Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91711 | Acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>SOCA TORRES, I. (2005) 'Història' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>SERRA ROTÉS, R.; VIGUÉ VIÑAS, J. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> <p>BARAUT, C. (1978) Les actes de consagració d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), Urgellia núm. 1, La Seu d'Urgell. </p> <p>Pergamí original de 199 x 456 mm, Arxiu Capitular d'Urgell, cons. d'esglésies, núm. 11. </p> <p> </p> | s. X | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El pergamí original de l'acta de consagració de l'església original de Sant Jaume de Frontanyà és un manuscrit de 199 x 456 mm. escrit a mà en tinta negra sobre paper el 20 de juny de 905. El document detalla la consagració de l'església pel bisbe Nantigís d'Urgell en un acte on varen assistir Guifré II Borrell de Barcelona i Miró II de Cerdanya, fills de Guifré I el Pilós, així com una multitud d'abats, sacerdots, clergues i laics. Primerament es consagra l'església en honor a sant Jaume, així com els límits amb les parròquies de Sant Vicenç de Castell de l'Areny i de Santa Maria de Lillet, amb la serra de Cosp i els Rasos de Tubau, Boatella, Santa Maria de la Quar, Santa Maria de Borredà i la vila de Cirera. Seguidament, detalla les donacions de diferents habitants per a la construcció de l'església nova, els que, junt al bisbe, signen el document. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08216-75 | L'acta original es troba a l'Arxiu Capitular d'Urgell. | <p>El bisbe Nantigís d'Urgell va fer edificar una església en terreny de la seva propietat, en va autoritzar el culte i la va consagrar sota la dedicació de l'apòstol sant Jaume. L'edifici consagrat es trobava entre Faig i Branca i el Pla de la Lleona, el que ara és conegut com l'església vella de Sant Jaume de Frontanyà. Amb l'acte, es va definir la circumscripció eclesiàstica però també compromet als habitants del lloc a col.laborar amb la dotació de la nova infrastructura. </p> | 42.1872840,2.0242095 | 419424 | 4671031 | 905 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91711-acu-pergami-original-199-x-456-mm-cons-desglesies-no-11-cara-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91711-urgellia-transcripcio-acta-sjf.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Nantigís d'Urgell | Existeix una traducció del text en llatí a càrrec de Paquita Sallés i Verdaguer. | 92 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 91962 | Joc de bitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-bitlles | <p>RUMBO, A. (2005) ' Festes i Tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona. </p> | s. XX | La tradició no ha perdurat. | <p>A Sant Jaume de Frontanyà, cada diumenge a la tarda es jugava a les bitlles al Padró de Cal Mestre. Els dos equips que hi participaven tenien en joc un porró de vi amb gasosa. Les bitlles era el joc per excel.lència i una activitat lúdica molt popular, junt al ball dels diumenges que es feia a Cal Sastret o a Ca l'Eloi. A les bitlles només hi jugaven els homes, els que s'havien fet ells mateixos nou bitlles d'uns vuitanta centímetres d'alçada que s'havien fet ells mateixos amb fusta de pi. Les posaven en un espai de tres per tres i amb el truc, una bola de fusta que tenia forats per agafar-la, havien de tirar-les a terra. </p> | 08216-89 | Padró de Cal Mestre | 42.1874000,2.0245700 | 419454 | 4671044 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91962-bitlles-sjf.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 89887 | El Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collet-0 | <p>AFEVSBLL, (1755) <em>Llibreta de las afrontacions de las Heretats y Terras posseeix Vilar de St. Boy, copiades dels Actes </em>dins el <em>Compendi de tots los Actes dels Masos y Casas; Censals, Testaments, Inventaris, Capítols, Àpocas, Fundacions y altres Documens del Mas Vilar de San Boy de Llussanès</em>, sense data, pàg. 27-28.</p> <p>RUMBO, A. (2021): El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d'història. </p> <p>AHCB (1889) Manuals notarials, Manuals de Camil Font, <em>Manual de 1889</em>, escriptura n. 56, compra-venda del Collet, pàg. 193-197.</p> | s.XVIII | Edifici ruïnós, amb restes dels fonaments. | <p>Actualment no queden gairebé restes de l'edifici original del Collet, excepte per alguns arbres fruiters. Sembla que la casa va ser colgada durant els treballs d'asfaltat a la carretera de Sant Jaume de Frontanyà a la Pobla de Lillet i ara tant sols es poden veure algunes restes dels fonaments. Tot apunta que hauria estat un edifici rectangular de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant.</p> | 08216-26 | Collet de Sant Jaume, a 100 metres al NO de Cal Cintet. | <p>La casa el Collet Roig formava part de l'heredat del Prat, tal i com es documenta des del s.XVIII. Sembla que va ser construïda el 1706-1707 i era habitada per la família de Francisco Tubau, per la que pagaven 1 lliura i quatre gallines que es pagaven per Sant Miquel de setembre, per la casa i sis quadrants de terra (RUMBO 2021).</p> <p>Els pactes, “<em>ad bene meliorandum</em>”, signats amb Francisco Tubau i que en aquell moment (1755) havia d’observar el seu descendent Pere Serra, eren els següents (RUMBO 2021: 50-51):</p> <p>- Que pogués prendre pedra, terra i fusta de qualsevol part del terme de l’heretat del Prat per fabricar i conservar la casa, no derruint cap paret de marge ni tallant cap arbre fructífer ni fent malbé l’herba mentre aquesta estigués en nedo.</p> <p>- Que del terme esmentat pogués prendre tota la llenya que necessités per cuinar, per al seu ús i servei ordinari de la casa sense disposar de cap arbre fructífer.</p> <p>- Que només una vegada pogués prendre llenya per assegurar el pati.</p> <p>- Que pogués fer pasturar sempre pel terme esmentat una bèstia de bast, que no fos euga, amb els seus descendents, passant sempre darrera del bestiar de llana del masover del Prat, i no podent anar on l’herba estigués en nedo ni a la Devesa dels Bous, estigués l’herba en nedo o no. Els descendents només hi podrien estar mentre mamessin.</p> <p>Durant més de 150 anys, va ser habitada per la família Tubau-Serra, qui acabà comprant la propietat, la que posteriorment va ser recomprada el 1889 per Joan Clotet i Capdevila. El Collet Roig sembla que va ser deshabitada definitivament el 1945.</p> <p> </p> | 42.1954700,2.0309200 | 419989 | 4671934 | 1706 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89887-dsc00622.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Es coneix també com el Collet Roig. | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 92200 | Forn de ceràmica o teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ceramica-o-teuleria | <p>FABREGA i ENFADAQUE, A. (2009) <em>Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central</em> a Dovella, n. 101, Manresa p. 4-10.</p> | s. XVIII | Element enrunat i cobert per la vegetació. | <p>Al costat dret de la carretera de Sant Jaume a La Pobla de Lillet, abans d’arribar al collet, es troben restes del que podria ser un antic forn de ceràmica o teuleria. L'element es troba en molt mal estat de conservació a causa de l’enderroc de les seves parets i la seva identificació és complicada a l’estar cobert de vegetació i terra. Segurament va ser enterrat arrel dels treballs de pavimentació de la carretera a La Pobla de Lillet. Es distingeixen parts del mur de pedra que tancava el forn en forma circular. Sembla que seria cilíndric, d’uns 3,5 metres de diàmetre. Al costat Est del forn hi ha un sot, de més de 5 metres de profunditat, del que es deuria extreure l'argila. Degut a la densa vegetació, no s'ha pogut trobar restes de rebuigs de teules i ceràmiques. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-115 | A la carretera de Sant Jaume a la Pobla de Lillet, per sota de Cal Cintet. | <p>Tant teuleries com forns de guix i forns de calç són elements típics del món rural, on la matèria primera era transformada al mateix lloc on es trobava el material. No hi ha notícies documentals de quan aquesta teuleria va començar a funcionar ni quan fou abandonada, tot i que s'intueix que va caure en desús quan van començar a funcionar teuleries més industrials a la zona. </p> | 42.1937600,2.0298200 | 419896 | 4671745 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92200-img2603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92200-img2605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92200-img2607.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Segons els estudis realitzats fins a l'actualitat, normalment aquests tipus de forn es construïen vora cursos d'aigua per facilitar la seva combustió, així com prop de terreny on es pogués extreure la matèria primera (argil·la). Constaven de dues parts ben diferenciades: la cambra de combustió i la part de la càrrega. La primera era a la part més baixa i consisitia en una fornal que es connectava amb la segona part per mitjà d'una graella que permetia que l'oxigen circulés i pogués coure la producció. En funció de l'oxigen que entrava a la cambra de càrrega, la producció podia ser oxidant, reduïda o oxidant i reductora (FABREGA i ENFADAQUE 2009). Normalment en aquests forns es produïa tant ceràmica com teules i maons, depenent del tipus d'argil·la que es trobava a l'indret. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 92647 | Gorg del Matxo i Gorg Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-matxo-i-gorg-blau | <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Celblau, Torelló. </p> | <p>Al sector sud de la riera del Molí, un cop es creua amb el torrent de l'Estany o de Vila-rasa, es troben tres gorgs. El primer, de mida petita, destaca per l'entrada de l'aigua a través de les pedres, el que apareix a la primera fotografia. El segon gorg és de mida també petita, sense saltant i a peu de carretera. Finalment, el tercer gorg és de mida gran, amb dos saltants d'aigua -en la seva millor època- i una entrada a través de joncs i altra vegetació de ribera. Tots tres acullen les aigües de la Riera del Molí, la que drena les vessants centrals del municipi de Sant Jaume de Frontanyà, així com la vessant més oriental de Faig i Branca. Aquesta rep les aigües de diversos recs, com el Torrent de l'estany o de Vila-rasa, per acabar tributant a la Riera del Merlès, ja a l'alçada del terme municipal de Les Llosses. L'indret destaca per la biodiversitat típica del bosc de ribera i per la seva riquesa de fauna aqüàtica. </p> | 08216-123 | El gorg del Matxo i el gorg blau es troben a la zona de Canemars, poc després que el torrent del molí es creui amb el torrent de vila-rasa. | <p>El debat per saber quin és el gorg Blau i quin el gorg del Matxo encara és latent avui en dia. Segons la cartografia, el primer gorc venint de Canemars és el gorg Blau, un segon és el gorg del Matxo i una bassa més gran al sud està sense anomenar. Popularment, hi ha qui coneix el primer gorg com el gorc del Matxo, mentre que altres com el gorg Blau. El segon, a peu de carretera, és conegut com el gorg del Matxo per alguns, mentre que altres no el reconeixen ni tant sols com a gorg. Finalment, la gran bassa al sud, plena de jonc, és coneguda per molts com el gorg Blau, mentre que per altres és indiscutiblement el gorg del Matxo. </p> | 42.1785500,2.0380800 | 420559 | 4670049 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92647-gorg-2-del-matxo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92647-gorg-del-matxo0.jpeg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 2153 | 5.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 92020 | Antiga font i abeurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-font-i-abeurador | s. XIX | L'element va ser enterrat a causa de les obres de pavimentació del núcli urbà. Actualment només n'és visible un tros de la llosa central de la font. | <p>Antiga font d'aigua del poble de Sant Jaume de Frontanyà, just davant de les Freixeres, on hi havia la bassa del poble. </p> <p>La font està ubicada en una paret de pedra, que conté les terres de la Plaça de Dalt. Té una llosa central amb una data esculpida (1880) i un cercle amb un motiu ornamental indistingible actualment. Al centre de la llosa hi havia una aixeta de metall. No hi havia pica, sinó un forat a terra. A la seva esquerra, hi havia un abeurador pels animals, una estructura a base de pedres d'aproximadament 1,5 m. de llargada, 0,5 m. d'amplada i 0,8 m d'alçada. </p> <p>Actualment només en resta la part superior de la llosa central de la font, doncs la resta va ser enterrat durant les obres de pavimentació del carrer. </p> <p>La font era un punt de trobada i d'abeurament durant la transhumància, així com font d'abastiment d'aigua per als veïns del poble. Molt probablement, va ser un dels elements determinants per al primer assentament de Sant Jaume de Frontanyà. </p> | 08216-108 | Davant de les Freixeres, al costat de ponent del camí que va a la Pobla de Lillet | 42.1876000,2.0240300 | 419410 | 4671067 | 1880 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92020-img4681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92020-a-la-font-am-63.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 89829 | Cal Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernat-2 | <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> | s.XIX | En estat ruïnós. | <p>Cal Bernat és un edifici al nucli de Canemars que actualment està en estat ruïnós, del que només en resten certes parts dels murs i els fonaments. Es tractava d'una edificació de planta rectangular que podria ser de planta baixa i pis. L'aparell constructiu és de pedra irregular, excepte a les cantonades que és esculpida, lligada amb morter de calç. El seu estat ruinós i ple de vegetació fan difícil l'identificació dels seus espais. </p> | 08216-3 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bernat. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Fco Portell, qui en podria ser el propietari o l'arrendatari. </p> <p> </p> | 42.1812800,2.0267900 | 419630 | 4670362 | Anterior a 1851 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89829-dsc00644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89829-dsc02056.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Bernat formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89830 | Cal Blanquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blanquet-0 | <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Blanquet és un petit edifici en estat ruïnós, del que només en resten algunes pedres dels fonaments i dels murs. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan molt difícil identificar-ne els espais. Sembla que està construïda adaptant-se al desnivell del terreny. L'aparell constructiu és a base de pedra irregular i morter de calç. </p> | 08216-4 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Blanquet formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt poques les fonts documentals que identifiquin Cal Blanquet, pel que fa pensar que abans podia haver tingut un altre nom. A l'amillarament de 1851 es cita una casa a la zona de Canamàs </p> <p> </p> | 42.1831500,2.0268200 | 419635 | 4670570 | Posterior a 1856. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89830-dsc01255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89830-dsc00647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89830-dsc00648.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89831 | Cal Bolant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bolant | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Bolant és un petit edifici en estat ruïnós, del que només en resten algunes pedres dels fonaments. La densa vegetació s'ha anat menjant l'edifici, pel que identificació dels diferents espais es fa molt difícil. L'aparell constructiu és amb pedra conglomerada irregular. </p> | 08216-5 | Cal Bolant està situat a l'Est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, a la zona del quintà de Cal Cristí. Casablanca es troba al SO, Cal Cristí al NE i a pocs metres neix la Riera del Molí. | <p>Cal Bolant forma part de la finca de Casa Blanca, la que es troba a pocs metres al SO. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, podria apareixer Cal Bolant al costat del nom de Juan Portell, qui en podria ser el masover, però no se'n fa referència a l'amillarament de 1862. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1876400,2.0293200 | 419847 | 4671066 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89831-img4470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89831-img4472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89831-img4471.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89832 | Cal Bondia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bondia | <p>AHCB, Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra (1856).</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Bondia és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i alguna cantonera del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i lloses, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> <p> </p> | 08216-6 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Lorenzo Altarriba. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, no apareix Cal Bondia, però sí que apareix Juan Bondia com a arrendatari del Molí de Tarradellas, el que podria fer pensar que el moliner es va fer una casa a prop entre el 1856 i el 1862, la que portava el seu nom. </p> <p> </p> | 42.1828107,2.0300674 | 419903 | 4670529 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89832-dsc01257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89832-dsc00646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89832-dsc01256.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Bondia formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89833 | Cal Brià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bria | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra .</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Brià és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> | 08216-7 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix Cal Brià junt al nom de Jaume Brià, mentre que al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, apareix Cal Brià al costat del nom de Punto Planas, qui en podria ser el masover en aquella època. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1817600,2.0265900 | 419614 | 4670416 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89833-dsc00639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89833-dsc01842.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Brià formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 90035 | Cal Brutinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-brutinat | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra. </p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> | s.XIX | Edifici ruïnós, amb restes de parets i fonaments. | <p>Cal Brutinat també és conegut com La Teuleria o Cal Terrisser. Es tracta d'un edifici rectangular de tres cossos, del que només se'n veuen restes d'alguna de les parets. El cos principal aprofita el desnivell del terreny i té planta baixa i pis, segurament coberta a doble vessant amb teula àrab i el carener transversal a la façana principal, que s'obre a migjorn. La vegetació s'ha apoderat de l'estructura, pel que és extremadament difícil reconèixer els espais. L'aparell de la construcció és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç. A la paret de ponent hi ha un cos adossat de planta baixa, que podria ser utilitzat per emmagatzematge. A la paret de llevant hi ha restes d'una petita estructura de planta quadrada que podria ser el forn, però la densa vegetació fa impossible distingir-ne els espais. Als entorns immediats encara es poden veure restes de teules.</p> | 08216-33 | Masia situada a la zona de Les Planes, al peu del Torrent de l'Estany. Trobem el Quintà de Les Planes al N, el Calvari al SE, el Molí de Moreta i l'Alzina al SO. | <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, ja apareix com a Cal Brutinat, al costat del nom de José Viñas, qui en podria ser el propietari o el masover. A l'amillarament de 1862 apareix com a propietat de Pedro Viñas. Podria haver format part de Les Planes.</p> <p>Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules, que servien per ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.</p> <p>Sembla que aquesta estructura podria haver funcionat de forma temporal com a teuleria. Les teules s'elaboraven d'una manera totalment artesanal, a base de motlles. S'anava a buscar l'argila, la preparaven i la deixaven assecar al sol. Per preparar l'argila, la molien, la porgaven, ameraven la bassa i el bassó per depurar-la. Amb aquest procés s'aconseguia un llac que acabaria sent la matèria primera de les peces. Seguidament pastaven la quantitat que necessitaven per treballar aquell dia i es fabricaven les diferents peces amb un motlle de fusta. Finalment es posava a coure al forn en una sola cocció oxidant o reductora. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1824500,2.0523200 | 421740 | 4670468 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90035-img4779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90035-img4782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90035-img4780.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | També se l'anomenava La Teuleria. Per tradició oral s'afirma que s'hi varen fer les teules per a diverses cases properes, tot i que ningú no ha vist funcionar mai el forn. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89835 | Cal Caterí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cateri | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | En runes. | <p>Cal Caterí és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats.</p> <p> </p> | 08216-8 | Masia situada a la zona de Canemars. A 30 metres a l'Est s'aixeca el Molí del Quirze i al SO la Masia de Cal Toni i a 100 metres al NE hi ha la confluència de la riera del Molí amb el torrent dels Trèmols. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Caterí. La primera informació que s'obté és al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, on apareix al costat del nom d'Esteban Vilarrasa, qui en podria ser el propietari o el masover, el que sis anys més tard també apareix a l'amillarament. </p> <p> </p> | 42.1827000,2.0297600 | 419877 | 4670517 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89835-dsc01837.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Caterí formava part del nucli aïllat de Canemars, el que estava format per 10 cases, de les que avui encara hi ha restes de Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà. A principi del s. XX, aquest nucli tenia una població de 16 persones (CARRERAS CANDI 1908), mentre que en l'actualitat només hi ha una masia utilitzada com a segona residència. | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89836 | Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-4 | <p>RUMBO, A. (2021) <em>Estudi de les Masies del Prat </em></p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, <em>Compliment pasqua</em>l (1789-1901), unitat d’instal·lació n. 4b.</p> <p>AMSJF, Població, <em>Padrons municipals d’habitants </em>(1857-1991), unitats d’instal·lació n. 32, 33, 207 i 211.</p> <p>AHCB, Fons de l’antiga comptadoria d’hipoteques, volum 22, <em>Llibre de finques rústiques de Sant Jaume de Frontanyà</em>, tom 107, 1r de Gréixer, Lluelles i Frontanyà, escriptura de compra-venda, 26/02/1856, pàg. 132.</p> | s.XVIII | <p>Cal Cintet és una masia rectangular de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab. La façana principal és paral.lela al carener, encarada a SO. A la planta baixa, hi ha una porta central amb arc rebaixat emmarcada en pedra i una finestra en arc a cada costat, emmarcades amb carreus de pedra. Cada pis mostra tres obertures emmarcades amb carreus de pedra i llindes horitzontals. El mur és a base de pedra i morter de calç amb les cantoneres amb carreus ben escairats. A l'extrem NO de l'era, s'aixeca la pallissa, un edifici rectangular de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant en tèula àrab. Tant aquesta com el sostre del primer pis estan suportats per un pilar central. La paret és de pedra amb morter de calç i a la façana s'obren dues arcades a cada nivell. L'accés al pis és a través d'una escala exterior. Tant la casa com la pallissa estan en perfecte estat de conservació. </p> | 08216-9 | Al NO es veu el Coll de Sant Jaume, al N, els Rasos de Tubau, a l'Est, les Masies del Prat, al SE Vila-rasa i al SO el nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>Segons les relacions de compliment pasqual de l’Arxiu Parroquial fins a mitjans segle XIX i els padrons municipals d’habitants de l’Arxiu Municipal, la masia de Cal Cintet ja era habitada el 1707 per la família Boixader i es va deshabitar el 1960-65 (RUMBO 2021: 63). Des del s.XVIII formava part de les masoveries del Prat, fins que la família Vilar podrien haver venut la propietat als Vagués entre 1822 i 1839. Segons l'antiga comptadoria d'hipoteques de Berga, el 1856, <em>Maria Bagués, de Borredà</em>, va vendre la casa a a J<em>osep Subirana, de Gavarrós.</em> Tres anys més tard, Subirana la va revendre a Josep Clotet, del mateix Frontanyà, qui retornava Cal Cintet a l'heredat del Prat, que havia comprat el 1854 i que restà en mans de la mateixa família fins el 1983, quan es va vendre als propietaris actuals. </p> | 42.1950800,2.0325500 | 420123 | 4671889 | 1707 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-dsc00002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-img44822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-img44860.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89856 | Cal Farreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farrero | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s. XIX | Edifici en runes. | <p>Cal Farreró és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i alguna part del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. L'edifici sembla rectangular d'una sola planta, segurament amb teulada a doble vessant. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats. </p> <p> </p> | 08216-12 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Farreró formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p> </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Farreró. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Jaume Martí, qui en podria ser el propietari o el masover. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, apareix al costat del nom d'Eladio Barnadas, qui també en podria ser el propietari o el masover.</p> <p> </p> | 42.1810900,2.0275000 | 419688 | 4670340 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89856-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89856-dsc00643.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89858 | Cal Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-menut-1 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | x.XIX | Edifici en runes. | <p>Cal Menut és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i alguna part delmur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Sembla que seria una masia de planta rectangular, d'una sola planta i coberta a dues vessants. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> <p> </p> | 08216-14 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Joan Cunill, qui en podria ser el propietari o el masover. </p> | 42.1808000,2.0278800 | 419719 | 4670308 | Abans de 1851 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89858-dsc00645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89858-33.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Menut formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89859 | Cal Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peguera-0 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en runes, amb restes dels murs. | <p>Cal Peguera és un edifici rectangular de petites dimensions, del que encara avui se'n poden veure restes dels murs de la primera planta i de l'era a llevant. El cos principal és de planta baixa i pis, segurament amb coberta a doble vessant amb teula àrab sobre bigues de fusta. El carener seria perpendicular a la façana principal, la que s'obre a migdia, a la que encara es poden apreciar dues obertures. Aquest edifici principal té un cos adossat en planta baixa a la paret de ponent, que seria per ús agrícola o ramader, amb restes d'una obertura al mur de migjorn. L'aparell constructiu és a base de pedra irregular amb pedra tallada a les cantoneres, rejuntades amb morter de calç, com era habitual a la zona. </p> | 08216-15 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Peguera formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Peguera. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom d'Isidro Manubens, qui en podria ser el propietari o el masover. </p> <p> </p> | 42.1819000,2.0281300 | 419741 | 4670430 | Abans de 1851 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89859-dsc00649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89859-dsc02054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89859-dsc02055.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89861 | Cal Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roma-0 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>LOZANO, E. (2017) El Molí de Tubau a través de la documentació. Estudi històric: Sant Jaume de Frontanyà, segles XVIII-XX. Sense publicar.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> | s.XVI | <p>Cal Roma és una masia de planta rectangular d'uns 130 m2, de dos cossos. La coberta és a dues vessants sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està encarada a migdia. El mur és de paredat i carreus de pedra a les cantonades, amb morter de calç. El cos principal té planta baixa i un pis. A la planta baixa de la façana, s'obre una porta en arc rebaixat, emmarcada en maó, igual que la finestra al lateral. Al primer pis, un balcó de fusta i una finestra, ambdós emmarcats en maó. El segon cos, annex a la paret de ponent, és de planta baixa i teulada a una sola vessant. Davant de la paret de ponent d'aquest, hi ha un petit pati protegit per un un mur d'un metre d'alçada. Hi ha mostres de petites edificacions independents entorn la casa, de les que solament en resten algunes pedres del mur. </p> | 08216-17 | Masia situada a la zona de Tubau. Al Nord s'hi veu la creu d'en Soler, al NE, els Rasos de Tubau, a l'Est, la masia de Tubau, al Sud, el Soler i al SO el coll de la Batallola. | <p>La primera notícia documental que es troba de Cal Roma és en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà on apareix la 'Casa del Roma' en una pàgina junt al llibre de 1594-1598. Com era habitual a l'època, s'aprofitaven pàgines de les llibretes, pel que és difícil confirmar la data de l'anotació (doncs l'escriptura sembla molt posterior a la resta de pàgines). Anecdòticament, mossèn Martínez Solsona parla d'un incident citat als llibres de la Cort del Batlle de Sant Jaume de Frontanyà, on es va produir un assassinat d'un home a la masia de Cal Roma en època de l'Hereu Tubau, bandoler molt conegut al s. XVI (MARTINEZ SOLSONA 1967).</p> <p>Cal Roma era també coneguda com a Cal Romilló i formava part de la petita parròquia de Sant Esteve de Tubau. A finals del segle XVIII, la composició d'aquesta parròquia no havia canviat massa respecte dels segles anteriors i sabem que durant el segle XIX era formada per set cases: el mas Tubau, el Cortal de Tubau, el Ras de Tubau, el Molí de Dalt o de Tubau, el Molí de Baix o Molinot, Cal Roma i Cal Pó dels Jeps (més tard coneguda com Cal Jep). </p> <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, Cal Roma apareix al costat del nom de José Cunill, qui era el masover, mentre que el propietari era Pedro Font, membre de la família Tubau, qui ja apareix al fogatge de l'any 1497 com a amos del mas Rigolf, que més endavant esdevindria el mas Tubau. </p> <p>La casa ha estat restaurada a principis del s. XXI pels actuals propietaris. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.2052700,2.0325200 | 420133 | 4673021 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89861-img43510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89861-img43550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89861-img43610.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89862 | Cal Tardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarda-1 | <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Tardà és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i algunes pedres dels murs. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Sembla ser un edifici rectangular d'una sola planta, segurament amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, que s'obriria a migdia. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> | 08216-18 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO Cal Toni, al Nord el Molí del Quirze, a l'Est la riera del Molí i al Sud la Baga de Vila-rasa. | <p>Cal Tardà formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Ramon Barnadet, qui en podria ser el propietari o el masover. </p> | 42.1810600,2.0297700 | 419876 | 4670335 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89862-dsc01252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89862-dsc01253.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89877 | Cal Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicenc-0 | <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament</em>, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>APSJF (1789) Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p> </p> | s.XVIII | <p>Cal Vicenç és una masia de planta rectangular de 160 m2 de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants suportada a base de bigues de fusta i teula àrab. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats i lloses. La major part del mur està arrebossat, especialment les parts que s'han renovat en temps contemporanis. La façana principal és perpendicular al carener i s'obre a SE. El primer edifici consta de planta baixa i dos pisos. A la façana de ponent, davant de l'era, s'hi troba la porta principal, dues finestres al primer nivell i una al segon nivell. A la paret SE es va annexar un altre edifici, el que consta de planta baixa i pis, els que es divideixen en un espai tancat al costat nord i una porxada coberta amb balconada al primer nivell. Al SO s'aixeca un petit annex de planta baixa i pis, que originalment podria haver estat per ús agrícola. </p> | 08216-21 | Cal Vicenç es troba als afores del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, als peus del Pla de les Forques. | <p>La primera font documental que s'ha trobat de Cal Vicenç és al compliment pasqual del 1789, on es destaquen dues propietats: Cal Vicens de Dalt i Cal Vicens de Baix, les que avui en dia són una sola casa. A l'amillarament de 1862 també es destaquen dues propietats: Cal Vicenç de dalt, habitada per la família de Francesc Subirats, i Vicenç de baix, habitada per la família de Josep Mir.</p> | 42.1890600,2.0244100 | 419443 | 4671228 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89877-img4623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89877-img4622.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89878 | Cal Xiscu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xiscu | <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament</em>, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici ruïnós amb restes de parets i part del primer sostre. | <p>Cal Xiscu és una masia rectangular d'un sol cos, de planta baixa i pis. La coberta seria a doble vessant amb teula àrab, sobre bigues de fusta, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Els murs són de paredat comú fet de carreus debastats i lloses, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. La masia està situada en una zona on el terreny s'ha treballat en terrasses per al cultiu i pastures. </p> | 08216-22 | Edificació situada al nucli aïllat de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud es troba la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord Cal Toni i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Xiscu formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Xiscu. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Maria Clotet, qui en podria ser la propietària o la masovera. </p> | 42.1811900,2.0288000 | 419796 | 4670350 | Abans de 1851. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89878-dsc01838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89878-dsc02053_0.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 90019 | Can Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-frontanya | <p>ACA (1553) Real Patrimonio, Maestre Racional, Volums, Sèrie general, 2598.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> | s. XVI | <p>Can Frontanyà és una masia situada al capdemunt dels cingles de Frontanyà, en un indret immillorable. L'edifici principal és de planta rectangular, d'uns 240 m2, amb planta baixa i dos pisos. La coberta és a doble vessant i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, la que s'obre al NO. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses, mentre que a les cantoneres es troben carreus més ben acabats. La seva estructura del s. XVII-XVIII no deixa veure els vestigis més antics.</p> <p>L'entrada a la masia és a la paret de NO, amb una àmplia era enllosada i tancada per un mur al costat de ponent i altres dependències annexes a la casa, d'època posterior i un gran paller al costat NO. La porta principal actualment té brancals i llinda de fusta, tot i que hi ha evidències d'un un arc de plec de llibre elaborat amb pedres planes del que seria l'obertura original. A la dreta de la porta hi ha una finestra de construcció molt posterior a la resta de l'edifici. Als pisos, s'obres dues finestres per nivell de mides diverses. Diversos annexos s'aixequen al costat NE, amb coberta a una sola vessant. A la paret de SE s'aprecia una eixida amb finestra amb llinda de formigó a la planta baixa, dues grans obertures en arc rebaixat al primer pis i una altra al segon pis, la que té una finestra a cada costat, les que originariament també serien a arc rebaixat. A la paret de SO hi ha un annex de dos nivells (plata baixa i subterrània aprofitant el desnivell natural del terreny), amb coberta a una sola vessant i teula àrab. </p> <p>A l'altre costat de l'era, s'aixeca una edificació ramadera de planta baixa i pis, amb una gran obertura en arc de mig punt. La coberta és a doble vessant, bigues de fusta i tèula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. L'aparell constructiu és a base de paredat comú fet de carreus desbastats i totxanes, amb carreus més ben esculpits a les cantoneres i als brancals de l'obertura. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-30 | La casa es troba als peus del serrat de Frontanyà, amb Creu Melosa al Nord, el Pla del Cingle a llevant, la solana de Terradelles a migdia i Faig i Branca al NO. | <p>Frontanyà conformava un dels poblats habitats ja al s. XI, junt amb Cosp, les Lloberes, Les Planes, Corrubí, Santa Eugènia i Montner.</p> <p>La primera documentació que es troba de Frontanyà és al fogatge de l’any 1553, on apareix “Loys Font del Mas Frontanyà”. Un membre de la família Font, Magdalena, encara hi viu el 1598, segons els arxius de compliment pasqual. </p> <p>Al “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”, on apareixen totes les cases i particulars de Sant Jaume que feren aportacions per l’obra del campanar del 1595, Frontanyà apareix contribuïnt 5 sous. Aquest fet confirma que Can Frontanyà era una casa forta, de les més capdavanteres del municipi a l'època, com podien ser les Vinyes i Picanyes, Cortines, les Lloberes d'en Cosp (totes aportant 5 sous). Per aquest mateix motiu, els homes més significatius eren escollits pel prior de Sant Jaume de Frontanyà per actuar com a batlle, com és el cas de Josep de Frontanyà el 1716-1717. </p> <p>Al s. XX, la masia va ser utilitzada com a casa de colònies, pel que explica moltes de les modificacions i annexos a l'edifici original. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1881200,2.0134500 | 418537 | 4671134 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90019-img4858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90019-frontanya-era.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90019-frontanya-pallissa.jpeg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 89886 | Casablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casablanca-2 | <p>AHCB (1856): Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>ACA (1553): <em>Libro del fogaje general de Cataluña realizado por mandato de las cortes de Monzón de 1552 correspondiente a los territorios de las colectas de Barcelona, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vic, Berga y Bagà y Manresa</em>, Real Patrimonio, Maestre Racional, Volums, Sèrie general, 2958, pàg. 334.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> | s.XVI | <p>Casa Blanca és un conjunt d'edificacions que es troba als afores del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, a llevant de l'imponent església romànica. La masia és de planta rectangular d'uns 200 m2, amb planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana que s'encara a llevant. Els murs són de paredat amb cantoneres de carreus ben tallades i deuria estar arrebossat amb morter de calç blanca.</p> <p>El primer cos de l'edifici correspon al seria la casa original, la que es troba adossada al marge del terreny per la part posterior, al costat de tramuntana. Aquesta consta de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant i teula àrab. La façana principal d'aquesta edificació seria a la paret de ponent, on més endavant s'hi va annexar un altre cos que ara conforma l'estructura central de la masia. A l’interior de la planta baixa es poden apreciar arcs diafragmàtics de mig punt, elaborats amb pedres planes ben escairades, disposades a plec de llibre i lligades amb morter de calç.</p> <p>El segon cos de l'edifici està adossat a la masia original i consta de planta baixa i dos pisos, amb el carener paral.lel a la façana de llevant, on s'obre la porta principal, emmarcada amb ciment i una llinda d'una sola llosa de pedra. A la part superior hi ha un detall on consta l'any de la darrera reconstrucció de la casa, el 1951, quan es va restaurar la teulada i el pis superior. La façana de migdia, amb l'era davant, destaca per les obertures amb arc rebaixat emmarcades amb maons i una petita obertura en creu sota teulada. A la paret de ponent s'aixeca un annex de planta quadrada de planta baixa i pis, que correspon al forn. </p> <p>El conjunt es complementa amb tres edificacions agrícoles i ramaderes. La primera pallissa consta de planta rectangular d'uns 120m2 amb planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant amb bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. A la planta baixa hi ha una portalada en arc de mig punt i volta catalana i una porta amb arc rebaixat a cada costat i dues petites finestres. Aquest edifici és d'una bellesa espectacular, el que destaca per la volta catalana a la planta baixa i la gran obertura en arc de mig punt, on s'aprecia un detall amb la data 1830, que deu correspondre a la darrera restauració de l'edifici. A la paret nord hi ha la porta d'accés al primer pis. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats i lloses, mentre que les cantoneres gaudeixen de carreus més ben acabats. </p> <p>La segona pallissa té una planta rectangular de 160 m2, de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia amb una impressionant portalada en arc de mig punt. Davant d'aquesta s'obre una gran era que està protegida per una paret de pedra, que destaca per la seva robustesa, al costat de migjorn, per suportar el desnivell del terreny. Per la paret nord hi ha dos accessos a l'era que hi ha entre aquesta pallissa i la casa principal. Aquestes dependències agrícoles són les parts de la casa que conserven millor la seva estructura original ja que han patit menys modificacions. </p> <p>La quarta edificació, d'ús ramader, té una planta quadrada d'uns 115 m2 i consta de planta baixa i pis, amb coberta de doble vessant amb carener paral.lel a la façana principal, que s'obre al costat NE. La paret és a base de maó i ciment, el que evidencia una construcció molt posterior a la resta d'edificis del conjunt. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-25 | La Casa Blanca està situada a 200 metres a l'Est de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>El 1536, la família Campalans va adquirir al prior Joan de Pinós, per manera d’establiment, dos masos rònecs anomenats Puigsobirà i Casanova, amb totes les terres que avui constitueixen l'actual finca de la Casa Blanca. Per l’adquisició d’aquesta finca pagaven anualment quatre florins (valent quaranta quatre sous barcelonins) el dia de Sant Miquel de setembre, així com el delme dels fruits que oferia la terra (blat, ordi, civada, mill, cànem i altres) a la setena (una part pel prior i sis parts pel conreador). El delme de bestiar “se pagava de la manera següent: un cap per senyal del nascut en la heretat; llana, de deu vellós un i de deu vellós altre, restant-se nou vellós a l’amo del bestiar; los porcells, se havia de donar un de delme per cada amo que n’hi tind`ra, si les trujes eren a mitjans o a cabal, i pagar-se a les set setmanes de nats; lo delme de l’altre bestiar gros, vaques, eugues, someres, no se pagava en especie sinó un sou per cap del nascut en la heretat. Per lo delme del bestiar menut lo amo del bestiar tenia dret de escollir un i després lo prior prenia un de delme”, segons una transcripció d’un descendent de la família Campalans va fer d’un document del s. XVI.</p> <p>Al s.XVI, la família Campalans va dividir les terres en petites parcel.les per fer-hi establiments censals, tot cobrant un cens anual. D'aquestes porcions de terres sorgeix l'actual poble de Sant Jaume de Frontanyà, en el que la Casa Blanca és encara la parcel.la més important. </p> <p> </p> | 42.1865800,2.0253100 | 419514 | 4670952 | 1536 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89886-img4415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89886-img46940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89886-img4693.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91270 | Cal Marxandó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxando | s.XVIII | <p>Conjunt d'edificacions: casa pairal, pallissa i pou. La casa principal consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab. El carener és transversal a la façana principal, que s'obre a llevant. Al primer pis, hi ha una portalada emmarcada amb carreus, la que és datada del 1724. L'edificació consta d'un annex construït durant els anys 80 al costat de migjorn, cobrint l'eixida de la casa i ampliant el primer i segon pis de la vivenda principal. L'edificació és la primera de la línia de cases del tram inferior del carrer de baix, a partir de la paret de ponent. </p> <p>A l'altre extrem de l'antiga era, s'aixeca una construcció que podria ser originalment d'ús agrícola, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab, bigues de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal, que consta d'una gran portalada a la planta baixa del mur de ponent. La resta de murs tenen obertures, algunes de les quals estan tapiades actualment. A la paret nord, hi ha una escala exterior per accedir al primer pis de l'edificació i un banc de pedra adossat a la paret, espai que forma part d'aquest conjunt arquitectònic. </p> <p>Al mig de les dues edificacions, al costat sud de l'antiga era, s'aixeca un pou circular, de pedra i coberta amb teula àrab. Actualment està tancat amb un reixat de ferro per la seva protecció. </p> | 08216-42 | Conjunt d'edificacions situats al centre del nucli urbà, davant de la plaça de la vila. | <p>Segons la documentació trobada, des del 1851 l'Antiga Fonda Marxandó era el punt de trobada entre veïns i on els visitants s'allotjaven. </p> <p>Al compliment pasqüal de 1789 ja es parla de Cal Marxandó, propietat de Josep Clotet. </p> | 42.1870600,2.0236600 | 419379 | 4671007 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-img2755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-img4867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-fontanet-1930-jugant-a-la-manilla.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 91446 | Creu de Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sole | <p>CASELLAS, I; SANTANDREU, M.D. (1997) Creus del Berguedà, Amics del Romànic del Berguedà, Berga.</p> | s. XIX | <p>Creu de fusta de 2 metres d'alçada per 50 cm d'amplada. El pal vertical és cilíndric, d'uns 10 cm. de diàmetre, mentre que el braç transversal és de cos rectangular. Aquest braç porta la inscripció 'DE SOLE' indentada a la fusta. </p> | 08216-61 | Creu situada al Coll de la Creu de Solé, amb els Rasos de Tubau al NE, Tubau al SE, Cal Roma i el Solé al Sud i les Muntanyetes a l'Oest. | <p>La de Solé és una creu-pedró, les que solen estar situades en indrets especials des d'on es beneïe el terme i es resava per demanar a Déu la protecció de les collites.</p> <p>La creu és un símbol d’orígen molt antic que ha servit per representar el cosmos en les seves formes més diverses. S’ha trobat en diverses cultures i religions precristianes. Amb el Cristianisme va adquirir una gran importància simbolitzant la mort i la glòria, així com la victòria.</p> <p> </p> | 42.2111700,2.0328400 | 420167 | 4673675 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91446-img4559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91446-img4560.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | L'element es troba en un indret de gran interès natural i etnològic. La creu està situada en un pas molt important per a les comunicacions entre Sant Jaume de Frontanyà, La Pobla de Lillet i Gombrèn, a través dels cingles de Tubau. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91334 | Molí de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-terradelles-0 | <p>AYMAMÍ, G.(2000) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> <p>ACS (1790), Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p> </p> | s. XII | Edificació en estat ruïnós, del que només en queden algunes pedres del mur. | <p>Del molí de Terradelles només en queden restes dels murs de la bassa, els que són de paredat ordinari, lligades amb morter de calç. En una part del mur s'identifiquen pedres escairades que suporten una estructura en arc també de pedra, que podria ser la sortida del carcabà, actualment tapada per la vegetació i les restes de runa. Al costat sud, s'observa una franja de fang, el que era utilitzat per impermeabilitzar l'estructura. Tot apunta que l'edifici va caure en runes a principi del s. XX i més tard, com que l'accés era fàcil, els seus elements van desaparèixer misteriosament. Per sort, s'han conservat dues moles a la casa de Terradelles. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-54 | Edificació als peus del Torrent del Joncar, amb Terradelles al Nord; la baga de Les Platetes, a l'Est, el rec de Les Platetes al Sud i la baga de Picanyes a l'Oest. | <p>Les primeres fonts documentals que esmenten el molí de Terradelles són de l’any 1135, en un document on Ramon Arnal, primer prior del monestir de Sant Jaume de Frontanyà, ven el mas de Terradellas i el molí per 15 sous barcelonins perquè siguin cultivades millor les terres.</p> <p>En un capbreu del 1790, Joan i Jaume Terradelles confessen ser els propietaris de <em>'l'heretat Terradellas i el mas Boladeras (habitat i affocat), el mas Pujol, el mas Camp, el mas de la Serra, el mas de Ribes, el mas de la Rovira, el mas Canamàs (tots deshabitats i rònechs) i un molí fariner rònec deshabitat' </em>(ACS 1790). Així, el molí de Terradelles ja estava enrunat a finals de s. XVIII. </p> <p> </p> | 42.1732000,2.0121900 | 418414 | 4669479 | Abans de 1135 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91334-ba18-dsc01846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91334-img4852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91334-54.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 92001 | Moles del molí de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-del-moli-de-terradelles | <p>Dues moles de pedra circular, amb el forat de la nadilla a la part central. Estan en bon estat de conservació. Van formar part del molí de Terradelles, tot i que actualment es troben al jardí de la casa de Terradelles. </p> | 08216-105 | Situades a la casa de Terradelles. | <p>Les primeres fonts documentals que esmenten el molí de Terradelles són de l’any 1135, en un document on Ramon Arnal, primer prior del monestir de Sant Jaume de Frontanyà, ven el mas de Terradellas i el molí per 15 sous barcelonins perquè siguin cultivades millor les terres.</p> <p>En un capbreu del 1790, Joan i Jaume Terradelles confessen ser els propietaris de <em>'l'heretat Terradellas i el mas Boladeras (habitat i affocat), el mas Pujol, el mas Camp, el mas de la Serra, el mas de Ribes, el mas de la Rovira, el mas Canamàs (tots deshabitats i rònechs) i un molí fariner rònec deshabitat' </em>(ACS 1790). Així, el molí de Terradelles ja estava enrunat a finals de s. XVIII. </p> | 42.1802600,2.0143500 | 418601 | 4670261 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92001-img1167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92001-img1168.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 47 | 1.3 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 91272 | Cal Pere Xic o Pallissa de Ca l'Eloi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-xic-o-pallissa-de-ca-leloi | s.XIX | <p>Edificació de planta rectangular de planta baixa i pis, teulada a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. El carener és paral.lel a la façana principal, que s'orienta al SE. L'aparell constructiu és de maçoneria amb carreus de pedra poc treballats, excepte a la paret de SE, la que està arrebossada, com a conseqüència d'una recent restauració de l'edifici. L'accés a l'edifici és a través d'una porta en aquesta paret de SE que dóna a la plaça de dalt, la que també té una finestra amb llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres al primer pis. La paret de SO té una petita obertura a la planta baixa i dues grans obertures al primer pis, separades per un pilar central de maçoneria que alhora serveix de sosteniment a la biga del carener. A la cantonada Sud, es troba esculpida a la pedra una cara humana, la que ha estat restaurada recentment amb poc encert. </p> | 08216-44 | Edifici situat al costat Oest de la plaça de dalt, al nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>L'edifici era la pallissa de Ca l'Eloi, també a la plaça de Dalt. Quan es va construïr, sobre el que en aquell moment era l'hort de Ca l'Eloi, es va demanar permís per fer-hi una entrada cap a Cal Sastre Llinàs, ara entre la pallissa i Ca la Masovera. Aquest edifici continu, té una inscripció a la llinda monolítica de la porta, amb una creu i la inscripció: 'EVDALT CAMPRUBÍ' i el que podria ser una data que actualment és il.legible. </p> | 42.1873600,2.0236000 | 419374 | 4671040 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91272-img4866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91272-img4865.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91272-img4460.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Aquesta pallissa és típica als pobles de muntanya, de dues plantes, dins el recinte de la casa i al costat de l'era de batre, amb murs de pilars de maçoneria per sostenir les cobertes construïdes amb estructura de fusta. Com acostuma a passar en aquest tipus de construcció, és evident el predomini de la pedra massissa respecte les obertures en totes les parets, excepte la façana principal que està totalment oberta per facilitar l'emmagatzematge i accés de palla i gra. Hi ha debat si aquesta era la casa de Cal Pere Xic. Sembla que així s'anomenava una casa del poble que també es coneix com a Ca la Ramona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 91331 | Molí de Baix o Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-o-molinot | <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>SOCA TORRES, I. (2005) 'Aproximació al passat' a Sant Jaume de Frontanyà: Natura, Art i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>AYMAMÍ, G.(2000) 'Els molins hidràulics de la riera del Merlès' a l'Erol nº 108, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> <p>ACS (1790) Notaria de Solsona, Not. Domènec Aguilar, Capbreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588, p. 14v.</p> | Edificació en estat ruïnós, del que només en queden restes del mur i de la bassa. | <p>El Molí de Baix o Molinot està en runes, tot i que encara conserva restes dels murs en diferents parts de les estructures que estan molt cobertes de vegetació, la que en dificulta la identificació.</p> <p>De l’estructura principal, només en resta part del mur de paredat irregular i alguna cantonera devastada. S’identifica una mola d’un metre i mig de diàmetre, enterrada a terra i coberta de vegetació, la que impedeix identificar altres estructures, les que correspondrien a l’habitatge de l’antic molí medieval reconvertit en una casa de pagès que es coneixeria com a Cortal de Baix de Tubau. A la part nord del camí, hi ha restes de dos murs de la bassa, per un costat bastits amb grans carreus i paredat irregular i per l’altre amb pedra esculpida més uniformement.</p> <p> </p> | 08216-51 | Edificació al peu del rec de Corrubí, gairebé quan aquest es troba amb el rec de Tubau. Al Sud es troben Les Planes; a l'Oest, les masies del Prat; al NO, Tubau; al NE, Corrubí i a l'Est, Caselles. | <p>El Molí de Baix o Molinot podria ser el molí medieval que apareix en diferents estudis històrics del municipi (MARTINEZ SOLSONA 1967, SOCA I TORRES, 2005), el que també gaudia d’altres molins que treballaven constantment. Aquest molí, junt al Molí de dalt o de Tubau, no ha estat inclòs en cap inventari de molins de la Riera del Merlès (AYMAMÍ 2011), tot i que sí que pertany a aquesta.</p> <p>En un capbreu del priorat de Sant Jaume de Frontanyà del 1790 (ACS 1790), Antoni Tubau i Orriels, hereu del mas Tubau, confessa tenir en el seu terme “dos casas nomenadas lo Cortal de una y lo Ras de altra, habitadas y affocadas, y un Molí Fariner”, el que coneixem actualment com a Molí de Tubau o de Dalt, doncs el molí medieval de Tubau (més tard conegut com el Molinot) havia quedat abandonat després de la Pesta Negra de 1348. En aquest mateix capbreu de 1790 apareix la confessió de Caterina, viuda de Benet Rafart, pagès de Sant Jaume de Frontanyà que aquell 1790 va declarar davant el Prior “una casa o molí rònech y habitat i affocat nomenat antes lo Molí de Tubau y vuy lo Cortal de Baix de Tubau”. Aquest molí rònec era conegut antigament com a a Molí de Tubau, però a finals del s. XVIII estava totalment en runes i ja no tenia funcions de molí. La casa annexa a l’antic molí havia estat repoblada per la família Rafart i s’anomenava Cortal de Baix de Tubau o Molinot, topònim despetiu segurament per l’estat d’abandonament del vell molí, fins que anys més tard, amb la construcció del nou Molí de Tubau, va passar a ser conegut com a Molí de Baix.És possible que s’aprofitessin les pedres del Molinot medieval en ruïnes per a la construcció dels edificis, la resclosa o el rec del nou molí.</p> | 42.1964300,2.0525500 | 421776 | 4672020 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91331-img4555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91331-img4551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91331-img4556.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Un cortal era un corral gran cobert, edificat en despoblat per guardar bestiar i eines del camp, formant un conjunt de bordes o corts i magatzems als quals hi havia agregada una cabana per habitatge del pastor. | 119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91332 | Molí de Dalt o de Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-de-tubau | <p>ACA (1750) Real Patrimonio, BGRP, Procesos, 1750, n. 5, G.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l’alta vall del riu Merlès. Celblau. Torelló.</p> <p>LOZANO, E. (2017) El Molí de Tubau a través de la documentació. Estudi històric: Sant Jaume de Frontanyà, segles XVIII-XX. Sense publicar.</p> <p>PIZA RUIZ, T. (2021) Memòria de la intervenció arqueològica preventiva al Molí d’en Tubau de Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà. Sense publicar.</p> <p> </p> | s. XVIII | Edificació en estat ruïnós, del que en queden restes dels murs i de la bassa de contenció. | <p>El Molí de Tubau o Molí de Dalt es situa a la llera del rec de Corrubí, un afluent del torrent de Tubau, que transcorre de nord a sud, fins a desembocar al torrent. Pel costat oest, el molí s’adossa al talús que forma el camí, aprofitant la orografia del terreny.</p> <p>Es tracta d’un edifici de forma quadrangular, format per un sol cos de planta baixa i pis i diverses estructures annexes al sud i al nord, que funcionarien com a magatzem del grà o la farina ja mòlta.</p> <p>L’edifici principal consta d’uns 77 metres quadrats i conserva els murs de la planta baixa, d’uns 58 cm d’amplada, de paredat irregular amb morter de calç i sorra. A les cantonades s’identifiquen blocs de pedra més grans, sense treballar. Les obertures de l’edifici són a la façana de migdia i a la de llevant. La porta està situada a la façana principal al sud, amb quatre rodes de molí escapçades als brancals i un arc de plec de llibre elaborat amb pedres planes i argila. Tot fa pensar que aquestes pertanyien al molí medieval a pocs metres de distància. La porta de doble fulla és de fusta i es troba en mal estat de conservació. A la seva esquerra hi ha una finestra elaborada amb grans blocs de pedra treballats com a llinda i brancals i un ampit conformat per un únic bloc de pedra amb motllura a dos nivells. A la primera planta, un balcó obert directament al mur i una finestreta acabada amb una pedra plana com a llinda, amb lligam més tosc i pedres petites. En un nivell inferior de la paret de llevant s’identifica la sortida del carcabà, un túnel que transcorre per sota de l’edifici de nord a sud, elaborat amb volta de canó i un parament molt semblant a la resta de l’edifici. A nivell de la planta baixa, hi ha una finestra similar a la de la façana amb grans blocs de pedra als brancals, llinda i ampit sense motllura. A la primera planta, s’observen les restes d’un balcó allargat obert directament al mur i llinda de fusta. Al mur oest, s’ha pogut identificar una estructura semicircular que podria ser la cambra d’un forn domèstic, elaborat de paredat ordinari sense treballar, amb morter de calç. Hi manca la volta de coberta del forn, actualment en runes com la resta de l’edifici.</p> <p>A l’interior de la planta baixa es pot apreciar un arc diafragmàtic de mig punt que transcorre de nord a sud, elaborat amb pedres planes ben escairades, disposades a plec de llibre i lligades amb argila. Sobre el mur encara s’aprecien algunes de les bigues de fusta que soportaven el forjat de la primera planta. Aquesta zona correspondria a l’obrador, amb el molí pròpiament dit al costat est, sota el qual travessa el carcabà, on es situava l’arbre de lleves que feia rodar l’engranatge del molí, mitjançant el pas de l’aigua que venia de la bassa situada al nord, nodrida pel rec de Corrubí i que tornava a desembocar al mateix rec. A la cantonada sud-oest de la planta baixa s’ha identificat la base d’una escala elaborada amb grans blocs de pedra, lleugerament treballats, als primers esglaons i s’intueix que fusta per la resta. En aquesta primera planta, corresponent a l’habitatge dels moliners, als balcons de la façana est s’identifiquen festejadors elaborats amb dues lloses grans de pedra. Al costat oest i nord, es veuen estructures corresponents a la cuina: una pica encastada al mur, coberta amb un arc de pedres planes escairades, disposades a plec de llibre; una obertura allargada on podria estar disposat un tupí pel menjar.</p> <p>Al costat nord del molí s’hi construí una gran bassa aprofitant el desnivell natural del terreny, de nord a sud. Aquesta tindria uns 174m2 i una profunditat d’uns 3,7m a tocar del molí. Els seus murs són de paredat ordinari, lligades amb morter de calç, mentre que la cantonada sud s’observen grans blocs de pedra treballats. Aquest mur és més ample a la base i més estret a la part superior, creant un pendent que dóna major resistència a l’estructura. Al costat est, el mur presenta una petita obertura que seria per buidar la bassa cap al rec. A l’interior de la bassa, s’identifica l’entrada del carcabà, a través del qual transcorria l’aigua des de la bassa fins al rec, per sota de l’obrador del molí. Els grans treballs de desembrossament han facilitat molt la identificació dels diferents elements del Molí de Tubau, tot i que l’estat d’enrunament i l’encara densa vegetació fan difícil reconèixer les diferents fases constructives de l’edifici.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-52 | El Molí de Tubau o Molí de Dalt es situa a la llera del rec de Corrubí, un afluent del torrent de Tubau, que transcorre de nord a sud, fins a desembocar al torrent. | <p>El 1749, Antoni Tubau i Orriols, hereu del mas Tubau, va iniciar els tràmits per la construcció d’un molí dins la seva propietat, molt a prop de l’antic Molinot medieval. El 23 de maig de 1749, Pere Màrtir Golorons, prevere de Solsona, actuant com a prior de Sant Jaume de Frontanyà, va signar el contracte d’establiment emfitèutic a favor d’Antoni Tubau, donant permís per a l’ús de les aigües del torrent i per la construcció d’un molí fariner (ACA 1750). Tot i les denúncies per aturar-ne la seva construcció, entre 1749 i 1753 finalment Antoni Tubau va edificar i posar en funcionament el molí fariner anomenat Molí de Tubau o de Dalt, prop de l’antic Molinot o Molí de Baix, del que segurament s’hagués pogut aprofitar la pedra. El mólí ja era habitat i en funcionament el 1788 per Martí Casaramona, qui pertanyia a la nissaga de moliners del Molí del Quirze. El 1791 la família de Joan Mas i la seva muller Magdalena Serrat van entrar a habitar el Molí de Tubau on hi van treballar, com a mínim, durant 19 anys. El 1811, en plena Guerra del Francès, la família de Joan Masats i Teresa va ocupar la casa durant un any, fins que s’hi va instal.lar Esteve Tubau i Puig, un dels dotze fills del propietari del mas Tubau, junt a la seva esposa Rosa Casals, filla d’un moliner de Castell de l’Areny. El 1815, Vicenç Terradelles i Puigcorber i la seva família van habitar el molí durant 15 anys i a partir del 1833 s’hi van instal.lar la família de Pere Soldevila i Cases, seguida per la de Isidre Canadell i Subirana i finalment els Serra-Vilalta l’ocuparen permanentment des de 1842. 26 anys després, la família Soler-Cases hi van fer de moliners durant 6 o 7 anys. En el període 1875-1882 tres famílies diferents van viure al molí de Tubau, fins que al 1884 hi entraren la família de Jaume Freixa i Francàs i Maria Vilarrasa i Pujars, qui casà en segones núpcies amb Climent Cervera i Casals i en total hi visqueren durant 25 anys (APSJF). Al 1910 el Molí de Dalt va ser habitat per la família de Carles Vagués i Soler i Josepa Raulet i Altarriba, qui l’abandonaren el 1917 enmig d’una època de despoblament de Sant Jaume de Frontanyà. Actualment, els propietaris actuals han realitzat diferents intervencions arqueològiques preventives i el molí està en procés de restauració. </p> | 42.1985700,2.0523100 | 421759 | 4672258 | 1749 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91332-img4537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91332-img4542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91332-img4543.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El 2021 s’ha realitzat la primera fase de la intervenció arqueològica preventiva al molí de Tubau, la que consisteix en una anàlisi històrico-arqueològica de les diverses estructures abans de procedir al desenrunament i neteja del molí, que correspon a la segona fase dels treballs. Una tercera fase permetrà fer un estudi exhaustiu per elaborar un relat evolutiu del desenvolupament del molí.Aquesta acurada descripció ha estat possible gràcies al treball de l’arqueòloga Tatiana Piza Ruiz i dels propietaris actuals, a qui agraïm immensament la seva col.laboració. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 92646 | Sender de petit recorregut PR C-51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-pr-c-51 | <p>El PR-C51 és un sender de petit recorregut circular que té una llargada de 9,130 Km. amb una alçada màxima de 1351 m. El recorregut surt del nucli urbà i s'enfila cap al Pla de les Forques (1211 m.), travessa el Pla de la Lleona i segueix fins al Collet de la Creu Malosa, on es troba amb el GR-241. Resseguint la baga baixa cap als Quintars de Santa Eugènia, per tornar a pujar fins al Coll de la Batallola, on es farà un tram al costat de la carretera de Sant Jaume a La Pobla de Lillet, ja descendint cap al poble de Sant Jaume de Frontanyà. </p> | 08216-122 | Sender circular al centre del terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà. | 42.1890200,2.0220000 | 419244 | 4671226 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92646-1220.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Tan els PR com els GR són homologats i gestionats per la FEEC, qui s'encarrega de senyalitzar i mantenir els senders. | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 92000 | Tossal de les forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-de-les-forques | <p>CARRION ROIG, R. (2005) 'Geografia' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona.</p> <p> </p> | <p>El Pla del Cingle és una estructura en forma de cingles que presideix el poble de Sant Jaume de Frontanyà i en representa un dels elements més característics del seu paisatge. Pertany al conjunt orogràfic del massís del Catllaràs, junt als cingles de Frontanyà. Aquestes timbes presenten uns estrats de roques sedimentàries amb una estructura horitzontal poc cohesionada. Els talussos amb vegetació arriben força amunt, només deixant els darrers 50 metres amb roca exposada. Talussos i cingles parteixen a uns 1080 m d’altitud, amb base al nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, i arriben fins a la cota 1210, amb un desnivell gairebé vertical (CARRION ROIG 2005).</p> <p>Des del Pla del Cingle es pot gaudir de la vista aèria més bucòlica del poble de Sant Jaume, tot observant el nucli urbà en primer terme i una vista espectacular de l’església, seguit per un entorn de boscos, turons i planes que s’esten fins a l’horitzó. Actualment, al capdemunt hi ha la tercera versió d’una creu de grans dimensions, la que ha estat comissionada per la Penya Excursionista Guimerà.</p> <p>La part més característica del Pla del Cingle, per la seva espectacular vista, és coneguda com el Pla de les Forques, on actualment hi ha la creu. Segons diu la tradició popular oral, allí s’hi penjaven aquells que desobeïen. </p> | 08216-104 | A l'est del Catllaràs, el Pla del Cingle es troba a l'extrem oriental de les cingleres de Frontanyà. | 42.1890200,2.0220000 | 419244 | 4671226 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92000-img4400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92000-img4690.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les coordenades corresponen al Pla de les Forques. | 122 | 2153 | 5.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 90017 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-14 | <p>Registre de la Propietat de Berga, <em>Llibre de finques de Sant Jaume de Frontanyà n. 1 (tom n. 20)</em>, finca n. 7, foli 27.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, <em>Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de G</em>ue<em>rra</em>. </p> <p>PSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p> </p> | s.XVI | Edifici en estat ruïnós. | <p>El Soler és una masia situada al capdemunt d'una gran plana que actualment està en runes, les que junt a l'extensa vegetació, fan molt difícil l'accés a l'interior. La construcció principal és de planta rectangular d'uns 120 m2 amb planta baixa i dos pisos. La coberta hauria estat a doble vessant amb teula àrab sobre bigues de fusta, amb el carener transversal a la façana principal, que s'obre a llevant. Els murs són a base de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i a les cantoneres carreus més ben acabats. A la paret de llevant s'obria l'entrada principal a la casa, amb llinda de fusta com la resta d'obertures, i on es trobava l'era protegida per un mur. Les restes de runes denoten una estructura amb bigues de fusta i terra de fusta al sostre del primer pis, així com pilars de càrrega fets amb maó i arrebossats amb morter de calç. S'observa també una edificació agrícola i ramadera a l'Est de l'edificació, de construcció posterior. </p> | 08216-28 | El Soler es troba a la zona de Tubau, uns 160 metres al Sud Oest de Cal Roma, amb el Torrent de Tubau a llevant i el Llimosell i la plana de Soler al Sud. | <p>El Soler formava part del nucli dispers de la Solana. La primera documentació escrita que en tenim constància és el “<em>Memorial del què han de fer los pajesos de Snt. Jaume per la obra de la església</em>”, datat el dia 20 de juliol de l’any 1595, en el que es documenten les aportacions de totes les cases i particulars de la parròquia de Frontanyà per alguna obra de l'església. En aquesta relació hi figura el Soler, que hi va contribuir amb 3 sous. </p> <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, Eladio Tarradellas apareix com a propietari o habitant del Soler. </p> <p>Segons el Registre de la Propietat de Berga, el 1878 Joan Güell i Moreta apareix com a propietari del Soler. </p> <p>La casa va ser deshabitada entorn el 1950. </p> <p> </p> | 42.2039300,2.0315000 | 420047 | 4672873 | Abans del 1595 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90017-dsc02122.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La casa està envoltada de feixes per a cultiu i camps de pastura. La majoria de parets de suport d'aquestes feixes encara són visibles i en molt bon estat. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 91499 | Antic camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-1 | <p>CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL.</p> <p>SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves infraestructures. | <p>El camí ral que comunicava Borredà amb Sant Jaume de Frontanyà entra al terme municipal pel Sud-Oest tot resseguint el traçat del riu Mergançol. Un cop passada la baga de Les Platetes, travessava les saleres de Terradelles, tot passant pel que havia estat la creu de Terradelles, avui desapareguda, i s'enfila per les roques del Berlinga per arribar al nucli urbà pel SO. Un cop travessada la sagrera, seguia per Cal Vicenç fins al coll de Sant Jaume. Allà sembla que hi havia dos ramals: un que seguia cap a Santa Eugínia creuant el terme cap a La Pobla de Lillet, seguint el camí ramader ICR8 que anava de Prats de Lluçanès fins a Castellar de N'Hug. Aquest tenia una amplada de 2-3,5 m. L'altre ramal pujava cap al coll de la creu d'en Soler, creuava els Rasos de Tubau per acabar connectant amb Gombrèn. </p> <p>Actualment molts trams del camí ral coincideixen amb el traçat de la BV-4656 o hi passen paral.lelament, pel que està en desús. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-62 | Des de Borredà fins a la Pobla de Lillet, travessant el terme de Sant Jaume de Frontanyà de Sud a Nord. | <p>Els camins “reals” o “rals” eren camins públics que unien poblacions importants. Originàriament eren patrimoni de la corona ja que estaven construïts a expenses seves i generalment es mantenien i es cobraven impostos per mantenir-los, com l’impost del passatge per fer passar el bestiar. Altres camins secundaris unien pobles i indrets destacats, els que van anar agafant importància i es van mantenir fins que van ser substituïts per carreteres, la majoria de les quals conservaven el traçat original. Al peu dels camins hi havia serveis per acollir viatgers: al camí ral de Borredà a La Pobla de Lillet, pel seu pas per Sant Jaume els passavolants s’albergaven a la Fonda Cal Marxandó.</p> <p> </p> | 42.1862900,2.0223700 | 419271 | 4670923 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-img4408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-img2707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-006-vista-parcial-de-la-poblacio-i-esglesia-parroquial.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Social | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Actualment encara resten alguns d'aquests camins pel seu traçat original, tot i que algunes parts s'han aprofitat per les carreteres actuals. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91647 | Capitells de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>SERRA ROTÉS, R.; VIGUÉ VIÑAS, J. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | s. XI-XII | Element molt erosionat, pel que es fa complicat la lectura dels seus elements iconogràfics. | <p>El capitell número 1 és de pedra, d'uns 30 cm. d'alçada, 30 cm. d'amplada i una base d'uns 15 cm. de diàmetre. Està esculpit pels quatre costats. A la part inferior es mostra una franja amb elements arquitectònics i vegetals. Aquests elements arquitectònics a la part mitja i superior tot transformant-se en elements antropomorfs difícils de desxifrar i en els que només s'insinuen alguns elements concrets. Per la seva forma, podria ser datat del segle XII (AA.VV., 1985).</p> <p>El capitell número 2 és també de pedra i medeix uns 30 cm. d'alçada, 30 cm. d'amplada i una base d'uns 15 cm. de diàmetre. Aquest no es troba en tan bon estat de conservació com l'anterior, pel que és més complicat desxifrar-ne els elements. Està esculpit pels quatre costats i decorat amb figuració, del que es poden intuïr alguns elements antropomòrfics: unes potes al nivell inferior, que acaben amb un cap a cadascuna de les quatre arestes superiors. </p> | 08216-70 | Actualment es troben a l'interior de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>Arrel de l'intervenció de restauració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà i l'enderroc de l'antiga rectoria adjacent, es van descobrir aquests dos exemplars de capitells que podrien provenir de l'antic claustre del monestir. </p> | 42.1872200,2.0243200 | 419433 | 4671024 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4714.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Actualment els dos elements estan encimentats al terra original de l'església, em ambdós costats de l'àbsis central. | 92|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 91389 | Collet de la Creu Malosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-la-creu-malosa | <p>VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000.</p> <p>Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> <p>Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> <p>SERRA I VILARÓ, J. (1989) Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació dels seus arxius. Centre d’Estudis Baganesos, Bagà, llibre III Esglésies i oratoris, pg 264-266</p> <p> </p> | <p>El coll (o collet) de creu Malosa (o Melosa) es troba al límit oriental de la serra de Faig i Branca, dins l'espai natural protegit del Catllaràs. Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra.</p> <p>A 300 metres a l'est del collet es troba el cim de Creu Malosa, de 1392 metres d'alçada, on s'entén que hi hauria una creu en temps pretèrits. </p> <p>Als peus de la serra de Faig i Branca, el terreny està constituït per gresos i conglomerats terciaris (del període Eocè) i de tipus calcari. Aquest substrat és cobert per pi roix i boix, faigs al nord i algun roure al vessant sud.</p> <p> </p> | 08216-56 | El collet de Creu Malosa es troba a l'extrem oriental de la serra de Faig i Branca, amb la baga de Santa Eugènia al Nord, el cim de Creu Malosa (1392 m.) i el Pla de la Lleona a l'Est, la costa dels Cóms al SE i el Bac de la Moneda al Sud. | <p>El collet és un pas important del camí ral de la Clusa a Sant Jaume de Frontanyà, que passa per la serra de Faig i Branca, i alhora cap a la Pobla de Lillet i Castellar de N’Hug, passant per Santa Eugènia de Soïlls. A la vegada, és un punt de confluència entre tres municipis: Sant Jaume de Frontanyà, La Pobla de Lillet i Les Llosses (al Ripollès).</p> <p>El topònim de Malosa apareix en diverses fonts documentals. A l'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà de 905 es menciona Santa Magdalena de Malosa, de la que actualment no hi ha restes evidents, parròquia del que deuria ser un nucli de població important.</p> <p>En un pergamí conservat a l'Arxiu del Mas Camprubí de 1410, Ramon de Cortines, de la parroquia de Sant Julià de Cosp, va fer llegats a les esglésies de Santa Maria dels Oms i de Santa Magdalena de Malosa (SERRA VILARÓ 1989).</p> <p> </p> <p> </p> | 42.1936300,2.0077700 | 418075 | 4671752 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91389-img4728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91389-img4729.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000|BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La primera església de Sant Jaume de Frontanyà, coneguda popularment com l'església vella, està a pocs metres del collet de creu Malosa. | 123 | 2153 | 5.1 | 2136|1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 92644 | Pas del coll de la creu d'en Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-del-coll-de-la-creu-den-soler | <p>TORRAS, C. A. (1905) Pirineu català Guia Itinerari. Bergadà, valls altes del riu Llobregat. Tipografia L’avenç.</p> | <p>El coll de la creu d’en Soler està situat als Rasos de Tubau, entre el seu cim, el Padró de Tubau, i les Muntanyetes, a 1312 m. d’alçada. El paisatge és de roca calcària i boscos de pi roig. Correspon a un pas molt important que s’utilitzaven per creuar el massís des de Sant Jaume de Frontanyà cap a Gombrèn. El camí venia de Gombrèn, travessant pel Coll de la Creu d’en Soler, redreçant cap a les Muntanyetes (1395 m.), baixant cap al coll de la Batallola (1190 m.), el Pla de la Lleona (1394 m.), sobre el poble de Sant Jaume de Frontanyà, fins al coll dels Oms o de Terradelles per arribar al poble.</p> | 08216-120 | El pas del coll de la creu d'en Soler es troba a la vessant Nord del municipi, amb els Rasos de Tubau al NE, Tubau al SE, Cal Roma i el Soler al Sud i les Muntanyetes a l'Oest. | <p>Diversos excursionistes de principi del segle XX fan referència al Pas del coll de la creu d’en Soler, com Ramon Vinyeta o Cesar August Torres, qui al seu llibre “Pirineu Català El Bergadà. Valls altes del Llobregat” detalla l’itinerari 57.- De Sant Jaume de Frontanyà a Gombreny y Ripoll per la Creu d’en Soler (TORRAS 1905). Es tracta d’un camí que es deuria utilitzar des de temps immemorials per comunicar-se amb la vall de Gombrèn, el que també funcionaria com a camí ramader.</p> | 42.2111700,2.0328400 | 420167 | 4673675 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92644-1200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92644-120.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94|119|85 | 2153 | 5.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 91956 | Fons d'imatges de Sant Jaume de Frontanyà del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-jaume-de-frontanya-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | s. XIX - XXI | <p>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, principalment relacionats amb les diferents intervencions de restauració de l'església. D'entre la documentació gràfica, destaquen estudis de planimetria dels projectes de restauració de l'església, de l'enderroc de la rectoria i cases adjacents, la creació d'una font i la reforma de l'escola i casa municipal, així com fotografies i negatius de les diferents intervencions dutes a terme. Les més destacables són les de l'enderroc de la rectoria i de la troballa de les tombes antropomorfes.