Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91711 | Acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>SOCA TORRES, I. (2005) 'Història' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>SERRA ROTÉS, R.; VIGUÉ VIÑAS, J. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> <p>BARAUT, C. (1978) Les actes de consagració d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), Urgellia núm. 1, La Seu d'Urgell. </p> <p>Pergamí original de 199 x 456 mm, Arxiu Capitular d'Urgell, cons. d'esglésies, núm. 11. </p> <p> </p> | s. X | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El pergamí original de l'acta de consagració de l'església original de Sant Jaume de Frontanyà és un manuscrit de 199 x 456 mm. escrit a mà en tinta negra sobre paper el 20 de juny de 905. El document detalla la consagració de l'església pel bisbe Nantigís d'Urgell en un acte on varen assistir Guifré II Borrell de Barcelona i Miró II de Cerdanya, fills de Guifré I el Pilós, així com una multitud d'abats, sacerdots, clergues i laics. Primerament es consagra l'església en honor a sant Jaume, així com els límits amb les parròquies de Sant Vicenç de Castell de l'Areny i de Santa Maria de Lillet, amb la serra de Cosp i els Rasos de Tubau, Boatella, Santa Maria de la Quar, Santa Maria de Borredà i la vila de Cirera. Seguidament, detalla les donacions de diferents habitants per a la construcció de l'església nova, els que, junt al bisbe, signen el document. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08216-75 | L'acta original es troba a l'Arxiu Capitular d'Urgell. | <p>El bisbe Nantigís d'Urgell va fer edificar una església en terreny de la seva propietat, en va autoritzar el culte i la va consagrar sota la dedicació de l'apòstol sant Jaume. L'edifici consagrat es trobava entre Faig i Branca i el Pla de la Lleona, el que ara és conegut com l'església vella de Sant Jaume de Frontanyà. Amb l'acte, es va definir la circumscripció eclesiàstica però també compromet als habitants del lloc a col.laborar amb la dotació de la nova infrastructura. </p> | 42.1872840,2.0242095 | 419424 | 4671031 | 905 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91711-acu-pergami-original-199-x-456-mm-cons-desglesies-no-11-cara-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91711-urgellia-transcripcio-acta-sjf.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Nantigís d'Urgell | Existeix una traducció del text en llatí a càrrec de Paquita Sallés i Verdaguer. | 92 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 92154 | Afloraments geològics Geozona 150 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/afloraments-geologics-geozona-150 | <p>BUSQUETS, P. (1981) Estratigrafia y Sedimentologia del Terciari prepirinenc entre els rius Llobregat i Freser-Ter. Ph. D. Thesis . Univ. Barcelona, Spain</p> <p>CARRION ROIG, O. (2005) “Geologia” a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | En bon estat de conservació, tot i que cal tenir molta cura a l'hora de fer la conservació de la carretera, especialment amb el cobriment dels talussos, el que pot trencar la continuïtat de la successió estratigràfica i cobriria alguns dels punts més interessants de la successió, principalment de la sèrie turbidítica basal. | <p>Els afloraments geològics de la BV-4656 entre Borredà i Sant Jaume de Frontanyà mostren una successió de l’Eocè mitjà, començant amb sediments de mar profund i acabant amb sediments de peu de muntanya, constituïnt un excel·lent registre sedimentari de la història de l’estructuració pirinenca en aquest sector.</p> <p>La geozona 150 està situada a la riba dreta de la riera de Borredà, amb l’eix a la carretera BV-4656 on hi ha els millors afloraments, considerada una de les més completes de l’Èocè mitjà a Catalunya. L’edat de la successió al flanc sud va del Lutecià inferior fins el Bartonià mitjà, mentre que la part més alta de la successió no ha estat datada.</p> <p>La successió ha estat objecte d’estudis sedimentològics, paleontològics i tectònics. La seva gran qualitat i accessibilitat el fan visitable anualment per un gran nombre de geòlegs, estudiants i participants en congressos internacionals.</p> <p>La majoria de roques que es troben són lutites, gresos, margues i conglomerats de principi de l’era Terciària que procedien dels mars, rius i torrents que hi havia als peus dels primers Pirineus. Els torrents creaven diposits de graves, sorres i fangs que s’arribaren a acumular en centenars de metres de gruix. Un exemple d’aquests conglomerats de ventall al·luvial es troba prop de Can Frontanyà o al Pla del Cingle, on s’observen palets, còdols i blocs de diversa composició (de roques sedimentàries, metamòrfiques, volcàniques i ígnies corresponents a les eres Primària i Secundària. També es poden veure roques sedimentaries de gra més fi: margues de color gris i lutites de color vermellós, que contenen la majoria del registre fòssil.</p> | 08216-113 | Seguint l'eix de la carretera BV-4656. | <p>Aquest registre sedimentari certifica la història de l’estructuració als Pirineus orientals, aportant dades bàsiques per interpretar els perfils sísmics profunds tant per l’escorça superior com a tota la resta. Ha estat una àrea de suport als estudis de les relacions tectònica-sedimentació realitzats en el marc de la creació de nous models per explicar l’estructura dels Pirineus.</p> <p>A finals de l’era Secundària, en el Cretaci Superior, es van començar a formar els primers relleus pirinencs. En aquell moment, Sant Jaume de Frontanyà es situava al fons d’un braç de mar que existia a la primera meitat de l’era Terciària, fa entre 40 i 50 milions d’anys, ocupant la zona al Sud d’aquest primer pirineu. El mar rebia els materials transportats per rius i torrenteres tot formant dipòsits de materials marins. Es va arribar a omplir-se tant de sediment que es van situar per sobre sense ser afectats per l’aigua de mar, arribant a ser materials continentals. lutites i gresos de color gris són testimoni d’aquell mar, mentre que les graves, sorres i fangs es troben també en diversos afloraments del municipi, com en els conglomerats del Pla del Cingle. Durant aquesta acumulació de sediments als peus dels primers relleus prinencs, les plaques euroasiàtica i afroibèrica es continuaven acostant, tot plegant les roques ja sedimentades en el mar i en les torrenteres i arribessin a formar les muntanyes actuals. Durant els darrers 35 milions d’anys, els Pirineus s’han seguit transformant per fenòmens de deformació i erosió, però es consideren fenòmens molt inferiors als que formaren la serralada durant els 30 primers milions d’anys de l’era Terciària.</p> | 42.1888200,2.0219000 | 419236 | 4671204 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||
| 91499 | Antic camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-1 | <p>CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL.</p> <p>SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves infraestructures. | <p>El camí ral que comunicava Borredà amb Sant Jaume de Frontanyà entra al terme municipal pel Sud-Oest tot resseguint el traçat del riu Mergançol. Un cop passada la baga de Les Platetes, travessava les saleres de Terradelles, tot passant pel que havia estat la creu de Terradelles, avui desapareguda, i s'enfila per les roques del Berlinga per arribar al nucli urbà pel SO. Un cop travessada la sagrera, seguia per Cal Vicenç fins al coll de Sant Jaume. Allà sembla que hi havia dos ramals: un que seguia cap a Santa Eugínia creuant el terme cap a La Pobla de Lillet, seguint el camí ramader ICR8 que anava de Prats de Lluçanès fins a Castellar de N'Hug. Aquest tenia una amplada de 2-3,5 m. L'altre ramal pujava cap al coll de la creu d'en Soler, creuava els Rasos de Tubau per acabar connectant amb Gombrèn. </p> <p>Actualment molts trams del camí ral coincideixen amb el traçat de la BV-4656 o hi passen paral.lelament, pel que està en desús. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-62 | Des de Borredà fins a la Pobla de Lillet, travessant el terme de Sant Jaume de Frontanyà de Sud a Nord. | <p>Els camins “reals” o “rals” eren camins públics que unien poblacions importants. Originàriament eren patrimoni de la corona ja que estaven construïts a expenses seves i generalment es mantenien i es cobraven impostos per mantenir-los, com l’impost del passatge per fer passar el bestiar. Altres camins secundaris unien pobles i indrets destacats, els que van anar agafant importància i es van mantenir fins que van ser substituïts per carreteres, la majoria de les quals conservaven el traçat original. Al peu dels camins hi havia serveis per acollir viatgers: al camí ral de Borredà a La Pobla de Lillet, pel seu pas per Sant Jaume els passavolants s’albergaven a la Fonda Cal Marxandó.</p> <p> </p> | 42.1862900,2.0223700 | 419271 | 4670923 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-img4408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-img2707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-006-vista-parcial-de-la-poblacio-i-esglesia-parroquial.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Social | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Actualment encara resten alguns d'aquests camins pel seu traçat original, tot i que algunes parts s'han aprofitat per les carreteres actuals. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 92020 | Antiga font i abeurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-font-i-abeurador | s. XIX | L'element va ser enterrat a causa de les obres de pavimentació del núcli urbà. Actualment només n'és visible un tros de la llosa central de la font. | <p>Antiga font d'aigua del poble de Sant Jaume de Frontanyà, just davant de les Freixeres, on hi havia la bassa del poble. </p> <p>La font està ubicada en una paret de pedra, que conté les terres de la Plaça de Dalt. Té una llosa central amb una data esculpida (1880) i un cercle amb un motiu ornamental indistingible actualment. Al centre de la llosa hi havia una aixeta de metall. No hi havia pica, sinó un forat a terra. A la seva esquerra, hi havia un abeurador pels animals, una estructura a base de pedres d'aproximadament 1,5 m. de llargada, 0,5 m. d'amplada i 0,8 m d'alçada. </p> <p>Actualment només en resta la part superior de la llosa central de la font, doncs la resta va ser enterrat durant les obres de pavimentació del carrer. </p> <p>La font era un punt de trobada i d'abeurament durant la transhumància, així com font d'abastiment d'aigua per als veïns del poble. Molt probablement, va ser un dels elements determinants per al primer assentament de Sant Jaume de Frontanyà. </p> | 08216-108 | Davant de les Freixeres, al costat de ponent del camí que va a la Pobla de Lillet | 42.1876000,2.0240300 | 419410 | 4671067 | 1880 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92020-img4681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92020-a-la-font-am-63.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 91961 | Aplec de Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-tubau | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Natura, Art i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | s. XX | L'aplec es va deixar de celebrar a finals del s. XX. | <p>El primer de maig es duia a terme la benedicció del pa i el terme als Rasos de Tubau. A primera hora del matí es pujava al Padró en processó i cantant les lletanies dels sants. Un cop allí es resava una part del rosari, es beneïen els termes i es donava un pa a tots els assistents, el que organitzava l'amo de Tubau. Amb la llangonissa que cadascú portava i el pa, s'esmorzava allà mateix. </p> | 08216-88 | Padró dels Rasos de Tubau. | <p>Aquesta celebració és un exemple de les cerimònies de caràcter agrari destinades a protegir els sembrats i afavorir una bona collita, que es duen a terme entre Dilluns de Pasqua i Corpus, dins el cicle de l'Arbre i la Rosa (RUMBO 2005: 114). </p> | 42.2202400,2.0495200 | 421555 | 4674667 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91961-aplec-de-tubau-llibre-vinyeta.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | A Faig i Branca es feia un acte semblant el dia de Sant Bernabé, l'11 de juny, on es beneïen els termes i es donava un pa, el que pagava un dels cinc propietaris de les finques col.lindants (Les Lloberes, Terradelles, Picanyes, Frontanyà i Les Platetes), els que es tornaven all larg dels anys. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 91959 | Aplec dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-dels-oms | s. XX i XXI | Actualment només es conserva la missa. | <p>L'aplec dels Oms es duu a terme el dilluns de Pasqüa Florida al Santuari de Santa Maria dels Oms. Antigament l'aplec tenia l'objectiu de continuar amb el culte al santuari celebrant una eucaristia i, en finalitzar l'aplec, era costum d'anar a dinar al bosc. Durant els anys 80 i 90 del s. XX l'aplec era molt popular entre antics habitants del poble i veïns de les rodalies, qui aprofitaven l'ocasió per retrobar-se, ballar sardanes amb música en viu i rifar-se la mona. Actualment, la celebració s'ha despopularitzat i reduït a una eucaristia al santuari. </p> <p> </p> | 08216-86 | Santuari de Santa Maria dels Oms | 42.1814500,2.0112400 | 418346 | 4670396 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91959-c4-aplec-dels-oms-ac-81.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91959-aplec-dels-oms-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91959-aplec-dels-oms0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-08-18 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 89855 | Ca l'Eugasser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leugasser-0 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, <em>Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de G</em>ue<em>rra</em>.</p> <p>RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història. </p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> | Estat ruïnós amb restes de parets. | <p>Les restes de la masia de Ca l'Eugasser mostren una construcció de planta rectangular que deuria tenir planta baixa i un pis, amb coberta a doble vessant i tèula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migjorn. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats i ben acabats a les cantoneres. Sembla que l'accés a la casa seria a la façana de ponent, a la que es veuen unes grans pedres ben escairades que podrien correspondre als brancals de la porta del costat esquerre. Al mur de migdia hi ha una finestra amb llinda de fusta i possiblement n'hi podria haver més a la zona central, on actualment el mur està gairebé a terra. Al mur de llevant s'identifiquen dues finestretes a la part sud emmarcades amb lloses planes. L'era segurament s'obriria al costat de llevant. </p> <p> </p> | 08216-11 | Ca l'Eugasser està al nucli de la Solana, al sud dels Rasos de Tubau, amb la obaga de Soler al Nord, Cal Roma i El Soler a l'Est, i la vall amb Cal Trempat al nord Oest i Cap del Camp al Nord Est. | <p>L’actual casa de ca l’Eugasser anteriorment es podria haver anomenat cal Xisquet, canviant de nom al primer quart del segle XIX (RUMBO 2021:79) i s'incloïa a l'heredat del Prat, tot i que no formava part de les masoveries originals del Prat. A l'amillarament de 1852 i al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, ja apareix com a Ca l'Eugasse, al costat del nom de José Camprubí, qui en podria ser el propietari o el masover. La casa es deshabita definitivament entre 1929 i 1930. </p> | 42.2033200,2.0270500 | 419679 | 4672809 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89855-img2801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89855-img2803-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89855-img2805-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89828 | Cal Berlinga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berlinga | <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> | s.XVIII | <p>Masia rectangular de tres cossos, amb el mur de pedra amb morter de calç. annex adossat. El cos principal és de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants amb teula àrab, el carener de la qual és perpendicular a la façana de l'edifici, que s'obre a llevant. El segon cos està adossat a la paret de tramuntana i consta de planta baixa i coberta a una sola vessant amb teula àrab. El tercer cos està adossat a la paret de migjorn, amb planta baixa i una terrassa al primer pis. </p> <p>A l'entorn de l'edifici hi ha diversos tancats agrícoles i ramaders de construcció posterior. </p> <p> </p> | 08216-2 | Situat a 500m al sud del casc urbà de Sant Jaume de Frontanyà, amb les Roques de Cal Berlinga al Sud, la Solana de Terradelles al NO, Cal Jan al Nord i als peus del Torrent dels Trèmols. | <p>Són molt escasses les notícies documentals de Cal Berlinga. La primera cita que s'obté és al compliment pasqual de 1789, on apareix 'Cal Barlinga' al grup de cases del poble. Anecdòticament, al mateix compliment pasqual apreix una altra casa al poble anomenada Ferrer Barlinga, de la que no s'ha trobat més notícies. </p> | 42.1849100,2.0212400 | 419176 | 4670771 | Abans de 1789. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89828-img4406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89828-img44090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89828-img4405.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89829 | Cal Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernat-2 | <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> | s.XIX | En estat ruïnós. | <p>Cal Bernat és un edifici al nucli de Canemars que actualment està en estat ruïnós, del que només en resten certes parts dels murs i els fonaments. Es tractava d'una edificació de planta rectangular que podria ser de planta baixa i pis. L'aparell constructiu és de pedra irregular, excepte a les cantonades que és esculpida, lligada amb morter de calç. El seu estat ruinós i ple de vegetació fan difícil l'identificació dels seus espais. </p> | 08216-3 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bernat. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Fco Portell, qui en podria ser el propietari o l'arrendatari. </p> <p> </p> | 42.1812800,2.0267900 | 419630 | 4670362 | Anterior a 1851 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89829-dsc00644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89829-dsc02056.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Bernat formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89830 | Cal Blanquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blanquet-0 | <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Blanquet és un petit edifici en estat ruïnós, del que només en resten algunes pedres dels fonaments i dels murs. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan molt difícil identificar-ne els espais. Sembla que està construïda adaptant-se al desnivell del terreny. L'aparell constructiu és a base de pedra irregular i morter de calç. </p> | 08216-4 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Blanquet formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt poques les fonts documentals que identifiquin Cal Blanquet, pel que fa pensar que abans podia haver tingut un altre nom. A l'amillarament de 1851 es cita una casa a la zona de Canamàs </p> <p> </p> | 42.1831500,2.0268200 | 419635 | 4670570 | Posterior a 1856. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89830-dsc01255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89830-dsc00647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89830-dsc00648.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89831 | Cal Bolant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bolant | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Bolant és un petit edifici en estat ruïnós, del que només en resten algunes pedres dels fonaments. La densa vegetació s'ha anat menjant l'edifici, pel que identificació dels diferents espais es fa molt difícil. L'aparell constructiu és amb pedra conglomerada irregular. </p> | 08216-5 | Cal Bolant està situat a l'Est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, a la zona del quintà de Cal Cristí. Casablanca es troba al SO, Cal Cristí al NE i a pocs metres neix la Riera del Molí. | <p>Cal Bolant forma part de la finca de Casa Blanca, la que es troba a pocs metres al SO. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, podria apareixer Cal Bolant al costat del nom de Juan Portell, qui en podria ser el masover, però no se'n fa referència a l'amillarament de 1862. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1876400,2.0293200 | 419847 | 4671066 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89831-img4470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89831-img4472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89831-img4471.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89832 | Cal Bondia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bondia | <p>AHCB, Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra (1856).</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Bondia és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i alguna cantonera del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i lloses, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> <p> </p> | 08216-6 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Lorenzo Altarriba. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, no apareix Cal Bondia, però sí que apareix Juan Bondia com a arrendatari del Molí de Tarradellas, el que podria fer pensar que el moliner es va fer una casa a prop entre el 1856 i el 1862, la que portava el seu nom. </p> <p> </p> | 42.1828107,2.0300674 | 419903 | 4670529 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89832-dsc01257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89832-dsc00646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89832-dsc01256.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Bondia formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89833 | Cal Brià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bria | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra .</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Brià és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> | 08216-7 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix Cal Brià junt al nom de Jaume Brià, mentre que al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, apareix Cal Brià al costat del nom de Punto Planas, qui en podria ser el masover en aquella època. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1817600,2.0265900 | 419614 | 4670416 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89833-dsc00639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89833-dsc01842.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Brià formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 90035 | Cal Brutinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-brutinat | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra. </p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> | s.XIX | Edifici ruïnós, amb restes de parets i fonaments. | <p>Cal Brutinat també és conegut com La Teuleria o Cal Terrisser. Es tracta d'un edifici rectangular de tres cossos, del que només se'n veuen restes d'alguna de les parets. El cos principal aprofita el desnivell del terreny i té planta baixa i pis, segurament coberta a doble vessant amb teula àrab i el carener transversal a la façana principal, que s'obre a migjorn. La vegetació s'ha apoderat de l'estructura, pel que és extremadament difícil reconèixer els espais. L'aparell de la construcció és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç. A la paret de ponent hi ha un cos adossat de planta baixa, que podria ser utilitzat per emmagatzematge. A la paret de llevant hi ha restes d'una petita estructura de planta quadrada que podria ser el forn, però la densa vegetació fa impossible distingir-ne els espais. Als entorns immediats encara es poden veure restes de teules.</p> | 08216-33 | Masia situada a la zona de Les Planes, al peu del Torrent de l'Estany. Trobem el Quintà de Les Planes al N, el Calvari al SE, el Molí de Moreta i l'Alzina al SO. | <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, ja apareix com a Cal Brutinat, al costat del nom de José Viñas, qui en podria ser el propietari o el masover. A l'amillarament de 1862 apareix com a propietat de Pedro Viñas. Podria haver format part de Les Planes.</p> <p>Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules, que servien per ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.</p> <p>Sembla que aquesta estructura podria haver funcionat de forma temporal com a teuleria. Les teules s'elaboraven d'una manera totalment artesanal, a base de motlles. S'anava a buscar l'argila, la preparaven i la deixaven assecar al sol. Per preparar l'argila, la molien, la porgaven, ameraven la bassa i el bassó per depurar-la. Amb aquest procés s'aconseguia un llac que acabaria sent la matèria primera de les peces. Seguidament pastaven la quantitat que necessitaven per treballar aquell dia i es fabricaven les diferents peces amb un motlle de fusta. Finalment es posava a coure al forn en una sola cocció oxidant o reductora. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1824500,2.0523200 | 421740 | 4670468 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90035-img4779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90035-img4782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90035-img4780.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | També se l'anomenava La Teuleria. Per tradició oral s'afirma que s'hi varen fer les teules per a diverses cases properes, tot i que ningú no ha vist funcionar mai el forn. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89835 | Cal Caterí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cateri | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | En runes. | <p>Cal Caterí és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats.</p> <p> </p> | 08216-8 | Masia situada a la zona de Canemars. A 30 metres a l'Est s'aixeca el Molí del Quirze i al SO la Masia de Cal Toni i a 100 metres al NE hi ha la confluència de la riera del Molí amb el torrent dels Trèmols. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Caterí. La primera informació que s'obté és al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, on apareix al costat del nom d'Esteban Vilarrasa, qui en podria ser el propietari o el masover, el que sis anys més tard també apareix a l'amillarament. </p> <p> </p> | 42.1827000,2.0297600 | 419877 | 4670517 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89835-dsc01837.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Caterí formava part del nucli aïllat de Canemars, el que estava format per 10 cases, de les que avui encara hi ha restes de Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà. A principi del s. XX, aquest nucli tenia una població de 16 persones (CARRERAS CANDI 1908), mentre que en l'actualitat només hi ha una masia utilitzada com a segona residència. | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89836 | Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-4 | <p>RUMBO, A. (2021) <em>Estudi de les Masies del Prat </em></p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, <em>Compliment pasqua</em>l (1789-1901), unitat d’instal·lació n. 4b.</p> <p>AMSJF, Població, <em>Padrons municipals d’habitants </em>(1857-1991), unitats d’instal·lació n. 32, 33, 207 i 211.</p> <p>AHCB, Fons de l’antiga comptadoria d’hipoteques, volum 22, <em>Llibre de finques rústiques de Sant Jaume de Frontanyà</em>, tom 107, 1r de Gréixer, Lluelles i Frontanyà, escriptura de compra-venda, 26/02/1856, pàg. 132.</p> | s.XVIII | <p>Cal Cintet és una masia rectangular de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab. La façana principal és paral.lela al carener, encarada a SO. A la planta baixa, hi ha una porta central amb arc rebaixat emmarcada en pedra i una finestra en arc a cada costat, emmarcades amb carreus de pedra. Cada pis mostra tres obertures emmarcades amb carreus de pedra i llindes horitzontals. El mur és a base de pedra i morter de calç amb les cantoneres amb carreus ben escairats. A l'extrem NO de l'era, s'aixeca la pallissa, un edifici rectangular de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant en tèula àrab. Tant aquesta com el sostre del primer pis estan suportats per un pilar central. La paret és de pedra amb morter de calç i a la façana s'obren dues arcades a cada nivell. L'accés al pis és a través d'una escala exterior. Tant la casa com la pallissa estan en perfecte estat de conservació. </p> | 08216-9 | Al NO es veu el Coll de Sant Jaume, al N, els Rasos de Tubau, a l'Est, les Masies del Prat, al SE Vila-rasa i al SO el nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>Segons les relacions de compliment pasqual de l’Arxiu Parroquial fins a mitjans segle XIX i els padrons municipals d’habitants de l’Arxiu Municipal, la masia de Cal Cintet ja era habitada el 1707 per la família Boixader i es va deshabitar el 1960-65 (RUMBO 2021: 63). Des del s.XVIII formava part de les masoveries del Prat, fins que la família Vilar podrien haver venut la propietat als Vagués entre 1822 i 1839. Segons l'antiga comptadoria d'hipoteques de Berga, el 1856, <em>Maria Bagués, de Borredà</em>, va vendre la casa a a J<em>osep Subirana, de Gavarrós.</em> Tres anys més tard, Subirana la va revendre a Josep Clotet, del mateix Frontanyà, qui retornava Cal Cintet a l'heredat del Prat, que havia comprat el 1854 i que restà en mans de la mateixa família fins el 1983, quan es va vendre als propietaris actuals. </p> | 42.1950800,2.0325500 | 420123 | 4671889 | 1707 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-dsc00002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-img44822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-img44860.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89854 | Cal Cristí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cristi | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> | s.XVIII | Edifici en estat ruïnós. | <p>Les restes de Cal Cristí mostren una construcció de planta rectangular que es troba bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. Està molt coberta de vegetació, el que no permet una bona visió de les estructures i l'accés a l'interior és complicat. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obriria a migjorn. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i a les cantoneres, carreus més ben acabats. Estan lligats amb morter de calç i s'aprecien afegitons amb ciment que serien posteriors. Actualment només hi ha restes dels quatre murs i part del primer sostre. L'era s'obre a migdia i està delimitada per un mur. A l'interior de l'edifici, a la paret nord, encara s'aprecia l'antic forn i la cendrera, emmarcats amb grans lloses. </p> | 08216-10 | Situada al NE del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà | <p>Les notícies documentals conegudes referents a Cal Cristí són molt escasses. La primera informació que en trobem és en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà de 1789, on hi consta la referència de la casa de cal Christí, al poble. Més endavant, apareix al registre de cases del partit judicial de l’any 1856 i a l'amillarament del 1862 junt al nom d'Hilario Roma, qui en podria ser el propietari o el masover. La tradició oral recorda que diferents veïns del poble es van amagar a Cal Cristí durant la Guerra Civil Espanyola. Tot apunta que poc després es va deshabitar, el que ha propiciat l'actual estat d'enrunament. </p> <p> </p> | 42.1890700,2.0309200 | 419981 | 4671223 | Abans de 1789. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89854-dsc012490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89854-forn-i-cendrera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89854-img4474.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89856 | Cal Farreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farrero | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s. XIX | Edifici en runes. | <p>Cal Farreró és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i alguna part del mur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. L'edifici sembla rectangular d'una sola planta, segurament amb teulada a doble vessant. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats. </p> <p> </p> | 08216-12 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Farreró formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p> </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Farreró. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Jaume Martí, qui en podria ser el propietari o el masover. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, apareix al costat del nom d'Eladio Barnadas, qui també en podria ser el propietari o el masover.</p> <p> </p> | 42.1810900,2.0275000 | 419688 | 4670340 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89856-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89856-dsc00643.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91271 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-12 | <p>CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018) La Masia a la Catalunya central: Evolució, tipologies i espais. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. </p> | s. XVIII | Actualment només s'aprecien restes dels fonaments. | <p>La casa de Cal Ferrer estava situada al costat nord del carrer de baix i constava d'un edifici principal i dos cossos annexes. L'edificació principal consta d'una planta rectangular d'uns 150 metres quadrats, amb entrada al subterrani pel camí ral (ara l'actual aparcament públic), planta baixa i dos pisos, coberta a doble vessant en teula àrab perpendicular a la façana principal, que s'obre a llevant. Els cossos annexes són de planta baixa i pis i s'obren a la paret Nord, amb coberta a una sola vessant i teula àrab. Al costat de llevant hi hauria l'era, encerclada per un mur de pedra d'un metre i mig, encara present. </p> | 08216-43 | Edificació situada al centre del nucli urbà, al terreny que actualment hi ha entre l'aparcament públic i la plaça de la vila. | <p>L'art del ferro amb forja estava molt generalitzat a la zona des de l'època medieval. Es tracta d'una feina molt especialitzada i essencial per al dia a dia. Molts elements de la casa estan fets de ferro: ferradures per tancaments, claus i panys, frontisses, feixes, baldons, picaportes, baranes de balcó o eixides, puntes i claus. D'aquí la importància i grans dimensions de la casa del ferrer. </p> | 42.1872200,2.0234100 | 419358 | 4671025 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91271-cal-ferrer-1-m2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91271-cal-ferrer-2-m.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les fotografies històriques mostren la casa de Cal Ferrer com la casa més gran del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, la que havia arribat a tenir 4 focs. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89857 | Cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jan-4 | <p>APSJF (1789) Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p> </p> | s.XVIII | <p>Masia de planta rectangular d'uns 40m2 de dos cossos amb mur de pedra i ciment. El cos principal consta planta baixa, un pis i golfes i està adaptada al desnivell del terreny de forma que el primer pis queda a nivell del camp posterior i la planta baixa a un nivell inferior a aquest, que és el de l'entrada a la casa. La coberta és volada, a doble vessant amb teula àrab, la que està suportada per bigues de fusta, el carenener de la qual és transversal a la façana principal. Aquesta té dues finestres amb llinda de fusta per nivell, les que estan tancades amb porticons exteriors de fusta. El segon cos està adossat a la paret de ponent de l'edifici principal i consta de planta baixa i teulada a una sola vessant. Aquest ofereix l'entrada principal a l'edifici i un finestral amb porticons de fusta. Un tercer cos s'aixeca sobre aquest adossat, de planta més petita, en el primer pis, el que també té teulada a una sola vessant amb teula àrab. </p> | 08216-13 | Al SE del núcli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, a uns 250 m del centre del poble. | <p>La primera font documental que es té constància de Cal Jan és al compliment pasqual de 1789 on es cita junt a a ltres cases del poble. A l'amillarament de 1862 apareix al costat del nom de Ramon Brià, qui en podria ser el propietari o el masover. Sembla que la casa va ser deshabitada a mitjans del s. XX, en que va caure en enrunament, fins que va ser totalment restaurada en temps contemporanis pels propietaris actuals. </p> | 42.1859300,2.0214900 | 419198 | 4670884 | Abans 1789. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43970.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 91270 | Cal Marxandó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxando | s.XVIII | <p>Conjunt d'edificacions: casa pairal, pallissa i pou. La casa principal consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab. El carener és transversal a la façana principal, que s'obre a llevant. Al primer pis, hi ha una portalada emmarcada amb carreus, la que és datada del 1724. L'edificació consta d'un annex construït durant els anys 80 al costat de migjorn, cobrint l'eixida de la casa i ampliant el primer i segon pis de la vivenda principal. L'edificació és la primera de la línia de cases del tram inferior del carrer de baix, a partir de la paret de ponent. </p> <p>A l'altre extrem de l'antiga era, s'aixeca una construcció que podria ser originalment d'ús agrícola, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab, bigues de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal, que consta d'una gran portalada a la planta baixa del mur de ponent. La resta de murs tenen obertures, algunes de les quals estan tapiades actualment. A la paret nord, hi ha una escala exterior per accedir al primer pis de l'edificació i un banc de pedra adossat a la paret, espai que forma part d'aquest conjunt arquitectònic. </p> <p>Al mig de les dues edificacions, al costat sud de l'antiga era, s'aixeca un pou circular, de pedra i coberta amb teula àrab. Actualment està tancat amb un reixat de ferro per la seva protecció. </p> | 08216-42 | Conjunt d'edificacions situats al centre del nucli urbà, davant de la plaça de la vila. | <p>Segons la documentació trobada, des del 1851 l'Antiga Fonda Marxandó era el punt de trobada entre veïns i on els visitants s'allotjaven. </p> <p>Al compliment pasqüal de 1789 ja es parla de Cal Marxandó, propietat de Josep Clotet. </p> | 42.1870600,2.0236600 | 419379 | 4671007 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-img2755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-img4867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-fontanet-1930-jugant-a-la-manilla.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 89858 | Cal Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-menut-1 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | x.XIX | Edifici en runes. | <p>Cal Menut és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i alguna part delmur. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Sembla que seria una masia de planta rectangular, d'una sola planta i coberta a dues vessants. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> <p> </p> | 08216-14 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Joan Cunill, qui en podria ser el propietari o el masover. </p> | 42.1808000,2.0278800 | 419719 | 4670308 | Abans de 1851 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89858-dsc00645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89858-33.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Cal Menut formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89859 | Cal Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peguera-0 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en runes, amb restes dels murs. | <p>Cal Peguera és un edifici rectangular de petites dimensions, del que encara avui se'n poden veure restes dels murs de la primera planta i de l'era a llevant. El cos principal és de planta baixa i pis, segurament amb coberta a doble vessant amb teula àrab sobre bigues de fusta. El carener seria perpendicular a la façana principal, la que s'obre a migdia, a la que encara es poden apreciar dues obertures. Aquest edifici principal té un cos adossat en planta baixa a la paret de ponent, que seria per ús agrícola o ramader, amb restes d'una obertura al mur de migjorn. L'aparell constructiu és a base de pedra irregular amb pedra tallada a les cantoneres, rejuntades amb morter de calç, com era habitual a la zona. </p> | 08216-15 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord el Torrent dels Trèmols i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Peguera formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Peguera. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom d'Isidro Manubens, qui en podria ser el propietari o el masover. </p> <p> </p> | 42.1819000,2.0281300 | 419741 | 4670430 | Abans de 1851 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89859-dsc00649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89859-dsc02054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89859-dsc02055.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 91272 | Cal Pere Xic o Pallissa de Ca l'Eloi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-xic-o-pallissa-de-ca-leloi | s.XIX | <p>Edificació de planta rectangular de planta baixa i pis, teulada a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. El carener és paral.lel a la façana principal, que s'orienta al SE. L'aparell constructiu és de maçoneria amb carreus de pedra poc treballats, excepte a la paret de SE, la que està arrebossada, com a conseqüència d'una recent restauració de l'edifici. L'accés a l'edifici és a través d'una porta en aquesta paret de SE que dóna a la plaça de dalt, la que també té una finestra amb llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres al primer pis. La paret de SO té una petita obertura a la planta baixa i dues grans obertures al primer pis, separades per un pilar central de maçoneria que alhora serveix de sosteniment a la biga del carener. A la cantonada Sud, es troba esculpida a la pedra una cara humana, la que ha estat restaurada recentment amb poc encert. </p> | 08216-44 | Edifici situat al costat Oest de la plaça de dalt, al nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>L'edifici era la pallissa de Ca l'Eloi, també a la plaça de Dalt. Quan es va construïr, sobre el que en aquell moment era l'hort de Ca l'Eloi, es va demanar permís per fer-hi una entrada cap a Cal Sastre Llinàs, ara entre la pallissa i Ca la Masovera. Aquest edifici continu, té una inscripció a la llinda monolítica de la porta, amb una creu i la inscripció: 'EVDALT CAMPRUBÍ' i el que podria ser una data que actualment és il.legible. </p> | 42.1873600,2.0236000 | 419374 | 4671040 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91272-img4866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91272-img4865.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91272-img4460.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Aquesta pallissa és típica als pobles de muntanya, de dues plantes, dins el recinte de la casa i al costat de l'era de batre, amb murs de pilars de maçoneria per sostenir les cobertes construïdes amb estructura de fusta. Com acostuma a passar en aquest tipus de construcció, és evident el predomini de la pedra massissa respecte les obertures en totes les parets, excepte la façana principal que està totalment oberta per facilitar l'emmagatzematge i accés de palla i gra. Hi ha debat si aquesta era la casa de Cal Pere Xic. Sembla que així s'anomenava una casa del poble que també es coneix com a Ca la Ramona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 89860 | Cal Rebollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rebollet | <p>AMSJF, Població, <em>Padrons municipals d’habitants </em>(1857-1991), unitats d’instal·lació n. 32, 33, 207 i 211.</p> <p>RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós, en procés de restauració. | <p>Les restes de la masia de Cal Rebollet mostren una casa formada per dos cossos de planta rectangular: la casa original i un annex adossat a la paret de ponent que podria ser per ús agrícola o ramader. L'edifici principal mostra planta baixa i pis i tindria la coberta a dues vessants sobre bigues de fusta, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obra a migjorn. A la planta baixa, des de l'interior s'aprecien unes obertures al mur de llevant i tramuntana, emmarcades per lloses, que actualment estan tapiades. A la paret de ponent hi podria haver l'escala que dóna accés al primer pis, on encara es veuen restes de la vivenda: un forn a la paret nord i una cendrera. A la paret de ponent s'adossa un annex de petites dimensions amb obertura a migjorn, del que encara es veuen restes de les bigues de fusta que separen els dos nivells. L'aparell constructiu és de paredat comú fet a base de carreus desbastats junt amb lloses i carreus més ben acabats a les cantoneres. L'edificació està situat en una zona aterrassada, amb restes d'un mur de pedra que en delimita el que segurament seria l'era. </p> <p>S'ha trobat una llinda d'uns 240 x 60 cm. amb el símbol de Jesús (IHS) i la data 1704, la que sembla podria provenir d'un altre indret. </p> <p> </p> | 08216-16 | Al Sud, es veu el coll de Sant Jaume, a l'Oest, el coll de la Batallola, al Nord, el Soler i cal Roma, al NE, Tubau i al SO, les Masies del Prat. | <p>La masia de Cal Rebollet (o Ribollet) formava part de les masoveries del Prat, la que es va afegir a posteriori amb la recompra del Collet, o Collet Roig, per part de Joan Clotet. La primera notícia documental que es té és al padró municipal del 1886 i va ser deshabitat entre el 1965 i el 1970. Durant aquests anys va estar habitada per les famílies de Josep Solé, Josep Guix i Antonio Ferrer (RUMBO 2021). </p> <p>Actualment la masia està en procés de ser restaurada pel propietari actual. </p> | 42.2012900,2.0320600 | 420090 | 4672579 | Abans del 1886 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89860-img4367.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89860-img4375.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89860-img28260.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89861 | Cal Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roma-0 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>LOZANO, E. (2017) El Molí de Tubau a través de la documentació. Estudi històric: Sant Jaume de Frontanyà, segles XVIII-XX. Sense publicar.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> | s.XVI | <p>Cal Roma és una masia de planta rectangular d'uns 130 m2, de dos cossos. La coberta és a dues vessants sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està encarada a migdia. El mur és de paredat i carreus de pedra a les cantonades, amb morter de calç. El cos principal té planta baixa i un pis. A la planta baixa de la façana, s'obre una porta en arc rebaixat, emmarcada en maó, igual que la finestra al lateral. Al primer pis, un balcó de fusta i una finestra, ambdós emmarcats en maó. El segon cos, annex a la paret de ponent, és de planta baixa i teulada a una sola vessant. Davant de la paret de ponent d'aquest, hi ha un petit pati protegit per un un mur d'un metre d'alçada. Hi ha mostres de petites edificacions independents entorn la casa, de les que solament en resten algunes pedres del mur. </p> | 08216-17 | Masia situada a la zona de Tubau. Al Nord s'hi veu la creu d'en Soler, al NE, els Rasos de Tubau, a l'Est, la masia de Tubau, al Sud, el Soler i al SO el coll de la Batallola. | <p>La primera notícia documental que es troba de Cal Roma és en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà on apareix la 'Casa del Roma' en una pàgina junt al llibre de 1594-1598. Com era habitual a l'època, s'aprofitaven pàgines de les llibretes, pel que és difícil confirmar la data de l'anotació (doncs l'escriptura sembla molt posterior a la resta de pàgines). Anecdòticament, mossèn Martínez Solsona parla d'un incident citat als llibres de la Cort del Batlle de Sant Jaume de Frontanyà, on es va produir un assassinat d'un home a la masia de Cal Roma en època de l'Hereu Tubau, bandoler molt conegut al s. XVI (MARTINEZ SOLSONA 1967).</p> <p>Cal Roma era també coneguda com a Cal Romilló i formava part de la petita parròquia de Sant Esteve de Tubau. A finals del segle XVIII, la composició d'aquesta parròquia no havia canviat massa respecte dels segles anteriors i sabem que durant el segle XIX era formada per set cases: el mas Tubau, el Cortal de Tubau, el Ras de Tubau, el Molí de Dalt o de Tubau, el Molí de Baix o Molinot, Cal Roma i Cal Pó dels Jeps (més tard coneguda com Cal Jep). </p> <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, Cal Roma apareix al costat del nom de José Cunill, qui era el masover, mentre que el propietari era Pedro Font, membre de la família Tubau, qui ja apareix al fogatge de l'any 1497 com a amos del mas Rigolf, que més endavant esdevindria el mas Tubau. </p> <p>La casa ha estat restaurada a principis del s. XXI pels actuals propietaris. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.2052700,2.0325200 | 420133 | 4673021 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89861-img43510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89861-img43550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89861-img43610.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89862 | Cal Tardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarda-1 | <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Tardà és un petit edifici en estat ruïnós, del que només se'n poden veure restes dels fonaments i algunes pedres dels murs. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. Sembla ser un edifici rectangular d'una sola planta, segurament amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, que s'obriria a migdia. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. </p> | 08216-18 | Edificació situada a la zona de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud s'hi veu la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO Cal Toni, al Nord el Molí del Quirze, a l'Est la riera del Molí i al Sud la Baga de Vila-rasa. | <p>Cal Tardà formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Bondia. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Ramon Barnadet, qui en podria ser el propietari o el masover. </p> | 42.1810600,2.0297700 | 419876 | 4670335 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89862-dsc01252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89862-dsc01253.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89863 | Cal Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toni-1 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | <p>Masia rectangular de cinc cossos. L'edifici principal és de planta baixa i dos pisos, amb edificacions annexes d'un o dos nivells aprofitant el desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant amb teula àrab i el mur de paredat i carreus de pedra amb morter de calç. El carener de la casa principal és transversal a la façana, que està encarada a migjorn. A planta baixa s'obre una porta amb llinda i als pisos una finestra respectivament. L'accés principal a la casa és per un dels cossos annexes, a la paret de llevant, que dona accés al primer pis de la casa, a través d'una porta de vidre i fusta. A l'annex de la paret de ponent, hi ha una porta que, des del jardí, dona accés a la cuina i a la resta del primer pis de la casa. Al SO de la casa principal s'aixequen diversos tancats i edificis. El taller és de planta rectangular, de planta baixa i coberta a doble vessant, amb finestres a la paret de migjorn. La resta d'eficicacions són simples, de planta quadrada per a emmagatzemar eines o llenya. L'interior de la casa està totalment reformat, amb encara alguna resta d'un festejador a la finestra del primer nivell i l'espai del que podria ser una capelleta. </p> | 08216-19 | Canemars | <p>Cal Bondia formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, tot i que només Cal Toni és habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Toni. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Manuel Jordà, qui en podria ser el propietari o el masover. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, Cal Toni s'atribueix a Joan Currubí, qui també en podria ser el propietari o el masover. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1816600,2.0287800 | 419795 | 4670403 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89863-dsc02146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89863-dsc00641.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89876 | Cal Trempat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trempat-1 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF, Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament </em>(1862), unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>RUMBO, A. (2021) Estudi de les Masies del Prat </p> <p> </p> | s.XVIII | Edifici en estat ruïnós. | <p>Les restes de la masia de Cal Trempat mostren una edificació de dos cossos. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta seria a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. A la paret de SE encara hi ha restes de dues petites obertures, emmarcades amb carreus irregulars poc treballats. A l'interior s'aprecien dues finestres, amb llinda de fusta, una de les quals podria haver estat tapiada a l'adossar-se l'annex a la paret SO, d'un sol nivell, que podria haver estat utilitzat com a cort i corral. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats lligats amb morter de calç i carreus més acabats a les cantoneres. </p> | 08216-20 | Cal Trempat es troba al nucli de la Solana i al peu d'un afluent al Llimosell. Al Sud es troba el Coll de Sant Jaume, al SO el coll de la Batallola, a ponent Santa Eugínia, al NE el coll de la creu del Soler, a ponent Cal Roma, el Soler i Tubau al fons. | <p>Cal Trempat formava part de les masoveries del Prat. Va ser construïda el 1706-1707 i es va deshabitar el 1900-1916 (RUMBO 2021: 66). Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856 (AHCB), apareix Josep Boixader, sense especificar si n'era el propietari o simplement hi vivia, mentre que a l'amillarament de 1862 (AMSJF, unitat d’instal·lació n. 211) hi apareix com a propietari. De totes maneres, hi ha dubtes de qui ocupa la casa, ja que els Boixader estan documentats a Cal Cintet des de 1707 fins a 1886 i Josep Subirana apareix a cal Trempat al compliment pasqual de l’any 1850. Seria possible que els Boixader paguessin el cens de cal Trempat mentre vivien a cal Cintet, i la família Vagués mai va habitar cal Trempat entre 1707 i 1825 (RUMBO 2021). </p> | 42.2047500,2.0276800 | 419733 | 4672967 | 1706 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89876-img2796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89876-img2797.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89877 | Cal Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicenc-0 | <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament</em>, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>APSJF (1789) Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p> </p> | s.XVIII | <p>Cal Vicenç és una masia de planta rectangular de 160 m2 de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants suportada a base de bigues de fusta i teula àrab. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats i lloses. La major part del mur està arrebossat, especialment les parts que s'han renovat en temps contemporanis. La façana principal és perpendicular al carener i s'obre a SE. El primer edifici consta de planta baixa i dos pisos. A la façana de ponent, davant de l'era, s'hi troba la porta principal, dues finestres al primer nivell i una al segon nivell. A la paret SE es va annexar un altre edifici, el que consta de planta baixa i pis, els que es divideixen en un espai tancat al costat nord i una porxada coberta amb balconada al primer nivell. Al SO s'aixeca un petit annex de planta baixa i pis, que originalment podria haver estat per ús agrícola. </p> | 08216-21 | Cal Vicenç es troba als afores del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, als peus del Pla de les Forques. | <p>La primera font documental que s'ha trobat de Cal Vicenç és al compliment pasqual del 1789, on es destaquen dues propietats: Cal Vicens de Dalt i Cal Vicens de Baix, les que avui en dia són una sola casa. A l'amillarament de 1862 també es destaquen dues propietats: Cal Vicenç de dalt, habitada per la família de Francesc Subirats, i Vicenç de baix, habitada per la família de Josep Mir.</p> | 42.1890600,2.0244100 | 419443 | 4671228 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89877-img4623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89877-img4622.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89878 | Cal Xiscu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xiscu | <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament</em>, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | Edifici ruïnós amb restes de parets i part del primer sostre. | <p>Cal Xiscu és una masia rectangular d'un sol cos, de planta baixa i pis. La coberta seria a doble vessant amb teula àrab, sobre bigues de fusta, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Els murs són de paredat comú fet de carreus debastats i lloses, mentre que a les cantoneres els carreus estan més ben acabats. L'estat d'enrunament i la densa vegetació fan totalment impossible accedir a l'interior i procedir a l'identificació de l'estructura de l'edificació. La masia està situada en una zona on el terreny s'ha treballat en terrasses per al cultiu i pastures. </p> | 08216-22 | Edificació situada al nucli aïllat de Canemars, al sud est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Sud es troba la Baga de Terradelles, al SO les Saleres de Terradelles, al NO les Roques del Berlinga, al Nord Cal Toni i al NE la Riera del Molí del Quirze. | <p>Cal Xiscu formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, encara que només hi ha una masia habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Xiscu. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Maria Clotet, qui en podria ser la propietària o la masovera. </p> | 42.1811900,2.0288000 | 419796 | 4670350 | Abans de 1851. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89878-dsc01838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89878-dsc02053_0.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 92648 | Camins ramaders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-ramaders-1 | <p>CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL.</p> <p><br /> TORRES, C.A. (1905). 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', Barcelona.</p> | <p>Segons l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà', Sant Jaume de Frontanyà compta amb tres camins ramaders identificats.</p> <p>El primer, amb el codi ICR 73, descriu el recorregut del camí de la manera següent: 'Des de Sant Jaume de Frontanyà surt un camí que passa pel mig del poble, on es creua amb un altre camí procedent de Frontanyà. Segueix per la carretera fins a un revolt, on la deixa i es dirigeix cap a la Mare de Déu dels Oms. Segueix agafant el camí del Coll de les Lloberes i va cap a Cortines. Passa per sota de Sant Julià de Cal Cosp i continua cap a Camp-rubí. Passa per sobre la Rota, Coll de Jovell, i segueix en direcció Castell de l'Areny, on es creua amb el camí que puja cap a la Clusa.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.)</p> <p>El segon, amb el codi ICR 24, descriu el recorregut que ve de Sant Julià de Cerdanyola, que en l'arribada al terme de Sant Jaume, 'segueix carenejant per la Collada del Pla de l'Orri, i passa per Puig Lluent, i per la Serra de Fajabranca, límit de terme entre la Pobla i Palmerola, i continua en direcció a la Creu Malosa i Santa Eugènia fins a sortir al Paiola, fins que es desvia per passar per Frontanyà i entrar a Sant Jaume de Frontanyà, tot trobant-se amb el camí que va de Castellar de N'Hug a Prats de Lluçanès. </p> <p>Aquest darrer camí, amb codi ICR 8, ve de Castellar de N'Hug i entra al terme municipal per la Font del Bisbe, on hi ha dret de returada de 3 dies. Continua per la carretera en direcció a Santa Eugènia de les Solls i el Molí, casa en la que deixaven tancar les ovelles a canvi de la seva llet. Segueix en direcció a la Collada de Santa Eugènia passant per la Batallola, casa amb dret de returada, i segueix la carretera fins a Sant Jaume. Al final del terme de Santa Eugènia es creua amb el camí que va cap a la Clusa. Segueix cap al Collet, on hi ha dret de returada, seguint a la dreta cap al poble de Sant Jaume de Frontanyà. El camí continua per la carena, tota amb dret de returada, tot seguint cap al Molí del Quirze i segueix cap a Moreta (ja al Ripollès). </p> | 08216-124 | Un camí ramader travessa el terme municipal de SE a NO cap a La Pobla de Lillet. Els altres dos surten del nucli urbà i van cap a Sant Julià de Cerdanyola i cap a Castell de l'Areny, respectivament. | <p>El Berguedà gaudia d’una xarxa de camins ramaders, mencionats ja en època medieval, que permetien el pas dels ramats transhumants provinents de la plana i la costa que es dirigien a les pastures dels Pirineus. Entre aquests, trobem uns dels més importants de Catalunya, com el del Vallès a Castellar de N’Hug, que passa per Sant Jaume de Frontanyà. Aquest, a la vegada, servia com a camí de connexió entre diferents poblacions, portant vida, béns i contacte entre veïns.</p> <p>Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader.</p> | 42.1790800,2.0372000 | 420487 | 4670108 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92648-ramaders-sant-jaume-de-frontanya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92648-img2979.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92648-img2978.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | BPU | 2022-08-18 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 91646 | Campanes de l'església de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-lesglesia-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>CABALLÉ, F. (2018) Qui toca les campanes? Inventari de campanes de l’Alt Berguedà, La Patumaire, Berga.</p> | s. XVIII | Molt erosionades. | <p>La doble espadanya de l’església de Sant Jaume de Frontanyà de 1572 es va transformar a principis de 1700 en un campanar rectangular tancat, el que fa 2,33 metres d’alçada, amb quatre finestres d’arc de mig punt. L’accés és des del cor, per escales de fusta.</p> <p>La campana gran medeix 75 cm d’alçada, amb un coll de 47 cm i un diàmetre de 85 cm i pesa uns 356kg. El jou és de fusta envellida amb vuit tirants, dos dels quals aguanten el contrapès de pedra. En un costat té palanca i a l’altre, el martell. La campana funciona de forma manual i amb electromartell. Es conserva un vell rellotge en bones condicions. S’aprecia un segell medieval de text il·legible, que segurament seria del fonedor. Destaquen diversos relleus al cos de la campana. Al centre: un ecce homo, una creu de calvari, una mare de Déu amb l’infant a coll i, finalment, en relleu superior als altres, sant Jaume de cos sencer. Sota els peus del sant s’aprecia una corretja prima guarnida amb flors i diminutes capelletes. A mig peu, es decora amb sanefes d’orles foliars. Al mig i al terç de la campana, s’entreveu la inscripció amb caràcters gòtics “… EPEM / + / D / AV / MIL- CCCC - IIIV / EP … / UPATE.. P … T”. “/… AHUM … I / MAIOME / D / FEUDAT PETDUJIA / … “. Sembla que els caràcters que manquen en la inscripció són causa en part de l’erosió que ha patit, però també de l’intent de destrossar-la durant l’escomesa civil de 1936 (CABALLÉ 2018: 217).</p> <p>La campana petita medeix 37 cm d’alçada, 25 cm de coll i 42 cm de diàmetre i pesa uns 43 kg. Té una bona sonoritat, en to de sol. El batall és de ferro, amb un forat a l’extrem. El jou és de fusta i està molt erosionat. De la part superior, s’aprecien dues tiges de ferro que serien per sostenir el contrapès, actualment inexistent. Hi ha restes de palanca i s’aguanta per les nanses amb un cargol. Fundiona manualment a través d’un cable al batall que va fins a l’interior de l’església. El fonedor és Raynelli. Els relleus de la campana estan molt erosionats, però encara es poden entreveure, al centre, imatges de cos sencer dalt una peanya de núvols, les que podrien ser de sant Jaume (amb el bàcul de pelegrí), sant Joan Baptista i Jesús crucificat. Aquestes figures estan intercal.lades amb les d’arcàngels de mig cos. A la part inferior, per sota les figures, s’aprecia una sanefa amb motius florals. Al terç de la campana es llegeix: “SANTE JACOBE ORA PRO NOBIS ANO 1784”, mentre que al peu es confirma el fonedor: “RAYNELLI ITALIA FETA” (CABALLÉ 2018: 218).</p> | 08216-69 | Campanar de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>La història de les campanes comença arrel de l’avenç en l’art de la metalúrgia a l’antiga Xina. Les primeres campanes van apreixer entorn el 2000 AC, les que poc a poc es van anar extenent per la resta d’Àsia i el món sencer. L’ús de les campanes també ha patit canvis durant els anys: petites campanes s’utilitzaven per traspassar informació a llargues distàncies, músics els adoptaren com a instruments importants, i també s’adoptaren per diferents religions. Abans de l’arribada del Cristianisme, diferents religions com el Budisme, Hinduisme, Shinto i l’antic Egipte utilitzaven campanes en les seves cerimònies com a instruments dels déus, per traspassar pau, netejar ments, per portar salut, sort i felicitat. Amb el Cristianisme, la tradició de campanes per congregar feligresos es va enfortir i van neixer escoles de fundició a Italia, un art que es va extendre per la resta d’Europa durant els segles següents. Actualment, a Catalunya, la confraria de campaners segueix viva i activa. </p> | 42.1872200,2.0243200 | 419433 | 4671024 | 1784 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91646-campana-gran-detall.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91646-campana-petita-detall.png | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Raynelli | A Sant Jaume es troben documentats els diversos tocs de campanes: bateig, a missa, a oració (a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda) i a morts, el que es recorda molt tètric i variava depenent si el difunt era home o dona. | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 90019 | Can Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-frontanya | <p>ACA (1553) Real Patrimonio, Maestre Racional, Volums, Sèrie general, 2598.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> | s. XVI | <p>Can Frontanyà és una masia situada al capdemunt dels cingles de Frontanyà, en un indret immillorable. L'edifici principal és de planta rectangular, d'uns 240 m2, amb planta baixa i dos pisos. La coberta és a doble vessant i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, la que s'obre al NO. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses, mentre que a les cantoneres es troben carreus més ben acabats. La seva estructura del s. XVII-XVIII no deixa veure els vestigis més antics.</p> <p>L'entrada a la masia és a la paret de NO, amb una àmplia era enllosada i tancada per un mur al costat de ponent i altres dependències annexes a la casa, d'època posterior i un gran paller al costat NO. La porta principal actualment té brancals i llinda de fusta, tot i que hi ha evidències d'un un arc de plec de llibre elaborat amb pedres planes del que seria l'obertura original. A la dreta de la porta hi ha una finestra de construcció molt posterior a la resta de l'edifici. Als pisos, s'obres dues finestres per nivell de mides diverses. Diversos annexos s'aixequen al costat NE, amb coberta a una sola vessant. A la paret de SE s'aprecia una eixida amb finestra amb llinda de formigó a la planta baixa, dues grans obertures en arc rebaixat al primer pis i una altra al segon pis, la que té una finestra a cada costat, les que originariament també serien a arc rebaixat. A la paret de SO hi ha un annex de dos nivells (plata baixa i subterrània aprofitant el desnivell natural del terreny), amb coberta a una sola vessant i teula àrab. </p> <p>A l'altre costat de l'era, s'aixeca una edificació ramadera de planta baixa i pis, amb una gran obertura en arc de mig punt. La coberta és a doble vessant, bigues de fusta i tèula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. L'aparell constructiu és a base de paredat comú fet de carreus desbastats i totxanes, amb carreus més ben esculpits a les cantoneres i als brancals de l'obertura. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-30 | La casa es troba als peus del serrat de Frontanyà, amb Creu Melosa al Nord, el Pla del Cingle a llevant, la solana de Terradelles a migdia i Faig i Branca al NO. | <p>Frontanyà conformava un dels poblats habitats ja al s. XI, junt amb Cosp, les Lloberes, Les Planes, Corrubí, Santa Eugènia i Montner.</p> <p>La primera documentació que es troba de Frontanyà és al fogatge de l’any 1553, on apareix “Loys Font del Mas Frontanyà”. Un membre de la família Font, Magdalena, encara hi viu el 1598, segons els arxius de compliment pasqual. </p> <p>Al “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”, on apareixen totes les cases i particulars de Sant Jaume que feren aportacions per l’obra del campanar del 1595, Frontanyà apareix contribuïnt 5 sous. Aquest fet confirma que Can Frontanyà era una casa forta, de les més capdavanteres del municipi a l'època, com podien ser les Vinyes i Picanyes, Cortines, les Lloberes d'en Cosp (totes aportant 5 sous). Per aquest mateix motiu, els homes més significatius eren escollits pel prior de Sant Jaume de Frontanyà per actuar com a batlle, com és el cas de Josep de Frontanyà el 1716-1717. </p> <p>Al s. XX, la masia va ser utilitzada com a casa de colònies, pel que explica moltes de les modificacions i annexos a l'edifici original. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1881200,2.0134500 | 418537 | 4671134 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90019-img4858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90019-frontanya-era.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90019-frontanya-pallissa.jpeg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 89885 | Cap del Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-del-camp | <p>AHPB (1755) Manuals notarials, Manuals de Joan Baptista Plana, <em>Manuale vigesimum quintum instrumentorum 26/12/1754-23/12/1755</em>, volum 992/22, pàg. 196-205.</p> <p>AHCB, Manuals notarials, Manuals de Ramon Coll, <em>Manual de 1867</em>, escriptura n. 173, pàg. 525-527.</p> <p>RUMBO, A. (2021): El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d'història. </p> | s.XVIII | Edifici en estat ruïnós. | <p>Les restes de Cap del Camp mostren dues edificacions d'un sol cos, unides per una paret al costat nord de construcció posterior. Ambdues són de planta rectangular, de planta baixa i pis segurament amb coberta a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. El carener seria perpendicular a la façana principal en ambdós edificis, que s'encaren al SO, on hi hauria la porta principal d'accés a les cases. Segurament l'edifici del costat de ponent era utilitzat com a habitatge, tal i com mostren les restes, al primer nivell, de la pica i el forn, del que encara s'aprecia el seu volum quadrat des de l'exterior. L'altre edifici es podria haver utilitzat com a cort i magatzem al pis superior. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i carreus més ben acabats a les cantoneres. </p> <p> </p> | 08216-24 | Cap del Camp està al nucli de la Solana, al sud dels Rasos de Tubau, amb la obaga de Soler al Nord, Cal Roma i El Soler a l'Est, i la vall amb Cal Trempat i Ca l'Eugasser al Sud Oest. | <p>Cap del Camp sembla que va ser construïda el 1707 i habitada per diferents famílies fins al 1965-70.</p> <p>Als Atermenaments dels “<em>Patis de St. Jaume</em>” de 1755, es descriu la finca: <em>Formada per una casa i una peça de terra de nou quartants de sembradura que limitava a orient amb honors de l’heretat del Soler, a migdia, occident i nord-oest amb honors del mateix mas Prat </em>(AHPB 1755).</p> <p>Tot apunta que originalment formava part de les masoveries del Prat. Va ser venuda el 1856 i nou anys més tard va ser reintegrada a l'heretat original per Josep Clotet i Roma, qui havia comprat el Prat el 1854 (RUMBO 2021). </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.2045200,2.0285100 | 419801 | 4672941 | 1707 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89885-img2789.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89885-img2785.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89885-img2787.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Sembla que l'orígen del nom de la casa ve del fet que estigui al capdemunt del camp on es troba.Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 91846 | Capbreu de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-comarcal-de-solsona | s.XX | <p>L'Arxiu Comarcal de Solsona conserva un capbreu del terme i parròquia de Frontanyà, del notari Domènec Aguilar de la Notaria de Solsona, datat del 1790. Es tracta d'una unitat documental composta que consta de 72 fulls en dos plecs. En ell, diferents individus confessen les seves propietats. </p> <p> </p> | 08216-83 | Carrer dels Dominics, 14, 2a planta (Palau Llobera), 25280, Solsona. | <p>L’Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS) forma part de la Xarxa d’Arxius de la Generalitat i va ser inaugurat el 30 de març de l’any 1995. En l’actualitat custodia més de 1000 metres lineals de documentació que abraça des del segle XIII fins als nostres dies.</p> <p>L'Arxiu aplega més de 160 fons documentals i col·leccions, dels que destaquen: l’Arxiu de la Ciutat de Solsona i l’antic notarial del districte de Solsona; el fons fotogràfic Josep Maria Vicens i Purgimon [1910-1955] i un nombre destacat de fons del teixit associatiu solsoní: l’Orfeó Nova Solsona, l’Associació de Festes del Carnaval etc. </p> <p>Les seves dependències ocupen una part de l’antic Hospital Llobera, destacat edifici del gòtic civil català.</p> | 42.1873800,2.0236300 | 419377 | 4671042 | 1995 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El capbreu és un tipus de document on s'anotaven els drets i rendes que fan els vassalls al seu senyor, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats. Es tracta d'un document de gestió útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. Cada vegada que es feia la confessió es conservaven i es renovaven els drets i rendes que el senyor tenia sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions.S'han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, els que són una sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular.Les declaracions que fan els particulars en els capbreus, on consten cases, terres, béns, cultius als que es dediquen, dades sobre l'adquisició dels béns o l'ascendència del capbrevat són una font important per a investigar la història de la propietat. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 91647 | Capitells de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>SERRA ROTÉS, R.; VIGUÉ VIÑAS, J. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | s. XI-XII | Element molt erosionat, pel que es fa complicat la lectura dels seus elements iconogràfics. | <p>El capitell número 1 és de pedra, d'uns 30 cm. d'alçada, 30 cm. d'amplada i una base d'uns 15 cm. de diàmetre. Està esculpit pels quatre costats. A la part inferior es mostra una franja amb elements arquitectònics i vegetals. Aquests elements arquitectònics a la part mitja i superior tot transformant-se en elements antropomorfs difícils de desxifrar i en els que només s'insinuen alguns elements concrets. Per la seva forma, podria ser datat del segle XII (AA.VV., 1985).</p> <p>El capitell número 2 és també de pedra i medeix uns 30 cm. d'alçada, 30 cm. d'amplada i una base d'uns 15 cm. de diàmetre. Aquest no es troba en tan bon estat de conservació com l'anterior, pel que és més complicat desxifrar-ne els elements. Està esculpit pels quatre costats i decorat amb figuració, del que es poden intuïr alguns elements antropomòrfics: unes potes al nivell inferior, que acaben amb un cap a cadascuna de les quatre arestes superiors. </p> | 08216-70 | Actualment es troben a l'interior de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>Arrel de l'intervenció de restauració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà i l'enderroc de l'antiga rectoria adjacent, es van descobrir aquests dos exemplars de capitells que podrien provenir de l'antic claustre del monestir. </p> | 42.1872200,2.0243200 | 419433 | 4671024 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4714.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Actualment els dos elements estan encimentats al terra original de l'església, em ambdós costats de l'àbsis central. | 92|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89886 | Casablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casablanca-2 | <p>AHCB (1856): Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>ACA (1553): <em>Libro del fogaje general de Cataluña realizado por mandato de las cortes de Monzón de 1552 correspondiente a los territorios de las colectas de Barcelona, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vic, Berga y Bagà y Manresa</em>, Real Patrimonio, Maestre Racional, Volums, Sèrie general, 2958, pàg. 334.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> | s.XVI | <p>Casa Blanca és un conjunt d'edificacions que es troba als afores del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, a llevant de l'imponent església romànica. La masia és de planta rectangular d'uns 200 m2, amb planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana que s'encara a llevant. Els murs són de paredat amb cantoneres de carreus ben tallades i deuria estar arrebossat amb morter de calç blanca.</p> <p>El primer cos de l'edifici correspon al seria la casa original, la que es troba adossada al marge del terreny per la part posterior, al costat de tramuntana. Aquesta consta de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant i teula àrab. La façana principal d'aquesta edificació seria a la paret de ponent, on més endavant s'hi va annexar un altre cos que ara conforma l'estructura central de la masia. A l’interior de la planta baixa es poden apreciar arcs diafragmàtics de mig punt, elaborats amb pedres planes ben escairades, disposades a plec de llibre i lligades amb morter de calç.</p> <p>El segon cos de l'edifici està adossat a la masia original i consta de planta baixa i dos pisos, amb el carener paral.lel a la façana de llevant, on s'obre la porta principal, emmarcada amb ciment i una llinda d'una sola llosa de pedra. A la part superior hi ha un detall on consta l'any de la darrera reconstrucció de la casa, el 1951, quan es va restaurar la teulada i el pis superior. La façana de migdia, amb l'era davant, destaca per les obertures amb arc rebaixat emmarcades amb maons i una petita obertura en creu sota teulada. A la paret de ponent s'aixeca un annex de planta quadrada de planta baixa i pis, que correspon al forn. </p> <p>El conjunt es complementa amb tres edificacions agrícoles i ramaderes. La primera pallissa consta de planta rectangular d'uns 120m2 amb planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant amb bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. A la planta baixa hi ha una portalada en arc de mig punt i volta catalana i una porta amb arc rebaixat a cada costat i dues petites finestres. Aquest edifici és d'una bellesa espectacular, el que destaca per la volta catalana a la planta baixa i la gran obertura en arc de mig punt, on s'aprecia un detall amb la data 1830, que deu correspondre a la darrera restauració de l'edifici. A la paret nord hi ha la porta d'accés al primer pis. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats i lloses, mentre que les cantoneres gaudeixen de carreus més ben acabats. </p> <p>La segona pallissa té una planta rectangular de 160 m2, de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant. El carener és perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia amb una impressionant portalada en arc de mig punt. Davant d'aquesta s'obre una gran era que està protegida per una paret de pedra, que destaca per la seva robustesa, al costat de migjorn, per suportar el desnivell del terreny. Per la paret nord hi ha dos accessos a l'era que hi ha entre aquesta pallissa i la casa principal. Aquestes dependències agrícoles són les parts de la casa que conserven millor la seva estructura original ja que han patit menys modificacions. </p> <p>La quarta edificació, d'ús ramader, té una planta quadrada d'uns 115 m2 i consta de planta baixa i pis, amb coberta de doble vessant amb carener paral.lel a la façana principal, que s'obre al costat NE. La paret és a base de maó i ciment, el que evidencia una construcció molt posterior a la resta d'edificis del conjunt. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-25 | La Casa Blanca està situada a 200 metres a l'Est de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>El 1536, la família Campalans va adquirir al prior Joan de Pinós, per manera d’establiment, dos masos rònecs anomenats Puigsobirà i Casanova, amb totes les terres que avui constitueixen l'actual finca de la Casa Blanca. Per l’adquisició d’aquesta finca pagaven anualment quatre florins (valent quaranta quatre sous barcelonins) el dia de Sant Miquel de setembre, així com el delme dels fruits que oferia la terra (blat, ordi, civada, mill, cànem i altres) a la setena (una part pel prior i sis parts pel conreador). El delme de bestiar “se pagava de la manera següent: un cap per senyal del nascut en la heretat; llana, de deu vellós un i de deu vellós altre, restant-se nou vellós a l’amo del bestiar; los porcells, se havia de donar un de delme per cada amo que n’hi tind`ra, si les trujes eren a mitjans o a cabal, i pagar-se a les set setmanes de nats; lo delme de l’altre bestiar gros, vaques, eugues, someres, no se pagava en especie sinó un sou per cap del nascut en la heretat. Per lo delme del bestiar menut lo amo del bestiar tenia dret de escollir un i després lo prior prenia un de delme”, segons una transcripció d’un descendent de la família Campalans va fer d’un document del s. XVI.</p> <p>Al s.XVI, la família Campalans va dividir les terres en petites parcel.les per fer-hi establiments censals, tot cobrant un cens anual. D'aquestes porcions de terres sorgeix l'actual poble de Sant Jaume de Frontanyà, en el que la Casa Blanca és encara la parcel.la més important. </p> <p> </p> | 42.1865800,2.0253100 | 419514 | 4670952 | 1536 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89886-img4415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89886-img46940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89886-img4693.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91389 | Collet de la Creu Malosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-la-creu-malosa | <p>VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000.</p> <p>Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> <p>Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> <p>SERRA I VILARÓ, J. (1989) Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació dels seus arxius. Centre d’Estudis Baganesos, Bagà, llibre III Esglésies i oratoris, pg 264-266</p> <p> </p> | <p>El coll (o collet) de creu Malosa (o Melosa) es troba al límit oriental de la serra de Faig i Branca, dins l'espai natural protegit del Catllaràs. Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra.</p> <p>A 300 metres a l'est del collet es troba el cim de Creu Malosa, de 1392 metres d'alçada, on s'entén que hi hauria una creu en temps pretèrits. </p> <p>Als peus de la serra de Faig i Branca, el terreny està constituït per gresos i conglomerats terciaris (del període Eocè) i de tipus calcari. Aquest substrat és cobert per pi roix i boix, faigs al nord i algun roure al vessant sud.</p> <p> </p> | 08216-56 | El collet de Creu Malosa es troba a l'extrem oriental de la serra de Faig i Branca, amb la baga de Santa Eugènia al Nord, el cim de Creu Malosa (1392 m.) i el Pla de la Lleona a l'Est, la costa dels Cóms al SE i el Bac de la Moneda al Sud. | <p>El collet és un pas important del camí ral de la Clusa a Sant Jaume de Frontanyà, que passa per la serra de Faig i Branca, i alhora cap a la Pobla de Lillet i Castellar de N’Hug, passant per Santa Eugènia de Soïlls. A la vegada, és un punt de confluència entre tres municipis: Sant Jaume de Frontanyà, La Pobla de Lillet i Les Llosses (al Ripollès).</p> <p>El topònim de Malosa apareix en diverses fonts documentals. A l'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà de 905 es menciona Santa Magdalena de Malosa, de la que actualment no hi ha restes evidents, parròquia del que deuria ser un nucli de població important.</p> <p>En un pergamí conservat a l'Arxiu del Mas Camprubí de 1410, Ramon de Cortines, de la parroquia de Sant Julià de Cosp, va fer llegats a les esglésies de Santa Maria dels Oms i de Santa Magdalena de Malosa (SERRA VILARÓ 1989).</p> <p> </p> <p> </p> | 42.1936300,2.0077700 | 418075 | 4671752 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91389-img4728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91389-img4729.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000|BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La primera església de Sant Jaume de Frontanyà, coneguda popularment com l'església vella, està a pocs metres del collet de creu Malosa. | 123 | 2153 | 5.1 | 2136|1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89884 | Cortal de Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cortal-de-tubau | <p>APSJF (1714) Testaments s. XVIII, núm. 12-a.</p> <p>ACS (1970), Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>LOZANO, E. (2017) El Molí de Tubau a través de la documentació. Estudi històric: Sant Jaume de Frontanyà, segles XVIII-XX. Sense publicar.</p> | s.XVIII | Edifici ruïnós. | <p>Les restes del Cortal de Tubau mostren una edificació de dos cossos, d'uns 225 m2 que es troba bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. L'estat actual d'enrunament fan difícil l'identificació dels diferents espais. L'edifici principal té planta rectangular d'un sol nivell, amb un annex al costat SO de planta quadrada. La coberta seria a doble vessant amb teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana principal, que s'obriria a migdia. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i a les cantoneres, carreus més ben acabats. </p> | 08216-23 | El Cortal de Tubau es troba a la zona de Tubau. Al NO es troben els quintars de Tubau; al N, els rasos de Tubau; a l'E, el quintà de Currubí; al SE, el quintà de Caselles; al S, la baga del Molí i al SO, les masies del Prat. | <p>Durant segles, la petita parròquia de Sant Esteve de Tubau era formada pel mas Tubau, el Cortal de Tubau, el Ras de Tubau (abandonada a inicis del s. XIX), el Molí de Dalt o de Tubau, el Molí de Baix o Molinot, Cal Roma i Cal Pó dels Jeps (més tard coneguda com Cal Jep), totes propietat de la família Tubau. </p> <p>En un capbreu del priorat de Sant Jaume de Frontanyà del 1790, conservat a l'Arxiu Comarcal del Solsonès, Antoni Tubau i Orriols, hereu del mas Tubau, confessa tenir, entre altres béns immobles, 'la Casa, Mas i Heretat Tubau, habitada y affocada, antiguament anomenada Rigolf, junt ab los masos Quintana, de la Querosa, de la Canal, del Coll y de la Llossada, deshabitats i rònechs'. També confessa tenir 'dos casas nomenadas lo Cortal de una y lo Ras de altra, habitadas y affocadas, y umn Molí Fariner'.</p> <p>Els Tubau ja apareixen al fogatge de l'any 1497 i diversa documentació al llarg dels segles, situa els Tubau com una de les famílies més pròsperes de la zona. </p> <p>Segons l’inventari de béns atorgat l’any 1714 per Marianna Orriols, vidua de l’hereu Jaume Tubau i València, sabem que els Tubau eren propietaris del Cortal de Dalt i el Cortal de Baix, antic molí medieval o Molinot, (APSJF 1714) habitades per les famílies Puig i Rafart, així com una casa anomenada “el Ras de Tubau” (ACS 1790).</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.2016500,2.0471700 | 421338 | 4672605 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89884-dsc02096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89884-dsc02095.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | En la documentació escrita, la masia apreix citada com a Curtal, Cortal o Portal.Històricament, els cortals eren finques (formades per una masia, construccions annexes i terrenys) dedicades a l'agricultura o la ramaderia. La paraula cortal deriva del mot llatí curtis que, entre altres, defineix un espai tancat per guardar-hi el bestiar. Es tenen notícies de l'existència de cortals ja en el segle XIV, i és molt probable que encara datin de més antic.Les edificacions dels cortals primerencs estaven formades per la casa pròpiament dita, la jassa i el corral. La jassa era una construcció de forma allargada i tancada per tres murs, mentre que la quarta paret, orientada al sud, restava oberta. Era l'edifici destinat a guardar-hi el bestiar boví. El corral, en canvi, estava tancat pels quatre costats i només tenia una porta orientada al migdia i estava destinat a tancar-hi el bestiar oví.Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 91446 | Creu de Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sole | <p>CASELLAS, I; SANTANDREU, M.D. (1997) Creus del Berguedà, Amics del Romànic del Berguedà, Berga.</p> | s. XIX | <p>Creu de fusta de 2 metres d'alçada per 50 cm d'amplada. El pal vertical és cilíndric, d'uns 10 cm. de diàmetre, mentre que el braç transversal és de cos rectangular. Aquest braç porta la inscripció 'DE SOLE' indentada a la fusta. </p> | 08216-61 | Creu situada al Coll de la Creu de Solé, amb els Rasos de Tubau al NE, Tubau al SE, Cal Roma i el Solé al Sud i les Muntanyetes a l'Oest. | <p>La de Solé és una creu-pedró, les que solen estar situades en indrets especials des d'on es beneïe el terme i es resava per demanar a Déu la protecció de les collites.</p> <p>La creu és un símbol d’orígen molt antic que ha servit per representar el cosmos en les seves formes més diverses. S’ha trobat en diverses cultures i religions precristianes. Amb el Cristianisme va adquirir una gran importància simbolitzant la mort i la glòria, així com la victòria.</p> <p> </p> | 42.2111700,2.0328400 | 420167 | 4673675 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91446-img4559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91446-img4560.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | L'element es troba en un indret de gran interès natural i etnològic. La creu està situada en un pas molt important per a les comunicacions entre Sant Jaume de Frontanyà, La Pobla de Lillet i Gombrèn, a través dels cingles de Tubau. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89887 | El Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collet-0 | <p>AFEVSBLL, (1755) <em>Llibreta de las afrontacions de las Heretats y Terras posseeix Vilar de St. Boy, copiades dels Actes </em>dins el <em>Compendi de tots los Actes dels Masos y Casas; Censals, Testaments, Inventaris, Capítols, Àpocas, Fundacions y altres Documens del Mas Vilar de San Boy de Llussanès</em>, sense data, pàg. 27-28.</p> <p>RUMBO, A. (2021): El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d'història. </p> <p>AHCB (1889) Manuals notarials, Manuals de Camil Font, <em>Manual de 1889</em>, escriptura n. 56, compra-venda del Collet, pàg. 193-197.</p> | s.XVIII | Edifici ruïnós, amb restes dels fonaments. | <p>Actualment no queden gairebé restes de l'edifici original del Collet, excepte per alguns arbres fruiters. Sembla que la casa va ser colgada durant els treballs d'asfaltat a la carretera de Sant Jaume de Frontanyà a la Pobla de Lillet i ara tant sols es poden veure algunes restes dels fonaments. Tot apunta que hauria estat un edifici rectangular de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant.</p> | 08216-26 | Collet de Sant Jaume, a 100 metres al NO de Cal Cintet. | <p>La casa el Collet Roig formava part de l'heredat del Prat, tal i com es documenta des del s.XVIII. Sembla que va ser construïda el 1706-1707 i era habitada per la família de Francisco Tubau, per la que pagaven 1 lliura i quatre gallines que es pagaven per Sant Miquel de setembre, per la casa i sis quadrants de terra (RUMBO 2021).</p> <p>Els pactes, “<em>ad bene meliorandum</em>”, signats amb Francisco Tubau i que en aquell moment (1755) havia d’observar el seu descendent Pere Serra, eren els següents (RUMBO 2021: 50-51):</p> <p>- Que pogués prendre pedra, terra i fusta de qualsevol part del terme de l’heretat del Prat per fabricar i conservar la casa, no derruint cap paret de marge ni tallant cap arbre fructífer ni fent malbé l’herba mentre aquesta estigués en nedo.</p> <p>- Que del terme esmentat pogués prendre tota la llenya que necessités per cuinar, per al seu ús i servei ordinari de la casa sense disposar de cap arbre fructífer.</p> <p>- Que només una vegada pogués prendre llenya per assegurar el pati.</p> <p>- Que pogués fer pasturar sempre pel terme esmentat una bèstia de bast, que no fos euga, amb els seus descendents, passant sempre darrera del bestiar de llana del masover del Prat, i no podent anar on l’herba estigués en nedo ni a la Devesa dels Bous, estigués l’herba en nedo o no. Els descendents només hi podrien estar mentre mamessin.</p> <p>Durant més de 150 anys, va ser habitada per la família Tubau-Serra, qui acabà comprant la propietat, la que posteriorment va ser recomprada el 1889 per Joan Clotet i Capdevila. El Collet Roig sembla que va ser deshabitada definitivament el 1945.</p> <p> </p> | 42.1954700,2.0309200 | 419989 | 4671934 | 1706 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89887-dsc00622.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Es coneix també com el Collet Roig. | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89894 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-10 | <p>RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p> </p> | s.XVI | <p>La masia del Prat és un conjunt d’edificacions que consta de: la casa principal, una pallissa i dues edificacions agricoles o ramaderes. La casa principal és rectangular de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant amb bigues de fusta i teula àrab, el carener de la qual és perpendicular a la façana principal, que s’obre a migdia. L’edificació actual ha patit moltes modificacions en la darrera rehabilitació. La façana principal té la porta de fusta que dóna accés a la vivenda, amb llinda de fusta, a la que s’ha afegit un annex a mode d’eixida d’un sol nivell, amb teulada a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. Al costat d’aquest annex es troba una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra esculpits, la base de la qual mostra tres motius orgànic-geomètrics, mentre que a la part superior dels brancals s’aprecien motius figuratius del que podrien ser dues cares humanes. La llinda està superposada al mur i destaca pels motius geomètrics. Al primer pis de la façana principal s’obre una finestra balconera i una finestra a cada costat, totes amb llinda de fusta. A la paret de ponent s’aixeca un volum adossat que originalment seria d’ús ramader o agrícola. Aquest és rectangular, de planta baixa amb teulada a doble vessant i teula àrab, amb el carener paral.lel a la façana principal. Als murs s’hi troben obertures de nova construcció. A pocs metres a ponent de l’edifici principal, s’aixecava un volum d’ús agrícola o ramader amb teulada a una sola vessant d’uralita i amb una sola obertura al costat de llevant i un mur que l’adossava a l’altre edifici agrícola. Actualment, l’edifici és quadrat, de planta baixa i teulada a doble vessant, amb teula àrab i carener paral.lel a la façana principal, que s’obre a llevant. A la paret de migdia s’han obert dues finestres apuntades, amb base de maó i arc de pedra escairada plana. A la paret de ponent hi ha la porta d’accés a la casa, sota una porxada de coberta d’una sola vessant amb teula àrab, i tres petites obertures.</p> <p>Finalment, l’edifici que s’aixeca al costat de ponent de l’edifici principal és el que corresponia al paller. És de planta rectangular, de planta baixa i un pis, amb coberta a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s’obre a migdia. Originalment aquesta façana tenia la típica obertura de paller, amb un pilar de pedra central i dues grans obertures a costat i costat, tant a la planta baixa com al primer pis. Actualment, aquesta façana té dues finestres d’arc apuntat, amb base de maó i pedra escairada plana a cada nivell. A la paret de ponent hi ha una porta de fusta a la planta baixa, d’una sola fulla, i unes escales de ferro a tres estadis que pugen fins al primer pis per donar accés a la vivenda a través d’una altra porta de fusta igual que l’anterior. L’interior dels edificis ha estat totalment reformat. L’entorn està molt cuidat. Actualment el conjunt allotja la casa rural de les Masies del Prat.</p> | 08216-27 | La casa del Prat es troba al sud del rec de Tubau, amb el collet de Sant Jaume a ponent, el quintà de les Planes a llevant i el bac de les mines i Vila-rasa a migdia. | <p>La casa del Prat es va construïr abans del 1547 i va ser habitada de manera ininterrompuda durant més de 400 anys, fins que es va deshabitar entre 1955 i 1960, el que també passa a la resta de masoveries (RUMBO 2021).</p> <p>La masia del Prat no apareix als fogatges de 1497, 1515 i 1553, tot i que la casa està documentada des del 1547, quan Pere Lentes de Sant Jaume de Frontanyà ven el Prat a Antic de Palmerola, senyor del castell de Palmerola, per 27 ducats d’or. Pocs anys més tard, el 1566, per matrimoni d’Elena de Palmerola, nevoda i hereva d’Antic de Palmerola, la propietat passa als Alemany-Descatllar. El matrimoni, Elena i Jaume, signen un reconeixement del Prat cap al Priorat de Sant Jaume de Frontanyà d’un cens de 5 lliures i 10 sous i un delme sobre tots els fruits i bestiar, grans i petits. Segons un document on mostra les aportacions que diferents cases van fer per l’obra de l’església, sabem que, el 1595, el Prat aporta 20 quarts de calç i de sorra per l’obra de l’església de Sant Jaume i 4,5 sous per les obres del campanar, mentre que dos anys més tard n’aporta 7 per les obres de la teulada de l’església. D’aquestes relacions es dedueix que el Prat era una casa forta i important al municipi durant aquella època, tot i que no era de les més capdavanteres, com podrien ser les Vinyes, Cortines, les Lloberes d’en Cosp i Frontanyà.</p> <p>Hi ha evidència que entre el 1701 i el 1707, l’heretat del Prat tenia fins a set masoveries: la Batallola, Cal Teixidor, Cal Xisquet, el Collet Roig, Cal Trempat, Cal Cintet i Cap del Camp.</p> <p>El 1730, la vídua de l’hereu Ramon Alemany-Descatllar i de Solanell, Maria Lluïsa d’Arnella, ven perpètuament el Prat a Manuel Hidalgo Alemany-Descatllar i a Diego Vela Alemany i Descatllar per 5.100 lliures. El 1755 l’heredat del Prat passa dels Alemany-Descatllar a Eudald i Josep de Vilar, pare i fill, de Sant Boi de Lluçanès, al ser venuda per 5.800 lliures.</p> <p>Tant la masia del Prat com les seves masoveries sempre van tenir arrendataris molt diversos. Del 1798 al 1824 va ser reformada a fons i es van fer rompudes importants a la finca.</p> <p>El 1854, Joaquim i Antoni de Vilar, pare i fill, venen l’heretat del Prat a Josep Clotet Roma, sastre, per 10.750 lliures, el que pocs anys més tard adquirirà també la Cal Cintet, Cap del Camp i el Collet.</p> <p>Ja al segle XX, les hereves de la família Clotet venen Cal Cintet el 1983 i la resta de l’heretat del Prat el 2005 als propietaris actuals.</p> | 42.1959900,2.0402300 | 420758 | 4671983 | Abans de 1547 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89894-img4487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89894-img4488.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89894-img4489.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 90017 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-14 | <p>Registre de la Propietat de Berga, <em>Llibre de finques de Sant Jaume de Frontanyà n. 1 (tom n. 20)</em>, finca n. 7, foli 27.</p> <p>AHCB (1856) Serveis militars, <em>Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de G</em>ue<em>rra</em>. </p> <p>PSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p> </p> | s.XVI | Edifici en estat ruïnós. | <p>El Soler és una masia situada al capdemunt d'una gran plana que actualment està en runes, les que junt a l'extensa vegetació, fan molt difícil l'accés a l'interior. La construcció principal és de planta rectangular d'uns 120 m2 amb planta baixa i dos pisos. La coberta hauria estat a doble vessant amb teula àrab sobre bigues de fusta, amb el carener transversal a la façana principal, que s'obre a llevant. Els murs són a base de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i a les cantoneres carreus més ben acabats. A la paret de llevant s'obria l'entrada principal a la casa, amb llinda de fusta com la resta d'obertures, i on es trobava l'era protegida per un mur. Les restes de runes denoten una estructura amb bigues de fusta i terra de fusta al sostre del primer pis, així com pilars de càrrega fets amb maó i arrebossats amb morter de calç. S'observa també una edificació agrícola i ramadera a l'Est de l'edificació, de construcció posterior. </p> | 08216-28 | El Soler es troba a la zona de Tubau, uns 160 metres al Sud Oest de Cal Roma, amb el Torrent de Tubau a llevant i el Llimosell i la plana de Soler al Sud. | <p>El Soler formava part del nucli dispers de la Solana. La primera documentació escrita que en tenim constància és el “<em>Memorial del què han de fer los pajesos de Snt. Jaume per la obra de la església</em>”, datat el dia 20 de juliol de l’any 1595, en el que es documenten les aportacions de totes les cases i particulars de la parròquia de Frontanyà per alguna obra de l'església. En aquesta relació hi figura el Soler, que hi va contribuir amb 3 sous. </p> <p>Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, Eladio Tarradellas apareix com a propietari o habitant del Soler. </p> <p>Segons el Registre de la Propietat de Berga, el 1878 Joan Güell i Moreta apareix com a propietari del Soler. </p> <p>La casa va ser deshabitada entorn el 1950. </p> <p> </p> | 42.2039300,2.0315000 | 420047 | 4672873 | Abans del 1595 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90017-dsc02122.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La casa està envoltada de feixes per a cultiu i camps de pastura. La majoria de parets de suport d'aquestes feixes encara són visibles i en molt bon estat. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 92649 | Elements del sistema càrstic de la Fm Bellmunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-del-sistema-carstic-de-la-fm-bellmunt | <p>Elements de naturalesa càrstica amb més de 500 m. de potència de conglomerats dels Mb. Tubau i Mb. Frontanyà, que conformen la Fm. Bellmunt, els que constitueixen el principal aqüífer del municipi. Té una gran importància com a element geològic, així com a element paisatgístic. La zona engloba la Bauma de Picanyes, la Bauma Roja, la Bauma Negra i la Cova de les Lloberes, aquestes darreres ja en terme de Les Llosses. </p> | 08216-125 | Bauma de Picanyes. | 42.1778200,2.0029300 | 417655 | 4670001 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||||||
| 90018 | Els Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-oms | <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> | s.XVIII | <p>L'edificació ha patit moltes modificacions al llarg dels anys, pel que hi ha diversos cossos annexos arrel de les diferents ampliaciona que s'han anat fent.</p> <p>El cos principal és rectangular, situat en un indret que aprofita el desnivell natural del terreny, pel que pel costat de tramuntana consta de de planta baixa i pis, mentre que pel costat de migdia, té planta baixa i tres pisos. La coberta és a dues vessants, amb cornissa de teula descendent, bigues de fusta i teula àrab. El carener és paral.lel a la façana principal, encarada a migdia, la que s'obre a l'era. L'aparell constructiu és de maçoneria molt rudimentari, amb morter de calç i amb carreus a les cantonades. L'accés original a la casa seria a través d'una portalada en arc de mig punt a la paret de migdia amb maó. Aquesta façana té vàries obertures, la majoria finestres petites que combinen la llinda originariament de fusta i l'arc rebaixat emmarcades amb maó. També s'observen dues finestres balconeres, amb llinda de fusta i reixa de metall.</p> <p>La paret de llevant consta de planta baixa i dos pisos i dos grans contraforts, al centre i a la cantonada SE de l'edifici. A la planta baixa, hi ha dues obertures d'arc rebaixat, mentre que el primer pis té dues finestres amb llinda de fusta i el segon pis també dues finestres amb arc rebaixat de maó.</p> <p>La paret de tramuntana ofereix també una entrada a l'edifici, actualment utilitzada com a accés principal i una finestra, ambdues emmarcades amb una estructura de formigó. Al primer pis hi ha quatre finestres amb arc rebaixat emmarcades en maó. Des d'aquesta façana s'observa un annex de planta rectangular i un sol nivell, amb teulada a una sola vessant en teula àrab. Ofereix una porta d'accés lateral orientada a llevant i una finestra a tramuntana. </p> <p>A la paret de ponent es va adossar un cos quadrat, molt posterior, que consta d'un pis més que la retsta de l'edifici original. Vist des de tramuntana, a la planta baixa hi ha una gran porxada i l'accés al primer nivell és a través d'una escala metàl.lica exterior. La coberta és a doble vessant, amb el carener paral.lel a la façana principal i a l'edifici que n'és contigu. Aquest annex sobresurt un parell de metres respecte la línia de l'edifici principal en la paret de migdia. A la planta baixa hi ha el safreig, a la primer planta un finestral d'arc de mig punt amb maó i al segon pis dues finestres quadrades amb llinda de fusta. La paret de ponent té vàries obertures en els dos nivells superiors. </p> <p>Finalment, a la paret de llevant s'obre un darrer cos annex de planta baixa i pis, teulada a doble vessant i carener paral.lel a la façana principal que s'orienta a migdia. Aquesta consta de dues portes de fusta a la plata baixa i dues finestres quadrades amb llinda de fusta al primer pis. A la paret de ponent, s'obren quatre petites finestres a la planta baixa i dues a la primera planta, amb llinda de fusta. Aquest annex també és de maçoneria amb pedres col.locades irregularment i poc treballades. </p> <p>Al costat de migdia, totalment independent de l'edifici principal, s'aixeca una construcció de planta baixa rectangular i teulada a doble vessant, en teula àrab, la que té el carener perpendicular a la façana principal, que s'orienta a ponent. Aquest cos és de construcció molt posterior a la resta d'edifici, tot i que en lloc seu hi podria haver hagut una edificació de proporcions similars. </p> <p>A nivell interior, la casa ha estat adaptada a diferents usos, la majoria dels anys essent la seu d'una casa de colònies gestionada pel rector de la parròquia.</p> | 08216-29 | Els Oms veu la Masia de Terradelles a llevant, la Solana de Terradelles i el mas de Frontanyà al Nord, les Lloberes a ponent i Picanyes i el Torrent del Joncar al SO. | <p>La devoció al culte de la Marededéu dels Oms va propiciar la construcció d'un santuari sobre el turonet on s'havia trobat l'estatua de la verge, segons explica la tradició oral. Aquest tindria origen medieval, sobre 1410, tot i que la construcció actual s'acabà el 1785, com apunta la data a la portalada principal.</p> <p>Al s. XVI la devoció a la Mare de déu augmentà de tal manera que, el 1696, es van elegir dues persones com a a administradors, qui havien de donar comptes al vicari perpetu de Sant Jaume de Frontanyà. De totes maneres, vint anys més tard, el prior de Sant Jaume va manar posar una caixeta a l’església parroquial on tots els fidels puguin tirar les almoines en honor a la Marededéu, de la que només posseirà clau el vicari perpetu de Sant Jaume.</p> <p>Els administradors havien llogat la casa de pagès dels Oms com a residència dels ermitans al servei del Santuari, la que era propietat dels amos de Tubau, els que la vengueren el 1707 a la comunitat de clergues de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga per un censal de quatre centes lliures, la qual es pagava cada any fins que es va redimir el 1780.</p> <p>El 1780 el santuari s’engrandeix per encabir-hi el progressiu nombre de fidels, tot i les al.legacions fallides de l’amo de Terradelles al considerar-ho dins la seva propietat. La casa de l’ermità també s’amplia el 1785, el que dona forma a l’actual edifici.</p> <p>El 1928, Juan Clotet i Euras, propietari de Picanyes, cedeix un terreny dels Oms a la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà. Al s.XX la masia dels Oms funcionava com a casa de colònies, gestionada pel capellà local, la que va acollir a un gran nombre d'infants i excursionistes durant molts anys fins que es va tancar a principis del s. XXI. </p> <p>Sembla que la masia dels oms es va anar construïnt gradualment per acollir els ermitans i els diferents usos durant el temps. Aquest argument és evident tenint en compte la poca cohesió arquitectònica de l'edifici, el que consta de molts cossos afegits de diferents èpoques.</p> | 42.1814700,2.0108400 | 418313 | 4670398 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90018-vista-general-els-oms.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90018-img4841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90018-img4663.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | A pocs metres, a l'oest de la casa, s'aixeca sobre un turonet el santuari dedicat a la Mare de Déu dels Oms, el que consta d'una fitxa pròpia. Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91318 | Església Vella de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>AA.DD. (2005) Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1.</p> <p>MARTÍNEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d'història i geografia. Editorial Montblanc. </p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Col.lecció Art i Paisatge. </p> | s. X | Edifici en estat ruïnós i coberta de vegetació. | <p>L'antiga església de St. Jaume de Frontanyà era una petita construcció massissa, de la que només en queda algunes restes del mur de llevant, encerclat per una altra paret. Es tracta d’una planta amb una sola nau rectangular possiblement encapçalada per un indici d’absis, d'uns 9,4 x 3 m aproximadament. Al costat de migjorn hi ha restes d’un altre mur, el que pot encerclar un antic cementiri. El mur va ser construït amb pedres grosses i escantonades, disposades en filades horitzontals i algunes de verticals, aglomerades amb terra. La gruixària del mur –un metre- indica la possible existència d’una cobertura de volta de canó, la que necessita un mur gruixut com a punt de suport. Tot fa pensar que es tracta d’una construcció de començaments del segle XI. Prop del mur de llevant i fora del que seria la capçalera de l’església, es va trobar una llosa de pedra que podria ser l’ara de l’altar, la qual va ser moguda del seu lloc habitual per uns desconeguts, els que es creu que van trobar una lipsanoteca, de la que s’ha perdut la pista.</p> | 08216-50 | L'antiga església de Sant Jaume de Frontanyà es troba entre Faig i Branca i el Pla de la Lleona, en un emplaçament de difícil accés. Es troba a pocs metres del collet de Creu Melosa, que queda a l'Oest, en el punt de creuament entre els termenals de Sant Jaume, La Pobla de Lillet i Les Llosses. La casa de Frontanyà queda al SO, Les Lloberes al SE, el Pla del Capellà i Faig i Branca a l'Est, Montclús al NE i la baga de Santa Eugínia al Nord. | <p>L’església vella de Sant Jaume de Frontanyà és la primera església parroquial del municipi i va ser consagrada l'any 905 pel bisbe de la Seu d'Urgell Antigis en honor a l'apòstol Sant Jaume. En l'acta de consagració s'esmenten els límits d'aquesta: Sant Vicenç de Castell de l'Areny, Santa Maria de Lillet, el serrat de Cosp, la serralada de Montner i la riera de Merlès. La consagració va ser presenciada, també, per Miró el Jove i Guifred II, ambdós fills de Guifré el Pelós, així com abats, sacerdots, clergues i laics que no s'esmenten particularment.</p> <p>L'església Sant Jaume de Frontanyà va tenir gran influència sobre les seves veïnes: Sant Cristòfol de les Planes, Sant Esteve de Montner o Tubau, Santa Eugènia de Solls, Sant Llorenç de Corrubí, Sant Julià de Cosp, Santa Magdalena de Malosa i Santa Maria d'Oms. Aquesta preeminença va fer que al s. XI comencessin les donacions per construir una nova església, que seria la seu de la comunitat agustiniana que s'hi constutuí i l'acutal església de Sant Jaume de Frontanyà. Amb la construcció de la nova església, sembla que l'església vella va anar perdent culte, fins a acabar-se ensorrant. </p> | 42.1937800,2.0067900 | 417994 | 4671769 | 905 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91318-img4739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91318-img4740.jpg | Legal | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 91 | 1754 | 1.4 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 91974 | Esperit de saüc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esperit-de-sauc | <p>GAUSACHS, Ramon (2008): Les herbes remeieres Vol.II - De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica, Ed. Rafael Dalmau, Barcelona.</p> <p>TILGNER, Sharol Marie (2009): Herbal medicine. From the Heart of the Earth, Wise Acres LLC, Pleasant Hill, Oregon, USA.</p> <p>GRIEVE, Mary (1973): A modern herbal, Barnes and Noble, Kent, UK.</p> | <p>L'esperit de saüc o essència de saüc és un remei molt popular per les seves propietats antiinflamatòries, antitèrmiques pels refredats i la tos i també el mal de coll. A Sant Jaume i pobles veïns normalment es feia a final de mes de maig o principi del mes de juny, quan es troba la flor del saüquer en el seu millor moment i s'elaborava per tot l'any, tot intercanviant-la amb els veïns que se'n quedaven sense. </p> <p>El procés per obtenir aquesta medicina seguint la tècnica tradicional era molt laboriós i lent. Un cop recol.lectades les flors, es posaven sobre un drap de lli o cotó dins d'una cassola. Sobre les flors es posava una font de calor, en aquest cas una cassola amb brases, i s'extreia l'essència de la flor, que gotejava sobre la cassola. Les flors es canviaven quan agafaven una tonalitat més fosca, tot reemplaçant-les per flors fresques. Les brases també s'havien d'anar alimentant durant tot el procés que podia durar tot el dia i la nit. Aquesta brasa és el que donava un gust diferenciador a l'essència de saüc, la que popularment era coneguda pel seu mal gust de planta fumada.</p> | 08216-91 | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91974-taller-sauc-rosa_1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El saüc (Sambucus Nigra L.) és de la família Caprifoliaceae. Les flors creixen en els brots nous de cada any, blanques de cinc puntes, totes a un nivell. S’estenen de manera plana i destaquen per un perfum dolç i penetrant. Els fruits formen uns raïms de color negre que es cullen quan estan madurs.Tradicionalment el saüc era considerat un arbre màgic i sagrat, pel que, que a més a més dels seus innumerables usos i virtuts, se'n troben en la majoria de cases per protecció. D'aquí que se'l coneix com a 'bonarbre'. El saüc és un arbre molt preuat a tot el món, ja que se'n poden utilitzar gairebé totes les parts: fusta per fabricació de flautes, pintes, pinxos...; l'escorça es fa servir en algunes cultures com a purgatiu o utilitzat en salves per tractar morats; l'arrel ofereix un tint negre molt interessant; les fulles són repel.lent d'insectes i agilitzen la fermentació del compost; la flor és considerada expectorant, demulcent, diaforètica, diurètica, galactògen i anti-inflamatòria; el fruit modula el sistema immunològic, és antiviral, digestiva, diurètica i també s'ha utilitzat en alguns indrets per a acolorir certs vins (sobretot port). La flor del saüc, a part de l'esperit, també es pot consumir de moltes maneres diferents: en infusió, en vinagre, arrebossada o en bunyols, en llimonada o cava i en concentrat o 'cordial', un refresc molt popular a l'estiu, ideal per rehidratar, essent un electrolit natural. Actualment, el remei encara és utilitzat popularment, tot i que els veïns que en produeixen ja no utilitzen la tècnica tradicional, sinó que l'extreuen per un procés d'arrossegament de vapor amb alambic. Al Jardí Bauma, amb la col.laboració de Solus: Solucions Naturals, encara es poden fer tallers de producció dels diferents remeis herbals típics de la zona. La imatge mostra un taller dels usos del saüc al Jardí Bauma, on apareix Rosa Sala, una de les poques persones que encara fan l'esperit de saüc a la manera tradicional, i Rosa Heras, infermera, jardinera i conservadora de la tradició herbal. | 119 | 60 | 4.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 91957 | Festa Major de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jaume-de-frontanya | s. XX | <p>La Festa Major de Sant Jaume de Frontanyà es celebra el cap de setmana més proper al dia de Sant Jaume, patró de l'església del poble, que cau en 25 de juliol. La festa ha patit canvis durant els anys.</p> <p>Antigament, la Festa Major era festa grossa, on acudien tots els habitants de Sant Jaume i de municipis veïns. Es celebrava Missa Major, que era solemne, es feia cantada i se solia interpretar una missa de Pius X. La plaça de dalt es guarnia, s'enramava i es tancava amb boixos per celebrar-hi el ball que durava tres dies, on es podien escoltar 'músics grossos', un acordionista i un jazband (conegut popularment com a 'xisband'). La resta de balls durant l'any, només gaudien d'un acordió. </p> <p>Actualment, el dissabte al matí i a la tarda es duen a terme activitats infantils, concurs de botifarra i de tennis taula, mentre que al vespre sol haver-hi un concert acústic. Diumenge al matí hi ha la típica fira d'artesans, jocs tradicionals al carrer, missa solemne en honor al patró i ball popular. Abans en el transcurs de la missa es feia la cantada de goigs en honor al Sant. Durant els anys 80 del segle XX, la Festa Major comptava amb alguns actes més i era molt popular entre els veïns dels pobles del voltant. </p> | 08216-85 | Nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-festa-major-1977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-fira-2010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-festa-major-2009.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-08-18 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les festes majors acostumen a dur-se a terme durant els mesos d'agost i setembre, ja que deriven de les celebracions de la collita anual. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 91960 | Fira de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-reis | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona</p> | s. XX | No es duu a terme des dels 1980s. | <p>La Fira de Reis era un exemple de les fires nadalenques de la zona, especialitzades en productes típics d'aquelles dates. A Sant Jaume es feia una rifa amb cartes i es donaven torrons als guanyadors. A la tarda de la vigília, els infants sortien al carrer amb una esquella tot fent molt soroll perquè els Reis els sentissin, no passessin de llarg i deixessin regals en unes grans cistelles que es posaven a les eixides de les cases. La fira es va voler recuperar durant els anys 1980 al jardí de Cal Ferrer, amb animals i productes agrícoles i ramaders, però desafortunadament no va tenir continuïtat. </p> | 08216-87 | Era de Cal Ferrer i Plaça de Baix. | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91960-d2-firabestiarak.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/