Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
91995 Goigs o Cobles a la Mare de Déu dels Oms https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-o-cobles-a-la-mare-de-deu-dels-oms <p>GELONCH VILADEGUT, A. (2014) Els goigs: Gravats i cultura religiosa popular, Col.lecció Gelonch Viladegut, Sant Cugat del Vallès.</p> s. XIX - XX <p>Les cobles a la Mare de Déu dels Oms han tingut diverses edicions al llarg dels anys (1848, 1854, 1858, 1865, 1872, 1877, 1884 i algunes sense data). Té mida foli i està imprès en tinta negra. L'edició més antiga té els goigs per un costat i, per l'altre, un gravat amb la imatge de la Mare de Déu (amb un pagès i un bou) que sembla datada del 1680. S'observa una sanefa d'ornamentació geomètrica i floral que emmarca el document. A la part superior, hi consta el títol i l'advocació (<em>Coplas en alabansa de nostra senyora dels Olms, venerada en sa capella, situada en lo antich priorat de Sant Jaume de Frontanyà, ara Bisbat de Solsona</em>). En aquesta part superior també hi ha un gravat amb la Mare de Déu amb el fill a coll i una planta a l'altra mà, davant d'un om, amb un pagès a l'esquerra de genolls i un bou a la dreta, qui segons una versió de la llegenda la trobaren. També hi ha motius ornamentals a cada costat del gravat. A la part central hi ha el text dels goigs, en tres columnes separades per una sanefa de motius florals. Consta d'una entrada o tornada inicial, 12 estrofes o cobles i finalment una quarteta o tornada. A la part inferior s'aprecia l'oremus. Sota una línia separatoria s'indica l'impressor: 'Manresa: Per Ignasi Abadal, Plassa del Olm, any 1848. En edicions d'anys posteriors, a la part inferior hi ha un avís del Bisbe Benito de Tortosa, datat del 1873, que diu: '<em>Concedemos 40 días de indulgencia en la forma acostumbrada por la Iglesia, a las personas que devotamente canten o recen las anteriores alabanzas a María Santísima o la mayor parte de ellas</em>'. </p> 08216-101 42.1814100,2.0112400 418346 4670391 08216 Sant Jaume de Frontanyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91995-coples-mdoms-1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91995-coples-mdoms-2.png Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Cultural Inexistent 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez Els Goigs tenien com a títol “Cobles en alabansa de…”, ja que els goigs agafaven com a títol l’estròfica originària de la dansa trobadoresca. Així, la cobla feia referència a la forma de la composició, a la divisió del text en estrofes o cobles. 98|119|94 62 4.4 2484 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
91996 Flor de neu https://patrimonicultural.diba.cat/element/flor-de-neu-1 <p>VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona.</p> <p>VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000.</p> <p>Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> <p>Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> <p>Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002.</p> Espècie amenaçada. <p>Tot i que la Flor de Neu (Leontopodium alpinum) o Edelweiss pertany a la família Asteraceae, tècnicament no és una flor. Consisteix en una planta de 50 a 500 petites flors que formen de 2 a 12 inflorescències. Aquests capítols estan aplegats per 15 fulles blanques que formen una doble estrella. La flor de neu és una planta de vida molt curta i el seu hàbitat són les zones calcàries, els prats rocallosos i les feixes de roca humides, generalment orientades cap al nord.. Una de les seves característiques diferenciatòries és que aguanta temperatures molt baixes, raó per la que té una capa de pèl blanquinós que la protegeix de la glaçada i la radiació ultravioleta comú en zones de gran altitud.</p> <p>Aquesta és una espècie d’una elevada raresa en terres catalanes, només present en llocs molt puntuals de la Vall d’Aran i de la Serra del Catllaràs, motiu pel qual està protegida a Catalunya i la seva recol.lecció està prohibida. Tot i així, es tracta d’una espècie present en zones boscoses des dels Pirineus fins a l’Himalaia. Als boscos dels Alps és molt popular, per ús decoratiu, degut a la seva bellesa i raresa, però també usada pels seus nombrosos beneficis terapèutics.</p> <p> </p> 08216-102 Serra del Catllaràs <p>El nom científic és d’orígen grec i representa la pota d’un lleó. Al llarg del temps, han aparegut un gran nombre de noms populars per les seves característiques físiques o per la seva localització; a Romania es coneix com a “flor del que penja pel precipici”, mentre que francesos i italians l’anomenen l’”estrella alpina”. El nom és comú és “Edelweiss”, que té orígen en el nom germànic “Edelweiß“ (Edel: noble i Weiß: blanca), encunyat el 1785 pel naturalista Austríac Karl von Moll, tot i que el nom no va tenir la popularitat d’avui en dia fins a mitjans de segle XIX.</p> 42.1974800,2.0092600 418203 4672178 08216 Sant Jaume de Frontanyà Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91996-edelweiss-mapa.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Científic Inexistent 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez El Catllaràs està integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, per tal de prevenir l'erosió geològica, regular l'activitat humana i protegir elements de fauna i flora presents en la serra. La flor de neu a més d'estar protegida a través de les Normes Subsidiàries del municipi i pel PEIN, també està protegida en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya segons el Decret 172/2008 de 26 d'agost. 98 2151 5.2 2484 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
91997 Serra del Catllaràs https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras-2 <p>CARRION ROIG, R. (2005) 'Medi geogràfic i medi humà' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>SIMON, S. (2009) Mapa de Patrimoni Cultural de La Pobla de Lillet, Diputació de Barcelona, Barcelona. </p> <p>VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona.</p> <p>VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> <p>Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> <p>Mapa-Guia Excursionista 'Montgrony-Fonts del Llobregat. Parc Natural del Cadí-Moixeró'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2002.</p> <p>La serra del Catllaràs és un altiplà calcari orientat d’est a oest, amb una superfície total de 5.605 hectàrees de terreny. Es troba situada entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, al sud del Cadí-Moixeró. Es tracta d'una important massa muntanyosa, de naturalesa càrstica, amb una variada estructura geomorfològica que acull una gran diversitat de flora i fauna, tot configurant un espai de gran interès natural i paisatgístic per la seva biodiversitat, pel que està protegit pel Pla d’Espais d’Interès Natural. El Catllaràs està compartit entre els municipis de Castell de l'Areny, Guardiola, la Nou, la Pobla de Lillet (amb una superfície de 2.330 ha.), St. Jaume de Frontanyà, St. Julià de Cerdanyola, Vilada ( a la comarca del Berguedà), i les Llosses ( Ripollès). Només les estribacions orientals del massís del Catllaràs entren dins el terme municipal de Sant Jaume, on hi trobem la Serra de Faig i Branca.</p> <p>Predomina la vegetació mediterrània i submediterrània, dominada per boscos de pi roig. A les zones més altes també es troben algunes clapes de pi negre i fagedes amb boix. A les zones baixes i assolellades hi predomina el roure i l’alzina. Al Catllaràs es poden trobar més de 30 espècies d'orquídies, entre les quals destaca l'anomenada ' esclops o sabatetes de la Mare de Déu', protegida a tot el continent, i molt rara a Catalunya. Cal destacar la presència de la flor de neu o eddleweiss, que només es troba a la Vall d'Aran i al Catllaràs, actualment protegida per la legislació catalana. La fauna destaca també per la seva diversitat, essent el cérvol el més gran dels mamífers que hi habiten. També es pot apreciar el gat fer i altres mamífers comuns, com l'isard, el porc senglar, la mostela, la fagina, el teixó, la guilla i diverses espècies de musaranyes, ratolins, talpons i lirons. Entre els ocells destaca el gall fer, tot i que en poc nombre, el picot negre o la becada. Com a rapinyaires trobem l'àliga daurada, la marcenca, l'aligot vesper, el falcó pelegrí i altres espècies de tamany més petit, com la gralla de bec vermell, el corb, el xoriguer, la mallerenga d'aigua,etc. Pel què respecta als ambients aquàtics, cal destacar el tritó pirinenc i la granota roja.</p> 08216-103 Vessant oriental del Massís del Catllaràs, termejant amb els municipis de La Pobla de Lillet (Berguedà) i Les Llosses (Ripollès). La serra del Catllaràs està situada a l'oest del nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, amb epicentre a Creu Melosa. <p>Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra. Al llarg de la història, l'activitat humana ha anat transformant el paisatge a través de les seves activitats tradicionals. Algunes de les masies que trobem a la serra són d'origen medieval. Si bé els conreus havien consistit tradicionalment en petites explotacions per a la subsistència familiar, darrerament l'agricultura ha cedit terreny a la proliferació de pastura per als ramats, bàsicament bovins. L'activitat minera al Catllaràs, dedicada a l'extracció de carbó en diversos punts, també va ser important a partir de finals del segle XIX, i sobretot les primeres dècades del segle XX, fet que provocà la creació de diverses infrastructures viàries i ferroviàries. Les explotacions forestals també han deixat un gran nombre de camins i pistes, obertes i eixamplades per a l'extracció de la fusta (SIMON 2009). </p> 42.1945500,2.0120400 418429 4671850 08216 Sant Jaume de Frontanyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91997-mapa-serra-del-catllaras.png Legal Mesozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de protecció 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez Les coordenades corresponen a la Creu Malosa. 122 2153 5.1 1786 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92000 Tossal de les forques https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-de-les-forques <p>CARRION ROIG, R. (2005) 'Geografia' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona.</p> <p> </p> <p>El Pla del Cingle és una estructura en forma de cingles que presideix el poble de Sant Jaume de Frontanyà i en representa un dels elements més característics del seu paisatge. Pertany al conjunt orogràfic del massís del Catllaràs, junt als cingles de Frontanyà. Aquestes timbes presenten uns estrats de roques sedimentàries amb una estructura horitzontal poc cohesionada. Els talussos amb vegetació arriben força amunt, només deixant els darrers 50 metres amb roca exposada. Talussos i cingles parteixen a uns 1080 m d’altitud, amb base al nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà, i arriben fins a la cota 1210, amb un desnivell gairebé vertical (CARRION ROIG 2005).</p> <p>Des del Pla del Cingle es pot gaudir de la vista aèria més bucòlica del poble de Sant Jaume, tot observant el nucli urbà en primer terme i una vista espectacular de l’església, seguit per un entorn de boscos, turons i planes que s’esten fins a l’horitzó. Actualment, al capdemunt hi ha la tercera versió d’una creu de grans dimensions, la que ha estat comissionada per la Penya Excursionista Guimerà.</p> <p>La part més característica del Pla del Cingle, per la seva espectacular vista, és coneguda com el Pla de les Forques, on actualment hi ha la creu. Segons diu la tradició popular oral, allí s’hi penjaven aquells que desobeïen. </p> 08216-104 A l'est del Catllaràs, el Pla del Cingle es troba a l'extrem oriental de les cingleres de Frontanyà. 42.1890200,2.0220000 419244 4671226 08216 Sant Jaume de Frontanyà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92000-img4400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92000-img4690.jpg Legal Mesozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic BPU 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez Les coordenades corresponen al Pla de les Forques. 122 2153 5.1 1762 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92001 Moles del molí de Terradelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-del-moli-de-terradelles <p>Dues moles de pedra circular, amb el forat de la nadilla a la part central. Estan en bon estat de conservació. Van formar part del molí de Terradelles, tot i que actualment es troben al jardí de la casa de Terradelles. </p> 08216-105 Situades a la casa de Terradelles. <p>Les primeres fonts documentals que esmenten el molí de Terradelles són de l’any 1135, en un document on Ramon Arnal, primer prior del monestir de Sant Jaume de Frontanyà, ven el mas de Terradellas i el molí per 15 sous barcelonins perquè siguin cultivades millor les terres.</p> <p>En un capbreu del 1790, Joan i Jaume Terradelles confessen ser els propietaris de <em>'l'heretat Terradellas i el mas Boladeras (habitat i affocat), el mas Pujol, el mas Camp, el mas de la Serra, el mas de Ribes, el mas de la Rovira, el mas Canamàs (tots deshabitats i rònechs) i un molí fariner rònec deshabitat' </em>(ACS 1790). Així, el molí de Terradelles ja estava enrunat a finals de s. XVIII. </p> 42.1802600,2.0143500 418601 4670261 08216 Sant Jaume de Frontanyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92001-img1167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92001-img1168.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic BPU 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez 47 1.3 1762 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92002 Rasos de Tubau https://patrimonicultural.diba.cat/element/rasos-de-tubau <p>CARRION ROIG, O. (2005) 'Geologia' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> Cal tenir en compte la vulnerabilitat de les poblacions d’algunes espècies, sobretot del gall fer, que està en un dels límits sud de la distribució i en un rang altitudinal molt baix (900-1000 m) en relació amb el que és normal en aquesta espècie a la zona prepirinenca i pirinenca de Catalunya. <p>Els Rasos de Tubau és un massís de naturalesa càrstica, de sòl calcari, a cavall entre les comarques del Berguedà i el Ripollès. El seu vessant septentrional està dominat pels Cingles de Tubau, visibles des de Gombrèn; sota els cingles hi trobem les obagues de l'Òliba i del Boix, que acullen unes magnífiques fagedes, ja en terres ripollengues. El seu vessant meriodional, el que es veu des de Sant Jaume, puja suaument fins a la carena cimera, on s'hi troba el cim d'una altitud de 1545 m i allotja la capelleta del Padró de Tubau i un senyal geodèsic (amb base quadrada de formigó de 50 cm d'alçada i gairebé un metre quadrat d'amplada amb un pilar cilíndric d'un metre d'alçada i 25 cm de diàmetre.</p> <p>Des del Pedró de Tubau es pot gaudir d'una vista excepcional de gairebé 360 graus, amb una imponent vista panoràmica del prepirineu del Berguedà i Ripollès i una visió frontal de pel.lícula del Pedraforca, els cingles de Montgrony, Puigmal i Taga. Al costat Sud, s'aprecia el conjunt de boscos, turons i planes del terme de Sant Jaume de Frontanyà, amb les serres prelitorals catalanes a l'horitzó: Montseny, Serra de l'Obac i Montserrat. </p> <p>La seva ubicació és el punt de canvi de diferents conques fluvials. Al NO, torrents de Solls, i de l'Aranyonet són tributaris del riu Arija, que a la vegada ho és del riu Llobregat; Al Sud, els diferents cursos fluvials coincideixen a la Riera del Merlès, també tributaria del riu Llobregat. A causa de la naturalesa calcària del sòl, la gran part de circulació d'aigües és subterrània, tot formant nombrosos fenòmens càrstics. </p> <p>Geològicament, els relleus han sofert els plegaments alpins a causa del contacte amb la ferma barrera axial pirinenca. Els terrenys que predominen pertanyen al Cretàcic superior i a l'Eocè i la major part està constituïda per conglomerats, gresos i argiles del Paleogen.</p> <p>Els Rasos de Tubau destaquen per la seva gran biodiversitat. La vegetació dominant són les pinedes de pi roig (<em>Pinus sylvestris</em>). Hi ha algunes taques de pi negre (<em>Pinus uncinata</em>) en les obagues i parts més altes, i algunes petites franges estan dominades per les rouredes de roure martinenc (<em>Quercetum pubescens</em>) i per petits claps de fageda (<em>Fagion sylvaticae</em>).</p> <p>Aquest espai natural protegit té un gran interès faunístic, és remarcable per acollir una petita població de gall fer (Tetrao urogallus), la situada a menys altitud del territori pirinenc. Aquesta zona també conté bones poblacions de cérvol (<em>Cervus elaphus</em>) i de cabirol (<em>Capreolus capreolus</em>), així com altres espècies de mamífers com el gat salvatge (<em>Felis sylvestris</em>), la llebre europea (<em>Lepus europaeus</em>), el teixó (<em>Meles meles</em>), el senglar (<em>Sus scrofa</em>) i la guineu (<em>Vulpes vulpes</em>). Pel que fa a les aus, s'han identificat: <em>Pernis apivorus, Gypaetus barbatus, Hieraaetus pennatus, Falco peregrinus, Tetrao urogallus, Caprimulgus europaeus, Dryocopus martius, Lullula arborea, Lanius collurio, Pyrrhocorax pyrrhocorax.</em></p> <p> </p> 08216-106 Massís situat a l'extrem nord del terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà, termejant amb Gombrèn i Les Llosses. 42.2201800,2.0494900 421553 4674660 08216 Sant Jaume de Frontanyà Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92002-rasos-de-tubau-13-07-2014-2191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92002-img4567-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92002-zona-geografica-rasos-de-tubau1.png Legal Mesozoic|Paleògen|Paleozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic/Lúdic/Cultural Xarxa natura 2000 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez 122|124|121 2153 5.1 1764 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92003 Riera del Merlès https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-merles <p>GORDI I SERRAT, J. (1998) <em>La Vall de Merlès</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1998</p> <p>VINYETA, R. (1978) <em>Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès</em>. Torelló: Celblau, 1978. </p> <p>AYMAMÍ, G.(2011) 'Els molins hidràulics de la riera del Merlès' a l'Erol nº 108, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berg</p> <p>La Riera del Merlès neix al terme de Sant Jaume de Frontanyà i té una trajectòria inicial de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Sant Jaume, les Lloses, Borredà, la Quar, Sagàs i Lluçà fins a Santa Maria de Merlès, on agafa una trajectòria de nord-est a sud-oest fins afluir al Llobregat a mig camí entre Puig-reig i Navàs alhora delimitant els termes municipals de Sagàs, Navàs i Puig-reig. La Riera de Merlès forma diversos espais d'interès paisatgístic com gorgs i goles, ja que bona part del seu curs transcorre entre grans formacions rocoses. </p> <p>El naixement de la Riera del Merlès té lloc entre el Rec de Tubau i el Rec de Llentes, els que amb el Rec de Corrubí (aquests dos darrers al terme municipal de Les Llosses) formen el Rec de la Riba, que marca el límit oriental del municipi. Quan aquest rep les aigües de la Riera de Llimós (ja en terme de Les Llosses) forma la Riera del Merlès, el que a la vegada serà un dels afluents més importants del Llobregat en la seva llera esquerra. Al seu torn, la Riera del Molí també tributa a la Riera del Merlès, a l'est del municipi, ja al terme municipal de Les Llosses. </p> <p>La riera gaudeix d'una gran quantitat d'aigua, però l'abús de cabal per al consum humà a l'estiu i la introducció d'espècies no autòctones ha posat en perill la conservació d'espècies com el cranc de riu, substituït en molts punts pel cranc americà, o les bagres i els barbs, ocupats pel percasol o el black-bass. </p> <p>Depenent del seu transcurs en el terreny, l'orientació i la proximitat a l'aigua, a la vall del Merlès hi ha una gran biodibersitat de boscos i espècies. Al curs superior s'hi troben boscos eurosiberians, amb predomini de pi roig, avellaners i alguna fageda. Al curs baix s'hi troba un bosc mediterrani, amb predomini de pi blanc, roures i alzines. Mentre que vora la riera es troba l'anomenat bosc de ribera on s'hi troben espècies d'arbres de grans dimensions, com freixes, oms, gatells o salzes. </p> <p> </p> 08216-107 Al costat Sud Est del terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà, termejant amb el Ripollès. <p>Des del s. X va ser coneguda amb el nom d’”Azest” o “Addest” i era el límit fronterer entre el comtat de Berga i el d’Osona, així com entre el bisbat d’Urgell i el de Vic. A la vall de la riera de Merlès hi ha indicis d’assentaments humans des d’època prehistòrica, però es va despoblar arrel de la desfeta de la societat hipanogoda i de les incursions sarraïnes a la zona. A partir del s. VIII es va repoblar per a consolidar la població al darrer terç del s. IX, en època de Guifré el Pelós, quan pagesos i ramaders de tot Catalunya, i especialment de la Cerdanya, ocupen les terres de la Catalunya central tot passant per la riera del Merlès.</p> <p>La Riera del Merlès va ser un eix de desenvolupament i comunicacions entre les terres altes i la plana molt important. En torn de l'any 1000 a la llera de la riera s'hi establiren molins de gra, que a partir de la construcció de rescloses obtenien suficient força hidràulica per moldre el gra en unes gran moles. Al s. XII se’n bastiren de nous, de nova planta o aprofitant els antics, la majoria dels quals es van utilitzar fins a finals de s. XIX o començaments del s. XX (AYMAMÍ 2011).</p> <p>Tot i que actualment no queda cap molí en funcionament, sí que se'n preserven alguns edificis, així com les restes dels antics emplaçaments de molins i rescloses al llarg del curs de la riera. Per altra banda, el camí que obre la riera entre les planes del Lluçanès i la muntanya va ser utilitzat per a la transhumància. </p> 42.1767400,2.0586000 422251 4669829 08216 Sant Jaume de Frontanyà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92003-gorg-del-prat.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92003-riera-congelada.jpeg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic/Lúdic/Cultural Xarxa natura 2000 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez La vall de la riera de Merlès està considerada com a Espai Protegit d’Interès Natural.Les fotografies corresponen al pas de la Riera del Merlès per la finca del Prat. 2153 5.1 1764 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92020 Antiga font i abeurador https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-font-i-abeurador s. XIX L'element va ser enterrat a causa de les obres de pavimentació del núcli urbà. Actualment només n'és visible un tros de la llosa central de la font. <p>Antiga font d'aigua del poble de Sant Jaume de Frontanyà, just davant de les Freixeres, on hi havia la bassa del poble. </p> <p>La font està ubicada en una paret de pedra, que conté les terres de la Plaça de Dalt. Té una llosa central amb una data esculpida (1880) i un cercle amb un motiu ornamental indistingible actualment. Al centre de la llosa hi havia una aixeta de metall. No hi havia pica, sinó un forat a terra. A la seva esquerra, hi havia un abeurador pels animals, una estructura a base de pedres d'aproximadament 1,5 m. de llargada, 0,5 m. d'amplada i 0,8 m d'alçada. </p> <p>Actualment només en resta la part superior de la llosa central de la font, doncs la resta va ser enterrat durant les obres de pavimentació del carrer. </p> <p>La font era un punt de trobada i d'abeurament durant la transhumància, així com font d'abastiment d'aigua per als veïns del poble. Molt probablement, va ser un dels elements determinants per al primer assentament de Sant Jaume de Frontanyà. </p> 08216-108 Davant de les Freixeres, al costat de ponent del camí que va a la Pobla de Lillet 42.1876000,2.0240300 419410 4671067 1880 08216 Sant Jaume de Frontanyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92020-img4681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92020-a-la-font-am-63.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús Inexistent 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez 94 47 1.3 2484 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92096 Tomba megalítica del Quintà de Les Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-megalitica-del-quinta-de-les-planes <p>CARRERAS, E. I TARRÚS, J. (2017) “El Quintà de les Planes (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà) i Pardinella (Gombrèn, Ripollès) i les cistes neolítiques amb túmul del prepirineu i altiplans de Catalunya”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2017, Vol. 58.</p> La cista està en força mal estat i sense aixovars funeraris que puguin confirmar l’antiguitat que se suposa per la seva arquitectura. <p>La tomba megalítica del Quintà de les Planes va ser descoberta en temps moderns per Joan Closas als anys 1980s.</p> <p>Es tracta d’una cista neolítica amb túmul de forma rectangular i gairebé enterrada dins del terreny, del qual en devia sobresortir la coberta, avui dia desapareguda. El túmul és circular i fa uns 7 m. de diàmetre. Està fet essencialment de terra i encara és molt visible al seu voltant.</p> <p>La cambra conserva 3 lloses al seu lloc, però el frontal est està una mica desplaçat a la seva dreta. Totes són de sorrenca o gres. El seu eix més llarg s’orienta exactament d’est a oest (90-270o). L’interior de la cambra feia: 1,60 m. de longitud, 1 m. d’amplada i 0,80 m. d’alçada. Les lloses que la formen són rectangulars, no estan gaire treballades i les seves mides exteriors són:</p> <p>Llosa A /frontal oest) = 80 cm d’ample per 70 cm (conservats) d’alt i 12 cm de gruix; Llosa B /lateral nord = 155 cm d’ample per 73 cm (conservats) d’alt i 28 cm de gruix; Llosa C /frontal est = 137 cm d’ample per 67 cm (conservats) d’alt i 14 cm de gruix; Llosa B /lateral sud = 110 cm d’ample per 78 cm d’alt i 11 cm de gruix</p> 08216-109 Des del camí de les Planes, un cop passada la casa, es segueix la mateixa pista uns 200 m. Cal deixar el cotxe i caminar uns 200 m. a l'oest. 42.1884100,2.0499600 421552 4671132 08216 Sant Jaume de Frontanyà Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92096-esquema-quinta-de-les-planes.png Inexistent Neolític Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús Inexistent 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez 78 1792 5.3 2484 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92115 Pica d'aigua beneïta https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-daigua-beneita s. XII <p>Pica d'aigua beneïta de pedra situada a l'entrada de l'església tradicionalment utilitzada per purificar els deixebles abans d'entrar. Està encastada a la paret i sembla reproduïr la forma d'una petxina, símbol de fertilitat i de portadora de vida, la que és suportada per una mà esculpida a la pedra. A la part frontal hi ha una inscripció en relleu negatiu que correspon a un cristograma, el símbol de Jesucrist. </p> <p> </p> 08216-110 Situada a l'interior de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. 42.1872200,2.0241000 419415 4671024 1115 08216 Sant Jaume de Frontanyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92115-img4709.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92115-img4710.jpg Inexistent Romànic|Medieval Patrimoni moble Objecte Privada accessible Ornamental Inexistent 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez El monograma IHS apareix als primers segles de la nostra era, a partir del nom grec de Jesus: Ιησούς (en majúscules ΙΗΣΟΥΣ). De l'abreviatura, iota-eta-sigma, IHΣ, es va acabar substituent la sigma final per la S, i es va mantenir la eta grega, per la seva semblança amb la H llatina. Sobre la H hi ha també es sol afegir una creu llatina. 92|85 52 2.2 2484 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92119 Imatge de Sant Isidre https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-isidre-1 <p>Talla policromada de Sant Isidre d'aproximadament 1 m. d'alçada, 0,4 m. d'amplada i 0,3 m. de gruix, actualment situat sobre un pedestal al centre de l'absidiola dreta de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. La policromia original es conserav molt bé, destacant pels seus colors ocres, daurats, violats i marrons. La figura del sant resta erecte en actitud contemplativa, amb la mirada elevada. La mà dreta està sobre el pit i l'esquerra protegeix el sarró que li penja del coll. Vesteix unes botes de mitja canya, pantalons fins a sota els genolls, camisa de màniga llarga amb una senefa daurada a la part inferior, cinturó estret i capa fins als peus, també amb una senefa decorativa amb motius daurats. La imatge porta els cabells llargs, bigoti i barba i es corona amb una aureola ornada amb motius geomètrics i orgànics. </p> <p> </p> 08216-111 Situada a l'absidiola dreta a l'interior de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. <p>Imatge que representa el patró imposat dels pagesos, professió tradicionalment molt popular a Sant Jaume. </p> 42.1871500,2.0243600 419437 4671016 08216 Sant Jaume de Frontanyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92119-img4720.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92119-img4720-1.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós/Cultural Inexistent 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez La talla presenta certes parts deteriorades, especialment a la mà esquerra, on s'aprecia el guix trencat i l'estructura metàl.lica de l'escultura. 119|94 52 2.2 2484 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92120 Imatge de Santa Bàrbara https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-barbara s. XX Mostra petits desperfectes en diferents parts de la talla. <p>Imatge policromada de Santa Bàrbara d'aproximadament 1 m. d'alçada, 0,6 m. d'amplada i 0,5 m. de fons, actualment situada sobre un pedestal. La patrona dels miners apareix sobre una base quadrada, en postura erecte, vestida amb una túnica de color turquesa llarga fins als peus, amb els plecs de la qual gairebé podem intuïr les formes del seu cos. Aquesta mostra unes decoracions geomètriques a la part del pit de color daurat i un cinturó amb senefes del mateix color. L'envolta una capa llarga fins als peus de color grana amb decoració geomètrica floral de color daurat als extrems. La santa mostra una actitud tranquil.la i contemplativa, amb cara plàcida i mirada perduda, sense transmetre cap tipus de sentiment. La mà dreta està a l'alçada del pit i semblava subjectar alguna cosa, mentre que l'esquerra toca una estructura arquitectònica en forma de torre. La figura està encapçalada per una corona que dibuixa pedres precioses i una aureola daurada amb motius ornamentals geomètrics. </p> 08216-112 Imatge situada al centre de l'absidiola esquerre a l'interior de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> 42.1871500,2.0243600 419437 4671016 08216 Sant Jaume de Frontanyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92120-img4721-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92120-img4723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92120-img4722.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós/Cultural Inexistent 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez La imatge de Santa Bàrbara apareix al costat d'una torre, el que recorda l'empresonament per part del seu pare. Les tres finestres, dues van ser construïdes pel pare i la tercera per ella mateixa, fan referència a la Santíssima Trinitat. La porta tancada és mostra d'aquest empresonament. Seria possible que la mà esquerra subjectés una palma o plomes de paó real, les que diu la llegenda van ser usades per fustigar-la. Finalment, la corona i aureola apareixen per reforçar la condició de màrtir 119|98 52 2.2 2484 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92154 Afloraments geològics Geozona 150 https://patrimonicultural.diba.cat/element/afloraments-geologics-geozona-150 <p>BUSQUETS, P. (1981) Estratigrafia y Sedimentologia del Terciari prepirinenc entre els rius Llobregat i Freser-Ter. Ph. D. Thesis . Univ. Barcelona, Spain</p> <p>CARRION ROIG, O. (2005) “Geologia” a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> En bon estat de conservació, tot i que cal tenir molta cura a l'hora de fer la conservació de la carretera, especialment amb el cobriment dels talussos, el que pot trencar la continuïtat de la successió estratigràfica i cobriria alguns dels punts més interessants de la successió, principalment de la sèrie turbidítica basal. <p>Els afloraments geològics de la BV-4656 entre Borredà i Sant Jaume de Frontanyà mostren una successió de l’Eocè mitjà, començant amb sediments de mar profund i acabant amb sediments de peu de muntanya, constituïnt un excel·lent registre sedimentari de la història de l’estructuració pirinenca en aquest sector.</p> <p>La geozona 150 està situada a la riba dreta de la riera de Borredà, amb l’eix a la carretera BV-4656 on hi ha els millors afloraments, considerada una de les més completes de l’Èocè mitjà a Catalunya. L’edat de la successió al flanc sud va del Lutecià inferior fins el Bartonià mitjà, mentre que la part més alta de la successió no ha estat datada.</p> <p>La successió ha estat objecte d’estudis sedimentològics, paleontològics i tectònics. La seva gran qualitat i accessibilitat el fan visitable anualment per un gran nombre de geòlegs, estudiants i participants en congressos internacionals.</p> <p>La majoria de roques que es troben són lutites, gresos, margues i conglomerats de principi de l’era Terciària que procedien dels mars, rius i torrents que hi havia als peus dels primers Pirineus. Els torrents creaven diposits de graves, sorres i fangs que s’arribaren a acumular en centenars de metres de gruix. Un exemple d’aquests conglomerats de ventall al·luvial es troba prop de Can Frontanyà o al Pla del Cingle, on s’observen palets, còdols i blocs de diversa composició (de roques sedimentàries, metamòrfiques, volcàniques i ígnies corresponents a les eres Primària i Secundària. També es poden veure roques sedimentaries de gra més fi: margues de color gris i lutites de color vermellós, que contenen la majoria del registre fòssil.</p> 08216-113 Seguint l'eix de la carretera BV-4656. <p>Aquest registre sedimentari certifica la història de l’estructuració als Pirineus orientals, aportant dades bàsiques per interpretar els perfils sísmics profunds tant per l’escorça superior com a tota la resta. Ha estat una àrea de suport als estudis de les relacions tectònica-sedimentació realitzats en el marc de la creació de nous models per explicar l’estructura dels Pirineus.</p> <p>A finals de l’era Secundària, en el Cretaci Superior, es van començar a formar els primers relleus pirinencs. En aquell moment, Sant Jaume de Frontanyà es situava al fons d’un braç de mar que existia a la primera meitat de l’era Terciària, fa entre 40 i 50 milions d’anys, ocupant la zona al Sud d’aquest primer pirineu. El mar rebia els materials transportats per rius i torrenteres tot formant dipòsits de materials marins. Es va arribar a omplir-se tant de sediment que es van situar per sobre sense ser afectats per l’aigua de mar, arribant a ser materials continentals. lutites i gresos de color gris són testimoni d’aquell mar, mentre que les graves, sorres i fangs es troben també en diversos afloraments del municipi, com en els conglomerats del Pla del Cingle. Durant aquesta acumulació de sediments als peus dels primers relleus prinencs, les plaques euroasiàtica i afroibèrica es continuaven acostant, tot plegant les roques ja sedimentades en el mar i en les torrenteres i arribessin a formar les muntanyes actuals. Durant els darrers 35 milions d’anys, els Pirineus s’han seguit transformant per fenòmens de deformació i erosió, però es consideren fenòmens molt inferiors als que formaren la serralada durant els 30 primers milions d’anys de l’era Terciària.</p> 42.1888200,2.0219000 419236 4671204 08216 Sant Jaume de Frontanyà Restringit Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92199 Jaciments paleontològics https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-paleontologics <p>MARIGÓ, J. &amp; MINWER-BARAKAT, R. (2019) 'Mostreig opaleontològic al jaciment de Sant Jaume de Frontanyà - Mina (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)'. PINTER 23794</p> <p>CHECA SOLER, Ll. (1993), Avance descriptivo de un nuevo Paleotèrido (Mammalia, Perissodactyla) del yacimiento eoceno de Sant Jaume de Frontanyà 3 (Fm. Bellmunt, Prepirineo Catalán), Museu de Geologia de Barcelona, 3: 91-116.</p> <p>MOYÀ, S., RAMOS, E., AGUSTÍ, J., CHECA, Ll., KOLER, M. i BUSQUETS, P. (1991) Depósitos lacustres-palustres asociados a las zonas intermedias de la FM. Bellmunt (Prepirineo Catalán). Comunicaciones CONGET’91. I congr. Grupo Español del Terciario. Vic.</p> <p>CARRION ROIG, O. (2005) “Geologia” a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>Segons l’inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, a Sant Jaume de Frontanyà es poden trobar sis jaciments d’interès paleontològic. D’aquests en destaquen dos, d’origen Bartonià: SJF-1 i SJF-3c.</p> <p>El primer és un jaciment lacustre de l’Eocè mig, en el que diferents projectes d’intervenció i mostreig duts a terme el 2019 es van identificar diferents mostres de perissodàctils: artiodàctils, primats, rossegadors, insectívors i marsupials (MARIGÓ I MINWER-BARAKAT 2019).</p> <p>El segon jaciment destacable, SJF-3c, és un jaciment lacustre de l’Eocè Superior (fa més de 40 milions d’anys) situat a la formació Bellmunt que es va començar a estudiar als anys 90 del s. XX. Des d’aleshores, en aquest jaciment s’han descobert restes fòssils que ofereixen un registre de fauna molt complet: creodonts, mamífers carnívors de fa uns cinquanta milions d’anys actualment extingits; perissodàctils, mamífers herbívors ungulats, amb un nombre senar de dits, entre els que es troben els cavalls o rinoceronts; artiodàctils, mamífers ungulats amb un nombre parell de dits, entre els que actualment es troben els camells o les girafes; i diferents espècies de rossegadors, insectívors i diferents espècies de primats (MOYA et al. 1991). S’han recuperat més de 200 peces fòssils de la dentició del que ha estat una nova espècie de primat (<em>Anchomomys frontanyensis</em>), el que representa el registre fòssil més complet del món per aquest gènere de petits prosimis similars als loris i lèmurs. En aquest mateix jaciment també es van trobar les restes d’una nova espècie de primat (<em>Pseudoloris pyrenaicus). </em>I també destaca un exemplar molt interessant de paleotèrid: <em>Perissodactyla, Mammalia, </em>una possible zebra (CHECA SOLER, Ll. 1993), del que es va trobar un crani i dues hemimandíbules.</p> 08216-114 Entorn la BV-4656 42.1754700,2.0114900 418359 4669732 08216 Sant Jaume de Frontanyà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92199-img2701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92199-mandibula.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92199-esquema-mandibula.png Legal Paleògen|Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic BCIL 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez 124|123 1792 5.3 1761 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92200 Forn de ceràmica o teuleria https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ceramica-o-teuleria <p>FABREGA i ENFADAQUE, A. (2009) <em>Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central</em> a Dovella, n. 101, Manresa p. 4-10.</p> s. XVIII Element enrunat i cobert per la vegetació. <p>Al costat dret de la carretera de Sant Jaume a La Pobla de Lillet, abans d’arribar al collet, es troben restes del que podria ser un antic forn de ceràmica o teuleria. L'element es troba en molt mal estat de conservació a causa de l’enderroc de les seves parets i la seva identificació és complicada a l’estar cobert de vegetació i terra. Segurament va ser enterrat arrel dels treballs de pavimentació de la carretera a La Pobla de Lillet. Es distingeixen parts del mur de pedra que tancava el forn en forma circular. Sembla que seria cilíndric, d’uns 3,5 metres de diàmetre. Al costat Est del forn hi ha un sot, de més de 5 metres de profunditat, del que es deuria extreure l'argila. Degut a la densa vegetació, no s'ha pogut trobar restes de rebuigs de teules i ceràmiques. </p> <p> </p> <p> </p> 08216-115 A la carretera de Sant Jaume a la Pobla de Lillet, per sota de Cal Cintet. <p>Tant teuleries com forns de guix i forns de calç són elements típics del món rural, on la matèria primera era transformada al mateix lloc on es trobava el material. No hi ha notícies documentals de quan aquesta teuleria va començar a funcionar ni quan fou abandonada, tot i que s'intueix que va caure en desús quan van començar a funcionar teuleries més industrials a la zona. </p> 42.1937600,2.0298200 419896 4671745 08216 Sant Jaume de Frontanyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92200-img2603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92200-img2605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92200-img2607.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez Segons els estudis realitzats fins a l'actualitat, normalment aquests tipus de forn es construïen vora cursos d'aigua per facilitar la seva combustió, així com prop de terreny on es pogués extreure la matèria primera (argil·la). Constaven de dues parts ben diferenciades: la cambra de combustió i la part de la càrrega. La primera era a la part més baixa i consisitia en una fornal que es connectava amb la segona part per mitjà d'una graella que permetia que l'oxigen circulés i pogués coure la producció. En funció de l'oxigen que entrava a la cambra de càrrega, la producció podia ser oxidant, reduïda o oxidant i reductora (FABREGA i ENFADAQUE 2009). Normalment en aquests forns es produïa tant ceràmica com teules i maons, depenent del tipus d'argil·la que es trobava a l'indret. 119|94 47 1.3 2484 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92422 Molí de Santa Eugènia https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-santa-eugenia <p>APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1594-1598 i 1621-1623), <em>Matrícula de compliment pasqual de la parròquia de Sant Jaume de Frontanyà amb les diverses nòmines per cada casa</em>, 24 de març de 1598, unitat d’instal·lació n. 4, llibre D.</p> <p>MARTINEZ SOLSONA, F. (1967) Sant Jaume de Frontenyà: mil anys d’història i geografia. Montblanc. Granollers.</p> Edifici en runes. <p>Les restes del molí de Santa Eugènia mostren una construcció de planta rectangular que es troba bastida adossada al marge del terrreny per la part posterior. L'estat d'enrunament i el fet que les restes estan molt cobertes de vegetació dificulta la identificació de les estructures. Hi ha evidència de restes del mur de l'habitatge i de la paret de contenció de la bassa. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats. </p> 08216-116 El molí de Santa Eugínia estava situat al peu del Torrent de les Solls, sota la casa de Santa Eugènia. <p>La primera font documental que s'ha trobat referent al molí de Santa Eugènia és al compliment pasqual de 1789, tot i que s'entén que ja deuria existir amb anterioritat, ja que les primeres notícies de de Santa Eugènia de Soïlls són del s.X. i sembla que al s. XI ja hi havia un poblat. Santa Eugènia era una casa forta ja al s. XVI, tal i com es demostra a la relació de cases que feren aportacions per l'obra de l'església el 1598. </p> 42.2057100,2.0092900 418216 4673091 08216 Sant Jaume de Frontanyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92422-img2735.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92422-img2734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92422-img2736.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-08-18 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez Sembla que el molí va patir un expoli durant els anys 1970, el que va accelerar el seu estat d'enrunament. 119|94 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92423 Pont de Frontanyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-frontanya <p>Pont de pedra d'uns 110 cm. d'amplada, amb arc apuntat elaborat amb pedres planes desbastades, disposades a plec de llibre i lligades amb argil·la. Sembla que podria haver estat construït per l'abastiment de l'aigua a l'antic monestir. A pocs metres es troben restes d'una tuberia de fang, la que sembla conduia l'aigua a la font a Frontanyà i la conduïa fins al poble. </p> 08216-117 Situat a l'arribada del Pla del Cingle. 42.1909100,2.0175200 418877 4671440 08216 Sant Jaume de Frontanyà Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92423-img4787.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92423-pont-frontanya-1.jpeg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez 119 47 1.3 2484 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92430 La Florentina https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-florentina <p>GRIFELL SALA, Q. (1983) La Florentina de Sant Jaume, L'Erol, n. 7, Berga. </p> s. XX <p>El record de la Florentina, vestida de negra amb una gran clau als dits, es manté viu en tots aquells que en algun moment es van creuar amb aquest emblemàtic personatge. La Florentina va néixer a Vallcebre a finals del s. XIX, tot i que no hi ha documentació escrita que ho corrobori. Es va casar a Sant Jaume amb Agustí Elies i Escarrer el 1912 i va viure a Cal Rossell fins que hi va morir el 1983. El seu marit era l'aplegador, el que recollia les almoines per la conservació de l'ermita de la Marededéu dels Oms i ella s'encarregava d'obrir l'església als visitants. Als seus últims anys, se la recorda rondinaire, amb poc temps pels infants i sense pèls a la llengua. </p> 08216-119 42.1869800,2.0239900 419406 4670998 08216 Sant Jaume de Frontanyà Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92644 Pas del coll de la creu d'en Soler https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-del-coll-de-la-creu-den-soler <p>TORRAS, C. A. (1905) Pirineu català Guia Itinerari. Bergadà, valls altes del riu Llobregat. Tipografia L’avenç.</p> <p>El coll de la creu d’en Soler està situat als Rasos de Tubau, entre el seu cim, el Padró de Tubau, i les Muntanyetes, a 1312 m. d’alçada. El paisatge és de roca calcària i boscos de pi roig. Correspon a un pas molt important que s’utilitzaven per creuar el massís des de Sant Jaume de Frontanyà cap a Gombrèn. El camí venia de Gombrèn, travessant pel Coll de la Creu d’en Soler, redreçant cap a les Muntanyetes (1395 m.), baixant cap al coll de la Batallola (1190 m.), el Pla de la Lleona (1394 m.), sobre el poble de Sant Jaume de Frontanyà, fins al coll dels Oms o de Terradelles per arribar al poble.</p> 08216-120 El pas del coll de la creu d'en Soler es troba a la vessant Nord del municipi, amb els Rasos de Tubau al NE, Tubau al SE, Cal Roma i el Soler al Sud i les Muntanyetes a l'Oest. <p>Diversos excursionistes de principi del segle XX fan referència al Pas del coll de la creu d’en Soler, com Ramon Vinyeta o Cesar August Torres, qui al seu llibre “Pirineu Català El Bergadà. Valls altes del Llobregat” detalla l’itinerari 57.- De Sant Jaume de Frontanyà a Gombreny y Ripoll per la Creu d’en Soler (TORRAS 1905). Es tracta d’un camí que es deuria utilitzar des de temps immemorials per comunicar-se amb la vall de Gombrèn, el que també funcionaria com a camí ramader.</p> 42.2111700,2.0328400 420167 4673675 08216 Sant Jaume de Frontanyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92644-1200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92644-120.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social BPU 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez 94|119|85 2153 5.1 1762 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92645 Sender de Gran Recorregut 241 https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-241 <p>El sender de gran recorregut GR-241 és un sender circular que dóna la volta al Catllaràs passant per diferents termes municipals: Borredà, Vilada, La Nou de Berguedà, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Té una llargada de 59,46 km. que estan dividits en quatre etapes. La segona etapa, del Cobert de Puigcercós a Sant Jaume de Frontanyà, entra al terme municipal tot resseguint la riera del molí. La tercera etapa, va de Sant Jaume a La Nou de Berguedà, tot via Faig i Branca, ja al PEIN Serra del Catllaràs. </p> <p> </p> 08216-121 Creua el terme municipal de SE a NO, tot enfilant-se per la riera del molí, creuant el nucli urbà i pujant cap a la Serra de Faig i Branca, al Catllaràs. 42.1936300,2.0077700 418075 4671752 08216 Sant Jaume de Frontanyà Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Obra civil Privada Lúdic 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez Les coordenades corresponen a la Creu Malosa. 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92646 Sender de petit recorregut PR C-51 https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-pr-c-51 <p>El PR-C51 és un sender de petit recorregut circular que té una llargada de 9,130 Km. amb una alçada màxima de 1351 m. El recorregut surt del nucli urbà i s'enfila cap al Pla de les Forques (1211 m.), travessa el Pla de la Lleona i segueix fins al Collet de la Creu Malosa, on es troba amb el GR-241. Resseguint la baga baixa cap als Quintars de Santa Eugènia, per tornar a pujar fins al Coll de la Batallola, on es farà un tram al costat de la carretera de Sant Jaume a La Pobla de Lillet, ja descendint cap al poble de Sant Jaume de Frontanyà. </p> 08216-122 Sender circular al centre del terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà. 42.1890200,2.0220000 419244 4671226 08216 Sant Jaume de Frontanyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92646-1220.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Lúdic BPU 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez Tan els PR com els GR són homologats i gestionats per la FEEC, qui s'encarrega de senyalitzar i mantenir els senders. 98 49 1.5 1762 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92647 Gorg del Matxo i Gorg Blau https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-matxo-i-gorg-blau <p>VINYETA, R. (1978) Sant Jaume de Frontanyà i l'alta vall del riu Merlès. Celblau, Torelló. </p> <p>Al sector sud de la riera del Molí, un cop es creua amb el torrent de l'Estany o de Vila-rasa, es troben tres gorgs. El primer, de mida petita, destaca per l'entrada de l'aigua a través de les pedres, el que apareix a la primera fotografia. El segon gorg és de mida també petita, sense saltant i a peu de carretera. Finalment, el tercer gorg és de mida gran, amb dos saltants d'aigua -en la seva millor època- i una entrada a través de joncs i altra vegetació de ribera. Tots tres acullen les aigües de la Riera del Molí, la que drena les vessants centrals del municipi de Sant Jaume de Frontanyà, així com la vessant més oriental de Faig i Branca. Aquesta rep les aigües de diversos recs, com el Torrent de l'estany o de Vila-rasa, per acabar tributant a la Riera del Merlès, ja a l'alçada del terme municipal de Les Llosses. L'indret destaca per la biodiversitat típica del bosc de ribera i per la seva riquesa de fauna aqüàtica. </p> 08216-123 El gorg del Matxo i el gorg blau es troben a la zona de Canemars, poc després que el torrent del molí es creui amb el torrent de vila-rasa. <p>El debat per saber quin és el gorg Blau i quin el gorg del Matxo encara és latent avui en dia. Segons la cartografia, el primer gorc venint de Canemars és el gorg Blau, un segon és el gorg del Matxo i una bassa més gran al sud està sense anomenar. Popularment, hi ha qui coneix el primer gorg com el gorc del Matxo, mentre que altres com el gorg Blau. El segon, a peu de carretera, és conegut com el gorg del Matxo per alguns, mentre que altres no el reconeixen ni tant sols com a gorg. Finalment, la gran bassa al sud, plena de jonc, és coneguda per molts com el gorg Blau, mentre que per altres és indiscutiblement el gorg del Matxo. </p> 42.1785500,2.0380800 420559 4670049 08216 Sant Jaume de Frontanyà Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92647-gorg-2-del-matxo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92647-gorg-del-matxo0.jpeg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic/Lúdic/Cultural BPU 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez 2153 5.1 1762 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92648 Camins ramaders https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-ramaders-1 <p>CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL.</p> <p><br /> TORRES, C.A. (1905). 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', Barcelona.</p> <p>Segons l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà', Sant Jaume de Frontanyà compta amb tres camins ramaders identificats.</p> <p>El primer, amb el codi ICR 73, descriu el recorregut del camí de la manera següent: 'Des de Sant Jaume de Frontanyà surt un camí que passa pel mig del poble, on es creua amb un altre camí procedent de Frontanyà. Segueix per la carretera fins a un revolt, on la deixa i es dirigeix cap a la Mare de Déu dels Oms. Segueix agafant el camí del Coll de les Lloberes i va cap a Cortines. Passa per sota de Sant Julià de Cal Cosp i continua cap a Camp-rubí. Passa per sobre la Rota, Coll de Jovell, i segueix en direcció Castell de l'Areny, on es creua amb el camí que puja cap a la Clusa.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.)</p> <p>El segon, amb el codi ICR 24, descriu el recorregut que ve de Sant Julià de Cerdanyola, que en l'arribada al terme de Sant Jaume, 'segueix carenejant per la Collada del Pla de l'Orri, i passa per Puig Lluent, i per la Serra de Fajabranca, límit de terme entre la Pobla i Palmerola, i continua en direcció a la Creu Malosa i Santa Eugènia fins a sortir al Paiola, fins que es desvia per passar per Frontanyà i entrar a Sant Jaume de Frontanyà, tot trobant-se amb el camí que va de Castellar de N'Hug a Prats de Lluçanès. </p> <p>Aquest darrer camí, amb codi ICR 8, ve de Castellar de N'Hug i entra al terme municipal per la Font del Bisbe, on hi ha dret de returada de 3 dies. Continua per la carretera en direcció a Santa Eugènia de les Solls i el Molí, casa en la que deixaven tancar les ovelles a canvi de la seva llet. Segueix en direcció a la Collada de Santa Eugènia passant per la Batallola, casa amb dret de returada, i segueix la carretera fins a Sant Jaume. Al final del terme de Santa Eugènia es creua amb el camí que va cap a la Clusa. Segueix cap al Collet, on hi ha dret de returada, seguint a la dreta cap al poble de Sant Jaume de Frontanyà. El camí continua per la carena, tota amb dret de returada, tot seguint cap al Molí del Quirze i segueix cap a Moreta (ja al Ripollès). </p> 08216-124 Un camí ramader travessa el terme municipal de SE a NO cap a La Pobla de Lillet. Els altres dos surten del nucli urbà i van cap a Sant Julià de Cerdanyola i cap a Castell de l'Areny, respectivament. <p>El Berguedà gaudia d’una xarxa de camins ramaders, mencionats ja en època medieval, que permetien el pas dels ramats transhumants provinents de la plana i la costa que es dirigien a les pastures dels Pirineus. Entre aquests, trobem uns dels més importants de Catalunya, com el del Vallès a Castellar de N’Hug, que passa per Sant Jaume de Frontanyà. Aquest, a la vegada, servia com a camí de connexió entre diferents poblacions, portant vida, béns i contacte entre veïns.</p> <p>Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader.</p> 42.1790800,2.0372000 420487 4670108 08216 Sant Jaume de Frontanyà Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92648-ramaders-sant-jaume-de-frontanya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92648-img2979.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92648-img2978.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social BPU 2022-08-18 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez 94|98|85 49 1.5 1762 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92649 Elements del sistema càrstic de la Fm Bellmunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-del-sistema-carstic-de-la-fm-bellmunt <p>Elements de naturalesa càrstica amb més de 500 m. de potència de conglomerats dels Mb. Tubau i Mb. Frontanyà, que conformen la Fm. Bellmunt, els que constitueixen el principal aqüífer del municipi. Té una gran importància com a element geològic, així com a element paisatgístic. La zona engloba la Bauma de Picanyes, la Bauma Roja, la Bauma Negra i la Cova de les Lloberes, aquestes darreres ja en terme de Les Llosses. </p> 08216-125 Bauma de Picanyes. 42.1778200,2.0029300 417655 4670001 08216 Sant Jaume de Frontanyà Restringit Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
92650 Torrent de Santa Eugènia https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-santa-eugenia <p>AMADES, J. (1985) Refranyer català comentat, Editorial Selecta-Catalonia.</p> <p>El torrent de Santa Eugènia o de les Soïlls destaca per la seva biodiversitat de bosc de ribera, així com la riquesa paisatgística de l'entorn. Ja al terme municipal de La Pobla de Lillet, es troba el gorc de la font del Bisbe, en un punt on el torrent troba un desnivell sobtat té lloc un salt d'aigua espectacular que cau sobre una placa de roca de conglomerat, sota la qual hi ha una gran bauma formada en la veta tova de la roca. El saltant crea una petita gorja poc profunda i es pot transitar per la part posterior de la cascada. </p> <p> </p> 08216-126 El torrent de Santa Eugènia està situat a l'extrem NO del terme municipal de Sant Jaume, a l'alçada de la masia de Santa Eugènia. <p>Explica la tradició oral que una parella d'enamorats es trobaven en secret a la bauma del torrent de Santa Eugènia un cop a la setmana. Un dia van partir peres i van perjurar que mai tornarien a veure's. La setmana següent, tant ell com ella, van pensar 'i si l'altre anés al gorc, com cada setmana?'. La seva sorpresa va ser trobar-se els dos al mateix indret, adonant-se que havien tingut la mateixa pensada, talment com si haguéssin fet un bisbe. </p> <p>L'expressió 'fer un bisbe' és d'origen llatí i succeeix quan durant el curs d'una conversa dues persones expressen una mateixa idea alhora. Els romans l'anomenaven fer un 'bis' o 'bisbis' i donaven molta importància a aquesta coincidència (AMADES 1951). </p> 42.2048300,2.0116000 418406 4672991 08216 Sant Jaume de Frontanyà Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic/Lúdic/Cultural 2022-08-17 00:00:00 Lluïsa Vilalta Pérez 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:32
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc