Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82712 | Casa Francisco Nogué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francisco-nogue | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 57. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.09.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta.Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant la galeria del pis superior. La planta baixa ha estat reformada i presenta una finestra simple i un portal d'accés a l'interior. Al primer pis hi ha una altra finestra simple i una finestra balconera protegida amb una barana de ferro treballat. Aquesta barana s'assenta damunt d'una cornisa motllurada que recorre la divisòria amb el pis inferior. Alhora, aquesta cornisa es repeteix en la divisòria entre els pisos superiors. La segona planta està ocupada per una galeria oberta a l'exterior mitjançant dos grans arcs rebaixats, amb les impostes motllurades i protegits amb baranes de ferro. L'espai interior d'aquesta galeria està cobert amb la prolongació del ràfec de la façana, tot i que emblanquinat. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color gris, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la planta baixa. | 08215-51 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 53 | La casa era coneguda amb el sobrenom de ca l'Estudiant en referència a Pere Margenet, el qual estudiava per a capellà (tot i que al final va deixar els estudis per casar-se) pels voltants del segle XIX. Posteriorment, des del primer terç del segle XX i durant força temps, fou una botiga de comestibles i també un establiment on servien menjars. En els darrers temps, a l'edifici hi havia una floristeria regentada per les rebesnétes del sr. Margenet, que va tancar a principis del segle XXI. | 42.0153300,2.2395500 | 437036 | 4651758 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82712-foto-08215-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82712-foto-08215-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82712-foto-08215-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: ca l'Estudiant. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82713 | Ca la Manresana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-manresana | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 77. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.10.EA. | XVIII | Els revestiment de la planta baixa ha estat arranjat sense pintar. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta, que també cobreix la planta superior. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. La planta baixa presenta un portal d'accés i una finestra simple, ambdós emmarcats amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La llinda del portal està decorada amb un baix relleu del calvari coronat amb una creu llatina, i amb l'any 1768 gravat al centre. Al primer pis s'obren una finestra rectangular simple, amb l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, i una finestra també rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. La segona planta està ocupada per una galeria oberta a l'exterior mitjançant una gran obertura rectangular delimitada amb una barana de ferro. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, tot i que reformat a la planta baixa. | 08215-52 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 55 | L'edifici és conegut com a ca la Manresana en referència a la procedència de la família que hi residia. A la Plana, la zona del Bages era coneguda com 'l'altre riu'. | 42.0153200,2.2396000 | 437040 | 4651757 | 1768 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82713-foto-08215-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82713-foto-08215-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82713-foto-08215-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 82714 | Casa Juan Alonso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-juan-alonso | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.11.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant la galeria del pis superior. A la planta baixa hi ha un portal d'accés a l'interior i una finestra simple protegida amb una reixa de ferro treballada. El primer pis compta amb una finestra simple amb l'ampit de pedra motllurat i un finestral amb sortida a un balcó simple, protegit amb una barana de ferro treballada i una llosana motllurada i integrada a la cornisa que recorre la divisòria entre aquest nivell i la planta baixa (aquesta cornisa es repeteix a la divisòria entre les plantes superiors). La segona planta es caracteritza per una galeria oberta a l'exterior mitjançant dos grans arcs rebaixats, amb les impostes motllurades i protegits amb baranes de ferro. L'espai interior està cobert amb un sostre de fusta reformat. La façana presenta un revestiment només arrebossat a les plantes inferiors, mentre que a la segona planta està emblanquinat. La planta baixa compta amb un sòcol arrebossat a la planta baixa de gramatge més dens. | 08215-53 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 61 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). Tot i això, i tenint en compte el seu emplaçament, és probable que la construcció fos aixecada durant la segona meitat del segle XVIII. La coberta fou reformada durant la primera dècada del segle XXI. | 42.0152700,2.2397500 | 437053 | 4651751 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82714-foto-08215-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82714-foto-08215-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82714-foto-08215-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 82715 | Casa Maria Marsal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-marsal | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 36, 79, 125. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 07.12.EA. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa rectilínia sostinguda amb mènsules motllurades. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant un dels portals de la planta baixa que és d'arc rebaixat. Aquesta planta es completa amb dos portals més, un pel pas de persones i l'altre pels vehicles. Del primer pis destaca una fornícula o capelleta central datada l'any 1901, emmarcada per dues finestres simples amb guardapols superiors motllurats i decorats amb mètopes ornamentades. A l'extrem de ponent del parament s'obre una finestra simple amb els muntants de fusta. Una cornisa motllurada recorre la divisòria entre aquest nivell i el pis superior, el qual està definit per dues petites finestres amb els ampits motllurats. La façana presenta un revestiment arrebossat a la planta baixa i al pis superior, mentre que la primera planta es resol amb un relleu disposat a mode de carreus. Tota la façana està pintada de color ocre. | 08215-54 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 38 | Tot i que el cognom Marsal es documenta a Sant Hipòlit des de mitjans del segle XVIII, l'edifici fou edificat pel mestre d'obres Josep Marsal l'any 1901 (n'era el propietari). La casa també era coneguda com a cal Cabrer. El renom de Ton Puça procedeix del fet que el fill de l'anterior, l'Antoni Marsal i Serra, matava les puces del gos al carrer. | 42.0154100,2.2386400 | 436961 | 4651768 | 1901 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82715-foto-08215-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82715-foto-08215-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82715-foto-08215-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Marsal, cal Cabrer, can Ton Puça. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 82716 | Casa Jaume Ginesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaume-ginesta | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 57, 85. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.01.EA. | XX | Edifici cantoner format per diversos cossos adossats, amb jardí posterior. El volum principal, de planta rectangular, presenta una coberta de teula aràb de dos vessants disposada a diferent nivell, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al nord-oest. La composició de la façana ve definida per tres eixos verticals, amb tres obertures per planta. La planta baixa compta amb tres portals rectangulars de grans dimensions, amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El central presenta els cantos arrodonits i està rematat amb un guardapols motllurat amb mètopes decorades. A la clau del guardapols hi ha pintat l'any 1902. Per contra, el portal de la banda de tramuntana compta amb una destacable caixa de persiana rectangular motllurada, mentre que el de migdia té els brancals bastits amb pedra restituïda. Aquestes obertures estan separades per uns plafons rectangulars arrebossats i pintats amb un to marronós. Les obertures del pis es corresponen amb tres finestrals rectangulars emmarcats amb pilastres estriades i rematades amb capitells d'estil corinti decorats amb volutes i motius vegetals, que alhora sostenen uns entaulaments motllurats enllaçats amb una petita cornisa. Aquests finestrals tenen sortida a tres balcons simples amb les baranes de ferro ben treballat i les llosanes motllurades. Aquestes llosanes estan sostingudes amb unes destacables mènsules (en el balcó central són esglonades) i estan integrades en la mateixa cornisa que recorre la divisòria entre la planta baixa i el primer nivell. A les golfes s'obren tres petites finestres quadrades amb els ampits motllurats, alternades amb dos medallons arrebossats i decorats amb motius florals. La façana presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la planta baixa. La primera planta compta amb un relleu disposat a mode de carreus i separat amb pilastres llises. Pel que fa a la façana de migdia, actualment orientada a l'aparcament del carrer Major, presenta obertures majoritàriament rectangulars protegides amb baranes de ferro i amb els ampits motllurats, tot i que restituïts. | 08215-55 | Carrer Major, 1 | A principis del segle XX, en aquest edifici hi havia un estanc i un cafè conegut amb el cognom de la família que el regentava, la d'en Jaume Estrada i Coma. Posteriorment, cap a mitjans de la centúria, s'hi va instal·lar la família Casas, tot i que el cognom Estrada va continuar vigent. Pels voltants dels anys 60, a la planta baixa de l'edifici hi vivia l'anomenada 'Morena de ca l'Estrada' (de nom Pepita), anomenada així per la seva bellesa i el color de la seva pell. La construcció ha estat reformada, incloent la coberta, entre els anys 2011 i 2019 aproximadament. | 42.0150800,2.2363400 | 436770 | 4651733 | 1902 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82716-foto-08215-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82716-foto-08215-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82716-foto-08215-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: ca l'Estrada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 82717 | Casa Anna Toribio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-anna-toribio | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 78, 94. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.02.EA. | XX | Edifici entre mitgeres de planta irregular, amb jardí posterior. El volum principal, de planta rectangular, presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa dentellada de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, tot i que el desnivell del carrer fa incrementar en un pis la part de migdia de la construcció. Totes les obertures de la façana principal, que està orientada al sud-oest, són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. A la planta baixa s'hi obren dos portals i finestra simple, destacant el portal de la banda de tramuntana, que compta amb una reixa de ferro emblanquinada a la part superior. Damunt d'aquest portal, i encastada al parament, hi ha una inscripció de ceràmica vidrada acolorida amb l'any 1927 i les inicials 'RC'. Del primer pis destaca un balcó central, amb la llosana emblanquinada i la barana de ferro treballat, i dues finestres laterals protegides amb petites baranes de ferro decorades. Al nivell superior hi ha tres finestres, la de la banda nord amb l'ampit motllurat i restituït. La façana presenta un revestiment arrebossat sense pintar, amb un sòcol també arrebossat de gramatge més dens a la planta baixa. | 08215-56 | Carrer Major, 2 | A l'edifici hi havia hagut un forn de pa regentat per en Lluís Guiu i la seva dona, la Maria Cabanas, conegut amb el sobrenom de cal Pastisser Nou i també per ca la Maria. La data documentada a la façana fa referència a una reforma duta a terme a l'edifici. | 42.0151600,2.2362300 | 436761 | 4651742 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82717-foto-08215-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82717-foto-08215-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82717-foto-08215-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Pastisser Nou, ca la Maria. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82718 | Casa Miquel Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel-morera | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 31. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.03.EA. | XVIII | El revestiment del nivell inferior està una mica degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta emblanquinades. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les del primer pis. La planta baixa compta amb dos portals d'accés a l'interior, un pel pas de persones i l'altre pels vehicles. Al primer pis hi ha dues finestres amb els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes monolítiques gravades amb una creu central damunt del calvari. La segona planta compta amb dues finestres simples amb els ampits restituïts. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color ocre. | 08215-57 | Carrer Major, 8 | L'edifici es coneix amb el nom de cal Barberet en referència a en Joan Capdevila, que ja feia d'aprenent de barber de ben petit. El sobrenom prové del fet que s'havia d'enfilar a un tamboret per poder ensabonar als clients, que posteriorment eren afaitats pel seu pare. En morir el pare, amb disset anys, en Barberet va regentar la barberia durant 57 anys. | 42.0149400,2.2359800 | 436740 | 4651717 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82718-foto-08215-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82718-foto-08215-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82718-foto-08215-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Barberet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 82719 | Casa Manuel López | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-manuel-lopez | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 71. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.04.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb terrassa i jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les del primer pis. La planta baixa compta amb dos portals d'accés a l'interior, un pel pas de persones i l'altre pels vehicles. Al primer pis hi ha dues finestres amb els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes monolítiques. La de la banda de tramuntana està gravada amb una creu central damunt del calvari i l'any 1787. La segona planta compta amb dues finestres simples amb els ampits motllurats, un d'ells restituït. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to marronós, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la planta baixa. | 08215-58 | Carrer Major, 10 | Originàriament, can Lei fou una casa situada al carrer d'en Guiu (actual carrer del Bisbe Morgades), que després va passar al carrer Major, al costat de cal Barberet. Tot i que la família que hi vivia procedia de pagés, no hi ha constància del seu lloc d'origen i tampoc de la procedència del sobrenom. | 42.0149000,2.2359400 | 436737 | 4651713 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82719-foto-08215-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82719-foto-08215-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82719-foto-08215-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Lei. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82720 | Casa Carmen Latorre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carmen-latorre | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 41, 105-106. ORDEIG I MATA, Ramon (2010). Fundació Gallifa. 40 anys d'història 1970-2010. Vic: Fundació Gallifa, p. 17, 44. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.05.EA. | XVII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars exceptuant el portal d'accés principal, d'arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. A banda i banda hi ha una finestra simple protegida amb una reixa de ferro i un altre portal, ambdues obertures amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Al primer pis hi ha dues finestres laterals i un finetral al centre amb sortida a un balcó simple. Totes tres obertures tenen els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques decorades amb un arc conopial central. Les finestres tenen els ampits motllurats i les llindes decorades amb una flor central en relleu, mentre que la llinda del finestral està gravada amb l'any 1628 i una orla de cordó central amb l'anagrama de Jesucrist 'IHS' i les inicials 'MA'. El balcó central està protegit amb una barana de ferro treballat i amb la llosana motllurada de pedra, que alhora està assentada damunt de les dovelles centrals del portal principal. A la segona planta s'hi obren quatre finestres amb esl ampits de pedra restituïts. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, amb un sòcol també arrebossat de gramatge més dens i pintat de color gris. | 08215-59 | Carrer Major, 12 | Tenim constància escrita de la casa de can Pubill Camps des de finals del segle XVI (1583), dins de les actes relacionades amb la vila de Sant Hipòlit de Voltregà redactades pel notari Pere Molas (1582-1585). En aquest document es fa referència a en 'Bernadi Camps pubill fill de Pau Camps paraÿre de la vila de Sant Ipolit de Voltrega' (Anglada, 2008: 106). Posteriorment, des del primer terç del segle XVIII, l'edifici apareix àmpliament documentat en relació al contenciós que els regidors de les parròquies foranes van posar davant la Reial Audiència contra els regidors de la vila de Sant Hipòlit. L'any 1796, a l''Auto de División' dels termes municipals del Voltreganès, les masies de can Pubill Camps, el Mallol i la Sala varen passar a la jurisdicció de les Masies, tot i que a la segona meitat del segle XIX retornaren a Sant Hipòlit (Anglada, 2008: 105). És probable que aquest fet provoqués la relació de les propietats del mas Pubill Camps i també del mas Sala amb la Fundació Gallifa, a través de la seva fundadora Dolors Gallifa i Coronas. Finalment, al llarg del segle XX, l'edifici serà conegut com a can Camps. Tot i que actualment el portal d'accés principal està emmarcat en pedra, el fet és que fins a principis del segle XXI (entre els anys 2011 i 2019), aquesta pedra restava amagada sota el revestiment arrebossat que cobreix el parament. | 42.0148400,2.2358800 | 436732 | 4651706 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82720-foto-08215-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82720-foto-08215-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82720-foto-08215-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Pubill Camps, can Camps. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82721 | Casa Agustí Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-agusti-arnau | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 111. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.06.EA. | XIX-XX | El parament està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa formada per una successió de motllures de maó ceràmic vist, i sostinguda amb mènsules esglaonades del mateix material. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al nord-oest. La composició del parament s'ordena a partir d'un eix de simetria central, amb tres obertures per planta. La planta baixa compta amb tres grans portals d'accés rectangulars i separats amb pilastres amb les impostes destacades, entaulament superior i units per una cornisa rectilínia. El de la banda de migdia està tapiat. Al primer pis hi ha tres finestrals emmarcats amb el mateix tipus de pilastres que en el nivell inferior, tot i que rematats amb un guardapols superior disposat a mode de frontó. Aquests finestrals tenen sortida a un gran balcó corregut amb la barana de ferro treballat i la llosana motllurada i sostinguda amb dues mènsules esglaonades situades als laterals. La segona planta repeteix el mateix esquema compositiu que la planta central, tot i que de menors dimensions. Alhora, els finestrals estan separats amb uns plafons rectangulars bastits en pedra i tenen sortida a tres balcons simples. Cada llosana està sostinguda amb dues mènsules de les mateixes mateixes característiques que les pisos inferiors. La construcció està bastida en maó ceràmic vist en tot el seu conjunt, exceptuant els plafons de pedra del nivell superior. | 08215-60 | Carrer Major, 13 | L'edifici és conegut amb el nom de can Roda o can Quico Roda en referència al lloc de procedència de la família Roma, els quals a mitjans del segle XIX varen venir a Sant Hipòlit procedents de la població de Roda de Ter. Des de principis del segle XX i fins a finals de la dècada dels anys 60, a l'edifici hi va haver una carnisseria regentada per la Maria Roma (muller d'en Pepito Arnau, que fou alcalde de Sant Hipòlit entre els anys 1966-1972). | 42.0147600,2.2360500 | 436746 | 4651697 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82721-foto-08215-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82721-foto-08215-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82721-foto-08215-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Roda, can Quico Roda. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 82722 | Casa Ramon Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-castells | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 45, 78, 108. 'El darrer cisteller'. <<0,97 km2>> La revista de Sant Hipòlit de Voltregà, novembre 1988, p. 4-5. Informació oral: Montserrat Molas, Josep Lluís Ramírez [Entrevista: 31-01-2020]. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.07.EA. | XIX-XX | El revestiment està degradat i la llosana del balcó també. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un gran jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa de pedra motllurada, sostinguda amb mènsules assentades damunt d'una motllura rectilínia que tanca el parament. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. La planta baixa compta amb tres grans portals d'accés rectangulars, dos dels quals han estat reformats. L'original, situat en un dels laterals i amb una destacable porta de fusta, presenta l'emmarcament bastit amb maons ceràmics. Els altres dos, amb els emmarcaments en relleu arrebossats i emblanquinats, estan compartimentats en dues obertures diferenciades: en el central hi ha una finestra balconera protegida amb una barana de ferro treballat, mentre que en el lateral hi ha una finestra simple. Al primer pis hi ha tres finestrals emmarcats amb maó ceràmic i tancats amb porticons de llibrets de fusta. Tenen sortida a un gran balcó corregut amb la barana de ferro treballat i la llosana de pedra motllurada i sostinguda amb mènsules. Al mig d'aquestes obertures hi ha una capelleta oberta al parament. És d'arc rebaixat motllurat i sostingut per dues pilastres estriades amb els basaments i els capitells motllurats. Compta amb un guardapols superior motllurat i està tancada amb una portella de vidre. La segona planta es caracteritza per una galeria oberta a l'exterior mitjançant tres grans arcs rebaixats arrebossats amb les impostes motllurades i els pilars bastis amb maons. Estan protegits amb baranes de ferro assentades damunt d'una cornisa rectilínia que recorre la divisòria entre el nivell central i el superior. La construcció està bastida en pedra i maons ceràmics vistos. La planta baixa compta amb un revestiment arrebossat dividit en plafons rectangulars i un sòcol arrebossat força degradat. | 08215-61 | Carrer Major, 14 | La família Muntades, cistellers d'ofici, es van instal·lar en aquest edifici procedents de Sant Bartomeu del Grau durant la segona meitat del segle XIX. Treballaven el vímet i en feien cistells i coves. El darrer cisteller de la nissaga fou en Francisco Muntades, conegut com en Quiquet, el qual també feia de músic i representant de l'orquestra Els Angelets. Segons les informacions obtingudes, el seu pare es cuidava de la font de Baix (actualment desapareguda) a canvi de poder-hi guardar les canyes i el vímet en remull, facilitant d'aquesta manera el seu treball. | 42.0147600,2.2358000 | 436725 | 4651697 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82722-foto-08215-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82722-foto-08215-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82722-foto-08215-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Cisteller. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 82723 | Casa Agustí Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-agusti-arnau-0 | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.08.EA. | XIX-XX | El revestiment està molt degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa motllurada de maó ceràmic. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al nord-oest. La composició de la façana s'ordena a partir d'un eix de simetria central, amb dues obertures per planta exceptuant la planta baixa, que compta amb dos portals d'accés rectangulars i una finestra central. El principal, situat a la banda de tramuntana del parament, presenta els brancals bastits amb maó ceràmic, mentre que les altres dues obertures tenen els emmarcaments arrebossats. Al primer pis hi ha dos finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, que tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes de pedra motllurades i les baranes de ferro treballat. Aquest mateix patró es repeteix a la segona planta, tot i que de menors dimensions. La construcció està bastida en pedra i maó ceràmic, tot i que el parament principal compta amb un revestiment arrebossat. | 08215-62 | Carrer Major, 15 | 42.0147100,2.2360000 | 436742 | 4651692 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82723-foto-08215-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82723-foto-08215-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82723-foto-08215-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 82724 | Casa Dolors Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dolors-capdevila | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 91-92. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.09.EA. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, actualment reformat. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec bastit amb peces de formigó prefabricades. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les dues obertures de la primera planta. Aquestes obertures es corresponen amb dos finestrals (que originàriament eren finestres simples) amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El de la banda de tramuntana té la llinda decorada amb un baix relleu apuntat amb una roseta central. Ambdues obertures tenen sortida a dos balcons simples completament restituïts. A la planta baixa s'obren tres portals, mentre que als pisos superiors hi ha finestres simples. Les de la planta superior estan protegides amb unes baranes baixes de ferro treballat. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to terrós, amb un sòcol també arrebossat de gramatge més dens i pintat de color gris. | 08215-63 | Carrer Major, 16 | Malgrat les informacions documentades dins del catàleg de béns del municipi, no es pot assegurar que l'edifici fos conegut amb el renom de can Pagès Ric tenint en compte les informacions aportades per la filòloga santhipolitenca Emília Anglada. | 42.0146800,2.2357500 | 436721 | 4651689 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82724-foto-08215-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82724-foto-08215-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82724-foto-08215-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Pagès Ric. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82725 | Casa M. Àngels Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-m-angels-castells | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.10.EA. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta, que es prolonga cobrint de la galeria superior. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La planta baixa compta amb tres portals d'accés a l'interior de diferents tamanys. Damunt del portal de la banda de migdia hi ha una tarja quadrada protegida amb una reixa de ferro decorada amb volutes i amb l'any 1883 al centre. Tant al primer pis com a la segona planta hi ha dos finestrals amb sortida a dos balcons simples, amb unes senzilles llosanes d'obra i les baranes de ferro treballat. Els balcons de la segona planta són de menors dimensions. La tercera planta està ocupada per una galeria oberta a l'exterior i protegida amb baranes de ferro. La solera que cobreix l'espai interior de la galeria està sostinguda amb una destacable jàssera de fusta, que alhora enllaça les dues obertures amb el pilar central que les separa. La façana presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, amb un sòcol bastit amb còdols de pedra pintats de color gris. | 08215-64 | Carrer Major, 18 | 42.0146300,2.2356800 | 436715 | 4651683 | 1883 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82725-foto-08215-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82725-foto-08215-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82725-foto-08215-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 82726 | Casa José Gómez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jose-gomez | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 71. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.11.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una successió de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. La planta baixa compta amb dos portals rectangulars d'accés a l'interior, un pel pas de persones i l'altre pels vehicles. El principal està protegit amb una reixa de ferro superior emmarcada en fusta, mentre que el de vehicles està emmarcat amb un aplacat de pedra restituït i disposat a mode de carreus. Del primer pis destaca un finestral rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1769 i una creu central damunt del calvari. Té sortida a un balcó simple amb la llosana d'obra arrebossada i una barana de ferro treballat. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i l'ampit de pedra motllurat. A la segona planta s'hi obre una finestra simple i una altra de balconera, ambdues protegides amb baranes de ferro (la de la finestra, decorada). La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color caldera. | 08215-65 | Carrer Major, 20 | L'edifici era conegut amb el nom de can Lel en referència a l'hereu de la família, de nom Miquel. El sobrenom Lel seria conseqüència del nom afectuós amb el que es referien a aquest personatge. Alhora, amb aquest mateix sobrenom també es coneixia una fusteria que hi havia al davant de la font de la Mare de Déu del Roser, actualment desapareguda. | 42.0145900,2.2356200 | 436710 | 4651679 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82726-foto-08215-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82726-foto-08215-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82726-foto-08215-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Lel. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82727 | Casa Nicolàs Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nicolas-mata | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 127. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.12.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant la finestra del primer pis. Aquesta obertura ha estat reformada i presenta els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb un baix relleu apuntat amb una flor central. La planta baixa compta amb un portal d'accés a l'interior i una finestra simple, mentre que al nivell superior hi ha dues finestres de dimensions més petites. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la planta baixa. | 08215-66 | Carrer Major, 22 | L'edifici, que originàriament era propietat de la família de Miquel Valentí i Selvas, és coneguda amb el nom de can Trompet des del segle XIX. La casualitat va fer que, a mitjans del segle XX, el fill d'en Miquel, de nom Josep, toqués la trompeta a les tres formacions musicals que hi havia a Sant Hipòlit en aquella època: la Fòlies Jazz, Els Angelets i La Principal. | 42.0145700,2.2355700 | 436706 | 4651677 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82727-foto-08215-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82727-foto-08215-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82727-foto-08215-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Trompet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82728 | Casa Antoni Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-puig | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 41, 45, 59, 107. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 99. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.13.EA. | XVII/XX | Edifici cantoner amb un gran pati posterior, format per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. Els dos volums davanters, completament reformats, estan alineats amb el traçat del carrer, delimitant la plaça Pompeu Fabra per la banda de ponent. El volum original, de planta més o menys rectangular, presenta la coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un ràfec d'obra arrebossat restituït i està ordenada mitjançant un eix de simetria central, amb tres obertures per planta. Totes les obertures són rectangulars, estan emmarcades en pedra i tenen les llindes planes. A la planta baixa s'obren tres portals d'accés a l'interior, els laterals pel pas de vehicles i el central per les persones. D'aquest últim en destaca, sobretot, la llinda original gravada amb un plafó central decorat amb volutes, l'any 1691 i la següent inscripció: 'AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA'. Els brancals, restituïts, també presenten inscripcions gravades a la part superior dels mateixos. Al de migdia hi ha 'CONSTRUIDA 1691', mentre que al de tramuntana 'RESTAURADA 1989'. Al primer pis s'obren dues finestres laterals amb els ampits motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La segona planta compta amb tres grans finestres apaïsades, amb els ampits motllurats i baranes baixes de ferro decorades. La façana de ponent conserva el ràfec original, amb llates i mènsules de fusta. Les obertures presents en aquest parament tenen les mateixes característiques que les de la façana principal. Alhora, adossat a aquesta mateixa façana, hi ha l'altre volum principal que tanca el carrer Major. És de planta trapezoïdal, està distribuït en dos nivells i amb la coberta plana. Aquesta coberta s'utilitza com una terrassa, delimitada amb barana de ferro, a la que s'accedeix des de la segona planta del volum original. Les obertures d'aquest volum repeteixen el mateix patró que les del volum original. Ambdues construccions presenten els paraments arrebossats i pintats de color blanc trencat als pisos superiors, mentre que la planta baixa compta amb un aplacat sencer de pedra. Una cornisa motllurada recorre la divisòria entre aquesta planta i el nivell superior. Les cantoneres d'ambdós volums estan delimitades amb pedra també. | 08215-67 | Carrer Major, 24-26 | A finals del segle XIX, a l'edifici hi havia un establiment molt popular anomenat la Fonda, on s'hi servien menjars i es donava allotjament. Aquest establiment, però, va desaparèixer cap als anys 20 del segle XX. En aquest moment, a l'edifici s'hi va instal·lar la família Nogué-Puig, vinguts a Sant Hipòlit des del Pujolís de Santa Cecília de Voltregà. Aquesta família va llogar la planta baixa al sr. Ramon Dot, el qual va posar una botiga de comestibles que ja estava en funcionament a principis de la dècada dels anys 30. Fou coneguda popularment com la Fonda també. Pels voltants dels anys 40, la botiga fou traslladada al carrer del Mallol i, des d'aquest moment, la casa fou coneguda com a can Pujolís. Posteriorment, un dels membres de la família, la sra. Josefa Nogué Puig, va quedar invident, fet que va provocar que la casa també fos coneguda amb el nom de ca la Cega. I més encara si tenim en compte que una de les cases del carrer de la Gleva també era coneguda amb el nom de can Pujolís. | 42.0145200,2.2354700 | 436698 | 4651671 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82728-foto-08215-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82728-foto-08215-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82728-foto-08215-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Fonda, can Pujolís, ca la Cega. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82729 | Casa Josep Deseuras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-deseuras | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 46, 53, 96. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.01.EA. | XVIII | Edifici cantoner reformat i constituït per dos cossos adossats amb pati posterior. El volum principal, de planta rectangular, presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al nord-est. La planta baixa compta amb una finestra simple i dos portals d'accés a l'interior, un per les persones i l'altre pels vehicles. Totes tres obertures són rectangulars i han estat reformades. Tenen els emmarcaments bastits amb un aplacat de pedra disposat a mode de carreus i les llindes de fusta. Al primer pis s'obren dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes monolítiques decorades amb un baix relleu apuntat amb roseta central. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular reformada. La segona planta compta amb dues finestres rectangulars de les mateixes característiques que les anteriors, tot i que una de les llindes només té un petit arc conopial incís. Adossat a la façana de ponent d'aquest volum hi ha l'altre cos que conforma la construcció, el qual es correspon amb el primer edifici del carrer de la Gleva. És de planta més o menys trapezoïdal, està distribuït en dos nivells i amb la coberta plana. S'utilitza com una terrassa amb accés des de la segona planta del volum principal. Està delimitada amb una barana de fusta i protegida amb una coberta de teula àrab de tres vessants sostinguda amb pilars de fusta. Totes les obertures del volum són rectangulars, les del parament principal amb els emmarcaments bastits amb el mateix aplacat de pedra que en el volum principal. Ambdues construccions presenten els paraments arrebossats i pintats amb un to groguenc, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la planta baixa. | 08215-68 | Carrer de la Gleva, 2 | Inicialment, l'edifici era conegut amb el renom de can Pèjol, tot i que se'n desconeix la procedència. Als volants dels anys 30 del segle XX, la família de Josep Arbat es va instal·lar a la construcció, heretant el renom anterior. Posteriorment, a mitjans de segle, la casa passà a denominar-se can Clos en referència a la masia del Clos de Santa Cecília, d'on procedia la nova família que hi anà a viure. Finalment, la mateixa casa serà coneguda amb el cognom dels seus propietaris actuals, Deseuras. | 42.0143500,2.2354900 | 436699 | 4651652 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82729-foto-08215-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82729-foto-08215-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82729-foto-08215-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Pèjol, can Clos, can Deseuras. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82730 | Casa Joan Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-vila | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 35, 61. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.02.EA. | XVIII | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al nord-est. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les finestres principals dels pisos superiors. Aquestes obertures tenen els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes monolítiques. La del primer pis està decorada amb un baix relleu apuntat amb roseta central, mentre que la del segon nivell està gravada amb una data il·legible. La planta baixa compta amb dos portals d'accés a l'interior, un per les persones i l'altre pels vehicles. Al primer pis hi ha una altra finestra simple. La façana presenta un revestiment arrebossat i emblanquinat, amb un sòcol arrebossat de gramatge més dens pintat de color gris. | 08215-69 | Carrer de la Gleva, 4 | La casa fou coneguda amb el renom de can Botineta en referència al diminutiu de botina (sabata alta amb elàstics). A mitjans del segle XX, la casa passà a denominar-se can Galtes donat que la família d'en Francisco Travé i Riu, vinguda d'Oristà, tenia aquesta carácterística física. | 42.0143100,2.2355700 | 436706 | 4651648 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82730-foto-08215-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82730-foto-08215-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82730-foto-08215-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Botineta, can Galtes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 82731 | Casa Concepció Molas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-concepcio-molas | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 84. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 88-89. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.03.EA. | XVIII/XX | El revestiment està degradat. | Edifici cantoner format per dos grans cossos adossats i delimitat entre el carrer de la Gleva, la plaça Pompeu Fabra i l'avinguda del President Tarradelles. De fet, el volum orientat a la plaça està completament reformat. El volum original, en canvi, té la façana principal orientada al carrer de la Gleva. És de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec reformat amb peces de formigó prefabricades. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures són rectangulars i compten amb diferents tipus d'emmarcaments. A la planta baixa hi ha un portal d'accés per a les persones (amb la llinda recentment restituïda), un altre d'accés pels vehicles (amb la llinda de pedra plana gravada amb l'any 1768 i una creu central damunt del calvari) i una finestra simple emmarcada amb maons ceràmics. Al primer pis s'obren dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes monolítiques decorades amb una creu central damunt del calvari. La de la banda de llevant, alhora, presenta l'any 1770. A les golfes hi ha dues finestres simples amb els emmarcaments arrebossats. La façana presenta un revestiment arrebossat, amb les cantoneres bastides amb maons ceràmics en els pisos superiors. | 08215-70 | Carrer de la Gleva, 7-9 | El renom de can Mirrona fa referència al volum rehabilitat de la construcció, tot i que es desconeix d'on pot venir. Segons les informacions consultades, can Mirrona va ser la primera casa del poble en tenir aigua corrent. | 42.0142700,2.2362600 | 436763 | 4651643 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82731-foto-08215-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82731-foto-08215-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82731-foto-08215-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Mirrona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 82732 | Casa Miquel Fortuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel-fortuny | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 60, 122. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.04.EA. | XVII | Edifici entre mitgeres format per dos cossos adossats i amb pati posterior. El volum davanter és de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-oest. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant el portal d'accés a l'interior. És d'arc escarser adovellat, amb brancals bastits amb carreus de pedra i la clau gravada amb l'any 1672 i una creu llatina central. Al seu costat hi ha una antiga finestra simple actualment reconvertida en portal. Als pisos superiors s'obren dues finestres per planta, les de les golfes amb la forma apaïsada. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color grana. Adossat a la part posterior del volum principal hi ha un cos annex de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. També compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i té accés a una terrassa delimitada amb baranes de ferro. El parament principal compta amb el mateix revestiment i color que el volum davanter. | 08215-71 | Carrer de la Gleva, 15 | L'edifici fou conegut amb el sobrenom de can Simonet en referència a Simon Camps, un dels fundadors del grup musical Els Simonets, que posteriorment es convertí en l'orquestra La Principal. El seu fill Josep, sastre d'ofici, va emigrar a Mendoza (Argentina). A la segona meitat del segle XX, la casa fou coneguda com a can Forat en referència a la família que s'hi va instal·lar, de cognom Salarich i procedents del Forat de Santa Cecília. Segons les informacions orals obtingudes d'alguns dels veïns de la zona, aquesta casa també fou coneguda amb el sobrenom de can Climent Sastre, tot i que les dades històriques publicades referents a aquest darrer nom no concorden amb l'emplaçament de l'edifici que ens ocupa. Entre els anys 2011 i 2013, els paraments foren pintats amb el color grana que llueixen actualment. | 42.0141200,2.2364500 | 436778 | 4651626 | 1672 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82732-foto-08215-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82732-foto-08215-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82732-foto-08215-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Simonet, can Forat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 82733 | Casa Josep Bautista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-bautista | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.05.EA. | XVII | Edifici entre mitgeres format per dos cossos adossats i amb pati posterior. El volum davanter és de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-oest. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant el portal principal d'accés a l'interior. Aquesta obertura compta amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1685 i decorada amb volutes i motius florals. Al seu costat hi ha un portal de grans dimensions per a l'accés dels vehicles. El primer pis presenta una finestra simple i una finestra balconera protegida amb barana de ferro treballat. Una cornisa motllurada recorre la divisòria entre aquesta planta i el nivell superior, en el que s'hi obren dues finestres de forma apaïsada. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color ocre. Adossat a la part posterior del volum principal hi ha un cos annex de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. També compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, que està pintat de color verd. | 08215-72 | Carrer de la Gleva, 17 | La construcció fou reformada al segle XX i restaurada durant la primera dècada del segle XXI. | 42.0140900,2.2365100 | 436783 | 4651623 | 1685 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82733-foto-08215-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82733-foto-08215-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82733-foto-08215-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82734 | Casa Joan Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-palou | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 93. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.06.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres format per tres cossos adossats i amb pati posterior. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb d'un sol vessant i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al nord-est. Totes les obertures són rectangulars i presenten diferents tipus d'emmarcaments. La planta baixa compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i una gran llinda plana monolítica gravada amb l'any 1703 i un relleu central decorat amb volutes i una creu. Al seu costat hi ha una finestra simple amb l'emmarcament arrebossat, que està enllaçada amb el portal mitjançant una gran llinda de pedra decorada amb una creu central damunt del calvari. Al mateix temps, a banda i banda del parament, hi ha dues finestres simples més. Al pis destaquen dues finestres rectangulars bessones, amb els brancals i el pilar de separació bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. A l'extrem de tramuntana del parament també hi ha una finestra simple amb l'emmarcament arrebossat. Les obertures de les golfes es corresponen amb dues petites finestres quadrades arrebossades. La construcció està bastida amb parets de tàpia, amb la façana principal arrebossada i emblanquinada, i amb un sòcol a la planta baixa de color gris. Pel que fa al volum central, cal dir que presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, i està bastit amb maons. | 08215-73 | Carrer de la Gleva, 26 | Es desconeix el motiu pel qual a l'edifici era conegut com a can Panarra. Durant un temps, a la casa hi vivia la família Arimany, vinguda a Sant Hipòlit procedent de Torelló. En els darrers temps, la finestra bessona del pis central ha perdut l'ampit corregut de pedra que tenia. | 42.0139900,2.2364000 | 436774 | 4651612 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82734-foto-08215-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82734-foto-08215-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82734-foto-08215-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Panarra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82735 | Casa Maria Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-catala | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.07.EA. | XVIII-XIX | Edifici cantoner format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys trapezoïdal. Està delimitat entre el carrer de la Gleva i el primer tram del carrer del Puig, tancant per la banda de migdia la placeta de la Gleva. El volum original presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal original, que està orientada a ponent. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana de llevant compta amb tres portals d'accés rectangulars a la planta baixa. El principal presenta els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1800 i una creu central. Al seu costat, a la banda de migdia, hi ha un portal amb els brancals bastits amb maons i la llinda restituïda. El darrer portal, situat més al sud del parament i amb l'emmarcament arrebossat, és pel pas de vehicles i dóna accés al pati. Al primer pis s'obren quatre finestres rectangulars, dues amb els emmarcaments arrebossats i les altres amb els brancals fets de carreus de pedra i amb les llindes planes monolítiques. La de l'extrem de tramuntana està gravada amb l'any 1740 i una creu central damunt del calvari, mentre que la de damunt del portal presenta un petit arc conopial rematat amb una creu. A la segona planta hi ha tres finestres rectangulars simples amb els emmarcaments arrebossats. Tots els ampits de les finestres del parament són bastits amb lloses de pedra. Del nivell superior cal destacar una galeria oberta a la façana de migdia. Està delimitada amb una barana de ferro i coberta amb un sostre embigat de fusta. Aquesta façana presenta un revestiment arrebossat. La façana de tramuntana, que actualment s'utilitza com a façana principal, compta amb un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Destaca un balcó al primer pis, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Al seu costat hi ha una capelleta amb la imatge de la Mare de Déu de la Gleva. El parament presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un to groguenc. En darrer terme, la façana de llevant també compta amb el mateix ràfec que la façana de tramuntana i ha estat completament reformada. El parament està arrebossat i pintat amb el mateix to que la façana de tramuntana. | 08215-74 | Carrer de la Gleva, 29-31 | 42.0135900,2.2367400 | 436802 | 4651567 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82735-foto-08215-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82735-foto-08215-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82735-foto-08215-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 82736 | Casa Ramon Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-serra | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 53, 78, 85. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.08.EA. | XIX | Edifici entre mitgeres format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant, a la placeta de la Gleva. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La planta baixa presenta dos portals d'accés a l'interior, un pels vehicles i l'altre per les persones. Aquest darrer accés compta amb una gran llinda plana monolítica gravada amb l'any 1856 i una creu central damunt del calvari. Al primer pis hi ha dos finestrals que tenen sortida a un gran balcó corregut, amb la llosana motllurada i una destacable barana de ferro treballat. Al pis superior també hi ha dos finestrals, tot i que tenen sortida a dos balcons simples de les mateixes característiques que el del primer nivell. La façana compta amb un revestiment arrebossat i pintat de color verd, amb un sòcol arrebossat de gramatge més dens i pintat de color gris. | 08215-75 | Carrer de la Gleva, 38 | Des de principis del segle XX, aquest edifici es coneixia amb el sobrenom de can Monet en referència al diminitiu d'en Ramon Serra i Clapera, que va ser alcalde de Sant Hipòlit durant la República. Posteriorment, en casar-se la seva germana Ramona amb en Francisco Adam de la Gleva, aquesta casa passà a ser coneguda també com a can Dam. | 42.0136400,2.2365600 | 436787 | 4651573 | 1856 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82736-foto-08215-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82736-foto-08215-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82736-foto-08215-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Monet, can Dam. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 82737 | Casa Ramon Castells i Lourdes Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-castells-i-lourdes-castells | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 37, 38, 90, 119-120. Informació oral: Valentí Turet [Entrevista: 03-02-2020]. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 62-63. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.09.EA. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 11-02-2020]. | XVIII | Els revestiments estan força degradats. | Conjunt de dos edificis entre mitgeres disposats formant xamfrà entre el carrer de la Gleva i el primer tram del carrer del Puig, just a la placeta de la Gleva. Consta de tres grans cossos adossats amb les cobertes de teula àrab de dos vessants, els careners paral·lels a la façana principal i un destacable ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, tot i que el volum de tramuntana compta amb una planta més. La façana principal està orientada a migdia tant al carrer com a la placeta de la Gleva. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan majoritàriament emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes monolítiques. El volum central presenta un gran portal d'accés amb la llinda gravada amb l'any 1751, una creu grega central damunt del calvari i la següent inscripció: 'AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA'. Al seu costat hi ha una finestra tapiada amb la llinda gravada amb l'any 1729 i decorada amb una creu central, i un altre portal tapiat. El volum de tramuntana presenta un portal d'accés tapiat amb la llinda gravada amb una creu central damunt del calvari i l'any 1729. Al seu costat hi ha una finestra simple. Al primer pis, damunt del portal, hi ha un finestral gravat amb l'any 1786 i una creu central damunt del calvari. Té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. A la segona planta hi ha dues finestres amb els ampits motllurats, mentre que les obertures del nivell superior tenen els emmarcaments arrebossats i els muntants de fusta. El volum de llevant presenta dos portals d'accés a l'interior. El de la banda de ponent, actualment tapiat i amb unes escales d'accés, té la llinda gravada amb l'any 1714 i una creu central damunt del calvari. El de llevant, en canvi, té les impostes motllurades i una creu gravada amb l'any 1721. Al seu costat hi ha una finestra actualment tapiada. Les obertures del primer pis es corresponen amb dues finestres laterals i un finestral central amb la llinda decorada amb un baix relleu esglaonat amb roseta central. Té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. Al nivell superior hi ha tres petites finestres amb els emmarcaments arrebossats. En general, la construcció està bastida en pedra, amb algunes reparacions fetes amb maons i amb un revestiment arrebossat i pintat força malmès. La cantonera del xamfrà està embellida amb carreus de pedra. | 08215-76 | Carrer de la Gleva, 25 - Carrer del Puig, 1, 3-5 | Aquesta casa és coneguda amb el sobrenom de cal Cadiraire des de finals del segle XIX. El renom feia referència a l'Eudald Muntanyà, el qual es dedicava a arreglar cadires i també feia de burot de la Col·lecta (actualment desapareguda). L'edifici també fou conegut amb el renom de cal Nyerro, donat que un avantpassat de la família Muntanyà havia estat un nyerro destacat de la comarca (els nyerros eren un dels dos bàndols en els que es dividia la noblesa catalana del segle XVII). I, al mateix temps, la casa també fou anomenada can Seina en referència a la procedència de la família Muntanyà, els quals vingueren de Vil·la Seina de Gurb de la Plana a finals del segle XIX. Segons les informacions orals obtingudes d'alguns dels veïns de la zona, un cop la família Muntanyà es traslladà a una altra adreça, a la casa s'hi instal·là la família d'en Josep Vilella i Vilalta, conegut com en Cama perque guanyava moltes curses al seu poble d'origen, Roda de Ter. D'aquesta manera, la casa també fou coneguda com a can Cama. En els darrers temps, el volum de tramuntana ha perdut el ràfec original que protegia la segona planta. | 42.0138200,2.2367500 | 436803 | 4651592 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82737-foto-08215-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82737-foto-08215-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82737-foto-08215-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Cadiraire, cal Nyerro, can Seina, can Cama. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 82738 | Can Jaume Panicot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaume-panicot | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 36, 45, 93. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.10.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres reformat i amb pati lateral, format per tres cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. Els volums principals, situats a la banda de tramuntana de la construcció, presenten les cobertes de teula aràb de dos vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta al volum de migdia i un ràfec reformat al volum de tramuntana. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. La planta baixa compta amb un gran portal d'accés principal, d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i dos graons de pedra per accedir-hi. A l'extrem de tramuntana del parament hi ha un altre portal d'accés, tot i que rectangular. Presenta els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica decorada amb una creu llatina damunt del calvari i gravada amb la següent inscripció: 'IUSEP CARBO 1700 PARAYRE'. Aquest nivell es complementa amb dues finestres rectangulars amb els brancals fets de carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Al primer pis s'obren quatre finestres rectangulars, les dues centrals restituïdes i amb els emmarcaments arrebossats. Als laterals, en canvi, hi ha dues finestres amb els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits motllurats i les llindes planes decorades amb un baix relleu esglaonat amb roseta central. La segona planta es caracteritza per la presència de quatre finestres de menors dimensions i amb els emmarcaments arrebossats. Aquests volums presenten els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb les cantoneres embellides amb carreus de pedra i un ampli sòcol bastit amb còdols de la zona. Adossat a la façana de migdia dels volums principals hi ha un cos rectangular organitzat en un sol nivell i cobert amb una terrassa plana amb accés des de la primera planta del cos principal. La façana, orientada al carrer de la Gleva, compta amb un portal rectangular de grans dimensions destinat a l'accés dels vehicles. El parament presenta el mateix revestiment i color que el volum principal. En darrer terme, i adossada a la façana de migdia del volum anterior, hi ha una antiga pallissa rehabilitada. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants i està organitzada en dos nivells. Compta amb un sostre embigat de fusta i un destacable pilar central bastit amb maons ceràmics. | 08215-77 | Carrer de la Gleva, 42 | Des de mitjans del segle XX i fins a finals de la centúria, a l'edifici hi va haver una carnisseria regentada per en Joan Panicot i popularment coneguda com a ca la Sila, abreujament del nom de Cecília que era la seva muller. Anteriorment, a principis de la dècada dels anys 30, aquest establiment estava situat a l'actual plaça de la Vila, a la casa antigament coneguda com a can Virgili i, posteriorment, can Manyanet. El renom de cal Cabrer procedeix del fet que els Panicot eren comerciants de xais i cabres. En l'actualitat, al marge de la funció residencial, a l'edifici hi ha un consultori terapèutic. | 42.0135400,2.2365500 | 436786 | 4651561 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82738-foto-08215-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82738-foto-08215-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82738-foto-08215-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: ca la Cila, cal Cabrer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82739 | Casa del carrer de la Gleva, 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-gleva-58 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 118. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 09.11.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres amb un gran jardí posterior i format per dos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. La planta baixa presenta cinc obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats a imitació de carreus. Al centre hi ha un portal principal amb l'emmarcament força degradat i bastit amb maons i, al seu costat, un altre portal amb l'emmarcament emblanquinat i de menors dimensions. Aquests portals separen dues finestres situades a l'extrem sud i una altra a l'extrem nord de la façana. A la primera planta hi ha tres finestrals centrals amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. La llinda central està gravada amb l'any 1786 i una creu ornamentada, mentre que les altres dues estan decorades amb una creu central. Aquests finestrals tenen sortida a un balcó corregut amb una destacable llosana motllurada, amb la part central carejada a tres vents, i una notable barana de ferro treballat. Als laterals del parament s'hi obren dues finestres simples amb els emmarcaments arrebossats. Una cornisa motllurada recorre la divisòria amb el nivell superior, on hi ha tres finestres de menors dimensions alineades verticalment amb els finestrals de la primera planta. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color ocre, amb les cantonades arrebossades a mode de carreus i un sòcol arrebossat de gramatge més dens separat en plafons. | 08215-78 | Carrer de la Gleva, 58 | Segons la documentació consultada, hi ha constància de l'edifici des de mitjans del segle XIX (apareix grafiat en un plànol datat l'any 1863, en relació a un expedient de reclamació d'agravi que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó). L'edifici és conegut amb el nom de can Sanya en referència al cognom del que fou el seu propietari. Aquest cognom està documentat a Sant Hipòlit des de principis del segle XIX. Posteriorment, un dels fills de la casa, en Juanito, va ser un pianista reconegut a mitjans del segle XX. | 42.0128900,2.2364100 | 436774 | 4651489 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82739-foto-08215-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82739-foto-08215-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82739-foto-08215-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Sanya. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82740 | Casa José Luis Miguel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jose-luis-miguel | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 96. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 10.01.EA. | XVIII | El revestiment està degradat i arranjat a la planta baixa, però sense pintar. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de formigó reformat i sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1790 i una creu llatina central damunt del calvari. Al seu costat hi ha una finestra rectangular, amb els brancals bastits amb dos carreus de pedra i la llinda plana. Al pis hi ha una única finestra rectangular amb els brancals fets de carreus de pedra, l'ampit de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1790 i una creu central damunt del calvari. L'obertura de les golfes es correspon amb una petita finestra rectangular, amb l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, de color groc. | 08215-79 | Carrer de l'Hospital, 3 | Segons la documentació consultada, el renom de can Peixera és originari de finals del segle XIX. Posteriorment, a la dècada dels anys 70 del segle XX, a l'edifici hi vivia en Feliu, el qual feia de drapaire. A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0163000,2.2355500 | 436706 | 4651869 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82740-foto-08215-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82740-foto-08215-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82740-foto-08215-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Feliu Peixera. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 82741 | Casa Dolors Pijoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dolors-pijoan | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 10.02.EA. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per la unió de dues parcel·les preexistents i actualment reformat. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta, reformat amb peces de formigó per la banda de ponent. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta una finestra simple amb reixa de ferro i dos portals d'accés a l'interior. Les tres obertures són rectangulars i han estat reformades, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Un dels portals és pel pas de persones i l'altre pels vehicles. Al pis s'obren dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes monolítiques i els ampits de ceràmica. A les golfes hi ha una única finestra rectangular, amb l'emmarcament arrebossat. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, amb un sòcol de color gris a la planta baixa. | 08215-80 | Carrer de l'Hospital, 5 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0163000,2.2354800 | 436700 | 4651869 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82741-foto-08215-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82741-foto-08215-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82741-foto-08215-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 82742 | Casa Rosa Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rosa-casas | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 12.01.EA. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les obertures de la planta baixa. Aquestes es corresponen amb tres portals, un d'ells pel pas de vehicles, emmarcats amb el mateix aplacat de pedra que revesteix el parament d'aquesta planta. Al primer pis hi ha una finestra simple amb l'ampit de pedra motllurat i dos finestrals amb les llindes de pedra. La central està gravada amb l'any 1818 i una creu central damunt del calvari. Aquests finestrals tenen sortida a dos balcons simples, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. Al nivell superior s'obren tres finestres de menors dimensions, amb els ampits de ceràmica i protegides amb unes baranes baixes de ferro treballat. | 08215-81 | Carrer del Puig, 20 | 42.0133900,2.2380700 | 436912 | 4651544 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82742-foto-08215-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82742-foto-08215-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82742-foto-08215-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 82743 | Casa Teresa Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-teresa-sala | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 130. SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 77. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 12.02.EA. | XVII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de peces de formigó sostingut amb una cornisa motllurada. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les obertures de la planta baixa. Aquestes es corresponen amb una finestra simple i tres portals, un d'ells pel pas de vehicles, emmarcats amb el mateix aplacat de pedra que revesteix el parament d'aquesta planta. Damunt del portal d'accés principal es conserva un carreu gravat amb un anagrama marià, l'any 1692 i la inscripció 'NUL EST 9V SAVVS FIA NIS PE', tot decorat amb volutes. Alhora, damunt de l'altre portal, hi ha una llinda plana monolítica gravada amb una data il·legible, tot i que documentada dins del segle XVII. Del primer pis destaquen dues finestres simples amb els ampits motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple, amb una senzilla llosana i una barana de ferro. A la segona planta s'obren dues finestres balconeres protegides amb unes senzilles baranes de ferro. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum anex de planta rectangular, distribuït en dos nivells i cobert amb una terrassa delimitada amb una barana de ferro. Tots dos volums presenten un revestiment arrebossat i pintat de color ocre als pisos superiors, mentre que a la planta baixa hi ha un aplacat de pedra amb sòcol inclòs. | 08215-82 | Carrer del Puig, 22 | Al llarg del segle XX, l'edifici fou conegut amb el renom de can Vilano, tot i que no es té notícia de la procedència del mateix. Del que sí hi ha constància és que des de principis del segle XIX, aquest mateix renom designava una casa ubicada al carrer Nou (actual carrer dels Marquesos de Palmerola). És probable que en Josep Sala i Juvanteny, nascut a la casa del carrer Nou, traslladés el renom cap al carrer del Puig en casar-se amb la pubilla Gallifa d'aquest carrer. | 42.0133800,2.2381800 | 436921 | 4651542 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82743-foto-08215-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82743-foto-08215-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82743-foto-08215-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Vilano. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82744 | Casa M. Dolors i M. Carme Vilamala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-m-dolors-i-m-carme-vilamala | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 127. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 12.03.EA. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 12-02-2020]. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb un espai de pati lateral delimitat amb una tanca respecte al carrer. La construcció és el resultat de la unió de dues parcel·les preexistents. Ambdós volums presenten les cobertes de teula aràb de dos vessants i els careners paral·lels a la façana principal. El volum original, situat a la banda de ponent de la construcció, compta amb un ràfec ceràmic sostingut amb llates i bigues de fusta, mentre que a l'altre volum el ràfec és de fusta i ha estat restituït. La construcció està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta un portal d'accés principal d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1714. També s'hi obre una finestra rectangular reformada de les mateixes característiques, amb l'ampit de ceràmica. Al pis hi ha tres finestres rectangulars: les laterals tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament i els ampits de pedra motllurats, mentre que la central està emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1722 i una creu llatina central damunt del calvari. A les golfes s'hi obren dues petites finestres rectangulars i arrebossades. La tanca que delimita el pati lateral està rematada amb un ràfec de teula àrab i compta amb un gran portal d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell. Els paraments de la construcció presenten un revestiment arrebossat i pintat de color groc. | 08215-83 | Carrer del Puig, 12-14 | Pels voltants dels anys 50 del segle XX, la casa era coneguda com a can Trujasses en referència al fet que la família que hi vivia criaven porcs i tenien unes truges molt grosses. La construcció, que estava deshabitada pels voltants de l'any 2008, fou reformada poc després. En l'actualitat, una placa de ceràmica situada al costat del portal d'accés principal fa referència al tricentenari de l'edifici (1714-2014), anomenat actualment can Vilamala. | 42.0135200,2.2376500 | 436877 | 4651558 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82744-foto-08215-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82744-foto-08215-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82744-foto-08215-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Trujasses, can Vilamala. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82745 | Casa Pilar Puigbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pilar-puigbo | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 13.01.EA. | XVIII-XX | Les llosanes dels balcons estan força degradades. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un espai de jardí posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de maons ceràmics sostingut amb una solera de llates, bigues i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant el gran portal d'accés principal, que és d'arc rebaixat. Les dues obertures del primer pis es corresponen amb una gran finestra apaïsada i un finestral simple que té sortida a un balcó corregut, amb la llosana motllurada i una barana de ferro simple. El pis superior es caracteritza per la presència d'un altre balcó corregut amb les mateixes característiques tipològiques que l'anterior, tot i que disposat a mode de galeria. La construcció, bastida en maons, presenta el parament arrebossat i pintat amb un to groguenc. | 08215-84 | Carrer del Bisbe Morgades, 13 | A grans trets podem situar la construcció d'aquest edifici a l'entorn d'un dels moments clau de la història de Sant Hipòlit: els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes d'altres edificis situats a la mateixa banda del carrer, veurem que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0160000,2.2393700 | 437022 | 4651833 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82745-foto-08215-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82745-foto-08215-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82745-foto-08215-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82746 | Casa Jordi Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jordi-serra | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 13.02.EA. | XVIII | El revestiment està força degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb un petit pati a la part posterior. El volum principal presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant el portal d'accés principal. Aquest presenta els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica sostinguda amb unes destacles impostes motllurades. Alhora està gravat amb l'any 1791 emmarcat dins d'un semicercle. La planta baixa es completa amb un altre portal de grans dimensions utilitzat pels vehicles. Els pisos superiors es caracteritzen per la presència de dues finestres balconeres per planta, les del nivell superior de menors dimensions. Totes elles han estat reformades i estan protegides amb baranes de ferro. El parament de façana presenta un revestiment arrebossat i pintat amb un color terrós, i amb un sòcol arrebossat de gramatge més dens a la planta baixa. | 08215-85 | Carrer del Bisbe Morgades, 17 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0160000,2.2395000 | 437033 | 4651832 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82746-foto-08215-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82746-foto-08215-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82746-foto-08215-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82747 | Casa Joan Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-casas | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 13.03.EA. | XIX-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un pati allargat a la part posterior que compta amb un accés des del carrer del Batlle Serrallonga. En l'actualitat, la construcció forma cantonada amb una zona d'aparcament establerta entre aquests dos carrers. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra reformat a la façana principal, tot i que a la resta de l'edifici el ràfec és ceràmic i està sostingut amb biguetes de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. La planta baixa presenta dos portals d'accés a l'interior, un pel pas de persones i l'altre pels vehicles. Tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Damunt del portal del garatge hi ha dues obertures rectangulars resoltes amb vidre pavès. Al pis destaca una finestra i un finestral rectangulars, amb els emmarcaments en relleu. El finestral té sortida a un balcó simple protegit amb una barana de ferro treballat i una llosana motllurada integrada dins de la cornisa que recorre la divisòria entre els dos nivells. Alhora, aquesta llosana està sostinguda amb unes destacles mènsules motllurades. El parament principal presenta un revestiment arrebossat i pintat de color verd, amb un sòcol arrebossat de gramatge més dens i pintat de color verd fosc. | 08215-86 | Carrer del Bisbe Morgades, 29 | Aquest edifici va ser objecte d'una important remodelació l'any 2010, en la que es va respectar la façana original i la tanca de tàpia que delimita la finca per la banda de llevant. Per contra, la façana posterior fou transformada amb uns grans finestrals. També es van enderrocar les corts de bestiar porcí que ocupaven bona part del pati posterior. | 42.0161400,2.2400900 | 437082 | 4651848 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82747-foto-08215-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82747-foto-08215-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82747-foto-08215-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 82748 | Casa del carrer de Sant Martí, 1-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-marti-1-3 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 109. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 14.01.EA. | XVII-XX | El revestiment està degradat i la llinda del portal tapiat també. | Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats i envoltat per un gran pati situat a les bandes de llevant i migdia de la finca i delimitat amb una tanca d'obra i còdols. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta tres portals d'accés a l'interior i dues finestres, totes d'obertura rectangular i amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El portal nº 1 compta amb una obertura semicircular situada al capdamunt, la qual està protegida amb una reixa de ferro. El portal nº 3, en canvi, presenta una llinda de fusta i una tarja rectangular superior també amb reixa de ferro. Les finestres tenen els ampits de ceràmica. A l'extrem de ponent del parament s'observen les restes d'un antic portal rectangular, tapiat i revestit (tot i que el mal estat del revestiment el deixa parcialment a la vista). Conserva els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1696 i una creu central. Al pis hi ha un finestral rectangular central amb sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Està emmarcat per dues finestres rectangulars, la de llevant amb l'emmarcament arrebossat, mentre que la de ponent té els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Al nivell superior s'hi obren tres finestres quadrades de menors dimensions, amb els emmarcaments arrebossats. La construcció es complementa amb un volum auxiliar adossat a les façanes de llevant i migdia. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, està distribuït en dues plantes i està caracteritzat per la presència de dues destacables galeries superposades, una a cada planta. Aquestes galeries estan obertes a l'exterior mitjançant una successió d'arcs de mig punt arrebossats, amb les impostes ceràmiques motllurades i protegits amb baranes de ferro. Els espais interiors d'aquestes galeries estan coberts amb sostres embigats de fusta. La construcció està bastida en pedra i maons, amb el parament principal arrebossat i els paraments de les galeries arrebossats i emblanquinats. | 08215-87 | Carrer de Sant Martí, 1-3 | Tot i que des del segle XX la casa és coneguda com a can Relat, el fet és que no es coneix d'on procedeix aquest renom. Podria tractar-se tant d'un topònim relacionat amb la procedència dels seus residents com d'un antic cognom. | 42.0167200,2.2345900 | 436627 | 4651916 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82748-foto-08215-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82748-foto-08215-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82748-foto-08215-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Relat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 82749 | Casa Pere Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pere-capdevila | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 14.02.EA. | XVIII | El revestiment i algunes obertures estan degradats. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. La construcció és el resultat de la unió de dues parcel·les preexistents actualment unificades. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. La planta baixa compta amb un portal d'accés rectangular reformat. Conserva el brancal de llevant bastit amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1773 i una creu central damunt del calvari. El brancal de ponent, en canvi, és fruit de la reforma de l'obertura, consistent en reduïr el seu tamany. Aquest fet provoca que aquest brancal tingui l'emmarcament arrebossat i que la data de la llinda estigui descentrada respecte l'obertura actual. El portal està delimitat per dues finestres laterals rectangulars, la de ponent amb l'emmarcament arrebossat i la de llevant amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana gravada amb una data il·legible i una creu central. Al primer pis també hi ha tres obertures rectangulars, dues finestres laterals i un finestral central amb sortida a un balcó simple, amb la llosana bastida amb maons i una senzilla barana de ferro. La finestra de ponent té l'emmarcament arrebossat, mentre que les altres dues obertures estan emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes gravades amb creus centrals damunt del calvari. El finestral central està reformat de la mateixa manera que el portal principal. La segona planta compta amb dues finestres rectangulars apaïsades, amb els emmarcaments arrebossats. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color terrós, tot i que en mal estat. | 08215-88 | Carrer de Sant Martí, 8 | 42.0168600,2.2345900 | 436627 | 4651932 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82749-foto-08215-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82749-foto-08215-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82749-foto-08215-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 82750 | Casa Ramon Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ramon-bosch | SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 17.01.EA. | XVIII | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres format per dos cossos adossats, que li proporcionen una planta més o menys rectangular, i amb un gran espai de jardí a les bandes de ponent i migdia de la finca. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec ceràmic sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. La planta baixa compta amb dos portals d'accés rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. El principal conserva la part superior dels brancals bastida amb carreus de pedra i la llinda plana de fusta gravada amb l'any 1742 i una creu central damunt del calvari. L'altre portal, en canvi, permet el pas dels vehicles. El nivell es completa amb una finestra rectangular bastida amb maons i protegida amb una reixa de ferro. Al primer pis s'obren dos finestrals rectangulars amb els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. Tenen sortida a dos balcons simples, el de migdia amb la llosana de maons sostinguts amb biguetes de fusta i el de tramuntana amb la llosana d'obra motllurada i una destacable barana de ferro treballat. De la segona planta destaca una finestra simple i un finestral amb sortida a un balcó. Ambdues obertures són rectangulars, tenen els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. La llosana del balcó és bastida amb maons disposats esglaonadament. A l'extrem de tramuntana del nivell es repeteix el mateix patró pel que fa a les obertures, tot i que restituïdes. La façana lateral, orientada a la banda de migdia del jardí, queda caracteritzada per la presència d'una tribuna situada a la segona planta i sostinguda amb un porxo obert a la planta baixa. Presenta una coberta de teula àrab de tres vessants i grans obertures rectangulars que actualment han estat reformades. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, inclosa la tanca que delimita el jardí. | 08215-89 | Carrer de l'Hospital, 27-29 | A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192). | 42.0171500,2.2347700 | 436642 | 4651964 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82750-foto-08215-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82750-foto-08215-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82750-foto-08215-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82751 | Casa M. Dolors Bansells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-m-dolors-bansells | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 17.02.EA. | XIX | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un espai de jardí posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una cornisa motllurada decorada amb botons i motius vegetals. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. La planta baixa es troba situada uns 2,5m per damunt del nivell de circulació del carrer i s'hi accedeix mitjançant una plataforma elevada amb escales als extrems nord i sud. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La composició de la façana s'ordena a partir de tres eixos verticals molt clars, amb tres obertures per planta. La planta baixa compta amb tres finestres simples protegides amb reixes de ferro i tres portals d'accés a l'interior amb unes destacables portes de fusta. Als pisos superiors, en canvi, s'hi obren tres finestrals per planta, els del nivell superior de menors dimensions. Aquests finestrals tenen sortida a balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro, les de la primera planta decorades amb volutes. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat. | 08215-90 | Carrer de l'Hospital, 35 | 42.0173500,2.2347500 | 436641 | 4651986 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82751-foto-08215-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82751-foto-08215-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82751-foto-08215-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Roc. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82752 | Casa Segimon Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-segimon-trabal | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 17.03.EA. | XIX | El revestiment està degradat. | Edifici cantoner de planta rectangular, amb un espai de jardí posterior delimitat amb una tanca de pedra pel carrer dels Sants Màrtirs. La construcció es troba elevada 1,5m per damunt del nivell de circulació del carrer de l'Hospital i s'hi accedeix mitjançant una plataforma elevada delimitada amb una barana de ferro i amb les escales d'accés a l'extrem sud. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són d'arc deprimit còncau i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La composició de la façana principal s'ordena a partir de dos eixos verticals amb dues obertures per planta, tot i que a la planta baixa es trenca la composició. S'hi obre el portal d'accés i dues finestres simples amb els ampits de pedra. Al primer pis hi ha dos finestrals que tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballat. A la segona planta, en canvi, s'obren dues finestres quadrangulars amb els ampits motllurats i protegides amb petites baranes de ferro a mode de balconeres. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color ocre. La façana lateral, més modesta, s'adapta al fort desnivell del carrer dels Sants Màrtirs i compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament (sense pintar i amb diverses erosions). Hi ha tres finestres per planta i totes tenen els ampits motllurats. La construcció està bastida en pedra i maons segons s'observa pels despreniments dels revestiments de les façanes. | 08215-91 | Carrer de l'Hospital, 37 | 42.0174500,2.2347500 | 436641 | 4651997 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82752-foto-08215-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82752-foto-08215-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82752-foto-08215-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 82753 | Sant Hipòlit de Voltregà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-hipolit-de-voltrega | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 80, 103. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Dalmau, p. 848. DORICO ALUJAS, Carles (1997). 'L'església parroquial de Sant Hipòlit de Voltregà a mitjan segle XVIII'. Revista Ausa, 139. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 401-406. ERRA I ZUBIRI, Mª Alba; MIRAMBELL I ABANCÓ, Miquel (1988). 'Genealogia de la família Morató, inventari de la seva obra arquitectònica i bibliografia'. Revista Ausa, 121. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 143. GARCÍA HERMOSILLA, Carles [et al.] (2010). Les Masies de Voltregà. Un riu d'història. Vic: Eumo Editorial; Manlleu: Museu Industrial del Ter; Les Masies de Voltregà: Ajuntament de la Masies de Voltregà, p. 102, 126-127, 167, 198. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). Osona. Col. Inventari d'esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 129. ORDEIG I MATA, Ramon (1999). Els comtats d'Osona i Manresa. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, col. Catalunya carolíngia, 4, primera part (p. 987-988). SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 42, 60, 61, 74, 75-76, 81, 82, 155, 283-285. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 22, 25, 26, 94, 95, 104, 116-118, 133. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.01.EA. VICENTE, Mª Teresa; COTS, Sara; SOY, Cristina (1988). 'El nostre temple parroquial'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà, nº 5, octubre 1988, p. 12-14. VICENTE, Mª Teresa (1992). 'El Voltreganès l'any 1808'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any V, nº 46, agost-setembre 1992, p. 17-18. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 20-02-2020]. | XVIII | Església de grans dimensions i tres naus, amb un absis carrat capçat a tramuntana. La nau central està coberta per una gran volta de canó amb llunetes, dividida en sis trams separats per arcs torals de mig punt, incloent-hi l'espai del presbiteri i el cor. Aquests arcs descansen damunt d'una cornisa profusament motllurada que recorre els murs laterals de la nau, de l'absis i del cor. Les naus laterals, de menors dimensions, integren quatre capelles per banda completament obertes a l'espai interior. Estan cobertes amb voltes d'aresta i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt amb les impostes motllurades. Separant l'espai destinat a les capelles hi ha esveltes pilastres adossades rematades amb capitells, frisos i cornises motllurades, que enllacen amb la cornisa que recorre els murs de la nau central, del presbiteri i del cor. El temple s'il·lumina mitjançant cinc finestres d'arc rebaixat obertes sota les llunetes de la volta de la nau central i de l'absis. Des de l'absis es pot accedir a la sagristia, situada a la banda de llevant, i a una cambra auxiliar, situada a ponent. Adossada a la banda de llevant de la nau, i amb accés des de la tercera capella lateral, destaca la capella del Santíssim, de grans dimensions i comunicada amb la sagristia mitjançant un passadís amagat amb l'accés integrat al retaule de l'absis. Està coberta amb una volta de canó amb llunetes separada en quatre trams per arcs torals de mig punt, que descansen damunt de pilastres adossades als murs laterals i que estan enllaçades amb una cornisa motllurada. L'espai s'il·lumina mitjançant tres finestres rectangulars amb vitralls acolorits. Als peus del temple destaca el cor, sostingut per una volta rebaixada amb llunetes i delimitat amb una barana de fusta treballada. A la banda de ponent d'aquest espai s'hi ubica el baptisteri i també l'accés al campanar. El campanar presenta una planta quadrada a la base, mentre que el cos superior és octogonal i està dividit en dos volums de diferent tamany. Aquests cossos estan dividits mitjançant cornises motllurades disposades a diferent alçada i presenten grans obertures d'arc de mig punt obertes en quatre dels vuit costats. El cos central està coronat per una cornisa motllurada rematada amb una balustrada superior, de la mateixa manera que les obertures anteriors que també estan protegides amb balustrades, i també compta amb quatre finestres rectangulars situades sota aquestes mateixes obertures. El volum superior està rematat amb una cornisa motllurada i presenta una coberta piramidal de teula àrab, coronada amb una estructura hexagonal de nervis apuntats. Entre els buits de les obertures hi ha rellotges d'esfera circular emblanquinada i amb la numeració de color negre. La façana principal del temple presenta una gran portalada d'arc rebaixat dovellada. Està emmarcada per dues grans pilastres decorades que culminen en un entaulament motllurat amb un espai de timpà central delimitat amb volutes. Aquest timpà està gravat amb la data de construcció de l'església, 1779, i decorat amb una representació dels diferents nuclis del Voltregà acompanyats de diversos motius vegetals i florals. Damunt del timpà hi ha una fornícula d'arc de mig punt amb la imatge de Sant Hipòlit. La fornícula està rematada amb un guardapols ondulant superior i decorada amb petxines i motius vegetals i florals. A la part superior del parament destaca una gran rosetó dovellat i amb el vitrall acolorit. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades en pedra. La de la banda de llevant compta amb un rellotge de sol superior reformat. La façana està coronada per una cornisa ondulada rematada amb tres pinacles coronats amb boles superiors. | 08215-92 | Carrer de l'Església, 6 | Les primeres referències documentals relacionades amb l'existència d'una església a Sant Hipòlit són del segle X. Posteriorment, el segon temple fou aixecat al segle XI (apareix mencionat en un document datat l'any 1057) i va durar fins l'any 1767, quan fou parcialment clausurat en trobar-se en estat ruïnós. Durant aquest període, el temple ja conformava un nucli de població agrupat al seu entorn, amb una sagrera documentada des del segle XII i un fossar. Al llarg del temps, el temple ha patit diverses reformes i rehabilitacions que l'han anat adaptant a les necessitats dels feligresos i als corrents artístics imperants: amb anterioritat al segle XVII es va aterrar una paret que tancava la nau del temple pel costat de llevant i es construí una nau lateral amb una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. Paral·lelament es prolongà la nau primitiva, es disposà el cor al damunt d'aquesta ampliació i es construí una capella dedicada al Sant Crist, tot i que aquestes dues reformes no han estat datades. Durant la segona meitat del segle XVII, la capçalera del temple fou objecte d'importants modificacions que provocaren la desaparició de l'absis romànic i de les dues absidioles laterals, transformant l'espai en l'absis carrat que veiem actualment. A finals de la centúria tenim notícia que la volta del temple estava força degradada (aquesta patologia serà recurrent en aquest edifici). A principis del segle XVIII, el temple fou saquejat i la vila en bona part incendiada per les tropes filipistes dins dels estralls causats a la zona per la guerra de Successió. Posteriorment, segons un plànol de la planta de l'església datat l'any 1759, la construcció tenia una planta de creu llatina i nau única, amb una longitud d'uns 25 metres i una amplada d'uns 8 metres (l'antiga església difícilment arribaria als 20 metres de longitud i amb una amplada de menys de 5 metres). Segons aquest plànol, l'església tenia sis altars: un altar dedicat a Sant Llorenç (de la confraria de paraires de la vila), un altar dedicat a Nostra Senyora del Cor, l'altar del Sant Crist, l'altar de la Mare de Déu del Roser i l'altar dedicat a Sant Joan Baptista, a més de l'altar major. El 25 d'octubre de 1767, el bisbe Sarmentero ordenà la prohibició de celebrar misses a l'església donat el seu mal estat de conservació, tot i que permeté el pas dels fidels a la capella del sant Crist, l'única part de l'edifici que encara es trobava en bon estat. Pel que sembla, les obres de construcció d'un nou temple ja s'havien iniciat uns anys abans, tot i que no havien progressat per la manca d'enteniment entre els diferents estaments de la vila implicats en el projecte (els vilatans en decadència relacionats amb el gremi de paraires i els propietaris rurals econòmicament més ben posicionats). L'any 1769, els obrers de la parròquia encarregaren la represa dels treballs al mestre de cases Antoni Morató i Sellés, germà de Josep Morató, que ja havia redactat alguns informes en relació a l'estat de conservació del temple. Tenim notícia que l'any 1771 les obres avançaven a bon ritme, tot i que poc després, quedaren aturades pel mateix conflicte anterior que va acabar marcant tota la construcció del temple. La represa dels treballs, pels voltants de l'any 1774, la portà a terme el mestre de cases Josep Morató i Codina, fill i nebot dels anteriors. A finals de l'any 1776, l'obra ja estava molt avançada i, en tres anys, quedà enllestida la façana principal que porta esculpida la data de 1779. Es tracta de l'església parroquial més gran del Bisbat de Vic i, segons consta en algunes publicacions, fou consagrada el 12 d'agost de 1780, tot i que aquesta data no està del tot contrastada. L'any 1781, únicament mancava per finalitzar l'obra la construcció d'un dels dos campanars que havien d'emmarcar la façana principal segons el projecte original, el qual no s'arribà a construir mai per les desavinences entre els pagesos i els vilatans. | 42.0159800,2.2372600 | 436847 | 4651832 | 1780 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82753-foto-08215-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82753-foto-08215-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82753-foto-08215-92-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep i Antoni Morató i Sellés, Josep Morató i Codina | Unes grans escalinates de pedra donen accés al carrer de l'Església i al temple des del carrer dels Marquesos de Palmerola, salvant així el desnivell existent entre aquestes dues vies (foren bastides a principis del segle XX). D'entre les capelles laterals destaca l'altar de Sant Sebastià (promogut pel gremi de paraires de la vila com a sant protector de les malalties que assolaven tant als seus treballadors com a la resta de la població), l'altar del Sagrat Cor (amb una pintura commemorativa dels estralls causats per l'epidèmia de còlera l'any 1885) i la capella del Santíssim (probablement bastida entre els segles XIX i principis del XX, amb un destacable retaule importat d'Espanya i les relíquies del sant protector). També destaquen les pintures que presideixen l'absis del temple i els dos bancs inicials situats davant de l'altar major, de fusta treballada.Durant la primera meitat del segle XX, dins dels estralls causats pel conflicte bèl·lic de la guerra Civil, va desaparèixer el retaule major del temple, datat l'any 1667 i obra dels escultors Farriol i Sunyer. Posteriorment, entre els anys 1992 i 1993, la capella del Santíssim fou restaurada i les pintures del presbiteri també, en aquest cas obra d'Encarna Tolosa. La creu de fusta situada darrera de l'altar major és obra de Pere Criballés. També es va canviar el mecanisme del rellotge del campanar i s'electrificaren les campanes. A principis del segle XXI es van efectuar algunes obres de rehabilitació: es va arrebossar i pintar el temple, es va afegir la figura de Sant Hipòlit al damunt de la porta principal i es va col·locar un nou rellotge al campanar. L'any 2004, l'església va ser declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). L'any 2007 es va beneïr i col·locar la imatge de Sant Hipòlit a la fornícula de la façana principal. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 82754 | Teatre Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-municipal | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 28-29, 44, 70-71, 101, 104, 124. BADIA I TORRAS, Lluís (1990). 'La música a Sant Hipòlit'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 22, abril 1990, p. 2-3. GARCÍA HERMOSILLA, Carles [et al.] (2010). Les Masies de Voltregà. Un riu d'història. Vic: Eumo Editorial; Manlleu: Museu Industrial del Ter; Les Masies de Voltregà: Ajuntament de la Masies de Voltregà, p. 212. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 16-17, 103-104, 146, 149. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.02.EA. Https://teatresanthipolitvoltrega.cat/ [Consulta: 25-02-2020]. | XIX-XX | Edifici cantoner de grans dimensions, format per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular allargassada, i amb una zona de pati situat a la banda de llevant de la finca. Aquest espai està delimitat amb una gran tanca bastida amb còdols de la zona, pilars bastits amb maons i baranes de ferro. L'accés al recinte està situat a la cantonada sud-est, mitjançant una gran porta rectangular de ferro treballat. El volum original, situat a la banda de migdia de la construcció, és de planta rectangular i presenta una coberta holandesa de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal, que actualment està orientada a llevant. Alhora, la construcció compta amb un ràfec d'obra disposat a tot el perímetre, tot i que només està sostingut amb mènsules de fusta treballades a la façana de migdia. El volum està distribuït en planta baixa, pis i golfes i presenta, majoritàriament, obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. A la façana principal s'hi obren dos portals d'accés reformats i dues finestres. Destaca una petita obertura romboïdal situada al pis superior. La façana de migdia compta amb tres finestres a la planta baixa i tres finestrals quadrangulars al pis, separats amb pilars bastits amb maons i amb un ampit motllurat corregut. A les golfes hi ha tres petites obertures semicirculars amb l'ampit motllurat i corregut. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color grana. La banda de tramuntana de la construcció està formada per quatre volums adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, tot i que el volum de tramuntana, de més alçada, compta amb una teulada de quatre vessants rematada amb una orla. Aquesta part de la construcció s'uneix a l'original mitjançant un volum adossat força particular: presenta una planta en forma de mig el·lipse i es caracteritza per un gran pany vidriat disposat a doble alçada, amb una fusteria de color vermell que permet la il·luminació natural del vestíbul, així com l'accés a l'interior del teatre pròpiament dit. Aquesta part de la construcció té els revestiments arrebossats i pintats amb un to rosat, tot i que la façana de llevant compta amb un aplacat de maons. | 08215-93 | Carrer de l'Església, 2 | L'actual conjunt conegut amb el nom de la Catòlica (que inclou el Teatre de Sant Hipòlit de Voltregà i el bar la Catòlica) és un dels espais més populars i concorreguts del Voltreganès. Va nèixer a finals del segle XIX amb el nom de 'Sociedad Juventud Católica' (també conegut com el Centre Catòlic o Academia de la Joventut Catòlica) i estava vinculat a la parròquia de Sant Hipòlit des del darrer quart de la centúria. L'edifici, acabat de pagar l'any 1897, estava destinat en els seus orígens a ser una escola de música, anomenada la Catòlica. De fet, aquesta escola va ser fundada per mossèn Joan Balmes i Pratdesaba. D'aquesta escola en sorgiren l'Orfeó de la Joventut Catòlica i un grup de músics denominat en un principi 'Música de la Joventut Catòlica'. Aquells músics només actuaven en les festes del mateix centre (amb un repertori musical adaptat a les funcions religioses de l'església), amenitzant vetllades literariomusicals i en els entreactes del teatre (de fet, pràcticament des dels inicis, el centre va tenir un grup d'actors estable). En aquest sentit, cal dir que alguns d'aquests músics fundaren l'orquestra 'Simonets' (dirigits per Simon Camps), que als anys 30 del segle XX es convertí en la cobla-orquestra 'Principal'. A mitjans del segle XX, al teatre de la Joventut també s'hi feia cinema. Pel que fa a les intervencions arquitectòniques, i segons la documentació consultada a l'Arxiu Municipal de la vila, una de les reformes dutes a terme a la construcció fou la construcció d'uns serveis per al teatre l'any 1937. L'any 1950 s'executa un altre projecte, la 'terminación de la terraza del centro católico', que fa referència a la part exterior del complex, així com un projecte de reforma de la façana de migdia del volum original que actualment ocupa el bar 'La Catòlica', datat l'any 1957. El teatre fou remodelat als anys 90 i té una capacitat per 190 espectadors, amb una companyia de teatre activa i dinàmica coneguda com el Grup de Teatre de Sant Hipòlit, i una programació estable amb espectacles de les diferents arts escèniques: teatre, dansa, música, circ, poesia i cinema. Forma part de la Xarxa de Teatrets d'Osona i és conegut com la Sala Petita d'Osona. | 42.0159000,2.2380900 | 436916 | 4651822 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82754-foto-08215-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82754-foto-08215-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82754-foto-08215-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Catòlica ('la Cato'), la Joventut, la Sala Petita. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82755 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-17 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 109. BAS I PORTET, Pep; PADRÓS, Mariona; SITJÀ, Montse (1988). 'Què en penses?'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà, nº 4, agost 1988, p. 6. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.03.EA. | XVII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, reformat i amb un gran espai de jardí situat a la banda de llevant de la finca. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec d'obra. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta un gran portal central d'arc de mig punt dovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Destaca un medalló ovalat encastat a la dovella clau amb la imatge del Sagrat Cor i la inscripció 'REINARE'. En l'actualitat, aquest portal està destinat al pas dels vehicles i, alhora, està emmarcat per dos portals més d'obertura rectangular, emmarcats amb carreus de pedra i amb les llindes planes d'arc conopial. El de la banda de ponent fou transformat en portal a partir d'una finestra prèvia. Les obertures del pis són rectangulars, estan emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes d'arc conopial. Aquestes obertures es corresponen amb dues finestres simples amb els ampits motllurats i un finestral lateral amb sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. A les golfes s'obren tres petites finestres centrals d'arc de mig punt, amb l'ampit corregut i motllurat, i dues finestres laterals de les mateixes característiques, tot i que amb els ampits simples i de majors dimensions. Totes aquestes obertures tenen les impostes bastides amb maons i presenten els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, amb un sòcol arrebossat de gramatge més dens i pintat de color gris. | 08215-94 | Carrer de l'Església, 11 | Tenim notícia que a l'interior de l'edifici s'hi localitza una llinda datada l'any 1672, que antigament es trobava a la façana. Segons les informacions aportades per mossèn Jordi Castellet, la construcció ha sofert diverses transformacions des de mitjans del segle XVII. La darrera gran remodelació està datada a mitjans del segle XX. També tenim notícia que durant un temps, cap a mitjans dels anys 50, l'emisora de Ràdio Voltregà fou instal·lada a l'edifici. En l'actualitat, la construcció és la residència del rector de la parròquia i també està destinada a despatx parroquial. | 42.0156200,2.2377200 | 436885 | 4651792 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82755-foto-08215-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82755-foto-08215-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82755-foto-08215-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-07-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 82756 | Col·legi Sagrats Cors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-sagrats-cors | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 66, 113. BAS, Pep (1999). Sagrats Cors. Sant Hipòlit de Voltregà: mil889-mil999. Sant Hipòlit de Voltregà: Escola Sagrats Cors. 'Centenari del Col·legi dels Sagrats Cors'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any II, nº 13, juny 1989, p. 6-13. COL·LEGI SAGRATS CORS (1989). Centenari del Col·legi Sagrats Cors, 1889-1989. Sant Hipòlit de Voltregà: Col·legi Sagrats Cors. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.04.EA. | XIX | Els revestiments dels paraments estan degradats. | Edifici aïllat format per quatre grans cossos adossats que li confereixen una planta rectangular, amb un pati central i un altre de posterior. Els volums originals estan situats a les bandes de llevant, ponent i tramuntana de la finca. Presenten les cobertes de teula àrab de tres vessants, amb els careners paral·lels a les façanes principals (orientades al pati central) i les cornises motllurades i decorades amb motius vegetals. Cal exceptuar el volum de ponent, amb teulada de quatre vessants. Aquests volums estan distribuïts en planta baixa i dos pisos, i compten amb obertures majoritàriament rectangulars amb els emmarcaments motllurats bastits en maons i pintats de color grana. També compten amb unes cornises motllurades de maons que recorren la divisòria entre els diferents nivells. Del volum principal, situat a la banda de tramuntana, destaca un portal d'accés d'arc de mig punt i dos plafons rectangulars de ceràmica vidrada integrats a la cornisa situada entre la planta baixa i el primer pis. El volum situat a la banda de migdia, per contra, és posterior i està alineat amb el carrer de l'Església, delimitant el pati per aquesta banda. Està format per dos cossos adossats, el de l'extrem de ponent més avançat que l'altre, amb les cobertes de teula àrab de dos vessants i organitzats en dos nivells. La planta baixa es caracteritza per un porxo obert que dóna accés al pati interior des del carrer, mitjançant una gran porta de ferro rectangular decorada. De fet, totes les obertures són rectangulars, es corresponen amb finestres i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les de la planta baixa formen una seqüència juntament amb els pilars que defineixen la tanca que delimita la finca del carrer. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb sòcols arrebossats de gramatge més dens pintats de color grana (de la mateixa manera que els emmarcaments de les obertures i els elements decoratius). | 08215-95 | Carrer de l'Església, 4 | L'edifici fou inaugurat el dia 16 de juny de 1889. Prèviament ja hi havia construïda una escola amb residència pels mestres, promoguda pel bisbe Josep Morgades i regentada pels religiosos de l'Institut de la Sagrada Família, fins al cesament de les seves funcions l'any 1888. Passava llavors a mans dels Germans de la Salle, amb el nom de 'Col·legi dels Sagrats Cors' i amb el germans T. Leonard com a pilot i Càndid Joan i Atilà com a ajudants. El curs s'inicià amb 120 alumnes distribuïts en tres aules. Era gratuït, s'hi feien classes nocturnes pels treballadors de les fàbriques del riu Ter i també hi havia interns. Hi ha constància que durant els primers deu anys de gestió també rebien una aportació anual de l'ajuntament de Sant Hipòlit i fou la primera escola municipal confiada als Germans de la Salle dins del territori espanyol. Degut als estralls causats pel conflicte bèl·lic de la guerra Civil, l'activitat escolar quedà aturada i l'escola no reobrí les seves portes fins el primer de setembre de 1939, prèvies reformes per tal de posar-la de nou en condicions. Posteriorment, el 17 de maig de 1942 (festa del sant fundador) s'inaugura la capella, restaurada amb la generositat de protectors i amics. Durant aquest mateix any, l'immoble havia experimentat algunes millores: es va aixecar la paret del tancat (restava el reixat que havien promès els fabricants Marsal, Riva i el Marquès de Palmerola), una vintena de masovers aportaren 120 carros de sorra i pedra, el mateix Marsal va fer donació de 102 m2 de mosaic per les aules i el canonge Dr. Lluís Despujol, germà del marquès de Palmerola, va regalar una màquina de cine i una altra de projectar per al catecisme. Pels voltants de l'any 1950 es van fer algunes apostes culturals: l'emissora Ràdio Voltregà, cinema a la Joventut Catòlica, etc. Poc després, el 15 d'agost de 1954 s'inaugurava el monument públic en honor a Sant Joan Baptista de la Salle. El curs 1972-73 ja es va fer sense cap representant dels Germans, gestionat per la parròquia i una junta de pares i recuperant el nom de Sagrats Cors i abandonant el de la Salle. Al curs següent, l'escola es va fusionar amb el col·legi de les monges, que estava situat a l'edifici de l'antic hospital (en el mateix solar que ocupa actualment la Llar de jubilats). En aquest moment també es realitzaren algunes remodelacions: la capella va desaparèixer i l'espai s'amplià amb algunes aules més. De fet, en aquest període és quan l'edifici va adoptar la seva fisonomia actual. L'any 1978, amb l'ajuda dels pares d'alumnes, es va pavimentar el pati. A principis de la dècada de 1980 es va iniciar la catalanització de l'escola. L'any 1989 es va celebrar el centenari del Col·legi Sagrat Cor de Sant Hipòlit de Voltregà. L'activitat docent de l'escola fou traslladada a la Casa d'Espiritualitat de la Mare de Déu de la Gleva (les Masies de Voltregà) en el curs 2012-2013. L'escola passà així a denominar-se Escola Mare de Déu de la Gleva. L'any 2018, el Projecte Messaia Voluntaris del Voltreganès va presentar un destacat projecte social que s'havia de desenvolupar a l'espai de l'antic Col·legi dels Sagrats Cors, cedit a l'associació des del Bisbat de Vic. | 42.0158800,2.2377600 | 436889 | 4651820 | 1889 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82756-foto-08215-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82756-foto-08215-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82756-foto-08215-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: els Hermanos, Germans Sagrada Família. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 82757 | Casa 'can Turet' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-can-turet | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 42-43. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 64. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.05.EA. | XX | Edifici cantoner format per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de fusta sostingut amb mènsules i disposat a tot el perímetre de la construcció, exceptuant a la banda de migdia que està reformat. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, exceptuant les dues obertures de les golfes, que són d'arc de mig punt i estan protegides amb reixes de ferro treballades i amb la paraula 'ANY' i l'any '1933' a cada una. Però la part més característica de la façana principal és el capcer, de perfil trapezoïdal. La composició d'aquesta façana s'ordena a partir d'un eix de simetria central, que es defineix a planta baixa a partir d'un gran portal central d'accés pels vehicles emmarcat per dues grans finestres protegides amb reixes de ferro. Aquestes obertures es repeteixen al pis, tot i que emmarcant dos finestrals centrals que tenen sortida a un balcó corregut. Aquest balcó té la llosana de ceràmica sostinguda amb uns tiradors de ferro i una destacable barana de ferro treballat. Totes aquestes obertures tenen persianes de llibret de fusta. L'accés a l'interior de l'edifici es fa per la façana orientada al carrer del Puig. Aquesta també presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Les dels pisos superiors també tenen persianes de llibret de fusta. El portal d'accés presenta una reixa de ferro treballada amb una enclusa central i un martell al pom. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb un sòcol també arrebossat de gramatge més dens i pintat de color gris. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum rectangular cobert amb una terrassa al pis i un cobert organitzat en un sol nivell també. | 08215-96 | Passatge Parés, 6 | La casa era coneguda com a cal Carreter en referència a la família de Valentí Turet i Callís, constructor i adobador de carros, i el seu fill Josep, forjador de ferro, que s'instal·laren a Sant Hipòlit l'any 1926 procedents de la Gleva. El taller, ubicat a la planta baixa, encara conserva la forja i tota la maquinària i els estris necessaris d'un ferrer. Aquest taller va estar en actiu fins l'any 1981, moment de la jubilació del nét del primer carreter, en Valentí Turet i Soler, que també era forjador artesà. Pels voltants de l'any 2011,en el cos adossat a la banda sud, s'hi ubicava una empresa dedicada a subministraments elèctrics, que bàsicament l'utilitzava com a magatzem. A l'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit es conserva el visat del projecte de construcció de l'edifici datat l'any 1933. En aquest ja es destina la planta baixa a taller. Posteriorment, el març de 1945 hi ha un projecte per construïr el cobert. | 42.0135100,2.2374300 | 436859 | 4651557 | 1933 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82757-foto-08215-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82757-foto-08215-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82757-foto-08215-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Carreter. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 82758 | Casa 'can Castells' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-can-castells | SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.06.EA. | XX | Edifici cantoner de planta rectangular, amb un espai de jardí posterior. L'edifici està construït en una zona amb un gran desnivell, entre el passatge Parés i el parc infantil que hi ha a prop del pont de Mitjavila. Aquest fet provoca que la construcció estigui distribuïda en quatre pisos i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. Alhora, presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, amb el carener paral·lel al passatge Parés i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. La façana principal compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments bastits en pedra motllurats. El portal d'accés principal presenta una tarja rectangular de vidre, decorada amb un forjat de ferro amb l'any 1935. Les finestres tenen els ampits de pedra motllurats. Una cornisa rectilínia recorre la divisòria entre les dues plantes que defineixen la façana. La façana de ponent, orientada al parc, presenta obertures majoritàriament rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. Cal exceptuar les dues finestres de les golfes, d'arc de mig punt i amb els ampits de pedra. De fet, la resta de finestres del parament també tenen els ampits de pedra motllurats. Cal destacar un balcó corregut sostingut amb revoltons i situat a la segona planta, i un balcó simple amb la llosana d'obra sostinguda amb unes destacables mènsules de fusta al tercer nivell. Aquesta façana compta amb un accés a l'interior situat a la primera planta, al que s'accedeix mitjançant una escala de dos trams des del passatge Parés. La façana de migdia, en canvi, es caracteritza per una galeria d'arcs rebaixats oberta a la planta baixa i orientada al jardí. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. La façana principal compta també amb un sòcol de pedra aplacat, mentre que els dos pisos inferiors estan pintats amb un to rosat. | 08215-97 | Passatge Parés, 14 | Probablement, l'edifici fou construït l'any 1935. Segons la documentació gràfica consultada, en orígen, la construcció tenia una planta menys. Tot i això, l'any 1955 ja tenia la fisonomia actual. És probable per tant, que l'aixecament de la quarta planta es dugués a terme durant la dècada dels anys 40, en concret a partir de l'any 1944. | 42.0151000,2.2380400 | 436911 | 4651734 | 1935 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82758-foto-08215-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82758-foto-08215-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82758-foto-08215-97-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82759 | Magatzem del carrer dels Marquesos de Palmerola, 80 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-del-carrer-dels-marquesos-de-palmerola-80 | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 69. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.07.EA. | XX | El revestiment està degradat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula plana ceràmica de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra sostingut amb mènsules de fusta. Està organitzat en un sol nivell i presenta la façana principal orientada a tramuntana. La construcció compta amb un gran portal d'accés rectangular, situat a l'extrem de ponent del parament (en destaca la porta de fusta). Al seu costat hi ha cinc grans finestrals d'arc rebaixat protegits amb uns destacables porticons de fusta d'arc rebaixat també. El de l'extrem de llevant fou reconvertit en portal. Totes aquestes obertures tenen els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La construcció està bastida en còdols de la zona disposats en filades i maons, amb un revestiment arrebossat i pintat d'un color terrós. Adossat a la façana de llevant hi ha un altre volum rectangular amb teulada de dues aigües, el caraner paral·lel a la façana principal i un ràfec d'obra i mènsules de fusta. Està distribuït en dos nivells i presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, de color grana. | 08215-98 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 80 | Segons la documentació consultada, l'edifici sempre ha estat destinat a l'emmagatzematge i a la producció industrial (tallers). La memòria oral de la zona hi recorda el magatzem d'un pintor i el magatzem d'una empresa dedicada a la fabricació de monitors. | 42.0149400,2.2403100 | 437099 | 4651714 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82759-foto-08215-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82759-foto-08215-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82759-foto-08215-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 82760 | Casa del carrer dels Marquesos de Palmerola, 92 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dels-marquesos-de-palmerola-92 | ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 89, 119, 120. SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 64, 66. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.08.EA. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb una terrassa oberta a la part posterior. Presenta una coberta de teula aràb de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de fusta sostingut amb mènsules i disposat a tot el perímetre de la construcció. Aquest ràfec està especialment decorat a la façana principal, on destaca l'ornamentació dentellada de fusta que remata l'estructura. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta tres portals i una finestra, tots ells d'arc rebaixat i amb els emmarcaments en relleu arrebossats. El portal central compta amb una tarja protegida amb una reixa de ferro decorada i amb l'any 1895. Els pisos superiors compten amb cinc obertures rectangulars per planta, amb el mateix tipus d'emmarcament que les del nivell inferior. Les del pis superior són de menors dimensions que les de la planta central. Al centre del parament hi ha una finestra simple i dos finestrals a cada lateral. Aquests tenen sortida a balcons simples protegits amb baranes de ferro treballat i amb les llosanes motllurades i integrades en les mateixes cornises que recorren les divisòries entre els diferents nivells. La façana de llevant es composa per obertures rectangulars, amb dues balconades centrals als pisos superiors i una obertura d'arc rebaixat a la planta baixa. La construcció presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, amb un sòcol arrebossat de gramatge més dens i pintat de color gris a la façana principal. | 08215-99 | Carrer dels Marquesos de Palmerola, 92 | L'edifici és conegut amb el cognom de can Niubó. Des dels seus inicis fou concebut com un habitatge de pisos. Un d'aquests pisos era conegut amb el nom de cal Secretari, en referència al fet que fou habitat pel secretari dels tres ajuntaments del Voltreganès entre els anys 40 i 60 del segle XX. També tenim notícia que al primer pis de l'edifici hi va viure el Senyor Joan, mestre de nens de Sant Hipòlit durant dues dècades, fins que fou afusellat l'any 1939. | 42.0147400,2.2408800 | 437146 | 4651691 | 1895 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82760-foto-08215-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82760-foto-08215-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82760-foto-08215-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Niubó. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 82761 | Tallers d''Albiral Display Solutions' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tallers-dalbiral-display-solutions | SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 66, 69. SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). 'Catàleg de béns a protegir'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.09.EA. | XX | Edifici industrial que ocupa tota l'amplada de l'illa que formen els carrers del Ter, Nostra Senyora de Fàtima i el carrer de Sant Agustí. Consta de quatre mòduls rectangulars, tres d'ells idèntics destinats a la producció i un de principal situat a l'extrem sud i destinat a oficines. Aquest volum presenta una coberta de teula àrab de tres vessants, està distribuït en planta baixa i pis i amb la façana principal orientada a migdia. Presenta obertures rectangulars de grans dimensions, amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. La façana principal compta amb dos portals d'accés, el central pels vehicles i el lateral per les persones. Les finestres de la planta baixa compten amb un especejament de vidre en forma de gelosia que permet l'accés de llum a l'interior de la nau. Del pis superior destaquen les finestres situades a la banda de llevant del parament, protegides amb lamel·les metàl·liques de color blanc. La façana de llevant repeteix el mateix tipus d'obertures al pis superior, tot i que a la planta baixa hi ha una gran porta de càrrega i descàrrega i una successió de petites finestres rectangulars de perfil estret. Els altres tres mòduls, que conformen la nau de l'antiga metal·lúrgica Bemvig, estan organitzats en un sol nivell i es caracteritzen per una coberta de dos vessants de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana de llevant, trencada per la presència d'un gran lluernari central disposat a tot el perímetre de la construcció, i resolt amb teulada de dues aigües també. Les façanes es resolen amb grans finestrals rectangulars que ocupen tota l'amplada de cada volum, amb un especejament de vidre en forma de gelosia. El mòdul de l'extrem nord es diferencia per la presència d'un portal de grans dimensions a la seva façana nord. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color gris, amb un sòcol arrebossat aplacat. | 08215-100 | Carrer de Nostra Senyora de Fàtima, 25-31 | L'antiga metal·lúrgica Bemvig va ser fundada (i ampliada un any més tard) l'any 1961 amb l'objectiu de fabricar i comercialitzar instal·lacions ramaderes i maquinària agrícola. Uns anys després, l'empresa marxa del municipi per la falta de terrenys, traslladant-se a les Masies de Voltregà. Segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal, l'any 1967, l'empresa va presentar un projecte per construir 24 habitatges per als seus treballadors, al capdavall de la zona de 'l'Arrabal Moreta', actual Avinguda Gaudí (AMSHV c. 605). L'any 1994, els locals van ser adquirits per l'empresa Albiral Display Solutions que es dedicaven al disseny, fabricació i distribució de monitors professionals. Actualment, l'activitat a l'empresa continua en actiu. A l'entorn de l'any 2011, les naus foren pintades. | 42.0157800,2.2426300 | 437292 | 4651806 | 1961 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82761-foto-08215-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82761-foto-08215-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82761-foto-08215-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: antiga metal·lúrgica Bemvig. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 230,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc