API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
89826	Les Platetes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-platetes	<p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra. </p>	s.XVI		<p>Masia de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, revestida amb teula aràb i carener perpendicular a la façana principal que s'obre a NO. Els murs són de paredat comú amb morter de calç i originalment estaven arrebossats. La portalada principal és adovellada en arc de mig punt i presenta arrambadors per carruatges. A la part superior de l'arc hi ha restes de l'espai on hi deuria encaixar un escut de família, actualment desaparegut. La porta original no s'ha conservat. Al primer pis s'obren dos balcons i dues finestres, així com dues finestres en el pis superior. A l'interior de la planta baixa, destaquen dos arcs diafragmàtics de mig punt, que transcorren de Nord a Sud i de Oest a Est. Aquest edifici va ser objecte d'ampliacions i modificacions al llarg dels segles tal i com es constata en la pròpia façana. Sembla que la casa original correspondria als dos cossos corresponents a la part Nord de la casa. Al costat SE s'aixecava un altre volum rectangular annexat a la casa actual, de planta baixa i dos pisos, del que encara queden restes del mur, el que a la part superior deuria ser a mode d'eixida. </p> <p>Al darrere de la casa hi ha un edifici de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant revestida amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal, amb obertures als murs N, O i S. L'era va ser encimentada en temps moderns tot cobrint un annex de la casa original, del que només en queda la planta baixa. </p> <p> </p>	08216-1	Masia situada a uns 3km al SO del nucli urbà, al peu del Puig-Miró i el riu Margançol o rec del Puig-Miró.	<p>Tot sembla indicar que Les Platetes formava part de la gran finca de Les Vinyes, que incloia diverses masoveries. A través dels Manuals notarials de 1593-1604 (APSJF 1595) es pot deduïr que Les Vinyes era una de les cases més capdavanteres del municipi, propietat que al 1595 també incloia Picanyes. </p> <p>El 1846, la finca de les Platetes, junt a la de les Vinyes i la Tayola, va ser adquirida per Josep Genovés i Centelles, junt al seu fill Antoni Genovés Cabanas, per 2500 lliures catalanes a Maria Montserrat Porras Gomez Vila i San, casada amb Salvador Coll. </p> <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, les Platetes apareix al costat del nom de Juan Canudas, qui en podria ser el masover.</p> <p>El 1907 la propietat és venuda a Joan Clotet Llumà. </p> <p> </p>	42.1707574,2.0147538	418622	4669206		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2744.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2747.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2748.jpg	Inexistent	Medieval\|Modern\|Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		La masia de Les Platetes es troba a pocs metres del Molí de Terradelles, pel que s'intueix que també en feien ús.	85\|94\|98\|119	45	1.1	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
89828	Cal Berlinga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berlinga	<p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p>	s.XVIII		<p>Masia rectangular de tres cossos, amb el mur de pedra amb morter de calç. annex adossat. El cos principal és de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants amb teula àrab, el carener de la qual és perpendicular a la façana de l'edifici, que s'obre a llevant. El segon cos està adossat a la paret de tramuntana i consta de planta baixa i coberta a una sola vessant amb teula àrab. El tercer cos està adossat a la paret de migjorn, amb planta baixa i una terrassa al primer pis. </p> <p>A l'entorn de l'edifici hi ha diversos tancats agrícoles i ramaders de construcció posterior. </p> <p> </p>	08216-2	Situat a 500m al sud del casc urbà de Sant Jaume de Frontanyà, amb les Roques de Cal Berlinga al Sud, la Solana de Terradelles al NO, Cal Jan al Nord i als peus del Torrent dels Trèmols.	<p>Són molt escasses les notícies documentals de Cal Berlinga. La primera cita que s'obté és al compliment pasqual de 1789, on apareix 'Cal Barlinga' al grup de cases del poble. Anecdòticament, al mateix compliment pasqual apreix una altra casa al poble anomenada Ferrer Barlinga, de la que no s'ha trobat més notícies. </p>	42.1849100,2.0212400	419176	4670771	Abans de 1789.	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89828-img4406.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89828-img44090.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89828-img4405.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez			119\|94	45	1.1	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
89836	Cal Cintet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-4	<p>RUMBO, A. (2021) <em>Estudi de les Masies del Prat </em></p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, <em>Compliment pasqua</em>l (1789-1901), unitat d’instal·lació n. 4b.</p> <p>AMSJF, Població, <em>Padrons municipals d’habitants </em>(1857-1991), unitats d’instal·lació n. 32, 33, 207 i 211.</p> <p>AHCB, Fons de l’antiga comptadoria d’hipoteques, volum 22, <em>Llibre de finques rústiques de Sant Jaume de Frontanyà</em>, tom 107, 1r de Gréixer, Lluelles i Frontanyà, escriptura de compra-venda, 26/02/1856, pàg. 132.</p>	s.XVIII		<p>Cal Cintet és una masia rectangular de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab. La façana principal és paral.lela al carener, encarada a SO. A la planta baixa, hi ha una porta central amb arc rebaixat emmarcada en pedra i una finestra en arc a cada costat, emmarcades amb carreus de pedra. Cada pis mostra tres obertures emmarcades amb carreus de pedra i llindes horitzontals. El mur és a base de pedra i morter de calç amb les cantoneres amb carreus ben escairats. A l'extrem NO de l'era, s'aixeca la pallissa, un edifici rectangular de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant en tèula àrab. Tant aquesta com el sostre del primer pis estan suportats per un pilar central. La paret és de pedra amb morter de calç i a la façana s'obren dues arcades a cada nivell. L'accés al pis és a través d'una escala exterior. Tant la casa com la pallissa estan en perfecte estat de conservació. </p>	08216-9	Al NO es veu el Coll de Sant Jaume, al N, els Rasos de Tubau, a l'Est, les Masies del Prat, al SE Vila-rasa i al SO el nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà.	<p>Segons les relacions de compliment pasqual de l’Arxiu Parroquial fins a mitjans segle XIX i els padrons municipals d’habitants de l’Arxiu Municipal, la masia de Cal Cintet ja era habitada el 1707 per la família Boixader i es va deshabitar el 1960-65 (RUMBO 2021: 63). Des del s.XVIII formava part de les masoveries del Prat, fins que la família Vilar podrien haver venut la propietat als Vagués entre 1822 i 1839. Segons l'antiga comptadoria d'hipoteques de Berga, el 1856, <em>Maria Bagués, de Borredà</em>, va vendre la casa a a J<em>osep Subirana, de Gavarrós.</em> Tres anys més tard, Subirana la va revendre a Josep Clotet, del mateix Frontanyà, qui retornava Cal Cintet a l'heredat del Prat, que havia comprat el 1854 i que restà en mans de la mateixa família fins el 1983, quan es va vendre als propietaris actuals. </p>	42.1950800,2.0325500	420123	4671889	1707	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-dsc00002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-img44822.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-img44860.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007.	119\|94	45	1.1	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
89857	Cal Jan	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jan-4	<p>APSJF (1789) Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p> </p>	s.XVIII		<p>Masia de planta rectangular d'uns 40m2 de dos cossos amb mur de pedra i ciment. El cos principal consta planta baixa, un pis i golfes i està adaptada al desnivell del terreny de forma que el primer pis queda a nivell del camp posterior i la planta baixa a un nivell inferior a aquest, que és el de l'entrada a la casa. La coberta és volada, a doble vessant amb teula àrab, la que està suportada per bigues de fusta, el carenener de la qual és transversal a la façana principal. Aquesta té dues finestres amb llinda de fusta per nivell, les que estan tancades amb porticons exteriors de fusta. El segon cos està adossat a la paret de ponent de l'edifici principal i consta de planta baixa i teulada a una sola vessant. Aquest ofereix l'entrada principal a l'edifici i un finestral amb porticons de fusta. Un tercer cos s'aixeca sobre aquest adossat, de planta més petita, en el primer pis, el que també té teulada a una sola vessant amb teula àrab. </p>	08216-13	Al SE del núcli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, a uns 250 m del centre del poble.	<p>La primera font documental que es té constància de Cal Jan és al compliment pasqual de 1789 on es cita junt a a ltres cases del poble. A l'amillarament de 1862 apareix al costat del nom de Ramon Brià, qui en podria ser el propietari o el masover. Sembla que la casa va ser deshabitada a mitjans del s. XX, en que va caure en enrunament, fins que va ser totalment restaurada en temps contemporanis pels propietaris actuals. </p>	42.1859300,2.0214900	419198	4670884	Abans 1789.	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43930.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43950.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43970.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007.	119\|94	45	1.1	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
89861	Cal Roma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roma-0	<p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>LOZANO, E. (2017) El Molí de Tubau a través de la documentació. Estudi històric: Sant Jaume de Frontanyà, segles XVIII-XX. Sense publicar.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p>	s.XVI		<p>Cal Roma és una masia de planta rectangular d'uns 130 m2, de dos cossos. La coberta és a dues vessants sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està encarada a migdia. El mur és de paredat i carreus de pedra a les cantonades, amb morter de calç. El cos principal té planta baixa i un pis. A la planta baixa de la façana, s'obre una porta en arc rebaixat, emmarcada en maó, igual que la finestra al lateral. Al primer pis, un balcó de fusta i una finestra, ambdós emmarcats en maó. El segon cos, annex a la paret de ponent, és de planta baixa i teulada a una sola vessant. Davant de la paret de ponent d'aquest, hi ha un petit pati protegit per un un mur d'un metre d'alçada. Hi ha mostres de petites edificacions independents entorn la casa, de les que solament en resten algunes pedres del mur. </p>	08216-17	Masia situada a la zona de Tubau. Al Nord s'hi veu la creu d'en Soler, al NE, els Rasos de Tubau, a l'Est, la masia de Tubau, al Sud, el Soler i al SO el coll de la Batallola.	<p>La primera notícia documental que es troba de Cal Roma és en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà on apareix la 'Casa del Roma' en una pàgina junt al llibre de 1594-1598. Com era habitual a l'època, s'aprofitaven pàgines de les llibretes, pel que és difícil confirmar la data de l'anotació (doncs l'escriptura sembla molt posterior a la resta de pàgines). Anecdòticament, mossèn Martínez Solsona parla d'un incident citat als llibres de la Cort del Batlle de Sant Jaume de Frontanyà, on es va produir un assassinat d'un home a la masia de Cal Roma en època de l'Hereu Tubau, bandoler molt conegut al s. XVI (MARTINEZ SOLSONA 1967).</p> <p>Cal Roma era també coneguda com a Cal Romilló i formava part de la petita parròquia de Sant Esteve de Tubau. A finals del segle XVIII, la composició d'aquesta parròquia no havia canviat massa respecte dels segles anteriors i sabem que durant el segle XIX era formada per set cases: el mas Tubau, el Cortal de Tubau, el Ras de Tubau, el Molí de Dalt o de Tubau, el Molí de Baix o Molinot, Cal Roma i Cal Pó dels Jeps (més tard coneguda com Cal Jep). </p> <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, Cal Roma apareix al costat del nom de José Cunill, qui era el masover, mentre que el propietari era Pedro Font, membre de la família Tubau, qui ja apareix al fogatge de l'any 1497 com a amos del mas Rigolf, que més endavant esdevindria el mas Tubau. </p> <p>La casa ha estat restaurada a principis del s. XXI pels actuals propietaris. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p>	42.2052700,2.0325200	420133	4673021		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89861-img43510.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89861-img43550.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89861-img43610.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007.	119\|94	45	1.1	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
89863	Cal Toni	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toni-1	<p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p>	s.XIX		<p>Masia rectangular de cinc cossos. L'edifici principal és de planta baixa i dos pisos, amb edificacions annexes d'un o dos nivells aprofitant el desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant amb teula àrab i el mur de paredat i carreus de pedra amb morter de calç. El carener de la casa principal és transversal a la façana, que està encarada a migjorn. A planta baixa s'obre una porta amb llinda i als pisos una finestra respectivament. L'accés principal a la casa és per un dels cossos annexes, a la paret de llevant, que dona accés al primer pis de la casa, a través d'una porta de vidre i fusta. A l'annex de la paret de ponent, hi ha una porta que, des del jardí, dona accés a la cuina i a la resta del primer pis de la casa. Al SO de la casa principal s'aixequen diversos tancats i edificis. El taller és de planta rectangular, de planta baixa i coberta a doble vessant, amb finestres a la paret de migjorn. La resta d'eficicacions són simples, de planta quadrada per a emmagatzemar eines o llenya. L'interior de la casa està totalment reformat, amb encara alguna resta d'un festejador a la finestra del primer nivell i l'espai del que podria ser una capelleta. </p>	08216-19	Canemars	<p>Cal Bondia formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, tot i que només Cal Toni és habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Toni. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Manuel Jordà, qui en podria ser el propietari o el masover. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, Cal Toni s'atribueix a Joan Currubí, qui també en podria ser el propietari o el masover. </p> <p> </p> <p> </p>	42.1816600,2.0287800	419795	4670403	Abans de 1856	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89863-dsc02146.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89863-dsc00641.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007.	94	45	1.1	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
89877	Cal Vicenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicenc-0	<p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament</em>, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>APSJF (1789) Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p> </p>	s.XVIII		<p>Cal Vicenç és una masia de planta rectangular de 160 m2 de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants suportada a base de bigues de fusta i teula àrab. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats i lloses. La major part del mur està arrebossat, especialment les parts que s'han renovat en temps contemporanis. La façana principal és perpendicular al carener i s'obre a SE. El primer edifici consta de planta baixa i dos pisos. A la façana de ponent, davant de l'era, s'hi troba la porta principal, dues finestres al primer nivell i una al segon nivell. A la paret SE es va annexar un altre edifici, el que consta de planta baixa i pis, els que es divideixen en un espai tancat al costat nord i una porxada coberta amb balconada al primer nivell. Al SO s'aixeca un petit annex de planta baixa i pis, que originalment podria haver estat per ús agrícola. </p>	08216-21	Cal Vicenç es troba als afores del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, als peus del Pla de les Forques.	<p>La primera font documental que s'ha trobat de Cal Vicenç és al compliment pasqual del 1789, on es destaquen dues propietats: Cal Vicens de Dalt i Cal Vicens de Baix, les que avui en dia són una sola casa. A l'amillarament de 1862 també es destaquen dues propietats: Cal Vicenç de dalt, habitada per la família de Francesc Subirats, i Vicenç de baix, habitada per la família de Josep Mir.</p>	42.1890600,2.0244100	419443	4671228		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89877-img4623.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89877-img4622.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007.	94	45	1.1	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
89886	Casablanca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casablanca-2	<p>AHCB (1856): Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>ACA (1553): <em>Libro del fogaje general de Cataluña realizado por mandato de las cortes de Monzón de 1552 correspondiente a los territorios de las colectas de Barcelona, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vic, Berga y Bagà y Manresa</em>, Real Patrimonio, Maestre Racional, Volums, Sèrie general, 2958, pàg. 334.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p>	s.XVI		<p>Casa Blanca és un conjunt d'edificacions que es troba als afores del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, a llevant de l'imponent església romànica. La masia és de planta rectangular d'uns 200 m2, amb planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana que s'encara a llevant. Els murs són de paredat amb cantoneres de carreus ben tallades i deuria estar arrebossat amb morter de calç blanca.</p> <p>El primer cos de l'edifici correspon al seria la casa original, la que es troba adossada al marge del terreny per la part posterior, al costat de tramuntana. Aquesta consta de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant i teula àrab. La façana principal d'aquesta edificació seria a la paret de ponent, on més endavant s'hi va annexar un altre cos que ara conforma l'estructura central de la masia. A l’interior de la planta baixa es poden apreciar arcs diafragmàtics de mig punt, elaborats amb pedres planes ben escairades, disposades a plec de llibre i lligades amb morter de calç.</p> <p>El segon cos de l'edifici està adossat a la masia original i consta de planta baixa i dos pisos, amb el carener paral.lel a la façana de llevant, on s'obre la porta principal, emmarcada amb ciment i una llinda d'una sola llosa de pedra. A la part superior hi ha un detall on consta l'any de la darrera reconstrucció de la casa, el 1951, quan es va restaurar la teulada i el pis superior. La façana de migdia, amb l'era davant, destaca per les obertures amb arc rebaixat emmarcades amb maons i una petita obertura en creu sota teulada. A la paret de ponent s'aixeca un annex de planta quadrada de planta baixa i pis, que correspon al forn. </p> <p>El conjunt es complementa amb tres edificacions agrícoles i ramaderes. La primera pallissa consta de planta rectangular d'uns 120m2 amb planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant amb bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. A la planta baixa hi ha una portalada en arc de mig punt i volta catalana i una porta amb arc rebaixat a cada costat i dues petites finestres. Aquest edifici és d'una bellesa espectacular, el que destaca per la volta catalana a la planta baixa i la gran obertura en arc de mig punt, on s'aprecia un detall amb la data 1830, que deu correspondre a la darrera restauració de l'edifici. A la paret nord hi ha la porta d'accés al primer pis. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats i lloses, mentre que les cantoneres gaudeixen de carreus més ben acabats. </p> <p>La segona pallissa té una planta rectangular de 160 m2, de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia amb una impressionant portalada en arc de mig punt. Davant d'aquesta s'obre una gran era que està protegida per una paret de pedra, que destaca per la seva robustesa, al costat de migjorn, per suportar el desnivell del terreny. Per la paret nord hi ha dos accessos a l'era que hi ha entre aquesta pallissa i la casa principal. Aquestes dependències agrícoles són les parts de la casa que conserven millor la seva estructura original ja que han patit menys modificacions. </p> <p>La quarta edificació, d'ús ramader, té una planta quadrada d'uns 115 m2 i consta de planta baixa i pis, amb coberta de doble vessant amb carener paral.lel a la façana principal, que s'obre al costat NE. La paret és a base de maó i ciment, el que evidencia una construcció molt posterior a la resta d'edificis del conjunt. </p> <p> </p> <p> </p>	08216-25	La Casa Blanca està situada a 200 metres a l'Est de l'església de Sant Jaume de Frontanyà.	<p>El 1536, la família Campalans va adquirir al prior Joan de Pinós, per manera d’establiment, dos masos rònecs anomenats Puigsobirà i Casanova, amb totes les terres que avui constitueixen l'actual finca de la Casa Blanca. Per l’adquisició d’aquesta finca pagaven anualment quatre florins (valent quaranta quatre sous barcelonins) el dia de Sant Miquel de setembre, així com el delme dels fruits que oferia la terra (blat, ordi, civada, mill, cànem i altres) a la setena (una part pel prior i sis parts pel conreador). El delme de bestiar “se pagava de la manera següent: un cap per senyal del nascut en la heretat; llana, de deu vellós un i de deu vellós altre, restant-se nou vellós a l’amo del bestiar; los porcells, se havia de donar un de delme per cada amo que n’hi tind`ra, si les trujes eren a mitjans o a cabal, i pagar-se a les set setmanes de nats; lo delme de l’altre bestiar gros, vaques, eugues, someres, no se pagava en especie sinó un sou per cap del nascut en la heretat. Per lo delme del bestiar menut lo amo del bestiar tenia dret de escollir un i després lo prior prenia un de delme”, segons una transcripció d’un descendent de la família Campalans va fer d’un document del s. XVI.</p> <p>Al s.XVI, la família Campalans va dividir les terres en petites parcel.les per fer-hi establiments censals, tot cobrant un cens anual. D'aquestes porcions de terres sorgeix l'actual poble de Sant Jaume de Frontanyà, en el que la Casa Blanca és encara la parcel.la més important. </p> <p> </p>	42.1865800,2.0253100	419514	4670952	1536	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89886-img4415.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89886-img46940.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89886-img4693.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez			119\|94	46	1.2	1761	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
89894	El Prat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-10	<p>RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p> </p>	s.XVI		<p>La masia del Prat és un conjunt d’edificacions que consta de: la casa principal, una pallissa i dues edificacions agricoles o ramaderes. La casa principal és rectangular de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant amb bigues de fusta i teula àrab, el carener de la qual és perpendicular a la façana principal, que s’obre a migdia. L’edificació actual ha patit moltes modificacions en la darrera rehabilitació. La façana principal té la porta de fusta que dóna accés a la vivenda, amb llinda de fusta, a la que s’ha afegit un annex a mode d’eixida d’un sol nivell, amb teulada a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. Al costat d’aquest annex es troba una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra esculpits, la base de la qual mostra tres motius orgànic-geomètrics, mentre que a la part superior dels brancals s’aprecien motius figuratius del que podrien ser dues cares humanes. La llinda està superposada al mur i destaca pels motius geomètrics. Al primer pis de la façana principal s’obre una finestra balconera i una finestra a cada costat, totes amb llinda de fusta. A la paret de ponent s’aixeca un volum adossat que originalment seria d’ús ramader o agrícola. Aquest és rectangular, de planta baixa amb teulada a doble vessant i teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana principal. Als murs s’hi troben obertures de nova construcció. A pocs metres a ponent de l’edifici principal, s’aixecava un volum d’ús agrícola o ramader amb teulada a una sola vessant d’uralita i amb una sola obertura al costat de llevant i un mur que l’adossava a l’altre edifici agrícola. Actualment, l’edifici és quadrat, de planta baixa i teulada a doble vessant, amb teula àrab i carener paral.lel a la façana principal, que s’obre a llevant. A la paret de migdia s’han obert dues finestres apuntades, amb base de maó i arc de pedra escairada plana. A la paret de ponent hi ha la porta d’accés a la casa, sota una porxada de coberta d’una sola vessant amb teula àrab, i tres petites obertures.</p> <p>Finalment, l’edifici que s’aixeca al costat de ponent de l’edifici principal és el que corresponia al paller. És de planta rectangular, de planta baixa i un pis, amb coberta a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s’obre a migdia. Originalment aquesta façana tenia la típica obertura de paller, amb un pilar de pedra central i dues grans obertures a costat i costat, tant a la planta baixa com al primer pis. Actualment, aquesta façana té dues finestres d’arc apuntat, amb base de maó i pedra escairada plana a cada nivell. A la paret de ponent hi ha una porta de fusta a la planta baixa, d’una sola fulla, i unes escales de ferro a tres estadis que pugen fins al primer pis per donar accés a la vivenda a través d’una altra porta de fusta igual que l’anterior. L’interior dels edificis ha estat totalment reformat. L’entorn està molt cuidat. Actualment el conjunt allotja la casa rural de les Masies del Prat.</p>	08216-27	La casa del Prat es troba al sud del rec de Tubau, amb el collet de Sant Jaume a ponent, el quintà de les Planes a llevant i el bac de les mines i Vila-rasa a migdia.	<p>La casa del Prat es va construïr abans del 1547 i va ser habitada de manera ininterrompuda durant més de 400 anys, fins que es va deshabitar entre 1955 i 1960, el que també passa a la resta de masoveries (RUMBO 2021).</p> <p>La masia del Prat no apareix als fogatges de 1497, 1515 i 1553, tot i que la casa està documentada des del 1547, quan Pere Lentes de Sant Jaume de Frontanyà ven el Prat a Antic de Palmerola, senyor del castell de Palmerola, per 27 ducats d’or. Pocs anys més tard, el 1566, per matrimoni d’Elena de Palmerola, nevoda i hereva d’Antic de Palmerola, la propietat passa als Alemany-Descatllar. El matrimoni, Elena i Jaume, signen un reconeixement del Prat cap al Priorat de Sant Jaume de Frontanyà d’un cens de 5 lliures i 10 sous i un delme sobre tots els fruits i bestiar, grans i petits. Segons un document on mostra les aportacions que diferents cases van fer per l’obra de l’església, sabem que, el 1595, el Prat aporta 20 quarts de calç i de sorra per l’obra de l’església de Sant Jaume i 4,5 sous per les obres del campanar, mentre que dos anys més tard n’aporta 7 per les obres de la teulada de l’església. D’aquestes relacions es dedueix que el Prat era una casa forta i important al municipi durant aquella època, tot i que no era de les més capdavanteres, com podrien ser les Vinyes, Cortines, les Lloberes d’en Cosp i Frontanyà.</p> <p>Hi ha evidència que entre el 1701 i el 1707, l’heretat del Prat tenia fins a set masoveries: la Batallola, Cal Teixidor, Cal Xisquet, el Collet Roig, Cal Trempat, Cal Cintet i Cap del Camp.</p> <p>El 1730, la vídua de l’hereu Ramon Alemany-Descatllar i de Solanell, Maria Lluïsa d’Arnella, ven perpètuament el Prat a Manuel Hidalgo Alemany-Descatllar i a Diego Vela Alemany i Descatllar per 5.100 lliures. El 1755 l’heredat del Prat passa dels Alemany-Descatllar a Eudald i Josep de Vilar, pare i fill, de Sant Boi de Lluçanès, al ser venuda per 5.800 lliures.</p> <p>Tant la masia del Prat com les seves masoveries sempre van tenir arrendataris molt diversos. Del 1798 al 1824 va ser reformada a fons i es van fer rompudes importants a la finca.</p> <p>El 1854, Joaquim i Antoni de Vilar, pare i fill, venen l’heretat del Prat a Josep Clotet Roma, sastre, per 10.750 lliures, el que pocs anys més tard adquirirà també la Cal Cintet, Cap del Camp i el Collet.</p> <p>Ja al segle XX, les hereves de la família Clotet venen Cal Cintet el 1983 i la resta de l’heretat del Prat el 2005 als propietaris actuals.</p>	42.1959900,2.0402300	420758	4671983	Abans de 1547	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89894-img4487.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89894-img4488.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89894-img4489.jpg	Inexistent	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007.	94\|119\|85	45	1.1	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
90018	Els Oms	https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-oms	<p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p>	s.XVIII		<p>L'edificació ha patit moltes modificacions al llarg dels anys, pel que hi ha diversos cossos annexos arrel de les diferents ampliaciona que s'han anat fent.</p> <p>El cos principal és rectangular, situat en un indret que aprofita el desnivell natural del terreny, pel que pel costat de tramuntana consta de de planta baixa i pis, mentre que pel costat de migdia, té planta baixa i tres pisos. La coberta és a dues vessants, amb cornissa de teula descendent, bigues de fusta i teula àrab. El carener és paral.lel a la façana principal, encarada a migdia, la que s'obre a l'era. L'aparell constructiu és de maçoneria molt rudimentari, amb morter de calç i amb carreus a les cantonades. L'accés original a la casa seria a través d'una portalada en arc de mig punt a la paret de migdia amb maó. Aquesta façana té vàries obertures, la majoria finestres petites que combinen la llinda originariament de fusta i l'arc rebaixat emmarcades amb maó. També s'observen dues finestres balconeres, amb llinda de fusta i reixa de metall.</p> <p>La paret de llevant consta de planta baixa i dos pisos i dos grans contraforts, al centre i a la cantonada SE de l'edifici. A la planta baixa, hi ha dues obertures d'arc rebaixat, mentre que el primer pis té dues finestres amb llinda de fusta i el segon pis també dues finestres amb arc rebaixat de maó.</p> <p>La paret de tramuntana ofereix també una entrada a l'edifici, actualment utilitzada com a accés principal i una finestra, ambdues emmarcades amb una estructura de formigó. Al primer pis hi ha quatre finestres amb arc rebaixat emmarcades en maó. Des d'aquesta façana s'observa un annex de planta rectangular i un sol nivell, amb teulada a una sola vessant en teula àrab. Ofereix una porta d'accés lateral orientada a llevant i una finestra a tramuntana. </p> <p>A la paret de ponent es va adossar un cos quadrat, molt posterior, que consta d'un pis més que la retsta de l'edifici original. Vist des de tramuntana, a la planta baixa hi ha una gran porxada i l'accés al primer nivell és a través d'una escala metàl.lica exterior. La coberta és a doble vessant, amb el carener paral.lel a la façana principal i a l'edifici que n'és contigu. Aquest annex sobresurt un parell de metres respecte la línia de l'edifici principal en la paret de migdia. A la planta baixa hi ha el safreig, a la primer planta un finestral d'arc de mig punt amb maó i al segon pis dues finestres quadrades amb llinda de fusta. La paret de ponent té vàries obertures en els dos nivells superiors. </p> <p>Finalment, a la paret de llevant s'obre un darrer cos annex de planta baixa i pis, teulada a doble vessant i carener paral.lel a la façana principal que s'orienta a migdia. Aquesta consta de dues portes de fusta a la plata baixa i dues finestres quadrades amb llinda de fusta al primer pis. A la paret de ponent, s'obren quatre petites finestres a la planta baixa i dues a la primera planta, amb llinda de fusta. Aquest annex també és de maçoneria amb pedres col.locades irregularment i poc treballades. </p> <p>Al costat de migdia, totalment independent de l'edifici principal, s'aixeca una construcció de planta baixa rectangular i teulada a doble vessant, en teula àrab, la que té el carener perpendicular a la façana principal, que s'orienta a ponent. Aquest cos és de construcció molt posterior a la resta d'edifici, tot i que en lloc seu hi podria haver hagut una edificació de proporcions similars. </p> <p>A nivell interior, la casa ha estat adaptada a diferents usos, la majoria dels anys essent la seu d'una casa de colònies gestionada pel rector de la parròquia.</p>	08216-29	Els Oms veu la Masia de Terradelles a llevant, la Solana de Terradelles i el mas de Frontanyà al Nord, les Lloberes a ponent i Picanyes i el Torrent del Joncar al SO.	<p>La devoció al culte de la Marededéu dels Oms va propiciar la construcció d'un santuari sobre el turonet on s'havia trobat l'estatua de la verge, segons explica la tradició oral. Aquest tindria origen medieval, sobre 1410, tot i que la construcció actual s'acabà el 1785, com apunta la data a la portalada principal.</p> <p>Al s. XVI la devoció a la Mare de déu augmentà de tal manera que, el 1696, es van elegir dues persones com a a administradors, qui havien de donar comptes al vicari perpetu de Sant Jaume de Frontanyà. De totes maneres, vint anys més tard, el prior de Sant Jaume va manar posar una caixeta a l’església parroquial on tots els fidels puguin tirar les almoines en honor a la Marededéu, de la que només posseirà clau el vicari perpetu de Sant Jaume.</p> <p>Els administradors havien llogat la casa de pagès dels Oms com a residència dels ermitans al servei del Santuari, la que era propietat dels amos de Tubau, els que la vengueren el 1707 a la comunitat de clergues de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga per un censal de quatre centes lliures, la qual es pagava cada any fins que es va redimir el 1780.</p> <p>El 1780 el santuari s’engrandeix per encabir-hi el progressiu nombre de fidels, tot i les al.legacions fallides de l’amo de Terradelles al considerar-ho dins la seva propietat. La casa de l’ermità també s’amplia el 1785, el que dona forma a l’actual edifici.</p> <p>El 1928, Juan Clotet i Euras, propietari de Picanyes, cedeix un terreny dels Oms a la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà. Al s.XX la masia dels Oms funcionava com a casa de colònies, gestionada pel capellà local, la que va acollir a un gran nombre d'infants i excursionistes durant molts anys fins que es va tancar a principis del s. XXI. </p> <p>Sembla que la masia dels oms es va anar construïnt gradualment per acollir els ermitans i els diferents usos durant el temps. Aquest argument és evident tenint en compte la poca cohesió arquitectònica de l'edifici, el que consta de molts cossos afegits de diferents èpoques.</p>	42.1814700,2.0108400	418313	4670398		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90018-vista-general-els-oms.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90018-img4841.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90018-img4663.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		A pocs metres, a l'oest de la casa, s'aixeca sobre un turonet el santuari dedicat a la Mare de Déu dels Oms, el que consta d'una fitxa pròpia. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007.	119\|94	45	1.1	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
90019	Can Frontanyà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-frontanya	<p>ACA (1553) Real Patrimonio, Maestre Racional, Volums, Sèrie general, 2598.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p>	s. XVI		<p>Can Frontanyà és una masia situada al capdemunt dels cingles de Frontanyà, en un indret immillorable. L'edifici principal és de planta rectangular, d'uns 240 m2, amb planta baixa i dos pisos. La coberta és a doble vessant i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, la que s'obre al NO. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses, mentre que a les cantoneres es troben carreus més ben acabats. La seva estructura del s. XVII-XVIII no deixa veure els vestigis més antics.</p> <p>L'entrada a la masia és a la paret de NO, amb una àmplia era enllosada i tancada per un mur al costat de ponent i altres dependències annexes a la casa, d'època posterior i un gran paller al costat NO. La porta principal actualment té brancals i llinda de fusta, tot i que hi ha evidències d'un un arc de plec de llibre elaborat amb pedres planes del que seria l'obertura original. A la dreta de la porta hi ha una finestra de construcció molt posterior a la resta de l'edifici. Als pisos, s'obres dues finestres per nivell de mides diverses. Diversos annexos s'aixequen al costat NE, amb coberta a una sola vessant. A la paret de SE s'aprecia una eixida amb finestra amb llinda de formigó a la planta baixa, dues grans obertures en arc rebaixat al primer pis i una altra al segon pis, la que té una finestra a cada costat, les que originariament també serien a arc rebaixat. A la paret de SO hi ha un annex de dos nivells (plata baixa i subterrània aprofitant el desnivell natural del terreny), amb coberta a una sola vessant i teula àrab. </p> <p>A l'altre costat de l'era, s'aixeca una edificació ramadera de planta baixa i pis, amb una gran obertura en arc de mig punt. La coberta és a doble vessant, bigues de fusta i tèula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. L'aparell constructiu és a base de paredat comú fet de carreus desbastats i totxanes, amb carreus més ben esculpits a les cantoneres i als brancals de l'obertura. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p>	08216-30	La casa es troba als peus del serrat de Frontanyà, amb Creu Melosa al Nord, el Pla del Cingle a llevant, la solana de Terradelles a migdia i Faig i Branca al NO.	<p>Frontanyà conformava un dels poblats habitats ja al s. XI, junt amb Cosp, les Lloberes, Les Planes, Corrubí, Santa Eugènia i Montner.</p> <p>La primera documentació que es troba de Frontanyà és al fogatge de l’any 1553, on apareix “Loys Font del Mas Frontanyà”. Un membre de la família Font, Magdalena, encara hi viu el 1598, segons els arxius de compliment pasqual. </p> <p>Al “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”, on apareixen totes les cases i particulars de Sant Jaume que feren aportacions per l’obra del campanar del 1595, Frontanyà apareix contribuïnt 5 sous. Aquest fet confirma que Can Frontanyà era una casa forta, de les més capdavanteres del municipi a l'època, com podien ser les Vinyes i Picanyes, Cortines, les Lloberes d'en Cosp (totes aportant 5 sous). Per aquest mateix motiu, els homes més significatius eren escollits pel prior de Sant Jaume de Frontanyà per actuar com a batlle, com és el cas de Josep de Frontanyà el 1716-1717. </p> <p>Al s. XX, la masia va ser utilitzada com a casa de colònies, pel que explica moltes de les modificacions i annexos a l'edifici original. </p> <p> </p> <p> </p>	42.1881200,2.0134500	418537	4671134		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90019-img4858.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90019-frontanya-era.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90019-frontanya-pallissa.jpeg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez			94\|119\|85	45	1.1	1761	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
90037	Les Planes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-12	<p>IGLÉSIES, J. (1979) El fogatge de 1553: estudi i transcripció, Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p> </p>	XVI		<p>Les Planes s'aixeca en un entorn natural incomparable, envoltada d'una gran plana i una excel.lent panoràmica. </p> <p>El conjunt arquitectònic està format per diferents edificis: la casa pairal, a la que s'han annexat diferents cossos al llarg dels temps, alguns dels quals són quadres i corrals, el paller, una edificació independent i una església, actualment desapareguda. </p> <p>La masia original era de planta rectangular, amb coberta de doble vessant amb teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana principal, la que està orientada a migdia. L'aparell constructiu és molt rústic, a base de paredat i morter de calç. La porta principal és de mig punt amb dovelles, la que ha patit moltes modificacions durant els anys. A la paret de ponent del cos principal se li va afegir un annex al s. XVIII per ampliar l'espai de vivenda de la casa, així com diferents cossos d'ús agrícola i ramader annexats a la paret de llevant i davant de l'edifici. </p> <p>Al SO de la casa principal, s'aixeca una gran construcció agricola-ramadera, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant, bigues de fusta i teula àrab suportada per pilars. L'accés a la planta baixa és a partir d'una porta de mig punt rebaixat a la paret de llevant. El pis superior és un gran espai on es guardava la palla, totalment obert a la paret de migdia i amb accés a la paret nord a través de dues portes en arc rebaixat. </p> <p>A pocs metres, s'aixeca una petita edificació de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, bigues de fusta i carener paral.lel a la façana principal. L'aparell constructor és a base de paredat. La paret de migdia ha rebut modificacions en època moderna, amb una porta metàl.lica de doble fulla i dues finestres amb llinda de fusta a la planta baixa, i dos finestrals sota teulada amb llinda de fusta al primer pis. Sembla ser que aquest petit edifici va ser l'habitatge del capellà de Sant Cristòfol de Les Planes, església de la que en resta documentació però no vestigis. Més endavant va ser el centre del Taller de ceràmica del Merlès. </p> <p> </p>	08216-34	Situada davant el Quintà de Les Planes, amb Corrubí i Caselles al Nord, la Baga del Molí al NO i la Baga de les Planes al NE, el Forat de Les Planes a 300 metres al SE, on neix el Rec de Les Planes i el Bac de les Mines al SO.	<p>Sembla ser que el topònim de les Planes es esmentat ja el s.VIII amb el nom de 'Loca Plana'.</p> <p>L'església de St. Cristòfol de les Planes apareix documentada al s. X com a centre d'una petita comunitat i regentada pels canonges agustins de Sant Jaume de Frontanyà. Al s. XIV configurava la jurisdicció del prior de St. Jaume, junt amb Montner i Corrubí.</p> <p>La primera referència històrica del mas de les Planes és al fogatge de 1553, que era habitat per 'Joan de la Serras', i més tard va ser ocupat per la família Rosell. </p> <p>En un document dels llibres sacramentals de l'Arxiu Parroquial, probablement del 1595, es troba un interessant “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”. En aquesta relació hi apareixen totes les cases i particulars de Sant Jaume que feren aportacions per l’obra del campanar, en la que hi figura Les Planes, qui hi va contribuir amb 'quatre sous i mig'. Aquesta aportació fa pensar que era una casa forta de la zona, però no de les més capdavanteres, com les Vinyes i Picanyes (que paguen conjuntament 5 sous), Cortines, les Lloberes d’en Cosp i Frontanyà (amb 5 sous cadascuna).</p> <p>Les Planes era una casa pròspera, amb altres cases dins la seva propietat, com podria ser Cal Brutinat o la Teuleria, on es fabricaven els materials de construcció empleats en la zona. </p> <p>Sembla que la masia va ser desocupada a mitjans del s.XX i es va tornar a habitar als anys 1970s. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p>	42.1922000,2.0542000	421907	4671549		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90037-img4516.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90037-img4520.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90037-img4513.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - productiu			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007.	119\|94	46	1.2	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
90039	Molí del Quirze	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-quirze	<p>ACA (1724) Hacienda, Legajos, 3567/081.</p>	s.XVII		<p>El molí del Quirze és un edifici de planta rectangular, de sòtan, planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant en teula àrab. El mur és de paredat i carreus de pedra, amb morter de calç i estuc. </p> <p>Es tracta d'un antic molí hidràulic fariner reconvertit en residència, ubicat al costat del Rec del Molí. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L'aparell constructiu és de pedra vista amb morter de calç, actualment totalment arrebossada. Les portes i finestres tenen llinda de fusta. A la façana de ponent s'ha afegit un cos de planta quadrada de planta baixa i pis, que originalment seria per ús agrícola i actualment s'ha habilitat per ús residencial. La coberta original era d'una sola vessant amb teula àrab contigua a la coberta principal. A la planta baixa de la casa, encara es conserva part de la cuina original, amb els fogons, la pica i una cendrera. La llar de foc original ha estat modificada. </p> <p>La planta sòtan correspondria a l’obrador, amb el molí pròpiament dit al costat est, sota el qual travessa el carcabà, on es situa l’arbre de lleves que feia rodar l’engranatge del molí, mitjançant el pas de l’aigua que venia de la bassa situada al nord, nodrida pel rec del molí i que tornava a desembocar al mateix rec. A la paret de llevant, a un nivell encara inferior, es troba la sortida del carcabà, una estructura en forma d'arc construït amb pedres ben esculpides. <br /> </p> <p> </p>	08216-36	Edificació als peus de la Riera del Molí, a uns 700 metres al SE del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Nord s'hi observa la Quinta de Cal Cristí, al NE el Serrat de la Casa Blanca, al SO la zona de Canemars amb la baga de Terradelles al fons.	<p>Conegut cambé com a Moli del Saborit, el 1724 l’únic molí documentat a Sant Jaume al cadastre és el Molí del Quirze, propietat de Benet Casaramona (ACA 1724). Els Casaramona eren moliners a Sant Jaume des del s. XVII. </p> <p> </p> <p> </p>	42.1828200,2.0302200	419915	4670530		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-img4696.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-img47570.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-moli-del-quirze-l-650.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Tot i l'adaptació a residència, la conservació de l'estructura original del molí s'ha respectat amb molt d'encert, en detriment de la conservació de la bassa, la que ha estat enterrada en temps contemporanis. A la planta subterrània, encara es veuen tots els elements del molí, alguns originals, altres recreats molt acuradament. Apareix al catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007.	119\|94	45	1.1	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
90041	Santa Eugènia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eugenia	<p>APSJF, Manuals notarials, <em>Manual de Pere Terradelles</em>, 1593-1604 (1620), unitat d’instal·lació n. 10, llibre D, sense paginar.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p> </p>	s.XVI		<p>Santa Eugènia, o Eugínia com es coneix localment, és un conjunt arquitectònic format pel mas, estables, pallissa i era que queda tancada amb un mur de pedra. La casa original és de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos, que es troba bastida aprofitant el desnivell del terreny, de manera que el primer pis queda a nivell de camí i la planta baixa, a un nivell inferior a aquest pel costat de migdia. La teulada és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La porta principal és amb arc rebaixat de pedra i una finestra a cada pis. A la paret Nord destaca una petita obertura circular sota teulada construïda amb maons i dues petites finestres amb llinda de fusta. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i maons, mentre que a les cantoneres hi ha carreus més treballats. Aquesta construcció correspondria a la masoveria. A l'interior, s'ha mantingut l'estructura original de la casa i alguns dels seus elements, com pot ser la pica de la cuina, el foc a terra i el banc escó. A la planta baixa destaquen els espais amb sostre de volta d'aresta. </p> <p>Davant la meitat de la façana principal hi ha afegit un volum de planta rectangular de notòries dimensions, de construcció posterior. Originalment podria ser de dos cossos, ampliant a un tercer a la façana de migdia. La teulada és a quatre costats, amb teula àrab sobre bigues de fusta, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a llevant. L'accés a aquest habitatge és a través d'una porta de fusta de doble fulla amb arc rebaixat de maó pla, igual que a la resta d'obertures de la paret. La façana de migdia correspon al cos afegit, a modus d'eixides i assecador que es suporta sobre pilars a la planta baixa i els pisos. Es tracta d'un cos obert, amb arcs de mig punt amb maó en línia a la planta baixa i el primer pis i arc rebaixat sota teulada, els que es tanquen als pisos amb una balconera de ferro. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, maons i carreus més ben esculpits a les cantoneres, mentre que el cos afegit a migdia és integrament de maó. A l'interior, el paviment és de lloses i encara es conserva la cuina original amb el foc a terra.</p> <p>A la paret de ponent s'annexa un volum de planta baixa d'ús agrícola o ramader amb murs de paredat comú i maons. També un altre edifici d'ús ramader al costat de migdia, de coberta a una sola vessant. Just davant de la casa hi havia el femer.</p> <p>A l'altre costat de l'era s'aixeca una majestuosa pallissa, de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant amb teula àrab sobre bigues de fusta, el carener de la qual és perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia. Aquesta façana destaca pels seus arcs de maó en plec de llibre i columnes de pedra escairades. Originalment, els dos arcs de la planta baixa serien de dimensions superiors a les actuals. La planta baixa suporta l'edifici amb arcs diafragmàtics rebaixats que transcorren de nord a sud, elaborats amb pedres ben escairades als pilars i pedres planes ben escairades disposades a plec de llibre. La volta catalana està suportada per arcs torals a cada crugia. A la paret de ponent de la pallissa se li va adossar uns volums amb teulada a una sola vessant, amb bigues de fusta i tèula àrab, a continuació de la coberta de la pallissa. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i cantoneres ben escairades. A la part posterior a aquest edifici, se n'aixeca un altre de planta quadrada, amb planta baixa i pis, coberta a doble vessant i teula àrab sobre bigues de fusta, d'ús agrícola o ramader. </p> <p>El conjunt està perimetrat pels diferents edificis i un mur de pedra d'un metre d'alçada, el que segueix fins a l'església de Santa Eugència de Soïlls, situada en un turonet a pocs metres del mas.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p>	08216-38	Conjunt arquitectònic situat als Quintans de Santa Eugènia, amb Les Muntanyetes al Nord, el coll de la Batallola al SE, la baga de Santa Eugènia i el Pla de la Lleona al Sud i la Questió al SO. La finca termeneja a l'Oest amb La Pobla de Lillet.	<p>L’església de Santa Eugènia de Soïlls deuria dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les parròquies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de Corrubí. De la seva existència documentada només hi ha una referència del segle XIV: una deixa testamentària a favor de l’església de Santa Eugènia de Soïlls per part de Berenguer de Soler de Montclús. </p> <p>La masia de Santa Eugènia ja apareix als llibres sacramentals de l'Arxiu Parroquial de Sant Jaume de Frontanyà, on es corrobora que estaven al dia del compliment pasqual des de 1596.</p> <p>En un manual notarial de Pere Terradelles (APSJF 1620) hi figura el “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”, en el que Santa Eugínia apareix aportant 3 sous per a les obres de l'església de Sant Jaume de Frontanyà, el que ens fa deduïr que era una de les cases més fortes de la parròquia, tot i que no de les més capdavanteres. </p> <p> </p>	42.2038000,2.0124600	418475	4672876		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90041-img45830.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90041-img4575.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90041-img4579.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BCIL	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		La documentació històrica fa referència al molí de Santa Eugínia, present el 1789, del que actualment no es troben vestigis. Al s. XVII es coneixia popularment com a Vallcabrera.	119\|94	46	1.2	1761	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
90707	Terradelles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/terradelles-3	<p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>ACA (1553) Real Patrimonio, Maestre Racional, Volums, Sèrie general, 2598.</p>	s.XIII		<p>Terradelles és una masia formada per dos volums: la casa principal i la pallissa, davant l'era. L'edificació principal és rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb un petit volum afegit a la paret de ponent de planta baixa i pis, adaptada al desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, amb bigues de fusta i teula àrab. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i carreus més ben acabats a les cantoneres. </p> <p>A la paret nord s'aixeca la construcció del forn, en un petit cos semi-circular. En aquesta mateixa paret, feta de carreus desbastats, destaca una pedra amb la inscripció '1685', en un indret poc habitual per datar l'edifici, el que fa pensar que la pedra es podria haver recuperat d'algun altre costat de la casa. </p> <p>A la façana de ponent, al cos de la casa original es troba la porta principal de fusta a dues fulles, amb llinda i brancals de pedra ben tallada. La llinda mostra la data 1820, tot i que la casa original seria molt anterior. A la dreta d'aquesta porta hi ha una entrada de garatge amb porta metàl·lica i llinda de fusta, molt posterior a la resta. Al primer nivell, s'observa una finestra balconera amb llinda de fusta i una finestra amb a la seva dreta. Finalment, apareix una petita obertura quadrada sota teulada. Al costat esquerre s'aixeca un cos annexe de petites dimensions, cobert per la continuació del ràfec de la teulada. Des d'aquest hi ha l'accés principal actual a la masia.</p> <p>A la façana de migdia, al primer pis hi ha una obertura frontal amb balconada de fusta i una finestra a cada costat. Al pis superior hi ha uns finestrals que tapen el que originalment seria l'obertura del graner. Al nivell sòtan, s'obre una gran era. Al costat de ponent s'aixeca la pallissa, una gran construcció de planta trapezoidal, la que ha aprofitat el desnivell del terreny, amb planta baixa i soterrani pel costat de llevant. L'edificació ha estat totalment reformada en temps contemporanis, sense respectar les obertures de l'edifici original del qual només queden les pedres cantoneres. </p>	08216-39	Masia situada en una gran plana, amb Frontanyà i la solana de Terradelles al Nord, les roques del Berlinga al NE, les saleres de Terradelles a llevant, la baga de les Platetes al Sud, la carretera BV-4656 a ponent i els Oms al NO.	<p>Les primeres fonts documentals que es tenen de la casa de Terradelles són del s. XII. L'any 1135, el prior de St. Jaume de Frontanyà, Ramon Arnald, amb el consentiment dels seus canonges, vengué per 15 sous de Barcelona, el Mas Terradelles, que havia rebut per donació a l'església. Donà també el molí a Terradelles i ho fa perquè siguin cultivades millor les seves terres. De cens, rebrà anualment: 2 sous, un parell de gallines, dos pans, 1 sester de civada i una mesura d'ordi pel mas; pel molí un mesura de civada.</p> <p>Guillem Terradelles, del mas Terradelles, va ser canonge de Sant Jaume de Frontanyà l'any 1335, representant del prior en els nomenaments de rector de l'església de Sta. Cicilia de Riutort. Durant la Baixa Edat Mitjana, Pere Terradelles ostenta el càrrec de batlle de Frontanya. Més endavant, al fogatge de 1553 també s'esmenta un membre de la família Terradelles: Gaspar Terradelles.</p> <p>El mas Terradelles apareix pocs anys després en un document dels llibres sacramentals custiodiats a l'Arxiu Parroquial de Sant Jaume de Frontanyà. Al “Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia” apareixen totes les cases i particulars de Sant Jaume que feren aportacions per l’obra del campanar de l'església. Tarradelles apareix en primer lloc a pagar '2 reales', igual que 'la maçada de Campalans de St. Jaume', la que suposem es refereix a la Casa Blanca (APSJF 1598). </p> <p>La finca ha passat en mans de diferents propietaris i ha tingut diferents usos durant els segles. </p> <p> </p> <p> </p>	42.1802100,2.0145200	418615	4670255	Abans de 1135	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90707-img4614.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90707-img4615.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Malgrat la seva cronologia, la masia de Terradelles conserva pocs elements de la primera estructura. A pocs metres, es troba el molí de Terradelles, el que era propietat de la mateixa finca. Les moles d'aquest molí encara es conserven a la masia. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007.	119	45	1.1	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91270	Cal Marxandó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxando		s.XVIII		<p>Conjunt d'edificacions: casa pairal, pallissa i pou. La casa principal consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab. El carener és transversal a la façana principal, que s'obre a llevant. Al primer pis, hi ha una portalada emmarcada amb carreus, la que és datada del 1724. L'edificació consta d'un annex construït durant els anys 80 al costat de migjorn, cobrint l'eixida de la casa i ampliant el primer i segon pis de la vivenda principal. L'edificació és la primera de la línia de cases del tram inferior del carrer de baix, a partir de la paret de ponent. </p> <p>A l'altre extrem de l'antiga era, s'aixeca una construcció que podria ser originalment d'ús agrícola, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab, bigues de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal, que consta d'una gran portalada a la planta baixa del mur de ponent. La resta de murs tenen obertures, algunes de les quals estan tapiades actualment. A la paret nord, hi ha una escala exterior per accedir al primer pis de l'edificació i un banc de pedra adossat a la paret, espai que forma part d'aquest conjunt arquitectònic. </p> <p>Al mig de les dues edificacions, al costat sud de l'antiga era, s'aixeca un pou circular, de pedra i coberta amb teula àrab. Actualment està tancat amb un reixat de ferro per la seva protecció. </p>	08216-42	Conjunt d'edificacions situats al centre del nucli urbà, davant de la plaça de la vila.	<p>Segons la documentació trobada, des del 1851 l'Antiga Fonda Marxandó era el punt de trobada entre veïns i on els visitants s'allotjaven. </p> <p>Al compliment pasqüal de 1789 ja es parla de Cal Marxandó, propietat de Josep Clotet. </p>	42.1870600,2.0236600	419379	4671007		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-img2755.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-img4867.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-fontanet-1930-jugant-a-la-manilla.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez			119\|94	46	1.2	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91272	Cal Pere Xic o Pallissa de Ca l'Eloi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-xic-o-pallissa-de-ca-leloi		s.XIX		<p>Edificació de planta rectangular de planta baixa i pis, teulada a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. El carener és paral.lel a la façana principal, que s'orienta al SE. L'aparell constructiu és de maçoneria amb carreus de pedra poc treballats, excepte a la paret de SE, la que està arrebossada, com a conseqüència d'una recent restauració de l'edifici. L'accés a l'edifici és a través d'una porta en aquesta paret de SE que dóna a la plaça de dalt, la que també té una finestra amb llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres al primer pis. La paret de SO té una petita obertura a la planta baixa i dues grans obertures al primer pis, separades per un pilar central de maçoneria que alhora serveix de sosteniment a la biga del carener. A la cantonada Sud, es troba esculpida a la pedra una cara humana, la que ha estat restaurada recentment amb poc encert. </p>	08216-44	Edifici situat al costat Oest de la plaça de dalt, al nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà.	<p>L'edifici era la pallissa de Ca l'Eloi, també a la plaça de Dalt. Quan es va construïr, sobre el que en aquell moment era l'hort de Ca l'Eloi, es va demanar permís per fer-hi una entrada cap a Cal Sastre Llinàs, ara entre la pallissa i Ca la Masovera. Aquest edifici continu, té una inscripció a la llinda monolítica de la porta, amb una creu i la inscripció: 'EVDALT CAMPRUBÍ' i el que podria ser una data que actualment és il.legible. </p>	42.1873600,2.0236000	419374	4671040		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91272-img4866.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91272-img4865.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91272-img4460.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Aquesta pallissa és típica als pobles de muntanya, de dues plantes, dins el recinte de la casa i al costat de l'era de batre, amb murs de pilars de maçoneria per sostenir les cobertes construïdes amb estructura de fusta. Com acostuma a passar en aquest tipus de construcció, és evident el predomini de la pedra massissa respecte les obertures en totes les parets, excepte la façana principal que està totalment oberta per facilitar l'emmagatzematge i accés de palla i gra. Hi ha debat si aquesta era la casa de Cal Pere Xic. Sembla que així s'anomenava una casa del poble que també es coneix com a Ca la Ramona.	119\|94	45	1.1	1761	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91275	Sant Jaume de Frontanyà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-frontanya	<p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>SPAL (2022) Fitxa d'intervencions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local a Sant Jaume de Frontanyà, Diputació de Barcelona. </p> <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.</p> <p>MARTÍNEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d'història i geografia. Editorial Montblanc. </p>	s.XI	L’església va ser restaurada per primera vegada després de les destrosses causades durant la guerra Civil pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona durant els anys 1962-1966 i al 1982 el mateix Servei restaurà la coberta del cimbori. Al 1991, el Servei de Patrimoni Arquitectònic va encarregar a Pere Solà i Antoni Puig un projecte de restauració dels elements més degradats del conjunt: el campanar, l’escala d’accés, l’òcul de la façana i les cobertes de la nau i del creuer.	<p>L’església de Sant Jaume de Frontanyà és un exemple emblemàtic del romànic llombard a Catalunya, gràcies al seu cimbori de dotze costats únic al país. La puresa de línies i volums i la austera, però elegant, decoració llombarda fan que l’església sigui un exemplar de visita obligatòria per a tots els admiradors de l’art romànic procedents d’arreu del món.</p> <p>L’actual edificació ha perdut les dependències canonicals originàriament disposades al costat de migjorn, les que allotjaren a una comunitat de canonges agustinians que es dedicaven a la pastoral. El claustre va ser destruït al segle XVII en el moment de construcció de la rectoria, la que es va adossar a l’església. Aquesta rectoria va ser arrencada al 1962, deixant l’església aïllada de la resta d’edificacions, el que avui ens permet rodejar-la i gaudir de tots els seus costats.</p> <p>L’edifici de planta de creu llatina s’articula en una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral que evita la concentració de tot el pes als murs laterals, i encapçalada per un creuer que dóna pas a tres absis. L’absis central està decorat amb cinc nínxols semicirculars, separats per semicolumnes i ressaltats per un arc rebaixat al mur, en una disposició similar a la de Sant Vicenç de Cardona (Bages). A diferència de Cardona, les absidioles corresponen als braços del creuer i no a naus laterals, el que provoca un trencament de la linealitat que accentua l’estructuració en creu llatina.</p> <p>En el creuament de la nau amb el transsepte, s’obre una cúpula de sectors vuitavada que s’articula gràcies a quatre trompes a cada angle que permeten el pas de la planta quadrada de la nau a la planta octagonal de la cúpula. La volta de la nau i els braços del creuer tenen la mateixa alçada, cosa que facilita la construcció de la base de la cúpula.</p> <p>La sensació d’unitat és present des de qualsevol racó de l’interior de l’església, una característica clau en edificacions romàniques d’aquest nivell, donada per un acurat sistema de proporcions i a la llum aèria que il·lumina la cúpula i la fan visible des del primer moment que un accedeix a l’església.</p> <p>La il.luminació de l’edifici ve donada per finestres de doble esqueixada, dues a la paret de migjorn, una a cada tester del transcepte, una a la base de la cúpula que il.lumina el nivell superior –com podem veure en la fotografia anterior- i una al centre de cada absis. Originàriament, les finestres estaven tapades amb teixit de ventre de vedella, el que funcionava com a vidre per a aïllar-se del fred, però a la vegada deixava passar la llum. Actualment, aquest teixit s’ha reemplaçat per alabastre, el que gaudeix de les mateixes característiques d’aïllament i translucidesa. A més, a la façana de ponent, s’obre una petita finestra cruciforme i un òcul d’execució molt posterior. El fet que l’església tingui poques obertures pot ser un intent d’aïllar un espai sagrat de l’exterior –sensació accentuada per l’espessor del mur-, però el cert és que el mur ha de ser sòlid per a poder suportar el pes de la cobertura.</p> <p>Exteriorment, veiem que es tracta d’un edifici volumètric, ja que llueix d’una puresa de línies i volums que tradueixen directament a l’exterior els espais interiors. En la intersecció de la nau amb el transsepte s’aixeca un cimbori de dotze costats únic a Catalunya. La base del tambor és vuitavada, però cadascuna de les quatre parets nascudes de les trompes formen un angle suau, deformant l’octàgon bàsic per a donar lloc a un cimbori poligonal de dotze costats. El tambor de la cúpula esta decorat amb un fris de finestres cegues i un altre d’arquacions llombardes articulades en tres plafons que emmarquen la finestra situada sobre els absis. La sòbria ornamentació és un tret molt característic del primer romànic llombard a Catalunya, el que combina simplicitat decorativa i puresa de línies per donar una sensació de majestuositat austera.</p> <p>A la paret de llevant s’obren els absis, decorats amb un fris d’arquacions llombardes continu a les absidioles i formant tres plafons de cinc arquacions separades per dues lesenes a l’absis central. Als costats de migjorn i tramuntana, el mur construït a base de carreus uniformes, com a la resta de l’edifici, no gaudeix de cap mena de decoració.</p> <p>Tocant al mur de tramuntana s’hi troba el cementiri, un dels pocs que avui en dia encara resten dins el nucli urbà d’una població al qual es tenia accés des de ‘interior de l’església a través d’una porta, ara tapiada, situada a la paret del creuer. Actualment hi ha dues altres portes tapiades, les que donaven accés a les dependències canonicals des del mur del creuer i de l’inici de la nau central, ambdues al costat de migjorn.</p> <p>La simplicitat decorativa de l’edifici es contrasta amb l’elaborada composició de la façana de ponent, organitzada en sis plafons d’arquacions en dos nivells. En el registre inferior, dos plafons envolten una porta construïda amb dovelles en arc de mig punt i coberta per una arquivolta. En el registre superior, les arquacions laterals segueixen el pendent de la coberta, mentre que el plafó central emmarca una finestreta cruciforme i un gran rosetó de construcció molt posterior.</p> <p>La façana està encapçalada per un campanar de cos quadrat adossat a un d’espadanya, del que es conserven els muntants. Es diu que la construcció original va ser modificada al 1572 tot adossant un campanar de cos quadrat que permetia aixoplugar el rector del poble durant les seves tasques de convocatòria de fidels.</p> <p>L’aparell constructiu es basa en carreus petits, perfectament tallats i disposats de manera uniforme en tot l’edifici. Fent referència a la simbologia, des de l’època de sant Agustí aquests carreus de pedra perfectament tallada recordaven per si mateixos la justícia i les tres virtuts cardinals: fe, esperança i caritat. Una vegada formant part de l’edifici, aquests evocaven els sants que havien estat disposats per sempre a ser fidels a l’Església. Als arcs i les portes, hi podem veure una disposició especejada de les pedres que permeteren l’articulació de les formes circulars, confirmant una tecnologia constructiva de final del segle XI. Malgrat el que expliquen les divertides llegendes, les esglésies romàniques no eren construïdes tot omplint-les de sorra per a articular els murs i les voltes, doncs llavors el problema seria a l’hora de buidar-les. Tot i que la tecnologia de l’època era molt més rudimentària que en temps actuals, els constructors romànics feien servir un sistema de bastides. Així, es posaven unes bigues de fusta a les parets a mesura que el constructor anava aixecant mur, de manera que encara avui podem veure els forats on aquestes es posaven.</p>	08216-45	L'església està situada al bell mig del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà.	<p>L’església actual de Sant Jaume de Frontanyà es va construir a finals del segle XI, segurament entre 1066 i 1080, precedint l’església de Sant Jaume de Frontanyà Vell, consagrada el 20 de juny de 905 i centre d’una comunitat de preveres. L’edificació de l’església nova sorgeix com a necessitat d’un espai més gran i un lloc més accessible.</p> <p>A partir del 1140 va aplegar una comunitat de canonges agustinians, regida per un prior, la que ràpidament va extendre la seva influència, qui continuaren amb les funcions parroquials de l’església. El 1395 era regida per priors comendataris i el 1592 va ser secularitzada i incorporada al Bisbat de Solsona. Tenint en compte l’existència de la comuitat agustiniana, tot indica que hi hauria hagut dependències monàstiques etorn un caustre, del que sembla que resten dos capitells. Aquestes suposades dependències monàstiques haurien estat enderrocades al s.XVII en construir-se la rectoria, la que es va enderrocar als 1970.</p> <p>Diverses actuacions de restauració, a la teulada i al campanar, estan documentades als llibres sagramentals (APSJF 1598) on consta les aportacions de diferents cases a l’obra de l’església.</p> <p>En temps contemporanis, es van dur a terme tres intervencions a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona (ara SPAL). La primera intervenció, el 1962, va enderrocar l'antiga rectoria, adossada al costat sud, ja que estava en molt mal estat de conservació i causava problemes d'humitats al temple. Amb aquest enderroc, van apareixer vestigis del que es creia el conjunt monàstic original: capitells esculpits, columnes i tombes antropomorfes excavades a la roca. Malgrat aquestes troballes, mai es va fer una excavació arqueològica científica per tal de confirmar l'existència i evolució del conjunt monàstic. La seva reconstrucció es va considerar inviable i es va procedir a refer la part de de façana del temple que s’havia alterat en afegir la casa, enderrocar dues cases més que s’hi annexaven al costat sud i reparar els paraments que havien quedat al descobert.</p> <p>La segona intervenció va tenir lloc entre el 1972 i el 1980. Bàsicament es van desmuntar les cobertes i es van rebaixar fins al nivell original, ja que aqueta havia estat sobrealçada en època moderna, quan es va construir el cos que va convertir el campanar d’espadanya en una mena de comunidor. La nova coberta es va reconstruir amb xarxa metàl·lica i capa de formigó, envanets de suport, solera, tela asfàltica, cornisa de pedra natural i teules. Les obres del cimbori van quedar interrompudes, les que es van recuperar en una tercera intervenció el 1982, tot col·locant una tela asfàltica, solera de rajola i teula àrab, i es va formar una cornisa perimètrica amb llosa de pedra. També es va fer un repàs general de les teulades i es van canviar les teules trencades.</p> <p>L’any 1991, el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es va fer càrrec de la continuació de la restauració, atès que es tractava d'un monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Aleshores es va restaurar tot el cos del campanar, l’escala d'accés, l’òcul de la façana i, altravegada, les cobertes de la nau i del creuer.</p>	42.1872200,2.0243200	419433	4671024	1080	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91275-img4688.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91275-img44490.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91275-creuament-sjf-bob-masters.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós/Cultural			BCIN	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Sant Jaume de Frontanyà és un dels edificis del primer romànic català més emblemàtics del país gràcies a la seva unitat i simplicitat decorativa, però sobretot per l’excel·lent modulació dels volums a nivell exterior. Per aquest motiu, l’arquitecte Elies Rogent va basar la restauració de l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll en els esquemes constructius presents a Sant Jaume de Frontanyà.	92\|85	45	1.1	1760	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91313	Sant Esteve de Tubau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-tubau	<p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.</p>	s.IX	L’església va ser restaurada durant els anys 1973-1974 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.	<p>L’església de Sant Esteve de Tubau consta d’una sola nau orientada a llevant i encapçalada per un absis trapezoïdal una mica desviat de l’eix principal. La nau està coberta amb embigats simples que suporten una coberta de doble vessant i la coberta de l’absis és de volta de canó, possiblement per a protegir millor la part religiosament més important de l’edifici.</p> <p>Exteriorment, la coberta de la nau sobrepassa lleugerament en alçada la de l’absis, mentre que els dos murs testers, el de la nau i el del tancament de l’absis, es troben a un nivell més elevat que la coberta. Aquest joc de proporcions fa evident la organització dels volums interiors, de manera que es pugui identificar exteriorment les diferents zones de l’església.</p> <p>A la façana de ponent es troba la porta d’entrada a l’edifici amb arc de mig adovellat i presenta una porta de fusta amb ferramenta de tradició romànica. Aquesta estructura, així com els murs testers i els angles de l’església, contrasta notablement sobre l’aparell constructiu rudimentari comú a la resta de l’edifici, el que és de petits blocs de pedra situada irregularment sense formar filades.</p> <p>A la mateixa façana de ponent s’aixeca un campanar d’espadanya amb dues obertures. Curiosament, en època medieval, el campanar no tenia una funció utilitària, doncs sembla que la convocatòria de fidels a base de campanades no tenia massa sentit en un indret deixat de la mà de Déu. Tenint en compte que les primeres torres d’església no tenien campanes, l’explicació de la construcció ens remet a la simbologia cristiana. Els campanars volien simbolitzar l’eix ascensional que porta a Déu, un element sòlid i resistent que també evoca fortalesa contra el mal.</p> <p>La il·luminació de l’església ve donada per cinc finestres: dues a l’absis, dues d’una sola esqueixada a migjorn i una de cruciforme que està descentrada respecte a l’eix vertical de la façana de ponent.</p> <p>De les dues obertures sobreposades a llevant, la que està situada a un nivell inferior presenta decoració a la part exterior. Està formada per dos blocs monolítics esculpits en baix relleu tot resseguint la finestra. A la part superior hi ha restes de tres motius figuratius: una creu a l’esquerra, un colom –símbol de la innocència, del martiri i de la resurecció- i un dibuix molt erosionat del que podria ser un arbre o un àngel molt esquemàtic. Aquesta és tota l’ornamentació d’un edifici que destaca pel seu joc de proporcions i simplicitat constructiva.</p> <p> </p> <p> </p>	08216-46	Sant Esteve de Tubau és una petita església situada a migjorn dels rasos de Tubau, junt a la masia de Tubau, tot presidint la vall.	<p>Les primeres notícies que en tenim són de l’any 905 en aparèixer en l’acta de consagració de l’església de Sant Jaume de Frontanyà, però també és citada en la de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document considerat del segle X. Tot fa pensar que l’església devia dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp, Sant Llorenç de Corrubí i Sant Esteve de Montner, la que a partir del segle XVII va ser coneguda com Sant Esteve de Tubau. </p> <p>A finals del segle XVIII, la composició de la petita parròquia de Sant Esteve de Tubau no havia canviat massa respecte dels segles anteriors i sabem que durant el segle XIX era formada per set cases: el mas Tubau, el Cortal de Tubau, el Ras de Tubau, el Molí de Dalt o de Tubau, el Molí de Baix o Molinot, Cal Roma i Cal Pó dels Jeps (més tard coneguda com Cal Jep). </p>	42.2041200,2.0417000	420890	4672884		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91313-img2578.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91313-img2579.jpg	Legal	Pre-romànic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BCIL	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Sant Esteve de Tubau es considera un edifici pre-romànic del segle X per la seva planta i l’aparell constructiu irregular, tot i que es creu que l’edifici va ser sobreelevat probablement al segle XII per a construir la volta actual.De totes maneres, la datació de la finestra de l'absis, poc clara, podria fer pensar que va ser construït el s.IX. L’església va ser restaurada durant els anys 1973-1974 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona sota la direcció de Camil Pallàs. Durant aquesta campanya es va trobar una petita lipsanoteca de fusta situada a l’interior de l’altar. Aquesta va ser extraviada, però per sort es va poder fotografiar en el moment de la seva troballa. La fotografia ens mostra una petita capsa rectangular de fusta, tallada en un sol tronc i amb les cares exteriors llises. A la part superior hi havia una tapa fina que donava accés a un petit espai destinat a guardar relíquies i un pergamí.	91	45	1.1	1761	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91317	Santuari de la Marededéu dels Oms	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-marededeu-dels-oms	<p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>MARTÍNEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d'història i geografia. Editorial Montblanc. </p> <p>RODRIGUEZ, G. (2012) 'Les pintures murals dels santuaris berguedans' a l'Erol, número 112. </p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Col.lecció Art i Paisatge. </p>	s.XVIII		<p>L’actual edifici consta d’una sola nau amb quatre capelles laterals -dedicades a Crist Crucificat, St. Cosme i St. Damià, St. Pelegrí i St. Antoni de Pàdua- i un presbiteri de grans dimensions de secció quadrada coronat amb un llanternó, on s’hi troba el cambril de la mare de Déu.</p> <p>Exteriorment, la coberta de la nau central sobrepassa la de les naus laterals, les que acaben en un doble enteulat, decoració que emmarca tot l’edifici. La façana de ponent està emmarcada per un esvelt campanar quadrat amb pinacle típic del període barroc, el que està acabat amb una interessant cornisa en penjant. La porta és de mig punt dovellada i un òcul circular al primer nivell. </p> <p>La porta de la sagristia, la que destaca per la seva decoració amb tons blaus, vermells i daurats, és de fusta, d'un sol batent que s'obre només en un sentit. Possiblement es va afegir a l'ampliació feta al s. XVIII. </p> <p>De les destrosses causades per la Guerra Civil, se’n va poder salvar una talla en fusta d’uns 60cm d’alçada (sense el tron) de possible origen gòtic, que tot i que encara reprodueix antics models romànics, ha patit moltes transformacions a través dels anys. Es tracta d’una Mare de Déu asseguda a un tron amb el nen Jesús a la falda, el que aguanta una bola del món a la mà esquerra i beneeix amb la mà dreta. Un inventari del 1894 parla de la corona, el ceptre i de vint vestits de la Verge. El rostre de la Mare de Déu ha patit moltes alteracions les que fan impossible reconèixer les faccions originals, sobretot arrel de la reconstrucció feta després de la Guerra Civil duta a terme per l’escultor Lluís Comas.</p> <p>En el cambril de la Verge hi ha unes pintures murals que narren la llegenda de la Mare de Déu dels Oms, la que es diu que al 1687 va salvar a Sant Jaume de Frontanyà d’una terrible plaga de llagosta. Aquestes varen ser pintades a l’any 1888, segons una data present en una de les bigues principals del cor. Tot i aixi, les cates realitzades durant el procés de restauració, dut a terme per Gemma Rodríguez i Capella, mostren una altra capa de pintura anterior, el que indica que l´església ja estava totalment decorada abans de la construcció del retaule major.</p> <p>En el mateix cambril de la Verge s’hi ha trobat fragments de l’antic retaule barroc i una pintura sobre llenç, possiblement del segle XIX, que va ser restaurada el 1998 pels estudiants de restauració del Consorci de Cercs. </p>	08216-49	Santuari ubicat en un turonet al costat de la casa dels Oms, amb Frontanyà al Nord, Terradelles a l'Est, Puig-Miró al SE i Picanyes a l'Oest.	<p>A conseqüència de les destrosses originades durant la Guerra Civil, no hi ha massa documentació referent al santuari. La primera notícia que en tenim és del 1410, en un pergamí de Ramon de Cortines on deixa en herència l’església de Santa Maria dels Oms i Santa Magdalena de Melosa. Aquest mateix document fa evident la dependència dels Oms a la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà, la que és també esmentada en l’acta de consagració del 905.</p> <p>El Santuari de la Mare de Déu dels Oms és un edifici de l’any 1785 que va ser construït sobre una petita edificació romànica del segle XIII, de la que no en queden restes. Sembla ser que durant el segle XVIII la devoció a la Mare de Déu es va intensificar i hi va haver la necessitat d’ampliar el Santuari original.</p>	42.1814300,2.0113000	418351	4670394	1785	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91317-img4660.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91317-img4664.jpg	Legal	Barroc	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós/Cultural			BCIL	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Al Santuari dels Oms es duu a terme l'Aplec del Dilluns de Pasqua Florida i antigament es celebrava el dia de les Marededéus trobades, el 8 de setembre, una festa molt popular on es feia missa al matí i ball després de dinar.	96	45	1.1	1761	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91359	Nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-sant-jaume-de-frontanya	<p>SOCA TORRES, I. (2005) 'Una aproximació al passat' a Sant Jaume de Frontanyà: Natura, Art i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Celblau, Torelló. </p> <p> </p>	s.XVII		<p>El núcli urbà de Sant Jaume de Frontanyà té l'orígen en una sagrera entorn l'església. La majoria d'edificacions del nucli urbà s'estructuren en l'espai entorn el carrer de baix i el carrer de dalt, el que venia marcat per l'antic camí ral de Borredà cap a La Pobla de Lillet. Al carrer de baix, just davant de l'església, s'aixeca l'actual ajuntament, antiga escola del poble. La Rectoria Vella sembla ser l'únic vestigi encara present de l'antic monestir, després de l'enderrocament de l'edificació que unia la rectoria actual amb la paret de migdia de l'església. El cementiri encara està al centre del núcli, adjacent a la paret nord de l'esgésia i al costat de les freixeres, on antigament hi havia la bassa del poble i la Font de la Mola, en dies presents. Fora de la línia de carrers principals, darrere l'església, s'hi troba Cal Mestre i Casa Blanca, a l'altre costat de l'anomenat camp del monestir. El nucli estava envoltat per horts i camps de pastura, la gran majoria en feixes.</p> <p>La gran majoria de les cases del nucli es troben en bon estat de conservació, excepte algunes que estan en procés d'enrunament o de les que només en queden restes dels fonaments. Gràcies als documents gràfics podem veure l'embergadura d'algunes d'aquestes edificacions (com Cal Ferrer o Cal Teixidor), així com el traçat original dels carrers. La majoria de cases es coneixen per l'ofici de qui l'habitava, el seu nom o alguna característica diferencial: Cal Xeco, Ca la Ramona, Cal Coix, Cal Roca, Cal Jenai, Ca la Rita, Cal Paleta, Cal Marxandó, Cal Ferrer, Cal Pere, Cal Ferreret, Cal Rossell, Cal Sastret, Ca la Masovera, Ca la Masovera, Ca l'Eloi, Cal Sastre, Cal Jep, la Casa Nova, Cal Teixidor i Cal Mestre. </p>	08216-55	El nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà està envoltat de boscos, turons i planes, als peus del Pla del Cingle, els que són part de la Serra de Faig i Branca i el massís del Catllaràs, que queda a l'Oest. Al Nord s'imposen els Rasos de Tubau i al SE, el Puig Miró.	<p>Les fonts documentals ja parlen d'un grup de preveres que practicava el rés i la vida en comú a la segona meitat del segle XI, el que donarà lloc a la posterior canònica agustiniana regular. Aquesta comunitat religiosa es va anar enriquint gràcies a donacions de llegats i béns deixats en herència, els que segurament eren per col.laborar a mantenir les obres d'edificació del nou temple. La figura del prior prendrà importància, gràcies a la independència dels dominis del priorat respecte altres senyors, tot augmentant el poder sobre els residents i els béns que en depenien.</p> <p>Durant el s. XIV el priorat es consolida espiritualment i econòmica, augmentant el nombre d'esglésies sota la dependència de la parroquial i també el nombre de famílies pageses residents en tinences del monestir. L'activitat social i econòmica era molt viva a la vall de Frontanyà i rodalies, fins i tot després de la gran pesta de 1348. A part de les activitats pròpiament agrícoles i ramaderes, va comerçar a sorgir activitat manufacturera i comercial, pel que es mencionen mestres de cases, ferrers, paraires i teixidors que més tard donaren nom a les actuals cases del poble.</p> <p>Després de la butlla del 1592, per la que s'extingien les canòniques agustinianes de Catalunya, el Rosselló i la Cerdanya, el priorat de Sant Jaume es va extingir i va passar a formar part de la demarcació episcopal del bisbat de Solsona, la que es va fer efectiva al s. XVII. El bisbe de Solsona designava un vicari perpetu per gestionar les rendes provinents de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà i les seves parròquies sufragàries.</p> <p>Al s. XVII s'evidencia un augment de població considerable, el que obligà a ampliar les masies existents i construir cases noves, tant a pagès com prop del temple parroquial. La família Campalans, que tenia cedits en emfiteusi els masos rònecs Puig Sobirà i Casa Nova, les terres de l'actual masia Casa Blanca i altres finques entorn l'església, va començar a establir famílies de pagesos al que acabà sent el nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Algunes de les noves cases es van edificar arrenglerades en mode de carrer i totes seguien la tipologia funcional de moltes de les masies del terme. La part del davant s'utilitzava com a era i altres activitats que requerissin espai, als baixos i estables es guardava el bestiar o bé es destinava com a petit taller manufacturer. L'habitatge era al primer pis, mentre que el segon podia servir de graner o rebost. A la part posterior de les cases hi havia els horts, les corts i l'aviram. Cada feixa i camp entorn del poble estava cultivat amb fesols, llegum, blat de moro blanc, blat, cànem, entre d'altres. </p> <p>A partir del s. XVIII, amb un augment de la població del 114% en setanta anys, els oficis independents i plenament especialitzats van creixent i la major part dels artesans tenia el seu obrador i punt de venda al que més tard serà el nucli urbà. Les diferents activitats dels habitants van donar nom a les cases del poble, de manera que encara avui trobem: Cal Ferrer, Cal Paleta, Cal Marxandó, Cal Ferreret, Cal Sastret, Ca la Masovera, Cal Sastre, Cal Teixidor o Cal Mestre. </p> <p>Al nucli urbà també s'hi situaven la major part de serveis, com la missatgeria, els correus, el pagament de tributs, les fondes i l'hotatgeria i l'escola, el que era lloc de trobada de veïns per diverses raons. A mitjans de s. XIX la població va assolir el seu màxim històric, amb 465 habitants el 1857, seguit d'un important èxode rural, el que va durar més d'un segle, a causa de la crisi de la societat pagesa i l'auge de la indústria tèxtil i minera a les lleres dels rius Llobregat i Ter. La desertització del municipi va propiciar l'abandonament de moltes cases, tot i la petita remuntada poblacional de principi del s. XX. Diverses anotacions de viatgers i excursionistes de l'època descriuen un poble amb 25 cases habitades, juntament amb veïnats agregats. Després de la Guerra Civil Espanyola, moltes famílies que vivien al nucli urbà, així com en cases de pagès, es van anar traslladant a altres poblacions i grans ciutats, de manera que es van desocupar permanentment. A partir del 1975 es va iniciar una nova etapa de lleuger repoblament i la majoria de cases del nucli urbà es van rehabilitar i utilitzar com a segones residències. Amb el canvi d'ús de la majoria de cases, l'essència del nucli urbà s'ha transformat.</p> <p> </p>	42.1872900,2.0237900	419390	4671032		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91359-vista-poble-de-la-creu0.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91359-img44130.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91359-vista-general-poble-postal-mauri.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - cultural - productiu			BPU	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		El 26 de juliol de 1983 es va aprovar el Projecte de Delimitació del Sòl Urbà del municipi. El 18 d'octubre de 2007, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, aprova el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Jaume de Frontanyà.	119\|94	46	1.2	1762	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91389	Collet de la Creu Malosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-la-creu-malosa	<p>VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000.</p> <p>Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> <p>Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> <p>SERRA I VILARÓ, J. (1989) Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació dels seus arxius. Centre d’Estudis Baganesos, Bagà, llibre III Esglésies i oratoris, pg 264-266</p> <p> </p>			<p>El coll (o collet) de creu Malosa (o Melosa) es troba al límit oriental de la serra de Faig i Branca, dins l'espai natural protegit del Catllaràs. Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra.</p> <p>A 300 metres a l'est del collet es troba el cim de Creu Malosa, de 1392 metres d'alçada, on s'entén que hi hauria una creu en temps pretèrits. </p> <p>Als peus de la serra de Faig i Branca, el terreny està constituït per gresos i conglomerats terciaris (del període Eocè) i de tipus calcari. Aquest substrat és cobert per pi roix i boix, faigs al nord i algun roure al vessant sud.</p> <p> </p>	08216-56	El collet de Creu Malosa es troba a l'extrem oriental de la serra de Faig i Branca, amb la baga de Santa Eugènia al Nord, el cim de Creu Malosa (1392 m.) i el Pla de la Lleona a l'Est, la costa dels Cóms al SE i el Bac de la Moneda al Sud.	<p>El collet és un pas important del camí ral de la Clusa a Sant Jaume de Frontanyà, que passa per la serra de Faig i Branca, i alhora cap a la Pobla de Lillet i Castellar de N’Hug, passant per Santa Eugènia de Soïlls. A la vegada, és un punt de confluència entre tres municipis: Sant Jaume de Frontanyà, La Pobla de Lillet i Les Llosses (al Ripollès).</p> <p>El topònim de Malosa apareix en diverses fonts documentals. A l'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà de 905 es menciona Santa Magdalena de Malosa, de la que actualment no hi ha restes evidents, parròquia del que deuria ser un nucli de població important.</p> <p>En un pergamí conservat a l'Arxiu del Mas Camprubí de 1410, Ramon de Cortines, de la parroquia de Sant Julià de Cosp, va fer llegats a les esglésies de Santa Maria dels Oms i de Santa Magdalena de Malosa (SERRA VILARÓ 1989).</p> <p> </p> <p> </p>	42.1936300,2.0077700	418075	4671752		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91389-img4728.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91389-img4729.jpg	Legal	Cenozoic	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Científic/Lúdic/Cultural		Xarxa natura 2000\|	Natura 2000\|BCIL	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		La primera església de Sant Jaume de Frontanyà, coneguda popularment com l'església vella, està a pocs metres del collet de creu Malosa.	123	2153	5.1	2136\|1761	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91390	Pedró de Tubau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-tubau	<p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>MARTÍNEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d'història i geografia. Editorial Montblanc. </p>	s. XIX		<p>Petita construcció en pedra amb una planta quadrada d'un metre quadrat aproximadament, amb una coberta en pedra a doble vessant i una creu metàl.lica al capdemunt. A la part frontal de la construcció hi ha una obertura en arc rebaixat, amb una reixa de ferro que protegeix l'interior de la capelleta, on es troben els llibres de visites. A sota la finestra, hi ha una petita obertura a uns 40cm d'alçada del terra. Davant d'aquesta edificació hi ha una taula en pedra de dues potes de pedra i morter i una sola llosa enorme a la part superior. </p>	08216-57	El Pedró de Tubau és el cim del massís dels Rasos de Tubau, que es troba al Nord del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Nord hi trobem els Cingles de Tubau i les obagues de l'Òliba i del Boix, al costat del Ripollès. A l'Est s'aprecien els Cingles de Montgrony, el Puigmal i Taga. Al Sud, a primer terme veiem els boscos i planes del terme de Sant Jaume de Frontanyà i a l'horitzó s'aprecia el Montseny, la Serra de l'Obac i Montserrat. Al Sud Oest veiem el massís del Catllaràs i a continuació s'obre la cara sud del prepirineu Berguedà, amb una vista excepcional del Pedraforca.	<p>Des de temps immemorials, fins a finals dels anys 1980, el Pedró de Tubau era l'indret on cada primer de maig es feia l'aplec de Tubau. Els veïns de Sant Jaume i rodalies pujaven en processó fins als Rasos de Tubau, on el capellà duia a terme la benedicció del terme i del pa, el que el propietari de Tubau entregava als assistents. Aquests portaven llonganissa i esmorzaven allà mateix. </p>	42.2202400,2.0495300	421556	4674667		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91390-img4561.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91390-img4567-1.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic			BCIL	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		La creu metàl.lica està trencada, pel que només en resta la part vertical. Amb poc èxit, s'ha volgut reconstruir la mà horitzontal amb un tros de fusta i filferro.	119\|94	47	1.3	1761	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91415	Pedró del Cal Mestre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-del-cal-mestre	<p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>CASELLAS, I; SANTANDREU, M.D. (1997) Creus del Berguedà, Amics del Romànic del Berguedà, Berga.</p> <p> </p>	s. XIX		<p>Element amb base de pedra d'uns 70 cm. d'alçada. El fust circular és a base de pedra i morter de calç, amb un cinturó de ferro que l'envolta, el que suporta una mènsula quadrangular decreixent. Encapçala l'element una creu de ferro d'uns 35 cm. d'alçada. </p>	08216-58	Pedró situat en un turonet entre l'extrem NE del cementiri i Cal Mestre.	<p>El dia de Pasqüetes, o Pascua Florida, es duia a terme un berenar al Padró de Cal Mestre a base de truites, que es feien allà mateix al foc a terra. Per Corpus es feia una processó que anava de l'església al Padró de Cal Mestre i tornava a l'església, tot cantant i tirant flors i ginesta. El padró s'enramava amb boixos i hi havia altars en diferents indrets i una capelleta a la paret de la plaça de l'ajuntament (RUMBO 2006). </p> <p>Al Padró, cada diumenge a la tarda, també s'hi jugava a bitlles, el joc de Sant Jaume per excel·lència. </p> <p>La creu és un símbol d’orígen molt antic que ha servit per representar el cosmos en les seves formes més diverses. S’ha trobat en diverses cultures i religions precristianes. Amb el Cristianisme va adquirir una gran importància simbolitzant la mort i la glòria, així com la victòria.</p>	42.1874100,2.0245900	419456	4671045		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91415-img4386.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91415-img48690.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Les creus de pedró dins el núcli urbà, normalment es trobaven prop de l'església o en alguna capellete, en les que es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.	119\|94	47	1.3	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91416	Font de la Mansana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mansana		s. XIX		<p>La Font de la Mansana està localitzada a l'extrem nord-oest d'un camp a pocs metres del nucli urbà de Sant Jaume. L'estructura de la font està formada per un mur fet de carreus en el que hi ha el brollador d'aigua, amb un tub de ferro. La font no disposa de pica a la seva base, de manera que l'aigua brolla fins a un desaigüe a pocs metres. A costat i costat de la font hi ha un banc construït amb lloses de pedra ben escairades i sense lligar. L'entorn del torrent afavoreix l'aparició d'espècies vegetals propies dels entorns humits. </p> <p> </p>	08216-59	Font situada a l'Oest del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, als peus del Pla del Cingle.		42.1876500,2.0190000	418995	4671077		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91416-img27050.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91416-img4863.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		El topònim de Mansana es creu que podria provenir de 'mens sana', el que denotaria un indret de sanació.	119\|94	47	1.3	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91417	Font de la Mata	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mata-2		s. XX		<p>Font a peu de camí de Tubau. L'estructura actual tapa el sortidor original amb una construcció a base de pedra i ciment, que acaba amb una llosa frontal amb tres sortidors i una pica també de pedra. A la làpida es llegeix: 'Masies El Prat. Font de la Mata' i està coronada per una senyera. La font està protegida del camí per una balla de troncs i un banc també de fusta. </p>	08216-60	Font situada al NO del coll de Sant Jaume, a pocs metres del Llimosell.	<p>Font molt popular entre els veïns de les contrades. </p>	42.2001100,2.0287100	419812	4672451		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91417-img4382.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91417-img4384.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Social			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		La construcció actual ha cobert totalment el sortidor original de la font, un simple tub que permetia la sortida d'aigua de la roca.	119\|98	47	1.3	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91446	Creu de Solé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sole	<p>CASELLAS, I; SANTANDREU, M.D. (1997) Creus del Berguedà, Amics del Romànic del Berguedà, Berga.</p>	s. XIX		<p>Creu de fusta de 2 metres d'alçada per 50 cm d'amplada. El pal vertical és cilíndric, d'uns 10 cm. de diàmetre, mentre que el braç transversal és de cos rectangular. Aquest braç porta la inscripció 'DE SOLE' indentada a la fusta. </p>	08216-61	Creu situada al Coll de la Creu de Solé, amb els Rasos de Tubau al NE, Tubau al SE, Cal Roma i el Solé al Sud i les Muntanyetes a l'Oest.	<p>La de Solé és una creu-pedró, les que solen estar situades en indrets especials des d'on es beneïe el terme i es resava per demanar a Déu la protecció de les collites.</p> <p>La creu és un símbol d’orígen molt antic que ha servit per representar el cosmos en les seves formes més diverses. S’ha trobat en diverses cultures i religions precristianes. Amb el Cristianisme va adquirir una gran importància simbolitzant la mort i la glòria, així com la victòria.</p> <p> </p>	42.2111700,2.0328400	420167	4673675		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91446-img4559.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91446-img4560.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		L'element es troba en un indret de gran interès natural i etnològic. La creu està situada en un pas molt important per a les comunicacions entre Sant Jaume de Frontanyà, La Pobla de Lillet i Gombrèn, a través dels cingles de Tubau.	119\|94	47	1.3	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91519	Font de la Mola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mola	<p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i Tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p>	s. XX		<p>La Font de la Mola està situada sota les freixeres, al costat del cementiri de Sant Jaume de Frontanyà. És una construcció moderna que consta d'una base de pedra i un abeurador a la part inferior i una mola de molí situada verticalment, on al centre hi ha una aixeta de metall.</p> <p> </p>	08216-64	Font situada al núcli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, al costat del cementiri, sota les freixeres.	<p>La font de la mola ser aixecada el 1977 per l'alcalde del moment, junt amb l'ajuda d'Àngel Rota, veï de Borredà, conegut per la seva feina de conservació de les fonts de les contrades. </p> <p>Antigament, en aquest indret hi havia la bassa del poble, on tradicionalment s'hi rentava la roba. Aquesta activitat es duia a terme amb un rentador, que era com un caixó de fusta, la maceta i el sabó. Un cop neta, la roba era estesa sobre les argelagues del serrat de la Casablanca. </p>	42.1875300,2.0242500	419428	4671059	1977	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91519-img4683.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91519-img4686.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91519-bugada.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Social			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez	Àngel Rota		119\|98	47	1.3	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91531	Frontal de Sant Jaume de Frontanyà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-de-sant-jaume-de-frontanya	<p>GUDIOL I RICART, J. (1974) Arte, Cataluña, vol. I, Madrid. </p> <p>PATRONAT DEL MUSEU DIOCESÀ I COMARCAL DE SOLSONA (1990) Catàleg d'Art Romànic i Gòtic, Barcelona. </p> <p>SUREDA I PONS, J. (1977) El gòtic Català, vol I: Pintura, Barcelona. </p> <p>SERRA ROTÉS, R.; VIGUÉ VIÑAS, J. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> <p>VILALTA PÉREZ, LL. (2005) <em>Art,</em> Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p>	s. XIV	L'element va ser destrossat a finals del s. XIX, tot i que es van salvar alguns fragments que van anar a parar al Museu Episcopal de Solsona entre el 1909 i el 1918, on es va dur a terme una reconstrucció de la part inferior, mentre que la part superior és totalment desapareguda.	<p>Taula pintada al tremp d’ou que narra episodis de la vida de l’apòstol sant Jaume. La peça que s’ha conservat medeix 55cm d’alt, 208cm de llarg i 4cm de gruix i és un fragment del que va ser un conjunt més gran. </p> <p>La taula està organitzada en dos nivells amb cinc escenes cada un, separades per bandes decoratives basades en un motiu ornamental que vol imitar pedreria encastada. A cada angle de les escenes es troba un medalló que encercla una petxina, la que, curiosament, és la única representació de l’atribut de l’apòstol en tot el conjunt.</p> <p>Del que resta de la part superior de l’obra, s’entreveu la descripció de la vida i martiri de l’apòstol, destacant les relacions amb el mag Hermògenes contades al <em>“Pasionario Hispano”</em>. En les restes de la primera escena, es pot entreveure un tron i una figura dreta vestida amb una túnica llarga fins als peus. La segona escena mostra una túnica llarga i els peus descalços del que pot ser sant Jaume, junt a un altre personatge. L’última escena de la dreta narra el martiri de l’apòstol, on es veuen els peus del sant durant el seu degollament junt als del botxí, un personatge vestit amb indumentària militar. Del poc que queda de les escenes del registre superior, podem afirmar que en aquestes no es representen dos moments dins un sol quadrat, tal i com succeeix en el registre inferior.</p> <p>El cicle del registre inferior representa el viatge de les relíquies de sant Jaume cap a Galícia. La primera escena de l’esquerra ens narra la primera part de la llegenda, on els deixebles de l’apòstol carreguen una arqueta negra amb les relíquies a una barca, la que després es veu a la deriva tot insinuant que va ser conduïda miraculosament. En la mateixa escena, els deixebles agafen el sarcòfag que contenia les relíquies, el que es representa honoríficament sobre quatre columnes en un lloc cobert. La llegenda diu que la barca navegaria i navegaria per a trobar el lloc on Déu volia guardar el tresor. El lloc escollit fou Galícia i es diu que la reina Lupa va correspondre als desitjos de Déu tot deixant el seu carro i els dos bous que els deixebles preferissin d’entre el seu ramat reial. Tot i que el ramat resultà ser ferotge, la bouada s’amansí per la presència dels deixebles. La reina, sorpresa, es converteix al cristianisme tot cedint el seu palau per a construir el primer temple dedicat a sant Jaume de Galícia.</p> <p>A la segona escena, es representa dos deixebles, un vestit de monjo, dirigint-se al palau de la reina sobre un carro tibat per les feres. A la dreta de l’escena, hi ha l’antic palau de Lupa transformat en església. Aquesta és representada sense cap mena de proporció i sobreposant els seus elements, tal i com és habitual en les pintures de l’època.</p> <p>L’escena central és una de les més restaurades del conjunt i mostra un dels miracles més populars de sant Jaume explicat en el <em>Liber Sancti Jacobi</em> (llibre segon, capítol V). Aquesta conta que dos peregrins alemanys, de camí cap a Santiago, feren parada a Tolosa de Llenguadoc. Allí s’albergaren a casa d’un home ric, el que amagà una copa de plata entre l’equipatge dels peregrins per acusar-los de robatori i treure’n profit. Els forasters van ser perseguits i condemnats a mort, però finalment pogueren prosseguir el seu viatge gràcies a que el fill del jutge s’oferí a morir en lloc seu. En el camí de tornada, trobaren el noi encara penjat a la forca, el que miraculosament s’adreçà al seu pare dient-li que no es preocupés ja que sant Jaume el sostenia amb les seves pròpies mans per allunyar-lo de la mort. El miracle passà de boca en boca fins que el ric va ser penjat sense cap mena de compassió, ni tant sols de sant Jaume. La llegenda es representa al retaule amb els dos peregrins vestits amb barret, bastó, sarró i mantell que surten d’una casa, a la que hi ha també una donzella amb una copa a les mans. Aquesta figura femenina, podria ser la serventa de l’hostaler, la que, en altres versions de la llegenda, és la que intenta enganyar els peregrins. A la seva dreta es representa l’apòstol, descalç i amb una aurèola nimbada, tot aguantant el jove condemnat, amb els ulls tapats i gairebé nu.</p> <p>A la quarta escena es narra el miracle de Bru de Vezelay narrat al <em>Liber Sancti Jacobi</em>, el que, tornant de pelegrinatge a Compostel·la, s’estirà sota un arbre per implorar menjar a sant Jaume. Cansat, va caure adormit i es va endinsar en un somni en el que el sant l’alimentava. En despertar, el pelegrí es trobà un pa als dits i per molt que mengés, no s’acabava mai. La representació en el retaule comença al costat esquerra de l’escena, on un àngel apareix d’un núvol per a donar un tros de pa rodó que apareix altra vegada al cap del pelegrí, el que està dormint al costat d’un arbre. A la dreta, el mateix pelegrí reprèn content el seu camí amb un barrilet als dits, element del que no es fa menció a la llegenda.</p> <p>A la última escena se’ns explica la història escrita pel Mestre Hubert al <em>Liber Sancti Jacobi</em> on trenta cavallers lorenesos visiten el sepulcre de sant Jaume a Compostel·la. Aquests havien fet un pacte de fidelitat entre ells, amb l’excepció d’un, el que aturà el seu camí per a fer-se càrrec d’un company que havia caigut malalt i poc després moriria. El supervivent demanà protecció a sant Jaume, que se li aparegué muntant a cavall, i tots dos buscaren un bon lloc per enterrar el company: la basílica de Compostel·la. L’escena és representada amb el pelegrí mort, a l’esquerra, junt a un preocupat company, dret i vestit amb un mantell, barret i bastó. A la dreta, hi ha la imatge de tres personatges sobre un cavall: el mort aguantat per sant Jaume i el peregrí al darrera.</p> <p> </p>	08216-66	Element originalment situat a l'església de Sant Jaume de Frontanyà, actualment al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.	<p>Estilísticament, l’obra segueix pautes gòtiques però s’ha considerat de transició entre el romànic i el gòtic, el que ens porta a ubicar-la entorn del 1300 –més propera al segle XIV que al XIII-, tot i que és difícil confirmar la cronologia exacta. El seu autor reflexa un domini de les tècniques de la pintura i una gran habilitat decoradora, cosa que l’allunya subtilment del romànic. Pel que fa a la iconografia, es podria gairebé afirmar que es tracta d’una taula gòtica, doncs el mestre de Frontanyà ja era capaç d’estructurar sistemes narratius extensos i d’interpretar la història de fonts diverses.</p> <p>L’obra va ser destrossada a final del segle XIX, però sortosament se’n va poder salvar una part que es traslladà a Solsona al 1909. El 1918 aparegueren nous fragments, el que va ajudar a reconstruir les cinc escenes que avui en dia es troben al Museu Diocesà. L’any 1971, Lluis Monllaó va dur a terme una restauració de la taula, tot refent els fragments que hi mancaven.</p> <p> </p> <p> </p>	42.1872400,2.0243300	419434	4671026	1300	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91531-version-20.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91531-version-30.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91531-version-40.jpg	Legal	Gòtic\|Romànic	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Cultural			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez	Mestre de Frontanyà	La polèmica de si es tracta d’un retaule o d’un frontal ha donat peu a varis arguments. L’argument pro-retaule (SUREDA 1977) es basa en la seva localització durant la descoberta, situat en un envà voltat de pintures murals, les que no han perdurat. A més, la taula gaudeix d’un bon estat a la part inferior, el que fa pensar que no es tracta d’un frontal, doncs aquests són molt fràgils en les zones baixes. Tot i així, la funcionalitat de la peça ha estat molt posada en dubte (GUDIOL 1974).Iconogràficament, es creu que la obra està basada en la “Llegenda Daurada” de Iacopo de Varezze”, però altres arguments fan pensar que es tracta d’una adaptació de diverses fonts basades en la tradició europea de l’època, la que narra la història de les relíquies de sant Jaume i dels miracles de l’apòstol durant el seu viatge post-mortem a Galícia descrits al Liber Sancti Jacobi Codex Calixtinus.	93\|92	52	2.2	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91535	Imatge del dimoni dels Oms	https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-del-dimoni-dels-oms	<p>VINYOLES I VIVET, P. (1984) Perfils Humans (narracions), Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà. </p> <p> </p>	s. XIX	S'ha perdut el rastre de la imatge original de fusta, la que va ser substituïda per l'actual figura de guix.	<p>La imatge actual es troba sobre un pilar policromat a l'interior del Santuari de Santa Maria dels Oms. Es tracta d'una escultura de guix policromada amb la imatge de Sant Miquel a la part superior abatent amb una espasa a una figura de dimoni, que està a terra. La figura de sant miquel vesteix amb tons terrosos i verdosos, amb una armadura platejada i una creu daurada al pit. Porta casc, aureòla i dues ales obertes. A la mà dreta sosté una gran espasa platejada, amb la ma dreta aguanta una cadena amb la que té lligat al dimoni i amb el peu esquerre li trepitja l'espatlla esquerre.</p> <p>Es diu que la imatge original era una talla de fusta, amb la figura del dimoni de dimensions molt superiors a l'actual. </p> <p> </p>	08216-67	Santuari de Santa Maria dels Oms	<p>Abans de la Guerra Civil Espanyola hi ha documentada una imatge de Sant Miquel amb un dimoni de grans proporcions. Era una talla de fusta policromada de la que s'ha perdut el rastre. Aquesta ha donat peu a l'anècdota en la que un veï agafà la figura tot dient: 'Apa Miquel! Tu per alt i jo per baix, ja veurem qui pot més!'. Sembla que la figura va ser penjada en una viga i cremada durant la guerra, tot i que una teoria popular explica que un membre del comitè de milícies antifeixistes va apartar-la de la foguera amb l'argument que 'aquest és dels nostres'. Es diu que podria haver estat venut a un museu de Nova York. </p> <p>La imatge actual, de guix, va ser comissionada per un veí de Borredà ja passada la guerra. </p>	42.1814500,2.0112500	418347	4670396		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91535-img4671.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91535-el-dimoni-antic-mauri.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Cultural			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez	Desconegut	Diu el saber popular que a principi del s. XX al Santuari dels Oms hi vivia un ermità anomenat Salvador Padullés que passava una capelleta de la Mare de Déu dels Oms penjada al coll, tot demanant almoina per les contrades i compartia pràctiques curanderes i oracionistes (VINYOLES 1984). Popularment se'l coneixia com 'el dimoni dels Oms' pel seu aspecte físic i mal caràcter. Era l'autor de 'Le livre du sort', un llibre de receptes-oracions editat en francès i traduït per Pere Vinyoles al català, on llista remeis per guarir diferents condicions (angines, mal de melsa, taques als ulls, mal de ventre, de dents...).	98\|119\|94	52	2.2	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91645	Imatge de la Mare de Déu dels Oms	https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-dels-oms	<p>BENET I PETIT, J. (2012): El trobador de la Mare de Déu, volum III, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. </p> <p>VV.AA. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>FREIXES, C., Prat, Ll. i VILADÉS, R. (2016) Sub tuum praesidium. Sota la vostra protecció. La imarge de la Mare de Déu al Bisbat de Solsona, catàleg d'exposició, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Solsona. </p> <p>SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga.</p>		La imatge va ser restaurada després de l'expoli de la Guerra Civil Espanyola.	<p>La imatge de la Marededéu dels Oms és una talla de fusta policromada d'època gòtica que ha patit moltes modificacions durant els anys. El conjunt actual és delicat, natural, elegant i amb bon sentit de la mesura característic de l'època gòtica, però encara reprodueix models romànics.</p> <p>La figura de la marededéu apareix asseguda en un tron, amb el Nen a la falda, talment com el tron de Crist infant, assimilat a la saviesa. Ella està vestida amb una túnica llarga fins als peus, de color blau amb decoracions florals de color daurat al pit i una franja a la part inferior amb tons vermells, verds i daurats. Unes sabates daurades ensenyen les puntes al capdevall de la túnica. Llueix una corona daurada amb el que podrien ser pedres precioses de color rubí. Aquesta subjecta una toca de color blanc amb una franja vermella que li arriba fins a les espatlles. La túnica està tallada amb els plecs de la roba, els que marquen les formes del cos i donen realisme a la figura. La cara és molt natural, de figura ovalada, sòbria, però a la vegada tendra i fina. Les celles són pintades, els ulls marrons en una cavitat poc profunda i el nas proporcionat i geomètric, la boca tancada amb llavis fins i mentó arrodonit que sobresurt, de color rojenc, com els pòmuls. Els cabells castanys estan pentinats amb una clenxa central, els que estan coberts per la toca. La mare recolza els braços sobre els genolls i obre les mans tot donant una sensació de benvinguda i a la vegada de protecció del seu infant, que s'asseu al costat esquerre de la seva falda. Sembla ser que la part central del cos és la que va ser salvada de la destrucció durant la Guerra Civil Espanyola.</p> <p>L'infant vesteix una túnica blanca de màniga llarga, de coll a peus, de color blanc i amb una franja daurada al coll i al pit, la que també ressegueix els volums del cos. Per sota surten els peus descalços. Al cap porta una corona daurada. La cara de l'infant és menys expressiva que la de la mare, el que també destaca pels pòmuls rogencs que li atorguen naturalitat. Amb la mà dreta dóna la benedicció, mentre que amb la mà esquerra subjecta una bola daurada. </p> <p>Els dos estan situats en un tron també policromat amb colors rogencs i daurats, amb quatre columnes amb una forma gairebé antropomòrfica a la meitat i acabada amb una d'ovalada al capdemunt. Aquest està situat en un pedestal geomètric descendent i emmarcat per una construcció arquitectònica molt geomètrica que els fa de fons. </p> <p>Les imatges d'arxiu mostren que la figura original ha patit moltes modificacions al llarc dels anys. Aquestes es fan pal.leses al cap de la verge i, sobretot, a la corona, que en ocasions és molt ornada i treballada, amb una posició i vestimenta totalment diferent, el que posa en qüestió si l'actual imatge és realment la original. </p> <p>La Marededéu dels Oms ocupa un lloc privilegiat al Santuari construït en honor seu. </p>	08216-68	Imatge emplaçada al cambril del Santuari de la Marededéu dels Oms, el que està ubicat en un turonet al costat de la casa dels Oms, amb Frontanyà al Nord, Terradelles a l'Est, Puig-Miró al SE i Picanyes a l'Oest.	<p>La troballa de la Mare de Déu dels Oms gaudeix de diferents versions. La primera és la típica llegenda on la Mare de Déu és trobada per un bou. El seu pastor se l'endú i quan arriba a casa, la imatge ha desaparegut. El dia següent la torna a trobar al mateix lloc, la torna a recollir i aquesta desapareix una i altra vegada, fins a tres. Finalment accepta que la imatge vol restar al seu lloc original, on li construeixen un santuari. </p> <p>La segona versió explica que va ser un pastor qui va trobar la imatge dalt d'un om. Poc després de la troballa, els animals del ramat del pastor que estaven afectats per diverses malalties <span><span><span><span><span>van quedar guarits. Els veïns de la vall van edificar una esglesia al cim del turó prop de la soca de l'om per aixoplugar la Verge, la devoció de la qual va ser molt popular a la zona, especialment entre pastors. </span></span></span></span></span>D'aquí que <span><span><span><span><span>Mare de Déu dels Oms és benerada per guarir els mals de les persones i el bestiar, especialment el mal de trencadura. </span></span></span></span></span></p> <p>El 1936, arrel de la Guerra Civil Espanyola, es van destruïr els retaules del Santuari dels Oms. Es diu que els veïns del poble van salvar la figura de la Mare de Déu de la total destrucció, tot conservant el fragment central del cos. En lloc de substituir-la per una nova figura, va ser restaurada per l'escultor Lluís Comas Bres, de Vic, el que li va donar un cap nou a la Mare de Déu i una nova imatge a l'infant. Durant l'aplec dels Oms, el 8 de setembre de 1939, la Marededéu va tornar al culte.</p> <p>Per fomentar el culte a Maria, el 1949, el bisbe de Solsona, Vicente Enrique Tarancón va organitzar una jornada mariana a Solsona, on hi va participar la Mare de Déu dels Oms, entre d'altres.</p> <p> </p>	42.1814300,2.0113000	418351	4670394		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91645-img4819.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91645-img4828.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91645-verge-oms-1-ac.jpg	Inexistent	Modern\|Gòtic	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Religiós/Cultural			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez	Restaurada per Lluís Comas Bres el 1939.	De la devoció a la Mare de Déu dels Oms en van néixer goigs i poemes, del que destaca el de Joan Benet i Petit (BENET 2012): IAltres vergers de Nostra Donacurulls de fruits, dolços d'amor,que el mes de maig etern apomacelestials i belles flors. A Frontanyà cerca la passadel riu Merlès capçal airós,del Berguedà a l'escapada,del Matamala a l'hort frondós. Del Lluçanès té la noblesa,del Berguedà, solana i to;li dóna fresca i jovenesadel Pirineu proper el balcó. Aquests verals de gran bellesai sobirana distinciósón adients a la Princesaque dalt del cel té la mansió. El nom dels Oms, a més, quin gaudiporta d'antuvi a cada cor,que l'om és l'arbre d'ombra fresca,inspirador de cants d'amor. A Frontanyà més ho seriasi a la seva ombra té el sojornla resplendent Verge Maria,Mare Divina del cor dolç. Sota de l'om tota l'anyadali entonaven les cançonsels de Sant Jaume, Alpens, Vilada,de Borredà i de tot l'entorn. Pins i avets mouran les branquesfent tornaveu amb la remor,la sajolida de flors blanquesseran l'encens amb el timó. I el Matamala, tot a l'ampledel Pirineu fadrí ratxós,de la Princesa les lloancesdurà a tot vent amb la cançó. IILa vila de Frontanyà,vila rica i regalada,prop de la vila té un palaubastit de pedra picada. De la cambra als finestralsposareu ben bé la balda,que en essent la Verge dinsabans d'hora apunta l'alba. Jo no sé qui us collirà,Flor de lli, Poma vermella;de tan alta que heu penjat,no hi arriba cap cistella. Florida al maig i a l'abril,de Sió Rosa esclatada,quan us veuen tan humiltots els cors prenen volada. Tarda blana, Oreig suau,Riuerell, Pou de Samària,Doll d'amor celestialfan les vostres encantàries. IIILa imatge dels Oms ésuna talla de gran vàluaper la molta antiguitat,la bellesa i la nissaga. De les que a l'Alt Berguedàtenen ferma la peanya,la dels Oms a ben segurper antiga és la degana. Asseguda en cadiralde riquesa desusada,el cabell daurat com l'ori la testa coronada. El Jesús com una flortendra, fresca i delicada;rica Perla de l'orienten les cloves de la falda. L'arquimesa del tresorés un bell temple romànic;de braçada té els murals,serenor que escampa l'absis. Espadanya com s'escau,finestrells en esqueixada,i dels anys al bes ardentté la cara socarrada. Pur romànic que retreuel pas lent de les anyades,entre glòries i amorés un flam que no s'apaga i la Verge sempre aténels batecs de la fillada,una mà enlairada al celi l'altra lliurant les gràcies. La tonada dels seus goigs,que omple tota la muntanya,és esclat d'amor filialressonant himne de gràcies. Pels camins de l'ideal,quan lluita amb afany la pàtria,la Mare de Déu dels Omsesdevé la Capitana. Quan la plaga, trist flagellde llagosta afamegada,com un vent de malvestatassolava la comarca, ni una no para el volde Sant Jaume en els paratgesprotegits sota el mantellde la poderosa Mare. Pedregada, focs, estralls,malaltia irremeiable,malastruc, tossut eixut,gams que deixen net l'estable han cedit davant l'esclatd'una maternal riallade la Verge que dels Omscom un bàlsam davallava. Gràcies, gràcies, Floc de neude la terra frontanyana,vostre nom portava escritdel meu cor entre les branques. Mes avui que sota l'omla vostra ombra regaladahe fruit a bastament,l'he gravat en les més altes. Quan arribi d'aquell omcercant l'ombra perdurable,Amor meu, baixeu-me a obrir,no em deixeu gelar la barba.	94\|93	52	2.2	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91688	Fons d'imatges de Sant Jaume de Frontanyà de l'Àmbit de Recerques del Berguedà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-jaume-de-frontanya-de-lambit-de-recerques-del-bergueda		s. XIX i s. XX		<p>L'arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es composa per un conjunt d'imatges important, tant en blanc i negre com en color, realitzades pels mateixos membres de l'entitat, així com reproduccions d'imatges antiges d'autors diversos. Les fotografies estan arxivades per tipologies (territori, urbanisme, art, indústria, cultura, festes, ...) i per municipis. La col.lecció alberga un nombre reduït exemplars gràfics de Sant Jaume de Frontanyà i de les seves rodalies. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p>	08216-73	C/ Mossèn Huch, 8, 1r. 08600 Berga	<p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear el 1981 amb la fundació de l'entitat i ha arribat a conservar més de 18.000 imatges de la comarca del Berguedà, així com d'altres indrets de Catalunya i de l'exterior.</p>	42.1873700,2.0236300	419377	4671041		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Obert	Bo		Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Privada accessible	Social			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez	Diversos autors		98	55	3.1	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91689	Fons d'imatges de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-0	<p>Fons d'imatges del Centre Excursionista de Catalunya, consultat a través del portal MDC el 16/03/2022. https://mdc.csuc.cat/digital/search/collection/afceccf!afcecemc!afcecag!afcecin!afceco!afcecpz/searchterm/Sant+Jaume+de+Frontanyà/field/all/mode/all/conn/and</p> <p> </p>	s. XIX i s. XX		<p>L'Arxiu fotogràfic de Centre Excursionista de Catalunya agrupa diferents fons independents: Col·leccions fotogràfiques, Estudi de la Masia Catalana i Fons personals. </p> <p>A l'arxiu de Col·leccions fotogràfiques s'hi diferencien dues tipologies: per un costat els conjunts d'imatges d'una temàtica concreta, com pot ser l'arquitectura romànica, recollits per aficionats i, per l'altra, les col·leccions que es van establir a l'arxiu segons el format de les fotografies, com poden ser les diapositives de vidre. En aquest fons hi figuren 13 fotografies de Sant Jaume de Frontanyà de diversos autors en les que es mostren edificis i vistes panoràmiques. En destaca una de Marcel·lí Gausachs, feta entre 1915 i 1930, de l'altar interior del Santuari dels Oms on s'aprecia l'antiga imatge de Sant Miquel i el dimoni dels Oms actualment desapareguda. </p> <p>L'Estudi de la Masia Catalana (1923-1936) va ser un projecte encarregat per Rafael Patxot i Jubert al C.E.C. i dirigit per Josep Danés i Torras per fomentar el coneixement de la masia catalana. El fons consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les illes Balears. A l'arxiu hi figuren 6 fotografies referenciades com a Sant Jaume de Frontanyà, tot i que una correspon a un altre municipi. En destaca una fotografia d'interior de la vivenda dels Oms realitzada per Francesc Blasi i Vallespinosa feta entre el 1912 i 1928. </p> <p>Finalment, a l'arxiu de Fons personals es troben un total de 96 fotografies del municipi, la majoria de José Camil Guiu realitzades a la segona meitat del s. XX.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p>	08216-74	C/ del Paradís, 12. 08002 Barcelona.	<p>El 1909 es va fundar l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya arrel del projecte <em>L'Inventari Gràfic de Catalunya, </em>impulsat per Geroni Martorell amb l’objectiu d’inventariar el patrimoni artístic-cultural del país. Les imatges són obra de més d'un centenar d'autors, des de la dècada del 1860 a l'actualitat, i de temàtiques molt diverses: muntanya i excursionisme, art, arquitectura, esport, enginieria, etnografia... La col.lecció ha anat creisent al larg dels anys gràcies a les donacions dels propis socis de l'entitat però també de no socis que buscaven preservar els seus fons. </p> <p>Si bé a l’origen de l’Arxiu la seva premissa geogràfica era Catalunya, els interessos dels socis eren geogràficament molt més amplis. I si bé lògicament una part molt important de les imatges són de Catalunya, n’hi ha també una quantitat estimable de tot el món: del Pirineu, d’Europa, i des dels Estats Units a Argentina fins del Japó a Macau.</p>	42.1873700,2.0236300	419377	4671041		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Obert	Bo		Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Privada accessible	Social			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez	Diversos autors	Les imatges de l'Arxiu del Centre Excursionista es poden consultar a través del portal web de Memòria Digital de Catalunya (MDC), el que ofereix accés a col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni. El MDC inclou còpies digitals de fotografies, dibuixos, mapes, cartells, ... amb més de 3 milions de documents procedents de 32 institucions diferents.L’Arxiu ofereix als socis, particulars i entitats serveis que són propis dels arxius i bancs d’imatges, com ara l’adquisició d’imatges, tant en suport paper com digital, per a l’estudi i la recerca, per a publicacions, per a exposicions o per emissions de televisió. Paral·lelament, l’Arxiu programa de forma regular un seguit d’activitats i conferències, publica llibres, i produeix exposicions amb la voluntat d’itinerar que són ofertes a entitats públiques i privades.L’Arxiu també es caracteritza per allotjar-hi força diversitat de procediments fotogràfics: procediments prefotogràfics com llanternes màgiques, i pròpiament fotogràfics com col·lodions, nitrats de cel·lulosa, gelatino-bromurs sobre placa de vidre o paper, acetats, polièsters, excepcionalment més d’un miler d’autocroms, així com còpies sobre paper a l’albúmina, cianotipies, o processos pigmentaris. A la vegada, disposa d’una interessant col·lecció d’instruments fotogràfics com ara càmeres de totes les èpoques, ampliadores o equipaments diversos, així com llibres i documents tècnics.	98	55	3.1	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91711	Acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-jaume-de-frontanya	<p>SOCA TORRES, I. (2005) 'Història' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>SERRA ROTÉS, R.; VIGUÉ VIÑAS, J. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> <p>BARAUT, C. (1978) Les actes de consagració d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), Urgellia núm. 1, La Seu d'Urgell. </p> <p>Pergamí original de 199 x 456 mm, Arxiu Capitular d'Urgell, cons. d'esglésies, núm. 11. </p> <p> </p>	s. X		<p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El pergamí original de l'acta de consagració de l'església original de Sant Jaume de Frontanyà és un manuscrit de 199 x 456 mm. escrit a mà en tinta negra sobre paper el 20 de juny de 905. El document detalla la consagració de l'església pel bisbe Nantigís d'Urgell en un acte on varen assistir Guifré II Borrell de Barcelona i Miró II de Cerdanya, fills de Guifré I el Pilós, així com una multitud d'abats, sacerdots, clergues i laics. Primerament es consagra l'església en honor a sant Jaume, així com els límits amb les parròquies de Sant Vicenç de Castell de l'Areny i de Santa Maria de Lillet, amb la serra de Cosp i els Rasos de Tubau, Boatella, Santa Maria de la Quar, Santa Maria de Borredà i la vila de Cirera. Seguidament, detalla les donacions de diferents habitants per a la construcció de l'església nova, els que, junt al bisbe, signen el document. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	08216-75	L'acta original es troba a l'Arxiu Capitular d'Urgell.	<p>El bisbe Nantigís d'Urgell va fer edificar una església en terreny de la seva propietat, en va autoritzar el culte i la va consagrar sota la dedicació de l'apòstol sant Jaume. L'edifici consagrat es trobava entre Faig i Branca i el Pla de la Lleona, el que ara és conegut com l'església vella de Sant Jaume de Frontanyà. Amb l'acte, es va definir la circumscripció eclesiàstica però també compromet als habitants del lloc a col.laborar amb la dotació de la nova infrastructura. </p>	42.1872840,2.0242095	419424	4671031	905	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91711-acu-pergami-original-199-x-456-mm-cons-desglesies-no-11-cara-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91711-urgellia-transcripcio-acta-sjf.jpg	Legal i física	Romànic	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Simbòlic			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez	Nantigís d'Urgell	Existeix una traducció del text en llatí a càrrec de Paquita Sallés i Verdaguer.	92	52	2.2	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91746	Fons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Jaume de Frontanyà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-jaume-de-frontanya		s. XIX - XXI		<p>L’Arxiu Municipal de Sant Jaume de Frontanyà organitza, classifica, conserva i fa difusió del patrimoni documental del municipi. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà. Els serveis que ofereix són: consulta de fons, reprografia, assessorament a arxius d’entitats i associacions i suport a la investigació.</p> <p>L’arxiu municipal de Sant Jaume de Frontanyà conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, així com recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</p> <p>El fons consta de 795 unitats de descripció en paper, el que ocupa un volum aproximat de 33 metres lineals de prestatgeries. La major part de la documentació conservada és la que genera el propi ajuntament. Els documents més destacats del fons són el llibre d'amillarament de 1862 i les actes municipals més antigues, les que que s'inicien el 1856. Per altra banda, des de mitjan de segle XIX s'inicien les sèries de fiscalitat, comptabilitat, serveis militars i població.</p> <p>El fons està organitzat segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals, el <a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgpc/temes/arxius_i_gestio_documental/gestiodocumental/gd_local/suport/model_qdcm/'>MQCAC</a>, desenvolupat per la Generalitat de Catalunya. Aquest aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Sant Jaume de Frontanyà: els fons de l'Administració Local, fons privats i fons públics no municipals. El fons del Jutjat de Pau va ser creat per Albert Rumbo Soler el 2014, el que completa l’acció de l’administració de justícia al municipi.</p> <p>Les àrees en que es distribueixen els fons documentals són: Acció i organs de govern; Organització i gestió administrativa; Personal; Patrimoni; Recursos econòmics i financers, Urbanisme, obres i mobilitat; Sostenibilitat i medi ambient; Ordenació i promoció de l'activitat econòmica; Població i eleccions; Serveis culturals, de l'esport i el lleure; Serveis per l'educació; Serveis pel benestar i la salut; Seguretat i protecció ciutadana. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p>	08216-76	Al primer pis de la casa de la vila de Sant Jaume de Frontanyà.	<p>L´Arxiu Municipal de Sant Jaume de Frontanyà conté documentació des de 1841 fins a dia d'avui. </p> <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual a mitjan segle XX. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos d’octubre i novembre de 2000. L'adhesió de l'ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de gener de 2013.</p> <p> </p>	42.1873788,2.0236342	419377	4671042	Del 1841 a l'actualitat.	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic				2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Horaris de consulta: dimecres de 9 a 14 h. Casa consistorial de Sant Jaume de Frontanyà. Consultes i informació: 93 881 90 11 o st.jaume@diba.cat		56	3.2		14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91749	Fons documental de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Diocesà de Solsona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-diocesa-de-solsona	<p>PLANES I ALBETS, R. (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d'Arxius. Barcelona.</p> <p>SOCA I TORRES, I. (2005) <em>Aproximació al passat</em> a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau. Diputació de Barcelona. Barcelona. </p>	s. XVIII		<p>El fons documental de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà es troba custodiat a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Aquest organitza, classifica, conserva i fa difusió del patrimoni parroquial. El fons actualment preserva un gran nombre de documentació des de mitjans de s. XVI fins a l’actualitat.</p> <p>El fons està classificat en diferents apartats. Els llibres sacramentals és el conjunt més extens, en el que consten: set registres de llibres de baptismes que daten del 1593 fins al 1976; un llibre de confirmacions, del 1721 al 1967, el que té alguna part inclosa al llibre de baptismes; cinc llibres de matrimonis, del 1593 al 1976, amb alguna llacuna i una part inclosa al llibre de baptismes; tres llibres de defuncions, del 1852 al 1976, i plecs de documentació referent a l’acció pasqual datats del 1594 al 1901. En l’apartat d’administració parroquial hi ha registres documentats del 1599 a l’actualitat, en el que hi destaquen dues entrades de fulls de visites pastorals i documents eclesiàstics diversos, cinc registres de plecs i fulls de comptes (amb censos, fundacions i misses, confraria de la Mercè, comptes de les ànimes, comptes del culte i fulls solts de comptes varis) i també vuit entrades de documents parroquials varis com pot ser informació històrica de l’església, del poble, gestió dels límits parroquials, etc. A l’apartat de documentació notarial hi ha setze registres que daten del 1550 fins al 1900, les que inclouen actes notarials, censals, àpoques, capítols matrimonials, testaments, i documents notarials diversos. Un darrer apartat agrupa la documentació vària dels Oms datada del s. XVIII al s.XXI, així com obres i reformes, activitats, gestions i subvencions, restauracions, goigs…</p>	08216-77	Palau Episcopal. Pl. Palau, 1. 25280 Solsona.	<p>La parròquia de Sant Jaume de Frontanyà va pertànyer durant molts segles al bisbat d'Urgell, però al 1593 passà a integrar la nova demarcació episcopal de la diòcesi de Solsona, de la que el deganat de berga passa a formar-ne part. </p> <p>Durant molts anys el fons es va guardar a les golfes de la rectoria vella de Sant Jaume de Frontanyà, però per garantir-ne la conservació es va traslladar a les dependències de l'arxiu parroquial de La Pobla de Lillet i finalment passà al fons de l'Arxiu Diocesà de Solsona, on s'ha dut a terme una classificació i inventari de la documentació conservada. </p>	42.1872600,2.0242900	419431	4671029	1593	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91749-img1948.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez			98	56	3.2	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91757	Fons documental de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Comarcal del Berguedà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-comarcal-del-bergueda		XVIII-XXI		<p>L'Arxiu Comarcal del Berguedà compta amb 6 fons amb documentació sobre el municipi de Sant Jaume de Frontanyà, els que allotgen 191 unitats documentals. Aquests fons són: </p> <p>- Fons Família Coll (ACBR40-1201), el que inclou els capítols matrimonials signats entre Josep Solà i Martí, pagès de Sant Jaume de Frontanyà, i Maria Bach i Puig, donzella de Sant Quintí de Puigrodon, datats del 1788.</p> <p>- Fons Josep Deseuras i Vilanova (ACBR40-1305), el que inclou 56 imatges de l'església i el municipi de Sant Jaume de Frontanyà, algunes de les quals estan digitalitzades. </p> <p>- Fons Josep M. Marquès i Bardolet (ACBR40-1306), el que inclou 131 unitats amb documentació geneaològica dels Bardolet de Sant Jaume de Frontanyà, datats del 1809-1900. </p> <p>- Fons Mancomunitat Intermunicipal del Berguedà (ACBR40-203), el que inclou un document sobre l'incendi forestal a Sant Jaume de Frontanyà, el 1981.</p> <p>- Fons Pau Anfruns i Roma (ACBR40-1320), el que inclou els capítols matrimonials signats a Bagà entre Pere Anfruns i Orriols, de Castellar de N'Hug, i Rosa Roma i Portell, de Sant Jaume de Frontanyà, davant del notari Bonaventura Minoves, el 1803.</p> <p><br /> -Fons del Registre de la Propietat de Berga (ACBR40-701), el qual inclou escriptures de translació de domini, i escriptures d'arrendament i subarrendament, corresponents a finques rústiques. El conjunt d'aquests registres d'escriptures responen al Reial Decret de 23 de maig de 1845 i abasten des de l'any 1846 al 1862. </p> <p>-Llibre del registre de cases del partit judicial del Berguedà, de l'any1856, en el que s'indica propietaris i/o masovers, dels municipis de la comarca, entre els quals Sant Jaume de Frontanyà. El llibre porta el títol de 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32'. </p> <p> </p> <p> </p>	08216-78	Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga	<p>L'any 1983 es va dur a terme el conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà. El 20 de febrer del 2001 es va inaugurar l'arxiu a l'edifici del Pavelló de Suècia de Berga. L'arxiu conté els fons procedents de l'Ajuntament de Berga, però també documentació de tipologia i procedència molt diversa de tota la comarca del Berguedà dels ss. XIII al XXI. L'arxiu també alberga una quantitat important de fons d'entitats ciutadanes i particulars, així com fons fotogràfics i un fons d'hemeroteca d'autors i/o temàtiques berguedanes. </p>	42.1873677,2.0236301	419377	4671041		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91757-img1131.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez			98	56	3.2	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91758	Fons sobre Sant Jaume de Frontanyà al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-sobre-sant-jaume-de-frontanya-al-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local		XX-XXI		<p>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, principalment relacionats amb les diferents intervencions de restauració de l'església.</p> <p>La documentació escrita agrupa documents oficials, com poden ser les propostes o resolucions de subvencions, informes de l'arquitecte, estudis i memòries, pressupostos, factures, diligències o el llibre d'obres, però també documentació epistolar entre el rector de la parròquia i el Servei. Finalment, el fons recull una extensa mostra d'articles de premsa o llibres referents al municipi. </p> <p> </p> <p> </p>	08216-79	C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona	<p>El 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el que al 1986 es va anomenar Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i la seva missió ha estat la de la dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Des dels seus inicis ha anat conservant un important fons documental i fotogràfic que agrupa documents propis de l'activitat del servei, del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i també d'un conjunt de fons particulars. Actualment, conserva unes 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</p> <p> </p>		19377	4671041		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural				2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez				56	3.2		14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91762	Fons documental de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Capitular d'Urgell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-capitular-durgell	<p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.</p>	IX-XX		<p>L'Arxiu del Bisbat d'Urgell està situat al Palau Episcopal de la Seu d'Urgell i custodia un fons de manuscrits i documents de l'Arxiu Capitular d'Urgell, l'Arxiu Diocesà d'Urgell (o Arxiu Episcopal), l'Arxiu de la Mitra i els arxius parroquials. L'arxiu es troba des del 2014 a l'edifici de l'església dels Dolors i conté 385 metres lineals de fons que abasten els segles IX-XIX, entre ells la documentació custodiada pel capítol catedralici (capítol de canonges) format per uns 6.000 pergamins. En destaca el pergamí datat més antic de Catalunya, de l'any 815, i l'Acta de Consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà, duta a terme el 20 de juny de 905 pel bisbe Nantigís I d'Urgell. </p>	08216-80	Pati del palau, 3. 25700 La Seu d'Urgell	<p>L'Arxiu Capitular d'Urgell conté la documentació generada al llarg dels segles IX-XX de l'antic Bisbat d'Urgell i, així, de les parròquies que es trobàven dins la seva jurisdicció, entre elles la de Sant Jaume de Frontanyà, que es va consagrar el 905. El 1593 el Papa Climent II va dividir el bisbat d'Urgell per la seva gran extensió, tot creant la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord amb totes les seves esglésies, entre elles la de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p> </p>	42.1872761,2.0241719	419421	4671031		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Restringit	Bo		Legal i física	Modern\|Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez			94\|98	56	3.2	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91766	Fons de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu de la Corona d'Aragó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-de-la-corona-darago	<p>UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos.</p>	s. XIII-XX		<p>En el fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi custodia documentació relativa al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, des del s. XIII al s. XX, amb alguns exemplars digitalitzats. Els més antics són dos pergamins, del 1254 i el 1270, amb sentències atorgades pel prior de Sant Jaume de Frontanyà, qui actuava de judge delegat pel Bisbe d’Urgell. Destaca un manuscrit del s. XIV en el que, entre d’altres, conté una apel·lació al papa sobre l’excomunió de Roger de Pallars, senyor de Mataplana, i del prior de Sant Jaume de Frontanyà (de l’any 1337, fulla 8). Segueixen quatre documents de pleits civils entre el priorat i veïns del municipi, dels anys 1637-1696. Del s. XVIII es conserven cinc documents processals entre veïns, dels anys 1720-1750. Destaca un document del 1876 on es mostren els segells de l’ajuntament al llarg dels anys. També s’hi poden trobar amillaraments, des del 1851 al 1952, així com expedients d’incautacions, assumptes municipals i constitució d’ajuntaments durant la Guerra Civil Espanyola (del 1936-1939). Finalment, hi ha una unitat corresponent a Sant Jaume de Frontanyà del registre del Partit Judicial de Berga.</p>	08216-81	C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA		42.1873700,2.0236300	419377	4671041		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91766-document-aca-excomunio-prior-st-jaume0.jpg	Legal i física	Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	BCIN	National Monument Record	Civil	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez			94	56	3.2	1768	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91845	Fons documental de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Nacional de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-nacional-de-catalunya		s. XIX - XX		<p>La majoria de documents sobre Sant Jaume de Frontanyà a l’Arxiu Nacional de Catalunya provenen dels fons públics: l’Agència Catalana de l’Aigua, la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Hisenda, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Departament d’Economia i Finances, el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, el Districte Forestal de Barcelona, el Govern Civil de Barcelona, la Junta Electoral Provincial de Barcelona i la Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques i la Prefectura del Districte Miner de Barcelona.</p> <p>Destaca el fons de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República, on es troben expedients de determinació de responsabilitats i confiscació de béns de particulars amb propietats a Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>D’entre els fons privats, es troben documents de vendes de propietats, plets i atorgaments del prior, així com fotografies d’època contemporània.</p>	08216-82	Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès	<p>L'Arxiu Nacional de Catalunya està adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural i conté documentació generada per organismes públics, empreses, així com altra documentació de caràcter privat rellevant pel coneixement de la història nacional catalana. Té naturalesa d'arxiu de l'administració i arxiu històric. Està integrat al Sistema d'Arxius de Catalunya (SAC), essent el principal dels Arxius de la Generalitat de Catalunya. Conserva uns 30 km de prestatgeria de documentació, així com arxiu d'imatge i so. La classificació del fons es fa amb les normes ISAD i la NODAC.</p>	42.1873700,2.0236300	419377	4671041		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Restringit	Bo		Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez			98	56	3.2	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91846	Capbreu de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Comarcal de Solsona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-comarcal-de-solsona		s.XX		<p>L'Arxiu Comarcal de Solsona conserva un capbreu del terme i parròquia de Frontanyà, del notari Domènec Aguilar de la Notaria de Solsona, datat del 1790. Es tracta d'una unitat documental composta que consta de 72 fulls en dos plecs. En ell, diferents individus confessen les seves propietats. </p> <p> </p>	08216-83	Carrer dels Dominics, 14, 2a planta (Palau Llobera), 25280, Solsona.	<p>L’Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS) forma part de la Xarxa d’Arxius de la Generalitat i va ser inaugurat el 30 de març de l’any 1995. En l’actualitat custodia més de 1000 metres lineals de documentació que abraça des del segle XIII fins als nostres dies.</p> <p>L'Arxiu aplega més de 160 fons documentals i col·leccions, dels que destaquen: l’Arxiu de la Ciutat de Solsona i l’antic notarial del districte de Solsona; el fons fotogràfic Josep Maria Vicens i Purgimon [1910-1955] i un nombre destacat de fons del teixit associatiu solsoní: l’Orfeó Nova Solsona, l’Associació de Festes del Carnaval etc. </p> <p>Les seves dependències ocupen una part de l’antic Hospital Llobera, destacat edifici del gòtic civil català.</p>	42.1873800,2.0236300	419377	4671042	1995	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural				2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		El capbreu és un tipus de document on s'anotaven els drets i rendes que fan els vassalls al seu senyor, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats. Es tracta d'un document de gestió útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. Cada vegada que es feia la confessió es conservaven i es renovaven els drets i rendes que el senyor tenia sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions.S'han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, els que són una sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular.Les declaracions que fan els particulars en els capbreus, on consten cases, terres, béns, cultius als que es dediquen, dades sobre l'adquisició dels béns o l'ascendència del capbrevat són una font important per a investigar la història de la propietat.		56	3.2		14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91956	Fons d'imatges de Sant Jaume de Frontanyà del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-jaume-de-frontanya-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local		s. XIX - XXI		<p>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, principalment relacionats amb les diferents intervencions de restauració de l'església. D'entre la documentació gràfica, destaquen estudis de planimetria dels projectes de restauració de l'església, de l'enderroc de la rectoria i cases adjacents, la creació d'una font i la reforma de l'escola i casa municipal, així com fotografies i negatius de les diferents intervencions dutes a terme. Les més destacables són les de l'enderroc de la rectoria i de la troballa de les tombes antropomorfes.</p>	08216-84	C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona.	<p>El 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el que al 1986 es va anomenar Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i la seva missió ha estat la de la dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Des dels seus inicis ha anat conservant un important fons documental i fotogràfic que agrupa documents propis de l'activitat del servei, del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i també d'un conjunt de fons particulars. Actualment, conserva unes 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</p>		19377	4671041		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons d'imatges	Pública	Científic/Cultural				2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez				55	3.1		14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91957	Festa Major de Sant Jaume de Frontanyà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jaume-de-frontanya		s. XX		<p>La Festa Major de Sant Jaume de Frontanyà es celebra el cap de setmana més proper al dia de Sant Jaume, patró de l'església del poble, que cau en 25 de juliol. La festa ha patit canvis durant els anys.</p> <p>Antigament, la Festa Major era festa grossa, on acudien tots els habitants de Sant Jaume i de municipis veïns. Es celebrava Missa Major, que era solemne, es feia cantada i se solia interpretar una missa de Pius X. La plaça de dalt es guarnia, s'enramava i es tancava amb boixos per celebrar-hi el ball que durava tres dies, on es podien escoltar 'músics grossos', un acordionista i un jazband (conegut popularment com a 'xisband'). La resta de balls durant l'any, només gaudien d'un acordió. </p> <p>Actualment, el dissabte al matí i a la tarda es duen a terme activitats infantils, concurs de botifarra i de tennis taula, mentre que al vespre sol haver-hi un concert acústic. Diumenge al matí hi ha la típica fira d'artesans, jocs tradicionals al carrer, missa solemne en honor al patró i ball popular. Abans en el transcurs de la missa es feia la cantada de goigs en honor al Sant. Durant els anys 80 del segle XX, la Festa Major comptava amb alguns actes més i era molt popular entre els veïns dels pobles del voltant. </p>	08216-85	Nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà.			19377	4671041		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-festa-major-1977.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-fira-2010.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-festa-major-2009.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Social			Inexistent	2022-08-18 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Les festes majors acostumen a dur-se a terme durant els mesos d'agost i setembre, ja que deriven de les celebracions de la collita anual.	119\|98	2116	4.1	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91973	Trobada de Santjaumesos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-santjaumesos		s. XXI		<p>La trobada de Santjaumesos és un acte de retrobament dels que han format part del poble: antics veïns, actuals habitants i persones que han tingut una estreta relació amb Sant Jaume de Frontanyà. La iniciativa va neixer arrel de les celebracions del Mil.lenari. L'acte normalment es duia a terme el primer dissabte de setembre i aplegava a un centenar de santjaumesos, els que gaudien d'un dinar de germanor, un concert i ball a la plaça del poble, a sota les freixeres de la font de la mola o a l'interior de l'església en cas d'inclemències meterològiques. Les imatges de la gran arrossada formen part de la memòria col.lectiva dels santjaumesos que aprofitaven l'ocasió per a retrobar-se i recordar vells temps. Cada any, amb el dinar s'oferia un obsequi als assistents per recordar l'acte i enfortir l'identitat santjaumesa. Alguns assistents encara els col.leccionen. </p>	08216-90	Plaça de l'Ajuntament. Nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà.	<p>La primera trobada es va dur a terme l'any 2004 per iniciativa de l'equip de govern del moment per establir un espai on poder retrobar antics veïns i unir els habitants presents, amb la intenció de compartir moments, recuperar la memòria històrica i celebrar el sentiment santjaumès. </p>	42.1873700,2.0236300	419377	4671041		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91973-trobada-de-santjaumesos.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91973-santjaumesos-dins-esglesia.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91973-santjaumesos0.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Social			Inexistent	2022-08-18 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez			119\|98	2116	4.1	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91983	Llegenda del Dimoni dels Oms	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-dimoni-dels-oms	<p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p>			<p>La llegenda del Dimoni dels Oms és molt popular a Sant Jaume de Frontanyà i les seves rodalies. Aquesta narra la història d'un veí del poble que va trencar l'eix del carro que portava carregat de sacs de blat. Al veure que hauria de carregar els sacs a coll, va remugar que pagaria el que fos perquè algú l'ajudés a portar-los fins a casa. Dit i fet, se li va presentar el Dimoni dels Oms disfressat, qui li va oferir la seva ajuda a canvi d'una petita recompensa. L'home, cansat i desesperat, va accedir ràpidament sense demanar detalls del tracte. El Dimoni va apilar els sacs tan carregat com podia, mentre que el veí es va començar a qüestionar l'orígen d'aquell personatge amb unes recargolades banyes i una cua que sortia sota els parracs. Per acabar-ho d'arreglar, l'estrany sabia on l'home vivia sense haver-li-ho dit! El dimoni va descarregar els sacs a l'era de la casa i li va demanar el pagament tal i com havien acordat: volia la seva ànima! En aquell moment, el pagès va entendre qui l'havia ajudat, però un tracte és un tracte i no es podia fer enrere. Aleshores va apareixer la Mare de Déu dels Oms, qui va afirmar que el tracte no era vàlid, doncs l'home havia demanat algú que l'ajudés a portar els sacs fins a casa i el dimoni els havia deixat a l'era. Gràcies a la intercessió de la Mare de Déu, l'home va salvar la seva ànima. </p>	08216-92			42.1814300,2.0112500	418347	4670394		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91983-el-dimoni-mauri0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91983-img48210.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91983-img48240.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Cultural			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		L'argument d'aquesta llegenda s'extén a tot el territori en diferents versions; d'entre les més conegudes, destaca la del Pont del Diable de Martorell. Algunes versions d'aquesta llegenda inclouen petites variants, algunes de les quals substitueixen la figura de la Mare de Déu dels Oms per la de Sant Miquel, la que s'il.lustra en la imatge de l'escultura de Sant Miquel i el Dimoni que encara ara hi ha al Santuari dels Oms (l'original sembla que va ser cremada durant la Guerra Civil Espanyola). El Dimoni dels Oms era molt popular, fins al punt que molta gent s'encomanava a ell, i no a Sant Miquel o a la Mare de Déu, amb l'expressió 'valga'm el Dimoni dels Oms'. També hi ha documentada part de la lletra d'una cançó que se li cantava, tot i que es desconeix la melodia: 'El dimoni dels Oms té unes grosses banyes per treure els cristins d'aquestes contrades'.	98\|119\|94	61	4.3	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91987	Llegenda de la Mare de Déu dels Oms	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-dels-oms	<p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p>			<p>La troballa de la Mare de Déu dels Oms gaudeix de diferents versions. La primera és la típica llegenda on la Mare de Déu és trobada per un bou. El seu pastor se l'endú i quan arriba a casa, la imatge ha desaparegut. El dia següent la torna a trobar al mateix lloc, la torna a recollir i aquesta desapareix una i altra vegada, fins a tres. Finalment accepta que la imatge vol restar al seu lloc original, on li construeixen un santuari. </p> <p>La segona versió explica que va ser un pastor qui va trobar la imatge dalt d'un om. Poc després de la troballa, els animals del ramat del pastor que estaven afectats per diverses malalties van quedar guarits. Els veïns de la vall van edificar una esglesia al cim del turó prop de la soca de l'om per aixoplugar la Verge, la devoció de la qual va ser molt popular a la zona, especialment entre pastors. D'aquí que Mare de Déu dels Oms és benerada per guarir els mals de les persones i el bestiar, especialment el mal de trencadura. </p>	08216-93			42.1814400,2.0112500	418347	4670395		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91987-img4819.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Cultural			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez			119	61	4.3	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91991	Goigs de la Mare de Déu dels Oms	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-dels-oms	<p>BRIONES, M. i SANTACREU SIMON, J. (1988) 'Goigs i devoció popular', <em>Erol, L’: revista cultural del Berguedà</em>, Núm. 23, p. 17-36. </p> <p>GELONCH VILADEGUT, A. (2014) Els goigs: Gravats i cultura religiosa popular, Col.lecció Gelonch Viladegut, Sant Cugat del Vallès.</p>	s.XIX i XX		<p>Els goigs a la Mare de Déu dels Oms té mida foli i està imprès amb tinta negra. Té una sanefa d'ornamentació geomètrica i floral que emmarca el document. A la part superior, hi consta el títol i advocació (Goigs a la Mare de Déu dels Oms, venerada al seu santuari del terme de Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà); al centre hi ha la imatge de la verge (gravat d'Enric Prats Augué), envoltada pel text del goig organitzat en tres columnes, amb la tornada inicial i 8 estrofes de versos octosil.làbics amb rima encadenada i retronxa (reprenen els dos darrers versos de la tornada incial) i finalment la quarteta o tornada final amb rima encreuada; a la part inferior, hi ha un pantagrama amb la cançó (lletra d'Enric Balaguer Mestres, música d'Enric Prats Martí) i finalment una pregària. A la part inferior, fora del requadre, apareix el diposit legal, datat del 1980 i una nota sobre l'edició: '<em>D'aquesta edició se n'han fet 10 exemplars, acolorits a mà per M. Benavent, en possessió de l'autor</em>'. </p>	08216-97		<p>El culte a la Mare de Déu i molts sants va ser molt popular durant l’època moderna. La Verge i, especialment, els sants, actuen com a intermediaris entre el Déu llunyà i metafísic i els homes, paper que poden assolir tenint en compte la seva anterior condició d’humans. Als segles XIX i XX el culte a Maria adquireix més importància, el que desplaça sovint el culte a altres figures, tot invocant, ara, a la verge per epidèmies i calamitats. La Mare de Déu dels Oms gaudeix de dos goigs amb lletra diferent, cosa que prova la vitalitat del seu culte. El fet que la Mare de Déu dels Oms estitingui una estreta relació amb la natura, així com la gran majoria de les Mares de Déu de la zona, fa plantejar que els punts que han generat aquestes advocacions de la Mare de Déu es tracten de llocs on ja es practicava un culte a forces relacionades amb la terra o el món superior, molt abans de l’arribada i difusió del Cristianisme (BRIONES I SANTACREU 1988).</p> <p>La manifestació de devoció cultural del cant de goigs és una costum que encara existeix avui en dia, tot i que no és tant popular com en temps passats. Tradicionalment, a l’Aplec dels Oms, es comença fent una processó a l’església, es celebra la missa i, en acabar, es canten els goigs tot seguit venerant la imatge de la Verge. Normalment la gent es quedava a dinar pels voltants i a la tarda es tornaven a cantar els goigs.</p>	42.1814500,2.0112700	418348	4670396		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91991-goigs-a-mare-de-deu-dels-oms.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Cultural			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		També hi ha documentada una altra versió dels Goigs a la Mare de Déu dels Oms, que són molt més populars i encara hi ha qui les canta.	98\|119	62	4.4	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91992	Goigs a Sant Esteve	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-esteve		s. XX		<p>Els goigs de Sant Esteve estan escrits en un document mida foli i imprès amb tinta negra. Aquest està emmarcat per una garlanda d'ornamentació geomètrica i floral. A la part superior es situa el títol i advocació (Goigs a l'invencio del proto - martir Sant Esteva que es venera a la capella de Sant Esteve de Tubau de Sant Jaume de Frontanyà). Al centre apareix un gravat amb la imatge del sant i a la part inferior el text del goig organitzat en tres columnes, separades per una línia contínua. Finalment, es detalla l'oremus. Fora del marc, es detalla la impremta (Imp. Maideu de Ripoll) i l'any (1980). </p> <p> </p> <p> </p>	08216-98			42.2041400,2.0416800	420888	4672887	1980	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Cultural				2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez				62	4.4		14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32
91994	Goigs de Sant Jaume de Frontanyà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-jaume-de-frontanya	<p>GELONCH VILADEGUT, A. (2014) Els goigs: Gravats i cultura religiosa popular, Col.lecció Gelonch Viladegut, Sant Cugat del Vallès.</p>	s. XXI		<p>Els Goigs de Sant Jaume de Frontanyà són una edició especial que es va fer el 2005 en motiu de la celebració dels 1100 anys de la consagració de l'església vella de Sant Jaume de Frontanyà. Aquests estan plasmats en un document de 33x23,5 cm. que està imprès per les dues cares. A la portada hi ha un gravat emmarcat amb motius geomètrics i florals, amb la imatge del sant al centre, altravegada emmarcada amb una sanefa ornamental amb motius florals, en el que s'aprecia la petxina de Sant Jaume i la carbassa del peregrí. El dibuix és obra de Jaume Batiste. A sota la imatge hi consta el títol: Goigs de Sant Jaume de Frontanyà, Bisbat de Solsona. A l'altra cara, a la part superior apareix el text dels goigs, obra de Climent Forner. Aquest consta de: entrada de 4 versos (amb rima encadenada), 12 estrofes de 6 versos (amb rima encadenada i retronxa, on els dos darrers versos rimen amb els de la tornada inicial) i la quarteta o tornada amb 4 versos (amb rima encadenada). A la part central hi ha el pentagrama amb la música de Joan Bajona. A la part inferior hi apareix l'editor: Associació medieval de Bagà i Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà. D'aquests goigs commemoratius, es van fer 5 exemplars, numerats i acolorits a mà, 25 exemplars, numerats en paper de fil, i 750 exemplars en paper registre, sense numerar. Són part de la col·lecció Bagà Gogística, número 302. </p>	08216-100		<p>Els goigs son poemes populars que es canten en honor a la Verge, a Crist o als Sants sempre dins un marc religiós o un event. Tradicionalment es cantaven en hermites i esglésies, sempre dins d'una festivitat concreta. </p>	42.1872200,2.0242700	419429	4671024	2005	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91994-goigs-st-jaume-2.png	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Cultural			Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez	Climent Forner, Joan Bajona i Jaume Batiste		98	62	4.4	2484	14	Patrimoni cultural	2024-04-30 22:32

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús