Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89826 | Les Platetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-platetes | <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra. </p> | s.XVI | <p>Masia de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, revestida amb teula aràb i carener perpendicular a la façana principal que s'obre a NO. Els murs són de paredat comú amb morter de calç i originalment estaven arrebossats. La portalada principal és adovellada en arc de mig punt i presenta arrambadors per carruatges. A la part superior de l'arc hi ha restes de l'espai on hi deuria encaixar un escut de família, actualment desaparegut. La porta original no s'ha conservat. Al primer pis s'obren dos balcons i dues finestres, així com dues finestres en el pis superior. A l'interior de la planta baixa, destaquen dos arcs diafragmàtics de mig punt, que transcorren de Nord a Sud i de Oest a Est. Aquest edifici va ser objecte d'ampliacions i modificacions al llarg dels segles tal i com es constata en la pròpia façana. Sembla que la casa original correspondria als dos cossos corresponents a la part Nord de la casa. Al costat SE s'aixecava un altre volum rectangular annexat a la casa actual, de planta baixa i dos pisos, del que encara queden restes del mur, el que a la part superior deuria ser a mode d'eixida. </p> <p>Al darrere de la casa hi ha un edifici de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant revestida amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal, amb obertures als murs N, O i S. L'era va ser encimentada en temps moderns tot cobrint un annex de la casa original, del que només en queda la planta baixa. </p> <p> </p> | 08216-1 | Masia situada a uns 3km al SO del nucli urbà, al peu del Puig-Miró i el riu Margançol o rec del Puig-Miró. | <p>Tot sembla indicar que Les Platetes formava part de la gran finca de Les Vinyes, que incloia diverses masoveries. A través dels Manuals notarials de 1593-1604 (APSJF 1595) es pot deduïr que Les Vinyes era una de les cases més capdavanteres del municipi, propietat que al 1595 també incloia Picanyes. </p> <p>El 1846, la finca de les Platetes, junt a la de les Vinyes i la Tayola, va ser adquirida per Josep Genovés i Centelles, junt al seu fill Antoni Genovés Cabanas, per 2500 lliures catalanes a Maria Montserrat Porras Gomez Vila i San, casada amb Salvador Coll. </p> <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, les Platetes apareix al costat del nom de Juan Canudas, qui en podria ser el masover.</p> <p>El 1907 la propietat és venuda a Joan Clotet Llumà. </p> <p> </p> | 42.1707574,2.0147538 | 418622 | 4669206 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2748.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La masia de Les Platetes es troba a pocs metres del Molí de Terradelles, pel que s'intueix que també en feien ús. | 85|94|98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 89828 | Cal Berlinga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berlinga | <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> | s.XVIII | <p>Masia rectangular de tres cossos, amb el mur de pedra amb morter de calç. annex adossat. El cos principal és de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants amb teula àrab, el carener de la qual és perpendicular a la façana de l'edifici, que s'obre a llevant. El segon cos està adossat a la paret de tramuntana i consta de planta baixa i coberta a una sola vessant amb teula àrab. El tercer cos està adossat a la paret de migjorn, amb planta baixa i una terrassa al primer pis. </p> <p>A l'entorn de l'edifici hi ha diversos tancats agrícoles i ramaders de construcció posterior. </p> <p> </p> | 08216-2 | Situat a 500m al sud del casc urbà de Sant Jaume de Frontanyà, amb les Roques de Cal Berlinga al Sud, la Solana de Terradelles al NO, Cal Jan al Nord i als peus del Torrent dels Trèmols. | <p>Són molt escasses les notícies documentals de Cal Berlinga. La primera cita que s'obté és al compliment pasqual de 1789, on apareix 'Cal Barlinga' al grup de cases del poble. Anecdòticament, al mateix compliment pasqual apreix una altra casa al poble anomenada Ferrer Barlinga, de la que no s'ha trobat més notícies. </p> | 42.1849100,2.0212400 | 419176 | 4670771 | Abans de 1789. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89828-img4406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89828-img44090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89828-img4405.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 89829 | Cal Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernat-2 | <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> | s.XIX | En estat ruïnós. | <p>Cal Bernat és un edifici al nucli de Canemars que actualment està en estat ruïnós, del que només en resten certes parts dels murs i els fonaments. Es tractava d'una edificació de planta rectangular que podria ser de planta baixa i pis. L'aparell constructiu és de pedra irregular, excepte a les cantonades que és esculpida, lligada amb morter de calç. El seu estat ruinós i ple de vegetació fan difícil l'identificació dels seus espais. </p> | 08216-3 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bernat. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Fco Portell, qui en podria ser el propietari o l'arrendatari. </p> <p> </p> | 42.1812800,2.0267900 | 419630 | 4670362 | Anterior a 1851 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89829-dsc00644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89829-dsc02056.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Bernat formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||
| 89830 | Cal Blanquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blanquet-0 | <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Blanquet és un petit edifici en estat ruïnós, del que només en resten algunes pedres dels fonaments i dels murs. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan molt difícil identificar-ne els espais. Sembla que està construïda adaptant-se al desnivell del terreny. L'aparell constructiu és a base de pedra irregular i morter de calç. </p> | 08216-4 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Blanquet formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt poques les fonts documentals que identifiquin Cal Blanquet, pel que fa pensar que abans podia haver tingut un altre nom. A l'amillarament de 1851 es cita una casa a la zona de Canamàs </p> <p> </p> | 42.1831500,2.0268200 | 419635 | 4670570 | Posterior a 1856. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89830-dsc01255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89830-dsc00647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89830-dsc00648.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 89831 | Cal Bolant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bolant | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Bolant és un petit edifici en estat ruïnós, del que només en resten algunes pedres dels fonaments. La densa vegetació s'ha anat menjant l'edifici, pel que identificació dels diferents espais es fa molt difícil. L'aparell constructiu és amb pedra conglomerada irregular. </p> | 08216-5 | Cal Bolant està situat a l'Est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, a la zona del quintà de Cal Cristí. Casablanca es troba al SO, Cal Cristí al NE i a pocs metres neix la Riera del Molí. | <p>Cal Bolant forma part de la finca de Casa Blanca, la que es troba a pocs metres al SO. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, podria apareixer Cal Bolant al costat del nom de Juan Portell, qui en podria ser el masover, però no se'n fa referència a l'amillarament de 1862. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1876400,2.0293200 | 419847 | 4671066 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89831-img4470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89831-img4472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89831-img4471.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 89832 | Cal Bondia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bondia | <p>AHCB, Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra (1856).</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Bondia és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i alguna cantonera del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i lloses, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> <p> </p> | 08216-6 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Lorenzo Altarriba. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, no apareix Cal Bondia, però sí que apareix Juan Bondia com a arrendatari del Molí de Tarradellas, el que podria fer pensar que el moliner es va fer una casa a prop entre el 1856 i el 1862, la que portava el seu nom. </p> <p> </p> | 42.1828107,2.0300674 | 419903 | 4670529 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89832-dsc01257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89832-dsc00646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89832-dsc01256.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Bondia formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 89833 | Cal Brià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bria | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra .</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Brià és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> | 08216-7 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix Cal Brià junt al nom de Jaume Brià, mentre que al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, apareix Cal Brià al costat del nom de Punto Planas, qui en podria ser el masover en aquella època. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1817600,2.0265900 | 419614 | 4670416 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89833-dsc00639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89833-dsc01842.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Brià formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||
| 89835 | Cal Caterí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cateri | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | En runes. | <p>Cal Caterí és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats.</p> <p> </p> | 08216-8 | Masia situada a la zona de Canemars. A 30 metres a l'Est s'aixeca el Molí del Quirze i al SO la Masia de Cal Toni i a 100 metres al NE hi ha la confluència de la riera del Molí amb el torrent dels Trèmols. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Caterí. La primera informació que s'obté és al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, on apareix al costat del nom d'Esteban Vilarrasa, qui en podria ser el propietari o el masover, el que sis anys més tard també apareix a l'amillarament. </p> <p> </p> | 42.1827000,2.0297600 | 419877 | 4670517 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89835-dsc01837.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Caterí formava part del nucli aïllat de Canemars, el que estava format per 10 cases, de les que avui encara hi ha restes de Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà. A principi del s. XX, aquest nucli tenia una població de 16 persones (CARRERAS CANDI 1908), mentre que en l'actualitat només hi ha una masia utilitzada com a segona residència. | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 89836 | Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-4 | <p>RUMBO, A. (2021) <em>Estudi de les Masies del Prat </em></p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, <em>Compliment pasqua</em>l (1789-1901), unitat d’instal·lació n. 4b.</p> <p>AMSJF, Població, <em>Padrons municipals d’habitants </em>(1857-1991), unitats d’instal·lació n. 32, 33, 207 i 211.</p> <p>AHCB, Fons de l’antiga comptadoria d’hipoteques, volum 22, <em>Llibre de finques rústiques de Sant Jaume de Frontanyà</em>, tom 107, 1r de Gréixer, Lluelles i Frontanyà, escriptura de compra-venda, 26/02/1856, pàg. 132.</p> | s.XVIII | <p>Cal Cintet és una masia rectangular de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab. La façana principal és paral.lela al carener, encarada a SO. A la planta baixa, hi ha una porta central amb arc rebaixat emmarcada en pedra i una finestra en arc a cada costat, emmarcades amb carreus de pedra. Cada pis mostra tres obertures emmarcades amb carreus de pedra i llindes horitzontals. El mur és a base de pedra i morter de calç amb les cantoneres amb carreus ben escairats. A l'extrem NO de l'era, s'aixeca la pallissa, un edifici rectangular de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant en tèula àrab. Tant aquesta com el sostre del primer pis estan suportats per un pilar central. La paret és de pedra amb morter de calç i a la façana s'obren dues arcades a cada nivell. L'accés al pis és a través d'una escala exterior. Tant la casa com la pallissa estan en perfecte estat de conservació. </p> | 08216-9 | Al NO es veu el Coll de Sant Jaume, al N, els Rasos de Tubau, a l'Est, les Masies del Prat, al SE Vila-rasa i al SO el nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>Segons les relacions de compliment pasqual de l’Arxiu Parroquial fins a mitjans segle XIX i els padrons municipals d’habitants de l’Arxiu Municipal, la masia de Cal Cintet ja era habitada el 1707 per la família Boixader i es va deshabitar el 1960-65 (RUMBO 2021: 63). Des del s.XVIII formava part de les masoveries del Prat, fins que la família Vilar podrien haver venut la propietat als Vagués entre 1822 i 1839. Segons l'antiga comptadoria d'hipoteques de Berga, el 1856, <em>Maria Bagués, de Borredà</em>, va vendre la casa a a J<em>osep Subirana, de Gavarrós.</em> Tres anys més tard, Subirana la va revendre a Josep Clotet, del mateix Frontanyà, qui retornava Cal Cintet a l'heredat del Prat, que havia comprat el 1854 i que restà en mans de la mateixa família fins el 1983, quan es va vendre als propietaris actuals. </p> | 42.1950800,2.0325500 | 420123 | 4671889 | 1707 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-dsc00002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-img44822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-img44860.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 89854 | Cal Cristí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cristi | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> | s.XVIII | Edifici en estat ruïnós. | <p>Les restes de Cal Cristí mostren una construcció de planta rectangular que es troba bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. Està molt coberta de vegetació, el que no permet una bona visió de les estructures i l'accés a l'interior és complicat. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obriria a migjorn. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i a les cantoneres, carreus més ben acabats. Estan lligats amb morter de calç i s'aprecien afegitons amb ciment que serien posteriors. Actualment només hi ha restes dels quatre murs i part del primer sostre. L'era s'obre a migdia i està delimitada per un mur. A l'interior de l'edifici, a la paret nord, encara s'aprecia l'antic forn i la cendrera, emmarcats amb grans lloses. </p> | 08216-10 | Situada al NE del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà | <p>Les notícies documentals conegudes referents a Cal Cristí són molt escasses. La primera informació que en trobem és en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà de 1789, on hi consta la referència de la casa de cal Christí, al poble. Més endavant, apareix al registre de cases del partit judicial de l’any 1856 i a l'amillarament del 1862 junt al nom d'Hilario Roma, qui en podria ser el propietari o el masover. La tradició oral recorda que diferents veïns del poble es van amagar a Cal Cristí durant la Guerra Civil Espanyola. Tot apunta que poc després es va deshabitar, el que ha propiciat l'actual estat d'enrunament. </p> <p> </p> | 42.1890700,2.0309200 | 419981 | 4671223 | Abans de 1789. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89854-dsc012490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89854-forn-i-cendrera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89854-img4474.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||
| 89855 | Ca l'Eugasser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leugasser-0 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, <em>Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de G</em>ue<em>rra</em>.</p> <p>RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història. </p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> | Estat ruïnós amb restes de parets. | <p>Les restes de la masia de Ca l'Eugasser mostren una construcció de planta rectangular que deuria tenir planta baixa i un pis, amb coberta a doble vessant i tèula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migjorn. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats i ben acabats a les cantoneres. Sembla que l'accés a la casa seria a la façana de ponent, a la que es veuen unes grans pedres ben escairades que podrien correspondre als brancals de la porta del costat esquerre. Al mur de migdia hi ha una finestra amb llinda de fusta i possiblement n'hi podria haver més a la zona central, on actualment el mur està gairebé a terra. Al mur de llevant s'identifiquen dues finestretes a la part sud emmarcades amb lloses planes. L'era segurament s'obriria al costat de llevant. </p> <p> </p> | 08216-11 | Ca l'Eugasser està al nucli de la Solana, al sud dels Rasos de Tubau, amb la obaga de Soler al Nord, Cal Roma i El Soler a l'Est, i la vall amb Cal Trempat al nord Oest i Cap del Camp al Nord Est. | <p>L’actual casa de ca l’Eugasser anteriorment es podria haver anomenat cal Xisquet, canviant de nom al primer quart del segle XIX (RUMBO 2021:79) i s'incloïa a l'heredat del Prat, tot i que no formava part de les masoveries originals del Prat. A l'amillarament de 1852 i al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, ja apareix com a Ca l'Eugasse, al costat del nom de José Camprubí, qui en podria ser el propietari o el masover. La casa es deshabita definitivament entre 1929 i 1930. </p> | 42.2033200,2.0270500 | 419679 | 4672809 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89855-img2801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89855-img2803-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89855-img2805-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 89856 | Cal Farreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farrero | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s. XIX | Edifici en runes. | <p>Cal Farreró és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i alguna part del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. L'edifici sembla rectangular d'una sola planta, segurament amb teulada a doble vessant. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats. </p> <p> </p> | 08216-12 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Farreró formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p> </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Farreró. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Jaume Martí, qui en podria ser el propietari o el masover. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, apareix al costat del nom d'Eladio Barnadas, qui també en podria ser el propietari o el masover.</p> <p> </p> | 42.1810900,2.0275000 | 419688 | 4670340 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89856-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89856-dsc00643.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 89857 | Cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jan-4 | <p>APSJF (1789) Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p> </p> | s.XVIII | <p>Masia de planta rectangular d'uns 40m2 de dos cossos amb mur de pedra i ciment. El cos principal consta planta baixa, un pis i golfes i està adaptada al desnivell del terreny de forma que el primer pis queda a nivell del camp posterior i la planta baixa a un nivell inferior a aquest, que és el de l'entrada a la casa. La coberta és volada, a doble vessant amb teula àrab, la que està suportada per bigues de fusta, el carenener de la qual és transversal a la façana principal. Aquesta té dues finestres amb llinda de fusta per nivell, les que estan tancades amb porticons exteriors de fusta. El segon cos està adossat a la paret de ponent de l'edifici principal i consta de planta baixa i teulada a una sola vessant. Aquest ofereix l'entrada principal a l'edifici i un finestral amb porticons de fusta. Un tercer cos s'aixeca sobre aquest adossat, de planta més petita, en el primer pis, el que també té teulada a una sola vessant amb teula àrab. </p> | 08216-13 | Al SE del núcli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, a uns 250 m del centre del poble. | <p>La primera font documental que es té constància de Cal Jan és al compliment pasqual de 1789 on es cita junt a a ltres cases del poble. A l'amillarament de 1862 apareix al costat del nom de Ramon Brià, qui en podria ser el propietari o el masover. Sembla que la casa va ser deshabitada a mitjans del s. XX, en que va caure en enrunament, fins que va ser totalment restaurada en temps contemporanis pels propietaris actuals. </p> | 42.1859300,2.0214900 | 419198 | 4670884 | Abans 1789. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43970.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 89858 | Cal Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-menut-1 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | x.XIX | Edifici en runes. | <p>Cal Menut és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i alguna part delmur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Sembla que seria una masia de planta rectangular, d'una sola planta i coberta a dues vessants. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> <p> </p> | 08216-14 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Joan Cunill, qui en podria ser el propietari o el masover. </p> | 42.1808000,2.0278800 | 419719 | 4670308 | Abans de 1851 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89858-dsc00645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89858-33.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Menut formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||
| 89859 | Cal Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peguera-0 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en runes, amb restes dels murs. | <p>Cal Peguera és un edifici rectangular de petites dimensions, del que encara avui se'n poden veure restes dels murs de la primera planta i de l'era a llevant. El cos principal és de planta baixa i pis, segurament amb coberta a doble vessant amb teula àrab sobre bigues de fusta. El carener seria perpendicular a la façana principal, la que s'obre a migdia, a la que encara es poden apreciar dues obertures. Aquest edifici principal té un cos adossat en planta baixa a la paret de ponent, que seria per ús agrícola o ramader, amb restes d'una obertura al mur de migjorn. L'aparell constructiu és a base de pedra irregular amb pedra tallada a les cantoneres, rejuntades amb morter de calç, com era habitual a la zona. </p> | 08216-15 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Peguera formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Peguera. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom d'Isidro Manubens, qui en podria ser el propietari o el masover. </p> <p> </p> | 42.1819000,2.0281300 | 419741 | 4670430 | Abans de 1851 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89859-dsc00649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89859-dsc02054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89859-dsc02055.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||
| 89860 | Cal Rebollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rebollet | <p>AMSJF, Població, <em>Padrons municipals d’habitants </em>(1857-1991), unitats d’instal·lació n. 32, 33, 207 i 211.</p> <p>RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós, en procés de restauració. | <p>Les restes de la masia de Cal Rebollet mostren una casa formada per dos cossos de planta rectangular: la casa original i un annex adossat a la paret de ponent que podria ser per ús agrícola o ramader. L'edifici principal mostra planta baixa i pis i tindria la coberta a dues vessants sobre bigues de fusta, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obra a migjorn. A la planta baixa, des de l'interior s'aprecien unes obertures al mur de llevant i tramuntana, emmarcades per lloses, que actualment estan tapiades. A la paret de ponent hi podria haver l'escala que dóna accés al primer pis, on encara es veuen restes de la vivenda: un forn a la paret nord i una cendrera. A la paret de ponent s'adossa un annex de petites dimensions amb obertura a migjorn, del que encara es veuen restes de les bigues de fusta que separen els dos nivells. L'aparell constructiu és de paredat comú fet a base de carreus desbastats junt amb lloses i carreus més ben acabats a les cantoneres. L'edificació està situat en una zona aterrassada, amb restes d'un mur de pedra que en delimita el que segurament seria l'era. </p> <p>S'ha trobat una llinda d'uns 240 x 60 cm. amb el símbol de Jesús (IHS) i la data 1704, la que sembla podria provenir d'un altre indret. </p> <p> </p> | 08216-16 | Al Sud, es veu el coll de Sant Jaume, a l'Oest, el coll de la Batallola, al Nord, el Soler i cal Roma, al NE, Tubau i al SO, les Masies del Prat. | <p>La masia de Cal Rebollet (o Ribollet) formava part de les masoveries del Prat, la que es va afegir a posteriori amb la recompra del Collet, o Collet Roig, per part de Joan Clotet. La primera notícia documental que es té és al padró municipal del 1886 i va ser deshabitat entre el 1965 i el 1970. Durant aquests anys va estar habitada per les famílies de Josep Solé, Josep Guix i Antonio Ferrer (RUMBO 2021). </p> <p>Actualment la masia està en procés de ser restaurada pel propietari actual. </p> | 42.2012900,2.0320600 | 420090 | 4672579 | Abans del 1886 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89860-img4367.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89860-img4375.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89860-img28260.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||
| 89861 | Cal Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roma-0 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>LOZANO, E. (2017) El Molí de Tubau a través de la documentació. Estudi històric: Sant Jaume de Frontanyà, segles XVIII-XX. Sense publicar.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> | s.XVI | <p>Cal Roma és una masia de planta rectangular d'uns 130 m2, de dos cossos. La coberta és a dues vessants sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està encarada a migdia. El mur és de paredat i carreus de pedra a les cantonades, amb morter de calç. El cos principal té planta baixa i un pis. A la planta baixa de la façana, s'obre una porta en arc rebaixat, emmarcada en maó, igual que la finestra al lateral. Al primer pis, un balcó de fusta i una finestra, ambdós emmarcats en maó. El segon cos, annex a la paret de ponent, és de planta baixa i teulada a una sola vessant. Davant de la paret de ponent d'aquest, hi ha un petit pati protegit per un un mur d'un metre d'alçada. Hi ha mostres de petites edificacions independents entorn la casa, de les que solament en resten algunes pedres del mur. </p> | 08216-17 | Masia situada a la zona de Tubau. Al Nord s'hi veu la creu d'en Soler, al NE, els Rasos de Tubau, a l'Est, la masia de Tubau, al Sud, el Soler i al SO el coll de la Batallola. | <p>La primera notícia documental que es troba de Cal Roma és en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà on apareix la 'Casa del Roma' en una pàgina junt al llibre de 1594-1598. Com era habitual a l'època, s'aprofitaven pàgines de les llibretes, pel que és difícil confirmar la data de l'anotació (doncs l'escriptura sembla molt posterior a la resta de pàgines). Anecdòticament, mossèn Martínez Solsona parla d'un incident citat als llibres de la Cort del Batlle de Sant Jaume de Frontanyà, on es va produir un assassinat d'un home a la masia de Cal Roma en època de l'Hereu Tubau, bandoler molt conegut al s. XVI (MARTINEZ SOLSONA 1967).</p> <p>Cal Roma era també coneguda com a Cal Romilló i formava part de la petita parròquia de Sant Esteve de Tubau. A finals del segle XVIII, la composició d'aquesta parròquia no havia canviat massa respecte dels segles anteriors i sabem que durant el segle XIX era formada per set cases: el mas Tubau, el Cortal de Tubau, el Ras de Tubau, el Molí de Dalt o de Tubau, el Molí de Baix o Molinot, Cal Roma i Cal Pó dels Jeps (més tard coneguda com Cal Jep). </p> <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, Cal Roma apareix al costat del nom de José Cunill, qui era el masover, mentre que el propietari era Pedro Font, membre de la família Tubau, qui ja apareix al fogatge de l'any 1497 com a amos del mas Rigolf, que més endavant esdevindria el mas Tubau. </p> <p>La casa ha estat restaurada a principis del s. XXI pels actuals propietaris. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.2052700,2.0325200 | 420133 | 4673021 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89861-img43510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89861-img43550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89861-img43610.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 89862 | Cal Tardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarda-1 | <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Tardà és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i algunes pedres dels murs. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Sembla ser un edifici rectangular d'una sola planta, segurament amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, que s'obriria a migdia. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> | 08216-18 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO Cal Toni, al Nord el Molí del Quirze, a l'Est la riera del Molí i al Sud la Baga de Vila-rasa. | <p>Cal Tardà formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Ramon Barnadet, qui en podria ser el propietari o el masover. </p> | 42.1810600,2.0297700 | 419876 | 4670335 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89862-dsc01252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89862-dsc01253.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 89863 | Cal Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toni-1 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | <p>Masia rectangular de cinc cossos. L'edifici principal és de planta baixa i dos pisos, amb edificacions annexes d'un o dos nivells aprofitant el desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant amb teula àrab i el mur de paredat i carreus de pedra amb morter de calç. El carener de la casa principal és transversal a la façana, que està encarada a migjorn. A planta baixa s'obre una porta amb llinda i als pisos una finestra respectivament. L'accés principal a la casa és per un dels cossos annexes, a la paret de llevant, que dona accés al primer pis de la casa, a través d'una porta de vidre i fusta. A l'annex de la paret de ponent, hi ha una porta que, des del jardí, dona accés a la cuina i a la resta del primer pis de la casa. Al SO de la casa principal s'aixequen diversos tancats i edificis. El taller és de planta rectangular, de planta baixa i coberta a doble vessant, amb finestres a la paret de migjorn. La resta d'eficicacions són simples, de planta quadrada per a emmagatzemar eines o llenya. L'interior de la casa està totalment reformat, amb encara alguna resta d'un festejador a la finestra del primer nivell i l'espai del que podria ser una capelleta. </p> | 08216-19 | Canemars | <p>Cal Bondia formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, tot i que només Cal Toni és habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Toni. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Manuel Jordà, qui en podria ser el propietari o el masover. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, Cal Toni s'atribueix a Joan Currubí, qui també en podria ser el propietari o el masover. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1816600,2.0287800 | 419795 | 4670403 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89863-dsc02146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89863-dsc00641.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 89876 | Cal Trempat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trempat-1 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF, Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament </em>(1862), unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>RUMBO, A. (2021) Estudi de les Masies del Prat </p> <p> </p> | s.XVIII | Edifici en estat ruïnós. | <p>Les restes de la masia de Cal Trempat mostren una edificació de dos cossos. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta seria a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. A la paret de SE encara hi ha restes de dues petites obertures, emmarcades amb carreus irregulars poc treballats. A l'interior s'aprecien dues finestres, amb llinda de fusta, una de les quals podria haver estat tapiada a l'adossar-se l'annex a la paret SO, d'un sol nivell, que podria haver estat utilitzat com a cort i corral. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats lligats amb morter de calç i carreus més acabats a les cantoneres. </p> | 08216-20 | Cal Trempat es troba al nucli de la Solana i al peu d'un afluent al Llimosell. Al Sud es troba el Coll de Sant Jaume, al SO el coll de la Batallola, a ponent Santa Eugínia, al NE el coll de la creu del Soler, a ponent Cal Roma, el Soler i Tubau al fons. | <p>Cal Trempat formava part de les masoveries del Prat. Va ser construïda el 1706-1707 i es va deshabitar el 1900-1916 (RUMBO 2021: 66). Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856 (AHCB), apareix Josep Boixader, sense especificar si n'era el propietari o simplement hi vivia, mentre que a l'amillarament de 1862 (AMSJF, unitat d’instal·lació n. 211) hi apareix com a propietari. De totes maneres, hi ha dubtes de qui ocupa la casa, ja que els Boixader estan documentats a Cal Cintet des de 1707 fins a 1886 i Josep Subirana apareix a cal Trempat al compliment pasqual de l’any 1850. Seria possible que els Boixader paguessin el cens de cal Trempat mentre vivien a cal Cintet, i la família Vagués mai va habitar cal Trempat entre 1707 i 1825 (RUMBO 2021). </p> | 42.2047500,2.0276800 | 419733 | 4672967 | 1706 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89876-img2796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89876-img2797.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||
| 89877 | Cal Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicenc-0 | <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament</em>, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>APSJF (1789) Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p> </p> | s.XVIII | <p>Cal Vicenç és una masia de planta rectangular de 160 m2 de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants suportada a base de bigues de fusta i teula àrab. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats i lloses. La major part del mur està arrebossat, especialment les parts que s'han renovat en temps contemporanis. La façana principal és perpendicular al carener i s'obre a SE. El primer edifici consta de planta baixa i dos pisos. A la façana de ponent, davant de l'era, s'hi troba la porta principal, dues finestres al primer nivell i una al segon nivell. A la paret SE es va annexar un altre edifici, el que consta de planta baixa i pis, els que es divideixen en un espai tancat al costat nord i una porxada coberta amb balconada al primer nivell. Al SO s'aixeca un petit annex de planta baixa i pis, que originalment podria haver estat per ús agrícola. </p> | 08216-21 | Cal Vicenç es troba als afores del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, als peus del Pla de les Forques. | <p>La primera font documental que s'ha trobat de Cal Vicenç és al compliment pasqual del 1789, on es destaquen dues propietats: Cal Vicens de Dalt i Cal Vicens de Baix, les que avui en dia són una sola casa. A l'amillarament de 1862 també es destaquen dues propietats: Cal Vicenç de dalt, habitada per la família de Francesc Subirats, i Vicenç de baix, habitada per la família de Josep Mir.</p> | 42.1890600,2.0244100 | 419443 | 4671228 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89877-img4623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89877-img4622.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 89878 | Cal Xiscu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xiscu | <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament</em>, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici ruïnós amb restes de parets i part del primer sostre. | <p>Cal Xiscu és una masia rectangular d'un sol cos, de planta baixa i pis. La coberta seria a doble vessant amb teula àrab, sobre bigues de fusta, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Els murs són de paredat comú fet de carreus debastats i lloses, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. La masia està situada en una zona on el terreny s'ha treballat en terrasses per al cultiu i pastures. </p> | 08216-22 | Edificació situada al nucli aïllat de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud es troba la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord Cal Toni i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Xiscu formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Xiscu. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Maria Clotet, qui en podria ser la propietària o la masovera. </p> | 42.1811900,2.0288000 | 419796 | 4670350 | Abans de 1851. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89878-dsc01838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89878-dsc02053_0.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||
| 89884 | Cortal de Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cortal-de-tubau | <p>APSJF (1714) Testaments s. XVIII, núm. 12-a.</p> <p>ACS (1970), Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>LOZANO, E. (2017) El Molí de Tubau a través de la documentació. Estudi històric: Sant Jaume de Frontanyà, segles XVIII-XX. Sense publicar.</p> | s.XVIII | Edifici ruïnós. | <p>Les restes del Cortal de Tubau mostren una edificació de dos cossos, d'uns 225 m2 que es troba bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. L'estat actual d'enrunament fan difícil l'identificació dels diferents espais. L'edifici principal té planta rectangular d'un sol nivell, amb un annex al costat SO de planta quadrada. La coberta seria a doble vessant amb teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana principal, que s'obriria a migdia. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i a les cantoneres, carreus més ben acabats. </p> | 08216-23 | El Cortal de Tubau es troba a la zona de Tubau. Al NO es troben els quintars de Tubau; al N, els rasos de Tubau; a l'E, el quintà de Currubí; al SE, el quintà de Caselles; al S, la baga del Molí i al SO, les masies del Prat. | <p>Durant segles, la petita parròquia de Sant Esteve de Tubau era formada pel mas Tubau, el Cortal de Tubau, el Ras de Tubau (abandonada a inicis del s. XIX), el Molí de Dalt o de Tubau, el Molí de Baix o Molinot, Cal Roma i Cal Pó dels Jeps (més tard coneguda com Cal Jep), totes propietat de la família Tubau. </p> <p>En un capbreu del priorat de Sant Jaume de Frontanyà del 1790, conservat a l'Arxiu Comarcal del Solsonès, Antoni Tubau i Orriols, hereu del mas Tubau, confessa tenir, entre altres béns immobles, 'la Casa, Mas i Heretat Tubau, habitada y affocada, antiguament anomenada Rigolf, junt ab los masos Quintana, de la Querosa, de la Canal, del Coll y de la Llossada, deshabitats i rònechs'. També confessa tenir 'dos casas nomenadas lo Cortal de una y lo Ras de altra, habitadas y affocadas, y umn Molí Fariner'.</p> <p>Els Tubau ja apareixen al fogatge de l'any 1497 i diversa documentació al llarg dels segles, situa els Tubau com una de les famílies més pròsperes de la zona. </p> <p>Segons l’inventari de béns atorgat l’any 1714 per Marianna Orriols, vidua de l’hereu Jaume Tubau i València, sabem que els Tubau eren propietaris del Cortal de Dalt i el Cortal de Baix, antic molí medieval o Molinot, (APSJF 1714) habitades per les famílies Puig i Rafart, així com una casa anomenada “el Ras de Tubau” (ACS 1790).</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.2016500,2.0471700 | 421338 | 4672605 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89884-dsc02096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89884-dsc02095.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | En la documentació escrita, la masia apreix citada com a Curtal, Cortal o Portal.Històricament, els cortals eren finques (formades per una masia, construccions annexes i terrenys) dedicades a l'agricultura o la ramaderia. La paraula cortal deriva del mot llatí curtis que, entre altres, defineix un espai tancat per guardar-hi el bestiar. Es tenen notícies de l'existència de cortals ja en el segle XIV, i és molt probable que encara datin de més antic.Les edificacions dels cortals primerencs estaven formades per la casa pròpiament dita, la jassa i el corral. La jassa era una construcció de forma allargada i tancada per tres murs, mentre que la quarta paret, orientada al sud, restava oberta. Era l'edifici destinat a guardar-hi el bestiar boví. El corral, en canvi, estava tancat pels quatre costats i només tenia una porta orientada al migdia i estava destinat a tancar-hi el bestiar oví.Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 89885 | Cap del Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-del-camp | <p>AHPB (1755) Manuals notarials, Manuals de Joan Baptista Plana, <em>Manuale vigesimum quintum instrumentorum 26/12/1754-23/12/1755</em>, volum 992/22, pàg. 196-205.</p> <p>AHCB, Manuals notarials, Manuals de Ramon Coll, <em>Manual de 1867</em>, escriptura n. 173, pàg. 525-527.</p> <p>RUMBO, A. (2021): El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d'història. </p> | s.XVIII | Edifici en estat ruïnós. | <p>Les restes de Cap del Camp mostren dues edificacions d'un sol cos, unides per una paret al costat nord de construcció posterior. Ambdues són de planta rectangular, de planta baixa i pis segurament amb coberta a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. El carener seria perpendicular a la façana principal en ambdós edificis, que s'encaren al SO, on hi hauria la porta principal d'accés a les cases. Segurament l'edifici del costat de ponent era utilitzat com a habitatge, tal i com mostren les restes, al primer nivell, de la pica i el forn, del que encara s'aprecia el seu volum quadrat des de l'exterior. L'altre edifici es podria haver utilitzat com a cort i magatzem al pis superior. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i carreus més ben acabats a les cantoneres. </p> <p> </p> | 08216-24 | Cap del Camp està al nucli de la Solana, al sud dels Rasos de Tubau, amb la obaga de Soler al Nord, Cal Roma i El Soler a l'Est, i la vall amb Cal Trempat i Ca l'Eugasser al Sud Oest. | <p>Cap del Camp sembla que va ser construïda el 1707 i habitada per diferents famílies fins al 1965-70.</p> <p>Als Atermenaments dels “<em>Patis de St. Jaume</em>” de 1755, es descriu la finca: <em>Formada per una casa i una peça de terra de nou quartants de sembradura que limitava a orient amb honors de l’heretat del Soler, a migdia, occident i nord-oest amb honors del mateix mas Prat </em>(AHPB 1755).</p> <p>Tot apunta que originalment formava part de les masoveries del Prat. Va ser venuda el 1856 i nou anys més tard va ser reintegrada a l'heretat original per Josep Clotet i Roma, qui havia comprat el Prat el 1854 (RUMBO 2021). </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.2045200,2.0285100 | 419801 | 4672941 | 1707 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89885-img2789.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89885-img2785.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89885-img2787.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Sembla que l'orígen del nom de la casa ve del fet que estigui al capdemunt del camp on es troba.Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||
| 89886 | Casablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casablanca-2 | <p>AHCB (1856): Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>ACA (1553): <em>Libro del fogaje general de Cataluña realizado por mandato de las cortes de Monzón de 1552 correspondiente a los territorios de las colectas de Barcelona, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vic, Berga y Bagà y Manresa</em>, Real Patrimonio, Maestre Racional, Volums, Sèrie general, 2958, pàg. 334.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> | s.XVI | <p>Casa Blanca és un conjunt d'edificacions que es troba als afores del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, a llevant de l'imponent església romànica. La masia és de planta rectangular d'uns 200 m2, amb planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana que s'encara a llevant. Els murs són de paredat amb cantoneres de carreus ben tallades i deuria estar arrebossat amb morter de calç blanca.</p> <p>El primer cos de l'edifici correspon al seria la casa original, la que es troba adossada al marge del terreny per la part posterior, al costat de tramuntana. Aquesta consta de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant i teula àrab. La façana principal d'aquesta edificació seria a la paret de ponent, on més endavant s'hi va annexar un altre cos que ara conforma l'estructura central de la masia. A l’interior de la planta baixa es poden apreciar arcs diafragmàtics de mig punt, elaborats amb pedres planes ben escairades, disposades a plec de llibre i lligades amb morter de calç.</p> <p>El segon cos de l'edifici està adossat a la masia original i consta de planta baixa i dos pisos, amb el carener paral.lel a la façana de llevant, on s'obre la porta principal, emmarcada amb ciment i una llinda d'una sola llosa de pedra. A la part superior hi ha un detall on consta l'any de la darrera reconstrucció de la casa, el 1951, quan es va restaurar la teulada i el pis superior. La façana de migdia, amb l'era davant, destaca per les obertures amb arc rebaixat emmarcades amb maons i una petita obertura en creu sota teulada. A la paret de ponent s'aixeca un annex de planta quadrada de planta baixa i pis, que correspon al forn. </p> <p>El conjunt es complementa amb tres edificacions agrícoles i ramaderes. La primera pallissa consta de planta rectangular d'uns 120m2 amb planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant amb bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. A la planta baixa hi ha una portalada en arc de mig punt i volta catalana i una porta amb arc rebaixat a cada costat i dues petites finestres. Aquest edifici és d'una bellesa espectacular, el que destaca per la volta catalana a la planta baixa i la gran obertura en arc de mig punt, on s'aprecia un detall amb la data 1830, que deu correspondre a la darrera restauració de l'edifici. A la paret nord hi ha la porta d'accés al primer pis. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats i lloses, mentre que les cantoneres gaudeixen de carreus més ben acabats. </p> <p>La segona pallissa té una planta rectangular de 160 m2, de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia amb una impressionant portalada en arc de mig punt. Davant d'aquesta s'obre una gran era que està protegida per una paret de pedra, que destaca per la seva robustesa, al costat de migjorn, per suportar el desnivell del terreny. Per la paret nord hi ha dos accessos a l'era que hi ha entre aquesta pallissa i la casa principal. Aquestes dependències agrícoles són les parts de la casa que conserven millor la seva estructura original ja que han patit menys modificacions. </p> <p>La quarta edificació, d'ús ramader, té una planta quadrada d'uns 115 m2 i consta de planta baixa i pis, amb coberta de doble vessant amb carener paral.lel a la façana principal, que s'obre al costat NE. La paret és a base de maó i ciment, el que evidencia una construcció molt posterior a la resta d'edificis del conjunt. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-25 | La Casa Blanca està situada a 200 metres a l'Est de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>El 1536, la família Campalans va adquirir al prior Joan de Pinós, per manera d’establiment, dos masos rònecs anomenats Puigsobirà i Casanova, amb totes les terres que avui constitueixen l'actual finca de la Casa Blanca. Per l’adquisició d’aquesta finca pagaven anualment quatre florins (valent quaranta quatre sous barcelonins) el dia de Sant Miquel de setembre, així com el delme dels fruits que oferia la terra (blat, ordi, civada, mill, cànem i altres) a la setena (una part pel prior i sis parts pel conreador). El delme de bestiar “se pagava de la manera següent: un cap per senyal del nascut en la heretat; llana, de deu vellós un i de deu vellós altre, restant-se nou vellós a l’amo del bestiar; los porcells, se havia de donar un de delme per cada amo que n’hi tind`ra, si les trujes eren a mitjans o a cabal, i pagar-se a les set setmanes de nats; lo delme de l’altre bestiar gros, vaques, eugues, someres, no se pagava en especie sinó un sou per cap del nascut en la heretat. Per lo delme del bestiar menut lo amo del bestiar tenia dret de escollir un i després lo prior prenia un de delme”, segons una transcripció d’un descendent de la família Campalans va fer d’un document del s. XVI.</p> <p>Al s.XVI, la família Campalans va dividir les terres en petites parcel.les per fer-hi establiments censals, tot cobrant un cens anual. D'aquestes porcions de terres sorgeix l'actual poble de Sant Jaume de Frontanyà, en el que la Casa Blanca és encara la parcel.la més important. </p> <p> </p> | 42.1865800,2.0253100 | 419514 | 4670952 | 1536 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89886-img4415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89886-img46940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89886-img4693.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 89887 | El Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collet-0 | <p>AFEVSBLL, (1755) <em>Llibreta de las afrontacions de las Heretats y Terras posseeix Vilar de St. Boy, copiades dels Actes </em>dins el <em>Compendi de tots los Actes dels Masos y Casas; Censals, Testaments, Inventaris, Capítols, Àpocas, Fundacions y altres Documens del Mas Vilar de San Boy de Llussanès</em>, sense data, pàg. 27-28.</p> <p>RUMBO, A. (2021): El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d'història. </p> <p>AHCB (1889) Manuals notarials, Manuals de Camil Font, <em>Manual de 1889</em>, escriptura n. 56, compra-venda del Collet, pàg. 193-197.</p> | s.XVIII | Edifici ruïnós, amb restes dels fonaments. | <p>Actualment no queden gairebé restes de l'edifici original del Collet, excepte per alguns arbres fruiters. Sembla que la casa va ser colgada durant els treballs d'asfaltat a la carretera de Sant Jaume de Frontanyà a la Pobla de Lillet i ara tant sols es poden veure algunes restes dels fonaments. Tot apunta que hauria estat un edifici rectangular de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant.</p> | 08216-26 | Collet de Sant Jaume, a 100 metres al NO de Cal Cintet. | <p>La casa el Collet Roig formava part de l'heredat del Prat, tal i com es documenta des del s.XVIII. Sembla que va ser construïda el 1706-1707 i era habitada per la família de Francisco Tubau, per la que pagaven 1 lliura i quatre gallines que es pagaven per Sant Miquel de setembre, per la casa i sis quadrants de terra (RUMBO 2021).</p> <p>Els pactes, “<em>ad bene meliorandum</em>”, signats amb Francisco Tubau i que en aquell moment (1755) havia d’observar el seu descendent Pere Serra, eren els següents (RUMBO 2021: 50-51):</p> <p>- Que pogués prendre pedra, terra i fusta de qualsevol part del terme de l’heretat del Prat per fabricar i conservar la casa, no derruint cap paret de marge ni tallant cap arbre fructífer ni fent malbé l’herba mentre aquesta estigués en nedo.</p> <p>- Que del terme esmentat pogués prendre tota la llenya que necessités per cuinar, per al seu ús i servei ordinari de la casa sense disposar de cap arbre fructífer.</p> <p>- Que només una vegada pogués prendre llenya per assegurar el pati.</p> <p>- Que pogués fer pasturar sempre pel terme esmentat una bèstia de bast, que no fos euga, amb els seus descendents, passant sempre darrera del bestiar de llana del masover del Prat, i no podent anar on l’herba estigués en nedo ni a la Devesa dels Bous, estigués l’herba en nedo o no. Els descendents només hi podrien estar mentre mamessin.</p> <p>Durant més de 150 anys, va ser habitada per la família Tubau-Serra, qui acabà comprant la propietat, la que posteriorment va ser recomprada el 1889 per Joan Clotet i Capdevila. El Collet Roig sembla que va ser deshabitada definitivament el 1945.</p> <p> </p> | 42.1954700,2.0309200 | 419989 | 4671934 | 1706 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89887-dsc00622.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Es coneix també com el Collet Roig. | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||
| 89894 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-10 | <p>RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p> </p> | s.XVI | <p>La masia del Prat és un conjunt d’edificacions que consta de: la casa principal, una pallissa i dues edificacions agricoles o ramaderes. La casa principal és rectangular de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant amb bigues de fusta i teula àrab, el carener de la qual és perpendicular a la façana principal, que s’obre a migdia. L’edificació actual ha patit moltes modificacions en la darrera rehabilitació. La façana principal té la porta de fusta que dóna accés a la vivenda, amb llinda de fusta, a la que s’ha afegit un annex a mode d’eixida d’un sol nivell, amb teulada a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. Al costat d’aquest annex es troba una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra esculpits, la base de la qual mostra tres motius orgànic-geomètrics, mentre que a la part superior dels brancals s’aprecien motius figuratius del que podrien ser dues cares humanes. La llinda està superposada al mur i destaca pels motius geomètrics. Al primer pis de la façana principal s’obre una finestra balconera i una finestra a cada costat, totes amb llinda de fusta. A la paret de ponent s’aixeca un volum adossat que originalment seria d’ús ramader o agrícola. Aquest és rectangular, de planta baixa amb teulada a doble vessant i teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana principal. Als murs s’hi troben obertures de nova construcció. A pocs metres a ponent de l’edifici principal, s’aixecava un volum d’ús agrícola o ramader amb teulada a una sola vessant d’uralita i amb una sola obertura al costat de llevant i un mur que l’adossava a l’altre edifici agrícola. Actualment, l’edifici és quadrat, de planta baixa i teulada a doble vessant, amb teula àrab i carener paral.lel a la façana principal, que s’obre a llevant. A la paret de migdia s’han obert dues finestres apuntades, amb base de maó i arc de pedra escairada plana. A la paret de ponent hi ha la porta d’accés a la casa, sota una porxada de coberta d’una sola vessant amb teula àrab, i tres petites obertures.</p> <p>Finalment, l’edifici que s’aixeca al costat de ponent de l’edifici principal és el que corresponia al paller. És de planta rectangular, de planta baixa i un pis, amb coberta a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s’obre a migdia. Originalment aquesta façana tenia la típica obertura de paller, amb un pilar de pedra central i dues grans obertures a costat i costat, tant a la planta baixa com al primer pis. Actualment, aquesta façana té dues finestres d’arc apuntat, amb base de maó i pedra escairada plana a cada nivell. A la paret de ponent hi ha una porta de fusta a la planta baixa, d’una sola fulla, i unes escales de ferro a tres estadis que pugen fins al primer pis per donar accés a la vivenda a través d’una altra porta de fusta igual que l’anterior. L’interior dels edificis ha estat totalment reformat. L’entorn està molt cuidat. Actualment el conjunt allotja la casa rural de les Masies del Prat.</p> | 08216-27 | La casa del Prat es troba al sud del rec de Tubau, amb el collet de Sant Jaume a ponent, el quintà de les Planes a llevant i el bac de les mines i Vila-rasa a migdia. | <p>La casa del Prat es va construïr abans del 1547 i va ser habitada de manera ininterrompuda durant més de 400 anys, fins que es va deshabitar entre 1955 i 1960, el que també passa a la resta de masoveries (RUMBO 2021).</p> <p>La masia del Prat no apareix als fogatges de 1497, 1515 i 1553, tot i que la casa està documentada des del 1547, quan Pere Lentes de Sant Jaume de Frontanyà ven el Prat a Antic de Palmerola, senyor del castell de Palmerola, per 27 ducats d’or. Pocs anys més tard, el 1566, per matrimoni d’Elena de Palmerola, nevoda i hereva d’Antic de Palmerola, la propietat passa als Alemany-Descatllar. El matrimoni, Elena i Jaume, signen un reconeixement del Prat cap al Priorat de Sant Jaume de Frontanyà d’un cens de 5 lliures i 10 sous i un delme sobre tots els fruits i bestiar, grans i petits. Segons un document on mostra les aportacions que diferents cases van fer per l’obra de l’església, sabem que, el 1595, el Prat aporta 20 quarts de calç i de sorra per l’obra de l’església de Sant Jaume i 4,5 sous per les obres del campanar, mentre que dos anys més tard n’aporta 7 per les obres de la teulada de l’església. D’aquestes relacions es dedueix que el Prat era una casa forta i important al municipi durant aquella època, tot i que no era de les més capdavanteres, com podrien ser les Vinyes, Cortines, les Lloberes d’en Cosp i Frontanyà.</p> <p>Hi ha evidència que entre el 1701 i el 1707, l’heretat del Prat tenia fins a set masoveries: la Batallola, Cal Teixidor, Cal Xisquet, el Collet Roig, Cal Trempat, Cal Cintet i Cap del Camp.</p> <p>El 1730, la vídua de l’hereu Ramon Alemany-Descatllar i de Solanell, Maria Lluïsa d’Arnella, ven perpètuament el Prat a Manuel Hidalgo Alemany-Descatllar i a Diego Vela Alemany i Descatllar per 5.100 lliures. El 1755 l’heredat del Prat passa dels Alemany-Descatllar a Eudald i Josep de Vilar, pare i fill, de Sant Boi de Lluçanès, al ser venuda per 5.800 lliures.</p> <p>Tant la masia del Prat com les seves masoveries sempre van tenir arrendataris molt diversos. Del 1798 al 1824 va ser reformada a fons i es van fer rompudes importants a la finca.</p> <p>El 1854, Joaquim i Antoni de Vilar, pare i fill, venen l’heretat del Prat a Josep Clotet Roma, sastre, per 10.750 lliures, el que pocs anys més tard adquirirà també la Cal Cintet, Cap del Camp i el Collet.</p> <p>Ja al segle XX, les hereves de la família Clotet venen Cal Cintet el 1983 i la resta de l’heretat del Prat el 2005 als propietaris actuals.</p> | 42.1959900,2.0402300 | 420758 | 4671983 | Abans de 1547 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89894-img4487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89894-img4488.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89894-img4489.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 90017 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-14 | <p>Registre de la Propietat de Berga, <em>Llibre de finques de Sant Jaume de Frontanyà n. 1 (tom n. 20)</em>, finca n. 7, foli 27.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, <em>Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de G</em>ue<em>rra</em>. </p> <p>PSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p> </p> | s.XVI | Edifici en estat ruïnós. | <p>El Soler és una masia situada al capdemunt d'una gran plana que actualment està en runes, les que junt a l'extensa vegetació, fan molt difícil l'accés a l'interior. La construcció principal és de planta rectangular d'uns 120 m2 amb planta baixa i dos pisos. La coberta hauria estat a doble vessant amb teula àrab sobre bigues de fusta, amb el carener transversal a la façana principal, que s'obre a llevant. Els murs són a base de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i a les cantoneres carreus més ben acabats. A la paret de llevant s'obria l'entrada principal a la casa, amb llinda de fusta com la resta d'obertures, i on es trobava l'era protegida per un mur. Les restes de runes denoten una estructura amb bigues de fusta i terra de fusta al sostre del primer pis, així com pilars de càrrega fets amb maó i arrebossats amb morter de calç. S'observa també una edificació agrícola i ramadera a l'Est de l'edificació, de construcció posterior. </p> | 08216-28 | El Soler es troba a la zona de Tubau, uns 160 metres al Sud Oest de Cal Roma, amb el Torrent de Tubau a llevant i el Llimosell i la plana de Soler al Sud. | <p>El Soler formava part del nucli dispers de la Solana. La primera documentació escrita que en tenim constància és el “<em>Memorial del què han de fer los pajesos de Snt. Jaume per la obra de la església</em>”, datat el dia 20 de juliol de l’any 1595, en el que es documenten les aportacions de totes les cases i particulars de la parròquia de Frontanyà per alguna obra de l'església. En aquesta relació hi figura el Soler, que hi va contribuir amb 3 sous. </p> <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, Eladio Tarradellas apareix com a propietari o habitant del Soler. </p> <p>Segons el Registre de la Propietat de Berga, el 1878 Joan Güell i Moreta apareix com a propietari del Soler. </p> <p>La casa va ser deshabitada entorn el 1950. </p> <p> </p> | 42.2039300,2.0315000 | 420047 | 4672873 | Abans del 1595 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90017-dsc02122.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La casa està envoltada de feixes per a cultiu i camps de pastura. La majoria de parets de suport d'aquestes feixes encara són visibles i en molt bon estat. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||
| 90018 | Els Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-oms | <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> | s.XVIII | <p>L'edificació ha patit moltes modificacions al llarg dels anys, pel que hi ha diversos cossos annexos arrel de les diferents ampliaciona que s'han anat fent.</p> <p>El cos principal és rectangular, situat en un indret que aprofita el desnivell natural del terreny, pel que pel costat de tramuntana consta de de planta baixa i pis, mentre que pel costat de migdia, té planta baixa i tres pisos. La coberta és a dues vessants, amb cornissa de teula descendent, bigues de fusta i teula àrab. El carener és paral.lel a la façana principal, encarada a migdia, la que s'obre a l'era. L'aparell constructiu és de maçoneria molt rudimentari, amb morter de calç i amb carreus a les cantonades. L'accés original a la casa seria a través d'una portalada en arc de mig punt a la paret de migdia amb maó. Aquesta façana té vàries obertures, la majoria finestres petites que combinen la llinda originariament de fusta i l'arc rebaixat emmarcades amb maó. També s'observen dues finestres balconeres, amb llinda de fusta i reixa de metall.</p> <p>La paret de llevant consta de planta baixa i dos pisos i dos grans contraforts, al centre i a la cantonada SE de l'edifici. A la planta baixa, hi ha dues obertures d'arc rebaixat, mentre que el primer pis té dues finestres amb llinda de fusta i el segon pis també dues finestres amb arc rebaixat de maó.</p> <p>La paret de tramuntana ofereix també una entrada a l'edifici, actualment utilitzada com a accés principal i una finestra, ambdues emmarcades amb una estructura de formigó. Al primer pis hi ha quatre finestres amb arc rebaixat emmarcades en maó. Des d'aquesta façana s'observa un annex de planta rectangular i un sol nivell, amb teulada a una sola vessant en teula àrab. Ofereix una porta d'accés lateral orientada a llevant i una finestra a tramuntana. </p> <p>A la paret de ponent es va adossar un cos quadrat, molt posterior, que consta d'un pis més que la retsta de l'edifici original. Vist des de tramuntana, a la planta baixa hi ha una gran porxada i l'accés al primer nivell és a través d'una escala metàl.lica exterior. La coberta és a doble vessant, amb el carener paral.lel a la façana principal i a l'edifici que n'és contigu. Aquest annex sobresurt un parell de metres respecte la línia de l'edifici principal en la paret de migdia. A la planta baixa hi ha el safreig, a la primer planta un finestral d'arc de mig punt amb maó i al segon pis dues finestres quadrades amb llinda de fusta. La paret de ponent té vàries obertures en els dos nivells superiors. </p> <p>Finalment, a la paret de llevant s'obre un darrer cos annex de planta baixa i pis, teulada a doble vessant i carener paral.lel a la façana principal que s'orienta a migdia. Aquesta consta de dues portes de fusta a la plata baixa i dues finestres quadrades amb llinda de fusta al primer pis. A la paret de ponent, s'obren quatre petites finestres a la planta baixa i dues a la primera planta, amb llinda de fusta. Aquest annex també és de maçoneria amb pedres col.locades irregularment i poc treballades. </p> <p>Al costat de migdia, totalment independent de l'edifici principal, s'aixeca una construcció de planta baixa rectangular i teulada a doble vessant, en teula àrab, la que té el carener perpendicular a la façana principal, que s'orienta a ponent. Aquest cos és de construcció molt posterior a la resta d'edifici, tot i que en lloc seu hi podria haver hagut una edificació de proporcions similars. </p> <p>A nivell interior, la casa ha estat adaptada a diferents usos, la majoria dels anys essent la seu d'una casa de colònies gestionada pel rector de la parròquia.</p> | 08216-29 | Els Oms veu la Masia de Terradelles a llevant, la Solana de Terradelles i el mas de Frontanyà al Nord, les Lloberes a ponent i Picanyes i el Torrent del Joncar al SO. | <p>La devoció al culte de la Marededéu dels Oms va propiciar la construcció d'un santuari sobre el turonet on s'havia trobat l'estatua de la verge, segons explica la tradició oral. Aquest tindria origen medieval, sobre 1410, tot i que la construcció actual s'acabà el 1785, com apunta la data a la portalada principal.</p> <p>Al s. XVI la devoció a la Mare de déu augmentà de tal manera que, el 1696, es van elegir dues persones com a a administradors, qui havien de donar comptes al vicari perpetu de Sant Jaume de Frontanyà. De totes maneres, vint anys més tard, el prior de Sant Jaume va manar posar una caixeta a l’església parroquial on tots els fidels puguin tirar les almoines en honor a la Marededéu, de la que només posseirà clau el vicari perpetu de Sant Jaume.</p> <p>Els administradors havien llogat la casa de pagès dels Oms com a residència dels ermitans al servei del Santuari, la que era propietat dels amos de Tubau, els que la vengueren el 1707 a la comunitat de clergues de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga per un censal de quatre centes lliures, la qual es pagava cada any fins que es va redimir el 1780.</p> <p>El 1780 el santuari s’engrandeix per encabir-hi el progressiu nombre de fidels, tot i les al.legacions fallides de l’amo de Terradelles al considerar-ho dins la seva propietat. La casa de l’ermità també s’amplia el 1785, el que dona forma a l’actual edifici.</p> <p>El 1928, Juan Clotet i Euras, propietari de Picanyes, cedeix un terreny dels Oms a la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà. Al s.XX la masia dels Oms funcionava com a casa de colònies, gestionada pel capellà local, la que va acollir a un gran nombre d'infants i excursionistes durant molts anys fins que es va tancar a principis del s. XXI. </p> <p>Sembla que la masia dels oms es va anar construïnt gradualment per acollir els ermitans i els diferents usos durant el temps. Aquest argument és evident tenint en compte la poca cohesió arquitectònica de l'edifici, el que consta de molts cossos afegits de diferents èpoques.</p> | 42.1814700,2.0108400 | 418313 | 4670398 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90018-vista-general-els-oms.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90018-img4841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90018-img4663.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | A pocs metres, a l'oest de la casa, s'aixeca sobre un turonet el santuari dedicat a la Mare de Déu dels Oms, el que consta d'una fitxa pròpia. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 90019 | Can Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-frontanya | <p>ACA (1553) Real Patrimonio, Maestre Racional, Volums, Sèrie general, 2598.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> | s. XVI | <p>Can Frontanyà és una masia situada al capdemunt dels cingles de Frontanyà, en un indret immillorable. L'edifici principal és de planta rectangular, d'uns 240 m2, amb planta baixa i dos pisos. La coberta és a doble vessant i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, la que s'obre al NO. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses, mentre que a les cantoneres es troben carreus més ben acabats. La seva estructura del s. XVII-XVIII no deixa veure els vestigis més antics.</p> <p>L'entrada a la masia és a la paret de NO, amb una àmplia era enllosada i tancada per un mur al costat de ponent i altres dependències annexes a la casa, d'època posterior i un gran paller al costat NO. La porta principal actualment té brancals i llinda de fusta, tot i que hi ha evidències d'un un arc de plec de llibre elaborat amb pedres planes del que seria l'obertura original. A la dreta de la porta hi ha una finestra de construcció molt posterior a la resta de l'edifici. Als pisos, s'obres dues finestres per nivell de mides diverses. Diversos annexos s'aixequen al costat NE, amb coberta a una sola vessant. A la paret de SE s'aprecia una eixida amb finestra amb llinda de formigó a la planta baixa, dues grans obertures en arc rebaixat al primer pis i una altra al segon pis, la que té una finestra a cada costat, les que originariament també serien a arc rebaixat. A la paret de SO hi ha un annex de dos nivells (plata baixa i subterrània aprofitant el desnivell natural del terreny), amb coberta a una sola vessant i teula àrab. </p> <p>A l'altre costat de l'era, s'aixeca una edificació ramadera de planta baixa i pis, amb una gran obertura en arc de mig punt. La coberta és a doble vessant, bigues de fusta i tèula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. L'aparell constructiu és a base de paredat comú fet de carreus desbastats i totxanes, amb carreus més ben esculpits a les cantoneres i als brancals de l'obertura. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-30 | La casa es troba als peus del serrat de Frontanyà, amb Creu Melosa al Nord, el Pla del Cingle a llevant, la solana de Terradelles a migdia i Faig i Branca al NO. | <p>Frontanyà conformava un dels poblats habitats ja al s. XI, junt amb Cosp, les Lloberes, Les Planes, Corrubí, Santa Eugènia i Montner.</p> <p>La primera documentació que es troba de Frontanyà és al fogatge de l’any 1553, on apareix “Loys Font del Mas Frontanyà”. Un membre de la família Font, Magdalena, encara hi viu el 1598, segons els arxius de compliment pasqual. </p> <p>Al “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”, on apareixen totes les cases i particulars de Sant Jaume que feren aportacions per l’obra del campanar del 1595, Frontanyà apareix contribuïnt 5 sous. Aquest fet confirma que Can Frontanyà era una casa forta, de les més capdavanteres del municipi a l'època, com podien ser les Vinyes i Picanyes, Cortines, les Lloberes d'en Cosp (totes aportant 5 sous). Per aquest mateix motiu, els homes més significatius eren escollits pel prior de Sant Jaume de Frontanyà per actuar com a batlle, com és el cas de Josep de Frontanyà el 1716-1717. </p> <p>Al s. XX, la masia va ser utilitzada com a casa de colònies, pel que explica moltes de les modificacions i annexos a l'edifici original. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1881200,2.0134500 | 418537 | 4671134 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90019-img4858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90019-frontanya-era.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90019-frontanya-pallissa.jpeg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 90033 | La Tayola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tayola | <p>AMSJF (1862) Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament</em>, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> | s.XVIII | L'edifici, en estat ruïnós, va ser barrat per les obres d'arranjament de la carretera BV-4656 el 1981. | <p>La Tayola és una masia rectangular d'una planta i coberta a doble vessant, de la que s'aprecien restes dels murs i de la cantonada del costat SE. L'edifici està encarat a migjorn, amb el carener transversal a la façana principal. L'edificació està al costat del riu Mergançol, en un lloc de pas de l'antic camí ral que anava de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà. A pocs metres, al límit del termenal amb Les Llosses, es troba la Font de la Taiola, la que abastia la casa i servia com a parador on els viatgers es refrescaven i agafaven forces per seguir camí endavant. </p> | 08216-31 | Masia al límit amb el termenal de Les Llosses, al peu del Mergançol. A llevant s'aprecia la carena de la Tellola, amb el Puig Miró al fons; al Nord, el turó del collet de Les Vinyes i a ponent la rasa de Les Vinyes. | <p>La Tellola, Taiola o Tayola apareix en la documentació com a finca del mateix propietari que Les Vinyes i Les Platetes, de les que ja es feia referència al s.XVI. Al compliment pasqual de 1789 es parla de la Tayola i de la Casa Nova de la Tayola o la Tayola del costat, de la que actualment no hi ha restes. Del 1789 al 1842, la Tayola va ser habitada per famílies diferents: Rossell, Subirà, Conill i Palau, mentre que el propietari, al 1862, era Josep Genovès, qui també ho era de Les Vinyes i Les Platetes. Pel que fa a la Casa Nova de la Tayola, va ser habitada pels Camprubí i els Serra. </p> <p> </p> | 42.1625900,2.0050600 | 417811 | 4668308 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90033-img2761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90033-img2760.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les runes que sorgiren de les obres d'arranjament d'aquest tram de la carretera BV-4656 han enterrat part de l'edifici, del que encara és evident la cantonada del costat SE. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 90034 | La Batallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-batallola | <p>APSJF, Llibres sagramentals, <em>Compliment pasqua</em>l (1789-1901), unitat d’instal·lació n. 4b.</p> <p>AMSJF, Població, <em>Padrons municipals d’habitants </em>(1857-1991), unitats d’instal·lació n. 32, 33, 207 i 211</p> <p>RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història.</p> <p>ANC, Fons Despujol, branca Alemany-Descatllar, <em>Censos (1666-1728)</em>, unitat d’instal·lació 201</p> <p>AFEVSBLL, <em>Censos i pactes amb les masoveries</em>, 1759-1824, pàg. 176.</p> <p>AHPB, Manuals notarials, Manuals de Joan Baptista Plana, <em>Manuale vigesimum quintum instrumentorum 26/12/1754-23/12/1755</em>, volum 992/22, pàg. 199.</p> <p> </p> | s.XVIII | Edifici en estat ruïnós amb restes de fonaments i parets. | <p>La Batallola es troba situada estratègicament al coll de la Batallola. Les restes de l'edifici mostren una construcció de planta rectangular, d'uns 50 m2, de planta baixa i pis. Segurament tenia coberta a doble vessant sobre bigues de fusta. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses. Actualment es veuen restes de les quatre parets, les pedres de les quals han estat recuperades en època contemporània tot formant un petit mur de mig metre d'alçada a l'entorn de l'edifici. L'edificació, tot i estar enrunada, està neta, sense vegetació, gràcies a un gran treball de recuperació de l'edifici. </p> | 08216-32 | A pocs metres del Coll de la Batallola, que cau al NO, i del camí de la Creu de'n Soler. A llevant s'observa un dels orígens del Llimosell, a SO el Pla de la Lleona, a ponent, el Serrat dels Bous i al NO el Clot de Santa Eugènia. | <p>El 1701, Francisco Adam va signar l’establiment del cens del que acabaria essent la Batallola, la que formaria part de les masoveries d'El Prat (ANC 1666-1728). </p> <p>Als atermenaments dels “<em>Patis de St. Jaume</em>” (AHPB 1755), la Batallola apareix 'Formada per una casa i una peça de terra de set quartants de sembradura que limitava a orient, migdia i occident amb altres honors del mateix mas Prat, per mitjà d’un penya-segat, i al nord-oest amb honors del mas Santa Eugènia'.</p> <p>Segons un llibre de l'Arxiu Familiar dels Vilar de Sant Boi de Lluçanès, a la Batallola cada any, per Tots Sants, pagaven: 1 lliura, 16 sous i quatre gallines o capons per una casa i set quartants de sembradura (AFEVSBLL 1759). Els pactes signats amb Francisco Adam que havia d’observar el seu descendent Joan Adam, eren els següents:</p> <p>- Que poguessin fabricar una casa i, per una vegada solament, que poguessin prendre la fusta que necessitessin dels arbres dels boscos del Prat.</p> <p>- Que poguessin agafar llenya per fer foc.</p> <p>- Que poguessin criar un porc (<em>tocino</em>) a l’estaca.</p> <p>- Que poguessin tenir una bestia de bast “<em>ab són seguici</em>” fins que aquests fossin desmamadors i poguessin pasturar en un xaragall que parteix el tros de terra, sense passar-lo, fins arribar al torrent de Tubau.</p> <p>Al primer pacte, s’especifica que els masovers podran “<em>fabricar</em>” una casa. Així, sembla que la Batallola es va començar a construïr el 1701 i va ser habitada fins el 1824, segons les relacions de compliment pasqual de l'Arxiu Parroquial i els padrons municipals d'habitants (RUMBO 2021: 51).</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.2005500,2.0208400 | 419163 | 4672507 | 1701 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90034-img2708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90034-img2711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90034-img2713.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||
| 90035 | Cal Brutinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-brutinat | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra. </p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> | s.XIX | Edifici ruïnós, amb restes de parets i fonaments. | <p>Cal Brutinat també és conegut com La Teuleria o Cal Terrisser. Es tracta d'un edifici rectangular de tres cossos, del que només se'n veuen restes d'alguna de les parets. El cos principal aprofita el desnivell del terreny i té planta baixa i pis, segurament coberta a doble vessant amb teula àrab i el carener transversal a la façana principal, que s'obre a migjorn. La vegetació s'ha apoderat de l'estructura, pel que és extremadament difícil reconèixer els espais. L'aparell de la construcció és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç. A la paret de ponent hi ha un cos adossat de planta baixa, que podria ser utilitzat per emmagatzematge. A la paret de llevant hi ha restes d'una petita estructura de planta quadrada que podria ser el forn, però la densa vegetació fa impossible distingir-ne els espais. Als entorns immediats encara es poden veure restes de teules.</p> | 08216-33 | Masia situada a la zona de Les Planes, al peu del Torrent de l'Estany. Trobem el Quintà de Les Planes al N, el Calvari al SE, el Molí de Moreta i l'Alzina al SO. | <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, ja apareix com a Cal Brutinat, al costat del nom de José Viñas, qui en podria ser el propietari o el masover. A l'amillarament de 1862 apareix com a propietat de Pedro Viñas. Podria haver format part de Les Planes.</p> <p>Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules, que servien per ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.</p> <p>Sembla que aquesta estructura podria haver funcionat de forma temporal com a teuleria. Les teules s'elaboraven d'una manera totalment artesanal, a base de motlles. S'anava a buscar l'argila, la preparaven i la deixaven assecar al sol. Per preparar l'argila, la molien, la porgaven, ameraven la bassa i el bassó per depurar-la. Amb aquest procés s'aconseguia un llac que acabaria sent la matèria primera de les peces. Seguidament pastaven la quantitat que necessitaven per treballar aquell dia i es fabricaven les diferents peces amb un motlle de fusta. Finalment es posava a coure al forn en una sola cocció oxidant o reductora. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1824500,2.0523200 | 421740 | 4670468 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90035-img4779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90035-img4782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90035-img4780.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | També se l'anomenava La Teuleria. Per tradició oral s'afirma que s'hi varen fer les teules per a diverses cases properes, tot i que ningú no ha vist funcionar mai el forn. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 90037 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-12 | <p>IGLÉSIES, J. (1979) El fogatge de 1553: estudi i transcripció, Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p> </p> | XVI | <p>Les Planes s'aixeca en un entorn natural incomparable, envoltada d'una gran plana i una excel.lent panoràmica. </p> <p>El conjunt arquitectònic està format per diferents edificis: la casa pairal, a la que s'han annexat diferents cossos al llarg dels temps, alguns dels quals són quadres i corrals, el paller, una edificació independent i una església, actualment desapareguda. </p> <p>La masia original era de planta rectangular, amb coberta de doble vessant amb teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana principal, la que està orientada a migdia. L'aparell constructiu és molt rústic, a base de paredat i morter de calç. La porta principal és de mig punt amb dovelles, la que ha patit moltes modificacions durant els anys. A la paret de ponent del cos principal se li va afegir un annex al s. XVIII per ampliar l'espai de vivenda de la casa, així com diferents cossos d'ús agrícola i ramader annexats a la paret de llevant i davant de l'edifici. </p> <p>Al SO de la casa principal, s'aixeca una gran construcció agricola-ramadera, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant, bigues de fusta i teula àrab suportada per pilars. L'accés a la planta baixa és a partir d'una porta de mig punt rebaixat a la paret de llevant. El pis superior és un gran espai on es guardava la palla, totalment obert a la paret de migdia i amb accés a la paret nord a través de dues portes en arc rebaixat. </p> <p>A pocs metres, s'aixeca una petita edificació de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, bigues de fusta i carener paral.lel a la façana principal. L'aparell constructor és a base de paredat. La paret de migdia ha rebut modificacions en època moderna, amb una porta metàl.lica de doble fulla i dues finestres amb llinda de fusta a la planta baixa, i dos finestrals sota teulada amb llinda de fusta al primer pis. Sembla ser que aquest petit edifici va ser l'habitatge del capellà de Sant Cristòfol de Les Planes, església de la que en resta documentació però no vestigis. Més endavant va ser el centre del Taller de ceràmica del Merlès. </p> <p> </p> | 08216-34 | Situada davant el Quintà de Les Planes, amb Corrubí i Caselles al Nord, la Baga del Molí al NO i la Baga de les Planes al NE, el Forat de Les Planes a 300 metres al SE, on neix el Rec de Les Planes i el Bac de les Mines al SO. | <p>Sembla ser que el topònim de les Planes es esmentat ja el s.VIII amb el nom de 'Loca Plana'.</p> <p>L'església de St. Cristòfol de les Planes apareix documentada al s. X com a centre d'una petita comunitat i regentada pels canonges agustins de Sant Jaume de Frontanyà. Al s. XIV configurava la jurisdicció del prior de St. Jaume, junt amb Montner i Corrubí.</p> <p>La primera referència històrica del mas de les Planes és al fogatge de 1553, que era habitat per 'Joan de la Serras', i més tard va ser ocupat per la família Rosell. </p> <p>En un document dels llibres sacramentals de l'Arxiu Parroquial, probablement del 1595, es troba un interessant “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”. En aquesta relació hi apareixen totes les cases i particulars de Sant Jaume que feren aportacions per l’obra del campanar, en la que hi figura Les Planes, qui hi va contribuir amb 'quatre sous i mig'. Aquesta aportació fa pensar que era una casa forta de la zona, però no de les més capdavanteres, com les Vinyes i Picanyes (que paguen conjuntament 5 sous), Cortines, les Lloberes d’en Cosp i Frontanyà (amb 5 sous cadascuna).</p> <p>Les Planes era una casa pròspera, amb altres cases dins la seva propietat, com podria ser Cal Brutinat o la Teuleria, on es fabricaven els materials de construcció empleats en la zona. </p> <p>Sembla que la masia va ser desocupada a mitjans del s.XX i es va tornar a habitar als anys 1970s. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1922000,2.0542000 | 421907 | 4671549 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90037-img4516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90037-img4520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90037-img4513.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 90038 | Les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-4 | <p>APSJF, Manuals notarials, <em>Manual de Pere Terradelles</em>, 1593-1604 (1620), unitat d’instal·lació n. 10, llibre D, sense paginar.</p> <p>AHCB, Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de G[ue]rra (1856).</p> <p>ACS (1970), Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> | s.XVI | Conjunt d'edificis en estat ruïnós, amb restes de parets i fonaments. | <p>La masia de les Vinyes està construïda sobre una gran roca, envoltada de feixes, tot obrint-se a la vall del mergançol. Es tracta d'una edificació rectangular, de planta baixa i un pis, coberta a dues vessants sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a llevant. Les cantoneres del mur són a base de carreus ben esculpits i el mur de paredat irregular amb morter de calç. Al costat de llevant s'obre l'era, que està protegida del vent per un mur d'un metre d'alçada. Al costat nord de l'era, s'aixeca un annex d'una planta i coberta a dues vessants amb teula àrab, que podria haver estat per ús agrícola o ramader. A uns 40 metres al NO es troba una tercera edificació, a un desnivell de 10 metres d'alçada respecte la resta d'edificis, en un indret amb vista espectacular de la vall del Mergançol, Borredà i Montserrat al fons. L'edifici de dos cossos està encarat a migdia, de la que encara en queden restes dels murs. Les edificacions estan envoltades de petites feixes, que en algun moment es van esculpir a la muntanya per ús agrícola i ramader. </p> | 08216-35 | Masia situada a uns 3 km. al SO del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, construïda sobre rocam a la zona de Les Roqueteres. A migdia s'obre la vall del riu Mergançol, amb vistes a Borredà i Montserrat al fons. A ponent s'hi aprecia el Collet de Les Vinyes i al NO el cim de Les Roqueteres (1237m) i la Bauma de Picanyes. A llevant s'observa Les Platetes i el Puig-Miró al fons. | <p>La primera documentació que es té de les Vinyes és al fogatge de 1553, on apareix Arnau Vinyes. Gràcies als Manuals notarials de 1593-1604 es pot deduïr que Les Vinyes era una de les cases més capdavanteres del municipi. </p> <p>Al primer llibre dels Manuals notarials (APSJF 1595), datat el dia 20 de juliol de l’any 1595, s'hi llegeix el “<em>Memorial del què han de fer los pajesos de Snt Jaume per la obra de la església</em>” en el que es detallen les aportacions per part de particulars de la parròquia de Frontanyà a les obres de l'església, les que no només són en calç per l'obra, sinó que també havien de portar la mateixa mesura de sorra i ajudar a portar les llosses. Les Vinyes va aportar 26 quarts de calç, seguides per les Lloberes d'en Cosp i Frontanyà (amb 25 cadascuna), el Prat, Vila-rasa i Les Planes (amb 20 quarts). </p> <p>En el segon document s'hi troba un “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”, en el que apareixen les cases i particulars que van aportar diners per l'obra del campanar. En aquesta, es mostra que les Vinyes i Picanyes contribuïen juntes, tot aportant 5 sous (igual que Cortines, Les Lloberes d’en Cosp i Frontanyà). A continuació, El Prat, Vila-rasa i Les Planes van aportar 4,5 sous. </p> <p>El tercer document notarial, del 1597, és el “<em>Memorial del què han de pagar los pajesos per la teulada als mestres</em>”, on es citen les cases i particulars que van fer donacions. Les Vinyes torna a ser una de les cases que més aporta (9 sous), junt a Cortines, Les Lloberes d'en Cosp i Frontanyà. Seguidament, amb 7 sous, apareix El Prat, Vila-rasa i Les Planes. Per sota, cinc cases aportaren 1 sextó (?), una va contribuir amb 3 rals (6 sous), dues amb 1 sou, i tres cases i particulars amb 6 diners.</p> <p>Tal i com indiquen aquests manuals notarials, les Vinyes era el centre d'una gran propietat, que incloia Picanyes, les Platetes, la Tayola i un mas rònech a Cirera (ACS 1970). En l'heredat de les Vinyes, actualment només hi resten les Platetes i la Tayola. </p> <p>Sembla que la propietat estava en mans de la família Vinyes, fins que, per casament de la pubilla Eleonor el 1644, va passar a la família de Benet Cirera. La pubilla, Maria Cirera, es va casar amb Joan Roca el 1656 i van tenir dos fills, Joan Pere major i Joan Pere menor. Al 1846, Josep Genovès i Centelles compra la finca a Maria Montserrat Parros Gomez Vila i San de Coll de Barcelona, el que farà hereu al seu fill Antoni Genovès i Cabanas. Sembla ser que aquesta família va edificar una petita casa prop de Picanyes, la que surt a la documentació com Cal Genovès. </p> <p>Per la topografia, tot apunta que es cultivava la vinya, però a dia d'avui no hi ha cap resta evident ni s'ha trobat cap tina o objecte similar que ho pugui confirmar.</p> <p> </p> | 42.1678500,2.0081800 | 418076 | 4668889 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90038-img5597.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90038-img5600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90038-img5588.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 90039 | Molí del Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-quirze | <p>ACA (1724) Hacienda, Legajos, 3567/081.</p> | s.XVII | <p>El molí del Quirze és un edifici de planta rectangular, de sòtan, planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant en teula àrab. El mur és de paredat i carreus de pedra, amb morter de calç i estuc. </p> <p>Es tracta d'un antic molí hidràulic fariner reconvertit en residència, ubicat al costat del Rec del Molí. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L'aparell constructiu és de pedra vista amb morter de calç, actualment totalment arrebossada. Les portes i finestres tenen llinda de fusta. A la façana de ponent s'ha afegit un cos de planta quadrada de planta baixa i pis, que originalment seria per ús agrícola i actualment s'ha habilitat per ús residencial. La coberta original era d'una sola vessant amb teula àrab contigua a la coberta principal. A la planta baixa de la casa, encara es conserva part de la cuina original, amb els fogons, la pica i una cendrera. La llar de foc original ha estat modificada. </p> <p>La planta sòtan correspondria a l’obrador, amb el molí pròpiament dit al costat est, sota el qual travessa el carcabà, on es situa l’arbre de lleves que feia rodar l’engranatge del molí, mitjançant el pas de l’aigua que venia de la bassa situada al nord, nodrida pel rec del molí i que tornava a desembocar al mateix rec. A la paret de llevant, a un nivell encara inferior, es troba la sortida del carcabà, una estructura en forma d'arc construït amb pedres ben esculpides. <br /> </p> <p> </p> | 08216-36 | Edificació als peus de la Riera del Molí, a uns 700 metres al SE del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Nord s'hi observa la Quinta de Cal Cristí, al NE el Serrat de la Casa Blanca, al SO la zona de Canemars amb la baga de Terradelles al fons. | <p>Conegut cambé com a Moli del Saborit, el 1724 l’únic molí documentat a Sant Jaume al cadastre és el Molí del Quirze, propietat de Benet Casaramona (ACA 1724). Els Casaramona eren moliners a Sant Jaume des del s. XVII. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1828200,2.0302200 | 419915 | 4670530 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-img4696.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-img47570.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-moli-del-quirze-l-650.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Tot i l'adaptació a residència, la conservació de l'estructura original del molí s'ha respectat amb molt d'encert, en detriment de la conservació de la bassa, la que ha estat enterrada en temps contemporanis. A la planta subterrània, encara es veuen tots els elements del molí, alguns originals, altres recreats molt acuradament. Apareix al catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 90040 | Picanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picanyes | <p>AHCB, Manuals notarials, Manuals de Lorenzo Picart, <em>Manual de 1903</em>, escriptura n. 261, inventari de Jaume Clotet i Euras, pàg. 763-773.</p> <p>APSJF, Manuals notarials, <em>Manual de Pere Terradelles</em>, 1593-1604 (1620), unitat d’instal·lació n. 10, llibre D, sense paginar.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>ACS (1970) Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p> </p> | s.XVI | Edifici en procés d'enrunament. | <p>Picanyes és una masia que està en molt mal estat de conservació, amb la coberta i paret nord a terra, tot i que havia estat habitat a la dècada dels 80 del s. XX. Aquest estat d'enrunament i la densitat de la vegetació fan molt difícil tenir una bona visió de les estructures i l'accés a l'interior. És una masia formada per diferents volums: la casa principal, la pallissa, l'era i diferents coberts.</p> <p>L'edificació principal és de planta rectangular amb planta baixa i pis, coberta a dues vessants amb teula àrab. El carener de l'edifici és paral.lel a la façana principal. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i a les cantoneres, carreus més ben tallats, acabat en estucat. La porta està situada a la façana principal al sud, la que sembla que havia tingut un arc rebaixat de plec de llibre elaborat amb pedres planes, el que posteriorment es va omplir per construïr-hi una porta amb brancals i llinda de fusta. Aquest primer edifici correspon a l'habitatge i, a la part baixa i al costat SE hi ha restes d'edificis annexos que serien per ús agrícola i ramader.</p> <p>Hi ha una segona edificació agrícola, a l'altre costat de l'era, de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant, bigues de fusta i teula àrab, amb el carener transversal a la façana. El pis es sosté amb pilars de totxana. Les restes d'un gran arc de mig punt s'obre a la façana, ocupant la planta baixa i el primer pis on hi ha les dovelles.</p> <p> </p> | 08216-37 | Masia situada a uns 2 km al SO del nucli urbà de Sant Jaume, ben a prop del termenal amb Les Llosses. Al NE s'hi aprecia els Oms i el Torrent del Joncar, on s'hi aixecava el Molí de Picanyes. A llevant hi ha Terradelles i al Sud la Bauma de Picanyes i Les Vinyes al fons. A ponent es troba el termenal amb Les Llosses, del que Les Lloberes en forma part, les que es troben al NO. | <p>Les notícies documentals conegudes situen Picanyes a la mateixa heretat que Les Vinyes. En el manual notarial de Pere Terradelles (APSJF 1620), “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”, l'aportació de 1595 per l'obra del campanar de l'església de Sant Jaume de Frontanyà de Les Vinyes i Picanyes és conjunta. </p> <p>En un capbreu de Sant Jaume de Frontanyà del 1790 conservat al Museu Comarcal de Solsona, Pau Vagués confessa ser el propietari de Picanyes i un mas rònec (que podria ser Cirera), així com les pertinences del mas Les Vinyes. </p> <p>Al compliment pasqual de 1789 es parla de Picanyes, però també de la casa nova de Picanyes, que en aquell moment era habitada per Francisco Roma. En aquesta zona, només es té referència d'una masia anomenada Cal Genovès, prop del molí de Picanyes, però no hi ha evidències que es tracti de la mateixa casa. </p> <p>Als 1850s, Josep Clotet era el propietari de Picanyes, junt a Les Masies del Prat i tres cases al poble. El 4 de febrer de 1928, el seu descendent Joan Clotet i Euras, amo de Picanyes, va cedir un terreny als Oms a favor de la Parròquia de Sant Jaume de Frontanyà. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1793200,2.0054100 | 417862 | 4670165 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90040-img4808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90040-img4796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90040-img4794.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | A 200 metres es troba el Molí de Picanyes, al peu del Torrent del Joncar.Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 90041 | Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eugenia | <p>APSJF, Manuals notarials, <em>Manual de Pere Terradelles</em>, 1593-1604 (1620), unitat d’instal·lació n. 10, llibre D, sense paginar.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p> </p> | s.XVI | <p>Santa Eugènia, o Eugínia com es coneix localment, és un conjunt arquitectònic format pel mas, estables, pallissa i era que queda tancada amb un mur de pedra. La casa original és de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos, que es troba bastida aprofitant el desnivell del terreny, de manera que el primer pis queda a nivell de camí i la planta baixa, a un nivell inferior a aquest pel costat de migdia. La teulada és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La porta principal és amb arc rebaixat de pedra i una finestra a cada pis. A la paret Nord destaca una petita obertura circular sota teulada construïda amb maons i dues petites finestres amb llinda de fusta. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i maons, mentre que a les cantoneres hi ha carreus més treballats. Aquesta construcció correspondria a la masoveria. A l'interior, s'ha mantingut l'estructura original de la casa i alguns dels seus elements, com pot ser la pica de la cuina, el foc a terra i el banc escó. A la planta baixa destaquen els espais amb sostre de volta d'aresta. </p> <p>Davant la meitat de la façana principal hi ha afegit un volum de planta rectangular de notòries dimensions, de construcció posterior. Originalment podria ser de dos cossos, ampliant a un tercer a la façana de migdia. La teulada és a quatre costats, amb teula àrab sobre bigues de fusta, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a llevant. L'accés a aquest habitatge és a través d'una porta de fusta de doble fulla amb arc rebaixat de maó pla, igual que a la resta d'obertures de la paret. La façana de migdia correspon al cos afegit, a modus d'eixides i assecador que es suporta sobre pilars a la planta baixa i els pisos. Es tracta d'un cos obert, amb arcs de mig punt amb maó en línia a la planta baixa i el primer pis i arc rebaixat sota teulada, els que es tanquen als pisos amb una balconera de ferro. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, maons i carreus més ben esculpits a les cantoneres, mentre que el cos afegit a migdia és integrament de maó. A l'interior, el paviment és de lloses i encara es conserva la cuina original amb el foc a terra.</p> <p>A la paret de ponent s'annexa un volum de planta baixa d'ús agrícola o ramader amb murs de paredat comú i maons. També un altre edifici d'ús ramader al costat de migdia, de coberta a una sola vessant. Just davant de la casa hi havia el femer.</p> <p>A l'altre costat de l'era s'aixeca una majestuosa pallissa, de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant amb teula àrab sobre bigues de fusta, el carener de la qual és perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia. Aquesta façana destaca pels seus arcs de maó en plec de llibre i columnes de pedra escairades. Originalment, els dos arcs de la planta baixa serien de dimensions superiors a les actuals. La planta baixa suporta l'edifici amb arcs diafragmàtics rebaixats que transcorren de nord a sud, elaborats amb pedres ben escairades als pilars i pedres planes ben escairades disposades a plec de llibre. La volta catalana està suportada per arcs torals a cada crugia. A la paret de ponent de la pallissa se li va adossar uns volums amb teulada a una sola vessant, amb bigues de fusta i tèula àrab, a continuació de la coberta de la pallissa. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i cantoneres ben escairades. A la part posterior a aquest edifici, se n'aixeca un altre de planta quadrada, amb planta baixa i pis, coberta a doble vessant i teula àrab sobre bigues de fusta, d'ús agrícola o ramader. </p> <p>El conjunt està perimetrat pels diferents edificis i un mur de pedra d'un metre d'alçada, el que segueix fins a l'església de Santa Eugència de Soïlls, situada en un turonet a pocs metres del mas.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-38 | Conjunt arquitectònic situat als Quintans de Santa Eugènia, amb Les Muntanyetes al Nord, el coll de la Batallola al SE, la baga de Santa Eugènia i el Pla de la Lleona al Sud i la Questió al SO. La finca termeneja a l'Oest amb La Pobla de Lillet. | <p>L’església de Santa Eugènia de Soïlls deuria dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les parròquies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de Corrubí. De la seva existència documentada només hi ha una referència del segle XIV: una deixa testamentària a favor de l’església de Santa Eugènia de Soïlls per part de Berenguer de Soler de Montclús. </p> <p>La masia de Santa Eugènia ja apareix als llibres sacramentals de l'Arxiu Parroquial de Sant Jaume de Frontanyà, on es corrobora que estaven al dia del compliment pasqual des de 1596.</p> <p>En un manual notarial de Pere Terradelles (APSJF 1620) hi figura el “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”, en el que Santa Eugínia apareix aportant 3 sous per a les obres de l'església de Sant Jaume de Frontanyà, el que ens fa deduïr que era una de les cases més fortes de la parròquia, tot i que no de les més capdavanteres. </p> <p> </p> | 42.2038000,2.0124600 | 418475 | 4672876 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90041-img45830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90041-img4575.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90041-img4579.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La documentació històrica fa referència al molí de Santa Eugínia, present el 1789, del que actualment no es troben vestigis. Al s. XVII es coneixia popularment com a Vallcabrera. | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 90707 | Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terradelles-3 | <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>ACA (1553) Real Patrimonio, Maestre Racional, Volums, Sèrie general, 2598.</p> | s.XIII | <p>Terradelles és una masia formada per dos volums: la casa principal i la pallissa, davant l'era. L'edificació principal és rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb un petit volum afegit a la paret de ponent de planta baixa i pis, adaptada al desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, amb bigues de fusta i teula àrab. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i carreus més ben acabats a les cantoneres. </p> <p>A la paret nord s'aixeca la construcció del forn, en un petit cos semi-circular. En aquesta mateixa paret, feta de carreus desbastats, destaca una pedra amb la inscripció '1685', en un indret poc habitual per datar l'edifici, el que fa pensar que la pedra es podria haver recuperat d'algun altre costat de la casa. </p> <p>A la façana de ponent, al cos de la casa original es troba la porta principal de fusta a dues fulles, amb llinda i brancals de pedra ben tallada. La llinda mostra la data 1820, tot i que la casa original seria molt anterior. A la dreta d'aquesta porta hi ha una entrada de garatge amb porta metàl·lica i llinda de fusta, molt posterior a la resta. Al primer nivell, s'observa una finestra balconera amb llinda de fusta i una finestra amb a la seva dreta. Finalment, apareix una petita obertura quadrada sota teulada. Al costat esquerre s'aixeca un cos annexe de petites dimensions, cobert per la continuació del ràfec de la teulada. Des d'aquest hi ha l'accés principal actual a la masia.</p> <p>A la façana de migdia, al primer pis hi ha una obertura frontal amb balconada de fusta i una finestra a cada costat. Al pis superior hi ha uns finestrals que tapen el que originalment seria l'obertura del graner. Al nivell sòtan, s'obre una gran era. Al costat de ponent s'aixeca la pallissa, una gran construcció de planta trapezoidal, la que ha aprofitat el desnivell del terreny, amb planta baixa i soterrani pel costat de llevant. L'edificació ha estat totalment reformada en temps contemporanis, sense respectar les obertures de l'edifici original del qual només queden les pedres cantoneres. </p> | 08216-39 | Masia situada en una gran plana, amb Frontanyà i la solana de Terradelles al Nord, les roques del Berlinga al NE, les saleres de Terradelles a llevant, la baga de les Platetes al Sud, la carretera BV-4656 a ponent i els Oms al NO. | <p>Les primeres fonts documentals que es tenen de la casa de Terradelles són del s. XII. L'any 1135, el prior de St. Jaume de Frontanyà, Ramon Arnald, amb el consentiment dels seus canonges, vengué per 15 sous de Barcelona, el Mas Terradelles, que havia rebut per donació a l'església. Donà també el molí a Terradelles i ho fa perquè siguin cultivades millor les seves terres. De cens, rebrà anualment: 2 sous, un parell de gallines, dos pans, 1 sester de civada i una mesura d'ordi pel mas; pel molí un mesura de civada.</p> <p>Guillem Terradelles, del mas Terradelles, va ser canonge de Sant Jaume de Frontanyà l'any 1335, representant del prior en els nomenaments de rector de l'església de Sta. Cicilia de Riutort. Durant la Baixa Edat Mitjana, Pere Terradelles ostenta el càrrec de batlle de Frontanya. Més endavant, al fogatge de 1553 també s'esmenta un membre de la família Terradelles: Gaspar Terradelles.</p> <p>El mas Terradelles apareix pocs anys després en un document dels llibres sacramentals custiodiats a l'Arxiu Parroquial de Sant Jaume de Frontanyà. Al “Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia” apareixen totes les cases i particulars de Sant Jaume que feren aportacions per l’obra del campanar de l'església. Tarradelles apareix en primer lloc a pagar '2 reales', igual que 'la maçada de Campalans de St. Jaume', la que suposem es refereix a la Casa Blanca (APSJF 1598). </p> <p>La finca ha passat en mans de diferents propietaris i ha tingut diferents usos durant els segles. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1802100,2.0145200 | 418615 | 4670255 | Abans de 1135 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90707-img4614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90707-img4615.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Malgrat la seva cronologia, la masia de Terradelles conserva pocs elements de la primera estructura. A pocs metres, es troba el molí de Terradelles, el que era propietat de la mateixa finca. Les moles d'aquest molí encara es conserven a la masia. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 91185 | Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tubau | <p>ACU (905) pergamí original de l'Acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà, 199 x 456 mm., cons. d’esglésies nº 11.</p> <p>Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), Real Patrimonio, Maestre Racional, Volums, Sèrie general, 2958, <em>Libro del fogaje general de Cataluña realizado por mandato de las cortes de Monzón de 1552 correspondiente a los territorios de las colectas de Barcelona, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vic, Berga y Bagà y Manresa</em>, 1553, pàg. 334.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>LOZANO, E. (2017) El Molí de Tubau a través de la documentació. Estudi històric: Sant Jaume de Frontanyà, segles XVIII-XX. Sense publicar.</p> <p>SALVADÓ I ROMECH, R.; VILA I LLIVINA, D. (2017) “El dot material femení en els capítols matrimonials de Sant jaume de Frontanyà. Segles XVI-XVIII” a l’Erol, núm. 131. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> <p>APSJF (1714) Manual de Joan Campalans, p. 47v.</p> <p>APSJF (1714) Testaments s. XVIII, núm. 12-a.</p> <p>ACS (1970), Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>ACBR (1772) Fons del Registre de la Propietat de Berga, Llibre d’hipoteques.</p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l’alta vall del riu Merlès. Celblau. Torelló.</p> <p> </p> | s.XV | En mal estat de conservació. La teulada de l'edifici principal està seriosament compromesa. | <p>Tubau és un conjunt arquitectònic que consta de la casa pairal, una font, corrals, pallisses i tancats agrícoles, així com l'església pre-romànica de Sant Esteve.</p> <p>La casa pairal consta de tres cossos diferenciats. La construcció més primerenca és de planta rectangular amb carener paral·lel a la façana principal, que està encarada a migdia. A planta baixa s'obre una gran porta adovellada, amb dues finestretes quadrades emmarcades amb carreus. Al primer pis s'obren tres finestres més grans, també emmarcades amb carreus. Al segon pis s'obren tres finestres, aquestes de més petites dimensions, també emmarcades amb carreus. A la paret de llevant, s'observen dos petits cossos annexes, d'un nivell, seguint el desnivell del terreny. Al primer pis s'obre un balcó emmarcat amb carreus i un altre al segon pis, de posterior execució. A la paret de ponent s'obre un petit cos, amb el carener transversal a la façana principal, amb una galeria porxada al primer pis, amb arcs rebaixats, que segurament s'edificà al s.XIX. El segon cos consisteix en un edifici rectangular addosat a la paret de ponent de l'edifici principal, amb unes arcades al primer pis i una galeria porxada amb arc de mig punt rebaixat i petites obertures circulars i semi-circulars a sota teulada. La porta principal d'accés a aquest segon cos es troba a la paret de ponent, a la que s'obre una finestra a cada nivell, les darreres emmarcades per maons. Un annex de dos nivells s'obre a la paret de migjorn. El tercer cos d'un sol nivell s'obre a la paret de ponent de l'edifici principal, el que segurament seria d'ús agrícola o ramader. </p> <p>Al costat de migjorn s'aixeca un altre corral, de planta quadrada i un sol nivell. A l'Oest de la masia, s'identifiquen dues edificacions utilitzades com a paller. La principal consta de planta rectangular amb el carener transversal a la façana principal, on s'obren dos arcs de mig punt rebaixats i altres obertures, les que han modificat l'estructura original de l'edifici. Un segon paller s'obre al costat nord, de planta rectangular i dos nivells, amb el carener transversal a la façana, la que manté les obertures originals al primer nivell. </p> <p>A pocs metres de la façana de ponent es troba una edificació de pedra molt primigènia que allotja un dipòsit d'aigua, el que està encastat al mur aprofitant el desnivell. Aquesta petita construcció té teulada a doble vessant a base de lloses, amb carreus ben esculpits a les cantonades i un arc central de mig punt amb totxanes a plec de llibre. Al centre d'aquest arc es troba una porteta de fusta que dóna accés al dipòsit de l'aigua, la que està situada sobre dues immenses lloses, a la base de les quals hi ha l'aixeta metàl·lica de la font. Aquesta porta està emmarcada per una sola llosa on l'obertura està tallada en arc rebaixat. A la part superior es pot llegir: Pere Font i una data entre una creu, molt erosionada, que podria llegir 1866. </p> <p>El conjunt està delimitat per un mur de pedra seca que aproximadament fa un metre d'alçada per 60 cm d'amplada que baixa fins a l'església de Sant Esteve. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-40 | Conjunt situat als peus dels Rasos de Tubau, els que queden al Nord, amb Corrubí a l'Est, els quintars de Tubau i les masies del Prat al Sud, el coll de Sant Jaume al Sud Oest i El Soler i Cal Roma a l'Oest. | <p>Originalment la zona de Tubau es coneixia com Montner, una de les tres batllies que formava el priorat de Sant Jaume. No va ser fins al s. XVII que es va canviar al nom de Tubau, el que formava un nucli aïllat amb l'església pre-romània de St. Esteve al centre. </p> <p>Montner, 'montinigrus' o 'Monte Nigro', surt esmentat com un dels límits de l'església de St. Jaume en l'acta de consagració de la mateixa, l'any 905. Sembla que el 1374, els homes de Frontanyà i especialment els de Montner no volien retre homenatge al baró de Pinós, manifestant així el seu desigs d'independència dins de la batllia i del priorat.</p> <p>Abans del s. XVI, la casa pairal de Montner surt referenciada com a mas Rigolf, el que va passar a ser conegut, pel nom dels seus estadans, com a Mas Tubau. La primera documentació que es troba dels Tubau és al fogatge de l’any 1497, on apareix “En Tubau”, mentre que a la relació de 1515 apareix un tal “Joan Tubau”. Pel mateix motiu, l’església de Montner, adjacent al mateix mas, va començar a ser coneguda com Sant Esteve de Tubau. Al fogatge de 1553 apareix Ramon Tubau, qui era conegut com “l’Hereu Tubau”, un dels més coneguts bandolers de la vegueria de Manresa i cap d’una quadrilla que operava amb Janot Riembau, de la Pobla de Lillet, i Joan Escuder, de Ripoll, qui duren a terme diversos robatoris a les cases del poble i altres incidents. Martínez Solsona parla del despoblament del lloc de Tubau al 1589 com a conseqüència del brot de pesta, el que féu que “moltes persones de les cases principals: Vilarrasa, Cosp, Tubau, Corrubí, Soler… foren sebollides, enterrades” (MARTINEZ SOLSONA 1967). De totes maneres, la continuïtat de la família Tubau al mas és evident abans i després de 1589, si bé la línia directa d’hereus del mas podria haver-se extingit, algun membre de la família va acabar heretant i ocupant la casa. Les nissagues que enllacen amb els hereus de Tubau són d’alt nivell econòmic, el que evidencia dels elevats dots que aportaven les núvies, pel que situa els Tubau com una de les famílies més benestants del lloc (SALVADÓ I VILA 2017). Segons l’inventari de béns atorgat l’any 1714 per Marianna Orriols, vidua de l’hereu Jaume Tubau i València, sabem que els Tubau eren propietaris del Cortal de Dalt i el Cortal de Baix, antic molí medieval o Molinot, (APSJF 1714) habitades per les famílies Puig i Rafart, així com una casa anomenada “el Ras de Tubau” (ACS 1790).</p> <p>Durant el s. XIX, el mas Tubau era una de les 7 cases que formaven la petita parròquia de Sant Esteve de Tubau, junt al Cortal de Tubau, el Ras de Tubau (abandonada a inicis del s. XIX), el Molí de Dalt o de Tubau, el Molí de Baix o Molinot, Cal Roma i Cal Pó dels Jeps (més tard coneguda com Cal Jep).</p> <p>A la segona meitat del s. XVIII, la família Tubau seguia sent una de les famílies més pròsperes de l’alta vall del riu Merlès, fet evidenciat en diversa documentació notarial, com la compra de l’heretat dels Oms (ACBR 1772). Més endavant, al s. XVIII, el propietari de Tubau va col.laborar activament en la construcció del santuari de la Mare de Déu dels Oms, el que va crear un censal de 400 lliures sobre la propietat on s'edificà el santuari, el que es va vendre l'any 1717 a la comunitat de clergues de Santa Eulàlia de Berga. </p> <p>El mas Tubau era habitat per un gran nombre de gent; al 1804 hi vivia la nombrosa família Tubau (12 adults i 3 fills), un mosso, una criada, una porquera, un vaquer, un rabadà i un baciver, mentre que al 1857 hi havia 20 persones empadronades (5 membres de la família Font-Tubau, dos servents i tres serventes, tres pastors, un teixidor, una família de 4 mebres que consta com a “pobre” i un home solter i un nen acollits també per caritat. Poc abans de la Guerra Civil (1936-1939) els amos de Tubau van acabar marxant a Ripoll i en pocs anys, el veïnat de Tubau va quedar gairebé abandonat, tot i que fins al 1925 el rector de Sant Jaume encara celebrava missa a l’església de Sant Esteve alternant amb la veïna església de Sant Llorenç de Corrubí (VINYETA 1978: 77). Als anys 1970s, al mas Tubau només hi quedaven dos pastors i a l’església de Tubau només es celebrava missa per la benedicció dels termes del Primer de Maig i en alguna altra comptada ocasió.</p> <p> </p> | 42.2047300,2.0414200 | 420867 | 4672952 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91185-img2565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91185-img2568.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91185-img2597.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 91269 | Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-rasa-1 | <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>IGLÉSIES, J. (1979) El fogatge de 1553: estudi i transcripció, Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona.</p> | s.XVI | La masia està en estat ruïnós. | <p>La masia de Vila-rasa s'aixeca solemne sobre un turó enrocat en una gran clariana de la vall, envoltada de prats i amb una zona de molleres al nord i una bassa al sud. Actualment l'edifici està en estat ruïnós i pres per la vegetació, el que és complicat identificar els diferents espais. Tot apunta que podria ser un edifici rectangular de plata baixa i dos pisos, amb la façana oberta a migjorn i el carener paral.lel a aquesta. La teulada seria a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. El mur és de paredat comú fet de carreus desbastats i carreus més ben acabats a les cantoneres amb morter de calç. A la paret de ponent es troba un annex de planta baixa i pis, les restes del qual mostren un aparell constructiu més senzill i en algun indret amb morter de ciment. </p> | 08216-41 | Masia situada a l'est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, als peus del torrent de Vila-rasa que baixa al sud. Al nord es troba el Coll de Pal; a l'oest, el quintà de Les Planes; al sud-oest, el molí del Quirze i a l'Oest el nucli urbà. | <p>La masia de Vila-rasa sembla estar documentada al fogatge de 1553, on apareix el nom de Francesch Vilarasa, qui en seria el propietari. </p> <p>En diferents documents notarials del s. XVI es mostren les aportacions de diferents masies per finançar obres a l'església de Sant Jaume de Frontanyà, en els que s'evidencia la posició de la masia en relació a la parròquia i a la resta de cases del municipi. Vilarasa es situa com una casa forta, important a l’època al municipi, sense ser, però, de les més capdavanteres (com poden ser les Vinyes i Picanyes, Cortines, les Lloberes d’en Cosp i Frontanyà). </p> <p>Les fonts documentals afirmen que el Molí del Quirze pertanyia a Vilarasa. </p> <p>La masia va ser habitada fins a mitjans del s.XX i des d'aquell moment ha caigut en estat ruïnós. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1863500,2.0405000 | 420768 | 4670912 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91269-img4498.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91269-img4499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91269-img4493.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | A pocs metres es troben les mines de lígnit. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 91270 | Cal Marxandó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxando | s.XVIII | <p>Conjunt d'edificacions: casa pairal, pallissa i pou. La casa principal consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab. El carener és transversal a la façana principal, que s'obre a llevant. Al primer pis, hi ha una portalada emmarcada amb carreus, la que és datada del 1724. L'edificació consta d'un annex construït durant els anys 80 al costat de migjorn, cobrint l'eixida de la casa i ampliant el primer i segon pis de la vivenda principal. L'edificació és la primera de la línia de cases del tram inferior del carrer de baix, a partir de la paret de ponent. </p> <p>A l'altre extrem de l'antiga era, s'aixeca una construcció que podria ser originalment d'ús agrícola, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab, bigues de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal, que consta d'una gran portalada a la planta baixa del mur de ponent. La resta de murs tenen obertures, algunes de les quals estan tapiades actualment. A la paret nord, hi ha una escala exterior per accedir al primer pis de l'edificació i un banc de pedra adossat a la paret, espai que forma part d'aquest conjunt arquitectònic. </p> <p>Al mig de les dues edificacions, al costat sud de l'antiga era, s'aixeca un pou circular, de pedra i coberta amb teula àrab. Actualment està tancat amb un reixat de ferro per la seva protecció. </p> | 08216-42 | Conjunt d'edificacions situats al centre del nucli urbà, davant de la plaça de la vila. | <p>Segons la documentació trobada, des del 1851 l'Antiga Fonda Marxandó era el punt de trobada entre veïns i on els visitants s'allotjaven. </p> <p>Al compliment pasqüal de 1789 ja es parla de Cal Marxandó, propietat de Josep Clotet. </p> | 42.1870600,2.0236600 | 419379 | 4671007 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-img2755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-img4867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-fontanet-1930-jugant-a-la-manilla.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||||
| 91271 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-12 | <p>CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018) La Masia a la Catalunya central: Evolució, tipologies i espais. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. </p> | s. XVIII | Actualment només s'aprecien restes dels fonaments. | <p>La casa de Cal Ferrer estava situada al costat nord del carrer de baix i constava d'un edifici principal i dos cossos annexes. L'edificació principal consta d'una planta rectangular d'uns 150 metres quadrats, amb entrada al subterrani pel camí ral (ara l'actual aparcament públic), planta baixa i dos pisos, coberta a doble vessant en teula àrab perpendicular a la façana principal, que s'obre a llevant. Els cossos annexes són de planta baixa i pis i s'obren a la paret Nord, amb coberta a una sola vessant i teula àrab. Al costat de llevant hi hauria l'era, encerclada per un mur de pedra d'un metre i mig, encara present. </p> | 08216-43 | Edificació situada al centre del nucli urbà, al terreny que actualment hi ha entre l'aparcament públic i la plaça de la vila. | <p>L'art del ferro amb forja estava molt generalitzat a la zona des de l'època medieval. Es tracta d'una feina molt especialitzada i essencial per al dia a dia. Molts elements de la casa estan fets de ferro: ferradures per tancaments, claus i panys, frontisses, feixes, baldons, picaportes, baranes de balcó o eixides, puntes i claus. D'aquí la importància i grans dimensions de la casa del ferrer. </p> | 42.1872200,2.0234100 | 419358 | 4671025 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91271-cal-ferrer-1-m2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91271-cal-ferrer-2-m.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les fotografies històriques mostren la casa de Cal Ferrer com la casa més gran del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, la que havia arribat a tenir 4 focs. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 91272 | Cal Pere Xic o Pallissa de Ca l'Eloi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-xic-o-pallissa-de-ca-leloi | s.XIX | <p>Edificació de planta rectangular de planta baixa i pis, teulada a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. El carener és paral.lel a la façana principal, que s'orienta al SE. L'aparell constructiu és de maçoneria amb carreus de pedra poc treballats, excepte a la paret de SE, la que està arrebossada, com a conseqüència d'una recent restauració de l'edifici. L'accés a l'edifici és a través d'una porta en aquesta paret de SE que dóna a la plaça de dalt, la que també té una finestra amb llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres al primer pis. La paret de SO té una petita obertura a la planta baixa i dues grans obertures al primer pis, separades per un pilar central de maçoneria que alhora serveix de sosteniment a la biga del carener. A la cantonada Sud, es troba esculpida a la pedra una cara humana, la que ha estat restaurada recentment amb poc encert. </p> | 08216-44 | Edifici situat al costat Oest de la plaça de dalt, al nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>L'edifici era la pallissa de Ca l'Eloi, també a la plaça de Dalt. Quan es va construïr, sobre el que en aquell moment era l'hort de Ca l'Eloi, es va demanar permís per fer-hi una entrada cap a Cal Sastre Llinàs, ara entre la pallissa i Ca la Masovera. Aquest edifici continu, té una inscripció a la llinda monolítica de la porta, amb una creu i la inscripció: 'EVDALT CAMPRUBÍ' i el que podria ser una data que actualment és il.legible. </p> | 42.1873600,2.0236000 | 419374 | 4671040 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91272-img4866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91272-img4865.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91272-img4460.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Aquesta pallissa és típica als pobles de muntanya, de dues plantes, dins el recinte de la casa i al costat de l'era de batre, amb murs de pilars de maçoneria per sostenir les cobertes construïdes amb estructura de fusta. Com acostuma a passar en aquest tipus de construcció, és evident el predomini de la pedra massissa respecte les obertures en totes les parets, excepte la façana principal que està totalment oberta per facilitar l'emmagatzematge i accés de palla i gra. Hi ha debat si aquesta era la casa de Cal Pere Xic. Sembla que així s'anomenava una casa del poble que també es coneix com a Ca la Ramona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 91275 | Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-frontanya | <p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>SPAL (2022) Fitxa d'intervencions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local a Sant Jaume de Frontanyà, Diputació de Barcelona. </p> <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.</p> <p>MARTÍNEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d'història i geografia. Editorial Montblanc. </p> | s.XI | L’església va ser restaurada per primera vegada després de les destrosses causades durant la guerra Civil pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona durant els anys 1962-1966 i al 1982 el mateix Servei restaurà la coberta del cimbori. Al 1991, el Servei de Patrimoni Arquitectònic va encarregar a Pere Solà i Antoni Puig un projecte de restauració dels elements més degradats del conjunt: el campanar, l’escala d’accés, l’òcul de la façana i les cobertes de la nau i del creuer. | <p>L’església de Sant Jaume de Frontanyà és un exemple emblemàtic del romànic llombard a Catalunya, gràcies al seu cimbori de dotze costats únic al país. La puresa de línies i volums i la austera, però elegant, decoració llombarda fan que l’església sigui un exemplar de visita obligatòria per a tots els admiradors de l’art romànic procedents d’arreu del món.</p> <p>L’actual edificació ha perdut les dependències canonicals originàriament disposades al costat de migjorn, les que allotjaren a una comunitat de canonges agustinians que es dedicaven a la pastoral. El claustre va ser destruït al segle XVII en el moment de construcció de la rectoria, la que es va adossar a l’església. Aquesta rectoria va ser arrencada al 1962, deixant l’església aïllada de la resta d’edificacions, el que avui ens permet rodejar-la i gaudir de tots els seus costats.</p> <p>L’edifici de planta de creu llatina s’articula en una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral que evita la concentració de tot el pes als murs laterals, i encapçalada per un creuer que dóna pas a tres absis. L’absis central està decorat amb cinc nínxols semicirculars, separats per semicolumnes i ressaltats per un arc rebaixat al mur, en una disposició similar a la de Sant Vicenç de Cardona (Bages). A diferència de Cardona, les absidioles corresponen als braços del creuer i no a naus laterals, el que provoca un trencament de la linealitat que accentua l’estructuració en creu llatina.</p> <p>En el creuament de la nau amb el transsepte, s’obre una cúpula de sectors vuitavada que s’articula gràcies a quatre trompes a cada angle que permeten el pas de la planta quadrada de la nau a la planta octagonal de la cúpula. La volta de la nau i els braços del creuer tenen la mateixa alçada, cosa que facilita la construcció de la base de la cúpula.</p> <p>La sensació d’unitat és present des de qualsevol racó de l’interior de l’església, una característica clau en edificacions romàniques d’aquest nivell, donada per un acurat sistema de proporcions i a la llum aèria que il·lumina la cúpula i la fan visible des del primer moment que un accedeix a l’església.</p> <p>La il.luminació de l’edifici ve donada per finestres de doble esqueixada, dues a la paret de migjorn, una a cada tester del transcepte, una a la base de la cúpula que il.lumina el nivell superior –com podem veure en la fotografia anterior- i una al centre de cada absis. Originàriament, les finestres estaven tapades amb teixit de ventre de vedella, el que funcionava com a vidre per a aïllar-se del fred, però a la vegada deixava passar la llum. Actualment, aquest teixit s’ha reemplaçat per alabastre, el que gaudeix de les mateixes característiques d’aïllament i translucidesa. A més, a la façana de ponent, s’obre una petita finestra cruciforme i un òcul d’execució molt posterior. El fet que l’església tingui poques obertures pot ser un intent d’aïllar un espai sagrat de l’exterior –sensació accentuada per l’espessor del mur-, però el cert és que el mur ha de ser sòlid per a poder suportar el pes de la cobertura.</p> <p>Exteriorment, veiem que es tracta d’un edifici volumètric, ja que llueix d’una puresa de línies i volums que tradueixen directament a l’exterior els espais interiors. En la intersecció de la nau amb el transsepte s’aixeca un cimbori de dotze costats únic a Catalunya. La base del tambor és vuitavada, però cadascuna de les quatre parets nascudes de les trompes formen un angle suau, deformant l’octàgon bàsic per a donar lloc a un cimbori poligonal de dotze costats. El tambor de la cúpula esta decorat amb un fris de finestres cegues i un altre d’arquacions llombardes articulades en tres plafons que emmarquen la finestra situada sobre els absis. La sòbria ornamentació és un tret molt característic del primer romànic llombard a Catalunya, el que combina simplicitat decorativa i puresa de línies per donar una sensació de majestuositat austera.</p> <p>A la paret de llevant s’obren els absis, decorats amb un fris d’arquacions llombardes continu a les absidioles i formant tres plafons de cinc arquacions separades per dues lesenes a l’absis central. Als costats de migjorn i tramuntana, el mur construït a base de carreus uniformes, com a la resta de l’edifici, no gaudeix de cap mena de decoració.</p> <p>Tocant al mur de tramuntana s’hi troba el cementiri, un dels pocs que avui en dia encara resten dins el nucli urbà d’una població al qual es tenia accés des de ‘interior de l’església a través d’una porta, ara tapiada, situada a la paret del creuer. Actualment hi ha dues altres portes tapiades, les que donaven accés a les dependències canonicals des del mur del creuer i de l’inici de la nau central, ambdues al costat de migjorn.</p> <p>La simplicitat decorativa de l’edifici es contrasta amb l’elaborada composició de la façana de ponent, organitzada en sis plafons d’arquacions en dos nivells. En el registre inferior, dos plafons envolten una porta construïda amb dovelles en arc de mig punt i coberta per una arquivolta. En el registre superior, les arquacions laterals segueixen el pendent de la coberta, mentre que el plafó central emmarca una finestreta cruciforme i un gran rosetó de construcció molt posterior.</p> <p>La façana està encapçalada per un campanar de cos quadrat adossat a un d’espadanya, del que es conserven els muntants. Es diu que la construcció original va ser modificada al 1572 tot adossant un campanar de cos quadrat que permetia aixoplugar el rector del poble durant les seves tasques de convocatòria de fidels.</p> <p>L’aparell constructiu es basa en carreus petits, perfectament tallats i disposats de manera uniforme en tot l’edifici. Fent referència a la simbologia, des de l’època de sant Agustí aquests carreus de pedra perfectament tallada recordaven per si mateixos la justícia i les tres virtuts cardinals: fe, esperança i caritat. Una vegada formant part de l’edifici, aquests evocaven els sants que havien estat disposats per sempre a ser fidels a l’Església. Als arcs i les portes, hi podem veure una disposició especejada de les pedres que permeteren l’articulació de les formes circulars, confirmant una tecnologia constructiva de final del segle XI. Malgrat el que expliquen les divertides llegendes, les esglésies romàniques no eren construïdes tot omplint-les de sorra per a articular els murs i les voltes, doncs llavors el problema seria a l’hora de buidar-les. Tot i que la tecnologia de l’època era molt més rudimentària que en temps actuals, els constructors romànics feien servir un sistema de bastides. Així, es posaven unes bigues de fusta a les parets a mesura que el constructor anava aixecant mur, de manera que encara avui podem veure els forats on aquestes es posaven.</p> | 08216-45 | L'església està situada al bell mig del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>L’església actual de Sant Jaume de Frontanyà es va construir a finals del segle XI, segurament entre 1066 i 1080, precedint l’església de Sant Jaume de Frontanyà Vell, consagrada el 20 de juny de 905 i centre d’una comunitat de preveres. L’edificació de l’església nova sorgeix com a necessitat d’un espai més gran i un lloc més accessible.</p> <p>A partir del 1140 va aplegar una comunitat de canonges agustinians, regida per un prior, la que ràpidament va extendre la seva influència, qui continuaren amb les funcions parroquials de l’església. El 1395 era regida per priors comendataris i el 1592 va ser secularitzada i incorporada al Bisbat de Solsona. Tenint en compte l’existència de la comuitat agustiniana, tot indica que hi hauria hagut dependències monàstiques etorn un caustre, del que sembla que resten dos capitells. Aquestes suposades dependències monàstiques haurien estat enderrocades al s.XVII en construir-se la rectoria, la que es va enderrocar als 1970.</p> <p>Diverses actuacions de restauració, a la teulada i al campanar, estan documentades als llibres sagramentals (APSJF 1598) on consta les aportacions de diferents cases a l’obra de l’església.</p> <p>En temps contemporanis, es van dur a terme tres intervencions a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona (ara SPAL). La primera intervenció, el 1962, va enderrocar l'antiga rectoria, adossada al costat sud, ja que estava en molt mal estat de conservació i causava problemes d'humitats al temple. Amb aquest enderroc, van apareixer vestigis del que es creia el conjunt monàstic original: capitells esculpits, columnes i tombes antropomorfes excavades a la roca. Malgrat aquestes troballes, mai es va fer una excavació arqueològica científica per tal de confirmar l'existència i evolució del conjunt monàstic. La seva reconstrucció es va considerar inviable i es va procedir a refer la part de de façana del temple que s’havia alterat en afegir la casa, enderrocar dues cases més que s’hi annexaven al costat sud i reparar els paraments que havien quedat al descobert.</p> <p>La segona intervenció va tenir lloc entre el 1972 i el 1980. Bàsicament es van desmuntar les cobertes i es van rebaixar fins al nivell original, ja que aqueta havia estat sobrealçada en època moderna, quan es va construir el cos que va convertir el campanar d’espadanya en una mena de comunidor. La nova coberta es va reconstruir amb xarxa metàl·lica i capa de formigó, envanets de suport, solera, tela asfàltica, cornisa de pedra natural i teules. Les obres del cimbori van quedar interrompudes, les que es van recuperar en una tercera intervenció el 1982, tot col·locant una tela asfàltica, solera de rajola i teula àrab, i es va formar una cornisa perimètrica amb llosa de pedra. També es va fer un repàs general de les teulades i es van canviar les teules trencades.</p> <p>L’any 1991, el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es va fer càrrec de la continuació de la restauració, atès que es tractava d'un monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Aleshores es va restaurar tot el cos del campanar, l’escala d'accés, l’òcul de la façana i, altravegada, les cobertes de la nau i del creuer.</p> | 42.1872200,2.0243200 | 419433 | 4671024 | 1080 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91275-img4688.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91275-img44490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91275-creuament-sjf-bob-masters.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BCIN | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Sant Jaume de Frontanyà és un dels edificis del primer romànic català més emblemàtics del país gràcies a la seva unitat i simplicitat decorativa, però sobretot per l’excel·lent modulació dels volums a nivell exterior. Per aquest motiu, l’arquitecte Elies Rogent va basar la restauració de l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll en els esquemes constructius presents a Sant Jaume de Frontanyà. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||
| 91313 | Sant Esteve de Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-tubau | <p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.</p> | s.IX | L’església va ser restaurada durant els anys 1973-1974 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. | <p>L’església de Sant Esteve de Tubau consta d’una sola nau orientada a llevant i encapçalada per un absis trapezoïdal una mica desviat de l’eix principal. La nau està coberta amb embigats simples que suporten una coberta de doble vessant i la coberta de l’absis és de volta de canó, possiblement per a protegir millor la part religiosament més important de l’edifici.</p> <p>Exteriorment, la coberta de la nau sobrepassa lleugerament en alçada la de l’absis, mentre que els dos murs testers, el de la nau i el del tancament de l’absis, es troben a un nivell més elevat que la coberta. Aquest joc de proporcions fa evident la organització dels volums interiors, de manera que es pugui identificar exteriorment les diferents zones de l’església.</p> <p>A la façana de ponent es troba la porta d’entrada a l’edifici amb arc de mig adovellat i presenta una porta de fusta amb ferramenta de tradició romànica. Aquesta estructura, així com els murs testers i els angles de l’església, contrasta notablement sobre l’aparell constructiu rudimentari comú a la resta de l’edifici, el que és de petits blocs de pedra situada irregularment sense formar filades.</p> <p>A la mateixa façana de ponent s’aixeca un campanar d’espadanya amb dues obertures. Curiosament, en època medieval, el campanar no tenia una funció utilitària, doncs sembla que la convocatòria de fidels a base de campanades no tenia massa sentit en un indret deixat de la mà de Déu. Tenint en compte que les primeres torres d’església no tenien campanes, l’explicació de la construcció ens remet a la simbologia cristiana. Els campanars volien simbolitzar l’eix ascensional que porta a Déu, un element sòlid i resistent que també evoca fortalesa contra el mal.</p> <p>La il·luminació de l’església ve donada per cinc finestres: dues a l’absis, dues d’una sola esqueixada a migjorn i una de cruciforme que està descentrada respecte a l’eix vertical de la façana de ponent.</p> <p>De les dues obertures sobreposades a llevant, la que està situada a un nivell inferior presenta decoració a la part exterior. Està formada per dos blocs monolítics esculpits en baix relleu tot resseguint la finestra. A la part superior hi ha restes de tres motius figuratius: una creu a l’esquerra, un colom –símbol de la innocència, del martiri i de la resurecció- i un dibuix molt erosionat del que podria ser un arbre o un àngel molt esquemàtic. Aquesta és tota l’ornamentació d’un edifici que destaca pel seu joc de proporcions i simplicitat constructiva.</p> <p> </p> <p> </p> | 08216-46 | Sant Esteve de Tubau és una petita església situada a migjorn dels rasos de Tubau, junt a la masia de Tubau, tot presidint la vall. | <p>Les primeres notícies que en tenim són de l’any 905 en aparèixer en l’acta de consagració de l’església de Sant Jaume de Frontanyà, però també és citada en la de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document considerat del segle X. Tot fa pensar que l’església devia dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp, Sant Llorenç de Corrubí i Sant Esteve de Montner, la que a partir del segle XVII va ser coneguda com Sant Esteve de Tubau. </p> <p>A finals del segle XVIII, la composició de la petita parròquia de Sant Esteve de Tubau no havia canviat massa respecte dels segles anteriors i sabem que durant el segle XIX era formada per set cases: el mas Tubau, el Cortal de Tubau, el Ras de Tubau, el Molí de Dalt o de Tubau, el Molí de Baix o Molinot, Cal Roma i Cal Pó dels Jeps (més tard coneguda com Cal Jep). </p> | 42.2041200,2.0417000 | 420890 | 4672884 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91313-img2578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91313-img2579.jpg | Legal | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Sant Esteve de Tubau es considera un edifici pre-romànic del segle X per la seva planta i l’aparell constructiu irregular, tot i que es creu que l’edifici va ser sobreelevat probablement al segle XII per a construir la volta actual.De totes maneres, la datació de la finestra de l'absis, poc clara, podria fer pensar que va ser construït el s.IX. L’església va ser restaurada durant els anys 1973-1974 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona sota la direcció de Camil Pallàs. Durant aquesta campanya es va trobar una petita lipsanoteca de fusta situada a l’interior de l’altar. Aquesta va ser extraviada, però per sort es va poder fotografiar en el moment de la seva troballa. La fotografia ens mostra una petita capsa rectangular de fusta, tallada en un sol tronc i amb les cares exteriors llises. A la part superior hi havia una tapa fina que donava accés a un petit espai destinat a guardar relíquies i un pergamí. | 91 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 91314 | Santa Eugènia de Soïlls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eugenia-de-soills | <p>VILALTA, LL. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Natura, Art i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | s.XVI | Església en estat ruïnós, de la que solament resten part dels murs. | <p>Petita edificació que actualment es troba en estat ruïnós, de la que s'observen restes dels murs fins a 1,7 metres d'alçada. El cos principal, que correspondria a l'edifici original, té la planta rectangular de 45 metres quadrats aproximadament, amb la façana encarada a ponent. Aquest consta d'un cos annex a la paret de migdia, de 10 metres quadrats aproximadament, el que seria d'execució posterior, amb una finestra allargada amb els extrems circulars emmarcada amb maó. L'accés des del cos principal és a través d'una petita obertura a la paret de migdia, en volta de maó. L'aparell constructiu és de pedra irregular, molt rústic, amb carreus a les cantonades i morter de calç. A la façana de ponent hi ha una obertura i restes del que seria una gran portalada d'arc de mig punt (encara documentada en fotografies antigues) que actualment està enderrocada i només se'n veuen algunes restes dels carreus. Aquesta façana seria coronada per una finestra circular. Des de l'interior del cos principal, a la paret de tramuntana s'aprecia restes d'una capella encastada al mur. Actualment s'aprecia un mur de pedra de mig metre d'alçada aproximadament que va de la casa pairal de Santa Eugènia fins a l'església. </p> | 08216-47 | Església situada en un indret elevat al serrat dels bous, dominant els quintans de Santa Eugènia, que cauen al SO. La collada de Montclús es troba a ponent, així com el rec de Solls i la Font del Bisbe, que queda al NO, mentre que al SE es veu el coll de la Batallola. | <p>L’església de Santa Eugènia de Soïlls també era coneguda com església de la Vallcabrera el s. XVIII i era una de les moltes esglésies estretament vinculades a Sant Jaume de Frontanyà, qui en conservava tots els seus drets parroquials. Tot fa pensar que l’església devia dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de Corrubí. De la seva existència documentada només hi ha una referència del segle XIV: una deixa testamentària a favor de l’església de Santa Eugènia de Soïlls per part de Berenguer de Soler de Montclús. </p> | 42.2038000,2.0136800 | 418576 | 4672875 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91314-capella-de-santauginia0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91314-img4590.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | ||||||
| 91316 | Sant Cristòfol de Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-les-planes | s. X | No hi ha restes evidents de l'edifici. | <p>L'antiga església de Sant Cristòfol de Les Planes ha estat derruïda pels anys i recentment coberta a causa de la tala de vegetació i moviments de terra. Actualment només es poden entreveure el que podrien ser restes del mur de llevant. </p> | 08216-48 | Suposadament, l'església de Sant Cristòfol de Les Planes es troba en un indret elevat, just al costat de la masia de Les Planes, tot dominant la vall. | <p>L’església de Sant Cristòfol de les Planes estava vinculada a Sant Jaume de Frontanyà, qui en conservava tots els seus drets parroquials. Tot fa pensar que l’església devia dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de Corrubí. </p> | 42.1921200,2.0524300 | 421761 | 4671542 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91316-img4774.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 92 | 1754 | 1.4 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||||
| 91317 | Santuari de la Marededéu dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-marededeu-dels-oms | <p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>MARTÍNEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d'història i geografia. Editorial Montblanc. </p> <p>RODRIGUEZ, G. (2012) 'Les pintures murals dels santuaris berguedans' a l'Erol, número 112. </p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Col.lecció Art i Paisatge. </p> | s.XVIII | <p>L’actual edifici consta d’una sola nau amb quatre capelles laterals -dedicades a Crist Crucificat, St. Cosme i St. Damià, St. Pelegrí i St. Antoni de Pàdua- i un presbiteri de grans dimensions de secció quadrada coronat amb un llanternó, on s’hi troba el cambril de la mare de Déu.</p> <p>Exteriorment, la coberta de la nau central sobrepassa la de les naus laterals, les que acaben en un doble enteulat, decoració que emmarca tot l’edifici. La façana de ponent està emmarcada per un esvelt campanar quadrat amb pinacle típic del període barroc, el que està acabat amb una interessant cornisa en penjant. La porta és de mig punt dovellada i un òcul circular al primer nivell. </p> <p>La porta de la sagristia, la que destaca per la seva decoració amb tons blaus, vermells i daurats, és de fusta, d'un sol batent que s'obre només en un sentit. Possiblement es va afegir a l'ampliació feta al s. XVIII. </p> <p>De les destrosses causades per la Guerra Civil, se’n va poder salvar una talla en fusta d’uns 60cm d’alçada (sense el tron) de possible origen gòtic, que tot i que encara reprodueix antics models romànics, ha patit moltes transformacions a través dels anys. Es tracta d’una Mare de Déu asseguda a un tron amb el nen Jesús a la falda, el que aguanta una bola del món a la mà esquerra i beneeix amb la mà dreta. Un inventari del 1894 parla de la corona, el ceptre i de vint vestits de la Verge. El rostre de la Mare de Déu ha patit moltes alteracions les que fan impossible reconèixer les faccions originals, sobretot arrel de la reconstrucció feta després de la Guerra Civil duta a terme per l’escultor Lluís Comas.</p> <p>En el cambril de la Verge hi ha unes pintures murals que narren la llegenda de la Mare de Déu dels Oms, la que es diu que al 1687 va salvar a Sant Jaume de Frontanyà d’una terrible plaga de llagosta. Aquestes varen ser pintades a l’any 1888, segons una data present en una de les bigues principals del cor. Tot i aixi, les cates realitzades durant el procés de restauració, dut a terme per Gemma Rodríguez i Capella, mostren una altra capa de pintura anterior, el que indica que l´església ja estava totalment decorada abans de la construcció del retaule major.</p> <p>En el mateix cambril de la Verge s’hi ha trobat fragments de l’antic retaule barroc i una pintura sobre llenç, possiblement del segle XIX, que va ser restaurada el 1998 pels estudiants de restauració del Consorci de Cercs. </p> | 08216-49 | Santuari ubicat en un turonet al costat de la casa dels Oms, amb Frontanyà al Nord, Terradelles a l'Est, Puig-Miró al SE i Picanyes a l'Oest. | <p>A conseqüència de les destrosses originades durant la Guerra Civil, no hi ha massa documentació referent al santuari. La primera notícia que en tenim és del 1410, en un pergamí de Ramon de Cortines on deixa en herència l’església de Santa Maria dels Oms i Santa Magdalena de Melosa. Aquest mateix document fa evident la dependència dels Oms a la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà, la que és també esmentada en l’acta de consagració del 905.</p> <p>El Santuari de la Mare de Déu dels Oms és un edifici de l’any 1785 que va ser construït sobre una petita edificació romànica del segle XIII, de la que no en queden restes. Sembla ser que durant el segle XVIII la devoció a la Mare de Déu es va intensificar i hi va haver la necessitat d’ampliar el Santuari original.</p> | 42.1814300,2.0113000 | 418351 | 4670394 | 1785 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91317-img4660.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91317-img4664.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Al Santuari dels Oms es duu a terme l'Aplec del Dilluns de Pasqua Florida i antigament es celebrava el dia de les Marededéus trobades, el 8 de setembre, una festa molt popular on es feia missa al matí i ball després de dinar. | 96 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 | |||||
| 91318 | Església Vella de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.</p> <p>MARTÍNEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d'història i geografia. Editorial Montblanc. </p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Col.lecció Art i Paisatge. </p> | s. X | Edifici en estat ruïnós i coberta de vegetació. | <p>L'antiga església de St. Jaume de Frontanyà era una petita construcció massissa, de la que només en queda algunes restes del mur de llevant, encerclat per una altra paret. Es tracta d’una planta amb una sola nau rectangular possiblement encapçalada per un indici d’absis, d'uns 9,4 x 3 m aproximadament. Al costat de migjorn hi ha restes d’un altre mur, el que pot encerclar un antic cementiri. El mur va ser construït amb pedres grosses i escantonades, disposades en filades horitzontals i algunes de verticals, aglomerades amb terra. La gruixària del mur –un metre- indica la possible existència d’una cobertura de volta de canó, la que necessita un mur gruixut com a punt de suport. Tot fa pensar que es tracta d’una construcció de començaments del segle XI. Prop del mur de llevant i fora del que seria la capçalera de l’església, es va trobar una llosa de pedra que podria ser l’ara de l’altar, la qual va ser moguda del seu lloc habitual per uns desconeguts, els que es creu que van trobar una lipsanoteca, de la que s’ha perdut la pista.</p> | 08216-50 | L'antiga església de Sant Jaume de Frontanyà es troba entre Faig i Branca i el Pla de la Lleona, en un emplaçament de difícil accés. Es troba a pocs metres del collet de Creu Melosa, que queda a l'Oest, en el punt de creuament entre els termenals de Sant Jaume, La Pobla de Lillet i Les Llosses. La casa de Frontanyà queda al SO, Les Lloberes al SE, el Pla del Capellà i Faig i Branca a l'Est, Montclús al NE i la baga de Santa Eugínia al Nord. | <p>L’església vella de Sant Jaume de Frontanyà és la primera església parroquial del municipi i va ser consagrada l'any 905 pel bisbe de la Seu d'Urgell Antigis en honor a l'apòstol Sant Jaume. En l'acta de consagració s'esmenten els límits d'aquesta: Sant Vicenç de Castell de l'Areny, Santa Maria de Lillet, el serrat de Cosp, la serralada de Montner i la riera de Merlès. La consagració va ser presenciada, també, per Miró el Jove i Guifred II, ambdós fills de Guifré el Pelós, així com abats, sacerdots, clergues i laics que no s'esmenten particularment.</p> <p>L'església Sant Jaume de Frontanyà va tenir gran influència sobre les seves veïnes: Sant Cristòfol de les Planes, Sant Esteve de Montner o Tubau, Santa Eugènia de Solls, Sant Llorenç de Corrubí, Sant Julià de Cosp, Santa Magdalena de Malosa i Santa Maria d'Oms. Aquesta preeminença va fer que al s. XI comencessin les donacions per construir una nova església, que seria la seu de la comunitat agustiniana que s'hi constutuí i l'acutal església de Sant Jaume de Frontanyà. Amb la construcció de la nova església, sembla que l'església vella va anar perdent culte, fins a acabar-se ensorrant. </p> | 42.1937800,2.0067900 | 417994 | 4671769 | 905 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91318-img4739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91318-img4740.jpg | Legal | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 91 | 1754 | 1.4 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,50 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc