Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70574 | Aiguamoll de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguamoll-de-les-torres | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | <p>Zona inundable ubicada al Torrent Fondo o Torrent de les Torres. El seu interès natural bé donat per ser una de les àrees que aporta bosc de galeria a la zona de les planes, per tant abunden els pollancres, àlbers, i oms, a més d'una roureda. També abunda el canyís i la boga. A la part de ponent, just on el desnivell cau sobre el Cardener, hi creixen boscos de pi blanc, alzina i roure. A més d'espai de nidificació d'aus, el Torrent Fondo és especialment interessant pel poblament d'amfibis, car s'hi reprodueixen diverses espècies pròpies de l'àrea bagenca: la salamandra, el gripau comú, el gripau corredor, el tòtil, el gripauet, la reineta meridional, i la granota verda. Per a algunes d'aquestes espècies, aquesta és la única àrea reproductiva dins d'una extensa zona mancada d'espais humits.</p> | 08218-92 | Sant Martí de Torruella | 41.7569900,1.8153500 | 401517 | 4623474 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70574-foto-08218-92-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||||
| 70579 | Alzines del carrer Alzines de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-carrer-alzines-de-sant-joan | <p>Es tracta d'un grup d'alzines sense cap singularitat específica a nivell natural, però que si ocupen un lloc com a espai històric lúdic i cultural. Aquest grup d'alzines formaven part d'un alzinar més extens que quedava a les afores del llavors incipient nucli urbà de Sant Joan de Vilatorrada. En mig de camps conreats i plantats de vinya, es conservava aquest petit alzinar que era el lloc ubicat lluny del poble on els nens anaven a fer el berenar del dijous gras, i on la gent del poble acostumava a anar en temes. d'esbarjo i jornades lúdiques.</p> | 08218-97 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>A mida que el poble anava creixent i desenvolupant-se en aquesta direcció l'alzinar va anar desapareixent. A mitjans dels anys seixanta es va construir l'escola pública Joncadella aprofitant aquells terrenys i es van traçar el nous carrers. El llavors alcalde Sr. Àngel Muntané va voler fer un esforç de memòria col·lectiva salvant un grup d'aquelles alzines i desviant el carrer que actualment fa una curva força tancada a fi poder conservar-les. Actualment aquestes alzines romanen dins del pati de l'escola. Aquell grup d'alzines són les que van donar posteriorment nom al carrer.</p> | 41.7430200,1.8036200 | 400520 | 4621936 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||||||
| 70516 | Aplec de la Mare de Déu de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913),Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G. (2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XIV-XX | <p>L'aplec de la Mare de Déu de Joncadella es celebra de forma tradicional el dia de la Mare de Déu d'Agost -15 d'Agost-. La programació i els actes solen repetir-se amb poques variacions des de principis de segle en que es conserven els primer programes d'aplecs. La jornada començava, el 1903, amb una missa solemne en honor a la Mare de Déu. Al final de la missa solen ser cantats els goigs. A continuació es celebrava una processó pels voltants del santuari i després un ball de bastons. La gent acostumava a quedar-se a dinar a l'alzinar del costat i a la tarda es continuava amb un rosari i després sessions de ball d'envelat de tarda i nit. Actualment la jornada és organitzada per l'Associació 'Amics de Joncadella' i comença amb un esmorzar de germanor, segueix amb una missa solemne i després algun acte de caràcter festiu: concurs d'ocellaires, de pintura etc. Es segueix amb una actuació de l'esbart de La verbena i a la tarda després d'una pregària mariana s'acaba la tarda amb una ballada de sardanes. La tendència d'aquests últims vint anys, degut a la facilitat de les comunicacions i transport, és a finalitzar els actes de la festa al migdia i tornar a dinar a casa. A aquest fer va contribuir notablement l'eliminació de l'alzinar que hi havia prop del santuari -propietat de Can Basora- que va reduir l'espai lúdic a uns pocs metres al voltant del santuari.</p> | 08218-36 | Sant Martí de Torruella | <p>Bona part dels aplecs i manifestacions festives entorn dels santuaris marians els trobem documentats a finals de l'Edat Mitjana -segles XIV i XV-, tenint en compte que són les dates en les quals trobem també l'origen físic de bona part d'aquests santuaris. A diferencia de les peregrinacions, ben documentades, i organitzades amb finalitats pietoses i devocionals- a Joncadella es troben documentades algunes durant els segles XIV i XV, organitzades des de Manresa a fi de pregar per la pluja o pel final d'epidèmies- els aplecs tenen un origen i una vocació predominantment lúdica i festiva. Dintre de les societats agràries, l'espai i el temps lúdic i religiós solen coincidir, de tal manera que als vols d'èpoques marcades pel final de feines agrícoles importants, solen marcar-se jornades festives -els aplecs-, destinats a la festa i a les relacions socials. Si tenim en compte que aquests santuaris es troben ubicats en espais naturals moltes vegades privilegiats, o bé en indrets limítrofes entre varies comunitats, por deduir-se que els aplecs, a més de manifestacions religioses ho eren de caràcter social i lúdic, a fi de posar en contacte persones de diverses comunitats i celebrar el final d'una feina agrícola, en aquest cas la collita de cereal.</p> | 41.7660500,1.7949300 | 399833 | 4624503 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70516-foto-08218-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70516-foto-08218-36-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | A l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa es troba una col·lecció de cartells anunciadors de l'aplec de Joncadella amb la programació de la Jornada, així com d'articles diversos i de goigs (1903-1990). | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70446 | Ara romana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-romana | <p>AA.DD. (1984) , Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. AA.DD. (1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD. (1984) Inscriptions romaines de Catalogne. I. Barcelone. Diffusion de Boccard. Paris. COMAS I CLOSAS F. (1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. SOLER QUINTANA F.(1951),'Hallazgo de un ara romana en San Juan de Vilatorrada'. Ampurias. Barcelona.'.</p> | II-III dC | L'estat de conservació és regular degut a la baixa qualitat del material i al llarg període durant el qual ha estat exposada a la intempèrie. | <p>Ara feta sobre gres, amida 87 x 23,4 x 21 cm. Es troba dividida en dos fragments degut a un tall longitudinal que se li va practicar. Consta de les següents parts: Basa , fust i coronament. Una basa formada per un plint quadrat de 50 cm de llarg i una motllura que la separa del fust. Un fust constituït per un prisma rectangular, de base quadrada 0,43 m. D'alçada i 0,40 m. d'ample. A la cara anterior del fust s'aprecien les restes d'una inscripció formada per cinc línies en lletra capital rústica. A la mateixa cara del fust, a la part superior, es pot apreciar un relleu d'uns 25 cm d'alçada que representa a la deessa Diana sobre un petit turó i amb un gos al costat. La deessa vesteix túnica curta fins els genolls, i té el tronc una mica inclinat a la dreta. El cap i el braç dret han desaparegut totalment. Si s'aprecia el braç esquerra amb el qual subjecta un arc. A la cara lateral dreta apareix un gos perseguint un cérvol, escena que recorda el mite de Diana agafada per sorpresa al bany amb les seves nimfes pel caçador Acteó, que va ser convertit el cérvol. A la cara lateral esquerra es pot apreciar un cérvol corrents darrera d'un porc senglar. Aquest animal és molt freqüent en les representacions de la deessa Diana i podria referir-se al porc senglar enviat al rei Eneu, per no atendre degudament el seu culte. Finalment al coronament hi trobem un fris amb motllures i decorat amb fulles d'heura. A la part superior i al mig es situa la cubeta per al sacrifici. (AA.DD, 1984)</p> | 08218-1 | Museu Comarcal de Manresa | <p>L'ara va ser descoberta el 12 d'Octubre de 1949 pels membres del Centre Excursionista de la Comarca del Bages que realitzaven una visita cultural a l'església romànica, i es trobava empotrada al mur de la façana de l'església de Sant Joan. El secretari de l'entitat, Sr. Xavier Sitjes, i habitant del Mas Sant Joan que es troba adossat a l'església romànica va confirmar la troballa. Les propietàries del mas Josefa i Amàlia Suanya i va iniciar les gestions oportunes per què el 16 de novembre del 1949 fos cedida al Museu Comarcal de Manresa. Les característiques d'aquesta peça -d'un marcat aire rústic i relacionada amb el culte privat a la cacera, de notable difusió- la fan correspondre cronològicament a final del segle II i començament del III . Pel que fa a l'onomàstica, afegirem que si bé Semproni és un nom freqüent en les inscripcions d'Hispania, Hermipus, és en canvi un cognomen d'origen grec molt estrany, que fa pensar en la possibilitat que hagués estat un antic esclau alliberat. Destacarem finalment, que un cop més, es detecta la pervivència en un mateix indret d'un culte romà que amb el temps es convertí en cristià. La troballa d'aquesta ara va fer plantejar la possibilitat de l'existència d'algun tipus de vil·la prop d'aquí i que vindria a confirmar la tradició de l'existència de vil·les romanes a la zona d'on derivaria el topònim de Torruella i Vilatorrada a l'edat mitjana i l'actual nom del poble. El fet de què l'ara es trobés a l'església romànica de Sant Joan, concretament prop d'un mur identificat com a pre-romànic fa pensar en la seva reutilització com a carreu en temps de la construcció de l'església. (SOLER QUINTANA, 1951)</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70446-foto-08218-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70446-foto-08218-1-2.jpg | Legal i física | Antic|Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | La inscripció que s'adapta a la figura de Diana, és relativament simple i es correspon a un formulisme de caràcter votiu, La inscripció diu: ' A Diana. Semproni Hermip va acomplir el vot i va fer (aquesta ara)' (AA.DD, 1984) | 80|83 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 70548 | Barraques de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-vinya | <p>AA.DD.: Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. 1984. COMAS I CLOSAS F.: Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XIX | La majoria d'elles no tenen cap us específic en l'actualitat, la qual cosa fa que estiguin abandonades sense cap interès per la seva conservació, corrent el perill d'ensorrar-se. Molts dels propietaris actuals les enderroquen sense cap interès per la seva conservació. | <p>La barraca de vinya és una construcció de pedra seca, normalment de planta única ja sigui circular, o bé quadrada, que es cobreix amb una volta de pedra. L'element més característic és la utilització de la volta cònica. Aquesta volta es basa en una superposició de filades de pedres planes, col·locades de manera que surtin cap a l'interior i acabin tancant la volta. Les pedres que formen les files es falquen amb les altres per tal de donar consistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. És important que totes les pedres estiguin ben falcades. Un cop posades totes les filades, la volta es clou amb una gran llosa o bé diverses pedres petites. En ocasions la volta es cobreix amb una capa de pedruscall i terra per tal d'impermeabilitzar-la. La volta cònica serveix per cobrir edificis, tant de planta circular com quadrangular. En el cas de la planta rectangular, hi ha una dificultat afegida en el pas cap al pla circular de la volta. Això s'aconsegueix amb la utilització de petxines, pedres travesseres que es col·loquen en els angles i permeten pujar la volta. Les seves dimensions solen ser reduïdes perquè el tipus de volta limita molt l'espai que s'ha de cobrir. Tota l'estructura està subjecta a una sèrie de contrapesos que s'equilibren assegurant l'estabilitat de la construcció. Els murs que sostenen la volta estan fets també amb pedra seca i el seu gruix varia en funció de l'alçada de la volta; a més alçada i amplitud correspon més gruix de mur per suportar les pressions. Les pedres es col·loquen normalment sense treballar, exceptuant les que es col·loquen a les cantonades o a les obertures. En alguns casos a més de la porta, s'obren petites obertures en el mur que serveixen per poder veure l'exterior. En ocasions es presenten combinacions de dues o més barraques adossades, o be s'adossen a les tines. També pot donar-se el cas que, per estalviar feina, la barraca estigui adossada a algun marge de vinya, aprofitant la paret natural com a fons de barraca. Les portes s'obren normalment amb llinda a excepció d'algun cas on s'utilitza la mateixa pedra per fer una arcada. Al terme de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella trobem alguns masos amb llarga tradició vitícola que conserven encara algunes de les barraques de vinya dins de les seves propietats. Són els següents: MAS CAN CANALS NOU: La finca conserva dues barraques de vinya de planta quadrada dins de la seva propietat ubicades a la costa de Montcunill. MAS EL SOLER: La finca conserva quatre barraques de vinya dins les seves propietats ubicades a l'entorn de la casa. Són barraques de planta quadrada cobertes amb falsa volta que es troben en bon estat de conservació. MAS CAL CORNET: La propietat conserva una barraca de vinya de planta quadrada en una finca situada a mà esquerra del camí que va de Sant Joan a Callús. Es tracta d'una construcció típica amb pedra seca i coberta amb falsa volta situada sobre un petit turó. L'estat de conservació és bo. MAS CAN PLA VELL: La propietat conserva tres barraques de vinya, una de planta circular i dues de planta quadrada construïdes en pedra seca, cobertes amb falsa volta i amb la porta orientada a llevant, al lloc anomenat Camp Gran. L'estat de conservació d'una de les quadrades és bo, l'altre és regular. La de planta circular ha començat a ensorrar-se recentment. La finca també conserva una altra barraca de vinya de planta quadrada al camp anomenat de la Solella amb les mateixes característiques que les anteriors, exceptuant la porta que és orientada a migdia. L'estat de conservació és bo. MAS LLOBET: Les antigues propietats d'aquests masos s'estenien a llarg de tota la falda del Collbaix. Aquesta era una zona dedicada de forma quasi exclusiva al cultiu de la vinya, sent abundants encara els testimonis.</p> | 08218-66 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>La pedra seca és una tècnica constructiva molt antiga que permet diverses aplicacions. Al terme de Sant Joan com a la resta del Bages, l'aparició de barraques està estretament lligada a la gran expansió que la vinya va tenir a les últimes dècades del segle XIX a la comarca. La gran demanda de vins i derivats va provocar l'aprofitament de tota la superfície conreable, i una bona part del bosc de la zona es va convertir el feixes plantades de vinya, fins que l'arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX va posar fi aquesta febre vitícola. Aquest període d'expansió agrícola va empènyer al conreu de terres marginals sovint lluny dels llocs d'hàbitat. El desplaçament feixuc fins a la vinya obligava en moltes ocasions a tenir un lloc on guardar les eines d'un dia per l'altre, a fi de no carregar-les constantment. És amb aquest objectiu que neixen les barraques de vinya: guardar les eines necessàries pel cultiu, i alhora tenir un lloc on aixoplugar-se en cas de pluja o per passar la nit si la distància fins a casa era molt llarga.</p> | 41.7720500,1.7791400 | 398530 | 4625188 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70548-foto-08218-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70548-foto-08218-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70548-foto-08218-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | (Continuació descripció) Es conserven, entre la zona ocupada pels camps entre la falda del Collbaix i les primeres cases del municipi de Sant Joan de Vilatorrada, cinc barraques de planta circular i tres barraques de planta quadrada. Destaca especialment per la barraca ubicada a tocar de l'Eix Transversal. Es tracta d'una barraca de planta circular amb la porta d'accés orientada a ponent i constituïda per un arc adovellat d'una alçada similar pràcticament al de tota la barraca. Es tracta d'un arc fet amb dovelles petites, unificades amb argamassa i molt més treballat que la resta de l'edificació. L'estat de conservació d'aquestes barraques és regular, trobant-se algunes amb part del sostre derruït o en un procés avançat de desmoronament. MAS TORRES DE BAGES: Degut a la seva intensa dedicació a l'activitat vitícola el mas Torres de Bages conserva encara tres barraques de vinya, una de planta circular i dues de planta quadrada, en bon estat de conservació totes tres. MAS CAN CANALS VELL- FINCA SANTA MARTA: Dins dels límits de les seves propietats es conserven cinc barraques de vinya, tres de quadrades i dues de planta circular. Altres indrets que no pertanyen a cap mas però on podem trobar barraques de vinya són: PLA DELS VINYATS: Al Pla dels Vinyats (antiga propietat del Mas Torres de Bages) es conserven encara al marge dret de la carretera de Manresa a Cardona, just davant de l'actual polígon industrial un seguit de quatre barraques de vinya de petites dimensions, de planta quadrada, en un estat de conservació molt dolent. COLLBAIX: A la seva vessant nord conserva una barraca de vinya de planta quadrada de grans dimensions. L'estat de conservació és bo. Al cim de Collbaix també podem trobar mostres de possibles edificacions que poden ser considerades antigues barraques de vinya avui dia derruïdes. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 70570 | Cal Cantamisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cantamisses | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XX | Malgrat estar deshabitat des de fa uns anys, l'estat de conservació de la casa és bo. A pesar d'aquest fet i del seu valor estètic, el seu enderroc és previst en breu. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular cobert a quatre aigües amb teula. És format per planta baixa, dos pisos i golfes. Construït en mur de maçoneria amb pedra irregular unificada amb calç, es troba exteriorment arrebossat amb ciment. La planta baixa és oberta a les dues vessants vistes de carrer, la del carrer Sant Mateu i la del carrer del Pont amb dos números diferents. Les portalades d'entrada són fetes amb un arc molt rebaixat. Al primer pis i segon pis s'obren a la façana de carrer Sant Mateu un seguit de finestrals rectangulars amb balcons als dos centrals. La façana del carrer del Pont s'obre al primer i segon pis amb dues grans galeries obertes al carrer amb dues grans arcades molt rebaixades. Decora la façana del carrer del Pont un rellotge solar ubicat sota la teulada.</p> | 08218-88 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El carrer del Pont és un dels carrers històrics que neix a finals del segle XIX com a conseqüència de la concentració humana que el funcionament de les fàbriques tèxtils (Borràs, Burés i Gallifa) estava produint. La seva orientació (perpendicular al riu i a la resta de carrers que neixin en aquells moments) respon a l'existència tradicional del pont, conegut com a Pont Petit, que permetia travessar el riu Cardener i contactar la vila amb la carretera de Cardona. El carrer doncs, constituïa una prolongació natural d'aquesta via de comunicació. Bona part de les cases del carrer són construïdes entre el 1900 i 1904, és el cas de les dues cases que avui tenen entrada pel carrer Vilaseca, la nº 31 i nº 33, encara que algunes altres de la banda de cases de migdia són més antigues. El 1905, al Registre Fiscal d'Edificis deixa constància de què en aquells moments existien ja al carrer del Pont un total de quinze cases en el tram entre el carrer Vilaseca i el carrer Major (SOLANELLES,1999). El 1917 l'Ajuntament de la vila va aprovar les obres d'urbanització i de construcció de voreres d'aquest carrer i del carrer del Riu, per tractar-se dels dos carrers més transitats del poble (SOLANELLES,1999) .El creixement urbanístic posterior va acabar d'omplir els buits del carrer amb noves construccions durant els anys vint i trenta del segle XX. La casa anomenada Cal Cantamisses es troba ubicada en un dels extrems de l carrer del Pont. Es tracta d'una casa construïda vora l'any 1900-1904, i aviat es convertí en una casa de lloguer per a inquilins. El nom de Cantamisses és precisament el d'un dels seus inquilins que era especialment aficionat als afers de l'església. Així mateix, la casa era coneguda per haver instal·lada una barberia al primer pis, sent coneguda també amb el sobrenom de La Barberia. Aquest negoci va estar en marxa fins els anys seixanta. Adossat al seu cantó de llevant per la banda del carrer del Pont hi havia antigament un forn d'obra.</p> | 41.7460400,1.8056900 | 400697 | 4622269 | 1904 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70570-foto-08218-88-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 70563 | Cal Celdoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-celdoni | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX | La casa ha patit important reformes estructurals a l'interior modificant l'espai de les tines i adequant-lo com a vivenda | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de Cal Celdoni i alguns coberts adjacents. La casa pròpiament dita és de planta quadrangular amb coberta a dues aigües de teula. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. És construïda en mur de maçoneria amb pedra irregular reforçat a les cantonades amb carreus. Conserva encara restes de l'antic arrebossat. La façana principal és orientada a llevant obrint-se al extrem de ponent un portal adintellat amb la llinda superior lleugerament rebaixada. Al mig d'aquesta llinda pot llegir-se la data de 1873, any d'una possible reforma de la casa. Al nord de la casa va afegir-se posteriorment un cos rectangular dedicat a les tines i a les feines de la vinya que va obligar a refer tota la teulada. Adossats a aquest cos en perpendicular sobresurten uns antics coberts recentment reformats i engrandits en totxana. Destaca d'entre tots un antic cobert adossat a la façana de ponent que ha estat engrandit afegint un primer pis que s'obre a ponent amb uns grans finestrals. Un altre cos antic resta adossat a la façana de ponent que s'obre a l'alçada del primer pis en un terrat cobert.. Resta també adossada a la façana de ponent una rampa que donava accés a l'espai dedicat a tines. Complerta el conjunt un cobert de construcció més moderna a uns metres de la casa.</p> | 08218-81 | Sant Martí de Torreulla | <p>La família propietari de la casa de Cal Celdoni conserva un important llegat documental que permet reconstruir la història de la casa. Així, es conserva el document de compra dels terrenys ubicats a la zona del 'Rieral del Molí Vell' , termenejant amb les terres del mas Cornet, per la família Baraldés a Maurici Quinquer, pagès de Súria; terrenys destinats a la construcció de la casa l'any 1847. L'edificació i establiment de la casa devia estar lligat al fenomen d'expansió de la vinya de mitjans del segle XIX, quan molts petits pagesos van passar a ser propietaris de petites parcel·les que van edificar. La casa ha romàs lligada des d'aleshores a la família Baraldés. L'any 1873 devia patir una important reforma que li va donar l'aire actual.</p> | 41.7746700,1.7854500 | 399059 | 4625471 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70563-foto-08218-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70563-foto-08218-81-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Els propietaris de la casa conserven una important col·lecció documental lligada a la història de la casa (Compra-venda de terrenys, arrendaments, capítols matrimonials, testaments, inventaris etc..) des del 1847 fins el 1954. També es conserven dos àlbums de fotografies de principis del segle XX de la família Baraldés. A més a més la casa conserva alguns objectes a tenir en compte: 1./1 tina circular integrada a la casa. 2./Una premsa de vi.3./Una màquina de tallar farratge. 4./Una serra. 5./Una pastera. 6./Tres forques antigues. 7./ Un 'fuelle' antic. 8./Una màquina de ventar. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 70532 | Cal Rojas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rojas | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Josep Rojas.</p> | XIX | L'estat de conservació actual és molt dolent, especialment la part de migdia de la finca que era l'antic local de la Verbena. En un futur proper el propietari ha manifestat la intenció d'enderrocar la part posterior de l'edifici que dóna accés al carrer Josep Rojas degut al mal estat de conservació en què es troba. | <p>Conjunt de dues vivendes formant dues cases adossades entre mitjeres al carrer del Pont. Formades per Planta baixa i primer pis. Degut a la seva uniformitat arquitectònica semblen del mateix moment i de la mateixa construcció, sent en realitat dos habitatges de diferents èpoques. A l'habitatge més antic s'hi accedeix per un portal principal de mig punt, amb porta de ferro i vidre. Hi ha obertes a la façana diverses finestres i un balcó al pis principal. Als baixos de la part de casa més moderna es va instal·lar l'any 1975 la seu del banc Banesto (Banco Español de Crédito), per la qual cosa es va modernitzar l'accés i l'entrada. Al primer pis també s'han obert diverses finestres i balcons. Tot el conjunt és construït en tovots, i la façana ha estat arrebossada i pintada. El conjunt no ha patit cap modificació estructural des de la seva construcció.</p> | 08218-50 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Segons informació oral del seu propietari actual, el Sr. Josep Rojas i Miró, la casa va ser construïda entre els anys 1825 i 1845 i va ser la residència del director de la fàbrica Borràs -Sr. Joaquim Cornet- a finals del segle XIX. El 1905 va anar a parar a mans de la família López de Manresa i a la mort del seu propietari va passar per herència al seu nebot, el Sr. Josep Rojas i Bonvehí el 1920. La casa original era la del carrer del Pont, 19 que té l'entrada pel portal de mig punt. L'any 1943 el Sr. Rojas va construir en el mateix estil una casa adossada a llevant en la mateixa línia del carrer en direcció al pont. El Sr. Rojas era tocinaire i va instal·lar als baixos de la casa un escorxador, oficines i una botiga on venia els seus productes, deixant el primer pis com a residència de la família. La part posterior de la casa, amb accés per l'actual carrer Josep Rojas va ser adequada com a local de l'entitat La Verbena i es va instal·lar un petit cafè regentat pel mateix Sr. Rojas. L'any 1956 a la mort del propietari la finca va passar a mans del seu fill, el Sr. Josep Roja i Miró que va ampliar el negoci de l'escorxador fundant l'actual fàbrica Mafrica i traslladant l'activitat a la seu de l'actual fabrica. L'any 1962 la finca va ser convertida en habitatges privats de lloguer, funció que perdura fins a l'actualitat. De l'any 1975 al 2000 els baixos han estat la seu del Banc Banesto.</p> | 41.7456900,1.8063700 | 400753 | 4622229 | 1825-45 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70532-foto-08218-50-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | 102 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 70542 | Can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pla-5 | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX | Encara que ha estat objecte d'algunes reformes estructurals, la casa es troba actualment habitada i en bon estat de conservació | <p>Casa originalment de planta quadrangular, que va ser convertida en rectangular al afegir posteriorment un nou tram al nord de l'antiga construcció. Construïda en mur de maçoneria amb pedres irregulars unides amb calç. Consta de planta baixa i primer i segon pis adequats com a habitatges. La façana principal és orientada a llevant, a tocar de la carretera de Manresa a Cardona, i va ser dotada de dos grans portals oberts amb un arc rebaixat destinats a ser oberts i exposar als viatgers que passaven per la carretera els productes per a vendre. Una sèrie de finestrals convertits en portes, que donen accés a balcons, van ser oberts al primer pis, i un seguit de finestres i portes amb balcons al segon. La casa va ser objecte d'algunes ampliacions posteriors que van modificar si no la seva fisonomia (ja que les ampliacions van ser fetes en la mateixa línia estètica que la casa original), la seva planta. A principis del segle XX la casa va ser ampliada en direcció al nord afegint un altre cos de la mateixa alçada que s'obria amb un altre gran portal als baixos, amb l'objectiu d'ampliar el negoci i permetre als viatgers reposar en aquest espai i servir algun menjar i beguda. Aquest cos s'obre igualment amb balcons al primer pis i balcons i finestres al segon acompasant la mateixa línia de l'edifici original. Amb posterioritat va ser afegit un altre cos de forma trapezoïdal en totxana a la façana de migdia que va ser obert amb galeries al primer i segon pis que han estat parcialment cobertes. La façana de ponent és la part més modificada de la casa originària obrint-se amb un seguit de finestrals i terrats d'ús divers.</p> | 08218-60 | Sant Martí de Torruella | <p>Segons informació oral de la pròpia família Pla, cap a l'any 1880 els propietaris de la masia de Can Pla Vell van decidir construir una casa al peu de la nova carretera de Manresa a Cardona. L'objectiu d'aquesta nova construcció i del trasllat de la família a la nova casa era aconseguir vendre el vi, l'aiguardent i els seus productes amb més facilitat que a l'antiga casa de Can Pla Vell. Per accedir a l'antiga casa era necessari travessar el riu Cardener per una passarel·la fins a l'antic camí que anava de Sant Joan a Callús, i en cas de pluges fortes o inclemències meteorològiques aquest pas es feia difícil. En aquell temps un dels principals ingressos de la família era la venda dels productes que es produïen a la casa, especialment el vi i per tant es va optar per anar a viure al peu de la carretera. La casa va ser ideada des del principi com a lloc de venda, per tant a la façana que donava a la carretera es van fer uns grans portals que eren oberts i que permetien exposar els productes per a vendre. Al cap de poc temps es va afegir un nou tram que va ser convertit en un lloc on podien parar els carruatges, i es van començar a servir menjars pels traginers i viatgers que circulaven per la carretera. Segons la família aquesta activitat no era concebuda ben bé com a 'Hostal', ja que l'objectiu i la principal activitat era la venda dels seus productes.</p> | 41.7709300,1.7885300 | 399309 | 4625053 | 1880-90 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70542-foto-08218-60-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Una part de la casa va ser habilitada com a escola municipal a mitjans del segle XX. Una part dels baixos de casa allotgen actualment les oficines de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Sant Martí de Torruella. | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 70543 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-28 | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | <p>Les caramelles són una tradició festiva que es du a terme tant a Sant Joan com a Sant Martí, però en tractar-se de dos tipus d'hàbitat diferents i amb tradicions diferents, s'han mantingut variants concretes adaptades a cada medi. A SANT JOAN DE VILATORRADA la tradició de les caramelles és organitzada des dels anys 20 per la entitat cultural La Verbena, encara que amb anterioritat ja es celebrava. La festa era celebrada per Pasqua. Amb anterioritat a la creació de la Verbena, hi havia diverses colles - quatre o cinc- que cantaven caramelles, formades pels joves del poble i encapçalades pel que s'anomenava un Cap de Colla. El nexe d'unió dels membres de cada colla acostumava a ser la proximitat geogràfica, organitzant-se per carrers propers. Cada colla es subdividia alhora en dues seccions, la dels grans formada pels adults, i la dels anomenats 'mitjans' formada pels nens entre els 12 i 15 anys. No acostumava a haver-hi dones ja que fins els anys 50 es va considerar una activitat merament masculina. El nombre de membres de cada colla era d'uns 20 o 25 joves aproximadament. La indumentària que s'acostumava a portar no tenia caràcter uniforme i acostumava a basar-se en una camisa blanca i espardenyes de veta. Cada any acostumaven a renovar-se les cançons que es cantaven aportant una o dues de noves. Existia el màxim secret en aquesta qüestió, de tal manera que si algun membre de la colla revelava als de l'altra colla la nova cançó era expulsat d'immediat. S'acostumava a assajar un o dos cops cada setmana a partir del mes de febrer fins a Pasqua. El lloc d'assaig habitual era la Costa dels Rebentats, encara que algunes colles podien anar a la Costa Rodona. Un o dos membres de la colla se'n cuidaven de buscar la música i d'arrodonir les lletres. Les caramelles començaven el dissabte de Pasqua a la tarda i les inauguraven els grups de mitjans (de 12 a 15 anys) passant a cantar per les cases del poble i algunes del regadiu de Manresa. Acostumaven a cantar a diverses cases. Existia el costum que a les cases on aquell any hi havia hagut un difunt, en comptes de cantar es resava un parenostre. La gent de les cases acostumava a obsequiar-los amb ous, ametlles, pa i una mica de vi. El diumenge al matí, després de la missa, sortien a cantar els grans. S'entrava dins de les cases a cantar rebent a canvi dolços per menjar, vi i alguns cèntims que servien per pagar als músics que es llogaven per la jornada. Es tractava de la mateixa colla de músics que venia cada any des de Manresa. Actualment les caramelles són organitzades per l'Entitat de la Verbena el Dilluns de Pasqua. El recorregut es limita als carrers cèntrics del poble i l'acte té lloc durant el matí. Com a signes característics els caramellaires de Sant Joan porten: -Les lloques: són les persones, sobretot noies, que porten les paneres amb flors que seran llançades pels ballesters als balcons de la gent, i que serveixen per recollir els donatius que la gent ofereix als caramellaires. -Els ballesters: solen ser tres o quatre nois que duen les ballestes, que són artefactes de fusta amb els quals llencen una bosseta amb una flor a les finestres i balcons de les cases on es canta. Les persones que ho recullen, agafen la flor i retornen la bossa on prèviament han col·locat uns cèntims. -Els estendards: són les persones encarregades de dur l'estendard de l'Entitat. -Els bastoners: solen ser membres de l'esbart. Els balls que representen solen ser balls que executen a l'esbart i que acostumen a canviar cada dos o tres anys.</p> | 08218-61 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>L'origen de les caramelles és popular, tot entroncant amb els rituals de fecunditat precristians, simbolitzats en la presència de l'ou, com a element generador de vida, tot coincidint amb les festes de la primavera, amb la seva significació de renovació vital. Amb el temps va adquirir forma cristiana, tot mantenint aspectes profans. A Sant Joan de Vilatorrada les Caramelles eren un fet espontani que es celebrava sense cap mena d'organització . Els joves s'agrupaven en colles als vols del mes de gener segons el seu grup d'amistats o segons la proximitat geogràfica, normalment per carrers. Això feia que sempre hi haguessin diverses colles de caramellaires, sempre rivals entre si. L'entitat de la Verbena va començar a organitzar les seves caramelles a partir del 1918 com un grup més. La primera gran fusió de grups caramellaires es va produir vora el 1950 quan es fusionen l'Entitat de la Verbena i el Quadro Artístico Sanjuanense. Aquest fet va significar la unificació de dues grans colles. Vora el 1952 i 1953 amb la creació de l'Esbart Dansaire, quasi bé totes les persones que participaven a les caramelles van anar a parar dins aquest grup de forma voluntària, uns perquè ja hi eren, i d'altres per voluntat pròpia. D'aquesta forma a Sant Joan només hi va quedar un gran grup de caramelles que va ser el de la Verbena, Entitat que des d'aleshores organitza aquesta manifestació festiva. Amb anterioritat a la creació de l'Esbart, algun grup de caramellaires havia ballat el Ball de Cascavells, amb música i lletres copiades dels grups de Súria i Sant Mateu. Amb la creació de l'Esbart van néixer els bastoners que acompanyen les caramelles.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70543-foto-08218-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70543-foto-08218-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70543-foto-08218-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | (Continuació descripció) A SANT MARTÍ DE TORRUELLA existien, abans de la Guerra Civil, dues colles de caramellaires adults, passant a ser després, una sola de grans i una de petits que va afegir-se. Inicialment el grup era format exclusivament per homes, ja que només a partir dels anys 50 van començar a participar les noies. El tipus d'indumentària que duien no estava uniformada, i es basava en camisa blanca, espardenyes de vetes vermelles i pantalons de pana. Els caramellaires assajaven normalment un cop cada setmana al local de l'Hostalet, des dels mesos de gener i febrer fins a Pasqua. La música i les lletres de les caramelles acostumaven a estar basades en valsos i sardanes. L'acompanyament musical el feia una orquestra que venia cada any de Manresa per l'ocasió. Al tractar-se d'un tipus d'hàbitat disseminat, les caramelles havien de cantar-se en dos dies si es volia arribar a totes les cases, d'aquesta forma es començava el dissabte a la tarda sortint de Torruella i es passava per Joncadella, Can Basora, Cal Jepet, Ca l'Eloy, El Soler, Vilaclara, Cal Pic, Les Cots i es baixava fins a Callús quan ja havia caigut la nit. Allà (a Cal Badia) s'agafaven les torxes que s'utilitzaven per la processó de reis, s'encenien i continuaven cantant per les cases de Callús. El diumenge al matí es passava per l'altra banda de riu, començant a Cal Miqueló i arribant fins a Can Canals Nou. Allà s'esmorzava i es continuava per l'altre cantó de riu fins a la casa de Les Feixes. Com a signes característics els caramellaires de Sant Martí porten: -Les Lloques: són les persones, sobretot noies, que porten les paneres amb flors que seran llançades pels ballesters als balcons de la gent, i que serveixen per recollir els donatius que la gent ofereix als caramellaires. -Els ballesters: solen ser tres o quatre nois que duen les ballestes. Són artefactes de fusta amb els quals llencen una bosseta amb una flor a les finestres i balcons de les cases on es canta. Les persones que ho recullen, agafen la flor i retornen la bossa on prèviament al col·locat un cèntims. Al Fons documental de l'Entitat de la Verbena es troben diverses lletres impreses i fons fotogràfics de Caramelles. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||
| 70496 | Carrer Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-bures | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J.: Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. 1998. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.: Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. 1944. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J.: La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. 1984. Pàgs.187-204. SOLANELLAS T.: Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.1999</p> | XX | Mentre que el grup de cases de llevant es troben en un estat força degradat i moltes d'elles estan deshabitades, les del cantó de ponent han mantingut un bon estat de conservació, sent habitades i reutilitzades actualment. | <p>Conjunt arquitectònic format per les cases del carrer Burés, conegut també com carrer del Mig de Sant Joan de Vilatorrada. Es tracta d'un carrer sense asfaltar d'uns setanta metres de llargada orientat en sentit nord-sud. El conjunt d'edificis que el conforma són un grup de cases adossades que sembla haver estat construït en dos moments diferents i que li dóna característiques diferents a una i a altra banda de carrer. Per una banda trobem el grup de cases del cantó de llevant formades per un pis a la planta baixa i primer pis sota teulada, amb coberta a dues aigües de teula. Es tracta d'un grup de cases primerenc i més antic que semblen haver estat construïdes en una primera fase. Són cases construïdes en mur de paredat que han estat arrebossades i pintades en blanc en la seva totalitat. La seva estructura és igual a totes i és formada per una porta d'accés que dóna al pis de la planta baixa, i una altra porta contigua d'aspecte similar que dóna accés a una escala que permet accedir al primer pis. Les finestres obertes a les façanes orientades a ponent amb vista al carrer són d'estructura rectangular alineades de forma paral·lela. Les úniques modificacions observables són la conversió d'algun pis de planta baixa en moderns garatge i per tant l'eliminació de la porta original que ha estat substituïda per una porta de garatge molt més ampla. Per l'altra banda trobem el grup de cases del cantó de ponent amb les façanes principals orientades al riu. Sembla tractar-se d'un grup de cases també adossades, construïdes posteriorment i formades per planta baixa i primer pis formant, a diferència de les altres, un sol conjunt. La construcció és en totxana, trobant-se l'obra arrebossada i pintada de color blanc. S' obre al primer pis de cada casa un balcó. Només una de les cases trenca la unitat del conjunt. Es tracta d'una casa que unifica dues de les cases antigues, i on ha estat reformada la façana, eliminant els balcons i les portes originàries. Pintada en color crema, ha estat adaptada per convertir-se en una llar d'infants.</p> | 08218-26 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Segons informació oral procedent dels serveis urbanístics de l'Ajuntament de Sant Joan, aquest carrer va constar durant un temps com a Passatge Mas Falquer, cosa que pot fer pensar que es troba edificat sobre unes antigues propietats d'aquest mas històric. Ara bé, la història del carrer Burés va lligada a la construcció i existència de la fàbrica Burés de Sant Joan. Aquesta fàbrica, construïda pels vols del 1860 per Francisco Burés amb el nom de 'Francisco Burés i Compañía' donava feina a principis de segle a unes 30 persones (25 dones i 5 homes) . La construcció de les tres fàbriques vora el riu va suposar un gran atractiu per la població de les àrees rurals del voltant. El fet de què Sant Joan no fos una població amb uns grans efectius demogràfics va fer que la majoria dels treballadors de les fàbriques provinguessin dels pobles rurals veïns. Era corrent que en principi els treballadors s'estiguessin al poble durant la setmana i marxessin el diumenge. Amb l'objectiu d'allotjar els treballadors que provenien de més lluny era normal que els amos de les fàbriques els provessin de cases i instal·lacions on hostatjar-se a l'estil d'una colònia industrial. El 1911 al costat mateix de la fàbrica la família Burés va encarregar la construcció de 6 casetes que servien d'estada als seus treballadors. Aquests edificis van acabar constituint-se en carrer, l'actual carrer Burés, anomenat també carrer del Mig a l'igual que la fàbrica. A banda de les cases hi havia també una carnisseria, una barberia i una sala de ball. Avui dia encara poden observar-se les restes d'unes sanefes que guarnien la sala i les restes de la fumera provocada pel foc amb que es van escalfar uns refugiats cordovesos durant la guerra civil. (SOLANELLES, 1999). Amb posterioritat el carrer ha seguit estant habitat, i una part de les cases (la del cantó de ponent) rehabilitades com a vivendes més modernes. Actualment, la part del carrer que toca a la fàbrica és considerada com a zona afectada en el nou Pla Urbanístic cosa que ha impedit reformar les cases i fa que moltes d'elles es trobin abandonades.</p> | 41.7453000,1.8076400 | 400858 | 4622185 | 1911 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70496-foto-08218-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70496-foto-08218-26-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'aspecte general és molt semblant al carrer d'una colònia industrial. Malgrat les dates històriques, al Cadastre de l'Ajuntament els dos grups de cases que formen el carrer són datades del 1900-1905, data que sembla més aproximativa que real. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 70571 | Carrer del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pont-1 | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CASTELLANA N.(1989), Història de la casa de Cal Bisbe de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. COMAS I CLOSAS F(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402. MESTRES I ANGLA F(1988), Manresa i la seva rodalia. Sant Joan de Vilatorrada. Generalitat de Catalunya, Dep. Política Territorial i Obras Públicas. Barcelona.</p> | XIX-XX | L'estat de conservació de les cases depèn de l'ús que han tingut els últims anys. Moltes d'elles després de ser abandonades han entrat en un estat de degradació considerable. | <p>Conjunt arquitectònic format pel grup de cases que s'alineen a ambdues bandes del carrer anomenat del Pont. Es tracta d'un dels carrers més antics de la població orientant en sentit E-O ascendent des del pont petit que travessa el riu Cardener. Mentre que el cantó Est del carrer a tocar del riu és ocupat per les dependències de la fàbrica Borràs a una banda i modernes edificacions a l'altra, el grup de cases històriques es troben des de la cruïlla amb el carrer Vilaseca fins la cruïlla amb el carrer Major i carrer Sant Mateu. Mentre que el grup de cases de la banda de migdia es manté quasi bé en la seva totalitat original, la línia de cases del nord ha anat canviant successivament barrejant-se edificis antics i moderns. Entre les cases d'aquest tram del carrer del Pont destaca el nº 20 (Cal Cantamisses) construïda principis del segle XX. També destaca el nº 29 construïda en mur de maçoneria amb planta baixa i primer pis i finestres reforçades en maó. També són d'aquest període i d'aquesta tipologia les cases nº 23, 16 i 15. Destaquen al principi del carrer el nº 2 (Cal Sastret) i el nº 11 (Cal Torras) com a cases de més entitat i volum. Es tracta de cases cantoneres construïdes a principis del segle XX, entre 1900 i 1910, formades per planta baixa, primer i segon pis i golfes. Totes dues amb portals i finestrals oberts a la banda del carrer del Pont i del carrer Vilaseca.</p> | 08218-89 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El carrer del Pont és un dels carrers històrics que neix a finals del segle XIX com a conseqüència de la concentració humana que el funcionament de les fàbriques tèxtils (Borràs, Burés i Gallifa) estava produint. La seva orientació (perpendicular al riu i a la resta de carrers que neixin en aquells moments) respon a l'existència tradicional del pont, conegut com a Pont Petit, que permetia travessar el riu Cardener i contactar la vila amb la carretera de Cardona. El carrer doncs, constituïa una prolongació natural d'aquesta via de comunicació. Bona part de les cases del carrer són construïdes entre el 1900 i 1904, és el cas de les dues cases que avui tenen entrada pel carrer Vilaseca, la nº 31 i nº 33, encara que algunes altres de la banda de cases de migdia són més antigues. El 1905, al Registre Fiscal d'Edificis deixa constància de què en aquells moments existien ja al carrer del Pont un total de quinze cases en el tram entre el carrer Vilaseca i el carrer Major (SOLANELLES,1999). El 1917 l'Ajuntament de la vila va aprovar les obres d'urbanització i de construcció de voreres d'aquest carrer i del carrer del Riu, per tractar-se dels dos carrers més transitats del poble (SOLANELLES,1999) .El creixement urbanístic posterior va acabar d'omplir els buits del carrer amb noves construccions durant els anys vint i trenta del segle XX..</p> | 41.7457700,1.8064300 | 400758 | 4622238 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70571-foto-08218-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70571-foto-08218-89-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | No tot l'espai del carrer era ocupat per cases, així, és coneguda l'existència d'un forn de totxos a l'espai ocupat pel solar ubicat al costat de la casa de Calcantamisses (carrer del Pont, 20) . La casa del carrer del Pont nº 29 encara conserva les primitives tines. | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 70524 | Collbaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collbaix | <p>AA.DD.(1997), Guia d'espais d'interès natural del Bages. Col. Guies núm 1. C.E.B. Manresa.</p> | El pas repetit de motos de trial damunt del terreny molt erosionable ha obert profunds esvorancs. El foc forestal és sempre un risc present, especialment a la obaga, on la vegetació és més contínua. També la pressió demogràfica i el creixement urbanístic del municipi de Sant Joan amenacen les faldes de la muntanya. | <p>La muntanya de Collbaix s'enlaira a ponent del terme municipal de Sant Joan retallada per les rieres de Fonollosa al costat nord i la de Rajadell al sud. La muntanya es troba repartida entre quatre termes municipals (Sant Joan, Rajadell, Manresa i Fonollosa) pertanyent el vessant Est al terme de Sant Joan. La seva extensió total és de 400 ha. Des de Sant Joan de Vilatorrada s'accedeix seguint les marques del GR-3. El Collbaix és un relleu tabular, en 'costa', originat al buidar-se els terrenys del seu voltant a causa de l'erosió. La capa de conglomerats lleugerament inclinada a ponent que constitueix el cim, protegeix l'estrat de ponent de margues roges, formant els vessants tan inclinats. A tot el volt del cim, profundes i amples esquerdes tallen el conglomerat en gegantins blocs poligonals. La vegetació dels vessants assolellats sud i est és una brolla en què els fragments esclarissats i migrats alternen amb alzinar i amb les zones erosionades. Hi destaquen plantes d'ambient calent, com l'estaca-rossí o la ruda. El romaní, la foixarda, el llentiscle i el garric són també arbustos freqüents. Contrastant amb aquesta situació de relativa pobresa, el vessant nord que cau damunt de la riera de Fonollosa és cobert de bosc espès i ric, crescut després del pas del foc. Dominen els roures, les pinasses, servers, nogueroles, arboços i aurons negres. La vegetació al cim és marcada per l'aflorament del conglomerat. El sòl és inexistent a tot el marge extern del cim del pla, mentre que al centre arriben a acumular-se uns centímetres de terra. Les espècies que colonitzen el cim són la polígala de roca, dues espècies de narcís o grandalla i alguns pins, roures i alzines. (AA.DD. 1997)</p> | 08218-42 | Sant Joan de Vilatorrada | 41.7415300,1.7810200 | 398639 | 4621797 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70524-foto-08218-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70524-foto-08218-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Per la seva destacada situació, Collbaix és un vèrtex geodèsic de segon ordre i un excel·lent punt d'observació, sobretot en direcció est. Benet i Clarà parla de l'existència d'una torre de guàrdia medieval que apareix a la documentació anomenada 'Guàrdia Manresana' que es trobaria ubicada al cim (BENET, 1985), concretament a la zona on avui s'ubica el punt geodèsic. Després de fer alguns seguiments per aquesta zona es va descartar la presència de cap rastre d'aquesta torre. Si que es van trobar, en canvi, restes d'antigues construccions al llarg del cim de la muntanya, bàsicament barraques i marges de vinya i dues sitges, tot de moderna construcció (s. XIX); segons informació oral i consultant fotografies antigues, tot el vessant de la muntanya fins el cim, era plantat de vinya. També queden restes d'una antiga barraca de vinya en bon estat de conservació al mig camí de la zona obaga. Un altre dels elements a destacar és l'existència d'una antiga font, anomenada Font del Magnà, que era l'únic punt d'aigua de tota la muntanya. Actualment aquesta font es troba perduda i sense aigua. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||
| 70578 | Costa dels Rebentats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-dels-rebentats | <p>La Costa dels rebentats o del Mig és una de les tres Costes que limiten el nucli urbà de Sant Joan de Vilatorrada, concretament com el seu nom indica la del Mig. Es tracta d'un dels típics relleus en 'Costa' que caracteritzen aquesta zona del terme municipal originat al buidar-se els terrenys del seu voltant com a resultat de l'erosió. Actualment aquesta costa és coberta per vegetació, pinassa i alzines, recrescuda durant la segona meitat del segle XX, ja que segons informació oral i informació gràfica de fotografies antigues era tot plantada de vinya fins el cim.</p> | 08218-96 | Sant Joan de Vilatorrada | 41.7451500,1.8000300 | 400225 | 4622177 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro | Més que per la seva importància a nivell natural, aquest element ha estat fitxat per la seva importància com a espai lúdic dels antics habitants de Sant Joan de Vilatorrada. Era el lloc on habitualment s'anaven a assajar les Caramelles. El seu sobrenom 'Rebentats' ve precisament de la rivalitat que existia entre les diferents colles de Caramellaires. Ja que acostumaven a assajar una a prop de l'altre, les altres colles que assajaven a prop deien que la que cantava a aquesta Costa ho feia tan malament com si estiguessin 'Rebentats'. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||||||
| 70559 | Costum de lligar malfactors a una pica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-lligar-malfactors-a-una-pica | <p>Segons informació oral de la Sra. Rosa Arderiu a Sant Martí de Torruella existia una pica de pedra situada al davant de l'església parroquial, just al cim del turonet que hi havia abans de què es construís l'actual plaça i escales. La tradició explica que a aquesta pica es lligaven pel coll, mitjançant unes argolles, tots els que havien fet alguna malifeta a Sant Martí (robatoris, baralles etc..) durant les hores que durava la missa del diumenge. L'objectiu de tenir-los lligats aquí era que passessin vergonya, ja que a la missa del diumenge hi assistia tota la gent del municipi i així eren vistos per tothom. Les cadenes amb les quals lligaven els malfactors es conserven a la casa del Cal Cintet. Quan es van fer les obres de remodelació de les escales actuals, la pica va ser traslladada al mur que toca la carretera actual als peus de l'església.</p> | 08218-77 | Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu</p> | 41.7724800,1.7901000 | 399442 | 4625223 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70559-foto-08218-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70559-foto-08218-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Segons informació facilitada pel Sr. Josep Botifoll aquest costum també tenia lloc al veí poble de Santpedor, només que a diferència de Sant Martí els malfactors no eren lligats a cap pica ni amb cap objecte en especial, sinó que es feia a una estaca a davant de l'església. Aquest costum va mantenir-se fins els anys 40. | 98|94 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||
| 70526 | Costum de manar el dol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-manar-el-dol | Ambdues tradicions es van perdre a finals dels anys seixanta. | <p>A SANT MARTÍ DE TORRUELLA, durant els enterraments, es portava la caixa del mort sobre una escala, la qual era portada per quatre homes (portadors) que rebien per tal servei una cistella en la qual hi havia pa, llonganissa, ametlles, avellanes i una bota de vi. Era costum guardar l'escala del molinet. Al marge dret del riu hi havia un grup de portadors mentre que al marge de l'esquerra n'hi havia dos, ja que el nombre de cases era superior. A SANT JOAN DE VILATORRADA: també es duia a terme aquest costum. Acostumava a manar el dol de cada casa, el veí de la casa del difunt més propera en direcció a l'església. Quan s'havia mort una dona, era la dona de la casa veïna la que manava el dol, i si es tractava d'un home, era l'home de la casa del costat, depenent del sexe del difunt) de la casa veïna el que s'encarregava d'organitzar l'enterrament, avisar als veïns, muntar les esqueles etc.. I era també qui presidia la precessió amb el sepeli. La particularitat de Sant Joan de Vilatorrada és que durant el funeral aquesta persona encarregada de manar el dol duia una espelma grossa anomenada torxa, formada per vàries de petites trenades encastada en una cistella de vímet blanc rodona i amb tapa. Al principi de la missa aquesta espelma era encesa i en un moment de la missa (l'ofertori) el que manava el dol i portador de l'espelma, l'oferia a la dona més gran de la família del difunt. A continuació aquesta persona el retornava a l'encarregat de manar el dol. Acte seguit baixava el capellà i apagava l'espelma.</p> | 08218-44 | Sant Martí de Torruella | <p>Segons informació oral del Sr. Jaume Rovira, la tradició del trasllat dels morts en una escala està lligada al conjunt de tradicions funeràries de Sant Martí. Totes les cases de Sant Martí tenien una altra casa al mateix terme de Sant Martí que eren els encarregats de 'manar el dol'. És a dir, quan algú moria a una casa hi havia una altra casa que s'encarregava d'organitzar l'enterrament. Hi havia un encarregat pels homes i una encarregada per les dones que anaven durant tot l'enterrament per separat.. La designació de quina casa s'encarregava de 'manar el dol' a una altra no es recorda l'origen. Els encarregats de manar el dol, tant pel cantó de les dones com dels homes ho organitzaven tot: la neteja i els vestits del difunt, d'avisar a la comunitat, d'encarregar la missa, d'organitzar els grups de portadors, de posar-se al davant de la comitiva, de portar menjar pel camí als portadors de l'escala, d'ordenar quan es feien les corresponents parades durant el trasllat del difunt per menjar, d'organitzar el grup que feia el forat al cementiri etc..). Els encarregats del trasllat s'organitzaven per grups de cases. El terme de Sant Martí era dividit en quatre parts. Si el trasllat del mort era breu ja que vivia prop de l'església l'àpat s'organitzava dintre de l'església -Aquest costum va ser prohibit als anys 50 ja que s'acostumava a consumir abundant vi amb la conseqüent disbauxa- Després es feia l'àpat a casa del difunt. En un principi el trasllat del difunt es feia en un pal de fusta o una barra de ferro a la qual es lligava el taüt, però per fer aquest trasllat més còmode es va idear l'escala als anys 30, ja que així el taüt podia ser portat entre quatre persones. Aquest costum es va practicar fins els anys 70 en què va ser abandonat per les modernes funeràries.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70526-foto-08218-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70526-foto-08218-44-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98|85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||
| 70533 | Costum de passar la Mare de Déu per cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-passar-la-mare-de-deu-per-cases | El costum es va perdre després de la guerra civil. | <p>Aquest costum es donava tant a Sant Joan com a Sant Martí. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané, entre les cases amb més vocació religiosa del poble existia el costum de tenir la Mare de Déu uns dies a casa. Es tractava d'una talla de la Mare de Déu del Roser i anava ficada dintre d'una capelleta petita amb dues portes de fusta que la tancaven. Es dividia el calendari anual entre el nombre de cases i es repartien els dies per tenir-la. Es tractava d'un ús bàsicament femení doncs eren les dones les encarregades de portar-la d'una casa a l'altra. La ruta ja seguir era sempre la mateixa. Segons ell en moltes ocasions hi havia hagut tantes cases que s'havien establert dues mMares de Déu en dues rutes diferents perquè tothom hi pogués participar. A la capelleta acostumava a ficar-se alguna almoina. A sant Martí també es participava d'aquest costum. Segons informació oral de la Sra. Rasa Arderiu, a Sant Martí la mare de Déu també anava en una capelleta petita en forma d'oratori amb dues portetes. Acostumaven a tenir-la una setmana cada família. L'origen d'aquest costum és difús i ella el recorda almenys des de principi de segle.</p> | 08218-51 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu i el Sr. Àngel Muntané</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70533-foto-08218-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||
| 70466 | Cova de Joncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-joncadella | <p>AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. ANÒNIM (1914), El santuario y la virgen de Juncadella. Revista Ilustrada Jorba, núm 63. Manresa. Pàgs. 69-72. ANÒNIM (1913) Juncadella: breu notícia del santuari y de la imatge y dels captius. Manresa. ANÒNIM (1922), Novena en honor de la Mare de Déu de Juncadella. Manresa. BALLÚS G.(2000), Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. BENET I CLARÀ A.(1985) Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929) Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | XVIII | <p>Cova que acollia la imatge de la Verge de Joncadella. Situada a ponent del Santuari és un petit forat reforçat i condicionat que avui acull una imatge que reprodueix l'original. L'entrada és formada per un arc de mig punt rebaixat fet amb dovelles irregulars que sosté un mur que reforça el marge. Aquest arc és tancat per una paret arrebossada que fa arc de mig punt i a partir d'una porta de reixa és visible a l'interior.</p> | 08218-11 | Sant Martí de Torruella | <p>Segons la tradició que repeteix el model de les llegendes de les Mare de Déus Trobades, en època de les invasions musulmanes els cristians varen amagar les seves imatges en llocs amagats, coves i refugis amb l'objectiu de protegir-les del saqueig sarraí. Quan aquests van ocupar de nou les seves terres moltes d'elles van ser retrobades de forma miraculosa. Així va ser com una pastora de Castellnou va observar com un dels seus bous reculava cap a un indret es negava a moure's. Davant de la insistència de l'animal, el pastor va voler veure que passava i va trobar la imatge de la Mare de Déu en una petita cova que hi havia amagada entre els joncs. D'aquí el nom de Joncadella. Al costat de la cova on es va produir la troballa els cristians van aixecar una església per venerar el fet i aquesta es va convertir en Santuari marià. Al marge de les llegendes, el topònim Joncadella data ja del segle XI i en efecte fa referència a un indret amb abundants plantes d'aquest tipus. El lloc fou centre d'una important devoció mariana durant tota l'època medieval i moderna. Hem de tenir en compte que la majoria d'aquestes llegendes daten del segle XIV. La importància d'aquest santuari marià bé donat tant per la seva situació geogràfica, ben bé al centre del Pla de Bages, molt a prop de Manresa i molt ben comunicat (al costat de camí que anava de Manresa a Cardona) com per la categoria de la devoció, de tal manera que de tots els santuaris marians de la comarca del Bages, aquest era considerat el més important i d'una categoria superior als altres i entre totes les Maredeceú, la de Joncadella era considerada la patrona del Bages i allà on es feien peregrinacions i cultes en les situacions més difícils i on hi anaven tots els pobles de la Comarca. És possible que la Cova fos construïda ja al segle XIV quan apareix la tradició de la Marededéu trobada aprofitant una petita coveta natural. L'any 1748 patiria també modificacions juntament amb l'església. (AA.DD, 1984)</p> | 41.7660800,1.7947600 | 399819 | 4624507 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Lligades amb la tradició de la Mare de Déu trobada hi trobem diverses llegendes i tradicions, entre elles la història dels dos joves captius del mas Mollet i mas Basora que van ser salvats de la presó miraculosament per la Verge, així com la tradició de la curació dels herniats, o els Goigs de la Mare de Déu de Joncadella. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||
| 70528 | Curació dels herniats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/curacio-dels-herniats | <p>SARRET I ARBÓS J.M.(1915), Història y tradiciones de Juncadella. Lleida. SARRET I ARBÓS. J.M.(1929), Santuari de Nostra Senyora de Juncadella: història i tradicions. Manresa.</p> | Sobre la tradició recollida per Sarret i Arbós no s'ha trobat cap rastre, ni cap persona capaç de recordar-ho, per tant val a dir que segurament quan en Sarret i Arbós ho va recollir a principis del segle XX, ja era perduda. La variant recollida oralment a Sant Joan es va mantenir vigent fins els anys 40. | <p>A Sant Joan de Vilatorrada existia una antiga creença que estava relacionada amb la curació dels nens herniats. Segons informació oral del Sr. Isidre Vila i Josep Muns, quan una família tenia un nen herniat a casa, la nit de Sant Joan, anaven al bosc i tallaven una escorça de roure. Al lloc de l'escorça tallada lligaven la robeta del nen, i amb això es creia que curava. Aquest costum va tenir lloc fins els anys 40 del segle XX. Paral·lelament Sarret i Arbós recull una tradició similar ja totalment desapareguda sobre la curació de nens herniats al Santuari de Joncadella. 'Aquest ritual també es duia a terme la nit de Sant Joan, quan davant d'un roure que s'havia esberlat prèviament es passava tres vegades a la criatura pel forat pronunciant les següents paraules: 'Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno curat.' Perquè l'eficàcia del ritus fos complerta era precís que les dues persones que es passaven l'infant es diguessin Pere i Joan. Un cop acabada la cerimònia es lligava l'arbre amb una faixeta del nen i si al cap d'un any s'havia guarit l'arbre, el malalt s'havia curat. Una variant molt semblant és l'oració per curar l'espatllat que es va recollir dels masovers de Vilaclara, i diu així: 'Nom del Pare del Fill de l'Esperit Sant Amen, Jesús ha nat, Jesús ha mort, Jesús ha ressuscitat, Sant Cosme, Sant Damià facin la Santa Gràcia de curar a ......(nom de la persona) de pits i espatllats que aquestes tres paraules són veritat, un Parenostre a la Santíssima Trinitat i un Crec en Déu'. Aquesta oració havia de repetir-se tres vegades'. (AA.DD., 1984)</p> | 08218-46 | Sant Joan de Vilatorrada i Joncadella | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Isidre Vila i Josep Munts.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70528-foto-08218-46-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||
| 70488 | El Molinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinet-0 | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204</p> | XVIII-XX | <p>Conjunt fabril format per l'edifici de l'actual fàbrica tèxtil, les restes de l'antic edifici del molí i la resclosa. L'edifici més antic del conjunt és l'antic molí construït segurament al segle XVIII. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular construït en mur de maçoneria amb parament irregular unificat amb calç i arrebossat posteriorment, amb una orientació nord-sud, tenint l'entrada principal al cantó de migdia. A l'edifici originari es va adossar posteriorment, especialment entre els anys trenta i cinquanta del segle XX alguns cossos adjacents a l'alçada del primer pis, un d'ells, l'orientat a migdia en forma de terrassa a l'alçada del primer pis. Als baixos de la façana de ponent es conserva l'antiga porta que permet l'accés als baixos del molí i a la maquinària. Arquitectònicament aquests baixos conserven una gran arcada rebaixada feta en maó. Una llinda sobre aquesta porta marca la data del 1737 amb els noms de Josep i Jaume. Pot apreciar-se per sota de la casa el canal que deixa anar l'aigua de la resclosa i la retorna al riu. A la façana nord d'aquest edifici de l'antic molí, i seguint la línia del marge del riu, va adossar-se una primera nau industrial que comprenia les instal·lacions de la primera fàbrica tèxtil. Es tracta d'una estructura conformada per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines. Actualment es troba en desús. La nau a la qual s'adossa és una estructura rectangular coberta a dues aigües amb teula construïda en mur de maçoneria amb antics finestrals de mig punt reforçats en maó a la façana del riu que han estat tapiats. A aquest tram inicial de nau corresponent a la primera fàbrica es va afegir en direcció al nord un nou tram d'iguals proporcions construït en maó amb modernes obertures. Aquests dos conjunts formen un de sol, unificant-se en una moderna nau tèxtil. Uns metres més al nord es troba la resclosa que desvia part de l'aigua fins el canal de la fàbrica i fins la turbina que proporcionava energia. Aquest canal continuava pels sota de l'edifici del molí, fins retornar l'aigua al riu.</p> | 08218-22 | Sant Martí de Torruella | <p>Com el seu nom indica l'origen de l'actual fàbrica és un antic molí fariner construït a la riba del Cardener al segle XII (AA.DD, 1984) . L'existència d'aquest molí és constant al llarg dels segles, així a través d'un document del 1778 sabem que Josep Jaumandreu, moliner del molí de Les Feixes, dóna a perpetuïtat al seu fill Josep Jaume menor, el molí nou que pertany al mas Vilella, anomenat també Cornet de la Vilella. Una llinda ubicada sobre una porta de l'actual edifici del molí marca la data del 1737 i fa referència a dues persones d'aquesta família: Josep i Jaume. Aquest molí fariner serà el que es convertirà en la futura fàbrica de filats del Molinet el 1899. (AA.DD., 1988). Durant l'època d'eufòria del desenvolupament industrial a les conques dels rius, en Llorenç Figols i Figueres, llavors propietari del 'Molinet' convertí l'ús de les aigües i les estructures del vell molí, en una fàbrica que l'any 1899 fou arrendada a Lluís Roca i Casals, industrial de Sallent. En Roca feu funcionar una secció de telers. La riuada del 1907 va envair la fàbrica amb dos metres de fang - els senyals del nivell assolit per les aigües eren visibles fins fa ben poc- . Aquest inesperat succés arruïnà el fabricant i paralitzà la indústria. El seu fill Eudald Fígols es feu càrrec de l'explotació industrial, ampliant la nau principal - tal com és avui- i es dedicar a la fabricació de teixits de cotó tenint en plantilla fins a vuitanta treballadors. En l'actualitat els edificis i les instal·lacions fabrils i el salt d'aigua - que no funciona- continuen en poder de la família Fígols. L'empresa funciona actualment amb el nom comercial de 'Confeccions Sant Martí' i elabora vestuari especial de treball amb escassa ocupació laboral (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7706600,1.7860200 | 399100 | 4625026 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70488-foto-08218-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70488-foto-08218-22-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Encastat a la façana de migdia de l'edifici del molí poden apreciar-se encara restes de l'antiga passarel·la que travessava el riu a principis del segle XX. Els propietaris conserven dues fotografies antigues del conjunt fabril, una del 1910 aproximadament, i una altre també de principis de segle de l'interior de la fàbrica i els treballadors. No es conserva documentació antiga de la fàbrica. De l'antic molí es conserva la vella maquinària dels anys trenta del segle XX per obrir la comporta de l'aigua cap a la roda del molí que movia la turbina que donava energia a la fàbrica. La primitiva turbina es va perdre. Encastada al terra dels baixos de l'edifici del molí que van ser repavimentats els anys cinquanta es conserva una mola de l'antic molí fariner. El conjunt fàbril conserva una petita col·lecció dels anys 40 pertanyent a l'antic taller de la fàbrica. Entre d'altres eines es conserven: 1./Una màquina de foradar. 2./Un torn. 3./ Una serra. 4./ Una planejadora. 5./ Un fornal. 6./ Una enclusa. 7./ Una mola de pedra. La resclosa del molí actualment es troba inutilitzada. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70486 | El Paperer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-paperer | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204</p> | XII-XIX | L'edifici es troba abandonat i en estat ruïnós. Abans dels focs del 94 va acabar d'ensorrar-se definitivament. | <p>De l'antic edifici de la fàbrica avui dia només poden apreciar-se algunes restes de parets en un estat de conservació molt dolent. Es tracta de les restes fins a l'alçada del segon pis conservades només en el tram de paret que toca a la cinglera sota la masia de les Feixes, i on poden apreciar-se alguns finestrals de l'antiga fàbrica. L'edifici era construït en mur de maçoneria amb pedra irregular. Segons informació oral dels propietaris del mas les Feixes a principis dels anys 90 va caure bona part de l'antiga estructura. Forma part de les instal·lacions de l'antiga fàbrica del paperer l'actual resclosa encara en funcionament que s'utilitzava per donar energia a la fàbrica. Es tracta d'una estructura conformada per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines. Actualment es troba en desús.</p> | 08218-21 | Sant Martí de Torruella | <p>Es tracta d'un antic molí fariner documentat ja al segle XII i conegut com el molí de les Feixes que va ser convertit al segle XIX en una fàbrica de paper d'estrassa i embalatge. El trobem funcionant com a molí fariner al llarg de tota l'Edat Mitjana i Moderna, així al 1665 trobem la venda que Joan Feixes, senyor usufructuari del molí fa a Miquel Prats, paraire de Santpedor, amb tots els seus drets i pertinences: 'Casa, casals, horts, hortals, rescloses, recs, moles, rodets, fonts, aigües, vessants, marges, torrents, pedres grans i xiques i altres emprius del molí, en aquest, dos parpals de ferro, un pic, les moles, un martell de ferro punxegut amb els seus rodets, moles i altres guarniments i aigües de dit molí necessàries'. Aquest molí i terres estaven sota el domini i alou del camarer del monestir de Sant Benet de Bages. Sabem que el segle XVIII aquest molí era usat per Joan Jaumeandreu com consta en el cadastre de 1772 i també en un document signat el 1778 en el qual s'esmenta a Josep Jaumandreu pare, moliner del molí anomenat les Feixes, dóna al seu fill un molí nou que pertany a la Vilella (El Molinet) (AA.D., 1984). De la seva transformació en fàbrica paperera se'n tenen notícies el 1880 . Hi treballaven uns 25 homes, la majoria dels quals procedien de Capellades i Gelida. El propietari de la fàbrica en aquests moments era un tal Messeguer. L'aiguat del 1907 va destruir per complet les instal·lacions i arruïnà la fàbrica aturant-la definitivament. La fàbrica disposava d'un salt d'aigua, propietat de Joan Simats i adquirit a l'Estat, en subhasta pública, l'any 1954. Com a curiositat cal esmentar que en l'escriptura de compra-venda del salt del Paperer, hi figura una servitud transmesa de cessió en cessió que obliga a llur propietari a lliurar anualment a l'amo de la finca veïna, dues càrregues de fems de cavall pel dret de pas sobre el camí. (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7760700,1.7854700 | 399063 | 4625627 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70486-foto-08218-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70486-foto-08218-21-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Segons informació oral dels actuals propietaris a la confluència de la riera de les Feixes amb el riu Cardener existien fins fa uns anys forats excavats a la roca vora el riu que podrien ser senyals de restes d'una antiga resclosa (Molí medieval del Gual Pedregós). Aquesta informació va ser confirmada pel Sr. Jaume Rovira que recordava unes antigues piques excavades a la roca prop de les antigues restes del Paperer. Tot aquest paratge i les possibles restes van desaparèixer quan als anys 90 van arreglar-se els marges del riu. L'existència d'aquesta fàbrica ens és confirmada pel periodista manresà Antoni Quintana en referir-nos les facècies d'un xicot 'ben plantat, alt, cepat i valent' que treballava en aquella indústria i era conegut com el 'Pinxo de Capellades' població de la qual era originari. La història que relata és la següent: ' El Pinxo de Capellades era un xicot d'uns vint anys, al qual no espantava res; era un balladoràs de punta i també el millor operari i treballador, disposat sempre a qualsevol aventura. En una tertúlia de capvespre, es comentà que a prop de la carretera, en un casalot abandonat; hi solia aparèixer el diable en persona. Aviat sortiren valents disposats a enfrontar-se amb el dimoni, el primer d'ells 'El Pinxo'. Convingueren el dia i l'hora, i cinc valents es dirigiren al Casalot invocant l'aparició del dimoni, i quina sorpresa quan aparegué un 'senyor alt i ben vestit, amb barba i bigoti i barret de tipus bolet, duia un bastó a la mà i amb veu de gran personatge els digué: -Sóc el Diable, que voleu de mi?- No s'ho esperaven. Tothom fugí, cames ajudeu-me. La juguesca, pel que es veu, havia estat ven preparada.' (CAMPRUBÍ, 1984) | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 70525 | Els Rasots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-rasots | <p>BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402</p> | El jaciment va ser arrasat a finals dels anys 40 a fi de preparar la terra per cultius. | <p>A finals dels anys 40 van ser localitzades en uns camps entre el mas Vilaclara i Cal Pic quatre o cinc tombes de lloses de pedra en forma de caixa rectangular en sentit est-oest, bastides a partir d'un conjunt de lloses col·locades verticalment en el terreny i d'altres disposades horitzontalment sobre les anteriors, a mode de coberta que contenien restes humanes. Aquestes restes juntament amb les tombes van ser arrasades no conservant-se actualment cap testimoni. Uns metres més al nord, en un camp veí, van ser trobades dues rodes de molí manual de petites dimensions, una amb un forat central corresponents a la mola volandera del molí i l'altre de les mateixes dimensions sense el forat central. També va ser localitzat un fragment corresponent a una altra roda de molí de majors dimensions. Forma part d'aquest conjunt de troballes una pica de pedra rectangular d'uns 30 cm de llargada amb el corresponent rebaix interior.</p> | 08218-43 | Sant Martí de Torruella | <p>A finals dels anys 40 i principis dels 50 els propietaris de la casa anomenada cal Pic van adquirir una propietat que fins aleshores havia estat del mas Vilaclara, en voler adequar-la per a cultius van aparèixer unes quatre o cinc tombes de lloses amb restes humanes. Uns metres més al nord, en el camp del costat, van ser recollides les rodes de molí i la pica rectangular i traslladades a la casa de Cal Pic on encara es conserven.</p> | 41.7415300,1.7810200 | 398639 | 4621797 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70525-foto-08218-43-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 70554 | Escola de Música | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-musica | <p>AA.DD.(1985) Projecte de Casal Cultural al Mas Sant Joan de vilatorrada. Escola de Música. Sant Joan de Vilatorrada. GARCIA COMES J. arqte.(1992), Estudi per a l'acondicionament del centre de cultura ''Mas Sant Joan''. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XVIII-XX | El conjunt de finestrals de la façana i del cantó de ponent, així com la porta d'accés van ser totalment refets l'any 1968 obtenint l'aspecte amb que s'ofereix actualment l'edifici. L'edifici va ser objecte de profundes modificacions interiors a mitjans de la dècada dels 80 | <p>Edifici de planta quadrangular adossat al cantó de migdia de l'església vella de Sant Joan. És cobert a dues aigües amb teula. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és orientada a migdia i s'accedeix a l'interior de l'edifici mitjançant una porta amb llinda feta de dovelles quadrades i rectangulars. Aquesta porta es troba coberta per un teuladet. Construïda en mur de maçoneria amb pedres irregulars unides per calç amb les cantonades i finestrals reforçats amb carreus ben tallats. S'obren a la façana principal de migdia i a la ponent un seguit de finestrals rectangulars a la planta baixa i primer pis que permeten una gran il·luminació interior. La façana de llevant recau directament sobre la cinglera natural del terreny i és oberta amb dos balcons a l'alçada del primer pis que sembla de factura més antiga. La façana nord de la casa queda adossada a nau romànica de l'església i la comunicació entre ambdues devia fer-se des de ben antic, doncs a l'interior de la casa s'han conservat dos grans portals de mig punt construïts amb grans dovelles que permeten la comunicació entre la casa i l'església. L'interior de la casa va ser totalment reformat el 1985 a fi d'adequar-la a les necessitats de l'actual escola de música.</p> | 08218-72 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'edifici de l'escola de música formava part de les propietats del Mas Sant Joan, sent tradicionalment una de les dues masoveries amb que la casa comptava, aixecades al seu redós. El fet de tractar-se d'una casa construïda de forma adossada a l'església vella de Sant Joan va fer que el 1880 es convertís en la residència del rector fins que el 1908, amb la construcció de la nova església al carrer Major, el rector va passar a ocupar l'actual rectoria. Desallotjada pel rector es va convertir durant bona part del segle XX en una casa de lloguer fins que l'any 1984 va ser comprada per l'Ajuntament de la vila amb l'objectiu de convertir-la en l'actual escola de música.</p> | 41.7422300,1.8028000 | 400451 | 4621849 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70554-foto-08218-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70554-foto-08218-72-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El condicionament que es va fer l'any 1985 arran de la compra per part de l'Ajuntament a fi de convertir la casa en una Escola de Música va suposar l'enderrocament d'elements construïts als voltants com una nau-granja i una pèrgola que hi havia al jardí. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 70472 | Església Vella de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-de-sant-joan | <p>Arxiu parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de Visites: 1636-1708. AA.D.(1984), Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. GARCIA COMES J. arqte.(1992), Estudi per a l'acondicionament del centre de cultura ''Mas Sant Joan''. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | IX-XVIII | L'any 1984 l'església i l'edifici de l'antiga rectoria van ser adquirits per l'Ajuntament amb l'objectiu de crear un auditori i una escola de música. Això va fer evidenciar la necessitat d'adequar l'església a les noves demandes acústiques, duent a terme algunes reformes. L'última modificació estructural va tenir lloc a mitjans dels anys 90 quan va aixecar-se el terra a fi de posar-hi calefacció. | <p>Església formada per dos naus de planta rectangular cadascuna. Es tracta de dues naus construïdes en èpoques diferents i que es comuniquen entre elles un gran arc de mig punt, de 7, 70 m. de llum. Els presbiteris resten dintre de les naus sense que sobresurtin ni es diferenciïn de l'edifici, si no és pels graons que hi donen accés. El tipus de coberta és diferent a cada nau, sent de volta de canó a la nau sud i apuntada a la nau nord. Cada nau té 13 metres de llarg i 6,20 d'ample i un gruix de parets laterals d'un metre, mentre que pels caps són més primes. La part més vetusta és la paret nord que és mitjera amb el mas Sant Joan, i possiblement sigui del segle IX. El seu parament exterior és visible per dins del mas, mentre que la cara que queda dintre de l'església, no es pot veure, ja que el mur va ser regruixut per aquest costat quan es va refer la volta de pedra. Aquest tros de mur deu fer uns 70o 80 cm. de gruix i devia ser suficient per aguantar la primitiva coberta de fusta del primer temple. La seva llargada actual és de 7 metres. I constitueix la major part de la llargària de la paret nord del temple. La cantonada de llevant d'aquest mur, és a dir, des d'on començava el presbiteri pre-romànic, és feta amb carreus molt grans, que per llur mida fan pensar en una reutilització de material romà d'algun edifici del temps de l'era romana que es va trobar encastada a la cantonada de ponent del mateix tram d'església. La resta del parament d'aquest mur antic és divers, i està format per filades de carreus pre-romànics de 12 a 20 cm. bastant regulars; i més cap a ponent està format per un tram construït més barroerament fins a l'alçada d'uns dos metres i que deu ser d'una època posterior a un enderroc; i finalment un tercer tram de parament de filades regulars on es poden observar algunes marques de picapedrer - una creu grega- que deu correspondre's a la reconstrucció de finals del segle XIII o principis del XIV. Quan aquest temple pre-romànic primitiu s'ensorrà, es construí un de nou justament al costat (actual nau sud) en estil romànic, volta de canó seguit, i portal de mig punt amb dovelles al sud. Per fora aquest portal té a cada costat uns petits arcosolis de destinació funerària. L'església es va aixecar sense presbiteri conservant a llevant una senzilla espitllera rectangular i esqueixada. L'actual portal d'accés a ponent i l'ull de bou que trenca la façana són moderns. Temps després a l'espai que ocupava l'antiga església pre-romànica (actual nau nord) s'aixecà una nou nau amb volta apuntada sense arcs torals. A l'igual que l'altre es va prescindir de l'absis, i el presbiteri bé marcat per una espitllera igual que l'altra. Com a accés es va obrir un portal a ponent de dovelles llargues i estretes. La darrera obra va ser l'obertura de la gran arcada de comunicació de les dues naus que va fer dels dos temples un de sol (SITJES, 1988) .Conserva encastada a la paret nord sobre dues mènsules una ossera on es marca la data de 1693. Es conserven també les restes de dos grans portals adovellats que permetien la comunicació entre l'església i l'antiga casa del rector, avui escola de música.</p> | 08218-14 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'església vella de Sant Joan és possiblement l'origen de l'actual poble, independentment de les restes que poguessin conservar-se de les antigues ocupacions romanes. A mitjans del segle X era una de les filials que tenia l'església de Santa Maria de Manresa i va ser consagrada abans del 937 pel bisbe Jordi de Vic, però ben segur que el temple original va ser acabat abans, en temps de Guifré I, entre 880 i 890, quan aquest va emprendre la reorganització de la diòcesi d'Ausona. La primera menció documental és de l'any 1020 en efectuar-se la redotació de la Seu de Manresa pel comte Berenguer Ramon I i la seva mare la comtessa Ermessenda. Aprofitant la seva protecció i la reorganització de l'espai que una parròquia oferia s'haurien edificat els primers masos que donarien origen al poble de Sant Joan (Vilatorrada, Sant Joan, Llobet etc..). Del mateix segle XI ens han arribat alguns documents més; així l'any 1026 Vives i la seva esposa Ermengarda venen a Guitardes, sacerdot de Sant Joan, la quarta part de l'església i el cementiri, possessió que tenien per herència dels seus pares. La propietat de l'església devia passar de mans eclesiàstiques a privades per acabar finalment en mans del monestir de Sant Benet de Bages. L'any 1086 Ramon Franc i Ermengarda fan restitució al monestir de l'església de Sant Joan, que s'havien apropiat amb anterioritat. La dependència de Sant Benet va durar forces anys doncs apareix mencionada a la relació de propietats del monestir l'any 1196. De la primitiva església pre-romànica del segle IX només ens resta un tram de paret situat a tramuntana de l'actual nau nord, fent mitjera amb el mas Sant Joan. Devia tractar-se d'un edifici de petites dimensions, amb coberta de fusta i fet amb carreus aprofitats d'alguna construcció antiga i propera del període baix-imperial, entre ells, les restes d'una ara romana que va encastada com un carreu més. L'església pre-romànica degué ensorrar-se perquè al segle XIII es va fer una nova església ben bé al costat (actual nau sud) d'aire romànic. Aquesta església es devia quedar petita, doncs a finals del segle XIV o principis del XV es va pensar en una ampliació però d'una manera curiosa, ja que no es va optar per enderrocar les restes de les antigues (la romànica i el que devia quedar de la pre-romànica), sinó que es va realitzar un nova nau paral·lela a la romànica, aprofitant les restes (mur nord) de la pre-romànica, aixecant una nau amb les mateixes dimensions que l'altre però amb coberta apuntada. L'efecte deuria ser el de dues grans capelles independents i adossades. (AA.DD. Catalunya romànica,1984). EL segle XVIII es va optar per unificar-les mitjançant un gran arcada que trenquen el mur al seu cantó de ponent. Els documents de l'arxiu a finals del segle XVIII parlen amb freqüència de l'edifici de l'església deixant veure l'estat d'abandó i la falta de recursos materials en el qual es trobava durant aquest segle, plantejant-se els bisbes durant les seves visites pastorals la prohibició de celebrar-hi missa. L'any 1785 l'estat de l'església és el pitjor de la seva història, ja que a més de la seva manca d'objectes sagrats patia d'una gran deixadesa. Amb la instal·lació de les fàbriques tèxtils vora el riu, el creixement demogràfic del petit poble, limitat fins aleshores a unes quantes masies, es va disparar. Aviat el temple restà petit i lluny de les zones on s'estava instal·lant la gran massa de població. A principis dels segle XX es va plantejar la necessitat de construir un nou temple parroquial prop dels nous carrers acabats de construir. (AA.DD., 1984) Un cop inaugurat el nou temple l'any 1908, aquest va quedar en desús durant vàries dècades, sent adquirit finalment l'any 1984 per l'Ajuntament de la vila, juntament amb l'antiga casa dels masovers i rectoria adossada al cantó sud, amb l'objectiu de crear un a escola de música i destinar l'espai de l'antiga església a auditori, sala d'exposicions i d'activitats culturals diverses.</p> | 41.7423300,1.8028900 | 400458 | 4621860 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70472-foto-08218-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70472-foto-08218-14-2.jpg | Legal i física | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C: SL. (Raquel Valdenebro) | Hi havia quatre altars: a la nau sud, al fons el de Sant Joan i el de la Puríssima; i a la nau nord, al fons el del Roser i a la paret nord el de Sant Isidre. Aquests altars es coneixen moltes vegades per les antigues consuetes i llibres de visites pastorals. Així , el Bisbe Antoni Pasqual, el 20 de setembre de 1685 parla de l'altar de Sant Joan, i es dedueix que no estava consagrat com a altar immòbil. . Aquest altar fou traslladat a la nova església parroquial i destruït el 1936. El del Roser té els seus orígens en la creació de la Confraria del Roser el 1617. Comptava amb dues taules gòtiques representant el naixement de Jesús i l'adoració dels reis i atribuït a Joan Gassó. Existeix el dubte sobre si aquestes dues taules formaven part en realitat d'un possible retaule més gran dedicat a Sant Joan que aquest pintor va fer, segons consta a les Capitulacions d'obres de l'arxiu de la Seu de Manresa. Ho referma el fet de què la Confraria del Roser va ser creada molt més tard. Aquestes dues taules aplegaven la devoció de la Confraria i varen ser traslladades a la nova església el 1908 i cremades el 1936. L'altar de la Puríssima Concepció va ser creat el 1870 per Jaume Solà i aplegava la devoció de la 'Asociación de las Hijas de María'. L'altar fou també traslladat a la nova església i cremat el 1936. L'altar de Sant Isidre Llaurador és esmentat ja el 1685 a la visita del Bisbe Antoni Pasqual i es dedueix que devia ser molt senzill. A l'igual que els altres va ser traslladat a la nova església parroquial el 1908 i cremat el 1936. Un altre dels elements a considerar de l'església era un cantoral del segle XIV, escrit damunt pergamí, amb miniatures i policromes que també va ser destruït d'any 1936. | 91|92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 70454 | Església de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-0 | <p>SOLANELLAS T.: 'Comencen els treballs per fer els fonaments de la nova església de Sant Joan' a Regió 7. 29-8-96. SOLANELLAS T.: 'L'Ajuntament dóna llum verd al primer esbós de la nova església de Sant Joan' a Regió 7. 7-4-95. SOLANELLAS T.: ' La nova església de Sant Joan combinarà la funcionalitat amb els cànons clàssics' a Regió 7. 14-12-95. SOLANELLAS T.: 'El Bisbe Guix consagra demà el nou temple de Sant Joan' a Regió 7. 16-5-98</p> | XX | <p>Edifici de nau única i planta hexagonal. Fet amb maó i cobert a la part exterior absidal amb pedra groguenca. La nau interior és divideix en tres trams per columnes de ciment sobre les que recauen uns nervis també de ciment. Coberta a dues aigües amb ciment armat. Les parets laterals són fetes en maó fins a una alçada de tres metres, continuant l'obra amb uns grans finestrals. Adossades als murs de l'absis es troben dues capelles laterals de forma rectangular, essent utilitzada la del cantó esquerra com a sagristia i la del cantó dret com a capella dedicada al Santíssim. Als costats nord i sud de l'església es troben adossades dues sales més de forma quadrada que són utilitzades com a portes laterals, sent utilitzada la de la banda nord com a porta lateral i la de la banda Sud com a capella dedicada al Sant Crist. Aquesta última capella es troba mancada de decoració interior. L'església compta amb un gran soterrani que ocupa l'espai de pràcticament tota la nau, i al qual s'accedeix per una escala situada al costat de la porta principal d'entrada. Es tracta d'un espai sense cap utilització en concret pensat per a futures compartimentacions per entitats i col·lectius. L'únic element decoratiu de l'església és el gran finestral pentagonal de l'absis fet per l'escola Massana en colors blaus, blancs i grocs. Simbolitza l'esperit batejat en l'aigua i va ser inspirat en el passatge de l'evangeli: 'Serem batejats en l'aigua i en l'esperit'. L'imagineria interior és formada per la imatge de Sant Joan Baptista al cantó dret de l'absis; la imatge de la Puríssima Concepció al costat nord de la nau i la de Sant Josep al cantó Sud. Es tracta de figures fetes als anys 60 a Olot. La façana principal és encarada a l'est i és formada per l'angle de l'hexàgon. S'accedeix per un grup d'esglaons des del carrer Major. El portal principal és fet en alumini en forma d'angle.</p> | 08218-5 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Consagrada el 14 de juliol de 1998, l'església parroquial de Sant Joan s'aixeca sobre el solar que ocupava l'antiga església parroquial construïda el 1908 quan degut al creixement urbà que el poble estava tenint es va fer palès la necessitat d'una nova església més a prop dels nous carrers que s'estaven aixecant i no tant lluny com era la fins aleshores utilitzada església romànica al costat del Mas Sant Joan.</p> | 41.7432100,1.8047700 | 400616 | 4621956 | 1998 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Josep Maria Esquius | Lligat al culte religiós i a la figura del patró de la vila, es conserva la tradició dels Goigs de Sant Joan que són cantants després de la missa el dia de Sant Joan. Entre les virtuts que se li reconeixen es troba la de preservar de la fam, el contagi i la guerra, allunyar el mal temps i solucionar les crisis obreres. Les campanes pertanyien a l'església antiga. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 70462 | Església de Sant Martí de Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-torruella | <p>AA.D.(1984), Sant Joan de Vilatorrada. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia catalana. Pàgs.444-446. AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A (1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS F.(1982), 'Arxius de la comarca: Sant Joan de Vilatorrada, Sant Martí de Torruella i Joncadella'. Dovella núm 7. Manresa PADRÓ B.(1931), Sant Martí de Torruella. Butlletí del C.E. B. Núm. 149. SITJES X.: Les esglésies manresanes del Comte Guifré. Dovella, núm 11. Pàgs. 20-30.</p> | XII-XIX | <p>Es tracta d'un edifici originàriament romànic que va ser reconstruït en la seva totalitat al segle XIX . Conserva del seu període romànic, bastit al final del segle XII o al principi del XII, l'absis i una part del mur de tramuntana i de ponent on hi ha una finestra doble esqueixada amb arquivolta. El mur de migjorn és el que ha quedat més trossejat. L'absis romànic és semicircular i ben llis. Aquestes restes queden amagades dins edificacions modernes a causa d'una construcció sobreafegida que hi feren els propietaris del mas de la Casa Gran. Les diverses modificacions, i sobretot el creixement de la població, varen fer que l'edifici romànic es quedés petit i el segle XIX es construí un de nou en sentit transversal a la construcció romànica de dimensions molt més grans. Aquest canvi d'orientació del nou edifici deixà fora l'absis romànic que es convertí en rectoria. L'actual edifici és de planta basilical d'una sola nau. S'accedeix a l'església mitjançant una petita escalinata que dóna accés a una placeta situada just al davant de l'església. La façana principal, on hi ha la porta principal d'accés, és orientada a migdia obrint-se amb dos rosetons de petites dimensions que es corresponen amb la nau central i la capella lateral de llevant. Destaca del conjunt de la façana un campanar quadrat encastat entre la nau principal i la capella lateral de ponent. L'interior de l'església és uniforme, obrint-se als dos cantons, de ponent i llevant, quatre capelles- dos per banda- dedicades a diferents advocacions (la Mare de Déu del Roser, Sant Josep i la Puríssima Concepció). Dintre de la mateixa planta de l'edifici s'obre a llevant una capella molt més gran a la qual s'accedeix per una porta ubicada als peus de l'església i que s'estén al llarg de tota aquesta. Es tracta d'una capella dedicada al Sagrat Cor de Jesús i presidida per un altar dedicat al mateix. Aquesta capella és decorada amb motius vegetals en colors verd i salmó. L'absis queda integrat al conjunt sense sobresortir exteriorment. L'altar principal és presidit per la figura de Sant Martí que queda sota l'insígnia de la Santíssima Trinitat i envoltat per imatges més petites de Sant Antoni i Sant Pere. L'interior és enguixat i pintat en color marró clar destacant la decoració floral daurada que decora les pilastres i el fris. Adossada al cantó de ponent de l'església es troba l'antiga rectoria.</p> | 08218-9 | Sant Martí de Torruella | <p>Situada dins l'antic terme medieval de Manresa, l'església de Sant Martí és documentada des de l'any 1022. La comtessa Ermessenda i el seu fill, el comte Berenguer Ramon I, varen vendre al monestir de Sant Benet de Bages l'alou situat al comtat de Manresa, al lloc de Torruella amb l'església de Sant Martí. La propietat comtal no tenia en seu origen en una fundació pròpia sinó que la comtessa l'havia adquirit per compra L'any 1077 era parròquia, si bé no apareix en la relació de parròquies de l'any 1154, si ho fa a la del 1361. Al tractar-se d'una propietat del monestir de Sant Benet, eren el cambrer i el prior qui s'encarregaven directament d'anomenar el rector al seu gust. Aquest dret de patronatge va continuar exercint-lo el monestir si bé l'any 1685 depenia de la Seu de Manresa. (AA.DD.,1984) (COMAS, 1988) (AA.DD. Catalunya romànica, 1984). L'edifici patí una profunda transformació al segle XIX ja que el creixement de la població va deixar petita l'antiga església, essent enderrocada i construïda una de nova. Actualment l'edifici segueix tenint culte com a parròquia de Sant Martí de Torruella.</p> | 41.7724900,1.7901200 | 399444 | 4625224 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70462-foto-08218-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70462-foto-08218-9-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Es conserva actualment vigent la tradició dels Goigs de Sant Martí Bisbe, que són cantants el dia del patró de l'església després de la missa. Entre les virtuts que se li reconeixen a Sant Martí es troba la de protegir el poble i alliberar de l'enveja. | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70552 | Festa Major Infantil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-infantil | <p>SOLANELLAS T.: 'Tret de sortida a la Festa Major Infantil de Sant Joan' a Regió 7. 15-5-98. SOLANELLAS T.: 'El deu anys més grans de la festa menuda' a Regió 7. 22-6-98</p> | XX | <p>La Festa Major Infantil és possiblement la manifestació festiva més original de quantes es duen a terme al llarg de tot l'any al poble de Sant Joan de Vilatorrada. Cal aclarir dins d'aquesta valoració que en aquests moments és única a nivell de Catalunya, amb la voluntat de difondre-la per altres municipis. La Festa és organitzada per l'Entitat anomenada El Sidral. Prèviament als actes de la festa, l'entitat organitza dos actes amb l'objectiu de divulgar-la i recaptar fons. El primer acte té lloc dos mesos abans de la festa (mes d'abril), i es realitza una subhasta pública d'algun emblema o objecte simbòlic creat per l'Entitat a fi de recaptar diners. L'altre acte té lloc un mes abans (mes de maig), es tracta d'un sopar a la fàbrica Gallifa on participen pares i nens. Es tracta d'un sopar de diversos plats, però on el protagonista és un porc que prèviament s'ha rostit a la Plaça Major durant la tarda. Després del sopar s'organitza una subhasta d'estris vells. La Festa Major Infantil pròpiament dita es du a terme just el cap de setmana abans de la Festa Major de Sant Joan (dies 24 i 25 de juny). Tots els actes són organitzats només per als nens, i no hi poden participar els adults, ni al correfoc, ni als balls ni al sopar. Aquest any però, s'ha pensat en organitzar un acte per a adults, a l'igual que dins d'una festa major d'adults s'organitza un acte per nens. Les orquestres del ball són orquestres també per adults. Tota la Festa és conduïda per cinc personatges que són els següents: EL KIKO, EL SENDO, EL JOU MISSATGER, LA SUPERIAIA I LA BRUIXA TETI. Els primer anys hi havia un altre personatge anomenat EL POLI, destinat a posar ordre però es va suprimir. Els actes de la Festa són els següents: DIVENDRES MATÍ : Al matí té lloc la Festa Major Infantil Comarcal, de tal manera que arriben les diferents escoles de la Comarca i es distribueixen en tres cercaviles diferents que recorren el poble. A mida que recorren el poble passen per tres places (Pl. de l'Església, Pl. de la pau, i Parc Catalunya) on poden gaudir de tres actuacions diferents. En una d'elles s'esmorza. A migdia es troben tots a la Plaça Major on té lloc un espectacle de cloenda. DIVENDRES TARDA: Dues cercaviles recorren el poble fins la Plaça Major. Allà es fa el pregó i s'organitza una guerra de confetti. D'allà se surt en cercavila fins la fàbrica Gallifa on es fa un sopar anomenat 'Sopar a la fresca'. Es tracta d'un sopar sense pares. Quan surten del sopar es deixa un temps per què els nens vagin a canviar-se i a la nit s'organitza un ball d'envelat amb una orquestra d'adults. També es tracta d'un ball sense pares. DISSABTE TARDA: A la plaça de la Pau s'organitza una guerra de merengues, una enfarinada, i una pluja d'aigua de colors i escuma. Al vespre té lloc el correfoc, on tampoc hi poden entrar els pares. Els artífex del correfoc també són els nens (els més grans que porten els dimonis i les bèsties). El correfoc arriba fins la Plaça Major on es fa un petit castell de focs. Després hi ha un petit ball obert a tothom. Dins l'any 2001, el dissabte al matí es té pensat incloure un acte per adults. DIUMENGE MATÍ: Al Parc Catalunya s'organitzen activitats i tallers diversos. Aquesta activitat s'organitza juntament amb l'Entitat La Verbena. A la una es fa una cercavila anunciant el final de la festa, i un espectacle de cloenda per grans i petits. Després els nens tenen organitzat un piscolabis a la fàbrica Gallifa. L'edat permesa per participar-hi és de 0 a 14 anys. També es va intentar que aquesta Festa tingués elements d'identitat propis, així es va crear un himne especial per a la festa: el Sant Joan City, que es canta en diversos actes. També el correfoc i cadascun dels actes de la Festa tenen les seves músiques creades ex-professo per a cada ocasió. Paral·lelament, la Plaça Major es engalanada amb garnaldes i motius fets per les escoles de la vila sobre un eix temàtic que canvia cada any.</p> | 08218-70 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La Festa Major Infantil va néixer arran de les reivindicacions dels nens a un grup de pares i persones vinculades al mon de les AMPAS de la Vila. La seva reivindicació estava basada en el fet de què normalment dins el marc d'una Festa Major, hi ha sempre un o dos actes dedicats al nens, i aquest fet es considerava injust, pensant que hi hauria d'haver una Festa Major única i exclusivament pensada per a nens. Aquesta reivindicació va ser recollida per un grup de pares de l'AMPA de l'escola Joncadella que aquell mateix any 1988 van organitzar un correfoc única i exclusivament per als nens. L'èxit de la iniciativa els va empènyer a organitzar l'any 1989 tota una programació de Festa Major Infantil. Aquest grup de persones es van cohesionar dins una entitat que va rebre el nom de El Sidral. Els primers anys el grup del Sidral va muntar la festa en col·laboració amb grups com Gog i Magog i Pepsicolen que després es van professionalitzar. L'objectiu de l'Entitat era organitzar una Festa paral·lela on només hi poguessin participar els nens. Els actes i la programació han anat evolucionant dintre d'una mateixa línia fins que l'any 1999 es va organitzar una jornada amb divulgació comarcal a fi de què participessin els nens de totes les escoles de la Comarca. L'any 2000 l'Entitat va legalitzar-se oficialment. La voluntat del col·lectiu és en aquests moments organitzar una jornada de Festa Major Infantil a nivell de les escoles de Catalunya.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 1988 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70552-foto-08218-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'Entitat el Sidral és un col·lectiu format per persones del municipi de Sant Joan de Vilatorrada amb voluntat de treballar de forma totalment desinteressada en l'organització de la Festa Major Infantil. Es tracta d'un col·lectiu apolític i amb una voluntat totalment integradora sense distingir en creences o ideologies. L'estructura interna de l'Entitat és totalment mancada de jerarquies, encara que actualment al constituir-se oficialment la societat es va haver d'anomenar un president. El grup funciona a base de Comissions de treball totalment voluntàries que es reuneixen en assemblees comuns per discutir els punts i qüestions concretes. El nombre de socis és desconegut ja que al funcionar de forma voluntària no existeixen ni carnets ni numeracions, considerant-se col·laboradors tots aquells que hi participen d'una manera o altre. Actualment s'ha format dintre del l'Entitat un subcol·lectiu al que s'anomena 'júnior', format per tots aquells adolescents que per edat ja no poden participar en els actes de la Festa, però que volen col·laborar en la seva organització. Els últims anys organitza també la Cavalcada de Reis i col·labora amb el col·lectiu Xarxa. Al llarg de l'any també organitza uns tallers de restauració de mobles antics. El finançament del col·lectiu i de la Festa Major Infantil corre a càrrec de l'Ajuntament de la Vila, del Consell Comarcal i d'aportacions privades. Algunes d'aquestes aportacions es canalitzen mitjançant un jornada que s'organitza dos mesos abans de la Festa Major en la qual es fa un acte de presentació de la propera Festa i es subhasta un emblema de la Festa creat aquell mateix any. Un mes abans també s'organitza un sopar amb pares i nens en el qual al final es fa una subhasta d'objectes usats. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70518 | Festa Major de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-joan-0 | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BALLÚS G.(2000) Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XX | <p>La Festa Major de Sant Joan de Vilatorrada celebra el dia del Sant Patró de la Vila, en aquest cas Sant Joan. Els dies de celebració són el 24 i 25 de Juny. Les primeres notícies dels actes de la Festa Major provenen dels programes de Festa Major de principis de segle encara conservats avui dia. Els actes eren els següents: DIA 23: Repic de campanes i ball al vespre. DIA 24: Toc de diana, Missa solemne, Rosari i Sessió de ball al vespre. DIA 25: Missa solemne, Sessió de Ball i Serenata de cloenda. Segons informació oral dels Srs. Isidre Vila i Isidre Vilà, a partir dels anys 50 la Festa començava amb una passejada per la vila de les autoritats, acompanyats d'una orquestra pel carrers centrals del poble. Després s'assistia a una missa, i a continuació s'inaugurava l'envelat i es feia una sessió matinal de ball. Actualment la Festa Major consta d'un seguit d'actes diversos que s'estenen al llarg de tot el mes de juny, concentrant-se especialment els dies 23, 24 i 25 de juny. Són actes organitzats per diverses entitats de la vila amb el suport de l'Ajuntament. Durant tot el mes es reparteixen: cercaviles, confrontacions esportives, concerts, exposicions, Festa Major Infantil etc.. Els dies 23, 24 i 25, es concentren festivals de dansa, mostres de gegants, Castell de focs etc., i sessions de ball organitzades per FM-2000 a les nits. No existeix una programació fixa, sinó que cada any varia en funció de les programacions de les entitats.</p> | 08218-37 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La primera notícia documental sobre la Festa Major prové dels programes de festa conservat per algunes persones de la Vila (Sr. Torras i Sr. Altimires) on es deixa patent que la Festa era organitzada almenys entre els anys 1902 i 1914 per l'Entitat 'El Progreso Vilatorrense'. Al desaparèixer aquesta entitat, l'organització devia passar a mans d'una Comissió especial de l'Ajuntament. Entre els anys 1950 i 1975, la organització va córrer a càrrec de l'Entitat de la Verbena. Entre els anys 1975 i 1980, la organització va ser mixta entre diverses entitats de la vila i l'Ajuntament. Entre els anys 1975 fins el 2000 ha estat de nou l'Entitat de la Verbena l'organitzadora.</p> | 41.7441600,1.8055900 | 400686 | 4622061 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70518-foto-08218-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70518-foto-08218-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El Sr. Antonio Torras conserva un programa de Festa Major del 1902 i algunes invitacions personals als actes de la Festa del 1902, 1906, 1913 i 1914. El Sr. Altimires conserva una invitació als actes de la Festa Major del 1906. En tots dos casos la festa major era organitzada per l'Entitat 'El Progreso Vilatorrense'. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70520 | Festa Major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-1 | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BALLÚS G.(2000) Guia de festes del Bages. C.E.B. Col·lecció de guies. Núm 2. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988) Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. 1988. Pàgs.379-402.</p> | XX | <p>La Festa Major de Sant Martí era tradicionalment celebrada el dia 11 de novembre, i actualment es celebra el cap de setmana anterior al dia 11. Antigament, la festa acostumava a durar dos dies, diumenge i dilluns. Diumenge es feia missa solemne amb processó que donava la volta al nucli de Sant Martí, i on es treia la imatge del Sant, i a la tarda s'acostumava a organitzar ball a la casa de l'Hostalet. El Dilluns es feia una missa de difunts i ball a l'Hostalet a la tarda. Actualment, la Festa Major comença el dissabte a la tarda amb un espectacle infantil i una xocolatada i al vespre un ball de Festa de Major. El diumenge segueix amb una missa solemne, i una ballada de sardanes. En ocasions l'ajuntament organitza un vermut popular. A la tarda es continua amb un ball de Festa Major. Tots els actes de la Festa són organitzats per una comissió de Festa Major formada per tres o quatre persones que compta amb el suport logístic i econòmic de l'Ajuntament.</p> | 08218-38 | Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu i per la comissió de festes de Sant Martí de Torruella</p> | 41.7729800,1.7903300 | 399462 | 4625278 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||||
| 70551 | Festa de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-primavera | <p>SOLANELLAS T: 'Sant Joan celebra demà la Festa de l'arrós' a Regió 7. 13-4-96. SOLANELLAS T: 'La Festa de l'Arrós de Sant Joan convoca 500 comensals' a Regió 7. 17-4-96. SOLANELLAS T.:'Èxit a Sant Joan en l'inici de Pel Verd després del Negre' a Regió 7. 5-4-95. SOLANELLAS T.:'Sant Joan dóna la llauna en una animada Festa de Primavera' a Regió 7. 27-4-98</p> | XX | <p>La Festa de la Primavera s'organitza des de les regidories de Medi Ambient i Esports de l'ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, amb l'objectiu de donar a conèixer el medi natural del terme i fomentar l'esport. Sol celebrar-se el primer diumenge del mes d'abril, o la data més propera que s'escaigui. Es tracta d'una festa oberta a tothom. La jornada comença amb una plantada d'arbres, i es continua amb una pedalada seguint alguna ruta prèviament marcada dintre del terme municipal. La ruta acostuma a ser diferent cada any, a fi d'anar coneixent diferents indrets. Al migdia es segueix amb una arrossada popular celebrada a l'espai de la fàbrica Gallifa, i a la tarda sol amenitzar-se amb algun acte lúdic (trobada d'acordionistes etc..) Durant l'edició de l'any 2000 l'Associació de Comerciants i Botiguers de la vila va organitzar una fira amb parades als carrers principals, però sense garantia de continuació.</p> | 08218-69 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Segons informació oral del Sr. Ramon Casas, els orígens de la Festa de Primavera s'han de buscar la primera festa de l'arbre que es va organitzar, el febrer del 1976. La iniciativa va ser del grup d'AMPAS de la vila que agrupava les associacions de pares d'alumnes de totes les escoles, amb la col·laboració de l'Ajuntament. L'objectiu d'aquesta primera festa va ser fer una plantada d'arbres acompanyat d'una xocolatada. D'aquesta primera plantada d'arbres destaca especialment el cedre del c/Montserrat cantonada amb c/del Sol. L'èxit de la primera festa va animar als organitzadors a repetir-la. Es van realitzar vuit edicions més de la festa. L'any 1994 van produir-se grans incendis en la comarca del Bages i uns mesos després es va organitzar una exposició a nivell comarcal anomenada 'El verd després del negre' que pretenia ser un missatge de conscienciació ecològica. Aprofitant la crida d'aquesta exposició i la tradició de la festa organitzada els anys anteriors, l'ajuntament de la vila va prendre el relleu en l'organització, passant des de llavors a ser una festivitat coordinada des de les regidories d'Esports i de Medi Ambient.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 1994 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70551-foto-08218-69-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'actual festa és coordinada pel Sr. Marcel Ribera de l'ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 70553 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-3 | <p>SOLANELLAS T.: 'Sant joan recupera demà la festa de Sant Antoni tal i com es feia fa 25 anys' a Regió 7. 3-2-96. SOLANELLAS T.:'Una reexida festa de Sant Antoni fa que Sant Joan reculi 25 anys enrera' a Regió 7. 5-2-96</p> | XIX-XX | Després de perdre's durant molts anys la festa ha estat recuperada amb èxit des del 1996 | <p>Antigament la Festivitat de Sant Antoni Abat estava relacionada amb la benedicció dels animals de tir i el bestiar de casa que asseguraven la subsistència. Segons informació oral del Sr. Ramon Casas, la festa originària del Sant Antoni era organitzada des de la Cooperativa de pagesos de Sant Isidre. Els Srs. Isidre Vila i Isidre Vilà faciliten la descripció: La festa era dirigida per l'abanderat, que era la persona que duia la Senyera o el Pendó al cap de la processó. Aquest abanderat anava envoltat per dos cordonistes, que aguantaven dues borles que sortien del Pendó. L'abanderat s'encarregava d'organitzar la festa, i es tractava d'un càrrec que anava canviant cada any. Un dels cordonistes era l'abanderat de l'any següent. La Festa es celebrava el dia 17 de gener. Al matí es duia la senyera cap a l'església i es celebrava una missa. Els assistents eren les persones que podien ser considerades dins el grup de 'Grup de Vaqueros, Arrieros, Tocineros i similares'. Després de la missa es portaven els animals i es beneïen i després es feia una cercavila pel poble que finalitzava a casa de l'abanderat. Allà es feia un aperitiu (ametlles, mistela etc..) que era pagat per aquesta persona. Per la cercavila es guarnia un carruatge, però sense cap excés. A la tarda es jugava un partit de futbol i es feia un ball on es menjava el tortell de Sant Antoni. Actualment la jornada es organitzada des de l'Entitat de la Verbena amb col·laboració amb la Federació dels Tres Tombs. La jornada es celebra el cap de setmana que s'escaigui prop de Sant Antoni, i comença amb un esmorzar on es reben les cavalleries a l'esplanada de Cal General. Es munta la cercavila i es donen tres tombs al voltant de l'església. L'últim volt el capellà beneeix els animals. Després s'acompanya amb una petita exhibició de doma, curses de rucs, etc... I s'acompanya de coca i mistela. Al vespre s'organitza un ball amb el corresponent tortell. Com a causa tradicional s'ha mantingut la tradició de triar l'abanderat entre el grup de genets de Sant Joan.</p> | 08218-71 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Segons informació oral dels Sr. Isidre Vila i Isidre Vilà, la iniciativa de celebrar la festa de Sant Antoni Abat va sorgir de l'escorxador de Cal Rojas, i va practicar-se durant bona part del segle XX, perdent-se a finals dels anys seixanta quan la gent va deixar de tenir animals i bestiar a casa. Després de romandre durant quasi bé trenta anys desapareguda, l'entitat de La Verbena, a iniciativa dels Sr. Vila i Vilà va decidir recuperar-la. Per fer-ho es va contactar amb la Federació dels Tres Tombs en la seves delegacions d'Igualada, Martorell, Esparraguera, Sant Vicenç de Castellet, Terrassa i Sabadell. És per aquest motiu que no es pot conservar el dia originari de la festivitat (17 de gener), ja que són les mateixes persones les que passen per totes aquestes poblacions, per tant s'escau un cap de setmana qualsevol.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70553-foto-08218-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70529 | Festivitat de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-la-purissima | <p>Aquesta festa era comuna a Sant Martí i a Sant Joan de Vilatorrada. Segons informació oral de la Sra. Rosa Arderiu de Sant Martí i de la SR. (de Cal Pic) el dia de la Puríssima Concepció era considerat el dia de les noies. Es tractava d'una festivitat de caràcter religiós on les protagonistes eren totes aquelles noies del municipi entre els 12 i els 16 anys aproximadament. Els actes festius es centraven en la consagració d'una missa durant la qual les més jovenetes aprofitaven per fer la primera comunió. A Sant Martí la missa s'acompanyava d'una processó en la qual es treia la imatge de la Puríssima. Prèviament s'havien penjat unes cintes de color blau dels braços de la Mare de Déu i durant la processó cadascuna de les noies caminava agafada d'una d'aquestes cintes.</p> | 08218-47 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Arderiu.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70529-foto-08218-47-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||||
| 70550 | Fira-Festa de Tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-festa-de-tardor | <p>BOLANCELL O.:'La Fira de Tardor de Sant Joan aconsegueix superar els 5.000 visitants' a Regió 7. 26-10-98</p> | XX | <p>La Fira-Festa de Tardor es celebra l'últim diumenge d'octubre a la zona ubicada entre el Passeig del Riu i el Parc Catalunya, tenint com a centre de referències l'espai de la Fàbrica Gallifa. La Fira engloba una Fira d'Artesans i Artistes, una Fira Ramadera i una Mostra de Comerç Local. Aquesta varietat fa que s'exposin una àmplia mostra de productes diferents: maquinària, cotxes, bestiar, exposicions, artesania etc.. El programa d'activitats comença el divendres al matí amb actes diversos: obertura de la festa amb parlament de les autoritats, desfilada de Majorettes i banda de tambors, aperitiu etc. I s'estén al llarg de la tarda amb ball i berenar i finalitza amb una representació teatral al vespre. El dissabte al matí s'obre la fira amb els expositors i es continua amb una botifarrada a la tarda i un festival de dansa. El diumenge es torna a obrir la fira amb els expositors i es continua amb activitats diverses. La festa es conclou amb un dinar popular. Totes aquestes activitats es complementen amb audicions de sardanes, exposicions fotogràfiques, matinals bastoneres etc...</p> | 08218-68 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La Fira-Festa de Tardor va néixer l'any 1992 com a iniciativa local del Grup de Pesebristes del carrer del Riu de Sant Joan. Aquest grup ja venia organitzant de forma espontània algunes activitats, com l'organització d'un pessebre vivent al carrer des de l'any 1984. L'any 1992 es van proposar cridar alguns artistes locals a fi de què exposessin les seves creacions durant un cap de setmana al carrer. La iniciativa va sorgir exclusivament d'aquest petit grup de veïns del carrer del Riu. Donat l'èxit de la iniciativa, l'any 1996 un grup de pagesos i ramaders van decidir unir-se organitzant una fira de bestiar, però hi van fer ells mateixos, buscant-se ells els expositors i organitzant-se independentment. Això va significar una ampliació de l'espai firal que es va estendre en direcció al Parc Catalunya i la fàbrica Gallifa. L'èxit de la Fira ha involucrat a l'Ajuntament de la vila que dóna suport a les activitats i organitza d'altres en paral·lel, de tal manera que ha quedat com a una manifestació lúdica institucionalitzada dins del calendari festiu de la vila.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 1996 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||
| 70539 | Fons Parroquials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquials | <p>COMAS F.: 'Arxius de la comarca: Sant Joan de Vilatorrada, Sant Martí de Torruella i Joncadella'. Dovella núm 7. Manresa 1982'</p> | XVII-XX | Mentre que de Sant Joan i Joncadella es conserven documents bastant complets, malgrat la pèrdua d'alguns d'ells per la Guerra Civil, no passa així amb Sant Martí on malauradament es van perdre quasi be tots el 1936. Aquest fet s'agreuja perquè aquesta parròquia era, fins a meitats del segle XIX, la que tenia més importància de les tres. | <p>Conjunt de fons documentals d'origen parroquial pertanyents a les tres parròquies històriques que formaven l'actual terme de Sant Joan de Vilatorrada. Són els següents: PARRÒQUIA DE SANT JOAN DE VILATORRADA: -Llibre de censos y cosas a est tenor (167?-1716). - Defuncions: 6 llibres (1676-1856), (1857-1878), (1879-1891) (aquests dos últims inclouen baptismes i matrimonis) (1891-1946) (1946-1976) 1976 fins ara). - Matrimonis: 4 llibres (1613-1856) (1892-1907) (1907-1970) (1976 fins ara) - Baptismes: 7 llibres (1676-1856) (1892-1917) (1919- 1974) (1947- 1960) (1961 -1966) (1966- 1974) (1974 fins ara) - Llibre de visites (1936-1708) - Consuetes: 2 llibres (1880-1955) (1942-1947) - Confraries: Doctrina Cristiana (1942-1956) - Acció catòlica (1942-1947) - Libro de culto y fábrica de la parróquia de San Juan de Vilatorrda (1939-1965) - Visites pastorals (1942-1979) -Altres: Llibre de col3lectes, safates (1961-1966), cens parroquial (1942-1943), actes A.C. (1946-1960) confirmacions (1942-1979), actes del Santíssim Sacrament (1946-1960). PARRÒQUIA DE JONCADELLA: -Matrimonis: 6 llibres (1692 - 1840) (1857 - 1883) (1833- 1917) (tots tres inclouen baptismes i defuncions) (1916 - 1929) (1929 - 1950) (1950 fins ara) - Baptismes (1920 - 1946) - Defuncions (1919 - 1942) - Llibre de la Confraria de Sant Isidre (1712 -- 1941) -Consueta (1943- fins ara) -Lligall (1827-1867). PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ DE TORRUELLA : -Consueta (1929-1949) -Llibreta de Comunions i confessions de l'església parròquia de Sant Martí des de 1800.</p> | 08218-57 | Sant Joan de Vilatorrada, Sant Martí de Torruella | <p>L'origen dels fons parroquial el trobem al segle XVI, quan a partir dels edictes del Concili de Trento, s'obliga a tots els rectors a dur un control escrit de les activitats parroquials, així com un registre sacramental de baptismes, matrimonis, defuncions, etc... Encara que aquest decret no es va aplicar de forma automàtica ni al mateix temps en totes les parròquies, si que es pot evidenciar que a finals del segle XVI, la majoria d'elles ja havien iniciat aquest registre per escrit. Paral·lelament a aquest tipus d'anotacions, s'imposa el costum de les visites parroquials que els bisbes estan obligats a fer de forma periòdica per totes les seves parròquies a fi de vetllar pel seu bon funcionament. Això dóna peu als llibres de visites que permeten descobrir aspectes variats de la vida parroquial com l'estat de conservació de l'església, la compra de mobiliari, la imatgeria etc.. També cobren especial vigència en aquesta època les confraries. Si bé fins aleshores s'havia tractat d'un fenomen més aviat urbà, es potencien a partir d'ara devocions i cultes que donaran lloc a confraries de gran arrelament popular en l'àmbit rural, com per exemple la del Roser a nivell femení i la de Sant Isidre a nivell masculí. Això també es tradueix en un tipus de documentació que són els llibres de Confraries que permeten indagar en la religiositat popular. Un altre tipus de documentació de gran valor històric són les Consuetes. Aquestes últimes eren llibres o llibretes redactats pels rectors on es descrivien de forma cronològica tots els esdeveniments i festivitats religioses de l'any.</p> | 41.7431800,1.8047600 | 400615 | 4621953 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70539-foto-08218-57-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Cal destacar que el fons de Joncadella, al no ser parròquia, els trobem a Sant Martí. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 70535 | Fons de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-3 | <p>Informació oral facilitada per l'arxivera Emma Vila</p> | XX | <p>L'arxiu municipal de l'Ajuntament de Sant Joan consta de dos fons documentals. Per una banda l'arxiu municipal administratiu i històric que recull tots aquells documents produïts per la institució municipal des del seu origen fins a l'actualitat, i per l'altra, un fons documental desintegrat i divers recollit directament a la regidoria de cultura. El primer es troba organitzat de forma oficial des del 1992 al tercer pis de la Casa Consistorial, i està format per unes 3.000 caixes. La documentació està classificada en les seccions següents: 1. Administració general (1861/1989). 2. Hisenda municipal (1862/1990). 3. Proveïments (1939/1991). 4. Beneficència i assistència social (1908/1991). 5. Sanitat (1885/1992) 6. Obres i urbanisme (1898/1990) 7. Seguretat pública (1898/1990) 8. Servei militar (1873/1989). 9. Població (1900/1991). 10. Eleccions (1831/1992). 11. Instrucció pública (1884/1991). 12. Cultura (1965/1991). 13. Serveis agro-pecuaris (1909/1982). El segon fons documental es troba a les oficines de la regidoria de cultura on d'una forma desintegrada s'han anat emmagatzemant algunes col·leccions apart. Aquest fons consta de :1. Un Arxiu de premsa que és format per una col·lecció de retalls d'articles del diari Regió 7 que parlen sobre qualsevol aspecte i notícia del terme municipal entre els anys 1980 i 2000. 2. Un arxiu fotogràfic format per dos col·leccions: una col·lecció de fotografies de la Festa Major entre els anys 1979 i 1982, i una col·lecció de fotografies de diferents actes públics i socials (inauguracions, revetlles etc..) entre els anys 1980 i 1989. 3. Un arxiu de revistes format per la col·lecció de butlletins municipals 'El Pregoner' editats per l'Ajuntament entre els anys 1975 i 2000.</p> | 08218-53 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'origen de l'arxiu municipal es troba a la iniciativa que l'any 1992 van tenir diversos ajuntaments de la comarca del Bages (Balsareny, Monistrol de Montserrat, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de Casteller) a través del Centre d'Estudis del Bages i amb el suport de la Diputació de Barcelona i de l'Associació d'Arxivers de Catalunya, per acordar el desenvolupament d'un pla de treball que ordenés i classifiqués els fons documentals dels quatre municipis. Aquesta nova experiència es va posar en marxa amb el nom de l'Arxiver Itinerant i va permetre condicionar i obrir els arxius al públic. Ofereix serveis d'assessorament, consulta i préstec de material. El segon fons documental data dels anys 90 com a iniciativa particular de la regidoria de cultura.</p> | 41.7457000,1.8052300 | 400658 | 4622232 | 1992 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Els dos arxius continuen fent noves incorporacions habitualment tant de butlletins com de retalls de premsa, convertint-se en un material que va creixent de manera contínua. La idea del Consistori és incorporar els dos fons documentals en un de sol que sigui l'Arxiu Municipal Administratiu i Històric , però actualment no es té ni una forma ni una data fixada. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||
| 70536 | Fons doc. de la Biblioteca de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-doc-de-la-biblioteca-de-sant-joan | XX | Els fons no es troben catalogats sota cap criteri arxivístic | <p>La Biblioteca Pública de Sant Joan de Vilatorrada conserva una col·lecció variada formada per diversos fons documentals: Un arxiu fotogràfic format per diversos àlbums amb fotografies diverses d'actes públics, vistes de carrers de la població, persones, col·lectius, grups escolars, caramelles, actes religiosos etc.. Que va des dels anys 30 fins a l'actualitat. Un arxiu de premsa format per retalls de diaris referents a esdeveniments del poble (Gazeta de Manresa i Regió 7) des de 1969 fins a l'actualitat. Un arxiu amb butlletins i programes d'activitats de diverses entitats santjoanenques (I.E.S. Quercus, escoles joncadella i Collbaix, Club de Basquet Vilatorrada, Joanenca de pesca etc..). Un arxiu amb recordatoris i esqueles funeràries de persones del poble des del 1941 fins a l'actualitat. Una col·lecció del butlletí 'El Pregoner' de l'Ajuntament de Sant Joan des del 1975 fins a l'actualitat i un fons amb programes de Festa Major des del 1955 fins a l'actualitat. També conté un fons format per una caixa amb curiositats diverses: caramelles, senyeres d'entitats del poble etc..)</p> | 08218-54 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>L'origen dels fons de la Biblioteca Pública es troben en la inauguració d'aquesta el juny de l'any 1972.</p> | 41.7445700,1.8053900 | 400670 | 4622106 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||||
| 70537 | Fons documental de l'Arxiu Històric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic | <p>TORRAS I SERRA M(1997), Inventari del fons del Reial Cadastre (1716-1845) Col. Inventaris i catàlegs de l'arxiu, núm 5. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>El conjunt documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa és format per dos fons: El fons de Reial Cadastre de l'AHCM que és el conjunt de registres cadastrals de les parròquies i municipis del partit judicial de Manresa. Actualment es troba inventariat i classificat per parròquies del partit de Manresa ,entre les quals es troben les de Joncadella, Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella, i per carpetes on tornem a trobar les mateixes parròquies. El contingut del fons documental és el següent: PARRÒQUIES DEL PARTIT DE MANRESA: Joncadella: -repartiment per menor (carpetes 481-488) 1738-1790. - notificacions de cadastre (carpeta 489) 1770-1785. Sant Joan de Vilatorrada: - repartiments per menor (carpetes 722-727) 1745-1795 - reglaments (Carpeta 728) 1774. Sant Martí de Torruella: -repartiments per menor (carpetes 745-749) 1735-1788 - reglaments (Carpeta 750) 1780. APÈNDIX II: CARPETES: Joncadella: -repartimenr per menor (anys 1738-1790) i Notificacions del cadastre (1770-1785). Sant Joan de Vilatorrada: - repartiment per menor (anys 1745-1795) -Reglamento de las cargas y gastos..(s.XVIII). Sant Martí de Torruella: - repartiment per menor (anys 1735-1788) - Notificació del cadastre (1782). L'altre fons és el de la Comptaduria d'Hipoteques que es troba inventariat per parròquies i municipis. Els anys dels quals es conserva documentació és entre 1840 i 1860. Ja que són aquests anys precisament en els quals es conformen els municipis com a tals, Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella apareixen junts. El fons està format per dos llibres i un suplement que cobreixen els anys 1840 i 1860. Juncadella apareix apart i el fons està constituït per tres llibres.</p> | 08218-55 | Arxiu Històric Comarcal de Manresa | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El fons documental del Reial Cadastre permet conèixer els masos de l'actual terme municipal als segles XVIII i XIX ja que l'objectiu dels registres cadastrals era conèixer els bens de cada mas a fi de repartir l'impost contributiu de la forma més equitativa possible en proporció a la superfície i la riquesa. En funció d'això s'ha de tenir en compte que com a font documental és dubtosa ja que la tendència dels propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis,... de propietats | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||||
| 70538 | Fons documental de l'entitat 'La Verbena' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lentitat-la-verbena | <p>AA.DD.(1974), Coses nostres. Butlletí informatiu de la societat coral, cultural i recreativa 'La Verbena'. Núm 1. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD.(1982), Coses nostres: Butlletí informatiu de la societat coral, cultural i recreativa 'La Verbena'. Núm 1 i 2. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD.(1983), Coses nostres: Butlletí informatiu de la societat coral, cultural i recreativa 'La Verbena'. Núm 1 i 2. Sant Joan de Vilatorrada. AA.DD.(1968), Visió social de Sant Joan de Torruella i estudi dels aspectes cultural i recreatiu. Sant Joan de Vilatorrada. BERTRAN TEIXIDOR J.M.: La Verbena de Sant Joan de Vilatorrada. 'Regió 7' , 12-19-24 de juliol de 1993 i 2-9-16 d'agost de 1993. Butlletí informatiu de la societat coral, cultural i recreativa ''La Verbena''. Núm 8. Sant Joan de Vilatorrada. 1974. CASALS M.(1980), Historia de ''La Verbena'' de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. Estatutos por los que deberá regirse la Sociedad Coral-Recreativa de Instrucción y Ahorro denominada ''La Verbena'' de San Juan de Vilatorrda. 1918. RIBERA M. SERRA J.(1993), Societat Coral, Cultural i Recreativa La Verbena. 75è aniversari (1918-1993). S.C.C.R. La Verbena. Sant Joan de Vilatorrada.</p> | XX | <p>L'arxiu documental de l'Entitat La Verbena consta d'una secció documental i d'una altra secció gràfica, i és format pel següent fons: FONS DOCUMENTAL: - Fons de documentació interna de l'Entitat format per factures, correspondència, circulars etc. (1950-2001) - Fons de programes de festa major (1987-2000) - Fons de documentació resultant de les diverses activitats que organitza l'Entitat (1987-2000); FONS GRÀFIC: - Un àlbum de fotografies de la Festa de Sant Antoni (1996-2000) - Un àlbum de negatius resultants de l'exposició retrospectiva de la història de la S.C.C. I R 'La Verbena' amb motiu del 75è aniversari de la seva fundació. - Un àlbum fotogràfic sobre diferents actes organitzats per l'Entitat (teatre, bastoners, majorets etc..) (sense data). - Un àlbum de fotografies sobre l'evolució urbanística del poble (1950-2000). - Un àlbum de fotografies de la secció dels gegantes. (sense data) - Un àlbum de fotografies de la secció de la Coral.(sense data) - Un àlbum de fotografies de la secció de bastoners i caramelles (sense data). - Un àlbum de fotografies de la secció de teatre. (sense data) - Un àlbum de fotografies d'actes diversos efectuats al poble (caramelles, balls, bastoners, actes amb altres entitats etc.) (1953-1996) - Un àlbum de caramelles i presentació del nou estendard (1978) - Un àlbum d'actuacions diverses (1993) -Un àlbum de l'obra 'antologia de la sarssuela' (sense data) - Un àlbum de processons (Corpus Cristi, visita de la Verge de Fàtima, ofrenes florals a la Mare de Déu de Joncadella, festa de les filles de Maria, Grup de treballadores de la fàbrica Borràs) (1949-1960) Observacions: L'Entitat anomenada Societat Coral, Cultural i Recreativa La Verbena va néixer com una entitat sense ànim de lucre l'any 1918. Actualment es divideix i s'organitza en diverses seccions. LA SECCIÓ CORAL es va posar en marxa l'any 1919 que es va estrenar l'any 1920 amb una gran trobada de Cors de Clavé a la plaça de l'Església. Durant els primers anys de vida del Cor s'establí el costum de cantar amb acompanyament d'harmònium, la missa del Gall i la de Cap d'Any i a la tarda també el Rosari. Es féu igualment tradicional cantar la Passió el Dijous Sant. El dia de la Festa Major, davant de l'Ajuntament, el Cor oferia una Serenata en honor a les autoritats i altres veïns. El cant més arrelat al Cor són les Caramelles. El dilluns de Pasqua el Cor de l'Entitat era un dels que participava a l'aplec de Joncadella. A més de les activitats tradicionals el Cor ha anat assistint a concursos de Caramelles i altres trobades de Cors de Clavé, concerts a l'envelat de la Festa Major etc.. El 1978 el Cor esdevé Cor Mixte, incorporant l'element femení, ja que fins aleshores havia estat un cor tradicionalment masculí. Més endavant, i aprofitant les trobades de Cors de Clavé, per la Festa Major, s'acostumava a estrenar cada any dues peces amb les quals es tornaven les visites i s'ampliava el repertori. Des del 1983 el Cor va acompanyat de l'Agrupació Musical de l'Entitat. D'aquesta època data la participació en un concert de Nadal al Palau de Congressos de Barcelona. Del 1986 al 1991 es va celebrar el Concert de Nadal. GRUP DE TEATRE, l'origen dels primers grups de teatre dins l'Entitat venen dels sainets representats al primer local de Cal Llobet. La manca d'un espai adequat a les representacions va fer claudicar els primers intents. Al local del carrer del Riu, amb d'altres condicions escèniques, es solia fer un drama i un sainet en cada representació. L'empenta definitiva a les activitats teatrals es va produir arran de la fusió amb el 'Cuadro Artístico Sanjuanense'. De la primera meitat dels anys cinquanta destaca la representació dels 'Pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús' en la versió de Folch i Torras, motiu pel qual es van fer obres per eixamplar l'escenari. Els anys seixanta van ser els anys amb més activitat teatral amb un gran nombre de representacions.</p> | 08218-56 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Tant el Fons documental com el Fons gràfic pertanyen a l'entitat de la Verbena i ha estat creat pels seus membres al llarg de l'existència de l'Entitat. Societat Coral, Cultural i Recreativa 'La Verbena', va néixer de la iniciativa particular d'un grup de pagesos i treballadors, gairebé tots de la fàbrica Borràs. El seu naixement va tenir lloc el 22 de desembre del 1918 amb l'aprovació dels Estatuts de la 'Sociedad Coral, Recreativa, de Instrucción y de Ahorro', nom que recull el doble objectiu amb el qual va ser creada: l'esbarjo i l'ajuda mútua en cas de necessitat. L'any 1919 es va posar en marxa la secció coral i un any després s'estrenava el primer estendard en una gran trobada de Cors de Clavé. El primer local social fou al primer pis de 'Cal Llobet'. L'any 1926 es van representar els Reis per primera vegada i s'amplia el local. Mancava resoldre el problema de l'escenari i el 1928 es va plantejar el trasllat de 'La Verbena' al local de 'Cal Rojas' sense èxit. Aquest mateix any naixia en aquest local un grup de teatre anomenat 'Agrupación Artística El Cor del Poble'. El 1935 l'Entitat es trasllada a l'antiga sala de ball situada al carrer del Riu. El 1936 es celebrava el primer gran carnestoltes. Al esclatar la guerra civil es suspengueren les activitats culturals i artístiques, mantenint-se les recreatives fins el 1938. Els següents deu anys l'entitat va romandre inactiva ja que el local va ser ocupat el 1939 com a lloc d'esbarjo del destacament militar que s'estava a Cal Gallifa. La represa de les activitats després de la guerra es va fer amb les Caramelles. El 1950 es va produir la unificació de l'Entitat amb el 'Cuadro Artístico Sanjuanense' que actuava a Cal Rojas, aportant cadascuna d'elles el seu patrimoni. L'any 1951 s'organitza la primera Festa Major, que s'anirà repetint els següents anys fins el 1977 en que passarà a organitzar-la la Comissió de Festes de l'Ajuntament. El 1953 neix l'Esbart Dansaire, i el 1957 es representa per primera vegada el Ball del Most. Els primers anys de la dècada dels anys seixanta l'Entitat pateix diverses sotragades econòmiques degut a alguns infortunis: pèrdues en la Festa Major, pèrdua de l'envelat a causa d'un temporal etc... El 1965 s'adapten els Estatuts de l'Entitat a la Llei d'Associacions del 1964 augmentant substancialment les quotes. El 1966 es crea la figura del Soci Juvenil, establint les tres classes de socis que romanen fins ara: Juvenil, Numerari i Jubilat. Igualment aquest mateix any s'estrena l'himne de 'La Verbena' i neix el butlletí 'Coses Nostres' que tindrà vida fins el 1974. L'any 1967 es torna a posar en marxa l'Esbart Dansaire. L'any 1969 s'aprova la gestió per la compra d'uns terrenys a fi de construir la nova seu social de l'Entitat. Aquests esforços no donaran fruit creant una greu crisi en l'Entitat. La nova Junta nascuda arran de la crisi va voler donar un nou aire a l'Entitat convertint la sala de ball en una discoteca. Aquest projecte va durar dos anys, al cap dels quals es va buscar una nova orientació. El 1973 s'organitza el primer grup de Majorets i es comencen les projeccions de cinema. Dels últims anys de la dècada dels setanta cal destacar el sanejament econòmic, la no entesa amb l'Ajuntament a l'hora d'organitzar la Festa Major, la formació del Cor Mixte i la inauguració del nou estendard del Cor i de l'Esbart. L'any 1988 es crea en el sí de l'Entitat el Grup Organitzador de la Festa Major, i s'escindeix el Grup de Teatre Xirois. De l'etapa dels noranta destaca l'adquisició del nou local el 1991 i la custòdia dels Gegants el 1990 amb la creació del Grup de Gegantes i Grallers. (RIBERA M. SERRA J, 1993)</p> | 41.7457400,1.8074800 | 400845 | 4622234 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Societat, coral ,cultural i recreativa La Verbena | (Continuació) A finals dels anys seixanta comença una llarga etapa de transició caracteritzada per una activitat molt minsa, gairebé reduïda a les representacions nadalenques. Aquest període finalitzà el 1980 amb la constitució del Grup Xirois en el sí de l'Entitat. Aquest grup es va escindir de l'Entitat l'any 1988. El grup de teatre va refer-se després de l'escissió mantenint activitats limitades. L'ESBART va ser la secció d'aparició més tardana. Concretament el 1953, amb l'objectiu de ballar per la Festa Major. Aquesta fita s'ha respectat anys rera anys fins l'actualitat. Originàriament un grup de l'Entitat, anomenat Secció Juvenil, s'encarregava de fer el Ball de Cascavells per Pasqua. Aquest grup que també feia d'altres activitats i va ser l'embrió de l'Esbart. A part de la Festa Major que constituïa l'objectiu principal del grup, s'acostumava a participar en algun altre ball, en els quadres escènics de 'Els Pastorets' i en les Caramelles. L'esbart des de la seva creació s'ha anat estructurant en grups d'edat que es van promocionant fins acabar en l'Esbart Major, màxim exponent del grup. En l'etapa anterior al 1977 destaca la participació de l'Esbart en la Festa Major de Manresa del 1957. A partir del 1977, s'inicia una nova etapa que suposa una considerable empenta per a aquesta secció. L'any 1979 s'inaugurava el banderí. El 1981 s'estrenava vestuari propi. L'Esbart també compta amb la secció de bastoners, fent durant els últims anys múltiples sortides pel Bages i altres comarques catalanes i incorporant la seva Escola de Dansa a la Roda d'Esbarts, activitat que permet relacionar les seccions més joves amb els altres Esbarts catalans. ELS BASTONERS que es configuren dintre de l'Esbart de Dansaires. Al igual que aquest últim, els bastoners tenen el seu origen el 1953, dintre de la Secció Juvenil de l'Esbart, que no només ballava danses catalanes, sinó també Ball de Bastons. Aquest grup, sempre vinculat a l'Esbart passà a anomenar-se 'El Retruc' a partir de l'any 1989. L'any 1990 es va estrenar el banderí i el vestuari nou. D'entre les moltes activitats que duen a terme destaca l'assistència a les Trobades Nacionals de Catalunya. A nivell local fomenten la participació continuada en les Caramelles i l'organització de Matinals Bastoneres. ELS GEGANTES són la secció més moderna, creada el 1990, quan l'Ajuntament no va poder atendre la sol·licitud del Grup Organitzador de la Festa Major que demanava la participació dels Gegants del poble a la Festa, perquè en aquells moments no hi havia Colla de Gegantes. L'any 1991 l'Entitat de la Verbena i l'Ajuntament signaren un protocol de cessió dels Gegants per la seva custòdia. L'any 1991 es creava el Grup de Grallers que havia de ser el suport musical dels Gegantes. El Grup organitza una trobada de Gegants cada anual per la Festa Major. (RIBERA M. SERRA J, 1993) L'organització interna de l'Entitat es fa a partir dels Estatuts. L'any 1959 es manifesta la necessitat de què a la Junta hi hagin representants de totes les seccions, fet que es mantindrà fins aleshores. Hi ha una Junta directiva formada pel president, el sots-president, el secretari i el sots-secretari i el tresorer. A més a més la junta és formada per un vocal de cada secció. L'esbart i els bastoners, per la seva antiguitat tenen el seu règim especial i els seus estatuts de funcionament intern. Les altres seccions funcionen com a branques però sense estatuts. La junta es reuneix un cop a l'any de forma assembleària amb els socis, i de forma periòdica cada setmana. Si bé l'entitat va néixer amb el nom oficial de Societat Coral Recreativa de Instrucción y Ahorro, la majoria de la gent del poble relacionava als seus creadors amb aquells 'xicots que anaven de verbena en verbena'. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||
| 70522 | Fons documental del F.C. Joanenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-fc-joanenc | <p>AA.DD.(1998), Butlletí del F.C. Joanenc. 75è Aniversari. (1923-1998). Sant Joan de Vilatorrada. 1998. SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XX | <p>L'Entitat compta amb una important col·lecció fotogràfica i documental sobre el Club i diferents actes esportius i socials duts a terme des del 1923 fins a l'actualitat. Paral·lelament es conserva també el document d'arrendament del terreny pel primer camp destinant a jugar a futbol el 22 de febrer del 1923 és considerat com el punt de partida i el naixement del F.C. Joanenc.</p> | 08218-40 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El document d'arrendament del terreny pel primer camp destinant a jugar a futbol el 22 de febrer del 1923 és considerat com el punt de partida i el naixement del F.C. Joanenc. En dit document, la família Fíguls-Prat, propietària dels terrenys i el llavors inaugurat president de l'Entitat Salvador Torras, llogaven per la quantitat de cent cinquanta pessetes l'any uns terrenys plantats de vinya on s'havien d'arrancar els ceps ubicats al carrer Vilaseca. Per la Festa Major del 1923, tenia lloc la inauguració oficial del camp. L'any 1934 es signaven els Estatuts de l'Entitat. La Guerra Civil va deixar sense equip de futbol al poble. Renovat el 1940, amb acord Ajuntament-Gallifa, el terreny llavors conreus, entre els carrers J.Rojas i Passeig Gallifa, va convertir-se en camp de futbol local fins l'any 1969, traslladant-se aquell any a la Zona Esportiva Municipal, gràcies a un conveni entre l'Ajuntament i la Tèxtil Riba SA També aquest any té lloc la fusió amb canvi de nom a Unió Esportiva Sant Joan, amb la integració dels tres equips de futbol locals: F.C. Joanenc i CF.. Palillo i la Penya Bètica. L'any 1996 es va desfer la unió i es retornà al nom originari de F.C. Joanenc. (AA.DD, 1998)</p> | 41.7375300,1.8051600 | 400640 | 4621325 | 1923 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | L'Entitat F.C. Joanenc, és juntament amb 'La Verbena', una de les dues entitats més antigues del municipi de Sant Joan. El sentit de la seva existència ha estat la pràctica del futbol a nivell competitiu des de la seva fundació. La seva categoria sempre ha estat regional. Des de la seva existència el Club s'organitza a través d'una Junta formada per alguns socis del Club, que es reuneixen periòdicament en assemblea. Dintre del Club s'organitzen diverses seccions per edats: benjamins, alevins, infantils, cadets i juvenils. L'any 1989 la junta directiva presidida per Lluís Gamisans va posar en marxa una secció anomenada 'Escola de Futbol', integrada per nens d'edat compresa entre els 4 i 8 anys. Després de l'ensenyament futbolístic els nens passen a formar part de l'equip Benjamí. L'any 1990 el Club va començar a fer l'equip Benjamí. L'escut del Club ha estat cedit pel soci Isidre Vila Tarrés. L'escut ja estava en possessió del seu pare. És tret d'un escut brodat a mà, on s'aprecien les quatre barres catalanes als vols d'un triangle. La indumentària del F.C. Joanenc continua sent la mateixa de la Unió Esportiva Sant Joan, és a dir, samarreta groga i pantaló blau. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||
| 70577 | Font de can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pla | XVIII-XIX | La font i la bassa del costat es troben actualment totalment perdudes i envoltades per vegetació (canyinssar i esbarzers) per la seva falta d'ús. | <p>Es tracta d'una antiga font ubicada al mig d'un torrent a la Costa de Can Pla. La font consta de l'antiga canalització, un banc de pedra, i una petita bassa construïda en pedra que emmagatzemava l'aigua. Actualment és de difícil visibilitat i accés.</p> | 08218-95 | Sant Martí de Torruella | <p>Informació oral facilitada per la Sra. Concepció Pla.</p> | 41.7650400,1.7828100 | 398824 | 4624405 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | Al costat d'aquesta font, s'ubicava l'antic forn de maons de Can Pla Vell. El treball del forn requeria aigua abundant per pastar el fang. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||
| 70549 | Forn de maons de can Pla Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-maons-de-can-pla-vell | <p>OLIVARES D. (1994), Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al forn de Cal Bassacs. Arqueociència.</p> | XIX | El forn va deixar d'utilitzar-se ja al segle passat. Encara que hagi caigut la coberta de l'estructura superior es troba en bon estat de conservació. | <p>Conjunt arquitectònic format per les instal·lacions i dependències del forn de maons. L'estructura del forn és construïda a partir d'un rebaix realitzat en el terreny natural i que separa una zona boscosa d'un camp de cultiu. En la part inferior del rebaix s'ubica la cambra de combustió formada per dues parets d'argila cuita que s'adossen al retall del terreny i que formaven la caixa del forn. Aquesta caixa es troba actualment plena de vegetació. A la part inferior d'aquesta caixa es troba la boca d'alimentació feta amb pedres i maons i que servia com a base per introduir llenya en el forn. Sobre aquesta caixa es situava teòricament un graella de la qual no es van trobar rastres, encara que és possible que hagi caigut dins l'estructura de la caixa. Sobre la superfície de la caixa i la graella es va aixecar una construcció en pedra seca de planta quadrangular i a la qual s'accedeix des de la part superior del rebaix. Manca la coberta d'aquesta estructura que segurament devia estar feta amb volta falsa a l'estil de les barraques de vinya. La porta és oberta al cantó nord amb petites dovelles de pedra. Complerta l'estructura exterior del forn una altra estructura de pedra en forma de volta de grans dimensions que protegia l'entrada de la boca d'alimentació i creava un espai que permetia treballar, guardar estris i argila, o acumular llenya protegint-la de la pluja.</p> | 08218-67 | Sant Martí de Torruella | <p>El forn es troba dins de la propietat del mas Can Pla Vell i va ser construït per Martí Pla a finals del segle XIX , amb l'objectiu de ser utilitzat per les obres de la casa. El sistema de producció de ceràmica i obra constructiva en forns, com maons, teules i altres peces d'argila cuita és llargament conegut i va mantenir-se de manera semblant durant molt segles. El treball en el forn no implicava sols el propi forn sinó que requeria de la presència propera d'un punt d'aigua, i d'algun indret proper on agafar argila base. D'aquí que aquest forn es trobi al costat de la ja desapareguda Font de Can Pla. El forn va deixar de ser utilitzat les primeres dècades del segle XX.</p> | 41.7653900,1.7814800 | 398714 | 4624446 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70549-foto-08218-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70549-foto-08218-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | No ha estat mai utilitzat com a forn comunitari, sent d'ús exclusiu de la casa de Can Pla Vell | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 70482 | Fàbrica Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-borras | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204. SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XIX | La part reutilitzada actualment es troba en bon estat de conservació. Molt pitjor és el de la zona de ponent de la fàbrica que manca d'ús. La xemeneia antiga de la fàbrica va ser enderrocada fa uns anys per la perillositat que representava el seu precari estat de conservació. | <p>Conjunt arquitectònic format per la fàbrica Borràs i les seves antigues dependències. La fàbrica és un edifici de planta rectangular amb coberta a dues aigües de teula. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. S'obren a les quatre façanes de la fàbrica un seguit de finestrals verticals rectangulars que li proporcionen la il·luminació interior. La façana principal és a llevant mantenint una orientació en perpendicular al riu Cardener i una orientació E-O. La construcció es feta amb mur de maçoneria, restant totalment arrebossada i mantenint la façana principal pintada de color blanc. Tot un seguit de cossos i coberts s'adossen i envolten la fàbrica completant en conjunt. S'afegeixen a la fàbrica una sèrie de coberts pel seu cantó de migdia, llevant i nord creant tot un espai entre mig a mode de pati interior. Són els més antics els del cantó nord que tanquen la fàbrica seguint la línia del carrer del Pont amb un edifici de grans proporcions. Un cos posterior s'adossa a la façana nord superant l'alçada de la fàbrica a mode de torre quadrangular sense quasi obertures i trencant la perspectiva lineal i unitària de la façana. Aquesta construcció és feta en totxana. Són també antics el conjunt d'edificacions que s'adossen al cantó S-O de la fàbrica ubicades al costat de la resclosa. Destaca d'aquest conjunt una xemeneia de planta quadrada i de petites proporcions construïda en totxana. Forma part del conjunt de la fàbrica l'estructura de la resclosa que és compartida amb les altres dos fàbriques veïnes de Sant Joan ( Gallifa i Burés)</p> | 08218-19 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La història de la fàbrica està lligada a la del seu fundador, Oleguer Borràs, que el 1835 vivia del producte i del gènere que fabricava amb un teler a mà, i que els diumenges i festius sortia a vendre. Quan va comptar amb l'ajuda dels seus fills -Isidre i Ignasi- tot preveient les expectatives de la industrialització tèxtil que s'estenia arreu, va emprendre la construcció d'una fàbrica tèxtil. Amb el seu amic Burés solien passar resseguint el curs fluvial del Cardener buscant algun salt d'aigua on instal·lar-se fins que va trobar com a idoni el lloc de Sant Joan. Els lligams entre les fàbriques Burés i Borràs van ser estrets no només als començaments sinó que ambdues famílies industrials va emparentar-se. Esteve Burés i Arderiu es va casar amb Raimonda Borràs i Pons, germana d'Ignasi Borràs el 1854. Prèviament van haver de solucionar els problemes de la concessió de l'aigua i comprar el permís per construir una resclosa el 1851. Ambdós industrials (Burés i Borràs) compartien també la resclosa (fitxa 24) . L'edifici es va aixecar als vols del 1855. El capital social era de 154.000 rals i comptava amb 2.000 fusos, tres cardadores i 31 persones treballant. L'energia era bàsicament hidràulica, i el 1866 es va instal·lar un màquina de vapor amb una potència de 25 CV. Uns anys més tard, cap al 1870, el seu fill Ignasi es va instal·lar a Castellbell i el Vilar creant la Colònia Borràs encara existent avui dia. El 1902 una part de la maquinària industrial que hi havia a l'edifici de Sant Joan va ser traslladada a Castellbell. Dedicada fonamentalment a la filatura, el productes Borràs eren apreciats internacionalment i varen obtenir la medalla d'or a l'Exposició Universal de París. L'aiguat del 1907 va afectar a aquesta empresa tant com a les altres de la riba del Cardener. El 1909 mor Oleguer Borràs i la indústria passa a mans de la seva vídua i els seus fill. L 1922 comptava amb 142 treballadors: 36 homes i 106 dones. Poc a poc Borràs va anar desplaçant-se cap a Castellbell i la nova fàbrica de la família a Santa Maria d'Oló. La fàbrica de Sant Joan va ser llogada a altres industrials com les Indústries i Magatzems Jorba que la va explotar entre 1928 i 1931. Del 1931 al 1972 va ser explotada per l'empresa Montaner i Font fins que aquest mateix any va tancar portes. Actualment l'edifici es troba compartimentat i llogat a petits taller metal·lúrgics. (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7451000,1.8081100 | 400897 | 4622162 | 1855 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70482-foto-08218-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro | Part de l'estructura de la fàbrica ha estat reutilitzada per la instal·lació de moderns tallers i magatzems. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 70484 | Fàbrica Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-bures | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204. SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XIX | L'edifici de la fàbrica va ser abandonat a finals dels anys 60 entrant en un estat de degradació força ràpid i acusat. | <p>La fàbrica Burés, també anomenada 'Fàbrica del Mig' es troba instal·lada entre les fàbriques Borràs i Gallifa. Es tracta de tot un conjunt arquitectònic format per l'edifici de la fàbrica i tot un seguit de construccions de diferents èpoques adossades. La seva orientació és perpendicular al riu Cardener en sentit E-O, mantenint l'entrada principal al cantó de llevant a tocar del riu, ja que la banda de ponent limita directament amb el rec de la resclosa. L'edifici de la fàbrica pròpiament dita consta de plata baixa, i dos pisos i és coberta a quatre aigües amb teula. Construïda en mur de maçoneria es troba actualment arrebossada en tot el seu exterior. S'obren a les tres façanes -nord, migdia i llevant- un seguit de grans finestrals rectangulars que li proporcionen la il·luminació natural. Molts d'aquests finestrals es troben reforçats amb dovelles de maó. Una sèrie de construccions s'adossen a les quatre façanes formant un conjunt complex. Destaca especialment el cos adossat a la façana de ponent per ser el més antic i trobar-se a tocar de la resclosa. Es tracta d'un cos rectangular amb finestres irregulars que arriba fins a l'alçada del primer pis. Destaca també d'antiga factura la torre adossada al cantó N-E . Els coberts que s'adossen als cantons de Ponent i Llevant són de recent edificació i aprofitats actualment com a seu de indústries i tallers actuals. Forma part del conjunt de la fàbrica l'estructura de la resclosa que és compartida amb les altres dos fàbriques veïnes de Sant Joan ( Borràs i Gallifa)</p> | 08218-20 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>La fàbrica Burés, també anomenada 'Fàbrica del Mig' es troba instal·lada entre les fàbriques Borràs i Gallifa. Els orígens de la fàbrica es remunten a l'amistat que unia Francesc Burés i Oleguer Borràs, els quals a més a més van emparentar-se el 1854 (Esteve Burés i Arderiu es va casar amb Raimonda Borràs i Pons, gemina d'Ignasi Borràs). Amb el seu amic Burés solien passar resseguint el curs fluvial del Cardener buscant algun salt d'aigua on instal·lar-se fins que va trobar com a idoni el lloc de Sant Joan. Prèviament van haver de solucionar el problema de l'aigua, comprant el permís per construir una resclosa el 1851. Ambdós industrials (Burés i Borràs) compartien també la resclosa. Pels vols del 1860 va alçar-se l'edifici fabril i l'empresa comptaria amb el nom de 'Francisco Burés i Compañía', referint-se també als seus fills. El capital social era de 178.000 rals, disposava de setze telers, 1.500 fusos i tenia 36 treballadors. Quan Francisco Burés va morir, els seus fills es van fer càrrec de la companyia, i el 1869 va passar a anomenar-se 'Burés Hermanos'. L'interès dels nous propietaris va anar disminuint a mida que s'interessaven per uns nous terrenys a Castellbell i el Vilar on van fundar la Colònia Burés, encara avui dia en actiu. L'aiguat del 1907 va inundar aquesta fàbrica com moltes altres del Cardener. El 1911 seguint el model de colònia, es van construir al costat de la fàbrica un grup de casetes formant un carrer que servirien d'estada als treballadors de la fàbrica (actual carrer Burés). A banda de les cases també es va aixecar una carnisseria, barberia i sala de ball. El 1922 comptava amb 30 treballadors: 25 dones i 5 homes i constava com a propietari Jaume Campmajor. Aquest va regir la fàbrica fins l'any 1958, quan un empresari sabadellenc, Pere Riba i Doménech, es va fer càrrec del negoci. Era l'origen de l'actual Auxiliar Tèxtil Riba, que va tenir el seu primer emplaçament en aquesta fàbrica fins que el 1965 va adquirir els actuals terrenys quedant totalment abandonada l'actual edifici. (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7447500,1.8078700 | 400876 | 4622123 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70484-foto-08218-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70484-foto-08218-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70480 | Fàbrica Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-gallifa | <p>CAMPRUBÍ I PLANS J. (1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J. (1984), Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204. GUERRERO SALADO M. (1993), Projecte bàsic i d'execució de la sala de cultura Gallifa. Sant Joan de Vilatorrada. MASANA S. (1989), Industrial Anònima Gallifa Vila i Companyia (fàbrica Gallifa): Treball de recerca històrica sobre la fàbrica de filats de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. SOLANELLAS T.(1999), Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges. 1880-1979.Col. Fotografia històrica. núm 7. C.E.B. Manresa.</p> | XIX | La nau de la fàbrica ha estat objecte de diverses intervencions arquitectòniques en els últims anys, rehabilitant i readaptant l'antic espai als nous usos. Un cop definit el seu tancament el 1977, l'edifici va entrar en un procés de decadència i abandonament sense precedents convertint-se en a principis dels anys 80 en un edifici en ruïnes. El 1987 l'edifici i les construccions annexes van ser adquirides per l'Ajuntament. El 1992 va ser adquirits els terrenys dels voltants propietat de la família Gallifa amb l'objectiu de destinar-los a zona verda. El Pla General d'Ordenació del 1983 qualifica el recinte com a sistema d'equipaments polivalent i l'edifici es relacionava com a edifici a mantenir i protegir. El 1993 es va aprovar un pla anomenat ' Pla especial de la reforma interior de la fàbrica Gallifa', que es limitava a la fàbrica, doncs l'espai dels patis es qualificava com a espai lliure d'ús públic. El 1993 es van dur a terme les primeres reformes a la planta baixa amb l'objectiu de crear una zona polivalent per a activitats múltiples. La sala principal ocupava les dues terceres parts de la planta, i l'altre tercera part era destinada a escenari, magatzems i camerinos. També va ser reformada part de la teulada amb encavallades metàl·liques sense recolzament intermedi. L'any 1998 va ser objecte una segona consolidació estructural amb la formació del C:I.O. A la segona planta i amb la creació d'una escala i un ascensor que intercomunicava les plantes, creant també un vestíbul general i tornant a reformar la teulada. L'any 2000 es va aprovar un tercer pla de reformes destinat a rehabilitar la primer planta amb l'objectiu de crear una biblioteca municipal. Paral·lelament es va aprovar un projecte d'urbanització de l'accés i la creació d'un nou nucli de comunicacions i accessos a la façana sud, preveient enderrocar coberts annexats a la façana nord i est per tal de recuperar obertures. | <p>Conjunt arquitectònic fabril format per l'antiga fàbrica Gallifa i tot un seguit d'edificacions i coberts annexos de diferents èpoques que ocupen una superfície total de 3.500 m2. L'edifici de la fàbrica és de planta rectangular, de 22 x 49 m. cobert a dues aigües amb teula sobre encadellat ceràmic. L'edifici és format per planta baixa, dos pisos i golfes ocupant cada planta uns 1.000 m2 construïts. Construït en mur de maçoneria amb pedra sorrenca i morter de calç amb formes irregulars i reforçat amb totxana en alguns punts després de la seva rehabilitació i arrebossat completament en ciment . S'obren a les quatre façanes un seguit de finestrals i pòrtics unidireccionals cada 3 o 4 m. permetent una gran il·luminació interior. A diferència de les altres dues fàbriques que constitueixen el conjunt fabril de Sant Joan -Burés i Borràs- la fàbrica Gallifa no manté una posició perpendicular al riu sinó que la seva orientació és en diagonal, en sentit E-O, mantenint la seva entrada principal a diferència de les altres a Ponent. Una sèrie de coberts envolten la construcció i la limiten amb la veïna fàbrica Burés. A llevant destaca un cos quadrat d'època recent construït en totxana i adossat al llarg de tota la façana fins a l'alçada del primer pis. Es tracta d'un cos cobert a dues aigües. Destaca un altre cos rectangular afegit a la seva façana de migdia. Un altre rectangular cos s'adossa a la façana de ponent pel seu cantó N-O a mode de torre sobresortint un pis per sobre de l'alçada general de la fàbrica. També adossat a la façana nord es troba un cos més baix amb coberta obliqua. De tot el conjunt destaca un seguit de coberts d'antiga factura ubicats al cantó N-O construïts en mur de maçoneria que conserven encara els antics portals adovellats d'accés i l'embigat de fusta original. Destaca de tot el conjunt la seva xemeneia octogonal de maó ubicada al cantó S-E de la fàbrica. La nau de la fàbrica ha estat objecte de diverses intervencions arquitectòniques en els últims anys, rehabilitant i readaptant l'antic espai als nous usos. Forma part del conjunt de la fàbrica l'estructura de la resclosa que és compartida amb les altres dos fàbriques veïnes de Sant Joan ( Borràs i Burés)</p> | 08218-18 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Amb data 8 d'Abril de 1845, la societat formada per: Llorenç Balari i Ferrer, Isidre Argemí i Gneres, Maurici Torres i Cornet i Francesc Gallifa i Gomis, industrials ja assentats a Manresa, adquiriren uns terrenys a la veïna població de Sant Joan, on l'any 1860, en Francesc Gallifa, associat amb Argemí i Vila, aixecaria la fàbrica de filats coneguda com a fàbrica Gallifa. Prèviament Gallifa havia entrat en contacte amb els altres industrials de Sant Joan (Borràs i Burés) i entre el 1850 i 1853 es construïa el salt d'aigua que donava energia a la fàbrica. Inicialment la fàbrica funcionava amb vapor i salt d'aigua fins que el 1913 va arribar l'energia elèctrica. La dependència de la força de l'aigua va continuar encara durant força temps, així, el 1933 i 1934 es va modernitzar la turbina i s'hi va posar un alternador accionat per la força del salt d'aigua i els anys posteriors a la Guerra Civil, degut a les restriccions elèctriques, la fàbrica es veié obligada a modernitzar el salt d'aigua de Can Canals. El 1945 es va adquirir un grup electrogen. Les obres de la fàbrica duraren 5 anys i en 1865 es posava en funcionament la instal·lació de tres plantes. El capital inicial era de 575.000 rals i les instal·lacions eren d'una gran magnitud per a l'època: 6.390 fusos i 24 cardadores, i hi treballaven 51 persones. El 1885 la companyia que explotava la fàbrica juntament amb d'altres a Manresa i Cardona es va transformar en Baleri, Gallifa, Vila i Cia. La societat va durar tretze anys fins que el 1898 es va dissoldre i es constituïa una altra: Gallifa, Vila i Cia. Els nous socis eren Magí Gallifa, fill de Francesc Gallifa; Lluís Vila i Josep Matas i posseïa fàbriques a Cardona, Manresa i Sant Joan; i encara el 1927 es transformar en la Industrial Anònima GVC amb els mateixos socis més o menys. A diferència d'altres fàbriques, la Gallifa es va mantenir durant cent vint-i-set anys amb la mateixa trajectòria empresarial i sobretot familiar. L'aiguat del 1907 va afectar la fàbrica tant com a les altres fàbriques del Cardener inundant tota la planta baixa i destrossant la maquinària. Al 1922 hi treballaven 21 homes i 91 dones distribuïts per càrrecs: director, dos selfactors, una contínua, quatre preparadors, tres manyans, dos dependents, un fuster, dues selfactines, tres bataners, cinc cardadores, dos carreters, dos paletes, set nuadores, 32 metxeres i 53 filadores. El personal no va variar mai d'una manera substancial. La conflictivitat laboral ha estat present sempre al llarg de la seva història, així quan a principis del segle XX es van imposar diverses lleis sobre la reducció de la jornada de treball; a la fàbrica Gallifa les dones treballaven 68 hores i mitja a la setmana quan la legislació només en permetia 66; i els nens treballaven 7 quan només podien treballar-ne 6. L'inspector sancionava l'empresa, però als propietaris els resultava més profitós pagar la multa i no modificar la jornada laboral. També és conegut l'episodi de la vaga general del 14 de juliol de 1890 que finalitzà amb la mort d'un dels treballadors per un tret del sereno de la fàbrica, en un episodi de gran tensió laboral. Són notables també els incidents produïts durant el procés de tancament de la fàbrica. S'hi treballava fonamentalment el cotó, encara que els últims anys es va introduir el polièster i la viscosa. Els anys 60 van suposar l'inici de la crisi i, quan es produir el tancament de les fàbriques de Cardona i Manresa, la de Sant Joan es va veure obligada a sucumbir tancant portes el 1978. (SOLANELLES, 1999) (CAMPRUBÍ, 1984).</p> | 41.7440000,1.8071800 | 400818 | 4622041 | 1860-65 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70480-foto-08218-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70480-foto-08218-18-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | Actualment el Centre Cívic i Cultural de l'antiga fàbrica Gallifa es gestiona a través de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sant Joan, encara que les altres regidories també facin ús de la seva infrastructura. L'organització corre a càrrec de la Comissió de 'Cal Gallifa' que fa el calendari anual d'activitats i organitza els dies i els recursos materials. Aquesta comissió és formada pels treballadors del centre 'Cal Gallifa', per les regidories de l'Ajuntament i per les Entitats: Grup de Teatre Xalana, Grup de Teatre Parany, El Sidral, Associació de Balls de Saló, el Casal de la Gent Gran, La SCCR La Verbena, Orco's, Blau Nit i Xarxa Sant Joan. El cicle d'actes que es du a terme és ampli i variat donada la polivalència de les sales: Balls, actes socials, dinars populars, teatre etc.. A més a més s'han de tenir present les activitats muntades de forma permanent com les oficines del CIO (Centre d'Iniciatives i Ocupació) organitzades a la segona planta i la futura Biblioteca de la primera planta | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 70490 | Fàbrica de can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-canals | <p>AA.DD.(1984) Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1998), Fàbriques i empreses. 4 anys de reportatges a Regió 7. 1994-1997. Vol II. Fundació Caixa de Manresa. Manresa. Pags. 26 -27. CAMPRUBÍ I PLANS J.(1984): Fàbriques i empreses. Vol I. Fundació Caixa de Manresa. Pàgs. 37-46. CAMPRUBÍ I PLANS J (1984), La dinàmica d'un poble. Cambra de Comerç de Manresa. Manresa. Pàgs.187-204</p> | XVIII-XX | L'estat de conservació és molt dolent conservant-se només en bon estat de funcionament la resclosa que encara és utilitzada | <p>Conjunt arquitectònic format per les antigues dependències de la fàbrica tèxtil de Can Canals i la resclosa que li donava energia. El conjunt és format per tres edificis de diferents èpoques que formaven les dependències de l'antiga fàbrica. L'edifici principal era la fàbrica pròpiament dita ubicada al costat de la resclosa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis principal i pis sota teulada. La coberta és de teula a dues aigües. Trenquen les façanes de ponent, llevant i nord diverses sèries de portes a la planta baixa i finestrals al primer pis que permetien la il·luminació de l'edifici. Són portes i finestres de mig amb rosques i brancals reforçades amb maó. Les obertures han estat tapiades posteriorment. L'edifici és construït en mur de paredat. La façana de ponent és feta amb totxana i amb obertures més irregulars. Altre dels edificis que forma part del conjunt es troba aïllat a llevant de l'anterior i semblen ser un conjunt d'antigues dependències de la fàbrica (magatzems, oficines etc..) construïdes en la mateixa època que la fàbrica i amb les mateixes característiques. Complerta el conjunt un modern edifici construït a tocar de la façana de ponent de la fàbrica i a tocar de la resclosa que allotja les modernes instal·lacions de la central elèctrica. L'antiga resclosa és una estructura conformada per un mur de formigó que s'estén al llarg de tota l'amplada del riu i el seu corresponent canal que condueix les aigües fins a les respectives turbines.</p> | 08218-23 | Sant Martí de Torruella | <p>L'origen de la fàbrica de Can Canals és un antic molí fariner documentat des del segle XVIII com el molí de Can Canals Nou per la proximitat a aquest mas. L'any 1884, Francesc Gomis i Soler - fundador anys més tard de la Colònia Gomis a Monistrol de Montserrat -, va instaurar-hi una filatura de cotó amb 4,000 fusos. Sense arribar a la categoria de Colònia industrial, ben segur que a tocar de la fàbrica hi devia haver instal·lacions properes adequades com a habitatges, ja que gran nombre d'obrers provenien del camp i feien vida durant la setmana de treball. L'aiguat del 1907 ensorrà l'establiment de queviures i inundà la cuina comunitària del personal. Al llarg del temps la fàbrica a anat canviant sovint de propietaris. El 1919 ho era la família dels empresaris tèxtils Josep i Joan Carné, que posteriorment es van traslladar a Castellgalí. Posteriorment passarà a mans de la família Margarit, propietaris del mas Can Canals i posteriorment la llogaren a la companyia 'Alsina, Rafart i Selga'. L'any 1922 hi havia una petita ocupació d'una vintena de persones. Uns anys després fou adquirida pels propietaris de la fàbrica Gallifa, que tancaren la fàbrica però explotaren el salt d'aigua amb l'objectiu de proporcionar energia a la seva fàbrica. Actualment és explotat com a central elèctrica pel Sr. Selga. (CAMPRUBÍ, 1984)</p> | 41.7604900,1.7895200 | 399375 | 4623892 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70490-foto-08218-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70490-foto-08218-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70490-foto-08218-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70514 | Joanets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joanets | <p>SOLANELLES T.: ' Sant Joan 's'emborratxa' de Joanets'. REGIÓ 7. 21-10-1998. SOLANELLAS T.:'Sant Joan crea un producte pastisser com un signe més d'identitat del poble'. REGIÓ 7. 15-10-1998.</p> | XX | <p>Es tracta d'un pa de pessic en forma de flam, emborratxat de licor i cobert de xocolata. El pastís va ser presentat en els seus orígens acompanyat d'un medalló de xocolata, que duia l'escut de Sant Joan i el nom del producte. L'envàs era una bossa de paper de cel·lofana amb un adhesiu de la Fira Festa de Tardor. Actualment aquest producte es pot trobar pràcticament a totes les pastisseries de la vila durant tot l'any.</p> | 08218-35 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>El Joanet va néixer des de la iniciativa de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, amb la idea de crear un producte autòcton de la vila. El marc de la creació va ser l'ambient de la Fira Festa de Tardor. Per la seva consecució es va contactar amb diferents forns i pastisseries de la població, a fi de plantejar-los la creació d'un producte destinat a convertir-se en un element tradicional. Aquells que hi van voler participar van fer les seves propostes i el jurat en va triar una. La presentació oficial del producte es va fer dins de la programació de la Fira Festa de Tardor en la seva edició del 1998.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 1998 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | El nom de la persona o establiment pastisser que va presentar l'opció guanyadora va quedar en l'anonimat, ja que es tractava de promocionar la identitat pròpia del poble i d'implicar la població en la tasca no de publicitar una pastisseria. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||
| 70575 | L'Esquellotada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquellotada | <p>Aquest costum tenia lloc tant a Sant Joan com a Sant Martí. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané quan algú es casava, els joves del poble acostumaven a aparèixer sota la finestra de la casa dels nuvis a la nit i a fer soroll sense parar fins que els convidaven a berenar a la casa. En cas de què els nuvis no accedissin la reunió es repetia cada nit fins que ho aconseguien. Segons informació oral de la Sra. Rosa Arderiu a Sant Martí es tractava del mateix ritual. El nom d'escallotada prové de 'Esquellot' encara que segons el Sr. Àngel Muntané es feia soroll amb qualsevol objecte.</p> | 08218-93 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torreulla | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Àngel Muntané i la Sra. Rosa Arderiu</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||||||
| 70556 | La Barraca Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-vella | <p>Arxiu Parroquial de Sant Joan de Vilatorrada. Llibre de censos y cosas a est tenor (187?-1716). AA.DD.(1984), Recopilació de la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Sant Joan de Vilatorrada. BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. COMAS I CLOSAS F.(1988), Sant Joan de Vilatorrada. Història del Bages. Vol II. Ed. Parcir. Manresa. Pàgs.379-402.</p> | XIX-XX | La casa ha sofert importants reformes entre els anys 1994-95 que l'han adequat modernament com a vivenda. L'estat de les tines és regular. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada la Barraca Vella, alguns coberts de diferents èpoques que l'envolten i un conjunt de quatre tines ubicades a llevant de la casa. La casa de la Barraca Vella és de planta quadrada amb coberta a dues aigües de teula. Es tracta d'una casa construïda en diferents fases sent la més antiga, possiblement, del segle XIX, la part del nucli central. Aquest tram de casa és fet en mur de maçoneria, obrint-se a la façana principal orientada a migdia la porta principal i un conjunt de finestres reforçades amb totxanes. Consta de planta baixa i primer pis, sent afegit en època posterior (segle XX) un segon pis que s'obre amb un gran finestral. S'afegeixen a aquest nucli primitiu dos cossos laterals més moderns construïts a finals del segle XX. El cos afegit a ponent és utilitzat com a cobert, mentre que el cos afegit a llevant va ser adequat com a vivenda. Aquesta part s'obre a l'alçada del primer pis en una terrassa. Com a elements antics la casa conserva una cisterna circular afegida a la façana nord de la casa i uns antics coberts propers al cantó S-E. Completen el conjunt uns coberts moderns al cantó de ponent i un conjunt de quatre tines circulars amb barraca adossada construïdes a redós d'un petit turó ubicat al N-E de la casa.</p> | 08218-74 | Sant Martí de Torruella | <p>La casa de la Barraca Vella pertany actualment a la família Pla que apareix documentada ja al fogatge efectuat el 1553 (Sebastià Pla) (AA.DD. 1984). Els actuals membres de la família conserven memòria del seu lligam amb la casa almenys des del segle XVII. Segons informació oral de la família Pla, la Casa anomenada 'La Barraca Vella' era la casa que originàriament habitaven ubicada en un extrem de les seves propietats. Al segle XVII, i degut a les males condicions que reunia aquesta edificació van decidir abandonar-la i construir una casa de proporcions més grans que seria coneguda com Can Pla i que és la casa que actualment es coneix com a Can Pla Vell. La Barraca Vella va continuar sent habitada per alguna branca de la família ja que el 1800 als llibres de confessions apareix anomenada com La Barraca de Can Pla i hi consta un membre de la família com a resident (AA.DD., 1984). Durant el segle XX va romandre abandonada durant alguns anys, essent restaurada recentment i habitada actualment per masovers.</p> | 41.7805700,1.7741800 | 398132 | 4626140 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70556-foto-08218-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08218/70556-foto-08218-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL. (Raquel Valdenebro) | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 70564 | La Cabrada de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabrada-de-sant-sebastia | XIX-XX | <p>Aquest costum només tenia lloc a Sant Joan de Vilatorrada. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané es tractava d'una festa que es celebrava el dia 20 de gener per la festivitat de Sant Sebastià. La festa consistia en la celebració d'un dinar que es feia al camp. Els pagesos es distribuïen en diverses colles (tres o quatre) encapçalades per un cap de colla (un pagès amb un cert prestigi). Les colles acostumaven a ser d'entre deu i quinze persones. Era una festa exclusivament masculina. Al matí es muntava un carruatge o dos amb tot el menjar i es traslladaven fins el lloc triat. Alguns anaven a peu algunes hores abans i aprofitaven per caçar alguns conills i perdius que afegien a la cassola. El lloc de trobada era sempre el mateix i acostumava a ser prop d'alguna barraca de vinya gran per si plovia. Acostumava a fer-se arròs i cada colla tenia la seva recepta especial. Era costum que una de les colles cuinés l'arròs amb vi en comptes d'aigua. . A la tarda es jugava a cartes o es xerrava. La colla més gran era l'anomenada de la 'Barraca d'en Maqueres' i rebia aquest nom perquè es reunien en una barraca de vinya d'aquest nom situada a la Soleia de Montconill i a més a més Maqueres era el nom de la casa del carrer major del cap de colla. La barraca era triada perquè era de grans dimensions i podien aixoplugar-se en cas de mal temps. A més a més era un indret on es recollien les aigües de la costa de Montconill que eren les millors de la zona. Després de la guerra civil es va perdre la tradició encara que hi va haver un intent sense èxit de recuperar-la cap als anys 50.</p> | 08218-82 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>Informació oral facilitada pel Sr. Àngel Muntané</p> | 41.7440900,1.8055900 | 400686 | 4622053 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | A Sant Martí de Torruella també tenia lloc la festivitat de Sant Isidre com a patró dels pagesos, però a diferència de Sant Joan no es tractava d'una festa d'especial relleu. L'únic acte que es duia a terme era la celebració d'una missa al matí a la parròquia de Sant Martí a la qual acudien els veïns de les cases properes. Sortint de la missa es tornava al treball com un dia qualsevol. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||
| 70545 | La Passió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passio-0 | XIX-XX | Aquesta tradició va tenir les últimes manifestacions cap als cinquanta. | <p>Aquesta tradició tenia lloc tant a Sant Martí com a Sant Joan, encara que la materialització fos diferent. Segons informació oral del Sr. Josep Botifoll a Sant Martí de Torruella, la Passió era cantada el Dijous Sant després de la missa dins de l'església pels homes de la parròquia que cantaven des del cor. Es tractava d'una pràctica semblant a la de cantar els goigs. Normalment es tractava dels mateixos que cantaven les caramelles. La lletra i la música era treta d'un missal. A Sant Joan de Vilatorrada, segons informació oral del Sr. Àngel Muntané la Passió era cantada el Dijous Sant al vespre després de la missa. A diferència de Sant Martí, la cantada es feia pel carrer a mode de Viacrucis. Entre uns quants joves carregaven el Sant Crist de l'església i sortien al carrer cantant quatre o cinc estrofes de la Passió a cada casa que paraven. Existia la tradició de fer la primera cantada a casa de l'alcalde per continuar després pel Raval Vell fins al carrer Burés i donant la volta al Raval del Jueus finalitzaven a la parròquia. La cantada acostumava a durar fins altes hores de la matinada. No hi havia obligació de parar-se en cap casa en concret, així que cada any s'improvisava en les parades. Els veïns de les cases on es parava acostumaven a baixar al carrer i a oferir coca i el porró als cantaires. Anys després, i segons informació oral del Sr. Isidre Vila, també s'anava a cantar a les cases que ho sol·licitaven.</p> | 08218-63 | Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torruella | <p>La tradició de representar la Passió connecta directament amb el costum medieval de les representacions celebrades durant l'Edat Mitjana dins de les esglésies amb l'objectiu d'instruir al poble i aclarir allò que s'havia predicat en els sermons. Cap a mitjans del segle XVI el Concili tridentí va prohibir les representacions dins les esglésies, i en conseqüència, va sortir a ser representades a la plaça. A mitjans del segle XIX van ser publicats els primers textos glossats de la Passió. La Passió també es va cantar des de l'Entitat de La Verbena. A l'igual que amb les Caramelles, va coincidir que la majoria dels cantaires formaven part de l'Entitat, per tant va ser l'Entitat qui va acabar organitzant el fet.</p> | 41.7457300,1.8054700 | 400678 | 4622235 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Arqueociència S.C. (Raquel Valdenebro) | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 254,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/