API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
90038	Les Vinyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-4	<p>APSJF, Manuals notarials, <em>Manual de Pere Terradelles</em>, 1593-1604 (1620), unitat d’instal·lació n. 10, llibre D, sense paginar.</p> <p>AHCB, Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de G[ue]rra (1856).</p> <p>ACS (1970), Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p>	s.XVI	Conjunt d'edificis en estat ruïnós, amb restes de parets i fonaments.	<p>La masia de les Vinyes està construïda sobre una gran roca, envoltada de feixes, tot obrint-se a la vall del mergançol. Es tracta d'una edificació rectangular, de planta baixa i un pis, coberta a dues vessants sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a llevant. Les cantoneres del mur són a base de carreus ben esculpits i el mur de paredat irregular amb morter de calç. Al costat de llevant s'obre l'era, que està protegida del vent per un mur d'un metre d'alçada. Al costat nord de l'era, s'aixeca un annex d'una planta i coberta a dues vessants amb teula àrab, que podria haver estat per ús agrícola o ramader. A uns 40 metres al NO es troba una tercera edificació, a un desnivell de 10 metres d'alçada respecte la resta d'edificis, en un indret amb vista espectacular de la vall del Mergançol, Borredà i Montserrat al fons. L'edifici de dos cossos està encarat a migdia, de la que encara en queden restes dels murs. Les edificacions estan envoltades de petites feixes, que en algun moment es van esculpir a la muntanya per ús agrícola i ramader. </p>	08216-35	Masia situada a uns 3 km. al SO del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, construïda sobre rocam a la zona de Les Roqueteres. A migdia s'obre la vall del riu Mergançol, amb vistes a Borredà i Montserrat al fons. A ponent s'hi aprecia el Collet de Les Vinyes i al NO el cim de Les Roqueteres (1237m) i la Bauma de Picanyes. A llevant s'observa Les Platetes i el Puig-Miró al fons.	<p>La primera documentació que es té de les Vinyes és al fogatge de 1553, on apareix Arnau Vinyes. Gràcies als Manuals notarials de 1593-1604 es pot deduïr que Les Vinyes era una de les cases més capdavanteres del municipi. </p> <p>Al primer llibre dels Manuals notarials (APSJF 1595), datat el dia 20 de juliol de l’any 1595, s'hi llegeix el “<em>Memorial del què han de fer los pajesos de Snt Jaume per la obra de la església</em>” en el que es detallen les aportacions per part de particulars de la parròquia de Frontanyà a les obres de l'església, les que no només són en calç per l'obra, sinó que també havien de portar la mateixa mesura de sorra i ajudar a portar les llosses. Les Vinyes va aportar 26 quarts de calç, seguides per les Lloberes d'en Cosp i Frontanyà (amb 25 cadascuna), el Prat, Vila-rasa i Les Planes (amb 20 quarts). </p> <p>En el segon document s'hi troba un “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”, en el que apareixen les cases i particulars que van aportar diners per l'obra del campanar. En aquesta, es mostra que les Vinyes i Picanyes contribuïen juntes, tot aportant 5 sous (igual que Cortines, Les Lloberes d’en Cosp i Frontanyà). A continuació, El Prat, Vila-rasa i Les Planes van aportar 4,5 sous. </p> <p>El tercer document notarial, del 1597, és el “<em>Memorial del què han de pagar los pajesos per la teulada als mestres</em>”, on es citen les cases i particulars que van fer donacions. Les Vinyes torna a ser una de les cases que més aporta (9 sous), junt a Cortines, Les Lloberes d'en Cosp i Frontanyà. Seguidament, amb 7 sous, apareix El Prat, Vila-rasa i Les Planes. Per sota, cinc cases aportaren 1 sextó (?), una va contribuir amb 3 rals (6 sous), dues amb 1 sou, i tres cases i particulars amb 6 diners.</p> <p>Tal i com indiquen aquests manuals notarials, les Vinyes era el centre d'una gran propietat, que incloia Picanyes, les Platetes, la Tayola i un mas rònech a Cirera (ACS 1970). En l'heredat de les Vinyes, actualment només hi resten les Platetes i la Tayola. </p> <p>Sembla que la propietat estava en mans de la família Vinyes, fins que, per casament de la pubilla Eleonor el 1644, va passar a la família de Benet Cirera. La pubilla, Maria Cirera, es va casar amb Joan Roca el 1656 i van tenir dos fills, Joan Pere major i Joan Pere menor. Al 1846, Josep Genovès i Centelles compra la finca a Maria Montserrat Parros Gomez Vila i San de Coll de Barcelona, el que farà hereu al seu fill Antoni Genovès i Cabanas. Sembla ser que aquesta família va edificar una petita casa prop de Picanyes, la que surt a la documentació com Cal Genovès. </p> <p>Per la topografia, tot apunta que es cultivava la vinya, però a dia d'avui no hi ha cap resta evident ni s'ha trobat cap tina o objecte similar que ho pugui confirmar.</p> <p> </p>	42.1678500,2.0081800	418076	4668889		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90038-img5597.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90038-img5600.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90038-img5588.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007.	119\|94	46	1.2	2484	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
90039	Molí del Quirze	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-quirze	<p>ACA (1724) Hacienda, Legajos, 3567/081.</p>	s.XVII		<p>El molí del Quirze és un edifici de planta rectangular, de sòtan, planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant en teula àrab. El mur és de paredat i carreus de pedra, amb morter de calç i estuc. </p> <p>Es tracta d'un antic molí hidràulic fariner reconvertit en residència, ubicat al costat del Rec del Molí. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L'aparell constructiu és de pedra vista amb morter de calç, actualment totalment arrebossada. Les portes i finestres tenen llinda de fusta. A la façana de ponent s'ha afegit un cos de planta quadrada de planta baixa i pis, que originalment seria per ús agrícola i actualment s'ha habilitat per ús residencial. La coberta original era d'una sola vessant amb teula àrab contigua a la coberta principal. A la planta baixa de la casa, encara es conserva part de la cuina original, amb els fogons, la pica i una cendrera. La llar de foc original ha estat modificada. </p> <p>La planta sòtan correspondria a l’obrador, amb el molí pròpiament dit al costat est, sota el qual travessa el carcabà, on es situa l’arbre de lleves que feia rodar l’engranatge del molí, mitjançant el pas de l’aigua que venia de la bassa situada al nord, nodrida pel rec del molí i que tornava a desembocar al mateix rec. A la paret de llevant, a un nivell encara inferior, es troba la sortida del carcabà, una estructura en forma d'arc construït amb pedres ben esculpides. <br /> </p> <p> </p>	08216-36	Edificació als peus de la Riera del Molí, a uns 700 metres al SE del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Nord s'hi observa la Quinta de Cal Cristí, al NE el Serrat de la Casa Blanca, al SO la zona de Canemars amb la baga de Terradelles al fons.	<p>Conegut cambé com a Moli del Saborit, el 1724 l’únic molí documentat a Sant Jaume al cadastre és el Molí del Quirze, propietat de Benet Casaramona (ACA 1724). Els Casaramona eren moliners a Sant Jaume des del s. XVII. </p> <p> </p> <p> </p>	42.1828200,2.0302200	419915	4670530		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-img4696.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-img47570.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-moli-del-quirze-l-650.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Tot i l'adaptació a residència, la conservació de l'estructura original del molí s'ha respectat amb molt d'encert, en detriment de la conservació de la bassa, la que ha estat enterrada en temps contemporanis. A la planta subterrània, encara es veuen tots els elements del molí, alguns originals, altres recreats molt acuradament. Apareix al catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007.	119\|94	45	1.1	2484	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
90040	Picanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/picanyes	<p>AHCB, Manuals notarials, Manuals de Lorenzo Picart, <em>Manual de 1903</em>, escriptura n. 261, inventari de Jaume Clotet i Euras, pàg. 763-773.</p> <p>APSJF, Manuals notarials, <em>Manual de Pere Terradelles</em>, 1593-1604 (1620), unitat d’instal·lació n. 10, llibre D, sense paginar.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>ACS (1970) Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p> </p>	s.XVI	Edifici en procés d'enrunament.	<p>Picanyes és una masia que està en molt mal estat de conservació, amb la coberta i paret nord a terra, tot i que havia estat habitat a la dècada dels 80 del s. XX. Aquest estat d'enrunament i la densitat de la vegetació fan molt difícil tenir una bona visió de les estructures i l'accés a l'interior. És una masia formada per diferents volums: la casa principal, la pallissa, l'era i diferents coberts.</p> <p>L'edificació principal és de planta rectangular amb planta baixa i pis, coberta a dues vessants amb teula àrab. El carener de l'edifici és paral.lel a la façana principal. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i a les cantoneres, carreus més ben tallats, acabat en estucat. La porta està situada a la façana principal al sud, la que sembla que havia tingut un arc rebaixat de plec de llibre elaborat amb pedres planes, el que posteriorment es va omplir per construïr-hi una porta amb brancals i llinda de fusta. Aquest primer edifici correspon a l'habitatge i, a la part baixa i al costat SE hi ha restes d'edificis annexos que serien per ús agrícola i ramader.</p> <p>Hi ha una segona edificació agrícola, a l'altre costat de l'era, de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant, bigues de fusta i teula àrab, amb el carener transversal a la façana. El pis es sosté amb pilars de totxana. Les restes d'un gran arc de mig punt s'obre a la façana, ocupant la planta baixa i el primer pis on hi ha les dovelles.</p> <p> </p>	08216-37	Masia situada a uns 2 km al SO del nucli urbà de Sant Jaume, ben a prop del termenal amb Les Llosses. Al NE s'hi aprecia els Oms i el Torrent del Joncar, on s'hi aixecava el Molí de Picanyes. A llevant hi ha Terradelles i al Sud la Bauma de Picanyes i Les Vinyes al fons. A ponent es troba el termenal amb Les Llosses, del que Les Lloberes en forma part, les que es troben al NO.	<p>Les notícies documentals conegudes situen Picanyes a la mateixa heretat que Les Vinyes. En el manual notarial de Pere Terradelles (APSJF 1620), “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”, l'aportació de 1595 per l'obra del campanar de l'església de Sant Jaume de Frontanyà de Les Vinyes i Picanyes és conjunta. </p> <p>En un capbreu de Sant Jaume de Frontanyà del 1790 conservat al Museu Comarcal de Solsona, Pau Vagués confessa ser el propietari de Picanyes i un mas rònec (que podria ser Cirera), així com les pertinences del mas Les Vinyes. </p> <p>Al compliment pasqual de 1789 es parla de Picanyes, però també de la casa nova de Picanyes, que en aquell moment era habitada per Francisco Roma. En aquesta zona, només es té referència d'una masia anomenada Cal Genovès, prop del molí de Picanyes, però no hi ha evidències que es tracti de la mateixa casa. </p> <p>Als 1850s, Josep Clotet era el propietari de Picanyes, junt a Les Masies del Prat i tres cases al poble. El 4 de febrer de 1928, el seu descendent Joan Clotet i Euras, amo de Picanyes, va cedir un terreny als Oms a favor de la Parròquia de Sant Jaume de Frontanyà. </p> <p> </p> <p> </p>	42.1793200,2.0054100	417862	4670165		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90040-img4808.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90040-img4796.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90040-img4794.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		A 200 metres es troba el Molí de Picanyes, al peu del Torrent del Joncar.Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007.	119\|94	45	1.1	2484	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
90041	Santa Eugènia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eugenia	<p>APSJF, Manuals notarials, <em>Manual de Pere Terradelles</em>, 1593-1604 (1620), unitat d’instal·lació n. 10, llibre D, sense paginar.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p> </p>	s.XVI		<p>Santa Eugènia, o Eugínia com es coneix localment, és un conjunt arquitectònic format pel mas, estables, pallissa i era que queda tancada amb un mur de pedra. La casa original és de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos, que es troba bastida aprofitant el desnivell del terreny, de manera que el primer pis queda a nivell de camí i la planta baixa, a un nivell inferior a aquest pel costat de migdia. La teulada és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La porta principal és amb arc rebaixat de pedra i una finestra a cada pis. A la paret Nord destaca una petita obertura circular sota teulada construïda amb maons i dues petites finestres amb llinda de fusta. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i maons, mentre que a les cantoneres hi ha carreus més treballats. Aquesta construcció correspondria a la masoveria. A l'interior, s'ha mantingut l'estructura original de la casa i alguns dels seus elements, com pot ser la pica de la cuina, el foc a terra i el banc escó. A la planta baixa destaquen els espais amb sostre de volta d'aresta. </p> <p>Davant la meitat de la façana principal hi ha afegit un volum de planta rectangular de notòries dimensions, de construcció posterior. Originalment podria ser de dos cossos, ampliant a un tercer a la façana de migdia. La teulada és a quatre costats, amb teula àrab sobre bigues de fusta, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a llevant. L'accés a aquest habitatge és a través d'una porta de fusta de doble fulla amb arc rebaixat de maó pla, igual que a la resta d'obertures de la paret. La façana de migdia correspon al cos afegit, a modus d'eixides i assecador que es suporta sobre pilars a la planta baixa i els pisos. Es tracta d'un cos obert, amb arcs de mig punt amb maó en línia a la planta baixa i el primer pis i arc rebaixat sota teulada, els que es tanquen als pisos amb una balconera de ferro. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, maons i carreus més ben esculpits a les cantoneres, mentre que el cos afegit a migdia és integrament de maó. A l'interior, el paviment és de lloses i encara es conserva la cuina original amb el foc a terra.</p> <p>A la paret de ponent s'annexa un volum de planta baixa d'ús agrícola o ramader amb murs de paredat comú i maons. També un altre edifici d'ús ramader al costat de migdia, de coberta a una sola vessant. Just davant de la casa hi havia el femer.</p> <p>A l'altre costat de l'era s'aixeca una majestuosa pallissa, de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant amb teula àrab sobre bigues de fusta, el carener de la qual és perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia. Aquesta façana destaca pels seus arcs de maó en plec de llibre i columnes de pedra escairades. Originalment, els dos arcs de la planta baixa serien de dimensions superiors a les actuals. La planta baixa suporta l'edifici amb arcs diafragmàtics rebaixats que transcorren de nord a sud, elaborats amb pedres ben escairades als pilars i pedres planes ben escairades disposades a plec de llibre. La volta catalana està suportada per arcs torals a cada crugia. A la paret de ponent de la pallissa se li va adossar uns volums amb teulada a una sola vessant, amb bigues de fusta i tèula àrab, a continuació de la coberta de la pallissa. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i cantoneres ben escairades. A la part posterior a aquest edifici, se n'aixeca un altre de planta quadrada, amb planta baixa i pis, coberta a doble vessant i teula àrab sobre bigues de fusta, d'ús agrícola o ramader. </p> <p>El conjunt està perimetrat pels diferents edificis i un mur de pedra d'un metre d'alçada, el que segueix fins a l'església de Santa Eugència de Soïlls, situada en un turonet a pocs metres del mas.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p>	08216-38	Conjunt arquitectònic situat als Quintans de Santa Eugènia, amb Les Muntanyetes al Nord, el coll de la Batallola al SE, la baga de Santa Eugènia i el Pla de la Lleona al Sud i la Questió al SO. La finca termeneja a l'Oest amb La Pobla de Lillet.	<p>L’església de Santa Eugènia de Soïlls deuria dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les parròquies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de Corrubí. De la seva existència documentada només hi ha una referència del segle XIV: una deixa testamentària a favor de l’església de Santa Eugènia de Soïlls per part de Berenguer de Soler de Montclús. </p> <p>La masia de Santa Eugènia ja apareix als llibres sacramentals de l'Arxiu Parroquial de Sant Jaume de Frontanyà, on es corrobora que estaven al dia del compliment pasqual des de 1596.</p> <p>En un manual notarial de Pere Terradelles (APSJF 1620) hi figura el “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”, en el que Santa Eugínia apareix aportant 3 sous per a les obres de l'església de Sant Jaume de Frontanyà, el que ens fa deduïr que era una de les cases més fortes de la parròquia, tot i que no de les més capdavanteres. </p> <p> </p>	42.2038000,2.0124600	418475	4672876		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90041-img45830.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90041-img4575.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90041-img4579.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BCIL	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		La documentació històrica fa referència al molí de Santa Eugínia, present el 1789, del que actualment no es troben vestigis. Al s. XVII es coneixia popularment com a Vallcabrera.	119\|94	46	1.2	1761	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
91185	Tubau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tubau	<p>ACU (905) pergamí original de l'Acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà, 199 x 456 mm., cons. d’esglésies nº 11.</p> <p>Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), Real Patrimonio, Maestre Racional, Volums, Sèrie general, 2958, <em>Libro del fogaje general de Cataluña realizado por mandato de las cortes de Monzón de 1552 correspondiente a los territorios de las colectas de Barcelona, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vic, Berga y Bagà y Manresa</em>, 1553, pàg. 334.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>LOZANO, E. (2017) El Molí de Tubau a través de la documentació. Estudi històric: Sant Jaume de Frontanyà, segles XVIII-XX. Sense publicar.</p> <p>SALVADÓ I ROMECH, R.; VILA I LLIVINA, D. (2017) “El dot material femení en els capítols matrimonials de Sant jaume de Frontanyà. Segles XVI-XVIII” a l’Erol, núm. 131. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> <p>APSJF (1714) Manual de Joan Campalans, p. 47v.</p> <p>APSJF (1714) Testaments s. XVIII, núm. 12-a.</p> <p>ACS (1970), Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>ACBR (1772) Fons del Registre de la Propietat de Berga, Llibre d’hipoteques.</p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l’alta vall del riu Merlès. Celblau. Torelló.</p> <p> </p>	s.XV	En mal estat de conservació. La teulada de l'edifici principal està seriosament compromesa.	<p>Tubau és un conjunt arquitectònic que consta de la casa pairal, una font, corrals, pallisses i tancats agrícoles, així com l'església pre-romànica de Sant Esteve.</p> <p>La casa pairal consta de tres cossos diferenciats. La construcció més primerenca és de planta rectangular amb carener paral·lel a la façana principal, que està encarada a migdia. A planta baixa s'obre una gran porta adovellada, amb dues finestretes quadrades emmarcades amb carreus. Al primer pis s'obren tres finestres més grans, també emmarcades amb carreus. Al segon pis s'obren tres finestres, aquestes de més petites dimensions, també emmarcades amb carreus. A la paret de llevant, s'observen dos petits cossos annexes, d'un nivell, seguint el desnivell del terreny. Al primer pis s'obre un balcó emmarcat amb carreus i un altre al segon pis, de posterior execució. A la paret de ponent s'obre un petit cos, amb el carener transversal a la façana principal, amb una galeria porxada al primer pis, amb arcs rebaixats, que segurament s'edificà al s.XIX. El segon cos consisteix en un edifici rectangular addosat a la paret de ponent de l'edifici principal, amb unes arcades al primer pis i una galeria porxada amb arc de mig punt rebaixat i petites obertures circulars i semi-circulars a sota teulada. La porta principal d'accés a aquest segon cos es troba a la paret de ponent, a la que s'obre una finestra a cada nivell, les darreres emmarcades per maons. Un annex de dos nivells s'obre a la paret de migjorn. El tercer cos d'un sol nivell s'obre a la paret de ponent de l'edifici principal, el que segurament seria d'ús agrícola o ramader. </p> <p>Al costat de migjorn s'aixeca un altre corral, de planta quadrada i un sol nivell. A l'Oest de la masia, s'identifiquen dues edificacions utilitzades com a paller. La principal consta de planta rectangular amb el carener transversal a la façana principal, on s'obren dos arcs de mig punt rebaixats i altres obertures, les que han modificat l'estructura original de l'edifici. Un segon paller s'obre al costat nord, de planta rectangular i dos nivells, amb el carener transversal a la façana, la que manté les obertures originals al primer nivell. </p> <p>A pocs metres de la façana de ponent es troba una edificació de pedra molt primigènia que allotja un dipòsit d'aigua, el que està encastat al mur aprofitant el desnivell. Aquesta petita construcció té teulada a doble vessant a base de lloses, amb carreus ben esculpits a les cantonades i un arc central de mig punt amb totxanes a plec de llibre. Al centre d'aquest arc es troba una porteta de fusta que dóna accés al dipòsit de l'aigua, la que està situada sobre dues immenses lloses, a la base de les quals hi ha l'aixeta metàl·lica de la font. Aquesta porta està emmarcada per una sola llosa on l'obertura està tallada en arc rebaixat. A la part superior es pot llegir: Pere Font i una data entre una creu, molt erosionada, que podria llegir 1866. </p> <p>El conjunt està delimitat per un mur de pedra seca que aproximadament fa un metre d'alçada per 60 cm d'amplada que baixa fins a l'església de Sant Esteve. </p> <p> </p> <p> </p>	08216-40	Conjunt situat als peus dels Rasos de Tubau, els que queden al Nord, amb Corrubí a l'Est, els quintars de Tubau i les masies del Prat al Sud, el coll de Sant Jaume al Sud Oest i El Soler i Cal Roma a l'Oest.	<p>Originalment la zona de Tubau es coneixia com Montner, una de les tres batllies que formava el priorat de Sant Jaume. No va ser fins al s. XVII que es va canviar al nom de Tubau, el que formava un nucli aïllat amb l'església pre-romània de St. Esteve al centre. </p> <p>Montner, 'montinigrus' o 'Monte Nigro', surt esmentat com un dels límits de l'església de St. Jaume en l'acta de consagració de la mateixa, l'any 905. Sembla que el 1374, els homes de Frontanyà i especialment els de Montner no volien retre homenatge al baró de Pinós, manifestant així el seu desigs d'independència dins de la batllia i del priorat.</p> <p>Abans del s. XVI, la casa pairal de Montner surt referenciada com a mas Rigolf, el que va passar a ser conegut, pel nom dels seus estadans, com a Mas Tubau. La primera documentació que es troba dels Tubau és al fogatge de l’any 1497, on apareix “En Tubau”, mentre que a la relació de 1515 apareix un tal “Joan Tubau”. Pel mateix motiu, l’església de Montner, adjacent al mateix mas, va començar a ser coneguda com Sant Esteve de Tubau. Al fogatge de 1553 apareix Ramon Tubau, qui era conegut com “l’Hereu Tubau”, un dels més coneguts bandolers de la vegueria de Manresa i cap d’una quadrilla que operava amb Janot Riembau, de la Pobla de Lillet, i Joan Escuder, de Ripoll, qui duren a terme diversos robatoris a les cases del poble i altres incidents. Martínez Solsona parla del despoblament del lloc de Tubau al 1589 com a conseqüència del brot de pesta, el que féu que “moltes persones de les cases principals: Vilarrasa, Cosp, Tubau, Corrubí, Soler… foren sebollides, enterrades” (MARTINEZ SOLSONA 1967). De totes maneres, la continuïtat de la família Tubau al mas és evident abans i després de 1589, si bé la línia directa d’hereus del mas podria haver-se extingit, algun membre de la família va acabar heretant i ocupant la casa. Les nissagues que enllacen amb els hereus de Tubau són d’alt nivell econòmic, el que evidencia dels elevats dots que aportaven les núvies, pel que situa els Tubau com una de les famílies més benestants del lloc (SALVADÓ I VILA 2017). Segons l’inventari de béns atorgat l’any 1714 per Marianna Orriols, vidua de l’hereu Jaume Tubau i València, sabem que els Tubau eren propietaris del Cortal de Dalt i el Cortal de Baix, antic molí medieval o Molinot, (APSJF 1714) habitades per les famílies Puig i Rafart, així com una casa anomenada “el Ras de Tubau” (ACS 1790).</p> <p>Durant el s. XIX, el mas Tubau era una de les 7 cases que formaven la petita parròquia de Sant Esteve de Tubau, junt al Cortal de Tubau, el Ras de Tubau (abandonada a inicis del s. XIX), el Molí de Dalt o de Tubau, el Molí de Baix o Molinot, Cal Roma i Cal Pó dels Jeps (més tard coneguda com Cal Jep).</p> <p>A la segona meitat del s. XVIII, la família Tubau seguia sent una de les famílies més pròsperes de l’alta vall del riu Merlès, fet evidenciat en diversa documentació notarial, com la compra de l’heretat dels Oms (ACBR 1772). Més endavant, al s. XVIII, el propietari de Tubau va col.laborar activament en la construcció del santuari de la Mare de Déu dels Oms, el que va crear un censal de 400 lliures sobre la propietat on s'edificà el santuari, el que es va vendre l'any 1717 a la comunitat de clergues de Santa Eulàlia de Berga. </p> <p>El mas Tubau era habitat per un gran nombre de gent; al 1804 hi vivia la nombrosa família Tubau (12 adults i 3 fills), un mosso, una criada, una porquera, un vaquer, un rabadà i un baciver, mentre que al 1857 hi havia 20 persones empadronades (5 membres de la família Font-Tubau, dos servents i tres serventes, tres pastors, un teixidor, una família de 4 mebres que consta com a “pobre” i un home solter i un nen acollits també per caritat. Poc abans de la Guerra Civil (1936-1939) els amos de Tubau van acabar marxant a Ripoll i en pocs anys, el veïnat de Tubau va quedar gairebé abandonat, tot i que fins al 1925 el rector de Sant Jaume encara celebrava missa a l’església de Sant Esteve alternant amb la veïna església de Sant Llorenç de Corrubí (VINYETA 1978: 77). Als anys 1970s, al mas Tubau només hi quedaven dos pastors i a l’església de Tubau només es celebrava missa per la benedicció dels termes del Primer de Maig i en alguna altra comptada ocasió.</p> <p> </p>	42.2047300,2.0414200	420867	4672952		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91185-img2565.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91185-img2568.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91185-img2597.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús	BCIL	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez			119\|94	46	1.2	1761	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
91269	Vila-rasa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-rasa-1	<p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>IGLÉSIES, J. (1979) El fogatge de 1553: estudi i transcripció, Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona.</p>	s.XVI	La masia està en estat ruïnós.	<p>La masia de Vila-rasa s'aixeca solemne sobre un turó enrocat en una gran clariana de la vall, envoltada de prats i amb una zona de molleres al nord i una bassa al sud. Actualment l'edifici està en estat ruïnós i pres per la vegetació, el que és complicat identificar els diferents espais. Tot apunta que podria ser un edifici rectangular de plata baixa i dos pisos, amb la façana oberta a migjorn i el carener paral.lel a aquesta. La teulada seria a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. El mur és de paredat comú fet de carreus desbastats i carreus més ben acabats a les cantoneres amb morter de calç. A la paret de ponent es troba un annex de planta baixa i pis, les restes del qual mostren un aparell constructiu més senzill i en algun indret amb morter de ciment. </p>	08216-41	Masia situada a l'est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, als peus del torrent de Vila-rasa que baixa al sud. Al nord es troba el Coll de Pal; a l'oest, el quintà de Les Planes; al sud-oest, el molí del Quirze i a l'Oest el nucli urbà.	<p>La masia de Vila-rasa sembla estar documentada al fogatge de 1553, on apareix el nom de Francesch Vilarasa, qui en seria el propietari. </p> <p>En diferents documents notarials del s. XVI es mostren les aportacions de diferents masies per finançar obres a l'església de Sant Jaume de Frontanyà, en els que s'evidencia la posició de la masia en relació a la parròquia i a la resta de cases del municipi. Vilarasa es situa com una casa forta, important a l’època al municipi, sense ser, però, de les més capdavanteres (com poden ser les Vinyes i Picanyes, Cortines, les Lloberes d’en Cosp i Frontanyà). </p> <p>Les fonts documentals afirmen que el Molí del Quirze pertanyia a Vilarasa. </p> <p>La masia va ser habitada fins a mitjans del s.XX i des d'aquell moment ha caigut en estat ruïnós. </p> <p> </p> <p> </p>	42.1863500,2.0405000	420768	4670912		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91269-img4498.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91269-img4499.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91269-img4493.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		A pocs metres es troben les mines de lígnit. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007.	119\|94	45	1.1	2484	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
91270	Cal Marxandó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxando		s.XVIII		<p>Conjunt d'edificacions: casa pairal, pallissa i pou. La casa principal consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab. El carener és transversal a la façana principal, que s'obre a llevant. Al primer pis, hi ha una portalada emmarcada amb carreus, la que és datada del 1724. L'edificació consta d'un annex construït durant els anys 80 al costat de migjorn, cobrint l'eixida de la casa i ampliant el primer i segon pis de la vivenda principal. L'edificació és la primera de la línia de cases del tram inferior del carrer de baix, a partir de la paret de ponent. </p> <p>A l'altre extrem de l'antiga era, s'aixeca una construcció que podria ser originalment d'ús agrícola, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab, bigues de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal, que consta d'una gran portalada a la planta baixa del mur de ponent. La resta de murs tenen obertures, algunes de les quals estan tapiades actualment. A la paret nord, hi ha una escala exterior per accedir al primer pis de l'edificació i un banc de pedra adossat a la paret, espai que forma part d'aquest conjunt arquitectònic. </p> <p>Al mig de les dues edificacions, al costat sud de l'antiga era, s'aixeca un pou circular, de pedra i coberta amb teula àrab. Actualment està tancat amb un reixat de ferro per la seva protecció. </p>	08216-42	Conjunt d'edificacions situats al centre del nucli urbà, davant de la plaça de la vila.	<p>Segons la documentació trobada, des del 1851 l'Antiga Fonda Marxandó era el punt de trobada entre veïns i on els visitants s'allotjaven. </p> <p>Al compliment pasqüal de 1789 ja es parla de Cal Marxandó, propietat de Josep Clotet. </p>	42.1870600,2.0236600	419379	4671007		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-img2755.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-img4867.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-fontanet-1930-jugant-a-la-manilla.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez			119\|94	46	1.2	2484	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
91272	Cal Pere Xic o Pallissa de Ca l'Eloi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-xic-o-pallissa-de-ca-leloi		s.XIX		<p>Edificació de planta rectangular de planta baixa i pis, teulada a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. El carener és paral.lel a la façana principal, que s'orienta al SE. L'aparell constructiu és de maçoneria amb carreus de pedra poc treballats, excepte a la paret de SE, la que està arrebossada, com a conseqüència d'una recent restauració de l'edifici. L'accés a l'edifici és a través d'una porta en aquesta paret de SE que dóna a la plaça de dalt, la que també té una finestra amb llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres al primer pis. La paret de SO té una petita obertura a la planta baixa i dues grans obertures al primer pis, separades per un pilar central de maçoneria que alhora serveix de sosteniment a la biga del carener. A la cantonada Sud, es troba esculpida a la pedra una cara humana, la que ha estat restaurada recentment amb poc encert. </p>	08216-44	Edifici situat al costat Oest de la plaça de dalt, al nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà.	<p>L'edifici era la pallissa de Ca l'Eloi, també a la plaça de Dalt. Quan es va construïr, sobre el que en aquell moment era l'hort de Ca l'Eloi, es va demanar permís per fer-hi una entrada cap a Cal Sastre Llinàs, ara entre la pallissa i Ca la Masovera. Aquest edifici continu, té una inscripció a la llinda monolítica de la porta, amb una creu i la inscripció: 'EVDALT CAMPRUBÍ' i el que podria ser una data que actualment és il.legible. </p>	42.1873600,2.0236000	419374	4671040		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91272-img4866.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91272-img4865.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91272-img4460.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Aquesta pallissa és típica als pobles de muntanya, de dues plantes, dins el recinte de la casa i al costat de l'era de batre, amb murs de pilars de maçoneria per sostenir les cobertes construïdes amb estructura de fusta. Com acostuma a passar en aquest tipus de construcció, és evident el predomini de la pedra massissa respecte les obertures en totes les parets, excepte la façana principal que està totalment oberta per facilitar l'emmagatzematge i accés de palla i gra. Hi ha debat si aquesta era la casa de Cal Pere Xic. Sembla que així s'anomenava una casa del poble que també es coneix com a Ca la Ramona.	119\|94	45	1.1	1761	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
91332	Molí de Dalt o de Tubau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-de-tubau	<p>ACA (1750) Real Patrimonio, BGRP, Procesos, 1750, n. 5, G.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l’alta vall del riu Merlès. Celblau. Torelló.</p> <p>LOZANO, E. (2017) El Molí de Tubau a través de la documentació. Estudi històric: Sant Jaume de Frontanyà, segles XVIII-XX. Sense publicar.</p> <p>PIZA RUIZ, T. (2021) Memòria de la intervenció arqueològica preventiva al Molí d’en Tubau de Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà. Sense publicar.</p> <p> </p>	s. XVIII	Edificació en estat ruïnós, del que en queden restes dels murs i de la bassa de contenció.	<p>El Molí de Tubau o Molí de Dalt es situa a la llera del rec de Corrubí, un afluent del torrent de Tubau, que transcorre de nord a sud, fins a desembocar al torrent. Pel costat oest, el molí s’adossa al talús que forma el camí, aprofitant la orografia del terreny.</p> <p>Es tracta d’un edifici de forma quadrangular, format per un sol cos de planta baixa i pis i diverses estructures annexes al sud i al nord, que funcionarien com a magatzem del grà o la farina ja mòlta.</p> <p>L’edifici principal consta d’uns 77 metres quadrats i conserva els murs de la planta baixa, d’uns 58 cm d’amplada, de paredat irregular amb morter de calç i sorra. A les cantonades s’identifiquen blocs de pedra més grans, sense treballar. Les obertures de l’edifici són a la façana de migdia i a la de llevant. La porta està situada a la façana principal al sud, amb quatre rodes de molí escapçades als brancals i un arc de plec de llibre elaborat amb pedres planes i argila. Tot fa pensar que aquestes pertanyien al molí medieval a pocs metres de distància. La porta de doble fulla és de fusta i es troba en mal estat de conservació. A la seva esquerra hi ha una finestra elaborada amb grans blocs de pedra treballats com a llinda i brancals i un ampit conformat per un únic bloc de pedra amb motllura a dos nivells. A la primera planta, un balcó obert directament al mur i una finestreta acabada amb una pedra plana com a llinda, amb lligam més tosc i pedres petites. En un nivell inferior de la paret de llevant s’identifica la sortida del carcabà, un túnel que transcorre per sota de l’edifici de nord a sud, elaborat amb volta de canó i un parament molt semblant a la resta de l’edifici. A nivell de la planta baixa, hi ha una finestra similar a la de la façana amb grans blocs de pedra als brancals, llinda i ampit sense motllura. A la primera planta, s’observen les restes d’un balcó allargat obert directament al mur i llinda de fusta. Al mur oest, s’ha pogut identificar una estructura semicircular que podria ser la cambra d’un forn domèstic, elaborat de paredat ordinari sense treballar, amb morter de calç. Hi manca la volta de coberta del forn, actualment en runes com la resta de l’edifici.</p> <p>A l’interior de la planta baixa es pot apreciar un arc diafragmàtic de mig punt que transcorre de nord a sud, elaborat amb pedres planes ben escairades, disposades a plec de llibre i lligades amb argila. Sobre el mur encara s’aprecien algunes de les bigues de fusta que soportaven el forjat de la primera planta. Aquesta zona correspondria a l’obrador, amb el molí pròpiament dit al costat est, sota el qual travessa el carcabà, on es situava l’arbre de lleves que feia rodar l’engranatge del molí, mitjançant el pas de l’aigua que venia de la bassa situada al nord, nodrida pel rec de Corrubí i que tornava a desembocar al mateix rec. A la cantonada sud-oest de la planta baixa s’ha identificat la base d’una escala elaborada amb grans blocs de pedra, lleugerament treballats, als primers esglaons i s’intueix que fusta per la resta. En aquesta primera planta, corresponent a l’habitatge dels moliners, als balcons de la façana est s’identifiquen festejadors elaborats amb dues lloses grans de pedra. Al costat oest i nord, es veuen estructures corresponents a la cuina: una pica encastada al mur, coberta amb un arc de pedres planes escairades, disposades a plec de llibre; una obertura allargada on podria estar disposat un tupí pel menjar.</p> <p>Al costat nord del molí s’hi construí una gran bassa aprofitant el desnivell natural del terreny, de nord a sud. Aquesta tindria uns 174m2 i una profunditat d’uns 3,7m a tocar del molí. Els seus murs són de paredat ordinari, lligades amb morter de calç, mentre que la cantonada sud s’observen grans blocs de pedra treballats. Aquest mur és més ample a la base i més estret a la part superior, creant un pendent que dóna major resistència a l’estructura. Al costat est, el mur presenta una petita obertura que seria per buidar la bassa cap al rec. A l’interior de la bassa, s’identifica l’entrada del carcabà, a través del qual transcorria l’aigua des de la bassa fins al rec, per sota de l’obrador del molí. Els grans treballs de desembrossament han facilitat molt la identificació dels diferents elements del Molí de Tubau, tot i que l’estat d’enrunament i l’encara densa vegetació fan difícil reconèixer les diferents fases constructives de l’edifici.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p>	08216-52	El Molí de Tubau o Molí de Dalt es situa a la llera del rec de Corrubí, un afluent del torrent de Tubau, que transcorre de nord a sud, fins a desembocar al torrent.	<p>El 1749, Antoni Tubau i Orriols, hereu del mas Tubau, va iniciar els tràmits per la construcció d’un molí dins la seva propietat, molt a prop de l’antic Molinot medieval. El 23 de maig de 1749, Pere Màrtir Golorons, prevere de Solsona, actuant com a prior de Sant Jaume de Frontanyà, va signar el contracte d’establiment emfitèutic a favor d’Antoni Tubau, donant permís per a l’ús de les aigües del torrent i per la construcció d’un molí fariner (ACA 1750). Tot i les denúncies per aturar-ne la seva construcció, entre 1749 i 1753 finalment Antoni Tubau va edificar i posar en funcionament el molí fariner anomenat Molí de Tubau o de Dalt, prop de l’antic Molinot o Molí de Baix, del que segurament s’hagués pogut aprofitar la pedra. El mólí ja era habitat i en funcionament el 1788 per Martí Casaramona, qui pertanyia a la nissaga de moliners del Molí del Quirze. El 1791 la família de Joan Mas i la seva muller Magdalena Serrat van entrar a habitar el Molí de Tubau on hi van treballar, com a mínim, durant 19 anys. El 1811, en plena Guerra del Francès, la família de Joan Masats i Teresa va ocupar la casa durant un any, fins que s’hi va instal.lar Esteve Tubau i Puig, un dels dotze fills del propietari del mas Tubau, junt a la seva esposa Rosa Casals, filla d’un moliner de Castell de l’Areny. El 1815, Vicenç Terradelles i Puigcorber i la seva família van habitar el molí durant 15 anys i a partir del 1833 s’hi van instal.lar la família de Pere Soldevila i Cases, seguida per la de Isidre Canadell i Subirana i finalment els Serra-Vilalta l’ocuparen permanentment des de 1842. 26 anys després, la família Soler-Cases hi van fer de moliners durant 6 o 7 anys. En el període 1875-1882 tres famílies diferents van viure al molí de Tubau, fins que al 1884 hi entraren la família de Jaume Freixa i Francàs i Maria Vilarrasa i Pujars, qui casà en segones núpcies amb Climent Cervera i Casals i en total hi visqueren durant 25 anys (APSJF). Al 1910 el Molí de Dalt va ser habitat per la família de Carles Vagués i Soler i Josepa Raulet i Altarriba, qui l’abandonaren el 1917 enmig d’una època de despoblament de Sant Jaume de Frontanyà. Actualment, els propietaris actuals han realitzat diferents intervencions arqueològiques preventives i el molí està en procés de restauració. </p>	42.1985700,2.0523100	421759	4672258	1749	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91332-img4537.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91332-img4542.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91332-img4543.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIL	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		El 2021 s’ha realitzat la primera fase de la intervenció arqueològica preventiva al molí de Tubau, la que consisteix en una anàlisi històrico-arqueològica de les diverses estructures abans de procedir al desenrunament i neteja del molí, que correspon a la segona fase dels treballs. Una tercera fase permetrà fer un estudi exhaustiu per elaborar un relat evolutiu del desenvolupament del molí.Aquesta acurada descripció ha estat possible gràcies al treball de l’arqueòloga Tatiana Piza Ruiz i dels propietaris actuals, a qui agraïm immensament la seva col.laboració.	119\|94	45	1.1	1761	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
91333	Molí de Picanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-picanyes	<p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>AYMAMÍ, G. (2000) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> <p> </p> <p> </p>		Edificació en estat ruïnós.	<p>El molí de Picanyes és una construcció als peus del rec de les Lloberes que havia funcionat com a molí hidràulic per moldre gra. Actualment l'edifici es troba en estat ruïnós, el que, junt a l'estat d'apoderament de la vegetació, fa molt complcat l'accés al seu interior. </p> <p>Es tracta d’una edificació industrial de forma quadrangular, format per dos cossos de planta baixa i pis, la que encara conserva els murs de la planta baixa i del primer pis, així com algunes bigues del primer sostre. Els murs són de paredat irregular amb morter de calç i sorra, mentre que a les cantonades s’observen blocs de pedra més grans sense escairar. A la façana de migdia s’obre una porta amb llinda i marc de fusta que dóna accés a un cos que podria ser posterior destinat a l’emmagatzematge del gra o de la farina, amb una eixida al primer pis. Des de la planta baixa, a través d’una porta amb llinda de fusta s’accedeix a l’espai que correspondria a l’obrador, amb el molí pròpiament dit al costat oest, sota el qual travessa el carcabà i on es situava l’arbre de lleves que feia rodar l’engranatge del molí gràcies al pas de l’aigua que venia de la bassa situada al nord i que tornava a desembocar al mateix rec. A la paret de ponent de la planta baixa s’ha identificat la sortida del carcabà. El primer pis hi ha restes de dues finestres, obertures del que serien l’habitatge pròpiament dit, on encara es poden entreveure algunes estructures que podrien correspondre a la cuina. L’estat d’enrunament i la densa vegetació fan difícil reconèixer els diferents espais de l’edifici.</p> <p>Al costat nord del molí s’aprecia una gran bassa aprofitant el desnivell natural del terreny, de nord a sud, que encara s'utilitza com a tal i un pou. </p>	08216-53	Edificació als peus del Torrent del Joncar o rec de Les Lloberes, a uns 200 metres al NE de la casa de Picanyes. Les Lloberes queden al NO; els Oms, al NE i Terradelles, a l'Est.	<p>El molí de Picanyes és el primer dels molins del riu Mergançol, també documentat com a M<em>argansol, Mergançol, Mardansol o Merdançol, </em>el que és un afluent per l'esquerra del riu Llobregat, naixent a uns 1300 metres d'altitud a Sant Jaume de Frontanyà, on es reuneixen els torrents dels Oms, de Picanyes i de Puig Miró. </p> <p>La primera font documental que s'ha trobat del molí de Picanyes és al compliment pasqual del 1789, on també apareix Picanyes i la casa nova de Picanyes, habitada per Fco. Roma, tot i que sembla que el molí ja existia en temps pretèrits. Com a mínim, fins al s. XVI, Picanyes formava part de la mateixa heredat que les Vinyes, les que constituïen una de les cases més fortes de la contrada, tal i com s'intueix per diferents documents al llibres sacramentals de l'Arxiu Parroquial de Sant Jaume de Frontanyà. La seva proximitat al Santuari i a la casa dels Oms, també fa pensar que aquestes també podrien fer ús del molí. </p> <p> </p>	42.1802900,2.0073200	418021	4670271		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91333-img4844.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91333-catau.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91333-bassa.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIL	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Sembla que les moles van desaparèixer misteriosament a mitjans dels anys 1980s.	119\|94	45	1.1	1761	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
91359	Nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-sant-jaume-de-frontanya	<p>SOCA TORRES, I. (2005) 'Una aproximació al passat' a Sant Jaume de Frontanyà: Natura, Art i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Celblau, Torelló. </p> <p> </p>	s.XVII		<p>El núcli urbà de Sant Jaume de Frontanyà té l'orígen en una sagrera entorn l'església. La majoria d'edificacions del nucli urbà s'estructuren en l'espai entorn el carrer de baix i el carrer de dalt, el que venia marcat per l'antic camí ral de Borredà cap a La Pobla de Lillet. Al carrer de baix, just davant de l'església, s'aixeca l'actual ajuntament, antiga escola del poble. La Rectoria Vella sembla ser l'únic vestigi encara present de l'antic monestir, després de l'enderrocament de l'edificació que unia la rectoria actual amb la paret de migdia de l'església. El cementiri encara està al centre del núcli, adjacent a la paret nord de l'esgésia i al costat de les freixeres, on antigament hi havia la bassa del poble i la Font de la Mola, en dies presents. Fora de la línia de carrers principals, darrere l'església, s'hi troba Cal Mestre i Casa Blanca, a l'altre costat de l'anomenat camp del monestir. El nucli estava envoltat per horts i camps de pastura, la gran majoria en feixes.</p> <p>La gran majoria de les cases del nucli es troben en bon estat de conservació, excepte algunes que estan en procés d'enrunament o de les que només en queden restes dels fonaments. Gràcies als documents gràfics podem veure l'embergadura d'algunes d'aquestes edificacions (com Cal Ferrer o Cal Teixidor), així com el traçat original dels carrers. La majoria de cases es coneixen per l'ofici de qui l'habitava, el seu nom o alguna característica diferencial: Cal Xeco, Ca la Ramona, Cal Coix, Cal Roca, Cal Jenai, Ca la Rita, Cal Paleta, Cal Marxandó, Cal Ferrer, Cal Pere, Cal Ferreret, Cal Rossell, Cal Sastret, Ca la Masovera, Ca la Masovera, Ca l'Eloi, Cal Sastre, Cal Jep, la Casa Nova, Cal Teixidor i Cal Mestre. </p>	08216-55	El nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà està envoltat de boscos, turons i planes, als peus del Pla del Cingle, els que són part de la Serra de Faig i Branca i el massís del Catllaràs, que queda a l'Oest. Al Nord s'imposen els Rasos de Tubau i al SE, el Puig Miró.	<p>Les fonts documentals ja parlen d'un grup de preveres que practicava el rés i la vida en comú a la segona meitat del segle XI, el que donarà lloc a la posterior canònica agustiniana regular. Aquesta comunitat religiosa es va anar enriquint gràcies a donacions de llegats i béns deixats en herència, els que segurament eren per col.laborar a mantenir les obres d'edificació del nou temple. La figura del prior prendrà importància, gràcies a la independència dels dominis del priorat respecte altres senyors, tot augmentant el poder sobre els residents i els béns que en depenien.</p> <p>Durant el s. XIV el priorat es consolida espiritualment i econòmica, augmentant el nombre d'esglésies sota la dependència de la parroquial i també el nombre de famílies pageses residents en tinences del monestir. L'activitat social i econòmica era molt viva a la vall de Frontanyà i rodalies, fins i tot després de la gran pesta de 1348. A part de les activitats pròpiament agrícoles i ramaderes, va comerçar a sorgir activitat manufacturera i comercial, pel que es mencionen mestres de cases, ferrers, paraires i teixidors que més tard donaren nom a les actuals cases del poble.</p> <p>Després de la butlla del 1592, per la que s'extingien les canòniques agustinianes de Catalunya, el Rosselló i la Cerdanya, el priorat de Sant Jaume es va extingir i va passar a formar part de la demarcació episcopal del bisbat de Solsona, la que es va fer efectiva al s. XVII. El bisbe de Solsona designava un vicari perpetu per gestionar les rendes provinents de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà i les seves parròquies sufragàries.</p> <p>Al s. XVII s'evidencia un augment de població considerable, el que obligà a ampliar les masies existents i construir cases noves, tant a pagès com prop del temple parroquial. La família Campalans, que tenia cedits en emfiteusi els masos rònecs Puig Sobirà i Casa Nova, les terres de l'actual masia Casa Blanca i altres finques entorn l'església, va començar a establir famílies de pagesos al que acabà sent el nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Algunes de les noves cases es van edificar arrenglerades en mode de carrer i totes seguien la tipologia funcional de moltes de les masies del terme. La part del davant s'utilitzava com a era i altres activitats que requerissin espai, als baixos i estables es guardava el bestiar o bé es destinava com a petit taller manufacturer. L'habitatge era al primer pis, mentre que el segon podia servir de graner o rebost. A la part posterior de les cases hi havia els horts, les corts i l'aviram. Cada feixa i camp entorn del poble estava cultivat amb fesols, llegum, blat de moro blanc, blat, cànem, entre d'altres. </p> <p>A partir del s. XVIII, amb un augment de la població del 114% en setanta anys, els oficis independents i plenament especialitzats van creixent i la major part dels artesans tenia el seu obrador i punt de venda al que més tard serà el nucli urbà. Les diferents activitats dels habitants van donar nom a les cases del poble, de manera que encara avui trobem: Cal Ferrer, Cal Paleta, Cal Marxandó, Cal Ferreret, Cal Sastret, Ca la Masovera, Cal Sastre, Cal Teixidor o Cal Mestre. </p> <p>Al nucli urbà també s'hi situaven la major part de serveis, com la missatgeria, els correus, el pagament de tributs, les fondes i l'hotatgeria i l'escola, el que era lloc de trobada de veïns per diverses raons. A mitjans de s. XIX la població va assolir el seu màxim històric, amb 465 habitants el 1857, seguit d'un important èxode rural, el que va durar més d'un segle, a causa de la crisi de la societat pagesa i l'auge de la indústria tèxtil i minera a les lleres dels rius Llobregat i Ter. La desertització del municipi va propiciar l'abandonament de moltes cases, tot i la petita remuntada poblacional de principi del s. XX. Diverses anotacions de viatgers i excursionistes de l'època descriuen un poble amb 25 cases habitades, juntament amb veïnats agregats. Després de la Guerra Civil Espanyola, moltes famílies que vivien al nucli urbà, així com en cases de pagès, es van anar traslladant a altres poblacions i grans ciutats, de manera que es van desocupar permanentment. A partir del 1975 es va iniciar una nova etapa de lleuger repoblament i la majoria de cases del nucli urbà es van rehabilitar i utilitzar com a segones residències. Amb el canvi d'ús de la majoria de cases, l'essència del nucli urbà s'ha transformat.</p> <p> </p>	42.1872900,2.0237900	419390	4671032		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91359-vista-poble-de-la-creu0.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91359-img44130.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91359-vista-general-poble-postal-mauri.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - cultural - productiu	BPU	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		El 26 de juliol de 1983 es va aprovar el Projecte de Delimitació del Sòl Urbà del municipi. El 18 d'octubre de 2007, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, aprova el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Jaume de Frontanyà.	119\|94	46	1.2	1762	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
91390	Pedró de Tubau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-tubau	<p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>MARTÍNEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d'història i geografia. Editorial Montblanc. </p>	s. XIX		<p>Petita construcció en pedra amb una planta quadrada d'un metre quadrat aproximadament, amb una coberta en pedra a doble vessant i una creu metàl.lica al capdemunt. A la part frontal de la construcció hi ha una obertura en arc rebaixat, amb una reixa de ferro que protegeix l'interior de la capelleta, on es troben els llibres de visites. A sota la finestra, hi ha una petita obertura a uns 40cm d'alçada del terra. Davant d'aquesta edificació hi ha una taula en pedra de dues potes de pedra i morter i una sola llosa enorme a la part superior. </p>	08216-57	El Pedró de Tubau és el cim del massís dels Rasos de Tubau, que es troba al Nord del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Nord hi trobem els Cingles de Tubau i les obagues de l'Òliba i del Boix, al costat del Ripollès. A l'Est s'aprecien els Cingles de Montgrony, el Puigmal i Taga. Al Sud, a primer terme veiem els boscos i planes del terme de Sant Jaume de Frontanyà i a l'horitzó s'aprecia el Montseny, la Serra de l'Obac i Montserrat. Al Sud Oest veiem el massís del Catllaràs i a continuació s'obre la cara sud del prepirineu Berguedà, amb una vista excepcional del Pedraforca.	<p>Des de temps immemorials, fins a finals dels anys 1980, el Pedró de Tubau era l'indret on cada primer de maig es feia l'aplec de Tubau. Els veïns de Sant Jaume i rodalies pujaven en processó fins als Rasos de Tubau, on el capellà duia a terme la benedicció del terme i del pa, el que el propietari de Tubau entregava als assistents. Aquests portaven llonganissa i esmorzaven allà mateix. </p>	42.2202400,2.0495300	421556	4674667		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91390-img4561.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91390-img4567-1.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic	BCIL	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		La creu metàl.lica està trencada, pel que només en resta la part vertical. Amb poc èxit, s'ha volgut reconstruir la mà horitzontal amb un tros de fusta i filferro.	119\|94	47	1.3	1761	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
91415	Pedró del Cal Mestre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-del-cal-mestre	<p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>CASELLAS, I; SANTANDREU, M.D. (1997) Creus del Berguedà, Amics del Romànic del Berguedà, Berga.</p> <p> </p>	s. XIX		<p>Element amb base de pedra d'uns 70 cm. d'alçada. El fust circular és a base de pedra i morter de calç, amb un cinturó de ferro que l'envolta, el que suporta una mènsula quadrangular decreixent. Encapçala l'element una creu de ferro d'uns 35 cm. d'alçada. </p>	08216-58	Pedró situat en un turonet entre l'extrem NE del cementiri i Cal Mestre.	<p>El dia de Pasqüetes, o Pascua Florida, es duia a terme un berenar al Padró de Cal Mestre a base de truites, que es feien allà mateix al foc a terra. Per Corpus es feia una processó que anava de l'església al Padró de Cal Mestre i tornava a l'església, tot cantant i tirant flors i ginesta. El padró s'enramava amb boixos i hi havia altars en diferents indrets i una capelleta a la paret de la plaça de l'ajuntament (RUMBO 2006). </p> <p>Al Padró, cada diumenge a la tarda, també s'hi jugava a bitlles, el joc de Sant Jaume per excel·lència. </p> <p>La creu és un símbol d’orígen molt antic que ha servit per representar el cosmos en les seves formes més diverses. S’ha trobat en diverses cultures i religions precristianes. Amb el Cristianisme va adquirir una gran importància simbolitzant la mort i la glòria, així com la victòria.</p>	42.1874100,2.0245900	419456	4671045		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91415-img4386.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91415-img48690.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic	Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Les creus de pedró dins el núcli urbà, normalment es trobaven prop de l'església o en alguna capellete, en les que es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.	119\|94	47	1.3	2484	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
91416	Font de la Mansana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mansana		s. XIX		<p>La Font de la Mansana està localitzada a l'extrem nord-oest d'un camp a pocs metres del nucli urbà de Sant Jaume. L'estructura de la font està formada per un mur fet de carreus en el que hi ha el brollador d'aigua, amb un tub de ferro. La font no disposa de pica a la seva base, de manera que l'aigua brolla fins a un desaigüe a pocs metres. A costat i costat de la font hi ha un banc construït amb lloses de pedra ben escairades i sense lligar. L'entorn del torrent afavoreix l'aparició d'espècies vegetals propies dels entorns humits. </p> <p> </p>	08216-59	Font situada a l'Oest del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, als peus del Pla del Cingle.		42.1876500,2.0190000	418995	4671077		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91416-img27050.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91416-img4863.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres	Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		El topònim de Mansana es creu que podria provenir de 'mens sana', el que denotaria un indret de sanació.	119\|94	47	1.3	2484	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
91446	Creu de Solé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sole	<p>CASELLAS, I; SANTANDREU, M.D. (1997) Creus del Berguedà, Amics del Romànic del Berguedà, Berga.</p>	s. XIX		<p>Creu de fusta de 2 metres d'alçada per 50 cm d'amplada. El pal vertical és cilíndric, d'uns 10 cm. de diàmetre, mentre que el braç transversal és de cos rectangular. Aquest braç porta la inscripció 'DE SOLE' indentada a la fusta. </p>	08216-61	Creu situada al Coll de la Creu de Solé, amb els Rasos de Tubau al NE, Tubau al SE, Cal Roma i el Solé al Sud i les Muntanyetes a l'Oest.	<p>La de Solé és una creu-pedró, les que solen estar situades en indrets especials des d'on es beneïe el terme i es resava per demanar a Déu la protecció de les collites.</p> <p>La creu és un símbol d’orígen molt antic que ha servit per representar el cosmos en les seves formes més diverses. S’ha trobat en diverses cultures i religions precristianes. Amb el Cristianisme va adquirir una gran importància simbolitzant la mort i la glòria, així com la victòria.</p> <p> </p>	42.2111700,2.0328400	420167	4673675		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91446-img4559.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91446-img4560.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic	Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		L'element es troba en un indret de gran interès natural i etnològic. La creu està situada en un pas molt important per a les comunicacions entre Sant Jaume de Frontanyà, La Pobla de Lillet i Gombrèn, a través dels cingles de Tubau.	119\|94	47	1.3	2484	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
92119	Imatge de Sant Isidre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-isidre-1				<p>Talla policromada de Sant Isidre d'aproximadament 1 m. d'alçada, 0,4 m. d'amplada i 0,3 m. de gruix, actualment situat sobre un pedestal al centre de l'absidiola dreta de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. La policromia original es conserav molt bé, destacant pels seus colors ocres, daurats, violats i marrons. La figura del sant resta erecte en actitud contemplativa, amb la mirada elevada. La mà dreta està sobre el pit i l'esquerra protegeix el sarró que li penja del coll. Vesteix unes botes de mitja canya, pantalons fins a sota els genolls, camisa de màniga llarga amb una senefa daurada a la part inferior, cinturó estret i capa fins als peus, també amb una senefa decorativa amb motius daurats. La imatge porta els cabells llargs, bigoti i barba i es corona amb una aureola ornada amb motius geomètrics i orgànics. </p> <p> </p>	08216-111	Situada a l'absidiola dreta a l'interior de l'església de Sant Jaume de Frontanyà.	<p>Imatge que representa el patró imposat dels pagesos, professió tradicionalment molt popular a Sant Jaume. </p>	42.1871500,2.0243600	419437	4671016		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92119-img4720.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92119-img4720-1.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Religiós/Cultural	Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		La talla presenta certes parts deteriorades, especialment a la mà esquerra, on s'aprecia el guix trencat i l'estructura metàl.lica de l'escultura.	119\|94	52	2.2	2484	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
92200	Forn de ceràmica o teuleria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ceramica-o-teuleria	<p>FABREGA i ENFADAQUE, A. (2009) <em>Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central</em> a Dovella, n. 101, Manresa p. 4-10.</p>	s. XVIII	Element enrunat i cobert per la vegetació.	<p>Al costat dret de la carretera de Sant Jaume a La Pobla de Lillet, abans d’arribar al collet, es troben restes del que podria ser un antic forn de ceràmica o teuleria. L'element es troba en molt mal estat de conservació a causa de l’enderroc de les seves parets i la seva identificació és complicada a l’estar cobert de vegetació i terra. Segurament va ser enterrat arrel dels treballs de pavimentació de la carretera a La Pobla de Lillet. Es distingeixen parts del mur de pedra que tancava el forn en forma circular. Sembla que seria cilíndric, d’uns 3,5 metres de diàmetre. Al costat Est del forn hi ha un sot, de més de 5 metres de profunditat, del que es deuria extreure l'argila. Degut a la densa vegetació, no s'ha pogut trobar restes de rebuigs de teules i ceràmiques. </p> <p> </p> <p> </p>	08216-115	A la carretera de Sant Jaume a la Pobla de Lillet, per sota de Cal Cintet.	<p>Tant teuleries com forns de guix i forns de calç són elements típics del món rural, on la matèria primera era transformada al mateix lloc on es trobava el material. No hi ha notícies documentals de quan aquesta teuleria va començar a funcionar ni quan fou abandonada, tot i que s'intueix que va caure en desús quan van començar a funcionar teuleries més industrials a la zona. </p>	42.1937600,2.0298200	419896	4671745		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92200-img2603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92200-img2605.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92200-img2607.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Segons els estudis realitzats fins a l'actualitat, normalment aquests tipus de forn es construïen vora cursos d'aigua per facilitar la seva combustió, així com prop de terreny on es pogués extreure la matèria primera (argil·la). Constaven de dues parts ben diferenciades: la cambra de combustió i la part de la càrrega. La primera era a la part més baixa i consisitia en una fornal que es connectava amb la segona part per mitjà d'una graella que permetia que l'oxigen circulés i pogués coure la producció. En funció de l'oxigen que entrava a la cambra de càrrega, la producció podia ser oxidant, reduïda o oxidant i reductora (FABREGA i ENFADAQUE 2009). Normalment en aquests forns es produïa tant ceràmica com teules i maons, depenent del tipus d'argil·la que es trobava a l'indret.	119\|94	47	1.3	2484	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
92422	Molí de Santa Eugènia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-santa-eugenia	<p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p>		Edifici en runes.	<p>Les restes del molí de Santa Eugènia mostren una construcció de planta rectangular que es troba bastida adossada al marge del terrreny per la part posterior. L'estat d'enrunament i el fet que les restes estan molt cobertes de vegetació dificulta la identificació de les estructures. Hi ha evidència de restes del mur de l'habitatge i de la paret de contenció de la bassa. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats. </p>	08216-116	El molí de Santa Eugínia estava situat al peu del Torrent de les Solls, sota la casa de Santa Eugènia.	<p>La primera font documental que s'ha trobat referent al molí de Santa Eugènia és al compliment pasqual de 1789, tot i que s'entén que ja deuria existir amb anterioritat, ja que les primeres notícies de de Santa Eugènia de Soïlls són del s.X. i sembla que al s. XI ja hi havia un poblat. Santa Eugènia era una casa forta ja al s. XVI, tal i com es demostra a la relació de cases que feren aportacions per l'obra de l'església el 1598. </p>	42.2057100,2.0092900	418216	4673091		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92422-img2735.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92422-img2734.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92422-img2736.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-08-18 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Sembla que el molí va patir un expoli durant els anys 1970, el que va accelerar el seu estat d'enrunament.	119\|94	45	1.1	2484	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
91313	Sant Esteve de Tubau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-tubau	<p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.</p>	s.IX	L’església va ser restaurada durant els anys 1973-1974 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.	<p>L’església de Sant Esteve de Tubau consta d’una sola nau orientada a llevant i encapçalada per un absis trapezoïdal una mica desviat de l’eix principal. La nau està coberta amb embigats simples que suporten una coberta de doble vessant i la coberta de l’absis és de volta de canó, possiblement per a protegir millor la part religiosament més important de l’edifici.</p> <p>Exteriorment, la coberta de la nau sobrepassa lleugerament en alçada la de l’absis, mentre que els dos murs testers, el de la nau i el del tancament de l’absis, es troben a un nivell més elevat que la coberta. Aquest joc de proporcions fa evident la organització dels volums interiors, de manera que es pugui identificar exteriorment les diferents zones de l’església.</p> <p>A la façana de ponent es troba la porta d’entrada a l’edifici amb arc de mig adovellat i presenta una porta de fusta amb ferramenta de tradició romànica. Aquesta estructura, així com els murs testers i els angles de l’església, contrasta notablement sobre l’aparell constructiu rudimentari comú a la resta de l’edifici, el que és de petits blocs de pedra situada irregularment sense formar filades.</p> <p>A la mateixa façana de ponent s’aixeca un campanar d’espadanya amb dues obertures. Curiosament, en època medieval, el campanar no tenia una funció utilitària, doncs sembla que la convocatòria de fidels a base de campanades no tenia massa sentit en un indret deixat de la mà de Déu. Tenint en compte que les primeres torres d’església no tenien campanes, l’explicació de la construcció ens remet a la simbologia cristiana. Els campanars volien simbolitzar l’eix ascensional que porta a Déu, un element sòlid i resistent que també evoca fortalesa contra el mal.</p> <p>La il·luminació de l’església ve donada per cinc finestres: dues a l’absis, dues d’una sola esqueixada a migjorn i una de cruciforme que està descentrada respecte a l’eix vertical de la façana de ponent.</p> <p>De les dues obertures sobreposades a llevant, la que està situada a un nivell inferior presenta decoració a la part exterior. Està formada per dos blocs monolítics esculpits en baix relleu tot resseguint la finestra. A la part superior hi ha restes de tres motius figuratius: una creu a l’esquerra, un colom –símbol de la innocència, del martiri i de la resurecció- i un dibuix molt erosionat del que podria ser un arbre o un àngel molt esquemàtic. Aquesta és tota l’ornamentació d’un edifici que destaca pel seu joc de proporcions i simplicitat constructiva.</p> <p> </p> <p> </p>	08216-46	Sant Esteve de Tubau és una petita església situada a migjorn dels rasos de Tubau, junt a la masia de Tubau, tot presidint la vall.	<p>Les primeres notícies que en tenim són de l’any 905 en aparèixer en l’acta de consagració de l’església de Sant Jaume de Frontanyà, però també és citada en la de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document considerat del segle X. Tot fa pensar que l’església devia dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp, Sant Llorenç de Corrubí i Sant Esteve de Montner, la que a partir del segle XVII va ser coneguda com Sant Esteve de Tubau. </p> <p>A finals del segle XVIII, la composició de la petita parròquia de Sant Esteve de Tubau no havia canviat massa respecte dels segles anteriors i sabem que durant el segle XIX era formada per set cases: el mas Tubau, el Cortal de Tubau, el Ras de Tubau, el Molí de Dalt o de Tubau, el Molí de Baix o Molinot, Cal Roma i Cal Pó dels Jeps (més tard coneguda com Cal Jep). </p>	42.2041200,2.0417000	420890	4672884		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91313-img2578.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91313-img2579.jpg	Legal	Pre-romànic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIL	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Sant Esteve de Tubau es considera un edifici pre-romànic del segle X per la seva planta i l’aparell constructiu irregular, tot i que es creu que l’edifici va ser sobreelevat probablement al segle XII per a construir la volta actual.De totes maneres, la datació de la finestra de l'absis, poc clara, podria fer pensar que va ser construït el s.IX. L’església va ser restaurada durant els anys 1973-1974 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona sota la direcció de Camil Pallàs. Durant aquesta campanya es va trobar una petita lipsanoteca de fusta situada a l’interior de l’altar. Aquesta va ser extraviada, però per sort es va poder fotografiar en el moment de la seva troballa. La fotografia ens mostra una petita capsa rectangular de fusta, tallada en un sol tronc i amb les cares exteriors llises. A la part superior hi havia una tapa fina que donava accés a un petit espai destinat a guardar relíquies i un pergamí.	91	45	1.1	1761	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
91318	Església Vella de Sant Jaume de Frontanyà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-de-sant-jaume-de-frontanya	<p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.</p> <p>MARTÍNEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d'història i geografia. Editorial Montblanc. </p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Col.lecció Art i Paisatge. </p>	s. X	Edifici en estat ruïnós i coberta de vegetació.	<p>L'antiga església de St. Jaume de Frontanyà era una petita construcció massissa, de la que només en queda algunes restes del mur de llevant, encerclat per una altra paret. Es tracta d’una planta amb una sola nau rectangular possiblement encapçalada per un indici d’absis, d'uns 9,4 x 3 m aproximadament. Al costat de migjorn hi ha restes d’un altre mur, el que pot encerclar un antic cementiri. El mur va ser construït amb pedres grosses i escantonades, disposades en filades horitzontals i algunes de verticals, aglomerades amb terra. La gruixària del mur –un metre- indica la possible existència d’una cobertura de volta de canó, la que necessita un mur gruixut com a punt de suport. Tot fa pensar que es tracta d’una construcció de començaments del segle XI. Prop del mur de llevant i fora del que seria la capçalera de l’església, es va trobar una llosa de pedra que podria ser l’ara de l’altar, la qual va ser moguda del seu lloc habitual per uns desconeguts, els que es creu que van trobar una lipsanoteca, de la que s’ha perdut la pista.</p>	08216-50	L'antiga església de Sant Jaume de Frontanyà es troba entre Faig i Branca i el Pla de la Lleona, en un emplaçament de difícil accés. Es troba a pocs metres del collet de Creu Melosa, que queda a l'Oest, en el punt de creuament entre els termenals de Sant Jaume, La Pobla de Lillet i Les Llosses. La casa de Frontanyà queda al SO, Les Lloberes al SE, el Pla del Capellà i Faig i Branca a l'Est, Montclús al NE i la baga de Santa Eugínia al Nord.	<p>L’església vella de Sant Jaume de Frontanyà és la primera església parroquial del municipi i va ser consagrada l'any 905 pel bisbe de la Seu d'Urgell Antigis en honor a l'apòstol Sant Jaume. En l'acta de consagració s'esmenten els límits d'aquesta: Sant Vicenç de Castell de l'Areny, Santa Maria de Lillet, el serrat de Cosp, la serralada de Montner i la riera de Merlès. La consagració va ser presenciada, també, per Miró el Jove i Guifred II, ambdós fills de Guifré el Pelós, així com abats, sacerdots, clergues i laics que no s'esmenten particularment.</p> <p>L'església Sant Jaume de Frontanyà va tenir gran influència sobre les seves veïnes: Sant Cristòfol de les Planes, Sant Esteve de Montner o Tubau, Santa Eugènia de Solls, Sant Llorenç de Corrubí, Sant Julià de Cosp, Santa Magdalena de Malosa i Santa Maria d'Oms. Aquesta preeminença va fer que al s. XI comencessin les donacions per construir una nova església, que seria la seu de la comunitat agustiniana que s'hi constutuí i l'acutal església de Sant Jaume de Frontanyà. Amb la construcció de la nova església, sembla que l'església vella va anar perdent culte, fins a acabar-se ensorrant. </p>	42.1937800,2.0067900	417994	4671769	905	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91318-img4739.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91318-img4740.jpg	Legal	Pre-romànic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BCIL	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez			91	1754	1.4	1761	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
91316	Sant Cristòfol de Les Planes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-les-planes		s. X	No hi ha restes evidents de l'edifici.	<p>L'antiga església de Sant Cristòfol de Les Planes ha estat derruïda pels anys i recentment coberta a causa de la tala de vegetació i moviments de terra. Actualment només es poden entreveure el que podrien ser restes del mur de llevant. </p>	08216-48	Suposadament, l'església de Sant Cristòfol de Les Planes es troba en un indret elevat, just al costat de la masia de Les Planes, tot dominant la vall.	<p>L’església de Sant Cristòfol de les Planes estava vinculada a Sant Jaume de Frontanyà, qui en conservava tots els seus drets parroquials. Tot fa pensar que l’església devia dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de Corrubí. </p>	42.1921200,2.0524300	421761	4671542		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91316-img4774.jpg	Legal	Romànic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez			92	1754	1.4	1762	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
91711	Acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-jaume-de-frontanya	<p>SOCA TORRES, I. (2005) 'Història' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>SERRA ROTÉS, R.; VIGUÉ VIÑAS, J. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> <p>BARAUT, C. (1978) Les actes de consagració d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), Urgellia núm. 1, La Seu d'Urgell. </p> <p>Pergamí original de 199 x 456 mm, Arxiu Capitular d'Urgell, cons. d'esglésies, núm. 11. </p> <p> </p>	s. X		<p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El pergamí original de l'acta de consagració de l'església original de Sant Jaume de Frontanyà és un manuscrit de 199 x 456 mm. escrit a mà en tinta negra sobre paper el 20 de juny de 905. El document detalla la consagració de l'església pel bisbe Nantigís d'Urgell en un acte on varen assistir Guifré II Borrell de Barcelona i Miró II de Cerdanya, fills de Guifré I el Pilós, així com una multitud d'abats, sacerdots, clergues i laics. Primerament es consagra l'església en honor a sant Jaume, així com els límits amb les parròquies de Sant Vicenç de Castell de l'Areny i de Santa Maria de Lillet, amb la serra de Cosp i els Rasos de Tubau, Boatella, Santa Maria de la Quar, Santa Maria de Borredà i la vila de Cirera. Seguidament, detalla les donacions de diferents habitants per a la construcció de l'església nova, els que, junt al bisbe, signen el document. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	08216-75	L'acta original es troba a l'Arxiu Capitular d'Urgell.	<p>El bisbe Nantigís d'Urgell va fer edificar una església en terreny de la seva propietat, en va autoritzar el culte i la va consagrar sota la dedicació de l'apòstol sant Jaume. L'edifici consagrat es trobava entre Faig i Branca i el Pla de la Lleona, el que ara és conegut com l'església vella de Sant Jaume de Frontanyà. Amb l'acte, es va definir la circumscripció eclesiàstica però també compromet als habitants del lloc a col.laborar amb la dotació de la nova infrastructura. </p>	42.1872840,2.0242095	419424	4671031	905	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91711-acu-pergami-original-199-x-456-mm-cons-desglesies-no-11-cara-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91711-urgellia-transcripcio-acta-sjf.jpg	Legal i física	Romànic	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Simbòlic	Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez	Nantigís d'Urgell	Existeix una traducció del text en llatí a càrrec de Paquita Sallés i Verdaguer.	92	52	2.2	2484	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
91275	Sant Jaume de Frontanyà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-frontanya	<p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>APSJF (1594-1598 i 1621-1623) Llibres sagramentals, Compliment pasqual, Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>SPAL (2022) Fitxa d'intervencions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local a Sant Jaume de Frontanyà, Diputació de Barcelona. </p> <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.</p> <p>MARTÍNEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d'història i geografia. Editorial Montblanc. </p>	s.XI	L’església va ser restaurada per primera vegada després de les destrosses causades durant la guerra Civil pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona durant els anys 1962-1966 i al 1982 el mateix Servei restaurà la coberta del cimbori. Al 1991, el Servei de Patrimoni Arquitectònic va encarregar a Pere Solà i Antoni Puig un projecte de restauració dels elements més degradats del conjunt: el campanar, l’escala d’accés, l’òcul de la façana i les cobertes de la nau i del creuer.	<p>L’església de Sant Jaume de Frontanyà és un exemple emblemàtic del romànic llombard a Catalunya, gràcies al seu cimbori de dotze costats únic al país. La puresa de línies i volums i la austera, però elegant, decoració llombarda fan que l’església sigui un exemplar de visita obligatòria per a tots els admiradors de l’art romànic procedents d’arreu del món.</p> <p>L’actual edificació ha perdut les dependències canonicals originàriament disposades al costat de migjorn, les que allotjaren a una comunitat de canonges agustinians que es dedicaven a la pastoral. El claustre va ser destruït al segle XVII en el moment de construcció de la rectoria, la que es va adossar a l’església. Aquesta rectoria va ser arrencada al 1962, deixant l’església aïllada de la resta d’edificacions, el que avui ens permet rodejar-la i gaudir de tots els seus costats.</p> <p>L’edifici de planta de creu llatina s’articula en una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral que evita la concentració de tot el pes als murs laterals, i encapçalada per un creuer que dóna pas a tres absis. L’absis central està decorat amb cinc nínxols semicirculars, separats per semicolumnes i ressaltats per un arc rebaixat al mur, en una disposició similar a la de Sant Vicenç de Cardona (Bages). A diferència de Cardona, les absidioles corresponen als braços del creuer i no a naus laterals, el que provoca un trencament de la linealitat que accentua l’estructuració en creu llatina.</p> <p>En el creuament de la nau amb el transsepte, s’obre una cúpula de sectors vuitavada que s’articula gràcies a quatre trompes a cada angle que permeten el pas de la planta quadrada de la nau a la planta octagonal de la cúpula. La volta de la nau i els braços del creuer tenen la mateixa alçada, cosa que facilita la construcció de la base de la cúpula.</p> <p>La sensació d’unitat és present des de qualsevol racó de l’interior de l’església, una característica clau en edificacions romàniques d’aquest nivell, donada per un acurat sistema de proporcions i a la llum aèria que il·lumina la cúpula i la fan visible des del primer moment que un accedeix a l’església.</p> <p>La il.luminació de l’edifici ve donada per finestres de doble esqueixada, dues a la paret de migjorn, una a cada tester del transcepte, una a la base de la cúpula que il.lumina el nivell superior –com podem veure en la fotografia anterior- i una al centre de cada absis. Originàriament, les finestres estaven tapades amb teixit de ventre de vedella, el que funcionava com a vidre per a aïllar-se del fred, però a la vegada deixava passar la llum. Actualment, aquest teixit s’ha reemplaçat per alabastre, el que gaudeix de les mateixes característiques d’aïllament i translucidesa. A més, a la façana de ponent, s’obre una petita finestra cruciforme i un òcul d’execució molt posterior. El fet que l’església tingui poques obertures pot ser un intent d’aïllar un espai sagrat de l’exterior –sensació accentuada per l’espessor del mur-, però el cert és que el mur ha de ser sòlid per a poder suportar el pes de la cobertura.</p> <p>Exteriorment, veiem que es tracta d’un edifici volumètric, ja que llueix d’una puresa de línies i volums que tradueixen directament a l’exterior els espais interiors. En la intersecció de la nau amb el transsepte s’aixeca un cimbori de dotze costats únic a Catalunya. La base del tambor és vuitavada, però cadascuna de les quatre parets nascudes de les trompes formen un angle suau, deformant l’octàgon bàsic per a donar lloc a un cimbori poligonal de dotze costats. El tambor de la cúpula esta decorat amb un fris de finestres cegues i un altre d’arquacions llombardes articulades en tres plafons que emmarquen la finestra situada sobre els absis. La sòbria ornamentació és un tret molt característic del primer romànic llombard a Catalunya, el que combina simplicitat decorativa i puresa de línies per donar una sensació de majestuositat austera.</p> <p>A la paret de llevant s’obren els absis, decorats amb un fris d’arquacions llombardes continu a les absidioles i formant tres plafons de cinc arquacions separades per dues lesenes a l’absis central. Als costats de migjorn i tramuntana, el mur construït a base de carreus uniformes, com a la resta de l’edifici, no gaudeix de cap mena de decoració.</p> <p>Tocant al mur de tramuntana s’hi troba el cementiri, un dels pocs que avui en dia encara resten dins el nucli urbà d’una població al qual es tenia accés des de ‘interior de l’església a través d’una porta, ara tapiada, situada a la paret del creuer. Actualment hi ha dues altres portes tapiades, les que donaven accés a les dependències canonicals des del mur del creuer i de l’inici de la nau central, ambdues al costat de migjorn.</p> <p>La simplicitat decorativa de l’edifici es contrasta amb l’elaborada composició de la façana de ponent, organitzada en sis plafons d’arquacions en dos nivells. En el registre inferior, dos plafons envolten una porta construïda amb dovelles en arc de mig punt i coberta per una arquivolta. En el registre superior, les arquacions laterals segueixen el pendent de la coberta, mentre que el plafó central emmarca una finestreta cruciforme i un gran rosetó de construcció molt posterior.</p> <p>La façana està encapçalada per un campanar de cos quadrat adossat a un d’espadanya, del que es conserven els muntants. Es diu que la construcció original va ser modificada al 1572 tot adossant un campanar de cos quadrat que permetia aixoplugar el rector del poble durant les seves tasques de convocatòria de fidels.</p> <p>L’aparell constructiu es basa en carreus petits, perfectament tallats i disposats de manera uniforme en tot l’edifici. Fent referència a la simbologia, des de l’època de sant Agustí aquests carreus de pedra perfectament tallada recordaven per si mateixos la justícia i les tres virtuts cardinals: fe, esperança i caritat. Una vegada formant part de l’edifici, aquests evocaven els sants que havien estat disposats per sempre a ser fidels a l’Església. Als arcs i les portes, hi podem veure una disposició especejada de les pedres que permeteren l’articulació de les formes circulars, confirmant una tecnologia constructiva de final del segle XI. Malgrat el que expliquen les divertides llegendes, les esglésies romàniques no eren construïdes tot omplint-les de sorra per a articular els murs i les voltes, doncs llavors el problema seria a l’hora de buidar-les. Tot i que la tecnologia de l’època era molt més rudimentària que en temps actuals, els constructors romànics feien servir un sistema de bastides. Així, es posaven unes bigues de fusta a les parets a mesura que el constructor anava aixecant mur, de manera que encara avui podem veure els forats on aquestes es posaven.</p>	08216-45	L'església està situada al bell mig del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà.	<p>L’església actual de Sant Jaume de Frontanyà es va construir a finals del segle XI, segurament entre 1066 i 1080, precedint l’església de Sant Jaume de Frontanyà Vell, consagrada el 20 de juny de 905 i centre d’una comunitat de preveres. L’edificació de l’església nova sorgeix com a necessitat d’un espai més gran i un lloc més accessible.</p> <p>A partir del 1140 va aplegar una comunitat de canonges agustinians, regida per un prior, la que ràpidament va extendre la seva influència, qui continuaren amb les funcions parroquials de l’església. El 1395 era regida per priors comendataris i el 1592 va ser secularitzada i incorporada al Bisbat de Solsona. Tenint en compte l’existència de la comuitat agustiniana, tot indica que hi hauria hagut dependències monàstiques etorn un caustre, del que sembla que resten dos capitells. Aquestes suposades dependències monàstiques haurien estat enderrocades al s.XVII en construir-se la rectoria, la que es va enderrocar als 1970.</p> <p>Diverses actuacions de restauració, a la teulada i al campanar, estan documentades als llibres sagramentals (APSJF 1598) on consta les aportacions de diferents cases a l’obra de l’església.</p> <p>En temps contemporanis, es van dur a terme tres intervencions a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona (ara SPAL). La primera intervenció, el 1962, va enderrocar l'antiga rectoria, adossada al costat sud, ja que estava en molt mal estat de conservació i causava problemes d'humitats al temple. Amb aquest enderroc, van apareixer vestigis del que es creia el conjunt monàstic original: capitells esculpits, columnes i tombes antropomorfes excavades a la roca. Malgrat aquestes troballes, mai es va fer una excavació arqueològica científica per tal de confirmar l'existència i evolució del conjunt monàstic. La seva reconstrucció es va considerar inviable i es va procedir a refer la part de de façana del temple que s’havia alterat en afegir la casa, enderrocar dues cases més que s’hi annexaven al costat sud i reparar els paraments que havien quedat al descobert.</p> <p>La segona intervenció va tenir lloc entre el 1972 i el 1980. Bàsicament es van desmuntar les cobertes i es van rebaixar fins al nivell original, ja que aqueta havia estat sobrealçada en època moderna, quan es va construir el cos que va convertir el campanar d’espadanya en una mena de comunidor. La nova coberta es va reconstruir amb xarxa metàl·lica i capa de formigó, envanets de suport, solera, tela asfàltica, cornisa de pedra natural i teules. Les obres del cimbori van quedar interrompudes, les que es van recuperar en una tercera intervenció el 1982, tot col·locant una tela asfàltica, solera de rajola i teula àrab, i es va formar una cornisa perimètrica amb llosa de pedra. També es va fer un repàs general de les teulades i es van canviar les teules trencades.</p> <p>L’any 1991, el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es va fer càrrec de la continuació de la restauració, atès que es tractava d'un monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Aleshores es va restaurar tot el cos del campanar, l’escala d'accés, l’òcul de la façana i, altravegada, les cobertes de la nau i del creuer.</p>	42.1872200,2.0243200	419433	4671024	1080	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91275-img4688.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91275-img44490.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91275-creuament-sjf-bob-masters.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós/Cultural	BCIN	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Sant Jaume de Frontanyà és un dels edificis del primer romànic català més emblemàtics del país gràcies a la seva unitat i simplicitat decorativa, però sobretot per l’excel·lent modulació dels volums a nivell exterior. Per aquest motiu, l’arquitecte Elies Rogent va basar la restauració de l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll en els esquemes constructius presents a Sant Jaume de Frontanyà.	92\|85	45	1.1	1760	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
91647	Capitells de Sant Jaume de Frontanyà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-de-sant-jaume-de-frontanya	<p>SERRA ROTÉS, R.; VIGUÉ VIÑAS, J. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p>	s. XI-XII	Element molt erosionat, pel que es fa complicat la lectura dels seus elements iconogràfics.	<p>El capitell número 1 és de pedra, d'uns 30 cm. d'alçada, 30 cm. d'amplada i una base d'uns 15 cm. de diàmetre. Està esculpit pels quatre costats. A la part inferior es mostra una franja amb elements arquitectònics i vegetals. Aquests elements arquitectònics a la part mitja i superior tot transformant-se en elements antropomorfs difícils de desxifrar i en els que només s'insinuen alguns elements concrets. Per la seva forma, podria ser datat del segle XII (AA.VV., 1985).</p> <p>El capitell número 2 és també de pedra i medeix uns 30 cm. d'alçada, 30 cm. d'amplada i una base d'uns 15 cm. de diàmetre. Aquest no es troba en tan bon estat de conservació com l'anterior, pel que és més complicat desxifrar-ne els elements. Està esculpit pels quatre costats i decorat amb figuració, del que es poden intuïr alguns elements antropomòrfics: unes potes al nivell inferior, que acaben amb un cap a cadascuna de les quatre arestes superiors. </p>	08216-70	Actualment es troben a l'interior de l'església de Sant Jaume de Frontanyà.	<p>Arrel de l'intervenció de restauració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà i l'enderroc de l'antiga rectoria adjacent, es van descobrir aquests dos exemplars de capitells que podrien provenir de l'antic claustre del monestir. </p>	42.1872200,2.0243200	419433	4671024		08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4711.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4713.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4714.jpg	Inexistent	Romànic\|Medieval	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Ornamental	Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		Actualment els dos elements estan encimentats al terra original de l'església, em ambdós costats de l'àbsis central.	92\|85	52	2.2	2484	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12
92115	Pica d'aigua beneïta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-daigua-beneita		s. XII		<p>Pica d'aigua beneïta de pedra situada a l'entrada de l'església tradicionalment utilitzada per purificar els deixebles abans d'entrar. Està encastada a la paret i sembla reproduïr la forma d'una petxina, símbol de fertilitat i de portadora de vida, la que és suportada per una mà esculpida a la pedra. A la part frontal hi ha una inscripció en relleu negatiu que correspon a un cristograma, el símbol de Jesucrist. </p> <p> </p>	08216-110	Situada a l'interior de l'església de Sant Jaume de Frontanyà.		42.1872200,2.0241000	419415	4671024	1115	08216	Sant Jaume de Frontanyà	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92115-img4709.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92115-img4710.jpg	Inexistent	Romànic\|Medieval	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Ornamental	Inexistent	2022-08-17 00:00:00	Lluïsa Vilalta Pérez		El monograma IHS apareix als primers segles de la nostra era, a partir del nom grec de Jesus: Ιησούς (en majúscules ΙΗΣΟΥΣ). De l'abreviatura, iota-eta-sigma, IHΣ, es va acabar substituent la sigma final per la S, i es va mantenir la eta grega, per la seva semblança amb la H llatina. Sobre la H hi ha també es sol afegir una creu llatina.	92\|85	52	2.2	2484	14	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:12

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús