Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62124 | Cim de Montagut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cim-de-montagut | <p>PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | <p>Montagut és el cim més alt de la serra de Puig-l'agulla. Té una altura de 810 metres i està coronat per una creu de ferro. Fins fa pocs anys, des d'aquest cim, es gaudia d'una excel·lent vista panoràmica de les Guilleries i de la Plana de Vic. És per aquest motiu que, durant les guerres carlines del segle XIX, cap el 1850, es construí una torre de telegrafia òptica (veure fitxa 326) de la que només queden restes de la base, sobre la qual es bastí la creu de ferro per part l'orfeó vigatà el 1948 (veure fitxa 217) Actualment, el cim es troba envoltat de pins joves que impedeixen les vistes anteriorment descrites. Al vessant del Montagut es troba el santuari de Puig-l'agulla.</p> | 08220-286 | Puig-l'agulla | <p>Al segle XIX, durant les guerres carlines, es construí una petita torre d'observació, reaprofitada al segle XX com a base de la creu.</p> | 41.8830000,2.3279400 | 444240 | 4637004 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62124-foto-08220-286-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 62055 | Creu de Montagut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-montagut | - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL I FONT, A. (1994). Puig-l'Agulla i Vilalleons, un santuari i una parròquia mil·lenària. Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. | XX | Monument commemoratiu, situat sobre el cim de Puig-l'agulla. Està format per una creu sobre una base quadrada de formigó i un basament quadrat, fet de pedres lligades amb morter. L'estructura de la creu és de ferro i fa uns 4 m d'alçària. A la base quadrada de formigó hi ha dues plaques; una d'elles amb l'escut de l'Orfeó Vigatà, i l'altre amb la llegenda: 'ORFEO VIGATA - ANY 1948 - V APLEC DE SANT MIQUEL - DONATIU DE LA FAMILIA - JOSEP PUJOL I PEREZ'. | 08220-217 | Puig-l'agulla | Des d'aquest cim es gaudia d'una excel·lent vista panoràmica de les Guilleries i de la Plana de Vic. És per aquest motiu que, durant les guerres carlines del segle XIX, es construí una petita torre d'observació, reaprofitada posteriorment com a base de la creu. | 41.8830000,2.3279600 | 444241 | 4637004 | 1948 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62055-foto-08220-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62055-foto-08220-217-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La base quadrada on s'assenta la creu de Montagut, bastida per l'orfeó vigatà el 1948, correspon a les restes d'una torre de telegrafia òptica bastida cap a 1850 (veure fitxa 326) | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 62164 | Torre de telègraf de Montagut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-telegraf-de-montagut | Bigas, Marc. 'La telegrafia òptica a Sant Julià de Vilatorta'. Vilatorta. Revista de Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons. Num. 43. 2015. pp 21-24 LEN I CURRIUS, LLUÍS; PERARNAU I LLORENS, JAUME La telegrafia òptica a Catalunya. Patrimoni Industrial. Temes, 1. 2004 p. 121 (num. 106) | XIX | Només restes de la base i el fossat | Restes molt escadusseres de murs i fonamentacions d'una torre de telegrafia òptica (i dels murs exteriors del fossat que l'encerclava) que coronava el cim de Montagut. La torre està quasi desapareguda. Es poden veure unes poques fileres del que devia ser el primer pis i que permet apreciar les mesures de l'antiga torre, que ara fan la funció de base de la creu de Montagut (fitxa 217). Es pot seguir també el perímetre del fossat, d'uns 12 m. de costat, on es poden veure alguns carreus. Moltes de les torres militars eren construccions de nova planta que repetien el mateix model constructiu, i així devia ser la de Montagut. La planta era lleugerament rectangular (6 x 5'85 m), i l'edifici tenia dos pisos i un terrat. Cada planta sobrepassava els 3 metres, i presentava 3 o 4 espitlleres a cada façana. Al voltant hi solia haver un fossat defensiu amb les parets revestides de pedra amb morter. | 08220-326 | Puig-l'agulla | La telegrafia òptica és un sistema de comunicació consistent en la transmissió a distància de senyals codificats, creat a finals del segle XVIII a França i desenvolupat a Espanya principalment pels militars a mitjans del segle XIX per fer front la insurrecció carlina. A Catalunya es construí una xarxa de 800 km i 80 torres, que van funcionar de 1849 a 1862. Al 1862 un decret liquidà al sistema, degut a les imperfeccions del sistema (la meteorologia, la nit,...) i la introducció de la telegrafia elèctrica. La torre de Montagut formava part d'aquesta xarxa, impulsada pel govern liberal, per controlar el moviment dels escamots carlins de la zona. Fou construïda durant la segona carlinada o Guerra dels Matiners (1846-49) i pertanyia a la línia de telegrafia òptica de Vic a Hostalric, que creuava les Guilleries i el Montseny. Vic era un punt neuràlgic de la xarxa. De Vic partien línies cap a Manresa, cap a Barcelona i cap a Olot, a més de la citada fins el castell d'Hostalric. La torre de Montagut es comunicava amb la de Vic (instal·lada al cim del campanar de l'església de la Pietat), situada a 7.800 m. de distància en línia recte, i amb la de Vilarmau (Viladrau), a 9.600 m., també en estat de ruïna. Fins a Hostalric encara hi havia una altra torre, a Riells i Viabrea o al Castell de Montsoriu. La línia de Vic a Hostalric va ser de les darreres en ser construïdes (1850), de forma ràpida i precària. | 41.8830000,2.3279600 | 444241 | 4637004 | 1850 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62164-foto-08220-326-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. Ampliació OPC 2015 | Sobre les esmentades restes s'alça la creu de Montagut (Fitxa 217)Sembla que en el lloc hi podria haver hagut un altra torre de guaita més antiga. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 61903 | Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-puig-lagulla | - DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín. | XVIII | Església d'estil neoclàssic, de nau única, orientada de llevant a ponent, amb creuer i cúpula. Externament, forma un cos de planta quadrangular, amb coberta a quatre vessants. Interiorment, la nau es compartimenta en quatre trams. Als peus de la mateixa hi ha el cor, al tram posterior hi ha dues capelles laterals, que culminen amb volta de canó. Al següent tram, hi ha una capella amb coberta de mitja esfera. A l'últim tram, es troba l'altar i l'escalinata d'accés al cambril de la Verge, que es troba sota un baldaquí. A la capella situada a l'esquerra, hi ha l'altar del Sant Crucifix, amb el crucifix i el retaule de Sant Miquel dels Sants. A la capella situada a la dreta, hi ha el retaule de Sant Segimon i el retaule de Sant Ramón Nonat. En quant a l'exterior del temple, l'absis es peraltat, amb decoracions d'estuc a l'arrencada de la volta. La coberta és a quatre vessants, i és vidriada, i el ràfec és decorat. En destaca la fornícula amb la imatge de la Verge de Puig-l'agulla. El portal és d'arc carpanell molt rebaixat, emmarcat amb pilastres llises. Sobre la portalada s'obre un òcul amb vitralls. Al costat nord-oest de la façana principal es situa un campanar amb quatre obertures d'arc de mig punt. | 08220-65 | Puig-l'agulla | El santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla és un dels centres piadosos més visitats d'Osona. Segons la llegenda, documentada des del segle XV, la Mare de Déu de Vilalleons va ser trobada per l'ermità Ramon Ferrer, a prop de la font de puig-l'Agulla, on aparegueren àngels i lleons i on estigué amagada més de tres-cents anys. Malgrat això, no hi ha cap indici de capelleta o pedró al Montagut o a Puig-l'agulla fins a finals del segle XVI. Segons Antoni Pladevall i Font (vegeu bibliografia), cal atribuir a Joan Antoni Marfà, rector de la parròquia de Vilalleons entre 1575 i 1589 un gran protagonisme, si no en la invenció, sí almenys en la difusió de la llegenda del trobament de la Mare de Déu. L'any 1654 l'església de Vilalleons va ser incendiada per les tropes franceses, en el decurs d'una de les moltes invasions que van fer a Catalunya des de l'any 1652, fet que va provocar la pèrdua de tots els seus altars i de l'antiga imatge de Santa Maria. Aquest succés va provocar el naixement de la capella de Puig-l'agulla, que aviat va reemplaçar l'antiga advocació, ja que la devoció es va adreçar vers el lloc on s'havia fet la troballa de l'antiga imatge de la Mare de Déu, i d'on procedia el seu llegendari culte. L'any 1661, el rector de la parròquia de Vilalleons, Joan Antoni Marfà, que era a la vegada beneficiat de la catedral de Vic, va demanar al senyor del mas la Sala la concessió d'un terreny per a edificar-hi la capella. Aquest va cedir els terrenys i es va construir la nova capella, que va ser beneïda l'any 1673. Probablement, la imatge la Mare de Déu del nou temple es devia fer nova, recordant a la que hi havia hagut antigament, la qual havia estat destruïda l'any 1654. Els frares dominicans de Vic van adoptar el temple de Puig-l'agulla com a santuari seu i dels seus devots. El nou santuari es va convertir ràpidament en objecte d'una gran devoció, i així la nova capella va prendre el relleu de l'antiga església de Vilalleons. L'any 1704, es va iniciar la construcció de l'hostatgeria al costat, que es va concloure l'any 1712. Finalment, l'any 1775, es va construir el temple actual. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), es va perdre la imatge de la Mare de Déu i la resta d'imatges. | 41.8850700,2.3268900 | 444154 | 4637235 | 1775 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61903-foto-08220-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61903-foto-08220-65-2.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 62099 | Llegenda de la bruixa Beneta Vilara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-bruixa-beneta-vilara | - MERCADER i SAAVEDRA, I. (2001). 'Aproximació a la toponímia de Vilalleons', Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 51. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans: Societat Catalana de Geografia, p. 83-98. - PLADEVALL i FONT (1986). 'Persecució de Bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVIII', Monografies del Montseny, 1. Viladrau: Associació d'Amics del Montseny, p. 93-165. - ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial, p. 52-53. - SENA, F. (1968). 'Un proceso de brujas de 1620', Ausa, vol. VI, núm. 60-61. Vic: Institut d'Estudis Ausonencs, p. 53-62. | XVI | Al segle XVI, a Vilalleons hi vivia Joana Vilar, vídua de Francesc Vilar, coneguda popularment com la 'bruixa Beneta Vilara'. Se li atribuïa la pràctica d'infanticidis, de provocar grans pedregades per destruir les collites i causar la mort de bestiar, d'assistir a akelarres i de lliurar-se a pràctiques sexuals col·lectives. Es diu que en una d'aquestes reunions, a Puig-l'agulla, el dimoni va aparèixer en forma de cabró negre, amb una banya al front i una altre al darrere. Va ser acusada de bruixeria, processada per la Cúria del Veguer, i finalment, condemnada i penjada a la Rambla de les Davallades de Vic, el dia 31 de maig de l'any 1619. | 08220-261 | Vilalleons | Joana Vilar va ser processada per la Cúria del Veguer, el dia 13 de maig de 1619. En van presidir el procés Joan Andreu Pérez, sots-batlle regent de la vegueria i batllia de Vic, Raphael Joan Serrat de Nesplà, jutge i assessor ordinari de les Corts Reials de Vic i Osona, Joan Menalt, procurador fiscal, i Antoni Joan Marfà, actuant com a notari. Eren processos sense cap garantia per als acusats, en els que no era necessari aportar proves de culpabilitat. | 41.8850700,2.3268900 | 444154 | 4637235 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||
| 62112 | Goigs de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-puig-lagulla | PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín, p.119-126. | XX | La primera edició coneguda dels goigs de Puig-l'agulla és la editada a l'estamperia de Martí Gelabert, a la plaça del Pi de Barcelona, l'any 1691, amb el títol de 'Coblas de la Verge Maria de Puig-Lagulla, Vilalleons, antigament Montagut, a la Plana de Vich'. Els goigs de Puig-l'agulla tenen la forma mètrica de codolada, formada per versets alternats de vuit i quatre síl·labes, i l'estrofa s'acostuma a estructurar així: 8-4-8-8-4-8-8-4 i la tornada 8-8. La música és la tradicional de molts dels goigs antics. Comencen així: 'Puix que dels errats sou guia / Verge pia: / Sigueu nostra intercessora / de Puiglagulla Senyora…' | 08220-274 | Puig-l'agulla | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.8850700,2.3268900 | 444154 | 4637235 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62112-foto-08220-274-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 62125 | Castanyers d'Índia de la Font de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-dindia-de-la-font-de-puig-lagulla | Es tracta de diversos exemplars de castanyers d'Índia comú (Aesculus hippocastanum) situats a les proximitats de la Font de Puig-l'agulla. En destaquen cinc d'ells per les seves dimensions i vigor. El castanyer d'Índia comú és un arbre caducifoli de la família de les hipocastanàcies nadiu d'una petita àrea de les muntanyes dels Balcans, al sud-est europeu. És àmpliament cultivat a l'Europa Central, especialment com a arbre ornamental. És un arbre que fa entre 15 i 30 m d'alçada, d'arrel axonomorfa, escorça de color grisós, branques gruixudes i copa alta i rodona. Les fulles són de color verd fosc, són peciolades, oposades i compostes. Les flors són blanques, lleugerament zigomorfes, disposades en panícules erectes, amb 4 o 5 pètals desiguals i pubescents i set estams de diferent mida. El fruit és encapsulat i espinós, fa uns 6 cm de diàmetre, i conté dues llavors de color vermellós. | 08220-287 | Puig-l'agulla | 41.8851100,2.3264200 | 444115 | 4637240 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62125-foto-08220-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62125-foto-08220-287-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||||||
| 62032 | Font de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puig-lagulla | -DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. - PLADEVALL I FONT, A. (1994). Puig-l'Agulla i Vilalleons, un santuari i una parròquia mil·lenària. Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. - ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial. | La font de Puig-l'agulla es troba en un petit pla, situat sota el santuari i l'hostatgeria de Puig-l'agulla. Es troba protegida per una gran volta, que forma una mena de cova artificial. L'antiga font brolla d'un pedrís i raja cap a una petita pica. A tocar de l'antiga font hi ha una altre de factura més recent. Dins del petit recinte, a un dels laterals, hi ha una taula de pedra, que podria correspondre a un antic altar. | 08220-194 | Puig-l'agulla | En aquest indret es situa la llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Puig-l'agulla. Segons la tradició oral, el primitiu pedró dedicat a la Mare de Déu als segles XVI i XVII es trobava al lloc on ara hi ha la caseta des d'on es bombava l'aigua de la font. | 41.8851200,2.3265200 | 444124 | 4637241 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62032-foto-08220-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62032-foto-08220-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62032-foto-08220-194-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||
| 61879 | Hostatgeria de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostatgeria-de-puig-lagulla | - DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XVII | Edifici de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants, amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La façana, que és de composició simètrica, és de maçoneria, arrebossada i pintada, i presenta elements de pedra picada. El portal és de forma rectangular amb la llinda datada: '1704', i a cada costat hi ha finestres. Al primer pis s'hi obren tres balcons amb baranes de ferro, al segon pis hi ha tres finestres amb els ampits motllurats i a les golfes s'hi obre una petita finestra. Sobre la llinda del balcó central del primer pis hi ha un escut amb lleons que honora la simbologia del lloc. A la banda septentrional hi ha diverses finestres amb ampits. Al costat est s'hi adossa un cos rectangular de menor alçària, amb teulada a una vessant. A la banda de migdia s'hi troba adossat el santuari de Puig-l'agulla. | 08220-41 | Puig-l'agulla | A finals del segle XVII, l'ermita de Puig-l'agulla fou reconstruïda i es decidí que hi havia de viure un ermità, per a que el temple no es quedés tan soliu. El rector Francesc Reig creà una associació per tal de recaptar diners per a construir l'hostatgeria. Les obres s'iniciaren l'any 1704 i finalitzaren l'any 1712. | 41.8852400,2.3269200 | 444157 | 4637254 | 1704-12 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61879-foto-08220-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61879-foto-08220-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61879-foto-08220-41-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 61945 | Retaule del Sant Crucifix de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-sant-crucifix-de-puig-lagulla | <p>- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | XX | <p>Retaule situat a la banda esquerra de la nau, fet amb tècnica mixta de talla i pintura Està inscrit dins d'una volta de canó i el formen tres registres sobre una taula d'altar. Aquests són separats per columnes ornamentades amb relleus daurats, que culminen amb un arquitrau amb l'oració del parenostre inscrita en lletres daurades. En el registre central hi ha una imatge moderna del Sant Crist i, als registres laterals pintures d'oli sobre tela, signades per Llucià Costa. A una banda hi ha representada la Mare de Déu Dolorosa i a l'altre Sant Joan Evangelista. És un altar bàsicament d'obra, que acaba amb una cornisa que emmarca el semicercle superior, on hi ha una pintura amb la representació d'àngels en adoració, també signada per Llucià Costa.</p> | 08220-107 | Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla | <p>És possible que la imatge de Jesús a la Creu que presideix aquest retaule sigui fou recuperada de l'antiga capella.</p> | 41.8852400,2.3269200 | 444157 | 4637254 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61945-foto-08220-107-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Llucià Costa, pintor. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 61949 | Retaule de Sant Segimon de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-segimon-de-puig-lagulla | <p>- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | XVII | <p>Retaule barroc, situat a la dreta de la nau, a la primera capella del santuari. És fet amb fusta policromada i daurada, i és el més antic del temple. Es tracta de mig retaule, format pels cossos superiors, ja que tant l'altar com el sector que correspon a la predel·la són moderns. El cos central el formen tres registres: el central és separat per columnes salomòniques i compostes, i els dos laterals per columnes de fust helicoïdal. A cada un dels espais dels registres del primer cos, hi ha fornícules amb decoració radial, fent d'aurèola a les imatges que contenen. A la fornícula central hi ha la imatge de Sant Segimon flanquejada per àngels, a la de la dreta Sant Jaume i a la de l'esquerra Sant Josep. Sobre l'entaulament ornamentat amb motius vegetals, hi ha una pintura sobre tela a l'oli, flanquejada per volutes. El segon cos compta únicament amb un plafó, situat al centre i flanquejat per columnes salomòniques, amb una pintura moderna que representa a Sant Antoni de Pàdua. Sobre aquest segon cos hi figura l'any 1671.</p> | 08220-111 | Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla | <p>Al llarg del segle XVII el culte a Sant Segimon havia estat molt intens a tota la comarca d'Osona, gràcies al santuari homònim del Montseny. El retaule, datat a l'any 1671, és el més antic del santuari de Puig-l'agulla, fet que podria indicar o bé que havia estat traslladat d'un altre temple, o bé que s'havia aprofitat de la capella antiga. L'any 1654 el santuari va ser destruit per les tropes franceses i l'any 1774 es va reconstruir de nou.</p> | 41.8852400,2.3269200 | 444157 | 4637254 | 1671 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61949-foto-08220-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61949-foto-08220-111-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 61950 | Retaule de Sant Ramon Nonat de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-ramon-nonat-de-puig-lagulla | <p>- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | XIX | <p>Retaule d'estil neoclàssic, situat a la segona capella dreta de la nau del santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla, enfront del retaule de Sant Miquel dels Sants. És policromat, amb daurats i d'altres tonalitats que imiten el marbre. És el retaule més modern del temple. Consta d'un únic cos format per dues columnes gairebé exemptes i de capitell compost, flanquejades sobre un fons de pilastres, que formen un marc discontinu per l'alternança de decoracions florals a l'interior. Acaba amb una cornisa d'estuc amb replecs, dos florons per banda i, a l'extrem superior, un anagrama de radis daurats. Al centre del retaule, dins d'una fornícula, es troba la imatge de Sant Ramon, col·locada durant l'aplec de l'Ascensió de l'Orfeó Vigatà de l'any 1947.</p> | 08220-112 | Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla | <p>El retaule va ser creat vers l'any 1869 i la seva estructura va fabricada pel fuster de Vic Llorenç Corominas. Durant la guerra civil es va perdre una pintura de Sant Ramon, que es trobava al centre del retaule i, també, la imatge de Sant Antoni de Pàdua, que havia estat afegida l'any 1902. Al centre del retaule, situat dins d'una fornícula, hi ha la imatge de Sant Ramon, que va ser col·locada durant l'aplec de l'Ascensió de l'Orfeó Vigatà de l'any 1947. La inscripció del bancal diu el següent: 'OFRENA A LA VERGE COM A PENYORA D'AGRAÏMENT A LA MEMÒRIA DEL MEU PARE EN RAMON VILA SOLDEVILA A.C.S. VIC JUNY 1.947'.</p> | 41.8852400,2.3269200 | 444157 | 4637254 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61950-foto-08220-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61950-foto-08220-112-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Llorenç Corominas, fuster. | 99|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 61951 | Retaule de Sant Miquel dels Sants de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-miquel-dels-sants-de-puig-lagulla | <p>- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | XIX | <p>Retaule arquitectònic d'estil neoclàssic, situat al braç esquerre del creuer de la nau del santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla, a prop del portal d'accés al cambril. És policromat i pintat amb tonalitats groguenques i verdoses, imitant el marbre. És d'autor desconegut però, segons consta al mateix altar, va ser daurat l'any 1856 pel daurador Garcia, establert a Vic. El bancal és graonat i el retaule és flanquejat per gràcils columnes amb decoracions vegetals i capitells compostos. El cos arquitectònic del retaule el formen les columnes laterals, sostingudes sobre cartel·les, que aguanten l'entaulament; al seu centre hi figura un anagrama radiant, emmarcat per un cimaci semicircular. Sota les cartel·les hi ha els escuts del bisbe Sarmentero i dels comtes de Múnter. Dins d'un baldaquí s'hi representa la imatge de Sant Miquel dels Sants. Als costats hi ha unes pintures que descriuen la vida del Sant. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la figura del sant va ser malmesa, i l'any 1944, va ser reposada per l'Orfeó Vigatà en el primer aplec de Sant Miquel dels Sants.</p> | 08220-113 | Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla | <p>Al retaule hi ha els escuts del bisbe Sarmentero i dels comtes de Múnter, que van ser els principals benefactors del temple. La capella va ser devastada per les tropes franceses l'any 1654. El bisbe de Vic, Fra Bartomeu Sarmentero, va ser l'impulsor de la seva restauració.</p> | 41.8852400,2.3269200 | 444157 | 4637254 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61951-foto-08220-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61951-foto-08220-113-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 99|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 61954 | Altar Major de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-puig-lagulla | <p>- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | XVIII | <p>L'Altar Major és un retaule d'estil neoclàssic que divideix l'altar del cameral de la Verge. És una obra bàsicament arquitectònica, de fusta policromada, amb decoració de volutes i entrellaçaments amb motius vegetals. Està format per un alt sòcol i tres cossos verticals, diferenciats per columnes de fust llis i capitells compostos. El cos central es troba més avançat que els altres. Al centre, s'hi forma un quart d'esfera, amb l'interior motllurat i amb decoracions externes. Les columnes centrals sostenen un entaulament que emmarca l'obertura del cambril. La part inferior i les antigues grades, que s'estenen per sota de l'obertura del cambril, són daurats, de la mateixa manera que una gran part de l'estructura del retaule. Els cossos laterals són coronats per voltes. Sobre de l'arc que emmarca el cambril, hi ha un fris de relleu baix on hi ha representada una processó de clergues, que tant pot rememorar la tradició dels feligresos de pujar de Vilalleons a Puig-l'agulla en processó, com algun tema de la llegenda del trobament de la Mare de Déu; l'escena s'emmarca en un segon cos, amb mitges columnes i decoracions de poc relleu.</p> | 08220-116 | Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla | <p>Segons la data gravada que figura en el pedestal del mateix retaule, aquest va ser creat o daurat l'any 1790. Així doncs, és posterior a la reforma del temple que li va donar la seva fisonomia actual. L'autor de la part escultòrica va ser Dalmau Messeguer, i el de la decoració i el daurat Felip Basil.</p> | 41.8852400,2.3269200 | 444157 | 4637254 | 1790 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61954-foto-08220-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61954-foto-08220-116-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 99|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 61978 | Portalada del santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-del-santuari-de-la-mare-de-deu-de-puig-lagulla | H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XVIII | L'estat general de la portalada és bo, tot i que la parella de lleons de ceràmica vidriada es troben en mal estat. | El portal és d'arc carpanell molt rebaixat, emmarcat amb pilastres llises. Al damunt hi ha un trencaaigües amb motllures, decorades per una parella de lleons d'embalum exempt i simètrics, fets de ceràmica vidriada de color marró. Al mur hi ha dos baixos relleus encastats amb decoracions florals. Al centre de la llinda de la portalada, hi ha una fornícula amb la imatge de la Verge. Als extrems de l'emmarcament del portal, hi ha dos escuts. Tots aquests elements són de pedra picada de color gris, a excepció dels dos lleons exempts. La porta és de vidre i ferro forjat. | 08220-140 | Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla | 41.8852400,2.3269200 | 444157 | 4637254 | 1773 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61978-foto-08220-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61978-foto-08220-140-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | De l'interior de l'església a la volta del cor, 1851. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 62066 | Lleons del cambril de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lleons-del-cambril-de-puig-lagulla | <p>- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - SOLÀ i MORETA, F. (1916). Nostra senyora de Puig-l'agulla. Vic: Imp. Geroni Portavella.</p> | XVII | <p>Són dos figures de lleons fetes amb fusta i daurades, situades al terra del cambril de la Mare de Déu de Puig-l'agulla. A la part de sota tenen un forat, fet que ens indica que no es troben al seu emplaçament original i que antigament devien d'anar collades a un pedestal. El fet que els dos lleons siguin simètrics i que un d'ells aixequi la pota dreta i l'altre l'esquerra, indica que al seu antic emplaçament eren encarades. Tenen la cua doblegada sobre el llom, i tant l'extremitat anterior que no aixequen, com les dues posteriors, es recolzen al terra.</p> | 08220-228 | Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla | <p>Segons la descripció de la Verge de Puig-l'agulla que fa Fortià Solà (vegeu bibliografia), aquesta es troba custodiada per una parella de lleons, que podrien correspondre als aquí descrits.</p> | 41.8852400,2.3269200 | 444157 | 4637254 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62066-foto-08220-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62066-foto-08220-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62066-foto-08220-228-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 62068 | Mare de Déu de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-puig-lagulla | <p>- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | XX | <p>Es tracta de la imatge de la Mare de Déu de Puig-l'agulla, ubicada al cambril d'aquest santuari. De fusta policromada, és una rèplica de la talla barroca destruïda l'any 1936, durant la guerra civil espanyola. La marededéu desapareguda, alhora, intentava reproduir una imatge sedent més antiga, que havia estat destruïda l'any 1654, durant la devastació de la capella per les tropes franceses. La imatge actual, segons les fotografies anteriors a l'any 1936, és molt semblant a l'antiga, però amb uns trets morfològics més afectuosos. És una marededéu sedent. Amb la mà dreta sosté un ceptre i amb l'esquerra a l'Infant Jesús; ambdues mans reposen sobre l'avantbraç, en actitud totalment distesa i gens hieràtica. L'Infant Jesús, ajagut sobre el braç esquerre de la Verge, té la cama esquerre creuada sobre la dreta. És mostra mig somrient, amb la mà esquerre sosté una bola sobre el genoll i amb la mà dreta està beneint. Tant la Verge com l'Infant Jesús tenen els cabells rinxolats, i sobre el cap duen una corona. Les seves vestimentes mostren plecs amb gran realisme. Són pintats amb colors de tonalitats morades i daurats, els quals donen una semblança de pàtina antiga. Segons informacions recollides per Antoni Pladevall i Font (vegeu bibliografia) s'havia fet al taller d'escultura dels Puntí de Vic.</p> | 08220-230 | Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla | <p>És una rèplica de la talla barroca destruïda l'any 1936, durant la guerra civil espanyola. La Verge desapareguda, alhora, intentava reproduir una imatge sedent més antiga, que havia estat destruïda l'any 1654, durant la devastació de la capella per part de les tropes franceses. La imatge que presidia el pedró de Puig-l'agulla des de finals del segle XVI, feia un pam i mig d'alçària. És probable que es fes una nova imatge quan es va construir la nova capella, entre els anys 1661 i 1673. Segons les fotografies anteriors a l'any 1936, la imatge actual, feta vers l'any 1940, és molt semblant a l'antiga però amb uns trets morfològics més afectuosos.</p> | 41.8852400,2.3269200 | 444157 | 4637254 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62068-foto-08220-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62068-foto-08220-230-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 62085 | Aplec de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-puig-lagulla | XX-XXI | L'Aplec de Puig-l'agulla es celebra anualment, al santuari, els dilluns de Pasqua. La trobada comença al matí, amb una missa cantada per una coral. Quan acaba l'ofici religiós, hi ha una audició de sardanes. A la tarda, hi ha una altra audició de sardanes, i un cop finalitzada, es fa el sorteig d'ous, cava i pernils, per a acabar la vetllada. | 08220-247 | Santuari de Puig-l'agulla | 41.8852400,2.3269200 | 444157 | 4637254 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62085-foto-08220-247-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||
| 62100 | Llegenda de la Mare de Déu de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-de-puig-lagulla | - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-l'agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín, p. 59-67. - ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial, p. 21-22. | XVI | El document més antic que recull la llegenda de la Mare de Déu de Puig-l'agulla és un manuscrit de l'any 1584, escrit per Joan Antoni Marfà, rector de Vilalleons, que explica que va copiar-la d'uns antics documents, dels que no precisa la cronologia. Segons la llegenda, un ermità de Montagut anomenat Ramon Ferrer, va tenir una revelació al veure, de nit, baixar del cel una intensa claror a la muntanya. Se li va aparèixer un vellet que li va dir que si l'acompanyava li indicaria el lloc on trobaria un gran misteri diví. En arribar a aquest indret, on avui hi ha el santuari, va veure a cinc pacífics lleons que van cavar a terra fins a arribar a un mur de pedra, però no va trobar res. Temps després, Ramon Ferrer va tornar al mateix lloc després de somiar-hi; els lleons van enderrocar el mur de pedra i van trobar la imatge de la Mare de Déu. | 08220-262 | Santuari de Puig-l'agulla | Entre els segles XV i XVI, es va estendre la mentalitat que les marededéus notables havien d'haver estat trobades i tenir un origen mític, fet que explica la proliferació de les llegendes dels seus trobaments als santuaris d'arreu de Catalunya. | 41.8852400,2.3269200 | 444157 | 4637254 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62100-foto-08220-262-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 61870 | El Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-5 | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de masies i cases rurals. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XVIII | Petita masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i pis. Es troba assentada sobre el desnivell del terreny. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, orientada al sud. Presenta un portal rectangular, amb la llinda i els brancals de pedra treballada. A banda i banda de la porta s'hi obre una finestra, i al pis superior dues finestres amb ampit. A l'oest se li adossa un cobert. El parament dels murs és fet de pedres de gres i granit, unides amb morter, combinant pedra vista i acabat arrebossat. | 08220-32 | Vilalleons | 41.8872400,2.3136700 | 443059 | 4637484 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61870-foto-08220-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61870-foto-08220-32-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva fitxa es troba al document del Catàleg de masies del POUM, però dins de l'Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable, i no pas com a masia catalogada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 62041 | Bassa del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-mas | La bassa del Mas és un estanyol de forma irregular, allargat i estret, situat a uns 160 m al nord-est de la casa del Mas, que segueix el Rec homònim. S'omple amb l'aigua del torrent, fet pel qual du poca aigua durant l'estiu o en períodes de sequera. Fa uns 160 m de llargada i uns 35 m d'amplada màxima quan està ple. Actualment, és utilitzada per a ús ramader i agrícola. | 08220-203 | El Mas | 41.8881100,2.3155000 | 443212 | 4637580 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62041-foto-08220-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62041-foto-08220-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62041-foto-08220-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||||
| 61885 | La Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-0 | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de masies i cases rurals. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XVI-XVIII | Va ser objecte d'obres de reformes i restauració fa poc temps. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. Està construïda amb pedra lligada amb morter de calç. La casa, situada en un indret amb un important pendent natural, forma un gran rectangle construït amb dues llices. És una masia amb barri tancat per un mur, de pedra lligada amb morter de calç. Presenta un cos de forn, una cisterna i diversos cossos adossats. A la façana hi ha un portal rectangular amb una llinda datada. A la banda de tramuntana, també hi ha cossos afegits, que presenten una llinda datada i finestres amb els ampits motllurats. A ponent, el mur és molt alt degut a la pendent i forma una gran terrassa. Al sector de migdia, s'hi obre una finestra amb reixa de ferro, i hi ha un porxo, amb un portal d'accés des del primer pis. | 08220-47 | Vilalleons | Aquesta masia es troba registrada en els fogatges de l'any 1553 de la parròquia i terme de Santa Maria de Vilalleons. Les dates inscrites als portals són del segle XVIII, i corresponen a les reformes i ampliacions de la que fou objecte durant aquest segle, que li van donar la seva fisonomia actual. | 41.8897100,2.3256100 | 444052 | 4637751 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61885-foto-08220-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61885-foto-08220-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61885-foto-08220-47-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons el Catàleg de masies i cases rurals del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) de Sant Julià de Vilatorta, l'entorn de la masia està considerat AEAP (Àrea d'expectativa arqueològica protegida). Aquesta compren un cercle de 200 m de diàmetre aproximat, i engloba la totalitat del camp, turó o altre element geogràfic que quedi exclòs en part de l'àmbit marcat. Abans de realitzar obres de moviment de terres, terraplenats o enderrocs s'haurà de presentar a l'Ajuntament un informe d'intervenció preventiva signat per un tècnic en arqueologia, d'acord amb el que preveu el decret 78/2001 de 5 de març del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 61890 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-4 | <p>- AA.DD. (1986). 'Sala de Vilalleons', Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de masies i cases rurals. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | XIII-XX | <p>Es tracta d'una antiga masia, que fou reformada i renovada completament. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, dos plantes pis i golfes. La coberta és a dues vessants, formant amplis voladissos. L'acabat de façana és remolinat i pintat. La coberta és construïda amb elements de fusta i acabat amb teula ceràmica aràbiga. La façana, orientada a migdia, presenta un portal rectangular i obertures també rectangulars, de disposició gairebé simètrica. Les golfes s'obren a la façana formant arcs rebaixats. A la part dreta, hi ha un cos adossat de planta rectangular, amb obertures d'arc de mig punt, que sobresurt del cos principal.</p> | 08220-52 | Vilalleons | <p>La Sala de Vilalleons és una antiga casa senyorial del terme, convertida després en masia, documentada des de l'any 1231. Era habitada per una família noble anomenada Vilalleons o Sala de Vilalleons, feudatària dels senyors del castell de Taradell. L'any 1385, Marc de Vilalleons es casà amb Mandina de Mansolí, i passà a ésser senyor de la domus de Mansolí, del terme de Solterra. L'any 1430, Elieta de Vilalleons es casà amb Bernat Guillem d'Alta-riba, i es fusionaren els dos patrimonis familiars. Temps després, la Sala de Vilalleons passà a la família Sentmenat, tal com mostra l'escut a la façana de la casa. Els Sentmenat en foren els propietaris fins a l'any 1974, en que la masia fou venuda a una família de Vic. La masia va ser reformada fa pocs anys, i durant les obres van aparèixer, en el mur de ponent, uns antics carreus i un finestral partit per un mainell.</p> | 41.8904000,2.3231700 | 443850 | 4637829 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61890-foto-08220-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61890-foto-08220-52-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons el Catàleg de masies i cases rurals del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) de Sant Julià de Vilatorta, l'entorn de la masia està considerat AEAP (Àrea d'expectativa arqueològica protegida). Aquesta compren un cercle de 200 m de diàmetre aproximat, i engloba la totalitat del camp, turó o altre element geogràfic que quedi exclòs en part de l'àmbit marcat. Abans de realitzar obres de moviment de terres, terraplenats o enderrocs s'haurà de presentar a l'Ajuntament un informe d'intervenció preventiva signat per un tècnic en arqueologia, d'acord amb el que preveu el decret 78/2001 de 5 de març del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||
| 61897 | Rectoria de Santa Maria de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-maria-de-vilalleons | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XVIII | La Rectoria es troba adossada a l'església de Santa Maria de Vilalleons, pels costats de migdia i de llevant. És de planta irregular, i consta de tres pisos i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula àrab, i el ràfec perpendicular a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. A la planta baixa, hi ha un portal adovellat; part de les dovelles centrals es troben retallades per un dels dos balcons del primer pis. Al segon pis, hi ha una finestra amb llinda de factura gòtica; al costat dret de la façana hi ha la sagristia, que s'adossa a l'absis de l'església. Les finestres d'aquesta part de l'edifici duen inscrita la data '1776' i el nom de 'J.C.' Les aigües de la coberta vessen a aquest indret i a ponent. La façana de migdia presenta diverses finestres, una d'elles amb l'ampit amb ornamentacions de motius geomètrics. A la banda de ponent, hi ha un petit portal rectangular amb un porxo. | 08220-59 | Santa Maria de Vilalleons | 41.8910300,2.3179900 | 443421 | 4637902 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61897-foto-08220-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61897-foto-08220-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61897-foto-08220-59-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||
| 62054 | Creu de la Santa Missió o Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-o-creu-de-terme | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XX | Creu commemorativa situada al davant del portal de ponent de l'església de Santa Maria de Vilalleons. És una creu de ferro amb la inscripció: 'SANTA MISSIÓ 1962', situada sobre una antiga piràmide truncada, feta de pedra, d'una sola peça, decorada amb uns baixos relleus que representen figures antropomòrfiques en molt mal estat de conservació. Aquesta piràmide s'assenta sobre un basament de pedra, de dues peces, format per una base motllurada de secció quadrada i al damunt, un pilar de secció quadrada, amb els angles escairats i motllures a la part superior. | 08220-216 | Vilalleons | Aquesta creu commemora els actes realitzats per la Santa Missió, en el decurs de la dècada dels anys 60 del segle XX. La piràmide de pedra és probablement d'època medieval i reaprofitada per a formar part del monument. | 41.8911300,2.3178200 | 443407 | 4637914 | 1962 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62054-foto-08220-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62054-foto-08220-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62054-foto-08220-216-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 61902 | Santa Maria de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vilalleons | - AA.DD. (1986). 'Santa Maria de Vilalleons' Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - GUDIOL i CUNILL, J. (1912-14). 'Excursió a Vilalleons', Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. I, pàgs. 163-171. - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT (1955), 'Santa Maria de Vilalleons'. Ausa, vol.II., núm. 14. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 153-160. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín. - ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial. | XI-XVIII | Santa Maria de Vilalleons és una església d'una nau, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular. El temple ha estat objecte d'obres d'ampliació i reforma al llarg dels segles, fet pel qual externament es mostra molt alterat de volums, amb els afegitons de la torre campanar a l'extrem de ponent, el comunidor sobre l'absis i l'inici de la volta de la nau, les golfes i dues capelles laterals. Hi ha dos grans capelles quadrangulars laterals, situades a l'extrem de llevant de la nau, afegides l'any 1530, que s'uneixen a la nau amb arcs de volta de mig punt, amb els angles aixamfranats. Es desconeix si les capelles substituïen o no dues absidioles, amb la qual cosa l'església hauria tingut una capçalera trevolada. Només una intervenció arqueològica al temple permetria obtenir més informació i confirmar aquesta hipòtesi. El comunidor carrega sobre l'absis i l'inici de la volta de la nau, i pot correspondre al que es va construir l'any 1590, però modificat per la construcció de les golfes de la nau, al segle XVIII. La nau es cobreix amb volta de canó, i les cobertes de les capelles dels braços del creuer són quatripartides. La torre campanar, integrada interiorment a la nau del temple, fa vint-i-dos metres d'alçada aproximadament, sobresortint molt del conjunt. Al seu extrem superior, s'hi obren finestrals allargats rectangulars, i culmina amb una coberta piramidal aplanada, a quatre vessants. El campanar conserva dos portals originals a migdia, i un altre d'adovellat a tramuntana. Hi ha un tercer portal, corresponent a les reformes de l'any 1849, situat a ponent, que és de forma rectangular. La porta situada al costat de migjorn, està aparedada i parcialment destruïda, és oberta al mur de migdia i comunica amb la rectoria, es conserven les restes de dues arquivoltes. A l'absis hi ha tres finestres de doble esqueixada. Exteriorment, és decorat per un fris d'arcuacions i finestres cegues, dividides per lesenes, i finalitzat per un fris de dents de serra sota la barbacana de lloses de pedra. Aquesta decoració que ornamenta l'absis,amb el fris d'arquacions, finestres cegues i dents de serra, es repeteix a la part alta dels murs de tramuntana i de migdia, a excepció de les lesenes. Al campanar de ponent, la decoració s'interromp. Sobre el portal principal, s'hi obre una rosassa vorejada per dues arquivoltes ben treballades, procedents de l'antiga portada romànica. La superior, amb una decoració vegetal de tiges ondulades de les que broten fulles de palmetes, i la que forma la part inferior de la rosassa, amb un seguit d'entrellaços que formen un dibuix geomètric. L'aparell dels murs és de carreuons de mida mitjana, ben treballats, disposats en filades regulars, lligats amb morter de calç. El parament del campanar presenta un aparell de carreus desbastats, disposats en filades regulars. L'aparell dels murs dels afegits posteriors és de reble, reforçat a les cantonades. A l'interior del temple, es conserven cinc retaules refets després del pillatge que hi practicaren els francesos l'any 1654. Es tracta del millor conjunt de retaules barrocs de tota la Plana de Vic. | 08220-64 | Vilalleons | Santa Maria de Vilalleons es trobava dins l'antic terme del castell de Taradell. El lloc de Vilalleons es citat per primer cop a la documentació antiga, l'any 927, quan Duran i la seva esposa Rosa van vendre a Conrad i la seva esposa Alúdia una peça de terra situada al terme de Taradell, a la vila de Vilalleons. Les funcions parroquials consten per primer cop a l'any 1007, quan Enyec i la seva esposa Richel van vendre a Sunifred i a la seva esposa Martina una peça de terra, situada a la parròquia de Vilalleons, al lloc anomenat l'Olmeda. El temple primitiu va ser substituït, pels volts de l'any 1080, per un altre de factura romànica, que perdura fins a l'actualitat. Al segle XII, es va erigir l'atri i la portada, que va sobrealçar-se en forma de campanar. La construcció de l'atri va motivar la destrucció de la portalada romànica, de la que es conserven les arquivoltes. Al segle XVI, s'hi van afegir les dues capelles característiques gòtiques, que probablement substituïen dues absidioles laterals de l'edifici romànic. Tanmateix, es va enderrocar la façana, substituint-la pel pesat cloquer actual, però conservant la primitiva porta de ponent. Al segle XVI es va bastir el comunidor, modificat al segle XVIII per la construcció de les golfes de la nau. L'any 1654, l'església va ser incendiada i saquejada per les tropes franceses, fet pel qual va haver de ser restaurada L'any 1756, es va renovar l'interior de l'edifici amb decoració barroca, i l'any 1779 va ser construïda la sagristia. El primitiu portal de ponent va ser enderrocat durant el segle XIX, per tal de fer-lo més ample per a que pogués passar la processó del Santíssim. En aquest segle va ser aixecat l'atri i, sobre seu, un campanar groller. Les restes de les arquivoltes de l'antic portal van ser posades a la rosassa de la façana de ponent. Santa Maria de Vilalleons va tenir des del segle XIV, una devoció supraparroquial i era invocada com a santuari marià, fet pel qual es va crear la llegenda sobre el trobament de la imatge de la Verge, a causa del prestigi que tenien les marededéus trobades. La llegenda va situar a la Font de Puig-l'agulla el lloc on s'havia trobat la Mare de Déu de Vilalleons. L'any 1654, l'església de Vilalleons va ser incendiada per les tropes franceses, en el decurs d'una de les moltes invasions que van fer a Catalunya des de l'any 1652, fet que va provocar la pèrdua de tots els seus altars i de l'antiga imatge de Santa Maria. Tanmateix, aquest succés va provocar el naixement de la capella de Puig-l'agulla, que aviat va reemplaçar l'antiga església de Santa Maria de Vilalleons. La devoció es va adreçar vers el lloc on s'havia fet la troballa de l'antiga imatge de la Mare de Déu, i d'on procedia el seu llegendari culte. | 41.8911400,2.3179900 | 443421 | 4637915 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61902-foto-08220-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61902-foto-08220-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61902-foto-08220-64-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 61944 | Altar Major de Santa Maria de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-de-vilalleons | <p>- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | XVII-XVIII | <p>Retaule d'estil barroc situat a l'absis de l'església de Santa Maria de Vilalleons. És fet amb fusta policromada i daurada i conté representacions pictòriques. És obra del mestre fuster Bartomeu Ballester, daurat per Salvador Colobrans; va ser completat posteriorment pel pintor i daurador Jaume Madriguera i Vilaró i pel seu ajudant Josep Crusells; hi va intervenir també el mestre pintor Balil, que va finalitzar l'obra pictòrica. Consta de tres cossos articulats en diferents plans, seguint l'arquitectura de l'espai. El cos central, més avançat, és format per quatre registres sobreposats, emmarcats per columnes salomòniques i ornamentacions amb volutes. En aquest cos hi ha el sagrari amb les grades, una fornícula amb la figura de la Mare de Déu sedent, una Assumpta i una Creu al registre superior. En els cossos laterals hi ha les pintures amb les imatges de Sant Pere i Sant Pau amb cariàtides. Per sobre, un petit registre amb escenes de la troballa de la Mare de Déu de Vilalleons. Més amunt, hi ha tres pisos amb teles amb les representacions pictòriques de la Nativitat de la Mare de Déu, els seus Esposoris i Sant Josep, l'Ascensió de Jesús i l'abraçada entre Sant Joaquim i Santa Anna, l'Arbre de Jessè i l'Anunciació de l'Arcàngel Gabriel.</p> | 08220-106 | Església parroquial de Santa Maria de Vilalleons | <p>L'Altar Major fou construït entre 1668 i 1672, per l'escultor Bartomeu Ballester. L'any 1688 Salvador Colobrans va daurar el sagrari, les tres grades del retaule i la imatge de l'Assumpta de la fornícula central, amb els àngels. L'any 1700 Jaume Madriguera i Vilaró i el seu ajudant Josep Crusells, van completar el daurat i van pintar els quadres de Sant Pere i de Sant Pau i quatre escenes del trobament de la Mare de Déu. Finalment l'any 1703, el mestre pintor Balil va pintar els quadres dels cossos laterals. A causa de la construcció d'un manifestador sobre la segona grada, es van haver de treure dues pintures de la llegenda de la troballa de la Mare de Déu, guardades fins a l'any 1936 a la Rectoria, i actualment desaparegudes.</p> | 41.8911400,2.3179900 | 443421 | 4637915 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61944-foto-08220-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61944-foto-08220-106-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2019-12-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Bartomeu Ballester, escultor / Salvador Colobrans, daurador. | 96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 61946 | Retaule del Salvador de Santa Maria de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-salvador-de-santa-maria-de-vilalleons | <p>- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | XVII | <p>Retaule d'estil barroc situat a la capella lateral esquerra de l'església de Santa Maria de Vilalleons. És una composició d'elements esculpits i de pintura, obra del mestre fuster Bartomeu Ballester, daurat per Salvador Colobrans; hi va intervenir també el pintor Nicolau Tor. És fet amb fusta policromada i daurada, i conté representacions pictòriques. El seu registre inferior és de factura contemporània, amb un crismó central i dos escuts als costats, i reemplaça l'antiga taula de l'altar. El bancal consta de tres cossos, a la part central hi ha una fornícula amb una figura de factura contemporània de Sant Antoni, que substitueix a l'antiga imatge del Salvador daurada per Colobrans. Al costat de la fornícula central hi ha una escena pictòrica que representa la Resurrecció i, a l'altre costat, l'Ascensió. A la predel·la hi ha tres petites escenes de la Passió. Al registre superior hi ha tres quadres que representen tres sants. En destaquen les columnes i els entaulaments que emmarquen les escenes.</p> | 08220-108 | Església parroquial de Santa Maria de Vilalleons | <p>El Retaule del Salvador de l'església de Santa Maria de Vilalleons és obra del mestre fuster Bartomeu Ballester i daurat per Salvador Colobrans; hi va intervenir també el pintor Nicolau Tor.</p> | 41.8911400,2.3179900 | 443421 | 4637915 | 1670 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61946-foto-08220-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61946-foto-08220-108-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Bartomeu Ballester, escultor / Salvador Colobrans, daurador / Nicolau Tor, pintor. | 96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 61948 | Retaule del Roser de Santa Maria de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-de-santa-maria-de-vilalleons | <p>- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | XVII | <p>Retaule d'estil barroc, situat a la capella lateral dreta de Santa Maria de Vilalleons. És obra del mestre fuster i escultor Josep Albanell; hi va intervenir també el pintor i escultor Pau Costa. És fet amb fusta policromada i daurada, i conté representacions pictòriques, la majoria pintades directament sobre la fusta. Està format per tres cossos, amb entaulament de columnes salomòniques, dosserets i remataments florals. Al centre del bancal, dividit en tres cossos, hi ha la imatge de la Verge del Roser. Als laterals hi ha unes fornícules buides. A la part superior hi ha tres representacions pictòriques: al centre i flanquejada per columnes salomòniques, hi ha la coronació de la Mare de Déu del Roser, a un costat escenes de la vida de Jesús, i a l'altre costat escenes de la vida de la Mare de Déu. El seu registre inferior és de factura contemporània i reemplaça l'antiga taula de l'altar.</p> | 08220-110 | Església parroquial de Santa Maria de Vilalleons | <p>Segons el contracte signat l'any 1663 per a la construcció d'aquest retaule, el seu autor, Josep Albanell va cobrar 90 lliures. Josep Albanell era mestre fuster i escultor de Vic. Va treballar a l'altar de Sant Iscle i Santa Victòria de l'església parroquial de Llerona. Pau Costa era pintor i escultor de Torelló, i va treballar en el retaule de Portella, Sant Benet de la Catedral de Vic i el retaule d'Arenys de Mar.</p> | 41.8911400,2.3179900 | 443421 | 4637915 | 1663 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61948-foto-08220-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61948-foto-08220-110-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Albanell, mestre fuster i escultor / Pau Costa, pintor escultor. | 96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 61952 | Retaule de Sant Miquel de l'església de Santa Maria de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-miquel-de-lesglesia-de-santa-maria-de-vilalleons | <p>- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010. Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | XVII | <p>Retaule d'estil barroc, situat a la capella lateral esquerre de Santa Maria de Vilalleons. És obra de Bartomeu Ballester, mestre fuster i escultor; se'n desconeix l'autor de les pintures. És fet amb fusta policromada i daurada, amb predomini de tonalitats verdoses. Consta d'un únic cos, compost per un requadre amb una tela pintada, amb la representació iconogràfica de Sant Miquel, emmarcat per dues columnetes salomòniques agrupades, a cada banda, amb elements ornamentals entrellaçats. Als laterals hi ha uns medallons amb teles pintades, un d'ells amb la representació de Sant Llucià i l'altre amb Sant Marcià, patrons de Vic. Els voltants dels medallons estan decorats amb volutes i temes florals Sobre l'entaulament, hi ha una capelleta amb una talla contemporània de Sant Joan Baptista. El sòcol, també de factura contemporània, substitueix l'antiga taula de l'altar.</p> | 08220-114 | Església parroquial de Santa Maria de Vilalleons | <p>L'autor del retaule és el conegut Bartomeu Ballester, escultor de Vic. Se'n desconeix l'autor de les pintures. La seva construcció es devia fer en diverses etapes segons els anys que hi figuren al mateix retaule: 1676, 1727 i 1804.</p> | 41.8911400,2.3179900 | 443421 | 4637915 | 1676 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61952-foto-08220-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61952-foto-08220-114-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Bartomeu Ballester, mestre fuster. | 96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 61955 | Retaule de Crist de Santa Maria de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-crist-de-santa-maria-de-vilalleons | <p>- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | XVIII | <p>Retaule d'estil barroc, situat a la capella lateral dreta del temple. Se'n desconeix l'autor, però té gravat l'any 1713. És fet amb fusta policromada i daurada, amb predomini de les tonalitats negres, blaves i vermelles. Consta d'un únic cos, compost per un requadre emmarcat per tres columnetes salomòniques agrupades i sobreposades, a cada banda, amb elements ornamentals entrellaçats. Sobre el requadre hi ha un remat fet d'escultura amb volutes, amb un anagrama de la passió. Al centre hi ha una figura de Crist a la Creu, de factura contemporània. Al fons hi ha una gran tela amb pintures que representen a la Mare de Déu dels Dolors i Sant Joan.</p> | 08220-117 | Església parroquial de Santa Maria de Vilalleons | <p>El retaule de Crist de l'església de Santa Maria de Vilalleons fou construït l'any 1713. L'any 1840, sobre la pintura de la Mare de Déu dels Dolors es col·locà una imatge de la Dolorosa, feta per Pere Quadres, escultor de Gurb resident a Vic, i pintada i daurada per Bernat Solà. Aquesta imatge es perdé durant la Guerra Civil. L'any 1990 un equip format per universitaris i professors de Madrid, dirigits per María del Valle Carrillo, restaurà els retaules de l'església de Santa Maria de Vilalleons.</p> | 41.8911400,2.3179900 | 443421 | 4637915 | 1713 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61955-foto-08220-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61955-foto-08220-117-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 62044 | Cista de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-vilalleons | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - GUDIOL RICART, J. (1920). Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic: Biblioteca Episcopal, p.48. - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | El seu estat és indeterminat. | Es tracta de la notícia històrica de la troballa de les restes d'una cista amb túmul a Vilalleons, entre els anys 1910 i 1920, per part de membres del Centre Excursionista de Vic (antiga colla Gurb). Tanmateix, segons Josep Gudiol i Ricart hi ha notícies de l'existència d'una cista no excavada a Vilalleons (GUDIOL, 1920: 48). L'indret ha estat objecte d'investigacions, però les restes no han estat localitzades, i es desconeix l'existència de materials arqueològics associats a la notícia. Només una prospecció arqueològica a la zona possibilitaria l'obtenció de més dades. | 08220-206 | Vilalleons | 41.8911700,2.3183400 | 443450 | 4637918 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62044-foto-08220-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62044-foto-08220-206-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen al nucli urbà de Vilalleons. | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 62056 | Font de la plaça dels Castanyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-dels-castanyers | XX | Font situada a la plaça dels Castanyers de Vilalleons. És feta de pedra, de forma rectangular (més alta que ampla). L'aigua surt a través d'un broc metàl·lic de cop, i cau a una gran pica rectangular de pedra desbastada. La part on es troba l'aixeta està formada per un petit mur fet pedres treballades de mida mitjana, lligades amb morter; hi ha inscrita la data '15-8-86'. La pica està muntada damunt d'un suport, també fet de pedra treballada lligada amb morter. A les seves proximitats hi ha una taula de pedra amb bancs de fusta. | 08220-218 | Plaça dels Castanyers. Vilalleons | 41.8912000,2.3181400 | 443434 | 4637921 | 1986 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62056-foto-08220-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62056-foto-08220-218-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||
| 62127 | Sagrera de Santa Maria de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrera-de-santa-maria-de-vilalleons | AA.DD. (1986). 'Santa Maria de Vilalleons', Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. | XI | La constitució del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba l'any 1031, donava protecció eclesiàstica a les terres situades a l'entorn de les esglésies consagrades, unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. És per aquest motiu que en aquests espais els pagesos construïen les seves cases i sitges de gra. L'actual poble de Vilalleons té els seus orígens en la sagrera medieval que es va formar a redós de l'església parroquial, pel que cal considerar-la com a àrea susceptible de troballes arqueològiques. | 08220-289 | Vilalleons | El lloc de Vilalleons es citat per primer cop a la documentació antiga, l'any 927, quan Duran i la seva esposa Rosa van vendre a Conrad i la seva esposa Alúdia una peça de terra situada al terme de Taradell, a la vila de Vilalleons. Les funcions parroquials consten per primer cop a l'any 1007, quan Enyec i la seva esposa Richel van vendre a Sunifred i a la seva esposa Martina una peça de terra, situada a la parròquia de Vilalleons, al lloc anomenat l'Olmeda. | 41.8912200,2.3178100 | 443406 | 4637924 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62127-foto-08220-289-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 61926 | Finestra de l'edifici de la Plaça de l'església 1. Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-ledifici-de-la-placa-de-lesglesia-1-vilalleons | H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XVIII | Finestra situada a la planta baixa de la casa de la Plaça de l'Església núm. 1 de Vilalleons, realitzada amb pedra sorrenca d'origen local. La llinda recau sobre un seguit de carreus regulars, ben escairats, que reforcen l'obertura de la finestra, i que romanen a la vista per sobre de l'arrebossat del parament. A la llinda hi ha la inscripció 'LLORENS SANT SAL 1742'. | 08220-88 | Plaça de l'església 1. Vilalleons | 41.8913200,2.3180800 | 443429 | 4637935 | 1742 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61926-foto-08220-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61926-foto-08220-88-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'antiga numeració era 13. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 61927 | Portal de l'edifici del carrer Major, 5. Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-ledifici-del-carrer-major-5-vilalleons | -GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). -H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XVIII | Portal de la casa situada al carrer Major núm. 5 de Vilalleons, realitzat amb pedra sorrenca d'origen local. L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa i planta pis, amb la façana arrebossada i pintada. El portal està format per brancals regulars i una gran llinda monolítica, amb la inscripció 'JOSEP COSTA ME FECIT 1778'. | 08220-89 | Carrer Major, 5. Vilalleons | 41.8914800,2.3184400 | 443459 | 4637952 | 1778 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61927-foto-08220-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61927-foto-08220-89-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A la nova numeració és 13. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 61928 | Portal de l'edifici del carrer Major, 3. Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-ledifici-del-carrer-major-3-vilalleons | -GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). -H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XVIII | Portal de la casa situada al carrer Major núm. 3 de Vilalleons, realitzat amb pedra sorrenca d'origen local. L'edifici és de planta rectangular, entre mitgeres, i consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb la façana arrebossada i pintada. El portal està format per brancals regulars i una gran llinda monolítica, amb la inscripció 'FURTYA POU ME FESYT IHS 1775'. | 08220-90 | Carrer Major, 3. Vilalleons | 41.8915000,2.3184400 | 443459 | 4637954 | 1775 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61928-foto-08220-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61928-foto-08220-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61928-foto-08220-90-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A la nova numeració és 9. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 61925 | Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilalleons | - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. -PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín. - ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial. | XVIII-XX | Vilalleons és un petit poble, d'uns cent habitants, situat a quatre quilòmetres de Sant Julià, amb el qual es fusionà l'any 1945. El petit nucli urbà de Vilalleons està format per l'església de Santa Maria i per un conjunt de cases construïdes al segle XVIII, tot i que posteriorment han estat objecte d'obres de reforma. Les cases són de dues o tres plantes i en destaquen les inscripcions a les llindes dels portals i finestres. | 08220-87 | Vilalleons | La parròquia de Vilalleons es va originar a l'entorn d'una vila rural, citada a la documentació antiga des de l'any 927 amb el nom de villa Leonis, quan Duran i la seva muller Rosa, vengueren a Conrad i la seva muller Alúdia la vuitena part d'una peça de terra, situada al terme de Taradell, a villa Leonis. Probablement, es correspon amb l'indret on es troba La Sala, atès que els seus antics propietaris es cognomenaven Vilalleons. Les funcions parroquials apareixen per primer cop a la documentació de l'any 1007, quan Enyec i la seva muller Richel vengueren a Sunifred i a la seva muller Martina una peça de terra, situada a la parròquia de Vilalleons, a l'Olmeda. El gran terme del castell de Taradell era una de les grans divisions jurisdiccionals inicials del comtat d'Osona i comprenia inicialment els actuals municipis de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i el sector de Vilalleons. Al segle XIV, una part de les parròquies de Santa Eugènia de Berga i de Vilalleons es van separar del terme del castell per a formar una quadra civil, amb un batlle propi, i des de l'any 1385 sota la protecció dels consellers de la ciutat de Vic. Una gran part de la parròquia de Vilalleons va continuar adscrita al terme del Castell de Taradell i actualment forma part del municipi de Viladrau i de la província de Girona. L'any 1652 havia acabat la Guerra dels Segadors; era una guerra de Catalunya contra el rei de Castella Felip IV i, especialment, contra el seu privat, el comte-duc d'Olivares. Els catalans havien escollit com a rei a Lluís XIII de França, però cansats de les arbitrarietats del rei francès, van tornar a reconèixer com a rei a Felip IV. És per aquest motiu que els francesos, al llarg del segle XVII, atacaren diverses vegades el Principat, i envaïren quatre cops la comarca d'Osona, saquejant les esglésies i els pobles. L'any 1654 les tropes francese incendiaren l'església de Vilalleons, fet que va provocar la pèrdua de tots els seus altars i de l'antiga imatge de Santa Maria. Segons Antoni Pladevall i Font (1994:23) : 'El pas dels francesos fou funest per Vilalleons i la seva església, puix que no només es perderen els retaules i béns de l'església i de la parròquia, sinó que també els particulars varen perdre bens i collites que havien amuntegat a l'església, car que confiaven en la seva immunitat i dret d'asil com a lloc sagrat'. Tanmateix, aquest succés va provocar el naixement de la capella de Puig-l'agulla, que aviat va reemplaçar l'antiga advocació. La devoció es va adreçar vers el lloc on s'havia fet la troballa de l'antiga imatge de la Mare de Déu i d'on procedia el seu llegendari culte. La parròquia va romandre unida a Santa Eugènia de Berga fins l'any 1823. El poble de Vilalleons va gaudir de plena independència entre l'any 1823 i 1941, fins que a causa de la considerable reducció del seu nombre d'habitants, fou annexat al terme de Sant Julià de Vilatorta, als anys quaranta del segle XX. Actualment Vilalleons té uns dos-cents habitants, dels quals només una vintena viuen al seu nucli urbà. | 41.8915100,2.3182700 | 443445 | 4637955 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61925-foto-08220-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61925-foto-08220-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61925-foto-08220-87-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 61877 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-3 | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de masies i cases rurals. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XVII-XVIII | Masia de planta quadrada que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana. Els murs de façana són construïts amb pedra lligada amb morter, amb acabat arrebossat i pintat de color blanc. La façana, orientada a migdia, presenta un gran portal adovellat. Les obertures són de pedra treballada. S'hi obren finestres rectangulars a la planta i al primer pis, i al segon pis s'obre una galeria formada per tres arcs de mig punt damunt pilars, flanquejats per finestres rectangulars. Al tercer pis, hi ha una finestra d'arc de mig punt, amb finestres quadrades a ambdós costats. Hi ha un mur de pedra, adossat a la façana principal i a la posterior de la casa, amb un portal en cadascun dels costats que, juntament amb un cos annex situat a ponent, tanca el pati. | 08220-39 | Vilalleons | La masia El Pujol es troba registrada als fogatges de la parròquia i terme de Santa Maria de Vilalleons de l'any 1553. La casa fou objecte d'unes obres de reforma i ampliació a mitjans del segle XX, que li van atorgar la seva fisonomia actual, tal com consta a la inscripció del portal situat a ponent: 'MAS PUJOL J. MASO R.. Blanco any 1962'. | 41.8916800,2.3149600 | 443170 | 4637977 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61877-foto-08220-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61877-foto-08220-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61877-foto-08220-39-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons el Catàleg de masies i cases rurals del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) de Sant Julià de Vilatorta, l'entorn de la masia està considerat AEAP (Àrea d'expectativa arqueològica protegida). Aquesta compren un cercle de 200 m de diàmetre aproximat, i engloba la totalitat del camp, turó o altre element geogràfic que quedi exclòs en part de l'àmbit marcat. Abans de realitzar obres de moviment de terres, terraplenats o enderrocs s'haurà de presentar a l'Ajuntament un informe d'intervenció preventiva signat per un tècnic en arqueologia, d'acord amb el que preveu el decret 78/2001 de 5 de març del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 62107 | Plans de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-vilalleons | <p>- DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. - GENERALITAT DE CATALUNYA (2010). Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals. Departament de Polítiques Territorials i Obres Públiques.</p> | <p>La zona dels Plans de Vilalleons compren dos sectors destacats: un al nord del nucli urbà, que correspon als camps de conreu i la zona boscosa, i un altre al sud del poble, que correspon a una roureda, en l'espai agroforestal afectat per l'incendi de l'any 1986 a la Roca de Taradell. Els plans de Vilalleons actuen com a corredor que connecta la Plana de Vic amb les serres de Vilalleons. La seva funcionalitat ecològica és molt important ja que es troba molt ben orientada en quant als fluxos naturals, al nord segueix el vessant, i al sud segueix el fondal de la riera de Vilalleons. Està considerat com a element de connexió ecològica i paisatgística pel Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.</p> | 08220-269 | Vilalleons | 41.8922000,2.3186700 | 443479 | 4638032 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62107-foto-08220-269-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 61919 | Cementiri de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-vilalleons | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XX | El cementiri de Vilalleons està ubicat al nord del nucli urbà, a pocs metres de la carretera BV-5202. Es tracta d'un recinte de planta rectangular, delimitat per un mur de 2 metres d'alçada, fet de maçoneria de pedra amb morter. A la façana de ponent, hi ha quatre finestres de forma trapezoïdal protegides per reixes de ferro forjat, i una considerable portalada d'arc de mig punt. Aquesta portalada culmina amb una falsa coberta a dues vessants, decorada amb arquets cecs, i coronada per una creu inscrita en un cercle. La resta del mur de ponent culmina amb merlets coronats amb totxo. A la banda de llevant del recinte hi ha una capella. L'absis, situat a la banda est, és peraltat i sobre la volta hi ha una esfera de pedra. El portal és rectangular amb motllures, i té la inscripció: 'EXPECTO RESURRECTIONEM MORTUORUM SYMB NIC. AÑO 1942 FAMILIA ESTAÑOL'. Per sobre hi ha un òcul flanquejat amb un esgrafiat que representa figures d'àngels. | 08220-81 | Vilalleons | 41.8935300,2.3187900 | 443490 | 4638179 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61919-foto-08220-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61919-foto-08220-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61919-foto-08220-81-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||
| 61860 | Casadevall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casadevall | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XVI-XVII | Masia formada per un cos central al que se li adossen diversos cossos annexos, al voltant d'un pati interior. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. És construïda amb pedra lligada amb morter de calç i arrebossada. L'acabat de coberta és amb teula ceràmica aràbiga. La façana, orientada a migdia, presenta un portal d'entrada d'arc de mig punt adovellat. Hi ha dues finestres a la planta baixa, dues finestres amb l'ampit motllurat al primer pis, i una finestra i un finestral al pis superior. A la part esquerra s'hi adossa un cos de porxos. Al davant hi ha un cos de planta quadrada, amb la coberta a una vessant, i un mur que tanca la lliça pel costat de ponent. A la banda de llevant hi ha un marge i uns coberts que tanquen la lliça enllosada. Hi ha una petita cabana a la banda meridional de l'era, també enllosada. A la part de tramuntana de la casa hi passa un antic camí. | 08220-22 | Vilalleons | Es troba registrada als fogatges de la parròquia i terme de Santa Maria de Vilalleons de l'any 1553. La casa presenta diversos elements estructurals amb dates inscrites, corresponents a les diferents etapes constructives: l'any 1751 al pilar dels porxos i a la base del portal de la lliça de l'angle sud-est, els anys 1688 i 1782 a les finestres de la façana de llevant, i l'any 1786 al portal de migdia de la lliça. A la banda de tramuntana passa l'antic camí ral de Sant Julià de Vilatorta a Vilalleons. | 41.8939800,2.3165200 | 443302 | 4638231 | 1762 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61860-foto-08220-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61860-foto-08220-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61860-foto-08220-22-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons el Catàleg de masies i cases rurals del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) de Sant Julià de Vilatorta, l'entorn de la masia està considerat AEAP (Àrea d'expectativa arqueològica protegida). Aquesta compren un cercle de 200 m de diàmetre aproximat, i engloba la totalitat del camp, turó o altre element geogràfic que quedi exclòs en part de l'àmbit marcat. Abans de realitzar obres de moviment de terres, terraplenats o enderrocs s'haurà de presentar a l'Ajuntament un informe d'intervenció preventiva signat per un tècnic en arqueologia, d'acord amb el que preveu el decret 78/2001 de 5 de març del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 62049 | Camí ral de Sant Julià a Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-sant-julia-a-vilalleons | - JUNYENT i SUBIRÀ, E (1982). Diplomatari de la Catedral de Vic segles IX i X. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, vol. I, p. 155. - PUIGFERRAT OLIVA, C. (2004). Sant Julià de Vilatorta després de la pesta negra de 1348: Mortaldats, fams i altres tribulacions d'una parròquia osonenca. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p.38-39. | X | El seu traçat s'ha perdut. | El camí ral de Sant Julià a Vilalleons era una important via de comunicació a l'edat mitjana, documentada des del segle X. Aquesta estrada unia Sant Julià amb Vilalleons i empalmava amb el camí que anava de Taradell a Vic. El seu recorregut s'iniciava a la sagrera de Sant Julià, al portal del mas Mataró, seguia cap a l'actual carrer de la Font, després cap a la riera de Sant Julià, travessant-la per un pont situat al costat de la Font Noguera. Seguia vorejant el turó de Bellpuig, continuava cap a migdia, a prop de la casa forta de la Cucala, seguia pel costat de la casa del mas Carrera i continuava aproximadament per l'actual carretera BV-5202 fins a Vilalleons. A l'est de la casa de la Boixeda i al costat de tramuntana de la casa de Casadevall es conserva el traçat d'aquest antic camí ral. Des de Vilalleons es podia continuar cap a Taradell i el sud de la plana de Vic. | 08220-211 | Meitat occidental del terme municipal. | 41.8942900,2.3161000 | 443267 | 4638266 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62049-foto-08220-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62049-foto-08220-211-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen al tram que es conserva entre la Boixeda i Casadevall. | 85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 61880 | La Boixeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-boixeda | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de masies i cases rurals. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XVII-XIX | Masia de planta basilical, que consta de planta baixa, pis i golfes en el cos central. La coberta és a dues vessants, amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana. Aquesta, orientada a ponent, presenta un portal d'arc deprimit i una finestra a la planta baixa. En quant a les altres obertures, hi ha dues finestres al primer pis, amb ampits i una llinda datada, i a les golfes s'hi obre una altra finestra. A la part lateral dreta de la façana principal, s'hi adossa un cos de planta quadrada, que consta de planta baixa i planta pis, amb la coberta a dues vessants. A la part lateral, s'hi adossa un cos annex, amb la coberta a una vessant. A la banda sud, hi ha una finestra a la planta baixa i dues finestres al primer pis. A la banda de llevant, s'obren dues finestres de factura recent a la planta baixa, i una finestra amb l'ampit motllurat i una creu a la llinda, al primer pis. A les golfes hi ha una altra finestra. A la banda nord s'hi adossen dos cossos més. Al davant de la casa, a tocar de l'era, hi ha una cabana de planta rectangular, que consta de planta baixa i altell de fusta. És construïda amb pedra lligada amb morter de calç. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Aquesta, situada a llevant, presenta un portal d'arc rebaixat de totxo, i dues espieres, també de totxo. Damunt l'arc, hi ha un carreu amb la inscripció de l'any '1865'. Al sector meridional, hi ha un cos nou de totxo, i al sector septentrional, un altre cos de les mateixes característiques. | 08220-42 | Vilalleons | Aquesta antiga masia es troba registrada en els fogatges de l'any 1553, de la parròquia i terme de Vilalleons. La finestra del primer pis de la façana principal duu la data '1688' inscrita. A la part est, hi passa l'antic camí ral de Sant Julià de Vilatorta a Vilalleons. | 41.8953000,2.3157600 | 443240 | 4638378 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61880-foto-08220-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61880-foto-08220-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61880-foto-08220-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons el Catàleg de masies i cases rurals del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) de Sant Julià de Vilatorta, l'entorn de la masia està considerat AEAP (Àrea d'expectativa arqueològica protegida). Aquesta compren un cercle de 200 m de diàmetre aproximat, i engloba la totalitat del camp, turó o altre element geogràfic que quedi exclòs en part de l'àmbit marcat. Abans de realitzar obres de moviment de terres, terraplenats o enderrocs s'haurà de presentar a l'Ajuntament un informe d'intervenció preventiva signat per un tècnic en arqueologia, d'acord amb el que preveu el decret 78/2001 de 5 de març del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 62051 | Ruta del Meridià Verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-del-meridia-verd | ASSOCIACIÓ CATALANA DE SENDERISME: www.euro-senders.com | XXI | La Ruta Temàtica 6 o el RT 6 - Meridià Verd, segueix el recorregut de la línia vertical del Meridià de Paris, que té l'inici a Dunkerque, a França, i acaba al Masnou (Maresme). Aquest camí s'inicia al municipi de Sant Julià de Vilatorta pel nord-est del nucli urbà, creua el poble i segueix el camí de La Carena fins al santuari de Puig-l'agulla, on continua cap al sud. Al seu pas pel terme municipal de Sant Julià de Vilatorta, el GR-2 i la ruta temàtica RT-6: Meridià Verd coincideixen en la major part del seu recorregut. | 08220-213 | Terme municipal de Sant Julià de Vilatorta | L'any 2000, en commemoració del 200è aniversari de l'establiment del Sistema Mètric Decimal i l'amidament de la longitud del meridià Dunkerque-París-Barcelona, diverses entitats cíviques franceses i catalanes, amb el suport de les administracions d'ambdós països, van crear la Ruta del Meridià Verd, que permetés recorre'l a peu en la seva totalitat. | 41.8968800,2.3234500 | 443879 | 4638548 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62051-foto-08220-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 61868 | El Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gili | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de masies i cases rurals. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XVII-XIX | Masia formada per la casa i diversos cossos annexos. Aquestes construccions es troben assentades damunt la roca, sobre un serradet. L'edifici originari és de planta quadrada, i consta de planta baixa, planta pis i golfes. Les golfes, amb una ocupació menor a la planta del cos, es situen a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La coberta de les golfes és a una vessant, i a la resta de l'edifici és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Es construïda amb pedra lligada amb morter, i l'acabat de la coberta és amb teula ceràmica aràbiga. S'hi obre un portal rectangular, amb una gran llinda de pedra, que descansa sobre brancals també de pedra. La resta d'obertures són totes de pedra treballada; al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals es troba tapiada, i al segon pis tres finestres amb els ampits motllurats; a llevant, hi ha una finestra de factura gòtica. En destaca un antic pujador de cavalls, a la banda dreta del portal. A llevant, s'hi adossa un antic forn i una cisterna i s'hi obren espieres. A tramuntana, hi ha adossat un cobert de totxo, amb la coberta a una vessant, i unes galeries de factura contemporània. A llevant de la casa, en el queixal d'una pedrera, hi ha una cabana de planta quadrada, que consta de planta baixa i primer pis. És construïda amb pedra basta, paret seca i arrebossat. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, situada a migdia. El teulat es sosté mitjançant un gran travesser de fusta. A llevant, hi ha una escala que dona accés al primer pis. | 08220-30 | El Gili | El Gili, que havia format part del patrimoni de l'antic mas el Puigsec, es troba enregistrat al fogatge de l'any 1553 de la parròquia i terme de Vilalleons. Presenta diverses dades inscrites a alguns elements constructius: a la llinda dels coberts del davant de la façana, l'any 1681, i a la llinda de fusta del cos adossat a ponent, l'any 1846. Segons els seus estadants, quan s'estava reconstruint la masia, el seu propietari va morir mentre dinamitava el terreny que s'havia d'edificar. | 41.8973500,2.3192800 | 443534 | 4638603 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61868-foto-08220-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61868-foto-08220-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61868-foto-08220-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons el Catàleg de masies i cases rurals del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) de Sant Julià de Vilatorta, l'entorn de la masia està considerat AEAP (Àrea d'expectativa arqueològica protegida). Aquesta compren un cercle de 200 m de diàmetre aproximat, i engloba la totalitat del camp, turó o altre element geogràfic que quedi exclòs en part de l'àmbit marcat. Abans de realitzar obres de moviment de terres, terraplenats o enderrocs s'haurà de presentar a l'Ajuntament un informe d'intervenció preventiva signat per un tècnic en arqueologia, d'acord amb el que preveu el decret 78/2001 de 5 de març del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 62089 | Alzina de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-vall | H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | L'alzina de la Vall està situada al costat de les restes de l'antiga masia de la Vall, que li dóna el nom, a prop del camí rural de Sant Julià de Vilatorta a Vilalleons. Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) de grans dimensions, amb un perímetre de tronc a un metre d'alçada de la base, de 4 metres aproximadament. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 13 metres aproximadament, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 11 metres. | 08220-251 | La Vall | 41.8976100,2.3245000 | 443967 | 4638629 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62089-foto-08220-251-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||||
| 62046 | Creu del Cucut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cucut | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - GUDIOL i CUNILL, J. (1907). L'Ausa romana i el seu temple. Vic: Gazeta Montanyesa, p.59. - GUDIOL i CUNILL, J. (1920). La nova instal·lació ausetana. Vic: Editorial Balmesiana, p.15. - MOLAS i FONT, M. D. (1975). La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanicación a través de su carta arqueológica. Tesi de llicenciatura. Inèdita, p.199. | I-II | L'estructura externa del forn fou destruïda després de ser excavada. | Es tracta d'un centre d'explotació ceramista datat en el període alt imperial romà, entre els segles I i III dC. El jaciment es troba en un marge, al costat del camí que va des de Vilalleons a Taradell. Segons la bibliografia consultada, a principis del segle XX, fou objecte d'una intervenció arqueològica per part dels membres del Museu Episcopal de Vic, que van excavar un forn de planta circular amb murs de pedra i una tàpia d'uns 0,25 m de gruix. Aquesta estructura fou destruïda posteriorment. A les seves proximitats es van documentar un tester, un clot amb acumulacions de ceràmica defectuosa, mal cuita o abonyegada. S'hi han recollit una gran quantitat de materials arqueològics, corresponents en major part a fragments de teules i pondus de secció rodona i circulars. Només una intervenció arqueològica a la zona possibilitaria l'obtenció de més dades sobre el jaciment. | 08220-208 | Caseta del Gili | 41.8976300,2.3057700 | 442413 | 4638643 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62046-foto-08220-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62046-foto-08220-208-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Durant la visita a l'indret, degut a que es tracta d'una propietat tancada, no es va poder accedir a l'àrea de les troballes, pel que les fotografies són fetes des d'una certa distància. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 62163 | Fita de terme dels Assensaments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-dels-assensaments | XIX-XX | Com totes les fites, en peril de furt | Al paratge anomenat 'els Assensaments' es conserva una fita de terme, de pedra, de forma paral·lelepípede, que assenyalava la partió entre els termes municipals de Santa Eugènia, Sant Julià de Vilatorta (de fet, Vilalleons) i Taradell. S'hi observa una data inscrita, l'any 1843 | 08220-325 | Els Assensaments. Partió entre els termes de Santa Eugènia de Berga, S Julià de Vilatorta i Taradell | Vilalleons es va segregar de Santa Eugènia en un moment determinat de la primera meitat del segle XIX, probablement a l'any 1840 (tot i que en alguns documents consta que va ser al 1820). Aquesta fita marca els límits de l'antic terme de Vilalleons i demostra que al 1843 la segregació de Vilalleons respecte Santa Eugènia era un fet. | 41.8980600,2.3019000 | 442093 | 4638694 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. Ampliació OPC 2015 | Agraïm la informació i la fotografia facilitada per Marc Bigas | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||||
| 62028 | La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-3 | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). | XVI-XVII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes de l'antiga casa de La Vall. Actualment l'indret es troba totalment cobert per la vegetació, i només s'observen els vestigis dels murs de façana, fet que impedeix la descripció de la casa. Segons les informacions de la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, elaborada l'any 1986, era una masia de planta rectangular en estat ruïnós, construïda amb pedres lligades amb morter. Constava de planta baixa i dos pisos, i la coberta era a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, situada a ponent. La façana presentava un portal rectangular de pedra amb una gran llinda. Adossades a la part esquerra de la façana hi havia les restes de tres cossos que havien tancat la lliça. A migdia hi havia un gran portal amb la llinda de fusta i diverses finestres. A llevant hi havia un bonic desguàs de pedra. A ponent el mur no tenia obertures, només petites espieres, element que es repetia a la façana nord. Per la part de ponent la casa estava envoltada per un mur de paret seca que es recolzava al marge. En destacaven l'era encaironada i una cisterna excavada a la roca i coberta amb grans lloses al nord. | 08220-190 | La Vall | Es troba registrada als fogatges de la parròquia i terme de Santa Maria de Vilalleons de l'any 1553. L'any 1934 habitaven la casa Maria Clapera Solerdelcoll, José Rierola Boixeda, Sebastián Rierola Tona i Sebastián Rierola Clapera. | 41.8981000,2.3244400 | 443962 | 4638683 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62028-foto-08220-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62028-foto-08220-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62028-foto-08220-190-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Malgrat que és un element present a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, no es troba inclòs ni al Catàleg de Masies ni al Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic del POUM de Sant Julià de Vilatorta.Segons marc Bigas, a uns metres més avall de la casa, hi havia una mina d'aigua | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 254,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/