Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62156 | Col·lecció de terrissa de Josep Masó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-terrissa-de-josep-maso | Catàleg de la Col·lecció de peces de terrissa de Josep Masó i Capelleras (dossier) | XX | Col·lecció de 333 peces de terrissa obrades pels terrissers de Sant Julià de Vilatorta per a usos diversos: cuina, emmagatzematge, corral, construcció, figures de pessebre.... Inclou atuells per a la cuina, per a la taula, per al rebost, per al corral.... per a contenir vi, per a dur l'aigua, per anar al foc, per l'higiene... El fons inclou documentació amb fotografies i dades dels terrissers. Existeix un inventari del fons, amb números de referència. D'entre les formes representades, hi ha tupins, càntirs (reduïts o negres i oxidats), gibrells, torratxes, olles, matoneres, espalmatòries, escorre-coberts, posa-fregalls, soperes, gerres, embuts, abeuradores, menjadores, escorredores, fogonets i fogones, cassoletes, estalvis, tarros d'infornar, bols, plats, joc de té, cullerots, orinals, i altres atuells, a més de figures de pessebre, de fireta, teules, rajoles, cairons, baixants de canal, peus de columna, i peces commemoratives d'esdeveniments locals El fons va ser compilat per Josep Massó i Capelleres durant molts anys i adquirida per l'ajuntament el febrer de l'any 2015. El fons es troba dipositat en un magatzem municipal, al carrer Indústria. Una mostra representativa es troba exposada en una vitrina, des de 2015, a l'ajuntament, composta per 24 peces. La cartel·la que acompanya la mostra diu' Mostra de peces de terrissa popular vilatortina' i afegeix que la majoria de peces provenen de la col·lecció Massó. | 08220-318 | Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Plaça del Marquès de la Quadra, 1 i c/ Indústria | Sant Julià de Vilatorta va ser coneguda per la seva important indústria dels terrissaires, la seva principal activitat des del segle XVI. Va donar identitat al poble fins el punt que va ser conegut com a 'Sant Julià de les Olles', i els vilatortins, com a 'tupinots' (clara referència a l'atuell més popular obrat pels terrissers). Hores d'ara Sant Julià de Vilatorta ja no compta amb cap obrador. L'últim terrisser fou Joan Capdevila i Boixassa, el Joan de ca La Llebre. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62156-foto-08220-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62156-foto-08220-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62156-foto-08220-318-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Vilalta | A la fitxa de 2014 redactada per LL. Vilalta hi constava el següent: la col·lecció de terrissa de Josep Masó està formada per més de 120 peces de terrissa autòctones de Sant Julià de Vilatorta, obrades pels terrissers vilatortins: Joan Capdevila, Ricard Folgarolas, Tomàs Soler -Tomàs de plaça-, Joan Folgarolas -Xec-, Josep Folgarolas, Isidre Carrera, Josep Boixeda -Bufó-.La relació de peces és:-18 tupins (de diverses mides: ull de bou, ollic, de fàbrica, de plat, petricó, presa)-1 tupí amb broc-2 fogonets dels tres merlets-5 fogones-21 càntirs (de diverses mides: de tronc, bover, fireta, petit, de carboner)-1 estalvis-6 gibrells (de diverses mides)-1 sopera-3 escorredores-5 olles (de diverses mides i models)-2 'don pedro' (de diverses mides)-9 orinals (de diverses mides i models)-1 guardiola gran-5 matoneres-11 menjadores i abeuradores de bestiar (de diverses mides i models)-2 'tarros d'enfornar'-5 cassoles (de diverses mides)-7 gerros (de diverses mides i models)-2 canelobres-5 torratxes (de diverses mides i models)-1 esocorre-coberts-4 plats (de diverses mides i models)-teules diverses -baixants de canaleres i colzes-1 joc de cafè-cuinetes-diverses figures de pessebre-records commemoratius d'actes i activitats diverses-2 cantirets commemoratius de la inauguració de les Set Fonts -1930 i 1933. | 119|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 62157 | Can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-2 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, i dos pisos. La coberta és a quatre vessants, amb teula ceràmica aràbiga. Les façanes són de totxo lligat amb ciment, arrebossades i pintades de color clar. Les finestres es disposen regularment a la façana. Les de la planta baixa són d'arc de mig punt, així com les del pis més alt, i les de la planta pis són rectangulars. A la façana principal, hi ha un portal d'arc de mig punt, que roman protegit per un porxo, que alhora fa de terrassa del pis superior. | 08220-319 | Avinguda de Vic, 11. | 41.9260600,2.3163400 | 443315 | 4641793 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62157-foto-08220-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62157-foto-08220-319-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 62161 | Forn de terrissa d'en Tomàs de plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-terrissa-den-tomas-de-placa | XIX-XX | Es tracta del forn del terrisser Tomàs Soler Bosch (1844-1920), en 'Tomàs de plaça'. És un forn de llenya, de planta circular, amb les cambres de combustió i de cocció superposades, i amb volta superior en forma de cúpula. L'estructura està construïda amb totxo massís, lligat amb morter fet d'argila i sorra. A la cambra inferior, o fogaina, s'hi accedeix per un curt corredor que dóna a la boca del forn. A la fogaina s'hi troba l'olla excavada, i al seu voltant el pedrís, una bancada circular elevada gairebé un metre al voltant de la cavitat central. El garbell, que és la volta que separa el forn de baix de la cambra superior, és travessat per diversos espiralls. Al mujol, la part superior del garbell, s'hi apilaven les peces a coure. La cúpula que cobreix aquesta cambra està travessada també per espiralls, i tanca en un orifici central de sortida lliure, sense fumera, l'ulla. Gràcies a la família Llagostera-Serra, aquest forn s'ha recuperat parcialment. | 08220-323 | Plaça Major, núm. 6. 08504. Sant Julià de Vilatorta | 41.9218600,2.3252500 | 444050 | 4641321 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62161-foto-08220-323-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 62162 | Mur de pedra seca de Puigsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-de-puigsec | Hi ha diversos trams del mur en estat ruïnós. | Es tracta d'un mur de pedra seca, de grans dimensions, que tanca els horts de l'antic can Joanic (a l'est de Puigsec). És una construcció cega construïda a partir de pedres de mida mitjana d'origen local, més o menys treballades, i disposades formant filades relativament regulars. Per la banda de tramuntana i seguint paral·lel el mur de pedra seca, a uns 3 m del mateix, hi ha disposades en línia grans pedres, de les que actualment no es disposa informació sobre la seva funcionalitat. | 08220-324 | La Rompuda de Puigsec | 41.9217600,2.3409400 | 445351 | 4641299 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62162-foto-08220-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62162-foto-08220-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62162-foto-08220-324-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 62163 | Fita de terme dels Assensaments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-dels-assensaments | XIX-XX | Com totes les fites, en peril de furt | Al paratge anomenat 'els Assensaments' es conserva una fita de terme, de pedra, de forma paral·lelepípede, que assenyalava la partió entre els termes municipals de Santa Eugènia, Sant Julià de Vilatorta (de fet, Vilalleons) i Taradell. S'hi observa una data inscrita, l'any 1843 | 08220-325 | Els Assensaments. Partió entre els termes de Santa Eugènia de Berga, S Julià de Vilatorta i Taradell | Vilalleons es va segregar de Santa Eugènia en un moment determinat de la primera meitat del segle XIX, probablement a l'any 1840 (tot i que en alguns documents consta que va ser al 1820). Aquesta fita marca els límits de l'antic terme de Vilalleons i demostra que al 1843 la segregació de Vilalleons respecte Santa Eugènia era un fet. | 41.8980600,2.3019000 | 442093 | 4638694 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. Ampliació OPC 2015 | Agraïm la informació i la fotografia facilitada per Marc Bigas | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||||
| 62164 | Torre de telègraf de Montagut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-telegraf-de-montagut | Bigas, Marc. 'La telegrafia òptica a Sant Julià de Vilatorta'. Vilatorta. Revista de Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons. Num. 43. 2015. pp 21-24 LEN I CURRIUS, LLUÍS; PERARNAU I LLORENS, JAUME La telegrafia òptica a Catalunya. Patrimoni Industrial. Temes, 1. 2004 p. 121 (num. 106) | XIX | Només restes de la base i el fossat | Restes molt escadusseres de murs i fonamentacions d'una torre de telegrafia òptica (i dels murs exteriors del fossat que l'encerclava) que coronava el cim de Montagut. La torre està quasi desapareguda. Es poden veure unes poques fileres del que devia ser el primer pis i que permet apreciar les mesures de l'antiga torre, que ara fan la funció de base de la creu de Montagut (fitxa 217). Es pot seguir també el perímetre del fossat, d'uns 12 m. de costat, on es poden veure alguns carreus. Moltes de les torres militars eren construccions de nova planta que repetien el mateix model constructiu, i així devia ser la de Montagut. La planta era lleugerament rectangular (6 x 5'85 m), i l'edifici tenia dos pisos i un terrat. Cada planta sobrepassava els 3 metres, i presentava 3 o 4 espitlleres a cada façana. Al voltant hi solia haver un fossat defensiu amb les parets revestides de pedra amb morter. | 08220-326 | Puig-l'agulla | La telegrafia òptica és un sistema de comunicació consistent en la transmissió a distància de senyals codificats, creat a finals del segle XVIII a França i desenvolupat a Espanya principalment pels militars a mitjans del segle XIX per fer front la insurrecció carlina. A Catalunya es construí una xarxa de 800 km i 80 torres, que van funcionar de 1849 a 1862. Al 1862 un decret liquidà al sistema, degut a les imperfeccions del sistema (la meteorologia, la nit,...) i la introducció de la telegrafia elèctrica. La torre de Montagut formava part d'aquesta xarxa, impulsada pel govern liberal, per controlar el moviment dels escamots carlins de la zona. Fou construïda durant la segona carlinada o Guerra dels Matiners (1846-49) i pertanyia a la línia de telegrafia òptica de Vic a Hostalric, que creuava les Guilleries i el Montseny. Vic era un punt neuràlgic de la xarxa. De Vic partien línies cap a Manresa, cap a Barcelona i cap a Olot, a més de la citada fins el castell d'Hostalric. La torre de Montagut es comunicava amb la de Vic (instal·lada al cim del campanar de l'església de la Pietat), situada a 7.800 m. de distància en línia recte, i amb la de Vilarmau (Viladrau), a 9.600 m., també en estat de ruïna. Fins a Hostalric encara hi havia una altra torre, a Riells i Viabrea o al Castell de Montsoriu. La línia de Vic a Hostalric va ser de les darreres en ser construïdes (1850), de forma ràpida i precària. | 41.8830000,2.3279600 | 444241 | 4637004 | 1850 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62164-foto-08220-326-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. Ampliació OPC 2015 | Sobre les esmentades restes s'alça la creu de Montagut (Fitxa 217)Sembla que en el lloc hi podria haver hagut un altra torre de guaita més antiga. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||
| 62165 | Forn de teules del camí de can Tramuntana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-del-cami-de-can-tramuntana | XIX-XX | Restaurat 2015 | Petit forn terrisser de la que es conserva la cambra de foc. La seva façana es visible en el marge occidental del Camí de can Tramuntana, a uns 250 metres del casc urbà. Consisteix en un mur de pedra de maçoneria irregular amb morter, amb una petita obertura (per la llenya) arran de sol protegida per la part superior com a llinda per un gran carreu rectangular de pedra sorrenca de gran qualitat. Al damunt s'adivina el que seria la cambra de cocció, de la que queden poques restes. | 08220-327 | Nord del terme, al sector de can Tramuntana | 41.9282900,2.3277100 | 444260 | 4642033 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62165-foto-08220-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62165-foto-08220-327-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. Ampliació OPC 2015 | Aquest forn va ser descobert a l'ampliar el camí l'any 2014, en el marge de muntanya, i practicat dins d'aquest, oposat al camps de conreu. L'ajuntament va procedir a la seva recuperació i restauració l'estiu de 2015, mitjançant un camp de treball amb joves voluntaris. L'obra es va limitar a netejar l'entorn i a consolidar amb ciment el mur de la façana de la cambra de foc, que es suposa sencera. No es va excavar al voltant de l'element, més enllà de la neteja. Per les restes de teules corbes que proliferen a l'entorn, cal pensar que es tracta d'un forn de material constructiu i especialment de teules. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 62166 | Forn de pinyes de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pinyes-de-canoves | XX | Forn de pinyes que es troba integrat dins de l'estructura d'un edifici agropecuari, cobert o pallissa, situat en un sector de construccions productives situades a l'entrada del gran casal de Cànoves (Fitxa 20). Davant de l'edifici i del forn es situa l'era. El forn es troba al costat esquerra de la façana de l'edifici, en un annex adossat. L'edifici al qual s'annexa el forn presenta una coberta a doble vessant i la façana esta dominada per una gran porta amb fulles de fusta que ocupa la major part de la façana. La porta presenta brancals de pedra i arc rebaixat amb dovelles. El parament de l'edifici està caracteritzat per pedra petita i morter. El forn presenta una obertura central caracteritzada per quatre carreus de bona qualitat: dos fan de brancal, un per costat, i una altra de llinda. La pedra inferior és una llosa que sobresurt i fa d'ampit. El parament és diferent al de l'edifici on s'annexa: està construït amb maçoneria irregular però amb pedres més grans i de millor qualitat. L'interior mostra una espaiosa càmera de cocció, ampla però baixa (de poca alçada), coberta per una volta feta amb maons, bastant plana, molt ben obrada. La coberta del forn és de teules, d'un sol vessant, descendent de dreta (des de l'edifici) a esquerra. Presenta una xemeneia alta i prima. A la part del darrera del forn hi ha un altre edifici annex per a finalitats agropecuàries. | 08220-328 | Cànoves | 41.9124100,2.3287300 | 444331 | 4640269 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62166-foto-08220-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62166-foto-08220-328-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. Ampliació OPC 2015 | Per paral·lels amb altres forns semblants, considerem que el forn servia per calentar les pinyes per separar-ne els pinyons, activitat documentada a la zona. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||||
| 61864 | Castell de Bellpuig o Castell dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-bellpuig-o-castell-dels-moros | <p>- AA.DD. (1986). 'Domus de Bellpuig', Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. - AA.DD. (1973). 'Castells de Sant Llorenç i Meda i Domus de Bellpuig', Els castells catalans, vol IV. Barcelona: Ed. Dalmau, pàg. 904-911. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | XII | Només es conserven els vestigis del castell. | <p>Els vestigis del castell de Bellpuig es troben al cim d'un turó, que separa les carreteres de Vilalleons i de Sant Hilari Sacalm. L'assentament de la casa forta de Bellpuig és fet sobre la roca, tallada artificialment formant un fossat, força desfigurat a causa de la construcció, en aquest indret, d'un dipòsit d'aigua de factura contemporània. L'edificació original correspon a la torre de planta rectangular. El seu interior és d'un sol àmbit, cobert amb volta de canó. Posteriorment, se li va afegir un edifici de planta rectangular i diversos murs que delimitaven el recinte per la banda de llevant, dels qual només es documenten escasses restes escampades pel vessant del turó. Es conserva la torre i les restes del mur de façana de ponent, a una alçada aproximada de 9 m, on s'observen dos nivells d'espitlleres. A la part superior del mur, hi ha un engruiximent interior i les restes d'una volta de canó, amb una finestra amb brancals monolítics. La diferència de l'aparell de la part superior del mur respecte a la part inferior és indicatiu d'una fase constructiva posterior. A la banda sud-est, hi ha un angle format per dos murs i l'empremta del mur de ponent. Aquests murs són de la mateixa alçada que el de ponent, falta la volta, i s'afina a la part inferior, fet que assenyala el nivell d'un dels forjats. Les restes del mur situat a l'est mostren un caire ben perfilat, que podria correspondre a una torre sobresortint de la resta d'edificacions, de la mateixa manera que la torre del sector nord. L'aparell dels murs de les restes del castell de Bellpuig és fet de carreus de pedra treballada, de mida mitjana, disposats en filades regulars, i lligats amb morter de calç i sorra, a excepció de la part superior del mur de ponent. Aquest últim és fet amb carreus de pedra treballada de mida petita. Per la tipologia de l'aparell d'aquests murs, es pot datar la construcció del castell de Bellpuig entre els segles XI i el XII, a excepció de la volta i el tram superior de mur de ponent, que podrien correspondre a una fase mes tardana, entre els segles XII i el XIII aproximadament.</p> | 08220-26 | El Puig | <p>El primer document que parla del castell de Bellpuig és de l'any 1147, on s'esmenta que era una casa forta que depenia del castell de Sameda. Els seus senyors es cognomenaven Bellpuig i, durant un temps, van ser castlans del castell i feudataris dels bisbes de Vic. A mitjans del segle XIII, els Bellpuig es van unir amb la família Centelles. Al segle XIV, es va desfer la unitat del castell de Sameda i van sorgir diverses divisions senyorials. Sant Julià va passar a mans dels senyors del casal de Bellpuig, i per això durant els segles XIV i XV, el poble era conegut com a Sant Julià de Bellpuig. Al voltant de l'any 1470, durant la Guerra Civil catalana (1462-1472), el casal va ser destruït i no es va tornar a refer mai més.</p> | 41.9204100,2.3219100 | 443772 | 4641162 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61864-foto-08220-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61864-foto-08220-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61864-foto-08220-26-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||
| 61924 | Sant Llorenç del Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llorenc-del-munt | <p>- AA.DD. (1986). 'Canònica de Sant Llorenç del Munt' i 'Castell de Sant Llorenç' Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. - DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1955-1957). 'La parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes', Ausa, vol III. Vic, pàg. 246. - PLADEVALL i FONT, A. (1961). 'El monasterio de Sant Llorens del Munt'. Ausa, vol. IV, núm. 37. Vic, p. 95-106. - PLADEVALL i FONT, A. (1961). 'El monasterio de Sant Llorens del Munt (II)'. Ausa, vol. IV, núm. 38. Vic, p. 131-137. - PLADEVALL i FONT, A. (1962). 'El monasterio de Sant Llorens del Munt'. Ausa, vol. IV, núm. 39. Vic, p.168-176. - PLADEVALL , A. i CATALÀ, P. (1973). Castells de Sant Llorenç i Meda i domus de Bellpuig'. Castells Catalans. Barcelona: Ed. Rafael Dalmau, p.904-911. - ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial.</p> | IX-XX | <p>Es tracta de les restes de l'antic castell i de la canònica de Sant Llorenç del Munt, que es troben integrades dins d'un edifici de factura contemporània, circumstància que ha permés la seva salvaguarda i conservació. Aquets vestigis corresponen a un ampli ventall cronològic, des d'època romànica fins al segle XVII. L'edificació actual respon a una reconstrucció, que incorpora diversos elements, com merlets i finestrals gòtics, inexistents a l'obra primitiva. Es poden distingir alguns llenços de mur antics a la cinglera i a alguns espais del conjunt edificat, que podrien pertànyer al desaparegut castell de Sant Llorenç i a les dependències del monestir canonical. Tanmateix, es va reconstruir l'església, retornant-li la teulada i l'absidiola de la part de tramuntana. També es va destapar l'antiga cambra que hi havia al capdavall de l'església, tapada l'any 1579. L'església és un edifici d'una nau, amb un absis i dues absidioles més petites, que dibuixen una capçalera trevolada sense cúpula, amb un clar domini de l'absis central sobre els laterals. Té un campanar d'espadanya. Va ser reconstruïda amb un aparell de petits carreus ben escairats, i disposats regularment en filades uniformes. A l'interior del temple es conserven quatre sarcòfags de pedra.</p> | 08220-86 | Puig de Sant Llorenç | <p>L'antic casalot de Sant Llorenç del Munt o de Cerdans fou el centre d'una de les divisions del comptat d'Osona a finals del segle IX, el terme del qual s'estenia pels actuals municipis de Sant Sadurní d'Osormort, Espinelves, Sant Julià de Vilatorta i Folgueroles. La primera referència documental dels castell és de l'any 881, quan Anserbert i la seva muller Emoïga i Ranemir i la seva muller Númia vengueren a Todulf i la seva muller Traselinda, dos camps situats al terme del castell de Sant Llorenç. Entre finals del segle X i inicis del segle XI passà a mans de la família Vilagelans, amb un petit territori de jurisdicció pròpia. Quan l'antic castell perdé la seva jurisdicció a favor del castell de Sameda, els seus propietaris, els Meda i Vilagelans, l'any 1067 cediren l'església de Sant Llorenç al monestir de Sant Marçal de Montseny perquè hi fundés un priorat. Finalment, aquesta fundació no es dugué a terme i els seus senyors dotaren de nou i renovaren l'església sota la direcció del sacerdot Ramon Pere (1125-1168). Des del 1161 s'hi reuní una comunitat de clergues regulars de Sant Agustí. El segle XIII fou el temps de la seva màxima esplendor, i comptà amb un prior, sis canonges, un clergue secular i deu servents. En depenien les parròquies de Sant Sadurní d'Osormort, Sant Feliu i Planeses, Santa Maria de Folgueroles i Sant Cristòfol de Cerdans. A principis del segle XV s'inicià la seva decadència, prolongada durant el segle XVI. Durant els terratrèmols de l'any 1425, l'església perdé la volta, que fou reconstruïda entre els anys 1566 i 1579. Tot i que l'any 1460 perdé la seva comunitat, continuà amb priors seculars fins l'any 1760, quan les seves rendes foren unides a les del Seminari Conciliar de Vic. Al 1824 aquesta quadra s'uní a Sant Julià de Vilatorta. Durant els últims segles l'antic casal prioral fou transformat en masia. En els darrers anys el conjunt monumental ha estat restaurat pel seu propietari, Francesc Farrés.</p> | 41.9235200,2.3587800 | 446832 | 4641484 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61924-foto-08220-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61924-foto-08220-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61924-foto-08220-86-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-19 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al llarg de la dècada dels anys 70 del segle XX, el seu propietari, Francesc Farrés, geòleg especialitzat en geofísica aplicada, va dur a terme excavacions arqueològiques. Fruit d'aquestes excavacions es van recollir materials arqueològics que van des del neolític fins al segle XX, Aquestes intervencions van ésser supervisades per diferents especialistes, com el doctor Eduard Junyent, i va comptar amb la mà d'obra desinteressada d'un grup de col·laboradors de Sant Julià, integrat per Jordi Pallàs, Josep Masó, Pere Boixó i Josep Carrera. | 92|94|98|116|119|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||
| 62082 | Jaciment arqueològic de Sant Llorenç del Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-llorenc-del-munt | <p>FARRÉS, F. (2013). Sant Llorenç del Munt (Sant Julià de Vilatorta), Catàleg Arqueològic (Prehistòria-Edat Moderna). Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.</p> | <p>Els treballs arqueològics realitzats a Sant Llorenç del Munt, entre els anys 1970-1973, permeten documentar en aquest jaciment una seqüència cronològica pràcticament contínua, que compren des de la prehistòria fins a l'edat moderna. Aquesta ocupació es pot entendre per la ubicació estratègica del turó, que permet el control de pas a les Guilleries, actua com a punt d'abastiment d'un territori muntanyós, i possibilita el contacte amb la zona de la plana de Vic. Aquesta àrea ha estat habitada amb diferents estratègies d'ocupació: la utilització de petites balmes com a refugi, especialment en èpoques prehistòriques, una ocupació a l'aire lliure en època ibèrica i una estructuració constructiva amb funcionalitat estratègica, des d'època romana i tardo-antiga fins a època baix medieval. Les diverses reformes arquitectòniques del recinte evidencien la presència d'una església i d'un castell, citats a la documentació del segle IX, el seu ús posterior com a canònica augustiniana, i finalment com a masoveria, amb la desamortització de l'any 1845. Els primers pagesos i pastors del Neolític podrien haver utilitzat les balmes del turó de Sant Llorenç com a refugis estacionals. És significativa la presència de ceràmica cardial en el conjunt de restes prehistòriques de la comarca, ja que fins al moment només s'havia documentat a Savassona. En destaca també el material arqueològic adscrit als Camps d'Urnes (edat del bronze), que evidencia la presència de grups amb noves tecnologies i materials com el ferro. Aquests grups van ser assimilats pels ibers, i posteriorment es va produir una continuïtat d'ocupació en època romana i baix imperial. Tanmateix, el jaciment de Sant Llorenç del Munt permet documentar un assentament rural des de l'antiguitat tardana fins a la instauració del poder feudal. En quant al les restes del castell, es desconeix la major part de la seva estructura arquitectònica, tot i la troballa de materials d'aquest període. Les fonts documentals permeten conèixer els seus dominis, que s'estenien pels actuals termes de Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles, Sant Sadurní d'Osormort, Espinelves i Calldetenes. La canònica augustiniana es documenta des del segle XII. Entre els segles XIII i XV va controlar les sufragànies de Sant Pere de Castanyadell, Sant Feliu de Planeses, Sant Sadurní d'Osormort, Sant Cristòfol de Cerdans o Santa Maria de Folgueroles. Una gran part dels materials arqueològics i arquitectònics recuperats provenen d'aquesta època.</p> | 08220-244 | Sant Llorenç del Munt | <p>El propietari de Sant Llorenç del Munt, Francesc Farrés, geòleg especialitzat en geofísica aplicada, va dur a terme excavacions arqueològiques entre els anys 1970-1973, fruit de les quals es van recollir materials arqueològics que van des del neolític fins al segle XX. Aquestes intervencions van ser supervisades per diferents especialistes, com el doctor Eduard Junyent (Museu Episcopal de Vic), el doctor Eduard Ripoll (Universitat de Barcelona) i el doctor Josep Frances de Villalta (Institut Jaume Almera, CSIC). Tanmateix, Francesc Farrés va comptar amb l'ajuda d'un grup de col·laboradors de Sant Julià, integrat per Jordi Pallàs, Josep Masó, Pere Boixó i Josep Carrera.</p> | 41.9235200,2.3587800 | 446832 | 4641484 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62082-foto-08220-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62082-foto-08220-244-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Sant Llorenç del Munt no resta protegit com a AEAP pel POUM de Sant Julià de Vilatorta. Tampoc apareix a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 80|81|83|85|94|78 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||
| 61890 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-4 | <p>- AA.DD. (1986). 'Sala de Vilalleons', Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de masies i cases rurals. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | XIII-XX | <p>Es tracta d'una antiga masia, que fou reformada i renovada completament. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, dos plantes pis i golfes. La coberta és a dues vessants, formant amplis voladissos. L'acabat de façana és remolinat i pintat. La coberta és construïda amb elements de fusta i acabat amb teula ceràmica aràbiga. La façana, orientada a migdia, presenta un portal rectangular i obertures també rectangulars, de disposició gairebé simètrica. Les golfes s'obren a la façana formant arcs rebaixats. A la part dreta, hi ha un cos adossat de planta rectangular, amb obertures d'arc de mig punt, que sobresurt del cos principal.</p> | 08220-52 | Vilalleons | <p>La Sala de Vilalleons és una antiga casa senyorial del terme, convertida després en masia, documentada des de l'any 1231. Era habitada per una família noble anomenada Vilalleons o Sala de Vilalleons, feudatària dels senyors del castell de Taradell. L'any 1385, Marc de Vilalleons es casà amb Mandina de Mansolí, i passà a ésser senyor de la domus de Mansolí, del terme de Solterra. L'any 1430, Elieta de Vilalleons es casà amb Bernat Guillem d'Alta-riba, i es fusionaren els dos patrimonis familiars. Temps després, la Sala de Vilalleons passà a la família Sentmenat, tal com mostra l'escut a la façana de la casa. Els Sentmenat en foren els propietaris fins a l'any 1974, en que la masia fou venuda a una família de Vic. La masia va ser reformada fa pocs anys, i durant les obres van aparèixer, en el mur de ponent, uns antics carreus i un finestral partit per un mainell.</p> | 41.8904000,2.3231700 | 443850 | 4637829 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61890-foto-08220-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61890-foto-08220-52-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons el Catàleg de masies i cases rurals del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) de Sant Julià de Vilatorta, l'entorn de la masia està considerat AEAP (Àrea d'expectativa arqueològica protegida). Aquesta compren un cercle de 200 m de diàmetre aproximat, i engloba la totalitat del camp, turó o altre element geogràfic que quedi exclòs en part de l'àmbit marcat. Abans de realitzar obres de moviment de terres, terraplenats o enderrocs s'haurà de presentar a l'Ajuntament un informe d'intervenció preventiva signat per un tècnic en arqueologia, d'acord amb el que preveu el decret 78/2001 de 5 de març del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||
| 62097 | Pla de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-mata | <p>- DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. - GENERALITAT DE CATALUNYA (2010). Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals. Departament de Polítiques Territorials i Obres Públiques.</p> | <p>El Pla de la Mata compren els camps de conreu situats al nord-est i a continuació de la roureda del Llopart, entre aquesta i l'Eix Transversal (C-25). És una àrea d'hivernada d'ocells com la fredeluga (Vanellus vanellus), l'esparver d'estany (Circus cyaneus), la griva cerdana (Turdus Pilaris) i grans estols d'espècies de fringíl·lids. Tanmateix aquest espai actua com a corredor que connecta la roureda del Llopart amb l'espai natural de les Guilleries-Savassona. Està considerat com a espai d'interès natural pel Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.</p> | 08220-259 | Pla de la Mata | 41.9098800,2.3087800 | 442674 | 4640001 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62097-foto-08220-259-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 62107 | Plans de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-vilalleons | <p>- DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. - GENERALITAT DE CATALUNYA (2010). Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals. Departament de Polítiques Territorials i Obres Públiques.</p> | <p>La zona dels Plans de Vilalleons compren dos sectors destacats: un al nord del nucli urbà, que correspon als camps de conreu i la zona boscosa, i un altre al sud del poble, que correspon a una roureda, en l'espai agroforestal afectat per l'incendi de l'any 1986 a la Roca de Taradell. Els plans de Vilalleons actuen com a corredor que connecta la Plana de Vic amb les serres de Vilalleons. La seva funcionalitat ecològica és molt important ja que es troba molt ben orientada en quant als fluxos naturals, al nord segueix el vessant, i al sud segueix el fondal de la riera de Vilalleons. Està considerat com a element de connexió ecològica i paisatgística pel Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.</p> | 08220-269 | Vilalleons | 41.8922000,2.3186700 | 443479 | 4638032 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62107-foto-08220-269-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 62110 | Riera de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-julia | <p>- DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. - PUIGFERRAT OLIVA, C. (2004). Sant Julià de Vilatorta després de la pesta negra de 1348: Mortaldats, fams i altres tribulacions d'una parròquia osonenca. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p.22.</p> | <p>La riera de Sant Julià de Vilatorta és el curs d'aigua més remarcable del terme municipal. És un curs poc cabalós i, tot i que és de règim estacional, porta aigua tot l'any. La riera neix prop de Puig-l'agulla i recull les aigües dels torrents que davallen pels primers contraforts de les Guilleries, que delimiten el terme per l'est, i del petit torrent de Cànoves, creua el municipi i surt pel seu extrem nord-oest. Pren el nom de riera de Sant Martí en entrar a Calldetenes i desemboca al riu Gurri, al terme de Vic. La presència d'un cordó més o menys continu de vegetació de ribera afavoreix la seva funció com a connector ecològic. A l'edat mitjana era coneguda com a riera de la Noguera o riu de Peres.</p> | 08220-272 | Travessa el terme des de l'extrem sud-est fins al nord-oest. | 41.9057000,2.3234400 | 443886 | 4639528 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62110-foto-08220-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62110-foto-08220-272-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 62124 | Cim de Montagut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cim-de-montagut | <p>PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | <p>Montagut és el cim més alt de la serra de Puig-l'agulla. Té una altura de 810 metres i està coronat per una creu de ferro. Fins fa pocs anys, des d'aquest cim, es gaudia d'una excel·lent vista panoràmica de les Guilleries i de la Plana de Vic. És per aquest motiu que, durant les guerres carlines del segle XIX, cap el 1850, es construí una torre de telegrafia òptica (veure fitxa 326) de la que només queden restes de la base, sobre la qual es bastí la creu de ferro per part l'orfeó vigatà el 1948 (veure fitxa 217) Actualment, el cim es troba envoltat de pins joves que impedeixen les vistes anteriorment descrites. Al vessant del Montagut es troba el santuari de Puig-l'agulla.</p> | 08220-286 | Puig-l'agulla | <p>Al segle XIX, durant les guerres carlines, es construí una petita torre d'observació, reaprofitada al segle XX com a base de la creu.</p> | 41.8830000,2.3279400 | 444240 | 4637004 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62124-foto-08220-286-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 62126 | Espai Natural Guilleries-Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-guilleries-savassona | <p>- DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. - DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA DE PARCS NATURALS: www.diba.cat/parcsn/parcs/home.asp</p> | <p>L'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, situat a la comarca d'Osona, ocupa una superfície de 8.375 ha protegides corresponents als municipis de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort. L'Espai Natural limita amb el Collsacabra pel nord, amb la comarca de la Selva per llevant, amb els contraforts del Montseny pel sud, i amb la plana de Vic a l'oest. Comprèn dos espais naturals inclosos en el PEIN: les Guilleries i Savassona, que tenen la particularitat de trobar-se en la zona de transició del sistema transversal i el mediterrani. Savassona és el sector més poblat de l'espai natural i, probablement, el que té més història. Nexe d'unió geogràfic amb la plana de Vic, es troben les poblacions de Tavèrnoles, Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. És també l'espai més agrícola, amb un paper destacat per als conreus de cereals i farratges. Les formacions muntanyoses es troben cobertes majoritàriament de bosc, amb combinacions d'alzinar, roureda i pineda. A les zones més planeres, el bosc s'alterna amb prats i cultius. En destaquen l'embassament de Sau, amb la seva àrea d'influència, i els diferents paisatges de roca despullada. Hi ha dues àrees boscoses diferenciades: a les Guilleries, els boscos són densos i humits, amb predomini del roure; i a Savassona, els boscos són més àrids, amb predomini de l'alzina i del pi. A les zones obagues i humides hi creix el freixe i el faig. Als fons de les valls, als voltants de les ribes dels torrents i cursos d'aigua permanents, hi creixen els boscos en galeria o de ribera, amb predomini de les salzedes, els oms i les vernedes. En quant a la fauna, hi nien ocells com l'esparver, l'àliga marcenca, el rossinyol, el raspinell, les mallerengues i el pica-soques blau, el cucut i el gamarús. Hi viuen mamífers com la rata cellarda i l'esquirol i espècies més comunes com la guineu, la geneta, el porc senglar, l'eriçó comú, el talpó roig, el talpó muntanyenc i el liró gris. Hi habiten rèptils com el llangardaix verd i la serp d'Escolapi.</p> | 08220-288 | A ponent de la Plana de Vic. | <p>El seu òrgan gestor és el Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, creat l'any 1998, i format per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort. L'any 2004 es va aprovar el Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.</p> | 41.9092700,2.3375900 | 445063 | 4639915 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62126-foto-08220-288-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt central aleatori de l'Espai Natural, dins del municipi de Sant Julià de Vilatorta. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 62129 | Coll de Romagats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-romagats | <p>- DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. -GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDIAMBIENT (2000). Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya.</p> | <p>El Coll de Romagats forma part de l'espai d'interès geològic Sobrevia- Coll de Romagats, situat entre els municipis de Seva, Viladrau, Taradell, Sant Julià de Vilatorta i Sant Sadurní d'Osomort. És una formació composta de ventall al·luvial proximal, canalets de gresos i conglomerats amalgaments amb passades de lutites vermelles. La Conca de l'Ebre és reblerta per materials sedimentaris d'edat terciària, coincidint amb l'aixecament dels Pirineus i les Serralades Costaneres. Els primers estadis de reompliment de la conca esdevingueren a les vores amb sediments continentals en forma de ventalls al·luvials. A aquesta zona afloren aquests dipòsits, de color vermell, i queden al descobert una gran quantitat de fàcies i estructures sedimentàries. Es tracta de dipòsits relativament poc coneguts, tot i que són un registre geològic de primer ordre. El seu interès també rau en la quantitat i qualitat de diferents fàcies de caire continental (dipòsits conglomeràtics, sorrencs, paleosòls carbonàtics, etc.).</p> | 08220-291 | Romagats | 41.9009600,2.3391500 | 445185 | 4638991 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62129-foto-08220-291-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Patrimoni Geològic és el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l'evolució històrica de la Terra. La selecció d'espais de l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya s'ha realitzat en base a la seva representativitat, excepcionalitat i diversitat. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||||
| 62136 | Àrea d'interès ecològico-paisatgístic de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-ecologico-paisatgistic-de-sant-llorenc | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>Sant Llorenç del Munt i el seu entorn natural és un àrea d'especial interès ecològico-paisatgístic segons el PEPMEN (Pla Especial de Protecció i Millora) de les Guilleries-Savassona. Segons el Pla Especial, els seu alt interès és degut a la seva configuració paisatgística de visió llunyana i propera, la seva vegetació, el seu conjunt històric, i el fet de ser un punt panoràmic i d'itineraris de passejada. És un indret vulnerable degut a la seva excessiva accessibilitat i freqüentació, i per la intensitat d'activitats esportives i de lleure.</p> | 08220-298 | Sant Llorenç del Munt | 41.9234600,2.3585400 | 446812 | 4641477 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62136-foto-08220-298-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||||
| 62034 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-4 | XX | L'antiga teula està trencada. | <p>La font de la Teula es troba una mica amagada al marge situat a tocar del camí de Puigdéu. Es tracta d'una font poc arranjada, emmarcada en un petit mur de pedra seca on hi ha un petit forat amb una teula, per on surt un fil d'aigua que cau cap a una pedrís, i s'escola cap al torrent. Sobre la teula hi ha un petit carreu amb la inscripció: 'FONT DE LA TEULA'. El seu nom prové de la teula, actualment trencada, per on raja l'aigua de la font.</p> | 08220-196 | Puigdéu | <p>Fou recuperada per Miquel Sans i Xavier Vives l'any 1980.</p> | 41.9164004,2.3425425 | 445479 | 4640703 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62034-foto-08220-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62034-foto-08220-196-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | |||||||
| 94353 | Molera d'Ausiò o 'Les Baumes' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molera-dausio-o-les-baumes | <p>- PUIGFERRAT I OLIVA, C. (2017). Les pedreres de Folgueroles i rodalia (Osona). En Les pedreres medievals a la Corona d’Aragó (p. 273-297). Institut d’Estudis Catalans - Amics de l’Art Romànic.</p> <p>- ROMA CASANOVAS, Francesc (2022) 'La molera d'Ausió, la raó oculta de 'les Baumes'. a la Revista Vilatorta, núm. 93, any XXXI, IV època, pp. 34-37.</p> <p>- ROMA I CASANOVAS, Francesc (2019). Els molins hidràulics: moldre, batanar, esmolar, fer pólvora (Primera ed). Cossetània Edicions.</p> | XIV-XV | <p>Una molera és un tipus de pedrera de la qual s’extreuen peces que permeten l’elaboració de rodes de molí o bé directament aquestes moles.</p> <p>El front de pedrera que actualment es coneix s’estén durant uns 200 m en forma de trinxera, amb un mur a la banda sud i les restes de les pedres treballades al nord. En diversos punts, la base de la paret apareix retallada amb cops d’escoda, ben visibles, donant lloc a motllos arrodonits. Cap a l’extrem occidental, hi<br /> ha la zona més visible, aquest cop a l’aire lliure. Les mides de les moles que s’hi troben i els seus negatius suggereixen, per la seva forma i dimensions, una cronologia medieval. També hi ha força evidències d'un tipus d'explotació subterrània de la pedrera.</p> <p>Sembla que bona part de l’explotació s’hauria fet de manera subterrània, tot i que també podria ser que<br /> la morfologia actual del lloc derivés d’un gran procés d’enderrocament.</p> | 08220-329 | L’accés es va fer des del coll de Romegats baixant en direcció a la font de la Teula per després pujar bosc a través en direcció al bosc de Cànoves. | <p>Sant Julià de Vilatorta va ser, segurament un lloc rellevant en l'elaboració de moles durant l'edat mitjana. Així ho demostra el document de 1337 de l'Arxiu Municipal de Moià en què es menciona a un moler de Sant Julià per prometia fer arribar una mola extreta del molar de <em>Encio </em>a la parròquia de Marfà.</p> <p>El molar d’Ausió o d’Enció havia estat documentat per Carles Puigferrat a partir de 1362 i gràcies a aquest autor sabem que la molera pertanyia de manera indivisa als senyors d’Alta- riba i de Centelles (Puigferrat i Oliva, 2004, 2017).</p> <p>Tot fa pensar que la molera hauria estat abandonada al segle XV, mentre se n'explotaven altres a la rodalia, i el lloc s'ha conservat força intacte des de llavors.</p> | 41.9135800,2.3433900 | 445547 | 4640390 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/94353-3292-molera-dausio.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-20 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Aquesta pedrera es trobava en un emplaçament desconegut, però gràcies als treballs de Carles Puigferrat la va poder retrobar i estudiar in situ l'historiador Francesc Roma Casanovas l’any 2018. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 | ||||||
| 94661 | Font dels Teulers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-teulers | <p>- PONA, Xavier (2022). 'La Font dels Teulers', a <em>Vilatorta</em>, n.94, any XXXI, IV època, pp. 58-59.</p> | Envoltat de vegetació | <p>La font rau aixopluc d’una borda encastada a la margenada del bosc. </p> <p>Amb un sostre format per una volta recoberta de rajols, preserva una espluga on l’aigua traspua de la roca calcària per generar formes d’estalactites i pilars de tosca.</p> | 08220-330 | 41.9204545,2.3449199 | 445680 | 4641151 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/94661-captura.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-07-14 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Un travesser de fusta clavat damunt el llindar indica el nom 'Font dels Teulers'. Probablement deu aquet nom a la seva proximitat amb un antic forn de teules. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.