Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70448 | Puig de Sant Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-sant-daniel | <p>AA.D.(1984), Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. GUITART J. (19329, 'El Puig de Sant Daniel, de Vilatorrada'' . Butlletí del C.E.B. Núm 152. Manresa. Pàgs.271-276'. VILLEGAS F. (1977), El Puig de Sant Daniel (Sant Joan de Torruella). Gazeta de Manresa. 29-10-1977.</p> | <p>Conjunt arqueològic format per un conjunt de tombes infantils (cistes rectangulars) colgades per enderrocs provinents de les feixes de conreu del cim del puig. Algunes d'aquestes parets de vinya s'han identificat com a muralles, les quals, junt amb algunes sitges que sembla que hi ha a l'indret conformen aquest jaciment medieval.</p> | 08218-2 | Puig de Sant Daniel | <p>El 1932 Josep Guitart feia una descripció de la troballa: ' En el primer planell, els restes d'edificació són ben abundoses; parets llargues i gruixudes des de l'extrem O. Fins a mig marge de la part S. En el centre de paret de la part de ponent, s'hi veu una obertura de forma trapezoïdal que dóna entrada a un recinte ovalat de 1'40 m. De llargada per un metre d'amplada i 1'20 m. D'alçada. Tot el seu interior és revestit de paret i capçat amb lloses sobreposades en escalonat. El seu sòl estava cobert amb una capa de fang molt sec i atapeït que dificultà l'examen detingut del mateix. Seguint la mateixa paret i un poc més enllà del recinte, es troba una rampa empedrada i escalonada que condueix al segon planell del puig. Aquí és on es presenten més manifestacions importants; varis agrupaments de lloses més o menys ben tallades i sobreposades a altres lloses, cobreixen unes fosses cilíndriques o rectangulars, com pogueren comprovar per les que hi havia allí destruïdes per mans inexpertes. D'aquests agrupaments n'exploràrem dos; en el primer i apartades les lloses, aparegué una fossa cilíndrica d'un metre de fondària per un metre de diàmetre revestit de tot el seu interior de paret seca. No hi trobàrem res que ens pogués donar indici del destí d'aquell recipient. Tornàrem a col·locar les lloses tal i com les havíem trobades i seguírem l'exploració del segon grup, el qual ens donà el mateix resultat que el primer. Suposant que en els demés agrupaments trobaríem els mateixos resultats, deixàrem la seva exploració i férem curoses recerques per aquelles ruïnes. En elles hi trobàrem varis trossos de lava de forma cúbica de 8 a 10 cm de grandària, diferents fragments de ceràmica antiga i moderna, tégula romana i dos trossos de pedra esculturada molt gastats pel temps i que semblaven cornises o parts de capitell. Deixàrem el segon planell, i per una escaleta oberta en la paret pujàrem al tercer. En ell hi ha un petit edifici, que serveix de barraca, de forma rectangular de 3 per 4 metres de superfície, construït modernament amb pedres d'aquelles ruïnes. En el seu interior no hi vàrem saber veure res de notable, però el parcer ens va dir que l'any 1900, quan es plantà la vinya d'aquell puig, s'havia enrunat i omplert un soterrani que hi havia en aquella barraca i que en tot el voltant del mateix hi havia uns pedrissos sobre els quals reposaven algunes restes humanes i ceràmica trencada. També va dir que aquella barraca havia estat una ermita o capella dedicada a Sant Daniel, i que en ésser destruïda per una guerra, es va traslladar el Sant a Can Canals, on actualment és venerat com a Patró d'aquella contrada.' (GUITART, 1932)</p> | 41.7526900,1.7972100 | 400002 | 4623017 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C: SL. (Raquel Valdenebro) | Existeix la tradició ja esmentada per Josep Guitart de l'existència d'una capella en aquell indret dedicada a Sant Daniel, que donaria nom al puig i que no ha estat localitzada. Aquesta església existia encara al segle XIV. Pel què sabem era sufragània de Sant Joan, així quan el paborde de la Seu de Manresa donava possessió de la rectoria de Sant Joan, hi afegia la sufragània de Sant Daniel. (GUITART, 1932). Cal esmentar que el Sr. Àngel Muntané va recollir fa uns anys un petita pica de pedra dins de l'antiga barraca de vinya que actualment es troba al seu domicili. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 70460 | Torrent de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-joncadella | <p>AA.DD.: Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. 1997. Manresa.</p> | <p>Curs fluvial de caràcter irregular que travessa tots els plans agrícoles de Sant Martí de Torruella en direcció est-oest. El seu naixement, es produeix al terme de Sant Fruitós de Bages a partir del Torrent d'Olius, alimentant-se de diverses aportacions de brancals més petits, entra dins l'àrea territorial de Sant Mart, passant a anomenar-se Torrent o Riera de Joncadella. Després de travessar prop de la partida dels Solerots, es dirigeix cap al Santuari de Joncadella per morir finalment al riu Cardener, passat el Santuari. Tot el torrent discorre per un blaç excavat per l'erosió de la riera al llarg dels segles. S'ha establert a ambdues ribes del torrent un bosc de ribera que aporta diversitat biològica a la Plana de les Torres.</p> | 08218-8 | Sant Martí de Torruella | 41.7658400,1.7932700 | 399695 | 4624482 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70460-foto-08218-8-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Per la proximitat geogràfica hem de donar per establert que es tracta de la riera en la qual transcorre part de l'acció de la troballa de la Mare de Déu de Joncadella | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 70468 | Torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-fondo-0 | <p>AA.DD.: Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. 1997. Manresa.</p> | <p>Curs fluvial de caràcter irregular que travessa la zona coneguda com a Plana de les Torres, prop de la masia Torres de Bages. Conegut també com a Torrent de Can Torres, neix en terme de Sant Fruitós de Bages i travessa en direcció est-oest la Plana de les Torres fins a morir al riu Cardener. És nodrit també per diversos ramals que s'estenen per la zona. El seu interès natural vé donat per ser una de les àrees que aporta bosc de galeria a la zona de les planes, per tant abunden els pollancres, àlbers, i oms, a més d'una roureda. També abunda el canyís i la boga. A la part de ponent, just on el desnivell cau sobre el Cardener, hi creixen boscos de pi blanc, alzina i roure. A més d'espai de nidificació d'aus, el Torrent Fondo és especialment interessant pel poblament d'amfibis, car s'hi reprodueixen diverses espècies pròpies de l'àrea bagenca: la salamandra, el gripau comú, el gripau corredor, el tòtil, el gripauet, la reineta meridional, i la granota verda. Per a algunes d'aquestes espècies, aquesta és la única àrea reproductiva dins d'una extensa zona mancada d'espais humits.</p> | 08218-12 | Sant Martí de Torruella | 41.7533600,1.8114000 | 401183 | 4623075 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70468-foto-08218-12-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||||
| 70524 | Collbaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collbaix | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | El pas repetit de motos de trial damunt del terreny molt erosionable ha obert profunds esvorancs. El foc forestal és sempre un risc present, especialment a la obaga, on la vegetació és més contínua. També la pressió demogràfica i el creixement urbanístic del municipi de Sant Joan amenacen les faldes de la muntanya. | <p>La muntanya de Collbaix s'enlaira a ponent del terme municipal de Sant Joan retallada per les rieres de Fonollosa al costat nord i la de Rajadell al sud. La muntanya es troba repartida entre quatre termes municipals (Sant Joan, Rajadell, Manresa i Fonollosa) pertanyent el vessant Est al terme de Sant Joan. La seva extensió total és de 400 ha. Des de Sant Joan de Vilatorrada s'accedeix seguint les marques del GR-3. El Collbaix és un relleu tabular, en 'costa', originat al buidar-se els terrenys del seu voltant a causa de l'erosió. La capa de conglomerats lleugerament inclinada a ponent que constitueix el cim, protegeix l'estrat de ponent de margues roges, formant els vessants tan inclinats. A tot el volt del cim, profundes i amples esquerdes tallen el conglomerat en gegantins blocs poligonals. La vegetació dels vessants assolellats sud i est és una brolla en què els fragments esclarissats i migrats alternen amb alzinar i amb les zones erosionades. Hi destaquen plantes d'ambient calent, com l'estaca-rossí o la ruda. El romaní, la foixarda, el llentiscle i el garric són també arbustos freqüents. Contrastant amb aquesta situació de relativa pobresa, el vessant nord que cau damunt de la riera de Fonollosa és cobert de bosc espès i ric, crescut després del pas del foc. Dominen els roures, les pinasses, servers, nogueroles, arboços i aurons negres. La vegetació al cim és marcada per l'aflorament del conglomerat. El sòl és inexistent a tot el marge extern del cim del pla, mentre que al centre arriben a acumular-se uns centímetres de terra. Les espècies que colonitzen el cim són la polígala de roca, dues espècies de narcís o grandalla i alguns pins, roures i alzines. (AA.DD. 1997)</p> | 08218-42 | Sant Joan de Vilatorrada | 41.7415300,1.7810200 | 398639 | 4621797 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70524-foto-08218-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70524-foto-08218-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Per la seva destacada situació, Collbaix és un vèrtex geodèsic de segon ordre i un excel·lent punt d'observació, sobretot en direcció est. Benet i Clarà parla de l'existència d'una torre de guàrdia medieval que apareix a la documentació anomenada 'Guàrdia Manresana' que es trobaria ubicada al cim (BENET, 1985), concretament a la zona on avui s'ubica el punt geodèsic. Després de fer alguns seguiments per aquesta zona es va descartar la presència de cap rastre d'aquesta torre. Si que es van trobar, en canvi, restes d'antigues construccions al llarg del cim de la muntanya, bàsicament barraques i marges de vinya i dues sitges, tot de moderna construcció (s. XIX); segons informació oral i consultant fotografies antigues, tot el vessant de la muntanya fins el cim, era plantat de vinya. També queden restes d'una antiga barraca de vinya en bon estat de conservació al mig camí de la zona obaga. Un altre dels elements a destacar és l'existència d'una antiga font, anomenada Font del Magnà, que era l'únic punt d'aigua de tota la muntanya. Actualment aquesta font es troba perduda i sense aigua. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 70525 | Els Rasots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-rasots | <p>BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402</p> | El jaciment va ser arrasat a finals dels anys 40 a fi de preparar la terra per cultius. | <p>A finals dels anys 40 van ser localitzades en uns camps entre el mas Vilaclara i Cal Pic quatre o cinc tombes de lloses de pedra en forma de caixa rectangular en sentit est-oest, bastides a partir d'un conjunt de lloses col·locades verticalment en el terreny i d'altres disposades horitzontalment sobre les anteriors, a mode de coberta que contenien restes humanes. Aquestes restes juntament amb les tombes van ser arrasades no conservant-se actualment cap testimoni. Uns metres més al nord, en un camp veí, van ser trobades dues rodes de molí manual de petites dimensions, una amb un forat central corresponents a la mola volandera del molí i l'altre de les mateixes dimensions sense el forat central. També va ser localitzat un fragment corresponent a una altra roda de molí de majors dimensions. Forma part d'aquest conjunt de troballes una pica de pedra rectangular d'uns 30 cm de llargada amb el corresponent rebaix interior.</p> | 08218-43 | Sant Martí de Torruella | <p>A finals dels anys 40 i principis dels 50 els propietaris de la casa anomenada cal Pic van adquirir una propietat que fins aleshores havia estat del mas Vilaclara, en voler adequar-la per a cultius van aparèixer unes quatre o cinc tombes de lloses amb restes humanes. Uns metres més al nord, en el camp del costat, van ser recollides les rodes de molí i la pica rectangular i traslladades a la casa de Cal Pic on encara es conserven.</p> | 41.7415300,1.7810200 | 398639 | 4621797 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70525-foto-08218-43-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 70526 | Costum de manar el dol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-manar-el-dol | Ambdues tradicions es van perdre a finals dels anys seixanta. | <p>A SANT MARTÍ DE TORRUELLA, durant els enterraments, es portava la caixa del mort sobre una escala, la qual era portada per quatre homes (portadors) que rebien per tal servei una cistella en la qual hi havia pa, llonganissa, ametlles, avellanes i una bota de vi. Era costum guardar l'escala del molinet. Al marge dret del riu hi havia un grup de portadors mentre que al marge de l'esquerra n'hi havia dos, ja que el nombre de cases era superior. A SANT JOAN DE VILATORRADA: també es duia a terme aquest costum. Acostumava a manar el dol de cada casa, el veí de la casa del difunt més propera en direcció a l'església. Quan s'havia mort una dona, era la dona de la casa veïna la que manava el dol, i si es tractava d'un home, era l'home de la casa del costat, depenent del sexe del difunt) de la casa veïna el que s'encarregava d'organitzar l'enterrament, avisar als veïns, muntar les esqueles etc.. I era també qui presidia la precessió amb el sepeli. La particularitat de Sant Joan de Vilatorrada és que durant el funeral aquesta persona encarregada de manar el dol duia una espelma grossa anomenada torxa, formada per vàries de petites trenades encastada en una cistella de vímet blanc rodona i amb tapa. Al principi de la missa aquesta espelma era encesa i en un moment de la missa (l'ofertori) el que manava el dol i portador de l'espelma, l'oferia a la dona més gran de la família del difunt. A continuació aquesta persona el retornava a l'encarregat de manar el dol. Acte seguit baixava el capellà i apagava l'espelma.</p> | 08218-44 | Sant Martí de Torruella | <p>Segons informació oral del Sr. Jaume Rovira, la tradició del trasllat dels morts en una escala està lligada al conjunt de tradicions funeràries de Sant Martí. Totes les cases de Sant Martí tenien una altra casa al mateix terme de Sant Martí que eren els encarregats de 'manar el dol'. És a dir, quan algú moria a una casa hi havia una altra casa que s'encarregava d'organitzar l'enterrament. Hi havia un encarregat pels homes i una encarregada per les dones que anaven durant tot l'enterrament per separat.. La designació de quina casa s'encarregava de 'manar el dol' a una altra no es recorda l'origen. Els encarregats de manar el dol, tant pel cantó de les dones com dels homes ho organitzaven tot: la neteja i els vestits del difunt, d'avisar a la comunitat, d'encarregar la missa, d'organitzar els grups de portadors, de posar-se al davant de la comitiva, de portar menjar pel camí als portadors de l'escala, d'ordenar quan es feien les corresponents parades durant el trasllat del difunt per menjar, d'organitzar el grup que feia el forat al cementiri etc..). Els encarregats del trasllat s'organitzaven per grups de cases. El terme de Sant Martí era dividit en quatre parts. Si el trasllat del mort era breu ja que vivia prop de l'església l'àpat s'organitzava dintre de l'església -Aquest costum va ser prohibit als anys 50 ja que s'acostumava a consumir abundant vi amb la conseqüent disbauxa- Després es feia l'àpat a casa del difunt. En un principi el trasllat del difunt es feia en un pal de fusta o una barra de ferro a la qual es lligava el taüt, però per fer aquest trasllat més còmode es va idear l'escala als anys 30, ja que així el taüt podia ser portat entre quatre persones. Aquest costum es va practicar fins els anys 70 en què va ser abandonat per les modernes funeràries.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70526-foto-08218-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70526-foto-08218-44-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98|85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 70528 | Curació dels herniats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/curacio-dels-herniats | <p>SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | Sobre la tradició recollida per Sarret i Arbós no s'ha trobat cap rastre, ni cap persona capaç de recordar-ho, per tant val a dir que segurament quan en Sarret i Arbós ho va recollir a principis del segle XX, ja era perduda. La variant recollida oralment a Sant Joan es va mantenir vigent fins els anys 40. | <p>A Sant Joan de Vilatorrada existia una antiga creença que estava relacionada amb la curació dels nens herniats. Segons informació oral del Sr. Isidre Vila i Josep Muns, quan una família tenia un nen herniat a casa, la nit de Sant Joan, anaven al bosc i tallaven una escorça de roure. Al lloc de l'escorça tallada lligaven la robeta del nen, i amb això es creia que curava. Aquest costum va tenir lloc fins els anys 40 del segle XX. Paral·lelament Sarret i Arbós recull una tradició similar ja totalment desapareguda sobre la curació de nens herniats al Santuari de Joncadella. 'Aquest ritual també es duia a terme la nit de Sant Joan, quan davant d'un roure que s'havia esberlat prèviament es passava tres vegades a la criatura pel forat pronunciant les següents paraules: 'Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno curat.' Perquè l'eficàcia del ritus fos complerta era precís que les dues persones que es passaven l'infant es diguessin Pere i Joan. Un cop acabada la cerimònia es lligava l'arbre amb una faixeta del nen i si al cap d'un any s'havia guarit l'arbre, el malalt s'havia curat. Una variant molt semblant és l'oració per curar l'espatllat que es va recollir dels masovers de Vilaclara, i diu així: 'Nom del Pare del Fill de l'Esperit Sant Amen, Jesús ha nat, Jesús ha mort, Jesús ha ressuscitat, Sant Cosme, Sant Damià facin la Santa Gràcia de curar a ......(nom de la persona) de pits i espatllats que aquestes tres paraules són veritat, un Parenostre a la Santíssima Trinitat i un Crec en Déu'. Aquesta oració havia de repetir-se tres vegades'. (AA.DD., 1984)</p> | 08218-46 | Sant Joan de Vilatorrada i Joncadella | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Isidre Vila i Josep Munts.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70528-foto-08218-46-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 70529 | Festivitat de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-la-purissima | <p>Aquesta festa era comuna a Sant Martí i a Sant Joan de Vilatorrada. Segons informació oral de la Sra. Rosa Arderiu de Sant Martí i de la SR. (de Cal Pic) el dia de la Puríssima Concepció era considerat el dia de les noies. Es tractava d'una festivitat de caràcter religiós on les protagonistes eren totes aquelles noies del municipi entre els 12 i els 16 anys aproximadament. Els actes festius es centraven en la consagració d'una missa durant la qual les més jovenetes aprofitaven per fer la primera comunió. A Sant Martí la missa s'acompanyava d'una processó en la qual es treia la imatge de la Puríssima. Prèviament s'havien penjat unes cintes de color blau dels braços de la Mare de Déu i durant la processó cadascuna de les noies caminava agafada d'una d'aquestes cintes.</p> | 08218-47 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70529-foto-08218-47-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 70531 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-3 | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402</p> | Aquesta tradició es va mantenir fins als anys 60 | <p>Aquest costum tenia lloc tant a Sant Joan de Vilatorrada com a Sant Martí. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané i mossèn Jacint Capdevila el salpàs acostumava a fer-se el dilluns de Pasqua. A cada carrer de la vila hi havia una casa on el capellà beneïa la sal i l'aigua. Per fer-ho, totes les cases d'aquell carrer portaven un càntir amb aigua i un plat amb sal. De cada plat el mossèn extreia una cullerada que col·locava en una galleda i amb un salpasser tirava aigua dins la galleda mullant la sal i beneint-la. A continuació, ajudat per un escolà que duia la galleda amb la sal molla i beneïda s'aturaven a cada casa tirant una cullerada de sal contra la façana. Al ser sal molla es quedava enganxada a la façana. La gent acostumava a donar ous i menjar. A Sant Martí el ritual era similar, només que al tractar-se d'un hàbitat disseminat eren els propietaris de les cases els que posaven la sal duent el mossèn l'aigua beneïda a sobre. Segons informació oral dels Srs. Basora i Riera, els de la casa acostumaven a regalar-li mitja dotzena o bé una dotzena d'ous. Aquesta pràctica va tenir lloc fins als anys 60.</p> | 08218-49 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70531-foto-08218-49-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 70533 | Costum de passar la Mare de Déu per cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-passar-la-mare-de-deu-per-cases | El costum es va perdre després de la guerra civil. | <p>Aquest costum es donava tant a Sant Joan com a Sant Martí. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané, entre les cases amb més vocació religiosa del poble existia el costum de tenir la Mare de Déu uns dies a casa. Es tractava d'una talla de la Mare de Déu del Roser i anava ficada dintre d'una capelleta petita amb dues portes de fusta que la tancaven. Es dividia el calendari anual entre el nombre de cases i es repartien els dies per tenir-la. Es tractava d'un ús bàsicament femení doncs eren les dones les encarregades de portar-la d'una casa a l'altra. La ruta ja seguir era sempre la mateixa. Segons ell en moltes ocasions hi havia hagut tantes cases que s'havien establert dues mMares de Déu en dues rutes diferents perquè tothom hi pogués participar. A la capelleta acostumava a ficar-se alguna almoina. A sant Martí també es participava d'aquest costum. Segons informació oral de la Sra. Rasa Arderiu, a Sant Martí la mare de Déu també anava en una capelleta petita en forma d'oratori amb dues portetes. Acostumaven a tenir-la una setmana cada família. L'origen d'aquest costum és difús i ella el recorda almenys des de principi de segle.</p> | 08218-51 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu i el Sr. Àngel Muntané</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70533-foto-08218-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 70543 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-28 | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | <p>Les caramelles són una tradició festiva que es du a terme tant a Sant Joan com a Sant Martí, però en tractar-se de dos tipus d'hàbitat diferents i amb tradicions diferents, s'han mantingut variants concretes adaptades a cada medi. A SANT JOAN DE VILATORRADA la tradició de les caramelles és organitzada des dels anys 20 per la entitat cultural La Verbena, encara que amb anterioritat ja es celebrava. La festa era celebrada per Pasqua. Amb anterioritat a la creació de la Verbena, hi havia diverses colles - quatre o cinc- que cantaven caramelles, formades pels joves del poble i encapçalades pel que s'anomenava un Cap de Colla. El nexe d'unió dels membres de cada colla acostumava a ser la proximitat geogràfica, organitzant-se per carrers propers. Cada colla es subdividia alhora en dues seccions, la dels grans formada pels adults, i la dels anomenats 'mitjans' formada pels nens entre els 12 i 15 anys. No acostumava a haver-hi dones ja que fins els anys 50 es va considerar una activitat merament masculina. El nombre de membres de cada colla era d'uns 20 o 25 joves aproximadament. La indumentària que s'acostumava a portar no tenia caràcter uniforme i acostumava a basar-se en una camisa blanca i espardenyes de veta. Cada any acostumaven a renovar-se les cançons que es cantaven aportant una o dues de noves. Existia el màxim secret en aquesta qüestió, de tal manera que si algun membre de la colla revelava als de l'altra colla la nova cançó era expulsat d'immediat. S'acostumava a assajar un o dos cops cada setmana a partir del mes de febrer fins a Pasqua. El lloc d'assaig habitual era la Costa dels Rebentats, encara que algunes colles podien anar a la Costa Rodona. Un o dos membres de la colla se'n cuidaven de buscar la música i d'arrodonir les lletres. Les caramelles començaven el dissabte de Pasqua a la tarda i les inauguraven els grups de mitjans (de 12 a 15 anys) passant a cantar per les cases del poble i algunes del regadiu de Manresa. Acostumaven a cantar a diverses cases. Existia el costum que a les cases on aquell any hi havia hagut un difunt, en comptes de cantar es resava un parenostre. La gent de les cases acostumava a obsequiar-los amb ous, ametlles, pa i una mica de vi. El diumenge al matí, després de la missa, sortien a cantar els grans. S'entrava dins de les cases a cantar rebent a canvi dolços per menjar, vi i alguns cèntims que servien per pagar als músics que es llogaven per la jornada. Es tractava de la mateixa colla de músics que venia cada any des de Manresa. Actualment les caramelles són organitzades per l'Entitat de la Verbena el Dilluns de Pasqua. El recorregut es limita als carrers cèntrics del poble i l'acte té lloc durant el matí. Com a signes característics els caramellaires de Sant Joan porten: -Les lloques: són les persones, sobretot noies, que porten les paneres amb flors que seran llançades pels ballesters als balcons de la gent, i que serveixen per recollir els donatius que la gent ofereix als caramellaires. -Els ballesters: solen ser tres o quatre nois que duen les ballestes, que són artefactes de fusta amb els quals llencen una bosseta amb una flor a les finestres i balcons de les cases on es canta. Les persones que ho recullen, agafen la flor i retornen la bossa on prèviament han col·locat uns cèntims. -Els estendards: són les persones encarregades de dur l'estendard de l'Entitat. -Els bastoners: solen ser membres de l'esbart. Els balls que representen solen ser balls que executen a l'esbart i que acostumen a canviar cada dos o tres anys.</p> | 08218-61 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>L'origen de les caramelles és popular, tot entroncant amb els rituals de fecunditat precristians, simbolitzats en la presència de l'ou, com a element generador de vida, tot coincidint amb les festes de la primavera, amb la seva significació de renovació vital. Amb el temps va adquirir forma cristiana, tot mantenint aspectes profans. A Sant Joan de Vilatorrada les Caramelles eren un fet espontani que es celebrava sense cap mena d'organització . Els joves s'agrupaven en colles als vols del mes de gener segons el seu grup d'amistats o segons la proximitat geogràfica, normalment per carrers. Això feia que sempre hi haguessin diverses colles de caramellaires, sempre rivals entre si. L'entitat de la Verbena va començar a organitzar les seves caramelles a partir del 1918 com un grup més. La primera gran fusió de grups caramellaires es va produir vora el 1950 quan es fusionen l'Entitat de la Verbena i el Quadro Artístico Sanjuanense. Aquest fet va significar la unificació de dues grans colles. Vora el 1952 i 1953 amb la creació de l'Esbart Dansaire, quasi bé totes les persones que participaven a les caramelles van anar a parar dins aquest grup de forma voluntària, uns perquè ja hi eren, i d'altres per voluntat pròpia. D'aquesta forma a Sant Joan només hi va quedar un gran grup de caramelles que va ser el de la Verbena, Entitat que des d'aleshores organitza aquesta manifestació festiva. Amb anterioritat a la creació de l'Esbart, algun grup de caramellaires havia ballat el Ball de Cascavells, amb música i lletres copiades dels grups de Súria i Sant Mateu. Amb la creació de l'Esbart van néixer els bastoners que acompanyen les caramelles.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70543-foto-08218-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70543-foto-08218-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70543-foto-08218-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | (Continuació descripció) A SANT MARTÍ DE TORRUELLA existien, abans de la Guerra Civil, dues colles de caramellaires adults, passant a ser després, una sola de grans i una de petits que va afegir-se. Inicialment el grup era format exclusivament per homes, ja que només a partir dels anys 50 van començar a participar les noies. El tipus d'indumentària que duien no estava uniformada, i es basava en camisa blanca, espardenyes de vetes vermelles i pantalons de pana. Els caramellaires assajaven normalment un cop cada setmana al local de l'Hostalet, des dels mesos de gener i febrer fins a Pasqua. La música i les lletres de les caramelles acostumaven a estar basades en valsos i sardanes. L'acompanyament musical el feia una orquestra que venia cada any de Manresa per l'ocasió. Al tractar-se d'un tipus d'hàbitat disseminat, les caramelles havien de cantar-se en dos dies si es volia arribar a totes les cases, d'aquesta forma es començava el dissabte a la tarda sortint de Torruella i es passava per Joncadella, Can Basora, Cal Jepet, Ca l'Eloy, El Soler, Vilaclara, Cal Pic, Les Cots i es baixava fins a Callús quan ja havia caigut la nit. Allà (a Cal Badia) s'agafaven les torxes que s'utilitzaven per la processó de reis, s'encenien i continuaven cantant per les cases de Callús. El diumenge al matí es passava per l'altra banda de riu, començant a Cal Miqueló i arribant fins a Can Canals Nou. Allà s'esmorzava i es continuava per l'altre cantó de riu fins a la casa de Les Feixes. Com a signes característics els caramellaires de Sant Martí porten: -Les Lloques: són les persones, sobretot noies, que porten les paneres amb flors que seran llançades pels ballesters als balcons de la gent, i que serveixen per recollir els donatius que la gent ofereix als caramellaires. -Els ballesters: solen ser tres o quatre nois que duen les ballestes. Són artefactes de fusta amb els quals llencen una bosseta amb una flor a les finestres i balcons de les cases on es canta. Les persones que ho recullen, agafen la flor i retornen la bossa on prèviament al col·locat un cèntims. Al Fons documental de l'Entitat de la Verbena es troben diverses lletres impreses i fons fotogràfics de Caramelles. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 70546 | Riera de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-fonollosa-0 | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | <p>La riera de Fonollosa, afluent del Cardener per la banda dreta té el seu tram final dins del terme de Sant Joan de Vilatorrada, just allà on fa l'aiguabarreig. La de Fonollosa és una vall llarga i estreta amb vessants molt pendents, d'on l'aigua baixa en torrents que s'ajunten per esdevenir després riera tranquil·la. El seu interès esdevé pel bosc de ribera que l'envolta. Es tracta d'un bosc caducifoli on destaca l'àlber, el freixe de fulla petita, el pollancre i el salze. Tot el curs de la riera esdevé el camí natural que comunica Sant Joan amb Fonollosa mitjançant la carretera de Manresa a Calaf C-1410.</p> | 08218-64 | Sant Joan de Vilatorrada | 41.7518700,1.7972400 | 400003 | 4622926 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70546-foto-08218-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70546-foto-08218-64-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 70559 | Costum de lligar malfactors a una pica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-lligar-malfactors-a-una-pica | <p>Segons informació oral de la Sra. Rosa Arderiu a Sant Martí de Torruella existia una pica de pedra situada al davant de l'església parroquial, just al cim del turonet que hi havia abans de què es construís l'actual plaça i escales. La tradició explica que a aquesta pica es lligaven pel coll, mitjançant unes argolles, tots els que havien fet alguna malifeta a Sant Martí (robatoris, baralles etc..) durant les hores que durava la missa del diumenge. L'objectiu de tenir-los lligats aquí era que passessin vergonya, ja que a la missa del diumenge hi assistia tota la gent del municipi i així eren vistos per tothom. Les cadenes amb les quals lligaven els malfactors es conserven a la casa del Cal Cintet. Quan es van fer les obres de remodelació de les escales actuals, la pica va ser traslladada al mur que toca la carretera actual als peus de l'església.</p> | 08218-77 | Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu</p> | 41.7724800,1.7901000 | 399442 | 4625223 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70559-foto-08218-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70559-foto-08218-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Segons informació facilitada pel Sr. Josep Botifoll aquest costum també tenia lloc al veí poble de Santpedor, només que a diferència de Sant Martí els malfactors no eren lligats a cap pica ni amb cap objecte en especial, sinó que es feia a una estaca a davant de l'església. Aquest costum va mantenir-se fins els anys 40. | 98|94 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 70565 | Àgape funerari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agape-funerari | <p>Igual que a altres llocs de Catalunya era costum celebrar un àpat funerari després de l'enterrament que presentava semblants característiques a les d'arreu. El sentit d'aquesta tradició era que al haver problemes de comunicacions, molts familiars i amics es desplaçaven a casa del difunt per l'enterrament i els era difícil tornar el mateix dia. La particularitat d'aquesta tradició a Sant Martí és que segons informació oral de la Sra. Rosa Arderiu era costum posar un plat de cara amunt i un altre de cara avall, a sobre del qual s'hi posava la forquilla i la cullera en forma de creu en diagonal i un panet que també en tenia una. Mentre durava el dol, la mestressa de la casa acostumava a portar una cistella plena de pa com ofrena al capellà de l'església. Això es feia tots els diumenges durant un període d'un any. Més endavant aquest costum va ser substituït per diners. Segons informació oral del Sr. Josep Basora abans d'aquest àpat era obligat rentar-se les mans, i es tractava d'una mena de ritual al qual ningú es negava. A l'entrada de la casa es col·locava un home amb una portadora i tirava una mica d'aigua sobre les mans. Tothom s'hi posava en fila i respectava silenciosament el seu torn. El Sr. Joan Grau i Riera va confirmar el costum de col·locar els coberts en forma de creu. A Sant Joan de Vilatorrada també tenia lloc aquesta tradició. Segons informació oral del Sr. Isidre Vila i Isidre Vilà, en acabar el funeral s'oferia un àpat a familiars i amics del difunt, col·locant els coberts a taula en forma de creu.</p> | 08218-83 | Sant Martí de Torruella | <p>Aquest costum ha estat ben documentat a Catalunya des del segle XII. Es tracta d'un menjar ritual, que incloïa entre els costums de l'acte una ablució ritual (RIU, 1982). El menjar de difunts, segons els estudiosos, tal vegada sigui un record de les libacions rituals que es feien sobre les tombes.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70565-foto-08218-83-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 70566 | Nomenament de les Administradores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nomenament-de-les-administradores | <p>Segons informació oral procedent de Cal Pic, a Sant Martí existia el costum d'anomenar oficialment administradores de l'església parroquial totes les noies que s'havien de casar aquell any. Dintre de les seves obligacions s'incloïa la de mantenir nets i endreçats els altars de l'església, netejar les tovalles, tenir cura dels objectes litúrgics etc... Una altra de les seves obligacions era passar periòdicament per les cases a demanar diners destinats a aquestes tasques. El càrrec d'administradora cessava immediatament després del casament de la noia. A Sant Joan de Vilatorrada també existia aquesta tradició. Les administradores formaven part del grup de les Filles de Maria. Eren, a l'igual que a Sant Martí, les encarregades de guarnir els altars i passar la safata per recollir cèntims el diumenge dins l'església. El dia de la processó de la Puríssima eren les noies que s'havien de casar aquell any les encarregades de portar la Verge.</p> | 08218-84 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Ramon Botifoll i pel Sr. Isidre Vila</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70566-foto-08218-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Aqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 70574 | Aiguamoll de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguamoll-de-les-torres | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | <p>Zona inundable ubicada al Torrent Fondo o Torrent de les Torres. El seu interès natural bé donat per ser una de les àrees que aporta bosc de galeria a la zona de les planes, per tant abunden els pollancres, àlbers, i oms, a més d'una roureda. També abunda el canyís i la boga. A la part de ponent, just on el desnivell cau sobre el Cardener, hi creixen boscos de pi blanc, alzina i roure. A més d'espai de nidificació d'aus, el Torrent Fondo és especialment interessant pel poblament d'amfibis, car s'hi reprodueixen diverses espècies pròpies de l'àrea bagenca: la salamandra, el gripau comú, el gripau corredor, el tòtil, el gripauet, la reineta meridional, i la granota verda. Per a algunes d'aquestes espècies, aquesta és la única àrea reproductiva dins d'una extensa zona mancada d'espais humits.</p> | 08218-92 | Sant Martí de Torruella | 41.7569900,1.8153500 | 401517 | 4623474 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70574-foto-08218-92-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 70575 | L'Esquellotada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquellotada | <p>Aquest costum tenia lloc tant a Sant Joan com a Sant Martí. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané quan algú es casava, els joves del poble acostumaven a aparèixer sota la finestra de la casa dels nuvis a la nit i a fer soroll sense parar fins que els convidaven a berenar a la casa. En cas de què els nuvis no accedissin la reunió es repetia cada nit fins que ho aconseguien. Segons informació oral de la Sra. Rosa Arderiu a Sant Martí es tractava del mateix ritual. El nom d'escallotada prové de 'Esquellot' encara que segons el Sr. Àngel Muntané es feia soroll amb qualsevol objecte.</p> | 08218-93 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torreulla | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Àngel Muntané i la Sra. Rosa Arderiu</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||||
| 70576 | Plana de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-les-torres | Com que es tracta d'un espai situat enmig d'importants poblacions, és molt freqüentat. Aquesta situació es veu agreujada per la presència de cotxes i motos. Destaca també l'abundància de caçadors, abocadors de residus, contaminació de torrents i circulació d'avionetes teledirigides. També la pressió per la necessitat de sòl industrial. | <p>Extensa plana situada a l'extrem oriental del terme de Sant Joan de Vilatorrada, encara que un petit tram correspongui al terme de Santpedor. Els seus límits corresponen, al sud, a la línia divisòria amb el terme de Manresa; al nord, la carretera BV-4511 (Callús-Santpedor); a ponent amb el nucli de Sant Martí de Torruella i la carretera C-1410 (Manresa-Solsona); i a llevant, amb la urbanització Pineda de Bages de Sant Fruitós de Bages. La seva extensió és de 850 ha. Malgrat la existència de petites elevacions i una lleugera inclinació vers ponent, es tracta d'una plana ben conservada i representativa del Pla de Bages. En un mateix espai s'apleguen conreus cerealistes, boscos, bardissa, aiguamolls i vegetació de ribera als Torrents. La plana és travessada per dos Torrents: el Torrent Fondo i la Riera de Joncadella. La plana és habitada de forma concentrada als seus límits (urbanització de Pineda de Bages i nucli de Sant Martí) i de forma dispersa per masies, entre les quals destaca la de les Torres de Bages, que dóna nom a la Plana. La via dels Ferrocarrils de la Generalitat Manresa-Súria creua la zona de nord a sud-est. L'horitzontalitat del terreny és trencada per petits retalls de bosc de gran interès ecològic, ja que esdevenen refugi de la fauna existent. Resseguint el Torrent de les Torres o Torrent Fondo apareix, de forma discontínua, un bosc de galeria integrat per pollancres, àlbers i oms, a més d'una roureda. També hi abunda el canyís i la boga. A la part de ponent, al desnivell que cau sobre la vall del Cardener, hi creixen boscos de pi blanc, alzines i roures. A la resta de la zona, petits retalls de bosc, sobretot de pi blanc i pi pinyer, acaben de configurar el paisatge vegetal de la zona. La seva situació , just al costat del curs del Cardener, permet l'observació de gran varietat d'ocells que segueixen el curs fluvial com a ruta migratòria. Aquesta àrea és imprescindible per a efectuar-hi repòs i per cercar aliment. A l'hivern aplega una gran diversitat d'espècies d'ocells, ja que acull europeus i transhumants dels Pirineus. Destaca la presència de la fredeluga i del bernat pescaire. Les espècies més característiques són el pinsà, la cadernera, el sit negre, l'alosa, la cogullada, el tudó, la xixella etc.. Els rapinyaires diürns també són freqüents, especialment l'aligot comú, l'esparver, l'astor i el xoriguer. Excepcionalment destaca la presència de l'esparver cendrós.</p> | 08218-94 | Sant Martí de Torruella | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | 41.7645500,1.8174300 | 401701 | 4624311 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70576-foto-08218-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70576-foto-08218-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'esparver cendrós (Circus pygargus) és una de les espècies de rapinyaires diürns que nia a les clapes de bosc de la zona de la Plana de les Torres (Mas Torres de Bages- Sant Martí de Torruella). La seva singularitat prové de què es tracta d'una espècie en plena regressió a tot Catalunya, on sols consten 40-50 parelles. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 70578 | Costa dels Rebentats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-dels-rebentats | <p>La Costa dels rebentats o del Mig és una de les tres Costes que limiten el nucli urbà de Sant Joan de Vilatorrada, concretament com el seu nom indica la del Mig. Es tracta d'un dels típics relleus en 'Costa' que caracteritzen aquesta zona del terme municipal originat al buidar-se els terrenys del seu voltant com a resultat de l'erosió. Actualment aquesta costa és coberta per vegetació, pinassa i alzines, recrescuda durant la segona meitat del segle XX, ja que segons informació oral i informació gràfica de fotografies antigues era tot plantada de vinya fins el cim.</p> | 08218-96 | Sant Joan de Vilatorrada | 41.7451500,1.8000300 | 400225 | 4622177 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro | Més que per la seva importància a nivell natural, aquest element ha estat fitxat per la seva importància com a espai lúdic dels antics habitants de Sant Joan de Vilatorrada. Era el lloc on habitualment s'anaven a assajar les Caramelles. El seu sobrenom 'Rebentats' ve precisament de la rivalitat que existia entre les diferents colles de Caramellaires. Ja que acostumaven a assajar una a prop de l'altre, les altres colles que assajaven a prop deien que la que cantava a aquesta Costa ho feia tan malament com si estiguessin 'Rebentats'. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||||
| 70579 | Alzines del carrer Alzines de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-carrer-alzines-de-sant-joan | <p>Es tracta d'un grup d'alzines sense cap singularitat específica a nivell natural, però que si ocupen un lloc com a espai històric lúdic i cultural. Aquest grup d'alzines formaven part d'un alzinar més extens que quedava a les afores del llavors incipient nucli urbà de Sant Joan de Vilatorrada. En mig de camps conreats i plantats de vinya, es conservava aquest petit alzinar que era el lloc ubicat lluny del poble on els nens anaven a fer el berenar del dijous gras, i on la gent del poble acostumava a anar en temes. d'esbarjo i jornades lúdiques.</p> | 08218-97 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>A mida que el poble anava creixent i desenvolupant-se en aquesta direcció l'alzinar va anar desapareixent. A mitjans dels anys seixanta es va construir l'escola pública Joncadella aprofitant aquells terrenys i es van traçar el nous carrers. El llavors alcalde Sr. Àngel Muntané va voler fer un esforç de memòria col·lectiva salvant un grup d'aquelles alzines i desviant el carrer que actualment fa una curva força tancada a fi poder conservar-les. Actualment aquestes alzines romanen dins del pati de l'escola. Aquell grup d'alzines són les que van donar posteriorment nom al carrer.</p> | 41.7430200,1.8036200 | 400520 | 4621936 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||||
| 70446 | Ara romana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-romana | <p>AA.DD. (1984) , Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. AA.DD. (1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD. (1984) Inscriptions romaines de Catalogne. I. Barcelone. Diffusion de Boccard. Paris. COMAS I CLOSAS F. (1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. SOLER QUINTANA F.(1951),'Hallazgo de un ara romana en San Juan de Vilatorrada'. Ampurias. Barcelona.'.</p> | II-III dC | L'estat de conservació és regular degut a la baixa qualitat del material i al llarg període durant el qual ha estat exposada a la intempèrie. | <p>Ara feta sobre gres, amida 87 x 23,4 x 21 cm. Es troba dividida en dos fragments degut a un tall longitudinal que se li va practicar. Consta de les següents parts: Basa , fust i coronament. Una basa formada per un plint quadrat de 50 cm de llarg i una motllura que la separa del fust. Un fust constituït per un prisma rectangular, de base quadrada 0,43 m. D'alçada i 0,40 m. d'ample. A la cara anterior del fust s'aprecien les restes d'una inscripció formada per cinc línies en lletra capital rústica. A la mateixa cara del fust, a la part superior, es pot apreciar un relleu d'uns 25 cm d'alçada que representa a la deessa Diana sobre un petit turó i amb un gos al costat. La deessa vesteix túnica curta fins els genolls, i té el tronc una mica inclinat a la dreta. El cap i el braç dret han desaparegut totalment. Si s'aprecia el braç esquerra amb el qual subjecta un arc. A la cara lateral dreta apareix un gos perseguint un cérvol, escena que recorda el mite de Diana agafada per sorpresa al bany amb les seves nimfes pel caçador Acteó, que va ser convertit el cérvol. A la cara lateral esquerra es pot apreciar un cérvol corrents darrera d'un porc senglar. Aquest animal és molt freqüent en les representacions de la deessa Diana i podria referir-se al porc senglar enviat al rei Eneu, per no atendre degudament el seu culte. Finalment al coronament hi trobem un fris amb motllures i decorat amb fulles d'heura. A la part superior i al mig es situa la cubeta per al sacrifici. (AA.DD, 1984)</p> | 08218-1 | Museu Comarcal de Manresa | <p>L'ara va ser descoberta el 12 d'Octubre de 1949 pels membres del Centre Excursionista de la Comarca del Bages que realitzaven una visita cultural a l'església romànica, i es trobava empotrada al mur de la façana de l'església de Sant Joan. El secretari de l'entitat, Sr. Xavier Sitjes, i habitant del Mas Sant Joan que es troba adossat a l'església romànica va confirmar la troballa. Les propietàries del mas Josefa i Amàlia Suanya i va iniciar les gestions oportunes per què el 16 de novembre del 1949 fos cedida al Museu Comarcal de Manresa. Les característiques d'aquesta peça -d'un marcat aire rústic i relacionada amb el culte privat a la cacera, de notable difusió- la fan correspondre cronològicament a final del segle II i començament del III . Pel que fa a l'onomàstica, afegirem que si bé Semproni és un nom freqüent en les inscripcions d'Hispania, Hermipus, és en canvi un cognomen d'origen grec molt estrany, que fa pensar en la possibilitat que hagués estat un antic esclau alliberat. Destacarem finalment, que un cop més, es detecta la pervivència en un mateix indret d'un culte romà que amb el temps es convertí en cristià. La troballa d'aquesta ara va fer plantejar la possibilitat de l'existència d'algun tipus de vil·la prop d'aquí i que vindria a confirmar la tradició de l'existència de vil·les romanes a la zona d'on derivaria el topònim de Torruella i Vilatorrada a l'edat mitjana i l'actual nom del poble. El fet de què l'ara es trobés a l'església romànica de Sant Joan, concretament prop d'un mur identificat com a pre-romànic fa pensar en la seva reutilització com a carreu en temps de la construcció de l'església. (SOLER QUINTANA, 1951)</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70446-foto-08218-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70446-foto-08218-1-2.jpg | Legal i física | Antic|Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | La inscripció que s'adapta a la figura de Diana, és relativament simple i es correspon a un formulisme de caràcter votiu, La inscripció diu: ' A Diana. Semproni Hermip va acomplir el vot i va fer (aquesta ara)' (AA.DD, 1984) | 80|83 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70472 | Església Vella de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-de-sant-joan | <p>Arxiu parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de Visites: 1636-1708. AA.D.(1984), Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. GARCIA COMES J. arqte.(1992), Estudi per a l'acondicionament del centre de cultura ''Mas Sant Joan''. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | IX-XVIII | L'any 1984 l'església i l'edifici de l'antiga rectoria van ser adquirits per l'Ajuntament amb l'objectiu de crear un auditori i una escola de música. Això va fer evidenciar la necessitat d'adequar l'església a les noves demandes acústiques, duent a terme algunes reformes. L'última modificació estructural va tenir lloc a mitjans dels anys 90 quan va aixecar-se el terra a fi de posar-hi calefacció. | <p>Església formada per dos naus de planta rectangular cadascuna. Es tracta de dues naus construïdes en èpoques diferents i que es comuniquen entre elles un gran arc de mig punt, de 7, 70 m. de llum. Els presbiteris resten dintre de les naus sense que sobresurtin ni es diferenciïn de l'edifici, si no és pels graons que hi donen accés. El tipus de coberta és diferent a cada nau, sent de volta de canó a la nau sud i apuntada a la nau nord. Cada nau té 13 metres de llarg i 6,20 d'ample i un gruix de parets laterals d'un metre, mentre que pels caps són més primes. La part més vetusta és la paret nord que és mitjera amb el mas Sant Joan, i possiblement sigui del segle IX. El seu parament exterior és visible per dins del mas, mentre que la cara que queda dintre de l'església, no es pot veure, ja que el mur va ser regruixut per aquest costat quan es va refer la volta de pedra. Aquest tros de mur deu fer uns 70o 80 cm. de gruix i devia ser suficient per aguantar la primitiva coberta de fusta del primer temple. La seva llargada actual és de 7 metres. I constitueix la major part de la llargària de la paret nord del temple. La cantonada de llevant d'aquest mur, és a dir, des d'on començava el presbiteri pre-romànic, és feta amb carreus molt grans, que per llur mida fan pensar en una reutilització de material romà d'algun edifici del temps de l'era romana que es va trobar encastada a la cantonada de ponent del mateix tram d'església. La resta del parament d'aquest mur antic és divers, i està format per filades de carreus pre-romànics de 12 a 20 cm. bastant regulars; i més cap a ponent està format per un tram construït més barroerament fins a l'alçada d'uns dos metres i que deu ser d'una època posterior a un enderroc; i finalment un tercer tram de parament de filades regulars on es poden observar algunes marques de picapedrer - una creu grega- que deu correspondre's a la reconstrucció de finals del segle XIII o principis del XIV. Quan aquest temple pre-romànic primitiu s'ensorrà, es construí un de nou justament al costat (actual nau sud) en estil romànic, volta de canó seguit, i portal de mig punt amb dovelles al sud. Per fora aquest portal té a cada costat uns petits arcosolis de destinació funerària. L'església es va aixecar sense presbiteri conservant a llevant una senzilla espitllera rectangular i esqueixada. L'actual portal d'accés a ponent i l'ull de bou que trenca la façana són moderns. Temps després a l'espai que ocupava l'antiga església pre-romànica (actual nau nord) s'aixecà una nou nau amb volta apuntada sense arcs torals. A l'igual que l'altre es va prescindir de l'absis, i el presbiteri bé marcat per una espitllera igual que l'altra. Com a accés es va obrir un portal a ponent de dovelles llargues i estretes. La darrera obra va ser l'obertura de la gran arcada de comunicació de les dues naus que va fer dels dos temples un de sol (SITJES, 1988) .Conserva encastada a la paret nord sobre dues mènsules una ossera on es marca la data de 1693. Es conserven també les restes de dos grans portals adovellats que permetien la comunicació entre l'església i l'antiga casa del rector, avui escola de música.</p> | 08218-14 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'església vella de Sant Joan és possiblement l'origen de l'actual poble, independentment de les restes que poguessin conservar-se de les antigues ocupacions romanes. A mitjans del segle X era una de les filials que tenia l'església de Santa Maria de Manresa i va ser consagrada abans del 937 pel bisbe Jordi de Vic, però ben segur que el temple original va ser acabat abans, en temps de Guifré I, entre 880 i 890, quan aquest va emprendre la reorganització de la diòcesi d'Ausona. La primera menció documental és de l'any 1020 en efectuar-se la redotació de la Seu de Manresa pel comte Berenguer Ramon I i la seva mare la comtessa Ermessenda. Aprofitant la seva protecció i la reorganització de l'espai que una parròquia oferia s'haurien edificat els primers masos que donarien origen al poble de Sant Joan (Vilatorrada, Sant Joan, Llobet etc..). Del mateix segle XI ens han arribat alguns documents més; així l'any 1026 Vives i la seva esposa Ermengarda venen a Guitardes, sacerdot de Sant Joan, la quarta part de l'església i el cementiri, possessió que tenien per herència dels seus pares. La propietat de l'església devia passar de mans eclesiàstiques a privades per acabar finalment en mans del monestir de Sant Benet de Bages. L'any 1086 Ramon Franc i Ermengarda fan restitució al monestir de l'església de Sant Joan, que s'havien apropiat amb anterioritat. La dependència de Sant Benet va durar forces anys doncs apareix mencionada a la relació de propietats del monestir l'any 1196. De la primitiva església pre-romànica del segle IX només ens resta un tram de paret situat a tramuntana de l'actual nau nord, fent mitjera amb el mas Sant Joan. Devia tractar-se d'un edifici de petites dimensions, amb coberta de fusta i fet amb carreus aprofitats d'alguna construcció antiga i propera del període baix-imperial, entre ells, les restes d'una ara romana que va encastada com un carreu més. L'església pre-romànica degué ensorrar-se perquè al segle XIII es va fer una nova església ben bé al costat (actual nau sud) d'aire romànic. Aquesta església es devia quedar petita, doncs a finals del segle XIV o principis del XV es va pensar en una ampliació però d'una manera curiosa, ja que no es va optar per enderrocar les restes de les antigues (la romànica i el que devia quedar de la pre-romànica), sinó que es va realitzar un nova nau paral·lela a la romànica, aprofitant les restes (mur nord) de la pre-romànica, aixecant una nau amb les mateixes dimensions que l'altre però amb coberta apuntada. L'efecte deuria ser el de dues grans capelles independents i adossades. (AA.DD. Catalunya romànica,1984). EL segle XVIII es va optar per unificar-les mitjançant un gran arcada que trenquen el mur al seu cantó de ponent. Els documents de l'arxiu a finals del segle XVIII parlen amb freqüència de l'edifici de l'església deixant veure l'estat d'abandó i la falta de recursos materials en el qual es trobava durant aquest segle, plantejant-se els bisbes durant les seves visites pastorals la prohibició de celebrar-hi missa. L'any 1785 l'estat de l'església és el pitjor de la seva història, ja que a més de la seva manca d'objectes sagrats patia d'una gran deixadesa. Amb la instal·lació de les fàbriques tèxtils vora el riu, el creixement demogràfic del petit poble, limitat fins aleshores a unes quantes masies, es va disparar. Aviat el temple restà petit i lluny de les zones on s'estava instal·lant la gran massa de població. A principis dels segle XX es va plantejar la necessitat de construir un nou temple parroquial prop dels nous carrers acabats de construir. (AA.DD., 1984) Un cop inaugurat el nou temple l'any 1908, aquest va quedar en desús durant vàries dècades, sent adquirit finalment l'any 1984 per l'Ajuntament de la vila, juntament amb l'antiga casa dels masovers i rectoria adossada al cantó sud, amb l'objectiu de crear un a escola de música i destinar l'espai de l'antiga església a auditori, sala d'exposicions i d'activitats culturals diverses.</p> | 41.7423300,1.8028900 | 400458 | 4621860 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70472-foto-08218-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70472-foto-08218-14-2.jpg | Legal i física | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C: SL. (Raquel Valdenebro) | Hi havia quatre altars: a la nau sud, al fons el de Sant Joan i el de la Puríssima; i a la nau nord, al fons el del Roser i a la paret nord el de Sant Isidre. Aquests altars es coneixen moltes vegades per les antigues consuetes i llibres de visites pastorals. Així , el Bisbe Antoni Pasqual, el 20 de setembre de 1685 parla de l'altar de Sant Joan, i es dedueix que no estava consagrat com a altar immòbil. . Aquest altar fou traslladat a la nova església parroquial i destruït el 1936. El del Roser té els seus orígens en la creació de la Confraria del Roser el 1617. Comptava amb dues taules gòtiques representant el naixement de Jesús i l'adoració dels reis i atribuït a Joan Gassó. Existeix el dubte sobre si aquestes dues taules formaven part en realitat d'un possible retaule més gran dedicat a Sant Joan que aquest pintor va fer, segons consta a les Capitulacions d'obres de l'arxiu de la Seu de Manresa. Ho referma el fet de què la Confraria del Roser va ser creada molt més tard. Aquestes dues taules aplegaven la devoció de la Confraria i varen ser traslladades a la nova església el 1908 i cremades el 1936. L'altar de la Puríssima Concepció va ser creat el 1870 per Jaume Solà i aplegava la devoció de la 'Asociación de las Hijas de María'. L'altar fou també traslladat a la nova església i cremat el 1936. L'altar de Sant Isidre Llaurador és esmentat ja el 1685 a la visita del Bisbe Antoni Pasqual i es dedueix que devia ser molt senzill. A l'igual que els altres va ser traslladat a la nova església parroquial el 1908 i cremat el 1936. Un altre dels elements a considerar de l'església era un cantoral del segle XIV, escrit damunt pergamí, amb miniatures i policromes que també va ser destruït d'any 1936. | 91|92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70462 | Església de Sant Martí de Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-torruella | <p>AA.D.(1984), Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A (1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS F.(1982), 'Arxius de la comarca: Sant Joan de Vilatorrada, Sant Martí de Torruella i Joncadella'. Dovella núm 7. Manresa PADRÓ B.(1931), Sant Martí de Torruella. Butlletí del C.E. B. Núm. 149. SITJES X.: Les esglésies manresanes del Comte Guifré. Dovella, núm 11. Pàgs. 20-30.</p> | XII-XIX | <p>Es tracta d'un edifici originàriament romànic que va ser reconstruït en la seva totalitat al segle XIX . Conserva del seu període romànic, bastit al final del segle XII o al principi del XII, l'absis i una part del mur de tramuntana i de ponent on hi ha una finestra doble esqueixada amb arquivolta. El mur de migjorn és el que ha quedat més trossejat. L'absis romànic és semicircular i ben llis. Aquestes restes queden amagades dins edificacions modernes a causa d'una construcció sobreafegida que hi feren els propietaris del mas de la Casa Gran. Les diverses modificacions, i sobretot el creixement de la població, varen fer que l'edifici romànic es quedés petit i el segle XIX es construí un de nou en sentit transversal a la construcció romànica de dimensions molt més grans. Aquest canvi d'orientació del nou edifici deixà fora l'absis romànic que es convertí en rectoria. L'actual edifici és de planta basilical d'una sola nau. S'accedeix a l'església mitjançant una petita escalinata que dóna accés a una placeta situada just al davant de l'església. La façana principal, on hi ha la porta principal d'accés, és orientada a migdia obrint-se amb dos rosetons de petites dimensions que es corresponen amb la nau central i la capella lateral de llevant. Destaca del conjunt de la façana un campanar quadrat encastat entre la nau principal i la capella lateral de ponent. L'interior de l'església és uniforme, obrint-se als dos cantons, de ponent i llevant, quatre capelles- dos per banda- dedicades a diferents advocacions (la Mare de Déu del Roser, Sant Josep i la Puríssima Concepció). Dintre de la mateixa planta de l'edifici s'obre a llevant una capella molt més gran a la qual s'accedeix per una porta ubicada als peus de l'església i que s'estén al llarg de tota aquesta. Es tracta d'una capella dedicada al Sagrat Cor de Jesús i presidida per un altar dedicat al mateix. Aquesta capella és decorada amb motius vegetals en colors verd i salmó. L'absis queda integrat al conjunt sense sobresortir exteriorment. L'altar principal és presidit per la figura de Sant Martí que queda sota l'insígnia de la Santíssima Trinitat i envoltat per imatges més petites de Sant Antoni i Sant Pere. L'interior és enguixat i pintat en color marró clar destacant la decoració floral daurada que decora les pilastres i el fris. Adossada al cantó de ponent de l'església es troba l'antiga rectoria.</p> | 08218-9 | Sant Martí de Torruella | <p>Situada dins l'antic terme medieval de Manresa, l'església de Sant Martí és documentada des de l'any 1022. La comtessa Ermessenda i el seu fill, el comte Berenguer Ramon I, varen vendre al monestir de Sant Benet de Bages l'alou situat al comtat de Manresa, al lloc de Torruella amb l'església de Sant Martí. La propietat comtal no tenia en seu origen en una fundació pròpia sinó que la comtessa l'havia adquirit per compra L'any 1077 era parròquia, si bé no apareix en la relació de parròquies de l'any 1154, si ho fa a la del 1361. Al tractar-se d'una propietat del monestir de Sant Benet, eren el cambrer i el prior qui s'encarregaven directament d'anomenar el rector al seu gust. Aquest dret de patronatge va continuar exercint-lo el monestir si bé l'any 1685 depenia de la Seu de Manresa. (AA.DD.,1984) (COMAS, 1988) (AA.DD. Catalunya romànica, 1984). L'edifici patí una profunda transformació al segle XIX ja que el creixement de la població va deixar petita l'antiga església, essent enderrocada i construïda una de nova. Actualment l'edifici segueix tenint culte com a parròquia de Sant Martí de Torruella.</p> | 41.7724900,1.7901200 | 399444 | 4625224 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70462-foto-08218-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70462-foto-08218-9-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Es conserva actualment vigent la tradició dels Goigs de Sant Martí Bisbe, que són cantants el dia del patró de l'església després de la missa. Entre les virtuts que se li reconeixen a Sant Martí es troba la de protegir el poble i alliberar de l'enveja. | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70486 | El Paperer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-paperer | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204</p> | XII-XIX | L'edifici es troba abandonat i en estat ruïnós. Abans dels focs del 94 va acabar d'ensorrar-se definitivament. | <p>De l'antic edifici de la fàbrica avui dia només poden apreciar-se algunes restes de parets en un estat de conservació molt dolent. Es tracta de les restes fins a l'alçada del segon pis conservades només en el tram de paret que toca a la cinglera sota la masia de les Feixes, i on poden apreciar-se alguns finestrals de l'antiga fàbrica. L'edifici era construït en mur de maçoneria amb pedra irregular. Segons informació oral dels propietaris del mas les Feixes a principis dels anys 90 va caure bona part de l'antiga estructura. Forma part de les instal·lacions de l'antiga fàbrica del paperer l'actual resclosa encara en funcionament que s'utilitzava per donar energia a la fàbrica. Es tracta d'una estructura conformada per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines. Actualment es troba en desús.</p> | 08218-21 | Sant Martí de Torruella | <p>Es tracta d'un antic molí fariner documentat ja al segle XII i conegut com el molí de les Feixes que va ser convertit al segle XIX en una fàbrica de paper d'estrassa i embalatge. El trobem funcionant com a molí fariner al llarg de tota l'Edat Mitjana i Moderna, així al 1665 trobem la venda que Joan Feixes, senyor usufructuari del molí fa a Miquel Prats, paraire de Santpedor, amb tots els seus drets i pertinences: 'Casa, casals, horts, hortals, rescloses, recs, moles, rodets, fonts, aigües, vessants, marges, torrents, pedres grans i xiques i altres emprius del molí, en aquest, dos parpals de ferro, un pic, les moles, un martell de ferro punxegut amb els seus rodets, moles i altres guarniments i aigües de dit molí necessàries'. Aquest molí i terres estaven sota el domini i alou del camarer del monestir de Sant Benet de Bages. Sabem que el segle XVIII aquest molí era usat per Joan Jaumeandreu com consta en el cadastre de 1772 i també en un document signat el 1778 en el qual s'esmenta a Josep Jaumandreu pare, moliner del molí anomenat les Feixes, dóna al seu fill un molí nou que pertany a la Vilella (El Molinet) (AA.D., 1984). De la seva transformació en fàbrica paperera se'n tenen notícies el 1880 . Hi treballaven uns 25 homes, la majoria dels quals procedien de Capellades i Gelida. El propietari de la fàbrica en aquests moments era un tal Messeguer. L'aiguat del 1907 va destruir per complet les instal·lacions i arruïnà la fàbrica aturant-la definitivament. La fàbrica disposava d'un salt d'aigua, propietat de Joan Simats i adquirit a l'Estat, en subhasta pública, l'any 1954. Com a curiositat cal esmentar que en l'escriptura de compra-venda del salt del Paperer, hi figura una servitud transmesa de cessió en cessió que obliga a llur propietari a lliurar anualment a l'amo de la finca veïna, dues càrregues de fems de cavall pel dret de pas sobre el camí. (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7760700,1.7854700 | 399063 | 4625627 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70486-foto-08218-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70486-foto-08218-21-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Segons informació oral dels actuals propietaris a la confluència de la riera de les Feixes amb el riu Cardener existien fins fa uns anys forats excavats a la roca vora el riu que podrien ser senyals de restes d'una antiga resclosa (Molí medieval del Gual Pedregós). Aquesta informació va ser confirmada pel Sr. Jaume Rovira que recordava unes antigues piques excavades a la roca prop de les antigues restes del Paperer. Tot aquest paratge i les possibles restes van desaparèixer quan als anys 90 van arreglar-se els marges del riu. L'existència d'aquesta fàbrica ens és confirmada pel periodista manresà Antoni Quintana en referir-nos les facècies d'un xicot 'ben plantat, alt, cepat i valent' que treballava en aquella indústria i era conegut com el 'Pinxo de Capellades' població de la qual era originari. La història que relata és la següent: ' El Pinxo de Capellades era un xicot d'uns vint anys, al qual no espantava res; era un balladoràs de punta i també el millor operari i treballador, disposat sempre a qualsevol aventura. En una tertúlia de capvespre, es comentà que a prop de la carretera, en un casalot abandonat; hi solia aparèixer el diable en persona. Aviat sortiren valents disposats a enfrontar-se amb el dimoni, el primer d'ells 'El Pinxo'. Convingueren el dia i l'hora, i cinc valents es dirigiren al Casalot invocant l'aparició del dimoni, i quina sorpresa quan aparegué un 'senyor alt i ben vestit, amb barba i bigoti i barret de tipus bolet, duia un bastó a la mà i amb veu de gran personatge els digué: -Sóc el Diable, que voleu de mi?- No s'ho esperaven. Tothom fugí, cames ajudeu-me. La juguesca, pel que es veu, havia estat ven preparada.' (CAMPRUBÍ, 1984) | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70474 | Portal romànic santuari de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-romanic-santuari-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913), Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G.(2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A. (1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XIII | <p>Portal format per dos arcs de mig punt adovellats fets amb pedra sorrenca vermellosa amb carreus i dovelles ben escairats. Les dovelles centrals del arc exterior presenta una decoració a base de portalets rebaixats a cada dovella. Els carrals estan fets amb carreus quadrangulars i rectangulars de pedra sorrenca tallada a punxó. Al seu cantó esquerra l'arc ha quedat amagat per un mur de construcció més moderna que forma part de l'actual pòrtic d'entrada.</p> | 08218-15 | Sant Martí de Torruella | <p>L'església de Santa Maria de Joncadella apareix esmentada l'any 1031 i va ser parròquia de del 1218. La despoblació del s. XIV va fer que durant molt temps restés pràcticament abandonada i el seu rector visqués a Manresa. La forma que tenia aquesta església ens és totalment desconeguda ja que es va reconstruir per complert el 1748.</p> | 41.7660500,1.7949300 | 399833 | 4624503 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70474-foto-08218-15-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | 92 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 70521 | Llegenda dels captius alliberats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-captius-alliberats | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913),Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G. (2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XIV-XIX | La tradició que s'ha mantingut entorn a aquesta llegenda és en aquests moments escrita. | <p>Lligada a la veneració de la Mare de Déu de Joncadella es troba la llegenda dels dos captius alliberats, segons la tradició per la Mare de Déu, que es pot considerar com un dels seus miracles. La llegenda es materialitza amb la representació de dos personatges, ubicats a dreta i esquerra dels peus de la imatge de la Verge a l'altar de l'església. Els dos personatges es troben agenollats amb les mans alçades i lligades i el cap aixecat en actitud de plegaria. La llegenda té dues versions; segons Casadevall: 'Dos joves orfes fills de Juncadella, en una de les lluites que en defensa de la Fe, sostingueren ab los turcs, caigueren en son poder. Transportats al Àfrica en qualitat d'esclaus, carregats de cadenes foren tancats a una presó de la ciutat d'Argel: allí sospiraven contínuament per la desitjada pàtria: fins que un dia adormint-se en la oració acostumada a la seva inoblidable Verge, al dia següent, sens saber com ni qui los havia donat llibertat es trobaren ab gran admiració de la gent i d'ells mateixos en les seves pròpies cases i en el senyalat dia de la Festivitat de Ntra. Senyora que allà se celebrava. Per això és coneguda la devotíssima imatge ab el nom de Verge dels Captius, encara que més comunment de Juncadella'.. Segons Sarret i Arbós: ' Dos fills de Juncadella del Mas Mollet l'un, i del Mas Besora l'altre en una de les lluites que sostingueren contra els turcs, enemics de la fe catòlica, caigueren presoners d'aquells, foren desterrats a l'Àfrica en qualitat d'esclaus i en l'actual ciutat d'Alger en masmorra fortament grillonats. No cal dir que el seu primer i darrer pensament de cada dia era dirigit a sa pàtria i família, i les primeres i últimes paraules que sos llavis, matí i vespre, murmuraven eren dites a sa divina i estimada Mare, la Verge de Juncadella........Amb aquest desig i rendits de fatiga i dels mals tractaments que els donaven els moros salvatges, anaren al vespre a descansar; i tot dient llurs oracions a la Verge, s'adormiren...Qui els havia de dir aquell dia que a l'endemà es trobarien lliures dels moros a l'església de Juncadella i als mateixos peus de sa Alliberadora?. Doncs, així mateix va succeir, amb pasme i admiració de tota la gent, inclús d'ella mateixos, que no saberen donar raó de com tan gran prodigi s'havia obrat.' (SARRET I ARBÓS, 1929)</p> | 08218-39 | Sant Joan de Vilatorrada i Joncadella | <p>Sarret i Arbós va iniciar algunes investigacions històriques a fi de poder donar versatilitat i datar aquesta llegenda. Segons ells, al llibre del Veguer de Manresa, l'any 1309, i en de la família de Berenguer Mercader, de l'arxiu notarial, escrit pel notari Jaume d'Arters, apareix un tal Bernat Mercader com a Comissari Reial per reclutar gent de Manresa i la seva vegueria a fi d'enrolar gent a l'armada que Jaume II estava preparant per anar ha lluitar contra el regne de Granada. Entre els cridats apareixen Pere Çavit de Juncadella (Çavit era el nom antic de l'actual mas Mollet) i Jaume Besora de Juncadella. (SARRET I ARBÓS, 1929)</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70521-foto-08218-39-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Al marge de la tradició recollida per Sarret i Arbós i altres autors de principis de segle, i del testimoni material de les figures dels dos captius ubicades als peus de la Mare de Déu del Santuari de Joncadella, ni els actuals propietaris del Mas Mollet, ni del Mas Basora conserven cap tradició ni coneixement oral lligat a aquesta pretesa història familiar. | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70523 | Troballa de la Mare de Déu de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-mare-de-deu-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913),Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G. (2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XIV-XIX | La tradició que s'ha mantingut entorn a aquesta llegenda és en aquests moments escrita. | <p>Segons la tradició que repeteix el model de les llegendes de les Mare de Déus Trobades, en època de les invasions musulmanes els cristians varen amagar les seves imatges en llocs amagats, coves i refugis amb l'objectiu de protegir-les del saqueig sarraí. Quan aquests van ocupar de nou les seves terres moltes d'elles van ser retrobades de forma miraculosa. Així va ser com una pastora de Castellnou de Bages va observa que un dels seus bous restava agenollat en un indret. Al voler esbrinar que passava, va retirar els joncs, descobrint una petita cova i la imatge de la Mare de Déu a dins.. Al costat de la cova on es va produir la troballa els cristians van aixecar una església per venerar el fet i aquesta es va convertir en santuari marià. El lloc fou centre d'una important devoció mariana durant tota l'època medieval i moderna. La importància d'aquest santuari marià bé donat tant per la seva situació geogràfica, ben bé al centre del Pla de Bages, molt a prop de Manresa i molt ben comunicat (al costat de camí que anava de Manresa a Cardona) com per la categoria de la devoció, de tal manera que de tots els santuaris marians de la comarca del Bages, aquest era considerat el més important i d'una categoria superior als altres i entre totes les Marededéus, la de Joncadella era considerada la patrona del Bages i allà on es feien peregrinacions i cultes en les situacions més difícils i on hi anaven tots els pobles de la Comarca. (SARRET I ARBÓS, 1929)</p> | 08218-41 | Sant Joan de Vilatorrada i Joncadella | <p>Al marge de les llegendes, el topònim Joncadella data ja del segle XI quan apareix en la seva forma llatina 'ionchatella' i que en efecte fa referència a un indret amb abundants aquest tipus de plantes. La llegenda de la troballa es correspon amb la tipologia típica de les llegendes de les Mares de Déu trobades: imatges amagades en llocs inaccessibles en un període indeterminat, identificat amb els temps de l'invasió sarraïna, que després de segles són trobades per pastors en la majoria de les vegades al observar que un dels seus animals (normalment un bou) té una conducta estranya. Al esbrinar de què es tracta es descobreix l'amagatall amb la imatge. En alguns casos (que no és el de Joncadella) el pastor agafa la imatge i la porta a la seva parròquia, i de forma miraculosa la Verge torna als seu amagatall original, sent interpretat aquest fet com que la Mare de Déu vol ser venerada allà, amb motiu del qual se li aixeca un santuari prop de lloc de la troballa. Malgrat fer referència a temps anteriors totes aquestes llegendes són originals del segle XIV. Prevaleix la teoria afermada pels antropòlegs de què aquest tipus de culte té una forta connexió amb algun tipus de culte pagà anterior al cristianisme, doncs tots els elements que hi participen estan carregats de simbolismes pagans. En primer lloc, la referència als elements naturals: totes les Mares de Déu són trobades en coves, brollador d'aigua, fonts etc. Llocs especialment simbòlics en un tipus de culte lligat a la terra on es venera a la mare natura i als elements naturals i que és el cas de tots els cultes anteriors al cristianisme. També hem de tenir en compte que tots els santuaris marians estan ubicats en paratges naturals i llocs especialment privilegiats per la natura , mai es tria l'indret a l'atzar. En segon lloc el fet de què es tracti de Mares de Déu, una figura especialment lligada a la natura i a la fertilitat. La història de la llegenda també inclou molts elements pagans, així els protagonistes de la troballa acostumen a ser pastors, que simbolitzen la innocència, i els mitjans són els animals, normalment bous, que simbolitzen la força i el treball de la terra. Davant d'aquesta acumulació de fets, s'especula amb la possibilitat de què bona part dels cultes a les Mares de Déu trobades siguin una cristianització de cultes pagans anteriors relacionats amb elements naturals, nimfes, i esperits i que la ubicació d'aquests santuaris no sigui més que la cristianització d'antics llocs sagrats.</p> | 41.7660500,1.7949300 | 399833 | 4624503 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro | La seva festivitat es celebra el dia 8 de setembre, dia de les Mares de Déu trobades, encara que en aquest cas preval en importància l'aplec celebrat el dia 15 d'agost. | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 70516 | Aplec de la Mare de Déu de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913),Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G. (2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XIV-XX | <p>L'aplec de la Mare de Déu de Joncadella es celebra de forma tradicional el dia de la Mare de Déu d'Agost -15 d'Agost-. La programació i els actes solen repetir-se amb poques variacions des de principis de segle en que es conserven els primer programes d'aplecs. La jornada començava, el 1903, amb una missa solemne en honor a la Mare de Déu. Al final de la missa solen ser cantats els goigs. A continuació es celebrava una processó pels voltants del santuari i després un ball de bastons. La gent acostumava a quedar-se a dinar a l'alzinar del costat i a la tarda es continuava amb un rosari i després sessions de ball d'envelat de tarda i nit. Actualment la jornada és organitzada per l'Associació 'Amics de Joncadella' i comença amb un esmorzar de germanor, segueix amb una missa solemne i després algun acte de caràcter festiu: concurs d'ocellaires, de pintura etc. Es segueix amb una actuació de l'esbart de La verbena i a la tarda després d'una pregària mariana s'acaba la tarda amb una ballada de sardanes. La tendència d'aquests últims vint anys, degut a la facilitat de les comunicacions i transport, és a finalitzar els actes de la festa al migdia i tornar a dinar a casa. A aquest fer va contribuir notablement l'eliminació de l'alzinar que hi havia prop del santuari -propietat de Can Basora- que va reduir l'espai lúdic a uns pocs metres al voltant del santuari.</p> | 08218-36 | Sant Martí de Torruella | <p>Bona part dels aplecs i manifestacions festives entorn dels santuaris marians els trobem documentats a finals de l'Edat Mitjana -segles XIV i XV-, tenint en compte que són les dates en les quals trobem també l'origen físic de bona part d'aquests santuaris. A diferencia de les peregrinacions, ben documentades, i organitzades amb finalitats pietoses i devocionals- a Joncadella es troben documentades algunes durant els segles XIV i XV, organitzades des de Manresa a fi de pregar per la pluja o pel final d'epidèmies- els aplecs tenen un origen i una vocació predominantment lúdica i festiva. Dintre de les societats agràries, l'espai i el temps lúdic i religiós solen coincidir, de tal manera que als vols d'èpoques marcades pel final de feines agrícoles importants, solen marcar-se jornades festives -els aplecs-, destinats a la festa i a les relacions socials. Si tenim en compte que aquests santuaris es troben ubicats en espais naturals moltes vegades privilegiats, o bé en indrets limítrofes entre varies comunitats, por deduir-se que els aplecs, a més de manifestacions religioses ho eren de caràcter social i lúdic, a fi de posar en contacte persones de diverses comunitats i celebrar el final d'una feina agrícola, en aquest cas la collita de cereal.</p> | 41.7660500,1.7949300 | 399833 | 4624503 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70516-foto-08218-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70516-foto-08218-36-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | A l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa es troba una col·lecció de cartells anunciadors de l'aplec de Joncadella amb la programació de la Jornada, així com d'articles diversos i de goigs (1903-1990). | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70456 | Torre dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-moros-3 | <p>BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. OLIVARES I PONTI D.(1987), La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines. C.E.B. Manresa.</p> | XIX | L'edifici es troba en bona part enderrocat, conservant-se només una de les parets de la torre. | <p>Conjunt arquitectònic format per les restes de l'antiga fortificació del segle XIX, les restes d'una antiga plataforma quadrangular sobre la qual s'assenta la torre i el fossar que l'envolta. La torre pròpiament dita és un cos de planta quadrada del qual es conserva només el vessant de ponent. Construïda en mur de maçoneria amb pedra irregular amb les cantonades reforçades amb carreus ben tallats. Pot apreciar-se encara l'estructura originària de dos pisos separats amb una línia de carreus, encara que podia haver tingut algun altre pis més a sobre avui desaparegut. Al pis inferior es conserven encara les antigues espitlleres. Tota la torre s'assenta sobre una plataforma quadrangular molt més gran que sembla pertànyer a algun edifici més antic del qual encara poden apreciar-se algunes línies de carreus molt erosionats. Un fossar excavat al terreny envolta aquesta plataforma més antiga, possiblement medieval.</p> | 08218-6 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen real d'aquesta torre és el de ser, simplement, una torre de senyals òptiques. Data de mitjans del segle XIX, i com tantes altres torres del mateix estil fou construïda per al servei de transmissions o telègrafs òptics. Tots aquests edificis eren controlats més o menys directament per l'exèrcit i el seu manteniment suposava unes importants despeses. El fet de que tota la torre s'assenti sobre una plataforma molt més gran, de la qual es conserven unes línies de carreus molt erosionades, fa pensar en la possibilitat de l'existència d'una antiga torre medieval, les restes de la qual podrien haver estat aprofitades per construir la moderna torre. A més a més cal tenir en compte que el fossar existent envolta el perímetre d'aquesta plataforma, no de la moderna torre. A favor d'aquesta possibilitat s'afegirà el fet de que aquest turó és conegut des de sempre com 'el castell'. La situació d'aquestes torres no era en cap cas aleatòria i s'ubicaven al marge de les principals vies de comunicació. L'existència d'aquesta torre podria estar lligada amb l'antic camí que unia Manresa i Cardona, que passava per Joncadella i després cap a Torruella, per anar més tard cap a Súria.</p> | 41.7763800,1.7907700 | 399504 | 4625655 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70456-foto-08218-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70456-foto-08218-6-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Encara que no aparegui a l'inventari de fortificacions i torres carlines que es va fer de la Comarca del Bages, és possible que al seu dia tingués també alguna funció militar com a torre de guaita i control, molt semblant a les que tindrien la Torre dels Soldats ( Avinyó) o la Torre de la Guixola (Sant Salvador de Guardiola) de la mateixa tipologia i època. | 98|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70480 | Fàbrica Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-gallifa | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J. (1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J. (1984), Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204. GUERRERO SALADO M. (1993), Projecte bàsic i d'execució de la sala de cultura Gallifa. Sant Joan de Vilatorrada. MASANA S. (1989), Industrial Anònima Gallifa Vila i Companyia (fàbrica Gallifa): Treball de recerca històrica sobre la fàbrica de filats de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XIX | La nau de la fàbrica ha estat objecte de diverses intervencions arquitectòniques en els últims anys, rehabilitant i readaptant l'antic espai als nous usos. Un cop definit el seu tancament el 1977, l'edifici va entrar en un procés de decadència i abandonament sense precedents convertint-se en a principis dels anys 80 en un edifici en ruïnes. El 1987 l'edifici i les construccions annexes van ser adquirides per l'Ajuntament. El 1992 va ser adquirits els terrenys dels voltants propietat de la família Gallifa amb l'objectiu de destinar-los a zona verda. El Pla General d'Ordenació del 1983 qualifica el recinte com a sistema d'equipaments polivalent i l'edifici es relacionava com a edifici a mantenir i protegir. El 1993 es va aprovar un pla anomenat ' Pla especial de la reforma interior de la fàbrica Gallifa', que es limitava a la fàbrica, doncs l'espai dels patis es qualificava com a espai lliure d'ús públic. El 1993 es van dur a terme les primeres reformes a la planta baixa amb l'objectiu de crear una zona polivalent per a activitats múltiples. La sala principal ocupava les dues terceres parts de la planta, i l'altre tercera part era destinada a escenari, magatzems i camerinos. També va ser reformada part de la teulada amb encavallades metàl·liques sense recolzament intermedi. L'any 1998 va ser objecte una segona consolidació estructural amb la formació del C:I.O. A la segona planta i amb la creació d'una escala i un ascensor que intercomunicava les plantes, creant també un vestíbul general i tornant a reformar la teulada. L'any 2000 es va aprovar un tercer pla de reformes destinat a rehabilitar la primer planta amb l'objectiu de crear una biblioteca municipal. Paral·lelament es va aprovar un projecte d'urbanització de l'accés i la creació d'un nou nucli de comunicacions i accessos a la façana sud, preveient enderrocar coberts annexats a la façana nord i est per tal de recuperar obertures. | <p>Conjunt arquitectònic fabril format per l'antiga fàbrica Gallifa i tot un seguit d'edificacions i coberts annexos de diferents èpoques que ocupen una superfície total de 3.500 m2. L'edifici de la fàbrica és de planta rectangular, de 22 x 49 m. cobert a dues aigües amb teula sobre encadellat ceràmic. L'edifici és format per planta baixa, dos pisos i golfes ocupant cada planta uns 1.000 m2 construïts. Construït en mur de maçoneria amb pedra sorrenca i morter de calç amb formes irregulars i reforçat amb totxana en alguns punts després de la seva rehabilitació i arrebossat completament en ciment . S'obren a les quatre façanes un seguit de finestrals i pòrtics unidireccionals cada 3 o 4 m. permetent una gran il·luminació interior. A diferència de les altres dues fàbriques que constitueixen el conjunt fabril de Sant Joan -Burés i Borràs- la fàbrica Gallifa no manté una posició perpendicular al riu sinó que la seva orientació és en diagonal, en sentit E-O, mantenint la seva entrada principal a diferència de les altres a Ponent. Una sèrie de coberts envolten la construcció i la limiten amb la veïna fàbrica Burés. A llevant destaca un cos quadrat d'època recent construït en totxana i adossat al llarg de tota la façana fins a l'alçada del primer pis. Es tracta d'un cos cobert a dues aigües. Destaca un altre cos rectangular afegit a la seva façana de migdia. Un altre rectangular cos s'adossa a la façana de ponent pel seu cantó N-O a mode de torre sobresortint un pis per sobre de l'alçada general de la fàbrica. També adossat a la façana nord es troba un cos més baix amb coberta obliqua. De tot el conjunt destaca un seguit de coberts d'antiga factura ubicats al cantó N-O construïts en mur de maçoneria que conserven encara els antics portals adovellats d'accés i l'embigat de fusta original. Destaca de tot el conjunt la seva xemeneia octogonal de maó ubicada al cantó S-E de la fàbrica. La nau de la fàbrica ha estat objecte de diverses intervencions arquitectòniques en els últims anys, rehabilitant i readaptant l'antic espai als nous usos. Forma part del conjunt de la fàbrica l'estructura de la resclosa que és compartida amb les altres dos fàbriques veïnes de Sant Joan ( Borràs i Burés)</p> | 08218-18 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Amb data 8 d'Abril de 1845, la societat formada per: Llorenç Balari i Ferrer, Isidre Argemí i Gneres, Maurici Torres i Cornet i Francesc Gallifa i Gomis, industrials ja assentats a Manresa, adquiriren uns terrenys a la veïna població de Sant Joan, on l'any 1860, en Francesc Gallifa, associat amb Argemí i Vila, aixecaria la fàbrica de filats coneguda com a fàbrica Gallifa. Prèviament Gallifa havia entrat en contacte amb els altres industrials de Sant Joan (Borràs i Burés) i entre el 1850 i 1853 es construïa el salt d'aigua que donava energia a la fàbrica. Inicialment la fàbrica funcionava amb vapor i salt d'aigua fins que el 1913 va arribar l'energia elèctrica. La dependència de la força de l'aigua va continuar encara durant força temps, així, el 1933 i 1934 es va modernitzar la turbina i s'hi va posar un alternador accionat per la força del salt d'aigua i els anys posteriors a la Guerra Civil, degut a les restriccions elèctriques, la fàbrica es veié obligada a modernitzar el salt d'aigua de Can Canals. El 1945 es va adquirir un grup electrogen. Les obres de la fàbrica duraren 5 anys i en 1865 es posava en funcionament la instal·lació de tres plantes. El capital inicial era de 575.000 rals i les instal·lacions eren d'una gran magnitud per a l'època: 6.390 fusos i 24 cardadores, i hi treballaven 51 persones. El 1885 la companyia que explotava la fàbrica juntament amb d'altres a Manresa i Cardona es va transformar en Baleri, Gallifa, Vila i Cia. La societat va durar tretze anys fins que el 1898 es va dissoldre i es constituïa una altra: Gallifa, Vila i Cia. Els nous socis eren Magí Gallifa, fill de Francesc Gallifa; Lluís Vila i Josep Matas i posseïa fàbriques a Cardona, Manresa i Sant Joan; i encara el 1927 es transformar en la Industrial Anònima GVC amb els mateixos socis més o menys. A diferència d'altres fàbriques, la Gallifa es va mantenir durant cent vint-i-set anys amb la mateixa trajectòria empresarial i sobretot familiar. L'aiguat del 1907 va afectar la fàbrica tant com a les altres fàbriques del Cardener inundant tota la planta baixa i destrossant la maquinària. Al 1922 hi treballaven 21 homes i 91 dones distribuïts per càrrecs: director, dos selfactors, una contínua, quatre preparadors, tres manyans, dos dependents, un fuster, dues selfactines, tres bataners, cinc cardadores, dos carreters, dos paletes, set nuadores, 32 metxeres i 53 filadores. El personal no va variar mai d'una manera substancial. La conflictivitat laboral ha estat present sempre al llarg de la seva història, així quan a principis del segle XX es van imposar diverses lleis sobre la reducció de la jornada de treball; a la fàbrica Gallifa les dones treballaven 68 hores i mitja a la setmana quan la legislació només en permetia 66; i els nens treballaven 7 quan només podien treballar-ne 6. L'inspector sancionava l'empresa, però als propietaris els resultava més profitós pagar la multa i no modificar la jornada laboral. També és conegut l'episodi de la vaga general del 14 de juliol de 1890 que finalitzà amb la mort d'un dels treballadors per un tret del sereno de la fàbrica, en un episodi de gran tensió laboral. Són notables també els incidents produïts durant el procés de tancament de la fàbrica. S'hi treballava fonamentalment el cotó, encara que els últims anys es va introduir el polièster i la viscosa. Els anys 60 van suposar l'inici de la crisi i, quan es produir el tancament de les fàbriques de Cardona i Manresa, la de Sant Joan es va veure obligada a sucumbir tancant portes el 1978. (SOLANELLES, 1999) (CAMPRUBÍ, 1984).</p> | 41.7440000,1.8071800 | 400818 | 4622041 | 1860-65 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70480-foto-08218-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70480-foto-08218-18-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Actualment el Centre Cívic i Cultural de l'antiga fàbrica Gallifa es gestiona a través de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sant Joan, encara que les altres regidories també facin ús de la seva infrastructura. L'organització corre a càrrec de la Comissió de 'Cal Gallifa' que fa el calendari anual d'activitats i organitza els dies i els recursos materials. Aquesta comissió és formada pels treballadors del centre 'Cal Gallifa', per les regidories de l'Ajuntament i per les Entitats: Grup de Teatre Xalana, Grup de Teatre Parany, El Sidral, Associació de Balls de Saló, el Casal de la Gent Gran, La SCCR La Verbena, Orco's, Blau Nit i Xarxa Sant Joan. El cicle d'actes que es du a terme és ampli i variat donada la polivalència de les sales: Balls, actes socials, dinars populars, teatre etc.. A més a més s'han de tenir present les activitats muntades de forma permanent com les oficines del CIO (Centre d'Iniciatives i Ocupació) organitzades a la segona planta i la futura Biblioteca de la primera planta | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 70482 | Fàbrica Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-borras | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204. SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XIX | La part reutilitzada actualment es troba en bon estat de conservació. Molt pitjor és el de la zona de ponent de la fàbrica que manca d'ús. La xemeneia antiga de la fàbrica va ser enderrocada fa uns anys per la perillositat que representava el seu precari estat de conservació. | <p>Conjunt arquitectònic format per la fàbrica Borràs i les seves antigues dependències. La fàbrica és un edifici de planta rectangular amb coberta a dues aigües de teula. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. S'obren a les quatre façanes de la fàbrica un seguit de finestrals verticals rectangulars que li proporcionen la il·luminació interior. La façana principal és a llevant mantenint una orientació en perpendicular al riu Cardener i una orientació E-O. La construcció es feta amb mur de maçoneria, restant totalment arrebossada i mantenint la façana principal pintada de color blanc. Tot un seguit de cossos i coberts s'adossen i envolten la fàbrica completant en conjunt. S'afegeixen a la fàbrica una sèrie de coberts pel seu cantó de migdia, llevant i nord creant tot un espai entre mig a mode de pati interior. Són els més antics els del cantó nord que tanquen la fàbrica seguint la línia del carrer del Pont amb un edifici de grans proporcions. Un cos posterior s'adossa a la façana nord superant l'alçada de la fàbrica a mode de torre quadrangular sense quasi obertures i trencant la perspectiva lineal i unitària de la façana. Aquesta construcció és feta en totxana. Són també antics el conjunt d'edificacions que s'adossen al cantó S-O de la fàbrica ubicades al costat de la resclosa. Destaca d'aquest conjunt una xemeneia de planta quadrada i de petites proporcions construïda en totxana. Forma part del conjunt de la fàbrica l'estructura de la resclosa que és compartida amb les altres dos fàbriques veïnes de Sant Joan ( Gallifa i Burés)</p> | 08218-19 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La història de la fàbrica està lligada a la del seu fundador, Oleguer Borràs, que el 1835 vivia del producte i del gènere que fabricava amb un teler a mà, i que els diumenges i festius sortia a vendre. Quan va comptar amb l'ajuda dels seus fills -Isidre i Ignasi- tot preveient les expectatives de la industrialització tèxtil que s'estenia arreu, va emprendre la construcció d'una fàbrica tèxtil. Amb el seu amic Burés solien passar resseguint el curs fluvial del Cardener buscant algun salt d'aigua on instal·lar-se fins que va trobar com a idoni el lloc de Sant Joan. Els lligams entre les fàbriques Burés i Borràs van ser estrets no només als començaments sinó que ambdues famílies industrials va emparentar-se. Esteve Burés i Arderiu es va casar amb Raimonda Borràs i Pons, germana d'Ignasi Borràs el 1854. Prèviament van haver de solucionar els problemes de la concessió de l'aigua i comprar el permís per construir una resclosa el 1851. Ambdós industrials (Burés i Borràs) compartien també la resclosa (fitxa 24) . L'edifici es va aixecar als vols del 1855. El capital social era de 154.000 rals i comptava amb 2.000 fusos, tres cardadores i 31 persones treballant. L'energia era bàsicament hidràulica, i el 1866 es va instal·lar un màquina de vapor amb una potència de 25 CV. Uns anys més tard, cap al 1870, el seu fill Ignasi es va instal·lar a Castellbell i el Vilar creant la Colònia Borràs encara existent avui dia. El 1902 una part de la maquinària industrial que hi havia a l'edifici de Sant Joan va ser traslladada a Castellbell. Dedicada fonamentalment a la filatura, el productes Borràs eren apreciats internacionalment i varen obtenir la medalla d'or a l'Exposició Universal de París. L'aiguat del 1907 va afectar a aquesta empresa tant com a les altres de la riba del Cardener. El 1909 mor Oleguer Borràs i la indústria passa a mans de la seva vídua i els seus fill. L 1922 comptava amb 142 treballadors: 36 homes i 106 dones. Poc a poc Borràs va anar desplaçant-se cap a Castellbell i la nova fàbrica de la família a Santa Maria d'Oló. La fàbrica de Sant Joan va ser llogada a altres industrials com les Indústries i Magatzems Jorba que la va explotar entre 1928 i 1931. Del 1931 al 1972 va ser explotada per l'empresa Montaner i Font fins que aquest mateix any va tancar portes. Actualment l'edifici es troba compartimentat i llogat a petits taller metal·lúrgics. (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7451000,1.8081100 | 400897 | 4622162 | 1855 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70482-foto-08218-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro | Part de l'estructura de la fàbrica ha estat reutilitzada per la instal·lació de moderns tallers i magatzems. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 70484 | Fàbrica Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-bures | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204. SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XIX | L'edifici de la fàbrica va ser abandonat a finals dels anys 60 entrant en un estat de degradació força ràpid i acusat. | <p>La fàbrica Burés, també anomenada 'Fàbrica del Mig' es troba instal·lada entre les fàbriques Borràs i Gallifa. Es tracta de tot un conjunt arquitectònic format per l'edifici de la fàbrica i tot un seguit de construccions de diferents èpoques adossades. La seva orientació és perpendicular al riu Cardener en sentit E-O, mantenint l'entrada principal al cantó de llevant a tocar del riu, ja que la banda de ponent limita directament amb el rec de la resclosa. L'edifici de la fàbrica pròpiament dita consta de plata baixa, i dos pisos i és coberta a quatre aigües amb teula. Construïda en mur de maçoneria es troba actualment arrebossada en tot el seu exterior. S'obren a les tres façanes -nord, migdia i llevant- un seguit de grans finestrals rectangulars que li proporcionen la il·luminació natural. Molts d'aquests finestrals es troben reforçats amb dovelles de maó. Una sèrie de construccions s'adossen a les quatre façanes formant un conjunt complex. Destaca especialment el cos adossat a la façana de ponent per ser el més antic i trobar-se a tocar de la resclosa. Es tracta d'un cos rectangular amb finestres irregulars que arriba fins a l'alçada del primer pis. Destaca també d'antiga factura la torre adossada al cantó N-E . Els coberts que s'adossen als cantons de Ponent i Llevant són de recent edificació i aprofitats actualment com a seu de indústries i tallers actuals. Forma part del conjunt de la fàbrica l'estructura de la resclosa que és compartida amb les altres dos fàbriques veïnes de Sant Joan ( Borràs i Gallifa)</p> | 08218-20 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La fàbrica Burés, també anomenada 'Fàbrica del Mig' es troba instal·lada entre les fàbriques Borràs i Gallifa. Els orígens de la fàbrica es remunten a l'amistat que unia Francesc Burés i Oleguer Borràs, els quals a més a més van emparentar-se el 1854 (Esteve Burés i Arderiu es va casar amb Raimonda Borràs i Pons, gemina d'Ignasi Borràs). Amb el seu amic Burés solien passar resseguint el curs fluvial del Cardener buscant algun salt d'aigua on instal·lar-se fins que va trobar com a idoni el lloc de Sant Joan. Prèviament van haver de solucionar el problema de l'aigua, comprant el permís per construir una resclosa el 1851. Ambdós industrials (Burés i Borràs) compartien també la resclosa. Pels vols del 1860 va alçar-se l'edifici fabril i l'empresa comptaria amb el nom de 'Francisco Burés i Compañía', referint-se també als seus fills. El capital social era de 178.000 rals, disposava de setze telers, 1.500 fusos i tenia 36 treballadors. Quan Francisco Burés va morir, els seus fills es van fer càrrec de la companyia, i el 1869 va passar a anomenar-se 'Burés Hermanos'. L'interès dels nous propietaris va anar disminuint a mida que s'interessaven per uns nous terrenys a Castellbell i el Vilar on van fundar la Colònia Burés, encara avui dia en actiu. L'aiguat del 1907 va inundar aquesta fàbrica com moltes altres del Cardener. El 1911 seguint el model de colònia, es van construir al costat de la fàbrica un grup de casetes formant un carrer que servirien d'estada als treballadors de la fàbrica (actual carrer Burés). A banda de les cases també es va aixecar una carnisseria, barberia i sala de ball. El 1922 comptava amb 30 treballadors: 25 dones i 5 homes i constava com a propietari Jaume Campmajor. Aquest va regir la fàbrica fins l'any 1958, quan un empresari sabadellenc, Pere Riba i Doménech, es va fer càrrec del negoci. Era l'origen de l'actual Auxiliar Tèxtil Riba, que va tenir el seu primer emplaçament en aquesta fàbrica fins que el 1965 va adquirir els actuals terrenys quedant totalment abandonada l'actual edifici. (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7447500,1.8078700 | 400876 | 4622123 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70484-foto-08218-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70484-foto-08218-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70512 | Mas les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-feixes | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX | La casa no ha patit reformes estructurals en els últims cinquanta anys | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de les Feixes i algunes dependències annexes. La casa és una construcció de planta rectangular coberta a dues aigües amb teula. La façana principal és orientada a llevant, obrint-se un portal adovellat que dóna accés a la casa. El conjunt de la casa és format per Planta baixa, pis principal adequat com a vivenda i golfes. Encastat a la façana es pot apreciar un sagrat cor i les restes d'un antic rellotge de sol. Adossats a la façana de ponent es troben uns antics coberts de planta quadrada coberts també a dues aigües que arriben fins l'alçada del primer pis de la casa. Aquests coberts cobrien antigament un forn de pa, una premsa de vi i unes tines. Tot aquest conjunt interior va ser enderrocat cap als 60, construint-s'hi uns moderns garatges. Sorgeix d'aquest cobert un mur que tanca el conjunt de la casa per la banda de migdia donant la volta i incloent-hi la façana principal, cercant d'aquesta manera pràcticament tot el conjunt de la casa. Aquest pati que envoltava la casa era ple d'antigues corts per animals que van ser enderrocades cap al 1960. A la façana nord s'adossa una antiga cisterna d'aigua que conté una llinda amb el nom de Francisco Iglesias i amb la data de 1876. Complerta el conjunt una barraca de planta quadrada construïda vora el riu a principis del segle XX destinada a guardar les eines dels horts. Dintre de la barraca es conserva un pou circular.</p> | 08218-34 | Sant Martí de Torruella | <p>El mas les Feixes apareix documentat al segle XVI en ocasió al fogatge del 1553 quan la casa apareix habitada per Joan Feixes (AA.DD, 1984), i novament al cens del 1718 apareixent Josep Feixas com a propietari (AA.DD, 1984). També es conserva l'inventari fet per Pere Joan Feixes el 1635 on es fa relació dels bens materials de la casa (AA.DD, 1984). En aquests moments el mas encara comptava amb la propietat del molí ubicat molt a prop de la casa i anomenat llavors Molí de les Feixes. Aquesta situació canvià a partir del 1665 en que Joan Feixes, propietari de la casa i usufructuari del molí, el ven a un paraire de Santpedor (AA.DD, 1984). Bona part de l'economia del mas devia assentar-se a partir del segle XVIII en el cultiu de la vinya, ja que les referències documentals a partir d'aquests moments estan lligades a aquesta activitat, així es coneix l'acta d'assentament que els propietaris de la casa -Joan i Josefa Quinquer i Fexas- fan a un pagès anomenat Joan Botifoll en una peça de terra del mas per plantar-hi vinya. A partir d'aquest moment el cognom de la família passa a ser el de Quinquer, i així és com apareixen a la consueta parroquial de Sant Martí del 1800 (AA.DD, 1984). Malgrat tot les dificultats econòmiques devien ser patents ja que el 1812 els propietaris han de recórrer a signar una carta de gràcia sobre bona part de les terres plantades de vinya a favor del fabricant de Manresa Francesc Cots (COMAS, 1988) iniciant així un procés successiu de compres i vendes que ha perdurat fins aquest segle. La casa va ser propietat de la família Iglesias fins el 1955 en què es va vendre als propietaris de la casa de Cal Bernades de Casserres. L'any 1958 va ser comprada per la família Moncunill que és l'actual propietària.</p> | 41.7763500,1.7858500 | 399095 | 4625657 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70512-foto-08218-34-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | No es conserva cap col·lecció de documents ni de fotografies antigues de la casa. Dins de la propietat tampoc no es conserven tines ni barraques de vinya. A peu de la carretera encara existeix l'antiga font de les Feixes, encara que no es coneix ben bé si està ubicada dins de la propietat de les Feixes o de la Casa Gran. Els propietaris conserven alguns elements que cal tenir en compte: 1./Una màquina de ventar. 2./ Una màquina de tallar herba. Cal esmentar també que segons informació oral dels actuals propietaris l'aigua del pou que encara existeix dins la barraca vora el riu era extreta mitjançant un sínia moguda per força animal. Aquesta sínia conduïa l'aigua fins els horts. Segons una altra informació oral dels actuals propietaris a la confluència de la riera de les Feixes amb el riu Cardener existien fins fa uns anys forats excavats a la roca vora el riu que podrien ser senyals de restes d'una antiga resclosa (Molí medieval del Gual Pedregós). Tot aquest paratge i les possibles restes van desaparèixer quan als anys 90 van arranjar els marges del riu. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70532 | Cal Rojas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rojas | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Josep Rojas.</p> | XIX | L'estat de conservació actual és molt dolent, especialment la part de migdia de la finca que era l'antic local de la Verbena. En un futur proper el propietari ha manifestat la intenció d'enderrocar la part posterior de l'edifici que dóna accés al carrer Josep Rojas degut al mal estat de conservació en què es troba. | <p>Conjunt de dues vivendes formant dues cases adossades entre mitjeres al carrer del Pont. Formades per Planta baixa i primer pis. Degut a la seva uniformitat arquitectònica semblen del mateix moment i de la mateixa construcció, sent en realitat dos habitatges de diferents èpoques. A l'habitatge més antic s'hi accedeix per un portal principal de mig punt, amb porta de ferro i vidre. Hi ha obertes a la façana diverses finestres i un balcó al pis principal. Als baixos de la part de casa més moderna es va instal·lar l'any 1975 la seu del banc Banesto (Banco Español de Crédito), per la qual cosa es va modernitzar l'accés i l'entrada. Al primer pis també s'han obert diverses finestres i balcons. Tot el conjunt és construït en tovots, i la façana ha estat arrebossada i pintada. El conjunt no ha patit cap modificació estructural des de la seva construcció.</p> | 08218-50 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Segons informació oral del seu propietari actual, el Sr. Josep Rojas i Miró, la casa va ser construïda entre els anys 1825 i 1845 i va ser la residència del director de la fàbrica Borràs -Sr. Joaquim Cornet- a finals del segle XIX. El 1905 va anar a parar a mans de la família López de Manresa i a la mort del seu propietari va passar per herència al seu nebot, el Sr. Josep Rojas i Bonvehí el 1920. La casa original era la del carrer del Pont, 19 que té l'entrada pel portal de mig punt. L'any 1943 el Sr. Rojas va construir en el mateix estil una casa adossada a llevant en la mateixa línia del carrer en direcció al pont. El Sr. Rojas era tocinaire i va instal·lar als baixos de la casa un escorxador, oficines i una botiga on venia els seus productes, deixant el primer pis com a residència de la família. La part posterior de la casa, amb accés per l'actual carrer Josep Rojas va ser adequada com a local de l'entitat La Verbena i es va instal·lar un petit cafè regentat pel mateix Sr. Rojas. L'any 1956 a la mort del propietari la finca va passar a mans del seu fill, el Sr. Josep Roja i Miró que va ampliar el negoci de l'escorxador fundant l'actual fàbrica Mafrica i traslladant l'activitat a la seu de l'actual fabrica. L'any 1962 la finca va ser convertida en habitatges privats de lloguer, funció que perdura fins a l'actualitat. De l'any 1975 al 2000 els baixos han estat la seu del Banc Banesto.</p> | 41.7456900,1.8063700 | 400753 | 4622229 | 1825-45 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70532-foto-08218-50-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | 102 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70534 | Mas els Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-els-casals-0 | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX | La casa no ha patit transformacions estructurals almenys des de fa 50 anys. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de Can Casals i alguns coberts que l'envolten construïts recentment. Encara que hi hagués hagut una construcció anterior a l'actual, el mas actual data de principis o mitjans del segle XIX. La casa principal és de planta quadrada coberta a dues aigües amb teula. Consta de planta baixa, pis principal habilitat com a vivenda i golfes. . La façana principal està orientada a llevant. En un moment posterior es van afegir a aquesta façana dos coberts, un perpendicular i un altre en paral·lel que formen un conjunt en forma de L just davant de l'entrada principal. En una època posterior es va construir un mur que unia el cobert de davant de la casa amb la façana formant un pati tancat al qual s'accedeix per una porta orientada al nord. Tot aquest conjunt de coberts i patis afegits, degut a les seves reduïdes dimensions, fa que no es pugui apreciar amb claredat la façana principal. El cobert adossat en perpendicular ocupa més de la meitat de la façana per la qual cosa l'antic portal adovellat d'entrada a la casa va ser modificat i es va fer un altre més petit i una mica desplaçat al nord que és l'actual portal adovellat d'entrada a la casa. Es conserven els embigats de fusta originals. Al cobert del pati d'entrada que queda en paral·lel a la façana principal es van construir tres tines. A diferència de moltes de les cases de la zona manca de celler. L'explicació d'aquesta falta de celler bé donada pel fet de què tota la producció de vi era venuda directament a la cooperativa de Santpedor. Completen el conjunt alguns coberts construïts al voltant de la casa pel seu cantó de ponent i del nord.</p> | 08218-52 | Sant Martí de Torruella | <p>Documentat des del 1064 amb el nom de mas Odger o Otger es tractava d'una propietat en mas civils, concretament d'un cavaller. Va canviar de nom en època indeterminada, doncs al fogatge del 1553 apareix com a propietari Pere Casals d'on prendria el nom (AA.DD, 1984). Encara que no s'ha pogut documentar, el topònim Casals podria indicar, més que un mas, un conjunt de cases situades molt a prop i amb relació entre si, predominant finalment una d'elles que es convertiria en mas i prendria com a nom la referència del topònim antic. Es de suposar que el mas aniria canviant de propietaris al llarg del temps. Segons informació oral facilitada pels actuals masovers, l'any 1864 es trobava en mans de la família Balaguer que el va mantenir fins l'any 1932 en què va ser adquirit pel Sr. Josep Purtí, procedent d'Oló. A la seva mort el mas va recaure en mans de la seva filla Maria i el seu gendre Isidre Crispiera. A la mort de la propietària el mas va ser donat al Seminari del Bisbat de Vic que és el seu actual propietari. Al segle XIX la finca apareix com a agregada del terme de Manresa. Actualment es troba repartida entre els termes de Sant Fruitós de Bages, Santpedor i Sant Joan de Vilatorrada.</p> | 41.7649000,1.8260000 | 402414 | 4624340 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70534-foto-08218-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70534-foto-08218-52-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La casa conserva un interessant llegat format per dos plànols generals de les propietats del mas. El més antic va ser fet a instància del seu propietari Salvador Balaguer l'any 1864. En ell es apareixen els límits de la propietat i la divisió de finques. L'altre va ser fet a instància de Lluís Balaguer l'any 1928. No es conserven fotografies antigues. Per davant de la casa passava l'antic camí que anava de Manresa a Santpedor. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70542 | Can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pla-5 | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX | Encara que ha estat objecte d'algunes reformes estructurals, la casa es troba actualment habitada i en bon estat de conservació | <p>Casa originalment de planta quadrangular, que va ser convertida en rectangular al afegir posteriorment un nou tram al nord de l'antiga construcció. Construïda en mur de maçoneria amb pedres irregulars unides amb calç. Consta de planta baixa i primer i segon pis adequats com a habitatges. La façana principal és orientada a llevant, a tocar de la carretera de Manresa a Cardona, i va ser dotada de dos grans portals oberts amb un arc rebaixat destinats a ser oberts i exposar als viatgers que passaven per la carretera els productes per a vendre. Una sèrie de finestrals convertits en portes, que donen accés a balcons, van ser oberts al primer pis, i un seguit de finestres i portes amb balcons al segon. La casa va ser objecte d'algunes ampliacions posteriors que van modificar si no la seva fisonomia (ja que les ampliacions van ser fetes en la mateixa línia estètica que la casa original), la seva planta. A principis del segle XX la casa va ser ampliada en direcció al nord afegint un altre cos de la mateixa alçada que s'obria amb un altre gran portal als baixos, amb l'objectiu d'ampliar el negoci i permetre als viatgers reposar en aquest espai i servir algun menjar i beguda. Aquest cos s'obre igualment amb balcons al primer pis i balcons i finestres al segon acompasant la mateixa línia de l'edifici original. Amb posterioritat va ser afegit un altre cos de forma trapezoïdal en totxana a la façana de migdia que va ser obert amb galeries al primer i segon pis que han estat parcialment cobertes. La façana de ponent és la part més modificada de la casa originària obrint-se amb un seguit de finestrals i terrats d'ús divers.</p> | 08218-60 | Sant Martí de Torruella | <p>Segons informació oral de la pròpia família Pla, cap a l'any 1880 els propietaris de la masia de Can Pla Vell van decidir construir una casa al peu de la nova carretera de Manresa a Cardona. L'objectiu d'aquesta nova construcció i del trasllat de la família a la nova casa era aconseguir vendre el vi, l'aiguardent i els seus productes amb més facilitat que a l'antiga casa de Can Pla Vell. Per accedir a l'antiga casa era necessari travessar el riu Cardener per una passarel·la fins a l'antic camí que anava de Sant Joan a Callús, i en cas de pluges fortes o inclemències meteorològiques aquest pas es feia difícil. En aquell temps un dels principals ingressos de la família era la venda dels productes que es produïen a la casa, especialment el vi i per tant es va optar per anar a viure al peu de la carretera. La casa va ser ideada des del principi com a lloc de venda, per tant a la façana que donava a la carretera es van fer uns grans portals que eren oberts i que permetien exposar els productes per a vendre. Al cap de poc temps es va afegir un nou tram que va ser convertit en un lloc on podien parar els carruatges, i es van començar a servir menjars pels traginers i viatgers que circulaven per la carretera. Segons la família aquesta activitat no era concebuda ben bé com a 'Hostal', ja que l'objectiu i la principal activitat era la venda dels seus productes.</p> | 41.7709300,1.7885300 | 399309 | 4625053 | 1880-90 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70542-foto-08218-60-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Una part de la casa va ser habilitada com a escola municipal a mitjans del segle XX. Una part dels baixos de casa allotgen actualment les oficines de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Sant Martí de Torruella. | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 70547 | Tines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines | <p>AA.DD.: Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. 1984. COMAS I CLOSAS F.: Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XIX | Exceptuant el cas de les tines del mas Can Canals Nou i del Mas Vilatorrada on hi ha hagut una preocupació per la restauració i la conservació, en la resta dels casos es troben en un estat d'abandonament considerable, moltes d'elles derruïdes | <p>Les tines són construccions que presenten característiques ben similars. La seva planta exterior pot ser quadrangular o circular. La part inferior està realitzada amb pedra i morter. L'interior acostuma a ser circular, i està recobert amb peces de ceràmica envernissada. Seguidament, com a prolongació de la tina, es bastien uns murs de pedra seca que formaven la seva estructura exterior, quadrada o circular, on es bastia una obertura. La coberta està formada normalment per una volta cònica de pedra seca recoberta de terra per impermeabilitzar-la. La tina té normalment un accés superior des d'on s'abocava el most un cop premsat, i a la part inferior hi havia els brocs per on es buidava. Algunes tenen una barraca adossada que tancava l'accés de la tina per la part inferior i a més podia servir per guardar les eines. Al terme de Sant Joan de Vilatorrada i a Sant Martí de Torruella es conserven algunes tines com a elements arquitectònics aïllats, en alguns casos es tracta simplement de la tina sense cap altre element al mig d'un camp. En altres ocasions, es tracta d'un grup de tines (tres o quatre) a les quals s'ha afegit una barraca al peu de cada tina. Les localitzades són les següents: -TINES DEL MAS CAN CANALS NOU: Conjunt de quatre tines de planta circular amb una barraca de planta quadrada adossada als peus de cadascuna de les tines. Tres d'elles formen part del mateix conjunt i estan construïdes en la mateixa línia. La quarta té el doble d'alçada de les altres i es troba construïda independent al darrera d'una de les altres tres. El nivell del terra original ha estat sobrepujat arran de la restauració de l'any 1962 fins a cobrir la porta d'accés dels dipòsits inferiors fins a mitja alçada. Cobertes amb teulada plana de teula. Aquest conjunt formava part d'un grup més gran de 10 tines (sis de planta quadrada i quatre circular). Les de planta quadrada, degut al seu mal estat de conservació, van ser enderrocades el 1962 quan es van restaurar les altres. -TINES DE CAL RIERA NOU: Es tracta de dues tines aïllades sense barraca adossada ubicades entre la casa de Can Riera Nou i Cal Mateu. Una de les tines es troba situada en un camp a ponent de la Casa de Cal Riera Nou, és de planta quadrada, construïda exteriorment amb mur de paredat i reforçada amb pedra a les cantonades. Es tractava d'una tina coberta. Actualment, el seu estat de conservació és molt dolent. L'altra tina es troba recolzada en un antic marge que salva el desnivell entre les cases de Cal Riera Nou i Cal Mateu, trobant-se pràcticament a tocar d'aquesta última casa. Es tracta d'una tina de petites dimensions, sense barraca adossada, construïda en pedra seca, i coberta. El seu estat de conservació és bo. -TINES DE CAL CORNET: Conjunt de dues tines aïllades de planta quadrada ubicades al peu de la costa de Can Pla sense barraca adossada. El seu estat de conservació és regular. -TINES DE LA BARRACA VELLA: Conjunt de quatre tines de planta quadrada amb barraca adossada als peus, ubicades uns metres a llevant de la casa anomenada La barraca Vella. Tot el conjunt es troba construït adossat a un petit turonet. Es tracta d'un conjunt de tines fetes en pedra seca i cobertes amb teula. Totes les barraques tenen la porta orientada al nord, destacant una d'elles que conserva l'entrada en forma d'arcada de grans dimensions. L'estat de conservació és dolent, començant a caure les teulades. -TINES DEL MAS VILATORRADA: Formen part del conjunt del mas Vilatorrada un conjunt de tres tines aïllades ubicades a uns metres al cantó N-O de la casa. Es tracta d'un seguit de tres tines, una central de cos quadrangular amb barraca adossada als peus, i dos de planta circular que l'envolten, una d'elles, la del cantó esquerre també amb barraca adossada. L'estat de conservació és bo. -TINES DEL MAS CAN CANALS VELL-FINCA SANTA MARTA: A uns metres al nord de la casa es troben les restes d'una antiga tina de planta circular que pertany al mas. El seu estat de conservació és dolent.</p> | 08218-65 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>El sistema de construcció en pedra seca és molt antic en la comarca. L'origen de les actuals tines el podem trobar a finals dels segle XVIII i al llarg del segle XIX, producte de l'expansió agrària que va suposar la gran demanda de vins i licors en el mercat. Aquest fer va empènyer a bona part dels propietaris a roturar els boscos i a plantar mitjançant el sistema de feixes, camps i turons fins aleshores considerats marginals. El raïm es premsava al peu de la vinya i posteriorment es transportava fins al celler. Amb aquest sistema s'aconseguia reduir notablement el volum que s'havia de transportar, i conseqüentment, les despeses que se'n derivaven. En algunes ocasions les tines es troben al costat del mas com és el cas del Can Canals Nou, Vilatorrada o de la Barraca Vella. En aquest cas l'objectiu era dipositar el raïm dels rabassaires que conreaven terres del mas.</p> | 41.7604500,1.7885900 | 399298 | 4623889 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70547-foto-08218-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70547-foto-08218-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70547-foto-08218-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70548 | Barraques de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-vinya | <p>AA.DD.: Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. 1984. COMAS I CLOSAS F.: Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XIX | La majoria d'elles no tenen cap us específic en l'actualitat, la qual cosa fa que estiguin abandonades sense cap interès per la seva conservació, corrent el perill d'ensorrar-se. Molts dels propietaris actuals les enderroquen sense cap interès per la seva conservació. | <p>La barraca de vinya és una construcció de pedra seca, normalment de planta única ja sigui circular, o bé quadrada, que es cobreix amb una volta de pedra. L'element més característic és la utilització de la volta cònica. Aquesta volta es basa en una superposició de filades de pedres planes, col·locades de manera que surtin cap a l'interior i acabin tancant la volta. Les pedres que formen les files es falquen amb les altres per tal de donar consistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. És important que totes les pedres estiguin ben falcades. Un cop posades totes les filades, la volta es clou amb una gran llosa o bé diverses pedres petites. En ocasions la volta es cobreix amb una capa de pedruscall i terra per tal d'impermeabilitzar-la. La volta cònica serveix per cobrir edificis, tant de planta circular com quadrangular. En el cas de la planta rectangular, hi ha una dificultat afegida en el pas cap al pla circular de la volta. Això s'aconsegueix amb la utilització de petxines, pedres travesseres que es col·loquen en els angles i permeten pujar la volta. Les seves dimensions solen ser reduïdes perquè el tipus de volta limita molt l'espai que s'ha de cobrir. Tota l'estructura està subjecta a una sèrie de contrapesos que s'equilibren assegurant l'estabilitat de la construcció. Els murs que sostenen la volta estan fets també amb pedra seca i el seu gruix varia en funció de l'alçada de la volta; a més alçada i amplitud correspon més gruix de mur per suportar les pressions. Les pedres es col·loquen normalment sense treballar, exceptuant les que es col·loquen a les cantonades o a les obertures. En alguns casos a més de la porta, s'obren petites obertures en el mur que serveixen per poder veure l'exterior. En ocasions es presenten combinacions de dues o més barraques adossades, o be s'adossen a les tines. També pot donar-se el cas que, per estalviar feina, la barraca estigui adossada a algun marge de vinya, aprofitant la paret natural com a fons de barraca. Les portes s'obren normalment amb llinda a excepció d'algun cas on s'utilitza la mateixa pedra per fer una arcada. Al terme de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella trobem alguns masos amb llarga tradició vitícola que conserven encara algunes de les barraques de vinya dins de les seves propietats. Són els següents: MAS CAN CANALS NOU: La finca conserva dues barraques de vinya de planta quadrada dins de la seva propietat ubicades a la costa de Montcunill. MAS EL SOLER: La finca conserva quatre barraques de vinya dins les seves propietats ubicades a l'entorn de la casa. Són barraques de planta quadrada cobertes amb falsa volta que es troben en bon estat de conservació. MAS CAL CORNET: La propietat conserva una barraca de vinya de planta quadrada en una finca situada a mà esquerra del camí que va de Sant Joan a Callús. Es tracta d'una construcció típica amb pedra seca i coberta amb falsa volta situada sobre un petit turó. L'estat de conservació és bo. MAS CAN PLA VELL: La propietat conserva tres barraques de vinya, una de planta circular i dues de planta quadrada construïdes en pedra seca, cobertes amb falsa volta i amb la porta orientada a llevant, al lloc anomenat Camp Gran. L'estat de conservació d'una de les quadrades és bo, l'altre és regular. La de planta circular ha començat a ensorrar-se recentment. La finca també conserva una altra barraca de vinya de planta quadrada al camp anomenat de la Solella amb les mateixes característiques que les anteriors, exceptuant la porta que és orientada a migdia. L'estat de conservació és bo. MAS LLOBET: Les antigues propietats d'aquests masos s'estenien a llarg de tota la falda del Collbaix. Aquesta era una zona dedicada de forma quasi exclusiva al cultiu de la vinya, sent abundants encara els testimonis.</p> | 08218-66 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>La pedra seca és una tècnica constructiva molt antiga que permet diverses aplicacions. Al terme de Sant Joan com a la resta del Bages, l'aparició de barraques està estretament lligada a la gran expansió que la vinya va tenir a les últimes dècades del segle XIX a la comarca. La gran demanda de vins i derivats va provocar l'aprofitament de tota la superfície conreable, i una bona part del bosc de la zona es va convertir el feixes plantades de vinya, fins que l'arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX va posar fi aquesta febre vitícola. Aquest període d'expansió agrícola va empènyer al conreu de terres marginals sovint lluny dels llocs d'hàbitat. El desplaçament feixuc fins a la vinya obligava en moltes ocasions a tenir un lloc on guardar les eines d'un dia per l'altre, a fi de no carregar-les constantment. És amb aquest objectiu que neixen les barraques de vinya: guardar les eines necessàries pel cultiu, i alhora tenir un lloc on aixoplugar-se en cas de pluja o per passar la nit si la distància fins a casa era molt llarga.</p> | 41.7720500,1.7791400 | 398530 | 4625188 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70548-foto-08218-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70548-foto-08218-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70548-foto-08218-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | (Continuació descripció) Es conserven, entre la zona ocupada pels camps entre la falda del Collbaix i les primeres cases del municipi de Sant Joan de Vilatorrada, cinc barraques de planta circular i tres barraques de planta quadrada. Destaca especialment per la barraca ubicada a tocar de l'Eix Transversal. Es tracta d'una barraca de planta circular amb la porta d'accés orientada a ponent i constituïda per un arc adovellat d'una alçada similar pràcticament al de tota la barraca. Es tracta d'un arc fet amb dovelles petites, unificades amb argamassa i molt més treballat que la resta de l'edificació. L'estat de conservació d'aquestes barraques és regular, trobant-se algunes amb part del sostre derruït o en un procés avançat de desmoronament. MAS TORRES DE BAGES: Degut a la seva intensa dedicació a l'activitat vitícola el mas Torres de Bages conserva encara tres barraques de vinya, una de planta circular i dues de planta quadrada, en bon estat de conservació totes tres. MAS CAN CANALS VELL- FINCA SANTA MARTA: Dins dels límits de les seves propietats es conserven cinc barraques de vinya, tres de quadrades i dues de planta circular. Altres indrets que no pertanyen a cap mas però on podem trobar barraques de vinya són: PLA DELS VINYATS: Al Pla dels Vinyats (antiga propietat del Mas Torres de Bages) es conserven encara al marge dret de la carretera de Manresa a Cardona, just davant de l'actual polígon industrial un seguit de quatre barraques de vinya de petites dimensions, de planta quadrada, en un estat de conservació molt dolent. COLLBAIX: A la seva vessant nord conserva una barraca de vinya de planta quadrada de grans dimensions. L'estat de conservació és bo. Al cim de Collbaix també podem trobar mostres de possibles edificacions que poden ser considerades antigues barraques de vinya avui dia derruïdes. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70549 | Forn de maons de can Pla Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-maons-de-can-pla-vell | <p>OLIVARES D. (1994), Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al forn de Cal Bassacs. Arqueociència.</p> | XIX | El forn va deixar d'utilitzar-se ja al segle passat. Encara que hagi caigut la coberta de l'estructura superior es troba en bon estat de conservació. | <p>Conjunt arquitectònic format per les instal·lacions i dependències del forn de maons. L'estructura del forn és construïda a partir d'un rebaix realitzat en el terreny natural i que separa una zona boscosa d'un camp de cultiu. En la part inferior del rebaix s'ubica la cambra de combustió formada per dues parets d'argila cuita que s'adossen al retall del terreny i que formaven la caixa del forn. Aquesta caixa es troba actualment plena de vegetació. A la part inferior d'aquesta caixa es troba la boca d'alimentació feta amb pedres i maons i que servia com a base per introduir llenya en el forn. Sobre aquesta caixa es situava teòricament un graella de la qual no es van trobar rastres, encara que és possible que hagi caigut dins l'estructura de la caixa. Sobre la superfície de la caixa i la graella es va aixecar una construcció en pedra seca de planta quadrangular i a la qual s'accedeix des de la part superior del rebaix. Manca la coberta d'aquesta estructura que segurament devia estar feta amb volta falsa a l'estil de les barraques de vinya. La porta és oberta al cantó nord amb petites dovelles de pedra. Complerta l'estructura exterior del forn una altra estructura de pedra en forma de volta de grans dimensions que protegia l'entrada de la boca d'alimentació i creava un espai que permetia treballar, guardar estris i argila, o acumular llenya protegint-la de la pluja.</p> | 08218-67 | Sant Martí de Torruella | <p>El forn es troba dins de la propietat del mas Can Pla Vell i va ser construït per Martí Pla a finals del segle XIX , amb l'objectiu de ser utilitzat per les obres de la casa. El sistema de producció de ceràmica i obra constructiva en forns, com maons, teules i altres peces d'argila cuita és llargament conegut i va mantenir-se de manera semblant durant molt segles. El treball en el forn no implicava sols el propi forn sinó que requeria de la presència propera d'un punt d'aigua, i d'algun indret proper on agafar argila base. D'aquí que aquest forn es trobi al costat de la ja desapareguda Font de Can Pla. El forn va deixar de ser utilitzat les primeres dècades del segle XX.</p> | 41.7653900,1.7814800 | 398714 | 4624446 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70549-foto-08218-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70549-foto-08218-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | No ha estat mai utilitzat com a forn comunitari, sent d'ús exclusiu de la casa de Can Pla Vell | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70555 | Mas cal Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cal-miquelo | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.:(1988),Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX | La casa no ha patit reformes estructurals importants en els últims cinquanta anys. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa i algunes estructures adjacents. La casa pròpiament dita és de planta quadrangular construïda en mur de maçoneria amb pedra irregular amb coberta a dues aigües de teula. Consta de planta baixa, primer pis adequat com a habitatge i golfes. La façana principal és orientada a migdia obrint-se al mig de la façana un portal adovellat que dóna accés a l'interior de la casa. Aquest portal deu haver estat reconstruït en algun moment ja que el brancal dret és acabat amb totxo. A principis de segle va afegir-se a casa un cos rectangular a ponent i als anys vuitanta va ser afegit un altre cos a llevant que finalitza en una terrassa a l'alçada del primer pis. Al cantó de ponent de la façana principal es poden apreciar actualment unes escales de pedra adossades que van ser tretes de l'interior de la casa i ubicades fa uns anys en aquest indret. Adossades al cantó nord de la casa es conserven dues tines antigues amb barraca adossada de grans proporcions i una cisterna d'aigua més moderna. La casa devia haver estat arrebossada en algun moment doncs encara es poden apreciar restes de l'antic arrebossat a la façana principal. Complerta el conjunt un antic cobert adossat en perpendicular al cantó de ponent de la casa al qual se li han afegit cossos més petits i moderns.</p> | 08218-73 | Sant Martí de Torruella | <p>No es conserven referències documentals sobre Cal Miqueló ja que devia tractar-se d'un mas de modestes condicions sorgit arran de l'expansió econòmica i demogràfica que comportar el cultiu de la vinya al segle XIX.. Segons informació oral dels actuals propietaris la casa va ser venuda cap al 1920 i va passar per diferents mans en poques dècades fins que als anys 50 va ser adquirida per la família Serravinyals que són els actuals propietaris.</p> | 41.7810900,1.7737500 | 398097 | 4626198 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70555-foto-08218-73-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La casa no conserva cap document no cap fotografia antiga. La propietat no conserva cap tina ni barraca de vinya dins dels seus límits. Un dels cossos adossats a la façana de llevant era un antic forn de pa. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70563 | Cal Celdoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-celdoni | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX | La casa ha patit important reformes estructurals a l'interior modificant l'espai de les tines i adequant-lo com a vivenda | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de Cal Celdoni i alguns coberts adjacents. La casa pròpiament dita és de planta quadrangular amb coberta a dues aigües de teula. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. És construïda en mur de maçoneria amb pedra irregular reforçat a les cantonades amb carreus. Conserva encara restes de l'antic arrebossat. La façana principal és orientada a llevant obrint-se al extrem de ponent un portal adintellat amb la llinda superior lleugerament rebaixada. Al mig d'aquesta llinda pot llegir-se la data de 1873, any d'una possible reforma de la casa. Al nord de la casa va afegir-se posteriorment un cos rectangular dedicat a les tines i a les feines de la vinya que va obligar a refer tota la teulada. Adossats a aquest cos en perpendicular sobresurten uns antics coberts recentment reformats i engrandits en totxana. Destaca d'entre tots un antic cobert adossat a la façana de ponent que ha estat engrandit afegint un primer pis que s'obre a ponent amb uns grans finestrals. Un altre cos antic resta adossat a la façana de ponent que s'obre a l'alçada del primer pis en un terrat cobert.. Resta també adossada a la façana de ponent una rampa que donava accés a l'espai dedicat a tines. Complerta el conjunt un cobert de construcció més moderna a uns metres de la casa.</p> | 08218-81 | Sant Martí de Torreulla | <p>La família propietari de la casa de Cal Celdoni conserva un important llegat documental que permet reconstruir la història de la casa. Així, es conserva el document de compra dels terrenys ubicats a la zona del 'Rieral del Molí Vell' , termenejant amb les terres del mas Cornet, per la família Baraldés a Maurici Quinquer, pagès de Súria; terrenys destinats a la construcció de la casa l'any 1847. L'edificació i establiment de la casa devia estar lligat al fenomen d'expansió de la vinya de mitjans del segle XIX, quan molts petits pagesos van passar a ser propietaris de petites parcel·les que van edificar. La casa ha romàs lligada des d'aleshores a la família Baraldés. L'any 1873 devia patir una important reforma que li va donar l'aire actual.</p> | 41.7746700,1.7854500 | 399059 | 4625471 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70563-foto-08218-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70563-foto-08218-81-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Els propietaris de la casa conserven una important col·lecció documental lligada a la història de la casa (Compra-venda de terrenys, arrendaments, capítols matrimonials, testaments, inventaris etc..) des del 1847 fins el 1954. També es conserven dos àlbums de fotografies de principis del segle XX de la família Baraldés. A més a més la casa conserva alguns objectes a tenir en compte: 1./1 tina circular integrada a la casa. 2./Una premsa de vi.3./Una màquina de tallar farratge. 4./Una serra. 5./Una pastera. 6./Tres forques antigues. 7./ Un 'fuelle' antic. 8./Una màquina de ventar. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70572 | Pou de glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-3 | <p>PERARNAU I LLORENÇ (1992). Els pous de glaç de la comarca de Bages. Col.Quaderns, 5. C.E.B. Manresa. CANALS I GUILERA (1990) 'Els pous de neu i glaç a Catalunya' a Ciència, 65 pp.42-45. Barcelona. CAPEL SAEZ H (1970) 'Una actividad desaparecida de las montañas mediterraneas: el comercio de la nieve' a Revista de Geografia, 1. U.B. Barcelona</p> | XIX | L'estructura es troba en un estat complert d'abandonament. | <p>La recollida i conservació de la neu i el glaç presentava dificultats pràctiques importants. Un dels elements determinants és aconseguir el màxim aïllament tèrmic possible. El pou de glaç té com a base una estructura circular excavada sota terra retallant en el terreny natural, que pot apreciar-se encara a la part baixa. L'objectiu era recollir el gel produït en les glaceres properes a fi d'emmagatzemar-lo de cara a l'estiu. D'uns 3 m. de diàmetre, és cobert a la part superior amb una volta semiesfèrica feta en pedra seca amb encofrat i encanyissat interior. La volta presenta una obertura quadrada a la part superior. La volta també presenta una porta d'accés quadrada i encarada a llevant. La seva finalitat era permetre l'accés i l'extracció dels blocs de gel mitjançant una politja.</p> | 08218-90 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La utilització de la neu i el glaç natural és coneguda des de l'antiguitat, però a Catalunya no es produeix de forma sistemàtica fins el segle XVI. Si bé a aquest segle era encara un producte de luxe, la seva finalitat era la conservació d'aliments i la medicina. Als segles XVII, XVIII i XIX el gel deixà de ser un producte de luxe per passar a ser una necessitat en la vida quotidiana. En aquests moments nombroses masies benestants construïren diferents pous particulars per proporcionar-se gel. La notícia de la seva existència ha estat facilitada pel Sr. Martos (administrador del mas Can Canals Vell) i pel Sr. Àngel Muntané.</p> | 41.7512200,1.7899600 | 399397 | 4622863 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70572-foto-08218-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70572-foto-08218-90-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Encara que aquest element sigui conegut de forma tradicional com un pou de glaç, cap la possibilitat de que es tracti d'un antic forn de guix, ja que l'interior d'aquesta estructura es trobava cuita. També és possible que s'hagi utilitzat en un principi com a pou de glaç i després canviés la seva funció per la de forn. S'ha de tenir en compte la manca de tradició en tot el terme en el tema dels pous de glaç. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70492 | Resclosa de les fàbriques de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-les-fabriques-de-sant-joan | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J.: Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. 1998. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.: Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. 1944. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J.: La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. 1984. Pàgs.187-204. SOLANELLAS T.: Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.1999</p> | XIX-XX | <p>Element arquitectònic conformat per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines. Com a fet excepcional cal destacar la bipartició del canal de la resclosa de les fàbriques de Sant Joan. Es tracta d'un mateix canal que a l'alçada de les fàbriques es divideix en dos repartint les aigües al 50% entre la fàbrica Borràs i Burés i l'altre 50% per la fàbrica Gallifa.</p> | 08218-24 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La construcció de la resclosa de Sant Joan està lligada a la història de dues de les fàbriques allà ubicades, concretament les fàbriques Burés i Borràs. Un cop que aquests dos industrials van decidir instal·lar-se a Sant Joan, van iniciar els tràmits per adquirir les terres vora el riu i el drets corresponents. La concessió de l'aigua estava llavors en mans de Ramon Soler de la Plana i d'Asper, que vivia a Palma de Mallorca. Per mitjà del seu procurador Borràs i Burés van adquirir les terres i els drets de l'aigua. Aquests últims per un preu de 1,500 lliures i un cens anual de 10 lliures. El 1851 el document signat entre les parts donava dret als industrials a construir un canal per abastar les fàbriques. Al tractar-se d'un canal llarg es van veure obligats a comprar més terres, així bona part de les terres per on havia de passar el canal els adquiriren a Pere Canals, pagès de Sant Joan el 1852 per 75 lliures i 4 diners. Els drets de la resclosen foren compartits pels dos industrials. El 1853 quan Francesc Gallifa s'instal·là a tocar de les dues fàbriques compra una tercera part dels drets de la resclosa als dos industrials. Més endavant va passar a tenir-ne la meitat, sent el cinquanta per cent de l'aigua per les fàbriques Borràs i Burés i l'altra cinquanta per cent per Gallifa (SOLANELLES, 1999).</p> | 41.7455500,1.8077900 | 400871 | 4622212 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70492-foto-08218-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Respecte a la resclosa de les fàbriques de Sant Joan, a més a més del cànon anual que havien de pagar els dos fabricants -Burés i Borràs -, els propietaris dels terrenys es reservaven l'ús de dues 'naranjas de aigua'. Segons Camprubí, El concepte 'dos naranjas de agua' deuria ser considerat com a mesura d'aforament d'aigua. Joan Simats, de Sant Joan, li explicà que precisament en un indret del canal, hi havia dos forats del tamany d'una taronja els quals comunicaven amb terrenys dels antics propietaris. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70545 | La Passió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passio-0 | XIX-XX | Aquesta tradició va tenir les últimes manifestacions cap als cinquanta. | <p>Aquesta tradició tenia lloc tant a Sant Martí com a Sant Joan, encara que la materialització fos diferent. Segons informació oral del Sr. Josep Botifoll a Sant Martí de Torruella, la Passió era cantada el Dijous Sant després de la missa dins de l'església pels homes de la parròquia que cantaven des del cor. Es tractava d'una pràctica semblant a la de cantar els goigs. Normalment es tractava dels mateixos que cantaven les caramelles. La lletra i la música era treta d'un missal. A Sant Joan de Vilatorrada, segons informació oral del Sr. Àngel Muntané la Passió era cantada el Dijous Sant al vespre després de la missa. A diferència de Sant Martí, la cantada es feia pel carrer a mode de Viacrucis. Entre uns quants joves carregaven el Sant Crist de l'església i sortien al carrer cantant quatre o cinc estrofes de la Passió a cada casa que paraven. Existia la tradició de fer la primera cantada a casa de l'alcalde per continuar després pel Raval Vell fins al carrer Burés i donant la volta al Raval del Jueus finalitzaven a la parròquia. La cantada acostumava a durar fins altes hores de la matinada. No hi havia obligació de parar-se en cap casa en concret, així que cada any s'improvisava en les parades. Els veïns de les cases on es parava acostumaven a baixar al carrer i a oferir coca i el porró als cantaires. Anys després, i segons informació oral del Sr. Isidre Vila, també s'anava a cantar a les cases que ho sol·licitaven.</p> | 08218-63 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>La tradició de representar la Passió connecta directament amb el costum medieval de les representacions celebrades durant l'Edat Mitjana dins de les esglésies amb l'objectiu d'instruir al poble i aclarir allò que s'havia predicat en els sermons. Cap a mitjans del segle XVI el Concili tridentí va prohibir les representacions dins les esglésies, i en conseqüència, va sortir a ser representades a la plaça. A mitjans del segle XIX van ser publicats els primers textos glossats de la Passió. La Passió també es va cantar des de l'Entitat de La Verbena. A l'igual que amb les Caramelles, va coincidir que la majoria dels cantaires formaven part de l'Entitat, per tant va ser l'Entitat qui va acabar organitzant el fet.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. (Raquel Valdenebro) | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 70553 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-3 | <p>SOLANELLAS T.: 'Sant joan recupera demà la festa de Sant Antoni tal i com es feia fa 25 anys' a Regió 7. 3-2-96. SOLANELLAS T.:'Una reexida festa de Sant Antoni fa que Sant Joan reculi 25 anys enrera' a Regió 7. 5-2-96</p> | XIX-XX | Després de perdre's durant molts anys la festa ha estat recuperada amb èxit des del 1996 | <p>Antigament la Festivitat de Sant Antoni Abat estava relacionada amb la benedicció dels animals de tir i el bestiar de casa que asseguraven la subsistència. Segons informació oral del Sr. Ramon Casas, la festa originària del Sant Antoni era organitzada des de la Cooperativa de pagesos de Sant Isidre. Els Srs. Isidre Vila i Isidre Vilà faciliten la descripció: La festa era dirigida per l'abanderat, que era la persona que duia la Senyera o el Pendó al cap de la processó. Aquest abanderat anava envoltat per dos cordonistes, que aguantaven dues borles que sortien del Pendó. L'abanderat s'encarregava d'organitzar la festa, i es tractava d'un càrrec que anava canviant cada any. Un dels cordonistes era l'abanderat de l'any següent. La Festa es celebrava el dia 17 de gener. Al matí es duia la senyera cap a l'església i es celebrava una missa. Els assistents eren les persones que podien ser considerades dins el grup de 'Grup de Vaqueros, Arrieros, Tocineros i similares'. Després de la missa es portaven els animals i es beneïen i després es feia una cercavila pel poble que finalitzava a casa de l'abanderat. Allà es feia un aperitiu (ametlles, mistela etc..) que era pagat per aquesta persona. Per la cercavila es guarnia un carruatge, però sense cap excés. A la tarda es jugava un partit de futbol i es feia un ball on es menjava el tortell de Sant Antoni. Actualment la jornada es organitzada des de l'Entitat de la Verbena amb col·laboració amb la Federació dels Tres Tombs. La jornada es celebra el cap de setmana que s'escaigui prop de Sant Antoni, i comença amb un esmorzar on es reben les cavalleries a l'esplanada de Cal General. Es munta la cercavila i es donen tres tombs al voltant de l'església. L'últim volt el capellà beneeix els animals. Després s'acompanya amb una petita exhibició de doma, curses de rucs, etc... I s'acompanya de coca i mistela. Al vespre s'organitza un ball amb el corresponent tortell. Com a causa tradicional s'ha mantingut la tradició de triar l'abanderat entre el grup de genets de Sant Joan.</p> | 08218-71 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Segons informació oral dels Sr. Isidre Vila i Isidre Vilà, la iniciativa de celebrar la festa de Sant Antoni Abat va sorgir de l'escorxador de Cal Rojas, i va practicar-se durant bona part del segle XX, perdent-se a finals dels anys seixanta quan la gent va deixar de tenir animals i bestiar a casa. Després de romandre durant quasi bé trenta anys desapareguda, l'entitat de La Verbena, a iniciativa dels Sr. Vila i Vilà va decidir recuperar-la. Per fer-ho es va contactar amb la Federació dels Tres Tombs en la seves delegacions d'Igualada, Martorell, Esparraguera, Sant Vicenç de Castellet, Terrassa i Sabadell. És per aquest motiu que no es pot conservar el dia originari de la festivitat (17 de gener), ja que són les mateixes persones les que passen per totes aquestes poblacions, per tant s'escau un cap de setmana qualsevol.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70553-foto-08218-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70556 | La Barraca Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-vella | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX-XX | La casa ha sofert importants reformes entre els anys 1994-95 que l'han adequat modernament com a vivenda. L'estat de les tines és regular. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada la Barraca Vella, alguns coberts de diferents èpoques que l'envolten i un conjunt de quatre tines ubicades a llevant de la casa. La casa de la Barraca Vella és de planta quadrada amb coberta a dues aigües de teula. Es tracta d'una casa construïda en diferents fases sent la més antiga, possiblement, del segle XIX, la part del nucli central. Aquest tram de casa és fet en mur de maçoneria, obrint-se a la façana principal orientada a migdia la porta principal i un conjunt de finestres reforçades amb totxanes. Consta de planta baixa i primer pis, sent afegit en època posterior (segle XX) un segon pis que s'obre amb un gran finestral. S'afegeixen a aquest nucli primitiu dos cossos laterals més moderns construïts a finals del segle XX. El cos afegit a ponent és utilitzat com a cobert, mentre que el cos afegit a llevant va ser adequat com a vivenda. Aquesta part s'obre a l'alçada del primer pis en una terrassa. Com a elements antics la casa conserva una cisterna circular afegida a la façana nord de la casa i uns antics coberts propers al cantó S-E. Completen el conjunt uns coberts moderns al cantó de ponent i un conjunt de quatre tines circulars amb barraca adossada construïdes a redós d'un petit turó ubicat al N-E de la casa.</p> | 08218-74 | Sant Martí de Torruella | <p>La casa de la Barraca Vella pertany actualment a la família Pla que apareix documentada ja al fogatge efectuat el 1553 (Sebastià Pla) (AA.DD. 1984). Els actuals membres de la família conserven memòria del seu lligam amb la casa almenys des del segle XVII. Segons informació oral de la família Pla, la Casa anomenada 'La Barraca Vella' era la casa que originàriament habitaven ubicada en un extrem de les seves propietats. Al segle XVII, i degut a les males condicions que reunia aquesta edificació van decidir abandonar-la i construir una casa de proporcions més grans que seria coneguda com Can Pla i que és la casa que actualment es coneix com a Can Pla Vell. La Barraca Vella va continuar sent habitada per alguna branca de la família ja que el 1800 als llibres de confessions apareix anomenada com La Barraca de Can Pla i hi consta un membre de la família com a resident (AA.DD., 1984). Durant el segle XX va romandre abandonada durant alguns anys, essent restaurada recentment i habitada actualment per masovers.</p> | 41.7805700,1.7741800 | 398132 | 4626140 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70556-foto-08218-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70556-foto-08218-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70562 | Mas Falquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-falquer | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX-XX | El conjunt ha patit nombroses reformes estructurals els últims cinquanta anys, tant en la seva estructura interior com exterior | <p>Conjunt arquitectònic format per l'antiga casa del mas Falquer i un seguit de construccions adjacents de diferents èpoques. La casa pròpiament dita ocupa l'espai central de la finca. Es tracta d'una casa de planta quadrangular amb coberta a dues aigües de teula. És formada per planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és orientada a migdia. Trenca la façana principal el portal d'entrada en forma d'arc de mig punt de recent construcció que incorpora dues portes d'entrada a dos edificis diferents, i que substitueix una antiga porta original arquitrabada. Al cantó de llevant i ponent s'adossaven antigament dos grans coberts que formaven part de l'estructura de la casa i s'incloïen sota la mateixa teulada i oferien un planta rectangular. El mas és construït en mur de maçoneria amb pedres irregulars i arrebossat en ciment al seu exterior. Recentment, el cobert de ponent va ser modificat i reformat en totxana a la seva part nord i convertit en un modern habitatge adossat a la casa principal amb el seu accés i porta independent. L'antic cobert de llevant va ser enderrocat quan es va fer l'Avinguda Montserrat el 1959, a fi d'arribar fins a la línia actual de carrer, i substituït per un modern bloc de pisos que s'adossa al nucli originari de la casa. Es tracta d'un bloc de planta baixa i tres pisos que s'obre amb tribunes i balcons al seu cantó de llevant a tocar amb la moderna avinguda. Aquest bloc supera l'alçada del mas originari en un pis, tot escurçant el mas primitiu i donant-li una perspectiva asimètrica. El bloc de pisos és construït en totxana a excepció de la seva façana de migdia que toca al mas i que encara conserva el mur de parenta del primitiu conjunt. Tot el bloc es troba arrebossat en ciment. El seu accés es fa per l'avinguda de Montserrat. Tot el conjunt es troba envoltat per una tanca que al seu cantó nord deixa un solar sense edificar. Al seu cantó de llevant i migdia un altre mur de tancament envolta el conjunt. Aquest mur devia formar part del conjunt originari de la casa ja que s'hi adossen alguns cobert de diferents èpoques, i permet deixar un espai a mode de pati interior davant de la casa. El fet de que la casa conservi la seva orientació original i la integració que aquests últims anys ha patit dins del conjunt urbanístic de la vila i de les cases modernes fa que quedi atravessat en mig de la illa de cases actual que manté una orientació E-O diferent a la del mas, i que l'accés principal a la casa es faci mitjançant una porta oberta a l'Avinguda Montserrat que dóna accés al pati davanter de la casa.</p> | 08218-80 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El mas Falquer el trobem documentat des del segle XIII, passant a formar part de l'escàs grup de masies que envoltaven la parròquia de Sant Joan (COMAS, 1988). Al segle XVI la propietat va estar lligada a la pabordia de la Seu de Manresa., així el 1506 trobem l'acta d'establiment del mas feta pel paborde de la Seu a Francisco Torra, de la parròquia de Sant Joan de Vilatorrada (AA.DD, 1984). Des del segle XVIII la seva economia devia estar estretament lligada al cultiu de la vinya doncs el 1746 en una relació del 1746 en què apareixen les superfícies de terra dedicades a aquest tipus de cultiu, el mas Falquer, juntament amb el Sant Juan, dels què més superfície hi dedica i amb més jornalers hi compta -set en total- (AA.DD, 1984) . Malgrat tot les dificultats econòmiques devien ser constants i al igual que molts masos de la zona va ser adquirit per membres de la burgesia urbana, sent comprat per Maurici Soler, blanquer de Manresa per 1.000 lliures a mitjans del segle XVIII (COMAS, 1988) . Finalment a principis del segle XIX el mas va caure dintre de les possessions del mas Sant Joan. Segons informació oral del Sr. Ramon Botifoll, actual propietari, a mitjans del segle XIX el mas era propietat de la família Suanya, també propietaris del mas Sant Joan. A finals del segle XIX, la casa va ser heretada per un dels fills de la família que la va vendre al senyor Eduard Segués. El 1925 va ser comprada pel Sr. Josep Botifoll, pare de l'actual propietari romanent en mas de la mateixa família des d'aleshores.</p> | 41.7464700,1.8034100 | 400508 | 4622320 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70562-foto-08218-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70562-foto-08218-80-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Per davant de la casa passava l'antic camí que pujava del carrer del pont fins al mas Vilatorrada. No es conserven objectes d'interès. Als baixos de la casa es conserva un carreu aprofitat en la paret que marca la data de 1819. El fons fotogràfic del Sr. Àngel Muntané conserva fotografies del mas dels anys 50 on pot apreciar-se el conjunt originari envoltat de camps de conreu. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70564 | La Cabrada de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabrada-de-sant-sebastia | XIX-XX | <p>Aquest costum només tenia lloc a Sant Joan de Vilatorrada. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané es tractava d'una festa que es celebrava el dia 20 de gener per la festivitat de Sant Sebastià. La festa consistia en la celebració d'un dinar que es feia al camp. Els pagesos es distribuïen en diverses colles (tres o quatre) encapçalades per un cap de colla (un pagès amb un cert prestigi). Les colles acostumaven a ser d'entre deu i quinze persones. Era una festa exclusivament masculina. Al matí es muntava un carruatge o dos amb tot el menjar i es traslladaven fins el lloc triat. Alguns anaven a peu algunes hores abans i aprofitaven per caçar alguns conills i perdius que afegien a la cassola. El lloc de trobada era sempre el mateix i acostumava a ser prop d'alguna barraca de vinya gran per si plovia. Acostumava a fer-se arròs i cada colla tenia la seva recepta especial. Era costum que una de les colles cuinés l'arròs amb vi en comptes d'aigua. . A la tarda es jugava a cartes o es xerrava. La colla més gran era l'anomenada de la 'Barraca d'en Maqueres' i rebia aquest nom perquè es reunien en una barraca de vinya d'aquest nom situada a la Soleia de Montconill i a més a més Maqueres era el nom de la casa del carrer major del cap de colla. La barraca era triada perquè era de grans dimensions i podien aixoplugar-se en cas de mal temps. A més a més era un indret on es recollien les aigües de la costa de Montconill que eren les millors de la zona. Després de la guerra civil es va perdre la tradició encara que hi va haver un intent sense èxit de recuperar-la cap als anys 50.</p> | 08218-82 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Àngel Muntané</p> | 41.7440900,1.8055900 | 400686 | 4622053 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | A Sant Martí de Torruella també tenia lloc la festivitat de Sant Isidre com a patró dels pagesos, però a diferència de Sant Joan no es tractava d'una festa d'especial relleu. L'únic acte que es duia a terme era la celebració d'una missa al matí a la parròquia de Sant Martí a la qual acudien els veïns de les cases properes. Sortint de la missa es tornava al treball com un dia qualsevol. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 70567 | Nucli històric de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-historic-de-sant-joan | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XIX-XX | La majoria d'aquestes cases han patit reformes estructurals importants que han canviat la seva fisonomia originària. Les que no les han `patides es troben en un estat de conservació força precari. | <p>Conjunt arquitectònic format pel grup de cases antigues construïdes entre el carrer Major i el riu Cardener i entre l'espai de la fàbrica Gallifa i l'antic Torrent del Canigó. Es tracta de cases edificades a mode de cases rurals aïllades que comprenien l'espai de terra que les envoltava i l'espai d'horts fins el riu. Construïdes en mur de maçoneria amb pedra sorrenca irregular unificada amb calç. Consten de planta baixa, i un o dos pisos amb cobertes a dues o quatre aigües amb teula. Algunes d'elles han continuat habitades al llarg del temps i han sofert continuades transformacions estructurals adaptant-les als nous usos. Entre d'elles destaquen: El MAS BOSCH (c/Major 20). Es tracta d'una casa de caire rural de grans dimensions. La casa originària del Mas Bosch segueix l'actual línia del carrer Major. Posteriorment, membres de la mateixa família van construir una altre casa adossada a llevant també anomenada Mas Bosch (carrer Sant Joan, 8). CAL MAGINET (carrer Sant Joan, cantonada amb carrer Torres de Bages). MAS FLAQUER (carrer Sant Pau, 15) anomenada igual que el Mas històric per haver estat construïda per un familiar dels propietaris del vell mas. CAL LLUCIU (carrer Sant Joan, 27). CAL BORN NEGRE (carrer santa Eulàlia, 18) CAL TON (carrer Canigó, 25) CAL GATEGUES (carrer Migdia, 57) COBERT (carrer Bisbe Torras de Bages)</p> | 08218-85 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>A més a més dels masos històrics (Sant Joan, Llobet, Vilatorrada i Falquer), el Raval Vell, juntament amb el Raval dels Jueus, formava part d'un dels dos petits nuclis de cases agrupades a principis del segle XIX que conformaven el primitiu municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Es tractava de petites cases de caire rural, sense grans pretensions arquitectòniques, habitades per pagesos que conreaven les terres dels voltants, especialment la zona d'horts que anava fins al riu, i les vinyes de l'entorn. Sense poder afirmar-ho amb certesa, és molt possible que el seu origen estigui en la gran expansió que el cultiu de la vinya va tenir a mitjans del segle XIX. Aquest conjunt de cases es va veure reforçat amb la instal·lació de les fàbriques vora el riu. El Registre Fiscal d'Edificis del 1905 deixa constància de l'existència de 21 cases al carrer del Riu, 11 cases al carrer Sant Joan, 7 cases al carrer Migdia, 4 cases al carrer Sant Pau, 2 cases al carrer del Sol, 2 cases al carrer Orient i 2 cases al carrer Sant Pere. Durant els anys vint i trenta els buits dels patis entre casa i casa es van anar omplint amb noves construccions allotjant a la població nouvinguda</p> | 41.7426000,1.8056800 | 400691 | 4621887 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70567-foto-08218-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70567-foto-08218-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70567-foto-08218-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S. C. SL (Raquel Valdenebro) | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70568 | Ravall Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ravall-vell | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XIX-XX | Destaca la manca de preocupació per part dels propietaris en la conservació d'aquest grup de cases. A l'edificar l'espai que quedava entre aquestes cases i la nova línia del carrer Manresa, la majoria d'elles van quedar deshabitades o com annexes de les cases més modernes. Només recentment algunes d'elles ha estat consolidades. | <p>Conjunt de cases ubicades entre l'actual carrer Manresa i el riu Cardener. Es tracta d'un grup de cases aïllades de diversa tipologia, formada en la seva majoria per planta baixa i un o dos pisos. Construïdes en la seva totalitat en mur de maçoneria amb pedra sorrenca i morter de calç amb formes irregulars . Totes aquestes cases es completaven amb un seguit d'horts que arribaven fins el marge del riu Cardener. La majoria de les cases han estat modificades en diverses ocasions i manquen d'elements arquitectònics valorables. El conjunt de cases que el conformen són: Cal CELDONI (carrer Manresa,81) CAL ROJAS (carrer Manresa, 79) CAL VALENT (carrer Manresa, 63), CAL XANXO (carrer Manresa, 61), CAL ROSELL (Carrer Manresa 51) , CAL BISBE (carrer Manresa, 45-47) i CAL TORRAS (recentment enderrocada).</p> | 08218-86 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>A més a més dels masos històrics (Sant Joan, Llobet, Vilatorrada i Falquer) ,el Raval Vell, juntament amb el Raval dels Jueus, formava part d'un dels dos petits nuclis de cases agrupades a principis del segle XIX que conformaven el primitiu municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Es tractava de petites cases de caire rural, sense grans pretensions arquitectòniques, habitades per pagesos que conreaven les terres dels voltants, especialment la zona d'horts que anava fins al riu, i les vinyes de l'entorn. Sense poder afirmar-ho amb certesa, és molt possible que el seu origen estigui en la gran expansió que el cultiu de la vinya va tenir a mitjans del segle XIX. El Registre Fiscal D'Edificis del 1905 deixa constància de l'existència de 17 cases al carrer Manresa, encara que no totes devien ser ubicades al Raval Vell (SOLANELLES, 1999). Aquest grup de cases històriques no són visibles actualment des de l'actual carrer Manresa degut a l'evolució urbanística del propi carrer. Històricament la línia del carrer Manresa passava uns metres més enrera de l'actual, per tant aquestes cases eren a la vora de l'antic carrer. El Pla Urbanístic del que dictava les línies de la futura expansió urbanística va avançar la línia del carrer Manresa uns metres en direcció a ponent deixant aquest grup de cases marginat. La gran crescuda urbanística dels anys cinquanta va fer que l'espai entre aquestes cases i la nova línia del carrer s'omplís de construccions deixant aquests cases amagades, sent només visibles des de l'actual àrea del riu no urbanitzada.</p> | 41.7387900,1.8048600 | 400617 | 4621465 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70568-foto-08218-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70568-foto-08218-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Formava part d'aquest nucli de cases antigues del raval Vell, les cases del carrer dos de Maig. Encara que moltes d'elles no són originàries, destaca una de les cases anomenada Cal Maqueres, per haver viscut en ella un pagès amb aquest renom. Històricament es tractava d'un dels caps que manava una de les colles de pagesos que celebraven la festa de la Cabrada de Sant Isidre i a la qual donava el nom: 'Colla del Maqueres'. L'arrossada d'aquesta colla es feia en una barraca de vinya de grans dimensions de la seva propietat (en terme de Fonollosa). | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc