Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91974 | Esperit de saüc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esperit-de-sauc | <p>GAUSACHS, Ramon (2008): Les herbes remeieres Vol.II - De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica, Ed. Rafael Dalmau, Barcelona.</p> <p>TILGNER, Sharol Marie (2009): Herbal medicine. From the Heart of the Earth, Wise Acres LLC, Pleasant Hill, Oregon, USA.</p> <p>GRIEVE, Mary (1973): A modern herbal, Barnes and Noble, Kent, UK.</p> | <p>L'esperit de saüc o essència de saüc és un remei molt popular per les seves propietats antiinflamatòries, antitèrmiques pels refredats i la tos i també el mal de coll. A Sant Jaume i pobles veïns normalment es feia a final de mes de maig o principi del mes de juny, quan es troba la flor del saüquer en el seu millor moment i s'elaborava per tot l'any, tot intercanviant-la amb els veïns que se'n quedaven sense. </p> <p>El procés per obtenir aquesta medicina seguint la tècnica tradicional era molt laboriós i lent. Un cop recol.lectades les flors, es posaven sobre un drap de lli o cotó dins d'una cassola. Sobre les flors es posava una font de calor, en aquest cas una cassola amb brases, i s'extreia l'essència de la flor, que gotejava sobre la cassola. Les flors es canviaven quan agafaven una tonalitat més fosca, tot reemplaçant-les per flors fresques. Les brases també s'havien d'anar alimentant durant tot el procés que podia durar tot el dia i la nit. Aquesta brasa és el que donava un gust diferenciador a l'essència de saüc, la que popularment era coneguda pel seu mal gust de planta fumada.</p> | 08216-91 | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91974-taller-sauc-rosa_1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El saüc (Sambucus Nigra L.) és de la família Caprifoliaceae. Les flors creixen en els brots nous de cada any, blanques de cinc puntes, totes a un nivell. S’estenen de manera plana i destaquen per un perfum dolç i penetrant. Els fruits formen uns raïms de color negre que es cullen quan estan madurs.Tradicionalment el saüc era considerat un arbre màgic i sagrat, pel que, que a més a més dels seus innumerables usos i virtuts, se'n troben en la majoria de cases per protecció. D'aquí que se'l coneix com a 'bonarbre'. El saüc és un arbre molt preuat a tot el món, ja que se'n poden utilitzar gairebé totes les parts: fusta per fabricació de flautes, pintes, pinxos...; l'escorça es fa servir en algunes cultures com a purgatiu o utilitzat en salves per tractar morats; l'arrel ofereix un tint negre molt interessant; les fulles són repel.lent d'insectes i agilitzen la fermentació del compost; la flor és considerada expectorant, demulcent, diaforètica, diurètica, galactògen i anti-inflamatòria; el fruit modula el sistema immunològic, és antiviral, digestiva, diurètica i també s'ha utilitzat en alguns indrets per a acolorir certs vins (sobretot port). La flor del saüc, a part de l'esperit, també es pot consumir de moltes maneres diferents: en infusió, en vinagre, arrebossada o en bunyols, en llimonada o cava i en concentrat o 'cordial', un refresc molt popular a l'estiu, ideal per rehidratar, essent un electrolit natural. Actualment, el remei encara és utilitzat popularment, tot i que els veïns que en produeixen ja no utilitzen la tècnica tradicional, sinó que l'extreuen per un procés d'arrossegament de vapor amb alambic. Al Jardí Bauma, amb la col.laboració de Solus: Solucions Naturals, encara es poden fer tallers de producció dels diferents remeis herbals típics de la zona. La imatge mostra un taller dels usos del saüc al Jardí Bauma, on apareix Rosa Sala, una de les poques persones que encara fan l'esperit de saüc a la manera tradicional, i Rosa Heras, infermera, jardinera i conservadora de la tradició herbal. | 119 | 60 | 4.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 91983 | Llegenda del Dimoni dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-dimoni-dels-oms | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>La llegenda del Dimoni dels Oms és molt popular a Sant Jaume de Frontanyà i les seves rodalies. Aquesta narra la història d'un veí del poble que va trencar l'eix del carro que portava carregat de sacs de blat. Al veure que hauria de carregar els sacs a coll, va remugar que pagaria el que fos perquè algú l'ajudés a portar-los fins a casa. Dit i fet, se li va presentar el Dimoni dels Oms disfressat, qui li va oferir la seva ajuda a canvi d'una petita recompensa. L'home, cansat i desesperat, va accedir ràpidament sense demanar detalls del tracte. El Dimoni va apilar els sacs tan carregat com podia, mentre que el veí es va començar a qüestionar l'orígen d'aquell personatge amb unes recargolades banyes i una cua que sortia sota els parracs. Per acabar-ho d'arreglar, l'estrany sabia on l'home vivia sense haver-li-ho dit! El dimoni va descarregar els sacs a l'era de la casa i li va demanar el pagament tal i com havien acordat: volia la seva ànima! En aquell moment, el pagès va entendre qui l'havia ajudat, però un tracte és un tracte i no es podia fer enrere. Aleshores va apareixer la Mare de Déu dels Oms, qui va afirmar que el tracte no era vàlid, doncs l'home havia demanat algú que l'ajudés a portar els sacs fins a casa i el dimoni els havia deixat a l'era. Gràcies a la intercessió de la Mare de Déu, l'home va salvar la seva ànima. </p> | 08216-92 | 42.1814300,2.0112500 | 418347 | 4670394 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91983-el-dimoni-mauri0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91983-img48210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91983-img48240.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | L'argument d'aquesta llegenda s'extén a tot el territori en diferents versions; d'entre les més conegudes, destaca la del Pont del Diable de Martorell. Algunes versions d'aquesta llegenda inclouen petites variants, algunes de les quals substitueixen la figura de la Mare de Déu dels Oms per la de Sant Miquel, la que s'il.lustra en la imatge de l'escultura de Sant Miquel i el Dimoni que encara ara hi ha al Santuari dels Oms (l'original sembla que va ser cremada durant la Guerra Civil Espanyola). El Dimoni dels Oms era molt popular, fins al punt que molta gent s'encomanava a ell, i no a Sant Miquel o a la Mare de Déu, amb l'expressió 'valga'm el Dimoni dels Oms'. També hi ha documentada part de la lletra d'una cançó que se li cantava, tot i que es desconeix la melodia: 'El dimoni dels Oms té unes grosses banyes per treure els cristins d'aquestes contrades'. | 98|119|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 91987 | Llegenda de la Mare de Déu dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-dels-oms | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>La troballa de la Mare de Déu dels Oms gaudeix de diferents versions. La primera és la típica llegenda on la Mare de Déu és trobada per un bou. El seu pastor se l'endú i quan arriba a casa, la imatge ha desaparegut. El dia següent la torna a trobar al mateix lloc, la torna a recollir i aquesta desapareix una i altra vegada, fins a tres. Finalment accepta que la imatge vol restar al seu lloc original, on li construeixen un santuari. </p> <p>La segona versió explica que va ser un pastor qui va trobar la imatge dalt d'un om. Poc després de la troballa, els animals del ramat del pastor que estaven afectats per diverses malalties van quedar guarits. Els veïns de la vall van edificar una esglesia al cim del turó prop de la soca de l'om per aixoplugar la Verge, la devoció de la qual va ser molt popular a la zona, especialment entre pastors. D'aquí que Mare de Déu dels Oms és benerada per guarir els mals de les persones i el bestiar, especialment el mal de trencadura. </p> | 08216-93 | 42.1814400,2.0112500 | 418347 | 4670395 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91987-img4819.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 91988 | Llegenda del bandoler Cabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bandoler-cabrer | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>La llegenda del Bandoler Cabrer explica la història d'un conegut personatge històric que, a causa de les malvestats que havia protagonitzat, es considerava una mena de follet poderós, fins al punt que podia desencadenar tempestes i pedregades que feia caure damunt d'aquels a qui volia mal. </p> | 08216-94 | <p>Josep Serra va ser un dels últims bandolers catalans, carlí Berguedà, qui va atreure l’ateció d’escriptors romàntics com Víctor Balaguer, Marià Aguiló o Jacint Verdaguer, que n’eren coetanis. El Cabrer es considerava un lladre diferent a la resta del seu temps, doncs no era salvatge i cruel. Actuava per lAlt Berguedà i se’l creia gentil i pacífic amb els pobres i marginats, però despietat amb els rectors, rics i senyors. El Cabrer va ser afusellat junt a quatre cabdills carlins: el Bou, el Caragolet i Carreró de Claravalls.</p> <p>Una cançó popular de Camprodon diu així:</p> <p><em>Tant temps hi hauràs passat</em></p> <p><em>per aquelles vagues i montanyes,</em></p> <p><em>per aquell mig de bruchs i arbossos</em></p> <p><em>al mig del faig t’amagaves.</em></p> <p><em>En sentit nom del Cabré, tot home ric tremolav</em>a.</p> | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 91989 | Llegenda del Pare Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pare-llop | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>La llegenda del Pare Llop parla d'un misteriós personatge que vivia a la Cova dels Orriols, a Castellar de N'Hug. Aquest es passejava per les contrades demanant diners als veïns per tal que els llops que ell controlava no ataquessin els ramats i les persones. Aquesta llegenda està documentada a Castellar de N'Hug, La Pobla de Lillet i a Sant Jaume de Frontanyà. </p> | 08216-95 | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||||||
| 91990 | Llegenda de la Mà de Mico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-ma-de-mico | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | <p>La llegenda de la mà de mico explica que una mà peluda corria per les cases a hores intempestives. Aquesta agafava objectes de les cases i castigava aquells que no es portaven bé. </p> | 08216-96 | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91990-ma-de-mico-bn.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Aquesta llegenda està documentada i és totalment original de Sant Jaume de Frontanyà. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 91991 | Goigs de la Mare de Déu dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-dels-oms | <p>BRIONES, M. i SANTACREU SIMON, J. (1988) 'Goigs i devoció popular', <em>Erol, L’: revista cultural del Berguedà</em>, Núm. 23, p. 17-36. </p> <p>GELONCH VILADEGUT, A. (2014) Els goigs: Gravats i cultura religiosa popular, Col.lecció Gelonch Viladegut, Sant Cugat del Vallès.</p> | s.XIX i XX | <p>Els goigs a la Mare de Déu dels Oms té mida foli i està imprès amb tinta negra. Té una sanefa d'ornamentació geomètrica i floral que emmarca el document. A la part superior, hi consta el títol i advocació (Goigs a la Mare de Déu dels Oms, venerada al seu santuari del terme de Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà); al centre hi ha la imatge de la verge (gravat d'Enric Prats Augué), envoltada pel text del goig organitzat en tres columnes, amb la tornada inicial i 8 estrofes de versos octosil.làbics amb rima encadenada i retronxa (reprenen els dos darrers versos de la tornada incial) i finalment la quarteta o tornada final amb rima encreuada; a la part inferior, hi ha un pantagrama amb la cançó (lletra d'Enric Balaguer Mestres, música d'Enric Prats Martí) i finalment una pregària. A la part inferior, fora del requadre, apareix el diposit legal, datat del 1980 i una nota sobre l'edició: '<em>D'aquesta edició se n'han fet 10 exemplars, acolorits a mà per M. Benavent, en possessió de l'autor</em>'. </p> | 08216-97 | <p>El culte a la Mare de Déu i molts sants va ser molt popular durant l’època moderna. La Verge i, especialment, els sants, actuen com a intermediaris entre el Déu llunyà i metafísic i els homes, paper que poden assolir tenint en compte la seva anterior condició d’humans. Als segles XIX i XX el culte a Maria adquireix més importància, el que desplaça sovint el culte a altres figures, tot invocant, ara, a la verge per epidèmies i calamitats. La Mare de Déu dels Oms gaudeix de dos goigs amb lletra diferent, cosa que prova la vitalitat del seu culte. El fet que la Mare de Déu dels Oms estitingui una estreta relació amb la natura, així com la gran majoria de les Mares de Déu de la zona, fa plantejar que els punts que han generat aquestes advocacions de la Mare de Déu es tracten de llocs on ja es practicava un culte a forces relacionades amb la terra o el món superior, molt abans de l’arribada i difusió del Cristianisme (BRIONES I SANTACREU 1988).</p> <p>La manifestació de devoció cultural del cant de goigs és una costum que encara existeix avui en dia, tot i que no és tant popular com en temps passats. Tradicionalment, a l’Aplec dels Oms, es comença fent una processó a l’església, es celebra la missa i, en acabar, es canten els goigs tot seguit venerant la imatge de la Verge. Normalment la gent es quedava a dinar pels voltants i a la tarda es tornaven a cantar els goigs.</p> | 42.1814500,2.0112700 | 418348 | 4670396 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91991-goigs-a-mare-de-deu-dels-oms.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | També hi ha documentada una altra versió dels Goigs a la Mare de Déu dels Oms, que són molt més populars i encara hi ha qui les canta. | 98|119 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 91992 | Goigs a Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-esteve | s. XX | <p>Els goigs de Sant Esteve estan escrits en un document mida foli i imprès amb tinta negra. Aquest està emmarcat per una garlanda d'ornamentació geomètrica i floral. A la part superior es situa el títol i advocació (Goigs a l'invencio del proto - martir Sant Esteva que es venera a la capella de Sant Esteve de Tubau de Sant Jaume de Frontanyà). Al centre apareix un gravat amb la imatge del sant i a la part inferior el text del goig organitzat en tres columnes, separades per una línia contínua. Finalment, es detalla l'oremus. Fora del marc, es detalla la impremta (Imp. Maideu de Ripoll) i l'any (1980). </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-98 | 42.2041400,2.0416800 | 420888 | 4672887 | 1980 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 91993 | Goigs a Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-eugenia | <p>GELONCH VILADEGUT, A. (2014) Els goigs: Gravats i cultura religiosa popular, Col.lecció Gelonch Viladegut, Sant Cugat del Vallès.</p> | <p>Els goigs a Santa Eugínia tenen mida foli i estan impresos amb tinta negra. Té una sanefa d'ornamentació floral que emmarca el document. A la part superior, hi consta el títol i advocació (<em>Goigs en honor de la gloriosa Santa Eugenia, Verge i màrtir qu'es venera en sa capella de Santa Eugenia de Vallcabrera, sufregánea de San Jaume de Frontanyá</em>); al centre hi ha el text dels goigs, en dues columnes, separats per una franja vertical d'ornamentació floral. El text consta d'una entrada de 4 versos (amb rima encreuada) i 12 estrofes o cobles, amb 6 versos cada una, i la quarteta o tornada de 4 versos (amb rima encadenada). A la part inferior s'aprecia l'oremus. No hi ha marques de l'impressor ni la data. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-99 | <p>Els goigs són cants populars d'estil poètic en honor a una Mare de Déu o un Sant, en agraïment o com a súplica per demanar protecció, salut o bona collita. Tradicionalment eren cantats en diades assenyalades d'una hermita (aplec, Festa Major o processó). </p> | 42.2038000,2.0136400 | 418573 | 4672875 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91993-goigs-sta-eugenia-foto.png | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 98|119 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 91994 | Goigs de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>GELONCH VILADEGUT, A. (2014) Els goigs: Gravats i cultura religiosa popular, Col.lecció Gelonch Viladegut, Sant Cugat del Vallès.</p> | s. XXI | <p>Els Goigs de Sant Jaume de Frontanyà són una edició especial que es va fer el 2005 en motiu de la celebració dels 1100 anys de la consagració de l'església vella de Sant Jaume de Frontanyà. Aquests estan plasmats en un document de 33x23,5 cm. que està imprès per les dues cares. A la portada hi ha un gravat emmarcat amb motius geomètrics i florals, amb la imatge del sant al centre, altravegada emmarcada amb una sanefa ornamental amb motius florals, en el que s'aprecia la petxina de Sant Jaume i la carbassa del peregrí. El dibuix és obra de Jaume Batiste. A sota la imatge hi consta el títol: Goigs de Sant Jaume de Frontanyà, Bisbat de Solsona. A l'altra cara, a la part superior apareix el text dels goigs, obra de Climent Forner. Aquest consta de: entrada de 4 versos (amb rima encadenada), 12 estrofes de 6 versos (amb rima encadenada i retronxa, on els dos darrers versos rimen amb els de la tornada inicial) i la quarteta o tornada amb 4 versos (amb rima encadenada). A la part central hi ha el pentagrama amb la música de Joan Bajona. A la part inferior hi apareix l'editor: Associació medieval de Bagà i Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà. D'aquests goigs commemoratius, es van fer 5 exemplars, numerats i acolorits a mà, 25 exemplars, numerats en paper de fil, i 750 exemplars en paper registre, sense numerar. Són part de la col·lecció Bagà Gogística, número 302. </p> | 08216-100 | <p>Els goigs son poemes populars que es canten en honor a la Verge, a Crist o als Sants sempre dins un marc religiós o un event. Tradicionalment es cantaven en hermites i esglésies, sempre dins d'una festivitat concreta. </p> | 42.1872200,2.0242700 | 419429 | 4671024 | 2005 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91994-goigs-st-jaume-2.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Climent Forner, Joan Bajona i Jaume Batiste | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91995 | Goigs o Cobles a la Mare de Déu dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-o-cobles-a-la-mare-de-deu-dels-oms | <p>GELONCH VILADEGUT, A. (2014) Els goigs: Gravats i cultura religiosa popular, Col.lecció Gelonch Viladegut, Sant Cugat del Vallès.</p> | s. XIX - XX | <p>Les cobles a la Mare de Déu dels Oms han tingut diverses edicions al llarg dels anys (1848, 1854, 1858, 1865, 1872, 1877, 1884 i algunes sense data). Té mida foli i està imprès en tinta negra. L'edició més antiga té els goigs per un costat i, per l'altre, un gravat amb la imatge de la Mare de Déu (amb un pagès i un bou) que sembla datada del 1680. S'observa una sanefa d'ornamentació geomètrica i floral que emmarca el document. A la part superior, hi consta el títol i l'advocació (<em>Coplas en alabansa de nostra senyora dels Olms, venerada en sa capella, situada en lo antich priorat de Sant Jaume de Frontanyà, ara Bisbat de Solsona</em>). En aquesta part superior també hi ha un gravat amb la Mare de Déu amb el fill a coll i una planta a l'altra mà, davant d'un om, amb un pagès a l'esquerra de genolls i un bou a la dreta, qui segons una versió de la llegenda la trobaren. També hi ha motius ornamentals a cada costat del gravat. A la part central hi ha el text dels goigs, en tres columnes separades per una sanefa de motius florals. Consta d'una entrada o tornada inicial, 12 estrofes o cobles i finalment una quarteta o tornada. A la part inferior s'aprecia l'oremus. Sota una línia separatoria s'indica l'impressor: 'Manresa: Per Ignasi Abadal, Plassa del Olm, any 1848. En edicions d'anys posteriors, a la part inferior hi ha un avís del Bisbe Benito de Tortosa, datat del 1873, que diu: '<em>Concedemos 40 días de indulgencia en la forma acostumbrada por la Iglesia, a las personas que devotamente canten o recen las anteriores alabanzas a María Santísima o la mayor parte de ellas</em>'. </p> | 08216-101 | 42.1814100,2.0112400 | 418346 | 4670391 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91995-coples-mdoms-1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91995-coples-mdoms-2.png | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Els Goigs tenien com a títol “Cobles en alabansa de…”, ja que els goigs agafaven com a títol l’estròfica originària de la dansa trobadoresca. Així, la cobla feia referència a la forma de la composició, a la divisió del text en estrofes o cobles. | 98|119|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 92430 | La Florentina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-florentina | <p>GRIFELL SALA, Q. (1983) La Florentina de Sant Jaume, L'Erol, n. 7, Berga. </p> | s. XX | <p>El record de la Florentina, vestida de negra amb una gran clau als dits, es manté viu en tots aquells que en algun moment es van creuar amb aquest emblemàtic personatge. La Florentina va néixer a Vallcebre a finals del s. XIX, tot i que no hi ha documentació escrita que ho corrobori. Es va casar a Sant Jaume amb Agustí Elies i Escarrer el 1912 i va viure a Cal Rossell fins que hi va morir el 1983. El seu marit era l'aplegador, el que recollia les almoines per la conservació de l'ermita de la Marededéu dels Oms i ella s'encarregava d'obrir l'església als visitants. Als seus últims anys, se la recorda rondinaire, amb poc temps pels infants i sense pèls a la llengua. </p> | 08216-119 | 42.1869800,2.0239900 | 419406 | 4670998 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 91648 | Pica baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-7 | <p>Pica baptismal formada per dos blocs de pedra de gres sorrenc. Té una base cilíndrica d’uns 20 cm d’alçada i un metre de diàmetre. La peça superior té una secció de forma troncopiramidal i la planta és circular. No hi ha restes de decoració ni a l'exterior ni a l'interior. Actualment està coberta per un element metàl.lic de forma còncava que es corona amb una creu llatina. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-71 | A l'entrada de la nau principal de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | 42.1872200,2.0243200 | 419433 | 4671024 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91648-img4706.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La peça no s'ha pogut datar amb exactitud. | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 92000 | Tossal de les forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-de-les-forques | <p>CARRION ROIG, R. (2005) 'Geografia' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona.</p> <p> </p> | <p>El Pla del Cingle és una estructura en forma de cingles que presideix el poble de Sant Jaume de Frontanyà i en representa un dels elements més característics del seu paisatge. Pertany al conjunt orogràfic del massís del Catllaràs, junt als cingles de Frontanyà. Aquestes timbes presenten uns estrats de roques sedimentàries amb una estructura horitzontal poc cohesionada. Els talussos amb vegetació arriben força amunt, només deixant els darrers 50 metres amb roca exposada. Talussos i cingles parteixen a uns 1080 m d’altitud, amb base al nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, i arriben fins a la cota 1210, amb un desnivell gairebé vertical (CARRION ROIG 2005).</p> <p>Des del Pla del Cingle es pot gaudir de la vista aèria més bucòlica del poble de Sant Jaume, tot observant el nucli urbà en primer terme i una vista espectacular de l’església, seguit per un entorn de boscos, turons i planes que s’esten fins a l’horitzó. Actualment, al capdemunt hi ha la tercera versió d’una creu de grans dimensions, la que ha estat comissionada per la Penya Excursionista Guimerà.</p> <p>La part més característica del Pla del Cingle, per la seva espectacular vista, és coneguda com el Pla de les Forques, on actualment hi ha la creu. Segons diu la tradició popular oral, allí s’hi penjaven aquells que desobeïen. </p> | 08216-104 | A l'est del Catllaràs, el Pla del Cingle es troba a l'extrem oriental de les cingleres de Frontanyà. | 42.1890200,2.0220000 | 419244 | 4671226 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92000-img4400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92000-img4690.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les coordenades corresponen al Pla de les Forques. | 122 | 2153 | 5.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 92200 | Forn de ceràmica o teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ceramica-o-teuleria | <p>FABREGA i ENFADAQUE, A. (2009) <em>Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central</em> a Dovella, n. 101, Manresa p. 4-10.</p> | s. XVIII | Element enrunat i cobert per la vegetació. | <p>Al costat dret de la carretera de Sant Jaume a La Pobla de Lillet, abans d’arribar al collet, es troben restes del que podria ser un antic forn de ceràmica o teuleria. L'element es troba en molt mal estat de conservació a causa de l’enderroc de les seves parets i la seva identificació és complicada a l’estar cobert de vegetació i terra. Segurament va ser enterrat arrel dels treballs de pavimentació de la carretera a La Pobla de Lillet. Es distingeixen parts del mur de pedra que tancava el forn en forma circular. Sembla que seria cilíndric, d’uns 3,5 metres de diàmetre. Al costat Est del forn hi ha un sot, de més de 5 metres de profunditat, del que es deuria extreure l'argila. Degut a la densa vegetació, no s'ha pogut trobar restes de rebuigs de teules i ceràmiques. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-115 | A la carretera de Sant Jaume a la Pobla de Lillet, per sota de Cal Cintet. | <p>Tant teuleries com forns de guix i forns de calç són elements típics del món rural, on la matèria primera era transformada al mateix lloc on es trobava el material. No hi ha notícies documentals de quan aquesta teuleria va començar a funcionar ni quan fou abandonada, tot i que s'intueix que va caure en desús quan van començar a funcionar teuleries més industrials a la zona. </p> | 42.1937600,2.0298200 | 419896 | 4671745 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92200-img2603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92200-img2605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92200-img2607.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Segons els estudis realitzats fins a l'actualitat, normalment aquests tipus de forn es construïen vora cursos d'aigua per facilitar la seva combustió, així com prop de terreny on es pogués extreure la matèria primera (argil·la). Constaven de dues parts ben diferenciades: la cambra de combustió i la part de la càrrega. La primera era a la part més baixa i consisitia en una fornal que es connectava amb la segona part per mitjà d'una graella que permetia que l'oxigen circulés i pogués coure la producció. En funció de l'oxigen que entrava a la cambra de càrrega, la producció podia ser oxidant, reduïda o oxidant i reductora (FABREGA i ENFADAQUE 2009). Normalment en aquests forns es produïa tant ceràmica com teules i maons, depenent del tipus d'argil·la que es trobava a l'indret. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 90034 | La Batallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-batallola | <p>APSJF, Llibres sagramentals, <em>Compliment pasqua</em>l (1789-1901), unitat d’instal·lació n. 4b.</p> <p>AMSJF, Població, <em>Padrons municipals d’habitants </em>(1857-1991), unitats d’instal·lació n. 32, 33, 207 i 211</p> <p>RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història.</p> <p>ANC, Fons Despujol, branca Alemany-Descatllar, <em>Censos (1666-1728)</em>, unitat d’instal·lació 201</p> <p>AFEVSBLL, <em>Censos i pactes amb les masoveries</em>, 1759-1824, pàg. 176.</p> <p>AHPB, Manuals notarials, Manuals de Joan Baptista Plana, <em>Manuale vigesimum quintum instrumentorum 26/12/1754-23/12/1755</em>, volum 992/22, pàg. 199.</p> <p> </p> | s.XVIII | Edifici en estat ruïnós amb restes de fonaments i parets. | <p>La Batallola es troba situada estratègicament al coll de la Batallola. Les restes de l'edifici mostren una construcció de planta rectangular, d'uns 50 m2, de planta baixa i pis. Segurament tenia coberta a doble vessant sobre bigues de fusta. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses. Actualment es veuen restes de les quatre parets, les pedres de les quals han estat recuperades en època contemporània tot formant un petit mur de mig metre d'alçada a l'entorn de l'edifici. L'edificació, tot i estar enrunada, està neta, sense vegetació, gràcies a un gran treball de recuperació de l'edifici. </p> | 08216-32 | A pocs metres del Coll de la Batallola, que cau al NO, i del camí de la Creu de'n Soler. A llevant s'observa un dels orígens del Llimosell, a SO el Pla de la Lleona, a ponent, el Serrat dels Bous i al NO el Clot de Santa Eugènia. | <p>El 1701, Francisco Adam va signar l’establiment del cens del que acabaria essent la Batallola, la que formaria part de les masoveries d'El Prat (ANC 1666-1728). </p> <p>Als atermenaments dels “<em>Patis de St. Jaume</em>” (AHPB 1755), la Batallola apareix 'Formada per una casa i una peça de terra de set quartants de sembradura que limitava a orient, migdia i occident amb altres honors del mateix mas Prat, per mitjà d’un penya-segat, i al nord-oest amb honors del mas Santa Eugènia'.</p> <p>Segons un llibre de l'Arxiu Familiar dels Vilar de Sant Boi de Lluçanès, a la Batallola cada any, per Tots Sants, pagaven: 1 lliura, 16 sous i quatre gallines o capons per una casa i set quartants de sembradura (AFEVSBLL 1759). Els pactes signats amb Francisco Adam que havia d’observar el seu descendent Joan Adam, eren els següents:</p> <p>- Que poguessin fabricar una casa i, per una vegada solament, que poguessin prendre la fusta que necessitessin dels arbres dels boscos del Prat.</p> <p>- Que poguessin agafar llenya per fer foc.</p> <p>- Que poguessin criar un porc (<em>tocino</em>) a l’estaca.</p> <p>- Que poguessin tenir una bestia de bast “<em>ab són seguici</em>” fins que aquests fossin desmamadors i poguessin pasturar en un xaragall que parteix el tros de terra, sense passar-lo, fins arribar al torrent de Tubau.</p> <p>Al primer pacte, s’especifica que els masovers podran “<em>fabricar</em>” una casa. Així, sembla que la Batallola es va començar a construïr el 1701 i va ser habitada fins el 1824, segons les relacions de compliment pasqual de l'Arxiu Parroquial i els padrons municipals d'habitants (RUMBO 2021: 51).</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.2005500,2.0208400 | 419163 | 4672507 | 1701 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90034-img2708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90034-img2711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90034-img2713.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 91647 | Capitells de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>SERRA ROTÉS, R.; VIGUÉ VIÑAS, J. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | s. XI-XII | Element molt erosionat, pel que es fa complicat la lectura dels seus elements iconogràfics. | <p>El capitell número 1 és de pedra, d'uns 30 cm. d'alçada, 30 cm. d'amplada i una base d'uns 15 cm. de diàmetre. Està esculpit pels quatre costats. A la part inferior es mostra una franja amb elements arquitectònics i vegetals. Aquests elements arquitectònics a la part mitja i superior tot transformant-se en elements antropomorfs difícils de desxifrar i en els que només s'insinuen alguns elements concrets. Per la seva forma, podria ser datat del segle XII (AA.VV., 1985).</p> <p>El capitell número 2 és també de pedra i medeix uns 30 cm. d'alçada, 30 cm. d'amplada i una base d'uns 15 cm. de diàmetre. Aquest no es troba en tan bon estat de conservació com l'anterior, pel que és més complicat desxifrar-ne els elements. Està esculpit pels quatre costats i decorat amb figuració, del que es poden intuïr alguns elements antropomòrfics: unes potes al nivell inferior, que acaben amb un cap a cadascuna de les quatre arestes superiors. </p> | 08216-70 | Actualment es troben a l'interior de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>Arrel de l'intervenció de restauració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà i l'enderroc de l'antiga rectoria adjacent, es van descobrir aquests dos exemplars de capitells que podrien provenir de l'antic claustre del monestir. </p> | 42.1872200,2.0243200 | 419433 | 4671024 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91647-img4714.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Actualment els dos elements estan encimentats al terra original de l'església, em ambdós costats de l'àbsis central. | 92|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89836 | Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-4 | <p>RUMBO, A. (2021) <em>Estudi de les Masies del Prat </em></p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, <em>Compliment pasqua</em>l (1789-1901), unitat d’instal·lació n. 4b.</p> <p>AMSJF, Població, <em>Padrons municipals d’habitants </em>(1857-1991), unitats d’instal·lació n. 32, 33, 207 i 211.</p> <p>AHCB, Fons de l’antiga comptadoria d’hipoteques, volum 22, <em>Llibre de finques rústiques de Sant Jaume de Frontanyà</em>, tom 107, 1r de Gréixer, Lluelles i Frontanyà, escriptura de compra-venda, 26/02/1856, pàg. 132.</p> | s.XVIII | <p>Cal Cintet és una masia rectangular de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab. La façana principal és paral.lela al carener, encarada a SO. A la planta baixa, hi ha una porta central amb arc rebaixat emmarcada en pedra i una finestra en arc a cada costat, emmarcades amb carreus de pedra. Cada pis mostra tres obertures emmarcades amb carreus de pedra i llindes horitzontals. El mur és a base de pedra i morter de calç amb les cantoneres amb carreus ben escairats. A l'extrem NO de l'era, s'aixeca la pallissa, un edifici rectangular de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant en tèula àrab. Tant aquesta com el sostre del primer pis estan suportats per un pilar central. La paret és de pedra amb morter de calç i a la façana s'obren dues arcades a cada nivell. L'accés al pis és a través d'una escala exterior. Tant la casa com la pallissa estan en perfecte estat de conservació. </p> | 08216-9 | Al NO es veu el Coll de Sant Jaume, al N, els Rasos de Tubau, a l'Est, les Masies del Prat, al SE Vila-rasa i al SO el nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>Segons les relacions de compliment pasqual de l’Arxiu Parroquial fins a mitjans segle XIX i els padrons municipals d’habitants de l’Arxiu Municipal, la masia de Cal Cintet ja era habitada el 1707 per la família Boixader i es va deshabitar el 1960-65 (RUMBO 2021: 63). Des del s.XVIII formava part de les masoveries del Prat, fins que la família Vilar podrien haver venut la propietat als Vagués entre 1822 i 1839. Segons l'antiga comptadoria d'hipoteques de Berga, el 1856, <em>Maria Bagués, de Borredà</em>, va vendre la casa a a J<em>osep Subirana, de Gavarrós.</em> Tres anys més tard, Subirana la va revendre a Josep Clotet, del mateix Frontanyà, qui retornava Cal Cintet a l'heredat del Prat, que havia comprat el 1854 i que restà en mans de la mateixa família fins el 1983, quan es va vendre als propietaris actuals. </p> | 42.1950800,2.0325500 | 420123 | 4671889 | 1707 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-dsc00002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-img44822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89836-img44860.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89857 | Cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jan-4 | <p>APSJF (1789) Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p> </p> | s.XVIII | <p>Masia de planta rectangular d'uns 40m2 de dos cossos amb mur de pedra i ciment. El cos principal consta planta baixa, un pis i golfes i està adaptada al desnivell del terreny de forma que el primer pis queda a nivell del camp posterior i la planta baixa a un nivell inferior a aquest, que és el de l'entrada a la casa. La coberta és volada, a doble vessant amb teula àrab, la que està suportada per bigues de fusta, el carenener de la qual és transversal a la façana principal. Aquesta té dues finestres amb llinda de fusta per nivell, les que estan tancades amb porticons exteriors de fusta. El segon cos està adossat a la paret de ponent de l'edifici principal i consta de planta baixa i teulada a una sola vessant. Aquest ofereix l'entrada principal a l'edifici i un finestral amb porticons de fusta. Un tercer cos s'aixeca sobre aquest adossat, de planta més petita, en el primer pis, el que també té teulada a una sola vessant amb teula àrab. </p> | 08216-13 | Al SE del núcli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, a uns 250 m del centre del poble. | <p>La primera font documental que es té constància de Cal Jan és al compliment pasqual de 1789 on es cita junt a a ltres cases del poble. A l'amillarament de 1862 apareix al costat del nom de Ramon Brià, qui en podria ser el propietari o el masover. Sembla que la casa va ser deshabitada a mitjans del s. XX, en que va caure en enrunament, fins que va ser totalment restaurada en temps contemporanis pels propietaris actuals. </p> | 42.1859300,2.0214900 | 419198 | 4670884 | Abans 1789. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89857-img43970.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89860 | Cal Rebollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rebollet | <p>AMSJF, Població, <em>Padrons municipals d’habitants </em>(1857-1991), unitats d’instal·lació n. 32, 33, 207 i 211.</p> <p>RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós, en procés de restauració. | <p>Les restes de la masia de Cal Rebollet mostren una casa formada per dos cossos de planta rectangular: la casa original i un annex adossat a la paret de ponent que podria ser per ús agrícola o ramader. L'edifici principal mostra planta baixa i pis i tindria la coberta a dues vessants sobre bigues de fusta, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obra a migjorn. A la planta baixa, des de l'interior s'aprecien unes obertures al mur de llevant i tramuntana, emmarcades per lloses, que actualment estan tapiades. A la paret de ponent hi podria haver l'escala que dóna accés al primer pis, on encara es veuen restes de la vivenda: un forn a la paret nord i una cendrera. A la paret de ponent s'adossa un annex de petites dimensions amb obertura a migjorn, del que encara es veuen restes de les bigues de fusta que separen els dos nivells. L'aparell constructiu és de paredat comú fet a base de carreus desbastats junt amb lloses i carreus més ben acabats a les cantoneres. L'edificació està situat en una zona aterrassada, amb restes d'un mur de pedra que en delimita el que segurament seria l'era. </p> <p>S'ha trobat una llinda d'uns 240 x 60 cm. amb el símbol de Jesús (IHS) i la data 1704, la que sembla podria provenir d'un altre indret. </p> <p> </p> | 08216-16 | Al Sud, es veu el coll de Sant Jaume, a l'Oest, el coll de la Batallola, al Nord, el Soler i cal Roma, al NE, Tubau i al SO, les Masies del Prat. | <p>La masia de Cal Rebollet (o Ribollet) formava part de les masoveries del Prat, la que es va afegir a posteriori amb la recompra del Collet, o Collet Roig, per part de Joan Clotet. La primera notícia documental que es té és al padró municipal del 1886 i va ser deshabitat entre el 1965 i el 1970. Durant aquests anys va estar habitada per les famílies de Josep Solé, Josep Guix i Antonio Ferrer (RUMBO 2021). </p> <p>Actualment la masia està en procés de ser restaurada pel propietari actual. </p> | 42.2012900,2.0320600 | 420090 | 4672579 | Abans del 1886 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89860-img4367.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89860-img4375.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89860-img28260.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 92003 | Riera del Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-merles | <p>GORDI I SERRAT, J. (1998) <em>La Vall de Merlès</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1998</p> <p>VINYETA, R. (1978) <em>Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès</em>. Torelló: Celblau, 1978. </p> <p>AYMAMÍ, G.(2011) 'Els molins hidràulics de la riera del Merlès' a l'Erol nº 108, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berg</p> | <p>La Riera del Merlès neix al terme de Sant Jaume de Frontanyà i té una trajectòria inicial de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Sant Jaume, les Lloses, Borredà, la Quar, Sagàs i Lluçà fins a Santa Maria de Merlès, on agafa una trajectòria de nord-est a sud-oest fins afluir al Llobregat a mig camí entre Puig-reig i Navàs alhora delimitant els termes municipals de Sagàs, Navàs i Puig-reig. La Riera de Merlès forma diversos espais d'interès paisatgístic com gorgs i goles, ja que bona part del seu curs transcorre entre grans formacions rocoses. </p> <p>El naixement de la Riera del Merlès té lloc entre el Rec de Tubau i el Rec de Llentes, els que amb el Rec de Corrubí (aquests dos darrers al terme municipal de Les Llosses) formen el Rec de la Riba, que marca el límit oriental del municipi. Quan aquest rep les aigües de la Riera de Llimós (ja en terme de Les Llosses) forma la Riera del Merlès, el que a la vegada serà un dels afluents més importants del Llobregat en la seva llera esquerra. Al seu torn, la Riera del Molí també tributa a la Riera del Merlès, a l'est del municipi, ja al terme municipal de Les Llosses. </p> <p>La riera gaudeix d'una gran quantitat d'aigua, però l'abús de cabal per al consum humà a l'estiu i la introducció d'espècies no autòctones ha posat en perill la conservació d'espècies com el cranc de riu, substituït en molts punts pel cranc americà, o les bagres i els barbs, ocupats pel percasol o el black-bass. </p> <p>Depenent del seu transcurs en el terreny, l'orientació i la proximitat a l'aigua, a la vall del Merlès hi ha una gran biodibersitat de boscos i espècies. Al curs superior s'hi troben boscos eurosiberians, amb predomini de pi roig, avellaners i alguna fageda. Al curs baix s'hi troba un bosc mediterrani, amb predomini de pi blanc, roures i alzines. Mentre que vora la riera es troba l'anomenat bosc de ribera on s'hi troben espècies d'arbres de grans dimensions, com freixes, oms, gatells o salzes. </p> <p> </p> | 08216-107 | Al costat Sud Est del terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà, termejant amb el Ripollès. | <p>Des del s. X va ser coneguda amb el nom d’”Azest” o “Addest” i era el límit fronterer entre el comtat de Berga i el d’Osona, així com entre el bisbat d’Urgell i el de Vic. A la vall de la riera de Merlès hi ha indicis d’assentaments humans des d’època prehistòrica, però es va despoblar arrel de la desfeta de la societat hipanogoda i de les incursions sarraïnes a la zona. A partir del s. VIII es va repoblar per a consolidar la població al darrer terç del s. IX, en època de Guifré el Pelós, quan pagesos i ramaders de tot Catalunya, i especialment de la Cerdanya, ocupen les terres de la Catalunya central tot passant per la riera del Merlès.</p> <p>La Riera del Merlès va ser un eix de desenvolupament i comunicacions entre les terres altes i la plana molt important. En torn de l'any 1000 a la llera de la riera s'hi establiren molins de gra, que a partir de la construcció de rescloses obtenien suficient força hidràulica per moldre el gra en unes gran moles. Al s. XII se’n bastiren de nous, de nova planta o aprofitant els antics, la majoria dels quals es van utilitzar fins a finals de s. XIX o començaments del s. XX (AYMAMÍ 2011).</p> <p>Tot i que actualment no queda cap molí en funcionament, sí que se'n preserven alguns edificis, així com les restes dels antics emplaçaments de molins i rescloses al llarg del curs de la riera. Per altra banda, el camí que obre la riera entre les planes del Lluçanès i la muntanya va ser utilitzat per a la transhumància. </p> | 42.1767400,2.0586000 | 422251 | 4669829 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92003-gorg-del-prat.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92003-riera-congelada.jpeg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La vall de la riera de Merlès està considerada com a Espai Protegit d’Interès Natural.Les fotografies corresponen al pas de la Riera del Merlès per la finca del Prat. | 2153 | 5.1 | 1764 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 91746 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-jaume-de-frontanya | s. XIX - XXI | <p>L’Arxiu Municipal de Sant Jaume de Frontanyà organitza, classifica, conserva i fa difusió del patrimoni documental del municipi. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà. Els serveis que ofereix són: consulta de fons, reprografia, assessorament a arxius d’entitats i associacions i suport a la investigació.</p> <p>L’arxiu municipal de Sant Jaume de Frontanyà conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, així com recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</p> <p>El fons consta de 795 unitats de descripció en paper, el que ocupa un volum aproximat de 33 metres lineals de prestatgeries. La major part de la documentació conservada és la que genera el propi ajuntament. Els documents més destacats del fons són el llibre d'amillarament de 1862 i les actes municipals més antigues, les que que s'inicien el 1856. Per altra banda, des de mitjan de segle XIX s'inicien les sèries de fiscalitat, comptabilitat, serveis militars i població.</p> <p>El fons està organitzat segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals, el <a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgpc/temes/arxius_i_gestio_documental/gestiodocumental/gd_local/suport/model_qdcm/'>MQCAC</a>, desenvolupat per la Generalitat de Catalunya. Aquest aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Sant Jaume de Frontanyà: els fons de l'Administració Local, fons privats i fons públics no municipals. El fons del Jutjat de Pau va ser creat per Albert Rumbo Soler el 2014, el que completa l’acció de l’administració de justícia al municipi.</p> <p>Les àrees en que es distribueixen els fons documentals són: Acció i organs de govern; Organització i gestió administrativa; Personal; Patrimoni; Recursos econòmics i financers, Urbanisme, obres i mobilitat; Sostenibilitat i medi ambient; Ordenació i promoció de l'activitat econòmica; Població i eleccions; Serveis culturals, de l'esport i el lleure; Serveis per l'educació; Serveis pel benestar i la salut; Seguretat i protecció ciutadana. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-76 | Al primer pis de la casa de la vila de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>L´Arxiu Municipal de Sant Jaume de Frontanyà conté documentació des de 1841 fins a dia d'avui. </p> <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual a mitjan segle XX. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos d’octubre i novembre de 2000. L'adhesió de l'ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de gener de 2013.</p> <p> </p> | 42.1873788,2.0236342 | 419377 | 4671042 | Del 1841 a l'actualitat. | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Horaris de consulta: dimecres de 9 a 14 h. Casa consistorial de Sant Jaume de Frontanyà. Consultes i informació: 93 881 90 11 o st.jaume@diba.cat | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 91845 | Fons documental de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-nacional-de-catalunya | s. XIX - XX | <p>La majoria de documents sobre Sant Jaume de Frontanyà a l’Arxiu Nacional de Catalunya provenen dels fons públics: l’Agència Catalana de l’Aigua, la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Hisenda, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Departament d’Economia i Finances, el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, el Districte Forestal de Barcelona, el Govern Civil de Barcelona, la Junta Electoral Provincial de Barcelona i la Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques i la Prefectura del Districte Miner de Barcelona.</p> <p>Destaca el fons de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República, on es troben expedients de determinació de responsabilitats i confiscació de béns de particulars amb propietats a Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>D’entre els fons privats, es troben documents de vendes de propietats, plets i atorgaments del prior, així com fotografies d’època contemporània.</p> | 08216-82 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya està adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural i conté documentació generada per organismes públics, empreses, així com altra documentació de caràcter privat rellevant pel coneixement de la història nacional catalana. Té naturalesa d'arxiu de l'administració i arxiu històric. Està integrat al Sistema d'Arxius de Catalunya (SAC), essent el principal dels Arxius de la Generalitat de Catalunya. Conserva uns 30 km de prestatgeria de documentació, així com arxiu d'imatge i so. La classificació del fons es fa amb les normes ISAD i la NODAC.</p> | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||
| 92649 | Elements del sistema càrstic de la Fm Bellmunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-del-sistema-carstic-de-la-fm-bellmunt | <p>Elements de naturalesa càrstica amb més de 500 m. de potència de conglomerats dels Mb. Tubau i Mb. Frontanyà, que conformen la Fm. Bellmunt, els que constitueixen el principal aqüífer del municipi. Té una gran importància com a element geològic, així com a element paisatgístic. La zona engloba la Bauma de Picanyes, la Bauma Roja, la Bauma Negra i la Cova de les Lloberes, aquestes darreres ja en terme de Les Llosses. </p> | 08216-125 | Bauma de Picanyes. | 42.1778200,2.0029300 | 417655 | 4670001 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||||||
| 91758 | Fons sobre Sant Jaume de Frontanyà al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-sobre-sant-jaume-de-frontanya-al-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local | XX-XXI | <p>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, principalment relacionats amb les diferents intervencions de restauració de l'església.</p> <p>La documentació escrita agrupa documents oficials, com poden ser les propostes o resolucions de subvencions, informes de l'arquitecte, estudis i memòries, pressupostos, factures, diligències o el llibre d'obres, però també documentació epistolar entre el rector de la parròquia i el Servei. Finalment, el fons recull una extensa mostra d'articles de premsa o llibres referents al municipi. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-79 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona | <p>El 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el que al 1986 es va anomenar Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i la seva missió ha estat la de la dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Des dels seus inicis ha anat conservant un important fons documental i fotogràfic que agrupa documents propis de l'activitat del servei, del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i també d'un conjunt de fons particulars. Actualment, conserva unes 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</p> <p> </p> | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 91956 | Fons d'imatges de Sant Jaume de Frontanyà del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-jaume-de-frontanya-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | s. XIX - XXI | <p>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, principalment relacionats amb les diferents intervencions de restauració de l'església. D'entre la documentació gràfica, destaquen estudis de planimetria dels projectes de restauració de l'església, de l'enderroc de la rectoria i cases adjacents, la creació d'una font i la reforma de l'escola i casa municipal, així com fotografies i negatius de les diferents intervencions dutes a terme. Les més destacables són les de l'enderroc de la rectoria i de la troballa de les tombes antropomorfes.</p> | 08216-84 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona. | <p>El 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el que al 1986 es va anomenar Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i la seva missió ha estat la de la dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Des dels seus inicis ha anat conservant un important fons documental i fotogràfic que agrupa documents propis de l'activitat del servei, del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i també d'un conjunt de fons particulars. Actualment, conserva unes 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</p> | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 91766 | Fons de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos.</p> | s. XIII-XX | <p>En el fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi custodia documentació relativa al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, des del s. XIII al s. XX, amb alguns exemplars digitalitzats. Els més antics són dos pergamins, del 1254 i el 1270, amb sentències atorgades pel prior de Sant Jaume de Frontanyà, qui actuava de judge delegat pel Bisbe d’Urgell. Destaca un manuscrit del s. XIV en el que, entre d’altres, conté una apel·lació al papa sobre l’excomunió de Roger de Pallars, senyor de Mataplana, i del prior de Sant Jaume de Frontanyà (de l’any 1337, fulla 8). Segueixen quatre documents de pleits civils entre el priorat i veïns del municipi, dels anys 1637-1696. Del s. XVIII es conserven cinc documents processals entre veïns, dels anys 1720-1750. Destaca un document del 1876 on es mostren els segells de l’ajuntament al llarg dels anys. També s’hi poden trobar amillaraments, des del 1851 al 1952, així com expedients d’incautacions, assumptes municipals i constitució d’ajuntaments durant la Guerra Civil Espanyola (del 1936-1939). Finalment, hi ha una unitat corresponent a Sant Jaume de Frontanyà del registre del Partit Judicial de Berga.</p> | 08216-81 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91766-document-aca-excomunio-prior-st-jaume0.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Civil | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94 | 56 | 3.2 | 1768 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91688 | Fons d'imatges de Sant Jaume de Frontanyà de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-jaume-de-frontanya-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | s. XIX i s. XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es composa per un conjunt d'imatges important, tant en blanc i negre com en color, realitzades pels mateixos membres de l'entitat, així com reproduccions d'imatges antiges d'autors diversos. Les fotografies estan arxivades per tipologies (territori, urbanisme, art, indústria, cultura, festes, ...) i per municipis. La col.lecció alberga un nombre reduït exemplars gràfics de Sant Jaume de Frontanyà i de les seves rodalies. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-73 | C/ Mossèn Huch, 8, 1r. 08600 Berga | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear el 1981 amb la fundació de l'entitat i ha arribat a conservar més de 18.000 imatges de la comarca del Berguedà, així com d'altres indrets de Catalunya i de l'exterior.</p> | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Social | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Diversos autors | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 91689 | Fons d'imatges de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-0 | <p>Fons d'imatges del Centre Excursionista de Catalunya, consultat a través del portal MDC el 16/03/2022. https://mdc.csuc.cat/digital/search/collection/afceccf!afcecemc!afcecag!afcecin!afceco!afcecpz/searchterm/Sant+Jaume+de+Frontanyà/field/all/mode/all/conn/and</p> <p> </p> | s. XIX i s. XX | <p>L'Arxiu fotogràfic de Centre Excursionista de Catalunya agrupa diferents fons independents: Col·leccions fotogràfiques, Estudi de la Masia Catalana i Fons personals. </p> <p>A l'arxiu de Col·leccions fotogràfiques s'hi diferencien dues tipologies: per un costat els conjunts d'imatges d'una temàtica concreta, com pot ser l'arquitectura romànica, recollits per aficionats i, per l'altra, les col·leccions que es van establir a l'arxiu segons el format de les fotografies, com poden ser les diapositives de vidre. En aquest fons hi figuren 13 fotografies de Sant Jaume de Frontanyà de diversos autors en les que es mostren edificis i vistes panoràmiques. En destaca una de Marcel·lí Gausachs, feta entre 1915 i 1930, de l'altar interior del Santuari dels Oms on s'aprecia l'antiga imatge de Sant Miquel i el dimoni dels Oms actualment desapareguda. </p> <p>L'Estudi de la Masia Catalana (1923-1936) va ser un projecte encarregat per Rafael Patxot i Jubert al C.E.C. i dirigit per Josep Danés i Torras per fomentar el coneixement de la masia catalana. El fons consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les illes Balears. A l'arxiu hi figuren 6 fotografies referenciades com a Sant Jaume de Frontanyà, tot i que una correspon a un altre municipi. En destaca una fotografia d'interior de la vivenda dels Oms realitzada per Francesc Blasi i Vallespinosa feta entre el 1912 i 1928. </p> <p>Finalment, a l'arxiu de Fons personals es troben un total de 96 fotografies del municipi, la majoria de José Camil Guiu realitzades a la segona meitat del s. XX.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-74 | C/ del Paradís, 12. 08002 Barcelona. | <p>El 1909 es va fundar l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya arrel del projecte <em>L'Inventari Gràfic de Catalunya, </em>impulsat per Geroni Martorell amb l’objectiu d’inventariar el patrimoni artístic-cultural del país. Les imatges són obra de més d'un centenar d'autors, des de la dècada del 1860 a l'actualitat, i de temàtiques molt diverses: muntanya i excursionisme, art, arquitectura, esport, enginieria, etnografia... La col.lecció ha anat creisent al larg dels anys gràcies a les donacions dels propis socis de l'entitat però també de no socis que buscaven preservar els seus fons. </p> <p>Si bé a l’origen de l’Arxiu la seva premissa geogràfica era Catalunya, els interessos dels socis eren geogràficament molt més amplis. I si bé lògicament una part molt important de les imatges són de Catalunya, n’hi ha també una quantitat estimable de tot el món: del Pirineu, d’Europa, i des dels Estats Units a Argentina fins del Japó a Macau.</p> | 42.1873700,2.0236300 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Social | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Diversos autors | Les imatges de l'Arxiu del Centre Excursionista es poden consultar a través del portal web de Memòria Digital de Catalunya (MDC), el que ofereix accés a col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni. El MDC inclou còpies digitals de fotografies, dibuixos, mapes, cartells, ... amb més de 3 milions de documents procedents de 32 institucions diferents.L’Arxiu ofereix als socis, particulars i entitats serveis que són propis dels arxius i bancs d’imatges, com ara l’adquisició d’imatges, tant en suport paper com digital, per a l’estudi i la recerca, per a publicacions, per a exposicions o per emissions de televisió. Paral·lelament, l’Arxiu programa de forma regular un seguit d’activitats i conferències, publica llibres, i produeix exposicions amb la voluntat d’itinerar que són ofertes a entitats públiques i privades.L’Arxiu també es caracteritza per allotjar-hi força diversitat de procediments fotogràfics: procediments prefotogràfics com llanternes màgiques, i pròpiament fotogràfics com col·lodions, nitrats de cel·lulosa, gelatino-bromurs sobre placa de vidre o paper, acetats, polièsters, excepcionalment més d’un miler d’autocroms, així com còpies sobre paper a l’albúmina, cianotipies, o processos pigmentaris. A la vegada, disposa d’una interessant col·lecció d’instruments fotogràfics com ara càmeres de totes les èpoques, ampliadores o equipaments diversos, així com llibres i documents tècnics. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89855 | Ca l'Eugasser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leugasser-0 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, <em>Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de G</em>ue<em>rra</em>.</p> <p>RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història. </p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> | Estat ruïnós amb restes de parets. | <p>Les restes de la masia de Ca l'Eugasser mostren una construcció de planta rectangular que deuria tenir planta baixa i un pis, amb coberta a doble vessant i tèula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migjorn. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats i ben acabats a les cantoneres. Sembla que l'accés a la casa seria a la façana de ponent, a la que es veuen unes grans pedres ben escairades que podrien correspondre als brancals de la porta del costat esquerre. Al mur de migdia hi ha una finestra amb llinda de fusta i possiblement n'hi podria haver més a la zona central, on actualment el mur està gairebé a terra. Al mur de llevant s'identifiquen dues finestretes a la part sud emmarcades amb lloses planes. L'era segurament s'obriria al costat de llevant. </p> <p> </p> | 08216-11 | Ca l'Eugasser està al nucli de la Solana, al sud dels Rasos de Tubau, amb la obaga de Soler al Nord, Cal Roma i El Soler a l'Est, i la vall amb Cal Trempat al nord Oest i Cap del Camp al Nord Est. | <p>L’actual casa de ca l’Eugasser anteriorment es podria haver anomenat cal Xisquet, canviant de nom al primer quart del segle XIX (RUMBO 2021:79) i s'incloïa a l'heredat del Prat, tot i que no formava part de les masoveries originals del Prat. A l'amillarament de 1852 i al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, ja apareix com a Ca l'Eugasse, al costat del nom de José Camprubí, qui en podria ser el propietari o el masover. La casa es deshabita definitivament entre 1929 i 1930. </p> | 42.2033200,2.0270500 | 419679 | 4672809 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89855-img2801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89855-img2803-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89855-img2805-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89831 | Cal Bolant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bolant | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> | s.XIX | Edifici en estat ruïnós. | <p>Cal Bolant és un petit edifici en estat ruïnós, del que només en resten algunes pedres dels fonaments. La densa vegetació s'ha anat menjant l'edifici, pel que identificació dels diferents espais es fa molt difícil. L'aparell constructiu és amb pedra conglomerada irregular. </p> | 08216-5 | Cal Bolant està situat a l'Est del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, a la zona del quintà de Cal Cristí. Casablanca es troba al SO, Cal Cristí al NE i a pocs metres neix la Riera del Molí. | <p>Cal Bolant forma part de la finca de Casa Blanca, la que es troba a pocs metres al SO. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, podria apareixer Cal Bolant al costat del nom de Juan Portell, qui en podria ser el masover, però no se'n fa referència a l'amillarament de 1862. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1876400,2.0293200 | 419847 | 4671066 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89831-img4470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89831-img4472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89831-img4471.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 89876 | Cal Trempat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trempat-1 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF, Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament </em>(1862), unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>RUMBO, A. (2021) Estudi de les Masies del Prat </p> <p> </p> | s.XVIII | Edifici en estat ruïnós. | <p>Les restes de la masia de Cal Trempat mostren una edificació de dos cossos. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta seria a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. A la paret de SE encara hi ha restes de dues petites obertures, emmarcades amb carreus irregulars poc treballats. A l'interior s'aprecien dues finestres, amb llinda de fusta, una de les quals podria haver estat tapiada a l'adossar-se l'annex a la paret SO, d'un sol nivell, que podria haver estat utilitzat com a cort i corral. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats lligats amb morter de calç i carreus més acabats a les cantoneres. </p> | 08216-20 | Cal Trempat es troba al nucli de la Solana i al peu d'un afluent al Llimosell. Al Sud es troba el Coll de Sant Jaume, al SO el coll de la Batallola, a ponent Santa Eugínia, al NE el coll de la creu del Soler, a ponent Cal Roma, el Soler i Tubau al fons. | <p>Cal Trempat formava part de les masoveries del Prat. Va ser construïda el 1706-1707 i es va deshabitar el 1900-1916 (RUMBO 2021: 66). Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856 (AHCB), apareix Josep Boixader, sense especificar si n'era el propietari o simplement hi vivia, mentre que a l'amillarament de 1862 (AMSJF, unitat d’instal·lació n. 211) hi apareix com a propietari. De totes maneres, hi ha dubtes de qui ocupa la casa, ja que els Boixader estan documentats a Cal Cintet des de 1707 fins a 1886 i Josep Subirana apareix a cal Trempat al compliment pasqual de l’any 1850. Seria possible que els Boixader paguessin el cens de cal Trempat mentre vivien a cal Cintet, i la família Vagués mai va habitar cal Trempat entre 1707 i 1825 (RUMBO 2021). </p> | 42.2047500,2.0276800 | 419733 | 4672967 | 1706 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89876-img2796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89876-img2797.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 89877 | Cal Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicenc-0 | <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, <em>Amillarament</em>, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>APSJF (1789) Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p> </p> | s.XVIII | <p>Cal Vicenç és una masia de planta rectangular de 160 m2 de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants suportada a base de bigues de fusta i teula àrab. L'aparell constructiu és de paredat comú fet de carreus desbastats i lloses. La major part del mur està arrebossat, especialment les parts que s'han renovat en temps contemporanis. La façana principal és perpendicular al carener i s'obre a SE. El primer edifici consta de planta baixa i dos pisos. A la façana de ponent, davant de l'era, s'hi troba la porta principal, dues finestres al primer nivell i una al segon nivell. A la paret SE es va annexar un altre edifici, el que consta de planta baixa i pis, els que es divideixen en un espai tancat al costat nord i una porxada coberta amb balconada al primer nivell. Al SO s'aixeca un petit annex de planta baixa i pis, que originalment podria haver estat per ús agrícola. </p> | 08216-21 | Cal Vicenç es troba als afores del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, als peus del Pla de les Forques. | <p>La primera font documental que s'ha trobat de Cal Vicenç és al compliment pasqual del 1789, on es destaquen dues propietats: Cal Vicens de Dalt i Cal Vicens de Baix, les que avui en dia són una sola casa. A l'amillarament de 1862 també es destaquen dues propietats: Cal Vicenç de dalt, habitada per la família de Francesc Subirats, i Vicenç de baix, habitada per la família de Josep Mir.</p> | 42.1890600,2.0244100 | 419443 | 4671228 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89877-img4623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89877-img4622.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91646 | Campanes de l'església de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-lesglesia-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>CABALLÉ, F. (2018) Qui toca les campanes? Inventari de campanes de l’Alt Berguedà, La Patumaire, Berga.</p> | s. XVIII | Molt erosionades. | <p>La doble espadanya de l’església de Sant Jaume de Frontanyà de 1572 es va transformar a principis de 1700 en un campanar rectangular tancat, el que fa 2,33 metres d’alçada, amb quatre finestres d’arc de mig punt. L’accés és des del cor, per escales de fusta.</p> <p>La campana gran medeix 75 cm d’alçada, amb un coll de 47 cm i un diàmetre de 85 cm i pesa uns 356kg. El jou és de fusta envellida amb vuit tirants, dos dels quals aguanten el contrapès de pedra. En un costat té palanca i a l’altre, el martell. La campana funciona de forma manual i amb electromartell. Es conserva un vell rellotge en bones condicions. S’aprecia un segell medieval de text il·legible, que segurament seria del fonedor. Destaquen diversos relleus al cos de la campana. Al centre: un ecce homo, una creu de calvari, una mare de Déu amb l’infant a coll i, finalment, en relleu superior als altres, sant Jaume de cos sencer. Sota els peus del sant s’aprecia una corretja prima guarnida amb flors i diminutes capelletes. A mig peu, es decora amb sanefes d’orles foliars. Al mig i al terç de la campana, s’entreveu la inscripció amb caràcters gòtics “… EPEM / + / D / AV / MIL- CCCC - IIIV / EP … / UPATE.. P … T”. “/… AHUM … I / MAIOME / D / FEUDAT PETDUJIA / … “. Sembla que els caràcters que manquen en la inscripció són causa en part de l’erosió que ha patit, però també de l’intent de destrossar-la durant l’escomesa civil de 1936 (CABALLÉ 2018: 217).</p> <p>La campana petita medeix 37 cm d’alçada, 25 cm de coll i 42 cm de diàmetre i pesa uns 43 kg. Té una bona sonoritat, en to de sol. El batall és de ferro, amb un forat a l’extrem. El jou és de fusta i està molt erosionat. De la part superior, s’aprecien dues tiges de ferro que serien per sostenir el contrapès, actualment inexistent. Hi ha restes de palanca i s’aguanta per les nanses amb un cargol. Fundiona manualment a través d’un cable al batall que va fins a l’interior de l’església. El fonedor és Raynelli. Els relleus de la campana estan molt erosionats, però encara es poden entreveure, al centre, imatges de cos sencer dalt una peanya de núvols, les que podrien ser de sant Jaume (amb el bàcul de pelegrí), sant Joan Baptista i Jesús crucificat. Aquestes figures estan intercal.lades amb les d’arcàngels de mig cos. A la part inferior, per sota les figures, s’aprecia una sanefa amb motius florals. Al terç de la campana es llegeix: “SANTE JACOBE ORA PRO NOBIS ANO 1784”, mentre que al peu es confirma el fonedor: “RAYNELLI ITALIA FETA” (CABALLÉ 2018: 218).</p> | 08216-69 | Campanar de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. | <p>La història de les campanes comença arrel de l’avenç en l’art de la metalúrgia a l’antiga Xina. Les primeres campanes van apreixer entorn el 2000 AC, les que poc a poc es van anar extenent per la resta d’Àsia i el món sencer. L’ús de les campanes també ha patit canvis durant els anys: petites campanes s’utilitzaven per traspassar informació a llargues distàncies, músics els adoptaren com a instruments importants, i també s’adoptaren per diferents religions. Abans de l’arribada del Cristianisme, diferents religions com el Budisme, Hinduisme, Shinto i l’antic Egipte utilitzaven campanes en les seves cerimònies com a instruments dels déus, per traspassar pau, netejar ments, per portar salut, sort i felicitat. Amb el Cristianisme, la tradició de campanes per congregar feligresos es va enfortir i van neixer escoles de fundició a Italia, un art que es va extendre per la resta d’Europa durant els segles següents. Actualment, a Catalunya, la confraria de campaners segueix viva i activa. </p> | 42.1872200,2.0243200 | 419433 | 4671024 | 1784 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91646-campana-gran-detall.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91646-campana-petita-detall.png | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Raynelli | A Sant Jaume es troben documentats els diversos tocs de campanes: bateig, a missa, a oració (a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda) i a morts, el que es recorda molt tètric i variava depenent si el difunt era home o dona. | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89863 | Cal Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toni-1 | <p>AHCB (1856) Serveis militars, Registro de las casas de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de Guerra.</p> <p>AMSJF (1862): Impostos municipals i estatals, Amillarament, unitat d’instal·lació n. 211</p> <p>CARRERAS CANDI, F. (1908) “Partit Judicial de Berga” a Geografía General de Catalunya, Ed. Alberto Martín, Barcelona.</p> | s.XIX | <p>Masia rectangular de cinc cossos. L'edifici principal és de planta baixa i dos pisos, amb edificacions annexes d'un o dos nivells aprofitant el desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant amb teula àrab i el mur de paredat i carreus de pedra amb morter de calç. El carener de la casa principal és transversal a la façana, que està encarada a migjorn. A planta baixa s'obre una porta amb llinda i als pisos una finestra respectivament. L'accés principal a la casa és per un dels cossos annexes, a la paret de llevant, que dona accés al primer pis de la casa, a través d'una porta de vidre i fusta. A l'annex de la paret de ponent, hi ha una porta que, des del jardí, dona accés a la cuina i a la resta del primer pis de la casa. Al SO de la casa principal s'aixequen diversos tancats i edificis. El taller és de planta rectangular, de planta baixa i coberta a doble vessant, amb finestres a la paret de migjorn. La resta d'eficicacions són simples, de planta quadrada per a emmagatzemar eines o llenya. L'interior de la casa està totalment reformat, amb encara alguna resta d'un festejador a la finestra del primer nivell i l'espai del que podria ser una capelleta. </p> | 08216-19 | Canemars | <p>Cal Bondia formava part del nucli aïllat de Canemars, del que Carreras Candi sustenta que estava format per 10 cases i 16 persones (CARRERAS CANDI 1908). De totes maneres, sense tenir en compte el Molí del Quirze, segons fons documentals, n’hi hauria 11: Cal Toni, Cal Peguera, Cal Blanquet, Cal Bernat, Cal Brià, Cal Farreró, Cal Bondia, Cal Menut, Cal Xiscu, Cal Tardà i Cal Catarí. Actualment hi ha restes de totes elles, tot i que només Cal Toni és habitada com a segona residència. </p> <p>Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Toni. La primera informació que s'obté és al compliment pasqual de 1851 i a l'amillarament de 1862, on apareix al costat del nom de Manuel Jordà, qui en podria ser el propietari o el masover. Al registre de cases del partit judicial de l’any 1856, Cal Toni s'atribueix a Joan Currubí, qui també en podria ser el propietari o el masover. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1816600,2.0287800 | 419795 | 4670403 | Abans de 1856 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89863-dsc02146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89863-dsc00641.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||
| 89885 | Cap del Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-del-camp | <p>AHPB (1755) Manuals notarials, Manuals de Joan Baptista Plana, <em>Manuale vigesimum quintum instrumentorum 26/12/1754-23/12/1755</em>, volum 992/22, pàg. 196-205.</p> <p>AHCB, Manuals notarials, Manuals de Ramon Coll, <em>Manual de 1867</em>, escriptura n. 173, pàg. 525-527.</p> <p>RUMBO, A. (2021): El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d'història. </p> | s.XVIII | Edifici en estat ruïnós. | <p>Les restes de Cap del Camp mostren dues edificacions d'un sol cos, unides per una paret al costat nord de construcció posterior. Ambdues són de planta rectangular, de planta baixa i pis segurament amb coberta a doble vessant sobre bigues de fusta i teula àrab. El carener seria perpendicular a la façana principal en ambdós edificis, que s'encaren al SO, on hi hauria la porta principal d'accés a les cases. Segurament l'edifici del costat de ponent era utilitzat com a habitatge, tal i com mostren les restes, al primer nivell, de la pica i el forn, del que encara s'aprecia el seu volum quadrat des de l'exterior. L'altre edifici es podria haver utilitzat com a cort i magatzem al pis superior. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i carreus més ben acabats a les cantoneres. </p> <p> </p> | 08216-24 | Cap del Camp està al nucli de la Solana, al sud dels Rasos de Tubau, amb la obaga de Soler al Nord, Cal Roma i El Soler a l'Est, i la vall amb Cal Trempat i Ca l'Eugasser al Sud Oest. | <p>Cap del Camp sembla que va ser construïda el 1707 i habitada per diferents famílies fins al 1965-70.</p> <p>Als Atermenaments dels “<em>Patis de St. Jaume</em>” de 1755, es descriu la finca: <em>Formada per una casa i una peça de terra de nou quartants de sembradura que limitava a orient amb honors de l’heretat del Soler, a migdia, occident i nord-oest amb honors del mateix mas Prat </em>(AHPB 1755).</p> <p>Tot apunta que originalment formava part de les masoveries del Prat. Va ser venuda el 1856 i nou anys més tard va ser reintegrada a l'heretat original per Josep Clotet i Roma, qui havia comprat el Prat el 1854 (RUMBO 2021). </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.2045200,2.0285100 | 419801 | 4672941 | 1707 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89885-img2789.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89885-img2785.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89885-img2787.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Sembla que l'orígen del nom de la casa ve del fet que estigui al capdemunt del camp on es troba.Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 91846 | Capbreu de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capbreu-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-comarcal-de-solsona | s.XX | <p>L'Arxiu Comarcal de Solsona conserva un capbreu del terme i parròquia de Frontanyà, del notari Domènec Aguilar de la Notaria de Solsona, datat del 1790. Es tracta d'una unitat documental composta que consta de 72 fulls en dos plecs. En ell, diferents individus confessen les seves propietats. </p> <p> </p> | 08216-83 | Carrer dels Dominics, 14, 2a planta (Palau Llobera), 25280, Solsona. | <p>L’Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS) forma part de la Xarxa d’Arxius de la Generalitat i va ser inaugurat el 30 de març de l’any 1995. En l’actualitat custodia més de 1000 metres lineals de documentació que abraça des del segle XIII fins als nostres dies.</p> <p>L'Arxiu aplega més de 160 fons documentals i col·leccions, dels que destaquen: l’Arxiu de la Ciutat de Solsona i l’antic notarial del districte de Solsona; el fons fotogràfic Josep Maria Vicens i Purgimon [1910-1955] i un nombre destacat de fons del teixit associatiu solsoní: l’Orfeó Nova Solsona, l’Associació de Festes del Carnaval etc. </p> <p>Les seves dependències ocupen una part de l’antic Hospital Llobera, destacat edifici del gòtic civil català.</p> | 42.1873800,2.0236300 | 419377 | 4671042 | 1995 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | El capbreu és un tipus de document on s'anotaven els drets i rendes que fan els vassalls al seu senyor, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats. Es tracta d'un document de gestió útil per al control senyorial sobre les persones i les terres. Cada vegada que es feia la confessió es conservaven i es renovaven els drets i rendes que el senyor tenia sobre els seus dominis útils i les jurisdiccions.S'han distingit dues classes de capbreus: els de senyoria, els que són una sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls emfiteutes, que solen englobar tot un poble; i capbreus de rendes, els més nombrosos, que especifiquen els drets i rendes d'un senyor de particular a particular.Les declaracions que fan els particulars en els capbreus, on consten cases, terres, béns, cultius als que es dediquen, dades sobre l'adquisició dels béns o l'ascendència del capbrevat són una font important per a investigar la història de la propietat. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||||||
| 89887 | El Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collet-0 | <p>AFEVSBLL, (1755) <em>Llibreta de las afrontacions de las Heretats y Terras posseeix Vilar de St. Boy, copiades dels Actes </em>dins el <em>Compendi de tots los Actes dels Masos y Casas; Censals, Testaments, Inventaris, Capítols, Àpocas, Fundacions y altres Documens del Mas Vilar de San Boy de Llussanès</em>, sense data, pàg. 27-28.</p> <p>RUMBO, A. (2021): El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d'història. </p> <p>AHCB (1889) Manuals notarials, Manuals de Camil Font, <em>Manual de 1889</em>, escriptura n. 56, compra-venda del Collet, pàg. 193-197.</p> | s.XVIII | Edifici ruïnós, amb restes dels fonaments. | <p>Actualment no queden gairebé restes de l'edifici original del Collet, excepte per alguns arbres fruiters. Sembla que la casa va ser colgada durant els treballs d'asfaltat a la carretera de Sant Jaume de Frontanyà a la Pobla de Lillet i ara tant sols es poden veure algunes restes dels fonaments. Tot apunta que hauria estat un edifici rectangular de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant.</p> | 08216-26 | Collet de Sant Jaume, a 100 metres al NO de Cal Cintet. | <p>La casa el Collet Roig formava part de l'heredat del Prat, tal i com es documenta des del s.XVIII. Sembla que va ser construïda el 1706-1707 i era habitada per la família de Francisco Tubau, per la que pagaven 1 lliura i quatre gallines que es pagaven per Sant Miquel de setembre, per la casa i sis quadrants de terra (RUMBO 2021).</p> <p>Els pactes, “<em>ad bene meliorandum</em>”, signats amb Francisco Tubau i que en aquell moment (1755) havia d’observar el seu descendent Pere Serra, eren els següents (RUMBO 2021: 50-51):</p> <p>- Que pogués prendre pedra, terra i fusta de qualsevol part del terme de l’heretat del Prat per fabricar i conservar la casa, no derruint cap paret de marge ni tallant cap arbre fructífer ni fent malbé l’herba mentre aquesta estigués en nedo.</p> <p>- Que del terme esmentat pogués prendre tota la llenya que necessités per cuinar, per al seu ús i servei ordinari de la casa sense disposar de cap arbre fructífer.</p> <p>- Que només una vegada pogués prendre llenya per assegurar el pati.</p> <p>- Que pogués fer pasturar sempre pel terme esmentat una bèstia de bast, que no fos euga, amb els seus descendents, passant sempre darrera del bestiar de llana del masover del Prat, i no podent anar on l’herba estigués en nedo ni a la Devesa dels Bous, estigués l’herba en nedo o no. Els descendents només hi podrien estar mentre mamessin.</p> <p>Durant més de 150 anys, va ser habitada per la família Tubau-Serra, qui acabà comprant la propietat, la que posteriorment va ser recomprada el 1889 per Joan Clotet i Capdevila. El Collet Roig sembla que va ser deshabitada definitivament el 1945.</p> <p> </p> | 42.1954700,2.0309200 | 419989 | 4671934 | 1706 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/89887-dsc00622.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Es coneix també com el Collet Roig. | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||
| 91757 | Fons documental de Sant Jaume de Frontanyà a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-jaume-de-frontanya-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | XVIII-XXI | <p>L'Arxiu Comarcal del Berguedà compta amb 6 fons amb documentació sobre el municipi de Sant Jaume de Frontanyà, els que allotgen 191 unitats documentals. Aquests fons són: </p> <p>- Fons Família Coll (ACBR40-1201), el que inclou els capítols matrimonials signats entre Josep Solà i Martí, pagès de Sant Jaume de Frontanyà, i Maria Bach i Puig, donzella de Sant Quintí de Puigrodon, datats del 1788.</p> <p>- Fons Josep Deseuras i Vilanova (ACBR40-1305), el que inclou 56 imatges de l'església i el municipi de Sant Jaume de Frontanyà, algunes de les quals estan digitalitzades. </p> <p>- Fons Josep M. Marquès i Bardolet (ACBR40-1306), el que inclou 131 unitats amb documentació geneaològica dels Bardolet de Sant Jaume de Frontanyà, datats del 1809-1900. </p> <p>- Fons Mancomunitat Intermunicipal del Berguedà (ACBR40-203), el que inclou un document sobre l'incendi forestal a Sant Jaume de Frontanyà, el 1981.</p> <p>- Fons Pau Anfruns i Roma (ACBR40-1320), el que inclou els capítols matrimonials signats a Bagà entre Pere Anfruns i Orriols, de Castellar de N'Hug, i Rosa Roma i Portell, de Sant Jaume de Frontanyà, davant del notari Bonaventura Minoves, el 1803.</p> <p><br /> -Fons del Registre de la Propietat de Berga (ACBR40-701), el qual inclou escriptures de translació de domini, i escriptures d'arrendament i subarrendament, corresponents a finques rústiques. El conjunt d'aquests registres d'escriptures responen al Reial Decret de 23 de maig de 1845 i abasten des de l'any 1846 al 1862. </p> <p>-Llibre del registre de cases del partit judicial del Berguedà, de l'any1856, en el que s'indica propietaris i/o masovers, dels municipis de la comarca, entre els quals Sant Jaume de Frontanyà. El llibre porta el títol de 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32'. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-78 | Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga | <p>L'any 1983 es va dur a terme el conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà. El 20 de febrer del 2001 es va inaugurar l'arxiu a l'edifici del Pavelló de Suècia de Berga. L'arxiu conté els fons procedents de l'Ajuntament de Berga, però també documentació de tipologia i procedència molt diversa de tota la comarca del Berguedà dels ss. XIII al XXI. L'arxiu també alberga una quantitat important de fons d'entitats ciutadanes i particulars, així com fons fotogràfics i un fons d'hemeroteca d'autors i/o temàtiques berguedanes. </p> | 42.1873677,2.0236301 | 419377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91757-img1131.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 90041 | Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eugenia | <p>APSJF, Manuals notarials, <em>Manual de Pere Terradelles</em>, 1593-1604 (1620), unitat d’instal·lació n. 10, llibre D, sense paginar.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p> </p> | s.XVI | <p>Santa Eugènia, o Eugínia com es coneix localment, és un conjunt arquitectònic format pel mas, estables, pallissa i era que queda tancada amb un mur de pedra. La casa original és de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos, que es troba bastida aprofitant el desnivell del terreny, de manera que el primer pis queda a nivell de camí i la planta baixa, a un nivell inferior a aquest pel costat de migdia. La teulada és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La porta principal és amb arc rebaixat de pedra i una finestra a cada pis. A la paret Nord destaca una petita obertura circular sota teulada construïda amb maons i dues petites finestres amb llinda de fusta. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i maons, mentre que a les cantoneres hi ha carreus més treballats. Aquesta construcció correspondria a la masoveria. A l'interior, s'ha mantingut l'estructura original de la casa i alguns dels seus elements, com pot ser la pica de la cuina, el foc a terra i el banc escó. A la planta baixa destaquen els espais amb sostre de volta d'aresta. </p> <p>Davant la meitat de la façana principal hi ha afegit un volum de planta rectangular de notòries dimensions, de construcció posterior. Originalment podria ser de dos cossos, ampliant a un tercer a la façana de migdia. La teulada és a quatre costats, amb teula àrab sobre bigues de fusta, amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a llevant. L'accés a aquest habitatge és a través d'una porta de fusta de doble fulla amb arc rebaixat de maó pla, igual que a la resta d'obertures de la paret. La façana de migdia correspon al cos afegit, a modus d'eixides i assecador que es suporta sobre pilars a la planta baixa i els pisos. Es tracta d'un cos obert, amb arcs de mig punt amb maó en línia a la planta baixa i el primer pis i arc rebaixat sota teulada, els que es tanquen als pisos amb una balconera de ferro. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats, maons i carreus més ben esculpits a les cantoneres, mentre que el cos afegit a migdia és integrament de maó. A l'interior, el paviment és de lloses i encara es conserva la cuina original amb el foc a terra.</p> <p>A la paret de ponent s'annexa un volum de planta baixa d'ús agrícola o ramader amb murs de paredat comú i maons. També un altre edifici d'ús ramader al costat de migdia, de coberta a una sola vessant. Just davant de la casa hi havia el femer.</p> <p>A l'altre costat de l'era s'aixeca una majestuosa pallissa, de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant amb teula àrab sobre bigues de fusta, el carener de la qual és perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia. Aquesta façana destaca pels seus arcs de maó en plec de llibre i columnes de pedra escairades. Originalment, els dos arcs de la planta baixa serien de dimensions superiors a les actuals. La planta baixa suporta l'edifici amb arcs diafragmàtics rebaixats que transcorren de nord a sud, elaborats amb pedres ben escairades als pilars i pedres planes ben escairades disposades a plec de llibre. La volta catalana està suportada per arcs torals a cada crugia. A la paret de ponent de la pallissa se li va adossar uns volums amb teulada a una sola vessant, amb bigues de fusta i tèula àrab, a continuació de la coberta de la pallissa. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i cantoneres ben escairades. A la part posterior a aquest edifici, se n'aixeca un altre de planta quadrada, amb planta baixa i pis, coberta a doble vessant i teula àrab sobre bigues de fusta, d'ús agrícola o ramader. </p> <p>El conjunt està perimetrat pels diferents edificis i un mur de pedra d'un metre d'alçada, el que segueix fins a l'església de Santa Eugència de Soïlls, situada en un turonet a pocs metres del mas.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-38 | Conjunt arquitectònic situat als Quintans de Santa Eugènia, amb Les Muntanyetes al Nord, el coll de la Batallola al SE, la baga de Santa Eugènia i el Pla de la Lleona al Sud i la Questió al SO. La finca termeneja a l'Oest amb La Pobla de Lillet. | <p>L’església de Santa Eugènia de Soïlls deuria dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les parròquies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de Corrubí. De la seva existència documentada només hi ha una referència del segle XIV: una deixa testamentària a favor de l’església de Santa Eugènia de Soïlls per part de Berenguer de Soler de Montclús. </p> <p>La masia de Santa Eugènia ja apareix als llibres sacramentals de l'Arxiu Parroquial de Sant Jaume de Frontanyà, on es corrobora que estaven al dia del compliment pasqual des de 1596.</p> <p>En un manual notarial de Pere Terradelles (APSJF 1620) hi figura el “<em>Memorial del què an de pagar los pajesos de la parrochia de Snt. Jaume de Frontanyà per la obra que ses feta al campanar ho obra de la sglésia</em>”, en el que Santa Eugínia apareix aportant 3 sous per a les obres de l'església de Sant Jaume de Frontanyà, el que ens fa deduïr que era una de les cases més fortes de la parròquia, tot i que no de les més capdavanteres. </p> <p> </p> | 42.2038000,2.0124600 | 418475 | 4672876 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90041-img45830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90041-img4575.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90041-img4579.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La documentació històrica fa referència al molí de Santa Eugínia, present el 1789, del que actualment no es troben vestigis. Al s. XVII es coneixia popularment com a Vallcabrera. | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91270 | Cal Marxandó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxando | s.XVIII | <p>Conjunt d'edificacions: casa pairal, pallissa i pou. La casa principal consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab. El carener és transversal a la façana principal, que s'obre a llevant. Al primer pis, hi ha una portalada emmarcada amb carreus, la que és datada del 1724. L'edificació consta d'un annex construït durant els anys 80 al costat de migjorn, cobrint l'eixida de la casa i ampliant el primer i segon pis de la vivenda principal. L'edificació és la primera de la línia de cases del tram inferior del carrer de baix, a partir de la paret de ponent. </p> <p>A l'altre extrem de l'antiga era, s'aixeca una construcció que podria ser originalment d'ús agrícola, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant a base de teula àrab, bigues de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal, que consta d'una gran portalada a la planta baixa del mur de ponent. La resta de murs tenen obertures, algunes de les quals estan tapiades actualment. A la paret nord, hi ha una escala exterior per accedir al primer pis de l'edificació i un banc de pedra adossat a la paret, espai que forma part d'aquest conjunt arquitectònic. </p> <p>Al mig de les dues edificacions, al costat sud de l'antiga era, s'aixeca un pou circular, de pedra i coberta amb teula àrab. Actualment està tancat amb un reixat de ferro per la seva protecció. </p> | 08216-42 | Conjunt d'edificacions situats al centre del nucli urbà, davant de la plaça de la vila. | <p>Segons la documentació trobada, des del 1851 l'Antiga Fonda Marxandó era el punt de trobada entre veïns i on els visitants s'allotjaven. </p> <p>Al compliment pasqüal de 1789 ja es parla de Cal Marxandó, propietat de Josep Clotet. </p> | 42.1870600,2.0236600 | 419379 | 4671007 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-img2755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-img4867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91270-fontanet-1930-jugant-a-la-manilla.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 91185 | Tubau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tubau | <p>ACU (905) pergamí original de l'Acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà, 199 x 456 mm., cons. d’esglésies nº 11.</p> <p>Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), Real Patrimonio, Maestre Racional, Volums, Sèrie general, 2958, <em>Libro del fogaje general de Cataluña realizado por mandato de las cortes de Monzón de 1552 correspondiente a los territorios de las colectas de Barcelona, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vic, Berga y Bagà y Manresa</em>, 1553, pàg. 334.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>LOZANO, E. (2017) El Molí de Tubau a través de la documentació. Estudi històric: Sant Jaume de Frontanyà, segles XVIII-XX. Sense publicar.</p> <p>SALVADÓ I ROMECH, R.; VILA I LLIVINA, D. (2017) “El dot material femení en els capítols matrimonials de Sant jaume de Frontanyà. Segles XVI-XVIII” a l’Erol, núm. 131. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> <p>APSJF (1714) Manual de Joan Campalans, p. 47v.</p> <p>APSJF (1714) Testaments s. XVIII, núm. 12-a.</p> <p>ACS (1970), Cabreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588.</p> <p>APSJF, Compliment pasqual 1789-1900, núm. 4-d.</p> <p>ACBR (1772) Fons del Registre de la Propietat de Berga, Llibre d’hipoteques.</p> <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l’alta vall del riu Merlès. Celblau. Torelló.</p> <p> </p> | s.XV | En mal estat de conservació. La teulada de l'edifici principal està seriosament compromesa. | <p>Tubau és un conjunt arquitectònic que consta de la casa pairal, una font, corrals, pallisses i tancats agrícoles, així com l'església pre-romànica de Sant Esteve.</p> <p>La casa pairal consta de tres cossos diferenciats. La construcció més primerenca és de planta rectangular amb carener paral·lel a la façana principal, que està encarada a migdia. A planta baixa s'obre una gran porta adovellada, amb dues finestretes quadrades emmarcades amb carreus. Al primer pis s'obren tres finestres més grans, també emmarcades amb carreus. Al segon pis s'obren tres finestres, aquestes de més petites dimensions, també emmarcades amb carreus. A la paret de llevant, s'observen dos petits cossos annexes, d'un nivell, seguint el desnivell del terreny. Al primer pis s'obre un balcó emmarcat amb carreus i un altre al segon pis, de posterior execució. A la paret de ponent s'obre un petit cos, amb el carener transversal a la façana principal, amb una galeria porxada al primer pis, amb arcs rebaixats, que segurament s'edificà al s.XIX. El segon cos consisteix en un edifici rectangular addosat a la paret de ponent de l'edifici principal, amb unes arcades al primer pis i una galeria porxada amb arc de mig punt rebaixat i petites obertures circulars i semi-circulars a sota teulada. La porta principal d'accés a aquest segon cos es troba a la paret de ponent, a la que s'obre una finestra a cada nivell, les darreres emmarcades per maons. Un annex de dos nivells s'obre a la paret de migjorn. El tercer cos d'un sol nivell s'obre a la paret de ponent de l'edifici principal, el que segurament seria d'ús agrícola o ramader. </p> <p>Al costat de migjorn s'aixeca un altre corral, de planta quadrada i un sol nivell. A l'Oest de la masia, s'identifiquen dues edificacions utilitzades com a paller. La principal consta de planta rectangular amb el carener transversal a la façana principal, on s'obren dos arcs de mig punt rebaixats i altres obertures, les que han modificat l'estructura original de l'edifici. Un segon paller s'obre al costat nord, de planta rectangular i dos nivells, amb el carener transversal a la façana, la que manté les obertures originals al primer nivell. </p> <p>A pocs metres de la façana de ponent es troba una edificació de pedra molt primigènia que allotja un dipòsit d'aigua, el que està encastat al mur aprofitant el desnivell. Aquesta petita construcció té teulada a doble vessant a base de lloses, amb carreus ben esculpits a les cantonades i un arc central de mig punt amb totxanes a plec de llibre. Al centre d'aquest arc es troba una porteta de fusta que dóna accés al dipòsit de l'aigua, la que està situada sobre dues immenses lloses, a la base de les quals hi ha l'aixeta metàl·lica de la font. Aquesta porta està emmarcada per una sola llosa on l'obertura està tallada en arc rebaixat. A la part superior es pot llegir: Pere Font i una data entre una creu, molt erosionada, que podria llegir 1866. </p> <p>El conjunt està delimitat per un mur de pedra seca que aproximadament fa un metre d'alçada per 60 cm d'amplada que baixa fins a l'església de Sant Esteve. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-40 | Conjunt situat als peus dels Rasos de Tubau, els que queden al Nord, amb Corrubí a l'Est, els quintars de Tubau i les masies del Prat al Sud, el coll de Sant Jaume al Sud Oest i El Soler i Cal Roma a l'Oest. | <p>Originalment la zona de Tubau es coneixia com Montner, una de les tres batllies que formava el priorat de Sant Jaume. No va ser fins al s. XVII que es va canviar al nom de Tubau, el que formava un nucli aïllat amb l'església pre-romània de St. Esteve al centre. </p> <p>Montner, 'montinigrus' o 'Monte Nigro', surt esmentat com un dels límits de l'església de St. Jaume en l'acta de consagració de la mateixa, l'any 905. Sembla que el 1374, els homes de Frontanyà i especialment els de Montner no volien retre homenatge al baró de Pinós, manifestant així el seu desigs d'independència dins de la batllia i del priorat.</p> <p>Abans del s. XVI, la casa pairal de Montner surt referenciada com a mas Rigolf, el que va passar a ser conegut, pel nom dels seus estadans, com a Mas Tubau. La primera documentació que es troba dels Tubau és al fogatge de l’any 1497, on apareix “En Tubau”, mentre que a la relació de 1515 apareix un tal “Joan Tubau”. Pel mateix motiu, l’església de Montner, adjacent al mateix mas, va començar a ser coneguda com Sant Esteve de Tubau. Al fogatge de 1553 apareix Ramon Tubau, qui era conegut com “l’Hereu Tubau”, un dels més coneguts bandolers de la vegueria de Manresa i cap d’una quadrilla que operava amb Janot Riembau, de la Pobla de Lillet, i Joan Escuder, de Ripoll, qui duren a terme diversos robatoris a les cases del poble i altres incidents. Martínez Solsona parla del despoblament del lloc de Tubau al 1589 com a conseqüència del brot de pesta, el que féu que “moltes persones de les cases principals: Vilarrasa, Cosp, Tubau, Corrubí, Soler… foren sebollides, enterrades” (MARTINEZ SOLSONA 1967). De totes maneres, la continuïtat de la família Tubau al mas és evident abans i després de 1589, si bé la línia directa d’hereus del mas podria haver-se extingit, algun membre de la família va acabar heretant i ocupant la casa. Les nissagues que enllacen amb els hereus de Tubau són d’alt nivell econòmic, el que evidencia dels elevats dots que aportaven les núvies, pel que situa els Tubau com una de les famílies més benestants del lloc (SALVADÓ I VILA 2017). Segons l’inventari de béns atorgat l’any 1714 per Marianna Orriols, vidua de l’hereu Jaume Tubau i València, sabem que els Tubau eren propietaris del Cortal de Dalt i el Cortal de Baix, antic molí medieval o Molinot, (APSJF 1714) habitades per les famílies Puig i Rafart, així com una casa anomenada “el Ras de Tubau” (ACS 1790).</p> <p>Durant el s. XIX, el mas Tubau era una de les 7 cases que formaven la petita parròquia de Sant Esteve de Tubau, junt al Cortal de Tubau, el Ras de Tubau (abandonada a inicis del s. XIX), el Molí de Dalt o de Tubau, el Molí de Baix o Molinot, Cal Roma i Cal Pó dels Jeps (més tard coneguda com Cal Jep).</p> <p>A la segona meitat del s. XVIII, la família Tubau seguia sent una de les famílies més pròsperes de l’alta vall del riu Merlès, fet evidenciat en diversa documentació notarial, com la compra de l’heretat dels Oms (ACBR 1772). Més endavant, al s. XVIII, el propietari de Tubau va col.laborar activament en la construcció del santuari de la Mare de Déu dels Oms, el que va crear un censal de 400 lliures sobre la propietat on s'edificà el santuari, el que es va vendre l'any 1717 a la comunitat de clergues de Santa Eulàlia de Berga. </p> <p>El mas Tubau era habitat per un gran nombre de gent; al 1804 hi vivia la nombrosa família Tubau (12 adults i 3 fills), un mosso, una criada, una porquera, un vaquer, un rabadà i un baciver, mentre que al 1857 hi havia 20 persones empadronades (5 membres de la família Font-Tubau, dos servents i tres serventes, tres pastors, un teixidor, una família de 4 mebres que consta com a “pobre” i un home solter i un nen acollits també per caritat. Poc abans de la Guerra Civil (1936-1939) els amos de Tubau van acabar marxant a Ripoll i en pocs anys, el veïnat de Tubau va quedar gairebé abandonat, tot i que fins al 1925 el rector de Sant Jaume encara celebrava missa a l’església de Sant Esteve alternant amb la veïna església de Sant Llorenç de Corrubí (VINYETA 1978: 77). Als anys 1970s, al mas Tubau només hi quedaven dos pastors i a l’església de Tubau només es celebrava missa per la benedicció dels termes del Primer de Maig i en alguna altra comptada ocasió.</p> <p> </p> | 42.2047300,2.0414200 | 420867 | 4672952 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91185-img2565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91185-img2568.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91185-img2597.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91446 | Creu de Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sole | <p>CASELLAS, I; SANTANDREU, M.D. (1997) Creus del Berguedà, Amics del Romànic del Berguedà, Berga.</p> | s. XIX | <p>Creu de fusta de 2 metres d'alçada per 50 cm d'amplada. El pal vertical és cilíndric, d'uns 10 cm. de diàmetre, mentre que el braç transversal és de cos rectangular. Aquest braç porta la inscripció 'DE SOLE' indentada a la fusta. </p> | 08216-61 | Creu situada al Coll de la Creu de Solé, amb els Rasos de Tubau al NE, Tubau al SE, Cal Roma i el Solé al Sud i les Muntanyetes a l'Oest. | <p>La de Solé és una creu-pedró, les que solen estar situades en indrets especials des d'on es beneïe el terme i es resava per demanar a Déu la protecció de les collites.</p> <p>La creu és un símbol d’orígen molt antic que ha servit per representar el cosmos en les seves formes més diverses. S’ha trobat en diverses cultures i religions precristianes. Amb el Cristianisme va adquirir una gran importància simbolitzant la mort i la glòria, així com la victòria.</p> <p> </p> | 42.2111700,2.0328400 | 420167 | 4673675 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91446-img4559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91446-img4560.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | L'element es troba en un indret de gran interès natural i etnològic. La creu està situada en un pas molt important per a les comunicacions entre Sant Jaume de Frontanyà, La Pobla de Lillet i Gombrèn, a través dels cingles de Tubau. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 92645 | Sender de Gran Recorregut 241 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-241 | <p>El sender de gran recorregut GR-241 és un sender circular que dóna la volta al Catllaràs passant per diferents termes municipals: Borredà, Vilada, La Nou de Berguedà, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Té una llargada de 59,46 km. que estan dividits en quatre etapes. La segona etapa, del Cobert de Puigcercós a Sant Jaume de Frontanyà, entra al terme municipal tot resseguint la riera del molí. La tercera etapa, va de Sant Jaume a La Nou de Berguedà, tot via Faig i Branca, ja al PEIN Serra del Catllaràs. </p> <p> </p> | 08216-121 | Creua el terme municipal de SE a NO, tot enfilant-se per la riera del molí, creuant el nucli urbà i pujant cap a la Serra de Faig i Branca, al Catllaràs. | 42.1936300,2.0077700 | 418075 | 4671752 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les coordenades corresponen a la Creu Malosa. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||||||
| 92020 | Antiga font i abeurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-font-i-abeurador | s. XIX | L'element va ser enterrat a causa de les obres de pavimentació del núcli urbà. Actualment només n'és visible un tros de la llosa central de la font. | <p>Antiga font d'aigua del poble de Sant Jaume de Frontanyà, just davant de les Freixeres, on hi havia la bassa del poble. </p> <p>La font està ubicada en una paret de pedra, que conté les terres de la Plaça de Dalt. Té una llosa central amb una data esculpida (1880) i un cercle amb un motiu ornamental indistingible actualment. Al centre de la llosa hi havia una aixeta de metall. No hi havia pica, sinó un forat a terra. A la seva esquerra, hi havia un abeurador pels animals, una estructura a base de pedres d'aproximadament 1,5 m. de llargada, 0,5 m. d'amplada i 0,8 m d'alçada. </p> <p>Actualment només en resta la part superior de la llosa central de la font, doncs la resta va ser enterrat durant les obres de pavimentació del carrer. </p> <p>La font era un punt de trobada i d'abeurament durant la transhumància, així com font d'abastiment d'aigua per als veïns del poble. Molt probablement, va ser un dels elements determinants per al primer assentament de Sant Jaume de Frontanyà. </p> | 08216-108 | Davant de les Freixeres, al costat de ponent del camí que va a la Pobla de Lillet | 42.1876000,2.0240300 | 419410 | 4671067 | 1880 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92020-img4681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92020-a-la-font-am-63.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | |||||||
| 91499 | Antic camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-1 | <p>CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL.</p> <p>SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves infraestructures. | <p>El camí ral que comunicava Borredà amb Sant Jaume de Frontanyà entra al terme municipal pel Sud-Oest tot resseguint el traçat del riu Mergançol. Un cop passada la baga de Les Platetes, travessava les saleres de Terradelles, tot passant pel que havia estat la creu de Terradelles, avui desapareguda, i s'enfila per les roques del Berlinga per arribar al nucli urbà pel SO. Un cop travessada la sagrera, seguia per Cal Vicenç fins al coll de Sant Jaume. Allà sembla que hi havia dos ramals: un que seguia cap a Santa Eugínia creuant el terme cap a La Pobla de Lillet, seguint el camí ramader ICR8 que anava de Prats de Lluçanès fins a Castellar de N'Hug. Aquest tenia una amplada de 2-3,5 m. L'altre ramal pujava cap al coll de la creu d'en Soler, creuava els Rasos de Tubau per acabar connectant amb Gombrèn. </p> <p>Actualment molts trams del camí ral coincideixen amb el traçat de la BV-4656 o hi passen paral.lelament, pel que està en desús. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-62 | Des de Borredà fins a la Pobla de Lillet, travessant el terme de Sant Jaume de Frontanyà de Sud a Nord. | <p>Els camins “reals” o “rals” eren camins públics que unien poblacions importants. Originàriament eren patrimoni de la corona ja que estaven construïts a expenses seves i generalment es mantenien i es cobraven impostos per mantenir-los, com l’impost del passatge per fer passar el bestiar. Altres camins secundaris unien pobles i indrets destacats, els que van anar agafant importància i es van mantenir fins que van ser substituïts per carreteres, la majoria de les quals conservaven el traçat original. Al peu dels camins hi havia serveis per acollir viatgers: al camí ral de Borredà a La Pobla de Lillet, pel seu pas per Sant Jaume els passavolants s’albergaven a la Fonda Cal Marxandó.</p> <p> </p> | 42.1862900,2.0223700 | 419271 | 4670923 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-img4408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-img2707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-006-vista-parcial-de-la-poblacio-i-esglesia-parroquial.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Social | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Actualment encara resten alguns d'aquests camins pel seu traçat original, tot i que algunes parts s'han aprofitat per les carreteres actuals. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 92096 | Tomba megalítica del Quintà de Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-megalitica-del-quinta-de-les-planes | <p>CARRERAS, E. I TARRÚS, J. (2017) “El Quintà de les Planes (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà) i Pardinella (Gombrèn, Ripollès) i les cistes neolítiques amb túmul del prepirineu i altiplans de Catalunya”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2017, Vol. 58.</p> | La cista està en força mal estat i sense aixovars funeraris que puguin confirmar l’antiguitat que se suposa per la seva arquitectura. | <p>La tomba megalítica del Quintà de les Planes va ser descoberta en temps moderns per Joan Closas als anys 1980s.</p> <p>Es tracta d’una cista neolítica amb túmul de forma rectangular i gairebé enterrada dins del terreny, del qual en devia sobresortir la coberta, avui dia desapareguda. El túmul és circular i fa uns 7 m. de diàmetre. Està fet essencialment de terra i encara és molt visible al seu voltant.</p> <p>La cambra conserva 3 lloses al seu lloc, però el frontal est està una mica desplaçat a la seva dreta. Totes són de sorrenca o gres. El seu eix més llarg s’orienta exactament d’est a oest (90-270o). L’interior de la cambra feia: 1,60 m. de longitud, 1 m. d’amplada i 0,80 m. d’alçada. Les lloses que la formen són rectangulars, no estan gaire treballades i les seves mides exteriors són:</p> <p>Llosa A /frontal oest) = 80 cm d’ample per 70 cm (conservats) d’alt i 12 cm de gruix; Llosa B /lateral nord = 155 cm d’ample per 73 cm (conservats) d’alt i 28 cm de gruix; Llosa C /frontal est = 137 cm d’ample per 67 cm (conservats) d’alt i 14 cm de gruix; Llosa B /lateral sud = 110 cm d’ample per 78 cm d’alt i 11 cm de gruix</p> | 08216-109 | Des del camí de les Planes, un cop passada la casa, es segueix la mateixa pista uns 200 m. Cal deixar el cotxe i caminar uns 200 m. a l'oest. | 42.1884100,2.0499600 | 421552 | 4671132 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92096-esquema-quinta-de-les-planes.png | Inexistent | Neolític | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 78 | 1792 | 5.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 91331 | Molí de Baix o Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-o-molinot | <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>SOCA TORRES, I. (2005) 'Aproximació al passat' a Sant Jaume de Frontanyà: Natura, Art i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>AYMAMÍ, G.(2000) 'Els molins hidràulics de la riera del Merlès' a l'Erol nº 108, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> <p>ACS (1790) Notaria de Solsona, Not. Domènec Aguilar, Capbreu del terme i parròquia de Frontanyà, núm. 588, p. 14v.</p> | Edificació en estat ruïnós, del que només en queden restes del mur i de la bassa. | <p>El Molí de Baix o Molinot està en runes, tot i que encara conserva restes dels murs en diferents parts de les estructures que estan molt cobertes de vegetació, la que en dificulta la identificació.</p> <p>De l’estructura principal, només en resta part del mur de paredat irregular i alguna cantonera devastada. S’identifica una mola d’un metre i mig de diàmetre, enterrada a terra i coberta de vegetació, la que impedeix identificar altres estructures, les que correspondrien a l’habitatge de l’antic molí medieval reconvertit en una casa de pagès que es coneixeria com a Cortal de Baix de Tubau. A la part nord del camí, hi ha restes de dos murs de la bassa, per un costat bastits amb grans carreus i paredat irregular i per l’altre amb pedra esculpida més uniformement.</p> <p> </p> | 08216-51 | Edificació al peu del rec de Corrubí, gairebé quan aquest es troba amb el rec de Tubau. Al Sud es troben Les Planes; a l'Oest, les masies del Prat; al NO, Tubau; al NE, Corrubí i a l'Est, Caselles. | <p>El Molí de Baix o Molinot podria ser el molí medieval que apareix en diferents estudis històrics del municipi (MARTINEZ SOLSONA 1967, SOCA I TORRES, 2005), el que també gaudia d’altres molins que treballaven constantment. Aquest molí, junt al Molí de dalt o de Tubau, no ha estat inclòs en cap inventari de molins de la Riera del Merlès (AYMAMÍ 2011), tot i que sí que pertany a aquesta.</p> <p>En un capbreu del priorat de Sant Jaume de Frontanyà del 1790 (ACS 1790), Antoni Tubau i Orriels, hereu del mas Tubau, confessa tenir en el seu terme “dos casas nomenadas lo Cortal de una y lo Ras de altra, habitadas y affocadas, y un Molí Fariner”, el que coneixem actualment com a Molí de Tubau o de Dalt, doncs el molí medieval de Tubau (més tard conegut com el Molinot) havia quedat abandonat després de la Pesta Negra de 1348. En aquest mateix capbreu de 1790 apareix la confessió de Caterina, viuda de Benet Rafart, pagès de Sant Jaume de Frontanyà que aquell 1790 va declarar davant el Prior “una casa o molí rònech y habitat i affocat nomenat antes lo Molí de Tubau y vuy lo Cortal de Baix de Tubau”. Aquest molí rònec era conegut antigament com a a Molí de Tubau, però a finals del s. XVIII estava totalment en runes i ja no tenia funcions de molí. La casa annexa a l’antic molí havia estat repoblada per la família Rafart i s’anomenava Cortal de Baix de Tubau o Molinot, topònim despetiu segurament per l’estat d’abandonament del vell molí, fins que anys més tard, amb la construcció del nou Molí de Tubau, va passar a ser conegut com a Molí de Baix.És possible que s’aprofitessin les pedres del Molinot medieval en ruïnes per a la construcció dels edificis, la resclosa o el rec del nou molí.</p> | 42.1964300,2.0525500 | 421776 | 4672020 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91331-img4555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91331-img4551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91331-img4556.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Un cortal era un corral gran cobert, edificat en despoblat per guardar bestiar i eines del camp, formant un conjunt de bordes o corts i magatzems als quals hi havia agregada una cabana per habitatge del pastor. | 119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 90039 | Molí del Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-quirze | <p>ACA (1724) Hacienda, Legajos, 3567/081.</p> | s.XVII | <p>El molí del Quirze és un edifici de planta rectangular, de sòtan, planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant en teula àrab. El mur és de paredat i carreus de pedra, amb morter de calç i estuc. </p> <p>Es tracta d'un antic molí hidràulic fariner reconvertit en residència, ubicat al costat del Rec del Molí. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L'aparell constructiu és de pedra vista amb morter de calç, actualment totalment arrebossada. Les portes i finestres tenen llinda de fusta. A la façana de ponent s'ha afegit un cos de planta quadrada de planta baixa i pis, que originalment seria per ús agrícola i actualment s'ha habilitat per ús residencial. La coberta original era d'una sola vessant amb teula àrab contigua a la coberta principal. A la planta baixa de la casa, encara es conserva part de la cuina original, amb els fogons, la pica i una cendrera. La llar de foc original ha estat modificada. </p> <p>La planta sòtan correspondria a l’obrador, amb el molí pròpiament dit al costat est, sota el qual travessa el carcabà, on es situa l’arbre de lleves que feia rodar l’engranatge del molí, mitjançant el pas de l’aigua que venia de la bassa situada al nord, nodrida pel rec del molí i que tornava a desembocar al mateix rec. A la paret de llevant, a un nivell encara inferior, es troba la sortida del carcabà, una estructura en forma d'arc construït amb pedres ben esculpides. <br /> </p> <p> </p> | 08216-36 | Edificació als peus de la Riera del Molí, a uns 700 metres al SE del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. Al Nord s'hi observa la Quinta de Cal Cristí, al NE el Serrat de la Casa Blanca, al SO la zona de Canemars amb la baga de Terradelles al fons. | <p>Conegut cambé com a Moli del Saborit, el 1724 l’únic molí documentat a Sant Jaume al cadastre és el Molí del Quirze, propietat de Benet Casaramona (ACA 1724). Els Casaramona eren moliners a Sant Jaume des del s. XVII. </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1828200,2.0302200 | 419915 | 4670530 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-img4696.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-img47570.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/90039-moli-del-quirze-l-650.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Tot i l'adaptació a residència, la conservació de l'estructura original del molí s'ha respectat amb molt d'encert, en detriment de la conservació de la bassa, la que ha estat enterrada en temps contemporanis. A la planta subterrània, encara es veuen tots els elements del molí, alguns originals, altres recreats molt acuradament. Apareix al catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 91333 | Molí de Picanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-picanyes | <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> <p>AYMAMÍ, G. (2000) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> <p> </p> <p> </p> | Edificació en estat ruïnós. | <p>El molí de Picanyes és una construcció als peus del rec de les Lloberes que havia funcionat com a molí hidràulic per moldre gra. Actualment l'edifici es troba en estat ruïnós, el que, junt a l'estat d'apoderament de la vegetació, fa molt complcat l'accés al seu interior. </p> <p>Es tracta d’una edificació industrial de forma quadrangular, format per dos cossos de planta baixa i pis, la que encara conserva els murs de la planta baixa i del primer pis, així com algunes bigues del primer sostre. Els murs són de paredat irregular amb morter de calç i sorra, mentre que a les cantonades s’observen blocs de pedra més grans sense escairar. A la façana de migdia s’obre una porta amb llinda i marc de fusta que dóna accés a un cos que podria ser posterior destinat a l’emmagatzematge del gra o de la farina, amb una eixida al primer pis. Des de la planta baixa, a través d’una porta amb llinda de fusta s’accedeix a l’espai que correspondria a l’obrador, amb el molí pròpiament dit al costat oest, sota el qual travessa el carcabà i on es situava l’arbre de lleves que feia rodar l’engranatge del molí gràcies al pas de l’aigua que venia de la bassa situada al nord i que tornava a desembocar al mateix rec. A la paret de ponent de la planta baixa s’ha identificat la sortida del carcabà. El primer pis hi ha restes de dues finestres, obertures del que serien l’habitatge pròpiament dit, on encara es poden entreveure algunes estructures que podrien correspondre a la cuina. L’estat d’enrunament i la densa vegetació fan difícil reconèixer els diferents espais de l’edifici.</p> <p>Al costat nord del molí s’aprecia una gran bassa aprofitant el desnivell natural del terreny, de nord a sud, que encara s'utilitza com a tal i un pou. </p> | 08216-53 | Edificació als peus del Torrent del Joncar o rec de Les Lloberes, a uns 200 metres al NE de la casa de Picanyes. Les Lloberes queden al NO; els Oms, al NE i Terradelles, a l'Est. | <p>El molí de Picanyes és el primer dels molins del riu Mergançol, també documentat com a M<em>argansol, Mergançol, Mardansol o Merdançol, </em>el que és un afluent per l'esquerra del riu Llobregat, naixent a uns 1300 metres d'altitud a Sant Jaume de Frontanyà, on es reuneixen els torrents dels Oms, de Picanyes i de Puig Miró. </p> <p>La primera font documental que s'ha trobat del molí de Picanyes és al compliment pasqual del 1789, on també apareix Picanyes i la casa nova de Picanyes, habitada per Fco. Roma, tot i que sembla que el molí ja existia en temps pretèrits. Com a mínim, fins al s. XVI, Picanyes formava part de la mateixa heredat que les Vinyes, les que constituïen una de les cases més fortes de la contrada, tal i com s'intueix per diferents documents al llibres sacramentals de l'Arxiu Parroquial de Sant Jaume de Frontanyà. La seva proximitat al Santuari i a la casa dels Oms, també fa pensar que aquestes també podrien fer ús del molí. </p> <p> </p> | 42.1802900,2.0073200 | 418021 | 4670271 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91333-img4844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91333-catau.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91333-bassa.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Sembla que les moles van desaparèixer misteriosament a mitjans dels anys 1980s. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml