Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 99601 | Camí de can Vilà al coll de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-vila-al-coll-de-les-torres | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024<em><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></em>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Pista forestal que comença a un trencall del camí de la Muntanya ascendint fins al coll de les Torres i el turó de la Coscollera. Presenta un traçat de </span></span></span></span></span></span>1972,24<span><span><span><span><span><span> m i una amplada mitjana de 4,1 m, amb punts de 5,8 m d’amplada màxima i 3,5 d’amplada mínima. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El paviment del camí és de tot-u i terra, accessible al trànsit de vehicles els primers 230 metres fins a un cadenat. El camí transcorre per una zona de bosc mixt dins del Parc Natural de Collserola.</span></span></span></span></span></span></p> | 08221-302 | Del camí de la Muntanya al coll de les Torres. | <p><span><span><span><span><span><span>Camí secundari de titularitat pública per usucapió i cessions. El camí s'inicia a la masia de can Vilar de la Muntanya.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3991566,2.0815139 | 423221 | 4583476 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99601-20250404161647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99601-20250404163525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99601-cami-de-can-vila-al-coll-de-les-torres.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn forestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural. | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||||
| 99602 | Camí del coll del Portell a Sant Pere Màrtir - Camí de la Torre Golf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-coll-del-portell-a-sant-pere-martir-cami-de-la-torre-golf | <p>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024). <em>Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</em>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> | <p><span><span><span><span><span>Pista forestal de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 456,31 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 4,3 m <span>amb punts de 5 m d’amplada màxima i 4 m d’amplada mínima. La via no presenta restriccions al trànsit rodat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El ferm està constituït per terra compactada amb presència de graves (tot-u) i l'aflorament de la roca mare, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre vegetació espontània, element que contribueix a la seva integració paisatgística i ambiental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre brolla mediterrània i arbres aïllats que delimiten visualment la traça. </span></span></span></span><span><span><span><span>Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència d’elements contemporanis.</span></span></span></span></p> | 08221-303 | Turó de Sant Pere Màrtir. | <p><span><span><span><span>Camí d'accés a la torre de vigilància Golf des del camí de Sant Pere Màrtir a Vallvidrera. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3953537,2.0988817 | 424669 | 4583038 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99602-20250330142435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99602-20250330141416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99602-20250330142158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99602-cami-del-coll-del-portell-a-st-pere-martir.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Es tracta d'un camí d'ús públic de propietat municipal per transferència de serveis de l’extinta Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, per Decret 5/1988, de 13 de gener. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||
| 99603 | Camí de la Pedrera Loli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-pedrera-loli | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Camí forestal de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 289,22 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 4,2 m, <span>amb punts de 6 m d’amplada màxima i 3,3 m d’amplada mínima. Pista forestal sense restriccions a la circulació de vehicles.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El ferm està constituït per terra compactada, graves (tot-u), sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre vegetació de bosc mixt mediterrani que delimita visualment la traça. </span></span></span></span><span><span><span><span>Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis.</span></span></span></span></p> | 08221-304 | Des del camí de can Vilà al coll de les Torres fins al límit amb el terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. | <p><span><span><span><span><span><span>Pista forestal que donava accés a la pedrera Loli des del camí de can Vilà al coll de les Torres.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4018585,2.0797674 | 423079 | 4583777 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99603-20250404160737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99603-20250404160824.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99603-20250404160944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99603-cami-de-la-pedrera-loli.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí secundari d'ús públic i propietat municipal, per cessió de la finca forestal del Conveni Vall RETREVER SL. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||
| 99604 | Camí de mas Lluí al coll d'en Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-mas-llui-al-coll-den-solanes | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Camí forestal que constitueix una via rural d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 812,15 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 4 metres amb punts de 5,8 m d’amplada màxima i 3,3 m d’amplada mínima. Transitable amb vehicle rodat però d'ús restringit per l'existència de cadenats a l'inici i final del traçat.</p> <p>El ferm està constituït per terra compactada, graves (tot-u) i l'aflorament de la roca mare. El camí discorre entre talussos de terra natural, roca i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</p> <p>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus i vegetació de bosc mixt mediterrani, que delimiten visualment la traça. Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis.</p> | 08221-305 | Del camí de dalt de La Salut al coll d'en Solanes. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El camí de mas Lluí al coll d'en Solanes és parcialment un camí històric, que </span></span></span></span></span>enllaça el camí de la Salut amb el camí de les Torres. Una part del vial, en canvi, va ser obert com a pista forestal del Pla de prevenció d'incendis de Collserola. <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El tram antic forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articul</span></span><span><span>ant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.3917006,2.0606020 | 421464 | 4582667 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99604-20250406171718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99604-20250406173731.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99604-cami-del-mas-llui-al-coll-den-solanes.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Un tram del camí és històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. Una altra part del camí, en canvi, va ser obert al darrer quart del segle XX i figura al Pla de prevenció d'incendis de Collserola de l'any 1985. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||
| 99605 | Camí del Ginestar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-ginestar | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Camí forestal que constitueix una via rural d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 619 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 4,2 m <span>amb punts de 4,3 m d’amplada màxima i 3,8 m d’amplada mínima. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El ferm està constituït per graves (tot-u) i l'aflorament de la roca mare al tram central del camí, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural, roca i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una vegetació de bosc mixt mediterrani, que delimita visualment la traça. </span></span></span></span><span><span><span><span>Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis com torres elèctriques o línies aèries de subministrament.</span></span></span></span></p> | 08221-306 | Entre el camí de La Salut i el camí de les Torres. | <p><span><span><span><span><span><span>El camí del Ginestar és un camí històric parcialment, que </span></span>enllaça el camí de la Salut amb el camí de les Torres. Una part del vial, en canvi, va ser obert com a pista forestal del Pla de prevenció d'incendis de Collserola i manteniment de les torres elèctriques. </span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El tram antic forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articul</span></span><span><span>ant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3949659,2.0649402 | 421831 | 4583026 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99605-20250406173447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99605-20250406173532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99605-cami-del-ginestar.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Un tram del camí és històric de possessió pública immemorial, però un altre tram va ser obert al darrer quart del segle XX, com a pista del Pla de prevenció d'incendis de Collserola i manteniment de les torres elèctriques. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||
| 99606 | Camí de can Fatjó al coll de can Cuiàs - Antic Camí de Vallvidrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-fatjo-al-coll-de-can-cuias-antic-cami-de-vallvidrera | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Camí forestal que constitueix una via rural d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 1241,05 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 4,5 m amb punts de 6,6 m d’amplada màxima i 3 m d’amplada mínima. Transitable amb vehicle rodat però d'ús restringit per l'existència de diversos cadenats al llarg del recorregut.</p> <p>El ferm està constituït per terra compactada, graves (tot-u) i formigó. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</p> <p>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus en regressió i vegetació de bosc mixt mediterrani, que delimiten visualment la traça. Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis.</p> | 08221-307 | Del camí de la Muntanya a la carretera BV-1462. | <p>Camí històric que donava accés a la masia de can Fatjó des del camí de la Muntanya, i que en la seva continuació, era la via tradicional per anar de Sant Just Desvern a Vallvidrera fins a l'obertura al trànsit rodat del camí de la Muntanya.</p> <p>Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</p> | 41.4020987,2.0880203 | 423769 | 4583797 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99606-30702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99606-30703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99606-30704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99606-cami-can-fatjo-al-coll-de-can-cuias.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via pavimentada només parcialment i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||
| 99607 | Camí de carena de can Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-carena-de-can-baro | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Camí forestal que forma part d'un tram de </span></span></span></span></span></span>l'antic camí històric de Can Baró, que enllaça l'actual camí de la Muntanya el mirador de can Baró. <span><span><span><span><span><span>Presenta un traçat de 603,2 m i una amplada mitjana de 2,9 m, amb punts de 3,6 m d’amplada màxima i 2,5 d’amplada mínima. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El paviment de la pista és de tot-u, roca i terra, sense cap mena de restricció d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08221-308 | Del camí de Sant Pere Màrtir a Vallvidrera al mirador de can Baró. | <p><span><span><span><span><span><span>Camí històric de titularitat pública immemorial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>El Parc Natural de la Serra de Collserola està dotat d’una xarxa de camins rurals, pistes forestals, senders i corriols, que conformen una infraestructura històrica de comunicació entre nuclis urbans, masies, ermites i terres de conreu, que durant segles fou bàsica pel desenvolupament socioeconòmic del territori. </span></span></p> <p><span><span>Actualment, bona part d'aquesta xarxa viària desenvolupa una funció socioambiental, sent un recurs d’ús públic que permet el gaudi de l’espai natural de Collserola, a l’abast de la població dels nuclis urbans propers.</span></span></p> | 41.3989724,2.0974418 | 424552 | 4583441 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99607-20250330141639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99607-20250330141716.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99607-cami-carena-de-can-baro.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn forestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural. | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||||
| 99608 | Camí de carena turó d'en Cors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-carena-turo-den-cors | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Camí forestal que comunica el final del nucli urbà amb la carretera BV-1461. Presenta un traçat de 483 m i una amplada mitjana de 4,1 m, amb punts de 4,5 m d’amplada màxima i 3,9 d’amplada mínima. </span></span></span></span></span></span></p> <p>El paviment del camí és de terra amb afloraments de la roca mare a diversos punts. L'accés al<span><span><span><span><span><span> trànsit de vehicles queda restringit per un cadenat al seu inici. El camí transcorre per una zona de bosc mixt dins del Parc Natural de Collserola.</span></span></span></span></span></span></p> | 08221-309 | Del camí de Sant Pere Màrtir a Vallvidrera al mirador de can Fatjó. | <p><span><span><span><span><span><span>Camí històric de titularitat pública immemorial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El Parc Natural de la Serra de Collserola està dotat d’una xarxa de camins rurals, pistes forestals, senders i corriols, que conformen una infraestructura històrica de comunicació entre nuclis urbans, masies, ermites i terres de conreu, que durant segles fou bàsica pel desenvolupament socioeconòmic del territori. Actualment, bona part d'aquesta xarxa viària desenvolupa una funció socioambiental, sent un recurs d’ús públic que permet el gaudi de l’espai natural de Collserola, a l’abast de la població dels nuclis urbans propers.</span></span></span></span></p> | 41.4063192,2.1012615 | 424880 | 4584254 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99608-30902_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99608-30903_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99608-30904_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99608-cami-de-carena-turo-den-cors.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn forestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural. | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||||
| 99609 | Camí de la font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-del-ferro | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Camí forestal que constitueix una via rural d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 960 metres i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 3,8 m, <span>amb punts de 4,1 m d’amplada màxima i 3 m d’amplada mínima.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El ferm està constituït per terra compactada, graves (tot-u) i l'aflorament de la roca mare en alguns punts, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural, roca i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de brolla mediterrània i arbres aïllats que delimiten visualment la traça. </span></span></span></span><span><span><span><span>Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis com torres elèctriques o línies aèries de subministrament.</span></span></span></span></p> | 08221-310 | Del camí de la font de la Beca, a les proximitats de la plaça Mireia. | <p><span><span><span><span><span><span>El camí de la font del Ferro és un camí històric que dona accés directe a la font homònima. Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la cartografia antiga figura com <em>camino y arroyo del Bech.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3967951,2.0886400 | 423814 | 4583208 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99609-20250330144610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99609-20250330144622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99609-cami-de-la-font-del-ferro.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||
| 99610 | Camí del turó de la Tina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-turo-de-la-tina | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Camí forestal que enllaça el camí de la Font del Ferro amb el carrer Pau Vergós. Presenta un traçat de 427 m i una amplada mitjana de 5,1 m, amb punts de 6,8 m d’amplada màxima i 3,8 d’amplada mínima. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El paviment del camí és de tot-u amb afloraments de la roca mare a diversos punts. L'accés al</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> trànsit de vehicles està restringit. El camí transcorre per una zona de bosc mixt dins del Parc Natural de Collserola.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08221-311 | Del camí de la font del Ferro al carrer de Pau Vergós. | <p><span><span><span><span><span><span>Camí d'ús públic inclòs en finques de titularitat pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El Parc Natural de la Serra de Collserola està dotat d’una xarxa de camins rurals, pistes forestals, senders i corriols, que conformen una infraestructura històrica de comunicació entre nuclis urbans, masies, ermites i terres de conreu, que durant segles fou bàsica pel desenvolupament socioeconòmic del territori. Actualment, bona part d'aquesta xarxa viària desenvolupa una funció socioambiental, sent un recurs d’ús públic que permet el gaudi de l’espai natural de Collserola, a l’abast de la població dels nuclis urbans propers.</span></span></span></span></p> | 41.3960303,2.0943539 | 424291 | 4583117 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99610-20250330143955.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99610-20250330144352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99610-cami-turo-de-la-tina.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn forestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural. | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||||
| 99611 | Camí del turó de la Coscollera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-turo-de-la-coscollera | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | Degradació del ferm de tot-u, terra i roca a alguns trams del traçat a conseqüència de l'erosió. | <p>Camí i sender forestal que s'inicia al camí de Can Vilà fins a arribar al turó de la Coscollera. Presenta un traçat de 452 m i una amplada mitjana de 2,4 m, amb punts de 3 m d’amplada màxima i 1,8 m d’amplada mínima. </p> <p>El paviment del camí és de tot-u, terra i roca mare a diversos punts. Inaccessible al trànsit de vehicles degut al fort pendent del traçat a algunes zones. El camí transcorre per una zona de bosc mixt dins del Parc Natural de la Serra de Collserola.</p> | 08221-312 | Del camí de can Vilà al turó de la Coscollera. | <p>Camí d'ús públic i titularitat municipal com a resultat de diversos convenis. Forma part de la xarxa terciària XBPI del Parc de Collserola.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El Parc Natural de la Serra de Collserola està dotat d’una xarxa de camins rurals, pistes forestals, senders i corriols, que conformen una infraestructura històrica de comunicació entre nuclis urbans, masies, ermites i terres de conreu, que durant segles fou bàsica pel desenvolupament socioeconòmic del territori. Actualment, bona part d'aquesta xarxa viària desenvolupa una funció socioambiental, sent un recurs d’ús públic que permet el gaudi de l’espai natural de Collserola, a l’abast de la població dels nuclis urbans propers.</span></span></span></span></p> | 41.4031333,2.0793242 | 423043 | 4583919 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99611-20250404163833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99611-20250404164031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99611-cami-del-turo-de-la-coscollera.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn forestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural. | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||||
| 99612 | Camí d'accés a can Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dacces-a-can-baro | <p><span><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI | <p>Camí forestal que constitueix una via rural d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 547 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 3,7 m, una dimensió que permet la circulació de vehicles agrícoles o de servei, tot mantenint la seva vocació original com a pas de vianants i bestiar. Presenta una amplada màxima de 4,5 m i mínima de 3 m.</p> <p>El ferm està constituït per terra compactada amb presència de graves, tot-u, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. Tot i que actualment no s’hi observen marges de pedra seca, el camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</p> <p>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus en regressió, brolla mediterrània i arbres aïllats —alguns caducifolis— que delimiten visualment la traça. Cal destacar la presència d’un exemplar de lledoner (<em>Celtis australis</em>), a tocar la part baixa del camí. Aquest arbre, tradicionalment associat al món rural, és reconegut per la qualitat de la seva fusta —especialment valorada per a la fabricació de mànecs d’eines agrícoles i bastons— i per la seva funció ombrívola, sovint vinculada a espais de descans i confluència.</p> <p>Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis com torres elèctriques o línies aèries de subministrament.</p> | 08221-313 | Can Baró. | <p>El camí de can Baró és un camí històric que donava accés directe a la masia homònima i, en el seu recorregut original, continuava (actualment amb la traça perduda) per l’actual camí E101 fins a enllaçar amb la carrerada de França, una de les principals rutes de transhumància i connexió intercomarcal. Aquest tram forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</p> <p>La presència del lledoner, un arbre estretament lligat als espais de treball agrícola i al voltant dels masos, reforça aquesta lectura històrica del paisatge. La seva plantació no solia ser casual: proporcionava fusta resistent per a l’eina diària i alhora un espai d’ombra propici per al descans. Aquest exemplar actua, per tant, com a element viu de memòria etnològica, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.</p> | 41.4003043,2.0874225 | 423716 | 4583597 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99612-31301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99612-31302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99612-31203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99612-cami-de-can-baro.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Juana María Huélamo - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||
| 99613 | Camí de ca n'Oliveres a La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-ca-noliveres-a-la-riba | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Camí forestal que constitueix una via rural d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un sender de terra trepitjada amb un traçat sinuós de 741 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és d'1,5 m <span><span>amb punts de 3 m d’amplada màxima i 0,6 d’amplada mínima. Aquestes dimensions només permeten </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span>la circulació a peu, mantenint la seva vocació original com a pas de vianants i bestiar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El ferm està constituït per terra compactada sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. Actualment encara s’hi observen restes d'alguns marges de pedra seca, però el camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus d'olivera en regressió, brolla mediterrània i arbres aïllats que delimiten visualment la traça. Cal destacar la presència al traçat d’un exemplar d'olivera centenària. </span></span></span></span><span><span><span><span>Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat.</span></span></span></span></p> | 08221-314 | Del camí de la Muntanya al carrer d'Oliveres. | <p>El camí de ca n'Oliveres a La Riba és un camí històric que donava accés directe a la masia de ca n'Oliveres des d'un altre dels camins històrics del municipi, el camí de la Muntanya. Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</p> <p>La presència abundant d'oliveres al llarg d'una part del camí, remet als espais de treball agrícola al voltant dels masos i reforça la lectura històrica del paisatge. Són elements vius de memòria etnològica, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.</p> | 41.3969603,2.0774191 | 422877 | 4583236 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99613-20250330180134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99613-20250330180148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99613-20250330180618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99613-cami-ca-noliveres-a-la-riba.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||
| 99614 | Camí de can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-carbonell | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Camí rural que constitueix una via d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 384,46 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 2,4 m., amb punts de 2,7 m d’amplada màxima i 2 m d’amplada mínima. Aquestes dimensions permeten la circulació de vehicles agrícoles o de servei. Actualment, però, una tanca metàl·lica a 16 m del seu inici impedeix el pas. </p> <p>El ferm està constituït per formigó els 4 primeres metres, sent la resta de terra compactada, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</p> <p>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus en regressió, brolla mediterrània i arbres aïllats que delimiten visualment la traça. </p> <p>Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis com torres elèctriques o línies aèries de subministrament.</p> | 08221-315 | Pg. de la Muntanya. | <p>El camí de can Carbonell és un camí històric que donava accés directe a la masia homònima i als camps de conreu circumdants. Aquest tram forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</p> <p>La presència d'espais de treball agrícola al voltant del mas reforça la lectura històrica del paisatge, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.</p> | 41.3999557,2.0855240 | 423557 | 4583561 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99614-31503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99614-31501.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Juana María Huélamo Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||
| 99615 | Camí de can Coscoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-coscoll | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Camí rural que constitueix una via d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 1.338 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 2,8 m, amb punts de 4,3 m d’amplada màxima i 1 metre d’amplada mínima. La reduïda amplada en algun tram, juntament amb el desnivell, no permet la circulació de vehicles.</p> <p>El ferm està constituït per terra compactada, tot-u (material granular de granulometria contínua) i l'aflorament de la roca mare en alguns punts, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental. Destaca el conjunt de 26 xiprers que flanquegen el camí en el tram que condueix fins a la masia de can Coscoll, des de la carretera Plana Padrosa. </p> <p>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus en regressió, brolla i arbres propis de bosc mixt mediterrani, que delimiten visualment la traça. Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis com torres elèctriques o línies aèries de subministrament.</p> | 08221-316 | De la carretera Plana Padrosa a l'ermita de la Salut. | <p><span><span><span><span><span><span>El camí de can Coscoll és un camí històric que donava accés directe a la masia homònima i a l'ermita de la Salut.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La presència d'espais de treball agrícola al voltant del mas reforça la lectura històrica del paisatge, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.</p> | 41.3916136,2.0715628 | 422380 | 4582647 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99615-20250215124900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99615-20250215154059.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99615-20250406172614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99615-cami-de-can-coscoll.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||
| 99616 | Camí de can Roldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-roldan | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Camí rural que constitueix una via d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 864 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 2,3 m <span>amb punts de 3 m d’amplada màxima i 1,9 d’amplada mínima. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>una dimensió que permet la circulació de vehicles agrícoles o de servei, tot mantenint la seva vocació original com a pas de vianants i bestiar. Presenta una amplada màxima de 4,5 m i mínima de 3 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El ferm està constituït per terra compactada amb presència de graves (tot-u), sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus, brolla i arbres de bosc mixt mediterrani, que delimiten visualment la traça. </span></span></span></span><span><span><span><span>Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis com torres elèctriques o línies aèries de subministrament.</span></span></span></span></p> | 08221-317 | Del camí de la Riera i de can Gelabert al camí de la Salut. | <p><span><span><span><span><span><span>El camí de can Roldan és un camí històric que portava </span></span></span></span></span></span>a l'ermita de la Salut. <span><span><span><span><span><span>Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La presència d'espais de treball agrícola al traçat del camí reforça la lectura històrica del paisatge, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.</p> | 41.3875513,2.0684980 | 422120 | 4582199 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99616-20250406175419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99616-20250406175541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99616-cami-de-can-roldan.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||
| 99617 | Camí de La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-salut | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Camí rural que constitueix una via d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 649 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 3,9 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El ferm està constituït per terra compactada, graves (tot-u) i aflorament de la roca mare en alguns trams, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus en regressió, brolla mediterrània i arbres aïllats, sobretot garrofers i oliveres, que delimiten visualment la traça. </span></span></span></span><span><span><span><span>Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat.</span></span></span></span></p> | 08221-318 | Del camí del mas Lluí al camí de La Riera i de can Gelabert. | <p><span><span><span><span><span><span>Camí històric a l'ermita de La Salut per la riera i can Gelabert. Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La presència d'espais de treball agrícola al traçat del camí reforça la lectura històrica del paisatge, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.</p> | 41.3884710,2.0624522 | 421615 | 4582306 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99617-20250215132056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99617-20250215125654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99617-20250215125700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99617-20250315150112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99617-20250315150319.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99617-cami-de-la-salut.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||
| 99618 | Camí de dalt de La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-dalt-de-la-salut | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Camí rural-sender que constitueix una via d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra i roca, amb un traçat sinuós de 157 m adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és d'1,7 m amb punts de 2,1 m d’amplada màxima i 1,7 metres d’amplada mínima. Malgrat no estar restringit al trànsit rodat, la seva amplada no permet el pas de vehicles. Manté la seva vocació original com a pas de vianants i bestiar. </p> <p>El ferm està constituït per terra compactada i la roca mare de la zona, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. Actualment, encara s’hi conserven marges de pedra seca de molt bona factura, que delimiten el traçat el camí al llarg de molts metres. El sender també discorre encaixat, en altres punts, entre talussos de roca, terra i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</p> <p>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus en regressió, brolla i arbres de bosc mixt mediterrani, que delimiten visualment la traça. Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat.</p> | 08221-319 | Del camí de La Salut al límit del terme municipal amb Sant Feliu de Llobregat. | <p><span><span><span><span><span><span>Camí històric </span></span></span></span></span></span>per accedir a l'ermita de la Salut des de Sant Just Desvern, just al límit de terme amb Sant Feliu de Llobregat. F<span><span><span><span><span><span>orma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La presència d'espais de treball agrícola al traçat del camí, juntament amb els marges de pedra seca, reforça la lectura històrica del paisatge, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.</p> <p>Sobre d’un mur de pedra seca que limita el camí es localitza una de les poques fites de terme que es conserven al municipi. Aquesta fita, plantada l'any 1833, marca el límit del terme de Sant Just Desvern amb la desapareguda població de Santa Creu d’Olorda i el municipi de Sant Feliu de Llobregat. </p> | 41.3915437,2.0600116 | 421415 | 4582649 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99618-20250406164457.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99618-20250406164533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99618-20250406164541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99618-20250406164742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99618-20250406165259.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99618-cami-de-dalt-de-la-salut.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||
| 99619 | Camí de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-torres | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Camí forestal-sender que constitueix una via rural d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 987 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 2,6 m, <span>amb punts de 4 m d’amplada màxima i 1 metre d’amplada mínima. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El ferm està constituït per terra compactada amb presència de graves (tot-u) i l'aflorament de la roca mare en alguns punts, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. Als trams amb paviment de roca mare són evidents les marques de rodades deixades pels carruatges al llarg dels anys. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre vegetació de bosc mixt mediterrani, que delimita visualment la traça. </span></span></span></span><span><span><span><span>Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis.</span></span></span></span></p> | 08221-320 | Del camí de La Salut al camí de can Ristol. | <p><span><span><span><span><span><span>Camí històric que enllaça amb la vessant de la serra de Collserola del terme municipal de Sant Feliu de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3955760,2.0703436 | 422283 | 4583089 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99619-32002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99619-32003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99619-cami-de-les-torres.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||
| 99620 | Bellaombres del carrer Miquel Reverter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellaombres-del-carrer-miquel-reverter | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Parell d’exemplars de bellaombra (<em>Phytolacca dioica</em>) <span lang='CA'><span><span>de 10 m. d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2 m i 12 m de diàmetre de capçada. S</span></span></span>ituats al carrer Miquel Reverter, a l'altura del número 5, destaquen pel seu port i la base dels seus troncs.</p> <p>De la família de les fitolacàcies, presenta una capçada ampla i globosa molt ramificada, amb branques llargues i flexibles. El tronc d’aquesta espècie destaca per tenir la base irregular i molt eixamplada, així com unes grans arrels visibles. L’escorça és lleugerament rugosa i clivellada de color grisós.</p> <p>És un arbre semiperennifoli que només perd la fulla durant els hiverns molt freds. Les fulles són simples, toves, de contorn oval o lanceolat, disposades de manera alterna i de color verd fosc, brillants a l’anvers. Floreix de maig a juny amb unes flors molt petites de color blanc groguenc, agrupades com grans de raïm. Produeix un fruit rodó, una baia de color vermell a l’inici i negre quan madura, que és tòxic.</p> | 08221-321 | C/ Miquel Reverter, 5. | <p>Espècie originària de l'Argentina i l'Uruguai, però amb una distribució més ampla com arbre ornamental valorat per la seva ombra, gràcies al seu port i alçada. També rep el nom d’ombú, terme que en la llengua guaraní vol dir ombra. El mot llatí <em>Phytolacca</em> prové del grec <em>Phyton</em>, que vol dir planta, i del llatí <em>Lacca</em>, fent referència al suc de color vermellós del fruit.</p> <p>Les arrels d’aquesta espècie són molt riques en saponina, una substància que ha estat emprada tradicionalment per fer sabó. Malgrat la toxicitat de les fulles i els fruits, les seves propietats cicatritzants, purgants, antisèptiques i astringents s’han aprofitat en l’elaboració de preparats medicinals tradicionals. La fusta és esponjosa i tova, motiu pel qual no és molt valorada en fusteria.</p> | 41.3840029,2.0736535 | 422546 | 4581800 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99620-img20250306092655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99620-img20250206105646_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99620-img20250306092051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99620-img20250306092109.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||||
| 99621 | Xiprers del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-4 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>39 exemplars de xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>) situats dins del recinte primigeni del cementiri municipal de Sant Just Desvern. L’arbre més gran presenta 13 m d’alçada, amb un perímetre de tronc d’1,67 m i 3 m de diàmetre de capçada.</p> <p>De la família de les cupressàcies, el xiprer es caracteritza per una capçada estreta, compacta i allargada, amb branques cilíndriques primes, erectes i flexibles. El tronc és recte i regular amb una escorça fissurada de color marró grisenc, que no s’exfolia.</p> <p>És un arbre perennifoli de fulles molt petites en forma d’esquames de color verd fosc, que es distribueixen en fileres recobrint les branques de manera molt atapeïda. Floreix de març a juliol, amb flors masculines i femenines al mateix arbre, agrupades en cons. El fruit és una pinya petita de forma esfèrica que passa del color verd al marró fosc un cop madura.</p> | 08221-322 | Av. del Camp Roig, s/n. | <p>Espècie originària de la Mediterrània oriental, de Líbia fins a l’Iran, amb una distribució posterior que abraça molts altres territoris a causa de la seva adaptació a la sequera i els climes càlids. </p> <p>És un arbre que ha tingut una forta funció simbòlica al llarg de la història, simbolisme que queda palès a través de la mitologia grega i romana. El filòsof i botànic grec Teofrast consagrava el xiprer a Hades, déu de la mort, ja que aquesta espècie arbòria no rebrota un cop és tallada. Però és el mite grec de Ciparís, convertit en xiprer per Apol·lo, el referent més antic al significat de dol d’aquest arbre. Ciparís, que era amant d’Apol·lo i havia rebut d’ell com a regal un cérvol sagrat, durant una cacera i per error va matar al seu propi cérvol. Desolat per la pèrdua, Ciparís va demanar a Apol·lo que li permetés plorar-lo per sempre i així el déu grec convertí a Ciparís en un xiprer. El simbolisme fúnebre del xiprer també és recollit pel poeta llatí Horaci quan fa referència al fet que els difunts s’enterraven envoltats de branques de xiprer. Plini el Vell explica com una branca de xiprer, penjada a la porta d’una casa, era senyal de la defunció d’algú de la família.</p> <p>La presència dels xiprers als cementiris s’ha relacionat amb la idea de vida eterna i immortalitat, ja que és un arbre molt longeu que pot arribar a viure mil anys. A més, pel cristianisme ha representat el concepte de connexió entre el món terrenal i el cel, a causa del seu port ascendent, allargat i molt alt. L’arbre condueix així les ànimes dels difunts cap a la resurrecció i la vida eterna. </p> <p>El xiprer també és, des d’època romana, un arbre símbol d’hospitalitat. És habitual trobar-lo a l’entrada de masies i cases de zones rurals donant la benvinguda. Segons l’escriptor Víctor Balaguer, figura cabdal de la Renaixença, la tradició de plantar xiprers a les masies va començar com un símbol de l’aliança entre les congregacions religioses i les cases pairals. D’aquesta manera, la presència d’un xiprer a l’entrada d’un mas indicava l’hospitalitat d’aquestes propietats vers peregrins, frares, canonges i viatgers.</p> | 41.3812649,2.0665054 | 421946 | 4581502 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99621-img20250206100326_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99621-img20250326104800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99621-img20250326104811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99621-img20250326104740.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99621-img20250326105020.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||
| 99622 | Fals pebrers del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fals-pebrers-del-cementiri | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>3 exemplars de fals pebrer (<em>Schinus molle</em>) situats a l’interior del cementiri de la població, els dos de més port a tocar de la porta d’accés al recinte. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la família de les a</span></span></span><span lang='CA'><span><span>nacardiàcies</span></span></span><span lang='CA'><span><span>, es caracteritza per una capçada ampla de brancatge penjant, un tronc tortuós i fisurat amb escorça escamosa de color grisós i vermellós. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>És un arbre perennifoli de fulla composta, amb folíols lanceolats i distribució paripinnada. Floreix de maig a juny amb inflorescències ramificades, llargues i penjants, de color blanc verdós. El fruit és </span></span></span><span lang='CA'><span><span>petit globós de color vermell, molt semblant al del pebre.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08221-323 | Av. Camp Roig, s/n. | <p>Espècie al·lòctona originària d'Amèrica del Sud, present des del sud de Mèxic fins al nord de Xile. Introduïda com arbre ornamental molt habitual a parcs, jardins i carrers a causa de la seva resistència a les altes temperatures i la sequera.</p> <p>La seva resina, que és molt aromàtica, té propietats analgèsiques, insecticides, bactericides, antivirals, antifúngiques i estimulants. A sud-amèrica s’ha emprat en medicina popular com a dentífric. Durant el període prehispànic, els inques feien servir la resina en el procés d’embalsamament dels morts.</p> <p>El fruit és picant, motiu pel qual s’ha utilitzat com a substitut del pebre com condiment, malgrat presentar un important grau de toxicitat en dosis altes. També és usat com aromatitzant de begudes i com un remei contra les picades de mosquit.</p> <p>Els folíols tallats i llençats a l’aigua es mouen de manera descontrolada, una reacció que es produeix per la ràpida sortida de la gran quantitat d’oli essencial present a les fulles.</p> | 41.3812749,2.0664892 | 421944 | 4581503 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99622-img20250326104348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99622-img20250326104525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99622-img20250326104634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99622-img20250326104942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99622-img20250326104937.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99622-img20250326104414.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||
| 99623 | Roures de la baixada del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-baixada-del-mas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>3 exemplars de roure pènol (<em>Quercus robur</em>), dos de major port i un altre de menor grandària, situats a la Baixada del Mas, un torrent humit i ombrívol que desemboca al passeig de la Muntanya. L'exemplar més gran fa 14 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 0,85 m i 10 m de diàmetre de capçada.</p> <p><span><span><span><span><span><span>De la família de les fagàcies, té una capçada irregular amb branques robustes i entortolligades. El tronc presenta una escorça esquerdada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn lobulat, color verd intens a l’anvers i lleugerament blanquinós al revers. Floreix d’abril a juny i produeix aglans.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08221-324 | Baixada del Mas, s/n. | <p><span><span>Espècie autòctona mediterrània<em> </em>que creix en ambients de certa humitat i aguanta bé les baixes temperatures, amb preferència pels sòls calcaris. El mot llatí <em>Quercus</em>, que identifica a les diverses espècies de roure, el feien servir els romans per referir-se a totes les diferents espècies de roure, i per extensió, a tots els arbres que produeixen aglans.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La fusta, dura i compacta, ha estat emprada en fusteria, així com per fer foc i carbó. També és una de les fustes més utilitzades per la fabricació de botes per envellir vi i licor. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. Els cecidis o gales dels roures, unes boles produïdes per la posta d’ous d’alguns insectes, també han tingut un aprofitament per fer tints.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els aglans són comestibles i des d’antic han servit per alimentar el bestiar, especialment el porcí.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3890412,2.0771271 | 422843 | 4582357 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99623-img20250326113712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99623-img20250326113723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99623-img20250326113936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99623-img20250326113801.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||||||
| 99624 | Roures de can Candeler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-can-candeler | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>7 exemplars de roure (<em>Quercus cerrioides</em>) situats al marge del camí de can Candeler a l'altura del número 16, a tocar de la confluència amb la baixada del Mas. L'exemplar més gran fa 8 m. d’alçada, amb un perímetre de tronc de 0,70 m i 8 m de diàmetre de capçada.</p> <p>De la família de les fagàcies, es caracteritza per una capçada irregular amb branques entortolligades. El tronc és irregular i presenta una escorça esquerdada.</p> <p>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn lobulat i color verd intens a l’anvers i més clares al revers. Floreix d’abril a maig amb flors masculines agrupades en aments i femenines són solitàries. Els fruits són els aglans, allargats pedunculats.</p> | 08221-325 | Camí de can Candeler, 16. | <p><span><span>Espècie autòctona mediterrània que actualment és endèmica de la península Ibèrica. Aquesta espècie és una hibridació natural entre <em>Quercus faginea</em> i <em>Quercus pubescens, </em>que creix en ambients de certa humitat i aguanta bé les baixes temperatures, amb preferència pels sòls calcaris. El mot llatí <em>Quercus</em>, que identifica a les diverses espècies de roure, el feien servir els romans per referir-se a totes les diferents espècies de roure, i per extensió, a tots els arbres que produeixen aglans.</span></span></p> <p>La fusta, dura i compacta, ha estat emprada en fusteria, així com per fer foc i carbó. També és una de les fustes més utilitzades per la fabricació de botes per envellir vi i licor. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. Els cecidis o gales dels roures, unes boles produïdes per la posta d’ous d’alguns insectes, també han tingut un aprofitament per fer tints.</p> <p>Els aglans són comestibles i des d’antic han servit per alimentar el bestiar, especialment el porcí.</p> | 41.3886410,2.0778027 | 422898 | 4582312 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99624-img20250326114139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99624-img20250326114233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99624-img20250326114302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99624-img20250326114355.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||||||
| 99625 | Pacaner de can Fatjó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pacaner-de-can-fatjo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Exemplar de pacaner (<em>Carya illinoensis</em>) de 21 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,52 m i 25,5 m de diàmetre de capçada. L'exemplar es troba al voral del passeig de la Muntanya, a la confluència amb el camí de can Fatjó, dins del Parc Natural de Collserola.</p> <p>De la família de les juglandàcies, es caracteritza per una gran capçada rodona, un tronc llis amb una escorça d’escates laminars de color gris clar. És un arbre caducifoli, de fulles compostes amb folíols disposats de manera imparipinnada, de forma ovalada i lanceolada amb marge serrat i color verd clar brillant. Floreix d'abril a maig amb flors groguenques i verdoses, les femenines en espigues curtes i les masculines en aments penjants. El fruit és la nou pacana, dolça i comestible, de forma ovoide-el·lipsoide de color marró, que fructifica entre juny i juliol. </p> | 08221-326 | Pg. de la Muntanya, s/n. | <p>Espècie originària del sud dels Estats Units i Mèxic, a on és àmpliament conreada per la producció de nous a Carolina del Nord, Florida, Arizona i Califòrnia. La seva introducció a Europa, a finals del segle XIX, va estar motivada per la producció del seu fruit. També és un arbre ornamental molt habitual a parcs i jardins, proporcionant una molt bona ombra gràcies al seu port i alçada.</p> <p>La fusta és dura i pesada, molt apreciada pel seu color i vetes, ha estat utilitzada per la fabricació de mobiliari i eines del camp.</p> <p>La nou, que és dolça i cremosa, es consumeix en cru en postres, pastissos i com fruit sec. L’oli extret del fruit té aplicacions en cosmètica. El fruit, l’escorça i les fulles també tenen aprofitament en medicina tradicional gràcies a les seves propietats antioxidants, antiinflamatòries i digestives. A la infusió de la closca de la nou se li atribueixen propietats astringents.</p> | 41.4023150,2.0877837 | 423749 | 4583820 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99625-l1430796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99625-l1430797.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99625-l1430793.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | La silueta d'aquest solitari exemplar de pacaner destaca, pel seu port i alçada, al camí de la Muntanya amb la confluència del camí de can Fatjó. | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||||
| 99626 | Roure de l'Ateneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-lateneu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><a><span lang='CA'>Exemplar de roure (<em>Quercus robur</em>) </span></a><span lang='CA'>de 8 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 0,55 m i 15,4 m de diàmetre de capçada. Està ubicat dins del pati de l'actual restaurant de l'Ateneu.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>De la família de les fagàcies, es caracteritza per una capçada irregular amb branques entortolligades. El tronc és irregular i presenta una escorça esquerdada.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn lobulat i color verd intens a l’anvers i lleugerament blanquinós al revers. Floreix d’abril a juny amb flors femenines i produeix aglans.</span></span></span></p> | 08221-327 | C/ de l'Ateneu, 3. | <p><span><span>Espècie autòctona mediterrània<em> </em>que creix en ambients de certa humitat i aguanta bé les baixes temperatures, amb preferència pels sòls calcaris. El mot llatí <em>Quercus</em>, que identifica a les diverses espècies de roure, el feien servir els romans per referir-se a totes les diferents espècies de roure, i per extensió, a tots els arbres que produeixen aglans.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La fusta, dura i compacta, ha estat emprada en fusteria, així com per fer foc i carbó. També és una de les fustes més utilitzades per la fabricació de botes per envellir vi i licor. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. Els cecidis o gales dels roures, unes boles produïdes per la posta d’ous d’alguns insectes, també han tingut un aprofitament per fer tints.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els aglans són comestibles i des d’antic han servit per alimentar el bestiar, especialment el porcí.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3818790,2.0763349 | 422768 | 4581562 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99626-l1430938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99626-l1430942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99626-l1430946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99626-l1430941.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||||||
| 99627 | Pi blanc de can Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-can-baro | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de Protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>Exemplar de pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>) de 21 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,5 m i 15,2 m de diàmetre de capçada. Arbre situat en una zona de bosc mixt dins del Parc Natural de Collserola.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>De la família de les pinàcies, es caracteritza per una capçada irregular, un tronc recte i tortuós amb una escorça de color gris blanquinós que s'esquerda amb el pas dels anys, tornant-se de color marró vermellós.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>És un arbre perennifoli de fulles flexibles en forma d'agulla (aciculars), més curtes i estretes que les d'altres espècies de pins, de color verd clar i agrupades per parells. Floreix de març a maig, tenint al mateix arbre flors femenines i masculines. Produeix pinyes allargades molt petites, a l’interior de les quals hi ha els pinyons. Una de les característiques és que l’arbre manté pinyes en diferents graus de maduració.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08221-328 | Can Baró, s/n. | <p>Espècie autòctona mediterrània habitual en zones amb una pluviometria molt baixa i forta radiació solar, sent una espècie utilitzada en la repoblació per fixar terrenys i evitar l’erosió. El mot llatí <em>Pinus</em>, que identifica a les diverses espècies de pi, és el que els romans feien servir per referir-se als pins pinyoners, mentre que <em>halepensis </em>fa referència a la ciutat siriana d’Alep, lloc en el qual és molt abundant.</p> <p>La fusta, dura i resinosa, ha estat emprada en fusteria malgrat la seva qualitat mitjana i també en la producció de carbó. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. La resina també ha estat explotada per obtenir trementina, utilitzada amb finalitats medicinals com antisèptic.</p> | 41.3996625,2.0892973 | 423873 | 4583525 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99627-l1440109.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||||||
| 99628 | Horts de can Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-can-gelabert | <p><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya”. Quaderns d'Estudis Santjustencs II. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 23.</span></span></span></p> <p><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></p> | XIX-XX | Actualment, l'hort presenta un evident estat d'abandonament. | <p>Dins de la finca de la masia de can Gelabert, a 100 m. a l'est del mas i a tocar de la riera de Sant Just, s'estén una zona d'horts amb una superfície aproximada de 1.037 m². Els horts queden delimitats per un mur de pedra construït en maçoneria vista, que conserva l'accés original emmarcat per brancals i llinda de maó, tancat amb una porta de fusta. Al costat d'aquesta porta s'ha obert, en època recent, un altre accés que queda tancat per una porta metàl·lica de dues fulles. </p> <p>El recinte interior, no conreat actualment, encara conserva alguns canals fets amb maons i rajols que distribuïen l'aigua, procedent d'un pou situat al fons, per tota la superfície de l'hort.</p> <p>Dins dels horts, al fons i a tocar del mur de tanca de pedra, destaca un interessant conjunt hidràulic format per una mina d'aigua, un pou i dos safareigs.</p> | 08221-329 | Riera de Sant Just, s/n. | <p>Els horts de can Gelabert són el testimoni d'un món rural que durant segles explotà la terra amb conreus de regadiu d'horta i arbres fruiters, regats amb l'aigua procedent de torrents i rieres, a més de la procedent de pous i mines d'aigua que proliferaren a partir del segle XIX.</p> <p> </p> | 41.3859526,2.0667897 | 421975 | 4582023 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99628-img20250326110704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99628-img20250326110606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99628-img20250326110745.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-10-24 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||
| 99629 | Pinyoner de les tres branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinyoner-de-les-tres-branques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2023). “Els arbres més alts de Sant Just Desvern”. </span></span></span><em><span><span><span>La Vall de Verç</span></span></span></em><span><span><span>, núm. 488 pp. 20-21.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span lang='CA'>Exemplar de pi pinyer (<em><span>Pinus pinea</span></em>) de 17 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,95 m i 15,5 m de diàmetre de capçada. L'arbre e</span><span>s troba en una zona de bosc mixt, a l'obaga del torrent de les Fatjones, dins del Parc Natural de Collserola.</span></span></span></p> <p><span><span>De la família de les pinàcies, es caracteritza per la capçada en forma de para-sol, un tronc recte format per tres branques simètriques que surten de la mateixa base. L'escorça és gruixuda i fissurada de color marró vermellós, que amb el pas dels anys es desprèn en plaques. Presenta un sistema d’arrels molt desenvolupat. </span></span></p> <p><span><span>És un arbre perennifoli de fulles rígides en forma d'agulla (aciculars) de color verd clar i que es presenten agrupades per parells. Floreix de març a maig.</span></span></p> <p><span><span>Produeix pinyes, un fruit gran i arrodonit d’entre 8 i 14 cm, a l’interior de les quals hi ha els pinyons. La producció de pinyons es dona en períodes irregulars, amb una bona collita aproximadament cada tres a cinc anys. Els pinyons són molt apreciats per la seva carn comestible.</span></span></p> | 08221-330 | Torrent de les Fatjones, s/n. | <p><span><span><span><span><span><span>Espècie mediterrània originària d’Àsia Menor, que presenta una distribució per la riba mediterrània del sud d’Europa i l’oest d’Àsia. Creix bé en terres seques i calcàries, preferentment en climes càlids i assolellats. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El pi pinyoner té un paper ecològic important, ja que ajuda a prevenir l'erosió del sòl i proporciona ombra en zones àrides. La seva existència també beneficia la fauna, perquè molts animals es nodreixen dels pinyons i busquen refugi a l'ombra d'aquest arbre.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Utilitzat en medicina popular com a balsàmic, també s’ha usat tradicionalment l’escorça per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. La fusta, a causa del creixement ràpid de l’espècie que pot arribar als 30 metres, és molt emprada en la construcció i en fusteria. També se n'extreu resina i trementina.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els pinyons són comestibles i molt apreciats en cuina i rebosteria, estant presents a gran quantitat de receptes tradicionals dolces i salades.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4035937,2.0951097 | 424363 | 4583956 | 08221 | Sant Just Desvern | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99629-l1440092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99629-l1440088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99629-l1440091.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Destaca per la morfologia del seu tronc, d'on surten tres branques simètriques d'una única soca. Salvant les distàncies, el pi de les tres branques santjustenc recorda al més que conegut Pi del pla de Campllong de Castellar del Riu (Berguedà), tot un símbol del catalanisme. | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||||
| 99630 | Pinyoner de la font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinyoner-de-la-font-del-rector | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span lang='CA'>Pi pinyer (<em><span>Pinus pinea</span></em>) de 17 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,15 m i 14,7 m de diàmetre de capçada. L'exemplar e</span><span>s troba en una zona de bosc mixt al torrent de la font del Rector, dins del Parc Natural de Collserola.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>De la família de les pinàcies, es caracteritza per la capçada en forma de para-sol, un tronc recte i robust amb una escorça gruixuda de color marró vermellós, que amb el pas dels anys es desprèn en plaques, i un sistema d’arrels molt desenvolupat.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>És un arbre perennifoli, de fulles rígides en forma d'agulla de color verd clar, agrupades per parells. Floreix de març a maig i produeix pinyes grans arrodonides, a l’interior de les quals hi ha els pinyons.</span></span></span></p> | 08221-331 | Torrent de la Font del Rector, s/n. | <p><span><span>Espècie mediterrània originària d’Àsia Menor, que presenta una distribució per la riba mediterrània del sud d’Europa i l’oest d’Àsia. Creix bé en terres seques i calcàries, preferentment en climes càlids i assolellats. </span></span><span><span>El pi pinyoner té un paper ecològic important, ja que ajuda a prevenir l'erosió del sòl i proporciona ombra en zones àrides. La seva existència també beneficia la fauna, perquè molts animals es nodreixen dels pinyons i busquen refugi a l'ombra d'aquest arbre.</span></span></p> <p><span><span>Utilitzat en medicina popular com a balsàmic, també s’ha usat tradicionalment l’escorça per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. La fusta, a causa del creixement ràpid de l’espècie que pot arribar als 30 m, és molt emprada en la construcció i en fusteria. També se n'extreu resina i trementina.</span></span></p> <p><span><span>Els pinyons són comestibles i molt apreciats en cuina i rebosteria, estant presents a gran quantitat de receptes tradicionals dolces i salades.</span></span></p> | 41.3997459,2.0985290 | 424645 | 4583527 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99630-l1440061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99630-l1440062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99630-l1440083.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||||||
| 99631 | Xiprer de can Vilà - can Vilar de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-can-vila-can-vilar-de-la-muntanya | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Exemplar de xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>) de 19 m d’alçada, amb un perímetre de tronc d’1,82 m i 2,8 m de diàmetre de capçada. L’arbre està situat a l’encreuament del passeig de la Muntanya i el camí de can Vilà, dins del Parc Natural de Collserola.</p> <p>De la família de les cupressàcies, el xiprer es caracteritza per una capçada estreta, compacta i allargada, amb branques cilíndriques primes, erectes i flexibles. El tronc és recte i regular amb una escorça fissurada de color marró grisenc, que no s’exfolia.</p> <p>És un arbre perennifoli de fulles molt petites en forma d’esquames de color verd fosc, que es distribueixen en fileres recobrint les branques de manera molt atapeïda. Floreix de març a juliol, amb flors masculines i femenines al mateix arbre, agrupades en cons. El fruit és una pinya petita de forma esfèrica que passa del color verd al marró fosc un cop madura.</p> | 08221-332 | Pg. de la Muntanya, s/n. | <p>Espècie originària de la Mediterrània oriental, de Líbia fins a l’Iran, amb una distribució posterior que abraça molts altres territoris a causa de la seva adaptació a la sequera i els climes càlids. </p> <p>És un arbre que ha tingut una forta funció simbòlica al llarg de la història, simbolisme que queda palès a través de la mitologia grega i romana. El filòsof i botànic grec Teofrast consagrava el xiprer a Hades, déu de la mort, ja que aquesta espècie arbòria no rebrota un cop és tallada. Però és el mite grec de Ciparís, convertit en xiprer per Apol·lo, el referent més antic al significat de dol d’aquest arbre. Ciparís, que era amant d’Apol·lo i havia rebut d’ell com a regal un cérvol sagrat, durant una cacera i per error va matar al seu propi cérvol. Desolat per la pèrdua, Ciparís va demanar a Apol·lo que li permetés plorar-lo per sempre i així el déu grec convertí a Ciparís en un xiprer. El simbolisme fúnebre del xiprer també és recollit pel poeta llatí Horaci quan fa referència al fet que els difunts s’enterraven envoltats de branques de xiprer. Plini el Vell explica com una branca de xiprer, penjada a la porta d’una casa, era senyal de la defunció d’algú de la família.</p> <p>La presència dels xiprers als cementiris s’ha relacionat amb la idea de vida eterna i immortalitat, ja que és un arbre molt longeu que pot arribar a viure mil anys. A més, pel cristianisme ha representat el concepte de connexió entre el món terrenal i el cel, a causa del seu port ascendent, allargat i molt alt. L’arbre condueix així les ànimes dels difunts cap a la resurrecció i la vida eterna. </p> <p>El xiprer també és, des d’època romana, un arbre símbol d’hospitalitat. És habitual trobar-lo a l’entrada de masies i cases de zones rurals donant la benvinguda. Segons l’escriptor Víctor Balaguer, figura cabdal de la Renaixença, la tradició de plantar xiprers a les masies va començar com un símbol de l’aliança entre les congregacions religioses i les cases pairals. D’aquesta manera, la presència d’un xiprer a l’entrada d’un mas indicava l’hospitalitat d’aquestes propietats vers peregrins, frares, canonges i viatgers. </p> | 41.3979528,2.0845611 | 423475 | 4583339 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99631-l1430890.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99631-l1430898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99631-l1430901.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-10-24 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||||||
| 99632 | Xiprer de can Candeler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-can-candeler | <p><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></p> <p><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> | <p>Exemplar de xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>) de 14,5 m d’alçada, amb un perímetre de tronc d’1,53 m i 6,5 m de diàmetre de capçada. L’arbre està situat a tocar de la façana est de la masia.</p> <p>De la família de les cupressàcies, el xiprer es caracteritza per una capçada estreta, compacta i allargada, amb branques cilíndriques primes, erectes i flexibles. El tronc és recte i regular amb una escorça fissurada de color marró grisenc, que no s’exfolia.</p> <p>És un arbre perennifoli de fulles molt petites en forma d’esquames de color verd fosc, que es distribueixen en fileres recobrint les branques de manera molt atapeïda. Floreix de març a juliol, amb flors masculines i femenines al mateix arbre, agrupades en cons. El fruit és una pinya petita de forma esfèrica que passa del color verd al marró fosc una vegada madura.</p> | 08221-333 | Camí de can Candeler, s/n. | <p>Espècie originària de la Mediterrània oriental, de Líbia fins a l’Iran, amb una distribució posterior que abraça molts altres territoris a causa de la seva adaptació a la sequera i els climes càlids. </p> <p>És un arbre que ha tingut una forta funció simbòlica al llarg de la història, simbolisme que queda palès a través de la mitologia grega i romana. El filòsof i botànic grec Teofrast consagrava el xiprer a Hades, déu de la mort, ja que aquesta espècie arbòria no rebrota un cop és tallada. Però és el mite grec de Ciparís, convertit en xiprer per Apol·lo, el referent més antic al significat de dol d’aquest arbre. Ciparís, que era amant d’Apol·lo i havia rebut d’ell com a regal un cérvol sagrat, durant una cacera i per error va matar al seu propi cérvol. Desolat per la pèrdua, Ciparís va demanar a Apol·lo que li permetés plorar-lo per sempre i així el déu grec convertí a Ciparís en un xiprer. El simbolisme fúnebre del xiprer també és recollit pel poeta llatí Horaci quan fa referència al fet que els difunts s’enterraven envoltats de branques de xiprer. Plini el Vell explica com una branca de xiprer, penjada a la porta d’una casa, era senyal de la defunció d’algú de la família.</p> <p>La presència dels xiprers als cementiris s’ha relacionat amb la idea de vida eterna i immortalitat, ja que és un arbre molt longeu que pot arribar a viure mil anys. A més, pel cristianisme ha representat el concepte de connexió entre el món terrenal i el cel, a causa del seu port ascendent, allargat i molt alt. L’arbre condueix així les ànimes dels difunts cap a la resurrecció i la vida eterna. </p> <p>El xiprer també és, des d’època romana, un arbre símbol d’hospitalitat. És habitual trobar-lo a l’entrada de masies i cases de zones rurals donant la benvinguda. Segons l’escriptor Víctor Balaguer, figura cabdal de la Renaixença, la tradició de plantar xiprers a les masies va començar com un símbol de l’aliança entre les congregacions religioses i les cases pairals. D’aquesta manera, la presència d’un xiprer a l’entrada d’un mas indicava l’hospitalitat d’aquestes propietats vers peregrins, frares, canonges i viatgers.</p> | 41.3905152,2.0801494 | 423097 | 4582518 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99632-img20250326114930.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||||||
| 99633 | Olivera de can Vilà - can Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-vila-can-vilar | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de Protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span lang='CA'>Exemplar d’olivera centenària (</span><em><span>Olea europaea</span></em><span lang='CA'>) de 6 metres d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,8 metres i 7,1 metres de diàmetre de capçada. Es troba al camí de Can Vilà, a tocar de la façana de la masia i a pocs metres del passeig de la Muntanya.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>De la família de les oleàcies, presenta una capçada arrodonida amb un tronc gruixut i molt tortuós, amb nusos a la base, ramificant-se a l’extrem superior. L’escorça, esquerdada, presenta un color gris plom.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>És un arbre perennifoli, de fulles simples i dures de contorn lanceolat, de color verd intens a l’anvers i verd gris platejat al revers. Floreix d’abril a juny amb petites flors de color blanc, agrupades en inflorescències. Fructifica produint olives, un fruit de forma el·lipsoidal o globosa de color verd que passa a color negre un cop madura. </span></span></span></p> | 08221-334 | Pg. de la Muntanya, s/n. | <p>Espècie originària de l’Àsia Menor que des de fa milers d’anys presenta una distribució per tota la conca mediterrània. És un arbre molt longeu, que pot arribar a viure centenars d’anys tal com demostren molts espècimens repartits per la geografia catalana.</p> <p>L’arbre ha estat conreat principalment per extreure oli del seu fruit, però l'oliva també té un consum directe després de sotmetre-la a un procés per eliminar l’amargor pròpia del fruit. La seva fusta és molt apreciada, tant en fusteria com per fabricar diferents eines i estris domèstics.</p> <p>Actualment, l’arbre també té un ús ornamental en jardins, parcs i zones urbanes. </p> <p>Al llarg de la història la presència de l’olivera ha estat constant no només com una espècie vegetal explotada pel seu consum, sinó també com un element simbòlic de les diferents cultures de la Mediterrània. Un bon exemple és com a l’antiga Grècia els guanyadors de les Olimpíades eren guardonats amb corones fetes de branques d’olivera. </p> | 41.3979025,2.0840422 | 423431 | 4583334 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99633-l1430911.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99633-l1430908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99633-l1430915.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | El tram de la riera de Sant Just comprès entre les masies de ca n’Oliveres i can Vilar de la Muntanya, arribant fins a can Carbonell, presenta al seu marge un conreu d’oliveres testimoni d’una explotació agrícola històricament tradicional a la zona. Des del mes de febrer de l’any 2025, l’Ajuntament de Sant Just Desvern juntament amb Consorci del Parc Natural de Collserola, amb la col·laboració de l’empresa L’Olivera i el suport financer de la Fundació Catalunya La Pedrera, està duent a terme treballs per la recuperació d’aquest conreu en terrenys que actualment són municipals. | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||||
| 99634 | Roure de la font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-del-ferro | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Exemplar de roure (<em>Quercus cerrioides</em>) d'11,5 m d’alçada, amb un perímetre de tronc d'1,85 m i 14,5 m de diàmetre de capçada. L’arbre està situat a pocs metres de la font del Ferro dins d'una zona boscosa a obaga del Parc Natural de Collserola.</p> <p>De la família de les fagàcies, té una capçada irregular amb branques robustes i entortolligades. El tronc presenta una escorça esquerdada.</p> <p>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn lobulat, color verd intens a l’anvers i lleugerament blanquinós al revers. Floreix d’abril a juny i produeix aglans.</p> | 08221-335 | Font del Ferro, s/n. | <p><span><span>Espècie autòctona mediterrània que actualment és endèmica de la península Ibèrica. Aquesta espècie és una hibridació natural entre <em>Quercus faginea</em> i <em>Quercus pubescens, </em>que creix en ambients de certa humitat i aguanta bé les baixes temperatures, amb preferència pels sòls calcaris. El mot llatí <em>Quercus</em>, que identifica a les diverses espècies de roure, el feien servir els romans per referir-se a totes les diferents espècies de roure, i per extensió, a tots els arbres que produeixen aglans.</span></span></p> <p><span><span>La fusta, dura i compacta, ha estat emprada en fusteria, així com per fer foc i carbó. També és una de les fustes més utilitzades per la fabricació de botes per envellir vi i licor. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. Els cecidis o gales dels roures, unes boles produïdes per la posta d’ous d’alguns insectes, també han tingut un aprofitament per fer tints.</span></span></p> <p><span><span>Els aglans són comestibles i des d’antic han servit per alimentar el bestiar, especialment el porcí.</span></span></p> | 41.3970931,2.0964628 | 424468 | 4583233 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99634-l1440060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99634-l1440059.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99634-img20250329105936.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||||||
| 99635 | Roure de la font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-del-rector | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de Protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Exemplar de roure (<em><span><span>Quercus cerrioides</span></span></em>) de 14,5 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,55 m i 19,5 m de diàmetre de capçada. </span></span></span></span>L’arbre està situat a pocs metres de l'antiga font del Rector, al torrent del mateix nom, dins d'una zona de bosc mixt a obaga del Parc Natural de Collserola.</span></span></p> <p><span><span>De la família de les fagàcies, té una capçada irregular amb branques robustes i entortolligades. El tronc, inclinat cap al camí, presenta una escorça esquerdada.</span></span></p> <p><span><span>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn lobulat, color verd intens a l’anvers i lleugerament blanquinós al revers. Floreix d’abril a juny i produeix aglans.</span></span></p> | 08221-336 | Torrent de la font del Rector. | <p><span><span>Espècie autòctona mediterrània que actualment és endèmica de la península Ibèrica. Aquesta espècie és una hibridació natural entre <em>Quercus faginea</em> i <em>Quercus pubescens, </em>que creix en ambients de certa humitat i aguanta bé les baixes temperatures, amb preferència pels sòls calcaris. El mot llatí <em>Quercus</em>, que identifica a les diverses espècies de roure, el feien servir els romans per referir-se a totes les diferents espècies de roure, i per extensió, a tots els arbres que produeixen aglans.</span></span></p> <p><span><span>La fusta, dura i compacta, ha estat emprada en fusteria, així com per fer foc i carbó. També és una de les fustes més utilitzades per la fabricació de botes per envellir vi i licor. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. Els cecidis o gales dels roures, unes boles produïdes per la posta d’ous d’alguns insectes, també han tingut un aprofitament per fer tints.</span></span></p> <p><span><span>Els aglans són comestibles i des d’antic han servit per alimentar el bestiar, especialment el porcí. </span></span></p> | 41.4000830,2.0994293 | 424720 | 4583563 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99635-l1440070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99635-l1440072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99635-20250329112722.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||||||
| 99636 | Roure del torrent de la font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-torrent-de-la-font-del-rector | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de Protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span lang='CA'>Exemplar de roure (<em><span>Quercus cerrioides</span></em>) de 19,5 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,3 m i 13,9 m de diàmetre de capçada.</span><span> <span>L’arbre està situat a pocs metres de la font del Rector, al torrent del mateix nom, dins d'una zona de bosc mixt a obaga del Parc Natural de Collserola.</span></span></span></span></p> <p><span><span>De la família de les fagàcies, té una capçada irregular amb branques robustes i entortolligades. El tronc presenta una escorça esquerdada.</span></span></p> <p><span><span>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn lobulat, color verd intens a l’anvers i lleugerament blanquinós al revers. Floreix d’abril a juny i produeix aglans.</span></span></p> | 08221-337 | Torrent de la font del Rector, s/n. | <p><span><span>Espècie autòctona mediterrània que actualment és endèmica de la península Ibèrica. Aquesta espècie és una hibridació natural entre <em>Quercus faginea</em> i <em>Quercus pubescens, </em>que creix en ambients de certa humitat i aguanta bé les baixes temperatures, amb preferència pels sòls calcaris. El mot llatí <em>Quercus</em>, que identifica a les diverses espècies de roure, el feien servir els romans per referir-se a totes les diferents espècies de roure, i per extensió, a tots els arbres que produeixen aglans.</span></span></p> <p><span><span>La fusta, dura i compacta, ha estat emprada en fusteria, així com per fer foc i carbó. També és una de les fustes més utilitzades per la fabricació de botes per envellir vi i licor. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. Els cecidis o gales dels roures, unes boles produïdes per la posta d’ous d’alguns insectes, també han tingut un aprofitament per fer tints.</span></span></p> <p><span><span>Els aglans són comestibles i des d’antic han servit per alimentar el bestiar, especialment el porcí. </span></span></p> | 41.4002686,2.0985467 | 424647 | 4583584 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99636-img20250329114022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99636-img20250329114102.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||||||
| 99637 | Surera de les Fatjones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-les-fatjones | <p><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></p> <p><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> | <p>Exemplar d'alzina surera (<em>Quercus suber</em>) de 16,5 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,4 m i 14,8 m de diàmetre de capçada. L’arbre està situat al torrent d’en Llevallol, a una zona de bosc mixt amb altres exemplars d'alzina surera, dins del Parc Natural de Collserola.</p> <p>De la família de les fagàcies, presenta una capçada ampla, densa i irregular. El tronc, recte i robust, està cobert per una escorça gruixuda de suro molt clivellada de color cendra, igual que les branques. </p> <p>És un arbre perennifoli de fulles simples endurides (coriàcies), alternes, de forma el·líptica i amb les vores denticulades o senceres. L’anvers de les fulles és de color verd fosc lluent i el revers de color gris blanquinós, tonalitat que li proporcionen els petits pèls que la cobreixen. Floreix entre abril i maig amb inflorescències masculines en aments penjants i femenines solitàries o agrupades. Produeix aglans, un fruit ovoide de color marró de gust amargant.</p> | 08221-338 | Torrent d'en Llevallol, s/n. | <p>Espècie autòctona de la Mediterrània occidental, present de manera naturalitzada formant boscos, però també cultivada des de temps antics per aprofitar la seva escorça. Creix sobre sols silicis en llocs frescos i protegits de gelades.</p> <p>L’aprofitament de l’alzina surera és ancestral. Els aglans han estat i continuen sent aliment del bestiar, en especial del porcí. La fusta molt dura i pesada, de color vermellós, era emprada per la construcció de rodes de carro i eines del camp. Malgrat no tenir la qualitat de la fusta de l’alzina, també és valorada com llenya i per fer carbó. L’escorça interna era utilitzada per tintar la roba. </p> <p>L’escorça de l’alzina surera ha estat explotada des d’època antiga per realitzar diversos elements amb el suro: recipients, soles de sabata, objectes decoratius, ruscs per l’apicultura o taps d’ampolla, aquests darrers es van generalitzar a partir del segle XVIII. Actualment, la indústria explota el suro amb múltiples aplicacions, des de la impermeabilització i aïllament en la construcció, passant per la fabricació de taps o la confecció d’elements de roba i calçat. </p> <p>Els aglans també ha tingut aplicacions en medicina tradicional, emprats com astringents consumits en cru o en farina. A l’aigua resultant de la cocció dels fruits se li atribueixen propietats antisèptiques.</p> | 41.4073480,2.0975609 | 424572 | 4584371 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99637-img20250329162943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99637-img20250329163143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99637-img20250329163034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99637-img20250329163028.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||||||
| 99638 | Pollancre de can Padrosa - pollancre de la riera de Sant Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-can-padrosa-pollancre-de-la-riera-de-sant-just | <p><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></p> <p><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> | <p>Exemplar de pollancre (<em>Populus nigra</em>) de 25 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 4,2 m i 21,4 m de diàmetre de capçada. L’arbre està situat a la llera de la riera de Sant Just, dins del Parc Natural de Collserola.</p> <p>De la família de les salicàcies, es caracteritza per una capçada ampla, oberta i clara de forma molt variable, amb branques robustes. El tronc robust presenta un aspecte sinuós amb una escorça de color gris blanquinós, llisa quan l’exemplar és jove i clivellada a mesura que creix, presentant de manera habitual protuberàncies en individus adults.</p> <p>Arbre caducifoli de fulles verdes, simples, toves, de contorn romboidal i triangular amb el marge finament serrat. Floreix de febrer a març amb flors molt petites agrupades en aments. Els fruits són càpsules ovoides que s’agrupen formant raïms, dins de les quals hi ha les petites llavors amb pèls semblants al cotó tan característiques.</p> | 08221-339 | Pg. de la Muntanya, s/n. | <p>Espècie autòctona amb distribució per Europa i Àsia Sud-occidental. Adaptat a qualsevol mena de substrat, és un arbre present als boscos de ribera perquè requereix humitat i un alt grau de radiació solar. </p> <p>Tradicionalment, ha estat conreat per aprofitar la seva fusta, emprada en la construcció per a la realització de bigues, pel fet que ofereix un tronc llarg i recte de ràpid creixement. En canvi, no és molt apreciat en fusteria, perquè la fusta és tova, porosa i fràgil. És un dels arbres més utilitzats per a la fabricació de cel·lulosa, juntament amb l’eucaliptus. L’escorça, molt rica en tanins, s’ha usat tradicionalment per adobar pells.</p> <p>En medicina popular ha tingut aplicacions com astringent, depuratiu, diürètic i expectorant.</p> | 41.3947182,2.0807414 | 423151 | 4582984 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99638-img20250326123659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99638-img20250326123721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99638-img20250326123702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99638-img20250326123028.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||||||
| 99639 | Tipuana del carrer Estalvi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tipuana-del-carrer-estalvi | <p><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></p> <p><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> | XX | <p>Exemplar de tipuana (<em>Tipuana tipi</em>) de 15 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 0,85 m i 12 m de diàmetre de capçada. L’arbre està plantat a la vorera de la confluència dels carrers Estalvi i de l’Alcalde Arís, dins del nucli urbà.</p> <p>De la família de les lleguminoses, l’individu presenta un tronc irregular i robust, lleugerament inclinat, amb una escorça esquerdada de color gris que es divideix en plaques. La capçada és densa i estesa amb branques entortolligades.</p> <p>És un arbre semicaducifoli de fulles compostes, amb folíols disposats per parells oposats, de contorn ovalat i color verd clar. Floreix de maig a juliol amb inflorescències de color groc i ataronjat en forma de raïm. El fruit és una beina arrodonida de color marró quan madura, amb una ala a l’extrem que li serveix per dispersar-se amb el vent. Aquesta ala li proporciona, en caure de l’arbre, el característic moviment que recorda l’hèlix d’un helicòpter.</p> | 08221-340 | C/ Estalvi - c/ de l'Alcalde Arís. | <p>Espècie originària d’Amèrica del sud que forma boscos a Bolívia i Argentina, introduïda posteriorment en altres zones com Brasil i Uruguai. El seu ràpid creixement, la tolerància a la radiació solar, la supervivència a la sequera i l’adaptació a tota mena de substrats, ha fet que proliferi com arbre ornamental fora de Sud-Amèrica. </p> <p>Tipuana fa referència al nom de l’arbre a Bolívia, on és denominat com a Tipu. També és conegut com a “palo rosa” pel color de la seva saba. </p> <p>És un arbre plantat a parcs, jardins i especialment a carrers, per l’ombra que proporciona el seu port així com per la seva vistosa floració. Al seu lloc d’origen, però, la fusta és utilitzada per treballs de fusteria i les fulles com farratge pel bestiar. En medicina tradicional, la saba s’aprofita per les seves propietats cicatritzants, astringents i antiinflamatòries.</p> | 41.3781568,2.0782034 | 422920 | 4581148 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99639-copia-de-20250107151407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99639-copia-de-20250107151634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99639-copia-de-20250107151543.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||||
| 99640 | Lledoner de can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-carbonell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p>ZURRIAGA AGUSTÍ, Ferran (2005). 'El lledoner, l’arbre de les forques'. <em>Mètode Revista de Difusió de la Investigació</em>, núm. 45, pp. 39-45. Universitat de València.</p> | <p><span><span><span lang='CA'>Lledoner (<em><span>Celtis australis</span></em>) de 24 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 3,35 m i 19,5 m de diàmetre de capçada. L’exemplar es troba dins del pati de la masia de can Carbonell, situada al Parc Natural de Collserola.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>De la família de les ulmàcies, es caracteritza per una capçada esfèrica i ampla. Les branques són erectes, primes i flexibles. El tronc presenta una escorça llisa de color gris plom blanquinós.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn oval lanceolat amb el marge finament serrat. Les fulles són de color verd fosc amb pèls a l’anvers i lleugerament més clar al revers. Floreix de març a abril. Produeix lledons, un fruit rodó de la mida d’un pèsol de color verd a l’inici i negre quan madura, que és comestible.</span></span></span></p> | 08221-341 | Pg. de la Muntanya, s/n. | <p><span><span><span lang='CA'><span>Espècie mediterrània amb distribució pel sud d’Europa, el nord d’Àfrica i Àsia occidental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>La fusta, que és dura, compacta i elàstica, ha estat emprada tradicionalment per la fabricació de bastons, rodes de carro, cèrcols de botes, forques i mànecs per eines del camp. A més, també ha estat molt utilitzada en la construcció i per fer carbó. <span>De l’escorça i les arrels se n’extreia tint de color groc, i les fulles també eren emprades com a farratge pel bestiar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>L’arbre, per les seves característiques morfològiques, es plantava als marges dels camps per reduir l’erosió gràcies a les seves arrels. En altres casos, pel port de la capçada, ha estat un arbre ideal per proporcionar una bona ombra, motiu pel qual actualment s’ha convertit en un arbre ornamental als carrers de molts municipis. </span></span> </span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Els fruits del lledoner, un cop madurats durant l’estiu, són d’un gust molt dolç amb un alt contingut en ferro, potassi i vitamina C. Tenen propietats astringents, motiu pel qual han estat utilitzats tradicionalment com un remei per guarir les diarrees, la disenteria i el flux menstrual abundant. Es poden consumir crus, en elaboracions com melmelades, guisats o per fer begudes alcohòliques. Fins i tot els pinyols tenien un ús en els jocs tradicionals, quan els nens els feien servir per llençar-los amb un canut fent competicions de punteria i combats entre colles. </span></span> </span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>El lledoner també va tenir una funció comunicativa en el món rural, ja que a les masies era tradició plantar-ne un quan naixia un primogènit.</span></span></span></span></span></p> | 41.3998144,2.0861041 | 423606 | 4583544 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99640-img20250118151809.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99640-img20250118152238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99640-img20250118152022.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Amb la seva alçada, és un dels arbres més alts del municipi, domina la perspectiva de la masia de can Carbonell. | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||||
| 99641 | Figuera de la font de la Beca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-la-font-de-la-beca | <p><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></p> <p><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> | <p>Exemplar de figuera (<em>Ficus carica</em>) de 7 m d’alçada, amb un perímetre de tronc d'1,95 m i 9,2 m de diàmetre de capçada. L’arbre està situat al marge del camí de la font de la Beca, a 200 m. del passeig de la Muntanya, dins del Parc Natural de Collserola.</p> <p>De la família de les moràcies, l’individu presenta un tronc tortuós i robust de quatre peus, que recorda la forma d’una pota d’elefant, amb una escorça llisa de color gris. La capçada és esfèrica amb branques entortolligades.</p> <p>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, palmades, aspres al tacte i de color verd clar, amb nervis ben marcats. Floreix dos cops a l’any, de febrer a abril i d’agost a setembre, produint dues fructificacions, les figaflors i les figues, el mateix fruit que rep diferent nom segons el moment de maduració.</p> | 08221-342 | Camí de la font de la Beca, s/n. | <p>Espècie que presenta una distribució per tota la conca mediterrània des d’època antiga, trobant-la al sud d’Europa, al nord d’Àfrica i a l’occident asiàtic. Cultivada i naturalitzada, està present en camps, vores de camins, penya-segats i escletxes de zones rocoses. S’adapta a tota mena de substrats i suporta molt bé la sequera de climes càlids.</p> <p>Tant dels exemplars naturalitzats com dels conreats se n'aprofiten els fruits, les figaflors i les figues. Presenten una forma globosa o piriforme, de color verd en estat inicial fins a arribar a un color groguenc i morat un cop madurs. L’arbre fructifica dos cops a l’any gràcies a tenir dues floracions, donant un mateix fruit que rep dos noms diferents segons el moment de maduració, les figaflors primer i les figues després. Molt apreciades per la seva dolçor, són consumides en fresc i seques. També s’elaboren melmelades, confitures i pa de figa, fet a partir de la figa seca barrejada amb altres fruits secs com l’ametlla.</p> <p>Les fulles de la figuera s’han emprat com a menjar pel bestiar i també per embolicar alguns tipus de formatges. La fusta és de molt mala qualitat tant per fer treballs de fusteria com per emprar-la per fer foc.</p> <p>La medicina tradicional en el món rural ha utilitzat la infusió de les fulles com un remei contra la tos, la bronquitis, i el dolor d’estómac. El làtex que desprèn la planta en tallar una fulla, que és molt irritant, s’aplica sobre les berrugues per eliminar-les.</p> | 41.3954773,2.0843809 | 423457 | 4583065 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99641-l1440041.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99641-l1440038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99641-l1440042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99641-l1440049.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||||||
| 99642 | Eucaliptus del torrent d'en Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-del-torrent-den-biosca | <p><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></p> <p><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2023). “Els arbres més alts de Sant Just Desvern”. <em>La Vall de Verç</em>, núm. 488, pp. 20-21.</span></span></p> <p>SANZ ELORZA, Mario; DANA SÁNCHEZ, Elías; SOBRINO VESPERINAS, Eduardo (2004). <em>Atlas de las Plantas Alóctonas Invasoras en España</em>. Dirección General para la Biodiversidad. Madrid.</p> | <p><span><span><span lang='CA'>Exemplar d’eucaliptus (</span><em><span lang='CA'>Eucalyptus globulus</span></em><span lang='CA'>) de 36 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,72 m i 16,7 m de diàmetre de capçada. L’arbre està situat al torrent d’en Biosca, a 410 m. al sud-est de can Biosca, dins del Parc Natural de Collserola. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>De la família de les mirtàcies, es caracteritza per una capçada ampla, oberta i clara. El tronc, dret i robust, presenta una escorça llisa de color marró clar que es desprèn en llargues tires en els exemplars adults. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Arbre perennifoli de fulles simples, endurides i verdes de contorn lanceolat amb el marge llis. Floreix d’octubre a gener amb flors solitàries o agrupades que produeixen una gran quantitat de nèctar. Els fruits són càpsules globoses dures dotades de quatre costelles, dins de les quals hi ha les petites llavors rodones de color negre. </span></span></span></p> | 08221-343 | Torrent d'en Biosca, s/n. | <p>Espècie originària d’Austràlia que va ser introduïda a la conca mediterrània, a mitjan segle XIX, pel seu aprofitament en la indústria de la fusta. Està present en territoris de clima temperat i humit amb sols rics en matèria orgànica.</p> <p>L’eucaliptus es va començar a plantar de manera sistemàtica a algunes zones d’Espanya a la dècada de 1940. Va ser una de les espècies emprades en els programes de reforestació de molts territoris, una política que també estava destinada a l’explotació de la seva fusta per l'elaboració de pasta de cel·lulosa. A més de la fusta, les fulles són emprades per la indústria farmacèutica per les seves propietats balsàmiques i antisèptiques, ja que contenen una gran concentració d’eucaliptol. En menor mesura, l’arbre ha tengut usos ornamentals i ha estat plantat a jardins i parcs pel seu ràpid creixement.</p> <p>Actualment, és considerada una espècie al·lòctona invasora que suposa grans problemes, principalment perquè és un arbre que impedeix el creixement de la flora autòctona pel fet que les seves fulles en caure a terra l’esterilitzen. La gran necessitat d’aigua dels espècimens, que desenvolupen unes arrels radials i profundes, els converteixen en els responsables de la sequera del sol allà a on creixen. </p> | 41.3918596,2.0868954 | 423663 | 4582661 | 08221 | Sant Just Desvern | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99642-l1430932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99642-l1430936.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'eucaliptus del torrent d'en Biosca, amb els seus 36 m d'alçada, és el segon arbre més alt de Sant Just Desvern per darrere del pi blanc de la font d'en Merlès. | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||||
| 99643 | Olivera de ca n'Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-ca-noliveres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Exemplar d’olivera centenària (</span></span></span><em><span><span><span>Olea europaea</span></span></span></em><span lang='CA'><span><span>) de 9,5 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 4,8 m i 11,7 m de diàmetre de capçada. Es troba al camí de ca n'Oliveres a la Riba, a pocs metres de la masia, dins d'un antic camp de conreu amb altres exemplars d'olivera.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la família de les oleàcies, presenta una capçada arrodonida amb un tronc gruixut i molt tortuós, amb nusos a la base i a les branques, ramificant-se a l’extrem superior. L’escorça, esquerdada, presenta un color gris plom.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>És un arbre perennifoli, de fulles simples i dures de contorn lanceolat, de color verd intens a l’anvers i verd gris platejat al revers. Floreix d’abril a juny amb petites flors de color blanc, agrupades en inflorescències. Fructifica produint olives, un fruit de forma el·lipsoidal o globosa de color verd que passa a color negre un cop madura.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08221-344 | Camí de ca n'Oliveres, s/n. | <p><span><span><span><span><span><span>Espècie originària de l’Àsia Menor que des de fa milers d’anys presenta una distribució per tota la conca mediterrània. És un arbre molt longeu, que pot arribar a viure centenars d’anys tal com demostren molts espècimens repartits per la geografia catalana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’arbre ha estat conreat principalment per extreure oli del seu fruit, però l'oliva també té un consum directe després de sotmetre-la a un procés per eliminar l’amargor pròpia del fruit. La seva fusta és molt apreciada, tant en fusteria com per fabricar diferents eines i estris domèstics.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Actualment, l’arbre també té un ús ornamental en jardins, parcs i zones urbanes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al llarg de la història la presència de l’olivera ha estat constant no només com una espècie vegetal explotada pel seu consum, sinó també com un element simbòlic de les diferents cultures de la Mediterrània. Un bon exemple és com a l’antiga Grècia els guanyadors de les Olimpíades eren guardonats amb corones fetes de branques d’olivera.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3963728,2.0801094 | 423101 | 4583168 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99643-l1440120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99643-l1440124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99643-l1440126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99643-l1440128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99643-l1430843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99643-img20250401125648.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-11-24 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Aquesta olivera és la més monumental de les que es troben als camps propers a ca n'Oliveres, testimoni de l'explotació agrícola d'aquests arbres en temps passats a aquests terrenys. Des del mes de febrer de l’any 2025, l’Ajuntament de Sant Just Desvern juntament amb Consorci del Parc Natural de Collserola, amb la col·laboració de l’empresa L’Olivera i el suport financer de la Fundació Catalunya La Pedrera, està duent a terme treballs per la recuperació d’aquest conreu en terrenys municipals propers a la riera de Sant Just. Amb aquesta iniciativa es vol posar en valor un conreu històric, actualment abandonat, que va tenir un paper important a l'economia agrícola de Sant Just, juntament amb la vinya. | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||||
| 99644 | Garrofer de la riera de Sant Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-la-riera-de-sant-just | <p><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></p> <p><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> | L'exemplar presenta part del tronc tombat i està cobert parcialment per la vegetació de la riera. | <p>Exemplar de garrofer (<em>Ceratonia siliqua</em>) de 15,5 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,73 m i 14,7 m de diàmetre de capçada. L’arbre està situat a la llera de la riera de Sant Just, a l’altura de la confluència del torrent Bó amb la riera, dins del Parc Natural de Collserola.</p> <p>De la família de les lleguminoses, l’individu presenta un tronc irregular i ple de nusos, totalment tombat sobre la llera de la riera. L’escorça és llisa de color grisenc. La capçada, irregular, té branques robustes i entortolligades.</p> <p>És un arbre perennifoli de fulles compostes, amb folíols disposats de manera enfrontada, de contorn ovalat i color verd fosc. Floreix d’agost a novembre amb inflorescències poc vistoses formant un raïm. El fruit és la garrofa, una beina de forma lleugerament corbada que pot arribar a fer 25 cm. de llargada, a l’interior de la qual es troben entre 10 i 16 llavors.</p> | 08221-345 | Riera de Sant Just, s/n. | <p>Espècie originària de la Mediterrània Oriental molt present des d’antic a tota la regió mediterrània. Adaptada a condicions àrides, suporta bé climes secs i càlids, així com tota mena de substrats. </p> <p>Plantat principalment pel seu fruit, la fusta també ha estat molt apreciada en fusteria i per fabricar botes de vi, per la seva alta densitat, color vermellós i resistència als corcs. També és una fusta apropiada com llenya i per fer carbó. L’escorça i les fulles s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins.</p> <p>Les garrofes són comestibles i han sigut un aliment pel bestiar oví, caprí i cavallar. Són molt riques en sucres, motiu pel qual també han estat consumides al món rural com una llaminadura, i en èpoques de carestia, com substitutiu de la xocolata i el cafè. La farina de les llavors és panificable i va ser habitual durant la Guerra Civil espanyola a les taules de moltes famílies. Actualment, la garrofa té moltes aplicacions industrials, com el seu ús per fabricar la coberta de les càpsules de medicaments o com a espessidor dels gelats. Algunes preparacions farmacèutiques utilitzen les llavors en medicaments laxants, gràcies al seu l’alt contingut en mucílag, una substància gelatinosa. L’escorça, en canvi, té un ús en preparats astringents.</p> <p>Les llavors de la garrofa presenten un pes molt uniforme, uns 200 mil·ligrams, motiu pel qual van ser emprades des d’antic com a unitat de pes en joieria sota el nom de quirat. El terme, provinent del grec <em>keration</em> i que derivà en <em>querat</em> i <em>kirat</em>, ha arribat fins als nostres dies i continua vigent com a unitat per pesar els metalls preciosos.</p> | 41.3946457,2.0818882 | 423248 | 4582975 | 08221 | Sant Just Desvern | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99644-l1440134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99644-l1440131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99644-l1440136.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||||
| 99645 | Lledoners de la rambla de Sant Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-la-rambla-de-sant-just | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span lang='CA'>Conjunt de 62 exemplars de lledoner (</span><em><span lang='CA'>Celtis australis</span></em><span lang='CA'>) plantats a les voreres de la rambla de Sant Just. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>De la família de les ulmàcies, el lledoner es caracteritza per una capçada esfèrica i ampla. Les branques són erectes, primes i flexibles, i el tronc es presenta recte i regular amb una escorça llisa de color gris plom blanquinós.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn oval lanceolat amb el marge finament serrat. Les fulles són de color verd fosc amb pèls a l’anvers i lleugerament més clares al revers. Floreix de març a abril. Produeix lledons, un fruit rodó de la mida d’un pèsol de color verd a l’inici i negre quan madura, que és comestible.</span></span></span></p> | 08221-346 | Rbla. de Sant Just, s/n. | <p><span><span><span lang='CA'><span>Espècie mediterrània amb distribució pel sud d’Europa, el nord d’Àfrica i Àsia occidental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>La fusta, que és dura, compacta i elàstica, ha estat emprada tradicionalment per la fabricació de bastons, rodes de carro, cèrcols de botes, forques i mànecs per eines del camp. A més, també ha estat molt utilitzada en la construcció i per fer carbó. <span>De l’escorça i les arrels se n’extreia tint de color groc, i les fulles també eren emprades com a farratge pel bestiar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>L’arbre, per les seves característiques morfològiques, es plantava als marges dels camps per reduir l’erosió gràcies a les seves arrels. En altres casos, pel port de la capçada, ha estat un arbre ideal per proporcionar una bona ombra, motiu pel qual actualment s’ha convertit en un arbre ornamental als carrers de molts municipis. </span></span> </span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Els fruits del lledoner, un cop madurats durant l’estiu, són d’un gust molt dolç amb un alt contingut en ferro, potassi i vitamina C. Tenen propietats astringents, motiu pel qual han estat utilitzats tradicionalment com un remei per guarir les diarrees, la disenteria i el flux menstrual abundant. Es poden consumir crus, en elaboracions com melmelades i guisats o per fer begudes alcohòliques. Fins i tot els pinyols tenien un ús en els jocs tradicionals, quan els nens els feien servir per llençar-los amb un canut fent competicions de punteria i combats entre colles. </span></span> </span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>El lledoner també va tenir una funció comunicativa en el món rural, ja que a les masies era tradició plantar-ne un quan naixia un primogènit.</span></span></span></span></span></p> | 41.3817183,2.0747051 | 422632 | 4581546 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99645-img20250326130831_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99645-img20250326130653.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99645-img20250326130650.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||||||
| 99646 | Lledoner de la baixada del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-baixada-del-mas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span lang='CA'>Exemplar de lledoner (</span><em><span lang='CA'>Celtis australis</span></em><span lang='CA'>) de 10 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 0,75 m i 7,5 m de diàmetre de capçada. L’exemplar es troba dins de la zona enjardinada de la confluència de la baixada del Mas amb el passeig de la Muntanya.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>De la família de les ulmàcies, es caracteritza per una capçada esfèrica i ampla. Les branques són erectes, primes i flexibles i el tronc, de tres soques, es presenta recte amb una escorça llisa de color gris plom blanquinós.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn oval lanceolat amb el marge finament serrat. Les fulles són de color verd fosc amb pèls a l’anvers i lleugerament més clar al revers. Floreix de març a abril. Produeix lledons, un fruit rodó de la mida d’un pèsol de color verd a l’inici i negre quan madura, que és comestible.</span></span></span></p> | 08221-347 | Pg. de la Muntanya, s/n. | <p><span><span><span lang='CA'><span>Espècie mediterrània amb distribució pel sud d’Europa, el nord d’Àfrica i Àsia occidental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>La fusta, que és dura, compacta i elàstica, ha estat emprada tradicionalment per la fabricació de bastons, rodes de carro, cèrcols de botes, forques i mànecs per eines del camp. A més, també ha estat molt utilitzada en la construcció i per fer carbó. <span>De l’escorça i les arrels se n’extreia tint de color groc, i les fulles també eren emprades com a farratge pel bestiar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>L’arbre, per les seves característiques morfològiques, es plantava als marges dels camps per reduir l’erosió gràcies a les seves arrels. En altres casos, pel port de la capçada, ha estat un arbre ideal per proporcionar una bona ombra, motiu pel qual actualment s’ha convertit en un arbre ornamental als carrers de molts municipis. </span></span> </span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Els fruits del lledoner, un cop madurats durant l’estiu, són d’un gust molt dolç amb un alt contingut en ferro, potassi i vitamina C. Tenen propietats astringents, motiu pel qual han estat utilitzats tradicionalment com un remei per guarir les diarrees, la disenteria i el flux menstrual abundant. Es poden consumir crus, en elaboracions com melmelades i guisats o per fer begudes alcohòliques. Fins i tot els pinyols tenien un ús en els jocs tradicionals, quan els nens els feien servir per llençar-los amb un canut fent competicions de punteria i combats entre colles. </span></span> </span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>El lledoner també va tenir una funció comunicativa en el món rural, ja que a les masies era tradició plantar-ne un quan naixia un primogènit.</span></span></span></span></span></p> | 41.3889599,2.0762295 | 422768 | 4582348 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99646-img20250326113609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99646-img20250326113351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99646-img20250326113340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99646-img20250326113424.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Exemplar plantat com espècie ornamental. | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||||
| 99647 | Pineda del parc del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-del-parc-del-millenari | <p><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> | XX | <p>La pineda del parc del Mil·lenari és un petit espai forestal urbà, situat entre els carrers Freixes i Àngel Guimerà. L'arbreda jove, formada principalment per pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>) a partir de la dècada de 1950, ofereix un espai de descans i ombra, sent una illa natural per diferents espècies d'ocells, petits rèptils i invertebrats. </p> <p><span><span><span><span><span><span>De la família de les pinàcies, el pi blanc es caracteritza per una capçada irregular, un tronc recte i tortuós amb una escorça de color gris blanquinós que s'esquerda amb el pas dels anys, tornant-se de color marró vermellós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És un arbre perennifoli de fulles flexibles en forma d'agulla (aciculars), més curtes i estretes que les d'altres espècies de pins, de color verd clar i agrupades per parells. Floreix de març a maig, tenint al mateix arbre flors femenines i masculines. Produeix pinyes allargades molt petites, a l’interior de les quals hi ha els pinyons. Una de les característiques és que l’arbre manté pinyes en diferents graus de maduració.</span></span></span></span></span></span></p> | 08221-348 | C/ del Mercat, s/n. | <p><span><span><span><span><span><span>El parc del Mil·lenari va ser construït majoritàriament sobre terrenys cedits per les monges dominiques que tenien el seu convent a la zona. Inicialment, la seva superfície era més petita, però amb el temps el parc va experimentar una ampliació significativa, incorporant els edificis i els terrenys que constituïen el recinte conventual, amb façana a l’anomenat carrer de les Monges.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1987, amb motiu de la celebració del Mil·lenari de Sant Just Desvern, es va inaugurar la primera fase d’aquest parc, amb una escultura creada per l’artista santjustenca Montserrat Sastre. Aquesta obra commemorativa simbolitzava el llegat històric del municipi i marcava el punt d'inici de la transformació d'aquest espai verd en un referent dins de la comunitat. Actualment, aquesta escultura és una còpia de l'original que va ser robada. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'any 2007 aquest projecte va ser reconegut amb el segon premi Torsanlorenzo, Secció B, Roma 2007 i va ser finalista als Premis FAD d’Espais Exteriors 2007, destacant-se per la seva integració amb l’entorn natural i la funcionalitat per a la comunitat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En els darrers anys, el parc ha anat evolucionant fins a convertir-se en una de les àrees verdes més importants de Sant Just Desvern. L'any 2016, el Parc del Mil·lenari va ser inclòs en la xarxa de parcs metropolitans, després que l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) assumís la seva gestió. Aquesta integració va suposar una millora en la gestió, manteniment i accessibilitat del parc, contribuint a la seva preservació i a l’optimització dels serveis per a la ciutadania. Així, el parc no només va esdevenir un espai de lleure i natura per als veïns de Sant Just Desvern, sinó que també va començar a formar part d'un sistema més ampli d’espais verds metropolitans, ampliant el seu impacte i rellevància.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3843707,2.0786294 | 422963 | 4581837 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99647-20250330152348.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | El pi blanc és una espècie autòctona mediterrània, habitual en zones amb una pluviometria molt baixa i forta radiació solar, sent una espècie utilitzada en la repoblació per fixar terrenys i evitar l’erosió. El mot llatí Pinus, que identifica a les diverses espècies de pi, és el que els romans feien servir per referir-se als pins pinyoners, mentre que halepensis fa referència a la ciutat siriana d’Alep, lloc en el qual és molt abundant.La fusta, dura i resinosa, ha estat emprada en fusteria malgrat la seva qualitat mitjana i també en la producció de carbó. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. La resina també ha estat explotada per obtenir trementina, utilitzada amb finalitats medicinals com antisèptic. | 98 | 2153 | 5.1 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | ||||||
| 99648 | Arbreda de can Ginestar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-ginestar | <p>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></p> <p>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>L'arbreda de can Ginestar es troba dins del jardí d'estil romàntic que envolta l'edifici de can Ginestar. Ocupa l'espai de l'era i dels horts de l'antiga masia, que va ser reconvertit en el mateix moment de la gran transformació del mas en casal modernista de l'any 1904. La vegetació predominant és autòctona, amb diferents espècies de pins, exemplars de llentiscle i altres arbusts mediterranis, a més d'alguns exemplars d'espècies al·lòctones com palmeres i eucaliptus.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La vegetació intenta capturar la bellesa natural de manera orgànica i espontània, característica dels jardins de l'època, que pretenien trencar amb la geometria rectilínia dels jardins anteriors de tradició francesa.</span></span></span></span></span></span></p> | 08221-349 | C/ Carles Mercader, 17. | <p><span><span><span><span><span><span>L’any 1904, es va dur a terme una profunda remodelació que va transformar can Ginestar en un edifici amb un marcat caràcter modernista, moment en el qual es va dissenyar el jardí. Les obres van implicar l’enderroc i reconstrucció de tota la crugia que conté la galeria, així com l’elevació d’un metre de la part central del terrat. També es va construir una capella annexa, que dotava la finca d’un espai religiós privat, i es va aixecar el mur de tanca que delimitava la propietat. A més, es van reparar les façanes, afegint elements decoratius que accentuaven el nou estil.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes reformes van consolidar can Ginestar com una masia singular, que combina elements tradicionals amb les innovacions arquitectòniques de principis del segle XX. Actualment, la masia és un símbol del patrimoni històric i cultural de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La masia de can Ginestar és un exemple notable de l’evolució arquitectònica al llarg dels segles. Les inscripcions a les llindes de les portes ens ofereixen una cronologia detallada de les seves transformacions. La llinda més antiga, situada a la planta baixa, data de 1403, testimoni de l’origen medieval de la masia. Altres inscripcions a l'interior assenyalen reformes en '1669' i '1703', indicant modificacions i ampliacions successives. L’última data, '1904', es troba al coronament de l’edifici, coincidint amb la gran reforma dirigida per Joan Baptista Modolell.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3865303,2.0756794 | 422719 | 4582079 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99648-l1440143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99648-l1440145.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 98 | 2153 | 5.1 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||||
| 99677 | Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-4 | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La casa es troba en un estat avançat de degradació, amb signes evidents d'abandonament. La façana posterior presenta grafits que cobreixen part dels murs, accentuant la sensació de deixadesa del conjunt.Algunes zones presenten forats i esquerdes, possiblement com a resultat de l'abandonament i la falta de manteniment. | <p>Can Ros és un conjunt constructiu rural situat en un entorn natural, actualment en estat de degradació per manca de manteniment i afectacions derivades del pas del temps. L'edifici principal, de planta rectangular, està construït amb murs de maons, maçoneria i morter, amb algunes zones reformades amb maó i ciment.</p> <p>L'edificació principal, destinada a habitatge, presenta una coberta de teula àrab a un sol vessant. La seva orientació principal és sud-est i es caracteritza per l'obertura de buits de proporcions verticals, tant en la porta d'accés com en les finestres, que es disposen a sobre i a la banda dreta d'aquesta, seguint una distribució en dos eixos verticals. Les finestres conserven l'ampit tancat per baranes de ferro amb brèndoles simples.</p> <p>A l'exterior, davant de l'edifici principal, es troba un espai obert amb vegetació espontània, que ha envaït parcialment la zona. A la banda est d'aquest espai s'hi localitza un conjunt d'edificacions annexes de caràcter secundari, probablement destinades a usos agropecuaris, com l'allotjament d'animals o emmagatzematge de materials i eines.</p> <p>Davant de l'habitatge principal es conserva un pou de forma cupular i un safareig adossat, amb estructura de maçoneria. L'accés al pou es troba actualment tapiat, mentre que el safareig presenta una pica situada just davant de la seva boca de captació d'aigua.</p> <p>La construcció presenta un estat de degradació notable, amb diversos danys estructurals visibles. Els murs de la façana principal mostren esquerdes i pèrdua d'adhesió del revestiment, i el mur posterior, de maó vist, està parcialment cobert de grafits. Les finestres i portes es troben parcialment cegades, fet que indica la manca d'ús de l'edifici en l'actualitat.</p> <p>L'accés principal està protegit per una porta de fusta i un mur baix de maó, tancat amb un cadenat rovellat, fet que suggereix un estat d'abandonament prolongat. A l'entorn immediat, la vegetació ha anat envaint l'estructura i els camins d'accés, dificultant-ne la visibilitat i la identificació de la totalitat del recinte.</p> <p>A la banda oest de la finca es conserva un antic camí, perfectament encaixat. A la part baixa del terreny discorre un torrent, el de la Penya del Moro, el qual desemboca en la riera de Sant Just que es troba a prop.</p> <p>La manca de manteniment ha propiciat la recuperació de l'espai per part de la vegetació, afectant l'accessibilitat i la llegibilitat de l'entorn construït.</p> | 08221-350 | Can Ros, al camí de can Gelabert a la Salut. | <p>La petita edificació de caràcter rural de can Ros, forma part de la propietat de la masia de can Gelabert. És un exemple valuós de les construccions funcionals vernacles rurals dels segles XIX i XX, que destaca per les estructures associades a la gestió de l’aigua, pou i safareig, que encara conserva.</p> <p>Els pous i safareigs han estat elements fonamentals en la vida quotidiana de les masies i construccions rurals com can Ros, testimonis d’una economia basada en l’autosuficiència i en l’ús eficient dels recursos naturals, especialment de l’aigua.</p> <p>Els pous es construïen per aprofitar l’aigua del subsol, garantint-ne la disponibilitat per al consum humà, a vegades algun petit ús agropecuari, com pot ser el reg a l’hort, el servei dels animals, i també per a les tasques domèstiques. La seva presència era vital en zones rurals, on no hi havia accés a xarxes d’abastament modernes.</p> <p>Aquests pous acostumaven a tenir una coberta en forma cònica o d’ogiva, com en el cas d’aquest exemple, per protegir l’aigua de la contaminació, evitar la caiguda d’elements externs i minimitzar l’evaporació. També ajudaven a mantenir l’aigua fresca durant més temps.</p> <p>En moltes masies, el pou era un element central, ja que assegurava la disponibilitat d’aigua potable per a la família i els treballadors, així com per als animals de la casa.</p> <p>Els safareigs acostumaven a ser una construcció complementària als pous i permetien aprofitar l’aigua per a una de les tasques domèstiques més essencials: la bugada. En absència de sistemes moderns de canalització i sanejament, l’aigua s’havia d’extreure manualment i buidar-se al safareig, on es rentava la roba per immersió, fregament o cops amb picadors de fusta.</p> <p>Aquests safareigs tenien superfícies inclinades de rajoles d’argila cuita, que facilitaven la neteja per fricció i permetien escórrer l’excés d’aigua. Normalment, es feia servir sabó artesanal, elaborat amb greixos animals i sosa, i les peces es deixaven assecar a l’aire lliure.</p> <p>El pou i el safareig de can Ros resulten un exemple representatiu d’elements constructius rurals tradicionals, els quals formaven part del sistema de gestió de l’aigua. El pou garantia l’aigua de boca i per a altres usos domèstics, mentre que el safareig servia per fer la bugada i, en alguns casos, per a usos secundaris com regar l’hort o abeurar els animals.</p> | 41.3864205,2.0651448 | 421837 | 4582076 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99677-35001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99677-35002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99677-35003.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón - Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 | |||||
| 99678 | Pou i safareig de can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-safareig-de-can-ros | XIX-XX | L’estructura en conjunt presenta un estat de degradació evident, especialment en els revestiments del pou i les superfícies del safareig. La presència de vegetació espontània i brutícia evidencia un llarg període d’abandonament.L’entorn està envoltat de natura, amb arbres de fulla caduca que proporcionen ombra i augmenten la humitat a la zona, afavorint la degradació dels materials. L’impacte d’intervencions modernes, com la presència de grafits al pou, altera la seva aparença original, però no en modifica la lectura arquitectònica ni històrica. | <p>Pou de captació d'aigua subterrània i safareig adossat, dos elements tradicionals de l’arquitectura rural que van ser utilitzats per al subministrament i ús domèstic de l’aigua. Malgrat el seu estat de deteriorament, encara conserva la seva morfologia i funció original recognoscible.</p> <p>L’element més destacat del conjunt és el pou, caracteritzat per una coberta en forma de con o ogiva, construïda amb una combinació de maons, morter, ciment i maçoneria. Aquesta forma singular no només respon a criteris estructurals sinó també a la necessitat de protegir l’aigua de la contaminació i reduir l’evaporació.</p> <p>L’accés a l'interior es feia mitjançant una porteta, la qual actualment es troba cegada amb obra de maons i ciment, impedint així la seva funcionalitat original. La superfície exterior presenta evidències d’erosió i restes de pintura i grafits, els quals responen majoritàriament a actes vandàlics.</p> <p>Adossat al peu del pou es troba el safareig<strong> </strong>rectangular, una estructura de maons i maçoneria recoberta per morter i ciment, destinada a la recollida d’aigua i a les tasques de rentada de roba. A la seva part superior es conserven les rajoles d’argila cuita inclinades, elements clau per facilitar el procés de bugada. Aquestes rajoles permetien l’ús de picadors de fusta per copejar les peces de roba o l’aplicació directa de sabó, mitjançant el frec manual.</p> <p>Tot i que la seva forma es manté reconeixible, el safareig està parcialment deteriorat, amb esquerdes i pèrdua de material en els seus caires i superfícies. A l’interior hi ha una acumulació de vegetació espontània i residus, indicant que l’espai fa temps que no es fa servir.</p> | 08221-351 | Can Ros. | <p>Aquest conjunt, tot i el seu estat de deteriorament, constitueix un exemple valuós de les construccions funcionals vernacles associades a la gestió de l’aigua, amb solucions constructives pròpies dels segles XIX i XX. </p> <p>Els pous i safareigs han estat elements fonamentals en la vida quotidiana de les masies i construccions rurals com can Ros, testimonis d’una economia basada en l’autosuficiència i en l’ús eficient dels recursos naturals, especialment de l’aigua.</p> <p>Els pous es construïen per aprofitar l’aigua del subsol, garantint-ne la disponibilitat per al consum humà, a vegades algun petit ús agropecuari, com pot ser el reg a l’hort, el servei dels animals, i també per a les tasques domèstiques. La seva presència era vital en zones rurals, on no hi havia accés a xarxes d’abastament modernes.</p> <p>Aquests pous acostumaven a tenir una coberta en forma cònica o d’ogiva, com en el cas d’aquest exemple, per protegir l’aigua de la contaminació, evitar la caiguda d’elements externs i minimitzar l’evaporació. També ajudaven a mantenir l’aigua fresca durant més temps.</p> <p>En moltes masies, el pou era un element central, ja que assegurava la disponibilitat d’aigua potable per a la família i els treballadors, així com per als animals de la casa.</p> <p>Els safareigs acostumaven a ser una construcció complementària als pous i permetien aprofitar l’aigua per a una de les tasques domèstiques més essencials: la bugada. En absència de sistemes moderns de canalització i sanejament, l’aigua s’havia d’extreure manualment i buidar-se al safareig, on es rentava la roba per immersió, fregament o cops amb picadors de fusta.</p> <p>Aquests safareigs tenien superfícies inclinades de rajoles d’argila cuita, que facilitaven la neteja per fricció i permetien escórrer l’excés d’aigua. Normalment, es feia servir sabó artesanal, elaborat amb greixos animals i sosa, i les peces es deixaven assecar a l’aire lliure.</p> <p>El pou i el safareig de can Ros resulten un exemple representatiu d’elements constructius rurals tradicionals, els quals formaven part del sistema de gestió de l’aigua.</p> <p>El pou garantia l’aigua de boca i per a altres usos domèstics, mentre que el safareig servia per fer la bugada i, en alguns casos, per a usos secundaris com regar l’hort o abeurar els animals.</p> | 41.3863576,2.0652823 | 421849 | 4582070 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99678-35101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99678-35102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99678-35103.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-09-16 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón - Kuanum | Desconeguda | La progressiva desaparició i abandonament d’aquestes estructures, en favor de sistemes més moderns d’abastament i sanejament, ha fet que moltes d’elles quedin en desús, per la qual cosa, aquests elements són importants per entendre el patrimoni hidràulic i domèstic del nostre passat recent. Pou i safareig exemplifiquen la importància de l’aigua en la vida rural i la seva gestió eficient en un context agrícola. Més enllà de la seva funció pràctica, aquests elements formen part del patrimoni etnològic i arquitectònic, i ens permeten recuperar una manera de viure lligada a la terra i a la comunitat de Sant Just Desvern. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 05:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc