Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91646 | Campanes de l'església de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-lesglesia-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>CABALLÉ, F. (2018) Qui toca les campanes? Inventari de campanes de l’Alt Berguedà, La Patumaire, Berga.</p> | s. XVIII | Molt erosionades. | <p>La doble espadanya de l’església de Sant Jaume de Frontanyà de 1572 es va transformar a principis de 1700 en un campanar rectangular tancat, el que fa 2,33 metres d’alçada, amb quatre finestres d’arc de mig punt. L’accés és des del cor, per escales de fusta.</p> <p>La campana gran medeix 75 cm d’alçada, amb un coll de 47 cm i un diàmetre de 85 cm i pesa uns 356kg. El jou és de fusta envellida amb vuit tirants, dos dels quals aguanten el contrapès de pedra. En un costat té palanca i a l’altre, el martell. La campana funciona de forma manual i amb electromartell. Es conserva un vell rellotge en bones condicions. S’aprecia un segell medieval de text il·legible, que segurament seria del fonedor. Destaquen diversos relleus al cos de la campana. Al centre: un ecce homo, una creu de calvari, una mare de Déu amb l’infant a coll i, finalment, en relleu superior als altres, sant Jaume de cos sencer. Sota els peus del sant s’aprecia una corretja prima guarnida amb flors i diminutes capelletes. A mig peu, es decora amb sanefes d’orles foliars. Al mig i al terç de la campana, s’entreveu la inscripció amb caràcters gòtics “… EPEM / + / D / AV / MIL- CCCC - IIIV / EP … / UPATE.. P … T”. “/… AHUM … I / MAIOME / D / FEUDAT PETDUJIA / … “. Sembla que els caràcters que manquen en la inscripció són causa en part de l’erosió que ha patit, però també de l’intent de destrossar-la durant l’escomesa civil de 1936 (CABALLÉ 2018: 217).</p> <p>La campana petita medeix 37 cm d’alçada, 25 cm de coll i 42 cm de diàmetre i pesa uns 43 kg. Té una bona sonoritat, en to de sol. El batall és de ferro, amb un forat a l’extrem. El jou és de fusta i està molt erosionat. De la part superior, s’aprecien dues tiges de ferro que serien per sostenir el contrapès, actualment inexistent. Hi ha restes de palanca i s’aguanta per les nanses amb un cargol. Fundiona manualment a través d’un cable al batall que va fins a l’interior de l’església. El fonedor és Raynelli. Els relleus de la campana estan molt erosionats, però encara es poden entreveure, al centre, imatges de cos sencer dalt una peanya de núvols, les que podrien ser de sant Jaume (amb el bàcul de pelegrí), sant Joan Baptista i Jesús crucificat. Aquestes figures estan intercal.lades amb les d’arcàngels de mig cos. A la part inferior, per sota les figures, s’aprecia una sanefa amb motius florals. Al terç de la campana es llegeix: “SANTE JACOBE ORA PRO NOBIS ANO 1784”, mentre que al peu es confirma el fonedor: “RAYNELLI ITALIA FETA” (CABALLÉ 2018: 218).</p> | 08216-69 | Campanar de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>La història de les campanes comença arrel de l’avenç en l’art de la metalúrgia a l’antiga Xina. Les primeres campanes van apreixer entorn el 2000 AC, les que poc a poc es van anar extenent per la resta d’Àsia i el món sencer. L’ús de les campanes també ha patit canvis durant els anys: petites campanes s’utilitzaven per traspassar informació a llargues distàncies, músics els adoptaren com a instruments importants, i també s’adoptaren per diferents religions. Abans de l’arribada del Cristianisme, diferents religions com el Budisme, Hinduisme, Shinto i l’antic Egipte utilitzaven campanes en les seves cerimònies com a instruments dels déus, per traspassar pau, netejar ments, per portar salut, sort i felicitat. Amb el Cristianisme, la tradició de campanes per congregar feligresos es va enfortir i van neixer escoles de fundició a Italia, un art que es va extendre per la resta d’Europa durant els segles següents. Actualment, a Catalunya, la confraria de campaners segueix viva i activa. </p> | 42.1872200,2.0243200 | 419433 | 4671024 | 1784 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91646-campana-gran-detall.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91646-campana-petita-detall.png | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Raynelli | A Sant Jaume es troben documentats els diversos tocs de campanes: bateig, a missa, a oració (a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda) i a morts, el que es recorda molt tètric i variava depenent si el difunt era home o dona. | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 91746 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-jaume-de-frontanya | s. XIX - XXI | <p>L’Arxiu Municipal de Sant Jaume de Frontanyà organitza, classifica, conserva i fa difusió del patrimoni documental del municipi. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà. Els serveis que ofereix són: consulta de fons, reprografia, assessorament a arxius d’entitats i associacions i suport a la investigació.</p> <p>L’arxiu municipal de Sant Jaume de Frontanyà conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, així com recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</p> <p>El fons consta de 795 unitats de descripció en paper, el que ocupa un volum aproximat de 33 metres lineals de prestatgeries. La major part de la documentació conservada és la que genera el propi ajuntament. Els documents més destacats del fons són el llibre d'amillarament de 1862 i les actes municipals més antigues, les que que s'inicien el 1856. Per altra banda, des de mitjan de segle XIX s'inicien les sèries de fiscalitat, comptabilitat, serveis militars i població.</p> <p>El fons està organitzat segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals, el <a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgpc/temes/arxius_i_gestio_documental/gestiodocumental/gd_local/suport/model_qdcm/'>MQCAC</a>, desenvolupat per la Generalitat de Catalunya. Aquest aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Sant Jaume de Frontanyà: els fons de l'Administració Local, fons privats i fons públics no municipals. El fons del Jutjat de Pau va ser creat per Albert Rumbo Soler el 2014, el que completa l’acció de l’administració de justícia al municipi.</p> <p>Les àrees en que es distribueixen els fons documentals són: Acció i organs de govern; Organització i gestió administrativa; Personal; Patrimoni; Recursos econòmics i financers, Urbanisme, obres i mobilitat; Sostenibilitat i medi ambient; Ordenació i promoció de l'activitat econòmica; Població i eleccions; Serveis culturals, de l'esport i el lleure; Serveis per l'educació; Serveis pel benestar i la salut; Seguretat i protecció ciutadana. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-76 | Al primer pis de la casa de la vila de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>L´Arxiu Municipal de Sant Jaume de Frontanyà conté documentació des de 1841 fins a dia d'avui. </p> <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual a mitjan segle XX. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos d’octubre i novembre de 2000. L'adhesió de l'ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de gener de 2013.</p> <p> </p> | 42.1873788,2.0236342 | 419377 | 4671042 | Del 1841 a l'actualitat. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Horaris de consulta: dimecres de 9 a 14 h. Casa consistorial de Sant Jaume de Frontanyà. Consultes i informació: 93 881 90 11 o st.jaume@diba.cat | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 91758 | Fons sobre Sant Jaume de Frontanyà al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-sobre-sant-jaume-de-frontanya-al-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local | XX-XXI | <p>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, principalment relacionats amb les diferents intervencions de restauració de l'església.</p> <p>La documentació escrita agrupa documents oficials, com poden ser les propostes o resolucions de subvencions, informes de l'arquitecte, estudis i memòries, pressupostos, factures, diligències o el llibre d'obres, però també documentació epistolar entre el rector de la parròquia i el Servei. Finalment, el fons recull una extensa mostra d'articles de premsa o llibres referents al municipi. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-79 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona | <p>El 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el que al 1986 es va anomenar Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i la seva missió ha estat la de la dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Des dels seus inicis ha anat conservant un important fons documental i fotogràfic que agrupa documents propis de l'activitat del servei, del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i també d'un conjunt de fons particulars. Actualment, conserva unes 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</p> <p> </p> | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 91846 | Capbreu de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-comarcal-de-solsona | s.XX | <p>L'Arxiu Comarcal de Solsona conserva un capbreu del terme i parròquia de Frontanyà, del notari Domènec Aguilar de la Notaria de Solsona, datat del 1790. Es tracta d'una unitat documental composta que consta de 72 fulls en dos plecs. En ell, diferents individus confessen les seves propietats. </p> <p> </p> | 08216-83 | Carrer dels Dominics, 14, 2a planta (Palau Llobera), 25280, Solsona. | <p>L’Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS) forma part de la Xarxa d’Arxius de la Generalitat i va ser inaugurat el 30 de març de l’any 1995. En l’actualitat custodia més de 1000 metres lineals de documentació que abraça des del segle XIII fins als nostres dies.</p> <p>L'Arxiu aplega més de 160 fons documentals i col·leccions, dels que destaquen: l’Arxiu de la Ciutat de Solsona i l’antic notarial del districte de Solsona; el fons fotogràfic Josep Maria Vicens i Purgimon [1910-1955] i un nombre destacat de fons del teixit associatiu solsoní: l’Orfeó Nova Solsona, l’Associació de Festes del Carnaval etc. </p> <p>Les seves dependències ocupen una part de l’antic Hospital Llobera, destacat edifici del gòtic civil català.</p> | 42.1873800,2.0236300 | 419377 | 4671042 | 1995 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El capbreu és un tipus de document on s'anotaven els drets i rendes que fan els vassalls al seu senyor, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats. Es tracta d'un document de gestió útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. Cada vegada que es feia la confessió es conservaven i es renovaven els drets i rendes que el senyor tenia sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions.S'han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, els que són una sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular.Les declaracions que fan els particulars en els capbreus, on consten cases, terres, béns, cultius als que es dediquen, dades sobre l'adquisició dels béns o l'ascendència del capbrevat són una font important per a investigar la història de la propietat. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 91956 | Fons d'imatges de Sant Jaume de Frontanyà del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-jaume-de-frontanya-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | s. XIX - XXI | <p>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, principalment relacionats amb les diferents intervencions de restauració de l'església. D'entre la documentació gràfica, destaquen estudis de planimetria dels projectes de restauració de l'església, de l'enderroc de la rectoria i cases adjacents, la creació d'una font i la reforma de l'escola i casa municipal, així com fotografies i negatius de les diferents intervencions dutes a terme. Les més destacables són les de l'enderroc de la rectoria i de la troballa de les tombes antropomorfes.</p> | 08216-84 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona. | <p>El 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el que al 1986 es va anomenar Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i la seva missió ha estat la de la dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Des dels seus inicis ha anat conservant un important fons documental i fotogràfic que agrupa documents propis de l'activitat del servei, del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i també d'un conjunt de fons particulars. Actualment, conserva unes 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</p> | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 91988 | Llegenda del bandoler Cabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bandoler-cabrer | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>La llegenda del Bandoler Cabrer explica la història d'un conegut personatge històric que, a causa de les malvestats que havia protagonitzat, es considerava una mena de follet poderós, fins al punt que podia desencadenar tempestes i pedregades que feia caure damunt d'aquels a qui volia mal. </p> | 08216-94 | <p>Josep Serra va ser un dels últims bandolers catalans, carlí Berguedà, qui va atreure l’ateció d’escriptors romàntics com Víctor Balaguer, Marià Aguiló o Jacint Verdaguer, que n’eren coetanis. El Cabrer es considerava un lladre diferent a la resta del seu temps, doncs no era salvatge i cruel. Actuava per lAlt Berguedà i se’l creia gentil i pacífic amb els pobres i marginats, però despietat amb els rectors, rics i senyors. El Cabrer va ser afusellat junt a quatre cabdills carlins: el Bou, el Caragolet i Carreró de Claravalls.</p> <p>Una cançó popular de Camprodon diu així:</p> <p><em>Tant temps hi hauràs passat</em></p> <p><em>per aquelles vagues i montanyes,</em></p> <p><em>per aquell mig de bruchs i arbossos</em></p> <p><em>al mig del faig t’amagaves.</em></p> <p><em>En sentit nom del Cabré, tot home ric tremolav</em>a.</p> | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 91989 | Llegenda del Pare Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pare-llop | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>La llegenda del Pare Llop parla d'un misteriós personatge que vivia a la Cova dels Orriols, a Castellar de N'Hug. Aquest es passejava per les contrades demanant diners als veïns per tal que els llops que ell controlava no ataquessin els ramats i les persones. Aquesta llegenda està documentada a Castellar de N'Hug, La Pobla de Lillet i a Sant Jaume de Frontanyà. </p> | 08216-95 | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||||||
| 91992 | Goigs a Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-esteve | s. XX | <p>Els goigs de Sant Esteve estan escrits en un document mida foli i imprès amb tinta negra. Aquest està emmarcat per una garlanda d'ornamentació geomètrica i floral. A la part superior es situa el títol i advocació (Goigs a l'invencio del proto - martir Sant Esteva que es venera a la capella de Sant Esteve de Tubau de Sant Jaume de Frontanyà). Al centre apareix un gravat amb la imatge del sant i a la part inferior el text del goig organitzat en tres columnes, separades per una línia contínua. Finalment, es detalla l'oremus. Fora del marc, es detalla la impremta (Imp. Maideu de Ripoll) i l'any (1980). </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-98 | 42.2041400,2.0416800 | 420888 | 4672887 | 1980 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 92001 | Moles del molí de Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-del-moli-de-terradelles | <p>Dues moles de pedra circular, amb el forat de la nadilla a la part central. Estan en bon estat de conservació. Van formar part del molí de Terradelles, tot i que actualment es troben al jardí de la casa de Terradelles. </p> | 08216-105 | Situades a la casa de Terradelles. | <p>Les primeres fonts documentals que esmenten el molí de Terradelles són de l’any 1135, en un document on Ramon Arnal, primer prior del monestir de Sant Jaume de Frontanyà, ven el mas de Terradellas i el molí per 15 sous barcelonins perquè siguin cultivades millor les terres.</p> <p>En un capbreu del 1790, Joan i Jaume Terradelles confessen ser els propietaris de <em>'l'heretat Terradellas i el mas Boladeras (habitat i affocat), el mas Pujol, el mas Camp, el mas de la Serra, el mas de Ribes, el mas de la Rovira, el mas Canamàs (tots deshabitats i rònechs) i un molí fariner rònec deshabitat' </em>(ACS 1790). Així, el molí de Terradelles ja estava enrunat a finals de s. XVIII. </p> | 42.1802600,2.0143500 | 418601 | 4670261 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92001-img1167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92001-img1168.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 47 | 1.3 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 92003 | Riera del Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-merles | <p>GORDI I SERRAT, J. (1998) <em>La Vall de Merlès</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1998</p> <p>VINYETA, R. (1978) <em>Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès</em>. Torelló: Celblau, 1978. </p> <p>AYMAMÍ, G.(2011) 'Els molins hidràulics de la riera del Merlès' a l'Erol nº 108, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berg</p> | <p>La Riera del Merlès neix al terme de Sant Jaume de Frontanyà i té una trajectòria inicial de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Sant Jaume, les Lloses, Borredà, la Quar, Sagàs i Lluçà fins a Santa Maria de Merlès, on agafa una trajectòria de nord-est a sud-oest fins afluir al Llobregat a mig camí entre Puig-reig i Navàs alhora delimitant els termes municipals de Sagàs, Navàs i Puig-reig. La Riera de Merlès forma diversos espais d'interès paisatgístic com gorgs i goles, ja que bona part del seu curs transcorre entre grans formacions rocoses. </p> <p>El naixement de la Riera del Merlès té lloc entre el Rec de Tubau i el Rec de Llentes, els que amb el Rec de Corrubí (aquests dos darrers al terme municipal de Les Llosses) formen el Rec de la Riba, que marca el límit oriental del municipi. Quan aquest rep les aigües de la Riera de Llimós (ja en terme de Les Llosses) forma la Riera del Merlès, el que a la vegada serà un dels afluents més importants del Llobregat en la seva llera esquerra. Al seu torn, la Riera del Molí també tributa a la Riera del Merlès, a l'est del municipi, ja al terme municipal de Les Llosses. </p> <p>La riera gaudeix d'una gran quantitat d'aigua, però l'abús de cabal per al consum humà a l'estiu i la introducció d'espècies no autòctones ha posat en perill la conservació d'espècies com el cranc de riu, substituït en molts punts pel cranc americà, o les bagres i els barbs, ocupats pel percasol o el black-bass. </p> <p>Depenent del seu transcurs en el terreny, l'orientació i la proximitat a l'aigua, a la vall del Merlès hi ha una gran biodibersitat de boscos i espècies. Al curs superior s'hi troben boscos eurosiberians, amb predomini de pi roig, avellaners i alguna fageda. Al curs baix s'hi troba un bosc mediterrani, amb predomini de pi blanc, roures i alzines. Mentre que vora la riera es troba l'anomenat bosc de ribera on s'hi troben espècies d'arbres de grans dimensions, com freixes, oms, gatells o salzes. </p> <p> </p> | 08216-107 | Al costat Sud Est del terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà, termejant amb el Ripollès. | <p>Des del s. X va ser coneguda amb el nom d’”Azest” o “Addest” i era el límit fronterer entre el comtat de Berga i el d’Osona, així com entre el bisbat d’Urgell i el de Vic. A la vall de la riera de Merlès hi ha indicis d’assentaments humans des d’època prehistòrica, però es va despoblar arrel de la desfeta de la societat hipanogoda i de les incursions sarraïnes a la zona. A partir del s. VIII es va repoblar per a consolidar la població al darrer terç del s. IX, en època de Guifré el Pelós, quan pagesos i ramaders de tot Catalunya, i especialment de la Cerdanya, ocupen les terres de la Catalunya central tot passant per la riera del Merlès.</p> <p>La Riera del Merlès va ser un eix de desenvolupament i comunicacions entre les terres altes i la plana molt important. En torn de l'any 1000 a la llera de la riera s'hi establiren molins de gra, que a partir de la construcció de rescloses obtenien suficient força hidràulica per moldre el gra en unes gran moles. Al s. XII se’n bastiren de nous, de nova planta o aprofitant els antics, la majoria dels quals es van utilitzar fins a finals de s. XIX o començaments del s. XX (AYMAMÍ 2011).</p> <p>Tot i que actualment no queda cap molí en funcionament, sí que se'n preserven alguns edificis, així com les restes dels antics emplaçaments de molins i rescloses al llarg del curs de la riera. Per altra banda, el camí que obre la riera entre les planes del Lluçanès i la muntanya va ser utilitzat per a la transhumància. </p> | 42.1767400,2.0586000 | 422251 | 4669829 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92003-gorg-del-prat.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92003-riera-congelada.jpeg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La vall de la riera de Merlès està considerada com a Espai Protegit d’Interès Natural.Les fotografies corresponen al pas de la Riera del Merlès per la finca del Prat. | 2153 | 5.1 | 1764 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 92154 | Afloraments geològics Geozona 150 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/afloraments-geologics-geozona-150 | <p>BUSQUETS, P. (1981) Estratigrafia y Sedimentologia del Terciari prepirinenc entre els rius Llobregat i Freser-Ter. Ph. D. Thesis . Univ. Barcelona, Spain</p> <p>CARRION ROIG, O. (2005) “Geologia” a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | En bon estat de conservació, tot i que cal tenir molta cura a l'hora de fer la conservació de la carretera, especialment amb el cobriment dels talussos, el que pot trencar la continuïtat de la successió estratigràfica i cobriria alguns dels punts més interessants de la successió, principalment de la sèrie turbidítica basal. | <p>Els afloraments geològics de la BV-4656 entre Borredà i Sant Jaume de Frontanyà mostren una successió de l’Eocè mitjà, començant amb sediments de mar profund i acabant amb sediments de peu de muntanya, constituïnt un excel·lent registre sedimentari de la història de l’estructuració pirinenca en aquest sector.</p> <p>La geozona 150 està situada a la riba dreta de la riera de Borredà, amb l’eix a la carretera BV-4656 on hi ha els millors afloraments, considerada una de les més completes de l’Èocè mitjà a Catalunya. L’edat de la successió al flanc sud va del Lutecià inferior fins el Bartonià mitjà, mentre que la part més alta de la successió no ha estat datada.</p> <p>La successió ha estat objecte d’estudis sedimentològics, paleontològics i tectònics. La seva gran qualitat i accessibilitat el fan visitable anualment per un gran nombre de geòlegs, estudiants i participants en congressos internacionals.</p> <p>La majoria de roques que es troben són lutites, gresos, margues i conglomerats de principi de l’era Terciària que procedien dels mars, rius i torrents que hi havia als peus dels primers Pirineus. Els torrents creaven diposits de graves, sorres i fangs que s’arribaren a acumular en centenars de metres de gruix. Un exemple d’aquests conglomerats de ventall al·luvial es troba prop de Can Frontanyà o al Pla del Cingle, on s’observen palets, còdols i blocs de diversa composició (de roques sedimentàries, metamòrfiques, volcàniques i ígnies corresponents a les eres Primària i Secundària. També es poden veure roques sedimentaries de gra més fi: margues de color gris i lutites de color vermellós, que contenen la majoria del registre fòssil.</p> | 08216-113 | Seguint l'eix de la carretera BV-4656. | <p>Aquest registre sedimentari certifica la història de l’estructuració als Pirineus orientals, aportant dades bàsiques per interpretar els perfils sísmics profunds tant per l’escorça superior com a tota la resta. Ha estat una àrea de suport als estudis de les relacions tectònica-sedimentació realitzats en el marc de la creació de nous models per explicar l’estructura dels Pirineus.</p> <p>A finals de l’era Secundària, en el Cretaci Superior, es van començar a formar els primers relleus pirinencs. En aquell moment, Sant Jaume de Frontanyà es situava al fons d’un braç de mar que existia a la primera meitat de l’era Terciària, fa entre 40 i 50 milions d’anys, ocupant la zona al Sud d’aquest primer pirineu. El mar rebia els materials transportats per rius i torrenteres tot formant dipòsits de materials marins. Es va arribar a omplir-se tant de sediment que es van situar per sobre sense ser afectats per l’aigua de mar, arribant a ser materials continentals. lutites i gresos de color gris són testimoni d’aquell mar, mentre que les graves, sorres i fangs es troben també en diversos afloraments del municipi, com en els conglomerats del Pla del Cingle. Durant aquesta acumulació de sediments als peus dels primers relleus prinencs, les plaques euroasiàtica i afroibèrica es continuaven acostant, tot plegant les roques ja sedimentades en el mar i en les torrenteres i arribessin a formar les muntanyes actuals. Durant els darrers 35 milions d’anys, els Pirineus s’han seguit transformant per fenòmens de deformació i erosió, però es consideren fenòmens molt inferiors als que formaren la serralada durant els 30 primers milions d’anys de l’era Terciària.</p> | 42.1888200,2.0219000 | 419236 | 4671204 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 92430 | La Florentina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-florentina | <p>GRIFELL SALA, Q. (1983) La Florentina de Sant Jaume, L'Erol, n. 7, Berga. </p> | s. XX | <p>El record de la Florentina, vestida de negra amb una gran clau als dits, es manté viu en tots aquells que en algun moment es van creuar amb aquest emblemàtic personatge. La Florentina va néixer a Vallcebre a finals del s. XIX, tot i que no hi ha documentació escrita que ho corrobori. Es va casar a Sant Jaume amb Agustí Elies i Escarrer el 1912 i va viure a Cal Rossell fins que hi va morir el 1983. El seu marit era l'aplegador, el que recollia les almoines per la conservació de l'ermita de la Marededéu dels Oms i ella s'encarregava d'obrir l'església als visitants. Als seus últims anys, se la recorda rondinaire, amb poc temps pels infants i sense pèls a la llengua. </p> | 08216-119 | 42.1869800,2.0239900 | 419406 | 4670998 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 92645 | Sender de Gran Recorregut 241 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-241 | <p>El sender de gran recorregut GR-241 és un sender circular que dóna la volta al Catllaràs passant per diferents termes municipals: Borredà, Vilada, La Nou de Berguedà, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Té una llargada de 59,46 km. que estan dividits en quatre etapes. La segona etapa, del Cobert de Puigcercós a Sant Jaume de Frontanyà, entra al terme municipal tot resseguint la riera del molí. La tercera etapa, va de Sant Jaume a La Nou de Berguedà, tot via Faig i Branca, ja al PEIN Serra del Catllaràs. </p> <p> </p> | 08216-121 | Creua el terme municipal de SE a NO, tot enfilant-se per la riera del molí, creuant el nucli urbà i pujant cap a la Serra de Faig i Branca, al Catllaràs. | 42.1936300,2.0077700 | 418075 | 4671752 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les coordenades corresponen a la Creu Malosa. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 92647 | Gorg del Matxo i Gorg Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-matxo-i-gorg-blau | <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Celblau, Torelló. </p> | <p>Al sector sud de la riera del Molí, un cop es creua amb el torrent de l'Estany o de Vila-rasa, es troben tres gorgs. El primer, de mida petita, destaca per l'entrada de l'aigua a través de les pedres, el que apareix a la primera fotografia. El segon gorg és de mida també petita, sense saltant i a peu de carretera. Finalment, el tercer gorg és de mida gran, amb dos saltants d'aigua -en la seva millor època- i una entrada a través de joncs i altra vegetació de ribera. Tots tres acullen les aigües de la Riera del Molí, la que drena les vessants centrals del municipi de Sant Jaume de Frontanyà, així com la vessant més oriental de Faig i Branca. Aquesta rep les aigües de diversos recs, com el Torrent de l'estany o de Vila-rasa, per acabar tributant a la Riera del Merlès, ja a l'alçada del terme municipal de Les Llosses. L'indret destaca per la biodiversitat típica del bosc de ribera i per la seva riquesa de fauna aqüàtica. </p> | 08216-123 | El gorg del Matxo i el gorg blau es troben a la zona de Canemars, poc després que el torrent del molí es creui amb el torrent de vila-rasa. | <p>El debat per saber quin és el gorg Blau i quin el gorg del Matxo encara és latent avui en dia. Segons la cartografia, el primer gorc venint de Canemars és el gorg Blau, un segon és el gorg del Matxo i una bassa més gran al sud està sense anomenar. Popularment, hi ha qui coneix el primer gorg com el gorc del Matxo, mentre que altres com el gorg Blau. El segon, a peu de carretera, és conegut com el gorg del Matxo per alguns, mentre que altres no el reconeixen ni tant sols com a gorg. Finalment, la gran bassa al sud, plena de jonc, és coneguda per molts com el gorg Blau, mentre que per altres és indiscutiblement el gorg del Matxo. </p> | 42.1785500,2.0380800 | 420559 | 4670049 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92647-gorg-2-del-matxo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92647-gorg-del-matxo0.jpeg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 2153 | 5.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 92649 | Elements del sistema càrstic de la Fm Bellmunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-del-sistema-carstic-de-la-fm-bellmunt | <p>Elements de naturalesa càrstica amb més de 500 m. de potència de conglomerats dels Mb. Tubau i Mb. Frontanyà, que conformen la Fm. Bellmunt, els que constitueixen el principal aqüífer del municipi. Té una gran importància com a element geològic, així com a element paisatgístic. La zona engloba la Bauma de Picanyes, la Bauma Roja, la Bauma Negra i la Cova de les Lloberes, aquestes darreres ja en terme de Les Llosses. </p> | 08216-125 | Bauma de Picanyes. | 42.1778200,2.0029300 | 417655 | 4670001 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||||||
| 92650 | Torrent de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-santa-eugenia | <p>AMADES, J. (1985) Refranyer català comentat, Editorial Selecta-Catalonia.</p> | <p>El torrent de Santa Eugènia o de les Soïlls destaca per la seva biodiversitat de bosc de ribera, així com la riquesa paisatgística de l'entorn. Ja al terme municipal de La Pobla de Lillet, es troba el gorc de la font del Bisbe, en un punt on el torrent troba un desnivell sobtat té lloc un salt d'aigua espectacular que cau sobre una placa de roca de conglomerat, sota la qual hi ha una gran bauma formada en la veta tova de la roca. El saltant crea una petita gorja poc profunda i es pot transitar per la part posterior de la cascada. </p> <p> </p> | 08216-126 | El torrent de Santa Eugènia està situat a l'extrem NO del terme municipal de Sant Jaume, a l'alçada de la masia de Santa Eugènia. | <p>Explica la tradició oral que una parella d'enamorats es trobaven en secret a la bauma del torrent de Santa Eugènia un cop a la setmana. Un dia van partir peres i van perjurar que mai tornarien a veure's. La setmana següent, tant ell com ella, van pensar 'i si l'altre anés al gorc, com cada setmana?'. La seva sorpresa va ser trobar-se els dos al mateix indret, adonant-se que havien tingut la mateixa pensada, talment com si haguéssin fet un bisbe. </p> <p>L'expressió 'fer un bisbe' és d'origen llatí i succeeix quan durant el curs d'una conversa dues persones expressen una mateixa idea alhora. Els romans l'anomenaven fer un 'bis' o 'bisbis' i donaven molta importància a aquesta coincidència (AMADES 1951). </p> | 42.2048300,2.0116000 | 418406 | 4672991 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||||
| 91317 | Santuari de la Marededéu dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-marededeu-dels-oms | <p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>MARTÍNEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d'història i geografia. Editorial Montblanc. </p> <p>RODRIGUEZ, G. (2012) 'Les pintures murals dels santuaris berguedans' a l'Erol, número 112. </p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Col.lecció Art i Paisatge. </p> | s.XVIII | <p>L’actual edifici consta d’una sola nau amb quatre capelles laterals -dedicades a Crist Crucificat, St. Cosme i St. Damià, St. Pelegrí i St. Antoni de Pàdua- i un presbiteri de grans dimensions de secció quadrada coronat amb un llanternó, on s’hi troba el cambril de la mare de Déu.</p> <p>Exteriorment, la coberta de la nau central sobrepassa la de les naus laterals, les que acaben en un doble enteulat, decoració que emmarca tot l’edifici. La façana de ponent està emmarcada per un esvelt campanar quadrat amb pinacle típic del període barroc, el que està acabat amb una interessant cornisa en penjant. La porta és de mig punt dovellada i un òcul circular al primer nivell. </p> <p>La porta de la sagristia, la que destaca per la seva decoració amb tons blaus, vermells i daurats, és de fusta, d'un sol batent que s'obre només en un sentit. Possiblement es va afegir a l'ampliació feta al s. XVIII. </p> <p>De les destrosses causades per la Guerra Civil, se’n va poder salvar una talla en fusta d’uns 60cm d’alçada (sense el tron) de possible origen gòtic, que tot i que encara reprodueix antics models romànics, ha patit moltes transformacions a través dels anys. Es tracta d’una Mare de Déu asseguda a un tron amb el nen Jesús a la falda, el que aguanta una bola del món a la mà esquerra i beneeix amb la mà dreta. Un inventari del 1894 parla de la corona, el ceptre i de vint vestits de la Verge. El rostre de la Mare de Déu ha patit moltes alteracions les que fan impossible reconèixer les faccions originals, sobretot arrel de la reconstrucció feta després de la Guerra Civil duta a terme per l’escultor Lluís Comas.</p> <p>En el cambril de la Verge hi ha unes pintures murals que narren la llegenda de la Mare de Déu dels Oms, la que es diu que al 1687 va salvar a Sant Jaume de Frontanyà d’una terrible plaga de llagosta. Aquestes varen ser pintades a l’any 1888, segons una data present en una de les bigues principals del cor. Tot i aixi, les cates realitzades durant el procés de restauració, dut a terme per Gemma Rodríguez i Capella, mostren una altra capa de pintura anterior, el que indica que l´església ja estava totalment decorada abans de la construcció del retaule major.</p> <p>En el mateix cambril de la Verge s’hi ha trobat fragments de l’antic retaule barroc i una pintura sobre llenç, possiblement del segle XIX, que va ser restaurada el 1998 pels estudiants de restauració del Consorci de Cercs. </p> | 08216-49 | Santuari ubicat en un turonet al costat de la casa dels Oms, amb Frontanyà al Nord, Terradelles a l'Est, Puig-Miró al SE i Picanyes a l'Oest. | <p>A conseqüència de les destrosses originades durant la Guerra Civil, no hi ha massa documentació referent al santuari. La primera notícia que en tenim és del 1410, en un pergamí de Ramon de Cortines on deixa en herència l’església de Santa Maria dels Oms i Santa Magdalena de Melosa. Aquest mateix document fa evident la dependència dels Oms a la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà, la que és també esmentada en l’acta de consagració del 905.</p> <p>El Santuari de la Mare de Déu dels Oms és un edifici de l’any 1785 que va ser construït sobre una petita edificació romànica del segle XIII, de la que no en queden restes. Sembla ser que durant el segle XVIII la devoció a la Mare de Déu es va intensificar i hi va haver la necessitat d’ampliar el Santuari original.</p> | 42.1814300,2.0113000 | 418351 | 4670394 | 1785 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91317-img4660.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91317-img4664.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Al Santuari dels Oms es duu a terme l'Aplec del Dilluns de Pasqua Florida i antigament es celebrava el dia de les Marededéus trobades, el 8 de setembre, una festa molt popular on es feia missa al matí i ball després de dinar. | 96 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 91389 | Collet de la Creu Malosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-la-creu-malosa | <p>VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000.</p> <p>Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> <p>Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> <p>SERRA I VILARÓ, J. (1989) Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació dels seus arxius. Centre d’Estudis Baganesos, Bagà, llibre III Esglésies i oratoris, pg 264-266</p> <p> </p> | <p>El coll (o collet) de creu Malosa (o Melosa) es troba al límit oriental de la serra de Faig i Branca, dins l'espai natural protegit del Catllaràs. Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra.</p> <p>A 300 metres a l'est del collet es troba el cim de Creu Malosa, de 1392 metres d'alçada, on s'entén que hi hauria una creu en temps pretèrits. </p> <p>Als peus de la serra de Faig i Branca, el terreny està constituït per gresos i conglomerats terciaris (del període Eocè) i de tipus calcari. Aquest substrat és cobert per pi roix i boix, faigs al nord i algun roure al vessant sud.</p> <p> </p> | 08216-56 | El collet de Creu Malosa es troba a l'extrem oriental de la serra de Faig i Branca, amb la baga de Santa Eugènia al Nord, el cim de Creu Malosa (1392 m.) i el Pla de la Lleona a l'Est, la costa dels Cóms al SE i el Bac de la Moneda al Sud. | <p>El collet és un pas important del camí ral de la Clusa a Sant Jaume de Frontanyà, que passa per la serra de Faig i Branca, i alhora cap a la Pobla de Lillet i Castellar de N’Hug, passant per Santa Eugènia de Soïlls. A la vegada, és un punt de confluència entre tres municipis: Sant Jaume de Frontanyà, La Pobla de Lillet i Les Llosses (al Ripollès).</p> <p>El topònim de Malosa apareix en diverses fonts documentals. A l'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà de 905 es menciona Santa Magdalena de Malosa, de la que actualment no hi ha restes evidents, parròquia del que deuria ser un nucli de població important.</p> <p>En un pergamí conservat a l'Arxiu del Mas Camprubí de 1410, Ramon de Cortines, de la parroquia de Sant Julià de Cosp, va fer llegats a les esglésies de Santa Maria dels Oms i de Santa Magdalena de Malosa (SERRA VILARÓ 1989).</p> <p> </p> <p> </p> | 42.1936300,2.0077700 | 418075 | 4671752 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91389-img4728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91389-img4729.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000|BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La primera església de Sant Jaume de Frontanyà, coneguda popularment com l'església vella, està a pocs metres del collet de creu Malosa. | 123 | 2153 | 5.1 | 2136|1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91500 | Mines de Vila-rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-vila-rasa | <p>NOGUERA I CANAL, J.; SISTACH I TOMÀS, M. (1991). La mineria al Berguedà. Àmbit de Recerques del Berguedà, Llibres de l'Àmbit, núm. 6: Berga.</p> <p>MATA I PERELLÓ, J.M. (1990) Els minerals a Catalunya. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. </p> <p>MATA I PERELLÓ, J.M. (1982) Introducció a l'estudi dels minerals al Berguedà, Centre d'Estudis Geològics 'Valentí Masachs': Col·legi de Doctors i Llicenciats del Bages, Manresa.</p> <p>SOLER I RIBA, R.; ORIOLA I CASÒLIVA, J. (1997) Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà, Berga. </p> | s.XX | Molt sitjada. | <p>La mines de lignit de Vila-rasa estaven situades a uns 300 metres al NE de la casa de Vila-rasa. Actualment no es conserva cap bocamina, sinó algun clot en el terreny produït pels enfonsaments de parts de les galeries i de les seves boques d'entrada. El terreny ha anat cedint i l'entrada està totalment coberta. Pels voltants sí que hi ha restes d'algun mur i també de pedra de rebuig dispersa per tota l'àrea de l'explotació. Sembla ser que eren mines superficials, de poca potència i de lígnit de mala qualitat. S'hi troba pirita, limonita (goethita) i calcita (MATA I PERELLÓ 1990: 219).</p> <p> </p> | 08216-63 | Les mines estaven situades al bac de les mines, a pocs metres al nord de la casa de Vila-rasa. | <p>Sembla ser que durant la Primera Guerra Mundial (1914-1917) es va explotar la Mina Alícia a Vila-rasa, sense que hi hagi constància de qui va ser la iniciativa. Després de la guerra civil espanyola, del 1942-1951, el Sr. Amat i el Sr. Carreras van tornar-la a obrir. Més endavant, junt al Sr. Lluís Santamaria de Súria fundar el que seria la societat Carbones Frontañá, la que va acabar en mans de Jaume Santamaria, fill del tercer soci. La mina estava situada a la propietat de Vila-rasa, que en aquell temps era propietat de l'Hospital de Vic. Es diu que durant la postguerra espanyola es treia el carbó amb carretons i més endavant amb vagonetes. Sembla que la mina no va ser massa fructífera, ja que el mineral s'havia esgotat durant la primera fase d'explotació. Això va portar a Jaume Santamaria a obrir una segona explotació, la mina Alícia Nova, a uns 20 metres de l'anterior, que va funcionar del 1946-1951 amb més bons resultats. Sembla que es treia el carbó de la mina arrossegat per animals, mentre que baixava cap a Súria i Terrassa amb camió. En una ocasió es va transportar en tractomòbil, viatge que va durar dos dies i del que encara queda alguna imatge del vehicle als carrers de Súria. </p> | 42.1882300,2.0435200 | 421020 | 4671118 | 1914 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91500-img4497.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91500-tractomobil-mina-alicia-arxiu-j-rota.jpeg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Carbones Frontañá S.L. | El lignit és carbó fossil utilitzat com a combustible que s'ha creat en boscos pantanosos del cenozoic o secundari, entre la torba i la hulla. Es sol trobar a les capes més externes ja que va patir poca compressió. Té un aspecte llenyós o terrós, de color marró fosc. Conté del 65-75 % de carboni i es fragmenta fàcilment, amb una densitat d'entre 1,12 i 1,14. En comparació a la hulla, té un menor contingut de carboni i un major grau d'humitat i percentatge de substàncies volàtils, el que li aporten un poder calorífic inferior. | 98 | 49 | 1.5 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||
| 91688 | Fons d'imatges de Sant Jaume de Frontanyà de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-jaume-de-frontanya-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | s. XIX i s. XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es composa per un conjunt d'imatges important, tant en blanc i negre com en color, realitzades pels mateixos membres de l'entitat, així com reproduccions d'imatges antiges d'autors diversos. Les fotografies estan arxivades per tipologies (territori, urbanisme, art, indústria, cultura, festes, ...) i per municipis. La col.lecció alberga un nombre reduït exemplars gràfics de Sant Jaume de Frontanyà i de les seves rodalies. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-73 | C/ Mossèn Huch, 8, 1r. 08600 Berga | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear el 1981 amb la fundació de l'entitat i ha arribat a conservar més de 18.000 imatges de la comarca del Berguedà, així com d'altres indrets de Catalunya i de l'exterior.</p> | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Social | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Diversos autors | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 91689 | Fons d'imatges de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-0 | <p>Fons d'imatges del Centre Excursionista de Catalunya, consultat a través del portal MDC el 16/03/2022. https://mdc.csuc.cat/digital/search/collection/afceccf!afcecemc!afcecag!afcecin!afceco!afcecpz/searchterm/Sant+Jaume+de+Frontanyà/field/all/mode/all/conn/and</p> <p> </p> | s. XIX i s. XX | <p>L'Arxiu fotogràfic de Centre Excursionista de Catalunya agrupa diferents fons independents: Col·leccions fotogràfiques, Estudi de la Masia Catalana i Fons personals. </p> <p>A l'arxiu de Col·leccions fotogràfiques s'hi diferencien dues tipologies: per un costat els conjunts d'imatges d'una temàtica concreta, com pot ser l'arquitectura romànica, recollits per aficionats i, per l'altra, les col·leccions que es van establir a l'arxiu segons el format de les fotografies, com poden ser les diapositives de vidre. En aquest fons hi figuren 13 fotografies de Sant Jaume de Frontanyà de diversos autors en les que es mostren edificis i vistes panoràmiques. En destaca una de Marcel·lí Gausachs, feta entre 1915 i 1930, de l'altar interior del Santuari dels Oms on s'aprecia l'antiga imatge de Sant Miquel i el dimoni dels Oms actualment desapareguda. </p> <p>L'Estudi de la Masia Catalana (1923-1936) va ser un projecte encarregat per Rafael Patxot i Jubert al C.E.C. i dirigit per Josep Danés i Torras per fomentar el coneixement de la masia catalana. El fons consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les illes Balears. A l'arxiu hi figuren 6 fotografies referenciades com a Sant Jaume de Frontanyà, tot i que una correspon a un altre municipi. En destaca una fotografia d'interior de la vivenda dels Oms realitzada per Francesc Blasi i Vallespinosa feta entre el 1912 i 1928. </p> <p>Finalment, a l'arxiu de Fons personals es troben un total de 96 fotografies del municipi, la majoria de José Camil Guiu realitzades a la segona meitat del s. XX.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-74 | C/ del Paradís, 12. 08002 Barcelona. | <p>El 1909 es va fundar l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya arrel del projecte <em>L'Inventari Gràfic de Catalunya, </em>impulsat per Geroni Martorell amb l’objectiu d’inventariar el patrimoni artístic-cultural del país. Les imatges són obra de més d'un centenar d'autors, des de la dècada del 1860 a l'actualitat, i de temàtiques molt diverses: muntanya i excursionisme, art, arquitectura, esport, enginieria, etnografia... La col.lecció ha anat creisent al larg dels anys gràcies a les donacions dels propis socis de l'entitat però també de no socis que buscaven preservar els seus fons. </p> <p>Si bé a l’origen de l’Arxiu la seva premissa geogràfica era Catalunya, els interessos dels socis eren geogràficament molt més amplis. I si bé lògicament una part molt important de les imatges són de Catalunya, n’hi ha també una quantitat estimable de tot el món: del Pirineu, d’Europa, i des dels Estats Units a Argentina fins del Japó a Macau.</p> | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Social | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Diversos autors | Les imatges de l'Arxiu del Centre Excursionista es poden consultar a través del portal web de Memòria Digital de Catalunya (MDC), el que ofereix accés a col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni. El MDC inclou còpies digitals de fotografies, dibuixos, mapes, cartells, ... amb més de 3 milions de documents procedents de 32 institucions diferents.L’Arxiu ofereix als socis, particulars i entitats serveis que són propis dels arxius i bancs d’imatges, com ara l’adquisició d’imatges, tant en suport paper com digital, per a l’estudi i la recerca, per a publicacions, per a exposicions o per emissions de televisió. Paral·lelament, l’Arxiu programa de forma regular un seguit d’activitats i conferències, publica llibres, i produeix exposicions amb la voluntat d’itinerar que són ofertes a entitats públiques i privades.L’Arxiu també es caracteritza per allotjar-hi força diversitat de procediments fotogràfics: procediments prefotogràfics com llanternes màgiques, i pròpiament fotogràfics com col·lodions, nitrats de cel·lulosa, gelatino-bromurs sobre placa de vidre o paper, acetats, polièsters, excepcionalment més d’un miler d’autocroms, així com còpies sobre paper a l’albúmina, cianotipies, o processos pigmentaris. A la vegada, disposa d’una interessant col·lecció d’instruments fotogràfics com ara càmeres de totes les èpoques, ampliadores o equipaments diversos, així com llibres i documents tècnics. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91749 | Fons documental de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>PLANES I ALBETS, R. (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d'Arxius. Barcelona.</p> <p>SOCA I TORRES, I. (2005) <em>Aproximació al passat</em> a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau. Diputació de Barcelona. Barcelona. </p> | s. XVIII | <p>El fons documental de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà es troba custodiat a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Aquest organitza, classifica, conserva i fa difusió del patrimoni parroquial. El fons actualment preserva un gran nombre de documentació des de mitjans de s. XVI fins a l’actualitat.</p> <p>El fons està classificat en diferents apartats. Els llibres sacramentals és el conjunt més extens, en el que consten: set registres de llibres de baptismes que daten del 1593 fins al 1976; un llibre de confirmacions, del 1721 al 1967, el que té alguna part inclosa al llibre de baptismes; cinc llibres de matrimonis, del 1593 al 1976, amb alguna llacuna i una part inclosa al llibre de baptismes; tres llibres de defuncions, del 1852 al 1976, i plecs de documentació referent a l’acció pasqual datats del 1594 al 1901. En l’apartat d’administració parroquial hi ha registres documentats del 1599 a l’actualitat, en el que hi destaquen dues entrades de fulls de visites pastorals i documents eclesiàstics diversos, cinc registres de plecs i fulls de comptes (amb censos, fundacions i misses, confraria de la Mercè, comptes de les ànimes, comptes del culte i fulls solts de comptes varis) i també vuit entrades de documents parroquials varis com pot ser informació històrica de l’església, del poble, gestió dels límits parroquials, etc. A l’apartat de documentació notarial hi ha setze registres que daten del 1550 fins al 1900, les que inclouen actes notarials, censals, àpoques, capítols matrimonials, testaments, i documents notarials diversos. Un darrer apartat agrupa la documentació vària dels Oms datada del s. XVIII al s.XXI, així com obres i reformes, activitats, gestions i subvencions, restauracions, goigs…</p> | 08216-77 | Palau Episcopal. Pl. Palau, 1. 25280 Solsona. | <p>La parròquia de Sant Jaume de Frontanyà va pertànyer durant molts segles al bisbat d'Urgell, però al 1593 passà a integrar la nova demarcació episcopal de la diòcesi de Solsona, de la que el deganat de berga passa a formar-ne part. </p> <p>Durant molts anys el fons es va guardar a les golfes de la rectoria vella de Sant Jaume de Frontanyà, però per garantir-ne la conservació es va traslladar a les dependències de l'arxiu parroquial de La Pobla de Lillet i finalment passà al fons de l'Arxiu Diocesà de Solsona, on s'ha dut a terme una classificació i inventari de la documentació conservada. </p> | 42.1872600,2.0242900 | 419431 | 4671029 | 1593 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91749-img1948.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91757 | Fons documental de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | XVIII-XXI | <p>L'Arxiu Comarcal del Berguedà compta amb 6 fons amb documentació sobre el municipi de Sant Jaume de Frontanyà, els que allotgen 191 unitats documentals. Aquests fons són: </p> <p>- Fons Família Coll (ACBR40-1201), el que inclou els capítols matrimonials signats entre Josep Solà i Martí, pagès de Sant Jaume de Frontanyà, i Maria Bach i Puig, donzella de Sant Quintí de Puigrodon, datats del 1788.</p> <p>- Fons Josep Deseuras i Vilanova (ACBR40-1305), el que inclou 56 imatges de l'església i el municipi de Sant Jaume de Frontanyà, algunes de les quals estan digitalitzades. </p> <p>- Fons Josep M. Marquès i Bardolet (ACBR40-1306), el que inclou 131 unitats amb documentació geneaològica dels Bardolet de Sant Jaume de Frontanyà, datats del 1809-1900. </p> <p>- Fons Mancomunitat Intermunicipal del Berguedà (ACBR40-203), el que inclou un document sobre l'incendi forestal a Sant Jaume de Frontanyà, el 1981.</p> <p>- Fons Pau Anfruns i Roma (ACBR40-1320), el que inclou els capítols matrimonials signats a Bagà entre Pere Anfruns i Orriols, de Castellar de N'Hug, i Rosa Roma i Portell, de Sant Jaume de Frontanyà, davant del notari Bonaventura Minoves, el 1803.</p> <p><br /> -Fons del Registre de la Propietat de Berga (ACBR40-701), el qual inclou escriptures de translació de domini, i escriptures d'arrendament i subarrendament, corresponents a finques rústiques. El conjunt d'aquests registres d'escriptures responen al Reial Decret de 23 de maig de 1845 i abasten des de l'any 1846 al 1862. </p> <p>-Llibre del registre de cases del partit judicial del Berguedà, de l'any1856, en el que s'indica propietaris i/o masovers, dels municipis de la comarca, entre els quals Sant Jaume de Frontanyà. El llibre porta el títol de 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32'. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-78 | Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga | <p>L'any 1983 es va dur a terme el conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà. El 20 de febrer del 2001 es va inaugurar l'arxiu a l'edifici del Pavelló de Suècia de Berga. L'arxiu conté els fons procedents de l'Ajuntament de Berga, però també documentació de tipologia i procedència molt diversa de tota la comarca del Berguedà dels ss. XIII al XXI. L'arxiu també alberga una quantitat important de fons d'entitats ciutadanes i particulars, així com fons fotogràfics i un fons d'hemeroteca d'autors i/o temàtiques berguedanes. </p> | 42.1873677,2.0236301 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91757-img1131.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 91845 | Fons documental de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-nacional-de-catalunya | s. XIX - XX | <p>La majoria de documents sobre Sant Jaume de Frontanyà a l’Arxiu Nacional de Catalunya provenen dels fons públics: l’Agència Catalana de l’Aigua, la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Hisenda, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Departament d’Economia i Finances, el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, el Districte Forestal de Barcelona, el Govern Civil de Barcelona, la Junta Electoral Provincial de Barcelona i la Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques i la Prefectura del Districte Miner de Barcelona.</p> <p>Destaca el fons de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República, on es troben expedients de determinació de responsabilitats i confiscació de béns de particulars amb propietats a Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>D’entre els fons privats, es troben documents de vendes de propietats, plets i atorgaments del prior, així com fotografies d’època contemporània.</p> | 08216-82 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya està adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural i conté documentació generada per organismes públics, empreses, així com altra documentació de caràcter privat rellevant pel coneixement de la història nacional catalana. Té naturalesa d'arxiu de l'administració i arxiu històric. Està integrat al Sistema d'Arxius de Catalunya (SAC), essent el principal dels Arxius de la Generalitat de Catalunya. Conserva uns 30 km de prestatgeria de documentació, així com arxiu d'imatge i so. La classificació del fons es fa amb les normes ISAD i la NODAC.</p> | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 91994 | Goigs de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>GELONCH VILADEGUT, A. (2014) Els goigs: Gravats i cultura religiosa popular, Col.lecció Gelonch Viladegut, Sant Cugat del Vallès.</p> | s. XXI | <p>Els Goigs de Sant Jaume de Frontanyà són una edició especial que es va fer el 2005 en motiu de la celebració dels 1100 anys de la consagració de l'església vella de Sant Jaume de Frontanyà. Aquests estan plasmats en un document de 33x23,5 cm. que està imprès per les dues cares. A la portada hi ha un gravat emmarcat amb motius geomètrics i florals, amb la imatge del sant al centre, altravegada emmarcada amb una sanefa ornamental amb motius florals, en el que s'aprecia la petxina de Sant Jaume i la carbassa del peregrí. El dibuix és obra de Jaume Batiste. A sota la imatge hi consta el títol: Goigs de Sant Jaume de Frontanyà, Bisbat de Solsona. A l'altra cara, a la part superior apareix el text dels goigs, obra de Climent Forner. Aquest consta de: entrada de 4 versos (amb rima encadenada), 12 estrofes de 6 versos (amb rima encadenada i retronxa, on els dos darrers versos rimen amb els de la tornada inicial) i la quarteta o tornada amb 4 versos (amb rima encadenada). A la part central hi ha el pentagrama amb la música de Joan Bajona. A la part inferior hi apareix l'editor: Associació medieval de Bagà i Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà. D'aquests goigs commemoratius, es van fer 5 exemplars, numerats i acolorits a mà, 25 exemplars, numerats en paper de fil, i 750 exemplars en paper registre, sense numerar. Són part de la col·lecció Bagà Gogística, número 302. </p> | 08216-100 | <p>Els goigs son poemes populars que es canten en honor a la Verge, a Crist o als Sants sempre dins un marc religiós o un event. Tradicionalment es cantaven en hermites i esglésies, sempre dins d'una festivitat concreta. </p> | 42.1872200,2.0242700 | 419429 | 4671024 | 2005 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91994-goigs-st-jaume-2.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Climent Forner, Joan Bajona i Jaume Batiste | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91996 | Flor de neu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/flor-de-neu-1 | <p>VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona.</p> <p>VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000.</p> <p>Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> <p>Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> <p>Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002.</p> | Espècie amenaçada. | <p>Tot i que la Flor de Neu (Leontopodium alpinum) o Edelweiss pertany a la família Asteraceae, tècnicament no és una flor. Consisteix en una planta de 50 a 500 petites flors que formen de 2 a 12 inflorescències. Aquests capítols estan aplegats per 15 fulles blanques que formen una doble estrella. La flor de neu és una planta de vida molt curta i el seu hàbitat són les zones calcàries, els prats rocallosos i les feixes de roca humides, generalment orientades cap al nord.. Una de les seves característiques diferenciatòries és que aguanta temperatures molt baixes, raó per la que té una capa de pèl blanquinós que la protegeix de la glaçada i la radiació ultravioleta comú en zones de gran altitud.</p> <p>Aquesta és una espècie d’una elevada raresa en terres catalanes, només present en llocs molt puntuals de la Vall d’Aran i de la Serra del Catllaràs, motiu pel qual està protegida a Catalunya i la seva recol.lecció està prohibida. Tot i així, es tracta d’una espècie present en zones boscoses des dels Pirineus fins a l’Himalaia. Als boscos dels Alps és molt popular, per ús decoratiu, degut a la seva bellesa i raresa, però també usada pels seus nombrosos beneficis terapèutics.</p> <p> </p> | 08216-102 | Serra del Catllaràs | <p>El nom científic és d’orígen grec i representa la pota d’un lleó. Al llarg del temps, han aparegut un gran nombre de noms populars per les seves característiques físiques o per la seva localització; a Romania es coneix com a “flor del que penja pel precipici”, mentre que francesos i italians l’anomenen l’”estrella alpina”. El nom és comú és “Edelweiss”, que té orígen en el nom germànic “Edelweiß“ (Edel: noble i Weiß: blanca), encunyat el 1785 pel naturalista Austríac Karl von Moll, tot i que el nom no va tenir la popularitat d’avui en dia fins a mitjans de segle XIX.</p> | 42.1974800,2.0092600 | 418203 | 4672178 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91996-edelweiss-mapa.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El Catllaràs està integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, per tal de prevenir l'erosió geològica, regular l'activitat humana i protegir elements de fauna i flora presents en la serra. La flor de neu a més d'estar protegida a través de les Normes Subsidiàries del municipi i pel PEIN, també està protegida en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya segons el Decret 172/2008 de 26 d'agost. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 92646 | Sender de petit recorregut PR C-51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-pr-c-51 | <p>El PR-C51 és un sender de petit recorregut circular que té una llargada de 9,130 Km. amb una alçada màxima de 1351 m. El recorregut surt del nucli urbà i s'enfila cap al Pla de les Forques (1211 m.), travessa el Pla de la Lleona i segueix fins al Collet de la Creu Malosa, on es troba amb el GR-241. Resseguint la baga baixa cap als Quintars de Santa Eugènia, per tornar a pujar fins al Coll de la Batallola, on es farà un tram al costat de la carretera de Sant Jaume a La Pobla de Lillet, ja descendint cap al poble de Sant Jaume de Frontanyà. </p> | 08216-122 | Sender circular al centre del terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà. | 42.1890200,2.0220000 | 419244 | 4671226 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92646-1220.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Tan els PR com els GR són homologats i gestionats per la FEEC, qui s'encarrega de senyalitzar i mantenir els senders. | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 91991 | Goigs de la Mare de Déu dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-dels-oms | <p>BRIONES, M. i SANTACREU SIMON, J. (1988) 'Goigs i devoció popular', <em>Erol, L’: revista cultural del Berguedà</em>, Núm. 23, p. 17-36. </p> <p>GELONCH VILADEGUT, A. (2014) Els goigs: Gravats i cultura religiosa popular, Col.lecció Gelonch Viladegut, Sant Cugat del Vallès.</p> | s.XIX i XX | <p>Els goigs a la Mare de Déu dels Oms té mida foli i està imprès amb tinta negra. Té una sanefa d'ornamentació geomètrica i floral que emmarca el document. A la part superior, hi consta el títol i advocació (Goigs a la Mare de Déu dels Oms, venerada al seu santuari del terme de Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà); al centre hi ha la imatge de la verge (gravat d'Enric Prats Augué), envoltada pel text del goig organitzat en tres columnes, amb la tornada inicial i 8 estrofes de versos octosil.làbics amb rima encadenada i retronxa (reprenen els dos darrers versos de la tornada incial) i finalment la quarteta o tornada final amb rima encreuada; a la part inferior, hi ha un pantagrama amb la cançó (lletra d'Enric Balaguer Mestres, música d'Enric Prats Martí) i finalment una pregària. A la part inferior, fora del requadre, apareix el diposit legal, datat del 1980 i una nota sobre l'edició: '<em>D'aquesta edició se n'han fet 10 exemplars, acolorits a mà per M. Benavent, en possessió de l'autor</em>'. </p> | 08216-97 | <p>El culte a la Mare de Déu i molts sants va ser molt popular durant l’època moderna. La Verge i, especialment, els sants, actuen com a intermediaris entre el Déu llunyà i metafísic i els homes, paper que poden assolir tenint en compte la seva anterior condició d’humans. Als segles XIX i XX el culte a Maria adquireix més importància, el que desplaça sovint el culte a altres figures, tot invocant, ara, a la verge per epidèmies i calamitats. La Mare de Déu dels Oms gaudeix de dos goigs amb lletra diferent, cosa que prova la vitalitat del seu culte. El fet que la Mare de Déu dels Oms estitingui una estreta relació amb la natura, així com la gran majoria de les Mares de Déu de la zona, fa plantejar que els punts que han generat aquestes advocacions de la Mare de Déu es tracten de llocs on ja es practicava un culte a forces relacionades amb la terra o el món superior, molt abans de l’arribada i difusió del Cristianisme (BRIONES I SANTACREU 1988).</p> <p>La manifestació de devoció cultural del cant de goigs és una costum que encara existeix avui en dia, tot i que no és tant popular com en temps passats. Tradicionalment, a l’Aplec dels Oms, es comença fent una processó a l’església, es celebra la missa i, en acabar, es canten els goigs tot seguit venerant la imatge de la Verge. Normalment la gent es quedava a dinar pels voltants i a la tarda es tornaven a cantar els goigs.</p> | 42.1814500,2.0112700 | 418348 | 4670396 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91991-goigs-a-mare-de-deu-dels-oms.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | També hi ha documentada una altra versió dels Goigs a la Mare de Déu dels Oms, que són molt més populars i encara hi ha qui les canta. | 98|119 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 91993 | Goigs a Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-eugenia | <p>GELONCH VILADEGUT, A. (2014) Els goigs: Gravats i cultura religiosa popular, Col.lecció Gelonch Viladegut, Sant Cugat del Vallès.</p> | <p>Els goigs a Santa Eugínia tenen mida foli i estan impresos amb tinta negra. Té una sanefa d'ornamentació floral que emmarca el document. A la part superior, hi consta el títol i advocació (<em>Goigs en honor de la gloriosa Santa Eugenia, Verge i màrtir qu'es venera en sa capella de Santa Eugenia de Vallcabrera, sufregánea de San Jaume de Frontanyá</em>); al centre hi ha el text dels goigs, en dues columnes, separats per una franja vertical d'ornamentació floral. El text consta d'una entrada de 4 versos (amb rima encreuada) i 12 estrofes o cobles, amb 6 versos cada una, i la quarteta o tornada de 4 versos (amb rima encadenada). A la part inferior s'aprecia l'oremus. No hi ha marques de l'impressor ni la data. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-99 | <p>Els goigs són cants populars d'estil poètic en honor a una Mare de Déu o un Sant, en agraïment o com a súplica per demanar protecció, salut o bona collita. Tradicionalment eren cantats en diades assenyalades d'una hermita (aplec, Festa Major o processó). </p> | 42.2038000,2.0136400 | 418573 | 4672875 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91993-goigs-sta-eugenia-foto.png | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 98|119 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 91535 | Imatge del dimoni dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-del-dimoni-dels-oms | <p>VINYOLES I VIVET, P. (1984) Perfils Humans (narracions), Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà. </p> <p> </p> | s. XIX | S'ha perdut el rastre de la imatge original de fusta, la que va ser substituïda per l'actual figura de guix. | <p>La imatge actual es troba sobre un pilar policromat a l'interior del Santuari de Santa Maria dels Oms. Es tracta d'una escultura de guix policromada amb la imatge de Sant Miquel a la part superior abatent amb una espasa a una figura de dimoni, que està a terra. La figura de sant miquel vesteix amb tons terrosos i verdosos, amb una armadura platejada i una creu daurada al pit. Porta casc, aureòla i dues ales obertes. A la mà dreta sosté una gran espasa platejada, amb la ma dreta aguanta una cadena amb la que té lligat al dimoni i amb el peu esquerre li trepitja l'espatlla esquerre.</p> <p>Es diu que la imatge original era una talla de fusta, amb la figura del dimoni de dimensions molt superiors a l'actual. </p> <p> </p> | 08216-67 | Santuari de Santa Maria dels Oms | <p>Abans de la Guerra Civil Espanyola hi ha documentada una imatge de Sant Miquel amb un dimoni de grans proporcions. Era una talla de fusta policromada de la que s'ha perdut el rastre. Aquesta ha donat peu a l'anècdota en la que un veï agafà la figura tot dient: 'Apa Miquel! Tu per alt i jo per baix, ja veurem qui pot més!'. Sembla que la figura va ser penjada en una viga i cremada durant la guerra, tot i que una teoria popular explica que un membre del comitè de milícies antifeixistes va apartar-la de la foguera amb l'argument que 'aquest és dels nostres'. Es diu que podria haver estat venut a un museu de Nova York. </p> <p>La imatge actual, de guix, va ser comissionada per un veí de Borredà ja passada la guerra. </p> | 42.1814500,2.0112500 | 418347 | 4670396 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91535-img4671.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91535-el-dimoni-antic-mauri.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Desconegut | Diu el saber popular que a principi del s. XX al Santuari dels Oms hi vivia un ermità anomenat Salvador Padullés que passava una capelleta de la Mare de Déu dels Oms penjada al coll, tot demanant almoina per les contrades i compartia pràctiques curanderes i oracionistes (VINYOLES 1984). Popularment se'l coneixia com 'el dimoni dels Oms' pel seu aspecte físic i mal caràcter. Era l'autor de 'Le livre du sort', un llibre de receptes-oracions editat en francès i traduït per Pere Vinyoles al català, on llista remeis per guarir diferents condicions (angines, mal de melsa, taques als ulls, mal de ventre, de dents...). | 98|119|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 91983 | Llegenda del Dimoni dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-dimoni-dels-oms | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>La llegenda del Dimoni dels Oms és molt popular a Sant Jaume de Frontanyà i les seves rodalies. Aquesta narra la història d'un veí del poble que va trencar l'eix del carro que portava carregat de sacs de blat. Al veure que hauria de carregar els sacs a coll, va remugar que pagaria el que fos perquè algú l'ajudés a portar-los fins a casa. Dit i fet, se li va presentar el Dimoni dels Oms disfressat, qui li va oferir la seva ajuda a canvi d'una petita recompensa. L'home, cansat i desesperat, va accedir ràpidament sense demanar detalls del tracte. El Dimoni va apilar els sacs tan carregat com podia, mentre que el veí es va començar a qüestionar l'orígen d'aquell personatge amb unes recargolades banyes i una cua que sortia sota els parracs. Per acabar-ho d'arreglar, l'estrany sabia on l'home vivia sense haver-li-ho dit! El dimoni va descarregar els sacs a l'era de la casa i li va demanar el pagament tal i com havien acordat: volia la seva ànima! En aquell moment, el pagès va entendre qui l'havia ajudat, però un tracte és un tracte i no es podia fer enrere. Aleshores va apareixer la Mare de Déu dels Oms, qui va afirmar que el tracte no era vàlid, doncs l'home havia demanat algú que l'ajudés a portar els sacs fins a casa i el dimoni els havia deixat a l'era. Gràcies a la intercessió de la Mare de Déu, l'home va salvar la seva ànima. </p> | 08216-92 | 42.1814300,2.0112500 | 418347 | 4670394 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91983-el-dimoni-mauri0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91983-img48210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91983-img48240.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | L'argument d'aquesta llegenda s'extén a tot el territori en diferents versions; d'entre les més conegudes, destaca la del Pont del Diable de Martorell. Algunes versions d'aquesta llegenda inclouen petites variants, algunes de les quals substitueixen la figura de la Mare de Déu dels Oms per la de Sant Miquel, la que s'il.lustra en la imatge de l'escultura de Sant Miquel i el Dimoni que encara ara hi ha al Santuari dels Oms (l'original sembla que va ser cremada durant la Guerra Civil Espanyola). El Dimoni dels Oms era molt popular, fins al punt que molta gent s'encomanava a ell, i no a Sant Miquel o a la Mare de Déu, amb l'expressió 'valga'm el Dimoni dels Oms'. També hi ha documentada part de la lletra d'una cançó que se li cantava, tot i que es desconeix la melodia: 'El dimoni dels Oms té unes grosses banyes per treure els cristins d'aquestes contrades'. | 98|119|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 91995 | Goigs o Cobles a la Mare de Déu dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-o-cobles-a-la-mare-de-deu-dels-oms | <p>GELONCH VILADEGUT, A. (2014) Els goigs: Gravats i cultura religiosa popular, Col.lecció Gelonch Viladegut, Sant Cugat del Vallès.</p> | s. XIX - XX | <p>Les cobles a la Mare de Déu dels Oms han tingut diverses edicions al llarg dels anys (1848, 1854, 1858, 1865, 1872, 1877, 1884 i algunes sense data). Té mida foli i està imprès en tinta negra. L'edició més antiga té els goigs per un costat i, per l'altre, un gravat amb la imatge de la Mare de Déu (amb un pagès i un bou) que sembla datada del 1680. S'observa una sanefa d'ornamentació geomètrica i floral que emmarca el document. A la part superior, hi consta el títol i l'advocació (<em>Coplas en alabansa de nostra senyora dels Olms, venerada en sa capella, situada en lo antich priorat de Sant Jaume de Frontanyà, ara Bisbat de Solsona</em>). En aquesta part superior també hi ha un gravat amb la Mare de Déu amb el fill a coll i una planta a l'altra mà, davant d'un om, amb un pagès a l'esquerra de genolls i un bou a la dreta, qui segons una versió de la llegenda la trobaren. També hi ha motius ornamentals a cada costat del gravat. A la part central hi ha el text dels goigs, en tres columnes separades per una sanefa de motius florals. Consta d'una entrada o tornada inicial, 12 estrofes o cobles i finalment una quarteta o tornada. A la part inferior s'aprecia l'oremus. Sota una línia separatoria s'indica l'impressor: 'Manresa: Per Ignasi Abadal, Plassa del Olm, any 1848. En edicions d'anys posteriors, a la part inferior hi ha un avís del Bisbe Benito de Tortosa, datat del 1873, que diu: '<em>Concedemos 40 días de indulgencia en la forma acostumbrada por la Iglesia, a las personas que devotamente canten o recen las anteriores alabanzas a María Santísima o la mayor parte de ellas</em>'. </p> | 08216-101 | 42.1814100,2.0112400 | 418346 | 4670391 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91995-coples-mdoms-1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91995-coples-mdoms-2.png | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Els Goigs tenien com a títol “Cobles en alabansa de…”, ja que els goigs agafaven com a títol l’estròfica originària de la dansa trobadoresca. Així, la cobla feia referència a la forma de la composició, a la divisió del text en estrofes o cobles. | 98|119|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 91531 | Frontal de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>GUDIOL I RICART, J. (1974) Arte, Cataluña, vol. I, Madrid. </p> <p>PATRONAT DEL MUSEU DIOCESÀ I COMARCAL DE SOLSONA (1990) Catàleg d'Art Romànic i Gòtic, Barcelona. </p> <p>SUREDA I PONS, J. (1977) El gòtic Català, vol I: Pintura, Barcelona. </p> <p>SERRA ROTÉS, R.; VIGUÉ VIÑAS, J. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> <p>VILALTA PÉREZ, LL. (2005) <em>Art,</em> Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> | s. XIV | L'element va ser destrossat a finals del s. XIX, tot i que es van salvar alguns fragments que van anar a parar al Museu Episcopal de Solsona entre el 1909 i el 1918, on es va dur a terme una reconstrucció de la part inferior, mentre que la part superior és totalment desapareguda. | <p>Taula pintada al tremp d’ou que narra episodis de la vida de l’apòstol sant Jaume. La peça que s’ha conservat medeix 55cm d’alt, 208cm de llarg i 4cm de gruix i és un fragment del que va ser un conjunt més gran. </p> <p>La taula està organitzada en dos nivells amb cinc escenes cada un, separades per bandes decoratives basades en un motiu ornamental que vol imitar pedreria encastada. A cada angle de les escenes es troba un medalló que encercla una petxina, la que, curiosament, és la única representació de l’atribut de l’apòstol en tot el conjunt.</p> <p>Del que resta de la part superior de l’obra, s’entreveu la descripció de la vida i martiri de l’apòstol, destacant les relacions amb el mag Hermògenes contades al <em>“Pasionario Hispano”</em>. En les restes de la primera escena, es pot entreveure un tron i una figura dreta vestida amb una túnica llarga fins als peus. La segona escena mostra una túnica llarga i els peus descalços del que pot ser sant Jaume, junt a un altre personatge. L’última escena de la dreta narra el martiri de l’apòstol, on es veuen els peus del sant durant el seu degollament junt als del botxí, un personatge vestit amb indumentària militar. Del poc que queda de les escenes del registre superior, podem afirmar que en aquestes no es representen dos moments dins un sol quadrat, tal i com succeeix en el registre inferior.</p> <p>El cicle del registre inferior representa el viatge de les relíquies de sant Jaume cap a Galícia. La primera escena de l’esquerra ens narra la primera part de la llegenda, on els deixebles de l’apòstol carreguen una arqueta negra amb les relíquies a una barca, la que després es veu a la deriva tot insinuant que va ser conduïda miraculosament. En la mateixa escena, els deixebles agafen el sarcòfag que contenia les relíquies, el que es representa honoríficament sobre quatre columnes en un lloc cobert. La llegenda diu que la barca navegaria i navegaria per a trobar el lloc on Déu volia guardar el tresor. El lloc escollit fou Galícia i es diu que la reina Lupa va correspondre als desitjos de Déu tot deixant el seu carro i els dos bous que els deixebles preferissin d’entre el seu ramat reial. Tot i que el ramat resultà ser ferotge, la bouada s’amansí per la presència dels deixebles. La reina, sorpresa, es converteix al cristianisme tot cedint el seu palau per a construir el primer temple dedicat a sant Jaume de Galícia.</p> <p>A la segona escena, es representa dos deixebles, un vestit de monjo, dirigint-se al palau de la reina sobre un carro tibat per les feres. A la dreta de l’escena, hi ha l’antic palau de Lupa transformat en església. Aquesta és representada sense cap mena de proporció i sobreposant els seus elements, tal i com és habitual en les pintures de l’època.</p> <p>L’escena central és una de les més restaurades del conjunt i mostra un dels miracles més populars de sant Jaume explicat en el <em>Liber Sancti Jacobi</em> (llibre segon, capítol V). Aquesta conta que dos peregrins alemanys, de camí cap a Santiago, feren parada a Tolosa de Llenguadoc. Allí s’albergaren a casa d’un home ric, el que amagà una copa de plata entre l’equipatge dels peregrins per acusar-los de robatori i treure’n profit. Els forasters van ser perseguits i condemnats a mort, però finalment pogueren prosseguir el seu viatge gràcies a que el fill del jutge s’oferí a morir en lloc seu. En el camí de tornada, trobaren el noi encara penjat a la forca, el que miraculosament s’adreçà al seu pare dient-li que no es preocupés ja que sant Jaume el sostenia amb les seves pròpies mans per allunyar-lo de la mort. El miracle passà de boca en boca fins que el ric va ser penjat sense cap mena de compassió, ni tant sols de sant Jaume. La llegenda es representa al retaule amb els dos peregrins vestits amb barret, bastó, sarró i mantell que surten d’una casa, a la que hi ha també una donzella amb una copa a les mans. Aquesta figura femenina, podria ser la serventa de l’hostaler, la que, en altres versions de la llegenda, és la que intenta enganyar els peregrins. A la seva dreta es representa l’apòstol, descalç i amb una aurèola nimbada, tot aguantant el jove condemnat, amb els ulls tapats i gairebé nu.</p> <p>A la quarta escena es narra el miracle de Bru de Vezelay narrat al <em>Liber Sancti Jacobi</em>, el que, tornant de pelegrinatge a Compostel·la, s’estirà sota un arbre per implorar menjar a sant Jaume. Cansat, va caure adormit i es va endinsar en un somni en el que el sant l’alimentava. En despertar, el pelegrí es trobà un pa als dits i per molt que mengés, no s’acabava mai. La representació en el retaule comença al costat esquerra de l’escena, on un àngel apareix d’un núvol per a donar un tros de pa rodó que apareix altra vegada al cap del pelegrí, el que està dormint al costat d’un arbre. A la dreta, el mateix pelegrí reprèn content el seu camí amb un barrilet als dits, element del que no es fa menció a la llegenda.</p> <p>A la última escena se’ns explica la història escrita pel Mestre Hubert al <em>Liber Sancti Jacobi</em> on trenta cavallers lorenesos visiten el sepulcre de sant Jaume a Compostel·la. Aquests havien fet un pacte de fidelitat entre ells, amb l’excepció d’un, el que aturà el seu camí per a fer-se càrrec d’un company que havia caigut malalt i poc després moriria. El supervivent demanà protecció a sant Jaume, que se li aparegué muntant a cavall, i tots dos buscaren un bon lloc per enterrar el company: la basílica de Compostel·la. L’escena és representada amb el pelegrí mort, a l’esquerra, junt a un preocupat company, dret i vestit amb un mantell, barret i bastó. A la dreta, hi ha la imatge de tres personatges sobre un cavall: el mort aguantat per sant Jaume i el peregrí al darrera.</p> <p> </p> | 08216-66 | Element originalment situat a l'església de Sant Jaume de Frontanyà, actualment al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | <p>Estilísticament, l’obra segueix pautes gòtiques però s’ha considerat de transició entre el romànic i el gòtic, el que ens porta a ubicar-la entorn del 1300 –més propera al segle XIV que al XIII-, tot i que és difícil confirmar la cronologia exacta. El seu autor reflexa un domini de les tècniques de la pintura i una gran habilitat decoradora, cosa que l’allunya subtilment del romànic. Pel que fa a la iconografia, es podria gairebé afirmar que es tracta d’una taula gòtica, doncs el mestre de Frontanyà ja era capaç d’estructurar sistemes narratius extensos i d’interpretar la història de fonts diverses.</p> <p>L’obra va ser destrossada a final del segle XIX, però sortosament se’n va poder salvar una part que es traslladà a Solsona al 1909. El 1918 aparegueren nous fragments, el que va ajudar a reconstruir les cinc escenes que avui en dia es troben al Museu Diocesà. L’any 1971, Lluis Monllaó va dur a terme una restauració de la taula, tot refent els fragments que hi mancaven.</p> <p> </p> <p> </p> | 42.1872400,2.0243300 | 419434 | 4671026 | 1300 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91531-version-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91531-version-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91531-version-40.jpg | Legal | Gòtic|Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Mestre de Frontanyà | La polèmica de si es tracta d’un retaule o d’un frontal ha donat peu a varis arguments. L’argument pro-retaule (SUREDA 1977) es basa en la seva localització durant la descoberta, situat en un envà voltat de pintures murals, les que no han perdurat. A més, la taula gaudeix d’un bon estat a la part inferior, el que fa pensar que no es tracta d’un frontal, doncs aquests són molt fràgils en les zones baixes. Tot i així, la funcionalitat de la peça ha estat molt posada en dubte (GUDIOL 1974).Iconogràficament, es creu que la obra està basada en la “Llegenda Daurada” de Iacopo de Varezze”, però altres arguments fan pensar que es tracta d’una adaptació de diverses fonts basades en la tradició europea de l’època, la que narra la història de les relíquies de sant Jaume i dels miracles de l’apòstol durant el seu viatge post-mortem a Galícia descrits al Liber Sancti Jacobi Codex Calixtinus. | 93|92 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||
| 89826 | Les Platetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-platetes | <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra. </p> | s.XVI | <p>Masia de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, revestida amb teula aràb i carener perpendicular a la façana principal que s'obre a NO. Els murs són de paredat comú amb morter de calç i originalment estaven arrebossats. La portalada principal és adovellada en arc de mig punt i presenta arrambadors per carruatges. A la part superior de l'arc hi ha restes de l'espai on hi deuria encaixar un escut de família, actualment desaparegut. La porta original no s'ha conservat. Al primer pis s'obren dos balcons i dues finestres, així com dues finestres en el pis superior. A l'interior de la planta baixa, destaquen dos arcs diafragmàtics de mig punt, que transcorren de Nord a Sud i de Oest a Est. Aquest edifici va ser objecte d'ampliacions i modificacions al llarg dels segles tal i com es constata en la pròpia façana. Sembla que la casa original correspondria als dos cossos corresponents a la part Nord de la casa. Al costat SE s'aixecava un altre volum rectangular annexat a la casa actual, de planta baixa i dos pisos, del que encara queden restes del mur, el que a la part superior deuria ser a mode d'eixida. </p> <p>Al darrere de la casa hi ha un edifici de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant revestida amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal, amb obertures als murs N, O i S. L'era va ser encimentada en temps moderns tot cobrint un annex de la casa original, del que només en queda la planta baixa. </p> <p> </p> | 08216-1 | Masia situada a uns 3km al SO del nucli urbà, al peu del Puig-Miró i el riu Margançol o rec del Puig-Miró. | <p>Tot sembla indicar que Les Platetes formava part de la gran finca de Les Vinyes, que incloia diverses masoveries. A través dels Manuals notarials de 1593-1604 (APSJF 1595) es pot deduïr que Les Vinyes era una de les cases més capdavanteres del municipi, propietat que al 1595 també incloia Picanyes. </p> <p>El 1846, la finca de les Platetes, junt a la de les Vinyes i la Tayola, va ser adquirida per Josep Genovés i Centelles, junt al seu fill Antoni Genovés Cabanas, per 2500 lliures catalanes a Maria Montserrat Porras Gomez Vila i San, casada amb Salvador Coll. </p> <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, les Platetes apareix al costat del nom de Juan Canudas, qui en podria ser el masover.</p> <p>El 1907 la propietat és venuda a Joan Clotet Llumà. </p> <p> </p> | 42.1707574,2.0147538 | 418622 | 4669206 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89826-img2748.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La masia de Les Platetes es troba a pocs metres del Molí de Terradelles, pel que s'intueix que també en feien ús. | 85|94|98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91997 | Serra del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras-2 | <p>CARRION ROIG, R. (2005) 'Medi geogràfic i medi humà' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>SIMON, S. (2009) Mapa de Patrimoni Cultural de La Pobla de Lillet, Diputació de Barcelona, Barcelona. </p> <p>VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona.</p> <p>VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> <p>Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> <p>Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002.</p> | <p>La serra del Catllaràs és un altiplà calcari orientat d’est a oest, amb una superfície total de 5.605 hectàrees de terreny. Es troba situada entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, al sud del Cadí-Moixeró. Es tracta d'una important massa muntanyosa, de naturalesa càrstica, amb una variada estructura geomorfològica que acull una gran diversitat de flora i fauna, tot configurant un espai de gran interès natural i paisatgístic per la seva biodiversitat, pel que està protegit pel Pla d’Espais d’Interès Natural. El Catllaràs està compartit entre els municipis de Castell de l'Areny, Guardiola, la Nou, la Pobla de Lillet (amb una superfície de 2.330 ha.), St. Jaume de Frontanyà, St. Julià de Cerdanyola, Vilada ( a la comarca del Berguedà), i les Llosses ( Ripollès). Només les estribacions orientals del massís del Catllaràs entren dins el terme municipal de Sant Jaume, on hi trobem la Serra de Faig i Branca.</p> <p>Predomina la vegetació mediterrània i submediterrània, dominada per boscos de pi roig. A les zones més altes també es troben algunes clapes de pi negre i fagedes amb boix. A les zones baixes i assolellades hi predomina el roure i l’alzina. Al Catllaràs es poden trobar més de 30 espècies d'orquídies, entre les quals destaca l'anomenada ' esclops o sabatetes de la Mare de Déu', protegida a tot el continent, i molt rara a Catalunya. Cal destacar la presència de la flor de neu o eddleweiss, que només es troba a la Vall d'Aran i al Catllaràs, actualment protegida per la legislació catalana. La fauna destaca també per la seva diversitat, essent el cérvol el més gran dels mamífers que hi habiten. També es pot apreciar el gat fer i altres mamífers comuns, com l'isard, el porc senglar, la mostela, la fagina, el teixó, la guilla i diverses espècies de musaranyes, ratolins, talpons i lirons. Entre els ocells destaca el gall fer, tot i que en poc nombre, el picot negre o la becada. Com a rapinyaires trobem l'àliga daurada, la marcenca, l'aligot vesper, el falcó pelegrí i altres espècies de tamany més petit, com la gralla de bec vermell, el corb, el xoriguer, la mallerenga d'aigua,etc. Pel què respecta als ambients aquàtics, cal destacar el tritó pirinenc i la granota roja.</p> | 08216-103 | Vessant oriental del Massís del Catllaràs, termejant amb els municipis de La Pobla de Lillet (Berguedà) i Les Llosses (Ripollès). La serra del Catllaràs està situada a l'oest del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, amb epicentre a Creu Melosa. | <p>Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra. Al llarg de la història, l'activitat humana ha anat transformant el paisatge a través de les seves activitats tradicionals. Algunes de les masies que trobem a la serra són d'origen medieval. Si bé els conreus havien consistit tradicionalment en petites explotacions per a la subsistència familiar, darrerament l'agricultura ha cedit terreny a la proliferació de pastura per als ramats, bàsicament bovins. L'activitat minera al Catllaràs, dedicada a l'extracció de carbó en diversos punts, també va ser important a partir de finals del segle XIX, i sobretot les primeres dècades del segle XX, fet que provocà la creació de diverses infrastructures viàries i ferroviàries. Les explotacions forestals també han deixat un gran nombre de camins i pistes, obertes i eixamplades per a l'extracció de la fusta (SIMON 2009). </p> | 42.1945500,2.0120400 | 418429 | 4671850 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91997-mapa-serra-del-catllaras.png | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les coordenades corresponen a la Creu Malosa. | 122 | 2153 | 5.1 | 1786 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 92000 | Tossal de les forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-de-les-forques | <p>CARRION ROIG, R. (2005) 'Geografia' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona.</p> <p> </p> | <p>El Pla del Cingle és una estructura en forma de cingles que presideix el poble de Sant Jaume de Frontanyà i en representa un dels elements més característics del seu paisatge. Pertany al conjunt orogràfic del massís del Catllaràs, junt als cingles de Frontanyà. Aquestes timbes presenten uns estrats de roques sedimentàries amb una estructura horitzontal poc cohesionada. Els talussos amb vegetació arriben força amunt, només deixant els darrers 50 metres amb roca exposada. Talussos i cingles parteixen a uns 1080 m d’altitud, amb base al nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, i arriben fins a la cota 1210, amb un desnivell gairebé vertical (CARRION ROIG 2005).</p> <p>Des del Pla del Cingle es pot gaudir de la vista aèria més bucòlica del poble de Sant Jaume, tot observant el nucli urbà en primer terme i una vista espectacular de l’església, seguit per un entorn de boscos, turons i planes que s’esten fins a l’horitzó. Actualment, al capdemunt hi ha la tercera versió d’una creu de grans dimensions, la que ha estat comissionada per la Penya Excursionista Guimerà.</p> <p>La part més característica del Pla del Cingle, per la seva espectacular vista, és coneguda com el Pla de les Forques, on actualment hi ha la creu. Segons diu la tradició popular oral, allí s’hi penjaven aquells que desobeïen. </p> | 08216-104 | A l'est del Catllaràs, el Pla del Cingle es troba a l'extrem oriental de les cingleres de Frontanyà. | 42.1890200,2.0220000 | 419244 | 4671226 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92000-img4400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92000-img4690.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les coordenades corresponen al Pla de les Forques. | 122 | 2153 | 5.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 92002 | Rasos de Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rasos-de-tubau | <p>CARRION ROIG, O. (2005) 'Geologia' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | Cal tenir en compte la vulnerabilitat de les poblacions d’algunes espècies, sobretot del gall fer, que està en un dels límits sud de la distribució i en un rang altitudinal molt baix (900-1000 m) en relació amb el que és normal en aquesta espècie a la zona prepirinenca i pirinenca de Catalunya. | <p>Els Rasos de Tubau és un massís de naturalesa càrstica, de sòl calcari, a cavall entre les comarques del Berguedà i el Ripollès. El seu vessant septentrional està dominat pels Cingles de Tubau, visibles des de Gombrèn; sota els cingles hi trobem les obagues de l'Òliba i del Boix, que acullen unes magnífiques fagedes, ja en terres ripollengues. El seu vessant meriodional, el que es veu des de Sant Jaume, puja suaument fins a la carena cimera, on s'hi troba el cim d'una altitud de 1545 m i allotja la capelleta del Padró de Tubau i un senyal geodèsic (amb base quadrada de formigó de 50 cm d'alçada i gairebé un metre quadrat d'amplada amb un pilar cilíndric d'un metre d'alçada i 25 cm de diàmetre.</p> <p>Des del Pedró de Tubau es pot gaudir d'una vista excepcional de gairebé 360 graus, amb una imponent vista panoràmica del prepirineu del Berguedà i Ripollès i una visió frontal de pel.lícula del Pedraforca, els cingles de Montgrony, Puigmal i Taga. Al costat Sud, s'aprecia el conjunt de boscos, turons i planes del terme de Sant Jaume de Frontanyà, amb les serres prelitorals catalanes a l'horitzó: Montseny, Serra de l'Obac i Montserrat. </p> <p>La seva ubicació és el punt de canvi de diferents conques fluvials. Al NO, torrents de Solls, i de l'Aranyonet són tributaris del riu Arija, que a la vegada ho és del riu Llobregat; Al Sud, els diferents cursos fluvials coincideixen a la Riera del Merlès, també tributaria del riu Llobregat. A causa de la naturalesa calcària del sòl, la gran part de circulació d'aigües és subterrània, tot formant nombrosos fenòmens càrstics. </p> <p>Geològicament, els relleus han sofert els plegaments alpins a causa del contacte amb la ferma barrera axial pirinenca. Els terrenys que predominen pertanyen al Cretàcic superior i a l'Eocè i la major part està constituïda per conglomerats, gresos i argiles del Paleogen.</p> <p>Els Rasos de Tubau destaquen per la seva gran biodiversitat. La vegetació dominant són les pinedes de pi roig (<em>Pinus sylvestris</em>). Hi ha algunes taques de pi negre (<em>Pinus uncinata</em>) en les obagues i parts més altes, i algunes petites franges estan dominades per les rouredes de roure martinenc (<em>Quercetum pubescens</em>) i per petits claps de fageda (<em>Fagion sylvaticae</em>).</p> <p>Aquest espai natural protegit té un gran interès faunístic, és remarcable per acollir una petita població de gall fer (Tetrao urogallus), la situada a menys altitud del territori pirinenc. Aquesta zona també conté bones poblacions de cérvol (<em>Cervus elaphus</em>) i de cabirol (<em>Capreolus capreolus</em>), així com altres espècies de mamífers com el gat salvatge (<em>Felis sylvestris</em>), la llebre europea (<em>Lepus europaeus</em>), el teixó (<em>Meles meles</em>), el senglar (<em>Sus scrofa</em>) i la guineu (<em>Vulpes vulpes</em>). Pel que fa a les aus, s'han identificat: <em>Pernis apivorus, Gypaetus barbatus, Hieraaetus pennatus, Falco peregrinus, Tetrao urogallus, Caprimulgus europaeus, Dryocopus martius, Lullula arborea, Lanius collurio, Pyrrhocorax pyrrhocorax.</em></p> <p> </p> | 08216-106 | Massís situat a l'extrem nord del terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà, termejant amb Gombrèn i Les Llosses. | 42.2201800,2.0494900 | 421553 | 4674660 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92002-rasos-de-tubau-13-07-2014-2191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92002-img4567-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92002-zona-geografica-rasos-de-tubau1.png | Legal | Mesozoic|Paleògen|Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 122|124|121 | 2153 | 5.1 | 1764 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 89863 | Cal Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toni-1 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | <p>Masia rectangular de cinc cossos. L'edifici principal és de planta baixa i dos pisos, amb edificacions annexes d'un o dos nivells aprofitant el desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant amb teula àrab i el mur de paredat i carreus de pedra amb morter de calç. El carener de la casa principal és transversal a la façana, que està encarada a migjorn. A planta baixa s'obre una porta amb llinda i als pisos una finestra respectivament. L'accés principal a la casa és per un dels cossos annexes, a la paret de llevant, que dona accés al primer pis de la casa, a través d'una porta de vidre i fusta. A l'annex de la paret de ponent, hi ha una porta que, des del jardí, dona accés a la cuina i a la resta del primer pis de la casa. Al SO de la casa principal s'aixequen diversos tancats i edificis. El taller és de planta rectangular, de planta baixa i coberta a doble vessant, amb finestres a la paret de migjorn. La resta d'eficicacions són simples, de planta quadrada per a emmagatzemar eines o llenya. L'interior de la casa està totalment reformat, amb encara alguna resta d'un festejador a la finestra del primer nivell i l'espai del que podria ser una capelleta. </p> | 08216-19 | Canemars | <p>Cal Bondia formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, tot i que només Cal Toni és habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Toni. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Manuel Jordà, qui en podria ser el propietari o el masover. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, Cal Toni s'atribueix a Joan Currubí, qui també en podria ser el propietari o el masover. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1816600,2.0287800 | 419795 | 4670403 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89863-dsc02146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89863-dsc00641.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89876 | Cal Trempat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trempat-1 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF, Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament </em>(1862), unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>RUMBO, A. (2021) Estudi de les Masies del Prat </p> <p> </p> | s.XVIII | Edifici en estat ruïnós. | <p>Les restes de la masia de Cal Trempat mostren una edificació de dos cossos. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta seria a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. A la paret de SE encara hi ha restes de dues petites obertures, emmarcades amb carreus irregulars poc treballats. A l'interior s'aprecien dues finestres, amb llinda de fusta, una de les quals podria haver estat tapiada a l'adossar-se l'annex a la paret SO, d'un sol nivell, que podria haver estat utilitzat com a cort i corral. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats lligats amb morter de calç i carreus més acabats a les cantoneres. </p> | 08216-20 | Cal Trempat es troba al nucli de la Solana i al peu d'un afluent al Llimosell. Al Sud es troba el Coll de Sant Jaume, al SO el coll de la Batallola, a ponent Santa Eugínia, al NE el coll de la creu del Soler, a ponent Cal Roma, el Soler i Tubau al fons. | <p>Cal Trempat formava part de les masoveries del Prat. Va ser construïda el 1706-1707 i es va deshabitar el 1900-1916 (RUMBO 2021: 66). Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856 (AHCB), apareix Josep Boixader, sense especificar si n'era el propietari o simplement hi vivia, mentre que a l'amillarament de 1862 (AMSJF, unitat d’instal·lació n. 211) hi apareix com a propietari. De totes maneres, hi ha dubtes de qui ocupa la casa, ja que els Boixader estan documentats a Cal Cintet des de 1707 fins a 1886 i Josep Subirana apareix a cal Trempat al compliment pasqual de l’any 1850. Seria possible que els Boixader paguessin el cens de cal Trempat mentre vivien a cal Cintet, i la família Vagués mai va habitar cal Trempat entre 1707 i 1825 (RUMBO 2021). </p> | 42.2047500,2.0276800 | 419733 | 4672967 | 1706 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89876-img2796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89876-img2797.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89877 | Cal Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicenc-0 | <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament</em>, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>APSJF (1789) Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p> </p> | s.XVIII | <p>Cal Vicenç és una masia de planta rectangular de 160 m2 de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants suportada a base de bigues de fusta i teula àrab. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats i lloses. La major part del mur està arrebossat, especialment les parts que s'han renovat en temps contemporanis. La façana principal és perpendicular al carener i s'obre a SE. El primer edifici consta de planta baixa i dos pisos. A la façana de ponent, davant de l'era, s'hi troba la porta principal, dues finestres al primer nivell i una al segon nivell. A la paret SE es va annexar un altre edifici, el que consta de planta baixa i pis, els que es divideixen en un espai tancat al costat nord i una porxada coberta amb balconada al primer nivell. Al SO s'aixeca un petit annex de planta baixa i pis, que originalment podria haver estat per ús agrícola. </p> | 08216-21 | Cal Vicenç es troba als afores del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, als peus del Pla de les Forques. | <p>La primera font documental que s'ha trobat de Cal Vicenç és al compliment pasqual del 1789, on es destaquen dues propietats: Cal Vicens de Dalt i Cal Vicens de Baix, les que avui en dia són una sola casa. A l'amillarament de 1862 també es destaquen dues propietats: Cal Vicenç de dalt, habitada per la família de Francesc Subirats, i Vicenç de baix, habitada per la família de Josep Mir.</p> | 42.1890600,2.0244100 | 419443 | 4671228 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89877-img4623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89877-img4622.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89884 | Cortal de Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cortal-de-tubau | <p>APSJF (1714) Testaments s. XVIII, núm. 12-a.</p> <p>ACS (1970), Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>LOZANO, E. (2017) El Molí de Tubau a través de la documentació. Estudi històric: Sant Jaume de Frontanyà, segles XVIII-XX. Sense publicar.</p> | s.XVIII | Edifici ruïnós. | <p>Les restes del Cortal de Tubau mostren una edificació de dos cossos, d'uns 225 m2 que es troba bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. L'estat actual d'enrunament fan difícil l'identificació dels diferents espais. L'edifici principal té planta rectangular d'un sol nivell, amb un annex al costat SO de planta quadrada. La coberta seria a doble vessant amb teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana principal, que s'obriria a migdia. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i a les cantoneres, carreus més ben acabats. </p> | 08216-23 | El Cortal de Tubau es troba a la zona de Tubau. Al NO es troben els quintars de Tubau; al N, els rasos de Tubau; a l'E, el quintà de Currubí; al SE, el quintà de Caselles; al S, la baga del Molí i al SO, les masies del Prat. | <p>Durant segles, la petita parròquia de Sant Esteve de Tubau era formada pel mas Tubau, el Cortal de Tubau, el Ras de Tubau (abandonada a inicis del s. XIX), el Molí de Dalt o de Tubau, el Molí de Baix o Molinot, Cal Roma i Cal Pó dels Jeps (més tard coneguda com Cal Jep), totes propietat de la família Tubau. </p> <p>En un capbreu del priorat de Sant Jaume de Frontanyà del 1790, conservat a l'Arxiu Comarcal del Solsonès, Antoni Tubau i Orriols, hereu del mas Tubau, confessa tenir, entre altres béns immobles, 'la Casa, Mas i Heretat Tubau, habitada y affocada, antiguament anomenada Rigolf, junt ab los masos Quintana, de la Querosa, de la Canal, del Coll y de la Llossada, deshabitats i rònechs'. També confessa tenir 'dos casas nomenadas lo Cortal de una y lo Ras de altra, habitadas y affocadas, y umn Molí Fariner'.</p> <p>Els Tubau ja apareixen al fogatge de l'any 1497 i diversa documentació al llarg dels segles, situa els Tubau com una de les famílies més pròsperes de la zona. </p> <p>Segons l’inventari de béns atorgat l’any 1714 per Marianna Orriols, vidua de l’hereu Jaume Tubau i València, sabem que els Tubau eren propietaris del Cortal de Dalt i el Cortal de Baix, antic molí medieval o Molinot, (APSJF 1714) habitades per les famílies Puig i Rafart, així com una casa anomenada “el Ras de Tubau” (ACS 1790).</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.2016500,2.0471700 | 421338 | 4672605 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89884-dsc02096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89884-dsc02095.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | En la documentació escrita, la masia apreix citada com a Curtal, Cortal o Portal.Històricament, els cortals eren finques (formades per una masia, construccions annexes i terrenys) dedicades a l'agricultura o la ramaderia. La paraula cortal deriva del mot llatí curtis que, entre altres, defineix un espai tancat per guardar-hi el bestiar. Es tenen notícies de l'existència de cortals ja en el segle XIV, i és molt probable que encara datin de més antic.Les edificacions dels cortals primerencs estaven formades per la casa pròpiament dita, la jassa i el corral. La jassa era una construcció de forma allargada i tancada per tres murs, mentre que la quarta paret, orientada al sud, restava oberta. Era l'edifici destinat a guardar-hi el bestiar boví. El corral, en canvi, estava tancat pels quatre costats i només tenia una porta orientada al migdia i estava destinat a tancar-hi el bestiar oví.Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 91766 | Fons de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos.</p> | s. XIII-XX | <p>En el fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi custodia documentació relativa al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, des del s. XIII al s. XX, amb alguns exemplars digitalitzats. Els més antics són dos pergamins, del 1254 i el 1270, amb sentències atorgades pel prior de Sant Jaume de Frontanyà, qui actuava de judge delegat pel Bisbe d’Urgell. Destaca un manuscrit del s. XIV en el que, entre d’altres, conté una apel·lació al papa sobre l’excomunió de Roger de Pallars, senyor de Mataplana, i del prior de Sant Jaume de Frontanyà (de l’any 1337, fulla 8). Segueixen quatre documents de pleits civils entre el priorat i veïns del municipi, dels anys 1637-1696. Del s. XVIII es conserven cinc documents processals entre veïns, dels anys 1720-1750. Destaca un document del 1876 on es mostren els segells de l’ajuntament al llarg dels anys. També s’hi poden trobar amillaraments, des del 1851 al 1952, així com expedients d’incautacions, assumptes municipals i constitució d’ajuntaments durant la Guerra Civil Espanyola (del 1936-1939). Finalment, hi ha una unitat corresponent a Sant Jaume de Frontanyà del registre del Partit Judicial de Berga.</p> | 08216-81 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91766-document-aca-excomunio-prior-st-jaume0.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Civil | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94 | 56 | 3.2 | 1768 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 92020 | Antiga font i abeurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-font-i-abeurador | s. XIX | L'element va ser enterrat a causa de les obres de pavimentació del núcli urbà. Actualment només n'és visible un tros de la llosa central de la font. | <p>Antiga font d'aigua del poble de Sant Jaume de Frontanyà, just davant de les Freixeres, on hi havia la bassa del poble. </p> <p>La font està ubicada en una paret de pedra, que conté les terres de la Plaça de Dalt. Té una llosa central amb una data esculpida (1880) i un cercle amb un motiu ornamental indistingible actualment. Al centre de la llosa hi havia una aixeta de metall. No hi havia pica, sinó un forat a terra. A la seva esquerra, hi havia un abeurador pels animals, una estructura a base de pedres d'aproximadament 1,5 m. de llargada, 0,5 m. d'amplada i 0,8 m d'alçada. </p> <p>Actualment només en resta la part superior de la llosa central de la font, doncs la resta va ser enterrat durant les obres de pavimentació del carrer. </p> <p>La font era un punt de trobada i d'abeurament durant la transhumància, així com font d'abastiment d'aigua per als veïns del poble. Molt probablement, va ser un dels elements determinants per al primer assentament de Sant Jaume de Frontanyà. </p> | 08216-108 | Davant de les Freixeres, al costat de ponent del camí que va a la Pobla de Lillet | 42.1876000,2.0240300 | 419410 | 4671067 | 1880 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92020-img4681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92020-a-la-font-am-63.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 91762 | Fons documental de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Capitular d'Urgell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-capitular-durgell | <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.</p> | IX-XX | <p>L'Arxiu del Bisbat d'Urgell està situat al Palau Episcopal de la Seu d'Urgell i custodia un fons de manuscrits i documents de l'Arxiu Capitular d'Urgell, l'Arxiu Diocesà d'Urgell (o Arxiu Episcopal), l'Arxiu de la Mitra i els arxius parroquials. L'arxiu es troba des del 2014 a l'edifici de l'església dels Dolors i conté 385 metres lineals de fons que abasten els segles IX-XIX, entre ells la documentació custodiada pel capítol catedralici (capítol de canonges) format per uns 6.000 pergamins. En destaca el pergamí datat més antic de Catalunya, de l'any 815, i l'Acta de Consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà, duta a terme el 20 de juny de 905 pel bisbe Nantigís I d'Urgell. </p> | 08216-80 | Pati del palau, 3. 25700 La Seu d'Urgell | <p>L'Arxiu Capitular d'Urgell conté la documentació generada al llarg dels segles IX-XX de l'antic Bisbat d'Urgell i, així, de les parròquies que es trobàven dins la seva jurisdicció, entre elles la de Sant Jaume de Frontanyà, que es va consagrar el 905. El 1593 el Papa Climent II va dividir el bisbat d'Urgell per la seva gran extensió, tot creant la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord amb totes les seves esglésies, entre elles la de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p> </p> | 42.1872761,2.0241719 | 419421 | 4671031 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 91499 | Antic camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-1 | <p>CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL.</p> <p>SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves infraestructures. | <p>El camí ral que comunicava Borredà amb Sant Jaume de Frontanyà entra al terme municipal pel Sud-Oest tot resseguint el traçat del riu Mergançol. Un cop passada la baga de Les Platetes, travessava les saleres de Terradelles, tot passant pel que havia estat la creu de Terradelles, avui desapareguda, i s'enfila per les roques del Berlinga per arribar al nucli urbà pel SO. Un cop travessada la sagrera, seguia per Cal Vicenç fins al coll de Sant Jaume. Allà sembla que hi havia dos ramals: un que seguia cap a Santa Eugínia creuant el terme cap a La Pobla de Lillet, seguint el camí ramader ICR8 que anava de Prats de Lluçanès fins a Castellar de N'Hug. Aquest tenia una amplada de 2-3,5 m. L'altre ramal pujava cap al coll de la creu d'en Soler, creuava els Rasos de Tubau per acabar connectant amb Gombrèn. </p> <p>Actualment molts trams del camí ral coincideixen amb el traçat de la BV-4656 o hi passen paral.lelament, pel que està en desús. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-62 | Des de Borredà fins a la Pobla de Lillet, travessant el terme de Sant Jaume de Frontanyà de Sud a Nord. | <p>Els camins “reals” o “rals” eren camins públics que unien poblacions importants. Originàriament eren patrimoni de la corona ja que estaven construïts a expenses seves i generalment es mantenien i es cobraven impostos per mantenir-los, com l’impost del passatge per fer passar el bestiar. Altres camins secundaris unien pobles i indrets destacats, els que van anar agafant importància i es van mantenir fins que van ser substituïts per carreteres, la majoria de les quals conservaven el traçat original. Al peu dels camins hi havia serveis per acollir viatgers: al camí ral de Borredà a La Pobla de Lillet, pel seu pas per Sant Jaume els passavolants s’albergaven a la Fonda Cal Marxandó.</p> <p> </p> | 42.1862900,2.0223700 | 419271 | 4670923 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-img4408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-img2707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-006-vista-parcial-de-la-poblacio-i-esglesia-parroquial.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Social | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Actualment encara resten alguns d'aquests camins pel seu traçat original, tot i que algunes parts s'han aprofitat per les carreteres actuals. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 92648 | Camins ramaders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-ramaders-1 | <p>CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL.</p> <p><br /> TORRES, C.A. (1905). 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', Barcelona.</p> | <p>Segons l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà', Sant Jaume de Frontanyà compta amb tres camins ramaders identificats.</p> <p>El primer, amb el codi ICR 73, descriu el recorregut del camí de la manera següent: 'Des de Sant Jaume de Frontanyà surt un camí que passa pel mig del poble, on es creua amb un altre camí procedent de Frontanyà. Segueix per la carretera fins a un revolt, on la deixa i es dirigeix cap a la Mare de Déu dels Oms. Segueix agafant el camí del Coll de les Lloberes i va cap a Cortines. Passa per sota de Sant Julià de Cal Cosp i continua cap a Camp-rubí. Passa per sobre la Rota, Coll de Jovell, i segueix en direcció Castell de l'Areny, on es creua amb el camí que puja cap a la Clusa.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.)</p> <p>El segon, amb el codi ICR 24, descriu el recorregut que ve de Sant Julià de Cerdanyola, que en l'arribada al terme de Sant Jaume, 'segueix carenejant per la Collada del Pla de l'Orri, i passa per Puig Lluent, i per la Serra de Fajabranca, límit de terme entre la Pobla i Palmerola, i continua en direcció a la Creu Malosa i Santa Eugènia fins a sortir al Paiola, fins que es desvia per passar per Frontanyà i entrar a Sant Jaume de Frontanyà, tot trobant-se amb el camí que va de Castellar de N'Hug a Prats de Lluçanès. </p> <p>Aquest darrer camí, amb codi ICR 8, ve de Castellar de N'Hug i entra al terme municipal per la Font del Bisbe, on hi ha dret de returada de 3 dies. Continua per la carretera en direcció a Santa Eugènia de les Solls i el Molí, casa en la que deixaven tancar les ovelles a canvi de la seva llet. Segueix en direcció a la Collada de Santa Eugènia passant per la Batallola, casa amb dret de returada, i segueix la carretera fins a Sant Jaume. Al final del terme de Santa Eugènia es creua amb el camí que va cap a la Clusa. Segueix cap al Collet, on hi ha dret de returada, seguint a la dreta cap al poble de Sant Jaume de Frontanyà. El camí continua per la carena, tota amb dret de returada, tot seguint cap al Molí del Quirze i segueix cap a Moreta (ja al Ripollès). </p> | 08216-124 | Un camí ramader travessa el terme municipal de SE a NO cap a La Pobla de Lillet. Els altres dos surten del nucli urbà i van cap a Sant Julià de Cerdanyola i cap a Castell de l'Areny, respectivament. | <p>El Berguedà gaudia d’una xarxa de camins ramaders, mencionats ja en època medieval, que permetien el pas dels ramats transhumants provinents de la plana i la costa que es dirigien a les pastures dels Pirineus. Entre aquests, trobem uns dels més importants de Catalunya, com el del Vallès a Castellar de N’Hug, que passa per Sant Jaume de Frontanyà. Aquest, a la vegada, servia com a camí de connexió entre diferents poblacions, portant vida, béns i contacte entre veïns.</p> <p>Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader.</p> | 42.1790800,2.0372000 | 420487 | 4670108 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92648-ramaders-sant-jaume-de-frontanya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92648-img2979.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92648-img2978.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | BPU | 2022-08-18 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 91645 | Imatge de la Mare de Déu dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-dels-oms | <p>BENET I PETIT, J. (2012): El trobador de la Mare de Déu, volum III, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. </p> <p>VV.AA. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>FREIXES, C., Prat, Ll. i VILADÉS, R. (2016) Sub tuum praesidium. Sota la vostra protecció. La imarge de la Mare de Déu al Bisbat de Solsona, catàleg d'exposició, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Solsona. </p> <p>SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga.</p> | La imatge va ser restaurada després de l'expoli de la Guerra Civil Espanyola. | <p>La imatge de la Marededéu dels Oms és una talla de fusta policromada d'època gòtica que ha patit moltes modificacions durant els anys. El conjunt actual és delicat, natural, elegant i amb bon sentit de la mesura característic de l'època gòtica, però encara reprodueix models romànics.</p> <p>La figura de la marededéu apareix asseguda en un tron, amb el Nen a la falda, talment com el tron de Crist infant, assimilat a la saviesa. Ella està vestida amb una túnica llarga fins als peus, de color blau amb decoracions florals de color daurat al pit i una franja a la part inferior amb tons vermells, verds i daurats. Unes sabates daurades ensenyen les puntes al capdevall de la túnica. Llueix una corona daurada amb el que podrien ser pedres precioses de color rubí. Aquesta subjecta una toca de color blanc amb una franja vermella que li arriba fins a les espatlles. La túnica està tallada amb els plecs de la roba, els que marquen les formes del cos i donen realisme a la figura. La cara és molt natural, de figura ovalada, sòbria, però a la vegada tendra i fina. Les celles són pintades, els ulls marrons en una cavitat poc profunda i el nas proporcionat i geomètric, la boca tancada amb llavis fins i mentó arrodonit que sobresurt, de color rojenc, com els pòmuls. Els cabells castanys estan pentinats amb una clenxa central, els que estan coberts per la toca. La mare recolza els braços sobre els genolls i obre les mans tot donant una sensació de benvinguda i a la vegada de protecció del seu infant, que s'asseu al costat esquerre de la seva falda. Sembla ser que la part central del cos és la que va ser salvada de la destrucció durant la Guerra Civil Espanyola.</p> <p>L'infant vesteix una túnica blanca de màniga llarga, de coll a peus, de color blanc i amb una franja daurada al coll i al pit, la que també ressegueix els volums del cos. Per sota surten els peus descalços. Al cap porta una corona daurada. La cara de l'infant és menys expressiva que la de la mare, el que també destaca pels pòmuls rogencs que li atorguen naturalitat. Amb la mà dreta dóna la benedicció, mentre que amb la mà esquerra subjecta una bola daurada. </p> <p>Els dos estan situats en un tron també policromat amb colors rogencs i daurats, amb quatre columnes amb una forma gairebé antropomòrfica a la meitat i acabada amb una d'ovalada al capdemunt. Aquest està situat en un pedestal geomètric descendent i emmarcat per una construcció arquitectònica molt geomètrica que els fa de fons. </p> <p>Les imatges d'arxiu mostren que la figura original ha patit moltes modificacions al llarc dels anys. Aquestes es fan pal.leses al cap de la verge i, sobretot, a la corona, que en ocasions és molt ornada i treballada, amb una posició i vestimenta totalment diferent, el que posa en qüestió si l'actual imatge és realment la original. </p> <p>La Marededéu dels Oms ocupa un lloc privilegiat al Santuari construït en honor seu. </p> | 08216-68 | Imatge emplaçada al cambril del Santuari de la Marededéu dels Oms, el que està ubicat en un turonet al costat de la casa dels Oms, amb Frontanyà al Nord, Terradelles a l'Est, Puig-Miró al SE i Picanyes a l'Oest. | <p>La troballa de la Mare de Déu dels Oms gaudeix de diferents versions. La primera és la típica llegenda on la Mare de Déu és trobada per un bou. El seu pastor se l'endú i quan arriba a casa, la imatge ha desaparegut. El dia següent la torna a trobar al mateix lloc, la torna a recollir i aquesta desapareix una i altra vegada, fins a tres. Finalment accepta que la imatge vol restar al seu lloc original, on li construeixen un santuari. </p> <p>La segona versió explica que va ser un pastor qui va trobar la imatge dalt d'un om. Poc després de la troballa, els animals del ramat del pastor que estaven afectats per diverses malalties <span><span><span><span><span>van quedar guarits. Els veïns de la vall van edificar una esglesia al cim del turó prop de la soca de l'om per aixoplugar la Verge, la devoció de la qual va ser molt popular a la zona, especialment entre pastors. </span></span></span></span></span>D'aquí que <span><span><span><span><span>Mare de Déu dels Oms és benerada per guarir els mals de les persones i el bestiar, especialment el mal de trencadura. </span></span></span></span></span></p> <p>El 1936, arrel de la Guerra Civil Espanyola, es van destruïr els retaules del Santuari dels Oms. Es diu que els veïns del poble van salvar la figura de la Mare de Déu de la total destrucció, tot conservant el fragment central del cos. En lloc de substituir-la per una nova figura, va ser restaurada per l'escultor Lluís Comas Bres, de Vic, el que li va donar un cap nou a la Mare de Déu i una nova imatge a l'infant. Durant l'aplec dels Oms, el 8 de setembre de 1939, la Marededéu va tornar al culte.</p> <p>Per fomentar el culte a Maria, el 1949, el bisbe de Solsona, Vicente Enrique Tarancón va organitzar una jornada mariana a Solsona, on hi va participar la Mare de Déu dels Oms, entre d'altres.</p> <p> </p> | 42.1814300,2.0113000 | 418351 | 4670394 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91645-img4819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91645-img4828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91645-verge-oms-1-ac.jpg | Inexistent | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Restaurada per Lluís Comas Bres el 1939. | De la devoció a la Mare de Déu dels Oms en van néixer goigs i poemes, del que destaca el de Joan Benet i Petit (BENET 2012): IAltres vergers de Nostra Donacurulls de fruits, dolços d'amor,que el mes de maig etern apomacelestials i belles flors. A Frontanyà cerca la passadel riu Merlès capçal airós,del Berguedà a l'escapada,del Matamala a l'hort frondós. Del Lluçanès té la noblesa,del Berguedà, solana i to;li dóna fresca i jovenesadel Pirineu proper el balcó. Aquests verals de gran bellesai sobirana distinciósón adients a la Princesaque dalt del cel té la mansió. El nom dels Oms, a més, quin gaudiporta d'antuvi a cada cor,que l'om és l'arbre d'ombra fresca,inspirador de cants d'amor. A Frontanyà més ho seriasi a la seva ombra té el sojornla resplendent Verge Maria,Mare Divina del cor dolç. Sota de l'om tota l'anyadali entonaven les cançonsels de Sant Jaume, Alpens, Vilada,de Borredà i de tot l'entorn. Pins i avets mouran les branquesfent tornaveu amb la remor,la sajolida de flors blanquesseran l'encens amb el timó. I el Matamala, tot a l'ampledel Pirineu fadrí ratxós,de la Princesa les lloancesdurà a tot vent amb la cançó. IILa vila de Frontanyà,vila rica i regalada,prop de la vila té un palaubastit de pedra picada. De la cambra als finestralsposareu ben bé la balda,que en essent la Verge dinsabans d'hora apunta l'alba. Jo no sé qui us collirà,Flor de lli, Poma vermella;de tan alta que heu penjat,no hi arriba cap cistella. Florida al maig i a l'abril,de Sió Rosa esclatada,quan us veuen tan humiltots els cors prenen volada. Tarda blana, Oreig suau,Riuerell, Pou de Samària,Doll d'amor celestialfan les vostres encantàries. IIILa imatge dels Oms ésuna talla de gran vàluaper la molta antiguitat,la bellesa i la nissaga. De les que a l'Alt Berguedàtenen ferma la peanya,la dels Oms a ben segurper antiga és la degana. Asseguda en cadiralde riquesa desusada,el cabell daurat com l'ori la testa coronada. El Jesús com una flortendra, fresca i delicada;rica Perla de l'orienten les cloves de la falda. L'arquimesa del tresorés un bell temple romànic;de braçada té els murals,serenor que escampa l'absis. Espadanya com s'escau,finestrells en esqueixada,i dels anys al bes ardentté la cara socarrada. Pur romànic que retreuel pas lent de les anyades,entre glòries i amorés un flam que no s'apaga i la Verge sempre aténels batecs de la fillada,una mà enlairada al celi l'altra lliurant les gràcies. La tonada dels seus goigs,que omple tota la muntanya,és esclat d'amor filialressonant himne de gràcies. Pels camins de l'ideal,quan lluita amb afany la pàtria,la Mare de Déu dels Omsesdevé la Capitana. Quan la plaga, trist flagellde llagosta afamegada,com un vent de malvestatassolava la comarca, ni una no para el volde Sant Jaume en els paratgesprotegits sota el mantellde la poderosa Mare. Pedregada, focs, estralls,malaltia irremeiable,malastruc, tossut eixut,gams que deixen net l'estable han cedit davant l'esclatd'una maternal riallade la Verge que dels Omscom un bàlsam davallava. Gràcies, gràcies, Floc de neude la terra frontanyana,vostre nom portava escritdel meu cor entre les branques. Mes avui que sota l'omla vostra ombra regaladahe fruit a bastament,l'he gravat en les més altes. Quan arribi d'aquell omcercant l'ombra perdurable,Amor meu, baixeu-me a obrir,no em deixeu gelar la barba. | 94|93 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89894 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-10 | <p>RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p> </p> | s.XVI | <p>La masia del Prat és un conjunt d’edificacions que consta de: la casa principal, una pallissa i dues edificacions agricoles o ramaderes. La casa principal és rectangular de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant amb bigues de fusta i teula àrab, el carener de la qual és perpendicular a la façana principal, que s’obre a migdia. L’edificació actual ha patit moltes modificacions en la darrera rehabilitació. La façana principal té la porta de fusta que dóna accés a la vivenda, amb llinda de fusta, a la que s’ha afegit un annex a mode d’eixida d’un sol nivell, amb teulada a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. Al costat d’aquest annex es troba una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra esculpits, la base de la qual mostra tres motius orgànic-geomètrics, mentre que a la part superior dels brancals s’aprecien motius figuratius del que podrien ser dues cares humanes. La llinda està superposada al mur i destaca pels motius geomètrics. Al primer pis de la façana principal s’obre una finestra balconera i una finestra a cada costat, totes amb llinda de fusta. A la paret de ponent s’aixeca un volum adossat que originalment seria d’ús ramader o agrícola. Aquest és rectangular, de planta baixa amb teulada a doble vessant i teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana principal. Als murs s’hi troben obertures de nova construcció. A pocs metres a ponent de l’edifici principal, s’aixecava un volum d’ús agrícola o ramader amb teulada a una sola vessant d’uralita i amb una sola obertura al costat de llevant i un mur que l’adossava a l’altre edifici agrícola. Actualment, l’edifici és quadrat, de planta baixa i teulada a doble vessant, amb teula àrab i carener paral.lel a la façana principal, que s’obre a llevant. A la paret de migdia s’han obert dues finestres apuntades, amb base de maó i arc de pedra escairada plana. A la paret de ponent hi ha la porta d’accés a la casa, sota una porxada de coberta d’una sola vessant amb teula àrab, i tres petites obertures.</p> <p>Finalment, l’edifici que s’aixeca al costat de ponent de l’edifici principal és el que corresponia al paller. És de planta rectangular, de planta baixa i un pis, amb coberta a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s’obre a migdia. Originalment aquesta façana tenia la típica obertura de paller, amb un pilar de pedra central i dues grans obertures a costat i costat, tant a la planta baixa com al primer pis. Actualment, aquesta façana té dues finestres d’arc apuntat, amb base de maó i pedra escairada plana a cada nivell. A la paret de ponent hi ha una porta de fusta a la planta baixa, d’una sola fulla, i unes escales de ferro a tres estadis que pugen fins al primer pis per donar accés a la vivenda a través d’una altra porta de fusta igual que l’anterior. L’interior dels edificis ha estat totalment reformat. L’entorn està molt cuidat. Actualment el conjunt allotja la casa rural de les Masies del Prat.</p> | 08216-27 | La casa del Prat es troba al sud del rec de Tubau, amb el collet de Sant Jaume a ponent, el quintà de les Planes a llevant i el bac de les mines i Vila-rasa a migdia. | <p>La casa del Prat es va construïr abans del 1547 i va ser habitada de manera ininterrompuda durant més de 400 anys, fins que es va deshabitar entre 1955 i 1960, el que també passa a la resta de masoveries (RUMBO 2021).</p> <p>La masia del Prat no apareix als fogatges de 1497, 1515 i 1553, tot i que la casa està documentada des del 1547, quan Pere Lentes de Sant Jaume de Frontanyà ven el Prat a Antic de Palmerola, senyor del castell de Palmerola, per 27 ducats d’or. Pocs anys més tard, el 1566, per matrimoni d’Elena de Palmerola, nevoda i hereva d’Antic de Palmerola, la propietat passa als Alemany-Descatllar. El matrimoni, Elena i Jaume, signen un reconeixement del Prat cap al Priorat de Sant Jaume de Frontanyà d’un cens de 5 lliures i 10 sous i un delme sobre tots els fruits i bestiar, grans i petits. Segons un document on mostra les aportacions que diferents cases van fer per l’obra de l’església, sabem que, el 1595, el Prat aporta 20 quarts de calç i de sorra per l’obra de l’església de Sant Jaume i 4,5 sous per les obres del campanar, mentre que dos anys més tard n’aporta 7 per les obres de la teulada de l’església. D’aquestes relacions es dedueix que el Prat era una casa forta i important al municipi durant aquella època, tot i que no era de les més capdavanteres, com podrien ser les Vinyes, Cortines, les Lloberes d’en Cosp i Frontanyà.</p> <p>Hi ha evidència que entre el 1701 i el 1707, l’heretat del Prat tenia fins a set masoveries: la Batallola, Cal Teixidor, Cal Xisquet, el Collet Roig, Cal Trempat, Cal Cintet i Cap del Camp.</p> <p>El 1730, la vídua de l’hereu Ramon Alemany-Descatllar i de Solanell, Maria Lluïsa d’Arnella, ven perpètuament el Prat a Manuel Hidalgo Alemany-Descatllar i a Diego Vela Alemany i Descatllar per 5.100 lliures. El 1755 l’heredat del Prat passa dels Alemany-Descatllar a Eudald i Josep de Vilar, pare i fill, de Sant Boi de Lluçanès, al ser venuda per 5.800 lliures.</p> <p>Tant la masia del Prat com les seves masoveries sempre van tenir arrendataris molt diversos. Del 1798 al 1824 va ser reformada a fons i es van fer rompudes importants a la finca.</p> <p>El 1854, Joaquim i Antoni de Vilar, pare i fill, venen l’heretat del Prat a Josep Clotet Roma, sastre, per 10.750 lliures, el que pocs anys més tard adquirirà també la Cal Cintet, Cap del Camp i el Collet.</p> <p>Ja al segle XX, les hereves de la família Clotet venen Cal Cintet el 1983 i la resta de l’heretat del Prat el 2005 als propietaris actuals.</p> | 42.1959900,2.0402300 | 420758 | 4671983 | Abans de 1547 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89894-img4487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89894-img4488.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89894-img4489.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 90019 | Can Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-frontanya | <p>ACA (1553) Real Patrimonio, Maestre Racional, Volums, Sèrie general, 2598.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> | s. XVI | <p>Can Frontanyà és una masia situada al capdemunt dels cingles de Frontanyà, en un indret immillorable. L'edifici principal és de planta rectangular, d'uns 240 m2, amb planta baixa i dos pisos. La coberta és a doble vessant i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, la que s'obre al NO. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses, mentre que a les cantoneres es troben carreus més ben acabats. La seva estructura del s. XVII-XVIII no deixa veure els vestigis més antics.</p> <p>L'entrada a la masia és a la paret de NO, amb una àmplia era enllosada i tancada per un mur al costat de ponent i altres dependències annexes a la casa, d'època posterior i un gran paller al costat NO. La porta principal actualment té brancals i llinda de fusta, tot i que hi ha evidències d'un un arc de plec de llibre elaborat amb pedres planes del que seria l'obertura original. A la dreta de la porta hi ha una finestra de construcció molt posterior a la resta de l'edifici. Als pisos, s'obres dues finestres per nivell de mides diverses. Diversos annexos s'aixequen al costat NE, amb coberta a una sola vessant. A la paret de SE s'aprecia una eixida amb finestra amb llinda de formigó a la planta baixa, dues grans obertures en arc rebaixat al primer pis i una altra al segon pis, la que té una finestra a cada costat, les que originariament també serien a arc rebaixat. A la paret de SO hi ha un annex de dos nivells (plata baixa i subterrània aprofitant el desnivell natural del terreny), amb coberta a una sola vessant i teula àrab. </p> <p>A l'altre costat de l'era, s'aixeca una edificació ramadera de planta baixa i pis, amb una gran obertura en arc de mig punt. La coberta és a doble vessant, bigues de fusta i tèula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. L'aparell constructiu és a base de paredat comú fet de carreus desbastats i totxanes, amb carreus més ben esculpits a les cantoneres i als brancals de l'obertura. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-30 | La casa es troba als peus del serrat de Frontanyà, amb Creu Melosa al Nord, el Pla del Cingle a llevant, la solana de Terradelles a migdia i Faig i Branca al NO. | <p>Frontanyà conformava un dels poblats habitats ja al s. XI, junt amb Cosp, les Lloberes, Les Planes, Corrubí, Santa Eugènia i Montner.</p> <p>La primera documentació que es troba de Frontanyà és al fogatge de l’any 1553, on apareix “Loys Font del Mas Frontanyà”. Un membre de la família Font, Magdalena, encara hi viu el 1598, segons els arxius de compliment pasqual. </p> <p>Al “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”, on apareixen totes les cases i particulars de Sant Jaume que feren aportacions per l’obra del campanar del 1595, Frontanyà apareix contribuïnt 5 sous. Aquest fet confirma que Can Frontanyà era una casa forta, de les més capdavanteres del municipi a l'època, com podien ser les Vinyes i Picanyes, Cortines, les Lloberes d'en Cosp (totes aportant 5 sous). Per aquest mateix motiu, els homes més significatius eren escollits pel prior de Sant Jaume de Frontanyà per actuar com a batlle, com és el cas de Josep de Frontanyà el 1716-1717. </p> <p>Al s. XX, la masia va ser utilitzada com a casa de colònies, pel que explica moltes de les modificacions i annexos a l'edifici original. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1881200,2.0134500 | 418537 | 4671134 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90019-img4858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90019-frontanya-era.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90019-frontanya-pallissa.jpeg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 92644 | Pas del coll de la creu d'en Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-del-coll-de-la-creu-den-soler | <p>TORRAS, C. A. (1905) Pirineu català Guia Itinerari. Bergadà, valls altes del riu Llobregat. Tipografia L’avenç.</p> | <p>El coll de la creu d’en Soler està situat als Rasos de Tubau, entre el seu cim, el Padró de Tubau, i les Muntanyetes, a 1312 m. d’alçada. El paisatge és de roca calcària i boscos de pi roig. Correspon a un pas molt important que s’utilitzaven per creuar el massís des de Sant Jaume de Frontanyà cap a Gombrèn. El camí venia de Gombrèn, travessant pel Coll de la Creu d’en Soler, redreçant cap a les Muntanyetes (1395 m.), baixant cap al coll de la Batallola (1190 m.), el Pla de la Lleona (1394 m.), sobre el poble de Sant Jaume de Frontanyà, fins al coll dels Oms o de Terradelles per arribar al poble.</p> | 08216-120 | El pas del coll de la creu d'en Soler es troba a la vessant Nord del municipi, amb els Rasos de Tubau al NE, Tubau al SE, Cal Roma i el Soler al Sud i les Muntanyetes a l'Oest. | <p>Diversos excursionistes de principi del segle XX fan referència al Pas del coll de la creu d’en Soler, com Ramon Vinyeta o Cesar August Torres, qui al seu llibre “Pirineu Català El Bergadà. Valls altes del Llobregat” detalla l’itinerari 57.- De Sant Jaume de Frontanyà a Gombreny y Ripoll per la Creu d’en Soler (TORRAS 1905). Es tracta d’un camí que es deuria utilitzar des de temps immemorials per comunicar-se amb la vall de Gombrèn, el que també funcionaria com a camí ramader.</p> | 42.2111700,2.0328400 | 420167 | 4673675 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92644-1200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92644-120.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94|119|85 | 2153 | 5.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.