Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 98771 | Boca de la mina de la font de la Bonaigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boca-de-la-mina-de-la-font-de-la-bonaigua | <p><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Mina d'aigua de curt recorregut situada al del passeig de la Muntanya, dins d'una parcel·la boscosa propera a la Baixada del Mas.</p> <p>La petita portella d'entrada a la galeria, que s'obre al perfil del terreny natural, té brancals i llinda de maó massís vist. Per sobre de la part construïda en maó hi ha un llenç de pedra. La porta queda protegida per una reixa metàl·lica. </p> | 08221-202 | Pg. de la Muntanya, 28. | <p><span><span><span><span><span><span>Els orígens de la font de la Bonaigua es remunten a final del segle XIX quan durant la construcció d’una mina a la zona es descobrí una beta d’aigua, que va quedar conduïda per aquesta mina fins a la riera. L’any 1931, el regidor de l’Ajuntament Miquel Casanova, proposà la recuperació de la font que havia quedat obstruïda per uns aiguats uns mesos abans. La urbanització de l’espai, realitzada l’any 1932, va anar a càrrec de l’Ajuntament de Sant Just Desvern a partir d’un projecte de l’arquitecte municipal Josep Alemany. A tal fi, les propietàries dels terrenys Carme Modolell, Dolors Modolell i Fe Rey Llisuy, cediren al municipi 3.000 m² per la construcció d’un parc públic. El tràmit va quedar registrat amb una escriptura sota notari amb la presència de l’alcalde Daniel Cardona i Civit i del regidor Josep Piquet Gelabert, en la qual s’especificava: “<em>porció de terreny de la pessa de terra del Mas Casa Duran, i de cabuda tres i mitja mojades, equivalents a una hectàrea, setanta tres àreas i cinquanta tres centiàreas, en la qual hi ha un safareig amb aigua de mina per al servei de la finca; confronta al nort, amb la riera de St. Just; al mitjorn, amb el camí de la muntanya; a sol ixent, amb Na Fe Rey i a ponent, amb el camí de Can Mèlich</em>”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La font es va convertir en punt de trobada de santjustencs i santjustenques, especialment els diumenges. Aquesta afluència, que a vegades no gaudia de l’entorn de manera cívica, comportà que el 4 d'abril de 1956 la <em>Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos</em> de Sant Just fes un requeriment escrit a l'Ajuntament, demanant mesures per evitar les destrosses que algunes persones causaven en els horts i camps del voltant de la font. En resposta a aquesta demanda, l’Ajuntament es va comprometre a delimitar i vigilar l’espai de la font, establint un acord el 26 d’abril de 1956 en un acte que va aplegar l’alcalde Josep Maria Domènech, altres personalitats del consistori municipal, així com als propietaris dels terrenys circumdants. D’aquest moment és la plantació dels plàtans, algun dels quals encara perduren avui en dia, i la construcció de dos pous d’accés a la mina propietat dels Modolell.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A finals de la dècada de 1950, a tocar de la font es construí un quiosc de venda de begudes, element que va ser pol d’atracció pels habitants de la població que sovintejaven la font per fer dinars i sopars a la fresca. A més, els concessionaris de l’establiment eren els encarregats de vigilar i tenir cura de les instal·lacions de la font.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 1970 la font va quedar malmesa per uns forts aiguats, fet que sumat a la intoxicació d’alguns veïns i veïnes pel consum d’aigua per aquelles dates, va fer que la Bonaigua comencés a tenir cert desprestigi entre la població. L’any següent, el 1971, l’Ajuntament adquirí més terrenys a la zona amb la idea de construir un centre escolar, terrenys que el 1975 se cedien al Ministerio de Educación per la materialització d’un institut que era inaugurat durant el curs 1978-1979. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció de l’institut, l’abandonament progressiu de les instal·lacions de la font, així com la canalització de la riera amb un col·lector soterrat, van fer que finalment la font de la Bonaigua acabés coberta per quatre metres de sediments desapareixent del paisatge fins a l’any 1992, quan durant les obres d’un col·lector d’aigües residuals tornaren a aparèixer de manera temporal.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'any 2019 la font de la Bonaigua va ser objecte d’una intervenció arqueològica per tal de constar i documentar les restes estructurals que encara es conservaven. Els treballs van deixar a la vista la planta semicircular de la urbanització de la font projectada l’any 1932 per Josep Alemany, així com restes del banc perimetral, les escales d’accés i deu rajoles que formaven part del plafó ceràmic situat a la paret de la font. Després dels treballs arqueològics, les estructures es van protegir amb geotèxtil i van quedar novament cobertes de terra.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3895988,2.0760408 | 422752 | 4582420 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98771-20250104133551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98771-20250104133621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98771-20250104133600.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||
| 98772 | Boca de la mina del mas Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boca-de-la-mina-del-mas-cardona | <p><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Portella situada a la Baixada del Mas, molt a prop de la mina Vidal, però a l'altre marge del torrent. La porta presenta brancals de maó i una llinda feta amb un bloc de pedra calcària. Els encontorns de la portella han estat reurbanitzats per evitar la caiguda de terra del marge del torrent, consolidant i protegint l'espai circumdant amb uns paraments de maó que delimiten un petit passadís d'accés. Durant les obres de condicionament es va arrebossar l'obra amb morter de color salmó, motiu pel qual actualment no s'aprecia la factura dels brancals i la llinda. El registre queda tancat per una porta metàl·lica amb un cadenat. </p> <p>La mina, de molt curt recorregut, s'endinsa cap al nucli urbà amb un traçat de 90 m. </p> | 08221-203 | Baixada del Mas, s/n. | <p><span><span><span>Les mines d'aigua són estructures hidràuliques molt abundants a Sant Just Desvern, que es proveeixen de desenes de deus de la serralada de Collserola. Des dels punts de captació, galeries excavades al subsol han conduït l'aigua des de fa segles a diferents punts de la població, creant una xarxa complexa sota terra de tot el terme municipal, des de la muntanya al nucli urbà. Associades a les galeries, que queden amagades a la vista, les mines es deixen veure a partir d'estructures exteriors com portelles de registre, repartidors, pous d'extracció i d'altres elements que ens indiquen la seva situació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Senzilles, i complexes alhora, les mines d'aigua són un molt bon exemple de com a partir d'aquestes obres d'enginyeria, els santjustencs van solucionar la necessitat vital d'un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades.</span></span></span></p> | 41.3888976,2.0773440 | 422860 | 4582341 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98772-img20250217112321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98772-img20250217112446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98772-img20250217112348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98772-image001.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||
| 98773 | Caseta de la mina de can Candeler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-la-mina-de-can-candeler | <p><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></p> | XIX-XX | La caseta queda amagada per la vegetació del torrent. | <p>Caseta de planta rectangular i coberta plana, construïda amb maó vist, amb una porta enreixada de metall que dona accés a una galeria de 131,50 m de traçat. Aquesta boca d'accés s'adossa al marge del llit del torrent, en el tram comprés entre el mas de can Candeler i les instal·lacions de la central elèctrica.</p> <p>La galeria, excavada al terreny natural, està revestida parcialment amb pedra i presenta una coberta a partir d'una volta de canó feta amb maó. En els primers metres del seu traçat, la galeria conflueix amb la de la mina Vidal.</p> | 08221-204 | Can Candeler, s/n. | <p><span><span><span>Les mines d'aigua són estructures hidràuliques molt abundants a Sant Just Desvern, que es proveeixen de desenes de deus de la serralada de Collserola. Des dels punts de captació, galeries excavades al subsol han conduït l'aigua des de fa segles a diferents punts de la població, creant una xarxa complexa sota terra de tot el terme municipal, des de la muntanya al nucli urbà. Associades a les galeries, que queden amagades a la vista, les mines es deixen veure a partir d'estructures exteriors com portelles de registre, repartidors, pous d'extracció i d'altres elements que ens indiquen la seva situació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Senzilles, i complexes alhora, les mines d'aigua són un molt bon exemple de com a partir d'aquestes obres d'enginyeria, els santjustencs van solucionar la necessitat vital d'un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades.</span></span></span></p> | 41.3904400,2.0802800 | 423108 | 4582509 | 08221 | Sant Just Desvern | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98773-0011jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98773-0010jpg.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 98774 | Boca de la mina vella de can Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boca-de-la-mina-vella-de-can-cortes | <p><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></p> | XX | De difícil localització i accés per la seva ubicació al llit del torrent. | <p>Portella d'accés a una galeria de curt recorregut amb un traçat de 85 m de longitud. L'entrada està ubicada a una petita construcció de maó vist de planta rectangular adossada al marge del torrent de can Cortès. Presenta una petita porta de metall, tancada amb un cadenat, que dona pas a una galeria plena d'enderrocs de l'esfondrament de la mateixa construcció. La seva ubicació al llit del torrent fa que quedi engolida per la vegetació de la zona. </p> | 08221-205 | Torrent de can Cortès, s/n. | <p><span><span><span>Les mines d'aigua són estructures hidràuliques molt abundants a Sant Just Desvern, que es proveeixen de desenes de deus de la serralada de Collserola. Des dels punts de captació, galeries excavades al subsol han conduït l'aigua des de fa segles a diferents punts de la població, creant una xarxa complexa sota terra de tot el terme municipal, des de la muntanya al nucli urbà. Associades a les galeries, que queden amagades a la vista, les mines es deixen veure a partir d'estructures exteriors com portelles de registre, repartidors, pous d'extracció i d'altres elements que ens indiquen la seva situació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Senzilles, i complexes alhora, les mines d'aigua són un molt bon exemple de com a partir d'aquestes obres d'enginyeria, els santjustencs van solucionar la necessitat vital d'un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades.</span></span></span></p> | 41.3918837,2.0815430 | 423215 | 4582668 | 1921 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98774-2a-proposta-12-fitxes-2pages-to-jpg-0012-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98774-2a-proposta-12-fitxes-2pages-to-jpg-0011-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98774-2a-proposta-12-fitxes-2pages-to-jpg-0011.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Associada a la mina existeix una bassa i safareig de planta rectangular, que ja apareix en una fotografia de l'any 1923. Actualment, aquesta estructura encara es conserva amb algunes reformes. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 98775 | Pou de registre de la mina Torreblanca (braç del Torrent Bo) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-registre-de-la-mina-torreblanca-brac-del-torrent-bo | <p><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). 'Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 47-85.</span></span></span></p> | XIX | <p>Pou de registre del ramal del torrent Bo de la mina Torreblanca, situat al marge del camí de la font de la Beca.</p> <p>El pou està protegit per una caseta de planta rectangular i coberta plana, construïda amb maó massís d'obra vista, amb algunes reparacions de ciment Portland. La porta, una reixa de ferro tancada per un cadenat, dona accés a un pou circular revestit per filades de maons, disposats verticalment. La paret presenta orificis quadrangulars, que feien la funció de graons per pujar i baixar per l'estructura, o a vegades, per encastar bigues de fusta que feien la mateixa funció.</p> | 08221-206 | Camí Font de la Beca, s/n. | <p><span><span><span><span><span><span>La primera referència documental de la mina Torreblanca correspon a una instància presentada pel jornaler Francesc Cortès, el 24 de juny de 1891, a l'ajuntament de Sant Just Desvern per tal d'obrir una rasa als carrers de la població. Dita rasa es feia per i instal·lar una canonada que proveís d'aigua a la població. El fet que es volgués dotar de canonades al municipi en aquesta data, apunta al fet que els treballs d'excavació de la mina ja devien estar fets des de feia temps. L'11 de març de 1892 Ramon Puigdevall, apoderat del marquès de Monistrol, juntament amb Francesc Cortès i Andreu Biosca, comunicaven a l'Ajuntament que havien constituït una societat per a l'explotació de les aigües, <em>La Sociedad de Aguas Potables de San Justo Desvern. </em>Va ser entre els anys 1892 i 1893, que la mina va subministrar també les seves aigües a Sant Feliu de Llobregat i Esplugues de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A inicis de la dècada de 1940, la <em>Sociedad General de Aguas de Barcelona</em> substituí a <em>La Sociedad de Aguas Potables de San Justo Desvern </em>en el subministrament d'aigua a la població. L'arribada d'aigua des del riu Llobregat, va fer que a partir de 1943 la mina Torreblanca iniciés la seva davallada progressiva. Això no va suposar, però, l'abandonament total de la infraestructura, que ha continuat funcionant fins avui dia. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.3956299,2.0885266 | 423804 | 4583078 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98775-l1430810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98775-l1430813.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98775-l1430812.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | La mina d'aigua Torreblanca és, d'entre totes les mines de Sant Just Desvern, la que presenta el recorregut més llarg i complex. Amb un traçat de galeria de 5.715 m, està dotada d'infinitat de ramals que van recollint les aigües de diversos torrents i rieres dels terrenys santjustencs de la serra de Collserola. Des de la part més alta i inici de la mina, al fons de Les Fatjones, fins a arribar als dipòsits de l'actual parc de Torreblanca, aquesta infraestructura ha subministrat aigua duran anys no només a Sant Just Desvern, sinó també a les veïnes poblacions de Sant Feliu de Llobregat i Esplugues de Llobregat. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 98776 | Pou de registre de mina de can Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-registre-de-mina-de-can-biosca | <p><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). 'Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 47-85.</span></span></span></p> | XX | L'estructura està seccionada per l'obertura del camí cap a l'any 2018, quedant només la meitat del pou. | <p>Pou de registre de planta circular excavat a les argiles quaternàries de la zona, sense cap mena de revestiment intern. Està seccionat per l'obertura del camí que dona accés a la masia de can Biosca. </p> <p>A les restes de les parets s'aprecien una sèrie d'orificis quadrangulars que eren utilitzats com a graons per pujar i baixar, o a vegades, per encastar bigues de fusta que feien la mateixa funció. La coberta del pou està solucionada a partir d'una volta feta amb maons disposats en sec a partir de la tècnica de cúpula per aproximació. </p> <p>Aquests pous eren emprats durant les tasques d'excavació de les galeries per extreure el sediment de l'interior, perforant un cada 30 m. Un cop finalitzada la galeria, s'usaven com a registres per dur a terme tasques de neteja, manteniment i vigilància de la mina. Actualment, l'estructura està reblerta de sediment fins a la cota del camí, de manera que queda totalment inutilitzada.</p> | 08221-207 | Camí de can Biosca, s/n. | <p><span><span><span>Les mines d'aigua són estructures hidràuliques molt abundants a Sant Just Desvern, que es proveeixen de desenes de deus de la serralada de Collserola. Des dels punts de captació, galeries excavades al subsol han conduït l'aigua des de fa segles a diferents punts de la població, creant una xarxa complexa sota terra de tot el terme municipal, des de la muntanya al nucli urbà. Associades a les galeries, que queden amagades a la vista, les mines es deixen veure a partir d'estructures exteriors com portelles de registre, repartidors, pous d'extracció i d'altres elements que ens indiquen la seva situació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Senzilles, i complexes alhora, les mines d'aigua són un molt bon exemple de com a partir d'aquestes obres d'enginyeria, els santjustencs van solucionar la necessitat vital d'un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades.</span></span></span></p> | 41.3925754,2.0817476 | 423233 | 4582745 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98776-20250104125408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98776-20250104125345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98776-20250104125418.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98776-20250104125424.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | La mina de can Biosca és una mina de curt recorregut amb 120 m de traçat de galeria, que discorre per les proximitats del torrent de can Biosca. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 98777 | Font d'en Modolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-modolell | XX | La font va ser restaurada l'any 2013 gràcies a un pla d'ocupació, dins d'un programa de restauració i recuperació dels elements hídrics de la finca de Can Merlès. L'any 2017, després d'alguns desperfectes causats pels porcs senglars, l'Ajuntament de Sant Just Desvern va fer una nova intervenció. El 4 de maig de 2024 l'associació Fes Fonts Fent Fonting, va desenvolupar els darrers treballs de recondicionament de la font i el seu entorn. | <p>Conjunt hidràulic, situat a la capçalera de la vall de Sant Just molt a prop de la font de can Merlès, format per una font i una bassa de safareig.</p> <p>La font, situada arran de terra, presenta un petit mur de maó vist que conforma el frontal. L’aigua raja d’un broc cilíndric, situat a la base del mur, i cau a una petita pica feta amb tres maons massissos disposats de cantell. Aquesta pica desguassa amb una canalització de teules a una bassa safareig, situada a un nivell inferior a la font. </p> | 08221-208 | Parc Natural de la Serra de Collserola, s/n. | <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, tan presents al Parc Natural de Collserola, conformen dins del paisatge de la serralada una xarxa hídrica essencial, juntament amb mines, basses i canalitzacions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tradicionalment, en estar en llocs frescos com fondals i torrenteres, les fonts han sigut llocs de descans i trobada de passejants i excursionistes. Envoltades per un ecosistema de ribera, amb espècies vegetals com avellaners, plàtans o verns, són també abeuradors per ocells i mamífers, a més de refugi per alguns espècimens d’amfibis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És innegable el valor mediambiental de les fonts, que han estat construïdes i domesticades per l’ésser humà al llarg del temps, amb el propòsit d’aprofitar un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades. Aquesta estacionalitat és una de les característiques de les fonts naturals de muntanya, fet que marca la presència o absència del raig d’aigua.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La geologia de la serra, on predomina la roca llicorella caracteritzada per la seva impermeabilitat, és la responsable de la gran quantitat de fonts que podem trobar caminant pels espais del Parc Natural de Collserola, del municipi de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4066169,2.0889699 | 423853 | 4584298 | 08221 | Sant Just Desvern | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98777-1726.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98777-1727.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98777-1081.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98777-1082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98777-1083.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||
| 98778 | Font de l'Oscar - Mina Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-loscar-mina-torreblanca | <p><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). 'Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 47-85.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La font va ser recuperada entre els anys 1987 i 1988, després d'anys d'abandonament, per l’Agrupament Escolta Martin Luther King, que va fer treballs de neteja de l'entorn. La situació de la font a la llera del torrent fa que periòdicament quedi coberta de vegetació, motiu pel qual el mes de febrer l'any 2019 l'entitat Fes Fonts Fent Fonting va tornar a executar una tasca de neteja i condicionament de l'estructura. Aquests treballs van sorgir arran d'una exposició de fonts realitzada per l’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern i es van emmarcar dins del programa 'Col·laborem amb el Parc', sota la coordinació del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. | <p>Caseta de boca de mina de planta rectangular, situada al torrent Bo a pocs metres del camí de la font de la Beca. L'estructura està adossada al marge del torrent, amagada entre la vegetació. Forma part d'un dels ramals de la mina Torreblanca, que en aquest punt dona lloc a la coneguda com a font de l'Oscar.</p> <p>La caseta presenta una estructura construïda en maó massís vist amb coberta plana. La porta, una reixa de ferro tancada per un cadenat, dona accés a partir d'una escala a la galeria de mina que en el primer tram, molt curt, presenta una coberta de volta catalana i està construïda amb maons massissos disposats plans a les parets i la volta. A partir d'aquest curt tram bastit amb maó, la galeria continua excavada directament sobre les argiles de la zona. Des de la porta es pot apreciar com la galeria està parcialment reblerta de terra, com a resultes de l'esfondrament d'una part de la volta. </p> <p>Als peus de la caseta, una conducció porta l'aigua fins a un petit broc a l'altura de la llera del torrent, configurant la font de l'Oscar. La font rep el nom en record d'Oscar Carbonell, un destacat defensor del patrimoni natural de la vall de Sant Just a inici del segle XX.</p> | 08221-209 | Camí de la Font de la Beca, s/n. | <p><span><span><span><span><span><span>La primera referència documental de la mina Torreblanca correspon a una instància presentada pel jornaler Francesc Cortès, el 24 de juny de 1891, a l'ajuntament de Sant Just Desvern per tal d'obrir una rasa als carrers de la població. Dita rasa es feia per i instal·lar una canonada que proveís d'aigua a la població. El fet que es volgués dotar de canonades al municipi en aquesta data, apunta al fet que els treballs d'excavació de la mina ja devien estar fets des de feia temps. L'11 de març de 1892 Ramon Puigdevall, apoderat del marquès de Monistrol, juntament amb Francesc Cortès i Andreu Biosca, comunicaven a l'Ajuntament que havien constituït una societat per a l'explotació de les aigües, <em>La Sociedad de Aguas Potables de San Justo Desvern. </em>Va ser entre els anys 1892 i 1893, que la mina va subministrar també les seves aigües a Sant Feliu de Llobregat i Esplugues de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A inicis de la dècada de 1940, la <em>Sociedad General de Aguas de Barcelona</em> substituí a <em>La Sociedad de Aguas Potables de San Justo Desvern </em>en el subministrament d'aigua a la població. L'arribada d'aigua des del riu Llobregat, va fer que a partir de 1943 la mina Torreblanca iniciés la seva davallada progressiva. Això no va suposar, però, l'abandonament total de la infraestructura, que ha continuat funcionant fins avui dia.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3951719,2.0842809 | 423448 | 4583031 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98778-l1430826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98778-l1430806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98778-l1430829.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98778-l1430837.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | La mina d'aigua Torreblanca és, d'entre totes les mines de Sant Just Desvern, la que presenta el recorregut més llarg i complex. Amb un traçat de galeria de 5.715 m, està dotada d'infinitat de ramals que van recollint les aigües de diversos torrents i rieres dels terrenys santjustencs de la serra de Collserola. Des de la part més alta i inici de la mina, al fons de Les Fatjones, fins a arribar als dipòsits de l'actual parc de Torreblanca, aquesta infraestructura ha subministrat aigua duran anys no només a Sant Just Desvern, sinó també a les veïnes poblacions de Sant Feliu de Llobregat i Esplugues de Llobregat. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 98779 | Mina interior de can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-interior-de-can-carbonell-0 | <p><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). 'Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 47-85.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Mina d'aigua de curt recorregut, amb una longitud de galeria de 111,3 m, amb una portella d'accés situada a l'interior de la masia de can Carbonell. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La petita portella d'entrada, amb porta de ferro tancada amb un cadenat, està situada en un petit pany de paret de pedra. La galeria de la mina queda excavada a la roca de la zona.</span></span></span></span></span></span></p> | 08221-210 | Pg. de la Muntanya, s/n. | <p><span><span><span>Les mines d'aigua són estructures hidràuliques molt abundants a Sant Just Desvern, que es proveeixen de desenes de deus de la serralada de Collserola. Des dels punts de captació, galeries excavades al subsol han conduït l'aigua des de fa segles a diferents punts de la població, creant una xarxa complexa sota terra de tot el terme municipal, des de la muntanya al nucli urbà. Associades a les galeries, que queden amagades a la vista, les mines es deixen veure a partir d'estructures exteriors com portelles de registre, repartidors, pous d'extracció i d'altres elements que ens indiquen la seva situació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Senzilles, i complexes alhora, les mines d'aigua són un molt bon exemple de com a partir d'aquestes obres d'enginyeria, els santjustencs van solucionar la necessitat vital d'un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades.</span></span></span></p> | 41.3998704,2.0861618 | 423611 | 4583551 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98779-819.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||
| 98780 | Mina de can Vilar - Mina de can Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-vilar-mina-de-can-vilar | <p><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). 'Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 47-85.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Mina d'aigua de curt recorregut, amb una longitud de galeria de 142,60 m, amb una portella d'accés situada al costat d'una bassa en uns camps de la finca de can Vilar de la Muntanya.</p> | 08221-211 | Can Vilar de la Muntanya, s/n. | <p><span><span><span>Les mines d'aigua són estructures hidràuliques molt abundants a Sant Just Desvern, que es proveeixen de desenes de deus de la serralada de Collserola. Des dels punts de captació, galeries excavades al subsol han conduït l'aigua des de fa segles a diferents punts de la població, creant una xarxa complexa sota terra de tot el terme municipal, des de la muntanya al nucli urbà. Associades a les galeries, que queden amagades a la vista, les mines es deixen veure a partir d'estructures exteriors com portelles de registre, repartidors, pous d'extracció i d'altres elements que ens indiquen la seva situació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Senzilles, i complexes alhora, les mines d'aigua són un molt bon exemple de com a partir d'aquestes obres d'enginyeria, els santjustencs van solucionar la necessitat vital d'un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades.</span></span></span></p> | 41.3981253,2.0835936 | 423394 | 4583360 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98780-814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98780-815.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-09-03 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||
| 98781 | Bassa i mina de can Vilar 2 - Bassa i mina de can Vilar 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-mina-de-can-vilar-2-bassa-i-mina-de-can-vilar-2 | <p><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). 'Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 47-85.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Bassa de planta rectangular de 30x20 m de costat i 3 m de fondària, situada al torrent de can Carbonell, dins d'una parcel·la de cultiu del mas de can Vilar de la Muntanya. </p> <p>La bassa de grans dimensions, amb parets d'obra arrebossades amb ciment pòrtland, s'abasteix d'aigua de mina que rep per la seva cantonada nord-est. A un nivell inferior, dins d'una parcel·la a cota més baixa que la bassa, es localitza la portella de registre d'una mina que desguassa la bassa per regar els camps de conreu. Aquesta es troba per sota de la cantonada sud-oest de la bassa.</p> <p>L'accés a la galeria de la mina presenta una estructura construïda adossada al marge del camp superior, amb una porta de ferro que està emmarcada per brancals de maó vist, i una llinda a partir d'un gran bloc monolític de pedra calcària, molt ben tallat de forma rectangular. La galeria de la mina presenta una coberta de volta catalana i està construïda amb maons massissos disposats plans i de cantell a les parets, i plans a la volta catalana. A la base de la galeria hi ha una canonada de ferro, dotada d'una clau de pas, que evacua l'aigua de la bassa conduint-la als camps de conreu.</p> | 08221-212 | Riera de Sant Just, s/n. | <p><span><span><span>Les mines d'aigua són estructures hidràuliques molt abundants a Sant Just Desvern, que es proveeixen de desenes de deus de la serralada de Collserola. Des dels punts de captació, galeries excavades al subsol han conduït l'aigua des de fa segles a diferents punts de la població, creant una xarxa complexa sota terra de tot el terme municipal, des de la muntanya al nucli urbà. Associades a les galeries, que queden amagades a la vista, les mines es deixen veure a partir d'estructures exteriors com portelles de registre, repartidors, pous d'extracció i d'altres elements que ens indiquen la seva situació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Senzilles, i complexes alhora, les mines d'aigua són un molt bon exemple de com a partir d'aquestes obres d'enginyeria, els santjustencs van solucionar la necessitat vital d'un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades.</span></span></span></p> | 41.3985358,2.0870269 | 423682 | 4583402 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98781-omimg20190910104829vila327d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98781-fonts.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98781-img20200307132843477hdr.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98781-img20200307133054.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-09-03 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 98782 | Pou de registre de la mina de can Vilar 2 - Mina de can Vilar 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-registre-de-la-mina-de-can-vilar-2-mina-de-can-vilar-2 | <p><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). 'Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 47-85.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pou de registre de la mina de can Vilar 2, situat a pocs metres de la cantonada nord-oest de la gran bassa ubicada a un camp de conreu a la riera de Sant Just. L'accés al pou està protegit per una rudimentària trapa metàl·lica arran de terra. La trapa dona pas a un pou vertical de planta quadrangular construït en maó vist lligat amb ciment pòrtland, que descendeix fins a arribar a la galeria de la mina. </p> <p>Dues de les parets presenten orificis quadrangulars enfrontats, que feien la funció de graons per pujar i baixar per l'estructura, o a vegades, per encastar bigues de fusta que feien la mateixa funció.</p> | 08221-213 | Riera de Sant Just, s/n. | <p><span><span><span>Les mines d'aigua són estructures hidràuliques molt abundants a Sant Just Desvern, que es proveeixen de desenes de deus de la serralada de Collserola. Des dels punts de captació, galeries excavades al subsol han conduït l'aigua des de fa segles a diferents punts de la població, creant una xarxa complexa sota terra de tot el terme municipal, des de la muntanya al nucli urbà. Associades a les galeries, que queden amagades a la vista, les mines es deixen veure a partir d'estructures exteriors com portelles de registre, repartidors, pous d'extracció i d'altres elements que ens indiquen la seva situació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Senzilles, i complexes alhora, les mines d'aigua són un molt bon exemple de com a partir d'aquestes obres d'enginyeria, els santjustencs van solucionar la necessitat vital d'un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades.</span></span></span></p> | 41.3985720,2.0867492 | 423658 | 4583406 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98782-pou-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98782-pou-2-copia.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-09-03 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 98783 | Pou i safareig de la torre de Poma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-safareig-de-la-torre-de-poma | <p><span><span><span>CARDONA GELABERT, Jordi (1995). 'Els pous a Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 209-223.</span></span></span></p> | XIX-XX | L’estructura presenta un cert estat de degradació, especialment en els revestiments del pou i les superfícies del safareig. | <p>Pou de captació d'aigua subterrània amb petita bassa adossada, dos elements tradicionals de l’arquitectura rural que van ser utilitzats per al subministrament i ús domèstic de l’aigua. Malgrat el seu estat de deteriorament, encara conserva la seva morfologia i funció original recognoscible.</p> <p>L’element més destacat del conjunt és el pou de planta circular, caracteritzat per una estructura aèria cilíndrica amb estretes obertures verticals i una coberta de cúpula, construïda amb una combinació de maons, morter i ciment pòrtland. Aquesta forma singular no només respon a criteris estructurals sinó també a la necessitat de protegir l’aigua de la contaminació i reduir l’evaporació. L’accés a l'interior es fa mitjançant una porteta. La superfície exterior presenta evidències d’erosió.</p> <p>Adossat al peu del pou es troba un petit safareig de planta<strong> </strong>rectangular, una estructura de maons recoberta per morter i ciment pòrtland, destinada a la recollida d’aigua i a les tasques de rentada de roba. A la seva part superior es conserven la superfície inclinada, clau per facilitar el procés de bugada. Aquesta part permetia l’ús de picadors de fusta per copejar les peces de roba o l’aplicació directa de sabó, mitjançant el frec manual.</p> | 08221-214 | Pg. de la Muntanya, 23. | <p>Aquest conjunt és un testimoni del sistema tradicional d’aprofitament de l’aigua a les antigues masies, constituint un exemple valuós de les construccions funcionals vernacles associades a la gestió de l’aigua, amb solucions constructives pròpies dels segles XIX i XX. </p> <p>Els pous i safareigs han estat elements fonamentals en la vida quotidiana de les masies i construccions rurals, testimonis d’una economia basada en l’autosuficiència i en l’ús eficient dels recursos naturals, especialment de l’aigua.</p> <p>Els pous es construïen per aprofitar l’aigua del subsol, garantint-ne la disponibilitat per al consum humà, a vegades algun petit ús agropecuari, com pot ser el reg a l’hort, el servei dels animals, i també per a les tasques domèstiques. La seva presència era vital en zones rurals, on no hi havia accés a xarxes d’abastament modernes.</p> <p>Aquests pous acostumaven a tenir una coberta de cúpula, com en el cas d’aquest exemple, per protegir l’aigua de la contaminació, evitar la caiguda d’elements externs i minimitzar l’evaporació. També ajudaven a mantenir l’aigua fresca durant més temps.</p> <p>En moltes masies, el pou era un element central, ja que assegurava la disponibilitat d’aigua potable per a la família i els treballadors, així com per als animals de la casa.</p> <p>Els safareigs acostumaven a ser una construcció complementària als pous i permetien aprofitar l’aigua per a una de les tasques domèstiques més essencials: la bugada. En absència de sistemes moderns de canalització i sanejament, l’aigua s’havia d’extreure manualment i buidar-se al safareig, on es rentava la roba per immersió, fregament o cops amb picadors de fusta.</p> <p>Aquests safareigs tenien superfícies inclinades de rajoles d’argila cuita, que facilitaven la neteja per fricció i permetien escórrer l’excés d’aigua. Normalment, es feia servir sabó artesanal, elaborat amb greixos animals i sosa, i les peces es deixaven assecar a l’aire lliure.</p> <p>El pou i el safareig de la torre de Poma resulten un exemple representatiu d’elements constructius rurals tradicionals, els quals formaven part del sistema de gestió de l’aigua.</p> | 41.3895596,2.0757683 | 422730 | 4582415 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98783-img20250217113307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98783-img20250217113209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98783-img20250217113403.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | Juana María Huélamo i David Torres - Kuanum | Desconeguda | La progressiva desaparició i abandonament d’aquestes estructures, en favor de sistemes més moderns d’abastament i sanejament, ha fet que moltes d’elles quedin en desús, per la qual cosa, aquests elements són importants per entendre el patrimoni hidràulic i domèstic del nostre passat recent.Pou i safareig exemplifiquen la importància de l’aigua en la vida rural i la seva gestió eficient en un context agrícola. Més enllà de la seva funció pràctica, aquests elements formen part del patrimoni etnològic i arquitectònic, i ens permeten recuperar una manera de viure lligada a la terra i a la comunitat de Sant Just Desvern. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 98784 | Mina de ca n'Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-ca-noliveres | <p><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). 'Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 47-85.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Mina d'aigua de curt recorregut situada en una zona boscosa de la finca de ca n'Oliveres, a 100 m al nord-est de la masia, que s'endinsa per una torrentera. </p> <p>La portella d'entrada està situada a una torrentera, disposada directament al perfil del terreny natural, sense elements construïts de maó o pedra. La porta de fusta, dotada d'un pestell amb cadenat, dona pas a una galeria estreta de 65,10 m de traçat coberta per una volta de canó, excavada totalment al terreny natural. Una canonada de petit diàmetre situada a la base de la galeria, condueix l'aigua fins a un dipòsit proper. </p> | 08221-215 | Ca n'Oliveres, s/n. | <p><span><span><span>Les mines d'aigua són estructures hidràuliques molt abundants a Sant Just Desvern, que es proveeixen de desenes de deus de la serralada de Collserola. Des dels punts de captació, galeries excavades al subsol han conduït l'aigua des de fa segles a diferents punts de la població, creant una xarxa complexa sota terra de tot el terme municipal, des de la muntanya al nucli urbà. Associades a les galeries, que queden amagades a la vista, les mines es deixen veure a partir d'estructures exteriors com portelles de registre, repartidors, pous d'extracció i d'altres elements que ens indiquen la seva situació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Senzilles, i complexes alhora, les mines d'aigua són un molt bon exemple de com a partir d'aquestes obres d'enginyeria, els santjustencs van solucionar la necessitat vital d'un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades.</span></span></span></p> | 41.3988819,2.0786979 | 422986 | 4583448 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98784-9503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98784-813.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98784-812.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 98785 | Bassa de can Coscoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-coscoll | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). 'Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 47-85.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Gran bassa de rec de planta circular, de 25 m de diàmetre, situada a pocs metres darrere de la masia de can Coscoll. Construïda en maó arrebossat amb ciment pòrtland, destaca pel seu broc d'estil modernista.</p> <p>El broc que aboca aigua a la bassa està dins plafó decoratiu de contorn sinuós, característic de l'estil modernista, realitzat a manera d'un mosaic amb petites pedres de color negre, que dibuixen volutes i línies sobre un fons de pedres blanques. A la part baixa d'aquest element, sobresurt l'escultura d'un peix d'aparença fantàstica, amb la boca oberta d'on surt un fragment de roca, el cos ple d'escates i les aletes pectorals esteses. </p> | 08221-216 | Can Coscoll, s/n. | <p>La bassa de can Coscoll, actualment encara en funcionament, acumula molt probablement l'aigua procedent de la mina nord de can Coscoll, situada a 300 m. de la masia.</p> <p>Del mas original del segle XIV no queda cap estructura visible, ja que a inicis del segle XX va patir una profunda reforma que li va donar la presència que encara conserva actualment. A aquesta reforma corresponen també algunes estructures associades al mas, com la bassa i la boca de la de mina situada al nord de la masia, d'on procedeix l'aigua que omple la bassa.</p> <p>Aquests elements, de marcat estil modernista, coincideixen també amb l'estil arquitectònic de la boca de mina ubicada per sota de la bassa i de la quadra adossada a la masia. Tot plegat, formen un conjunt d'edificis i d'infraestructures rurals modernistes d'un considerable interès, datables entre els anys 1905 i 1906.</p> | 41.3914994,2.0695563 | 422213 | 4582636 | 1906 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98785-08c2fec0-b375-4dd6-9eae-e63d02a6747c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98785-20250209114856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98785-20250209114856-copia.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 105|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 98786 | Caseta de registre de mina de can Coscoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-registre-de-mina-de-can-coscoll | <p><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). 'Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 47-85.</span></span></span></p> | XX | L’estructura no conserva la porta i presenta degradació en els revestiments dels murs exteriors. | <p>Caseta de boca de mina de planta rectangular, situada al camí de can Coscoll, a pocs metres de la masia del mateix nom. L'estructura està adossada al marge del camí, a una cota més baixa que la gran bassa circular que es troba en una parcel·la superior, i forma part de la mina construïda per desguassar l'aigua de la bassa. </p> <p>La caseta presenta una estructura construïda en maó massís, arrebossada amb morter de calç, rematada als costats de la part superior per formes sinuoses i una coberta corba. La paret frontal encara conserva restes decoratives d'estil modernista de línies sinuoses incises al morter de calç, per sobre de la llinda de la porta. Coronant la paret de la porta d'accés, hi ha una inscripció que només conserva les tres primeres xifres d'una data '<em>190_', </em>amb números d'estil modernista, dins d'una cartel·la de contorn sinuós i decoració floral. </p> <p>La galeria de la mina presenta una coberta de volta catalana i està construïda amb maons massissos disposats plans i de cantell a les parets, i plans a la volta catalana. A la base de la galeria hi ha una mànega de goma, destinada a recollir l'aigua de la bassa situada a un nivell superior, conduint-la als camps de conreu.</p> | 08221-217 | Ctra. Plana Padrosa, s/n. | <p><span><span><span>Les mines d'aigua són estructures hidràuliques molt abundants a Sant Just Desvern, que es proveeixen de desenes de deus de la serralada de Collserola. Des dels punts de captació, galeries excavades al subsol han conduït l'aigua des de fa segles a diferents punts de la població, creant una xarxa complexa sota terra de tot el terme municipal, des de la muntanya al nucli urbà. Associades a les galeries, que queden amagades a la vista, les mines es deixen veure a partir d'estructures exteriors com portelles de registre, repartidors, pous d'extracció i d'altres elements que ens indiquen la seva situació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Senzilles, i complexes alhora, les mines d'aigua són un molt bon exemple de com a partir d'aquestes obres d'enginyeria, els santjustencs van solucionar la necessitat vital d'un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades.</span></span></span></p> | 41.3912800,2.0694100 | 422200 | 4582612 | 1900-1909 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98786-20250209143311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98786-20250209143142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98786-20250209143104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98786-20250209143124.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 105|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 98787 | Mina de la font de can Solanes o font del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-font-de-can-solanes-o-font-del-moro | <p><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). 'Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 47-85.</span></span></span></p> | XX | <p>Mina de curt recorregut amb un traçat de 33,20 m de longitud. La portella d'accés, una porta de ferro de reduïdes dimensions, està ubicada al marge del camí que condueix a la penya del Moro, a pocs metres de la masia de can Solanes. </p> <p>La galeria de la mina està excavada a la roca de la zona, sense cap element constructiu, a partir de dos ramals que conflueixen en una sala. Les parets de la mina han quedat cobertes per una gran acumulació de concrecions blanquinoses que li confereixen una gran bellesa.</p> | 08221-218 | Can Solanes, s/n. | <p><span><span><span>Les mines d'aigua són estructures hidràuliques molt abundants a Sant Just Desvern, que es proveeixen de desenes de deus de la serralada de Collserola. Des dels punts de captació, galeries excavades al subsol han conduït l'aigua des de fa segles a diferents punts de la població, creant una xarxa complexa sota terra de tot el terme municipal, des de la muntanya al nucli urbà. Associades a les galeries, que queden amagades a la vista, les mines es deixen veure a partir d'estructures exteriors com portelles de registre, repartidors, pous d'extracció i d'altres elements que ens indiquen la seva situació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Senzilles, i complexes alhora, les mines d'aigua són un molt bon exemple de com a partir d'aquestes obres d'enginyeria, els santjustencs van solucionar la necessitat vital d'un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades.</span></span></span></p> | 41.3960556,2.0718056 | 422407 | 4583141 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98787-673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98787-674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98787-675.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | Associada a la mina, a pocs metres per sota d'aquesta, existeix una bassa de planta rectangular que recull l'aigua de la galeria. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 98788 | Mina oest de can Coscoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-oest-de-can-coscoll | <p><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). 'Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 47-85.</span></span></span></p> | XX | <p>Mina d'aigua de curt recorregut amb un traçat d'11,30 m de longitud. La portella d'accés a la galeria està situada al marge de la carretera de Plana Padrosa, per sota de la cota del camí, a pocs metres de la masia de can Coscoll. </p> <p>La porta d'entrada, oberta a la roca natural, està emmarcada per brancals de maó massís i coberta per un arc escarser de maons disposats a plec de llibre. Per sobre de la llinda, que actua com un arc de descàrrega, hi ha un pany de paret de maó massís coronat per un altre arc escarser de maó a plec de llibre. </p> <p>La galeria de la mina, molt curta, està excavada a la roca amb volta rebaixada i no presenta cap element constructiu de recobriment a les parets. </p> | 08221-219 | Ctra. Plana Padrosa, s/n. | <p><span><span><span>Les mines d'aigua són estructures hidràuliques molt abundants a Sant Just Desvern, que es proveeixen de desenes de deus de la serralada de Collserola. Des dels punts de captació, galeries excavades al subsol han conduït l'aigua des de fa segles a diferents punts de la població, creant una xarxa complexa sota terra de tot el terme municipal, des de la muntanya al nucli urbà. Associades a les galeries, que queden amagades a la vista, les mines es deixen veure a partir d'estructures exteriors com portelles de registre, repartidors, pous d'extracció i d'altres elements que ens indiquen la seva situació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Senzilles, i complexes alhora, les mines d'aigua són un molt bon exemple de com a partir d'aquestes obres d'enginyeria, els santjustencs van solucionar la necessitat vital d'un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades.</span></span></span></p> | 41.3916569,2.0677169 | 422059 | 4582656 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98788-831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98788-832.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98788-833.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 98789 | Mina nord de can Coscoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-nord-de-can-coscoll | <p><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). 'Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 47-85.</span></span></span></p> | XX | Presenta pèrdues del revestiment de morter de calç de la porta d'accés a la galeria, motiu pel qual la modesta decoració modernista s'ha perdut parcialment. | <p>Mina d'aigua de curt recorregut situada en una zona boscosa de la finca de can Coscoll, entre la penya del Moro i la masia de can Coscoll. </p> <p>La portella d'entrada queda flanquejada per dos murs de pedra vista rematats per maons disposats plans, que protegeixen l'accés i formen un curt camí. La porta de ferro està situada en un pany de paret d'obra arrebossada amb morter de calç, pany rematat a la part superior de manera sinuosa. La paret presenta decoració d'estil modernista, amb <em>coup de fouet</em> i volutes incises al morter de calç que envolten la porta d'entrada. A la part superior figura la inscripció '<em>Any 1906', </em>amb lletres i números d'estil modernista, a més de la representació figurativa d'una flor, tot dins d'una cartel·la de contorn sinuós. </p> <p>La mina, revestida de maó massís vist i coberta per una volta escarsera, presenta en primer terme una petita sala rectangular que dona pas, al fons, a la curta galeria. </p> | 08221-220 | Can Coscoll, s/n. | <p><span><span><span>Les mines d'aigua són estructures hidràuliques molt abundants a Sant Just Desvern, que es proveeixen de desenes de deus de la serralada de Collserola. Des dels punts de captació, galeries excavades al subsol han conduït l'aigua des de fa segles a diferents punts de la població, creant una xarxa complexa sota terra de tot el terme municipal, des de la muntanya al nucli urbà. Associades a les galeries, que queden amagades a la vista, les mines es deixen veure a partir d'estructures exteriors com portelles de registre, repartidors, pous d'extracció i d'altres elements que ens indiquen la seva situació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Senzilles, i complexes alhora, les mines d'aigua són un molt bon exemple de com a partir d'aquestes obres d'enginyeria, els santjustencs van solucionar la necessitat vital d'un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades.</span></span></span></p> | 41.3940383,2.0691050 | 422178 | 4582919 | 1906 | 08221 | Sant Just Desvern | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98789-733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98789-7350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98789-736.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98789-734.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 105|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 98790 | Mina dels horts de can Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dels-horts-de-can-gelabert | <p><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). 'Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 47-85.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Conjunt hidràulic format per la mina d'aigua, un pou i dos safareigs, situat als horts de can Gelabert, a 115 m al nord-est de la masia del mateix nom.</p> <p>La mina, de curt recorregut, ubica la seva boca al marge nord dels horts. En aquest punt, un pilar de maó i un arc de descàrrega, també de maó, suporten el mur tanca dels horts, emmarcant l'entrada a la galeria de la mina. </p> <p>La galeria presenta un traçat rectilini de 292 m que acaba a un pou de registre a una cota superior. Està construïda amb maó massís disposat pla i en sec, sense cap mena de morter i argamassa d'unió. La volta queda solucionada a partir de peces prefabricades de ceràmica amb forma de quart de circumferència, que per parelles, conformen una volta de canó. Adossat a la paret de la banda dreta, hi ha un mur de maó massís que sustenta a la part superior una canaleta, a tocar de l'arrencament de la volta. Aquesta canaleta és la que subministra aigua al primer safareig, que està a tocar de la boca de la mina. El tram final de la mina, situat al nivell superior dels horts, destaca un tram de galeria d'un metre d'alçada que presenta una volta construïda a partir d'un encofrat de canyes. </p> <p>El pou de secció cilíndrica, queda protegit per una caseta de maó vist coberta per una teulada sinuosa. A l'interior conserva la maquinària antiga d'una bomba d'extracció, que era accionada per un molí de vent que abocava l'aigua al segon safareig. Als peus del pou, una canal de maons i rajols condueix l'aigua d'aquest per regar la superfície de l'hort.</p> <p>A tocar de la caseta del pou se situa el safareig més gran. De planta rectangular, està construït amb maó i maçoneria amb un acabat arrebossat de ciment pòrtland. Coronant els murs del safareig hi ha blocs de pedra quadrangulars disposats de manera inclinada cap a l'interior de la bassa. Aquests elements permetien la neteja de la roba per fricció, l’ús de picadors de fusta per copejar les peces de roba i l’aplicació directa de sabó, mitjançant el frec manual. El safareig més petit, a tocar de la boca de la mina i comunicat amb el més gran, presenta les mateixes característiques constructives. </p> | 08221-221 | Riera de Sant Just, s/n. | <p>El conjunt de mina, pou i safaretjos dels horts de can Gelabert és un clar testimoni del sistema tradicional d’aprofitament de l’aigua a les antigues masies.</p> <p>Els pous i safareigs han estat elements fonamentals en la vida quotidiana de les masies i construccions rurals, testimonis d’una economia basada en l’autosuficiència i en l’ús eficient dels recursos naturals, especialment de l’aigua.</p> <p>Els pous es construïen per aprofitar l’aigua del subsol, garantint-ne la disponibilitat per al consum humà i l'ús agropecuari, com pot ser el reg a l’hort, el servei dels animals, i també per a les tasques domèstiques. La seva presència era vital en zones rurals, on no hi havia accés a xarxes d’abastament modernes.</p> <p>Aquests pous acostumaven a tenir una coberta, com en el cas d’aquest exemple, per protegir l’aigua de la contaminació, evitar la caiguda d’elements externs i minimitzar l’evaporació. També ajudaven a mantenir l’aigua fresca durant més temps. En moltes masies, el pou era un element central, ja que assegurava la disponibilitat d’aigua potable per a la família i els treballadors, així com per als animals de la casa.</p> <p>Els safareigs acostumaven a ser una construcció complementària als pous i permetien aprofitar l’aigua per a una de les tasques domèstiques més essencials: la bugada. En absència de sistemes moderns de canalització i sanejament, l’aigua s’havia d’extreure manualment i buidar-se al safareig, on es rentava la roba per immersió, fregament o cops amb picadors de fusta.</p> | 41.3861256,2.0666943 | 421967 | 4582043 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98790-img20250217121330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98790-img20250217120938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98790-img20250217121258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98790-img20250217121348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98790-img20250217121031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98790-img20250217121141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98790-img20250217121104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98790-img20250217121035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98790-img20250217121255.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 98791 | Plafó ceràmic Penya del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-penya-del-moro | XXI | Es troba protegit per un vidre. | <p>Plafó ceràmic titulat “Penya del Moro”, peça que forma part de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em>.</p> <p>Elaborat en fang refractari cuit a 1250 °C i decorat amb argiles, amb unes dimensions aproximades de 42 x 30 cm. Està instal·lat a la façana de la finca número 1 del carrer de can Padroseta, protegit per un vidre.</p> <p>Presenta una representació de la torre de la Penya del Moro amb la inscripció <em>'Des dels ibers, vigilant al nostre poble”.</em></p> | 08221-222 | C/ Can Padroseta, 1. | <p>Aquest plafó titulat 'Penya del Moro', és una peça ceràmica de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em> que es va realitzar dins la mostra del mateix nom, durant el curs de ceràmica 2008/2009 sota la direcció de la ceramista Carme Malaret.</p> <p>L'autora, Pilar Ortas, és una veïna de Sant Just Desvern que viu en una casa en què les vistes de la seva finestra li mostren el turó de la Penya del Moro. Això la va portar a fer una reflexió i un homenatge a la història del turó que, des del temps dels ibers vigila imponent el poble i els seus habitants.</p> <p>Va ser instal·lat el mes de juny del 2011 per iniciativa de l’Ajuntament, i des de llavors contribueix a convertir els espais públics del municipi en punts de reflexió i memòria col·lectiva.</p> | 41.3875242,2.0752475 | 422684 | 4582189 | 2008-2009 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98791-l1440238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98791-l1440236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98791-l1440239.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98791-22201.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Marina Peris i David Torres i David Torres Rodríguez- Kuanum | Pilar Ortas | Forma part del projecte Indrets i Paraules, de Carme Malaret. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 98792 | Plafó ceràmic Can Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-can-solanes | XXI | Es troba protegit per un vidre. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Plafó ceràmic titulat “Can Solanes”, peça que forma part de la sèrie <em><span>Indrets i Paraules</span></em>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span>De contorn sinuós, reproduint la silueta de la façana principal d’una masia, està elaborat en fang refractari cuit a 1250 °C i decorat amb argiles, amb unes dimensions aproximades de 42 x 30 cm. Instal·lat a la porta de can Ristol.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span><span><span><span><span>Presenta una representació esquemàtica de la façana d’una masia, amb un portal de brancals i llinda de pedra. La façana està ocupada per la inscripció <em><span>'</span></em></span></span></span></span><em><span><span><span lang='CA'><span><span><span>conservar el caliu de les masies que és la llum dels records de Sant Just”. </span></span></span></span></span></span></em> </span></span></span></span></span></p> | 08221-223 | C/ de les Alzines, 1. | <p>Aquest plafó titulat 'Can Solanes', és una peça ceràmica de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em> que es va realitzar dins la mostra del mateix nom, durant el curs de ceràmica 2008/2009 sota la direcció de la ceramista Carme Malaret.</p> <p>L'autora Pilar Noguero va crear aquest plafó, amb el contorn de la silueta d’una masia, fent referència al primer lloc que va conèixer de Sant Just Desvern, la masia de can Solanes. Actualment, és la seva residència des d’on vol fer patent la importància dels masos a la història de la població. </p> <p>Va ser instal·lat el mes de juny del 2011 per iniciativa de l’Ajuntament, i des de llavors contribueix a convertir els espais públics del municipi en punts de reflexió i memòria col·lectiva.</p> | 41.3953190,2.0739832 | 422587 | 4583057 | 2008-2009 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98792-20250202121526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98792-20250202121558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98792-20250202121518.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Pilar Noguero | Forma part del projecte Indrets i Paraules, de Carme Malaret. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 98793 | Plafó ceràmic Barri de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-barri-de-la-sagrera | XXI | Es troba protegit per un vidre. | <p>Plafó ceràmic titulat “Barri de la Sagrera”, peça que forma part de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em>.</p> <p>De contorn sinuós, reproduint la silueta de la façana principal de can Sagrera, està elaborat en fang refractari cuit a 1250 °C i decorat amb argiles, amb unes dimensions aproximades de 42 x 30 cm. Instal·lat a la porta de can Sagrera, està protegit per un vidre.</p> <p>Presenta una representació figurativa d’un fragment del cadastre de l'any 1732 amb la inscripció '<em>Salvador Sagrera</em>'. A la meitat inferior figura una altra inscripció, amb la cita del dramaturg belga Maurice Maeterlinck <em>'El pasado siempre está presente. Maurice Maeterlinck (1862-1949)'.</em></p> <p>L'autora Sylvette Palis, de nacionalitat francesa, però nouvinguda al barri de la Sagrera, representa amb aquesta obra el seu interès per conèixer la història de la seva nova població de residència.</p> | 08221-224 | Pg. de Can Sagrera, 2. | <p>Aquest plafó titulat 'Barri de la Sagrera', és una peça ceràmica de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em> que es va realitzar dins la mostra del mateix nom, durant el curs de ceràmica 2008/2009 sota la direcció de la ceramista Carme Malaret.</p> <p>L'autora Sylvette Palis va crear aquest plafó amb el contorn de la silueta de can Sagrera, fent referència al seu interès per conèixer la història del barri al qual resideix. La seva inquietud cultural va fer que investigués a l’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern i al Centre d’Estudis Santjustencs, per aprofundir en el coneixement del passat de la seva nova ciutat, ja que l’autora és francesa. </p> <p>Va ser instal·lat el mes de juny del 2011 per iniciativa de l’Ajuntament, i des de llavors contribueix a convertir els espais públics del municipi en punts de reflexió i memòria col·lectiva.</p> | 41.3863218,2.0727521 | 422474 | 4582058 | 2008-2009 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98793-22403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98793-22401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98793-22402.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-09-02 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Sylvette Palis | Forma part del projecte Indrets i Paraules, de Carme Malaret. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 98794 | Plafó ceràmic El Tram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-el-tram | XXI | Es troba protegit per un vidre. | <p>Plafó ceràmic titulat 'El Tram', peça que forma part de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em>.</p> <p>De forma rectangular està elaborat en fang refractari cuit a 1250 °C i decorat amb argiles, amb unes dimensions aproximades de 42 x 30 cm. Instal·lat a la via pública sobre faristol d’acer patinable i protegit per un vidre.</p> <p>Presenta una representació figurativa de la catenària del Trambaix, amb una inscripció poètica dedicada a Salvat Papasseit que diu: <em>'O bella inconeguda del Tram t’he vist Baixar. Avui t’he Somiada i et Somniaré dema. a Salvat Papasseit '</em></p> <p>L'autora Lourdes Ayxendri, amb aquesta obra escultòrica, vol apropar la sensibilitat de la poesia a un espai urbà d’ús quotidià com és la parada d’un tramvia.</p> | 08221-225 | Carretera Reial, s/n. | <p>Aquest plafó titulat 'El Tram', és una peça ceràmica de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em> que es va realitzar dins la mostra del mateix nom, durant el curs de ceràmica 2008/2009, sota la direcció de la ceramista Carme Malaret.</p> <p>L'autora Lourdes Ayxendri va crear aquesta obra com un element de reflexió sobre el llenguatge poètic en un espai impersonal i quotidià de la ciutat, com és la parada d'un tramvia.</p> <p>Va ser instal·lat el mes de juny del 2011 per iniciativa de l’Ajuntament, i des de llavors contribueix a convertir els espais públics del municipi en punts de reflexió i memòria col·lectiva.</p> | 41.3799346,2.0667817 | 421967 | 4581354 | 2008-2009 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98794-l1430479.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98794-l1430480.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Lourdes Ayxendri | Forma part del projecte Indrets i Paraules, de Carme Malaret. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 98795 | Plafó ceràmic La Sanson | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-la-sanson | XXI | Es troba protegit per un vidre. | <p>Plafó ceràmic titulat “La Sanson”, peça que forma part de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em>.</p> <p>De forma rectangular està elaborat en fang refractari cuit a 1250 °C i decorat amb argiles, amb unes dimensions aproximades de 42 x 30 cm. Està instal·lat a la porta d’entrada del centre cívic Salvador Espriu protegit per un vidre.</p> <p>Presenta una representació figurativa d’edificis de la població a la meitat inferior i una inscripció, repetida nou vegades, que diu <em>'cada dia'. </em>A la meitat de la placa en vertical està inscrit el títol de l’obra “SANSON”.<em> </em></p> <p>L'autora Virgínia Sánchez, arribada a Sant Just Desvern a la dècada de 1960, recorda amb aquesta obra escultòrica com cada dia havia d’escombrar casa seva del carrer Sadet, per treure la pols que generava la fàbrica de ciment Sanson.</p> | 08221-226 | C/ Tudona, s/n. | <p>Aquest plafó titulat 'La Sanson', és una peça ceràmica de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em> que es va realitzar dins la mostra del mateix nom, durant el curs de ceràmica 2008/2009 sota la direcció de la ceramista Carme Malaret.</p> <p>L'autora Lourdes Ayxendri va crear aquesta obra recordant la seva arribada a Sant Just Desvern a la dècada de 1960. Instal·lada la seva residència al carrer Sadet, va patir un dels grans inconvenients de viure a prop de la fàbrica de ciment Sanson, la pols generada per la planta industrial que s’escampava per bona part de la ciutat. Tal com ella menciona “no hi havia manera de fer compatible la bugada amb el mantell de pols de ciment” i cada dia, cada dia, cada dia, havia d’escombrar per mantenir neta la casa.</p> <p>Va ser instal·lat el mes de juny del 2011 per iniciativa de l’Ajuntament, i des de llavors contribueix a convertir els espais públics del municipi en punts de reflexió i memòria col·lectiva.</p> | 41.3819045,2.0703650 | 422268 | 4581570 | 2008-2009 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98795-l1430490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98795-l1430494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98795-l1430495.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Virgínia Sánchez | Forma part del projecte Indrets i Paraules, de Carme Malaret. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 98796 | Plafó ceràmic Plaça dels Estudis Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-placa-dels-estudis-vells | XXI | Es troba protegit per un vidre. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Plafó ceràmic titulat “Plaça dels Estudis Vells”, peça que forma part de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De forma rectangular, està elaborat en fang refractari cuit a 1250 °C i decorat amb argiles, amb unes dimensions aproximades de 42 x 30 cm. Està instal·lat al parc infantil de la plaça dels Estudis Vells sobre faristol d’acer patinable, protegit per un vidre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Presenta una representació figurativa de l’edifici dels Estudis Vells a la meitat esquerra i una inscripció, a la meitat dreta, que diu: <em><span>'</span></em></span></span><em><span lang='CA'><span>Compartim jo vaig anar creixent el vostre amor no faltava i entre plors i bata blava una escola un nou ciment Xavier Miró tretza anys</span></span></em><em><span lang='CA'><span>'</span></span></em><em><span lang='CA'><span>.</span></span></em><em> </em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'autora Carme Castillo evoca les primeres escoles de la població a partir d’un poema del seu fill.</span></span></span></span></span></p> | 08221-227 | Pl. dels Estudis Vells, s/n. | <p>Aquest plafó titulat 'Plaça dels Estudis Vells', és una peça ceràmica de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em> que es va realitzar dins la mostra del mateix nom, durant el curs de ceràmica 2008/2009 sota la direcció de la ceramista Carme Malaret.</p> <p>L'autora Carme Castillo va crear aquesta obra en record de les primeres escoles de Sant Just Desvern, els Estudis Vells. Per fer-ho, va rescatar un poema del seu fill Xavier Miró que havia fet a tretze anys durant la seva vida escolar, acompanyant el poema amb una representació de l’edifici dels Estudis Vells. </p> <p>Va ser instal·lat el mes de juny del 2011 per iniciativa de l’Ajuntament, i des de llavors contribueix a convertir els espais públics del municipi en punts de reflexió i memòria col·lectiva.</p> | 41.3858167,2.0745546 | 422623 | 4582001 | 2011 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98796-22701_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98796-22702_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98796-22703_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | David Torres -Juana María Huélamo - Kuanum | Carme Castillo | Forma part del projecte Indrets i Paraules, de Carme Malaret. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 98797 | Plafó ceràmic Carrer Bonavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-carrer-bonavista | XXI | Es troba protegit per un vidre. | <p>Plafó ceràmic titulat “Carrer Bonavista”, peça que forma part de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em>.</p> <p>De forma rectangular, està elaborat en fang refractari cuit a 1250 °C i decorat amb argiles, amb unes dimensions aproximades de 42 x 30 cm. Instal·lat a la façana de la finca número 108 del carrer Bonavista, protegit per un vidre.</p> <p>Presenta la representació d’una figura humana, de formes sinuoses, que balla envoltada per notes musicals. Una inscripció, que ocupa tota la placa resseguint la sinuositat de la figura humana, diu '<em>l’art és allò que és bò</em>'.</p> | 08221-228 | C/ Bonavista, 108. | <p>Aquest plafó titulat 'Carrer Bonavista', és una peça ceràmica de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em> que es va realitzar dins la mostra del mateix nom, durant el curs de ceràmica 2008/2009 sota la direcció de la ceramista Carme Malaret.</p> <p>L'autora, Susana Bistagre, dedica l'obra a la música, la dansa i la ceràmica artística que tant la van ajudar a integrar-se a la seva arribada a Sant Just Desvern, gràcies al contacte que establí amb l'escola d'aquestes disciplines artístiques que hi havia al carrer Bonavista. </p> <p>Va ser instal·lat el mes de juny del 2011 per iniciativa de l’Ajuntament, i des de llavors contribueix a convertir els espais públics del municipi en punts de reflexió i memòria col·lectiva.</p> | 41.3858296,2.0763547 | 422774 | 4582001 | 2008-2009 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98797-l1430763.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98797-img20250206111540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98797-img20250206111558.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Susana Bistagre | Forma part del projecte Indrets i Paraules, de Carme Malaret. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 98798 | Plafó ceràmic Cadiretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-cadiretes | XXI | Es troba protegit per un vidre. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Plafó ceràmic titulat “Cadiretes”, peça que forma part de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em>.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>De forma rectangular, està elaborat en fang refractari cuit a 1250 °C i decorat amb argiles, amb unes dimensions aproximades de 42 x 30 cm. Instal·lat a la via pública sobre faristol d’acer patinable i protegit per un vidre. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Presenta una representació figurativa de tres cadires de mobiliari públic, amb la inscripció d’un fragment del poema <em>L’Espera</em> de Joan Margarit: “<em>El teu carrer, durant molt de temps encara, esperarà davant la porta, pacient els teus passos”</em>.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'autora Carme Sanromà representa, amb l’obra i el fragment de poema, allò que les cadires del carrer Badó li transmeten cada cop que passa pel seu costat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08221-229 | C/ Badó, s/n. | <p>Aquest plafó titulat 'Cadiretes', és una peça ceràmica de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em> que es va realitzar dins la mostra del mateix nom, durant el curs de ceràmica 2008/2009 sota la direcció de la ceramista Carme Malaret.</p> <p>L'autora Carme Sanromà va crear aquest plafó fent referència a les cadires de mobiliari urbà situades a la confluència dels carrers Badó i Bonavista, trobant en un fragment del poema <em>L’Espera</em> de Joan Margarit, les paraules més adients per descriure aquest espai.</p> <p>Va ser instal·lat el mes de juny del 2011 per iniciativa de l’Ajuntament, i des de llavors contribueix a convertir els espais públics del municipi en punts de reflexió i memòria col·lectiva.</p> | 41.3845604,2.0766929 | 422801 | 4581860 | 2008-2009 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98798-22903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98798-22901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98798-22902.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Carme Sanromà | Forma part del projecte Indrets i Paraules, de Carme Malaret. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 98799 | Plafó ceràmic Casa dels senyors Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-casa-dels-senyors-bellver | XXI | Es troba protegit per un vidre. | <p>Plafó ceràmic titulat “Casa dels senyors Bellver”, peça que forma part de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em>.</p> <p>De forma rectangular, està elaborat en fang refractari cuit a 1250 °C i decorat amb argiles, amb unes dimensions aproximades de 42 x 30 cm. Està instal·lat a la façana del centre social El Mil·lenari. </p> <p>Presenta una representació figurativa de la porta d'entrada als jardins de casa dels senyors Bellver amb un estany ple de nenúfars en primer terme. A la vora de l'estany figura la inscripció en lletres majúscules <em>'RECORDS D'INFANTESA”.</em></p> | 08221-230 | C/ d'Àngel Guimerà, 1. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquest plafó titulat '</span></span></span></span></span></span>Casa dels senyors Bellver<span><span><span><span lang='CA'><span><span>', és una peça ceràmica de la sèrie <em><span><span><span>Indrets i Paraules</span></span></span></em> que es va realitzar dins la mostra del mateix nom, durant el curs de ceràmica 2008/2009 sota la direcció de la ceramista Carme Malaret.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>L'autora Lourdes Puig, que durant la seva infantesa estiuejava a Sant Just, evoca amb l'obra els seus primers records del municipi quan visitava els jardins </span></span>de la casa dels senyors Bellver. Dins d'aquest espai, un dels elements que més captivaven a l'autora eren els nenúfars de l'estany. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El plafó original va ser instal·lat el mes de juny del 2011 per iniciativa de l’Ajuntament, i des de llavors contribueix a convertir els espais públics del municipi en punts de reflexió i memòria col·lectiva.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.3835208,2.0791808 | 423008 | 4581742 | 2008-2009, 2025 (instal·lació de la rèplica) | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98799-l1440210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98799-l1440214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98799-l1440213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98799-ec2ceram09-0384640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98799-20250218094343.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Lourdes Puig (placa original), Iona Palau Ribera (rèplica) | El plafó actual, instal·lat l'any 2025, és una rèplica realitzada per la ceramista Iona Palau Ribera. La placa original, autoria de Lourdes Puig, va ser malmesa quedant irrecuperable, motiu pel qual ha estat substituïda per la rèplica. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 98800 | Plafó ceràmic Escola Ateneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-escola-ateneu | XXI | Es troba protegit per un vidre. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Plafó ceràmic titulat “Escola Ateneu”, peça que forma part de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De forma rectangular, està elaborat en fang refractari cuit a 1250 °C i decorat amb argiles, amb unes dimensions aproximades de 42 x 30 cm. Instal·lat a la porta de Les Escoles, protegit per un vidre.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Presenta una </span></span></span></span></span></span></span>il·lustració de tres figures dibuixades amb traços infantils i una cita poètica de Miquel Martí i Pol que diu:</p> <p><em> 'Recorda'm... Recorda'm quan algú t'estimi, perquè jo... també t'he estimat.'</em><br /> <br /> Aquestes paraules evoquen la idea de la memòria i l'afecte, establint una connexió amb l'espectador i recordant la importància de l'educació i l'amor dels mestres.</p> | 08221-231 | C/ Montserrat, 2. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquest plafó titulat 'Escola Ateneu', és una peça ceràmica de la sèrie <em><span><span><span>Indrets i Paraules</span></span></span></em> que es va realitzar dins la mostra del mateix nom, durant el curs de ceràmica 2008/2009 sota la direcció de la ceramista Carme Malaret.</span></span></span></span></span></span></p> <p>L'autora, Gina Gascon, mestra de professió, va crear aquesta obra per reconèixer la feina i dedicació de tots els mestres, especialment aquells vinculats a l'educació infantil, i per mantenir viu el record d’aquells que van contribuir a la formació de generacions a Sant Just. És un homenatge als mestres d'educació infantil i a la seva empremta en la comunitat del municipi.</p> <p>Va ser instal·lat el mes juny del 2011 per iniciativa de l’Ajuntament, i des de llavors contribueix a convertir els espais públics del municipi en punts de memòria col·lectiva, homenatjant aquelles persones que han deixat una empremta en la comunitat.</p> | 41.3817827,2.0757736 | 422721 | 4581552 | 2008-2009 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98800-23101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98800-23102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98800-23103.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Gina Gascon | Forma part del projecte Indrets i Paraules, de Carme Malaret. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 98801 | Plafó ceràmic Plaça Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-placa-sagrat-cor | XXI | Està protegit per un vidre. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Plafó ceràmic que forma part de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em>. De forma rectangular, està elaborat en fang refractari cuit a 1250 °C amb unes dimensions aproximades de 42 x 30 cm. Instal·lat a un dels peus del dipòsit d'aigua situat al mig de la plaça del Sagrat Cor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Presenta un fragment </span></span></span></span></span></span></span>del poema <em>Calladament</em> de Martí Pol<span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>la </span></span></span></span></span></span></span>en lletres negres i majúscules <span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>amb la inscripció:</span></span></span></span></span></span></span></p> <blockquote> <p>'<em>CALLADAMENT</em></p> <p><em>DES D'AQUESTA ASPRA SOLITUD ET PENSO JA NO HI SERÀS MAI MÉS QUAN TREGUIN FULLES ELS POLLANCS QUE MIRÀVEM EN SILENCI DES DEL PORTAL DE CASA. TANTES COSES SE M'HAN PERDUT AMB TU QUE EN RESTA A PENES L'ESPAI DE MI MATEIX PER RECORDAR-TE.</em></p> <p><em>...</em></p> <p><em>MIQUEL MARTÍ I POL</em>'</p> </blockquote> | 08221-232 | Pl. Sagrat Cor, s/n. | <p>Aquest plafó és una peça ceràmica de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em> que es va realitzar dins la mostra del mateix nom, durant el curs de ceràmica 2008/2009 sota la direcció de la ceramista Carme Malaret.</p> <p>L'autora, Mercè Meléndez, va evocar la plaça del Sagrat Cor de Sant Just Desvern mentre llegia el poema titulat <em>Calladament</em>' de Miquel Martí i Pol, font d'inspiració per a la creació de la seva peça ceràmica.</p> <p>Va ser instal·lat el mes de juny del 2011 per iniciativa de l’Ajuntament, i des de llavors contribueix a convertir els espais públics del municipi en punts de reflexió i memòria col·lectiva.</p> | 41.3810538,2.0739495 | 422568 | 4581472 | 2008-2009 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98801-23201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98801-232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98801-23203.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum | Mercè Meléndez | Forma part del projecte Indrets i Paraules, de Carme Malaret. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 98802 | Plafó ceràmic Barri Sud | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-barri-sud | XXI | Es troba protegit per un vidre. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Plafó ceràmic titulat “Barri Sud”, peça que forma part de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em>.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>De forma rectangular, està elaborat en fang refractari cuit a 1250 °C i decorat amb argiles, amb unes dimensions aproximades de 42 x 30 cm. Instal·lat a un pilar de la tanca de la finca i protegit per un vidre. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Presenta una representació figurativa d’uns ametllers, unes vinyes i el mur de tanca d’una torreta, a més de la inscripció “<em>ametllers i vinyes, records d’un paradís perdut</em>”. A la cantonada superior dreta apareix inscrit el títol de l’obra “<em>Barri Dels pilars. Barri Sud</em>”. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'autora Rosa Ros representa amb l’obra l’enyorança d’un temps passat en el qual el Barri Sud era un espai ple de vinyes i ametllers.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08221-233 | C/ Sadet, 22. | <p>Aquest plafó titulat 'Barri Sud', és una peça ceràmica de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em> que es va realitzar dins la mostra del mateix nom, durant el curs de ceràmica 2008/2009 sota la direcció de la ceramista Carme Malaret.</p> <p>L'autora Rosa Ros, resident tota la seva vida al Barri Sud, va crear aquest plafó des de l’enyorança, recreant el record de la seva infantesa quan vivia al llavors anomenat Barri dels Pilans. Un barri que anys enrere era encara una mostra del Sant Just Desvern agrícola, amb camps de vinyes i d’ametllers. </p> <p>Va ser instal·lat el mes de juny del 2011 per iniciativa de l’Ajuntament, i des de llavors contribueix a convertir els espais públics del municipi en punts de reflexió i memòria col·lectiva.</p> | 41.3808217,2.0718750 | 422394 | 4581449 | 2008-2009 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98802-l1430584.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98802-l1430587.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98802-l1430589.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Rosa Ros | Forma part del projecte Indrets i Paraules, de Carme Malaret. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 98803 | Plafó ceràmic Avinguda Dr. Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-avinguda-dr-ribalta | XXI | Es troba protegit per un vidre. | <p>Plafó ceràmic titulat “Avinguda Dr. Ribalta”, peça que forma part de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em>.</p> <p>De forma rectangular, està elaborat en fang refractari cuit a 1250 °C i decorat amb argiles, amb unes dimensions aproximades de 42 x 30 cm. Instal·lat a la via pública i protegit per un vidre.</p> <p>Presenta una representació figurativa d’arbres sobre un turó i la inscripció d’un fragment del poema <em>Que és fer l'amor amb algú absent</em> del poeta Víctor Batallé Serra que diu: “<em>VIURE ÉS UN ANAR I VENIR CONSTANT. VICTOR BATALLÉ POETA</em>”. A la cantonada inferior esquerra apareixen les inicials de l’autora MR.</p> <p>L'autora Montserrat Roqué vol representar amb l’obra la seva vida entre Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat.</p> | 08221-234 | Av. Dr. Ribalta, s/n. | <p>Aquest plafó titulat 'Avinguda Dr. Ribalta', és una peça ceràmica de la sèrie <em>Indrets i Paraules</em> que es va realitzar dins la mostra del mateix nom, durant el curs de ceràmica 2008/2009 sota la direcció de la ceramista Carme Malaret.</p> <p>L'autora Montserrat Roqué plasma a l’obra la seva situació personal, que per motius familiars s’ha mogut entre Sant Just Desvern i la població veïna d’Esplugues de Llobregat. Aquest concepte d’anar i venir entre les dues ciutats frontereres queda palès amb el fragment del poema <em>Que és fer l'amor amb algú absent</em> de Víctor Batallé.</p> <p>Va ser instal·lat el mes de juny del 2011 per iniciativa de l’Ajuntament, i des de llavors contribueix a convertir els espais públics del municipi en punts de reflexió i memòria col·lectiva.</p> | 41.3783271,2.0806539 | 423125 | 4581164 | 2008-2009, 2025 (instal·lació de la rèplica) | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98803-23401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98803-23402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98803-23403.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Montserrat Roqué (plafó original), Iona Palau Ribera (rèplica) | El plafó actual, instal·lat l'any 2025, és una rèplica realitzada per la ceramista Iona Palau Ribera. La placa original, autoria de Montserrat Roqué, va ser malmesa quedant irrecuperable, motiu pel qual ha estat substituïda per la rèplica. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 98804 | Conjunt de Ginkgos biloba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-ginkgos-biloba | <p><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; OCHOA GONZÁLEZ</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, Juli (2021). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Sant Just Desvern desaparegut</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. El Papiol: Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p>MORALES HERRERO, Francisco Javier (1990). “Un fòssil vivent a Sant Just Desvern: Ginkgo biloba”. <em>Miscel·lània d’estudis santjustencs</em>, núm. 2, pp. 91-100.</p> | <p>Aquest conjunt de 63 arbres situat a la plaça del Sagrat Cor i els carrers circumdants, es caracteritza principalment per la seva fulla: és de doble lòbul en forma de ventall que és el que li dona el seu nom científic <em>biloba. </em>Aquesta diferenciació dels dos lòbuls es pot apreciar de forma més definida segons l'edat de la mateixa fulla. Són de color verd clar i també poden tenir tonalitats groguenques sobretot a la tardor, ja que es tracta d'arbres caducifolis. Les fulles, d'entre 4 i 8 cm., pengen d'unes branques curtes en forma d'espiral de diferents mides.</p> <p>Els ginkgos poden ser masculins o femenins i això es pot apreciar en la seva flor. La flor masculina té un únic estam amb una tija curta que acaba amb dos petits sacs de pol·len a la punta, d’uns dos mil·límetres de llarg i de color verd. La flor femenina és molt senzilla, composta per un peduncle que porta dues estructures petites a l'extrem, oposades, de color verd i molt petites que sovint passen desapercebudes entre les fulles. Els arbres femenins són més gruixuts i més atapeïts que no els masculins i això permet diferenciar-los.</p> | 08221-235 | Pl. del Sagrat Cor, c/ Sant Isidre, c/ Sagrat Cor. | <p>El Ginkgo biloba té un origen que es remunta a fa uns 160 milions d’anys, segons les restes fòssils trobades del Mesozoic. Va aparèixer entre el període Triàsic i el Cretaci, i va assolir el seu màxim desenvolupament durant el Juràssic. Tot i això, amb el pas dels anys la seva àrea d’expansió s’ha anat reduint progressivament, i actualment només es troba de forma natural a l’est de la Xina.</p> <p>És un arbre que s’ha adaptat excel·lentment a viure en entorns urbans, motiu pel qual s’ha convertit en un arbre molt utilitzat en carrers i jardins d’arreu del món, des de Tòquio fins a Nova York. Aquest arbre posseeix una resistència extraordinària als bacteris, els fongs i la contaminació atmosfèrica, i per això és tan adient per a viure a les grans ciutats. A Nova York, per exemple, se’l planta de manera sistemàtica per substituir altres espècies menys resistents a la pol·lució. La capacitat del ginkgo per renovar les seves fulles cada any, juntament amb la seva tolerància a la contaminació, li atorga un avantatge important sobre altres espècies.</p> <p>Històricament, el ginkgo era conegut a la Xina, on segons testimonis escrits ja s’utilitzava en la medicina tradicional uns 2800 anys abans de Crist. A partir del segle XI, també es reconeix a través de pintures com un arbre sagrat, plantat sovint en temples tant de la Xina com del Japó. A Europa, es va introduir fa uns cent cinquanta anys com arbre ornamental, primer en jardins privats i, progressivament, en carrers i places públiques.</p> <p>En la medicina tradicional xinesa, les fulles de ginkgo s’utilitzaven en infusions per tractar diverses malalties, com la tuberculosi pulmonar o les emissions nocturnes. Actualment, la farmacologia moderna investiga les propietats d’aquestes fulles, i s’hi han identificat compostos amb aplicacions mèdiques com efectes beneficiosos per a la circulació sanguínia i les funcions cognitives.</p> <p>A causa d’aquestes propietats, els extractes de Ginkgo biloba s’utilitzen per tractar problemes de memòria, concentració i circulació, especialment en persones d’edat avançada. També s’ha estudiat el seu efecte en malalties neurodegeneratives com la demència i l’Alzheimer. Tot i els seus beneficis, és important observar precaucions, ja que pot interactuar amb medicaments anticoagulants i causar efectes adversos en algunes persones.</p> <p>És un arbre únic que continua sent objecte d’estudi en medicina i farmacologia per les seves possibles aplicacions en la millora de la salut humana.</p> | 41.3810331,2.0737382 | 422550 | 4581470 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98804-23502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98804-23501.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum | En aquest conjunt de 63 Ginkgos hi trobem 46 arbres masculins i 17 arbres femenins. | 2151 | 5.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||||
| 98805 | Fita de terme del camí de dalt de La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-cami-de-dalt-de-la-salut | <p><span><span>ARXIU MUNICIPAL SANT JUST DESVERN, Exp. AUM 2012 42, caixa 12135. <em>Incoació de l'expedient de delimitació del terme municipal de Sant Just Desvern</em>. </span></span></p> <p><span><span>DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, núm. 6640 - 10.6.2014. <em>Resolució GRI/1268/2014, de 21 de maig, per la qual cosa es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat</em>.</span></span></p> <p><span><span>GARCÍA GARCÍA, Miquel ; MONTON CANALS, Xavier; OCHOA GONZÁLEZ, Juli ; RIERA PRENAFETA, Francesc; RIERA PRENAFETA, Albert (1989). “Les fites de Terme del Mas Lluí”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs,</em> núm. 1, pp. 69-84.</span></span></p> | XIX | <p>Fita de terme entre els municipis de Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat i la desapareguda població de Santa Creu d'Olorda. </p> <p>Prisma rectangular tallat sobre pedra calcària amb la superfície superior arrodonida, de 60 cm d'alçada i 24 x 20 cm de costat. Està clavat sobre un marge de pedra seca del camí de dalt de La Salut, a una cota superior a la del paviment del camí. Presenta a tres de les seves cares uns baixos relleus que indiquen els límits dels tres termes municipals, amb tres símbols diferents: una campana que identifica a Sant Just Desvern, una graella per Sant Feliu de Llobregat i una creu per Santa Creu d'Olorda, municipi desaparegut l'any 1915.</p> <p>A la quarta cara figura gravada la inscripció '1833', data de la plantada de la fita. </p> | 08221-236 | Camí de dalt de La Salut, s/n. | <p>La primera referència documental a la presència de fites de terme al municipi de Sant Just Desvern correspon a l'any 1663, quan es menciona la plantació a l'àrea de la riera de Sant Just i el torrent de Matassens, sent el mateix accident geogràfic del torrent un límit del municipi.</p> <p>L'any 1717 es realitzà una revisió dels límits dels municipis de Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Santa Creu d'Olorda, Esplugues de Llobregat i Sant Joan Despí. Aquesta va refermar el torrent de Matàssens com a divisió de termes en les zones a on no existien fites plantades. </p> <p>Anys més tard, el 1833, va tenir lloc la replantada de fites que havien desaparegut amb el pas dels anys i la col·locació de noves en punts a on mai s'havien plantat, com al torrent de Matassens. Els límits termals quedaren ja definitivament establerts l'any 1889 amb la signatura d'un acord entre els alcaldes de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. </p> | 41.3928940,2.0595650 | 421379 | 4582800 | 1833 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98805-20250406165331-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98805-20250406165220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98805-20250406165244.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98805-20250406165410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98805-20250406165716.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 98806 | Rèplica de fita de terme Sant Just Desvern - Sant Feliu de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/replica-de-fita-de-terme-sant-just-desvern-sant-feliu-de-llobregat | <p><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2001). “Fita de terme del segle XVII”<em>. El Butlletí, </em>núm. 7.</span></span></p> <p><span><span>ARXIU MUNICIPAL SANT JUST DESVERN, Exp. 42/2001, caixa 11524.</span></span></p> <p><span><span>ARXIU MUNICIPAL SANT JUST DESVERN, Exp. AUM 2012 42, caixa 12135. <em>Incoació de l'expedient de delimitació del terme municipal de Sant Just Desvern</em>. </span></span></p> <p><span><span>DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, núm. 6640 - 10.6.2014. <em>Resolució GRI/1268/2014, de 21 de maig, per la qual cosa es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat</em>.</span></span></p> <p><span><span>GARCÍA GARCÍA, Miquel ; MONTON CANALS, Xavier; OCHOA GONZÁLEZ, Juli ; RIERA PRENAFETA, Francesc; RIERA PRENAFETA, Albert (1989). “Les fites de Terme del Mas Lluí”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs,</em> núm. 1, pp. 69-84.</span></span></p> | XVII, XXI | La fita original, que va ser retirada de la seva ubicació el 3 de desembre de 2001, es conserva a un magatzem de l'Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. La fita original ja havia perdut una de les cantonades superiors, mancança que es va reproduir a la rèplica realitzada l'any 2017. | <p>Rèplica de la fita de terme entre els municipis de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, situada al parc de Iulia Quieta, fora de la seva ubicació original. </p> <p>Prisma rectangular de 45 cm d'alçada i 22 x 17 cm de costat, tallat sobre pedra calcària amb la superfície superior plana, amb pèrdua d'una de les cantonades superiors.</p> <p>Presenta a les dues cares més amples uns baixos relleus que indiquen els límits dels dos termes municipals, amb una campana que identifica a Sant Just Desvern a una cara, i una graella fent referència a Sant Feliu de Llobregat a l'altra. A sobre de la representació de la campana figura parcialment conservada una inscripció gravada de dues xifres, '<em>63'</em>, que indica la data de la plantada de la fita l'any 1663.</p> | 08221-237 | C/ de Rosa Luxemburg, 17. | <p><span><span><span><span><span><span>La primera referència documental a la presència de fites de terme al municipi de Sant Just Desvern correspon a l'any 1663, quan es menciona la plantació a l'àrea de la riera de Sant Just i el torrent de Matassens, sent el mateix accident geogràfic del torrent un límit del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'any 1717 es realitzà una revisió dels límits dels municipis de Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Santa Creu d'Olorda, Esplugues de Llobregat i Sant Joan Despí. Aquesta va refermar el torrent de Matàssens com a divisió de termes en les zones a on no existien fites plantades. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Anys més tard, el 1833, va tenir lloc la replantada de fites que havien desaparegut amb el pas dels anys i la col·locació de noves en punts a on mai s'havien plantat, com al torrent de Matassens. Els límits termals quedaren ja definitivament establerts l'any 1889 amb la signatura d'un acord entre els alcaldes de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.3877636,2.0580265 | 421245 | 4582232 | 1663, 2017(rèplica) | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98806-23701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98806-23702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98806-23703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98806-266533a9-0379-49ff-91c2-c80f6911f8ee.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98806-img20250415101158.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | José Peraire S.A. (de la rèplica) | El 16 de novembre de l'any 2001 l'arqueòleg territorial del Baix Llobregat Magí Miret suggerí a l'Ajuntament de Sant Just Desvern la retirada de la fita del seu lloc original pel perill que suposaven les obres que es realitzaven a pocs metres. El 3 de desembre de 2001, la fita original va ser retirada del seu enclavament i traslladada a dependències municipals per a la seva salvaguarda. El trasllat va estar motivat per les obres d'obertura d'un vial al sector del Mas Lluhí efectuades per l'Incasol. L'any 2017, per encàrrec de l'Ajuntament de Sant Just al taller de pedra artificial José Peraire S.A. d'El Papiol, es va realitzar la rèplica que actualment es troba al parc de Iulia Quieta. Aquesta va ser inaugurada el mes de gener del 2018 durant els actes de celebració de l'ampliació del Parc Europa. La fita original es conserva a un magatzem de l'Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||
| 98807 | Fita de propietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-propietat | <p><span><span>ARXIU MUNICIPAL SANT JUST DESVERN, Exp. AUM 2012 42, caixa 12135. <em>Incoació de l'expedient de delimitació del terme municipal de Sant Just Desvern</em>. </span></span></p> <p><span><span>DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, núm. 6640 - 10.6.2014. <em>Resolució GRI/1268/2014, de 21 de maig, per la qual cosa es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat</em>.</span></span></p> <p><span><span>GARCÍA GARCÍA, Miquel ; MONTON CANALS, Xavier; OCHOA GONZÁLEZ, Juli ; RIERA PRENAFETA, Francesc; RIERA PRENAFETA, Albert (1989). “Les fites de Terme del Mas Lluí”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs,</em> núm. 1, pp. 69-84.</span></span></p> | XIX-XX | <p>Fita de propietat, o molló, situada al marge del camí de La Salut per sota d'uns camps de conreu. </p> <p>Prisma rectangular de 80 cm d'alçada i 28 x 13 cm de costat, tallat sobre pedra calcària amb la superfície superior lleugerament arrodonida. Està clavat al marge del camí, a una cota superior a la del paviment d'aquest. Presenta una inscripció gravada a la part superior de la cara que dona al camí, en la que es poden llegir les inicials entrellaçades '<em>GMR'</em>, probablement fent referència al propietari Gaspar Modolell.</p> | 08221-238 | Camí de La Salut, s/n. | <p>Les fites de propietat indiquen els límits de propietats agràries a partir d'elements de pedra més o menys treballats, amb les inicials dels propietaris gravades. En altres ocasions, la separació de terrenys es realitzava simplement amb pedres clavades. En l'actualitat moltes d'aquestes fites són de ciment o formigó, assegurant així la seva perdurabilitat en el temps. </p> | 41.3899570,2.0619860 | 421578 | 4582472 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98807-l1440172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98807-l1440170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98807-l1440173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98807-l1440167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98807-l1440178.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Administratiu | Inexistent | 2025-10-24 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 98808 | Parc del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-millenari | <p>BENNASAR, Isabel; NOGUERA, Ana María (2007). 'Parc del Mil.lenari (segunda fase) en Sant Just Desvern'. <em>On Diseño</em>, núm. 286, pp. 306-313.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen de la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span><em><span><span><span>Miscel·lània d'estudis santjustencs, </span></span></span></em><span><span><span>núm. 9, pp. 145-221.</span></span></span></span></span></span></p> | XXI | <p>Parc situat al centre de Sant Just Desvern, considerat una de les zones verdes més destacades del municipi. Aquest espai acull l’escultura commemorativa del Mil·lenari de Sant Just, una obra de Montserrat Sastre creada l'any 1987.</p> <p>La part baixa del parc inclou una àrea de jocs infantils amb sorra, una pista de petanca i un passeig ombrejat ideal per passejar. En endinsar-se cap a la zona més forestal, una sèrie de camins i escaletes guien els visitants a través d’un bosc de pins blancs (<em>Pinus halepensis</em>), on es poden trobar espais ombrejats per descansar, com l’àrea destinada als gossos o una zona de jocs infantils amb una tirolina.</p> <p>A la part superior de l’aparcament del carrer del Mercat, el parc es converteix en una plaça organitzada amb diferents tipus de paviment. En el seu centre, destaca una pèrgola lineal que genera una àrea d'ombra, protegint l'espai de jocs infantils amb sorra, que està delimitat per una jardinera lineal i diversos murets i tanques.</p> | 08221-239 | Ptge. del Mercat, s/n. | <p>El parc del Mil·lenari, situat a Sant Just Desvern, es troba en un espai que limita amb el carrer de Freixes i fa cantonada amb el carrer Àngel Guimerà. Aquest parc va ser construït majoritàriament sobre terrenys cedits per les monges dominiques que tenien el seu convent a la zona. Inicialment, la seva superfície era més petita, però amb el temps el parc va experimentar una ampliació significativa, incorporant els edificis i els terrenys que constituïen el recinte conventual, amb façana a l’anomenat carrer de les Monges.</p> <p>El 1987, amb motiu de la celebració del Mil·lenari de Sant Just Desvern, es va inaugurar la primera fase d’aquest parc, amb una escultura creada per l’artista santjustenca Montserrat Sastre. Aquesta obra commemorativa simbolitzava el llegat històric del municipi i marcava el punt d'inici de la transformació d'aquest espai verd en un referent dins de la comunitat. Actualment, aquesta escultura és una còpia de l'original que va ser robada.</p> <p>L'any 2007 aquest projecte va ser reconegut amb el segon premi Torsanlorenzo, Secció B, Roma 2007 i va ser finalista als Premis FAD d’Espais Exteriors 2007, destacant-se per la seva integració amb l’entorn natural i la funcionalitat per a la comunitat.</p> <p>En els darrers anys, el parc ha anat evolucionant fins a convertir-se en una de les àrees verdes més importants de Sant Just Desvern. L'any 2016, el parc del Mil·lenari va ser inclòs en la xarxa de parcs metropolitans, després que l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) assumís la seva gestió. Aquesta integració va suposar una millora en la gestió, manteniment i accessibilitat del parc, contribuint a la seva preservació i a l’optimització dels serveis per a la ciutadania. Així, el parc no només va esdevenir un espai de lleure i natura per als veïns de Sant Just Desvern, sinó que també va començar a formar part d'un sistema més ampli d’espais verds metropolitans, ampliant el seu impacte i rellevància.</p> | 41.3843903,2.0787122 | 422970 | 4581839 | 2005 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98808-23902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98808-23903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum | Isabel Bennasar, Ana María Noguera | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 98809 | Esfinxs del parc Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esfinxs-del-parc-torreblanca | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PASCUAL SANPONS, Oriol (2022). <em>Barcelona i l’antic Egipte. Història d’una fascinació. </em>Viena Edicions.</p> | XIX | Les dues esfinxs van ser restaurades l'any 2013, però passat els anys, les dues escultures presenten brutícia superficial i algunes descamacions de la pedra. L'esfinx situada a la banda esquerra del camí ha perdut part de la cua. | <p>Parell d'escultures en pedra que representen de manera figurativa a dues esfinxs egípcies. Estan ubicades flanquejant un dels camins d'accés als jardins històrics del parc Torreblanca, a l'avinguda de l'Esfinx, que dona entrada al parc per l'avinguda Torreblanca del municipi de Sant Joan Despí. </p> <p>Acuradament tallades, les escultures presenten la iconografia clàssica de l'esfinx: cos de lleó, pits de dona, cap humà, a més de collar i tocat d'estil egipci, del qual sobresurten rínxols de cabells. Assegudes sobre les quatre potes, amb urpes molt definides, el seu posat hieràtic i rígid indica una actitud de vigilància. Les cues de les dues esfinxs mostren un lleuger moviment, trencant la rigidesa de les dues escultures.</p> <p>El rostre d'ambdues escultures, de molt bona factura i expressió amable, correspon segons alguns autors al de Josep Maria Escrivà de Romaní i Dusai, tercer marquès de Monistrol i propietari de la finca a finals del segle XIX. La representació del marquès, amo del palau d'estil neogòtic envoltat de jardins romàntics, exercia així el mateix poder de representació que en època egípcia tenien les esfinxs, símbol de la figura i el poder del faraó. </p> <p>Les dues escultures estan disposades sobre pedestals de pedra, de diversos nivells, decorats amb motllures. Les motllures inferiors destaquen per tenir decoració de vuit figures geomètriques apuntades, dins de les quals hi ha flors de vuit pètals. Els pedestals descansen sobre pilars rectangulars d'obra, que donen alçada a la composició escultòrica. </p> <p>A la base del pedestal de pedra de l'esfinx de l'esquerra del camí, hi ha gravada la inscripció VR., marca del taller escultòric o de l'escultor que no ha estat possible identificar. </p> <p>L'esfinx representava a l'Antic Egipte el poder del faraó, a partir dels seus atributs: la força atorgada pel cos de lleó i la vigilància pel cap humà. Vinculada estretament a la religió, desenvolupava un important paper als temples garantint l'ordre i la pau, a més d'una funció protectora als espais funeraris.</p> | 08221-240 | Parc Torreblanca, s/n. | <p>A final del segle XIX, la finca Torreblanca experimentà una gran transformació quan Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, va fer construir un palau d’estil neogòtic català envoltat de jardins romàntics.</p> <p>Un dels elements que s'incorporaren a la gran finca en aquell moment va ser la parella d'esfinxs, que originalment estaven ubicades a la porta d'entrada situada al costat de la riera d'en Pahissa, un punt que actualment fa frontera amb el terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. Les escultures, doncs, presidien com guardianes l'accés principal de la noble finca, sobre dos pilars que flanquejaven l'entrada, pilars que avui dia encara perduren fora del recinte del parc.</p> <p>La demolició del palau neogòtic i altres dependències l'any 1958, l'adquisició de la finca a inici de la dècada de 1980 per part de la Corporació Metropolitana i la transformació en un parc públic, inaugurat el 24 d’abril de 1983, comportaren el trasllat de les dues escultures a la seva ubicació actual.</p> <p>L'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat conserva un àlbum fotogràfic de l'any 1888, en el qual hi ha una imatge que dona testimoni del lloc original en el qual el marquès de Monistrol decidí instal·lar les esfinxs. Les fotografies realitzades per Esplugues Puig, que documenten els diferents espais de la finca, s'inclogueren en l'àlbum titulat<em> Recuerdo de Torreblanca</em>, un regal dels marquesos de Monistrol a la Infanta Maria Isabel amb motiu de la seva visita al palau l'any 1888.</p> | 41.3782330,2.0556524 | 421034 | 4581176 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98809-img20250326151418-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98809-img20250326151430-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98809-img20250326151235.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98809-img20250326151322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98809-img20250326151223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98809-l1430243_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98809-90099.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98809-l1430255_0.jpg | Legal | Romàntic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BPU|BCIL | 2025-06-12 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | VR (taller o escultor no identificat) | A final del segle XIX i inici del XX, la civilització de l'Egipte clàssic captivà Europa. Els descobriments arqueològics i l'exotisme d'aquesta societat antiga, es traduí en la presència de referències a l'arquitectura de l'època, així com a la literatura, el cinema, el teatre i altres disciplines artístiques. En l'àmbit arquitectònic, piràmides, obeliscs o esfinxs, s'incorporaren al repertori iconogràfic en espais com cementiris, jardins, fonts o edificis.El motiu pel qual Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, va comprar i instal·lar les dues esfinxs a la seva propietat, s'ha d'entendre dins de la seva formació humanística i artística. Membre de la Real Academia de San Fernando, aficionat al col·leccionisme d'antiguitats i molt vinculat a la noblesa de la seva època, un cop casat amb Maria Antonia Fernández de Córdoba, va fixar la seva residència a Madrid l'any 1858. Segur que coneixia les esfinxs del parc del Capricho de l'Alameda d'Osuna, les de les escalinates del Museo Arqueológico Nacional o les de la font del déu Canop del Retiro. Però va ser el palau de Llíria dels ducs d'Alba, amb les seves esfinxs, el que va acabar inspirant al marquès de Monistrol pel projecte de l'edifici neogòtic que construí a la finca Torreblanca. | 101|116|98 | 47 | 1.3 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 98810 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-50 | <p>La Festa Major de Sant Just Desvern és un dels actes de referència festiva de la població, moment per gaudir de l'estiu a la ciutat amb una programació per a grans i petits, engrescant a tothom per sortir al carrer i compartir la festa popular amb la família, amistats, veïnes i veïns. La festivitat té lloc del 30 de juliol al 6 d'agost, coincidint amb la celebració del dia dels patrons del municipi Just i Pastor. </p> <p>La ciutat ofereix un programa ple d'activitats que inclouen actes tradicionals com el pregó d'inici, l'ofici religiós, les ballades de sardanes, els gegants, els correfocs, el castell de focs o el sopar popular. La setmana festiva també té espai per propostes musicals, cercaviles, concerts, espectacles familiars, havaneres, botifarrades, passejades literàries, bingos musicals i el concurs de balcons guarnits, organitzades per les colles dels blaus i dels grocs, que els santjustencs i santjustenques gaudeixen per diferents ubicacions de la població.</p> <p>Element destacable de la Festa Major és la participació de les colles dels blaus i grocs, identificats amb els seus mocadors de colors, que tenyeixen els carrers durant cada dia de la festa i que engresquen a tothom a participar en les activitats i competicions esportives que organitzen. </p> | 08221-241 | Diferents espais de la ciutat. | <p>La notícia de la primera vegada que es va instal·lar un envelat a Sant Just Desvern correspon a la Festa Major dels anys 1895 i 1896, promogut per la coral La Lira. La tradició s'acabà consolidant tal com ho demostra el concert amb orquestra de l'any 1901, els dels anys 1914 i 1926, o el celebrat l'any 1933.</p> | 41.3860389,2.0756606 | 422717 | 4582025 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98810-image003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98810-thumbnailimage003-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98810-thumbnailimage003-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98810-thumbnailimage003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98810-thumbnailimage003-1.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||||||
| 98816 | Torrent de la Fontsanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-fontsanta | <p><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1995). “Àmbit geogràfic i hidrografia”. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm. 6, pp. 13-34.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Ocult o canalitzat en gairebé tot el seu recorregut; residualment present en la morfologia urbana. | <p>El torrent de la Fontsanta és un antic curs d’aigua natural situat al sector sud-oriental de Sant Just Desvern, que històricament marcava la divisòria amb el municipi d’Esplugues de Llobregat. Actualment, gran part del seu recorregut queda ocult sota la trama urbana, amb un traçat que discorre pel carrer de Sant Ferran, la plaça de Maragall i l’avinguda del Doctor Ribalta. El torrent desguassa finalment al riu Llobregat dins el terme municipal de Sant Joan Despí.</p> <p>Tot i les transformacions urbanes, el seu traçat original encara pot intuir-se en la topografia i el drenatge de la zona, i manté valor històric com a element definidor del paisatge i dels límits administratius tradicionals.</p> | 08221-242 | Av. Doctor Ribalta, s/n. | <p>El torrent de la Fontsanta és un testimoni significatiu de la xarxa hidràulica històrica de la zona i de l’evolució del límit entre municipis. Té valor com a element estructurador del territori, i com a part del paisatge que connectava diverses activitats agrícoles i ramaderes amb el sistema fluvial del Llobregat.</p> | 41.3790627,2.0806054 | 423122 | 4581245 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98816-20250329091222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98816-20250329091250.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||||
| 98817 | Torrent del Pont Reixat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-pont-reixat | <p><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1995). “Àmbit geogràfic i hidrografia”. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm. 6, pp. 13-34.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Altament alterat pel creixement urbà; canalitzat o ocult en la major part del traçat. | <p>El torrent del Pont Reixat és un afluent del torrent de la Fontsanta, i transcorre en paral·lel a la riera de Sant Just. El seu origen es localitza a les zones del Serral i la Creu del Pedró, al nord-est del terme municipal. El seu curs travessa el centre urbà, tot i que actualment es troba fortament desfigurat i en gran part canalitzat o integrat dins l’espai construït.</p> <p>Aproximadament segueix un traçat paral·lel al de la riera de Sant Just, amb la qual s’ajunta al terme de Sant Joan Despí. Forma part del sistema hídric històric del municipi, avui difícilment visible però clau en la formació del territori i de les primeres activitats agrícoles i industrials de la zona.</p> | 08221-243 | Centre i sector est de Sant Just Desvern. | <p>El torrent del Pont Reixat és un testimoni significatiu de la xarxa hidràulica històrica de la zona i de l’evolució del límit entre municipis. Té valor com a element estructurador del territori, i com a part del paisatge que connectava diverses activitats agrícoles i ramaderes amb el sistema fluvial del Llobregat.</p> | 41.3789017,2.0691526 | 422164 | 4581238 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98817-24302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98817-24303.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Tot i el seu estat actual, manté valor documental i pot ser integrat en projectes de recuperació de memòria ambiental i urbana.Té interès com a part del sistema hidrològic històric i per la seva connexió amb espais naturals com el Serral. | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||||
| 98818 | Torrent de Matassens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-matassens | <p><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1995). “Àmbit geogràfic i hidrografia”. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm. 6, pp. 13-34.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Alterat per infraestructures modernes i urbanitzacions, però encara identificable en alguns trams. | <p>El torrent de Matassens és un curs d’aigua natural situat al sector sud-occidental del terme de Sant Just Desvern, on fa de límit amb el municipi veí de Sant Feliu de Llobregat.</p> <p>El seu traçat neix als vessants de la Penya del Moro —una zona d’elevat interès natural i arqueològic— i discorre en direcció sud, travessant l’àmbit del Mas Lluí fins a desguassar, ja fora del terme, al riu Llobregat.</p> <p>Aquest torrent, que recull les aigües de diversos barrancs, s’endinsa en una fondalada coberta de vegetació mediterrània, amb pins, alzines i espècies de ribera.</p> <p>El seu recorregut ressegueix camins tradicionals com el de Matassens, en un espai que combina valors naturals, paisatgístics i culturals.</p> | 08221-244 | Sector sud-oest de Sant Just Desvern. | <p>Històricament, el torrent de Matassens ha tingut un paper clau en l’organització del territori agrícola i forestal de Sant Just Desvern.</p> <p>Ha servit de límit natural entre municipis, de canalització d’aigües i com a referència en camins i partions.</p> <p>El seu recorregut travessa terres que durant segles van estar dedicades al conreu, aprofitant la humitat del fons de vall. A més, la seva proximitat a la Penya del Moro l’inscriu en un context més ampli de continuïtat històrica i d’ocupació del territori, des de l’època ibèrica fins als usos agrícoles i ramaders més recents.</p> <p>Avui, el torrent de Matassens és un testimoni viu de la interacció entre el medi natural i l’activitat humana al llarg del temps.</p> | 41.3919711,2.0620508 | 421586 | 4582695 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98818-24402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98818-24403.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Tot i que en alguns trams es troba parcialment canalitzat o afectat pel creixement urbà, el torrent de Matassens conserva un paper rellevant com a connector ecològic dins la xarxa d’espais verds metropolitans. És, també, un element destacat del patrimoni natural de Sant Just, especialment pel seu vincle amb l’estructura de drenatge tradicional i amb la memòria ambiental del territori.El paisatge del torrent mostra un mosaic entre bosc mediterrani, restes de conreu i vegetació espontània que acull una gran biodiversitat. Aquest espai actua com a refugi de fauna i pas natural entre la serra de Collserola i la plana del Llobregat, malgrat les transformacions urbanes que ha viscut l’entorn. | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||||
| 98834 | Deixa'm somiar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/deixam-somiar | XXI | <p>Escultura de bronze que representa un jove assegut en un banc de pedra, amb una postura relaxada i natural, que sembla convidar l'espectador a connectar-se amb ell d'una manera íntima i adequada.</p> <p>La peça escultòrica està dissenyada amb un realisme subtil: en els detalls de la roba (una camisa de màniga curta i pantalons) es mostren de manera precisa, però sense excés de detalls, mantenint l'expressió serena i idealitzada del personatge.</p> <p>La figura té una mirada pausada, dirigida lleugerament cap a un costat, transmetent una sensació de somni i introspecció. Aquesta postura de descans, combinada amb el text escrit amb cal·ligrafia feta a mà i en color negre al mur de fons, 'Deixa'm somiar', reforça la idea de reflexió i llibertat de pensament, oferint una sensació de calma i esperança.</p> <p>El banc de pedra serveix com una base sòlida i neutra, tot establint un contrast que fa ressaltar la figura humana. La seva col·locació en aquest espai obert convida el públic a interactuar-hi, sigui seient al seu costat o simplement observant-la de prop.</p> <p>L'obra es converteix així en un punt de trobada simbòlic, on els vianants poden veure's reflectits en aquesta serenitat i en el missatge d'inclusió que transmet.</p> | 08221-245 | Plaça Antoni Malaret, s/n. | <p>Va ser instal·lada el 26 d'octubre de 2024 en homenatge a Guillem Jiménez Díaz (1983-2021), un referent d'inclusió i superació. Va ser el primer jove amb síndrome de Down a graduar-se en l'ESO i a protagonitzar una pel·lícula espanyola. Es considera un referent d'inspiració i superació pel que fa a la seva història. </p> | 41.3819623,2.0757354 | 422718 | 4581572 | 2024 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98834-24501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98834-24502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98834-24503.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez - Kuanum | Concepció Bori i Josefina Abellán. | Es tracta d'un element d'art urbà que com a conjunt escultòric i pictòric compleix una funció commemorativa. Guillem Jiménez, deixà una empremta important en la comunitat de Sant Just Desvern per la seva determinació i compromís.Aquesta escultura transcendeix el valor purament artístic i es converteix en un monument a la inclusió i a la superació personal, recordant-nos la importància de donar veu i visibilitat a les persones diferents. | 103|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 98835 | 'Hall of Fame' del Hip Hop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hall-of-fame-del-hip-hop | XX- XXI | <p>El tram de la riera de Sant Just, des de can Gelabert fins a arribar al terme municipal de Sant Feliu de Llobregat, s'ha convertit des de finals de la dècada de 1980 en un autèntic espai de creació artística urbana.</p> <p>La superfície dels murs que canalitzen la riera en aquest tram conformen el <em>Hall of Fame </em>santjustenc, sobre el qual artistes del grafit de tot el món han plasmat les seves obres, transformant un espai gris en un ambient ple de color. </p> | 08221-246 | Riera de Sant Just, s/n. | <p>La riera de Sant Just Desvern s'ha consolidat com un autèntic mur d'art efímer i un referent global en el món del grafit. Des del primer grafit que hi van crear els artistes Sutil i Taran l'any 1989, aquest espai ha anat guanyant renom, especialment durant els anys noranta, quan artistes de prestigi internacional van començar a plasmar-hi les seves obres.</p> <p>La Riera ha estat reconeguda com el 'Hall of Fame' del grafit a Europa, convertint-se'n en punt de referència i en una parada obligada per als grans artistes grafiters.</p> <p>Aquest espai es caracteritza pel respecte cap a les obres d'art urbà, on es reconeix i s'honora l'autoria de cada creació. Això ha permès que molts dels grafits es conservin durant llarg temps a les parets de la Riera.</p> <p>Aquestes parets continuen oferint un escenari actiu i dinàmic per a les noves generacions d'artistes, que troben un espai viu per a la creativitat i la innovació, mantenint viva l'essència de l'art urbà.</p> <p>La riera de Sant Just, a més, és molt més que un espai d'expressió artística: és testimoni de la transformació constant de l'art del grafit i aporta un valor cultural i visual únic que reforça la identitat de Sant Just Desvern amb un epicentre artístic d'aquesta expressió cultural efímera.</p> | 41.3849458,2.0657174 | 421884 | 4581913 | 1989 (primer grafit) | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98835-l1430304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98835-l1430283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98835-l1430394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98835-l1430277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98835-l1430279.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - David Torres Rodríguez - Kuanum | Element d'art urbà. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 98840 | Imatge del Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-del-sagrat-cor-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Art al carrer. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2021). “Art al Carrer a Sant Just”</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>. Sant Just Desvern El Butlletí, </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>núm. 333, pp. 1-6.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; OCHOA GONZÁLEZ</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, Juli (2021). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Sant Just Desvern desaparegut</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. El Papiol: Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Imatge de terra cuita disposada en un templet sota el dipòsit d'aigua potable. Mostra la figura del Sagrat Cor, amb els cabells llargs i vestit amb túnica, en actitud de benedicció, amb la mà dreta. </p> <p>L'escultura presenta l'influx arcaïtzant propi de Modolell Lluch, l'autor, amb una estètica que suggereix senzillesa i espiritualitat. L'ús del templet com a suport afegeix un element de protecció i dignitat a la figura, destacant el seu simbolisme religiós.</p> | 08221-247 | Pl. del Sagrat Cor, s/n. | <p>Francesc Xavier Modolell i Lluch (Sant Just Desvern, 3 de desembre de 1917 – 9 de juliol de 1986), l'autor d'aquesta obra, va ser un escultor autodidacte sense formació oficial ni particular, va desenvolupar una obra marcada per una influència arcaïtzant, evocant formes i sensibilitats del passat.</p> <p>L'escultura del Sagrat Cor es troba en un entorn amb una història singular que es remunta a la dècada de 1920, quan la zona va començar a urbanitzar-se. </p> <p>Segons la tradició local, Gaspar Modolell, promotor de la urbanització, va convidar un frare caputxí a dinar i aquest, utilitzant les seves habilitats de saurí, va descobrir un pou d'aigua que acabaria subministrant a la torre d'aigües, inaugurada el 19 de juliol de 1925.</p> <p>La primera versió de l'escultura va ser destruïda durant els incidents revolucionaris del 18 de juliol de 1936, i va ser reposada per l'autor el 1944, any en què també es va beneir la nova obra. (Font i Reverter, 2010, p. 134).</p> | 41.3810708,2.0739665 | 422569 | 4581475 | 1944 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98840-24701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98840-24702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98840-24703.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-09-22 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez - Kuanum | Francesc Xavier Modolell i Lluch | 103|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 98864 | Bombardeig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bombardeig | XXI | <p>El mural presenta al centre, com a figura principal, una dona nua amb el cos de color vermell, simbolitzant la sang. Apareix mig ajaguda a terra, amb un braç estirat cap amunt en un gest que combina protecció, terror i compassió. El seu cos està travessat per línies negres que representen el bombardeig, incloent-hi el seu rostre buit, sense expressió.</p> <p>El fons és un conjunt de línies sinuoses i erràtiques, en negre i tons de gris, que, amb el seu moviment i contrast amb la figura principal, transmeten a l’espectador una sensació d'angoixa i patiment, reflectint l’experiència viscuda per la ciutat durant el bombardeig.</p> | 08221-248 | C/ Montserrat, 2B. | <p>El refugi de Sant Just Desvern va ser construït com a resposta als bombardejos que la població va patir l’any 1938. L'espai inclou les galeries del refugi, que sumen 165 metres de llarg, una experiència de realitat virtual que recrea el moment de la seva construcció així com testimonis i anècdotes de les persones que es van refugiar durant els bombardejos de gener de 1939 i diferents representacions artístiques al voltant d'aquest tema.</p> <p>El refugi va romandre tancat durant molt de temps després de la seva redescoberta el 2009. Després d’un llarg procés de reordenació urbanística i restauració, el 2018 es va iniciar la museïtzació de l’espai, convertint-lo en un lloc de memòria col·lectiva obert al públic. </p> <p>En el cas del 'Bombardeig', l'autor, Iñaqui Beascoa Estany ha volgut transmetre la força i el sacrifici de les dones que, durant un bombardeig, es quedaven protegint la població. Aquesta escena s'inspira en l'àvia del pintor, que acollia al soterrani de casa seva tantes persones com podia per oferir-los refugi.</p> | 41.3816811,2.0758836 | 422730 | 4581541 | 2018 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98864-24803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98864-24802.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum | Iñaki Beascoa Estany | Element d'art urbà. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 98865 | La por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-por-0 | XXI | <p>Dins el conjunt dels set murals del refugi Les Escoles, l'obra que l'autor ha titulat 'La por' destaca per ser la més abstracta i caòtica, ja que busca capturar artísticament un sentiment tan profund i confús com la por, en relació amb un moment històric clau.</p> <p>La paleta de colors es limita al negre i al gris, amb formes sinuoses i ondulades, així com arestes, que transmeten una sensació d’ofec i ansietat. Al centre del mural, una figura d’un gris més clar s’estructura en formes més rectes, evocant els passadissos laberíntics del refugi, i culmina en una espècie de càmera arrodonida. Dins d’aquesta càmera, una figura vermella gairebé omple tot l’espai, afegint intensitat a la composició.</p> | 08221-249 | C/ Montserrat, 2B. | <p>El refugi de Sant Just Desvern va ser construït com a resposta als bombardejos que la població va patir l’any 1938. L'espai inclou les galeries del refugi, que sumen 165 metres de llarg, una experiència de realitat virtual que recrea el moment de la seva construcció així com testimonis i anècdotes de les persones que es van refugiar aquí durant els bombardejos de gener de 1939 i diferents representacions artístiques al voltant d'aquest tema.</p> <p>El refugi va romandre tancat durant molt de temps després de la seva redescoberta el 2009. Després d’un llarg procés de reordenació urbanística i restauració, el 2018 es va iniciar la museïtzació de l’espai, convertint-lo en un lloc de memòria col·lectiva obert al públic. </p> <p>En el cas de 'La por', l'autor, Iñaqui Beascoa Estany ha volgut transmetre el sentiment de claustrofòbia i aïllament que es va patir dins el refugi.</p> | 41.3817133,2.0760150 | 422741 | 4581544 | 2018 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98865-24902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98865-24903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98865-24901.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum | Iñaki Beascoa Estany | Element d'art urbà. | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 98867 | El cost humà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cost-huma | XXI | <p>Després del mural de 'la por', el següent ens trasllada fora del refugi, just abans d'arribar a la superfície. Aquí es representen els cossos inerts de les persones que van intentar resistir l'abús.</p> <p>Sobre un fons gris fosc, diversos cossos de tonalitats més clares es dibuixen amb formes sinuoses com si fossin ànimes. Tenen una gran similitud entre ells, desdibuixant la seva individualitat i privant-los d’identitat pròpia.</p> <p>Les tonalitats suaus i la manca de contrast de colors faciliten una lectura senzilla de la peça.</p> | 08221-250 | C/ Montserrat, 2B. | <p>El refugi de Sant Just Desvern va ser construït com a resposta als bombardejos que la població va patir l’any 1938. L'espai inclou les galeries del refugi, que sumen 165 m. de llarg, una experiència de realitat virtual que recrea el moment de la seva construcció així com testimonis i anècdotes de les persones que es van refugiar aquí durant els bombardejos de gener de 1939 i diferents representacions artístiques al voltant d'aquest tema.</p> <p>El refugi va romandre tancat durant molt de temps després de la seva redescoberta el 2009. Després d’un llarg procés de reordenació urbanística i restauració, el 2018 es va iniciar la museïtzació de l’espai, convertint-lo en un lloc de memòria col·lectiva obert al públic.</p> | 41.3817072,2.0760069 | 422741 | 4581544 | 2018 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98867-25003-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98867-25002-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98867-25001-1.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-06 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum | Iñaki Beascoa Estany | Element d'art urbà. | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 98871 | Migracions forçades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/migracions-forcades | XXI | <p>En aquest quart mural titulat 'Migracions forçades', es mostra d'un color vermell viu, potent i esperançador, a un grup de persones de diferents edats i sexes que caminen cap a l'exterior i s'ajuden entre ells a fugir i sortir del terror al qual estaven sotmeses. Porten barrets o mocadors de color blanc al cap i es donen la mà o traslladen queviures.</p> <p>Aquestes persones, representants dels exiliats que han de migrar cap a un nou país, sobre un fons gris amb línies blanques sinuoses, tenen cases dibuixades a l'interior dels seus cossos, amb línies fines i delicades, que representen les cases que van haver d'abandonar a la força.</p> | 08221-251 | C/ Montserrat, 2B. | <p>El refugi de Sant Just Desvern va ser construït com a resposta als bombardejos que la població va patir l’any 1938. L'espai inclou les galeries del refugi, que sumen 165 m. de llarg, una experiència de realitat virtual que recrea el moment de la seva construcció així com testimonis i anècdotes de les persones que es van refugiar aquí durant els bombardejos de gener de 1939 i diferents representacions artístiques al voltant d'aquest tema.</p> <p>El refugi va romandre tancat durant molt de temps després de la seva redescoberta el 2009. Després d’un llarg procés de reordenació urbanística i restauració, el 2018 es va iniciar la museïtzació de l’espai, convertint-lo en un lloc de memòria col·lectiva obert al públic. </p> <p>En el cas de 'La solidaritat', l'autor, Iñaqui Beascoa Estany ha volgut transmetre la fortalesa dels exiliats que malgrat haver perdut el seu poble i haver estat forçats a marxar van poder construir vides noves.</p> | 41.3817123,2.0760177 | 422741 | 4581544 | 2018 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98871-25102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98871-25101-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum | Iñaki Beascoa Estany | Element d'art urbà. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml