Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
98514 Penya del Moro https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-moro-0 <p><span><span><span><span><span><span><span>BALIL ILLANA, Alberto (1955-1956). 'Una nueva estación prerromana en el Llano de Barcelona. El poblado layetano de La Penya del Moro en San Justo Desvern'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Ampurias</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm. XVII-XVIII, p. 266-268.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BALLBÉ MALLOL, Xavier i altres (1986). 'Distribución del espacio en el poblado ibérico de la Penya del Moro de Sant Just Desvern (Baix Llobregat)'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Arqueología Espacial</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm. 9, p. 303-320.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BALLBÉ MALLOL, Xavier i altres. (1989). 'Les darreres excavacions al poblat ibèric de la Penya del Moro'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Miscel.lània d’Estudis Santjustencs</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm. I, p. 61-68.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BARBERÀ FARRÀS, Josep (1981). '<em>El Poblat ibèric de la Penya del Moro de Sant Just Desvern (Barcelonès). Memòria de l'excavació de l'any 1981'. </em></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>, memòria núm. </span></span></span></span></span></span></span></span>4011.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BARBERÀ FARRÀS, Josep<span> (1982). 'La Penya del </span><span>Moro de Sant Just Desvern (Barcelonès)'. </span></span><em><span>Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. </span></em><span><span>Barcelona. p. 181-182.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BARBERÀ FARRÀS, Josep<span> </span><span>(1983). 'La Penya del Moro o turó Alt d’en Solanes, Sant Just Desvern'. </span></span><em><span>L’arqueologia i la nostra història. </span></em><span><span>Barcelona. p. 41-42.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BARBERÀ FARRÀS, Josep<span> </span><span>(1987). 'Las ceramicas grises de la Penya del Moro de Sant Just Desvern (Barcelonès)'. </span></span><em><span>Ceràmiques gregues i hel.lenístiques de la Península Ibèrica</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Monografies Emporitanes VII. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BARBERÀ FARRÀS, Josep<span> (1989). 'El poblat ibèric de la Penya del Moro de Sant Just Desvern'. </span></span><em><span>Tribuna d'Arqueologia</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> <em>1988-1989. </em>p 7-13.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BARBERÀ FARRÀS, Josep (1990). <em>El poblat ibèric de la Penya del Moro - Sector U, Sant Just Desvern (Barcelona)</em>. </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>, memòria núm. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span>1106.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BARBERÀ FARRÀS, Josep<span> (1986-1989). 'La vaixella fina d’importació al poblat ibèric de la Penya del Moro de Sant Just Desvern (Barcelonès)'. </span></span><em><span>Empúries</span></em><span><span>, núm. 48-50, p. 86-93 .</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BARBERÀ FARRÀS, Josep; FOLCH SOLER, Joaquim; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier (1986). <em>Memòria de les excavacions al poblat ibèric de la Penya del Moro: sector L (Sant Just Desvern, Baix Llobregat). </em></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>, memòria núm. </span></span></span></span></span></span></span>387.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BARBERÀ FARRÀS, Josep; MATA ENRICH, Elvira<span> (1978). 'La Penya del Moro de Sant Just Desvern (Barcelona). Resum de les campanyes 1972-1976'. </span></span><em><span>Informació Arqueològica</span></em><span><span>, núm. 27-28, p. 56-61.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BARBERÀ FARRÀS, Josep; MATA ENRICH, Elvira (1981-1983). <em>Memòria. El poblat ibèric de la Penya del Moro (Sant Just Desvern, Barcelonès). </em></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>, memòria núm. </span></span></span></span></span></span></span></span>385.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BARBERÀ FARRÀS, Josep; MIRÓ ALAIX, Teresa; MIRÓ ALAIX, Carme (1984). <em>Memòria de l'excavació al poblat ibèric de la Penya del Moro (Sant Just Desvern, Barcelonès). </em></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>, memòria núm. </span></span></span></span></span></span></span></span>386.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BARBERÀ FARRÀS, Josep; MIRÓ ALAIX, Carme; MOLIST CAPELLA, Núria (1987). <em>Memòria de les excavacions al poblat ibèric de la Penya del Moro: sector S (Sant Just Desvern, Baix Llobregat). </em></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>, memòria núm.</span></span></span></span></span></span></span></span> 388.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BARBERÀ FARRÀS, Josep; MORRAL ROMEU, Eulalia, SANMARTÍ GREGO, Enric (1979). 'La Penya del Moro de Sant Just Desvern (Barcelona)'. </span></span><em><span>Quaderns de Treball</span></em><span><span>, I.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BARBERÀ FARRÀS, Josep; <span>SANMARTÍ GREGO, Enric (1977). 'Primeros resultados de las excavaciones en el poblado de la Penya del Moro, en Sant Just Desvern (Barcelona)'. </span></span><em><span>Actas del XIV Congreso Nacional de Arqueología</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Saragossa.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BARBERÀ FARRÀS, Josep; <span>SANMARTÍ GREGO, Enric (1976-1978). 'El poblado ibérico de la Penya del Moro'. </span></span><em><span>Ampurias</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm. 38-40, p 295-306.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BARBERÀ FARRÀS, Josep; <span>SANMARTÍ GREGO, Enric (1983). 'Excavacions al poblat ibèric de la Penya del Moro de Sant Just Desvern (Barcelonès), campanyes 1974-75 i 1977-1981'. </span></span><em><span>Monografies Arqueològiques</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm 1.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BARBERÀ FARRÀS, Josep; <span>SANMARTÍ GREGO, Enric (1984). 'El plom ibèric de la Penya del Moro de Sant Just Desvern (Barcelona) i el seu context arqueològic'. </span></span><em><span>Rivista di Studi Liguri</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm. XLIV (1-4), p 145-160.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BARBERÀ FARRÀS, Josep; SOLIAS ARÍS, Josep Maria; FOLCH SOLER, Joaquim (1985). <em>Memòria de l'excavació al poblat ibèric de la Penya del Moro: sector SF (Sant Just Desvern, Baix Llobregat). </em></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>, memòria núm.</span></span></span></span></span></span></span></span> 389.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CAMPILLO VALERO, Domingo (1983). </span></span><em><span>La enfermedad en la Prehistoria</span></em><span><span>. Barcelona. p 112.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CANTOS RUEDA, José Antonio (2001) <em>Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de la Penya del Moro. </em></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>, memòria núm. </span></span></span></span></span></span></span></span>3354.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CANTOS RUEDA, José Antonio (2001-2002) <em>Memòria de l'actuació arqueològica al jaciment de la Penya del Moro (Sant Just Desvern, Baix Llobregat)</em>. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>, memòria núm.</span></span></span></span></span></span></span> 3972.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO PICÓ, Ainhoa. (2008).<em> Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la </em><span><em>Penya del Moro (Sant Just Desvern, Baix Llobregat)</em>. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>, memòria núm. </span></span></span></span></span></span></span></span>9350.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>RIBES, Txell; SCHOLA DIDÀCTICA ACTIVA (2023). </span></span></span></span></span></span><em>El conte de l'Arrel. </em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern, Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SALA NAVAS, Óscar (2003). <em>Memòria de la restauració dels sectors R-5 i S-5 del poblat de la Penya del Moro (Sant Just Desvern, Baix Llobregat). </em></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>, memòria núm. </span></span></span></span></span></span></span></span>407.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SANMARTÍ GREGO, Enric (1973). 'Materiales cerámicos griegos y etruscos de época arcaica en las comarcas meridionales de Catalunya'. </span></span><em><span>Ampurias</span></em><span><span>, núm. 35, p 221-234.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1981-1982). 'Ceràmica grisa estampada pre-romana apareguda a la Penya del Moro (Sant Just Desvern, Barcelona)'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Pyrenae</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm. 17-18, p 299-301.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990). <em>El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. </em>Tesi Doctoral.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>TARRADELL MATEU, Miquel (1975). </span></span><em><span>Història de Barcelona. </span></em><span><span><em>Barcelona antiga</em>. (Vol. I, p. 55-174). Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>TRÍAS RUBIÉS, Gloria (1967). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Ceramicas griegas de la Península Ibérica</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> (Vol. 1, p. 251). València.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> . Sant Just Desvern: Arqueociència.</span></span></span></span></span></span></span></p> VI aC - IV aC Es troba en part tapat, i en part a la intempèrie. <p>El poblat ibèric de la Penya del Moro, situat a Sant Just Desvern, és un dels assentaments laietans més importants del Baix Llobregat. El seu emplaçament, a 275 m. d’altitud, li proporcionava una posició estratègica per controlar el delta del Llobregat i la plana de Barcelona. Això permetia als seus habitants una defensa natural i el control visual de rutes comercials importants, fet que va convertir el poblat en un nucli rellevant de l’àrea.</p> <p>El poblat està dividit en dues zones principals: el sector nord-oriental i el sud-oest. En el primer sector, l’estructura arquitectònica es desplega en dues plataformes principals d'habitatge, formant terrasses a les quals s’adaptaven les construccions per aprofitar la topografia irregular del terreny. El sector sud presenta una ocupació més dispersa, amb menys densitat d’estructures, probablement per ser zones destinades a activitats específiques, com la ramaderia o l’emmagatzematge.</p> <p>Els habitatges del poblat són de forma rectangular i es construeixen amb murs de pedra seca. Aquestes cases, amb sòls de terra compactada, són senzilles i responen a una organització típica de la cultura ibèrica, amb poques estances diferenciades. Es creu que els murs estaven recoberts amb una barreja de fang i argila, i que el sostre era de fusta, recobert de canyes o fang per mantenir l’aïllament. En aquestes habitacions s’han trobat llars de foc centrals, formades per pedres i fragments de ceràmica que servien per estabilitzar el foc. Aquestes llars eren fonamentals, no només com a centre de vida domèstica, sinó també com a punts rituals amb ofrenes simbòliques de petxines i altres elements naturals, que denoten la seva importància cultural i espiritual per als habitants del poblat​​.</p> <p>Els carrers del poblat són discontinus i s’adapten a les irregularitats del terreny. Aquests camins no només facilitaven la circulació, sinó que tenien altres funcions, com el drenatge de les aigües pluvials i la recollida de deixalles domèstiques, que s’acumulaven en aquests espais exteriors. En alguns sectors, els carrers es feien més amplis per permetre zones de pas compartit o espais oberts per activitats comunitàries. En la part més escarpada del terreny, es construïen terrasses suportades per murs de contenció per mantenir l’estabilitat de les cases i evitar esllavissades de terra.</p> <p>Les excavacions han trobat pocs indicis d’estructures defensives en el poblat, cosa que suggereix que el turó proporcionava una protecció natural suficient. Això, unit a la falta d’armament, fa pensar que es tractava d’un assentament amb una relativa seguretat o, potser, amb aliances que li garantien certa protecció contra possibles enemics.</p> <p>Els elements arquitectònics de la Penya del Moro evidencien una organització social basada en famílies extenses, on els habitatges s’agrupaven en blocs o illes allargades. Aquesta distribució respon a un urbanisme flexible, que no seguia un pla ortogonal com el de les ciutats romanes, sinó que s’adaptava al paisatge i les necessitats domèstiques de cada unitat familiar. L’interior de les habitacions incloïa espais per emmagatzemar aliments, probablement en contenidors de ceràmica o sitges petites. També s’han trobat molins de pedra utilitzats per a la mòlta de cereals, element que indica una activitat agrícola autònoma, complementada pel comerç de productes amb altres pobles mediterranis.</p> <p>Aquestes estructures i disposició urbana revelen un model d’assentament autosuficient però connectat amb el comerç exterior, i demostren que els habitants de la Penya del Moro tenien un sistema de vida organitzat, basat en el treball comunitari i el suport mutu.</p> <p>Les troballes arqueològiques de la Penya del Moro són variades i significatives, i ens permeten conèixer tant la vida quotidiana com els costums i creences dels habitants d’aquest poblat laietà. D’entre les més destacades, la ceràmica ocupa un lloc central. S’han trobat àmfores d’origen fenici, greco-púnic i massaliota, que servien per emmagatzemar i transportar oli, vi i altres productes. Aquestes peces demostren que el poblat mantenia una xarxa comercial activa amb altres cultures mediterrànies, reforçant així la hipòtesi que el delta del Llobregat era una ruta d’intercanvi important en aquella època.</p> <p>A més de la ceràmica d’importació, les ceràmiques grises locals són també destacables, amb decoracions geomètriques característiques de la cultura laietana. Aquestes peces inclouen vaixella i estris de diferents mides que eren emprats en la vida diària. També s’han trobat vaixelles de luxe d’importació àtica, amb vernís negre, que els habitants del poblat probablement reservaven per a cerimònies especials o per mostrar estatus social.</p> <p>Un dels elements més fascinants són les ofrenes d’animals, com cabres i ovelles, enterrats sota els murs de les cases. Aquestes troballes suggereixen la pràctica de rituals fundacionals, on s’enterraven animals per protegir la casa i la família que hi vivia. Les ofrenes simbolitzaven la protecció espiritual de l’espai domèstic i la connexió amb les divinitats protectores de la llar​​.</p> <p>Altres objectes significatius inclouen ornaments de bronze, com fíbules, braçalets i penjolls. Les fíbules eren essencials per a la indumentària i se n’han trobat en diverses formes i estils, cosa que revela un gust pels ornaments personals i, potser, una jerarquia social basada en l’aparença. Aquests objectes també podrien haver tingut un simbolisme espiritual.</p> <p>La troballa d'una làmina de plom amb inscripcions en alfabet ibèric és especialment rellevant. Aquesta inscripció mostra que alguns habitants tenien coneixements d’escriptura, probablement utilitzats en transaccions comercials o pactes. Aquesta presència d’escriptura indica un nivell avançat de sofisticació cultural, que denota interacció amb cultures més literades i amb sistemes d’escriptura propis.</p> <p>Finalment, les fusaioles i pondera trobades suggereixen que la producció tèxtil era una activitat important al poblat. Aquestes peces es feien servir per filar llana o altres fibres, i mostren l’existència d’una indústria domèstica de tèxtils que era essencial en la vida dels laietans. A més, els molins de pedra i les sitges trobades al jaciment demostren que la Penya del Moro era autosuficient en la producció agrícola i tenia una economia orientada tant a l’intercanvi com a l’autoconsum.</p> 08221-1 A la part superior de la muntanya de la Penya del Moro. <p>La Penya del Moro s’inscriu dins la cultura ibèrica, que es va desenvolupar al llarg de la costa mediterrània de la península Ibèrica entre el segle VI aC i el segle I aC. Aquesta cultura va sorgir a partir d’un procés d’aculturació on diverses influències mediterrànies, especialment de fenicis i grecs, van transformar la societat indígena. Els laietans, tribu ibèrica a la qual pertanyien els habitants de la Penya del Moro, habitaven la regió del nord-est de la península, des de l’actual Maresme fins al Llobregat, amb poblats importants com Montjuïc, Burriac i aquest de Sant Just Desvern.</p> <p>El poblat va tenir una ocupació contínua des del segle VI fins al III aC, amb un període d’abandonament temporal al segle V aC, probablement a causa de conflictes o crisis internes. En aquest període, els laietans mantenien interaccions comercials amb cultures mediterrànies i, alhora, preservaven la seva organització tribal. Aquest contacte cultural va portar a una evolució en les tècniques de fabricació de ceràmica i metal·lúrgia, així com en l’arquitectura i els costums funeraris.</p> 41.3967124,2.0693752 422204 4583215 08221 Sant Just Desvern Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98514-00104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98514-00103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98514-00102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98514-14.jpg Legal Antic|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social BPU|BCIL 2025-10-03 00:00:00 Juana María Huélamo i David Torres Rodríguez- Kuanum Les excavacions arqueològiques a la Penya del Moro van començar l'any 1972, sota la direcció de Josep Barberà i Farràs, un arqueòleg reconegut pel seu treball en jaciments ibèrics de Catalunya. Aquestes excavacions es van dur a terme de manera sistemàtica fins a l'any 1992, amb la participació de diversos equips d'experts i col·laboradors locals. Durant aquest període, es van fer descobriments significatius que van aportar una comprensió més profunda de la vida i l'organització dels pobles ibèrics en la zona del Baix Llobregat. Entre les troballes més destacades es troba un plom amb escriptura ibèrica, així com fragments de ceràmica, eines metàl·liques i restes d'estructures d'habitatge.L'Ajuntament de Sant Just Desvern va adquirir el jaciment l'any 2000 per garantir-ne la protecció i conservació. Actualment, el jaciment forma part del Parc Natural de Collserola, i segueix sent un objecte d'estudi continuat. L’arqueòleg Josep Barberà ha estat clau en la preservació i divulgació del jaciment, liderant moltes d'aquestes investigacions inicials.El material arqueològic trobat es troba custodiat al Museu d'Arqueologia de Catalunya. 80|81 1754 1.4 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98515 Torre medieval de la Penya del Moro https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-medieval-de-la-penya-del-moro <p>BATET COMPANY, Carolina (1996). <em>Castells termenats i estratègies d'expansió comtal. La Marca de Barcelona als segles X-XI. </em>Vilafranca del Penedès.</p> <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CASAS BLASI, Joan (2001) </span></span><em><span>Memòria de la intervenció arqueològica a la Torre del Moro de Sant Just Desvern. </span></em></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>, memòria núm. </span></span></span></span></span></span></span></span>3233.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GALLEGO CAÑAMERO, José Miguel (2013). <em>Memòria. Intervenció preventiva al jaciment de la Penya del Moro (Sant Just Desvern, Baix Llobregat)</em>. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>, memòria núm. </span></span></span></span></span></span></span></span>12967.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUASCH DALMAU, David (1981). 'Sant Just, terra de frontera'. </span></span><em><span>Vall de Verç</span></em><span>,</span><span> n</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>úm. 328, p 15. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). </span></span></span><em><span><span><span>Un patrimoni que es fa mirar</span></span></span></em><span><span><span>. </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). </span></span></span><em><span><span><span>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PAGÈS PARETAS, Montserrat (1987). 'La Torre del Moro'. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Catalunya Romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat.</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Ed. Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></p> XI-XVI L'any 2013 es van executar obres de consolidació i neteja de les estructures situades en la zona d'accés a la torre circular. Aquestes estructures, amb el pas continu dels visitants, es troben parcialment enderrocades. Els treballs van ser necessaris per estabilitzar els elements afectats i garantir-ne la preservació, així com per millorar l'experiència dels visitants, evitant possibles deterioraments deguts a l'erosió pel trànsit constant. <p>La torre medieval de la Penya del Moro es caracteritza per la seva planta circular, que constituïa el nucli principal de l'estructura fortificada i una de les més antigues identificades dins del conjunt. Aquesta torre original es va construir amb maçoneria irregular utilitzant pedres lligades amb morter. Posteriorment, es van afegir altres elements per ampliar i reforçar l'estructura inicial. A la banda est, s'hi adossà un cos d'intendència rectangular que presentava un accés al seu extrem sud, probablement utilitzat com a entrada principal.</p> <p>Un mur perimetral, possiblement afegit en una fase posterior, delimitava un espai interior entre la torre i el mur exterior. Aquest element podria haver tingut una funció defensiva addicional o servir per organitzar l'espai circumstant. Per donar major consistència a la torre original, es va afegir un altre tram al cos circular, reforçant-ne l'estabilitat estructural. Aquestes ampliacions suggereixen una adaptació funcional progressiva, pròpia d'un enclavament d'importància.</p> <p>Les restes arquitectòniques apunten que no es tractava només d'una torre aïllada, sinó d'una construcció més complexa, potser vinculada a un “<em>castrum</em>” o assentament militar. La ubicació elevada i les estructures annexes indican que el conjunt està dissenyat per oferir protecció i visibilitat estratègica.</p> 08221-2 Dalt de la muntanya de la Penya del Moro. <p>La Penya del Moro té una llarga història d'ocupació, que s'inicia a l'època ibèrica. Aquesta vinculació suggereix que ja des d'aquest moment es va valorar la seva posició estratègica per tal de controlar la línia de costa del Llobregat i el pas cap a l'interior.</p> <p>Durant l'època medieval, es construí la torre circular com a un element central del conjunt defensiu. Les ampliacions posteriors, amb les parets i els cossos annexos, reflecteixen l'adaptació funcional a les necessitats defensives d'un lloc ocupat al llarg de força temps.</p> <p>L'últim ús militar documentat es remunta a la Guerra Civil, quan el lloc va ser reutilitzat per a finalitats defensives, com ho demostren les bales localitzades en nivells superficials. Aquesta trajectòria evidencia la seva importància com a un punt de control militar de la comarca.</p> 41.3968135,2.0687798 422154 4583227 08221 Sant Just Desvern Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98515-00201.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98515-00203.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Lúdic/Cultural BCIN| National Monument Record| Defensa|BPU 2025-11-24 00:00:00 Juana María Huélamo i David Torres Rodríguez - Kuanum 85 1754 1.4 1771|1762 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98516 Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-23 <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). </span></span></span><em><span><span><span>Un patrimoni que es fa mirar</span></span></span></em><span><span><span>. </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). </span></span></span><em><span><span><span>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </span></span></span></em><span><span><span>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). </span></span></span><em><span><span><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></span></span></em><span><span><span>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p>L’edifici de l’Ajuntament es distingeix per la seva ubicació privilegiada. Es tracta d’una construcció cantonera de planta irregular, d’estil neoclàssic. Formalment, presenta una estètica sòbria i equilibrada, que li confereix una notable austeritat i simetria.</p> <p>L’estructura de l’edifici es desplega en tres nivells: planta baixa i dues plantes superiors. La seva coberta és de teula ceràmica a quatre vessants, amb el carener paral·lel al passatge de Daniel Cardona i Civit.</p> <p>La façana principal es caracteritza per una composició harmònica, amb tres eixos verticals que s’articulen mitjançant tres obertures a cada nivell. Dos fanals flanquegen l'entrada a l'altura de l'arc de la porta d'entrada.</p> <p>A la planta baixa, aquestes obertures adopten la forma d’arcades de mig punt construïdes amb pedra, que funcionen alhora com a pilars i formen el pòrtic d’entrada. Aquestes arcades sobresurten lleugerament de la línia de la façana, cosa que permet que al primer pis hi hagi un balcó amb una barana de ferro.</p> <p>Les plantes superiors mantenen les tres obertures verticals en forma de finestres de gelosia. A la segona planta, les finestres són de llinda rectangular, amb marcs de pedra sense decoració, mentre que a la tercera planta les finestres rectangulars es diferencien per una finestra central geminada, més ampla que les laterals i emmarcada amb tres franges en relleu al capdamunt, un detall que aporta una subtil ornamentació.</p> <p>Pel que fa als materials, la part superior de la façana està arrebossada amb un to ataronjat, mentre que la base és de pedra grisa, creant així un contrast cromàtic equilibrat.</p> 08221-3 Pl. de Jacint Verdaguer, 2. <p>Fins a mitjan segle XIII, Sant Just Desvern era un petit terme parroquial que juntament amb Sant Joan Despí, Sant Vicent dels Horts i Santa Creu d’Olorda, depenia del territori dels senyors de Sant Feliu de Llobregat. En aquest mateix segle, els conreus i les terres sota el regnat de Jaume I comencen a créixer i així també la demografia. És així doncs que la primera agrupació de cases de Sant Just Desvern es forma entre el que avui en dia són el carrer de la Creu i el carrer del Raval, on hi havia l’Hostal Vell que en un inici va funcionar, entre altres coses, com a Casa de la Vila.</p> <p>El primer batlle documentat de Sant Just data de l’abril de 1663, però el model d’ajuntament actual no començà a prendre forma fins a la primera dècada del segle XIX. La figura de l’alcalde, però, ja es va instaurar a Catalunya amb els decrets de Nova Planta al segle XVIII, que van crear un règim municipal uniformista i centralitzat. Sant Just Desvern va ser incorporat al corregiment de Barcelona, i es va instituir un ajuntament amb una estructura jeràrquica composta per un batlle com a representant del senyor feudal, dos regidors sota la seva supervisió, un tresorer, un síndic i un procurador, encarregats de gestionar els béns comunals.</p> <p>A final del segle XIX, el govern local va quedar sota el control de les famílies terratinents més influents, que posseïen les principals masies del municipi. <span><span><span>Seria a fi d'aquest segle quan es construí el primer edifici de l'Ajuntament que perviurà fins la reforma de l'arquitecte Alemany. </span></span></span>Un fet clau en la història política local va tenir lloc l’any 1931 quan, amb la proclamació de la Segona República espanyola, Daniel Cardona i Civit va assumir l’alcaldia de Sant Just Desvern, marcant un període de canvis.</p> <p>El 1957, l’arquitecte municipal Josep Alemany i Juvé, que exercí entre 1924 i 1967, va dissenyar i construir l’edifici de l'Ajuntament, <span><span><span>enderrocant totalment el que s’havia aixecat a la fi del XIX, </span></span></span>que es va integrar dins les línies urbanístiques del Sant Just Desvern de l’època.</p> <p>Més endavant, entre 1998 i 2002, l’edifici va ser objecte d’una ampliació i remodelació, dirigida per l’arquitecte Víctor Argentí, donant lloc a la imatge amb què el coneixem avui dia, en què es va eliminar el frontó amb relleus que anteriorment coronava la façana principal.</p> 41.3859698,2.0756144 422712 4582017 1957 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98516-3002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98516-3001.jpg Inexistent Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu Inexistent 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum Josep Alemany Juvé (arquitecte), Víctor Argentí (arquitecte de la remodelació) 99|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98517 Can Ginestar https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginestar <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>DDAA (2003). </span></span></span><em><span><span><span>Un patrimoni que es fa mirar</span></span></span></em><span><span><span>. </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (2023). '</span></span></span>Can Ginestar i les joies de la Corona (primera part)<span><span><span>'. <em>La Vall de Verç</em>, núm. 484.</span></span></span></p> <p><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (2023). '</span></span></span>Can Ginestar i les joies de la Corona (segona part)<span><span><span>'. <em>La Vall de Verç</em>, núm. 485.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). </span></span></span><em><span><span><span>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p> <p>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). 'El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII: l’anàlisi del Cadastre de 1716'<em>. Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </em>núm. XXIII. Centre d’Estudis Santjustencs, Sant Just Desvern.</p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). </span></span></span><em><span><span><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></span></span></em><span><span><span>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p>TORRA PANNON, Coral (2013). 'Els Tudó, 120 anys en la història de Can Ginestar (1696-1816)'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 18, p. 157-188.</p> <p><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). </span></span></span><em><span><span><span>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </span></span></span></em><span><span><span>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> XV - XX <p>La casa de can Ginestar és un magnífic exemple de renovació modernista amb influències medievalistes, que combina elements decoratius i arquitectònics excepcionals. Originàriament, una masia catalana tradicional, només es conserva el celler, ja que l’edifici fou completament transformat l’any 1904. Aquesta reforma va mantenir l’estructura general amb un cos central de tres tramades, al qual s’hi van afegir una capella a la dreta i una galeria a l’esquerra.</p> <p>L’edifici està envoltat per un jardí tancat amb un mur sinuós, característic del modernisme. La façana presenta una rica ornamentació amb finestres d’arcs apuntats, balcons de ferro forjat i detalls inspirats en l’arquitectura medieval. Els merlets que coronen l’edifici, les finestres geminades i els motius florals en la decoració són elements distintius. A la part central, una imponent façana amb triple arcada destaca per la seva simetria i elegància. La capella, annexada a la dreta, incorpora una vidriera policromada i un cor d’estil neogòtic decorat amb motllures i treballs de fusta tallada.</p> <p>L’interior de can Ginestar reflecteix la mateixa riquesa de detalls que l’exterior. Un dels elements més destacats són els arrimadors ceràmics modernistes, amb dissenys florals i geomètrics en tons vius que decoren les parets de les sales principals. Els sostres embigats del 1904 conserven una elaborada ornamentació amb pintures que incorporen motius vegetals, acompanyades per aplics decoratius de guix que imiten els metàl·lics.</p> <p>El vestíbul principal sorprèn amb un arc decorat amb vitralls policromats d’inspiració floral. Aquest espai connecta amb diverses sales, cadascuna amb el seu estil propi, però sempre seguint la línia modernista. Els terres combinats de marbre i rajoles hidràuliques afegeixen un toc de sofisticació i són mostra de l’estil característic modernista de principis del segle XX.</p> <p>La capella, integrada a l’edifici, és un espai d’especial interès. Amb volta de creueria i dos rosetons amb vitralls, destaca per la seva atmosfera recollida i el treball de fusteria que conforma la tribuna superior, ricament decorada amb traceria neogòtica i el confessionari plegable.</p> 08221-4 C/ Carles Mercader, 17. <p>La masia de can Ginestar és un exemple notable de l’evolució arquitectònica al llarg dels segles. Les inscripcions a les llindes de les portes ens ofereixen una cronologia detallada de les seves transformacions. La llinda més antiga, situada a la planta baixa, data de 1403, testimoni de l’origen medieval de la masia. Altres inscripcions a l'interior assenyalen reformes en 1669 i 1703, indicant modificacions i ampliacions successives. L’última data, 1904, es troba al coronament de l’edifici, coincidint amb la gran reforma dirigida per Joan Baptista Modolell.</p> <p>L’any 1904, es va dur a terme una profunda remodelació que va transformar can Ginestar en un edifici amb un marcat caràcter modernista. Les obres van implicar l’enderroc i reconstrucció de tota la crugia que conté la galeria, així com l’elevació d’un metre de la part central del terrat. També es va construir una capella annexa, que dotava la finca d’un espai religiós privat, i es va aixecar el mur de tanca que delimitava la propietat. A més, es van reparar les façanes, afegint elements decoratius que accentuaven el nou estil.</p> <p>Aquestes reformes van consolidar can Ginestar com una masia singular, que combina elements tradicionals amb les innovacions arquitectòniques de principis del segle XX. Actualment, la masia és un símbol del patrimoni històric i cultural de Sant Just Desvern que va ser restaurada íntegrament de nou el 2007.</p> 41.3869466,2.0756483 422717 4582126 1904 (reforma total) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98517-20241020165130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98517-00403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98517-00402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98517-00401.jpg Legal Contemporani|Modernisme|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Cultural BPU|BCIL 2025-09-29 00:00:00 Juana María Huélamo i David Torres Rodríguez - Kuanum Marcel·lià Coquillat Llofriu Actualment acull l'Arxiu Municipal, un celler, espais per a entitats, un bar i la seu del Geganters, entre d'altres. 98|105|94 46 1.2 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98518 Jaciment arqueològic de can Ginestar https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-ginestar <p>MARAGALL MORENO, Marta (2002). <em>Memòria de la intervenció arqueològica a Can Ginestar. </em><span><span><span><span><span><span>Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC, </span></span></span></span></span></span>memòria núm. 3651.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MENÉNDEZ, Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1985). 'Problemes entorn del Baix Imperi al curs inferior del Llobregat'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Pyrenae</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm. 21, p. 157-168.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MENÉNDEZ, Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> (1997). “La Via Augusta de Barcelona a Martorell”. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Voies romaines du Rhône à l'Ebre: Via Domitia et via Augusta</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, p 232-253. París. Éditions de la Maison des Sciences de l’Homme.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Sant Just Desvern</span></span></span></span></span></span>.</p> II aC-IV dC. <p>Les restes arqueològiques es distribueixen al llarg del camí d’accés de la masia. A la meitat del traçat es van identificar tombes, probablement d’enterrament de <em>tegulae</em>, datades de l’època imperial romana. Aquest tipus de sepultura, típic de la regió durant el període romà, es relaciona amb els ossos humans recuperats.</p> <p>En un segon punt, al desviament d’un camí secundari, es van localitzar sitges excavades al subsol, utilitzades antigament per emmagatzemar productes agrícoles. Les sitges estaven plenes de terra fosca, fragments de guix i ceràmica. Les seves característiques suggereixen que podrien pertànyer a un context més antic, possiblement ibèric.</p> <p>El conjunt ceràmic recuperat és ric i variat, amb cronologies que van des del segle II aC fins al segle IV dC. Entre els fragments es troben àmfores romanes, ceràmica de cuina africana i <em>terra</em> <em>sigillata</em>, decorada o llisa, procedent de diferents punts del Mediterrani. La presència de ceràmica ibèrica, com bases de gerres amb engalba, també destaca, indicant una ocupació anterior. Les restes no ceràmiques inclouen fragments ossis de fauna i humans, així com un exemplar malacològic (petxina) possiblement utilitzat per il·luminació.</p> <p>Les evidències suggereixen dues funcions principals al jaciment. D’una banda, les tombes apunten a un espai funerari d’època romana. De l’altra, les sitges podrien formar part d’un sistema d’emmagatzematge d’un assentament ibèric o romà. Els materials exhumats suggereixen que el jaciment estava connectat amb un centre d’ocupació més gran que s’estenia fins a la plaça Verdaguer. A més, la proximitat al traçat de la Via Augusta reforça la seva rellevància històrica i estratègica.</p> <p>Aquest conjunt arqueològic destaca per la seva complexitat i potencial interpretatiu, integrant-se en un paisatge històric més ampli que combina elements d’hàbitat, magatzem i necròpolis.</p> 08221-5 C/ Carles Mercader, 17. <p>El jaciment arqueològic descobert al jardí de can Ginestar és una troballa rellevant que reflecteix la continuïtat d’ocupació humana des de l’època ibèrica fins a la romana. El descobriment es va produir casualment els dies 6 i 7 de desembre de 1984, quan es va obrir una rasa per instal·lar calefacció a la masia. Aquesta acció va revelar estructures enterrades i materials arqueològics com tombes, sitges i fragments ceràmics.</p> <p>Durant els treballs d'obertura de la rasa amb una retroexcavadora, Manuel Monllaó, professor del <span><span><span>TMAPO (Taller Municipal d’Aprenentatge d’Oficis) amb seu a Can Ginestar</span></span></span><span><span>, </span></span>va observar ossos humans i fragments ceràmics a la terra remoguda. Aquest fet va ser notificat immediatament a l’Ajuntament, que va interrompre les obres i va tapar provisionalment la rasa. Els materials recuperats es van inventariar i analitzar al laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, on es va classificar un conjunt divers que inclou fragments ceràmics i restes òssies. La troballa va ser gestionada amb cura, però el jaciment roman sense excavacions posteriors.</p> <p>El mes de febrer de l'any 2002 es realitzà una intervenció arqueològica preventiva motivada per la construcció d'un edifici annex a la Biblioteca Municipal, situada dins del recinte de can Ginestar. Els treballs es van centrar en l'obertura de 14 rases en una superfície de 400 m², rases que no van proporcionar estructures ni material arqueològic.</p> 41.3870651,2.0757027 422721 4582139 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98518-00503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98518-00502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98518-00501.jpg Legal Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres BPU|BCIL 2025-09-29 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum 81|83|80 1754 1.4 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98523 El Sanatori https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sanatori-0 <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p>QUINTANA CORTÈS, Josep (2012). 'El Sanatori: una història d'amor i de desamor'. <span><span><em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 17, p. 11-35.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XX <p>Edifici que es caracteritza per una estructura de planta quadrada, amb una distribució interior centrada al voltant d’un pati interior i una galeria a la primera planta, que dona un aire obert i lluminós a l’espai. Es tracta d’una construcció residencial amb planta baixa i un primer pis destacat, amb influències tant de l’arquitectura clàssica com del noucentisme.</p> <p>A la part superior, sobresurten dues torres que coronen l’edifici amb cúpules de racó de claustre, una influència oriental que es fa evident en les cobertes de ceràmica vidriada blava de diferents tonalitats, de tipus mosaic. Aquestes cúpules, juntament amb les altres característiques arquitectòniques, contribueixen a l’aspecte solemne i majestuós de la construcció. L’arquitecte del sanatori, Andreu Audet, era conegut per treballar en edificis de grans proporcions com teatres i sales d’espectacle, i aquí hi ha plasmat un estil elegant i monumental.</p> <p>Els elements decoratius són especialment notables per la seva riquesa i detall, amb columnes, capitells, òculs ovals, motllures i balustrades que aporten un caràcter historicista i senyorial a l’edifici. A la primera planta, el balcó amb barana de balustres ofereix un punt de vista sobre l’entorn, mentre que la planta superior, també amb una barana de balustres, presenta una terrassa amb un badalot central.</p> <p>Les façanes laterals i posterior segueixen un esquema de tres eixos verticals, cadascun amb tres obertures. Sempre amb una obertura central de tipus galeria, que dona simetria i un aspecte equilibrat a l’edifici. La façana posterior té una clara influència clàssica i es caracteritza per la seva escala de tramada doble. Aquesta distribució d'obertures i la composició arquitectònica general fan del Sanatori de Sant Just Desvern un exemple distintiu de l'arquitectura residencial amb influències clàssiques i orientals, i amb un aire imponent i elegant.</p> 08221-6 C/ Bonavista, 29-31. <p>Per parlar de la història de l’anomenat “Sanatori” de Sant Just Desvern, cal remuntar-se als anys posteriors a la Primera Guerra Mundial, una època en què la població del municipi va créixer de manera exponencial a causa de la neutralitat d’Espanya en el conflicte. Aquest creixement va contribuir a la configuració del paisatge urbà actual, amb edificis emblemàtics com la Torre Madriguera, les cases Bassols i Solé, i el Mercat. En aquest context, una de les empreses més importants i destacades va ser la dels fills de Magí Campreciós.</p> <p>Aquesta empresa seria la responsable de la construcció de la casa d’Elisa Romero del Olmo, qui consta com a signant de la sol·licitud de permís d’obra. Elisa Romero, una 'bailaora' malaguenya ja en els darrers anys de la seva carrera, tenia intenció de traslladar-se a Sant Just Desvern amb la seva parella, Victoriano de la Riva i Ruiz. La decisió de residir a la vila podria estar relacionada amb la proximitat de la germana d’Elisa, Concepción Romero, i la proximitat a capital catalana.</p> <p>Durant els inicis de la construcció, es va generar un conflicte entre l’arquitecte municipal, Marcel·lià Coquillat, i el dissenyador de l’obra, Andreu Audet i Puig. Finalment, la construcció va arrencar després de la renúncia de Coquillat. Al llarg de l’obra, Elisa Romero va insistir que s’utilitzessin només materials de màxima qualitat. Però, en un moment donat, la construcció es va aturar per falta de fons. Va ser llavors quan Elisa va decidir transferir l’obra i el terreny a nom de Victoriano, qui va aconseguir el crèdit necessari per acabar la torre. Finalment, l’edifici va quedar completat l’any 1924.</p> <p>Tot i que la torre va ser finalment acabada, la parella mai no hi va viure, ja que Victoriano es va enamorar d’una altra dona, amb la qual va tenir un fill i va abandonar Elisa. Ella, que no en va conservar la propietat de la torre perquè l'havia canviat al nom de Victoriano, va continuar vivint a Barcelona fins a la seva mort.</p> <p>A principis dels anys trenta, la finca va ser adquirida per dos metges, el doctor Rodríguez Arias i el doctor Vilardell, que hi van instal·lar una casa de repòs i salut anomenada “Bonavista”. Aquesta casa va funcionar fins als anys cinquanta, i per això l’edifici va ser conegut més tard com “el Sanatori”.</p> <p>Després de la dècada dels setanta, l’edifici va passar a ser un habitatge particular, i amb les últimes reformes, l’edifici original, pensat per allotjar una sola parella, es va dividir en sis habitatges distribuïts per les diferents plantes.</p> 41.3815649,2.0776752 422880 4581526 1922-24 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98523-601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98523-603.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU|BCIL 2025-09-29 00:00:00 Marina Peris - Kuanum Andreu Audet i Puig (arquitecte) També és anomenada com a Casa Romero i Casa Figueres. 106|98 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98524 Can Mata https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata-2 <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span><em><span><span><span>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </span></span></span></em><span><span><span>núm. 9, p. 146-221.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). </span></span></span><em><span><span><span>Un patrimoni que es fa mirar</span></span></span></em><span><span><span>. </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). </span></span></span><em><span><span><span>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. </span></span></span><em><span>Miscel·lània d’estudis santjustencs</span></em><span>, núm. 23.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). </span></span></span><em><span><span><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></span></span></em><span><span><span>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). </span></span></span><em><span><span><span>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </span></span></span></em><span><span><span>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> XVI <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Masia tradicional catalana de planta baixa i pis. Presenta façana estucada que li </span></span></span><span lang='CA'><span><span>confereix un aspecte càlid i acollidor. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La planta baixa està estructurada a partir d’un portal d’arc de mig punt adovellat al centre, característic de l’arquitectura popular catalana. Les dovelles són de pedra treballada de manera acurada i regular. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El primer pis presenta dues finestres rectangulars verticals, emmarcades amb brancals i llindes de pedra, una a cada banda de la façana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La coberta és a dues aigües amb carener perpendicular a la façana i ràfecs ben marcats per protegir la façana de les inclemències del temps. El disseny de la coberta contribueix a la silueta característica de la masia, amb una estètica funcional i arrelada al paisatge rural català.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08221-7 C/ Bonavista, 120. <p><span><span>El nom de la masia no fa esment de cap dels propietaris, però tenim dos hipòtesi sobre l'origen del nom de Can Mata, hi ha la possibilitat que vingués d'un topònim de nom de vegetal abundant a la zona o d'una paraula que fa referència a la afecció al joc d'algun dels propietaris. </span></span></p> <p><span><span>Can Mata va ser construït a l'últim terç del segle XIX per la família Blai Navinés, que vivien abans al carrer del Raval, en una casa que l'anomenaven Celler de Can Mata. De totes maneres, segons mossèn Antonino Tenas al 1856 ja es parla de les cases del camí del Padró, una d’aquestes cases podria ser Can Mata.</span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La masia ha estat engolida per la trama urbana i ha quedat adossada, amb el pas del temps, a les cases del carrer del Padró. Les edificacions que han sorgit al voltant de la propietat fan que quedi enclotada i no es pugui apreciar des del carrer.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3866322,2.0762242 422764 4582090 08221 Sant Just Desvern Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98524-l1430063.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98524-l1430061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98524-l1430065.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU|BCIL 2025-10-06 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum 119|94 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98526 Can Candeler https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-candeler <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Un patrimoni que es fa mirar</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Sant Just Desvern</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. </span></span></span><em><span lang='CA'><span><span><span>Recorregut urbà i de masies de muntanya</span></span></span></span></em><span lang='CA'><span><span>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em><span> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</span></em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em><span>Miscel·lània d’</span></em></span></span></span><em><span><span><span>E</span></span></span></em><em><span><span><span>studis </span></span></span></em><em><span><span><span>S</span></span></span></em><em><span><span><span>antjustencs</span></span></span></em><span><span><span>, núm. 23, pp. 113-4.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></em>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em><span>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </span></em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> XV Un dels edificis del conjunt es troba sense coberta i amb algunes obertures tapiades. <p>Can Candeler es presenta actualment com un conjunt d’edificacions fruit de les ampliacions i reformes sofertes al llarg dels segles. L'edifici està format per dos cossos en angle, masia i masoveria, de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>Al cos de la masia destaca un portal d’accés de punt rodó adovellat. Situada a l’altura del primer pis del mas, a la banda dreta de la façana lateral, també ressalta una finestra gòtica geminada amb un esvelt pilar i dos arcs lobulats.</p> <p>El conjunt està cobert amb teulada a dues aigües de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana i ràfecs ben marcats, per protegir la façana de les inclemències del temps. El disseny de la coberta contribueix a la silueta característica de la masia, amb una estètica funcional i arrelada al paisatge rural català. Les edificacions que conformen el conjunt deixen a l'interior un espai que queda definit com el típic corral, habitual en aquestes construccions rurals.</p> 08221-8 Camí de Can Candeler, s/n. <p>La referència més antiga a la masia de can Candeler és de l’any 1435, amb el nom de Torre Camosa o Torre de Mossèn Camós. L’any 1670 va ser adquirida per un tal Gelabert, que era candeler a Barcelona, moment en el qual va passar a ser coneguda com a can Candeler.</p> <p><span><span><span>El 1716 segons el Cadastre, l’amo d’aquesta casa era Pere Jaume Gelabert, candeler de seu de Barcelona i estava arrendada als masover Fancesc Thomàs. </span></span></span></p> <p>Actualment, és propietat de l’Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> 41.3904792,2.0798318 423070 4582514 1435 (primera referència) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98526-20250104134931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98526-20250104123228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98526-20250104123053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98526-20250104135256.jpg Legal Gòtic|Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Sense ús BPU|BCIL 2025-09-29 00:00:00 Marina Peris - David Torres - Kuanum També ha rebut el nom de Torre Camosa i Torre de Mossèn Camós. 93|94|119|85 46 1.2 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98527 Can Cortès - Ca n'Orta - Ca n'Arnella https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortes-ca-norta-ca-narnella <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern.</span></span></p> XIV <p>De planta baixa i pis, la façana principal està dividida en tres tramades. La planta baixa s’estructura a partir d’un portal d’arc de mig punt adovellat al centre, característic de l’arquitectura popular catalana, amb dovelles de pedra treballada de manera acurada i regular.</p> <p>El primer pis presenta tres finestres gòtiques distribuïdes en una composició simètrica, emmarcades amb brancals de pedra i llindes d’arcs lobulats, tan característics d’aquest estil artístic.</p> <p>La coberta és a dues aigües, amb carener perpendicular a la façana i ràfecs ben marcats per protegir la façana de les inclemències del temps. El carener està sostingut en una jàssera, a les façanes anterior i posterior, i a un gran pilar central situat al mig de la sala de distribució de les habitacions.</p> <p>A l’interior destaca, de manera notable, un gran celler amb sitges per emmagatzemar el cereal, dipòsits per l’oli i el pastador per un forn de pa.</p> <p>Can Cortès és un bon exemple de la típica masia medieval catalana, tant per la seva façana principal com pel vestíbul de la planta baixa.</p> 08221-9 Camí can Candeler, s/n. <p>La referència més antiga del mas és de l’any 1336, moment en el qual no era denominat com a can Cortès sinó com can Orta. Posteriorment, a partir del 1655, la masia passava a anomenar-se can Arnella fins que anys després va adquirir el nom amb el qual la coneixem actualment, can Cortès.</p> <p>Al cadastre de l’any 1716 figura com a propietari Francesc Cortès i Batlle que era llavors batlle de la parròquia de Sant Just.</p> <p><span><span>L’any 1973 una part de la masia ja era propietat de la Santa Sede Apostòlica del Estado de la Ciudad del Vaticano.</span></span></p> 41.3919400,2.0802400 423106 4582676 08221 Sant Just Desvern Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98527-20250104140906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98527-20250104124845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98527-20250104141422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98527-20250104142120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98527-20250104141023.jpg Legal Gòtic|Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU|BCIL 2025-10-06 00:00:00 Marina Peris - David Torres - Kuanum Al davant de la casa hi havia una era i un paller, espais habituals en aquests tipus d'unitats productives agrícoles, actualment desapareguts. 93|94|119|85 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98528 Can Sagrera - Mas Sacalm - Mas Palau - Heretat de l'Oliveres del Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sagrera-mas-sacalm-mas-palau-heretat-de-loliveres-del-pla <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p.372.</span></span></p> <p><span><span>DDAA (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 25.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 486-7.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 60-61</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23, pp. 136-7.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona, p. 65.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern.</span></span></p> XVIII-XX (reforma) <p>Can Sagrera és una masia transformada en torre senyorial d’estil noucentista situada en una àmplia parcel·la enjardinada i envoltada per una reixa ornamental. L’edifici, de planta rectangular, consta de planta baixa, dos pisos i una teulada a dos vents amb terrat a la catalana. Aquesta estructura superior aporta un espai obert i utilitzable. </p> <p>La façana destaca pels seus esgrafiats classicistes, que són l’element decoratiu més distintiu de l’edifici. Els esgrafiats inclouen diversos motius, com carreuat simulat a la primera planta, pilastres de columnes, <em>putti</em>, medallons i garlandes, reforçant així l'estètica clàssica i la simetria pròpies del noucentisme. Els detalls de l'estucat en blanc aporten lluminositat i harmonitzen amb el paisatge circumdant del jardí.</p> <p>La composició de l’exterior es caracteritza per la seva divisió en tres eixos verticals que s’interrompen amb diferents obertures. A la planta baixa, al centre, una porta de fusta massissa d’arc de punt i dues finestres de llinda als laterals. A la segona planta, tres finestrals amb arc de llinda i amb balcó de ferro forjat. A la planta superior les tres obertures són finestres amb arcs escarsers i emmarcades d’estuc blanc.</p> <p>L'espai exterior és notable per la seva vegetació frondosa, que emfatitza el caràcter senyorial de la finca. Aquest jardí es troba tancat per una reixa de ferro forjat que delimita la propietat, oferint una gran privacitat.</p> 08221-10 Pg. de Can Sagrera, 2. <p>La història de can Sagrera es remunta a l'any 1709, quan es va construir la masia, que també era coneguda pels noms de Mas Sacalm, Mas Palau, Heretat de n'Olivers del Pla i Heretat d'en Massana. Segons el Cadastre de 1716, el propietari podria haver estat Jacint de Sagrera i Massana, un destacat oïdor i diputat militar.</p> <p>L'edifici va ser reformat en nombroses ocasions, la més important, però, és la reforma de 1913 a càrrec de l'arquitecte Marcel·lià Coquillat i Llofriu, en la qual es van introduir els esgrafiats que predominen la façana que coneixem avui. Va transformar l'antic mas en una torre senyorial amb un estil que combinava elements barrocs amb una estètica noucentista. Durant aquesta època, la masia va servir com a residència de l’arquitecte Coquillat.</p> <p>Als anys setanta, amb la construcció del passeig de can Sagrera, es van edificar diverses cases als voltants de la masia. Finalment, l'any 1982, es va dur a terme una nova reforma de l’edifici, en la qual es van renovar els esgrafiats per preservar-ne l’estètica.</p> 41.3865000,2.0724300 422447 4582079 1709 i 1913 (reforma) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98528-1003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98528-1002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98528-1001.jpg Legal Barroc|Contemporani|Modernisme|Noucentisme|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum Marcel·lià Coquillat Llofriu 96|98|105|106|94 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98529 Festejador de ca n'Amargós - can Vendrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/festejador-de-ca-namargos-can-vendrell <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 63 i 121</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> Primera dècada del s. XX <p>El festejador de ca n'Amargós, és una estructura arquitectònica de planta hexagonal que destaca per la seva riquesa ornamental i valor patrimonial. Es tracta d’un templet eclecticista coronat per una majestuosa cúpula esfèrica coberta de ceràmica vidriada en tons grocs i taronges que simulen escates.</p> <p>La cúpula, coronada per un floró, s’aixeca sobre un tambor amb volutes que exerceixen de contraforts, integrant funcionalitat i decoració. Als angles del festejador hi ha 6 columnes amb capitells de tipus compost que emmarquen les finestres amb arcs rebaixats, creant un ritme visual harmònic. El conjunt està tancat per porticons de fusta que preserven l’espai interior, abans accessible des del jardí a través d'una escala lateral amb barana de pedra.</p> <p>El festejador de ca n'Amargós representa un punt d'interès arquitectònic destacat per la seva combinació de materials i formes decoratives, oferint un espai d’intimitat i esplendor dins del jardí que l’acull.</p> 08221-11 C/ Bonavista, 26. <p>De la història del festejador de ca n'Amargós o de can Vendrell se sap que va ser construït possiblement el 1914, obra de l'arquitecte Marcel·lià Coquillat i Llofriu, qui va projectar la torre per Arturo Bossy, un prominent veí de Barcelona. La propietat original s'estenia en paral·lel al carrer Bonavista fins a la cantonada amb el carrer Catalunya, on es va erigir aquest festejador per embellir el jardí de la finca.</p> <p>L’any 1923, la finca, que incloïa la torre, el jardí i el festejador, passà a mans de la família Vendrell. Amb el temps, la propietat es va dividir en diverses parcel·les i va tenir diversos usos: la torre inicial i el terreny proper passà a ser l’escola bressol TIC-TAC, <span><span><span>l’altra part de la finca fou adquirida per l’arquitecte Antoni Amargós i la pintora i professora Soledat Sans. </span></span></span>Aquesta transformació al llarg de les dècades ha reforçat el paper del festejador com a testimoni del pas de diferents èpoques i necessitats dins la comunitat.</p> <p><span><span>El festejador de ca n'Amargós és un símbol de la riquesa patrimonial i cultural de Sant Just Desvern. <span>Recentment ha estat restaurat pels seus propietaris.</span></span></span></p> <p>Independentment de les seves propietats i funcions passades, el festejador de ca n'Amargós és un símbol de la riquesa patrimonial i cultural de Sant Just Desvern.</p> 41.3805998,2.0783304 422933 4581418 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98529-1103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98529-1102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98529-1101.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum Magí Campreciós Poll (mestre d'obres), Marcel·lià Coquillat i Llofriu (arquitecte) Es coneix per Can Vendrell, posteriorment la família Amargós, que va ser arquitecte municipal a partir dels anys 70, va adquirir la propietat i algú l’ha anomenat Ca n'Amargós. 102|98 47 1.3 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98530 Can Ristol - can Solanes de la Carretera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ristol-can-solanes-de-la-carretera <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 465-6.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen de la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span><em><span><span><span>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </span></span></span></em><span><span><span>núm. 9, p. 145-221.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ed. Ajuntament de Sant Just Desvern, Patronat Municipal de Cultura Esports i Joventut, pp. 42-3.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XVIII i XX (refacció) <p>Mas de planta basilical amb una composició simètrica que destaca per la seva elegant façana, dividida horitzontalment per una cornisa a l'altura del balcó de la planta baixa.</p> <p>Les cantonades de l'edifici estan reforçades amb pedra, i el portal principal presenta un arc rebaixat que n’emmarca l'entrada amb sobrietat. La part superior de la façana està decorada amb òculs d'inspiració barroca, que aporten un toc ornamental característic.</p> <p>El balcó i la balconera són de pedra, treballada amb riquesa de detalls, atribuïble probablement a una reforma del segle XIX en què es va estucar la façana per imitar carreus de pedra. Al llindar de la primera planta, s’hi troba l’escut de la vila, que inclou una campana, aportant un element de simbolisme local a la decoració arquitectònica.</p> 08221-12 Ctra. Reial, 10. <p>La història de can Ristol o can Solanes de la carretera està estretament lligada a la construcció de la carretera Reial, una de les primeres grans obres d'enginyeria civil a Sant Just Desvern. Aquesta carretera, coneguda a escala nacional com una de les carreteres radials d'origen a Madrid, va ser inaugurada al voltant de 1765, durant el regnat de Carles III.</p> <p>Cap a 1798, amb la nova situació urbanística es va impulsar la construcció d'un hostal per acollir els viatgers i comerciants que passaven pel municipi. La família Solanes va establir aquest nou hostal en un edifici de la seva propietat, conegut com a can Solanes de la Carretera, però popularment anomenat Hostal Nou, <span><span><span><span>per diferenciar-lo de l’hostal vell del carrer de la creu.</span></span></span></span></p> <p>Tot i la seva ubicació estratègica, aquest hostal va tenir una curta vida: l'any 1809 va quedar arruïnat i abandonat a causa dels estralls de la Guerra del Francès. Hi ha fonts que sostenen que l'Hostal Nou va funcionar paral·lelament amb l’Hostal Vell fins al 1830, la qual cosa suggereix que el nucli hostaler va patir una llarga època d'inactivitat.</p> <p>Amb l'inici del segle XX, l'edifici va rebre importants modificacions interiors fetes seguint l'estètica modernista per adaptar-se als nous usos residencials i privats de la família Rístol. El cadastre recull dues intervencions, una l'any 1953 i una altra el 1969, que van ampliar el conjunt al seu darrera. Aquestes reformes reflecteixen l'evolució de l'edifici des d'un punt de trobada per a viatgers fins a un habitatge modernitzat, tot mantenint l'esperit històric de l'edificació.</p> <p>Paral·lelament, al llarg de la carretera Reial, hi van sorgir altres construccions de finals del segle XVIII i principis del XIX. Aquestes cases, que formaven un petit nucli al voltant de la carretera, sovint porten amb orgull la data de construcció gravada a les façanes, evidenciant l’arrelament històric d’aquesta via i el paper essencial que va tenir en el desenvolupament urbanístic de Sant Just Desvern.</p> 41.3787000,2.0794800 423027 4581206 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98530-l1430158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98530-l1430159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98530-l1430157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98530-l1430155.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum 98|119|94 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98531 Can Modolell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-modolell-1 <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p>RIUS VIVES, Miquel (2002). 'Vida escrita pel mateix Miquel Rius i Vives'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 11, p. 89-114.</p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XVIII Actualment (2025) està en fase de restauració. <p>Edifici d’inspiració noucentista, amb una estructura que consta de planta baixa, primera planta i segona planta, culminada per una torre central. </p> <p>La façana conserva un estil clàssic, amb la incorporació de petits elements decoratius noucentistes, com les obertures amb arcs i els emmarcaments. </p> <p>La planta baixa es divideix en tres grans obertures verticals. La part més destacada és una petita estructura annexa amb arcs de mig punt, que serveix com a porxo o accés secundari. Aquesta estructura, decorada amb arcs i finestres petites, sembla tenir funcions de servei o suport a la casa principal.</p> <p>La primera planta es divideix també en tres eixos verticals que consten de tres obertures en forma de finestra amb marc de llinda i amb balcons de ferro forjat que donen personalitat a la façana i que ofereixen una vista directa als jardins.</p> <p>La segona planta manté l’estètica simètrica i simple, però la torre central es converteix en el punt de referència visual més destacat. Aquesta torre compta amb cinc obertures a la part superior i dues a la part inferior. Té un coronament en forma de piràmide de teules de pissarra. La façana té un coronament esglaonat que es combina amb balustres de pedra. </p> <p>La disposició de la coberta, a més de la torre és a diverses aigües amb teules tradicionals i amb diferents terrasses planes.</p> <p>El mur és de color cru i tot l’edifici es rodeja per un jardí amb camins de pedra que recorren zones verdes i que condueixen a l’entrada. La vegetació no només contribueix a la privacitat de la casa sinó que també ofereix ombra i frescor, creant un ambient acollidor i senyorial.</p> 08221-13 Rbla. Modolell, 3. <p>La família Modolell està documentada a Sant Just Desvern des del segle XVI, concretament des de l'any 1510, i sembla que inicialment vivien a la masia de can Campreciós, també coneguda com a can Modolell de la Plaça. Originàriament, aquesta casa devia ser una masia amb una coberta a dues aigües, i hi ha constància que va ser restaurada a finals del segle XVII.</p> <p>Quan es va construir el camí Reial, el 1765, es va aixecar l’edifici actual. Aquest va ser posteriorment modificat entre els anys 1902 i 1904, quan es va sobrealçar la construcció, afegint una nova coberta plana amb balustres i amb una torre rectangular de coberta piramidal. Durant aquesta reforma, també es va remodelar la façana posterior i es va construir una capella annexa, obra de l'arquitecte Miquel Madurell Rius.</p> <p><span><span><span><span>Al voltant del 2000 es va fer una nova reforma, en què un promotor privat va restaurar la casa i la convertí en diversos pisos privats, cedint part del patí on hi ha el pou de la façana principal al municipi com a parc urbà. L’hereu Modolell es construí, a tocar i dins la mateixa finca, el que s’anomenà La Torre de l’Hereu.</span></span></span></span></p> 41.3781600,2.0762100 422753 4581149 1765, 1904 (restauració), 2024 (restauració) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98531-l1430175.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98531-l1430176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98531-l1430197.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98531-l1430189.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98531-l1430194.jpg Legal Contemporani|Noucentisme|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris. David Torres Rodríguez - Kuanum Miquel Madorell i Rius 98|106|94 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98532 Torre de l'Hereu Modolell https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lhereu-modolell <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XX Actualment (2025) està en fase de restauració. <p>Edifici emmarcat dins l'eclecticisme, de dues plantes dividides en tres eixos verticals i compost per dos cossos. Es caracteritza per una façana rosada, en què la composició general transmet elegància i serenitat.</p> <p>La planta baixa, l'entrada principal destaca per un porxo amb arc escarser, que dona accés a l'interior de l'edifici. Aquest porxo està flanquejat per dues altes columnes rectangulars, que sostenen el balcó central de la planta superior. A cada costat de l’entrada, hi ha dues finestres de doble batent emmarcades amb relleus de color blanc que ressalten respecte al color de la façana. </p> <p>La planta superior destaca pel seu balcó central amb una barana clàssica de balustres, alineat amb l'entrada de la planta baixa. Tant als laterals com al centre hi ha finestres com les de la planta baixa amb una decoració en relleu a la part superior, la central de tipus esglaonat. </p> <p>La cornisa és de relleu triple i té un perfil escalonat al centre, que afegeix interès visual a la línia de la façana. L’exterior està decorat amb jardineres i elements vegetals que complementen el to rosat de l’edifici, amb dos xiprers flanquejant l’entrada principal.</p> 08221-14 Rbla. Modolell, 3. <p>A principis de la segona dècada del segle XX, entre 1911 i 1912, Gaspar Modolell i Modolell va decidir construir un nou edifici destinat al seu fill, Gaspar Modolell i Jané a la mateixa finca on hi havia fet construir la casa pairal de la família. Per a dur a terme aquest projecte, va confiar en l'arquitecte Miquel Madorell i Rius, qui va dissenyar una casa amb un aire elegant i modern per a l'època.</p> <p>Ja a la dècada de 1990, aquesta històrica casa va ser restaurada i transformada per a un nou ús: es va convertir en un restaurant, oferint una nova vida a l’edifici. Aquesta rehabilitació va permetre preservar-ne el valor arquitectònic i cultural, tot convertint-lo en un punt de trobada social dins de la comunitat.</p> <p>Actualment està en procés de reforma per transformar-se en habitatges.</p> 41.3782700,2.0755400 422697 4581162 1911, 2024 (restauració) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98532-l1430183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98532-l1430187.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98532-l1430185.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum Miquel Madorell i Rius També va ser conegut com a Casa Modolell. 102|98 45 1.1 1762 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98533 Walden 7 https://patrimonicultural.diba.cat/element/walden-7 <p>ÁLVAREZ ARCE, Raquel; GALVAN-DESVAUX, Noelia; MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, José Manuel (2020). 'Building the Walden 7. The Model as Patrimony of the Design Process'. <em>Graphical Heritage: XVIII International Congress of Architectural Graphic Expression,</em> p. 108-117.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ BARBETA, Jordi; SOLÉ I UBEDA, Josep Lluis; MISERACHS, Xavier (1995). <em>Walden set i mig</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>BROWER; R.; HELINGA, Helma (2004). 'Walden 7, an architectural dream : the promise of another way of life in Spain'. <em>Happy cities and public happiness in post-war Europe</em>. Rotterdam.</p> <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p>CRUELLS, Bartomeu (1998). <em>Ricardo Bofill.</em> Barcelona.</p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p>GILI, G. (2011). 'Walden 7'. <em>Edificios modulares</em>. Barcelona. p. 98-107.</p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> XX <p>El Walden 7 és un complex arquitectònic residencial d’estètica singular, destacable per les seves formes sinuoses i la seva estructura laberíntica. Compost per divuit torres connectades entre elles, l’edifici s’alça més de 40 m. i es distribueix en 15 plantes, amb un total de 446 unitats d’habitatge configurades en mòduls de 30 m². Aquests mòduls es poden combinar per crear habitatges d’una a quatre cèl·lules, incloent-hi dúplex amb espais amplis i versàtils. El disseny exterior combina un característic color vermell argilós amb un intens blau a les zones comunes interiors, oferint un contrast cromàtic que en reforça l’impacte visual.</p> <p>Les façanes del Walden 7 presenten una composició única, amb la part frontal semblant a una gran lletra «M» i la posterior amb forma de doble «O». Aquestes façanes es van revestir amb rajoles ceràmiques de tonalitat terracota, un material que integra l’edifici amb l’entorn mediterrani i contribueix a la seva aparença robusta i inconfusible. No obstant això, el revestiment ceràmic va acabar originant problemes estructurals al cap d’uns anys, quan algunes de les rajoles es van començar a desprendre, fet que va requerir una rehabilitació de les façanes.</p> <p>L’estructura de l’edifici, construïda amb formigó armat, permet una gran resistència i llibertat formal, amb passarel·les i patis interiors que es connecten en un entramat vertical i horitzontal, formant una veritable xarxa de camins. El formigó es va utilitzar tant a les torres com als elements interns, dotant l’edifici d’una solidesa i d'una presència monumental que el diferencia dels projectes residencials convencionals.</p> <p>Un altre element distintiu són les finestres de forma semicircular, elaborades amb vidre mineral i distribuïdes de manera irregular però amb certa simetria, que afegeixen dinamisme a les façanes i permeten jugar amb la llum de manera única. Aquests elements creen un efecte visual que trenca amb les línies rectes tradicionals i suggereix moviment.</p> <p>Els espais interiors estan decorats amb un intens color blau que contrasta amb el vermell exterior, aportant frescor i profunditat. Aquest color es fa present a les zones comunes, com els passadissos i els quatre grans patis interiors, on també s’han instal·lat fonts i espais verds per crear una atmosfera relaxada i una connexió amb la natura.</p> <p>Aquesta combinació de colors i materials contribueix a l’ambient singular i gairebé futurista del Walden 7, convertint-lo en un punt de referència inconfusible al paisatge urbà de Sant Just Desvern.</p> 08221-15 Ctra. Reial, 106. <p>El Walden 7 va ser projectat pel Taller d'Arquitectura, un grup interdisciplinari creat i liderat per Ricard Bofill. Aquest col·lectiu, format per professionals de diversos àmbits com l’arquitectura, l'enginyeria, la psicologia, la filosofia i les arts, incloïa figures destacades com Anna Bofill, Salvador Clotas, Ramón Collado, José Agustín Goytisolo, Joan Malagarriga, Manuel Núñez Yanowsky, Dolors Rocamora i Serena Vergano. Aquesta diversitat de perfils va permetre concebre l'edifici no només com un espai físic, sinó com un experiment social i estètic, que buscava oferir una alternativa a l’habitatge tradicional mitjançant l’ús de mòduls i espais comunitaris.</p> <p>El projecte de Bofill i el seu equip estava inspirat en les idees utòpiques del filòsof nord-americà Henry David Thoreau, autor de <em>Walden, or Life in the Woods</em>, que promou un estil de vida més connectat amb la comunitat i l'entorn. L’objectiu del Walden 7 era construir una 'ciutat vertical', una comunitat autònoma on els habitants trobessin un espai per viure, treballar i relacionar-se sense sortir de l’edifici. Aquesta visió va guiar la distribució interna de l'edifici, dissenyat per fomentar la interacció social en espais comuns com els patis interiors.</p> <p>El projecte del Walden 7 es va iniciar el 1972, quan el Taller d'Arquitectura va projectar crear un complex residencial a l'antic emplaçament de la fàbrica de ciment Sansón de l'empresa la Auxiliar de la Construcció SA. (LACSA). En aquesta època, Bofill i el seu equip ja havien concebut altres projectes de gran envergadura com la <em>Ciutat a l’Espai</em>, una iniciativa més ambiciosa que el Walden 7, que pretenia construir un conjunt de 71.000 m² amb capacitat per a 3.000 persones. Malgrat això, el projecte de la <em>Ciutat a l’Espai</em> no es va portar a terme per qüestions de pressupost i de viabilitat, però Walden 7 va acabar esdevenint la primera fase d’aquesta idea.</p> <p>L'edifici es va completar el 1975, amb un pressupost ajustat en comparació amb altres projectes d’habitatge social de l’època. Això va comportar solucions innovadores en termes de materials i tècniques constructives, però també va donar lloc a una sèrie de problemes estructurals que van sorgir al cap de pocs anys. El 1977, només dos anys després de la seva finalització, van començar a aparèixer greus defectes en la construcció: les rajoles de la façana es van començar a desprendre, fet que representava un risc per als habitants.</p> <p>Aquesta situació es va agreujar quan la promotora del Walden 7 va fer fallida, deixant els residents sense cap entitat responsable per cobrir les reparacions. <span><span><span><span>En resposta, l’Ajuntament es va negar a declarar l’edifici en ruïna </span></span></span></span><span><span><span><span>i va acceptar l’adjudicació judicial dels bens de la promotora a canvi de </span></span></span></span><span><span><span><span>finançar les obres de rehabilitació.</span></span></span></span> <span><span><span><span>Amb un cost aproximat d’uns 1.000 milions de pessetes (uns 6 milions d’euros), les obres de reparació </span></span></span></span><span><span><span><span>coordinades per l’empresa municipal Promocions Municipals SA (PROMUNSA</span></span></span></span><span><span><span><span>) es van iniciar el 1993 i van durar fins al 1995</span></span></span></span>. Aquesta intervenció va permetre restablir la seguretat de l'edifici i mantenir la seva estructura original, preservant-lo com un exemple emblemàtic de l'arquitectura experimental dels anys setanta.</p> <p>Tot i les dificultats econòmiques i estructurals inicials, la voluntat de conservar aquest edifici ha permès que avui continuï sent un símbol de les idees avantguardistes de Ricard Bofill i el Taller d'Arquitectura sobre l’habitatge i la vida comunitària. En definitiva, el Walden 7 ha esdevingut un punt de referència arquitectònic, tant per la seva estètica trencadora com per la seva proposta de comunitat vertical.</p> 41.3802632,2.0677873 422052 4581390 1975 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98533-01502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98533-01503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98533-01504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98533-01505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98533-01501.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial - cultural - productiu BPU|BCIL 2025-11-24 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez - Kuanum Ricardo Bofill, Anna Bofill i el Taller d'Arquitectura En conjunt, el Walden 7 destaca per la seva estructura de formigó armat amb una estètica que combina els colors vermell i blau, i una volumetria escultòrica que ha deixat una empremta duradora en l'arquitectura de l’habitatge social. 98 46 1.2 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98534 Can Madriguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-madriguera-0 <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XX Va ser restaurat completament l'any 2005, conservant al màxim els elements originals. <p>Edifici d’estil eclèctic que distribueix la seva estructura en planta, pis i golfes i tres tribunes rectangulars adossades als cantons.</p> <p>La planta baixa té l’accés principal marcat per una escala ampla i central, que acaba a un porxo protegit per dues columnes toscanes. La porta d’entrada és de doble batent i queda emmarcada amb un relleu de color terrós que ressalta sobre el color cru de la façana. Les dues finestres als eixos laterals són d’arc de llinda i decorades amb marcs en relleu acabats amb un frontó arrodonit amb motius d’ovals i florals.</p> <p>La primera planta es caracteritza pel balcó central conformat per una barana de balustres de pedra, que se sobresurt lleugerament. També dividit en tres eixos, les finestres laterals s’emmarquen de forma senzilla mentre que la finestra central es decora amb relleus florals i un oval dins un frontó corb.</p> <p>Les golfes es caracteritzen per les seves dues obertures en forma d’òculs emmarcats amb decoració d’estil barroc sota una cornisa dentada que els voreja en forma d’arc de mig punt.</p> <p>La coberta d’influència francesa, és un element distintiu de l’edifici i remarca sobretot les cantonades. Està feta de pissarra i té forma tronco piramidal amb la part superior aixafada. Entre les quatre torres hi trobem baranes de balustres i decoracions de tipus escultòrics que contribueixen a la magnificència de tot el conjunt. El terrat és de coberta plana.</p> <p>L’edifici s’integra en un jardí dissenyat amb molta cura, amb gespa i camins que condueixen a l’escala principal. Amb una piscina semicircular situada a la part posterior. La vegetació al voltant del jardí serveix de marc natural i també actua com una barrera visual, preservant la privadesa de l’habitatge.</p> 08221-16 C/ Catalunya, 8. <p>Va ser l’any 1919, quan Francisco Madriguera va encarregar al reconegut arquitecte Josep Graner el projecte per a una residència familiar. La construcció, que va finalitzar l’any 1927, va ser realitzada per l’empresa Fills de Magí Campreciós. Durant aquest període, la casa es va consolidar com a un exemple notable d’arquitectura residencial de l’època.</p> <p>En els difícils anys de la Guerra Civil a l’edifici li van donar un ús humanitari. El doctor Josep Sánchez, casat amb Carme Madriguera, va decidir instal·lar-hi un hospital de sang per atendre els ferits del conflicte.</p> <p>El 1967, la propietat va passar a mans de la comunitat religiosa de les<em> Reverendas Adoratrices Esclavas del Santísimo Sacramento y de la Caridad</em>. Aquesta congregació va emprendre una reforma important de l’edifici, adaptant part de la planta baixa per convertir-la en una capella. A més, van construir una escola a la finca, ampliant la funció educativa de la propietat.</p> <p>Fins a l’any 1983, aquesta va albergar dues capelles: una situada a la planta baixa i una altra dins la zona destinada a la comunitat religiosa. Ambdues estaven dedicades al Santíssim Sagrament, convertint l’espai en un lloc de recolliment i devoció, alhora que es mantenia l’activitat escolar.</p> <p>L'any 2005 hi va haver una restauració completa de l'edifici, conservant al màxim els elements originals. Avui en dia torna a ser una residència privada unifamiliar.</p> 41.3802914,2.0780589 422910 4581384 1919-1927 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98534-1603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98534-1602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98534-1601.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum Josep Graner i Prat (arquitecte) 102|98 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98535 Casa Amorós https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-amoros <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XX <p>Edifici noucentista de planta baixa i dos pisos amb una composició de cossos diferenciats que aporten riquesa formal. </p> <p>La planta baixa s’adapta al desnivell del terreny. Aquí es troba l’accés principal. Té la distribució en quatre eixos verticals i quatre obertures, tres finestres i una porta. Les finestres són rectangulars i de llinda, amb persianes de llibret. El parament de la façana és llis i uniforme, reforçant la sensació de solidesa.</p> <p>La planta principal, o primer pis, és l’element central del projecte, que mostra una major jerarquia visual. L’element més destacable és una tribuna semicircular situada a la cantonada frontal, que proporciona amplis finestrals orientats al carrer. Aquesta tribuna està coronada per un balcó amb balustrada de pedra, que també actua com a barana decorativa. Les quatre obertures d’aquesta planta es conformen per finestres de llinda. L’ús de persianes de llibret manté la coherència estilística amb les altres plantes.</p> <p>El pis superior segueix el llenguatge arquitectònic de la planta principal. Disposa també de quatre eixos verticals, tot i que les finestres d'aquest nivell són més petites i amb arcs de mig punt.</p> <p>Un dels elements més característics de l'edifici és la presència d’una torre de planta rectangular situada en un dels angles de la façana principal, té una base prismàtica i està coronada per una coberta a quatre vessants amb teula àrab. El ràfec és especialment pronunciat i està sostingut per mènsules o bigues de fusta visibles, un detall que afegeix caràcter a l’estructura.</p> <p>La coberta de l’edifici és a quatre vessants, recoberta de teules àrabs tradicionals. El ràfec està molt marcat, amb bigues de fusta visibles que reforcen l’aspecte mediterrani.</p> 08221-17 C/ de la Creu, 10. <p>La casa, situada a prop del límit est del municipi a tocar d'Esplugues de Llobregat, ocupa un punt estratègic al final del carrer de la Creu, una via amb un llarg recorregut històric. A mesura que van anar passant els anys, el carrer va prendre forma amb la construcció de diverses cases de planta baixa i pis.</p> <p>El projecte de la casa Amorós es va centrar a donar protagonisme a la primera planta, dissenyada per ser el nivell principal i més representatiu de l’edificació. La seva ubicació privilegiada i la seva composició arquitectònica la convertiren en una peça singular dins del conjunt urbà que s'havia format al llarg de dècades.</p> 41.3831700,2.0806100 423127 4581702 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98535-1703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98535-1702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98535-1701.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum 106|98 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98536 Hostal Vell - Lo Estudi - l'Hostal de la Creu - Hostal del Garrofer https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-vell-lo-estudi-lhostal-de-la-creu-hostal-del-garrofer <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon </span></span>(2018). 'Els hostals de Sant Just Desvern: Sota la influència de les vies de comunicació'. <em>La Vall de Verç</em>, núm. 434, p. 20-21. </p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XVII - XVIII <p>Edifici de planta baixa i pis, que ha patit moltes transformacions. Presenta les característiques d'una casa d'origen tradicional catalana i combina elements tradicionals com els murs massissos i les obertures moderades. </p> <p>La planta baixa inclou diverses obertures: finestres rectangulars, senzilles, amb llindes de pedra i una porta d’entrada a la façana lateral a la qual s’accedeix a través d’una petita escala. Els murs són arrebossats de color beix, amb obertures i cantonades rematades en pedra. </p> <p>El primer pis segueix un esquema similar al de la planta baixa, amb les obertures disposades de forma regular. Les finestres mantenen una estètica funcional amb marcs senzills de pedra. Les finestres són de proporcions més petites al lateral i a la part posterior.</p> <p>La façana principal destacada per la seva coberta de teula àrab a dues aigües i carener perpendicular al carrer. El ràfec sobresurt lleugerament, protegint els murs del temps. Destaca també la façana per l'eix vertical que forma l'obertura d'arc de mig punt a la part superior i a sota, una finestra de doble batent amb arc de llinda decorat amb un relleu amb el símbol del municipi: una campana.</p> 08221-18 C/ de la Creu, 34-38. <p>A finals del segle XVII, al carrer del Raval de la Creu (al costat de la carretera reial) s’hi va formar un petit nucli de cases que esdevindria el cor d’una activitat econòmica i social vibrant. En aquest mateix edifici va ser on hi va haver la primera Casa de la Vila. Des d'aquesta seu, el govern local gestionava els afers del poble, i la seva presència simbolitzava el centre de poder d'una comunitat en creixement.</p> <p>L'any 1617, l'edifici ja albergava altres funcions essencials per a la vila, com una carnisseria i més endavant s’hi van afegir altres serveis com el pes del blat i el pou del comú el 1682, convertint-lo en un espai indispensable per a la vida diària del municipi. També va acollir una fleca i una botiga de roba i l’any 1773 s’hi va habilitar una cambra anomenada “Lo Estudi”.</p> <p>Durant el segle XVIII l’edifici es remodelà, probablement adquirint una estructura més semblant a una masia de tipus basilical. D'aquesta reforma hi ha una inscripció datada l’any 1700 situada a la llinda d’un finestral tapiat. En aquesta mateixa llinda hi ha esculpida una campana, símbol de la vila, que es convertiria en el segell oficial del municipi utilitzat per primera vegada el 20 d’abril de 1802. A mitjan segle XVIII va perdre la funció de Casa de la Vila, ja que el govern municipal es va traslladar l’any 1731 a un nou edifici situat a la plaça de la parròquia, on trobem l’actual Ajuntament. Amb aquest canvi, l'edifici es destinà a altres usos, consolidant-se com a hostal. A partir d'aquest moment va adoptar diversos noms: l’Hostal de la Creu, l’Hostal de Sant Just o l’Hostal del Garrofer i, finalment, l’Hostal Vell, per diferenciar-lo del més modern Hostal Nou, obert l’any 1798.</p> <p>La família Vinyoles, última propietària de l’hostal, va mantenir-lo obert durant seixanta-cinc anys més, fins que finalment, l’any 1830, va tancar definitivament les portes. <span><span><span><span>Posteriorment, l’edifici es va compartimentar arribant a viure-hi unes 5 famílies, en l’actualitat allotja diversos habitatges particulars.</span></span></span></span></p> 41.3831000,2.0781900 422925 4581696 1700 (ampliació) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98536-05201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98536-05202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98536-05203.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris - Juana María Huélamo i David Torres Rodríguez - Kuanum L'entorn immediat de l'edifici és interesant. On abans hi havia un pou, ara hi ha reconstruïda la creu de terme. 119|94 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98537 Fàbrica d'Electricitat https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-delectricitat <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </em>núm. 9, p. 146-221.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XX <p>L'edifici, alineat al carrer, presenta una alçària desigual i es caracteritza per la seva solidesa i verticalitat. Pot adscriure's al corrent noucentista, tot i que també s'hi aprecien influències de l'arquitectura d'Europa central, especialment la vienesa. </p> <p>Es tracta d’un conjunt de construccions de diferents alçades, amb una tribuna poligonal destacada en una de les parts amb tres obertures rectangulars en forma de finestra amb arc de llinda. Els acabats són marcadament geomètrics i d’un estil molt sobri, que contribueixen a la seva elegància i equilibri formal. Les diferents obertures són quadrades a la part superior i rectangulars a la inferior, amb arcs de llinda i senzilles. També té una xemeneia.</p> <p>La composició de l’edifici es basa en una acumulació de formes geomètriques senzilles, organitzades en cossos de diversa alçària. Aquesta estructura transmet robustesa i harmonia, gràcies a la combinació de línies rectes, formes simples i una estètica minimalista que reforça el seu caràcter arquitectònic distintiu.</p> 08221-19 C/ de l'Electricitat, 24. <p>L'edifici, segons consta al cadastre, va ser construït l'any 1912. Inicialment, el seu ús estava destinat a convertir-se en una central distribuïdora d'electricitat de la <em>Compañía Barcelonesa de Electricidad</em>, funció per a la qual es va habilitar oficialment l'any 1917. </p> <p>Malgrat tot, l'edifici mai va arribar a entrar en funcionament com a central elèctrica. És probable que aquest fet fos conseqüència de les pressions exercides pels propietaris de la zona, que havien començat el procés d'urbanització i consideraven inadequada la instal·lació d’una infraestructura d’aquest tipus en aquell emplaçament.</p> <p>Aquest episodi històric ha marcat l’edifici i n’ha condicionat el paper dins del desenvolupament urbanístic de l’entorn, com per exemple el nom del carrer on es troba, el de l'Electricitat.</p> 41.3796100,2.0765300 422782 4581310 1912 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98537-1903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98537-1902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98537-1901.jpg Legal Noucentisme|Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Lúdic/Cultural BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum Octavio Zaragoza Grau (arquitecte) 106|120|98 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98538 Cal Roldan - Mas Canyet - Heretat d'en Termens https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roldan-mas-canyet-heretat-den-termens <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span lang='FR'><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 66-7.</span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XVIII <p>Masia de planta basilical que ha tingut afegits i modificacions al llarg dels anys, configurant un edifici principal de planta baixa i pis, amb un cos afegit a la banda esquerra i un altre adossat transversal a la meitat esquerra de la façana principal.</p> <p>La façana principal, orientada al sud, presenta una planta baixa estructurada a partir d’un portal d’arc de mig punt adovellat al centre i una finestra a la dreta d’aquest. El portal, tan característic de l’arquitectura popular catalana, està realitzat amb dovelles de pedra treballada de manera acurada i regular.</p> <p>Al primer pis hi ha dues finestres rectangulars verticals i un rellotge de sol situat a l’extrem dret, al costat d’una de les finestres.</p> <p>La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb carener perpendicular a la façana i ràfecs ben marcats per protegir la façana de les inclemències del temps.</p> <p>Al cos adossat a la meitat esquerra de la façana principal, es pot apreciar una galeria d’arcs de mig punt a l'altura del primer pis. Aquesta galeria està tapiada amb maons, desvirtuant la imatge original de l'edifici.</p> 08221-20 Camí de Cal Roldan, s/n <p>Malgrat haver-hi constància de la presència dels Canyet a Sant Just Desvern entre els anys 1308 i 1539, una nissaga familiar dedicada a la pagesia, no hi ha referència a cap masia coneguda amb aquest nom durant aquest període.</p> <p>És cap a mitjan segle XVII quan Eulàlia Térmens Ginebreda rep can Térmens per herència. El cadastre de 1716 registra al seu fill, Josep Roldan i Térmens candeler de cera de Barcelona, com propietari de la que a partir d’aquell moment seria coneguda com cal Roldan. Molt probablement la família de Josep Roldan i Térmens es va instal·lar a la masia després de la mort de la seva mare, al voltant de l’any 1712.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La masia ha vist passar pel seu davant el camí que històricament ha conduït els santjustencs a l’Aplec de la Salut i a la masia del mateix nom. </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.3874537,2.0672026 422011 4582189 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98538-20250106111824.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98538-20250106111723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98538-20250106122845.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial - productiu BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris - David Torres - Kuanum El mas de cal Roldan, també conegut com a can Roldan, es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural. 119|94 46 1.2 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98539 Casa Petit https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-petit-0 <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>DDAA. (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 38</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p>MASDÉU TÉRMENS, Raimon (1998). “Els santjustencs del 1900”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 9, p. 85-144.</p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XX <p>Es tracta de dues cases adossades d'estil noucentista, amb una planta baixa i un pis, i coronades per una torre mirador flanquejada per pilastres de secció quadrada que sobresurten i columnes amb capitells jònics. Ambdós habitatges són simètrics.</p> <p>La planta baixa de cada casa es caracteritza per l’entrada principal amb una obertura en forma d’arc de mig punt i emmarcat per un relleu estucat d’un color una mica més fosc que l’estucat blanc del mur. Entre plantes hi ha una cornisa sortint que defineix de forma clara la separació entre pisos.</p> <p>La segona planta de cada casa consta de dues obertures en forma de finestra rectangular amb arc de llinda, però decorades amb un relleu exterior que l’emmarca, coronat amb un frontó.</p> <p>De la part superior surten les dues torres-mirador que estan adornades amb petites columnes jòniques. Les cobertes, de teula àrab a quatre vessants, estan suportades per mènsules de fusta. Darrere les torres hi ha una coberta plana que serveix de terrat amb un badalot cadascuna.</p> 08221-21 C/ de l'Església, 20-22. <p>El cognom Petit va arribar a Sant Just Desvern a finals del segle XVII. Al llarg de dos segles, la família va veure passar set generacions dedicades inicialment a treballs agrícoles com a jornalers, i més tard, a l'ofici de fusters. L'any 1900 Emili Petit estava casat amb Maria Dolors Poll i Llopart, filla de Just Poll i Carreres i Teresa Llopart i Pons. Tots dos tenien un fill, Just, i una filla, Teresa.</p> <p>Aquesta casa va ser un projecte de l'arquitecte Josep Alemany per encàrrec d'Emili Petit. L'empresa Fills de Magí Campreciós va ser la constructora que feu els treballs.</p> 41.3860100,2.0770700 422834 4582020 1930 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98539-2103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98539-2102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98539-2101.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU|BCIL 2025-09-03 00:00:00 Marina Peris - David Torres Rodríguez - Kuanum Josep Alemany i Juvé (arquitecte) 106|98 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98540 Església parroquial dels Sants Just i Pastor https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-dels-sants-just-i-pastor <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUASCH DALMAU, David </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>(1992).</span></span></span></span></span></span></span> “Hipòtesi sobre els possibles orígens de la parròquia i el contracte de les obres sobre la construcció de l’actual temple (Sant Just Desvern)”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm 4, p. 129-157. </p> <p><span><span><span><span><span><span>GUASCH DALMAU, David </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>(2002). 'Els retaules de l'església parroquial de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm 11, p 51-88.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> XVI- XX <p>Església d’una sola nau dividida en quatre trams, cadascun coronat amb voltes de creueria. L’absis és de forma pentagonal i també està cobert amb una volta de creueria. Les finestres d’aquest, són en forma de lluneta que permeten l’entrada de llum natural, creant un ambient serè i harmònic.</p> <p>A la façana principal destaca la porta d’inspiració renaixentista, emmarcada per dues columnes jòniques sense estries que sostenen un frontó triangular. Al frontó s’hi troba el símbol de la campana (la més antiga que tenim al municipi), i una inscripció en llatí que commemora la construcció del temple: «<em>pau modolell sindic en l'anii 1571 ha 13 de goliol se comena lo present temple geroni cardona sindic</em>». Sobre el frontó hi ha un grup escultòric amb els sants Just i Pastor flanquejant una imatge central de la Mare de Déu.</p> <p>A l’interior, l’església compta amb sis capelles laterals, tres a cada costat de la nau. A l’esquerra, la primera capella està dedicada a Sant Antoni Abat, la segona a Santa Llúcia, i la tercera al Sant Crist i a la Verge dels Dolors. A la dreta, la primera capella està dedicada a Sant Joan Baptista, on també es troba la pila baptismal; la segona a Sant Sebastià, copatró de la parròquia, i la tercera a la Mare de Déu de Montserrat. Aquestes capelles contribueixen a enriquir l’espiritualitat i la diversitat devocional del temple.</p> <p>Un dels elements més destacats és la torre del campanar, de base quadrada, que s’eleva fins a una alçada de 20,46 m. La torre, que disposa d’un rellotge, està coronada amb merlets que li donen un caràcter defensiu i un campanar de ferro forjat.</p> 08221-22 Pl. de l'Església, s/n. <p>La història de l'església de Sant Just Desvern es remunta almenys a l'any 870, una època en què Barcelona i els seus voltants començaven a gaudir d'una certa estabilitat després de les turbulències de les invasions sarraïnes. Aquest període podria haver facilitat la reorganització del culte i el creixement de la població a la zona, la qual cosa fa pensar que l'antiga església primitiva de Sant Just va ser potser restaurada o fins i tot reconstruïda, tot i que no en podem tenir certesa.</p> <p>De fet, tal com indica el mossèn Antonio Tenas, el primer document que fa esment de Sant Just i Sant Pastor com a titulars de la parròquia data d'octubre de 1438. Això ens fa pensar que ja en aquesta època l'església estava dedicada a aquests sants. Tot i això, també es pot pensar que el Sant Just es referia al bisbe d'Urgell, ja que era comú associar aquest nom a diverses parròquies i contrades.</p> <p>L’església ha anat experimentant diverses reformes al llarg dels anys. La primera va ser l'any 1366. Es va obrir una finestra a la part de ponent per il·luminar millor l'interior, perquè era massa fosca. El 1406, es va tancar el cementiri parroquial, però el 1425 encara no s’havia fet. El 1435 ja es documenta l'existència d'una sagristia.</p> <p>Més endavant, ja l'any 1511, es va realitzar una restauració important, i el 1513 es va reparar l'escala del cor. Malgrat les diverses reformes i afegits, entre 1569 i 1571 es decideix enderrocar l'antiga església per construir-ne una de nova amb un portal renaixentista.</p> <p>Durant els segles següents, l'església continuà transformant-se. El 1676 es van afegir les capelles laterals, i el 1752 es van construir noves dependències al nord i a ponent de l'edifici. A finals del segle XIX, el 1890, es va dur a terme una restauració completa.</p> <p>El 21 de juliol de 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil, el conjunt parroquial va ser incendiat i gairebé totalment destruït, presumiblement per membres de la FAI. L'edifici va quedar en ruïnes, amb gran part de l'estructura ensorrada i l'altra totalment cremada.</p> <p>Després d'aquest desastre, l'any 1940 es va iniciar la reconstrucció de l'església a càrrec del Rector de la parròquia Mossèn Antonino Tenas amb projecte de l'arquitecte Josep Alemany i Juvé la qual va ser inaugurada el 3 de març de l'any següent, començant així una nova etapa en la història d'aquesta parròquia.</p> 41.3860360,2.0758448 422732 4582025 1569-1571 i 1939-1943 (reconstrucció) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98540-2203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98540-2202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98540-2203_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98540-l1430140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98540-l1430136.jpg Legal Renaixement|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BPU|BCIL 2025-09-27 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum Josep Alemany i Juvé (reconstrucció) 95|98|94 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98541 Can Freixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-freixes-1 <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XVI Actualment (2025) està en restauració. <p>Masia tradicional catalana de planta basilical amb planta baixa, pis i golfes. La façana està estucada amb tons ocres, que harmonitza amb l'entorn natural i li confereix un aspecte càlid i acollidor.</p> <p>La planta baixa es caracteritza per un portal d’arc de mig punt adovellat al centre, característic de l’arquitectura popular catalana. Les dovelles són de pedra treballada de manera que siguin regulars. Als costats del portal banda i banda del portal, hi ha dues obertures rectangulars que són finestres amb llindes i brancals de pedra. A l'esquerra, s'hi ha afegit una estructura que manté la mateixa línia de la façana principal, integrant-se amb el conjunt.</p> <p>El primer pis consta de cinc finestres verticals de doble batent amb arcs de llinda i emmarcades amb pedra esglaonada. Tant la finestra central com les laterals consten d’una barana de ferro forjat a tall de balcó. </p> <p>Al pis superior, les golfes es configuren per una sèrie de cinc obertures petites d’arc de mig punt, que es distribueixen de manera simètrica a la part superior de la façana.</p> <p>La coberta és a dues aigües amb carener perpendicular a la façana, amb els ràfecs ben marcats i corona l'edifici i protegeix la façana de les inclemències del temps. El disseny de la coberta contribueix a la silueta característica de la masia, amb una estètica funcional i arrelada al paisatge rural català.</p> 08221-23 C/ Freixes amb el c/ Dolors Modolell. <p>Can Freixes és el nom amb què es coneix aquesta masia avui dia, però al llarg dels segles ha anat canviant de denominació. Inicialment, al segle XVII, se la coneixia com a Torre d’en Ricart, i més tard com a Torre Guardiola. Encara dins el mateix segle, el 1659, va rebre el nom de Torre Vidala, i posteriorment va ser batejada com a Can Pellicer.</p> <p>L’any 1709, la masia va ser adquirida pels Pares Carmelites Calçats del Convent del Carme de Barcelona, que la van destinar a casa de salut per als religiosos malalts. No va ser fins a finals del segle XVIII que va adoptar el nom actual, Can Freixes.</p> <p>Durant el segle XX, la masia <span><span><span>heretada per Dolores Gutiérrez Vda. de </span></span></span><span><span>Modolell,</span></span> va perdre progressivament el seu caràcter de casa pairal i va ser reformada per convertir-se en una casa de pisos de lloguer. Amb el pas del temps, va quedar absorbida per la trama urbana de Sant Just Desvern, perdent la seva funció original.</p> <p><span><span><span><span>L’AMB va fer l’any 2021 una intervenció total als jardins convertint-los en l’actual parc públic. També va intervenir a la façana principal i obrir les arcades tapiades de la galeria lateral esquerra. </span></span></span></span></p> <p>Actualment, part de l'antiga finca ha estat transformada en un parc públic, i a la masia s'està duent a terme una reforma amb l’objectiu de recuperar i posar en valor aquesta construcció del segle XVI.</p> 41.3857300,2.0780200 422913 4581988 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98541-2303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98541-2302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98541-2301.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Social BPU|BCIL 2025-09-27 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum Altres noms: Torre d'en Ricart - Torre Guardiola - Torre Vidala - Can Pellicer. 98|119|94 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98544 Taller d'Arquitectura https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-darquitectura <p>ÁLVAREZ ARCE, Raquel; MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, José Manuel M.; GALVÁN DESVAUX, Noelia (2022). 'De la Factoría Sansón a La Fábrica. La casa estudio de Ricardo Bofill o como habitar una ruina'. <em>ACE Arquitectura Ciudad y Entorno</em>, núm. 48. </p> <p><span><span><span><span>AMIGÓ BARBETA, Jordi; SOLÉ I UBEDA, Josep LLuis; MISERACHS, Xavier (1995). <em>Walden set i mig</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CRUELLS, Bartomeu (1998). <em>Ricardo Bofill: Taller de arquitectura</em>. Editorial Gustavo Gili.</span></span></span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p>MORETTI, Graciela (2010). 'Poblados cementeros en Argentina y España'. <em>Revista Arquitextos</em>, núm 26.</p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XX <p>Edifici reconvertit en un estudi creatiu que aprofita les antigues sitges de formigó de la fàbrica Sanson i segueix una composició que combina elements arquitectònics diversos. L’exterior es manté discret, destacant les obertures verticals d’inspiració romànica que travessen les sitges i aporten un caràcter únic a l’estructura.</p> <p>L’espai interior s’organitza en diferents zones que responen a funcions específiques:</p> <p>L’estudi, situat a l’interior de les sitges, es distribueix en quatre nivells connectats per una escala central i es beneficia de la il·luminació natural que proporcionen les obertures d’estil romànic, accentuant l’estètica robusta i funcional del formigó. </p> <p>La catedral, amb el seu ampli espai industrial, es caracteritza per la presència de tremuges i sitges suspeses que li donen un aire monumental. Els murs de formigó nu i les finestres altes i arquejades defineixen una estètica 'brutalista' i industrial que converteix aquest lloc en un marc perfecte per a activitats creatives i culturals.</p> <p>L’habitatge, per la seva banda, presenta una combinació de volums i nivells que trenquen amb la uniformitat arquitectònica, amb obertures diverses que inclouen finestres d’arc de llinda i arcs de mig punt, aportant dinamisme i equilibri a l’estructura.</p> <p>Els jardins, que envolten l’edifici, contribueixen a crear una atmosfera romàntica, on els murs de formigó desgastats es fonen amb la vegetació exuberant composta per pins i eucaliptus, generant un contrast poètic entre les estructures industrials i l’entorn natural.</p> 08221-24 Avinguda de la Indústria, 14. <p>La fàbrica coneguda com 'La Sanson' va ser la primera planta inaugurada per l’empresa <em>La Auxiliar de la Construcción, S.A.</em>, fundada el 1917.</p> <p>Va destacar en els seus primers anys per la seva rellevància en la indústria de producció de ciment. Tanmateix, a mitjan segle XX, els problemes mediambientals derivats de l’activitat industrial van provocar tensions amb els habitants de la comunitat local. Aquest conflicte va culminar amb el tancament de la planta el 1968, i l’empresa va traslladar les operacions a una nova ubicació a Sant Feliu de Llobregat.</p> <p>L'any 1973 l’arquitecte Ricard Bofill va adquirir els terrenys abandonats de la fàbrica amb l’objectiu de transformar-los en un espai innovador. Entre 1973 i 1975, les instal·lacions van ser rehabilitades i reinterpretades per convertir-se en el Taller d’Arquitectura, un projecte que combinava usos creatius i residencials. Es van conservar vuit sitges, que es van reconvertir en oficines, un taller de maquetes, una biblioteca, sales d’arxius, una sala de projecció i un ampli espai polivalent anomenat 'La Catedral', dissenyat per acollir activitats culturals com exposicions i concerts. El projecte es va completar amb la creació d’un extens jardí.</p> <p>Per aquesta intervenció transformadora, Ricard Bofill va rebre el Premi d’Arquitectura Ciutat de Barcelona l’any 1980, un reconeixement a la seva visió i innovació en la reutilització d’espais industrials.</p> <p>El Taller d'Arquitectura es construí a tocar del projecte principal de la 1a fase del complex residencial Walden-7, que avui dia alberga gairebé mil residents. Aquest conjunt exemplifica com la creativitat arquitectònica pot revitalitzar un espai industrial en desús, donant-li una nova funcionalitat i significat. </p> <p>El 1984, la Corporació Metropolitana de Barcelona va iniciar la restauració de la xemeneia, situada a tocar del Taller.</p> 41.3810900,2.0686200 422122 4581482 1973-1975 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98544-2402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98544-2403.jpg Legal Eclecticisme|Abstracció|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Lúdic/Cultural BPU|BCIL 2025-09-27 00:00:00 Marina Peris - Juana María Huélamo i David Torres Rodríguez- Kuanum Ricardo Bofill (arquitecte) Aquesta transformació arquitectònica exemplifica com un espai industrial pot adquirir una nova funcionalitat contemporània sense perdre el seu caràcter històric, combinant de manera harmoniosa la memòria del passat amb les necessitats del present.Així descriu l'arquitecte Bofill La Fàbrica, un exemple paradigmàtic de la capacitat de transformar un espai industrial en un lloc de vida i creació artística: 'Vam trobar enormes sitges, una xemeneia, quatre quilòmetres de galeries subterrànies, sales de màquines en bon estat... Això va passar l’any 1973 i va ser el nostre primer contacte amb la Fàbrica de ciment.La Fàbrica de ciment, que data del primer període de la industrialització de Catalunya, es va construir en diferents etapes, amb una sèrie d’ampliacions a mesura que les diverses cadenes de producció ho requerien. El resultat formal estava definit per una sèrie d’elements estratificats, un procés heretat de l’arquitectura vernacla aplicat a la indústria.Vam recórrer la Fàbrica amb una visió calidoscòpica, imaginant futurs espais i descobrint que en aquell lloc coexistien els diferents moviments artístics i visuals que s’havien desenvolupat des de la Primera Guerra Mundial:El surrealisme, en les seves escales paradoxals que no condueixen enlloc; l’absurditat d’alguns elements penjats sobre espais buits; enormes espais inútils de proporcions estranyes, però màgics per la seva tensió i manca de proporció.L’abstracció, en els seus volums purs, que apareixen moltes vegades trencats i abruptes.El brutalisme, en el tractament abrupte i les qualitats escultòriques dels materials.Seduïts per les contradiccions i l’ambigüitat del lloc, vam decidir quedar-nos amb la fàbrica i, modificant-ne la brutalitat original, esculpir-la com una obra d’art.El resultat demostra que la forma i la funció s’han de dissociar; en aquest cas, la funció no va crear la forma; al contrari, es va demostrar que qualsevol espai pot adaptar-se a l’ús que l’arquitecte esculli si té prou habilitat.Actualment, aquí hi visc i hi treballo millor que en qualsevol altre lloc. Aquest és per a mi l’únic espai on puc concentrar-me i associar idees de la manera més abstracta.Tinc la impressió de viure en un univers tancat que em protegeix del món exterior i del dia a dia. La Fàbrica és un lloc de treball per excel·lència. Aquí la vida transcorre com una seqüència contínua, amb molt poca diferència entre el treball i l’oci.Tinc la impressió de viure en el mateix entorn que va originar la Revolució Industrial a Catalunya.' 102|111|98 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98547 Cases Bassols i Solé https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-bassols-i-sole <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). '<span><span><span><span><span><span>L’origen de la història dels carrers de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </em>núm. 9, p. 145-221.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. p. 35.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XX <p>Conjunt arquitectònic format per dues cases que es caracteritzen principalment per les seves torres-mirador i que estan situades de manera simètrica i enfrontada, creant una composició equilibrada a la cantonada entre els carrers Major i de l'Ateneu. </p> <p>Aquesta disposició proporciona una solució urbana, ja que les dues torres prismàtiques emfatitzen la cantonada i contribueixen a la monumentalitat del conjunt.</p> <p>Les dues cases comparteixen una tipologia similar: tenen planta quadrada amb planta baixa, un pis al cos principal, i dues plantes addicionals a les torres. A la planta baixa hi tenen dues obertures, finestres amb arcs escarsers o de llinda i el portal d’entrada a un lateral amb decoracions de pedra i ceràmica d’estil modernista.</p> <p>Al pis superior també hi trobem obertures en forma de finestra amb arc de llinda, i una d’elles amb un balcó de ferro forjat que sobresurt, al costat de la porta d’entrada.</p> <p>Tot i això, es poden diferenciar en l’estil gràcies als detalls arquitectònics. La casa Bassols té una coberta amb una inclinació pronunciada i teules de pissarra negra, d’estil nòrdic. En canvi, la casa Solé compta amb una coberta plana, que li aporta un estil més mediterrani.</p> <p>La façana posterior d’ambdues cases s’obre a una zona enjardinada que accentua el seu caràcter residencial i distingit. Aquest conjunt es pot situar dins l’estètica noucentista, gràcies al seu classicisme elegant i a la cura dels detalls, que harmonitzen funcionalitat i bellesa arquitectònica.</p> 08221-25 C/ Major, 43-45. <p>Aquest conjunt arquitectònic té els seus orígens en els anys de prosperitat derivats de la neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Durant aquest període, la burgesia va aprofitar per construir habitatges emblemàtics que reflectien el seu estatus social. Les Cases Bassols i Solé situades al xamfrà entre el carrer Major, que era el carrer més ample del poble i un dels carrers principals i el carrer de l’Ateneu, són un exemple destacat d’aquesta arquitectura burgesa, caracteritzada per les seves torres mirador.</p> <p>Els plànols d’ambdues cases van ser signats el mateix dia de l’any 1916 pel reconegut arquitecte Marcel·lià Coquillat, a instàncies de Francesc Bassols i Josep Solé que serien els propietaris respectius de les finques. Segons el registre del Cadastre, la casa Solé es va construir primer, l'any 1921 i després la casa Bassols, que es va completar l’any 1925.</p> 41.3809900,2.0770700 422828 4581463 1921-1925 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98547-2504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98547-2503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98547-2502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98547-2501.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum Marcel·lià Coquillat Llofriu (arquitecte), Campreciós (empresa constructora) 106|98 46 1.2 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98550 Casino dels Senyors - Casa Siches - Casino Santjustenc - Casa Sitges https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-dels-senyors-casa-siches-casino-santjustenc-casa-sitges <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d'estudis santjustencs, </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 9, p. 146-221.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Fitxa 14, Sant Just Desvern.</span></span></p> XX <p>La Casa Siches és un edifici d’estil noucentista situat a l’interior d’una illa de cases amb accés a través d’un passatge des del carrer Major.</p> <p>De planta rectangular està conformat per planta baixa, primer pis i un segon pis que queda enretirat respecte al nivell de façana. Destaca la torre central que divideix la façana i que sobresurt lleugerament d’aquesta, a la base de la qual es troba la porta d’accés a l’edifici. </p> <p>Centrat a la planta baixa hi ha un gran portal d’entrada d’arc rebaixat sostingut per columnes d’estil clàssic. A banda i banda de la porta hi ha obertures, una sèrie de finestres rectangulars verticals.</p> <p>El primer pis presenta tres finestres rectangulars verticals a cada banda de la torre central que funciona com eix de la façana, a més de dues obertures a cada extrem, més estretes i amb llinda d’arc de mig punt.</p> <p>El segon pis, que queda més cap a dins de la línia de façana, està rematat per una balustrada clàssica que fa de barana al terrat del primer pis.</p> <p>Destaca el conjunt de columnes d’estil clàssic, que juntament amb la torre central, donen a l’edifici una aparença de palauet. Aquestes columnes s’agrupen de dos en dos als extrems de la planta baixa i del segon pis, aguantant la pèrgola del terrat que és un afegit recent.</p> <p>La torre central presenta finestres estretes verticals amb llinda d’arc de mig punt al primer i segon pis i està rematada, a la part més alta, per un mirador amb tancament de vidre afegit en reformes actuals.</p> <p>Tota la façana principal presenta un acabament arrebossat pintat en color vermellós, exceptuant la balustrada i el conjunt de columnes clàssiques, que contrasten en color blanc. L’edifici queda cobert per una teulada amb terrat a la catalana.</p> <p><span><span><span>L’edifici actual no es l’original sinó el producte d’una reforma total que va tenir lloc al 1995.</span></span></span></p> 08221-26 Ptge. Major, 5. <p>Josep Siches Gil era a inicis del segle XX un dels principals representants de la colònia d’estiuejants barcelonins a Sant Just Desvern, on ja el 1916 s'havia construït una casa al carrer Bonavista. Va ser un dels fundadors de l’Ateneu l’any 1918 i fou el promotor de la Colònia Bell Lloc. El 1922 va encarregar el projecte per la construcció d'habitatges, a un passatge amb entrada pel carrer Major, a l'arquitecte Sebastián Plaja i Coll (Edificis i Construccions Plaja) i al constructor José Caminal Reig, a un solar amb entrada pel carrer Major. L’encàrrec inicial va acabar materialitzant-se finalment en quatre habitatges i un local social. L'espai es convertiria en el lloc de trobada de bona part dels estiuejants barcelonins de classe mitjana amb xalets i torres de residència estival al municipi. El 7 de juny de 1924 ja se signava el contracte amb la Companyia d’Aigües Potables del Marques de Monistrol per abastir d’aigua potable el complex.</p> <p>El local va començar a ser conegut popularment com el Casino dels Senyors, entitat dotada d’un cafè, sala de billar, cuina i sales de reunions, ideal per celebrar obres de teatre, concerts, i campionats d’esports de saló.</p> <p>Després d’anys d’ús lúdic de l’espai, amb l’acabament de la Guerra Civil espanyola, l’edifici va ser la seu d’un menjador popular de <em>l’Auxilio Social</em>. El 1985 s’hi van dur a terme reformes que van mantenir la façana i van convertir els baixos en la seu d’una immobiliària. Actualment, i des de l’any 1995, és un edifici residencial plurifamiliar.</p> 41.3810300,2.0795800 423038 4581465 1923 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98550-20250107143556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98550-20250107143454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98550-20250107143638.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris - David Torres - Kuanum Es manté la denominació indicada a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Casa Siches - Casino Santjustenc - Casa Sitges, tot i que són denominacions antigues.El Centre d’Estudis Santjustencs va adquirir, a un mercat d’antiguitats, la documentació original relativa a la construcció de les cases i el Casino dels Senyors. Hi ha disponibles a l’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern 470 imatges digitals (Signatura: 0365Arx/Arxiu Memòria Fotos/Fotos noves 2021/Casino dels Senyors (473 imatges) 1c(Fotos 139-174). 106|98 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98553 Casa Pruna https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pruna <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen de la història dels carrers de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </em>núm. 9, p. 145-221.</p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern, </em>Fitxa 15, Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XX <p>Casa unifamiliar de planta baixa i pis que es caracteritza per la seva façana simètrica i organitzada en tres eixos verticals ben definits.</p> <p>La planta baixa té l’accés principal al centre i es caracteritza per un portal amb arc festonejat que aporta dinamisme a la composició. Al pis superior, hi ha tres obertures: dues finestres amb balcons als laterals i un finestral central que dona accés a un balcó de ferro forjat amb una barana treballada amb un disseny curvilini molt elaborat.</p> <p>Els elements decoratius de la façana combinen una inspiració tardogòtica i neogòtica, amb guardapols de perfil sinuós i ornamental que emmarquen les obertures del pis. Aquests guardapols són destacables per la seva decoració amb esgrafiats florals blancs sobre fons vermell. <span><span><span>Els guardapols i els elements decoratius rodons de sota les finestres del primer pis, recorden i en aquest darrer cas són iguals als que podem veure a can Ginestar a la façana lateral.</span></span></span></p> <p>El coronament de l’edifici es resol amb merlets. La part central està més elevada que les laterals i inclou un frontó on es troba un escut de la Mancomunitat de Catalunya, element que dota l’edifici d’un simbolisme especial vinculat al context històric de l’època.</p> <p>Són també destacables els elements de forja, com la barana del balcó i les reixes de les finestres, que reforcen l’atenció al detall artesanal.</p> 08221-27 C/ Marquès de Monistrol,11. <p>El projecte de la casa va ser encarregat l’any 1909 a l’arquitecte Marcel·lià Coquillat i Llofriu pel senyor Pere Pruna Folch que era resident a Barcelona. La idea inicial era la d’una residència unifamiliar, però la casa va anar experimentant transformacions al llarg del temps. Als anys cinquanta es va convertir en un habitatge plurifamiliar mitjançant l’ampliació amb un annex de la planta baixa i pis, a la façana oest i la independització funcional de la planta baixa respecte del primer pis.</p> <p>L’any 1997 es va dur a terme una restauració meticulosa de la façana, respectant els elements originals i recuperant l’estil característic de l’edifici. La casa ha estat habitada contínuament per la mateixa família des de la seva construcció tot i les diferents transformacions que hi ha hagut al llarg dels anys. </p> <p>El carrer on es troba la casa va ser urbanitzat de manera definitiva l’any 1913, moment a partir del qual es van construir diverses residències i torres de caràcter senyorial. Algunes d’aquestes edificacions van ser la mateixa casa Pruna o la casa Espiell, que estan catalogades com a part del patrimoni protegit de la ciutat.</p> <p><span><span><span>Va ser la residència de la coneguda pintora santjustenca Carme Navarra Pruna, que cedí part de les seves obres a l’Ajuntament de Sant Just Desvern</span></span></span></p> 41.3830000,2.0761600 422755 4581687 1909-1912 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98553-2703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98553-2702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98553-2701.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum Marcel·lià Coquillat Llofriu (arquitecte) 105|98 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98554 Casa Bardina - Casa Espiell https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bardina-casa-espiell <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). '<span><span><span><span><span><span>L’origen de la història dels carrers de Sant Just Desvern'. <em><span>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </span></em>núm. 9, p. 145-221.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 16. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><em><span>“La casa Espiell (o Bardina)”</span></em><span> xerrada el dia 27 d’abril de 2023 dins del <em>XIV Curs de Coneixements Santjustencs. Conferències sobre la rehabilitació del patrimoni històric de Sant Just,</em><strong> </strong>organitzat pel Centre d’Estudis Santjustencs a la Sala Piquet de l’Ateneu.<strong> </strong>Apunts de la xerrada a l'Arxiu Municipal de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></p> XX <p>Casa amb torre aïllada situada al centre d'una parcel·la envoltada per un jardí, amb la façana principal orientada cap a l'interior. Planta amb encreuament de dos rectangles a l’estil d’una vil·la italiana. </p> <p>L’edifici consta de planta baixa i dos pisos i es caracteritza per la seva marcada influència clàssica i historicista, inspirada en l'arquitectura del Renaixement italià. Aquesta inspiració es fa evident en elements com el porxo d'accés, precedit per una escalinata, que es recolza sobre columnes toscanes i crea, al pis superior, una terrassa amb balustres.</p> <p>La coberta, de tipus terrat a la catalana, està delimitada per una balustrada contínua amb pilars decoratius que en ressalten l’elegància. Una ampla motllura, sostinguda per mènsules, recorre tota la part superior de l’edifici, emmarcant el conjunt i aportant un toc ornamental.</p> 08221-28 C/ Marquès de Monistrol, 13. <p>El carrer Marquès de Monistrol, on es troba la casa, va ser urbanitzat definitivament l’any 1913. Això va donar lloc a la construcció de diverses residències i torres de caràcter senyorial. Entre aquestes construccions destaquen la casa Pruna i la mateixa casa Espiell, actualment catalogades com a part del patrimoni protegit de la ciutat.</p> <p>El propietari de la casa era Paco Espiell, un advocat conegut per la seva elegància i modernitat i que tenia la seva principal residència al carrer d’Ali Bei de Barcelona, però disposava d’una casa d’estiueig a Sant Just Desvern, situada al carrer del Marquès de Monistrol, amb sortida pel darrere al carrer de la Creu. Aquesta casa va tenir un paper singular durant la Guerra Civil perquè va ser utilitzada com a seu de la CNT.</p> 41.3829300,2.0759000 422733 4581679 1933 (reforma) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98554-2803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98554-2802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98554-2801.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU|BCIL 2025-09-03 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum Josep Alemany i Juvé (arquitecte de la reforma) 106|98 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98558 Torre de la Immaculada - Casa Canals https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-immaculada-casa-canals <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><em>Guia Oficial de Sant Feliu de Llobregat y su partido</em>. Guies Catalonia 1927, p. 123.</span></span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 17. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XX <p>Xalet unifamiliar de planta quadrada, planta baixa i pis, que es caracteritza per la seva torre-mirador. D’estil noucentista i envoltat d’un jardí privat. La composició de la façana destaca per l’ús del maó vist com a element decoratiu i per l’aplicació puntual de ceràmica en cartabó, elements típics de l’arquitectura d’aquest període. A més es caracteritza per tres tramades en què la central sobresurt.</p> <p>La planta baixa té tres obertures: una porta central amb arc de mig punt i dos finestrals laterals amb arcs de llinda i la decoració ceràmica en cartabó, que les corona de forma esglaonada i combinant els colors blanc i verd. Al lateral esquerre d’aquesta planta baixa hi trobem una galeria coberta de forma semioctogonal amb les mateixes decoracions i amb un petit balcó a la part superior. Aquesta galeria dona singularitat a l’edifici juntament amb la torre.</p> <p>La planta superior també té una obertura central en forma de finestra triple amb arcs de llinda i una balconada de pedra que es converteix en la protagonista de la façana. Les llindes també estan decorades amb la ceràmica de quadrats blancs i verds.</p> <p>El coronament de la casa es caracteritza pels ràfecs pronunciats i acabats de teula ceràmica. El jardí que envolta la casa actua com un espai de transició entre la construcció i el carrer, delimitat per una tanca de ferro forjat amb pilars de maó i elements ceràmics.</p> 08221-29 C/ Miquel Reverter, 7. <p>L’edifici va ser construït l’any 1917, a l'antic carrer de la Muntanya, per encàrrec de Lluís Canals Puig-Oriol, amb el projecte dissenyat per l’arquitecte Marcel·lià Coquillat. La casa va ser concebuda seguint els paràmetres de l’estètica noucentista, amb una ornamentació senzilla i elegant, que reflectia les tendències arquitectòniques d’aquest període.</p> <p>El 1925, l’arquitecte Josep Alemany i Jové va dur a terme una ampliació a la banda esquerra de l’edifici, mantenint l’estil original i utilitzant els mateixos materials. Aquesta reforma va ser fonamental per a l’adaptació de l’espai a les noves necessitats de la família propietària, sense perdre la coherència arquitectònica del conjunt. A través d’aquesta intervenció, l’edifici va aconseguir una major funcionalitat, alhora que es preservaven els valors estètics que el caracteritzaven.</p> <p><span><span><span><span><span>Al voltant de 2011 hi hagué un canvi de propietat i una reforma, moment en què </span></span><span><span><span>la casa passà a ser un habitatge plurifamiliar.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3843000,2.0734900 422533 4581834 1917 i 1925 (reforma) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98558-2903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98558-2902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98558-2901.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum Marcel·lià Coquillat Llofriu (arquitecte) i Josep Alemany i Juvé (arquitecte de la reforma), Bonaventura Orriols (contractista) 106|98 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98560 Casa del Doctor Caycedo https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-doctor-caycedo <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> <p>VILLALONGA ESCUDERO, Ramón (2011). “Hoquei Club Sant Just, Cinquantenari: 1959-2009”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 16, p. 167-277.</p> XX <p>Casa unifamiliar aïllada de planta baixa i pis acabada amb tres nivells de cobertes inclinades de teula amb careners irregulars i envoltada de jardí que es troba adscrita al corrent noucentista.</p> <p>El nivell inferior consta de diferents obertures en forma de finestres rectangulars amb arcs de llinda i un balcó de ferro forjat. A la part superior, que té forma de frontó triangular i coberta de teula àrab a dos vessants, es caracteritza per una obertura d’arc de mig punt i un esgrafiat central de color ocre que contrasta amb l’estucat blanc de la façana.</p> <p>El segon nivell, situat a un lateral també té una finestra de doble batent amb arc de llinda i balcó de ferro forjat. La característica principal d’aquest nivell és una tribuna amb galeria arquejada que és un tret distintiu de l’edifici. La coberta també és de teula àrab i a dos vessants.</p> <p>Finalment, el tercer nivell és la torre de l’escala de base quadrada i que fa la funció de golfes i que té tres petites obertures amb arc de mig punt. La coberta és de teula àrab a quatre vents.</p> <p>Tot l’edifici es rodeja per un frondós jardí que li dona privacitat i intimitat des de l’exterior.</p> 08221-30 C/ Miquel Reverter, 26-28. <p>La casa del Doctor Caycedo és un edifici que es va construir l'any 1910, tot i que el seu estil arquitectònic és més pròxim al final dels anys vint.</p> <p>Tot i no tenir proves documentades, es creu que va ser propietat del Dr. Antonio Caicedo Rincón, qui va ser metge del poble a partir de 1953. Aquesta vinculació amb el metge va donar lloc al nom actual de l'edifici.</p> 41.3859600,2.0737700 422558 4582018 1910 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98560-3003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98560-3002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98560-3001.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum 106|98 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98562 Torre Pons https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-pons <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRANY PONS, Isabel (2015). “La història de 50 dones de la primera meitat del s. XX”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, XIX. Sant Just Desvern, p. 439.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). '<span><span><span><span><span><span>L’origen de la història dels carrers de Sant Just Desvern'. <em><span>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </span></em>núm. 9, p. 145-221.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XX Fa pocs anys ha estat restaurada. <p>Edificació aïllada envoltada de jardí que consta d’una estructura formada per planta baixa i pis i que està coronada per una torre-mirador de planta quadrada. </p> <p>La torre, element principal i característic de l’edifici és de coberta a quatre vessants i es distingeix per les teules ceràmiques vidriades en tons verds, grocs i vermells que s’organitzen en patrons geomètrics. </p> <p>A la part superior hi trobem un destacat ràfec sobre cartel·les que està decorat amb motius pintats. Els murs de la façana són de colors clars, mentre que els elements decoratius, incloent-hi les arestes de la torre i les divisions entre plantes, estan fets de maó cuit. Les finestres de la torre són rectangulars i emmarcades per arcs rebaixats sobre llindes planes.</p> 08221-31 C/ Mossèn Antonio Tenes, 1. <p>L'edifici de la Torre Pons va ser construït l'any 1910 i dissenyat pel conegut arquitecte Marcel·lí Coquillat i Llofriu.</p> <p>Va ser la residència d'estiueig de Fabià Pons, un industrial dedicat a la indústria tèxtil, entre d’altres. De fet, Pons era propietari d'una camiseria al carrer Gran de Gràcia de Barcelona que va ser fundada el 1907 i també va obrir una botiga de roba masculina a Sant Just Desvern, a l'edifici de pisos del carrer Bonavista, número 86.</p> <p>La torre que porta el seu nom va ser un dels símbols de la seva presència a la localitat.</p> 41.3866020,2.0739138 422571 4582089 1910 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98562-3103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98562-3102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98562-3101.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum Marcel·lià Coquillat Llofriu (arquitecte) 105|106|98 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98564 Can Padrosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padrosa-0 <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XVI <p>Masia de planta basilical formada per tres cossos ben definits orientats al sud: el mas original al centre i dues construccions posteriors, una adossada a cada banda, a més d’altres dependències annexes.</p> <p>El cos primigeni presenta una estructura de planta baixa, pis i golfes, amb una façana de tres tramades. Centrat a la planta baixa, hi ha un portal d’arc de mig punt adovellat amb una finestra rectangular vertical a cada banda, la de la dreta amb brancals i llinda de pedra. Ambdues presenten replanell que sobresurt de la línia de façana i queden protegides per reixes de forja. A banda i banda de la porta cal destacar els dos bancs d’obra que flanquegen l’accés.</p> <p>Al primer pis hi ha tres finestres gòtiques distribuïdes en una composició simètrica, emmarcades amb brancals de pedra i llindes d’arcs lobulats conopials, tan característics d’aquest estil artístic. La central, situada sobre el portal d’entrada, destaca de les altres dues per ser geminada amb un pilar de pedra nummulítica. A l’extrem dret una altra obertura, en aquest cas un balcó amb barana de forja, trenca la simetria de la façana. Entre la finestra gòtica geminada i la de ponent del primer pis, cal destacar el rellotge de sol. A les golfes, seguint l’eix del portal d’entrada i la finestra geminada, hi ha tres petites obertures.</p> <p>El cos adossat a llevant presenta una elegant galeria d’arcs de mig punt al primer pis, amb barana de balustrada.</p> <p>La coberta del cos principal és de teula àrab a dues aigües amb carener paral·lel a la façana i doble ràfec ben marcat, per protegir la façana de les inclemències del temps. La dels dos annexos és de terrat català, tenint el de la galeria una barana de balustrada.</p> <p>Tota la façana està pintada en color crema i sòcol de color gris recuperant l’esplendor d’aquesta masia, una de les millor conservades del municipi. </p> <p>La masia encara conserva terres de conreu al sud-oest de les edificacions.</p> 08221-32 Entre el c/ Riera i el c/ dels Avellaners. <p>La referència més antiga de la masia de can Padrosa la trobem a la dovella de l’arc del portal d’entrada on hi ha gravat l’any 1077.</p> <p>Fins al segle XVI la masia rebia el nom de can Puig o can Puig de les Basses, fent referència a Pere del Puig que havia estat usufructuari d’una peça de terra l’any 1177, i al molí fariner amb bassa, construït al segle XIV a la propietat de la masia.</p> <p>L’edifici actual data de l’any 1509, moment en el qual ja es coneixia com a can Pedrosa o can Padrosa. Ja al segle XVIII, al cadastre de 1716, Francesc Pedrosa i Sants que era fill de Jaume Pedrosa i Solanes i de Francesca Sants, figura com propietari del mas anomenat can Pedrosa de la Muntanya amb una gran extensió de terra. Uns anys més tard, el 1732, la propietat havia passat a Jaume Pedrosa, fill de Francesc Pedrosa.</p> <p>Dedicada al conreu de cereals i vinya, ja que la gran part dels terrenys eren de secà, l’arribada de la fil·loxera va suposar un gran sotrac per l’explotació agrícola.</p> <p>Una part important dels terrenys de la masia es van anar venent a partir de la meitat del segle XX, acabant conformant l’actual barri de la Plana Padrosa. </p> <p>La masia de can Padrosa també destaca per una important col·lecció de peces etnològiques, que van ser objecte d’un inventari dut a terme a iniciativa del Centre d’Estudis Santjustencs i de Pere Padrosa i Pruna, propietari del mas. Així, gràcies al programa 2006-2007 de Documentació de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, es va fer un treball de recerca i documentació que sota la direcció d’Eva Garcia Lleixà, va inventariar 260 objectes i va realitzar 27 entrevistes.</p> 41.3936335,2.0773864 422870 4582866 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98564-l1430353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98564-20250104131847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98564-l1430360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98564-l1430355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98564-l1430356.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial - productiu BPU|BCIL 2025-11-24 00:00:00 Marina Peris - David Torres - Kuanum Can Padrosa és una de les masies catalanes més ben conservades de Sant Just Desvern, sobretot després de la restauració realitzada l’any 2002, que va recuperar elements deteriorats pel pas del temps com el portal, les llindes de pedra de les finestres, a més de posar en valor estructures com les sitges per emmagatzemar cereal que es troben al rebedor de la planta baixa.El mas es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural. 119|94 46 1.2 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98565 Molí fariner de can Padrosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-fariner-de-can-padrosa <p>ACHÓN CASAS, Oriol (2011). <em>Memòria de la intervenció arqueològica al Molí de Can Padrosa. Sant Just Desvern (Baix Llobregat). </em><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC, memòria núm. </span></span></span></span></span></span></span></span>10162.</p> <p>GUASCH DALMAU, David (1988). 'El molí fariner de Sant Just Desvern<em>'</em>. <em>I Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya, </em>p. 148-150. L'Hospitalet de Llobregat.</p> <p>GUASCH DALMAU, David; OCHOA GONZÁLEZ, Juli; RIERA PRENAFETA, Francesc (1989). 'El molí fariner de Can Padrosa<em>'</em>. <em>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs</em>, núm. 1, p. 53-60.</p> <p>SUAU LLEAL, Laura (2001). <em>Intervenció arqueològica al Molí de Can Padrosa. Sant Just Desvern. </em><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC, memòria núm. </span></span></span></span></span></span></span></span>3322.</p> <p>SUAU LLEAL, Laura (2003). 'Resultats de l'excavació al molí de can Padrosa (Sant Just Desvern, Baix Llobregat)'. <em>Actes [del] II Congrés d'arqueologia medieval i moderna de Catalunya, v</em>olum 2, p 567-573.</p> <p>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Sant Just Desvern.</p> XIV <p>El molí de can Padrosa és un molt bon exemple de molí fariner hidràulic de rodet horitzontal, amb bassa i cup, d’època medieval.</p> <p>De dimensions reduïdes i planta rectangular, el cos de l’edifici s’assenta sobre el terreny natural, que va ser retallat per tal de construir els diferents espais del molí indispensables pel funcionament d’aquest tipus d’infraestructura.</p> <p>Aprofitant el desnivell de la zona, a la part més alta hi ha la bassa de 5 m. d’amplada que emmagatzemava l’aigua per accionar el mecanisme de molta. Al cap de la bassa, tocant l’edifici, se situa el cup de 2,20 m. de diàmetre i planta exterior trapezoïdal, que conduïa l’aigua des de la bassa fins al carcabà, espai on estava el rodet que girava per la pressió de l’aigua.</p> <p>A la part baixa del conjunt està la sala de moles o casal fariner, lloc on es realitzava la molta del cereal. En aquest punt està la façana principal de l’edifici, amb un portal ogival amb llindar triangular que dona pas a una sala de planta rectangular d’11 m2, orientada d’est a oest i coberta per una volta apuntada. En aquest espai se situava el joc de moles de pedra, no conservades, a sobre d’un banc de pedra del qual únicament queda una petita traça.</p> <p>Per sota de la sala de moles està el carcabà, una galeria al fons de la qual es conserva l’orifici de sortida de l’aigua del cup, que amb una canal de fusta projectava l’aigua amb força sobre el rodet, accionant les moles de pedra al nivell superior. De planta trapezoïdal, les parets del carcabà estan construïdes sobre el terreny natural amb pedra lligada amb morter de calç.</p> <p>A la part exterior de l’edifici es conserven dos murs de contenció que es van bastir per sustentar el terreny natural, retallat per tal de construir el complex moliner.</p> 08221-33 C/ Riera, s/n. <p>La construcció de molins fariners hidràulics de bassa i cup es va generalitzar a tot el territori català a partir del segle XIII. Aquest nou model d’infraestructura va ser una innovació tècnica que suposà una millor eficiència en l’aprofitament de l’energia hidràulica, especialment en llocs en els quals els cursos d’aigua eren escassos o estacionals. La manca d’un cabal d’aigua constant i abundant, se suplia amb la construcció d’una bassa que emmagatzemés la màxima quantitat del líquid indispensable per accionar el mecanisme de molta. </p> <p>Pel seu funcionament era necessari construir el molí en un emplaçament amb un desnivell natural que permetés bastir la bassa i el cup al punt més alt, la sala de moles a un nivell intermedi i el carcabà a la part més baixa. A aquest punt inferior se situava la turbina o rodet, que transformava l’energia hidràulica en mecànica quan l’aigua, que baixava pel cup a molta pressió des de la bassa, colpejava el rodet que movia les moles de pedra a la sala superior. </p> <p>L’existència de molins fariners hidràulics a Sant Just Desvern està documentada des del segle XIV. Un capbreu de la catedral de Barcelona de l’any 1347, del senyor feudal Guillem Durfort, recull referències a diversos molins a la riera de Sant Just. Així, s’esmenta la construcció d’un molí anomenat molí mitjà l’any 1306, propietat de Ferrer Moragues i d’Arnau d'Orta, veïns de la població, que podria correspondre a l’actual molí de can Padrosa. El mateix document parla d’un molí jussà, propietat de Pere Gilabert i també fa referència a l’emfiteuta Bonanat Teixidor, propietari d'un molí de cup a la riera.</p> <p>El molí de can Padrosa pren el nom de la masia de la qual formava part, va estar en funcionament fins a mitjan segle XVII o inicis del XVIII, quedant inutilitzat a partir d’aquest moment com confirmen els resultats de les intervencions arqueològiques que s’han realitzat fins ara. Amb tota seguretat, a inicis del segle XVIII la bassa del molí ja no emmagatzemava aigua, ja que hi ha referències documentals de l’enterrament de dos membres de la família Padrosa en aquest espai l’any 1651, a conseqüència de la mort per una malaltia epidèmica.</p> <p><span><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil hi va haver temporalment algun refugiat. </span></span><span>A la dècada <span>del setanta </span>les restes del molí van passar a ser magatzem i garatge de la màquina excavadora d’una <span>empresa</span> <span>que feia terra per pistes de tenis</span>, posteriorment els terrenys es van convertir en un abocador de runa, quedant l’estructura del molí pràcticament coberta. <span>Va ser cedit a l’Ajuntament per la propietat de la masia, i durant el mandat 1999-2003 es va recuperar, restaurar, i posat en valor per l’Ajuntament de Sant Just. El 2018 s’integra a una de les rutes singulars del municipi. </span></span></span></span></span></p> 41.3919411,2.0769109 422828 4582679 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98565-20250104132622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98565-20250104132711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98565-20250104132751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98565-20250104132235.jpg Legal Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Científic/Lúdic/Cultural BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum 93|85 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98566 Ca n'Oliveres - Ca n'Oliveres de la Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noliveres-ca-noliveres-de-la-costa <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DALMAU BALLART, PEPETA (2015). “La història de 50 dones de la primera meitat del s. XX”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, XIX. Sant Just Desvern, p. 437.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>Entrevistes de 12 i 17/03/1994 a <em>Pepeta Dalmau i Ballart massovera de Can Oliveras</em>, fetes a Ca n’Oliveres amb Emilia Guardia i a Ràdio Desvern. </span></span><span lang='ES'><span>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Fonoteca.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>GIRONÉS, Joan (1983). </span></span><span lang='ES-TRAD'>'L'Agricultura de les nostres masies (III)'. <em>La Vall de Verç</em>, núm. 47. Ed. La Bicicleta d'Esplugues, S. C. L., Esplugues de Llobregat.</span></span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span><span><span>RIVEROLA SABATÉ, Montserrat. '</span>Un ocell en llibertat'. <em>La Vall de Verç, n</em>úm.164, p. 17. </span></span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona, pp. 50-51.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XVI-XVIII Rehabilitada l'any 2022 per ETC Estudi Tècnic de Construcció sota la direcció d'Agustí Vilà i Cubí, d'Arquitectes i Associats. <p>Masia formada per dos cossos ben definits orientats al sud: el mas original i una construcció adossada a la banda de llevant, a més d’altres dependències annexes a la part posterior, un porxo i un ampli corral al davant de la construcció amb tancament perimetral de pedra.</p> <p>La façana principal del cos primigeni, està dividida en tres tramades de manera asimètrica. La planta baixa s’estructura a partir d’un portal d’arc de mig punt dovellat al centre, característic de l’arquitectura popular catalana, amb dovelles de pedra treballada de manera acurada i regular. A la banda dreta de la porta hi ha una finestra i a l’esquerra una gran porta de vidre.</p> <p>El primer pis presenta tres finestres rectangulars verticals amb replanells que sobresurten de la línia de façana. Entre les dues finestres de la dreta hi ha un rellotge de sol. Les golfes tenen tres petites obertures a partir de finestres verticals amb llinda d’arc de mig punt.</p> <p>El cos adossat a llevant és de planta baixa i pis, amb finestra rectangular a la planta baixa i balcó amb barana de forja al primer pis.</p> <p>La coberta de l'edifici principal és de teula a dos aiguavessos, amb carener perpendicular a la façana i ràfecs ben marcats per protegir-la de les inclemències del temps. La del cos adossat, en canvi, és a un aiguavés, també de teula. </p> <p>A l’interior de l’edifici es conserva un forn de pa i la pastera, elements molt habituals en aquestes construccions rurals. La masia encara conserva diverses parcel·les agrícoles al voltant de l’edifici.</p> 08221-34 C/ Oliveres, s/n. <p>Les evidències més antigues d’ocupació humana dels terrenys de ca n’Oliveres, corresponen a les restes arqueològiques d’època iberoromana localitzades a les proximitats.</p> <p>La primera referència de la masia data de 1529, moment en el qual Isabel Oliveres de la Costa n’era la propietària. <span><span><span><span><span><span>Un document de l’any 1630 ja l’anomena Mas Oliveras, i per diferenciar-la d’altres al 1659 s’aclaria que es deia “casa i heretat de Oliveres de la Costa” afegint de gran temps així nomenada. </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Can Sagrera s’havia conegut antigament amb el nom de Can Oliveras del pla. </span></span></span></span></span></span>Anys després, els descendents de la família continuaven sent els propietaris, tal com confirma el cadastre de l'any 1716 i una làpida situada al paviment de l’era, amb una inscripció que dur el nom del propietari i una data, 'Joan Oliveres 1760'.</p> <p><span><span><span lang='ES'><span><span>Al segle XIX el propietari fou J</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>uan Oliveras Codina, que la deixà en herència al seu fill </span></span></span><span lang='ES'><span><span>Josep Oliveras i Parellada mort el 1888, a qui succeí el seu hereu Josep </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Oliveras Tristany. A principis del segle XX els propietaris ja residien a Sant Feliu de Llobregat, i a la masia hi tenien famílies de masovers procedents del Montmell (Tarragona).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>No serà fins l’any 1960 que va arribar el llum elèctric a la masia. L’any 1965 el propietari era el Sr. Oliveres Bou que arribarà a ser alcalde de Sant Feliu de Llobregat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Al 2001 </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span>Can Oliveres <span>era</span> una de les quatre masies de Sant Just que es dedicaven plenament a l'agricultura, amb el cultiu de l'horta, al passat es va cultivar molt l'olivera i la vinya. Durant el segle XXI la família Oliveres vengué la finca. La nova propietat n’encarregà una reforma integral a l’arquitecte Agustí Vilà i Cubi finalitzada el 2022.</span></span></span></span></p> 41.3980529,2.0782184 422945 4583356 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98566-l1430852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98566-img20250208134717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98566-l1430861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98566-l1430851.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres - Kuanum El mas de ca n'Oliveres es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural. 119|94 46 1.2 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98570 Casa Gazulla - Can Gazulla https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gazulla-can-gazulla <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p>MASDÉU TÉRMENS, Raimon (1992). “Composició de l’Ajuntament de Sant Just Desvern (1897-1955)”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 4, p. 59-84.</p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XX <p>Edifici residencial de planta baixa i tres pisos. Destaca la seva torre sobrealçada que fa d'articulació entre dos cossos d'edificació. </p> <p>A la planta baixa, l’element més destacat és una entrada a través d’unes escales de forma piramidal que porten a un porxo amb dues columnes i teulada a tres vessants. Als laterals dues finestres gairebé quadrades amb arc de llinda i emmarcades amb pedra.</p> <p>Al primer pis les obertures són com les de la planta inferior tot i que destaca a la part esquerra una terrassa circular amb balustrada de pedra que sobresurt a l’altura del porxo principal.</p> <p>A la part superior, al cos principal diverses obertures rectangulars i de llinda que s'intercalen amb decoracions de pedra enfonsades. Al cos de la torre hi destaca una obertura de vidre semicircular, diferent de la resta d’obertures de l’edifici.</p> <p>La torre és de base quadrada i presenta la coberta inclinada en teula a quatre vessants. És important destacar el jardí que envolta la casa perquè incideix fortament en la configuració de la plaça del Parador.</p> 08221-35 Pl. Parador, s/n. <p>L'edifici va ser construït l'any 1947 per l'arquitecte Josep Alemany i Jové per encàrrec de Miquel Gazulla Bellés.</p> <p>Gazulla va ser tinent d'alcalde de Sant Just Desvern, i va ocupar el càrrec d'alcalde de cap local de Falange i d'alcalde accidental entre febrer de 1943 i octubre de 1945, substituint Josep Espinàs. <span><span><span>A principis dels 50 seria un dels promotors d’una promoció de pisos de protecció oficial al carrer Nord. </span></span></span></p> <p>La construcció de l'edifici reflecteix les necessitats de l'època i la influència del context urbanístic i social de la postguerra a la localitat.</p> 41.3833700,2.0743500 422604 4581730 1947 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98570-3503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98570-3501.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL|BPU 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum Josep Alemany i Juvé (arquitecte) 106|98 45 1.1 1761|1762 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98571 Casa Cardona https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cardona <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). '<span><span><span><span><span><span>L’origen de la història dels carrers de Sant Just Desvern'. <em><span>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </span></em>núm. 9, p. 145-221.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XX <p>Habitatge unifamiliar de planta rectangular, situat en un dels carrers més emblemàtics de Sant Just Desvern. Aquesta construcció de planta baixa destaca pel seu torricó de planta quadrada, que corona l'edifici amb una teulada a quatre vessants. El torricó s’estructura en tres eixos verticals, amb finestres d'arc de mig punt a cada vessant.</p> <p>La façana, d'estuc blanc, presenta una part superior ondulada amb una forma còncava que evoca l’estètica modernista. La coberta és plana i compta amb un terrat envoltat per les ondulacions de la façana, que li donen un aspecte elegant.</p> <p>L'edifici es troba envoltat d'un frondós jardí amb arbres i arbustos que ofereixen protecció i privacitat respecte a l'exterior, creant un espai acollidor i íntim.</p> 08221-36 C/ Bonavista, 12. <p>Aquest edifici residencial forma part de la sèrie de construccions que es van anar edificant al llarg del carrer Bonavista, un dels principals carrers del centre, conegut per albergar diversos equipaments comercials. És aquí on es va aixecar un dels conjunts més destacats de cases urbanes entre el segle XIX i els anys 30 del segle XX.</p> <p>El carrer Bonavista destaca també per la presència d’altres edificis modernistes i noucentistes d’alt valor patrimonial, com el Mercat i el Sanatori. Aquesta concentració d’edificis singulars suggereix que el carrer es va convertir en un punt de referència per a la construcció de residències de qualitat per a famílies benestants de l’època.</p> 41.3793800,2.0791400 423000 4581282 1915 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98571-l1430147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98571-l1430141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98571-l1430144.jpg Legal Modernisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL|BPU 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum 105|119|98 45 1.1 1761|1762 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98574 Casa TBO - Casa Marco https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tbo-casa-marco <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 1. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 50.<em> </em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XX <p>Edifici de planta baixa, primer pis i torratxa, d'estil noucentista. La casa, a quatre vents, està envoltada d'una zona de jardí. La façana està pintada de color cru i amb relleus d'estuc als pilars i obertures, de color rosat.</p> <p>Cada vessant està composada per diferents portes i finestres amb arcs de mig punt, arcs rebaixats, arcs de carpanell i arcs de llinda. De la façana situada al nord-oest en surt una tribuna amb una coberta piramidal i 6 pilars quadrangulars que permeten una obertura i una base semi hexagonal. Al primer pis, de cara al sud, s'hi situa una barana amb balustres i dividida en tres obertures: tres finestrals, un amb arc de mig punt i els altres dos amb arc de llinda. La cornisa està decorada a la part superior amb formes ovals que rodegen tot l'edifici i sobre la cornisa hi trobem una altra barana de balustres, d'inspiració clàssica, que tanquen la terrassa de l'edifici. A la part superior de l'edifici, a la mateixa terrassa hi trobem un torricó de planta rectangular amb una coberta a quatre vessants coronats amb dos petits pinacles. El torricó disposa de 8 pilars de maó que contrasten amb la resta de l'edifici.</p> <p>Pel que fa a l'exterior de l'edifici cal destacar la barana de pedra amb decoracions florals i corbes.</p> 08221-37 C/ Àngel Guimerà, 4-6. <p>Segons el cadastre, la construcció d’aquest edifici residencial data de l'any 1920. No obstant això, el 1932 es va dur a terme un projecte de tancament de la finca per a Tomàs Marco Debon, fundador de l'Editorial Marco, especialitzada en la publicació de tebeos. Aquest fet és probablement l’origen del nom popular de l’edifici com a 'Casa del T.B.O.'</p> <p>L'Editorial Marco, fundada el 1924, es va distingir per les seves publicacions de còmics d'aventures i humor amb revistes infantils de gran èxit com 'La Risa' (1925), 'Chiquitín' (1925), 'Periquito' (1927) i 'Rin tin Tin' (1928). Aquesta editorial va ser una de les poques que va aconseguir mantenir la seva activitat durant els difícils anys de la Guerra Civil.</p> 41.3835100,2.0797700 423057 4581740 1932 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98574-3701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98574-3702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98574-03703.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL|BPU 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum Josep Alemany i Juvé (arquitecte) Altres noms: Casa Marco. 106|98 45 1.1 1761|1762 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98575 Can Solanes - Can Solanes de la Costa - Can Ristol https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-solanes-can-solanes-de-la-costa-can-ristol <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span><em>La Vall de Verç,</em> núm. 42, novembre de 1982.</span></span></span></span></p> <p>MASDÉU TÉRMENS, Raimon. (1998). «Els santjustencs del 1900». <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 9, p 85-144.</p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 52. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII a partir del cadastre de 1716”. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Pedralbes: revista d’història moderna</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, p. 452-67.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 21. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XIV <p>Masia formada per un conjunt d’edificis fruit de reformes i ampliacions realitzades al llarg dels segles.</p> <p>El cos principal del conjunt és de planta baixa i dos pisos, estructurat en tres tramades. A la planta baixa l’accés presenta un portal adovellat, tan habitual a les masies catalanes. Al primer pis hi ha tres finestres amb brancals i llindes de pedra treballada de forma acurada. Les tres finestres del segon pis, en canvi, tenen brancals i llindes de maó vist.</p> <p>A aquest cos principal s’adossa la masoveria, de planta ortogonal.</p> 08221-38 C/ de les Alzines, 17. <p>La masia rep el nom de la família que l’any 1304, amb molta probabilitat, n’era la masovera i no la propietària. Un document posterior a aquesta data, de l’any 1316, conservat a l’arxiu de la Pia Almoina de la catedral de Barcelona, parla de la venda de Guillem Durfort del ja anomenat Mas Solanes a Garau de Trilla.</p> <p>Un altre document del segle XIV del mateix arxiu esmentat, fa referència al mas Solanes quan parla de com els administradors de la Pia Almoina l’any 1333 feien “<em>establiment arreu Berenguer de la Solanes... de tot aquell Mas Solanes</em>”.</p> <p>Al segle XVIII, gràcies al cadastre de l’any 1716, sabem que el propietari de can Solanes era Miquel Solanes i Famades, fill del matrimoni format per Climent Solanes Pedrosa i Beneta Famades i Vilar.</p> <p>Un net de Climent i Beneta, en Miquel Solanes i Mallol, es cassà amb Margarida Pi que enviudà abans del naixement del seu fill: Magí Solanes i Pi. L’últim representant masculí de la família Solanes a Sant Just, tot i haver-se casat dues vegades va morir sense descendència. La mare Margarida Pi i Planes, una vegada vídua es casa en segones núpcies el 1763 amb Gabriel Carbonell i Gelabert del Coscoll.</p> <p>Amb la mort de Magí Solanes i Pi, el 1819, l'heretat de can Solanes va passar al fill de Gabriel i Margarida, Pau Carbonell i Pi. En aquell temps bona part de les terres de la masia eren plantades de vinya, fins a l’arribada de la fil·loxera a fi del segle XIX, tot i que van replantar-se en part, el raïm es portava a can Solanes de la Carretera, ja que allà hi havia el cup, el celler i la premsa.</p> <p>El propietari era el fill del matrimoni format per Josep Carbonell i Padrosa i Marianna Modolell i Mitjans, Josep Carbonell i Modolell que va ser alcalde de Sant Just en diverses ocasions 1885-87, 1899-1903. Estava casat amb Teresa Munné i Comes, no van tenir descendència i la finca fou heretada per la família Ristol.</p> <p><span><span><span>El 1939 la finca fou arrendada a Jaume Cardona i Català com a granja avícola, també hi tenia porcs i vedells per a recria. Més tard la granja s’arrendà a un criador d’aviram que el 1983 hi tenia una granja amb 20000 caps.</span></span></span></p> 41.3954503,2.0724316 422458 4583072 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98575-20250202120051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98575-20250202120347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98575-20250202120553.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial - productiu BPU|BCIL 2025-10-06 00:00:00 Marina Peris i David Torres - Kuanum El mas de can Solanes es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural. 94|119|85 46 1.2 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98577 Can Coscoll https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coscoll <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><em><span><span>La Vall de Verç</span></span></em><span><span>, núm.45, febrer de 1983, p. 6.</span></span></span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 51. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 20. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XIV-XX <p>Actualment, del mas medieval de can Coscoll del segle XIV no es pot apreciar cap estructura. Va patir una gran reforma a inicis del segle XX que li va conferir l’aspecte actual, de cos central amb planta baixa i pis flanquejat per dues construccions de més alçada, a més d’una quadra adossada i una masoveria a la part posterior.</p> <p>El cos central, estructurat en tres eixos, destaca per una porta a la banda dreta de la planta baixa i dues finestres enreixades amb escopidor de pedra. El primer pis està distribuït per un balcó a cada extrem i una finestra al centre. Tot l’edifici central queda coronat per una cornisa rematada per merlets de maó vist.</p> <p>Als extrems del cos central, a manera de torre, hi ha els dos elements que flanquegen el conjunt de la façana principal. Cadascun d’ells presenten una finestra enreixada a la planta baixa i una finestra al pis, en aquest cas decorades amb motllures per sobre de la llinda. Les dues torres estan rematades a la banda superior per arcs escarsers acabats a cada extrem en volutes. La façana d’aquest cos central, incloses les dues torres, està decorada amb un senzill, però efectista esgrafiat que simula un parament de carreus. A més, a la façana oest i a la sud es poden admirar dos rellotges de sol.</p> <p>La quadra, adossada a l’extrem esquerre, presenta estructura de façana d’un sol eix, amb una gran porta d’entrada a la planta baixa i dues finestres per sobre del portal. Tant la porta com les finestres estan emmarcades per brancals i llindes de maó vist. Cal destacar dos elements decoratius de la façana de les cavallerisses que li confereixen un aire estilístic modernista: la composició en trencadís amb la data 'Any 1905',<em> </em>just per sobre de la porta; i el cap de cavall esculpit en pedra envoltat per una ferradura, per sobre de les finestres.</p> <p>L’interior de l’edifici conserva alguns elements propis d’una explotació agrícola rural d’aquestes característiques, com el celler, una premsa i cubs, espais necessaris per a l’elaboració de vi. Ja fora de la casa, a la banda posterior, es troba un gran dipòsit circular per emmagatzemar aigua, del qual destaca el brocal amb forma de cap de peix. A davant de la façana principal hi trobem un pou amb una petita pila.</p> 08221-39 Ctra. Plana Padrosa. <p>La família Coscoll o Coscoy apareix referenciada a Sant Just des de l’any 1310, però no és mencionada com propietària fins a l’any 1346, donant inicialment el nom de mas Coscoller a la masia, i també proporcionant el topònim a l’accident geogràfic del turó de la Coscollera.</p> <p>Antoni Gelabert del Coscoll i Ribes figurava com a propietari de la masia l’any 1716, mas que pren el nom de can Coscoll a partir del 1732, abandonant definitivament el de mas Coscoller, tal com apareix al cadastre d’aquest any.</p> <p><span><span><span>L’any 1939 un militar va fer fora els masovers de la finca i aquesta va quedar abandonada fins el 1946, any en que fou arrendada per Josep Lavernia i Guia, que conservà els cubs, el celler i la premsa que servien per a fer vi.</span></span></span></p> <p>A inicis del segle XX el mas es reforma totalment, actuació que li va donar la presència que encara conserva actualment. Aquest moment està clarament visible en l’edifici de la quadra, datat l’any 1905 i d’estil modernista.</p> <p>Al llarg de les dècades de 1980 i 1990, bona part dels terrenys de la masia es van dedicar al conreu de flors ornamentals.</p> 41.3911800,2.0699600 422246 4582601 1905 (reforma) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98577-03901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98577-03902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98577-03903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98577-03904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98577-03905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98577-03906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98577-03907.jpg Legal Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial - productiu BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum La masia de can Coscoll es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural. 98|105|119|85 46 1.2 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98578 Casa Sans https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sans <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat. R<span>eferència 21 de l’auca de 1923, pàg. 524. Peu de foto núm. 51.</span></span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). '<span><span><span><span><span><span>L’origen de la història dels carrers de Sant Just Desvern'. <em><span>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </span></em>núm. 9, p. 145-221.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span>PALAREA, Jordi; GÓMEZ, Xavi (2009). '</span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>Porte noble pero alma republicana. Santos Martínez Saura, secretario de Manuel Azaña, fue el primer propietario de esta señorial mansión en el centro de</span></span></span><span><span><span> Sant Just Desvern.', <em>La Vanguardia</em> 24/05/2009.</span></span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ftixa 15, Arxiu Municipal de Sant Just Desvern, Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 53. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XX <p>Edifici senyorial de planta baixa, pis i terrat, situat en un terreny elevat a Sant Just Desvern, que destaca per les seves dimensions, la seva arquitectura clàssica i l’extensió del seu jardí, que envolta tota la finca. A més de l’edifici principal, compta amb una casa d’una sola planta annexa dedicada a porteria, així com altres espais per al servei i convidats.</p> <p>La planta baixa es caracteritza per unes escales de pedra llisa que porten a una façana d’un encoixinat de color cru que marca l'accés principal. La façana presenta una simetria acurada de tres obertures de llinda: al centre una porta de doble batent i al lateral dues finestres rectangulars. Aquesta zona compta amb un porxo de columnes aparellades amb capitells dòrics, que aporten solidesa i equilibri visual. </p> <p>A continuació, en el primer pis es destaca la balconada amb balustrada que sobresurt damunt les columnes dòriques de la planta baixa. Les finestres i portes segueixen la mateixa simetria i discreció decorativa que la resta de la façana, finalitzant en una cornisa esglaonada que recorre el perímetre de l'edifici.</p> <p>La casa es caracteritza per la seva coronació amb una àmplia terrassa amb balustres, de coberta plana a la catalana on s'alça una torratxa prismàtica, rematada per una balustrada, que actua com una fita visual i destaca per les seves línies netes. Aquesta torratxa és un element característic, que contrasta amb altres edificis propers, com el Sanatori.</p> <p>El perímetre de l’edifici està delimitat per un mur amb una reixa de ferro forjat, oferint privacitat i elegància a la finca. La finca compta amb dos accessos principals: un, al xamfrà entre els dos carrers, amb dues pilastres i fanals al capdamunt i l’altre, situat perpendicular a la casa al carrer Bonavista, de característiques similars.</p> 08221-40 C/ Bonavista, 34. <p><span><span><span><span><span>La torre va ser erigida pel senyor Antonio Martínez Salcidos, veí de Barcelona. Va demanar el permís d’obres el 18 de setembre de 1915, amb un projecte signat per l’arquitecte José M. Jordán. Les obres es van executar el 1916 per l’empresa Campreciós. La finca tenia 7.400 m2. És pel nom del seu primer propietari que durant un temps fou coneguda com a casa del senyor Martínez. L’any 1931 tenia un valor cadastral de 110.000 pessetes.</span></span></span></span></span></p> <p>Passada la Guerra Civil la casa es va convertir en la seu de la <em>Falange Española, </em>diversos veïns hi van ser cridats a la immediata postguerra per ser interrogats. Va ser als anys cinquanta que la torre fou adquirida per la família Sans de qui ha acabat prenent el nom. Anys després seria la casa del cònsol Joan Rocamora i Roca membre de la família.</p> <p>Actualment, és una residència que va ser reformada el 2014, mantenint-ne l’estructura original i el caràcter senyorial.</p> <p>Aquesta casa forma part del conjunt d'edificis que es van construir al llarg del carrer Bonavista, un dels carrers principals del centre de Sant Just Desvern, conegut per la seva activitat comercial i la presència de cases urbanes destacades del segle XIX. El carrer Bonavista destaca també per la seva concentració d’edificis modernistes i noucentistes de gran valor patrimonial, com el Mercat i el Sanatori, convertint-se així en un lloc de referència per a la construcció de residències singulars i elegants per a famílies benestants de l'època.</p> 41.3818900,2.0784700 422947 4581562 1910 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98578-4003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98578-4002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98578-4001.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL|BPU 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum José M. Jordán (arquitecte) També rep el nom de 'Torre del Martínez'. 106|98 45 1.1 1761|1762 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98579 Mercat Municipal de Sant Just Desvern https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-municipal-de-sant-just-desvern <p><span><span><span>BRULL ANGELA, Pere. (2002).<em> Barrejo la meva història amb Sant Just</em>.- Edició a cura de l’autor. Sant Just Desvern.</span></span></span></p> <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 55. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 90.<em> </em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XX <p>Edifici que presenta una façana d’inspiració modernista, feta de maó, pedra i rajoles de ceràmica vidriada fetes a la fàbrica Pujol i Baucis d'Esplugues de Llobregat. Aquesta es divideix en cinc tramades per mitjà de pilastres de pedra que es disposen en dues plantes. La coberta a dues aigües es destaca per un frontó que emmarca la façana, accentuant la línia de la coberta.</p> <p>A la planta baixa, es poden veure arcs escarsers que contrasten amb les finestres angulars que ocupen la planta superior. Pel que fa a l’interior, la planta baixa creada als anys vuitanta, no presenta elements d’interès particular.</p> <p>La planta superior destaca per les finestres geminades, que es coronen amb un detall triangular, afegint un toc distintiu a la composició de l’edifici. Estèticament, es juga amb la combinació cromàtica del maó vist i la pedra, creant una harmonia visual. <span><span><span>A l’interior s’hi pot veure les encavallades originals de fusta de la coberta dels anys vint.</span></span></span></p> 08221-41 C/ Raval de la Creu, 40. <p>La història del Mercat Municipal de Sant Just Desvern ha passat per diverses etapes fins a la seva consolidació definitiva l’any 1983.</p> <p>Inicialment, el mercat consistia en un conjunt de parades a l’aire lliure situades en una esplanada entre els carrers Badó, Anselm Clavé i Campreciós, on els pagesos i pageses venien els seus productes agrícoles diàriament. Va ser l’any 1922 quan l’Ajuntament va decidir encarregar la construcció d’un edifici per acollir les parades, amb l’objectiu de millorar les condicions de venda i la salubritat. El projecte va ser dissenyat per l’arquitecte municipal Marcel·lià Coquillat i l’edifici es va acabar el 1924.</p> <p>Durant els anys següents, el mercat va funcionar amb diverses parades, principalment dedicades a la carn i al peix. <span><span><span>Tenia 4 botigues a la part de baixa, i el portal central permetia accedir per una escala força empinada a la planta superior on hi havia les parades de venda. </span></span></span>No obstant això, el 1968 es va haver de desallotjar el mercat temporalment després que una paret es descalcés a causa d’obres en el solar adjacent, on es trobaven els dipòsits d’aigua del Marquès de Monistrol. Les obres es van realitzar de manera ràpida, i el mercat va poder reobrir després de pocs dies.</p> <p>L’any 1975 es van realitzar millores importants al mercat arran de l'obertura de l'actual carrer del Mercat, com la creació d’un vial a la part posterior per permetre que el moviment de mercaderies es fes per darrere de l’edifici, evitant així l’obstrucció de la part frontal.</p> <p>Finalment, entre 1983 i 1989 el mercat es va consolidar com a part integral de la vida del municipi. <span><span><span>El 24 d’abril de 1987 es va posar la primera pedra de la reforma que faria guanyar una planta a la part baixa al Mercat Municipal, una reforma finalitzada el novembre de </span></span></span><span><span>l’any 1988 <span>duent a terme també </span>una restauració integral de l’edifici <span>i uns locals a la part posterior a tocar del carrer del Mercat.</span></span></span></p> <p>El 2003 es va realitzar una última renovació, que va incloure noves places d’estacionament. Més recentment, l’any 2021, es va habilitar la planta superior com a espai cultural anomenat Espai MercArt, consolidant encara més el mercat com un element vital de la comunitat.</p> 41.3841600,2.0771900 422842 4581815 1922 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98579-4102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98579-4101.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu BCIL|BPU 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum Marcel·lià Coquillat Llofriu (arquitecte) Es conserva el rètol original fet amb petites tessel·les ceràmiques blanques i blaves. 105|98 45 1.1 1761|1762 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98580 Can Fatjó - Mas Rella - Mas Reia - Can Ramoneda - Can Parellada https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fatjo-mas-rella-mas-reia-can-ramoneda-can-parellada <p><span><span>AMIGÓ BARBETA, Jordi; RIERA PRENAFETA, Francesc (2016). 'Gener de 1939. De Just Desvern a Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 20, pp. 107-5.</span></span></p> <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GIL, Josep Lluís</span></span></span></span><span><span><span>. (1990). “La masia de can Fatjó s’ha ensorrat”. <em>La Vall de Verç, </em>15/06/1990, p. 4-6.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>JORDÀ I CAPDEVILA, Josep M. (2002). </span></span></span><span><span><em>Santa Creu d'Olorda. Història d'un poble que no pogué reeixir</em>. Edita parròquia de Santa Creu d'Olorda. Molins de Rei.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1981). 'Sant Pere Màrtir i Sant Just (2)'. <em>La Vall de Verç</em>, 1/1/1981, p. 14.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (2016). '1714: L’actitud dels borbònics envers la població civil. El cas de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 20, p. 313-52.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ed. Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 82-83.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 60. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>REVERTER, Miquel. (1979). </span></span></span></span><span><span><span>'Evolució agrícola a Sant Just (II)'. <em>La Vall de Verç, </em>01/11/1979, p.<em> </em>11.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 70. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XIV-XVII, XX La masia va ser rehabilitada a fons durant la dècada de 1990. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Masia formada per un conjunt d’edificacions fruit de l’evolució del mas original del segle XIV. El cos primigeni, de grans dimensions, conserva l’estructura de planta baixa i pis amb elements propis d’època baix medieval. Centrat a la planta baixa es troba el portal d’entrada amb arc de mig punt adovellat i brancals de pedra treballada de manera acurada i regular, tan característic </span></span><span lang='CA'><span><span>de l’arquitectura popular catalana</span></span></span><span lang='CA'><span>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al primer pis destaquen quatre finestres gòtiques, dues de les quals han estat transformades en balcons posteriorment, emmarcades amb brancals de pedra amb i llindes d’arcs lobulats. Tant les finestres com els balcons presenten decoració de carasses a l’extrem superior dels brancals, amb caps femenins i masculins de molt bona factura, i de caparrons als arcs de les llindes. </span></span><span lang='CA'><span>Entre els dos balcons gòtics hi ha un rellotge de sol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La coberta de l’edifici principal és de <a>teula a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana i ràfecs ben marcats per protegir-la de les inclemències del temps. </a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1915 es van afegir tres dels edificis que conformen el mas actual, destinats a habitatges per tres germans que van arribar a la finca per fer de masovers. </span></span></span></span></span></p> 08221-42 Torrent de la Font del Rector, s/n. <p>La primera referència a la masia és de l’any 1310, moment en el qual era anomenada com a Mas Reia o Rella. Amb posterioritat, ja l'any 1511, el seu nom era can Ramoneda fins que el 1650 va passar a ser denominada com a can Parellada. D’aquest segle hi ha una inscripció a la façana posterior, amb l’any 1600.</p> <p>Hem d’esperar a l’any 1690 per trobar per primer cop el nom actual de can Fatjó, amb motiu del casament de Teresa Parellada i Busquets, hereva del mas a finals del segle XVII, amb Jacint Fatjó. El fet de tants canvis en el nom de la finca ve donat perquè la família propietària al llarg dels segles no tenia hereus sinó pubilles, situació per la qual el mas anava rebent el cognom dels marits de les hereves i no el seu.</p> <p>Al cadastre de 1716 ja figura Gabriel Fatjó Parellada com propietari de can Fatjó, una de les finques més grans del poble en aquells moments.</p> 41.4015819,2.0897573 423914 4583738 1990 (rehabilitació integral) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98580-l1430664.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98580-l1430654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98580-l1430670.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98580-l1430658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98580-l1430652.jpg Legal Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres - Kuanum El mas es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural. 93|94|98|119|85 46 1.2 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98581 Can Vilar de la Muntanya - Mas Moragues - Mas Gombau https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilar-de-la-muntanya-mas-moragues-mas-gombau <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2023). <em>Petits relats de Sant Just i la comarca, </em>p 30-33. Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 61. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span><span><span>SALA CERVERA, Teresa. (2015). <em>'La història de 50 dones de la primera meitat del s. XX'.</em> <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs XIX</em>. Sant Just Desvern, p. 465 i altres.</span></span></span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 11. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XIV-XVIII <p>Masia formada per un conjunt d’edificis diversos destinats a habitatge i a treballs agrícoles. L’aspecte actual és fruit d’ampliacions i reformes d’un cos original del segle XIV.</p> <p>La casa primigènia, de planta rectangular i façana asimètrica, consta de planta baixa i pis a la qual se li adossa, a la meitat esquerra de la façana principal, un edifici de dues alçades.</p> <p>L’edifici principal s’estructura a la planta baixa per un portal d’entrada emmarcat per brancals de pedra i una llinda d’arc de mig punt adovellat. A sobre d’aquest portal hi ha un plafó ceràmic de rajoles policromes. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres verticals rectangulars enreixades.</p> <p>Al primer pis destaca una finestra amb brancals i llinda de pedra, a més de tres obertures més amb el replà de finestra sobresortit respecte a la línia de façana. L’edifici queda cobert a dues aigües amb teula àrab, carener perpendicular a la façana i ràfecs ben marcats per protegir la façana de les inclemències del temps.</p> <p>L’edifici adossat presenta a la planta baixa un arc peraltat de dimensions considerables que està parcialment tapiat, el cegament es va fer en algun moment per a poder instal·lar una porta rectangular de dues fulles. Al primer pis conserva una galeria d’arcs de mig punt que se sustenten per pilars de secció quadrada. Per sobre de la galeria es localitza un rellotge de sol rectangular realitzat amb un plafó ceràmic.</p> <p>Can Vilar és una de les masies que té capella privada darrere del xiprer i és una finca molt rica en aigua procedent de mina i de pou.</p> <p>Tot el conjunt queda tancat per un mur de pedra que conforma un espai interior a manera de pati, dins del qual es troben diferents construccions auxiliars. Una mina i un pou proveeixen d’aigua abundant a la masia i als seus horts.</p> 08221-43 Camí de la Muntanya, s/n. <p>Aquesta masia, coneguda al segle XIV com mas Moragues, ha experimentat diversos canvis al llarg dels segles. Cap a finals del segle XV i inicis del XVI passà a ser coneguda com a Mas Gombau, durant el segle XVII la masia fou anomenada Can Cardona de la Costa.</p> <p>Durant l’epidèmia de pesta negra de 1651, la masia va ser l’escenari d’un dels primers casos documentats a Sant Just Desvern. Josep Santfeliu i Miró, hereu de la propietat, va morir el 10 d’abril d’aquell any. Davant del risc de contagi, es va descartar el seu enterrament al cementiri parroquial, i el cos va ser sepultat en una feixa propera a la casa, vora la riera. La seva família, seguint les mesures sanitàries de l’època, va quedar confinada en quarantena domiciliària. El rector mossèn Joan Bonells va deixar-ne constància al llibre d’òbits, on es recull la decisió de no enterrar-lo al fossar parroquial per evitar la propagació de la malaltia. També s’hi menciona que, a causa de les circumstàncies, no es van poder celebrar les exèquies habituals, ja que la seva família es trobava aïllada i no podia tenir contacte amb ningú (OCHOA, s.d.: 32).</p> <p><span><span><span>Arrel del casament de la pubilla del mas amb Jacint Vilar, la masia passarà a prendre el nom actual. </span></span></span> Al cadastre de 1716 ja consta com a propietat de Francesc Vilar Riera, fill de Baldiri Vilar i Maria Riera. Amb el pas dels anys, la masia va continuar transformant-se. Una inscripció situada al portal indica la data de '1778' i el nom de 'Pau Vila', qui va dur a terme reformes importants a l’edifici.</p> <p>Des de la dècada de 1990, la masia ha adquirit una nova funció i és la seu del Centre d’Equitació Poni Club Catalunya.</p> 41.3979945,2.0844089 423462 4583344 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98581-l1430619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98581-l1430629.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98581-l1430630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98581-l1430633.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres - Kuanum El mas de can Vilar es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural. 94|119|85 46 1.2 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98582 Can Carbonell de la Muntanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell-de-la-muntanya <p><span><span><span><span><span>CARBONELL I CALDERS, Joaquim (2023). “El camí de la muntanya”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs </em>XXVI. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CASANOVA, Eugeni. (2017)</span></span></span></span><span><span><span> “Can Carbonell (Sant Just Desvern)”. <em>Masies i vida rural a Collserola. </em>Edicions El Mirador, p. 144.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span>GIRONÉS, Joan (1983). '</span></span><span><span>Can Carbonell. L’agricultura de les nostres masies (III)'.</span></span><em><span><span> La Vall de Verç</span></span></em><span><span>, núm. 46. 1/03/1983, p.11.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASDÉU TÉRMENS, Raimon (1998). '</span></span></span></span><span><span><span>Els santjustencs del 1900'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, IX. Sant Just Desvern, p. 85-144.</span></span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 62. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 10<em> </em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XIV, XX, XXI <p>Masia formada per diversos cossos constructius fruit de diverses remodelacions i ampliacions. El cos primigeni és del segle XIV al qual s’adossen corrals, quadres i altres dependències pròpies d’un establiment rural d’aquestes característiques. Tot el conjunt queda envoltat per un mur de tancament que configura un pati al davant de la façana principal.</p> <p>El cos principal de la masia, i més antic, s’estructura a partir de planta baixa, pis i golfes amb la façana principal orientada a l’oest. A la banda esquerra de la planta baixa, es troba el portal d’entrada amb arc de mig punt adovellat i brancals de pedra treballada de manera acurada i regular.<em> </em>A la dreta de la porta, hi ha una finestra rectangular vertical amb reixa i a l’extrem dret, un gran finestral amb llinda de maó vist per sobre de la qual apareix un arc escarser també de maó.</p> <p>Al primer pis destaca un balcó sobre el portal, amb barana de forja, al qual s’accedeix a través d’una porta amb brancals i llinda de pedra. A l’esquerra del balcó hi ha una finestra amb brancals i llinda de pedra. A la dreta del balcó, una petita finestra i a la dreta d’aquesta, un altre balcó. A les golfes destaquen dues obertures, una d’elles amb un arc de mig punt de maó.</p> <p>Les obres de rehabilitació del mas realitzades l’any 1988 van permetre identificar algunes de les reformes efectuades al cos principal de la masia, que en origen tenia una coberta simètrica a dos vessants. A més, a algunes imatges de principis del segle XX s’intueix una galeria d’arcs a les golfes, ja tapiada en aquells moments, idèntica a la que encara hi ha a la façana sud. De fet, la finestra amb arc de mig punt de maó que es conserva a les golfes, correspon a una de les arcuacions d’aquella galeria.</p> <p>La coberta asimètrica és de teula àrab a dues aigües, amb carener perpendicular a la façana i ràfecs ben marcats per protegir-la de les inclemències del temps.<em> </em>Tota la façana està revocada amb morter de color salmó.</p> <p>A l’extrem nord de la façana principal, s’adossa un cos amb una galeria d’arcs de maó al primer pis, a més d’altres dependències. Al mig del pati principal, cal destacar la presència d’un espècimen de lledoner centenari. Al mateix pati, situada a l’extrem nord, hi ha una font amb un safareig.</p> <p>L’interior de l’edifici principal encara conserva diferents espais com el celler, un cup, la cuina, l’habitació del forn i unes sitges excavades a la planta baixa, <span><span><span><span>una gruta per conservar aliments en fresc i una pastera de fusta</span></span><span>.</span></span></span></p> 08221-44 Camí de la Muntanya, s/n. <p><span><span><span>La documentació de la masia permet resseguir la línia successòria dels amos del mas fins a l’actualitat a través de vint-i-cinc generacions. </span></span></span>Can Carbonell és una de les masies més antigues de Sant Just Desvern. <span><span><span>Un document de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona del 13 de febrer de 1262 diu que Martí Sebastià i la seva muller Raimunda varen vendre a un tal Berenguer Carbonell, fill d’Arnau Carbonell ja difunt i d’Ermessenda, una peça de terra plantada de vinya que posseïen a Sant Just Desvern, en una zona coneguda com el Perelló, per 280 sous barcelonins.</span></span></span><span><span><span> D</span></span></span><span><span><span>e moment, i a falta de documentació que demostri el contrari, és l’únic cognom que sobreviu al poble des del segle XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>N</span></span></span>o és fins al 1304 que apareix la primera evidència documental del mas amb el nom actual, quan el 17 de gener en una vista pastoral a la parròquia se cita a Mateu Carbonell.</p> <p>La presència de la família Carbonell a la població es remunta a segles enrere ocupant diverses propietats, motiu pel qual les cases dels membres de la nissaga familiar rebien diferents noms. L’actual can Carbonell al segle XV era anomenada com a can Carbonell de la Muntanya per diferenciar-la d’altres propietats de la mateixa família ubicades dins de la vila, com Carbonell de la Carnisseria, citada l’any 1505, o can Carbonell de la Plaça, documentada el 1648, aquesta última situada a l’actual plaça Verdaguer i coneguda avui com a can Madorellet. </p> <p>Una de les particularitats de can Carbonell, a més de la seva antiguitat, és que des de l’inici del segle XVI fins a l’actualitat ha estat en propietat de la mateixa família, conservant el mateix nom. De fet, el cognom Carbonell està molt present a la vila a partir d’aquest moment i ja apareix en la partida de baptisme de Joan Francesc Carbonell del 2 de setembre de 1509. Al llarg dels segles XVI i XVII diferents membres de la família Carbonell ocuparen càrrecs parroquials i durant els segles XIX i XX, alguns van formar part del consistori com a regidors i alcaldes.</p> <p>Les importants extensions de terres de la masia es van dedicar al llarg dels segles al conreu de cereal, vinya, olivera, fruiters i horta. Algunes estructures del mas així ho confirmen, com sitges, les restes d’un trull, un cup per elaborar vi i el celler, aquest últim va estar en funcionament fins a la dècada de 1980. Les quadres i els corrals també indiquen la presència de bestiar, utilitzat en les feines del camp, explotat per la seva carn o altres productes.</p> <p>L’any 1985 la masia es va restaurar per allotjar un restaurant, establiment que continua en funcionament avui en dia.</p> 41.3998174,2.0862248 423616 4583545 1988 (rehabilitació), 2023 (reforma) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98582-l14306350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98582-l14306410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98582-l14306380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98582-l14306400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98582-20250406142659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98582-20250406142600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98582-20250406143828.jpg Legal Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres - Kuanum Can Carbonell es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural. 98|119|85 46 1.2 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98583 Can Marlès - Can Merlès - Can Massana https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marles-can-merles-can-massana <p><span><span><span><span>ANGUERA MURRIA, Antoni (2000). 'La persona José Macarro Lavado”. </span></span><em><span><span>La Vall de Verç, </span></span></em><span><span>núm 235, 1/11/2000, p. 11.</span></span></span></span></p> <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span>GIRONÉS, Joan (1983). <em>'</em></span></span><span><span>Can Carbonell. L’agricultura de les nostres masies (III)', </span></span><em><span><span>a La Vall de Verç</span></span></em><span><span>, núm. 46. 1/04/1983, p. 15.</span></span></span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 63. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span><span><span><span>REVERTER, Miquel (1979). </span></span></span><span><span>'Evolució agrícola a Sant Just (II)'. <em>La Vall de Verç, </em>núm.9, 1/11/1979.</span></span></span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona. <span>Imprès per Fidel R. Ferran, pp. 49-50.</span></span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 71. </em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XVII, XX <p>Conjunt format per diversos cossos constructius que han sofert grans reformes mantenint l’estructura però desvirtuant la façana principal. La masia és de planta basilical amb un cos central que destaca en alçada sobre dos laterals més baixos, estructurada a partir de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>Centrat a la planta baixa es troba el portal d’entrada amb arc de mig punt adovellat i brancals de pedra treballada de manera acurada i regular, tan característic de l’arquitectura popular catalana. A la dreta de la porta hi ha una finestra també emmarcada per brancals i llinda de pedra.</p> <p>Al primer pis destaca una balconada centrada sobre el portal, amb barana de forja, a la que s’accedeix a través de tres portes amb brancals i llindes de pedra. A la dreta presenta dues finestres i una a la banda esquerra, totes amb llindes i brancals emmarcats en pedra. Aquest pis, igual que les golfes, va ser totalment transformat a la segona meitat del segle XX amb l’obertura de vàries finestres i de dues de les portes dels balcons, que no existien com a mínim fins a l’any 1956. A l’altura de les golfes hi ha tres finestres agrupades amb arcs de mig punt i brancals de pedra. </p> <p>La coberta de la part central de la masia és de teula a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana i ràfecs ben marcats per protegir-la de les inclemències del temps. Els dos cossos laterals estan igualment coberts per teula àrab però a un aiguavés amb carener perpendicular a la façana. Tota la façana està revocada amb morter de color marronós.</p> <p>La masia forma part del Club de Tenis Sant Gervasi i els terrenys que envolten l’edifici estan ocupats per les instal·lacions esportives.</p> 08221-45 Pg. de la Muntanya, s/n. <p>Fins a mitjan segle XVII, els terrenys en els quals es va edificar l’actual masia de can Merlès formaven part de la propietat de can Carbonell de la Muntanya.</p> <p>L’any 1660 el mas va ser comprat per un mercader de Barcelona anomenat Josep Massana (també propietari de can Sagrera), que construí de nova planta una casa sobre l’antic mas. A partir d’aquell moment la propietat es va fer coneguda com a can Massana, fins a arribar a inicis del segle XVIII, moment en el qual la propietat passà a ser del net de Josep Massana, en Josep Merlès Massana. Passà a ser coneguda com a Torre d'en Josep Merlés.</p> <p>Cap a 1968-70 es realitzà la gran reforma i transformació de la masia que adquirí l’aspecte actual fruit dels treballs d’urbanització per acollir el Club de Tenis Sant Gervasi, fundat l’any 1917. </p> 41.4037849,2.0864555 423640 4583985 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98583-l1430682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98583-l1430704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98583-l1430705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98583-l1430707.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres - Kuanum La masia de can Marlès es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural. 98|119|94 46 1.2 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98584 Can Cardona - Can Carbonell de la Creu - Can Codina - Can Solanes de la Plaça https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardona-can-carbonell-de-la-creu-can-codina-can-solanes-de-la-placa <p><span><span><span>ANGUERA MURRIA, Antoni (1992). “De la prodesmicina a l’aceclofenac. 32 anys de treball de Prodesfarma”. <em>La Vall de Verç,</em> núm. 142, 1/5/1992, p. 9-10.</span></span></span></p> <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p>COBEÑA GUÀRDIA, Judith (1996). “Daniel Cardona i Civit (Barcelona 1890 - Sant Just Desvern 1943)”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 7, p. 65-102.</p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 3. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span><span lang='IT'>RUBIRALTA I CASAS, Fermí (2023). <em>Daniel Cardona i Civit (1890-1943). </em></span></span></span><span><span><span lang='IT'><em>Una biografia política</em>. Editorial Afers. 2ª Edició 2023.</span></span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern.</em> Fitxa 76. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XIV <p>Edifici de tipus rural tradicional català, de planta baixa i pis, està envoltat per un pati que conserva el seu caràcter original. La façana destaca pel seu esgrafiat decoratiu i per l’ús del color ocre, en harmonia amb l’entorn.</p> <p>La planta baixa es caracteritza per la porta principal d’arc de mig punt feta amb dovelles de pedra treballada i situada al centre de la façana. A sobre de la porta hi ha encastat un plafó de rajoles esmaltades amb una imatge de Sant Jordi. Les dues finestres laterals estan protegides amb reixes de ferro forjat i emmarcades amb pedra. </p> <p>El pis superior es caracteritza per les tres obertures rectangulars en forma de finestres amb arc de llinda i emmarcades amb pedra i intercalades amb esgrafiats entre finestres dels quals un és un rellotge de sol que s’integra dins el disseny decoratiu.</p> <p>La coberta és una teulada de teula àrab a doble vessant, que sobresurt amb un ràfec discret. </p> <p>La masia se situa en un espai obert amb una zona empedrada davant la façana i elements vegetals que emmarquen l’edifici. El pati manté l’ambient de mas tradicional on hi ha un banc, un porxo i un pou.</p> 08221-46 Pl. de Jacint Verdaguer, 1. <p>Can Cardona és una masia amb una història que remunta al segle XIV. La masia original està documentada com a mas Moragues el 1306, posteriorment va ser coneguda com a can Solanes de la Plaça. El nom de can Cardona no va ser adoptat fins al 1568 quan Francesc Cardona es va casar amb Elisabet Solanes, la pubilla de la casa. </p> <p>La família Cardona va mantenir la propietat durant segles, amb Daniel Cardona assumint el càrrec de responsable del mas el 1917, tot i que havia nascut a Barcelona. Daniel Cardona va ser un reconegut alcalde de Sant Just en dues etapes (1931-1937) i un important militant independentista. Com a fundador de l’organització 'Nosaltres Sols', va estar vinculat amb la resistència antifranquista, fet que va provocar el seu exili a França. Va morir el 7 de març de 1943 amagat al mas.</p> <p>La casa conserva elements importants com els esgrafiats <span lang='CA'><span><span>d’estil neoclàssic</span></span></span> de la façana, que daten de l'any 1800, restaurats <span lang='CA'><span><span>a principis del segle XXI. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Durant la dècada de 1940, a ponent del Mas, es va construir un edifici que va ser la fàbrica d’embotits <em>La Verneda</em>, posteriorment l’edifici va acollir el naixement de l’empresa <em>Prodes</em> i actualment és la seu d’un despatx d’arquitectura. </span></span></span></p> <p>Una llegenda popular fa referència a la visita de Sant Francesc d’Assis, qui, de camí a Montserrat, va prometre que mai faltaria un hereu a la casa. Malgrat que la llegenda no té fonament històric, can Cardona ha estat sempre habitada per la família Cardona, una de les més destacades de Sant Just Desvern.</p> 41.3860300,2.0752300 422681 4582024 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98584-4602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98584-4603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98584-4601.jpg Legal Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL|BPU 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum Altres noms: Can Carbonell de la Creu, Can Codina o Can Solanes de la Plaça. 119|85 45 1.1 1761|1762 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98585 Cementiri de Sant Just Desvern https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-just-desvern <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XIX-XX <p>El cementiri municipal de Sant Just Desvern, construït a finals del segle XIX substituint l’antic cementiri parroquial, està situat als afores del nucli antic de la població, a tocar de l’actual polígon industrial Sud-oest.</p> <p>Amb una superfície 6253 m², compta un total de 2.283 sepultures, entre tombes, panteons, nínxols i columbaris per les incineracions. El cementiri queda delimitat per un mur de tanca entre els carrers de Narcís Monturiol, de Cervantes i de l’avinguda Camp Roig.</p> <p>El recinte primigeni, que encara es pot diferenciar de les ampliacions posteriors, és un espai rectangular de 38 x 58 m. i d’aproximadament 2.200 m² que està tancat per un mur de maçoneria vista a l’exterior. L’accés es fa a través d’una porta enreixada situada a l’avinguda Camp Roig, flanquejada per dues pilastres quadrangulars i llinda d'arc escarser, a sobre de la qual hi ha una llosa rectangular de marbre blanc amb la inscripció “AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN CEMENTIRI MUNICIPAL”.</p> <p>A l’interior d’aquest espai més antic del cementiri es disposen els nínxols per a inhumació a tocar de tot el perímetre de la tàpia de tanca, amb una alçada de quatre pisos. L’espai central, en canvi, està ocupat per panteons amb inhumacions al terra d’entre els que destaquen el de la família Coquillat-Lora, el d’Alberto Bastardas Cortés i la tomba de mossèn Antonino Tenas, aquesta última situada a l’espai que ocupava l’antiga capella del cementiri ubicada a la banda sud-oest. De construcció recent és el monument dedicat a la memòria dels difunts perinatals, neonatals i gestacionals, inaugurat l’1 de novembre de l’any 2021 i realitzat per l’artista Nil Nebot Torrella, titulat <em>Abraçada</em>.</p> <p>Tot aquest recinte més antic, articulat per un passadís central i un altre perimetral, és l’espai més enjardinat amb la presència de diversos exemplars de xiprer de gran alçada.</p> <p>El sector més recent del cementiri ocupa una superfície de més de 4.000 m², fruit de diverses ampliacions i de la construcció del tanatori, al qual s’accedeix pel carrer de Narcís Monturiol. A la presència de panteons, nínxols i columbaris per les incineracions, cal afegir la nova creació del “Jardí de les Roselles” el mes d’octubre de 2024, un petit terreny enjardinat destinat a l’enterrament d’un màxim de 42 urnes biodegradables sobre les quals es disposa una rosella de ceràmica.</p> 08221-47 Av. Camp Roig, s/n. <p>L’any 1854, a conseqüència de la mortalitat causada per una epidèmia de còlera entre el 9 d’agost i el 15 de novembre, es començà a plantejar la necessitat de traslladar el cementiri de Sant Just Desvern a un lloc més allunyat del nucli urbà. En aquell moment, el cementiri parroquial situat a la plaça del davant de l’església des de feia segles, s’havia quedat petit i ja era una evidència el perill que suposava per la població conviure tan a prop de la necròpolis. El problema principal requeia en la dificultat per trobar uns terrenys apropiats on instal·lar el nou cementiri, ja que entre altres qüestions estava la negativa de molts veïns a tenir-lo a prop de casa seva i les dificultats que posaven els propietaris dels terrenys escollits per ubicar-lo.</p> <p>El 3 d’abril de 1867 una acta del ple de l’Ajuntament proposava la possibilitat de la compra de parcel·les a Josep Cardona, Josep Maria Freixes, Josep Carbonell, Francesc Gelabert i Jaume Gelabert, terrenys distants del nucli més habitat de la població. Finalment, l’acord va acabar amb la compra d’una peça de terra a Josep Carbonell, que va ser indemnitzat amb un nínxol al cementiri, 533 escuts i 330 mil·lèsimes. L’Ajuntament va encarregar un projecte del nou cementiri, que ja estava enllestit l’any 1861 segons plànols que es conserven a l’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. La construcció, però es va retardar alguns anys més, ja que l’any 1881 encara estava en construcció la capella malgrat que ja havia estat beneit l’any 1871. </p> 41.3812765,2.0664382 421940 4581505 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98585-l1430408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98585-l1430406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98585-l1430414.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98585-l1430417.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98585-l1430420.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social Inexistent 2025-09-03 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum 119|98 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98586 Can Gelabert de la Riera - Can Gelabert - Can Gilabert https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gelabert-de-la-riera-can-gelabert-can-gilabert <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (2012). <em>La Guerra del Francès a Sant Just Desvern. Itinerari urbà 5 de maig de 2012</em>. Centre d’Estudis Santjustencs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 57. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 68. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XVI, XVII <p>Masia formada per una amalgama d’edificacions de diverses èpoques, amb dependències diverses adossades a la casa original del segle XIV. El conjunt, de planta irregular, forma un pati tancat al davant de la façana principal a manera de corral.</p> <p>El cos principal més antic de la masia, s’estructura a partir de planta baixa i pis amb la façana principal orientada a l’est. Més o menys centrat a la planta baixa s’ubica el portal d’entrada, amb arc de mig punt dovellat i brancals de pedra treballada de manera acurada.<em> </em>A la dreta de la porta hi ha una finestra rectangular vertical, emmarcada per brancals i llinda de pedra. Al primer pis cal destacar un finestral gòtic emmarcat per brancals de pedra amb decoració de carasses a l’extrem superior, i amb una llinda lobulada decorada amb caparrons esculpits. A més, en aquest mateix pis, hi ha una altra finestra amb brancals i llinda de pedra i una petita finestra vertical.</p> <p>A la façana sud també figura una altra finestra d’estil gòtic de les mateixes característiques que el finestral de la façana est, brancals de pedra amb decoració de carasses a l’extrem superior i llinda lobulada decorada amb caparrons esculpits. Un altre element d’aquesta façana és el rellotge de sol situat a la cantonada superior dreta.</p> <p>La coberta de l’edifici original és de teulada a dues aigües de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Amb posterioritat al segle XIV, al mas primigeni se li va adossar per la banda nord un gran cos de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües. Per la banda sud també s’adossà un altre cos format principalment per dues galeries en planta baixa i pis. A ponent es troba una dependència més que dona a l’era, al paviment de la qual hi ha una llosa amb la inscripció '<em><span lang='CA'><span><span>ANY 1680 IAUMA IA LABERT MA FESIT</span></span></span></em>'.</p> <p>Cal destacar el celler de can Gelabert, un dels més grans de la població, amb cups, sitges per emmagatzemar cereal i botes de vi.</p> 08221-48 Camí de Can Gelabert, s/n. <p>La primera notícia de la família Gelabert és de 1379, però no és fins a l’any 1524 que apareix citada documentalment la masia.</p> <p>Al segle XVIII era coneguda com a can Gilabert de la Riera, prenent el nom de la riera per diferenciar la masia de les propietats dels Gelabert del Coscoll i dels Gelabert de can Candeler, membres de la mateixa família. Al cadastre de 1716 figura com propietari Pere Jaume Gelabert.</p> 41.3858086,2.0653385 421853 4582008 08221 Sant Just Desvern Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98586-20250106141102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98586-20250106113941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98586-l1430399.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98586-20250106140356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98586-l1430401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98586-l1430397.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 Marina Peris i David Torres - Kuanum Can Gelabert es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural. 119|94 46 1.2 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98587 Rellotge de sol de ca n'Oliveres https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-noliveres <p>CUNTIES VILLANOVA, Jordi; ALMELA CASANOVA, Miquel (2013). “La mesura del temps, els rellotges de sol a la Vall de Sant Just<em>”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 18, p. 289-337. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004). </span></span></span></span></span><em><span>Rellotges de sol de Catalunya: Un patrimoni per descobrir</span></em><span><span><span><span><span>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XXI Rellotge de nova construcció realitzat l'any 2021 durant la rehabilitació del mas. Existia un al mateix lloc abans de la restauració, però estava tant deteriorat que va ser substituït per l'actual. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol de forma rectangular i vertical declinant. Està esgrafiat a la façana en color salmó, amb línies horàries des de les 8 del matí a les 4 de la tarda amb números romans, a més de línies que indiquen les mitges hores. Queda emmarcat per una sanefa de color blanc, i tant els números com les línies són de color vermellós. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la part superior, centrat, hi ha un sol de color vermell d’on surt un gnòmon de vareta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Dins de la sanefa, a la banda superior, figura l’any de construcció del mas i l’any de la restauració en números romans MDXXIX MMXXI. A la cantonada inferior esquerra hi ha la inscripció incisa manuscrita '<em>Can Oliveres'</em> i a la cantonada inferior dreta, també de manera incisa manuscrita, posa '<em>Can Fatjo'</em>. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>És un rellotge d'autor de disseny orientat al sud.</span></span></span></span></span></span></p> 08221-49 C/ Oliveres, s/n. <p>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.<br /> <br /> Des de l'antiguitat les societats funcionaven a través de la posició del sol per calcular el temps i executar diferents activitats, especialment les feines agrícoles. A Catalunya, i altres regions, els primers models eren molt rudimentaris, però al llarg de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, es van desenvolupar diferents tipologies de rellotges de sol.</p> <p>Un ús destacat dels rellotges de sol a l'època medieval a Catalunya va ser el que li van donar els monestirs, els primers a instal·lar-ne a les parets dels edificis religiosos per a poder fer el seguiment de la recitació dels oficis. Amb el temps, aquests elements es van traslladar a les cases individuals i les masies.<br /> <br /> A Catalunya hi ha una gran riquesa, varietat de formes i tipologies amb influències de molts estils, des del romànic fins al modernisme. Poden ser més senzills i pragmàtics o amb grans ornamentacions artístiques en el cas dels rellotges d'autor. També s'utilitzen diferents materials per a fer-los: pintura, metall, pedra, ceràmica vidriada i esmaltada, etc. sempre amb la inclinació adequada per garantir la precisió horària a través de la llum del sol.<br /> <br /> Actualment, encara es conserven una bona quantitat de rellotges de sol a Catalunya, gràcies al fet que les poblacions i les famílies han valorat la tradició de les seves cases o masies, restaurant i conservant els rellotges de sol de les mateixes com un testimoni del temps passat, preservant així la seva autenticitat i el seu valor cultural.</p> 41.3980179,2.0782359 422946 4583352 2021 08221 Sant Just Desvern Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98587-l1430857.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98587-l1430858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98587-l1430853.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social BPU|BCIL 2025-09-28 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum G. Codina Abans de la restauració de la masia, de l'any 2021, hi havia un rellotge de sol a la mateixa ubicació del qual només quedava el gnòmon. Amb la rehabilitació de l’edifici, es va realitzar l’actual rellotge.L’antic, ja perdut, figura a l’Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans amb el número 6797. 119|98 47 1.3 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
98589 Can Campreciós - Can Preciós https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camprecios-can-precios <p><span><span><span><span><span>CARBONELL I CALDERS, Joaquim (2002). <em>Vida escrita pel mateix Miquel Rius i Vives</em> a <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs XI, </em>Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 58. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>fitxa 3. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> XIV <p>Masia de planta baixa i pis que destaca per la seva façana asimètrica i la singularitat de la seva xemeneia, dividida en dues parts. <span lang='FR'><span><span>Té una eixida o pati pel cantó que dona al carrer Mare de Déu dels Dolors cantonada Plaça Campreciós. </span></span></span><span><span><span><span>La finca originària s’estenia des de la Plaça Campreciós, on hi havia el pou i un gran hort tancant amb parets, seguia pel torrent que baixava ja del carrer Badó, arribava a l’actual carrer de Miquel Reverter i d’allà fins a l’actual carrer verge dels Dolors fins a trobar de nou el carrer Campreciós.</span></span></span></span></p> <p>A la planta baixa hi ha quatre eixos amb buits distribuïts de manera desigual: al centre s’ubica una porta adovellada amb arc escarser, flanquejada a la dreta per una altra porta emmarcada amb maons i una finestra baixa del mateix estil. A l’extrem dret, una petita finestra quadrada amb reixa de ferro completa la composició.</p> <p>A la planta superior, tres eixos alberguen tres obertures. La central és una finestra rectangular de doble batent amb arc de llinda i emmarcat de pedra esglaonat, mentre que les laterals, de dimensions desiguals, mantenen el mateix estil. Entre la finestra de l’esquerra i la central es troba el rellotge de sol, un element identificatiu de la masia de can Campreciós. </p> <p>La façana posterior segueix un esquema auster amb tres finestres amb arc escarser a la planta baixa i quatre finestres amb arc de llinda a la superior. La coberta, a dues aigües amb teula àrab, mostra pendents desiguals que reflecteixen l’adaptació de l’edifici al seu entorn. </p> <p>A l’interior, una llinda porta gravada la data de '1640', mentre que a la façana hi ha una altra inscripció que data del '1622'. Com a característica afegida, la masia conserva un celler excavat a terra, un testimoni del seu passat agrícola. Aquest conjunt de detalls arquitectònics i històrics fan de l’edifici un exemple interessant del patrimoni rural català.</p> 08221-50 Passatge Sant Lluís, 2. <p>La història de can Campreciós, una de les masies més antigues de Sant Just Desvern, es remunta a l’any 1326, quan apareixen les primeres notícies de la família que hi residia, identificada com a propietària del mas conegut erròniament en aquell moment com can Preciós. <span><span><span>El 1414 el cap de casa era en Guillem Camppreciós. En els Fogatges de 1515 i 1516 hi trobem en Joan Campprecios com a cap de casa de la masia. </span></span></span>Al llarg dels segles, la masia va evolucionar, adoptant el nom actual durant el segle XVII. </p> <p>El 1615 s'esmenta Pau Campreciós, un pagès de Sant Just, com a comprador d’una peça de terra, un indici de l’expansió econòmica i patrimonial de la família.</p> <p>Durant aquest període, l’increment del nombre de membres va portar alguns d’ells a establir-se com a masovers en altres cases de la zona. L’any 1635 torna a haver-hi registres de la casa, i el maig de 1659 es documenta que Andreu Campreciós era el propietari d’aquesta heretat, ja coneguda des de feia anys amb el nom de can Campreciós. <span><span><span>L’edifici va ser reformat, tal i com ens mostra la llinda de la finestra del primer pis que data del 1622. A l’interior hi ha una llinda que duu la data de 1640.</span></span></span></p> <p>Durant el segle XIX, la masia experimenta diversos canvis en l’ús i la titularitat. El 1814 es documenta que la casa estava deshabitada, i l’any següent es lloga a masovers. Posteriorment, el 1844, torna a ser habitada de forma directa. En aquesta època, can Campreciós, com altres masies del voltant, disposava de premses per elaborar vi i oli, a més d’establiments per al bestiar i magatzems per emmagatzemar aliments.</p> <p>A mitjan segle XIX, la família Modolell, propietària de la masia, decideix construir una nova residència al llarg de la carretera principal i destinar l’antiga masia a habitatges de lloguer, reorganitzant-ne els espais interiors en diverses unitats residencials. Aquest ús es va mantenir durant molts anys, amb alteracions significatives per adaptar-la a les necessitats dels nous inquilins.</p> <p>Les restauracions més recents es van realitzar el 1983, el 2000 i el 2021, valorant el seu patrimoni històric i arquitectònic mentre s’adaptava a les necessitats contemporànies.</p> 41.3854500,2.0752900 422685 4581960 1317 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98589-05003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98589-05002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98589-05001.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL|BPU 2025-09-26 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum 94|119|85 45 1.1 1761|1762 11 Patrimoni cultural 2025-12-27 05:12
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 303,48 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5