Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82868 | Torrent de Mitjavila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-mitjavila | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 84. 'Especial Torrent de Mitjavila'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 25, juliol 1990, p. 7-14. MUNTANYÀ I TRAVERIA, Josep (Seina) (1991). 'El torrent de Mitjavila'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 32, abril 1991, p. 11-12. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 24, 94-95. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 7.BAMP. Http://www.santhipolitdevoltrega.cat/ [Consulta: 03-04-2020]. | XX | Parc urbà que conforma la zona verda més cèntrica del municipi i ocupa tota la llera del torrent de Mitjavila, des de la plaça Pompeu Fabra fins a l'encreuament amb el carrer de Lluís Companys, passant per sota del pont vell de Mitjavila i del pont nou del passatge Parés. Presenta una planta irregular allargassada disposada en diferents nivells, amb un paviment de sauló i una gran quantitat d'arbres plantats de diferents espècies (alzines,moreres, avets). Compta amb una zona de jocs infantils situada sota del passatge Parés i amb accés des d'aquesta mateixa via mitjançant unes llargues escales. De fet, el parc compta amb diversos accessos: des de la plaça Pompeu Fabra, des de les escales situades al costat del pont vell i des de l'avinguda del President Tarradellas, a peu pla. La part de llevant del parc està rematada amb una placeta de planta semicircular pavimentada amb asfalt i llambordins, i envoltada de moreres. A partir de l'encreuament amb el carrer de Lluís Companys, el traçat del torrent continua per l'avinguda del President Tarradellas reconvertit en un passeig pavimentat i delimitat amb plataners fins a la plaça del torrent de Mitjavila. | 08215-199 | Avinguda del President Francesc Macià - Avinguda del President Tarradellas | El torrent de Mitjavila creua el terme municipal de Sant Hipòlit en sentit nord-oest i sud-est, dividint la població en dos sectors. Procedeix del clot o torrent de la font de la Sala, que baixa de la serra de Sobremunt, i que al mig del nucli urbà es denomina torrent de Mitjavila. Aquest torrent nodria a la majoria de les fonts i dolls d'aigua del terme. Històricament, el torrent sempre havia estat molt utilitzat per la gent de la vila. Ja entre els segles XVI i XVIII, el treball dels paraires depenia d'aquest torrent, tot i que la brutícia acumulada a l'aigua i la duresa de les condicions de treball provocaven diverses malalties a la població que en feia ús. A mitjans del segle XIX, dues epidèmies de còlera van causar estralls entre la població de la vila i de la resta del Voltreganès. Tot i això, el torrent també s'utilitzava per regar els horts i camps de la rodalia, rentar-hi la roba i com un espai de joc infantil durant bona part del segle XX fins que, de mica en mica, es va anar convertint en un espai deixat i brut. Com que el tema de la salubritat i higiene de l'aigua i del torrent preocupava a tothom, l'any 1968 es va redactar un projecte d'urbanització del mateix que en proposava el seu soterrament. Aquest document descriu mínimament el torrent tot dient que 'su disposición orográfica al quedar el núcleo urbano separado en dos partes por un torrente que discurre sensiblemente del Oeste al Este, le ha obligado a dividir la población precisamente por su zona central donde debería existir el Centro Cívico de la villa. La unión entre si únicamente está resuelta en una pequeña parte que tiene el torrente cubierto y que permitió ya en el siglo XVIII construir una plaza. Posteriormente fue unido por el Camino Vecinal de la Diputación, de San Baudilio de Llusanés a la Gleva. (...) Desde épocas antiguas el Torrente de Mitjavila (...) ha servido como colector de las aguas residuales de la población, llegando actualmente a unas condiciones higiénicas deplorables hasta tal punto que en el año 1965 en que hubo ochenta casos de tifus (...)' (AMSHV. c.985). El mateix projecte conclou que s'hauria de cobrir en una longitud de 420 metres i uns 20.000 m2. Tot i aquest projecte, l'escriptura per a l'obtenció dels terrenys data de l'any 1989, moment en que es van iniciar les obres. Bona part del soterrament fou inaugurada l'any 1990 pel president de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes. Aquesta institució en va finançar l'execució. Tot i això, les obres de soterrament es van allargar fins a mitjans de la dècada dels anys 90. En l'actualitat, el tram de torrent documentat es correspon amb una de les zones verdes més cèntriques del municipi i també s'utilitza com a espai de concerts i activitats culturals diverses, especialment durant els mesos d'estiu. | 42.0148200,2.2378000 | 436891 | 4651703 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82868-foto-08215-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82868-foto-08215-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82868-foto-08215-199-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: sota ponts. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 82869 | Capelleta de la casa Inés Remacho | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-la-casa-ines-remacho | M.D.M (1990). 'La festa del barri del Pilar'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 27, octubre 1990, p. 27. MUSSULL, Dolors (2017). La Veu de la Glorieta amb nosaltres des de 1995. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà [Inèdit]. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.12.EA. | XX | Capelleta situada a la façana principal de l'edifici, a la primera planta. Es tracta d'una fornícula d'arc de mig punt oberta al parament, amb l'emmarcament de fusta i tancada amb vidre. Compta amb un guardapols de fusta superior en forma de frontó triangular, motllurat i sostingut amb uns tiradors decorats amb volutes. Està pintada amb la inscripció 'SANCTA MARIA' i l'any 1943. Al seu costat, encastat al parament, hi ha un tirador de ferro treballat que probablement servia per penjar-hi una llàntia. Alhora, la part inferior de la fornícula presenta un ampit de fusta motllurat amb una repisa de marbre, i pintat amb la segúent inscripció: 'ORA PRO NOBIS'. En l'actualitat, la capelleta no alberga cap imatge. | 08215-200 | Carrer del Mallol, 20 | Aquesta capelleta havia albergat la imatge de la Mare de Déu del Pilar, que es venera per la festa del barri del Pilar de Sant Hipòlit. La vigília de la festa, alguns veïns del barri baixaven la imatge de la capelleta i la posaven a l'entrada de can Cunill, situada al número 33 del mateix carrer, a l'altra banda del carrer. L'endemà es muntava l'altar mòbil i s'engalanava per a la festa. Posteriorment, la imatge era retornada a la seva capelleta. | 42.0174700,2.2358500 | 436732 | 4651998 | 1943 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82869-foto-08215-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82869-foto-08215-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82869-foto-08215-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 82870 | Capelleta de la casa Maria Marsal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-la-casa-maria-marsal | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 79. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.12.EA. | XX | Capelleta situada a la façana principal de l'edifici, a la primera planta. Es tracta duna fornícula d'arc rebaixat oberta al parament, amb l'emmarcament de fusta i tancada amb vidre. Alberga una petita imatge de sant Roc, identificada mitjançant una cartel·la situada a la part inferior de la mateixa ('SN ROCH'). La fornícula està delimitada per dues columnes cilíndriques amb els capitells carejats, que sostenen un entaulament motllurat i coronat amb un plafó semicircular rematat amb petxines decoratives. A l'interior d'aquest plafó hi ha un relleu amb la imatge de Jesucrist i la inscripció 'REINARÉ'. Alhora, la fornícula compta amb un ampit motllurat decorat amb dentellons i motius vegetals. Sota d'aquest ampit hi ha un plafó rectangular amb el nom 'JOSEPH MARSAL', l'any 1901 i diversos elements decoratius relacionats amb la simbologia maçònica. | 08215-201 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 38 | Una de les inscripcions que hi ha a la capelleta fa referència a Josep Marsal, propietari de l'edifici i mestre d'obres d'ofici. De fet, els elements de simbologia maçònica que acompanyen aquesta inscripció estan relacionats amb la professió d'aquest personatge. | 42.0154100,2.2386400 | 436961 | 4651768 | 1901 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82870-foto-08215-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82870-foto-08215-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82870-foto-08215-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 82871 | Capelleta de la casa Maria Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-la-casa-maria-catala | Informació oral: Valentí Turet, Miquel Serra i Mª Àngels Maideu [Entrevista: 03-02-2020]. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.07.EA. | XVIII-XIX | Capelleta situada a la façana de llevant de l'edifici, a la primera planta i en un extrem de la mateixa. Es tracta d'una fornícula d'arc rebaixat oberta al parament, amb l'emmarcament arrebossat i pintat de color gris, i tancada amb vidre. Alberga una petita imatge de la mare de Déu de la Gleva perfectament conservada. Compta amb un guardapols superior de ferro i perfil sinuós, sostingut amb dos perfils de ferro decorats i disposats a mode de columnetes. Alhora, a la part inferior de la fornícula, hi ha un ampit bastit amb una llosa de pedra de la zona. Sota d'aquest ampit hi ha una placa de ferro irregular encastada al parament amb el nom de la imatge: 'MARE DE DÉU DE LA GLEVA'. Finalment, al costat de la capelleta i encastat al parament, hi ha un tirador de ferro treballat que sosté una làmpara múltiple de ferro ornamentada. | 08215-202 | Carrer de la Gleva, 29-31 | Aquesta capelleta alberga la imatge de la Mare de Déu de la Gleva, que es venera per la festa del barri de la Gleva de Sant Hipòlit. El dia de la festa, els veïns del barri treuen la imatge de la seva capelleta i la porten fins al capdavall del carrer del Puig, al costat de l'Era d'en Reus. Allà li munten un altar ornamentat amb decoració i ofrenes florals fins que la porten a l'església, on es fa la missa. Després la tornen a l'altar fins al moment de retornar-la a la seva capelleta. | 42.0135900,2.2367400 | 436802 | 4651567 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82871-foto-08215-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82871-foto-08215-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82871-foto-08215-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 82872 | Forn de pa Vall-lamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-vall-lamora | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 93, 128. SEGURA I CARRERA, Antoni (1991). 'Pinzellades dels mitjans de transports i comerç en la vila de Sant Hipòlit de Voltregà'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any IV, nº 32, març 1991, p. 11. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.01.EA. Http://historiatransportcat.blogspot.com/ [Consulta: 05-04-2020]. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb una filada de mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. La planta baixa compta amb un gran portal d'accés rectangular, completament reformat i adaptat a l'ús com a botiga (forn de pa) de l'espai. Per contra, als pisos superiors s'hi obre un gran finestral rectangular per planta, amb l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Alhora, ambdues obertures estan decorades amb un marc rectilini doble pintat amb un to marronós. Aquests finestrals tenen sortida a dos balcons simples protegits amb baranes de ferro decorades amb motius florals, i les llosanes d'obra integrades a la mateixa cornisa que recorre la divisòria entre les diferents plantes. La façana presenta, a la planta baixa, un revestiment arrebossat i pintat amb un to vermellós, amb un sòcol de pedra aplacada. En els pisos superiors, en canvi, el revestiment arrebossat del parament està pintat amb un to blanquinós. | 08215-203 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 37 | L'edifici és la seu del forn de pa i pastisseria Vall-lamora, fundat probablement a principis del segle XX. Els revestiments i decoracions del parament principal són els mateixos que els de l'edifici del costat (nº 35), que pertany als mateixos propietaris. A la part posterior de l'edifici, i amb sortida pel carrer del Bisbe Morgades, hi ha un garatge on es conserva l'antic vehicle que els avantpassats del propietari actual utilitzaven per anar a repartir el pa a les masies de la zona. Es tracta d'una camioneta Ford A de l'any 1929 aproximadament, importada d'Anglaterra i comprada a Vic per l'avi de l'actual propietari. També s'utilitzava com a vehicle de transport per als desplaçaments de l'equip de futbol local o pel transport de la cobla Els Angelets. | 42.0155000,2.2389500 | 436987 | 4651777 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82872-foto-08215-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82872-foto-08215-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82872-foto-08215-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 82873 | Casa del carrer del Bisbe Morgades, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-morgades-15 | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 13.01.EA, 13.02.EA. | XVIII-XX | El revestiment i galeria estan una mica degradats. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un espai de pati posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La planta baixa compta amb un portal d'accés rectangular completament reformat. Al primer pis només hi ha una finestra simple, mentre que a la segona planta destaca una galeria protegida amb una barana de ferro sense treballar i un sostre de maons ceràmics sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta, que funciona de manera independent respecte al ràfec de la façana principal de l'edifici. La construcció presenta aquest parament principal arrebossat. | 08215-204 | Carrer del Bisbe Morgades, 15 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0160000,2.2394400 | 437028 | 4651832 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82873-foto-08215-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82873-foto-08215-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82873-foto-08215-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes del Catàleg de béns a protegir. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 82874 | L'Era d'en Reus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lera-den-reus | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 54-55. Informació oral: Miquel Serra i Mª Àngels Maideu [Entrevista: 03-02-2020]. | XIX-XX | Edifici aïllat de planta rectangular i amb un jardí posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció, i sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-est. En general, la construcció compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les finestres dels pisos superiors tenen els ampits de pedra motllurats, alguns d'ells restituïts. Compta amb tres portals d'accés, dos per la façana principal i un altre des del carrer del Puig. Destaquen tres grans carreus de pedra conservats a la cantonada de llevant de l'edifici i un antic portal reconvertit actualment en finestra, que està bastit amb carreus de pedra i situat a la façana nord-oest. La construcció es completa amb un volum rectangular adossat a la façana nord-oest, que està cobert amb teulada d'un sol vessant i amb una terrassa posterior. Alhora, adossat a aquest volum i a la façana sud-oest de la construcció, hi ha un altre cos de planta rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un nivell. Ambdós volums compten amb un gran porxo situat a la planta baixa, i obert al jardí mitjançant una successió d'arcs de mig punt amb les impostes motllurades. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol bastit amb còdols de riu i pintat amb un to marronós, disposat a les façanes nord-est i sud-est. | 08215-205 | Carrer del Puig, 78 | Per la festa del barri de la Gleva, la imatge de la Mare de Dèu de la Gleva situada a la seva capelleta de la plaça de la Gleva és portada pel veïns del barri fins al costat d'aquesta casa. Allà li munten un altar ornamentat amb decoració i ofrenes florals fins que la porten a l'església, on es fa la missa. Després la tornen a l'altar fins al moment de retornar-la al seu lloc d'origen. | 42.0118300,2.2408600 | 437141 | 4651368 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82874-foto-08215-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82874-foto-08215-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82874-foto-08215-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 82875 | Can Marsal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marsal | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un gran pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella clau està gravada amb el nom 'MARSAL' i l'any 1957. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits de pedra i els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les quatre finestres obertes del primer pis tenen la mateixa tipologia que les de la planta baixa, mentre que les del segon nivell són d'arc de mig punt i estan emmarcades en pedra. Una motllura rectilínia de pedra recorre la divisòria entre els dos pisos superiors. El parament presenta un revestiment arrebossat i un notable sòcol bastit amb còdols de riu i una motllura superior de pedra. La façana posterior, orientada al jardí, destaca per la presència d'una galeria situada a la primera planta i oberta a l'exterior mitjançant una successió d'arcs de mig punt , amb les impostes ceràmiques motllurades i protegits amb baranes de ferro. A la planta baixa s'observa un gran arc rebaixat reformat i semi tancat, mentre que al pis superior hi ha dues galeries d'obertura rectangular protegides amb baranes de ferro. La part més destacable de l'edifici és la torre adossada a la cantonada sud-est. És de planta octogonal, amb la coberta de teula àrab i grans obertures tant rectangulars com d'arc rebaixat. També compta amb un gran rellotge de sol. La construcció està bastida en maons, amb el parament arrebossat i emblanquinat de la mateixa manera que les galeries de la construcció. | 08215-206 | Carrer de Sant Martí, 5-7 | 42.0166900,2.2344200 | 436613 | 4651913 | 1957 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82875-foto-08215-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82875-foto-08215-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82875-foto-08215-206-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||
| 82876 | Casa del passatge Parés, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passatge-pares-2 | XX | Edifici aïllat de planta rectangular, amb un espai de jardí lateral i posterior situat per sota del nivell de circulació de la via. Presenta una coberta de teula aràb de tres vessants i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta i disposat a les façanes de ponent i migdia. A la façana de tramuntana, en canvi, aquest ràfec està sostingut amb els caps de biga que sostenen la coberta. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a ponent. Aquest parament presenta tres obertures rectangulars per planta, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i guardapols superiors decorats amb motllures i pintats de color gris. Les finestres tenen els ampits d'obra motllurats. Aquesta mateixa motllura es repeteix a la cornisa rectilínia que recorre la divisòria entre les dues plantes. A la part superior del parament s'obren tres petites obertures rectangulars, que es corresponen amb els forats de ventilació de la coberta. La façana de migdia també compta amb el mateix tipus d'obertures i decoració que en el parament principal. Presenta una escala de dos trams adossada al parament, la qual dóna accés al pis superior des del carrer. Al seu costat hi ha l'accés a l'espai del jardí. La construcció presenta el parament principal i el de migdia arrebossats i emblanquinats. La façana de tramuntana, en canvi, deixa l'aparell de pedra i còdols de riu de la planta baixa vist, mentre que al segon nivell s'observa el parament de totxos, resultat d'una ampliació vertical de l'edifici posterior a la construcció original. | 08215-207 | Passatge Parés, 2 | 42.0131800,2.2373700 | 436854 | 4651521 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82876-foto-08215-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82876-foto-08215-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82876-foto-08215-207-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||
| 82877 | Can Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pares-1 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 93. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 88-89. | XIX-XX | Els revestiments estan degradats. | Edifici cantoner de planta rectangular, amb un espai de pati posterior orientat al carrer del Bisbe Morgades i al de Sant Antoni Maria Claret. Presenta una coberta de teula aràb de tres vessants i una cornisa motllurada disposada a tot el perímetre de la construcció. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Aquest parament presenta tres grans portals d'accés d'arc de mig punt, els laterals bastits amb maons mentre que el central compta amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una tarja superior semicircular. Les obertures del pis, en canvi, es corresponen amb tres finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, els qual tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes d'obra i les baranes de ferro treballat. La façana de tramuntana només presenta finestres rectangulars amb el mateix tipus d'emmarcament i els ampits de ceràmica. De la façana de ponent, orientada al pati, destaca la galeria formada per dos arcs rebaixats protegits amb baranes de ferro, i situada al nivell superior. L'espai interior està cobert amb un embigat de fusta i compta amb la presència d'un pou de planta quadrada bastit amb maons, amb corriola i cadena de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. L'espai de pati està delimitat per una tanca de pedra i maons combinada. En destaca el tram corresponent al carrer del Bisbe Morgades, bastit amb còdols de riu, pedres i fragments de maons que regularitzen el parament. En aquest tram s'hi obre un gran portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons, i està rematat amb un coronament apuntat bastit amb rajoles ceràmiques. | 08215-208 | Carrer de Sant Antoni, 2 | L'edifici porta el cognom del qui n'era el propietari a principis del segle XIX, el qual era paraire. En l'actualitat pertany a un dels descendents de la mateixa família. Antigament, moltes cases de la vila tenien el seu propi pou. En general, abans de l'arribada de l'aigua corrent a les cases a mitjans del segle XX, aquests pous s'omplien amb l'aigua de les pluges que s'utilitzava per cuinar en d'altres usos. | 42.0160200,2.2402900 | 437098 | 4651834 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82877-foto-08215-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82877-foto-08215-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82877-foto-08215-208-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 82878 | Ca l'Apotecari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lapotecari-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 29. | XX | El revestiment de la façana principal està força degradat. | Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de fusta sostingut amb mènsules també de fusta i disposat a tot el perímetre de la construcció. L'edifici està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al nord-oest. Totes les obertures són rectangulars i tenen diferents tipus d'emmarcaments. A la planta baixa hi ha tres portals d'accés a l'interior, tot i que el de l'extrem de tramuntana fou reconvertit en finestra. Tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Al primer pis s'hi obren tres finestrals emmarcats amb maons ceràmics, que tenen sortida a un gran balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro profusament decorada amb motius vegetals i unes estrelles centrals. Al bell mig de la barana hi ha l'any 1902 i està pintada amb un to blanquinós. La segona planta es caracteritza per la presència de dues finestres laterals i un finestral central amb els emmarcaments bastits amb maons. Aquest finestral té sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorat amb volutes i pintat de color negre. La façana presenta la planta baixa arrebossada i pintada, mentre que els pisos superiors deixen l'aparell de maons ceràmics vist. La façana nord-est, orientada al carrer de Domènec Serrabou, té el parament arrebossat i pintat i no presenta cap obertura. De la façana posterior, destaca la galeria situada a la segona planta. S'obre a l'exterior mitjançant dues grans obertures rectangulars, separades mitjançant uns pilars rematats amb capitells circulars, i protegides amb baranes de ferro. Aquest parament està arrebossat i emblanquinat. | 08215-209 | Plaça de la Vila, 4 | L'edifici és conegut amb el nom de ca l'Apotecari en referència a la professió del qui n'era el propietari a principis del segle XIX. Es tracta d'en Josep Basas, apotecari de Barcelona. A principis del segle XX, en canvi, l'apotecari de Sant Hipòlit al mateix carrer Major era en Josep Roma. Posteriorment, a l'edifici hi hagué la farmàcia Urgell. | 42.0151400,2.2364000 | 436775 | 4651739 | 1902 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82878-foto-08215-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82878-foto-08215-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82878-foto-08215-209-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 82879 | Can Gravat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gravat-0 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 63-64, 124. | XIX-XX | El revestiment està força degradat. | Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de tres vessants i un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta i disposat a les dues façanes vistes. L'edifici està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Aquest parament presenta quatre portals d'accés rectangulars de diferents dimensions, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres d'arc deprimit còncau, amb el mateix revestiment que les de la planta baixa. S'hi obren finestres simples, finestres balconeres i un petit balcó central situat al nivell superior. La façana de ponent, força estreta, compta amb una obertura per planta, totes elles amb la mateixa tipologia que les del parament principal. Cal destacar el tram inferior de la cantonada de la construcció, emmarcada amb carreus de pedra amb els cantos arrodonits i ornamentats amb un capitell de pedra motllurat. La construcció està bastida en maons i parets de tàpia. Compta amb els paraments arrebossats i pintats amb un to ataronjat. | 08215-210 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 4 | La casa és coneguda amb el renom de can Gravat en referència a Vicenç Saurina i Vilaseca, que procedia del municipi d'Oristà i tenia la cara gravada per la verola que havia passat de petit. Tenia una botiga de comestibles a l'edifici a la dècada dels anys 30 del segle XX. Durant el temps que la botiga va estar regentada per la seva filla, la casa també fou coneguda com a ca l'Hermínia. Ella i el seu marit Joan Torrentó hi van tenir un colmado amb diversos tipus de productes (carn, peix, fruita, verdura). Posteriorment, i fins a principis del segle XXI, a l'edifici hi havia una altra botiga coneguda com a can Tarabal. | 42.0155500,2.2367200 | 436802 | 4651784 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82879-foto-08215-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82879-foto-08215-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82879-foto-08215-210-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: ca l'Hermínia, can Tarabal. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.