Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89885 | Cap del Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-del-camp | <p>AHPB (1755) Manuals notarials, Manuals de Joan Baptista Plana, <em>Manuale vigesimum quintum instrumentorum 26/12/1754-23/12/1755</em>, volum 992/22, pàg. 196-205.</p> <p>AHCB, Manuals notarials, Manuals de Ramon Coll, <em>Manual de 1867</em>, escriptura n. 173, pàg. 525-527.</p> <p>RUMBO, A. (2021): El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d'història. </p> | s.XVIII | Edifici en estat ruïnós. | <p>Les restes de Cap del Camp mostren dues edificacions d'un sol cos, unides per una paret al costat nord de construcció posterior. Ambdues són de planta rectangular, de planta baixa i pis segurament amb coberta a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. El carener seria perpendicular a la façana principal en ambdós edificis, que s'encaren al SO, on hi hauria la porta principal d'accés a les cases. Segurament l'edifici del costat de ponent era utilitzat com a habitatge, tal i com mostren les restes, al primer nivell, de la pica i el forn, del que encara s'aprecia el seu volum quadrat des de l'exterior. L'altre edifici es podria haver utilitzat com a cort i magatzem al pis superior. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i carreus més ben acabats a les cantoneres. </p> <p> </p> | 08216-24 | Cap del Camp està al nucli de la Solana, al sud dels Rasos de Tubau, amb la obaga de Soler al Nord, Cal Roma i El Soler a l'Est, i la vall amb Cal Trempat i Ca l'Eugasser al Sud Oest. | <p>Cap del Camp sembla que va ser construïda el 1707 i habitada per diferents famílies fins al 1965-70.</p> <p>Als Atermenaments dels “<em>Patis de St. Jaume</em>” de 1755, es descriu la finca: <em>Formada per una casa i una peça de terra de nou quartants de sembradura que limitava a orient amb honors de l’heretat del Soler, a migdia, occident i nord-oest amb honors del mateix mas Prat </em>(AHPB 1755).</p> <p>Tot apunta que originalment formava part de les masoveries del Prat. Va ser venuda el 1856 i nou anys més tard va ser reintegrada a l'heretat original per Josep Clotet i Roma, qui havia comprat el Prat el 1854 (RUMBO 2021). </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.2045200,2.0285100 | 419801 | 4672941 | 1707 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89885-img2789.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89885-img2785.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89885-img2787.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Sembla que l'orígen del nom de la casa ve del fet que estigui al capdemunt del camp on es troba.Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||
| 89886 | Casablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casablanca-2 | <p>AHCB (1856): Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>ACA (1553): <em>Libro del fogaje general de Cataluña realizado por mandato de las cortes de Monzón de 1552 correspondiente a los territorios de las colectas de Barcelona, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vic, Berga y Bagà y Manresa</em>, Real Patrimonio, Maestre Racional, Volums, Sèrie general, 2958, pàg. 334.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> | s.XVI | <p>Casa Blanca és un conjunt d'edificacions que es troba als afores del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, a llevant de l'imponent església romànica. La masia és de planta rectangular d'uns 200 m2, amb planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana que s'encara a llevant. Els murs són de paredat amb cantoneres de carreus ben tallades i deuria estar arrebossat amb morter de calç blanca.</p> <p>El primer cos de l'edifici correspon al seria la casa original, la que es troba adossada al marge del terreny per la part posterior, al costat de tramuntana. Aquesta consta de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant i teula àrab. La façana principal d'aquesta edificació seria a la paret de ponent, on més endavant s'hi va annexar un altre cos que ara conforma l'estructura central de la masia. A l’interior de la planta baixa es poden apreciar arcs diafragmàtics de mig punt, elaborats amb pedres planes ben escairades, disposades a plec de llibre i lligades amb morter de calç.</p> <p>El segon cos de l'edifici està adossat a la masia original i consta de planta baixa i dos pisos, amb el carener paral.lel a la façana de llevant, on s'obre la porta principal, emmarcada amb ciment i una llinda d'una sola llosa de pedra. A la part superior hi ha un detall on consta l'any de la darrera reconstrucció de la casa, el 1951, quan es va restaurar la teulada i el pis superior. La façana de migdia, amb l'era davant, destaca per les obertures amb arc rebaixat emmarcades amb maons i una petita obertura en creu sota teulada. A la paret de ponent s'aixeca un annex de planta quadrada de planta baixa i pis, que correspon al forn. </p> <p>El conjunt es complementa amb tres edificacions agrícoles i ramaderes. La primera pallissa consta de planta rectangular d'uns 120m2 amb planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant amb bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. A la planta baixa hi ha una portalada en arc de mig punt i volta catalana i una porta amb arc rebaixat a cada costat i dues petites finestres. Aquest edifici és d'una bellesa espectacular, el que destaca per la volta catalana a la planta baixa i la gran obertura en arc de mig punt, on s'aprecia un detall amb la data 1830, que deu correspondre a la darrera restauració de l'edifici. A la paret nord hi ha la porta d'accés al primer pis. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats i lloses, mentre que les cantoneres gaudeixen de carreus més ben acabats. </p> <p>La segona pallissa té una planta rectangular de 160 m2, de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia amb una impressionant portalada en arc de mig punt. Davant d'aquesta s'obre una gran era que està protegida per una paret de pedra, que destaca per la seva robustesa, al costat de migjorn, per suportar el desnivell del terreny. Per la paret nord hi ha dos accessos a l'era que hi ha entre aquesta pallissa i la casa principal. Aquestes dependències agrícoles són les parts de la casa que conserven millor la seva estructura original ja que han patit menys modificacions. </p> <p>La quarta edificació, d'ús ramader, té una planta quadrada d'uns 115 m2 i consta de planta baixa i pis, amb coberta de doble vessant amb carener paral.lel a la façana principal, que s'obre al costat NE. La paret és a base de maó i ciment, el que evidencia una construcció molt posterior a la resta d'edificis del conjunt. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-25 | La Casa Blanca està situada a 200 metres a l'Est de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>El 1536, la família Campalans va adquirir al prior Joan de Pinós, per manera d’establiment, dos masos rònecs anomenats Puigsobirà i Casanova, amb totes les terres que avui constitueixen l'actual finca de la Casa Blanca. Per l’adquisició d’aquesta finca pagaven anualment quatre florins (valent quaranta quatre sous barcelonins) el dia de Sant Miquel de setembre, així com el delme dels fruits que oferia la terra (blat, ordi, civada, mill, cànem i altres) a la setena (una part pel prior i sis parts pel conreador). El delme de bestiar “se pagava de la manera següent: un cap per senyal del nascut en la heretat; llana, de deu vellós un i de deu vellós altre, restant-se nou vellós a l’amo del bestiar; los porcells, se havia de donar un de delme per cada amo que n’hi tind`ra, si les trujes eren a mitjans o a cabal, i pagar-se a les set setmanes de nats; lo delme de l’altre bestiar gros, vaques, eugues, someres, no se pagava en especie sinó un sou per cap del nascut en la heretat. Per lo delme del bestiar menut lo amo del bestiar tenia dret de escollir un i després lo prior prenia un de delme”, segons una transcripció d’un descendent de la família Campalans va fer d’un document del s. XVI.</p> <p>Al s.XVI, la família Campalans va dividir les terres en petites parcel.les per fer-hi establiments censals, tot cobrant un cens anual. D'aquestes porcions de terres sorgeix l'actual poble de Sant Jaume de Frontanyà, en el que la Casa Blanca és encara la parcel.la més important. </p> <p> </p> | 42.1865800,2.0253100 | 419514 | 4670952 | 1536 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89886-img4415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89886-img46940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89886-img4693.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 90018 | Els Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-oms | <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> | s.XVIII | <p>L'edificació ha patit moltes modificacions al llarg dels anys, pel que hi ha diversos cossos annexos arrel de les diferents ampliaciona que s'han anat fent.</p> <p>El cos principal és rectangular, situat en un indret que aprofita el desnivell natural del terreny, pel que pel costat de tramuntana consta de de planta baixa i pis, mentre que pel costat de migdia, té planta baixa i tres pisos. La coberta és a dues vessants, amb cornissa de teula descendent, bigues de fusta i teula àrab. El carener és paral.lel a la façana principal, encarada a migdia, la que s'obre a l'era. L'aparell constructiu és de maçoneria molt rudimentari, amb morter de calç i amb carreus a les cantonades. L'accés original a la casa seria a través d'una portalada en arc de mig punt a la paret de migdia amb maó. Aquesta façana té vàries obertures, la majoria finestres petites que combinen la llinda originariament de fusta i l'arc rebaixat emmarcades amb maó. També s'observen dues finestres balconeres, amb llinda de fusta i reixa de metall.</p> <p>La paret de llevant consta de planta baixa i dos pisos i dos grans contraforts, al centre i a la cantonada SE de l'edifici. A la planta baixa, hi ha dues obertures d'arc rebaixat, mentre que el primer pis té dues finestres amb llinda de fusta i el segon pis també dues finestres amb arc rebaixat de maó.</p> <p>La paret de tramuntana ofereix també una entrada a l'edifici, actualment utilitzada com a accés principal i una finestra, ambdues emmarcades amb una estructura de formigó. Al primer pis hi ha quatre finestres amb arc rebaixat emmarcades en maó. Des d'aquesta façana s'observa un annex de planta rectangular i un sol nivell, amb teulada a una sola vessant en teula àrab. Ofereix una porta d'accés lateral orientada a llevant i una finestra a tramuntana. </p> <p>A la paret de ponent es va adossar un cos quadrat, molt posterior, que consta d'un pis més que la retsta de l'edifici original. Vist des de tramuntana, a la planta baixa hi ha una gran porxada i l'accés al primer nivell és a través d'una escala metàl.lica exterior. La coberta és a doble vessant, amb el carener paral.lel a la façana principal i a l'edifici que n'és contigu. Aquest annex sobresurt un parell de metres respecte la línia de l'edifici principal en la paret de migdia. A la planta baixa hi ha el safreig, a la primer planta un finestral d'arc de mig punt amb maó i al segon pis dues finestres quadrades amb llinda de fusta. La paret de ponent té vàries obertures en els dos nivells superiors. </p> <p>Finalment, a la paret de llevant s'obre un darrer cos annex de planta baixa i pis, teulada a doble vessant i carener paral.lel a la façana principal que s'orienta a migdia. Aquesta consta de dues portes de fusta a la plata baixa i dues finestres quadrades amb llinda de fusta al primer pis. A la paret de ponent, s'obren quatre petites finestres a la planta baixa i dues a la primera planta, amb llinda de fusta. Aquest annex també és de maçoneria amb pedres col.locades irregularment i poc treballades. </p> <p>Al costat de migdia, totalment independent de l'edifici principal, s'aixeca una construcció de planta baixa rectangular i teulada a doble vessant, en teula àrab, la que té el carener perpendicular a la façana principal, que s'orienta a ponent. Aquest cos és de construcció molt posterior a la resta d'edifici, tot i que en lloc seu hi podria haver hagut una edificació de proporcions similars. </p> <p>A nivell interior, la casa ha estat adaptada a diferents usos, la majoria dels anys essent la seu d'una casa de colònies gestionada pel rector de la parròquia.</p> | 08216-29 | Els Oms veu la Masia de Terradelles a llevant, la Solana de Terradelles i el mas de Frontanyà al Nord, les Lloberes a ponent i Picanyes i el Torrent del Joncar al SO. | <p>La devoció al culte de la Marededéu dels Oms va propiciar la construcció d'un santuari sobre el turonet on s'havia trobat l'estatua de la verge, segons explica la tradició oral. Aquest tindria origen medieval, sobre 1410, tot i que la construcció actual s'acabà el 1785, com apunta la data a la portalada principal.</p> <p>Al s. XVI la devoció a la Mare de déu augmentà de tal manera que, el 1696, es van elegir dues persones com a a administradors, qui havien de donar comptes al vicari perpetu de Sant Jaume de Frontanyà. De totes maneres, vint anys més tard, el prior de Sant Jaume va manar posar una caixeta a l’església parroquial on tots els fidels puguin tirar les almoines en honor a la Marededéu, de la que només posseirà clau el vicari perpetu de Sant Jaume.</p> <p>Els administradors havien llogat la casa de pagès dels Oms com a residència dels ermitans al servei del Santuari, la que era propietat dels amos de Tubau, els que la vengueren el 1707 a la comunitat de clergues de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga per un censal de quatre centes lliures, la qual es pagava cada any fins que es va redimir el 1780.</p> <p>El 1780 el santuari s’engrandeix per encabir-hi el progressiu nombre de fidels, tot i les al.legacions fallides de l’amo de Terradelles al considerar-ho dins la seva propietat. La casa de l’ermità també s’amplia el 1785, el que dona forma a l’actual edifici.</p> <p>El 1928, Juan Clotet i Euras, propietari de Picanyes, cedeix un terreny dels Oms a la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà. Al s.XX la masia dels Oms funcionava com a casa de colònies, gestionada pel capellà local, la que va acollir a un gran nombre d'infants i excursionistes durant molts anys fins que es va tancar a principis del s. XXI. </p> <p>Sembla que la masia dels oms es va anar construïnt gradualment per acollir els ermitans i els diferents usos durant el temps. Aquest argument és evident tenint en compte la poca cohesió arquitectònica de l'edifici, el que consta de molts cossos afegits de diferents èpoques.</p> | 42.1814700,2.0108400 | 418313 | 4670398 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90018-vista-general-els-oms.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90018-img4841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90018-img4663.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | A pocs metres, a l'oest de la casa, s'aixeca sobre un turonet el santuari dedicat a la Mare de Déu dels Oms, el que consta d'una fitxa pròpia. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 90033 | La Tayola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tayola | <p>AMSJF (1862) Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament</em>, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> | s.XVIII | L'edifici, en estat ruïnós, va ser barrat per les obres d'arranjament de la carretera BV-4656 el 1981. | <p>La Tayola és una masia rectangular d'una planta i coberta a doble vessant, de la que s'aprecien restes dels murs i de la cantonada del costat SE. L'edifici està encarat a migjorn, amb el carener transversal a la façana principal. L'edificació està al costat del riu Mergançol, en un lloc de pas de l'antic camí ral que anava de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà. A pocs metres, al límit del termenal amb Les Llosses, es troba la Font de la Taiola, la que abastia la casa i servia com a parador on els viatgers es refrescaven i agafaven forces per seguir camí endavant. </p> | 08216-31 | Masia al límit amb el termenal de Les Llosses, al peu del Mergançol. A llevant s'aprecia la carena de la Tellola, amb el Puig Miró al fons; al Nord, el turó del collet de Les Vinyes i a ponent la rasa de Les Vinyes. | <p>La Tellola, Taiola o Tayola apareix en la documentació com a finca del mateix propietari que Les Vinyes i Les Platetes, de les que ja es feia referència al s.XVI. Al compliment pasqual de 1789 es parla de la Tayola i de la Casa Nova de la Tayola o la Tayola del costat, de la que actualment no hi ha restes. Del 1789 al 1842, la Tayola va ser habitada per famílies diferents: Rossell, Subirà, Conill i Palau, mentre que el propietari, al 1862, era Josep Genovès, qui també ho era de Les Vinyes i Les Platetes. Pel que fa a la Casa Nova de la Tayola, va ser habitada pels Camprubí i els Serra. </p> <p> </p> | 42.1625900,2.0050600 | 417811 | 4668308 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90033-img2761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90033-img2760.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les runes que sorgiren de les obres d'arranjament d'aquest tram de la carretera BV-4656 han enterrat part de l'edifici, del que encara és evident la cantonada del costat SE. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 90034 | La Batallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-batallola | <p>APSJF, Llibres sagramentals, <em>Compliment pasqua</em>l (1789-1901), unitat d’instal·lació n. 4b.</p> <p>AMSJF, Població, <em>Padrons municipals d’habitants </em>(1857-1991), unitats d’instal·lació n. 32, 33, 207 i 211</p> <p>RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història.</p> <p>ANC, Fons Despujol, branca Alemany-Descatllar, <em>Censos (1666-1728)</em>, unitat d’instal·lació 201</p> <p>AFEVSBLL, <em>Censos i pactes amb les masoveries</em>, 1759-1824, pàg. 176.</p> <p>AHPB, Manuals notarials, Manuals de Joan Baptista Plana, <em>Manuale vigesimum quintum instrumentorum 26/12/1754-23/12/1755</em>, volum 992/22, pàg. 199.</p> <p> </p> | s.XVIII | Edifici en estat ruïnós amb restes de fonaments i parets. | <p>La Batallola es troba situada estratègicament al coll de la Batallola. Les restes de l'edifici mostren una construcció de planta rectangular, d'uns 50 m2, de planta baixa i pis. Segurament tenia coberta a doble vessant sobre bigues de fusta. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses. Actualment es veuen restes de les quatre parets, les pedres de les quals han estat recuperades en època contemporània tot formant un petit mur de mig metre d'alçada a l'entorn de l'edifici. L'edificació, tot i estar enrunada, està neta, sense vegetació, gràcies a un gran treball de recuperació de l'edifici. </p> | 08216-32 | A pocs metres del Coll de la Batallola, que cau al NO, i del camí de la Creu de'n Soler. A llevant s'observa un dels orígens del Llimosell, a SO el Pla de la Lleona, a ponent, el Serrat dels Bous i al NO el Clot de Santa Eugènia. | <p>El 1701, Francisco Adam va signar l’establiment del cens del que acabaria essent la Batallola, la que formaria part de les masoveries d'El Prat (ANC 1666-1728). </p> <p>Als atermenaments dels “<em>Patis de St. Jaume</em>” (AHPB 1755), la Batallola apareix 'Formada per una casa i una peça de terra de set quartants de sembradura que limitava a orient, migdia i occident amb altres honors del mateix mas Prat, per mitjà d’un penya-segat, i al nord-oest amb honors del mas Santa Eugènia'.</p> <p>Segons un llibre de l'Arxiu Familiar dels Vilar de Sant Boi de Lluçanès, a la Batallola cada any, per Tots Sants, pagaven: 1 lliura, 16 sous i quatre gallines o capons per una casa i set quartants de sembradura (AFEVSBLL 1759). Els pactes signats amb Francisco Adam que havia d’observar el seu descendent Joan Adam, eren els següents:</p> <p>- Que poguessin fabricar una casa i, per una vegada solament, que poguessin prendre la fusta que necessitessin dels arbres dels boscos del Prat.</p> <p>- Que poguessin agafar llenya per fer foc.</p> <p>- Que poguessin criar un porc (<em>tocino</em>) a l’estaca.</p> <p>- Que poguessin tenir una bestia de bast “<em>ab són seguici</em>” fins que aquests fossin desmamadors i poguessin pasturar en un xaragall que parteix el tros de terra, sense passar-lo, fins arribar al torrent de Tubau.</p> <p>Al primer pacte, s’especifica que els masovers podran “<em>fabricar</em>” una casa. Així, sembla que la Batallola es va començar a construïr el 1701 i va ser habitada fins el 1824, segons les relacions de compliment pasqual de l'Arxiu Parroquial i els padrons municipals d'habitants (RUMBO 2021: 51).</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.2005500,2.0208400 | 419163 | 4672507 | 1701 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90034-img2708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90034-img2711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90034-img2713.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||
| 90035 | Cal Brutinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-brutinat | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra. </p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> | s.XIX | Edifici ruïnós, amb restes de parets i fonaments. | <p>Cal Brutinat també és conegut com La Teuleria o Cal Terrisser. Es tracta d'un edifici rectangular de tres cossos, del que només se'n veuen restes d'alguna de les parets. El cos principal aprofita el desnivell del terreny i té planta baixa i pis, segurament coberta a doble vessant amb teula àrab i el carener transversal a la façana principal, que s'obre a migjorn. La vegetació s'ha apoderat de l'estructura, pel que és extremadament difícil reconèixer els espais. L'aparell de la construcció és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç. A la paret de ponent hi ha un cos adossat de planta baixa, que podria ser utilitzat per emmagatzematge. A la paret de llevant hi ha restes d'una petita estructura de planta quadrada que podria ser el forn, però la densa vegetació fa impossible distingir-ne els espais. Als entorns immediats encara es poden veure restes de teules.</p> | 08216-33 | Masia situada a la zona de Les Planes, al peu del Torrent de l'Estany. Trobem el Quintà de Les Planes al N, el Calvari al SE, el Molí de Moreta i l'Alzina al SO. | <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, ja apareix com a Cal Brutinat, al costat del nom de José Viñas, qui en podria ser el propietari o el masover. A l'amillarament de 1862 apareix com a propietat de Pedro Viñas. Podria haver format part de Les Planes.</p> <p>Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules, que servien per ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.</p> <p>Sembla que aquesta estructura podria haver funcionat de forma temporal com a teuleria. Les teules s'elaboraven d'una manera totalment artesanal, a base de motlles. S'anava a buscar l'argila, la preparaven i la deixaven assecar al sol. Per preparar l'argila, la molien, la porgaven, ameraven la bassa i el bassó per depurar-la. Amb aquest procés s'aconseguia un llac que acabaria sent la matèria primera de les peces. Seguidament pastaven la quantitat que necessitaven per treballar aquell dia i es fabricaven les diferents peces amb un motlle de fusta. Finalment es posava a coure al forn en una sola cocció oxidant o reductora. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1824500,2.0523200 | 421740 | 4670468 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90035-img4779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90035-img4782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90035-img4780.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | També se l'anomenava La Teuleria. Per tradició oral s'afirma que s'hi varen fer les teules per a diverses cases properes, tot i que ningú no ha vist funcionar mai el forn. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 90037 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-12 | <p>IGLÉSIES, J. (1979) El fogatge de 1553: estudi i transcripció, Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p> </p> | XVI | <p>Les Planes s'aixeca en un entorn natural incomparable, envoltada d'una gran plana i una excel.lent panoràmica. </p> <p>El conjunt arquitectònic està format per diferents edificis: la casa pairal, a la que s'han annexat diferents cossos al llarg dels temps, alguns dels quals són quadres i corrals, el paller, una edificació independent i una església, actualment desapareguda. </p> <p>La masia original era de planta rectangular, amb coberta de doble vessant amb teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana principal, la que està orientada a migdia. L'aparell constructiu és molt rústic, a base de paredat i morter de calç. La porta principal és de mig punt amb dovelles, la que ha patit moltes modificacions durant els anys. A la paret de ponent del cos principal se li va afegir un annex al s. XVIII per ampliar l'espai de vivenda de la casa, així com diferents cossos d'ús agrícola i ramader annexats a la paret de llevant i davant de l'edifici. </p> <p>Al SO de la casa principal, s'aixeca una gran construcció agricola-ramadera, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant, bigues de fusta i teula àrab suportada per pilars. L'accés a la planta baixa és a partir d'una porta de mig punt rebaixat a la paret de llevant. El pis superior és un gran espai on es guardava la palla, totalment obert a la paret de migdia i amb accés a la paret nord a través de dues portes en arc rebaixat. </p> <p>A pocs metres, s'aixeca una petita edificació de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, bigues de fusta i carener paral.lel a la façana principal. L'aparell constructor és a base de paredat. La paret de migdia ha rebut modificacions en època moderna, amb una porta metàl.lica de doble fulla i dues finestres amb llinda de fusta a la planta baixa, i dos finestrals sota teulada amb llinda de fusta al primer pis. Sembla ser que aquest petit edifici va ser l'habitatge del capellà de Sant Cristòfol de Les Planes, església de la que en resta documentació però no vestigis. Més endavant va ser el centre del Taller de ceràmica del Merlès. </p> <p> </p> | 08216-34 | Situada davant el Quintà de Les Planes, amb Corrubí i Caselles al Nord, la Baga del Molí al NO i la Baga de les Planes al NE, el Forat de Les Planes a 300 metres al SE, on neix el Rec de Les Planes i el Bac de les Mines al SO. | <p>Sembla ser que el topònim de les Planes es esmentat ja el s.VIII amb el nom de 'Loca Plana'.</p> <p>L'església de St. Cristòfol de les Planes apareix documentada al s. X com a centre d'una petita comunitat i regentada pels canonges agustins de Sant Jaume de Frontanyà. Al s. XIV configurava la jurisdicció del prior de St. Jaume, junt amb Montner i Corrubí.</p> <p>La primera referència històrica del mas de les Planes és al fogatge de 1553, que era habitat per 'Joan de la Serras', i més tard va ser ocupat per la família Rosell. </p> <p>En un document dels llibres sacramentals de l'Arxiu Parroquial, probablement del 1595, es troba un interessant “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”. En aquesta relació hi apareixen totes les cases i particulars de Sant Jaume que feren aportacions per l’obra del campanar, en la que hi figura Les Planes, qui hi va contribuir amb 'quatre sous i mig'. Aquesta aportació fa pensar que era una casa forta de la zona, però no de les més capdavanteres, com les Vinyes i Picanyes (que paguen conjuntament 5 sous), Cortines, les Lloberes d’en Cosp i Frontanyà (amb 5 sous cadascuna).</p> <p>Les Planes era una casa pròspera, amb altres cases dins la seva propietat, com podria ser Cal Brutinat o la Teuleria, on es fabricaven els materials de construcció empleats en la zona. </p> <p>Sembla que la masia va ser desocupada a mitjans del s.XX i es va tornar a habitar als anys 1970s. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1922000,2.0542000 | 421907 | 4671549 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90037-img4516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90037-img4520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90037-img4513.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 90038 | Les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-4 | <p>APSJF, Manuals notarials, <em>Manual de Pere Terradelles</em>, 1593-1604 (1620), unitat d’instal·lació n. 10, llibre D, sense paginar.</p> <p>AHCB, Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de G[ue]rra (1856).</p> <p>ACS (1970), Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> | s.XVI | Conjunt d'edificis en estat ruïnós, amb restes de parets i fonaments. | <p>La masia de les Vinyes està construïda sobre una gran roca, envoltada de feixes, tot obrint-se a la vall del mergançol. Es tracta d'una edificació rectangular, de planta baixa i un pis, coberta a dues vessants sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a llevant. Les cantoneres del mur són a base de carreus ben esculpits i el mur de paredat irregular amb morter de calç. Al costat de llevant s'obre l'era, que està protegida del vent per un mur d'un metre d'alçada. Al costat nord de l'era, s'aixeca un annex d'una planta i coberta a dues vessants amb teula àrab, que podria haver estat per ús agrícola o ramader. A uns 40 metres al NO es troba una tercera edificació, a un desnivell de 10 metres d'alçada respecte la resta d'edificis, en un indret amb vista espectacular de la vall del Mergançol, Borredà i Montserrat al fons. L'edifici de dos cossos està encarat a migdia, de la que encara en queden restes dels murs. Les edificacions estan envoltades de petites feixes, que en algun moment es van esculpir a la muntanya per ús agrícola i ramader. </p> | 08216-35 | Masia situada a uns 3 km. al SO del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, construïda sobre rocam a la zona de Les Roqueteres. A migdia s'obre la vall del riu Mergançol, amb vistes a Borredà i Montserrat al fons. A ponent s'hi aprecia el Collet de Les Vinyes i al NO el cim de Les Roqueteres (1237m) i la Bauma de Picanyes. A llevant s'observa Les Platetes i el Puig-Miró al fons. | <p>La primera documentació que es té de les Vinyes és al fogatge de 1553, on apareix Arnau Vinyes. Gràcies als Manuals notarials de 1593-1604 es pot deduïr que Les Vinyes era una de les cases més capdavanteres del municipi. </p> <p>Al primer llibre dels Manuals notarials (APSJF 1595), datat el dia 20 de juliol de l’any 1595, s'hi llegeix el “<em>Memorial del què han de fer los pajesos de Snt Jaume per la obra de la església</em>” en el que es detallen les aportacions per part de particulars de la parròquia de Frontanyà a les obres de l'església, les que no només són en calç per l'obra, sinó que també havien de portar la mateixa mesura de sorra i ajudar a portar les llosses. Les Vinyes va aportar 26 quarts de calç, seguides per les Lloberes d'en Cosp i Frontanyà (amb 25 cadascuna), el Prat, Vila-rasa i Les Planes (amb 20 quarts). </p> <p>En el segon document s'hi troba un “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”, en el que apareixen les cases i particulars que van aportar diners per l'obra del campanar. En aquesta, es mostra que les Vinyes i Picanyes contribuïen juntes, tot aportant 5 sous (igual que Cortines, Les Lloberes d’en Cosp i Frontanyà). A continuació, El Prat, Vila-rasa i Les Planes van aportar 4,5 sous. </p> <p>El tercer document notarial, del 1597, és el “<em>Memorial del què han de pagar los pajesos per la teulada als mestres</em>”, on es citen les cases i particulars que van fer donacions. Les Vinyes torna a ser una de les cases que més aporta (9 sous), junt a Cortines, Les Lloberes d'en Cosp i Frontanyà. Seguidament, amb 7 sous, apareix El Prat, Vila-rasa i Les Planes. Per sota, cinc cases aportaren 1 sextó (?), una va contribuir amb 3 rals (6 sous), dues amb 1 sou, i tres cases i particulars amb 6 diners.</p> <p>Tal i com indiquen aquests manuals notarials, les Vinyes era el centre d'una gran propietat, que incloia Picanyes, les Platetes, la Tayola i un mas rònech a Cirera (ACS 1970). En l'heredat de les Vinyes, actualment només hi resten les Platetes i la Tayola. </p> <p>Sembla que la propietat estava en mans de la família Vinyes, fins que, per casament de la pubilla Eleonor el 1644, va passar a la família de Benet Cirera. La pubilla, Maria Cirera, es va casar amb Joan Roca el 1656 i van tenir dos fills, Joan Pere major i Joan Pere menor. Al 1846, Josep Genovès i Centelles compra la finca a Maria Montserrat Parros Gomez Vila i San de Coll de Barcelona, el que farà hereu al seu fill Antoni Genovès i Cabanas. Sembla ser que aquesta família va edificar una petita casa prop de Picanyes, la que surt a la documentació com Cal Genovès. </p> <p>Per la topografia, tot apunta que es cultivava la vinya, però a dia d'avui no hi ha cap resta evident ni s'ha trobat cap tina o objecte similar que ho pugui confirmar.</p> <p> </p> | 42.1678500,2.0081800 | 418076 | 4668889 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90038-img5597.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90038-img5600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90038-img5588.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 90039 | Molí del Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-quirze | <p>ACA (1724) Hacienda, Legajos, 3567/081.</p> | s.XVII | <p>El molí del Quirze és un edifici de planta rectangular, de sòtan, planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant en teula àrab. El mur és de paredat i carreus de pedra, amb morter de calç i estuc. </p> <p>Es tracta d'un antic molí hidràulic fariner reconvertit en residència, ubicat al costat del Rec del Molí. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L'aparell constructiu és de pedra vista amb morter de calç, actualment totalment arrebossada. Les portes i finestres tenen llinda de fusta. A la façana de ponent s'ha afegit un cos de planta quadrada de planta baixa i pis, que originalment seria per ús agrícola i actualment s'ha habilitat per ús residencial. La coberta original era d'una sola vessant amb teula àrab contigua a la coberta principal. A la planta baixa de la casa, encara es conserva part de la cuina original, amb els fogons, la pica i una cendrera. La llar de foc original ha estat modificada. </p> <p>La planta sòtan correspondria a l’obrador, amb el molí pròpiament dit al costat est, sota el qual travessa el carcabà, on es situa l’arbre de lleves que feia rodar l’engranatge del molí, mitjançant el pas de l’aigua que venia de la bassa situada al nord, nodrida pel rec del molí i que tornava a desembocar al mateix rec. A la paret de llevant, a un nivell encara inferior, es troba la sortida del carcabà, una estructura en forma d'arc construït amb pedres ben esculpides. <br /> </p> <p> </p> | 08216-36 | Edificació als peus de la Riera del Molí, a uns 700 metres al SE del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Nord s'hi observa la Quinta de Cal Cristí, al NE el Serrat de la Casa Blanca, al SO la zona de Canemars amb la baga de Terradelles al fons. | <p>Conegut cambé com a Moli del Saborit, el 1724 l’únic molí documentat a Sant Jaume al cadastre és el Molí del Quirze, propietat de Benet Casaramona (ACA 1724). Els Casaramona eren moliners a Sant Jaume des del s. XVII. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1828200,2.0302200 | 419915 | 4670530 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-img4696.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-img47570.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-moli-del-quirze-l-650.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Tot i l'adaptació a residència, la conservació de l'estructura original del molí s'ha respectat amb molt d'encert, en detriment de la conservació de la bassa, la que ha estat enterrada en temps contemporanis. A la planta subterrània, encara es veuen tots els elements del molí, alguns originals, altres recreats molt acuradament. Apareix al catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 90040 | Picanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picanyes | <p>AHCB, Manuals notarials, Manuals de Lorenzo Picart, <em>Manual de 1903</em>, escriptura n. 261, inventari de Jaume Clotet i Euras, pàg. 763-773.</p> <p>APSJF, Manuals notarials, <em>Manual de Pere Terradelles</em>, 1593-1604 (1620), unitat d’instal·lació n. 10, llibre D, sense paginar.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>ACS (1970) Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p> </p> | s.XVI | Edifici en procés d'enrunament. | <p>Picanyes és una masia que està en molt mal estat de conservació, amb la coberta i paret nord a terra, tot i que havia estat habitat a la dècada dels 80 del s. XX. Aquest estat d'enrunament i la densitat de la vegetació fan molt difícil tenir una bona visió de les estructures i l'accés a l'interior. És una masia formada per diferents volums: la casa principal, la pallissa, l'era i diferents coberts.</p> <p>L'edificació principal és de planta rectangular amb planta baixa i pis, coberta a dues vessants amb teula àrab. El carener de l'edifici és paral.lel a la façana principal. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i a les cantoneres, carreus més ben tallats, acabat en estucat. La porta està situada a la façana principal al sud, la que sembla que havia tingut un arc rebaixat de plec de llibre elaborat amb pedres planes, el que posteriorment es va omplir per construïr-hi una porta amb brancals i llinda de fusta. Aquest primer edifici correspon a l'habitatge i, a la part baixa i al costat SE hi ha restes d'edificis annexos que serien per ús agrícola i ramader.</p> <p>Hi ha una segona edificació agrícola, a l'altre costat de l'era, de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant, bigues de fusta i teula àrab, amb el carener transversal a la façana. El pis es sosté amb pilars de totxana. Les restes d'un gran arc de mig punt s'obre a la façana, ocupant la planta baixa i el primer pis on hi ha les dovelles.</p> <p> </p> | 08216-37 | Masia situada a uns 2 km al SO del nucli urbà de Sant Jaume, ben a prop del termenal amb Les Llosses. Al NE s'hi aprecia els Oms i el Torrent del Joncar, on s'hi aixecava el Molí de Picanyes. A llevant hi ha Terradelles i al Sud la Bauma de Picanyes i Les Vinyes al fons. A ponent es troba el termenal amb Les Llosses, del que Les Lloberes en forma part, les que es troben al NO. | <p>Les notícies documentals conegudes situen Picanyes a la mateixa heretat que Les Vinyes. En el manual notarial de Pere Terradelles (APSJF 1620), “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”, l'aportació de 1595 per l'obra del campanar de l'església de Sant Jaume de Frontanyà de Les Vinyes i Picanyes és conjunta. </p> <p>En un capbreu de Sant Jaume de Frontanyà del 1790 conservat al Museu Comarcal de Solsona, Pau Vagués confessa ser el propietari de Picanyes i un mas rònec (que podria ser Cirera), així com les pertinences del mas Les Vinyes. </p> <p>Al compliment pasqual de 1789 es parla de Picanyes, però també de la casa nova de Picanyes, que en aquell moment era habitada per Francisco Roma. En aquesta zona, només es té referència d'una masia anomenada Cal Genovès, prop del molí de Picanyes, però no hi ha evidències que es tracti de la mateixa casa. </p> <p>Als 1850s, Josep Clotet era el propietari de Picanyes, junt a Les Masies del Prat i tres cases al poble. El 4 de febrer de 1928, el seu descendent Joan Clotet i Euras, amo de Picanyes, va cedir un terreny als Oms a favor de la Parròquia de Sant Jaume de Frontanyà. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1793200,2.0054100 | 417862 | 4670165 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90040-img4808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90040-img4796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90040-img4794.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | A 200 metres es troba el Molí de Picanyes, al peu del Torrent del Joncar.Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 90041 | Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eugenia | <p>APSJF, Manuals notarials, <em>Manual de Pere Terradelles</em>, 1593-1604 (1620), unitat d’instal·lació n. 10, llibre D, sense paginar.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p> </p> | s.XVI | <p>Santa Eugènia, o Eugínia com es coneix localment, és un conjunt arquitectònic format pel mas, estables, pallissa i era que queda tancada amb un mur de pedra. La casa original és de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos, que es troba bastida aprofitant el desnivell del terreny, de manera que el primer pis queda a nivell de camí i la planta baixa, a un nivell inferior a aquest pel costat de migdia. La teulada és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La porta principal és amb arc rebaixat de pedra i una finestra a cada pis. A la paret Nord destaca una petita obertura circular sota teulada construïda amb maons i dues petites finestres amb llinda de fusta. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i maons, mentre que a les cantoneres hi ha carreus més treballats. Aquesta construcció correspondria a la masoveria. A l'interior, s'ha mantingut l'estructura original de la casa i alguns dels seus elements, com pot ser la pica de la cuina, el foc a terra i el banc escó. A la planta baixa destaquen els espais amb sostre de volta d'aresta. </p> <p>Davant la meitat de la façana principal hi ha afegit un volum de planta rectangular de notòries dimensions, de construcció posterior. Originalment podria ser de dos cossos, ampliant a un tercer a la façana de migdia. La teulada és a quatre costats, amb teula àrab sobre bigues de fusta, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a llevant. L'accés a aquest habitatge és a través d'una porta de fusta de doble fulla amb arc rebaixat de maó pla, igual que a la resta d'obertures de la paret. La façana de migdia correspon al cos afegit, a modus d'eixides i assecador que es suporta sobre pilars a la planta baixa i els pisos. Es tracta d'un cos obert, amb arcs de mig punt amb maó en línia a la planta baixa i el primer pis i arc rebaixat sota teulada, els que es tanquen als pisos amb una balconera de ferro. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, maons i carreus més ben esculpits a les cantoneres, mentre que el cos afegit a migdia és integrament de maó. A l'interior, el paviment és de lloses i encara es conserva la cuina original amb el foc a terra.</p> <p>A la paret de ponent s'annexa un volum de planta baixa d'ús agrícola o ramader amb murs de paredat comú i maons. També un altre edifici d'ús ramader al costat de migdia, de coberta a una sola vessant. Just davant de la casa hi havia el femer.</p> <p>A l'altre costat de l'era s'aixeca una majestuosa pallissa, de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant amb teula àrab sobre bigues de fusta, el carener de la qual és perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia. Aquesta façana destaca pels seus arcs de maó en plec de llibre i columnes de pedra escairades. Originalment, els dos arcs de la planta baixa serien de dimensions superiors a les actuals. La planta baixa suporta l'edifici amb arcs diafragmàtics rebaixats que transcorren de nord a sud, elaborats amb pedres ben escairades als pilars i pedres planes ben escairades disposades a plec de llibre. La volta catalana està suportada per arcs torals a cada crugia. A la paret de ponent de la pallissa se li va adossar uns volums amb teulada a una sola vessant, amb bigues de fusta i tèula àrab, a continuació de la coberta de la pallissa. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i cantoneres ben escairades. A la part posterior a aquest edifici, se n'aixeca un altre de planta quadrada, amb planta baixa i pis, coberta a doble vessant i teula àrab sobre bigues de fusta, d'ús agrícola o ramader. </p> <p>El conjunt està perimetrat pels diferents edificis i un mur de pedra d'un metre d'alçada, el que segueix fins a l'església de Santa Eugència de Soïlls, situada en un turonet a pocs metres del mas.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-38 | Conjunt arquitectònic situat als Quintans de Santa Eugènia, amb Les Muntanyetes al Nord, el coll de la Batallola al SE, la baga de Santa Eugènia i el Pla de la Lleona al Sud i la Questió al SO. La finca termeneja a l'Oest amb La Pobla de Lillet. | <p>L’església de Santa Eugènia de Soïlls deuria dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les parròquies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de Corrubí. De la seva existència documentada només hi ha una referència del segle XIV: una deixa testamentària a favor de l’església de Santa Eugènia de Soïlls per part de Berenguer de Soler de Montclús. </p> <p>La masia de Santa Eugènia ja apareix als llibres sacramentals de l'Arxiu Parroquial de Sant Jaume de Frontanyà, on es corrobora que estaven al dia del compliment pasqual des de 1596.</p> <p>En un manual notarial de Pere Terradelles (APSJF 1620) hi figura el “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”, en el que Santa Eugínia apareix aportant 3 sous per a les obres de l'església de Sant Jaume de Frontanyà, el que ens fa deduïr que era una de les cases més fortes de la parròquia, tot i que no de les més capdavanteres. </p> <p> </p> | 42.2038000,2.0124600 | 418475 | 4672876 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90041-img45830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90041-img4575.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90041-img4579.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La documentació històrica fa referència al molí de Santa Eugínia, present el 1789, del que actualment no es troben vestigis. Al s. XVII es coneixia popularment com a Vallcabrera. | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 91185 | Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tubau | <p>ACU (905) pergamí original de l'Acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà, 199 x 456 mm., cons. d’esglésies nº 11.</p> <p>Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), Real Patrimonio, Maestre Racional, Volums, Sèrie general, 2958, <em>Libro del fogaje general de Cataluña realizado por mandato de las cortes de Monzón de 1552 correspondiente a los territorios de las colectas de Barcelona, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vic, Berga y Bagà y Manresa</em>, 1553, pàg. 334.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>LOZANO, E. (2017) El Molí de Tubau a través de la documentació. Estudi històric: Sant Jaume de Frontanyà, segles XVIII-XX. Sense publicar.</p> <p>SALVADÓ I ROMECH, R.; VILA I LLIVINA, D. (2017) “El dot material femení en els capítols matrimonials de Sant jaume de Frontanyà. Segles XVI-XVIII” a l’Erol, núm. 131. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> <p>APSJF (1714) Manual de Joan Campalans, p. 47v.</p> <p>APSJF (1714) Testaments s. XVIII, núm. 12-a.</p> <p>ACS (1970), Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>ACBR (1772) Fons del Registre de la Propietat de Berga, Llibre d’hipoteques.</p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l’alta vall del riu Merlès. Celblau. Torelló.</p> <p> </p> | s.XV | En mal estat de conservació. La teulada de l'edifici principal està seriosament compromesa. | <p>Tubau és un conjunt arquitectònic que consta de la casa pairal, una font, corrals, pallisses i tancats agrícoles, així com l'església pre-romànica de Sant Esteve.</p> <p>La casa pairal consta de tres cossos diferenciats. La construcció més primerenca és de planta rectangular amb carener paral·lel a la façana principal, que està encarada a migdia. A planta baixa s'obre una gran porta adovellada, amb dues finestretes quadrades emmarcades amb carreus. Al primer pis s'obren tres finestres més grans, també emmarcades amb carreus. Al segon pis s'obren tres finestres, aquestes de més petites dimensions, també emmarcades amb carreus. A la paret de llevant, s'observen dos petits cossos annexes, d'un nivell, seguint el desnivell del terreny. Al primer pis s'obre un balcó emmarcat amb carreus i un altre al segon pis, de posterior execució. A la paret de ponent s'obre un petit cos, amb el carener transversal a la façana principal, amb una galeria porxada al primer pis, amb arcs rebaixats, que segurament s'edificà al s.XIX. El segon cos consisteix en un edifici rectangular addosat a la paret de ponent de l'edifici principal, amb unes arcades al primer pis i una galeria porxada amb arc de mig punt rebaixat i petites obertures circulars i semi-circulars a sota teulada. La porta principal d'accés a aquest segon cos es troba a la paret de ponent, a la que s'obre una finestra a cada nivell, les darreres emmarcades per maons. Un annex de dos nivells s'obre a la paret de migjorn. El tercer cos d'un sol nivell s'obre a la paret de ponent de l'edifici principal, el que segurament seria d'ús agrícola o ramader. </p> <p>Al costat de migjorn s'aixeca un altre corral, de planta quadrada i un sol nivell. A l'Oest de la masia, s'identifiquen dues edificacions utilitzades com a paller. La principal consta de planta rectangular amb el carener transversal a la façana principal, on s'obren dos arcs de mig punt rebaixats i altres obertures, les que han modificat l'estructura original de l'edifici. Un segon paller s'obre al costat nord, de planta rectangular i dos nivells, amb el carener transversal a la façana, la que manté les obertures originals al primer nivell. </p> <p>A pocs metres de la façana de ponent es troba una edificació de pedra molt primigènia que allotja un dipòsit d'aigua, el que està encastat al mur aprofitant el desnivell. Aquesta petita construcció té teulada a doble vessant a base de lloses, amb carreus ben esculpits a les cantonades i un arc central de mig punt amb totxanes a plec de llibre. Al centre d'aquest arc es troba una porteta de fusta que dóna accés al dipòsit de l'aigua, la que està situada sobre dues immenses lloses, a la base de les quals hi ha l'aixeta metàl·lica de la font. Aquesta porta està emmarcada per una sola llosa on l'obertura està tallada en arc rebaixat. A la part superior es pot llegir: Pere Font i una data entre una creu, molt erosionada, que podria llegir 1866. </p> <p>El conjunt està delimitat per un mur de pedra seca que aproximadament fa un metre d'alçada per 60 cm d'amplada que baixa fins a l'església de Sant Esteve. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-40 | Conjunt situat als peus dels Rasos de Tubau, els que queden al Nord, amb Corrubí a l'Est, els quintars de Tubau i les masies del Prat al Sud, el coll de Sant Jaume al Sud Oest i El Soler i Cal Roma a l'Oest. | <p>Originalment la zona de Tubau es coneixia com Montner, una de les tres batllies que formava el priorat de Sant Jaume. No va ser fins al s. XVII que es va canviar al nom de Tubau, el que formava un nucli aïllat amb l'església pre-romània de St. Esteve al centre. </p> <p>Montner, 'montinigrus' o 'Monte Nigro', surt esmentat com un dels límits de l'església de St. Jaume en l'acta de consagració de la mateixa, l'any 905. Sembla que el 1374, els homes de Frontanyà i especialment els de Montner no volien retre homenatge al baró de Pinós, manifestant així el seu desigs d'independència dins de la batllia i del priorat.</p> <p>Abans del s. XVI, la casa pairal de Montner surt referenciada com a mas Rigolf, el que va passar a ser conegut, pel nom dels seus estadans, com a Mas Tubau. La primera documentació que es troba dels Tubau és al fogatge de l’any 1497, on apareix “En Tubau”, mentre que a la relació de 1515 apareix un tal “Joan Tubau”. Pel mateix motiu, l’església de Montner, adjacent al mateix mas, va començar a ser coneguda com Sant Esteve de Tubau. Al fogatge de 1553 apareix Ramon Tubau, qui era conegut com “l’Hereu Tubau”, un dels més coneguts bandolers de la vegueria de Manresa i cap d’una quadrilla que operava amb Janot Riembau, de la Pobla de Lillet, i Joan Escuder, de Ripoll, qui duren a terme diversos robatoris a les cases del poble i altres incidents. Martínez Solsona parla del despoblament del lloc de Tubau al 1589 com a conseqüència del brot de pesta, el que féu que “moltes persones de les cases principals: Vilarrasa, Cosp, Tubau, Corrubí, Soler… foren sebollides, enterrades” (MARTINEZ SOLSONA 1967). De totes maneres, la continuïtat de la família Tubau al mas és evident abans i després de 1589, si bé la línia directa d’hereus del mas podria haver-se extingit, algun membre de la família va acabar heretant i ocupant la casa. Les nissagues que enllacen amb els hereus de Tubau són d’alt nivell econòmic, el que evidencia dels elevats dots que aportaven les núvies, pel que situa els Tubau com una de les famílies més benestants del lloc (SALVADÓ I VILA 2017). Segons l’inventari de béns atorgat l’any 1714 per Marianna Orriols, vidua de l’hereu Jaume Tubau i València, sabem que els Tubau eren propietaris del Cortal de Dalt i el Cortal de Baix, antic molí medieval o Molinot, (APSJF 1714) habitades per les famílies Puig i Rafart, així com una casa anomenada “el Ras de Tubau” (ACS 1790).</p> <p>Durant el s. XIX, el mas Tubau era una de les 7 cases que formaven la petita parròquia de Sant Esteve de Tubau, junt al Cortal de Tubau, el Ras de Tubau (abandonada a inicis del s. XIX), el Molí de Dalt o de Tubau, el Molí de Baix o Molinot, Cal Roma i Cal Pó dels Jeps (més tard coneguda com Cal Jep).</p> <p>A la segona meitat del s. XVIII, la família Tubau seguia sent una de les famílies més pròsperes de l’alta vall del riu Merlès, fet evidenciat en diversa documentació notarial, com la compra de l’heretat dels Oms (ACBR 1772). Més endavant, al s. XVIII, el propietari de Tubau va col.laborar activament en la construcció del santuari de la Mare de Déu dels Oms, el que va crear un censal de 400 lliures sobre la propietat on s'edificà el santuari, el que es va vendre l'any 1717 a la comunitat de clergues de Santa Eulàlia de Berga. </p> <p>El mas Tubau era habitat per un gran nombre de gent; al 1804 hi vivia la nombrosa família Tubau (12 adults i 3 fills), un mosso, una criada, una porquera, un vaquer, un rabadà i un baciver, mentre que al 1857 hi havia 20 persones empadronades (5 membres de la família Font-Tubau, dos servents i tres serventes, tres pastors, un teixidor, una família de 4 mebres que consta com a “pobre” i un home solter i un nen acollits també per caritat. Poc abans de la Guerra Civil (1936-1939) els amos de Tubau van acabar marxant a Ripoll i en pocs anys, el veïnat de Tubau va quedar gairebé abandonat, tot i que fins al 1925 el rector de Sant Jaume encara celebrava missa a l’església de Sant Esteve alternant amb la veïna església de Sant Llorenç de Corrubí (VINYETA 1978: 77). Als anys 1970s, al mas Tubau només hi quedaven dos pastors i a l’església de Tubau només es celebrava missa per la benedicció dels termes del Primer de Maig i en alguna altra comptada ocasió.</p> <p> </p> | 42.2047300,2.0414200 | 420867 | 4672952 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91185-img2565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91185-img2568.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91185-img2597.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 91269 | Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-rasa-1 | <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>IGLÉSIES, J. (1979) El fogatge de 1553: estudi i transcripció, Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona.</p> | s.XVI | La masia està en estat ruïnós. | <p>La masia de Vila-rasa s'aixeca solemne sobre un turó enrocat en una gran clariana de la vall, envoltada de prats i amb una zona de molleres al nord i una bassa al sud. Actualment l'edifici està en estat ruïnós i pres per la vegetació, el que és complicat identificar els diferents espais. Tot apunta que podria ser un edifici rectangular de plata baixa i dos pisos, amb la façana oberta a migjorn i el carener paral.lel a aquesta. La teulada seria a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. El mur és de paredat comú fet de carreus desbastats i carreus més ben acabats a les cantoneres amb morter de calç. A la paret de ponent es troba un annex de planta baixa i pis, les restes del qual mostren un aparell constructiu més senzill i en algun indret amb morter de ciment. </p> | 08216-41 | Masia situada a l'est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, als peus del torrent de Vila-rasa que baixa al sud. Al nord es troba el Coll de Pal; a l'oest, el quintà de Les Planes; al sud-oest, el molí del Quirze i a l'Oest el nucli urbà. | <p>La masia de Vila-rasa sembla estar documentada al fogatge de 1553, on apareix el nom de Francesch Vilarasa, qui en seria el propietari. </p> <p>En diferents documents notarials del s. XVI es mostren les aportacions de diferents masies per finançar obres a l'església de Sant Jaume de Frontanyà, en els que s'evidencia la posició de la masia en relació a la parròquia i a la resta de cases del municipi. Vilarasa es situa com una casa forta, important a l’època al municipi, sense ser, però, de les més capdavanteres (com poden ser les Vinyes i Picanyes, Cortines, les Lloberes d’en Cosp i Frontanyà). </p> <p>Les fonts documentals afirmen que el Molí del Quirze pertanyia a Vilarasa. </p> <p>La masia va ser habitada fins a mitjans del s.XX i des d'aquell moment ha caigut en estat ruïnós. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1863500,2.0405000 | 420768 | 4670912 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91269-img4498.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91269-img4499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91269-img4493.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | A pocs metres es troben les mines de lígnit. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 91270 | Cal Marxandó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxando | s.XVIII | <p>Conjunt d'edificacions: casa pairal, pallissa i pou. La casa principal consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab. El carener és transversal a la façana principal, que s'obre a llevant. Al primer pis, hi ha una portalada emmarcada amb carreus, la que és datada del 1724. L'edificació consta d'un annex construït durant els anys 80 al costat de migjorn, cobrint l'eixida de la casa i ampliant el primer i segon pis de la vivenda principal. L'edificació és la primera de la línia de cases del tram inferior del carrer de baix, a partir de la paret de ponent. </p> <p>A l'altre extrem de l'antiga era, s'aixeca una construcció que podria ser originalment d'ús agrícola, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab, bigues de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal, que consta d'una gran portalada a la planta baixa del mur de ponent. La resta de murs tenen obertures, algunes de les quals estan tapiades actualment. A la paret nord, hi ha una escala exterior per accedir al primer pis de l'edificació i un banc de pedra adossat a la paret, espai que forma part d'aquest conjunt arquitectònic. </p> <p>Al mig de les dues edificacions, al costat sud de l'antiga era, s'aixeca un pou circular, de pedra i coberta amb teula àrab. Actualment està tancat amb un reixat de ferro per la seva protecció. </p> | 08216-42 | Conjunt d'edificacions situats al centre del nucli urbà, davant de la plaça de la vila. | <p>Segons la documentació trobada, des del 1851 l'Antiga Fonda Marxandó era el punt de trobada entre veïns i on els visitants s'allotjaven. </p> <p>Al compliment pasqüal de 1789 ja es parla de Cal Marxandó, propietat de Josep Clotet. </p> | 42.1870600,2.0236600 | 419379 | 4671007 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-img2755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-img4867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-fontanet-1930-jugant-a-la-manilla.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 91272 | Cal Pere Xic o Pallissa de Ca l'Eloi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-xic-o-pallissa-de-ca-leloi | s.XIX | <p>Edificació de planta rectangular de planta baixa i pis, teulada a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. El carener és paral.lel a la façana principal, que s'orienta al SE. L'aparell constructiu és de maçoneria amb carreus de pedra poc treballats, excepte a la paret de SE, la que està arrebossada, com a conseqüència d'una recent restauració de l'edifici. L'accés a l'edifici és a través d'una porta en aquesta paret de SE que dóna a la plaça de dalt, la que també té una finestra amb llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres al primer pis. La paret de SO té una petita obertura a la planta baixa i dues grans obertures al primer pis, separades per un pilar central de maçoneria que alhora serveix de sosteniment a la biga del carener. A la cantonada Sud, es troba esculpida a la pedra una cara humana, la que ha estat restaurada recentment amb poc encert. </p> | 08216-44 | Edifici situat al costat Oest de la plaça de dalt, al nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>L'edifici era la pallissa de Ca l'Eloi, també a la plaça de Dalt. Quan es va construïr, sobre el que en aquell moment era l'hort de Ca l'Eloi, es va demanar permís per fer-hi una entrada cap a Cal Sastre Llinàs, ara entre la pallissa i Ca la Masovera. Aquest edifici continu, té una inscripció a la llinda monolítica de la porta, amb una creu i la inscripció: 'EVDALT CAMPRUBÍ' i el que podria ser una data que actualment és il.legible. </p> | 42.1873600,2.0236000 | 419374 | 4671040 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91272-img4866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91272-img4865.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91272-img4460.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Aquesta pallissa és típica als pobles de muntanya, de dues plantes, dins el recinte de la casa i al costat de l'era de batre, amb murs de pilars de maçoneria per sostenir les cobertes construïdes amb estructura de fusta. Com acostuma a passar en aquest tipus de construcció, és evident el predomini de la pedra massissa respecte les obertures en totes les parets, excepte la façana principal que està totalment oberta per facilitar l'emmagatzematge i accés de palla i gra. Hi ha debat si aquesta era la casa de Cal Pere Xic. Sembla que així s'anomenava una casa del poble que també es coneix com a Ca la Ramona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 91332 | Molí de Dalt o de Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-de-tubau | <p>ACA (1750) Real Patrimonio, BGRP, Procesos, 1750, n. 5, G.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l’alta vall del riu Merlès. Celblau. Torelló.</p> <p>LOZANO, E. (2017) El Molí de Tubau a través de la documentació. Estudi històric: Sant Jaume de Frontanyà, segles XVIII-XX. Sense publicar.</p> <p>PIZA RUIZ, T. (2021) Memòria de la intervenció arqueològica preventiva al Molí d’en Tubau de Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà. Sense publicar.</p> <p> </p> | s. XVIII | Edificació en estat ruïnós, del que en queden restes dels murs i de la bassa de contenció. | <p>El Molí de Tubau o Molí de Dalt es situa a la llera del rec de Corrubí, un afluent del torrent de Tubau, que transcorre de nord a sud, fins a desembocar al torrent. Pel costat oest, el molí s’adossa al talús que forma el camí, aprofitant la orografia del terreny.</p> <p>Es tracta d’un edifici de forma quadrangular, format per un sol cos de planta baixa i pis i diverses estructures annexes al sud i al nord, que funcionarien com a magatzem del grà o la farina ja mòlta.</p> <p>L’edifici principal consta d’uns 77 metres quadrats i conserva els murs de la planta baixa, d’uns 58 cm d’amplada, de paredat irregular amb morter de calç i sorra. A les cantonades s’identifiquen blocs de pedra més grans, sense treballar. Les obertures de l’edifici són a la façana de migdia i a la de llevant. La porta està situada a la façana principal al sud, amb quatre rodes de molí escapçades als brancals i un arc de plec de llibre elaborat amb pedres planes i argila. Tot fa pensar que aquestes pertanyien al molí medieval a pocs metres de distància. La porta de doble fulla és de fusta i es troba en mal estat de conservació. A la seva esquerra hi ha una finestra elaborada amb grans blocs de pedra treballats com a llinda i brancals i un ampit conformat per un únic bloc de pedra amb motllura a dos nivells. A la primera planta, un balcó obert directament al mur i una finestreta acabada amb una pedra plana com a llinda, amb lligam més tosc i pedres petites. En un nivell inferior de la paret de llevant s’identifica la sortida del carcabà, un túnel que transcorre per sota de l’edifici de nord a sud, elaborat amb volta de canó i un parament molt semblant a la resta de l’edifici. A nivell de la planta baixa, hi ha una finestra similar a la de la façana amb grans blocs de pedra als brancals, llinda i ampit sense motllura. A la primera planta, s’observen les restes d’un balcó allargat obert directament al mur i llinda de fusta. Al mur oest, s’ha pogut identificar una estructura semicircular que podria ser la cambra d’un forn domèstic, elaborat de paredat ordinari sense treballar, amb morter de calç. Hi manca la volta de coberta del forn, actualment en runes com la resta de l’edifici.</p> <p>A l’interior de la planta baixa es pot apreciar un arc diafragmàtic de mig punt que transcorre de nord a sud, elaborat amb pedres planes ben escairades, disposades a plec de llibre i lligades amb argila. Sobre el mur encara s’aprecien algunes de les bigues de fusta que soportaven el forjat de la primera planta. Aquesta zona correspondria a l’obrador, amb el molí pròpiament dit al costat est, sota el qual travessa el carcabà, on es situava l’arbre de lleves que feia rodar l’engranatge del molí, mitjançant el pas de l’aigua que venia de la bassa situada al nord, nodrida pel rec de Corrubí i que tornava a desembocar al mateix rec. A la cantonada sud-oest de la planta baixa s’ha identificat la base d’una escala elaborada amb grans blocs de pedra, lleugerament treballats, als primers esglaons i s’intueix que fusta per la resta. En aquesta primera planta, corresponent a l’habitatge dels moliners, als balcons de la façana est s’identifiquen festejadors elaborats amb dues lloses grans de pedra. Al costat oest i nord, es veuen estructures corresponents a la cuina: una pica encastada al mur, coberta amb un arc de pedres planes escairades, disposades a plec de llibre; una obertura allargada on podria estar disposat un tupí pel menjar.</p> <p>Al costat nord del molí s’hi construí una gran bassa aprofitant el desnivell natural del terreny, de nord a sud. Aquesta tindria uns 174m2 i una profunditat d’uns 3,7m a tocar del molí. Els seus murs són de paredat ordinari, lligades amb morter de calç, mentre que la cantonada sud s’observen grans blocs de pedra treballats. Aquest mur és més ample a la base i més estret a la part superior, creant un pendent que dóna major resistència a l’estructura. Al costat est, el mur presenta una petita obertura que seria per buidar la bassa cap al rec. A l’interior de la bassa, s’identifica l’entrada del carcabà, a través del qual transcorria l’aigua des de la bassa fins al rec, per sota de l’obrador del molí. Els grans treballs de desembrossament han facilitat molt la identificació dels diferents elements del Molí de Tubau, tot i que l’estat d’enrunament i l’encara densa vegetació fan difícil reconèixer les diferents fases constructives de l’edifici.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-52 | El Molí de Tubau o Molí de Dalt es situa a la llera del rec de Corrubí, un afluent del torrent de Tubau, que transcorre de nord a sud, fins a desembocar al torrent. | <p>El 1749, Antoni Tubau i Orriols, hereu del mas Tubau, va iniciar els tràmits per la construcció d’un molí dins la seva propietat, molt a prop de l’antic Molinot medieval. El 23 de maig de 1749, Pere Màrtir Golorons, prevere de Solsona, actuant com a prior de Sant Jaume de Frontanyà, va signar el contracte d’establiment emfitèutic a favor d’Antoni Tubau, donant permís per a l’ús de les aigües del torrent i per la construcció d’un molí fariner (ACA 1750). Tot i les denúncies per aturar-ne la seva construcció, entre 1749 i 1753 finalment Antoni Tubau va edificar i posar en funcionament el molí fariner anomenat Molí de Tubau o de Dalt, prop de l’antic Molinot o Molí de Baix, del que segurament s’hagués pogut aprofitar la pedra. El mólí ja era habitat i en funcionament el 1788 per Martí Casaramona, qui pertanyia a la nissaga de moliners del Molí del Quirze. El 1791 la família de Joan Mas i la seva muller Magdalena Serrat van entrar a habitar el Molí de Tubau on hi van treballar, com a mínim, durant 19 anys. El 1811, en plena Guerra del Francès, la família de Joan Masats i Teresa va ocupar la casa durant un any, fins que s’hi va instal.lar Esteve Tubau i Puig, un dels dotze fills del propietari del mas Tubau, junt a la seva esposa Rosa Casals, filla d’un moliner de Castell de l’Areny. El 1815, Vicenç Terradelles i Puigcorber i la seva família van habitar el molí durant 15 anys i a partir del 1833 s’hi van instal.lar la família de Pere Soldevila i Cases, seguida per la de Isidre Canadell i Subirana i finalment els Serra-Vilalta l’ocuparen permanentment des de 1842. 26 anys després, la família Soler-Cases hi van fer de moliners durant 6 o 7 anys. En el període 1875-1882 tres famílies diferents van viure al molí de Tubau, fins que al 1884 hi entraren la família de Jaume Freixa i Francàs i Maria Vilarrasa i Pujars, qui casà en segones núpcies amb Climent Cervera i Casals i en total hi visqueren durant 25 anys (APSJF). Al 1910 el Molí de Dalt va ser habitat per la família de Carles Vagués i Soler i Josepa Raulet i Altarriba, qui l’abandonaren el 1917 enmig d’una època de despoblament de Sant Jaume de Frontanyà. Actualment, els propietaris actuals han realitzat diferents intervencions arqueològiques preventives i el molí està en procés de restauració. </p> | 42.1985700,2.0523100 | 421759 | 4672258 | 1749 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91332-img4537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91332-img4542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91332-img4543.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El 2021 s’ha realitzat la primera fase de la intervenció arqueològica preventiva al molí de Tubau, la que consisteix en una anàlisi històrico-arqueològica de les diverses estructures abans de procedir al desenrunament i neteja del molí, que correspon a la segona fase dels treballs. Una tercera fase permetrà fer un estudi exhaustiu per elaborar un relat evolutiu del desenvolupament del molí.Aquesta acurada descripció ha estat possible gràcies al treball de l’arqueòloga Tatiana Piza Ruiz i dels propietaris actuals, a qui agraïm immensament la seva col.laboració. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||
| 91333 | Molí de Picanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-picanyes | <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>AYMAMÍ, G. (2000) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> <p> </p> <p> </p> | Edificació en estat ruïnós. | <p>El molí de Picanyes és una construcció als peus del rec de les Lloberes que havia funcionat com a molí hidràulic per moldre gra. Actualment l'edifici es troba en estat ruïnós, el que, junt a l'estat d'apoderament de la vegetació, fa molt complcat l'accés al seu interior. </p> <p>Es tracta d’una edificació industrial de forma quadrangular, format per dos cossos de planta baixa i pis, la que encara conserva els murs de la planta baixa i del primer pis, així com algunes bigues del primer sostre. Els murs són de paredat irregular amb morter de calç i sorra, mentre que a les cantonades s’observen blocs de pedra més grans sense escairar. A la façana de migdia s’obre una porta amb llinda i marc de fusta que dóna accés a un cos que podria ser posterior destinat a l’emmagatzematge del gra o de la farina, amb una eixida al primer pis. Des de la planta baixa, a través d’una porta amb llinda de fusta s’accedeix a l’espai que correspondria a l’obrador, amb el molí pròpiament dit al costat oest, sota el qual travessa el carcabà i on es situava l’arbre de lleves que feia rodar l’engranatge del molí gràcies al pas de l’aigua que venia de la bassa situada al nord i que tornava a desembocar al mateix rec. A la paret de ponent de la planta baixa s’ha identificat la sortida del carcabà. El primer pis hi ha restes de dues finestres, obertures del que serien l’habitatge pròpiament dit, on encara es poden entreveure algunes estructures que podrien correspondre a la cuina. L’estat d’enrunament i la densa vegetació fan difícil reconèixer els diferents espais de l’edifici.</p> <p>Al costat nord del molí s’aprecia una gran bassa aprofitant el desnivell natural del terreny, de nord a sud, que encara s'utilitza com a tal i un pou. </p> | 08216-53 | Edificació als peus del Torrent del Joncar o rec de Les Lloberes, a uns 200 metres al NE de la casa de Picanyes. Les Lloberes queden al NO; els Oms, al NE i Terradelles, a l'Est. | <p>El molí de Picanyes és el primer dels molins del riu Mergançol, també documentat com a M<em>argansol, Mergançol, Mardansol o Merdançol, </em>el que és un afluent per l'esquerra del riu Llobregat, naixent a uns 1300 metres d'altitud a Sant Jaume de Frontanyà, on es reuneixen els torrents dels Oms, de Picanyes i de Puig Miró. </p> <p>La primera font documental que s'ha trobat del molí de Picanyes és al compliment pasqual del 1789, on també apareix Picanyes i la casa nova de Picanyes, habitada per Fco. Roma, tot i que sembla que el molí ja existia en temps pretèrits. Com a mínim, fins al s. XVI, Picanyes formava part de la mateixa heredat que les Vinyes, les que constituïen una de les cases més fortes de la contrada, tal i com s'intueix per diferents documents al llibres sacramentals de l'Arxiu Parroquial de Sant Jaume de Frontanyà. La seva proximitat al Santuari i a la casa dels Oms, també fa pensar que aquestes també podrien fer ús del molí. </p> <p> </p> | 42.1802900,2.0073200 | 418021 | 4670271 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91333-img4844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91333-catau.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91333-bassa.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Sembla que les moles van desaparèixer misteriosament a mitjans dels anys 1980s. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 91359 | Nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>SOCA TORRES, I. (2005) 'Una aproximació al passat' a Sant Jaume de Frontanyà: Natura, Art i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Celblau, Torelló. </p> <p> </p> | s.XVII | <p>El núcli urbà de Sant Jaume de Frontanyà té l'orígen en una sagrera entorn l'església. La majoria d'edificacions del nucli urbà s'estructuren en l'espai entorn el carrer de baix i el carrer de dalt, el que venia marcat per l'antic camí ral de Borredà cap a La Pobla de Lillet. Al carrer de baix, just davant de l'església, s'aixeca l'actual ajuntament, antiga escola del poble. La Rectoria Vella sembla ser l'únic vestigi encara present de l'antic monestir, després de l'enderrocament de l'edificació que unia la rectoria actual amb la paret de migdia de l'església. El cementiri encara està al centre del núcli, adjacent a la paret nord de l'esgésia i al costat de les freixeres, on antigament hi havia la bassa del poble i la Font de la Mola, en dies presents. Fora de la línia de carrers principals, darrere l'església, s'hi troba Cal Mestre i Casa Blanca, a l'altre costat de l'anomenat camp del monestir. El nucli estava envoltat per horts i camps de pastura, la gran majoria en feixes.</p> <p>La gran majoria de les cases del nucli es troben en bon estat de conservació, excepte algunes que estan en procés d'enrunament o de les que només en queden restes dels fonaments. Gràcies als documents gràfics podem veure l'embergadura d'algunes d'aquestes edificacions (com Cal Ferrer o Cal Teixidor), així com el traçat original dels carrers. La majoria de cases es coneixen per l'ofici de qui l'habitava, el seu nom o alguna característica diferencial: Cal Xeco, Ca la Ramona, Cal Coix, Cal Roca, Cal Jenai, Ca la Rita, Cal Paleta, Cal Marxandó, Cal Ferrer, Cal Pere, Cal Ferreret, Cal Rossell, Cal Sastret, Ca la Masovera, Ca la Masovera, Ca l'Eloi, Cal Sastre, Cal Jep, la Casa Nova, Cal Teixidor i Cal Mestre. </p> | 08216-55 | El nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà està envoltat de boscos, turons i planes, als peus del Pla del Cingle, els que són part de la Serra de Faig i Branca i el massís del Catllaràs, que queda a l'Oest. Al Nord s'imposen els Rasos de Tubau i al SE, el Puig Miró. | <p>Les fonts documentals ja parlen d'un grup de preveres que practicava el rés i la vida en comú a la segona meitat del segle XI, el que donarà lloc a la posterior canònica agustiniana regular. Aquesta comunitat religiosa es va anar enriquint gràcies a donacions de llegats i béns deixats en herència, els que segurament eren per col.laborar a mantenir les obres d'edificació del nou temple. La figura del prior prendrà importància, gràcies a la independència dels dominis del priorat respecte altres senyors, tot augmentant el poder sobre els residents i els béns que en depenien.</p> <p>Durant el s. XIV el priorat es consolida espiritualment i econòmica, augmentant el nombre d'esglésies sota la dependència de la parroquial i també el nombre de famílies pageses residents en tinences del monestir. L'activitat social i econòmica era molt viva a la vall de Frontanyà i rodalies, fins i tot després de la gran pesta de 1348. A part de les activitats pròpiament agrícoles i ramaderes, va comerçar a sorgir activitat manufacturera i comercial, pel que es mencionen mestres de cases, ferrers, paraires i teixidors que més tard donaren nom a les actuals cases del poble.</p> <p>Després de la butlla del 1592, per la que s'extingien les canòniques agustinianes de Catalunya, el Rosselló i la Cerdanya, el priorat de Sant Jaume es va extingir i va passar a formar part de la demarcació episcopal del bisbat de Solsona, la que es va fer efectiva al s. XVII. El bisbe de Solsona designava un vicari perpetu per gestionar les rendes provinents de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà i les seves parròquies sufragàries.</p> <p>Al s. XVII s'evidencia un augment de població considerable, el que obligà a ampliar les masies existents i construir cases noves, tant a pagès com prop del temple parroquial. La família Campalans, que tenia cedits en emfiteusi els masos rònecs Puig Sobirà i Casa Nova, les terres de l'actual masia Casa Blanca i altres finques entorn l'església, va començar a establir famílies de pagesos al que acabà sent el nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Algunes de les noves cases es van edificar arrenglerades en mode de carrer i totes seguien la tipologia funcional de moltes de les masies del terme. La part del davant s'utilitzava com a era i altres activitats que requerissin espai, als baixos i estables es guardava el bestiar o bé es destinava com a petit taller manufacturer. L'habitatge era al primer pis, mentre que el segon podia servir de graner o rebost. A la part posterior de les cases hi havia els horts, les corts i l'aviram. Cada feixa i camp entorn del poble estava cultivat amb fesols, llegum, blat de moro blanc, blat, cànem, entre d'altres. </p> <p>A partir del s. XVIII, amb un augment de la població del 114% en setanta anys, els oficis independents i plenament especialitzats van creixent i la major part dels artesans tenia el seu obrador i punt de venda al que més tard serà el nucli urbà. Les diferents activitats dels habitants van donar nom a les cases del poble, de manera que encara avui trobem: Cal Ferrer, Cal Paleta, Cal Marxandó, Cal Ferreret, Cal Sastret, Ca la Masovera, Cal Sastre, Cal Teixidor o Cal Mestre. </p> <p>Al nucli urbà també s'hi situaven la major part de serveis, com la missatgeria, els correus, el pagament de tributs, les fondes i l'hotatgeria i l'escola, el que era lloc de trobada de veïns per diverses raons. A mitjans de s. XIX la població va assolir el seu màxim històric, amb 465 habitants el 1857, seguit d'un important èxode rural, el que va durar més d'un segle, a causa de la crisi de la societat pagesa i l'auge de la indústria tèxtil i minera a les lleres dels rius Llobregat i Ter. La desertització del municipi va propiciar l'abandonament de moltes cases, tot i la petita remuntada poblacional de principi del s. XX. Diverses anotacions de viatgers i excursionistes de l'època descriuen un poble amb 25 cases habitades, juntament amb veïnats agregats. Després de la Guerra Civil Espanyola, moltes famílies que vivien al nucli urbà, així com en cases de pagès, es van anar traslladant a altres poblacions i grans ciutats, de manera que es van desocupar permanentment. A partir del 1975 es va iniciar una nova etapa de lleuger repoblament i la majoria de cases del nucli urbà es van rehabilitar i utilitzar com a segones residències. Amb el canvi d'ús de la majoria de cases, l'essència del nucli urbà s'ha transformat.</p> <p> </p> | 42.1872900,2.0237900 | 419390 | 4671032 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91359-vista-poble-de-la-creu0.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91359-img44130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91359-vista-general-poble-postal-mauri.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El 26 de juliol de 1983 es va aprovar el Projecte de Delimitació del Sòl Urbà del municipi. El 18 d'octubre de 2007, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, aprova el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Jaume de Frontanyà. | 119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 91390 | Pedró de Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-tubau | <p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>MARTÍNEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d'història i geografia. Editorial Montblanc. </p> | s. XIX | <p>Petita construcció en pedra amb una planta quadrada d'un metre quadrat aproximadament, amb una coberta en pedra a doble vessant i una creu metàl.lica al capdemunt. A la part frontal de la construcció hi ha una obertura en arc rebaixat, amb una reixa de ferro que protegeix l'interior de la capelleta, on es troben els llibres de visites. A sota la finestra, hi ha una petita obertura a uns 40cm d'alçada del terra. Davant d'aquesta edificació hi ha una taula en pedra de dues potes de pedra i morter i una sola llosa enorme a la part superior. </p> | 08216-57 | El Pedró de Tubau és el cim del massís dels Rasos de Tubau, que es troba al Nord del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Nord hi trobem els Cingles de Tubau i les obagues de l'Òliba i del Boix, al costat del Ripollès. A l'Est s'aprecien els Cingles de Montgrony, el Puigmal i Taga. Al Sud, a primer terme veiem els boscos i planes del terme de Sant Jaume de Frontanyà i a l'horitzó s'aprecia el Montseny, la Serra de l'Obac i Montserrat. Al Sud Oest veiem el massís del Catllaràs i a continuació s'obre la cara sud del prepirineu Berguedà, amb una vista excepcional del Pedraforca. | <p>Des de temps immemorials, fins a finals dels anys 1980, el Pedró de Tubau era l'indret on cada primer de maig es feia l'aplec de Tubau. Els veïns de Sant Jaume i rodalies pujaven en processó fins als Rasos de Tubau, on el capellà duia a terme la benedicció del terme i del pa, el que el propietari de Tubau entregava als assistents. Aquests portaven llonganissa i esmorzaven allà mateix. </p> | 42.2202400,2.0495300 | 421556 | 4674667 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91390-img4561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91390-img4567-1.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La creu metàl.lica està trencada, pel que només en resta la part vertical. Amb poc èxit, s'ha volgut reconstruir la mà horitzontal amb un tros de fusta i filferro. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 91415 | Pedró del Cal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-del-cal-mestre | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>CASELLAS, I; SANTANDREU, M.D. (1997) Creus del Berguedà, Amics del Romànic del Berguedà, Berga.</p> <p> </p> | s. XIX | <p>Element amb base de pedra d'uns 70 cm. d'alçada. El fust circular és a base de pedra i morter de calç, amb un cinturó de ferro que l'envolta, el que suporta una mènsula quadrangular decreixent. Encapçala l'element una creu de ferro d'uns 35 cm. d'alçada. </p> | 08216-58 | Pedró situat en un turonet entre l'extrem NE del cementiri i Cal Mestre. | <p>El dia de Pasqüetes, o Pascua Florida, es duia a terme un berenar al Padró de Cal Mestre a base de truites, que es feien allà mateix al foc a terra. Per Corpus es feia una processó que anava de l'església al Padró de Cal Mestre i tornava a l'església, tot cantant i tirant flors i ginesta. El padró s'enramava amb boixos i hi havia altars en diferents indrets i una capelleta a la paret de la plaça de l'ajuntament (RUMBO 2006). </p> <p>Al Padró, cada diumenge a la tarda, també s'hi jugava a bitlles, el joc de Sant Jaume per excel·lència. </p> <p>La creu és un símbol d’orígen molt antic que ha servit per representar el cosmos en les seves formes més diverses. S’ha trobat en diverses cultures i religions precristianes. Amb el Cristianisme va adquirir una gran importància simbolitzant la mort i la glòria, així com la victòria.</p> | 42.1874100,2.0245900 | 419456 | 4671045 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91415-img4386.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91415-img48690.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les creus de pedró dins el núcli urbà, normalment es trobaven prop de l'església o en alguna capellete, en les que es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 91416 | Font de la Mansana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mansana | s. XIX | <p>La Font de la Mansana està localitzada a l'extrem nord-oest d'un camp a pocs metres del nucli urbà de Sant Jaume. L'estructura de la font està formada per un mur fet de carreus en el que hi ha el brollador d'aigua, amb un tub de ferro. La font no disposa de pica a la seva base, de manera que l'aigua brolla fins a un desaigüe a pocs metres. A costat i costat de la font hi ha un banc construït amb lloses de pedra ben escairades i sense lligar. L'entorn del torrent afavoreix l'aparició d'espècies vegetals propies dels entorns humits. </p> <p> </p> | 08216-59 | Font situada a l'Oest del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, als peus del Pla del Cingle. | 42.1876500,2.0190000 | 418995 | 4671077 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91416-img27050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91416-img4863.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El topònim de Mansana es creu que podria provenir de 'mens sana', el que denotaria un indret de sanació. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 91446 | Creu de Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sole | <p>CASELLAS, I; SANTANDREU, M.D. (1997) Creus del Berguedà, Amics del Romànic del Berguedà, Berga.</p> | s. XIX | <p>Creu de fusta de 2 metres d'alçada per 50 cm d'amplada. El pal vertical és cilíndric, d'uns 10 cm. de diàmetre, mentre que el braç transversal és de cos rectangular. Aquest braç porta la inscripció 'DE SOLE' indentada a la fusta. </p> | 08216-61 | Creu situada al Coll de la Creu de Solé, amb els Rasos de Tubau al NE, Tubau al SE, Cal Roma i el Solé al Sud i les Muntanyetes a l'Oest. | <p>La de Solé és una creu-pedró, les que solen estar situades en indrets especials des d'on es beneïe el terme i es resava per demanar a Déu la protecció de les collites.</p> <p>La creu és un símbol d’orígen molt antic que ha servit per representar el cosmos en les seves formes més diverses. S’ha trobat en diverses cultures i religions precristianes. Amb el Cristianisme va adquirir una gran importància simbolitzant la mort i la glòria, així com la victòria.</p> <p> </p> | 42.2111700,2.0328400 | 420167 | 4673675 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91446-img4559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91446-img4560.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | L'element es troba en un indret de gran interès natural i etnològic. La creu està situada en un pas molt important per a les comunicacions entre Sant Jaume de Frontanyà, La Pobla de Lillet i Gombrèn, a través dels cingles de Tubau. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 92119 | Imatge de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-isidre-1 | <p>Talla policromada de Sant Isidre d'aproximadament 1 m. d'alçada, 0,4 m. d'amplada i 0,3 m. de gruix, actualment situat sobre un pedestal al centre de l'absidiola dreta de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. La policromia original es conserav molt bé, destacant pels seus colors ocres, daurats, violats i marrons. La figura del sant resta erecte en actitud contemplativa, amb la mirada elevada. La mà dreta està sobre el pit i l'esquerra protegeix el sarró que li penja del coll. Vesteix unes botes de mitja canya, pantalons fins a sota els genolls, camisa de màniga llarga amb una senefa daurada a la part inferior, cinturó estret i capa fins als peus, també amb una senefa decorativa amb motius daurats. La imatge porta els cabells llargs, bigoti i barba i es corona amb una aureola ornada amb motius geomètrics i orgànics. </p> <p> </p> | 08216-111 | Situada a l'absidiola dreta a l'interior de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>Imatge que representa el patró imposat dels pagesos, professió tradicionalment molt popular a Sant Jaume. </p> | 42.1871500,2.0243600 | 419437 | 4671016 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92119-img4720.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92119-img4720-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La talla presenta certes parts deteriorades, especialment a la mà esquerra, on s'aprecia el guix trencat i l'estructura metàl.lica de l'escultura. | 119|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 92200 | Forn de ceràmica o teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ceramica-o-teuleria | <p>FABREGA i ENFADAQUE, A. (2009) <em>Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central</em> a Dovella, n. 101, Manresa p. 4-10.</p> | s. XVIII | Element enrunat i cobert per la vegetació. | <p>Al costat dret de la carretera de Sant Jaume a La Pobla de Lillet, abans d’arribar al collet, es troben restes del que podria ser un antic forn de ceràmica o teuleria. L'element es troba en molt mal estat de conservació a causa de l’enderroc de les seves parets i la seva identificació és complicada a l’estar cobert de vegetació i terra. Segurament va ser enterrat arrel dels treballs de pavimentació de la carretera a La Pobla de Lillet. Es distingeixen parts del mur de pedra que tancava el forn en forma circular. Sembla que seria cilíndric, d’uns 3,5 metres de diàmetre. Al costat Est del forn hi ha un sot, de més de 5 metres de profunditat, del que es deuria extreure l'argila. Degut a la densa vegetació, no s'ha pogut trobar restes de rebuigs de teules i ceràmiques. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-115 | A la carretera de Sant Jaume a la Pobla de Lillet, per sota de Cal Cintet. | <p>Tant teuleries com forns de guix i forns de calç són elements típics del món rural, on la matèria primera era transformada al mateix lloc on es trobava el material. No hi ha notícies documentals de quan aquesta teuleria va començar a funcionar ni quan fou abandonada, tot i que s'intueix que va caure en desús quan van començar a funcionar teuleries més industrials a la zona. </p> | 42.1937600,2.0298200 | 419896 | 4671745 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92200-img2603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92200-img2605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92200-img2607.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Segons els estudis realitzats fins a l'actualitat, normalment aquests tipus de forn es construïen vora cursos d'aigua per facilitar la seva combustió, així com prop de terreny on es pogués extreure la matèria primera (argil·la). Constaven de dues parts ben diferenciades: la cambra de combustió i la part de la càrrega. La primera era a la part més baixa i consisitia en una fornal que es connectava amb la segona part per mitjà d'una graella que permetia que l'oxigen circulés i pogués coure la producció. En funció de l'oxigen que entrava a la cambra de càrrega, la producció podia ser oxidant, reduïda o oxidant i reductora (FABREGA i ENFADAQUE 2009). Normalment en aquests forns es produïa tant ceràmica com teules i maons, depenent del tipus d'argil·la que es trobava a l'indret. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 92422 | Molí de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-santa-eugenia | <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> | Edifici en runes. | <p>Les restes del molí de Santa Eugènia mostren una construcció de planta rectangular que es troba bastida adossada al marge del terrreny per la part posterior. L'estat d'enrunament i el fet que les restes estan molt cobertes de vegetació dificulta la identificació de les estructures. Hi ha evidència de restes del mur de l'habitatge i de la paret de contenció de la bassa. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats. </p> | 08216-116 | El molí de Santa Eugínia estava situat al peu del Torrent de les Solls, sota la casa de Santa Eugènia. | <p>La primera font documental que s'ha trobat referent al molí de Santa Eugènia és al compliment pasqual de 1789, tot i que s'entén que ja deuria existir amb anterioritat, ja que les primeres notícies de de Santa Eugènia de Soïlls són del s.X. i sembla que al s. XI ja hi havia un poblat. Santa Eugènia era una casa forta ja al s. XVI, tal i com es demostra a la relació de cases que feren aportacions per l'obra de l'església el 1598. </p> | 42.2057100,2.0092900 | 418216 | 4673091 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92422-img2735.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92422-img2734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92422-img2736.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-18 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Sembla que el molí va patir un expoli durant els anys 1970, el que va accelerar el seu estat d'enrunament. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 91417 | Font de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mata-2 | s. XX | <p>Font a peu de camí de Tubau. L'estructura actual tapa el sortidor original amb una construcció a base de pedra i ciment, que acaba amb una llosa frontal amb tres sortidors i una pica també de pedra. A la làpida es llegeix: 'Masies El Prat. Font de la Mata' i està coronada per una senyera. La font està protegida del camí per una balla de troncs i un banc també de fusta. </p> | 08216-60 | Font situada al NO del coll de Sant Jaume, a pocs metres del Llimosell. | <p>Font molt popular entre els veïns de les contrades. </p> | 42.2001100,2.0287100 | 419812 | 4672451 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91417-img4382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91417-img4384.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La construcció actual ha cobert totalment el sortidor original de la font, un simple tub que permetia la sortida d'aigua de la roca. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 91519 | Font de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mola | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i Tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | s. XX | <p>La Font de la Mola està situada sota les freixeres, al costat del cementiri de Sant Jaume de Frontanyà. És una construcció moderna que consta d'una base de pedra i un abeurador a la part inferior i una mola de molí situada verticalment, on al centre hi ha una aixeta de metall.</p> <p> </p> | 08216-64 | Font situada al núcli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, al costat del cementiri, sota les freixeres. | <p>La font de la mola ser aixecada el 1977 per l'alcalde del moment, junt amb l'ajuda d'Àngel Rota, veï de Borredà, conegut per la seva feina de conservació de les fonts de les contrades. </p> <p>Antigament, en aquest indret hi havia la bassa del poble, on tradicionalment s'hi rentava la roba. Aquesta activitat es duia a terme amb un rentador, que era com un caixó de fusta, la maceta i el sabó. Un cop neta, la roba era estesa sobre les argelagues del serrat de la Casablanca. </p> | 42.1875300,2.0242500 | 419428 | 4671059 | 1977 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91519-img4683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91519-img4686.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91519-bugada.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Àngel Rota | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 91957 | Festa Major de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jaume-de-frontanya | s. XX | <p>La Festa Major de Sant Jaume de Frontanyà es celebra el cap de setmana més proper al dia de Sant Jaume, patró de l'església del poble, que cau en 25 de juliol. La festa ha patit canvis durant els anys.</p> <p>Antigament, la Festa Major era festa grossa, on acudien tots els habitants de Sant Jaume i de municipis veïns. Es celebrava Missa Major, que era solemne, es feia cantada i se solia interpretar una missa de Pius X. La plaça de dalt es guarnia, s'enramava i es tancava amb boixos per celebrar-hi el ball que durava tres dies, on es podien escoltar 'músics grossos', un acordionista i un jazband (conegut popularment com a 'xisband'). La resta de balls durant l'any, només gaudien d'un acordió. </p> <p>Actualment, el dissabte al matí i a la tarda es duen a terme activitats infantils, concurs de botifarra i de tennis taula, mentre que al vespre sol haver-hi un concert acústic. Diumenge al matí hi ha la típica fira d'artesans, jocs tradicionals al carrer, missa solemne en honor al patró i ball popular. Abans en el transcurs de la missa es feia la cantada de goigs en honor al Sant. Durant els anys 80 del segle XX, la Festa Major comptava amb alguns actes més i era molt popular entre els veïns dels pobles del voltant. </p> | 08216-85 | Nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-festa-major-1977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-fira-2010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-festa-major-2009.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-08-18 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les festes majors acostumen a dur-se a terme durant els mesos d'agost i setembre, ja que deriven de les celebracions de la collita anual. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 91959 | Aplec dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-dels-oms | s. XX i XXI | Actualment només es conserva la missa. | <p>L'aplec dels Oms es duu a terme el dilluns de Pasqüa Florida al Santuari de Santa Maria dels Oms. Antigament l'aplec tenia l'objectiu de continuar amb el culte al santuari celebrant una eucaristia i, en finalitzar l'aplec, era costum d'anar a dinar al bosc. Durant els anys 80 i 90 del s. XX l'aplec era molt popular entre antics habitants del poble i veïns de les rodalies, qui aprofitaven l'ocasió per retrobar-se, ballar sardanes amb música en viu i rifar-se la mona. Actualment, la celebració s'ha despopularitzat i reduït a una eucaristia al santuari. </p> <p> </p> | 08216-86 | Santuari de Santa Maria dels Oms | 42.1814500,2.0112400 | 418346 | 4670396 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91959-c4-aplec-dels-oms-ac-81.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91959-aplec-dels-oms-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91959-aplec-dels-oms0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-08-18 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 91973 | Trobada de Santjaumesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-santjaumesos | s. XXI | <p>La trobada de Santjaumesos és un acte de retrobament dels que han format part del poble: antics veïns, actuals habitants i persones que han tingut una estreta relació amb Sant Jaume de Frontanyà. La iniciativa va neixer arrel de les celebracions del Mil.lenari. L'acte normalment es duia a terme el primer dissabte de setembre i aplegava a un centenar de santjaumesos, els que gaudien d'un dinar de germanor, un concert i ball a la plaça del poble, a sota les freixeres de la font de la mola o a l'interior de l'església en cas d'inclemències meterològiques. Les imatges de la gran arrossada formen part de la memòria col.lectiva dels santjaumesos que aprofitaven l'ocasió per a retrobar-se i recordar vells temps. Cada any, amb el dinar s'oferia un obsequi als assistents per recordar l'acte i enfortir l'identitat santjaumesa. Alguns assistents encara els col.leccionen. </p> | 08216-90 | Plaça de l'Ajuntament. Nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>La primera trobada es va dur a terme l'any 2004 per iniciativa de l'equip de govern del moment per establir un espai on poder retrobar antics veïns i unir els habitants presents, amb la intenció de compartir moments, recuperar la memòria històrica i celebrar el sentiment santjaumès. </p> | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91973-trobada-de-santjaumesos.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91973-santjaumesos-dins-esglesia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91973-santjaumesos0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-08-18 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 92120 | Imatge de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-barbara | s. XX | Mostra petits desperfectes en diferents parts de la talla. | <p>Imatge policromada de Santa Bàrbara d'aproximadament 1 m. d'alçada, 0,6 m. d'amplada i 0,5 m. de fons, actualment situada sobre un pedestal. La patrona dels miners apareix sobre una base quadrada, en postura erecte, vestida amb una túnica de color turquesa llarga fins als peus, amb els plecs de la qual gairebé podem intuïr les formes del seu cos. Aquesta mostra unes decoracions geomètriques a la part del pit de color daurat i un cinturó amb senefes del mateix color. L'envolta una capa llarga fins als peus de color grana amb decoració geomètrica floral de color daurat als extrems. La santa mostra una actitud tranquil.la i contemplativa, amb cara plàcida i mirada perduda, sense transmetre cap tipus de sentiment. La mà dreta està a l'alçada del pit i semblava subjectar alguna cosa, mentre que l'esquerra toca una estructura arquitectònica en forma de torre. La figura està encapçalada per una corona que dibuixa pedres precioses i una aureola daurada amb motius ornamentals geomètrics. </p> | 08216-112 | Imatge situada al centre de l'absidiola esquerre a l'interior de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1871500,2.0243600 | 419437 | 4671016 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92120-img4721-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92120-img4723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92120-img4722.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La imatge de Santa Bàrbara apareix al costat d'una torre, el que recorda l'empresonament per part del seu pare. Les tres finestres, dues van ser construïdes pel pare i la tercera per ella mateixa, fan referència a la Santíssima Trinitat. La porta tancada és mostra d'aquest empresonament. Seria possible que la mà esquerra subjectés una palma o plomes de paó real, les que diu la llegenda van ser usades per fustigar-la. Finalment, la corona i aureola apareixen per reforçar la condició de màrtir | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 91997 | Serra del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras-2 | <p>CARRION ROIG, R. (2005) 'Medi geogràfic i medi humà' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>SIMON, S. (2009) Mapa de Patrimoni Cultural de La Pobla de Lillet, Diputació de Barcelona, Barcelona. </p> <p>VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona.</p> <p>VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> <p>Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> <p>Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002.</p> | <p>La serra del Catllaràs és un altiplà calcari orientat d’est a oest, amb una superfície total de 5.605 hectàrees de terreny. Es troba situada entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, al sud del Cadí-Moixeró. Es tracta d'una important massa muntanyosa, de naturalesa càrstica, amb una variada estructura geomorfològica que acull una gran diversitat de flora i fauna, tot configurant un espai de gran interès natural i paisatgístic per la seva biodiversitat, pel que està protegit pel Pla d’Espais d’Interès Natural. El Catllaràs està compartit entre els municipis de Castell de l'Areny, Guardiola, la Nou, la Pobla de Lillet (amb una superfície de 2.330 ha.), St. Jaume de Frontanyà, St. Julià de Cerdanyola, Vilada ( a la comarca del Berguedà), i les Llosses ( Ripollès). Només les estribacions orientals del massís del Catllaràs entren dins el terme municipal de Sant Jaume, on hi trobem la Serra de Faig i Branca.</p> <p>Predomina la vegetació mediterrània i submediterrània, dominada per boscos de pi roig. A les zones més altes també es troben algunes clapes de pi negre i fagedes amb boix. A les zones baixes i assolellades hi predomina el roure i l’alzina. Al Catllaràs es poden trobar més de 30 espècies d'orquídies, entre les quals destaca l'anomenada ' esclops o sabatetes de la Mare de Déu', protegida a tot el continent, i molt rara a Catalunya. Cal destacar la presència de la flor de neu o eddleweiss, que només es troba a la Vall d'Aran i al Catllaràs, actualment protegida per la legislació catalana. La fauna destaca també per la seva diversitat, essent el cérvol el més gran dels mamífers que hi habiten. També es pot apreciar el gat fer i altres mamífers comuns, com l'isard, el porc senglar, la mostela, la fagina, el teixó, la guilla i diverses espècies de musaranyes, ratolins, talpons i lirons. Entre els ocells destaca el gall fer, tot i que en poc nombre, el picot negre o la becada. Com a rapinyaires trobem l'àliga daurada, la marcenca, l'aligot vesper, el falcó pelegrí i altres espècies de tamany més petit, com la gralla de bec vermell, el corb, el xoriguer, la mallerenga d'aigua,etc. Pel què respecta als ambients aquàtics, cal destacar el tritó pirinenc i la granota roja.</p> | 08216-103 | Vessant oriental del Massís del Catllaràs, termejant amb els municipis de La Pobla de Lillet (Berguedà) i Les Llosses (Ripollès). La serra del Catllaràs està situada a l'oest del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, amb epicentre a Creu Melosa. | <p>Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra. Al llarg de la història, l'activitat humana ha anat transformant el paisatge a través de les seves activitats tradicionals. Algunes de les masies que trobem a la serra són d'origen medieval. Si bé els conreus havien consistit tradicionalment en petites explotacions per a la subsistència familiar, darrerament l'agricultura ha cedit terreny a la proliferació de pastura per als ramats, bàsicament bovins. L'activitat minera al Catllaràs, dedicada a l'extracció de carbó en diversos punts, també va ser important a partir de finals del segle XIX, i sobretot les primeres dècades del segle XX, fet que provocà la creació de diverses infrastructures viàries i ferroviàries. Les explotacions forestals també han deixat un gran nombre de camins i pistes, obertes i eixamplades per a l'extracció de la fusta (SIMON 2009). </p> | 42.1945500,2.0120400 | 418429 | 4671850 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91997-mapa-serra-del-catllaras.png | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les coordenades corresponen a la Creu Malosa. | 122 | 2153 | 5.1 | 1786 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 92000 | Tossal de les forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-de-les-forques | <p>CARRION ROIG, R. (2005) 'Geografia' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona.</p> <p> </p> | <p>El Pla del Cingle és una estructura en forma de cingles que presideix el poble de Sant Jaume de Frontanyà i en representa un dels elements més característics del seu paisatge. Pertany al conjunt orogràfic del massís del Catllaràs, junt als cingles de Frontanyà. Aquestes timbes presenten uns estrats de roques sedimentàries amb una estructura horitzontal poc cohesionada. Els talussos amb vegetació arriben força amunt, només deixant els darrers 50 metres amb roca exposada. Talussos i cingles parteixen a uns 1080 m d’altitud, amb base al nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, i arriben fins a la cota 1210, amb un desnivell gairebé vertical (CARRION ROIG 2005).</p> <p>Des del Pla del Cingle es pot gaudir de la vista aèria més bucòlica del poble de Sant Jaume, tot observant el nucli urbà en primer terme i una vista espectacular de l’església, seguit per un entorn de boscos, turons i planes que s’esten fins a l’horitzó. Actualment, al capdemunt hi ha la tercera versió d’una creu de grans dimensions, la que ha estat comissionada per la Penya Excursionista Guimerà.</p> <p>La part més característica del Pla del Cingle, per la seva espectacular vista, és coneguda com el Pla de les Forques, on actualment hi ha la creu. Segons diu la tradició popular oral, allí s’hi penjaven aquells que desobeïen. </p> | 08216-104 | A l'est del Catllaràs, el Pla del Cingle es troba a l'extrem oriental de les cingleres de Frontanyà. | 42.1890200,2.0220000 | 419244 | 4671226 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92000-img4400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92000-img4690.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les coordenades corresponen al Pla de les Forques. | 122 | 2153 | 5.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 92002 | Rasos de Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rasos-de-tubau | <p>CARRION ROIG, O. (2005) 'Geologia' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | Cal tenir en compte la vulnerabilitat de les poblacions d’algunes espècies, sobretot del gall fer, que està en un dels límits sud de la distribució i en un rang altitudinal molt baix (900-1000 m) en relació amb el que és normal en aquesta espècie a la zona prepirinenca i pirinenca de Catalunya. | <p>Els Rasos de Tubau és un massís de naturalesa càrstica, de sòl calcari, a cavall entre les comarques del Berguedà i el Ripollès. El seu vessant septentrional està dominat pels Cingles de Tubau, visibles des de Gombrèn; sota els cingles hi trobem les obagues de l'Òliba i del Boix, que acullen unes magnífiques fagedes, ja en terres ripollengues. El seu vessant meriodional, el que es veu des de Sant Jaume, puja suaument fins a la carena cimera, on s'hi troba el cim d'una altitud de 1545 m i allotja la capelleta del Padró de Tubau i un senyal geodèsic (amb base quadrada de formigó de 50 cm d'alçada i gairebé un metre quadrat d'amplada amb un pilar cilíndric d'un metre d'alçada i 25 cm de diàmetre.</p> <p>Des del Pedró de Tubau es pot gaudir d'una vista excepcional de gairebé 360 graus, amb una imponent vista panoràmica del prepirineu del Berguedà i Ripollès i una visió frontal de pel.lícula del Pedraforca, els cingles de Montgrony, Puigmal i Taga. Al costat Sud, s'aprecia el conjunt de boscos, turons i planes del terme de Sant Jaume de Frontanyà, amb les serres prelitorals catalanes a l'horitzó: Montseny, Serra de l'Obac i Montserrat. </p> <p>La seva ubicació és el punt de canvi de diferents conques fluvials. Al NO, torrents de Solls, i de l'Aranyonet són tributaris del riu Arija, que a la vegada ho és del riu Llobregat; Al Sud, els diferents cursos fluvials coincideixen a la Riera del Merlès, també tributaria del riu Llobregat. A causa de la naturalesa calcària del sòl, la gran part de circulació d'aigües és subterrània, tot formant nombrosos fenòmens càrstics. </p> <p>Geològicament, els relleus han sofert els plegaments alpins a causa del contacte amb la ferma barrera axial pirinenca. Els terrenys que predominen pertanyen al Cretàcic superior i a l'Eocè i la major part està constituïda per conglomerats, gresos i argiles del Paleogen.</p> <p>Els Rasos de Tubau destaquen per la seva gran biodiversitat. La vegetació dominant són les pinedes de pi roig (<em>Pinus sylvestris</em>). Hi ha algunes taques de pi negre (<em>Pinus uncinata</em>) en les obagues i parts més altes, i algunes petites franges estan dominades per les rouredes de roure martinenc (<em>Quercetum pubescens</em>) i per petits claps de fageda (<em>Fagion sylvaticae</em>).</p> <p>Aquest espai natural protegit té un gran interès faunístic, és remarcable per acollir una petita població de gall fer (Tetrao urogallus), la situada a menys altitud del territori pirinenc. Aquesta zona també conté bones poblacions de cérvol (<em>Cervus elaphus</em>) i de cabirol (<em>Capreolus capreolus</em>), així com altres espècies de mamífers com el gat salvatge (<em>Felis sylvestris</em>), la llebre europea (<em>Lepus europaeus</em>), el teixó (<em>Meles meles</em>), el senglar (<em>Sus scrofa</em>) i la guineu (<em>Vulpes vulpes</em>). Pel que fa a les aus, s'han identificat: <em>Pernis apivorus, Gypaetus barbatus, Hieraaetus pennatus, Falco peregrinus, Tetrao urogallus, Caprimulgus europaeus, Dryocopus martius, Lullula arborea, Lanius collurio, Pyrrhocorax pyrrhocorax.</em></p> <p> </p> | 08216-106 | Massís situat a l'extrem nord del terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà, termejant amb Gombrèn i Les Llosses. | 42.2201800,2.0494900 | 421553 | 4674660 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92002-rasos-de-tubau-13-07-2014-2191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92002-img4567-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92002-zona-geografica-rasos-de-tubau1.png | Legal | Mesozoic|Paleògen|Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 122|124|121 | 2153 | 5.1 | 1764 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 91389 | Collet de la Creu Malosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-la-creu-malosa | <p>VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000.</p> <p>Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> <p>Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> <p>SERRA I VILARÓ, J. (1989) Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació dels seus arxius. Centre d’Estudis Baganesos, Bagà, llibre III Esglésies i oratoris, pg 264-266</p> <p> </p> | <p>El coll (o collet) de creu Malosa (o Melosa) es troba al límit oriental de la serra de Faig i Branca, dins l'espai natural protegit del Catllaràs. Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra.</p> <p>A 300 metres a l'est del collet es troba el cim de Creu Malosa, de 1392 metres d'alçada, on s'entén que hi hauria una creu en temps pretèrits. </p> <p>Als peus de la serra de Faig i Branca, el terreny està constituït per gresos i conglomerats terciaris (del període Eocè) i de tipus calcari. Aquest substrat és cobert per pi roix i boix, faigs al nord i algun roure al vessant sud.</p> <p> </p> | 08216-56 | El collet de Creu Malosa es troba a l'extrem oriental de la serra de Faig i Branca, amb la baga de Santa Eugènia al Nord, el cim de Creu Malosa (1392 m.) i el Pla de la Lleona a l'Est, la costa dels Cóms al SE i el Bac de la Moneda al Sud. | <p>El collet és un pas important del camí ral de la Clusa a Sant Jaume de Frontanyà, que passa per la serra de Faig i Branca, i alhora cap a la Pobla de Lillet i Castellar de N’Hug, passant per Santa Eugènia de Soïlls. A la vegada, és un punt de confluència entre tres municipis: Sant Jaume de Frontanyà, La Pobla de Lillet i Les Llosses (al Ripollès).</p> <p>El topònim de Malosa apareix en diverses fonts documentals. A l'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà de 905 es menciona Santa Magdalena de Malosa, de la que actualment no hi ha restes evidents, parròquia del que deuria ser un nucli de població important.</p> <p>En un pergamí conservat a l'Arxiu del Mas Camprubí de 1410, Ramon de Cortines, de la parroquia de Sant Julià de Cosp, va fer llegats a les esglésies de Santa Maria dels Oms i de Santa Magdalena de Malosa (SERRA VILARÓ 1989).</p> <p> </p> <p> </p> | 42.1936300,2.0077700 | 418075 | 4671752 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91389-img4728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91389-img4729.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000|BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La primera església de Sant Jaume de Frontanyà, coneguda popularment com l'església vella, està a pocs metres del collet de creu Malosa. | 123 | 2153 | 5.1 | 2136|1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 92199 | Jaciments paleontològics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-paleontologics | <p>MARIGÓ, J. & MINWER-BARAKAT, R. (2019) 'Mostreig opaleontològic al jaciment de Sant Jaume de Frontanyà - Mina (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)'. PINTER 23794</p> <p>CHECA SOLER, Ll. (1993), Avance descriptivo de un nuevo Paleotèrido (Mammalia, Perissodactyla) del yacimiento eoceno de Sant Jaume de Frontanyà 3 (Fm. Bellmunt, Prepirineo Catalán), Museu de Geologia de Barcelona, 3: 91-116.</p> <p>MOYÀ, S., RAMOS, E., AGUSTÍ, J., CHECA, Ll., KOLER, M. i BUSQUETS, P. (1991) Depósitos lacustres-palustres asociados a las zonas intermedias de la FM. Bellmunt (Prepirineo Catalán). Comunicaciones CONGET’91. I congr. Grupo Español del Terciario. Vic.</p> <p>CARRION ROIG, O. (2005) “Geologia” a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>Segons l’inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, a Sant Jaume de Frontanyà es poden trobar sis jaciments d’interès paleontològic. D’aquests en destaquen dos, d’origen Bartonià: SJF-1 i SJF-3c.</p> <p>El primer és un jaciment lacustre de l’Eocè mig, en el que diferents projectes d’intervenció i mostreig duts a terme el 2019 es van identificar diferents mostres de perissodàctils: artiodàctils, primats, rossegadors, insectívors i marsupials (MARIGÓ I MINWER-BARAKAT 2019).</p> <p>El segon jaciment destacable, SJF-3c, és un jaciment lacustre de l’Eocè Superior (fa més de 40 milions d’anys) situat a la formació Bellmunt que es va començar a estudiar als anys 90 del s. XX. Des d’aleshores, en aquest jaciment s’han descobert restes fòssils que ofereixen un registre de fauna molt complet: creodonts, mamífers carnívors de fa uns cinquanta milions d’anys actualment extingits; perissodàctils, mamífers herbívors ungulats, amb un nombre senar de dits, entre els que es troben els cavalls o rinoceronts; artiodàctils, mamífers ungulats amb un nombre parell de dits, entre els que actualment es troben els camells o les girafes; i diferents espècies de rossegadors, insectívors i diferents espècies de primats (MOYA et al. 1991). S’han recuperat més de 200 peces fòssils de la dentició del que ha estat una nova espècie de primat (<em>Anchomomys frontanyensis</em>), el que representa el registre fòssil més complet del món per aquest gènere de petits prosimis similars als loris i lèmurs. En aquest mateix jaciment també es van trobar les restes d’una nova espècie de primat (<em>Pseudoloris pyrenaicus). </em>I també destaca un exemplar molt interessant de paleotèrid: <em>Perissodactyla, Mammalia, </em>una possible zebra (CHECA SOLER, Ll. 1993), del que es va trobar un crani i dues hemimandíbules.</p> | 08216-114 | Entorn la BV-4656 | 42.1754700,2.0114900 | 418359 | 4669732 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92199-img2701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92199-mandibula.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92199-esquema-mandibula.png | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 124|123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||||
| 92096 | Tomba megalítica del Quintà de Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-megalitica-del-quinta-de-les-planes | <p>CARRERAS, E. I TARRÚS, J. (2017) “El Quintà de les Planes (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà) i Pardinella (Gombrèn, Ripollès) i les cistes neolítiques amb túmul del prepirineu i altiplans de Catalunya”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2017, Vol. 58.</p> | La cista està en força mal estat i sense aixovars funeraris que puguin confirmar l’antiguitat que se suposa per la seva arquitectura. | <p>La tomba megalítica del Quintà de les Planes va ser descoberta en temps moderns per Joan Closas als anys 1980s.</p> <p>Es tracta d’una cista neolítica amb túmul de forma rectangular i gairebé enterrada dins del terreny, del qual en devia sobresortir la coberta, avui dia desapareguda. El túmul és circular i fa uns 7 m. de diàmetre. Està fet essencialment de terra i encara és molt visible al seu voltant.</p> <p>La cambra conserva 3 lloses al seu lloc, però el frontal est està una mica desplaçat a la seva dreta. Totes són de sorrenca o gres. El seu eix més llarg s’orienta exactament d’est a oest (90-270o). L’interior de la cambra feia: 1,60 m. de longitud, 1 m. d’amplada i 0,80 m. d’alçada. Les lloses que la formen són rectangulars, no estan gaire treballades i les seves mides exteriors són:</p> <p>Llosa A /frontal oest) = 80 cm d’ample per 70 cm (conservats) d’alt i 12 cm de gruix; Llosa B /lateral nord = 155 cm d’ample per 73 cm (conservats) d’alt i 28 cm de gruix; Llosa C /frontal est = 137 cm d’ample per 67 cm (conservats) d’alt i 14 cm de gruix; Llosa B /lateral sud = 110 cm d’ample per 78 cm d’alt i 11 cm de gruix</p> | 08216-109 | Des del camí de les Planes, un cop passada la casa, es segueix la mateixa pista uns 200 m. Cal deixar el cotxe i caminar uns 200 m. a l'oest. | 42.1884100,2.0499600 | 421552 | 4671132 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92096-esquema-quinta-de-les-planes.png | Inexistent | Neolític | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 78 | 1792 | 5.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||||
| 89826 | Les Platetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-platetes | <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra. </p> | s.XVI | <p>Masia de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, revestida amb teula aràb i carener perpendicular a la façana principal que s'obre a NO. Els murs són de paredat comú amb morter de calç i originalment estaven arrebossats. La portalada principal és adovellada en arc de mig punt i presenta arrambadors per carruatges. A la part superior de l'arc hi ha restes de l'espai on hi deuria encaixar un escut de família, actualment desaparegut. La porta original no s'ha conservat. Al primer pis s'obren dos balcons i dues finestres, així com dues finestres en el pis superior. A l'interior de la planta baixa, destaquen dos arcs diafragmàtics de mig punt, que transcorren de Nord a Sud i de Oest a Est. Aquest edifici va ser objecte d'ampliacions i modificacions al llarg dels segles tal i com es constata en la pròpia façana. Sembla que la casa original correspondria als dos cossos corresponents a la part Nord de la casa. Al costat SE s'aixecava un altre volum rectangular annexat a la casa actual, de planta baixa i dos pisos, del que encara queden restes del mur, el que a la part superior deuria ser a mode d'eixida. </p> <p>Al darrere de la casa hi ha un edifici de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant revestida amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal, amb obertures als murs N, O i S. L'era va ser encimentada en temps moderns tot cobrint un annex de la casa original, del que només en queda la planta baixa. </p> <p> </p> | 08216-1 | Masia situada a uns 3km al SO del nucli urbà, al peu del Puig-Miró i el riu Margançol o rec del Puig-Miró. | <p>Tot sembla indicar que Les Platetes formava part de la gran finca de Les Vinyes, que incloia diverses masoveries. A través dels Manuals notarials de 1593-1604 (APSJF 1595) es pot deduïr que Les Vinyes era una de les cases més capdavanteres del municipi, propietat que al 1595 també incloia Picanyes. </p> <p>El 1846, la finca de les Platetes, junt a la de les Vinyes i la Tayola, va ser adquirida per Josep Genovés i Centelles, junt al seu fill Antoni Genovés Cabanas, per 2500 lliures catalanes a Maria Montserrat Porras Gomez Vila i San, casada amb Salvador Coll. </p> <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, les Platetes apareix al costat del nom de Juan Canudas, qui en podria ser el masover.</p> <p>El 1907 la propietat és venuda a Joan Clotet Llumà. </p> <p> </p> | 42.1707574,2.0147538 | 418622 | 4669206 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2748.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La masia de Les Platetes es troba a pocs metres del Molí de Terradelles, pel que s'intueix que també en feien ús. | 85|94|98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 91313 | Sant Esteve de Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-tubau | <p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.</p> | s.IX | L’església va ser restaurada durant els anys 1973-1974 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. | <p>L’església de Sant Esteve de Tubau consta d’una sola nau orientada a llevant i encapçalada per un absis trapezoïdal una mica desviat de l’eix principal. La nau està coberta amb embigats simples que suporten una coberta de doble vessant i la coberta de l’absis és de volta de canó, possiblement per a protegir millor la part religiosament més important de l’edifici.</p> <p>Exteriorment, la coberta de la nau sobrepassa lleugerament en alçada la de l’absis, mentre que els dos murs testers, el de la nau i el del tancament de l’absis, es troben a un nivell més elevat que la coberta. Aquest joc de proporcions fa evident la organització dels volums interiors, de manera que es pugui identificar exteriorment les diferents zones de l’església.</p> <p>A la façana de ponent es troba la porta d’entrada a l’edifici amb arc de mig adovellat i presenta una porta de fusta amb ferramenta de tradició romànica. Aquesta estructura, així com els murs testers i els angles de l’església, contrasta notablement sobre l’aparell constructiu rudimentari comú a la resta de l’edifici, el que és de petits blocs de pedra situada irregularment sense formar filades.</p> <p>A la mateixa façana de ponent s’aixeca un campanar d’espadanya amb dues obertures. Curiosament, en època medieval, el campanar no tenia una funció utilitària, doncs sembla que la convocatòria de fidels a base de campanades no tenia massa sentit en un indret deixat de la mà de Déu. Tenint en compte que les primeres torres d’església no tenien campanes, l’explicació de la construcció ens remet a la simbologia cristiana. Els campanars volien simbolitzar l’eix ascensional que porta a Déu, un element sòlid i resistent que també evoca fortalesa contra el mal.</p> <p>La il·luminació de l’església ve donada per cinc finestres: dues a l’absis, dues d’una sola esqueixada a migjorn i una de cruciforme que està descentrada respecte a l’eix vertical de la façana de ponent.</p> <p>De les dues obertures sobreposades a llevant, la que està situada a un nivell inferior presenta decoració a la part exterior. Està formada per dos blocs monolítics esculpits en baix relleu tot resseguint la finestra. A la part superior hi ha restes de tres motius figuratius: una creu a l’esquerra, un colom –símbol de la innocència, del martiri i de la resurecció- i un dibuix molt erosionat del que podria ser un arbre o un àngel molt esquemàtic. Aquesta és tota l’ornamentació d’un edifici que destaca pel seu joc de proporcions i simplicitat constructiva.</p> <p> </p> <p> </p> | 08216-46 | Sant Esteve de Tubau és una petita església situada a migjorn dels rasos de Tubau, junt a la masia de Tubau, tot presidint la vall. | <p>Les primeres notícies que en tenim són de l’any 905 en aparèixer en l’acta de consagració de l’església de Sant Jaume de Frontanyà, però també és citada en la de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document considerat del segle X. Tot fa pensar que l’església devia dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp, Sant Llorenç de Corrubí i Sant Esteve de Montner, la que a partir del segle XVII va ser coneguda com Sant Esteve de Tubau. </p> <p>A finals del segle XVIII, la composició de la petita parròquia de Sant Esteve de Tubau no havia canviat massa respecte dels segles anteriors i sabem que durant el segle XIX era formada per set cases: el mas Tubau, el Cortal de Tubau, el Ras de Tubau, el Molí de Dalt o de Tubau, el Molí de Baix o Molinot, Cal Roma i Cal Pó dels Jeps (més tard coneguda com Cal Jep). </p> | 42.2041200,2.0417000 | 420890 | 4672884 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91313-img2578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91313-img2579.jpg | Legal | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Sant Esteve de Tubau es considera un edifici pre-romànic del segle X per la seva planta i l’aparell constructiu irregular, tot i que es creu que l’edifici va ser sobreelevat probablement al segle XII per a construir la volta actual.De totes maneres, la datació de la finestra de l'absis, poc clara, podria fer pensar que va ser construït el s.IX. L’església va ser restaurada durant els anys 1973-1974 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona sota la direcció de Camil Pallàs. Durant aquesta campanya es va trobar una petita lipsanoteca de fusta situada a l’interior de l’altar. Aquesta va ser extraviada, però per sort es va poder fotografiar en el moment de la seva troballa. La fotografia ens mostra una petita capsa rectangular de fusta, tallada en un sol tronc i amb les cares exteriors llises. A la part superior hi havia una tapa fina que donava accés a un petit espai destinat a guardar relíquies i un pergamí. | 91 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 91318 | Església Vella de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.</p> <p>MARTÍNEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d'història i geografia. Editorial Montblanc. </p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Col.lecció Art i Paisatge. </p> | s. X | Edifici en estat ruïnós i coberta de vegetació. | <p>L'antiga església de St. Jaume de Frontanyà era una petita construcció massissa, de la que només en queda algunes restes del mur de llevant, encerclat per una altra paret. Es tracta d’una planta amb una sola nau rectangular possiblement encapçalada per un indici d’absis, d'uns 9,4 x 3 m aproximadament. Al costat de migjorn hi ha restes d’un altre mur, el que pot encerclar un antic cementiri. El mur va ser construït amb pedres grosses i escantonades, disposades en filades horitzontals i algunes de verticals, aglomerades amb terra. La gruixària del mur –un metre- indica la possible existència d’una cobertura de volta de canó, la que necessita un mur gruixut com a punt de suport. Tot fa pensar que es tracta d’una construcció de començaments del segle XI. Prop del mur de llevant i fora del que seria la capçalera de l’església, es va trobar una llosa de pedra que podria ser l’ara de l’altar, la qual va ser moguda del seu lloc habitual per uns desconeguts, els que es creu que van trobar una lipsanoteca, de la que s’ha perdut la pista.</p> | 08216-50 | L'antiga església de Sant Jaume de Frontanyà es troba entre Faig i Branca i el Pla de la Lleona, en un emplaçament de difícil accés. Es troba a pocs metres del collet de Creu Melosa, que queda a l'Oest, en el punt de creuament entre els termenals de Sant Jaume, La Pobla de Lillet i Les Llosses. La casa de Frontanyà queda al SO, Les Lloberes al SE, el Pla del Capellà i Faig i Branca a l'Est, Montclús al NE i la baga de Santa Eugínia al Nord. | <p>L’església vella de Sant Jaume de Frontanyà és la primera església parroquial del municipi i va ser consagrada l'any 905 pel bisbe de la Seu d'Urgell Antigis en honor a l'apòstol Sant Jaume. En l'acta de consagració s'esmenten els límits d'aquesta: Sant Vicenç de Castell de l'Areny, Santa Maria de Lillet, el serrat de Cosp, la serralada de Montner i la riera de Merlès. La consagració va ser presenciada, també, per Miró el Jove i Guifred II, ambdós fills de Guifré el Pelós, així com abats, sacerdots, clergues i laics que no s'esmenten particularment.</p> <p>L'església Sant Jaume de Frontanyà va tenir gran influència sobre les seves veïnes: Sant Cristòfol de les Planes, Sant Esteve de Montner o Tubau, Santa Eugènia de Solls, Sant Llorenç de Corrubí, Sant Julià de Cosp, Santa Magdalena de Malosa i Santa Maria d'Oms. Aquesta preeminença va fer que al s. XI comencessin les donacions per construir una nova església, que seria la seu de la comunitat agustiniana que s'hi constutuí i l'acutal església de Sant Jaume de Frontanyà. Amb la construcció de la nova església, sembla que l'església vella va anar perdent culte, fins a acabar-se ensorrant. </p> | 42.1937800,2.0067900 | 417994 | 4671769 | 905 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91318-img4739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91318-img4740.jpg | Legal | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 91 | 1754 | 1.4 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 91316 | Sant Cristòfol de Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-les-planes | s. X | No hi ha restes evidents de l'edifici. | <p>L'antiga església de Sant Cristòfol de Les Planes ha estat derruïda pels anys i recentment coberta a causa de la tala de vegetació i moviments de terra. Actualment només es poden entreveure el que podrien ser restes del mur de llevant. </p> | 08216-48 | Suposadament, l'església de Sant Cristòfol de Les Planes es troba en un indret elevat, just al costat de la masia de Les Planes, tot dominant la vall. | <p>L’església de Sant Cristòfol de les Planes estava vinculada a Sant Jaume de Frontanyà, qui en conservava tots els seus drets parroquials. Tot fa pensar que l’església devia dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de Corrubí. </p> | 42.1921200,2.0524300 | 421761 | 4671542 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91316-img4774.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 92 | 1754 | 1.4 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 91711 | Acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>SOCA TORRES, I. (2005) 'Història' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>SERRA ROTÉS, R.; VIGUÉ VIÑAS, J. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> <p>BARAUT, C. (1978) Les actes de consagració d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), Urgellia núm. 1, La Seu d'Urgell. </p> <p>Pergamí original de 199 x 456 mm, Arxiu Capitular d'Urgell, cons. d'esglésies, núm. 11. </p> <p> </p> | s. X | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El pergamí original de l'acta de consagració de l'església original de Sant Jaume de Frontanyà és un manuscrit de 199 x 456 mm. escrit a mà en tinta negra sobre paper el 20 de juny de 905. El document detalla la consagració de l'església pel bisbe Nantigís d'Urgell en un acte on varen assistir Guifré II Borrell de Barcelona i Miró II de Cerdanya, fills de Guifré I el Pilós, així com una multitud d'abats, sacerdots, clergues i laics. Primerament es consagra l'església en honor a sant Jaume, així com els límits amb les parròquies de Sant Vicenç de Castell de l'Areny i de Santa Maria de Lillet, amb la serra de Cosp i els Rasos de Tubau, Boatella, Santa Maria de la Quar, Santa Maria de Borredà i la vila de Cirera. Seguidament, detalla les donacions de diferents habitants per a la construcció de l'església nova, els que, junt al bisbe, signen el document. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08216-75 | L'acta original es troba a l'Arxiu Capitular d'Urgell. | <p>El bisbe Nantigís d'Urgell va fer edificar una església en terreny de la seva propietat, en va autoritzar el culte i la va consagrar sota la dedicació de l'apòstol sant Jaume. L'edifici consagrat es trobava entre Faig i Branca i el Pla de la Lleona, el que ara és conegut com l'església vella de Sant Jaume de Frontanyà. Amb l'acte, es va definir la circumscripció eclesiàstica però també compromet als habitants del lloc a col.laborar amb la dotació de la nova infrastructura. </p> | 42.1872840,2.0242095 | 419424 | 4671031 | 905 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91711-acu-pergami-original-199-x-456-mm-cons-desglesies-no-11-cara-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91711-urgellia-transcripcio-acta-sjf.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Nantigís d'Urgell | Existeix una traducció del text en llatí a càrrec de Paquita Sallés i Verdaguer. | 92 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||
| 91275 | Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-frontanya | <p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>SPAL (2022) Fitxa d'intervencions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local a Sant Jaume de Frontanyà, Diputació de Barcelona. </p> <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.</p> <p>MARTÍNEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d'història i geografia. Editorial Montblanc. </p> | s.XI | L’església va ser restaurada per primera vegada després de les destrosses causades durant la guerra Civil pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona durant els anys 1962-1966 i al 1982 el mateix Servei restaurà la coberta del cimbori. Al 1991, el Servei de Patrimoni Arquitectònic va encarregar a Pere Solà i Antoni Puig un projecte de restauració dels elements més degradats del conjunt: el campanar, l’escala d’accés, l’òcul de la façana i les cobertes de la nau i del creuer. | <p>L’església de Sant Jaume de Frontanyà és un exemple emblemàtic del romànic llombard a Catalunya, gràcies al seu cimbori de dotze costats únic al país. La puresa de línies i volums i la austera, però elegant, decoració llombarda fan que l’església sigui un exemplar de visita obligatòria per a tots els admiradors de l’art romànic procedents d’arreu del món.</p> <p>L’actual edificació ha perdut les dependències canonicals originàriament disposades al costat de migjorn, les que allotjaren a una comunitat de canonges agustinians que es dedicaven a la pastoral. El claustre va ser destruït al segle XVII en el moment de construcció de la rectoria, la que es va adossar a l’església. Aquesta rectoria va ser arrencada al 1962, deixant l’església aïllada de la resta d’edificacions, el que avui ens permet rodejar-la i gaudir de tots els seus costats.</p> <p>L’edifici de planta de creu llatina s’articula en una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral que evita la concentració de tot el pes als murs laterals, i encapçalada per un creuer que dóna pas a tres absis. L’absis central està decorat amb cinc nínxols semicirculars, separats per semicolumnes i ressaltats per un arc rebaixat al mur, en una disposició similar a la de Sant Vicenç de Cardona (Bages). A diferència de Cardona, les absidioles corresponen als braços del creuer i no a naus laterals, el que provoca un trencament de la linealitat que accentua l’estructuració en creu llatina.</p> <p>En el creuament de la nau amb el transsepte, s’obre una cúpula de sectors vuitavada que s’articula gràcies a quatre trompes a cada angle que permeten el pas de la planta quadrada de la nau a la planta octagonal de la cúpula. La volta de la nau i els braços del creuer tenen la mateixa alçada, cosa que facilita la construcció de la base de la cúpula.</p> <p>La sensació d’unitat és present des de qualsevol racó de l’interior de l’església, una característica clau en edificacions romàniques d’aquest nivell, donada per un acurat sistema de proporcions i a la llum aèria que il·lumina la cúpula i la fan visible des del primer moment que un accedeix a l’església.</p> <p>La il.luminació de l’edifici ve donada per finestres de doble esqueixada, dues a la paret de migjorn, una a cada tester del transcepte, una a la base de la cúpula que il.lumina el nivell superior –com podem veure en la fotografia anterior- i una al centre de cada absis. Originàriament, les finestres estaven tapades amb teixit de ventre de vedella, el que funcionava com a vidre per a aïllar-se del fred, però a la vegada deixava passar la llum. Actualment, aquest teixit s’ha reemplaçat per alabastre, el que gaudeix de les mateixes característiques d’aïllament i translucidesa. A més, a la façana de ponent, s’obre una petita finestra cruciforme i un òcul d’execució molt posterior. El fet que l’església tingui poques obertures pot ser un intent d’aïllar un espai sagrat de l’exterior –sensació accentuada per l’espessor del mur-, però el cert és que el mur ha de ser sòlid per a poder suportar el pes de la cobertura.</p> <p>Exteriorment, veiem que es tracta d’un edifici volumètric, ja que llueix d’una puresa de línies i volums que tradueixen directament a l’exterior els espais interiors. En la intersecció de la nau amb el transsepte s’aixeca un cimbori de dotze costats únic a Catalunya. La base del tambor és vuitavada, però cadascuna de les quatre parets nascudes de les trompes formen un angle suau, deformant l’octàgon bàsic per a donar lloc a un cimbori poligonal de dotze costats. El tambor de la cúpula esta decorat amb un fris de finestres cegues i un altre d’arquacions llombardes articulades en tres plafons que emmarquen la finestra situada sobre els absis. La sòbria ornamentació és un tret molt característic del primer romànic llombard a Catalunya, el que combina simplicitat decorativa i puresa de línies per donar una sensació de majestuositat austera.</p> <p>A la paret de llevant s’obren els absis, decorats amb un fris d’arquacions llombardes continu a les absidioles i formant tres plafons de cinc arquacions separades per dues lesenes a l’absis central. Als costats de migjorn i tramuntana, el mur construït a base de carreus uniformes, com a la resta de l’edifici, no gaudeix de cap mena de decoració.</p> <p>Tocant al mur de tramuntana s’hi troba el cementiri, un dels pocs que avui en dia encara resten dins el nucli urbà d’una població al qual es tenia accés des de ‘interior de l’església a través d’una porta, ara tapiada, situada a la paret del creuer. Actualment hi ha dues altres portes tapiades, les que donaven accés a les dependències canonicals des del mur del creuer i de l’inici de la nau central, ambdues al costat de migjorn.</p> <p>La simplicitat decorativa de l’edifici es contrasta amb l’elaborada composició de la façana de ponent, organitzada en sis plafons d’arquacions en dos nivells. En el registre inferior, dos plafons envolten una porta construïda amb dovelles en arc de mig punt i coberta per una arquivolta. En el registre superior, les arquacions laterals segueixen el pendent de la coberta, mentre que el plafó central emmarca una finestreta cruciforme i un gran rosetó de construcció molt posterior.</p> <p>La façana està encapçalada per un campanar de cos quadrat adossat a un d’espadanya, del que es conserven els muntants. Es diu que la construcció original va ser modificada al 1572 tot adossant un campanar de cos quadrat que permetia aixoplugar el rector del poble durant les seves tasques de convocatòria de fidels.</p> <p>L’aparell constructiu es basa en carreus petits, perfectament tallats i disposats de manera uniforme en tot l’edifici. Fent referència a la simbologia, des de l’època de sant Agustí aquests carreus de pedra perfectament tallada recordaven per si mateixos la justícia i les tres virtuts cardinals: fe, esperança i caritat. Una vegada formant part de l’edifici, aquests evocaven els sants que havien estat disposats per sempre a ser fidels a l’Església. Als arcs i les portes, hi podem veure una disposició especejada de les pedres que permeteren l’articulació de les formes circulars, confirmant una tecnologia constructiva de final del segle XI. Malgrat el que expliquen les divertides llegendes, les esglésies romàniques no eren construïdes tot omplint-les de sorra per a articular els murs i les voltes, doncs llavors el problema seria a l’hora de buidar-les. Tot i que la tecnologia de l’època era molt més rudimentària que en temps actuals, els constructors romànics feien servir un sistema de bastides. Així, es posaven unes bigues de fusta a les parets a mesura que el constructor anava aixecant mur, de manera que encara avui podem veure els forats on aquestes es posaven.</p> | 08216-45 | L'església està situada al bell mig del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>L’església actual de Sant Jaume de Frontanyà es va construir a finals del segle XI, segurament entre 1066 i 1080, precedint l’església de Sant Jaume de Frontanyà Vell, consagrada el 20 de juny de 905 i centre d’una comunitat de preveres. L’edificació de l’església nova sorgeix com a necessitat d’un espai més gran i un lloc més accessible.</p> <p>A partir del 1140 va aplegar una comunitat de canonges agustinians, regida per un prior, la que ràpidament va extendre la seva influència, qui continuaren amb les funcions parroquials de l’església. El 1395 era regida per priors comendataris i el 1592 va ser secularitzada i incorporada al Bisbat de Solsona. Tenint en compte l’existència de la comuitat agustiniana, tot indica que hi hauria hagut dependències monàstiques etorn un caustre, del que sembla que resten dos capitells. Aquestes suposades dependències monàstiques haurien estat enderrocades al s.XVII en construir-se la rectoria, la que es va enderrocar als 1970.</p> <p>Diverses actuacions de restauració, a la teulada i al campanar, estan documentades als llibres sagramentals (APSJF 1598) on consta les aportacions de diferents cases a l’obra de l’església.</p> <p>En temps contemporanis, es van dur a terme tres intervencions a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona (ara SPAL). La primera intervenció, el 1962, va enderrocar l'antiga rectoria, adossada al costat sud, ja que estava en molt mal estat de conservació i causava problemes d'humitats al temple. Amb aquest enderroc, van apareixer vestigis del que es creia el conjunt monàstic original: capitells esculpits, columnes i tombes antropomorfes excavades a la roca. Malgrat aquestes troballes, mai es va fer una excavació arqueològica científica per tal de confirmar l'existència i evolució del conjunt monàstic. La seva reconstrucció es va considerar inviable i es va procedir a refer la part de de façana del temple que s’havia alterat en afegir la casa, enderrocar dues cases més que s’hi annexaven al costat sud i reparar els paraments que havien quedat al descobert.</p> <p>La segona intervenció va tenir lloc entre el 1972 i el 1980. Bàsicament es van desmuntar les cobertes i es van rebaixar fins al nivell original, ja que aqueta havia estat sobrealçada en època moderna, quan es va construir el cos que va convertir el campanar d’espadanya en una mena de comunidor. La nova coberta es va reconstruir amb xarxa metàl·lica i capa de formigó, envanets de suport, solera, tela asfàltica, cornisa de pedra natural i teules. Les obres del cimbori van quedar interrompudes, les que es van recuperar en una tercera intervenció el 1982, tot col·locant una tela asfàltica, solera de rajola i teula àrab, i es va formar una cornisa perimètrica amb llosa de pedra. També es va fer un repàs general de les teulades i es van canviar les teules trencades.</p> <p>L’any 1991, el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es va fer càrrec de la continuació de la restauració, atès que es tractava d'un monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Aleshores es va restaurar tot el cos del campanar, l’escala d'accés, l’òcul de la façana i, altravegada, les cobertes de la nau i del creuer.</p> | 42.1872200,2.0243200 | 419433 | 4671024 | 1080 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91275-img4688.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91275-img44490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91275-creuament-sjf-bob-masters.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BCIN | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Sant Jaume de Frontanyà és un dels edificis del primer romànic català més emblemàtics del país gràcies a la seva unitat i simplicitat decorativa, però sobretot per l’excel·lent modulació dels volums a nivell exterior. Per aquest motiu, l’arquitecte Elies Rogent va basar la restauració de l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll en els esquemes constructius presents a Sant Jaume de Frontanyà. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||
| 91647 | Capitells de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>SERRA ROTÉS, R.; VIGUÉ VIÑAS, J. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | s. XI-XII | Element molt erosionat, pel que es fa complicat la lectura dels seus elements iconogràfics. | <p>El capitell número 1 és de pedra, d'uns 30 cm. d'alçada, 30 cm. d'amplada i una base d'uns 15 cm. de diàmetre. Està esculpit pels quatre costats. A la part inferior es mostra una franja amb elements arquitectònics i vegetals. Aquests elements arquitectònics a la part mitja i superior tot transformant-se en elements antropomorfs difícils de desxifrar i en els que només s'insinuen alguns elements concrets. Per la seva forma, podria ser datat del segle XII (AA.VV., 1985).</p> <p>El capitell número 2 és també de pedra i medeix uns 30 cm. d'alçada, 30 cm. d'amplada i una base d'uns 15 cm. de diàmetre. Aquest no es troba en tan bon estat de conservació com l'anterior, pel que és més complicat desxifrar-ne els elements. Està esculpit pels quatre costats i decorat amb figuració, del que es poden intuïr alguns elements antropomòrfics: unes potes al nivell inferior, que acaben amb un cap a cadascuna de les quatre arestes superiors. </p> | 08216-70 | Actualment es troben a l'interior de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>Arrel de l'intervenció de restauració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà i l'enderroc de l'antiga rectoria adjacent, es van descobrir aquests dos exemplars de capitells que podrien provenir de l'antic claustre del monestir. </p> | 42.1872200,2.0243200 | 419433 | 4671024 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4714.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Actualment els dos elements estan encimentats al terra original de l'església, em ambdós costats de l'àbsis central. | 92|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 92115 | Pica d'aigua beneïta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-daigua-beneita | s. XII | <p>Pica d'aigua beneïta de pedra situada a l'entrada de l'església tradicionalment utilitzada per purificar els deixebles abans d'entrar. Està encastada a la paret i sembla reproduïr la forma d'una petxina, símbol de fertilitat i de portadora de vida, la que és suportada per una mà esculpida a la pedra. A la part frontal hi ha una inscripció en relleu negatiu que correspon a un cristograma, el símbol de Jesucrist. </p> <p> </p> | 08216-110 | Situada a l'interior de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | 42.1872200,2.0241000 | 419415 | 4671024 | 1115 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92115-img4709.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92115-img4710.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El monograma IHS apareix als primers segles de la nostra era, a partir del nom grec de Jesus: Ιησούς (en majúscules ΙΗΣΟΥΣ). De l'abreviatura, iota-eta-sigma, IHΣ, es va acabar substituent la sigma final per la S, i es va mantenir la eta grega, per la seva semblança amb la H llatina. Sobre la H hi ha també es sol afegir una creu llatina. | 92|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||||
| 91531 | Frontal de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>GUDIOL I RICART, J. (1974) Arte, Cataluña, vol. I, Madrid. </p> <p>PATRONAT DEL MUSEU DIOCESÀ I COMARCAL DE SOLSONA (1990) Catàleg d'Art Romànic i Gòtic, Barcelona. </p> <p>SUREDA I PONS, J. (1977) El gòtic Català, vol I: Pintura, Barcelona. </p> <p>SERRA ROTÉS, R.; VIGUÉ VIÑAS, J. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> <p>VILALTA PÉREZ, LL. (2005) <em>Art,</em> Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> | s. XIV | L'element va ser destrossat a finals del s. XIX, tot i que es van salvar alguns fragments que van anar a parar al Museu Episcopal de Solsona entre el 1909 i el 1918, on es va dur a terme una reconstrucció de la part inferior, mentre que la part superior és totalment desapareguda. | <p>Taula pintada al tremp d’ou que narra episodis de la vida de l’apòstol sant Jaume. La peça que s’ha conservat medeix 55cm d’alt, 208cm de llarg i 4cm de gruix i és un fragment del que va ser un conjunt més gran. </p> <p>La taula està organitzada en dos nivells amb cinc escenes cada un, separades per bandes decoratives basades en un motiu ornamental que vol imitar pedreria encastada. A cada angle de les escenes es troba un medalló que encercla una petxina, la que, curiosament, és la única representació de l’atribut de l’apòstol en tot el conjunt.</p> <p>Del que resta de la part superior de l’obra, s’entreveu la descripció de la vida i martiri de l’apòstol, destacant les relacions amb el mag Hermògenes contades al <em>“Pasionario Hispano”</em>. En les restes de la primera escena, es pot entreveure un tron i una figura dreta vestida amb una túnica llarga fins als peus. La segona escena mostra una túnica llarga i els peus descalços del que pot ser sant Jaume, junt a un altre personatge. L’última escena de la dreta narra el martiri de l’apòstol, on es veuen els peus del sant durant el seu degollament junt als del botxí, un personatge vestit amb indumentària militar. Del poc que queda de les escenes del registre superior, podem afirmar que en aquestes no es representen dos moments dins un sol quadrat, tal i com succeeix en el registre inferior.</p> <p>El cicle del registre inferior representa el viatge de les relíquies de sant Jaume cap a Galícia. La primera escena de l’esquerra ens narra la primera part de la llegenda, on els deixebles de l’apòstol carreguen una arqueta negra amb les relíquies a una barca, la que després es veu a la deriva tot insinuant que va ser conduïda miraculosament. En la mateixa escena, els deixebles agafen el sarcòfag que contenia les relíquies, el que es representa honoríficament sobre quatre columnes en un lloc cobert. La llegenda diu que la barca navegaria i navegaria per a trobar el lloc on Déu volia guardar el tresor. El lloc escollit fou Galícia i es diu que la reina Lupa va correspondre als desitjos de Déu tot deixant el seu carro i els dos bous que els deixebles preferissin d’entre el seu ramat reial. Tot i que el ramat resultà ser ferotge, la bouada s’amansí per la presència dels deixebles. La reina, sorpresa, es converteix al cristianisme tot cedint el seu palau per a construir el primer temple dedicat a sant Jaume de Galícia.</p> <p>A la segona escena, es representa dos deixebles, un vestit de monjo, dirigint-se al palau de la reina sobre un carro tibat per les feres. A la dreta de l’escena, hi ha l’antic palau de Lupa transformat en església. Aquesta és representada sense cap mena de proporció i sobreposant els seus elements, tal i com és habitual en les pintures de l’època.</p> <p>L’escena central és una de les més restaurades del conjunt i mostra un dels miracles més populars de sant Jaume explicat en el <em>Liber Sancti Jacobi</em> (llibre segon, capítol V). Aquesta conta que dos peregrins alemanys, de camí cap a Santiago, feren parada a Tolosa de Llenguadoc. Allí s’albergaren a casa d’un home ric, el que amagà una copa de plata entre l’equipatge dels peregrins per acusar-los de robatori i treure’n profit. Els forasters van ser perseguits i condemnats a mort, però finalment pogueren prosseguir el seu viatge gràcies a que el fill del jutge s’oferí a morir en lloc seu. En el camí de tornada, trobaren el noi encara penjat a la forca, el que miraculosament s’adreçà al seu pare dient-li que no es preocupés ja que sant Jaume el sostenia amb les seves pròpies mans per allunyar-lo de la mort. El miracle passà de boca en boca fins que el ric va ser penjat sense cap mena de compassió, ni tant sols de sant Jaume. La llegenda es representa al retaule amb els dos peregrins vestits amb barret, bastó, sarró i mantell que surten d’una casa, a la que hi ha també una donzella amb una copa a les mans. Aquesta figura femenina, podria ser la serventa de l’hostaler, la que, en altres versions de la llegenda, és la que intenta enganyar els peregrins. A la seva dreta es representa l’apòstol, descalç i amb una aurèola nimbada, tot aguantant el jove condemnat, amb els ulls tapats i gairebé nu.</p> <p>A la quarta escena es narra el miracle de Bru de Vezelay narrat al <em>Liber Sancti Jacobi</em>, el que, tornant de pelegrinatge a Compostel·la, s’estirà sota un arbre per implorar menjar a sant Jaume. Cansat, va caure adormit i es va endinsar en un somni en el que el sant l’alimentava. En despertar, el pelegrí es trobà un pa als dits i per molt que mengés, no s’acabava mai. La representació en el retaule comença al costat esquerra de l’escena, on un àngel apareix d’un núvol per a donar un tros de pa rodó que apareix altra vegada al cap del pelegrí, el que està dormint al costat d’un arbre. A la dreta, el mateix pelegrí reprèn content el seu camí amb un barrilet als dits, element del que no es fa menció a la llegenda.</p> <p>A la última escena se’ns explica la història escrita pel Mestre Hubert al <em>Liber Sancti Jacobi</em> on trenta cavallers lorenesos visiten el sepulcre de sant Jaume a Compostel·la. Aquests havien fet un pacte de fidelitat entre ells, amb l’excepció d’un, el que aturà el seu camí per a fer-se càrrec d’un company que havia caigut malalt i poc després moriria. El supervivent demanà protecció a sant Jaume, que se li aparegué muntant a cavall, i tots dos buscaren un bon lloc per enterrar el company: la basílica de Compostel·la. L’escena és representada amb el pelegrí mort, a l’esquerra, junt a un preocupat company, dret i vestit amb un mantell, barret i bastó. A la dreta, hi ha la imatge de tres personatges sobre un cavall: el mort aguantat per sant Jaume i el peregrí al darrera.</p> <p> </p> | 08216-66 | Element originalment situat a l'església de Sant Jaume de Frontanyà, actualment al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | <p>Estilísticament, l’obra segueix pautes gòtiques però s’ha considerat de transició entre el romànic i el gòtic, el que ens porta a ubicar-la entorn del 1300 –més propera al segle XIV que al XIII-, tot i que és difícil confirmar la cronologia exacta. El seu autor reflexa un domini de les tècniques de la pintura i una gran habilitat decoradora, cosa que l’allunya subtilment del romànic. Pel que fa a la iconografia, es podria gairebé afirmar que es tracta d’una taula gòtica, doncs el mestre de Frontanyà ja era capaç d’estructurar sistemes narratius extensos i d’interpretar la història de fonts diverses.</p> <p>L’obra va ser destrossada a final del segle XIX, però sortosament se’n va poder salvar una part que es traslladà a Solsona al 1909. El 1918 aparegueren nous fragments, el que va ajudar a reconstruir les cinc escenes que avui en dia es troben al Museu Diocesà. L’any 1971, Lluis Monllaó va dur a terme una restauració de la taula, tot refent els fragments que hi mancaven.</p> <p> </p> <p> </p> | 42.1872400,2.0243300 | 419434 | 4671026 | 1300 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91531-version-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91531-version-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91531-version-40.jpg | Legal | Gòtic|Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Mestre de Frontanyà | La polèmica de si es tracta d’un retaule o d’un frontal ha donat peu a varis arguments. L’argument pro-retaule (SUREDA 1977) es basa en la seva localització durant la descoberta, situat en un envà voltat de pintures murals, les que no han perdurat. A més, la taula gaudeix d’un bon estat a la part inferior, el que fa pensar que no es tracta d’un frontal, doncs aquests són molt fràgils en les zones baixes. Tot i així, la funcionalitat de la peça ha estat molt posada en dubte (GUDIOL 1974).Iconogràficament, es creu que la obra està basada en la “Llegenda Daurada” de Iacopo de Varezze”, però altres arguments fan pensar que es tracta d’una adaptació de diverses fonts basades en la tradició europea de l’època, la que narra la història de les relíquies de sant Jaume i dels miracles de l’apòstol durant el seu viatge post-mortem a Galícia descrits al Liber Sancti Jacobi Codex Calixtinus. | 93|92 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||
| 89863 | Cal Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toni-1 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | <p>Masia rectangular de cinc cossos. L'edifici principal és de planta baixa i dos pisos, amb edificacions annexes d'un o dos nivells aprofitant el desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant amb teula àrab i el mur de paredat i carreus de pedra amb morter de calç. El carener de la casa principal és transversal a la façana, que està encarada a migjorn. A planta baixa s'obre una porta amb llinda i als pisos una finestra respectivament. L'accés principal a la casa és per un dels cossos annexes, a la paret de llevant, que dona accés al primer pis de la casa, a través d'una porta de vidre i fusta. A l'annex de la paret de ponent, hi ha una porta que, des del jardí, dona accés a la cuina i a la resta del primer pis de la casa. Al SO de la casa principal s'aixequen diversos tancats i edificis. El taller és de planta rectangular, de planta baixa i coberta a doble vessant, amb finestres a la paret de migjorn. La resta d'eficicacions són simples, de planta quadrada per a emmagatzemar eines o llenya. L'interior de la casa està totalment reformat, amb encara alguna resta d'un festejador a la finestra del primer nivell i l'espai del que podria ser una capelleta. </p> | 08216-19 | Canemars | <p>Cal Bondia formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, tot i que només Cal Toni és habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Toni. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Manuel Jordà, qui en podria ser el propietari o el masover. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, Cal Toni s'atribueix a Joan Currubí, qui també en podria ser el propietari o el masover. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1816600,2.0287800 | 419795 | 4670403 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89863-dsc02146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89863-dsc00641.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | |||||
| 89876 | Cal Trempat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trempat-1 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF, Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament </em>(1862), unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>RUMBO, A. (2021) Estudi de les Masies del Prat </p> <p> </p> | s.XVIII | Edifici en estat ruïnós. | <p>Les restes de la masia de Cal Trempat mostren una edificació de dos cossos. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta seria a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. A la paret de SE encara hi ha restes de dues petites obertures, emmarcades amb carreus irregulars poc treballats. A l'interior s'aprecien dues finestres, amb llinda de fusta, una de les quals podria haver estat tapiada a l'adossar-se l'annex a la paret SO, d'un sol nivell, que podria haver estat utilitzat com a cort i corral. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats lligats amb morter de calç i carreus més acabats a les cantoneres. </p> | 08216-20 | Cal Trempat es troba al nucli de la Solana i al peu d'un afluent al Llimosell. Al Sud es troba el Coll de Sant Jaume, al SO el coll de la Batallola, a ponent Santa Eugínia, al NE el coll de la creu del Soler, a ponent Cal Roma, el Soler i Tubau al fons. | <p>Cal Trempat formava part de les masoveries del Prat. Va ser construïda el 1706-1707 i es va deshabitar el 1900-1916 (RUMBO 2021: 66). Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856 (AHCB), apareix Josep Boixader, sense especificar si n'era el propietari o simplement hi vivia, mentre que a l'amillarament de 1862 (AMSJF, unitat d’instal·lació n. 211) hi apareix com a propietari. De totes maneres, hi ha dubtes de qui ocupa la casa, ja que els Boixader estan documentats a Cal Cintet des de 1707 fins a 1886 i Josep Subirana apareix a cal Trempat al compliment pasqual de l’any 1850. Seria possible que els Boixader paguessin el cens de cal Trempat mentre vivien a cal Cintet, i la família Vagués mai va habitar cal Trempat entre 1707 i 1825 (RUMBO 2021). </p> | 42.2047500,2.0276800 | 419733 | 4672967 | 1706 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89876-img2796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89876-img2797.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||
| 89877 | Cal Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicenc-0 | <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament</em>, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>APSJF (1789) Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p> </p> | s.XVIII | <p>Cal Vicenç és una masia de planta rectangular de 160 m2 de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants suportada a base de bigues de fusta i teula àrab. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats i lloses. La major part del mur està arrebossat, especialment les parts que s'han renovat en temps contemporanis. La façana principal és perpendicular al carener i s'obre a SE. El primer edifici consta de planta baixa i dos pisos. A la façana de ponent, davant de l'era, s'hi troba la porta principal, dues finestres al primer nivell i una al segon nivell. A la paret SE es va annexar un altre edifici, el que consta de planta baixa i pis, els que es divideixen en un espai tancat al costat nord i una porxada coberta amb balconada al primer nivell. Al SO s'aixeca un petit annex de planta baixa i pis, que originalment podria haver estat per ús agrícola. </p> | 08216-21 | Cal Vicenç es troba als afores del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, als peus del Pla de les Forques. | <p>La primera font documental que s'ha trobat de Cal Vicenç és al compliment pasqual del 1789, on es destaquen dues propietats: Cal Vicens de Dalt i Cal Vicens de Baix, les que avui en dia són una sola casa. A l'amillarament de 1862 també es destaquen dues propietats: Cal Vicenç de dalt, habitada per la família de Francesc Subirats, i Vicenç de baix, habitada per la família de Josep Mir.</p> | 42.1890600,2.0244100 | 419443 | 4671228 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89877-img4623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89877-img4622.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 | ||||||
| 89884 | Cortal de Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cortal-de-tubau | <p>APSJF (1714) Testaments s. XVIII, núm. 12-a.</p> <p>ACS (1970), Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>LOZANO, E. (2017) El Molí de Tubau a través de la documentació. Estudi històric: Sant Jaume de Frontanyà, segles XVIII-XX. Sense publicar.</p> | s.XVIII | Edifici ruïnós. | <p>Les restes del Cortal de Tubau mostren una edificació de dos cossos, d'uns 225 m2 que es troba bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. L'estat actual d'enrunament fan difícil l'identificació dels diferents espais. L'edifici principal té planta rectangular d'un sol nivell, amb un annex al costat SO de planta quadrada. La coberta seria a doble vessant amb teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana principal, que s'obriria a migdia. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i a les cantoneres, carreus més ben acabats. </p> | 08216-23 | El Cortal de Tubau es troba a la zona de Tubau. Al NO es troben els quintars de Tubau; al N, els rasos de Tubau; a l'E, el quintà de Currubí; al SE, el quintà de Caselles; al S, la baga del Molí i al SO, les masies del Prat. | <p>Durant segles, la petita parròquia de Sant Esteve de Tubau era formada pel mas Tubau, el Cortal de Tubau, el Ras de Tubau (abandonada a inicis del s. XIX), el Molí de Dalt o de Tubau, el Molí de Baix o Molinot, Cal Roma i Cal Pó dels Jeps (més tard coneguda com Cal Jep), totes propietat de la família Tubau. </p> <p>En un capbreu del priorat de Sant Jaume de Frontanyà del 1790, conservat a l'Arxiu Comarcal del Solsonès, Antoni Tubau i Orriols, hereu del mas Tubau, confessa tenir, entre altres béns immobles, 'la Casa, Mas i Heretat Tubau, habitada y affocada, antiguament anomenada Rigolf, junt ab los masos Quintana, de la Querosa, de la Canal, del Coll y de la Llossada, deshabitats i rònechs'. També confessa tenir 'dos casas nomenadas lo Cortal de una y lo Ras de altra, habitadas y affocadas, y umn Molí Fariner'.</p> <p>Els Tubau ja apareixen al fogatge de l'any 1497 i diversa documentació al llarg dels segles, situa els Tubau com una de les famílies més pròsperes de la zona. </p> <p>Segons l’inventari de béns atorgat l’any 1714 per Marianna Orriols, vidua de l’hereu Jaume Tubau i València, sabem que els Tubau eren propietaris del Cortal de Dalt i el Cortal de Baix, antic molí medieval o Molinot, (APSJF 1714) habitades per les famílies Puig i Rafart, així com una casa anomenada “el Ras de Tubau” (ACS 1790).</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.2016500,2.0471700 | 421338 | 4672605 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89884-dsc02096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89884-dsc02095.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | En la documentació escrita, la masia apreix citada com a Curtal, Cortal o Portal.Històricament, els cortals eren finques (formades per una masia, construccions annexes i terrenys) dedicades a l'agricultura o la ramaderia. La paraula cortal deriva del mot llatí curtis que, entre altres, defineix un espai tancat per guardar-hi el bestiar. Es tenen notícies de l'existència de cortals ja en el segle XIV, i és molt probable que encara datin de més antic.Les edificacions dels cortals primerencs estaven formades per la casa pròpiament dita, la jassa i el corral. La jassa era una construcció de forma allargada i tancada per tres murs, mentre que la quarta paret, orientada al sud, restava oberta. Era l'edifici destinat a guardar-hi el bestiar boví. El corral, en canvi, estava tancat pels quatre costats i només tenia una porta orientada al migdia i estava destinat a tancar-hi el bestiar oví.Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.