Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70448 | Puig de Sant Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-sant-daniel | <p>AA.D.(1984), Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. GUITART J. (19329, 'El Puig de Sant Daniel, de Vilatorrada'' . Butlletí del C.E.B. Núm 152. Manresa. Pàgs.271-276'. VILLEGAS F. (1977), El Puig de Sant Daniel (Sant Joan de Torruella). Gazeta de Manresa. 29-10-1977.</p> | <p>Conjunt arqueològic format per un conjunt de tombes infantils (cistes rectangulars) colgades per enderrocs provinents de les feixes de conreu del cim del puig. Algunes d'aquestes parets de vinya s'han identificat com a muralles, les quals, junt amb algunes sitges que sembla que hi ha a l'indret conformen aquest jaciment medieval.</p> | 08218-2 | Puig de Sant Daniel | <p>El 1932 Josep Guitart feia una descripció de la troballa: ' En el primer planell, els restes d'edificació són ben abundoses; parets llargues i gruixudes des de l'extrem O. Fins a mig marge de la part S. En el centre de paret de la part de ponent, s'hi veu una obertura de forma trapezoïdal que dóna entrada a un recinte ovalat de 1'40 m. De llargada per un metre d'amplada i 1'20 m. D'alçada. Tot el seu interior és revestit de paret i capçat amb lloses sobreposades en escalonat. El seu sòl estava cobert amb una capa de fang molt sec i atapeït que dificultà l'examen detingut del mateix. Seguint la mateixa paret i un poc més enllà del recinte, es troba una rampa empedrada i escalonada que condueix al segon planell del puig. Aquí és on es presenten més manifestacions importants; varis agrupaments de lloses més o menys ben tallades i sobreposades a altres lloses, cobreixen unes fosses cilíndriques o rectangulars, com pogueren comprovar per les que hi havia allí destruïdes per mans inexpertes. D'aquests agrupaments n'exploràrem dos; en el primer i apartades les lloses, aparegué una fossa cilíndrica d'un metre de fondària per un metre de diàmetre revestit de tot el seu interior de paret seca. No hi trobàrem res que ens pogués donar indici del destí d'aquell recipient. Tornàrem a col·locar les lloses tal i com les havíem trobades i seguírem l'exploració del segon grup, el qual ens donà el mateix resultat que el primer. Suposant que en els demés agrupaments trobaríem els mateixos resultats, deixàrem la seva exploració i férem curoses recerques per aquelles ruïnes. En elles hi trobàrem varis trossos de lava de forma cúbica de 8 a 10 cm de grandària, diferents fragments de ceràmica antiga i moderna, tégula romana i dos trossos de pedra esculturada molt gastats pel temps i que semblaven cornises o parts de capitell. Deixàrem el segon planell, i per una escaleta oberta en la paret pujàrem al tercer. En ell hi ha un petit edifici, que serveix de barraca, de forma rectangular de 3 per 4 metres de superfície, construït modernament amb pedres d'aquelles ruïnes. En el seu interior no hi vàrem saber veure res de notable, però el parcer ens va dir que l'any 1900, quan es plantà la vinya d'aquell puig, s'havia enrunat i omplert un soterrani que hi havia en aquella barraca i que en tot el voltant del mateix hi havia uns pedrissos sobre els quals reposaven algunes restes humanes i ceràmica trencada. També va dir que aquella barraca havia estat una ermita o capella dedicada a Sant Daniel, i que en ésser destruïda per una guerra, es va traslladar el Sant a Can Canals, on actualment és venerat com a Patró d'aquella contrada.' (GUITART, 1932)</p> | 41.7526900,1.7972100 | 400002 | 4623017 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C: SL. (Raquel Valdenebro) | Existeix la tradició ja esmentada per Josep Guitart de l'existència d'una capella en aquell indret dedicada a Sant Daniel, que donaria nom al puig i que no ha estat localitzada. Aquesta església existia encara al segle XIV. Pel què sabem era sufragània de Sant Joan, així quan el paborde de la Seu de Manresa donava possessió de la rectoria de Sant Joan, hi afegia la sufragània de Sant Daniel. (GUITART, 1932). Cal esmentar que el Sr. Àngel Muntané va recollir fa uns anys un petita pica de pedra dins de l'antiga barraca de vinya que actualment es troba al seu domicili. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||
| 70525 | Els Rasots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-rasots | <p>BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402</p> | El jaciment va ser arrasat a finals dels anys 40 a fi de preparar la terra per cultius. | <p>A finals dels anys 40 van ser localitzades en uns camps entre el mas Vilaclara i Cal Pic quatre o cinc tombes de lloses de pedra en forma de caixa rectangular en sentit est-oest, bastides a partir d'un conjunt de lloses col·locades verticalment en el terreny i d'altres disposades horitzontalment sobre les anteriors, a mode de coberta que contenien restes humanes. Aquestes restes juntament amb les tombes van ser arrasades no conservant-se actualment cap testimoni. Uns metres més al nord, en un camp veí, van ser trobades dues rodes de molí manual de petites dimensions, una amb un forat central corresponents a la mola volandera del molí i l'altre de les mateixes dimensions sense el forat central. També va ser localitzat un fragment corresponent a una altra roda de molí de majors dimensions. Forma part d'aquest conjunt de troballes una pica de pedra rectangular d'uns 30 cm de llargada amb el corresponent rebaix interior.</p> | 08218-43 | Sant Martí de Torruella | <p>A finals dels anys 40 i principis dels 50 els propietaris de la casa anomenada cal Pic van adquirir una propietat que fins aleshores havia estat del mas Vilaclara, en voler adequar-la per a cultius van aparèixer unes quatre o cinc tombes de lloses amb restes humanes. Uns metres més al nord, en el camp del costat, van ser recollides les rodes de molí i la pica rectangular i traslladades a la casa de Cal Pic on encara es conserven.</p> | 41.7415300,1.7810200 | 398639 | 4621797 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70525-foto-08218-43-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||
| 70516 | Aplec de la Mare de Déu de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913),Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G. (2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XIV-XX | <p>L'aplec de la Mare de Déu de Joncadella es celebra de forma tradicional el dia de la Mare de Déu d'Agost -15 d'Agost-. La programació i els actes solen repetir-se amb poques variacions des de principis de segle en que es conserven els primer programes d'aplecs. La jornada començava, el 1903, amb una missa solemne en honor a la Mare de Déu. Al final de la missa solen ser cantats els goigs. A continuació es celebrava una processó pels voltants del santuari i després un ball de bastons. La gent acostumava a quedar-se a dinar a l'alzinar del costat i a la tarda es continuava amb un rosari i després sessions de ball d'envelat de tarda i nit. Actualment la jornada és organitzada per l'Associació 'Amics de Joncadella' i comença amb un esmorzar de germanor, segueix amb una missa solemne i després algun acte de caràcter festiu: concurs d'ocellaires, de pintura etc. Es segueix amb una actuació de l'esbart de La verbena i a la tarda després d'una pregària mariana s'acaba la tarda amb una ballada de sardanes. La tendència d'aquests últims vint anys, degut a la facilitat de les comunicacions i transport, és a finalitzar els actes de la festa al migdia i tornar a dinar a casa. A aquest fer va contribuir notablement l'eliminació de l'alzinar que hi havia prop del santuari -propietat de Can Basora- que va reduir l'espai lúdic a uns pocs metres al voltant del santuari.</p> | 08218-36 | Sant Martí de Torruella | <p>Bona part dels aplecs i manifestacions festives entorn dels santuaris marians els trobem documentats a finals de l'Edat Mitjana -segles XIV i XV-, tenint en compte que són les dates en les quals trobem també l'origen físic de bona part d'aquests santuaris. A diferencia de les peregrinacions, ben documentades, i organitzades amb finalitats pietoses i devocionals- a Joncadella es troben documentades algunes durant els segles XIV i XV, organitzades des de Manresa a fi de pregar per la pluja o pel final d'epidèmies- els aplecs tenen un origen i una vocació predominantment lúdica i festiva. Dintre de les societats agràries, l'espai i el temps lúdic i religiós solen coincidir, de tal manera que als vols d'èpoques marcades pel final de feines agrícoles importants, solen marcar-se jornades festives -els aplecs-, destinats a la festa i a les relacions socials. Si tenim en compte que aquests santuaris es troben ubicats en espais naturals moltes vegades privilegiats, o bé en indrets limítrofes entre varies comunitats, por deduir-se que els aplecs, a més de manifestacions religioses ho eren de caràcter social i lúdic, a fi de posar en contacte persones de diverses comunitats i celebrar el final d'una feina agrícola, en aquest cas la collita de cereal.</p> | 41.7660500,1.7949300 | 399833 | 4624503 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70516-foto-08218-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70516-foto-08218-36-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | A l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa es troba una col·lecció de cartells anunciadors de l'aplec de Joncadella amb la programació de la Jornada, així com d'articles diversos i de goigs (1903-1990). | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70518 | Festa Major de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-joan-0 | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BALLÚS G.(2000) Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XX | <p>La Festa Major de Sant Joan de Vilatorrada celebra el dia del Sant Patró de la Vila, en aquest cas Sant Joan. Els dies de celebració són el 24 i 25 de Juny. Les primeres notícies dels actes de la Festa Major provenen dels programes de Festa Major de principis de segle encara conservats avui dia. Els actes eren els següents: DIA 23: Repic de campanes i ball al vespre. DIA 24: Toc de diana, Missa solemne, Rosari i Sessió de ball al vespre. DIA 25: Missa solemne, Sessió de Ball i Serenata de cloenda. Segons informació oral dels Srs. Isidre Vila i Isidre Vilà, a partir dels anys 50 la Festa començava amb una passejada per la vila de les autoritats, acompanyats d'una orquestra pel carrers centrals del poble. Després s'assistia a una missa, i a continuació s'inaugurava l'envelat i es feia una sessió matinal de ball. Actualment la Festa Major consta d'un seguit d'actes diversos que s'estenen al llarg de tot el mes de juny, concentrant-se especialment els dies 23, 24 i 25 de juny. Són actes organitzats per diverses entitats de la vila amb el suport de l'Ajuntament. Durant tot el mes es reparteixen: cercaviles, confrontacions esportives, concerts, exposicions, Festa Major Infantil etc.. Els dies 23, 24 i 25, es concentren festivals de dansa, mostres de gegants, Castell de focs etc., i sessions de ball organitzades per FM-2000 a les nits. No existeix una programació fixa, sinó que cada any varia en funció de les programacions de les entitats.</p> | 08218-37 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La primera notícia documental sobre la Festa Major prové dels programes de festa conservat per algunes persones de la Vila (Sr. Torras i Sr. Altimires) on es deixa patent que la Festa era organitzada almenys entre els anys 1902 i 1914 per l'Entitat 'El Progreso Vilatorrense'. Al desaparèixer aquesta entitat, l'organització devia passar a mans d'una Comissió especial de l'Ajuntament. Entre els anys 1950 i 1975, la organització va córrer a càrrec de l'Entitat de la Verbena. Entre els anys 1975 i 1980, la organització va ser mixta entre diverses entitats de la vila i l'Ajuntament. Entre els anys 1975 fins el 2000 ha estat de nou l'Entitat de la Verbena l'organitzadora.</p> | 41.7441600,1.8055900 | 400686 | 4622061 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70518-foto-08218-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70518-foto-08218-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El Sr. Antonio Torras conserva un programa de Festa Major del 1902 i algunes invitacions personals als actes de la Festa del 1902, 1906, 1913 i 1914. El Sr. Altimires conserva una invitació als actes de la Festa Major del 1906. En tots dos casos la festa major era organitzada per l'Entitat 'El Progreso Vilatorrense'. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70520 | Festa Major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-1 | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BALLÚS G.(2000) Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XX | <p>La Festa Major de Sant Martí era tradicionalment celebrada el dia 11 de novembre, i actualment es celebra el cap de setmana anterior al dia 11. Antigament, la festa acostumava a durar dos dies, diumenge i dilluns. Diumenge es feia missa solemne amb processó que donava la volta al nucli de Sant Martí, i on es treia la imatge del Sant, i a la tarda s'acostumava a organitzar ball a la casa de l'Hostalet. El Dilluns es feia una missa de difunts i ball a l'Hostalet a la tarda. Actualment, la Festa Major comença el dissabte a la tarda amb un espectacle infantil i una xocolatada i al vespre un ball de Festa de Major. El diumenge segueix amb una missa solemne, i una ballada de sardanes. En ocasions l'ajuntament organitza un vermut popular. A la tarda es continua amb un ball de Festa Major. Tots els actes de la Festa són organitzats per una comissió de Festa Major formada per tres o quatre persones que compta amb el suport logístic i econòmic de l'Ajuntament.</p> | 08218-38 | Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu i per la comissió de festes de Sant Martí de Torruella</p> | 41.7729800,1.7903300 | 399462 | 4625278 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||||
| 70529 | Festivitat de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-la-purissima | <p>Aquesta festa era comuna a Sant Martí i a Sant Joan de Vilatorrada. Segons informació oral de la Sra. Rosa Arderiu de Sant Martí i de la SR. (de Cal Pic) el dia de la Puríssima Concepció era considerat el dia de les noies. Es tractava d'una festivitat de caràcter religiós on les protagonistes eren totes aquelles noies del municipi entre els 12 i els 16 anys aproximadament. Els actes festius es centraven en la consagració d'una missa durant la qual les més jovenetes aprofitaven per fer la primera comunió. A Sant Martí la missa s'acompanyava d'una processó en la qual es treia la imatge de la Puríssima. Prèviament s'havien penjat unes cintes de color blau dels braços de la Mare de Déu i durant la processó cadascuna de les noies caminava agafada d'una d'aquestes cintes.</p> | 08218-47 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70529-foto-08218-47-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||
| 70531 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-3 | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402</p> | Aquesta tradició es va mantenir fins als anys 60 | <p>Aquest costum tenia lloc tant a Sant Joan de Vilatorrada com a Sant Martí. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané i mossèn Jacint Capdevila el salpàs acostumava a fer-se el dilluns de Pasqua. A cada carrer de la vila hi havia una casa on el capellà beneïa la sal i l'aigua. Per fer-ho, totes les cases d'aquell carrer portaven un càntir amb aigua i un plat amb sal. De cada plat el mossèn extreia una cullerada que col·locava en una galleda i amb un salpasser tirava aigua dins la galleda mullant la sal i beneint-la. A continuació, ajudat per un escolà que duia la galleda amb la sal molla i beneïda s'aturaven a cada casa tirant una cullerada de sal contra la façana. Al ser sal molla es quedava enganxada a la façana. La gent acostumava a donar ous i menjar. A Sant Martí el ritual era similar, només que al tractar-se d'un hàbitat disseminat eren els propietaris de les cases els que posaven la sal duent el mossèn l'aigua beneïda a sobre. Segons informació oral dels Srs. Basora i Riera, els de la casa acostumaven a regalar-li mitja dotzena o bé una dotzena d'ous. Aquesta pràctica va tenir lloc fins als anys 60.</p> | 08218-49 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70531-foto-08218-49-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70533 | Costum de passar la Mare de Déu per cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-passar-la-mare-de-deu-per-cases | El costum es va perdre després de la guerra civil. | <p>Aquest costum es donava tant a Sant Joan com a Sant Martí. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané, entre les cases amb més vocació religiosa del poble existia el costum de tenir la Mare de Déu uns dies a casa. Es tractava d'una talla de la Mare de Déu del Roser i anava ficada dintre d'una capelleta petita amb dues portes de fusta que la tancaven. Es dividia el calendari anual entre el nombre de cases i es repartien els dies per tenir-la. Es tractava d'un ús bàsicament femení doncs eren les dones les encarregades de portar-la d'una casa a l'altra. La ruta ja seguir era sempre la mateixa. Segons ell en moltes ocasions hi havia hagut tantes cases que s'havien establert dues mMares de Déu en dues rutes diferents perquè tothom hi pogués participar. A la capelleta acostumava a ficar-se alguna almoina. A sant Martí també es participava d'aquest costum. Segons informació oral de la Sra. Rasa Arderiu, a Sant Martí la mare de Déu també anava en una capelleta petita en forma d'oratori amb dues portetes. Acostumaven a tenir-la una setmana cada família. L'origen d'aquest costum és difús i ella el recorda almenys des de principi de segle.</p> | 08218-51 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu i el Sr. Àngel Muntané</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70533-foto-08218-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70543 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-28 | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | <p>Les caramelles són una tradició festiva que es du a terme tant a Sant Joan com a Sant Martí, però en tractar-se de dos tipus d'hàbitat diferents i amb tradicions diferents, s'han mantingut variants concretes adaptades a cada medi. A SANT JOAN DE VILATORRADA la tradició de les caramelles és organitzada des dels anys 20 per la entitat cultural La Verbena, encara que amb anterioritat ja es celebrava. La festa era celebrada per Pasqua. Amb anterioritat a la creació de la Verbena, hi havia diverses colles - quatre o cinc- que cantaven caramelles, formades pels joves del poble i encapçalades pel que s'anomenava un Cap de Colla. El nexe d'unió dels membres de cada colla acostumava a ser la proximitat geogràfica, organitzant-se per carrers propers. Cada colla es subdividia alhora en dues seccions, la dels grans formada pels adults, i la dels anomenats 'mitjans' formada pels nens entre els 12 i 15 anys. No acostumava a haver-hi dones ja que fins els anys 50 es va considerar una activitat merament masculina. El nombre de membres de cada colla era d'uns 20 o 25 joves aproximadament. La indumentària que s'acostumava a portar no tenia caràcter uniforme i acostumava a basar-se en una camisa blanca i espardenyes de veta. Cada any acostumaven a renovar-se les cançons que es cantaven aportant una o dues de noves. Existia el màxim secret en aquesta qüestió, de tal manera que si algun membre de la colla revelava als de l'altra colla la nova cançó era expulsat d'immediat. S'acostumava a assajar un o dos cops cada setmana a partir del mes de febrer fins a Pasqua. El lloc d'assaig habitual era la Costa dels Rebentats, encara que algunes colles podien anar a la Costa Rodona. Un o dos membres de la colla se'n cuidaven de buscar la música i d'arrodonir les lletres. Les caramelles començaven el dissabte de Pasqua a la tarda i les inauguraven els grups de mitjans (de 12 a 15 anys) passant a cantar per les cases del poble i algunes del regadiu de Manresa. Acostumaven a cantar a diverses cases. Existia el costum que a les cases on aquell any hi havia hagut un difunt, en comptes de cantar es resava un parenostre. La gent de les cases acostumava a obsequiar-los amb ous, ametlles, pa i una mica de vi. El diumenge al matí, després de la missa, sortien a cantar els grans. S'entrava dins de les cases a cantar rebent a canvi dolços per menjar, vi i alguns cèntims que servien per pagar als músics que es llogaven per la jornada. Es tractava de la mateixa colla de músics que venia cada any des de Manresa. Actualment les caramelles són organitzades per l'Entitat de la Verbena el Dilluns de Pasqua. El recorregut es limita als carrers cèntrics del poble i l'acte té lloc durant el matí. Com a signes característics els caramellaires de Sant Joan porten: -Les lloques: són les persones, sobretot noies, que porten les paneres amb flors que seran llançades pels ballesters als balcons de la gent, i que serveixen per recollir els donatius que la gent ofereix als caramellaires. -Els ballesters: solen ser tres o quatre nois que duen les ballestes, que són artefactes de fusta amb els quals llencen una bosseta amb una flor a les finestres i balcons de les cases on es canta. Les persones que ho recullen, agafen la flor i retornen la bossa on prèviament han col·locat uns cèntims. -Els estendards: són les persones encarregades de dur l'estendard de l'Entitat. -Els bastoners: solen ser membres de l'esbart. Els balls que representen solen ser balls que executen a l'esbart i que acostumen a canviar cada dos o tres anys.</p> | 08218-61 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>L'origen de les caramelles és popular, tot entroncant amb els rituals de fecunditat precristians, simbolitzats en la presència de l'ou, com a element generador de vida, tot coincidint amb les festes de la primavera, amb la seva significació de renovació vital. Amb el temps va adquirir forma cristiana, tot mantenint aspectes profans. A Sant Joan de Vilatorrada les Caramelles eren un fet espontani que es celebrava sense cap mena d'organització . Els joves s'agrupaven en colles als vols del mes de gener segons el seu grup d'amistats o segons la proximitat geogràfica, normalment per carrers. Això feia que sempre hi haguessin diverses colles de caramellaires, sempre rivals entre si. L'entitat de la Verbena va començar a organitzar les seves caramelles a partir del 1918 com un grup més. La primera gran fusió de grups caramellaires es va produir vora el 1950 quan es fusionen l'Entitat de la Verbena i el Quadro Artístico Sanjuanense. Aquest fet va significar la unificació de dues grans colles. Vora el 1952 i 1953 amb la creació de l'Esbart Dansaire, quasi bé totes les persones que participaven a les caramelles van anar a parar dins aquest grup de forma voluntària, uns perquè ja hi eren, i d'altres per voluntat pròpia. D'aquesta forma a Sant Joan només hi va quedar un gran grup de caramelles que va ser el de la Verbena, Entitat que des d'aleshores organitza aquesta manifestació festiva. Amb anterioritat a la creació de l'Esbart, algun grup de caramellaires havia ballat el Ball de Cascavells, amb música i lletres copiades dels grups de Súria i Sant Mateu. Amb la creació de l'Esbart van néixer els bastoners que acompanyen les caramelles.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70543-foto-08218-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70543-foto-08218-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70543-foto-08218-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | (Continuació descripció) A SANT MARTÍ DE TORRUELLA existien, abans de la Guerra Civil, dues colles de caramellaires adults, passant a ser després, una sola de grans i una de petits que va afegir-se. Inicialment el grup era format exclusivament per homes, ja que només a partir dels anys 50 van començar a participar les noies. El tipus d'indumentària que duien no estava uniformada, i es basava en camisa blanca, espardenyes de vetes vermelles i pantalons de pana. Els caramellaires assajaven normalment un cop cada setmana al local de l'Hostalet, des dels mesos de gener i febrer fins a Pasqua. La música i les lletres de les caramelles acostumaven a estar basades en valsos i sardanes. L'acompanyament musical el feia una orquestra que venia cada any de Manresa per l'ocasió. Al tractar-se d'un tipus d'hàbitat disseminat, les caramelles havien de cantar-se en dos dies si es volia arribar a totes les cases, d'aquesta forma es començava el dissabte a la tarda sortint de Torruella i es passava per Joncadella, Can Basora, Cal Jepet, Ca l'Eloy, El Soler, Vilaclara, Cal Pic, Les Cots i es baixava fins a Callús quan ja havia caigut la nit. Allà (a Cal Badia) s'agafaven les torxes que s'utilitzaven per la processó de reis, s'encenien i continuaven cantant per les cases de Callús. El diumenge al matí es passava per l'altra banda de riu, començant a Cal Miqueló i arribant fins a Can Canals Nou. Allà s'esmorzava i es continuava per l'altre cantó de riu fins a la casa de Les Feixes. Com a signes característics els caramellaires de Sant Martí porten: -Les Lloques: són les persones, sobretot noies, que porten les paneres amb flors que seran llançades pels ballesters als balcons de la gent, i que serveixen per recollir els donatius que la gent ofereix als caramellaires. -Els ballesters: solen ser tres o quatre nois que duen les ballestes. Són artefactes de fusta amb els quals llencen una bosseta amb una flor a les finestres i balcons de les cases on es canta. Les persones que ho recullen, agafen la flor i retornen la bossa on prèviament al col·locat un cèntims. Al Fons documental de l'Entitat de la Verbena es troben diverses lletres impreses i fons fotogràfics de Caramelles. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||
| 70550 | Fira-Festa de Tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-festa-de-tardor | <p>BOLANCELL O.:'La Fira de Tardor de Sant Joan aconsegueix superar els 5.000 visitants' a Regió 7. 26-10-98</p> | XX | <p>La Fira-Festa de Tardor es celebra l'últim diumenge d'octubre a la zona ubicada entre el Passeig del Riu i el Parc Catalunya, tenint com a centre de referències l'espai de la Fàbrica Gallifa. La Fira engloba una Fira d'Artesans i Artistes, una Fira Ramadera i una Mostra de Comerç Local. Aquesta varietat fa que s'exposin una àmplia mostra de productes diferents: maquinària, cotxes, bestiar, exposicions, artesania etc.. El programa d'activitats comença el divendres al matí amb actes diversos: obertura de la festa amb parlament de les autoritats, desfilada de Majorettes i banda de tambors, aperitiu etc. I s'estén al llarg de la tarda amb ball i berenar i finalitza amb una representació teatral al vespre. El dissabte al matí s'obre la fira amb els expositors i es continua amb una botifarrada a la tarda i un festival de dansa. El diumenge es torna a obrir la fira amb els expositors i es continua amb activitats diverses. La festa es conclou amb un dinar popular. Totes aquestes activitats es complementen amb audicions de sardanes, exposicions fotogràfiques, matinals bastoneres etc...</p> | 08218-68 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La Fira-Festa de Tardor va néixer l'any 1992 com a iniciativa local del Grup de Pesebristes del carrer del Riu de Sant Joan. Aquest grup ja venia organitzant de forma espontània algunes activitats, com l'organització d'un pessebre vivent al carrer des de l'any 1984. L'any 1992 es van proposar cridar alguns artistes locals a fi de què exposessin les seves creacions durant un cap de setmana al carrer. La iniciativa va sorgir exclusivament d'aquest petit grup de veïns del carrer del Riu. Donat l'èxit de la iniciativa, l'any 1996 un grup de pagesos i ramaders van decidir unir-se organitzant una fira de bestiar, però hi van fer ells mateixos, buscant-se ells els expositors i organitzant-se independentment. Això va significar una ampliació de l'espai firal que es va estendre en direcció al Parc Catalunya i la fàbrica Gallifa. L'èxit de la Fira ha involucrat a l'Ajuntament de la vila que dóna suport a les activitats i organitza d'altres en paral·lel, de tal manera que ha quedat com a una manifestació lúdica institucionalitzada dins del calendari festiu de la vila.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 1996 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70551 | Festa de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-primavera | <p>SOLANELLAS T: 'Sant Joan celebra demà la Festa de l'arrós' a Regió 7. 13-4-96. SOLANELLAS T: 'La Festa de l'Arrós de Sant Joan convoca 500 comensals' a Regió 7. 17-4-96. SOLANELLAS T.:'Èxit a Sant Joan en l'inici de Pel Verd després del Negre' a Regió 7. 5-4-95. SOLANELLAS T.:'Sant Joan dóna la llauna en una animada Festa de Primavera' a Regió 7. 27-4-98</p> | XX | <p>La Festa de la Primavera s'organitza des de les regidories de Medi Ambient i Esports de l'ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, amb l'objectiu de donar a conèixer el medi natural del terme i fomentar l'esport. Sol celebrar-se el primer diumenge del mes d'abril, o la data més propera que s'escaigui. Es tracta d'una festa oberta a tothom. La jornada comença amb una plantada d'arbres, i es continua amb una pedalada seguint alguna ruta prèviament marcada dintre del terme municipal. La ruta acostuma a ser diferent cada any, a fi d'anar coneixent diferents indrets. Al migdia es segueix amb una arrossada popular celebrada a l'espai de la fàbrica Gallifa, i a la tarda sol amenitzar-se amb algun acte lúdic (trobada d'acordionistes etc..) Durant l'edició de l'any 2000 l'Associació de Comerciants i Botiguers de la vila va organitzar una fira amb parades als carrers principals, però sense garantia de continuació.</p> | 08218-69 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Segons informació oral del Sr. Ramon Casas, els orígens de la Festa de Primavera s'han de buscar la primera festa de l'arbre que es va organitzar, el febrer del 1976. La iniciativa va ser del grup d'AMPAS de la vila que agrupava les associacions de pares d'alumnes de totes les escoles, amb la col·laboració de l'Ajuntament. L'objectiu d'aquesta primera festa va ser fer una plantada d'arbres acompanyat d'una xocolatada. D'aquesta primera plantada d'arbres destaca especialment el cedre del c/Montserrat cantonada amb c/del Sol. L'èxit de la primera festa va animar als organitzadors a repetir-la. Es van realitzar vuit edicions més de la festa. L'any 1994 van produir-se grans incendis en la comarca del Bages i uns mesos després es va organitzar una exposició a nivell comarcal anomenada 'El verd després del negre' que pretenia ser un missatge de conscienciació ecològica. Aprofitant la crida d'aquesta exposició i la tradició de la festa organitzada els anys anteriors, l'ajuntament de la vila va prendre el relleu en l'organització, passant des de llavors a ser una festivitat coordinada des de les regidories d'Esports i de Medi Ambient.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 1994 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70551-foto-08218-69-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'actual festa és coordinada pel Sr. Marcel Ribera de l'ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70552 | Festa Major Infantil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-infantil | <p>SOLANELLAS T.: 'Tret de sortida a la Festa Major Infantil de Sant Joan' a Regió 7. 15-5-98. SOLANELLAS T.: 'El deu anys més grans de la festa menuda' a Regió 7. 22-6-98</p> | XX | <p>La Festa Major Infantil és possiblement la manifestació festiva més original de quantes es duen a terme al llarg de tot l'any al poble de Sant Joan de Vilatorrada. Cal aclarir dins d'aquesta valoració que en aquests moments és única a nivell de Catalunya, amb la voluntat de difondre-la per altres municipis. La Festa és organitzada per l'Entitat anomenada El Sidral. Prèviament als actes de la festa, l'entitat organitza dos actes amb l'objectiu de divulgar-la i recaptar fons. El primer acte té lloc dos mesos abans de la festa (mes d'abril), i es realitza una subhasta pública d'algun emblema o objecte simbòlic creat per l'Entitat a fi de recaptar diners. L'altre acte té lloc un mes abans (mes de maig), es tracta d'un sopar a la fàbrica Gallifa on participen pares i nens. Es tracta d'un sopar de diversos plats, però on el protagonista és un porc que prèviament s'ha rostit a la Plaça Major durant la tarda. Després del sopar s'organitza una subhasta d'estris vells. La Festa Major Infantil pròpiament dita es du a terme just el cap de setmana abans de la Festa Major de Sant Joan (dies 24 i 25 de juny). Tots els actes són organitzats només per als nens, i no hi poden participar els adults, ni al correfoc, ni als balls ni al sopar. Aquest any però, s'ha pensat en organitzar un acte per a adults, a l'igual que dins d'una festa major d'adults s'organitza un acte per nens. Les orquestres del ball són orquestres també per adults. Tota la Festa és conduïda per cinc personatges que són els següents: EL KIKO, EL SENDO, EL JOU MISSATGER, LA SUPERIAIA I LA BRUIXA TETI. Els primer anys hi havia un altre personatge anomenat EL POLI, destinat a posar ordre però es va suprimir. Els actes de la Festa són els següents: DIVENDRES MATÍ : Al matí té lloc la Festa Major Infantil Comarcal, de tal manera que arriben les diferents escoles de la Comarca i es distribueixen en tres cercaviles diferents que recorren el poble. A mida que recorren el poble passen per tres places (Pl. de l'Església, Pl. de la pau, i Parc Catalunya) on poden gaudir de tres actuacions diferents. En una d'elles s'esmorza. A migdia es troben tots a la Plaça Major on té lloc un espectacle de cloenda. DIVENDRES TARDA: Dues cercaviles recorren el poble fins la Plaça Major. Allà es fa el pregó i s'organitza una guerra de confetti. D'allà se surt en cercavila fins la fàbrica Gallifa on es fa un sopar anomenat 'Sopar a la fresca'. Es tracta d'un sopar sense pares. Quan surten del sopar es deixa un temps per què els nens vagin a canviar-se i a la nit s'organitza un ball d'envelat amb una orquestra d'adults. També es tracta d'un ball sense pares. DISSABTE TARDA: A la plaça de la Pau s'organitza una guerra de merengues, una enfarinada, i una pluja d'aigua de colors i escuma. Al vespre té lloc el correfoc, on tampoc hi poden entrar els pares. Els artífex del correfoc també són els nens (els més grans que porten els dimonis i les bèsties). El correfoc arriba fins la Plaça Major on es fa un petit castell de focs. Després hi ha un petit ball obert a tothom. Dins l'any 2001, el dissabte al matí es té pensat incloure un acte per adults. DIUMENGE MATÍ: Al Parc Catalunya s'organitzen activitats i tallers diversos. Aquesta activitat s'organitza juntament amb l'Entitat La Verbena. A la una es fa una cercavila anunciant el final de la festa, i un espectacle de cloenda per grans i petits. Després els nens tenen organitzat un piscolabis a la fàbrica Gallifa. L'edat permesa per participar-hi és de 0 a 14 anys. També es va intentar que aquesta Festa tingués elements d'identitat propis, així es va crear un himne especial per a la festa: el Sant Joan City, que es canta en diversos actes. També el correfoc i cadascun dels actes de la Festa tenen les seves músiques creades ex-professo per a cada ocasió. Paral·lelament, la Plaça Major es engalanada amb garnaldes i motius fets per les escoles de la vila sobre un eix temàtic que canvia cada any.</p> | 08218-70 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La Festa Major Infantil va néixer arran de les reivindicacions dels nens a un grup de pares i persones vinculades al mon de les AMPAS de la Vila. La seva reivindicació estava basada en el fet de què normalment dins el marc d'una Festa Major, hi ha sempre un o dos actes dedicats al nens, i aquest fet es considerava injust, pensant que hi hauria d'haver una Festa Major única i exclusivament pensada per a nens. Aquesta reivindicació va ser recollida per un grup de pares de l'AMPA de l'escola Joncadella que aquell mateix any 1988 van organitzar un correfoc única i exclusivament per als nens. L'èxit de la iniciativa els va empènyer a organitzar l'any 1989 tota una programació de Festa Major Infantil. Aquest grup de persones es van cohesionar dins una entitat que va rebre el nom de El Sidral. Els primers anys el grup del Sidral va muntar la festa en col·laboració amb grups com Gog i Magog i Pepsicolen que després es van professionalitzar. L'objectiu de l'Entitat era organitzar una Festa paral·lela on només hi poguessin participar els nens. Els actes i la programació han anat evolucionant dintre d'una mateixa línia fins que l'any 1999 es va organitzar una jornada amb divulgació comarcal a fi de què participessin els nens de totes les escoles de la Comarca. L'any 2000 l'Entitat va legalitzar-se oficialment. La voluntat del col·lectiu és en aquests moments organitzar una jornada de Festa Major Infantil a nivell de les escoles de Catalunya.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 1988 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70552-foto-08218-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'Entitat el Sidral és un col·lectiu format per persones del municipi de Sant Joan de Vilatorrada amb voluntat de treballar de forma totalment desinteressada en l'organització de la Festa Major Infantil. Es tracta d'un col·lectiu apolític i amb una voluntat totalment integradora sense distingir en creences o ideologies. L'estructura interna de l'Entitat és totalment mancada de jerarquies, encara que actualment al constituir-se oficialment la societat es va haver d'anomenar un president. El grup funciona a base de Comissions de treball totalment voluntàries que es reuneixen en assemblees comuns per discutir els punts i qüestions concretes. El nombre de socis és desconegut ja que al funcionar de forma voluntària no existeixen ni carnets ni numeracions, considerant-se col·laboradors tots aquells que hi participen d'una manera o altre. Actualment s'ha format dintre del l'Entitat un subcol·lectiu al que s'anomena 'júnior', format per tots aquells adolescents que per edat ja no poden participar en els actes de la Festa, però que volen col·laborar en la seva organització. Els últims anys organitza també la Cavalcada de Reis i col·labora amb el col·lectiu Xarxa. Al llarg de l'any també organitza uns tallers de restauració de mobles antics. El finançament del col·lectiu i de la Festa Major Infantil corre a càrrec de l'Ajuntament de la Vila, del Consell Comarcal i d'aportacions privades. Algunes d'aquestes aportacions es canalitzen mitjançant un jornada que s'organitza dos mesos abans de la Festa Major en la qual es fa un acte de presentació de la propera Festa i es subhasta un emblema de la Festa creat aquell mateix any. Un mes abans també s'organitza un sopar amb pares i nens en el qual al final es fa una subhasta d'objectes usats. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70553 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-3 | <p>SOLANELLAS T.: 'Sant joan recupera demà la festa de Sant Antoni tal i com es feia fa 25 anys' a Regió 7. 3-2-96. SOLANELLAS T.:'Una reexida festa de Sant Antoni fa que Sant Joan reculi 25 anys enrera' a Regió 7. 5-2-96</p> | XIX-XX | Després de perdre's durant molts anys la festa ha estat recuperada amb èxit des del 1996 | <p>Antigament la Festivitat de Sant Antoni Abat estava relacionada amb la benedicció dels animals de tir i el bestiar de casa que asseguraven la subsistència. Segons informació oral del Sr. Ramon Casas, la festa originària del Sant Antoni era organitzada des de la Cooperativa de pagesos de Sant Isidre. Els Srs. Isidre Vila i Isidre Vilà faciliten la descripció: La festa era dirigida per l'abanderat, que era la persona que duia la Senyera o el Pendó al cap de la processó. Aquest abanderat anava envoltat per dos cordonistes, que aguantaven dues borles que sortien del Pendó. L'abanderat s'encarregava d'organitzar la festa, i es tractava d'un càrrec que anava canviant cada any. Un dels cordonistes era l'abanderat de l'any següent. La Festa es celebrava el dia 17 de gener. Al matí es duia la senyera cap a l'església i es celebrava una missa. Els assistents eren les persones que podien ser considerades dins el grup de 'Grup de Vaqueros, Arrieros, Tocineros i similares'. Després de la missa es portaven els animals i es beneïen i després es feia una cercavila pel poble que finalitzava a casa de l'abanderat. Allà es feia un aperitiu (ametlles, mistela etc..) que era pagat per aquesta persona. Per la cercavila es guarnia un carruatge, però sense cap excés. A la tarda es jugava un partit de futbol i es feia un ball on es menjava el tortell de Sant Antoni. Actualment la jornada es organitzada des de l'Entitat de la Verbena amb col·laboració amb la Federació dels Tres Tombs. La jornada es celebra el cap de setmana que s'escaigui prop de Sant Antoni, i comença amb un esmorzar on es reben les cavalleries a l'esplanada de Cal General. Es munta la cercavila i es donen tres tombs al voltant de l'església. L'últim volt el capellà beneeix els animals. Després s'acompanya amb una petita exhibició de doma, curses de rucs, etc... I s'acompanya de coca i mistela. Al vespre s'organitza un ball amb el corresponent tortell. Com a causa tradicional s'ha mantingut la tradició de triar l'abanderat entre el grup de genets de Sant Joan.</p> | 08218-71 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Segons informació oral dels Sr. Isidre Vila i Isidre Vilà, la iniciativa de celebrar la festa de Sant Antoni Abat va sorgir de l'escorxador de Cal Rojas, i va practicar-se durant bona part del segle XX, perdent-se a finals dels anys seixanta quan la gent va deixar de tenir animals i bestiar a casa. Després de romandre durant quasi bé trenta anys desapareguda, l'entitat de La Verbena, a iniciativa dels Sr. Vila i Vilà va decidir recuperar-la. Per fer-ho es va contactar amb la Federació dels Tres Tombs en la seves delegacions d'Igualada, Martorell, Esparraguera, Sant Vicenç de Castellet, Terrassa i Sabadell. És per aquest motiu que no es pot conservar el dia originari de la festivitat (17 de gener), ja que són les mateixes persones les que passen per totes aquestes poblacions, per tant s'escau un cap de setmana qualsevol.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70553-foto-08218-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70564 | La Cabrada de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabrada-de-sant-sebastia | XIX-XX | <p>Aquest costum només tenia lloc a Sant Joan de Vilatorrada. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané es tractava d'una festa que es celebrava el dia 20 de gener per la festivitat de Sant Sebastià. La festa consistia en la celebració d'un dinar que es feia al camp. Els pagesos es distribuïen en diverses colles (tres o quatre) encapçalades per un cap de colla (un pagès amb un cert prestigi). Les colles acostumaven a ser d'entre deu i quinze persones. Era una festa exclusivament masculina. Al matí es muntava un carruatge o dos amb tot el menjar i es traslladaven fins el lloc triat. Alguns anaven a peu algunes hores abans i aprofitaven per caçar alguns conills i perdius que afegien a la cassola. El lloc de trobada era sempre el mateix i acostumava a ser prop d'alguna barraca de vinya gran per si plovia. Acostumava a fer-se arròs i cada colla tenia la seva recepta especial. Era costum que una de les colles cuinés l'arròs amb vi en comptes d'aigua. . A la tarda es jugava a cartes o es xerrava. La colla més gran era l'anomenada de la 'Barraca d'en Maqueres' i rebia aquest nom perquè es reunien en una barraca de vinya d'aquest nom situada a la Soleia de Montconill i a més a més Maqueres era el nom de la casa del carrer major del cap de colla. La barraca era triada perquè era de grans dimensions i podien aixoplugar-se en cas de mal temps. A més a més era un indret on es recollien les aigües de la costa de Montconill que eren les millors de la zona. Després de la guerra civil es va perdre la tradició encara que hi va haver un intent sense èxit de recuperar-la cap als anys 50.</p> | 08218-82 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Àngel Muntané</p> | 41.7440900,1.8055900 | 400686 | 4622053 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | A Sant Martí de Torruella també tenia lloc la festivitat de Sant Isidre com a patró dels pagesos, però a diferència de Sant Joan no es tractava d'una festa d'especial relleu. L'únic acte que es duia a terme era la celebració d'una missa al matí a la parròquia de Sant Martí a la qual acudien els veïns de les cases properes. Sortint de la missa es tornava al treball com un dia qualsevol. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70566 | Nomenament de les Administradores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nomenament-de-les-administradores | <p>Segons informació oral procedent de Cal Pic, a Sant Martí existia el costum d'anomenar oficialment administradores de l'església parroquial totes les noies que s'havien de casar aquell any. Dintre de les seves obligacions s'incloïa la de mantenir nets i endreçats els altars de l'església, netejar les tovalles, tenir cura dels objectes litúrgics etc... Una altra de les seves obligacions era passar periòdicament per les cases a demanar diners destinats a aquestes tasques. El càrrec d'administradora cessava immediatament després del casament de la noia. A Sant Joan de Vilatorrada també existia aquesta tradició. Les administradores formaven part del grup de les Filles de Maria. Eren, a l'igual que a Sant Martí, les encarregades de guarnir els altars i passar la safata per recollir cèntims el diumenge dins l'església. El dia de la processó de la Puríssima eren les noies que s'havien de casar aquell any les encarregades de portar la Verge.</p> | 08218-84 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Ramon Botifoll i pel Sr. Isidre Vila</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70566-foto-08218-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Aqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||
| 70575 | L'Esquellotada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquellotada | <p>Aquest costum tenia lloc tant a Sant Joan com a Sant Martí. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané quan algú es casava, els joves del poble acostumaven a aparèixer sota la finestra de la casa dels nuvis a la nit i a fer soroll sense parar fins que els convidaven a berenar a la casa. En cas de què els nuvis no accedissin la reunió es repetia cada nit fins que ho aconseguien. Segons informació oral de la Sra. Rosa Arderiu a Sant Martí es tractava del mateix ritual. El nom d'escallotada prové de 'Esquellot' encara que segons el Sr. Àngel Muntané es feia soroll amb qualsevol objecte.</p> | 08218-93 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torreulla | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Àngel Muntané i la Sra. Rosa Arderiu</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||||||
| 70579 | Alzines del carrer Alzines de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-carrer-alzines-de-sant-joan | <p>Es tracta d'un grup d'alzines sense cap singularitat específica a nivell natural, però que si ocupen un lloc com a espai històric lúdic i cultural. Aquest grup d'alzines formaven part d'un alzinar més extens que quedava a les afores del llavors incipient nucli urbà de Sant Joan de Vilatorrada. En mig de camps conreats i plantats de vinya, es conservava aquest petit alzinar que era el lloc ubicat lluny del poble on els nens anaven a fer el berenar del dijous gras, i on la gent del poble acostumava a anar en temes. d'esbarjo i jornades lúdiques.</p> | 08218-97 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>A mida que el poble anava creixent i desenvolupant-se en aquesta direcció l'alzinar va anar desapareixent. A mitjans dels anys seixanta es va construir l'escola pública Joncadella aprofitant aquells terrenys i es van traçar el nous carrers. El llavors alcalde Sr. Àngel Muntané va voler fer un esforç de memòria col·lectiva salvant un grup d'aquelles alzines i desviant el carrer que actualment fa una curva força tancada a fi poder conservar-les. Actualment aquestes alzines romanen dins del pati de l'escola. Aquell grup d'alzines són les que van donar posteriorment nom al carrer.</p> | 41.7430200,1.8036200 | 400520 | 4621936 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||||
| 70460 | Torrent de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-joncadella | <p>AA.DD.: Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. 1997. Manresa.</p> | <p>Curs fluvial de caràcter irregular que travessa tots els plans agrícoles de Sant Martí de Torruella en direcció est-oest. El seu naixement, es produeix al terme de Sant Fruitós de Bages a partir del Torrent d'Olius, alimentant-se de diverses aportacions de brancals més petits, entra dins l'àrea territorial de Sant Mart, passant a anomenar-se Torrent o Riera de Joncadella. Després de travessar prop de la partida dels Solerots, es dirigeix cap al Santuari de Joncadella per morir finalment al riu Cardener, passat el Santuari. Tot el torrent discorre per un blaç excavat per l'erosió de la riera al llarg dels segles. S'ha establert a ambdues ribes del torrent un bosc de ribera que aporta diversitat biològica a la Plana de les Torres.</p> | 08218-8 | Sant Martí de Torruella | 41.7658400,1.7932700 | 399695 | 4624482 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70460-foto-08218-8-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Per la proximitat geogràfica hem de donar per establert que es tracta de la riera en la qual transcorre part de l'acció de la troballa de la Mare de Déu de Joncadella | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||
| 70468 | Torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-fondo-0 | <p>AA.DD.: Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. 1997. Manresa.</p> | <p>Curs fluvial de caràcter irregular que travessa la zona coneguda com a Plana de les Torres, prop de la masia Torres de Bages. Conegut també com a Torrent de Can Torres, neix en terme de Sant Fruitós de Bages i travessa en direcció est-oest la Plana de les Torres fins a morir al riu Cardener. És nodrit també per diversos ramals que s'estenen per la zona. El seu interès natural vé donat per ser una de les àrees que aporta bosc de galeria a la zona de les planes, per tant abunden els pollancres, àlbers, i oms, a més d'una roureda. També abunda el canyís i la boga. A la part de ponent, just on el desnivell cau sobre el Cardener, hi creixen boscos de pi blanc, alzina i roure. A més d'espai de nidificació d'aus, el Torrent Fondo és especialment interessant pel poblament d'amfibis, car s'hi reprodueixen diverses espècies pròpies de l'àrea bagenca: la salamandra, el gripau comú, el gripau corredor, el tòtil, el gripauet, la reineta meridional, i la granota verda. Per a algunes d'aquestes espècies, aquesta és la única àrea reproductiva dins d'una extensa zona mancada d'espais humits.</p> | 08218-12 | Sant Martí de Torruella | 41.7533600,1.8114000 | 401183 | 4623075 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70468-foto-08218-12-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||||
| 70524 | Collbaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collbaix | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | El pas repetit de motos de trial damunt del terreny molt erosionable ha obert profunds esvorancs. El foc forestal és sempre un risc present, especialment a la obaga, on la vegetació és més contínua. També la pressió demogràfica i el creixement urbanístic del municipi de Sant Joan amenacen les faldes de la muntanya. | <p>La muntanya de Collbaix s'enlaira a ponent del terme municipal de Sant Joan retallada per les rieres de Fonollosa al costat nord i la de Rajadell al sud. La muntanya es troba repartida entre quatre termes municipals (Sant Joan, Rajadell, Manresa i Fonollosa) pertanyent el vessant Est al terme de Sant Joan. La seva extensió total és de 400 ha. Des de Sant Joan de Vilatorrada s'accedeix seguint les marques del GR-3. El Collbaix és un relleu tabular, en 'costa', originat al buidar-se els terrenys del seu voltant a causa de l'erosió. La capa de conglomerats lleugerament inclinada a ponent que constitueix el cim, protegeix l'estrat de ponent de margues roges, formant els vessants tan inclinats. A tot el volt del cim, profundes i amples esquerdes tallen el conglomerat en gegantins blocs poligonals. La vegetació dels vessants assolellats sud i est és una brolla en què els fragments esclarissats i migrats alternen amb alzinar i amb les zones erosionades. Hi destaquen plantes d'ambient calent, com l'estaca-rossí o la ruda. El romaní, la foixarda, el llentiscle i el garric són també arbustos freqüents. Contrastant amb aquesta situació de relativa pobresa, el vessant nord que cau damunt de la riera de Fonollosa és cobert de bosc espès i ric, crescut després del pas del foc. Dominen els roures, les pinasses, servers, nogueroles, arboços i aurons negres. La vegetació al cim és marcada per l'aflorament del conglomerat. El sòl és inexistent a tot el marge extern del cim del pla, mentre que al centre arriben a acumular-se uns centímetres de terra. Les espècies que colonitzen el cim són la polígala de roca, dues espècies de narcís o grandalla i alguns pins, roures i alzines. (AA.DD. 1997)</p> | 08218-42 | Sant Joan de Vilatorrada | 41.7415300,1.7810200 | 398639 | 4621797 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70524-foto-08218-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70524-foto-08218-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Per la seva destacada situació, Collbaix és un vèrtex geodèsic de segon ordre i un excel·lent punt d'observació, sobretot en direcció est. Benet i Clarà parla de l'existència d'una torre de guàrdia medieval que apareix a la documentació anomenada 'Guàrdia Manresana' que es trobaria ubicada al cim (BENET, 1985), concretament a la zona on avui s'ubica el punt geodèsic. Després de fer alguns seguiments per aquesta zona es va descartar la presència de cap rastre d'aquesta torre. Si que es van trobar, en canvi, restes d'antigues construccions al llarg del cim de la muntanya, bàsicament barraques i marges de vinya i dues sitges, tot de moderna construcció (s. XIX); segons informació oral i consultant fotografies antigues, tot el vessant de la muntanya fins el cim, era plantat de vinya. També queden restes d'una antiga barraca de vinya en bon estat de conservació al mig camí de la zona obaga. Un altre dels elements a destacar és l'existència d'una antiga font, anomenada Font del Magnà, que era l'únic punt d'aigua de tota la muntanya. Actualment aquesta font es troba perduda i sense aigua. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70546 | Riera de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-fonollosa-0 | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | <p>La riera de Fonollosa, afluent del Cardener per la banda dreta té el seu tram final dins del terme de Sant Joan de Vilatorrada, just allà on fa l'aiguabarreig. La de Fonollosa és una vall llarga i estreta amb vessants molt pendents, d'on l'aigua baixa en torrents que s'ajunten per esdevenir després riera tranquil·la. El seu interès esdevé pel bosc de ribera que l'envolta. Es tracta d'un bosc caducifoli on destaca l'àlber, el freixe de fulla petita, el pollancre i el salze. Tot el curs de la riera esdevé el camí natural que comunica Sant Joan amb Fonollosa mitjançant la carretera de Manresa a Calaf C-1410.</p> | 08218-64 | Sant Joan de Vilatorrada | 41.7518700,1.7972400 | 400003 | 4622926 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70546-foto-08218-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70546-foto-08218-64-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||||
| 70573 | Riu Cardener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-cardener-0 | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | XX | Malgrat la intensa activitat humana que hi pateix, destaquen els esforços que els últims anys s'han dut ha terme per la seva recuperació ecològica | <p>Espai configurat pel curs del riu Cardener , que travessa tot el terme de nord a sud, i les seves dues ribes immediates en el recorregut que va des de Callús fins a Manresa paral·lel a la carretera de Manresa a Solsona C-1410. Es tracta d'un espai fluvial amb prou amabilitat paisatgística, configurant una zona d'alt valor ecològic on trobem distints àmbits en un tram relativament curt. Certament, una sanefa de bosc de ribera s'estén en renglera contínua a ambdues ribes. A continuació del bosc de ribera, als indrets planívols, especialment els del marge dret els ocupen petites hortes de regadiu. Les espècies més abundants de ribera són els àlbers, els pollancres, els oms, els freixes de fulla petita i el vern. El marge esquerra és abundant en penya-segats, especialment el tram de Sant Martí, un d'ells totalment vertical, que ens parla de l'acció erosiva del riu al llarg de milers d'anys. Tanmateix es tracta d'un riu aprofitat intensament per l'activitat humana, des de les antigues rescloses i molins medievals a les actuals rescloses i modernes fàbriques tèxtils. Destaquen en total quatre -incloses dins del tram del terme municipal- la del paperer, la del Molinet, la de la fàbrica de Can Canals, i la de les fàbriques de Sant Joan. D'altra banda destaquen també modernes activitats industrials dutes a terme a les seves vores i que han creat espais com la bassa de sedimentació d'àrids de l'empresa Ferrer.</p> | 08218-91 | Terme de Sant Joan de Vilatorrada | 41.7490400,1.8075000 | 400852 | 4622600 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70573-foto-08218-91-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Una de les entitats culturals que es troba intensament vinculada a l'espai del riu Cardener és la Joanenca de Pesca de Sant Joan de Vilatorrada. Els últims anys ha dut ha terme un programa de creació de plataformes de pesca, arribant a crear-ne fins a cent al llarg de tot el tram del terme municipal | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70574 | Aiguamoll de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguamoll-de-les-torres | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | <p>Zona inundable ubicada al Torrent Fondo o Torrent de les Torres. El seu interès natural bé donat per ser una de les àrees que aporta bosc de galeria a la zona de les planes, per tant abunden els pollancres, àlbers, i oms, a més d'una roureda. També abunda el canyís i la boga. A la part de ponent, just on el desnivell cau sobre el Cardener, hi creixen boscos de pi blanc, alzina i roure. A més d'espai de nidificació d'aus, el Torrent Fondo és especialment interessant pel poblament d'amfibis, car s'hi reprodueixen diverses espècies pròpies de l'àrea bagenca: la salamandra, el gripau comú, el gripau corredor, el tòtil, el gripauet, la reineta meridional, i la granota verda. Per a algunes d'aquestes espècies, aquesta és la única àrea reproductiva dins d'una extensa zona mancada d'espais humits.</p> | 08218-92 | Sant Martí de Torruella | 41.7569900,1.8153500 | 401517 | 4623474 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70574-foto-08218-92-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||||
| 70576 | Plana de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-les-torres | Com que es tracta d'un espai situat enmig d'importants poblacions, és molt freqüentat. Aquesta situació es veu agreujada per la presència de cotxes i motos. Destaca també l'abundància de caçadors, abocadors de residus, contaminació de torrents i circulació d'avionetes teledirigides. També la pressió per la necessitat de sòl industrial. | <p>Extensa plana situada a l'extrem oriental del terme de Sant Joan de Vilatorrada, encara que un petit tram correspongui al terme de Santpedor. Els seus límits corresponen, al sud, a la línia divisòria amb el terme de Manresa; al nord, la carretera BV-4511 (Callús-Santpedor); a ponent amb el nucli de Sant Martí de Torruella i la carretera C-1410 (Manresa-Solsona); i a llevant, amb la urbanització Pineda de Bages de Sant Fruitós de Bages. La seva extensió és de 850 ha. Malgrat la existència de petites elevacions i una lleugera inclinació vers ponent, es tracta d'una plana ben conservada i representativa del Pla de Bages. En un mateix espai s'apleguen conreus cerealistes, boscos, bardissa, aiguamolls i vegetació de ribera als Torrents. La plana és travessada per dos Torrents: el Torrent Fondo i la Riera de Joncadella. La plana és habitada de forma concentrada als seus límits (urbanització de Pineda de Bages i nucli de Sant Martí) i de forma dispersa per masies, entre les quals destaca la de les Torres de Bages, que dóna nom a la Plana. La via dels Ferrocarrils de la Generalitat Manresa-Súria creua la zona de nord a sud-est. L'horitzontalitat del terreny és trencada per petits retalls de bosc de gran interès ecològic, ja que esdevenen refugi de la fauna existent. Resseguint el Torrent de les Torres o Torrent Fondo apareix, de forma discontínua, un bosc de galeria integrat per pollancres, àlbers i oms, a més d'una roureda. També hi abunda el canyís i la boga. A la part de ponent, al desnivell que cau sobre la vall del Cardener, hi creixen boscos de pi blanc, alzines i roures. A la resta de la zona, petits retalls de bosc, sobretot de pi blanc i pi pinyer, acaben de configurar el paisatge vegetal de la zona. La seva situació , just al costat del curs del Cardener, permet l'observació de gran varietat d'ocells que segueixen el curs fluvial com a ruta migratòria. Aquesta àrea és imprescindible per a efectuar-hi repòs i per cercar aliment. A l'hivern aplega una gran diversitat d'espècies d'ocells, ja que acull europeus i transhumants dels Pirineus. Destaca la presència de la fredeluga i del bernat pescaire. Les espècies més característiques són el pinsà, la cadernera, el sit negre, l'alosa, la cogullada, el tudó, la xixella etc.. Els rapinyaires diürns també són freqüents, especialment l'aligot comú, l'esparver, l'astor i el xoriguer. Excepcionalment destaca la presència de l'esparver cendrós.</p> | 08218-94 | Sant Martí de Torruella | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | 41.7645500,1.8174300 | 401701 | 4624311 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70576-foto-08218-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70576-foto-08218-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'esparver cendrós (Circus pygargus) és una de les espècies de rapinyaires diürns que nia a les clapes de bosc de la zona de la Plana de les Torres (Mas Torres de Bages- Sant Martí de Torruella). La seva singularitat prové de què es tracta d'una espècie en plena regressió a tot Catalunya, on sols consten 40-50 parelles. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70577 | Font de can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pla | XVIII-XIX | La font i la bassa del costat es troben actualment totalment perdudes i envoltades per vegetació (canyinssar i esbarzers) per la seva falta d'ús. | <p>Es tracta d'una antiga font ubicada al mig d'un torrent a la Costa de Can Pla. La font consta de l'antiga canalització, un banc de pedra, i una petita bassa construïda en pedra que emmagatzemava l'aigua. Actualment és de difícil visibilitat i accés.</p> | 08218-95 | Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Concepció Pla.</p> | 41.7650400,1.7828100 | 398824 | 4624405 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Al costat d'aquesta font, s'ubicava l'antic forn de maons de Can Pla Vell. El treball del forn requeria aigua abundant per pastar el fang. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||||
| 70578 | Costa dels Rebentats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-dels-rebentats | <p>La Costa dels rebentats o del Mig és una de les tres Costes que limiten el nucli urbà de Sant Joan de Vilatorrada, concretament com el seu nom indica la del Mig. Es tracta d'un dels típics relleus en 'Costa' que caracteritzen aquesta zona del terme municipal originat al buidar-se els terrenys del seu voltant com a resultat de l'erosió. Actualment aquesta costa és coberta per vegetació, pinassa i alzines, recrescuda durant la segona meitat del segle XX, ja que segons informació oral i informació gràfica de fotografies antigues era tot plantada de vinya fins el cim.</p> | 08218-96 | Sant Joan de Vilatorrada | 41.7451500,1.8000300 | 400225 | 4622177 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro | Més que per la seva importància a nivell natural, aquest element ha estat fitxat per la seva importància com a espai lúdic dels antics habitants de Sant Joan de Vilatorrada. Era el lloc on habitualment s'anaven a assajar les Caramelles. El seu sobrenom 'Rebentats' ve precisament de la rivalitat que existia entre les diferents colles de Caramellaires. Ja que acostumaven a assajar una a prop de l'altre, les altres colles que assajaven a prop deien que la que cantava a aquesta Costa ho feia tan malament com si estiguessin 'Rebentats'. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||||||||
| 70454 | Església de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-0 | <p>SOLANELLAS T.: 'Comencen els treballs per fer els fonaments de la nova església de Sant Joan' a Regió 7. 29-8-96. SOLANELLAS T.: 'L'Ajuntament dóna llum verd al primer esbós de la nova església de Sant Joan' a Regió 7. 7-4-95. SOLANELLAS T.: ' La nova església de Sant Joan combinarà la funcionalitat amb els cànons clàssics' a Regió 7. 14-12-95. SOLANELLAS T.: 'El Bisbe Guix consagra demà el nou temple de Sant Joan' a Regió 7. 16-5-98</p> | XX | <p>Edifici de nau única i planta hexagonal. Fet amb maó i cobert a la part exterior absidal amb pedra groguenca. La nau interior és divideix en tres trams per columnes de ciment sobre les que recauen uns nervis també de ciment. Coberta a dues aigües amb ciment armat. Les parets laterals són fetes en maó fins a una alçada de tres metres, continuant l'obra amb uns grans finestrals. Adossades als murs de l'absis es troben dues capelles laterals de forma rectangular, essent utilitzada la del cantó esquerra com a sagristia i la del cantó dret com a capella dedicada al Santíssim. Als costats nord i sud de l'església es troben adossades dues sales més de forma quadrada que són utilitzades com a portes laterals, sent utilitzada la de la banda nord com a porta lateral i la de la banda Sud com a capella dedicada al Sant Crist. Aquesta última capella es troba mancada de decoració interior. L'església compta amb un gran soterrani que ocupa l'espai de pràcticament tota la nau, i al qual s'accedeix per una escala situada al costat de la porta principal d'entrada. Es tracta d'un espai sense cap utilització en concret pensat per a futures compartimentacions per entitats i col·lectius. L'únic element decoratiu de l'església és el gran finestral pentagonal de l'absis fet per l'escola Massana en colors blaus, blancs i grocs. Simbolitza l'esperit batejat en l'aigua i va ser inspirat en el passatge de l'evangeli: 'Serem batejats en l'aigua i en l'esperit'. L'imagineria interior és formada per la imatge de Sant Joan Baptista al cantó dret de l'absis; la imatge de la Puríssima Concepció al costat nord de la nau i la de Sant Josep al cantó Sud. Es tracta de figures fetes als anys 60 a Olot. La façana principal és encarada a l'est i és formada per l'angle de l'hexàgon. S'accedeix per un grup d'esglaons des del carrer Major. El portal principal és fet en alumini en forma d'angle.</p> | 08218-5 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Consagrada el 14 de juliol de 1998, l'església parroquial de Sant Joan s'aixeca sobre el solar que ocupava l'antiga església parroquial construïda el 1908 quan degut al creixement urbà que el poble estava tenint es va fer palès la necessitat d'una nova església més a prop dels nous carrers que s'estaven aixecant i no tant lluny com era la fins aleshores utilitzada església romànica al costat del Mas Sant Joan.</p> | 41.7432100,1.8047700 | 400616 | 4621956 | 1998 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Josep Maria Esquius | Lligat al culte religiós i a la figura del patró de la vila, es conserva la tradició dels Goigs de Sant Joan que són cantants després de la missa el dia de Sant Joan. Entre les virtuts que se li reconeixen es troba la de preservar de la fam, el contagi i la guerra, allunyar el mal temps i solucionar les crisis obreres. Les campanes pertanyien a l'església antiga. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||||
| 70462 | Església de Sant Martí de Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-torruella | <p>AA.D.(1984), Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A (1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS F.(1982), 'Arxius de la comarca: Sant Joan de Vilatorrada, Sant Martí de Torruella i Joncadella'. Dovella núm 7. Manresa PADRÓ B.(1931), Sant Martí de Torruella. Butlletí del C.E. B. Núm. 149. SITJES X.: Les esglésies manresanes del Comte Guifré. Dovella, núm 11. Pàgs. 20-30.</p> | XII-XIX | <p>Es tracta d'un edifici originàriament romànic que va ser reconstruït en la seva totalitat al segle XIX . Conserva del seu període romànic, bastit al final del segle XII o al principi del XII, l'absis i una part del mur de tramuntana i de ponent on hi ha una finestra doble esqueixada amb arquivolta. El mur de migjorn és el que ha quedat més trossejat. L'absis romànic és semicircular i ben llis. Aquestes restes queden amagades dins edificacions modernes a causa d'una construcció sobreafegida que hi feren els propietaris del mas de la Casa Gran. Les diverses modificacions, i sobretot el creixement de la població, varen fer que l'edifici romànic es quedés petit i el segle XIX es construí un de nou en sentit transversal a la construcció romànica de dimensions molt més grans. Aquest canvi d'orientació del nou edifici deixà fora l'absis romànic que es convertí en rectoria. L'actual edifici és de planta basilical d'una sola nau. S'accedeix a l'església mitjançant una petita escalinata que dóna accés a una placeta situada just al davant de l'església. La façana principal, on hi ha la porta principal d'accés, és orientada a migdia obrint-se amb dos rosetons de petites dimensions que es corresponen amb la nau central i la capella lateral de llevant. Destaca del conjunt de la façana un campanar quadrat encastat entre la nau principal i la capella lateral de ponent. L'interior de l'església és uniforme, obrint-se als dos cantons, de ponent i llevant, quatre capelles- dos per banda- dedicades a diferents advocacions (la Mare de Déu del Roser, Sant Josep i la Puríssima Concepció). Dintre de la mateixa planta de l'edifici s'obre a llevant una capella molt més gran a la qual s'accedeix per una porta ubicada als peus de l'església i que s'estén al llarg de tota aquesta. Es tracta d'una capella dedicada al Sagrat Cor de Jesús i presidida per un altar dedicat al mateix. Aquesta capella és decorada amb motius vegetals en colors verd i salmó. L'absis queda integrat al conjunt sense sobresortir exteriorment. L'altar principal és presidit per la figura de Sant Martí que queda sota l'insígnia de la Santíssima Trinitat i envoltat per imatges més petites de Sant Antoni i Sant Pere. L'interior és enguixat i pintat en color marró clar destacant la decoració floral daurada que decora les pilastres i el fris. Adossada al cantó de ponent de l'església es troba l'antiga rectoria.</p> | 08218-9 | Sant Martí de Torruella | <p>Situada dins l'antic terme medieval de Manresa, l'església de Sant Martí és documentada des de l'any 1022. La comtessa Ermessenda i el seu fill, el comte Berenguer Ramon I, varen vendre al monestir de Sant Benet de Bages l'alou situat al comtat de Manresa, al lloc de Torruella amb l'església de Sant Martí. La propietat comtal no tenia en seu origen en una fundació pròpia sinó que la comtessa l'havia adquirit per compra L'any 1077 era parròquia, si bé no apareix en la relació de parròquies de l'any 1154, si ho fa a la del 1361. Al tractar-se d'una propietat del monestir de Sant Benet, eren el cambrer i el prior qui s'encarregaven directament d'anomenar el rector al seu gust. Aquest dret de patronatge va continuar exercint-lo el monestir si bé l'any 1685 depenia de la Seu de Manresa. (AA.DD.,1984) (COMAS, 1988) (AA.DD. Catalunya romànica, 1984). L'edifici patí una profunda transformació al segle XIX ja que el creixement de la població va deixar petita l'antiga església, essent enderrocada i construïda una de nova. Actualment l'edifici segueix tenint culte com a parròquia de Sant Martí de Torruella.</p> | 41.7724900,1.7901200 | 399444 | 4625224 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70462-foto-08218-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70462-foto-08218-9-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Es conserva actualment vigent la tradició dels Goigs de Sant Martí Bisbe, que són cantants el dia del patró de l'església després de la missa. Entre les virtuts que se li reconeixen a Sant Martí es troba la de protegir el poble i alliberar de l'enveja. | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70472 | Església Vella de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-de-sant-joan | <p>Arxiu parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de Visites: 1636-1708. AA.D.(1984), Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. GARCIA COMES J. arqte.(1992), Estudi per a l'acondicionament del centre de cultura ''Mas Sant Joan''. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | IX-XVIII | L'any 1984 l'església i l'edifici de l'antiga rectoria van ser adquirits per l'Ajuntament amb l'objectiu de crear un auditori i una escola de música. Això va fer evidenciar la necessitat d'adequar l'església a les noves demandes acústiques, duent a terme algunes reformes. L'última modificació estructural va tenir lloc a mitjans dels anys 90 quan va aixecar-se el terra a fi de posar-hi calefacció. | <p>Església formada per dos naus de planta rectangular cadascuna. Es tracta de dues naus construïdes en èpoques diferents i que es comuniquen entre elles un gran arc de mig punt, de 7, 70 m. de llum. Els presbiteris resten dintre de les naus sense que sobresurtin ni es diferenciïn de l'edifici, si no és pels graons que hi donen accés. El tipus de coberta és diferent a cada nau, sent de volta de canó a la nau sud i apuntada a la nau nord. Cada nau té 13 metres de llarg i 6,20 d'ample i un gruix de parets laterals d'un metre, mentre que pels caps són més primes. La part més vetusta és la paret nord que és mitjera amb el mas Sant Joan, i possiblement sigui del segle IX. El seu parament exterior és visible per dins del mas, mentre que la cara que queda dintre de l'església, no es pot veure, ja que el mur va ser regruixut per aquest costat quan es va refer la volta de pedra. Aquest tros de mur deu fer uns 70o 80 cm. de gruix i devia ser suficient per aguantar la primitiva coberta de fusta del primer temple. La seva llargada actual és de 7 metres. I constitueix la major part de la llargària de la paret nord del temple. La cantonada de llevant d'aquest mur, és a dir, des d'on començava el presbiteri pre-romànic, és feta amb carreus molt grans, que per llur mida fan pensar en una reutilització de material romà d'algun edifici del temps de l'era romana que es va trobar encastada a la cantonada de ponent del mateix tram d'església. La resta del parament d'aquest mur antic és divers, i està format per filades de carreus pre-romànics de 12 a 20 cm. bastant regulars; i més cap a ponent està format per un tram construït més barroerament fins a l'alçada d'uns dos metres i que deu ser d'una època posterior a un enderroc; i finalment un tercer tram de parament de filades regulars on es poden observar algunes marques de picapedrer - una creu grega- que deu correspondre's a la reconstrucció de finals del segle XIII o principis del XIV. Quan aquest temple pre-romànic primitiu s'ensorrà, es construí un de nou justament al costat (actual nau sud) en estil romànic, volta de canó seguit, i portal de mig punt amb dovelles al sud. Per fora aquest portal té a cada costat uns petits arcosolis de destinació funerària. L'església es va aixecar sense presbiteri conservant a llevant una senzilla espitllera rectangular i esqueixada. L'actual portal d'accés a ponent i l'ull de bou que trenca la façana són moderns. Temps després a l'espai que ocupava l'antiga església pre-romànica (actual nau nord) s'aixecà una nou nau amb volta apuntada sense arcs torals. A l'igual que l'altre es va prescindir de l'absis, i el presbiteri bé marcat per una espitllera igual que l'altra. Com a accés es va obrir un portal a ponent de dovelles llargues i estretes. La darrera obra va ser l'obertura de la gran arcada de comunicació de les dues naus que va fer dels dos temples un de sol (SITJES, 1988) .Conserva encastada a la paret nord sobre dues mènsules una ossera on es marca la data de 1693. Es conserven també les restes de dos grans portals adovellats que permetien la comunicació entre l'església i l'antiga casa del rector, avui escola de música.</p> | 08218-14 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'església vella de Sant Joan és possiblement l'origen de l'actual poble, independentment de les restes que poguessin conservar-se de les antigues ocupacions romanes. A mitjans del segle X era una de les filials que tenia l'església de Santa Maria de Manresa i va ser consagrada abans del 937 pel bisbe Jordi de Vic, però ben segur que el temple original va ser acabat abans, en temps de Guifré I, entre 880 i 890, quan aquest va emprendre la reorganització de la diòcesi d'Ausona. La primera menció documental és de l'any 1020 en efectuar-se la redotació de la Seu de Manresa pel comte Berenguer Ramon I i la seva mare la comtessa Ermessenda. Aprofitant la seva protecció i la reorganització de l'espai que una parròquia oferia s'haurien edificat els primers masos que donarien origen al poble de Sant Joan (Vilatorrada, Sant Joan, Llobet etc..). Del mateix segle XI ens han arribat alguns documents més; així l'any 1026 Vives i la seva esposa Ermengarda venen a Guitardes, sacerdot de Sant Joan, la quarta part de l'església i el cementiri, possessió que tenien per herència dels seus pares. La propietat de l'església devia passar de mans eclesiàstiques a privades per acabar finalment en mans del monestir de Sant Benet de Bages. L'any 1086 Ramon Franc i Ermengarda fan restitució al monestir de l'església de Sant Joan, que s'havien apropiat amb anterioritat. La dependència de Sant Benet va durar forces anys doncs apareix mencionada a la relació de propietats del monestir l'any 1196. De la primitiva església pre-romànica del segle IX només ens resta un tram de paret situat a tramuntana de l'actual nau nord, fent mitjera amb el mas Sant Joan. Devia tractar-se d'un edifici de petites dimensions, amb coberta de fusta i fet amb carreus aprofitats d'alguna construcció antiga i propera del període baix-imperial, entre ells, les restes d'una ara romana que va encastada com un carreu més. L'església pre-romànica degué ensorrar-se perquè al segle XIII es va fer una nova església ben bé al costat (actual nau sud) d'aire romànic. Aquesta església es devia quedar petita, doncs a finals del segle XIV o principis del XV es va pensar en una ampliació però d'una manera curiosa, ja que no es va optar per enderrocar les restes de les antigues (la romànica i el que devia quedar de la pre-romànica), sinó que es va realitzar un nova nau paral·lela a la romànica, aprofitant les restes (mur nord) de la pre-romànica, aixecant una nau amb les mateixes dimensions que l'altre però amb coberta apuntada. L'efecte deuria ser el de dues grans capelles independents i adossades. (AA.DD. Catalunya romànica,1984). EL segle XVIII es va optar per unificar-les mitjançant un gran arcada que trenquen el mur al seu cantó de ponent. Els documents de l'arxiu a finals del segle XVIII parlen amb freqüència de l'edifici de l'església deixant veure l'estat d'abandó i la falta de recursos materials en el qual es trobava durant aquest segle, plantejant-se els bisbes durant les seves visites pastorals la prohibició de celebrar-hi missa. L'any 1785 l'estat de l'església és el pitjor de la seva història, ja que a més de la seva manca d'objectes sagrats patia d'una gran deixadesa. Amb la instal·lació de les fàbriques tèxtils vora el riu, el creixement demogràfic del petit poble, limitat fins aleshores a unes quantes masies, es va disparar. Aviat el temple restà petit i lluny de les zones on s'estava instal·lant la gran massa de població. A principis dels segle XX es va plantejar la necessitat de construir un nou temple parroquial prop dels nous carrers acabats de construir. (AA.DD., 1984) Un cop inaugurat el nou temple l'any 1908, aquest va quedar en desús durant vàries dècades, sent adquirit finalment l'any 1984 per l'Ajuntament de la vila, juntament amb l'antiga casa dels masovers i rectoria adossada al cantó sud, amb l'objectiu de crear un a escola de música i destinar l'espai de l'antiga església a auditori, sala d'exposicions i d'activitats culturals diverses.</p> | 41.7423300,1.8028900 | 400458 | 4621860 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70472-foto-08218-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70472-foto-08218-14-2.jpg | Legal i física | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C: SL. (Raquel Valdenebro) | Hi havia quatre altars: a la nau sud, al fons el de Sant Joan i el de la Puríssima; i a la nau nord, al fons el del Roser i a la paret nord el de Sant Isidre. Aquests altars es coneixen moltes vegades per les antigues consuetes i llibres de visites pastorals. Així , el Bisbe Antoni Pasqual, el 20 de setembre de 1685 parla de l'altar de Sant Joan, i es dedueix que no estava consagrat com a altar immòbil. . Aquest altar fou traslladat a la nova església parroquial i destruït el 1936. El del Roser té els seus orígens en la creació de la Confraria del Roser el 1617. Comptava amb dues taules gòtiques representant el naixement de Jesús i l'adoració dels reis i atribuït a Joan Gassó. Existeix el dubte sobre si aquestes dues taules formaven part en realitat d'un possible retaule més gran dedicat a Sant Joan que aquest pintor va fer, segons consta a les Capitulacions d'obres de l'arxiu de la Seu de Manresa. Ho referma el fet de què la Confraria del Roser va ser creada molt més tard. Aquestes dues taules aplegaven la devoció de la Confraria i varen ser traslladades a la nova església el 1908 i cremades el 1936. L'altar de la Puríssima Concepció va ser creat el 1870 per Jaume Solà i aplegava la devoció de la 'Asociación de las Hijas de María'. L'altar fou també traslladat a la nova església i cremat el 1936. L'altar de Sant Isidre Llaurador és esmentat ja el 1685 a la visita del Bisbe Antoni Pasqual i es dedueix que devia ser molt senzill. A l'igual que els altres va ser traslladat a la nova església parroquial el 1908 i cremat el 1936. Un altre dels elements a considerar de l'església era un cantoral del segle XIV, escrit damunt pergamí, amb miniatures i policromes que també va ser destruït d'any 1936. | 91|92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70486 | El Paperer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-paperer | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204</p> | XII-XIX | L'edifici es troba abandonat i en estat ruïnós. Abans dels focs del 94 va acabar d'ensorrar-se definitivament. | <p>De l'antic edifici de la fàbrica avui dia només poden apreciar-se algunes restes de parets en un estat de conservació molt dolent. Es tracta de les restes fins a l'alçada del segon pis conservades només en el tram de paret que toca a la cinglera sota la masia de les Feixes, i on poden apreciar-se alguns finestrals de l'antiga fàbrica. L'edifici era construït en mur de maçoneria amb pedra irregular. Segons informació oral dels propietaris del mas les Feixes a principis dels anys 90 va caure bona part de l'antiga estructura. Forma part de les instal·lacions de l'antiga fàbrica del paperer l'actual resclosa encara en funcionament que s'utilitzava per donar energia a la fàbrica. Es tracta d'una estructura conformada per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines. Actualment es troba en desús.</p> | 08218-21 | Sant Martí de Torruella | <p>Es tracta d'un antic molí fariner documentat ja al segle XII i conegut com el molí de les Feixes que va ser convertit al segle XIX en una fàbrica de paper d'estrassa i embalatge. El trobem funcionant com a molí fariner al llarg de tota l'Edat Mitjana i Moderna, així al 1665 trobem la venda que Joan Feixes, senyor usufructuari del molí fa a Miquel Prats, paraire de Santpedor, amb tots els seus drets i pertinences: 'Casa, casals, horts, hortals, rescloses, recs, moles, rodets, fonts, aigües, vessants, marges, torrents, pedres grans i xiques i altres emprius del molí, en aquest, dos parpals de ferro, un pic, les moles, un martell de ferro punxegut amb els seus rodets, moles i altres guarniments i aigües de dit molí necessàries'. Aquest molí i terres estaven sota el domini i alou del camarer del monestir de Sant Benet de Bages. Sabem que el segle XVIII aquest molí era usat per Joan Jaumeandreu com consta en el cadastre de 1772 i també en un document signat el 1778 en el qual s'esmenta a Josep Jaumandreu pare, moliner del molí anomenat les Feixes, dóna al seu fill un molí nou que pertany a la Vilella (El Molinet) (AA.D., 1984). De la seva transformació en fàbrica paperera se'n tenen notícies el 1880 . Hi treballaven uns 25 homes, la majoria dels quals procedien de Capellades i Gelida. El propietari de la fàbrica en aquests moments era un tal Messeguer. L'aiguat del 1907 va destruir per complet les instal·lacions i arruïnà la fàbrica aturant-la definitivament. La fàbrica disposava d'un salt d'aigua, propietat de Joan Simats i adquirit a l'Estat, en subhasta pública, l'any 1954. Com a curiositat cal esmentar que en l'escriptura de compra-venda del salt del Paperer, hi figura una servitud transmesa de cessió en cessió que obliga a llur propietari a lliurar anualment a l'amo de la finca veïna, dues càrregues de fems de cavall pel dret de pas sobre el camí. (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7760700,1.7854700 | 399063 | 4625627 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70486-foto-08218-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70486-foto-08218-21-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Segons informació oral dels actuals propietaris a la confluència de la riera de les Feixes amb el riu Cardener existien fins fa uns anys forats excavats a la roca vora el riu que podrien ser senyals de restes d'una antiga resclosa (Molí medieval del Gual Pedregós). Aquesta informació va ser confirmada pel Sr. Jaume Rovira que recordava unes antigues piques excavades a la roca prop de les antigues restes del Paperer. Tot aquest paratge i les possibles restes van desaparèixer quan als anys 90 van arreglar-se els marges del riu. L'existència d'aquesta fàbrica ens és confirmada pel periodista manresà Antoni Quintana en referir-nos les facècies d'un xicot 'ben plantat, alt, cepat i valent' que treballava en aquella indústria i era conegut com el 'Pinxo de Capellades' població de la qual era originari. La història que relata és la següent: ' El Pinxo de Capellades era un xicot d'uns vint anys, al qual no espantava res; era un balladoràs de punta i també el millor operari i treballador, disposat sempre a qualsevol aventura. En una tertúlia de capvespre, es comentà que a prop de la carretera, en un casalot abandonat; hi solia aparèixer el diable en persona. Aviat sortiren valents disposats a enfrontar-se amb el dimoni, el primer d'ells 'El Pinxo'. Convingueren el dia i l'hora, i cinc valents es dirigiren al Casalot invocant l'aparició del dimoni, i quina sorpresa quan aparegué un 'senyor alt i ben vestit, amb barba i bigoti i barret de tipus bolet, duia un bastó a la mà i amb veu de gran personatge els digué: -Sóc el Diable, que voleu de mi?- No s'ho esperaven. Tothom fugí, cames ajudeu-me. La juguesca, pel que es veu, havia estat ven preparada.' (CAMPRUBÍ, 1984) | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70532 | Cal Rojas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rojas | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Josep Rojas.</p> | XIX | L'estat de conservació actual és molt dolent, especialment la part de migdia de la finca que era l'antic local de la Verbena. En un futur proper el propietari ha manifestat la intenció d'enderrocar la part posterior de l'edifici que dóna accés al carrer Josep Rojas degut al mal estat de conservació en què es troba. | <p>Conjunt de dues vivendes formant dues cases adossades entre mitjeres al carrer del Pont. Formades per Planta baixa i primer pis. Degut a la seva uniformitat arquitectònica semblen del mateix moment i de la mateixa construcció, sent en realitat dos habitatges de diferents èpoques. A l'habitatge més antic s'hi accedeix per un portal principal de mig punt, amb porta de ferro i vidre. Hi ha obertes a la façana diverses finestres i un balcó al pis principal. Als baixos de la part de casa més moderna es va instal·lar l'any 1975 la seu del banc Banesto (Banco Español de Crédito), per la qual cosa es va modernitzar l'accés i l'entrada. Al primer pis també s'han obert diverses finestres i balcons. Tot el conjunt és construït en tovots, i la façana ha estat arrebossada i pintada. El conjunt no ha patit cap modificació estructural des de la seva construcció.</p> | 08218-50 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Segons informació oral del seu propietari actual, el Sr. Josep Rojas i Miró, la casa va ser construïda entre els anys 1825 i 1845 i va ser la residència del director de la fàbrica Borràs -Sr. Joaquim Cornet- a finals del segle XIX. El 1905 va anar a parar a mans de la família López de Manresa i a la mort del seu propietari va passar per herència al seu nebot, el Sr. Josep Rojas i Bonvehí el 1920. La casa original era la del carrer del Pont, 19 que té l'entrada pel portal de mig punt. L'any 1943 el Sr. Rojas va construir en el mateix estil una casa adossada a llevant en la mateixa línia del carrer en direcció al pont. El Sr. Rojas era tocinaire i va instal·lar als baixos de la casa un escorxador, oficines i una botiga on venia els seus productes, deixant el primer pis com a residència de la família. La part posterior de la casa, amb accés per l'actual carrer Josep Rojas va ser adequada com a local de l'entitat La Verbena i es va instal·lar un petit cafè regentat pel mateix Sr. Rojas. L'any 1956 a la mort del propietari la finca va passar a mans del seu fill, el Sr. Josep Roja i Miró que va ampliar el negoci de l'escorxador fundant l'actual fàbrica Mafrica i traslladant l'activitat a la seu de l'actual fabrica. L'any 1962 la finca va ser convertida en habitatges privats de lloguer, funció que perdura fins a l'actualitat. De l'any 1975 al 2000 els baixos han estat la seu del Banc Banesto.</p> | 41.7456900,1.8063700 | 400753 | 4622229 | 1825-45 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70532-foto-08218-50-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | 102 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70541 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-9 | <p>SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa. Pàg. 92</p> | XX | <p>Edifici adossat a l'església de planta quadrada i tres pisos. La planta baixa amb una porta principal al centre a la qual s'accedeix amb quatre graons i una porta més petita a la part dreta. De la primera planta sobresurten 3 balcons amb ferro forjat. Al tercer pis s'han obert tres finestres petites. Tot el conjunt de la casa és construït en mur de maçoneria amb pedra irregular unificada amb calç reforçat a les cantonades i a les finestres i llindars de les portes amb pedra tallada. L'edifici va ser arrebossat en ciment a mitjans dels anys 80. A l'interior de la casa s'accedeix pel portal principal que dóna al vestíbul, donant aquest accés a la caixa d'escala i a la resta d'habitacions de la plata baixa. El primer pis és la plata noble, que està habilitada com a habitatge. L'habitatge conserva l'antic embigat de fusta i els paviments de rajola amb els dibuixos originals. El segon pis va ser habilitat com a traster des de la construcció de la casa. L'única modificació estructural que ha patit la casa al llarg del temps ha sigut l'habilitació d'algunes habitacions al pis superior, cap als anys 1950 ,que van ser utilitzades com a locals de catequesi.</p> | 08218-59 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'actual rectoria va ser construïda com a residència i escola per a l'ensenyament de les noies del poble del Pare Manyanet. En un acta del 28 de juny de 1896, s'explica com l'educació de les nenes del poble era un assumpte no resolt i l'alcalde i el rector fan tràmits per aconseguir que el bisbe cedeixi quatre monges perquè es facin càrrec de l'ensenyament de les nenes del poble. En un principi es va llogar un petit local cal carrer del Riu i posteriorment l'escola es traslladà a l'edifici de la rectoria. El 1905 ja es van fer els tràmits per construir una escola per a ambdós sexes en un altre indret (SOLANELLES, 1999). Durant uns anys es desconeix la sort de l'edifici. El 1908, quan va ser construïda la nova església de Sant Joan al solar que actualment ocupa la moderna església, l'antic rector de Sant Joan residia a l'antiga casa dels masovers del mas Sant Joan, avui ocupada per l'escola de música. Amb l'acabament de les obres de la nova església del 1908, es va decidir ubicar la nova rectoria en aquesta casa que romania deshabitada al costat de l'església.</p> | 41.7431500,1.8047300 | 400613 | 4621949 | 1904 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70541-foto-08218-59-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70542 | Can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pla-5 | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX | Encara que ha estat objecte d'algunes reformes estructurals, la casa es troba actualment habitada i en bon estat de conservació | <p>Casa originalment de planta quadrangular, que va ser convertida en rectangular al afegir posteriorment un nou tram al nord de l'antiga construcció. Construïda en mur de maçoneria amb pedres irregulars unides amb calç. Consta de planta baixa i primer i segon pis adequats com a habitatges. La façana principal és orientada a llevant, a tocar de la carretera de Manresa a Cardona, i va ser dotada de dos grans portals oberts amb un arc rebaixat destinats a ser oberts i exposar als viatgers que passaven per la carretera els productes per a vendre. Una sèrie de finestrals convertits en portes, que donen accés a balcons, van ser oberts al primer pis, i un seguit de finestres i portes amb balcons al segon. La casa va ser objecte d'algunes ampliacions posteriors que van modificar si no la seva fisonomia (ja que les ampliacions van ser fetes en la mateixa línia estètica que la casa original), la seva planta. A principis del segle XX la casa va ser ampliada en direcció al nord afegint un altre cos de la mateixa alçada que s'obria amb un altre gran portal als baixos, amb l'objectiu d'ampliar el negoci i permetre als viatgers reposar en aquest espai i servir algun menjar i beguda. Aquest cos s'obre igualment amb balcons al primer pis i balcons i finestres al segon acompasant la mateixa línia de l'edifici original. Amb posterioritat va ser afegit un altre cos de forma trapezoïdal en totxana a la façana de migdia que va ser obert amb galeries al primer i segon pis que han estat parcialment cobertes. La façana de ponent és la part més modificada de la casa originària obrint-se amb un seguit de finestrals i terrats d'ús divers.</p> | 08218-60 | Sant Martí de Torruella | <p>Segons informació oral de la pròpia família Pla, cap a l'any 1880 els propietaris de la masia de Can Pla Vell van decidir construir una casa al peu de la nova carretera de Manresa a Cardona. L'objectiu d'aquesta nova construcció i del trasllat de la família a la nova casa era aconseguir vendre el vi, l'aiguardent i els seus productes amb més facilitat que a l'antiga casa de Can Pla Vell. Per accedir a l'antiga casa era necessari travessar el riu Cardener per una passarel·la fins a l'antic camí que anava de Sant Joan a Callús, i en cas de pluges fortes o inclemències meteorològiques aquest pas es feia difícil. En aquell temps un dels principals ingressos de la família era la venda dels productes que es produïen a la casa, especialment el vi i per tant es va optar per anar a viure al peu de la carretera. La casa va ser ideada des del principi com a lloc de venda, per tant a la façana que donava a la carretera es van fer uns grans portals que eren oberts i que permetien exposar els productes per a vendre. Al cap de poc temps es va afegir un nou tram que va ser convertit en un lloc on podien parar els carruatges, i es van començar a servir menjars pels traginers i viatgers que circulaven per la carretera. Segons la família aquesta activitat no era concebuda ben bé com a 'Hostal', ja que l'objectiu i la principal activitat era la venda dels seus productes.</p> | 41.7709300,1.7885300 | 399309 | 4625053 | 1880-90 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70542-foto-08218-60-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Una part de la casa va ser habilitada com a escola municipal a mitjans del segle XX. Una part dels baixos de casa allotgen actualment les oficines de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Sant Martí de Torruella. | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||
| 70554 | Escola de Música | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-musica | <p>AA.DD.(1985) Projecte de Casal Cultural al Mas Sant Joan de vilatorrada. Escola de Música. Sant Joan de Vilatorrada. GARCIA COMES J. arqte.(1992), Estudi per a l'acondicionament del centre de cultura ''Mas Sant Joan''. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XVIII-XX | El conjunt de finestrals de la façana i del cantó de ponent, així com la porta d'accés van ser totalment refets l'any 1968 obtenint l'aspecte amb que s'ofereix actualment l'edifici. L'edifici va ser objecte de profundes modificacions interiors a mitjans de la dècada dels 80 | <p>Edifici de planta quadrangular adossat al cantó de migdia de l'església vella de Sant Joan. És cobert a dues aigües amb teula. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és orientada a migdia i s'accedeix a l'interior de l'edifici mitjançant una porta amb llinda feta de dovelles quadrades i rectangulars. Aquesta porta es troba coberta per un teuladet. Construïda en mur de maçoneria amb pedres irregulars unides per calç amb les cantonades i finestrals reforçats amb carreus ben tallats. S'obren a la façana principal de migdia i a la ponent un seguit de finestrals rectangulars a la planta baixa i primer pis que permeten una gran il·luminació interior. La façana de llevant recau directament sobre la cinglera natural del terreny i és oberta amb dos balcons a l'alçada del primer pis que sembla de factura més antiga. La façana nord de la casa queda adossada a nau romànica de l'església i la comunicació entre ambdues devia fer-se des de ben antic, doncs a l'interior de la casa s'han conservat dos grans portals de mig punt construïts amb grans dovelles que permeten la comunicació entre la casa i l'església. L'interior de la casa va ser totalment reformat el 1985 a fi d'adequar-la a les necessitats de l'actual escola de música.</p> | 08218-72 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'edifici de l'escola de música formava part de les propietats del Mas Sant Joan, sent tradicionalment una de les dues masoveries amb que la casa comptava, aixecades al seu redós. El fet de tractar-se d'una casa construïda de forma adossada a l'església vella de Sant Joan va fer que el 1880 es convertís en la residència del rector fins que el 1908, amb la construcció de la nova església al carrer Major, el rector va passar a ocupar l'actual rectoria. Desallotjada pel rector es va convertir durant bona part del segle XX en una casa de lloguer fins que l'any 1984 va ser comprada per l'Ajuntament de la vila amb l'objectiu de convertir-la en l'actual escola de música.</p> | 41.7422300,1.8028000 | 400451 | 4621849 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70554-foto-08218-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70554-foto-08218-72-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El condicionament que es va fer l'any 1985 arran de la compra per part de l'Ajuntament a fi de convertir la casa en una Escola de Música va suposar l'enderrocament d'elements construïts als voltants com una nau-granja i una pèrgola que hi havia al jardí. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70562 | Mas Falquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-falquer | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX-XX | El conjunt ha patit nombroses reformes estructurals els últims cinquanta anys, tant en la seva estructura interior com exterior | <p>Conjunt arquitectònic format per l'antiga casa del mas Falquer i un seguit de construccions adjacents de diferents èpoques. La casa pròpiament dita ocupa l'espai central de la finca. Es tracta d'una casa de planta quadrangular amb coberta a dues aigües de teula. És formada per planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és orientada a migdia. Trenca la façana principal el portal d'entrada en forma d'arc de mig punt de recent construcció que incorpora dues portes d'entrada a dos edificis diferents, i que substitueix una antiga porta original arquitrabada. Al cantó de llevant i ponent s'adossaven antigament dos grans coberts que formaven part de l'estructura de la casa i s'incloïen sota la mateixa teulada i oferien un planta rectangular. El mas és construït en mur de maçoneria amb pedres irregulars i arrebossat en ciment al seu exterior. Recentment, el cobert de ponent va ser modificat i reformat en totxana a la seva part nord i convertit en un modern habitatge adossat a la casa principal amb el seu accés i porta independent. L'antic cobert de llevant va ser enderrocat quan es va fer l'Avinguda Montserrat el 1959, a fi d'arribar fins a la línia actual de carrer, i substituït per un modern bloc de pisos que s'adossa al nucli originari de la casa. Es tracta d'un bloc de planta baixa i tres pisos que s'obre amb tribunes i balcons al seu cantó de llevant a tocar amb la moderna avinguda. Aquest bloc supera l'alçada del mas originari en un pis, tot escurçant el mas primitiu i donant-li una perspectiva asimètrica. El bloc de pisos és construït en totxana a excepció de la seva façana de migdia que toca al mas i que encara conserva el mur de parenta del primitiu conjunt. Tot el bloc es troba arrebossat en ciment. El seu accés es fa per l'avinguda de Montserrat. Tot el conjunt es troba envoltat per una tanca que al seu cantó nord deixa un solar sense edificar. Al seu cantó de llevant i migdia un altre mur de tancament envolta el conjunt. Aquest mur devia formar part del conjunt originari de la casa ja que s'hi adossen alguns cobert de diferents èpoques, i permet deixar un espai a mode de pati interior davant de la casa. El fet de que la casa conservi la seva orientació original i la integració que aquests últims anys ha patit dins del conjunt urbanístic de la vila i de les cases modernes fa que quedi atravessat en mig de la illa de cases actual que manté una orientació E-O diferent a la del mas, i que l'accés principal a la casa es faci mitjançant una porta oberta a l'Avinguda Montserrat que dóna accés al pati davanter de la casa.</p> | 08218-80 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El mas Falquer el trobem documentat des del segle XIII, passant a formar part de l'escàs grup de masies que envoltaven la parròquia de Sant Joan (COMAS, 1988). Al segle XVI la propietat va estar lligada a la pabordia de la Seu de Manresa., així el 1506 trobem l'acta d'establiment del mas feta pel paborde de la Seu a Francisco Torra, de la parròquia de Sant Joan de Vilatorrada (AA.DD, 1984). Des del segle XVIII la seva economia devia estar estretament lligada al cultiu de la vinya doncs el 1746 en una relació del 1746 en què apareixen les superfícies de terra dedicades a aquest tipus de cultiu, el mas Falquer, juntament amb el Sant Juan, dels què més superfície hi dedica i amb més jornalers hi compta -set en total- (AA.DD, 1984) . Malgrat tot les dificultats econòmiques devien ser constants i al igual que molts masos de la zona va ser adquirit per membres de la burgesia urbana, sent comprat per Maurici Soler, blanquer de Manresa per 1.000 lliures a mitjans del segle XVIII (COMAS, 1988) . Finalment a principis del segle XIX el mas va caure dintre de les possessions del mas Sant Joan. Segons informació oral del Sr. Ramon Botifoll, actual propietari, a mitjans del segle XIX el mas era propietat de la família Suanya, també propietaris del mas Sant Joan. A finals del segle XIX, la casa va ser heretada per un dels fills de la família que la va vendre al senyor Eduard Segués. El 1925 va ser comprada pel Sr. Josep Botifoll, pare de l'actual propietari romanent en mas de la mateixa família des d'aleshores.</p> | 41.7464700,1.8034100 | 400508 | 4622320 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70562-foto-08218-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70562-foto-08218-80-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Per davant de la casa passava l'antic camí que pujava del carrer del pont fins al mas Vilatorrada. No es conserven objectes d'interès. Als baixos de la casa es conserva un carreu aprofitat en la paret que marca la data de 1819. El fons fotogràfic del Sr. Àngel Muntané conserva fotografies del mas dels anys 50 on pot apreciar-se el conjunt originari envoltat de camps de conreu. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70570 | Cal Cantamisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cantamisses | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XX | Malgrat estar deshabitat des de fa uns anys, l'estat de conservació de la casa és bo. A pesar d'aquest fet i del seu valor estètic, el seu enderroc és previst en breu. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular cobert a quatre aigües amb teula. És format per planta baixa, dos pisos i golfes. Construït en mur de maçoneria amb pedra irregular unificada amb calç, es troba exteriorment arrebossat amb ciment. La planta baixa és oberta a les dues vessants vistes de carrer, la del carrer Sant Mateu i la del carrer del Pont amb dos números diferents. Les portalades d'entrada són fetes amb un arc molt rebaixat. Al primer pis i segon pis s'obren a la façana de carrer Sant Mateu un seguit de finestrals rectangulars amb balcons als dos centrals. La façana del carrer del Pont s'obre al primer i segon pis amb dues grans galeries obertes al carrer amb dues grans arcades molt rebaixades. Decora la façana del carrer del Pont un rellotge solar ubicat sota la teulada.</p> | 08218-88 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El carrer del Pont és un dels carrers històrics que neix a finals del segle XIX com a conseqüència de la concentració humana que el funcionament de les fàbriques tèxtils (Borràs, Burés i Gallifa) estava produint. La seva orientació (perpendicular al riu i a la resta de carrers que neixin en aquells moments) respon a l'existència tradicional del pont, conegut com a Pont Petit, que permetia travessar el riu Cardener i contactar la vila amb la carretera de Cardona. El carrer doncs, constituïa una prolongació natural d'aquesta via de comunicació. Bona part de les cases del carrer són construïdes entre el 1900 i 1904, és el cas de les dues cases que avui tenen entrada pel carrer Vilaseca, la nº 31 i nº 33, encara que algunes altres de la banda de cases de migdia són més antigues. El 1905, al Registre Fiscal d'Edificis deixa constància de què en aquells moments existien ja al carrer del Pont un total de quinze cases en el tram entre el carrer Vilaseca i el carrer Major (SOLANELLES,1999). El 1917 l'Ajuntament de la vila va aprovar les obres d'urbanització i de construcció de voreres d'aquest carrer i del carrer del Riu, per tractar-se dels dos carrers més transitats del poble (SOLANELLES,1999) .El creixement urbanístic posterior va acabar d'omplir els buits del carrer amb noves construccions durant els anys vint i trenta del segle XX. La casa anomenada Cal Cantamisses es troba ubicada en un dels extrems de l carrer del Pont. Es tracta d'una casa construïda vora l'any 1900-1904, i aviat es convertí en una casa de lloguer per a inquilins. El nom de Cantamisses és precisament el d'un dels seus inquilins que era especialment aficionat als afers de l'església. Així mateix, la casa era coneguda per haver instal·lada una barberia al primer pis, sent coneguda també amb el sobrenom de La Barberia. Aquest negoci va estar en marxa fins els anys seixanta. Adossat al seu cantó de llevant per la banda del carrer del Pont hi havia antigament un forn d'obra.</p> | 41.7460400,1.8056900 | 400697 | 4622269 | 1904 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70570-foto-08218-88-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70450 | Mas Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-joan | <p>AA.DD. (1990), L'església antiga de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD.(1984), Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. DÍAZ P.(1980), Estudi del Mas Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia adossada a l'església romànica de Sant Joan de Vilatorrada i que avui dia ha quedat totalment integrada al conjunt. Segueix l'esquema de masia tradicional catalana amb planta quadrangular i coberta a doble vessant amb la façana principal orientada a l'oest. El conjunt de la masia estava integrat per diversos edificis i antigues dependències que ara s'afegeixen al nucli principal de la casa: graners, tines, estables i dues masoveries (una d'elles es troba adossada al cantó sud de l'església romànica i ha estat convertida en l'escola de música) fent del conjunt actual un edifici en forma de U, convertint en plaça interior l'antiga era de la casa. L'edifici actual data dels segles XVII-XVIII i s'aixeca sobre el solar del primitiu Mas Sant Joan. La superfície aproximada és de 300 m2. El conjunt de la masia consta de planta baixa, planta principal adequada com a vivenda i planta superior utilitzada com a golfes. A l'interior de la casa, a la planta baixa, i seguint tota la paret mitjera que comparteix amb l'església es pot apreciar el parament originari de l'església pre-romànica i romànica a la resta de pisos. En aquest segle ha patit diverses reformes estructurals: a principis del segle XX es va afegir sobre l'entrada principal una habitació creant un portal cobert que precedeix l'entrada principal de la casa. La porta principal de l'entrada mostra un gran arc adovellat que ha esta mutilat al seu cantó esquerre per la línia del mur que tanca l'angle. El parament de les parets és divers, essent de pedra treballada el nucli original de la masia, irregular els antics graners i zona de tines, i arrebossada la façana de l'antiga masoveria adossada a la casa, antics estables i la construcció situada sobre la porta de l'entrada principal.</p> | 08218-3 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Els orígens del Mas Sant Joan els hem de buscar en la reorganització territorial que els comtes catalans fan en aquesta zona del Cardener als segles IX i X. El tipus d'habitat que s'imposa és predominantment dispers entorn a petites esglésies que proporcionen refugi i protecció. Predomina el mas com nucli d'explotació agrària i organització social i territorial. En moltes ocasions aprofitant la seguretat que dóna l'espai considerat sagrat entorn d'una església (sagrera) es construeixen cases i masos. Hem de suposar que és el cas del Mas Sant Joan construït des dels seus orígens a redós de l'església pre-romànica primitiva. La primera referència documental la troben al 1090, i devia pagar censos com bona part de les masies de la zona a la Canònica de la Seu de Manresa (AA.DD, 1984). El nom de mas ha anat variant al llarg des segles a mida que han anat canviat les famílies titulars que l'han posseït. Al segle XIII es coneix com a Mas Falquer, i es té notícia de que amb anterioritat al 1500 s'anomenava Mas Donat o Mas Rocafort, segurament aprofitant el cognom de la família establerta. El 1501 torna a canviar de nom anomenant-se Mas Vilomara arran de l'establiment que aquest any es fa a Antoni Vilomara, pagès de Castellgalí per un mercader de Solsona a canvi d'un cens de 17 sous, una quartera de civada i dos pollastres (AA.DD, 1984). És ben normal que bona part dels masos de la zona canviessin de propietari i nom diverses vegades al llarg dels segles, però ho van fer especialment durant els segles XVII i XVIII quan la situació econòmica estava subjecta als daltabaix de les crisis i males collites, iniciant-se moltes vegades un procés d'endeutament imparable que acabava en venda. A finals del s. XVII és comú que moltes d'aquestes masies siguin venudes a altres pagesos de l terme o a membres de les classes urbanes enriquides. És el cas del mas Sant Joan anomenat encara mas Vilomara, sabem que a principis del segle XVIII havia esta comprat per Josep Escorsell, blanquer de Manresa, que aquest el va vendre a causa dels deutes ' a carta de gràcia', i que finalment va arribar per herència a Josep Feixes i Llobet, del mas Llobet el 1699 (AA.DD, 1984). L'any 1709 es va treure la carta de gràcia; però, malgrat això, la situació econòmica del mas devia ser problemàtica, ja que l'any 1802 la mateixa família el ven a Ignasi Soler, hisendat de Manresa (propietari de la casa Oller) . L'estabilitat econòmica arriba en moltes ocasions a finals del s. XVIII i al llarg del s. XIX amb la intensificació del cultiu de la vinya i la producció en moltes vegades de manera intensiva de vins i aiguardents. Formaven part del patrimoni del mas Sant Joan bona part de les terres situades entre el Collbaix i el riu, i és ben sabut que bona part d'elles van estar dedicades al conreu de la vinya a finals del s. XIX com encara mostren moltes feixes i barraques de vinya als peus de la muntanya del Collbaix. La situació del mas devia ser bona en aquests moments doncs contava amb dues masoveries amb les dues famílies de masovers: Una que va ser construïda adossada a la casa principal, al seu cantó de ponent; i altre que es va aixecar adossada a la nau sud de l'església (actual escola de música). A mitjans del s. XIX el va comprar la família Suanya que n'és l'actual propietària. Entre els membres d'aquesta família es compta l'arquitecte de l'església parroquial construïda el 1908 (Miquel Suanya). Fins a mitjans del segle XX encara comptava amb algunes terres i una família de masovers vivint a la masoveria afegida a la casa, mentre que l'altre aixecada al costat de l'església s'havia convertit ja en una casa de llogaters. Al llarg d'aquest segle el mas ha anat venent les seves propietats, de manera que bona part del nucli urbà actual, s'assenta sobre les seves antigues terres, quedant limitat actualment al conjunt edificat de la casa.</p> | 41.7424200,1.8032700 | 400490 | 4621870 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70450-foto-08218-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70450-foto-08218-3-2.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C: SL. (Raquel Valdenebro) | El mur considerat pre-romànic que comparteix amb l'església està fet a base de carreus molt grans i ben treballats. S'ha especulat la possibilitat de què es tracti de pedres reaprofitades d'alguna antiga construcció romana en el mateix context que l'ara romana. aquest tros de mur deu fer uns 70o 80 cm. de gruix i devia ser suficient per aguantar la primitiva coberta de fusta del primer temple. La seva llargada actual és de 7 metres. Es té notícies de que quan a mitjans del segle XX els propietaris van construir una piscina a la part posterior de la casa, a tocar des absis de l'església van aparèixer tombes antropomòrfiques. Els propietaris sospiten que a l'interior de la casa, a tocar del mur pre-romànic i a l'habitació habilitada com a biblioteca es pugin trobar també tombes de l'època. El mobiliari de la casa conté alguns mobles del s. XIX en fustes nobles | 91|92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70452 | Mas Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casa-gran | <p>COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. PICH MERITXELL (1987), Estudi d'una masia: La Casa Gran de Sant Martí de Torruella. (Treball inèdit) SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XVIII | La casa es troba habitada i és objecte de constants reformes, procurant un bon manteniment del conjunt. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa coneguda com a Casa Gran i un conjunt d'edificis adjacents. La casa pròpiament dita és de planta quadrada coberta amb teulada a quatre vessants i una torre d'il·luminació central. Consta de celler, planta baixa, pis principal adequat com a vivenda i golfes. La construcció és feta en mur de maçoneria en pedra irregular que ha estat totalment arrebossat amb ciment. La façana principal és orientada a llevant i es troba precedida per una gran era que ha estat tancada amb diversos coberts de diferents èpoques que formen actualment un pati tancat. La porta principal d'accés a la casa és oberta amb un arc carpanell molt rebaixat i es troba coberta per un petit teuladet que la protegeix. A la façana principal i a l'alçada del primer pis s'obren tres grans balcons que es corresponen al pis de les golfes amb tres òculs el·líptics. A la façana de migdia té adossat un cos rectangular cobert amb una sola vessant que s'obre a llevant sobresortint una mica de la façana principal, i a l'alçada del primer pis en un terrat. Tot el cantó de migdia d'aquest cos s'obre amb una galeria d'arcades tapades amb finestrals. Completen el conjunt tot un seguit de coberts que tanquen l'era. Destaca especialment un conjunt de tres petits edificis construïts en totxana a tocar de l'antic absis romànic de l'església a mode de casetes amb teulada molt apuntada i que eren utilitzats com a corts de bestiar. A l'interior de la casa destaca especialment l'espai de l'entrada construït en volta catalana i la gran escala d'accés al pis noble. L'actual mas és possiblement una construcció del segle XVIII i es troba adequada interiorment com a residència senyorial.</p> | 08218-4 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen de la Casa Gran, antigament anomenat Mas Torruella i Mas Arnal el trobem en la protecció que l'església de Sant Martí oferia al seu voltant i a la possible sagrera. Sant Martí era la parròquia que mantenia més masies al seu redós, segurament degut al fet de que era al costat de l'antic camí que anava de Manresa a Cardona. La masia es troba vinculada a la història religiosa de Sant Martí de Torruella, ja que aquest mas deuria pagar censos al monestir de Sant Benet de Bages del qual depenia l'església i bona part de les masies de la zona. Documentat des del segle XIV com a mas Torruella; al segle XVIII va passar uns anys per mans de la congregació religiosa dels Carmelites Calçats de Manresa, caient finalment en mans de la burgesia urbana i passant a ser propietat de Joan Torrens i Miralda, comerciant i fabricant, constituint-se en una de les grans propietats de la zona (AA.DD., 1984). El segle XIX era conegut com mas Arnà i era propietat de Àngel Torrens i Serra. L'any 1910 és conegut un curiós plet entre aquest personatge i l'Ajuntament de Sant Martí per la propietat de l'era de la casa, considerada com a plaça pública. Molts actes festius : La benedicció de les cavalleries per Sant Antoni Abat, les caramelles etc.. es celebraven en aquest espai. Aquell any el propietari del mas Arnà (Casa Gran) ho impedia omplint la plaça de llenya arribant als tribunals. El consistori defensava que malgrat que el terreny era particular havia adquirit un caràcter públic durant els anys que s'havia de respectar. En Torrens no hi estava d'acord i va demandar l'Ajuntament. La resolució final no arribà fins el 1915 amb una decisió judicial que donava la raó a la família Torrens sempre i quan es mantingués un espai com a pas públic pel camí que anava cap a Santpedor (SOLANELLES, 1999). Segons informació oral dels actuals propietaris, descendents de la família Torrens, durant la guerra civil va servir com lloc de refugi i vivenda de molts exiliats que van produir nombroses destrosses a la casa. Després d'aquest període i degut a les seves dimensions va passar a ser conegut com la Casa Gran de Sant Martí de Torruella.</p> | 41.7727600,1.7909300 | 399511 | 4625253 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70452-foto-08218-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70452-foto-08218-4-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'actual mas és possiblement una construcció del segle XVIII i es troba adequada interiorment com a residència senyorial, comptant amb nombroses estances de grans dimensions, pintures i esgrafiats a les parets i mobiliari propi dels segles XVIII i XIX. La casa compta amb una bona col·lecció de documentació referent a la finca i les propietats des del segle XVII fins a l'actualitat, així com també algunes fotografies. Destaca també la gran col·lecció de mobles i objectes de diferents èpoques que formen part del mobiliari de la casa. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70458 | Mas can Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-cornet | <p>BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. IGLESIAS J (1979), El fogatge de 1553. Vol I. Barcelona.</p> | XVIII-XX | La casa va patir reformes estructurals importants al seu interior i exterior, obrint les galeries de la façana de migdia i sent arrebossada en la seva totalitat als anys 70. | <p>Conjunt arquitectònic format per la masia de Can Cornet i alguns coberts i estructures adjacents. La masia pròpiament és una casa de planta rectangular coberta a quatre vessants amb teula. La casa és construïda aprofitant el desnivell del terreny permetent la planta baixa, dos pisos i golfes a llevant i planta baixa, un pis i golfes a la zona de ponent, sent aquesta última la zona més alta del desnivell. Construïda en mur de maçoneria en pedra irregular i arrebossada recentment i pintada de color salmó, s'han destacat les llindes de finestres i portes, així com els carreus de les cantonades en color blanc. La façana principal és orientada a llevant amb planta baixa, primer pis obert amb balcons i una galeria a l'àrea nord, segon pis amb finestrals, i golfes sota teulada que s'obren amb ull de bou. A la façana de ponent també s'obre una portella coberta amb un teuladet i a la qual s'accedeix mitjançant unes escaletes. A la façana nord s'obre dos grans portals de mig punt, a un dels quals s'accedeix mitjançant una rampa que deu conduir a la zona destinada a tines i al treball de la vinya. La façana de migdia s'obre amb galeries de mig punt formades per dues grans arcades al primer i segon pis. Completen el conjunt un seguit de coberts que envolten la casa al cantó de migdia i ponent. Destaca especialment un cobert de planta quadrangular de grans proporcions cobert a quatre aigües construït en mur de maçoneria.</p> | 08218-7 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen del mas Cal Cornet el trobem en el poblament dispers propi d'aquesta zona que es va organitzar des del període medieval. Les primeres notícies del mas les tenim al 1090, la qual cosa el converteix en un dels masos més antics de la zona. El nom originari en aquells moments era el de Mas Vilella, la qual cosa fa pensar més que en un mas, en un topònim que faci referència a un llogarret o un grup de cases properes. Es tractava d'una de les poques possessions del terme que no estava en mans del monestir de Sant Benet sinó de laics nobles, així es té notícia d'un vassall dels Rocafort, anomenat Ramon Borrell, que deixa el seu alou de Vilella a Sant Pere de Vic (COMAS, 1988). No es coneix res més d'aquest cavaller, però ben segur que devia explotar el mas amb una o vàries famílies que treballaven la terra com a emfiteutes (COMAS, 1988). Lligat al mas trobem des del segle XII el molí anomenat 'El Molinet' construït en les seves propietats i que més tard esdevindria fàbrica tèxtil. El mas Vilella és un dels masos que apareix al fogatge de 1553 i és propietat d'Antoni Cornet de la Vilella (AA.DD, 1984). Possiblement sigui arran d'aquesta família de propietaris que el mas canviï de nom convertint-se en Mas Cornet. Com es pot apreciar es continua mantenint el nom de 'La Vilella' encara que en aquestes dates i donat que només hi trobem un propietari el grup de cases hauria quedat reduït només a una, encara que es mantingués el record al topònim antic i a l'origen històric. Sembla ser que ha diferència de moltes altres masies que degut a les penalitats econòmiques anaven canviant de propietari, el mas Cornet va mantenir sempre la mateixa família, així al cens de 1718 apareixen referenciats un tal Agustí Cornet i els seus fills, Josep i Joan (AA.DD, 1984). L'últim membre d'aquesta família és Teresa Cornet i Galí, casada amb Pere Martí i Santamaría l'any 1899. A partir d'aquí Segons informació oral del Sr. Josep Basora a principis del segle XIX el mas estava en mans d'una família anomenada Galí. Tots els membres masculins de la família van morir de malaltia infecciosa quedant només una noia casada amb un membre de la família Basora. Arran d'aquests fets el mas va passar a mans de la família Basora que va habitar el mas fins els anys vint explotant-lo personalment. Va ser aquesta família qui va enderrocar l'antic mas i va construir la casa actual a principis del segle XX. La propietat va ser mantinguda fins l'any 1962 en què es va vendre a la família Santamaría de Callús. L'any 2000 la finca ha estat expropiada i ha passat a mans d'uns nous propietaris residents a Barcelona.</p> | 41.7711900,1.7833200 | 398876 | 4625088 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70458-foto-08218-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70458-foto-08218-7-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | La propietat conserva una barraca de vinya de planta quadrada dins dels seus límits, ubicada en un camp situat a ma esquerra del camí que va de Sant Joan a Callús. També conserva dues tines de planta quadrada als peus de la costa de Cal Pla. Un mur de mig metre d'alçada la separa de la veïna masia de Can Pla. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70464 | Mas can Basora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-basora | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. IGLESIAS J(1979), El fogatge de 1553. Vol I. Barcelona. SARRET I ARBÓS J.M (1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M (1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XVI-XVIII | La construcció d'una vivenda moderna al costat de l'antic mas pels propietaris va causar l'abandonament de la casa i la seva accentuada degradació. | <p>Conjunt arquitectònic format per l'antic mas Basora i alguns coberts complementaris. L'antic mas és un edifici de planta quadrada amb coberta de teula a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. Consta d'uns grans cellers soterrats, planta baixa, pis principal i golfes. La façana principal és orientada a migdia i s'hi va agregar un cos rectangular cobert a doble vessant, que forma un porxo que trenca la simetria de la façana clàssica. Aquest cos es va afegir a mitjan segle XIX, ja que la proximitat al santuari de Joncadella, feia que a la casa es servissin menjars, dedicant aquest espai a tal activitat. El color blau actual de la façana també respon a aquest fet, ja que els comensals acostumaven a deixar escrits a la paret i per tapar-ho es va optar per pintar-ho. Aquest porxo és sobreposat a la part superior la gran porta adovellada que donava accés a la casa. La façana de migdia es troba precedida d'un pati tancat per coberts de diverses èpoques. L'accés a aquest pati i per tant al conjunt del mas es feia per una porta adovellada construïda al mur de llevant. Es va afegir a tramuntana un cos rectangular que contenia una cisterna i alguns magatzems. A llevant també es va afegir un altre cos que conté una gran tina, i fins fa uns anys es conservava un petit cobert al costat de las porta principal d'accés al pati del mas destinant al hostatjar als pobres que demanaven caritat i volien passar la nit. Es conserva també un altre cos afegit a ponent destinada als malalts tísics de la casa, amb l'objectiu de mantenir-los aïllats de la resta de la família. Destaca també el forat conservat al pis sota teulada de la casa, destinada a graner i que condueix directament al forn. Aquest forat estava destinat a tirar directament la farina al forn.</p> | 08218-10 | Sant Martí de Torruella | <p>La masia de Can Basora és documentada des del segle XIII i apareix al fogatge de l'any 1553 fet a la parròquia de Santa Maria de Joncadella en mans d'una família anomenada Homs (AA.DD, 1984). Curiosament la família Basora és la protagonista de la llegenda dels captius de Joncadella, que explica com un membre d'aquesta família va ser retornat de forma miraculosa al Santuari de Joncadella després d'estar apressat pels musulmans. Sarret i Arbós va iniciar algunes investigacions històriques a fi de poder donar versatilitat i datar aquesta llegenda. Segons ells, al llibre del Veguer de Manresa, l'any 1309, i en de la família de Berenguer Mercader, de l'arxiu notarial, escrit pel notari Jaume d'Arters, apareix un tal Bernat Mercader com a Comissari Reial per reclutar gent de Manresa i la seva vegueria a fi d'enrolar gent a l'armada que Jaume II estava preparant per anar ha lluitar contra el regne de Granada. Entre els cridats apareixen Pere Çavit de Juncadella (Çavit era el nom antic de l'actual mas Mollet) i Jaume Basora de Juncadella, per tant hi ha una discrepància en les dades utilitzades(SARRET I ARBÓS, 1929). L'actual família que du en cognom Basora guarda memòria de la seva estança al mas almenys des del principis del segle XIX. A mitjans del segle XIX i per mitjà de casaments -havent mort tots els homes de la família Galí, un membre de la família es va casar amb la filla de la casa- la família va entrar en possessió del mas Cornet. Mentre la propietat estava integrada pels dos masos la família va residir a Can Cornet, deixant el mas Basora en mans de masovers, retornant cap al 1920 a la casa original.</p> | 41.7644800,1.7945900 | 399803 | 4624329 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70464-foto-08218-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70464-foto-08218-10-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | La casa conserva una interessant col·lecció de documents antics. També es conserva una petita col·lecció de fotografies antigues. Dins les propietats del mas no es conserva actualment cap tina ni barraca de vinya. En terres del mas, a tocar de l'actual carretera de Cardona, es va construir durant la guerra civil un camp d'instrucció militar amb barraques i trinxeres. Curiosament la família no guarda cap tradició familiar relacionada amb la llegenda dels captius de Joncadella on presumptament estaria implicat un dels seus membres. Tampoc no es coneix la tradició del la curació dels herniats. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70470 | Santuari i hospederia de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-i-hospederia-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913), Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G.(2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A. (1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XVIII | <p>El conjunt arquitectònic és format per dos edificis: l'església i l'Hospederia destinada originàriament a l'acolliment de pelegrins. L'església és un edifici de planta rectangular d'una sola nau cobert a dues aigües i orientat a llevant i amb un presbiteri rectangular. La façana principal és ben senzilla trencant la monotonia del parament un petit rosetó i un petit portal tipus romà, d'accés a l'església, de petites dimensions i d'estil neoclàssic, rematat per un frontó simple triangular de tipus entretallat, amb decoració de fretes quadrades, en grups de quatre, i on s'ubica una petxina (tipus de fornícula) que acull una figura escultòrica femenina que representa la Mare de Déu de Joncadella; portal amb pilastres decorades amb motius geomètrics i contrapilastres llises, amb fris decorat amb motius geomètrics. Porta bifoliada de fusta, amb vidriera a la part superior de les fulles (4 vidres), i reforçada per una reixa de ferro colat. A pesar d'això, l'accés habitual a l'església es fa pel cantó de migdia mitjançant un cos adossat als peus de la nau a mode de porxo emmarcat per dues grans arcades que deixa pas a un portal romànic reaprofitat de l'església anterior. Es tracta d'un portal rodó amb doble rosca. L'interior de l'església es troba presidit per un cambril amb la imatge de la Mare de Déu de Joncadella, acompanyada als peus per dues figures masculines que representen el miracle des dos captius alliberats per la Mare de Déu. Es tracta d'una nau única amb capelles obertes als laterals dedicades a diverses advocacions. L'edifici de l'hospederia es troba en part construït sobre l'antic cementiri de l'església. Es tracta d'una antiga construcció del període de l'església adossada al llevant i rehabilitada els últims anys com a restaurant.</p> | 08218-13 | Sant Martí de Torruella | <p>L'església de Santa Maria de Joncadella apareix esmentada l'any 1031, i posteriorment el 1044, encara que fins el 1218 no consta com a parròquia adscrita a la canònica de Santa Maria de Manresa. Resulta especialment difícil d'identificar aquesta església en aquests primers segles ja que la riera del seu nom antigament portava el del riu d'Or com el que passa per Santpedor. La despoblació del segle XIV reduí aquesta parròquia a la categoria de filial de Santpedor i quedà en un estat d'abandonament, ja que inclús el seu rector vivia a Manresa. En aquestes condicions no es d'estranyar que patís tot tipus d'espoliaments, com el que denuncia el 1591 Pere Vinyes, mosso de la casa Besora, quan denuncia el robatori d'una de les campanes de l'església, i el 1671 el robatori d'una caixa de diners. La forma que tenia aquesta església ens és totalment desconeguda ja que es va reconstruir per complert el 1748. S'ha pogut conservar l'escriptura de contracte de construcció signada pels administradors de l'església i el mestre de cases Joan Esplugues. El preu de l'obra va ser de 1300 lliures i el projecte era obra de l'escultor-arquitecte Josep Sunyer. No se sap amb exactitud quan va ser acabada i decorada, però probablement ho va ser a principis del segle XIX, ja que el 1807 es fa un contracte per realitzar l'actual retaule de l'altar Major per part de Jaume Padró, escultor de Manresa, i el 1819 es pinten les parets i la nau. Fins el 1879 fou parròquia convertint-se aleshores en sufragànea de Santpedor i després de Sant Martí de Torruella. (AA.DD, 1984). La imatge de la Mare de Déu de Joncadella va ser reposada al monestir l'any 1949 després dels esdeveniments de la Guerra Civil.</p> | 41.7660500,1.7949300 | 399833 | 4624503 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70470-foto-08218-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70470-foto-08218-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70470-foto-08218-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Segons la tradició que repeteix el model de les llegendes de les Mare de Déus Trobades, en època de les invasions musulmanes els cristians varen amagar les seves imatges en llocs amagats, coves i refugis amb l'objectiu de protegir-les del saqueig sarraí. Quan aquests van ocupar de nou les seves terres moltes d'elles van ser retrobades de forma miraculosa. Així va ser com una pastora de bous de Castellnou de Bages qui va observar com cada dia a l'hora d'anar al bosc un dels seus bous s'estava agenollat en el lloc de la desconeguda cova que cobrien mates i joncs. Davant de la insistència de l'animal, apartà dites mates i joncs i descobrí la cova i dintre d'ella la imatge de la Mare de Déu. Al costat de la cova on es va produir la troballa, els cristians van aixecar una església per venerar el fet i aquesta es va convertir en santuari marià. Al marge de les llegendes, el topònim Joncadella data ja del segle XI com a 'ionchatella'i en efecte, fa referència a un indret amb abundants plantes d'aquest tipus. El lloc fou centre d'una important devoció mariana durant tota l'època medieval i moderna. Hem de tenir en compte que la majoria d'aquestes llegendes daten del segle XIV. La importància d'aquest santuari marià bé donat tant per la seva situació geogràfica, ben bé al centre del Pla de Bages, molt a prop de Manresa i molt ben comunicat (al costat de camí que anava de Manresa a Cardona) com per la categoria de la devoció, de tal manera que de tots els santuaris marians de la comarca del Bages, aquest era considerat el més important i d'una categoria superior als altres i entre totes les Marededeú, la de Joncadella era considerada la patrona del Bages i allà on es feien peregrinacions i cultes en les situacions més difícils. D'entre totes elles destaca especialment la tradició dels romiatges i peregrinacions realitzades en ocasions de sequeres i inclemències meteorològiques. Moltes d'elles es troben perfectament documentades com són les peregrinacions organitzades el 1438, el 1477, el 1502, el 1628 i algunes altres organitzades per entitats com la del 1877 i la del 1879 per l'Associació Reparadora de Pius IX. Lligades al Santuari de Joncadella i a la Mare de Déu es troben diverses llegendes i tradicions com la dels Captius de Joncadella o la de la curació dels herniats. Una altra de les manifestacions festives que tenien lloc a principis de segle al santuari, segons Josep Basora, és la cantada que una entitat anomenada 'Els guerrers escaldats' de Manresa feia un dia a la primavera. Al costat d'on actualment es troba la font del santuari hi havia un pilar amb una pica gran de pedra als peus on es ficava el cap d'aquesta entitat i dirigia una coral formada per la resta dels membres que cantava. Aquesta entitat ha estat identificada com una entitat manresana que durant els anys vint i trenta actuava a Manresa amb caràcter lúdic i festiu. Es conserva vigent la tradició dels Goigs de la Mare de Déu de Joncadella que són cantats el dia de Pasqua i el dia de la Mare de Déu d'Agost després de la missa. Entre les virtuts que als goigs se li reconeixen a la Mare de Déu es troba la d'ajudar a les dones en el part i la de curar les criatures trencades, a més de la llegenda dels captius. El cambril de l'església és presidit per una imatge de la Mare de Déu de Joncadella del segle XVIII. | 98|99|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70476 | Mas les Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-cots | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402</p> | XVIII | La casa no ha patit reformes estructurals en els últims cent anys. El fet de no ser habitada fa que la seva degradació sigui constant, trobant-se en un estat de conservació força dolent. | <p>Conjunt arquitectònic format pel mas les Cots i un seguit de construccions adjacents de diferents èpoques. La casa pròpiament dita és de planta quadrangular amb coberta a dues aigües de teula. Consta de planta baixa on són ubicats els cellers i magatzems de la casa, pis principal adequat com a vivenda i golfes. La façana principal és orientada a migdia obrint-se al mig un portal adintellat que constitueix l'entrada principal de la casa. La construcció és feta en mur de maçoneria amb pedra irregular i arrebossat. Un conjunt de finestres i balcons amb la brisa i els brancals reforçats en totxana s'obren a la façana principal destacant especialment al pis de les golfes un finestral rematat amb una balustrada de ceràmica. L'interior de la casa conserva tres grans tines a les quals s'accedeix des del replà de l'escala principal. Dues tines més es troben adossades a la façana de ponent. Destaca del conjunt l'antiga sala menjador que encara conserva l'enrajolat original de principis del segle XX fins a l'alçada de mitja paret. Adossats a l'exterior de la casa pel seu cantó de llevant i donant la volta fins a ponent es conserven un conjunt de coberts de diferents èpoques formant un pati o era tancada davant de la façana principal de migdia. A principis del segle XX es va afegir al cantó de ponent i migdia un cos en totxana destinat a vivenda dels masovers. Complerta el conjunt de Les Cots tres pous circulars propers a la casa conservant un d'ells restes d'un molí de vent.</p> | 08218-16 | Sant Martí de Torruella | <p>L'existència del mas Les Cots és documentada des del segle XIII com a propietat del monestir de Sant Benet de Bages. És així com el 1292 tenim notícia sobre Guillem de Cots que rendeix acte de vassallatge a l'administrador de dit monestir (AA.DD, 1984). El 1307 en un document referent als límits d'una peça de terra torna a apareix el nom de Guillem de Cots de la parròquia de Sant Martí com a possible referència al mas. (AA.DD, 1984) . Una nova referència documental la tornem a trobar el 1318 quan Rania, originària de Callús, entra per núpcies al mas Cots rendint acte de vassallatge al monestir de Sant Benet (AA.DD, 1984). El mas Cots també és anomenat al fogatge fet el 1553 quan Francesc Cots és esmentat com habitant de la casa. (AA.DD, 1984). Ja el 1598 Francesc Cots arrendava terres per a pastures a Francesc Soler (AA.DD, 1984) i al llarg del segle XVII i XVIII la casa devia convertir-se en una de les més importants de la zona assimilant algunes altres cases de la vora com el Mas Soler. És així com a la documentació que es conserva a aquesta última casa, apareix anomenada com 'El Soler de les Cots'. La producció de vi i aiguardents devia ser una de les principals de la casa ja que a finals del segle XIX (1890-91) comptava amb 4 rabassaires i una extensió de 6 hectàrees plantades de vinya. La família Aloy, actuals propietaris del mas Soler havien estat parcers de Les Cots que finalment van acabar adquirint la seva propietat a finals del segle XIX. No es tenen dades de com van anar canviant els títols de propietat ni de com es van anar disgregant les antigues finques. Al 1800 apareixen com a habitants de la casa la família Iglesias (AA.DD, 1984). Finalment, la casa va ser venuda a finals dels anys 40 a l'empresa constructora Ribas i Paradell de Barcelona. La família Rovira, la va adquirir poc després, essent encara els actuals propietaris</p> | 41.7808000,1.8014700 | 400400 | 4626133 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70476-foto-08218-16-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | La casa de les Cots conserva una barraca de vinya quadrada dins de la seva propietat. També es conserven com a restes de les antigues feines agrícoles: 1./ Una premsa de vi. 2./ Una màquina de ventar. La casa no conserva cap document ni fotografia antiga, però pel seu lligam amb el mas Soler podria trobar-se alguna referència dels antics propietaris en la documentació que es conserva en aquesta casa. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70478 | Mas can Canals Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-can-canals-nou | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402</p> | XVIII | Segons els actuals propietaris la casa no ha patit cap reforma estructural des de què la van adquirir l'any 1947, conservant bigues i dependències. Només el pati amb els horts i corts ha estat convertit en jardí i ha estat substituïda la primitiva porta d'entrada per l'actual portal adovellat. També van ser enderrocades sis tines de planta quadrada del conjunt que es trobaven en mal estat. | <p>El conjunt arquitectònic de Can Canals Nou és format per la casa de Can Canals pròpiament dita, l'antiga casa dels masovers adossada al cantó nord i ara convertida en pisos de lloguer, alguns coberts construïts modernament als voltants i un conjunt de quatre tines de planta circular ubicades a uns metres de la façana principal de migdia. La masia és de planta quadrangular amb coberta a doble vessant. Esta formada per planta baixa i pis principal adequats com a habitatges; i segon pis sota teulada. La façana principal és orientada a migdia era formada originalment per un gran portal d'entrada arquitrabat amb llinda, però degut al seu mal estat va ser substituït al 1947 pels actuals propietaris per una la gran arcada adovellada que es pot apreciar actualment. Una de les dovelles d'aquesta arcada té gravada la data de 1715 que es correspon a la data d'un antic document referent al mas que els actuals propietaris van trobar i van prendre com a significativa. La casa queda tancada a ponent per un pati emmurallat que tancava antigament horts i corts i està adequat actualment com a zona de jardins i dóna accés a la porta de ponent de la masia. La casa conserva un celler soterrat i una de les tres grans tines de què constava. La superfície aproximada de la casa és de 500 m2. El parament de construcció és fet amb pedra i a algunes parts com la façana de llevant amb tovots. Totes les parets exteriors de la casa es troben arrebossades des d'antic. Al cantó nord de la casa es troba adossada l'antiga casa dels masovers i que va ser convertida al seu dia en pisos pels obrers de la fàbrica propera de Can Canals i recentment en vivendes de lloguer. Tot el conjunt -masia i antiga casa de masovers- sembla integrat en un sol bloc. Completen el conjunt quatre tines de planta circular. La casa conserva al seu interior una capella privada dedicada al Sagrat Cor. L'origen de la capella es remunta a la família Margarit a mitjans del segle XIX. Aquesta capella va ser cremada durant la Guerra Civil (1936-1939) conservant de l'original només els paviments dissenyats per Gaudí, que són molt semblants als de la casa Batlló de Barcelona. Després de la destrossa de la guerra, la família Rojas va preocupar-se per refer-la encarregant un nou altar a un tallista de Callús anomenat Morera. La decoració i els daurats van anar a càrrec del Sr. Pons, daurador de Vic. L'altar imita l'estil barroc i es troba presidit per la figura del Sagrat Cor de Jesús, acomnpanyat a banda i banda per les figures de Sant Josep i la Mare de Déu del Carme. A ambdós costats de la capella es troben Sant Isidre i Sant Antoni. En tots els casos es tracta d'imatgeria d'Olot. La capella es troba actualment habilitada per fer cerimònies religioses i és utilitzada de forma privada pels propietaris de la casa.</p> | 08218-17 | Sant Martí de Torruella | <p>Conegut com Can Canals Nou, aquest mas es troba documentat des del segle XVI. Al segle XVIII el mas formava part de les propietats del mas Canals de Montesquiu o Canals Vell. A finals del segle XIX (1890-91) comptava amb 12 rabassaires i una extensió de 22 hectàrees plantades de vinya l'herència de les quals les formen un conjunt de tines ubicades al costat del mas (AA.DD, 1984). No es coneix el nom dels primitius propietaris ni com Can Canals Nou va esdevenir una propietat independent de Can Canals Vell. Segons la informació facilitada per l'actual propietari: Josep Rojas i Miró, la casa va pertànyer a la família Margarit almenys durant la primera meitat del segle XX. Aquesta família va abandonar el cultiu directe de la terra limitant-se a viure de les rendes que els proporcionava el lloguer del molí convertit en fàbrica tèxtil -fàbrica de Can Canals- per la família Gomis, dels pisos dels obrers construïts a l'antiga casa dels masovers el 1922 i de les rendes dels parcers. El 1947 la propietat formada pel mas i 70 ha. de terra va ser adquirida pel Sr. Josep Rojas i Bonvehí, romanent avui dia en mans del seu fill Josep Rojas i Miró. El 1947 quan la propietat va ser adquirida encara hi havia els antics pisos dels obrers construïts a l'antiga casa dels masovers on hi van viure dues persones fins el 1962 en què van quedar abandonats. Actualment la casa s'utilitza com a habitatge particular de la família Rojas. Els pisos de l'antiga casa dels masovers van ser condicionats i convertits en sis habitatges que es troben actualment ocupats. Les quatre tines circulars que formen part del conjunt de la casa també han estat recuperades pels actuals propietaris, essent enderrocades les sis de planta quadrada, degut al seu mal estat de conservació.</p> | 41.7606900,1.7887700 | 399313 | 4623915 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70478-foto-08218-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70478-foto-08218-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70478-foto-08218-17-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C.SL. (Raquel Valdenebro) | Els actuals propietaris no tenen referència de cap fons fotogràfic ni cap arxiu documental referent a la casa. La casa conserva dins les seves propietats dues barraques de vinya de planta quadrada. | 96|98|116|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | |||||||
| 70480 | Fàbrica Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-gallifa | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J. (1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J. (1984), Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204. GUERRERO SALADO M. (1993), Projecte bàsic i d'execució de la sala de cultura Gallifa. Sant Joan de Vilatorrada. MASANA S. (1989), Industrial Anònima Gallifa Vila i Companyia (fàbrica Gallifa): Treball de recerca històrica sobre la fàbrica de filats de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XIX | La nau de la fàbrica ha estat objecte de diverses intervencions arquitectòniques en els últims anys, rehabilitant i readaptant l'antic espai als nous usos. Un cop definit el seu tancament el 1977, l'edifici va entrar en un procés de decadència i abandonament sense precedents convertint-se en a principis dels anys 80 en un edifici en ruïnes. El 1987 l'edifici i les construccions annexes van ser adquirides per l'Ajuntament. El 1992 va ser adquirits els terrenys dels voltants propietat de la família Gallifa amb l'objectiu de destinar-los a zona verda. El Pla General d'Ordenació del 1983 qualifica el recinte com a sistema d'equipaments polivalent i l'edifici es relacionava com a edifici a mantenir i protegir. El 1993 es va aprovar un pla anomenat ' Pla especial de la reforma interior de la fàbrica Gallifa', que es limitava a la fàbrica, doncs l'espai dels patis es qualificava com a espai lliure d'ús públic. El 1993 es van dur a terme les primeres reformes a la planta baixa amb l'objectiu de crear una zona polivalent per a activitats múltiples. La sala principal ocupava les dues terceres parts de la planta, i l'altre tercera part era destinada a escenari, magatzems i camerinos. També va ser reformada part de la teulada amb encavallades metàl·liques sense recolzament intermedi. L'any 1998 va ser objecte una segona consolidació estructural amb la formació del C:I.O. A la segona planta i amb la creació d'una escala i un ascensor que intercomunicava les plantes, creant també un vestíbul general i tornant a reformar la teulada. L'any 2000 es va aprovar un tercer pla de reformes destinat a rehabilitar la primer planta amb l'objectiu de crear una biblioteca municipal. Paral·lelament es va aprovar un projecte d'urbanització de l'accés i la creació d'un nou nucli de comunicacions i accessos a la façana sud, preveient enderrocar coberts annexats a la façana nord i est per tal de recuperar obertures. | <p>Conjunt arquitectònic fabril format per l'antiga fàbrica Gallifa i tot un seguit d'edificacions i coberts annexos de diferents èpoques que ocupen una superfície total de 3.500 m2. L'edifici de la fàbrica és de planta rectangular, de 22 x 49 m. cobert a dues aigües amb teula sobre encadellat ceràmic. L'edifici és format per planta baixa, dos pisos i golfes ocupant cada planta uns 1.000 m2 construïts. Construït en mur de maçoneria amb pedra sorrenca i morter de calç amb formes irregulars i reforçat amb totxana en alguns punts després de la seva rehabilitació i arrebossat completament en ciment . S'obren a les quatre façanes un seguit de finestrals i pòrtics unidireccionals cada 3 o 4 m. permetent una gran il·luminació interior. A diferència de les altres dues fàbriques que constitueixen el conjunt fabril de Sant Joan -Burés i Borràs- la fàbrica Gallifa no manté una posició perpendicular al riu sinó que la seva orientació és en diagonal, en sentit E-O, mantenint la seva entrada principal a diferència de les altres a Ponent. Una sèrie de coberts envolten la construcció i la limiten amb la veïna fàbrica Burés. A llevant destaca un cos quadrat d'època recent construït en totxana i adossat al llarg de tota la façana fins a l'alçada del primer pis. Es tracta d'un cos cobert a dues aigües. Destaca un altre cos rectangular afegit a la seva façana de migdia. Un altre rectangular cos s'adossa a la façana de ponent pel seu cantó N-O a mode de torre sobresortint un pis per sobre de l'alçada general de la fàbrica. També adossat a la façana nord es troba un cos més baix amb coberta obliqua. De tot el conjunt destaca un seguit de coberts d'antiga factura ubicats al cantó N-O construïts en mur de maçoneria que conserven encara els antics portals adovellats d'accés i l'embigat de fusta original. Destaca de tot el conjunt la seva xemeneia octogonal de maó ubicada al cantó S-E de la fàbrica. La nau de la fàbrica ha estat objecte de diverses intervencions arquitectòniques en els últims anys, rehabilitant i readaptant l'antic espai als nous usos. Forma part del conjunt de la fàbrica l'estructura de la resclosa que és compartida amb les altres dos fàbriques veïnes de Sant Joan ( Borràs i Burés)</p> | 08218-18 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Amb data 8 d'Abril de 1845, la societat formada per: Llorenç Balari i Ferrer, Isidre Argemí i Gneres, Maurici Torres i Cornet i Francesc Gallifa i Gomis, industrials ja assentats a Manresa, adquiriren uns terrenys a la veïna població de Sant Joan, on l'any 1860, en Francesc Gallifa, associat amb Argemí i Vila, aixecaria la fàbrica de filats coneguda com a fàbrica Gallifa. Prèviament Gallifa havia entrat en contacte amb els altres industrials de Sant Joan (Borràs i Burés) i entre el 1850 i 1853 es construïa el salt d'aigua que donava energia a la fàbrica. Inicialment la fàbrica funcionava amb vapor i salt d'aigua fins que el 1913 va arribar l'energia elèctrica. La dependència de la força de l'aigua va continuar encara durant força temps, així, el 1933 i 1934 es va modernitzar la turbina i s'hi va posar un alternador accionat per la força del salt d'aigua i els anys posteriors a la Guerra Civil, degut a les restriccions elèctriques, la fàbrica es veié obligada a modernitzar el salt d'aigua de Can Canals. El 1945 es va adquirir un grup electrogen. Les obres de la fàbrica duraren 5 anys i en 1865 es posava en funcionament la instal·lació de tres plantes. El capital inicial era de 575.000 rals i les instal·lacions eren d'una gran magnitud per a l'època: 6.390 fusos i 24 cardadores, i hi treballaven 51 persones. El 1885 la companyia que explotava la fàbrica juntament amb d'altres a Manresa i Cardona es va transformar en Baleri, Gallifa, Vila i Cia. La societat va durar tretze anys fins que el 1898 es va dissoldre i es constituïa una altra: Gallifa, Vila i Cia. Els nous socis eren Magí Gallifa, fill de Francesc Gallifa; Lluís Vila i Josep Matas i posseïa fàbriques a Cardona, Manresa i Sant Joan; i encara el 1927 es transformar en la Industrial Anònima GVC amb els mateixos socis més o menys. A diferència d'altres fàbriques, la Gallifa es va mantenir durant cent vint-i-set anys amb la mateixa trajectòria empresarial i sobretot familiar. L'aiguat del 1907 va afectar la fàbrica tant com a les altres fàbriques del Cardener inundant tota la planta baixa i destrossant la maquinària. Al 1922 hi treballaven 21 homes i 91 dones distribuïts per càrrecs: director, dos selfactors, una contínua, quatre preparadors, tres manyans, dos dependents, un fuster, dues selfactines, tres bataners, cinc cardadores, dos carreters, dos paletes, set nuadores, 32 metxeres i 53 filadores. El personal no va variar mai d'una manera substancial. La conflictivitat laboral ha estat present sempre al llarg de la seva història, així quan a principis del segle XX es van imposar diverses lleis sobre la reducció de la jornada de treball; a la fàbrica Gallifa les dones treballaven 68 hores i mitja a la setmana quan la legislació només en permetia 66; i els nens treballaven 7 quan només podien treballar-ne 6. L'inspector sancionava l'empresa, però als propietaris els resultava més profitós pagar la multa i no modificar la jornada laboral. També és conegut l'episodi de la vaga general del 14 de juliol de 1890 que finalitzà amb la mort d'un dels treballadors per un tret del sereno de la fàbrica, en un episodi de gran tensió laboral. Són notables també els incidents produïts durant el procés de tancament de la fàbrica. S'hi treballava fonamentalment el cotó, encara que els últims anys es va introduir el polièster i la viscosa. Els anys 60 van suposar l'inici de la crisi i, quan es produir el tancament de les fàbriques de Cardona i Manresa, la de Sant Joan es va veure obligada a sucumbir tancant portes el 1978. (SOLANELLES, 1999) (CAMPRUBÍ, 1984).</p> | 41.7440000,1.8071800 | 400818 | 4622041 | 1860-65 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70480-foto-08218-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70480-foto-08218-18-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Actualment el Centre Cívic i Cultural de l'antiga fàbrica Gallifa es gestiona a través de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sant Joan, encara que les altres regidories també facin ús de la seva infrastructura. L'organització corre a càrrec de la Comissió de 'Cal Gallifa' que fa el calendari anual d'activitats i organitza els dies i els recursos materials. Aquesta comissió és formada pels treballadors del centre 'Cal Gallifa', per les regidories de l'Ajuntament i per les Entitats: Grup de Teatre Xalana, Grup de Teatre Parany, El Sidral, Associació de Balls de Saló, el Casal de la Gent Gran, La SCCR La Verbena, Orco's, Blau Nit i Xarxa Sant Joan. El cicle d'actes que es du a terme és ampli i variat donada la polivalència de les sales: Balls, actes socials, dinars populars, teatre etc.. A més a més s'han de tenir present les activitats muntades de forma permanent com les oficines del CIO (Centre d'Iniciatives i Ocupació) organitzades a la segona planta i la futura Biblioteca de la primera planta | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||
| 70482 | Fàbrica Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-borras | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204. SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XIX | La part reutilitzada actualment es troba en bon estat de conservació. Molt pitjor és el de la zona de ponent de la fàbrica que manca d'ús. La xemeneia antiga de la fàbrica va ser enderrocada fa uns anys per la perillositat que representava el seu precari estat de conservació. | <p>Conjunt arquitectònic format per la fàbrica Borràs i les seves antigues dependències. La fàbrica és un edifici de planta rectangular amb coberta a dues aigües de teula. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. S'obren a les quatre façanes de la fàbrica un seguit de finestrals verticals rectangulars que li proporcionen la il·luminació interior. La façana principal és a llevant mantenint una orientació en perpendicular al riu Cardener i una orientació E-O. La construcció es feta amb mur de maçoneria, restant totalment arrebossada i mantenint la façana principal pintada de color blanc. Tot un seguit de cossos i coberts s'adossen i envolten la fàbrica completant en conjunt. S'afegeixen a la fàbrica una sèrie de coberts pel seu cantó de migdia, llevant i nord creant tot un espai entre mig a mode de pati interior. Són els més antics els del cantó nord que tanquen la fàbrica seguint la línia del carrer del Pont amb un edifici de grans proporcions. Un cos posterior s'adossa a la façana nord superant l'alçada de la fàbrica a mode de torre quadrangular sense quasi obertures i trencant la perspectiva lineal i unitària de la façana. Aquesta construcció és feta en totxana. Són també antics el conjunt d'edificacions que s'adossen al cantó S-O de la fàbrica ubicades al costat de la resclosa. Destaca d'aquest conjunt una xemeneia de planta quadrada i de petites proporcions construïda en totxana. Forma part del conjunt de la fàbrica l'estructura de la resclosa que és compartida amb les altres dos fàbriques veïnes de Sant Joan ( Gallifa i Burés)</p> | 08218-19 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La història de la fàbrica està lligada a la del seu fundador, Oleguer Borràs, que el 1835 vivia del producte i del gènere que fabricava amb un teler a mà, i que els diumenges i festius sortia a vendre. Quan va comptar amb l'ajuda dels seus fills -Isidre i Ignasi- tot preveient les expectatives de la industrialització tèxtil que s'estenia arreu, va emprendre la construcció d'una fàbrica tèxtil. Amb el seu amic Burés solien passar resseguint el curs fluvial del Cardener buscant algun salt d'aigua on instal·lar-se fins que va trobar com a idoni el lloc de Sant Joan. Els lligams entre les fàbriques Burés i Borràs van ser estrets no només als començaments sinó que ambdues famílies industrials va emparentar-se. Esteve Burés i Arderiu es va casar amb Raimonda Borràs i Pons, germana d'Ignasi Borràs el 1854. Prèviament van haver de solucionar els problemes de la concessió de l'aigua i comprar el permís per construir una resclosa el 1851. Ambdós industrials (Burés i Borràs) compartien també la resclosa (fitxa 24) . L'edifici es va aixecar als vols del 1855. El capital social era de 154.000 rals i comptava amb 2.000 fusos, tres cardadores i 31 persones treballant. L'energia era bàsicament hidràulica, i el 1866 es va instal·lar un màquina de vapor amb una potència de 25 CV. Uns anys més tard, cap al 1870, el seu fill Ignasi es va instal·lar a Castellbell i el Vilar creant la Colònia Borràs encara existent avui dia. El 1902 una part de la maquinària industrial que hi havia a l'edifici de Sant Joan va ser traslladada a Castellbell. Dedicada fonamentalment a la filatura, el productes Borràs eren apreciats internacionalment i varen obtenir la medalla d'or a l'Exposició Universal de París. L'aiguat del 1907 va afectar a aquesta empresa tant com a les altres de la riba del Cardener. El 1909 mor Oleguer Borràs i la indústria passa a mans de la seva vídua i els seus fill. L 1922 comptava amb 142 treballadors: 36 homes i 106 dones. Poc a poc Borràs va anar desplaçant-se cap a Castellbell i la nova fàbrica de la família a Santa Maria d'Oló. La fàbrica de Sant Joan va ser llogada a altres industrials com les Indústries i Magatzems Jorba que la va explotar entre 1928 i 1931. Del 1931 al 1972 va ser explotada per l'empresa Montaner i Font fins que aquest mateix any va tancar portes. Actualment l'edifici es troba compartimentat i llogat a petits taller metal·lúrgics. (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7451000,1.8081100 | 400897 | 4622162 | 1855 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70482-foto-08218-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro | Part de l'estructura de la fàbrica ha estat reutilitzada per la instal·lació de moderns tallers i magatzems. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||
| 70484 | Fàbrica Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-bures | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204. SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XIX | L'edifici de la fàbrica va ser abandonat a finals dels anys 60 entrant en un estat de degradació força ràpid i acusat. | <p>La fàbrica Burés, també anomenada 'Fàbrica del Mig' es troba instal·lada entre les fàbriques Borràs i Gallifa. Es tracta de tot un conjunt arquitectònic format per l'edifici de la fàbrica i tot un seguit de construccions de diferents èpoques adossades. La seva orientació és perpendicular al riu Cardener en sentit E-O, mantenint l'entrada principal al cantó de llevant a tocar del riu, ja que la banda de ponent limita directament amb el rec de la resclosa. L'edifici de la fàbrica pròpiament dita consta de plata baixa, i dos pisos i és coberta a quatre aigües amb teula. Construïda en mur de maçoneria es troba actualment arrebossada en tot el seu exterior. S'obren a les tres façanes -nord, migdia i llevant- un seguit de grans finestrals rectangulars que li proporcionen la il·luminació natural. Molts d'aquests finestrals es troben reforçats amb dovelles de maó. Una sèrie de construccions s'adossen a les quatre façanes formant un conjunt complex. Destaca especialment el cos adossat a la façana de ponent per ser el més antic i trobar-se a tocar de la resclosa. Es tracta d'un cos rectangular amb finestres irregulars que arriba fins a l'alçada del primer pis. Destaca també d'antiga factura la torre adossada al cantó N-E . Els coberts que s'adossen als cantons de Ponent i Llevant són de recent edificació i aprofitats actualment com a seu de indústries i tallers actuals. Forma part del conjunt de la fàbrica l'estructura de la resclosa que és compartida amb les altres dos fàbriques veïnes de Sant Joan ( Borràs i Gallifa)</p> | 08218-20 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La fàbrica Burés, també anomenada 'Fàbrica del Mig' es troba instal·lada entre les fàbriques Borràs i Gallifa. Els orígens de la fàbrica es remunten a l'amistat que unia Francesc Burés i Oleguer Borràs, els quals a més a més van emparentar-se el 1854 (Esteve Burés i Arderiu es va casar amb Raimonda Borràs i Pons, gemina d'Ignasi Borràs). Amb el seu amic Burés solien passar resseguint el curs fluvial del Cardener buscant algun salt d'aigua on instal·lar-se fins que va trobar com a idoni el lloc de Sant Joan. Prèviament van haver de solucionar el problema de l'aigua, comprant el permís per construir una resclosa el 1851. Ambdós industrials (Burés i Borràs) compartien també la resclosa. Pels vols del 1860 va alçar-se l'edifici fabril i l'empresa comptaria amb el nom de 'Francisco Burés i Compañía', referint-se també als seus fills. El capital social era de 178.000 rals, disposava de setze telers, 1.500 fusos i tenia 36 treballadors. Quan Francisco Burés va morir, els seus fills es van fer càrrec de la companyia, i el 1869 va passar a anomenar-se 'Burés Hermanos'. L'interès dels nous propietaris va anar disminuint a mida que s'interessaven per uns nous terrenys a Castellbell i el Vilar on van fundar la Colònia Burés, encara avui dia en actiu. L'aiguat del 1907 va inundar aquesta fàbrica com moltes altres del Cardener. El 1911 seguint el model de colònia, es van construir al costat de la fàbrica un grup de casetes formant un carrer que servirien d'estada als treballadors de la fàbrica (actual carrer Burés). A banda de les cases també es va aixecar una carnisseria, barberia i sala de ball. El 1922 comptava amb 30 treballadors: 25 dones i 5 homes i constava com a propietari Jaume Campmajor. Aquest va regir la fàbrica fins l'any 1958, quan un empresari sabadellenc, Pere Riba i Doménech, es va fer càrrec del negoci. Era l'origen de l'actual Auxiliar Tèxtil Riba, que va tenir el seu primer emplaçament en aquesta fàbrica fins que el 1965 va adquirir els actuals terrenys quedant totalment abandonada l'actual edifici. (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7447500,1.8078700 | 400876 | 4622123 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70484-foto-08218-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70484-foto-08218-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70488 | El Molinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinet-0 | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204</p> | XVIII-XX | <p>Conjunt fabril format per l'edifici de l'actual fàbrica tèxtil, les restes de l'antic edifici del molí i la resclosa. L'edifici més antic del conjunt és l'antic molí construït segurament al segle XVIII. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular construït en mur de maçoneria amb parament irregular unificat amb calç i arrebossat posteriorment, amb una orientació nord-sud, tenint l'entrada principal al cantó de migdia. A l'edifici originari es va adossar posteriorment, especialment entre els anys trenta i cinquanta del segle XX alguns cossos adjacents a l'alçada del primer pis, un d'ells, l'orientat a migdia en forma de terrassa a l'alçada del primer pis. Als baixos de la façana de ponent es conserva l'antiga porta que permet l'accés als baixos del molí i a la maquinària. Arquitectònicament aquests baixos conserven una gran arcada rebaixada feta en maó. Una llinda sobre aquesta porta marca la data del 1737 amb els noms de Josep i Jaume. Pot apreciar-se per sota de la casa el canal que deixa anar l'aigua de la resclosa i la retorna al riu. A la façana nord d'aquest edifici de l'antic molí, i seguint la línia del marge del riu, va adossar-se una primera nau industrial que comprenia les instal·lacions de la primera fàbrica tèxtil. Es tracta d'una estructura conformada per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines. Actualment es troba en desús. La nau a la qual s'adossa és una estructura rectangular coberta a dues aigües amb teula construïda en mur de maçoneria amb antics finestrals de mig punt reforçats en maó a la façana del riu que han estat tapiats. A aquest tram inicial de nau corresponent a la primera fàbrica es va afegir en direcció al nord un nou tram d'iguals proporcions construït en maó amb modernes obertures. Aquests dos conjunts formen un de sol, unificant-se en una moderna nau tèxtil. Uns metres més al nord es troba la resclosa que desvia part de l'aigua fins el canal de la fàbrica i fins la turbina que proporcionava energia. Aquest canal continuava pels sota de l'edifici del molí, fins retornar l'aigua al riu.</p> | 08218-22 | Sant Martí de Torruella | <p>Com el seu nom indica l'origen de l'actual fàbrica és un antic molí fariner construït a la riba del Cardener al segle XII (AA.DD, 1984) . L'existència d'aquest molí és constant al llarg dels segles, així a través d'un document del 1778 sabem que Josep Jaumandreu, moliner del molí de Les Feixes, dóna a perpetuïtat al seu fill Josep Jaume menor, el molí nou que pertany al mas Vilella, anomenat també Cornet de la Vilella. Una llinda ubicada sobre una porta de l'actual edifici del molí marca la data del 1737 i fa referència a dues persones d'aquesta família: Josep i Jaume. Aquest molí fariner serà el que es convertirà en la futura fàbrica de filats del Molinet el 1899. (AA.DD., 1988). Durant l'època d'eufòria del desenvolupament industrial a les conques dels rius, en Llorenç Figols i Figueres, llavors propietari del 'Molinet' convertí l'ús de les aigües i les estructures del vell molí, en una fàbrica que l'any 1899 fou arrendada a Lluís Roca i Casals, industrial de Sallent. En Roca feu funcionar una secció de telers. La riuada del 1907 va envair la fàbrica amb dos metres de fang - els senyals del nivell assolit per les aigües eren visibles fins fa ben poc- . Aquest inesperat succés arruïnà el fabricant i paralitzà la indústria. El seu fill Eudald Fígols es feu càrrec de l'explotació industrial, ampliant la nau principal - tal com és avui- i es dedicar a la fabricació de teixits de cotó tenint en plantilla fins a vuitanta treballadors. En l'actualitat els edificis i les instal·lacions fabrils i el salt d'aigua - que no funciona- continuen en poder de la família Fígols. L'empresa funciona actualment amb el nom comercial de 'Confeccions Sant Martí' i elabora vestuari especial de treball amb escassa ocupació laboral (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7706600,1.7860200 | 399100 | 4625026 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70488-foto-08218-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70488-foto-08218-22-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Encastat a la façana de migdia de l'edifici del molí poden apreciar-se encara restes de l'antiga passarel·la que travessava el riu a principis del segle XX. Els propietaris conserven dues fotografies antigues del conjunt fabril, una del 1910 aproximadament, i una altre també de principis de segle de l'interior de la fàbrica i els treballadors. No es conserva documentació antiga de la fàbrica. De l'antic molí es conserva la vella maquinària dels anys trenta del segle XX per obrir la comporta de l'aigua cap a la roda del molí que movia la turbina que donava energia a la fàbrica. La primitiva turbina es va perdre. Encastada al terra dels baixos de l'edifici del molí que van ser repavimentats els anys cinquanta es conserva una mola de l'antic molí fariner. El conjunt fàbril conserva una petita col·lecció dels anys 40 pertanyent a l'antic taller de la fàbrica. Entre d'altres eines es conserven: 1./Una màquina de foradar. 2./Un torn. 3./ Una serra. 4./ Una planejadora. 5./ Un fornal. 6./ Una enclusa. 7./ Una mola de pedra. La resclosa del molí actualment es troba inutilitzada. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70490 | Fàbrica de can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-canals | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204</p> | XVIII-XX | L'estat de conservació és molt dolent conservant-se només en bon estat de funcionament la resclosa que encara és utilitzada | <p>Conjunt arquitectònic format per les antigues dependències de la fàbrica tèxtil de Can Canals i la resclosa que li donava energia. El conjunt és format per tres edificis de diferents èpoques que formaven les dependències de l'antiga fàbrica. L'edifici principal era la fàbrica pròpiament dita ubicada al costat de la resclosa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis principal i pis sota teulada. La coberta és de teula a dues aigües. Trenquen les façanes de ponent, llevant i nord diverses sèries de portes a la planta baixa i finestrals al primer pis que permetien la il·luminació de l'edifici. Són portes i finestres de mig amb rosques i brancals reforçades amb maó. Les obertures han estat tapiades posteriorment. L'edifici és construït en mur de paredat. La façana de ponent és feta amb totxana i amb obertures més irregulars. Altre dels edificis que forma part del conjunt es troba aïllat a llevant de l'anterior i semblen ser un conjunt d'antigues dependències de la fàbrica (magatzems, oficines etc..) construïdes en la mateixa època que la fàbrica i amb les mateixes característiques. Complerta el conjunt un modern edifici construït a tocar de la façana de ponent de la fàbrica i a tocar de la resclosa que allotja les modernes instal·lacions de la central elèctrica. L'antiga resclosa és una estructura conformada per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines.</p> | 08218-23 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen de la fàbrica de Can Canals és un antic molí fariner documentat des del segle XVIII com el molí de Can Canals Nou per la proximitat a aquest mas. L'any 1884, Francesc Gomis i Soler - fundador anys més tard de la Colònia Gomis a Monistrol de Montserrat -, va instaurar-hi una filatura de cotó amb 4,000 fusos. Sense arribar a la categoria de Colònia industrial, ben segur que a tocar de la fàbrica hi devia haver instal·lacions properes adequades com a habitatges, ja que gran nombre d'obrers provenien del camp i feien vida durant la setmana de treball. L'aiguat del 1907 ensorrà l'establiment de queviures i inundà la cuina comunitària del personal. Al llarg del temps la fàbrica a anat canviant sovint de propietaris. El 1919 ho era la família dels empresaris tèxtils Josep i Joan Carné, que posteriorment es van traslladar a Castellgalí. Posteriorment passarà a mans de la família Margarit, propietaris del mas Can Canals i posteriorment la llogaren a la companyia 'Alsina, Rafart i Selga'. L'any 1922 hi havia una petita ocupació d'una vintena de persones. Uns anys després fou adquirida pels propietaris de la fàbrica Gallifa, que tancaren la fàbrica però explotaren el salt d'aigua amb l'objectiu de proporcionar energia a la seva fàbrica. Actualment és explotat com a central elèctrica pel Sr. Selga. (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7604900,1.7895200 | 399375 | 4623892 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70490-foto-08218-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70490-foto-08218-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70490-foto-08218-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||||
| 70496 | Carrer Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-bures | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J.: Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. 1998. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.: Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. 1944. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J.: La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. 1984. Pàgs.187-204. SOLANELLAS T.: Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.1999</p> | XX | Mentre que el grup de cases de llevant es troben en un estat força degradat i moltes d'elles estan deshabitades, les del cantó de ponent han mantingut un bon estat de conservació, sent habitades i reutilitzades actualment. | <p>Conjunt arquitectònic format per les cases del carrer Burés, conegut també com carrer del Mig de Sant Joan de Vilatorrada. Es tracta d'un carrer sense asfaltar d'uns setanta metres de llargada orientat en sentit nord-sud. El conjunt d'edificis que el conforma són un grup de cases adossades que sembla haver estat construït en dos moments diferents i que li dóna característiques diferents a una i a altra banda de carrer. Per una banda trobem el grup de cases del cantó de llevant formades per un pis a la planta baixa i primer pis sota teulada, amb coberta a dues aigües de teula. Es tracta d'un grup de cases primerenc i més antic que semblen haver estat construïdes en una primera fase. Són cases construïdes en mur de paredat que han estat arrebossades i pintades en blanc en la seva totalitat. La seva estructura és igual a totes i és formada per una porta d'accés que dóna al pis de la planta baixa, i una altra porta contigua d'aspecte similar que dóna accés a una escala que permet accedir al primer pis. Les finestres obertes a les façanes orientades a ponent amb vista al carrer són d'estructura rectangular alineades de forma paral·lela. Les úniques modificacions observables són la conversió d'algun pis de planta baixa en moderns garatge i per tant l'eliminació de la porta original que ha estat substituïda per una porta de garatge molt més ampla. Per l'altra banda trobem el grup de cases del cantó de ponent amb les façanes principals orientades al riu. Sembla tractar-se d'un grup de cases també adossades, construïdes posteriorment i formades per planta baixa i primer pis formant, a diferència de les altres, un sol conjunt. La construcció és en totxana, trobant-se l'obra arrebossada i pintada de color blanc. S' obre al primer pis de cada casa un balcó. Només una de les cases trenca la unitat del conjunt. Es tracta d'una casa que unifica dues de les cases antigues, i on ha estat reformada la façana, eliminant els balcons i les portes originàries. Pintada en color crema, ha estat adaptada per convertir-se en una llar d'infants.</p> | 08218-26 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Segons informació oral procedent dels serveis urbanístics de l'Ajuntament de Sant Joan, aquest carrer va constar durant un temps com a Passatge Mas Falquer, cosa que pot fer pensar que es troba edificat sobre unes antigues propietats d'aquest mas històric. Ara bé, la història del carrer Burés va lligada a la construcció i existència de la fàbrica Burés de Sant Joan. Aquesta fàbrica, construïda pels vols del 1860 per Francisco Burés amb el nom de 'Francisco Burés i Compañía' donava feina a principis de segle a unes 30 persones (25 dones i 5 homes) . La construcció de les tres fàbriques vora el riu va suposar un gran atractiu per la població de les àrees rurals del voltant. El fet de què Sant Joan no fos una població amb uns grans efectius demogràfics va fer que la majoria dels treballadors de les fàbriques provinguessin dels pobles rurals veïns. Era corrent que en principi els treballadors s'estiguessin al poble durant la setmana i marxessin el diumenge. Amb l'objectiu d'allotjar els treballadors que provenien de més lluny era normal que els amos de les fàbriques els provessin de cases i instal·lacions on hostatjar-se a l'estil d'una colònia industrial. El 1911 al costat mateix de la fàbrica la família Burés va encarregar la construcció de 6 casetes que servien d'estada als seus treballadors. Aquests edificis van acabar constituint-se en carrer, l'actual carrer Burés, anomenat també carrer del Mig a l'igual que la fàbrica. A banda de les cases hi havia també una carnisseria, una barberia i una sala de ball. Avui dia encara poden observar-se les restes d'unes sanefes que guarnien la sala i les restes de la fumera provocada pel foc amb que es van escalfar uns refugiats cordovesos durant la guerra civil. (SOLANELLES, 1999). Amb posterioritat el carrer ha seguit estant habitat, i una part de les cases (la del cantó de ponent) rehabilitades com a vivendes més modernes. Actualment, la part del carrer que toca a la fàbrica és considerada com a zona afectada en el nou Pla Urbanístic cosa que ha impedit reformar les cases i fa que moltes d'elles es trobin abandonades.</p> | 41.7453000,1.8076400 | 400858 | 4622185 | 1911 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70496-foto-08218-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70496-foto-08218-26-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'aspecte general és molt semblant al carrer d'una colònia industrial. Malgrat les dates històriques, al Cadastre de l'Ajuntament els dos grups de cases que formen el carrer són datades del 1900-1905, data que sembla més aproximativa que real. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 | ||||||
| 70498 | Mas Vilatorrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vilatorrada | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD (1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. DÍAZ P. (1980), Estudi del Mas Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XVII-XX | La casa va ser restaurada el 1968 per l'arquitecte Ros de Ramis. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa del Mas Vilatorrada i tot el conjunt de construccions adjacents que l'envolten. La casa pròpiament dita és un edifici format per tres cossos adossats construïts en diverses èpoques. Tota la construcció és feta en mur de maçoneria en pedra irregular unida amb calç. El cos més antic i nucli de la casa és el central. Es tracta d'un cos de planta rectangular format per planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües amb teula, i aixecat possiblement al segle XVII. Adossat al que era la façana principal d'aquest cos que es trobava orientada a llevant, es va adossar un altre cos també rectangular i estret format per planta baixa, primer pis i golfes, superant en alçada a la casa originària. La façana d'aquest cos es va convertir en la façana principal de la casa també orientada a llevant i oberta amb un portal amb arcada rebaixada amb una llinda que marca la data del 1790. Entre aquest nou cos adossat i la casa originària es conserva l'antic portal adintellat primerenc que connecta els dos espais. Als baixos d'aquest cos es va ubicar el celler i el primer pis quedava convertit en una gran galeria oberta amb tres grans arcades a la façana principal de llevant, i una a ponent. Del celler destaca un arc apuntat que separa dues estances. Es tracta d'un seguit d'arcades rebaixades amb els brancals fets amb pedra i la rosca amb maó. Aquesta galeria va ser tancada amb finestrals als anys seixanta pels seus actual propietaris. Una porta connecta el menjador de l'antiga casa que dóna accés a les habitacions amb aquest espai de galeries. L'interior de la casa conserva bona part de seu aspecte original, inclòs l'embigat de fusta. Destaca la cuina original de la casa ubicada a la planta baixa del cos central, conservada en perfecte estat, amb la xemeneia i mobiliari i piques antigues. D'igual manera tot l'interior de la casa es troba ple de col·leccions d'objectes diferents (estris del camp, mobles, olles de coure, premses de vi, pasteres etc..) de procedència forana al mas. A ponent de la casa es va adossar no sabem si ja al segle XVII o amb posterioritat un altre cos rectangular que en estar aixecat sobre una elevació del terreny dóna la impressió de ser més alt que la casa primitiva, però que és format també per planta baixa i primer pis. Es tracta d'un espai dedicat originàriament a tasques agrícoles, segurament a espai de tines. Actualment ha estat convertit en la casa dels actuals masovers. Forma part d'aquest cos una cisterna d'aigua de planta quadrada totalment integrada a l'entorn. Forma part del conjunt arquitectònic una era ubicada al S-O de la casa, en un espai una mica elevat formada per un cos rectangular amb coberta inclinada de teula, que es recolza sobre quatre pilars construïts en mur de maçoneria. Davant d'aquest cobert es situa l'espai enrajolat de l'era. També forma part del conjunt un seguit de tres tines aïllades ubicades uns metres al N-O de la casa. Es tracta d'una tina de planta quadrangular amb barraca adossada envoltada per dues barraques d'alçada inferior i de planta circular, tenint la del cantó de migdia també una barraca adossada. La tina del cantó nord al no tenir barraca ha estat netejada i habilitada recentment com a petita capella amb una imatge de la Mare de Déu a l'interior. Un altre dels elements del conjunt són un coberts ubicats sota l'era, uns metres a migdia de la casa, recentment rehabilitats com a garatge. Completen el conjunt arquitectònic un colomar de planta circular i gran alçada ubicat a ponent de la casa i dues petites casetes construïdes a mode de barraques de vinya. Aquests dos últims conjunts són de moderna construcció però estan fets amb el mateix tipus de pedra i la mateixa forma -mur de maçoneria- que la resta de construccions del mas.</p> | 08218-27 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Es tracta d'un dels masos més antics de Sant Joan. El topònim Vilatorrada apareix documentat ja el 1038. Es tracta d'un testament fet per Llopart, que entre altres disposicions deixa als seus fills Brocarol i Arbert les seves cases, horts i hortals de Vilatorrada. No fa referència en concret al mas però si a l'indret on es troben unes 'villae', gran explotació agrícola del període romà, i que durant la revolució feudal del segle X es defensaven amb torres 'torrada'. La descripció del lloc es correspondria doncs amb la d'una vila o explotació agrícola defensada per torres que donaria lloc a l'actual mas i que podria estar ubicat més o menys al mateix indret, ja que es tracta d'una zona aturonada fàcil de defensar (AA.DD, 1984). De la propietat del mas no se sap gaire cosa, el que si es coneix és que al segle XV el domini directe del mas corresponia al Paborde i a la Comunitat de Canonges de la Seu, i es coneix l'acta d'establiment que aquests feren: 'Nota que en poder de Pere Sala notari de Manresa als 31 dels mes de Agost de any 1479 lo Paborde y convent dels canonges de la ciutat de Manresa establiren tot lo Mas Vilatorrada a Francisco Vilatorrada ab totas las terras que en aquell sa contenten a cens de tres sous pagadors tots los anys lo dia o feta de nostra senyora de Agost y de altre part li encarregaren que tots anys agues de pagar una cortera de espelta de cens y que de tots los fruits que cullira en lo sobredit nos haya de pagar de dotsa corteras una per lo delme y primitia a ells i a sos successors com mes llargament se conte en lo acte de establiment que se feu a favor del sobre dit Fco. De Vilatorrada.' (AA.DD, 1984) El 1593 les condicions eren bàsicament les mateixes, doncs es conserva una sentència a favor de Joan Pic, monjo camarer del monestir de Sant Benet i Prebere Beneficiat de la Seu, sobre les seves possessions al mas Vilatorrada, i on s'especifica el que Pere Vilatorrada ha de pagar com a pagès emfiteuta del mas: quinze dotzenes d'espelta, tres sous moneda barcelonesa i el delme (AA.DD, 1984). El fet de pagar un cens fix feia que a la llarga els emfiteutes acabessin convertint-se pràcticament en els propietaris de la terra. L'any 1962 la casa va ser comprada pels seus actuals propietaris, la família Gúell.</p> | 41.7482800,1.8020300 | 400396 | 4622522 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70498-foto-08218-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70498-foto-08218-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70498-foto-08218-27-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. ( Raquel Valdenebro) | Destaca un rellotge de sol encastat a la façana principal de la casa als anys seixanta. La propietat no té barraques de vinya dins dels seus límits. La casa no conserva documentació ni fotografies antigues. Tota la casa es troba moblada amb objectes i mobles antics de diversa procedència. Originàries de la casa només són les quatre botes de grans proporcions ubicades al celler. Segons informació oral de la Sra. Maria Àngels Güell, propietària del mas, existia l'antiga tradició, lligada a la casa, de les Trementinaires. Segons explicacions seves a principis de segle aquestes dones tenien per costum pernoctar a la casa quan passaven pel municipi. | 93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 16:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,72 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.