Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
62144 Caramelles nº 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-no-1 XX Les 'Caramelles nº 1' és una obra musical de Ramon Victori i Arumí 'el vell Sala', creada l'any 1902, segons la data que apareix a la partitura. Es tracta d'una peça típica del gènere, sobre un text del poeta Bori Fontestà. És una composició a tres veus, en un estil alegre i despreocupat d'arrel popular. 08220-306 Caramelles del Roser Ramon Victori i Arumí: Va néixer l'any 1868, i era pagès i pinyonaire. Va exercir d'alcalde i de jutge de pau de Sant Julià de Vilatorta. Tot i no posseir una formació tècnica musical, la seva exquisida inspiració li va permetre ser autor i arranjador de diverses obres per a l'orquestra de Sant Julià, de moltes corrandes, i compositor d'obres corals i religioses, i misses a dues i tres veus amb acompanyament d'orquestra. 41.9225700,2.3254700 444069 4641399 1902 08220 Sant Julià de Vilatorta Obert Bo Física Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Ramon Victori i Arumí 'el vell Sala'. Es pot consultar la partitura a l'arxiu municipal de Sant Julià.Informació facilitada per Santi Riera, president de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
62145 Rosa Vera https://patrimonicultural.diba.cat/element/rosa-vera XX 'Rosa Vera' és una peça musical de Manel Balasch i Suñé amb text del poeta Anton Carrera i Busquets, que fou creada l'any 1994 i estrenada l'any següent. Es tracta d'una composició escrita expressament per a les Caramelles del Roser de Sant Julià, basada en la tonada dels antics Goigs del Roser. L'harmonització a tres veus és obra de Santi Riera Subirachs. 08220-307 Caramelles del Roser 41.9225700,2.3254700 444069 4641399 1994 08220 Sant Julià de Vilatorta Obert Bo Física Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Manel Balasch i Suñé Es pot consultar la partitura a l'arxiu municipal de Sant Julià.Informació facilitada per Santi Riera, president de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
62146 Set Paraules d'Agonia https://patrimonicultural.diba.cat/element/set-paraules-dagonia XX 'Set paraules d'agonia' és una composició de Ramon Victori i Arumí 'el vell Sala', creada el 8 d'abril de l'any 1903, segons la data que apareix a la partitura. És una obra basada en el text de l'Evangeli, en les set frases de Crist a la creu. És una partitura a quatre veus d'home, de composició molt austera però altament dramàtica, en l'estil de les dues peces 'Jesu rex mitis' i 'Stabat Mater'. 08220-308 Caramelles del Roser Ramon Victori i Arumí: Va néixer l'any 1868, i era pagès i pinyonaire. Va exercir d'alcalde i de jutge de pau de Sant Julià de Vilatorta. Tot i no posseir una formació tècnica musical, la seva exquisida inspiració li va permetre ser autor i arranjador de diverses obres per a l'orquestra de Sant Julià, de moltes corrandes, i compositor d'obres corals i religioses, i misses a dues i tres veus amb acompanyament d'orquestra. 41.9225700,2.3254700 444069 4641399 1903 08220 Sant Julià de Vilatorta Obert Bo Física Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Ramon Victori i Arumí 'el vell Sala'. Es pot consultar la partitura a l'arxiu municipal de Sant Julià.Informació facilitada per Santi Riera, president de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
62147 Sóm Vilatortins https://patrimonicultural.diba.cat/element/som-vilatortins CARRERA, A. [et al.] (1990). Les caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Caramelles del Roser, p. 98-99. XX La sardana 'Sóm Vilatortins' és obra de Manuel Suñé i Cervián, amb lletra del seu fill Josep Suñé i Bonan. Fou estrenada per Pasqua de l'any 1947, per una colla de quaranta cantaires dirigida pel mateix autor. Aquesta composició és va fer molt popular a Sant Julià, i s'ha convertit en el seu símbol musical. 08220-309 Caramelles del Roser 41.9225700,2.3254700 444069 4641399 1947 08220 Sant Julià de Vilatorta Obert Bo Física Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Manuel Suñé i Cervián Es pot consultar la partitura a l'arxiu municipal de Sant Julià. 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
62148 Quatre-cents anys https://patrimonicultural.diba.cat/element/quatre-cents-anys XX La sardana 'Quatre-cents anys' és obra de Manuel Rodríguez i Suñé, amb lletra de Núria Dalmases i Lizandra, escrita expressament per a celebrar els 400 anys de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Fou creada l'any 1989 i estrenada durant els actes d'aquesta celebració, a l'abril de l'any 1990. 08220-310 Caramelles del Roser 41.9225700,2.3254700 444069 4641399 1990 08220 Sant Julià de Vilatorta Obert Bo Física Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Manuel Rodríguez i Suñé. Es pot consultar la partitura a l'arxiu municipal de Sant Julià.Informació facilitada per Santi Riera, president de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
62149 Peces de Manel Balasch i Suñé https://patrimonicultural.diba.cat/element/peces-de-manel-balasch-i-sune CARRERA, A. [et al.] (1990). Les caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Caramelles del Roser, p.104. XX Manuel Balasch i Suñé va néixer a Sant Julià de Vilatorta el 28 de setembre de 1916. Va ser carnisser i cansalader, ofici que va combinar amb la seva afecció a la música. Va estudiar violí amb Josep Junoy, director de l'orquestra Renaixença, i piano amb el mestre Ramírez de Vic. Va ser instrumentista de violí, piano, flabiol i tamborí, i va actuar a la orquestra de Vilatorta i a les cobles Catalònia i Genisenca. Va ser director de les Caramelles del Roser. És autor d'un extens repertori de sardanes, valsos, havaneres i caramelles. En destaquen: 'Nit de Pasqua' (1981, havanera), 'Nostra Dansa' (sardana), 'Gentil Adriana' (sardana), 'Adéu-siau' (vals), 'Ja és arribada' (vals), 'L'ocellada' (sardana), 'Vals-corrandes', 'Rosa Vera' (sardana, 1994), 'Avís de primavera' (havanera, 1997), 'Cançó d'abril' (sardana, 1998), 'Pasqua 2000' (havanera, 1999), 'Bordó Florit' (vals, 2000), 'Estrella' (sardana, 2001), 'Afanys de confraria' (sadana, 2002), 'Records de Sant Julià' (sardana, 2008). 08220-311 Caramelles del Roser 41.9225700,2.3254700 444069 4641399 08220 Sant Julià de Vilatorta Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
62150 Peces de Manuel Rodríguez i Suñé https://patrimonicultural.diba.cat/element/peces-de-manuel-rodriguez-i-sune CARRERA, A. [et al.] (1990). Les caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Caramelles del Roser, p. 105. XX Manuel Rodríguez i Suñé (1924-1990) va estudiar solfeig i teoria al Conservatori del Liceu de Barcelona, i va completar la seva formació amb els mestres M. Ramírez, M. Palanca, E. Roncal i Moreno Volpini. Va ser director i instrumentista de diferents agrupacions musicals, com les cobles Creació de la Seu d'Urgell, Angelets de Sant Hipòlit de Voltregà, Els Font de Manlleu, i la Catalònia de Granollers. Tanmateix va ser instrumentista d'acordió, i en va rebre diverses distincions. En el camp compositiu va treballar diferents gèneres, especialment els relacionats amb la dansa i els balls de festa. És autor d'un extens repertori, entre el que destaquen les peces compostes per als caramellaires de Sant Julià 'Dolçament' (sardana), 'Vals de Caramelles' (vals), 'Cecília' (sardana), 'Terra endins' i 'Quatre-cents anys'(1989, sardana). 08220-312 Caramelles del Roser 41.9225700,2.3254700 444069 4641399 08220 Sant Julià de Vilatorta Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
62151 Peces de caramelles d'autors locals https://patrimonicultural.diba.cat/element/peces-de-caramelles-dautors-locals CARRERA, A. [et al.] (1990). Les caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Caramelles del Roser, p.82. XX-XXI Per la diada de Pasqua Florida, a més del cant dels goigs del Roser, es canta cada any una nova composició, obra d'autors locals, creada expressament per a la ocasió. Es tracta de sardanes, valsos o havaneres, a dues o tres veus, que són interpretades per la comitiva caramellaire, a les places i a les cruïlles dels carrers. Les peces són: - 'Ha arribat la Pasqua' (1902) , música de Ramon Victori i lletra de Bori Fontestà. - 'Som Vilatortins' (1947): sardana, música de Manuel Suñé Cervian i lletra de J. Suñé Bonan. - 'La lluna brilla hermosa': música de Manuel Suñé Cervian i lletra de J.Suñé Bonan. - 'Esclats de primavera'. - 'Records de Sant Julià': sardana, música de Manel Balasch Suñé i lletra de M. Balsch/J Boixeda. - 'Dolçament': sardana, música de Manel Rodriguez Suñé i lletra de J. Boixeda Tohar. - 'Vals de caramelles': vals, música de Manel Rodriguez Suñé i lletra de J. Boixeda Tohar. - 'Nit de Pasqua' (1981): havanera, música i lletra de Manel Balasch Suñé. - 'Nostra Dansa': sardana, música i lletra de Manel Balasch Suñé. - 'Gentil Adriana': sardana, música i lletra de Manel Balasch Suñé. - 'Cecília': Sardana, música i lletra de Manel Rodriguez Suñé. - 'Adéu-siau': vals, música i lletra de Manel Balasch Suñé. - 'Ja és arribada': vals, música i lletra de Manel Balasch Suñé. -' L'ocellada': sardana, música i lletra de Manel Balasch Suñé. - 'Terra endins': havanera, música Manel Rodriguez Suñé i lletra d'Anton Carrera Busquets. - 'Himne dels caramellaires' (1989): música de Santi Riera Subirachs i lletra d'Anton Carrera Busquets. - 'Quatre-cents anys' (1989): sardana, música de Manel Rodriguez Suñé i lletra de Núria Dalnases. - 'Vals-corrandes': música i lletra de Manel Balasch Suñé. - 'La lluna brilla hermosa' (1992): vals, música i lletra de Manuel Suñé Cervian. - 'Esclats de primavera' (1993) - 'Rosa Vera' (1994): sardana, música de Manel Balasch Suñé i lletra d'Anton Carrera. - 'Som vilatortins' (1947): sardana, música de Manuel Suñé Cervian i lletra de J.Suñé Bonan. - 'Recordant' (1995): sardana-vals, música i lletra de Manel Balasch Suñé. - 'Cançó del bell indret' (1996): música de Carles Cases i lletra d'Anton Carrera. - 'Avís de primavera' (1997): havanera, música de Manel Balasch Suñé i lletra d'Anton Carrera. -' Cançó d'abri' (1998): sardana, música de Manel Balasch Suñé i lletra d'Anton Carrera. - 'Pasqua 2000' (1999): havanera, música de Manel Balasch Suñé i lletra d'Anton Carrera. - 'Bordó florit' (2000): vals, música de Manel Balasch Suñé i lletra d'Anton Carrera. - 'Estrella' (2001): sardana, música de Manel Balasch Suñé i lletra d'Anton Carrera. - 'Afanys de confraria' (2002): sardana, música de Manel Balasch Suñé i lletra d'Anton Carrera. - 'La font Noguera' (2003): música de Santi Riera Subirachs. Textos populars. - 'Postals vilatortines' (2004): música de Santi Riera Subirachs i lletra d'Anton Carrera. -' Camí de la carena' (2003): sardana, música d'Oriol Tafanell Silvestre i lletra d'Oriol T. i A.Carrera. -' Narinant' (2006): corrandes, música de Santi Riera Subirachs. Textos tradicionals. - 'Cant de comiat' (1996): música de Carles Cases i lletra d'Anton Carrera. - 'Coll de portell' (2008): sardana, música de Santi Riera Subirachs i lletra d'Anton Carrera. -' Records de St. Julià' (1978):sardana, música de Manel Balasch Suñé i lletra de M.Balasch/J.Boixeda. - 'Gratitud' (2008): música i lletra d'Oriol Tafanell Silvestre. - 'La Font de la Riera' (2009): música de Santi Riera Subirachs i lletra d'Anton Carrera. - 'Som caramellaires' (2010): havanera, música de David Rodríguez Vila i música de F. Xavier Pona. -' Cançó del terrissaire' (2011): música de Santi Riera Subirachs i lletra d'Anton Carrera. - 'La lluna es bressa' (2011): música de David Rodriguez Vila i lletra de Xavier Pona. -' El castell' (2012): sardana, música de Santi Riera Subirachs i lletra d'Anton Carrera. 08220-313 Caramelles del Roser 41.9225700,2.3254700 444069 4641399 08220 Sant Julià de Vilatorta Obert Bo Física Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Informació facilitada per Santi Riera, president de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
62152 Himne dels Caramellaires https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-dels-caramellaires XX L'Himne dels Caramellaires', és una obra de Santi Riera amb lletra d'Anton Carrera. És una composició per a tres veus i orquestra, estrenada a l'abril de l'any 1990, en la festa de celebració del IV Centenari de les Caramelles del Roser. 08220-314 Caramelles del Roser 41.9225700,2.3254700 444069 4641399 08220 Sant Julià de Vilatorta Obert Bo Física Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Santi Riera Subirachs i Anton Carrera i Busquets Es pot consultar la partitura a l'arxiu municipal de Sant Julià.Informació facilitada per Santi Riera, president de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
62153 Butlla fundacional de la Confraria del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/butlla-fundacional-de-la-confraria-del-roser CARRERA, A. [et al.] (1990). Les caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Caramelles del Roser, p.66-77. XVI La Butlla fundacional de la Confraria del Roser de Sant Julià de Vilatorta és un document en pergamí, que fou retrobat per Lluís Vilalta a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, a finals dels anys 80 del segle passat. Aquesta butlla, datada 'el dia XXIII del mes d'abril de l'any del Senyor MDXCII (23-3-1592)', confirma documentalment els més de 420 anys d'existència de les Caramelles del Roser i, probablement, ratifica una pràctica ja existent amb anterioritat. Es conserva a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (Arxiu parroquial de Sant Julià de Vilatorta, P/I, Roser 1731-1881). 08220-315 Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic 41.9225700,2.3254700 444069 4641399 1592 08220 Sant Julià de Vilatorta Obert Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
62154 Goigs de Sant Julià https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-julia XIX-XX Els goigs en alabança de Sant Julià màrtir, patró de la parròquia de Sant Julià de Vilatorta, es canten el dia de la seva festivitat, el 9 de gener. El text és antic, probablement del segle XVII o XVIII. La música fou composta per Mn. Ramon Vidal i Pietx l'any 1948. Comencen així: 'Palma de màrtir porteu, / corona de confessor / Sant Julià advocat nostre / sigueu nostre protector.(..)'. 08220-316 Església parroquial de Sant Julià de Vilatorta L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. 41.9221900,2.3245500 443993 4641358 08220 Sant Julià de Vilatorta Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62154-foto-08220-316-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
62155 Goigs del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-roser-0 CARRERA, A. [et al.] (1990). Les caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Caramelles del Roser, p.55-62. XVI Els Goigs del Roser daten de la primera meitat del segle XV i són atribuïts a Sant Vicenç Ferrer. El manuscrit més antic amb el text d'aquests goigs és del segle XV i es conserva a la biblioteca de Catalunya (ms. 854, folis 110 i 111). Van ser molt populars arreu dels Països Catalans i se' conserven moltes edicions impreses a partir del segle XVI. Els Goigs del Roser són l'origen de les caramelles i, juntament amb les corrandes, eren el repertori bàsic dels caramellaires fins a finals del segle XIX. Sant Julià de Vilatorta és l'únic poble de Catalunya que n'ha conservat la pràctica. Els Goigs del Roser que canten els caramellaires de Sant Julià el matí de Pasqua Florida, transmesos per tradició oral des de la fundació de la confraria l'any 1590, coincideixen literalment amb el text del manuscrit esmentat; la música però és pròpia i exclusiva de Sant Julià. Es canten alternant entre dos grups de caramellaires i un conjunt instrumental que hi fa la resposta, com es descriu en la fitxa núm. 268. El text dels Goigs del Roser és el següent: Vostres Goigs amb gran plaer cantarem, Verge Maria; puix la vostra Senyoria és la Verge del Roser. Déu plantà dins Vos, Senyora, el Roser molt excel·lent, quan us féu mereixedora de concebre'l purament. Del sant ventre produïda la planta del Roser verd fou dels Àngels circuïda i servida amb gran concert. Quan els Reis devots sentiren del Roser la gran olor, amb l'estrella ensems partiren per adorar el Senyor. Gran delit us presentava vostre Fill ressuscitat amb cinc roses que portava en les mans, peus i costat. Reparada la gran erra d'Adam, per mort cruel, trasplantat fou de la terra el Roser dalt en el cel. No fou de menor estima El goig de l'Esperit Sant, quan vingué de l'alta cima en el vostre Col·legi Sant. Vostra vida ja acabada, el major dels goigs sentí's quan a Déu sou presentada triomfant al Paradís. Puix mostreu vostre poder fent miracles cada dia; preserveu, Verge Maria, els confrares del Roser. Manà vostra Senyoria als Frares Predicadors, que de vostra Confraria fossin instituïdors. Supliquem Rosa agraciada què voleu Mercè de Déu dignament intitulada Verge i Mare del Roser. 08220-317 Caramelles del Roser L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. 41.9225700,2.3254700 444069 4641399 08220 Sant Julià de Vilatorta Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62155-foto-08220-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62155-foto-08220-317-2.jpg Física Popular|Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Santi Riera i Subirachs 119|94 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
62156 Col·lecció de terrissa de Josep Masó https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-terrissa-de-josep-maso Catàleg de la Col·lecció de peces de terrissa de Josep Masó i Capelleras (dossier) XX Col·lecció de 333 peces de terrissa obrades pels terrissers de Sant Julià de Vilatorta per a usos diversos: cuina, emmagatzematge, corral, construcció, figures de pessebre.... Inclou atuells per a la cuina, per a la taula, per al rebost, per al corral.... per a contenir vi, per a dur l'aigua, per anar al foc, per l'higiene... El fons inclou documentació amb fotografies i dades dels terrissers. Existeix un inventari del fons, amb números de referència. D'entre les formes representades, hi ha tupins, càntirs (reduïts o negres i oxidats), gibrells, torratxes, olles, matoneres, espalmatòries, escorre-coberts, posa-fregalls, soperes, gerres, embuts, abeuradores, menjadores, escorredores, fogonets i fogones, cassoletes, estalvis, tarros d'infornar, bols, plats, joc de té, cullerots, orinals, i altres atuells, a més de figures de pessebre, de fireta, teules, rajoles, cairons, baixants de canal, peus de columna, i peces commemoratives d'esdeveniments locals El fons va ser compilat per Josep Massó i Capelleres durant molts anys i adquirida per l'ajuntament el febrer de l'any 2015. El fons es troba dipositat en un magatzem municipal, al carrer Indústria. Una mostra representativa es troba exposada en una vitrina, des de 2015, a l'ajuntament, composta per 24 peces. La cartel·la que acompanya la mostra diu' Mostra de peces de terrissa popular vilatortina' i afegeix que la majoria de peces provenen de la col·lecció Massó. 08220-318 Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Plaça del Marquès de la Quadra, 1 i c/ Indústria Sant Julià de Vilatorta va ser coneguda per la seva important indústria dels terrissaires, la seva principal activitat des del segle XVI. Va donar identitat al poble fins el punt que va ser conegut com a 'Sant Julià de les Olles', i els vilatortins, com a 'tupinots' (clara referència a l'atuell més popular obrat pels terrissers). Hores d'ara Sant Julià de Vilatorta ja no compta amb cap obrador. L'últim terrisser fou Joan Capdevila i Boixassa, el Joan de ca La Llebre. 41.9225700,2.3254700 444069 4641399 08220 Sant Julià de Vilatorta Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62156-foto-08220-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62156-foto-08220-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62156-foto-08220-318-3.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Lluís Vilalta A la fitxa de 2014 redactada per LL. Vilalta hi constava el següent: la col·lecció de terrissa de Josep Masó està formada per més de 120 peces de terrissa autòctones de Sant Julià de Vilatorta, obrades pels terrissers vilatortins: Joan Capdevila, Ricard Folgarolas, Tomàs Soler -Tomàs de plaça-, Joan Folgarolas -Xec-, Josep Folgarolas, Isidre Carrera, Josep Boixeda -Bufó-.La relació de peces és:-18 tupins (de diverses mides: ull de bou, ollic, de fàbrica, de plat, petricó, presa)-1 tupí amb broc-2 fogonets dels tres merlets-5 fogones-21 càntirs (de diverses mides: de tronc, bover, fireta, petit, de carboner)-1 estalvis-6 gibrells (de diverses mides)-1 sopera-3 escorredores-5 olles (de diverses mides i models)-2 'don pedro' (de diverses mides)-9 orinals (de diverses mides i models)-1 guardiola gran-5 matoneres-11 menjadores i abeuradores de bestiar (de diverses mides i models)-2 'tarros d'enfornar'-5 cassoles (de diverses mides)-7 gerros (de diverses mides i models)-2 canelobres-5 torratxes (de diverses mides i models)-1 esocorre-coberts-4 plats (de diverses mides i models)-teules diverses -baixants de canaleres i colzes-1 joc de cafè-cuinetes-diverses figures de pessebre-records commemoratius d'actes i activitats diverses-2 cantirets commemoratius de la inauguració de les Set Fonts -1930 i 1933. 119|98 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
62157 Can Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-2 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). XX Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, i dos pisos. La coberta és a quatre vessants, amb teula ceràmica aràbiga. Les façanes són de totxo lligat amb ciment, arrebossades i pintades de color clar. Les finestres es disposen regularment a la façana. Les de la planta baixa són d'arc de mig punt, així com les del pis més alt, i les de la planta pis són rectangulars. A la façana principal, hi ha un portal d'arc de mig punt, que roman protegit per un porxo, que alhora fa de terrassa del pis superior. 08220-319 Avinguda de Vic, 11. 41.9260600,2.3163400 443315 4641793 08220 Sant Julià de Vilatorta Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62157-foto-08220-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62157-foto-08220-319-2.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 106|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
62161 Forn de terrissa d'en Tomàs de plaça https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-terrissa-den-tomas-de-placa XIX-XX Es tracta del forn del terrisser Tomàs Soler Bosch (1844-1920), en 'Tomàs de plaça'. És un forn de llenya, de planta circular, amb les cambres de combustió i de cocció superposades, i amb volta superior en forma de cúpula. L'estructura està construïda amb totxo massís, lligat amb morter fet d'argila i sorra. A la cambra inferior, o fogaina, s'hi accedeix per un curt corredor que dóna a la boca del forn. A la fogaina s'hi troba l'olla excavada, i al seu voltant el pedrís, una bancada circular elevada gairebé un metre al voltant de la cavitat central. El garbell, que és la volta que separa el forn de baix de la cambra superior, és travessat per diversos espiralls. Al mujol, la part superior del garbell, s'hi apilaven les peces a coure. La cúpula que cobreix aquesta cambra està travessada també per espiralls, i tanca en un orifici central de sortida lliure, sense fumera, l'ulla. Gràcies a la família Llagostera-Serra, aquest forn s'ha recuperat parcialment. 08220-323 Plaça Major, núm. 6. 08504. Sant Julià de Vilatorta 41.9218600,2.3252500 444050 4641321 08220 Sant Julià de Vilatorta Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62161-foto-08220-323-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
62162 Mur de pedra seca de Puigsec https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-de-puigsec Hi ha diversos trams del mur en estat ruïnós. Es tracta d'un mur de pedra seca, de grans dimensions, que tanca els horts de l'antic can Joanic (a l'est de Puigsec). És una construcció cega construïda a partir de pedres de mida mitjana d'origen local, més o menys treballades, i disposades formant filades relativament regulars. Per la banda de tramuntana i seguint paral·lel el mur de pedra seca, a uns 3 m del mateix, hi ha disposades en línia grans pedres, de les que actualment no es disposa informació sobre la seva funcionalitat. 08220-324 La Rompuda de Puigsec 41.9217600,2.3409400 445351 4641299 08220 Sant Julià de Vilatorta Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62162-foto-08220-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62162-foto-08220-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62162-foto-08220-324-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
62163 Fita de terme dels Assensaments https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-dels-assensaments XIX-XX Com totes les fites, en peril de furt Al paratge anomenat 'els Assensaments' es conserva una fita de terme, de pedra, de forma paral·lelepípede, que assenyalava la partió entre els termes municipals de Santa Eugènia, Sant Julià de Vilatorta (de fet, Vilalleons) i Taradell. S'hi observa una data inscrita, l'any 1843 08220-325 Els Assensaments. Partió entre els termes de Santa Eugènia de Berga, S Julià de Vilatorta i Taradell Vilalleons es va segregar de Santa Eugènia en un moment determinat de la primera meitat del segle XIX, probablement a l'any 1840 (tot i que en alguns documents consta que va ser al 1820). Aquesta fita marca els límits de l'antic terme de Vilalleons i demostra que al 1843 la segregació de Vilalleons respecte Santa Eugènia era un fet. 41.8980600,2.3019000 442093 4638694 08220 Sant Julià de Vilatorta Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 F. Xavier Menéndez. Ampliació OPC 2015 Agraïm la informació i la fotografia facilitada per Marc Bigas 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
62164 Torre de telègraf de Montagut https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-telegraf-de-montagut Bigas, Marc. 'La telegrafia òptica a Sant Julià de Vilatorta'. Vilatorta. Revista de Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons. Num. 43. 2015. pp 21-24 LEN I CURRIUS, LLUÍS; PERARNAU I LLORENS, JAUME La telegrafia òptica a Catalunya. Patrimoni Industrial. Temes, 1. 2004 p. 121 (num. 106) XIX Només restes de la base i el fossat Restes molt escadusseres de murs i fonamentacions d'una torre de telegrafia òptica (i dels murs exteriors del fossat que l'encerclava) que coronava el cim de Montagut. La torre està quasi desapareguda. Es poden veure unes poques fileres del que devia ser el primer pis i que permet apreciar les mesures de l'antiga torre, que ara fan la funció de base de la creu de Montagut (fitxa 217). Es pot seguir també el perímetre del fossat, d'uns 12 m. de costat, on es poden veure alguns carreus. Moltes de les torres militars eren construccions de nova planta que repetien el mateix model constructiu, i així devia ser la de Montagut. La planta era lleugerament rectangular (6 x 5'85 m), i l'edifici tenia dos pisos i un terrat. Cada planta sobrepassava els 3 metres, i presentava 3 o 4 espitlleres a cada façana. Al voltant hi solia haver un fossat defensiu amb les parets revestides de pedra amb morter. 08220-326 Puig-l'agulla La telegrafia òptica és un sistema de comunicació consistent en la transmissió a distància de senyals codificats, creat a finals del segle XVIII a França i desenvolupat a Espanya principalment pels militars a mitjans del segle XIX per fer front la insurrecció carlina. A Catalunya es construí una xarxa de 800 km i 80 torres, que van funcionar de 1849 a 1862. Al 1862 un decret liquidà al sistema, degut a les imperfeccions del sistema (la meteorologia, la nit,...) i la introducció de la telegrafia elèctrica. La torre de Montagut formava part d'aquesta xarxa, impulsada pel govern liberal, per controlar el moviment dels escamots carlins de la zona. Fou construïda durant la segona carlinada o Guerra dels Matiners (1846-49) i pertanyia a la línia de telegrafia òptica de Vic a Hostalric, que creuava les Guilleries i el Montseny. Vic era un punt neuràlgic de la xarxa. De Vic partien línies cap a Manresa, cap a Barcelona i cap a Olot, a més de la citada fins el castell d'Hostalric. La torre de Montagut es comunicava amb la de Vic (instal·lada al cim del campanar de l'església de la Pietat), situada a 7.800 m. de distància en línia recte, i amb la de Vilarmau (Viladrau), a 9.600 m., també en estat de ruïna. Fins a Hostalric encara hi havia una altra torre, a Riells i Viabrea o al Castell de Montsoriu. La línia de Vic a Hostalric va ser de les darreres en ser construïdes (1850), de forma ràpida i precària. 41.8830000,2.3279600 444241 4637004 1850 08220 Sant Julià de Vilatorta Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62164-foto-08220-326-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 F. Xavier Menéndez. Ampliació OPC 2015 Sobre les esmentades restes s'alça la creu de Montagut (Fitxa 217)Sembla que en el lloc hi podria haver hagut un altra torre de guaita més antiga. 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
62165 Forn de teules del camí de can Tramuntana https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-del-cami-de-can-tramuntana XIX-XX Restaurat 2015 Petit forn terrisser de la que es conserva la cambra de foc. La seva façana es visible en el marge occidental del Camí de can Tramuntana, a uns 250 metres del casc urbà. Consisteix en un mur de pedra de maçoneria irregular amb morter, amb una petita obertura (per la llenya) arran de sol protegida per la part superior com a llinda per un gran carreu rectangular de pedra sorrenca de gran qualitat. Al damunt s'adivina el que seria la cambra de cocció, de la que queden poques restes. 08220-327 Nord del terme, al sector de can Tramuntana 41.9282900,2.3277100 444260 4642033 08220 Sant Julià de Vilatorta Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62165-foto-08220-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62165-foto-08220-327-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 F. Xavier Menéndez. Ampliació OPC 2015 Aquest forn va ser descobert a l'ampliar el camí l'any 2014, en el marge de muntanya, i practicat dins d'aquest, oposat al camps de conreu. L'ajuntament va procedir a la seva recuperació i restauració l'estiu de 2015, mitjançant un camp de treball amb joves voluntaris. L'obra es va limitar a netejar l'entorn i a consolidar amb ciment el mur de la façana de la cambra de foc, que es suposa sencera. No es va excavar al voltant de l'element, més enllà de la neteja. Per les restes de teules corbes que proliferen a l'entorn, cal pensar que es tracta d'un forn de material constructiu i especialment de teules. 119 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
62166 Forn de pinyes de Cànoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pinyes-de-canoves XX Forn de pinyes que es troba integrat dins de l'estructura d'un edifici agropecuari, cobert o pallissa, situat en un sector de construccions productives situades a l'entrada del gran casal de Cànoves (Fitxa 20). Davant de l'edifici i del forn es situa l'era. El forn es troba al costat esquerra de la façana de l'edifici, en un annex adossat. L'edifici al qual s'annexa el forn presenta una coberta a doble vessant i la façana esta dominada per una gran porta amb fulles de fusta que ocupa la major part de la façana. La porta presenta brancals de pedra i arc rebaixat amb dovelles. El parament de l'edifici està caracteritzat per pedra petita i morter. El forn presenta una obertura central caracteritzada per quatre carreus de bona qualitat: dos fan de brancal, un per costat, i una altra de llinda. La pedra inferior és una llosa que sobresurt i fa d'ampit. El parament és diferent al de l'edifici on s'annexa: està construït amb maçoneria irregular però amb pedres més grans i de millor qualitat. L'interior mostra una espaiosa càmera de cocció, ampla però baixa (de poca alçada), coberta per una volta feta amb maons, bastant plana, molt ben obrada. La coberta del forn és de teules, d'un sol vessant, descendent de dreta (des de l'edifici) a esquerra. Presenta una xemeneia alta i prima. A la part del darrera del forn hi ha un altre edifici annex per a finalitats agropecuàries. 08220-328 Cànoves 41.9124100,2.3287300 444331 4640269 08220 Sant Julià de Vilatorta Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62166-foto-08220-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62166-foto-08220-328-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 F. Xavier Menéndez. Ampliació OPC 2015 Per paral·lels amb altres forns semblants, considerem que el forn servia per calentar les pinyes per separar-ne els pinyons, activitat documentada a la zona. 119 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
94353 Molera d'Ausiò o 'Les Baumes' https://patrimonicultural.diba.cat/element/molera-dausio-o-les-baumes <p>- PUIGFERRAT I OLIVA, C. (2017). Les pedreres de Folgueroles i rodalia (Osona). En Les pedreres medievals a la Corona d’Aragó (p. 273-297). Institut d’Estudis Catalans - Amics de l’Art Romànic.</p> <p>- ROMA CASANOVAS, Francesc (2022) 'La molera d'Ausió, la raó oculta de 'les Baumes'. a la Revista Vilatorta, núm. 93, any XXXI, IV època, pp. 34-37.</p> <p>- ROMA I CASANOVAS, Francesc (2019). Els molins hidràulics: moldre, batanar, esmolar, fer pólvora (Primera ed). Cossetània Edicions.</p> XIV-XV <p>Una molera és un tipus de pedrera de la qual s’extreuen peces que permeten l’elaboració de rodes de molí o bé directament aquestes moles.</p> <p>El front de pedrera que actualment es coneix s’estén durant uns 200 m en forma de trinxera, amb un mur a la banda sud i les restes de les pedres treballades al nord. En diversos punts, la base de la paret apareix retallada amb cops d’escoda, ben visibles, donant lloc a motllos arrodonits. Cap a l’extrem occidental, hi<br /> ha la zona més visible, aquest cop a l’aire lliure. Les mides de les moles que s’hi troben i els seus negatius suggereixen, per la seva forma i dimensions, una cronologia medieval. També hi ha força evidències d'un tipus d'explotació subterrània de la pedrera.</p> <p>Sembla que bona part de l’explotació s’hauria fet de manera subterrània, tot i que també podria ser que<br /> la morfologia actual del lloc derivés d’un gran procés d’enderrocament.</p> 08220-329 L’accés es va fer des del coll de Romegats baixant en direcció a la font de la Teula per després pujar bosc a través en direcció al bosc de Cànoves. <p>Sant Julià de Vilatorta va ser, segurament un lloc rellevant en l'elaboració de moles durant l'edat mitjana. Així ho demostra el document de 1337 de l'Arxiu Municipal de Moià en què es menciona a un moler de Sant Julià per prometia fer arribar una mola extreta del molar de <em>Encio </em>a la parròquia de Marfà.</p> <p>El molar d’Ausió o d’Enció havia estat documentat per Carles Puigferrat a partir de 1362 i gràcies a aquest autor sabem que la molera pertanyia de manera indivisa als senyors d’Alta- riba i de Centelles (Puigferrat i Oliva, 2004, 2017).</p> <p>Tot fa pensar que la molera hauria estat abandonada al segle XV, mentre se n'explotaven altres a la rodalia, i el lloc s'ha conservat força intacte des de llavors.</p> 41.9135800,2.3433900 445547 4640390 08220 Sant Julià de Vilatorta Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/94353-3292-molera-dausio.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-06-20 00:00:00 Ana Requejo Alonso Aquesta pedrera es trobava en un emplaçament desconegut, però gràcies als treballs de Carles Puigferrat la va poder retrobar i estudiar in situ l'historiador Francesc Roma Casanovas l’any 2018. 85 1754 1.4 2484 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
94661 Font dels Teulers https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-teulers <p>- PONA, Xavier (2022). 'La Font dels Teulers', a <em>Vilatorta</em>, n.94, any XXXI, IV època, pp. 58-59.</p> Envoltat de vegetació <p>La font rau aixopluc d’una borda encastada a la margenada del bosc. </p> <p>Amb un sostre format per una volta recoberta de rajols, preserva una espluga on l’aigua traspua de la roca calcària per generar formes d’estalactites i pilars de tosca.</p> 08220-330 41.9204545,2.3449199 445680 4641151 08220 Sant Julià de Vilatorta Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/94661-captura.png Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social Inexistent 2023-07-14 00:00:00 Ana Requejo Alonso Un travesser de fusta clavat damunt el llindar indica el nom 'Font dels Teulers'. Probablement deu aquet nom a la seva proximitat amb un antic forn de teules. 119 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:42
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc