Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70526 | Costum de manar el dol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-manar-el-dol | Ambdues tradicions es van perdre a finals dels anys seixanta. | <p>A SANT MARTÍ DE TORRUELLA, durant els enterraments, es portava la caixa del mort sobre una escala, la qual era portada per quatre homes (portadors) que rebien per tal servei una cistella en la qual hi havia pa, llonganissa, ametlles, avellanes i una bota de vi. Era costum guardar l'escala del molinet. Al marge dret del riu hi havia un grup de portadors mentre que al marge de l'esquerra n'hi havia dos, ja que el nombre de cases era superior. A SANT JOAN DE VILATORRADA: també es duia a terme aquest costum. Acostumava a manar el dol de cada casa, el veí de la casa del difunt més propera en direcció a l'església. Quan s'havia mort una dona, era la dona de la casa veïna la que manava el dol, i si es tractava d'un home, era l'home de la casa del costat, depenent del sexe del difunt) de la casa veïna el que s'encarregava d'organitzar l'enterrament, avisar als veïns, muntar les esqueles etc.. I era també qui presidia la precessió amb el sepeli. La particularitat de Sant Joan de Vilatorrada és que durant el funeral aquesta persona encarregada de manar el dol duia una espelma grossa anomenada torxa, formada per vàries de petites trenades encastada en una cistella de vímet blanc rodona i amb tapa. Al principi de la missa aquesta espelma era encesa i en un moment de la missa (l'ofertori) el que manava el dol i portador de l'espelma, l'oferia a la dona més gran de la família del difunt. A continuació aquesta persona el retornava a l'encarregat de manar el dol. Acte seguit baixava el capellà i apagava l'espelma.</p> | 08218-44 | Sant Martí de Torruella | <p>Segons informació oral del Sr. Jaume Rovira, la tradició del trasllat dels morts en una escala està lligada al conjunt de tradicions funeràries de Sant Martí. Totes les cases de Sant Martí tenien una altra casa al mateix terme de Sant Martí que eren els encarregats de 'manar el dol'. És a dir, quan algú moria a una casa hi havia una altra casa que s'encarregava d'organitzar l'enterrament. Hi havia un encarregat pels homes i una encarregada per les dones que anaven durant tot l'enterrament per separat.. La designació de quina casa s'encarregava de 'manar el dol' a una altra no es recorda l'origen. Els encarregats de manar el dol, tant pel cantó de les dones com dels homes ho organitzaven tot: la neteja i els vestits del difunt, d'avisar a la comunitat, d'encarregar la missa, d'organitzar els grups de portadors, de posar-se al davant de la comitiva, de portar menjar pel camí als portadors de l'escala, d'ordenar quan es feien les corresponents parades durant el trasllat del difunt per menjar, d'organitzar el grup que feia el forat al cementiri etc..). Els encarregats del trasllat s'organitzaven per grups de cases. El terme de Sant Martí era dividit en quatre parts. Si el trasllat del mort era breu ja que vivia prop de l'església l'àpat s'organitzava dintre de l'església -Aquest costum va ser prohibit als anys 50 ja que s'acostumava a consumir abundant vi amb la conseqüent disbauxa- Després es feia l'àpat a casa del difunt. En un principi el trasllat del difunt es feia en un pal de fusta o una barra de ferro a la qual es lligava el taüt, però per fer aquest trasllat més còmode es va idear l'escala als anys 30, ja que així el taüt podia ser portat entre quatre persones. Aquest costum es va practicar fins els anys 70 en què va ser abandonat per les modernes funeràries.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70526-foto-08218-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70526-foto-08218-44-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98|85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70529 | Festivitat de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-la-purissima | <p>Aquesta festa era comuna a Sant Martí i a Sant Joan de Vilatorrada. Segons informació oral de la Sra. Rosa Arderiu de Sant Martí i de la SR. (de Cal Pic) el dia de la Puríssima Concepció era considerat el dia de les noies. Es tractava d'una festivitat de caràcter religiós on les protagonistes eren totes aquelles noies del municipi entre els 12 i els 16 anys aproximadament. Els actes festius es centraven en la consagració d'una missa durant la qual les més jovenetes aprofitaven per fer la primera comunió. A Sant Martí la missa s'acompanyava d'una processó en la qual es treia la imatge de la Puríssima. Prèviament s'havien penjat unes cintes de color blau dels braços de la Mare de Déu i durant la processó cadascuna de les noies caminava agafada d'una d'aquestes cintes.</p> | 08218-47 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70529-foto-08218-47-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||
| 70533 | Costum de passar la Mare de Déu per cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-passar-la-mare-de-deu-per-cases | El costum es va perdre després de la guerra civil. | <p>Aquest costum es donava tant a Sant Joan com a Sant Martí. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané, entre les cases amb més vocació religiosa del poble existia el costum de tenir la Mare de Déu uns dies a casa. Es tractava d'una talla de la Mare de Déu del Roser i anava ficada dintre d'una capelleta petita amb dues portes de fusta que la tancaven. Es dividia el calendari anual entre el nombre de cases i es repartien els dies per tenir-la. Es tractava d'un ús bàsicament femení doncs eren les dones les encarregades de portar-la d'una casa a l'altra. La ruta ja seguir era sempre la mateixa. Segons ell en moltes ocasions hi havia hagut tantes cases que s'havien establert dues mMares de Déu en dues rutes diferents perquè tothom hi pogués participar. A la capelleta acostumava a ficar-se alguna almoina. A sant Martí també es participava d'aquest costum. Segons informació oral de la Sra. Rasa Arderiu, a Sant Martí la mare de Déu també anava en una capelleta petita en forma d'oratori amb dues portetes. Acostumaven a tenir-la una setmana cada família. L'origen d'aquest costum és difús i ella el recorda almenys des de principi de segle.</p> | 08218-51 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu i el Sr. Àngel Muntané</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70533-foto-08218-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70536 | Fons doc. de la Biblioteca de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-doc-de-la-biblioteca-de-sant-joan | XX | Els fons no es troben catalogats sota cap criteri arxivístic | <p>La Biblioteca Pública de Sant Joan de Vilatorrada conserva una col·lecció variada formada per diversos fons documentals: Un arxiu fotogràfic format per diversos àlbums amb fotografies diverses d'actes públics, vistes de carrers de la població, persones, col·lectius, grups escolars, caramelles, actes religiosos etc.. Que va des dels anys 30 fins a l'actualitat. Un arxiu de premsa format per retalls de diaris referents a esdeveniments del poble (Gazeta de Manresa i Regió 7) des de 1969 fins a l'actualitat. Un arxiu amb butlletins i programes d'activitats de diverses entitats santjoanenques (I.E.S. Quercus, escoles joncadella i Collbaix, Club de Basquet Vilatorrada, Joanenca de pesca etc..). Un arxiu amb recordatoris i esqueles funeràries de persones del poble des del 1941 fins a l'actualitat. Una col·lecció del butlletí 'El Pregoner' de l'Ajuntament de Sant Joan des del 1975 fins a l'actualitat i un fons amb programes de Festa Major des del 1955 fins a l'actualitat. També conté un fons format per una caixa amb curiositats diverses: caramelles, senyeres d'entitats del poble etc..)</p> | 08218-54 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'origen dels fons de la Biblioteca Pública es troben en la inauguració d'aquesta el juny de l'any 1972.</p> | 41.7445700,1.8053900 | 400670 | 4622106 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||
| 70545 | La Passió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passio-0 | XIX-XX | Aquesta tradició va tenir les últimes manifestacions cap als cinquanta. | <p>Aquesta tradició tenia lloc tant a Sant Martí com a Sant Joan, encara que la materialització fos diferent. Segons informació oral del Sr. Josep Botifoll a Sant Martí de Torruella, la Passió era cantada el Dijous Sant després de la missa dins de l'església pels homes de la parròquia que cantaven des del cor. Es tractava d'una pràctica semblant a la de cantar els goigs. Normalment es tractava dels mateixos que cantaven les caramelles. La lletra i la música era treta d'un missal. A Sant Joan de Vilatorrada, segons informació oral del Sr. Àngel Muntané la Passió era cantada el Dijous Sant al vespre després de la missa. A diferència de Sant Martí, la cantada es feia pel carrer a mode de Viacrucis. Entre uns quants joves carregaven el Sant Crist de l'església i sortien al carrer cantant quatre o cinc estrofes de la Passió a cada casa que paraven. Existia la tradició de fer la primera cantada a casa de l'alcalde per continuar després pel Raval Vell fins al carrer Burés i donant la volta al Raval del Jueus finalitzaven a la parròquia. La cantada acostumava a durar fins altes hores de la matinada. No hi havia obligació de parar-se en cap casa en concret, així que cada any s'improvisava en les parades. Els veïns de les cases on es parava acostumaven a baixar al carrer i a oferir coca i el porró als cantaires. Anys després, i segons informació oral del Sr. Isidre Vila, també s'anava a cantar a les cases que ho sol·licitaven.</p> | 08218-63 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>La tradició de representar la Passió connecta directament amb el costum medieval de les representacions celebrades durant l'Edat Mitjana dins de les esglésies amb l'objectiu d'instruir al poble i aclarir allò que s'havia predicat en els sermons. Cap a mitjans del segle XVI el Concili tridentí va prohibir les representacions dins les esglésies, i en conseqüència, va sortir a ser representades a la plaça. A mitjans del segle XIX van ser publicats els primers textos glossats de la Passió. La Passió també es va cantar des de l'Entitat de La Verbena. A l'igual que amb les Caramelles, va coincidir que la majoria dels cantaires formaven part de l'Entitat, per tant va ser l'Entitat qui va acabar organitzant el fet.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. (Raquel Valdenebro) | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||||
| 70559 | Costum de lligar malfactors a una pica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-lligar-malfactors-a-una-pica | <p>Segons informació oral de la Sra. Rosa Arderiu a Sant Martí de Torruella existia una pica de pedra situada al davant de l'església parroquial, just al cim del turonet que hi havia abans de què es construís l'actual plaça i escales. La tradició explica que a aquesta pica es lligaven pel coll, mitjançant unes argolles, tots els que havien fet alguna malifeta a Sant Martí (robatoris, baralles etc..) durant les hores que durava la missa del diumenge. L'objectiu de tenir-los lligats aquí era que passessin vergonya, ja que a la missa del diumenge hi assistia tota la gent del municipi i així eren vistos per tothom. Les cadenes amb les quals lligaven els malfactors es conserven a la casa del Cal Cintet. Quan es van fer les obres de remodelació de les escales actuals, la pica va ser traslladada al mur que toca la carretera actual als peus de l'església.</p> | 08218-77 | Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu</p> | 41.7724800,1.7901000 | 399442 | 4625223 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70559-foto-08218-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70559-foto-08218-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Segons informació facilitada pel Sr. Josep Botifoll aquest costum també tenia lloc al veí poble de Santpedor, només que a diferència de Sant Martí els malfactors no eren lligats a cap pica ni amb cap objecte en especial, sinó que es feia a una estaca a davant de l'església. Aquest costum va mantenir-se fins els anys 40. | 98|94 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70564 | La Cabrada de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabrada-de-sant-sebastia | XIX-XX | <p>Aquest costum només tenia lloc a Sant Joan de Vilatorrada. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané es tractava d'una festa que es celebrava el dia 20 de gener per la festivitat de Sant Sebastià. La festa consistia en la celebració d'un dinar que es feia al camp. Els pagesos es distribuïen en diverses colles (tres o quatre) encapçalades per un cap de colla (un pagès amb un cert prestigi). Les colles acostumaven a ser d'entre deu i quinze persones. Era una festa exclusivament masculina. Al matí es muntava un carruatge o dos amb tot el menjar i es traslladaven fins el lloc triat. Alguns anaven a peu algunes hores abans i aprofitaven per caçar alguns conills i perdius que afegien a la cassola. El lloc de trobada era sempre el mateix i acostumava a ser prop d'alguna barraca de vinya gran per si plovia. Acostumava a fer-se arròs i cada colla tenia la seva recepta especial. Era costum que una de les colles cuinés l'arròs amb vi en comptes d'aigua. . A la tarda es jugava a cartes o es xerrava. La colla més gran era l'anomenada de la 'Barraca d'en Maqueres' i rebia aquest nom perquè es reunien en una barraca de vinya d'aquest nom situada a la Soleia de Montconill i a més a més Maqueres era el nom de la casa del carrer major del cap de colla. La barraca era triada perquè era de grans dimensions i podien aixoplugar-se en cas de mal temps. A més a més era un indret on es recollien les aigües de la costa de Montconill que eren les millors de la zona. Després de la guerra civil es va perdre la tradició encara que hi va haver un intent sense èxit de recuperar-la cap als anys 50.</p> | 08218-82 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Àngel Muntané</p> | 41.7440900,1.8055900 | 400686 | 4622053 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | A Sant Martí de Torruella també tenia lloc la festivitat de Sant Isidre com a patró dels pagesos, però a diferència de Sant Joan no es tractava d'una festa d'especial relleu. L'únic acte que es duia a terme era la celebració d'una missa al matí a la parròquia de Sant Martí a la qual acudien els veïns de les cases properes. Sortint de la missa es tornava al treball com un dia qualsevol. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70565 | Àgape funerari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agape-funerari | <p>Igual que a altres llocs de Catalunya era costum celebrar un àpat funerari després de l'enterrament que presentava semblants característiques a les d'arreu. El sentit d'aquesta tradició era que al haver problemes de comunicacions, molts familiars i amics es desplaçaven a casa del difunt per l'enterrament i els era difícil tornar el mateix dia. La particularitat d'aquesta tradició a Sant Martí és que segons informació oral de la Sra. Rosa Arderiu era costum posar un plat de cara amunt i un altre de cara avall, a sobre del qual s'hi posava la forquilla i la cullera en forma de creu en diagonal i un panet que també en tenia una. Mentre durava el dol, la mestressa de la casa acostumava a portar una cistella plena de pa com ofrena al capellà de l'església. Això es feia tots els diumenges durant un període d'un any. Més endavant aquest costum va ser substituït per diners. Segons informació oral del Sr. Josep Basora abans d'aquest àpat era obligat rentar-se les mans, i es tractava d'una mena de ritual al qual ningú es negava. A l'entrada de la casa es col·locava un home amb una portadora i tirava una mica d'aigua sobre les mans. Tothom s'hi posava en fila i respectava silenciosament el seu torn. El Sr. Joan Grau i Riera va confirmar el costum de col·locar els coberts en forma de creu. A Sant Joan de Vilatorrada també tenia lloc aquesta tradició. Segons informació oral del Sr. Isidre Vila i Isidre Vilà, en acabar el funeral s'oferia un àpat a familiars i amics del difunt, col·locant els coberts a taula en forma de creu.</p> | 08218-83 | Sant Martí de Torruella | <p>Aquest costum ha estat ben documentat a Catalunya des del segle XII. Es tracta d'un menjar ritual, que incloïa entre els costums de l'acte una ablució ritual (RIU, 1982). El menjar de difunts, segons els estudiosos, tal vegada sigui un record de les libacions rituals que es feien sobre les tombes.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70565-foto-08218-83-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||
| 70566 | Nomenament de les Administradores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nomenament-de-les-administradores | <p>Segons informació oral procedent de Cal Pic, a Sant Martí existia el costum d'anomenar oficialment administradores de l'església parroquial totes les noies que s'havien de casar aquell any. Dintre de les seves obligacions s'incloïa la de mantenir nets i endreçats els altars de l'església, netejar les tovalles, tenir cura dels objectes litúrgics etc... Una altra de les seves obligacions era passar periòdicament per les cases a demanar diners destinats a aquestes tasques. El càrrec d'administradora cessava immediatament després del casament de la noia. A Sant Joan de Vilatorrada també existia aquesta tradició. Les administradores formaven part del grup de les Filles de Maria. Eren, a l'igual que a Sant Martí, les encarregades de guarnir els altars i passar la safata per recollir cèntims el diumenge dins l'església. El dia de la processó de la Puríssima eren les noies que s'havien de casar aquell any les encarregades de portar la Verge.</p> | 08218-84 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Ramon Botifoll i pel Sr. Isidre Vila</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70566-foto-08218-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Aqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||
| 70575 | L'Esquellotada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquellotada | <p>Aquest costum tenia lloc tant a Sant Joan com a Sant Martí. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané quan algú es casava, els joves del poble acostumaven a aparèixer sota la finestra de la casa dels nuvis a la nit i a fer soroll sense parar fins que els convidaven a berenar a la casa. En cas de què els nuvis no accedissin la reunió es repetia cada nit fins que ho aconseguien. Segons informació oral de la Sra. Rosa Arderiu a Sant Martí es tractava del mateix ritual. El nom d'escallotada prové de 'Esquellot' encara que segons el Sr. Àngel Muntané es feia soroll amb qualsevol objecte.</p> | 08218-93 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torreulla | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Àngel Muntané i la Sra. Rosa Arderiu</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||||||
| 70576 | Plana de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-les-torres | Com que es tracta d'un espai situat enmig d'importants poblacions, és molt freqüentat. Aquesta situació es veu agreujada per la presència de cotxes i motos. Destaca també l'abundància de caçadors, abocadors de residus, contaminació de torrents i circulació d'avionetes teledirigides. També la pressió per la necessitat de sòl industrial. | <p>Extensa plana situada a l'extrem oriental del terme de Sant Joan de Vilatorrada, encara que un petit tram correspongui al terme de Santpedor. Els seus límits corresponen, al sud, a la línia divisòria amb el terme de Manresa; al nord, la carretera BV-4511 (Callús-Santpedor); a ponent amb el nucli de Sant Martí de Torruella i la carretera C-1410 (Manresa-Solsona); i a llevant, amb la urbanització Pineda de Bages de Sant Fruitós de Bages. La seva extensió és de 850 ha. Malgrat la existència de petites elevacions i una lleugera inclinació vers ponent, es tracta d'una plana ben conservada i representativa del Pla de Bages. En un mateix espai s'apleguen conreus cerealistes, boscos, bardissa, aiguamolls i vegetació de ribera als Torrents. La plana és travessada per dos Torrents: el Torrent Fondo i la Riera de Joncadella. La plana és habitada de forma concentrada als seus límits (urbanització de Pineda de Bages i nucli de Sant Martí) i de forma dispersa per masies, entre les quals destaca la de les Torres de Bages, que dóna nom a la Plana. La via dels Ferrocarrils de la Generalitat Manresa-Súria creua la zona de nord a sud-est. L'horitzontalitat del terreny és trencada per petits retalls de bosc de gran interès ecològic, ja que esdevenen refugi de la fauna existent. Resseguint el Torrent de les Torres o Torrent Fondo apareix, de forma discontínua, un bosc de galeria integrat per pollancres, àlbers i oms, a més d'una roureda. També hi abunda el canyís i la boga. A la part de ponent, al desnivell que cau sobre la vall del Cardener, hi creixen boscos de pi blanc, alzines i roures. A la resta de la zona, petits retalls de bosc, sobretot de pi blanc i pi pinyer, acaben de configurar el paisatge vegetal de la zona. La seva situació , just al costat del curs del Cardener, permet l'observació de gran varietat d'ocells que segueixen el curs fluvial com a ruta migratòria. Aquesta àrea és imprescindible per a efectuar-hi repòs i per cercar aliment. A l'hivern aplega una gran diversitat d'espècies d'ocells, ja que acull europeus i transhumants dels Pirineus. Destaca la presència de la fredeluga i del bernat pescaire. Les espècies més característiques són el pinsà, la cadernera, el sit negre, l'alosa, la cogullada, el tudó, la xixella etc.. Els rapinyaires diürns també són freqüents, especialment l'aligot comú, l'esparver, l'astor i el xoriguer. Excepcionalment destaca la presència de l'esparver cendrós.</p> | 08218-94 | Sant Martí de Torruella | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | 41.7645500,1.8174300 | 401701 | 4624311 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70576-foto-08218-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70576-foto-08218-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'esparver cendrós (Circus pygargus) és una de les espècies de rapinyaires diürns que nia a les clapes de bosc de la zona de la Plana de les Torres (Mas Torres de Bages- Sant Martí de Torruella). La seva singularitat prové de què es tracta d'una espècie en plena regressió a tot Catalunya, on sols consten 40-50 parelles. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70577 | Font de can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pla | XVIII-XIX | La font i la bassa del costat es troben actualment totalment perdudes i envoltades per vegetació (canyinssar i esbarzers) per la seva falta d'ús. | <p>Es tracta d'una antiga font ubicada al mig d'un torrent a la Costa de Can Pla. La font consta de l'antiga canalització, un banc de pedra, i una petita bassa construïda en pedra que emmagatzemava l'aigua. Actualment és de difícil visibilitat i accés.</p> | 08218-95 | Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Concepció Pla.</p> | 41.7650400,1.7828100 | 398824 | 4624405 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Al costat d'aquesta font, s'ubicava l'antic forn de maons de Can Pla Vell. El treball del forn requeria aigua abundant per pastar el fang. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70578 | Costa dels Rebentats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-dels-rebentats | <p>La Costa dels rebentats o del Mig és una de les tres Costes que limiten el nucli urbà de Sant Joan de Vilatorrada, concretament com el seu nom indica la del Mig. Es tracta d'un dels típics relleus en 'Costa' que caracteritzen aquesta zona del terme municipal originat al buidar-se els terrenys del seu voltant com a resultat de l'erosió. Actualment aquesta costa és coberta per vegetació, pinassa i alzines, recrescuda durant la segona meitat del segle XX, ja que segons informació oral i informació gràfica de fotografies antigues era tot plantada de vinya fins el cim.</p> | 08218-96 | Sant Joan de Vilatorrada | 41.7451500,1.8000300 | 400225 | 4622177 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro | Més que per la seva importància a nivell natural, aquest element ha estat fitxat per la seva importància com a espai lúdic dels antics habitants de Sant Joan de Vilatorrada. Era el lloc on habitualment s'anaven a assajar les Caramelles. El seu sobrenom 'Rebentats' ve precisament de la rivalitat que existia entre les diferents colles de Caramellaires. Ja que acostumaven a assajar una a prop de l'altre, les altres colles que assajaven a prop deien que la que cantava a aquesta Costa ho feia tan malament com si estiguessin 'Rebentats'. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||||
| 70579 | Alzines del carrer Alzines de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-carrer-alzines-de-sant-joan | <p>Es tracta d'un grup d'alzines sense cap singularitat específica a nivell natural, però que si ocupen un lloc com a espai històric lúdic i cultural. Aquest grup d'alzines formaven part d'un alzinar més extens que quedava a les afores del llavors incipient nucli urbà de Sant Joan de Vilatorrada. En mig de camps conreats i plantats de vinya, es conservava aquest petit alzinar que era el lloc ubicat lluny del poble on els nens anaven a fer el berenar del dijous gras, i on la gent del poble acostumava a anar en temes. d'esbarjo i jornades lúdiques.</p> | 08218-97 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>A mida que el poble anava creixent i desenvolupant-se en aquesta direcció l'alzinar va anar desapareixent. A mitjans dels anys seixanta es va construir l'escola pública Joncadella aprofitant aquells terrenys i es van traçar el nous carrers. El llavors alcalde Sr. Àngel Muntané va voler fer un esforç de memòria col·lectiva salvant un grup d'aquelles alzines i desviant el carrer que actualment fa una curva força tancada a fi poder conservar-les. Actualment aquestes alzines romanen dins del pati de l'escola. Aquell grup d'alzines són les que van donar posteriorment nom al carrer.</p> | 41.7430200,1.8036200 | 400520 | 4621936 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||||
| 70462 | Església de Sant Martí de Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-torruella | <p>AA.D.(1984), Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A (1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS F.(1982), 'Arxius de la comarca: Sant Joan de Vilatorrada, Sant Martí de Torruella i Joncadella'. Dovella núm 7. Manresa PADRÓ B.(1931), Sant Martí de Torruella. Butlletí del C.E. B. Núm. 149. SITJES X.: Les esglésies manresanes del Comte Guifré. Dovella, núm 11. Pàgs. 20-30.</p> | XII-XIX | <p>Es tracta d'un edifici originàriament romànic que va ser reconstruït en la seva totalitat al segle XIX . Conserva del seu període romànic, bastit al final del segle XII o al principi del XII, l'absis i una part del mur de tramuntana i de ponent on hi ha una finestra doble esqueixada amb arquivolta. El mur de migjorn és el que ha quedat més trossejat. L'absis romànic és semicircular i ben llis. Aquestes restes queden amagades dins edificacions modernes a causa d'una construcció sobreafegida que hi feren els propietaris del mas de la Casa Gran. Les diverses modificacions, i sobretot el creixement de la població, varen fer que l'edifici romànic es quedés petit i el segle XIX es construí un de nou en sentit transversal a la construcció romànica de dimensions molt més grans. Aquest canvi d'orientació del nou edifici deixà fora l'absis romànic que es convertí en rectoria. L'actual edifici és de planta basilical d'una sola nau. S'accedeix a l'església mitjançant una petita escalinata que dóna accés a una placeta situada just al davant de l'església. La façana principal, on hi ha la porta principal d'accés, és orientada a migdia obrint-se amb dos rosetons de petites dimensions que es corresponen amb la nau central i la capella lateral de llevant. Destaca del conjunt de la façana un campanar quadrat encastat entre la nau principal i la capella lateral de ponent. L'interior de l'església és uniforme, obrint-se als dos cantons, de ponent i llevant, quatre capelles- dos per banda- dedicades a diferents advocacions (la Mare de Déu del Roser, Sant Josep i la Puríssima Concepció). Dintre de la mateixa planta de l'edifici s'obre a llevant una capella molt més gran a la qual s'accedeix per una porta ubicada als peus de l'església i que s'estén al llarg de tota aquesta. Es tracta d'una capella dedicada al Sagrat Cor de Jesús i presidida per un altar dedicat al mateix. Aquesta capella és decorada amb motius vegetals en colors verd i salmó. L'absis queda integrat al conjunt sense sobresortir exteriorment. L'altar principal és presidit per la figura de Sant Martí que queda sota l'insígnia de la Santíssima Trinitat i envoltat per imatges més petites de Sant Antoni i Sant Pere. L'interior és enguixat i pintat en color marró clar destacant la decoració floral daurada que decora les pilastres i el fris. Adossada al cantó de ponent de l'església es troba l'antiga rectoria.</p> | 08218-9 | Sant Martí de Torruella | <p>Situada dins l'antic terme medieval de Manresa, l'església de Sant Martí és documentada des de l'any 1022. La comtessa Ermessenda i el seu fill, el comte Berenguer Ramon I, varen vendre al monestir de Sant Benet de Bages l'alou situat al comtat de Manresa, al lloc de Torruella amb l'església de Sant Martí. La propietat comtal no tenia en seu origen en una fundació pròpia sinó que la comtessa l'havia adquirit per compra L'any 1077 era parròquia, si bé no apareix en la relació de parròquies de l'any 1154, si ho fa a la del 1361. Al tractar-se d'una propietat del monestir de Sant Benet, eren el cambrer i el prior qui s'encarregaven directament d'anomenar el rector al seu gust. Aquest dret de patronatge va continuar exercint-lo el monestir si bé l'any 1685 depenia de la Seu de Manresa. (AA.DD.,1984) (COMAS, 1988) (AA.DD. Catalunya romànica, 1984). L'edifici patí una profunda transformació al segle XIX ja que el creixement de la població va deixar petita l'antiga església, essent enderrocada i construïda una de nova. Actualment l'edifici segueix tenint culte com a parròquia de Sant Martí de Torruella.</p> | 41.7724900,1.7901200 | 399444 | 4625224 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70462-foto-08218-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70462-foto-08218-9-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Es conserva actualment vigent la tradició dels Goigs de Sant Martí Bisbe, que són cantants el dia del patró de l'església després de la missa. Entre les virtuts que se li reconeixen a Sant Martí es troba la de protegir el poble i alliberar de l'enveja. | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70448 | Puig de Sant Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-sant-daniel | <p>AA.D.(1984), Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. GUITART J. (19329, 'El Puig de Sant Daniel, de Vilatorrada'' . Butlletí del C.E.B. Núm 152. Manresa. Pàgs.271-276'. VILLEGAS F. (1977), El Puig de Sant Daniel (Sant Joan de Torruella). Gazeta de Manresa. 29-10-1977.</p> | <p>Conjunt arqueològic format per un conjunt de tombes infantils (cistes rectangulars) colgades per enderrocs provinents de les feixes de conreu del cim del puig. Algunes d'aquestes parets de vinya s'han identificat com a muralles, les quals, junt amb algunes sitges que sembla que hi ha a l'indret conformen aquest jaciment medieval.</p> | 08218-2 | Puig de Sant Daniel | <p>El 1932 Josep Guitart feia una descripció de la troballa: ' En el primer planell, els restes d'edificació són ben abundoses; parets llargues i gruixudes des de l'extrem O. Fins a mig marge de la part S. En el centre de paret de la part de ponent, s'hi veu una obertura de forma trapezoïdal que dóna entrada a un recinte ovalat de 1'40 m. De llargada per un metre d'amplada i 1'20 m. D'alçada. Tot el seu interior és revestit de paret i capçat amb lloses sobreposades en escalonat. El seu sòl estava cobert amb una capa de fang molt sec i atapeït que dificultà l'examen detingut del mateix. Seguint la mateixa paret i un poc més enllà del recinte, es troba una rampa empedrada i escalonada que condueix al segon planell del puig. Aquí és on es presenten més manifestacions importants; varis agrupaments de lloses més o menys ben tallades i sobreposades a altres lloses, cobreixen unes fosses cilíndriques o rectangulars, com pogueren comprovar per les que hi havia allí destruïdes per mans inexpertes. D'aquests agrupaments n'exploràrem dos; en el primer i apartades les lloses, aparegué una fossa cilíndrica d'un metre de fondària per un metre de diàmetre revestit de tot el seu interior de paret seca. No hi trobàrem res que ens pogués donar indici del destí d'aquell recipient. Tornàrem a col·locar les lloses tal i com les havíem trobades i seguírem l'exploració del segon grup, el qual ens donà el mateix resultat que el primer. Suposant que en els demés agrupaments trobaríem els mateixos resultats, deixàrem la seva exploració i férem curoses recerques per aquelles ruïnes. En elles hi trobàrem varis trossos de lava de forma cúbica de 8 a 10 cm de grandària, diferents fragments de ceràmica antiga i moderna, tégula romana i dos trossos de pedra esculturada molt gastats pel temps i que semblaven cornises o parts de capitell. Deixàrem el segon planell, i per una escaleta oberta en la paret pujàrem al tercer. En ell hi ha un petit edifici, que serveix de barraca, de forma rectangular de 3 per 4 metres de superfície, construït modernament amb pedres d'aquelles ruïnes. En el seu interior no hi vàrem saber veure res de notable, però el parcer ens va dir que l'any 1900, quan es plantà la vinya d'aquell puig, s'havia enrunat i omplert un soterrani que hi havia en aquella barraca i que en tot el voltant del mateix hi havia uns pedrissos sobre els quals reposaven algunes restes humanes i ceràmica trencada. També va dir que aquella barraca havia estat una ermita o capella dedicada a Sant Daniel, i que en ésser destruïda per una guerra, es va traslladar el Sant a Can Canals, on actualment és venerat com a Patró d'aquella contrada.' (GUITART, 1932)</p> | 41.7526900,1.7972100 | 400002 | 4623017 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C: SL. (Raquel Valdenebro) | Existeix la tradició ja esmentada per Josep Guitart de l'existència d'una capella en aquell indret dedicada a Sant Daniel, que donaria nom al puig i que no ha estat localitzada. Aquesta església existia encara al segle XIV. Pel què sabem era sufragània de Sant Joan, així quan el paborde de la Seu de Manresa donava possessió de la rectoria de Sant Joan, hi afegia la sufragània de Sant Daniel. (GUITART, 1932). Cal esmentar que el Sr. Àngel Muntané va recollir fa uns anys un petita pica de pedra dins de l'antiga barraca de vinya que actualment es troba al seu domicili. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||
| 70446 | Ara romana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-romana | <p>AA.DD. (1984) , Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. AA.DD. (1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD. (1984) Inscriptions romaines de Catalogne. I. Barcelone. Diffusion de Boccard. Paris. COMAS I CLOSAS F. (1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. SOLER QUINTANA F.(1951),'Hallazgo de un ara romana en San Juan de Vilatorrada'. Ampurias. Barcelona.'.</p> | II-III dC | L'estat de conservació és regular degut a la baixa qualitat del material i al llarg període durant el qual ha estat exposada a la intempèrie. | <p>Ara feta sobre gres, amida 87 x 23,4 x 21 cm. Es troba dividida en dos fragments degut a un tall longitudinal que se li va practicar. Consta de les següents parts: Basa , fust i coronament. Una basa formada per un plint quadrat de 50 cm de llarg i una motllura que la separa del fust. Un fust constituït per un prisma rectangular, de base quadrada 0,43 m. D'alçada i 0,40 m. d'ample. A la cara anterior del fust s'aprecien les restes d'una inscripció formada per cinc línies en lletra capital rústica. A la mateixa cara del fust, a la part superior, es pot apreciar un relleu d'uns 25 cm d'alçada que representa a la deessa Diana sobre un petit turó i amb un gos al costat. La deessa vesteix túnica curta fins els genolls, i té el tronc una mica inclinat a la dreta. El cap i el braç dret han desaparegut totalment. Si s'aprecia el braç esquerra amb el qual subjecta un arc. A la cara lateral dreta apareix un gos perseguint un cérvol, escena que recorda el mite de Diana agafada per sorpresa al bany amb les seves nimfes pel caçador Acteó, que va ser convertit el cérvol. A la cara lateral esquerra es pot apreciar un cérvol corrents darrera d'un porc senglar. Aquest animal és molt freqüent en les representacions de la deessa Diana i podria referir-se al porc senglar enviat al rei Eneu, per no atendre degudament el seu culte. Finalment al coronament hi trobem un fris amb motllures i decorat amb fulles d'heura. A la part superior i al mig es situa la cubeta per al sacrifici. (AA.DD, 1984)</p> | 08218-1 | Museu Comarcal de Manresa | <p>L'ara va ser descoberta el 12 d'Octubre de 1949 pels membres del Centre Excursionista de la Comarca del Bages que realitzaven una visita cultural a l'església romànica, i es trobava empotrada al mur de la façana de l'església de Sant Joan. El secretari de l'entitat, Sr. Xavier Sitjes, i habitant del Mas Sant Joan que es troba adossat a l'església romànica va confirmar la troballa. Les propietàries del mas Josefa i Amàlia Suanya i va iniciar les gestions oportunes per què el 16 de novembre del 1949 fos cedida al Museu Comarcal de Manresa. Les característiques d'aquesta peça -d'un marcat aire rústic i relacionada amb el culte privat a la cacera, de notable difusió- la fan correspondre cronològicament a final del segle II i començament del III . Pel que fa a l'onomàstica, afegirem que si bé Semproni és un nom freqüent en les inscripcions d'Hispania, Hermipus, és en canvi un cognomen d'origen grec molt estrany, que fa pensar en la possibilitat que hagués estat un antic esclau alliberat. Destacarem finalment, que un cop més, es detecta la pervivència en un mateix indret d'un culte romà que amb el temps es convertí en cristià. La troballa d'aquesta ara va fer plantejar la possibilitat de l'existència d'algun tipus de vil·la prop d'aquí i que vindria a confirmar la tradició de l'existència de vil·les romanes a la zona d'on derivaria el topònim de Torruella i Vilatorrada a l'edat mitjana i l'actual nom del poble. El fet de què l'ara es trobés a l'església romànica de Sant Joan, concretament prop d'un mur identificat com a pre-romànic fa pensar en la seva reutilització com a carreu en temps de la construcció de l'església. (SOLER QUINTANA, 1951)</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70446-foto-08218-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70446-foto-08218-1-2.jpg | Legal i física | Antic|Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | La inscripció que s'adapta a la figura de Diana, és relativament simple i es correspon a un formulisme de caràcter votiu, La inscripció diu: ' A Diana. Semproni Hermip va acomplir el vot i va fer (aquesta ara)' (AA.DD, 1984) | 80|83 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70450 | Mas Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-joan | <p>AA.DD. (1990), L'església antiga de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD.(1984), Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. DÍAZ P.(1980), Estudi del Mas Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia adossada a l'església romànica de Sant Joan de Vilatorrada i que avui dia ha quedat totalment integrada al conjunt. Segueix l'esquema de masia tradicional catalana amb planta quadrangular i coberta a doble vessant amb la façana principal orientada a l'oest. El conjunt de la masia estava integrat per diversos edificis i antigues dependències que ara s'afegeixen al nucli principal de la casa: graners, tines, estables i dues masoveries (una d'elles es troba adossada al cantó sud de l'església romànica i ha estat convertida en l'escola de música) fent del conjunt actual un edifici en forma de U, convertint en plaça interior l'antiga era de la casa. L'edifici actual data dels segles XVII-XVIII i s'aixeca sobre el solar del primitiu Mas Sant Joan. La superfície aproximada és de 300 m2. El conjunt de la masia consta de planta baixa, planta principal adequada com a vivenda i planta superior utilitzada com a golfes. A l'interior de la casa, a la planta baixa, i seguint tota la paret mitjera que comparteix amb l'església es pot apreciar el parament originari de l'església pre-romànica i romànica a la resta de pisos. En aquest segle ha patit diverses reformes estructurals: a principis del segle XX es va afegir sobre l'entrada principal una habitació creant un portal cobert que precedeix l'entrada principal de la casa. La porta principal de l'entrada mostra un gran arc adovellat que ha esta mutilat al seu cantó esquerre per la línia del mur que tanca l'angle. El parament de les parets és divers, essent de pedra treballada el nucli original de la masia, irregular els antics graners i zona de tines, i arrebossada la façana de l'antiga masoveria adossada a la casa, antics estables i la construcció situada sobre la porta de l'entrada principal.</p> | 08218-3 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Els orígens del Mas Sant Joan els hem de buscar en la reorganització territorial que els comtes catalans fan en aquesta zona del Cardener als segles IX i X. El tipus d'habitat que s'imposa és predominantment dispers entorn a petites esglésies que proporcionen refugi i protecció. Predomina el mas com nucli d'explotació agrària i organització social i territorial. En moltes ocasions aprofitant la seguretat que dóna l'espai considerat sagrat entorn d'una església (sagrera) es construeixen cases i masos. Hem de suposar que és el cas del Mas Sant Joan construït des dels seus orígens a redós de l'església pre-romànica primitiva. La primera referència documental la troben al 1090, i devia pagar censos com bona part de les masies de la zona a la Canònica de la Seu de Manresa (AA.DD, 1984). El nom de mas ha anat variant al llarg des segles a mida que han anat canviat les famílies titulars que l'han posseït. Al segle XIII es coneix com a Mas Falquer, i es té notícia de que amb anterioritat al 1500 s'anomenava Mas Donat o Mas Rocafort, segurament aprofitant el cognom de la família establerta. El 1501 torna a canviar de nom anomenant-se Mas Vilomara arran de l'establiment que aquest any es fa a Antoni Vilomara, pagès de Castellgalí per un mercader de Solsona a canvi d'un cens de 17 sous, una quartera de civada i dos pollastres (AA.DD, 1984). És ben normal que bona part dels masos de la zona canviessin de propietari i nom diverses vegades al llarg dels segles, però ho van fer especialment durant els segles XVII i XVIII quan la situació econòmica estava subjecta als daltabaix de les crisis i males collites, iniciant-se moltes vegades un procés d'endeutament imparable que acabava en venda. A finals del s. XVII és comú que moltes d'aquestes masies siguin venudes a altres pagesos de l terme o a membres de les classes urbanes enriquides. És el cas del mas Sant Joan anomenat encara mas Vilomara, sabem que a principis del segle XVIII havia esta comprat per Josep Escorsell, blanquer de Manresa, que aquest el va vendre a causa dels deutes ' a carta de gràcia', i que finalment va arribar per herència a Josep Feixes i Llobet, del mas Llobet el 1699 (AA.DD, 1984). L'any 1709 es va treure la carta de gràcia; però, malgrat això, la situació econòmica del mas devia ser problemàtica, ja que l'any 1802 la mateixa família el ven a Ignasi Soler, hisendat de Manresa (propietari de la casa Oller) . L'estabilitat econòmica arriba en moltes ocasions a finals del s. XVIII i al llarg del s. XIX amb la intensificació del cultiu de la vinya i la producció en moltes vegades de manera intensiva de vins i aiguardents. Formaven part del patrimoni del mas Sant Joan bona part de les terres situades entre el Collbaix i el riu, i és ben sabut que bona part d'elles van estar dedicades al conreu de la vinya a finals del s. XIX com encara mostren moltes feixes i barraques de vinya als peus de la muntanya del Collbaix. La situació del mas devia ser bona en aquests moments doncs contava amb dues masoveries amb les dues famílies de masovers: Una que va ser construïda adossada a la casa principal, al seu cantó de ponent; i altre que es va aixecar adossada a la nau sud de l'església (actual escola de música). A mitjans del s. XIX el va comprar la família Suanya que n'és l'actual propietària. Entre els membres d'aquesta família es compta l'arquitecte de l'església parroquial construïda el 1908 (Miquel Suanya). Fins a mitjans del segle XX encara comptava amb algunes terres i una família de masovers vivint a la masoveria afegida a la casa, mentre que l'altre aixecada al costat de l'església s'havia convertit ja en una casa de llogaters. Al llarg d'aquest segle el mas ha anat venent les seves propietats, de manera que bona part del nucli urbà actual, s'assenta sobre les seves antigues terres, quedant limitat actualment al conjunt edificat de la casa.</p> | 41.7424200,1.8032700 | 400490 | 4621870 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70450-foto-08218-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70450-foto-08218-3-2.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C: SL. (Raquel Valdenebro) | El mur considerat pre-romànic que comparteix amb l'església està fet a base de carreus molt grans i ben treballats. S'ha especulat la possibilitat de què es tracti de pedres reaprofitades d'alguna antiga construcció romana en el mateix context que l'ara romana. aquest tros de mur deu fer uns 70o 80 cm. de gruix i devia ser suficient per aguantar la primitiva coberta de fusta del primer temple. La seva llargada actual és de 7 metres. Es té notícies de que quan a mitjans del segle XX els propietaris van construir una piscina a la part posterior de la casa, a tocar des absis de l'església van aparèixer tombes antropomòrfiques. Els propietaris sospiten que a l'interior de la casa, a tocar del mur pre-romànic i a l'habitació habilitada com a biblioteca es pugin trobar també tombes de l'època. El mobiliari de la casa conté alguns mobles del s. XIX en fustes nobles | 91|92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70538 | Fons documental de l'entitat 'La Verbena' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lentitat-la-verbena | <p>AA.DD.(1974), Coses nostres. Butlletí informatiu de la societat coral, cultural i recreativa 'La Verbena'. Núm 1. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD.(1982), Coses nostres: Butlletí informatiu de la societat coral, cultural i recreativa 'La Verbena'. Núm 1 i 2. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD.(1983), Coses nostres: Butlletí informatiu de la societat coral, cultural i recreativa 'La Verbena'. Núm 1 i 2. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD.(1968), Visió social de Sant Joan de Torruella i estudi dels aspectes cultural i recreatiu. Sant Joan de Vilatorrada. BERTRAN TEIXIDOR J.M.: La Verbena de Sant Joan de Vilatorrada. 'Regió 7' , 12-19-24 de juliol de 1993 i 2-9-16 d'agost de 1993. Butlletí informatiu de la societat coral, cultural i recreativa ''La Verbena''. Núm 8. Sant Joan de Vilatorrada. 1974. CASALS M.(1980), Historia de ''La Verbena'' de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. Estatutos por los que deberá regirse la Sociedad Coral-Recreativa de Instrucción y Ahorro denominada ''La Verbena'' de San Juan de Vilatorrda. 1918. RIBERA M. SERRA J.(1993), Societat Coral, Cultural i Recreativa La Verbena. 75è aniversari (1918-1993). S.C.C.R. La Verbena. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XX | <p>L'arxiu documental de l'Entitat La Verbena consta d'una secció documental i d'una altra secció gràfica, i és format pel següent fons: FONS DOCUMENTAL: - Fons de documentació interna de l'Entitat format per factures, correspondència, circulars etc. (1950-2001) - Fons de programes de festa major (1987-2000) - Fons de documentació resultant de les diverses activitats que organitza l'Entitat (1987-2000); FONS GRÀFIC: - Un àlbum de fotografies de la Festa de Sant Antoni (1996-2000) - Un àlbum de negatius resultants de l'exposició retrospectiva de la història de la S.C.C. I R 'La Verbena' amb motiu del 75è aniversari de la seva fundació. - Un àlbum fotogràfic sobre diferents actes organitzats per l'Entitat (teatre, bastoners, majorets etc..) (sense data). - Un àlbum de fotografies sobre l'evolució urbanística del poble (1950-2000). - Un àlbum de fotografies de la secció dels gegantes. (sense data) - Un àlbum de fotografies de la secció de la Coral.(sense data) - Un àlbum de fotografies de la secció de bastoners i caramelles (sense data). - Un àlbum de fotografies de la secció de teatre. (sense data) - Un àlbum de fotografies d'actes diversos efectuats al poble (caramelles, balls, bastoners, actes amb altres entitats etc.) (1953-1996) - Un àlbum de caramelles i presentació del nou estendard (1978) - Un àlbum d'actuacions diverses (1993) -Un àlbum de l'obra 'antologia de la sarssuela' (sense data) - Un àlbum de processons (Corpus Cristi, visita de la Verge de Fàtima, ofrenes florals a la Mare de Déu de Joncadella, festa de les filles de Maria, Grup de treballadores de la fàbrica Borràs) (1949-1960) Observacions: L'Entitat anomenada Societat Coral, Cultural i Recreativa La Verbena va néixer com una entitat sense ànim de lucre l'any 1918. Actualment es divideix i s'organitza en diverses seccions. LA SECCIÓ CORAL es va posar en marxa l'any 1919 que es va estrenar l'any 1920 amb una gran trobada de Cors de Clavé a la plaça de l'Església. Durant els primers anys de vida del Cor s'establí el costum de cantar amb acompanyament d'harmònium, la missa del Gall i la de Cap d'Any i a la tarda també el Rosari. Es féu igualment tradicional cantar la Passió el Dijous Sant. El dia de la Festa Major, davant de l'Ajuntament, el Cor oferia una Serenata en honor a les autoritats i altres veïns. El cant més arrelat al Cor són les Caramelles. El dilluns de Pasqua el Cor de l'Entitat era un dels que participava a l'aplec de Joncadella. A més de les activitats tradicionals el Cor ha anat assistint a concursos de Caramelles i altres trobades de Cors de Clavé, concerts a l'envelat de la Festa Major etc.. El 1978 el Cor esdevé Cor Mixte, incorporant l'element femení, ja que fins aleshores havia estat un cor tradicionalment masculí. Més endavant, i aprofitant les trobades de Cors de Clavé, per la Festa Major, s'acostumava a estrenar cada any dues peces amb les quals es tornaven les visites i s'ampliava el repertori. Des del 1983 el Cor va acompanyat de l'Agrupació Musical de l'Entitat. D'aquesta època data la participació en un concert de Nadal al Palau de Congressos de Barcelona. Del 1986 al 1991 es va celebrar el Concert de Nadal. GRUP DE TEATRE, l'origen dels primers grups de teatre dins l'Entitat venen dels sainets representats al primer local de Cal Llobet. La manca d'un espai adequat a les representacions va fer claudicar els primers intents. Al local del carrer del Riu, amb d'altres condicions escèniques, es solia fer un drama i un sainet en cada representació. L'empenta definitiva a les activitats teatrals es va produir arran de la fusió amb el 'Cuadro Artístico Sanjuanense'. De la primera meitat dels anys cinquanta destaca la representació dels 'Pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús' en la versió de Folch i Torras, motiu pel qual es van fer obres per eixamplar l'escenari. Els anys seixanta van ser els anys amb més activitat teatral amb un gran nombre de representacions.</p> | 08218-56 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Tant el Fons documental com el Fons gràfic pertanyen a l'entitat de la Verbena i ha estat creat pels seus membres al llarg de l'existència de l'Entitat. Societat Coral, Cultural i Recreativa 'La Verbena', va néixer de la iniciativa particular d'un grup de pagesos i treballadors, gairebé tots de la fàbrica Borràs. El seu naixement va tenir lloc el 22 de desembre del 1918 amb l'aprovació dels Estatuts de la 'Sociedad Coral, Recreativa, de Instrucción y de Ahorro', nom que recull el doble objectiu amb el qual va ser creada: l'esbarjo i l'ajuda mútua en cas de necessitat. L'any 1919 es va posar en marxa la secció coral i un any després s'estrenava el primer estendard en una gran trobada de Cors de Clavé. El primer local social fou al primer pis de 'Cal Llobet'. L'any 1926 es van representar els Reis per primera vegada i s'amplia el local. Mancava resoldre el problema de l'escenari i el 1928 es va plantejar el trasllat de 'La Verbena' al local de 'Cal Rojas' sense èxit. Aquest mateix any naixia en aquest local un grup de teatre anomenat 'Agrupación Artística El Cor del Poble'. El 1935 l'Entitat es trasllada a l'antiga sala de ball situada al carrer del Riu. El 1936 es celebrava el primer gran carnestoltes. Al esclatar la guerra civil es suspengueren les activitats culturals i artístiques, mantenint-se les recreatives fins el 1938. Els següents deu anys l'entitat va romandre inactiva ja que el local va ser ocupat el 1939 com a lloc d'esbarjo del destacament militar que s'estava a Cal Gallifa. La represa de les activitats després de la guerra es va fer amb les Caramelles. El 1950 es va produir la unificació de l'Entitat amb el 'Cuadro Artístico Sanjuanense' que actuava a Cal Rojas, aportant cadascuna d'elles el seu patrimoni. L'any 1951 s'organitza la primera Festa Major, que s'anirà repetint els següents anys fins el 1977 en que passarà a organitzar-la la Comissió de Festes de l'Ajuntament. El 1953 neix l'Esbart Dansaire, i el 1957 es representa per primera vegada el Ball del Most. Els primers anys de la dècada dels anys seixanta l'Entitat pateix diverses sotragades econòmiques degut a alguns infortunis: pèrdues en la Festa Major, pèrdua de l'envelat a causa d'un temporal etc... El 1965 s'adapten els Estatuts de l'Entitat a la Llei d'Associacions del 1964 augmentant substancialment les quotes. El 1966 es crea la figura del Soci Juvenil, establint les tres classes de socis que romanen fins ara: Juvenil, Numerari i Jubilat. Igualment aquest mateix any s'estrena l'himne de 'La Verbena' i neix el butlletí 'Coses Nostres' que tindrà vida fins el 1974. L'any 1967 es torna a posar en marxa l'Esbart Dansaire. L'any 1969 s'aprova la gestió per la compra d'uns terrenys a fi de construir la nova seu social de l'Entitat. Aquests esforços no donaran fruit creant una greu crisi en l'Entitat. La nova Junta nascuda arran de la crisi va voler donar un nou aire a l'Entitat convertint la sala de ball en una discoteca. Aquest projecte va durar dos anys, al cap dels quals es va buscar una nova orientació. El 1973 s'organitza el primer grup de Majorets i es comencen les projeccions de cinema. Dels últims anys de la dècada dels setanta cal destacar el sanejament econòmic, la no entesa amb l'Ajuntament a l'hora d'organitzar la Festa Major, la formació del Cor Mixte i la inauguració del nou estendard del Cor i de l'Esbart. L'any 1988 es crea en el sí de l'Entitat el Grup Organitzador de la Festa Major, i s'escindeix el Grup de Teatre Xirois. De l'etapa dels noranta destaca l'adquisició del nou local el 1991 i la custòdia dels Gegants el 1990 amb la creació del Grup de Gegantes i Grallers. (RIBERA M. SERRA J, 1993)</p> | 41.7457400,1.8074800 | 400845 | 4622234 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Societat, coral ,cultural i recreativa La Verbena | (Continuació) A finals dels anys seixanta comença una llarga etapa de transició caracteritzada per una activitat molt minsa, gairebé reduïda a les representacions nadalenques. Aquest període finalitzà el 1980 amb la constitució del Grup Xirois en el sí de l'Entitat. Aquest grup es va escindir de l'Entitat l'any 1988. El grup de teatre va refer-se després de l'escissió mantenint activitats limitades. L'ESBART va ser la secció d'aparició més tardana. Concretament el 1953, amb l'objectiu de ballar per la Festa Major. Aquesta fita s'ha respectat anys rera anys fins l'actualitat. Originàriament un grup de l'Entitat, anomenat Secció Juvenil, s'encarregava de fer el Ball de Cascavells per Pasqua. Aquest grup que també feia d'altres activitats i va ser l'embrió de l'Esbart. A part de la Festa Major que constituïa l'objectiu principal del grup, s'acostumava a participar en algun altre ball, en els quadres escènics de 'Els Pastorets' i en les Caramelles. L'esbart des de la seva creació s'ha anat estructurant en grups d'edat que es van promocionant fins acabar en l'Esbart Major, màxim exponent del grup. En l'etapa anterior al 1977 destaca la participació de l'Esbart en la Festa Major de Manresa del 1957. A partir del 1977, s'inicia una nova etapa que suposa una considerable empenta per a aquesta secció. L'any 1979 s'inaugurava el banderí. El 1981 s'estrenava vestuari propi. L'Esbart també compta amb la secció de bastoners, fent durant els últims anys múltiples sortides pel Bages i altres comarques catalanes i incorporant la seva Escola de Dansa a la Roda d'Esbarts, activitat que permet relacionar les seccions més joves amb els altres Esbarts catalans. ELS BASTONERS que es configuren dintre de l'Esbart de Dansaires. Al igual que aquest últim, els bastoners tenen el seu origen el 1953, dintre de la Secció Juvenil de l'Esbart, que no només ballava danses catalanes, sinó també Ball de Bastons. Aquest grup, sempre vinculat a l'Esbart passà a anomenar-se 'El Retruc' a partir de l'any 1989. L'any 1990 es va estrenar el banderí i el vestuari nou. D'entre les moltes activitats que duen a terme destaca l'assistència a les Trobades Nacionals de Catalunya. A nivell local fomenten la participació continuada en les Caramelles i l'organització de Matinals Bastoneres. ELS GEGANTES són la secció més moderna, creada el 1990, quan l'Ajuntament no va poder atendre la sol·licitud del Grup Organitzador de la Festa Major que demanava la participació dels Gegants del poble a la Festa, perquè en aquells moments no hi havia Colla de Gegantes. L'any 1991 l'Entitat de la Verbena i l'Ajuntament signaren un protocol de cessió dels Gegants per la seva custòdia. L'any 1991 es creava el Grup de Grallers que havia de ser el suport musical dels Gegantes. El Grup organitza una trobada de Gegants cada anual per la Festa Major. (RIBERA M. SERRA J, 1993) L'organització interna de l'Entitat es fa a partir dels Estatuts. L'any 1959 es manifesta la necessitat de què a la Junta hi hagin representants de totes les seccions, fet que es mantindrà fins aleshores. Hi ha una Junta directiva formada pel president, el sots-president, el secretari i el sots-secretari i el tresorer. A més a més la junta és formada per un vocal de cada secció. L'esbart i els bastoners, per la seva antiguitat tenen el seu règim especial i els seus estatuts de funcionament intern. Les altres seccions funcionen com a branques però sense estatuts. La junta es reuneix un cop a l'any de forma assembleària amb els socis, i de forma periòdica cada setmana. Si bé l'entitat va néixer amb el nom oficial de Societat Coral Recreativa de Instrucción y Ahorro, la majoria de la gent del poble relacionava als seus creadors amb aquells 'xicots que anaven de verbena en verbena'. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||
| 70518 | Festa Major de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-joan-0 | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BALLÚS G.(2000) Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XX | <p>La Festa Major de Sant Joan de Vilatorrada celebra el dia del Sant Patró de la Vila, en aquest cas Sant Joan. Els dies de celebració són el 24 i 25 de Juny. Les primeres notícies dels actes de la Festa Major provenen dels programes de Festa Major de principis de segle encara conservats avui dia. Els actes eren els següents: DIA 23: Repic de campanes i ball al vespre. DIA 24: Toc de diana, Missa solemne, Rosari i Sessió de ball al vespre. DIA 25: Missa solemne, Sessió de Ball i Serenata de cloenda. Segons informació oral dels Srs. Isidre Vila i Isidre Vilà, a partir dels anys 50 la Festa començava amb una passejada per la vila de les autoritats, acompanyats d'una orquestra pel carrers centrals del poble. Després s'assistia a una missa, i a continuació s'inaugurava l'envelat i es feia una sessió matinal de ball. Actualment la Festa Major consta d'un seguit d'actes diversos que s'estenen al llarg de tot el mes de juny, concentrant-se especialment els dies 23, 24 i 25 de juny. Són actes organitzats per diverses entitats de la vila amb el suport de l'Ajuntament. Durant tot el mes es reparteixen: cercaviles, confrontacions esportives, concerts, exposicions, Festa Major Infantil etc.. Els dies 23, 24 i 25, es concentren festivals de dansa, mostres de gegants, Castell de focs etc., i sessions de ball organitzades per FM-2000 a les nits. No existeix una programació fixa, sinó que cada any varia en funció de les programacions de les entitats.</p> | 08218-37 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La primera notícia documental sobre la Festa Major prové dels programes de festa conservat per algunes persones de la Vila (Sr. Torras i Sr. Altimires) on es deixa patent que la Festa era organitzada almenys entre els anys 1902 i 1914 per l'Entitat 'El Progreso Vilatorrense'. Al desaparèixer aquesta entitat, l'organització devia passar a mans d'una Comissió especial de l'Ajuntament. Entre els anys 1950 i 1975, la organització va córrer a càrrec de l'Entitat de la Verbena. Entre els anys 1975 i 1980, la organització va ser mixta entre diverses entitats de la vila i l'Ajuntament. Entre els anys 1975 fins el 2000 ha estat de nou l'Entitat de la Verbena l'organitzadora.</p> | 41.7441600,1.8055900 | 400686 | 4622061 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70518-foto-08218-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70518-foto-08218-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El Sr. Antonio Torras conserva un programa de Festa Major del 1902 i algunes invitacions personals als actes de la Festa del 1902, 1906, 1913 i 1914. El Sr. Altimires conserva una invitació als actes de la Festa Major del 1906. En tots dos casos la festa major era organitzada per l'Entitat 'El Progreso Vilatorrense'. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70520 | Festa Major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-1 | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BALLÚS G.(2000) Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XX | <p>La Festa Major de Sant Martí era tradicionalment celebrada el dia 11 de novembre, i actualment es celebra el cap de setmana anterior al dia 11. Antigament, la festa acostumava a durar dos dies, diumenge i dilluns. Diumenge es feia missa solemne amb processó que donava la volta al nucli de Sant Martí, i on es treia la imatge del Sant, i a la tarda s'acostumava a organitzar ball a la casa de l'Hostalet. El Dilluns es feia una missa de difunts i ball a l'Hostalet a la tarda. Actualment, la Festa Major comença el dissabte a la tarda amb un espectacle infantil i una xocolatada i al vespre un ball de Festa de Major. El diumenge segueix amb una missa solemne, i una ballada de sardanes. En ocasions l'ajuntament organitza un vermut popular. A la tarda es continua amb un ball de Festa Major. Tots els actes de la Festa són organitzats per una comissió de Festa Major formada per tres o quatre persones que compta amb el suport logístic i econòmic de l'Ajuntament.</p> | 08218-38 | Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu i per la comissió de festes de Sant Martí de Torruella</p> | 41.7729800,1.7903300 | 399462 | 4625278 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||||
| 70486 | El Paperer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-paperer | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204</p> | XII-XIX | L'edifici es troba abandonat i en estat ruïnós. Abans dels focs del 94 va acabar d'ensorrar-se definitivament. | <p>De l'antic edifici de la fàbrica avui dia només poden apreciar-se algunes restes de parets en un estat de conservació molt dolent. Es tracta de les restes fins a l'alçada del segon pis conservades només en el tram de paret que toca a la cinglera sota la masia de les Feixes, i on poden apreciar-se alguns finestrals de l'antiga fàbrica. L'edifici era construït en mur de maçoneria amb pedra irregular. Segons informació oral dels propietaris del mas les Feixes a principis dels anys 90 va caure bona part de l'antiga estructura. Forma part de les instal·lacions de l'antiga fàbrica del paperer l'actual resclosa encara en funcionament que s'utilitzava per donar energia a la fàbrica. Es tracta d'una estructura conformada per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines. Actualment es troba en desús.</p> | 08218-21 | Sant Martí de Torruella | <p>Es tracta d'un antic molí fariner documentat ja al segle XII i conegut com el molí de les Feixes que va ser convertit al segle XIX en una fàbrica de paper d'estrassa i embalatge. El trobem funcionant com a molí fariner al llarg de tota l'Edat Mitjana i Moderna, així al 1665 trobem la venda que Joan Feixes, senyor usufructuari del molí fa a Miquel Prats, paraire de Santpedor, amb tots els seus drets i pertinences: 'Casa, casals, horts, hortals, rescloses, recs, moles, rodets, fonts, aigües, vessants, marges, torrents, pedres grans i xiques i altres emprius del molí, en aquest, dos parpals de ferro, un pic, les moles, un martell de ferro punxegut amb els seus rodets, moles i altres guarniments i aigües de dit molí necessàries'. Aquest molí i terres estaven sota el domini i alou del camarer del monestir de Sant Benet de Bages. Sabem que el segle XVIII aquest molí era usat per Joan Jaumeandreu com consta en el cadastre de 1772 i també en un document signat el 1778 en el qual s'esmenta a Josep Jaumandreu pare, moliner del molí anomenat les Feixes, dóna al seu fill un molí nou que pertany a la Vilella (El Molinet) (AA.D., 1984). De la seva transformació en fàbrica paperera se'n tenen notícies el 1880 . Hi treballaven uns 25 homes, la majoria dels quals procedien de Capellades i Gelida. El propietari de la fàbrica en aquests moments era un tal Messeguer. L'aiguat del 1907 va destruir per complet les instal·lacions i arruïnà la fàbrica aturant-la definitivament. La fàbrica disposava d'un salt d'aigua, propietat de Joan Simats i adquirit a l'Estat, en subhasta pública, l'any 1954. Com a curiositat cal esmentar que en l'escriptura de compra-venda del salt del Paperer, hi figura una servitud transmesa de cessió en cessió que obliga a llur propietari a lliurar anualment a l'amo de la finca veïna, dues càrregues de fems de cavall pel dret de pas sobre el camí. (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7760700,1.7854700 | 399063 | 4625627 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70486-foto-08218-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70486-foto-08218-21-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Segons informació oral dels actuals propietaris a la confluència de la riera de les Feixes amb el riu Cardener existien fins fa uns anys forats excavats a la roca vora el riu que podrien ser senyals de restes d'una antiga resclosa (Molí medieval del Gual Pedregós). Aquesta informació va ser confirmada pel Sr. Jaume Rovira que recordava unes antigues piques excavades a la roca prop de les antigues restes del Paperer. Tot aquest paratge i les possibles restes van desaparèixer quan als anys 90 van arreglar-se els marges del riu. L'existència d'aquesta fàbrica ens és confirmada pel periodista manresà Antoni Quintana en referir-nos les facècies d'un xicot 'ben plantat, alt, cepat i valent' que treballava en aquella indústria i era conegut com el 'Pinxo de Capellades' població de la qual era originari. La història que relata és la següent: ' El Pinxo de Capellades era un xicot d'uns vint anys, al qual no espantava res; era un balladoràs de punta i també el millor operari i treballador, disposat sempre a qualsevol aventura. En una tertúlia de capvespre, es comentà que a prop de la carretera, en un casalot abandonat; hi solia aparèixer el diable en persona. Aviat sortiren valents disposats a enfrontar-se amb el dimoni, el primer d'ells 'El Pinxo'. Convingueren el dia i l'hora, i cinc valents es dirigiren al Casalot invocant l'aparició del dimoni, i quina sorpresa quan aparegué un 'senyor alt i ben vestit, amb barba i bigoti i barret de tipus bolet, duia un bastó a la mà i amb veu de gran personatge els digué: -Sóc el Diable, que voleu de mi?- No s'ho esperaven. Tothom fugí, cames ajudeu-me. La juguesca, pel que es veu, havia estat ven preparada.' (CAMPRUBÍ, 1984) | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70488 | El Molinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinet-0 | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204</p> | XVIII-XX | <p>Conjunt fabril format per l'edifici de l'actual fàbrica tèxtil, les restes de l'antic edifici del molí i la resclosa. L'edifici més antic del conjunt és l'antic molí construït segurament al segle XVIII. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular construït en mur de maçoneria amb parament irregular unificat amb calç i arrebossat posteriorment, amb una orientació nord-sud, tenint l'entrada principal al cantó de migdia. A l'edifici originari es va adossar posteriorment, especialment entre els anys trenta i cinquanta del segle XX alguns cossos adjacents a l'alçada del primer pis, un d'ells, l'orientat a migdia en forma de terrassa a l'alçada del primer pis. Als baixos de la façana de ponent es conserva l'antiga porta que permet l'accés als baixos del molí i a la maquinària. Arquitectònicament aquests baixos conserven una gran arcada rebaixada feta en maó. Una llinda sobre aquesta porta marca la data del 1737 amb els noms de Josep i Jaume. Pot apreciar-se per sota de la casa el canal que deixa anar l'aigua de la resclosa i la retorna al riu. A la façana nord d'aquest edifici de l'antic molí, i seguint la línia del marge del riu, va adossar-se una primera nau industrial que comprenia les instal·lacions de la primera fàbrica tèxtil. Es tracta d'una estructura conformada per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines. Actualment es troba en desús. La nau a la qual s'adossa és una estructura rectangular coberta a dues aigües amb teula construïda en mur de maçoneria amb antics finestrals de mig punt reforçats en maó a la façana del riu que han estat tapiats. A aquest tram inicial de nau corresponent a la primera fàbrica es va afegir en direcció al nord un nou tram d'iguals proporcions construït en maó amb modernes obertures. Aquests dos conjunts formen un de sol, unificant-se en una moderna nau tèxtil. Uns metres més al nord es troba la resclosa que desvia part de l'aigua fins el canal de la fàbrica i fins la turbina que proporcionava energia. Aquest canal continuava pels sota de l'edifici del molí, fins retornar l'aigua al riu.</p> | 08218-22 | Sant Martí de Torruella | <p>Com el seu nom indica l'origen de l'actual fàbrica és un antic molí fariner construït a la riba del Cardener al segle XII (AA.DD, 1984) . L'existència d'aquest molí és constant al llarg dels segles, així a través d'un document del 1778 sabem que Josep Jaumandreu, moliner del molí de Les Feixes, dóna a perpetuïtat al seu fill Josep Jaume menor, el molí nou que pertany al mas Vilella, anomenat també Cornet de la Vilella. Una llinda ubicada sobre una porta de l'actual edifici del molí marca la data del 1737 i fa referència a dues persones d'aquesta família: Josep i Jaume. Aquest molí fariner serà el que es convertirà en la futura fàbrica de filats del Molinet el 1899. (AA.DD., 1988). Durant l'època d'eufòria del desenvolupament industrial a les conques dels rius, en Llorenç Figols i Figueres, llavors propietari del 'Molinet' convertí l'ús de les aigües i les estructures del vell molí, en una fàbrica que l'any 1899 fou arrendada a Lluís Roca i Casals, industrial de Sallent. En Roca feu funcionar una secció de telers. La riuada del 1907 va envair la fàbrica amb dos metres de fang - els senyals del nivell assolit per les aigües eren visibles fins fa ben poc- . Aquest inesperat succés arruïnà el fabricant i paralitzà la indústria. El seu fill Eudald Fígols es feu càrrec de l'explotació industrial, ampliant la nau principal - tal com és avui- i es dedicar a la fabricació de teixits de cotó tenint en plantilla fins a vuitanta treballadors. En l'actualitat els edificis i les instal·lacions fabrils i el salt d'aigua - que no funciona- continuen en poder de la família Fígols. L'empresa funciona actualment amb el nom comercial de 'Confeccions Sant Martí' i elabora vestuari especial de treball amb escassa ocupació laboral (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7706600,1.7860200 | 399100 | 4625026 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70488-foto-08218-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70488-foto-08218-22-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Encastat a la façana de migdia de l'edifici del molí poden apreciar-se encara restes de l'antiga passarel·la que travessava el riu a principis del segle XX. Els propietaris conserven dues fotografies antigues del conjunt fabril, una del 1910 aproximadament, i una altre també de principis de segle de l'interior de la fàbrica i els treballadors. No es conserva documentació antiga de la fàbrica. De l'antic molí es conserva la vella maquinària dels anys trenta del segle XX per obrir la comporta de l'aigua cap a la roda del molí que movia la turbina que donava energia a la fàbrica. La primitiva turbina es va perdre. Encastada al terra dels baixos de l'edifici del molí que van ser repavimentats els anys cinquanta es conserva una mola de l'antic molí fariner. El conjunt fàbril conserva una petita col·lecció dels anys 40 pertanyent a l'antic taller de la fàbrica. Entre d'altres eines es conserven: 1./Una màquina de foradar. 2./Un torn. 3./ Una serra. 4./ Una planejadora. 5./ Un fornal. 6./ Una enclusa. 7./ Una mola de pedra. La resclosa del molí actualment es troba inutilitzada. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70490 | Fàbrica de can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-canals | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204</p> | XVIII-XX | L'estat de conservació és molt dolent conservant-se només en bon estat de funcionament la resclosa que encara és utilitzada | <p>Conjunt arquitectònic format per les antigues dependències de la fàbrica tèxtil de Can Canals i la resclosa que li donava energia. El conjunt és format per tres edificis de diferents èpoques que formaven les dependències de l'antiga fàbrica. L'edifici principal era la fàbrica pròpiament dita ubicada al costat de la resclosa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis principal i pis sota teulada. La coberta és de teula a dues aigües. Trenquen les façanes de ponent, llevant i nord diverses sèries de portes a la planta baixa i finestrals al primer pis que permetien la il·luminació de l'edifici. Són portes i finestres de mig amb rosques i brancals reforçades amb maó. Les obertures han estat tapiades posteriorment. L'edifici és construït en mur de paredat. La façana de ponent és feta amb totxana i amb obertures més irregulars. Altre dels edificis que forma part del conjunt es troba aïllat a llevant de l'anterior i semblen ser un conjunt d'antigues dependències de la fàbrica (magatzems, oficines etc..) construïdes en la mateixa època que la fàbrica i amb les mateixes característiques. Complerta el conjunt un modern edifici construït a tocar de la façana de ponent de la fàbrica i a tocar de la resclosa que allotja les modernes instal·lacions de la central elèctrica. L'antiga resclosa és una estructura conformada per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines.</p> | 08218-23 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen de la fàbrica de Can Canals és un antic molí fariner documentat des del segle XVIII com el molí de Can Canals Nou per la proximitat a aquest mas. L'any 1884, Francesc Gomis i Soler - fundador anys més tard de la Colònia Gomis a Monistrol de Montserrat -, va instaurar-hi una filatura de cotó amb 4,000 fusos. Sense arribar a la categoria de Colònia industrial, ben segur que a tocar de la fàbrica hi devia haver instal·lacions properes adequades com a habitatges, ja que gran nombre d'obrers provenien del camp i feien vida durant la setmana de treball. L'aiguat del 1907 ensorrà l'establiment de queviures i inundà la cuina comunitària del personal. Al llarg del temps la fàbrica a anat canviant sovint de propietaris. El 1919 ho era la família dels empresaris tèxtils Josep i Joan Carné, que posteriorment es van traslladar a Castellgalí. Posteriorment passarà a mans de la família Margarit, propietaris del mas Can Canals i posteriorment la llogaren a la companyia 'Alsina, Rafart i Selga'. L'any 1922 hi havia una petita ocupació d'una vintena de persones. Uns anys després fou adquirida pels propietaris de la fàbrica Gallifa, que tancaren la fàbrica però explotaren el salt d'aigua amb l'objectiu de proporcionar energia a la seva fàbrica. Actualment és explotat com a central elèctrica pel Sr. Selga. (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7604900,1.7895200 | 399375 | 4623892 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70490-foto-08218-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70490-foto-08218-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70490-foto-08218-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70466 | Cova de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913) Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G.(2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A.(1985) Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929) Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XVIII | <p>Cova que acollia la imatge de la Verge de Joncadella. Situada a ponent del Santuari és un petit forat reforçat i condicionat que avui acull una imatge que reprodueix l'original. L'entrada és formada per un arc de mig punt rebaixat fet amb dovelles irregulars que sosté un mur que reforça el marge. Aquest arc és tancat per una paret arrebossada que fa arc de mig punt i a partir d'una porta de reixa és visible a l'interior.</p> | 08218-11 | Sant Martí de Torruella | <p>Segons la tradició que repeteix el model de les llegendes de les Mare de Déus Trobades, en època de les invasions musulmanes els cristians varen amagar les seves imatges en llocs amagats, coves i refugis amb l'objectiu de protegir-les del saqueig sarraí. Quan aquests van ocupar de nou les seves terres moltes d'elles van ser retrobades de forma miraculosa. Així va ser com una pastora de Castellnou va observar com un dels seus bous reculava cap a un indret es negava a moure's. Davant de la insistència de l'animal, el pastor va voler veure que passava i va trobar la imatge de la Mare de Déu en una petita cova que hi havia amagada entre els joncs. D'aquí el nom de Joncadella. Al costat de la cova on es va produir la troballa els cristians van aixecar una església per venerar el fet i aquesta es va convertir en Santuari marià. Al marge de les llegendes, el topònim Joncadella data ja del segle XI i en efecte fa referència a un indret amb abundants plantes d'aquest tipus. El lloc fou centre d'una important devoció mariana durant tota l'època medieval i moderna. Hem de tenir en compte que la majoria d'aquestes llegendes daten del segle XIV. La importància d'aquest santuari marià bé donat tant per la seva situació geogràfica, ben bé al centre del Pla de Bages, molt a prop de Manresa i molt ben comunicat (al costat de camí que anava de Manresa a Cardona) com per la categoria de la devoció, de tal manera que de tots els santuaris marians de la comarca del Bages, aquest era considerat el més important i d'una categoria superior als altres i entre totes les Maredeceú, la de Joncadella era considerada la patrona del Bages i allà on es feien peregrinacions i cultes en les situacions més difícils i on hi anaven tots els pobles de la Comarca. És possible que la Cova fos construïda ja al segle XIV quan apareix la tradició de la Marededéu trobada aprofitant una petita coveta natural. L'any 1748 patiria també modificacions juntament amb l'església. (AA.DD, 1984)</p> | 41.7660800,1.7947600 | 399819 | 4624507 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Lligades amb la tradició de la Mare de Déu trobada hi trobem diverses llegendes i tradicions, entre elles la història dels dos joves captius del mas Mollet i mas Basora que van ser salvats de la presó miraculosament per la Verge, així com la tradició de la curació dels herniats, o els Goigs de la Mare de Déu de Joncadella. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70470 | Santuari i hospederia de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-i-hospederia-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913), Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G.(2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A. (1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XVIII | <p>El conjunt arquitectònic és format per dos edificis: l'església i l'Hospederia destinada originàriament a l'acolliment de pelegrins. L'església és un edifici de planta rectangular d'una sola nau cobert a dues aigües i orientat a llevant i amb un presbiteri rectangular. La façana principal és ben senzilla trencant la monotonia del parament un petit rosetó i un petit portal tipus romà, d'accés a l'església, de petites dimensions i d'estil neoclàssic, rematat per un frontó simple triangular de tipus entretallat, amb decoració de fretes quadrades, en grups de quatre, i on s'ubica una petxina (tipus de fornícula) que acull una figura escultòrica femenina que representa la Mare de Déu de Joncadella; portal amb pilastres decorades amb motius geomètrics i contrapilastres llises, amb fris decorat amb motius geomètrics. Porta bifoliada de fusta, amb vidriera a la part superior de les fulles (4 vidres), i reforçada per una reixa de ferro colat. A pesar d'això, l'accés habitual a l'església es fa pel cantó de migdia mitjançant un cos adossat als peus de la nau a mode de porxo emmarcat per dues grans arcades que deixa pas a un portal romànic reaprofitat de l'església anterior. Es tracta d'un portal rodó amb doble rosca. L'interior de l'església es troba presidit per un cambril amb la imatge de la Mare de Déu de Joncadella, acompanyada als peus per dues figures masculines que representen el miracle des dos captius alliberats per la Mare de Déu. Es tracta d'una nau única amb capelles obertes als laterals dedicades a diverses advocacions. L'edifici de l'hospederia es troba en part construït sobre l'antic cementiri de l'església. Es tracta d'una antiga construcció del període de l'església adossada al llevant i rehabilitada els últims anys com a restaurant.</p> | 08218-13 | Sant Martí de Torruella | <p>L'església de Santa Maria de Joncadella apareix esmentada l'any 1031, i posteriorment el 1044, encara que fins el 1218 no consta com a parròquia adscrita a la canònica de Santa Maria de Manresa. Resulta especialment difícil d'identificar aquesta església en aquests primers segles ja que la riera del seu nom antigament portava el del riu d'Or com el que passa per Santpedor. La despoblació del segle XIV reduí aquesta parròquia a la categoria de filial de Santpedor i quedà en un estat d'abandonament, ja que inclús el seu rector vivia a Manresa. En aquestes condicions no es d'estranyar que patís tot tipus d'espoliaments, com el que denuncia el 1591 Pere Vinyes, mosso de la casa Besora, quan denuncia el robatori d'una de les campanes de l'església, i el 1671 el robatori d'una caixa de diners. La forma que tenia aquesta església ens és totalment desconeguda ja que es va reconstruir per complert el 1748. S'ha pogut conservar l'escriptura de contracte de construcció signada pels administradors de l'església i el mestre de cases Joan Esplugues. El preu de l'obra va ser de 1300 lliures i el projecte era obra de l'escultor-arquitecte Josep Sunyer. No se sap amb exactitud quan va ser acabada i decorada, però probablement ho va ser a principis del segle XIX, ja que el 1807 es fa un contracte per realitzar l'actual retaule de l'altar Major per part de Jaume Padró, escultor de Manresa, i el 1819 es pinten les parets i la nau. Fins el 1879 fou parròquia convertint-se aleshores en sufragànea de Santpedor i després de Sant Martí de Torruella. (AA.DD, 1984). La imatge de la Mare de Déu de Joncadella va ser reposada al monestir l'any 1949 després dels esdeveniments de la Guerra Civil.</p> | 41.7660500,1.7949300 | 399833 | 4624503 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70470-foto-08218-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70470-foto-08218-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70470-foto-08218-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Segons la tradició que repeteix el model de les llegendes de les Mare de Déus Trobades, en època de les invasions musulmanes els cristians varen amagar les seves imatges en llocs amagats, coves i refugis amb l'objectiu de protegir-les del saqueig sarraí. Quan aquests van ocupar de nou les seves terres moltes d'elles van ser retrobades de forma miraculosa. Així va ser com una pastora de bous de Castellnou de Bages qui va observar com cada dia a l'hora d'anar al bosc un dels seus bous s'estava agenollat en el lloc de la desconeguda cova que cobrien mates i joncs. Davant de la insistència de l'animal, apartà dites mates i joncs i descobrí la cova i dintre d'ella la imatge de la Mare de Déu. Al costat de la cova on es va produir la troballa, els cristians van aixecar una església per venerar el fet i aquesta es va convertir en santuari marià. Al marge de les llegendes, el topònim Joncadella data ja del segle XI com a 'ionchatella'i en efecte, fa referència a un indret amb abundants plantes d'aquest tipus. El lloc fou centre d'una important devoció mariana durant tota l'època medieval i moderna. Hem de tenir en compte que la majoria d'aquestes llegendes daten del segle XIV. La importància d'aquest santuari marià bé donat tant per la seva situació geogràfica, ben bé al centre del Pla de Bages, molt a prop de Manresa i molt ben comunicat (al costat de camí que anava de Manresa a Cardona) com per la categoria de la devoció, de tal manera que de tots els santuaris marians de la comarca del Bages, aquest era considerat el més important i d'una categoria superior als altres i entre totes les Marededeú, la de Joncadella era considerada la patrona del Bages i allà on es feien peregrinacions i cultes en les situacions més difícils. D'entre totes elles destaca especialment la tradició dels romiatges i peregrinacions realitzades en ocasions de sequeres i inclemències meteorològiques. Moltes d'elles es troben perfectament documentades com són les peregrinacions organitzades el 1438, el 1477, el 1502, el 1628 i algunes altres organitzades per entitats com la del 1877 i la del 1879 per l'Associació Reparadora de Pius IX. Lligades al Santuari de Joncadella i a la Mare de Déu es troben diverses llegendes i tradicions com la dels Captius de Joncadella o la de la curació dels herniats. Una altra de les manifestacions festives que tenien lloc a principis de segle al santuari, segons Josep Basora, és la cantada que una entitat anomenada 'Els guerrers escaldats' de Manresa feia un dia a la primavera. Al costat d'on actualment es troba la font del santuari hi havia un pilar amb una pica gran de pedra als peus on es ficava el cap d'aquesta entitat i dirigia una coral formada per la resta dels membres que cantava. Aquesta entitat ha estat identificada com una entitat manresana que durant els anys vint i trenta actuava a Manresa amb caràcter lúdic i festiu. Es conserva vigent la tradició dels Goigs de la Mare de Déu de Joncadella que són cantats el dia de Pasqua i el dia de la Mare de Déu d'Agost després de la missa. Entre les virtuts que als goigs se li reconeixen a la Mare de Déu es troba la d'ajudar a les dones en el part i la de curar les criatures trencades, a més de la llegenda dels captius. El cambril de l'església és presidit per una imatge de la Mare de Déu de Joncadella del segle XVIII. | 98|99|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70474 | Portal romànic santuari de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-romanic-santuari-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913), Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G.(2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A. (1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XIII | <p>Portal format per dos arcs de mig punt adovellats fets amb pedra sorrenca vermellosa amb carreus i dovelles ben escairats. Les dovelles centrals del arc exterior presenta una decoració a base de portalets rebaixats a cada dovella. Els carrals estan fets amb carreus quadrangulars i rectangulars de pedra sorrenca tallada a punxó. Al seu cantó esquerra l'arc ha quedat amagat per un mur de construcció més moderna que forma part de l'actual pòrtic d'entrada.</p> | 08218-15 | Sant Martí de Torruella | <p>L'església de Santa Maria de Joncadella apareix esmentada l'any 1031 i va ser parròquia de del 1218. La despoblació del s. XIV va fer que durant molt temps restés pràcticament abandonada i el seu rector visqués a Manresa. La forma que tenia aquesta església ens és totalment desconeguda ja que es va reconstruir per complert el 1748.</p> | 41.7660500,1.7949300 | 399833 | 4624503 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70474-foto-08218-15-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | 92 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||
| 70516 | Aplec de la Mare de Déu de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913),Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G. (2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XIV-XX | <p>L'aplec de la Mare de Déu de Joncadella es celebra de forma tradicional el dia de la Mare de Déu d'Agost -15 d'Agost-. La programació i els actes solen repetir-se amb poques variacions des de principis de segle en que es conserven els primer programes d'aplecs. La jornada començava, el 1903, amb una missa solemne en honor a la Mare de Déu. Al final de la missa solen ser cantats els goigs. A continuació es celebrava una processó pels voltants del santuari i després un ball de bastons. La gent acostumava a quedar-se a dinar a l'alzinar del costat i a la tarda es continuava amb un rosari i després sessions de ball d'envelat de tarda i nit. Actualment la jornada és organitzada per l'Associació 'Amics de Joncadella' i comença amb un esmorzar de germanor, segueix amb una missa solemne i després algun acte de caràcter festiu: concurs d'ocellaires, de pintura etc. Es segueix amb una actuació de l'esbart de La verbena i a la tarda després d'una pregària mariana s'acaba la tarda amb una ballada de sardanes. La tendència d'aquests últims vint anys, degut a la facilitat de les comunicacions i transport, és a finalitzar els actes de la festa al migdia i tornar a dinar a casa. A aquest fer va contribuir notablement l'eliminació de l'alzinar que hi havia prop del santuari -propietat de Can Basora- que va reduir l'espai lúdic a uns pocs metres al voltant del santuari.</p> | 08218-36 | Sant Martí de Torruella | <p>Bona part dels aplecs i manifestacions festives entorn dels santuaris marians els trobem documentats a finals de l'Edat Mitjana -segles XIV i XV-, tenint en compte que són les dates en les quals trobem també l'origen físic de bona part d'aquests santuaris. A diferencia de les peregrinacions, ben documentades, i organitzades amb finalitats pietoses i devocionals- a Joncadella es troben documentades algunes durant els segles XIV i XV, organitzades des de Manresa a fi de pregar per la pluja o pel final d'epidèmies- els aplecs tenen un origen i una vocació predominantment lúdica i festiva. Dintre de les societats agràries, l'espai i el temps lúdic i religiós solen coincidir, de tal manera que als vols d'èpoques marcades pel final de feines agrícoles importants, solen marcar-se jornades festives -els aplecs-, destinats a la festa i a les relacions socials. Si tenim en compte que aquests santuaris es troben ubicats en espais naturals moltes vegades privilegiats, o bé en indrets limítrofes entre varies comunitats, por deduir-se que els aplecs, a més de manifestacions religioses ho eren de caràcter social i lúdic, a fi de posar en contacte persones de diverses comunitats i celebrar el final d'una feina agrícola, en aquest cas la collita de cereal.</p> | 41.7660500,1.7949300 | 399833 | 4624503 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70516-foto-08218-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70516-foto-08218-36-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | A l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa es troba una col·lecció de cartells anunciadors de l'aplec de Joncadella amb la programació de la Jornada, així com d'articles diversos i de goigs (1903-1990). | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70521 | Llegenda dels captius alliberats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-captius-alliberats | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913),Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G. (2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XIV-XIX | La tradició que s'ha mantingut entorn a aquesta llegenda és en aquests moments escrita. | <p>Lligada a la veneració de la Mare de Déu de Joncadella es troba la llegenda dels dos captius alliberats, segons la tradició per la Mare de Déu, que es pot considerar com un dels seus miracles. La llegenda es materialitza amb la representació de dos personatges, ubicats a dreta i esquerra dels peus de la imatge de la Verge a l'altar de l'església. Els dos personatges es troben agenollats amb les mans alçades i lligades i el cap aixecat en actitud de plegaria. La llegenda té dues versions; segons Casadevall: 'Dos joves orfes fills de Juncadella, en una de les lluites que en defensa de la Fe, sostingueren ab los turcs, caigueren en son poder. Transportats al Àfrica en qualitat d'esclaus, carregats de cadenes foren tancats a una presó de la ciutat d'Argel: allí sospiraven contínuament per la desitjada pàtria: fins que un dia adormint-se en la oració acostumada a la seva inoblidable Verge, al dia següent, sens saber com ni qui los havia donat llibertat es trobaren ab gran admiració de la gent i d'ells mateixos en les seves pròpies cases i en el senyalat dia de la Festivitat de Ntra. Senyora que allà se celebrava. Per això és coneguda la devotíssima imatge ab el nom de Verge dels Captius, encara que més comunment de Juncadella'.. Segons Sarret i Arbós: ' Dos fills de Juncadella del Mas Mollet l'un, i del Mas Besora l'altre en una de les lluites que sostingueren contra els turcs, enemics de la fe catòlica, caigueren presoners d'aquells, foren desterrats a l'Àfrica en qualitat d'esclaus i en l'actual ciutat d'Alger en masmorra fortament grillonats. No cal dir que el seu primer i darrer pensament de cada dia era dirigit a sa pàtria i família, i les primeres i últimes paraules que sos llavis, matí i vespre, murmuraven eren dites a sa divina i estimada Mare, la Verge de Juncadella........Amb aquest desig i rendits de fatiga i dels mals tractaments que els donaven els moros salvatges, anaren al vespre a descansar; i tot dient llurs oracions a la Verge, s'adormiren...Qui els havia de dir aquell dia que a l'endemà es trobarien lliures dels moros a l'església de Juncadella i als mateixos peus de sa Alliberadora?. Doncs, així mateix va succeir, amb pasme i admiració de tota la gent, inclús d'ella mateixos, que no saberen donar raó de com tan gran prodigi s'havia obrat.' (SARRET I ARBÓS, 1929)</p> | 08218-39 | Sant Joan de Vilatorrada i Joncadella | <p>Sarret i Arbós va iniciar algunes investigacions històriques a fi de poder donar versatilitat i datar aquesta llegenda. Segons ells, al llibre del Veguer de Manresa, l'any 1309, i en de la família de Berenguer Mercader, de l'arxiu notarial, escrit pel notari Jaume d'Arters, apareix un tal Bernat Mercader com a Comissari Reial per reclutar gent de Manresa i la seva vegueria a fi d'enrolar gent a l'armada que Jaume II estava preparant per anar ha lluitar contra el regne de Granada. Entre els cridats apareixen Pere Çavit de Juncadella (Çavit era el nom antic de l'actual mas Mollet) i Jaume Besora de Juncadella. (SARRET I ARBÓS, 1929)</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70521-foto-08218-39-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Al marge de la tradició recollida per Sarret i Arbós i altres autors de principis de segle, i del testimoni material de les figures dels dos captius ubicades als peus de la Mare de Déu del Santuari de Joncadella, ni els actuals propietaris del Mas Mollet, ni del Mas Basora conserven cap tradició ni coneixement oral lligat a aquesta pretesa història familiar. | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70523 | Troballa de la Mare de Déu de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-mare-de-deu-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913),Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G. (2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XIV-XIX | La tradició que s'ha mantingut entorn a aquesta llegenda és en aquests moments escrita. | <p>Segons la tradició que repeteix el model de les llegendes de les Mare de Déus Trobades, en època de les invasions musulmanes els cristians varen amagar les seves imatges en llocs amagats, coves i refugis amb l'objectiu de protegir-les del saqueig sarraí. Quan aquests van ocupar de nou les seves terres moltes d'elles van ser retrobades de forma miraculosa. Així va ser com una pastora de Castellnou de Bages va observa que un dels seus bous restava agenollat en un indret. Al voler esbrinar que passava, va retirar els joncs, descobrint una petita cova i la imatge de la Mare de Déu a dins.. Al costat de la cova on es va produir la troballa els cristians van aixecar una església per venerar el fet i aquesta es va convertir en santuari marià. El lloc fou centre d'una important devoció mariana durant tota l'època medieval i moderna. La importància d'aquest santuari marià bé donat tant per la seva situació geogràfica, ben bé al centre del Pla de Bages, molt a prop de Manresa i molt ben comunicat (al costat de camí que anava de Manresa a Cardona) com per la categoria de la devoció, de tal manera que de tots els santuaris marians de la comarca del Bages, aquest era considerat el més important i d'una categoria superior als altres i entre totes les Marededéus, la de Joncadella era considerada la patrona del Bages i allà on es feien peregrinacions i cultes en les situacions més difícils i on hi anaven tots els pobles de la Comarca. (SARRET I ARBÓS, 1929)</p> | 08218-41 | Sant Joan de Vilatorrada i Joncadella | <p>Al marge de les llegendes, el topònim Joncadella data ja del segle XI quan apareix en la seva forma llatina 'ionchatella' i que en efecte fa referència a un indret amb abundants aquest tipus de plantes. La llegenda de la troballa es correspon amb la tipologia típica de les llegendes de les Mares de Déu trobades: imatges amagades en llocs inaccessibles en un període indeterminat, identificat amb els temps de l'invasió sarraïna, que després de segles són trobades per pastors en la majoria de les vegades al observar que un dels seus animals (normalment un bou) té una conducta estranya. Al esbrinar de què es tracta es descobreix l'amagatall amb la imatge. En alguns casos (que no és el de Joncadella) el pastor agafa la imatge i la porta a la seva parròquia, i de forma miraculosa la Verge torna als seu amagatall original, sent interpretat aquest fet com que la Mare de Déu vol ser venerada allà, amb motiu del qual se li aixeca un santuari prop de lloc de la troballa. Malgrat fer referència a temps anteriors totes aquestes llegendes són originals del segle XIV. Prevaleix la teoria afermada pels antropòlegs de què aquest tipus de culte té una forta connexió amb algun tipus de culte pagà anterior al cristianisme, doncs tots els elements que hi participen estan carregats de simbolismes pagans. En primer lloc, la referència als elements naturals: totes les Mares de Déu són trobades en coves, brollador d'aigua, fonts etc. Llocs especialment simbòlics en un tipus de culte lligat a la terra on es venera a la mare natura i als elements naturals i que és el cas de tots els cultes anteriors al cristianisme. També hem de tenir en compte que tots els santuaris marians estan ubicats en paratges naturals i llocs especialment privilegiats per la natura , mai es tria l'indret a l'atzar. En segon lloc el fet de què es tracti de Mares de Déu, una figura especialment lligada a la natura i a la fertilitat. La història de la llegenda també inclou molts elements pagans, així els protagonistes de la troballa acostumen a ser pastors, que simbolitzen la innocència, i els mitjans són els animals, normalment bous, que simbolitzen la força i el treball de la terra. Davant d'aquesta acumulació de fets, s'especula amb la possibilitat de què bona part dels cultes a les Mares de Déu trobades siguin una cristianització de cultes pagans anteriors relacionats amb elements naturals, nimfes, i esperits i que la ubicació d'aquests santuaris no sigui més que la cristianització d'antics llocs sagrats.</p> | 41.7660500,1.7949300 | 399833 | 4624503 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro | La seva festivitat es celebra el dia 8 de setembre, dia de les Mares de Déu trobades, encara que en aquest cas preval en importància l'aplec celebrat el dia 15 d'agost. | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||
| 70464 | Mas can Basora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-basora | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. IGLESIAS J(1979), El fogatge de 1553. Vol I. Barcelona. SARRET I ARBÓS J.M (1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M (1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XVI-XVIII | La construcció d'una vivenda moderna al costat de l'antic mas pels propietaris va causar l'abandonament de la casa i la seva accentuada degradació. | <p>Conjunt arquitectònic format per l'antic mas Basora i alguns coberts complementaris. L'antic mas és un edifici de planta quadrada amb coberta de teula a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. Consta d'uns grans cellers soterrats, planta baixa, pis principal i golfes. La façana principal és orientada a migdia i s'hi va agregar un cos rectangular cobert a doble vessant, que forma un porxo que trenca la simetria de la façana clàssica. Aquest cos es va afegir a mitjan segle XIX, ja que la proximitat al santuari de Joncadella, feia que a la casa es servissin menjars, dedicant aquest espai a tal activitat. El color blau actual de la façana també respon a aquest fet, ja que els comensals acostumaven a deixar escrits a la paret i per tapar-ho es va optar per pintar-ho. Aquest porxo és sobreposat a la part superior la gran porta adovellada que donava accés a la casa. La façana de migdia es troba precedida d'un pati tancat per coberts de diverses èpoques. L'accés a aquest pati i per tant al conjunt del mas es feia per una porta adovellada construïda al mur de llevant. Es va afegir a tramuntana un cos rectangular que contenia una cisterna i alguns magatzems. A llevant també es va afegir un altre cos que conté una gran tina, i fins fa uns anys es conservava un petit cobert al costat de las porta principal d'accés al pati del mas destinant al hostatjar als pobres que demanaven caritat i volien passar la nit. Es conserva també un altre cos afegit a ponent destinada als malalts tísics de la casa, amb l'objectiu de mantenir-los aïllats de la resta de la família. Destaca també el forat conservat al pis sota teulada de la casa, destinada a graner i que condueix directament al forn. Aquest forat estava destinat a tirar directament la farina al forn.</p> | 08218-10 | Sant Martí de Torruella | <p>La masia de Can Basora és documentada des del segle XIII i apareix al fogatge de l'any 1553 fet a la parròquia de Santa Maria de Joncadella en mans d'una família anomenada Homs (AA.DD, 1984). Curiosament la família Basora és la protagonista de la llegenda dels captius de Joncadella, que explica com un membre d'aquesta família va ser retornat de forma miraculosa al Santuari de Joncadella després d'estar apressat pels musulmans. Sarret i Arbós va iniciar algunes investigacions històriques a fi de poder donar versatilitat i datar aquesta llegenda. Segons ells, al llibre del Veguer de Manresa, l'any 1309, i en de la família de Berenguer Mercader, de l'arxiu notarial, escrit pel notari Jaume d'Arters, apareix un tal Bernat Mercader com a Comissari Reial per reclutar gent de Manresa i la seva vegueria a fi d'enrolar gent a l'armada que Jaume II estava preparant per anar ha lluitar contra el regne de Granada. Entre els cridats apareixen Pere Çavit de Juncadella (Çavit era el nom antic de l'actual mas Mollet) i Jaume Basora de Juncadella, per tant hi ha una discrepància en les dades utilitzades(SARRET I ARBÓS, 1929). L'actual família que du en cognom Basora guarda memòria de la seva estança al mas almenys des del principis del segle XIX. A mitjans del segle XIX i per mitjà de casaments -havent mort tots els homes de la família Galí, un membre de la família es va casar amb la filla de la casa- la família va entrar en possessió del mas Cornet. Mentre la propietat estava integrada pels dos masos la família va residir a Can Cornet, deixant el mas Basora en mans de masovers, retornant cap al 1920 a la casa original.</p> | 41.7644800,1.7945900 | 399803 | 4624329 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70464-foto-08218-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70464-foto-08218-10-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | La casa conserva una interessant col·lecció de documents antics. També es conserva una petita col·lecció de fotografies antigues. Dins les propietats del mas no es conserva actualment cap tina ni barraca de vinya. En terres del mas, a tocar de l'actual carretera de Cardona, es va construir durant la guerra civil un camp d'instrucció militar amb barraques i trinxeres. Curiosament la família no guarda cap tradició familiar relacionada amb la llegenda dels captius de Joncadella on presumptament estaria implicat un dels seus membres. Tampoc no es coneix la tradició del la curació dels herniats. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70567 | Nucli històric de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-historic-de-sant-joan | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XIX-XX | La majoria d'aquestes cases han patit reformes estructurals importants que han canviat la seva fisonomia originària. Les que no les han `patides es troben en un estat de conservació força precari. | <p>Conjunt arquitectònic format pel grup de cases antigues construïdes entre el carrer Major i el riu Cardener i entre l'espai de la fàbrica Gallifa i l'antic Torrent del Canigó. Es tracta de cases edificades a mode de cases rurals aïllades que comprenien l'espai de terra que les envoltava i l'espai d'horts fins el riu. Construïdes en mur de maçoneria amb pedra sorrenca irregular unificada amb calç. Consten de planta baixa, i un o dos pisos amb cobertes a dues o quatre aigües amb teula. Algunes d'elles han continuat habitades al llarg del temps i han sofert continuades transformacions estructurals adaptant-les als nous usos. Entre d'elles destaquen: El MAS BOSCH (c/Major 20). Es tracta d'una casa de caire rural de grans dimensions. La casa originària del Mas Bosch segueix l'actual línia del carrer Major. Posteriorment, membres de la mateixa família van construir una altre casa adossada a llevant també anomenada Mas Bosch (carrer Sant Joan, 8). CAL MAGINET (carrer Sant Joan, cantonada amb carrer Torres de Bages). MAS FLAQUER (carrer Sant Pau, 15) anomenada igual que el Mas històric per haver estat construïda per un familiar dels propietaris del vell mas. CAL LLUCIU (carrer Sant Joan, 27). CAL BORN NEGRE (carrer santa Eulàlia, 18) CAL TON (carrer Canigó, 25) CAL GATEGUES (carrer Migdia, 57) COBERT (carrer Bisbe Torras de Bages)</p> | 08218-85 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>A més a més dels masos històrics (Sant Joan, Llobet, Vilatorrada i Falquer), el Raval Vell, juntament amb el Raval dels Jueus, formava part d'un dels dos petits nuclis de cases agrupades a principis del segle XIX que conformaven el primitiu municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Es tractava de petites cases de caire rural, sense grans pretensions arquitectòniques, habitades per pagesos que conreaven les terres dels voltants, especialment la zona d'horts que anava fins al riu, i les vinyes de l'entorn. Sense poder afirmar-ho amb certesa, és molt possible que el seu origen estigui en la gran expansió que el cultiu de la vinya va tenir a mitjans del segle XIX. Aquest conjunt de cases es va veure reforçat amb la instal·lació de les fàbriques vora el riu. El Registre Fiscal d'Edificis del 1905 deixa constància de l'existència de 21 cases al carrer del Riu, 11 cases al carrer Sant Joan, 7 cases al carrer Migdia, 4 cases al carrer Sant Pau, 2 cases al carrer del Sol, 2 cases al carrer Orient i 2 cases al carrer Sant Pere. Durant els anys vint i trenta els buits dels patis entre casa i casa es van anar omplint amb noves construccions allotjant a la població nouvinguda</p> | 41.7426000,1.8056800 | 400691 | 4621887 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70567-foto-08218-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70567-foto-08218-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70567-foto-08218-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S. C. SL (Raquel Valdenebro) | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70568 | Ravall Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ravall-vell | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XIX-XX | Destaca la manca de preocupació per part dels propietaris en la conservació d'aquest grup de cases. A l'edificar l'espai que quedava entre aquestes cases i la nova línia del carrer Manresa, la majoria d'elles van quedar deshabitades o com annexes de les cases més modernes. Només recentment algunes d'elles ha estat consolidades. | <p>Conjunt de cases ubicades entre l'actual carrer Manresa i el riu Cardener. Es tracta d'un grup de cases aïllades de diversa tipologia, formada en la seva majoria per planta baixa i un o dos pisos. Construïdes en la seva totalitat en mur de maçoneria amb pedra sorrenca i morter de calç amb formes irregulars . Totes aquestes cases es completaven amb un seguit d'horts que arribaven fins el marge del riu Cardener. La majoria de les cases han estat modificades en diverses ocasions i manquen d'elements arquitectònics valorables. El conjunt de cases que el conformen són: Cal CELDONI (carrer Manresa,81) CAL ROJAS (carrer Manresa, 79) CAL VALENT (carrer Manresa, 63), CAL XANXO (carrer Manresa, 61), CAL ROSELL (Carrer Manresa 51) , CAL BISBE (carrer Manresa, 45-47) i CAL TORRAS (recentment enderrocada).</p> | 08218-86 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>A més a més dels masos històrics (Sant Joan, Llobet, Vilatorrada i Falquer) ,el Raval Vell, juntament amb el Raval dels Jueus, formava part d'un dels dos petits nuclis de cases agrupades a principis del segle XIX que conformaven el primitiu municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Es tractava de petites cases de caire rural, sense grans pretensions arquitectòniques, habitades per pagesos que conreaven les terres dels voltants, especialment la zona d'horts que anava fins al riu, i les vinyes de l'entorn. Sense poder afirmar-ho amb certesa, és molt possible que el seu origen estigui en la gran expansió que el cultiu de la vinya va tenir a mitjans del segle XIX. El Registre Fiscal D'Edificis del 1905 deixa constància de l'existència de 17 cases al carrer Manresa, encara que no totes devien ser ubicades al Raval Vell (SOLANELLES, 1999). Aquest grup de cases històriques no són visibles actualment des de l'actual carrer Manresa degut a l'evolució urbanística del propi carrer. Històricament la línia del carrer Manresa passava uns metres més enrera de l'actual, per tant aquestes cases eren a la vora de l'antic carrer. El Pla Urbanístic del que dictava les línies de la futura expansió urbanística va avançar la línia del carrer Manresa uns metres en direcció a ponent deixant aquest grup de cases marginat. La gran crescuda urbanística dels anys cinquanta va fer que l'espai entre aquestes cases i la nova línia del carrer s'omplís de construccions deixant aquests cases amagades, sent només visibles des de l'actual àrea del riu no urbanitzada.</p> | 41.7387900,1.8048600 | 400617 | 4621465 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70568-foto-08218-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70568-foto-08218-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Formava part d'aquest nucli de cases antigues del raval Vell, les cases del carrer dos de Maig. Encara que moltes d'elles no són originàries, destaca una de les cases anomenada Cal Maqueres, per haver viscut en ella un pagès amb aquest renom. Històricament es tractava d'un dels caps que manava una de les colles de pagesos que celebraven la festa de la Cabrada de Sant Isidre i a la qual donava el nom: 'Colla del Maqueres'. L'arrossada d'aquesta colla es feia en una barraca de vinya de grans dimensions de la seva propietat (en terme de Fonollosa). | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70569 | Raval dels jueus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-dels-jueus | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per un grup de dues cases ubicades al carrer Muntanya nº 21-23 i nº 31 que formaven part de l'antic raval anomenat dels Jueus. Es tracta de dues cases adossades dins la línia del carrer Muntanya. Construïdes en mur de maçoneria amb pedra sorrenca i morter de calç amb formes irregulars. Consten de planta baixa, primer pis i golfes, i són cobertes a dues aigües amb teula. La façana principal és actualment orientada al nord, seguint la orientació del carrer, encara que tot indica que antigament podia estar-ho a migdia. Aquestes cases són CAL XAIX (carrer Muntanya, 21-23) i Cal SETRENCS (carrer Muntanya, 31). D'entre elles destaca Cal Xaix encara habitada actualment formada per un conjunt arquitectònic de casa i coberts diversos orientats a migdia que conformen un pati intern a l'estil d'una casa de pagès. Aquesta casa conserva encara la seva entrada principal a migdia, però al urbanitzar-se la zona, la línia del carrer va fer que la façana vista fos la del nord. Per evitar aquest inconvenient i mantenir l'estructura original es va deixar entre aquesta i la casa següent en direcció a llevant un espai que és actualment cobert per una arcada de maó que dóna accés al pati davanter de la casa i als coberts. La casa ha patit nombroses reformes estructurals, afegint una terrassa a l'alçada del primer pis i altres cossos adossats. Una llinda avui desapareguda donava notícia dels seus antics propietaris, ja que podia llegir-se: 'Valentí Prat, 1872'.</p> | 08218-87 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El Raval dels Jueus, juntament amb el Raval Vell, formava part d'un dels dos petits nuclis de cases agrupades a principis del segle XIX que conformaven el primitiu municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Es tractava de petites cases de caire rural, sense grans pretensions arquitectòniques, habitades per pagesos que conreaven les terres dels voltants, especialment la zona d'horts que anava fins al riu, i les vinyes de l'entorn. Sense poder afirmar-ho amb certesa, és molt possible que el seu origen estigui en la gran expansió que el cultiu de la vinya va tenir a mitjans del segle XIX. El Registre Fiscal d'Edificis del 1905 deixa constància de l'existència de 6 cases al carrer Muntanya (SOLANELLES, 1999). A més a més de les cases avui existents (Cal Xaix i Cal Setrencs) el raval era constituït per les cases de Cal General, Ca la Grabada, La Volta, Cal Botifarra i Cal Viudet, avui desaparegudes.</p> | 41.7489300,1.8048200 | 400629 | 4622591 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70569-foto-08218-87-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||
| 70570 | Cal Cantamisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cantamisses | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XX | Malgrat estar deshabitat des de fa uns anys, l'estat de conservació de la casa és bo. A pesar d'aquest fet i del seu valor estètic, el seu enderroc és previst en breu. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular cobert a quatre aigües amb teula. És format per planta baixa, dos pisos i golfes. Construït en mur de maçoneria amb pedra irregular unificada amb calç, es troba exteriorment arrebossat amb ciment. La planta baixa és oberta a les dues vessants vistes de carrer, la del carrer Sant Mateu i la del carrer del Pont amb dos números diferents. Les portalades d'entrada són fetes amb un arc molt rebaixat. Al primer pis i segon pis s'obren a la façana de carrer Sant Mateu un seguit de finestrals rectangulars amb balcons als dos centrals. La façana del carrer del Pont s'obre al primer i segon pis amb dues grans galeries obertes al carrer amb dues grans arcades molt rebaixades. Decora la façana del carrer del Pont un rellotge solar ubicat sota la teulada.</p> | 08218-88 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El carrer del Pont és un dels carrers històrics que neix a finals del segle XIX com a conseqüència de la concentració humana que el funcionament de les fàbriques tèxtils (Borràs, Burés i Gallifa) estava produint. La seva orientació (perpendicular al riu i a la resta de carrers que neixin en aquells moments) respon a l'existència tradicional del pont, conegut com a Pont Petit, que permetia travessar el riu Cardener i contactar la vila amb la carretera de Cardona. El carrer doncs, constituïa una prolongació natural d'aquesta via de comunicació. Bona part de les cases del carrer són construïdes entre el 1900 i 1904, és el cas de les dues cases que avui tenen entrada pel carrer Vilaseca, la nº 31 i nº 33, encara que algunes altres de la banda de cases de migdia són més antigues. El 1905, al Registre Fiscal d'Edificis deixa constància de què en aquells moments existien ja al carrer del Pont un total de quinze cases en el tram entre el carrer Vilaseca i el carrer Major (SOLANELLES,1999). El 1917 l'Ajuntament de la vila va aprovar les obres d'urbanització i de construcció de voreres d'aquest carrer i del carrer del Riu, per tractar-se dels dos carrers més transitats del poble (SOLANELLES,1999) .El creixement urbanístic posterior va acabar d'omplir els buits del carrer amb noves construccions durant els anys vint i trenta del segle XX. La casa anomenada Cal Cantamisses es troba ubicada en un dels extrems de l carrer del Pont. Es tracta d'una casa construïda vora l'any 1900-1904, i aviat es convertí en una casa de lloguer per a inquilins. El nom de Cantamisses és precisament el d'un dels seus inquilins que era especialment aficionat als afers de l'església. Així mateix, la casa era coneguda per haver instal·lada una barberia al primer pis, sent coneguda també amb el sobrenom de La Barberia. Aquest negoci va estar en marxa fins els anys seixanta. Adossat al seu cantó de llevant per la banda del carrer del Pont hi havia antigament un forn d'obra.</p> | 41.7460400,1.8056900 | 400697 | 4622269 | 1904 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70570-foto-08218-88-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70571 | Carrer del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pont-1 | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XIX-XX | L'estat de conservació de les cases depèn de l'ús que han tingut els últims anys. Moltes d'elles després de ser abandonades han entrat en un estat de degradació considerable. | <p>Conjunt arquitectònic format pel grup de cases que s'alineen a ambdues bandes del carrer anomenat del Pont. Es tracta d'un dels carrers més antics de la població orientant en sentit E-O ascendent des del pont petit que travessa el riu Cardener. Mentre que el cantó Est del carrer a tocar del riu és ocupat per les dependències de la fàbrica Borràs a una banda i modernes edificacions a l'altra, el grup de cases històriques es troben des de la cruïlla amb el carrer Vilaseca fins la cruïlla amb el carrer Major i carrer Sant Mateu. Mentre que el grup de cases de la banda de migdia es manté quasi bé en la seva totalitat original, la línia de cases del nord ha anat canviant successivament barrejant-se edificis antics i moderns. Entre les cases d'aquest tram del carrer del Pont destaca el nº 20 (Cal Cantamisses) construïda principis del segle XX. També destaca el nº 29 construïda en mur de maçoneria amb planta baixa i primer pis i finestres reforçades en maó. També són d'aquest període i d'aquesta tipologia les cases nº 23, 16 i 15. Destaquen al principi del carrer el nº 2 (Cal Sastret) i el nº 11 (Cal Torras) com a cases de més entitat i volum. Es tracta de cases cantoneres construïdes a principis del segle XX, entre 1900 i 1910, formades per planta baixa, primer i segon pis i golfes. Totes dues amb portals i finestrals oberts a la banda del carrer del Pont i del carrer Vilaseca.</p> | 08218-89 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El carrer del Pont és un dels carrers històrics que neix a finals del segle XIX com a conseqüència de la concentració humana que el funcionament de les fàbriques tèxtils (Borràs, Burés i Gallifa) estava produint. La seva orientació (perpendicular al riu i a la resta de carrers que neixin en aquells moments) respon a l'existència tradicional del pont, conegut com a Pont Petit, que permetia travessar el riu Cardener i contactar la vila amb la carretera de Cardona. El carrer doncs, constituïa una prolongació natural d'aquesta via de comunicació. Bona part de les cases del carrer són construïdes entre el 1900 i 1904, és el cas de les dues cases que avui tenen entrada pel carrer Vilaseca, la nº 31 i nº 33, encara que algunes altres de la banda de cases de migdia són més antigues. El 1905, al Registre Fiscal d'Edificis deixa constància de què en aquells moments existien ja al carrer del Pont un total de quinze cases en el tram entre el carrer Vilaseca i el carrer Major (SOLANELLES,1999). El 1917 l'Ajuntament de la vila va aprovar les obres d'urbanització i de construcció de voreres d'aquest carrer i del carrer del Riu, per tractar-se dels dos carrers més transitats del poble (SOLANELLES,1999) .El creixement urbanístic posterior va acabar d'omplir els buits del carrer amb noves construccions durant els anys vint i trenta del segle XX..</p> | 41.7457700,1.8064300 | 400758 | 4622238 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70571-foto-08218-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70571-foto-08218-89-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | No tot l'espai del carrer era ocupat per cases, així, és coneguda l'existència d'un forn de totxos a l'espai ocupat pel solar ubicat al costat de la casa de Calcantamisses (carrer del Pont, 20) . La casa del carrer del Pont nº 29 encara conserva les primitives tines. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70531 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-3 | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402</p> | Aquesta tradició es va mantenir fins als anys 60 | <p>Aquest costum tenia lloc tant a Sant Joan de Vilatorrada com a Sant Martí. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané i mossèn Jacint Capdevila el salpàs acostumava a fer-se el dilluns de Pasqua. A cada carrer de la vila hi havia una casa on el capellà beneïa la sal i l'aigua. Per fer-ho, totes les cases d'aquell carrer portaven un càntir amb aigua i un plat amb sal. De cada plat el mossèn extreia una cullerada que col·locava en una galleda i amb un salpasser tirava aigua dins la galleda mullant la sal i beneint-la. A continuació, ajudat per un escolà que duia la galleda amb la sal molla i beneïda s'aturaven a cada casa tirant una cullerada de sal contra la façana. Al ser sal molla es quedava enganxada a la façana. La gent acostumava a donar ous i menjar. A Sant Martí el ritual era similar, només que al tractar-se d'un hàbitat disseminat eren els propietaris de les cases els que posaven la sal duent el mossèn l'aigua beneïda a sobre. Segons informació oral dels Srs. Basora i Riera, els de la casa acostumaven a regalar-li mitja dotzena o bé una dotzena d'ous. Aquesta pràctica va tenir lloc fins als anys 60.</p> | 08218-49 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70531-foto-08218-49-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70543 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-28 | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | <p>Les caramelles són una tradició festiva que es du a terme tant a Sant Joan com a Sant Martí, però en tractar-se de dos tipus d'hàbitat diferents i amb tradicions diferents, s'han mantingut variants concretes adaptades a cada medi. A SANT JOAN DE VILATORRADA la tradició de les caramelles és organitzada des dels anys 20 per la entitat cultural La Verbena, encara que amb anterioritat ja es celebrava. La festa era celebrada per Pasqua. Amb anterioritat a la creació de la Verbena, hi havia diverses colles - quatre o cinc- que cantaven caramelles, formades pels joves del poble i encapçalades pel que s'anomenava un Cap de Colla. El nexe d'unió dels membres de cada colla acostumava a ser la proximitat geogràfica, organitzant-se per carrers propers. Cada colla es subdividia alhora en dues seccions, la dels grans formada pels adults, i la dels anomenats 'mitjans' formada pels nens entre els 12 i 15 anys. No acostumava a haver-hi dones ja que fins els anys 50 es va considerar una activitat merament masculina. El nombre de membres de cada colla era d'uns 20 o 25 joves aproximadament. La indumentària que s'acostumava a portar no tenia caràcter uniforme i acostumava a basar-se en una camisa blanca i espardenyes de veta. Cada any acostumaven a renovar-se les cançons que es cantaven aportant una o dues de noves. Existia el màxim secret en aquesta qüestió, de tal manera que si algun membre de la colla revelava als de l'altra colla la nova cançó era expulsat d'immediat. S'acostumava a assajar un o dos cops cada setmana a partir del mes de febrer fins a Pasqua. El lloc d'assaig habitual era la Costa dels Rebentats, encara que algunes colles podien anar a la Costa Rodona. Un o dos membres de la colla se'n cuidaven de buscar la música i d'arrodonir les lletres. Les caramelles començaven el dissabte de Pasqua a la tarda i les inauguraven els grups de mitjans (de 12 a 15 anys) passant a cantar per les cases del poble i algunes del regadiu de Manresa. Acostumaven a cantar a diverses cases. Existia el costum que a les cases on aquell any hi havia hagut un difunt, en comptes de cantar es resava un parenostre. La gent de les cases acostumava a obsequiar-los amb ous, ametlles, pa i una mica de vi. El diumenge al matí, després de la missa, sortien a cantar els grans. S'entrava dins de les cases a cantar rebent a canvi dolços per menjar, vi i alguns cèntims que servien per pagar als músics que es llogaven per la jornada. Es tractava de la mateixa colla de músics que venia cada any des de Manresa. Actualment les caramelles són organitzades per l'Entitat de la Verbena el Dilluns de Pasqua. El recorregut es limita als carrers cèntrics del poble i l'acte té lloc durant el matí. Com a signes característics els caramellaires de Sant Joan porten: -Les lloques: són les persones, sobretot noies, que porten les paneres amb flors que seran llançades pels ballesters als balcons de la gent, i que serveixen per recollir els donatius que la gent ofereix als caramellaires. -Els ballesters: solen ser tres o quatre nois que duen les ballestes, que són artefactes de fusta amb els quals llencen una bosseta amb una flor a les finestres i balcons de les cases on es canta. Les persones que ho recullen, agafen la flor i retornen la bossa on prèviament han col·locat uns cèntims. -Els estendards: són les persones encarregades de dur l'estendard de l'Entitat. -Els bastoners: solen ser membres de l'esbart. Els balls que representen solen ser balls que executen a l'esbart i que acostumen a canviar cada dos o tres anys.</p> | 08218-61 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>L'origen de les caramelles és popular, tot entroncant amb els rituals de fecunditat precristians, simbolitzats en la presència de l'ou, com a element generador de vida, tot coincidint amb les festes de la primavera, amb la seva significació de renovació vital. Amb el temps va adquirir forma cristiana, tot mantenint aspectes profans. A Sant Joan de Vilatorrada les Caramelles eren un fet espontani que es celebrava sense cap mena d'organització . Els joves s'agrupaven en colles als vols del mes de gener segons el seu grup d'amistats o segons la proximitat geogràfica, normalment per carrers. Això feia que sempre hi haguessin diverses colles de caramellaires, sempre rivals entre si. L'entitat de la Verbena va començar a organitzar les seves caramelles a partir del 1918 com un grup més. La primera gran fusió de grups caramellaires es va produir vora el 1950 quan es fusionen l'Entitat de la Verbena i el Quadro Artístico Sanjuanense. Aquest fet va significar la unificació de dues grans colles. Vora el 1952 i 1953 amb la creació de l'Esbart Dansaire, quasi bé totes les persones que participaven a les caramelles van anar a parar dins aquest grup de forma voluntària, uns perquè ja hi eren, i d'altres per voluntat pròpia. D'aquesta forma a Sant Joan només hi va quedar un gran grup de caramelles que va ser el de la Verbena, Entitat que des d'aleshores organitza aquesta manifestació festiva. Amb anterioritat a la creació de l'Esbart, algun grup de caramellaires havia ballat el Ball de Cascavells, amb música i lletres copiades dels grups de Súria i Sant Mateu. Amb la creació de l'Esbart van néixer els bastoners que acompanyen les caramelles.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70543-foto-08218-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70543-foto-08218-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70543-foto-08218-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | (Continuació descripció) A SANT MARTÍ DE TORRUELLA existien, abans de la Guerra Civil, dues colles de caramellaires adults, passant a ser després, una sola de grans i una de petits que va afegir-se. Inicialment el grup era format exclusivament per homes, ja que només a partir dels anys 50 van començar a participar les noies. El tipus d'indumentària que duien no estava uniformada, i es basava en camisa blanca, espardenyes de vetes vermelles i pantalons de pana. Els caramellaires assajaven normalment un cop cada setmana al local de l'Hostalet, des dels mesos de gener i febrer fins a Pasqua. La música i les lletres de les caramelles acostumaven a estar basades en valsos i sardanes. L'acompanyament musical el feia una orquestra que venia cada any de Manresa per l'ocasió. Al tractar-se d'un tipus d'hàbitat disseminat, les caramelles havien de cantar-se en dos dies si es volia arribar a totes les cases, d'aquesta forma es començava el dissabte a la tarda sortint de Torruella i es passava per Joncadella, Can Basora, Cal Jepet, Ca l'Eloy, El Soler, Vilaclara, Cal Pic, Les Cots i es baixava fins a Callús quan ja havia caigut la nit. Allà (a Cal Badia) s'agafaven les torxes que s'utilitzaven per la processó de reis, s'encenien i continuaven cantant per les cases de Callús. El diumenge al matí es passava per l'altra banda de riu, començant a Cal Miqueló i arribant fins a Can Canals Nou. Allà s'esmorzava i es continuava per l'altre cantó de riu fins a la casa de Les Feixes. Com a signes característics els caramellaires de Sant Martí porten: -Les Lloques: són les persones, sobretot noies, que porten les paneres amb flors que seran llançades pels ballesters als balcons de la gent, i que serveixen per recollir els donatius que la gent ofereix als caramellaires. -Els ballesters: solen ser tres o quatre nois que duen les ballestes. Són artefactes de fusta amb els quals llencen una bosseta amb una flor a les finestres i balcons de les cases on es canta. Les persones que ho recullen, agafen la flor i retornen la bossa on prèviament al col·locat un cèntims. Al Fons documental de l'Entitat de la Verbena es troben diverses lletres impreses i fons fotogràfics de Caramelles. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||
| 70476 | Mas les Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-cots | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402</p> | XVIII | La casa no ha patit reformes estructurals en els últims cent anys. El fet de no ser habitada fa que la seva degradació sigui constant, trobant-se en un estat de conservació força dolent. | <p>Conjunt arquitectònic format pel mas les Cots i un seguit de construccions adjacents de diferents èpoques. La casa pròpiament dita és de planta quadrangular amb coberta a dues aigües de teula. Consta de planta baixa on són ubicats els cellers i magatzems de la casa, pis principal adequat com a vivenda i golfes. La façana principal és orientada a migdia obrint-se al mig un portal adintellat que constitueix l'entrada principal de la casa. La construcció és feta en mur de maçoneria amb pedra irregular i arrebossat. Un conjunt de finestres i balcons amb la brisa i els brancals reforçats en totxana s'obren a la façana principal destacant especialment al pis de les golfes un finestral rematat amb una balustrada de ceràmica. L'interior de la casa conserva tres grans tines a les quals s'accedeix des del replà de l'escala principal. Dues tines més es troben adossades a la façana de ponent. Destaca del conjunt l'antiga sala menjador que encara conserva l'enrajolat original de principis del segle XX fins a l'alçada de mitja paret. Adossats a l'exterior de la casa pel seu cantó de llevant i donant la volta fins a ponent es conserven un conjunt de coberts de diferents èpoques formant un pati o era tancada davant de la façana principal de migdia. A principis del segle XX es va afegir al cantó de ponent i migdia un cos en totxana destinat a vivenda dels masovers. Complerta el conjunt de Les Cots tres pous circulars propers a la casa conservant un d'ells restes d'un molí de vent.</p> | 08218-16 | Sant Martí de Torruella | <p>L'existència del mas Les Cots és documentada des del segle XIII com a propietat del monestir de Sant Benet de Bages. És així com el 1292 tenim notícia sobre Guillem de Cots que rendeix acte de vassallatge a l'administrador de dit monestir (AA.DD, 1984). El 1307 en un document referent als límits d'una peça de terra torna a apareix el nom de Guillem de Cots de la parròquia de Sant Martí com a possible referència al mas. (AA.DD, 1984) . Una nova referència documental la tornem a trobar el 1318 quan Rania, originària de Callús, entra per núpcies al mas Cots rendint acte de vassallatge al monestir de Sant Benet (AA.DD, 1984). El mas Cots també és anomenat al fogatge fet el 1553 quan Francesc Cots és esmentat com habitant de la casa. (AA.DD, 1984). Ja el 1598 Francesc Cots arrendava terres per a pastures a Francesc Soler (AA.DD, 1984) i al llarg del segle XVII i XVIII la casa devia convertir-se en una de les més importants de la zona assimilant algunes altres cases de la vora com el Mas Soler. És així com a la documentació que es conserva a aquesta última casa, apareix anomenada com 'El Soler de les Cots'. La producció de vi i aiguardents devia ser una de les principals de la casa ja que a finals del segle XIX (1890-91) comptava amb 4 rabassaires i una extensió de 6 hectàrees plantades de vinya. La família Aloy, actuals propietaris del mas Soler havien estat parcers de Les Cots que finalment van acabar adquirint la seva propietat a finals del segle XIX. No es tenen dades de com van anar canviant els títols de propietat ni de com es van anar disgregant les antigues finques. Al 1800 apareixen com a habitants de la casa la família Iglesias (AA.DD, 1984). Finalment, la casa va ser venuda a finals dels anys 40 a l'empresa constructora Ribas i Paradell de Barcelona. La família Rovira, la va adquirir poc després, essent encara els actuals propietaris</p> | 41.7808000,1.8014700 | 400400 | 4626133 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70476-foto-08218-16-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | La casa de les Cots conserva una barraca de vinya quadrada dins de la seva propietat. També es conserven com a restes de les antigues feines agrícoles: 1./ Una premsa de vi. 2./ Una màquina de ventar. La casa no conserva cap document ni fotografia antiga, però pel seu lligam amb el mas Soler podria trobar-se alguna referència dels antics propietaris en la documentació que es conserva en aquesta casa. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70478 | Mas can Canals Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-canals-nou | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402</p> | XVIII | Segons els actuals propietaris la casa no ha patit cap reforma estructural des de què la van adquirir l'any 1947, conservant bigues i dependències. Només el pati amb els horts i corts ha estat convertit en jardí i ha estat substituïda la primitiva porta d'entrada per l'actual portal adovellat. També van ser enderrocades sis tines de planta quadrada del conjunt que es trobaven en mal estat. | <p>El conjunt arquitectònic de Can Canals Nou és format per la casa de Can Canals pròpiament dita, l'antiga casa dels masovers adossada al cantó nord i ara convertida en pisos de lloguer, alguns coberts construïts modernament als voltants i un conjunt de quatre tines de planta circular ubicades a uns metres de la façana principal de migdia. La masia és de planta quadrangular amb coberta a doble vessant. Esta formada per planta baixa i pis principal adequats com a habitatges; i segon pis sota teulada. La façana principal és orientada a migdia era formada originalment per un gran portal d'entrada arquitrabat amb llinda, però degut al seu mal estat va ser substituït al 1947 pels actuals propietaris per una la gran arcada adovellada que es pot apreciar actualment. Una de les dovelles d'aquesta arcada té gravada la data de 1715 que es correspon a la data d'un antic document referent al mas que els actuals propietaris van trobar i van prendre com a significativa. La casa queda tancada a ponent per un pati emmurallat que tancava antigament horts i corts i està adequat actualment com a zona de jardins i dóna accés a la porta de ponent de la masia. La casa conserva un celler soterrat i una de les tres grans tines de què constava. La superfície aproximada de la casa és de 500 m2. El parament de construcció és fet amb pedra i a algunes parts com la façana de llevant amb tovots. Totes les parets exteriors de la casa es troben arrebossades des d'antic. Al cantó nord de la casa es troba adossada l'antiga casa dels masovers i que va ser convertida al seu dia en pisos pels obrers de la fàbrica propera de Can Canals i recentment en vivendes de lloguer. Tot el conjunt -masia i antiga casa de masovers- sembla integrat en un sol bloc. Completen el conjunt quatre tines de planta circular. La casa conserva al seu interior una capella privada dedicada al Sagrat Cor. L'origen de la capella es remunta a la família Margarit a mitjans del segle XIX. Aquesta capella va ser cremada durant la Guerra Civil (1936-1939) conservant de l'original només els paviments dissenyats per Gaudí, que són molt semblants als de la casa Batlló de Barcelona. Després de la destrossa de la guerra, la família Rojas va preocupar-se per refer-la encarregant un nou altar a un tallista de Callús anomenat Morera. La decoració i els daurats van anar a càrrec del Sr. Pons, daurador de Vic. L'altar imita l'estil barroc i es troba presidit per la figura del Sagrat Cor de Jesús, acomnpanyat a banda i banda per les figures de Sant Josep i la Mare de Déu del Carme. A ambdós costats de la capella es troben Sant Isidre i Sant Antoni. En tots els casos es tracta d'imatgeria d'Olot. La capella es troba actualment habilitada per fer cerimònies religioses i és utilitzada de forma privada pels propietaris de la casa.</p> | 08218-17 | Sant Martí de Torruella | <p>Conegut com Can Canals Nou, aquest mas es troba documentat des del segle XVI. Al segle XVIII el mas formava part de les propietats del mas Canals de Montesquiu o Canals Vell. A finals del segle XIX (1890-91) comptava amb 12 rabassaires i una extensió de 22 hectàrees plantades de vinya l'herència de les quals les formen un conjunt de tines ubicades al costat del mas (AA.DD, 1984). No es coneix el nom dels primitius propietaris ni com Can Canals Nou va esdevenir una propietat independent de Can Canals Vell. Segons la informació facilitada per l'actual propietari: Josep Rojas i Miró, la casa va pertànyer a la família Margarit almenys durant la primera meitat del segle XX. Aquesta família va abandonar el cultiu directe de la terra limitant-se a viure de les rendes que els proporcionava el lloguer del molí convertit en fàbrica tèxtil -fàbrica de Can Canals- per la família Gomis, dels pisos dels obrers construïts a l'antiga casa dels masovers el 1922 i de les rendes dels parcers. El 1947 la propietat formada pel mas i 70 ha. de terra va ser adquirida pel Sr. Josep Rojas i Bonvehí, romanent avui dia en mans del seu fill Josep Rojas i Miró. El 1947 quan la propietat va ser adquirida encara hi havia els antics pisos dels obrers construïts a l'antiga casa dels masovers on hi van viure dues persones fins el 1962 en què van quedar abandonats. Actualment la casa s'utilitza com a habitatge particular de la família Rojas. Els pisos de l'antiga casa dels masovers van ser condicionats i convertits en sis habitatges que es troben actualment ocupats. Les quatre tines circulars que formen part del conjunt de la casa també han estat recuperades pels actuals propietaris, essent enderrocades les sis de planta quadrada, degut al seu mal estat de conservació.</p> | 41.7606900,1.7887700 | 399313 | 4623915 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70478-foto-08218-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70478-foto-08218-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70478-foto-08218-17-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C.SL. (Raquel Valdenebro) | Els actuals propietaris no tenen referència de cap fons fotogràfic ni cap arxiu documental referent a la casa. La casa conserva dins les seves propietats dues barraques de vinya de planta quadrada. | 96|98|116|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70554 | Escola de Música | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-musica | <p>AA.DD.(1985) Projecte de Casal Cultural al Mas Sant Joan de vilatorrada. Escola de Música. Sant Joan de Vilatorrada. GARCIA COMES J. arqte.(1992), Estudi per a l'acondicionament del centre de cultura ''Mas Sant Joan''. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XVIII-XX | El conjunt de finestrals de la façana i del cantó de ponent, així com la porta d'accés van ser totalment refets l'any 1968 obtenint l'aspecte amb que s'ofereix actualment l'edifici. L'edifici va ser objecte de profundes modificacions interiors a mitjans de la dècada dels 80 | <p>Edifici de planta quadrangular adossat al cantó de migdia de l'església vella de Sant Joan. És cobert a dues aigües amb teula. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és orientada a migdia i s'accedeix a l'interior de l'edifici mitjançant una porta amb llinda feta de dovelles quadrades i rectangulars. Aquesta porta es troba coberta per un teuladet. Construïda en mur de maçoneria amb pedres irregulars unides per calç amb les cantonades i finestrals reforçats amb carreus ben tallats. S'obren a la façana principal de migdia i a la ponent un seguit de finestrals rectangulars a la planta baixa i primer pis que permeten una gran il·luminació interior. La façana de llevant recau directament sobre la cinglera natural del terreny i és oberta amb dos balcons a l'alçada del primer pis que sembla de factura més antiga. La façana nord de la casa queda adossada a nau romànica de l'església i la comunicació entre ambdues devia fer-se des de ben antic, doncs a l'interior de la casa s'han conservat dos grans portals de mig punt construïts amb grans dovelles que permeten la comunicació entre la casa i l'església. L'interior de la casa va ser totalment reformat el 1985 a fi d'adequar-la a les necessitats de l'actual escola de música.</p> | 08218-72 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'edifici de l'escola de música formava part de les propietats del Mas Sant Joan, sent tradicionalment una de les dues masoveries amb que la casa comptava, aixecades al seu redós. El fet de tractar-se d'una casa construïda de forma adossada a l'església vella de Sant Joan va fer que el 1880 es convertís en la residència del rector fins que el 1908, amb la construcció de la nova església al carrer Major, el rector va passar a ocupar l'actual rectoria. Desallotjada pel rector es va convertir durant bona part del segle XX en una casa de lloguer fins que l'any 1984 va ser comprada per l'Ajuntament de la vila amb l'objectiu de convertir-la en l'actual escola de música.</p> | 41.7422300,1.8028000 | 400451 | 4621849 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70554-foto-08218-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70554-foto-08218-72-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El condicionament que es va fer l'any 1985 arran de la compra per part de l'Ajuntament a fi de convertir la casa en una Escola de Música va suposar l'enderrocament d'elements construïts als voltants com una nau-granja i una pèrgola que hi havia al jardí. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70524 | Collbaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collbaix | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | El pas repetit de motos de trial damunt del terreny molt erosionable ha obert profunds esvorancs. El foc forestal és sempre un risc present, especialment a la obaga, on la vegetació és més contínua. També la pressió demogràfica i el creixement urbanístic del municipi de Sant Joan amenacen les faldes de la muntanya. | <p>La muntanya de Collbaix s'enlaira a ponent del terme municipal de Sant Joan retallada per les rieres de Fonollosa al costat nord i la de Rajadell al sud. La muntanya es troba repartida entre quatre termes municipals (Sant Joan, Rajadell, Manresa i Fonollosa) pertanyent el vessant Est al terme de Sant Joan. La seva extensió total és de 400 ha. Des de Sant Joan de Vilatorrada s'accedeix seguint les marques del GR-3. El Collbaix és un relleu tabular, en 'costa', originat al buidar-se els terrenys del seu voltant a causa de l'erosió. La capa de conglomerats lleugerament inclinada a ponent que constitueix el cim, protegeix l'estrat de ponent de margues roges, formant els vessants tan inclinats. A tot el volt del cim, profundes i amples esquerdes tallen el conglomerat en gegantins blocs poligonals. La vegetació dels vessants assolellats sud i est és una brolla en què els fragments esclarissats i migrats alternen amb alzinar i amb les zones erosionades. Hi destaquen plantes d'ambient calent, com l'estaca-rossí o la ruda. El romaní, la foixarda, el llentiscle i el garric són també arbustos freqüents. Contrastant amb aquesta situació de relativa pobresa, el vessant nord que cau damunt de la riera de Fonollosa és cobert de bosc espès i ric, crescut després del pas del foc. Dominen els roures, les pinasses, servers, nogueroles, arboços i aurons negres. La vegetació al cim és marcada per l'aflorament del conglomerat. El sòl és inexistent a tot el marge extern del cim del pla, mentre que al centre arriben a acumular-se uns centímetres de terra. Les espècies que colonitzen el cim són la polígala de roca, dues espècies de narcís o grandalla i alguns pins, roures i alzines. (AA.DD. 1997)</p> | 08218-42 | Sant Joan de Vilatorrada | 41.7415300,1.7810200 | 398639 | 4621797 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70524-foto-08218-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70524-foto-08218-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Per la seva destacada situació, Collbaix és un vèrtex geodèsic de segon ordre i un excel·lent punt d'observació, sobretot en direcció est. Benet i Clarà parla de l'existència d'una torre de guàrdia medieval que apareix a la documentació anomenada 'Guàrdia Manresana' que es trobaria ubicada al cim (BENET, 1985), concretament a la zona on avui s'ubica el punt geodèsic. Després de fer alguns seguiments per aquesta zona es va descartar la presència de cap rastre d'aquesta torre. Si que es van trobar, en canvi, restes d'antigues construccions al llarg del cim de la muntanya, bàsicament barraques i marges de vinya i dues sitges, tot de moderna construcció (s. XIX); segons informació oral i consultant fotografies antigues, tot el vessant de la muntanya fins el cim, era plantat de vinya. També queden restes d'una antiga barraca de vinya en bon estat de conservació al mig camí de la zona obaga. Un altre dels elements a destacar és l'existència d'una antiga font, anomenada Font del Magnà, que era l'únic punt d'aigua de tota la muntanya. Actualment aquesta font es troba perduda i sense aigua. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70546 | Riera de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-fonollosa-0 | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | <p>La riera de Fonollosa, afluent del Cardener per la banda dreta té el seu tram final dins del terme de Sant Joan de Vilatorrada, just allà on fa l'aiguabarreig. La de Fonollosa és una vall llarga i estreta amb vessants molt pendents, d'on l'aigua baixa en torrents que s'ajunten per esdevenir després riera tranquil·la. El seu interès esdevé pel bosc de ribera que l'envolta. Es tracta d'un bosc caducifoli on destaca l'àlber, el freixe de fulla petita, el pollancre i el salze. Tot el curs de la riera esdevé el camí natural que comunica Sant Joan amb Fonollosa mitjançant la carretera de Manresa a Calaf C-1410.</p> | 08218-64 | Sant Joan de Vilatorrada | 41.7518700,1.7972400 | 400003 | 4622926 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70546-foto-08218-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70546-foto-08218-64-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||||
| 70573 | Riu Cardener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-cardener-0 | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | XX | Malgrat la intensa activitat humana que hi pateix, destaquen els esforços que els últims anys s'han dut ha terme per la seva recuperació ecològica | <p>Espai configurat pel curs del riu Cardener , que travessa tot el terme de nord a sud, i les seves dues ribes immediates en el recorregut que va des de Callús fins a Manresa paral·lel a la carretera de Manresa a Solsona C-1410. Es tracta d'un espai fluvial amb prou amabilitat paisatgística, configurant una zona d'alt valor ecològic on trobem distints àmbits en un tram relativament curt. Certament, una sanefa de bosc de ribera s'estén en renglera contínua a ambdues ribes. A continuació del bosc de ribera, als indrets planívols, especialment els del marge dret els ocupen petites hortes de regadiu. Les espècies més abundants de ribera són els àlbers, els pollancres, els oms, els freixes de fulla petita i el vern. El marge esquerra és abundant en penya-segats, especialment el tram de Sant Martí, un d'ells totalment vertical, que ens parla de l'acció erosiva del riu al llarg de milers d'anys. Tanmateix es tracta d'un riu aprofitat intensament per l'activitat humana, des de les antigues rescloses i molins medievals a les actuals rescloses i modernes fàbriques tèxtils. Destaquen en total quatre -incloses dins del tram del terme municipal- la del paperer, la del Molinet, la de la fàbrica de Can Canals, i la de les fàbriques de Sant Joan. D'altra banda destaquen també modernes activitats industrials dutes a terme a les seves vores i que han creat espais com la bassa de sedimentació d'àrids de l'empresa Ferrer.</p> | 08218-91 | Terme de Sant Joan de Vilatorrada | 41.7490400,1.8075000 | 400852 | 4622600 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70573-foto-08218-91-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Una de les entitats culturals que es troba intensament vinculada a l'espai del riu Cardener és la Joanenca de Pesca de Sant Joan de Vilatorrada. Els últims anys ha dut ha terme un programa de creació de plataformes de pesca, arribant a crear-ne fins a cent al llarg de tot el tram del terme municipal | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70574 | Aiguamoll de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguamoll-de-les-torres | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | <p>Zona inundable ubicada al Torrent Fondo o Torrent de les Torres. El seu interès natural bé donat per ser una de les àrees que aporta bosc de galeria a la zona de les planes, per tant abunden els pollancres, àlbers, i oms, a més d'una roureda. També abunda el canyís i la boga. A la part de ponent, just on el desnivell cau sobre el Cardener, hi creixen boscos de pi blanc, alzina i roure. A més d'espai de nidificació d'aus, el Torrent Fondo és especialment interessant pel poblament d'amfibis, car s'hi reprodueixen diverses espècies pròpies de l'àrea bagenca: la salamandra, el gripau comú, el gripau corredor, el tòtil, el gripauet, la reineta meridional, i la granota verda. Per a algunes d'aquestes espècies, aquesta és la única àrea reproductiva dins d'una extensa zona mancada d'espais humits.</p> | 08218-92 | Sant Martí de Torruella | 41.7569900,1.8153500 | 401517 | 4623474 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70574-foto-08218-92-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||||
| 70522 | Fons documental del F.C. Joanenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-fc-joanenc | <p>AA.DD.(1998), Butlletí del F.C. Joanenc. 75è Aniversari. (1923-1998). Sant Joan de Vilatorrada. 1998. SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XX | <p>L'Entitat compta amb una important col·lecció fotogràfica i documental sobre el Club i diferents actes esportius i socials duts a terme des del 1923 fins a l'actualitat. Paral·lelament es conserva també el document d'arrendament del terreny pel primer camp destinant a jugar a futbol el 22 de febrer del 1923 és considerat com el punt de partida i el naixement del F.C. Joanenc.</p> | 08218-40 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El document d'arrendament del terreny pel primer camp destinant a jugar a futbol el 22 de febrer del 1923 és considerat com el punt de partida i el naixement del F.C. Joanenc. En dit document, la família Fíguls-Prat, propietària dels terrenys i el llavors inaugurat president de l'Entitat Salvador Torras, llogaven per la quantitat de cent cinquanta pessetes l'any uns terrenys plantats de vinya on s'havien d'arrancar els ceps ubicats al carrer Vilaseca. Per la Festa Major del 1923, tenia lloc la inauguració oficial del camp. L'any 1934 es signaven els Estatuts de l'Entitat. La Guerra Civil va deixar sense equip de futbol al poble. Renovat el 1940, amb acord Ajuntament-Gallifa, el terreny llavors conreus, entre els carrers J.Rojas i Passeig Gallifa, va convertir-se en camp de futbol local fins l'any 1969, traslladant-se aquell any a la Zona Esportiva Municipal, gràcies a un conveni entre l'Ajuntament i la Tèxtil Riba SA També aquest any té lloc la fusió amb canvi de nom a Unió Esportiva Sant Joan, amb la integració dels tres equips de futbol locals: F.C. Joanenc i CF.. Palillo i la Penya Bètica. L'any 1996 es va desfer la unió i es retornà al nom originari de F.C. Joanenc. (AA.DD, 1998)</p> | 41.7375300,1.8051600 | 400640 | 4621325 | 1923 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'Entitat F.C. Joanenc, és juntament amb 'La Verbena', una de les dues entitats més antigues del municipi de Sant Joan. El sentit de la seva existència ha estat la pràctica del futbol a nivell competitiu des de la seva fundació. La seva categoria sempre ha estat regional. Des de la seva existència el Club s'organitza a través d'una Junta formada per alguns socis del Club, que es reuneixen periòdicament en assemblea. Dintre del Club s'organitzen diverses seccions per edats: benjamins, alevins, infantils, cadets i juvenils. L'any 1989 la junta directiva presidida per Lluís Gamisans va posar en marxa una secció anomenada 'Escola de Futbol', integrada per nens d'edat compresa entre els 4 i 8 anys. Després de l'ensenyament futbolístic els nens passen a formar part de l'equip Benjamí. L'any 1990 el Club va començar a fer l'equip Benjamí. L'escut del Club ha estat cedit pel soci Isidre Vila Tarrés. L'escut ja estava en possessió del seu pare. És tret d'un escut brodat a mà, on s'aprecien les quatre barres catalanes als vols d'un triangle. La indumentària del F.C. Joanenc continua sent la mateixa de la Unió Esportiva Sant Joan, és a dir, samarreta groga i pantaló blau. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||
| 70460 | Torrent de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-joncadella | <p>AA.DD.: Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. 1997. Manresa.</p> | <p>Curs fluvial de caràcter irregular que travessa tots els plans agrícoles de Sant Martí de Torruella en direcció est-oest. El seu naixement, es produeix al terme de Sant Fruitós de Bages a partir del Torrent d'Olius, alimentant-se de diverses aportacions de brancals més petits, entra dins l'àrea territorial de Sant Mart, passant a anomenar-se Torrent o Riera de Joncadella. Després de travessar prop de la partida dels Solerots, es dirigeix cap al Santuari de Joncadella per morir finalment al riu Cardener, passat el Santuari. Tot el torrent discorre per un blaç excavat per l'erosió de la riera al llarg dels segles. S'ha establert a ambdues ribes del torrent un bosc de ribera que aporta diversitat biològica a la Plana de les Torres.</p> | 08218-8 | Sant Martí de Torruella | 41.7658400,1.7932700 | 399695 | 4624482 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70460-foto-08218-8-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Per la proximitat geogràfica hem de donar per establert que es tracta de la riera en la qual transcorre part de l'acció de la troballa de la Mare de Déu de Joncadella | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||
| 70468 | Torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-fondo-0 | <p>AA.DD.: Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. 1997. Manresa.</p> | <p>Curs fluvial de caràcter irregular que travessa la zona coneguda com a Plana de les Torres, prop de la masia Torres de Bages. Conegut també com a Torrent de Can Torres, neix en terme de Sant Fruitós de Bages i travessa en direcció est-oest la Plana de les Torres fins a morir al riu Cardener. És nodrit també per diversos ramals que s'estenen per la zona. El seu interès natural vé donat per ser una de les àrees que aporta bosc de galeria a la zona de les planes, per tant abunden els pollancres, àlbers, i oms, a més d'una roureda. També abunda el canyís i la boga. A la part de ponent, just on el desnivell cau sobre el Cardener, hi creixen boscos de pi blanc, alzina i roure. A més d'espai de nidificació d'aus, el Torrent Fondo és especialment interessant pel poblament d'amfibis, car s'hi reprodueixen diverses espècies pròpies de l'àrea bagenca: la salamandra, el gripau comú, el gripau corredor, el tòtil, el gripauet, la reineta meridional, i la granota verda. Per a algunes d'aquestes espècies, aquesta és la única àrea reproductiva dins d'una extensa zona mancada d'espais humits.</p> | 08218-12 | Sant Martí de Torruella | 41.7533600,1.8114000 | 401183 | 4623075 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70468-foto-08218-12-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||||
| 70547 | Tines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines | <p>AA.DD.: Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. 1984. COMAS I CLOSAS F.: Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XIX | Exceptuant el cas de les tines del mas Can Canals Nou i del Mas Vilatorrada on hi ha hagut una preocupació per la restauració i la conservació, en la resta dels casos es troben en un estat d'abandonament considerable, moltes d'elles derruïdes | <p>Les tines són construccions que presenten característiques ben similars. La seva planta exterior pot ser quadrangular o circular. La part inferior està realitzada amb pedra i morter. L'interior acostuma a ser circular, i està recobert amb peces de ceràmica envernissada. Seguidament, com a prolongació de la tina, es bastien uns murs de pedra seca que formaven la seva estructura exterior, quadrada o circular, on es bastia una obertura. La coberta està formada normalment per una volta cònica de pedra seca recoberta de terra per impermeabilitzar-la. La tina té normalment un accés superior des d'on s'abocava el most un cop premsat, i a la part inferior hi havia els brocs per on es buidava. Algunes tenen una barraca adossada que tancava l'accés de la tina per la part inferior i a més podia servir per guardar les eines. Al terme de Sant Joan de Vilatorrada i a Sant Martí de Torruella es conserven algunes tines com a elements arquitectònics aïllats, en alguns casos es tracta simplement de la tina sense cap altre element al mig d'un camp. En altres ocasions, es tracta d'un grup de tines (tres o quatre) a les quals s'ha afegit una barraca al peu de cada tina. Les localitzades són les següents: -TINES DEL MAS CAN CANALS NOU: Conjunt de quatre tines de planta circular amb una barraca de planta quadrada adossada als peus de cadascuna de les tines. Tres d'elles formen part del mateix conjunt i estan construïdes en la mateixa línia. La quarta té el doble d'alçada de les altres i es troba construïda independent al darrera d'una de les altres tres. El nivell del terra original ha estat sobrepujat arran de la restauració de l'any 1962 fins a cobrir la porta d'accés dels dipòsits inferiors fins a mitja alçada. Cobertes amb teulada plana de teula. Aquest conjunt formava part d'un grup més gran de 10 tines (sis de planta quadrada i quatre circular). Les de planta quadrada, degut al seu mal estat de conservació, van ser enderrocades el 1962 quan es van restaurar les altres. -TINES DE CAL RIERA NOU: Es tracta de dues tines aïllades sense barraca adossada ubicades entre la casa de Can Riera Nou i Cal Mateu. Una de les tines es troba situada en un camp a ponent de la Casa de Cal Riera Nou, és de planta quadrada, construïda exteriorment amb mur de paredat i reforçada amb pedra a les cantonades. Es tractava d'una tina coberta. Actualment, el seu estat de conservació és molt dolent. L'altra tina es troba recolzada en un antic marge que salva el desnivell entre les cases de Cal Riera Nou i Cal Mateu, trobant-se pràcticament a tocar d'aquesta última casa. Es tracta d'una tina de petites dimensions, sense barraca adossada, construïda en pedra seca, i coberta. El seu estat de conservació és bo. -TINES DE CAL CORNET: Conjunt de dues tines aïllades de planta quadrada ubicades al peu de la costa de Can Pla sense barraca adossada. El seu estat de conservació és regular. -TINES DE LA BARRACA VELLA: Conjunt de quatre tines de planta quadrada amb barraca adossada als peus, ubicades uns metres a llevant de la casa anomenada La barraca Vella. Tot el conjunt es troba construït adossat a un petit turonet. Es tracta d'un conjunt de tines fetes en pedra seca i cobertes amb teula. Totes les barraques tenen la porta orientada al nord, destacant una d'elles que conserva l'entrada en forma d'arcada de grans dimensions. L'estat de conservació és dolent, començant a caure les teulades. -TINES DEL MAS VILATORRADA: Formen part del conjunt del mas Vilatorrada un conjunt de tres tines aïllades ubicades a uns metres al cantó N-O de la casa. Es tracta d'un seguit de tres tines, una central de cos quadrangular amb barraca adossada als peus, i dos de planta circular que l'envolten, una d'elles, la del cantó esquerre també amb barraca adossada. L'estat de conservació és bo. -TINES DEL MAS CAN CANALS VELL-FINCA SANTA MARTA: A uns metres al nord de la casa es troben les restes d'una antiga tina de planta circular que pertany al mas. El seu estat de conservació és dolent.</p> | 08218-65 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>El sistema de construcció en pedra seca és molt antic en la comarca. L'origen de les actuals tines el podem trobar a finals dels segle XVIII i al llarg del segle XIX, producte de l'expansió agrària que va suposar la gran demanda de vins i licors en el mercat. Aquest fer va empènyer a bona part dels propietaris a roturar els boscos i a plantar mitjançant el sistema de feixes, camps i turons fins aleshores considerats marginals. El raïm es premsava al peu de la vinya i posteriorment es transportava fins al celler. Amb aquest sistema s'aconseguia reduir notablement el volum que s'havia de transportar, i conseqüentment, les despeses que se'n derivaven. En algunes ocasions les tines es troben al costat del mas com és el cas del Can Canals Nou, Vilatorrada o de la Barraca Vella. En aquest cas l'objectiu era dipositar el raïm dels rabassaires que conreaven terres del mas.</p> | 41.7604500,1.7885900 | 399298 | 4623889 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70547-foto-08218-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70547-foto-08218-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70547-foto-08218-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70548 | Barraques de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-vinya | <p>AA.DD.: Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. 1984. COMAS I CLOSAS F.: Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XIX | La majoria d'elles no tenen cap us específic en l'actualitat, la qual cosa fa que estiguin abandonades sense cap interès per la seva conservació, corrent el perill d'ensorrar-se. Molts dels propietaris actuals les enderroquen sense cap interès per la seva conservació. | <p>La barraca de vinya és una construcció de pedra seca, normalment de planta única ja sigui circular, o bé quadrada, que es cobreix amb una volta de pedra. L'element més característic és la utilització de la volta cònica. Aquesta volta es basa en una superposició de filades de pedres planes, col·locades de manera que surtin cap a l'interior i acabin tancant la volta. Les pedres que formen les files es falquen amb les altres per tal de donar consistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. És important que totes les pedres estiguin ben falcades. Un cop posades totes les filades, la volta es clou amb una gran llosa o bé diverses pedres petites. En ocasions la volta es cobreix amb una capa de pedruscall i terra per tal d'impermeabilitzar-la. La volta cònica serveix per cobrir edificis, tant de planta circular com quadrangular. En el cas de la planta rectangular, hi ha una dificultat afegida en el pas cap al pla circular de la volta. Això s'aconsegueix amb la utilització de petxines, pedres travesseres que es col·loquen en els angles i permeten pujar la volta. Les seves dimensions solen ser reduïdes perquè el tipus de volta limita molt l'espai que s'ha de cobrir. Tota l'estructura està subjecta a una sèrie de contrapesos que s'equilibren assegurant l'estabilitat de la construcció. Els murs que sostenen la volta estan fets també amb pedra seca i el seu gruix varia en funció de l'alçada de la volta; a més alçada i amplitud correspon més gruix de mur per suportar les pressions. Les pedres es col·loquen normalment sense treballar, exceptuant les que es col·loquen a les cantonades o a les obertures. En alguns casos a més de la porta, s'obren petites obertures en el mur que serveixen per poder veure l'exterior. En ocasions es presenten combinacions de dues o més barraques adossades, o be s'adossen a les tines. També pot donar-se el cas que, per estalviar feina, la barraca estigui adossada a algun marge de vinya, aprofitant la paret natural com a fons de barraca. Les portes s'obren normalment amb llinda a excepció d'algun cas on s'utilitza la mateixa pedra per fer una arcada. Al terme de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella trobem alguns masos amb llarga tradició vitícola que conserven encara algunes de les barraques de vinya dins de les seves propietats. Són els següents: MAS CAN CANALS NOU: La finca conserva dues barraques de vinya de planta quadrada dins de la seva propietat ubicades a la costa de Montcunill. MAS EL SOLER: La finca conserva quatre barraques de vinya dins les seves propietats ubicades a l'entorn de la casa. Són barraques de planta quadrada cobertes amb falsa volta que es troben en bon estat de conservació. MAS CAL CORNET: La propietat conserva una barraca de vinya de planta quadrada en una finca situada a mà esquerra del camí que va de Sant Joan a Callús. Es tracta d'una construcció típica amb pedra seca i coberta amb falsa volta situada sobre un petit turó. L'estat de conservació és bo. MAS CAN PLA VELL: La propietat conserva tres barraques de vinya, una de planta circular i dues de planta quadrada construïdes en pedra seca, cobertes amb falsa volta i amb la porta orientada a llevant, al lloc anomenat Camp Gran. L'estat de conservació d'una de les quadrades és bo, l'altre és regular. La de planta circular ha començat a ensorrar-se recentment. La finca també conserva una altra barraca de vinya de planta quadrada al camp anomenat de la Solella amb les mateixes característiques que les anteriors, exceptuant la porta que és orientada a migdia. L'estat de conservació és bo. MAS LLOBET: Les antigues propietats d'aquests masos s'estenien a llarg de tota la falda del Collbaix. Aquesta era una zona dedicada de forma quasi exclusiva al cultiu de la vinya, sent abundants encara els testimonis.</p> | 08218-66 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>La pedra seca és una tècnica constructiva molt antiga que permet diverses aplicacions. Al terme de Sant Joan com a la resta del Bages, l'aparició de barraques està estretament lligada a la gran expansió que la vinya va tenir a les últimes dècades del segle XIX a la comarca. La gran demanda de vins i derivats va provocar l'aprofitament de tota la superfície conreable, i una bona part del bosc de la zona es va convertir el feixes plantades de vinya, fins que l'arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX va posar fi aquesta febre vitícola. Aquest període d'expansió agrícola va empènyer al conreu de terres marginals sovint lluny dels llocs d'hàbitat. El desplaçament feixuc fins a la vinya obligava en moltes ocasions a tenir un lloc on guardar les eines d'un dia per l'altre, a fi de no carregar-les constantment. És amb aquest objectiu que neixen les barraques de vinya: guardar les eines necessàries pel cultiu, i alhora tenir un lloc on aixoplugar-se en cas de pluja o per passar la nit si la distància fins a casa era molt llarga.</p> | 41.7720500,1.7791400 | 398530 | 4625188 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70548-foto-08218-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70548-foto-08218-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70548-foto-08218-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | (Continuació descripció) Es conserven, entre la zona ocupada pels camps entre la falda del Collbaix i les primeres cases del municipi de Sant Joan de Vilatorrada, cinc barraques de planta circular i tres barraques de planta quadrada. Destaca especialment per la barraca ubicada a tocar de l'Eix Transversal. Es tracta d'una barraca de planta circular amb la porta d'accés orientada a ponent i constituïda per un arc adovellat d'una alçada similar pràcticament al de tota la barraca. Es tracta d'un arc fet amb dovelles petites, unificades amb argamassa i molt més treballat que la resta de l'edificació. L'estat de conservació d'aquestes barraques és regular, trobant-se algunes amb part del sostre derruït o en un procés avançat de desmoronament. MAS TORRES DE BAGES: Degut a la seva intensa dedicació a l'activitat vitícola el mas Torres de Bages conserva encara tres barraques de vinya, una de planta circular i dues de planta quadrada, en bon estat de conservació totes tres. MAS CAN CANALS VELL- FINCA SANTA MARTA: Dins dels límits de les seves propietats es conserven cinc barraques de vinya, tres de quadrades i dues de planta circular. Altres indrets que no pertanyen a cap mas però on podem trobar barraques de vinya són: PLA DELS VINYATS: Al Pla dels Vinyats (antiga propietat del Mas Torres de Bages) es conserven encara al marge dret de la carretera de Manresa a Cardona, just davant de l'actual polígon industrial un seguit de quatre barraques de vinya de petites dimensions, de planta quadrada, en un estat de conservació molt dolent. COLLBAIX: A la seva vessant nord conserva una barraca de vinya de planta quadrada de grans dimensions. L'estat de conservació és bo. Al cim de Collbaix també podem trobar mostres de possibles edificacions que poden ser considerades antigues barraques de vinya avui dia derruïdes. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 166,67 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc