaries dels dos municipis. Actualment, només hi resta la meitat del mateix, en part degut als materials febles utilitzats en la seva construcció, i en part a la vellesa propia de l'obra. Es planteja per tant substituir la part malmesa i reforçar l'existent. Aquesta memoria té com a finalitat, el plantejar l'actuació urgent en aquest pont, a fi de tornar a restablir el tràfec rodat i garantir la seguretat del pas per sobre d'ell' (AMSHV. c.1006). El renom de Malagana fa referència a una llegenda popular relacionada amb la construcció del pont. Segons sembla, la seva construcció depenia de l'acord entre tres parts: l'ajuntament de Sant Hipòlit, el de les Masies i diferents propietaris de la zona. Un d'aquests propietaris es mostrava reticient a signar el document dacord, tot i que finalment, i pressionat pels altres, va accedir-hi tot exclamant: 'Bueno ja us ho firmo però que consti que ho faig de mala gana!' (Anglada, 2008: 74-75). Popularment, aquest renom també es va utilitzar per designar el torrent de la Noguereta. | 42.0113600,2.2361600 | 436752 | 4651320 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82823-foto-08215-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82823-foto-08215-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82823-foto-08215-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||
| 82824 | Antic camí ral a l'hospital de Sant Hipòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-a-lhospital-de-sant-hipolit | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51. | XVIII-XXI | Antic camí ral que conduïa directament cap a l'hospital de Sant Hipòlit. El camí entrava al terme santhipolitenc des de la carretera de Sant Hipòlit a Sant Boi de Lluçanès (actual BV-4608), pel costat de l'actual cementiri. Baixava en direcció sud-est pel carrer dels Sants Màrtirs i enllaçava amb el carrer de l'Hospital fins al sanatori i, una mica més endavant, amb el nucli antic de la vila, just a l'encreuament entre els carrers de Mossèn Jacint Verdaguer i del Mallol, a la plaça Nova. L'hospital estava situat en els actuals jardins de la Llar dels Jubilats. | 08215-143 | Carrer de l'Hospital - Carrer dels Sants Màrtirs | 42.0164700,2.2351900 | 436676 | 4651888 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82824-foto-08215-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82824-foto-08215-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82824-foto-08215-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||
| 82825 | Antic camí ral a Sant Martí de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-a-sant-marti-de-sobremunt | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51. | XVII-XXI | Antic camí ral que comunicava la vila de Sant Hipòlit amb Sant Martí de Sobremunt. El seu traçat s'originava des del tram central del carrer de l'Hospital, uns metres més enllà d'on estava situat l'hospital de Sant Hipòlit. El camí s'enfilava pel carrer de Sant Martí fins a Sant Martí de Sobremunt, passant pel camí de Sant Martí, situat a la banda de migdia del turó del Morral, en direcció a ponent. En l'actualitat, una part d'aquest camí coincideix amb el traçat del sender PR-C 49. | 08215-144 | Camí de Sant Martí | 42.0162900,2.2335900 | 436544 | 4651869 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82825-foto-08215-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82825-foto-08215-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82825-foto-08215-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||
| 82826 | Font de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-del-roser | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 78. CASTANYER, Assumpta; ANTOLÍN, Aitor (2010). La vida quotidiana al Voltreganès. Des de l'any 1700 al 1950. [Sant Hipòlit de Voltregà]: Casa Museu del Voltreganès, p. 49-50. CIRERA, Antoni; VILA, Assumpta (2019). L'aigua a la serra de Sobremunt. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis Voltreganès, p. 55. SALVANS, Gabriel (2008). Sant Hipòlit de Voltregà. Vol de poesia. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 26. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 24, 85, 88, 98. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.02.EA. | XVII-XX | Estructura formada per un espai de planta rectangular, d'uns 4,50 metres d'amplada per uns 5 metres de profunditat, cobert internament per una volta d'arc rebaixat. Aquest espai s'obre al carrer Major mitjançant un gran arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra i amb les impostes motllurades. La font pròpiament dita està situada a la paret del fons, la qual està bastida amb un parament de carreus de pedra disposat fins a l'arrencada de la volta i rematat amb una destacable cornisa motllurada. Damunt seu s'obre una petita fornícula d'arc de mig punt apetxinada amb la imatge de la Mare de Déu. El brollador, format per una aixeta de llautó, està encastat en aquest mur i vessa l'aigua a l'interior d'una pica de pedra rectangular integrada en un dels bancs correguts que ressegueixen el perímetre. Damunt de l'aixeta, i esculpida en un dels carreus del mur, hi ha la següent inscripció: 'BEU Y T'. Els bancs són bastits amb carreus de pedra i estan decorats amb unes motllures rectilínies. Pel que fa als murs laterals, compten amb uns sòcols d'1,5 metres d'alçada aproximada bastits també amb carreus de pedra. La resta dels paraments i la volta compten amb un revestiment arrebossat i pintat de color groc. L'enllosat interior també és de pedra. En l'actualitat, la font es troba integrada a l'extrem sud-oest d'un edifici d'habitatges de nova planta i està coberta per un sostre pla utilitzat com a terrassa i delimitat amb una barana de ferro assentada damunt d'una cornisa esglaonada bastida amb maons ceràmics arrebossats. | 08215-145 | Carrer Major, 6 | El clot o torrent de la font de la Sala és un torrent que baixa de la serra de Sobremunt, i que al mig del nucli urbà es denomina torrent de Mitjavila. Nodria a la majoria de les fonts i dolls d'aigua del terme (moltes d'elles actualment desaparegudes), incloent-hi la font de la Mare de Déu, tot i que en l'actualitat està connectada a la xarxa municipal. Aquesta font rajava abundantment, fet que provocava que la gent del poble hi anés a buscar aigua abans de l'arribada de la xarxa corrent i potable a les cases de Sant Hipòlit, documentada entre les dècades dels anys 30 i 40 del segle XX. Segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal, a principis del segle XX (any 1906), la font comptava amb dues aixetes: 'adquirir un grifo nuevo para cambiar uno de los dos que hay en la fuente de 'Mitja Vila' ó de la 'Mare de Deu'' (Anglada, 2008: 78). Els bancs correguts estan bastits amb les margues característiques de la zona: de color gris blavós, sorrenques i fossilíferes. | 42.0149500,2.2360400 | 436745 | 4651718 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82826-foto-08215-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82826-foto-08215-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82826-foto-08215-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb la font: font de la Mare de Déu, font de Mitja Vila. | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||
| 82827 | Font del Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sagrat-cor | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.04.EA. | XX | Els revestiments arrebossats estan força degradats. | Font situada a l'extrem de llevant del mur posterior de l'hort de la rectoria, amb la façana orientada el passatge Parés. Consta d'un espai de planta rectangular, cobert internament per una alta volta d'arc de mig punt amb les impostes formades per dos perfils metàl·lics laminats que recorren el perímetre dels murs laterals, tant exteriorment com interior. La font pròpiament dita està situada a la paret del fons, la qual està bastida amb un parament de paredat. El brollador, format per una aixeta metàl·lica de recent factura, està encastat en aquest mur i vessa l'aigua a l'interior d'una pica de pedra circular amb decantador, que està integrada en un pedrís també de paredat. Damunt de l'aixeta, i encastat a la part superior del mur, hi ha un plafó de rajoles ceràmiques vidrades acolorides amb el coronament arrodonit. Està decorat amb motius vegetals i florals, el nom de la font i un cor central rematat amb una creu llatina. L'espai interior compta amb un paviment de pedra irregular. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc. A l'exterior, la part superior de la font està coberta amb el propi ferm de l'hort de la rectoria i està delimitada amb una barana de ferro treballat disposada entre tres pilars bastits amb maons ceràmics amb els coronaments esglaonats. | 08215-146 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 23 | 42.0154700,2.2381800 | 436923 | 4651775 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82827-foto-08215-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82827-foto-08215-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82827-foto-08215-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 82828 | Font pública | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-1 | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.05.EA. | XX | Font urbana integrada a la tanca d'obra que delimita la finca nº 94 del carrer. Està formada per una fornícula d'arc rebaixat bastida amb carreus de pedra, amb la clau destacada i decorada amb una creu en forma d'aspa i la inscripció 'ANY 1947' als laterals de la mateixa. Presenta una pica de pedra de planta semicircular que sobresurt respecte l'alçat de la tanca i compta amb una aixeta de botó metàl·lica. Sota d'aquest brollador hi ha gravat l'any 1997 al bell mig del parament interior de la fornícula. La construcció és bastida en pedra, amb l'interior de la fornícula arrebossat. | 08215-147 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 94 | La font va ser restaurada l'any 1997. Segons les informacions obtingudes dels veïns de la zona, aquesta font no va ser mai gaire utilitzada. | 42.0147600,2.2410800 | 437162 | 4651694 | 1947 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82828-foto-08215-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82828-foto-08215-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82828-foto-08215-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||
| 82829 | Monument a Mossèn Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-mossen-jacint-verdaguer | SALVANS, Gabriel (2008). Sant Hipòlit de Voltregà. Vol de poesia. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 16. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 40.01.EA. | XX | Monument de pedra format per la juxtaposició d'un esvelt monòlit i un pedestal més baix adossat a la seva cara frontal, ambdós de secció troncopiramidal i assentats damunt d'un basament de planta rectangular. El frontal compta amb un bust central del poeta esculpit en alt relleu i situat damunt del pedestal, mentre que a la part superior del monòlit hi ha les quatre barres de la senyera esculpides en baix relleu. Alhora, el monòlit també està decorat amb unes incisions laterals esculpides a mode d'espigues. Encastada al bell mig del pedestal hi ha una placa metàl·lica de forma quadrada gravada amb els versos següents: 'A JACINT VERDAGUER / Cada mot de la llengua catalana / així ressona encara ple de tu / i és un crit que / arrenglera i agermana / que ens hi sentim / tan immortals / com tu / VENTURA GASSOL'. Sota seu, de menors dimensions, hi ha una altra placa amb la data '5-4-87', que fa referència a la data d'instal·lació del monument. El monument està envoltat per un parterre circular enjardinat i envoltat per tres xiprers. | 08215-148 | Passatge Parés | La construcció del monument fou una iniciativa d'en Martí Casas, primer president de l'entitat Amics de Verdaguer de Sant Hipòlit i la Gleva, i fou inaugurat el dia 5 d'abril de l'any 1987. Prèviament, durant l'any anterior, l'entitat dugué a terme una campanya de recollida de fons populars per a la seva construcció. De fet, cal destacar la publicació d'una auca dedicada al monument, amb dibuixos de la il·lustradora Pilarín Bayés i textos d'un dels membres de l'entitat, l'Assumpta Castanyer. Els versos de la placa frontal són obra del poeta i polític català Bonaventura Gassol i Rovira. Cada any, la Flama del Canigó és rebuda davant d'aquest monument la nit de Sant Joan. L'any 2011, en motiu de les obres de construcció del nou pont sobre el torrent de Mitjavila, el monument fou traslladat uns quants metres més cap al sud respecte a la seva ubicació original. | 42.0142800,2.2371400 | 436836 | 4651643 | 1987 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82829-foto-08215-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82829-foto-08215-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82829-foto-08215-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||
| 82830 | Placa del passatge Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-passatge-pares | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 93-94. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 134. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 64. | XX | Placa de marbre situada a la façana principal de la casa Tort, entre els dos balcons de la primera planta. És rectangular i està fixada al parament mitjançant quatre anclatges metàl·lics situats a les cantonades de la peça. Presenta la següent inscripció: 'PASSATGE PARÉS / Homenatge d'agraiment / al bon patrici / en Josep Parés i Arboix / qui gestionà amb eficàcia / el trànzit de la carretera / per dins de la vila / St. Hipòlit de Voltregà X-IX-MCMXXII'. La inscripció està gravada dins d'un marc decorat amb motius geomètrics, que imiten la mateixa forma quadrada que els anclatges. | 08215-149 | Passatge Parés, 22 | Aquesta placa està relacionada amb l'obertura del passatge Parés, efectuada probablement durant les dues primeres dècades del segle XX. Aquesta obra comportà l'enderroc d'alguns edificis que seguien el traçat del carrer dels Marquesos de Palmerola entre els dos trams inicials i està relacionada amb la construcció de la carretera que uneix Sant Boi del Lluçanès amb l'actual C-17, de Barcelona a Puigcerdà (carretera BV-4608). Alhora, la placa fa referència a Josep Parés i Arboix, secretari de la Diputació Provincial de Barcelona entre finals del segle XIX i principis del XX. | 42.0155300,2.2384500 | 436945 | 4651781 | 1922 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82830-foto-08215-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82830-foto-08215-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82830-foto-08215-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||
| 82831 | Escultura de la Mare de Déu del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-mare-de-deu-del-pilar | SALVANS, Gabriel (2008). Sant Hipòlit de Voltregà. Vol de poesia. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 30. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 40.02.EA. | XX | Petita imatge de la Mare de Déu del Pilar realitzada amb una planxa d'acer perfilada de color negre i envoltada per una gran aurèola metàl·lica de color gris clar. La imatge està situada damunt d'un con de pedra sorrenca decorat amb motius geomètrics. Alhora, aquest con es troba assentat damunt d'un pilar bastit amb maons ceràmics vistos, amb el basament i el capitell de pedra serrada. A la cara frontal d'aquest pilar, que està orientada a migdia, hi ha una placa metàl·lica disposada a mode de pergamí, amb la següent inscripció: 'HOMENATGE A L'AMISTAT / Agraïment d'un poble a l'amic / Luis Badia i Torras / Mestre. / Escriptor i poeta / Durant anys ha contribuït al / progrés Cultural del Voltreganès / Callús 11-XI-1920 / Navàs 8-XII-1998'. Sota d'aquesta placa hi ha una creu llatina metàl·lica amb els àngles apuntats. Finalment, aquest pilar es situa damunt d'un basament de planta quadrada bastit en maons i amb les cantonades embellides amb pedra. Tot el conjunt està situat al bell mig d'una illa viària enjardinada de planta triangular i està delimitat amb una cadena de ferro. Aquesta illa està situada en la prolongació del carrer del Mallol envers la banda de tramuntana del nucli urbà. | 08215-150 | Carretera de Sant Boi de Lluçanès | Aquest monument fou construït l'any 1999. Es tracta d'un homenatge a Lluís Badia i Torras, professor i poeta bagenc que destacà per la seva gran activitat educativa, cultural i política durant bona part del segle XX. La imatge de la Mare de Déu del Pilar fa referència al barri al que dóna nom, que està situat a la banda de tramuntana del nucli urbà de Sant Hipòlit. | 42.0187100,2.2356500 | 436717 | 4652136 | 1999 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82831-foto-08215-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82831-foto-08215-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82831-foto-08215-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||
| 82832 | Creu del Viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-viacrucis | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 97. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 40.03.EA. | XX | La inscripció està força degradada. | Creu aïllada situada al costat del pont de Malagana, entre la vorera de migdia del carrer i el torrent de la Noguereta. Consta d'un basament format per dos cubs de pedra esglaonats amb les arestes treballades, que sostenen un pilar de pedra treballat i coronat per una creu patent de ferro de color negre amb els extrems dels braços arrodonits. La cara frontal, orientada al carrer, compta amb una inscripció situada al centre del pilar força malmesa, tot i que encara s'hi pot llegir 'ANY 1930'. L'estructura es troba assentada damunt d'una base de formigó irregular envoltada per un parterre enjardinat. | 08215-151 | Carrer del torrent de la Noguereta | Es tracta d'una de les estacions principals del Viacrucis de Sant Hipòlit, que es celebra per Setmana Santa. La creu ha estat molt modificada al llarg del temps i, probablement, la data fa referència a una d'aquestes intervencions. Durant les obres d'urbanització de la zona durant la primera dècada del segle XXI, la creu fou desplaçada uns metres més cap al sud respecte a la seva ubicació original, situada al peu del carrer de la Gleva i seguint el traçat de l'antic camí ral. | 42.0113200,2.2362400 | 436758 | 4651315 | 1930 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82832-foto-08215-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82832-foto-08215-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82832-foto-08215-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||
| 82833 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-7 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 29. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 102. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 40.05.EA. | XX | Monument de pedra situat al bell mig de la plaça i amb la cara principal orientada a llevant, on es troba l'accés principal a l'espai. Està format per un pedestal de planta quadrada, amb el basament i el capitell motllurats. La cara principal està esculpida amb l'escut dels Cors de Clavé i la següent inscripció: 'SANT HIPÒLIT / DE / VOLTREGÀ / A / CLAVÉ'. Per contra, a la cara oposada, s'hi llegeix: 'UN PETIT POBLE / A / UN GRAN / MESTRE / 24-4-1955'. Aquest pilar està coronat per un bust de pedra blanca, representatiu del músic, poeta i polític català. L'estructura està delimitada per un parterre enjardinat de planta rectangular, format per un sòcol bastit amb carreus i un petit muret, amb les cantonades emfatitzades per uns daus de pedra enllaçats per una barana de ferro treballat de color negre. | 08215-152 | Plaça Anselm Clavé | El projecte de construcció del monument a Josep Anselm Clavé, custodiat a l'arxiu municipal, data de l'any 1954. L'any següent, en motiu de la col·locació al seu emplaçament actual, l'antiga plaça del Fossar fou remodelada, adoptant d'aquesta manera el nom actual. L'encarregat de les obres fou en Ramon Guiu Cabanas, amb un cost de 4.327 pessetes. El bust que corona el monument és obra de l'escultor J. Puigdollers. Els anomenats Cors de Clavé eren un conjunt de societats fundades per Josep Anselm Clavé a mitjans del segle XIX, amb l'objectiu de millorar la cultura del proletariat mitjançant el cant i la música. | 42.0158300,2.2367000 | 436801 | 4651816 | 1955 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82833-foto-08215-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82833-foto-08215-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82833-foto-08215-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||
| 82834 | Monument a Sant Joan Baptista de la Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-sant-joan-baptista-de-la-salle | COL·LEGI SAGRATS CORS (1989). Centenari del Col·legi Sagrats Cors, 1889-1989. Sant Hipòlit de Voltregà: Col·legi Sagrats Cors, p. 28. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 40.06.EA. | XX | Monument situat a la cantonada formada per la façana de llevant de l'església parroquial de Sant Hipòlit i la façana de migdia de la capella del Santíssim, en el primer tram del carrer de l'Església. Consta d'un pedestal de pedra sorrenca i planta quadrada gravat amb la següent inscripció: 'VOLTREGÀ / A / S. JUAN Bª / DE LA SALLE'. Damunt seu es situa un bust de pedra representatiu del fundador de les escoles La Salle. El monument està situat a l'interior d'un parterre triangular adossat a la cantonada i delimitat amb un petit muret d'obra rematat amb lloses planes. El monument es completa amb una instal·lació decorativa adossada a les façanes que conformen la cantonada. Presenta uns 4 metres d'alçada i està formada per una successió d'arcs de mig punt disposats a mode de galeria, bastits amb filades de maó vist i disposats damunt de pilars amb les impostes motllurades. L'espai entre aquests arcs i fins a la part superior de la instal·lació compta amb un revestiment arrebossat, només disposat en filades horitzontals a la part superior. Darrera del bust hi ha dos xiprers. | 08215-153 | Carrer de l'Església, 6 | El monument públic en honor a Sant Joan Baptista de la Salle fou inaugurat el 15 d'agost de l'any 1954. Fou beneït pel bisbe de Vic i hi assistiren els Germans Assistent i Provincial, entre d'altres eclesiàstics i bona part dels veïns del poble. De fet, es tracta d'un homenatge de la vila de Sant Hipòlit al germà fundador de La Salle, en agraïment per l'escola fundada a la vila. A l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit es conserva tant el projecte d'execució com la petició per a la seva instal·lació, signada per 'el Hermano Francisco Sánchez' (AMSHV c.602). | 42.0158100,2.2373800 | 436857 | 4651813 | 1954 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82834-foto-08215-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82834-foto-08215-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82834-foto-08215-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||
| 82835 | Monument de la plaça Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-placa-catalunya | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 60. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 76. Http://www.rehabitus.cat/ [Consulta: 24-03-2020]. | XX | Monument aïllat i situat a l'extrem nord-est de la plaça Catalunya. Es tracta d'una estructura de planta rectangular formada per una successió de quatre grans peces de pedra i forma trapezoïdal, ubicades damunt d'un sòcol lleugerament inclinat revestit amb planxa metàl·lica. Cada peça està decorada amb un escut de pedra esculpit en alt relleu, corresponent a les quatre províncies catalanes, amb els noms de cada una gravats a la part inferior. | 08215-154 | Plaça Catalunya | Des de l'any 1857, l'espai que actualment ocupa la plaça Catalunya corresponia al cementiri de la vila (la llinda del portal d'accés al recinte tenia inscrita aquesta data). A finals de la dècada dels anys 60 del segle XX, amb el desenvolupament social i urbanístic experimentat a la vila i l'estat de ruïna que presentava el cementiri, es va decidir traslladar-lo al seu emplaçament actual (carretera de Sant Boi de Lluçanès). L'any 1973, l'antic cementiri fou enderrocat donant pas a la urbanització la plaça Catalunya. La darrera remodelació de la plaça finalitzà el mes de desembre de l'any 2009. Es canvià la seva fisonomia treient els arbres que hi havia i la font que no funcionava, entre d'altres arranjaments. Els escuts del monument, que estaven instal·lats a la font i donaven nom a la plaça, es conservaren, readaptant-los en aquest nou monument. Són obra de l'escultor local Martí Vila. | 42.0151000,2.2416000 | 437206 | 4651731 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82835-foto-08215-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82835-foto-08215-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82835-foto-08215-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 82836 | Font de la Pista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pista | CASAS TRABAL, Pere (2006). Club Patí Voltregà. 50 anys teixint la vida d'un poble. Vic: Eumo Editorial, Fundació Club Patí Voltregà, p. 115. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.07.EA. | XX | Font aïllada de planta més o menys trapezoïdal, formada per un mur de còdols de pedra de riu lleugerament corbat, i amb un coronament esglaonat rematat amb lloses de pedra planes. Presenta tres obertures d'arc de mig punt emmarcades amb còdols de pedra allargats. Les laterals compten amb els ampits de pedra, mentre que la central està tapiada amb un destacable mosaic bastit amb petits còdols de pedra de color gris i rosat, amb les inicials 'IR' encerclades al centre del parament. Sota d'aquest cercle hi ha el brollador, format per una aixeta de botó metàl·lica. L'aigua cau a l'interior d'una pica de pedra treballada de planta semicircular, assentada damunt d'un sòcol bastit amb còdols de riu. La part posterior de la font està delimitada amb un petit muret de planta trapezoïdal, disposat a mode de sorral. | 08215-155 | Passatge Victorià Oliveras de la Riva, s/n | La construcció d'aquesta font està relacionada amb la fundació del Club Patí Voltregà per obra de Victoriano Oliveras de la Riva l'1 de novembre de l'any 1955, data d'inauguració de la Pista d'hoquei del municipi. Entre l'any 1955 i 1959, les instal·lacions del club prengueren forma amb la remodelació dels vestidors de l'antic camp de futbol, la construcció del pavelló i l'enjardinament de tota la zona que acompanya el complex. De fet és probable que la construcció de la font estigui relacionada directament amb aquest enjardinament, que s'ha conservat fins a l'actualitat tot i les reformes efectuades en els darrers anys. En origen, damunt dels ampits de les obertures laterals que emmarquen la font, hi havia uns destacables gerros de ceràmica de grans dimensions. La modificació de la rasant actual de la zona ha enterrat lleugerament el conjunt de la font. | 42.0142400,2.2383000 | 436932 | 4651638 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82836-foto-08215-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82836-foto-08215-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82836-foto-08215-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 82837 | Monument a Victoriano Oliveras de la Riva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-victoriano-oliveras-de-la-riva | CASAS TRABAL, Pere (2006). Club Patí Voltregà. 50 anys teixint la vida d'un poble. Vic: Eumo Editorial, Fundació Club Patí Voltregà. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.07.EA. | XX | Monument aïllat format per dues grans peces rectangulars adossades i i revestides amb planxes de marbre blanc, una disposada en horitzontal i l'altre en vertical. L'estructura es troba assentada damunt d'un sòcol de formigó i compta amb un basament de més amplada que la resta del conjunt. La peça horitzontal, amb el frontal orientat a migdia, presenta un medalló central amb el bust de l'homenatjat de perfil i la següent inscripció encastada al parament amb lletres metàl·liques: 'A DON VICTORIANO / OLIVERAS / DE LA RIVA / 1909-1973 / FUNDADOR DEL CLUB PATI VOLTREGA'. Pel que fa a la peça vertical, disposada a mode de pilar i de més alçada que l'anterior, està coronada amb una escultura de ferro amb els cinc anells olímpics. A la part superior de la cara frontal hi ha la insígnia d'Indústries Riva, mentre que al lateral hi ha una placa metàl·lica gravada amb la següent inscripció. 'ELS AJUNTAMENTS DE / SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ I / LES MASIES DE VOLTREGÀ, / EN MOTIU DEL 50e. ANIVERSARI DE / LA FUNDACIÓ DEL CLUB PATÍ VOLTREGÀ. / 17/12/2006'. El monument es situa al bell mig del complex, al costat del caminet que dóna accés al recinte des de la banda de ponent, i compta amb un petit parterre enjardinat davant seu. | 08215-156 | Passatge Victorià Oliveras de la Riva, s/n | Aquest monument està dedicat a Victoriano Oliveras de la Riva, fundador del Club Patí Voltregà l'any 1955 i promotor del complex esportiu on desenvolupa la seva activitat, construït entre els anys 1955 i 1959. Nascut a Barcelona l'any 1909, la seva família era propietària de l'empresa Indústries Riva, una fàbrica tèxtil situada al costat del riu Ter, en terme de les Masies de Voltregà però molt propera a Sant Hipòlit (de fet, els terrenys on es construí el complex eren propietat del sr. Oliveras). Segons les informacions obtingudes, el monument va ser aixecat poc després de la seva mort l'any 1973. La placa situada en un dels laterals és un homenatge de la població del Voltreganès als 50 anys de la fundació del club. | 42.0141800,2.2382400 | 436927 | 4651631 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82837-foto-08215-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82837-foto-08215-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82837-foto-08215-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 82838 | Monument al jugador d'hoquei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-jugador-dhoquei | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 80. CASAS TRABAL, Pere (2006). Club Patí Voltregà. 50 anys teixint la vida d'un poble. Vic: Eumo Editorial, Fundació Club Patí Voltregà. | XXI | Monument aïllat situat al bell mig del complex esportiu de la vila, en un dels laterals del caminet que li dóna accés des de la banda de ponent, a l'extrem oest d'un parterre enjardinat de planta triangular que està situat davant de la façana principal de l'antiga Pista, actualment coberta i remodelada. El monument consta de dues parts ben diferenciades: un basament circular de formigó a mode de peanya i l'escultura pròpiament dita, de bronze i assentada damunt de l'anterior. Es tracta de la representació d'un jugador d'hoquei patins en moviment, amb la pilota enganxada a l'estic i un tronc central decorat que li fa de suport. La imatge està situada damunt d'un basament octogonal de bronze, amb algunes de les seves cares inscrites amb el nom del monument , el de l'escultor, el del seu restaurador i el de l'empresa que proporcionà el material. Alhora, a la part posterior d'aquest basament, hi ha inscrita la data de creació de la mateixa, 1958. A l'altre extrem del parterre enjardinat hi ha una peça rectangular de pedra que presenta una inscripció emmarcada i bastida amb lletres metàl·liques, que fa referència a la seva restauració. | 08215-157 | Passatge Victorià Oliveras de la Riva, s/n | L'escultura original, datada l'any 1958, és obra de l'escultor santhipolitenc Martí Vila i Freixa. En origen estava situada al bell mig d'un petit estanc que estava situat al cente del recinte. Posteriorment, a principis del segle XXI, fou restaurada per l'escultor Modest Fluvià i Aiguabella a partir de l'escultura original. La fosa del bronze per confeccionar-la procedeix de l'antiga foneria Barberí, fundada a Olot durant el segle XVI i posteriorment traslladada a Riudellots de la Selva, on tancà les seves portes l'any 2016. La restauració de la peça fou inaugurada l'1 de novembre de l'any 2002. | 42.0140800,2.2382900 | 436931 | 4651620 | 2002 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82838-foto-08215-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82838-foto-08215-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82838-foto-08215-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||
| 82839 | La Pista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pista-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 99, 100-101. CASAS TRABAL, Pere (2006). Club Patí Voltregà. 50 anys teixint la vida d'un poble. Vic: Eumo Editorial, Fundació Club Patí Voltregà. DIVERSOS AUTORS (1990). 'Especial Club Patí Voltregà'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 26, agost-setembre 1990, p. 32-43. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 76-77, 118, 122-123, 128-131. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.13.EA, 1.BSE. | XX | Recinte de planta més o menys rectangular format per un espai lliure central envoltat perimetralment per quatre edificis aïllats: el pavelló municipal, la nova pista, el bar i local social i els antics vestidors. L'accés a l'interior del recinte està situat a la banda de ponent i es fa mitjançant una porta de jardí rectangular de ferro, emmarcada per un mur esglaonat disposat a banda i banda, amb el parament emblanquinat i que inclou les antigues guixetes, tancades amb unes portelles de ferro quadrades. A la banda de migdia del recinte hi ha situades les dues construccions principals: la Pista i el pavelló municipal Victorià Oliveras de la Riva, ambdues enllaçades per un porxo exterior de formigó sostingut amb columnetes de ferro. La Pista presenta una planta rectangular, amb la coberta plana i la façana principal orientada a tramuntana. Es tracta d'una construcció recent bastida amb formigó i blocs prefabricats de formigó, amb el parament principal completament bastit amb grans peces de vidre delimitades amb perfils metàl·lics i amb la part superior del mateix inclinada. El pavelló, en canvi, està situat a la banda de llevant de la Pista. És de grans dimensions i planta rectangular, i està cobert amb una gran volta rebaixada. Presenta grans obertures rectangulars disposades a dos nivells, amb els emmarcaments bastits amb mosaic de tessel·les de color verd. La façana principal, orientada a ponent, està protegida amb el porxo exterior que l'uneix amb la Pista i compta amb una placa de marbre negre situada al costat d'un dels accessos, que fa referència a la seva inauguració l'any 1981. A la banda de tramuntana del recinte hi ha situades les dues construccions de caire més auxiliar: el bar o local social del club i els antics vestidors del camp de futbol. El bar presenta una planta rectangular i està format per tres cossos adossats amb les cobertes de teula àrab de dos i tres vessants, distribuïts en planta baixa i pis, exceptuant el volum adossat a l'extrem sud-est, que compta amb una teulada de quatre vessants i una planta més. La façana principal, orientada a migdia, compta amb quatre grans obertures rectangulars i un portal d'arc de mig punt a la planta baixa, mentre que al pis s'hi obren dues finestres d'arc de mig punt i una balconada central amb la llosana semicircular i la barana de ferro. Al seu costat hi ha pintat damunt del parament l'escut del Club Patí Voltregà. El volum de llevant compta amb finestres d'obertura rectangular enllaçades amb ampits correguts als nivells superiors, i la insígnia d'Indústries Riva pintat al parament de la primera planta. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc. Pel que fa a l'edifici dels vestidors, aïllat a l'extrem nord-oest del recinte, està format per dos volums adossats que li confereixen una planta en forma d'L. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta i disposat a tot el seu perímetre. La construcció presenta majoritàriament obertures rectangulars, destacant el tram central de la façana principal, caracteritzat per la presència d'un gran finestral d'arc de mig punt delimitat amb una barana baixa al pis, que es repeteix a la planta baixa en forma de portal (en destaca la porta de fusta treballada). La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color verd. Per últim, l'espai central del recinte es troba completament enjardinat, amb diverses espècies d'arbres, parterres amb gespa i un espai central amb paviment de sauló, comunicat amb la porta d'accés al recinte. En aquest espai s'hi ubiquen una font i dos monuments commemoratius relacionats amb el club. | 08215-158 | Passatge Victorià Oliveras de la Riva, s/n | 42.0140600,2.2385800 | 436955 | 4651618 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82839-foto-08215-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82839-foto-08215-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82839-foto-08215-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb el conjunt: zona esportiva de Sant Hipòlit, seu del Club Patí Voltregà. | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 82840 | Gegants de Sant Hipòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-hipolit | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 41, 69, 121. 'Especial Caramelles - 89'. 0,97 km2. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 9, febrer 1989, p. 5. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 162, 252. Informació oral de Joan Puig i Lídia Brachs [Entrevista: 31-01-2020]. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 25-03-2020]. | XX | Conjunt de figures format per una parella de gegants de grans dimensions, un gegantó i cinc capgrossos. Els gegants s'anomenen Serafí (3,66m d'alçada i 45kg de pes) i Càndida (3,56m d'alçada i 41kg de pes), representen una parella de senyors benestants i tenen el cos bastit amb fibra de vidre, les mans i els braços de cartró pedra i els cavallets per transportar-los de ferro. Van vestits amb robes de cotó i vellut, enjoiats i amb corona. El gegant porta capa i un pergamí enrotllat a la mà, mentre que la geganta duu un ramillet de flors en una mà i un mocador de punta de coixí a l'altra. La particularitat d'aquesta parella és el sistema de ventilació interior que tenen instal·lat per rebaixar la temperatura del portador. Consta d'uns ventiladors d'aire alimentats amb unes petites plaques solars situades al cap de les figures. El gegantó Patufet (2,30m d'alçada i 14kg de pes) presenta el cavallet per transportar-lo bastit amb fusta, amb el cap de cartró pedra i les mans de roba. Va vestit amb una bata de col·legi amb l'emblema de la colla castellera, porta dos xumets penjats al pit i barretina catalana. Pel que fa als capgrossos són fets amb cartró pedra, amb dues figures femenines i tres de masculines (un d'ells s'anomena Hipòlit). | 08215-159 | Plaça de la Vila, 1 | Els primers gegants de Sant Hipòlit dels que hi ha constància foren comprats a la Industrial Bolsera del Raval de Barcelona l'any 1953, per iniciativa de la Comisió de festes del municipi. Eren de fusta i van costar 300 pessetes cada gegant i 300 pessetes els sis capgrossos, amb l'ajuda de l'ajuntament i de diverses subhastes i rifes efectuades al municipi. Els vestits els van cosir les dones del poble al col·legi dels Sagrats Cors on es guardaven, amb roba de l'empresa tèxtil Indústries Riva, i pesaven uns 70kg. S'estrenaren a la plaça de l'Església l'any 1955 i es casaren a l'antic camp de futbol del municipi, abans de la construcció de la Pista que el substituí. Els seus padrins foren el dr. Turró i la sra. Maria Calvet. Foren restaurats entre els anys 1962-63 després d'estar tancats a les golfes del col·legi durant un temps, on quedaren força malmesos. Poc temps després es deixaren de fer servir altre cop. Els actuals gegants de Sant Hipòlit foren construïts l'any 1986 per la Judith Camps i en Gabí Boixader, del taller Gabins de Torelló. Inicialment foren bastits amb cartró pedra i tenien un pes considerable de 55kg el gegant i 50kg la geganta. Tant els vestits com els complements foren dissenyats pel taller de la Teresa Mo de Vic (Teresa Montells Oms), tot i que es confeccionaren a l'atelier de la Gemma Malé a Mataró. Foren apadrinats per l'alcalde Jordi Gallifa i per la sra. Conxita Valentí i s'estrenaren el 31 d'agost de l'any 1986. El mes de març de 1987 participaren en la inauguració de la nova residència d'avis del municipi i de la restauració de la Casa de la Vila. A principis del segle XXI, el gegant va patir un accident que li va malmetre la cara, fet que fou aprofitat per restaurar-los i millorar-los: es va canviar el cos original de cartró pedra per un altre de fibra de vidre (conservant les mans i els braços), reduint-ne d'aquesta manera el pes. El gegantó Patufet s'estrenà per la festa major de l'any 2000. Fou construït per la pròpia colla gegantera a partir d'una idea extreta d'un altre poble de la comarca, que consistia en l'adaptació d'un dels capgrossos en gegantó. Pel que fa als capgrossos, cal dir que en orígen n'eren 6 i que un d'ells col·labora en l'actualitat amb el Drac que vol tragar (des d'aquest moment, el capgros s'anomena Hipòlit). Dels capgrossos antics, que acompanyaven als primers gegants, se'n sap poca cosa, exceptuant alguns possibles noms com la Nena, la Vella o Xurriaca. La Colla de geganters i grallers Sac i Ganxo, fundada l'any 1999, s'encarrega de la gestió de les figures i les sortides, entre d'altres activitats. Ballen cada any per la Festa Major i fan sortides a la major part de ciutats geganteres catalanes. També han anat a Andorra i França (Talteüll i Sant Hipòlit de la Salanca). Anteriorment organitzaven la Trobada de gegants del municipi el tercer cap de setmana de maig, tot i que posteriorment fou traslladada als dies de la Festa Major. En l'edició corresponent a l'any 2001, les Puntaires de Sant Hipòlit de Voltregà feren entrega del mocador de puntes de coixí que des de llavors gaudeix la geganta a la seva mà. El 3 de setembre de l'any 2006, per la Festa Major de Sant Hipòlit, els gegants es van casar en una cerimònia molt lluïda i amb els gegants de Taradell (Guillem i Tiburgeta) per padrins i els de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya (en Treball i na Cultura) com a testimonis. Actualment, durant el segon cap de setmana de maig, els gegants fan una sortida de l'escola bressol Mare Teresa al parc Mare Teresa Gallifa, i també participen a les festes dels barris del Pilar i la Gleva. Un dels esdeveniments destacats celebrat durant aquests anys va ser la pujada i ballada de gegants davant de l'ermita de Sant Martí Xic l'any 2004 (de fet hi han ballat dues vegades). Alhora, l'any 2016, la colla portà a la geganta Càndida a la jornada contra el càncer de mama a Barcelona, com a representant de la comarca d'Osona juntament amb la geganta de Cantonigròs. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82840-foto-08215-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82840-foto-08215-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82840-foto-08215-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El músic Joan Camps i Valentí, de can Llorenç Sabater, és l'autor de la música del passant o ball dels gegants de Sant Hipòlit, anomenat La Barcarola, composada l'any 1955 i que també compta amb coreografia pròpia. El dia de l'estrena dels gegants antics fou tocada per la cobla local Els Angelets. A principis del segle XIX, aquesta peça fou adaptada a gralla i, en l'actualitat, la toquen els grallers de la colla. La peça està registrada al Cens de Balls de Gegants de Catalunya, que elabora l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya. Totes aquestes figures es guarden a l'ajuntament del municipi, restant exposades per a la ciutadania. | 119|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||
| 82846 | Col·lecció d'art municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-municipal | XX | Col·lecció ubicada al vestíbul de l'ajuntament de Sant Hipòlit, a les escales que donen accés al pis superior. Està formada per una desena de peces aproximadament, amb la tècnica de pintura a l'oli sobre tela. Representen diversos indrets del municipi de Sant Hipòlit i són el resultat de diverses edicions del Concurs de Pintura Ràpida de Sant Hipòlit de Voltregà. Menció a part mereix l'escultura del jugador d'hoquei patins situada a les oficines d'atenció al ciutadà de l'ajuntament. Es tracta d'una escultura de pedra amb la imatge d'un jugador d'hoquei en moviment, situada damunt d'una peanya de fusta. | 08215-165 | Plaça de la Vila, 1 | Es tracta de les obres realitzades en les diferents edicions del Concurs de Dibuix i Pintura Ràpida de Sant Hipòlit celebrats per la Festa Major. Aquests concursos tenien diferents categories i estaven puntuats per un jurat format per artistes i crítics d'art de la zona. Al magatzem de l'ajuntament es conserven un bon nombre d'aquestes obres. En l'actualitat, el concurs es continua celebrant per la Festa Major i està organitzat per l'Associació Sociocultural del Voltreganès «Què s'hi pot fer». L'escultura del jugador d'hoquei és obra de l'escultor local Martí Vila i Freixa i està datada l'any 1958. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82846-foto-08215-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82846-foto-08215-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82846-foto-08215-165-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||
| 82847 | Fons d'imatges de Josep Costa Ravert al Museu del Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-josep-costa-ravert-al-museu-del-ter | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 54. Font: fons documental del Museu del Ter. Https://etnologia.blog.gencat.cat/ [Consulta: 26-03-2020]. | XX | El fons fotogràfic de Josep Costa i Ravert està custodiat al Museu del Ter de Manlleu. Consta d'unes 2.500 fotografies (positius), ordenades en 6 àlbums. La majoria d'imatges corresponen a la zona del voltreganès, sobretot de Sant Hipòlit i les Masies de Voltregà, realitzades a les dècades centrals del segle XX, des de la dècada de 1930 i fins a la de 1960, predominant les imatges de la dècada dels anys 50. La temàtica de les imatges és diversa, tot i que hi ha un predomini de la fotografia espontània que retrata la vida quotidiana de la zona i els elements patrimonials que la caracteritzen. | 08215-166 | Museu del Ter. Passeig del Ter, 2, 08560 Manlleu | El mes de gener de l'any 2014, la família Ginesta-Llagostera (dipositària del fons) va cedir el fons fotogràfic de Josep Costa i Ravert al Museu del Ter, amb l'objectiu de conservar i difondre el seu llegat fotogràfic. Des del museu es va digitalitzar tot el fons i, posteriorment, es va crear un taller de fotografia històrica amb el títol 'Desvetllem la memòria del fons de Josep Costa', amb el que es pretenia documentar el fons mitjançant les aportacions fetes pels assistents. Les fotografies eren projectades a gran format i es documentaven entre els membres del taller. Aquesta iniciativa es va fer en col·laboració amb el Centre d'Estudis del Voltreganès, el Grup Obert les Branques i els ajuntaments de Sant Hipòlit i les Masies de Voltregà, així com amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Josep Costa i Ravert, de sobrenom 'Dientes', procedia de can Dientes del Poble Sec (Les Masies de Voltregà), tot i que vivia amb la seva dona a Sant Hipòlit de Voltregà. Sovint se'l veia per la zona amb la seva càmera fotogràfica. Segons la documentació consultada, en Dientes signava les seves fotografies amb el renom 'Vilanova', en referència al seu poble natal, Vilanova i la Geltrú. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 1930-60 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82847-foto-08215-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82847-foto-08215-166-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides pel Museu del Ter. | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||
| 82848 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà (AMSHV) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-hipolit-de-voltrega-amshv | Font: fons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-sant-hipolit-de-voltrega [Consulta: 26-03-2020]. | XVIII-XXI | L'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà està format pel fons documental generat pel consistori, amb un abast cronològic que va des de l'any 1726 fins al 2014. La documentació s'organitza en uns 239 metres lineals, amb unes 13500 unitats de descripció comptabilitzades i majoritàriament en suport paper. La informació està emmagatzemada al pis superior de l'ajuntament i instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques, inventariada i guardada en arxius definitius. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració general (1849), Hisenda (1726), Proveïments (1928), Serveis socials (1910), Sanitat (1880), Obres i Urbanisme (1874), Seguretat pública (1911), Serveis militars (1922), Població (1936), Eleccions (1945), Ensenyament (1883), Cultura (1940), Serveis agropecuaris i Medi ambient (1927) i Col·leccions factícies (1800). Alhora, també cal incloure el fons del Jutjat de Pau (1870). D'entre tots aquests documents cal destacar el fons relacionat amb la Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos (1942-1984), el de l'Ateneu del Voltreganès/Cooperativa Cultural i Recreativa (1885-1985), el de la Societat Recreativa ARS (1965-1989) i el de Dionís Vilalta (1929-1994), entre d'altres. | 08215-167 | Plaça de la Vila, 1 | La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament fins a la seva ubicació a l'emplaçament actual. Entre els mesos de juliol i agost de 1990, Jordi Serrallonga i Ramon Espadaler van definir un quadre de classificació específic per a l'entitat. Posteriorment, l'arxiu va ser reorganitzat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, entre els mesos de gener i juliol de 2003. L'any 2004, l'ajuntament de Sant Hipòlit s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. La darrera actualització d'aquest fons fou efectuada l'any 2015. Alguns dels documents més rellevants són el 'Cuaderno de Amillaramiento' del districte municipal de Sant Hipòlit (segles XIX-XX), el 'Quadern de Riquesa Territorial' (any 1820), on consten els caps de casa de Sant Hipòlit amb la relació de propietats identificades amb els noms populars, i el plànol de la vila fet per José Gudiol i Barcons l'any 1874, on consten la majoria de carrers històrics del nucli urbà. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82848-foto-08215-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82848-foto-08215-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82848-foto-08215-167-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 82849 | Fons documental de Sant Hipòlit a l'Arxiu Municipal de Les Masies de Voltregà (AMMV) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-hipolit-a-larxiu-municipal-de-les-masies-de-voltrega-ammv | GINEBRA, Rafael; VILAMALA, Jordi (2005). Estudi de cinc pergamins trobats a la deixalleria municipal de les Masies de Voltregà. [Inèdit]. Informació oral: David Molet [Entrevista: 02-12-2019]. Http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08117 [Consulta: 26-03-2020]. | XII | Conjunt de pergamins medievals dipositats a l'Arxiu Municipal de Les Masies de Voltregà i relacionats amb el terme municipal de Sant Hipòlit. Es tracta d'un testament sagramental datat el 30 de maig de l'any 1175, en el que es fa referència a la sagrera de la vila (situada al voltant de l'església parroquial de Sant Hipòlit), i d'un altre testament datat l'1 d'abril de 1197, on es fa menció d'agunes terres i cases a la parròquia de Sant Hipòlit també. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips laterals i algunes taques a l'anvers. | 08215-168 | Arxiu Municipal de Les Masies de Voltregà. Ctra. C-17z, km. 70,400, 08508 Les Masies de Voltregà | Els pergamins foren localitzats a la deixalleria municipal de Les Masies de Voltregà, a principis del segle XXI i en força bon estat de conservació tenint en compte les circumstàncies de la seva troballa. Foren traslladats a l'Arxiu Municipal de Les Masies de Voltregà, on els arxivers Rafel Ginebra i Jordi Vilamala en feren els seu estudi, transcripció i traducció l'any 2005. Es tracta d'un total de cinc pergamins datats entre els anys 1111 i 1197, que fan referència a l'àrea del Voltreganès i el seu entorn. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82849-foto-08215-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82849-foto-08215-168-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 82850 | Fons documental de Sant Hipòlit a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-hipolit-a-la-biblioteca-de-catalunya | Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg. 179, Reg. 18969; Perg. 179, Reg. 18997; Perg. 494, Reg. 22547; Perg. 353, Reg. 17433; Cadastre Caixa 5, Doc. 255; Cadastre Caixa 6, Doc. 277). Http://www.bnc.cat/pergamins/ [Consulta: 27-03-2020]. | XIII-XVIII | Conjunt de quatre pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya i relacionats amb la població de Sant Hipòlit. Estan datats en els anys 1268, 1298, 1414 i 1427, i fan referència a la venda de terres, una donació de terres, un inventari de propietats i un acord de venda, en els que es fa referència al terme de Sant Hipòlit i la sagrera situada al voltant de l'església parroquial. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips laterals i taques. Cal exceptuar, però, el pergamí datat l'any 1268, que està força malmès lateralment. En darrer terme, també cal mencionar dos exemplars datats al segle XVIII on s'inclou la relació de les poblacions de la vegueria de Vic que abonaven el cadastre, entre les que s'hi comptabilitza Sant Hipòlit. | 08215-169 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001 Barcelona | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82850-foto-08215-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82850-foto-08215-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82850-foto-08215-169-3.jpg | Física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 82852 | Fons documental de Sant Hipòlit a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-hipolit-a-larxiu-de-la-corona-darago-aca | <p>ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès. Http://pares.mcu.es/ [Consulta: 27-03-2020].</p> | XIII-XX | <p>Fons documental de Sant Hipòlit de Voltregà custodiat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. La documentació està inventariada dins dels fons i les col·leccions que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XIII i XX. Es tracta d'un total de 5 fons documentals: el fons de la Reial Cancelleria (1238-1345), el fons del Reial Patrimoni (1595-1717), el fons de la Reial Audiència (1600-1808), el fons de la Delegació Provincial d'Hisenda de Barcelona ( 1851-1955) i el fons de la Generalitat de Catalunya (1629-1704). Alguns dels documents més rellevants són el 'Plet Civil (1729-1783) Proceso: Sant Hipolit de Voltrega regidores de las parroquias foráneas Contra: Sant Hipolit de Voltregá Universidad de regidores Contenido: Repartos de Alojamiento despues de 1701', la 'Relacio Personal del Lloch y Parroquia de S. Hipolit de Voltrega Corregiment y Subdelegacio de Vich ab distinció dels que se han ausentat mort y vingut desde lo any 1718 fins lo dia present 9 de octubre de 1720', la donació de Beatriu de Castelló i el seu fill Berenguer de Cabrera, respecte la donació d'un mas situat a la parròquia de Sant Hipòlit (any 1238) o el plànol de la 'Rodalia geométrica del Termino Municipal de San Hipólito de Voltregá' de l'any 1863 i inclòs a l'Expedient de Reclamació d'Agravi, entre d'altres.</p> | 08215-171 | Arxiu de la Corona d'Aragó. Carrer dels Almogàvers, 77, 08002 Barcelona | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82852-foto-08215-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82852-foto-08215-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82852-foto-08215-171-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest fons és considerat BCIN per la disposició addicional primera, punt 4, de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Les imatges estan extretes de l'espai web de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||
| 82853 | Fons documental de Vicenç Esmarats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-vicenc-esmarats | Font: col·lecció local de la biblioteca Marquès de Remisa. | XX | Fons documental generat pel sacerdot Vicenç Esmarats Espaulella i situat a la biblioteca Marquès de Remisa de Sant Hipòlit de Voltregà. Consta de la documentació recopilada pel religiós al llarg de la seva vida, en suport paper i emmagatzemada en carpetes i arxius. Es tracta d'un fons heterogeni, centrat en la vila de Sant Hipòlit i tota l'àrea del Voltreganès, amb una bona part dedicada a la música i, en concret, a la sardana. S'hi comptabilitzen un gran nombre de partitures de diversos autors voltreganesos com Joan Camps i Valentí, Manuel Comadevall i Roca, Josep Espadaler o mossèn Joan Balmes, entre d'altres. Alhora també s'hi inclouen diverses partitures de la cobla Els Angelets i altres de la seva conversió en orquestra. Un altre dels punts forts d'aquest fons és la religió: llistats de religiosos de Sant Hipòlit, traduccions efectuades per Vicenç Esmarats sobre documents religiosos, inventaris i visites pastorals de la parròquia de Sant Hipòlit... Per últim, un altre dels grans apartats d'aquest fons està relacionat amb el patrimoni cultural del municipi: articles, dossiers i informació general de l'església parroquial, del Morral, del barri del Pilar, de la Catòlica i d'altres temes relacionats amb la vila i amb la regió (Sant Martí Xic, el castell de Voltregà, la Gleva...). En darrer terme, cal fer menció de la recopilació d'informació biogràfica d'historiadors, polítics, professors relacionats amb Sant Hipòlit (Lluís Badia, el Marquès de Remisa, Pere Puig i Subinyà, entre d'altres). Tot i que el fons resta pendent d'inventari, sí que compta amb una classificació prèvia que estructura la informació en grans apartats. | 08215-172 | Carrer de la Vinya, 2 | Vicenç Esmarats i Espaulella, nascut a Sant Hipòlit de Voltregà l'any 1923, fou un sacerdot, professor de llengua i traductor format al Seminari de Vic, on desenvolupà bona part de la seva vida professional com a professor. També va ser secretari general de la cúria del Bisbat de Vic. Va traduïr del grec i del llatí alguns textos de caire religiós significatius del cristianisme per a diverses editorials catalanes. | 42.0156300,2.2361400 | 436754 | 4651794 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82853-foto-08215-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82853-foto-08215-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 82854 | Festa Major de Sant Hipòlit de Voltregà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-hipolit-de-voltrega | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 127, 131, 133-134. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà, nº 4; nº 15; nº 26; nº 37, p. 13-14. Http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 27-03-2020]. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 27-03-2020]. Informació oral: Lídia Brachs i Joan Puig [Entrevista: 31-01-2020]. | XIX-XXI | La Festa Major de Sant Hipòlit es celebra anualment el primer cap de setmana de setembre. En l'actualitat, la festa està farcida d'actes de tot tipus adreçats a tots els públics i té una durada d'uns deu dies, tot i que els dies centrals es concentren dins del segon cap de setmana. Els actes festius s'inicien el cap de setmana anterior amb la plantada de bèsties i l'espectacle del Drac que Vol Tragar a la plaça de l'Església. El tret de sortida oficial té lloc el següent divendres amb el tradicional repic de campanes i el pregó, seguit del correfoc. D'entre els actes més destacats i tradicionals hi ha els partits d'hoquei patins del primer equip, el cercavila i ball de gegants, el Patins Bar, el concurs de pintura, el ball de Festa Major, el concert, la missa solemne, les sardanes i el castell de focs final, entre d'altres. | 08215-173 | Terme municipal de Sant Hipòlit | Antigament, la Festa Major de Sant Hipòlit es celebrava pels voltants del dia 13 d'agost, festa del sant patró de la vila. A principis del segle XX, els actes s'iniciaven amb el repic de campanes i les serenates amenitzades per alguna de les orquestres locals. En general, els actes estaven centralitzats pels oficis i misses solemnes, els concerts instrumentals, les sardanes, els balls i les representacions teatrals. Cap a mitjans de la centúria, els actes es van ampliar amb diferents activitats: cursa de bicicletes, jocs infantils com tirar a la virolla, concerts amb l'orquestra Maravella, exhibicions de majorettes... Posteriorment, la festa fou traslladada a les dates actuals, donat que coincidia amb el període vacacional de molta gent. Entre finals dels anys 80 i principis dels 90 es van celebrar tot un seguit de festes majors populars, organitzades per una comissió de festes integrada per gent jove sota la supervisió de l'ajuntament. Alguns dels actes mé destacats eren la patinada popular, el concurs de dibuix i pintura ràpida, els partits d'hoquei, el cercavila dels gegants i capgrossos, el correfoc, la caminada popular o les havaneres. En l'actualitat, des de l'any 2017 aproximadament, els gegants de Sant Hipòlit entren a l'església parroquial durant la missa solemne. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82854-foto-08215-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82854-foto-08215-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82854-foto-08215-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes del Facebook de l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||
| 82855 | Festa del Patró de Sant Hipòlit de Voltregà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-patro-de-sant-hipolit-de-voltrega | TERRAFETA I BADIA, Rosa Maria (1988). 'Sant Hipòlit i el costumari català'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 4, agost 1988, p. 14-15. Http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. | XVIII-XXI | La Festa del Patró de Sant Hipòlit es celebra anualment el dia 13 d'agost, diada del sant màrtir. En l'actualitat, la festa es celebra amb un ofici solemne dedicat al sant patró a l'església parroquial, en el que es fa una missa amb sermó, seguida per la cantada dels goigs dedicats al sant i la veneració de les relíquies del màrtir que es conserven al mateix temple. Posteriorment es fa un dinar de germanor a la Llar dels Jubilats i una audició de sardanes en una altra ubicació. En d'altres ocasions també s'havien fet havaneres. | 08215-174 | Nucli urbà de Sant Hipòlit | Antigament, la diada de sant Hipòlit era la festa més significativa de la vila, donat que feia les funcions de l'actual Festa Major. Al marge dels actes de caire més religiós, cal destacar que ja es convocava un concurs de pintura ràpida per als infants. En l'edició corresponent a l'any 2007 es va celebrar una missa solemne amb l'assistència de diverses personalitats per beneïr la imatge de sant Hipòlit, que actualment està situada a la fornícula de la façana principal de l'església. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||
| 82856 | El Drac que Vol Tragar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-que-vol-tragar | Informació oral i documental: Xevi Vigué [Entrevista: 03-02-2020]. VIGUÉ, Xevi; SOLDEVILA, Toni (2012). La Maledicció de Cecília. Sant Hipòlit de Voltregà: Centre d'Estudis Voltreganès. VILALTA, Dionís. 'La història de Sant Hipòlit vista per Dionís Vilalta, pels volts de 1950'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. Http://casalsestiuvoltreganes.blogspot.com/ [Consulta: 28-03-2020]. | XXI | Espectacle multidisciplinar que integra el foc, la música, la dansa i el teatre, i que està basat en una llegenda sobre els orígens i el nom del Voltreganès. Comporta el tret de sortida de la Festa Major de Sant Hipòlit i consisteix en un seguit de balls amb diferents comparses, que estan integrades pel bestiari popular concebut per a la teatralització de la llegenda. Aquestes figures són la pastoreta Roberta Picant-i-Sexy (capgrós), la Cecília (gegantona), l'Hipòlit (capgrós), tres voltors (figures sostingudes a la cintura dels portadors), quatre cavalls (sostinguts al coll dels portadors) i el Drac que Vol Tragar (amb un portador i dos assistents pel cap i la cua). Totes elles estan bastides amb porexpan d'alta densitat exceptuant els cavalls, que són de fibra de vidre. La representació combina les danses d'aquestes figures amb diverses peces musicals composades per a l'espectacle, les partitures de les quals són obra d'en Moisès Plana i la Bruna Anfruns. Alhora, entre aquests balls, hi ha intermedis musicals on un narrador va explicant la història que es representa. L'actuació es completa amb la pirotècnia de la Colla de Diables del Voltreganès Foc i Ganxo, que esdevé un dels elements essencials de la representació. L'espectacle està basat, en gran part, en una llegenda de Dionís Vilalta sobre l'origen del nom de la regió datada l'any 1950, tot i que adaptada pels membres de la colla del Drac que Vol Tragar. Alhora també s'inspira en la representació escultòrica del timpà de l'església parroquial de Sant Hipòlit, on apareix un drac amenaçant la regió voltreganesa, en la llegenda i l'estendard del Cor La Veu de Voltregà, on apareix la representació d'un pagès matant el drac amb una aixada, i en una de les interpretacions sobre l'origen del nom Voltregà, en aquest cas la que fa referència a l'arrel llatina 'vulturicare', és a dir, lloc de voltors. | 08215-175 | Nucli urbà de Sant Hipòlit de Voltregà | El Drac que Vol Tragar va néixer a Sant Hipòlit l'estiu del 2008. La figura del drac i la pastoreta Roberta foren les primeres en construïr-se. L'any següent es va crear la Colla de Diables del Voltreganès Foc i Ganxo, que acompanya les representacions amb la seva pirotècnia, i es van construïr els voltors. El 2010 s'estrenà la gegantona Cecília i el 2011 els cavalls. El disseny d'aquestes figures és d'en Narcís Colom i, en la construcció del drac, també hi va col·laborar l'Agustí Danés. El capgrós Hipòlit, en canvi, és cedit per la Colla de Geganters i Grallers Sac i Ganxo. De fet, algunes de les entitats de caire cultural del municipi hi col·laboren: les colles Foc i Ganxo i Sac i Ganxo i el Grup de Teatre de Sant Hipòlit, així com l'acompanyament musical. La primera edició de l'espectacle es va fer al torrent de Mitjavila, tot i que poc després es va passar a la plaça de la Vila. Des de l'any 2018, coincidint amb el desè aniversari de la colla, la representació es realitza a la plaça de l'Església on es pot acollir a molta més gent i, alhora, l'espai està més ventilat. Les figures es van restaurant anualment abans de la Festa Major de cada any. L'orígen del nom sorgeix de la creença que un drac assolava tota la regió i es volia tragar la gent, d'aquí el nom de 'Vol Tragar'. Des d'aquest punt de partida va sorgir la història en la que es basa l'espectacle: la Cecília era una dona que vivia als boscos de la regió, aïllada de la gent. Un dia, tota la zona es va veure afectada per un cicle de males collites, plagues i mala sort, que els pagesos de la zona atribuïen a la Cecília, a la que consideraven una bruixa. Després de demanar permís al senyor de les terres van anar a buscar-la i la van cremar, tot i que ella els llançà una maledicció abans de desaparèixer. Immediatament va caure un llamp i es va posar a ploure. La bonança s'instal·là a la regió fins que un any després d'aquests fets va aparèixer el Drac que Vol Tragar i el seu seguici de voltors, cremant les collites i menjant-se els ramats. La pastoreta Roberta va perdre tot el seu ramat amb l'excepció d'una de les seves cabres. Va còrrer al castell a demanar ajuda al senyor i a la resta de la gent, que no van saber reaccionar exceptuant l'Hipòlit, un pagès atrevit que va proposar de fer servir com a esquer la cabra de la Roberta per matar el drac. I així ho va fer, clavant-li la seva aixada al cap i ferint-lo de mort. La Roberta, enamorada de l'Hipòlit per aquesta gesta, el va anar a buscar però ell va preferir la companyia de la seva cabra, amb qui fugí muntanyes enllà. D'aquesta manera, la llegenda explica l'orígen del nom del Voltreganès i de les poblacions de Santa Cecília i Sant Hipòlit. L'any 2012 es va editar el primer capítol de la llegenda del Drac que Vol Tragar en còmic. La resta de la història està pendent de publicar-se. | 42.0154900,2.2364200 | 436777 | 4651778 | 2008 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82856-foto-08215-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82856-foto-08215-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82856-foto-08215-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per en Xevi Vigué, membre del Drac que Vol Tragar. Els autors de les mateixes són l'Albert Rodríguez i en Josep Salvans. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||
| 82857 | Festa del barri del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-barri-del-pilar | GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). Osona. Col. Inventari d'esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 129. GINESTA, Josep (1988). 'Les festes del barri del Pilar cada any més amunt'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 6, novembre 1988, p. 19-20. M.D.M (1990). 'La festa del barri del Pilar'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 27, octubre 1990, p. 27. MUSSULL, Dolors (2017). La Veu de la Glorieta amb nosaltres des de 1995. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà [Inèdit]. Http://fescat.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. | XX | La Festa del barri del Pilar de Sant Hipòlit es celebra anualment el dia 12 d'octubre, diada de la Mare de Déu, i està organitzada per la Comissió de festes del barri del Pilar. Es tracta d'una antiga festa que ha anat mantinguent al llarg dels anys alguns dels seus actes més tradicionals, com per exemple l'esmorzar de germanor a base de botifarra i ossos d'esquena o la xocolatada infantil. També cal destacar el repic de campanes, l'engalanament de l'altar mòbil instal·lat per acollir la imatge de la Verge i l'ofrena floral, la processó des del barri a l'església amb la imatge de la Mare de Déu del Pilar i amb acompanyament musical, la missa solemne, el cant dels goigs a la Mare de Déu del Pilar i el res del rosari. | 08215-176 | Barri del Pilar | El barri del Pilar rep el nom de l'antiga capella dedicada a la Mare de Déu del Pilar, probablement construïda al segle XVIII i reformada l'any 1880 (Anglada, 2008: 100). Estava situada entre les masies del Camps i el Call, a la zona de l'actual carrer de l'Antic Camí del Pilar, i fou destruïda durant la guerra Civil. L'any 1982, encara es podien observar les restes d'aquest edifici. La festa del barri es celebra des de l'any 1943 i ha anat evolucionant amb el pas del temps. Entre finals dels anys 80 i principis de la 90, la festa durava uns quants dies i s'organitzaven diversos actes com el ball, el partit de solters contra casats, la cercavila de disfresses, etc. La imatge de la Verge es guadava en una capelleta situada al bell mig del carrer del Mallol, al nº 20 del mateix. Durant molts anys, la festa era organitzada per la Carme Cunill i la seva família, que vivien al número 33 del mateix carrer, davant de la capella. Anteriorment se n'havia encarregat la Marieta de cal Xerec. La vigília de la festa, el marit de la Carme i altres veïns del barri, baixaven la imatge de la capella i la posaven a l'entrada de can Cunill. L'endemà es muntava l'altar i s'engalanava. Aquest altar no tenia un lloc fixe i la seva localització anava en funció de les condicions climatològiques. Durant molt de temps també, els materials que s'utilitzaven per a celebrar la festa es guardaven a casa de la Conxita Rifà, veïna del barri també. | 42.0182400,2.2356100 | 436713 | 4652084 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||
| 82858 | Festa del barri de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-barri-de-la-gleva | 'Afronts dels nostres barris'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 16, octubre 1989, p. 5-6. 'Festes del veïnat de la Verge de la Gleva'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 5, octubre 1988, p. 19-20. Informació oral: Valentí Turet, Miquel Serra i Mª Àngels Maideu [Entrevista: 03-02-2020]. 'La Festa del barri de la Gleva'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 16, octubre 1989, p. 23-24. Http://fescat.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. | XX | La Festa del barri de la Gleva de Sant Hipòlit es celebra anualment el cap de setmana següent a la celebració de la diada de les Marededéus trobades el dia 8 de setembre, quan es celebra la Festa Major de la Gleva (Les Masies de Voltregà). Es tracta d'una antiga festa que ha anat mantinguent al llarg dels anys alguns dels seus actes més tradicionals, tot i que adaptada als temps actuals. Els actes s'inicien amb el res del rosari a la plaça de la Gleva el dissabte al vespre. La resta d'actes es celebren el diumenge. Després de la despertada general i la barreja, els veïns fan un esmorzar de germanor a base de sardines i xocolata amb coca per als infants. Treuen la imatge de la Mare de Dèu de la Gleva de la seva capelleta, que està situada a la façana d'un dels edificis de la mateixa plaça, i la porten fins al capdavall del carrer del Puig, al costat de l'Era d'en Reus. Allà li munten un altar ornamentat amb decoració i ofrenes florals fins que la porten a l'església, on es fa la missa. Després la tornen a l'altar fins al moment de retornar-la a la seva capelleta. Els actes continuen després de dinar amb el tradicional cafè, copa i concert a la plaça de la Gleva, entre d'altres activitats. En l'edició de l'any 2019, els gegants de Sant Hipòlit van col·laborar a la festa, es van cantar les Cobles a la Mare de Déu de la Gleva, de mossèn Cinto Verdaguer, i es va fer un vermut. La festa està organitzada pels veïns del barri. | 08215-177 | Carrer del Puig - Plaça de la Gleva | Antigament, els carrers del barri s'enramaven i la imatge de la Mare de Deú de la Gleva era portada en processó fins a l'església. Pel que fa als actes de caire més lúdic, cal dir que l'esmorzar era a base d'arengades i es feia una remullada general amb galledes, ampolles, etc. També s'havien celebrat havaneres i una subhasta per recaptar fons per a la festa. En aquest sentit cal dir que també es comptava amb la contribució de botigues, indústries i entitats del poble. | 42.0137100,2.2366800 | 436797 | 4651580 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82858-foto-08215-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82858-foto-08215-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82858-foto-08215-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes del blog del sr. Joan Usart. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||
| 82859 | Homenatge a la Vellesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-vellesa-0 | 'Especial Cor La Veu de Voltregà'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 10, març 1989, p. 12. Informació oral: Mª Carme Casas Muntadas, Marcel·la Molas Oller i Joan Rifà Casas [Entrevista: 03-02-2020]. MUSSUL, M.D.; PADRÓS, M. (1991). 'Padrins d'honor 91: Rosa Sánchez i Antoni Baroy'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 37, agost- setembre 1991, p. 24. Programes de diversos Homenatges a la Vellesa: col·lecció local de la biblioteca Marquès de Remisa. SALVANS, Gabriel (2008). Sant Hipòlit de Voltregà. Vol de poesia. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 28. Http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. | XX | La Festa de la Vellesa de Sant Hipòlit homenatja a les persones de més edat del municipi i es celebra anualment a principis de juny. Es tracta d'una antiga i tradicional festa que ha anat mantinguent al llarg dels anys alguns dels seus actes més tradicionals, tot i que adaptada als temps actuals. La festa, organitzada des dels seus inicis pel Cor La Veu de Voltregà, s'inicia amb una missa solemne a l'església parroquial presidida per l'estendard de l'entitat i amb la presència dels Padrins d'honor que, en tant que patrocinadors, fan un donatiu a l'entitat. En algunes edicions també hi ha els Padrinets, infants portats pels padrins que van vestits de catalanets. Tot seguit es fa un concert a càrrec del cor al mateix temple. Després de l'ofici s'organitza un dinar de germanor al pavelló municipal de La Pista, seguit d'un concert i un ball de tarda amenitzats per una orquetra. | 08215-178 | Passatge Victorià Oliveras de la Riva, s/n | La primera edició de l'Homenatge a la Vellesa de Sant Hipòlit es va celebrar el dia 23 de juliol de l'any 1950 i fou creada i organitzada pel Cor La Veu de Voltregà. De fet, el fundador de la festa fou en Joan Torrentó i Puy, el pare del qual sempre duia l'estendard del cor. Un dia, el seu fill el va substituïr i d'aquí va sorgir la idea de crear una festa per homenatjar a la gent gran. Antigament, els actes començaven el dissabte anterior amb un repic de campanes i un concert particular a casa dels homenatjats més grans, on el cor cantava l'Himne als Vells. L'endemà s'iniciava amb una missa de comunió general pels avis i un cercavila amb les orquestres Els Angelets i La Principal de Voltregà. Els avis amb el seus padrins es reunien a la plaça de Vila i, juntament amb les orquestres i l'estendard del cor, anaven en comitiva fins a l'església parroquial on feia un ofici solemne. Posteriorment, a la plaça de la Vila, es feia l'acte d'homenatge pròpiament dit: entrega de rams de flors a les padrines, parlaments i lectures poètiques. Finalment el dinar d'honor, que també s'havia celebrat a La Catòlica. Als jardins de la Llar dels Jubilats també s'hi havien celebrat espectacles còmics, musicals, vetllades literàries i balls a la tarda. També s'havia donat un val als avis homenatjats per a les pastisseries del poble, amb el que se'ls obsequiava amb un braç de gitano i una ampolla de cava. En origen, els padrins d'honor eren la gent benestant del poble. Podien ser matrimonis, parelles sentimentals o no. Cada padrí portava dos padrinets, un nen i una nena, o sigui que hi havia quatre padrinets per parella. Era tradició que les padrines anessin ataviades amb una mantellina blanca. També hi havia la tradició d'enramar les portes de les cases amb rams de boixos, flors de paper i fulles d'arbres, i els balcons es decoraven amb dalmassos festius. En la celebració del seu 50è aniversari, diverses agrupacions corals de Catalunya van participar a la jornada festiva. En aquella ocasió es va entregar una placa commemorativa a en Joan Torrentó, fundador de l'homenatge. L'any 2019 es van celebrar els 70 anys de la festa. El Cor La Veu de Voltregà va cedir els programes d'actes de diverses edicions de la festa al fons de la biblioteca Marquès de Remisa. | 42.0140600,2.2385800 | 436955 | 4651618 | 1950 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82859-foto-08215-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82859-foto-08215-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82859-foto-08215-178-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espaiweb de l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||
| 82860 | Artot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/artot | Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. | XXI | L'Artot de Sant Hipòlit és un festival d'arts escèniques que es celebra cada any pel mes de juliol en diversos emplaçaments del municipi, tant en espais urbans situats als diferents barris del poble (places, parcs, equipaments municipals) com en espais de caire més rural com el paratge de la font de la Sala o el turó de Sant Marc, entre d'altres. Alhora, els dos escenaris més emblemàtics del festival són l'amfiteatre del Pilar i el pont del torrent de Mitjavila. El projecte es basa en utilitzar aquests espais per acostar els espectacles a la població. Per aquest motiu, en cada edició s'incorpora algun emplaçament nou. El festival aplega més d'una vintena de propostes artístiques relacionades amb el teatre, la música, la dansa, el cinema, la poesia, el circ, amb una programació professional i heterogènia per a tots els públics. El festival compta amb la col·laboració del casal infantil Artistot, que al marge de presentar propostes creatives i innovadores també s'encarrega d'arranjar alguns decorats i el cotxe de l'amfiteatre del Pilar, un dels símbols del festival. | 08215-179 | Terme municipal de Sant Hipòlit | La primera edició del festival es va celebrar l'any 2006. És una proposta de l'Àrea de Cultura de l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà. | 42.0194000,2.2344300 | 436616 | 4652214 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82860-foto-08215-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82860-foto-08215-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82860-foto-08215-179-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||
| 82861 | Trobada de Puntaires de Sant Hipòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-de-sant-hipolit | Informació oral: Dolors Puigbò [Entrevista: 28-01-2020]. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 28-03-2020]. | XXI | La Trobada de Puntaires de Sant Hipòlit es celebra cada dos anys el segon diumenge del mes de maig, pel matí. Consisteix en una exhibició de puntes de coixí, on es poden observar les puntaires i diversos dels seus treballs exposats. Es celebra al carrer del Batlle Serrallonga, on s'instal·len unes carpes i unes taules pels participants. En cada edició es dóna un refrigeri als assistents i un record de la trobada. Normalment hi ha una representació d'entre 30 i 33 pobles diferents vinguts d'arreu del territori, inclosa la Catalunya Nord. L'any 2019 es va celebrar la seva desena edició, tot i que fa 20 anys que treballen fent puntes de coixí. | 08215-180 | Carrer del Batlle Serrallonga | La primera edició de la Trobada de Puntaires de Sant Hipòlit es va celebrar l'any 2001. Aquest mateix any, les puntaires van donar un mocador de puntes de coixí per a la geganta Càndida. Durant força temps, la trobada es va celebrar a l'espai de La Pista, quan aquesta només estava coberta, i havia arribat a aplegar entre 400 i 500 puntaires. Pels voltants de l'any 2010, amb el tancament definitiu de La Pista, la festa fou traslladada al carrer. La desena trobada va aplegar unes dues-centes puntaires i es pogueren observar treballs de gran qualitat artística. | 42.0161600,2.2390900 | 436999 | 4651850 | 2001 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82861-foto-08215-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82861-foto-08215-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82861-foto-08215-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per la sra. Dolors Puigbò. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||
| 82862 | Margues del turó del Morral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margues-del-turo-del-morral | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 97-98. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 1.BN. Https://naturalocal.net/ [Consulta: 03-04-2020]. | Es tracta d'unes formacions geològiques de color gris blavós, que són conseqüència de l'erosió d'un dels contraforts de l'altiplà per totes les seves vessant, caracteritzant la imatge de ponent del municipi i esdevenint el teló de fons del nucli urbà. De fet, pràcticament tot el substrat geològic de la plana de Vic està constituït per lutites carbonàtiques (margues blaves) formades durant l'Eocè, dins del període Terciari. Es caracteritzen per la seva composició argilosa i carbonatada, d'origen sedimentari i formades en un entorn aquàtic. La dissolució dels carbonats facilita l'alliberament de les argiles, facilitant la seva desfeta i afavorint la creació de xaragalls i grans solcs. Una altra de les característiques d'aquestes margues és l'escassa vegetació que s'hi reprodueix, així com la seva composició sorrenca i fossilífera. | 08215-193 | Turó del Morral | 42.0161100,2.2307800 | 436311 | 4651851 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82862-foto-08215-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82862-foto-08215-193-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El període Eocè està datat entre el final del Paleocè (fa 56 milions d'anys) i el principi de l'Oligocè (fa 33,9 milions d'anys). | 124 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||
| 82863 | Turó del Morral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-morral | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 85. MUSSULL, Mª Dolors (1988). 'El Morral'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 1, abril 1988, p. 16. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 2.BAMP. | El turó del Morral, testimoni visual i emblemàtic de Sant Hipòlit, constitueix la particularitat paisatgística més remarcable del municipi des del punt de vista geològic. Es tracta d'un turó aïllat de relleu suau, caracteritzat per la formació de les margues blavoses que defineixen la zona i bona part de la Plana de Vic, i que foren formades durant l'Eocè. L'accés des de Sant Hipòlit es fa pel camí de Sant Martí i passant per les vessants de llevant i migdia del turó, mitjançant el sender de Voltregà PR-C 49, que travessa el turó en direcció a ponent. La part més elevada del turó està caracteritzada pels afloraments de margues i la vegetació arbustiva. A la banda de llevant de l'altiplà hi ha instal·lat l'obelisc i la creu del Morral, que esdevenen una fita visual a tot el territori, i un mirador des d'on es contempla una bona panoràmica del Voltreganès i de la Plana de Vic. | 08215-194 | Sender de Voltregà PR-C 49 | Es tracta del turó més alt del municipi i punt definitori del paisatge de Sant Hipòlit. L'origen popular del topònim d'aquest turó és la forma aglutinada de Morro alt, convertit en Morral. La creu del Morral, situada a la Punta de la Creu del Morral dominant tot el nucli urbà i bona part del Voltreganès, hi fou instal·lada l'any 1901. La Mª Dolors Mussull, veïna del poble, li va dedicar una poesia l'any 1988. | 42.0165600,2.2329000 | 436487 | 4651899 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82863-foto-08215-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82863-foto-08215-194-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 124 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | ||||||||||
| 82864 | Parc de la Mare Teresa Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-mare-teresa-gallifa | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 144. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 3.BAMP. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 03-04-2020]. | XX | Parc urbà situat a la banda de tramuntana del nucli urbà, ocupant una illa delimitada pel tram final del passatge Parés, l'avinguda dels Països Catalans, el carrer del Gregal i el carrer del Mestral. Presenta una planta irregular allargassada disposada en desnivell, amb una gran zona verda situada a la banda de migdia i una zona de lleure i esbarjo a la de tramuntana. Aquesta part compta amb dues zones diferenciades delimitades per filades d'arbres: un gran espai pavimentat amb sauló on es situen els jocs infantils i diversos bancs per seure, amb un monòlit rectangular de formigó on hi ha una placa gravada amb el nom del parc, i una pista pavimentada amb asfalt on es localitzen les rampes per a la pràctica de l'skate. A l'extrem sud-est, donant accés al parc des del passatge Parés, hi ha unes llargues escales de formigó dividides en diversos trams, que desemboquen en una placeta de planta hexagonal connectada amb un passeig arbrat que recorre el parc per la banda de llevant. Pel que fa a la zona verda, cal dir que es troba enjardinada i compta amb un monument dedicat a la Mare Teresa Gallifa. Està format per dos grans basaments estriats de formigó que sostenen una gran peça rectangular de pedra. A l'anvers presenta un relleu esculpit amb la imatge d'una religiosa amb un nadó als braços, envoltada de canalla i amb dues dones amb nens en un dels laterals. A l'altre lateral hi ha un cub de ferro encastat amb la següent inscripció: 'Vble. Teresa / Gallifa i Palmarola / filla de St. Hipòlit de Voltregà / 1850-1907 / Fundadora / de les Serventes de la Passió / la seva obra al servei de la vida'. Alhora, al lateral d'aquest mateix cub hi ha la següent inscripció: 'cor humil, / pobresa intensa / feu d'un somni / l'obra immensa'. | 08215-195 | Avinguda dels Països Catalans | El parc està dedicat a la Mare Teresa Gallifa i Palmarola (1850-1907), filla predilecta de la vila i fundadora de les Serventes de la Passió, una congregació religiosa dedicada a l'assistència sanitària i espiritual de les mares i dones en situació desfavorida. Fou proclamada venerable per l'Església Catòlica l'any 1996. Es tracta d'un espai polivalent que durant l'estiu també acull concerts, espectacles i altres activitats culturals. De fet, algunes de les representacions del festival Artot es celebren en aquest espai. El monument és obra de F. Carulla i està datat l'any 1995. Durant la dècada dels anys 90, la zona on es situa el parc fou urbanitzada. Es va construïr l'avinguda dels Països Catalans (que va derivar el trànsit per aquesta via respecte al carrer del Mallol), els carrers adjacents (els carrers Mestral, Gregal, Llevant,Xaloc, Garbí i l'Antic Camí del Pilar) i un nucli d'habitatges important. Pel que fa a les reformes, cal mencionar que el gener de 2010 es van millorar les escales d'accés al parc i el març de 2011 es van instal·lar dos mòduls per a la pràctica de l'skate. | 42.0168800,2.2371200 | 436837 | 4651932 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82864-foto-08215-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82864-foto-08215-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82864-foto-08215-195-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 82865 | Parc de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-sant-marc | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 117-118. J.R. (1990). 'Ara per Sant Marc... visita al padró'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 22, abril 1990, p. 5-6. SERRA, Montse; RIVERA, Jesús (1989). 'Unes dones engrescades estan fent camí per pujar a Sant Marc'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 14, juliol 1989, p. 4-5. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 4.BAMP. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 03-04-2020]. | XX | El parc de Sant Marc està situat a l'extrem sud-oest del municipi i ubicat a la vessant de tramuntana del turó del mateix nom. Es tracta d'un turó aïllat de relleu suau, caracteritzat per la formació de les margues blavoses que defineixen la zona i bona part de la Plana de Vic. El parc es caracteritza per la presència del pedró de Sant Marc, situat a l'extrem de llevant del mateix. Es tracta d'un dels miradors naturals i emblemàtics de Sant Hipòlit, des d'on es pot gaudir del paisatge urbà de la vila i de la curiosa orografia de la Plana de Vic i de bona part de la comarca d'Osona. S'hi accedeix des del carrer de la Miranda, situat al barri de la Ciutadella, mitjançant unes escales d'obra i ciment que pugen esglaonadament. També s'hi pot arribar des del paratge de la font de la Sala, mitjançant el 'camí d'en Domingo', un corriol que hi porta directament. A l'extrem de ponent del parc, venint per aquest camí, hi ha una zona de descans amb diversos bancs i taules de formigó. Una mica més endavant, i situada al capdamunt de les escales que pugen des de la Ciutadella, hi ha una font. Consta d'una plataforma semicircular de formigó que li fa de basament i que està delimitada per una barana metàl·lica respecte al desnivell existent. La font pròpiament dita està formada per un mur de pedra semicircular cobert d'heura on s'encasta el brollador, format per una aixeta de botó metàl·lica. L'aigua cau a l'interior d'una pica de pedra també semicircular. A la part superior de l'estructura hi ha una placa de ferro gravada amb l'any 1998. Per accedir a la font, cal baixar dos trams d'escales de formigó que estan situades als laterals de la plataforma. A la part posterior del mur, en canvi, hi ha un dipòsit excavat al sól. Envoltant el pedró pels costats de tramuntana i llevant hi ha uns bancs de fusta i formigó disposats en els límits del vessant del turó, que alhora està protegit amb una barana simple de tub d'acer galvanitzat. | 08215-196 | Turó de Sant Marc | El pedró de Sant Marc fou construït l'any 1910. El camí d'en Domingo porta aquest nom en referència a Domingo Barba, que fou qui el va restaurar. Les escales d'accés des del nucli urbà foren construïdes pels mateixos veïns del barri de la Ciutadella. Les obres s'iniciaren el mes d'abril de l'any 1989 i els materials foren subvencionats per l'ajuntament. En els graons de les escales hi ha gravades les inicials dels noms de la gent que hi va col·laborar. La font fou construïda l'any 1998 i és probable que la resta del parc s'acabés de definir entre finals dels segle XX i principis del segle XXI. | 42.0135300,2.2342300 | 436594 | 4651562 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82865-foto-08215-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82865-foto-08215-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82865-foto-08215-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 82866 | Plaça del torrent de Mitjavila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-torrent-de-mitjavila | 'Especial Torrent de Mitjavila'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 25, juliol 1990, p. 7-14. MUNTANYÀ I TRAVERIA, Josep (Seina) (1991). 'El torrent de Mitjavila'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 32, abril 1991, p. 11-12. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 5.BAMP. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 03-04-2020]. | XX | Plaça urbana situada al sud est del nucli antic de Sant Hipòlit i delimitada per l'avinguda del President Tarradellas i pels carrers del Montseny i de Lluís Companys. Presenta una planta quadrada delimitada perimetralment per una alineació de plataners i està ordenada a partir de dos nivells. El nivell inferior, amb un paviment de sauló, està centralitzat per una placeta de planta circular asfaltada i compta amb una àrea destinada als jocs infantils situada a l'extrem de migdia, i diverses illetes enjardinades amb diferents tipus d'arbres i plantes. La part més característica, situada a la banda de llevant, està formada per un mur de trencadís multicolor que revesteix el desnivell existent a la plaça. Aquest mur compta amb un parterre semicircular enjardinat de la mateixa tipologia que el mur i presenta una placa de pedra encastada amb el nom de la plaça. El nivell superior, en canvi, està concebut a mode de mirador i queda protegit per una pèrgola de fusta i una barana de reixa metàl·lica. Tot l'espai es completa amb diversos bancs de fusta per seure. Aquesta plaça funciona com a element de recollida de la zona verda que ressegueix el soterrament del torrent de Mitjavila al llarg de l'avinguda del President Tarradellas, el qual procedeix de l'espai lliure situat a l'alçada del pont de Mitjavila. | 08215-197 | Avinguda del President Tarradellas | Aquesta plaça marca el punt final del soterrament del torrent de Mitjavila. A la memòria del projecte d'urbanització del mateix, datada l'any 1968 i custodiada a l'arxiu municipal, es descriu mínimament el torrent tot dient que 'su disposición orográfica al quedar el núcleo urbano separado en dos partes por un torrente que discurre sensiblemente del Oeste al Este, le ha obligado a dividir la población precisamente por su zona central donde debería existir el Centro Cívico de la villa. La unión entre si únicamente está resuelta en una pequeña parte que tiene el torrente cubierto y que permitió ya en el siglo XVIII construir una plaza. Posteriormente fue unido por el Camino Vecinal de la Diputación, de San Baudilio de Llusanés a la Gleva. Desde épocas antiguas el Torrente de Mitjavila ha servido como colector de las aguas residuales de la población, llegando actualmente a unas condiciones higiénicas deplorables hasta tal punto que en el año 1965 en que hubo ochenta casos de tifus' (AMSHV. C.985). El mateix projecte conclou que s'hauria de cobrir en una longitud de 420 metres i uns 20.000 m2. Tot i aquest projecte, l'escriptura per a l'obtenció dels terrenys data de l'any 1989, moment en que es van iniciar les obres. Bona part del soterrament fou inaugurada l'any 1990 pel president de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes. Aquesta institució en va finançar l'execució. Tot i això, les obres de soterrament es van allargar fins a mitjans de la dècada dels anys 90. | 42.0140500,2.2400900 | 437080 | 4651615 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82866-foto-08215-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82866-foto-08215-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82866-foto-08215-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 | |||||||||
| 82867 | Jardins de la Llar dels Jubilats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-llar-dels-jubilats | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 65, 68, 130-131. MUSSULL, Mª Dolors (1989). 'Col·laboracions'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 10, març 1989, p. 4-5. MUSSULL, Dolors (2017). La Veu de la Glorieta amb nosaltres des de 1995. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà [Inèdit]. ORDEIG I MATA, Ramon (2010). Fundació Gallifa. 40 anys d'història (1970-2010). Vic: Fundació Gallifa, p. 24-27. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 24, 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 6.BAMP. | XX | Jardins urbans situats al bell mig del carrer de l'Hospital i delimitats pels carrers de la Vinya i Sant Martí, damunt del Centre d'Atenció Primària. Es tracta d'un espai més o menys rectangular, disposat en dos nivells i amb l'accés principal situat al carrer de l'Hospital, tot i que alhora compta amb un altre accés des del carrer de la Vinya. El nivell inferior presenta un passeig central que comunica l'accés amb la Llar, i que està delimitat per dues fileres d'arbres alineats disposats a banda i banda. La resta de l'espai compta amb diverses illetes delimitades amb panots verticals, enjardinades amb gespa i diverses espècies d'arbres i plantes. Fora d'aquestes illetes, el paviment és tot de grava exceptuant l'espai davanter de l'edifici, que està bastit amb rajoles de ceràmica grisosa. En un dels laterals del passeig, al costat de l'accés al recinte, hi ha el fragment d'una antiga llinda força degradada i disposada a mode d'escultura, que fa referència a l'hospital que antigament ocupava aquest espai. Alhora, al final del mateix passeig, trobem un monòlit de pedra emmarcat per dos arbusts, que integra una placa de marbre encastada amb la següent inscripció: 'INAUGURAT L'AJARDINAMENT / DE LA LLAR DEL JUBILAT / 'FUNDACIÓ GALLIFA' / PER L'EXCM. / SR. FRANCESC MARTÍ I JUSMET, / PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ / DE BARCELONA. / 10-V-1981'. El darrer element destable és la bassa de planta rectangular situada als peus del talús que separa els dos nivells en els que es distribueixen els jardins. L'estructura, plena d'aigua i amb diversos peixos, està bastida en pedra, delimitada per una barana de ferro i amb els seus voltants enjardinats. L'aigua que la nodreix cau per una cascada artificial bastida amb rocalla, des d'un tub de plàstic connectat a la xarxa d'aigua corrent i situat al nivell superior. Pel que fa a aquest nivell superior, cal dir que presenta una planta rectangular allargassada delimitada per dues alineacions d'alzines situades a banda i banda. De fet, aquest espai es coneix amb el nom del Passeig de les Alzines i es completa amb una font de ferro i diversos bancs per seure. Al mateix temps, el passeig desemboca a la glorieta de la Verge de Lourdes. | 08215-198 | Carrer de l'Hospital, 11 | Els actuals jardins de la Llar dels Jubilats estan emplaçats al mateix indret on antigament hi havia l'hospital de Sant Hipòlit, promogut pel Gremi de Paraires de la vila a principis del segle XVIII per contrarestar les malalties provocades per les condicions del seu treball, en relació amb l'aigua dels torrents i les epidèmies derivades que s'extenien a tot el nucli de població. El gremi sufragà l'obra de construcció de l'hospital emetent un conjunt de censals que foren adquirits per la parròquia de Sant Hipòlit i les veïnes (Serrallonga, 1986: 82). Segons la documentació custodiada a l'Arxiu Episcopal de Vic, pertanyent al fons documental del notari Feliu Rovira (1769-1794), es fa menció de l'hospital l'any 1772. Aquest document es refereix concretament a 'lo reverente Domingo Pujolar, pbre. I rector de la parroquia de Sant Hipòlit de Voltregà y lo honorable Josep bosch, paraire i batlle actual de la vila de dit Sant Hipòlit' com a administradors de l'hospital de 'pobres malalts'. A principis del segle XIX, després de la guerra del Francès (1808-1814), l'hospital reduí la seva activitat i recursos, passant a mans de la parròquia que el va rebatejar com a Hospital de Sant Josep. Posteriorment, l'any 1871, la congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata es va fer càrrec de l'ensenyança de le nenes de la vila al mateix edifici on hi havia hagut l'hospital. Aquest col·legi va conservar oficialment el nom de l'hospital, tot i que de forma popular era conegut com 'col·legi de les Hermanes' o 'col·legi de les Monges'. Va desaparèixer cap als anys 60 del segle XX i, posteriorment, fou enderrocat per a construïr-hi els jardins i la Llar. De fet, l'actual edifici de la Llar era l'antiga residència de les Germanes Dominiques. Des de finals dels anys 70, la Fundació Gallifa està implicada en la construcció i gestió de la Llar dels Jubilats, alhora que van fer donació dels terrenys a l'ajuntament per a la seva construcció. Els jardins es van inaugurar l'any 1981, estan caracteritzats per la seva riquesa botànica i resulten un espai agradable pels veïns, actuant com a filtre entre el teixit urbà i les margues del Morral. Fins fa pocs anys, a la llinda de l'antic hospital s'hi podia llegir: 'HOSPITAL DE / EDIFICAT EN'. El seu estat de degradació s'ha intensificat en els darrers anys. Al mateix temps, a la Casa de la Vila es conserva una llinda procedent de l'hospital, datada l'any 1796. | 42.0163000,2.2348200 | 436646 | 4651869 | 1981 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82867-foto-08215-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82867-foto-08215-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82867-foto-08215-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.