</p> | 08216-84 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona. | <p>El 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el que al 1986 es va anomenar Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i la seva missió ha estat la de la dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Des dels seus inicis ha anat conservant un important fons documental i fotogràfic que agrupa documents propis de l'activitat del servei, del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i també d'un conjunt de fons particulars. Actualment, conserva unes 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</p> | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 91758 | Fons sobre Sant Jaume de Frontanyà al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-sobre-sant-jaume-de-frontanya-al-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local | XX-XXI | <p>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, principalment relacionats amb les diferents intervencions de restauració de l'església.</p> <p>La documentació escrita agrupa documents oficials, com poden ser les propostes o resolucions de subvencions, informes de l'arquitecte, estudis i memòries, pressupostos, factures, diligències o el llibre d'obres, però també documentació epistolar entre el rector de la parròquia i el Servei. Finalment, el fons recull una extensa mostra d'articles de premsa o llibres referents al municipi. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-79 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona | <p>El 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el que al 1986 es va anomenar Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i la seva missió ha estat la de la dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Des dels seus inicis ha anat conservant un important fons documental i fotogràfic que agrupa documents propis de l'activitat del servei, del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i també d'un conjunt de fons particulars. Actualment, conserva unes 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</p> <p> </p> | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 91749 | Fons documental de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>PLANES I ALBETS, R. (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d'Arxius. Barcelona.</p> <p>SOCA I TORRES, I. (2005) <em>Aproximació al passat</em> a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau. Diputació de Barcelona. Barcelona. </p> | s. XVIII | <p>El fons documental de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà es troba custodiat a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Aquest organitza, classifica, conserva i fa difusió del patrimoni parroquial. El fons actualment preserva un gran nombre de documentació des de mitjans de s. XVI fins a l’actualitat.</p> <p>El fons està classificat en diferents apartats. Els llibres sacramentals és el conjunt més extens, en el que consten: set registres de llibres de baptismes que daten del 1593 fins al 1976; un llibre de confirmacions, del 1721 al 1967, el que té alguna part inclosa al llibre de baptismes; cinc llibres de matrimonis, del 1593 al 1976, amb alguna llacuna i una part inclosa al llibre de baptismes; tres llibres de defuncions, del 1852 al 1976, i plecs de documentació referent a l’acció pasqual datats del 1594 al 1901. En l’apartat d’administració parroquial hi ha registres documentats del 1599 a l’actualitat, en el que hi destaquen dues entrades de fulls de visites pastorals i documents eclesiàstics diversos, cinc registres de plecs i fulls de comptes (amb censos, fundacions i misses, confraria de la Mercè, comptes de les ànimes, comptes del culte i fulls solts de comptes varis) i també vuit entrades de documents parroquials varis com pot ser informació històrica de l’església, del poble, gestió dels límits parroquials, etc. A l’apartat de documentació notarial hi ha setze registres que daten del 1550 fins al 1900, les que inclouen actes notarials, censals, àpoques, capítols matrimonials, testaments, i documents notarials diversos. Un darrer apartat agrupa la documentació vària dels Oms datada del s. XVIII al s.XXI, així com obres i reformes, activitats, gestions i subvencions, restauracions, goigs…</p> | 08216-77 | Palau Episcopal. Pl. Palau, 1. 25280 Solsona. | <p>La parròquia de Sant Jaume de Frontanyà va pertànyer durant molts segles al bisbat d'Urgell, però al 1593 passà a integrar la nova demarcació episcopal de la diòcesi de Solsona, de la que el deganat de berga passa a formar-ne part. </p> <p>Durant molts anys el fons es va guardar a les golfes de la rectoria vella de Sant Jaume de Frontanyà, però per garantir-ne la conservació es va traslladar a les dependències de l'arxiu parroquial de La Pobla de Lillet i finalment passà al fons de l'Arxiu Diocesà de Solsona, on s'ha dut a terme una classificació i inventari de la documentació conservada. </p> | 42.1872600,2.0242900 | 419431 | 4671029 | 1593 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91749-img1948.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91333 | Molí de Picanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-picanyes | <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>AYMAMÍ, G. (2000) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> <p> </p> <p> </p> | Edificació en estat ruïnós. | <p>El molí de Picanyes és una construcció als peus del rec de les Lloberes que havia funcionat com a molí hidràulic per moldre gra. Actualment l'edifici es troba en estat ruïnós, el que, junt a l'estat d'apoderament de la vegetació, fa molt complcat l'accés al seu interior. </p> <p>Es tracta d’una edificació industrial de forma quadrangular, format per dos cossos de planta baixa i pis, la que encara conserva els murs de la planta baixa i del primer pis, així com algunes bigues del primer sostre. Els murs són de paredat irregular amb morter de calç i sorra, mentre que a les cantonades s’observen blocs de pedra més grans sense escairar. A la façana de migdia s’obre una porta amb llinda i marc de fusta que dóna accés a un cos que podria ser posterior destinat a l’emmagatzematge del gra o de la farina, amb una eixida al primer pis. Des de la planta baixa, a través d’una porta amb llinda de fusta s’accedeix a l’espai que correspondria a l’obrador, amb el molí pròpiament dit al costat oest, sota el qual travessa el carcabà i on es situava l’arbre de lleves que feia rodar l’engranatge del molí gràcies al pas de l’aigua que venia de la bassa situada al nord i que tornava a desembocar al mateix rec. A la paret de ponent de la planta baixa s’ha identificat la sortida del carcabà. El primer pis hi ha restes de dues finestres, obertures del que serien l’habitatge pròpiament dit, on encara es poden entreveure algunes estructures que podrien correspondre a la cuina. L’estat d’enrunament i la densa vegetació fan difícil reconèixer els diferents espais de l’edifici.</p> <p>Al costat nord del molí s’aprecia una gran bassa aprofitant el desnivell natural del terreny, de nord a sud, que encara s'utilitza com a tal i un pou. </p> | 08216-53 | Edificació als peus del Torrent del Joncar o rec de Les Lloberes, a uns 200 metres al NE de la casa de Picanyes. Les Lloberes queden al NO; els Oms, al NE i Terradelles, a l'Est. | <p>El molí de Picanyes és el primer dels molins del riu Mergançol, també documentat com a M<em>argansol, Mergançol, Mardansol o Merdançol, </em>el que és un afluent per l'esquerra del riu Llobregat, naixent a uns 1300 metres d'altitud a Sant Jaume de Frontanyà, on es reuneixen els torrents dels Oms, de Picanyes i de Puig Miró. </p> <p>La primera font documental que s'ha trobat del molí de Picanyes és al compliment pasqual del 1789, on també apareix Picanyes i la casa nova de Picanyes, habitada per Fco. Roma, tot i que sembla que el molí ja existia en temps pretèrits. Com a mínim, fins al s. XVI, Picanyes formava part de la mateixa heredat que les Vinyes, les que constituïen una de les cases més fortes de la contrada, tal i com s'intueix per diferents documents al llibres sacramentals de l'Arxiu Parroquial de Sant Jaume de Frontanyà. La seva proximitat al Santuari i a la casa dels Oms, també fa pensar que aquestes també podrien fer ús del molí. </p> <p> </p> | 42.1802900,2.0073200 | 418021 | 4670271 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91333-img4844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91333-catau.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91333-bassa.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Sembla que les moles van desaparèixer misteriosament a mitjans dels anys 1980s. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 90039 | Molí del Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-quirze | <p>ACA (1724) Hacienda, Legajos, 3567/081.</p> | s.XVII | <p>El molí del Quirze és un edifici de planta rectangular, de sòtan, planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant en teula àrab. El mur és de paredat i carreus de pedra, amb morter de calç i estuc. </p> <p>Es tracta d'un antic molí hidràulic fariner reconvertit en residència, ubicat al costat del Rec del Molí. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L'aparell constructiu és de pedra vista amb morter de calç, actualment totalment arrebossada. Les portes i finestres tenen llinda de fusta. A la façana de ponent s'ha afegit un cos de planta quadrada de planta baixa i pis, que originalment seria per ús agrícola i actualment s'ha habilitat per ús residencial. La coberta original era d'una sola vessant amb teula àrab contigua a la coberta principal. A la planta baixa de la casa, encara es conserva part de la cuina original, amb els fogons, la pica i una cendrera. La llar de foc original ha estat modificada. </p> <p>La planta sòtan correspondria a l’obrador, amb el molí pròpiament dit al costat est, sota el qual travessa el carcabà, on es situa l’arbre de lleves que feia rodar l’engranatge del molí, mitjançant el pas de l’aigua que venia de la bassa situada al nord, nodrida pel rec del molí i que tornava a desembocar al mateix rec. A la paret de llevant, a un nivell encara inferior, es troba la sortida del carcabà, una estructura en forma d'arc construït amb pedres ben esculpides. <br /> </p> <p> </p> | 08216-36 | Edificació als peus de la Riera del Molí, a uns 700 metres al SE del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Nord s'hi observa la Quinta de Cal Cristí, al NE el Serrat de la Casa Blanca, al SO la zona de Canemars amb la baga de Terradelles al fons. | <p>Conegut cambé com a Moli del Saborit, el 1724 l’únic molí documentat a Sant Jaume al cadastre és el Molí del Quirze, propietat de Benet Casaramona (ACA 1724). Els Casaramona eren moliners a Sant Jaume des del s. XVII. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1828200,2.0302200 | 419915 | 4670530 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-img4696.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-img47570.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-moli-del-quirze-l-650.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Tot i l'adaptació a residència, la conservació de l'estructura original del molí s'ha respectat amb molt d'encert, en detriment de la conservació de la bassa, la que ha estat enterrada en temps contemporanis. A la planta subterrània, encara es veuen tots els elements del molí, alguns originals, altres recreats molt acuradament. Apareix al catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91359 | Nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>SOCA TORRES, I. (2005) 'Una aproximació al passat' a Sant Jaume de Frontanyà: Natura, Art i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Celblau, Torelló. </p> <p> </p> | s.XVII | <p>El núcli urbà de Sant Jaume de Frontanyà té l'orígen en una sagrera entorn l'església. La majoria d'edificacions del nucli urbà s'estructuren en l'espai entorn el carrer de baix i el carrer de dalt, el que venia marcat per l'antic camí ral de Borredà cap a La Pobla de Lillet. Al carrer de baix, just davant de l'església, s'aixeca l'actual ajuntament, antiga escola del poble. La Rectoria Vella sembla ser l'únic vestigi encara present de l'antic monestir, després de l'enderrocament de l'edificació que unia la rectoria actual amb la paret de migdia de l'església. El cementiri encara està al centre del núcli, adjacent a la paret nord de l'esgésia i al costat de les freixeres, on antigament hi havia la bassa del poble i la Font de la Mola, en dies presents. Fora de la línia de carrers principals, darrere l'església, s'hi troba Cal Mestre i Casa Blanca, a l'altre costat de l'anomenat camp del monestir. El nucli estava envoltat per horts i camps de pastura, la gran majoria en feixes.</p> <p>La gran majoria de les cases del nucli es troben en bon estat de conservació, excepte algunes que estan en procés d'enrunament o de les que només en queden restes dels fonaments. Gràcies als documents gràfics podem veure l'embergadura d'algunes d'aquestes edificacions (com Cal Ferrer o Cal Teixidor), així com el traçat original dels carrers. La majoria de cases es coneixen per l'ofici de qui l'habitava, el seu nom o alguna característica diferencial: Cal Xeco, Ca la Ramona, Cal Coix, Cal Roca, Cal Jenai, Ca la Rita, Cal Paleta, Cal Marxandó, Cal Ferrer, Cal Pere, Cal Ferreret, Cal Rossell, Cal Sastret, Ca la Masovera, Ca la Masovera, Ca l'Eloi, Cal Sastre, Cal Jep, la Casa Nova, Cal Teixidor i Cal Mestre. </p> | 08216-55 | El nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà està envoltat de boscos, turons i planes, als peus del Pla del Cingle, els que són part de la Serra de Faig i Branca i el massís del Catllaràs, que queda a l'Oest. Al Nord s'imposen els Rasos de Tubau i al SE, el Puig Miró. | <p>Les fonts documentals ja parlen d'un grup de preveres que practicava el rés i la vida en comú a la segona meitat del segle XI, el que donarà lloc a la posterior canònica agustiniana regular. Aquesta comunitat religiosa es va anar enriquint gràcies a donacions de llegats i béns deixats en herència, els que segurament eren per col.laborar a mantenir les obres d'edificació del nou temple. La figura del prior prendrà importància, gràcies a la independència dels dominis del priorat respecte altres senyors, tot augmentant el poder sobre els residents i els béns que en depenien.</p> <p>Durant el s. XIV el priorat es consolida espiritualment i econòmica, augmentant el nombre d'esglésies sota la dependència de la parroquial i també el nombre de famílies pageses residents en tinences del monestir. L'activitat social i econòmica era molt viva a la vall de Frontanyà i rodalies, fins i tot després de la gran pesta de 1348. A part de les activitats pròpiament agrícoles i ramaderes, va comerçar a sorgir activitat manufacturera i comercial, pel que es mencionen mestres de cases, ferrers, paraires i teixidors que més tard donaren nom a les actuals cases del poble.</p> <p>Després de la butlla del 1592, per la que s'extingien les canòniques agustinianes de Catalunya, el Rosselló i la Cerdanya, el priorat de Sant Jaume es va extingir i va passar a formar part de la demarcació episcopal del bisbat de Solsona, la que es va fer efectiva al s. XVII. El bisbe de Solsona designava un vicari perpetu per gestionar les rendes provinents de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà i les seves parròquies sufragàries.</p> <p>Al s. XVII s'evidencia un augment de població considerable, el que obligà a ampliar les masies existents i construir cases noves, tant a pagès com prop del temple parroquial. La família Campalans, que tenia cedits en emfiteusi els masos rònecs Puig Sobirà i Casa Nova, les terres de l'actual masia Casa Blanca i altres finques entorn l'església, va començar a establir famílies de pagesos al que acabà sent el nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Algunes de les noves cases es van edificar arrenglerades en mode de carrer i totes seguien la tipologia funcional de moltes de les masies del terme. La part del davant s'utilitzava com a era i altres activitats que requerissin espai, als baixos i estables es guardava el bestiar o bé es destinava com a petit taller manufacturer. L'habitatge era al primer pis, mentre que el segon podia servir de graner o rebost. A la part posterior de les cases hi havia els horts, les corts i l'aviram. Cada feixa i camp entorn del poble estava cultivat amb fesols, llegum, blat de moro blanc, blat, cànem, entre d'altres. </p> <p>A partir del s. XVIII, amb un augment de la població del 114% en setanta anys, els oficis independents i plenament especialitzats van creixent i la major part dels artesans tenia el seu obrador i punt de venda al que més tard serà el nucli urbà. Les diferents activitats dels habitants van donar nom a les cases del poble, de manera que encara avui trobem: Cal Ferrer, Cal Paleta, Cal Marxandó, Cal Ferreret, Cal Sastret, Ca la Masovera, Cal Sastre, Cal Teixidor o Cal Mestre. </p> <p>Al nucli urbà també s'hi situaven la major part de serveis, com la missatgeria, els correus, el pagament de tributs, les fondes i l'hotatgeria i l'escola, el que era lloc de trobada de veïns per diverses raons. A mitjans de s. XIX la població va assolir el seu màxim històric, amb 465 habitants el 1857, seguit d'un important èxode rural, el que va durar més d'un segle, a causa de la crisi de la societat pagesa i l'auge de la indústria tèxtil i minera a les lleres dels rius Llobregat i Ter. La desertització del municipi va propiciar l'abandonament de moltes cases, tot i la petita remuntada poblacional de principi del s. XX. Diverses anotacions de viatgers i excursionistes de l'època descriuen un poble amb 25 cases habitades, juntament amb veïnats agregats. Després de la Guerra Civil Espanyola, moltes famílies que vivien al nucli urbà, així com en cases de pagès, es van anar traslladant a altres poblacions i grans ciutats, de manera que es van desocupar permanentment. A partir del 1975 es va iniciar una nova etapa de lleuger repoblament i la majoria de cases del nucli urbà es van rehabilitar i utilitzar com a segones residències. Amb el canvi d'ús de la majoria de cases, l'essència del nucli urbà s'ha transformat.</p> <p> </p> | 42.1872900,2.0237900 | 419390 | 4671032 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91359-vista-poble-de-la-creu0.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91359-img44130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91359-vista-general-poble-postal-mauri.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El 26 de juliol de 1983 es va aprovar el Projecte de Delimitació del Sòl Urbà del municipi. El 18 d'octubre de 2007, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, aprova el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Jaume de Frontanyà. | 119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91961 | Aplec de Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-tubau | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Natura, Art i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | s. XX | L'aplec es va deixar de celebrar a finals del s. XX. | <p>El primer de maig es duia a terme la benedicció del pa i el terme als Rasos de Tubau. A primera hora del matí es pujava al Padró en processó i cantant les lletanies dels sants. Un cop allí es resava una part del rosari, es beneïen els termes i es donava un pa a tots els assistents, el que organitzava l'amo de Tubau. Amb la llangonissa que cadascú portava i el pa, s'esmorzava allà mateix. </p> | 08216-88 | Padró dels Rasos de Tubau. | <p>Aquesta celebració és un exemple de les cerimònies de caràcter agrari destinades a protegir els sembrats i afavorir una bona collita, que es duen a terme entre Dilluns de Pasqua i Corpus, dins el cicle de l'Arbre i la Rosa (RUMBO 2005: 114). </p> | 42.2202400,2.0495200 | 421555 | 4674667 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91961-aplec-de-tubau-llibre-vinyeta.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | A Faig i Branca es feia un acte semblant el dia de Sant Bernabé, l'11 de juny, on es beneïen els termes i es donava un pa, el que pagava un dels cinc propietaris de les finques col.lindants (Les Lloberes, Terradelles, Picanyes, Frontanyà i Les Platetes), els que es tornaven all larg dels anys. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 92430 | La Florentina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-florentina | <p>GRIFELL SALA, Q. (1983) La Florentina de Sant Jaume, L'Erol, n. 7, Berga. </p> | s. XX | <p>El record de la Florentina, vestida de negra amb una gran clau als dits, es manté viu en tots aquells que en algun moment es van creuar amb aquest emblemàtic personatge. La Florentina va néixer a Vallcebre a finals del s. XIX, tot i que no hi ha documentació escrita que ho corrobori. Es va casar a Sant Jaume amb Agustí Elies i Escarrer el 1912 i va viure a Cal Rossell fins que hi va morir el 1983. El seu marit era l'aplegador, el que recollia les almoines per la conservació de l'ermita de la Marededéu dels Oms i ella s'encarregava d'obrir l'església als visitants. Als seus últims anys, se la recorda rondinaire, amb poc temps pels infants i sense pèls a la llengua. </p> | 08216-119 | 42.1869800,2.0239900 | 419406 | 4670998 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 92645 | Sender de Gran Recorregut 241 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-241 | <p>El sender de gran recorregut GR-241 és un sender circular que dóna la volta al Catllaràs passant per diferents termes municipals: Borredà, Vilada, La Nou de Berguedà, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Té una llargada de 59,46 km. que estan dividits en quatre etapes. La segona etapa, del Cobert de Puigcercós a Sant Jaume de Frontanyà, entra al terme municipal tot resseguint la riera del molí. La tercera etapa, va de Sant Jaume a La Nou de Berguedà, tot via Faig i Branca, ja al PEIN Serra del Catllaràs. </p> <p> </p> | 08216-121 | Creua el terme municipal de SE a NO, tot enfilant-se per la riera del molí, creuant el nucli urbà i pujant cap a la Serra de Faig i Branca, al Catllaràs. | 42.1936300,2.0077700 | 418075 | 4671752 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les coordenades corresponen a la Creu Malosa. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 92650 | Torrent de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-santa-eugenia | <p>AMADES, J. (1985) Refranyer català comentat, Editorial Selecta-Catalonia.</p> | <p>El torrent de Santa Eugènia o de les Soïlls destaca per la seva biodiversitat de bosc de ribera, així com la riquesa paisatgística de l'entorn. Ja al terme municipal de La Pobla de Lillet, es troba el gorc de la font del Bisbe, en un punt on el torrent troba un desnivell sobtat té lloc un salt d'aigua espectacular que cau sobre una placa de roca de conglomerat, sota la qual hi ha una gran bauma formada en la veta tova de la roca. El saltant crea una petita gorja poc profunda i es pot transitar per la part posterior de la cascada. </p> <p> </p> | 08216-126 | El torrent de Santa Eugènia està situat a l'extrem NO del terme municipal de Sant Jaume, a l'alçada de la masia de Santa Eugènia. | <p>Explica la tradició oral que una parella d'enamorats es trobaven en secret a la bauma del torrent de Santa Eugènia un cop a la setmana. Un dia van partir peres i van perjurar que mai tornarien a veure's. La setmana següent, tant ell com ella, van pensar 'i si l'altre anés al gorc, com cada setmana?'. La seva sorpresa va ser trobar-se els dos al mateix indret, adonant-se que havien tingut la mateixa pensada, talment com si haguéssin fet un bisbe. </p> <p>L'expressió 'fer un bisbe' és d'origen llatí i succeeix quan durant el curs d'una conversa dues persones expressen una mateixa idea alhora. Els romans l'anomenaven fer un 'bis' o 'bisbis' i donaven molta importància a aquesta coincidència (AMADES 1951). </p> | 42.2048300,2.0116000 | 418406 | 4672991 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||||
| 91415 | Pedró del Cal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-del-cal-mestre | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>CASELLAS, I; SANTANDREU, M.D. (1997) Creus del Berguedà, Amics del Romànic del Berguedà, Berga.</p> <p> </p> | s. XIX | <p>Element amb base de pedra d'uns 70 cm. d'alçada. El fust circular és a base de pedra i morter de calç, amb un cinturó de ferro que l'envolta, el que suporta una mènsula quadrangular decreixent. Encapçala l'element una creu de ferro d'uns 35 cm. d'alçada. </p> | 08216-58 | Pedró situat en un turonet entre l'extrem NE del cementiri i Cal Mestre. | <p>El dia de Pasqüetes, o Pascua Florida, es duia a terme un berenar al Padró de Cal Mestre a base de truites, que es feien allà mateix al foc a terra. Per Corpus es feia una processó que anava de l'església al Padró de Cal Mestre i tornava a l'església, tot cantant i tirant flors i ginesta. El padró s'enramava amb boixos i hi havia altars en diferents indrets i una capelleta a la paret de la plaça de l'ajuntament (RUMBO 2006). </p> <p>Al Padró, cada diumenge a la tarda, també s'hi jugava a bitlles, el joc de Sant Jaume per excel·lència. </p> <p>La creu és un símbol d’orígen molt antic que ha servit per representar el cosmos en les seves formes més diverses. S’ha trobat en diverses cultures i religions precristianes. Amb el Cristianisme va adquirir una gran importància simbolitzant la mort i la glòria, així com la victòria.</p> | 42.1874100,2.0245900 | 419456 | 4671045 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91415-img4386.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91415-img48690.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les creus de pedró dins el núcli urbà, normalment es trobaven prop de l'església o en alguna capellete, en les que es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 92649 | Elements del sistema càrstic de la Fm Bellmunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-del-sistema-carstic-de-la-fm-bellmunt | <p>Elements de naturalesa càrstica amb més de 500 m. de potència de conglomerats dels Mb. Tubau i Mb. Frontanyà, que conformen la Fm. Bellmunt, els que constitueixen el principal aqüífer del municipi. Té una gran importància com a element geològic, així com a element paisatgístic. La zona engloba la Bauma de Picanyes, la Bauma Roja, la Bauma Negra i la Cova de les Lloberes, aquestes darreres ja en terme de Les Llosses. </p> | 08216-125 | Bauma de Picanyes. | 42.1778200,2.0029300 | 417655 | 4670001 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||||||
| 91994 | Goigs de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>GELONCH VILADEGUT, A. (2014) Els goigs: Gravats i cultura religiosa popular, Col.lecció Gelonch Viladegut, Sant Cugat del Vallès.</p> | s. XXI | <p>Els Goigs de Sant Jaume de Frontanyà són una edició especial que es va fer el 2005 en motiu de la celebració dels 1100 anys de la consagració de l'església vella de Sant Jaume de Frontanyà. Aquests estan plasmats en un document de 33x23,5 cm. que està imprès per les dues cares. A la portada hi ha un gravat emmarcat amb motius geomètrics i florals, amb la imatge del sant al centre, altravegada emmarcada amb una sanefa ornamental amb motius florals, en el que s'aprecia la petxina de Sant Jaume i la carbassa del peregrí. El dibuix és obra de Jaume Batiste. A sota la imatge hi consta el títol: Goigs de Sant Jaume de Frontanyà, Bisbat de Solsona. A l'altra cara, a la part superior apareix el text dels goigs, obra de Climent Forner. Aquest consta de: entrada de 4 versos (amb rima encadenada), 12 estrofes de 6 versos (amb rima encadenada i retronxa, on els dos darrers versos rimen amb els de la tornada inicial) i la quarteta o tornada amb 4 versos (amb rima encadenada). A la part central hi ha el pentagrama amb la música de Joan Bajona. A la part inferior hi apareix l'editor: Associació medieval de Bagà i Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà. D'aquests goigs commemoratius, es van fer 5 exemplars, numerats i acolorits a mà, 25 exemplars, numerats en paper de fil, i 750 exemplars en paper registre, sense numerar. Són part de la col·lecció Bagà Gogística, número 302. </p> | 08216-100 | <p>Els goigs son poemes populars que es canten en honor a la Verge, a Crist o als Sants sempre dins un marc religiós o un event. Tradicionalment es cantaven en hermites i esglésies, sempre dins d'una festivitat concreta. </p> | 42.1872200,2.0242700 | 419429 | 4671024 | 2005 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91994-goigs-st-jaume-2.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Climent Forner, Joan Bajona i Jaume Batiste | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc