Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70446 | Ara romana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-romana | <p>AA.DD. (1984) , Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. AA.DD. (1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD. (1984) Inscriptions romaines de Catalogne. I. Barcelone. Diffusion de Boccard. Paris. COMAS I CLOSAS F. (1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. SOLER QUINTANA F.(1951),'Hallazgo de un ara romana en San Juan de Vilatorrada'. Ampurias. Barcelona.'.</p> | II-III dC | L'estat de conservació és regular degut a la baixa qualitat del material i al llarg període durant el qual ha estat exposada a la intempèrie. | <p>Ara feta sobre gres, amida 87 x 23,4 x 21 cm. Es troba dividida en dos fragments degut a un tall longitudinal que se li va practicar. Consta de les següents parts: Basa , fust i coronament. Una basa formada per un plint quadrat de 50 cm de llarg i una motllura que la separa del fust. Un fust constituït per un prisma rectangular, de base quadrada 0,43 m. D'alçada i 0,40 m. d'ample. A la cara anterior del fust s'aprecien les restes d'una inscripció formada per cinc línies en lletra capital rústica. A la mateixa cara del fust, a la part superior, es pot apreciar un relleu d'uns 25 cm d'alçada que representa a la deessa Diana sobre un petit turó i amb un gos al costat. La deessa vesteix túnica curta fins els genolls, i té el tronc una mica inclinat a la dreta. El cap i el braç dret han desaparegut totalment. Si s'aprecia el braç esquerra amb el qual subjecta un arc. A la cara lateral dreta apareix un gos perseguint un cérvol, escena que recorda el mite de Diana agafada per sorpresa al bany amb les seves nimfes pel caçador Acteó, que va ser convertit el cérvol. A la cara lateral esquerra es pot apreciar un cérvol corrents darrera d'un porc senglar. Aquest animal és molt freqüent en les representacions de la deessa Diana i podria referir-se al porc senglar enviat al rei Eneu, per no atendre degudament el seu culte. Finalment al coronament hi trobem un fris amb motllures i decorat amb fulles d'heura. A la part superior i al mig es situa la cubeta per al sacrifici. (AA.DD, 1984)</p> | 08218-1 | Museu Comarcal de Manresa | <p>L'ara va ser descoberta el 12 d'Octubre de 1949 pels membres del Centre Excursionista de la Comarca del Bages que realitzaven una visita cultural a l'església romànica, i es trobava empotrada al mur de la façana de l'església de Sant Joan. El secretari de l'entitat, Sr. Xavier Sitjes, i habitant del Mas Sant Joan que es troba adossat a l'església romànica va confirmar la troballa. Les propietàries del mas Josefa i Amàlia Suanya i va iniciar les gestions oportunes per què el 16 de novembre del 1949 fos cedida al Museu Comarcal de Manresa. Les característiques d'aquesta peça -d'un marcat aire rústic i relacionada amb el culte privat a la cacera, de notable difusió- la fan correspondre cronològicament a final del segle II i començament del III . Pel que fa a l'onomàstica, afegirem que si bé Semproni és un nom freqüent en les inscripcions d'Hispania, Hermipus, és en canvi un cognomen d'origen grec molt estrany, que fa pensar en la possibilitat que hagués estat un antic esclau alliberat. Destacarem finalment, que un cop més, es detecta la pervivència en un mateix indret d'un culte romà que amb el temps es convertí en cristià. La troballa d'aquesta ara va fer plantejar la possibilitat de l'existència d'algun tipus de vil·la prop d'aquí i que vindria a confirmar la tradició de l'existència de vil·les romanes a la zona d'on derivaria el topònim de Torruella i Vilatorrada a l'edat mitjana i l'actual nom del poble. El fet de què l'ara es trobés a l'església romànica de Sant Joan, concretament prop d'un mur identificat com a pre-romànic fa pensar en la seva reutilització com a carreu en temps de la construcció de l'església. (SOLER QUINTANA, 1951)</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70446-foto-08218-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70446-foto-08218-1-2.jpg | Legal i física | Antic|Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | La inscripció que s'adapta a la figura de Diana, és relativament simple i es correspon a un formulisme de caràcter votiu, La inscripció diu: ' A Diana. Semproni Hermip va acomplir el vot i va fer (aquesta ara)' (AA.DD, 1984) | 80|83 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 70448 | Puig de Sant Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-sant-daniel | <p>AA.D.(1984), Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. GUITART J. (19329, 'El Puig de Sant Daniel, de Vilatorrada'' . Butlletí del C.E.B. Núm 152. Manresa. Pàgs.271-276'. VILLEGAS F. (1977), El Puig de Sant Daniel (Sant Joan de Torruella). Gazeta de Manresa. 29-10-1977.</p> | <p>Conjunt arqueològic format per un conjunt de tombes infantils (cistes rectangulars) colgades per enderrocs provinents de les feixes de conreu del cim del puig. Algunes d'aquestes parets de vinya s'han identificat com a muralles, les quals, junt amb algunes sitges que sembla que hi ha a l'indret conformen aquest jaciment medieval.</p> | 08218-2 | Puig de Sant Daniel | <p>El 1932 Josep Guitart feia una descripció de la troballa: ' En el primer planell, els restes d'edificació són ben abundoses; parets llargues i gruixudes des de l'extrem O. Fins a mig marge de la part S. En el centre de paret de la part de ponent, s'hi veu una obertura de forma trapezoïdal que dóna entrada a un recinte ovalat de 1'40 m. De llargada per un metre d'amplada i 1'20 m. D'alçada. Tot el seu interior és revestit de paret i capçat amb lloses sobreposades en escalonat. El seu sòl estava cobert amb una capa de fang molt sec i atapeït que dificultà l'examen detingut del mateix. Seguint la mateixa paret i un poc més enllà del recinte, es troba una rampa empedrada i escalonada que condueix al segon planell del puig. Aquí és on es presenten més manifestacions importants; varis agrupaments de lloses més o menys ben tallades i sobreposades a altres lloses, cobreixen unes fosses cilíndriques o rectangulars, com pogueren comprovar per les que hi havia allí destruïdes per mans inexpertes. D'aquests agrupaments n'exploràrem dos; en el primer i apartades les lloses, aparegué una fossa cilíndrica d'un metre de fondària per un metre de diàmetre revestit de tot el seu interior de paret seca. No hi trobàrem res que ens pogués donar indici del destí d'aquell recipient. Tornàrem a col·locar les lloses tal i com les havíem trobades i seguírem l'exploració del segon grup, el qual ens donà el mateix resultat que el primer. Suposant que en els demés agrupaments trobaríem els mateixos resultats, deixàrem la seva exploració i férem curoses recerques per aquelles ruïnes. En elles hi trobàrem varis trossos de lava de forma cúbica de 8 a 10 cm de grandària, diferents fragments de ceràmica antiga i moderna, tégula romana i dos trossos de pedra esculturada molt gastats pel temps i que semblaven cornises o parts de capitell. Deixàrem el segon planell, i per una escaleta oberta en la paret pujàrem al tercer. En ell hi ha un petit edifici, que serveix de barraca, de forma rectangular de 3 per 4 metres de superfície, construït modernament amb pedres d'aquelles ruïnes. En el seu interior no hi vàrem saber veure res de notable, però el parcer ens va dir que l'any 1900, quan es plantà la vinya d'aquell puig, s'havia enrunat i omplert un soterrani que hi havia en aquella barraca i que en tot el voltant del mateix hi havia uns pedrissos sobre els quals reposaven algunes restes humanes i ceràmica trencada. També va dir que aquella barraca havia estat una ermita o capella dedicada a Sant Daniel, i que en ésser destruïda per una guerra, es va traslladar el Sant a Can Canals, on actualment és venerat com a Patró d'aquella contrada.' (GUITART, 1932)</p> | 41.7526900,1.7972100 | 400002 | 4623017 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C: SL. (Raquel Valdenebro) | Existeix la tradició ja esmentada per Josep Guitart de l'existència d'una capella en aquell indret dedicada a Sant Daniel, que donaria nom al puig i que no ha estat localitzada. Aquesta església existia encara al segle XIV. Pel què sabem era sufragània de Sant Joan, així quan el paborde de la Seu de Manresa donava possessió de la rectoria de Sant Joan, hi afegia la sufragània de Sant Daniel. (GUITART, 1932). Cal esmentar que el Sr. Àngel Muntané va recollir fa uns anys un petita pica de pedra dins de l'antiga barraca de vinya que actualment es troba al seu domicili. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||||||
| 70450 | Mas Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-joan | <p>AA.DD. (1990), L'església antiga de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD.(1984), Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. DÍAZ P.(1980), Estudi del Mas Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia adossada a l'església romànica de Sant Joan de Vilatorrada i que avui dia ha quedat totalment integrada al conjunt. Segueix l'esquema de masia tradicional catalana amb planta quadrangular i coberta a doble vessant amb la façana principal orientada a l'oest. El conjunt de la masia estava integrat per diversos edificis i antigues dependències que ara s'afegeixen al nucli principal de la casa: graners, tines, estables i dues masoveries (una d'elles es troba adossada al cantó sud de l'església romànica i ha estat convertida en l'escola de música) fent del conjunt actual un edifici en forma de U, convertint en plaça interior l'antiga era de la casa. L'edifici actual data dels segles XVII-XVIII i s'aixeca sobre el solar del primitiu Mas Sant Joan. La superfície aproximada és de 300 m2. El conjunt de la masia consta de planta baixa, planta principal adequada com a vivenda i planta superior utilitzada com a golfes. A l'interior de la casa, a la planta baixa, i seguint tota la paret mitjera que comparteix amb l'església es pot apreciar el parament originari de l'església pre-romànica i romànica a la resta de pisos. En aquest segle ha patit diverses reformes estructurals: a principis del segle XX es va afegir sobre l'entrada principal una habitació creant un portal cobert que precedeix l'entrada principal de la casa. La porta principal de l'entrada mostra un gran arc adovellat que ha esta mutilat al seu cantó esquerre per la línia del mur que tanca l'angle. El parament de les parets és divers, essent de pedra treballada el nucli original de la masia, irregular els antics graners i zona de tines, i arrebossada la façana de l'antiga masoveria adossada a la casa, antics estables i la construcció situada sobre la porta de l'entrada principal.</p> | 08218-3 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Els orígens del Mas Sant Joan els hem de buscar en la reorganització territorial que els comtes catalans fan en aquesta zona del Cardener als segles IX i X. El tipus d'habitat que s'imposa és predominantment dispers entorn a petites esglésies que proporcionen refugi i protecció. Predomina el mas com nucli d'explotació agrària i organització social i territorial. En moltes ocasions aprofitant la seguretat que dóna l'espai considerat sagrat entorn d'una església (sagrera) es construeixen cases i masos. Hem de suposar que és el cas del Mas Sant Joan construït des dels seus orígens a redós de l'església pre-romànica primitiva. La primera referència documental la troben al 1090, i devia pagar censos com bona part de les masies de la zona a la Canònica de la Seu de Manresa (AA.DD, 1984). El nom de mas ha anat variant al llarg des segles a mida que han anat canviat les famílies titulars que l'han posseït. Al segle XIII es coneix com a Mas Falquer, i es té notícia de que amb anterioritat al 1500 s'anomenava Mas Donat o Mas Rocafort, segurament aprofitant el cognom de la família establerta. El 1501 torna a canviar de nom anomenant-se Mas Vilomara arran de l'establiment que aquest any es fa a Antoni Vilomara, pagès de Castellgalí per un mercader de Solsona a canvi d'un cens de 17 sous, una quartera de civada i dos pollastres (AA.DD, 1984). És ben normal que bona part dels masos de la zona canviessin de propietari i nom diverses vegades al llarg dels segles, però ho van fer especialment durant els segles XVII i XVIII quan la situació econòmica estava subjecta als daltabaix de les crisis i males collites, iniciant-se moltes vegades un procés d'endeutament imparable que acabava en venda. A finals del s. XVII és comú que moltes d'aquestes masies siguin venudes a altres pagesos de l terme o a membres de les classes urbanes enriquides. És el cas del mas Sant Joan anomenat encara mas Vilomara, sabem que a principis del segle XVIII havia esta comprat per Josep Escorsell, blanquer de Manresa, que aquest el va vendre a causa dels deutes ' a carta de gràcia', i que finalment va arribar per herència a Josep Feixes i Llobet, del mas Llobet el 1699 (AA.DD, 1984). L'any 1709 es va treure la carta de gràcia; però, malgrat això, la situació econòmica del mas devia ser problemàtica, ja que l'any 1802 la mateixa família el ven a Ignasi Soler, hisendat de Manresa (propietari de la casa Oller) . L'estabilitat econòmica arriba en moltes ocasions a finals del s. XVIII i al llarg del s. XIX amb la intensificació del cultiu de la vinya i la producció en moltes vegades de manera intensiva de vins i aiguardents. Formaven part del patrimoni del mas Sant Joan bona part de les terres situades entre el Collbaix i el riu, i és ben sabut que bona part d'elles van estar dedicades al conreu de la vinya a finals del s. XIX com encara mostren moltes feixes i barraques de vinya als peus de la muntanya del Collbaix. La situació del mas devia ser bona en aquests moments doncs contava amb dues masoveries amb les dues famílies de masovers: Una que va ser construïda adossada a la casa principal, al seu cantó de ponent; i altre que es va aixecar adossada a la nau sud de l'església (actual escola de música). A mitjans del s. XIX el va comprar la família Suanya que n'és l'actual propietària. Entre els membres d'aquesta família es compta l'arquitecte de l'església parroquial construïda el 1908 (Miquel Suanya). Fins a mitjans del segle XX encara comptava amb algunes terres i una família de masovers vivint a la masoveria afegida a la casa, mentre que l'altre aixecada al costat de l'església s'havia convertit ja en una casa de llogaters. Al llarg d'aquest segle el mas ha anat venent les seves propietats, de manera que bona part del nucli urbà actual, s'assenta sobre les seves antigues terres, quedant limitat actualment al conjunt edificat de la casa.</p> | 41.7424200,1.8032700 | 400490 | 4621870 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70450-foto-08218-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70450-foto-08218-3-2.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C: SL. (Raquel Valdenebro) | El mur considerat pre-romànic que comparteix amb l'església està fet a base de carreus molt grans i ben treballats. S'ha especulat la possibilitat de què es tracti de pedres reaprofitades d'alguna antiga construcció romana en el mateix context que l'ara romana. aquest tros de mur deu fer uns 70o 80 cm. de gruix i devia ser suficient per aguantar la primitiva coberta de fusta del primer temple. La seva llargada actual és de 7 metres. Es té notícies de que quan a mitjans del segle XX els propietaris van construir una piscina a la part posterior de la casa, a tocar des absis de l'església van aparèixer tombes antropomòrfiques. Els propietaris sospiten que a l'interior de la casa, a tocar del mur pre-romànic i a l'habitació habilitada com a biblioteca es pugin trobar també tombes de l'època. El mobiliari de la casa conté alguns mobles del s. XIX en fustes nobles | 91|92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 70452 | Mas Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casa-gran | <p>COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. PICH MERITXELL (1987), Estudi d'una masia: La Casa Gran de Sant Martí de Torruella. (Treball inèdit) SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XVIII | La casa es troba habitada i és objecte de constants reformes, procurant un bon manteniment del conjunt. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa coneguda com a Casa Gran i un conjunt d'edificis adjacents. La casa pròpiament dita és de planta quadrada coberta amb teulada a quatre vessants i una torre d'il·luminació central. Consta de celler, planta baixa, pis principal adequat com a vivenda i golfes. La construcció és feta en mur de maçoneria en pedra irregular que ha estat totalment arrebossat amb ciment. La façana principal és orientada a llevant i es troba precedida per una gran era que ha estat tancada amb diversos coberts de diferents èpoques que formen actualment un pati tancat. La porta principal d'accés a la casa és oberta amb un arc carpanell molt rebaixat i es troba coberta per un petit teuladet que la protegeix. A la façana principal i a l'alçada del primer pis s'obren tres grans balcons que es corresponen al pis de les golfes amb tres òculs el·líptics. A la façana de migdia té adossat un cos rectangular cobert amb una sola vessant que s'obre a llevant sobresortint una mica de la façana principal, i a l'alçada del primer pis en un terrat. Tot el cantó de migdia d'aquest cos s'obre amb una galeria d'arcades tapades amb finestrals. Completen el conjunt tot un seguit de coberts que tanquen l'era. Destaca especialment un conjunt de tres petits edificis construïts en totxana a tocar de l'antic absis romànic de l'església a mode de casetes amb teulada molt apuntada i que eren utilitzats com a corts de bestiar. A l'interior de la casa destaca especialment l'espai de l'entrada construït en volta catalana i la gran escala d'accés al pis noble. L'actual mas és possiblement una construcció del segle XVIII i es troba adequada interiorment com a residència senyorial.</p> | 08218-4 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen de la Casa Gran, antigament anomenat Mas Torruella i Mas Arnal el trobem en la protecció que l'església de Sant Martí oferia al seu voltant i a la possible sagrera. Sant Martí era la parròquia que mantenia més masies al seu redós, segurament degut al fet de que era al costat de l'antic camí que anava de Manresa a Cardona. La masia es troba vinculada a la història religiosa de Sant Martí de Torruella, ja que aquest mas deuria pagar censos al monestir de Sant Benet de Bages del qual depenia l'església i bona part de les masies de la zona. Documentat des del segle XIV com a mas Torruella; al segle XVIII va passar uns anys per mans de la congregació religiosa dels Carmelites Calçats de Manresa, caient finalment en mans de la burgesia urbana i passant a ser propietat de Joan Torrens i Miralda, comerciant i fabricant, constituint-se en una de les grans propietats de la zona (AA.DD., 1984). El segle XIX era conegut com mas Arnà i era propietat de Àngel Torrens i Serra. L'any 1910 és conegut un curiós plet entre aquest personatge i l'Ajuntament de Sant Martí per la propietat de l'era de la casa, considerada com a plaça pública. Molts actes festius : La benedicció de les cavalleries per Sant Antoni Abat, les caramelles etc.. es celebraven en aquest espai. Aquell any el propietari del mas Arnà (Casa Gran) ho impedia omplint la plaça de llenya arribant als tribunals. El consistori defensava que malgrat que el terreny era particular havia adquirit un caràcter públic durant els anys que s'havia de respectar. En Torrens no hi estava d'acord i va demandar l'Ajuntament. La resolució final no arribà fins el 1915 amb una decisió judicial que donava la raó a la família Torrens sempre i quan es mantingués un espai com a pas públic pel camí que anava cap a Santpedor (SOLANELLES, 1999). Segons informació oral dels actuals propietaris, descendents de la família Torrens, durant la guerra civil va servir com lloc de refugi i vivenda de molts exiliats que van produir nombroses destrosses a la casa. Després d'aquest període i degut a les seves dimensions va passar a ser conegut com la Casa Gran de Sant Martí de Torruella.</p> | 41.7727600,1.7909300 | 399511 | 4625253 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70452-foto-08218-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70452-foto-08218-4-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'actual mas és possiblement una construcció del segle XVIII i es troba adequada interiorment com a residència senyorial, comptant amb nombroses estances de grans dimensions, pintures i esgrafiats a les parets i mobiliari propi dels segles XVIII i XIX. La casa compta amb una bona col·lecció de documentació referent a la finca i les propietats des del segle XVII fins a l'actualitat, així com també algunes fotografies. Destaca també la gran col·lecció de mobles i objectes de diferents èpoques que formen part del mobiliari de la casa. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 70454 | Església de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-0 | <p>SOLANELLAS T.: 'Comencen els treballs per fer els fonaments de la nova església de Sant Joan' a Regió 7. 29-8-96. SOLANELLAS T.: 'L'Ajuntament dóna llum verd al primer esbós de la nova església de Sant Joan' a Regió 7. 7-4-95. SOLANELLAS T.: ' La nova església de Sant Joan combinarà la funcionalitat amb els cànons clàssics' a Regió 7. 14-12-95. SOLANELLAS T.: 'El Bisbe Guix consagra demà el nou temple de Sant Joan' a Regió 7. 16-5-98</p> | XX | <p>Edifici de nau única i planta hexagonal. Fet amb maó i cobert a la part exterior absidal amb pedra groguenca. La nau interior és divideix en tres trams per columnes de ciment sobre les que recauen uns nervis també de ciment. Coberta a dues aigües amb ciment armat. Les parets laterals són fetes en maó fins a una alçada de tres metres, continuant l'obra amb uns grans finestrals. Adossades als murs de l'absis es troben dues capelles laterals de forma rectangular, essent utilitzada la del cantó esquerra com a sagristia i la del cantó dret com a capella dedicada al Santíssim. Als costats nord i sud de l'església es troben adossades dues sales més de forma quadrada que són utilitzades com a portes laterals, sent utilitzada la de la banda nord com a porta lateral i la de la banda Sud com a capella dedicada al Sant Crist. Aquesta última capella es troba mancada de decoració interior. L'església compta amb un gran soterrani que ocupa l'espai de pràcticament tota la nau, i al qual s'accedeix per una escala situada al costat de la porta principal d'entrada. Es tracta d'un espai sense cap utilització en concret pensat per a futures compartimentacions per entitats i col·lectius. L'únic element decoratiu de l'església és el gran finestral pentagonal de l'absis fet per l'escola Massana en colors blaus, blancs i grocs. Simbolitza l'esperit batejat en l'aigua i va ser inspirat en el passatge de l'evangeli: 'Serem batejats en l'aigua i en l'esperit'. L'imagineria interior és formada per la imatge de Sant Joan Baptista al cantó dret de l'absis; la imatge de la Puríssima Concepció al costat nord de la nau i la de Sant Josep al cantó Sud. Es tracta de figures fetes als anys 60 a Olot. La façana principal és encarada a l'est i és formada per l'angle de l'hexàgon. S'accedeix per un grup d'esglaons des del carrer Major. El portal principal és fet en alumini en forma d'angle.</p> | 08218-5 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Consagrada el 14 de juliol de 1998, l'església parroquial de Sant Joan s'aixeca sobre el solar que ocupava l'antiga església parroquial construïda el 1908 quan degut al creixement urbà que el poble estava tenint es va fer palès la necessitat d'una nova església més a prop dels nous carrers que s'estaven aixecant i no tant lluny com era la fins aleshores utilitzada església romànica al costat del Mas Sant Joan.</p> | 41.7432100,1.8047700 | 400616 | 4621956 | 1998 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Josep Maria Esquius | Lligat al culte religiós i a la figura del patró de la vila, es conserva la tradició dels Goigs de Sant Joan que són cantants després de la missa el dia de Sant Joan. Entre les virtuts que se li reconeixen es troba la de preservar de la fam, el contagi i la guerra, allunyar el mal temps i solucionar les crisis obreres. Les campanes pertanyien a l'església antiga. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||
| 70456 | Torre dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-moros-3 | <p>BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. OLIVARES I PONTI D.(1987), La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines. C.E.B. Manresa.</p> | XIX | L'edifici es troba en bona part enderrocat, conservant-se només una de les parets de la torre. | <p>Conjunt arquitectònic format per les restes de l'antiga fortificació del segle XIX, les restes d'una antiga plataforma quadrangular sobre la qual s'assenta la torre i el fossar que l'envolta. La torre pròpiament dita és un cos de planta quadrada del qual es conserva només el vessant de ponent. Construïda en mur de maçoneria amb pedra irregular amb les cantonades reforçades amb carreus ben tallats. Pot apreciar-se encara l'estructura originària de dos pisos separats amb una línia de carreus, encara que podia haver tingut algun altre pis més a sobre avui desaparegut. Al pis inferior es conserven encara les antigues espitlleres. Tota la torre s'assenta sobre una plataforma quadrangular molt més gran que sembla pertànyer a algun edifici més antic del qual encara poden apreciar-se algunes línies de carreus molt erosionats. Un fossar excavat al terreny envolta aquesta plataforma més antiga, possiblement medieval.</p> | 08218-6 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen real d'aquesta torre és el de ser, simplement, una torre de senyals òptiques. Data de mitjans del segle XIX, i com tantes altres torres del mateix estil fou construïda per al servei de transmissions o telègrafs òptics. Tots aquests edificis eren controlats més o menys directament per l'exèrcit i el seu manteniment suposava unes importants despeses. El fet de que tota la torre s'assenti sobre una plataforma molt més gran, de la qual es conserven unes línies de carreus molt erosionades, fa pensar en la possibilitat de l'existència d'una antiga torre medieval, les restes de la qual podrien haver estat aprofitades per construir la moderna torre. A més a més cal tenir en compte que el fossar existent envolta el perímetre d'aquesta plataforma, no de la moderna torre. A favor d'aquesta possibilitat s'afegirà el fet de que aquest turó és conegut des de sempre com 'el castell'. La situació d'aquestes torres no era en cap cas aleatòria i s'ubicaven al marge de les principals vies de comunicació. L'existència d'aquesta torre podria estar lligada amb l'antic camí que unia Manresa i Cardona, que passava per Joncadella i després cap a Torruella, per anar més tard cap a Súria.</p> | 41.7763800,1.7907700 | 399504 | 4625655 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70456-foto-08218-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70456-foto-08218-6-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Encara que no aparegui a l'inventari de fortificacions i torres carlines que es va fer de la Comarca del Bages, és possible que al seu dia tingués també alguna funció militar com a torre de guaita i control, molt semblant a les que tindrien la Torre dels Soldats ( Avinyó) o la Torre de la Guixola (Sant Salvador de Guardiola) de la mateixa tipologia i època. | 98|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 70458 | Mas can Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-cornet | <p>BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. IGLESIAS J (1979), El fogatge de 1553. Vol I. Barcelona.</p> | XVIII-XX | La casa va patir reformes estructurals importants al seu interior i exterior, obrint les galeries de la façana de migdia i sent arrebossada en la seva totalitat als anys 70. | <p>Conjunt arquitectònic format per la masia de Can Cornet i alguns coberts i estructures adjacents. La masia pròpiament és una casa de planta rectangular coberta a quatre vessants amb teula. La casa és construïda aprofitant el desnivell del terreny permetent la planta baixa, dos pisos i golfes a llevant i planta baixa, un pis i golfes a la zona de ponent, sent aquesta última la zona més alta del desnivell. Construïda en mur de maçoneria en pedra irregular i arrebossada recentment i pintada de color salmó, s'han destacat les llindes de finestres i portes, així com els carreus de les cantonades en color blanc. La façana principal és orientada a llevant amb planta baixa, primer pis obert amb balcons i una galeria a l'àrea nord, segon pis amb finestrals, i golfes sota teulada que s'obren amb ull de bou. A la façana de ponent també s'obre una portella coberta amb un teuladet i a la qual s'accedeix mitjançant unes escaletes. A la façana nord s'obre dos grans portals de mig punt, a un dels quals s'accedeix mitjançant una rampa que deu conduir a la zona destinada a tines i al treball de la vinya. La façana de migdia s'obre amb galeries de mig punt formades per dues grans arcades al primer i segon pis. Completen el conjunt un seguit de coberts que envolten la casa al cantó de migdia i ponent. Destaca especialment un cobert de planta quadrangular de grans proporcions cobert a quatre aigües construït en mur de maçoneria.</p> | 08218-7 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen del mas Cal Cornet el trobem en el poblament dispers propi d'aquesta zona que es va organitzar des del període medieval. Les primeres notícies del mas les tenim al 1090, la qual cosa el converteix en un dels masos més antics de la zona. El nom originari en aquells moments era el de Mas Vilella, la qual cosa fa pensar més que en un mas, en un topònim que faci referència a un llogarret o un grup de cases properes. Es tractava d'una de les poques possessions del terme que no estava en mans del monestir de Sant Benet sinó de laics nobles, així es té notícia d'un vassall dels Rocafort, anomenat Ramon Borrell, que deixa el seu alou de Vilella a Sant Pere de Vic (COMAS, 1988). No es coneix res més d'aquest cavaller, però ben segur que devia explotar el mas amb una o vàries famílies que treballaven la terra com a emfiteutes (COMAS, 1988). Lligat al mas trobem des del segle XII el molí anomenat 'El Molinet' construït en les seves propietats i que més tard esdevindria fàbrica tèxtil. El mas Vilella és un dels masos que apareix al fogatge de 1553 i és propietat d'Antoni Cornet de la Vilella (AA.DD, 1984). Possiblement sigui arran d'aquesta família de propietaris que el mas canviï de nom convertint-se en Mas Cornet. Com es pot apreciar es continua mantenint el nom de 'La Vilella' encara que en aquestes dates i donat que només hi trobem un propietari el grup de cases hauria quedat reduït només a una, encara que es mantingués el record al topònim antic i a l'origen històric. Sembla ser que ha diferència de moltes altres masies que degut a les penalitats econòmiques anaven canviant de propietari, el mas Cornet va mantenir sempre la mateixa família, així al cens de 1718 apareixen referenciats un tal Agustí Cornet i els seus fills, Josep i Joan (AA.DD, 1984). L'últim membre d'aquesta família és Teresa Cornet i Galí, casada amb Pere Martí i Santamaría l'any 1899. A partir d'aquí Segons informació oral del Sr. Josep Basora a principis del segle XIX el mas estava en mans d'una família anomenada Galí. Tots els membres masculins de la família van morir de malaltia infecciosa quedant només una noia casada amb un membre de la família Basora. Arran d'aquests fets el mas va passar a mans de la família Basora que va habitar el mas fins els anys vint explotant-lo personalment. Va ser aquesta família qui va enderrocar l'antic mas i va construir la casa actual a principis del segle XX. La propietat va ser mantinguda fins l'any 1962 en què es va vendre a la família Santamaría de Callús. L'any 2000 la finca ha estat expropiada i ha passat a mans d'uns nous propietaris residents a Barcelona.</p> | 41.7711900,1.7833200 | 398876 | 4625088 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70458-foto-08218-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70458-foto-08218-7-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La propietat conserva una barraca de vinya de planta quadrada dins dels seus límits, ubicada en un camp situat a ma esquerra del camí que va de Sant Joan a Callús. També conserva dues tines de planta quadrada als peus de la costa de Cal Pla. Un mur de mig metre d'alçada la separa de la veïna masia de Can Pla. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 70460 | Torrent de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-joncadella | <p>AA.DD.: Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. 1997. Manresa.</p> | <p>Curs fluvial de caràcter irregular que travessa tots els plans agrícoles de Sant Martí de Torruella en direcció est-oest. El seu naixement, es produeix al terme de Sant Fruitós de Bages a partir del Torrent d'Olius, alimentant-se de diverses aportacions de brancals més petits, entra dins l'àrea territorial de Sant Mart, passant a anomenar-se Torrent o Riera de Joncadella. Després de travessar prop de la partida dels Solerots, es dirigeix cap al Santuari de Joncadella per morir finalment al riu Cardener, passat el Santuari. Tot el torrent discorre per un blaç excavat per l'erosió de la riera al llarg dels segles. S'ha establert a ambdues ribes del torrent un bosc de ribera que aporta diversitat biològica a la Plana de les Torres.</p> | 08218-8 | Sant Martí de Torruella | 41.7658400,1.7932700 | 399695 | 4624482 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70460-foto-08218-8-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Per la proximitat geogràfica hem de donar per establert que es tracta de la riera en la qual transcorre part de l'acció de la troballa de la Mare de Déu de Joncadella | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||||||
| 70462 | Església de Sant Martí de Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-torruella | <p>AA.D.(1984), Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A (1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS F.(1982), 'Arxius de la comarca: Sant Joan de Vilatorrada, Sant Martí de Torruella i Joncadella'. Dovella núm 7. Manresa PADRÓ B.(1931), Sant Martí de Torruella. Butlletí del C.E. B. Núm. 149. SITJES X.: Les esglésies manresanes del Comte Guifré. Dovella, núm 11. Pàgs. 20-30.</p> | XII-XIX | <p>Es tracta d'un edifici originàriament romànic que va ser reconstruït en la seva totalitat al segle XIX . Conserva del seu període romànic, bastit al final del segle XII o al principi del XII, l'absis i una part del mur de tramuntana i de ponent on hi ha una finestra doble esqueixada amb arquivolta. El mur de migjorn és el que ha quedat més trossejat. L'absis romànic és semicircular i ben llis. Aquestes restes queden amagades dins edificacions modernes a causa d'una construcció sobreafegida que hi feren els propietaris del mas de la Casa Gran. Les diverses modificacions, i sobretot el creixement de la població, varen fer que l'edifici romànic es quedés petit i el segle XIX es construí un de nou en sentit transversal a la construcció romànica de dimensions molt més grans. Aquest canvi d'orientació del nou edifici deixà fora l'absis romànic que es convertí en rectoria. L'actual edifici és de planta basilical d'una sola nau. S'accedeix a l'església mitjançant una petita escalinata que dóna accés a una placeta situada just al davant de l'església. La façana principal, on hi ha la porta principal d'accés, és orientada a migdia obrint-se amb dos rosetons de petites dimensions que es corresponen amb la nau central i la capella lateral de llevant. Destaca del conjunt de la façana un campanar quadrat encastat entre la nau principal i la capella lateral de ponent. L'interior de l'església és uniforme, obrint-se als dos cantons, de ponent i llevant, quatre capelles- dos per banda- dedicades a diferents advocacions (la Mare de Déu del Roser, Sant Josep i la Puríssima Concepció). Dintre de la mateixa planta de l'edifici s'obre a llevant una capella molt més gran a la qual s'accedeix per una porta ubicada als peus de l'església i que s'estén al llarg de tota aquesta. Es tracta d'una capella dedicada al Sagrat Cor de Jesús i presidida per un altar dedicat al mateix. Aquesta capella és decorada amb motius vegetals en colors verd i salmó. L'absis queda integrat al conjunt sense sobresortir exteriorment. L'altar principal és presidit per la figura de Sant Martí que queda sota l'insígnia de la Santíssima Trinitat i envoltat per imatges més petites de Sant Antoni i Sant Pere. L'interior és enguixat i pintat en color marró clar destacant la decoració floral daurada que decora les pilastres i el fris. Adossada al cantó de ponent de l'església es troba l'antiga rectoria.</p> | 08218-9 | Sant Martí de Torruella | <p>Situada dins l'antic terme medieval de Manresa, l'església de Sant Martí és documentada des de l'any 1022. La comtessa Ermessenda i el seu fill, el comte Berenguer Ramon I, varen vendre al monestir de Sant Benet de Bages l'alou situat al comtat de Manresa, al lloc de Torruella amb l'església de Sant Martí. La propietat comtal no tenia en seu origen en una fundació pròpia sinó que la comtessa l'havia adquirit per compra L'any 1077 era parròquia, si bé no apareix en la relació de parròquies de l'any 1154, si ho fa a la del 1361. Al tractar-se d'una propietat del monestir de Sant Benet, eren el cambrer i el prior qui s'encarregaven directament d'anomenar el rector al seu gust. Aquest dret de patronatge va continuar exercint-lo el monestir si bé l'any 1685 depenia de la Seu de Manresa. (AA.DD.,1984) (COMAS, 1988) (AA.DD. Catalunya romànica, 1984). L'edifici patí una profunda transformació al segle XIX ja que el creixement de la població va deixar petita l'antiga església, essent enderrocada i construïda una de nova. Actualment l'edifici segueix tenint culte com a parròquia de Sant Martí de Torruella.</p> | 41.7724900,1.7901200 | 399444 | 4625224 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70462-foto-08218-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70462-foto-08218-9-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Es conserva actualment vigent la tradició dels Goigs de Sant Martí Bisbe, que són cantants el dia del patró de l'església després de la missa. Entre les virtuts que se li reconeixen a Sant Martí es troba la de protegir el poble i alliberar de l'enveja. | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 70464 | Mas can Basora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-basora | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. IGLESIAS J(1979), El fogatge de 1553. Vol I. Barcelona. SARRET I ARBÓS J.M (1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M (1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XVI-XVIII | La construcció d'una vivenda moderna al costat de l'antic mas pels propietaris va causar l'abandonament de la casa i la seva accentuada degradació. | <p>Conjunt arquitectònic format per l'antic mas Basora i alguns coberts complementaris. L'antic mas és un edifici de planta quadrada amb coberta de teula a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. Consta d'uns grans cellers soterrats, planta baixa, pis principal i golfes. La façana principal és orientada a migdia i s'hi va agregar un cos rectangular cobert a doble vessant, que forma un porxo que trenca la simetria de la façana clàssica. Aquest cos es va afegir a mitjan segle XIX, ja que la proximitat al santuari de Joncadella, feia que a la casa es servissin menjars, dedicant aquest espai a tal activitat. El color blau actual de la façana també respon a aquest fet, ja que els comensals acostumaven a deixar escrits a la paret i per tapar-ho es va optar per pintar-ho. Aquest porxo és sobreposat a la part superior la gran porta adovellada que donava accés a la casa. La façana de migdia es troba precedida d'un pati tancat per coberts de diverses èpoques. L'accés a aquest pati i per tant al conjunt del mas es feia per una porta adovellada construïda al mur de llevant. Es va afegir a tramuntana un cos rectangular que contenia una cisterna i alguns magatzems. A llevant també es va afegir un altre cos que conté una gran tina, i fins fa uns anys es conservava un petit cobert al costat de las porta principal d'accés al pati del mas destinant al hostatjar als pobres que demanaven caritat i volien passar la nit. Es conserva també un altre cos afegit a ponent destinada als malalts tísics de la casa, amb l'objectiu de mantenir-los aïllats de la resta de la família. Destaca també el forat conservat al pis sota teulada de la casa, destinada a graner i que condueix directament al forn. Aquest forat estava destinat a tirar directament la farina al forn.</p> | 08218-10 | Sant Martí de Torruella | <p>La masia de Can Basora és documentada des del segle XIII i apareix al fogatge de l'any 1553 fet a la parròquia de Santa Maria de Joncadella en mans d'una família anomenada Homs (AA.DD, 1984). Curiosament la família Basora és la protagonista de la llegenda dels captius de Joncadella, que explica com un membre d'aquesta família va ser retornat de forma miraculosa al Santuari de Joncadella després d'estar apressat pels musulmans. Sarret i Arbós va iniciar algunes investigacions històriques a fi de poder donar versatilitat i datar aquesta llegenda. Segons ells, al llibre del Veguer de Manresa, l'any 1309, i en de la família de Berenguer Mercader, de l'arxiu notarial, escrit pel notari Jaume d'Arters, apareix un tal Bernat Mercader com a Comissari Reial per reclutar gent de Manresa i la seva vegueria a fi d'enrolar gent a l'armada que Jaume II estava preparant per anar ha lluitar contra el regne de Granada. Entre els cridats apareixen Pere Çavit de Juncadella (Çavit era el nom antic de l'actual mas Mollet) i Jaume Basora de Juncadella, per tant hi ha una discrepància en les dades utilitzades(SARRET I ARBÓS, 1929). L'actual família que du en cognom Basora guarda memòria de la seva estança al mas almenys des del principis del segle XIX. A mitjans del segle XIX i per mitjà de casaments -havent mort tots els homes de la família Galí, un membre de la família es va casar amb la filla de la casa- la família va entrar en possessió del mas Cornet. Mentre la propietat estava integrada pels dos masos la família va residir a Can Cornet, deixant el mas Basora en mans de masovers, retornant cap al 1920 a la casa original.</p> | 41.7644800,1.7945900 | 399803 | 4624329 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70464-foto-08218-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70464-foto-08218-10-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | La casa conserva una interessant col·lecció de documents antics. També es conserva una petita col·lecció de fotografies antigues. Dins les propietats del mas no es conserva actualment cap tina ni barraca de vinya. En terres del mas, a tocar de l'actual carretera de Cardona, es va construir durant la guerra civil un camp d'instrucció militar amb barraques i trinxeres. Curiosament la família no guarda cap tradició familiar relacionada amb la llegenda dels captius de Joncadella on presumptament estaria implicat un dels seus membres. Tampoc no es coneix la tradició del la curació dels herniats. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 70466 | Cova de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913) Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G.(2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A.(1985) Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929) Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XVIII | <p>Cova que acollia la imatge de la Verge de Joncadella. Situada a ponent del Santuari és un petit forat reforçat i condicionat que avui acull una imatge que reprodueix l'original. L'entrada és formada per un arc de mig punt rebaixat fet amb dovelles irregulars que sosté un mur que reforça el marge. Aquest arc és tancat per una paret arrebossada que fa arc de mig punt i a partir d'una porta de reixa és visible a l'interior.</p> | 08218-11 | Sant Martí de Torruella | <p>Segons la tradició que repeteix el model de les llegendes de les Mare de Déus Trobades, en època de les invasions musulmanes els cristians varen amagar les seves imatges en llocs amagats, coves i refugis amb l'objectiu de protegir-les del saqueig sarraí. Quan aquests van ocupar de nou les seves terres moltes d'elles van ser retrobades de forma miraculosa. Així va ser com una pastora de Castellnou va observar com un dels seus bous reculava cap a un indret es negava a moure's. Davant de la insistència de l'animal, el pastor va voler veure que passava i va trobar la imatge de la Mare de Déu en una petita cova que hi havia amagada entre els joncs. D'aquí el nom de Joncadella. Al costat de la cova on es va produir la troballa els cristians van aixecar una església per venerar el fet i aquesta es va convertir en Santuari marià. Al marge de les llegendes, el topònim Joncadella data ja del segle XI i en efecte fa referència a un indret amb abundants plantes d'aquest tipus. El lloc fou centre d'una important devoció mariana durant tota l'època medieval i moderna. Hem de tenir en compte que la majoria d'aquestes llegendes daten del segle XIV. La importància d'aquest santuari marià bé donat tant per la seva situació geogràfica, ben bé al centre del Pla de Bages, molt a prop de Manresa i molt ben comunicat (al costat de camí que anava de Manresa a Cardona) com per la categoria de la devoció, de tal manera que de tots els santuaris marians de la comarca del Bages, aquest era considerat el més important i d'una categoria superior als altres i entre totes les Maredeceú, la de Joncadella era considerada la patrona del Bages i allà on es feien peregrinacions i cultes en les situacions més difícils i on hi anaven tots els pobles de la Comarca. És possible que la Cova fos construïda ja al segle XIV quan apareix la tradició de la Marededéu trobada aprofitant una petita coveta natural. L'any 1748 patiria també modificacions juntament amb l'església. (AA.DD, 1984)</p> | 41.7660800,1.7947600 | 399819 | 4624507 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Lligades amb la tradició de la Mare de Déu trobada hi trobem diverses llegendes i tradicions, entre elles la història dels dos joves captius del mas Mollet i mas Basora que van ser salvats de la presó miraculosament per la Verge, així com la tradició de la curació dels herniats, o els Goigs de la Mare de Déu de Joncadella. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||||
| 70468 | Torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-fondo-0 | <p>AA.DD.: Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. 1997. Manresa.</p> | <p>Curs fluvial de caràcter irregular que travessa la zona coneguda com a Plana de les Torres, prop de la masia Torres de Bages. Conegut també com a Torrent de Can Torres, neix en terme de Sant Fruitós de Bages i travessa en direcció est-oest la Plana de les Torres fins a morir al riu Cardener. És nodrit també per diversos ramals que s'estenen per la zona. El seu interès natural vé donat per ser una de les àrees que aporta bosc de galeria a la zona de les planes, per tant abunden els pollancres, àlbers, i oms, a més d'una roureda. També abunda el canyís i la boga. A la part de ponent, just on el desnivell cau sobre el Cardener, hi creixen boscos de pi blanc, alzina i roure. A més d'espai de nidificació d'aus, el Torrent Fondo és especialment interessant pel poblament d'amfibis, car s'hi reprodueixen diverses espècies pròpies de l'àrea bagenca: la salamandra, el gripau comú, el gripau corredor, el tòtil, el gripauet, la reineta meridional, i la granota verda. Per a algunes d'aquestes espècies, aquesta és la única àrea reproductiva dins d'una extensa zona mancada d'espais humits.</p> | 08218-12 | Sant Martí de Torruella | 41.7533600,1.8114000 | 401183 | 4623075 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70468-foto-08218-12-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||||||||
| 70470 | Santuari i hospederia de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-i-hospederia-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913), Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G.(2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A. (1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XVIII | <p>El conjunt arquitectònic és format per dos edificis: l'església i l'Hospederia destinada originàriament a l'acolliment de pelegrins. L'església és un edifici de planta rectangular d'una sola nau cobert a dues aigües i orientat a llevant i amb un presbiteri rectangular. La façana principal és ben senzilla trencant la monotonia del parament un petit rosetó i un petit portal tipus romà, d'accés a l'església, de petites dimensions i d'estil neoclàssic, rematat per un frontó simple triangular de tipus entretallat, amb decoració de fretes quadrades, en grups de quatre, i on s'ubica una petxina (tipus de fornícula) que acull una figura escultòrica femenina que representa la Mare de Déu de Joncadella; portal amb pilastres decorades amb motius geomètrics i contrapilastres llises, amb fris decorat amb motius geomètrics. Porta bifoliada de fusta, amb vidriera a la part superior de les fulles (4 vidres), i reforçada per una reixa de ferro colat. A pesar d'això, l'accés habitual a l'església es fa pel cantó de migdia mitjançant un cos adossat als peus de la nau a mode de porxo emmarcat per dues grans arcades que deixa pas a un portal romànic reaprofitat de l'església anterior. Es tracta d'un portal rodó amb doble rosca. L'interior de l'església es troba presidit per un cambril amb la imatge de la Mare de Déu de Joncadella, acompanyada als peus per dues figures masculines que representen el miracle des dos captius alliberats per la Mare de Déu. Es tracta d'una nau única amb capelles obertes als laterals dedicades a diverses advocacions. L'edifici de l'hospederia es troba en part construït sobre l'antic cementiri de l'església. Es tracta d'una antiga construcció del període de l'església adossada al llevant i rehabilitada els últims anys com a restaurant.</p> | 08218-13 | Sant Martí de Torruella | <p>L'església de Santa Maria de Joncadella apareix esmentada l'any 1031, i posteriorment el 1044, encara que fins el 1218 no consta com a parròquia adscrita a la canònica de Santa Maria de Manresa. Resulta especialment difícil d'identificar aquesta església en aquests primers segles ja que la riera del seu nom antigament portava el del riu d'Or com el que passa per Santpedor. La despoblació del segle XIV reduí aquesta parròquia a la categoria de filial de Santpedor i quedà en un estat d'abandonament, ja que inclús el seu rector vivia a Manresa. En aquestes condicions no es d'estranyar que patís tot tipus d'espoliaments, com el que denuncia el 1591 Pere Vinyes, mosso de la casa Besora, quan denuncia el robatori d'una de les campanes de l'església, i el 1671 el robatori d'una caixa de diners. La forma que tenia aquesta església ens és totalment desconeguda ja que es va reconstruir per complert el 1748. S'ha pogut conservar l'escriptura de contracte de construcció signada pels administradors de l'església i el mestre de cases Joan Esplugues. El preu de l'obra va ser de 1300 lliures i el projecte era obra de l'escultor-arquitecte Josep Sunyer. No se sap amb exactitud quan va ser acabada i decorada, però probablement ho va ser a principis del segle XIX, ja que el 1807 es fa un contracte per realitzar l'actual retaule de l'altar Major per part de Jaume Padró, escultor de Manresa, i el 1819 es pinten les parets i la nau. Fins el 1879 fou parròquia convertint-se aleshores en sufragànea de Santpedor i després de Sant Martí de Torruella. (AA.DD, 1984). La imatge de la Mare de Déu de Joncadella va ser reposada al monestir l'any 1949 després dels esdeveniments de la Guerra Civil.</p> | 41.7660500,1.7949300 | 399833 | 4624503 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70470-foto-08218-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70470-foto-08218-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70470-foto-08218-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Segons la tradició que repeteix el model de les llegendes de les Mare de Déus Trobades, en època de les invasions musulmanes els cristians varen amagar les seves imatges en llocs amagats, coves i refugis amb l'objectiu de protegir-les del saqueig sarraí. Quan aquests van ocupar de nou les seves terres moltes d'elles van ser retrobades de forma miraculosa. Així va ser com una pastora de bous de Castellnou de Bages qui va observar com cada dia a l'hora d'anar al bosc un dels seus bous s'estava agenollat en el lloc de la desconeguda cova que cobrien mates i joncs. Davant de la insistència de l'animal, apartà dites mates i joncs i descobrí la cova i dintre d'ella la imatge de la Mare de Déu. Al costat de la cova on es va produir la troballa, els cristians van aixecar una església per venerar el fet i aquesta es va convertir en santuari marià. Al marge de les llegendes, el topònim Joncadella data ja del segle XI com a 'ionchatella'i en efecte, fa referència a un indret amb abundants plantes d'aquest tipus. El lloc fou centre d'una important devoció mariana durant tota l'època medieval i moderna. Hem de tenir en compte que la majoria d'aquestes llegendes daten del segle XIV. La importància d'aquest santuari marià bé donat tant per la seva situació geogràfica, ben bé al centre del Pla de Bages, molt a prop de Manresa i molt ben comunicat (al costat de camí que anava de Manresa a Cardona) com per la categoria de la devoció, de tal manera que de tots els santuaris marians de la comarca del Bages, aquest era considerat el més important i d'una categoria superior als altres i entre totes les Marededeú, la de Joncadella era considerada la patrona del Bages i allà on es feien peregrinacions i cultes en les situacions més difícils. D'entre totes elles destaca especialment la tradició dels romiatges i peregrinacions realitzades en ocasions de sequeres i inclemències meteorològiques. Moltes d'elles es troben perfectament documentades com són les peregrinacions organitzades el 1438, el 1477, el 1502, el 1628 i algunes altres organitzades per entitats com la del 1877 i la del 1879 per l'Associació Reparadora de Pius IX. Lligades al Santuari de Joncadella i a la Mare de Déu es troben diverses llegendes i tradicions com la dels Captius de Joncadella o la de la curació dels herniats. Una altra de les manifestacions festives que tenien lloc a principis de segle al santuari, segons Josep Basora, és la cantada que una entitat anomenada 'Els guerrers escaldats' de Manresa feia un dia a la primavera. Al costat d'on actualment es troba la font del santuari hi havia un pilar amb una pica gran de pedra als peus on es ficava el cap d'aquesta entitat i dirigia una coral formada per la resta dels membres que cantava. Aquesta entitat ha estat identificada com una entitat manresana que durant els anys vint i trenta actuava a Manresa amb caràcter lúdic i festiu. Es conserva vigent la tradició dels Goigs de la Mare de Déu de Joncadella que són cantats el dia de Pasqua i el dia de la Mare de Déu d'Agost després de la missa. Entre les virtuts que als goigs se li reconeixen a la Mare de Déu es troba la d'ajudar a les dones en el part i la de curar les criatures trencades, a més de la llegenda dels captius. El cambril de l'església és presidit per una imatge de la Mare de Déu de Joncadella del segle XVIII. | 98|99|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 70472 | Església Vella de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-de-sant-joan | <p>Arxiu parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de Visites: 1636-1708. AA.D.(1984), Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. GARCIA COMES J. arqte.(1992), Estudi per a l'acondicionament del centre de cultura ''Mas Sant Joan''. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | IX-XVIII | L'any 1984 l'església i l'edifici de l'antiga rectoria van ser adquirits per l'Ajuntament amb l'objectiu de crear un auditori i una escola de música. Això va fer evidenciar la necessitat d'adequar l'església a les noves demandes acústiques, duent a terme algunes reformes. L'última modificació estructural va tenir lloc a mitjans dels anys 90 quan va aixecar-se el terra a fi de posar-hi calefacció. | <p>Església formada per dos naus de planta rectangular cadascuna. Es tracta de dues naus construïdes en èpoques diferents i que es comuniquen entre elles un gran arc de mig punt, de 7, 70 m. de llum. Els presbiteris resten dintre de les naus sense que sobresurtin ni es diferenciïn de l'edifici, si no és pels graons que hi donen accés. El tipus de coberta és diferent a cada nau, sent de volta de canó a la nau sud i apuntada a la nau nord. Cada nau té 13 metres de llarg i 6,20 d'ample i un gruix de parets laterals d'un metre, mentre que pels caps són més primes. La part més vetusta és la paret nord que és mitjera amb el mas Sant Joan, i possiblement sigui del segle IX. El seu parament exterior és visible per dins del mas, mentre que la cara que queda dintre de l'església, no es pot veure, ja que el mur va ser regruixut per aquest costat quan es va refer la volta de pedra. Aquest tros de mur deu fer uns 70o 80 cm. de gruix i devia ser suficient per aguantar la primitiva coberta de fusta del primer temple. La seva llargada actual és de 7 metres. I constitueix la major part de la llargària de la paret nord del temple. La cantonada de llevant d'aquest mur, és a dir, des d'on començava el presbiteri pre-romànic, és feta amb carreus molt grans, que per llur mida fan pensar en una reutilització de material romà d'algun edifici del temps de l'era romana que es va trobar encastada a la cantonada de ponent del mateix tram d'església. La resta del parament d'aquest mur antic és divers, i està format per filades de carreus pre-romànics de 12 a 20 cm. bastant regulars; i més cap a ponent està format per un tram construït més barroerament fins a l'alçada d'uns dos metres i que deu ser d'una època posterior a un enderroc; i finalment un tercer tram de parament de filades regulars on es poden observar algunes marques de picapedrer - una creu grega- que deu correspondre's a la reconstrucció de finals del segle XIII o principis del XIV. Quan aquest temple pre-romànic primitiu s'ensorrà, es construí un de nou justament al costat (actual nau sud) en estil romànic, volta de canó seguit, i portal de mig punt amb dovelles al sud. Per fora aquest portal té a cada costat uns petits arcosolis de destinació funerària. L'església es va aixecar sense presbiteri conservant a llevant una senzilla espitllera rectangular i esqueixada. L'actual portal d'accés a ponent i l'ull de bou que trenca la façana són moderns. Temps després a l'espai que ocupava l'antiga església pre-romànica (actual nau nord) s'aixecà una nou nau amb volta apuntada sense arcs torals. A l'igual que l'altre es va prescindir de l'absis, i el presbiteri bé marcat per una espitllera igual que l'altra. Com a accés es va obrir un portal a ponent de dovelles llargues i estretes. La darrera obra va ser l'obertura de la gran arcada de comunicació de les dues naus que va fer dels dos temples un de sol (SITJES, 1988) .Conserva encastada a la paret nord sobre dues mènsules una ossera on es marca la data de 1693. Es conserven també les restes de dos grans portals adovellats que permetien la comunicació entre l'església i l'antiga casa del rector, avui escola de música.</p> | 08218-14 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'església vella de Sant Joan és possiblement l'origen de l'actual poble, independentment de les restes que poguessin conservar-se de les antigues ocupacions romanes. A mitjans del segle X era una de les filials que tenia l'església de Santa Maria de Manresa i va ser consagrada abans del 937 pel bisbe Jordi de Vic, però ben segur que el temple original va ser acabat abans, en temps de Guifré I, entre 880 i 890, quan aquest va emprendre la reorganització de la diòcesi d'Ausona. La primera menció documental és de l'any 1020 en efectuar-se la redotació de la Seu de Manresa pel comte Berenguer Ramon I i la seva mare la comtessa Ermessenda. Aprofitant la seva protecció i la reorganització de l'espai que una parròquia oferia s'haurien edificat els primers masos que donarien origen al poble de Sant Joan (Vilatorrada, Sant Joan, Llobet etc..). Del mateix segle XI ens han arribat alguns documents més; així l'any 1026 Vives i la seva esposa Ermengarda venen a Guitardes, sacerdot de Sant Joan, la quarta part de l'església i el cementiri, possessió que tenien per herència dels seus pares. La propietat de l'església devia passar de mans eclesiàstiques a privades per acabar finalment en mans del monestir de Sant Benet de Bages. L'any 1086 Ramon Franc i Ermengarda fan restitució al monestir de l'església de Sant Joan, que s'havien apropiat amb anterioritat. La dependència de Sant Benet va durar forces anys doncs apareix mencionada a la relació de propietats del monestir l'any 1196. De la primitiva església pre-romànica del segle IX només ens resta un tram de paret situat a tramuntana de l'actual nau nord, fent mitjera amb el mas Sant Joan. Devia tractar-se d'un edifici de petites dimensions, amb coberta de fusta i fet amb carreus aprofitats d'alguna construcció antiga i propera del període baix-imperial, entre ells, les restes d'una ara romana que va encastada com un carreu més. L'església pre-romànica degué ensorrar-se perquè al segle XIII es va fer una nova església ben bé al costat (actual nau sud) d'aire romànic. Aquesta església es devia quedar petita, doncs a finals del segle XIV o principis del XV es va pensar en una ampliació però d'una manera curiosa, ja que no es va optar per enderrocar les restes de les antigues (la romànica i el que devia quedar de la pre-romànica), sinó que es va realitzar un nova nau paral·lela a la romànica, aprofitant les restes (mur nord) de la pre-romànica, aixecant una nau amb les mateixes dimensions que l'altre però amb coberta apuntada. L'efecte deuria ser el de dues grans capelles independents i adossades. (AA.DD. Catalunya romànica,1984). EL segle XVIII es va optar per unificar-les mitjançant un gran arcada que trenquen el mur al seu cantó de ponent. Els documents de l'arxiu a finals del segle XVIII parlen amb freqüència de l'edifici de l'església deixant veure l'estat d'abandó i la falta de recursos materials en el qual es trobava durant aquest segle, plantejant-se els bisbes durant les seves visites pastorals la prohibició de celebrar-hi missa. L'any 1785 l'estat de l'església és el pitjor de la seva història, ja que a més de la seva manca d'objectes sagrats patia d'una gran deixadesa. Amb la instal·lació de les fàbriques tèxtils vora el riu, el creixement demogràfic del petit poble, limitat fins aleshores a unes quantes masies, es va disparar. Aviat el temple restà petit i lluny de les zones on s'estava instal·lant la gran massa de població. A principis dels segle XX es va plantejar la necessitat de construir un nou temple parroquial prop dels nous carrers acabats de construir. (AA.DD., 1984) Un cop inaugurat el nou temple l'any 1908, aquest va quedar en desús durant vàries dècades, sent adquirit finalment l'any 1984 per l'Ajuntament de la vila, juntament amb l'antiga casa dels masovers i rectoria adossada al cantó sud, amb l'objectiu de crear un a escola de música i destinar l'espai de l'antiga església a auditori, sala d'exposicions i d'activitats culturals diverses.</p> | 41.7423300,1.8028900 | 400458 | 4621860 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70472-foto-08218-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70472-foto-08218-14-2.jpg | Legal i física | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C: SL. (Raquel Valdenebro) | Hi havia quatre altars: a la nau sud, al fons el de Sant Joan i el de la Puríssima; i a la nau nord, al fons el del Roser i a la paret nord el de Sant Isidre. Aquests altars es coneixen moltes vegades per les antigues consuetes i llibres de visites pastorals. Així , el Bisbe Antoni Pasqual, el 20 de setembre de 1685 parla de l'altar de Sant Joan, i es dedueix que no estava consagrat com a altar immòbil. . Aquest altar fou traslladat a la nova església parroquial i destruït el 1936. El del Roser té els seus orígens en la creació de la Confraria del Roser el 1617. Comptava amb dues taules gòtiques representant el naixement de Jesús i l'adoració dels reis i atribuït a Joan Gassó. Existeix el dubte sobre si aquestes dues taules formaven part en realitat d'un possible retaule més gran dedicat a Sant Joan que aquest pintor va fer, segons consta a les Capitulacions d'obres de l'arxiu de la Seu de Manresa. Ho referma el fet de què la Confraria del Roser va ser creada molt més tard. Aquestes dues taules aplegaven la devoció de la Confraria i varen ser traslladades a la nova església el 1908 i cremades el 1936. L'altar de la Puríssima Concepció va ser creat el 1870 per Jaume Solà i aplegava la devoció de la 'Asociación de las Hijas de María'. L'altar fou també traslladat a la nova església i cremat el 1936. L'altar de Sant Isidre Llaurador és esmentat ja el 1685 a la visita del Bisbe Antoni Pasqual i es dedueix que devia ser molt senzill. A l'igual que els altres va ser traslladat a la nova església parroquial el 1908 i cremat el 1936. Un altre dels elements a considerar de l'església era un cantoral del segle XIV, escrit damunt pergamí, amb miniatures i policromes que també va ser destruït d'any 1936. | 91|92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 70474 | Portal romànic santuari de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-romanic-santuari-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913), Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G.(2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A. (1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XIII | <p>Portal format per dos arcs de mig punt adovellats fets amb pedra sorrenca vermellosa amb carreus i dovelles ben escairats. Les dovelles centrals del arc exterior presenta una decoració a base de portalets rebaixats a cada dovella. Els carrals estan fets amb carreus quadrangulars i rectangulars de pedra sorrenca tallada a punxó. Al seu cantó esquerra l'arc ha quedat amagat per un mur de construcció més moderna que forma part de l'actual pòrtic d'entrada.</p> | 08218-15 | Sant Martí de Torruella | <p>L'església de Santa Maria de Joncadella apareix esmentada l'any 1031 i va ser parròquia de del 1218. La despoblació del s. XIV va fer que durant molt temps restés pràcticament abandonada i el seu rector visqués a Manresa. La forma que tenia aquesta església ens és totalment desconeguda ja que es va reconstruir per complert el 1748.</p> | 41.7660500,1.7949300 | 399833 | 4624503 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70474-foto-08218-15-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | 92 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||
| 70476 | Mas les Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-cots | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402</p> | XVIII | La casa no ha patit reformes estructurals en els últims cent anys. El fet de no ser habitada fa que la seva degradació sigui constant, trobant-se en un estat de conservació força dolent. | <p>Conjunt arquitectònic format pel mas les Cots i un seguit de construccions adjacents de diferents èpoques. La casa pròpiament dita és de planta quadrangular amb coberta a dues aigües de teula. Consta de planta baixa on són ubicats els cellers i magatzems de la casa, pis principal adequat com a vivenda i golfes. La façana principal és orientada a migdia obrint-se al mig un portal adintellat que constitueix l'entrada principal de la casa. La construcció és feta en mur de maçoneria amb pedra irregular i arrebossat. Un conjunt de finestres i balcons amb la brisa i els brancals reforçats en totxana s'obren a la façana principal destacant especialment al pis de les golfes un finestral rematat amb una balustrada de ceràmica. L'interior de la casa conserva tres grans tines a les quals s'accedeix des del replà de l'escala principal. Dues tines més es troben adossades a la façana de ponent. Destaca del conjunt l'antiga sala menjador que encara conserva l'enrajolat original de principis del segle XX fins a l'alçada de mitja paret. Adossats a l'exterior de la casa pel seu cantó de llevant i donant la volta fins a ponent es conserven un conjunt de coberts de diferents èpoques formant un pati o era tancada davant de la façana principal de migdia. A principis del segle XX es va afegir al cantó de ponent i migdia un cos en totxana destinat a vivenda dels masovers. Complerta el conjunt de Les Cots tres pous circulars propers a la casa conservant un d'ells restes d'un molí de vent.</p> | 08218-16 | Sant Martí de Torruella | <p>L'existència del mas Les Cots és documentada des del segle XIII com a propietat del monestir de Sant Benet de Bages. És així com el 1292 tenim notícia sobre Guillem de Cots que rendeix acte de vassallatge a l'administrador de dit monestir (AA.DD, 1984). El 1307 en un document referent als límits d'una peça de terra torna a apareix el nom de Guillem de Cots de la parròquia de Sant Martí com a possible referència al mas. (AA.DD, 1984) . Una nova referència documental la tornem a trobar el 1318 quan Rania, originària de Callús, entra per núpcies al mas Cots rendint acte de vassallatge al monestir de Sant Benet (AA.DD, 1984). El mas Cots també és anomenat al fogatge fet el 1553 quan Francesc Cots és esmentat com habitant de la casa. (AA.DD, 1984). Ja el 1598 Francesc Cots arrendava terres per a pastures a Francesc Soler (AA.DD, 1984) i al llarg del segle XVII i XVIII la casa devia convertir-se en una de les més importants de la zona assimilant algunes altres cases de la vora com el Mas Soler. És així com a la documentació que es conserva a aquesta última casa, apareix anomenada com 'El Soler de les Cots'. La producció de vi i aiguardents devia ser una de les principals de la casa ja que a finals del segle XIX (1890-91) comptava amb 4 rabassaires i una extensió de 6 hectàrees plantades de vinya. La família Aloy, actuals propietaris del mas Soler havien estat parcers de Les Cots que finalment van acabar adquirint la seva propietat a finals del segle XIX. No es tenen dades de com van anar canviant els títols de propietat ni de com es van anar disgregant les antigues finques. Al 1800 apareixen com a habitants de la casa la família Iglesias (AA.DD, 1984). Finalment, la casa va ser venuda a finals dels anys 40 a l'empresa constructora Ribas i Paradell de Barcelona. La família Rovira, la va adquirir poc després, essent encara els actuals propietaris</p> | 41.7808000,1.8014700 | 400400 | 4626133 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70476-foto-08218-16-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | La casa de les Cots conserva una barraca de vinya quadrada dins de la seva propietat. També es conserven com a restes de les antigues feines agrícoles: 1./ Una premsa de vi. 2./ Una màquina de ventar. La casa no conserva cap document ni fotografia antiga, però pel seu lligam amb el mas Soler podria trobar-se alguna referència dels antics propietaris en la documentació que es conserva en aquesta casa. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 70478 | Mas can Canals Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-canals-nou | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402</p> | XVIII | Segons els actuals propietaris la casa no ha patit cap reforma estructural des de què la van adquirir l'any 1947, conservant bigues i dependències. Només el pati amb els horts i corts ha estat convertit en jardí i ha estat substituïda la primitiva porta d'entrada per l'actual portal adovellat. També van ser enderrocades sis tines de planta quadrada del conjunt que es trobaven en mal estat. | <p>El conjunt arquitectònic de Can Canals Nou és format per la casa de Can Canals pròpiament dita, l'antiga casa dels masovers adossada al cantó nord i ara convertida en pisos de lloguer, alguns coberts construïts modernament als voltants i un conjunt de quatre tines de planta circular ubicades a uns metres de la façana principal de migdia. La masia és de planta quadrangular amb coberta a doble vessant. Esta formada per planta baixa i pis principal adequats com a habitatges; i segon pis sota teulada. La façana principal és orientada a migdia era formada originalment per un gran portal d'entrada arquitrabat amb llinda, però degut al seu mal estat va ser substituït al 1947 pels actuals propietaris per una la gran arcada adovellada que es pot apreciar actualment. Una de les dovelles d'aquesta arcada té gravada la data de 1715 que es correspon a la data d'un antic document referent al mas que els actuals propietaris van trobar i van prendre com a significativa. La casa queda tancada a ponent per un pati emmurallat que tancava antigament horts i corts i està adequat actualment com a zona de jardins i dóna accés a la porta de ponent de la masia. La casa conserva un celler soterrat i una de les tres grans tines de què constava. La superfície aproximada de la casa és de 500 m2. El parament de construcció és fet amb pedra i a algunes parts com la façana de llevant amb tovots. Totes les parets exteriors de la casa es troben arrebossades des d'antic. Al cantó nord de la casa es troba adossada l'antiga casa dels masovers i que va ser convertida al seu dia en pisos pels obrers de la fàbrica propera de Can Canals i recentment en vivendes de lloguer. Tot el conjunt -masia i antiga casa de masovers- sembla integrat en un sol bloc. Completen el conjunt quatre tines de planta circular. La casa conserva al seu interior una capella privada dedicada al Sagrat Cor. L'origen de la capella es remunta a la família Margarit a mitjans del segle XIX. Aquesta capella va ser cremada durant la Guerra Civil (1936-1939) conservant de l'original només els paviments dissenyats per Gaudí, que són molt semblants als de la casa Batlló de Barcelona. Després de la destrossa de la guerra, la família Rojas va preocupar-se per refer-la encarregant un nou altar a un tallista de Callús anomenat Morera. La decoració i els daurats van anar a càrrec del Sr. Pons, daurador de Vic. L'altar imita l'estil barroc i es troba presidit per la figura del Sagrat Cor de Jesús, acomnpanyat a banda i banda per les figures de Sant Josep i la Mare de Déu del Carme. A ambdós costats de la capella es troben Sant Isidre i Sant Antoni. En tots els casos es tracta d'imatgeria d'Olot. La capella es troba actualment habilitada per fer cerimònies religioses i és utilitzada de forma privada pels propietaris de la casa.</p> | 08218-17 | Sant Martí de Torruella | <p>Conegut com Can Canals Nou, aquest mas es troba documentat des del segle XVI. Al segle XVIII el mas formava part de les propietats del mas Canals de Montesquiu o Canals Vell. A finals del segle XIX (1890-91) comptava amb 12 rabassaires i una extensió de 22 hectàrees plantades de vinya l'herència de les quals les formen un conjunt de tines ubicades al costat del mas (AA.DD, 1984). No es coneix el nom dels primitius propietaris ni com Can Canals Nou va esdevenir una propietat independent de Can Canals Vell. Segons la informació facilitada per l'actual propietari: Josep Rojas i Miró, la casa va pertànyer a la família Margarit almenys durant la primera meitat del segle XX. Aquesta família va abandonar el cultiu directe de la terra limitant-se a viure de les rendes que els proporcionava el lloguer del molí convertit en fàbrica tèxtil -fàbrica de Can Canals- per la família Gomis, dels pisos dels obrers construïts a l'antiga casa dels masovers el 1922 i de les rendes dels parcers. El 1947 la propietat formada pel mas i 70 ha. de terra va ser adquirida pel Sr. Josep Rojas i Bonvehí, romanent avui dia en mans del seu fill Josep Rojas i Miró. El 1947 quan la propietat va ser adquirida encara hi havia els antics pisos dels obrers construïts a l'antiga casa dels masovers on hi van viure dues persones fins el 1962 en què van quedar abandonats. Actualment la casa s'utilitza com a habitatge particular de la família Rojas. Els pisos de l'antiga casa dels masovers van ser condicionats i convertits en sis habitatges que es troben actualment ocupats. Les quatre tines circulars que formen part del conjunt de la casa també han estat recuperades pels actuals propietaris, essent enderrocades les sis de planta quadrada, degut al seu mal estat de conservació.</p> | 41.7606900,1.7887700 | 399313 | 4623915 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70478-foto-08218-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70478-foto-08218-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70478-foto-08218-17-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C.SL. (Raquel Valdenebro) | Els actuals propietaris no tenen referència de cap fons fotogràfic ni cap arxiu documental referent a la casa. La casa conserva dins les seves propietats dues barraques de vinya de planta quadrada. | 96|98|116|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 70480 | Fàbrica Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-gallifa | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J. (1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J. (1984), Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204. GUERRERO SALADO M. (1993), Projecte bàsic i d'execució de la sala de cultura Gallifa. Sant Joan de Vilatorrada. MASANA S. (1989), Industrial Anònima Gallifa Vila i Companyia (fàbrica Gallifa): Treball de recerca històrica sobre la fàbrica de filats de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XIX | La nau de la fàbrica ha estat objecte de diverses intervencions arquitectòniques en els últims anys, rehabilitant i readaptant l'antic espai als nous usos. Un cop definit el seu tancament el 1977, l'edifici va entrar en un procés de decadència i abandonament sense precedents convertint-se en a principis dels anys 80 en un edifici en ruïnes. El 1987 l'edifici i les construccions annexes van ser adquirides per l'Ajuntament. El 1992 va ser adquirits els terrenys dels voltants propietat de la família Gallifa amb l'objectiu de destinar-los a zona verda. El Pla General d'Ordenació del 1983 qualifica el recinte com a sistema d'equipaments polivalent i l'edifici es relacionava com a edifici a mantenir i protegir. El 1993 es va aprovar un pla anomenat ' Pla especial de la reforma interior de la fàbrica Gallifa', que es limitava a la fàbrica, doncs l'espai dels patis es qualificava com a espai lliure d'ús públic. El 1993 es van dur a terme les primeres reformes a la planta baixa amb l'objectiu de crear una zona polivalent per a activitats múltiples. La sala principal ocupava les dues terceres parts de la planta, i l'altre tercera part era destinada a escenari, magatzems i camerinos. També va ser reformada part de la teulada amb encavallades metàl·liques sense recolzament intermedi. L'any 1998 va ser objecte una segona consolidació estructural amb la formació del C:I.O. A la segona planta i amb la creació d'una escala i un ascensor que intercomunicava les plantes, creant també un vestíbul general i tornant a reformar la teulada. L'any 2000 es va aprovar un tercer pla de reformes destinat a rehabilitar la primer planta amb l'objectiu de crear una biblioteca municipal. Paral·lelament es va aprovar un projecte d'urbanització de l'accés i la creació d'un nou nucli de comunicacions i accessos a la façana sud, preveient enderrocar coberts annexats a la façana nord i est per tal de recuperar obertures. | <p>Conjunt arquitectònic fabril format per l'antiga fàbrica Gallifa i tot un seguit d'edificacions i coberts annexos de diferents èpoques que ocupen una superfície total de 3.500 m2. L'edifici de la fàbrica és de planta rectangular, de 22 x 49 m. cobert a dues aigües amb teula sobre encadellat ceràmic. L'edifici és format per planta baixa, dos pisos i golfes ocupant cada planta uns 1.000 m2 construïts. Construït en mur de maçoneria amb pedra sorrenca i morter de calç amb formes irregulars i reforçat amb totxana en alguns punts després de la seva rehabilitació i arrebossat completament en ciment . S'obren a les quatre façanes un seguit de finestrals i pòrtics unidireccionals cada 3 o 4 m. permetent una gran il·luminació interior. A diferència de les altres dues fàbriques que constitueixen el conjunt fabril de Sant Joan -Burés i Borràs- la fàbrica Gallifa no manté una posició perpendicular al riu sinó que la seva orientació és en diagonal, en sentit E-O, mantenint la seva entrada principal a diferència de les altres a Ponent. Una sèrie de coberts envolten la construcció i la limiten amb la veïna fàbrica Burés. A llevant destaca un cos quadrat d'època recent construït en totxana i adossat al llarg de tota la façana fins a l'alçada del primer pis. Es tracta d'un cos cobert a dues aigües. Destaca un altre cos rectangular afegit a la seva façana de migdia. Un altre rectangular cos s'adossa a la façana de ponent pel seu cantó N-O a mode de torre sobresortint un pis per sobre de l'alçada general de la fàbrica. També adossat a la façana nord es troba un cos més baix amb coberta obliqua. De tot el conjunt destaca un seguit de coberts d'antiga factura ubicats al cantó N-O construïts en mur de maçoneria que conserven encara els antics portals adovellats d'accés i l'embigat de fusta original. Destaca de tot el conjunt la seva xemeneia octogonal de maó ubicada al cantó S-E de la fàbrica. La nau de la fàbrica ha estat objecte de diverses intervencions arquitectòniques en els últims anys, rehabilitant i readaptant l'antic espai als nous usos. Forma part del conjunt de la fàbrica l'estructura de la resclosa que és compartida amb les altres dos fàbriques veïnes de Sant Joan ( Borràs i Burés)</p> | 08218-18 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Amb data 8 d'Abril de 1845, la societat formada per: Llorenç Balari i Ferrer, Isidre Argemí i Gneres, Maurici Torres i Cornet i Francesc Gallifa i Gomis, industrials ja assentats a Manresa, adquiriren uns terrenys a la veïna població de Sant Joan, on l'any 1860, en Francesc Gallifa, associat amb Argemí i Vila, aixecaria la fàbrica de filats coneguda com a fàbrica Gallifa. Prèviament Gallifa havia entrat en contacte amb els altres industrials de Sant Joan (Borràs i Burés) i entre el 1850 i 1853 es construïa el salt d'aigua que donava energia a la fàbrica. Inicialment la fàbrica funcionava amb vapor i salt d'aigua fins que el 1913 va arribar l'energia elèctrica. La dependència de la força de l'aigua va continuar encara durant força temps, així, el 1933 i 1934 es va modernitzar la turbina i s'hi va posar un alternador accionat per la força del salt d'aigua i els anys posteriors a la Guerra Civil, degut a les restriccions elèctriques, la fàbrica es veié obligada a modernitzar el salt d'aigua de Can Canals. El 1945 es va adquirir un grup electrogen. Les obres de la fàbrica duraren 5 anys i en 1865 es posava en funcionament la instal·lació de tres plantes. El capital inicial era de 575.000 rals i les instal·lacions eren d'una gran magnitud per a l'època: 6.390 fusos i 24 cardadores, i hi treballaven 51 persones. El 1885 la companyia que explotava la fàbrica juntament amb d'altres a Manresa i Cardona es va transformar en Baleri, Gallifa, Vila i Cia. La societat va durar tretze anys fins que el 1898 es va dissoldre i es constituïa una altra: Gallifa, Vila i Cia. Els nous socis eren Magí Gallifa, fill de Francesc Gallifa; Lluís Vila i Josep Matas i posseïa fàbriques a Cardona, Manresa i Sant Joan; i encara el 1927 es transformar en la Industrial Anònima GVC amb els mateixos socis més o menys. A diferència d'altres fàbriques, la Gallifa es va mantenir durant cent vint-i-set anys amb la mateixa trajectòria empresarial i sobretot familiar. L'aiguat del 1907 va afectar la fàbrica tant com a les altres fàbriques del Cardener inundant tota la planta baixa i destrossant la maquinària. Al 1922 hi treballaven 21 homes i 91 dones distribuïts per càrrecs: director, dos selfactors, una contínua, quatre preparadors, tres manyans, dos dependents, un fuster, dues selfactines, tres bataners, cinc cardadores, dos carreters, dos paletes, set nuadores, 32 metxeres i 53 filadores. El personal no va variar mai d'una manera substancial. La conflictivitat laboral ha estat present sempre al llarg de la seva història, així quan a principis del segle XX es van imposar diverses lleis sobre la reducció de la jornada de treball; a la fàbrica Gallifa les dones treballaven 68 hores i mitja a la setmana quan la legislació només en permetia 66; i els nens treballaven 7 quan només podien treballar-ne 6. L'inspector sancionava l'empresa, però als propietaris els resultava més profitós pagar la multa i no modificar la jornada laboral. També és conegut l'episodi de la vaga general del 14 de juliol de 1890 que finalitzà amb la mort d'un dels treballadors per un tret del sereno de la fàbrica, en un episodi de gran tensió laboral. Són notables també els incidents produïts durant el procés de tancament de la fàbrica. S'hi treballava fonamentalment el cotó, encara que els últims anys es va introduir el polièster i la viscosa. Els anys 60 van suposar l'inici de la crisi i, quan es produir el tancament de les fàbriques de Cardona i Manresa, la de Sant Joan es va veure obligada a sucumbir tancant portes el 1978. (SOLANELLES, 1999) (CAMPRUBÍ, 1984).</p> | 41.7440000,1.8071800 | 400818 | 4622041 | 1860-65 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70480-foto-08218-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70480-foto-08218-18-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Actualment el Centre Cívic i Cultural de l'antiga fàbrica Gallifa es gestiona a través de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sant Joan, encara que les altres regidories també facin ús de la seva infrastructura. L'organització corre a càrrec de la Comissió de 'Cal Gallifa' que fa el calendari anual d'activitats i organitza els dies i els recursos materials. Aquesta comissió és formada pels treballadors del centre 'Cal Gallifa', per les regidories de l'Ajuntament i per les Entitats: Grup de Teatre Xalana, Grup de Teatre Parany, El Sidral, Associació de Balls de Saló, el Casal de la Gent Gran, La SCCR La Verbena, Orco's, Blau Nit i Xarxa Sant Joan. El cicle d'actes que es du a terme és ampli i variat donada la polivalència de les sales: Balls, actes socials, dinars populars, teatre etc.. A més a més s'han de tenir present les activitats muntades de forma permanent com les oficines del CIO (Centre d'Iniciatives i Ocupació) organitzades a la segona planta i la futura Biblioteca de la primera planta | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||
| 70482 | Fàbrica Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-borras | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204. SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XIX | La part reutilitzada actualment es troba en bon estat de conservació. Molt pitjor és el de la zona de ponent de la fàbrica que manca d'ús. La xemeneia antiga de la fàbrica va ser enderrocada fa uns anys per la perillositat que representava el seu precari estat de conservació. | <p>Conjunt arquitectònic format per la fàbrica Borràs i les seves antigues dependències. La fàbrica és un edifici de planta rectangular amb coberta a dues aigües de teula. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. S'obren a les quatre façanes de la fàbrica un seguit de finestrals verticals rectangulars que li proporcionen la il·luminació interior. La façana principal és a llevant mantenint una orientació en perpendicular al riu Cardener i una orientació E-O. La construcció es feta amb mur de maçoneria, restant totalment arrebossada i mantenint la façana principal pintada de color blanc. Tot un seguit de cossos i coberts s'adossen i envolten la fàbrica completant en conjunt. S'afegeixen a la fàbrica una sèrie de coberts pel seu cantó de migdia, llevant i nord creant tot un espai entre mig a mode de pati interior. Són els més antics els del cantó nord que tanquen la fàbrica seguint la línia del carrer del Pont amb un edifici de grans proporcions. Un cos posterior s'adossa a la façana nord superant l'alçada de la fàbrica a mode de torre quadrangular sense quasi obertures i trencant la perspectiva lineal i unitària de la façana. Aquesta construcció és feta en totxana. Són també antics el conjunt d'edificacions que s'adossen al cantó S-O de la fàbrica ubicades al costat de la resclosa. Destaca d'aquest conjunt una xemeneia de planta quadrada i de petites proporcions construïda en totxana. Forma part del conjunt de la fàbrica l'estructura de la resclosa que és compartida amb les altres dos fàbriques veïnes de Sant Joan ( Gallifa i Burés)</p> | 08218-19 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La història de la fàbrica està lligada a la del seu fundador, Oleguer Borràs, que el 1835 vivia del producte i del gènere que fabricava amb un teler a mà, i que els diumenges i festius sortia a vendre. Quan va comptar amb l'ajuda dels seus fills -Isidre i Ignasi- tot preveient les expectatives de la industrialització tèxtil que s'estenia arreu, va emprendre la construcció d'una fàbrica tèxtil. Amb el seu amic Burés solien passar resseguint el curs fluvial del Cardener buscant algun salt d'aigua on instal·lar-se fins que va trobar com a idoni el lloc de Sant Joan. Els lligams entre les fàbriques Burés i Borràs van ser estrets no només als començaments sinó que ambdues famílies industrials va emparentar-se. Esteve Burés i Arderiu es va casar amb Raimonda Borràs i Pons, germana d'Ignasi Borràs el 1854. Prèviament van haver de solucionar els problemes de la concessió de l'aigua i comprar el permís per construir una resclosa el 1851. Ambdós industrials (Burés i Borràs) compartien també la resclosa (fitxa 24) . L'edifici es va aixecar als vols del 1855. El capital social era de 154.000 rals i comptava amb 2.000 fusos, tres cardadores i 31 persones treballant. L'energia era bàsicament hidràulica, i el 1866 es va instal·lar un màquina de vapor amb una potència de 25 CV. Uns anys més tard, cap al 1870, el seu fill Ignasi es va instal·lar a Castellbell i el Vilar creant la Colònia Borràs encara existent avui dia. El 1902 una part de la maquinària industrial que hi havia a l'edifici de Sant Joan va ser traslladada a Castellbell. Dedicada fonamentalment a la filatura, el productes Borràs eren apreciats internacionalment i varen obtenir la medalla d'or a l'Exposició Universal de París. L'aiguat del 1907 va afectar a aquesta empresa tant com a les altres de la riba del Cardener. El 1909 mor Oleguer Borràs i la indústria passa a mans de la seva vídua i els seus fill. L 1922 comptava amb 142 treballadors: 36 homes i 106 dones. Poc a poc Borràs va anar desplaçant-se cap a Castellbell i la nova fàbrica de la família a Santa Maria d'Oló. La fàbrica de Sant Joan va ser llogada a altres industrials com les Indústries i Magatzems Jorba que la va explotar entre 1928 i 1931. Del 1931 al 1972 va ser explotada per l'empresa Montaner i Font fins que aquest mateix any va tancar portes. Actualment l'edifici es troba compartimentat i llogat a petits taller metal·lúrgics. (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7451000,1.8081100 | 400897 | 4622162 | 1855 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70482-foto-08218-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro | Part de l'estructura de la fàbrica ha estat reutilitzada per la instal·lació de moderns tallers i magatzems. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||
| 70484 | Fàbrica Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-bures | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204. SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XIX | L'edifici de la fàbrica va ser abandonat a finals dels anys 60 entrant en un estat de degradació força ràpid i acusat. | <p>La fàbrica Burés, també anomenada 'Fàbrica del Mig' es troba instal·lada entre les fàbriques Borràs i Gallifa. Es tracta de tot un conjunt arquitectònic format per l'edifici de la fàbrica i tot un seguit de construccions de diferents èpoques adossades. La seva orientació és perpendicular al riu Cardener en sentit E-O, mantenint l'entrada principal al cantó de llevant a tocar del riu, ja que la banda de ponent limita directament amb el rec de la resclosa. L'edifici de la fàbrica pròpiament dita consta de plata baixa, i dos pisos i és coberta a quatre aigües amb teula. Construïda en mur de maçoneria es troba actualment arrebossada en tot el seu exterior. S'obren a les tres façanes -nord, migdia i llevant- un seguit de grans finestrals rectangulars que li proporcionen la il·luminació natural. Molts d'aquests finestrals es troben reforçats amb dovelles de maó. Una sèrie de construccions s'adossen a les quatre façanes formant un conjunt complex. Destaca especialment el cos adossat a la façana de ponent per ser el més antic i trobar-se a tocar de la resclosa. Es tracta d'un cos rectangular amb finestres irregulars que arriba fins a l'alçada del primer pis. Destaca també d'antiga factura la torre adossada al cantó N-E . Els coberts que s'adossen als cantons de Ponent i Llevant són de recent edificació i aprofitats actualment com a seu de indústries i tallers actuals. Forma part del conjunt de la fàbrica l'estructura de la resclosa que és compartida amb les altres dos fàbriques veïnes de Sant Joan ( Borràs i Gallifa)</p> | 08218-20 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La fàbrica Burés, també anomenada 'Fàbrica del Mig' es troba instal·lada entre les fàbriques Borràs i Gallifa. Els orígens de la fàbrica es remunten a l'amistat que unia Francesc Burés i Oleguer Borràs, els quals a més a més van emparentar-se el 1854 (Esteve Burés i Arderiu es va casar amb Raimonda Borràs i Pons, gemina d'Ignasi Borràs). Amb el seu amic Burés solien passar resseguint el curs fluvial del Cardener buscant algun salt d'aigua on instal·lar-se fins que va trobar com a idoni el lloc de Sant Joan. Prèviament van haver de solucionar el problema de l'aigua, comprant el permís per construir una resclosa el 1851. Ambdós industrials (Burés i Borràs) compartien també la resclosa. Pels vols del 1860 va alçar-se l'edifici fabril i l'empresa comptaria amb el nom de 'Francisco Burés i Compañía', referint-se també als seus fills. El capital social era de 178.000 rals, disposava de setze telers, 1.500 fusos i tenia 36 treballadors. Quan Francisco Burés va morir, els seus fills es van fer càrrec de la companyia, i el 1869 va passar a anomenar-se 'Burés Hermanos'. L'interès dels nous propietaris va anar disminuint a mida que s'interessaven per uns nous terrenys a Castellbell i el Vilar on van fundar la Colònia Burés, encara avui dia en actiu. L'aiguat del 1907 va inundar aquesta fàbrica com moltes altres del Cardener. El 1911 seguint el model de colònia, es van construir al costat de la fàbrica un grup de casetes formant un carrer que servirien d'estada als treballadors de la fàbrica (actual carrer Burés). A banda de les cases també es va aixecar una carnisseria, barberia i sala de ball. El 1922 comptava amb 30 treballadors: 25 dones i 5 homes i constava com a propietari Jaume Campmajor. Aquest va regir la fàbrica fins l'any 1958, quan un empresari sabadellenc, Pere Riba i Doménech, es va fer càrrec del negoci. Era l'origen de l'actual Auxiliar Tèxtil Riba, que va tenir el seu primer emplaçament en aquesta fàbrica fins que el 1965 va adquirir els actuals terrenys quedant totalment abandonada l'actual edifici. (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7447500,1.8078700 | 400876 | 4622123 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70484-foto-08218-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70484-foto-08218-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 70486 | El Paperer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-paperer | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204</p> | XII-XIX | L'edifici es troba abandonat i en estat ruïnós. Abans dels focs del 94 va acabar d'ensorrar-se definitivament. | <p>De l'antic edifici de la fàbrica avui dia només poden apreciar-se algunes restes de parets en un estat de conservació molt dolent. Es tracta de les restes fins a l'alçada del segon pis conservades només en el tram de paret que toca a la cinglera sota la masia de les Feixes, i on poden apreciar-se alguns finestrals de l'antiga fàbrica. L'edifici era construït en mur de maçoneria amb pedra irregular. Segons informació oral dels propietaris del mas les Feixes a principis dels anys 90 va caure bona part de l'antiga estructura. Forma part de les instal·lacions de l'antiga fàbrica del paperer l'actual resclosa encara en funcionament que s'utilitzava per donar energia a la fàbrica. Es tracta d'una estructura conformada per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines. Actualment es troba en desús.</p> | 08218-21 | Sant Martí de Torruella | <p>Es tracta d'un antic molí fariner documentat ja al segle XII i conegut com el molí de les Feixes que va ser convertit al segle XIX en una fàbrica de paper d'estrassa i embalatge. El trobem funcionant com a molí fariner al llarg de tota l'Edat Mitjana i Moderna, així al 1665 trobem la venda que Joan Feixes, senyor usufructuari del molí fa a Miquel Prats, paraire de Santpedor, amb tots els seus drets i pertinences: 'Casa, casals, horts, hortals, rescloses, recs, moles, rodets, fonts, aigües, vessants, marges, torrents, pedres grans i xiques i altres emprius del molí, en aquest, dos parpals de ferro, un pic, les moles, un martell de ferro punxegut amb els seus rodets, moles i altres guarniments i aigües de dit molí necessàries'. Aquest molí i terres estaven sota el domini i alou del camarer del monestir de Sant Benet de Bages. Sabem que el segle XVIII aquest molí era usat per Joan Jaumeandreu com consta en el cadastre de 1772 i també en un document signat el 1778 en el qual s'esmenta a Josep Jaumandreu pare, moliner del molí anomenat les Feixes, dóna al seu fill un molí nou que pertany a la Vilella (El Molinet) (AA.D., 1984). De la seva transformació en fàbrica paperera se'n tenen notícies el 1880 . Hi treballaven uns 25 homes, la majoria dels quals procedien de Capellades i Gelida. El propietari de la fàbrica en aquests moments era un tal Messeguer. L'aiguat del 1907 va destruir per complet les instal·lacions i arruïnà la fàbrica aturant-la definitivament. La fàbrica disposava d'un salt d'aigua, propietat de Joan Simats i adquirit a l'Estat, en subhasta pública, l'any 1954. Com a curiositat cal esmentar que en l'escriptura de compra-venda del salt del Paperer, hi figura una servitud transmesa de cessió en cessió que obliga a llur propietari a lliurar anualment a l'amo de la finca veïna, dues càrregues de fems de cavall pel dret de pas sobre el camí. (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7760700,1.7854700 | 399063 | 4625627 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70486-foto-08218-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70486-foto-08218-21-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Segons informació oral dels actuals propietaris a la confluència de la riera de les Feixes amb el riu Cardener existien fins fa uns anys forats excavats a la roca vora el riu que podrien ser senyals de restes d'una antiga resclosa (Molí medieval del Gual Pedregós). Aquesta informació va ser confirmada pel Sr. Jaume Rovira que recordava unes antigues piques excavades a la roca prop de les antigues restes del Paperer. Tot aquest paratge i les possibles restes van desaparèixer quan als anys 90 van arreglar-se els marges del riu. L'existència d'aquesta fàbrica ens és confirmada pel periodista manresà Antoni Quintana en referir-nos les facècies d'un xicot 'ben plantat, alt, cepat i valent' que treballava en aquella indústria i era conegut com el 'Pinxo de Capellades' població de la qual era originari. La història que relata és la següent: ' El Pinxo de Capellades era un xicot d'uns vint anys, al qual no espantava res; era un balladoràs de punta i també el millor operari i treballador, disposat sempre a qualsevol aventura. En una tertúlia de capvespre, es comentà que a prop de la carretera, en un casalot abandonat; hi solia aparèixer el diable en persona. Aviat sortiren valents disposats a enfrontar-se amb el dimoni, el primer d'ells 'El Pinxo'. Convingueren el dia i l'hora, i cinc valents es dirigiren al Casalot invocant l'aparició del dimoni, i quina sorpresa quan aparegué un 'senyor alt i ben vestit, amb barba i bigoti i barret de tipus bolet, duia un bastó a la mà i amb veu de gran personatge els digué: -Sóc el Diable, que voleu de mi?- No s'ho esperaven. Tothom fugí, cames ajudeu-me. La juguesca, pel que es veu, havia estat ven preparada.' (CAMPRUBÍ, 1984) | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 70488 | El Molinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinet-0 | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204</p> | XVIII-XX | <p>Conjunt fabril format per l'edifici de l'actual fàbrica tèxtil, les restes de l'antic edifici del molí i la resclosa. L'edifici més antic del conjunt és l'antic molí construït segurament al segle XVIII. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular construït en mur de maçoneria amb parament irregular unificat amb calç i arrebossat posteriorment, amb una orientació nord-sud, tenint l'entrada principal al cantó de migdia. A l'edifici originari es va adossar posteriorment, especialment entre els anys trenta i cinquanta del segle XX alguns cossos adjacents a l'alçada del primer pis, un d'ells, l'orientat a migdia en forma de terrassa a l'alçada del primer pis. Als baixos de la façana de ponent es conserva l'antiga porta que permet l'accés als baixos del molí i a la maquinària. Arquitectònicament aquests baixos conserven una gran arcada rebaixada feta en maó. Una llinda sobre aquesta porta marca la data del 1737 amb els noms de Josep i Jaume. Pot apreciar-se per sota de la casa el canal que deixa anar l'aigua de la resclosa i la retorna al riu. A la façana nord d'aquest edifici de l'antic molí, i seguint la línia del marge del riu, va adossar-se una primera nau industrial que comprenia les instal·lacions de la primera fàbrica tèxtil. Es tracta d'una estructura conformada per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines. Actualment es troba en desús. La nau a la qual s'adossa és una estructura rectangular coberta a dues aigües amb teula construïda en mur de maçoneria amb antics finestrals de mig punt reforçats en maó a la façana del riu que han estat tapiats. A aquest tram inicial de nau corresponent a la primera fàbrica es va afegir en direcció al nord un nou tram d'iguals proporcions construït en maó amb modernes obertures. Aquests dos conjunts formen un de sol, unificant-se en una moderna nau tèxtil. Uns metres més al nord es troba la resclosa que desvia part de l'aigua fins el canal de la fàbrica i fins la turbina que proporcionava energia. Aquest canal continuava pels sota de l'edifici del molí, fins retornar l'aigua al riu.</p> | 08218-22 | Sant Martí de Torruella | <p>Com el seu nom indica l'origen de l'actual fàbrica és un antic molí fariner construït a la riba del Cardener al segle XII (AA.DD, 1984) . L'existència d'aquest molí és constant al llarg dels segles, així a través d'un document del 1778 sabem que Josep Jaumandreu, moliner del molí de Les Feixes, dóna a perpetuïtat al seu fill Josep Jaume menor, el molí nou que pertany al mas Vilella, anomenat també Cornet de la Vilella. Una llinda ubicada sobre una porta de l'actual edifici del molí marca la data del 1737 i fa referència a dues persones d'aquesta família: Josep i Jaume. Aquest molí fariner serà el que es convertirà en la futura fàbrica de filats del Molinet el 1899. (AA.DD., 1988). Durant l'època d'eufòria del desenvolupament industrial a les conques dels rius, en Llorenç Figols i Figueres, llavors propietari del 'Molinet' convertí l'ús de les aigües i les estructures del vell molí, en una fàbrica que l'any 1899 fou arrendada a Lluís Roca i Casals, industrial de Sallent. En Roca feu funcionar una secció de telers. La riuada del 1907 va envair la fàbrica amb dos metres de fang - els senyals del nivell assolit per les aigües eren visibles fins fa ben poc- . Aquest inesperat succés arruïnà el fabricant i paralitzà la indústria. El seu fill Eudald Fígols es feu càrrec de l'explotació industrial, ampliant la nau principal - tal com és avui- i es dedicar a la fabricació de teixits de cotó tenint en plantilla fins a vuitanta treballadors. En l'actualitat els edificis i les instal·lacions fabrils i el salt d'aigua - que no funciona- continuen en poder de la família Fígols. L'empresa funciona actualment amb el nom comercial de 'Confeccions Sant Martí' i elabora vestuari especial de treball amb escassa ocupació laboral (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7706600,1.7860200 | 399100 | 4625026 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70488-foto-08218-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70488-foto-08218-22-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Encastat a la façana de migdia de l'edifici del molí poden apreciar-se encara restes de l'antiga passarel·la que travessava el riu a principis del segle XX. Els propietaris conserven dues fotografies antigues del conjunt fabril, una del 1910 aproximadament, i una altre també de principis de segle de l'interior de la fàbrica i els treballadors. No es conserva documentació antiga de la fàbrica. De l'antic molí es conserva la vella maquinària dels anys trenta del segle XX per obrir la comporta de l'aigua cap a la roda del molí que movia la turbina que donava energia a la fàbrica. La primitiva turbina es va perdre. Encastada al terra dels baixos de l'edifici del molí que van ser repavimentats els anys cinquanta es conserva una mola de l'antic molí fariner. El conjunt fàbril conserva una petita col·lecció dels anys 40 pertanyent a l'antic taller de la fàbrica. Entre d'altres eines es conserven: 1./Una màquina de foradar. 2./Un torn. 3./ Una serra. 4./ Una planejadora. 5./ Un fornal. 6./ Una enclusa. 7./ Una mola de pedra. La resclosa del molí actualment es troba inutilitzada. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 70490 | Fàbrica de can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-canals | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204</p> | XVIII-XX | L'estat de conservació és molt dolent conservant-se només en bon estat de funcionament la resclosa que encara és utilitzada | <p>Conjunt arquitectònic format per les antigues dependències de la fàbrica tèxtil de Can Canals i la resclosa que li donava energia. El conjunt és format per tres edificis de diferents èpoques que formaven les dependències de l'antiga fàbrica. L'edifici principal era la fàbrica pròpiament dita ubicada al costat de la resclosa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis principal i pis sota teulada. La coberta és de teula a dues aigües. Trenquen les façanes de ponent, llevant i nord diverses sèries de portes a la planta baixa i finestrals al primer pis que permetien la il·luminació de l'edifici. Són portes i finestres de mig amb rosques i brancals reforçades amb maó. Les obertures han estat tapiades posteriorment. L'edifici és construït en mur de paredat. La façana de ponent és feta amb totxana i amb obertures més irregulars. Altre dels edificis que forma part del conjunt es troba aïllat a llevant de l'anterior i semblen ser un conjunt d'antigues dependències de la fàbrica (magatzems, oficines etc..) construïdes en la mateixa època que la fàbrica i amb les mateixes característiques. Complerta el conjunt un modern edifici construït a tocar de la façana de ponent de la fàbrica i a tocar de la resclosa que allotja les modernes instal·lacions de la central elèctrica. L'antiga resclosa és una estructura conformada per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines.</p> | 08218-23 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen de la fàbrica de Can Canals és un antic molí fariner documentat des del segle XVIII com el molí de Can Canals Nou per la proximitat a aquest mas. L'any 1884, Francesc Gomis i Soler - fundador anys més tard de la Colònia Gomis a Monistrol de Montserrat -, va instaurar-hi una filatura de cotó amb 4,000 fusos. Sense arribar a la categoria de Colònia industrial, ben segur que a tocar de la fàbrica hi devia haver instal·lacions properes adequades com a habitatges, ja que gran nombre d'obrers provenien del camp i feien vida durant la setmana de treball. L'aiguat del 1907 ensorrà l'establiment de queviures i inundà la cuina comunitària del personal. Al llarg del temps la fàbrica a anat canviant sovint de propietaris. El 1919 ho era la família dels empresaris tèxtils Josep i Joan Carné, que posteriorment es van traslladar a Castellgalí. Posteriorment passarà a mans de la família Margarit, propietaris del mas Can Canals i posteriorment la llogaren a la companyia 'Alsina, Rafart i Selga'. L'any 1922 hi havia una petita ocupació d'una vintena de persones. Uns anys després fou adquirida pels propietaris de la fàbrica Gallifa, que tancaren la fàbrica però explotaren el salt d'aigua amb l'objectiu de proporcionar energia a la seva fàbrica. Actualment és explotat com a central elèctrica pel Sr. Selga. (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7604900,1.7895200 | 399375 | 4623892 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70490-foto-08218-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70490-foto-08218-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70490-foto-08218-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 70492 | Resclosa de les fàbriques de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-les-fabriques-de-sant-joan | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J.: Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. 1998. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.: Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. 1944. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J.: La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. 1984. Pàgs.187-204. SOLANELLAS T.: Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.1999</p> | XIX-XX | <p>Element arquitectònic conformat per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines. Com a fet excepcional cal destacar la bipartició del canal de la resclosa de les fàbriques de Sant Joan. Es tracta d'un mateix canal que a l'alçada de les fàbriques es divideix en dos repartint les aigües al 50% entre la fàbrica Borràs i Burés i l'altre 50% per la fàbrica Gallifa.</p> | 08218-24 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La construcció de la resclosa de Sant Joan està lligada a la història de dues de les fàbriques allà ubicades, concretament les fàbriques Burés i Borràs. Un cop que aquests dos industrials van decidir instal·lar-se a Sant Joan, van iniciar els tràmits per adquirir les terres vora el riu i el drets corresponents. La concessió de l'aigua estava llavors en mans de Ramon Soler de la Plana i d'Asper, que vivia a Palma de Mallorca. Per mitjà del seu procurador Borràs i Burés van adquirir les terres i els drets de l'aigua. Aquests últims per un preu de 1,500 lliures i un cens anual de 10 lliures. El 1851 el document signat entre les parts donava dret als industrials a construir un canal per abastar les fàbriques. Al tractar-se d'un canal llarg es van veure obligats a comprar més terres, així bona part de les terres per on havia de passar el canal els adquiriren a Pere Canals, pagès de Sant Joan el 1852 per 75 lliures i 4 diners. Els drets de la resclosen foren compartits pels dos industrials. El 1853 quan Francesc Gallifa s'instal·là a tocar de les dues fàbriques compra una tercera part dels drets de la resclosa als dos industrials. Més endavant va passar a tenir-ne la meitat, sent el cinquanta per cent de l'aigua per les fàbriques Borràs i Burés i l'altra cinquanta per cent per Gallifa (SOLANELLES, 1999).</p> | 41.7455500,1.8077900 | 400871 | 4622212 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70492-foto-08218-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Respecte a la resclosa de les fàbriques de Sant Joan, a més a més del cànon anual que havien de pagar els dos fabricants -Burés i Borràs -, els propietaris dels terrenys es reservaven l'ús de dues 'naranjas de aigua'. Segons Camprubí, El concepte 'dos naranjas de agua' deuria ser considerat com a mesura d'aforament d'aigua. Joan Simats, de Sant Joan, li explicà que precisament en un indret del canal, hi havia dos forats del tamany d'una taronja els quals comunicaven amb terrenys dels antics propietaris. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 70496 | Carrer Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-bures | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J.: Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. 1998. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.: Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. 1944. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J.: La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. 1984. Pàgs.187-204. SOLANELLAS T.: Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.1999</p> | XX | Mentre que el grup de cases de llevant es troben en un estat força degradat i moltes d'elles estan deshabitades, les del cantó de ponent han mantingut un bon estat de conservació, sent habitades i reutilitzades actualment. | <p>Conjunt arquitectònic format per les cases del carrer Burés, conegut també com carrer del Mig de Sant Joan de Vilatorrada. Es tracta d'un carrer sense asfaltar d'uns setanta metres de llargada orientat en sentit nord-sud. El conjunt d'edificis que el conforma són un grup de cases adossades que sembla haver estat construït en dos moments diferents i que li dóna característiques diferents a una i a altra banda de carrer. Per una banda trobem el grup de cases del cantó de llevant formades per un pis a la planta baixa i primer pis sota teulada, amb coberta a dues aigües de teula. Es tracta d'un grup de cases primerenc i més antic que semblen haver estat construïdes en una primera fase. Són cases construïdes en mur de paredat que han estat arrebossades i pintades en blanc en la seva totalitat. La seva estructura és igual a totes i és formada per una porta d'accés que dóna al pis de la planta baixa, i una altra porta contigua d'aspecte similar que dóna accés a una escala que permet accedir al primer pis. Les finestres obertes a les façanes orientades a ponent amb vista al carrer són d'estructura rectangular alineades de forma paral·lela. Les úniques modificacions observables són la conversió d'algun pis de planta baixa en moderns garatge i per tant l'eliminació de la porta original que ha estat substituïda per una porta de garatge molt més ampla. Per l'altra banda trobem el grup de cases del cantó de ponent amb les façanes principals orientades al riu. Sembla tractar-se d'un grup de cases també adossades, construïdes posteriorment i formades per planta baixa i primer pis formant, a diferència de les altres, un sol conjunt. La construcció és en totxana, trobant-se l'obra arrebossada i pintada de color blanc. S' obre al primer pis de cada casa un balcó. Només una de les cases trenca la unitat del conjunt. Es tracta d'una casa que unifica dues de les cases antigues, i on ha estat reformada la façana, eliminant els balcons i les portes originàries. Pintada en color crema, ha estat adaptada per convertir-se en una llar d'infants.</p> | 08218-26 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Segons informació oral procedent dels serveis urbanístics de l'Ajuntament de Sant Joan, aquest carrer va constar durant un temps com a Passatge Mas Falquer, cosa que pot fer pensar que es troba edificat sobre unes antigues propietats d'aquest mas històric. Ara bé, la història del carrer Burés va lligada a la construcció i existència de la fàbrica Burés de Sant Joan. Aquesta fàbrica, construïda pels vols del 1860 per Francisco Burés amb el nom de 'Francisco Burés i Compañía' donava feina a principis de segle a unes 30 persones (25 dones i 5 homes) . La construcció de les tres fàbriques vora el riu va suposar un gran atractiu per la població de les àrees rurals del voltant. El fet de què Sant Joan no fos una població amb uns grans efectius demogràfics va fer que la majoria dels treballadors de les fàbriques provinguessin dels pobles rurals veïns. Era corrent que en principi els treballadors s'estiguessin al poble durant la setmana i marxessin el diumenge. Amb l'objectiu d'allotjar els treballadors que provenien de més lluny era normal que els amos de les fàbriques els provessin de cases i instal·lacions on hostatjar-se a l'estil d'una colònia industrial. El 1911 al costat mateix de la fàbrica la família Burés va encarregar la construcció de 6 casetes que servien d'estada als seus treballadors. Aquests edificis van acabar constituint-se en carrer, l'actual carrer Burés, anomenat també carrer del Mig a l'igual que la fàbrica. A banda de les cases hi havia també una carnisseria, una barberia i una sala de ball. Avui dia encara poden observar-se les restes d'unes sanefes que guarnien la sala i les restes de la fumera provocada pel foc amb que es van escalfar uns refugiats cordovesos durant la guerra civil. (SOLANELLES, 1999). Amb posterioritat el carrer ha seguit estant habitat, i una part de les cases (la del cantó de ponent) rehabilitades com a vivendes més modernes. Actualment, la part del carrer que toca a la fàbrica és considerada com a zona afectada en el nou Pla Urbanístic cosa que ha impedit reformar les cases i fa que moltes d'elles es trobin abandonades.</p> | 41.7453000,1.8076400 | 400858 | 4622185 | 1911 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70496-foto-08218-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70496-foto-08218-26-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'aspecte general és molt semblant al carrer d'una colònia industrial. Malgrat les dates històriques, al Cadastre de l'Ajuntament els dos grups de cases que formen el carrer són datades del 1900-1905, data que sembla més aproximativa que real. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||
| 70498 | Mas Vilatorrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vilatorrada | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD (1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. DÍAZ P. (1980), Estudi del Mas Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XVII-XX | La casa va ser restaurada el 1968 per l'arquitecte Ros de Ramis. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa del Mas Vilatorrada i tot el conjunt de construccions adjacents que l'envolten. La casa pròpiament dita és un edifici format per tres cossos adossats construïts en diverses èpoques. Tota la construcció és feta en mur de maçoneria en pedra irregular unida amb calç. El cos més antic i nucli de la casa és el central. Es tracta d'un cos de planta rectangular format per planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües amb teula, i aixecat possiblement al segle XVII. Adossat al que era la façana principal d'aquest cos que es trobava orientada a llevant, es va adossar un altre cos també rectangular i estret format per planta baixa, primer pis i golfes, superant en alçada a la casa originària. La façana d'aquest cos es va convertir en la façana principal de la casa també orientada a llevant i oberta amb un portal amb arcada rebaixada amb una llinda que marca la data del 1790. Entre aquest nou cos adossat i la casa originària es conserva l'antic portal adintellat primerenc que connecta els dos espais. Als baixos d'aquest cos es va ubicar el celler i el primer pis quedava convertit en una gran galeria oberta amb tres grans arcades a la façana principal de llevant, i una a ponent. Del celler destaca un arc apuntat que separa dues estances. Es tracta d'un seguit d'arcades rebaixades amb els brancals fets amb pedra i la rosca amb maó. Aquesta galeria va ser tancada amb finestrals als anys seixanta pels seus actual propietaris. Una porta connecta el menjador de l'antiga casa que dóna accés a les habitacions amb aquest espai de galeries. L'interior de la casa conserva bona part de seu aspecte original, inclòs l'embigat de fusta. Destaca la cuina original de la casa ubicada a la planta baixa del cos central, conservada en perfecte estat, amb la xemeneia i mobiliari i piques antigues. D'igual manera tot l'interior de la casa es troba ple de col·leccions d'objectes diferents (estris del camp, mobles, olles de coure, premses de vi, pasteres etc..) de procedència forana al mas. A ponent de la casa es va adossar no sabem si ja al segle XVII o amb posterioritat un altre cos rectangular que en estar aixecat sobre una elevació del terreny dóna la impressió de ser més alt que la casa primitiva, però que és format també per planta baixa i primer pis. Es tracta d'un espai dedicat originàriament a tasques agrícoles, segurament a espai de tines. Actualment ha estat convertit en la casa dels actuals masovers. Forma part d'aquest cos una cisterna d'aigua de planta quadrada totalment integrada a l'entorn. Forma part del conjunt arquitectònic una era ubicada al S-O de la casa, en un espai una mica elevat formada per un cos rectangular amb coberta inclinada de teula, que es recolza sobre quatre pilars construïts en mur de maçoneria. Davant d'aquest cobert es situa l'espai enrajolat de l'era. També forma part del conjunt un seguit de tres tines aïllades ubicades uns metres al N-O de la casa. Es tracta d'una tina de planta quadrangular amb barraca adossada envoltada per dues barraques d'alçada inferior i de planta circular, tenint la del cantó de migdia també una barraca adossada. La tina del cantó nord al no tenir barraca ha estat netejada i habilitada recentment com a petita capella amb una imatge de la Mare de Déu a l'interior. Un altre dels elements del conjunt són un coberts ubicats sota l'era, uns metres a migdia de la casa, recentment rehabilitats com a garatge. Completen el conjunt arquitectònic un colomar de planta circular i gran alçada ubicat a ponent de la casa i dues petites casetes construïdes a mode de barraques de vinya. Aquests dos últims conjunts són de moderna construcció però estan fets amb el mateix tipus de pedra i la mateixa forma -mur de maçoneria- que la resta de construccions del mas.</p> | 08218-27 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Es tracta d'un dels masos més antics de Sant Joan. El topònim Vilatorrada apareix documentat ja el 1038. Es tracta d'un testament fet per Llopart, que entre altres disposicions deixa als seus fills Brocarol i Arbert les seves cases, horts i hortals de Vilatorrada. No fa referència en concret al mas però si a l'indret on es troben unes 'villae', gran explotació agrícola del període romà, i que durant la revolució feudal del segle X es defensaven amb torres 'torrada'. La descripció del lloc es correspondria doncs amb la d'una vila o explotació agrícola defensada per torres que donaria lloc a l'actual mas i que podria estar ubicat més o menys al mateix indret, ja que es tracta d'una zona aturonada fàcil de defensar (AA.DD, 1984). De la propietat del mas no se sap gaire cosa, el que si es coneix és que al segle XV el domini directe del mas corresponia al Paborde i a la Comunitat de Canonges de la Seu, i es coneix l'acta d'establiment que aquests feren: 'Nota que en poder de Pere Sala notari de Manresa als 31 dels mes de Agost de any 1479 lo Paborde y convent dels canonges de la ciutat de Manresa establiren tot lo Mas Vilatorrada a Francisco Vilatorrada ab totas las terras que en aquell sa contenten a cens de tres sous pagadors tots los anys lo dia o feta de nostra senyora de Agost y de altre part li encarregaren que tots anys agues de pagar una cortera de espelta de cens y que de tots los fruits que cullira en lo sobredit nos haya de pagar de dotsa corteras una per lo delme y primitia a ells i a sos successors com mes llargament se conte en lo acte de establiment que se feu a favor del sobre dit Fco. De Vilatorrada.' (AA.DD, 1984) El 1593 les condicions eren bàsicament les mateixes, doncs es conserva una sentència a favor de Joan Pic, monjo camarer del monestir de Sant Benet i Prebere Beneficiat de la Seu, sobre les seves possessions al mas Vilatorrada, i on s'especifica el que Pere Vilatorrada ha de pagar com a pagès emfiteuta del mas: quinze dotzenes d'espelta, tres sous moneda barcelonesa i el delme (AA.DD, 1984). El fet de pagar un cens fix feia que a la llarga els emfiteutes acabessin convertint-se pràcticament en els propietaris de la terra. L'any 1962 la casa va ser comprada pels seus actuals propietaris, la família Gúell.</p> | 41.7482800,1.8020300 | 400396 | 4622522 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70498-foto-08218-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70498-foto-08218-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70498-foto-08218-27-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. ( Raquel Valdenebro) | Destaca un rellotge de sol encastat a la façana principal de la casa als anys seixanta. La propietat no té barraques de vinya dins dels seus límits. La casa no conserva documentació ni fotografies antigues. Tota la casa es troba moblada amb objectes i mobles antics de diversa procedència. Originàries de la casa només són les quatre botes de grans proporcions ubicades al celler. Segons informació oral de la Sra. Maria Àngels Güell, propietària del mas, existia l'antiga tradició, lligada a la casa, de les Trementinaires. Segons explicacions seves a principis de segle aquestes dones tenien per costum pernoctar a la casa quan passaven pel municipi. | 93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 70500 | Mas Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-llobet-0 | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. FERNANDEZ M.(1981), Estudi d'un mas: el Mas Llobet de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XVII-XX | A pesar d'algunes reformes festes amb caràcter urgent, com la reparació de part de la teulada a mitjans dels anys noranta, la casa es troba en un estat molt malmès. | <p>Conjunt arquitectònic format pel mas Llobet i algunes estructures adjacents que envolten la casa. Tot el conjunt es troba construït aprofitat l'elevació d'un petit turó, envoltat avui dia pel modern barri de Can Llobet al qual ha donat nom. La casa pròpiament dita es troba edificada a la part més baixa del turó pel seu cantó de migdia. Es tracta d'una casa de planta rectangular amb coberta a dues aigües de teula. Consta de planta baixa, primer pis adequat com a vivenda i golfes. La façana principal és orientada a migdia i s'accedeix a la casa mitjançant un gran portal de mig punt format a base de grans dovelles. S'obren a primer pis dues finestres adintellades, una de les quals va ser recentment engrandida. La construcció és feta en mur de maçoneria irregular, observant-se encara restes de l'arrebossat antic. S'adossa al cantó de ponent de la façana principal, ben bé a tocar del portal d'entrada un cos quadrangular amb funcions de cobert que s'alça fins al primer pis finalitzant en un terrat al qual s'accedeix mitjançant un petita porta oberta a la façana de la casa. Aquest cos es troba buit i obert a la banda de la façana principal de la casa, mentre que al seu cantó de ponent es va obrir amb posterioritat un gran portal adovellat que va ser reforçat amb fileres de totxana. Un seguit de petites finestres s'obren a les façanes de llevant i ponent reforçades amb llindes i carreus. Al cantó nord de la casa i aprofitant el desnivell del terreny, s'adossa un espai cobert destinat a feines agrícoles que queda obert mitjançant dues grans arcades creant l'efecte d'un gran porxo. S'accedeix a aquest porxo mitjançant una gran porta oberta a la sala de la casa que queda a nivell de planta baixa degut al desnivell. Una gran llinda conforma aquesta porta on s'ha gravat la data de 1625. El terra és fet a base de grans lloses de pedra perfectament col·locades. En aquest porxo s'ubica un antic forn de fa que du una llinda sobre la seva obertura amb la data de 1700, una premsa de vi i un antic espai dedicat a tines que van ser recentment eliminades. Uns metres més al nord va ser construït un gran cobert amb planta rectangular i cobert a dues aigües destinat al bestiar. Aquest cobert conserva avui dia el seu aspecte la seva coberta original. Destaca d'aquest cobert un gran columna feta també en maçoneria construïda ben bé al mig del cobert arribant fins al vèrtex de la teulada que devia ser feta amb l'objectiu d'apuntalar el sostre. Aquest espai s'unifica amb la resta de la casa mitjançant dos murs, un a ponent i l'altre a llevant que tanquen l'espai creant un pati interior. S'obren en aquests murs dues grans portes d'accés al pati interior. Complerta el conjunt l'era de la casa situada a la part més alta del turó, al nord de la casa, en un espai anivellat. Es conserva dins d'aquest espai el terra perfectament enrajolat i una pallissa d'estructura rectangular i cobert a dues aigües amb uralita, que s'obre a llevant amb una gran arcada. En aquest espai de l'era es conserven tres grans tines. L'interior de la casa conserva el seu estat original, conservant-se l'enrajolat antic, així com l'embigat de fusta. L'estructura interior gira entorn a una gran sala central ubicada al primer pis a partir de la qual s'obre diferents habitacions. La finestra d'aquesta sala conserva uns festejadors, així un rentamans. Una llinda d'una de les portes d'accés a les sales contigües conserva la data de 1619. Una de les habitacions contigües conserva una gran tina de pedra.</p> | 08218-28 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El mas Llobet apareix documentat al segle XVI. Del 1717 es conserva un contracte d'arrendament fet per Francisca Llobet a Miquel Llobet sobre algunes terres del mas. El 1746 la propietat estava en mans de Joan Llobet. Al segle XVIII tenia terres arrendades com a pastures pels ramats de Manresa. El mas i les terres van arribar al segle XX canviant sovint de propietaris a partir del segle XVIII i perdent-se el cognom. A mitjans del segle XX la propietat consta en mans de Joan Matarrodona i Carme Freixa que comptaven amb els masovers i amb 50 parcers que conreaven les seves terres. A la mort de Joan Matarrodona va passar a mans de la seva filla Maria que ho va vendre a en Pere Paul. Bona part de les terres de l'antic mas han estat venudes i edificades construint l'actual barri de Can Llobet que envolta el mas. A mitjans dels anys vuitanta la casa va ser adquirida per l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada amb finalitats culturals.</p> | 41.7412000,1.8005100 | 400259 | 4621738 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70500-foto-08218-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70500-foto-08218-28-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Bona part de les propietats de la casa s'estenien al llarg de la falda de la muntanya de Collbaix, de tal manera que totes les barraques de vinya que poden encara apreciar-se en aquesta zona eren de parcers que conreaven terres del mas. Es conserven entre a la zona ocupada pels camps entre la falda del Collbaix i les primeres cases del municipi de Sant Joan de Vilatorrada: Cinc barraques de planta circular i tres barraques de planta quadrada. L'estat de conservació d'aquestes barraques és regular, trobant-se algunes amb part del sostre derruït o en un procés avançat de desmoronament. Algunes de les terres del mas va ser donades per la Sra. Carme Freixa a mitjans dels anys setanta a fi d'edificar l'escola pública de la vila. En agraïment a aquest gest, l'escola pública construïda va ser batejada amb el seu nom: Escola Nostra Senyora del Carme. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 70502 | Mas Mollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-mollet | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XVII-XX | La casa va ser objecte d'importants reformes estructurals dutes a terme als anys 80 pels seus actuals propietaris, adequant els coberts del cantó nord com a habitatge i obrint la galeria al pis de les golfes, així com adequant els entorns del mas com zona de jardins. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa del mas Mollet i un seguit de construccions adjacents que l'envolten. La casa pròpiament dita és de planta quadrangular amb coberta a quatre aigües de teula. Consta de planta baixa, primer pis adequat com a vivenda i golfes. La façana principal és orientada a ponent, accedint-se a la casa mitjançant una gran porta adovellada. Un conjunt de dos finestrals reforçats amb llindes s'obren al primer pis, i una moderna galeria aguantada amb columnetes ha estat recentment oberta al pis de les golfes. S'adossa al cantó Est de la façana principal un cos quadrangular que feia funcions de cobert i que finalitza a l'alçada del primer pis en un terrat. Aquest espai era utilitzat antigament com a espai de tines i celler. S'accedeix a aquest cobert pel mateix cantó de la façana principal. Completen el conjunt de la casa un seguit de coberts que formen un cos rectangular adossats a la façana nord de la casa i ara adequats com a part de la vivenda. Es tracta d'un cos rectangular edificat en diversos moments i al qual s'adossa un altre cos rectangular en perpendicular utilitzat com a moderns garatges. Complerta el conjunt un modern cobert rectangular destinat a magatzem de l'actual explotació agropecuària. Al cantó Est de la casa s'hi adossaven dues grans cisternes d'aigua i una bassa amb una inscripció que fa referència a l'estada del Sr. Leonci Soler i March.</p> | 08218-29 | Sant Martí de Torruella | <p>El mas Mollet es troba documentat des del segle XIII amb el nom de mas Çavit. Al segle XIV es coneix la venda del mas per Pere Çavit a Jaume Colteller pel preu de 1200 sous barcelonins. (AA.DD., 1984). Curiosament la família Çavit és la protagonista de la llegenda dels captius de Joncadella, que explica com un membre d'aquesta família va ser retornat de forma miraculosa al Santuari de Joncadella després d'estar apressat pels musulmans. Sarret i Arbós va iniciar algunes investigacions històriques a fi de poder donar versatilitat i datar aquesta llegenda. Segons ells, al llibre del Veguer de Manresa, l'any 1309, i en de la família de Berenguer Mercader, de l'arxiu notarial, escrit pel notari Jaume d'Arters, apareix un tal Bernat Mercader com a Comissari Reial per reclutar gent de Manresa i la seva vegueria a fi d'enrolar gent a l'armada que Jaume II estava preparant per anar ha lluitar contra el regne de Granada. Entre els cridats apareixen Pere Çavit de Joncadella (Çavit era el nom antic de l'actual mas Mollet) i Jaume Basora de Juncadella, per tant hi ha una discrepància en les dades utilitzades (SARRET I ARBÓS, 1929). El fet de que al segle XIV encara es conservi el nom Çavit fa pensar que l'actual nom de Mollet prové de les successives compres i vendes dels segles XV i XVI. Al segle XVII els Mollet apareixen com a blanquers a Manresa, encara que més que dedicar-se a l'ofici es dedicarien al control de la producció i a la comercialització. Tot fa pensar que seria amb Tomas Mollet de la Plana que la família assoliria un bon nivell social i econòmic que els permetria abandonar les activitats productives per viure bàsicament de renda. Durant el segle XVIII els Mollet tenen càrrecs a l'administració, són doctors i advocats i viuen de renda. Tot fa pressuposar que, antics pagesos benestants, abandonessin el mas per instal·lar-se a Manresa i acabarien com a professionals liberals. A finals d'aquest segle es fa palesa una certa decadència que es solventa amb el casament de Mª Lluïsa Mollet amb Joan Bta. Soler que suposaria la unió amb la nova burgesia comercial i industrial de la ciutat. Un descendent d'aquests, Lluís G. Soler i Mollet es casà amb Vicenta March, d'una família de rendistes de Manresa, iniciant la nissaga dels Soler i March. Aquesta nova branca familiar (entre la qual hi ha el notable arquitecte Alexandre Soler i March) serien els propietaris del mas fins a mitjans del segle XX en que va ser venut a la família Agut de Terrassa, els actuals propietaris.</p> | 41.7606700,1.8004500 | 400284 | 4623900 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70502-foto-08218-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70502-foto-08218-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70502-foto-08218-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La casa conservava una important biblioteca que havia estat propietat d'Alexandre Soler i March. Aquesta, juntament amb la documentació antiga del mas i les fotografies antigues de la casa es troben en mans de la família Soler. La casa no conserva barraques de vinya dins de les seves propietats, encara que el cultiu de la vinya havia estat força important. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 70504 | Mas Torres de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torres-de-bages | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985) Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XVII-XX | <p>Conjunt arquitectònic format pel mas Torres de Bages i algunes construccions adjacents de diverses èpoques. Les edificacions s'aixequen sobre una elevació del terreny i protegides a la seva part més baixa per un mur que tanca la casa pel costat de ponent i finalitza en un gran portal adovellat al cantó nord (aquest, antigament, donava accés a una zona de tines). La casa és la construcció més antiga, és de planta rectangular i coberta a dues aigües amb teula. La façana principal és orientada a migdia i era oberta mitjançant un gran portal adovellat de mig punt que donava accés al recinte. Aquest portal ha estat retocat posteriorment. La casa és formada per planta baixa, pis principal adequat com a vivenda i golfes, i construïda en murs de maçoneria de pedres irregulars unides amb calç. S'obren a la façana principal dos grans balcons i un seguit de finestrals. Un d'aquests balcons conserva la llinda original on hi ha la data de 1765. En època posterior va afegir-se un cos quadrat, construït també en diferents fases, com a casa dels masovers, funció que conserva encara avui dia. Es tracta d'una casa adossada a la cantonada N-E del mas, feta en mur de maçoneria a la part baixa, toves al primer pis i totxana a la part superior. Possiblement al segle XIX, es va afegir un altre cos de grans proporcions a la façana principal, la de migdia, en el costat de ponent; és cobert amb teulada a dues aigües, i presenta diverses fases d'ampliacions. Aquest cos trenca totalment la visió íntegra de la primitiva casa. Sembla que la part inferior d'aquest cos devia estendre's més, ja que s'observen restes d'antigues construccions adossades a la paret. Als baixos hi ha un carreu reaprofitat que conserva la data de 1617. Destaca la cantonada S-O de l'edifici, aixecada a mode de torre i que era l'antiga comuna. L'últim afegit d'aquest cos es va fer als anys 30 del segle XX, quan al seu cantó de ponent va aixecar-se un altre pis fet en totxana i que finalitza en un gran balcó cobert. Tanca el conjunt pel seu cantó S-O un gran cobert obert a llevant per una gran arcada i cobert a dues aigües amb una doble imbricació. Entre aquest cobert i el mas hi ha una gran era que antigament era tancada i que conserva l'antic enrajolat. Al voltant de l'era també trobem un cobert antic al cantó S-E i un altre cobert de recent al cantó de llevant. A l'escaire entre la casa principal i la casa dels masovers s'aprecien restes de l'enrajolat de tres grans tines enderrocades en eixamplar el pas cap a la zona nord de la casa. En les últimes modificacions fetes als anys 1970, es va construir un mur que envolta la façana nord creant un pati. Des d'aquest moment l'entrada principal al conjunt es fa a través de la portalada d'aquest mur, i l'entrada principal de la casa és a través d'una gran arcada apuntada a la façana nord, inutilitzant l'antic portal de migdia. Completa el conjunt l'església de Sant Jaume ubicada entre l'antic mur que tanca el mas per ponent i el nord. L'església documentada des del 1635, és un edifici senzill, de planta única rectangular, cobert amb volta de canó a l'interior i a doble vessant a l'exterior. A la façana s'observen restes de l'antiga teulada modificada en un moment posterior, tot aixecant l'alçada general de l'església i construint la teulada nova i l'actual campanar d'espadanya (la part superior del campanar va ser refet a mitjans del segle XX amb totxana). L'església és construïda en mur de maçoneria i té la façana principal orientada a ponent. S'accedeix a l'edifici mitjançant una porta, que a la llinda conserva la inscripció: 'Torres de Bages. Iesus. 1635', i a sobre la llinda hi posa: 'Sant Jaume Apostol'. Completen la façana una fornícula amb la figura de Sant Jaume i un rosetó de petites dimensions. Entre l'església i la façana nord de l'església es trobava l'antiga zona de tines.</p> | 08218-30 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Aquest mas és documentat des del 1034 i sembla fer referència a una petita explotació agrícola aixecada aprofitant la protecció que oferirien algunes construccions defensives- alguna torre o guàrdia propera-. Albert Benet al seu estudi sobre el terme de Manresa al segle XI, va localitzar entre el mas Poal i el mas Torres de Bages una torre anomenada Torre Cardener, la proximitat de la qual podria donar nom al mas. Es tractava d'un alou en mans de la família Lluçà vicaris comtals en aquestes terres (COMAS, 1988). El mas va anar canviant de propietaris, però al segle XVI hi trobem ja la línia familiar, doncs al fogatge del 1553 apareix Pere Torra com a propietari (AA.DD, 1984). A finals del segle XVII se'n van a viure a Manresa com a ciutadans honrats i hi aixequen un gran casal a la plaça Valldaura. La proximitat a Manresa va fer que bona part de les terres del mas fossin durant aquest segle dedicades al pasturatge del bestiar de la ciutat cosa que devia proporcionar uns bons ingressos a la casa (AA.DD, 1984) . És en aquest segle- any 1635- quan construïda la capella de Sant Jaume al costat de la casa com a església privada, encara que no es possible esbrinar si amb anterioritat hi havia hagut o no alguna altra església. L'any 1773 s'emparenten, a fi d'unificar el patrimoni, amb els Argullol que posseïen cinc masos i eren senyors jurisdiccionals de la quadra de Mataporros a la Segarra. A mitjans del segle XVIII, el segon fill, el reverend Josep Torras de Bages, és beneficiat de la Seu de Manresa (COMAS, 1988). El segle XIX el cultiu de la vinya va donar grans beneficis a la casa que com a gran propietat de la zona tenia 54 rabassaires (AA.DD, 1984). La propietat de la casa s'ha mantingut dintre de la mateixa línia familiar fins a l'actualitat, encara que a principis del segle XX van perdre el cognom Argullol i van adquirir el de Gallifa per línia de successió paterna, (Magí Gallifa Argullol són els cognoms del pare de l'actual propietari).</p> | 41.7596000,1.8163500 | 401604 | 4623762 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70504-foto-08218-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70504-foto-08218-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70504-foto-08218-30-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El cultiu de la vinya i la producció de vi va ser summament important en l'economia de la casa i mostra d'això és el nombre de tines encara conservades. Segons informació oral dels propietaris - la família Gallifa- la casa constava de dotze grans tines, de les quals es conserven només set. Dins la propietat es conserven encara tres barraques de vinya, una circular i dues quadrades. Tanmateix la finca constava de bastantes més, algunes d'elles enderrocades, i d'altres dins de les antigues propietats ara venudes. És el cas de les quatre barraques de vinya conservades a l'altra banda de carretera del Pla dels Vinyats, abans propietat del mas i ara de la Vidriera del Cardener SA. No hi ha tines exemptes dins dels límits de la casa. La casa no conserva cap fotografia antiga digna d'interès. Encara que durant la guerra civil va ser cremada molta documentació relativa a la casa i a títols de propietat, encara es conserva documentació relativa a contractes de parceria de finals del segle XIX i principis del segle XX. Segons informació oral dels propietaris com a document excepcional es conserven uns capítols matrimonials del segle XIII. Com a objectes mobles característics a la casa es conserva: 1./ Una premsa de vi. 2./ Una màquina de xafar raïm. 3./ Una màquina de ventar. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 70506 | Mas Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-soler | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD. (1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XX | <p>El conjunt arquitectònic del mas Soler és format per la casa pairal i un conjunt de coberts que l'envolten. La casa actual va ser construïda el 1929 pel primer propietari de l'actual família Aloy- el Sr. Julià Aloy- que va ensorrar l'antic mas de tàpia degut al seu mal estat de conservació. De l'antic mas sabem que només tenia un pis i que conservava una antiga casa de masovers adossada almenys des del segle XVII a la façana de migdia i que va ser integrada a la casa principal el 1877. També hi havia un antic forn de pa i tenia la façana principal encarada al nord, donant justament al lloc per on passava l'antic camí que anava a buscar el camí Ral. Durant l'enderroc van trobar moltes llindes antigues del segle XVII i XVIII que no s'han conservat. De la casa antiga s'ha conservat la paret nord, la de llevant i la meitat de la façana sud, sent completament nova de façana principal de ponent. Actualment una mènsula situada sobre la porta principal recorda la data de 1929 i el Sr. Julià Aloy com l'any i l'autor de la construcció de l'actual casa que ocupa el solar on hi havia hagut l'antiga. La casa principal és de planta rectangular d'uns 17 m. de llarg per 12 m. d'ample i és formada per planta baixa, pis principal i pis sota teulada. També consta de tres tines i uns grans cellers soterrats reformats el 1949. La coberta és a dues aigües de teula. La construcció és feta amb mur de maçoneria en pedra irregular, reforçada amb pedra a les cantonades. La façana principal és a ponent, destacant una gran portalada feta amb totxana. La façana principal s'obre amb dos grans finestres a la planta baixa, a banda i banda de la porta d'entrada i finestres al pis superior amb llindes de totxana a banda i banda d'un gran balcó. Al llarg de la façana nord té adossats uns coberts i corts per animals, i alguns altres coberts independents paral·lels a la casa. A la façana de llevant té adossada una gran cisterna que arriba fins el pis principal convertint-se en una terrassa. Adossat en perpendicular a la façana principal pel seu cantó nord té un seguit de coberts fent un angle de 90 graus. Es tracta d'uns antics coberts pertanyents a l'antic mas que han conservat com a originals la seva paret nord. La resta va ser reconstruïda l'any 1928 per ser aprofitada com a coberts pel bestiar. Es troben subdividits en tres zones independents cadascuna amb la seva porta d'accés. La porta d'accés del més llunya és una gran arcada apuntada feta amb totxana. L'espai central havia estat una cisterna. Actualment són aprofitats per guardar maquinàries i cotxes. La casa ha patit algunes reformes estructurals internes des del 1929 que no han afectat al seu aspecte exterior.</p> | 08218-31 | Sant Martí de Torruella | <p>El topònim Soler evidencia l'antiguitat del mas. Segons Albert Benet es pot parlar d'una antiga vil·la, de possibles orígens romans o visigòtics aixecada al lloc identificat com Boada o Boadella i que es coneixia per les 'noves construccions aixecades, com la seva torre, i el 1003 apareix com a torre Adroer Estadella o Stelete, el 1017 com a torre Ravel i en passar a Sant Benet prengué el nom de torre de Sant Benet per restar sols com a Torruella, i posteriorment donar nom a la parròquia de Sant Martí'. (COMAS, 1988) Aquesta vil·la, seria, segons el mateix Albert Benet, a prop d'on avui aixeca el mas Soler esdevenint així un mas dels més antics de la zona, passant d'una vil·la romana, a un alou amb torre anomenat el Soler per la seva antiga arrel (COMAS, 1988). No es coneix gaire cosa més del mas, deduint que devia passar a formar part de les propietats del monestir de Sant Benet durant l'Edat Mitjana com la majoria de masos de la zona. A la relació de famílies feta el 1626 amb motiu d'una visita pastoral apareix anomenat ja com a Casa d'en Soler i hi trobem una família que ha adquirit el nom del mas.(AA.DD, 1984) En algun moment de la seva història el mas i les propietats devien passar a mans del veí mas Les Cots, doncs el 1904 el mas encara apareix a la documentació com a mas 'El Soler de les Cots'. No sabem en quin moment va tornar a disgregar-se. La família va conservar aquest nom fins el segle XIX, quan degut a l'expansió de la vinya, bona part de les seves propietat són plantades amb ceps i es fan molts contractes de rabassa morta als parcers. El 1862 el propietari és Josep Soler i Torruella que signa bona part d'aquests contractes a rabassaires i parcers. A finals del segle XIX el mas va passar a ser propietat del Sr. Balaguer, originari de Súria, que s'havia casat amb la pubilla de la casa i que al no cultivar directament la terra va arrendar-la tota a parcers i pagesos rabassaires, essent el cultiu de la vinya el més important. La família Aloy, parcers de la casa van adquirir la propietat el 1927 mantenint-la fins avui dia. El 1929 i degut al mal estat de conservació de l'antiga casa, el nou propietari va ensorrar-la i va construir-ne una de nova que és el mas actual.</p> | 41.7783400,1.8053900 | 400722 | 4625856 | 1929 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70506-foto-08218-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70506-foto-08218-31-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | La casa conserva una petita col·lecció de documents originals des del 1862 fins a mitjans del segle XX. Són en la seva gran majoria contractes d'arrendament de terres i de rabassa morta signats pel Sr. Balaguer a principis del segle XX. La propietat del Soler conserva quatre barraques de vinya dins els seus límits. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 70508 | Mas can Canals Vell - finca Santa Marta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-canals-vell-finca-santa-marta | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD (1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F (1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XVIII-XX | La casa no ha patit reformes estructurals importants en els últims seixanta anys. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de Can Canals Vell i un seguit de construccions adjacents de diferents èpoques. La casa de Can Canals Vell és formada per un nucli central i possiblement el més antic de planta rectangular cobert a dues aigües amb teula. Consta de planta baixa, primer i segon pis adequats com a habitatges, i golfes. Amb posterioritat (segle XIX), van afegir-se a aquest nucli originari dos cossos, un a la façana nord i l'altre a la façana sud, també d'estructura rectangular, que cobreixen tota la llargada de la casa i que s'alcen fins al primer pis cobrint-se amb una teulada inclinada. Els dos cossos són rematats amb una petita torre quadrangular, podent observar les dues torres a banda i banda de la teulada de la casa originària, donant simetria al conjunt. El cos de l'àrea nord va ser adequat com a casa dels masovers, mentre que el de l'àrea sud va se destinat a residència senyorial. Tot el conjunt és construït en mur de maçoneria amb pedres irregulars i va ser arrebossat en ciment en la seva totalitat. La façana originària de la casa devia estar orientada a migdia i va quedar tapiada al construir els dos cossos posteriors canviant d'aquesta manera l'orientació de la casa en sentit est-oest. Actualment la façana principal és orientada a ponent, no tenint el cos central i originari cap portal d'entrada sinó un seguit de finestrals a cada pis. L'accés a la casa es realitza a través de dos portals adovellats amb dovelles de gran format, un dels quals ubicat al cos afegit al nord com a casa de masovers, i l'altre ubicat al cos adossat al sud com a residència senyorial. La façana sud s'obre a la planta baixa amb dues grans arcades a mode de finestrals i amb una galeria arquitrabada a l'alçada del primer pis. A la façana Est trobem l'estructura d'una antiga cisterna quadrangular. La façana nord s'estén al llarg de tota la casa amb una terrassa oberta a l'alçada del primer pis. Completen el conjunt arquitectònic una sèrie de coberts aixecats al segle XIX construïts al cantó de ponent de la casa. Un d'aquests coberts conserva una llinda sobre la porta que marca la data de 1956. Aquests coberts s'unifiquen amb la casa mitjançant un mur que tanca el conjunt pel seu perímetre i dóna l'aspecte de pati tancat interior. Aquest mur té dues obertures en forma de dos grans portals adovellats coberts amb una petita teulada ubicats al cantó de ponent i al cantó nord. Fora d'aquest perímetre es conserven les restes d'una antiga bassa al cantó de llevant de la casa.</p> | 08218-32 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Conegut antigament com a mas Can Canals Vell apareix documentat al fogatge del 1553 habitat ja per la família Canals de Montesquiu, conservant el nom fins el segle XX. Es va tractar, des dels seus orígens, d'una de les grans propietats de la parròquia de Sant Joan i una de les més riques. Al segle XVIII la propietat constava de dos masos (Canals Vell i Canals Nou). A l'inventari de propietats del 1699 hi trobem una de les grans cabanyes ramaderes de la zona i un dels grans arrendataris. Aquest mateix any i segons l'inventari la família tenia establerts censals per valor de 1.200 lliures a altres pagesos de Sant Joan, Sant Martí, Joncadella, Castelladral i fins i tot Vacarisses. Un altre dels grans períodes d'expenedor va ser el segle XIX amb la riquesa que va aportar el cultiu de la vinya comptant amb 29 rabassaires. La finca va ser adquirida pel Sr. José Mª Domingo Calafell l'any 1959 als germans Vilacases, propietaris de Barcelona, afegint al nom tradicional del mas el de Finca Santa Marta en honor de la seva filla. Actualment la propietat es manté en mans de la seva vídua.</p> | 41.7508700,1.7872200 | 399169 | 4622827 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70508-foto-08218-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70508-foto-08218-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | No es conserva cap col·lecció de documents antics referents a la casa ni cap fotografia antiga. Dins dels límits de la propietat del mas es conserven cinc barraques de vinya, tres de planta quadrada i dues de planta circular, una tina exempta de planta circular i un pou de glaç ubicat a uns metres de la casa. Dins de la casa també es conserven : 1./ Dues premses de vi. 2./ Una antiga màquina de ventar. 3./ Una empaquetadora manual antiga. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 70510 | Mas cal Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cal-vilaclara | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XVIII-XX | La casa va ser completament restaurada al seu interior l'any 1995. Van ser conservades les parets exteriors i les parets mestres tal i com eren, conservant també uns festejadors d'una de les finestres de la façana principal (Hi havia festejadors a totes), però la distribució i la resta de l'interior de la casa és totalment nou. Exteriorment la pedra va ser repicada i rejuntada però és l'original. | <p>Conjunt arquitectònic format pel mas Vilaclara i alguns coberts adossats a la casa. La casa principal és de planta quadrada amb coberta a dues aigües de teula. Consta de cellers, planta baixa, pis principal adequat com a vivenda i golfes. La casa és feta en diverses fases, sent el nucli primitiu el de la banda de llevant, al qual es van anar afegint ampliacions en direcció a ponent. Tot plegat deu tractar-se d'una construcció del segle XVIII, edificada sobre una de més antiga, que s'ha anat engrandint amb les necessitats. La façana principal és orientada a migdia amb el portal principal d'accés ubicat al cantó de llevant de la façana. Es tracta d'un portal adovellat però sense fer una arcada massa pronunciada. Trenquen la façana principal un sèrie de finestres que s'han mantingut originals, conservant una d'elles els festejadors a l'interior. En una de les llindes de les finestres conserva una inscripció amb el nom del propietari: 'Francisco Tosa' i l'any: 1719. Adossats a la façana de llevant de la casa hi ha uns coberts utilitzats antigament com a corts d'animals, que es mantenen sense modificar i que arriben a l'alçada del primer pis de la casa principal. La façana de ponent ha estat molt modificada durant l'última transformació (1995) ja que originalment hi havia adossat un antic corral d'ovelles en forma de pati tancat, que va ser enderrocat, construint un gran balcó recolzat sobre tres arcades de mig punt a l'alçada del primer pis. En enderrocar els antics afegits, van quedar a la vista una sèrie de tres contraforts, dos laterals i un al centre, que hi havia adossats a la façana fins a l'alçada del primer pis. Després de les modificacions se'n poden observar encara dos al porxo, que formen les arcades sobre les quals es va edificar el terrat. A la façana nord té adossada una antiga cisterna.</p> | 08218-33 | Sant Martí de Torruella | <p>El topònim 'Vilaclara' fa pensar en la possibilitat de l'existència d'una antiga vil·la romana. (AA.DD., 1984) . Com a mas apareix ja documentat al segle XI dintre de l'àrea d'influència del monestir de Sant Benet de Bages. Durant aquest segle es troben diferents permutes, compres i vendes fetes per l'abat Ramió, el 1016-1017 a les zones de Vilaclara, Boadella i altres (COMAS, 1988). No es tenen notícies relatives al mas en els segles posteriors, ni es coneixen els noms de les famílies que el regentaven. Segons informació oral del Sr. Jesús Simón, actual propietari, durant els segles XVIII i XIX va ser una masoveria depenent del mas Tosa de Callús. El mas va ser habitat durant aquest temps per diferents famílies de masovers. Aquesta situació va durar fins els anys 80 del segle XX, en els quals la llavors família de masovers, provinents de Solsona, el van comprar. El propietari actual és el fill d'aquests masovers.</p> | 41.7867900,1.8091500 | 401047 | 4626789 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70510-foto-08218-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70510-foto-08218-33-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La casa no conserva cap resta de documentació ni fotografies antigues. Tampoc no s'han conservat estris ni objectes antics. La propietat no conserva cap barraca de vinya ni cap tina dins dels seus límits. Segons informació oral del Sr. Botifoll, en una antiga propietat del mas ubicada entre la casa de Vilaclara i Cal Pic va ser trobades als anys 40 tres o quatre tombes, fetes amb lloses, amb restes humanes, que van ser eliminades per adequar el camp als nous cultius. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 70512 | Mas les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-feixes | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX | La casa no ha patit reformes estructurals en els últims cinquanta anys | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de les Feixes i algunes dependències annexes. La casa és una construcció de planta rectangular coberta a dues aigües amb teula. La façana principal és orientada a llevant, obrint-se un portal adovellat que dóna accés a la casa. El conjunt de la casa és format per Planta baixa, pis principal adequat com a vivenda i golfes. Encastat a la façana es pot apreciar un sagrat cor i les restes d'un antic rellotge de sol. Adossats a la façana de ponent es troben uns antics coberts de planta quadrada coberts també a dues aigües que arriben fins l'alçada del primer pis de la casa. Aquests coberts cobrien antigament un forn de pa, una premsa de vi i unes tines. Tot aquest conjunt interior va ser enderrocat cap als 60, construint-s'hi uns moderns garatges. Sorgeix d'aquest cobert un mur que tanca el conjunt de la casa per la banda de migdia donant la volta i incloent-hi la façana principal, cercant d'aquesta manera pràcticament tot el conjunt de la casa. Aquest pati que envoltava la casa era ple d'antigues corts per animals que van ser enderrocades cap al 1960. A la façana nord s'adossa una antiga cisterna d'aigua que conté una llinda amb el nom de Francisco Iglesias i amb la data de 1876. Complerta el conjunt una barraca de planta quadrada construïda vora el riu a principis del segle XX destinada a guardar les eines dels horts. Dintre de la barraca es conserva un pou circular.</p> | 08218-34 | Sant Martí de Torruella | <p>El mas les Feixes apareix documentat al segle XVI en ocasió al fogatge del 1553 quan la casa apareix habitada per Joan Feixes (AA.DD, 1984), i novament al cens del 1718 apareixent Josep Feixas com a propietari (AA.DD, 1984). També es conserva l'inventari fet per Pere Joan Feixes el 1635 on es fa relació dels bens materials de la casa (AA.DD, 1984). En aquests moments el mas encara comptava amb la propietat del molí ubicat molt a prop de la casa i anomenat llavors Molí de les Feixes. Aquesta situació canvià a partir del 1665 en que Joan Feixes, propietari de la casa i usufructuari del molí, el ven a un paraire de Santpedor (AA.DD, 1984). Bona part de l'economia del mas devia assentar-se a partir del segle XVIII en el cultiu de la vinya, ja que les referències documentals a partir d'aquests moments estan lligades a aquesta activitat, així es coneix l'acta d'assentament que els propietaris de la casa -Joan i Josefa Quinquer i Fexas- fan a un pagès anomenat Joan Botifoll en una peça de terra del mas per plantar-hi vinya. A partir d'aquest moment el cognom de la família passa a ser el de Quinquer, i així és com apareixen a la consueta parroquial de Sant Martí del 1800 (AA.DD, 1984). Malgrat tot les dificultats econòmiques devien ser patents ja que el 1812 els propietaris han de recórrer a signar una carta de gràcia sobre bona part de les terres plantades de vinya a favor del fabricant de Manresa Francesc Cots (COMAS, 1988) iniciant així un procés successiu de compres i vendes que ha perdurat fins aquest segle. La casa va ser propietat de la família Iglesias fins el 1955 en què es va vendre als propietaris de la casa de Cal Bernades de Casserres. L'any 1958 va ser comprada per la família Moncunill que és l'actual propietària.</p> | 41.7763500,1.7858500 | 399095 | 4625657 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70512-foto-08218-34-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | No es conserva cap col·lecció de documents ni de fotografies antigues de la casa. Dins de la propietat tampoc no es conserven tines ni barraques de vinya. A peu de la carretera encara existeix l'antiga font de les Feixes, encara que no es coneix ben bé si està ubicada dins de la propietat de les Feixes o de la Casa Gran. Els propietaris conserven alguns elements que cal tenir en compte: 1./Una màquina de ventar. 2./ Una màquina de tallar herba. Cal esmentar també que segons informació oral dels actuals propietaris l'aigua del pou que encara existeix dins la barraca vora el riu era extreta mitjançant un sínia moguda per força animal. Aquesta sínia conduïa l'aigua fins els horts. Segons una altra informació oral dels actuals propietaris a la confluència de la riera de les Feixes amb el riu Cardener existien fins fa uns anys forats excavats a la roca vora el riu que podrien ser senyals de restes d'una antiga resclosa (Molí medieval del Gual Pedregós). Tot aquest paratge i les possibles restes van desaparèixer quan als anys 90 van arranjar els marges del riu. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 70514 | Joanets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joanets | <p>SOLANELLES T.: ' Sant Joan 's'emborratxa' de Joanets'. REGIÓ 7. 21-10-1998. SOLANELLAS T.:'Sant Joan crea un producte pastisser com un signe més d'identitat del poble'. REGIÓ 7. 15-10-1998.</p> | XX | <p>Es tracta d'un pa de pessic en forma de flam, emborratxat de licor i cobert de xocolata. El pastís va ser presentat en els seus orígens acompanyat d'un medalló de xocolata, que duia l'escut de Sant Joan i el nom del producte. L'envàs era una bossa de paper de cel·lofana amb un adhesiu de la Fira Festa de Tardor. Actualment aquest producte es pot trobar pràcticament a totes les pastisseries de la vila durant tot l'any.</p> | 08218-35 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El Joanet va néixer des de la iniciativa de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, amb la idea de crear un producte autòcton de la vila. El marc de la creació va ser l'ambient de la Fira Festa de Tardor. Per la seva consecució es va contactar amb diferents forns i pastisseries de la població, a fi de plantejar-los la creació d'un producte destinat a convertir-se en un element tradicional. Aquells que hi van voler participar van fer les seves propostes i el jurat en va triar una. La presentació oficial del producte es va fer dins de la programació de la Fira Festa de Tardor en la seva edició del 1998.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 1998 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El nom de la persona o establiment pastisser que va presentar l'opció guanyadora va quedar en l'anonimat, ja que es tractava de promocionar la identitat pròpia del poble i d'implicar la població en la tasca no de publicitar una pastisseria. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||||
| 70516 | Aplec de la Mare de Déu de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913),Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G. (2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XIV-XX | <p>L'aplec de la Mare de Déu de Joncadella es celebra de forma tradicional el dia de la Mare de Déu d'Agost -15 d'Agost-. La programació i els actes solen repetir-se amb poques variacions des de principis de segle en que es conserven els primer programes d'aplecs. La jornada començava, el 1903, amb una missa solemne en honor a la Mare de Déu. Al final de la missa solen ser cantats els goigs. A continuació es celebrava una processó pels voltants del santuari i després un ball de bastons. La gent acostumava a quedar-se a dinar a l'alzinar del costat i a la tarda es continuava amb un rosari i després sessions de ball d'envelat de tarda i nit. Actualment la jornada és organitzada per l'Associació 'Amics de Joncadella' i comença amb un esmorzar de germanor, segueix amb una missa solemne i després algun acte de caràcter festiu: concurs d'ocellaires, de pintura etc. Es segueix amb una actuació de l'esbart de La verbena i a la tarda després d'una pregària mariana s'acaba la tarda amb una ballada de sardanes. La tendència d'aquests últims vint anys, degut a la facilitat de les comunicacions i transport, és a finalitzar els actes de la festa al migdia i tornar a dinar a casa. A aquest fer va contribuir notablement l'eliminació de l'alzinar que hi havia prop del santuari -propietat de Can Basora- que va reduir l'espai lúdic a uns pocs metres al voltant del santuari.</p> | 08218-36 | Sant Martí de Torruella | <p>Bona part dels aplecs i manifestacions festives entorn dels santuaris marians els trobem documentats a finals de l'Edat Mitjana -segles XIV i XV-, tenint en compte que són les dates en les quals trobem també l'origen físic de bona part d'aquests santuaris. A diferencia de les peregrinacions, ben documentades, i organitzades amb finalitats pietoses i devocionals- a Joncadella es troben documentades algunes durant els segles XIV i XV, organitzades des de Manresa a fi de pregar per la pluja o pel final d'epidèmies- els aplecs tenen un origen i una vocació predominantment lúdica i festiva. Dintre de les societats agràries, l'espai i el temps lúdic i religiós solen coincidir, de tal manera que als vols d'èpoques marcades pel final de feines agrícoles importants, solen marcar-se jornades festives -els aplecs-, destinats a la festa i a les relacions socials. Si tenim en compte que aquests santuaris es troben ubicats en espais naturals moltes vegades privilegiats, o bé en indrets limítrofes entre varies comunitats, por deduir-se que els aplecs, a més de manifestacions religioses ho eren de caràcter social i lúdic, a fi de posar en contacte persones de diverses comunitats i celebrar el final d'una feina agrícola, en aquest cas la collita de cereal.</p> | 41.7660500,1.7949300 | 399833 | 4624503 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70516-foto-08218-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70516-foto-08218-36-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | A l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa es troba una col·lecció de cartells anunciadors de l'aplec de Joncadella amb la programació de la Jornada, així com d'articles diversos i de goigs (1903-1990). | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 70518 | Festa Major de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-joan-0 | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BALLÚS G.(2000) Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XX | <p>La Festa Major de Sant Joan de Vilatorrada celebra el dia del Sant Patró de la Vila, en aquest cas Sant Joan. Els dies de celebració són el 24 i 25 de Juny. Les primeres notícies dels actes de la Festa Major provenen dels programes de Festa Major de principis de segle encara conservats avui dia. Els actes eren els següents: DIA 23: Repic de campanes i ball al vespre. DIA 24: Toc de diana, Missa solemne, Rosari i Sessió de ball al vespre. DIA 25: Missa solemne, Sessió de Ball i Serenata de cloenda. Segons informació oral dels Srs. Isidre Vila i Isidre Vilà, a partir dels anys 50 la Festa començava amb una passejada per la vila de les autoritats, acompanyats d'una orquestra pel carrers centrals del poble. Després s'assistia a una missa, i a continuació s'inaugurava l'envelat i es feia una sessió matinal de ball. Actualment la Festa Major consta d'un seguit d'actes diversos que s'estenen al llarg de tot el mes de juny, concentrant-se especialment els dies 23, 24 i 25 de juny. Són actes organitzats per diverses entitats de la vila amb el suport de l'Ajuntament. Durant tot el mes es reparteixen: cercaviles, confrontacions esportives, concerts, exposicions, Festa Major Infantil etc.. Els dies 23, 24 i 25, es concentren festivals de dansa, mostres de gegants, Castell de focs etc., i sessions de ball organitzades per FM-2000 a les nits. No existeix una programació fixa, sinó que cada any varia en funció de les programacions de les entitats.</p> | 08218-37 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La primera notícia documental sobre la Festa Major prové dels programes de festa conservat per algunes persones de la Vila (Sr. Torras i Sr. Altimires) on es deixa patent que la Festa era organitzada almenys entre els anys 1902 i 1914 per l'Entitat 'El Progreso Vilatorrense'. Al desaparèixer aquesta entitat, l'organització devia passar a mans d'una Comissió especial de l'Ajuntament. Entre els anys 1950 i 1975, la organització va córrer a càrrec de l'Entitat de la Verbena. Entre els anys 1975 i 1980, la organització va ser mixta entre diverses entitats de la vila i l'Ajuntament. Entre els anys 1975 fins el 2000 ha estat de nou l'Entitat de la Verbena l'organitzadora.</p> | 41.7441600,1.8055900 | 400686 | 4622061 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70518-foto-08218-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70518-foto-08218-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El Sr. Antonio Torras conserva un programa de Festa Major del 1902 i algunes invitacions personals als actes de la Festa del 1902, 1906, 1913 i 1914. El Sr. Altimires conserva una invitació als actes de la Festa Major del 1906. En tots dos casos la festa major era organitzada per l'Entitat 'El Progreso Vilatorrense'. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 70520 | Festa Major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-1 | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BALLÚS G.(2000) Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XX | <p>La Festa Major de Sant Martí era tradicionalment celebrada el dia 11 de novembre, i actualment es celebra el cap de setmana anterior al dia 11. Antigament, la festa acostumava a durar dos dies, diumenge i dilluns. Diumenge es feia missa solemne amb processó que donava la volta al nucli de Sant Martí, i on es treia la imatge del Sant, i a la tarda s'acostumava a organitzar ball a la casa de l'Hostalet. El Dilluns es feia una missa de difunts i ball a l'Hostalet a la tarda. Actualment, la Festa Major comença el dissabte a la tarda amb un espectacle infantil i una xocolatada i al vespre un ball de Festa de Major. El diumenge segueix amb una missa solemne, i una ballada de sardanes. En ocasions l'ajuntament organitza un vermut popular. A la tarda es continua amb un ball de Festa Major. Tots els actes de la Festa són organitzats per una comissió de Festa Major formada per tres o quatre persones que compta amb el suport logístic i econòmic de l'Ajuntament.</p> | 08218-38 | Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu i per la comissió de festes de Sant Martí de Torruella</p> | 41.7729800,1.7903300 | 399462 | 4625278 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||||||
| 70521 | Llegenda dels captius alliberats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-captius-alliberats | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913),Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G. (2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XIV-XIX | La tradició que s'ha mantingut entorn a aquesta llegenda és en aquests moments escrita. | <p>Lligada a la veneració de la Mare de Déu de Joncadella es troba la llegenda dels dos captius alliberats, segons la tradició per la Mare de Déu, que es pot considerar com un dels seus miracles. La llegenda es materialitza amb la representació de dos personatges, ubicats a dreta i esquerra dels peus de la imatge de la Verge a l'altar de l'església. Els dos personatges es troben agenollats amb les mans alçades i lligades i el cap aixecat en actitud de plegaria. La llegenda té dues versions; segons Casadevall: 'Dos joves orfes fills de Juncadella, en una de les lluites que en defensa de la Fe, sostingueren ab los turcs, caigueren en son poder. Transportats al Àfrica en qualitat d'esclaus, carregats de cadenes foren tancats a una presó de la ciutat d'Argel: allí sospiraven contínuament per la desitjada pàtria: fins que un dia adormint-se en la oració acostumada a la seva inoblidable Verge, al dia següent, sens saber com ni qui los havia donat llibertat es trobaren ab gran admiració de la gent i d'ells mateixos en les seves pròpies cases i en el senyalat dia de la Festivitat de Ntra. Senyora que allà se celebrava. Per això és coneguda la devotíssima imatge ab el nom de Verge dels Captius, encara que més comunment de Juncadella'.. Segons Sarret i Arbós: ' Dos fills de Juncadella del Mas Mollet l'un, i del Mas Besora l'altre en una de les lluites que sostingueren contra els turcs, enemics de la fe catòlica, caigueren presoners d'aquells, foren desterrats a l'Àfrica en qualitat d'esclaus i en l'actual ciutat d'Alger en masmorra fortament grillonats. No cal dir que el seu primer i darrer pensament de cada dia era dirigit a sa pàtria i família, i les primeres i últimes paraules que sos llavis, matí i vespre, murmuraven eren dites a sa divina i estimada Mare, la Verge de Juncadella........Amb aquest desig i rendits de fatiga i dels mals tractaments que els donaven els moros salvatges, anaren al vespre a descansar; i tot dient llurs oracions a la Verge, s'adormiren...Qui els havia de dir aquell dia que a l'endemà es trobarien lliures dels moros a l'església de Juncadella i als mateixos peus de sa Alliberadora?. Doncs, així mateix va succeir, amb pasme i admiració de tota la gent, inclús d'ella mateixos, que no saberen donar raó de com tan gran prodigi s'havia obrat.' (SARRET I ARBÓS, 1929)</p> | 08218-39 | Sant Joan de Vilatorrada i Joncadella | <p>Sarret i Arbós va iniciar algunes investigacions històriques a fi de poder donar versatilitat i datar aquesta llegenda. Segons ells, al llibre del Veguer de Manresa, l'any 1309, i en de la família de Berenguer Mercader, de l'arxiu notarial, escrit pel notari Jaume d'Arters, apareix un tal Bernat Mercader com a Comissari Reial per reclutar gent de Manresa i la seva vegueria a fi d'enrolar gent a l'armada que Jaume II estava preparant per anar ha lluitar contra el regne de Granada. Entre els cridats apareixen Pere Çavit de Juncadella (Çavit era el nom antic de l'actual mas Mollet) i Jaume Besora de Juncadella. (SARRET I ARBÓS, 1929)</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70521-foto-08218-39-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Al marge de la tradició recollida per Sarret i Arbós i altres autors de principis de segle, i del testimoni material de les figures dels dos captius ubicades als peus de la Mare de Déu del Santuari de Joncadella, ni els actuals propietaris del Mas Mollet, ni del Mas Basora conserven cap tradició ni coneixement oral lligat a aquesta pretesa història familiar. | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||
| 70522 | Fons documental del F.C. Joanenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-fc-joanenc | <p>AA.DD.(1998), Butlletí del F.C. Joanenc. 75è Aniversari. (1923-1998). Sant Joan de Vilatorrada. 1998. SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XX | <p>L'Entitat compta amb una important col·lecció fotogràfica i documental sobre el Club i diferents actes esportius i socials duts a terme des del 1923 fins a l'actualitat. Paral·lelament es conserva també el document d'arrendament del terreny pel primer camp destinant a jugar a futbol el 22 de febrer del 1923 és considerat com el punt de partida i el naixement del F.C. Joanenc.</p> | 08218-40 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El document d'arrendament del terreny pel primer camp destinant a jugar a futbol el 22 de febrer del 1923 és considerat com el punt de partida i el naixement del F.C. Joanenc. En dit document, la família Fíguls-Prat, propietària dels terrenys i el llavors inaugurat president de l'Entitat Salvador Torras, llogaven per la quantitat de cent cinquanta pessetes l'any uns terrenys plantats de vinya on s'havien d'arrancar els ceps ubicats al carrer Vilaseca. Per la Festa Major del 1923, tenia lloc la inauguració oficial del camp. L'any 1934 es signaven els Estatuts de l'Entitat. La Guerra Civil va deixar sense equip de futbol al poble. Renovat el 1940, amb acord Ajuntament-Gallifa, el terreny llavors conreus, entre els carrers J.Rojas i Passeig Gallifa, va convertir-se en camp de futbol local fins l'any 1969, traslladant-se aquell any a la Zona Esportiva Municipal, gràcies a un conveni entre l'Ajuntament i la Tèxtil Riba SA També aquest any té lloc la fusió amb canvi de nom a Unió Esportiva Sant Joan, amb la integració dels tres equips de futbol locals: F.C. Joanenc i CF.. Palillo i la Penya Bètica. L'any 1996 es va desfer la unió i es retornà al nom originari de F.C. Joanenc. (AA.DD, 1998)</p> | 41.7375300,1.8051600 | 400640 | 4621325 | 1923 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'Entitat F.C. Joanenc, és juntament amb 'La Verbena', una de les dues entitats més antigues del municipi de Sant Joan. El sentit de la seva existència ha estat la pràctica del futbol a nivell competitiu des de la seva fundació. La seva categoria sempre ha estat regional. Des de la seva existència el Club s'organitza a través d'una Junta formada per alguns socis del Club, que es reuneixen periòdicament en assemblea. Dintre del Club s'organitzen diverses seccions per edats: benjamins, alevins, infantils, cadets i juvenils. L'any 1989 la junta directiva presidida per Lluís Gamisans va posar en marxa una secció anomenada 'Escola de Futbol', integrada per nens d'edat compresa entre els 4 i 8 anys. Després de l'ensenyament futbolístic els nens passen a formar part de l'equip Benjamí. L'any 1990 el Club va començar a fer l'equip Benjamí. L'escut del Club ha estat cedit pel soci Isidre Vila Tarrés. L'escut ja estava en possessió del seu pare. És tret d'un escut brodat a mà, on s'aprecien les quatre barres catalanes als vols d'un triangle. La indumentària del F.C. Joanenc continua sent la mateixa de la Unió Esportiva Sant Joan, és a dir, samarreta groga i pantaló blau. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||||
| 70523 | Troballa de la Mare de Déu de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-mare-de-deu-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913),Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G. (2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XIV-XIX | La tradició que s'ha mantingut entorn a aquesta llegenda és en aquests moments escrita. | <p>Segons la tradició que repeteix el model de les llegendes de les Mare de Déus Trobades, en època de les invasions musulmanes els cristians varen amagar les seves imatges en llocs amagats, coves i refugis amb l'objectiu de protegir-les del saqueig sarraí. Quan aquests van ocupar de nou les seves terres moltes d'elles van ser retrobades de forma miraculosa. Així va ser com una pastora de Castellnou de Bages va observa que un dels seus bous restava agenollat en un indret. Al voler esbrinar que passava, va retirar els joncs, descobrint una petita cova i la imatge de la Mare de Déu a dins.. Al costat de la cova on es va produir la troballa els cristians van aixecar una església per venerar el fet i aquesta es va convertir en santuari marià. El lloc fou centre d'una important devoció mariana durant tota l'època medieval i moderna. La importància d'aquest santuari marià bé donat tant per la seva situació geogràfica, ben bé al centre del Pla de Bages, molt a prop de Manresa i molt ben comunicat (al costat de camí que anava de Manresa a Cardona) com per la categoria de la devoció, de tal manera que de tots els santuaris marians de la comarca del Bages, aquest era considerat el més important i d'una categoria superior als altres i entre totes les Marededéus, la de Joncadella era considerada la patrona del Bages i allà on es feien peregrinacions i cultes en les situacions més difícils i on hi anaven tots els pobles de la Comarca. (SARRET I ARBÓS, 1929)</p> | 08218-41 | Sant Joan de Vilatorrada i Joncadella | <p>Al marge de les llegendes, el topònim Joncadella data ja del segle XI quan apareix en la seva forma llatina 'ionchatella' i que en efecte fa referència a un indret amb abundants aquest tipus de plantes. La llegenda de la troballa es correspon amb la tipologia típica de les llegendes de les Mares de Déu trobades: imatges amagades en llocs inaccessibles en un període indeterminat, identificat amb els temps de l'invasió sarraïna, que després de segles són trobades per pastors en la majoria de les vegades al observar que un dels seus animals (normalment un bou) té una conducta estranya. Al esbrinar de què es tracta es descobreix l'amagatall amb la imatge. En alguns casos (que no és el de Joncadella) el pastor agafa la imatge i la porta a la seva parròquia, i de forma miraculosa la Verge torna als seu amagatall original, sent interpretat aquest fet com que la Mare de Déu vol ser venerada allà, amb motiu del qual se li aixeca un santuari prop de lloc de la troballa. Malgrat fer referència a temps anteriors totes aquestes llegendes són originals del segle XIV. Prevaleix la teoria afermada pels antropòlegs de què aquest tipus de culte té una forta connexió amb algun tipus de culte pagà anterior al cristianisme, doncs tots els elements que hi participen estan carregats de simbolismes pagans. En primer lloc, la referència als elements naturals: totes les Mares de Déu són trobades en coves, brollador d'aigua, fonts etc. Llocs especialment simbòlics en un tipus de culte lligat a la terra on es venera a la mare natura i als elements naturals i que és el cas de tots els cultes anteriors al cristianisme. També hem de tenir en compte que tots els santuaris marians estan ubicats en paratges naturals i llocs especialment privilegiats per la natura , mai es tria l'indret a l'atzar. En segon lloc el fet de què es tracti de Mares de Déu, una figura especialment lligada a la natura i a la fertilitat. La història de la llegenda també inclou molts elements pagans, així els protagonistes de la troballa acostumen a ser pastors, que simbolitzen la innocència, i els mitjans són els animals, normalment bous, que simbolitzen la força i el treball de la terra. Davant d'aquesta acumulació de fets, s'especula amb la possibilitat de què bona part dels cultes a les Mares de Déu trobades siguin una cristianització de cultes pagans anteriors relacionats amb elements naturals, nimfes, i esperits i que la ubicació d'aquests santuaris no sigui més que la cristianització d'antics llocs sagrats.</p> | 41.7660500,1.7949300 | 399833 | 4624503 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro | La seva festivitat es celebra el dia 8 de setembre, dia de les Mares de Déu trobades, encara que en aquest cas preval en importància l'aplec celebrat el dia 15 d'agost. | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||
| 70524 | Collbaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collbaix | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | El pas repetit de motos de trial damunt del terreny molt erosionable ha obert profunds esvorancs. El foc forestal és sempre un risc present, especialment a la obaga, on la vegetació és més contínua. També la pressió demogràfica i el creixement urbanístic del municipi de Sant Joan amenacen les faldes de la muntanya. | <p>La muntanya de Collbaix s'enlaira a ponent del terme municipal de Sant Joan retallada per les rieres de Fonollosa al costat nord i la de Rajadell al sud. La muntanya es troba repartida entre quatre termes municipals (Sant Joan, Rajadell, Manresa i Fonollosa) pertanyent el vessant Est al terme de Sant Joan. La seva extensió total és de 400 ha. Des de Sant Joan de Vilatorrada s'accedeix seguint les marques del GR-3. El Collbaix és un relleu tabular, en 'costa', originat al buidar-se els terrenys del seu voltant a causa de l'erosió. La capa de conglomerats lleugerament inclinada a ponent que constitueix el cim, protegeix l'estrat de ponent de margues roges, formant els vessants tan inclinats. A tot el volt del cim, profundes i amples esquerdes tallen el conglomerat en gegantins blocs poligonals. La vegetació dels vessants assolellats sud i est és una brolla en què els fragments esclarissats i migrats alternen amb alzinar i amb les zones erosionades. Hi destaquen plantes d'ambient calent, com l'estaca-rossí o la ruda. El romaní, la foixarda, el llentiscle i el garric són també arbustos freqüents. Contrastant amb aquesta situació de relativa pobresa, el vessant nord que cau damunt de la riera de Fonollosa és cobert de bosc espès i ric, crescut després del pas del foc. Dominen els roures, les pinasses, servers, nogueroles, arboços i aurons negres. La vegetació al cim és marcada per l'aflorament del conglomerat. El sòl és inexistent a tot el marge extern del cim del pla, mentre que al centre arriben a acumular-se uns centímetres de terra. Les espècies que colonitzen el cim són la polígala de roca, dues espècies de narcís o grandalla i alguns pins, roures i alzines. (AA.DD. 1997)</p> | 08218-42 | Sant Joan de Vilatorrada | 41.7415300,1.7810200 | 398639 | 4621797 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70524-foto-08218-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70524-foto-08218-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Per la seva destacada situació, Collbaix és un vèrtex geodèsic de segon ordre i un excel·lent punt d'observació, sobretot en direcció est. Benet i Clarà parla de l'existència d'una torre de guàrdia medieval que apareix a la documentació anomenada 'Guàrdia Manresana' que es trobaria ubicada al cim (BENET, 1985), concretament a la zona on avui s'ubica el punt geodèsic. Després de fer alguns seguiments per aquesta zona es va descartar la presència de cap rastre d'aquesta torre. Si que es van trobar, en canvi, restes d'antigues construccions al llarg del cim de la muntanya, bàsicament barraques i marges de vinya i dues sitges, tot de moderna construcció (s. XIX); segons informació oral i consultant fotografies antigues, tot el vessant de la muntanya fins el cim, era plantat de vinya. També queden restes d'una antiga barraca de vinya en bon estat de conservació al mig camí de la zona obaga. Un altre dels elements a destacar és l'existència d'una antiga font, anomenada Font del Magnà, que era l'únic punt d'aigua de tota la muntanya. Actualment aquesta font es troba perduda i sense aigua. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||||
| 70525 | Els Rasots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-rasots | <p>BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402</p> | El jaciment va ser arrasat a finals dels anys 40 a fi de preparar la terra per cultius. | <p>A finals dels anys 40 van ser localitzades en uns camps entre el mas Vilaclara i Cal Pic quatre o cinc tombes de lloses de pedra en forma de caixa rectangular en sentit est-oest, bastides a partir d'un conjunt de lloses col·locades verticalment en el terreny i d'altres disposades horitzontalment sobre les anteriors, a mode de coberta que contenien restes humanes. Aquestes restes juntament amb les tombes van ser arrasades no conservant-se actualment cap testimoni. Uns metres més al nord, en un camp veí, van ser trobades dues rodes de molí manual de petites dimensions, una amb un forat central corresponents a la mola volandera del molí i l'altre de les mateixes dimensions sense el forat central. També va ser localitzat un fragment corresponent a una altra roda de molí de majors dimensions. Forma part d'aquest conjunt de troballes una pica de pedra rectangular d'uns 30 cm de llargada amb el corresponent rebaix interior.</p> | 08218-43 | Sant Martí de Torruella | <p>A finals dels anys 40 i principis dels 50 els propietaris de la casa anomenada cal Pic van adquirir una propietat que fins aleshores havia estat del mas Vilaclara, en voler adequar-la per a cultius van aparèixer unes quatre o cinc tombes de lloses amb restes humanes. Uns metres més al nord, en el camp del costat, van ser recollides les rodes de molí i la pica rectangular i traslladades a la casa de Cal Pic on encara es conserven.</p> | 41.7415300,1.7810200 | 398639 | 4621797 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70525-foto-08218-43-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||
| 70526 | Costum de manar el dol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-manar-el-dol | Ambdues tradicions es van perdre a finals dels anys seixanta. | <p>A SANT MARTÍ DE TORRUELLA, durant els enterraments, es portava la caixa del mort sobre una escala, la qual era portada per quatre homes (portadors) que rebien per tal servei una cistella en la qual hi havia pa, llonganissa, ametlles, avellanes i una bota de vi. Era costum guardar l'escala del molinet. Al marge dret del riu hi havia un grup de portadors mentre que al marge de l'esquerra n'hi havia dos, ja que el nombre de cases era superior. A SANT JOAN DE VILATORRADA: també es duia a terme aquest costum. Acostumava a manar el dol de cada casa, el veí de la casa del difunt més propera en direcció a l'església. Quan s'havia mort una dona, era la dona de la casa veïna la que manava el dol, i si es tractava d'un home, era l'home de la casa del costat, depenent del sexe del difunt) de la casa veïna el que s'encarregava d'organitzar l'enterrament, avisar als veïns, muntar les esqueles etc.. I era també qui presidia la precessió amb el sepeli. La particularitat de Sant Joan de Vilatorrada és que durant el funeral aquesta persona encarregada de manar el dol duia una espelma grossa anomenada torxa, formada per vàries de petites trenades encastada en una cistella de vímet blanc rodona i amb tapa. Al principi de la missa aquesta espelma era encesa i en un moment de la missa (l'ofertori) el que manava el dol i portador de l'espelma, l'oferia a la dona més gran de la família del difunt. A continuació aquesta persona el retornava a l'encarregat de manar el dol. Acte seguit baixava el capellà i apagava l'espelma.</p> | 08218-44 | Sant Martí de Torruella | <p>Segons informació oral del Sr. Jaume Rovira, la tradició del trasllat dels morts en una escala està lligada al conjunt de tradicions funeràries de Sant Martí. Totes les cases de Sant Martí tenien una altra casa al mateix terme de Sant Martí que eren els encarregats de 'manar el dol'. És a dir, quan algú moria a una casa hi havia una altra casa que s'encarregava d'organitzar l'enterrament. Hi havia un encarregat pels homes i una encarregada per les dones que anaven durant tot l'enterrament per separat.. La designació de quina casa s'encarregava de 'manar el dol' a una altra no es recorda l'origen. Els encarregats de manar el dol, tant pel cantó de les dones com dels homes ho organitzaven tot: la neteja i els vestits del difunt, d'avisar a la comunitat, d'encarregar la missa, d'organitzar els grups de portadors, de posar-se al davant de la comitiva, de portar menjar pel camí als portadors de l'escala, d'ordenar quan es feien les corresponents parades durant el trasllat del difunt per menjar, d'organitzar el grup que feia el forat al cementiri etc..). Els encarregats del trasllat s'organitzaven per grups de cases. El terme de Sant Martí era dividit en quatre parts. Si el trasllat del mort era breu ja que vivia prop de l'església l'àpat s'organitzava dintre de l'església -Aquest costum va ser prohibit als anys 50 ja que s'acostumava a consumir abundant vi amb la conseqüent disbauxa- Després es feia l'àpat a casa del difunt. En un principi el trasllat del difunt es feia en un pal de fusta o una barra de ferro a la qual es lligava el taüt, però per fer aquest trasllat més còmode es va idear l'escala als anys 30, ja que així el taüt podia ser portat entre quatre persones. Aquest costum es va practicar fins els anys 70 en què va ser abandonat per les modernes funeràries.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70526-foto-08218-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70526-foto-08218-44-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98|85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||||
| 70527 | Mas can Pla Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-pla-vell | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XVIII-XIX | La casa va deixar d'habitar-se a mitjans dels anys 80 entrant en un agut estat de degradació. Els propietaris actuals van realitzant les tasques mínimes de manutenció de l'edifici. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de Can Pla Vell i un conjunt de coberts i construccions annexes. La casa de Can Pla Vell és construïda en diverses etapes sent la més antiga la part de llevant construïda possiblement al segle XVIII. Una llinda reaprofitada en un altre indret de la casa indica la data de 1769. Segons informació oral dels propietaris l'antic camí que anava de la carretera de Callús a Fonollosa passava per davant de la casa i es van construir unes arcades adossades a la façana que encara poden apreciar-se dins de l'estructura de la casa, passant el camí per sota de dites arcades. Posteriorment, al segle XIX la casa es va ampliar tapant aquestes arcades i incloent-les a l'estructura actual. Un carreu de la façana actual recorda la data del 1852 com a possible data d'aquesta ampliació. Actualment encara poden apreciar-se quatre arcades a l'interior del portal actual i a les façanes laterals exteriors. També es conserva l'antic portal adovellat de la primitiva façana. L'actual casa és construïda amb mur de paredat i totxo, conservant l'arrebossat antic a la façana principal i a la façana de llevant. La façana de ponent ha estat recentment repicada deixant la pedra vista. La casa és coberta a quatre aigües amb teula i té la façana principal orientada a migdia. L'actual porta d'entrada és també adovellada i pot apreciar-se encara sota l'arrebossat actual un altre portal més antic al mateix mur. Consta de plata baixa amb cellers, pis principal adequat com a habitatge i golfes. Adossats a la façana de llevant, hi ha uns antics coberts construïts amb maons que servien per allotjar un antic molí d'oli i l'antiga premsa de vi que encara es conserva in situ. Adossat a la façana de ponent hi ha un cobert que finalitza en un terrat a l'alçada del primer pis. Al N-O de la casa es va afegir en època posterior un cos quadrat que s'obre al primer pis amb una arcada a ponent. Formen part del conjunt arquitectònic 3 pous circulars, un d'ells ubicat en un camp al nord de la casa, un altre a tocar de la façana nord de la casa i un altre al costat dels coberts del S-O. Aquest últim inclou un molí de vent que s'utilitzava per a extreure l'aigua. Complerta el conjunt un seguit de coberts, essent els més antics els situats a l'extrem S-O de la casa. Són construïts en tovots amb dues grans arcades d'entrada i un porxo que els precedeix. A l'interior de la casa també es conserven alguns elements interessants com una capelleta dedicada a la Mare de Déu situada al mig del menjador de la casa. Es tracta d'una capella construïda el 1860 pel Sr. Martí Pla. És feta de guix i decorada en tons blaus i daurats. També es conserva al mateix menjador un antic rentamans.</p> | 08218-45 | Sant Martí de Torruella | <p>La família Pla apareix documentada ja al fogatge efectuat el 1553 (Sebastià Pla) . La tornem a trobar novament a les visites pastorals del 1626 (Joan i Antoni Pla) i al cens del 1718 (Martí Pla) (AA.DD, 1984). Els actuals membres de la família conserven memòria del seu lligam amb la casa almenys des del segle XVIII. Segons informació oral de la família Pla, l'origen del mas Can Pla Vell està lligat a la Casa anomenada 'La Barraca Vella' que era la casa que originàriament habitaven ubicada en un extrem de les seves propietats. Al segle XVIII, i degut a les males condicions que reunia aquesta edificació van decidir abandonar-la i construir una casa de proporcions més grans que seria coneguda com Can Pla i que és la casa que pot apreciar-se actualment. Aquesta casa va ser habitada per la família fins el 1880-90 en què degut al creixement del conreu de la vinya i a la comercialització directa que se'n feia del vi i l'aiguardent, es va optar per traslladar-se a viure al peu de la nova carretera de Manresa a Cardona per fer més fàcil el contacte amb els viatgers i comerciants que passaven per la nova via. Arran dels trasllat de la família a la nova casa el mas va passar a ser conegut com Can Pla Vell i la nova casa a peu de carretera com Can Pla. Des d'aquest trasllat la casa va ser habitada per masovers fins a mitjans dels anys 80.</p> | 41.7715300,1.7827600 | 398830 | 4625126 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70527-foto-08218-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70527-foto-08218-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70527-foto-08218-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La família propietària de la casa conserva alguna fotografia antiga del conjunt. Dins les seves propietats es conserven quatre barraques de vinya, dues de planta quadrada i una de planta circular al lloc anomenat Camp Gran i una de planta quadrada al lloc anomenat la Solella. La casa conserva alguns elements de gran interès: 1./Un forn de pa. 2./ Cinc grans tines circulars adossades al cantó N-E de la casa. 3./ Quatre botes de grans dimensions. 4./Set botes petites. 5./ Una premsa de vi. 6./ Una pedra de molí. 7./ Un molí d'oli. 8./ Una bomba de trescolar. 9./ Tres piques d'oli (dos de pedra a l'interior i exterior i una amb ceràmica a l'interior). 10./ Un molí de vent al pou dels coberts. Cal destacar també que al cantó de ponent de la casa hi havia una antiga basa que recollia les aigües de la muntanya. Els fangs resultants de la bassa eren acumulats al peu de la façana convertint-se en un petit turó i permetent accedir al primer pis de la casa a peu pla. Aquesta bassa i terres van ser eliminades recentment. S'ha d'esmentar que la separació del mas Can Pla Vell amb el mas Cornet es feia mitjançant un marge de pedra construït entre les dues cases. Aquest marge pertanyia a Can Pla, ja que la reparació era responsabilitat de la casa. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 70528 | Curació dels herniats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/curacio-dels-herniats | <p>SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | Sobre la tradició recollida per Sarret i Arbós no s'ha trobat cap rastre, ni cap persona capaç de recordar-ho, per tant val a dir que segurament quan en Sarret i Arbós ho va recollir a principis del segle XX, ja era perduda. La variant recollida oralment a Sant Joan es va mantenir vigent fins els anys 40. | <p>A Sant Joan de Vilatorrada existia una antiga creença que estava relacionada amb la curació dels nens herniats. Segons informació oral del Sr. Isidre Vila i Josep Muns, quan una família tenia un nen herniat a casa, la nit de Sant Joan, anaven al bosc i tallaven una escorça de roure. Al lloc de l'escorça tallada lligaven la robeta del nen, i amb això es creia que curava. Aquest costum va tenir lloc fins els anys 40 del segle XX. Paral·lelament Sarret i Arbós recull una tradició similar ja totalment desapareguda sobre la curació de nens herniats al Santuari de Joncadella. 'Aquest ritual també es duia a terme la nit de Sant Joan, quan davant d'un roure que s'havia esberlat prèviament es passava tres vegades a la criatura pel forat pronunciant les següents paraules: 'Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno curat.' Perquè l'eficàcia del ritus fos complerta era precís que les dues persones que es passaven l'infant es diguessin Pere i Joan. Un cop acabada la cerimònia es lligava l'arbre amb una faixeta del nen i si al cap d'un any s'havia guarit l'arbre, el malalt s'havia curat. Una variant molt semblant és l'oració per curar l'espatllat que es va recollir dels masovers de Vilaclara, i diu així: 'Nom del Pare del Fill de l'Esperit Sant Amen, Jesús ha nat, Jesús ha mort, Jesús ha ressuscitat, Sant Cosme, Sant Damià facin la Santa Gràcia de curar a ......(nom de la persona) de pits i espatllats que aquestes tres paraules són veritat, un Parenostre a la Santíssima Trinitat i un Crec en Déu'. Aquesta oració havia de repetir-se tres vegades'. (AA.DD., 1984)</p> | 08218-46 | Sant Joan de Vilatorrada i Joncadella | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Isidre Vila i Josep Munts.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70528-foto-08218-46-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||||
| 70529 | Festivitat de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-la-purissima | <p>Aquesta festa era comuna a Sant Martí i a Sant Joan de Vilatorrada. Segons informació oral de la Sra. Rosa Arderiu de Sant Martí i de la SR. (de Cal Pic) el dia de la Puríssima Concepció era considerat el dia de les noies. Es tractava d'una festivitat de caràcter religiós on les protagonistes eren totes aquelles noies del municipi entre els 12 i els 16 anys aproximadament. Els actes festius es centraven en la consagració d'una missa durant la qual les més jovenetes aprofitaven per fer la primera comunió. A Sant Martí la missa s'acompanyava d'una processó en la qual es treia la imatge de la Puríssima. Prèviament s'havien penjat unes cintes de color blau dels braços de la Mare de Déu i durant la processó cadascuna de les noies caminava agafada d'una d'aquestes cintes.</p> | 08218-47 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70529-foto-08218-47-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | ||||||||||||
| 70531 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-3 | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402</p> | Aquesta tradició es va mantenir fins als anys 60 | <p>Aquest costum tenia lloc tant a Sant Joan de Vilatorrada com a Sant Martí. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané i mossèn Jacint Capdevila el salpàs acostumava a fer-se el dilluns de Pasqua. A cada carrer de la vila hi havia una casa on el capellà beneïa la sal i l'aigua. Per fer-ho, totes les cases d'aquell carrer portaven un càntir amb aigua i un plat amb sal. De cada plat el mossèn extreia una cullerada que col·locava en una galleda i amb un salpasser tirava aigua dins la galleda mullant la sal i beneint-la. A continuació, ajudat per un escolà que duia la galleda amb la sal molla i beneïda s'aturaven a cada casa tirant una cullerada de sal contra la façana. Al ser sal molla es quedava enganxada a la façana. La gent acostumava a donar ous i menjar. A Sant Martí el ritual era similar, només que al tractar-se d'un hàbitat disseminat eren els propietaris de les cases els que posaven la sal duent el mossèn l'aigua beneïda a sobre. Segons informació oral dels Srs. Basora i Riera, els de la casa acostumaven a regalar-li mitja dotzena o bé una dotzena d'ous. Aquesta pràctica va tenir lloc fins als anys 60.</p> | 08218-49 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70531-foto-08218-49-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||||
| 70532 | Cal Rojas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rojas | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Josep Rojas.</p> | XIX | L'estat de conservació actual és molt dolent, especialment la part de migdia de la finca que era l'antic local de la Verbena. En un futur proper el propietari ha manifestat la intenció d'enderrocar la part posterior de l'edifici que dóna accés al carrer Josep Rojas degut al mal estat de conservació en què es troba. | <p>Conjunt de dues vivendes formant dues cases adossades entre mitjeres al carrer del Pont. Formades per Planta baixa i primer pis. Degut a la seva uniformitat arquitectònica semblen del mateix moment i de la mateixa construcció, sent en realitat dos habitatges de diferents èpoques. A l'habitatge més antic s'hi accedeix per un portal principal de mig punt, amb porta de ferro i vidre. Hi ha obertes a la façana diverses finestres i un balcó al pis principal. Als baixos de la part de casa més moderna es va instal·lar l'any 1975 la seu del banc Banesto (Banco Español de Crédito), per la qual cosa es va modernitzar l'accés i l'entrada. Al primer pis també s'han obert diverses finestres i balcons. Tot el conjunt és construït en tovots, i la façana ha estat arrebossada i pintada. El conjunt no ha patit cap modificació estructural des de la seva construcció.</p> | 08218-50 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Segons informació oral del seu propietari actual, el Sr. Josep Rojas i Miró, la casa va ser construïda entre els anys 1825 i 1845 i va ser la residència del director de la fàbrica Borràs -Sr. Joaquim Cornet- a finals del segle XIX. El 1905 va anar a parar a mans de la família López de Manresa i a la mort del seu propietari va passar per herència al seu nebot, el Sr. Josep Rojas i Bonvehí el 1920. La casa original era la del carrer del Pont, 19 que té l'entrada pel portal de mig punt. L'any 1943 el Sr. Rojas va construir en el mateix estil una casa adossada a llevant en la mateixa línia del carrer en direcció al pont. El Sr. Rojas era tocinaire i va instal·lar als baixos de la casa un escorxador, oficines i una botiga on venia els seus productes, deixant el primer pis com a residència de la família. La part posterior de la casa, amb accés per l'actual carrer Josep Rojas va ser adequada com a local de l'entitat La Verbena i es va instal·lar un petit cafè regentat pel mateix Sr. Rojas. L'any 1956 a la mort del propietari la finca va passar a mans del seu fill, el Sr. Josep Roja i Miró que va ampliar el negoci de l'escorxador fundant l'actual fàbrica Mafrica i traslladant l'activitat a la seu de l'actual fabrica. L'any 1962 la finca va ser convertida en habitatges privats de lloguer, funció que perdura fins a l'actualitat. De l'any 1975 al 2000 els baixos han estat la seu del Banc Banesto.</p> | 41.7456900,1.8063700 | 400753 | 4622229 | 1825-45 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70532-foto-08218-50-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | 102 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||
| 70533 | Costum de passar la Mare de Déu per cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-passar-la-mare-de-deu-per-cases | El costum es va perdre després de la guerra civil. | <p>Aquest costum es donava tant a Sant Joan com a Sant Martí. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané, entre les cases amb més vocació religiosa del poble existia el costum de tenir la Mare de Déu uns dies a casa. Es tractava d'una talla de la Mare de Déu del Roser i anava ficada dintre d'una capelleta petita amb dues portes de fusta que la tancaven. Es dividia el calendari anual entre el nombre de cases i es repartien els dies per tenir-la. Es tractava d'un ús bàsicament femení doncs eren les dones les encarregades de portar-la d'una casa a l'altra. La ruta ja seguir era sempre la mateixa. Segons ell en moltes ocasions hi havia hagut tantes cases que s'havien establert dues mMares de Déu en dues rutes diferents perquè tothom hi pogués participar. A la capelleta acostumava a ficar-se alguna almoina. A sant Martí també es participava d'aquest costum. Segons informació oral de la Sra. Rasa Arderiu, a Sant Martí la mare de Déu també anava en una capelleta petita en forma d'oratori amb dues portetes. Acostumaven a tenir-la una setmana cada família. L'origen d'aquest costum és difús i ella el recorda almenys des de principi de segle.</p> | 08218-51 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu i el Sr. Àngel Muntané</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70533-foto-08218-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 | |||||||||||
| 70534 | Mas els Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-els-casals-0 | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX | La casa no ha patit transformacions estructurals almenys des de fa 50 anys. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de Can Casals i alguns coberts que l'envolten construïts recentment. Encara que hi hagués hagut una construcció anterior a l'actual, el mas actual data de principis o mitjans del segle XIX. La casa principal és de planta quadrada coberta a dues aigües amb teula. Consta de planta baixa, pis principal habilitat com a vivenda i golfes. . La façana principal està orientada a llevant. En un moment posterior es van afegir a aquesta façana dos coberts, un perpendicular i un altre en paral·lel que formen un conjunt en forma de L just davant de l'entrada principal. En una època posterior es va construir un mur que unia el cobert de davant de la casa amb la façana formant un pati tancat al qual s'accedeix per una porta orientada al nord. Tot aquest conjunt de coberts i patis afegits, degut a les seves reduïdes dimensions, fa que no es pugui apreciar amb claredat la façana principal. El cobert adossat en perpendicular ocupa més de la meitat de la façana per la qual cosa l'antic portal adovellat d'entrada a la casa va ser modificat i es va fer un altre més petit i una mica desplaçat al nord que és l'actual portal adovellat d'entrada a la casa. Es conserven els embigats de fusta originals. Al cobert del pati d'entrada que queda en paral·lel a la façana principal es van construir tres tines. A diferència de moltes de les cases de la zona manca de celler. L'explicació d'aquesta falta de celler bé donada pel fet de què tota la producció de vi era venuda directament a la cooperativa de Santpedor. Completen el conjunt alguns coberts construïts al voltant de la casa pel seu cantó de ponent i del nord.</p> | 08218-52 | Sant Martí de Torruella | <p>Documentat des del 1064 amb el nom de mas Odger o Otger es tractava d'una propietat en mas civils, concretament d'un cavaller. Va canviar de nom en època indeterminada, doncs al fogatge del 1553 apareix com a propietari Pere Casals d'on prendria el nom (AA.DD, 1984). Encara que no s'ha pogut documentar, el topònim Casals podria indicar, més que un mas, un conjunt de cases situades molt a prop i amb relació entre si, predominant finalment una d'elles que es convertiria en mas i prendria com a nom la referència del topònim antic. Es de suposar que el mas aniria canviant de propietaris al llarg del temps. Segons informació oral facilitada pels actuals masovers, l'any 1864 es trobava en mans de la família Balaguer que el va mantenir fins l'any 1932 en què va ser adquirit pel Sr. Josep Purtí, procedent d'Oló. A la seva mort el mas va recaure en mans de la seva filla Maria i el seu gendre Isidre Crispiera. A la mort de la propietària el mas va ser donat al Seminari del Bisbat de Vic que és el seu actual propietari. Al segle XIX la finca apareix com a agregada del terme de Manresa. Actualment es troba repartida entre els termes de Sant Fruitós de Bages, Santpedor i Sant Joan de Vilatorrada.</p> | 41.7649000,1.8260000 | 402414 | 4624340 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70534-foto-08218-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70534-foto-08218-52-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La casa conserva un interessant llegat format per dos plànols generals de les propietats del mas. El més antic va ser fet a instància del seu propietari Salvador Balaguer l'any 1864. En ell es apareixen els límits de la propietat i la divisió de finques. L'altre va ser fet a instància de Lluís Balaguer l'any 1928. No es conserven fotografies antigues. Per davant de la casa passava l'antic camí que anava de Manresa a Santpedor. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 19:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 193,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.