Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70454 | Església de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-0 | <p>SOLANELLAS T.: 'Comencen els treballs per fer els fonaments de la nova església de Sant Joan' a Regió 7. 29-8-96. SOLANELLAS T.: 'L'Ajuntament dóna llum verd al primer esbós de la nova església de Sant Joan' a Regió 7. 7-4-95. SOLANELLAS T.: ' La nova església de Sant Joan combinarà la funcionalitat amb els cànons clàssics' a Regió 7. 14-12-95. SOLANELLAS T.: 'El Bisbe Guix consagra demà el nou temple de Sant Joan' a Regió 7. 16-5-98</p> | XX | <p>Edifici de nau única i planta hexagonal. Fet amb maó i cobert a la part exterior absidal amb pedra groguenca. La nau interior és divideix en tres trams per columnes de ciment sobre les que recauen uns nervis també de ciment. Coberta a dues aigües amb ciment armat. Les parets laterals són fetes en maó fins a una alçada de tres metres, continuant l'obra amb uns grans finestrals. Adossades als murs de l'absis es troben dues capelles laterals de forma rectangular, essent utilitzada la del cantó esquerra com a sagristia i la del cantó dret com a capella dedicada al Santíssim. Als costats nord i sud de l'església es troben adossades dues sales més de forma quadrada que són utilitzades com a portes laterals, sent utilitzada la de la banda nord com a porta lateral i la de la banda Sud com a capella dedicada al Sant Crist. Aquesta última capella es troba mancada de decoració interior. L'església compta amb un gran soterrani que ocupa l'espai de pràcticament tota la nau, i al qual s'accedeix per una escala situada al costat de la porta principal d'entrada. Es tracta d'un espai sense cap utilització en concret pensat per a futures compartimentacions per entitats i col·lectius. L'únic element decoratiu de l'església és el gran finestral pentagonal de l'absis fet per l'escola Massana en colors blaus, blancs i grocs. Simbolitza l'esperit batejat en l'aigua i va ser inspirat en el passatge de l'evangeli: 'Serem batejats en l'aigua i en l'esperit'. L'imagineria interior és formada per la imatge de Sant Joan Baptista al cantó dret de l'absis; la imatge de la Puríssima Concepció al costat nord de la nau i la de Sant Josep al cantó Sud. Es tracta de figures fetes als anys 60 a Olot. La façana principal és encarada a l'est i és formada per l'angle de l'hexàgon. S'accedeix per un grup d'esglaons des del carrer Major. El portal principal és fet en alumini en forma d'angle.</p> | 08218-5 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Consagrada el 14 de juliol de 1998, l'església parroquial de Sant Joan s'aixeca sobre el solar que ocupava l'antiga església parroquial construïda el 1908 quan degut al creixement urbà que el poble estava tenint es va fer palès la necessitat d'una nova església més a prop dels nous carrers que s'estaven aixecant i no tant lluny com era la fins aleshores utilitzada església romànica al costat del Mas Sant Joan.</p> | 41.7432100,1.8047700 | 400616 | 4621956 | 1998 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Josep Maria Esquius | Lligat al culte religiós i a la figura del patró de la vila, es conserva la tradició dels Goigs de Sant Joan que són cantants després de la missa el dia de Sant Joan. Entre les virtuts que se li reconeixen es troba la de preservar de la fam, el contagi i la guerra, allunyar el mal temps i solucionar les crisis obreres. Les campanes pertanyien a l'església antiga. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 70496 | Carrer Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-bures | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J.: Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. 1998. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.: Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. 1944. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J.: La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. 1984. Pàgs.187-204. SOLANELLAS T.: Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.1999</p> | XX | Mentre que el grup de cases de llevant es troben en un estat força degradat i moltes d'elles estan deshabitades, les del cantó de ponent han mantingut un bon estat de conservació, sent habitades i reutilitzades actualment. | <p>Conjunt arquitectònic format per les cases del carrer Burés, conegut també com carrer del Mig de Sant Joan de Vilatorrada. Es tracta d'un carrer sense asfaltar d'uns setanta metres de llargada orientat en sentit nord-sud. El conjunt d'edificis que el conforma són un grup de cases adossades que sembla haver estat construït en dos moments diferents i que li dóna característiques diferents a una i a altra banda de carrer. Per una banda trobem el grup de cases del cantó de llevant formades per un pis a la planta baixa i primer pis sota teulada, amb coberta a dues aigües de teula. Es tracta d'un grup de cases primerenc i més antic que semblen haver estat construïdes en una primera fase. Són cases construïdes en mur de paredat que han estat arrebossades i pintades en blanc en la seva totalitat. La seva estructura és igual a totes i és formada per una porta d'accés que dóna al pis de la planta baixa, i una altra porta contigua d'aspecte similar que dóna accés a una escala que permet accedir al primer pis. Les finestres obertes a les façanes orientades a ponent amb vista al carrer són d'estructura rectangular alineades de forma paral·lela. Les úniques modificacions observables són la conversió d'algun pis de planta baixa en moderns garatge i per tant l'eliminació de la porta original que ha estat substituïda per una porta de garatge molt més ampla. Per l'altra banda trobem el grup de cases del cantó de ponent amb les façanes principals orientades al riu. Sembla tractar-se d'un grup de cases també adossades, construïdes posteriorment i formades per planta baixa i primer pis formant, a diferència de les altres, un sol conjunt. La construcció és en totxana, trobant-se l'obra arrebossada i pintada de color blanc. S' obre al primer pis de cada casa un balcó. Només una de les cases trenca la unitat del conjunt. Es tracta d'una casa que unifica dues de les cases antigues, i on ha estat reformada la façana, eliminant els balcons i les portes originàries. Pintada en color crema, ha estat adaptada per convertir-se en una llar d'infants.</p> | 08218-26 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Segons informació oral procedent dels serveis urbanístics de l'Ajuntament de Sant Joan, aquest carrer va constar durant un temps com a Passatge Mas Falquer, cosa que pot fer pensar que es troba edificat sobre unes antigues propietats d'aquest mas històric. Ara bé, la història del carrer Burés va lligada a la construcció i existència de la fàbrica Burés de Sant Joan. Aquesta fàbrica, construïda pels vols del 1860 per Francisco Burés amb el nom de 'Francisco Burés i Compañía' donava feina a principis de segle a unes 30 persones (25 dones i 5 homes) . La construcció de les tres fàbriques vora el riu va suposar un gran atractiu per la població de les àrees rurals del voltant. El fet de què Sant Joan no fos una població amb uns grans efectius demogràfics va fer que la majoria dels treballadors de les fàbriques provinguessin dels pobles rurals veïns. Era corrent que en principi els treballadors s'estiguessin al poble durant la setmana i marxessin el diumenge. Amb l'objectiu d'allotjar els treballadors que provenien de més lluny era normal que els amos de les fàbriques els provessin de cases i instal·lacions on hostatjar-se a l'estil d'una colònia industrial. El 1911 al costat mateix de la fàbrica la família Burés va encarregar la construcció de 6 casetes que servien d'estada als seus treballadors. Aquests edificis van acabar constituint-se en carrer, l'actual carrer Burés, anomenat també carrer del Mig a l'igual que la fàbrica. A banda de les cases hi havia també una carnisseria, una barberia i una sala de ball. Avui dia encara poden observar-se les restes d'unes sanefes que guarnien la sala i les restes de la fumera provocada pel foc amb que es van escalfar uns refugiats cordovesos durant la guerra civil. (SOLANELLES, 1999). Amb posterioritat el carrer ha seguit estant habitat, i una part de les cases (la del cantó de ponent) rehabilitades com a vivendes més modernes. Actualment, la part del carrer que toca a la fàbrica és considerada com a zona afectada en el nou Pla Urbanístic cosa que ha impedit reformar les cases i fa que moltes d'elles es trobin abandonades.</p> | 41.7453000,1.8076400 | 400858 | 4622185 | 1911 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70496-foto-08218-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70496-foto-08218-26-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'aspecte general és molt semblant al carrer d'una colònia industrial. Malgrat les dates històriques, al Cadastre de l'Ajuntament els dos grups de cases que formen el carrer són datades del 1900-1905, data que sembla més aproximativa que real. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||
| 70506 | Mas Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-soler | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD. (1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XX | <p>El conjunt arquitectònic del mas Soler és format per la casa pairal i un conjunt de coberts que l'envolten. La casa actual va ser construïda el 1929 pel primer propietari de l'actual família Aloy- el Sr. Julià Aloy- que va ensorrar l'antic mas de tàpia degut al seu mal estat de conservació. De l'antic mas sabem que només tenia un pis i que conservava una antiga casa de masovers adossada almenys des del segle XVII a la façana de migdia i que va ser integrada a la casa principal el 1877. També hi havia un antic forn de pa i tenia la façana principal encarada al nord, donant justament al lloc per on passava l'antic camí que anava a buscar el camí Ral. Durant l'enderroc van trobar moltes llindes antigues del segle XVII i XVIII que no s'han conservat. De la casa antiga s'ha conservat la paret nord, la de llevant i la meitat de la façana sud, sent completament nova de façana principal de ponent. Actualment una mènsula situada sobre la porta principal recorda la data de 1929 i el Sr. Julià Aloy com l'any i l'autor de la construcció de l'actual casa que ocupa el solar on hi havia hagut l'antiga. La casa principal és de planta rectangular d'uns 17 m. de llarg per 12 m. d'ample i és formada per planta baixa, pis principal i pis sota teulada. També consta de tres tines i uns grans cellers soterrats reformats el 1949. La coberta és a dues aigües de teula. La construcció és feta amb mur de maçoneria en pedra irregular, reforçada amb pedra a les cantonades. La façana principal és a ponent, destacant una gran portalada feta amb totxana. La façana principal s'obre amb dos grans finestres a la planta baixa, a banda i banda de la porta d'entrada i finestres al pis superior amb llindes de totxana a banda i banda d'un gran balcó. Al llarg de la façana nord té adossats uns coberts i corts per animals, i alguns altres coberts independents paral·lels a la casa. A la façana de llevant té adossada una gran cisterna que arriba fins el pis principal convertint-se en una terrassa. Adossat en perpendicular a la façana principal pel seu cantó nord té un seguit de coberts fent un angle de 90 graus. Es tracta d'uns antics coberts pertanyents a l'antic mas que han conservat com a originals la seva paret nord. La resta va ser reconstruïda l'any 1928 per ser aprofitada com a coberts pel bestiar. Es troben subdividits en tres zones independents cadascuna amb la seva porta d'accés. La porta d'accés del més llunya és una gran arcada apuntada feta amb totxana. L'espai central havia estat una cisterna. Actualment són aprofitats per guardar maquinàries i cotxes. La casa ha patit algunes reformes estructurals internes des del 1929 que no han afectat al seu aspecte exterior.</p> | 08218-31 | Sant Martí de Torruella | <p>El topònim Soler evidencia l'antiguitat del mas. Segons Albert Benet es pot parlar d'una antiga vil·la, de possibles orígens romans o visigòtics aixecada al lloc identificat com Boada o Boadella i que es coneixia per les 'noves construccions aixecades, com la seva torre, i el 1003 apareix com a torre Adroer Estadella o Stelete, el 1017 com a torre Ravel i en passar a Sant Benet prengué el nom de torre de Sant Benet per restar sols com a Torruella, i posteriorment donar nom a la parròquia de Sant Martí'. (COMAS, 1988) Aquesta vil·la, seria, segons el mateix Albert Benet, a prop d'on avui aixeca el mas Soler esdevenint així un mas dels més antics de la zona, passant d'una vil·la romana, a un alou amb torre anomenat el Soler per la seva antiga arrel (COMAS, 1988). No es coneix gaire cosa més del mas, deduint que devia passar a formar part de les propietats del monestir de Sant Benet durant l'Edat Mitjana com la majoria de masos de la zona. A la relació de famílies feta el 1626 amb motiu d'una visita pastoral apareix anomenat ja com a Casa d'en Soler i hi trobem una família que ha adquirit el nom del mas.(AA.DD, 1984) En algun moment de la seva història el mas i les propietats devien passar a mans del veí mas Les Cots, doncs el 1904 el mas encara apareix a la documentació com a mas 'El Soler de les Cots'. No sabem en quin moment va tornar a disgregar-se. La família va conservar aquest nom fins el segle XIX, quan degut a l'expansió de la vinya, bona part de les seves propietat són plantades amb ceps i es fan molts contractes de rabassa morta als parcers. El 1862 el propietari és Josep Soler i Torruella que signa bona part d'aquests contractes a rabassaires i parcers. A finals del segle XIX el mas va passar a ser propietat del Sr. Balaguer, originari de Súria, que s'havia casat amb la pubilla de la casa i que al no cultivar directament la terra va arrendar-la tota a parcers i pagesos rabassaires, essent el cultiu de la vinya el més important. La família Aloy, parcers de la casa van adquirir la propietat el 1927 mantenint-la fins avui dia. El 1929 i degut al mal estat de conservació de l'antiga casa, el nou propietari va ensorrar-la i va construir-ne una de nova que és el mas actual.</p> | 41.7783400,1.8053900 | 400722 | 4625856 | 1929 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70506-foto-08218-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70506-foto-08218-31-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | La casa conserva una petita col·lecció de documents originals des del 1862 fins a mitjans del segle XX. Són en la seva gran majoria contractes d'arrendament de terres i de rabassa morta signats pel Sr. Balaguer a principis del segle XX. La propietat del Soler conserva quatre barraques de vinya dins els seus límits. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70514 | Joanets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joanets | <p>SOLANELLES T.: ' Sant Joan 's'emborratxa' de Joanets'. REGIÓ 7. 21-10-1998. SOLANELLAS T.:'Sant Joan crea un producte pastisser com un signe més d'identitat del poble'. REGIÓ 7. 15-10-1998.</p> | XX | <p>Es tracta d'un pa de pessic en forma de flam, emborratxat de licor i cobert de xocolata. El pastís va ser presentat en els seus orígens acompanyat d'un medalló de xocolata, que duia l'escut de Sant Joan i el nom del producte. L'envàs era una bossa de paper de cel·lofana amb un adhesiu de la Fira Festa de Tardor. Actualment aquest producte es pot trobar pràcticament a totes les pastisseries de la vila durant tot l'any.</p> | 08218-35 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El Joanet va néixer des de la iniciativa de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, amb la idea de crear un producte autòcton de la vila. El marc de la creació va ser l'ambient de la Fira Festa de Tardor. Per la seva consecució es va contactar amb diferents forns i pastisseries de la població, a fi de plantejar-los la creació d'un producte destinat a convertir-se en un element tradicional. Aquells que hi van voler participar van fer les seves propostes i el jurat en va triar una. La presentació oficial del producte es va fer dins de la programació de la Fira Festa de Tardor en la seva edició del 1998.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 1998 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El nom de la persona o establiment pastisser que va presentar l'opció guanyadora va quedar en l'anonimat, ja que es tractava de promocionar la identitat pròpia del poble i d'implicar la població en la tasca no de publicitar una pastisseria. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 70518 | Festa Major de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-joan-0 | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BALLÚS G.(2000) Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XX | <p>La Festa Major de Sant Joan de Vilatorrada celebra el dia del Sant Patró de la Vila, en aquest cas Sant Joan. Els dies de celebració són el 24 i 25 de Juny. Les primeres notícies dels actes de la Festa Major provenen dels programes de Festa Major de principis de segle encara conservats avui dia. Els actes eren els següents: DIA 23: Repic de campanes i ball al vespre. DIA 24: Toc de diana, Missa solemne, Rosari i Sessió de ball al vespre. DIA 25: Missa solemne, Sessió de Ball i Serenata de cloenda. Segons informació oral dels Srs. Isidre Vila i Isidre Vilà, a partir dels anys 50 la Festa començava amb una passejada per la vila de les autoritats, acompanyats d'una orquestra pel carrers centrals del poble. Després s'assistia a una missa, i a continuació s'inaugurava l'envelat i es feia una sessió matinal de ball. Actualment la Festa Major consta d'un seguit d'actes diversos que s'estenen al llarg de tot el mes de juny, concentrant-se especialment els dies 23, 24 i 25 de juny. Són actes organitzats per diverses entitats de la vila amb el suport de l'Ajuntament. Durant tot el mes es reparteixen: cercaviles, confrontacions esportives, concerts, exposicions, Festa Major Infantil etc.. Els dies 23, 24 i 25, es concentren festivals de dansa, mostres de gegants, Castell de focs etc., i sessions de ball organitzades per FM-2000 a les nits. No existeix una programació fixa, sinó que cada any varia en funció de les programacions de les entitats.</p> | 08218-37 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La primera notícia documental sobre la Festa Major prové dels programes de festa conservat per algunes persones de la Vila (Sr. Torras i Sr. Altimires) on es deixa patent que la Festa era organitzada almenys entre els anys 1902 i 1914 per l'Entitat 'El Progreso Vilatorrense'. Al desaparèixer aquesta entitat, l'organització devia passar a mans d'una Comissió especial de l'Ajuntament. Entre els anys 1950 i 1975, la organització va córrer a càrrec de l'Entitat de la Verbena. Entre els anys 1975 i 1980, la organització va ser mixta entre diverses entitats de la vila i l'Ajuntament. Entre els anys 1975 fins el 2000 ha estat de nou l'Entitat de la Verbena l'organitzadora.</p> | 41.7441600,1.8055900 | 400686 | 4622061 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70518-foto-08218-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70518-foto-08218-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El Sr. Antonio Torras conserva un programa de Festa Major del 1902 i algunes invitacions personals als actes de la Festa del 1902, 1906, 1913 i 1914. El Sr. Altimires conserva una invitació als actes de la Festa Major del 1906. En tots dos casos la festa major era organitzada per l'Entitat 'El Progreso Vilatorrense'. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70520 | Festa Major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-1 | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BALLÚS G.(2000) Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XX | <p>La Festa Major de Sant Martí era tradicionalment celebrada el dia 11 de novembre, i actualment es celebra el cap de setmana anterior al dia 11. Antigament, la festa acostumava a durar dos dies, diumenge i dilluns. Diumenge es feia missa solemne amb processó que donava la volta al nucli de Sant Martí, i on es treia la imatge del Sant, i a la tarda s'acostumava a organitzar ball a la casa de l'Hostalet. El Dilluns es feia una missa de difunts i ball a l'Hostalet a la tarda. Actualment, la Festa Major comença el dissabte a la tarda amb un espectacle infantil i una xocolatada i al vespre un ball de Festa de Major. El diumenge segueix amb una missa solemne, i una ballada de sardanes. En ocasions l'ajuntament organitza un vermut popular. A la tarda es continua amb un ball de Festa Major. Tots els actes de la Festa són organitzats per una comissió de Festa Major formada per tres o quatre persones que compta amb el suport logístic i econòmic de l'Ajuntament.</p> | 08218-38 | Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu i per la comissió de festes de Sant Martí de Torruella</p> | 41.7729800,1.7903300 | 399462 | 4625278 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 70522 | Fons documental del F.C. Joanenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-fc-joanenc | <p>AA.DD.(1998), Butlletí del F.C. Joanenc. 75è Aniversari. (1923-1998). Sant Joan de Vilatorrada. 1998. SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XX | <p>L'Entitat compta amb una important col·lecció fotogràfica i documental sobre el Club i diferents actes esportius i socials duts a terme des del 1923 fins a l'actualitat. Paral·lelament es conserva també el document d'arrendament del terreny pel primer camp destinant a jugar a futbol el 22 de febrer del 1923 és considerat com el punt de partida i el naixement del F.C. Joanenc.</p> | 08218-40 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El document d'arrendament del terreny pel primer camp destinant a jugar a futbol el 22 de febrer del 1923 és considerat com el punt de partida i el naixement del F.C. Joanenc. En dit document, la família Fíguls-Prat, propietària dels terrenys i el llavors inaugurat president de l'Entitat Salvador Torras, llogaven per la quantitat de cent cinquanta pessetes l'any uns terrenys plantats de vinya on s'havien d'arrancar els ceps ubicats al carrer Vilaseca. Per la Festa Major del 1923, tenia lloc la inauguració oficial del camp. L'any 1934 es signaven els Estatuts de l'Entitat. La Guerra Civil va deixar sense equip de futbol al poble. Renovat el 1940, amb acord Ajuntament-Gallifa, el terreny llavors conreus, entre els carrers J.Rojas i Passeig Gallifa, va convertir-se en camp de futbol local fins l'any 1969, traslladant-se aquell any a la Zona Esportiva Municipal, gràcies a un conveni entre l'Ajuntament i la Tèxtil Riba SA També aquest any té lloc la fusió amb canvi de nom a Unió Esportiva Sant Joan, amb la integració dels tres equips de futbol locals: F.C. Joanenc i CF.. Palillo i la Penya Bètica. L'any 1996 es va desfer la unió i es retornà al nom originari de F.C. Joanenc. (AA.DD, 1998)</p> | 41.7375300,1.8051600 | 400640 | 4621325 | 1923 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'Entitat F.C. Joanenc, és juntament amb 'La Verbena', una de les dues entitats més antigues del municipi de Sant Joan. El sentit de la seva existència ha estat la pràctica del futbol a nivell competitiu des de la seva fundació. La seva categoria sempre ha estat regional. Des de la seva existència el Club s'organitza a través d'una Junta formada per alguns socis del Club, que es reuneixen periòdicament en assemblea. Dintre del Club s'organitzen diverses seccions per edats: benjamins, alevins, infantils, cadets i juvenils. L'any 1989 la junta directiva presidida per Lluís Gamisans va posar en marxa una secció anomenada 'Escola de Futbol', integrada per nens d'edat compresa entre els 4 i 8 anys. Després de l'ensenyament futbolístic els nens passen a formar part de l'equip Benjamí. L'any 1990 el Club va començar a fer l'equip Benjamí. L'escut del Club ha estat cedit pel soci Isidre Vila Tarrés. L'escut ja estava en possessió del seu pare. És tret d'un escut brodat a mà, on s'aprecien les quatre barres catalanes als vols d'un triangle. La indumentària del F.C. Joanenc continua sent la mateixa de la Unió Esportiva Sant Joan, és a dir, samarreta groga i pantaló blau. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 70535 | Fons de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-3 | <p>Informació oral facilitada per l'arxivera Emma Vila</p> | XX | <p>L'arxiu municipal de l'Ajuntament de Sant Joan consta de dos fons documentals. Per una banda l'arxiu municipal administratiu i històric que recull tots aquells documents produïts per la institució municipal des del seu origen fins a l'actualitat, i per l'altra, un fons documental desintegrat i divers recollit directament a la regidoria de cultura. El primer es troba organitzat de forma oficial des del 1992 al tercer pis de la Casa Consistorial, i està format per unes 3.000 caixes. La documentació està classificada en les seccions següents: 1. Administració general (1861/1989). 2. Hisenda municipal (1862/1990). 3. Proveïments (1939/1991). 4. Beneficència i assistència social (1908/1991). 5. Sanitat (1885/1992) 6. Obres i urbanisme (1898/1990) 7. Seguretat pública (1898/1990) 8. Servei militar (1873/1989). 9. Població (1900/1991). 10. Eleccions (1831/1992). 11. Instrucció pública (1884/1991). 12. Cultura (1965/1991). 13. Serveis agro-pecuaris (1909/1982). El segon fons documental es troba a les oficines de la regidoria de cultura on d'una forma desintegrada s'han anat emmagatzemant algunes col·leccions apart. Aquest fons consta de :1. Un Arxiu de premsa que és format per una col·lecció de retalls d'articles del diari Regió 7 que parlen sobre qualsevol aspecte i notícia del terme municipal entre els anys 1980 i 2000. 2. Un arxiu fotogràfic format per dos col·leccions: una col·lecció de fotografies de la Festa Major entre els anys 1979 i 1982, i una col·lecció de fotografies de diferents actes públics i socials (inauguracions, revetlles etc..) entre els anys 1980 i 1989. 3. Un arxiu de revistes format per la col·lecció de butlletins municipals 'El Pregoner' editats per l'Ajuntament entre els anys 1975 i 2000.</p> | 08218-53 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'origen de l'arxiu municipal es troba a la iniciativa que l'any 1992 van tenir diversos ajuntaments de la comarca del Bages (Balsareny, Monistrol de Montserrat, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de Casteller) a través del Centre d'Estudis del Bages i amb el suport de la Diputació de Barcelona i de l'Associació d'Arxivers de Catalunya, per acordar el desenvolupament d'un pla de treball que ordenés i classifiqués els fons documentals dels quatre municipis. Aquesta nova experiència es va posar en marxa amb el nom de l'Arxiver Itinerant i va permetre condicionar i obrir els arxius al públic. Ofereix serveis d'assessorament, consulta i préstec de material. El segon fons documental data dels anys 90 com a iniciativa particular de la regidoria de cultura.</p> | 41.7457000,1.8052300 | 400658 | 4622232 | 1992 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Els dos arxius continuen fent noves incorporacions habitualment tant de butlletins com de retalls de premsa, convertint-se en un material que va creixent de manera contínua. La idea del Consistori és incorporar els dos fons documentals en un de sol que sigui l'Arxiu Municipal Administratiu i Històric , però actualment no es té ni una forma ni una data fixada. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 70536 | Fons doc. de la Biblioteca de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-doc-de-la-biblioteca-de-sant-joan | XX | Els fons no es troben catalogats sota cap criteri arxivístic | <p>La Biblioteca Pública de Sant Joan de Vilatorrada conserva una col·lecció variada formada per diversos fons documentals: Un arxiu fotogràfic format per diversos àlbums amb fotografies diverses d'actes públics, vistes de carrers de la població, persones, col·lectius, grups escolars, caramelles, actes religiosos etc.. Que va des dels anys 30 fins a l'actualitat. Un arxiu de premsa format per retalls de diaris referents a esdeveniments del poble (Gazeta de Manresa i Regió 7) des de 1969 fins a l'actualitat. Un arxiu amb butlletins i programes d'activitats de diverses entitats santjoanenques (I.E.S. Quercus, escoles joncadella i Collbaix, Club de Basquet Vilatorrada, Joanenca de pesca etc..). Un arxiu amb recordatoris i esqueles funeràries de persones del poble des del 1941 fins a l'actualitat. Una col·lecció del butlletí 'El Pregoner' de l'Ajuntament de Sant Joan des del 1975 fins a l'actualitat i un fons amb programes de Festa Major des del 1955 fins a l'actualitat. També conté un fons format per una caixa amb curiositats diverses: caramelles, senyeres d'entitats del poble etc..)</p> | 08218-54 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'origen dels fons de la Biblioteca Pública es troben en la inauguració d'aquesta el juny de l'any 1972.</p> | 41.7445700,1.8053900 | 400670 | 4622106 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 70538 | Fons documental de l'entitat 'La Verbena' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lentitat-la-verbena | <p>AA.DD.(1974), Coses nostres. Butlletí informatiu de la societat coral, cultural i recreativa 'La Verbena'. Núm 1. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD.(1982), Coses nostres: Butlletí informatiu de la societat coral, cultural i recreativa 'La Verbena'. Núm 1 i 2. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD.(1983), Coses nostres: Butlletí informatiu de la societat coral, cultural i recreativa 'La Verbena'. Núm 1 i 2. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD.(1968), Visió social de Sant Joan de Torruella i estudi dels aspectes cultural i recreatiu. Sant Joan de Vilatorrada. BERTRAN TEIXIDOR J.M.: La Verbena de Sant Joan de Vilatorrada. 'Regió 7' , 12-19-24 de juliol de 1993 i 2-9-16 d'agost de 1993. Butlletí informatiu de la societat coral, cultural i recreativa ''La Verbena''. Núm 8. Sant Joan de Vilatorrada. 1974. CASALS M.(1980), Historia de ''La Verbena'' de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. Estatutos por los que deberá regirse la Sociedad Coral-Recreativa de Instrucción y Ahorro denominada ''La Verbena'' de San Juan de Vilatorrda. 1918. RIBERA M. SERRA J.(1993), Societat Coral, Cultural i Recreativa La Verbena. 75è aniversari (1918-1993). S.C.C.R. La Verbena. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XX | <p>L'arxiu documental de l'Entitat La Verbena consta d'una secció documental i d'una altra secció gràfica, i és format pel següent fons: FONS DOCUMENTAL: - Fons de documentació interna de l'Entitat format per factures, correspondència, circulars etc. (1950-2001) - Fons de programes de festa major (1987-2000) - Fons de documentació resultant de les diverses activitats que organitza l'Entitat (1987-2000); FONS GRÀFIC: - Un àlbum de fotografies de la Festa de Sant Antoni (1996-2000) - Un àlbum de negatius resultants de l'exposició retrospectiva de la història de la S.C.C. I R 'La Verbena' amb motiu del 75è aniversari de la seva fundació. - Un àlbum fotogràfic sobre diferents actes organitzats per l'Entitat (teatre, bastoners, majorets etc..) (sense data). - Un àlbum de fotografies sobre l'evolució urbanística del poble (1950-2000). - Un àlbum de fotografies de la secció dels gegantes. (sense data) - Un àlbum de fotografies de la secció de la Coral.(sense data) - Un àlbum de fotografies de la secció de bastoners i caramelles (sense data). - Un àlbum de fotografies de la secció de teatre. (sense data) - Un àlbum de fotografies d'actes diversos efectuats al poble (caramelles, balls, bastoners, actes amb altres entitats etc.) (1953-1996) - Un àlbum de caramelles i presentació del nou estendard (1978) - Un àlbum d'actuacions diverses (1993) -Un àlbum de l'obra 'antologia de la sarssuela' (sense data) - Un àlbum de processons (Corpus Cristi, visita de la Verge de Fàtima, ofrenes florals a la Mare de Déu de Joncadella, festa de les filles de Maria, Grup de treballadores de la fàbrica Borràs) (1949-1960) Observacions: L'Entitat anomenada Societat Coral, Cultural i Recreativa La Verbena va néixer com una entitat sense ànim de lucre l'any 1918. Actualment es divideix i s'organitza en diverses seccions. LA SECCIÓ CORAL es va posar en marxa l'any 1919 que es va estrenar l'any 1920 amb una gran trobada de Cors de Clavé a la plaça de l'Església. Durant els primers anys de vida del Cor s'establí el costum de cantar amb acompanyament d'harmònium, la missa del Gall i la de Cap d'Any i a la tarda també el Rosari. Es féu igualment tradicional cantar la Passió el Dijous Sant. El dia de la Festa Major, davant de l'Ajuntament, el Cor oferia una Serenata en honor a les autoritats i altres veïns. El cant més arrelat al Cor són les Caramelles. El dilluns de Pasqua el Cor de l'Entitat era un dels que participava a l'aplec de Joncadella. A més de les activitats tradicionals el Cor ha anat assistint a concursos de Caramelles i altres trobades de Cors de Clavé, concerts a l'envelat de la Festa Major etc.. El 1978 el Cor esdevé Cor Mixte, incorporant l'element femení, ja que fins aleshores havia estat un cor tradicionalment masculí. Més endavant, i aprofitant les trobades de Cors de Clavé, per la Festa Major, s'acostumava a estrenar cada any dues peces amb les quals es tornaven les visites i s'ampliava el repertori. Des del 1983 el Cor va acompanyat de l'Agrupació Musical de l'Entitat. D'aquesta època data la participació en un concert de Nadal al Palau de Congressos de Barcelona. Del 1986 al 1991 es va celebrar el Concert de Nadal. GRUP DE TEATRE, l'origen dels primers grups de teatre dins l'Entitat venen dels sainets representats al primer local de Cal Llobet. La manca d'un espai adequat a les representacions va fer claudicar els primers intents. Al local del carrer del Riu, amb d'altres condicions escèniques, es solia fer un drama i un sainet en cada representació. L'empenta definitiva a les activitats teatrals es va produir arran de la fusió amb el 'Cuadro Artístico Sanjuanense'. De la primera meitat dels anys cinquanta destaca la representació dels 'Pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús' en la versió de Folch i Torras, motiu pel qual es van fer obres per eixamplar l'escenari. Els anys seixanta van ser els anys amb més activitat teatral amb un gran nombre de representacions.</p> | 08218-56 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Tant el Fons documental com el Fons gràfic pertanyen a l'entitat de la Verbena i ha estat creat pels seus membres al llarg de l'existència de l'Entitat. Societat Coral, Cultural i Recreativa 'La Verbena', va néixer de la iniciativa particular d'un grup de pagesos i treballadors, gairebé tots de la fàbrica Borràs. El seu naixement va tenir lloc el 22 de desembre del 1918 amb l'aprovació dels Estatuts de la 'Sociedad Coral, Recreativa, de Instrucción y de Ahorro', nom que recull el doble objectiu amb el qual va ser creada: l'esbarjo i l'ajuda mútua en cas de necessitat. L'any 1919 es va posar en marxa la secció coral i un any després s'estrenava el primer estendard en una gran trobada de Cors de Clavé. El primer local social fou al primer pis de 'Cal Llobet'. L'any 1926 es van representar els Reis per primera vegada i s'amplia el local. Mancava resoldre el problema de l'escenari i el 1928 es va plantejar el trasllat de 'La Verbena' al local de 'Cal Rojas' sense èxit. Aquest mateix any naixia en aquest local un grup de teatre anomenat 'Agrupación Artística El Cor del Poble'. El 1935 l'Entitat es trasllada a l'antiga sala de ball situada al carrer del Riu. El 1936 es celebrava el primer gran carnestoltes. Al esclatar la guerra civil es suspengueren les activitats culturals i artístiques, mantenint-se les recreatives fins el 1938. Els següents deu anys l'entitat va romandre inactiva ja que el local va ser ocupat el 1939 com a lloc d'esbarjo del destacament militar que s'estava a Cal Gallifa. La represa de les activitats després de la guerra es va fer amb les Caramelles. El 1950 es va produir la unificació de l'Entitat amb el 'Cuadro Artístico Sanjuanense' que actuava a Cal Rojas, aportant cadascuna d'elles el seu patrimoni. L'any 1951 s'organitza la primera Festa Major, que s'anirà repetint els següents anys fins el 1977 en que passarà a organitzar-la la Comissió de Festes de l'Ajuntament. El 1953 neix l'Esbart Dansaire, i el 1957 es representa per primera vegada el Ball del Most. Els primers anys de la dècada dels anys seixanta l'Entitat pateix diverses sotragades econòmiques degut a alguns infortunis: pèrdues en la Festa Major, pèrdua de l'envelat a causa d'un temporal etc... El 1965 s'adapten els Estatuts de l'Entitat a la Llei d'Associacions del 1964 augmentant substancialment les quotes. El 1966 es crea la figura del Soci Juvenil, establint les tres classes de socis que romanen fins ara: Juvenil, Numerari i Jubilat. Igualment aquest mateix any s'estrena l'himne de 'La Verbena' i neix el butlletí 'Coses Nostres' que tindrà vida fins el 1974. L'any 1967 es torna a posar en marxa l'Esbart Dansaire. L'any 1969 s'aprova la gestió per la compra d'uns terrenys a fi de construir la nova seu social de l'Entitat. Aquests esforços no donaran fruit creant una greu crisi en l'Entitat. La nova Junta nascuda arran de la crisi va voler donar un nou aire a l'Entitat convertint la sala de ball en una discoteca. Aquest projecte va durar dos anys, al cap dels quals es va buscar una nova orientació. El 1973 s'organitza el primer grup de Majorets i es comencen les projeccions de cinema. Dels últims anys de la dècada dels setanta cal destacar el sanejament econòmic, la no entesa amb l'Ajuntament a l'hora d'organitzar la Festa Major, la formació del Cor Mixte i la inauguració del nou estendard del Cor i de l'Esbart. L'any 1988 es crea en el sí de l'Entitat el Grup Organitzador de la Festa Major, i s'escindeix el Grup de Teatre Xirois. De l'etapa dels noranta destaca l'adquisició del nou local el 1991 i la custòdia dels Gegants el 1990 amb la creació del Grup de Gegantes i Grallers. (RIBERA M. SERRA J, 1993)</p> | 41.7457400,1.8074800 | 400845 | 4622234 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Societat, coral ,cultural i recreativa La Verbena | (Continuació) A finals dels anys seixanta comença una llarga etapa de transició caracteritzada per una activitat molt minsa, gairebé reduïda a les representacions nadalenques. Aquest període finalitzà el 1980 amb la constitució del Grup Xirois en el sí de l'Entitat. Aquest grup es va escindir de l'Entitat l'any 1988. El grup de teatre va refer-se després de l'escissió mantenint activitats limitades. L'ESBART va ser la secció d'aparició més tardana. Concretament el 1953, amb l'objectiu de ballar per la Festa Major. Aquesta fita s'ha respectat anys rera anys fins l'actualitat. Originàriament un grup de l'Entitat, anomenat Secció Juvenil, s'encarregava de fer el Ball de Cascavells per Pasqua. Aquest grup que també feia d'altres activitats i va ser l'embrió de l'Esbart. A part de la Festa Major que constituïa l'objectiu principal del grup, s'acostumava a participar en algun altre ball, en els quadres escènics de 'Els Pastorets' i en les Caramelles. L'esbart des de la seva creació s'ha anat estructurant en grups d'edat que es van promocionant fins acabar en l'Esbart Major, màxim exponent del grup. En l'etapa anterior al 1977 destaca la participació de l'Esbart en la Festa Major de Manresa del 1957. A partir del 1977, s'inicia una nova etapa que suposa una considerable empenta per a aquesta secció. L'any 1979 s'inaugurava el banderí. El 1981 s'estrenava vestuari propi. L'Esbart també compta amb la secció de bastoners, fent durant els últims anys múltiples sortides pel Bages i altres comarques catalanes i incorporant la seva Escola de Dansa a la Roda d'Esbarts, activitat que permet relacionar les seccions més joves amb els altres Esbarts catalans. ELS BASTONERS que es configuren dintre de l'Esbart de Dansaires. Al igual que aquest últim, els bastoners tenen el seu origen el 1953, dintre de la Secció Juvenil de l'Esbart, que no només ballava danses catalanes, sinó també Ball de Bastons. Aquest grup, sempre vinculat a l'Esbart passà a anomenar-se 'El Retruc' a partir de l'any 1989. L'any 1990 es va estrenar el banderí i el vestuari nou. D'entre les moltes activitats que duen a terme destaca l'assistència a les Trobades Nacionals de Catalunya. A nivell local fomenten la participació continuada en les Caramelles i l'organització de Matinals Bastoneres. ELS GEGANTES són la secció més moderna, creada el 1990, quan l'Ajuntament no va poder atendre la sol·licitud del Grup Organitzador de la Festa Major que demanava la participació dels Gegants del poble a la Festa, perquè en aquells moments no hi havia Colla de Gegantes. L'any 1991 l'Entitat de la Verbena i l'Ajuntament signaren un protocol de cessió dels Gegants per la seva custòdia. L'any 1991 es creava el Grup de Grallers que havia de ser el suport musical dels Gegantes. El Grup organitza una trobada de Gegants cada anual per la Festa Major. (RIBERA M. SERRA J, 1993) L'organització interna de l'Entitat es fa a partir dels Estatuts. L'any 1959 es manifesta la necessitat de què a la Junta hi hagin representants de totes les seccions, fet que es mantindrà fins aleshores. Hi ha una Junta directiva formada pel president, el sots-president, el secretari i el sots-secretari i el tresorer. A més a més la junta és formada per un vocal de cada secció. L'esbart i els bastoners, per la seva antiguitat tenen el seu règim especial i els seus estatuts de funcionament intern. Les altres seccions funcionen com a branques però sense estatuts. La junta es reuneix un cop a l'any de forma assembleària amb els socis, i de forma periòdica cada setmana. Si bé l'entitat va néixer amb el nom oficial de Societat Coral Recreativa de Instrucción y Ahorro, la majoria de la gent del poble relacionava als seus creadors amb aquells 'xicots que anaven de verbena en verbena'. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||
| 70540 | Portal de l'antiga església de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-lantiga-esglesia-de-sant-joan | <p>SOLANELLAS T: 'Els treballs per enderrocar l'església de Sant Joan s'iniciaran el 3 de juny' a Regió 7. 25-05-96. SOLANELLAS T: 'Les màquines converteixen en runa l'església de Sant Joan' a Regió 7. 5-6-96. SOLANELLAS T.: 'S'acaba l'enderroc de l'església de Sant Joan de Vilatorrada' a Regió 7. 12-6-96</p> | XX | <p>Arcada neo-romànica construïda en pedra sorrenca vermellosa formada per dos pilars i un arc de mig punt. Com a elements decoratius destaquen dues arquivoltes que finalitzen en dos capitells amb decoració vegetal la interior i dues mènsules també vegetals l'exterior.</p> | 08218-58 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Es tracta de l'antiga portalada de l'església enderrocada de Sant Joan. El seu origen el trobem al 1908 quan va ser feta i consagrada l'antiga església. Quan el 1996 es va plantejar l'enderrocament de l'església, des de la parròquia hi va haver la voluntat de conservar algun element que la recordés. Finalment es va optar per conservar la portalada i ubicar-la al seu lloc actual el 1998.</p> | 41.7432300,1.8046100 | 400603 | 4621958 | 1908 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70540-foto-08218-58-1.jpg | Legal i física | Historicista | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Encastada al pilar dret es troba una placa commemorativa recordant que l'església a la que donava accés era una de les esglésies de a comarca consagrades pel bisbe Torras i Bages el 10 d'octubre de 1908. La placa va ser posada quan va ser traslladada al seu lloc actual. | 116 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70541 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-9 | <p>SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa. Pàg. 92</p> | XX | <p>Edifici adossat a l'església de planta quadrada i tres pisos. La planta baixa amb una porta principal al centre a la qual s'accedeix amb quatre graons i una porta més petita a la part dreta. De la primera planta sobresurten 3 balcons amb ferro forjat. Al tercer pis s'han obert tres finestres petites. Tot el conjunt de la casa és construït en mur de maçoneria amb pedra irregular unificada amb calç reforçat a les cantonades i a les finestres i llindars de les portes amb pedra tallada. L'edifici va ser arrebossat en ciment a mitjans dels anys 80. A l'interior de la casa s'accedeix pel portal principal que dóna al vestíbul, donant aquest accés a la caixa d'escala i a la resta d'habitacions de la plata baixa. El primer pis és la plata noble, que està habilitada com a habitatge. L'habitatge conserva l'antic embigat de fusta i els paviments de rajola amb els dibuixos originals. El segon pis va ser habilitat com a traster des de la construcció de la casa. L'única modificació estructural que ha patit la casa al llarg del temps ha sigut l'habilitació d'algunes habitacions al pis superior, cap als anys 1950 ,que van ser utilitzades com a locals de catequesi.</p> | 08218-59 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'actual rectoria va ser construïda com a residència i escola per a l'ensenyament de les noies del poble del Pare Manyanet. En un acta del 28 de juny de 1896, s'explica com l'educació de les nenes del poble era un assumpte no resolt i l'alcalde i el rector fan tràmits per aconseguir que el bisbe cedeixi quatre monges perquè es facin càrrec de l'ensenyament de les nenes del poble. En un principi es va llogar un petit local cal carrer del Riu i posteriorment l'escola es traslladà a l'edifici de la rectoria. El 1905 ja es van fer els tràmits per construir una escola per a ambdós sexes en un altre indret (SOLANELLES, 1999). Durant uns anys es desconeix la sort de l'edifici. El 1908, quan va ser construïda la nova església de Sant Joan al solar que actualment ocupa la moderna església, l'antic rector de Sant Joan residia a l'antiga casa dels masovers del mas Sant Joan, avui ocupada per l'escola de música. Amb l'acabament de les obres de la nova església del 1908, es va decidir ubicar la nova rectoria en aquesta casa que romania deshabitada al costat de l'església.</p> | 41.7431500,1.8047300 | 400613 | 4621949 | 1904 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70541-foto-08218-59-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70550 | Fira-Festa de Tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-festa-de-tardor | <p>BOLANCELL O.:'La Fira de Tardor de Sant Joan aconsegueix superar els 5.000 visitants' a Regió 7. 26-10-98</p> | XX | <p>La Fira-Festa de Tardor es celebra l'últim diumenge d'octubre a la zona ubicada entre el Passeig del Riu i el Parc Catalunya, tenint com a centre de referències l'espai de la Fàbrica Gallifa. La Fira engloba una Fira d'Artesans i Artistes, una Fira Ramadera i una Mostra de Comerç Local. Aquesta varietat fa que s'exposin una àmplia mostra de productes diferents: maquinària, cotxes, bestiar, exposicions, artesania etc.. El programa d'activitats comença el divendres al matí amb actes diversos: obertura de la festa amb parlament de les autoritats, desfilada de Majorettes i banda de tambors, aperitiu etc. I s'estén al llarg de la tarda amb ball i berenar i finalitza amb una representació teatral al vespre. El dissabte al matí s'obre la fira amb els expositors i es continua amb una botifarrada a la tarda i un festival de dansa. El diumenge es torna a obrir la fira amb els expositors i es continua amb activitats diverses. La festa es conclou amb un dinar popular. Totes aquestes activitats es complementen amb audicions de sardanes, exposicions fotogràfiques, matinals bastoneres etc...</p> | 08218-68 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La Fira-Festa de Tardor va néixer l'any 1992 com a iniciativa local del Grup de Pesebristes del carrer del Riu de Sant Joan. Aquest grup ja venia organitzant de forma espontània algunes activitats, com l'organització d'un pessebre vivent al carrer des de l'any 1984. L'any 1992 es van proposar cridar alguns artistes locals a fi de què exposessin les seves creacions durant un cap de setmana al carrer. La iniciativa va sorgir exclusivament d'aquest petit grup de veïns del carrer del Riu. Donat l'èxit de la iniciativa, l'any 1996 un grup de pagesos i ramaders van decidir unir-se organitzant una fira de bestiar, però hi van fer ells mateixos, buscant-se ells els expositors i organitzant-se independentment. Això va significar una ampliació de l'espai firal que es va estendre en direcció al Parc Catalunya i la fàbrica Gallifa. L'èxit de la Fira ha involucrat a l'Ajuntament de la vila que dóna suport a les activitats i organitza d'altres en paral·lel, de tal manera que ha quedat com a una manifestació lúdica institucionalitzada dins del calendari festiu de la vila.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 1996 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 70551 | Festa de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-primavera | <p>SOLANELLAS T: 'Sant Joan celebra demà la Festa de l'arrós' a Regió 7. 13-4-96. SOLANELLAS T: 'La Festa de l'Arrós de Sant Joan convoca 500 comensals' a Regió 7. 17-4-96. SOLANELLAS T.:'Èxit a Sant Joan en l'inici de Pel Verd després del Negre' a Regió 7. 5-4-95. SOLANELLAS T.:'Sant Joan dóna la llauna en una animada Festa de Primavera' a Regió 7. 27-4-98</p> | XX | <p>La Festa de la Primavera s'organitza des de les regidories de Medi Ambient i Esports de l'ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, amb l'objectiu de donar a conèixer el medi natural del terme i fomentar l'esport. Sol celebrar-se el primer diumenge del mes d'abril, o la data més propera que s'escaigui. Es tracta d'una festa oberta a tothom. La jornada comença amb una plantada d'arbres, i es continua amb una pedalada seguint alguna ruta prèviament marcada dintre del terme municipal. La ruta acostuma a ser diferent cada any, a fi d'anar coneixent diferents indrets. Al migdia es segueix amb una arrossada popular celebrada a l'espai de la fàbrica Gallifa, i a la tarda sol amenitzar-se amb algun acte lúdic (trobada d'acordionistes etc..) Durant l'edició de l'any 2000 l'Associació de Comerciants i Botiguers de la vila va organitzar una fira amb parades als carrers principals, però sense garantia de continuació.</p> | 08218-69 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Segons informació oral del Sr. Ramon Casas, els orígens de la Festa de Primavera s'han de buscar la primera festa de l'arbre que es va organitzar, el febrer del 1976. La iniciativa va ser del grup d'AMPAS de la vila que agrupava les associacions de pares d'alumnes de totes les escoles, amb la col·laboració de l'Ajuntament. L'objectiu d'aquesta primera festa va ser fer una plantada d'arbres acompanyat d'una xocolatada. D'aquesta primera plantada d'arbres destaca especialment el cedre del c/Montserrat cantonada amb c/del Sol. L'èxit de la primera festa va animar als organitzadors a repetir-la. Es van realitzar vuit edicions més de la festa. L'any 1994 van produir-se grans incendis en la comarca del Bages i uns mesos després es va organitzar una exposició a nivell comarcal anomenada 'El verd després del negre' que pretenia ser un missatge de conscienciació ecològica. Aprofitant la crida d'aquesta exposició i la tradició de la festa organitzada els anys anteriors, l'ajuntament de la vila va prendre el relleu en l'organització, passant des de llavors a ser una festivitat coordinada des de les regidories d'Esports i de Medi Ambient.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 1994 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70551-foto-08218-69-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'actual festa és coordinada pel Sr. Marcel Ribera de l'ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70552 | Festa Major Infantil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-infantil | <p>SOLANELLAS T.: 'Tret de sortida a la Festa Major Infantil de Sant Joan' a Regió 7. 15-5-98. SOLANELLAS T.: 'El deu anys més grans de la festa menuda' a Regió 7. 22-6-98</p> | XX | <p>La Festa Major Infantil és possiblement la manifestació festiva més original de quantes es duen a terme al llarg de tot l'any al poble de Sant Joan de Vilatorrada. Cal aclarir dins d'aquesta valoració que en aquests moments és única a nivell de Catalunya, amb la voluntat de difondre-la per altres municipis. La Festa és organitzada per l'Entitat anomenada El Sidral. Prèviament als actes de la festa, l'entitat organitza dos actes amb l'objectiu de divulgar-la i recaptar fons. El primer acte té lloc dos mesos abans de la festa (mes d'abril), i es realitza una subhasta pública d'algun emblema o objecte simbòlic creat per l'Entitat a fi de recaptar diners. L'altre acte té lloc un mes abans (mes de maig), es tracta d'un sopar a la fàbrica Gallifa on participen pares i nens. Es tracta d'un sopar de diversos plats, però on el protagonista és un porc que prèviament s'ha rostit a la Plaça Major durant la tarda. Després del sopar s'organitza una subhasta d'estris vells. La Festa Major Infantil pròpiament dita es du a terme just el cap de setmana abans de la Festa Major de Sant Joan (dies 24 i 25 de juny). Tots els actes són organitzats només per als nens, i no hi poden participar els adults, ni al correfoc, ni als balls ni al sopar. Aquest any però, s'ha pensat en organitzar un acte per a adults, a l'igual que dins d'una festa major d'adults s'organitza un acte per nens. Les orquestres del ball són orquestres també per adults. Tota la Festa és conduïda per cinc personatges que són els següents: EL KIKO, EL SENDO, EL JOU MISSATGER, LA SUPERIAIA I LA BRUIXA TETI. Els primer anys hi havia un altre personatge anomenat EL POLI, destinat a posar ordre però es va suprimir. Els actes de la Festa són els següents: DIVENDRES MATÍ : Al matí té lloc la Festa Major Infantil Comarcal, de tal manera que arriben les diferents escoles de la Comarca i es distribueixen en tres cercaviles diferents que recorren el poble. A mida que recorren el poble passen per tres places (Pl. de l'Església, Pl. de la pau, i Parc Catalunya) on poden gaudir de tres actuacions diferents. En una d'elles s'esmorza. A migdia es troben tots a la Plaça Major on té lloc un espectacle de cloenda. DIVENDRES TARDA: Dues cercaviles recorren el poble fins la Plaça Major. Allà es fa el pregó i s'organitza una guerra de confetti. D'allà se surt en cercavila fins la fàbrica Gallifa on es fa un sopar anomenat 'Sopar a la fresca'. Es tracta d'un sopar sense pares. Quan surten del sopar es deixa un temps per què els nens vagin a canviar-se i a la nit s'organitza un ball d'envelat amb una orquestra d'adults. També es tracta d'un ball sense pares. DISSABTE TARDA: A la plaça de la Pau s'organitza una guerra de merengues, una enfarinada, i una pluja d'aigua de colors i escuma. Al vespre té lloc el correfoc, on tampoc hi poden entrar els pares. Els artífex del correfoc també són els nens (els més grans que porten els dimonis i les bèsties). El correfoc arriba fins la Plaça Major on es fa un petit castell de focs. Després hi ha un petit ball obert a tothom. Dins l'any 2001, el dissabte al matí es té pensat incloure un acte per adults. DIUMENGE MATÍ: Al Parc Catalunya s'organitzen activitats i tallers diversos. Aquesta activitat s'organitza juntament amb l'Entitat La Verbena. A la una es fa una cercavila anunciant el final de la festa, i un espectacle de cloenda per grans i petits. Després els nens tenen organitzat un piscolabis a la fàbrica Gallifa. L'edat permesa per participar-hi és de 0 a 14 anys. També es va intentar que aquesta Festa tingués elements d'identitat propis, així es va crear un himne especial per a la festa: el Sant Joan City, que es canta en diversos actes. També el correfoc i cadascun dels actes de la Festa tenen les seves músiques creades ex-professo per a cada ocasió. Paral·lelament, la Plaça Major es engalanada amb garnaldes i motius fets per les escoles de la vila sobre un eix temàtic que canvia cada any.</p> | 08218-70 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La Festa Major Infantil va néixer arran de les reivindicacions dels nens a un grup de pares i persones vinculades al mon de les AMPAS de la Vila. La seva reivindicació estava basada en el fet de què normalment dins el marc d'una Festa Major, hi ha sempre un o dos actes dedicats al nens, i aquest fet es considerava injust, pensant que hi hauria d'haver una Festa Major única i exclusivament pensada per a nens. Aquesta reivindicació va ser recollida per un grup de pares de l'AMPA de l'escola Joncadella que aquell mateix any 1988 van organitzar un correfoc única i exclusivament per als nens. L'èxit de la iniciativa els va empènyer a organitzar l'any 1989 tota una programació de Festa Major Infantil. Aquest grup de persones es van cohesionar dins una entitat que va rebre el nom de El Sidral. Els primers anys el grup del Sidral va muntar la festa en col·laboració amb grups com Gog i Magog i Pepsicolen que després es van professionalitzar. L'objectiu de l'Entitat era organitzar una Festa paral·lela on només hi poguessin participar els nens. Els actes i la programació han anat evolucionant dintre d'una mateixa línia fins que l'any 1999 es va organitzar una jornada amb divulgació comarcal a fi de què participessin els nens de totes les escoles de la Comarca. L'any 2000 l'Entitat va legalitzar-se oficialment. La voluntat del col·lectiu és en aquests moments organitzar una jornada de Festa Major Infantil a nivell de les escoles de Catalunya.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 1988 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70552-foto-08218-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'Entitat el Sidral és un col·lectiu format per persones del municipi de Sant Joan de Vilatorrada amb voluntat de treballar de forma totalment desinteressada en l'organització de la Festa Major Infantil. Es tracta d'un col·lectiu apolític i amb una voluntat totalment integradora sense distingir en creences o ideologies. L'estructura interna de l'Entitat és totalment mancada de jerarquies, encara que actualment al constituir-se oficialment la societat es va haver d'anomenar un president. El grup funciona a base de Comissions de treball totalment voluntàries que es reuneixen en assemblees comuns per discutir els punts i qüestions concretes. El nombre de socis és desconegut ja que al funcionar de forma voluntària no existeixen ni carnets ni numeracions, considerant-se col·laboradors tots aquells que hi participen d'una manera o altre. Actualment s'ha format dintre del l'Entitat un subcol·lectiu al que s'anomena 'júnior', format per tots aquells adolescents que per edat ja no poden participar en els actes de la Festa, però que volen col·laborar en la seva organització. Els últims anys organitza també la Cavalcada de Reis i col·labora amb el col·lectiu Xarxa. Al llarg de l'any també organitza uns tallers de restauració de mobles antics. El finançament del col·lectiu i de la Festa Major Infantil corre a càrrec de l'Ajuntament de la Vila, del Consell Comarcal i d'aportacions privades. Algunes d'aquestes aportacions es canalitzen mitjançant un jornada que s'organitza dos mesos abans de la Festa Major en la qual es fa un acte de presentació de la propera Festa i es subhasta un emblema de la Festa creat aquell mateix any. Un mes abans també s'organitza un sopar amb pares i nens en el qual al final es fa una subhasta d'objectes usats. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70570 | Cal Cantamisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cantamisses | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XX | Malgrat estar deshabitat des de fa uns anys, l'estat de conservació de la casa és bo. A pesar d'aquest fet i del seu valor estètic, el seu enderroc és previst en breu. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular cobert a quatre aigües amb teula. És format per planta baixa, dos pisos i golfes. Construït en mur de maçoneria amb pedra irregular unificada amb calç, es troba exteriorment arrebossat amb ciment. La planta baixa és oberta a les dues vessants vistes de carrer, la del carrer Sant Mateu i la del carrer del Pont amb dos números diferents. Les portalades d'entrada són fetes amb un arc molt rebaixat. Al primer pis i segon pis s'obren a la façana de carrer Sant Mateu un seguit de finestrals rectangulars amb balcons als dos centrals. La façana del carrer del Pont s'obre al primer i segon pis amb dues grans galeries obertes al carrer amb dues grans arcades molt rebaixades. Decora la façana del carrer del Pont un rellotge solar ubicat sota la teulada.</p> | 08218-88 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El carrer del Pont és un dels carrers històrics que neix a finals del segle XIX com a conseqüència de la concentració humana que el funcionament de les fàbriques tèxtils (Borràs, Burés i Gallifa) estava produint. La seva orientació (perpendicular al riu i a la resta de carrers que neixin en aquells moments) respon a l'existència tradicional del pont, conegut com a Pont Petit, que permetia travessar el riu Cardener i contactar la vila amb la carretera de Cardona. El carrer doncs, constituïa una prolongació natural d'aquesta via de comunicació. Bona part de les cases del carrer són construïdes entre el 1900 i 1904, és el cas de les dues cases que avui tenen entrada pel carrer Vilaseca, la nº 31 i nº 33, encara que algunes altres de la banda de cases de migdia són més antigues. El 1905, al Registre Fiscal d'Edificis deixa constància de què en aquells moments existien ja al carrer del Pont un total de quinze cases en el tram entre el carrer Vilaseca i el carrer Major (SOLANELLES,1999). El 1917 l'Ajuntament de la vila va aprovar les obres d'urbanització i de construcció de voreres d'aquest carrer i del carrer del Riu, per tractar-se dels dos carrers més transitats del poble (SOLANELLES,1999) .El creixement urbanístic posterior va acabar d'omplir els buits del carrer amb noves construccions durant els anys vint i trenta del segle XX. La casa anomenada Cal Cantamisses es troba ubicada en un dels extrems de l carrer del Pont. Es tracta d'una casa construïda vora l'any 1900-1904, i aviat es convertí en una casa de lloguer per a inquilins. El nom de Cantamisses és precisament el d'un dels seus inquilins que era especialment aficionat als afers de l'església. Així mateix, la casa era coneguda per haver instal·lada una barberia al primer pis, sent coneguda també amb el sobrenom de La Barberia. Aquest negoci va estar en marxa fins els anys seixanta. Adossat al seu cantó de llevant per la banda del carrer del Pont hi havia antigament un forn d'obra.</p> | 41.7460400,1.8056900 | 400697 | 4622269 | 1904 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70570-foto-08218-88-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70573 | Riu Cardener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-cardener-0 | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | XX | Malgrat la intensa activitat humana que hi pateix, destaquen els esforços que els últims anys s'han dut ha terme per la seva recuperació ecològica | <p>Espai configurat pel curs del riu Cardener , que travessa tot el terme de nord a sud, i les seves dues ribes immediates en el recorregut que va des de Callús fins a Manresa paral·lel a la carretera de Manresa a Solsona C-1410. Es tracta d'un espai fluvial amb prou amabilitat paisatgística, configurant una zona d'alt valor ecològic on trobem distints àmbits en un tram relativament curt. Certament, una sanefa de bosc de ribera s'estén en renglera contínua a ambdues ribes. A continuació del bosc de ribera, als indrets planívols, especialment els del marge dret els ocupen petites hortes de regadiu. Les espècies més abundants de ribera són els àlbers, els pollancres, els oms, els freixes de fulla petita i el vern. El marge esquerra és abundant en penya-segats, especialment el tram de Sant Martí, un d'ells totalment vertical, que ens parla de l'acció erosiva del riu al llarg de milers d'anys. Tanmateix es tracta d'un riu aprofitat intensament per l'activitat humana, des de les antigues rescloses i molins medievals a les actuals rescloses i modernes fàbriques tèxtils. Destaquen en total quatre -incloses dins del tram del terme municipal- la del paperer, la del Molinet, la de la fàbrica de Can Canals, i la de les fàbriques de Sant Joan. D'altra banda destaquen també modernes activitats industrials dutes a terme a les seves vores i que han creat espais com la bassa de sedimentació d'àrids de l'empresa Ferrer.</p> | 08218-91 | Terme de Sant Joan de Vilatorrada | 41.7490400,1.8075000 | 400852 | 4622600 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70573-foto-08218-91-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Una de les entitats culturals que es troba intensament vinculada a l'espai del riu Cardener és la Joanenca de Pesca de Sant Joan de Vilatorrada. Els últims anys ha dut ha terme un programa de creació de plataformes de pesca, arribant a crear-ne fins a cent al llarg de tot el tram del terme municipal | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70458 | Mas can Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-cornet | <p>BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. IGLESIAS J (1979), El fogatge de 1553. Vol I. Barcelona.</p> | XVIII-XX | La casa va patir reformes estructurals importants al seu interior i exterior, obrint les galeries de la façana de migdia i sent arrebossada en la seva totalitat als anys 70. | <p>Conjunt arquitectònic format per la masia de Can Cornet i alguns coberts i estructures adjacents. La masia pròpiament és una casa de planta rectangular coberta a quatre vessants amb teula. La casa és construïda aprofitant el desnivell del terreny permetent la planta baixa, dos pisos i golfes a llevant i planta baixa, un pis i golfes a la zona de ponent, sent aquesta última la zona més alta del desnivell. Construïda en mur de maçoneria en pedra irregular i arrebossada recentment i pintada de color salmó, s'han destacat les llindes de finestres i portes, així com els carreus de les cantonades en color blanc. La façana principal és orientada a llevant amb planta baixa, primer pis obert amb balcons i una galeria a l'àrea nord, segon pis amb finestrals, i golfes sota teulada que s'obren amb ull de bou. A la façana de ponent també s'obre una portella coberta amb un teuladet i a la qual s'accedeix mitjançant unes escaletes. A la façana nord s'obre dos grans portals de mig punt, a un dels quals s'accedeix mitjançant una rampa que deu conduir a la zona destinada a tines i al treball de la vinya. La façana de migdia s'obre amb galeries de mig punt formades per dues grans arcades al primer i segon pis. Completen el conjunt un seguit de coberts que envolten la casa al cantó de migdia i ponent. Destaca especialment un cobert de planta quadrangular de grans proporcions cobert a quatre aigües construït en mur de maçoneria.</p> | 08218-7 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen del mas Cal Cornet el trobem en el poblament dispers propi d'aquesta zona que es va organitzar des del període medieval. Les primeres notícies del mas les tenim al 1090, la qual cosa el converteix en un dels masos més antics de la zona. El nom originari en aquells moments era el de Mas Vilella, la qual cosa fa pensar més que en un mas, en un topònim que faci referència a un llogarret o un grup de cases properes. Es tractava d'una de les poques possessions del terme que no estava en mans del monestir de Sant Benet sinó de laics nobles, així es té notícia d'un vassall dels Rocafort, anomenat Ramon Borrell, que deixa el seu alou de Vilella a Sant Pere de Vic (COMAS, 1988). No es coneix res més d'aquest cavaller, però ben segur que devia explotar el mas amb una o vàries famílies que treballaven la terra com a emfiteutes (COMAS, 1988). Lligat al mas trobem des del segle XII el molí anomenat 'El Molinet' construït en les seves propietats i que més tard esdevindria fàbrica tèxtil. El mas Vilella és un dels masos que apareix al fogatge de 1553 i és propietat d'Antoni Cornet de la Vilella (AA.DD, 1984). Possiblement sigui arran d'aquesta família de propietaris que el mas canviï de nom convertint-se en Mas Cornet. Com es pot apreciar es continua mantenint el nom de 'La Vilella' encara que en aquestes dates i donat que només hi trobem un propietari el grup de cases hauria quedat reduït només a una, encara que es mantingués el record al topònim antic i a l'origen històric. Sembla ser que ha diferència de moltes altres masies que degut a les penalitats econòmiques anaven canviant de propietari, el mas Cornet va mantenir sempre la mateixa família, així al cens de 1718 apareixen referenciats un tal Agustí Cornet i els seus fills, Josep i Joan (AA.DD, 1984). L'últim membre d'aquesta família és Teresa Cornet i Galí, casada amb Pere Martí i Santamaría l'any 1899. A partir d'aquí Segons informació oral del Sr. Josep Basora a principis del segle XIX el mas estava en mans d'una família anomenada Galí. Tots els membres masculins de la família van morir de malaltia infecciosa quedant només una noia casada amb un membre de la família Basora. Arran d'aquests fets el mas va passar a mans de la família Basora que va habitar el mas fins els anys vint explotant-lo personalment. Va ser aquesta família qui va enderrocar l'antic mas i va construir la casa actual a principis del segle XX. La propietat va ser mantinguda fins l'any 1962 en què es va vendre a la família Santamaría de Callús. L'any 2000 la finca ha estat expropiada i ha passat a mans d'uns nous propietaris residents a Barcelona.</p> | 41.7711900,1.7833200 | 398876 | 4625088 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70458-foto-08218-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70458-foto-08218-7-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La propietat conserva una barraca de vinya de planta quadrada dins dels seus límits, ubicada en un camp situat a ma esquerra del camí que va de Sant Joan a Callús. També conserva dues tines de planta quadrada als peus de la costa de Cal Pla. Un mur de mig metre d'alçada la separa de la veïna masia de Can Pla. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70488 | El Molinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinet-0 | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204</p> | XVIII-XX | <p>Conjunt fabril format per l'edifici de l'actual fàbrica tèxtil, les restes de l'antic edifici del molí i la resclosa. L'edifici més antic del conjunt és l'antic molí construït segurament al segle XVIII. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular construït en mur de maçoneria amb parament irregular unificat amb calç i arrebossat posteriorment, amb una orientació nord-sud, tenint l'entrada principal al cantó de migdia. A l'edifici originari es va adossar posteriorment, especialment entre els anys trenta i cinquanta del segle XX alguns cossos adjacents a l'alçada del primer pis, un d'ells, l'orientat a migdia en forma de terrassa a l'alçada del primer pis. Als baixos de la façana de ponent es conserva l'antiga porta que permet l'accés als baixos del molí i a la maquinària. Arquitectònicament aquests baixos conserven una gran arcada rebaixada feta en maó. Una llinda sobre aquesta porta marca la data del 1737 amb els noms de Josep i Jaume. Pot apreciar-se per sota de la casa el canal que deixa anar l'aigua de la resclosa i la retorna al riu. A la façana nord d'aquest edifici de l'antic molí, i seguint la línia del marge del riu, va adossar-se una primera nau industrial que comprenia les instal·lacions de la primera fàbrica tèxtil. Es tracta d'una estructura conformada per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines. Actualment es troba en desús. La nau a la qual s'adossa és una estructura rectangular coberta a dues aigües amb teula construïda en mur de maçoneria amb antics finestrals de mig punt reforçats en maó a la façana del riu que han estat tapiats. A aquest tram inicial de nau corresponent a la primera fàbrica es va afegir en direcció al nord un nou tram d'iguals proporcions construït en maó amb modernes obertures. Aquests dos conjunts formen un de sol, unificant-se en una moderna nau tèxtil. Uns metres més al nord es troba la resclosa que desvia part de l'aigua fins el canal de la fàbrica i fins la turbina que proporcionava energia. Aquest canal continuava pels sota de l'edifici del molí, fins retornar l'aigua al riu.</p> | 08218-22 | Sant Martí de Torruella | <p>Com el seu nom indica l'origen de l'actual fàbrica és un antic molí fariner construït a la riba del Cardener al segle XII (AA.DD, 1984) . L'existència d'aquest molí és constant al llarg dels segles, així a través d'un document del 1778 sabem que Josep Jaumandreu, moliner del molí de Les Feixes, dóna a perpetuïtat al seu fill Josep Jaume menor, el molí nou que pertany al mas Vilella, anomenat també Cornet de la Vilella. Una llinda ubicada sobre una porta de l'actual edifici del molí marca la data del 1737 i fa referència a dues persones d'aquesta família: Josep i Jaume. Aquest molí fariner serà el que es convertirà en la futura fàbrica de filats del Molinet el 1899. (AA.DD., 1988). Durant l'època d'eufòria del desenvolupament industrial a les conques dels rius, en Llorenç Figols i Figueres, llavors propietari del 'Molinet' convertí l'ús de les aigües i les estructures del vell molí, en una fàbrica que l'any 1899 fou arrendada a Lluís Roca i Casals, industrial de Sallent. En Roca feu funcionar una secció de telers. La riuada del 1907 va envair la fàbrica amb dos metres de fang - els senyals del nivell assolit per les aigües eren visibles fins fa ben poc- . Aquest inesperat succés arruïnà el fabricant i paralitzà la indústria. El seu fill Eudald Fígols es feu càrrec de l'explotació industrial, ampliant la nau principal - tal com és avui- i es dedicar a la fabricació de teixits de cotó tenint en plantilla fins a vuitanta treballadors. En l'actualitat els edificis i les instal·lacions fabrils i el salt d'aigua - que no funciona- continuen en poder de la família Fígols. L'empresa funciona actualment amb el nom comercial de 'Confeccions Sant Martí' i elabora vestuari especial de treball amb escassa ocupació laboral (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7706600,1.7860200 | 399100 | 4625026 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70488-foto-08218-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70488-foto-08218-22-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Encastat a la façana de migdia de l'edifici del molí poden apreciar-se encara restes de l'antiga passarel·la que travessava el riu a principis del segle XX. Els propietaris conserven dues fotografies antigues del conjunt fabril, una del 1910 aproximadament, i una altre també de principis de segle de l'interior de la fàbrica i els treballadors. No es conserva documentació antiga de la fàbrica. De l'antic molí es conserva la vella maquinària dels anys trenta del segle XX per obrir la comporta de l'aigua cap a la roda del molí que movia la turbina que donava energia a la fàbrica. La primitiva turbina es va perdre. Encastada al terra dels baixos de l'edifici del molí que van ser repavimentats els anys cinquanta es conserva una mola de l'antic molí fariner. El conjunt fàbril conserva una petita col·lecció dels anys 40 pertanyent a l'antic taller de la fàbrica. Entre d'altres eines es conserven: 1./Una màquina de foradar. 2./Un torn. 3./ Una serra. 4./ Una planejadora. 5./ Un fornal. 6./ Una enclusa. 7./ Una mola de pedra. La resclosa del molí actualment es troba inutilitzada. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70490 | Fàbrica de can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-canals | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204</p> | XVIII-XX | L'estat de conservació és molt dolent conservant-se només en bon estat de funcionament la resclosa que encara és utilitzada | <p>Conjunt arquitectònic format per les antigues dependències de la fàbrica tèxtil de Can Canals i la resclosa que li donava energia. El conjunt és format per tres edificis de diferents èpoques que formaven les dependències de l'antiga fàbrica. L'edifici principal era la fàbrica pròpiament dita ubicada al costat de la resclosa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis principal i pis sota teulada. La coberta és de teula a dues aigües. Trenquen les façanes de ponent, llevant i nord diverses sèries de portes a la planta baixa i finestrals al primer pis que permetien la il·luminació de l'edifici. Són portes i finestres de mig amb rosques i brancals reforçades amb maó. Les obertures han estat tapiades posteriorment. L'edifici és construït en mur de paredat. La façana de ponent és feta amb totxana i amb obertures més irregulars. Altre dels edificis que forma part del conjunt es troba aïllat a llevant de l'anterior i semblen ser un conjunt d'antigues dependències de la fàbrica (magatzems, oficines etc..) construïdes en la mateixa època que la fàbrica i amb les mateixes característiques. Complerta el conjunt un modern edifici construït a tocar de la façana de ponent de la fàbrica i a tocar de la resclosa que allotja les modernes instal·lacions de la central elèctrica. L'antiga resclosa és una estructura conformada per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines.</p> | 08218-23 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen de la fàbrica de Can Canals és un antic molí fariner documentat des del segle XVIII com el molí de Can Canals Nou per la proximitat a aquest mas. L'any 1884, Francesc Gomis i Soler - fundador anys més tard de la Colònia Gomis a Monistrol de Montserrat -, va instaurar-hi una filatura de cotó amb 4,000 fusos. Sense arribar a la categoria de Colònia industrial, ben segur que a tocar de la fàbrica hi devia haver instal·lacions properes adequades com a habitatges, ja que gran nombre d'obrers provenien del camp i feien vida durant la setmana de treball. L'aiguat del 1907 ensorrà l'establiment de queviures i inundà la cuina comunitària del personal. Al llarg del temps la fàbrica a anat canviant sovint de propietaris. El 1919 ho era la família dels empresaris tèxtils Josep i Joan Carné, que posteriorment es van traslladar a Castellgalí. Posteriorment passarà a mans de la família Margarit, propietaris del mas Can Canals i posteriorment la llogaren a la companyia 'Alsina, Rafart i Selga'. L'any 1922 hi havia una petita ocupació d'una vintena de persones. Uns anys després fou adquirida pels propietaris de la fàbrica Gallifa, que tancaren la fàbrica però explotaren el salt d'aigua amb l'objectiu de proporcionar energia a la seva fàbrica. Actualment és explotat com a central elèctrica pel Sr. Selga. (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7604900,1.7895200 | 399375 | 4623892 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70490-foto-08218-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70490-foto-08218-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70490-foto-08218-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70508 | Mas can Canals Vell - finca Santa Marta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-canals-vell-finca-santa-marta | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD (1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F (1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XVIII-XX | La casa no ha patit reformes estructurals importants en els últims seixanta anys. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de Can Canals Vell i un seguit de construccions adjacents de diferents èpoques. La casa de Can Canals Vell és formada per un nucli central i possiblement el més antic de planta rectangular cobert a dues aigües amb teula. Consta de planta baixa, primer i segon pis adequats com a habitatges, i golfes. Amb posterioritat (segle XIX), van afegir-se a aquest nucli originari dos cossos, un a la façana nord i l'altre a la façana sud, també d'estructura rectangular, que cobreixen tota la llargada de la casa i que s'alcen fins al primer pis cobrint-se amb una teulada inclinada. Els dos cossos són rematats amb una petita torre quadrangular, podent observar les dues torres a banda i banda de la teulada de la casa originària, donant simetria al conjunt. El cos de l'àrea nord va ser adequat com a casa dels masovers, mentre que el de l'àrea sud va se destinat a residència senyorial. Tot el conjunt és construït en mur de maçoneria amb pedres irregulars i va ser arrebossat en ciment en la seva totalitat. La façana originària de la casa devia estar orientada a migdia i va quedar tapiada al construir els dos cossos posteriors canviant d'aquesta manera l'orientació de la casa en sentit est-oest. Actualment la façana principal és orientada a ponent, no tenint el cos central i originari cap portal d'entrada sinó un seguit de finestrals a cada pis. L'accés a la casa es realitza a través de dos portals adovellats amb dovelles de gran format, un dels quals ubicat al cos afegit al nord com a casa de masovers, i l'altre ubicat al cos adossat al sud com a residència senyorial. La façana sud s'obre a la planta baixa amb dues grans arcades a mode de finestrals i amb una galeria arquitrabada a l'alçada del primer pis. A la façana Est trobem l'estructura d'una antiga cisterna quadrangular. La façana nord s'estén al llarg de tota la casa amb una terrassa oberta a l'alçada del primer pis. Completen el conjunt arquitectònic una sèrie de coberts aixecats al segle XIX construïts al cantó de ponent de la casa. Un d'aquests coberts conserva una llinda sobre la porta que marca la data de 1956. Aquests coberts s'unifiquen amb la casa mitjançant un mur que tanca el conjunt pel seu perímetre i dóna l'aspecte de pati tancat interior. Aquest mur té dues obertures en forma de dos grans portals adovellats coberts amb una petita teulada ubicats al cantó de ponent i al cantó nord. Fora d'aquest perímetre es conserven les restes d'una antiga bassa al cantó de llevant de la casa.</p> | 08218-32 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Conegut antigament com a mas Can Canals Vell apareix documentat al fogatge del 1553 habitat ja per la família Canals de Montesquiu, conservant el nom fins el segle XX. Es va tractar, des dels seus orígens, d'una de les grans propietats de la parròquia de Sant Joan i una de les més riques. Al segle XVIII la propietat constava de dos masos (Canals Vell i Canals Nou). A l'inventari de propietats del 1699 hi trobem una de les grans cabanyes ramaderes de la zona i un dels grans arrendataris. Aquest mateix any i segons l'inventari la família tenia establerts censals per valor de 1.200 lliures a altres pagesos de Sant Joan, Sant Martí, Joncadella, Castelladral i fins i tot Vacarisses. Un altre dels grans períodes d'expenedor va ser el segle XIX amb la riquesa que va aportar el cultiu de la vinya comptant amb 29 rabassaires. La finca va ser adquirida pel Sr. José Mª Domingo Calafell l'any 1959 als germans Vilacases, propietaris de Barcelona, afegint al nom tradicional del mas el de Finca Santa Marta en honor de la seva filla. Actualment la propietat es manté en mans de la seva vídua.</p> | 41.7508700,1.7872200 | 399169 | 4622827 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70508-foto-08218-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70508-foto-08218-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | No es conserva cap col·lecció de documents antics referents a la casa ni cap fotografia antiga. Dins dels límits de la propietat del mas es conserven cinc barraques de vinya, tres de planta quadrada i dues de planta circular, una tina exempta de planta circular i un pou de glaç ubicat a uns metres de la casa. Dins de la casa també es conserven : 1./ Dues premses de vi. 2./ Una antiga màquina de ventar. 3./ Una empaquetadora manual antiga. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70510 | Mas cal Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cal-vilaclara | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XVIII-XX | La casa va ser completament restaurada al seu interior l'any 1995. Van ser conservades les parets exteriors i les parets mestres tal i com eren, conservant també uns festejadors d'una de les finestres de la façana principal (Hi havia festejadors a totes), però la distribució i la resta de l'interior de la casa és totalment nou. Exteriorment la pedra va ser repicada i rejuntada però és l'original. | <p>Conjunt arquitectònic format pel mas Vilaclara i alguns coberts adossats a la casa. La casa principal és de planta quadrada amb coberta a dues aigües de teula. Consta de cellers, planta baixa, pis principal adequat com a vivenda i golfes. La casa és feta en diverses fases, sent el nucli primitiu el de la banda de llevant, al qual es van anar afegint ampliacions en direcció a ponent. Tot plegat deu tractar-se d'una construcció del segle XVIII, edificada sobre una de més antiga, que s'ha anat engrandint amb les necessitats. La façana principal és orientada a migdia amb el portal principal d'accés ubicat al cantó de llevant de la façana. Es tracta d'un portal adovellat però sense fer una arcada massa pronunciada. Trenquen la façana principal un sèrie de finestres que s'han mantingut originals, conservant una d'elles els festejadors a l'interior. En una de les llindes de les finestres conserva una inscripció amb el nom del propietari: 'Francisco Tosa' i l'any: 1719. Adossats a la façana de llevant de la casa hi ha uns coberts utilitzats antigament com a corts d'animals, que es mantenen sense modificar i que arriben a l'alçada del primer pis de la casa principal. La façana de ponent ha estat molt modificada durant l'última transformació (1995) ja que originalment hi havia adossat un antic corral d'ovelles en forma de pati tancat, que va ser enderrocat, construint un gran balcó recolzat sobre tres arcades de mig punt a l'alçada del primer pis. En enderrocar els antics afegits, van quedar a la vista una sèrie de tres contraforts, dos laterals i un al centre, que hi havia adossats a la façana fins a l'alçada del primer pis. Després de les modificacions se'n poden observar encara dos al porxo, que formen les arcades sobre les quals es va edificar el terrat. A la façana nord té adossada una antiga cisterna.</p> | 08218-33 | Sant Martí de Torruella | <p>El topònim 'Vilaclara' fa pensar en la possibilitat de l'existència d'una antiga vil·la romana. (AA.DD., 1984) . Com a mas apareix ja documentat al segle XI dintre de l'àrea d'influència del monestir de Sant Benet de Bages. Durant aquest segle es troben diferents permutes, compres i vendes fetes per l'abat Ramió, el 1016-1017 a les zones de Vilaclara, Boadella i altres (COMAS, 1988). No es tenen notícies relatives al mas en els segles posteriors, ni es coneixen els noms de les famílies que el regentaven. Segons informació oral del Sr. Jesús Simón, actual propietari, durant els segles XVIII i XIX va ser una masoveria depenent del mas Tosa de Callús. El mas va ser habitat durant aquest temps per diferents famílies de masovers. Aquesta situació va durar fins els anys 80 del segle XX, en els quals la llavors família de masovers, provinents de Solsona, el van comprar. El propietari actual és el fill d'aquests masovers.</p> | 41.7867900,1.8091500 | 401047 | 4626789 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70510-foto-08218-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70510-foto-08218-33-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La casa no conserva cap resta de documentació ni fotografies antigues. Tampoc no s'han conservat estris ni objectes antics. La propietat no conserva cap barraca de vinya ni cap tina dins dels seus límits. Segons informació oral del Sr. Botifoll, en una antiga propietat del mas ubicada entre la casa de Vilaclara i Cal Pic va ser trobades als anys 40 tres o quatre tombes, fetes amb lloses, amb restes humanes, que van ser eliminades per adequar el camp als nous cultius. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70554 | Escola de Música | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-musica | <p>AA.DD.(1985) Projecte de Casal Cultural al Mas Sant Joan de vilatorrada. Escola de Música. Sant Joan de Vilatorrada. GARCIA COMES J. arqte.(1992), Estudi per a l'acondicionament del centre de cultura ''Mas Sant Joan''. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XVIII-XX | El conjunt de finestrals de la façana i del cantó de ponent, així com la porta d'accés van ser totalment refets l'any 1968 obtenint l'aspecte amb que s'ofereix actualment l'edifici. L'edifici va ser objecte de profundes modificacions interiors a mitjans de la dècada dels 80 | <p>Edifici de planta quadrangular adossat al cantó de migdia de l'església vella de Sant Joan. És cobert a dues aigües amb teula. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és orientada a migdia i s'accedeix a l'interior de l'edifici mitjançant una porta amb llinda feta de dovelles quadrades i rectangulars. Aquesta porta es troba coberta per un teuladet. Construïda en mur de maçoneria amb pedres irregulars unides per calç amb les cantonades i finestrals reforçats amb carreus ben tallats. S'obren a la façana principal de migdia i a la ponent un seguit de finestrals rectangulars a la planta baixa i primer pis que permeten una gran il·luminació interior. La façana de llevant recau directament sobre la cinglera natural del terreny i és oberta amb dos balcons a l'alçada del primer pis que sembla de factura més antiga. La façana nord de la casa queda adossada a nau romànica de l'església i la comunicació entre ambdues devia fer-se des de ben antic, doncs a l'interior de la casa s'han conservat dos grans portals de mig punt construïts amb grans dovelles que permeten la comunicació entre la casa i l'església. L'interior de la casa va ser totalment reformat el 1985 a fi d'adequar-la a les necessitats de l'actual escola de música.</p> | 08218-72 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'edifici de l'escola de música formava part de les propietats del Mas Sant Joan, sent tradicionalment una de les dues masoveries amb que la casa comptava, aixecades al seu redós. El fet de tractar-se d'una casa construïda de forma adossada a l'església vella de Sant Joan va fer que el 1880 es convertís en la residència del rector fins que el 1908, amb la construcció de la nova església al carrer Major, el rector va passar a ocupar l'actual rectoria. Desallotjada pel rector es va convertir durant bona part del segle XX en una casa de lloguer fins que l'any 1984 va ser comprada per l'Ajuntament de la vila amb l'objectiu de convertir-la en l'actual escola de música.</p> | 41.7422300,1.8028000 | 400451 | 4621849 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70554-foto-08218-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70554-foto-08218-72-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El condicionament que es va fer l'any 1985 arran de la compra per part de l'Ajuntament a fi de convertir la casa en una Escola de Música va suposar l'enderrocament d'elements construïts als voltants com una nau-granja i una pèrgola que hi havia al jardí. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70558 | Mas cal Riera Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cal-riera-vell | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XVIII-XX | Es tracta d'un mas molt antic que ha estat construït afegint diferents trams i elements al llarg del temps, datant-se l'ultima gran intervenció el 1793. No ha patit cap mena de reforma ni modificació des del 1925 en que es va tapiar el porxo i es van adequar els terres interiors de la casa. Conserva les bigues originals de la casa que es troben en un estat precari i tot el conjunt en general es troba en un estat regular. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de cal Riera i alguns coberts de diferents èpoques. El conjunt de la casa es un edifici de planta rectangular edificat sobre un terrenys en desnivell que fa que a l'entrada principal s'accedeixi pel primer pis a peu pla. La casa és de planta rectangular amb coberta a dues aigües de teula. És formada per la planta baixa on es troben els cellers i les corts, pis principal habilitat com a vivenda i golfes. La casa ha estat edificada en diferents etapes, afegint trams en direcció a migdia fins a derivar en una planta rectangular. La part més antiga de la casa és el tram nord construït en pedra i que devia ser aixecat al segle XVII. Li segueix un nou tram adossat a migdia de l'anterior amb parament de tovots i pedra arrebossats amb calç construït en un moment indeterminat; i finalment un últim tram adossat a l'anterior en direcció a migdia construït en tovots i arrebossat per la banda de la façana de migdia. La llinda d'un finestral d'aquesta façana indica la data de 1736. A aquesta façana i a la banda de ponent ,salvant el desnivell, se li va afegir un altre cos on la llinda d'una finestra indica la data de 1793. Aquest cos va continuar a mode de galeria coberta al llarg de la façana, a l'alçada del primer pis. A principis del segle XX es va afegir un pati tancat adossat a la banda de migdia on es van construir corts i estances per animals. També es va obrir als baixos de la casa per la mateixa façana de migdia una entrada directa a peu pla als cellers i baixos en forma d'arcada lleugerament apuntada i feta amb pedres irregulars. L'entrada principal al mas és oberta al tram del mig de la façana de llevant i manca de finestres. Tota la façana és precedida per un porxo de terra batuda i pedra que s'aguanta sobre quatre pilars quadrats i que al 1925 va ser tapat amb totxana. La casa conserva una tina antiga ubicada a l'interior de la cantonada NE del porxo. El conjunt del mas es complerta amb una pallissa antiga construïda al cantó NE de la casa, arrebossada recentment, i uns coberts moderns aixecats a llevant de la casa.</p> | 08218-76 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen del mas l'hauríem de remuntar probablement al segle XVIII, ja que no surt esmentat en cap cens i document anterior a aquest segle; a més a més es tracta d'un mas i una propietat petita desmembrada segurament d'algun mas proper més gran en aquest període. La família Riera guarda memòria de la seva estança a la casa almenys des de mitjans del segle XIX, i possiblement es tracti dels propietaris originals. Es tracta d'una propietat petita conreada directament sense masovers ni parcers, encara que en ple període d'expansió de la vinya van comptar amb dos rabassaires.</p> | 41.7684300,1.8054300 | 400710 | 4624755 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70558-foto-08218-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70558-foto-08218-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La casa no conserva cap mena de documentació ni fotografies antigues. Encara que es tractés d'un mas petit tenia algunes barraques de vinya i algunes tines dins de la seva propietat que van ser ensorrades a mitjans del segle XX | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70527 | Mas can Pla Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-pla-vell | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XVIII-XIX | La casa va deixar d'habitar-se a mitjans dels anys 80 entrant en un agut estat de degradació. Els propietaris actuals van realitzant les tasques mínimes de manutenció de l'edifici. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de Can Pla Vell i un conjunt de coberts i construccions annexes. La casa de Can Pla Vell és construïda en diverses etapes sent la més antiga la part de llevant construïda possiblement al segle XVIII. Una llinda reaprofitada en un altre indret de la casa indica la data de 1769. Segons informació oral dels propietaris l'antic camí que anava de la carretera de Callús a Fonollosa passava per davant de la casa i es van construir unes arcades adossades a la façana que encara poden apreciar-se dins de l'estructura de la casa, passant el camí per sota de dites arcades. Posteriorment, al segle XIX la casa es va ampliar tapant aquestes arcades i incloent-les a l'estructura actual. Un carreu de la façana actual recorda la data del 1852 com a possible data d'aquesta ampliació. Actualment encara poden apreciar-se quatre arcades a l'interior del portal actual i a les façanes laterals exteriors. També es conserva l'antic portal adovellat de la primitiva façana. L'actual casa és construïda amb mur de paredat i totxo, conservant l'arrebossat antic a la façana principal i a la façana de llevant. La façana de ponent ha estat recentment repicada deixant la pedra vista. La casa és coberta a quatre aigües amb teula i té la façana principal orientada a migdia. L'actual porta d'entrada és també adovellada i pot apreciar-se encara sota l'arrebossat actual un altre portal més antic al mateix mur. Consta de plata baixa amb cellers, pis principal adequat com a habitatge i golfes. Adossats a la façana de llevant, hi ha uns antics coberts construïts amb maons que servien per allotjar un antic molí d'oli i l'antiga premsa de vi que encara es conserva in situ. Adossat a la façana de ponent hi ha un cobert que finalitza en un terrat a l'alçada del primer pis. Al N-O de la casa es va afegir en època posterior un cos quadrat que s'obre al primer pis amb una arcada a ponent. Formen part del conjunt arquitectònic 3 pous circulars, un d'ells ubicat en un camp al nord de la casa, un altre a tocar de la façana nord de la casa i un altre al costat dels coberts del S-O. Aquest últim inclou un molí de vent que s'utilitzava per a extreure l'aigua. Complerta el conjunt un seguit de coberts, essent els més antics els situats a l'extrem S-O de la casa. Són construïts en tovots amb dues grans arcades d'entrada i un porxo que els precedeix. A l'interior de la casa també es conserven alguns elements interessants com una capelleta dedicada a la Mare de Déu situada al mig del menjador de la casa. Es tracta d'una capella construïda el 1860 pel Sr. Martí Pla. És feta de guix i decorada en tons blaus i daurats. També es conserva al mateix menjador un antic rentamans.</p> | 08218-45 | Sant Martí de Torruella | <p>La família Pla apareix documentada ja al fogatge efectuat el 1553 (Sebastià Pla) . La tornem a trobar novament a les visites pastorals del 1626 (Joan i Antoni Pla) i al cens del 1718 (Martí Pla) (AA.DD, 1984). Els actuals membres de la família conserven memòria del seu lligam amb la casa almenys des del segle XVIII. Segons informació oral de la família Pla, l'origen del mas Can Pla Vell està lligat a la Casa anomenada 'La Barraca Vella' que era la casa que originàriament habitaven ubicada en un extrem de les seves propietats. Al segle XVIII, i degut a les males condicions que reunia aquesta edificació van decidir abandonar-la i construir una casa de proporcions més grans que seria coneguda com Can Pla i que és la casa que pot apreciar-se actualment. Aquesta casa va ser habitada per la família fins el 1880-90 en què degut al creixement del conreu de la vinya i a la comercialització directa que se'n feia del vi i l'aiguardent, es va optar per traslladar-se a viure al peu de la nova carretera de Manresa a Cardona per fer més fàcil el contacte amb els viatgers i comerciants que passaven per la nova via. Arran dels trasllat de la família a la nova casa el mas va passar a ser conegut com Can Pla Vell i la nova casa a peu de carretera com Can Pla. Des d'aquest trasllat la casa va ser habitada per masovers fins a mitjans dels anys 80.</p> | 41.7715300,1.7827600 | 398830 | 4625126 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70527-foto-08218-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70527-foto-08218-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70527-foto-08218-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La família propietària de la casa conserva alguna fotografia antiga del conjunt. Dins les seves propietats es conserven quatre barraques de vinya, dues de planta quadrada i una de planta circular al lloc anomenat Camp Gran i una de planta quadrada al lloc anomenat la Solella. La casa conserva alguns elements de gran interès: 1./Un forn de pa. 2./ Cinc grans tines circulars adossades al cantó N-E de la casa. 3./ Quatre botes de grans dimensions. 4./Set botes petites. 5./ Una premsa de vi. 6./ Una pedra de molí. 7./ Un molí d'oli. 8./ Una bomba de trescolar. 9./ Tres piques d'oli (dos de pedra a l'interior i exterior i una amb ceràmica a l'interior). 10./ Un molí de vent al pou dels coberts. Cal destacar també que al cantó de ponent de la casa hi havia una antiga basa que recollia les aigües de la muntanya. Els fangs resultants de la bassa eren acumulats al peu de la façana convertint-se en un petit turó i permetent accedir al primer pis de la casa a peu pla. Aquesta bassa i terres van ser eliminades recentment. S'ha d'esmentar que la separació del mas Can Pla Vell amb el mas Cornet es feia mitjançant un marge de pedra construït entre les dues cases. Aquest marge pertanyia a Can Pla, ja que la reparació era responsabilitat de la casa. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70537 | Fons documental de l'Arxiu Històric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic | <p>TORRAS I SERRA M(1997), Inventari del fons del Reial Cadastre (1716-1845) Col. Inventaris i catàlegs de l'arxiu, núm 5. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>El conjunt documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa és format per dos fons: El fons de Reial Cadastre de l'AHCM que és el conjunt de registres cadastrals de les parròquies i municipis del partit judicial de Manresa. Actualment es troba inventariat i classificat per parròquies del partit de Manresa ,entre les quals es troben les de Joncadella, Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella, i per carpetes on tornem a trobar les mateixes parròquies. El contingut del fons documental és el següent: PARRÒQUIES DEL PARTIT DE MANRESA: Joncadella: -repartiment per menor (carpetes 481-488) 1738-1790. - notificacions de cadastre (carpeta 489) 1770-1785. Sant Joan de Vilatorrada: - repartiments per menor (carpetes 722-727) 1745-1795 - reglaments (Carpeta 728) 1774. Sant Martí de Torruella: -repartiments per menor (carpetes 745-749) 1735-1788 - reglaments (Carpeta 750) 1780. APÈNDIX II: CARPETES: Joncadella: -repartimenr per menor (anys 1738-1790) i Notificacions del cadastre (1770-1785). Sant Joan de Vilatorrada: - repartiment per menor (anys 1745-1795) -Reglamento de las cargas y gastos..(s.XVIII). Sant Martí de Torruella: - repartiment per menor (anys 1735-1788) - Notificació del cadastre (1782). L'altre fons és el de la Comptaduria d'Hipoteques que es troba inventariat per parròquies i municipis. Els anys dels quals es conserva documentació és entre 1840 i 1860. Ja que són aquests anys precisament en els quals es conformen els municipis com a tals, Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella apareixen junts. El fons està format per dos llibres i un suplement que cobreixen els anys 1840 i 1860. Juncadella apareix apart i el fons està constituït per tres llibres.</p> | 08218-55 | Arxiu Històric Comarcal de Manresa | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El fons documental del Reial Cadastre permet conèixer els masos de l'actual terme municipal als segles XVIII i XIX ja que l'objectiu dels registres cadastrals era conèixer els bens de cada mas a fi de repartir l'impost contributiu de la forma més equitativa possible en proporció a la superfície i la riquesa. En funció d'això s'ha de tenir en compte que com a font documental és dubtosa ja que la tendència dels propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis,... de propietats | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||||||
| 70577 | Font de can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pla | XVIII-XIX | La font i la bassa del costat es troben actualment totalment perdudes i envoltades per vegetació (canyinssar i esbarzers) per la seva falta d'ús. | <p>Es tracta d'una antiga font ubicada al mig d'un torrent a la Costa de Can Pla. La font consta de l'antiga canalització, un banc de pedra, i una petita bassa construïda en pedra que emmagatzemava l'aigua. Actualment és de difícil visibilitat i accés.</p> | 08218-95 | Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Concepció Pla.</p> | 41.7650400,1.7828100 | 398824 | 4624405 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Al costat d'aquesta font, s'ubicava l'antic forn de maons de Can Pla Vell. El treball del forn requeria aigua abundant per pastar el fang. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 70452 | Mas Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casa-gran | <p>COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. PICH MERITXELL (1987), Estudi d'una masia: La Casa Gran de Sant Martí de Torruella. (Treball inèdit) SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XVIII | La casa es troba habitada i és objecte de constants reformes, procurant un bon manteniment del conjunt. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa coneguda com a Casa Gran i un conjunt d'edificis adjacents. La casa pròpiament dita és de planta quadrada coberta amb teulada a quatre vessants i una torre d'il·luminació central. Consta de celler, planta baixa, pis principal adequat com a vivenda i golfes. La construcció és feta en mur de maçoneria en pedra irregular que ha estat totalment arrebossat amb ciment. La façana principal és orientada a llevant i es troba precedida per una gran era que ha estat tancada amb diversos coberts de diferents èpoques que formen actualment un pati tancat. La porta principal d'accés a la casa és oberta amb un arc carpanell molt rebaixat i es troba coberta per un petit teuladet que la protegeix. A la façana principal i a l'alçada del primer pis s'obren tres grans balcons que es corresponen al pis de les golfes amb tres òculs el·líptics. A la façana de migdia té adossat un cos rectangular cobert amb una sola vessant que s'obre a llevant sobresortint una mica de la façana principal, i a l'alçada del primer pis en un terrat. Tot el cantó de migdia d'aquest cos s'obre amb una galeria d'arcades tapades amb finestrals. Completen el conjunt tot un seguit de coberts que tanquen l'era. Destaca especialment un conjunt de tres petits edificis construïts en totxana a tocar de l'antic absis romànic de l'església a mode de casetes amb teulada molt apuntada i que eren utilitzats com a corts de bestiar. A l'interior de la casa destaca especialment l'espai de l'entrada construït en volta catalana i la gran escala d'accés al pis noble. L'actual mas és possiblement una construcció del segle XVIII i es troba adequada interiorment com a residència senyorial.</p> | 08218-4 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen de la Casa Gran, antigament anomenat Mas Torruella i Mas Arnal el trobem en la protecció que l'església de Sant Martí oferia al seu voltant i a la possible sagrera. Sant Martí era la parròquia que mantenia més masies al seu redós, segurament degut al fet de que era al costat de l'antic camí que anava de Manresa a Cardona. La masia es troba vinculada a la història religiosa de Sant Martí de Torruella, ja que aquest mas deuria pagar censos al monestir de Sant Benet de Bages del qual depenia l'església i bona part de les masies de la zona. Documentat des del segle XIV com a mas Torruella; al segle XVIII va passar uns anys per mans de la congregació religiosa dels Carmelites Calçats de Manresa, caient finalment en mans de la burgesia urbana i passant a ser propietat de Joan Torrens i Miralda, comerciant i fabricant, constituint-se en una de les grans propietats de la zona (AA.DD., 1984). El segle XIX era conegut com mas Arnà i era propietat de Àngel Torrens i Serra. L'any 1910 és conegut un curiós plet entre aquest personatge i l'Ajuntament de Sant Martí per la propietat de l'era de la casa, considerada com a plaça pública. Molts actes festius : La benedicció de les cavalleries per Sant Antoni Abat, les caramelles etc.. es celebraven en aquest espai. Aquell any el propietari del mas Arnà (Casa Gran) ho impedia omplint la plaça de llenya arribant als tribunals. El consistori defensava que malgrat que el terreny era particular havia adquirit un caràcter públic durant els anys que s'havia de respectar. En Torrens no hi estava d'acord i va demandar l'Ajuntament. La resolució final no arribà fins el 1915 amb una decisió judicial que donava la raó a la família Torrens sempre i quan es mantingués un espai com a pas públic pel camí que anava cap a Santpedor (SOLANELLES, 1999). Segons informació oral dels actuals propietaris, descendents de la família Torrens, durant la guerra civil va servir com lloc de refugi i vivenda de molts exiliats que van produir nombroses destrosses a la casa. Després d'aquest període i degut a les seves dimensions va passar a ser conegut com la Casa Gran de Sant Martí de Torruella.</p> | 41.7727600,1.7909300 | 399511 | 4625253 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70452-foto-08218-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70452-foto-08218-4-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'actual mas és possiblement una construcció del segle XVIII i es troba adequada interiorment com a residència senyorial, comptant amb nombroses estances de grans dimensions, pintures i esgrafiats a les parets i mobiliari propi dels segles XVIII i XIX. La casa compta amb una bona col·lecció de documentació referent a la finca i les propietats des del segle XVII fins a l'actualitat, així com també algunes fotografies. Destaca també la gran col·lecció de mobles i objectes de diferents èpoques que formen part del mobiliari de la casa. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70466 | Cova de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913) Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G.(2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A.(1985) Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929) Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XVIII | <p>Cova que acollia la imatge de la Verge de Joncadella. Situada a ponent del Santuari és un petit forat reforçat i condicionat que avui acull una imatge que reprodueix l'original. L'entrada és formada per un arc de mig punt rebaixat fet amb dovelles irregulars que sosté un mur que reforça el marge. Aquest arc és tancat per una paret arrebossada que fa arc de mig punt i a partir d'una porta de reixa és visible a l'interior.</p> | 08218-11 | Sant Martí de Torruella | <p>Segons la tradició que repeteix el model de les llegendes de les Mare de Déus Trobades, en època de les invasions musulmanes els cristians varen amagar les seves imatges en llocs amagats, coves i refugis amb l'objectiu de protegir-les del saqueig sarraí. Quan aquests van ocupar de nou les seves terres moltes d'elles van ser retrobades de forma miraculosa. Així va ser com una pastora de Castellnou va observar com un dels seus bous reculava cap a un indret es negava a moure's. Davant de la insistència de l'animal, el pastor va voler veure que passava i va trobar la imatge de la Mare de Déu en una petita cova que hi havia amagada entre els joncs. D'aquí el nom de Joncadella. Al costat de la cova on es va produir la troballa els cristians van aixecar una església per venerar el fet i aquesta es va convertir en Santuari marià. Al marge de les llegendes, el topònim Joncadella data ja del segle XI i en efecte fa referència a un indret amb abundants plantes d'aquest tipus. El lloc fou centre d'una important devoció mariana durant tota l'època medieval i moderna. Hem de tenir en compte que la majoria d'aquestes llegendes daten del segle XIV. La importància d'aquest santuari marià bé donat tant per la seva situació geogràfica, ben bé al centre del Pla de Bages, molt a prop de Manresa i molt ben comunicat (al costat de camí que anava de Manresa a Cardona) com per la categoria de la devoció, de tal manera que de tots els santuaris marians de la comarca del Bages, aquest era considerat el més important i d'una categoria superior als altres i entre totes les Maredeceú, la de Joncadella era considerada la patrona del Bages i allà on es feien peregrinacions i cultes en les situacions més difícils i on hi anaven tots els pobles de la Comarca. És possible que la Cova fos construïda ja al segle XIV quan apareix la tradició de la Marededéu trobada aprofitant una petita coveta natural. L'any 1748 patiria també modificacions juntament amb l'església. (AA.DD, 1984)</p> | 41.7660800,1.7947600 | 399819 | 4624507 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Lligades amb la tradició de la Mare de Déu trobada hi trobem diverses llegendes i tradicions, entre elles la història dels dos joves captius del mas Mollet i mas Basora que van ser salvats de la presó miraculosament per la Verge, així com la tradició de la curació dels herniats, o els Goigs de la Mare de Déu de Joncadella. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 70470 | Santuari i hospederia de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-i-hospederia-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913), Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G.(2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A. (1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XVIII | <p>El conjunt arquitectònic és format per dos edificis: l'església i l'Hospederia destinada originàriament a l'acolliment de pelegrins. L'església és un edifici de planta rectangular d'una sola nau cobert a dues aigües i orientat a llevant i amb un presbiteri rectangular. La façana principal és ben senzilla trencant la monotonia del parament un petit rosetó i un petit portal tipus romà, d'accés a l'església, de petites dimensions i d'estil neoclàssic, rematat per un frontó simple triangular de tipus entretallat, amb decoració de fretes quadrades, en grups de quatre, i on s'ubica una petxina (tipus de fornícula) que acull una figura escultòrica femenina que representa la Mare de Déu de Joncadella; portal amb pilastres decorades amb motius geomètrics i contrapilastres llises, amb fris decorat amb motius geomètrics. Porta bifoliada de fusta, amb vidriera a la part superior de les fulles (4 vidres), i reforçada per una reixa de ferro colat. A pesar d'això, l'accés habitual a l'església es fa pel cantó de migdia mitjançant un cos adossat als peus de la nau a mode de porxo emmarcat per dues grans arcades que deixa pas a un portal romànic reaprofitat de l'església anterior. Es tracta d'un portal rodó amb doble rosca. L'interior de l'església es troba presidit per un cambril amb la imatge de la Mare de Déu de Joncadella, acompanyada als peus per dues figures masculines que representen el miracle des dos captius alliberats per la Mare de Déu. Es tracta d'una nau única amb capelles obertes als laterals dedicades a diverses advocacions. L'edifici de l'hospederia es troba en part construït sobre l'antic cementiri de l'església. Es tracta d'una antiga construcció del període de l'església adossada al llevant i rehabilitada els últims anys com a restaurant.</p> | 08218-13 | Sant Martí de Torruella | <p>L'església de Santa Maria de Joncadella apareix esmentada l'any 1031, i posteriorment el 1044, encara que fins el 1218 no consta com a parròquia adscrita a la canònica de Santa Maria de Manresa. Resulta especialment difícil d'identificar aquesta església en aquests primers segles ja que la riera del seu nom antigament portava el del riu d'Or com el que passa per Santpedor. La despoblació del segle XIV reduí aquesta parròquia a la categoria de filial de Santpedor i quedà en un estat d'abandonament, ja que inclús el seu rector vivia a Manresa. En aquestes condicions no es d'estranyar que patís tot tipus d'espoliaments, com el que denuncia el 1591 Pere Vinyes, mosso de la casa Besora, quan denuncia el robatori d'una de les campanes de l'església, i el 1671 el robatori d'una caixa de diners. La forma que tenia aquesta església ens és totalment desconeguda ja que es va reconstruir per complert el 1748. S'ha pogut conservar l'escriptura de contracte de construcció signada pels administradors de l'església i el mestre de cases Joan Esplugues. El preu de l'obra va ser de 1300 lliures i el projecte era obra de l'escultor-arquitecte Josep Sunyer. No se sap amb exactitud quan va ser acabada i decorada, però probablement ho va ser a principis del segle XIX, ja que el 1807 es fa un contracte per realitzar l'actual retaule de l'altar Major per part de Jaume Padró, escultor de Manresa, i el 1819 es pinten les parets i la nau. Fins el 1879 fou parròquia convertint-se aleshores en sufragànea de Santpedor i després de Sant Martí de Torruella. (AA.DD, 1984). La imatge de la Mare de Déu de Joncadella va ser reposada al monestir l'any 1949 després dels esdeveniments de la Guerra Civil.</p> | 41.7660500,1.7949300 | 399833 | 4624503 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70470-foto-08218-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70470-foto-08218-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70470-foto-08218-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Segons la tradició que repeteix el model de les llegendes de les Mare de Déus Trobades, en època de les invasions musulmanes els cristians varen amagar les seves imatges en llocs amagats, coves i refugis amb l'objectiu de protegir-les del saqueig sarraí. Quan aquests van ocupar de nou les seves terres moltes d'elles van ser retrobades de forma miraculosa. Així va ser com una pastora de bous de Castellnou de Bages qui va observar com cada dia a l'hora d'anar al bosc un dels seus bous s'estava agenollat en el lloc de la desconeguda cova que cobrien mates i joncs. Davant de la insistència de l'animal, apartà dites mates i joncs i descobrí la cova i dintre d'ella la imatge de la Mare de Déu. Al costat de la cova on es va produir la troballa, els cristians van aixecar una església per venerar el fet i aquesta es va convertir en santuari marià. Al marge de les llegendes, el topònim Joncadella data ja del segle XI com a 'ionchatella'i en efecte, fa referència a un indret amb abundants plantes d'aquest tipus. El lloc fou centre d'una important devoció mariana durant tota l'època medieval i moderna. Hem de tenir en compte que la majoria d'aquestes llegendes daten del segle XIV. La importància d'aquest santuari marià bé donat tant per la seva situació geogràfica, ben bé al centre del Pla de Bages, molt a prop de Manresa i molt ben comunicat (al costat de camí que anava de Manresa a Cardona) com per la categoria de la devoció, de tal manera que de tots els santuaris marians de la comarca del Bages, aquest era considerat el més important i d'una categoria superior als altres i entre totes les Marededeú, la de Joncadella era considerada la patrona del Bages i allà on es feien peregrinacions i cultes en les situacions més difícils. D'entre totes elles destaca especialment la tradició dels romiatges i peregrinacions realitzades en ocasions de sequeres i inclemències meteorològiques. Moltes d'elles es troben perfectament documentades com són les peregrinacions organitzades el 1438, el 1477, el 1502, el 1628 i algunes altres organitzades per entitats com la del 1877 i la del 1879 per l'Associació Reparadora de Pius IX. Lligades al Santuari de Joncadella i a la Mare de Déu es troben diverses llegendes i tradicions com la dels Captius de Joncadella o la de la curació dels herniats. Una altra de les manifestacions festives que tenien lloc a principis de segle al santuari, segons Josep Basora, és la cantada que una entitat anomenada 'Els guerrers escaldats' de Manresa feia un dia a la primavera. Al costat d'on actualment es troba la font del santuari hi havia un pilar amb una pica gran de pedra als peus on es ficava el cap d'aquesta entitat i dirigia una coral formada per la resta dels membres que cantava. Aquesta entitat ha estat identificada com una entitat manresana que durant els anys vint i trenta actuava a Manresa amb caràcter lúdic i festiu. Es conserva vigent la tradició dels Goigs de la Mare de Déu de Joncadella que són cantats el dia de Pasqua i el dia de la Mare de Déu d'Agost després de la missa. Entre les virtuts que als goigs se li reconeixen a la Mare de Déu es troba la d'ajudar a les dones en el part i la de curar les criatures trencades, a més de la llegenda dels captius. El cambril de l'església és presidit per una imatge de la Mare de Déu de Joncadella del segle XVIII. | 98|99|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70476 | Mas les Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-cots | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402</p> | XVIII | La casa no ha patit reformes estructurals en els últims cent anys. El fet de no ser habitada fa que la seva degradació sigui constant, trobant-se en un estat de conservació força dolent. | <p>Conjunt arquitectònic format pel mas les Cots i un seguit de construccions adjacents de diferents èpoques. La casa pròpiament dita és de planta quadrangular amb coberta a dues aigües de teula. Consta de planta baixa on són ubicats els cellers i magatzems de la casa, pis principal adequat com a vivenda i golfes. La façana principal és orientada a migdia obrint-se al mig un portal adintellat que constitueix l'entrada principal de la casa. La construcció és feta en mur de maçoneria amb pedra irregular i arrebossat. Un conjunt de finestres i balcons amb la brisa i els brancals reforçats en totxana s'obren a la façana principal destacant especialment al pis de les golfes un finestral rematat amb una balustrada de ceràmica. L'interior de la casa conserva tres grans tines a les quals s'accedeix des del replà de l'escala principal. Dues tines més es troben adossades a la façana de ponent. Destaca del conjunt l'antiga sala menjador que encara conserva l'enrajolat original de principis del segle XX fins a l'alçada de mitja paret. Adossats a l'exterior de la casa pel seu cantó de llevant i donant la volta fins a ponent es conserven un conjunt de coberts de diferents èpoques formant un pati o era tancada davant de la façana principal de migdia. A principis del segle XX es va afegir al cantó de ponent i migdia un cos en totxana destinat a vivenda dels masovers. Complerta el conjunt de Les Cots tres pous circulars propers a la casa conservant un d'ells restes d'un molí de vent.</p> | 08218-16 | Sant Martí de Torruella | <p>L'existència del mas Les Cots és documentada des del segle XIII com a propietat del monestir de Sant Benet de Bages. És així com el 1292 tenim notícia sobre Guillem de Cots que rendeix acte de vassallatge a l'administrador de dit monestir (AA.DD, 1984). El 1307 en un document referent als límits d'una peça de terra torna a apareix el nom de Guillem de Cots de la parròquia de Sant Martí com a possible referència al mas. (AA.DD, 1984) . Una nova referència documental la tornem a trobar el 1318 quan Rania, originària de Callús, entra per núpcies al mas Cots rendint acte de vassallatge al monestir de Sant Benet (AA.DD, 1984). El mas Cots també és anomenat al fogatge fet el 1553 quan Francesc Cots és esmentat com habitant de la casa. (AA.DD, 1984). Ja el 1598 Francesc Cots arrendava terres per a pastures a Francesc Soler (AA.DD, 1984) i al llarg del segle XVII i XVIII la casa devia convertir-se en una de les més importants de la zona assimilant algunes altres cases de la vora com el Mas Soler. És així com a la documentació que es conserva a aquesta última casa, apareix anomenada com 'El Soler de les Cots'. La producció de vi i aiguardents devia ser una de les principals de la casa ja que a finals del segle XIX (1890-91) comptava amb 4 rabassaires i una extensió de 6 hectàrees plantades de vinya. La família Aloy, actuals propietaris del mas Soler havien estat parcers de Les Cots que finalment van acabar adquirint la seva propietat a finals del segle XIX. No es tenen dades de com van anar canviant els títols de propietat ni de com es van anar disgregant les antigues finques. Al 1800 apareixen com a habitants de la casa la família Iglesias (AA.DD, 1984). Finalment, la casa va ser venuda a finals dels anys 40 a l'empresa constructora Ribas i Paradell de Barcelona. La família Rovira, la va adquirir poc després, essent encara els actuals propietaris</p> | 41.7808000,1.8014700 | 400400 | 4626133 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70476-foto-08218-16-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | La casa de les Cots conserva una barraca de vinya quadrada dins de la seva propietat. També es conserven com a restes de les antigues feines agrícoles: 1./ Una premsa de vi. 2./ Una màquina de ventar. La casa no conserva cap document ni fotografia antiga, però pel seu lligam amb el mas Soler podria trobar-se alguna referència dels antics propietaris en la documentació que es conserva en aquesta casa. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70478 | Mas can Canals Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-canals-nou | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402</p> | XVIII | Segons els actuals propietaris la casa no ha patit cap reforma estructural des de què la van adquirir l'any 1947, conservant bigues i dependències. Només el pati amb els horts i corts ha estat convertit en jardí i ha estat substituïda la primitiva porta d'entrada per l'actual portal adovellat. També van ser enderrocades sis tines de planta quadrada del conjunt que es trobaven en mal estat. | <p>El conjunt arquitectònic de Can Canals Nou és format per la casa de Can Canals pròpiament dita, l'antiga casa dels masovers adossada al cantó nord i ara convertida en pisos de lloguer, alguns coberts construïts modernament als voltants i un conjunt de quatre tines de planta circular ubicades a uns metres de la façana principal de migdia. La masia és de planta quadrangular amb coberta a doble vessant. Esta formada per planta baixa i pis principal adequats com a habitatges; i segon pis sota teulada. La façana principal és orientada a migdia era formada originalment per un gran portal d'entrada arquitrabat amb llinda, però degut al seu mal estat va ser substituït al 1947 pels actuals propietaris per una la gran arcada adovellada que es pot apreciar actualment. Una de les dovelles d'aquesta arcada té gravada la data de 1715 que es correspon a la data d'un antic document referent al mas que els actuals propietaris van trobar i van prendre com a significativa. La casa queda tancada a ponent per un pati emmurallat que tancava antigament horts i corts i està adequat actualment com a zona de jardins i dóna accés a la porta de ponent de la masia. La casa conserva un celler soterrat i una de les tres grans tines de què constava. La superfície aproximada de la casa és de 500 m2. El parament de construcció és fet amb pedra i a algunes parts com la façana de llevant amb tovots. Totes les parets exteriors de la casa es troben arrebossades des d'antic. Al cantó nord de la casa es troba adossada l'antiga casa dels masovers i que va ser convertida al seu dia en pisos pels obrers de la fàbrica propera de Can Canals i recentment en vivendes de lloguer. Tot el conjunt -masia i antiga casa de masovers- sembla integrat en un sol bloc. Completen el conjunt quatre tines de planta circular. La casa conserva al seu interior una capella privada dedicada al Sagrat Cor. L'origen de la capella es remunta a la família Margarit a mitjans del segle XIX. Aquesta capella va ser cremada durant la Guerra Civil (1936-1939) conservant de l'original només els paviments dissenyats per Gaudí, que són molt semblants als de la casa Batlló de Barcelona. Després de la destrossa de la guerra, la família Rojas va preocupar-se per refer-la encarregant un nou altar a un tallista de Callús anomenat Morera. La decoració i els daurats van anar a càrrec del Sr. Pons, daurador de Vic. L'altar imita l'estil barroc i es troba presidit per la figura del Sagrat Cor de Jesús, acomnpanyat a banda i banda per les figures de Sant Josep i la Mare de Déu del Carme. A ambdós costats de la capella es troben Sant Isidre i Sant Antoni. En tots els casos es tracta d'imatgeria d'Olot. La capella es troba actualment habilitada per fer cerimònies religioses i és utilitzada de forma privada pels propietaris de la casa.</p> | 08218-17 | Sant Martí de Torruella | <p>Conegut com Can Canals Nou, aquest mas es troba documentat des del segle XVI. Al segle XVIII el mas formava part de les propietats del mas Canals de Montesquiu o Canals Vell. A finals del segle XIX (1890-91) comptava amb 12 rabassaires i una extensió de 22 hectàrees plantades de vinya l'herència de les quals les formen un conjunt de tines ubicades al costat del mas (AA.DD, 1984). No es coneix el nom dels primitius propietaris ni com Can Canals Nou va esdevenir una propietat independent de Can Canals Vell. Segons la informació facilitada per l'actual propietari: Josep Rojas i Miró, la casa va pertànyer a la família Margarit almenys durant la primera meitat del segle XX. Aquesta família va abandonar el cultiu directe de la terra limitant-se a viure de les rendes que els proporcionava el lloguer del molí convertit en fàbrica tèxtil -fàbrica de Can Canals- per la família Gomis, dels pisos dels obrers construïts a l'antiga casa dels masovers el 1922 i de les rendes dels parcers. El 1947 la propietat formada pel mas i 70 ha. de terra va ser adquirida pel Sr. Josep Rojas i Bonvehí, romanent avui dia en mans del seu fill Josep Rojas i Miró. El 1947 quan la propietat va ser adquirida encara hi havia els antics pisos dels obrers construïts a l'antiga casa dels masovers on hi van viure dues persones fins el 1962 en què van quedar abandonats. Actualment la casa s'utilitza com a habitatge particular de la família Rojas. Els pisos de l'antiga casa dels masovers van ser condicionats i convertits en sis habitatges que es troben actualment ocupats. Les quatre tines circulars que formen part del conjunt de la casa també han estat recuperades pels actuals propietaris, essent enderrocades les sis de planta quadrada, degut al seu mal estat de conservació.</p> | 41.7606900,1.7887700 | 399313 | 4623915 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70478-foto-08218-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70478-foto-08218-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70478-foto-08218-17-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C.SL. (Raquel Valdenebro) | Els actuals propietaris no tenen referència de cap fons fotogràfic ni cap arxiu documental referent a la casa. La casa conserva dins les seves propietats dues barraques de vinya de planta quadrada. | 96|98|116|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70498 | Mas Vilatorrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vilatorrada | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD (1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. DÍAZ P. (1980), Estudi del Mas Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XVII-XX | La casa va ser restaurada el 1968 per l'arquitecte Ros de Ramis. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa del Mas Vilatorrada i tot el conjunt de construccions adjacents que l'envolten. La casa pròpiament dita és un edifici format per tres cossos adossats construïts en diverses èpoques. Tota la construcció és feta en mur de maçoneria en pedra irregular unida amb calç. El cos més antic i nucli de la casa és el central. Es tracta d'un cos de planta rectangular format per planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües amb teula, i aixecat possiblement al segle XVII. Adossat al que era la façana principal d'aquest cos que es trobava orientada a llevant, es va adossar un altre cos també rectangular i estret format per planta baixa, primer pis i golfes, superant en alçada a la casa originària. La façana d'aquest cos es va convertir en la façana principal de la casa també orientada a llevant i oberta amb un portal amb arcada rebaixada amb una llinda que marca la data del 1790. Entre aquest nou cos adossat i la casa originària es conserva l'antic portal adintellat primerenc que connecta els dos espais. Als baixos d'aquest cos es va ubicar el celler i el primer pis quedava convertit en una gran galeria oberta amb tres grans arcades a la façana principal de llevant, i una a ponent. Del celler destaca un arc apuntat que separa dues estances. Es tracta d'un seguit d'arcades rebaixades amb els brancals fets amb pedra i la rosca amb maó. Aquesta galeria va ser tancada amb finestrals als anys seixanta pels seus actual propietaris. Una porta connecta el menjador de l'antiga casa que dóna accés a les habitacions amb aquest espai de galeries. L'interior de la casa conserva bona part de seu aspecte original, inclòs l'embigat de fusta. Destaca la cuina original de la casa ubicada a la planta baixa del cos central, conservada en perfecte estat, amb la xemeneia i mobiliari i piques antigues. D'igual manera tot l'interior de la casa es troba ple de col·leccions d'objectes diferents (estris del camp, mobles, olles de coure, premses de vi, pasteres etc..) de procedència forana al mas. A ponent de la casa es va adossar no sabem si ja al segle XVII o amb posterioritat un altre cos rectangular que en estar aixecat sobre una elevació del terreny dóna la impressió de ser més alt que la casa primitiva, però que és format també per planta baixa i primer pis. Es tracta d'un espai dedicat originàriament a tasques agrícoles, segurament a espai de tines. Actualment ha estat convertit en la casa dels actuals masovers. Forma part d'aquest cos una cisterna d'aigua de planta quadrada totalment integrada a l'entorn. Forma part del conjunt arquitectònic una era ubicada al S-O de la casa, en un espai una mica elevat formada per un cos rectangular amb coberta inclinada de teula, que es recolza sobre quatre pilars construïts en mur de maçoneria. Davant d'aquest cobert es situa l'espai enrajolat de l'era. També forma part del conjunt un seguit de tres tines aïllades ubicades uns metres al N-O de la casa. Es tracta d'una tina de planta quadrangular amb barraca adossada envoltada per dues barraques d'alçada inferior i de planta circular, tenint la del cantó de migdia també una barraca adossada. La tina del cantó nord al no tenir barraca ha estat netejada i habilitada recentment com a petita capella amb una imatge de la Mare de Déu a l'interior. Un altre dels elements del conjunt són un coberts ubicats sota l'era, uns metres a migdia de la casa, recentment rehabilitats com a garatge. Completen el conjunt arquitectònic un colomar de planta circular i gran alçada ubicat a ponent de la casa i dues petites casetes construïdes a mode de barraques de vinya. Aquests dos últims conjunts són de moderna construcció però estan fets amb el mateix tipus de pedra i la mateixa forma -mur de maçoneria- que la resta de construccions del mas.</p> | 08218-27 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Es tracta d'un dels masos més antics de Sant Joan. El topònim Vilatorrada apareix documentat ja el 1038. Es tracta d'un testament fet per Llopart, que entre altres disposicions deixa als seus fills Brocarol i Arbert les seves cases, horts i hortals de Vilatorrada. No fa referència en concret al mas però si a l'indret on es troben unes 'villae', gran explotació agrícola del període romà, i que durant la revolució feudal del segle X es defensaven amb torres 'torrada'. La descripció del lloc es correspondria doncs amb la d'una vila o explotació agrícola defensada per torres que donaria lloc a l'actual mas i que podria estar ubicat més o menys al mateix indret, ja que es tracta d'una zona aturonada fàcil de defensar (AA.DD, 1984). De la propietat del mas no se sap gaire cosa, el que si es coneix és que al segle XV el domini directe del mas corresponia al Paborde i a la Comunitat de Canonges de la Seu, i es coneix l'acta d'establiment que aquests feren: 'Nota que en poder de Pere Sala notari de Manresa als 31 dels mes de Agost de any 1479 lo Paborde y convent dels canonges de la ciutat de Manresa establiren tot lo Mas Vilatorrada a Francisco Vilatorrada ab totas las terras que en aquell sa contenten a cens de tres sous pagadors tots los anys lo dia o feta de nostra senyora de Agost y de altre part li encarregaren que tots anys agues de pagar una cortera de espelta de cens y que de tots los fruits que cullira en lo sobredit nos haya de pagar de dotsa corteras una per lo delme y primitia a ells i a sos successors com mes llargament se conte en lo acte de establiment que se feu a favor del sobre dit Fco. De Vilatorrada.' (AA.DD, 1984) El 1593 les condicions eren bàsicament les mateixes, doncs es conserva una sentència a favor de Joan Pic, monjo camarer del monestir de Sant Benet i Prebere Beneficiat de la Seu, sobre les seves possessions al mas Vilatorrada, i on s'especifica el que Pere Vilatorrada ha de pagar com a pagès emfiteuta del mas: quinze dotzenes d'espelta, tres sous moneda barcelonesa i el delme (AA.DD, 1984). El fet de pagar un cens fix feia que a la llarga els emfiteutes acabessin convertint-se pràcticament en els propietaris de la terra. L'any 1962 la casa va ser comprada pels seus actuals propietaris, la família Gúell.</p> | 41.7482800,1.8020300 | 400396 | 4622522 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70498-foto-08218-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70498-foto-08218-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70498-foto-08218-27-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. ( Raquel Valdenebro) | Destaca un rellotge de sol encastat a la façana principal de la casa als anys seixanta. La propietat no té barraques de vinya dins dels seus límits. La casa no conserva documentació ni fotografies antigues. Tota la casa es troba moblada amb objectes i mobles antics de diversa procedència. Originàries de la casa només són les quatre botes de grans proporcions ubicades al celler. Segons informació oral de la Sra. Maria Àngels Güell, propietària del mas, existia l'antiga tradició, lligada a la casa, de les Trementinaires. Segons explicacions seves a principis de segle aquestes dones tenien per costum pernoctar a la casa quan passaven pel municipi. | 93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70500 | Mas Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-llobet-0 | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. FERNANDEZ M.(1981), Estudi d'un mas: el Mas Llobet de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XVII-XX | A pesar d'algunes reformes festes amb caràcter urgent, com la reparació de part de la teulada a mitjans dels anys noranta, la casa es troba en un estat molt malmès. | <p>Conjunt arquitectònic format pel mas Llobet i algunes estructures adjacents que envolten la casa. Tot el conjunt es troba construït aprofitat l'elevació d'un petit turó, envoltat avui dia pel modern barri de Can Llobet al qual ha donat nom. La casa pròpiament dita es troba edificada a la part més baixa del turó pel seu cantó de migdia. Es tracta d'una casa de planta rectangular amb coberta a dues aigües de teula. Consta de planta baixa, primer pis adequat com a vivenda i golfes. La façana principal és orientada a migdia i s'accedeix a la casa mitjançant un gran portal de mig punt format a base de grans dovelles. S'obren a primer pis dues finestres adintellades, una de les quals va ser recentment engrandida. La construcció és feta en mur de maçoneria irregular, observant-se encara restes de l'arrebossat antic. S'adossa al cantó de ponent de la façana principal, ben bé a tocar del portal d'entrada un cos quadrangular amb funcions de cobert que s'alça fins al primer pis finalitzant en un terrat al qual s'accedeix mitjançant un petita porta oberta a la façana de la casa. Aquest cos es troba buit i obert a la banda de la façana principal de la casa, mentre que al seu cantó de ponent es va obrir amb posterioritat un gran portal adovellat que va ser reforçat amb fileres de totxana. Un seguit de petites finestres s'obren a les façanes de llevant i ponent reforçades amb llindes i carreus. Al cantó nord de la casa i aprofitant el desnivell del terreny, s'adossa un espai cobert destinat a feines agrícoles que queda obert mitjançant dues grans arcades creant l'efecte d'un gran porxo. S'accedeix a aquest porxo mitjançant una gran porta oberta a la sala de la casa que queda a nivell de planta baixa degut al desnivell. Una gran llinda conforma aquesta porta on s'ha gravat la data de 1625. El terra és fet a base de grans lloses de pedra perfectament col·locades. En aquest porxo s'ubica un antic forn de fa que du una llinda sobre la seva obertura amb la data de 1700, una premsa de vi i un antic espai dedicat a tines que van ser recentment eliminades. Uns metres més al nord va ser construït un gran cobert amb planta rectangular i cobert a dues aigües destinat al bestiar. Aquest cobert conserva avui dia el seu aspecte la seva coberta original. Destaca d'aquest cobert un gran columna feta també en maçoneria construïda ben bé al mig del cobert arribant fins al vèrtex de la teulada que devia ser feta amb l'objectiu d'apuntalar el sostre. Aquest espai s'unifica amb la resta de la casa mitjançant dos murs, un a ponent i l'altre a llevant que tanquen l'espai creant un pati interior. S'obren en aquests murs dues grans portes d'accés al pati interior. Complerta el conjunt l'era de la casa situada a la part més alta del turó, al nord de la casa, en un espai anivellat. Es conserva dins d'aquest espai el terra perfectament enrajolat i una pallissa d'estructura rectangular i cobert a dues aigües amb uralita, que s'obre a llevant amb una gran arcada. En aquest espai de l'era es conserven tres grans tines. L'interior de la casa conserva el seu estat original, conservant-se l'enrajolat antic, així com l'embigat de fusta. L'estructura interior gira entorn a una gran sala central ubicada al primer pis a partir de la qual s'obre diferents habitacions. La finestra d'aquesta sala conserva uns festejadors, així un rentamans. Una llinda d'una de les portes d'accés a les sales contigües conserva la data de 1619. Una de les habitacions contigües conserva una gran tina de pedra.</p> | 08218-28 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El mas Llobet apareix documentat al segle XVI. Del 1717 es conserva un contracte d'arrendament fet per Francisca Llobet a Miquel Llobet sobre algunes terres del mas. El 1746 la propietat estava en mans de Joan Llobet. Al segle XVIII tenia terres arrendades com a pastures pels ramats de Manresa. El mas i les terres van arribar al segle XX canviant sovint de propietaris a partir del segle XVIII i perdent-se el cognom. A mitjans del segle XX la propietat consta en mans de Joan Matarrodona i Carme Freixa que comptaven amb els masovers i amb 50 parcers que conreaven les seves terres. A la mort de Joan Matarrodona va passar a mans de la seva filla Maria que ho va vendre a en Pere Paul. Bona part de les terres de l'antic mas han estat venudes i edificades construint l'actual barri de Can Llobet que envolta el mas. A mitjans dels anys vuitanta la casa va ser adquirida per l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada amb finalitats culturals.</p> | 41.7412000,1.8005100 | 400259 | 4621738 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70500-foto-08218-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70500-foto-08218-28-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Bona part de les propietats de la casa s'estenien al llarg de la falda de la muntanya de Collbaix, de tal manera que totes les barraques de vinya que poden encara apreciar-se en aquesta zona eren de parcers que conreaven terres del mas. Es conserven entre a la zona ocupada pels camps entre la falda del Collbaix i les primeres cases del municipi de Sant Joan de Vilatorrada: Cinc barraques de planta circular i tres barraques de planta quadrada. L'estat de conservació d'aquestes barraques és regular, trobant-se algunes amb part del sostre derruït o en un procés avançat de desmoronament. Algunes de les terres del mas va ser donades per la Sra. Carme Freixa a mitjans dels anys setanta a fi d'edificar l'escola pública de la vila. En agraïment a aquest gest, l'escola pública construïda va ser batejada amb el seu nom: Escola Nostra Senyora del Carme. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70502 | Mas Mollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-mollet | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XVII-XX | La casa va ser objecte d'importants reformes estructurals dutes a terme als anys 80 pels seus actuals propietaris, adequant els coberts del cantó nord com a habitatge i obrint la galeria al pis de les golfes, així com adequant els entorns del mas com zona de jardins. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa del mas Mollet i un seguit de construccions adjacents que l'envolten. La casa pròpiament dita és de planta quadrangular amb coberta a quatre aigües de teula. Consta de planta baixa, primer pis adequat com a vivenda i golfes. La façana principal és orientada a ponent, accedint-se a la casa mitjançant una gran porta adovellada. Un conjunt de dos finestrals reforçats amb llindes s'obren al primer pis, i una moderna galeria aguantada amb columnetes ha estat recentment oberta al pis de les golfes. S'adossa al cantó Est de la façana principal un cos quadrangular que feia funcions de cobert i que finalitza a l'alçada del primer pis en un terrat. Aquest espai era utilitzat antigament com a espai de tines i celler. S'accedeix a aquest cobert pel mateix cantó de la façana principal. Completen el conjunt de la casa un seguit de coberts que formen un cos rectangular adossats a la façana nord de la casa i ara adequats com a part de la vivenda. Es tracta d'un cos rectangular edificat en diversos moments i al qual s'adossa un altre cos rectangular en perpendicular utilitzat com a moderns garatges. Complerta el conjunt un modern cobert rectangular destinat a magatzem de l'actual explotació agropecuària. Al cantó Est de la casa s'hi adossaven dues grans cisternes d'aigua i una bassa amb una inscripció que fa referència a l'estada del Sr. Leonci Soler i March.</p> | 08218-29 | Sant Martí de Torruella | <p>El mas Mollet es troba documentat des del segle XIII amb el nom de mas Çavit. Al segle XIV es coneix la venda del mas per Pere Çavit a Jaume Colteller pel preu de 1200 sous barcelonins. (AA.DD., 1984). Curiosament la família Çavit és la protagonista de la llegenda dels captius de Joncadella, que explica com un membre d'aquesta família va ser retornat de forma miraculosa al Santuari de Joncadella després d'estar apressat pels musulmans. Sarret i Arbós va iniciar algunes investigacions històriques a fi de poder donar versatilitat i datar aquesta llegenda. Segons ells, al llibre del Veguer de Manresa, l'any 1309, i en de la família de Berenguer Mercader, de l'arxiu notarial, escrit pel notari Jaume d'Arters, apareix un tal Bernat Mercader com a Comissari Reial per reclutar gent de Manresa i la seva vegueria a fi d'enrolar gent a l'armada que Jaume II estava preparant per anar ha lluitar contra el regne de Granada. Entre els cridats apareixen Pere Çavit de Joncadella (Çavit era el nom antic de l'actual mas Mollet) i Jaume Basora de Juncadella, per tant hi ha una discrepància en les dades utilitzades (SARRET I ARBÓS, 1929). El fet de que al segle XIV encara es conservi el nom Çavit fa pensar que l'actual nom de Mollet prové de les successives compres i vendes dels segles XV i XVI. Al segle XVII els Mollet apareixen com a blanquers a Manresa, encara que més que dedicar-se a l'ofici es dedicarien al control de la producció i a la comercialització. Tot fa pensar que seria amb Tomas Mollet de la Plana que la família assoliria un bon nivell social i econòmic que els permetria abandonar les activitats productives per viure bàsicament de renda. Durant el segle XVIII els Mollet tenen càrrecs a l'administració, són doctors i advocats i viuen de renda. Tot fa pressuposar que, antics pagesos benestants, abandonessin el mas per instal·lar-se a Manresa i acabarien com a professionals liberals. A finals d'aquest segle es fa palesa una certa decadència que es solventa amb el casament de Mª Lluïsa Mollet amb Joan Bta. Soler que suposaria la unió amb la nova burgesia comercial i industrial de la ciutat. Un descendent d'aquests, Lluís G. Soler i Mollet es casà amb Vicenta March, d'una família de rendistes de Manresa, iniciant la nissaga dels Soler i March. Aquesta nova branca familiar (entre la qual hi ha el notable arquitecte Alexandre Soler i March) serien els propietaris del mas fins a mitjans del segle XX en que va ser venut a la família Agut de Terrassa, els actuals propietaris.</p> | 41.7606700,1.8004500 | 400284 | 4623900 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70502-foto-08218-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70502-foto-08218-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70502-foto-08218-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La casa conservava una important biblioteca que havia estat propietat d'Alexandre Soler i March. Aquesta, juntament amb la documentació antiga del mas i les fotografies antigues de la casa es troben en mans de la família Soler. La casa no conserva barraques de vinya dins de les seves propietats, encara que el cultiu de la vinya havia estat força important. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70504 | Mas Torres de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torres-de-bages | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985) Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XVII-XX | <p>Conjunt arquitectònic format pel mas Torres de Bages i algunes construccions adjacents de diverses èpoques. Les edificacions s'aixequen sobre una elevació del terreny i protegides a la seva part més baixa per un mur que tanca la casa pel costat de ponent i finalitza en un gran portal adovellat al cantó nord (aquest, antigament, donava accés a una zona de tines). La casa és la construcció més antiga, és de planta rectangular i coberta a dues aigües amb teula. La façana principal és orientada a migdia i era oberta mitjançant un gran portal adovellat de mig punt que donava accés al recinte. Aquest portal ha estat retocat posteriorment. La casa és formada per planta baixa, pis principal adequat com a vivenda i golfes, i construïda en murs de maçoneria de pedres irregulars unides amb calç. S'obren a la façana principal dos grans balcons i un seguit de finestrals. Un d'aquests balcons conserva la llinda original on hi ha la data de 1765. En època posterior va afegir-se un cos quadrat, construït també en diferents fases, com a casa dels masovers, funció que conserva encara avui dia. Es tracta d'una casa adossada a la cantonada N-E del mas, feta en mur de maçoneria a la part baixa, toves al primer pis i totxana a la part superior. Possiblement al segle XIX, es va afegir un altre cos de grans proporcions a la façana principal, la de migdia, en el costat de ponent; és cobert amb teulada a dues aigües, i presenta diverses fases d'ampliacions. Aquest cos trenca totalment la visió íntegra de la primitiva casa. Sembla que la part inferior d'aquest cos devia estendre's més, ja que s'observen restes d'antigues construccions adossades a la paret. Als baixos hi ha un carreu reaprofitat que conserva la data de 1617. Destaca la cantonada S-O de l'edifici, aixecada a mode de torre i que era l'antiga comuna. L'últim afegit d'aquest cos es va fer als anys 30 del segle XX, quan al seu cantó de ponent va aixecar-se un altre pis fet en totxana i que finalitza en un gran balcó cobert. Tanca el conjunt pel seu cantó S-O un gran cobert obert a llevant per una gran arcada i cobert a dues aigües amb una doble imbricació. Entre aquest cobert i el mas hi ha una gran era que antigament era tancada i que conserva l'antic enrajolat. Al voltant de l'era també trobem un cobert antic al cantó S-E i un altre cobert de recent al cantó de llevant. A l'escaire entre la casa principal i la casa dels masovers s'aprecien restes de l'enrajolat de tres grans tines enderrocades en eixamplar el pas cap a la zona nord de la casa. En les últimes modificacions fetes als anys 1970, es va construir un mur que envolta la façana nord creant un pati. Des d'aquest moment l'entrada principal al conjunt es fa a través de la portalada d'aquest mur, i l'entrada principal de la casa és a través d'una gran arcada apuntada a la façana nord, inutilitzant l'antic portal de migdia. Completa el conjunt l'església de Sant Jaume ubicada entre l'antic mur que tanca el mas per ponent i el nord. L'església documentada des del 1635, és un edifici senzill, de planta única rectangular, cobert amb volta de canó a l'interior i a doble vessant a l'exterior. A la façana s'observen restes de l'antiga teulada modificada en un moment posterior, tot aixecant l'alçada general de l'església i construint la teulada nova i l'actual campanar d'espadanya (la part superior del campanar va ser refet a mitjans del segle XX amb totxana). L'església és construïda en mur de maçoneria i té la façana principal orientada a ponent. S'accedeix a l'edifici mitjançant una porta, que a la llinda conserva la inscripció: 'Torres de Bages. Iesus. 1635', i a sobre la llinda hi posa: 'Sant Jaume Apostol'. Completen la façana una fornícula amb la figura de Sant Jaume i un rosetó de petites dimensions. Entre l'església i la façana nord de l'església es trobava l'antiga zona de tines.</p> | 08218-30 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Aquest mas és documentat des del 1034 i sembla fer referència a una petita explotació agrícola aixecada aprofitant la protecció que oferirien algunes construccions defensives- alguna torre o guàrdia propera-. Albert Benet al seu estudi sobre el terme de Manresa al segle XI, va localitzar entre el mas Poal i el mas Torres de Bages una torre anomenada Torre Cardener, la proximitat de la qual podria donar nom al mas. Es tractava d'un alou en mans de la família Lluçà vicaris comtals en aquestes terres (COMAS, 1988). El mas va anar canviant de propietaris, però al segle XVI hi trobem ja la línia familiar, doncs al fogatge del 1553 apareix Pere Torra com a propietari (AA.DD, 1984). A finals del segle XVII se'n van a viure a Manresa com a ciutadans honrats i hi aixequen un gran casal a la plaça Valldaura. La proximitat a Manresa va fer que bona part de les terres del mas fossin durant aquest segle dedicades al pasturatge del bestiar de la ciutat cosa que devia proporcionar uns bons ingressos a la casa (AA.DD, 1984) . És en aquest segle- any 1635- quan construïda la capella de Sant Jaume al costat de la casa com a església privada, encara que no es possible esbrinar si amb anterioritat hi havia hagut o no alguna altra església. L'any 1773 s'emparenten, a fi d'unificar el patrimoni, amb els Argullol que posseïen cinc masos i eren senyors jurisdiccionals de la quadra de Mataporros a la Segarra. A mitjans del segle XVIII, el segon fill, el reverend Josep Torras de Bages, és beneficiat de la Seu de Manresa (COMAS, 1988). El segle XIX el cultiu de la vinya va donar grans beneficis a la casa que com a gran propietat de la zona tenia 54 rabassaires (AA.DD, 1984). La propietat de la casa s'ha mantingut dintre de la mateixa línia familiar fins a l'actualitat, encara que a principis del segle XX van perdre el cognom Argullol i van adquirir el de Gallifa per línia de successió paterna, (Magí Gallifa Argullol són els cognoms del pare de l'actual propietari).</p> | 41.7596000,1.8163500 | 401604 | 4623762 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70504-foto-08218-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70504-foto-08218-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70504-foto-08218-30-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El cultiu de la vinya i la producció de vi va ser summament important en l'economia de la casa i mostra d'això és el nombre de tines encara conservades. Segons informació oral dels propietaris - la família Gallifa- la casa constava de dotze grans tines, de les quals es conserven només set. Dins la propietat es conserven encara tres barraques de vinya, una circular i dues quadrades. Tanmateix la finca constava de bastantes més, algunes d'elles enderrocades, i d'altres dins de les antigues propietats ara venudes. És el cas de les quatre barraques de vinya conservades a l'altra banda de carretera del Pla dels Vinyats, abans propietat del mas i ara de la Vidriera del Cardener SA. No hi ha tines exemptes dins dels límits de la casa. La casa no conserva cap fotografia antiga digna d'interès. Encara que durant la guerra civil va ser cremada molta documentació relativa a la casa i a títols de propietat, encara es conserva documentació relativa a contractes de parceria de finals del segle XIX i principis del segle XX. Segons informació oral dels propietaris com a document excepcional es conserven uns capítols matrimonials del segle XIII. Com a objectes mobles característics a la casa es conserva: 1./ Una premsa de vi. 2./ Una màquina de xafar raïm. 3./ Una màquina de ventar. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70539 | Fons Parroquials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquials | <p>COMAS F.: 'Arxius de la comarca: Sant Joan de Vilatorrada, Sant Martí de Torruella i Joncadella'. Dovella núm 7. Manresa 1982'</p> | XVII-XX | Mentre que de Sant Joan i Joncadella es conserven documents bastant complets, malgrat la pèrdua d'alguns d'ells per la Guerra Civil, no passa així amb Sant Martí on malauradament es van perdre quasi be tots el 1936. Aquest fet s'agreuja perquè aquesta parròquia era, fins a meitats del segle XIX, la que tenia més importància de les tres. | <p>Conjunt de fons documentals d'origen parroquial pertanyents a les tres parròquies històriques que formaven l'actual terme de Sant Joan de Vilatorrada. Són els següents: PARRÒQUIA DE SANT JOAN DE VILATORRADA: -Llibre de censos y cosas a est tenor (167?-1716). - Defuncions: 6 llibres (1676-1856), (1857-1878), (1879-1891) (aquests dos últims inclouen baptismes i matrimonis) (1891-1946) (1946-1976) 1976 fins ara). - Matrimonis: 4 llibres (1613-1856) (1892-1907) (1907-1970) (1976 fins ara) - Baptismes: 7 llibres (1676-1856) (1892-1917) (1919- 1974) (1947- 1960) (1961 -1966) (1966- 1974) (1974 fins ara) - Llibre de visites (1936-1708) - Consuetes: 2 llibres (1880-1955) (1942-1947) - Confraries: Doctrina Cristiana (1942-1956) - Acció catòlica (1942-1947) - Libro de culto y fábrica de la parróquia de San Juan de Vilatorrda (1939-1965) - Visites pastorals (1942-1979) -Altres: Llibre de col3lectes, safates (1961-1966), cens parroquial (1942-1943), actes A.C. (1946-1960) confirmacions (1942-1979), actes del Santíssim Sacrament (1946-1960). PARRÒQUIA DE JONCADELLA: -Matrimonis: 6 llibres (1692 - 1840) (1857 - 1883) (1833- 1917) (tots tres inclouen baptismes i defuncions) (1916 - 1929) (1929 - 1950) (1950 fins ara) - Baptismes (1920 - 1946) - Defuncions (1919 - 1942) - Llibre de la Confraria de Sant Isidre (1712 -- 1941) -Consueta (1943- fins ara) -Lligall (1827-1867). PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ DE TORRUELLA : -Consueta (1929-1949) -Llibreta de Comunions i confessions de l'església parròquia de Sant Martí des de 1800.</p> | 08218-57 | Sant Joan de Vilatorrada, Sant Martí de Torruella | <p>L'origen dels fons parroquial el trobem al segle XVI, quan a partir dels edictes del Concili de Trento, s'obliga a tots els rectors a dur un control escrit de les activitats parroquials, així com un registre sacramental de baptismes, matrimonis, defuncions, etc... Encara que aquest decret no es va aplicar de forma automàtica ni al mateix temps en totes les parròquies, si que es pot evidenciar que a finals del segle XVI, la majoria d'elles ja havien iniciat aquest registre per escrit. Paral·lelament a aquest tipus d'anotacions, s'imposa el costum de les visites parroquials que els bisbes estan obligats a fer de forma periòdica per totes les seves parròquies a fi de vetllar pel seu bon funcionament. Això dóna peu als llibres de visites que permeten descobrir aspectes variats de la vida parroquial com l'estat de conservació de l'església, la compra de mobiliari, la imatgeria etc.. També cobren especial vigència en aquesta època les confraries. Si bé fins aleshores s'havia tractat d'un fenomen més aviat urbà, es potencien a partir d'ara devocions i cultes que donaran lloc a confraries de gran arrelament popular en l'àmbit rural, com per exemple la del Roser a nivell femení i la de Sant Isidre a nivell masculí. Això també es tradueix en un tipus de documentació que són els llibres de Confraries que permeten indagar en la religiositat popular. Un altre tipus de documentació de gran valor històric són les Consuetes. Aquestes últimes eren llibres o llibretes redactats pels rectors on es descrivien de forma cronològica tots els esdeveniments i festivitats religioses de l'any.</p> | 41.7431800,1.8047600 | 400615 | 4621953 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70539-foto-08218-57-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Cal destacar que el fons de Joncadella, al no ser parròquia, els trobem a Sant Martí. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70450 | Mas Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-joan | <p>AA.DD. (1990), L'església antiga de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD.(1984), Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. DÍAZ P.(1980), Estudi del Mas Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia adossada a l'església romànica de Sant Joan de Vilatorrada i que avui dia ha quedat totalment integrada al conjunt. Segueix l'esquema de masia tradicional catalana amb planta quadrangular i coberta a doble vessant amb la façana principal orientada a l'oest. El conjunt de la masia estava integrat per diversos edificis i antigues dependències que ara s'afegeixen al nucli principal de la casa: graners, tines, estables i dues masoveries (una d'elles es troba adossada al cantó sud de l'església romànica i ha estat convertida en l'escola de música) fent del conjunt actual un edifici en forma de U, convertint en plaça interior l'antiga era de la casa. L'edifici actual data dels segles XVII-XVIII i s'aixeca sobre el solar del primitiu Mas Sant Joan. La superfície aproximada és de 300 m2. El conjunt de la masia consta de planta baixa, planta principal adequada com a vivenda i planta superior utilitzada com a golfes. A l'interior de la casa, a la planta baixa, i seguint tota la paret mitjera que comparteix amb l'església es pot apreciar el parament originari de l'església pre-romànica i romànica a la resta de pisos. En aquest segle ha patit diverses reformes estructurals: a principis del segle XX es va afegir sobre l'entrada principal una habitació creant un portal cobert que precedeix l'entrada principal de la casa. La porta principal de l'entrada mostra un gran arc adovellat que ha esta mutilat al seu cantó esquerre per la línia del mur que tanca l'angle. El parament de les parets és divers, essent de pedra treballada el nucli original de la masia, irregular els antics graners i zona de tines, i arrebossada la façana de l'antiga masoveria adossada a la casa, antics estables i la construcció situada sobre la porta de l'entrada principal.</p> | 08218-3 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Els orígens del Mas Sant Joan els hem de buscar en la reorganització territorial que els comtes catalans fan en aquesta zona del Cardener als segles IX i X. El tipus d'habitat que s'imposa és predominantment dispers entorn a petites esglésies que proporcionen refugi i protecció. Predomina el mas com nucli d'explotació agrària i organització social i territorial. En moltes ocasions aprofitant la seguretat que dóna l'espai considerat sagrat entorn d'una església (sagrera) es construeixen cases i masos. Hem de suposar que és el cas del Mas Sant Joan construït des dels seus orígens a redós de l'església pre-romànica primitiva. La primera referència documental la troben al 1090, i devia pagar censos com bona part de les masies de la zona a la Canònica de la Seu de Manresa (AA.DD, 1984). El nom de mas ha anat variant al llarg des segles a mida que han anat canviat les famílies titulars que l'han posseït. Al segle XIII es coneix com a Mas Falquer, i es té notícia de que amb anterioritat al 1500 s'anomenava Mas Donat o Mas Rocafort, segurament aprofitant el cognom de la família establerta. El 1501 torna a canviar de nom anomenant-se Mas Vilomara arran de l'establiment que aquest any es fa a Antoni Vilomara, pagès de Castellgalí per un mercader de Solsona a canvi d'un cens de 17 sous, una quartera de civada i dos pollastres (AA.DD, 1984). És ben normal que bona part dels masos de la zona canviessin de propietari i nom diverses vegades al llarg dels segles, però ho van fer especialment durant els segles XVII i XVIII quan la situació econòmica estava subjecta als daltabaix de les crisis i males collites, iniciant-se moltes vegades un procés d'endeutament imparable que acabava en venda. A finals del s. XVII és comú que moltes d'aquestes masies siguin venudes a altres pagesos de l terme o a membres de les classes urbanes enriquides. És el cas del mas Sant Joan anomenat encara mas Vilomara, sabem que a principis del segle XVIII havia esta comprat per Josep Escorsell, blanquer de Manresa, que aquest el va vendre a causa dels deutes ' a carta de gràcia', i que finalment va arribar per herència a Josep Feixes i Llobet, del mas Llobet el 1699 (AA.DD, 1984). L'any 1709 es va treure la carta de gràcia; però, malgrat això, la situació econòmica del mas devia ser problemàtica, ja que l'any 1802 la mateixa família el ven a Ignasi Soler, hisendat de Manresa (propietari de la casa Oller) . L'estabilitat econòmica arriba en moltes ocasions a finals del s. XVIII i al llarg del s. XIX amb la intensificació del cultiu de la vinya i la producció en moltes vegades de manera intensiva de vins i aiguardents. Formaven part del patrimoni del mas Sant Joan bona part de les terres situades entre el Collbaix i el riu, i és ben sabut que bona part d'elles van estar dedicades al conreu de la vinya a finals del s. XIX com encara mostren moltes feixes i barraques de vinya als peus de la muntanya del Collbaix. La situació del mas devia ser bona en aquests moments doncs contava amb dues masoveries amb les dues famílies de masovers: Una que va ser construïda adossada a la casa principal, al seu cantó de ponent; i altre que es va aixecar adossada a la nau sud de l'església (actual escola de música). A mitjans del s. XIX el va comprar la família Suanya que n'és l'actual propietària. Entre els membres d'aquesta família es compta l'arquitecte de l'església parroquial construïda el 1908 (Miquel Suanya). Fins a mitjans del segle XX encara comptava amb algunes terres i una família de masovers vivint a la masoveria afegida a la casa, mentre que l'altre aixecada al costat de l'església s'havia convertit ja en una casa de llogaters. Al llarg d'aquest segle el mas ha anat venent les seves propietats, de manera que bona part del nucli urbà actual, s'assenta sobre les seves antigues terres, quedant limitat actualment al conjunt edificat de la casa.</p> | 41.7424200,1.8032700 | 400490 | 4621870 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70450-foto-08218-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70450-foto-08218-3-2.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C: SL. (Raquel Valdenebro) | El mur considerat pre-romànic que comparteix amb l'església està fet a base de carreus molt grans i ben treballats. S'ha especulat la possibilitat de què es tracti de pedres reaprofitades d'alguna antiga construcció romana en el mateix context que l'ara romana. aquest tros de mur deu fer uns 70o 80 cm. de gruix i devia ser suficient per aguantar la primitiva coberta de fusta del primer temple. La seva llargada actual és de 7 metres. Es té notícies de que quan a mitjans del segle XX els propietaris van construir una piscina a la part posterior de la casa, a tocar des absis de l'església van aparèixer tombes antropomòrfiques. Els propietaris sospiten que a l'interior de la casa, a tocar del mur pre-romànic i a l'habitació habilitada com a biblioteca es pugin trobar també tombes de l'època. El mobiliari de la casa conté alguns mobles del s. XIX en fustes nobles | 91|92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70464 | Mas can Basora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-basora | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. IGLESIAS J(1979), El fogatge de 1553. Vol I. Barcelona. SARRET I ARBÓS J.M (1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M (1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XVI-XVIII | La construcció d'una vivenda moderna al costat de l'antic mas pels propietaris va causar l'abandonament de la casa i la seva accentuada degradació. | <p>Conjunt arquitectònic format per l'antic mas Basora i alguns coberts complementaris. L'antic mas és un edifici de planta quadrada amb coberta de teula a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. Consta d'uns grans cellers soterrats, planta baixa, pis principal i golfes. La façana principal és orientada a migdia i s'hi va agregar un cos rectangular cobert a doble vessant, que forma un porxo que trenca la simetria de la façana clàssica. Aquest cos es va afegir a mitjan segle XIX, ja que la proximitat al santuari de Joncadella, feia que a la casa es servissin menjars, dedicant aquest espai a tal activitat. El color blau actual de la façana també respon a aquest fet, ja que els comensals acostumaven a deixar escrits a la paret i per tapar-ho es va optar per pintar-ho. Aquest porxo és sobreposat a la part superior la gran porta adovellada que donava accés a la casa. La façana de migdia es troba precedida d'un pati tancat per coberts de diverses èpoques. L'accés a aquest pati i per tant al conjunt del mas es feia per una porta adovellada construïda al mur de llevant. Es va afegir a tramuntana un cos rectangular que contenia una cisterna i alguns magatzems. A llevant també es va afegir un altre cos que conté una gran tina, i fins fa uns anys es conservava un petit cobert al costat de las porta principal d'accés al pati del mas destinant al hostatjar als pobres que demanaven caritat i volien passar la nit. Es conserva també un altre cos afegit a ponent destinada als malalts tísics de la casa, amb l'objectiu de mantenir-los aïllats de la resta de la família. Destaca també el forat conservat al pis sota teulada de la casa, destinada a graner i que condueix directament al forn. Aquest forat estava destinat a tirar directament la farina al forn.</p> | 08218-10 | Sant Martí de Torruella | <p>La masia de Can Basora és documentada des del segle XIII i apareix al fogatge de l'any 1553 fet a la parròquia de Santa Maria de Joncadella en mans d'una família anomenada Homs (AA.DD, 1984). Curiosament la família Basora és la protagonista de la llegenda dels captius de Joncadella, que explica com un membre d'aquesta família va ser retornat de forma miraculosa al Santuari de Joncadella després d'estar apressat pels musulmans. Sarret i Arbós va iniciar algunes investigacions històriques a fi de poder donar versatilitat i datar aquesta llegenda. Segons ells, al llibre del Veguer de Manresa, l'any 1309, i en de la família de Berenguer Mercader, de l'arxiu notarial, escrit pel notari Jaume d'Arters, apareix un tal Bernat Mercader com a Comissari Reial per reclutar gent de Manresa i la seva vegueria a fi d'enrolar gent a l'armada que Jaume II estava preparant per anar ha lluitar contra el regne de Granada. Entre els cridats apareixen Pere Çavit de Juncadella (Çavit era el nom antic de l'actual mas Mollet) i Jaume Basora de Juncadella, per tant hi ha una discrepància en les dades utilitzades(SARRET I ARBÓS, 1929). L'actual família que du en cognom Basora guarda memòria de la seva estança al mas almenys des del principis del segle XIX. A mitjans del segle XIX i per mitjà de casaments -havent mort tots els homes de la família Galí, un membre de la família es va casar amb la filla de la casa- la família va entrar en possessió del mas Cornet. Mentre la propietat estava integrada pels dos masos la família va residir a Can Cornet, deixant el mas Basora en mans de masovers, retornant cap al 1920 a la casa original.</p> | 41.7644800,1.7945900 | 399803 | 4624329 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70464-foto-08218-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70464-foto-08218-10-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | La casa conserva una interessant col·lecció de documents antics. També es conserva una petita col·lecció de fotografies antigues. Dins les propietats del mas no es conserva actualment cap tina ni barraca de vinya. En terres del mas, a tocar de l'actual carretera de Cardona, es va construir durant la guerra civil un camp d'instrucció militar amb barraques i trinxeres. Curiosament la família no guarda cap tradició familiar relacionada amb la llegenda dels captius de Joncadella on presumptament estaria implicat un dels seus membres. Tampoc no es coneix la tradició del la curació dels herniats. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70492 | Resclosa de les fàbriques de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-les-fabriques-de-sant-joan | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J.: Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. 1998. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.: Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. 1944. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J.: La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. 1984. Pàgs.187-204. SOLANELLAS T.: Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.1999</p> | XIX-XX | <p>Element arquitectònic conformat per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines. Com a fet excepcional cal destacar la bipartició del canal de la resclosa de les fàbriques de Sant Joan. Es tracta d'un mateix canal que a l'alçada de les fàbriques es divideix en dos repartint les aigües al 50% entre la fàbrica Borràs i Burés i l'altre 50% per la fàbrica Gallifa.</p> | 08218-24 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La construcció de la resclosa de Sant Joan està lligada a la història de dues de les fàbriques allà ubicades, concretament les fàbriques Burés i Borràs. Un cop que aquests dos industrials van decidir instal·lar-se a Sant Joan, van iniciar els tràmits per adquirir les terres vora el riu i el drets corresponents. La concessió de l'aigua estava llavors en mans de Ramon Soler de la Plana i d'Asper, que vivia a Palma de Mallorca. Per mitjà del seu procurador Borràs i Burés van adquirir les terres i els drets de l'aigua. Aquests últims per un preu de 1,500 lliures i un cens anual de 10 lliures. El 1851 el document signat entre les parts donava dret als industrials a construir un canal per abastar les fàbriques. Al tractar-se d'un canal llarg es van veure obligats a comprar més terres, així bona part de les terres per on havia de passar el canal els adquiriren a Pere Canals, pagès de Sant Joan el 1852 per 75 lliures i 4 diners. Els drets de la resclosen foren compartits pels dos industrials. El 1853 quan Francesc Gallifa s'instal·là a tocar de les dues fàbriques compra una tercera part dels drets de la resclosa als dos industrials. Més endavant va passar a tenir-ne la meitat, sent el cinquanta per cent de l'aigua per les fàbriques Borràs i Burés i l'altra cinquanta per cent per Gallifa (SOLANELLES, 1999).</p> | 41.7455500,1.8077900 | 400871 | 4622212 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70492-foto-08218-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Respecte a la resclosa de les fàbriques de Sant Joan, a més a més del cànon anual que havien de pagar els dos fabricants -Burés i Borràs -, els propietaris dels terrenys es reservaven l'ús de dues 'naranjas de aigua'. Segons Camprubí, El concepte 'dos naranjas de agua' deuria ser considerat com a mesura d'aforament d'aigua. Joan Simats, de Sant Joan, li explicà que precisament en un indret del canal, hi havia dos forats del tamany d'una taronja els quals comunicaven amb terrenys dels antics propietaris. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70545 | La Passió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passio-0 | XIX-XX | Aquesta tradició va tenir les últimes manifestacions cap als cinquanta. | <p>Aquesta tradició tenia lloc tant a Sant Martí com a Sant Joan, encara que la materialització fos diferent. Segons informació oral del Sr. Josep Botifoll a Sant Martí de Torruella, la Passió era cantada el Dijous Sant després de la missa dins de l'església pels homes de la parròquia que cantaven des del cor. Es tractava d'una pràctica semblant a la de cantar els goigs. Normalment es tractava dels mateixos que cantaven les caramelles. La lletra i la música era treta d'un missal. A Sant Joan de Vilatorrada, segons informació oral del Sr. Àngel Muntané la Passió era cantada el Dijous Sant al vespre després de la missa. A diferència de Sant Martí, la cantada es feia pel carrer a mode de Viacrucis. Entre uns quants joves carregaven el Sant Crist de l'església i sortien al carrer cantant quatre o cinc estrofes de la Passió a cada casa que paraven. Existia la tradició de fer la primera cantada a casa de l'alcalde per continuar després pel Raval Vell fins al carrer Burés i donant la volta al Raval del Jueus finalitzaven a la parròquia. La cantada acostumava a durar fins altes hores de la matinada. No hi havia obligació de parar-se en cap casa en concret, així que cada any s'improvisava en les parades. Els veïns de les cases on es parava acostumaven a baixar al carrer i a oferir coca i el porró als cantaires. Anys després, i segons informació oral del Sr. Isidre Vila, també s'anava a cantar a les cases que ho sol·licitaven.</p> | 08218-63 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>La tradició de representar la Passió connecta directament amb el costum medieval de les representacions celebrades durant l'Edat Mitjana dins de les esglésies amb l'objectiu d'instruir al poble i aclarir allò que s'havia predicat en els sermons. Cap a mitjans del segle XVI el Concili tridentí va prohibir les representacions dins les esglésies, i en conseqüència, va sortir a ser representades a la plaça. A mitjans del segle XIX van ser publicats els primers textos glossats de la Passió. La Passió també es va cantar des de l'Entitat de La Verbena. A l'igual que amb les Caramelles, va coincidir que la majoria dels cantaires formaven part de l'Entitat, per tant va ser l'Entitat qui va acabar organitzant el fet.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. (Raquel Valdenebro) | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||||
| 70553 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-3 | <p>SOLANELLAS T.: 'Sant joan recupera demà la festa de Sant Antoni tal i com es feia fa 25 anys' a Regió 7. 3-2-96. SOLANELLAS T.:'Una reexida festa de Sant Antoni fa que Sant Joan reculi 25 anys enrera' a Regió 7. 5-2-96</p> | XIX-XX | Després de perdre's durant molts anys la festa ha estat recuperada amb èxit des del 1996 | <p>Antigament la Festivitat de Sant Antoni Abat estava relacionada amb la benedicció dels animals de tir i el bestiar de casa que asseguraven la subsistència. Segons informació oral del Sr. Ramon Casas, la festa originària del Sant Antoni era organitzada des de la Cooperativa de pagesos de Sant Isidre. Els Srs. Isidre Vila i Isidre Vilà faciliten la descripció: La festa era dirigida per l'abanderat, que era la persona que duia la Senyera o el Pendó al cap de la processó. Aquest abanderat anava envoltat per dos cordonistes, que aguantaven dues borles que sortien del Pendó. L'abanderat s'encarregava d'organitzar la festa, i es tractava d'un càrrec que anava canviant cada any. Un dels cordonistes era l'abanderat de l'any següent. La Festa es celebrava el dia 17 de gener. Al matí es duia la senyera cap a l'església i es celebrava una missa. Els assistents eren les persones que podien ser considerades dins el grup de 'Grup de Vaqueros, Arrieros, Tocineros i similares'. Després de la missa es portaven els animals i es beneïen i després es feia una cercavila pel poble que finalitzava a casa de l'abanderat. Allà es feia un aperitiu (ametlles, mistela etc..) que era pagat per aquesta persona. Per la cercavila es guarnia un carruatge, però sense cap excés. A la tarda es jugava un partit de futbol i es feia un ball on es menjava el tortell de Sant Antoni. Actualment la jornada es organitzada des de l'Entitat de la Verbena amb col·laboració amb la Federació dels Tres Tombs. La jornada es celebra el cap de setmana que s'escaigui prop de Sant Antoni, i comença amb un esmorzar on es reben les cavalleries a l'esplanada de Cal General. Es munta la cercavila i es donen tres tombs al voltant de l'església. L'últim volt el capellà beneeix els animals. Després s'acompanya amb una petita exhibició de doma, curses de rucs, etc... I s'acompanya de coca i mistela. Al vespre s'organitza un ball amb el corresponent tortell. Com a causa tradicional s'ha mantingut la tradició de triar l'abanderat entre el grup de genets de Sant Joan.</p> | 08218-71 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Segons informació oral dels Sr. Isidre Vila i Isidre Vilà, la iniciativa de celebrar la festa de Sant Antoni Abat va sorgir de l'escorxador de Cal Rojas, i va practicar-se durant bona part del segle XX, perdent-se a finals dels anys seixanta quan la gent va deixar de tenir animals i bestiar a casa. Després de romandre durant quasi bé trenta anys desapareguda, l'entitat de La Verbena, a iniciativa dels Sr. Vila i Vilà va decidir recuperar-la. Per fer-ho es va contactar amb la Federació dels Tres Tombs en la seves delegacions d'Igualada, Martorell, Esparraguera, Sant Vicenç de Castellet, Terrassa i Sabadell. És per aquest motiu que no es pot conservar el dia originari de la festivitat (17 de gener), ja que són les mateixes persones les que passen per totes aquestes poblacions, per tant s'escau un cap de setmana qualsevol.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70553-foto-08218-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70556 | La Barraca Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-vella | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX-XX | La casa ha sofert importants reformes entre els anys 1994-95 que l'han adequat modernament com a vivenda. L'estat de les tines és regular. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada la Barraca Vella, alguns coberts de diferents èpoques que l'envolten i un conjunt de quatre tines ubicades a llevant de la casa. La casa de la Barraca Vella és de planta quadrada amb coberta a dues aigües de teula. Es tracta d'una casa construïda en diferents fases sent la més antiga, possiblement, del segle XIX, la part del nucli central. Aquest tram de casa és fet en mur de maçoneria, obrint-se a la façana principal orientada a migdia la porta principal i un conjunt de finestres reforçades amb totxanes. Consta de planta baixa i primer pis, sent afegit en època posterior (segle XX) un segon pis que s'obre amb un gran finestral. S'afegeixen a aquest nucli primitiu dos cossos laterals més moderns construïts a finals del segle XX. El cos afegit a ponent és utilitzat com a cobert, mentre que el cos afegit a llevant va ser adequat com a vivenda. Aquesta part s'obre a l'alçada del primer pis en una terrassa. Com a elements antics la casa conserva una cisterna circular afegida a la façana nord de la casa i uns antics coberts propers al cantó S-E. Completen el conjunt uns coberts moderns al cantó de ponent i un conjunt de quatre tines circulars amb barraca adossada construïdes a redós d'un petit turó ubicat al N-E de la casa.</p> | 08218-74 | Sant Martí de Torruella | <p>La casa de la Barraca Vella pertany actualment a la família Pla que apareix documentada ja al fogatge efectuat el 1553 (Sebastià Pla) (AA.DD. 1984). Els actuals membres de la família conserven memòria del seu lligam amb la casa almenys des del segle XVII. Segons informació oral de la família Pla, la Casa anomenada 'La Barraca Vella' era la casa que originàriament habitaven ubicada en un extrem de les seves propietats. Al segle XVII, i degut a les males condicions que reunia aquesta edificació van decidir abandonar-la i construir una casa de proporcions més grans que seria coneguda com Can Pla i que és la casa que actualment es coneix com a Can Pla Vell. La Barraca Vella va continuar sent habitada per alguna branca de la família ja que el 1800 als llibres de confessions apareix anomenada com La Barraca de Can Pla i hi consta un membre de la família com a resident (AA.DD., 1984). Durant el segle XX va romandre abandonada durant alguns anys, essent restaurada recentment i habitada actualment per masovers.</p> | 41.7805700,1.7741800 | 398132 | 4626140 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70556-foto-08218-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70556-foto-08218-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70562 | Mas Falquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-falquer | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX-XX | El conjunt ha patit nombroses reformes estructurals els últims cinquanta anys, tant en la seva estructura interior com exterior | <p>Conjunt arquitectònic format per l'antiga casa del mas Falquer i un seguit de construccions adjacents de diferents èpoques. La casa pròpiament dita ocupa l'espai central de la finca. Es tracta d'una casa de planta quadrangular amb coberta a dues aigües de teula. És formada per planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és orientada a migdia. Trenca la façana principal el portal d'entrada en forma d'arc de mig punt de recent construcció que incorpora dues portes d'entrada a dos edificis diferents, i que substitueix una antiga porta original arquitrabada. Al cantó de llevant i ponent s'adossaven antigament dos grans coberts que formaven part de l'estructura de la casa i s'incloïen sota la mateixa teulada i oferien un planta rectangular. El mas és construït en mur de maçoneria amb pedres irregulars i arrebossat en ciment al seu exterior. Recentment, el cobert de ponent va ser modificat i reformat en totxana a la seva part nord i convertit en un modern habitatge adossat a la casa principal amb el seu accés i porta independent. L'antic cobert de llevant va ser enderrocat quan es va fer l'Avinguda Montserrat el 1959, a fi d'arribar fins a la línia actual de carrer, i substituït per un modern bloc de pisos que s'adossa al nucli originari de la casa. Es tracta d'un bloc de planta baixa i tres pisos que s'obre amb tribunes i balcons al seu cantó de llevant a tocar amb la moderna avinguda. Aquest bloc supera l'alçada del mas originari en un pis, tot escurçant el mas primitiu i donant-li una perspectiva asimètrica. El bloc de pisos és construït en totxana a excepció de la seva façana de migdia que toca al mas i que encara conserva el mur de parenta del primitiu conjunt. Tot el bloc es troba arrebossat en ciment. El seu accés es fa per l'avinguda de Montserrat. Tot el conjunt es troba envoltat per una tanca que al seu cantó nord deixa un solar sense edificar. Al seu cantó de llevant i migdia un altre mur de tancament envolta el conjunt. Aquest mur devia formar part del conjunt originari de la casa ja que s'hi adossen alguns cobert de diferents èpoques, i permet deixar un espai a mode de pati interior davant de la casa. El fet de que la casa conservi la seva orientació original i la integració que aquests últims anys ha patit dins del conjunt urbanístic de la vila i de les cases modernes fa que quedi atravessat en mig de la illa de cases actual que manté una orientació E-O diferent a la del mas, i que l'accés principal a la casa es faci mitjançant una porta oberta a l'Avinguda Montserrat que dóna accés al pati davanter de la casa.</p> | 08218-80 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El mas Falquer el trobem documentat des del segle XIII, passant a formar part de l'escàs grup de masies que envoltaven la parròquia de Sant Joan (COMAS, 1988). Al segle XVI la propietat va estar lligada a la pabordia de la Seu de Manresa., així el 1506 trobem l'acta d'establiment del mas feta pel paborde de la Seu a Francisco Torra, de la parròquia de Sant Joan de Vilatorrada (AA.DD, 1984). Des del segle XVIII la seva economia devia estar estretament lligada al cultiu de la vinya doncs el 1746 en una relació del 1746 en què apareixen les superfícies de terra dedicades a aquest tipus de cultiu, el mas Falquer, juntament amb el Sant Juan, dels què més superfície hi dedica i amb més jornalers hi compta -set en total- (AA.DD, 1984) . Malgrat tot les dificultats econòmiques devien ser constants i al igual que molts masos de la zona va ser adquirit per membres de la burgesia urbana, sent comprat per Maurici Soler, blanquer de Manresa per 1.000 lliures a mitjans del segle XVIII (COMAS, 1988) . Finalment a principis del segle XIX el mas va caure dintre de les possessions del mas Sant Joan. Segons informació oral del Sr. Ramon Botifoll, actual propietari, a mitjans del segle XIX el mas era propietat de la família Suanya, també propietaris del mas Sant Joan. A finals del segle XIX, la casa va ser heretada per un dels fills de la família que la va vendre al senyor Eduard Segués. El 1925 va ser comprada pel Sr. Josep Botifoll, pare de l'actual propietari romanent en mas de la mateixa família des d'aleshores.</p> | 41.7464700,1.8034100 | 400508 | 4622320 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70562-foto-08218-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70562-foto-08218-80-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Per davant de la casa passava l'antic camí que pujava del carrer del pont fins al mas Vilatorrada. No es conserven objectes d'interès. Als baixos de la casa es conserva un carreu aprofitat en la paret que marca la data de 1819. El fons fotogràfic del Sr. Àngel Muntané conserva fotografies del mas dels anys 50 on pot apreciar-se el conjunt originari envoltat de camps de conreu. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70564 | La Cabrada de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabrada-de-sant-sebastia | XIX-XX | <p>Aquest costum només tenia lloc a Sant Joan de Vilatorrada. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané es tractava d'una festa que es celebrava el dia 20 de gener per la festivitat de Sant Sebastià. La festa consistia en la celebració d'un dinar que es feia al camp. Els pagesos es distribuïen en diverses colles (tres o quatre) encapçalades per un cap de colla (un pagès amb un cert prestigi). Les colles acostumaven a ser d'entre deu i quinze persones. Era una festa exclusivament masculina. Al matí es muntava un carruatge o dos amb tot el menjar i es traslladaven fins el lloc triat. Alguns anaven a peu algunes hores abans i aprofitaven per caçar alguns conills i perdius que afegien a la cassola. El lloc de trobada era sempre el mateix i acostumava a ser prop d'alguna barraca de vinya gran per si plovia. Acostumava a fer-se arròs i cada colla tenia la seva recepta especial. Era costum que una de les colles cuinés l'arròs amb vi en comptes d'aigua. . A la tarda es jugava a cartes o es xerrava. La colla més gran era l'anomenada de la 'Barraca d'en Maqueres' i rebia aquest nom perquè es reunien en una barraca de vinya d'aquest nom situada a la Soleia de Montconill i a més a més Maqueres era el nom de la casa del carrer major del cap de colla. La barraca era triada perquè era de grans dimensions i podien aixoplugar-se en cas de mal temps. A més a més era un indret on es recollien les aigües de la costa de Montconill que eren les millors de la zona. Després de la guerra civil es va perdre la tradició encara que hi va haver un intent sense èxit de recuperar-la cap als anys 50.</p> | 08218-82 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Àngel Muntané</p> | 41.7440900,1.8055900 | 400686 | 4622053 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | A Sant Martí de Torruella també tenia lloc la festivitat de Sant Isidre com a patró dels pagesos, però a diferència de Sant Joan no es tractava d'una festa d'especial relleu. L'únic acte que es duia a terme era la celebració d'una missa al matí a la parròquia de Sant Martí a la qual acudien els veïns de les cases properes. Sortint de la missa es tornava al treball com un dia qualsevol. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||||
| 70567 | Nucli històric de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-historic-de-sant-joan | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XIX-XX | La majoria d'aquestes cases han patit reformes estructurals importants que han canviat la seva fisonomia originària. Les que no les han `patides es troben en un estat de conservació força precari. | <p>Conjunt arquitectònic format pel grup de cases antigues construïdes entre el carrer Major i el riu Cardener i entre l'espai de la fàbrica Gallifa i l'antic Torrent del Canigó. Es tracta de cases edificades a mode de cases rurals aïllades que comprenien l'espai de terra que les envoltava i l'espai d'horts fins el riu. Construïdes en mur de maçoneria amb pedra sorrenca irregular unificada amb calç. Consten de planta baixa, i un o dos pisos amb cobertes a dues o quatre aigües amb teula. Algunes d'elles han continuat habitades al llarg del temps i han sofert continuades transformacions estructurals adaptant-les als nous usos. Entre d'elles destaquen: El MAS BOSCH (c/Major 20). Es tracta d'una casa de caire rural de grans dimensions. La casa originària del Mas Bosch segueix l'actual línia del carrer Major. Posteriorment, membres de la mateixa família van construir una altre casa adossada a llevant també anomenada Mas Bosch (carrer Sant Joan, 8). CAL MAGINET (carrer Sant Joan, cantonada amb carrer Torres de Bages). MAS FLAQUER (carrer Sant Pau, 15) anomenada igual que el Mas històric per haver estat construïda per un familiar dels propietaris del vell mas. CAL LLUCIU (carrer Sant Joan, 27). CAL BORN NEGRE (carrer santa Eulàlia, 18) CAL TON (carrer Canigó, 25) CAL GATEGUES (carrer Migdia, 57) COBERT (carrer Bisbe Torras de Bages)</p> | 08218-85 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>A més a més dels masos històrics (Sant Joan, Llobet, Vilatorrada i Falquer), el Raval Vell, juntament amb el Raval dels Jueus, formava part d'un dels dos petits nuclis de cases agrupades a principis del segle XIX que conformaven el primitiu municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Es tractava de petites cases de caire rural, sense grans pretensions arquitectòniques, habitades per pagesos que conreaven les terres dels voltants, especialment la zona d'horts que anava fins al riu, i les vinyes de l'entorn. Sense poder afirmar-ho amb certesa, és molt possible que el seu origen estigui en la gran expansió que el cultiu de la vinya va tenir a mitjans del segle XIX. Aquest conjunt de cases es va veure reforçat amb la instal·lació de les fàbriques vora el riu. El Registre Fiscal d'Edificis del 1905 deixa constància de l'existència de 21 cases al carrer del Riu, 11 cases al carrer Sant Joan, 7 cases al carrer Migdia, 4 cases al carrer Sant Pau, 2 cases al carrer del Sol, 2 cases al carrer Orient i 2 cases al carrer Sant Pere. Durant els anys vint i trenta els buits dels patis entre casa i casa es van anar omplint amb noves construccions allotjant a la població nouvinguda</p> | 41.7426000,1.8056800 | 400691 | 4621887 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70567-foto-08218-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70567-foto-08218-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70567-foto-08218-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S. C. SL (Raquel Valdenebro) | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 70568 | Ravall Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ravall-vell | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XIX-XX | Destaca la manca de preocupació per part dels propietaris en la conservació d'aquest grup de cases. A l'edificar l'espai que quedava entre aquestes cases i la nova línia del carrer Manresa, la majoria d'elles van quedar deshabitades o com annexes de les cases més modernes. Només recentment algunes d'elles ha estat consolidades. | <p>Conjunt de cases ubicades entre l'actual carrer Manresa i el riu Cardener. Es tracta d'un grup de cases aïllades de diversa tipologia, formada en la seva majoria per planta baixa i un o dos pisos. Construïdes en la seva totalitat en mur de maçoneria amb pedra sorrenca i morter de calç amb formes irregulars . Totes aquestes cases es completaven amb un seguit d'horts que arribaven fins el marge del riu Cardener. La majoria de les cases han estat modificades en diverses ocasions i manquen d'elements arquitectònics valorables. El conjunt de cases que el conformen són: Cal CELDONI (carrer Manresa,81) CAL ROJAS (carrer Manresa, 79) CAL VALENT (carrer Manresa, 63), CAL XANXO (carrer Manresa, 61), CAL ROSELL (Carrer Manresa 51) , CAL BISBE (carrer Manresa, 45-47) i CAL TORRAS (recentment enderrocada).</p> | 08218-86 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>A més a més dels masos històrics (Sant Joan, Llobet, Vilatorrada i Falquer) ,el Raval Vell, juntament amb el Raval dels Jueus, formava part d'un dels dos petits nuclis de cases agrupades a principis del segle XIX que conformaven el primitiu municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Es tractava de petites cases de caire rural, sense grans pretensions arquitectòniques, habitades per pagesos que conreaven les terres dels voltants, especialment la zona d'horts que anava fins al riu, i les vinyes de l'entorn. Sense poder afirmar-ho amb certesa, és molt possible que el seu origen estigui en la gran expansió que el cultiu de la vinya va tenir a mitjans del segle XIX. El Registre Fiscal D'Edificis del 1905 deixa constància de l'existència de 17 cases al carrer Manresa, encara que no totes devien ser ubicades al Raval Vell (SOLANELLES, 1999). Aquest grup de cases històriques no són visibles actualment des de l'actual carrer Manresa degut a l'evolució urbanística del propi carrer. Històricament la línia del carrer Manresa passava uns metres més enrera de l'actual, per tant aquestes cases eren a la vora de l'antic carrer. El Pla Urbanístic del que dictava les línies de la futura expansió urbanística va avançar la línia del carrer Manresa uns metres en direcció a ponent deixant aquest grup de cases marginat. La gran crescuda urbanística dels anys cinquanta va fer que l'espai entre aquestes cases i la nova línia del carrer s'omplís de construccions deixant aquests cases amagades, sent només visibles des de l'actual àrea del riu no urbanitzada.</p> | 41.7387900,1.8048600 | 400617 | 4621465 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70568-foto-08218-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70568-foto-08218-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Formava part d'aquest nucli de cases antigues del raval Vell, les cases del carrer dos de Maig. Encara que moltes d'elles no són originàries, destaca una de les cases anomenada Cal Maqueres, per haver viscut en ella un pagès amb aquest renom. Històricament es tractava d'un dels caps que manava una de les colles de pagesos que celebraven la festa de la Cabrada de Sant Isidre i a la qual donava el nom: 'Colla del Maqueres'. L'arrossada d'aquesta colla es feia en una barraca de vinya de grans dimensions de la seva propietat (en terme de Fonollosa). | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70569 | Raval dels jueus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-dels-jueus | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per un grup de dues cases ubicades al carrer Muntanya nº 21-23 i nº 31 que formaven part de l'antic raval anomenat dels Jueus. Es tracta de dues cases adossades dins la línia del carrer Muntanya. Construïdes en mur de maçoneria amb pedra sorrenca i morter de calç amb formes irregulars. Consten de planta baixa, primer pis i golfes, i són cobertes a dues aigües amb teula. La façana principal és actualment orientada al nord, seguint la orientació del carrer, encara que tot indica que antigament podia estar-ho a migdia. Aquestes cases són CAL XAIX (carrer Muntanya, 21-23) i Cal SETRENCS (carrer Muntanya, 31). D'entre elles destaca Cal Xaix encara habitada actualment formada per un conjunt arquitectònic de casa i coberts diversos orientats a migdia que conformen un pati intern a l'estil d'una casa de pagès. Aquesta casa conserva encara la seva entrada principal a migdia, però al urbanitzar-se la zona, la línia del carrer va fer que la façana vista fos la del nord. Per evitar aquest inconvenient i mantenir l'estructura original es va deixar entre aquesta i la casa següent en direcció a llevant un espai que és actualment cobert per una arcada de maó que dóna accés al pati davanter de la casa i als coberts. La casa ha patit nombroses reformes estructurals, afegint una terrassa a l'alçada del primer pis i altres cossos adossats. Una llinda avui desapareguda donava notícia dels seus antics propietaris, ja que podia llegir-se: 'Valentí Prat, 1872'.</p> | 08218-87 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El Raval dels Jueus, juntament amb el Raval Vell, formava part d'un dels dos petits nuclis de cases agrupades a principis del segle XIX que conformaven el primitiu municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Es tractava de petites cases de caire rural, sense grans pretensions arquitectòniques, habitades per pagesos que conreaven les terres dels voltants, especialment la zona d'horts que anava fins al riu, i les vinyes de l'entorn. Sense poder afirmar-ho amb certesa, és molt possible que el seu origen estigui en la gran expansió que el cultiu de la vinya va tenir a mitjans del segle XIX. El Registre Fiscal d'Edificis del 1905 deixa constància de l'existència de 6 cases al carrer Muntanya (SOLANELLES, 1999). A més a més de les cases avui existents (Cal Xaix i Cal Setrencs) el raval era constituït per les cases de Cal General, Ca la Grabada, La Volta, Cal Botifarra i Cal Viudet, avui desaparegudes.</p> | 41.7489300,1.8048200 | 400629 | 4622591 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70569-foto-08218-87-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 70571 | Carrer del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pont-1 | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XIX-XX | L'estat de conservació de les cases depèn de l'ús que han tingut els últims anys. Moltes d'elles després de ser abandonades han entrat en un estat de degradació considerable. | <p>Conjunt arquitectònic format pel grup de cases que s'alineen a ambdues bandes del carrer anomenat del Pont. Es tracta d'un dels carrers més antics de la població orientant en sentit E-O ascendent des del pont petit que travessa el riu Cardener. Mentre que el cantó Est del carrer a tocar del riu és ocupat per les dependències de la fàbrica Borràs a una banda i modernes edificacions a l'altra, el grup de cases històriques es troben des de la cruïlla amb el carrer Vilaseca fins la cruïlla amb el carrer Major i carrer Sant Mateu. Mentre que el grup de cases de la banda de migdia es manté quasi bé en la seva totalitat original, la línia de cases del nord ha anat canviant successivament barrejant-se edificis antics i moderns. Entre les cases d'aquest tram del carrer del Pont destaca el nº 20 (Cal Cantamisses) construïda principis del segle XX. També destaca el nº 29 construïda en mur de maçoneria amb planta baixa i primer pis i finestres reforçades en maó. També són d'aquest període i d'aquesta tipologia les cases nº 23, 16 i 15. Destaquen al principi del carrer el nº 2 (Cal Sastret) i el nº 11 (Cal Torras) com a cases de més entitat i volum. Es tracta de cases cantoneres construïdes a principis del segle XX, entre 1900 i 1910, formades per planta baixa, primer i segon pis i golfes. Totes dues amb portals i finestrals oberts a la banda del carrer del Pont i del carrer Vilaseca.</p> | 08218-89 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El carrer del Pont és un dels carrers històrics que neix a finals del segle XIX com a conseqüència de la concentració humana que el funcionament de les fàbriques tèxtils (Borràs, Burés i Gallifa) estava produint. La seva orientació (perpendicular al riu i a la resta de carrers que neixin en aquells moments) respon a l'existència tradicional del pont, conegut com a Pont Petit, que permetia travessar el riu Cardener i contactar la vila amb la carretera de Cardona. El carrer doncs, constituïa una prolongació natural d'aquesta via de comunicació. Bona part de les cases del carrer són construïdes entre el 1900 i 1904, és el cas de les dues cases que avui tenen entrada pel carrer Vilaseca, la nº 31 i nº 33, encara que algunes altres de la banda de cases de migdia són més antigues. El 1905, al Registre Fiscal d'Edificis deixa constància de què en aquells moments existien ja al carrer del Pont un total de quinze cases en el tram entre el carrer Vilaseca i el carrer Major (SOLANELLES,1999). El 1917 l'Ajuntament de la vila va aprovar les obres d'urbanització i de construcció de voreres d'aquest carrer i del carrer del Riu, per tractar-se dels dos carrers més transitats del poble (SOLANELLES,1999) .El creixement urbanístic posterior va acabar d'omplir els buits del carrer amb noves construccions durant els anys vint i trenta del segle XX..</p> | 41.7457700,1.8064300 | 400758 | 4622238 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70571-foto-08218-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70571-foto-08218-89-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | No tot l'espai del carrer era ocupat per cases, així, és coneguda l'existència d'un forn de totxos a l'espai ocupat pel solar ubicat al costat de la casa de Calcantamisses (carrer del Pont, 20) . La casa del carrer del Pont nº 29 encara conserva les primitives tines. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 70456 | Torre dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-moros-3 | <p>BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. OLIVARES I PONTI D.(1987), La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines. C.E.B. Manresa.</p> | XIX | L'edifici es troba en bona part enderrocat, conservant-se només una de les parets de la torre. | <p>Conjunt arquitectònic format per les restes de l'antiga fortificació del segle XIX, les restes d'una antiga plataforma quadrangular sobre la qual s'assenta la torre i el fossar que l'envolta. La torre pròpiament dita és un cos de planta quadrada del qual es conserva només el vessant de ponent. Construïda en mur de maçoneria amb pedra irregular amb les cantonades reforçades amb carreus ben tallats. Pot apreciar-se encara l'estructura originària de dos pisos separats amb una línia de carreus, encara que podia haver tingut algun altre pis més a sobre avui desaparegut. Al pis inferior es conserven encara les antigues espitlleres. Tota la torre s'assenta sobre una plataforma quadrangular molt més gran que sembla pertànyer a algun edifici més antic del qual encara poden apreciar-se algunes línies de carreus molt erosionats. Un fossar excavat al terreny envolta aquesta plataforma més antiga, possiblement medieval.</p> | 08218-6 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen real d'aquesta torre és el de ser, simplement, una torre de senyals òptiques. Data de mitjans del segle XIX, i com tantes altres torres del mateix estil fou construïda per al servei de transmissions o telègrafs òptics. Tots aquests edificis eren controlats més o menys directament per l'exèrcit i el seu manteniment suposava unes importants despeses. El fet de que tota la torre s'assenti sobre una plataforma molt més gran, de la qual es conserven unes línies de carreus molt erosionades, fa pensar en la possibilitat de l'existència d'una antiga torre medieval, les restes de la qual podrien haver estat aprofitades per construir la moderna torre. A més a més cal tenir en compte que el fossar existent envolta el perímetre d'aquesta plataforma, no de la moderna torre. A favor d'aquesta possibilitat s'afegirà el fet de que aquest turó és conegut des de sempre com 'el castell'. La situació d'aquestes torres no era en cap cas aleatòria i s'ubicaven al marge de les principals vies de comunicació. L'existència d'aquesta torre podria estar lligada amb l'antic camí que unia Manresa i Cardona, que passava per Joncadella i després cap a Torruella, per anar més tard cap a Súria.</p> | 41.7763800,1.7907700 | 399504 | 4625655 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70456-foto-08218-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70456-foto-08218-6-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Encara que no aparegui a l'inventari de fortificacions i torres carlines que es va fer de la Comarca del Bages, és possible que al seu dia tingués també alguna funció militar com a torre de guaita i control, molt semblant a les que tindrien la Torre dels Soldats ( Avinyó) o la Torre de la Guixola (Sant Salvador de Guardiola) de la mateixa tipologia i època. | 98|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc