Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70566 | Nomenament de les Administradores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nomenament-de-les-administradores | <p>Segons informació oral procedent de Cal Pic, a Sant Martí existia el costum d'anomenar oficialment administradores de l'església parroquial totes les noies que s'havien de casar aquell any. Dintre de les seves obligacions s'incloïa la de mantenir nets i endreçats els altars de l'església, netejar les tovalles, tenir cura dels objectes litúrgics etc... Una altra de les seves obligacions era passar periòdicament per les cases a demanar diners destinats a aquestes tasques. El càrrec d'administradora cessava immediatament després del casament de la noia. A Sant Joan de Vilatorrada també existia aquesta tradició. Les administradores formaven part del grup de les Filles de Maria. Eren, a l'igual que a Sant Martí, les encarregades de guarnir els altars i passar la safata per recollir cèntims el diumenge dins l'església. El dia de la processó de la Puríssima eren les noies que s'havien de casar aquell any les encarregades de portar la Verge.</p> | 08218-84 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Ramon Botifoll i pel Sr. Isidre Vila</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70566-foto-08218-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Aqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||
| 70567 | Nucli històric de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-historic-de-sant-joan | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XIX-XX | La majoria d'aquestes cases han patit reformes estructurals importants que han canviat la seva fisonomia originària. Les que no les han `patides es troben en un estat de conservació força precari. | <p>Conjunt arquitectònic format pel grup de cases antigues construïdes entre el carrer Major i el riu Cardener i entre l'espai de la fàbrica Gallifa i l'antic Torrent del Canigó. Es tracta de cases edificades a mode de cases rurals aïllades que comprenien l'espai de terra que les envoltava i l'espai d'horts fins el riu. Construïdes en mur de maçoneria amb pedra sorrenca irregular unificada amb calç. Consten de planta baixa, i un o dos pisos amb cobertes a dues o quatre aigües amb teula. Algunes d'elles han continuat habitades al llarg del temps i han sofert continuades transformacions estructurals adaptant-les als nous usos. Entre d'elles destaquen: El MAS BOSCH (c/Major 20). Es tracta d'una casa de caire rural de grans dimensions. La casa originària del Mas Bosch segueix l'actual línia del carrer Major. Posteriorment, membres de la mateixa família van construir una altre casa adossada a llevant també anomenada Mas Bosch (carrer Sant Joan, 8). CAL MAGINET (carrer Sant Joan, cantonada amb carrer Torres de Bages). MAS FLAQUER (carrer Sant Pau, 15) anomenada igual que el Mas històric per haver estat construïda per un familiar dels propietaris del vell mas. CAL LLUCIU (carrer Sant Joan, 27). CAL BORN NEGRE (carrer santa Eulàlia, 18) CAL TON (carrer Canigó, 25) CAL GATEGUES (carrer Migdia, 57) COBERT (carrer Bisbe Torras de Bages)</p> | 08218-85 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>A més a més dels masos històrics (Sant Joan, Llobet, Vilatorrada i Falquer), el Raval Vell, juntament amb el Raval dels Jueus, formava part d'un dels dos petits nuclis de cases agrupades a principis del segle XIX que conformaven el primitiu municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Es tractava de petites cases de caire rural, sense grans pretensions arquitectòniques, habitades per pagesos que conreaven les terres dels voltants, especialment la zona d'horts que anava fins al riu, i les vinyes de l'entorn. Sense poder afirmar-ho amb certesa, és molt possible que el seu origen estigui en la gran expansió que el cultiu de la vinya va tenir a mitjans del segle XIX. Aquest conjunt de cases es va veure reforçat amb la instal·lació de les fàbriques vora el riu. El Registre Fiscal d'Edificis del 1905 deixa constància de l'existència de 21 cases al carrer del Riu, 11 cases al carrer Sant Joan, 7 cases al carrer Migdia, 4 cases al carrer Sant Pau, 2 cases al carrer del Sol, 2 cases al carrer Orient i 2 cases al carrer Sant Pere. Durant els anys vint i trenta els buits dels patis entre casa i casa es van anar omplint amb noves construccions allotjant a la població nouvinguda</p> | 41.7426000,1.8056800 | 400691 | 4621887 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70567-foto-08218-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70567-foto-08218-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70567-foto-08218-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S. C. SL (Raquel Valdenebro) | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70545 | La Passió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passio-0 | XIX-XX | Aquesta tradició va tenir les últimes manifestacions cap als cinquanta. | <p>Aquesta tradició tenia lloc tant a Sant Martí com a Sant Joan, encara que la materialització fos diferent. Segons informació oral del Sr. Josep Botifoll a Sant Martí de Torruella, la Passió era cantada el Dijous Sant després de la missa dins de l'església pels homes de la parròquia que cantaven des del cor. Es tractava d'una pràctica semblant a la de cantar els goigs. Normalment es tractava dels mateixos que cantaven les caramelles. La lletra i la música era treta d'un missal. A Sant Joan de Vilatorrada, segons informació oral del Sr. Àngel Muntané la Passió era cantada el Dijous Sant al vespre després de la missa. A diferència de Sant Martí, la cantada es feia pel carrer a mode de Viacrucis. Entre uns quants joves carregaven el Sant Crist de l'església i sortien al carrer cantant quatre o cinc estrofes de la Passió a cada casa que paraven. Existia la tradició de fer la primera cantada a casa de l'alcalde per continuar després pel Raval Vell fins al carrer Burés i donant la volta al Raval del Jueus finalitzaven a la parròquia. La cantada acostumava a durar fins altes hores de la matinada. No hi havia obligació de parar-se en cap casa en concret, així que cada any s'improvisava en les parades. Els veïns de les cases on es parava acostumaven a baixar al carrer i a oferir coca i el porró als cantaires. Anys després, i segons informació oral del Sr. Isidre Vila, també s'anava a cantar a les cases que ho sol·licitaven.</p> | 08218-63 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>La tradició de representar la Passió connecta directament amb el costum medieval de les representacions celebrades durant l'Edat Mitjana dins de les esglésies amb l'objectiu d'instruir al poble i aclarir allò que s'havia predicat en els sermons. Cap a mitjans del segle XVI el Concili tridentí va prohibir les representacions dins les esglésies, i en conseqüència, va sortir a ser representades a la plaça. A mitjans del segle XIX van ser publicats els primers textos glossats de la Passió. La Passió també es va cantar des de l'Entitat de La Verbena. A l'igual que amb les Caramelles, va coincidir que la majoria dels cantaires formaven part de l'Entitat, per tant va ser l'Entitat qui va acabar organitzant el fet.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. (Raquel Valdenebro) | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||||
| 70482 | Fàbrica Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-borras | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204. SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XIX | La part reutilitzada actualment es troba en bon estat de conservació. Molt pitjor és el de la zona de ponent de la fàbrica que manca d'ús. La xemeneia antiga de la fàbrica va ser enderrocada fa uns anys per la perillositat que representava el seu precari estat de conservació. | <p>Conjunt arquitectònic format per la fàbrica Borràs i les seves antigues dependències. La fàbrica és un edifici de planta rectangular amb coberta a dues aigües de teula. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. S'obren a les quatre façanes de la fàbrica un seguit de finestrals verticals rectangulars que li proporcionen la il·luminació interior. La façana principal és a llevant mantenint una orientació en perpendicular al riu Cardener i una orientació E-O. La construcció es feta amb mur de maçoneria, restant totalment arrebossada i mantenint la façana principal pintada de color blanc. Tot un seguit de cossos i coberts s'adossen i envolten la fàbrica completant en conjunt. S'afegeixen a la fàbrica una sèrie de coberts pel seu cantó de migdia, llevant i nord creant tot un espai entre mig a mode de pati interior. Són els més antics els del cantó nord que tanquen la fàbrica seguint la línia del carrer del Pont amb un edifici de grans proporcions. Un cos posterior s'adossa a la façana nord superant l'alçada de la fàbrica a mode de torre quadrangular sense quasi obertures i trencant la perspectiva lineal i unitària de la façana. Aquesta construcció és feta en totxana. Són també antics el conjunt d'edificacions que s'adossen al cantó S-O de la fàbrica ubicades al costat de la resclosa. Destaca d'aquest conjunt una xemeneia de planta quadrada i de petites proporcions construïda en totxana. Forma part del conjunt de la fàbrica l'estructura de la resclosa que és compartida amb les altres dos fàbriques veïnes de Sant Joan ( Gallifa i Burés)</p> | 08218-19 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La història de la fàbrica està lligada a la del seu fundador, Oleguer Borràs, que el 1835 vivia del producte i del gènere que fabricava amb un teler a mà, i que els diumenges i festius sortia a vendre. Quan va comptar amb l'ajuda dels seus fills -Isidre i Ignasi- tot preveient les expectatives de la industrialització tèxtil que s'estenia arreu, va emprendre la construcció d'una fàbrica tèxtil. Amb el seu amic Burés solien passar resseguint el curs fluvial del Cardener buscant algun salt d'aigua on instal·lar-se fins que va trobar com a idoni el lloc de Sant Joan. Els lligams entre les fàbriques Burés i Borràs van ser estrets no només als començaments sinó que ambdues famílies industrials va emparentar-se. Esteve Burés i Arderiu es va casar amb Raimonda Borràs i Pons, germana d'Ignasi Borràs el 1854. Prèviament van haver de solucionar els problemes de la concessió de l'aigua i comprar el permís per construir una resclosa el 1851. Ambdós industrials (Burés i Borràs) compartien també la resclosa (fitxa 24) . L'edifici es va aixecar als vols del 1855. El capital social era de 154.000 rals i comptava amb 2.000 fusos, tres cardadores i 31 persones treballant. L'energia era bàsicament hidràulica, i el 1866 es va instal·lar un màquina de vapor amb una potència de 25 CV. Uns anys més tard, cap al 1870, el seu fill Ignasi es va instal·lar a Castellbell i el Vilar creant la Colònia Borràs encara existent avui dia. El 1902 una part de la maquinària industrial que hi havia a l'edifici de Sant Joan va ser traslladada a Castellbell. Dedicada fonamentalment a la filatura, el productes Borràs eren apreciats internacionalment i varen obtenir la medalla d'or a l'Exposició Universal de París. L'aiguat del 1907 va afectar a aquesta empresa tant com a les altres de la riba del Cardener. El 1909 mor Oleguer Borràs i la indústria passa a mans de la seva vídua i els seus fill. L 1922 comptava amb 142 treballadors: 36 homes i 106 dones. Poc a poc Borràs va anar desplaçant-se cap a Castellbell i la nova fàbrica de la família a Santa Maria d'Oló. La fàbrica de Sant Joan va ser llogada a altres industrials com les Indústries i Magatzems Jorba que la va explotar entre 1928 i 1931. Del 1931 al 1972 va ser explotada per l'empresa Montaner i Font fins que aquest mateix any va tancar portes. Actualment l'edifici es troba compartimentat i llogat a petits taller metal·lúrgics. (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7451000,1.8081100 | 400897 | 4622162 | 1855 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70482-foto-08218-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro | Part de l'estructura de la fàbrica ha estat reutilitzada per la instal·lació de moderns tallers i magatzems. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||
| 70578 | Costa dels Rebentats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-dels-rebentats | <p>La Costa dels rebentats o del Mig és una de les tres Costes que limiten el nucli urbà de Sant Joan de Vilatorrada, concretament com el seu nom indica la del Mig. Es tracta d'un dels típics relleus en 'Costa' que caracteritzen aquesta zona del terme municipal originat al buidar-se els terrenys del seu voltant com a resultat de l'erosió. Actualment aquesta costa és coberta per vegetació, pinassa i alzines, recrescuda durant la segona meitat del segle XX, ja que segons informació oral i informació gràfica de fotografies antigues era tot plantada de vinya fins el cim.</p> | 08218-96 | Sant Joan de Vilatorrada | 41.7451500,1.8000300 | 400225 | 4622177 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro | Més que per la seva importància a nivell natural, aquest element ha estat fitxat per la seva importància com a espai lúdic dels antics habitants de Sant Joan de Vilatorrada. Era el lloc on habitualment s'anaven a assajar les Caramelles. El seu sobrenom 'Rebentats' ve precisament de la rivalitat que existia entre les diferents colles de Caramellaires. Ja que acostumaven a assajar una a prop de l'altre, les altres colles que assajaven a prop deien que la que cantava a aquesta Costa ho feia tan malament com si estiguessin 'Rebentats'. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||||
| 70452 | Mas Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casa-gran | <p>COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. PICH MERITXELL (1987), Estudi d'una masia: La Casa Gran de Sant Martí de Torruella. (Treball inèdit) SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XVIII | La casa es troba habitada i és objecte de constants reformes, procurant un bon manteniment del conjunt. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa coneguda com a Casa Gran i un conjunt d'edificis adjacents. La casa pròpiament dita és de planta quadrada coberta amb teulada a quatre vessants i una torre d'il·luminació central. Consta de celler, planta baixa, pis principal adequat com a vivenda i golfes. La construcció és feta en mur de maçoneria en pedra irregular que ha estat totalment arrebossat amb ciment. La façana principal és orientada a llevant i es troba precedida per una gran era que ha estat tancada amb diversos coberts de diferents èpoques que formen actualment un pati tancat. La porta principal d'accés a la casa és oberta amb un arc carpanell molt rebaixat i es troba coberta per un petit teuladet que la protegeix. A la façana principal i a l'alçada del primer pis s'obren tres grans balcons que es corresponen al pis de les golfes amb tres òculs el·líptics. A la façana de migdia té adossat un cos rectangular cobert amb una sola vessant que s'obre a llevant sobresortint una mica de la façana principal, i a l'alçada del primer pis en un terrat. Tot el cantó de migdia d'aquest cos s'obre amb una galeria d'arcades tapades amb finestrals. Completen el conjunt tot un seguit de coberts que tanquen l'era. Destaca especialment un conjunt de tres petits edificis construïts en totxana a tocar de l'antic absis romànic de l'església a mode de casetes amb teulada molt apuntada i que eren utilitzats com a corts de bestiar. A l'interior de la casa destaca especialment l'espai de l'entrada construït en volta catalana i la gran escala d'accés al pis noble. L'actual mas és possiblement una construcció del segle XVIII i es troba adequada interiorment com a residència senyorial.</p> | 08218-4 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen de la Casa Gran, antigament anomenat Mas Torruella i Mas Arnal el trobem en la protecció que l'església de Sant Martí oferia al seu voltant i a la possible sagrera. Sant Martí era la parròquia que mantenia més masies al seu redós, segurament degut al fet de que era al costat de l'antic camí que anava de Manresa a Cardona. La masia es troba vinculada a la història religiosa de Sant Martí de Torruella, ja que aquest mas deuria pagar censos al monestir de Sant Benet de Bages del qual depenia l'església i bona part de les masies de la zona. Documentat des del segle XIV com a mas Torruella; al segle XVIII va passar uns anys per mans de la congregació religiosa dels Carmelites Calçats de Manresa, caient finalment en mans de la burgesia urbana i passant a ser propietat de Joan Torrens i Miralda, comerciant i fabricant, constituint-se en una de les grans propietats de la zona (AA.DD., 1984). El segle XIX era conegut com mas Arnà i era propietat de Àngel Torrens i Serra. L'any 1910 és conegut un curiós plet entre aquest personatge i l'Ajuntament de Sant Martí per la propietat de l'era de la casa, considerada com a plaça pública. Molts actes festius : La benedicció de les cavalleries per Sant Antoni Abat, les caramelles etc.. es celebraven en aquest espai. Aquell any el propietari del mas Arnà (Casa Gran) ho impedia omplint la plaça de llenya arribant als tribunals. El consistori defensava que malgrat que el terreny era particular havia adquirit un caràcter públic durant els anys que s'havia de respectar. En Torrens no hi estava d'acord i va demandar l'Ajuntament. La resolució final no arribà fins el 1915 amb una decisió judicial que donava la raó a la família Torrens sempre i quan es mantingués un espai com a pas públic pel camí que anava cap a Santpedor (SOLANELLES, 1999). Segons informació oral dels actuals propietaris, descendents de la família Torrens, durant la guerra civil va servir com lloc de refugi i vivenda de molts exiliats que van produir nombroses destrosses a la casa. Després d'aquest període i degut a les seves dimensions va passar a ser conegut com la Casa Gran de Sant Martí de Torruella.</p> | 41.7727600,1.7909300 | 399511 | 4625253 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70452-foto-08218-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70452-foto-08218-4-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'actual mas és possiblement una construcció del segle XVIII i es troba adequada interiorment com a residència senyorial, comptant amb nombroses estances de grans dimensions, pintures i esgrafiats a les parets i mobiliari propi dels segles XVIII i XIX. La casa compta amb una bona col·lecció de documentació referent a la finca i les propietats des del segle XVII fins a l'actualitat, així com també algunes fotografies. Destaca també la gran col·lecció de mobles i objectes de diferents èpoques que formen part del mobiliari de la casa. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70456 | Torre dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-moros-3 | <p>BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. OLIVARES I PONTI D.(1987), La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines. C.E.B. Manresa.</p> | XIX | L'edifici es troba en bona part enderrocat, conservant-se només una de les parets de la torre. | <p>Conjunt arquitectònic format per les restes de l'antiga fortificació del segle XIX, les restes d'una antiga plataforma quadrangular sobre la qual s'assenta la torre i el fossar que l'envolta. La torre pròpiament dita és un cos de planta quadrada del qual es conserva només el vessant de ponent. Construïda en mur de maçoneria amb pedra irregular amb les cantonades reforçades amb carreus ben tallats. Pot apreciar-se encara l'estructura originària de dos pisos separats amb una línia de carreus, encara que podia haver tingut algun altre pis més a sobre avui desaparegut. Al pis inferior es conserven encara les antigues espitlleres. Tota la torre s'assenta sobre una plataforma quadrangular molt més gran que sembla pertànyer a algun edifici més antic del qual encara poden apreciar-se algunes línies de carreus molt erosionats. Un fossar excavat al terreny envolta aquesta plataforma més antiga, possiblement medieval.</p> | 08218-6 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen real d'aquesta torre és el de ser, simplement, una torre de senyals òptiques. Data de mitjans del segle XIX, i com tantes altres torres del mateix estil fou construïda per al servei de transmissions o telègrafs òptics. Tots aquests edificis eren controlats més o menys directament per l'exèrcit i el seu manteniment suposava unes importants despeses. El fet de que tota la torre s'assenti sobre una plataforma molt més gran, de la qual es conserven unes línies de carreus molt erosionades, fa pensar en la possibilitat de l'existència d'una antiga torre medieval, les restes de la qual podrien haver estat aprofitades per construir la moderna torre. A més a més cal tenir en compte que el fossar existent envolta el perímetre d'aquesta plataforma, no de la moderna torre. A favor d'aquesta possibilitat s'afegirà el fet de que aquest turó és conegut des de sempre com 'el castell'. La situació d'aquestes torres no era en cap cas aleatòria i s'ubicaven al marge de les principals vies de comunicació. L'existència d'aquesta torre podria estar lligada amb l'antic camí que unia Manresa i Cardona, que passava per Joncadella i després cap a Torruella, per anar més tard cap a Súria.</p> | 41.7763800,1.7907700 | 399504 | 4625655 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70456-foto-08218-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70456-foto-08218-6-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Encara que no aparegui a l'inventari de fortificacions i torres carlines que es va fer de la Comarca del Bages, és possible que al seu dia tingués també alguna funció militar com a torre de guaita i control, molt semblant a les que tindrien la Torre dels Soldats ( Avinyó) o la Torre de la Guixola (Sant Salvador de Guardiola) de la mateixa tipologia i època. | 98|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70458 | Mas can Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-cornet | <p>BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. IGLESIAS J (1979), El fogatge de 1553. Vol I. Barcelona.</p> | XVIII-XX | La casa va patir reformes estructurals importants al seu interior i exterior, obrint les galeries de la façana de migdia i sent arrebossada en la seva totalitat als anys 70. | <p>Conjunt arquitectònic format per la masia de Can Cornet i alguns coberts i estructures adjacents. La masia pròpiament és una casa de planta rectangular coberta a quatre vessants amb teula. La casa és construïda aprofitant el desnivell del terreny permetent la planta baixa, dos pisos i golfes a llevant i planta baixa, un pis i golfes a la zona de ponent, sent aquesta última la zona més alta del desnivell. Construïda en mur de maçoneria en pedra irregular i arrebossada recentment i pintada de color salmó, s'han destacat les llindes de finestres i portes, així com els carreus de les cantonades en color blanc. La façana principal és orientada a llevant amb planta baixa, primer pis obert amb balcons i una galeria a l'àrea nord, segon pis amb finestrals, i golfes sota teulada que s'obren amb ull de bou. A la façana de ponent també s'obre una portella coberta amb un teuladet i a la qual s'accedeix mitjançant unes escaletes. A la façana nord s'obre dos grans portals de mig punt, a un dels quals s'accedeix mitjançant una rampa que deu conduir a la zona destinada a tines i al treball de la vinya. La façana de migdia s'obre amb galeries de mig punt formades per dues grans arcades al primer i segon pis. Completen el conjunt un seguit de coberts que envolten la casa al cantó de migdia i ponent. Destaca especialment un cobert de planta quadrangular de grans proporcions cobert a quatre aigües construït en mur de maçoneria.</p> | 08218-7 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen del mas Cal Cornet el trobem en el poblament dispers propi d'aquesta zona que es va organitzar des del període medieval. Les primeres notícies del mas les tenim al 1090, la qual cosa el converteix en un dels masos més antics de la zona. El nom originari en aquells moments era el de Mas Vilella, la qual cosa fa pensar més que en un mas, en un topònim que faci referència a un llogarret o un grup de cases properes. Es tractava d'una de les poques possessions del terme que no estava en mans del monestir de Sant Benet sinó de laics nobles, així es té notícia d'un vassall dels Rocafort, anomenat Ramon Borrell, que deixa el seu alou de Vilella a Sant Pere de Vic (COMAS, 1988). No es coneix res més d'aquest cavaller, però ben segur que devia explotar el mas amb una o vàries famílies que treballaven la terra com a emfiteutes (COMAS, 1988). Lligat al mas trobem des del segle XII el molí anomenat 'El Molinet' construït en les seves propietats i que més tard esdevindria fàbrica tèxtil. El mas Vilella és un dels masos que apareix al fogatge de 1553 i és propietat d'Antoni Cornet de la Vilella (AA.DD, 1984). Possiblement sigui arran d'aquesta família de propietaris que el mas canviï de nom convertint-se en Mas Cornet. Com es pot apreciar es continua mantenint el nom de 'La Vilella' encara que en aquestes dates i donat que només hi trobem un propietari el grup de cases hauria quedat reduït només a una, encara que es mantingués el record al topònim antic i a l'origen històric. Sembla ser que ha diferència de moltes altres masies que degut a les penalitats econòmiques anaven canviant de propietari, el mas Cornet va mantenir sempre la mateixa família, així al cens de 1718 apareixen referenciats un tal Agustí Cornet i els seus fills, Josep i Joan (AA.DD, 1984). L'últim membre d'aquesta família és Teresa Cornet i Galí, casada amb Pere Martí i Santamaría l'any 1899. A partir d'aquí Segons informació oral del Sr. Josep Basora a principis del segle XIX el mas estava en mans d'una família anomenada Galí. Tots els membres masculins de la família van morir de malaltia infecciosa quedant només una noia casada amb un membre de la família Basora. Arran d'aquests fets el mas va passar a mans de la família Basora que va habitar el mas fins els anys vint explotant-lo personalment. Va ser aquesta família qui va enderrocar l'antic mas i va construir la casa actual a principis del segle XX. La propietat va ser mantinguda fins l'any 1962 en què es va vendre a la família Santamaría de Callús. L'any 2000 la finca ha estat expropiada i ha passat a mans d'uns nous propietaris residents a Barcelona.</p> | 41.7711900,1.7833200 | 398876 | 4625088 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70458-foto-08218-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70458-foto-08218-7-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La propietat conserva una barraca de vinya de planta quadrada dins dels seus límits, ubicada en un camp situat a ma esquerra del camí que va de Sant Joan a Callús. També conserva dues tines de planta quadrada als peus de la costa de Cal Pla. Un mur de mig metre d'alçada la separa de la veïna masia de Can Pla. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70488 | El Molinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinet-0 | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204</p> | XVIII-XX | <p>Conjunt fabril format per l'edifici de l'actual fàbrica tèxtil, les restes de l'antic edifici del molí i la resclosa. L'edifici més antic del conjunt és l'antic molí construït segurament al segle XVIII. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular construït en mur de maçoneria amb parament irregular unificat amb calç i arrebossat posteriorment, amb una orientació nord-sud, tenint l'entrada principal al cantó de migdia. A l'edifici originari es va adossar posteriorment, especialment entre els anys trenta i cinquanta del segle XX alguns cossos adjacents a l'alçada del primer pis, un d'ells, l'orientat a migdia en forma de terrassa a l'alçada del primer pis. Als baixos de la façana de ponent es conserva l'antiga porta que permet l'accés als baixos del molí i a la maquinària. Arquitectònicament aquests baixos conserven una gran arcada rebaixada feta en maó. Una llinda sobre aquesta porta marca la data del 1737 amb els noms de Josep i Jaume. Pot apreciar-se per sota de la casa el canal que deixa anar l'aigua de la resclosa i la retorna al riu. A la façana nord d'aquest edifici de l'antic molí, i seguint la línia del marge del riu, va adossar-se una primera nau industrial que comprenia les instal·lacions de la primera fàbrica tèxtil. Es tracta d'una estructura conformada per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines. Actualment es troba en desús. La nau a la qual s'adossa és una estructura rectangular coberta a dues aigües amb teula construïda en mur de maçoneria amb antics finestrals de mig punt reforçats en maó a la façana del riu que han estat tapiats. A aquest tram inicial de nau corresponent a la primera fàbrica es va afegir en direcció al nord un nou tram d'iguals proporcions construït en maó amb modernes obertures. Aquests dos conjunts formen un de sol, unificant-se en una moderna nau tèxtil. Uns metres més al nord es troba la resclosa que desvia part de l'aigua fins el canal de la fàbrica i fins la turbina que proporcionava energia. Aquest canal continuava pels sota de l'edifici del molí, fins retornar l'aigua al riu.</p> | 08218-22 | Sant Martí de Torruella | <p>Com el seu nom indica l'origen de l'actual fàbrica és un antic molí fariner construït a la riba del Cardener al segle XII (AA.DD, 1984) . L'existència d'aquest molí és constant al llarg dels segles, així a través d'un document del 1778 sabem que Josep Jaumandreu, moliner del molí de Les Feixes, dóna a perpetuïtat al seu fill Josep Jaume menor, el molí nou que pertany al mas Vilella, anomenat també Cornet de la Vilella. Una llinda ubicada sobre una porta de l'actual edifici del molí marca la data del 1737 i fa referència a dues persones d'aquesta família: Josep i Jaume. Aquest molí fariner serà el que es convertirà en la futura fàbrica de filats del Molinet el 1899. (AA.DD., 1988). Durant l'època d'eufòria del desenvolupament industrial a les conques dels rius, en Llorenç Figols i Figueres, llavors propietari del 'Molinet' convertí l'ús de les aigües i les estructures del vell molí, en una fàbrica que l'any 1899 fou arrendada a Lluís Roca i Casals, industrial de Sallent. En Roca feu funcionar una secció de telers. La riuada del 1907 va envair la fàbrica amb dos metres de fang - els senyals del nivell assolit per les aigües eren visibles fins fa ben poc- . Aquest inesperat succés arruïnà el fabricant i paralitzà la indústria. El seu fill Eudald Fígols es feu càrrec de l'explotació industrial, ampliant la nau principal - tal com és avui- i es dedicar a la fabricació de teixits de cotó tenint en plantilla fins a vuitanta treballadors. En l'actualitat els edificis i les instal·lacions fabrils i el salt d'aigua - que no funciona- continuen en poder de la família Fígols. L'empresa funciona actualment amb el nom comercial de 'Confeccions Sant Martí' i elabora vestuari especial de treball amb escassa ocupació laboral (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7706600,1.7860200 | 399100 | 4625026 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70488-foto-08218-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70488-foto-08218-22-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Encastat a la façana de migdia de l'edifici del molí poden apreciar-se encara restes de l'antiga passarel·la que travessava el riu a principis del segle XX. Els propietaris conserven dues fotografies antigues del conjunt fabril, una del 1910 aproximadament, i una altre també de principis de segle de l'interior de la fàbrica i els treballadors. No es conserva documentació antiga de la fàbrica. De l'antic molí es conserva la vella maquinària dels anys trenta del segle XX per obrir la comporta de l'aigua cap a la roda del molí que movia la turbina que donava energia a la fàbrica. La primitiva turbina es va perdre. Encastada al terra dels baixos de l'edifici del molí que van ser repavimentats els anys cinquanta es conserva una mola de l'antic molí fariner. El conjunt fàbril conserva una petita col·lecció dels anys 40 pertanyent a l'antic taller de la fàbrica. Entre d'altres eines es conserven: 1./Una màquina de foradar. 2./Un torn. 3./ Una serra. 4./ Una planejadora. 5./ Un fornal. 6./ Una enclusa. 7./ Una mola de pedra. La resclosa del molí actualment es troba inutilitzada. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70490 | Fàbrica de can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-canals | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204</p> | XVIII-XX | L'estat de conservació és molt dolent conservant-se només en bon estat de funcionament la resclosa que encara és utilitzada | <p>Conjunt arquitectònic format per les antigues dependències de la fàbrica tèxtil de Can Canals i la resclosa que li donava energia. El conjunt és format per tres edificis de diferents èpoques que formaven les dependències de l'antiga fàbrica. L'edifici principal era la fàbrica pròpiament dita ubicada al costat de la resclosa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis principal i pis sota teulada. La coberta és de teula a dues aigües. Trenquen les façanes de ponent, llevant i nord diverses sèries de portes a la planta baixa i finestrals al primer pis que permetien la il·luminació de l'edifici. Són portes i finestres de mig amb rosques i brancals reforçades amb maó. Les obertures han estat tapiades posteriorment. L'edifici és construït en mur de paredat. La façana de ponent és feta amb totxana i amb obertures més irregulars. Altre dels edificis que forma part del conjunt es troba aïllat a llevant de l'anterior i semblen ser un conjunt d'antigues dependències de la fàbrica (magatzems, oficines etc..) construïdes en la mateixa època que la fàbrica i amb les mateixes característiques. Complerta el conjunt un modern edifici construït a tocar de la façana de ponent de la fàbrica i a tocar de la resclosa que allotja les modernes instal·lacions de la central elèctrica. L'antiga resclosa és una estructura conformada per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines.</p> | 08218-23 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen de la fàbrica de Can Canals és un antic molí fariner documentat des del segle XVIII com el molí de Can Canals Nou per la proximitat a aquest mas. L'any 1884, Francesc Gomis i Soler - fundador anys més tard de la Colònia Gomis a Monistrol de Montserrat -, va instaurar-hi una filatura de cotó amb 4,000 fusos. Sense arribar a la categoria de Colònia industrial, ben segur que a tocar de la fàbrica hi devia haver instal·lacions properes adequades com a habitatges, ja que gran nombre d'obrers provenien del camp i feien vida durant la setmana de treball. L'aiguat del 1907 ensorrà l'establiment de queviures i inundà la cuina comunitària del personal. Al llarg del temps la fàbrica a anat canviant sovint de propietaris. El 1919 ho era la família dels empresaris tèxtils Josep i Joan Carné, que posteriorment es van traslladar a Castellgalí. Posteriorment passarà a mans de la família Margarit, propietaris del mas Can Canals i posteriorment la llogaren a la companyia 'Alsina, Rafart i Selga'. L'any 1922 hi havia una petita ocupació d'una vintena de persones. Uns anys després fou adquirida pels propietaris de la fàbrica Gallifa, que tancaren la fàbrica però explotaren el salt d'aigua amb l'objectiu de proporcionar energia a la seva fàbrica. Actualment és explotat com a central elèctrica pel Sr. Selga. (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7604900,1.7895200 | 399375 | 4623892 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70490-foto-08218-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70490-foto-08218-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70490-foto-08218-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70492 | Resclosa de les fàbriques de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-les-fabriques-de-sant-joan | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J.: Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. 1998. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.: Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. 1944. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J.: La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. 1984. Pàgs.187-204. SOLANELLAS T.: Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.1999</p> | XIX-XX | <p>Element arquitectònic conformat per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines. Com a fet excepcional cal destacar la bipartició del canal de la resclosa de les fàbriques de Sant Joan. Es tracta d'un mateix canal que a l'alçada de les fàbriques es divideix en dos repartint les aigües al 50% entre la fàbrica Borràs i Burés i l'altre 50% per la fàbrica Gallifa.</p> | 08218-24 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La construcció de la resclosa de Sant Joan està lligada a la història de dues de les fàbriques allà ubicades, concretament les fàbriques Burés i Borràs. Un cop que aquests dos industrials van decidir instal·lar-se a Sant Joan, van iniciar els tràmits per adquirir les terres vora el riu i el drets corresponents. La concessió de l'aigua estava llavors en mans de Ramon Soler de la Plana i d'Asper, que vivia a Palma de Mallorca. Per mitjà del seu procurador Borràs i Burés van adquirir les terres i els drets de l'aigua. Aquests últims per un preu de 1,500 lliures i un cens anual de 10 lliures. El 1851 el document signat entre les parts donava dret als industrials a construir un canal per abastar les fàbriques. Al tractar-se d'un canal llarg es van veure obligats a comprar més terres, així bona part de les terres per on havia de passar el canal els adquiriren a Pere Canals, pagès de Sant Joan el 1852 per 75 lliures i 4 diners. Els drets de la resclosen foren compartits pels dos industrials. El 1853 quan Francesc Gallifa s'instal·là a tocar de les dues fàbriques compra una tercera part dels drets de la resclosa als dos industrials. Més endavant va passar a tenir-ne la meitat, sent el cinquanta per cent de l'aigua per les fàbriques Borràs i Burés i l'altra cinquanta per cent per Gallifa (SOLANELLES, 1999).</p> | 41.7455500,1.8077900 | 400871 | 4622212 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70492-foto-08218-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Respecte a la resclosa de les fàbriques de Sant Joan, a més a més del cànon anual que havien de pagar els dos fabricants -Burés i Borràs -, els propietaris dels terrenys es reservaven l'ús de dues 'naranjas de aigua'. Segons Camprubí, El concepte 'dos naranjas de agua' deuria ser considerat com a mesura d'aforament d'aigua. Joan Simats, de Sant Joan, li explicà que precisament en un indret del canal, hi havia dos forats del tamany d'una taronja els quals comunicaven amb terrenys dels antics propietaris. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70496 | Carrer Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-bures | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J.: Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. 1998. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.: Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. 1944. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J.: La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. 1984. Pàgs.187-204. SOLANELLAS T.: Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.1999</p> | XX | Mentre que el grup de cases de llevant es troben en un estat força degradat i moltes d'elles estan deshabitades, les del cantó de ponent han mantingut un bon estat de conservació, sent habitades i reutilitzades actualment. | <p>Conjunt arquitectònic format per les cases del carrer Burés, conegut també com carrer del Mig de Sant Joan de Vilatorrada. Es tracta d'un carrer sense asfaltar d'uns setanta metres de llargada orientat en sentit nord-sud. El conjunt d'edificis que el conforma són un grup de cases adossades que sembla haver estat construït en dos moments diferents i que li dóna característiques diferents a una i a altra banda de carrer. Per una banda trobem el grup de cases del cantó de llevant formades per un pis a la planta baixa i primer pis sota teulada, amb coberta a dues aigües de teula. Es tracta d'un grup de cases primerenc i més antic que semblen haver estat construïdes en una primera fase. Són cases construïdes en mur de paredat que han estat arrebossades i pintades en blanc en la seva totalitat. La seva estructura és igual a totes i és formada per una porta d'accés que dóna al pis de la planta baixa, i una altra porta contigua d'aspecte similar que dóna accés a una escala que permet accedir al primer pis. Les finestres obertes a les façanes orientades a ponent amb vista al carrer són d'estructura rectangular alineades de forma paral·lela. Les úniques modificacions observables són la conversió d'algun pis de planta baixa en moderns garatge i per tant l'eliminació de la porta original que ha estat substituïda per una porta de garatge molt més ampla. Per l'altra banda trobem el grup de cases del cantó de ponent amb les façanes principals orientades al riu. Sembla tractar-se d'un grup de cases també adossades, construïdes posteriorment i formades per planta baixa i primer pis formant, a diferència de les altres, un sol conjunt. La construcció és en totxana, trobant-se l'obra arrebossada i pintada de color blanc. S' obre al primer pis de cada casa un balcó. Només una de les cases trenca la unitat del conjunt. Es tracta d'una casa que unifica dues de les cases antigues, i on ha estat reformada la façana, eliminant els balcons i les portes originàries. Pintada en color crema, ha estat adaptada per convertir-se en una llar d'infants.</p> | 08218-26 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Segons informació oral procedent dels serveis urbanístics de l'Ajuntament de Sant Joan, aquest carrer va constar durant un temps com a Passatge Mas Falquer, cosa que pot fer pensar que es troba edificat sobre unes antigues propietats d'aquest mas històric. Ara bé, la història del carrer Burés va lligada a la construcció i existència de la fàbrica Burés de Sant Joan. Aquesta fàbrica, construïda pels vols del 1860 per Francisco Burés amb el nom de 'Francisco Burés i Compañía' donava feina a principis de segle a unes 30 persones (25 dones i 5 homes) . La construcció de les tres fàbriques vora el riu va suposar un gran atractiu per la població de les àrees rurals del voltant. El fet de què Sant Joan no fos una població amb uns grans efectius demogràfics va fer que la majoria dels treballadors de les fàbriques provinguessin dels pobles rurals veïns. Era corrent que en principi els treballadors s'estiguessin al poble durant la setmana i marxessin el diumenge. Amb l'objectiu d'allotjar els treballadors que provenien de més lluny era normal que els amos de les fàbriques els provessin de cases i instal·lacions on hostatjar-se a l'estil d'una colònia industrial. El 1911 al costat mateix de la fàbrica la família Burés va encarregar la construcció de 6 casetes que servien d'estada als seus treballadors. Aquests edificis van acabar constituint-se en carrer, l'actual carrer Burés, anomenat també carrer del Mig a l'igual que la fàbrica. A banda de les cases hi havia també una carnisseria, una barberia i una sala de ball. Avui dia encara poden observar-se les restes d'unes sanefes que guarnien la sala i les restes de la fumera provocada pel foc amb que es van escalfar uns refugiats cordovesos durant la guerra civil. (SOLANELLES, 1999). Amb posterioritat el carrer ha seguit estant habitat, i una part de les cases (la del cantó de ponent) rehabilitades com a vivendes més modernes. Actualment, la part del carrer que toca a la fàbrica és considerada com a zona afectada en el nou Pla Urbanístic cosa que ha impedit reformar les cases i fa que moltes d'elles es trobin abandonades.</p> | 41.7453000,1.8076400 | 400858 | 4622185 | 1911 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70496-foto-08218-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70496-foto-08218-26-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'aspecte general és molt semblant al carrer d'una colònia industrial. Malgrat les dates històriques, al Cadastre de l'Ajuntament els dos grups de cases que formen el carrer són datades del 1900-1905, data que sembla més aproximativa que real. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||
| 70500 | Mas Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-llobet-0 | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. FERNANDEZ M.(1981), Estudi d'un mas: el Mas Llobet de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XVII-XX | A pesar d'algunes reformes festes amb caràcter urgent, com la reparació de part de la teulada a mitjans dels anys noranta, la casa es troba en un estat molt malmès. | <p>Conjunt arquitectònic format pel mas Llobet i algunes estructures adjacents que envolten la casa. Tot el conjunt es troba construït aprofitat l'elevació d'un petit turó, envoltat avui dia pel modern barri de Can Llobet al qual ha donat nom. La casa pròpiament dita es troba edificada a la part més baixa del turó pel seu cantó de migdia. Es tracta d'una casa de planta rectangular amb coberta a dues aigües de teula. Consta de planta baixa, primer pis adequat com a vivenda i golfes. La façana principal és orientada a migdia i s'accedeix a la casa mitjançant un gran portal de mig punt format a base de grans dovelles. S'obren a primer pis dues finestres adintellades, una de les quals va ser recentment engrandida. La construcció és feta en mur de maçoneria irregular, observant-se encara restes de l'arrebossat antic. S'adossa al cantó de ponent de la façana principal, ben bé a tocar del portal d'entrada un cos quadrangular amb funcions de cobert que s'alça fins al primer pis finalitzant en un terrat al qual s'accedeix mitjançant un petita porta oberta a la façana de la casa. Aquest cos es troba buit i obert a la banda de la façana principal de la casa, mentre que al seu cantó de ponent es va obrir amb posterioritat un gran portal adovellat que va ser reforçat amb fileres de totxana. Un seguit de petites finestres s'obren a les façanes de llevant i ponent reforçades amb llindes i carreus. Al cantó nord de la casa i aprofitant el desnivell del terreny, s'adossa un espai cobert destinat a feines agrícoles que queda obert mitjançant dues grans arcades creant l'efecte d'un gran porxo. S'accedeix a aquest porxo mitjançant una gran porta oberta a la sala de la casa que queda a nivell de planta baixa degut al desnivell. Una gran llinda conforma aquesta porta on s'ha gravat la data de 1625. El terra és fet a base de grans lloses de pedra perfectament col·locades. En aquest porxo s'ubica un antic forn de fa que du una llinda sobre la seva obertura amb la data de 1700, una premsa de vi i un antic espai dedicat a tines que van ser recentment eliminades. Uns metres més al nord va ser construït un gran cobert amb planta rectangular i cobert a dues aigües destinat al bestiar. Aquest cobert conserva avui dia el seu aspecte la seva coberta original. Destaca d'aquest cobert un gran columna feta també en maçoneria construïda ben bé al mig del cobert arribant fins al vèrtex de la teulada que devia ser feta amb l'objectiu d'apuntalar el sostre. Aquest espai s'unifica amb la resta de la casa mitjançant dos murs, un a ponent i l'altre a llevant que tanquen l'espai creant un pati interior. S'obren en aquests murs dues grans portes d'accés al pati interior. Complerta el conjunt l'era de la casa situada a la part més alta del turó, al nord de la casa, en un espai anivellat. Es conserva dins d'aquest espai el terra perfectament enrajolat i una pallissa d'estructura rectangular i cobert a dues aigües amb uralita, que s'obre a llevant amb una gran arcada. En aquest espai de l'era es conserven tres grans tines. L'interior de la casa conserva el seu estat original, conservant-se l'enrajolat antic, així com l'embigat de fusta. L'estructura interior gira entorn a una gran sala central ubicada al primer pis a partir de la qual s'obre diferents habitacions. La finestra d'aquesta sala conserva uns festejadors, així un rentamans. Una llinda d'una de les portes d'accés a les sales contigües conserva la data de 1619. Una de les habitacions contigües conserva una gran tina de pedra.</p> | 08218-28 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El mas Llobet apareix documentat al segle XVI. Del 1717 es conserva un contracte d'arrendament fet per Francisca Llobet a Miquel Llobet sobre algunes terres del mas. El 1746 la propietat estava en mans de Joan Llobet. Al segle XVIII tenia terres arrendades com a pastures pels ramats de Manresa. El mas i les terres van arribar al segle XX canviant sovint de propietaris a partir del segle XVIII i perdent-se el cognom. A mitjans del segle XX la propietat consta en mans de Joan Matarrodona i Carme Freixa que comptaven amb els masovers i amb 50 parcers que conreaven les seves terres. A la mort de Joan Matarrodona va passar a mans de la seva filla Maria que ho va vendre a en Pere Paul. Bona part de les terres de l'antic mas han estat venudes i edificades construint l'actual barri de Can Llobet que envolta el mas. A mitjans dels anys vuitanta la casa va ser adquirida per l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada amb finalitats culturals.</p> | 41.7412000,1.8005100 | 400259 | 4621738 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70500-foto-08218-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70500-foto-08218-28-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Bona part de les propietats de la casa s'estenien al llarg de la falda de la muntanya de Collbaix, de tal manera que totes les barraques de vinya que poden encara apreciar-se en aquesta zona eren de parcers que conreaven terres del mas. Es conserven entre a la zona ocupada pels camps entre la falda del Collbaix i les primeres cases del municipi de Sant Joan de Vilatorrada: Cinc barraques de planta circular i tres barraques de planta quadrada. L'estat de conservació d'aquestes barraques és regular, trobant-se algunes amb part del sostre derruït o en un procés avançat de desmoronament. Algunes de les terres del mas va ser donades per la Sra. Carme Freixa a mitjans dels anys setanta a fi d'edificar l'escola pública de la vila. En agraïment a aquest gest, l'escola pública construïda va ser batejada amb el seu nom: Escola Nostra Senyora del Carme. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70502 | Mas Mollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-mollet | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XVII-XX | La casa va ser objecte d'importants reformes estructurals dutes a terme als anys 80 pels seus actuals propietaris, adequant els coberts del cantó nord com a habitatge i obrint la galeria al pis de les golfes, així com adequant els entorns del mas com zona de jardins. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa del mas Mollet i un seguit de construccions adjacents que l'envolten. La casa pròpiament dita és de planta quadrangular amb coberta a quatre aigües de teula. Consta de planta baixa, primer pis adequat com a vivenda i golfes. La façana principal és orientada a ponent, accedint-se a la casa mitjançant una gran porta adovellada. Un conjunt de dos finestrals reforçats amb llindes s'obren al primer pis, i una moderna galeria aguantada amb columnetes ha estat recentment oberta al pis de les golfes. S'adossa al cantó Est de la façana principal un cos quadrangular que feia funcions de cobert i que finalitza a l'alçada del primer pis en un terrat. Aquest espai era utilitzat antigament com a espai de tines i celler. S'accedeix a aquest cobert pel mateix cantó de la façana principal. Completen el conjunt de la casa un seguit de coberts que formen un cos rectangular adossats a la façana nord de la casa i ara adequats com a part de la vivenda. Es tracta d'un cos rectangular edificat en diversos moments i al qual s'adossa un altre cos rectangular en perpendicular utilitzat com a moderns garatges. Complerta el conjunt un modern cobert rectangular destinat a magatzem de l'actual explotació agropecuària. Al cantó Est de la casa s'hi adossaven dues grans cisternes d'aigua i una bassa amb una inscripció que fa referència a l'estada del Sr. Leonci Soler i March.</p> | 08218-29 | Sant Martí de Torruella | <p>El mas Mollet es troba documentat des del segle XIII amb el nom de mas Çavit. Al segle XIV es coneix la venda del mas per Pere Çavit a Jaume Colteller pel preu de 1200 sous barcelonins. (AA.DD., 1984). Curiosament la família Çavit és la protagonista de la llegenda dels captius de Joncadella, que explica com un membre d'aquesta família va ser retornat de forma miraculosa al Santuari de Joncadella després d'estar apressat pels musulmans. Sarret i Arbós va iniciar algunes investigacions històriques a fi de poder donar versatilitat i datar aquesta llegenda. Segons ells, al llibre del Veguer de Manresa, l'any 1309, i en de la família de Berenguer Mercader, de l'arxiu notarial, escrit pel notari Jaume d'Arters, apareix un tal Bernat Mercader com a Comissari Reial per reclutar gent de Manresa i la seva vegueria a fi d'enrolar gent a l'armada que Jaume II estava preparant per anar ha lluitar contra el regne de Granada. Entre els cridats apareixen Pere Çavit de Joncadella (Çavit era el nom antic de l'actual mas Mollet) i Jaume Basora de Juncadella, per tant hi ha una discrepància en les dades utilitzades (SARRET I ARBÓS, 1929). El fet de que al segle XIV encara es conservi el nom Çavit fa pensar que l'actual nom de Mollet prové de les successives compres i vendes dels segles XV i XVI. Al segle XVII els Mollet apareixen com a blanquers a Manresa, encara que més que dedicar-se a l'ofici es dedicarien al control de la producció i a la comercialització. Tot fa pensar que seria amb Tomas Mollet de la Plana que la família assoliria un bon nivell social i econòmic que els permetria abandonar les activitats productives per viure bàsicament de renda. Durant el segle XVIII els Mollet tenen càrrecs a l'administració, són doctors i advocats i viuen de renda. Tot fa pressuposar que, antics pagesos benestants, abandonessin el mas per instal·lar-se a Manresa i acabarien com a professionals liberals. A finals d'aquest segle es fa palesa una certa decadència que es solventa amb el casament de Mª Lluïsa Mollet amb Joan Bta. Soler que suposaria la unió amb la nova burgesia comercial i industrial de la ciutat. Un descendent d'aquests, Lluís G. Soler i Mollet es casà amb Vicenta March, d'una família de rendistes de Manresa, iniciant la nissaga dels Soler i March. Aquesta nova branca familiar (entre la qual hi ha el notable arquitecte Alexandre Soler i March) serien els propietaris del mas fins a mitjans del segle XX en que va ser venut a la família Agut de Terrassa, els actuals propietaris.</p> | 41.7606700,1.8004500 | 400284 | 4623900 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70502-foto-08218-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70502-foto-08218-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70502-foto-08218-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La casa conservava una important biblioteca que havia estat propietat d'Alexandre Soler i March. Aquesta, juntament amb la documentació antiga del mas i les fotografies antigues de la casa es troben en mans de la família Soler. La casa no conserva barraques de vinya dins de les seves propietats, encara que el cultiu de la vinya havia estat força important. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70504 | Mas Torres de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torres-de-bages | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985) Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XVII-XX | <p>Conjunt arquitectònic format pel mas Torres de Bages i algunes construccions adjacents de diverses èpoques. Les edificacions s'aixequen sobre una elevació del terreny i protegides a la seva part més baixa per un mur que tanca la casa pel costat de ponent i finalitza en un gran portal adovellat al cantó nord (aquest, antigament, donava accés a una zona de tines). La casa és la construcció més antiga, és de planta rectangular i coberta a dues aigües amb teula. La façana principal és orientada a migdia i era oberta mitjançant un gran portal adovellat de mig punt que donava accés al recinte. Aquest portal ha estat retocat posteriorment. La casa és formada per planta baixa, pis principal adequat com a vivenda i golfes, i construïda en murs de maçoneria de pedres irregulars unides amb calç. S'obren a la façana principal dos grans balcons i un seguit de finestrals. Un d'aquests balcons conserva la llinda original on hi ha la data de 1765. En època posterior va afegir-se un cos quadrat, construït també en diferents fases, com a casa dels masovers, funció que conserva encara avui dia. Es tracta d'una casa adossada a la cantonada N-E del mas, feta en mur de maçoneria a la part baixa, toves al primer pis i totxana a la part superior. Possiblement al segle XIX, es va afegir un altre cos de grans proporcions a la façana principal, la de migdia, en el costat de ponent; és cobert amb teulada a dues aigües, i presenta diverses fases d'ampliacions. Aquest cos trenca totalment la visió íntegra de la primitiva casa. Sembla que la part inferior d'aquest cos devia estendre's més, ja que s'observen restes d'antigues construccions adossades a la paret. Als baixos hi ha un carreu reaprofitat que conserva la data de 1617. Destaca la cantonada S-O de l'edifici, aixecada a mode de torre i que era l'antiga comuna. L'últim afegit d'aquest cos es va fer als anys 30 del segle XX, quan al seu cantó de ponent va aixecar-se un altre pis fet en totxana i que finalitza en un gran balcó cobert. Tanca el conjunt pel seu cantó S-O un gran cobert obert a llevant per una gran arcada i cobert a dues aigües amb una doble imbricació. Entre aquest cobert i el mas hi ha una gran era que antigament era tancada i que conserva l'antic enrajolat. Al voltant de l'era també trobem un cobert antic al cantó S-E i un altre cobert de recent al cantó de llevant. A l'escaire entre la casa principal i la casa dels masovers s'aprecien restes de l'enrajolat de tres grans tines enderrocades en eixamplar el pas cap a la zona nord de la casa. En les últimes modificacions fetes als anys 1970, es va construir un mur que envolta la façana nord creant un pati. Des d'aquest moment l'entrada principal al conjunt es fa a través de la portalada d'aquest mur, i l'entrada principal de la casa és a través d'una gran arcada apuntada a la façana nord, inutilitzant l'antic portal de migdia. Completa el conjunt l'església de Sant Jaume ubicada entre l'antic mur que tanca el mas per ponent i el nord. L'església documentada des del 1635, és un edifici senzill, de planta única rectangular, cobert amb volta de canó a l'interior i a doble vessant a l'exterior. A la façana s'observen restes de l'antiga teulada modificada en un moment posterior, tot aixecant l'alçada general de l'església i construint la teulada nova i l'actual campanar d'espadanya (la part superior del campanar va ser refet a mitjans del segle XX amb totxana). L'església és construïda en mur de maçoneria i té la façana principal orientada a ponent. S'accedeix a l'edifici mitjançant una porta, que a la llinda conserva la inscripció: 'Torres de Bages. Iesus. 1635', i a sobre la llinda hi posa: 'Sant Jaume Apostol'. Completen la façana una fornícula amb la figura de Sant Jaume i un rosetó de petites dimensions. Entre l'església i la façana nord de l'església es trobava l'antiga zona de tines.</p> | 08218-30 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Aquest mas és documentat des del 1034 i sembla fer referència a una petita explotació agrícola aixecada aprofitant la protecció que oferirien algunes construccions defensives- alguna torre o guàrdia propera-. Albert Benet al seu estudi sobre el terme de Manresa al segle XI, va localitzar entre el mas Poal i el mas Torres de Bages una torre anomenada Torre Cardener, la proximitat de la qual podria donar nom al mas. Es tractava d'un alou en mans de la família Lluçà vicaris comtals en aquestes terres (COMAS, 1988). El mas va anar canviant de propietaris, però al segle XVI hi trobem ja la línia familiar, doncs al fogatge del 1553 apareix Pere Torra com a propietari (AA.DD, 1984). A finals del segle XVII se'n van a viure a Manresa com a ciutadans honrats i hi aixequen un gran casal a la plaça Valldaura. La proximitat a Manresa va fer que bona part de les terres del mas fossin durant aquest segle dedicades al pasturatge del bestiar de la ciutat cosa que devia proporcionar uns bons ingressos a la casa (AA.DD, 1984) . És en aquest segle- any 1635- quan construïda la capella de Sant Jaume al costat de la casa com a església privada, encara que no es possible esbrinar si amb anterioritat hi havia hagut o no alguna altra església. L'any 1773 s'emparenten, a fi d'unificar el patrimoni, amb els Argullol que posseïen cinc masos i eren senyors jurisdiccionals de la quadra de Mataporros a la Segarra. A mitjans del segle XVIII, el segon fill, el reverend Josep Torras de Bages, és beneficiat de la Seu de Manresa (COMAS, 1988). El segle XIX el cultiu de la vinya va donar grans beneficis a la casa que com a gran propietat de la zona tenia 54 rabassaires (AA.DD, 1984). La propietat de la casa s'ha mantingut dintre de la mateixa línia familiar fins a l'actualitat, encara que a principis del segle XX van perdre el cognom Argullol i van adquirir el de Gallifa per línia de successió paterna, (Magí Gallifa Argullol són els cognoms del pare de l'actual propietari).</p> | 41.7596000,1.8163500 | 401604 | 4623762 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70504-foto-08218-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70504-foto-08218-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70504-foto-08218-30-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El cultiu de la vinya i la producció de vi va ser summament important en l'economia de la casa i mostra d'això és el nombre de tines encara conservades. Segons informació oral dels propietaris - la família Gallifa- la casa constava de dotze grans tines, de les quals es conserven només set. Dins la propietat es conserven encara tres barraques de vinya, una circular i dues quadrades. Tanmateix la finca constava de bastantes més, algunes d'elles enderrocades, i d'altres dins de les antigues propietats ara venudes. És el cas de les quatre barraques de vinya conservades a l'altra banda de carretera del Pla dels Vinyats, abans propietat del mas i ara de la Vidriera del Cardener SA. No hi ha tines exemptes dins dels límits de la casa. La casa no conserva cap fotografia antiga digna d'interès. Encara que durant la guerra civil va ser cremada molta documentació relativa a la casa i a títols de propietat, encara es conserva documentació relativa a contractes de parceria de finals del segle XIX i principis del segle XX. Segons informació oral dels propietaris com a document excepcional es conserven uns capítols matrimonials del segle XIII. Com a objectes mobles característics a la casa es conserva: 1./ Una premsa de vi. 2./ Una màquina de xafar raïm. 3./ Una màquina de ventar. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70510 | Mas cal Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cal-vilaclara | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XVIII-XX | La casa va ser completament restaurada al seu interior l'any 1995. Van ser conservades les parets exteriors i les parets mestres tal i com eren, conservant també uns festejadors d'una de les finestres de la façana principal (Hi havia festejadors a totes), però la distribució i la resta de l'interior de la casa és totalment nou. Exteriorment la pedra va ser repicada i rejuntada però és l'original. | <p>Conjunt arquitectònic format pel mas Vilaclara i alguns coberts adossats a la casa. La casa principal és de planta quadrada amb coberta a dues aigües de teula. Consta de cellers, planta baixa, pis principal adequat com a vivenda i golfes. La casa és feta en diverses fases, sent el nucli primitiu el de la banda de llevant, al qual es van anar afegint ampliacions en direcció a ponent. Tot plegat deu tractar-se d'una construcció del segle XVIII, edificada sobre una de més antiga, que s'ha anat engrandint amb les necessitats. La façana principal és orientada a migdia amb el portal principal d'accés ubicat al cantó de llevant de la façana. Es tracta d'un portal adovellat però sense fer una arcada massa pronunciada. Trenquen la façana principal un sèrie de finestres que s'han mantingut originals, conservant una d'elles els festejadors a l'interior. En una de les llindes de les finestres conserva una inscripció amb el nom del propietari: 'Francisco Tosa' i l'any: 1719. Adossats a la façana de llevant de la casa hi ha uns coberts utilitzats antigament com a corts d'animals, que es mantenen sense modificar i que arriben a l'alçada del primer pis de la casa principal. La façana de ponent ha estat molt modificada durant l'última transformació (1995) ja que originalment hi havia adossat un antic corral d'ovelles en forma de pati tancat, que va ser enderrocat, construint un gran balcó recolzat sobre tres arcades de mig punt a l'alçada del primer pis. En enderrocar els antics afegits, van quedar a la vista una sèrie de tres contraforts, dos laterals i un al centre, que hi havia adossats a la façana fins a l'alçada del primer pis. Després de les modificacions se'n poden observar encara dos al porxo, que formen les arcades sobre les quals es va edificar el terrat. A la façana nord té adossada una antiga cisterna.</p> | 08218-33 | Sant Martí de Torruella | <p>El topònim 'Vilaclara' fa pensar en la possibilitat de l'existència d'una antiga vil·la romana. (AA.DD., 1984) . Com a mas apareix ja documentat al segle XI dintre de l'àrea d'influència del monestir de Sant Benet de Bages. Durant aquest segle es troben diferents permutes, compres i vendes fetes per l'abat Ramió, el 1016-1017 a les zones de Vilaclara, Boadella i altres (COMAS, 1988). No es tenen notícies relatives al mas en els segles posteriors, ni es coneixen els noms de les famílies que el regentaven. Segons informació oral del Sr. Jesús Simón, actual propietari, durant els segles XVIII i XIX va ser una masoveria depenent del mas Tosa de Callús. El mas va ser habitat durant aquest temps per diferents famílies de masovers. Aquesta situació va durar fins els anys 80 del segle XX, en els quals la llavors família de masovers, provinents de Solsona, el van comprar. El propietari actual és el fill d'aquests masovers.</p> | 41.7867900,1.8091500 | 401047 | 4626789 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70510-foto-08218-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70510-foto-08218-33-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La casa no conserva cap resta de documentació ni fotografies antigues. Tampoc no s'han conservat estris ni objectes antics. La propietat no conserva cap barraca de vinya ni cap tina dins dels seus límits. Segons informació oral del Sr. Botifoll, en una antiga propietat del mas ubicada entre la casa de Vilaclara i Cal Pic va ser trobades als anys 40 tres o quatre tombes, fetes amb lloses, amb restes humanes, que van ser eliminades per adequar el camp als nous cultius. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70512 | Mas les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-feixes | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX | La casa no ha patit reformes estructurals en els últims cinquanta anys | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de les Feixes i algunes dependències annexes. La casa és una construcció de planta rectangular coberta a dues aigües amb teula. La façana principal és orientada a llevant, obrint-se un portal adovellat que dóna accés a la casa. El conjunt de la casa és format per Planta baixa, pis principal adequat com a vivenda i golfes. Encastat a la façana es pot apreciar un sagrat cor i les restes d'un antic rellotge de sol. Adossats a la façana de ponent es troben uns antics coberts de planta quadrada coberts també a dues aigües que arriben fins l'alçada del primer pis de la casa. Aquests coberts cobrien antigament un forn de pa, una premsa de vi i unes tines. Tot aquest conjunt interior va ser enderrocat cap als 60, construint-s'hi uns moderns garatges. Sorgeix d'aquest cobert un mur que tanca el conjunt de la casa per la banda de migdia donant la volta i incloent-hi la façana principal, cercant d'aquesta manera pràcticament tot el conjunt de la casa. Aquest pati que envoltava la casa era ple d'antigues corts per animals que van ser enderrocades cap al 1960. A la façana nord s'adossa una antiga cisterna d'aigua que conté una llinda amb el nom de Francisco Iglesias i amb la data de 1876. Complerta el conjunt una barraca de planta quadrada construïda vora el riu a principis del segle XX destinada a guardar les eines dels horts. Dintre de la barraca es conserva un pou circular.</p> | 08218-34 | Sant Martí de Torruella | <p>El mas les Feixes apareix documentat al segle XVI en ocasió al fogatge del 1553 quan la casa apareix habitada per Joan Feixes (AA.DD, 1984), i novament al cens del 1718 apareixent Josep Feixas com a propietari (AA.DD, 1984). També es conserva l'inventari fet per Pere Joan Feixes el 1635 on es fa relació dels bens materials de la casa (AA.DD, 1984). En aquests moments el mas encara comptava amb la propietat del molí ubicat molt a prop de la casa i anomenat llavors Molí de les Feixes. Aquesta situació canvià a partir del 1665 en que Joan Feixes, propietari de la casa i usufructuari del molí, el ven a un paraire de Santpedor (AA.DD, 1984). Bona part de l'economia del mas devia assentar-se a partir del segle XVIII en el cultiu de la vinya, ja que les referències documentals a partir d'aquests moments estan lligades a aquesta activitat, així es coneix l'acta d'assentament que els propietaris de la casa -Joan i Josefa Quinquer i Fexas- fan a un pagès anomenat Joan Botifoll en una peça de terra del mas per plantar-hi vinya. A partir d'aquest moment el cognom de la família passa a ser el de Quinquer, i així és com apareixen a la consueta parroquial de Sant Martí del 1800 (AA.DD, 1984). Malgrat tot les dificultats econòmiques devien ser patents ja que el 1812 els propietaris han de recórrer a signar una carta de gràcia sobre bona part de les terres plantades de vinya a favor del fabricant de Manresa Francesc Cots (COMAS, 1988) iniciant així un procés successiu de compres i vendes que ha perdurat fins aquest segle. La casa va ser propietat de la família Iglesias fins el 1955 en què es va vendre als propietaris de la casa de Cal Bernades de Casserres. L'any 1958 va ser comprada per la família Moncunill que és l'actual propietària.</p> | 41.7763500,1.7858500 | 399095 | 4625657 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70512-foto-08218-34-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | No es conserva cap col·lecció de documents ni de fotografies antigues de la casa. Dins de la propietat tampoc no es conserven tines ni barraques de vinya. A peu de la carretera encara existeix l'antiga font de les Feixes, encara que no es coneix ben bé si està ubicada dins de la propietat de les Feixes o de la Casa Gran. Els propietaris conserven alguns elements que cal tenir en compte: 1./Una màquina de ventar. 2./ Una màquina de tallar herba. Cal esmentar també que segons informació oral dels actuals propietaris l'aigua del pou que encara existeix dins la barraca vora el riu era extreta mitjançant un sínia moguda per força animal. Aquesta sínia conduïa l'aigua fins els horts. Segons una altra informació oral dels actuals propietaris a la confluència de la riera de les Feixes amb el riu Cardener existien fins fa uns anys forats excavats a la roca vora el riu que podrien ser senyals de restes d'una antiga resclosa (Molí medieval del Gual Pedregós). Tot aquest paratge i les possibles restes van desaparèixer quan als anys 90 van arranjar els marges del riu. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70514 | Joanets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joanets | <p>SOLANELLES T.: ' Sant Joan 's'emborratxa' de Joanets'. REGIÓ 7. 21-10-1998. SOLANELLAS T.:'Sant Joan crea un producte pastisser com un signe més d'identitat del poble'. REGIÓ 7. 15-10-1998.</p> | XX | <p>Es tracta d'un pa de pessic en forma de flam, emborratxat de licor i cobert de xocolata. El pastís va ser presentat en els seus orígens acompanyat d'un medalló de xocolata, que duia l'escut de Sant Joan i el nom del producte. L'envàs era una bossa de paper de cel·lofana amb un adhesiu de la Fira Festa de Tardor. Actualment aquest producte es pot trobar pràcticament a totes les pastisseries de la vila durant tot l'any.</p> | 08218-35 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El Joanet va néixer des de la iniciativa de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, amb la idea de crear un producte autòcton de la vila. El marc de la creació va ser l'ambient de la Fira Festa de Tardor. Per la seva consecució es va contactar amb diferents forns i pastisseries de la població, a fi de plantejar-los la creació d'un producte destinat a convertir-se en un element tradicional. Aquells que hi van voler participar van fer les seves propostes i el jurat en va triar una. La presentació oficial del producte es va fer dins de la programació de la Fira Festa de Tardor en la seva edició del 1998.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 1998 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El nom de la persona o establiment pastisser que va presentar l'opció guanyadora va quedar en l'anonimat, ja que es tractava de promocionar la identitat pròpia del poble i d'implicar la població en la tasca no de publicitar una pastisseria. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70516 | Aplec de la Mare de Déu de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913),Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G. (2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XIV-XX | <p>L'aplec de la Mare de Déu de Joncadella es celebra de forma tradicional el dia de la Mare de Déu d'Agost -15 d'Agost-. La programació i els actes solen repetir-se amb poques variacions des de principis de segle en que es conserven els primer programes d'aplecs. La jornada començava, el 1903, amb una missa solemne en honor a la Mare de Déu. Al final de la missa solen ser cantats els goigs. A continuació es celebrava una processó pels voltants del santuari i després un ball de bastons. La gent acostumava a quedar-se a dinar a l'alzinar del costat i a la tarda es continuava amb un rosari i després sessions de ball d'envelat de tarda i nit. Actualment la jornada és organitzada per l'Associació 'Amics de Joncadella' i comença amb un esmorzar de germanor, segueix amb una missa solemne i després algun acte de caràcter festiu: concurs d'ocellaires, de pintura etc. Es segueix amb una actuació de l'esbart de La verbena i a la tarda després d'una pregària mariana s'acaba la tarda amb una ballada de sardanes. La tendència d'aquests últims vint anys, degut a la facilitat de les comunicacions i transport, és a finalitzar els actes de la festa al migdia i tornar a dinar a casa. A aquest fer va contribuir notablement l'eliminació de l'alzinar que hi havia prop del santuari -propietat de Can Basora- que va reduir l'espai lúdic a uns pocs metres al voltant del santuari.</p> | 08218-36 | Sant Martí de Torruella | <p>Bona part dels aplecs i manifestacions festives entorn dels santuaris marians els trobem documentats a finals de l'Edat Mitjana -segles XIV i XV-, tenint en compte que són les dates en les quals trobem també l'origen físic de bona part d'aquests santuaris. A diferencia de les peregrinacions, ben documentades, i organitzades amb finalitats pietoses i devocionals- a Joncadella es troben documentades algunes durant els segles XIV i XV, organitzades des de Manresa a fi de pregar per la pluja o pel final d'epidèmies- els aplecs tenen un origen i una vocació predominantment lúdica i festiva. Dintre de les societats agràries, l'espai i el temps lúdic i religiós solen coincidir, de tal manera que als vols d'èpoques marcades pel final de feines agrícoles importants, solen marcar-se jornades festives -els aplecs-, destinats a la festa i a les relacions socials. Si tenim en compte que aquests santuaris es troben ubicats en espais naturals moltes vegades privilegiats, o bé en indrets limítrofes entre varies comunitats, por deduir-se que els aplecs, a més de manifestacions religioses ho eren de caràcter social i lúdic, a fi de posar en contacte persones de diverses comunitats i celebrar el final d'una feina agrícola, en aquest cas la collita de cereal.</p> | 41.7660500,1.7949300 | 399833 | 4624503 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70516-foto-08218-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70516-foto-08218-36-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | A l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa es troba una col·lecció de cartells anunciadors de l'aplec de Joncadella amb la programació de la Jornada, així com d'articles diversos i de goigs (1903-1990). | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70518 | Festa Major de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-joan-0 | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BALLÚS G.(2000) Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XX | <p>La Festa Major de Sant Joan de Vilatorrada celebra el dia del Sant Patró de la Vila, en aquest cas Sant Joan. Els dies de celebració són el 24 i 25 de Juny. Les primeres notícies dels actes de la Festa Major provenen dels programes de Festa Major de principis de segle encara conservats avui dia. Els actes eren els següents: DIA 23: Repic de campanes i ball al vespre. DIA 24: Toc de diana, Missa solemne, Rosari i Sessió de ball al vespre. DIA 25: Missa solemne, Sessió de Ball i Serenata de cloenda. Segons informació oral dels Srs. Isidre Vila i Isidre Vilà, a partir dels anys 50 la Festa començava amb una passejada per la vila de les autoritats, acompanyats d'una orquestra pel carrers centrals del poble. Després s'assistia a una missa, i a continuació s'inaugurava l'envelat i es feia una sessió matinal de ball. Actualment la Festa Major consta d'un seguit d'actes diversos que s'estenen al llarg de tot el mes de juny, concentrant-se especialment els dies 23, 24 i 25 de juny. Són actes organitzats per diverses entitats de la vila amb el suport de l'Ajuntament. Durant tot el mes es reparteixen: cercaviles, confrontacions esportives, concerts, exposicions, Festa Major Infantil etc.. Els dies 23, 24 i 25, es concentren festivals de dansa, mostres de gegants, Castell de focs etc., i sessions de ball organitzades per FM-2000 a les nits. No existeix una programació fixa, sinó que cada any varia en funció de les programacions de les entitats.</p> | 08218-37 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La primera notícia documental sobre la Festa Major prové dels programes de festa conservat per algunes persones de la Vila (Sr. Torras i Sr. Altimires) on es deixa patent que la Festa era organitzada almenys entre els anys 1902 i 1914 per l'Entitat 'El Progreso Vilatorrense'. Al desaparèixer aquesta entitat, l'organització devia passar a mans d'una Comissió especial de l'Ajuntament. Entre els anys 1950 i 1975, la organització va córrer a càrrec de l'Entitat de la Verbena. Entre els anys 1975 i 1980, la organització va ser mixta entre diverses entitats de la vila i l'Ajuntament. Entre els anys 1975 fins el 2000 ha estat de nou l'Entitat de la Verbena l'organitzadora.</p> | 41.7441600,1.8055900 | 400686 | 4622061 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70518-foto-08218-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70518-foto-08218-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El Sr. Antonio Torras conserva un programa de Festa Major del 1902 i algunes invitacions personals als actes de la Festa del 1902, 1906, 1913 i 1914. El Sr. Altimires conserva una invitació als actes de la Festa Major del 1906. En tots dos casos la festa major era organitzada per l'Entitat 'El Progreso Vilatorrense'. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70520 | Festa Major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-1 | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BALLÚS G.(2000) Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XX | <p>La Festa Major de Sant Martí era tradicionalment celebrada el dia 11 de novembre, i actualment es celebra el cap de setmana anterior al dia 11. Antigament, la festa acostumava a durar dos dies, diumenge i dilluns. Diumenge es feia missa solemne amb processó que donava la volta al nucli de Sant Martí, i on es treia la imatge del Sant, i a la tarda s'acostumava a organitzar ball a la casa de l'Hostalet. El Dilluns es feia una missa de difunts i ball a l'Hostalet a la tarda. Actualment, la Festa Major comença el dissabte a la tarda amb un espectacle infantil i una xocolatada i al vespre un ball de Festa de Major. El diumenge segueix amb una missa solemne, i una ballada de sardanes. En ocasions l'ajuntament organitza un vermut popular. A la tarda es continua amb un ball de Festa Major. Tots els actes de la Festa són organitzats per una comissió de Festa Major formada per tres o quatre persones que compta amb el suport logístic i econòmic de l'Ajuntament.</p> | 08218-38 | Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu i per la comissió de festes de Sant Martí de Torruella</p> | 41.7729800,1.7903300 | 399462 | 4625278 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||||
| 70521 | Llegenda dels captius alliberats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-captius-alliberats | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913),Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G. (2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XIV-XIX | La tradició que s'ha mantingut entorn a aquesta llegenda és en aquests moments escrita. | <p>Lligada a la veneració de la Mare de Déu de Joncadella es troba la llegenda dels dos captius alliberats, segons la tradició per la Mare de Déu, que es pot considerar com un dels seus miracles. La llegenda es materialitza amb la representació de dos personatges, ubicats a dreta i esquerra dels peus de la imatge de la Verge a l'altar de l'església. Els dos personatges es troben agenollats amb les mans alçades i lligades i el cap aixecat en actitud de plegaria. La llegenda té dues versions; segons Casadevall: 'Dos joves orfes fills de Juncadella, en una de les lluites que en defensa de la Fe, sostingueren ab los turcs, caigueren en son poder. Transportats al Àfrica en qualitat d'esclaus, carregats de cadenes foren tancats a una presó de la ciutat d'Argel: allí sospiraven contínuament per la desitjada pàtria: fins que un dia adormint-se en la oració acostumada a la seva inoblidable Verge, al dia següent, sens saber com ni qui los havia donat llibertat es trobaren ab gran admiració de la gent i d'ells mateixos en les seves pròpies cases i en el senyalat dia de la Festivitat de Ntra. Senyora que allà se celebrava. Per això és coneguda la devotíssima imatge ab el nom de Verge dels Captius, encara que més comunment de Juncadella'.. Segons Sarret i Arbós: ' Dos fills de Juncadella del Mas Mollet l'un, i del Mas Besora l'altre en una de les lluites que sostingueren contra els turcs, enemics de la fe catòlica, caigueren presoners d'aquells, foren desterrats a l'Àfrica en qualitat d'esclaus i en l'actual ciutat d'Alger en masmorra fortament grillonats. No cal dir que el seu primer i darrer pensament de cada dia era dirigit a sa pàtria i família, i les primeres i últimes paraules que sos llavis, matí i vespre, murmuraven eren dites a sa divina i estimada Mare, la Verge de Juncadella........Amb aquest desig i rendits de fatiga i dels mals tractaments que els donaven els moros salvatges, anaren al vespre a descansar; i tot dient llurs oracions a la Verge, s'adormiren...Qui els havia de dir aquell dia que a l'endemà es trobarien lliures dels moros a l'església de Juncadella i als mateixos peus de sa Alliberadora?. Doncs, així mateix va succeir, amb pasme i admiració de tota la gent, inclús d'ella mateixos, que no saberen donar raó de com tan gran prodigi s'havia obrat.' (SARRET I ARBÓS, 1929)</p> | 08218-39 | Sant Joan de Vilatorrada i Joncadella | <p>Sarret i Arbós va iniciar algunes investigacions històriques a fi de poder donar versatilitat i datar aquesta llegenda. Segons ells, al llibre del Veguer de Manresa, l'any 1309, i en de la família de Berenguer Mercader, de l'arxiu notarial, escrit pel notari Jaume d'Arters, apareix un tal Bernat Mercader com a Comissari Reial per reclutar gent de Manresa i la seva vegueria a fi d'enrolar gent a l'armada que Jaume II estava preparant per anar ha lluitar contra el regne de Granada. Entre els cridats apareixen Pere Çavit de Juncadella (Çavit era el nom antic de l'actual mas Mollet) i Jaume Besora de Juncadella. (SARRET I ARBÓS, 1929)</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70521-foto-08218-39-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Al marge de la tradició recollida per Sarret i Arbós i altres autors de principis de segle, i del testimoni material de les figures dels dos captius ubicades als peus de la Mare de Déu del Santuari de Joncadella, ni els actuals propietaris del Mas Mollet, ni del Mas Basora conserven cap tradició ni coneixement oral lligat a aquesta pretesa història familiar. | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70522 | Fons documental del F.C. Joanenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-fc-joanenc | <p>AA.DD.(1998), Butlletí del F.C. Joanenc. 75è Aniversari. (1923-1998). Sant Joan de Vilatorrada. 1998. SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XX | <p>L'Entitat compta amb una important col·lecció fotogràfica i documental sobre el Club i diferents actes esportius i socials duts a terme des del 1923 fins a l'actualitat. Paral·lelament es conserva també el document d'arrendament del terreny pel primer camp destinant a jugar a futbol el 22 de febrer del 1923 és considerat com el punt de partida i el naixement del F.C. Joanenc.</p> | 08218-40 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El document d'arrendament del terreny pel primer camp destinant a jugar a futbol el 22 de febrer del 1923 és considerat com el punt de partida i el naixement del F.C. Joanenc. En dit document, la família Fíguls-Prat, propietària dels terrenys i el llavors inaugurat president de l'Entitat Salvador Torras, llogaven per la quantitat de cent cinquanta pessetes l'any uns terrenys plantats de vinya on s'havien d'arrancar els ceps ubicats al carrer Vilaseca. Per la Festa Major del 1923, tenia lloc la inauguració oficial del camp. L'any 1934 es signaven els Estatuts de l'Entitat. La Guerra Civil va deixar sense equip de futbol al poble. Renovat el 1940, amb acord Ajuntament-Gallifa, el terreny llavors conreus, entre els carrers J.Rojas i Passeig Gallifa, va convertir-se en camp de futbol local fins l'any 1969, traslladant-se aquell any a la Zona Esportiva Municipal, gràcies a un conveni entre l'Ajuntament i la Tèxtil Riba SA També aquest any té lloc la fusió amb canvi de nom a Unió Esportiva Sant Joan, amb la integració dels tres equips de futbol locals: F.C. Joanenc i CF.. Palillo i la Penya Bètica. L'any 1996 es va desfer la unió i es retornà al nom originari de F.C. Joanenc. (AA.DD, 1998)</p> | 41.7375300,1.8051600 | 400640 | 4621325 | 1923 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'Entitat F.C. Joanenc, és juntament amb 'La Verbena', una de les dues entitats més antigues del municipi de Sant Joan. El sentit de la seva existència ha estat la pràctica del futbol a nivell competitiu des de la seva fundació. La seva categoria sempre ha estat regional. Des de la seva existència el Club s'organitza a través d'una Junta formada per alguns socis del Club, que es reuneixen periòdicament en assemblea. Dintre del Club s'organitzen diverses seccions per edats: benjamins, alevins, infantils, cadets i juvenils. L'any 1989 la junta directiva presidida per Lluís Gamisans va posar en marxa una secció anomenada 'Escola de Futbol', integrada per nens d'edat compresa entre els 4 i 8 anys. Després de l'ensenyament futbolístic els nens passen a formar part de l'equip Benjamí. L'any 1990 el Club va començar a fer l'equip Benjamí. L'escut del Club ha estat cedit pel soci Isidre Vila Tarrés. L'escut ja estava en possessió del seu pare. És tret d'un escut brodat a mà, on s'aprecien les quatre barres catalanes als vols d'un triangle. La indumentària del F.C. Joanenc continua sent la mateixa de la Unió Esportiva Sant Joan, és a dir, samarreta groga i pantaló blau. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||
| 70524 | Collbaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collbaix | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | El pas repetit de motos de trial damunt del terreny molt erosionable ha obert profunds esvorancs. El foc forestal és sempre un risc present, especialment a la obaga, on la vegetació és més contínua. També la pressió demogràfica i el creixement urbanístic del municipi de Sant Joan amenacen les faldes de la muntanya. | <p>La muntanya de Collbaix s'enlaira a ponent del terme municipal de Sant Joan retallada per les rieres de Fonollosa al costat nord i la de Rajadell al sud. La muntanya es troba repartida entre quatre termes municipals (Sant Joan, Rajadell, Manresa i Fonollosa) pertanyent el vessant Est al terme de Sant Joan. La seva extensió total és de 400 ha. Des de Sant Joan de Vilatorrada s'accedeix seguint les marques del GR-3. El Collbaix és un relleu tabular, en 'costa', originat al buidar-se els terrenys del seu voltant a causa de l'erosió. La capa de conglomerats lleugerament inclinada a ponent que constitueix el cim, protegeix l'estrat de ponent de margues roges, formant els vessants tan inclinats. A tot el volt del cim, profundes i amples esquerdes tallen el conglomerat en gegantins blocs poligonals. La vegetació dels vessants assolellats sud i est és una brolla en què els fragments esclarissats i migrats alternen amb alzinar i amb les zones erosionades. Hi destaquen plantes d'ambient calent, com l'estaca-rossí o la ruda. El romaní, la foixarda, el llentiscle i el garric són també arbustos freqüents. Contrastant amb aquesta situació de relativa pobresa, el vessant nord que cau damunt de la riera de Fonollosa és cobert de bosc espès i ric, crescut després del pas del foc. Dominen els roures, les pinasses, servers, nogueroles, arboços i aurons negres. La vegetació al cim és marcada per l'aflorament del conglomerat. El sòl és inexistent a tot el marge extern del cim del pla, mentre que al centre arriben a acumular-se uns centímetres de terra. Les espècies que colonitzen el cim són la polígala de roca, dues espècies de narcís o grandalla i alguns pins, roures i alzines. (AA.DD. 1997)</p> | 08218-42 | Sant Joan de Vilatorrada | 41.7415300,1.7810200 | 398639 | 4621797 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70524-foto-08218-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70524-foto-08218-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Per la seva destacada situació, Collbaix és un vèrtex geodèsic de segon ordre i un excel·lent punt d'observació, sobretot en direcció est. Benet i Clarà parla de l'existència d'una torre de guàrdia medieval que apareix a la documentació anomenada 'Guàrdia Manresana' que es trobaria ubicada al cim (BENET, 1985), concretament a la zona on avui s'ubica el punt geodèsic. Després de fer alguns seguiments per aquesta zona es va descartar la presència de cap rastre d'aquesta torre. Si que es van trobar, en canvi, restes d'antigues construccions al llarg del cim de la muntanya, bàsicament barraques i marges de vinya i dues sitges, tot de moderna construcció (s. XIX); segons informació oral i consultant fotografies antigues, tot el vessant de la muntanya fins el cim, era plantat de vinya. També queden restes d'una antiga barraca de vinya en bon estat de conservació al mig camí de la zona obaga. Un altre dels elements a destacar és l'existència d'una antiga font, anomenada Font del Magnà, que era l'únic punt d'aigua de tota la muntanya. Actualment aquesta font es troba perduda i sense aigua. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70525 | Els Rasots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-rasots | <p>BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402</p> | El jaciment va ser arrasat a finals dels anys 40 a fi de preparar la terra per cultius. | <p>A finals dels anys 40 van ser localitzades en uns camps entre el mas Vilaclara i Cal Pic quatre o cinc tombes de lloses de pedra en forma de caixa rectangular en sentit est-oest, bastides a partir d'un conjunt de lloses col·locades verticalment en el terreny i d'altres disposades horitzontalment sobre les anteriors, a mode de coberta que contenien restes humanes. Aquestes restes juntament amb les tombes van ser arrasades no conservant-se actualment cap testimoni. Uns metres més al nord, en un camp veí, van ser trobades dues rodes de molí manual de petites dimensions, una amb un forat central corresponents a la mola volandera del molí i l'altre de les mateixes dimensions sense el forat central. També va ser localitzat un fragment corresponent a una altra roda de molí de majors dimensions. Forma part d'aquest conjunt de troballes una pica de pedra rectangular d'uns 30 cm de llargada amb el corresponent rebaix interior.</p> | 08218-43 | Sant Martí de Torruella | <p>A finals dels anys 40 i principis dels 50 els propietaris de la casa anomenada cal Pic van adquirir una propietat que fins aleshores havia estat del mas Vilaclara, en voler adequar-la per a cultius van aparèixer unes quatre o cinc tombes de lloses amb restes humanes. Uns metres més al nord, en el camp del costat, van ser recollides les rodes de molí i la pica rectangular i traslladades a la casa de Cal Pic on encara es conserven.</p> | 41.7415300,1.7810200 | 398639 | 4621797 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70525-foto-08218-43-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||
| 70526 | Costum de manar el dol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-manar-el-dol | Ambdues tradicions es van perdre a finals dels anys seixanta. | <p>A SANT MARTÍ DE TORRUELLA, durant els enterraments, es portava la caixa del mort sobre una escala, la qual era portada per quatre homes (portadors) que rebien per tal servei una cistella en la qual hi havia pa, llonganissa, ametlles, avellanes i una bota de vi. Era costum guardar l'escala del molinet. Al marge dret del riu hi havia un grup de portadors mentre que al marge de l'esquerra n'hi havia dos, ja que el nombre de cases era superior. A SANT JOAN DE VILATORRADA: també es duia a terme aquest costum. Acostumava a manar el dol de cada casa, el veí de la casa del difunt més propera en direcció a l'església. Quan s'havia mort una dona, era la dona de la casa veïna la que manava el dol, i si es tractava d'un home, era l'home de la casa del costat, depenent del sexe del difunt) de la casa veïna el que s'encarregava d'organitzar l'enterrament, avisar als veïns, muntar les esqueles etc.. I era també qui presidia la precessió amb el sepeli. La particularitat de Sant Joan de Vilatorrada és que durant el funeral aquesta persona encarregada de manar el dol duia una espelma grossa anomenada torxa, formada per vàries de petites trenades encastada en una cistella de vímet blanc rodona i amb tapa. Al principi de la missa aquesta espelma era encesa i en un moment de la missa (l'ofertori) el que manava el dol i portador de l'espelma, l'oferia a la dona més gran de la família del difunt. A continuació aquesta persona el retornava a l'encarregat de manar el dol. Acte seguit baixava el capellà i apagava l'espelma.</p> | 08218-44 | Sant Martí de Torruella | <p>Segons informació oral del Sr. Jaume Rovira, la tradició del trasllat dels morts en una escala està lligada al conjunt de tradicions funeràries de Sant Martí. Totes les cases de Sant Martí tenien una altra casa al mateix terme de Sant Martí que eren els encarregats de 'manar el dol'. És a dir, quan algú moria a una casa hi havia una altra casa que s'encarregava d'organitzar l'enterrament. Hi havia un encarregat pels homes i una encarregada per les dones que anaven durant tot l'enterrament per separat.. La designació de quina casa s'encarregava de 'manar el dol' a una altra no es recorda l'origen. Els encarregats de manar el dol, tant pel cantó de les dones com dels homes ho organitzaven tot: la neteja i els vestits del difunt, d'avisar a la comunitat, d'encarregar la missa, d'organitzar els grups de portadors, de posar-se al davant de la comitiva, de portar menjar pel camí als portadors de l'escala, d'ordenar quan es feien les corresponents parades durant el trasllat del difunt per menjar, d'organitzar el grup que feia el forat al cementiri etc..). Els encarregats del trasllat s'organitzaven per grups de cases. El terme de Sant Martí era dividit en quatre parts. Si el trasllat del mort era breu ja que vivia prop de l'església l'àpat s'organitzava dintre de l'església -Aquest costum va ser prohibit als anys 50 ja que s'acostumava a consumir abundant vi amb la conseqüent disbauxa- Després es feia l'àpat a casa del difunt. En un principi el trasllat del difunt es feia en un pal de fusta o una barra de ferro a la qual es lligava el taüt, però per fer aquest trasllat més còmode es va idear l'escala als anys 30, ja que així el taüt podia ser portat entre quatre persones. Aquest costum es va practicar fins els anys 70 en què va ser abandonat per les modernes funeràries.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70526-foto-08218-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70526-foto-08218-44-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98|85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70527 | Mas can Pla Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-pla-vell | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XVIII-XIX | La casa va deixar d'habitar-se a mitjans dels anys 80 entrant en un agut estat de degradació. Els propietaris actuals van realitzant les tasques mínimes de manutenció de l'edifici. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de Can Pla Vell i un conjunt de coberts i construccions annexes. La casa de Can Pla Vell és construïda en diverses etapes sent la més antiga la part de llevant construïda possiblement al segle XVIII. Una llinda reaprofitada en un altre indret de la casa indica la data de 1769. Segons informació oral dels propietaris l'antic camí que anava de la carretera de Callús a Fonollosa passava per davant de la casa i es van construir unes arcades adossades a la façana que encara poden apreciar-se dins de l'estructura de la casa, passant el camí per sota de dites arcades. Posteriorment, al segle XIX la casa es va ampliar tapant aquestes arcades i incloent-les a l'estructura actual. Un carreu de la façana actual recorda la data del 1852 com a possible data d'aquesta ampliació. Actualment encara poden apreciar-se quatre arcades a l'interior del portal actual i a les façanes laterals exteriors. També es conserva l'antic portal adovellat de la primitiva façana. L'actual casa és construïda amb mur de paredat i totxo, conservant l'arrebossat antic a la façana principal i a la façana de llevant. La façana de ponent ha estat recentment repicada deixant la pedra vista. La casa és coberta a quatre aigües amb teula i té la façana principal orientada a migdia. L'actual porta d'entrada és també adovellada i pot apreciar-se encara sota l'arrebossat actual un altre portal més antic al mateix mur. Consta de plata baixa amb cellers, pis principal adequat com a habitatge i golfes. Adossats a la façana de llevant, hi ha uns antics coberts construïts amb maons que servien per allotjar un antic molí d'oli i l'antiga premsa de vi que encara es conserva in situ. Adossat a la façana de ponent hi ha un cobert que finalitza en un terrat a l'alçada del primer pis. Al N-O de la casa es va afegir en època posterior un cos quadrat que s'obre al primer pis amb una arcada a ponent. Formen part del conjunt arquitectònic 3 pous circulars, un d'ells ubicat en un camp al nord de la casa, un altre a tocar de la façana nord de la casa i un altre al costat dels coberts del S-O. Aquest últim inclou un molí de vent que s'utilitzava per a extreure l'aigua. Complerta el conjunt un seguit de coberts, essent els més antics els situats a l'extrem S-O de la casa. Són construïts en tovots amb dues grans arcades d'entrada i un porxo que els precedeix. A l'interior de la casa també es conserven alguns elements interessants com una capelleta dedicada a la Mare de Déu situada al mig del menjador de la casa. Es tracta d'una capella construïda el 1860 pel Sr. Martí Pla. És feta de guix i decorada en tons blaus i daurats. També es conserva al mateix menjador un antic rentamans.</p> | 08218-45 | Sant Martí de Torruella | <p>La família Pla apareix documentada ja al fogatge efectuat el 1553 (Sebastià Pla) . La tornem a trobar novament a les visites pastorals del 1626 (Joan i Antoni Pla) i al cens del 1718 (Martí Pla) (AA.DD, 1984). Els actuals membres de la família conserven memòria del seu lligam amb la casa almenys des del segle XVIII. Segons informació oral de la família Pla, l'origen del mas Can Pla Vell està lligat a la Casa anomenada 'La Barraca Vella' que era la casa que originàriament habitaven ubicada en un extrem de les seves propietats. Al segle XVIII, i degut a les males condicions que reunia aquesta edificació van decidir abandonar-la i construir una casa de proporcions més grans que seria coneguda com Can Pla i que és la casa que pot apreciar-se actualment. Aquesta casa va ser habitada per la família fins el 1880-90 en què degut al creixement del conreu de la vinya i a la comercialització directa que se'n feia del vi i l'aiguardent, es va optar per traslladar-se a viure al peu de la nova carretera de Manresa a Cardona per fer més fàcil el contacte amb els viatgers i comerciants que passaven per la nova via. Arran dels trasllat de la família a la nova casa el mas va passar a ser conegut com Can Pla Vell i la nova casa a peu de carretera com Can Pla. Des d'aquest trasllat la casa va ser habitada per masovers fins a mitjans dels anys 80.</p> | 41.7715300,1.7827600 | 398830 | 4625126 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70527-foto-08218-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70527-foto-08218-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70527-foto-08218-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La família propietària de la casa conserva alguna fotografia antiga del conjunt. Dins les seves propietats es conserven quatre barraques de vinya, dues de planta quadrada i una de planta circular al lloc anomenat Camp Gran i una de planta quadrada al lloc anomenat la Solella. La casa conserva alguns elements de gran interès: 1./Un forn de pa. 2./ Cinc grans tines circulars adossades al cantó N-E de la casa. 3./ Quatre botes de grans dimensions. 4./Set botes petites. 5./ Una premsa de vi. 6./ Una pedra de molí. 7./ Un molí d'oli. 8./ Una bomba de trescolar. 9./ Tres piques d'oli (dos de pedra a l'interior i exterior i una amb ceràmica a l'interior). 10./ Un molí de vent al pou dels coberts. Cal destacar també que al cantó de ponent de la casa hi havia una antiga basa que recollia les aigües de la muntanya. Els fangs resultants de la bassa eren acumulats al peu de la façana convertint-se en un petit turó i permetent accedir al primer pis de la casa a peu pla. Aquesta bassa i terres van ser eliminades recentment. S'ha d'esmentar que la separació del mas Can Pla Vell amb el mas Cornet es feia mitjançant un marge de pedra construït entre les dues cases. Aquest marge pertanyia a Can Pla, ja que la reparació era responsabilitat de la casa. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70528 | Curació dels herniats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/curacio-dels-herniats | <p>SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | Sobre la tradició recollida per Sarret i Arbós no s'ha trobat cap rastre, ni cap persona capaç de recordar-ho, per tant val a dir que segurament quan en Sarret i Arbós ho va recollir a principis del segle XX, ja era perduda. La variant recollida oralment a Sant Joan es va mantenir vigent fins els anys 40. | <p>A Sant Joan de Vilatorrada existia una antiga creença que estava relacionada amb la curació dels nens herniats. Segons informació oral del Sr. Isidre Vila i Josep Muns, quan una família tenia un nen herniat a casa, la nit de Sant Joan, anaven al bosc i tallaven una escorça de roure. Al lloc de l'escorça tallada lligaven la robeta del nen, i amb això es creia que curava. Aquest costum va tenir lloc fins els anys 40 del segle XX. Paral·lelament Sarret i Arbós recull una tradició similar ja totalment desapareguda sobre la curació de nens herniats al Santuari de Joncadella. 'Aquest ritual també es duia a terme la nit de Sant Joan, quan davant d'un roure que s'havia esberlat prèviament es passava tres vegades a la criatura pel forat pronunciant les següents paraules: 'Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno curat.' Perquè l'eficàcia del ritus fos complerta era precís que les dues persones que es passaven l'infant es diguessin Pere i Joan. Un cop acabada la cerimònia es lligava l'arbre amb una faixeta del nen i si al cap d'un any s'havia guarit l'arbre, el malalt s'havia curat. Una variant molt semblant és l'oració per curar l'espatllat que es va recollir dels masovers de Vilaclara, i diu així: 'Nom del Pare del Fill de l'Esperit Sant Amen, Jesús ha nat, Jesús ha mort, Jesús ha ressuscitat, Sant Cosme, Sant Damià facin la Santa Gràcia de curar a ......(nom de la persona) de pits i espatllats que aquestes tres paraules són veritat, un Parenostre a la Santíssima Trinitat i un Crec en Déu'. Aquesta oració havia de repetir-se tres vegades'. (AA.DD., 1984)</p> | 08218-46 | Sant Joan de Vilatorrada i Joncadella | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Isidre Vila i Josep Munts.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70528-foto-08218-46-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||
| 70529 | Festivitat de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-la-purissima | <p>Aquesta festa era comuna a Sant Martí i a Sant Joan de Vilatorrada. Segons informació oral de la Sra. Rosa Arderiu de Sant Martí i de la SR. (de Cal Pic) el dia de la Puríssima Concepció era considerat el dia de les noies. Es tractava d'una festivitat de caràcter religiós on les protagonistes eren totes aquelles noies del municipi entre els 12 i els 16 anys aproximadament. Els actes festius es centraven en la consagració d'una missa durant la qual les més jovenetes aprofitaven per fer la primera comunió. A Sant Martí la missa s'acompanyava d'una processó en la qual es treia la imatge de la Puríssima. Prèviament s'havien penjat unes cintes de color blau dels braços de la Mare de Déu i durant la processó cadascuna de les noies caminava agafada d'una d'aquestes cintes.</p> | 08218-47 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70529-foto-08218-47-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||
| 70531 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-3 | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402</p> | Aquesta tradició es va mantenir fins als anys 60 | <p>Aquest costum tenia lloc tant a Sant Joan de Vilatorrada com a Sant Martí. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané i mossèn Jacint Capdevila el salpàs acostumava a fer-se el dilluns de Pasqua. A cada carrer de la vila hi havia una casa on el capellà beneïa la sal i l'aigua. Per fer-ho, totes les cases d'aquell carrer portaven un càntir amb aigua i un plat amb sal. De cada plat el mossèn extreia una cullerada que col·locava en una galleda i amb un salpasser tirava aigua dins la galleda mullant la sal i beneint-la. A continuació, ajudat per un escolà que duia la galleda amb la sal molla i beneïda s'aturaven a cada casa tirant una cullerada de sal contra la façana. Al ser sal molla es quedava enganxada a la façana. La gent acostumava a donar ous i menjar. A Sant Martí el ritual era similar, només que al tractar-se d'un hàbitat disseminat eren els propietaris de les cases els que posaven la sal duent el mossèn l'aigua beneïda a sobre. Segons informació oral dels Srs. Basora i Riera, els de la casa acostumaven a regalar-li mitja dotzena o bé una dotzena d'ous. Aquesta pràctica va tenir lloc fins als anys 60.</p> | 08218-49 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70531-foto-08218-49-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70533 | Costum de passar la Mare de Déu per cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-passar-la-mare-de-deu-per-cases | El costum es va perdre després de la guerra civil. | <p>Aquest costum es donava tant a Sant Joan com a Sant Martí. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané, entre les cases amb més vocació religiosa del poble existia el costum de tenir la Mare de Déu uns dies a casa. Es tractava d'una talla de la Mare de Déu del Roser i anava ficada dintre d'una capelleta petita amb dues portes de fusta que la tancaven. Es dividia el calendari anual entre el nombre de cases i es repartien els dies per tenir-la. Es tractava d'un ús bàsicament femení doncs eren les dones les encarregades de portar-la d'una casa a l'altra. La ruta ja seguir era sempre la mateixa. Segons ell en moltes ocasions hi havia hagut tantes cases que s'havien establert dues mMares de Déu en dues rutes diferents perquè tothom hi pogués participar. A la capelleta acostumava a ficar-se alguna almoina. A sant Martí també es participava d'aquest costum. Segons informació oral de la Sra. Rasa Arderiu, a Sant Martí la mare de Déu també anava en una capelleta petita en forma d'oratori amb dues portetes. Acostumaven a tenir-la una setmana cada família. L'origen d'aquest costum és difús i ella el recorda almenys des de principi de segle.</p> | 08218-51 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu i el Sr. Àngel Muntané</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70533-foto-08218-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70534 | Mas els Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-els-casals-0 | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX | La casa no ha patit transformacions estructurals almenys des de fa 50 anys. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de Can Casals i alguns coberts que l'envolten construïts recentment. Encara que hi hagués hagut una construcció anterior a l'actual, el mas actual data de principis o mitjans del segle XIX. La casa principal és de planta quadrada coberta a dues aigües amb teula. Consta de planta baixa, pis principal habilitat com a vivenda i golfes. . La façana principal està orientada a llevant. En un moment posterior es van afegir a aquesta façana dos coberts, un perpendicular i un altre en paral·lel que formen un conjunt en forma de L just davant de l'entrada principal. En una època posterior es va construir un mur que unia el cobert de davant de la casa amb la façana formant un pati tancat al qual s'accedeix per una porta orientada al nord. Tot aquest conjunt de coberts i patis afegits, degut a les seves reduïdes dimensions, fa que no es pugui apreciar amb claredat la façana principal. El cobert adossat en perpendicular ocupa més de la meitat de la façana per la qual cosa l'antic portal adovellat d'entrada a la casa va ser modificat i es va fer un altre més petit i una mica desplaçat al nord que és l'actual portal adovellat d'entrada a la casa. Es conserven els embigats de fusta originals. Al cobert del pati d'entrada que queda en paral·lel a la façana principal es van construir tres tines. A diferència de moltes de les cases de la zona manca de celler. L'explicació d'aquesta falta de celler bé donada pel fet de què tota la producció de vi era venuda directament a la cooperativa de Santpedor. Completen el conjunt alguns coberts construïts al voltant de la casa pel seu cantó de ponent i del nord.</p> | 08218-52 | Sant Martí de Torruella | <p>Documentat des del 1064 amb el nom de mas Odger o Otger es tractava d'una propietat en mas civils, concretament d'un cavaller. Va canviar de nom en època indeterminada, doncs al fogatge del 1553 apareix com a propietari Pere Casals d'on prendria el nom (AA.DD, 1984). Encara que no s'ha pogut documentar, el topònim Casals podria indicar, més que un mas, un conjunt de cases situades molt a prop i amb relació entre si, predominant finalment una d'elles que es convertiria en mas i prendria com a nom la referència del topònim antic. Es de suposar que el mas aniria canviant de propietaris al llarg del temps. Segons informació oral facilitada pels actuals masovers, l'any 1864 es trobava en mans de la família Balaguer que el va mantenir fins l'any 1932 en què va ser adquirit pel Sr. Josep Purtí, procedent d'Oló. A la seva mort el mas va recaure en mans de la seva filla Maria i el seu gendre Isidre Crispiera. A la mort de la propietària el mas va ser donat al Seminari del Bisbat de Vic que és el seu actual propietari. Al segle XIX la finca apareix com a agregada del terme de Manresa. Actualment es troba repartida entre els termes de Sant Fruitós de Bages, Santpedor i Sant Joan de Vilatorrada.</p> | 41.7649000,1.8260000 | 402414 | 4624340 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70534-foto-08218-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70534-foto-08218-52-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La casa conserva un interessant llegat format per dos plànols generals de les propietats del mas. El més antic va ser fet a instància del seu propietari Salvador Balaguer l'any 1864. En ell es apareixen els límits de la propietat i la divisió de finques. L'altre va ser fet a instància de Lluís Balaguer l'any 1928. No es conserven fotografies antigues. Per davant de la casa passava l'antic camí que anava de Manresa a Santpedor. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70536 | Fons doc. de la Biblioteca de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-doc-de-la-biblioteca-de-sant-joan | XX | Els fons no es troben catalogats sota cap criteri arxivístic | <p>La Biblioteca Pública de Sant Joan de Vilatorrada conserva una col·lecció variada formada per diversos fons documentals: Un arxiu fotogràfic format per diversos àlbums amb fotografies diverses d'actes públics, vistes de carrers de la població, persones, col·lectius, grups escolars, caramelles, actes religiosos etc.. Que va des dels anys 30 fins a l'actualitat. Un arxiu de premsa format per retalls de diaris referents a esdeveniments del poble (Gazeta de Manresa i Regió 7) des de 1969 fins a l'actualitat. Un arxiu amb butlletins i programes d'activitats de diverses entitats santjoanenques (I.E.S. Quercus, escoles joncadella i Collbaix, Club de Basquet Vilatorrada, Joanenca de pesca etc..). Un arxiu amb recordatoris i esqueles funeràries de persones del poble des del 1941 fins a l'actualitat. Una col·lecció del butlletí 'El Pregoner' de l'Ajuntament de Sant Joan des del 1975 fins a l'actualitat i un fons amb programes de Festa Major des del 1955 fins a l'actualitat. També conté un fons format per una caixa amb curiositats diverses: caramelles, senyeres d'entitats del poble etc..)</p> | 08218-54 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'origen dels fons de la Biblioteca Pública es troben en la inauguració d'aquesta el juny de l'any 1972.</p> | 41.7445700,1.8053900 | 400670 | 4622106 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||
| 70537 | Fons documental de l'Arxiu Històric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic | <p>TORRAS I SERRA M(1997), Inventari del fons del Reial Cadastre (1716-1845) Col. Inventaris i catàlegs de l'arxiu, núm 5. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>El conjunt documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa és format per dos fons: El fons de Reial Cadastre de l'AHCM que és el conjunt de registres cadastrals de les parròquies i municipis del partit judicial de Manresa. Actualment es troba inventariat i classificat per parròquies del partit de Manresa ,entre les quals es troben les de Joncadella, Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella, i per carpetes on tornem a trobar les mateixes parròquies. El contingut del fons documental és el següent: PARRÒQUIES DEL PARTIT DE MANRESA: Joncadella: -repartiment per menor (carpetes 481-488) 1738-1790. - notificacions de cadastre (carpeta 489) 1770-1785. Sant Joan de Vilatorrada: - repartiments per menor (carpetes 722-727) 1745-1795 - reglaments (Carpeta 728) 1774. Sant Martí de Torruella: -repartiments per menor (carpetes 745-749) 1735-1788 - reglaments (Carpeta 750) 1780. APÈNDIX II: CARPETES: Joncadella: -repartimenr per menor (anys 1738-1790) i Notificacions del cadastre (1770-1785). Sant Joan de Vilatorrada: - repartiment per menor (anys 1745-1795) -Reglamento de las cargas y gastos..(s.XVIII). Sant Martí de Torruella: - repartiment per menor (anys 1735-1788) - Notificació del cadastre (1782). L'altre fons és el de la Comptaduria d'Hipoteques que es troba inventariat per parròquies i municipis. Els anys dels quals es conserva documentació és entre 1840 i 1860. Ja que són aquests anys precisament en els quals es conformen els municipis com a tals, Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella apareixen junts. El fons està format per dos llibres i un suplement que cobreixen els anys 1840 i 1860. Juncadella apareix apart i el fons està constituït per tres llibres.</p> | 08218-55 | Arxiu Històric Comarcal de Manresa | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El fons documental del Reial Cadastre permet conèixer els masos de l'actual terme municipal als segles XVIII i XIX ja que l'objectiu dels registres cadastrals era conèixer els bens de cada mas a fi de repartir l'impost contributiu de la forma més equitativa possible en proporció a la superfície i la riquesa. En funció d'això s'ha de tenir en compte que com a font documental és dubtosa ja que la tendència dels propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis,... de propietats | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||
| 70538 | Fons documental de l'entitat 'La Verbena' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lentitat-la-verbena | <p>AA.DD.(1974), Coses nostres. Butlletí informatiu de la societat coral, cultural i recreativa 'La Verbena'. Núm 1. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD.(1982), Coses nostres: Butlletí informatiu de la societat coral, cultural i recreativa 'La Verbena'. Núm 1 i 2. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD.(1983), Coses nostres: Butlletí informatiu de la societat coral, cultural i recreativa 'La Verbena'. Núm 1 i 2. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD.(1968), Visió social de Sant Joan de Torruella i estudi dels aspectes cultural i recreatiu. Sant Joan de Vilatorrada. BERTRAN TEIXIDOR J.M.: La Verbena de Sant Joan de Vilatorrada. 'Regió 7' , 12-19-24 de juliol de 1993 i 2-9-16 d'agost de 1993. Butlletí informatiu de la societat coral, cultural i recreativa ''La Verbena''. Núm 8. Sant Joan de Vilatorrada. 1974. CASALS M.(1980), Historia de ''La Verbena'' de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. Estatutos por los que deberá regirse la Sociedad Coral-Recreativa de Instrucción y Ahorro denominada ''La Verbena'' de San Juan de Vilatorrda. 1918. RIBERA M. SERRA J.(1993), Societat Coral, Cultural i Recreativa La Verbena. 75è aniversari (1918-1993). S.C.C.R. La Verbena. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XX | <p>L'arxiu documental de l'Entitat La Verbena consta d'una secció documental i d'una altra secció gràfica, i és format pel següent fons: FONS DOCUMENTAL: - Fons de documentació interna de l'Entitat format per factures, correspondència, circulars etc. (1950-2001) - Fons de programes de festa major (1987-2000) - Fons de documentació resultant de les diverses activitats que organitza l'Entitat (1987-2000); FONS GRÀFIC: - Un àlbum de fotografies de la Festa de Sant Antoni (1996-2000) - Un àlbum de negatius resultants de l'exposició retrospectiva de la història de la S.C.C. I R 'La Verbena' amb motiu del 75è aniversari de la seva fundació. - Un àlbum fotogràfic sobre diferents actes organitzats per l'Entitat (teatre, bastoners, majorets etc..) (sense data). - Un àlbum de fotografies sobre l'evolució urbanística del poble (1950-2000). - Un àlbum de fotografies de la secció dels gegantes. (sense data) - Un àlbum de fotografies de la secció de la Coral.(sense data) - Un àlbum de fotografies de la secció de bastoners i caramelles (sense data). - Un àlbum de fotografies de la secció de teatre. (sense data) - Un àlbum de fotografies d'actes diversos efectuats al poble (caramelles, balls, bastoners, actes amb altres entitats etc.) (1953-1996) - Un àlbum de caramelles i presentació del nou estendard (1978) - Un àlbum d'actuacions diverses (1993) -Un àlbum de l'obra 'antologia de la sarssuela' (sense data) - Un àlbum de processons (Corpus Cristi, visita de la Verge de Fàtima, ofrenes florals a la Mare de Déu de Joncadella, festa de les filles de Maria, Grup de treballadores de la fàbrica Borràs) (1949-1960) Observacions: L'Entitat anomenada Societat Coral, Cultural i Recreativa La Verbena va néixer com una entitat sense ànim de lucre l'any 1918. Actualment es divideix i s'organitza en diverses seccions. LA SECCIÓ CORAL es va posar en marxa l'any 1919 que es va estrenar l'any 1920 amb una gran trobada de Cors de Clavé a la plaça de l'Església. Durant els primers anys de vida del Cor s'establí el costum de cantar amb acompanyament d'harmònium, la missa del Gall i la de Cap d'Any i a la tarda també el Rosari. Es féu igualment tradicional cantar la Passió el Dijous Sant. El dia de la Festa Major, davant de l'Ajuntament, el Cor oferia una Serenata en honor a les autoritats i altres veïns. El cant més arrelat al Cor són les Caramelles. El dilluns de Pasqua el Cor de l'Entitat era un dels que participava a l'aplec de Joncadella. A més de les activitats tradicionals el Cor ha anat assistint a concursos de Caramelles i altres trobades de Cors de Clavé, concerts a l'envelat de la Festa Major etc.. El 1978 el Cor esdevé Cor Mixte, incorporant l'element femení, ja que fins aleshores havia estat un cor tradicionalment masculí. Més endavant, i aprofitant les trobades de Cors de Clavé, per la Festa Major, s'acostumava a estrenar cada any dues peces amb les quals es tornaven les visites i s'ampliava el repertori. Des del 1983 el Cor va acompanyat de l'Agrupació Musical de l'Entitat. D'aquesta època data la participació en un concert de Nadal al Palau de Congressos de Barcelona. Del 1986 al 1991 es va celebrar el Concert de Nadal. GRUP DE TEATRE, l'origen dels primers grups de teatre dins l'Entitat venen dels sainets representats al primer local de Cal Llobet. La manca d'un espai adequat a les representacions va fer claudicar els primers intents. Al local del carrer del Riu, amb d'altres condicions escèniques, es solia fer un drama i un sainet en cada representació. L'empenta definitiva a les activitats teatrals es va produir arran de la fusió amb el 'Cuadro Artístico Sanjuanense'. De la primera meitat dels anys cinquanta destaca la representació dels 'Pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús' en la versió de Folch i Torras, motiu pel qual es van fer obres per eixamplar l'escenari. Els anys seixanta van ser els anys amb més activitat teatral amb un gran nombre de representacions.</p> | 08218-56 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Tant el Fons documental com el Fons gràfic pertanyen a l'entitat de la Verbena i ha estat creat pels seus membres al llarg de l'existència de l'Entitat. Societat Coral, Cultural i Recreativa 'La Verbena', va néixer de la iniciativa particular d'un grup de pagesos i treballadors, gairebé tots de la fàbrica Borràs. El seu naixement va tenir lloc el 22 de desembre del 1918 amb l'aprovació dels Estatuts de la 'Sociedad Coral, Recreativa, de Instrucción y de Ahorro', nom que recull el doble objectiu amb el qual va ser creada: l'esbarjo i l'ajuda mútua en cas de necessitat. L'any 1919 es va posar en marxa la secció coral i un any després s'estrenava el primer estendard en una gran trobada de Cors de Clavé. El primer local social fou al primer pis de 'Cal Llobet'. L'any 1926 es van representar els Reis per primera vegada i s'amplia el local. Mancava resoldre el problema de l'escenari i el 1928 es va plantejar el trasllat de 'La Verbena' al local de 'Cal Rojas' sense èxit. Aquest mateix any naixia en aquest local un grup de teatre anomenat 'Agrupación Artística El Cor del Poble'. El 1935 l'Entitat es trasllada a l'antiga sala de ball situada al carrer del Riu. El 1936 es celebrava el primer gran carnestoltes. Al esclatar la guerra civil es suspengueren les activitats culturals i artístiques, mantenint-se les recreatives fins el 1938. Els següents deu anys l'entitat va romandre inactiva ja que el local va ser ocupat el 1939 com a lloc d'esbarjo del destacament militar que s'estava a Cal Gallifa. La represa de les activitats després de la guerra es va fer amb les Caramelles. El 1950 es va produir la unificació de l'Entitat amb el 'Cuadro Artístico Sanjuanense' que actuava a Cal Rojas, aportant cadascuna d'elles el seu patrimoni. L'any 1951 s'organitza la primera Festa Major, que s'anirà repetint els següents anys fins el 1977 en que passarà a organitzar-la la Comissió de Festes de l'Ajuntament. El 1953 neix l'Esbart Dansaire, i el 1957 es representa per primera vegada el Ball del Most. Els primers anys de la dècada dels anys seixanta l'Entitat pateix diverses sotragades econòmiques degut a alguns infortunis: pèrdues en la Festa Major, pèrdua de l'envelat a causa d'un temporal etc... El 1965 s'adapten els Estatuts de l'Entitat a la Llei d'Associacions del 1964 augmentant substancialment les quotes. El 1966 es crea la figura del Soci Juvenil, establint les tres classes de socis que romanen fins ara: Juvenil, Numerari i Jubilat. Igualment aquest mateix any s'estrena l'himne de 'La Verbena' i neix el butlletí 'Coses Nostres' que tindrà vida fins el 1974. L'any 1967 es torna a posar en marxa l'Esbart Dansaire. L'any 1969 s'aprova la gestió per la compra d'uns terrenys a fi de construir la nova seu social de l'Entitat. Aquests esforços no donaran fruit creant una greu crisi en l'Entitat. La nova Junta nascuda arran de la crisi va voler donar un nou aire a l'Entitat convertint la sala de ball en una discoteca. Aquest projecte va durar dos anys, al cap dels quals es va buscar una nova orientació. El 1973 s'organitza el primer grup de Majorets i es comencen les projeccions de cinema. Dels últims anys de la dècada dels setanta cal destacar el sanejament econòmic, la no entesa amb l'Ajuntament a l'hora d'organitzar la Festa Major, la formació del Cor Mixte i la inauguració del nou estendard del Cor i de l'Esbart. L'any 1988 es crea en el sí de l'Entitat el Grup Organitzador de la Festa Major, i s'escindeix el Grup de Teatre Xirois. De l'etapa dels noranta destaca l'adquisició del nou local el 1991 i la custòdia dels Gegants el 1990 amb la creació del Grup de Gegantes i Grallers. (RIBERA M. SERRA J, 1993)</p> | 41.7457400,1.8074800 | 400845 | 4622234 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Societat, coral ,cultural i recreativa La Verbena | (Continuació) A finals dels anys seixanta comença una llarga etapa de transició caracteritzada per una activitat molt minsa, gairebé reduïda a les representacions nadalenques. Aquest període finalitzà el 1980 amb la constitució del Grup Xirois en el sí de l'Entitat. Aquest grup es va escindir de l'Entitat l'any 1988. El grup de teatre va refer-se després de l'escissió mantenint activitats limitades. L'ESBART va ser la secció d'aparició més tardana. Concretament el 1953, amb l'objectiu de ballar per la Festa Major. Aquesta fita s'ha respectat anys rera anys fins l'actualitat. Originàriament un grup de l'Entitat, anomenat Secció Juvenil, s'encarregava de fer el Ball de Cascavells per Pasqua. Aquest grup que també feia d'altres activitats i va ser l'embrió de l'Esbart. A part de la Festa Major que constituïa l'objectiu principal del grup, s'acostumava a participar en algun altre ball, en els quadres escènics de 'Els Pastorets' i en les Caramelles. L'esbart des de la seva creació s'ha anat estructurant en grups d'edat que es van promocionant fins acabar en l'Esbart Major, màxim exponent del grup. En l'etapa anterior al 1977 destaca la participació de l'Esbart en la Festa Major de Manresa del 1957. A partir del 1977, s'inicia una nova etapa que suposa una considerable empenta per a aquesta secció. L'any 1979 s'inaugurava el banderí. El 1981 s'estrenava vestuari propi. L'Esbart també compta amb la secció de bastoners, fent durant els últims anys múltiples sortides pel Bages i altres comarques catalanes i incorporant la seva Escola de Dansa a la Roda d'Esbarts, activitat que permet relacionar les seccions més joves amb els altres Esbarts catalans. ELS BASTONERS que es configuren dintre de l'Esbart de Dansaires. Al igual que aquest últim, els bastoners tenen el seu origen el 1953, dintre de la Secció Juvenil de l'Esbart, que no només ballava danses catalanes, sinó també Ball de Bastons. Aquest grup, sempre vinculat a l'Esbart passà a anomenar-se 'El Retruc' a partir de l'any 1989. L'any 1990 es va estrenar el banderí i el vestuari nou. D'entre les moltes activitats que duen a terme destaca l'assistència a les Trobades Nacionals de Catalunya. A nivell local fomenten la participació continuada en les Caramelles i l'organització de Matinals Bastoneres. ELS GEGANTES són la secció més moderna, creada el 1990, quan l'Ajuntament no va poder atendre la sol·licitud del Grup Organitzador de la Festa Major que demanava la participació dels Gegants del poble a la Festa, perquè en aquells moments no hi havia Colla de Gegantes. L'any 1991 l'Entitat de la Verbena i l'Ajuntament signaren un protocol de cessió dels Gegants per la seva custòdia. L'any 1991 es creava el Grup de Grallers que havia de ser el suport musical dels Gegantes. El Grup organitza una trobada de Gegants cada anual per la Festa Major. (RIBERA M. SERRA J, 1993) L'organització interna de l'Entitat es fa a partir dels Estatuts. L'any 1959 es manifesta la necessitat de què a la Junta hi hagin representants de totes les seccions, fet que es mantindrà fins aleshores. Hi ha una Junta directiva formada pel president, el sots-president, el secretari i el sots-secretari i el tresorer. A més a més la junta és formada per un vocal de cada secció. L'esbart i els bastoners, per la seva antiguitat tenen el seu règim especial i els seus estatuts de funcionament intern. Les altres seccions funcionen com a branques però sense estatuts. La junta es reuneix un cop a l'any de forma assembleària amb els socis, i de forma periòdica cada setmana. Si bé l'entitat va néixer amb el nom oficial de Societat Coral Recreativa de Instrucción y Ahorro, la majoria de la gent del poble relacionava als seus creadors amb aquells 'xicots que anaven de verbena en verbena'. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||
| 70539 | Fons Parroquials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquials | <p>COMAS F.: 'Arxius de la comarca: Sant Joan de Vilatorrada, Sant Martí de Torruella i Joncadella'. Dovella núm 7. Manresa 1982'</p> | XVII-XX | Mentre que de Sant Joan i Joncadella es conserven documents bastant complets, malgrat la pèrdua d'alguns d'ells per la Guerra Civil, no passa així amb Sant Martí on malauradament es van perdre quasi be tots el 1936. Aquest fet s'agreuja perquè aquesta parròquia era, fins a meitats del segle XIX, la que tenia més importància de les tres. | <p>Conjunt de fons documentals d'origen parroquial pertanyents a les tres parròquies històriques que formaven l'actual terme de Sant Joan de Vilatorrada. Són els següents: PARRÒQUIA DE SANT JOAN DE VILATORRADA: -Llibre de censos y cosas a est tenor (167?-1716). - Defuncions: 6 llibres (1676-1856), (1857-1878), (1879-1891) (aquests dos últims inclouen baptismes i matrimonis) (1891-1946) (1946-1976) 1976 fins ara). - Matrimonis: 4 llibres (1613-1856) (1892-1907) (1907-1970) (1976 fins ara) - Baptismes: 7 llibres (1676-1856) (1892-1917) (1919- 1974) (1947- 1960) (1961 -1966) (1966- 1974) (1974 fins ara) - Llibre de visites (1936-1708) - Consuetes: 2 llibres (1880-1955) (1942-1947) - Confraries: Doctrina Cristiana (1942-1956) - Acció catòlica (1942-1947) - Libro de culto y fábrica de la parróquia de San Juan de Vilatorrda (1939-1965) - Visites pastorals (1942-1979) -Altres: Llibre de col3lectes, safates (1961-1966), cens parroquial (1942-1943), actes A.C. (1946-1960) confirmacions (1942-1979), actes del Santíssim Sacrament (1946-1960). PARRÒQUIA DE JONCADELLA: -Matrimonis: 6 llibres (1692 - 1840) (1857 - 1883) (1833- 1917) (tots tres inclouen baptismes i defuncions) (1916 - 1929) (1929 - 1950) (1950 fins ara) - Baptismes (1920 - 1946) - Defuncions (1919 - 1942) - Llibre de la Confraria de Sant Isidre (1712 -- 1941) -Consueta (1943- fins ara) -Lligall (1827-1867). PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ DE TORRUELLA : -Consueta (1929-1949) -Llibreta de Comunions i confessions de l'església parròquia de Sant Martí des de 1800.</p> | 08218-57 | Sant Joan de Vilatorrada, Sant Martí de Torruella | <p>L'origen dels fons parroquial el trobem al segle XVI, quan a partir dels edictes del Concili de Trento, s'obliga a tots els rectors a dur un control escrit de les activitats parroquials, així com un registre sacramental de baptismes, matrimonis, defuncions, etc... Encara que aquest decret no es va aplicar de forma automàtica ni al mateix temps en totes les parròquies, si que es pot evidenciar que a finals del segle XVI, la majoria d'elles ja havien iniciat aquest registre per escrit. Paral·lelament a aquest tipus d'anotacions, s'imposa el costum de les visites parroquials que els bisbes estan obligats a fer de forma periòdica per totes les seves parròquies a fi de vetllar pel seu bon funcionament. Això dóna peu als llibres de visites que permeten descobrir aspectes variats de la vida parroquial com l'estat de conservació de l'església, la compra de mobiliari, la imatgeria etc.. També cobren especial vigència en aquesta època les confraries. Si bé fins aleshores s'havia tractat d'un fenomen més aviat urbà, es potencien a partir d'ara devocions i cultes que donaran lloc a confraries de gran arrelament popular en l'àmbit rural, com per exemple la del Roser a nivell femení i la de Sant Isidre a nivell masculí. Això també es tradueix en un tipus de documentació que són els llibres de Confraries que permeten indagar en la religiositat popular. Un altre tipus de documentació de gran valor històric són les Consuetes. Aquestes últimes eren llibres o llibretes redactats pels rectors on es descrivien de forma cronològica tots els esdeveniments i festivitats religioses de l'any.</p> | 41.7431800,1.8047600 | 400615 | 4621953 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70539-foto-08218-57-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Cal destacar que el fons de Joncadella, al no ser parròquia, els trobem a Sant Martí. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70540 | Portal de l'antiga església de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-lantiga-esglesia-de-sant-joan | <p>SOLANELLAS T: 'Els treballs per enderrocar l'església de Sant Joan s'iniciaran el 3 de juny' a Regió 7. 25-05-96. SOLANELLAS T: 'Les màquines converteixen en runa l'església de Sant Joan' a Regió 7. 5-6-96. SOLANELLAS T.: 'S'acaba l'enderroc de l'església de Sant Joan de Vilatorrada' a Regió 7. 12-6-96</p> | XX | <p>Arcada neo-romànica construïda en pedra sorrenca vermellosa formada per dos pilars i un arc de mig punt. Com a elements decoratius destaquen dues arquivoltes que finalitzen en dos capitells amb decoració vegetal la interior i dues mènsules també vegetals l'exterior.</p> | 08218-58 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Es tracta de l'antiga portalada de l'església enderrocada de Sant Joan. El seu origen el trobem al 1908 quan va ser feta i consagrada l'antiga església. Quan el 1996 es va plantejar l'enderrocament de l'església, des de la parròquia hi va haver la voluntat de conservar algun element que la recordés. Finalment es va optar per conservar la portalada i ubicar-la al seu lloc actual el 1998.</p> | 41.7432300,1.8046100 | 400603 | 4621958 | 1908 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70540-foto-08218-58-1.jpg | Legal i física | Historicista | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Encastada al pilar dret es troba una placa commemorativa recordant que l'església a la que donava accés era una de les esglésies de a comarca consagrades pel bisbe Torras i Bages el 10 d'octubre de 1908. La placa va ser posada quan va ser traslladada al seu lloc actual. | 116 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70541 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-9 | <p>SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa. Pàg. 92</p> | XX | <p>Edifici adossat a l'església de planta quadrada i tres pisos. La planta baixa amb una porta principal al centre a la qual s'accedeix amb quatre graons i una porta més petita a la part dreta. De la primera planta sobresurten 3 balcons amb ferro forjat. Al tercer pis s'han obert tres finestres petites. Tot el conjunt de la casa és construït en mur de maçoneria amb pedra irregular unificada amb calç reforçat a les cantonades i a les finestres i llindars de les portes amb pedra tallada. L'edifici va ser arrebossat en ciment a mitjans dels anys 80. A l'interior de la casa s'accedeix pel portal principal que dóna al vestíbul, donant aquest accés a la caixa d'escala i a la resta d'habitacions de la plata baixa. El primer pis és la plata noble, que està habilitada com a habitatge. L'habitatge conserva l'antic embigat de fusta i els paviments de rajola amb els dibuixos originals. El segon pis va ser habilitat com a traster des de la construcció de la casa. L'única modificació estructural que ha patit la casa al llarg del temps ha sigut l'habilitació d'algunes habitacions al pis superior, cap als anys 1950 ,que van ser utilitzades com a locals de catequesi.</p> | 08218-59 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'actual rectoria va ser construïda com a residència i escola per a l'ensenyament de les noies del poble del Pare Manyanet. En un acta del 28 de juny de 1896, s'explica com l'educació de les nenes del poble era un assumpte no resolt i l'alcalde i el rector fan tràmits per aconseguir que el bisbe cedeixi quatre monges perquè es facin càrrec de l'ensenyament de les nenes del poble. En un principi es va llogar un petit local cal carrer del Riu i posteriorment l'escola es traslladà a l'edifici de la rectoria. El 1905 ja es van fer els tràmits per construir una escola per a ambdós sexes en un altre indret (SOLANELLES, 1999). Durant uns anys es desconeix la sort de l'edifici. El 1908, quan va ser construïda la nova església de Sant Joan al solar que actualment ocupa la moderna església, l'antic rector de Sant Joan residia a l'antiga casa dels masovers del mas Sant Joan, avui ocupada per l'escola de música. Amb l'acabament de les obres de la nova església del 1908, es va decidir ubicar la nova rectoria en aquesta casa que romania deshabitada al costat de l'església.</p> | 41.7431500,1.8047300 | 400613 | 4621949 | 1904 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70541-foto-08218-59-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70542 | Can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pla-5 | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX | Encara que ha estat objecte d'algunes reformes estructurals, la casa es troba actualment habitada i en bon estat de conservació | <p>Casa originalment de planta quadrangular, que va ser convertida en rectangular al afegir posteriorment un nou tram al nord de l'antiga construcció. Construïda en mur de maçoneria amb pedres irregulars unides amb calç. Consta de planta baixa i primer i segon pis adequats com a habitatges. La façana principal és orientada a llevant, a tocar de la carretera de Manresa a Cardona, i va ser dotada de dos grans portals oberts amb un arc rebaixat destinats a ser oberts i exposar als viatgers que passaven per la carretera els productes per a vendre. Una sèrie de finestrals convertits en portes, que donen accés a balcons, van ser oberts al primer pis, i un seguit de finestres i portes amb balcons al segon. La casa va ser objecte d'algunes ampliacions posteriors que van modificar si no la seva fisonomia (ja que les ampliacions van ser fetes en la mateixa línia estètica que la casa original), la seva planta. A principis del segle XX la casa va ser ampliada en direcció al nord afegint un altre cos de la mateixa alçada que s'obria amb un altre gran portal als baixos, amb l'objectiu d'ampliar el negoci i permetre als viatgers reposar en aquest espai i servir algun menjar i beguda. Aquest cos s'obre igualment amb balcons al primer pis i balcons i finestres al segon acompasant la mateixa línia de l'edifici original. Amb posterioritat va ser afegit un altre cos de forma trapezoïdal en totxana a la façana de migdia que va ser obert amb galeries al primer i segon pis que han estat parcialment cobertes. La façana de ponent és la part més modificada de la casa originària obrint-se amb un seguit de finestrals i terrats d'ús divers.</p> | 08218-60 | Sant Martí de Torruella | <p>Segons informació oral de la pròpia família Pla, cap a l'any 1880 els propietaris de la masia de Can Pla Vell van decidir construir una casa al peu de la nova carretera de Manresa a Cardona. L'objectiu d'aquesta nova construcció i del trasllat de la família a la nova casa era aconseguir vendre el vi, l'aiguardent i els seus productes amb més facilitat que a l'antiga casa de Can Pla Vell. Per accedir a l'antiga casa era necessari travessar el riu Cardener per una passarel·la fins a l'antic camí que anava de Sant Joan a Callús, i en cas de pluges fortes o inclemències meteorològiques aquest pas es feia difícil. En aquell temps un dels principals ingressos de la família era la venda dels productes que es produïen a la casa, especialment el vi i per tant es va optar per anar a viure al peu de la carretera. La casa va ser ideada des del principi com a lloc de venda, per tant a la façana que donava a la carretera es van fer uns grans portals que eren oberts i que permetien exposar els productes per a vendre. Al cap de poc temps es va afegir un nou tram que va ser convertit en un lloc on podien parar els carruatges, i es van començar a servir menjars pels traginers i viatgers que circulaven per la carretera. Segons la família aquesta activitat no era concebuda ben bé com a 'Hostal', ja que l'objectiu i la principal activitat era la venda dels seus productes.</p> | 41.7709300,1.7885300 | 399309 | 4625053 | 1880-90 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70542-foto-08218-60-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Una part de la casa va ser habilitada com a escola municipal a mitjans del segle XX. Una part dels baixos de casa allotgen actualment les oficines de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Sant Martí de Torruella. | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||
| 70543 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-28 | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | <p>Les caramelles són una tradició festiva que es du a terme tant a Sant Joan com a Sant Martí, però en tractar-se de dos tipus d'hàbitat diferents i amb tradicions diferents, s'han mantingut variants concretes adaptades a cada medi. A SANT JOAN DE VILATORRADA la tradició de les caramelles és organitzada des dels anys 20 per la entitat cultural La Verbena, encara que amb anterioritat ja es celebrava. La festa era celebrada per Pasqua. Amb anterioritat a la creació de la Verbena, hi havia diverses colles - quatre o cinc- que cantaven caramelles, formades pels joves del poble i encapçalades pel que s'anomenava un Cap de Colla. El nexe d'unió dels membres de cada colla acostumava a ser la proximitat geogràfica, organitzant-se per carrers propers. Cada colla es subdividia alhora en dues seccions, la dels grans formada pels adults, i la dels anomenats 'mitjans' formada pels nens entre els 12 i 15 anys. No acostumava a haver-hi dones ja que fins els anys 50 es va considerar una activitat merament masculina. El nombre de membres de cada colla era d'uns 20 o 25 joves aproximadament. La indumentària que s'acostumava a portar no tenia caràcter uniforme i acostumava a basar-se en una camisa blanca i espardenyes de veta. Cada any acostumaven a renovar-se les cançons que es cantaven aportant una o dues de noves. Existia el màxim secret en aquesta qüestió, de tal manera que si algun membre de la colla revelava als de l'altra colla la nova cançó era expulsat d'immediat. S'acostumava a assajar un o dos cops cada setmana a partir del mes de febrer fins a Pasqua. El lloc d'assaig habitual era la Costa dels Rebentats, encara que algunes colles podien anar a la Costa Rodona. Un o dos membres de la colla se'n cuidaven de buscar la música i d'arrodonir les lletres. Les caramelles començaven el dissabte de Pasqua a la tarda i les inauguraven els grups de mitjans (de 12 a 15 anys) passant a cantar per les cases del poble i algunes del regadiu de Manresa. Acostumaven a cantar a diverses cases. Existia el costum que a les cases on aquell any hi havia hagut un difunt, en comptes de cantar es resava un parenostre. La gent de les cases acostumava a obsequiar-los amb ous, ametlles, pa i una mica de vi. El diumenge al matí, després de la missa, sortien a cantar els grans. S'entrava dins de les cases a cantar rebent a canvi dolços per menjar, vi i alguns cèntims que servien per pagar als músics que es llogaven per la jornada. Es tractava de la mateixa colla de músics que venia cada any des de Manresa. Actualment les caramelles són organitzades per l'Entitat de la Verbena el Dilluns de Pasqua. El recorregut es limita als carrers cèntrics del poble i l'acte té lloc durant el matí. Com a signes característics els caramellaires de Sant Joan porten: -Les lloques: són les persones, sobretot noies, que porten les paneres amb flors que seran llançades pels ballesters als balcons de la gent, i que serveixen per recollir els donatius que la gent ofereix als caramellaires. -Els ballesters: solen ser tres o quatre nois que duen les ballestes, que són artefactes de fusta amb els quals llencen una bosseta amb una flor a les finestres i balcons de les cases on es canta. Les persones que ho recullen, agafen la flor i retornen la bossa on prèviament han col·locat uns cèntims. -Els estendards: són les persones encarregades de dur l'estendard de l'Entitat. -Els bastoners: solen ser membres de l'esbart. Els balls que representen solen ser balls que executen a l'esbart i que acostumen a canviar cada dos o tres anys.</p> | 08218-61 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>L'origen de les caramelles és popular, tot entroncant amb els rituals de fecunditat precristians, simbolitzats en la presència de l'ou, com a element generador de vida, tot coincidint amb les festes de la primavera, amb la seva significació de renovació vital. Amb el temps va adquirir forma cristiana, tot mantenint aspectes profans. A Sant Joan de Vilatorrada les Caramelles eren un fet espontani que es celebrava sense cap mena d'organització . Els joves s'agrupaven en colles als vols del mes de gener segons el seu grup d'amistats o segons la proximitat geogràfica, normalment per carrers. Això feia que sempre hi haguessin diverses colles de caramellaires, sempre rivals entre si. L'entitat de la Verbena va començar a organitzar les seves caramelles a partir del 1918 com un grup més. La primera gran fusió de grups caramellaires es va produir vora el 1950 quan es fusionen l'Entitat de la Verbena i el Quadro Artístico Sanjuanense. Aquest fet va significar la unificació de dues grans colles. Vora el 1952 i 1953 amb la creació de l'Esbart Dansaire, quasi bé totes les persones que participaven a les caramelles van anar a parar dins aquest grup de forma voluntària, uns perquè ja hi eren, i d'altres per voluntat pròpia. D'aquesta forma a Sant Joan només hi va quedar un gran grup de caramelles que va ser el de la Verbena, Entitat que des d'aleshores organitza aquesta manifestació festiva. Amb anterioritat a la creació de l'Esbart, algun grup de caramellaires havia ballat el Ball de Cascavells, amb música i lletres copiades dels grups de Súria i Sant Mateu. Amb la creació de l'Esbart van néixer els bastoners que acompanyen les caramelles.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70543-foto-08218-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70543-foto-08218-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70543-foto-08218-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | (Continuació descripció) A SANT MARTÍ DE TORRUELLA existien, abans de la Guerra Civil, dues colles de caramellaires adults, passant a ser després, una sola de grans i una de petits que va afegir-se. Inicialment el grup era format exclusivament per homes, ja que només a partir dels anys 50 van començar a participar les noies. El tipus d'indumentària que duien no estava uniformada, i es basava en camisa blanca, espardenyes de vetes vermelles i pantalons de pana. Els caramellaires assajaven normalment un cop cada setmana al local de l'Hostalet, des dels mesos de gener i febrer fins a Pasqua. La música i les lletres de les caramelles acostumaven a estar basades en valsos i sardanes. L'acompanyament musical el feia una orquestra que venia cada any de Manresa per l'ocasió. Al tractar-se d'un tipus d'hàbitat disseminat, les caramelles havien de cantar-se en dos dies si es volia arribar a totes les cases, d'aquesta forma es començava el dissabte a la tarda sortint de Torruella i es passava per Joncadella, Can Basora, Cal Jepet, Ca l'Eloy, El Soler, Vilaclara, Cal Pic, Les Cots i es baixava fins a Callús quan ja havia caigut la nit. Allà (a Cal Badia) s'agafaven les torxes que s'utilitzaven per la processó de reis, s'encenien i continuaven cantant per les cases de Callús. El diumenge al matí es passava per l'altra banda de riu, començant a Cal Miqueló i arribant fins a Can Canals Nou. Allà s'esmorzava i es continuava per l'altre cantó de riu fins a la casa de Les Feixes. Com a signes característics els caramellaires de Sant Martí porten: -Les Lloques: són les persones, sobretot noies, que porten les paneres amb flors que seran llançades pels ballesters als balcons de la gent, i que serveixen per recollir els donatius que la gent ofereix als caramellaires. -Els ballesters: solen ser tres o quatre nois que duen les ballestes. Són artefactes de fusta amb els quals llencen una bosseta amb una flor a les finestres i balcons de les cases on es canta. Les persones que ho recullen, agafen la flor i retornen la bossa on prèviament al col·locat un cèntims. Al Fons documental de l'Entitat de la Verbena es troben diverses lletres impreses i fons fotogràfics de Caramelles. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||
| 70546 | Riera de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-fonollosa-0 | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | <p>La riera de Fonollosa, afluent del Cardener per la banda dreta té el seu tram final dins del terme de Sant Joan de Vilatorrada, just allà on fa l'aiguabarreig. La de Fonollosa és una vall llarga i estreta amb vessants molt pendents, d'on l'aigua baixa en torrents que s'ajunten per esdevenir després riera tranquil·la. El seu interès esdevé pel bosc de ribera que l'envolta. Es tracta d'un bosc caducifoli on destaca l'àlber, el freixe de fulla petita, el pollancre i el salze. Tot el curs de la riera esdevé el camí natural que comunica Sant Joan amb Fonollosa mitjançant la carretera de Manresa a Calaf C-1410.</p> | 08218-64 | Sant Joan de Vilatorrada | 41.7518700,1.7972400 | 400003 | 4622926 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70546-foto-08218-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70546-foto-08218-64-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||||
| 70547 | Tines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines | <p>AA.DD.: Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. 1984. COMAS I CLOSAS F.: Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XIX | Exceptuant el cas de les tines del mas Can Canals Nou i del Mas Vilatorrada on hi ha hagut una preocupació per la restauració i la conservació, en la resta dels casos es troben en un estat d'abandonament considerable, moltes d'elles derruïdes | <p>Les tines són construccions que presenten característiques ben similars. La seva planta exterior pot ser quadrangular o circular. La part inferior està realitzada amb pedra i morter. L'interior acostuma a ser circular, i està recobert amb peces de ceràmica envernissada. Seguidament, com a prolongació de la tina, es bastien uns murs de pedra seca que formaven la seva estructura exterior, quadrada o circular, on es bastia una obertura. La coberta està formada normalment per una volta cònica de pedra seca recoberta de terra per impermeabilitzar-la. La tina té normalment un accés superior des d'on s'abocava el most un cop premsat, i a la part inferior hi havia els brocs per on es buidava. Algunes tenen una barraca adossada que tancava l'accés de la tina per la part inferior i a més podia servir per guardar les eines. Al terme de Sant Joan de Vilatorrada i a Sant Martí de Torruella es conserven algunes tines com a elements arquitectònics aïllats, en alguns casos es tracta simplement de la tina sense cap altre element al mig d'un camp. En altres ocasions, es tracta d'un grup de tines (tres o quatre) a les quals s'ha afegit una barraca al peu de cada tina. Les localitzades són les següents: -TINES DEL MAS CAN CANALS NOU: Conjunt de quatre tines de planta circular amb una barraca de planta quadrada adossada als peus de cadascuna de les tines. Tres d'elles formen part del mateix conjunt i estan construïdes en la mateixa línia. La quarta té el doble d'alçada de les altres i es troba construïda independent al darrera d'una de les altres tres. El nivell del terra original ha estat sobrepujat arran de la restauració de l'any 1962 fins a cobrir la porta d'accés dels dipòsits inferiors fins a mitja alçada. Cobertes amb teulada plana de teula. Aquest conjunt formava part d'un grup més gran de 10 tines (sis de planta quadrada i quatre circular). Les de planta quadrada, degut al seu mal estat de conservació, van ser enderrocades el 1962 quan es van restaurar les altres. -TINES DE CAL RIERA NOU: Es tracta de dues tines aïllades sense barraca adossada ubicades entre la casa de Can Riera Nou i Cal Mateu. Una de les tines es troba situada en un camp a ponent de la Casa de Cal Riera Nou, és de planta quadrada, construïda exteriorment amb mur de paredat i reforçada amb pedra a les cantonades. Es tractava d'una tina coberta. Actualment, el seu estat de conservació és molt dolent. L'altra tina es troba recolzada en un antic marge que salva el desnivell entre les cases de Cal Riera Nou i Cal Mateu, trobant-se pràcticament a tocar d'aquesta última casa. Es tracta d'una tina de petites dimensions, sense barraca adossada, construïda en pedra seca, i coberta. El seu estat de conservació és bo. -TINES DE CAL CORNET: Conjunt de dues tines aïllades de planta quadrada ubicades al peu de la costa de Can Pla sense barraca adossada. El seu estat de conservació és regular. -TINES DE LA BARRACA VELLA: Conjunt de quatre tines de planta quadrada amb barraca adossada als peus, ubicades uns metres a llevant de la casa anomenada La barraca Vella. Tot el conjunt es troba construït adossat a un petit turonet. Es tracta d'un conjunt de tines fetes en pedra seca i cobertes amb teula. Totes les barraques tenen la porta orientada al nord, destacant una d'elles que conserva l'entrada en forma d'arcada de grans dimensions. L'estat de conservació és dolent, començant a caure les teulades. -TINES DEL MAS VILATORRADA: Formen part del conjunt del mas Vilatorrada un conjunt de tres tines aïllades ubicades a uns metres al cantó N-O de la casa. Es tracta d'un seguit de tres tines, una central de cos quadrangular amb barraca adossada als peus, i dos de planta circular que l'envolten, una d'elles, la del cantó esquerre també amb barraca adossada. L'estat de conservació és bo. -TINES DEL MAS CAN CANALS VELL-FINCA SANTA MARTA: A uns metres al nord de la casa es troben les restes d'una antiga tina de planta circular que pertany al mas. El seu estat de conservació és dolent.</p> | 08218-65 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>El sistema de construcció en pedra seca és molt antic en la comarca. L'origen de les actuals tines el podem trobar a finals dels segle XVIII i al llarg del segle XIX, producte de l'expansió agrària que va suposar la gran demanda de vins i licors en el mercat. Aquest fer va empènyer a bona part dels propietaris a roturar els boscos i a plantar mitjançant el sistema de feixes, camps i turons fins aleshores considerats marginals. El raïm es premsava al peu de la vinya i posteriorment es transportava fins al celler. Amb aquest sistema s'aconseguia reduir notablement el volum que s'havia de transportar, i conseqüentment, les despeses que se'n derivaven. En algunes ocasions les tines es troben al costat del mas com és el cas del Can Canals Nou, Vilatorrada o de la Barraca Vella. En aquest cas l'objectiu era dipositar el raïm dels rabassaires que conreaven terres del mas.</p> | 41.7604500,1.7885900 | 399298 | 4623889 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70547-foto-08218-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70547-foto-08218-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70547-foto-08218-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70548 | Barraques de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-vinya | <p>AA.DD.: Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. 1984. COMAS I CLOSAS F.: Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XIX | La majoria d'elles no tenen cap us específic en l'actualitat, la qual cosa fa que estiguin abandonades sense cap interès per la seva conservació, corrent el perill d'ensorrar-se. Molts dels propietaris actuals les enderroquen sense cap interès per la seva conservació. | <p>La barraca de vinya és una construcció de pedra seca, normalment de planta única ja sigui circular, o bé quadrada, que es cobreix amb una volta de pedra. L'element més característic és la utilització de la volta cònica. Aquesta volta es basa en una superposició de filades de pedres planes, col·locades de manera que surtin cap a l'interior i acabin tancant la volta. Les pedres que formen les files es falquen amb les altres per tal de donar consistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. És important que totes les pedres estiguin ben falcades. Un cop posades totes les filades, la volta es clou amb una gran llosa o bé diverses pedres petites. En ocasions la volta es cobreix amb una capa de pedruscall i terra per tal d'impermeabilitzar-la. La volta cònica serveix per cobrir edificis, tant de planta circular com quadrangular. En el cas de la planta rectangular, hi ha una dificultat afegida en el pas cap al pla circular de la volta. Això s'aconsegueix amb la utilització de petxines, pedres travesseres que es col·loquen en els angles i permeten pujar la volta. Les seves dimensions solen ser reduïdes perquè el tipus de volta limita molt l'espai que s'ha de cobrir. Tota l'estructura està subjecta a una sèrie de contrapesos que s'equilibren assegurant l'estabilitat de la construcció. Els murs que sostenen la volta estan fets també amb pedra seca i el seu gruix varia en funció de l'alçada de la volta; a més alçada i amplitud correspon més gruix de mur per suportar les pressions. Les pedres es col·loquen normalment sense treballar, exceptuant les que es col·loquen a les cantonades o a les obertures. En alguns casos a més de la porta, s'obren petites obertures en el mur que serveixen per poder veure l'exterior. En ocasions es presenten combinacions de dues o més barraques adossades, o be s'adossen a les tines. També pot donar-se el cas que, per estalviar feina, la barraca estigui adossada a algun marge de vinya, aprofitant la paret natural com a fons de barraca. Les portes s'obren normalment amb llinda a excepció d'algun cas on s'utilitza la mateixa pedra per fer una arcada. Al terme de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella trobem alguns masos amb llarga tradició vitícola que conserven encara algunes de les barraques de vinya dins de les seves propietats. Són els següents: MAS CAN CANALS NOU: La finca conserva dues barraques de vinya de planta quadrada dins de la seva propietat ubicades a la costa de Montcunill. MAS EL SOLER: La finca conserva quatre barraques de vinya dins les seves propietats ubicades a l'entorn de la casa. Són barraques de planta quadrada cobertes amb falsa volta que es troben en bon estat de conservació. MAS CAL CORNET: La propietat conserva una barraca de vinya de planta quadrada en una finca situada a mà esquerra del camí que va de Sant Joan a Callús. Es tracta d'una construcció típica amb pedra seca i coberta amb falsa volta situada sobre un petit turó. L'estat de conservació és bo. MAS CAN PLA VELL: La propietat conserva tres barraques de vinya, una de planta circular i dues de planta quadrada construïdes en pedra seca, cobertes amb falsa volta i amb la porta orientada a llevant, al lloc anomenat Camp Gran. L'estat de conservació d'una de les quadrades és bo, l'altre és regular. La de planta circular ha començat a ensorrar-se recentment. La finca també conserva una altra barraca de vinya de planta quadrada al camp anomenat de la Solella amb les mateixes característiques que les anteriors, exceptuant la porta que és orientada a migdia. L'estat de conservació és bo. MAS LLOBET: Les antigues propietats d'aquests masos s'estenien a llarg de tota la falda del Collbaix. Aquesta era una zona dedicada de forma quasi exclusiva al cultiu de la vinya, sent abundants encara els testimonis.</p> | 08218-66 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>La pedra seca és una tècnica constructiva molt antiga que permet diverses aplicacions. Al terme de Sant Joan com a la resta del Bages, l'aparició de barraques està estretament lligada a la gran expansió que la vinya va tenir a les últimes dècades del segle XIX a la comarca. La gran demanda de vins i derivats va provocar l'aprofitament de tota la superfície conreable, i una bona part del bosc de la zona es va convertir el feixes plantades de vinya, fins que l'arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX va posar fi aquesta febre vitícola. Aquest període d'expansió agrícola va empènyer al conreu de terres marginals sovint lluny dels llocs d'hàbitat. El desplaçament feixuc fins a la vinya obligava en moltes ocasions a tenir un lloc on guardar les eines d'un dia per l'altre, a fi de no carregar-les constantment. És amb aquest objectiu que neixen les barraques de vinya: guardar les eines necessàries pel cultiu, i alhora tenir un lloc on aixoplugar-se en cas de pluja o per passar la nit si la distància fins a casa era molt llarga.</p> | 41.7720500,1.7791400 | 398530 | 4625188 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70548-foto-08218-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70548-foto-08218-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70548-foto-08218-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | (Continuació descripció) Es conserven, entre la zona ocupada pels camps entre la falda del Collbaix i les primeres cases del municipi de Sant Joan de Vilatorrada, cinc barraques de planta circular i tres barraques de planta quadrada. Destaca especialment per la barraca ubicada a tocar de l'Eix Transversal. Es tracta d'una barraca de planta circular amb la porta d'accés orientada a ponent i constituïda per un arc adovellat d'una alçada similar pràcticament al de tota la barraca. Es tracta d'un arc fet amb dovelles petites, unificades amb argamassa i molt més treballat que la resta de l'edificació. L'estat de conservació d'aquestes barraques és regular, trobant-se algunes amb part del sostre derruït o en un procés avançat de desmoronament. MAS TORRES DE BAGES: Degut a la seva intensa dedicació a l'activitat vitícola el mas Torres de Bages conserva encara tres barraques de vinya, una de planta circular i dues de planta quadrada, en bon estat de conservació totes tres. MAS CAN CANALS VELL- FINCA SANTA MARTA: Dins dels límits de les seves propietats es conserven cinc barraques de vinya, tres de quadrades i dues de planta circular. Altres indrets que no pertanyen a cap mas però on podem trobar barraques de vinya són: PLA DELS VINYATS: Al Pla dels Vinyats (antiga propietat del Mas Torres de Bages) es conserven encara al marge dret de la carretera de Manresa a Cardona, just davant de l'actual polígon industrial un seguit de quatre barraques de vinya de petites dimensions, de planta quadrada, en un estat de conservació molt dolent. COLLBAIX: A la seva vessant nord conserva una barraca de vinya de planta quadrada de grans dimensions. L'estat de conservació és bo. Al cim de Collbaix també podem trobar mostres de possibles edificacions que poden ser considerades antigues barraques de vinya avui dia derruïdes. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70549 | Forn de maons de can Pla Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-maons-de-can-pla-vell | <p>OLIVARES D. (1994), Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al forn de Cal Bassacs. Arqueociència.</p> | XIX | El forn va deixar d'utilitzar-se ja al segle passat. Encara que hagi caigut la coberta de l'estructura superior es troba en bon estat de conservació. | <p>Conjunt arquitectònic format per les instal·lacions i dependències del forn de maons. L'estructura del forn és construïda a partir d'un rebaix realitzat en el terreny natural i que separa una zona boscosa d'un camp de cultiu. En la part inferior del rebaix s'ubica la cambra de combustió formada per dues parets d'argila cuita que s'adossen al retall del terreny i que formaven la caixa del forn. Aquesta caixa es troba actualment plena de vegetació. A la part inferior d'aquesta caixa es troba la boca d'alimentació feta amb pedres i maons i que servia com a base per introduir llenya en el forn. Sobre aquesta caixa es situava teòricament un graella de la qual no es van trobar rastres, encara que és possible que hagi caigut dins l'estructura de la caixa. Sobre la superfície de la caixa i la graella es va aixecar una construcció en pedra seca de planta quadrangular i a la qual s'accedeix des de la part superior del rebaix. Manca la coberta d'aquesta estructura que segurament devia estar feta amb volta falsa a l'estil de les barraques de vinya. La porta és oberta al cantó nord amb petites dovelles de pedra. Complerta l'estructura exterior del forn una altra estructura de pedra en forma de volta de grans dimensions que protegia l'entrada de la boca d'alimentació i creava un espai que permetia treballar, guardar estris i argila, o acumular llenya protegint-la de la pluja.</p> | 08218-67 | Sant Martí de Torruella | <p>El forn es troba dins de la propietat del mas Can Pla Vell i va ser construït per Martí Pla a finals del segle XIX , amb l'objectiu de ser utilitzat per les obres de la casa. El sistema de producció de ceràmica i obra constructiva en forns, com maons, teules i altres peces d'argila cuita és llargament conegut i va mantenir-se de manera semblant durant molt segles. El treball en el forn no implicava sols el propi forn sinó que requeria de la presència propera d'un punt d'aigua, i d'algun indret proper on agafar argila base. D'aquí que aquest forn es trobi al costat de la ja desapareguda Font de Can Pla. El forn va deixar de ser utilitzat les primeres dècades del segle XX.</p> | 41.7653900,1.7814800 | 398714 | 4624446 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70549-foto-08218-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70549-foto-08218-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | No ha estat mai utilitzat com a forn comunitari, sent d'ús exclusiu de la casa de Can Pla Vell | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70550 | Fira-Festa de Tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-festa-de-tardor | <p>BOLANCELL O.:'La Fira de Tardor de Sant Joan aconsegueix superar els 5.000 visitants' a Regió 7. 26-10-98</p> | XX | <p>La Fira-Festa de Tardor es celebra l'últim diumenge d'octubre a la zona ubicada entre el Passeig del Riu i el Parc Catalunya, tenint com a centre de referències l'espai de la Fàbrica Gallifa. La Fira engloba una Fira d'Artesans i Artistes, una Fira Ramadera i una Mostra de Comerç Local. Aquesta varietat fa que s'exposin una àmplia mostra de productes diferents: maquinària, cotxes, bestiar, exposicions, artesania etc.. El programa d'activitats comença el divendres al matí amb actes diversos: obertura de la festa amb parlament de les autoritats, desfilada de Majorettes i banda de tambors, aperitiu etc. I s'estén al llarg de la tarda amb ball i berenar i finalitza amb una representació teatral al vespre. El dissabte al matí s'obre la fira amb els expositors i es continua amb una botifarrada a la tarda i un festival de dansa. El diumenge es torna a obrir la fira amb els expositors i es continua amb activitats diverses. La festa es conclou amb un dinar popular. Totes aquestes activitats es complementen amb audicions de sardanes, exposicions fotogràfiques, matinals bastoneres etc...</p> | 08218-68 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La Fira-Festa de Tardor va néixer l'any 1992 com a iniciativa local del Grup de Pesebristes del carrer del Riu de Sant Joan. Aquest grup ja venia organitzant de forma espontània algunes activitats, com l'organització d'un pessebre vivent al carrer des de l'any 1984. L'any 1992 es van proposar cridar alguns artistes locals a fi de què exposessin les seves creacions durant un cap de setmana al carrer. La iniciativa va sorgir exclusivament d'aquest petit grup de veïns del carrer del Riu. Donat l'èxit de la iniciativa, l'any 1996 un grup de pagesos i ramaders van decidir unir-se organitzant una fira de bestiar, però hi van fer ells mateixos, buscant-se ells els expositors i organitzant-se independentment. Això va significar una ampliació de l'espai firal que es va estendre en direcció al Parc Catalunya i la fàbrica Gallifa. L'èxit de la Fira ha involucrat a l'Ajuntament de la vila que dóna suport a les activitats i organitza d'altres en paral·lel, de tal manera que ha quedat com a una manifestació lúdica institucionalitzada dins del calendari festiu de la vila.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 1996 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70551 | Festa de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-primavera | <p>SOLANELLAS T: 'Sant Joan celebra demà la Festa de l'arrós' a Regió 7. 13-4-96. SOLANELLAS T: 'La Festa de l'Arrós de Sant Joan convoca 500 comensals' a Regió 7. 17-4-96. SOLANELLAS T.:'Èxit a Sant Joan en l'inici de Pel Verd després del Negre' a Regió 7. 5-4-95. SOLANELLAS T.:'Sant Joan dóna la llauna en una animada Festa de Primavera' a Regió 7. 27-4-98</p> | XX | <p>La Festa de la Primavera s'organitza des de les regidories de Medi Ambient i Esports de l'ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, amb l'objectiu de donar a conèixer el medi natural del terme i fomentar l'esport. Sol celebrar-se el primer diumenge del mes d'abril, o la data més propera que s'escaigui. Es tracta d'una festa oberta a tothom. La jornada comença amb una plantada d'arbres, i es continua amb una pedalada seguint alguna ruta prèviament marcada dintre del terme municipal. La ruta acostuma a ser diferent cada any, a fi d'anar coneixent diferents indrets. Al migdia es segueix amb una arrossada popular celebrada a l'espai de la fàbrica Gallifa, i a la tarda sol amenitzar-se amb algun acte lúdic (trobada d'acordionistes etc..) Durant l'edició de l'any 2000 l'Associació de Comerciants i Botiguers de la vila va organitzar una fira amb parades als carrers principals, però sense garantia de continuació.</p> | 08218-69 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Segons informació oral del Sr. Ramon Casas, els orígens de la Festa de Primavera s'han de buscar la primera festa de l'arbre que es va organitzar, el febrer del 1976. La iniciativa va ser del grup d'AMPAS de la vila que agrupava les associacions de pares d'alumnes de totes les escoles, amb la col·laboració de l'Ajuntament. L'objectiu d'aquesta primera festa va ser fer una plantada d'arbres acompanyat d'una xocolatada. D'aquesta primera plantada d'arbres destaca especialment el cedre del c/Montserrat cantonada amb c/del Sol. L'èxit de la primera festa va animar als organitzadors a repetir-la. Es van realitzar vuit edicions més de la festa. L'any 1994 van produir-se grans incendis en la comarca del Bages i uns mesos després es va organitzar una exposició a nivell comarcal anomenada 'El verd després del negre' que pretenia ser un missatge de conscienciació ecològica. Aprofitant la crida d'aquesta exposició i la tradició de la festa organitzada els anys anteriors, l'ajuntament de la vila va prendre el relleu en l'organització, passant des de llavors a ser una festivitat coordinada des de les regidories d'Esports i de Medi Ambient.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 1994 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70551-foto-08218-69-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'actual festa és coordinada pel Sr. Marcel Ribera de l'ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70552 | Festa Major Infantil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-infantil | <p>SOLANELLAS T.: 'Tret de sortida a la Festa Major Infantil de Sant Joan' a Regió 7. 15-5-98. SOLANELLAS T.: 'El deu anys més grans de la festa menuda' a Regió 7. 22-6-98</p> | XX | <p>La Festa Major Infantil és possiblement la manifestació festiva més original de quantes es duen a terme al llarg de tot l'any al poble de Sant Joan de Vilatorrada. Cal aclarir dins d'aquesta valoració que en aquests moments és única a nivell de Catalunya, amb la voluntat de difondre-la per altres municipis. La Festa és organitzada per l'Entitat anomenada El Sidral. Prèviament als actes de la festa, l'entitat organitza dos actes amb l'objectiu de divulgar-la i recaptar fons. El primer acte té lloc dos mesos abans de la festa (mes d'abril), i es realitza una subhasta pública d'algun emblema o objecte simbòlic creat per l'Entitat a fi de recaptar diners. L'altre acte té lloc un mes abans (mes de maig), es tracta d'un sopar a la fàbrica Gallifa on participen pares i nens. Es tracta d'un sopar de diversos plats, però on el protagonista és un porc que prèviament s'ha rostit a la Plaça Major durant la tarda. Després del sopar s'organitza una subhasta d'estris vells. La Festa Major Infantil pròpiament dita es du a terme just el cap de setmana abans de la Festa Major de Sant Joan (dies 24 i 25 de juny). Tots els actes són organitzats només per als nens, i no hi poden participar els adults, ni al correfoc, ni als balls ni al sopar. Aquest any però, s'ha pensat en organitzar un acte per a adults, a l'igual que dins d'una festa major d'adults s'organitza un acte per nens. Les orquestres del ball són orquestres també per adults. Tota la Festa és conduïda per cinc personatges que són els següents: EL KIKO, EL SENDO, EL JOU MISSATGER, LA SUPERIAIA I LA BRUIXA TETI. Els primer anys hi havia un altre personatge anomenat EL POLI, destinat a posar ordre però es va suprimir. Els actes de la Festa són els següents: DIVENDRES MATÍ : Al matí té lloc la Festa Major Infantil Comarcal, de tal manera que arriben les diferents escoles de la Comarca i es distribueixen en tres cercaviles diferents que recorren el poble. A mida que recorren el poble passen per tres places (Pl. de l'Església, Pl. de la pau, i Parc Catalunya) on poden gaudir de tres actuacions diferents. En una d'elles s'esmorza. A migdia es troben tots a la Plaça Major on té lloc un espectacle de cloenda. DIVENDRES TARDA: Dues cercaviles recorren el poble fins la Plaça Major. Allà es fa el pregó i s'organitza una guerra de confetti. D'allà se surt en cercavila fins la fàbrica Gallifa on es fa un sopar anomenat 'Sopar a la fresca'. Es tracta d'un sopar sense pares. Quan surten del sopar es deixa un temps per què els nens vagin a canviar-se i a la nit s'organitza un ball d'envelat amb una orquestra d'adults. També es tracta d'un ball sense pares. DISSABTE TARDA: A la plaça de la Pau s'organitza una guerra de merengues, una enfarinada, i una pluja d'aigua de colors i escuma. Al vespre té lloc el correfoc, on tampoc hi poden entrar els pares. Els artífex del correfoc també són els nens (els més grans que porten els dimonis i les bèsties). El correfoc arriba fins la Plaça Major on es fa un petit castell de focs. Després hi ha un petit ball obert a tothom. Dins l'any 2001, el dissabte al matí es té pensat incloure un acte per adults. DIUMENGE MATÍ: Al Parc Catalunya s'organitzen activitats i tallers diversos. Aquesta activitat s'organitza juntament amb l'Entitat La Verbena. A la una es fa una cercavila anunciant el final de la festa, i un espectacle de cloenda per grans i petits. Després els nens tenen organitzat un piscolabis a la fàbrica Gallifa. L'edat permesa per participar-hi és de 0 a 14 anys. També es va intentar que aquesta Festa tingués elements d'identitat propis, així es va crear un himne especial per a la festa: el Sant Joan City, que es canta en diversos actes. També el correfoc i cadascun dels actes de la Festa tenen les seves músiques creades ex-professo per a cada ocasió. Paral·lelament, la Plaça Major es engalanada amb garnaldes i motius fets per les escoles de la vila sobre un eix temàtic que canvia cada any.</p> | 08218-70 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La Festa Major Infantil va néixer arran de les reivindicacions dels nens a un grup de pares i persones vinculades al mon de les AMPAS de la Vila. La seva reivindicació estava basada en el fet de què normalment dins el marc d'una Festa Major, hi ha sempre un o dos actes dedicats al nens, i aquest fet es considerava injust, pensant que hi hauria d'haver una Festa Major única i exclusivament pensada per a nens. Aquesta reivindicació va ser recollida per un grup de pares de l'AMPA de l'escola Joncadella que aquell mateix any 1988 van organitzar un correfoc única i exclusivament per als nens. L'èxit de la iniciativa els va empènyer a organitzar l'any 1989 tota una programació de Festa Major Infantil. Aquest grup de persones es van cohesionar dins una entitat que va rebre el nom de El Sidral. Els primers anys el grup del Sidral va muntar la festa en col·laboració amb grups com Gog i Magog i Pepsicolen que després es van professionalitzar. L'objectiu de l'Entitat era organitzar una Festa paral·lela on només hi poguessin participar els nens. Els actes i la programació han anat evolucionant dintre d'una mateixa línia fins que l'any 1999 es va organitzar una jornada amb divulgació comarcal a fi de què participessin els nens de totes les escoles de la Comarca. L'any 2000 l'Entitat va legalitzar-se oficialment. La voluntat del col·lectiu és en aquests moments organitzar una jornada de Festa Major Infantil a nivell de les escoles de Catalunya.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 1988 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70552-foto-08218-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'Entitat el Sidral és un col·lectiu format per persones del municipi de Sant Joan de Vilatorrada amb voluntat de treballar de forma totalment desinteressada en l'organització de la Festa Major Infantil. Es tracta d'un col·lectiu apolític i amb una voluntat totalment integradora sense distingir en creences o ideologies. L'estructura interna de l'Entitat és totalment mancada de jerarquies, encara que actualment al constituir-se oficialment la societat es va haver d'anomenar un president. El grup funciona a base de Comissions de treball totalment voluntàries que es reuneixen en assemblees comuns per discutir els punts i qüestions concretes. El nombre de socis és desconegut ja que al funcionar de forma voluntària no existeixen ni carnets ni numeracions, considerant-se col·laboradors tots aquells que hi participen d'una manera o altre. Actualment s'ha format dintre del l'Entitat un subcol·lectiu al que s'anomena 'júnior', format per tots aquells adolescents que per edat ja no poden participar en els actes de la Festa, però que volen col·laborar en la seva organització. Els últims anys organitza també la Cavalcada de Reis i col·labora amb el col·lectiu Xarxa. Al llarg de l'any també organitza uns tallers de restauració de mobles antics. El finançament del col·lectiu i de la Festa Major Infantil corre a càrrec de l'Ajuntament de la Vila, del Consell Comarcal i d'aportacions privades. Algunes d'aquestes aportacions es canalitzen mitjançant un jornada que s'organitza dos mesos abans de la Festa Major en la qual es fa un acte de presentació de la propera Festa i es subhasta un emblema de la Festa creat aquell mateix any. Un mes abans també s'organitza un sopar amb pares i nens en el qual al final es fa una subhasta d'objectes usats. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70553 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-3 | <p>SOLANELLAS T.: 'Sant joan recupera demà la festa de Sant Antoni tal i com es feia fa 25 anys' a Regió 7. 3-2-96. SOLANELLAS T.:'Una reexida festa de Sant Antoni fa que Sant Joan reculi 25 anys enrera' a Regió 7. 5-2-96</p> | XIX-XX | Després de perdre's durant molts anys la festa ha estat recuperada amb èxit des del 1996 | <p>Antigament la Festivitat de Sant Antoni Abat estava relacionada amb la benedicció dels animals de tir i el bestiar de casa que asseguraven la subsistència. Segons informació oral del Sr. Ramon Casas, la festa originària del Sant Antoni era organitzada des de la Cooperativa de pagesos de Sant Isidre. Els Srs. Isidre Vila i Isidre Vilà faciliten la descripció: La festa era dirigida per l'abanderat, que era la persona que duia la Senyera o el Pendó al cap de la processó. Aquest abanderat anava envoltat per dos cordonistes, que aguantaven dues borles que sortien del Pendó. L'abanderat s'encarregava d'organitzar la festa, i es tractava d'un càrrec que anava canviant cada any. Un dels cordonistes era l'abanderat de l'any següent. La Festa es celebrava el dia 17 de gener. Al matí es duia la senyera cap a l'església i es celebrava una missa. Els assistents eren les persones que podien ser considerades dins el grup de 'Grup de Vaqueros, Arrieros, Tocineros i similares'. Després de la missa es portaven els animals i es beneïen i després es feia una cercavila pel poble que finalitzava a casa de l'abanderat. Allà es feia un aperitiu (ametlles, mistela etc..) que era pagat per aquesta persona. Per la cercavila es guarnia un carruatge, però sense cap excés. A la tarda es jugava un partit de futbol i es feia un ball on es menjava el tortell de Sant Antoni. Actualment la jornada es organitzada des de l'Entitat de la Verbena amb col·laboració amb la Federació dels Tres Tombs. La jornada es celebra el cap de setmana que s'escaigui prop de Sant Antoni, i comença amb un esmorzar on es reben les cavalleries a l'esplanada de Cal General. Es munta la cercavila i es donen tres tombs al voltant de l'església. L'últim volt el capellà beneeix els animals. Després s'acompanya amb una petita exhibició de doma, curses de rucs, etc... I s'acompanya de coca i mistela. Al vespre s'organitza un ball amb el corresponent tortell. Com a causa tradicional s'ha mantingut la tradició de triar l'abanderat entre el grup de genets de Sant Joan.</p> | 08218-71 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Segons informació oral dels Sr. Isidre Vila i Isidre Vilà, la iniciativa de celebrar la festa de Sant Antoni Abat va sorgir de l'escorxador de Cal Rojas, i va practicar-se durant bona part del segle XX, perdent-se a finals dels anys seixanta quan la gent va deixar de tenir animals i bestiar a casa. Després de romandre durant quasi bé trenta anys desapareguda, l'entitat de La Verbena, a iniciativa dels Sr. Vila i Vilà va decidir recuperar-la. Per fer-ho es va contactar amb la Federació dels Tres Tombs en la seves delegacions d'Igualada, Martorell, Esparraguera, Sant Vicenç de Castellet, Terrassa i Sabadell. És per aquest motiu que no es pot conservar el dia originari de la festivitat (17 de gener), ja que són les mateixes persones les que passen per totes aquestes poblacions, per tant s'escau un cap de setmana qualsevol.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70553-foto-08218-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70554 | Escola de Música | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-musica | <p>AA.DD.(1985) Projecte de Casal Cultural al Mas Sant Joan de vilatorrada. Escola de Música. Sant Joan de Vilatorrada. GARCIA COMES J. arqte.(1992), Estudi per a l'acondicionament del centre de cultura ''Mas Sant Joan''. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XVIII-XX | El conjunt de finestrals de la façana i del cantó de ponent, així com la porta d'accés van ser totalment refets l'any 1968 obtenint l'aspecte amb que s'ofereix actualment l'edifici. L'edifici va ser objecte de profundes modificacions interiors a mitjans de la dècada dels 80 | <p>Edifici de planta quadrangular adossat al cantó de migdia de l'església vella de Sant Joan. És cobert a dues aigües amb teula. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és orientada a migdia i s'accedeix a l'interior de l'edifici mitjançant una porta amb llinda feta de dovelles quadrades i rectangulars. Aquesta porta es troba coberta per un teuladet. Construïda en mur de maçoneria amb pedres irregulars unides per calç amb les cantonades i finestrals reforçats amb carreus ben tallats. S'obren a la façana principal de migdia i a la ponent un seguit de finestrals rectangulars a la planta baixa i primer pis que permeten una gran il·luminació interior. La façana de llevant recau directament sobre la cinglera natural del terreny i és oberta amb dos balcons a l'alçada del primer pis que sembla de factura més antiga. La façana nord de la casa queda adossada a nau romànica de l'església i la comunicació entre ambdues devia fer-se des de ben antic, doncs a l'interior de la casa s'han conservat dos grans portals de mig punt construïts amb grans dovelles que permeten la comunicació entre la casa i l'església. L'interior de la casa va ser totalment reformat el 1985 a fi d'adequar-la a les necessitats de l'actual escola de música.</p> | 08218-72 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'edifici de l'escola de música formava part de les propietats del Mas Sant Joan, sent tradicionalment una de les dues masoveries amb que la casa comptava, aixecades al seu redós. El fet de tractar-se d'una casa construïda de forma adossada a l'església vella de Sant Joan va fer que el 1880 es convertís en la residència del rector fins que el 1908, amb la construcció de la nova església al carrer Major, el rector va passar a ocupar l'actual rectoria. Desallotjada pel rector es va convertir durant bona part del segle XX en una casa de lloguer fins que l'any 1984 va ser comprada per l'Ajuntament de la vila amb l'objectiu de convertir-la en l'actual escola de música.</p> | 41.7422300,1.8028000 | 400451 | 4621849 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70554-foto-08218-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70554-foto-08218-72-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El condicionament que es va fer l'any 1985 arran de la compra per part de l'Ajuntament a fi de convertir la casa en una Escola de Música va suposar l'enderrocament d'elements construïts als voltants com una nau-granja i una pèrgola que hi havia al jardí. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70555 | Mas cal Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cal-miquelo | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.:(1988),Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX | La casa no ha patit reformes estructurals importants en els últims cinquanta anys. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa i algunes estructures adjacents. La casa pròpiament dita és de planta quadrangular construïda en mur de maçoneria amb pedra irregular amb coberta a dues aigües de teula. Consta de planta baixa, primer pis adequat com a habitatge i golfes. La façana principal és orientada a migdia obrint-se al mig de la façana un portal adovellat que dóna accés a l'interior de la casa. Aquest portal deu haver estat reconstruït en algun moment ja que el brancal dret és acabat amb totxo. A principis de segle va afegir-se a casa un cos rectangular a ponent i als anys vuitanta va ser afegit un altre cos a llevant que finalitza en una terrassa a l'alçada del primer pis. Al cantó de ponent de la façana principal es poden apreciar actualment unes escales de pedra adossades que van ser tretes de l'interior de la casa i ubicades fa uns anys en aquest indret. Adossades al cantó nord de la casa es conserven dues tines antigues amb barraca adossada de grans proporcions i una cisterna d'aigua més moderna. La casa devia haver estat arrebossada en algun moment doncs encara es poden apreciar restes de l'antic arrebossat a la façana principal. Complerta el conjunt un antic cobert adossat en perpendicular al cantó de ponent de la casa al qual se li han afegit cossos més petits i moderns.</p> | 08218-73 | Sant Martí de Torruella | <p>No es conserven referències documentals sobre Cal Miqueló ja que devia tractar-se d'un mas de modestes condicions sorgit arran de l'expansió econòmica i demogràfica que comportar el cultiu de la vinya al segle XIX.. Segons informació oral dels actuals propietaris la casa va ser venuda cap al 1920 i va passar per diferents mans en poques dècades fins que als anys 50 va ser adquirida per la família Serravinyals que són els actuals propietaris.</p> | 41.7810900,1.7737500 | 398097 | 4626198 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70555-foto-08218-73-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La casa no conserva cap document no cap fotografia antiga. La propietat no conserva cap tina ni barraca de vinya dins dels seus límits. Un dels cossos adossats a la façana de llevant era un antic forn de pa. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 166,67 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/