Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 98873 | La solidaritat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solidaritat | XXI | <p>Aquest és l'últim mural del primer grup, que inclou 'El Bombardeig', 'La por', 'El cost humà' i 'Migracions forçades'. Tots ells representen l'angoixa, la por, l'ofec, la lluita i la pèrdua, amb un domini dels tons grisos, l'abstracció i les línies ondulants i sinuoses.</p> <p>Anomenat 'La solidaritat', aquest mural té com a protagonista una casa de color blau, un color que apareix per primera vegada en tot el conjunt i que simbolitza l'esperança. La casa, amb les llums enceses, es troba subjectada per una mà vermella, mentre que sobre un fons gris clar, moltes altres mans s'entrellacen entre elles, agafant la casa principal i connectant-se mitjançant un fil vermell.</p> <p>El conjunt de mans que emmarquen i dominen la composició vol representar la unió i la força del poble, i amb l'aparició del color blau, transmet un missatge d'esperança i encoratjament a l'espectador.</p> | 08221-252 | C/ Montserrat, 2B. | <p>El refugi de Sant Just Desvern va ser construït com a resposta als bombardejos que la població va patir l’any 1938. L'espai inclou les galeries del refugi, que sumen 165 m. de llarg, una experiència de realitat virtual que recrea el moment de la seva construcció així com testimonis i anècdotes de les persones que es van refugiar aquí durant els bombardejos de gener de 1939 i diferents representacions artístiques al voltant d'aquest tema.</p> <p>El refugi va romandre tancat durant molt de temps després de la seva redescoberta el 2009. Després d’un llarg procés de reordenació urbanística i restauració, el 2018 es va iniciar la museïtzació de l’espai, convertint-lo en un lloc de memòria col·lectiva obert al públic. </p> <p>En el cas de 'La solidaritat', l'autor, Iñaqui Beascoa Estany ha volgut transmetre l'esperança, la força i la resiliència de la població i el treball conjunt, els lligams i la unió que va estar present en tots els moments i etapes del bombardeig, i no tan sols al final.</p> | 41.3817153,2.0760029 | 422740 | 4581545 | 2018 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98873-25202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98873-25201.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum | Iñaki Beascoa Estany | Element d'art urbà. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||
| 98874 | La gana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gana | XXI | <p>En aquest segon conjunt de murals, el primer és 'La gana', on, de manera crua i en primer pla a la part dreta de la pintura, es representa un esquelet de color vermell que penja un uniforme blanc en un penjador negre.</p> <p>Al fons, en segon pla, una sèrie d'uniformes de cos sencer, que prenen la forma de cossos famèlics, pengen en fila dins d'un rectangle, convertint-se en la representació de la fam que pateixen les víctimes de la guerra.</p> <p>Tot se situa sobre un fons gris, seguint la tonalitat de les altres obres, amb línies blanques i ondulades que reforcen la sensació de patiment i angoixa que l'autor vol transmetre.</p> | 08221-253 | C/Montserrat, 2B. | <p>El refugi de Sant Just Desvern va ser construït com a resposta als bombardejos que la població va patir l’any 1938. L'espai inclou les galeries del refugi, que sumen 165 m. de llarg, una experiència de realitat virtual que recrea el moment de la seva construcció així com testimonis i anècdotes de les persones que es van refugiar aquí durant els bombardejos de gener de 1939 i diferents representacions artístiques al voltant d'aquest tema.</p> <p>El refugi va romandre tancat durant molt de temps després de la seva redescoberta el 2009. Després d’un llarg procés de reordenació urbanística i restauració, el 2018 es va iniciar la museïtzació de l’espai, convertint-lo en un lloc de memòria col·lectiva obert al públic. </p> <p>En el cas de 'La gana', l'autor, Iñaqui Beascoa Estany ha volgut transmetre la submissió de la població en la guerra i com les víctimes han de vestir l'uniforme que se'ls imposa.</p> | 41.3817052,2.0760190 | 422741 | 4581544 | 2018 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98874-25303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98874-25301.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum | Iñaki Beascoa Estany | Element d'art urbà. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||
| 98875 | Els efectes en l'educació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-efectes-en-leducacio | XXI | <p>L'última composició dels set murals que es poden veure al refugi antiaeri Les Escoles porta per títol 'Els efectes en l'educació'.</p> <p>En aquesta obra, un estudiant es representa en color vermell, assegut a un pupitre escolar, amb un llapis a la mà, a punt per escriure. El seu cap està alçat, mostrant una expressió desafiant i concentrada, dirigint la seva mirada cap a la segona figura que ocupa l'espai. Un soldat, del qual només es veu el cos vestit amb un uniforme blau, apunta directament cap a l'estudiant amb una arma de foc. De l'arma penja una banda amb l'abecedari escrit en lletres vermelles, simbolitzant la imposició d'una educació controlada durant la guerra.</p> <p>Les dues figures es presenten sobre un fons gris, però l'infant es troba dins un quadrat de tonalitat grisa més fosca, marcant dos espais diferenciats i reflectint la seva lluita contra la imposició del soldat.</p> | 08221-254 | C/ Montserrat, 2B. | <p>El refugi de Sant Just Desvern va ser construït com a resposta als bombardejos que la població va patir l’any 1938. L'espai inclou les galeries del refugi, que sumen 165 m. de llarg, una experiència de realitat virtual que recrea el moment de la seva construcció així com testimonis i anècdotes de les persones que es van refugiar aquí durant els bombardejos de gener de 1939 i diferents representacions artístiques al voltant d'aquest tema.</p> <p>El refugi va romandre tancat durant molt de temps després de la seva redescoberta el 2009. Després d’un llarg procés de reordenació urbanística i restauració, el 2018 es va iniciar la museïtzació de l’espai, convertint-lo en un lloc de memòria col·lectiva obert al públic. </p> <p>Aquesta peça vol transmetre la força de les noves generacions i l'efecte devastador que una guerra pot tenir sobre l'educació. La postura de l'estudiant, simbolitza la seva resistència davant l'amenaça que posa en perill tant la seva cultura com el seu desig de continuar aprenent. L'autor ens explica que malgrat que un soldat, sota les ordres d'un superior, pugui interrompre l'educació, mai serà capaç d'erradicar-la completament.</p> | 41.3817032,2.0760217 | 422741 | 4581543 | 2018 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98875-25402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98875-25401.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum | Iñaki Beascoa Estany | Element d'art urbà. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||
| 98902 | Mural feminista de la plaça Camoapa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-feminista-de-la-placa-camoapa | XXI | <p>El mural de la plaça Camoapa és un mural feminista que sota el títol '#VolemLliures' ocupa un dels murs laterals de l'espai.</p> <p>A la dreta de tot, sobre un fons lila clar escrit 'Estimem-nos totes' amb lletres blanques i arrodonides. Al mig, un fons lila clar amb unes línies sinuoses i difuminades liles, blanques i roses, s'omple de siluetes d'ocells que volen cap a la llibertat seguint la mateixa gamma cromàtica i que formen la cabellera d'una dona amb els ulls tancats, dibuixada de perfil cap a l'esquerra.</p> <p>Finalment, a l'esquerra de tot, sobre un fons lila fosc com l'inicial, un símbol d'infinit de color blanc en què cada extrem acaba amb els símbols de mascle i femella i un text que posa 'igualtat sense excuses!'</p> | 08221-255 | Pl. Camoapa, s/n. | <p>El mural feminista de la plaça Camoapa es va realitzar el dia 1 de març de 2020, en una iniciativa anomenada Pica-Pinta organitzada per l'associació Dona i Empresa.</p> <p>L'objectiu era renovar el mural anterior amb un disseny més reivindicatiu que donés veu a la dona així com del que es vol de la societat envers la dona, de com ens veuen i ens veiem, fortes, unides, combatives, úniques… Tot això d'una manera senzilla perquè fos un projecte col·laboratiu en què poguessin participar tant infants com persones adultes, pintant amb esprai a través de plantilles.</p> | 41.3814778,2.0695254 | 422199 | 4581524 | 2020 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98902-25501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98902-2552.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum | Col·laboratiu | Element d'art urbà. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||
| 99054 | Casa del carrer Freixes 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-freixes-13 | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 471-482.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 98-99 i 478-479.</span></span></span></span></span></span></p> <p>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d'estudis santjustencs, </em>núm. 9, p. 170-175.</p> | XX | <p>Habitatge unifamiliar de planta rectangular, situat a la cantonada del carrer Freixes amb el carrer de Dolors Modolell. Format per diversos cossos constructius, destaca la torre cantonera de planta quadrada coberta a quatre vessants amb teula plana d'encaix o alacantina, careners de teula vidriada de color verd i ràfecs amb bigues vistes. La part alta de la teulada queda coronada per un element ceràmic esfèric vidriat verd rematat per un pinacle, també vidriat del mateix color. </p> <p>La façana presenta obertures rectangulars verticals, amb reixes de forja, emmarcades per una simple motllura pintada en color bordeus, igual que el sòcol de la part baixa. El cos constructiu adossat a la torreta, sense obertures a la façana del carrer Freixes, presenta coberta a dos vessants amb teula plana d'encaix o alacantina, careners de teula vidriada de color verd i ràfecs de bigues vistes. </p> <p>Tota la façana està arrebossada i pintada en color crema, exceptuant les motllures de les obertures, el sòcol i les cantonades, que destaquen sobre la resta del parament amb un color bordeus. La casa té un petit jardí interior. </p> | 08221-256 | C/ Freixes, 13. | <p><span><span>El carrer Freixes pren el nom de la masia entorn de la qual Joan Bta. Modolell i Jané <span>i Dolores Gutiérrez</span>, propietari<span>s</span> dels terrenys, va<span>n</span> urbanitzar tot aquest sector del municipi al primer quart del segle XX. </span></span></p> <p><span><span><span>La casa fa cantonada amb el carrer Dolors Modolell [Gutierrez] que amb el carrer Josep Modolell rep el nom en record dels fills de la parella. Va ser edificada entorn de 1928 amb la resta de cases d’aquesta petita urbanització per l’empresa de Magí Campreciós. Com es pot observar a una foto antiga en un primer moment tenia una decoració d’estuc amb elements romboidals a la façana del carrer Freixes que amb el temps s’ha tapat. </span></span></span></p> | 41.3848643,2.0776229 | 422879 | 4581892 | 1928 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99054-20241020151228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99054-20241020151159.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-09-22 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||
| 99055 | Casal de Joves de Sant Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-joves-de-sant-just | <p>CÒNSUL, Arnau; PÀMIES, Ignasi (1997). 'Renovar-se o morir. One step beyond!'. <em>La Vall de Verç</em>, núm. 201, p. 23.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Un patrimoni que es fa mirar</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Sant Just Desvern</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>RUIZ, Xavier (1997). 'Un nou espai per els joves'. <em>El Butlletí. Publicació Municipal</em>, núm. 110. Sant Just Desvern.</p> <p>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Edifici destinat a equipament municipal estructurat en planta baixa i pis. El seu caràcter funcional es tradueix en una construcció de pilars i tancaments de formigó vist. Està dotat de diversos espais per a joves com aules d’estudi, bucs d’assaig, ludoteca, aules per realitzar tallers, sales de lloguer i un punt d’informació juvenil. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La coberta de terrat s’integra al parc de Roquetes, funcionant com un mirador de l’espai circumdant. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Els paraments exteriors estan decorats amb grafits de diversos autors i autores, molts d’ells realitzats durant els cursos d’aquesta disciplina urbana organitzats pel Casal de Joves.</p> | 08221-257 | Av. de la Indústria, 34. | <p>L’octubre de 1997 s’inaugurà el nou Casal de Joves de Sant Just Desvern, edifici que substituí al que havia estat punt de trobada del jovent santjustenc al primer pis d’El Parador. El nou edifici es construí al solar de la desapareguda fàbrica de vidre Viriato, a partir del projecte de l’arquitecte Antoni Cortina Vilanova.</p> | 41.3828786,2.0708987 | 422315 | 4581678 | 1994-1997 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99055-20241102123557.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99055-20241102123627.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99055-20241102123354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99055-20241102122825.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Antoni Cortina Vilanova (arquitecte) | 120|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||
| 99056 | Conjunt cantonada carrers Major i Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-cantonada-carrers-major-i-sagrat-cor | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d'estudis santjustencs, </em>núm. 9, pp. 146-221.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | La casa número 70 va ser rehabilitada l'any 1988 i la número 74 l'any 1990. | <p>Conjunt format per dos habitatges unifamiliars de planta baixa, situats a les cantonades de la confluència del carrer Major amb el carrer Sagrat Cor. </p> <p>La casa número 74 presenta planta rectangular amb xamfrà a la cantonada dels carrers. La façana s'estructura de forma simètrica, amb la porta d'entrada d'arc de mig punt situada al xamfrà. Al tram de façana del carrer Major hi ha una finestra rectangular vertical amb escopidor ceràmic. Al tram del carrer Sagrat Cor, es repeteixen dues obertures de les mateixes característiques formals, a més d'una finestra més alta amb arc de mig punt, situada a l'extrem dret. Per sobre del nivell de la porta i les finestres, una senzilla motllura decorativa dona pas a una cornisa al nivell superior. Entre la motllura i la cornisa, es distribueixen al llarg de la façana un total de cinc respiralls circulars protegits per elements ceràmics decorats. </p> <p>Per sobre de la porta d'entrada, la façana queda rematada per un frontó triangular que al seu espai interior presenta una obertura semicircular. La façana queda coronada per una barana d'obra, amb trams de barana metàl·lica, que protegeixen i amaguen la coberta de terrat. Tota la façana està arrebossada i pintada en color crema. Des del punt de vista decoratiu, destaquen un sòcol a la part baixa emmarcat per una motllura, i l'emmarcament de la porta i les cantonades, fet amb una decoració que simula una construcció amb grans carreus i dovelles de pedra, decoracions pintades en color rosat. </p> <p>La casa número 70 també presenta planta rectangular amb xamfrà a la cantonada dels carrers. La façana més llarga correspon a la del carrer Sagrat Cor, amb la porta d'entrada rectangular i dues finestres rectangulars verticals amb escopidors ceràmics, a banda i banda de la porta. A l'extrem esquerre de la façana hi ha una altra finestra de les mateixes característiques però més ampla. Al xamfrà s'obre una finestra d'arc de mig punt, i al tram del carrer Major hi ha un ull de bou i una finestra rectangular vertical. </p> <p>Per sobre del nivell de la porta i les finestres, una senzilla motllura i una cornisa emmarquen una sanefa esgrafiada amb motius vegetals, dins de la qual s'obren cinc respiralls circulars protegits per un element ceràmic decorat. </p> <p>Per sobre del xamfrà, la façana queda rematada per un frontó ondulat que forma part de la barana d'obra, que protegeix i amaga la coberta de terrat, decorada a la seva superfície per esgrafiats de motius vegetals i geomètrics. Tota la façana està arrebossada i pintada en color crema rosat, amb un sòcol a la part baixa emmarcat per una motllura. El pany principal de façana presenta una decoració en relleu que simula una construcció amb grans carreus i dovelles. La decoració esgrafiada, en color blanc, destaca sobre l'acabat en color rosat de l'edifici.</p> | 08221-258 | C/ Major, 70 i 74. | <p>El carrer del Sagrat Cor forma part de la urbanització que es va iniciar l'any 1925 amb la construcció de la plaça i el nucli de cases del mateix nom. Durant la Guerra Civil va patir el canvi de nom pel de 19 de juliol, per tornar a l'original un cop acabat el conflicte. </p> <p>El carrer Major també correspon al moment d'eixamplament de Sant Just Desvern, iniciant-se la seva urbanització cap a l'any 1913, i es convertia així en un dels vials més amples del municipi.</p> | 41.3804645,2.0742494 | 422592 | 4581407 | 1930 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99056-20241102125152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99056-20241102125224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99056-20241102125143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99056-20241102125154.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-09-16 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||
| 99059 | Cor LGTBIQ+ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cor-lgtbiq | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2021). 'En Flaix'. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Butlletí Sant Just Desvern, </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>núm. 334, p. 16.</span></span></span></span></span></span></p> | XXI | <p>Escultura d'un cor de grans dimensions realitzada amb làmina d'acer patinat. La superfície interior de la làmina presenta la bandera LGTBIQ+ amb els colors vermell, taronja, groc, blau i lila.</p> <p>Aquesta obra escultòrica és un símbol de la lluita per erradicar qualsevol discriminació per orientació sexual o identitat de gènere. Així mateix, vol ser memòria, reconeixement i reparació del col·lectiu LGTBIQ+.</p> | 08221-259 | Rotonda del c/ Salvador Espriu i av. de la Indústria, s/n. | <p>Escultura instal·lada el 2 d'agost de 2021, que reivindica la lluita del col·lectiu LGTBIQ+ en la defensa dels seus drets. Va ser inaugurada el dijous 5 d'agost de 2021 dins dels actes de la Festa Major d'aquell any, amb un espectacle pirotècnic.</p> | 41.3821852,2.0692995 | 422180 | 4581603 | 2021 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99059-25901-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99059-25902_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||
| 99060 | Centre Cívic Salvador Espriu - Classificadora d'àrids Prebetong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-civic-salvador-espriu-classificadora-darids-prebetong | <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Un patrimoni que es fa mirar</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Sant Just Desvern</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). </span></span></span><em><span><span><span>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern.</span></span></span></em><span><span><span> Fitxa 75,</span></span></span><em><span><span><span> </span></span></span></em><span><span><span>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici industrial de l'empresa cimentera Prebetong format per una estructura de formigó armat, amb forma de piràmide poligonal de cinc costats, que sosté una plataforma a la part superior, i una torre cilíndrica de formigó coberta per un barret cònic de metall.</p> <p><span lang='CA'><span><span>Amb les obres de l’any 1992 per transformar en Centre Cívic l'antiga planta classificadora d'àrids de l'any 1964,</span></span></span> l'edifici va ser envoltat a l'exterior per un mur de maó vist, es va dotar d'un frontó municipal i es van habilitar a l'interior diverses sales polivalents, espais per entitats i una cafeteria.</p> <p> </p> | 08221-260 | C/ Tudona, s/n. | <p>L'any 1964 l'empresa Prebetong (del grup LACSA) construïa una planta en terrenys de la Sanson. La instal·lació estava destinada a la classificació d'àrids i a carregar camions formigonera amb el ciment pastat, llest per transportar fins a les obres per realitzar els encofrats. </p> <p>L'any 1984, l'Ajuntament comprà els terrenys amb l'edifici industrial i encarregà a l'arquitecte municipal Antoni Amargós un projecte per transformar l'antiga planta cimentera en un centre cívic. Així, aprofitant l'edifici, reformant-lo i adaptant-lo a les necessitats del nou equipament municipal, l'any 1992 s'inaugurava el Centre Cívic Salvador Espriu.</p> | 41.3818501,2.0701852 | 422254 | 4581564 | 1964, 1992 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99060-26002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99060-26003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-09-29 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Antoni Amargós Altisent (arquitecte del Centre Cívic Salvador Espriu) | Aquesta transformació arquitectònica exemplifica, igual que la xemeneia de la Sanson i el Taller d'Arquitectura, com un espai industrial pot adquirir una nova funcionalitat contemporània sense perdre el seu caràcter històric, combinant de manera harmoniosa la memòria del passat amb les necessitats del present. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||
| 99061 | Caixa d'escala del recinte industrial de la fàbrica Sanson | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-descala-del-recinte-industrial-de-la-fabrica-sanson | <p>AMIGÓ BARBETA, Jordi (2023). <em>Caixa d'escala de l'antic recinte industrial de la fàbrica de ciment Sanson. </em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Inèdit.</p> <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> | XX | <p>Estructura de formigó armat de planta rectangular i dos nivells d'alçada, que correspon a la caixa d'escala d'un sector de les instal·lacions industrials de la desapareguda fàbrica de ciment Sanson.</p> <p>Conserva dos trams d'escala en sentit ascendent, que en el seu moment d'ús, conduïen a les cobertes de les instal·lacions de la fàbrica que eren transitables. A nivell de planta baixa, a un costat de l'estructura hi ha una porta que donava accés a unes escales descendents per arribar a uns espais que comunicaven diferents zones de la fàbrica.</p> | 08221-261 | Pl. de la Pau, s/n. | <p>La fàbrica coneguda com “La Sanson” va ser la primera planta posada en marxa per la companyia «La Auxiliar de la Construcción, S.A.», fundada el 1917. Situada a Sant Just Desvern, a poc més de 10 quilòmetres de Barcelona, la fàbrica va gaudir d’un gran reconeixement i prestigi durant els seus primers anys d’activitat. La seva xemeneia, construïda el 1922, es va convertir en la més alta de tipus industrial a Europa, amb una alçada de 92 metres, convertint-se en un símbol de la fàbrica i de la potència de la indústria del ciment a la regió.</p> <p>Durant dècades, la fàbrica va ser un dels centres de producció de ciment més importants de la zona. A mitjan segle XX, però, la creixent contaminació derivada de les seves activitats va generar conflictes amb la comunitat local, la qual cosa va portar al tancament de la fàbrica el 1968. La companyia va traslladar les seves operacions a una nova planta situada a Sant Feliu de Llobregat, prop de la pedrera 23.</p> <p>A finals de la dècada del 1960, l'arquitecte Ricardo Bofill va adquirir els terrenys abandonats de l’antiga fàbrica per transformar-los en el seu 'Taller d’Arquitectura'. Així, el que havia estat un centre industrial va ser rehabilitat per donar-li una nova vida com a espai creatiu i residencial entre els anys 1973 i 1975. Les antigues sitges de ciment es van reconvertir en la Casa-Estudi de l'arquitecte i es va construir el complex residencial Walden-7, on actualment viuen gairebé mil persones. Aquesta intervenció és un clar exemple de com un espai industrial obsolet pot ser revitalitzat a través de la creativitat i la visió arquitectònica.</p> <p>La xemeneia de la fàbrica Sansón que va ser dissenyada per l'enginyer Sr. Peña Bœuf i va començar a funcionar el 1924, però després de l'abandonament de l'activitat industrial, la restauració de la xemeneia va ser iniciada el 1984 per la Corporació Metropolitana de Barcelona, amb l’objectiu de reconvertir l’espai en una zona d’oci i equipaments públics.</p> <p><span><span><span>Va ser restaurat entre 2023 i 2024, arran de la remodelació de la Plaça de la Pau.</span></span></span></p> | 41.3806538,2.0685994 | 422120 | 4581433 | Dècada de 1950 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99061-informe-caixa-descala-7page-0001-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99061-informe-caixa-descala-7page-0001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99061-20241102122144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99061-20241102122003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Aquest volum de formigó armat és un testimoni de l'ampliació del recinte de la fàbrica de ciment, construïda a la dècada de 1950, de l’empresa LACSA (La Auxiliar de la Construcción S.A.). Actualment, l'estructura es troba dins d'un entorn amable, un espai obert amb una zona enjardinada al costat d'una àrea de jocs infantils. Quan Ricardo Bofill adquirí els terrenys abandonats de la fàbrica de ciment l'any 1960, va decidir mantenir la caixa d'escala com un element aïllat i descontextualitzat, integrant-la posteriorment en la urbanització de l'entorn de l'edifici Walden 7 i del Taller d'Arquitectura. Així, l'estructura recorda el passat recent industrial d'aquesta zona de la ciutat. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||
| 99062 | Casa del carrer Font 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-font-14 | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d'estudis santjustencs, </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 9, pp. 146-221.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa unifamiliar de planta rectangular estructurada en planta baixa i pis, a partir de tres cossos constructius. La façana principal presenta una disposició simètrica a partir de l'eix marcat per la porta d'entrada, que disposa d'una petita rampa per accedir. </p> <p>Al centre de la planta baixa està la porta d’accés, de llinda d’arc de mig punt i coronada per una motllura ceràmica corbada. A cada banda de la porta hi ha una finestra amb llinda d'arc de mig punt, amb replanells de maó vist disposats de cantell, que queden tancades amb persianes de llibret de fusta.</p> <p>Al primer pis, a sobre de la porta d’entrada, destaca una tribuna pentagonal sostinguda per quatre mènsules de maó vist a la base, que sobresurt de la línia de façana. La tribuna té una finestra rectangular vertical amb replanell de maó vist disposat de cantell. La coberta de l'estructura és a cinc vessants amb teula àrab. Adossats a la tribuna, a banda i banda, hi ha dos balcons amb baranes d'obra, que a la part central presenten un espai rectangular decorat amb un disseny calat de peces ceràmiques semicirculars. Als balcons s'accedeix per dues portes rectangulars verticals. </p> <p>La tribuna i els balcons del primer pis presenten a la base i a la part superior motllures decoratives simples, i sobre la teulada de la tribuna destaca la figura d'un nen en terracota. La façana queda coronada per una cornisa, per sota de la qual hi ha dos respiralls rectangulars.</p> <p>La coberta de l'edifici és de terrat, amb una barana d'obra de protecció, que presenta espais rectangulars decorats amb un disseny calat de peces ceràmiques semicirculars. Tot el parament de l’edifici està arrebossat i pintat de color blanc trencat, excepte les motllures i la cornisa que estan en color blanc. La part baixa de la façana presenta un sòcol de pedra artificial.</p> <p>A la banda esquerra de la façana principal s'adossa un cos constructiu de planta baixa i pis, que presenta característiques tipològiques similars al cos principal. A la planta baixa una porta d’arc de mig punt amb brancals i llinda de maó vist, i al primer pis un balcó amb barana d'obra decorat amb un disseny calat de peces ceràmiques semicirculars. Queda cobert a doble vessant per teula àrab. A la banda dreta, en canvi, el cos edificat és només de planta baixa sense obertures i amb coberta de terrat. </p> <p>Davant de la façana principal, la casa té un gran pati pavimentat amb pedra artificial, que dona pas a l'accés a l'habitatge. Des del carrer, s'accedeix a la finca a través d'una porta de ferro forjat de dues fulles, situada al mig d'una tanca d'obra arrebossada i pintada en color blanc. Aquesta tanca presenta la superfície superior arrodonida, per sobre de la qual hi ha una reixa de ferro forjat. La porta de ferro del carrer, flanquejada per dos pilars d'obra amb pinacles a la part superior, queda coronada per una sèrie de motius geomètrics i vegetals en ferro forjat i per la data '1867'.</p> | 08221-262 | C/ Font, 14. | <p>La casa està situada al carrer Font, que rep el nom del propietari d'una antiga masia ja desapareguda que hi havia en aquest sector del municipi.</p> <p><span><span><span>Es la casa pairal de la família Domènech, aixecada sobre una finca que arriba fins al carrer Tudona. Ha tingut diverses reformes, i la data de 1864 que hi ha al portal es del moment de construcció del primer edifici reformat més tard. La reforma de principis dels anys vint va ser efectuada per l’empresa constructora Fills de Magí Campreciós. A la postguerra es van realitzar canvis de façana que van modificar balcons i finestrals. Va ser la casa natal de Josep M. Domenèch i Roig alcalde de Sant Just Desvern, entre 1945 a 1959.</span></span></span></p> | 41.3826464,2.0729642 | 422487 | 4581651 | 1867 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99062-20241102131312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99062-20241102131323.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99062-20241102131349.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU|BCIL | 2025-09-29 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | També coneguda com a Torre Domènech. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||
| 99063 | Les cinc casetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cinc-casetes | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 98-99.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span><em><span><span><span>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </span></span></span></em><span><span><span>núm. 9, pp. 146-221.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). </span></span></span><em><span><span><span>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern.</span></span></span></em><span><span><span> Fitxa 41,</span></span></span><em><span><span><span> </span></span></span></em><span><span><span>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt format originalment per cinc cases de planta baixa entre mitgeres, de les quals només queden tres, els números 3, 5 i 11. Presenten una disposició simètrica de les obertures de la façana, amb la porta centrada i una finestra enreixada a cada banda. Tant les portes com les finestres estan decorades a la part superior per motllures sustentades per petites mènsules que funcionen com un guardapols. La part superior de la façana queda rematada per una cornisa amb decoració seriada d'elements esfèrics.</p> <p>Les cobertes són de teula a dos aiguavessos, quedant amagades a la vista des del carrer per baranes d’obra amb decoració de motllures, situades a la part superior de la façana. Les cases número 3 i 5 estan pintades en color ocre, excepte les motllures decoratives que destaquen en color blanc. La casa número 11, en canvi, és de color salmó rosat amb les motllures decoratives en blanc.</p> | 08221-263 | C/ Freixes, 3-5 i 11. | <p>De les cinc cases originals, construïdes l'any 1924 per Josep Closas Parellada, actualment només es conserven tres després de l'enderroc i nova construcció l'any 1999 dels números 7 i 9. Aquestes cases són un bon exemple del model d'habitatge senzill de la dècada de 1920.</p> | 41.3847790,2.0772177 | 422845 | 4581883 | 1924 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99063-20241020151043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99063-20241020151026.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||
| 99064 | Mural SANT JUST, ciutat defensora dels DRETS HUMANS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-sant-just-ciutat-defensora-dels-drets-humans | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2023). “Els murals dedicats als drets humans es repintaran al setembre”</span></span><em><span>. Sant Just Desvern El Butlletí, </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>núm. 354, p. 8.</span></span></span></span></span></span></p> | XXI | El mes de juliol de 2023, els murals van patir un acte vandàlic i van ser guixats amb spray de color negre. El mes de setembre de 2023 van ser restaurats. | <p>Conjunt de cinc murals grafiats, situats a la cara exterior del mur de tanca del camp de futbol de Sant Just del carrer de Ramon i Cajal.</p> <p>La intervenció artística va anar a càrrec dels artistes José Luis Martínez Escudero 'Goyo203', Carolina Adán Caro i Laila Ajjawi. Sota el projecte <em>Ciutats Defensores dels Drets Humans, </em>les autores i l'autor<em> </em>reflexionen amb les seves obres sobre problemes de total actualitat, relacionats amb els drets de les persones: els moviments migratoris, el canvi climàtic, els drets de les dones i els drets de la comunitat LGTBIQ+.</p> | 08221-264 | Camp de Futbol Municipal, s/n. | <p>El projecte <em>Ciutats Defensores dels Drets Humans </em>va néixer l'any 2013 per iniciativa de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. L'objectiu inicial del projecte volia agrupar a entitats i persones defensores dels drets humans, per establir xarxes de suport i comunicació entre els diferents grups, que a l'inici arreplegà 11 municipis i 3 entitats catalanes.</p> <p>Des de l'any 2016, la coordinació del projecte està coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi. Actualment, ja són 30 municipis, 5 entitats i 3 institucions, les que conformen la xarxa de treball. </p> <p>Un dels recursos i accions del projecte és fer servir el recurs de l'art urbà com a eina de reflexió sobre diferents aspectes relacionats amb els drets humans.</p> | 41.3827442,2.0682272 | 422091 | 4581665 | 2023 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99064-img20250206095553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99064-img20250206095633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99064-img20250206095725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99064-20241102115214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99064-img20250206095823.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Laila Ajjawi, Goyo, Carolina Adán | Element d'art urbà. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||
| 99066 | Escoles parroquials Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-parroquials-nuria | <p><span><span><span><span><span><span>BRULL ANGELA, Pere (2000). 'Imatges dels grups escolars de Sant Just Desvern (Segle XX)'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 10, pp. 11-454.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 430-431.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MULLOR, Helena (1996). 'Què passarà amb les Escoles Núria?'. <em>La Vall de Verç</em>, núm. 183, pp. 4-5.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 64,<em> </em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | Edifici rehabilitat l'any 2016. | <p>Edifici plurifamiliar de planta quadrangular, amb elements d’estil noucentista, estructurat en planta baixa i dos pisos.</p> <p>La façana principal, que presenta una disposició simètrica, té a la planta baixa la porta d’accés centrada, amb dues finestres rectangulars verticals a cada banda, amb replanell de finestra ceràmic. Per sobre de les finestres, remarcant la separació entre planta baixa i primer pis, hi ha una cornisa. </p> <p>Al primer pis, a sobre de la porta d’entrada, hi ha una petita finestra octogonal amb dues obertures a cada banda, rectangulars verticals. Aquestes cinc obertures presenten, per sobre de la llinda, decoració esgrafiada de garlandes vegetals coronades per creus. Just a sota de la finestra octogonal destaca un plafó ceràmic de la Mare de Déu de Núria, emmarcat per línies i motius vegetals esgrafiats. El primer pis queda rematat per una altra cornisa. </p> <p>El segon pis manté l'estricta simetria amb una finestra rectangular vertical estreta al centre, i dues finestres més amples a cada banda. Aquest pis es remata amb una cornisa per sota de la qual hi ha tres respiralls rectangulars. La façana acaba amb una barana d'obra, amb un element escultòric decoratiu vegetal al centre, que amaga les cobertes de terrat. </p> <p>Tot el parament de l’edifici està arrebossat i pintat en color grisós, amb decoració esgrafiada geomètrica que imita un parament de carreus de pedra. A la planta baixa, el parament d'obra arrebossada simula estar fet amb grans blocs de pedra rectangulars, a més de presentar un sòcol a la part més baixa. </p> <p>L'edifici compta amb un aparcament i un petit jardí al qual s'accedeix per una porta situada a l'extrem esquerre de la façana.</p> | 08221-265 | C/ Bonavista, 100. | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici que entre els anys 1933 i 1996 va ser la seu de les Escoles Parroquials Núria. Beneïdes el 4 d'octubre de 1933, van ser fundades per mossèn Antonino Tenes i estaven destinades a l'ensenyament de pàrvuls per a noies en dues aules.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'any 1934, l'escola amplià les aules gràcies a la construcció d'un pis sobre els baixos. Amb l'esclat de la Guerra Civil, l'escola va perdre el seu caràcter religiós passant a ser mixta i va formar part de les escoles municipals, tornant a ser propietat de l'església un cop acabat el conflicte bèl·lic l'any 1939.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El curs de 1958-1959 l'escola es va ampliar amb la construcció d'un segon pis. Poc temps després, el centre d'ensenyament deixà de ser <span>gestionat per la </span>parròquia, <span>que en conserva la propietat, </span>a causa de les dificultats econòmiques per mantenir <span>l’activitat educativa</span>. A partir de llavors va ser un grup de pares d'alumnes els que assumiren la gestió fins a l'any 1996, moment de tancament de l'escola. <span>Els anys posteriors va ser adquirit per uns particulars que van reconvertir l’escola en habitatges conservant la façana tot i no ser un edifici catalogat.</span></span></span></span></span></p> | 41.3849151,2.0767332 | 422805 | 4581899 | 1933 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99066-l1430991.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99066-l1430987.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||
| 99067 | Casa del carrer Santa Teresa, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-santa-teresa-13 | <p><span><span><span><span><span>BRULL ANGELA, Pere (2001). <em>Barrejo la meva història amb Sant Just.</em> Edició a cura de l’autor, pp. 39 i 351. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d'estudis santjustencs, </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 9, pp. 146-221.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar de planta rectangular, estructurat en planta baixa, pis i golfes. L'edifici, a quatre vents, està envoltat per un jardí que a davant de la façana principal té una tanca d'obra, coronada per una reixa de forja, amb dues portes d'accés, una per a persones i una per a vehicles. </p> <p>La façana principal presenta una disposició simètrica amb una porta d'arc de mig punt centrada a la planta baixa. A banda i banda de la porta, s'obren finestres rectangulars verticals, la de l'esquerra més ampla que la de la dreta, protegides per un guardapols per sobre de la llinda. </p> <p>El primer pis disposa d'un finestral seguint l'eix de la porta de la planta baixa, amb guardapols per sobre de la llinda. A l'altura de les golfes, i seguint l'eix de simetria, hi ha una finestra d'arc de mig punt.</p> <p>La part més característica de la construcció és la teulada, que respon a la tipologia de coberta holandesa, amb una pronunciada inclinació a l'estil dels edificis de zones alpines i centreeuropees. És de teula plana d'encaix o alacantina, a dues aigües, amb carener perpendicular a la façana principal i ràfec molt sortit, sostingut per bigues visibles. A la superfície de la teulada s'obren finestres de mansarda que sobresurten de la coberta. També és destacable la xemeneia amb un barret decoratiu i un parallamps de forja ricament guarnit. </p> <p>Tots els paraments exteriors del xalet estan arrebossats i pintats en color rosat.</p> | 08221-266 | C/ Santa Teresa,13. | <p>El carrer de Santa Teresa forma part de la urbanització del Sagrat Cor, que es va començar a desenvolupar l'any 1925 a la plaça del mateix nom. Rep el nom de Teresa pel de l'esposa del Doctor i oftalmòleg Hermenegildo Arruga Liró propietari d'aquesta torre construïda l'any 1926. Va ser un dels urbanitzadors de la zona. Durant la Segona República el nom va ser canviat pel de Pau Claris, per tornar a l'original un cop acabada la Guerra Civil. </p> | 41.3806597,2.0731734 | 422502 | 4581430 | 1927 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99067-20241102130243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99067-20241102130040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99067-20241102130155.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||
| 99068 | Rectoria del temple parroquial dels Sants Just i Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-del-temple-parroquial-dels-sants-just-i-pastor | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, pp.<span> 663 - 690</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona, p. 30-32 i 80-107.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | El 21 de juliol de 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil, el conjunt parroquial va ser incendiat i gairebé totalment destruït. L'any 1940 es va iniciar la restauració del conjunt a càrrec de Josep Alemany i Juvé. | <p>Edifici de planta rectangular estructurat en planta baixa, pis i golfes, adossat al campanar de l'església parroquial. La façana principal, de disposició simètrica, està situada a la plaça de l'Església. </p> <p>La planta baixa presenta la porta d’accés, d’arc de mig punt dovellada amb brancals de pedra, a l'extrem esquerre de la façana. A la dreta del portal d'entrada hi ha dues finestres rectangulars verticals enreixades.</p> <p>Al primer pis, a cada extrem de la façana, dues obertures de les mateixes característiques que les de la planta baixa flanquegen el plafó ceràmic dels sants Just i Pastor, situat dins d'una capelleta de maó vist. A les golfes, seguint l'estricta disposició simètrica, hi ha tres finestres rectangulars verticals petites. </p> <p>La coberta de l'edifici és de teula àrab amb carener paral·lel a la façana principal i ràfec marcat, decorat amb rajols ceràmics triangulars creant un motiu de dents de llop. </p> <p>Tot el parament de l’edifici està arrebossat i pintat en color beix, amb un encintat incís sobre el morter que vol simular un llenç de mur de carreus. A la part baixa de la façana, destaca un banc corregut d'obra rematat a la superfície amb rajoles quadrangulars de fang cuit. </p> | 08221-267 | Pl. Jacint Verdaguer, 3. | <p><span><span><span><span><span><span>El 1676 es van afegir al temple parroquial les capelles laterals, i el 1752 es van construir noves dependències al nord i a ponent de l'edifici. A finals del segle XIX, el 1890, es va dur a terme una restauració completa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>El 21 de juliol de 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil, el conjunt parroquial va ser incendiat i gairebé totalment destruït, presumiblement per membres de la FAI. L'edifici <span>de la rectoria </span>va quedar en ruïnes, amb gran part de l'estructura ensorrada i l'altra totalment cremada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Després d'aquest desastre, l'any 1940 es va iniciar la restauració de la rectoria a càrrec de Josep Alemany i Juvé la qual va ser inaugurada el 3 de març de l'any següent, començant així una nova etapa en la història d'aquesta parròquia.</span></span></span></span></p> | 41.3859344,2.0758943 | 422736 | 4582012 | 1940 (reconstrucció) | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99068-l1430756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99068-26701_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99068-26702.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Josep Alemany Juvé (arquitecte de la reconstrucció) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||
| 99069 | Orgue de l'església parroquial dels Sants Just i Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-lesglesia-parroquial-dels-sants-just-i-pastor | <p>CASTRO GARCÍA, Joan Carles (2005). <em>El nou orgue de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just Desvern. Un orgue per a un poble. </em>GBG Editora. Barcelona.</p> | XXI | <p>Orgue de 796 tubs de temperament Vallotti, de dos teclats manuals de 56 notes i un pedaler de 30 notes, en moble d'estil barroc realitzat amb fusta de cedre. La base està rematada per una cornisa, sobre la que descansa la cara de l'orgue.</p> <p>La transmissió de les notes i dels registres és totalment manual. El moble de la consola és de fusta de cedre i els teclats de fusta de pi. Els tiradors dels registres, de fusta tornejada, presenten incrustacions d'ivori, igual que les alces. El mecanisme dels secrets de l'orgue incorporen una manxa flotant amb vàlvules de pressió, que funcionen amb un motor silenciós marca <em>Ventus</em>.</p> | 08221-268 | Església parroquial dels Sants Just i Pastor. | <p>La parròquia dels Sants Just i Pastor comptava amb un orgue des del 21 de juliol de 1949, quan el mossèn Antonino Tenes formalitzà la seva compra per setanta-cinc mil pessetes. Es tractava d'un instrument construït per l'orguener Aquilino Amezua de Guipúscoa, que segons la tradició oral venia d'un convent religiós del carrer Hospital de Barcelona, i que va ser rehabilitat per la Casa Rogent de Collbató abans de la seva venda a la parròquia de Sant Just. </p> <p>L'any 1997, l'estat de l'orgue era dolent i empitjorà amb els pas del temps, fins que l'any 2002 es va fer del tot necessari construir un nou, en constatar que la restauració de l'antic no era viable. Així, el nou orgue es va realitzar sota la direcció tècnica de l'orguener Joan Carles Castro, sufragat pels parroquians de Sant Just, l'Ajuntament de Sant Just Desvern, la Diputació de Barcelona, La Caixa, BBVA, Sabadell-Atlàntic, MRW, Can Mèlich, i moltes altres entitats i persones anònimes. </p> <p>El 19 de novembre de l'any 2005 quedava inaugurat el nou instrument, durant una missa solemne presidida pel bisbe de la Seu d'Urgell Joan Enric Vives i Sicília, cantada per a l'Orfeó Enric Morera i cantaires de Sant Just Desvern, amb Bernat Bailbé i Cristau a l'orgue i la direcció de Ricard Macias i Canalias.</p> | 41.3860654,2.0758408 | 422732 | 4582028 | 2005 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99069-l1430136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99069-l1430129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99069-l1430119.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Joan Carles Castro García | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||
| 99124 | Aqüeducte de la Baixada del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-baixada-del-mas | <p><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, p. 187-208.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). 'Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, p. 47-85.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>L'aqüeducte travessa la Baixada del Mas, salvant l'antic torrent, amb un desnivell a cota més alta al marge dret del torrent i més baixa al marge esquerre. Per tant, per la seva inclinació, l'aigua circularia per gravetat del marge dret a l'esquerra. </p> <p>La seva estructura construïda amb maó massís presenta dos arcs, un de punt rodó i un segon escarser, que descansen sobre un robust pilar central de maó massís lligat amb morter. Les dues arcuacions sostenen el canal a la part superior, una part de ciment, que presenta una lleugera inclinació. </p> <p>Cal destacar l'acumulació de concrecions calcàries, d'un gruix considerable, que recobreix part de l'estructura de l'aqüeducte, acumulada per anys de circulació d'aigua pel canal superior. </p> | 08221-269 | Baixada del Mas, s/n. | <p><span><span><span><span><span><span>Les mines d'aigua són estructures hidràuliques molt abundants a Sant Just Desvern, que es proveeixen de desenes de deus de la Serralada de Collserola. Des dels punts de captació, galeries excavades al subsol han conduït l'aigua des de fa segles a diferents punts de la població, creant una xarxa complexa sota terra de tot el terme municipal, des de la muntanya al nucli urbà. Associades a les galeries, que queden amagades a la vista, les mines es deixen veure a partir d'estructures exteriors com portelles de registre, repartidors, pous d'extracció i d'altres elements que ens indiquen la seva situació, com els aqüeductes. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Un exemple d'aqüeducte, ja desaparegut, estava al carrer de la Salut i canalitzava de forma exterior l'aigua d'un ramal de la mina Torreblanca.</p> <p>Portava l'aigua als horts del Mas Cardona.</p> | 41.3890811,2.0766804 | 422805 | 4582361 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99124-20250104134141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99124-20250104134131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99124-20250104134132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99124-img20250217112607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99124-img20250326113741.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||
| 99125 | Personatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/personatges | XX | <p>Conjunt escultòric format per sis figures humanes de cos sencer, femenines i masculines, realitzades amb barnilles de ferro retorçades, el que els hi dona una aparença abstracta.</p> <p>Les escultures estan disposades a sobre de l'entrada del Complex Poliesportiu Municipal La Bonaigua, distribuïdes de manera regular a partir d'una parella, un individu solitari, una altra parella i un altre individu sol. El material escultòric està pintat en color groc, destacant sobre la façana blava del centre esportiu.</p> | 08221-270 | Pg. de la Muntanya, 25. | <p>Obra de l'escultora i ceramista Montserrat Sastre Planella, va ser creada per l'artista l'any 1995. Anys després, el 2012, es va instal·lar al Complex Poliesportiu Municipal La Bonaigua, gràcies a la donació de l'obra a l'Ajuntament de Sant Just Desvern per part de l'artista. </p> <p>Montserrat Sastre i Planella, fundadora de l'escola Municipal de Ceràmica d'Esplugues de Llobregat, va instal·lar el seu taller Sant Just Desvern l'any 1971. Les seves escultures, entre l'abstracció i la concreció, utilitzen una gran varietat de materials, des del fang fins al ferro, el bronze, el marbre, la resina i molt especialment, la fusta. </p> | 41.3902478,2.0756371 | 422720 | 4582492 | 1995, 2012 (instal·lació al Complex Esportiu Municipal La Bonaigua) | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99125-l1430711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99125-img20250118154050_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99125-img20250118154000.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Montserrat Sastre Planella | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||
| 99126 | Pont de La Bonaigua - Pont de la riera de Sant Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-bonaigua-pont-de-la-riera-de-sant-just | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pont que salva la riera de Sant Just pel carrer Onze de Setembre, a les proximitats del Complex Esportiu Municipal de La Bonaigua. La seva estructura, construïda a la dècada de 1960, manté elements originals amb transformacions més actuals.</p> <p>Presenta un únic ull d'arc de punt rodó encofrat en formigó i una estructura construïda amb el mateix material, amb un acabat exterior a partir d'un aplacat de pedra encintada amb ciment. El tauler del pont, espai superior de circulació de l'estructura, és d'asfalt com el paviment del carrer que hi passa per damunt. A banda i banda de la calçada pels vehicles, hi ha una vorera per a vianants.</p> <p>El pont està delimitat per empares i baranes metàl·liques a la banda oest, mentre que a la banda est, la cota de circulació del pont queda al mateix nivell que el descampat que dona accés al Complex Poliesportiu Municipal de La Bonaigua, ja que en aquesta zona la riera circula canalitzada i coberta per 3-4 m. de terra. </p> <p>S'ha de subratllar que l'estructura original del pont encara es conserva sencera i ha estat reforçada amb elements actuals, com les baranes, el paviment asfaltat i les voreres, assegurant així la seva integritat estructural i la seguretat per als usuaris.</p> <p>La vegetació al voltant del pont, ofereix una cobertura abundant de plantes i arbustos que creixen a la riera a la banda oest del pont.</p> | 08221-271 | Riera de Sant Just, s/n. | <p>Pont construït a la dècada de 1960 per salvar la riera de Sant Just, a l'altura de la Font de La Bonaigua. L'estructura va permetre comunicar el nucli urbà del municipi amb la nova urbanització de Bellsoleig, les masies de can Mèlich i can Solanes, i la plana Padrosa. Fins aquell moment, la riera només es podia travessar pel pont de can Padrosa situat aigües amunt de la riera. D'aquesta manera, amb el nou pont, va millorar notablement l'accés a aquest sector de la població. </p> <p>La canalització soterrada del tram de la riera al sector de La Bonaigua, realitzada a la dècada de 1970, va canviar notablement l'aspecte original de l'entorn d'aquesta zona.</p> | 41.3886923,2.0732376 | 422517 | 4582321 | Dècada de 1960 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99126-img20250217115354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99126-img20250217115604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99126-img20250217115622.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||
| 99127 | Pont de can Padrosa - Pont de la riera de Sant Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-padrosa-pont-de-la-riera-de-sant-just | <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | Final XIX - inici XX | <p>El pont de can Padrosa travessa la riera de Sant Just a les proximitats de la masia del mateix nom. La seva estructura, que es va construir a finals del segle XIX, manté elements originals amb transformacions més actuals. Fet de maó, presenta tres grans ulls amb arcs de punt rodó destacant per la seva robustesa, que descansen sobre pilars de maó vist estilitzats. </p> <p>Conserva la barana original, de maó vist, amb un recreixement actual del mateix material constructiu a una banda. A l'altra banda, està complementada per una barana actual de metall d'acord amb la normativa de seguretat vigent.</p> <p>S'ha de subratllar que l'estructura original del pont encara es conserva sencera i ha estat reforçada amb elements actuals, com la nova barana i un paviment asfaltat, assegurant així la seva integritat estructural i la seguretat per als usuaris.</p> <p>La vegetació al voltant del pont, ofereix una cobertura abundant de plantes i arbustos que creixen a banda i banda de la riera.</p> | 08221-272 | Riera de Sant Just, s/n. | <p>Pont construït després dels aiguats de l'any 1898 per salvar la riera de Sant Just, a l'altura de la masia de can Padrosa, enllaçant amb el camí de la Muntanya. Fins aquell moment, la riera només es podia travessar per un gual situat més amunt de can Padrosa, que quedava totalment inutilitzat els dies que la riera canalitzava l'aigua de les pluges. D'aquesta manera, amb la nova estructura, va millorar notablement l'accés al nord de la vall, a on trobem un gran nombre de masies com can Vilar de la Muntanya, can Carbonell, ca n'Oliveres o can Marlés.</p> <p>Actualment, el pont forma part d'una infraestructura viària fonamental oberta al trànsit rodat, que connecta al municipi amb la carretera BV-1468. A més, el passeig de la Muntanya s'ha convertit des de la seva gran reforma, en un camí de vianants que apropa als santjustencs i les santjustenques al gaudi del Parc Natural de la Serra de Collserola, sigui a peu, en bicicleta o amb itineraris a cavall.</p> | 41.3936518,2.0787538 | 422984 | 4582867 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99127-20250104131434.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99127-20250104131345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99127-20250104131217.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Magí Campreciós Poll (mestre d'obres), Rafael Malaret Cases (paleta) | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||
| 99128 | Pou dels horts de can Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-dels-horts-de-can-cardona | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA GELABERT, Jordi (1995). 'Els pous a Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, núm. 6, pp. 209-223.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Presenta algun grafit a la superfície dels pilars. | <p>Pou de captació d'aigua subterrània, element tradicional de l’arquitectura rural que va ser utilitzat per al subministrament i ús domèstic de l’aigua.</p> <p>Presenta planta circular amb un brocal d'obra arrebossada amb morter. L'obertura del pou està tapada amb una planxa de ferro circular que presenta una portella quadrangular tancada amb un cadenat. Adossats al brocal hi ha dos pilars de maó massís de secció quadrada, arrebossats amb morter, que sostenen una biga de metall, que complia la funció de sustentar la politja utilitzada per extreure l'aigua amb una galleda lligada a una soga. </p> <p>El pou i els pilars estan pintats en color ataronjat.</p> | 08221-273 | Baixada del Mas, s/n. | <p>Aquesta estructura constitueix un exemple valuós de les construccions funcionals vernacles associades a la gestió de l’aigua, amb solucions constructives pròpies dels segles XIX i XX. </p> <p>Els pous han estat elements fonamentals en la vida quotidiana de les masies i construccions rurals com, testimonis d’una economia basada en l’autosuficiència i en l’ús eficient dels recursos naturals, especialment de l’aigua.</p> <p>Els pous es construïen per aprofitar l’aigua del subsol, garantint-ne la disponibilitat per al consum humà, a vegades algun petit ús agropecuari, com pot ser el reg a l’hort, el servei dels animals, i també per a les tasques domèstiques. La seva presència era vital en zones rurals, on no hi havia accés a xarxes d’abastament modernes.</p> | 41.3890557,2.0762337 | 422768 | 4582360 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99128-20250104133811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99128-20250104133802.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez- Kuanum | Desconeguda | La progressiva desaparició i abandonament d’aquestes estructures, en favor de sistemes més moderns d’abastament i sanejament, ha fet que moltes d’elles quedin en desús, per la qual cosa, aquests elements són importants per entendre el patrimoni hidràulic i domèstic del nostre passat recent.El pou exemplifica la importància de l’aigua en la vida rural i la seva gestió eficient en un context agrícola. Més enllà de la seva funció pràctica, aquests elements formen part del patrimoni etnològic i arquitectònic, i ens permeten recuperar una manera de viure lligada a la terra i a la comunitat de Sant Just Desvern. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||
| 99129 | Torrent de can Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-cortes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1995). “Àmbit geogràfic i hidrografia”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 13-34.</span></span></span></span></span></span></p> | El torrent de can Cortès va ser objecte d'una repoblació d'alzines l'any 1998. El 17 de febrer de 2018, l’associació Alnus CEPA de Sant Just i el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, van realitzar una jornada de manteniment dels individus plantats l'any 1998. Aquestes feines de manteniment del paratge natural es van repetir l'1 de juny de 2025, amb l'objectiu de fomentar la conservació i la implicació ciutadana en els espais naturals del territori. | <p><span><span><span><span><span><span>El torrent de can Cortès és un curs d’aigua natural situat al sector nord-oriental del terme de Sant Just Desvern, que neix al terme municipal d'Esplugues de Llobregat i discorre entre les masies de can Candeler i can Cortès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest torrent, que recull les aigües de diversos barrancs, s’endinsa en una fondalada coberta de vegetació mediterrània, amb pins, alzines i espècies de ribera.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El seu recorregut ressegueix camins tradicionals, en un espai que combina valors naturals, paisatgístics i culturals.</span></span></span></span></span></span></p> | 08221-274 | Camí de can Biosca, s/n. | <p><span><span><span><span><span><span>Històricament, el torrent de can Cortès ha tingut un paper clau en l’organització del territori agrícola i forestal de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Ha servit de canalització d’aigües i com a referència en camins i partions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El seu recorregut travessa terres que durant segles van estar dedicades al conreu, aprofitant la humitat del fons de vall. A més, s'inscriu en un context més ampli de continuïtat històrica i d’ocupació del territori, des d'època prehistòrica fins als usos agrícoles i ramaders més recents.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Avui, el torrent de can Cortès és un testimoni viu de la interacció entre el medi natural i l’activitat humana al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3909012,2.0827677 | 423317 | 4582558 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99129-20250104135843.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-06-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez- Kuanum | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||
| 99130 | Roure de can Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-gelabert | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></span></span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>Exemplar de roure (<em>Quercus cerrioides</em>) de 18,5 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 3,45 m i 20,6 m de diàmetre de capçada. L’arbre està aïllat a un antic camp de conreu, a pocs metres de can Gelabert, dins del Parc Natural de Collserola.</p> <p>De la família de les fagàcies, té una capçada irregular amb branques robustes i entortolligades. El tronc presenta una escorça esquerdada.</p> <p>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn lobulat, color verd intens a l’anvers i lleugerament blanquinós al revers. Floreix d’abril a juny i produeix aglans.</p> | 08221-275 | Can Gelabert, s/n. | <p><span><span>Espècie autòctona mediterrània que actualment és endèmica de la península Ibèrica. Aquesta espècie és una hibridació natural entre <em>Quercus faginea</em> i <em>Quercus pubescens, </em>que creix en ambients de certa humitat i aguanta bé les baixes temperatures, amb preferència pels sòls calcaris. El mot llatí <em>Quercus</em>, que identifica a les diverses espècies de roure, el feien servir els romans per referir-se a totes les diferents espècies de roure, i per extensió, a tots els arbres que produeixen aglans.</span></span></p> <p><span><span>La fusta, dura i compacta, ha estat emprada en fusteria, així com per fer foc i carbó. També és una de les fustes més utilitzades per la fabricació de botes per envellir vi i licor. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. Els cecidis o gales dels roures, unes boles produïdes per la posta d’ous d’alguns insectes, també han tingut un aprofitament per fer tints.</span></span></p> <p><span><span>Els aglans són comestibles i des d’antic han servit per alimentar el bestiar, especialment el porcí.</span></span></p> | 41.3846937,2.0635173 | 421700 | 4581886 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99130-20250106135229.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99130-20250106135457.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-21 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||||||
| 99131 | Era de can Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-gelabert | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 492-3.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 68-9.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 57, Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23, pp. 121-2 i 207.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona, p. 57.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 68,<em> </em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XVII | <p>Era situada a l'esquena de la masia de can Gelabert, de poc més de 150 m², a tocar d'un dels camps de conreu del mas. Presenta una paret de pedra al costat sud, que actua com a mur de contenció de l'estructura respecte al terreny inferior, que està a una cota més baixa.</p> <p>La superfície plana de l'era està pavimentada amb rajol quadrangular i rectangular de fang cuit, que en alguns punts ja no es conserven. Alguns dels rajols presenten una superfície rugosa que amb marques lineals seriades paral·leles (rajola ditejada de bòvila), disposades en diagonal. Al mig de l'era hi ha encastada una llosa quadrangular de pedra a la qual figura gravada la inscripció '<em>ANY 1680 <span><span><span lang='CA'><span>IAUMA IA LABERT MA FESIT</span></span></span></span>'</em>.</p> <p>A l'est de l'era, adossada a la masia, hi ha una construcció coberta a dues aigües i amb un gran portal d'arc de mig punt que devia ser el paller. Aquest edifici ha patit reformes contemporànies tal com indica una inscripció gravada a sobre del portal amb la data 'MCMLXXXIV'.</p> | 08221-276 | C/ Can Gelabert, s/n. | <p>La primera notícia de la família Gelabert, que dona el nom a la masia, és de 1379, però no és fins a l’any 1524 que apareix citada documental la masia. Al segle XVIII era coneguda com a can Gilabert de la Riera, prenent el nom de la riera per diferenciar la masia de les propietats dels Gelabert del Coscoll i dels Gelabert de can Candeler, membres de la mateixa família.</p> <p>La masia de can Gelabert és un conjunt arquitectònic format per una amalgama d’edificacions de diverses èpoques, amb dependències diverses adossades a la casa original del segle XIV. Amb posterioritat al segle XIV, al mas primigeni se li va adossar per la banda nord un gran cos de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües. Per la banda sud també s’adossà un altre cos format principalment per dues galeries en planta baixa i pis i a ponent, es troba una dependència més que dona a l’era.</p> | 41.3858237,2.0649992 | 421825 | 4582010 | 1680 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99131-20250106114404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99131-20250106114348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99131-20250106114607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99131-20250106114340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99131-20250106140422.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-09-28 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Malaret (segons la llosa de pedra encastada al paviment) | L'era de can Gelabert és testimoni d'una de les feines tradicionals del món rural actualment perduda, batre. Aquesta consistia a xafar les garbes de cereal per separar el gra de la palla. Per batre s'empraven els animals de treball que trepitjaven les garbes i que posteriorment arrossegaven els trills.Després de batre, a la mateixa era es ventava el cereal per netejar el gra de la palla restant, que un cop net s'ensacava i es guardava. Per aquest motiu les eres se situaven en llocs orientats a migdia, de manera que tinguessin corrent d'aire. La palla també s'aprofitava i era guardada al paller, que en moltes ocasions estava situat a molt poca distància de l'era. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||
| 99180 | Camí de la Riera i can Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-riera-i-can-gelabert | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024<em>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</em>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Camí forestal que constitueix una via rural d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial amb un traçat sinuós de 918 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 3,1 m amb punts de 3,8 m d’amplada màxima i 2,3 m d’amplada mínima. Transitable amb vehicle rodat fins a can Gelabert, a </span></span></span></span></span></span>partir d'allà el camí presenta un cadenat impedint l'accés amb un tram que s'ha de fer a peu. </p> <p><span><span><span><span><span><span>El ferm està constituït per terra compactada, graves (tot-u), asfalt i formigó. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental. Entre can Gelabert i can Ros, el traçat va totalment encaixat entre les argiles quaternàries.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus i vegetació de bosc mixt mediterrani, que delimiten visualment la traça. Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis.</span></span></span></span></span></span></p> | 08221-277 | C/ Can Gelabert, s/n. | <p>El camí de La Riera i can Gelabert és un camí històric, que enllaça la riera de Sant Just amb el camí de la Salut per arribar a l'ermita. Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</p> | 41.3862312,2.0651882 | 421841 | 4582055 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99180-20250106120006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99180-20250106115908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99180-20250106114937.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís i David Torres Rodríguez- Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada en alguns trams i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. Un petit tram dins del Sector Mas Lluí s'està modificant per límit sòl urbà. | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||||
| 99181 | Torrent entre can Gelabert i cal Roldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-entre-can-gelabert-i-cal-roldan | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1995). “Àmbit geogràfic i hidrografia”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 13-34.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>El torrent entre can Gelabert i can Roldan és un curs d’aigua natural situat entre les masies de can Gelabert i cal Roldan. El seu traçat neix a les proximitats de la Penya del Moro, en una zona d’elevat interès natural i arqueològic, i discorre en direcció sud desembocant a la riera de Sant Just.</p> <p>Aquest torrent, que recull les aigües de diversos barrancs, s’endinsa en una fondalada coberta de vegetació mediterrània, amb pins, alzines i espècies de ribera.</p> <p>El seu recorregut ressegueix camins tradicionals, en un espai que combina valors naturals, paisatgístics i culturals.</p> | 08221-278 | Comença a les proximitats de la Penya del Moro i desemboca a la riera de Sant Just, entre can Gelabert i cal Roldan. | <p><span><span><span><span><span><span>Històricament, el torrent ha tingut un paper clau en l’organització del territori agrícola i forestal de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Ha servit de canalització d’aigües i com a referència en camins i partions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El seu recorregut travessa terres que durant segles van estar dedicades al conreu, aprofitant la humitat del fons de vall. A més, s’inscriu en un context més ampli de continuïtat històrica i d’ocupació del territori, des de l’època ibèrica i romana fins als usos agrícoles i ramaders més recents.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Avui, el torrent entre can Gelabert i can Roldan és un testimoni viu de la interacció entre el medi natural i l’activitat humana al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3863857,2.0658913 | 421900 | 4582072 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99181-20250106120807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99181-20250106120840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99181-20250106120816.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-06-12 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez- Kuanum | El torrent conserva un paper rellevant com a connector ecològic dins la xarxa d’espais verds metropolitans. És, també, un element destacat del patrimoni natural de Sant Just, especialment pel seu vincle amb l’estructura de drenatge tradicional i amb la memòria ambiental del territori.El paisatge del torrent mostra un mosaic entre bosc mediterrani, restes de conreu i vegetació espontània que acull una gran biodiversitat. Aquest espai actua com a refugi de fauna i pas natural entre la serra de Collserola i la plana del Llobregat. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||
| 99182 | Plana agrícola de cal Roldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-agricola-de-cal-roldan | <p>Dins de la finca de la masia de cal Roldan s'estén una superfície total de 13 hectàrees de terres dedicades al conreu. Fins no fa gaires anys, aquestes parcel·les agrícoles s'explotaven produint principalment hortalisses que es comercialitzaven en comerços de proximitat a través de botigues i restaurants.</p> <p>Les parcel·les agrícoles de cal Roldan són el testimoni viu d'un món rural que durant segles explotà la terra a la serralada de Collserola, amb cultius de secà principalment, però també amb conreus d'horta i arbres fruiters regats amb l'aigua procedent de torrents i rieres, a més de l'extreta de la vall de Sant Just a través de la proliferació de les mines d'aigua a partir del segle XIX.</p> | 08221-279 | Cal Roldan, s/n. | <p>Les zones agrícoles del Parc Natural de la Serra de Collserola formen part del paisatge, amb un paper rellevant com espais de generació econòmica, a més de ser hàbitats ecològics de diverses espècies animals i vegetals, alhora que funcionen com tallafocs d'incendis forestals.</p> <p>Els conreus tradicionals a la zona de la serra del Baix Llobregat han estat la vinya i els arbres fruiters de secà com oliveres, ametllers, garrofers o cirerers, encara presents al voltant de les masies de Sant Just, malgrat que estiguin en estat d'abandonament o clara recessió. L'exemple més evident és el de la vinya, que ençà de la plaga de fil·loxera de l'any 1883 ha anat desapareixent dels camps de conreu, però resta evidenciada la seva explotació a la majoria dels masos que encara conserven cellers, cups o premses per elaborar vi. </p> <p>A Sant Just Desvern, la vinya es va substituir pel garrofer, conreu que patí també la seva davallada a partir de l'any 1956 quan una gelada acabà amb els arbres, el que va donar pas a què les zones conreades de secà fossin colonitzades progressivament per la vegetació mediterrània de pinedes de pi blanc.</p> <p>Com a testimoni d'aquests antics conreus, avui ja pràcticament desapareguts, encara és possible trobar parets de pedra seca i barraques de vinya, que ens traslladen a un passat recent en el qual la vida dels habitants de la serra estava profundament lligada a la terra.</p> | 41.3882909,2.0666522 | 421966 | 4582283 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99182-20250106122443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99182-20250106121336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99182-20250106122234.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||||||
| 99183 | Pi del bosquet de Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-bosquet-de-torreblanca | <p><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></p> <p>ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA (2017). <em>Itinerari botànic Parc de Torreblanca. </em>Barcelona.</p> <p><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). <em>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> | XX | El Parc Torreblanca és propietat de tres municipis: Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. L'Àrea Metropolitana de Barcelona, d'acord amb els ajuntaments metropolitans, és responsable de la gestió integral: vegetació, mobiliari, instal·lacions, paviments i elements construïts; així com de la promoció, per mitjà de la dinamització d'activitats i propostes educatives. | <p><span><span><span>Pi pinyer (<em>Pinus pinea</em>) de 19 m d’alçada. L'exemplar es troba al denominat bosquet del parc de Torreblanca, un espai que va formar part del jardí romàntic c<span lang='CA'><span><span><span><span>onstruït a finals del segle XIX pel marquès de Monistrol, a on predominen diverses espècies </span></span></span></span></span>de vegetació mediterrània. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De la família de les pinàcies, es caracteritza per la capçada en forma de para-sol, una escorça gruixuda de color marró vermellós, que amb el pas dels anys es desprèn en plaques, i un sistema d’arrels molt desenvolupat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un arbre perennifoli, de fulles rígides en forma d'agulla de color verd clar, agrupades per parells. Floreix de març a maig i produeix pinyes grans arrodonides, a l’interior de les quals hi ha els pinyons.</span></span></span></p> | 08221-280 | Ctra. Reial, 159. | <p><span><span><span><span><span><span>Al segle XVIII, la finca de Torreblanca era una de les més pròsperes de la zona, i la seva propietat corresponia a la família Dusai que l’havia adquirit en època medieval. L’any 1796, aquesta família va rebre el títol de marquesos de Monistrol d’Anoia.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La gran transformació de la finca va arribar a finals del segle XIX, quan Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, va decidir construir-hi un palau d’estil neogòtic català, envoltat de jardins romàntics. A aquest període, ja entrat el segle XX, correspon el pi del bosquet situat a la zona naturalitzada del jardí romàntic, compartint espai amb altres </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>espècies </span></span></span></span></span>de vegetació mediterrània.</span></span></span></p> | 41.3786613,2.0553313 | 421008 | 4581224 | 1916 (any estimat de naixement) | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99183-img20250326151623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99183-img20250326151553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99183-img20250326151528.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès|BCIL | 2025-06-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Espècie mediterrània originària d’Àsia Menor, que presenta una distribució per la riba mediterrània del sud d’Europa i l’oest d’Àsia. Creix bé en terres seques i calcàries, preferentment en climes càlids i assolellats. El pi pinyoner té un paper ecològic important, ja que ajuda a prevenir l'erosió del sòl i proporciona ombra en zones àrides. La seva existència també beneficia la fauna, perquè molts animals es nodreixen dels pinyons i busquen refugi a l'ombra d'aquest arbre.Utilitzat en medicina popular com a balsàmic, també s’ha usat tradicionalment l’escorça per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. La fusta, a causa del creixement ràpid de l’espècie que pot arribar als 30 metres, és molt emprada en la construcció i en fusteria. També se n'extreu resina i trementina.Els pinyons són comestibles i molt apreciats en cuina i rebosteria, estant presents a gran quantitat de receptes tradicionals dolces i salades. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||
| 99185 | Cereria E. Miró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cereria-e-miro | <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 482-498.</span></span></p> <p><span><span><span><span>CASTELLS</span></span></span></span><span><span><span>, Joan; <span>ESPAÑA</span>, J.M.; MARÍN, Marta; <span>FERNÁNDEZ</span>, Federico. Direcció: Josep Ma. Monguet Fierro.(1983) <em>“El procés industrial arcaic de la fabricació de ciris”. </em>Vídeo VHS. Generalitat de Catalunya. Institut de Ciències de l’Educació. Universitat Politècnica de Catalunya. VHS format original.</span></span></span></p> <p>CUNTIES FARRÀS, Roger (2016). 'L’economia de Sant Just Desvern durant la Guerra Civil espanyola'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 20, pp. 11-106. </p> <p><span><span><span><span><span>EQUIP COMUNICACIÓ RADIO DESVERN (2019). 'Santjustenques. Vides en democràcia'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 22, pp. 201-204.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 551.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT GRASSA, Pere (2018). “Recordant cereria Miró (1933-1983) fàbrica de ciris i espelmes artesanals” <em>La Vall de Verç, </em>núm.429, pp. 16-18.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>QUINTANA CORTÈS, Josep (2002). 'Una part de nosaltres mateixos...!'. </span></span></span><span><span><span><em>La Vall de Verç,</em> Núm. 250, p. 27.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 92, Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p> | XX | <p>Conjunt format per dues naus industrials de planta baixa. Les façanes d'ambdues construccions presenten una composició simètrica idèntica estructurada a partir d'una gran porta d'accés emmarcada amb motllures, que tanca amb una persiana metàl·lica enrotllable, situada a la dreta, i una finestra rectangular a l'esquerra, també emmarcada per una motllura pintada en color blanc. Les façanes són parcialment d'obra de maó vist al cos principal i queden flanquejades a cada extrem, per pilastres que també estan facturades de maó vist. A la part inferior, en canvi, presenta un sòcol arrebossat i pintat en color verd. </p> <p>La part superior de les façanes es resol amb un coronament a partir d'un frontó esglaonat i rematat a la part superior per un acabament en corba, arrebossat i pintat en color blanc, que queda decorat a l'arrancament per esferes de pedra. El frontó presenta decoració motllurada i d'elements vegetals en relleu. A la part central del frontó de les dues naus industrials figura la data de construcció '1933', envoltada per elements vegetals decoratius. La nau de l'esquerra, a més, presenta al fris l'anunci comercial de l'establiment estucat en relleu, amb la inscripció 'CERERIA E. MIRÓ BUJIAS'.</p> <p>Els dos edificis presenten coberta a dues aigües amb carener perpendicular a la façana, coberta que queda amagada pel frontó.</p> | 08221-281 | C/ Bonavista, 8. | <p><span><span><span><span>La cereria Miró va ser un taller familiar propietat d'Emili Miró Duran, en el qual s'elaboraven <span>ciris i</span> espelmes de manera artesanal <span>des del 1933, s</span>ituada al carrer Bonavista, <span>amb botiga al carrer de Sants</span>. </span></span></span></span></p> <p>Emili Miró Duran va tenir un paper destacat durant la Guerra Civil espanyola, sent nomenat l'any 1938 com a delegat de la Generalitat encarregat de l'administració de la Comissió Especial de l’Administració de la Propietat Urbana de Sant Just Desvern. L’any 1983 deixa de funcionar i el darrer dia de producció va ser enregistrat per la UPC, en un vídeo de 10’ en format VHS, en el qual el Sr. Emili i la seva germana, la Sra. Assumpta, mouen màquines i estris.</p> <p>Els propietaris van donar diverses màquines de la cereria a la Universitat Politècnica de Barcelona que les va cedir al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (Terrassa) i al Museu de la Tècnica de Manresa.</p> <p>Els edificis que encara perduren amb altres usos són un bon exemple dels petits tallers industrials del municipi. Quan la cereria va plegar la professora de dansa Marta Roig i va obrir la seva acadèmia, una història d’èxit, per on van passar alumnes que han fet carrera en aquest món. Mireia Domingo Quintana va continuar el projecte després de la Marta.</p> <p>Entorn de l’any 2000 l’edifici que fa cantonada amb el Passatge Carbonell era la seu de Talleres Marqués de reparació de vehicles i motocicletes.</p> | 41.3792106,2.0790955 | 422996 | 4581263 | 1933 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99185-l1430151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99185-l1430149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99185-l1430152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99185-l1430153.jpg | Inexistent | Noucentisme|Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | Actualment, els dos edificis estan ocupats per una escola de dansa i un centre de ioga. | 106|110|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||
| 99187 | Villa Nieves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-nieves | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CES/AMSJD (2002). Dossier de l’exposició <em>FILLS DE MAGÍ CAMPRECIÓS</em>. Fitxa de Villa Nieves. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </em>núm. 9, pp. 146-221.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 38, Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 32, </em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici unifamiliar de planta rectangular, d'estil noucentista amb clara inspiració neoclàssica, estructurat en planta baixa i pis.</p> <p>La façana principal, que presenta una disposició simètrica, té a la planta baixa quatre obertures, tres d'elles agrupades a partir d'un finestral central rectangular vertical ample, que presenta a cada banda una finestra molt més estreta. Aquestes tres finestres estan decorades a la llinda amb una motllura d'òvuls. La quarta finestra, a l'extrem dret de la façana, presenta llinda d'arc de mig punt i està decorada amb motllures als brancals i la llinda. </p> <p>Al primer pis destaquen dos balcons, el de la banda esquerra amb barana de forja al qual s'accedeix a través d'una porta d'arc escarser. Sota la bolada del balcó hi ha una sanefa decorativa de garlandes de flors i cortinatges amb llaços, emmarcades entre dos modillons decorats amb volutes, elements de clara inspiració neoclàssica. A l'extrem dret de la façana, el segon balcó és una petita tribuna amb barana semicircular d'obra, al qual s'accedeix per una porta rectangular vertical. Les dues portes dels balcons estan decorades amb motllures, als brancals i les llindes. </p> <p>Des de la planta baixa fins al coronament del primer pis, destaquen dos pilars de secció rectangular que marquen l'eix de simetria de la façana, un a l'extrem esquerre i l'altre a la meitat del pany de façana. A l'extrem superior d'aquests pilars, cal destacar la presència de dues motllures amb un element central ovalat disposat verticalment, i el perímetre decorat amb perles, que queden emmarcats per uns relleus de cortinatges. </p> <p>Per sobre dels balcons una senzilla cornisa motllurada dona pas a una altra cornisa. Entre aquestes es disposen dos respiralls ovalats decorats amb garlandes. La façana queda coronada per la barana d'obra de la coberta de terrat, element estructural emmarcat entre dos pilars, que a l'extrem dret té un petit tram de barana de forja. </p> <p>L'accés a la finca es fa per l'extrem esquerre de la façana, a on hi ha una porta que dona pas al jardí de la casa. Aquesta portada de forja de dues fulles, està emmarcada per brancals d'obra decorats per elements ovalats de perímetre decorat amb perles, que a la vegada queden emmarcats per uns relleus de cortinatges. A la llinda del portal d'accés es troba el nom de la finca VILLA NIEVES en relleu, separat per un òcul ovoidal decorat amb garlandes. Per sobre de la llinda, coronant el conjunt de l'entrada, dos pilars sobre els quals hi ha dos gerros decoratius en pedra, emmarquen una balustrada de pedra. </p> | 08221-282 | C/ del Marquès de Monistrol, 23. | <p>El carrer del Marqués de Monistrol es caracteritza per la presència d'edificis unifamiliars entre mitgeres de planta baixa i pis, i cases unifamiliars amb jardí. Destaca per ser el primer carrer residencial de Sant Just Desvern, amb edificis d’estil noucentista i modernista, com la casa Pruna i la casa Bardina.</p> <p><span><span>També són de la primera urbanització del vial els edificis número 21 i el número 23, aquest últim anomenat Villa Nieves i construït l’any 1916. <span>Teresa Pagès muller de Magí Urpí Poll, el 1916, en va sol·licitar la llicència d’obres, i la torre va ser edificada per l’empresa Fills de Magí Campreciós. Anys després entorn de 1922 va ser venuda a Alfonso Roig i Valls (A la porta hi ha les lletres A i R).</span></span></span></p> <p>L’obertura del carrer del Marqués de Monistrol va ser el primer intent de racionalització urbana de Sant Just Desvern. Superant un fort desnivell, es projectà per unir el Raval de la Creu amb el camí de la Font, connectant així dos vials del barri Vell. El projecte es va aprovar l’any 1892, sobre uns terrenys propietat de Josep Cardona. Anys més tard, ja el 1900, s’iniciaren les obres del carrer, estant cap a l’any 1913 construït en un terç. Aquest vial va ser el primer carrer residencial de la població. La seva urbanització a inicis del segle XX queda palesa amb edificis d’estil noucentista i modernista.</p> | 41.3828318,2.0748821 | 422647 | 4581669 | 1916 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99187-l1430561_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99187-l1430569_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99187-l1430565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99187-l1430562_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99187-l1430566.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99187-l1430567.jpg | Legal | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU|BCIL | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||
| 99188 | Passatge Major, 3 (Xalet Colònia Bell Lloc) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-major-3-xalet-colonia-bell-lloc | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 467-482.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span><em><span lang='FR'><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></em><span lang='FR'><span>. </span></span><span lang='ES'><span>Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 1</span></span><span><span><span>16-7, 219.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2021). <em>Sant Just Desvern Desaparegut</em>. Col·lecció Catalunya Desapareguda 114. Editorial Efadós, pp. 140-141.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 9, pp. 146-221.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002).<span> </span><em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 14, Arxiu <span>Municipal</span><span> </span>de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></p> | XX | Reformada l'any 2003. | <p>Casa unifamiliar de planta rectangular estructurada en planta baixa i pis, dins d'una parcel·la rectangular amb dos petits patis.</p> <p>La façana principal, que presenta una disposició simètrica, té a la planta baixa la porta d’accés rectangular sense cap altra obertura. A l'altura de la separació entre la planta baixa i el pis, destaquen cinc fornícules semicirculars, tres grans i dues petites, amb decoració pintada a la trepa en color blau d'un gerro amb tiges, fulles i una flor. </p> <p>Al primer pis, a sobre de la porta d’entrada, hi ha una finestra geminada amb columneta central helicoidal, construïda amb tres peces ceràmiques prefabricades. La base i capitell de la columneta són de ceràmica vidriada marró amb motius florals. </p> <p>La coberta de la casa és de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal i ràfec sostingut per bigues visibles. Tot el parament de l’edifici està arrebossat i pintat de color blanc, excepte el sòcol de la part baixa de la façana que està pintat en color marró. </p> <p>A cada extrem de la casa hi ha dos patis, que queden tancats respecte al carrer amb fusteria d'alumini blanc.</p> | 08221-283 | Pge. Major, 3. | <p><span><span><span><span><span><span>Es un edifici que va </span></span></span><span><span>formar part de la urbanització del passatge, que es va dur a terme <span>entre 1922 i 1924</span>, amb<span> 4</span> xalets per a estiuejants de classe mitjana <span>a l’entorn d’un edifici social.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser construït per Josep Siches Gil, un dels fundadors de l’Ateneu l’any 1918 i promotor de la Colònia Bell Lloc. Inicialment eren sis habitatges que finalment es van quedar en 4 i el Casino. Va ser projectat per l’arquitecte Sebastian Plaja i Coll (Edificis i Construccions Plaja) i construïda per José Caminal Reig a un solar amb entrada pel carrer Major. A la postguerra, els xalets, de lloguer en un primer moment, es van anar venent i reformant.</span></span></span></p> | 41.3812648,2.0795597 | 423037 | 4581491 | 1924-5 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99188-20250107143744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99188-20250107143706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99188-20250107143802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99188-20250107143717.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Sebastian Plaja i Coll | La casa va ser objecte d'una rehabilitació total durant l'any 2003, conservant elements com les pintures a la trepa i la finestra geminada. L'edifici, però, ha perdut l'essència estilística original. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||
| 99190 | Abraçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abracada | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2021-2022). “En flaix”</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>. Sant Just Desvern El Butlletí, </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>núm. 337, p. 16.</span></span></span></span></span></span></p> | XXI | <p>Escultura dedicada al dol perinatal, ubicada al sector antic del cementiri de Sant Just Desvern.</p> <p>L'obra artística de l'escultor Nil Nebot és una petita construcció en pedra seca de planta circular, amb una obertura a mode de porta que permet l'accés a l'interior. A més, l'estructura presenta a tot el seu perímetre un total de nou petites finestres. A la cantonada dreta de la porta, disposada plana sobre la paret de l'estructura, hi ha una llosa de pedra blanca amb la inscripció '<em>T'estimem Als nostres fills i filles que han marxat abans de néixer o poc temps després'.</em></p> <p>A l'interior de la construcció circular situada sobre el parterre de gespa, destaca al centre un monòlit de quarsita rodada.</p> | 08221-284 | Av. Camp Roig, s/n. | <p>L’escultura “Abraçada” de l’artista santjustenc Nil Nebot, és un espai dedicat al dol gestacional, perinatal i postnatal. </p> <p>L'ús d'una construcció en pedra seca per part de l'autor, que basteix un pedrís, ens convida a seure, reposar i descansar com feien els nostres avis en aquestes estructures de pedra de les zones rurals. Vol ser, per tant, un espai simbòlic de repòs i trobada com els pedrissos dels camps i pobles, que convida a seure a les persones que han perdut un nadó. A més, la seva forma circular com una matriu, pretén ser un espai per acollir i abraçar en la proximitat. </p> <p>Les nou petites finestretes del perímetre de l'escultura representen els nou mesos de gestació i alhora, conviden a deixar a l'interior ofrenes destinades als difunts gestacionals, perinatals i postnatals, que estan representats pel còdol de quarsita negra. </p> | 41.3810224,2.0663297 | 421930 | 4581476 | 2021 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99190-l1430603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99190-l1430605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99190-l1430411_0.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Nil Nebot Torrella | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||
| 99191 | Mural cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-cementiri | XXI | <p>Conjunt de sis murals, pintats sobre la cara exterior del mur de tanca del cementiri municipal, a l'avinguda Camp Roig. </p> <p>Els murals pintats per l'artista Gina Harster 'Garoine' destaquen pel seu minimalisme i calidesa, més propers a un dibuix que a una pintura. A partir de traços lineals simples, l'artista plasma a la seva obra motius vegetals i figures humanes amb un estil figuratiu minimalista ple de càrrega simbòlica.</p> <p>Pintats sobre el color groc original de la paret en el moment de la intervenció artística, Gina Harster va emmarcar les composicions en un espai rectangular on predominen colors càlids de fons, vermellosos i rosats, per pintar a sobre diferents motius en tonalitats blanques i rosades. El tronc clivellat d'un arbre, sis flors blanques, un bust humà d'esquena abraçat per dues mans, unes fulles d'arbre, dues roses i unes mans entrellaçades, conformen la temàtica compositiva de l'obra. Humanitat i natura que van plegats, fent referència a elements físics (flors i arbres) i simbòlics (abraçades, gestos d'estima i de cura) de l'interior del cementiri.</p> | 08221-285 | Av. Camp Roig, s/n. | <p>Gina Harster, coneguda artísticament a les xarxes socials com a Garoine, és una il·lustradora i muralista santjustenca que treballa un estil naïf.</p> <p>Les seves obres omplen molts espais públics de Sant Just Desvern, com el Mercat Municipal, el Casal de Joves, les grades de la plaça Maragall i el parc del Canigó. Un dels seus darrers treballs a Sant Just és la intervenció realitzada l'any 2023 al parc del Canigó, dedicada a la cursa dels Karts de Coixinets. També són habituals les intervencions col·lectives, com la desenvolupada a la masia de Can Freixes amb motiu del Dia Internacional de la Dona, on convidava les dones a participar sobre una de les seves obres.</p> <p>Com a il·lustradora cal destacar els seus treballs als llibres <em>Els desperfectes</em> de l'autora santjustenca Irene Pujadas, i <em>La Sam fa castells </em>de la també santjustenca Júlia Viladot.</p> | 41.3816559,2.0661995 | 421920 | 4581547 | 2022 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99191-20250106142607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99191-20250106142624.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99191-20250106142642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99191-20250106142558.jpg | Inexistent | Minimalisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Gina Harster 'Garoine' (il·lustradora i muralista) | Element d'art urbà. | 118|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||
| 99416 | Dipòsit d'aigua de la benzinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-de-la-benzinera | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span><em><span lang='FR'><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></em><span lang='FR'><span>. </span></span><span lang='ES'><span>Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. </span></span><span><span><span>141 i 729.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). 'Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm. 6, pp. 47-85.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIVEROLA SABATÉ, Montserrat; AMIGÓ BARBETA, Jordi; </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>PERPINYA PALAU, Josep (1995). <em>Cronologia i fets de Sant Just Desvern al segle XX.</em> Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 34.</span></span></span></span></span></p> | XX | Va ser restaurat per DACarquitectura l'any 2009 a causa de les deficiències estructurals provocades per la corrosió de les armadures internes. Constructora Zeroinfinito. | <p>Dipòsit d'aigua aixecat de manera elevada. La seva configuració es basa en un dipòsit de planta poligonal, arrodonida, suportat per una estructura de cinc arcades verticals que permeten la seva elevació sobre el nivell del terra. Aquesta alçada afavoreix la distribució per gravetat de l'aigua emmagatzemada.</p> <p>A la base del dipòsit, destaca un fris decoratiu amb mètopes i dentells que remeten a elements d'inspiració clàssica, aportant un contrast ornamental en una estructura predominantment funcional.</p> <p>A la part superior, aquest element arquitectònic, presenta un acabament amb una cúpula lleugerament arrodonida i un element vertical que actua com a parallamps.</p> <p>En conjunt, presenta, de manera formal, línies netes i austeres, combinant l'eficiència tècnica amb una atenció subtil al detall estètic, reflectint una època en què fins i tot les infraestructures més pràctiques s'integraven amb certa sensibilitat en l'entorn urbà o industrial.</p> <p>Està construït principalment amb formigó armat, un material resistent que li confereix durabilitat i eficàcia estructural, i pintat en colors grisos, blanc trencat, beixos i terrossos a la part baixa.</p> | 08221-286 | Ctra. Reial, 64. | <p>Els dipòsits d’aigua elevats, com aquest, són elements patrimonials destacats de Sant Just Desvern, estretament vinculats al seu passat urbà del segle XX.</p> <p>Aquestes construccions tenien com a funció principal emmagatzemar aigua i garantir-ne la distribució, aprofitant la força de la gravetat per generar pressió a les xarxes de subministrament. Van ser imprescindibles en un context de creixement demogràfic i augment de la demanda d’aigua, que requerien solucions tècniques eficients.</p> <p>A Sant Just Desvern, molts d’aquests dipòsits es troben associats a edificis i vinculats a pous d'aigua al subsol del nucli urbà, les quals facilitaven l'elevació d’aigua, e<span><span><span>n aquest cas concret lligat al funcionament de la benzinera Modolell. </span></span></span>Des del punt de vista arquitectònic, destaquen pel seu disseny funcional, amb estructures de formigó armat i ànima de ferro que suporten el mateix dipòsit. En alguns casos, incorporen elements decoratius, com frisos o detalls ornamentals, que aporten un toc d’elegància a aquestes construccions, generalment sòbries.</p> <p>Actualment, alguns d’aquests dipòsits s’han convertit en testimonis del patrimoni històric del municipi. Com a talaies perdurables, expliquen el desenvolupament urbà i tecnològic de Sant Just al llarg del segle XX, remarcant una part important de la seva història.</p> | 41.3790117,2.0769149 | 422813 | 4581243 | 1928, 2009 (restauració) | 08221 | Sant Just Desvern | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99416-28601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99416-28602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99416-28603.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Gaspar Modolell Jané (promotor) | El dipòsit va ser construït a uns terrenys propietat de Gaspar Modolell, que el 17 d'abril de 1928 presentava una instància a l'Ajuntament de Sant Just Desvern per tal de fer les obres necessàries. Al permís, Modolell exposava la necessitat de fer un dipòsit elevat i un pou amb un motor, a més d'una rassa que travesses la carretera Reial, per subministrar així aigua al pou des de la seva mina. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||
| 99536 | Parc Natural de Collserola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-collserola-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2018). “</span></span></span></span></span></span>Sant Just Desvern. Naturalment Collserola<span><span><span><span><span><span>”</span></span><em><span>. Sant Just Desvern El Butlletí, </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>núm. 300, pp. 2-5.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>El Parc Natural de la Serra de Collserola constitueix un dels espais verds més emblemàtics de l’àrea metropolitana de Barcelona, exercint un paper fonamental tant en la preservació de la biodiversitat com en la qualitat de vida de les poblacions del seu entorn. Amb més de 8.000 hectàrees protegides, aquest ecosistema mediterrani alberga una gran diversitat de flora i fauna, així com un ric patrimoni històric i cultural. Sant Just Desvern, situat al vessant sud de la serra, manté una relació privilegiada amb aquest entorn, ja que gairebé la meitat del seu terme municipal forma part del parc natural.</p> <p>La meitat del terme municipal està inclosa dins dels límits del Parc Natural de Collserola. Aquesta integració implica que les àrees naturals del municipi estan subjectes a les normatives i plans de gestió esmentats, assegurant així la seva protecció i una gestió orientada a la sostenibilitat i conservació dels valors naturals i culturals.</p> <p>L’extensa xarxa de camins i corriols de Collserola connecta Sant Just Desvern amb un mosaic de paisatges caracteritzats per boscos d’alzines, pinedes i màquies mediterrànies, on conviuen espècies emblemàtiques com el senglar (<em>Sus scrofa</em>), la geneta (<em>Genetta genetta</em>), el gamarús (<em>Strix aluco</em>) o el tritó verd (<em>Triturus marmoratus</em>). Aquests ecosistemes no només actuen com a refugi de fauna i flora, sinó que també regulen el microclima local, millorant la qualitat de l’aire i reduint la temperatura ambiental.</p> | 08221-287 | Parc Natural de Collserola | <p>El patrimoni històric de Sant Just Desvern reflecteix la seva connexió amb Collserola. La Penya del Moro, per exemple, ubicada en un lloc dominant de la Serra, conserva les restes d’un poblat ibèric i una torre medieval que controlava les vies de comunicació cap a la plana del Llobregat.</p> <p>Altres elements destacats que es troben en aquest indret són el Molí Fariner, testimoni de l’aprofitament històric dels recursos hídrics, i les nombroses masies disperses pel territori, com can Ginestar o can Candeler, que evidencien la tradició agrícola i ramadera del municipi en estreta relació amb l’entorn forestal dominant en aquesta serra.</p> <p>Aquesta proximitat amb el parc natural també es manifesta en l’activitat social i econòmica de Sant Just Desvern. La població ha desenvolupat una forta cultura vinculada a l’excursionisme, el ciclisme i l’educació ambiental, amb iniciatives que promouen la sostenibilitat i la conservació del patrimoni natural. A més, l’equilibri entre urbanització i preservació del paisatge ha convertit el municipi en un model de desenvolupament sostenible dins l’àmbit metropolità.</p> <p>Collserola no és només un entorn natural adjacent a Sant Just Desvern, sinó un element essencial de la seva identitat. La seva presència defineix el paisatge, l’activitat quotidiana i l’esperit del municipi, fent que viure en aquest territori sigui una experiència marcada per la proximitat a la natura i la connexió amb un dels espais protegits més valuosos de Catalunya.</p> | 41.4059133,2.0899340 | 423933 | 4584218 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99536-28702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99536-28703.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2025-06-12 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón_Kuanum | L’estratègia urbanística de Sant Just Desvern ha incorporat la proximitat amb el parc com un element estructural, afavorint una transició harmònica entre la trama urbana i l’entorn natural. Aquesta integració es fa evident en les nombroses zones verdes urbanes que actuen com a corredors ecològics, facilitant l’accés al parc a través de múltiples entrades situades a poca distància del nucli urbà. Així mateix, la presència de fonts naturals, com la de Sant Just o la de can Parellada, testimonia la importància històrica de l’aigua en aquest territori i afegeix valor paisatgístic al conjunt. | 2153 | 5.1 | 1786 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||
| 99537 | Marges de vinya de La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-de-vinya-de-la-salut | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019). 'La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO'. <em>Revista d’etnologia de Catalunya</em>, núm. 44, pp. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Tot i que el traçat dels marges es conserva en general, algunes pedres es troben parcialment enrunades. | <p>Conjunt de marges de pedra sorrenca, disposats en tècnica de pedra seca que dibuixen espais de cultiu formant un conjunt de feixes molt be marcades.</p> | 08221-288 | En un turó situat al nord-oest de la masia de can Coscoll. | <p>Les barraques de vinya, els marges de pedra seca, les mines d’aigua i les fonts, formen part del paisatge rural des de fa segles. Aquestes construccions són el testimoni de l’intent de domesticar l’entorn natural, per facilitar un terreny òptim pel conreu, per refugiar-se de les inclemències meteorològiques, per guardar les eines del camp, per tancar el ramat o per proveir-se d’aigua en zones d’escassetat de recursos hídrics.</p> <p>Les barraques de vinya o cabanes de pedra repartides pel territori, amb la seva simplicitat estètica, però alhora amb la seva complexitat constructiva a partir de la tècnica de la pedra seca, han estat utilitzades en contextos rurals fins ben entrat el segle XX. Aquestes estructures servien als pagesos per guardar eines, com espai de descans, per protegir-se del mal temps i per tancar els animals de tir o petits ramats, en el cas de les més grans. </p> <p>Construïdes fent servir el material més a l’abast al camp, només pedres procedents de desempedregar els camps de conreu, han estat construccions sòlides, sostenibles i integrades totalment en l’entorn, que donen al paisatge una identitat pròpia i singular i ens expliquen com era la vida al camp en temps passats. A partir d’una tècnica en la qual les pedres es disposen sense cap argamassa o morter d’unió, en filades per aproximació, han arribat fins avui gràcies a la seva solidesa.</p> | 41.3933418,2.0657707 | 421898 | 4582844 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99537-28801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99537-28802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99537-28803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99537-28804.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez- Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||
| 99538 | Carrerada de França - Camí de Sant Pere Màrtir a Vallvidrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-franca-cami-de-sant-pere-martir-a-vallvidrera | <p>AMADES GELAT, Joan (1932). 'Vocabulari dels pastors'.<em> Butlletí de dialectologia catalana : revista catalana de lingüística</em>, núm. 19, pp. 64-240.</p> <p>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024<em>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</em>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> <p><span><span><span>MANGAS NAVAS, José Manuel (1992). 'Vías pecuarias'. <em>Cuadernos de la Trashumancia, </em>núm. 0. ICONA, Madrid.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIGÉ VENTURA, Xavier (coord.) (2001). 'Pirineo Catalán'. <em>Cuadernos de la Trashumancia, </em>núm.13. ICONA, Madrid. </span></span></span></p> | Per les zones urbanitzades s'ha desdibuixat el seu traçat. | <p>Camí forestal que discorre per una carena i comunica la carretera BV-1468 amb el carrer Pau Vergós, final del nucli urbà, amb un petit tram dins del terme municipal de Barcelona. Presenta un traçat de 1.611,65 m i una amplada mitjana de 4,2 m, amb punts de 5,5 m d’amplada màxima i 3,7 m d’amplada mínima. El paviment del camí és de tot-u, terra i roca, i no és accessible al trànsit de vehicles, ja que presenta un cadenat a l'inici. </p> <p>Anomenat als plànols antics com a 'Carrerada de Francia', la seva continuació dins del nucli urbà de Sant Just Desvern es pot resseguir pels actuals carrers de Picalques, Canigó, Creu del Pedró i Pedró. Possiblement, la carrerada anava a buscar un lloc (gual) al Llobregat per passar el riu i seguir cap al sud. Avui el seu traçat està desdibuixat per la trama urbana, tot i que a la zona de la muntanya de Collserola es pot resseguir una bona part del seu traçat original.</p> | 08221-289 | De la carretera BV-1468 al carrer Pau Vergós. | <p>Les carrerades, també conegudes com a camins ramaders o cabaneres, han estat fonamentals per a la transhumància a Catalunya, un sistema de desplaçament estacional del bestiar que aprofitava els diferents pasturatges segons l’època de l’any. Aquest moviment pendular es feia entre les planes interiors, seques a l'estiu, i les zones de muntanya, amb una herba més fresca gràcies a una major pluviositat. A la tardor, el fred i la neu obligaven a tornar els ramats cap a terres més baixes.</p> <p>Tot i que aquest tipus de ramaderia ja existia en èpoques prehistòriques, la transhumància documentada a Catalunya arrenca de l'edat mitjana, quan monestirs com Poblet i Santes Creus van obtenir drets de pastura a la Cerdanya. Amb el temps, aquests camins ramaders es van consolidar com a vies econòmiques i culturals, transportant no només ramats, sinó també tradicions, llegendes i fins i tot fomentant fires i l’edificació d’ermites al seu pas.</p> <p>Les carrerades eren camins protegits per normes consuetudinàries que garantien el pas lliure dels ramats i establien drets i deures tant per a pastors com per a propietaris de terres properes. Sovint, aquests camins tenien una amplada considerable, regulada pel costum més que per lleis precises, i això permet que el bestiar pasturés fins a cert límit a banda i banda del camí. Amb la industrialització i el canvi d'ús de la terra, molts d'aquests camins van desaparèixer o van quedar en desús.</p> <p>Avui dia, els camins ramaders estan protegits per la legislació, que els declara de domini públic i proposa nous usos, com el senderisme i el cicloturisme. Iniciatives modernes han intentat recuperar aquests antics itineraris per a finalitats ecològiques i turístiques, promovent la conservació del patrimoni cultural i natural vinculat a la transhumància.</p> | 41.4063398,2.1020368 | 424945 | 4584255 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-20250330140618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-20250330140856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-20250330141538.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-20250330141620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-img20250217110154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-carrerada-de-franca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-img20250217110459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-img20250217104418.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-11-24 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Joan Amades, en l'obra Vocabulari dels pastors, descriu així una carrerada:'Camí especialment destinat al trànsit del bestiar de pastura formant grans ramats. Són abundosos en totes les contrades catalanes, i se'n troben en totes direccions, car han de facilitar el trànsit i viatge de les grans ramades des de muntanya, on estiuen, cap a la terra baixa, on passen la hivernada. Estan establertes per un dret consuetudinari de reculat i desconegut origen, que regula el seu funcionament i és fidelment respectat.Els propietaris de camps i terrenys, a banda i banda de la carrerada, estan obligats a permetre i tolerar /'entrada del bestiar en llurs propietats fins a 7 canes de distància de la carrerada. El bestiar pot menjar l'herba i altres mentre no passi el límit de les 7 canes. Les carrerades solen ser enfonsades i situades en un terreny de més baix nivell que el que les envolta, perquè restin ben precisades i definides, i es pugui saber ben clarament quins són llurs límits. Així s'evita, també, l'esgarriament del ramat pels camps de lesvoreres. No poden ser tapades ni obstruïdes, i en cas de fer obres o reformes pel seu voltant, cal procurar que resti ben definit el seu curs i que no doni lloc a dubte, puix que si hi ha alguna dificultat, i els ramats es perden o extravien pels camps, els pastors no són responsables dels estralls que el bestiar pugui produir. Els pastors ni ramaders no tenen l'obligació de mantenir-les ni de tenir cura de llur conservació que va a càrrec comunal de les autoritats de les poblacions per on passa o dels veïns que tenen finques a la seva vora, els quals tenen en compensació un dret damunt dels fems que deixa el bestiar al seu pas. Els pastors han de permetre que tot veí munyi qualsevol ovella o cabra Hetera, sense interrompre la marxa del ramat. Damunt del curs de les carrerades i a distàncies convenients, es troben extensions de terreny que una vella consuetud ha fixat ja com a llocs adequats per a amorriar durant el dia i per a pernoctar-hi i donar al bestiar el repòs que li cal en les llargues marxes, que duren, a vegades, nombrosos dies. La carrerada ha de tenir 7 canes d'amplada.N'hi ha que travessen el carrer Major d'algunes poblacions.' | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||
| 99540 | Lacus Vinarius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lacus-vinarius | <p>CASTILLO GÓMEZ, Rony José; GRIÑÓ MÁRQUEZ, Damià (2006). <em>Memòria de la intervenció arqueològica a les restes romanes junt a la Carretera Reial</em>. <span><span><span><span><span><span><span>Arxiu</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span> </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span></span></span>, memòria núm. 5770.</p> <p>ESPEJO BLANCO, José Manuel (2017).<em> Memòria de la intervenció arqueològica efectuada a l'avinguda Pla del Vent / ctra. Reial. </em><span><span><span><span><span><span><span>Arxiu</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span> </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span></span></span>, memòria núm. 12993.</p> <p>GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1996). “Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a la vall de Verç”. <em>Miscel·lània d’estudis santjustencs</em>, núm. 7, pp. 9-64.</p> <p>MARTÍN OLIVERAS, Antoni (2012). “Anàlisi tecnofuncional d’estructures productives vitivinícoles d’època romana. Identificació i localització a Catalunya de fosses de maniobra de premses de biga amb contrapès tipus arca lapidum”. <em>Pyrenae</em>, vol. 43, núm. 2, pp. 53-98.</p> <p>PÉREZ CONILL, Jordi (1987). 'Prehistòria i Història Antiga'. <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història. </em>Ajuntament de Sant Just Desvern. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</p> <p>PIERA FIBLA, Llibert (1986). 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. <em>Empúries</em>, vol. 48-50, II, pp. 206-211.</p> <p>RAMOS RUIZ, Jordi (2007). <em>Memòria de intervenció arqueològica preventiva del projecte: complementació connexió entre les ETAP d'Abrera i Cardedeu. Tram: entre la B-23 i la riera de Sant Just. </em><span><span><span><span><span><span><span>Arxiu</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span> </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span></span></span>, memòria núm. 6169.<em> </em></p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982). <em>El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana.</em> Memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona.</p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1983). 'Els primers habitants de Sant Joan Despí'. <em>La Font del Bé</em>, núm. 45. Sant Joan Despí.</p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990) <em>El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. </em>Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.</p> <p>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). <em>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</em>. Sant Just Desvern.</p> | I-II dC. | Restaurat i traslladat de la seva ubicació original a la plaça de Camp Roig l'any 2004. | <p>Dipòsit rectangular excavat al terreny natural amb una estructura construïda de maons lligats amb morter de calç. La cara interior de les parets està enlluïda amb un arrebossat impermeable i la base de l’estructura està resolta a partir d’un paviment d’<em>opus signinum</em>, material constructiu a base de morter de calç i ceràmica trinxada que proporciona una total impermeabilització. A la base de l’estructura hi ha una petita depressió al mig del paviment, que no és més que una cubeta de decantació per recollir les partícules sòlides del líquid que contenia. També és destacable la mitja canya present a tot el perímetre de l’interior del dipòsit, en el punt de juntura entre les parets i el paviment. </p> <p>Els <em>lacus</em> són estructures d’època romana amb una funcionalitat relacionada amb la transformació i emmagatzematge de líquids, principalment vi i oli. Eren utilitzats en el procés de fermentació del most per l’obtenció de vi i també estaven presents en espais de producció d’oli, funcionant com dipòsits de decantació i repòs d’aquest líquid.</p> | 08221-290 | Parc de Camp Roig, s/n. | <p>El <em>lacus</em> que es conserva al parc de Camp Roig, va ser documentat per primer cop l’any 1982 per Josep Maria Solias i posteriorment per Llibert Piera l’any 1986. Són les notícies més antigues referents a aquesta estructura, que formava part del que es va denominar com el jaciment de la Carretera Reial davant de la benzinera “3 Santos”, situat a la confluència de la carretera Reial amb l’avinguda del Pla del Vent. En aquesta ubicació, a l’alçada d’un negoci de venda i exposició de caravanes existent en aquells moments, es va evidenciar la presència de ceràmica romana i del dipòsit escapçat pel traçat de la carretera, apuntant l’existència d’una possible vil·la romana datada entre els segles I i III dC.</p> <p>Entre els mesos d’octubre de 2003 i octubre de 2004 es realitzà la primera intervenció arqueològica en aquest sector del municipi, motivada per la construcció del traçat la línia T3 del Trambaix. L’excavació va confirmar l’existència de la vil·la romana amb una datació alt imperial, documentant sitges, habitacions, retalls, una <em>dolia</em> i el <em>lacus.</em></p> <p>Les estructures documentades en aquesta excavació arqueològica estaven afectades per la construcció de la línia T3 del Trambaix, motiu pel qual van ser desmuntades sota una intervenció arqueològica preventiva l’any 2004. Va ser llavors, entre el 26 de novembre i el 17 de desembre, quan el dipòsit romà (<em>lacus</em>) es va traslladar a la seva ubicació actual al parc de Camp Roig, a 50 metres del seu emplaçament original.</p> | 41.3802783,2.0657298 | 421879 | 4581394 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99540-29001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99540-29002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99540-20250209101220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99540-img12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99540-l1430427.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | El lacus va ser traslladat l'any 2004 fins al parc de Camp Roig, des de la seva ubicació original al jaciment de la Carretera Reial / 3 Santos. No pertany al jaciment arqueològic denominat com a Quatre Camins-Fàbrica Les Cadenes, que es troba a 50 m. del de la Carretera Reial / 3 Santos.Malgrat la proximitat dels dos jaciments i tenir els dos la mateixa cronologia amb estructures similars, el que pot indicar que es tractés de la mateixa explotació agrícola en època romana, en l'inventari patrimonial els dos jaciments estan diferenciats. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||
| 99555 | Dipòsit d'aigua en marge i pica de brou bordelès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-en-marge-i-pica-de-brou-bordeles | XIX-XX | Del dipòsit de caldo bordelès només en queden dempeus dos maons. El d'aigua està pràcticament soterrat i sostingut per les restes del marge de pedra seca. | <p>Restes d’un conjunt estructural vinculat a l’antiga activitat agrícola de Sant Just Desvern<strong>,</strong> concretament a la gestió dels marges de les terres de cultiu i de l’aigua i a la preparació del brou bordelès o brou de Bordeus,<strong> </strong>utilitzat tradicionalment en la vinya per combatre malalties com el míldiu.</p> <p>Les restes observades corresponen a un antic conjunt estructural, probablement de finals del segle XIX o d’inicis del segle XX, relacionat amb l'activitat agrícola, concretament amb la preparació del brou bordelès o brou de Bordeus, una mescla de sulfat de coure i calç emprada tradicionalment en la vinya per prevenir malalties fúngiques.</p> <p>Aquest conjunt estava situat a peu dels antics camps de conreu, que en el passat van ser vinyes, i estava format per un dipòsit d’aigua, una pica per a la seva preparació i un marge de pedra seca que en delimitava l’espai.</p> <p>El dipòsit d’aigua, de planta rectangular i unes dimensions aproximades de 2,5 m. de llarg per 70 cm d’amplada, estava construït amb maons i morter. La seva funció principal era l’acumulació d’aigua per a la preparació de la barreja necessària per al tractament de les vinyes. Actualment, aquesta estructura es troba parcialment colgada per terra i sediment, fet que en dificulta la identificació completa, però encara es poden observar alguns dels materials constructius originals i la seva integració en l’entorn agrícola.</p> <p>Adjacent al dipòsit hi ha la pica, on es realitzava la mescla del brou bordelès. D’aquesta, tanmateix, només es conserven dos maons dempeus, restes que permeten intuir la seva antiga funcionalitat com a espai de treball relacionat amb el tradicional cultiu de la vinya, tan intens des de la segona meitat del segle XIX fins a l’aparició de les plagues que van afectar intensament els ceps.</p> <p>A banda d’aquestes estructures, es conserva un marge de pedra seca, un element característic de l’arquitectura agrària tradicional, construït amb lloses de pedra disposades en sec, sense morter. Aquest marge servia tant per delimitar l’espai agrícola com per contenir el terreny i evitar-ne l’erosió, facilitant així el conreu en una zona de pendent. Actualment, serveix d’element de sustentació del dipòsit, tot impedint la seva desaparició física.</p> | 08221-291 | Al vessant sud de la muntanya de la Penya del Moro, a uns 100 m en línia recta i direcció sud-oest des del cim. | <p>L'ús d’aquesta barreja com a fungicida es va estendre arran de les primeres plagues de la vinya al segle XIX, motiu pel qual era habitual trobar aquestes instal·lacions a prop de vinyes.</p> <p>La seva preparació ha estat tradicionalment ben coneguda pels pagesos, que l’elaboraven i aplicaven de manera rutinària per protegir les plantes de malalties com el míldiu. </p> <p><span><span><span>El producte s’acostumava a preparar a peu de vinya, i donava un característic color blau que tenyia els dipòsits en els quals es realitzava la preparació.</span></span></span></p> | 41.3958330,2.0684440 | 422125 | 4583118 | 08221 | Sant Just Desvern | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99555-29101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99555-29102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99555-29103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99555-29104.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Tot i que el brou bordelès s'utilitza des de fa dècades, els seus efectes tòxics encara no són del tot coneguts, malgrat estar classificat com un producte nociu per a la fauna aquàtica. El coure té una elevada capacitat d'acumulació en els sòls i no es descompon fàcilment en ambients àcids. En condicions naturals, la seva concentració en el sòl sol situar-se entre 2 i 60 mg/kg, però en terrenys on s’ha aplicat de manera continuada, pot arribar fins als 200 mg/kg, generant efectes tòxics per a diversos organismes del sòl, com els cucs de terra, que poden veure’s greument afectats fins al punt de desaparèixer.Les propietats antifúngiques del coure són conegudes des de fa segles, però la formulació específica del brou bordelès es va atribuir al químic Ulysse Gayon i al botànic Alexis Millardet a principis de la dècada de 1880. La seva aplicació en la viticultura es va generalitzar a partir de 1885, especialment a la regió de Bordeus, concretament als vins del château Dauzac, sota la direcció de Nathaniel Johnston. Actualment, es comercialitza principalment en forma de pols micronitzada de color blau, dissenyada per ser dissolta i aplicada sobre les plantes. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||
| 99556 | Barraca de vinya prop de can Coscoll 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-can-coscoll-7 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019). 'La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO'. <em>Revista d’etnologia de Catalunya</em>, núm. 44, pp. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1980). 'Les barraques de vinya de Sant Just Desvern'. <em>Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, </em>núm. 109.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Molt enrunada, només s'intueix algun fragment de mur. | <p>Barraca de vinya de planta quadrada recolzada en un marge rocós i de pedra seca. Correspon a la tipologia constructiva aèria adossada al marge.</p> <p>Està pràcticament ensorrada i només conserva un fragment de parament de poca alçada, construït en pedra seca. A l'interior de les restes de la construcció hi ha un petit dipòsit d'aigua.</p> | 08221-292 | Can Coscoll, s/n. | <p>Les barraques de vinya, els murs de pedra seca, les mines d’aigua i les fonts, formen part del paisatge rural des de fa segles. Aquestes construccions són el testimoni de l’intent de domesticar l’entorn natural, per facilitar un terreny òptim pel conreu, per refugiar-se de les inclemències meteorològiques, per guardar les eines del camp, per tancar el ramat o per proveir-se d’aigua en zones d’escassetat de recursos hídrics.</p> <p>Les barraques de vinya o cabanes de pedra repartides pel territori, amb la seva simplicitat estètica, però alhora amb la seva complexitat constructiva a partir de la tècnica de la pedra seca, han estat utilitzades en contextos rurals fins ben entrat el segle XX. Aquestes estructures servien als pagesos per guardar eines, com espai de descans, per protegir-se del mal temps i per tancar els animals de tir o petits ramats, en el cas de les més grans. </p> <p>Construïdes fent servir el material més a l’abast al camp, només pedres procedents de desempedregar els camps de conreu, han estat construccions sòlides, sostenibles i integrades totalment en l’entorn, que donen al paisatge una identitat pròpia i singular i ens expliquen com era la vida al camp en temps passats. A partir d’una tècnica en la qual les pedres es disposen sense cap argamassa o morter d’unió, en filades per aproximació, han arribat fins avui gràcies a la seva solidesa.</p> | 41.3928610,2.0653330 | 421861 | 4582791 | 08221 | Sant Just Desvern | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99556-29201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99556-29202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99556-29203.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | Juana María Huélamo i David Torres - Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||
| 99557 | Panteó Família Coquillat-Lora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-coquillat-lora | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Panteó de la família Coquillat-Lora, situat al passadís central del recinte primigeni del cementiri municipal de Sant Just Desvern.</p> <p>De planta rectangular, el panteó està sobre un podi aixecat de la cota de circulació del cementiri. L'estructura queda delimitada per un mur de baixa alçada de carreus de pedra, que tanca tres dels quatre costats. L'accés a l'interior es fa mitjançant un graó flanquejat per dos pilars coronats per una peça piramidal de pedra, cadascun d'ells decorat amb una petita escultura animal que reinterpreta la figura mitològica d'un griu. La superfície interior del panteó està pavimentada amb lloses de pedra i destaca la presència de bancs correguts de pedra adossats als dos murets de tanca laterals. </p> <p>Presidint el panteó sobresurt un pilar lleugerament piramidal, element central i monumental que marca la simetria de la construcció, amb una creu de ferro forjat a la superfície de la meitat superior. Per sota de la creu, hi ha una placa rectangular de marbre blanc amb un baix relleu que representa a la Mare de Déu d'Elx, patrona de la ciutat natal de l'arquitecte Marcel·lià Coquillat. Als peus del pilar monumental, una llosa de pedra calcària rectangular porta gravada la inscripció 'FAMILIA COQVILLAT LORA'. Als laterals, el pilar presenta decoració escultòrica de corones de flors, a més de conservar a la part baixa del costat dret una torxa esculpida en pedra. </p> <p>Al peu del peu monumental es disposa la llosa de pedra, rectangular de secció triangular i amb dues argolles de ferro, que dona accés a la cripta del panteó. </p> | 08221-293 | Av. Camp Roig, s/n. | <p>L'arquitecte Marcel·lià Coquillat Llofriu va néixer a Elx l'any 1865. Amb divuit anys es va traslladar a Barcelona per estudiar arquitectura gràcies a una beca, obtenint el títol l'any 1892. Dos anys més tard es casà amb Paula Lora Tallada, que havia conegut a Barcelona, <span><span><span><span><span>amb qui edifica una casa d’estiueig a tocar de la masia de Can Sagrera propietat de la família de la Sra. Lora. </span></span></span></span></span></p> <p>La producció de Coquillat es concentrà principalment a Barcelona i a Sant Just Desvern, població de la qual va ser arquitecte municipal entre els anys 1911 i 1924. Sota els estils modernista i noucentista, projectà una gran quantitat d'edificis a Sant Just, com la reforma de can Ginestar, la Casa Pruna, la Casa Bassols i la Casa Solé. A Barcelona és destacable la seva participació en el Mercat de Sarrià, juntament amb l'arquitecte A. Calvet i Peyronill, o a la tanca de Villa Conchita. A Sitges, Vilafranca del Penedès i la Garriga, també hi ha edificis de la seva autoria. </p> <p>Feu treballs a la seva ciutat natal, com la Casa García Férnandez o la seva participació en la rehabilitació de l'església de Santa Maria, el que li va valdre el reconeixement de fill predilecte d'Elx l'any 1905. </p> <p>Marcel·lià Coquillat Llofriu morí el 28 de desembre de 1924 a la població alacantina de Busot.</p> | 41.3811180,2.0663459 | 421932 | 4581487 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99557-l1430606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99557-img20250206100703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99557-img20250206100609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99557-l1430608.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99557-l1430607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99557-img20250206100510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99557-img20250206100619.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 105|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||
| 99559 | Panteó Alberto Bastardas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-alberto-bastardas | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PÉREZ BASTARDAS, Alfred (1994). <em>Albert Bastardas i Sampere, alcalde popular per Barcelona. </em>Ajuntament de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). </span></span></span><em><span><span><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></span></span></em><span><span><span>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | Final XIX - inicis XX | <p>Panteó de la família Bastardes Parera, situat al passadís central del recinte primigeni del cementiri municipal de Sant Just Desvern.</p> <p>De planta rectangular, el panteó està delimitat per una senzilla tanca de forja de barrots cilíndrics, decorats amb magolles i rematats amb puntes de llança. La superfície interior està pavimentada amb un enrajolat de punta, format per rajols quadrangulars de marbre de color blanc i negre. </p> <p>Presidint el panteó destaca un pedestal cúbic sobre un podi de molt poca alçada, amb una base motllurada i un coronament piramidal sobre el qual es disposa una creu llatina de pedra. El perímetre de l'extrem superior del pedestal queda decorat per una sanefa de greques, per sota de la qual figura gravada la inscripció '<em>PROPIEDAD DE ALBERTO BASTARDAS Y CORTÉS'</em>.</p> <p>Al peu del pedestal amb la creu, es disposa la llosa de pedra quadrangular de volum piramidal amb dues argolles de ferro, que dona accés a la cripta del panteó.</p> | 08221-294 | Av. Camp Roig, s/n. | <p>Panteó de la família Bastardes Parera, a on hi ha inhumats alguns dels fills d’Albert Bastardes i Sampere, destacat advocat i polític català nascut a la vila de Gràcia l’any 1871. </p> <p>La carrera política d'Albert Bastardes i Sampere, es va iniciar l’any 1901 com a membre del Centre Republicà de Gràcia per passar posteriorment a la Unió Republicana, amb la qual va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona l'any 1903. L’any 1906 va ser nomenat primer tinent d'alcalde de la ciutat comtal per acabar sent alcalde accidental de Barcelona entre 1908 i 1909. El seu paper dins de la política catalana dels primers anys del segle XX destaca també per ser un dels fundadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana i per ser vicepresident de la Mancomunitat de Catalunya. Durant la Segona República es configurà com un dels dirigents del Partit Catalanista Republicà sent escollit l'any 1932 diputat al Parlament de Catalunya per Granollers.</p> <p>En altres àmbits, Albert Bastardes va ser president del Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears, president de la Junta de Museus, del Patronat d'Aprenents, de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC) i de l'Orfeó Català. </p> <p>Fruit del casament amb Dolors Parera i Bisbal, pubilla de les destil·leries Parera, van tenir set fills: Carme, Dolors, Montserrat, Mercè, Rafael, Joan i Albert.</p> <p>Al panteó de Sant Just estan inhumats tres dels seus fills: en Rafael Bastardes Parera i a la seva esposa Dolors Cardona Peitx, la Mercè Bastardes Parera i la Montserrat Bastardes Parera juntament amb el seu espòs Alfred Pérez Iborra.</p> | 41.3810992,2.0661412 | 421915 | 4581485 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99559-img20250206100942-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99559-img20250206100930-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99559-img20250206101137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99559-img20250206101204-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2025-09-16 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 116|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||
| 99560 | Panteó de Mossèn Antonino Tenas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-mossen-antonino-tenas | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p>RAGUER SUÑER, Hilari (1993). 'Mossèn Antoní Tenas i Alibés (1881-1953)'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 5, pp. 83-116.</p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). </span></span></span><em><span><span><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></span></span></em><span><span><span>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Panteó de Mossèn Antonino Tenas, situat sota la que va ser l'antiga capella del primigeni recinte del cementiri municipal de Sant Just.</p> <p>La senzilla estructura està formada per un vas funerari cobert per una làpida de marbre rectangular, a la superfície de la qual hi ha gravada la inscripció llatina en lletra capital romana '<em>RESVRRECTVRIS PAROCHIS ECCL. SS. FR. MARTYRVM JVSTI ET PASTORIS DESVERN HVNC DORMITIONIS LOCVM ANTONINVS TENAS ALIBÉS PAROCHVS PARAVIT MCMXLVI QVORVM NOMINA',</em> que es pot traduir com<em> '</em>A l’espera de la resurrecció aquest és el lloc de descans preparat per al sacerdot de l’església dels sants màrtirs Just i Pastor Desvern Antonino Tenas Alibés 1946 En el nom d’ells'.</p> <p>A l'extrem superior de la làpida hi ha gravat un crismó, monograma del nom de Crist format per l’enllaçament de les dues primeres lletres (X i P) del mot grec Χριστός. Acompanyant el monograma, figuren la primera i última lletra de l'alfabet grec A i Ω.</p> <p>La tomba està presidida, a la capçalera, per una creu llatina de fusta sobre pedestal de pedra i l'emplaçament queda cobert per una estructura constructiva actual d'acer.</p> | 08221-295 | Av. Camp Roig, s/n. | <p>Antonino Tenas i Alibés va ser rector de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just Desvern entre els anys 1916 i 1953.</p> <p>Nascut a Ripoll l'any 1881, amb quinze anys començà els seus estudis al Seminari de Barcelona, sent ordenat sacerdot a Vic, el 23 de setembre de 1905, pel bisbe Josep Torras i Bages. Ja ordenat, els primers destins del mossèn van ser Sant Esteve de Palautordera, Tiana, l'Hospitalet, Sant Pere de les Puel·les i Sants Just i Pastor de Barcelona, fins que el 13 de desembre de 1916 obtenia la plaça de rector de Sant Just Desvern.</p> <p>El Sr. rector va marcar la vida religiosa, cultural i social del poble, gràcies a la personalitat de mossèn Antonino, que durant els trenta-vuit anys que estigué a la parròquia es dedicà en cos i ànima a la població. La seva figura va ser reconeguda el 9 de juliol de 1950, quan l'Ajuntament li va atorgar el títol de fill adoptiu de Sant Just Desvern. </p> <p>Mossèn Antonino Tenas morí el 2 de gener de 1954, després d'un atac de feridura patit el 31 de desembre de 1953. El seu funeral va ser un esdeveniment multitudinari a la població, que partint de l'església parroquial va conduir les seves despulles mortals fins al cementiri municipal, lloc en el qual va ser enterrat. No va ser, però, el seu lloc de descans definitiu, ja que tal com ell desitjava i gràcies a un acord del ple de l'Ajuntament del 24 de novembre de 1944, es va obtenir el permís perquè fos enterrat al sepulcre de la nau de l'església parroquial dels sants Just i Pastor. E<span><span>l 4 de novembre de 1983 amb motiu de la celebració el cinquantenari de <span>les</span> Escoles Núria que ell havia fundat, les seves restes es van traslladar definitivament al temple a on encara reposen.</span></span></p> | 41.3810282,2.0661211 | 421913 | 4581477 | 1946 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99560-l1430612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99560-l1430614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99560-img20250206101057.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2025-10-24 00:00:00 | Josep Maria Solias i David Torres - Kuanum | Desconeguda | 116|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||
| 99561 | Goigs dels Sants Just i Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dels-sants-just-i-pastor-0 | <p>Barcelona: Estampa dels H. de la V. Pla, [data de publicació no identificada] Foto: Centre de Lectura de Reus: GSAN-J, 655.</p> | XIX - XX | <p>Els goigs de Sant Just i Sant Pastor es presenten aquí en tres versions diferents, cadascuna amb característiques particulars que reflecteixen la devoció i la manera com han estat transmesos al llarg del temps.</p> <ul> <li> <p>Els primers goigs presentats (imatge 1) destaquen per la seva referència explícita als sants com a patrons de Sant Just Desvern i per la il·lustració dels dos germans vestits amb túnica mentre caminen junts, acompanyats d’un text que exalta la seva innocència i valentia enfront del martiri i inclou una pregària perquè protegeixin el poble. Va ser editat per Anton Brusi, i segueix l’estructura clàssica dels goigs tradicionals i es caracteritza per l’ús d’un català antic, així com per la presència d’una il·lustració on els sants apareixen amb la creu i la palma del martiri, reforçant la seva iconografia. A més, incorpora una pregària final en llatí, l’'Oremus', que subratlla el seu caràcter litúrgic.</p> </li> </ul> <ul> <li> <p>Els segons (imatge 2), van ser impresos l’any 1918 per Pujolá y Campas a Barcelona. El text és una adaptació realitzada per mossèn Antonino Tenas, aleshores rector de Sant Just, a partir d’uns goigs barcelonins de 1915. Aquesta versió manté gairebé íntegrament l’original, però amb la supressió de tres estrofes que feien referència a la ciutat i la parròquia de Barcelona. A més, es van introduir algunes modificacions en determinats versos per adaptar-los a la nova destinació, com ara el canvi de 'protegiu nostra ciutat' per 'protegiu nostra veïnat' o 'a Barcelona ha tocat' per 'nostra parròquia ha lograt'.</p> </li> </ul> <ul> <li> <p>Finalment, els tercers goigs (imatge 3), inclouen notació musical, un element que facilita la seva interpretació cantada, i són una reedició dels de l’any 1918, amb un disseny més modern i il·lustracions estilitzades. En aquesta versió en què es fa una il·lustració fidedigna de l'edifici que acull el temple devocional, es posa de manifest la seva vinculació amb la parròquia de Sant Just Desvern, reforçant la seva funció com a element de devoció i identitat local.</p> </li> </ul> <p>Tot seguit es transcriu el text dels primers goigs, els que més desenvolupen la història dels sants màrtirs als quals van dedicats:</p> <p><strong><em>GOIGS DELS</em></strong><em> GLORIOSOS MARTIRS, SANT JUST Y SANT PASTOR DESVERN, BISBAT DE BARCELONA</em></p> <p><strong><em>C</em></strong><em>antém tots devotament</em><br /> <em>del martiri lo rigor;<br /> patiren innocentment,<br /> Nostres sants Just y Pastor.</em></p> <p><em> Lo seu pare sant Vidal<br /> en la pàtria de Alcalá,<br /> per a guardar-los del mal<br /> a Jesús los incliná;<br /> i les lletres aprenen,<br /> las deixan ab esplendor:<br /> patiren innocentment, &c.</em></p> <p><em> Perque de Daciá saberen Perseguir als cristians; Y persó luego empremgueren presentarsi molt humans;<br /> Diguerenli prontament:<br /> Jesu-Crist es nostre amor:<br /> patiren innocentment, &c.</em></p> <p><em> Com los veya criatures,<br /> pensá distraurels del tot,<br /> fent, que ab disciplinas duras,</em></p> <p><em>Sels fos donát fort açot;<br /> Mes ells ja varonilment,<br /> se disposan per major:<br /> patiren innocentment, &c.</em></p> <p><em> Pues diu Just á son germá,</em><br /> <em>no obstant de ser lo petit,<br /> Pastor: no temes Daciá,<br /> per més, que tinga appétit;<br /> De posarnos en torment,<br /> que nons falta lo Señor:<br /> patiren innocentment, &c.</em></p> <p><em> Al que Pastor respongué:</em><br /> <em>dius be Just, y tindrás guañ<br /> en avisarme; perque<br /> te juro serte compaï;</em></p> <p><em>Al martiri, que realment<br /> passarém ab tot rigor,<br /> patiren innocentment, &c.</em></p> <p><em> Vista esta resolució,<br /> van los soldats à Daciá,<br /> fentli llarga relació<br /> de la gran perdua tindrà;<br /> Per convertir molta gent<br /> tant tendre predicador:<br /> patiren innocentment, &c.</em></p> <p><em> Y Daciá res de quimera<br /> dona un ordre deplorable,<br /> que ab cautela, y sens espera<br /> morts sien lo Camp Lloable;<br /> De degoll encontinent sobre de pedra: Ay dolor!<br /> patiren innocentment, &c.</em></p> <p><em> Gosaus gloriosos patrons</em><br /> <em>de la victoria teniu;<br /> pues encara que minons<br /> per fé de Cristo moriu;<br /> Gosauvos eternament<br /> de lograr tant rica flor:<br /> patiren innocentment, &c.</em></p> <p><em> Gosaus de vostra innocencia</em><br /> <em>ab Jesu-Crist, Deu etern:<br /> y alcansáu tota clemencia<br /> al vostre poble Desvern;<br /> Guardaulo, y enterament<br /> de llamps, pedras, y temblor:<br /> patiren innocentment, &c.</em></p> <p><em> TORNADA</em></p> <p><em>Hem vist verdaderament</em><br /> <em>lo gran martíri, y rigor;<br /> patiren innocentment Nostres sanats, Just y Pastor.</em></p> <p><em>✠ Lætamini in Domino, & exultate Justi.</em><br /> <em>℟. Et gloriamini Omnes recti Corde.</em></p> <p><em> OREMUS.</em></p> <p><em>Deus lactantium fides, spes Infantium, Charitas Puerorum, qui per Innocentium tuorum Justi, & Pastoris, laudem cunctos provocas ad salutem: infunde nobis quæsumus, puritatem lactentis Infantiæ; ut dum sensu Justitiæ parvulis adæquamur, in illa remuneratione Fidelium, cum Sanctis pariter gloriemur: Per Christum Dominum, &c.</em></p> <p> </p> <p><strong>OREMUS</strong></p> <p><em>Deus lactantium fides, spes Infantium, Charitas Puerorum, qui per Innocentum manibus Justi et Pastoris, &c.</em></p> <p><em>Barcelona en la Estampa de Anton Brusi.</em></p> | 08221-296 | Parròquia dels Sants Just i Pastor. | <p>Dels goigs presentats, resulta interessant el de la imatge número 1. Aquests goigs, impresos per Antoni Brusi Miravent, editor del <em>Diari de Barcelona</em>, poc temps després d’haver finalitzat la Guerra del Francès, molt probablement entre els anys 1819 i 1821, presenten la particularitat de comptar amb un text original que es diferencia tant dels goigs barcelonins com dels que es van editar posteriorment a Sant Just Desvern.</p> <p>Aquesta versió, a més de conservar l’estructura tradicional dels goigs, incorpora elements lingüístics i estilístics propis de l’època, oferint una perspectiva única dins del conjunt de cants dedicats a Sant Just i Sant Pastor.</p> <p>Els goigs de Sant Just i Sant Pastor formen part de la cultura immaterial del municipi perquè són una expressió de la seva tradició musical i litúrgica, ja que han estat cantats durant segles en celebracions religioses i festes patronals, mantenint viva la devoció popular.</p> <p>Al mateix temps, constitueixen un testimoni històric que reflecteix la connexió de Sant Just Desvern amb el cristianisme antic i la veneració d’aquests dos màrtirs, fet que es veu reforçat per la seva iconografia religiosa, ja que les imatges dels sants han estat representades de diverses maneres al llarg del temps en estampes, escultures i altres elements patrimonials. A més, els goigs han tingut una àmplia difusió impresa i oral, essent publicats per diferents impremtes històriques i transmesos de generació en generació, cosa que ha permès la seva conservació i continuïtat fins als nostres dies.</p> | 41.3859485,2.0759014 | 422736 | 4582015 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99561-29601_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99561-gozos-desvern-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99561-29603.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||
| 99562 | El crim de can Carbonell de la plaça i el viatge de Pere Porter a l’Infern. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-crim-de-can-carbonell-de-la-placa-i-el-viatge-de-pere-porter-a-linfern | <p><span><span><span><span><span><span><span>ANÒNIM (1999). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Viatge a l'infern d'en Pere Porter. Entre la realitat i la ficció</span></em><span><span>. Introducció, edició i notes a cura de Josep Maria Pons i Guri. Curial (Autors catalans antics, 12). Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2003). <em>Petits relats de Sant Just i la comarca, </em>pp. 26-29. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2024). “Les calderes de Pere Botero i el tèrbol crim comès a Sant Just (I)”. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>La Vall de Verç, </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 499, pp. 22-23.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2024). “Les calderes de Pere Botero i el tèrbol crim comès a Sant Just (II)”. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>La Vall de Verç, </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 500, pp. 28-29.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII | <p>La història de Pere Porter i el seu viatge a l’Infern s’entrellaça amb un misteriós crim ocorregut a Sant Just Desvern, que va quedar impune, però va ser revelat entre les flames del més enllà.</p> <p>Pere Porter, un pagès de<strong> </strong>Tordera, es trobava en una situació desesperada per culpa d’un deute injust que l’obligava a pagar una quantitat que el seu pare ja havia satisfet, però sense cap comprovant escrit. En la seva recerca de solucions, es va trobar amb un personatge diabòlic que li va oferir portar-lo a l’Infern, on podria trobar respostes sobre el seu afer. Sense res a perdre, Porter va acceptar i va endinsar-se en els dominis del foc i el sofriment.</p> <p>Durant el seu viatge per l’Infern, va presenciar el patiment de moltes ànimes condemnades per les seves accions en vida. Entre elles, hi havia quatre figures destacades de la justícia barcelonina: el veguer, el seu assessor, un notari i el procurador fiscal. Eren castigats per haver encobert un crim esgarrifós comès a Sant Just Desvern.</p> <p>L’ànima d’un pagès anomenat<strong> </strong>Jaume Carbonell, propietari de<strong> c</strong>an Carbonell de la Plaça, s’agitava enmig d’aquell infern, víctima d’una mort injusta. Segons li van explicar, Carbonell havia estat assassinat en circumstàncies fosques i el seu cadàver havia estat trobat en un bosc, ja en descomposició i mossegat pels gossos. Tanmateix, el més inquietant era que els quatre magistrats que ara cremaven en les flames havien certificat la seva mort dos dies abans que succeís. Aquest detall provava que l’administració de justícia havia estat manipulada per protegir els veritables culpables, convertint aquell assassinat en un crim silenciat i sense càstig terrenal.</p> <p>Pere Porter, commocionat per la revelació, va continuar el seu viatge fins a trobar el notari que anys enrere havia gestionat el deute del seu pare. Aquest li va confessar que el document que demostrava el pagament estava amagat a casa seva, i li va indicar exactament on trobar-lo. Amb aquesta informació, Porter va ser retornat al món dels vius, despertant a prop de l’estany de Sils, el lloc on s’havia obert la porta de l’Infern.</p> <p>Amb la seva experiència, Porter va aconseguir recuperar la seva reputació i propietats, demostrant la falsedat del deute. Però, tot i que la seva història es va fer popular, la Inquisició el va forçar a retractar-se i a mantenir silenci sobre el seu viatge. Malgrat això, el relat es va transmetre durant generacions, i entre les seves paraules va quedar gravat per sempre el nom de Jaume Carbonell, el pagès de Sant Just Desvern que mai va obtenir justícia en vida, però que la va reclamar entre les flames de l’eternitat.</p> | 08221-297 | Can Madurellet, s/n. | <p>El relat de Pere Porter i la seva davallada a l’Infern ha gaudit d’un gran èxit al llarg dels segles. Inicialment, devia ser una història transmesa oralment, possiblement difosa pel mateix Porter arran del seu judici davant el Sant Ofici. La primera còpia manuscrita documentada data de 1608 i es conserva a la Biblioteca Universitària de Barcelona. Es creu que l’autor d’aquest text podria haver estat un eclesiàstic, que buscava donar un to moralitzant a la narració, amb la intenció de castigar i satiritzar la societat de l’època.</p> <p>Amb el temps, la història va començar a circular en format imprès. La versió més coneguda és <em>Viatge a l’Infern de Pere Porter</em>, publicada el 1906 per Gaietà Vidal de Valenciano, un dels fundadors de l’Ateneu Barcelonès. No obstant això, moltes altres edicions anteriors no han sobreviscut al pas del temps.</p> <p>La popularitat del relat es va mantenir viva durant els segles XVIII i XIX, i va ser especialment en aquest darrer segle, coincidint amb l’auge del romanticisme, la literatura gòtica i la Renaixença, quan es va convertir en una autèntica obra de referència dins la cultura popular. Víctor Balaguer en va fer una versió lliure que va contribuir encara més a la seva difusió. Algunes de les seves anècdotes, com la imatge de les calderes infernals, van quedar fixades en l’imaginari col·lectiu i van passar a formar part del folklore català, fins al punt que durant generacions s’ha utilitzat el nom de Pere Botero per espantar les criatures amb frases com: “Si no et portes bé, en Pere Botero et farà bullir a les seves calderes”.</p> <p>El viatge de Porter és probablement el més famós descens a l’Infern de la tradició catalana, amb l’estany de Sils com una de les seves suposades portes d’entrada. Segons l’escriptora Sylvia Lagarda-Mata, en el seu llibre <em>El Diable és català</em>, el territori català compta amb nombrosos llocs vinculats al diable i a la seva llegenda, incloent-hi 12 coves, 29 torrents i barrancs, 22 estanys i gorgs, 13 castells i 31 ponts associats al seu nom, així com més de 30 indrets considerats antigues entrades a l’Infern.</p> <p>Dins d’aquest marc llegendari, la història de Pere Porter es vincula també amb un fet misteriós ocorregut a Sant Just Desvern.</p> <p>La llegenda es data a principis del segle XVII, concretament l'any 1608, quan, segons el relat, va tenir lloc el seu descens als dominis infernals. En aquest viatge, Porter va presenciar el patiment d’ànimes condemnades, entre elles quatre alts càrrecs de la justícia barcelonina, castigats per haver encobert un crim comès en una masia del poble. Aquest assassinat, que havia tingut com a víctima Jaume Carbonell, podria haver ocorregut al segle XVI o a inicis del XVII, en una època prèvia però no gaire llunyana del viatge de Porter. Segons la llegenda, la seva mort havia estat silenciada i el procés judicial manipulat, fet que explica per què aquells magistrats es trobaven entre les ànimes turmentades de l’Infern. Aquest episodi reforça la funció moralitzant del relat, evidenciant que, malgrat els enganys i la impunitat en aquest món, el càstig sempre arriba en el més enllà.</p> | 41.3856626,2.0758837 | 422734 | 4581982 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99562-29701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99562-29702.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón - Kuanum | El viatge de Pere Porter a l’Infern no només és un exemple de la imaginació popular de l’època, sinó que també és una crítica velada a la corrupció i la injustícia de l’administració del moment, representant la creença en un càstig més enllà de la mort per aquells qui havien abusat de la seva posició. | 119|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||
| 99563 | Antiga granja Carbonell - Granja Catalana - Vaqueria Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-granja-carbonell-granja-catalana-vaqueria-carbonell | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span><em><span><span><span>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </span></span></span></em><span><span><span>núm. 9, pp. 146-221.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Un patrimoni que es fa mirar</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Sant Just Desvern</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 7 Carrer Bonavista. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). </span></span></span><em><span><span><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></span></span></em><span><span><span>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). </span></span></span><em><span><span><span>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern.</span></span></span></em><span><span><span> Fitxa 58. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Façana rehabilitada l'any 2002, acollint-se a la campanya de rehabilitació de façanes de l'empresa municipal PROMUNSA. | <p>Edifici entre mitgeres de planta en forma d'U, que disposa d'un pati interior, estructurat en planta baixa i pis.</p> <p>La façana principal, que presenta una disposició simètrica, queda flanquejada als extrems per dos cossos que sobresurten en alçada. A la planta baixa hi ha cinc obertures, quatre d'elles amb arc escarser i emmarcades amb una motllura. La porta de l'antiga Granja Catalana se situa al centre de la façana, i a l'extrem dret hi ha una gran porta d'un establiment comercial. </p> <p>Al primer pis destaquen cinc balcons amb barana de forja, als quals s'accedeix per portes emmarcades per motllures i amb llinda d'arc escarser, alternant-se els que sobresurten més de la façana amb els que queden més arran d'aquesta.</p> <p>Per sobre dels balcons hi ha una cornisa sostinguda per mènsules amb decoracions geomètriques, i sota la cornisa, una sanefa esgrafiada amb motius vegetals dins de la qual s'obren espiralls quadrangulars. La façana queda rematada a la part superior per una balustrada de pedra entre pilars, que amaga la coberta de terrat. </p> <p>La façana arrebossada té un acabament decoratiu pintat en color crema que imita una factura de carreus a la planta baixa, en canvi, la meitat de la façana del primer pis està pintada en color rosat. Els dos cossos dels extrems, en els dos nivells de façana, queden pintats també en color crema, destacant en tota la façana les motllures de les obertures que tenen color marronós.</p> | 08221-298 | C/ Bonavista, 85. | <p>L<span><span>'any 1894, Joaquim Carbonell Modolell <span>(propietari de la masia de can Carbonell)</span> demanà permís a l'Ajuntament per la <span>construcció d’</span>aquest edifici. </span></span>En un primer moment, la planta baixa estava destinada a allotjar una lleteria i les vaques d'aquesta, mentre que al primer pis residia la família propietària. <span><span><span>Per aquest motiu rebé el nom de Vaqueria Carbonell i als anys seixanta Granja Catalana, en formar part d’aquesta “cadena”. En l’actualitat és la Granja Carbonell, un negoci centenari regentat per la 4a generació d’ençà del seu fundador.</span></span></span></p> <p>El carrer Bonavista, que s'estén des de la carretera Reial fins al carrer de Sant Josep, és un dels eixos principals del centre de la ciutat, si no el més destacat. En aquest carrer es concentren alguns dels punts més importants, com el mercat, diversos establiments comercials de renom i gairebé totes les entitats bancàries de la zona. A més, la part del carrer comprès entre el carrer d’en Badó i el carrer de la Creu, juntament amb els carrers del Raval i de Baix, va ser durant el segle XIX la zona de major concentració d'habitatges urbans de l'època.</p> <p>L'ampliació del carrer fins a connectar amb la carretera Reial va ser un procés llarg, que va requerir diverses actuacions entre els anys 1866 i 1920. Aquests treballs van transformar la zona i van donar lloc al revolt que actualment desemboca a la via estatal. A partir del carrer d’en Badó, la prolongació del carrer va continuar cap al nord, modificant l'antiga rectoria annexa al temple parroquial i aterrant els cubs que hi havia a la zona. Finalment, l'any 1930 es va obrir una nova connexió en direcció a la muntanya.</p> <p>A banda del mercat, el carrer Bonavista és conegut per altres fites històriques. Al número 30, per exemple, va obrir el primer cinema de la ciutat, el cine Jardí, un espai dedicat a la projecció de pel·lícules mudes. També cal destacar l'edifici número 31, conegut com el Sanatori, que va ser durant un temps una clínica per a malalts mentals i que ara figura en el Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic.</p> <p>El nom del carrer sembla haver estat originàriament vinculat a les vistes espectaculars des de la zona, sobretot amb la construcció de les cases números 83 i 85, situades a prop de cal Sant Joan Catasús i de can Carbonell. Aquestes cases es trobaven en un promontori que permetia una visió privilegiada del voltant. </p> <p>Durant la Guerra Civil, el carrer va rebre el nom de 'Carrer de Durruti', en honor al dirigent anarquista. Més tard, durant el franquisme, va passar a anomenar-se 'Avinguda de José Antonio Primo de Rivera', en memòria del líder falangista. Finalment, després de la transició, el carrer va recuperar el seu nom original de Bonavista, mantenint així l'enllaç amb la seva història i tradició.</p> | 41.3839949,2.0768928 | 422817 | 4581796 | 1894 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99563-img20250206143033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99563-img20250206142744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99563-img20250206142751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99563-img20250206142916.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||
| 99598 | Camí de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-muntanya | <p><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024<em>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</em>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> <p><span><span>CARBONELL CALDERS, Joaquim (2022). “El Camí de la Muntanya”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs,</em> núm. 26, pp. 15-35.</span></span></p> <p>RIERA MAS, Joan Ignasi; PORTILLO SAAVEDRA, Rosario (2020).'Recuperación Medioambiental del Camí de la Muntanya (Sant Just Desvern, Barcelona)'. <em>Planur-e: territorio, urbanismo, paisaje, sostenibilidad y diseño urbano</em>, núm. 17.</p> | Totalment reurbanitzat entre els anys 2017 i 2019. | <p>Camí que discorre per la vall de Sant Just paral·lel a la riera de Sant Just. Comunica el final del nucli urbà, a l’altura del pont de can Padrosa, amb la carretera BV-1462. Presenta un traçat de 2.887,05 m i una amplada mitjana de 5,3 m, amb punts de 6 m d’amplada màxima i 4 m d’amplada mínima. </p> <p>El primer tram està pavimentat amb formigó i la part final superior amb asfalt. És un camí obert al trànsit rodat que incorpora a la cuneta un passeig de vianants, realitzat entre els anys 2017 i 2019, que s’inicia al pont de can Padrosa i finalitza a l’altura de can Merlès.</p> | 08221-299 | Del pont de can Padrosa a la carretera BV-1462. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí històric de titularitat pública immemorial, que actualment també pren el nom de <em>passeig de la Muntanya</em>. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El traçat passa per les masies de can Vilà, can Carbonell i can Merlès. També dona accés als camins que condueixen a ca n’Oliveres, can Baró i can Fatjó. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.3937968,2.0787439 | 422983 | 4582884 | 2017-2019 (rehabilitació) | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99598-img20250208123220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99598-img20250208122308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99598-l1430779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99598-4fitxesinvcaminsdefpage-0002.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Joan Ignasi Riera Mas i Rosario Portillo Saavedra (projecte de rehabilitació) | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||
| 99599 | Camí del turó Rodó al coll d'en Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-turo-rodo-al-coll-den-solanes | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Camí forestal de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 405,86 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 3,8 m, amb punts de 4,5 m d’amplada màxima i 3,5 m d’amplada mínima. Vial accessible al trànsit rodat de vehicles però amb el pas restringit amb un cadenat a l'inici.</p> <p>El ferm està constituït per terra compactada amb presència de graves (tot-u), sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</p> <p>En el seu context immediat, el camí transcorre entre vegetació de bosc mixt mediterrani que delimita visualment la traça. Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis com torres elèctriques o línies aèries de subministrament.</p> | 08221-300 | Del coll d'en Solanes al carrer dels Til·lers | <p><span><span><span><span><span><span>Pista forestal oberta l'any 1968 per accedir a l'abocador. A partir d'aquell moment també es va convertir en l'accés general al jaciment de la Penya del Moro i a la bassa de la Xarxa de protecció d'incendis. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.3975901,2.0743936 | 422624 | 4583308 | 1968 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99599-20250404155024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99599-20250404155031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99599-20250404160556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99599-cami-del-turo-rodo-al-coll-den-solanes.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn forestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí de titularitat privada amb dret d'ús públic, que discorre per la finca de can Solanes. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||
| 99600 | Camí de la Font de la Beca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-de-la-beca | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024<em><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></em>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Camí forestal que s'inicia a un trencall del camí de la Muntanya i finalitza al carrer Pau Vergós. Enllaça amb el camí de can Biosca i amb la carrerada de França. Presenta un traçat de 2.077,30 m. i una amplada mitjana de 3,7 m, amb punts de 4,6 m d’amplada màxima i 2,7 d’amplada mínima. </span></span></span></span></span></span></p> <p>El paviment del camí és de tot-u, accessible al trànsit de vehicles els primers 300 metres fins a un cadenat. El camí transcorre per una zona de bosc mixt dins del Parc Natural de Collserola.</p> | 08221-301 | Del camí de la Muntanya al carrer Pau Vergós. | <p>Camí històric d'ús públic immemorial. El traçat passa per la font de l'Oscar, un pou de la mina de Torreblanca i la font de la Beca. Enllaça en el seu tram final amb el camí de can Biosca i amb la carrerada de França. En el seu recorregut transcorre per tres finques privades.</p> | 41.3952603,2.0831558 | 423354 | 4583042 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99600-l1430808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99600-l1430816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99600-l1430817.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99600-4fitxesinvcaminsdefpage-0004.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-10-24 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn forestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural. | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/