Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62039 | Roure de La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-riera | El roure de La Riera està situat a tocar de les ruïnes de la casa que li dóna nom, a poca distància de l'inici de la variant del camí de la Carena que duu a la Font de La Riera. Es tracta d'un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) de grans dimensions, amb un destacat perímetre de tronc i una alçada aproximada de 12 metres. La capçada també assoleix dimensions notables, tot i que no és gaire arrodonida. | 08220-201 | Camí de la Carena- variant de la Font de la Riera. | Es tracta d'un roure que pertany a la varietat de roure martinenc (Quercus humilis) , propi de la Plana de Vic. És originari d'Àsia Menor i la meitat sud d'Europa, i creix espontàniament des del nord de França fins a Creta. A la península ibèrica creix espontàniament a les zones relativament poc àrides de Catalunya, Aragó, País Basc i zones properes. | 41.9093800,2.3221700 | 443784 | 4639937 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62039-foto-08220-201-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||||||
| 62040 | Bassa del Puigsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-puigsec | - DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. - ITINERARIS DE LA XARXA DE PARCS NATURALS. DIPUTACIÓ DE BARCELONA: www.diba.cat/parcs/itineraris/guilleries/ | Bassa de forma arrodonida, situada a uns 100 m al sud-est del mas Puigsec, dalt d'un marge. S'omple amb l'aigua d'una escorrentia plujana, fet pel qual hi ha poca aigua durant l'estiu o en períodes de sequera. Les seves aigües són eutròfiques i, en èpoques plujoses, prenen tonalitats marrons i groguenques. A la bassa hi viuen amfibis com la granota comuna (Rana perezi), la reineta (Hyla meridionalis), i rèptils com la colobra escurçonera (Natrix maura). Tot i que actualment es troba en desús, antigament era utilitzada com a abeurador per al bestiar. | 08220-202 | El Puigsec | 41.9210300,2.3388000 | 445173 | 4641220 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62040-foto-08220-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62040-foto-08220-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62040-foto-08220-202-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||||
| 62041 | Bassa del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-mas | La bassa del Mas és un estanyol de forma irregular, allargat i estret, situat a uns 160 m al nord-est de la casa del Mas, que segueix el Rec homònim. S'omple amb l'aigua del torrent, fet pel qual du poca aigua durant l'estiu o en períodes de sequera. Fa uns 160 m de llargada i uns 35 m d'amplada màxima quan està ple. Actualment, és utilitzada per a ús ramader i agrícola. | 08220-203 | El Mas | 41.8881100,2.3155000 | 443212 | 4637580 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62041-foto-08220-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62041-foto-08220-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62041-foto-08220-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | ||||||||||||
| 62042 | Bosc del Quer o Camps propers a la masia El Casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-quer-o-camps-propers-a-la-masia-el-casal | -GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). -AMORÓS, J. (2005) Informe de la intervenció arqueològica preventiva a la zona del Bosc del Quer (St. Julià de Vilatorta, Osona), Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. -ESPADALER, M.; CLOP, X. (1993). Memòria definitiva dels treballs d'excavació arqueològica d'urgència realitzats del 5 al 19 d'octubre de 1993 a la zona del Bosc del Quer (St. Julià de Vilatorta, Osona), Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. -GUÀRDIA, J. (2005). 'Memòria de la intervenció arqueològica dins l'estudi d'impacte ambiental i millora general prèvia a l'obra de desdoblament de l'Eix Transversal carretera C-25', Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. -GUÀRDIA, J. (2005). 'Projecte d'intervenció arqueològica a la zona del Bosc del Quer', dins l'Estudi d'Impacte Ambiental i Millora General prèvia a l'obra de desdoblament de l'Eix Transversal carretera C-25. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. | Es tracta d'un jaciment arqueològic que presenta dues grans fases històriques. La primera respon a restes d'estructures d'hàbitat a l'aire lliure i d'emmagatzematge del neolític postcardial - calcolític - bronze final, i la segona a un camp de sitges d'època tardo romana. Fou descobert l'any 1993 quan, amb motiu de la construcció de la carretera C-25 (Eix Transversal), es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva al tram de Calldetenes a Sant Julià de Vilatorta. Es va documentar un conjunt dispers de fragments ceràmics a mà, amb una adscripció cronocultural del calcolític - bronze antic, corresponent a ceràmica campaniforme cordat (o marítim), campaniforme amb motius decoratius reticulats (o pirenaic); elements de prensió (mugrons i pastilles aplicades); decoracions (cordons aplicats o llisos de secció triangular); predomini de vora secant vertical de perfil rectilini i llavi arrodonit i bases de fons pla no eixamplat i vorell rectilini. Aquestes troballes van ser interpretades com a materials rodats que provindrien, o bé d'un assentament pròxim fet amb materials peribles i que hauria desaparegut, o bé d'una àrea-font situada a prop i que els processos post-deposicionals haurien desplaçat. L'indret va ser declarat com a àrea d'expectativa arqueològica. L'any 2005, va ser objecte d'una altra intervenció arqueològica amb l'objectiu de localitzar el possible jaciment originari. Es van obrir rases al camp més allunyat de les restes localitzades anteriorment, que van permetre documentar restes de materials antics, restes d'un antic canal o via d'aigua i de la seva possible llera i restes d'un paleocanal. Entre els materials, es van recollir fragments de ceràmica prehistòrica informes, ceràmica a torn amb acabat pintat (antiga o altmedieval), sílex tallat, restes òssies (probablement faunístiques) i carbons. Tot i que no es va localitzar el jaciment del calcolític o bronze antic, es va interpretar aquest indret com a una zona perifèrica al possible assentament localitzat a la masia El Casal. Finalment, l'any 2010, durant el transcurs de la intervenció arqueològica, amb motiu de les obres del desdoblament de la carretera C-25 (l'Eix Transversal), es van documentar entorn de 570 estructures excavades al subsòl corresponents a dues grans fases històriques. La primera respon a les restes d'estructures d'hàbitat a l'aire lliure i d'emmagatzematge del neolític postcardial - calcolític - bronze final, i la segona a un conjunt de sitges relacionades amb una intensa activitat agrícola d'època tardo romana. | 08220-204 | El Casal | 41.9079200,2.3172900 | 443378 | 4639778 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62042-foto-08220-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62042-foto-08220-204-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Tot i que és un important jaciment, present a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat, inexplicablement, no es troba al Catàleg de Bens d'Interès Històric, Arquitectònic i Paisatgístic del Pla Ordenació Urbanística Municipal de Sant Julià de Vilatorta. | 78|79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | ||||||||||
| 62043 | Casa forta de la Cucala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-forta-de-la-cucala | - CARRERAS CANDI, F. (1890). 'Catalunya antiga. Capella heremítica de nostra senyora del Camí, á Vilatorta'. La Veu del Montserrat, vol. XIII. Vic, p.279-280. - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (2001). 'La domus de Cucala. Una antiga casa forta del terme de Sant Julià, retrobada'. Vilatorta, 29. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta, p. 22-25. - PUIGFERRAT OLIVA, C. (2004). Sant Julià de Vilatorta després de la pesta negra de 1348: Mortaldats, fams i altres tribulacions d'una parròquia osonenca. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p.113-116. | XII-XV | Edificació enrunada. | Es tracta de les restes d'una edificació enrunada i coberta per la vegetació, situada sobre un turó, a llevant de la carretera de Vilalleons, a una petita roureda. Es conserven vestigis de la fonamentació i dos murs. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra lligada amb morter de calç, de procedència local, de tamany mitjà. Es desconeixen les dimensions i forma de la planta, i no conserva cap mur divisori interior. L'alçada conservada dels murs oscil·la entre els 0,5 i els 1,5 m. No s'observen restes de la coberta. Segons Antoni Pladevall i Font (vegeu bibliografia), es tracta de l'antiga casa forta de la Cucala, documentada l'any 1914 per l'arquitecte Josep Maria Pericas. L'aparell dels murs és semblant al del casal de Bellpuig. Tot i la importància d'aquesta antiga casa forta, el jaciment no ha estat mai objecte d'una excavació arqueològica. | 08220-205 | Proximitats Polígon industrial de la Quintana | La casa forta de la Cucala es citada per primer cop a un document de l'any 1178, quan Bernat de Coquala va cedir al seu fill 'totum nostrum estay la coquala'. L'any 1246 els Coquala es van unir amb els Montpalau de la Garrotxa. Segons un document de l'any 1306, el senyor de la Cucala, Ferrer de Montpalau, cobrava delmes a la parròquia de Sant Sadurní d'Osormort. Posteriorment, la casa forta va passar a mans del senyors del castell de Meda fins a l'any 1462, en que la documentació ja l'esmenta com a olium (inexistent). Al segle XIX, part dels carreus dels murs i de la roca del basament de la zona van ser utilitzats per bastir el pont del ferrocarril sobre el Mèder, a Vic. L'any 1890 Francesc Carreras Candi va identificar erròniament aquestes restes amb la capella de Santa Maria del Camí. L'any 1914 l'arquitecte Josep Maria Pericas, estudiós dels castells d'Osona, va descriure aquestes restes, tot i que en aquells moments desconeixia de quina fortalesa es tractava. Anys més tard va afegir a la fitxa descriptiva el títol de 'Cocala'. L'any 2001, Antoni Pladevall va redescobrir les restes gràcies a la documentació de Josep Maria Pericas (custodiada al seu arxiu particular) i a les indicacions dels pagesos del mas Carrera. | 41.9168900,2.3168900 | 443353 | 4640774 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62043-foto-08220-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62043-foto-08220-205-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | ||||||||
| 62044 | Cista de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-vilalleons | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - GUDIOL RICART, J. (1920). Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic: Biblioteca Episcopal, p.48. - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | El seu estat és indeterminat. | Es tracta de la notícia històrica de la troballa de les restes d'una cista amb túmul a Vilalleons, entre els anys 1910 i 1920, per part de membres del Centre Excursionista de Vic (antiga colla Gurb). Tanmateix, segons Josep Gudiol i Ricart hi ha notícies de l'existència d'una cista no excavada a Vilalleons (GUDIOL, 1920: 48). L'indret ha estat objecte d'investigacions, però les restes no han estat localitzades, i es desconeix l'existència de materials arqueològics associats a la notícia. Només una prospecció arqueològica a la zona possibilitaria l'obtenció de més dades. | 08220-206 | Vilalleons | 41.8911700,2.3183400 | 443450 | 4637918 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62044-foto-08220-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62044-foto-08220-206-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen al nucli urbà de Vilalleons. | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||
| 62045 | Cova del Gegant o Cau de la Guilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-gegant-o-cau-de-la-guilla | - CASTANY I LLUSSÀ, J.; GUERRERO I SALA, Ll. (1985). 'La cova del Gegant de Vilalleons. Una necròpolis prehistòrica a Osona', dins Ausa vol. 11, núm: 112-113, Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.329-344. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). | Es tracta d'una cova natural situada al bell mig del bosc, a uns 200 m de la masia el Gili, en direcció a llevant. És de difícil localització ja que s'hi accedeix mitjançant una petita boca, de 0,3 m d'amplada per 1 m d'alçada, a flor del terra i entre dos blocs de gres diaclasats. Està formada per un conjunt de galeries hipogees i es desconeix el seu recorregut total, però sobrepassa els 125 m. L'amplada mitjana de les galeries és de 1,5 - 2 m i la seva alçada notable permet passar-hi dret. L'any 1984, l'arqueòleg Josep Castany Llussà va descobrir materials arqueològics en circumstàncies fortuïtes. Segons l'autor de les descobertes (vegeu bibliografia), després d'unes persistents pluges i, degut a la poca profunditat de les galeries respecte al nivell del bosc, es van formar petits degotalls al terra sorrenc d'alguns sectors de la cova, que van fer aparèixer materials arqueològics a nivell superficial. Entre aquests vestigis destaca una peça dental i diversos fragments ceràmics amb decoracions d'estil epicardial de 'bigotis', associats a nanses de tipus montboló vertical, botons d'os sense secció trapezoïdal amb perforació en V doble i decorats amb petits cercles, així com diverses ascles de sílex sense retocar. La cova no ha estat mai objecte d'una excavació arqueològica sistemàtica i, tot i que les troballes podrien correspondre a una necròpolis neolítica, només una intervenció arqueològica permetria obtenir més informació. Tanmateix, no es pot descartar una possible relació d'aquest jaciment amb la Pedra del Gili o el Bolet, ja que es troben a molt poca distància. | 08220-207 | El Gili | 41.8983600,2.3220700 | 443766 | 4638714 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62045-foto-08220-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62045-foto-08220-207-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||||
| 62046 | Creu del Cucut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cucut | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - GUDIOL i CUNILL, J. (1907). L'Ausa romana i el seu temple. Vic: Gazeta Montanyesa, p.59. - GUDIOL i CUNILL, J. (1920). La nova instal·lació ausetana. Vic: Editorial Balmesiana, p.15. - MOLAS i FONT, M. D. (1975). La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanicación a través de su carta arqueológica. Tesi de llicenciatura. Inèdita, p.199. | I-II | L'estructura externa del forn fou destruïda després de ser excavada. | Es tracta d'un centre d'explotació ceramista datat en el període alt imperial romà, entre els segles I i III dC. El jaciment es troba en un marge, al costat del camí que va des de Vilalleons a Taradell. Segons la bibliografia consultada, a principis del segle XX, fou objecte d'una intervenció arqueològica per part dels membres del Museu Episcopal de Vic, que van excavar un forn de planta circular amb murs de pedra i una tàpia d'uns 0,25 m de gruix. Aquesta estructura fou destruïda posteriorment. A les seves proximitats es van documentar un tester, un clot amb acumulacions de ceràmica defectuosa, mal cuita o abonyegada. S'hi han recollit una gran quantitat de materials arqueològics, corresponents en major part a fragments de teules i pondus de secció rodona i circulars. Només una intervenció arqueològica a la zona possibilitaria l'obtenció de més dades sobre el jaciment. | 08220-208 | Caseta del Gili | 41.8976300,2.3057700 | 442413 | 4638643 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62046-foto-08220-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62046-foto-08220-208-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Durant la visita a l'indret, degut a que es tracta d'una propietat tancada, no es va poder accedir a l'àrea de les troballes, pel que les fotografies són fetes des d'una certa distància. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | ||||||||
| 62047 | Pedra del Gili o el Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-gili-o-el-bolet | - AA.DD. (1986). 'Pedra del mas Gili'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. - CLOP GARCÍA, X. [et al.]. (1993) 'Les inscultures de la pedra del Gili (Vilalleons, Osona)'. Monografies del Montseny, 8. Viladrau: Amics del Montseny, p.147-162. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | Algunes inscultures són gairebé il·legibles. | La pedra del Gili és un bloc de gres amb inscultures, situat al pla d'un serrat a les proximitats de la masia del Gili. És de dimensions mitjanes (2,2 m x 1,24 m x 1,77 m) i està constituït per dues parts: una base de forma gairebé circular (1,04 m de diàmetre), amb lleugera tendència cònica a la part superior, sobre la qual es disposa una llosa de forma plana (2,2 m x 0,45 m x 1,17 m). Aquesta disposició li dona la característica forma de 'bolet'. La part superior presenta un conjunt de 34 signes gravats, distribuïts de forma irregular. S'hi representen creus, cassoletes, solcs i alguna associació d'aquests darrers elements, realitzats probablement amb les tècniques d'abrasió, abrasió i repicat o únicament repicat. Les morfologies i tècniques d'aquestes inscultures són similars a les del jaciment de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona). El seu es estat de conservació no és gaire bo, ja que les figures presenten diferents graus d'erosió. És difícil atribuir-li una cronologia precisa, donada la seva manca de context arqueològic. És possible l'adscripció d'alguns gravats a la prehistòria, probablement relacionats amb els inicis de l'art esquemàtic (segona meitat del III mil·lenni - primera meitat de II mil·lenni aC), i d'altres gravats a l'època medieval. Tanmateix, no es pot descartar una possible relació d'aquest element amb la Cova del Gegant o Cau de la Guilla, ja que es troben a molt poca distància. | 08220-209 | El Gili | 41.8989400,2.3226500 | 443815 | 4638778 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62047-foto-08220-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62047-foto-08220-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62047-foto-08220-209-3.jpg | Legal | Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció legal: - Declarat BCIN / Llei 16 1985 P.H.E.- Llei 9 1993 P.C.C.-BCIL i AEAP. POUM (DOGC 5817 de 14/02/2011). | 85|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||
| 62048 | Sagrera de Sant Julià de Vilatorta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrera-de-sant-julia-de-vilatorta | - PUIGFERRAT OLIVA, C. (2001). 'La sagrera de Sant Julià o com va néixer el poble de Vilatorta'. Vilatorta, 30. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta, p. 38-41. - PUIGFERRAT OLIVA, C. (2004). Sant Julià de Vilatorta després de la pesta negra de 1348: Mortaldats, fams i altres tribulacions d'una parròquia osonenca. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p.117-134. | XI | La sagrera de Sant Julià de Vilatorta era de planta rectangular. L'antic camí ral de Vic a Girona, l'actual carrer Rector Roca, formava un eix longitudinal que travessava la sagrera de ponent a llevant, i passava a tocar del mur meridional de l'església. La constitució del moviment de Pau i Treva donava protecció eclesiàstica a les terres situades a l'entorn de les esglésies consagrades, a unes trenta passes vers els quatre punts cardinals, però no era estrany que algunes sagreres fossin de planta rectangular per la presència d'algun camí. La sagrera delimitava a l'oest amb l'actual carrer Montseny; al sud amb el carrer Campanar; a l'est amb l'exterior línia de cases del carrer del Pont fins al carrer de la Mercè; al nord pel límit exterior de les cases del carrer Rector Roca fins a la plaça de l'Església. Entre el centre de l'església i els límits sud i nord de la sagrera hi havia uns divuit metres, i entre els límits de ponent i de llevant hi havia uns 76 m. A la sagrera hi havia un petit carrer que la travessava de tramuntana a migdia, en el seu extrem occidental, l'actual carrer del Pont. A més, hi havia el Call Moltó, probablement situat a l'extrem occidental. A la sagrera de Sant Julià només s'hi podia accedir per dos o tres portals. El portal del mas Mataró era al sector de ponent, en l'actual intersecció dels carrers Rector Roca i Montseny, i el portal de la Barrera es devia situar a la intersecció actual dels carrers del Pont i de plaça del Marquès de la Quadra. Es desconeix la ubicació exacte de l'antiga rectoria i l'àmbit real del cementiri medieval, que ocupava els sectors contigus als murs de tramuntana i de ponent de l'església. | 08220-210 | Al voltant de l'església parroquial de Sant Julià de Vilatorta | La constitució del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba l'any 1031, donava protecció eclesiàstica a les terres situades a l'entorn de les esglésies consagrades, unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. És per aquest motiu que en aquests espais els pagesos construïen les seves cases i sitges de gra. L'actual poble de Sant Julià té els seus orígens en la sagrera medieval que es va formar a redós de l'església del mateix nom, pel que cal considerar-la com a àrea susceptible de troballes arqueològiques. | 41.9222300,2.3243600 | 443977 | 4641362 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62048-foto-08220-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62048-foto-08220-210-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||
| 62049 | Camí ral de Sant Julià a Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-sant-julia-a-vilalleons | - JUNYENT i SUBIRÀ, E (1982). Diplomatari de la Catedral de Vic segles IX i X. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, vol. I, p. 155. - PUIGFERRAT OLIVA, C. (2004). Sant Julià de Vilatorta després de la pesta negra de 1348: Mortaldats, fams i altres tribulacions d'una parròquia osonenca. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p.38-39. | X | El seu traçat s'ha perdut. | El camí ral de Sant Julià a Vilalleons era una important via de comunicació a l'edat mitjana, documentada des del segle X. Aquesta estrada unia Sant Julià amb Vilalleons i empalmava amb el camí que anava de Taradell a Vic. El seu recorregut s'iniciava a la sagrera de Sant Julià, al portal del mas Mataró, seguia cap a l'actual carrer de la Font, després cap a la riera de Sant Julià, travessant-la per un pont situat al costat de la Font Noguera. Seguia vorejant el turó de Bellpuig, continuava cap a migdia, a prop de la casa forta de la Cucala, seguia pel costat de la casa del mas Carrera i continuava aproximadament per l'actual carretera BV-5202 fins a Vilalleons. A l'est de la casa de la Boixeda i al costat de tramuntana de la casa de Casadevall es conserva el traçat d'aquest antic camí ral. Des de Vilalleons es podia continuar cap a Taradell i el sud de la plana de Vic. | 08220-211 | Meitat occidental del terme municipal. | 41.8942900,2.3161000 | 443267 | 4638266 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62049-foto-08220-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62049-foto-08220-211-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen al tram que es conserva entre la Boixeda i Casadevall. | 85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | ||||||||
| 62050 | Antic camí de Vic a Girona pel coll del Portell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-vic-a-girona-pel-coll-del-portell | PUIGFERRAT OLIVA, C. (2004). Sant Julià de Vilatorta després de la pesta negra de 1348: Mortaldats, fams i altres tribulacions d'una parròquia osonenca. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 33-38. | El seu traçat s'ha perdut. | Aquesta via sortia de la ciutat de Vic pel portal de Santa Eulàlia i es dirigia cap a l'est, seguint aproximadament el recorregut de l'actual carretera BV-5201. Entrava a la sagrera de Sant Julià pel portal del mas Mataró, passava a migdia de l'església, sortia pel portal del mas de La Barrera i seguia per l'actual carrer de la Mercè en direcció al mas Puigsec. En aquest punt el camí s'enfilava cap al coll del Portell en direcció a les Guilleries. | 08220-212 | A llevant del nucli urbà de Sant Julià | La presència d'aquest camí al coll del Portell és un dels motius de la construcció de Sant Llorenç, que dominava l'entrada a la Plana de Vic. | 41.9210800,2.3374100 | 445058 | 4641226 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62050-foto-08220-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62050-foto-08220-212-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||
| 62051 | Ruta del Meridià Verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-del-meridia-verd | ASSOCIACIÓ CATALANA DE SENDERISME: www.euro-senders.com | XXI | La Ruta Temàtica 6 o el RT 6 - Meridià Verd, segueix el recorregut de la línia vertical del Meridià de Paris, que té l'inici a Dunkerque, a França, i acaba al Masnou (Maresme). Aquest camí s'inicia al municipi de Sant Julià de Vilatorta pel nord-est del nucli urbà, creua el poble i segueix el camí de La Carena fins al santuari de Puig-l'agulla, on continua cap al sud. Al seu pas pel terme municipal de Sant Julià de Vilatorta, el GR-2 i la ruta temàtica RT-6: Meridià Verd coincideixen en la major part del seu recorregut. | 08220-213 | Terme municipal de Sant Julià de Vilatorta | L'any 2000, en commemoració del 200è aniversari de l'establiment del Sistema Mètric Decimal i l'amidament de la longitud del meridià Dunkerque-París-Barcelona, diverses entitats cíviques franceses i catalanes, amb el suport de les administracions d'ambdós països, van crear la Ruta del Meridià Verd, que permetés recorre'l a peu en la seva totalitat. | 41.8968800,2.3234500 | 443879 | 4638548 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62051-foto-08220-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||
| 62052 | Sender de Gran Recorregut GR-2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-2 | ASSOCIACIÓ CATALANA DE SENDERISME: www.euro-senders.com | XX | El GR 2 és un sender de gran recorregut, de 169 quilòmetres, que uneix la Jonquera (Alt Empordà) amb Aiguafreda (Vallès Oriental), travessant la Garrotxa i Osona. Té una variant, el GR 2-2. El GR-2 entra al terme municipal de Sant Julià de Vilatorta pel coll Pedrús, passa pel costat de Sant Llorenç del Munt. Després segueix pel Serrat de les Alzines i entra al nucli urbà per llevant, creua el poble i segueix el camí de La Carena fins al santuari de Puig-l'agulla, on continua cap al sud. Al seu pas pel terme municipal de Sant Julià de Vilatorta, el GR-2 i la ruta temàtica RT-6: Meridià Verd coincideixen en la major part del seu recorregut. | 08220-214 | Terme municipal de Sant Julià de Vilatorta | Va ser homologat l'any 1978. | 41.9213900,2.3456800 | 445744 | 4641255 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62052-foto-08220-214-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||
| 62053 | Àngel de la Concòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/angel-de-la-concordia | - CENTRE MEDITERRANI DEL RELLOTGE DE SOL: www.rellotgesdesol-cmrs.org - METEOVILATORTA: www.meteovilatorta.cat - SOCIETAT CATALANA DE GNOMONICA: www.gnomonica.cat/ | XXI | L'Àngel de la Concòrdia és un espectacular i destacat conjunt gnomònic, construït l'any 2007, situat al costat del Pavelló esportiu municipal. És fet amb acer patinable i amb acer inoxidable. Va ser dissenyat per Lluís Badosa i el seu quadranter va ser Josep Mª Val Soriano. Es una composició de grans dimensions, que té la forma d'un àngel, amb cinc rellotges de sol de diferents tipologies: un equatorial esfèric, dos verticals declinats, un anal·lagmàtic, dos verticals declinats i un horitzontal. Conté la informació de la situació, l'equació del temps, els signes del zodíac, calendari, etc. Te com a lema un poema dedicat al sol: 'Sóc del Sol l'enamorat, estimo qui l'ha creat, i a tu, que em mires estàtic, si endevines per quin fat girem ell i jo oposats, et prendré per catedràtic'. El rellotge equatorial esfèric té marques horàries que representen els cabells de l'àngel, i nombres cada 3 hores. Un dels rellotges verticals declinants, d'orientació sud-oest, té marques horàries i mitges hores de les 12 del migdia a les 7 del vespre, en cicles de 12 hores, amb numeració aràbiga. Per sobre hi ha una placa amb les marques de les hores i les línies del calendari, amb la indicació dels solsticis i dels equinoccis. El gnòmon és de forma triangular. L'altre rellotge vertical declinant, d'orientació sud-est, té marques horàries i mitges hores de les 5 del matí a les 12 del migdia, amb numeració aràbiga. Per sobre hi ha una placa amb les marques de les hores i les línies del calendari amb la indicació dels solsticis i dels equinoccis. El gnòmon és de forma triangular. El rellotge anal·lagmàtic, és el·líptic, d'orientació sud, i té marques horàries a les hores de les 4 del matí a les 8 del vespre, en cicles de 12 hores, amb numeració aràbiga. La meridiana duu les dates per la correcta lectura. Les dates de canvi zodiacal són dins d'una placa de forma el·líptica. Hi ha un faristol amb informació sobre el seu funcionament. El rellotge horitzontal, que es troba situat en la part posterior de l'escultura, és d'orientació sud, i té marques horàries de les 11 del matí a les 13 hores. Té una indicació dels signes del zodíac. | 08220-215 | Pavelló Esportiu Municipal. Carrer Martí i Pol. | 41.9249700,2.3274600 | 444236 | 4641664 | 2007 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62053-foto-08220-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62053-foto-08220-215-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Disseny: Lluís Badosa Tubau / Quadranter: Josep M. Val Soriano. | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | ||||||||
| 62054 | Creu de la Santa Missió o Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-o-creu-de-terme | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XX | Creu commemorativa situada al davant del portal de ponent de l'església de Santa Maria de Vilalleons. És una creu de ferro amb la inscripció: 'SANTA MISSIÓ 1962', situada sobre una antiga piràmide truncada, feta de pedra, d'una sola peça, decorada amb uns baixos relleus que representen figures antropomòrfiques en molt mal estat de conservació. Aquesta piràmide s'assenta sobre un basament de pedra, de dues peces, format per una base motllurada de secció quadrada i al damunt, un pilar de secció quadrada, amb els angles escairats i motllures a la part superior. | 08220-216 | Vilalleons | Aquesta creu commemora els actes realitzats per la Santa Missió, en el decurs de la dècada dels anys 60 del segle XX. La piràmide de pedra és probablement d'època medieval i reaprofitada per a formar part del monument. | 41.8911300,2.3178200 | 443407 | 4637914 | 1962 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62054-foto-08220-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62054-foto-08220-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62054-foto-08220-216-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | ||||||||
| 62055 | Creu de Montagut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-montagut | - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL I FONT, A. (1994). Puig-l'Agulla i Vilalleons, un santuari i una parròquia mil·lenària. Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. | XX | Monument commemoratiu, situat sobre el cim de Puig-l'agulla. Està format per una creu sobre una base quadrada de formigó i un basament quadrat, fet de pedres lligades amb morter. L'estructura de la creu és de ferro i fa uns 4 m d'alçària. A la base quadrada de formigó hi ha dues plaques; una d'elles amb l'escut de l'Orfeó Vigatà, i l'altre amb la llegenda: 'ORFEO VIGATA - ANY 1948 - V APLEC DE SANT MIQUEL - DONATIU DE LA FAMILIA - JOSEP PUJOL I PEREZ'. | 08220-217 | Puig-l'agulla | Des d'aquest cim es gaudia d'una excel·lent vista panoràmica de les Guilleries i de la Plana de Vic. És per aquest motiu que, durant les guerres carlines del segle XIX, es construí una petita torre d'observació, reaprofitada posteriorment com a base de la creu. | 41.8830000,2.3279600 | 444241 | 4637004 | 1948 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62055-foto-08220-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62055-foto-08220-217-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La base quadrada on s'assenta la creu de Montagut, bastida per l'orfeó vigatà el 1948, correspon a les restes d'una torre de telegrafia òptica bastida cap a 1850 (veure fitxa 326) | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||
| 62056 | Font de la plaça dels Castanyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-dels-castanyers | XX | Font situada a la plaça dels Castanyers de Vilalleons. És feta de pedra, de forma rectangular (més alta que ampla). L'aigua surt a través d'un broc metàl·lic de cop, i cau a una gran pica rectangular de pedra desbastada. La part on es troba l'aixeta està formada per un petit mur fet pedres treballades de mida mitjana, lligades amb morter; hi ha inscrita la data '15-8-86'. La pica està muntada damunt d'un suport, també fet de pedra treballada lligada amb morter. A les seves proximitats hi ha una taula de pedra amb bancs de fusta. | 08220-218 | Plaça dels Castanyers. Vilalleons | 41.8912000,2.3181400 | 443434 | 4637921 | 1986 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62056-foto-08220-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62056-foto-08220-218-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | ||||||||||
| 62057 | Font de la Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-major-1 | XX | La font de la Plaça Major es troba al bell mig de la plaça. És una senzilla font urbana de forma rectangular, feta de pedra treballada amb motllures, i dos brocs de cop situat als costats oposats. És coronada per una petita esfera de pedra. Aquesta estructura s'assenta sobre una base horitzontal de forma rectangular, a mode de pica. | 08220-219 | Plaça Major | 41.9219600,2.3251000 | 444038 | 4641332 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62057-foto-08220-219-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||||
| 62058 | Font del Doctor Sanmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-doctor-sanmarti | XX | La Font del Dr. Sanmartí es troba situada a la cruïlla del passeig de Mossèn Cinto Verdaguer amb l'avinguda de Jaume Balmes Es tracta d'una font pública construïda l'any 1987 en homenatge a Joan Sanmartí i Casabayó, metge, i alcalde de Sant Julià de Vilatorta entre els anys 1965 i 1974. És construïda sobre una base de planta quadrada, feta amb grans lloses de pedra, sobre la que s'assenta l'estructura de la font. L'aigua surt per dos sortidors, un situat a la part del davant i l'altre a la part posterior, per un bonó de cop i cau a una pica rectangular de pedra. A l'extrem superior duu la inscripció: 'FONT DEL DR SANMARTÍ'. | 08220-220 | Cruïlla del Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer amb l'avinguda de Jaume Balmes. | La font fou construïda l'any 1987, en honor al doctor Joan Sanmartí Casabayó, que fou alcalde de Sant Julià entre els anys 1965 i 1974. | 41.9249900,2.3235100 | 443909 | 4641669 | 1987 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62058-foto-08220-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62058-foto-08220-220-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||
| 62059 | Monument a les Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-caramelles | H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XX | S'hauria de netejar la pedra perquè actualment no es veu l'hora. | El monument que commemora el quart centenari de les Caramelles del Roser és una font. Està construït amb pedra, situat damunt d'una base circular també de pedra, i és obra de l'escultor Jordi Pallàs de Sant Julià de Vilatorta. És una representació naturalista d'un caramellaire amb la seva vestimenta tradicional (la capa, el barret de copalta i el llaç), que subjecta amb la mà el bordó que té una plaqueta amb l'estampa de la Mare de Déu del Roser. L'acompanya un infant de la comitiva caramellaire, que duu el tradicional bastó tornejat amb un gran pom de flors al cim i cintes. El bloc de pedra porta esculpit l'escut de Sant Julià de Vilatorta i la inscripció: 'SANT JULIÀ DE VILATORTA A LES CARAMELLES DEL ROSER EN EL IV CENTENARI 1590-1990'. | 08220-221 | Plaça Marquès de la Quadra | 41.9224500,2.3256300 | 444082 | 4641386 | 1990 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62059-foto-08220-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62059-foto-08220-221-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jordi Pallàs, escultor | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||
| 62060 | Monument al Pare Manuel Cazador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pare-manuel-cazador | - CENTRE MEDITERRANI DEL RELLOTGE DE SOL: www.rellotgesdesol-cmrs.org - METEOVILATORTA: www.meteovilatorta.cat - SOCIETAT CATALANA DE GNOMONICA: www.gnomonica.cat/ | XX | Es tracta d'un rellotge de sol equatorial esfèric, fet de pedra, situat a la cruïlla de Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer amb el carrer del Pare Manuel Cazador. Fou construït l'any 1994 en commemoració del 120 aniversari del naixement del pare Manuel Cazador. L'hora ve indicada per l'ombra pròpia de la Terra, que es projecta sobre l'esfera, en el canvi de la zona il·luminada a la zona no il·luminada. Hi ha gravades les 24 hores en xifres romanes i senyals per a les hores, les mitges hores i els quarts. És còpia del rellotge original dissenyat pel pare Cazador situat als jardins del Col·legi del Roser. | 08220-222 | Cruïlla del Passeig Mossèn Cinto Verdaguer amb el carrer del Pare Manuel Cazador. | El Padre Manuel Cazador López va néixer a Torrente de Cinca, província d'Osca, el dia 29 de gener de l'any 1874. Als 14 anys va ingressar a la Congregació de Fills de la Sagrada Família. Va cursar estudis d'agronomia a la granja experimental de Barcelona, física a la Universitat de Barcelona i astronomia a l'Escola de Nàutica. Parlava francès i alemany amb fluïdesa. Des de l'any 1897 va viure la resta de la seva vida al col·legi del Roser, on va ser ordenat sacerdot dos anys després. A més de complir amb les seves obligacions religioses va dur a terme tasques educatives. En aquesta institució va dirigir l'observatori meteorològic, enregistrant dades diàriament durant seixanta anys, i va dur a terme una exhaustiva obra d'investigació en els camps de l'agronomia, de la física i, sobretot, de la meteorologia. Les seves importants col·laboracions amb el doctor Eduard Fontserè, van contribuir a entendre millor la meteorologia. Va morir a Sant Julià de Vilatorta l'any 1956, als 82 anys. | 41.9255200,2.3240500 | 443954 | 4641728 | 1994 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62060-foto-08220-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62060-foto-08220-222-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Gabriel Guix | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||
| 62061 | Rellotge de sol del Col·legi del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-collegi-del-roser | - CENTRE MEDITERRANI DEL RELLOTGE DE SOL: www.rellotgesdesol-cmrs.org - METEOVILATORTA: www.meteovilatorta.cat - SOCIETAT CATALANA DE GNOMONICA: www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol equatorial esfèric, situat als jardins del Col·legi del Roser, a tocar de la Capella del Roser. Es tracta d'una rèplica, de l'any 1994, del rellotge creat pel Pare Manuel Cazador López, al voltant de l'any 1930. L'original es va deteriorar pel tipus de pedra de poca qualitat, que amb els anys es va acabar desfent. Està construït en pedra sobre una base de totxo. L'hora ve indicada per l'ombra pròpia de la Terra, que es projecta sobre l'esfera, en el canvi de l'àrea il·luminada a l'àrea no il·luminada. Hi ha gravades les 24 hores en xifres romanes i senyals per a les hores, les mitges hores i els quarts. | 08220-223 | Col·legi del Roser | 41.9280400,2.3195000 | 443579 | 4642011 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62061-foto-08220-223-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | ||||||||||
| 62062 | Taula i bancs de pedra o Taula de Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-i-bancs-de-pedra-o-taula-de-casanova | H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XX | Es tracta d'una taula i dos bancs de pedra, situats a l'àrea verda de l'encreuament del carrer de Sant Ponç amb l'avinguda de Puig Cunyer. La taula està formada per una gran llosa de pedra treballada, de forma rectangular, que descansa sobre un altre llosa rectangular de pedra treballada. Els bancs són rectangulars, de forma allargada i estreta. | 08220-224 | Avinguda de Puig Cunyer , amb el carrer de Sant Ponç. | 41.9315400,2.3169400 | 443370 | 4642401 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62062-foto-08220-224-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | ||||||||||
| 62063 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-4 | Queden molt poques cases que mantinguin el costum. | El Salpàs és una tradició pasqual cristiana, que consisteix en beneir les cases d'una parròquia. El mossèn passa per les cases del poble i esquitxa els brancals drets de les portalades amb aigua beneïda i sal. Segons informacions facilitades per mossèn Jaume Reixach, a Sant Julià de Vilatorta i a Vilalleons, el Salpàs ja no és fa de forma generalitzada com antigament, i actualment només es beneeixen les cases que ho demanen. | 08220-225 | Diverses cases del terme municipal | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119 | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | ||||||||||||
| 62064 | Gegants, gegantons i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-gegantons-i-capgrossos | XXI | Es tracta dels gegants, en Pàmfil i l'Elisenda, els gegantons, el caramellaire Julià i la bruixa Beneta, i els capgrossos Ansat, Fogona, el Baró de Meda i la Tupinaputafina. El gegant Pàmfil, construït l'any 1984, pesa 72 Kg i fa 3,70 m d'alçada. Duu una vestimenta de color verd i marró i un casc de soldat al cap. La geganta Elisenda, construïda l'any 1984, pesa 68 Kg i fa 3.73 m d'alçada. Duu un vestit de color beix i un mocador al cap, un ram de flors a una ma i un mocador a l'altre. El gegantó Caramellaire Julià, construït l'any 2012, pesa 11.5 Kg i fa 1,70 metres. Duu la vestimenta típica dels caramellaires, amb la capa i el barret de copalta. La gegantona Bruixa Beneta Vilara, construïda l'any 2012, pesa 11 Kg i fa 1,70 m d'alçada. Duu els cabells de color morat, va vestida de negre, amb barret de bruixa. | 08220-226 | Sant Julià de Vilatorta | La iniciativa d'adquirir uns gegants pel poble va sorgir dels membres de la revista local Relleu (1977-1986), a la dècada dels anys 80 del segle XX, que van proposar-ho a l'Ajuntament. Es van comprar els caps i braços d'en Pàmfil i de l'Elisenda i quatre angles metàl·lics que els servien de peus. Els membres de Relleu van construir les carcasses del cos i van dissenyar els vestits, confeccionats per les professores i alumnes del taller de costura. Els nens de les escoles del poble van escollir els seus noms. Després de que Sant Julià de Vilatorta comptés amb uns gegants i capgrossos propis, es va crear oficialment la Colla Gegantera. En Pàmfil i l'Elisenda van ser casats i presentats en societat el 13 de maig de l'any 1984, juntament amb els seus fills, els capgrossos Ansat, Fogona, el Baró de Meda i la Tupinaputafina. Substituïen una parella de gegants de fabricació casolana, construïts l'any 1977. Els padrins d'aquest casament van ser els desapareguts gegants, el Rei Pepet l'Escanyapobres, la Princesa Solima, la Marieta i en Roc, de fabricació casolana. La primera junta gegantera va durar de l'any 1984 fins a l'any 1994, quan hi va haver un canvi de junta. Malauradament la Colla Gegantera es va donar de baixa l'any 1999. L'any 2012 es va crear l'Associació Gegantera de Vilatorta i Vilalleons. La nova colla va restaurar els gegants i va adquirir una nova parella de gegantons. Tanmateix va rebaixar el pes dels gegants per a fer-los més portables, va substituir la cuirassa d'en Pàmfil per una peça de roba i va canviar les seves vestimentes, amb la col·laboració dels comerciants del municipi. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62064-foto-08220-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62064-foto-08220-226-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informació i fotografies facilitades per Josep Maria Molist, president de l'Associació Gegantera de Vilatorta i Vilalleons. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||
| 62065 | Lipsanoteca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-0 | <p>- AA.DD. (1986). 'Sant Julià de Vilatorta' Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 501. - JUNYENT i SUBIRÀ, E. (1946). 'La consagración de San Julián de Vilatorta en 1050', Analecta Sacra Tarraconensia, XIX. Barcelona, p. 279. - MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | XI | <p>La lipsanoteca és una caixa cilíndrica de fusta d'àlber tornejada, amb la base i la part superior totalment planes. Fa 8 cm d'alt per 9 cm de diàmetre. Està formada per dues peces, el recipient pròpiament dit i la tapa, que s'encaixen mitjançant una reducció troncocònica de l'element inferior. Es va trobar vers l'any 1945, en desmuntar l'altar, durant unes obres a l'interior del temple, i contenia vestigis de relíquies, fragments de pergamí i embolcalls tèxtils. Les cares són llises, sense ornamentació; només hi ha tres solcs en un relleu molt baix, que cenyeixen exteriorment el recipient a 17 mm de la seva base i la tapa a 54 mm i a 70 mm de la base també. Es tracta d'un element funcional, obrat per a la consagració de l'església, i amb l'única finalitat de contenir les relíquies.</p> | 08220-227 | Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic (Barcelona). | <p>La lipsanoteca fou col·locada a l'altar l'any 1050, quan l'església fou consagrada pel bisbe Guillem de Balsareny. Durant unes obres a l'interior de l'església de Sant Julià de Vilatorta vers l'any 1945, foren trobades la lipsanoteca i la tapa de fusta que cobria el reconditori en el que hi havia la lipsanoteca amb les relíquies. Les lipsanoteques de fusta tornejada són pràcticament els únics testimonis de l'artesania altmedieval del tornejat de fusta.</p> | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 1050 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es conserva al Museu Episcopal de Vic, on ingressà l'any 1948. És catalogada: MEV 9718. Com es tracta d'un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'Ajuntament. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | ||||||||||
| 62066 | Lleons del cambril de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lleons-del-cambril-de-puig-lagulla | <p>- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - SOLÀ i MORETA, F. (1916). Nostra senyora de Puig-l'agulla. Vic: Imp. Geroni Portavella.</p> | XVII | <p>Són dos figures de lleons fetes amb fusta i daurades, situades al terra del cambril de la Mare de Déu de Puig-l'agulla. A la part de sota tenen un forat, fet que ens indica que no es troben al seu emplaçament original i que antigament devien d'anar collades a un pedestal. El fet que els dos lleons siguin simètrics i que un d'ells aixequi la pota dreta i l'altre l'esquerra, indica que al seu antic emplaçament eren encarades. Tenen la cua doblegada sobre el llom, i tant l'extremitat anterior que no aixequen, com les dues posteriors, es recolzen al terra.</p> | 08220-228 | Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla | <p>Segons la descripció de la Verge de Puig-l'agulla que fa Fortià Solà (vegeu bibliografia), aquesta es troba custodiada per una parella de lleons, que podrien correspondre als aquí descrits.</p> | 41.8852400,2.3269200 | 444157 | 4637254 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62066-foto-08220-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62066-foto-08220-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62066-foto-08220-228-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||
| 62067 | Tapa del Reconditori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tapa-del-reconditori | <p>- AA.DD. (1986). 'Sant Julià de Vilatorta' Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 502. - JUNYENT i SUBIRÀ, E. (1946). 'La consagración de San Julián de Vilatorta en 1050', Analecta Sacra Tarraconensia, XIX. Barcelona, p. 279. - MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | XI | Es troba molt corcada i malmesa. | <p>La tapa del reconditori és una petita planxa de fusta de 26,5 cm de llarg, 20,5 cm d'ample, i 1,5 cm de gruix, amb inscripcions incises. Es va trobar vers l'any 1945 en desmuntar l'altar, durant unes obres a l'interior de l'església parroquial de Sant Julià, juntament amb la lipsanoteca. És un element funcional utilitzat per a tapar el reconditori on es guardava el reliquiari de l'altar, obrat per a la consagració de l'església l'any 1050 pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny. Es tracta d'un objecte singular pel seu valor epigràfic, atès que una de les seves cares és plena d'inscripcions, amb un clar desordre tipogràfic i de disposició. Les inscripcions es troben jerarquitzades pel que fa a la retolació, en capitals pintades o en cursives incises. Hi ha quatre noms ben dibuixats, pintats abans de l'acte de consagració, que corresponen als donants de les relíquies. La resta de noms corresponen als noms dels assistents a la consagració, signats en aquest acte en qualitat de testimonis.</p> | 08220-229 | Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic (Barcelona). | <p>Aquesta tapa fou col·locada per a tapar el reconditori on es guardava el reliquiari de l'altar l'any 1050, quan l'església fou consagrada pel bisbe Guillem de Balsareny. Durant unes obres a l'interior de l'església de Sant Julià de Vilatorta vers l'any 1945, foren trobades la lipsanoteca i la tapa de fusta que cobria el reconditori en el que hi havia la lipsanoteca amb les relíquies.</p> | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 1050 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Dolent | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es conserva al Museu Episcopal de Vic, on ingressà l'any 1948. És catalogada: MEV 9719. Com es tracta d'un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'Ajuntament. | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||
| 62068 | Mare de Déu de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-puig-lagulla | <p>- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | XX | <p>Es tracta de la imatge de la Mare de Déu de Puig-l'agulla, ubicada al cambril d'aquest santuari. De fusta policromada, és una rèplica de la talla barroca destruïda l'any 1936, durant la guerra civil espanyola. La marededéu desapareguda, alhora, intentava reproduir una imatge sedent més antiga, que havia estat destruïda l'any 1654, durant la devastació de la capella per les tropes franceses. La imatge actual, segons les fotografies anteriors a l'any 1936, és molt semblant a l'antiga, però amb uns trets morfològics més afectuosos. És una marededéu sedent. Amb la mà dreta sosté un ceptre i amb l'esquerra a l'Infant Jesús; ambdues mans reposen sobre l'avantbraç, en actitud totalment distesa i gens hieràtica. L'Infant Jesús, ajagut sobre el braç esquerre de la Verge, té la cama esquerre creuada sobre la dreta. És mostra mig somrient, amb la mà esquerre sosté una bola sobre el genoll i amb la mà dreta està beneint. Tant la Verge com l'Infant Jesús tenen els cabells rinxolats, i sobre el cap duen una corona. Les seves vestimentes mostren plecs amb gran realisme. Són pintats amb colors de tonalitats morades i daurats, els quals donen una semblança de pàtina antiga. Segons informacions recollides per Antoni Pladevall i Font (vegeu bibliografia) s'havia fet al taller d'escultura dels Puntí de Vic.</p> | 08220-230 | Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla | <p>És una rèplica de la talla barroca destruïda l'any 1936, durant la guerra civil espanyola. La Verge desapareguda, alhora, intentava reproduir una imatge sedent més antiga, que havia estat destruïda l'any 1654, durant la devastació de la capella per part de les tropes franceses. La imatge que presidia el pedró de Puig-l'agulla des de finals del segle XVI, feia un pam i mig d'alçària. És probable que es fes una nova imatge quan es va construir la nova capella, entre els anys 1661 i 1673. Segons les fotografies anteriors a l'any 1936, la imatge actual, feta vers l'any 1940, és molt semblant a l'antiga però amb uns trets morfològics més afectuosos.</p> | 41.8852400,2.3269200 | 444157 | 4637254 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62068-foto-08220-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62068-foto-08220-230-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||
| 62071 | Col·lecció municipal de pintura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-pintura-0 | XX-XXI | Col·lecció formada per més d'un centenar de quadres procedents del Concurs de Pintura Ràpida. Es celebra anualment en el en el marc de l'Aplec Caramellaire, el diumenge després de Pasqua. Es tracta dels exemplars premiats, i alguns dels no premiats. El tema sol girar entorn al municipi de Sant Julià de Vilatorta, en qualsevol dels seus aspectes i enfocaments, i la tècnica és lliure. | 08220-233 | Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Plaça del Marquès de la Quadra, 1. | El primer Concurs de pintura ràpida de Sant Julià de Vilatorta es va celebrar l'any 1991. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||||||
| 62072 | Materials de Sant Julià al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-sant-julia-al-museu-episcopal-de-vic | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | <p>El Museu Episcopal de Vic acull, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. Una part dels materials que provenen del terme municipal de Sant Julià de Vilatorta, corresponen als trobats durant unes obres a l'interior de l'església de Sant Julià vers l'any 1945, la lipsanoteca i la tapa de fusta que cobria el reconditori en el que hi havia la lipsanoteca amb les relíquies. Una altra part dels materials corresponen a diversos elements arqueològics recollits pel municipi. La relació de materials i la seva catalogació és: - MEV 10548: teixit relíquia. - MEV 10796: lipsanoteca. - MEV 10797: estampa sigil·lar. - MEV 10798: estampa sigil·lar. - MEV 10799: manuscrit lipsanoteca. - MEV 11019: desconegut, fragments ceràmics. - MEV 11020: desconegut, fragments ceràmics. - MEV 13536: desconegut; fragments ceràmics. - MEV 13579: ceràmica; tessel·la. - MEV 13594: dòllium. - MEV 24823: batall de campana; campana. - MEV 24824: batall de campana. - MEV 24831: matraca de campanar. - MEV 315: desconegut, fragments ceràmics. - MEV 4283: caixa. - MEV 6053: pondus. - MEV 6057: pondus. - MEV 6350: desconegut: fragments ceràmics. - MEV 6364: destral. - MEV 9718: lipsanoteca. - MEV 9719: tapa de reconditori d'altar.</p> | 08220-234 | Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic (Barcelona). | <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 83|85 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||||
| 62073 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-3 | XX | El fons fotogràfic municipal es troba situat a l'ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Es tracta de dos arxivadors amb fotografies en format paper, cedides per diversos veïns del municipi, i amb còpies de fotografies del Centre Excursionista de Catalunya. Les imatges, la majoria d'elles en blanc i negre, pertanyen a diferents dècades del segle XX, i reflecteixen una gran diversitat de llocs i temes de la vida de Sant Julià de Vilatorta. Així doncs, hi ha alguna postal de principi del segle XX, i fotografies d'edificis, de festes (caramelles, processons...), del treball a les masies i al camp, vistes del poble, inauguracions, aplecs, dinars populars, etc. Les fotografies actualment no es troben inventariades, ni van acompanyades de cap tipus de dades (autor, any, procedència, descripció, etc.). | 08220-235 | Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Plaça del Marquès de la Quadra, 1. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | ||||||||||||||
| 62074 | Fotografies de Sant Julià i Vilalleons a l'Arxiu de l'Estudi de la Masia Catalana (CEC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-sant-julia-i-vilalleons-a-larxiu-de-lestudi-de-la-masia-catalana-cec | <p>Centre Excursionista de Catalunya: www.cec.cat</p> | XX | <p>El fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya està integrat per 131 àlbums, dels quals 119 corresponen a Catalunya, 10 a les Illes Balears i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També inclou 10 carpetes amb uns 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies que formen part del fons s'apleguen als àlbums sobre paper i en blanc i negre, i formen part d'una fitxa. El tema preferent és la descripció arquitectònica de la construcció, però també hi consten imatges sobre feines del camp i la vida rural, i diverses imatges de pobles. Entre els autors de l'Estudi hi destaquen personatges de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep Mª Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. L'Arxiu disposa de 81 fotografies de diferents indrets del terme de Sant Julià de Vilatorta i de Vilalleons, realitzades entre els anys 1890 i 1936.</p> | 08220-236 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís, 10. 08002 Barcelona. | <p>L'Estudi de la Masia Catalana va néixer amb l'objectiu de publicar una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Es va dur a terme amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). Va iniciar les seves activitats l'any 1923, sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), però es van interrompre l'any 1936, durant la Guerra Civil, quan Rafel Patxot va haver de marxar a l'exili. L'any 1976, per acord entre els hereus de Rafel Patxot i el Centre Excursionista de Catalunya, es va dipositar tot el material gràfic de l'Estudi de la Masia, al local del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | ||||||||||||
| 62076 | Plataners de la carretera BV-5201 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-bv-5201 | Conjunt format per més d'un centenar d'exemplars de plataners (Platanusxhispanica), situats a diversos trams de la carretera BV-5201, a l'anomenada carretera de Vic i a l'avinguda de Nostra Senyora de Montserrat. Tots els exemplars tenen unes característiques similars, amb una alçada aproximada d'uns 10 m i uns 2 m de volta de canó. | 08220-238 | Carretera BV-5201 | 41.9185000,2.3239500 | 443940 | 4640948 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62076-foto-08220-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62076-foto-08220-238-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | ||||||||||||||
| 62078 | Arxiu municipal de Sant Julià de Vilatorta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-julia-de-vilatorta | AJUNTAMENT DE SANT JULIÀ DE VILATORTA: www.santjuliavilatorta.cat | XIX-XX | L'arxiu municipal de Sant Julià de Vilatorta conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals des del segle XIX fins a l'actualitat. És previst que l'Arxiu Municipal aplegui fons d'institucions, fons d'entitats locals i fons personals, com la documentació que hi ha dipositada a l'Arxiu Històric. Els fons que es conserven actualment són: 1. Fons municipal de Sant Julià de Vilatorta (1846-2009). 160,23 Volum(m.). 2. Fons del Jutjat de Pau (1848-1998). 5,87 Volum(m.). La documentació està classificada en les seccions següents: 1.Ajuntament: 1.1 Administració general 1.2 Hisenda 1.3 Proveïments 1.4 Serveis Social 1.5 Sanitat 1.6 Obres i Urbanisme 1.7 Seguretat Pública 1.8 Serveis militars 1.9 Població 1.10 Eleccions 1.11 Ensenyament 1.12 Cultura 1.13 Serveis agropecuaris i Medi Ambient 1.14 Col·leccions factícies 2.Jutjat de Pau | 08220-240 | Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Plaça del Marquès de la Quadra, 1. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62078-foto-08220-240-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Servei d'Arxiu Municipal de Sant Julià de Vilatorta forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2006. | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||
| 62079 | Arxiu parroquial de Sant Julià de Vilatorta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-julia-de-vilatorta | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XI-XX | <p>L'arxiu parroquial de Sant Julià de Vilatorta es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 164 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, vària sacramental, aniversaris i celebracions, administració de l'Obra, visites pastorals, consuetes i inventaris parroquials. La cronologia dels documents comprèn des de l'any 1001 al 2000.</p> | 08220-241 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. Vic | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||||
| 62080 | Arxiu parroquial de Santa Maria de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-vilalleons | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XI-XIX | <p>L'arxiu parroquial de Santa Maria de Vilalleons es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 40 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, vària sacramental, aniversaris i celebracions, administració de l'Obra, visites pastorals, comptes i factures i llevadors de rendes. La cronologia dels documents comprèn des de l'any 1073 al 1900.</p> | 08220-242 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. Vic | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||||
| 62082 | Jaciment arqueològic de Sant Llorenç del Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-llorenc-del-munt | <p>FARRÉS, F. (2013). Sant Llorenç del Munt (Sant Julià de Vilatorta), Catàleg Arqueològic (Prehistòria-Edat Moderna). Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.</p> | <p>Els treballs arqueològics realitzats a Sant Llorenç del Munt, entre els anys 1970-1973, permeten documentar en aquest jaciment una seqüència cronològica pràcticament contínua, que compren des de la prehistòria fins a l'edat moderna. Aquesta ocupació es pot entendre per la ubicació estratègica del turó, que permet el control de pas a les Guilleries, actua com a punt d'abastiment d'un territori muntanyós, i possibilita el contacte amb la zona de la plana de Vic. Aquesta àrea ha estat habitada amb diferents estratègies d'ocupació: la utilització de petites balmes com a refugi, especialment en èpoques prehistòriques, una ocupació a l'aire lliure en època ibèrica i una estructuració constructiva amb funcionalitat estratègica, des d'època romana i tardo-antiga fins a època baix medieval. Les diverses reformes arquitectòniques del recinte evidencien la presència d'una església i d'un castell, citats a la documentació del segle IX, el seu ús posterior com a canònica augustiniana, i finalment com a masoveria, amb la desamortització de l'any 1845. Els primers pagesos i pastors del Neolític podrien haver utilitzat les balmes del turó de Sant Llorenç com a refugis estacionals. És significativa la presència de ceràmica cardial en el conjunt de restes prehistòriques de la comarca, ja que fins al moment només s'havia documentat a Savassona. En destaca també el material arqueològic adscrit als Camps d'Urnes (edat del bronze), que evidencia la presència de grups amb noves tecnologies i materials com el ferro. Aquests grups van ser assimilats pels ibers, i posteriorment es va produir una continuïtat d'ocupació en època romana i baix imperial. Tanmateix, el jaciment de Sant Llorenç del Munt permet documentar un assentament rural des de l'antiguitat tardana fins a la instauració del poder feudal. En quant al les restes del castell, es desconeix la major part de la seva estructura arquitectònica, tot i la troballa de materials d'aquest període. Les fonts documentals permeten conèixer els seus dominis, que s'estenien pels actuals termes de Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles, Sant Sadurní d'Osormort, Espinelves i Calldetenes. La canònica augustiniana es documenta des del segle XII. Entre els segles XIII i XV va controlar les sufragànies de Sant Pere de Castanyadell, Sant Feliu de Planeses, Sant Sadurní d'Osormort, Sant Cristòfol de Cerdans o Santa Maria de Folgueroles. Una gran part dels materials arqueològics i arquitectònics recuperats provenen d'aquesta època.</p> | 08220-244 | Sant Llorenç del Munt | <p>El propietari de Sant Llorenç del Munt, Francesc Farrés, geòleg especialitzat en geofísica aplicada, va dur a terme excavacions arqueològiques entre els anys 1970-1973, fruit de les quals es van recollir materials arqueològics que van des del neolític fins al segle XX. Aquestes intervencions van ser supervisades per diferents especialistes, com el doctor Eduard Junyent (Museu Episcopal de Vic), el doctor Eduard Ripoll (Universitat de Barcelona) i el doctor Josep Frances de Villalta (Institut Jaume Almera, CSIC). Tanmateix, Francesc Farrés va comptar amb l'ajuda d'un grup de col·laboradors de Sant Julià, integrat per Jordi Pallàs, Josep Masó, Pere Boixó i Josep Carrera.</p> | 41.9235200,2.3587800 | 446832 | 4641484 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62082-foto-08220-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62082-foto-08220-244-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Sant Llorenç del Munt no resta protegit com a AEAP pel POUM de Sant Julià de Vilatorta. Tampoc apareix a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 80|81|83|85|94|78 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||
| 62083 | Jesu Salvator | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jesu-salvator | XX | 'Jesu Salvator' és una obra musical composta per Ramon Victori i Arumí 'el vell Sala', l'any 1912. És tracta d'una missa en llatí, a dues veus i orquestra. Des de fa una trentena d'anys, es costum que en la Missa del Gall, la Nit de Nadal, a l'església parroquial de Sant Julià de Vilatorta, un grup format per una quinzena de membres de les Caramelles del Roser interpretin aquesta peça musical, amb acompanyament d'harmònium. Anteriorment, era interpretada en dies de gran festa per dos membres de la Orquestra de Sant Julià, acompanyats per sis instruments. Actualment també s'interpreta durant l'Ofici Solemne de la celebració de Sant Julià, patró del poble. | 08220-245 | Caramelles del Roser | Ramon Victori i Arumí: Va néixer l'any 1868, i era pagès i pinyonaire. Va exercir d'alcalde i de jutge de pau de Sant Julià de Vilatorta. Tot i no posseir una formació tècnica musical, la seva exquisida inspiració li va permetre ser autor i arranjador de diverses obres per a l'orquestra de Sant Julià, de moltes corrandes, i d'obres corals i religioses, i misses a dues i tres veus amb acompanyament d'orquestra. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 1912 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ramon Victori i Arumí 'el vell Sala'. | Es pot consultar la partitura a l'arxiu municipal de Sant Julià.Informació facilitada per Santi Riera, president de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | ||||||||||
| 62084 | Aplec de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-caramelles | CARRERA, A. [et al.] (1990). Les caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta, p. 131. | XX-XXI | El primer Concurs de Caramelles de Sant Julià de Vilatorta es va organitzar l'any 1977, i des de llavors, es celebra anualment el primer diumenge després de Pasqua. Actualment, el tradicional concurs ha canviat el seu antic format pel d'un Aplec Caramellaire, amb menys colles però amb una participació més activa. La celebració comença al matí, a la plaça de l'Ajuntament, amb la trobada de les colles i l'esmorzar, consistent en una xocolatada amb coca i vi dolç. Un cop acabat l'esmorzar es fa el tomb pels carrers del nucli antic. La colla amfitriona canta els Goigs del Roser i, en les places i cruïlles de carrers, una de les colles convidades canta una peça de caramelles. Després, a la plaça Major, es fa l'actuació de totes les colles, que interpreten quatre o cinc peces cadascuna. Al migdia, es celebra un dinar de germanor, seguit d'actuacions improvisades. Finalment es conclou amb el 'cant dels adéus'. L'Aplec de Caramelles de Sant Julià de Vilatorta s'ha convertit en un clàssic, que té per objectiu conservar i fomentar la cantada de Caramelles a molts pobles, i impulsar la creació de noves peces i estils. | 08220-246 | Sant Julià de Vilatorta | L'any 1977, l'ajuntament de Sant Julià de Vilatorta va organitzar el I Concurs de Caramelles, amb el impuls de Josep Verdaguer. Cada colla caramellaire participant era obsequiada amb un cabrit. | 41.9224500,2.3254800 | 444070 | 4641386 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62084-foto-08220-246-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||
| 62085 | Aplec de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-puig-lagulla | XX-XXI | L'Aplec de Puig-l'agulla es celebra anualment, al santuari, els dilluns de Pasqua. La trobada comença al matí, amb una missa cantada per una coral. Quan acaba l'ofici religiós, hi ha una audició de sardanes. A la tarda, hi ha una altra audició de sardanes, i un cop finalitzada, es fa el sorteig d'ous, cava i pernils, per a acabar la vetllada. | 08220-247 | Santuari de Puig-l'agulla | 41.8852400,2.3269200 | 444157 | 4637254 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62085-foto-08220-247-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||||
| 62086 | Aplec de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-ponc | ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial, p. 58-59. | XVIII-XXI | L'Aplec de Sant Ponç es celebra anualment el dia de la festivitat del sant, l'11 de maig, a la seva ermita. És conegut com l'aplec del Pa, perquè s'ofereix un panet a tots els assistents. Aquesta tradició te l'origen al segle XVIII, en la celebració de l'almoina del pa per fundació testamentària d'un hereu de Puigsec. A principis del segle XIX aquest costum es va abandonar però, es va reprendre, arrel de la mort per pesta d'un membre de la família de Puigsec, que va ser considerat com un càstig diví per haver deixat de fer l'ofrena del pa. | 08220-248 | Sant Ponç. Puigsec | La història de l'ermita de Sant Ponç va unida a la del mas Puigsec, i les primeres notícies de la capella corresponen a l'any 1.687, tot i que és possible que anteriorment existís un antic temple romànic. | 41.9226200,2.3368900 | 445016 | 4641397 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62086-foto-08220-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62086-foto-08220-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62086-foto-08220-248-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||
| 62087 | Caminada popular de les Guilleries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caminada-popular-de-les-guilleries | AJUNTAMENT DE SANT JULIÀ DE VILATORTA: www.santjuliavilatorta.cat | XX-XXI | L'ajuntament de Sant Julià de Vilatorta organitza anualment la caminada popular de les Guilleries, des de l'any 1983, amb la col·laboració de voluntaris. El seu recorregut, que es troba degudament senyalitzat, és d'uns 18 quilòmetres aproximadament, i s'inicia i finalitza al Parc de les Set Font, al matí. La caminada recorre diversos indrets emblemàtics del terme municipal i les seves rodalies, com el Pla de l'aviació, la Carena, la Font de la Riera, la Casilla de Romegats, el Coll de Portell o la Font del Ferro. Cada any es varia part de l'itinerari per tal de no repetir-lo de forma idèntica. | 08220-249 | Sant Julià de Vilatorta | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||||||
| 62088 | Plataners de la carretera BV-5202 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-bv-5202 | Conjunt format per més d'un centenar d'exemplars de plataners (Platanusxhispanica), situats a l'inici de la carretera BV-5202, que mena de Sant Julià i finalitza a Vilalleons. Tots els exemplars són de característiques similars, amb una alçada aproximada d'uns 10 m i uns 2 m de volta de canó. | 08220-250 | Carretera BV-5202 | 41.9176200,2.3166700 | 443335 | 4640855 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62088-foto-08220-250-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | ||||||||||||||
| 62089 | Alzina de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-vall | H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | L'alzina de la Vall està situada al costat de les restes de l'antiga masia de la Vall, que li dóna el nom, a prop del camí rural de Sant Julià de Vilatorta a Vilalleons. Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) de grans dimensions, amb un perímetre de tronc a un metre d'alçada de la base, de 4 metres aproximadament. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 13 metres aproximadament, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 11 metres. | 08220-251 | La Vall | 41.8976100,2.3245000 | 443967 | 4638629 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62089-foto-08220-251-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||||||
| 62090 | Fotografies de Sant Julià i Vilalleons a l'Arxiu Fotogràfic del CEC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-sant-julia-i-vilalleons-a-larxiu-fotografic-del-cec | <p>Centre Excursionista de Catalunya: www.cec.cat</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya comprèn diferents llegats de socis i no socis, recollits al llarg dels gairebé cents anys de la seva existència, i actualment disposa d'aproximadament 300.000 imatges. Es tracta d'un arxiu generalista, tot i que els aspectes vinculats amb la muntanya són majoritaris. En quant a la localització fotogràfica de les imatges, la major part corresponen a Catalunya tot i que també hi ha d'Europa, Amèrica i Àsia. Es conserven moltes tipologies de documents fotogràfics: uns col·lodions en vidre dels volts de l'any 1860, unes plaques 18x24 cm de gelatinobromur de plata de finals del segle XIX, uns nitrats dels segles XIX i XX, un gran nombre de plaques estereoscòpiques de formats habituals (6x13 i 4,5x10,7 cm), més d'un miler d'autocromes, i, pel que fa a positius en paper, albúmines, cianotips, i diversos procediments pigmentaris. L'arxiu disposa de 285 imatges de diferents indrets de Sant Julià i Vilalleons, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX.</p> | 08220-252 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís, 10. 08002 Barcelona. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||||||
| 62091 | Festa Major de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vilalleons | AJUNTAMENT DE SANT JULIÀ DE VILATORTA: www.santjuliavilatorta.cat | XX-XXI | El dia 15 d'agost, es celebra anualment la Festa Major de Vilalleons. És organitzada per un grup de veïns del poble i l'ajuntament de Sant Julià. L'ofici religiós, amb la missa cantada per una coral, dona sortida als actes que s'allarguen durant uns quatre dies. Es duen a terme diverses activitats lúdiques i festives com audicions de sardanes, cantades d'havaneres, concerts instrumentals, cinema a la fresca, concurs de botxes i animació infantil. | 08220-253 | Vilalleons | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62091-foto-08220-253-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | ||||||||||
| 62092 | Festa Major de Sant Julià de Vilatorta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-julia-de-vilatorta | AJUNTAMENT DE SANT JULIÀ DE VILATORTA: www.santjuliavilatorta.cat | XX-XXI | La festa major de Sant Julià de Vilatorta es celebra la segona quinzena de juliol, durant diversos dies. Entre els tradicionals actes es troben el pregó, les sardanes, el concurs d'allioli, el sopar popular, el correfoc, el gran ball de gala, la trobada de puntaires i els gegants, entre d'altres. Tanmateix, hi ha una gran proposta d'activitats com concerts, concurs de botxes, exposicions, cinema a la fresca, exhibicions, carrilet, atraccions inflables i festa d'escuma. | 08220-254 | Sant Julià de Vilatorta | Abans es celebrava el tercer diumenge de setembre i, molt antigament, el dia 9 de gener, festa de Sant Julià, patró de la Parròquia. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62092-foto-08220-254-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 | |||||||||
| 62093 | Aplec de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-roc | XX-XXI | L'Aplec de Sant Roc es celebra anualment el dia de la seva festivitat, el 16 d'agost, a la seva ermita, a l'Albereda. La trobada comença al matí, amb un ofici religiós, seguit d'un esmorzar popular. Es tracta d'una antiga festa que es va deixar de celebrar, però que fou recuperada l'any 1977 pels membres de la revista 'Relleu', juntament amb l'agrupació Sardanista. La festa començava amb la nit de les Bruixes, i s'organitzaven al llarg de tota una setmana, diversos actes populars als vespres. Fa diversos anys, la celebració va quedar reduïda a una missa i un esmorzar. | 08220-255 | Sant Roc. Carrer Martí i Pol, 2. | La capella de Sant Roc fou erigida l'any 1783, amb motiu d'una promesa feta per invocar Sant Roc contra una epidèmia de pesta. Anualment es celebra la festa de Sant Roc en honor al sant patró. | 41.9252900,2.3267400 | 444177 | 4641700 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62093-foto-08220-255-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fitxa redactada en base a informacions orals. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-21 06:47 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 91,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml