Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77507 | Fita de La Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-cova | XVIII-XIX | Fragmentada i sense suport | Fita de delimitació de propietats o partió entre La Cova i Can Canyes, situada en la cruïlla entre el camí de Can canyes o de La Roca i el trencall que mena a la masia de La Cova. És de pedra sorrenca de to vermellós i està fragmentada en dos trossos. La base està fixada al sòl i es caracteritza per tenir un encaix; fa 27'5 x 18'5 x 19 cm. El segon fragment és on es troba la inscripció de les inicials A.C; fa 45 x 24 x 12 cm i l'acabament és en forma circular. | 08222-1 | Camí de Can Canyes o de La Roca, en el trencall que mena a La Cova | Es desconeix la referència de les inicials i la datació de la fita, però tenint en comte l'establiment a La Cova, pot ser del segle XVIII o XIX, ja que els propietaris de La Cova van anar comprant terres successivament. | 41.4647100,1.8341600 | 402642 | 4591002 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77507-foto-08222-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77507-foto-08222-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77507-foto-08222-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 77508 | A prop de la fàbrica Expert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-de-la-fabrica-expert | Memòria de prospecció arqueològica del projecte 'Unitat de Transformació industrial Torrentfondo III' Sant Llorenç d'Hortons, març 2008. Arxiu Servei Arqueologia i Paleontologia. Estudi d'Impacte Ambiental del Projecte variant de la C-243. Tram: St. Sadurní d'Anoia-Martorell, 2000: Arxiu Servei Arqueologia. | Troballes superficials pendents de confirmació | Aquesta zona compresa entre el Camí del Torrentfondo i el límit municipal amb Masquefa ha estat objecte d'un parell de prospeccions arqueològiques: una a l'any 2000 i l'altra a l'any 2008. Durant el 2000, es van documentar en unes vinyes diversos fragments de ceràmica grisa medieval. L'any 2008, sobre un turó proper a aquestes vinyes, es van localitzar fragments de ceràmica d'època ibèrica, tant elaborada a torn com a mà, amb decoracions de cordons. Totes aquestes troballes són de caràcter superficial i tenen una diferència cronològica important, sense que es puguin relacionar unes amb altres fins que no es facin excavacions arqueològiques, però sí que indiquen la possibilitat que existeixi algun tipus de poblament, en el turó, d'època ibèrica (segles VI-I aC) i medieval (segles V-XV dC) en el mateix turó o en un indret proper. | 08222-2 | Torrentfondo; al nord del terme municipal | La primera prospecció arqueològica en aquesta zona es va realitza l'any 2000, en motiu de la redacció de l'Estudi d'impacte ambiental de la variant C-243, en el tram de Sant Sadurní d'Anoia a Martorell. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec d'Antoni Fernández Espinosa, de l'empresa CODEX i es va executar entre el 15 i el 24 de març de 2000. L'any 2008 s'hi van tornar a fer prospeccions arqueològiques, motivades pel projecte de construcció de la Unitat de Transformació Industrial Torrentfondo III., promogut per l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec de Joan Garcia Tara i es va executar entre el 25 i el 28 de març de 2008 | 41.4762500,1.8146300 | 401029 | 4592306 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77508-foto-08222-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77508-foto-08222-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77508-foto-08222-2-3.jpg | Legal | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 77509 | Camps de Can Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-de-can-esteve | Estudi d'Impacte Ambiental del Projecte variant de la C-243. Tram: St. Sadurní d'Anoia-Martorell, 2000: Arxiu Servei Arqueologia. | VI-I aC | Troballes superficials pendents de confirmació | Aquesta zona compresa al nord del Torrentfondo i en el límit municipal amb Masquefa ha estat objecte d'una prospecció arqueològica durant l'any 2000, en el transcurs de la qual es van documentar la presència en superfície de material ceràmic arqueològic d'època ibèrica, sense determinar-ne la tipologia. Aquestes troballes són de caràcter superficial però indiquen la possibilitat que existeixi algun tipus de poblament en un indret proper. | 08222-3 | Nord-oest del terme municipal a tocar amb Masquefa | L'any 2000 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquesta zona, en motiu de la redacció de l'Estudi d'impacte ambiental de la variant C-243, en el tram de Sant Sadurní d'Anoia a Martorell. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec d'Antoni Fernández Espinosa, de l'empresa CODEX i es va executar entre el 15 i el 24 de març de 2000. | 41.4789500,1.8161500 | 401160 | 4592604 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77509-foto-08222-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77509-foto-08222-3-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||
| 77510 | Can Simó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-simo-0 | AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. FOLCH, C.; GIBERT, J.(2007) 'Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia'. Campanyes 2006-2007. Mem. Núm.: 8035. GUIDI-SÁNCHEZ, José Javier (2010) 'Domus ruralis penetense. Estrategias y formas de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media'; dins Revista d'Arqueologia de Ponent, núm. 20, pàg. 93-123. | X-XVIII | Parcialment destruït | En una vinya amb oliveres a l'oest de l'antiga masia de Cal Simó de baix, avui en ruïnes, i a la banda septentrional de l'antic camí que unia Sant Llorenç d'Hortons amb La Beguda, passant per La Torreta, es localitzà una necròpolis d'època medieval. Les dades de l'aixovar són ambigües; segons Isidre Clopas es van trobar fragments de ceràmica ibèrica i un lacrimal romà. A més en el Museu hi ha un vas globular amb les lletres CMV grafiades a la base i també hi ha fragments de ceràmica grisa monocroma medieval. Vist la tipologia de l'aixovar, amb la presència de material romà, els autors de la Carta Arqueològica (1998) es decanten per una adscripció cronològica de la necròpolis en època medieval (ss X-XIII) que ha utilitzat elements més antics sacralitzats com a elements de prestigi. També relacionen aquesta necròpolis amb la de La Torreta, 800 metres al sud. Malgrat tot, les circumstàncies de les troballes, la poca documentació científica que se n'ha pogut extreure i la seva destrucció parcial fan que sigui molt difícil treure'n més conclusions. La protecció legal de la zona hauria de permetre en un futur poder realitzar intervencions arqueològiques científiques abans de qualsevol altra remoció de terrenys i permetre'n un millor coneixement. Dels sis enterraments, només dos conservaven la seva estructura sense alterar. Es van poder distingir tres tipus d'enterraments: cistes rectangulars, rectangulars amb capçalera arrodonida i infantils. Les restes òssies dels enterraments es van dipositar al cementiri de La Beguda, alguns es conserven en el Museu de Martorell | 08222-4 | A 450 metres a l'oest de Cal Simó de baix | L'1 d'octubre de 1950, Josep Colomer, masover de Cal Simó de baix, i el seu fill van localitzar un conjunt de sis enterraments en cista de lloses. No es va comunicar aquesta troballa i es destruí parcialment. Uns dies més tard ho comunicaren al jutjat de Martorell i el senyor Isidre Clopas, delegat local de la Comisaria General de Excavaciones Arqueológicas de Martorell s'encarregà de fer una intervenció arqueològica de salvament. Posteriorment l'arqueòleg Josep Maria Bosch va mantenir converses amb pagesos de Sant Llorenç d'Hortons, van confirmar les circumstàncies de les troballes, la seva destrucció i la conservació d'alguns materials i enterraments al Museu de Martorell. L'any 2007 en el marc del projecte de recerca 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval 2005-2008', es va realitzar una prospecció arqueològica a la conca mitjana del riu Anoia, i en la zona de Cal Simó es van documentar materials tardo antics, que `podrien correspondre amb un hàbitat vinculat a la necròpolis i material ceràmic més tardà (ceràmica vidrada i decorada en blau). | 41.4839500,1.8346600 | 402713 | 4593138 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77510-foto-08222-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77510-foto-08222-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77510-foto-08222-4-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ubicació del material en el Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell | 85|94|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||
| 77511 | Pedrera romana de la Rierussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-romana-de-la-rierussa | AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. LLADÓ,O. ( 2013) Un viatge pel Penedès Submarí. Descobrir, núm. 177 GUTIÉRREZ GARCIA MORENO, Anna ( 2009). Roman Quarries in the Northeast of Hispania (Modern Catalonia). Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona MAURI, A.; GALINDO, J.; ALVAREZ, A.(1999). 'La seqüència constructiva del Pont del Diable (Martorell)'. A: Jornades sobre el Pont del Diable, 1999. RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. | II aC-VdC | Pedrera situada entre La Rierussa i el camí de Can Raimundet. Segons anàlisis geològics realitzats als diferents tipus de carreus utilitzats per la construcció del Pont del Diable de Martorell, alguns d'ells eren del mateix tipus de pedra que aflora en aquest indret, on s'observen encara ara traces d'extracció de pedra. La manca de notícies documentals d'utilització d'aquesta pedrera en època medieval o moderna, aquestes traces podrien correspondre a l'època romana, sense que es pugui precisar més. | 08222-5 | Al sud-est del terme municipal, entre la Rierussa i el camí de Can Raimundet | L'any 2003, amb motiu de l'afectació de la zona per la construcció del Subtram XI-B de la línia d'alta velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera francesa (Gelida - Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès), es van fer seguiments arqueològics sense que signifiqués l'aportació de noves dades. | 41.4606200,1.8565400 | 404505 | 4590523 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77511-foto-08222-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77511-foto-08222-5-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 77512 | Torrent de Cal Mus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-cal-mus | FOLCH, C.; GIBERT, J.: 'Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia'. Campanyes 2006-2007. Arxiu Servei Arqueologia. Barcelona. Mem. Núm.: 8035. Inèdit | VI -I aC | Troballes superficials pendents de confirmació | Troballa en superfície de material arqueològic format per vint fragments informes de ceràmica d'època ibèrica oxidada, quatre fragments de ceràmica de cuita mixta (pasta de sandvitx), quatre fragments de cuita reductora i un fragment de nansa de ceràmica vidrada. Aquestes troballes són de caràcter superficial però indiquen la possibilitat que existeixi algun tipus de poblament en un indret proper. | 08222-6 | Entre el torrent de Can Mus i el de Cal Ferreguet | L'any 2007 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquesta zona, en motiu del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', que afectava els municipis de Gelida, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Sadurní d'Anoia, el Pla del Penedès, Subirats, Avinyonet del Penedès i Olesa de Bonesvalls; realitzades per Cristian Folch i Jordi Gibert, sota la direcció de Ramon Martí. Aquest projecte està alhora dins u projecte més ampli anomenat 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', anys 2005 - 2008, finançat pel Ministerio de Educación y Ciencia. | 41.4594700,1.8154800 | 401074 | 4590442 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77512-foto-08222-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77512-foto-08222-6-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||
| 77513 | La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-4 | AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | X-XIII | En una vinya entre el torrent de La Pedrera i La Torreta, a 300 metres al sud-oest de la casa i al costat oest mateix del camí de la Torreta, es va descobrir, realitzant treballs agrícoles, una necròpolis d'època medieval que fou destruïda en el mateix moment del seu descobriment. Però gràcies a testimonis i a recerques posteriors s'han pogut identificar vuit tombes de cista de lloses (gres conegut popularment com soldó), orientades d'est a oest, algunes de les quals eren infantils i d'altres adultes. També es va detectar la presència d'una pedra de molí amb orifici central. Durant la revisió de la Carta Arqueològica del municipi, l'any 1998, encara es podien veure algunes lloses reaprofitades per la construcció d'un rec. Per la tipologia de els tombes i la manca d'aixovar funerari, els autors de la Carta arqueològica, donen una cronologia àmplia entre els segles X i XIII, sense que es pugui precisar més donades les circumstàncies de la troballa. | 08222-7 | A 300 metres al sud- oest de la masia la Torreta | El jaciment fou localitzat gràcies a les fonts orals recollides per l'arqueòleg Josep Maria Bosch i Casadevall, de Sant Llorenç d'Hortons. Segons gent del poble que en aquell moment es trobaven properes al lloc, en un moment de mitjans del segle XX, durant la realització dels treballs per plantar una vinya es va descobrir aquest jaciment que es va destruir immediatament. | 41.4771300,1.8369100 | 402890 | 4592378 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77513-foto-08222-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77513-foto-08222-7-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 77514 | Variant de Sant Llorenç d'Hortons 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/variant-de-sant-llorenc-dhortons-1 | Estudi d'Impacte ambiental del Projecte variant de Sant Llorenç d'Hortons, Ctra. BV-2249, PK 5+800 al 7+100. Arxiu Servei Arqueologia. Barcelona, 2006. Inèdit. | VI-I aC | Troballes superficials pendents de confirmació | Troballa en superfície de material arqueològic format per quatre fragments de ceràmica d'època ibèrica, del tipus comú oxidat i un fragment de ceràmica a mà, de cronologia incerta. Aquestes troballes són de caràcter superficial però indiquen la possibilitat que existeixi algun tipus de poblament en un indret proper. | 08222-8 | A l'alçada del PK 5+326 de la BV-2249 | L'any 2006 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquesta zona, en motiu de la redacció de l'Estudi d'impacte ambiental de la variant de Sant Llorenç d'Hortons BV-2249, entre els PK 5+800 i 7+100. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec de Francesc Busquets Costa, de l'empresa Àtics, sl, i es va executar entre el 22 i el 24 de setembre de 2006. El promotor fou l'empresa ENTORN, Enginyeria i Serveis, sl. | 41.4571500,1.8288500 | 402187 | 4590169 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77514-foto-08222-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77514-foto-08222-8-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||
| 77515 | Variant de Sant Llorenç d'Hortons 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/variant-de-sant-llorenc-dhortons-2 | Estudi d'Impacte ambiental del Projecte variant de Sant Llorenç d'Hortons, Ctra. BV-2249, PK 5+800 al 7+100. Arxiu Servei Arqueologia. Barcelona, 2006. Inèdit. | Troballes superficials pendents de confirmació | Troballa en superfície de material arqueològic format per dos fragments de ceràmica a mà d'època prehistòrica, de cronologia incerta per manca de formes i decoracions que facilitin una datació més precisa de les peces. | 08222-9 | A l'alçada del PK 5+670 de la BV-2249 | L'any 2006 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquesta zona, en motiu de la redacció de l'Estudi d'impacte ambiental de la variant de Sant Llorenç d'Hortons BV-2249, entre els PK 5+800 i 7+100. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec de Francesc Busquets Costa, de l'empresa Àtics, sl, i es va executar entre el 22 i el 24 de setembre de 2006. El promotor fou l'empresa ENTORN, Enginyeria i Serveis, sl. | 41.4600900,1.8275800 | 402086 | 4590497 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77515-foto-08222-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77515-foto-08222-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77515-foto-08222-9-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 77516 | Jaciment paleontològic de La Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-cova | <p>BATLLORI, Jordi (1990). Estudio malacológico del yacimiento de la Pedrera (Sant Llorenç d'Hortons). Barcelona,. Tesi Doctoral. BATLLORI, J. i MARTINELL, J. (1992). Actividad predadora en moluscos del Mioceno del Penedès (Catalunya); dins Revista especializada de Paleontologia, núm. 7 (1), pàgs. 24 a 30. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major.</p> | <p>Jaciment paleontològic del Miocè inferior i mitjà format per margues groguenques amb abundant material fòssil. Forma part del complex marí i de transició del període Burdigalià superior-Languià, constituït per dues associacions de fàcies: la Vespella-Vilafranca i la Gelida-Sant Llorenç d'Hortons. El jaciment de la cova pertany a la darrera unitat, format per margues riques en fòssils corresponents al nivell A de la sèrie del jaciment de la Pedrera. Els fòssils associats són Gasteròpodes: Cyllene (Cyllenina) vulgatissima, Drilla denticulata, melongena (s.s) comuta, Narona (Sveltia) varicosa, Nassarius borsoni, Natica millepunctata, Neverita josephina, Pirinella picta mitralis.</p> | 08222-10 | Al sud del terme municipal, a l'est de la masia La Cova | 41.4651400,1.8412000 | 403231 | 4591042 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77516-foto-08222-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77516-foto-08222-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77516-foto-08222-10-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ubicació del material en el Museu de Geologia de Barcelona, Museu del seminari Conciliar (Barcelona) i a Vinseum (Vilafranca del Penedès). | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||
| 77517 | Jaciment paleontològic de La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-pedrera | <p>AGUILAR, J.P. MICHAUX, J. i MAYNÉ, J. (1978) 'Mioplioce du Languedoc - Rousillon et de la Catalogne espagnole'; dins Guide des excursions. Montpellier, pàg. 23 ALMERA, J.; BOFILL, A. (1892). 'Catálogo de los moluscos fósiles pliocénicos de Cataluña'. Publicación de la Crónica Científica. Barcelona. BATLLORI, Jordi (1990). Estudio malacológico del yacimiento de la Pedrera (Sant Llorenç d'Hortons). Barcelona,. Tesi Doctoral. BATLLORI, J. i MARTINELL, J. (1992). Actividad predadora en moluscos del Mioceno del Penedès (Catalunya); dins Revista especializada de Paleontologia, núm. 7 (1), pàgs. 24 a 30. CASANOVAS, M. L. i SABATÉ J.V. (1972) 'Contribución al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida)'; dins Acta Geológica Hispánica, vol. 7, núm. 5, pàgs. 143 a 148. CRUSAFONT, M. TRUYOLS, J. (1954). 'Sinopsis estratigrafico-paleontológica del Vallès - Penedès'; dins Arrahona, núm. 4, pàg. 15. Sabadell. MARTINELL, J.; PORTA, J. de. (1981). 'Presencia de Vaginella austriaca Kittl (Pteropoda) y fauna malacológica acompañante en el Mioceno de Catalunya'; dins Iberus núm. 1, pàgs.1 a 8. MORENO, J. A.; PEÑAS, A. ROLÀN, E. 'Fauna Malacológica Miocénica de La Pedrera, Sant Llorenç d'Hortons (NE Península Ibérica)'; dins II Congreso Internacional de las Sociedades Malacológicas Europeas. NAVAS, E. MARTINELL, J; DOMÈNECH, R.; BATLLORI , J. (in lit) Correlación bioestratigráfica entre el Mioceno de Sant Pau d'Ordal y el de Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès, Barcelona). RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19.</p> | <p>Jaciment paleontològic del Miocè inferior i mitjà format per margues groguenques amb abundant material fòssil. Forma part del complex marí i de transició del període Burdigalià superior-Languià, constituït per dues associacions de fàcies: la Vespella-Vilafranca i la Gelida-Sant Llorenç d'Hortons. El jaciment de la Pedrera pertany a aquesta darrera unitat, format per la següent sèrie estratigràfica: a la base lutites i sorres gris blavoses amb força carbonat. Per sobre dos metres de margues groguenques molt riques en fòssils (Nivell A). Tot seguit tres metres de margues grises també molt fossilíferes (Nivell B). A sostre un nivell de margues i sorres blaves (Nivell C). Margues groguenques molt riques en fòssils, corresponents al nivell A de la sèrie de La Pedrea. Alguns autors pensen que aquests dos nivells fossilífers visibles en la sèrie de la Rierussa són en realitat dos fàcies diferents del mateix pis, separades per dipòsits al·luvials. Els fòssils associats són Gasteròpodes: Acteocina lajonkaireana, Cyllene (Cyllenina) vulgatissima, Drilla denticulata, melongena (s.s) comuta, Narona (Sveltia) varicosa, Nassarius borsoni, Nassarius italicus, Nassarius prismaticus, Nassarius semistriatus, Natica millepunctata, Neverita josephina, Pirinella picta mitralis, Retusa truncatula, Ficus geometra, Lunatia helicina</p> | 08222-11 | Torrentfondo | <p>Sota el finançament de Diputació de Barcelona van contractar al geòleg Jaume Almera i A. Bofill la realització del mapa geològic de la província a escala 1:40.000, cosa insòlita l'any 1881. Aquesta escala de major detall invalidava els mapes anteriors i els dotava d'una major precisió, fet que podia interpretar-se com una autoafirmació de la geologia catalana enfront de la geologia oficial espanyola de El Instituto Geográfico y Estadístico de España que començava el futur mapa d'Espanya a escala 1:50.000. Almera com a geòleg i Bofill com especialista de mol·luscs varen formar un tàndem de especialistes per a reconèixer els terrenys i fer-ne datacions a partir de la fauna associada.</p> | 41.4697300,1.8387200 | 403030 | 4591554 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77517-foto-08222-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77517-foto-08222-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77517-foto-08222-11-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart/ LL.Rius | Ubicació del material en el Museu de Geologia de Barcelona, Museu del seminari Conciliar (Barcelona) i a Vinseum (Vilafranca del Penedès). | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 77518 | La Rierussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rierussa | CASANOVAS CLADELLAS, M. et col. ( 1972) Contribucion al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida). Acta Geológica Hispánica, t. VII MARTIN CLOSAS, Carles (2012). L'última glaciació a Sant Llorenç d'Hortons; dins el programa de Festa Major de 2012. Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 24 a 28. RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. | La Rierussa és un curs d'aigua de la Depressió Prelitoral amb la capçalera a Masquefa (l'Anoia), travessa de nord a sud tot el terme de Sant Llorenç i desemboca al riu Anoia, vora Gelida. Està considerada com l'eix hidrogràfic més important del municipi. El seu curs transcorre sobre un terreny format al Miocè fortament erosionat. El seu cabal hidràulic no és constant i flueix amb discontinuïtat segons l'època de l'any. Destaquen salts d'aigua importants com el de La Pedrera, de 15 metres d'alçada, o el de Can Raimundet, on la sorra desapareix i deixa pas a una plataforma rocosa formada per sorrenques de ciment calcari i argiles per on l'aigua transcorre fins a caure sis metres en un clot d'uns dos metres de fondària on alenteix el curs per un llit sorrenc. Si a la plataforma del salt hi ha una elevada presència de restes fòssils marins, a les parets del talús de Can Raimundet s'observen els diferents sediments intercalats de graves i conglomerats testimoni d'un passat marí. La formació vegetativa del bosc de ribera hi és representada en totes les seves variants, estretament lligades en funció de la disponibilitat de l'aigua de les capes del nivell freàtic, de la dinàmica de la riera i dels factors històrics. Un mosaic d'ambients rics en comunitats arbustives, herbàcies i arbòries que han sabut adaptar-se a l'especificitat d'un règim hídric variable. Aquests boscos caducifolis estan representats per espècies com el pollancre (Populus nigra), el vern (Alnus glutinosa), l'àlber (Populus alba) i el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia ssp. angutifolia), que toleren be les èpoques de més sequera i poden desenvolupar-se en indrets on la profunditat de la capa freàtica es troba a dos metres. També barrejat amb roures, es localitza algun om (Ulmus minor), molt menys exigent pel que fa a l'aigua i l'alzina o el pi blanc (Pinus halepensis) que es troba repartit en major o menor grau per totes les torrenteres del municipi. A més d'algunes de les especies més representatives, a prop de masos, com Ca l'Esteve de la Riera es poden localitzar altres arbres al·lòctons que han estat plantats per l'home, ja sigui amb intencions reforestadores o bé ornamentals. És el cas d'una comunitat arbòria de plàtan (Platanus x hispanica) en molt bon estat de conservació i de la qual es poden localitzar exemplars subespontanis procedents de les llavors que es dispensen amb el vent. Una altre espècie, exemple del cas anterior, és la falsa acàcia (Robinia pseudoacacia) de la qual se'n poden observar gran quantitat d'exemplars pels diferents trams del recorregut de la riera, sobretot a proximitat de les cases. De la comunitat arbustiva destaca l'arç blanc (Crataegus monogyna), el romegueró (Rubus caesius), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el sanguinyol (cornus sanguinea), el marfull (Viburnum tinus), el gatell (Salix cinerea ssp. Oleifolia) o el romegueró (Rubus caesius). A l'estrat herbaci trobem el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum) o la lleteressa de bosc (Euphorbia amygdaloides) i a les zones més humides, la cua de cavall, sobretot molt estesa a proximitat dels salts d'aigua i en obagues, juntament amb la bova borda (Sparganium erectum). La disminució dels conreus ha provocat l'increment de la canya (Arundo donax), declarada com a planta invasiva, ocupant l'espai del canyís autòcton (Phrasmites australis). L'entorn de les fonts i dels salts d'aigua constitueix un hàbitat privilegiat per falgueres com la capil·lera (Adiantum capillus-veneris), pròpia d'escorrenties i degotalls ombrívols i bona indicadora de presència d'aigües carbonatades. | 08222-12 | Sant Llorenç d'Hortons | La depressió de les comarques del Vallès i del Penedès es forma fa uns 30 milions d'anys quan es produeix una important fractura de l'escorça terrestre, que comença al sud de la Península Ibèrica i s'estén a través de la mediterrània occidental des del sud-est de França (Vall del Rhone) fins arribar a l'Alemanya occidental (conca del Rhin). Aquest procés d'enfonsament de l'escorça s'anomena rifting i és similar al que passa encara avui i que es va iniciar fa quatre milions d'anys separant el continent africà de la Península aràbiga, creant un nou espai ocupat pel Mar Roig. En el cas europeu, es va avortar,però restaren seqüeles geològiques que encara es poden observar avui. El Vallès-Penedès constitueix una estreta fossa tectònica de direcció sud-oest / nord-est; una depressió marginal d'aquesta gran esquerda del Mediterrani, seguint un conjunt de falles en el terreny. Té una longitud de 100 Km i una amplada màxima de 15 m i s'estén paral·lela a la línia de costa encaixada per les serralades del Litoral i Prelitoral. L'enfonsament de la conca penedesenca va ser un procés asimètric. Es poden diferenciar tres episodis: un primer període de drenatge de terres que ompliren la vall durant el Miocè inferior (entre 23 i 16 milions d'anys); un segon període anomenat el Complex marí i de transició que es caracteritza pels materials dipositats durant les transgressions i regressions de les aigües (entre els 16 i els 14 milions d'anys), molt ben representada en el terme de Sant Llorenç; la darrera fase es produeix entre els 14 i els 6 milions d'anys, es tracta d'una nova etapa continental quan els darrers drenatges omplen la vall, especialment fructífers a Hostalets de Pierola. | 41.4788600,1.8250400 | 401902 | 4592584 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77518-foto-08222-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77518-foto-08222-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77518-foto-08222-12-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Continuació descripció: De la fauna, cal destacar la presència d'aus, que hi viuen tot l'any o nidifiquen durant les èpoques estivals (oriol, picot verd, rossinyol bord, mallerengues..); aquí s'inclouen les espècies de rapinyaires nocturnes i diürnes, de les quals s'hauria de destacar l'àliga perdiguera (Hieraetus fasciatus), la marcenca (Circaetus gallicus), l'astor (Accipiter gentilis), l'òliba (Tito alba) o el xoriguer. També mamífers com la guineu (Vulpes vulpes), la mostela (Mustela nivalis), la fagina (Martes foina), el toixó (Meles meles), el gat mesquer (Genetta genetta), l'eriçó, la musaranya vulgar i nana, la rata cellarda (Ellomys quercinus), el conill (Oryctolagus cuniculus), l'esquirol (Sciurus vulgaris), el porc senglar (Sus scrofa), etc.., i finalment destacar varis exemplars de l' herpetofauna que depenent fortament del medi on viuen, es converteixen en indicadors ecològics d'aquesta riera (serp d'aigua (Natrix maura) i la serp de collaret (Natrix natrix), la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo) o la granota verda (Rana perezi).El Miocè és la primera època del Neogen de la qual el major exponent als Països Catalans és la depressió del Vallès-Penedès, amb una gran riquesa fossilífera. En aquest context, el talús de can Raimundet i de la Pedrera són testimonis geològics de les successives regressions marines succeïdes entre els 16, 4 i 14,6 milions d'anys, un testimoni únic en el registre geològic penedesenc, motiu pel qual, ha estat una indret especialment estudiat a nivell científic i referent de nombroses tesis doctorals. D'altra banda, els importants xaragalls són fruit del proces erosiu de les darreres glaciacions | 125|123 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 77519 | Centre Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-recreatiu-0 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. | XX | Edifici de planta rectangular, d'una sola nau que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La façana del carrer Major té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que contrasta amb la sinuositat de les línies d'encapçalament de les obertures i el coronament ondulat de la façana. L'eix central està delimitat per la porta d'accés i un ull de bou al damunt i els eixos laterals per sengles finestres en planta baixa. Totes les obertures estan ornamentades amb línies ondulades sobre el llinda i la façana està resseguida per un a línia de recreixement que fa ondulacions a la part superior, sota el carener i en els laterals. A l'interior hi ha sala de ball, amb boca d'escenari i galeria. | 08222-13 | Carrer Major, 36 | Aquest edifici es va construir entre 1905 i 1907 pel grup 'Els Blancs', associació republicana de treballadors del camp. Actualment és la seu de l'Ajuntament. | 41.4679700,1.8246000 | 401849 | 4591375 | 1905 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77519-foto-08222-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77519-foto-08222-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77519-foto-08222-13-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Ros Tort | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||
| 77520 | Centre Cultural i Recreatiu Hortonenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-i-recreatiu-hortonenc | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. | XX | Edifici de planta rectangular alineat al carrer Major i fent cantonada amb el carrer de Valls. És d'una sola nau amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La façana del carrer Major té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat formats per la porta d'accés de mig punt i dues finestres laterals, també amb arc de mig punt; remata l'eix central un ull de bou damunt la porta. A la façana del carrer Valls s'intercalen dues portes i dues grans finestres de les mateixes característiques que les descrites a la façana principal. Els paraments són de paredat mixt amb maó i pedres irregulars. Els maons s'utilitzen com element decoratiu en les obertures, tant portes com finestres, com a brancals i arcades i en els escaires. | 08222-14 | Carrer Major, 49 | Promoguda com a seu de l'associació de treballadors del camp. Actualment es la seu de la Societat Cultural Hortonenca que desenvolupa un ampli ventall d'activitats lúdiques i culturals. Es va construir en uns terrenys propietat de Can erra anomenat vinya del Joan del Corn. L'any 1926 s'hi va instal·lar un envelat per la Festa Major. L'any següent es va inaugurar la Sala | 41.4670400,1.8251600 | 401894 | 4591271 | 1927 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77520-foto-08222-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77520-foto-08222-14-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | També es coneix com la sala de dalt | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||
| 77521 | Cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-4 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. | XIX | Casa adossada pel costat de ponent a Cal Quico de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia i a la Plaça de dalt l'Era. La façana es distribueix simètricament a partir de dos eixos de verticalitat formats per les obertures. En planta baixa hi trobem la porta d'accés i una finestra lateral, ambdues amb arcs de tipus deprimit còncau. A la planta pis hi trobem sengles balconades amb barana de ferro i obertura adintellada amb persianes de cordill. El parament de la façana és llis i amb una motllura de divisió entre la planta baixa i el primer pis i coronada per una cornisa. | 08222-15 | Plaça de dalt l'Era, 3 | 41.4735200,1.8583400 | 404674 | 4591953 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77521-foto-08222-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77521-foto-08222-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77521-foto-08222-15-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||
| 77522 | Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quico-2 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. RIUS FONT, Lluís ( 2012) Arbres personals. Programa de Festa Major 2012 ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. | XIX | Casa educada pel costat de llevant a Cal Jepet de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia i a la Plaça de dalt l'Era. La façana es distribueix simètricament a partir de dos eixos de verticalitat formats per les obertures. En planta baixa hi trobem la porta d'accés i una finestra lateral reixada, ambdues amb arcs de tipus deprimit còncau. A la planta pis hi trobem sengles balconades amb reixa de ferro i obertura adintellada amb persianes de cordill. Entre les dues obertures hi ha un dibuix esgrafiat que representa un carro amb una bota tirat per un cavall. A sota posa Cal Quico i 1842, any de la reforma de la façana. El parament de la façana és llis amb un sòcol de pedra fet més recentment i una motllura de divisió entre la planta baixa i el primer pis i coronada per una cornisa o destaquen dos esgrafiats a l'eix de cada obertura. | 08222-16 | Plaça de dalt l'Era, 1 | 41.4735400,1.8582500 | 404667 | 4591956 | 1842 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77522-foto-08222-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77522-foto-08222-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77522-foto-08222-16-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'extrem occidental de la façana, al costat de la finestra, hi havia un pou de secció quadrangular i coberta a dues aigües, que es va enderrocar per fer-hi passar una vorera. On hi havia el pou va néixer per generació espontània una parra que encara fa la seva feina. | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 77523 | Cal Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-raimundet | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI | Gran masia situada en n lloc privilegiat dominant la Rierussa, lloc ancestral de pas entre Sant Llorenç i Gelida i que domina 110 hectàrees. Està formada per diversos conjunts de masoveries i cossos annexos que inclou dos patis tancats, un a la part meridional i l'altre a la part posterior, on hi ha una bassa de recollida d'aigua pluvial. El cos original de la masia queda ocult darrera una galeria porticada amb baranes de terracota a la façana principal i lateral. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. A l'esquerra s'hi va afegir en un moment indeterminat del segle XIX una masoveria de planta baixa, pis i golfes. A la part posterior hi ha els cellers, amb els cups, les boixes, el moll de descàrrega i la bodega. Des del celler, una escala condueix a l'antiga residència de l'amo, on hi havia un foc a terra amb escons, taula, clemàstecs forjats interessants i una xemeneia exterior. Actualment el conjunt està llogat a diverses famílies. | 08222-17 | Sant Joan Samora - al sud del terme municipal | Masia documentada des de l'any 1587 amb el nom de casa d'en Raimundet. Per altra banda, als arxius parroquials i municipals de Gelida s'hi troben sovint càrrecs públics que havien ostentat membres d'aquesta família. L'any 1818, el propietari de la casa i regidor de la Universitat de Gelida, Joan Bonastre, inicià els tràmits de segregació de Sant Llorenç d'Hortons i esdevé el primer alcalde del nou municipi. Tot i que li van fer costat 32 caps de casa, sembla que va acabar pagant tots els costos del procés. Bona part de l'aspecte actual es deu a una reforma promoguda per Joan Bonastre i Jané de l'any 1881. | 41.4625100,1.8553600 | 404409 | 4590734 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77523-foto-08222-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77523-foto-08222-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77523-foto-08222-17-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Havia tingut dos rellotges de sol, un de matí i l'altre de tarda. Actualment només se'n veu un. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 77524 | Vila Maria (Mañé) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-maria-mane | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. | XX | Edifici residencial ubicat a la cantonada entre el carrer major i el camí de Can Canyes. És de planta rectangular, amb un petit cos afegit a la part dreta de la casa, formant un angle recte i compost de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures són de llinda recta amb persianes de llibret de fusta. A la façana de ponent destaca un balcó corregut amb dues obertures, també de llinda recta i persianes de llibret de fusta. Els paraments són llisos i arrebossats amb motllures de separació entre pisos. El coronament de les façanes amb línies corbes i esglaonades n'emfatitzen la composició. Està envoltat de jardí a excepció de la façana de llevant que fa mitgera amb una altra edificació. Tot el jardí està envoltat per una tanca amb la part inferior d'obra de la que sobresurten pilars regularment i reixa de ferro forjat entre pilar i pilar. Hi ha una entrada pel Camí de Can Canyes i una altra pel carrer Major. | 08222-18 | Carrer Major, 73 | 41.4659100,1.8253800 | 401911 | 4591145 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77524-foto-08222-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77524-foto-08222-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77524-foto-08222-18-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 77525 | Cambra agrària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cambra-agraria | XX | S'ha fet molt poc manteniment des de la seva construcció. | Antic edifici de la cambra agrària de planta rectangular, que consta de planta baixa i coberta de terrat pla. Està situada a tres vents, amb l'entrada principal pel carrer Major, fent cantonada amb el carrer Valls. De l'interior només destaquen els paviments hidràulics de l'època de construcció, anys 30. | 08222-19 | Carrer Major, 45 | Construïda durant la segona república com a seu de la cambra agrària, va anar passant per diferents usos, sense fer-se cap reforma i poc manteniment.. Actualment és la seu de Terrazel i la colla gegantera. | 41.4672000,1.8249900 | 401880 | 4591289 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77525-foto-08222-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77525-foto-08222-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 77526 | Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalmirall | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. RIUS FONT,Lluís ( 2012) Arbres personals. Programa de Festa Major 2012 ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XIX | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes i una torre de defensa, de planta quadrada. La coberta de la masia és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant, perquè es troba dalt d'un turonet que per migdia i per ponent té un relleu força abrupte. La coberta de la torre és a quatre aigües. Les cantoneres estan fetes amb carreus ben escairats. A la façana s'hi veu l'antic arc de l'hostal, de punt d'ametlla, tapiat. L'interior, molt espaiós consta d'entrada, cuina amb bancs i menjadors amb rentamans de pedra i capelleta. Els dalts es divideixen a partir d'una gran sala amb set habitacions. Cal esmentar el forat de la 'gruta' a l'entrada de la casa, curiosa cova subterrània que condueix a un pou i a una sala amb pedrissos. Al paviment de la sala hi ha el forat-espitllera per a guaitar qui entrava a la casa. | 08222-20 | Carretera BV-2251, PK 0+850 | Masia documentada des de l'any 1316 (s. XIV). L'any 1587 es coneix amb el nom de casa de l'Almirall de Sant Joan i feia les funcions d'hostal, ja que es trobava al peu del camí reial entre Barcelona i Lleida. Des del segle XIV fins el XIX es pot resseguir la continuïtat del mateix cognom. L'any 1513 un Bernardí Almirall posseïa: lo mas almirall, lo mas pasqual, la vinya del pontarrich, la peça bosca appellada de la rel. L'any 1827 l'extensió de la propietat comptava amb més de cent jornals de mules. Actualment hi ha un restaurant que agafa el nom d'un pi centenari que hi ha al costat (el Pi Gros) i les restes d'un càmping. | 41.4761200,1.8551200 | 404409 | 4592246 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77526-foto-08222-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77526-foto-08222-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77526-foto-08222-20-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Disposa d'un interessant celler i dos pous: un al costat de la casa i l'altre al costat del celler. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 77527 | Can Carafí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carafi | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XIX | Mas documentat des del segle XIV que ha patit moltes reformes i ampliacions al llarg del temps i amb una llarga i pròspera activitat econòmica. El seu cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Té adossats diferents cellers i cossos que tanquen un pati amb barri d'entrada. La façana principal està reformada en el segle XIX, aixecant un pis i realitzada amb un llenguatge neoclàssic on destaca la simetria marcada per pilastres estriades. A l'alçada de la primera planta s'hi va afegir una balconada que dóna accés al cos lateral. L'antic arc adovellat de mig punt s'entreveu al costat dret de la nova porta d'accés de llinda recta. En els cossos afegits s'hi han col·locat elements arquitectònics, com llindes, finestra gòtica, pedres, arcades, provinents d'altres masies enderrocades del municipi veí de Martorell. | 08222-21 | Sant Joan Samora | Un document de l'any 1327, parla d'un tal Guillem de ces Corts de Sant Joan de sa Mora, que és el nom del mas que posteriorment serà Can Carafí. L'any 1453, Antoni Bertran, senyor de Gelida, estableix el mas a Antoni Viver, i anys més tard (1486) la seva filla Joana Viver, casada amb Benet Pla d'Esparreguera, ven els masos de ces Corts i les Parellades a Rafel Carafí. Aquest deixa per testament el mas al seu nebot Pere Carafí i aquest ho capbreva al senyor de Gelida, Francesc Bertran (1513) que li fa nou establiment. Fins l'any 1906, quan mora la pubilla Maria Carafí Massana, casada l'any 1860 amb Pau Bargalló i Padura, la casa manté el nom de Carafí. Actualment continua la pubilla Montserrat Elies Bargalló, casada amb Josep Arqué. D'aquesta casa procedeix Salvador Ferrer Canyelles, nascut l'any 1852, conegut a l'època amb el sobrenom del Quefe, que va participar sota les ordres de Josep Martí (el xic de les barraquetes) en l'enfrontament contra el cop d'estat del General Pavía, i a favor de la primera República (1874-75). També va participar a la Guerra de Cuba 1895-1898). | 41.4707600,1.8570900 | 404566 | 4591648 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77527-foto-08222-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77527-foto-08222-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77527-foto-08222-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part posterior hi ha un altre pati amb barri on hi ha annexos de treball i una gran bassa. | 98|99|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 77528 | Cal Claramunt dels Tres Trulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-claramunt-dels-tres-trulls | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta asimètrica de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La façana principal es conforma asimètricament, ja que el portal d'entrada està a la dreta del vèrtex del carener. El portal és d'arc de mig punt adovellat. Balcons d'un sol portal al primer pis i galeria de finestres a les golfes. A l'interior es conserva una arcada de pedra. Al pis superior, gran sala repartidora de les habitacions-alcova. Les golfes s'il·luminen amb tres arquets-balcó. Al jardí existeix una mola de pedra, única resta dels tres trulls que donaren part del nom de la casa. Masoveria, cellers, premses i altres edificis agrícoles annexes. | 08222-22 | A l'oest del terme municipal, a tocar amb Sant Sadurní d'Anoia | Masia documentada l'any 1367. Antigament es coneixia amb el nom de Can Cartró de la Serra o dels Tres Trulls. L'any 1613 la pubilla Eulàlia Cartró es casa amb en Joan Claramunt de Piera. L'any 1796 la propietat es ven a salvador Mestre de Sitges i més tard, per maridatge, passa als Marsal. A partir del segle XX es perd el nom de Marsal pels actuals propietari Vidal. | 41.4658900,1.8031500 | 400054 | 4591169 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77528-foto-08222-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77528-foto-08222-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77528-foto-08222-22-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conserven documents des del s. XIV que relacionen la casa amb la parròquia de Gelida i de Piera. A la masia hi havia tres trull d'oli. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 77529 | La Torre de l'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-laigua | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. | XIX | Restaurada l'any 2004 | Torre feta d'obra que sostenia un molí de vent que servia per bombejar aigua d'una mina. La base de la torre és de planta quadrada en el primer tram i alçat cilíndric. A la part superior està coronada amb sanefes de maó vist. El parament és de paredat, fet de pedra petita i mitjana i irregular. Hi ha una porta petita, actualment de vidre, emmarcada amb maó vist i arc escarser. Està ubicada a l'angle nord-oest de la plaça del Molí de vent que s'estén entre el carrer del raval, la carretera de Gelida i el carrer dels Bons aires. Per sota d'aquesta plaça hi ha una gran cisterna on es recollia l'aigua de la mina. Actualment l'accés a aquest dipòsit és inaccessible perquè la porta està tapiada amb totxo. | 08222-23 | Plaça del molí de vent, s/n | El propietari de Cal Santjust es va fer una casa nova a la part alta del poble, al costat de l'actual plaça del molí i per poder tenir aigua es va fer construir una mina de 300 metres que passés pel costat de casa seva fins arribar al torrent i un pou de 20 metres de fondària. Sobre el pou va fer aquesta torre amb un molí de vent per bombejar l'aigua amb quatre pales de fusta. | 41.4660200,1.8229000 | 401704 | 4591160 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77529-foto-08222-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77529-foto-08222-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77529-foto-08222-23-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Molí de vent | 119|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||
| 77530 | Cal Canyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canyadell | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XIX | Masia d'origen antic que podria correspondre a l'antic hostal de Can Josa, documentat en el segle XVI, però molt reformada en el segle XIX. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes i cellers en el soterrani. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a la carretera de Martorell. En aquesta façana destaca un dels elements arquitectònics més antics de la casa, l'arc de mig punt adovellat. La façana posterior, orientada a migdia, no té la rellevància arquitectònica pròpia de les masies d'aquesta època ja que la septentrional és la que està en l'antic camí reial de Barcelona a Madrid, en el tram Martorell - Igualada i la seva funció d'hostal i parada de carruatges feia que la part pública de la casa fos aquesta. Posteriorment, l'any 1883 es refà la façana de llevant, amb la construcció d'una doble arcada de quatre arcs escarsers a la planta baixa i vuit arcs de mig punt sostinguts per columnes cilíndriques de terra cuita esculturades amb balustrada a la planta pis i terrassa balustrada al damunt. | 08222-24 | La Beguda baixa | És molt possible que es tracti de l'antic hostal de Can Josa, que antigament es deia el mas Pèlag. Tenia una font que alguns autors (Rovira:1999) pensen que dona nom a la Beguda. Però fonts orals (Pere Carafí) explica el nom de Beguda per tractar-se precisament d'un hostal del Camí Ral on els cavalls s'aturaven a beure per respondre les forces per continuar el camí. A la Beguda Alta hi havia un altre hostal, per aquest motiu la diferència entre Beguda Alta i Beguda Baixa. En relació al mas Pèlag, hi ha documentació de l'any 1460 quan Antoni Duran el compra. L'any 1598 n'era propietari en Pere Joan Baros; l'any 1623 ho era un tal Sebastià Casanoves, l'any 1736 en Pere Joan Ordines, el 1738 en Francesc Llopart i el 1827, el seu net, en Josep Llopart. Actualment els propietaris són els amos de la cava Castell d'Age. | 41.4904100,1.8457600 | 403649 | 4593843 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77530-foto-08222-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77530-foto-08222-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77530-foto-08222-24-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de La Cava Gran de la Beguda Baixa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 77531 | Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats-0 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. RIUS FONT, Lluís (2009). Can Prats i les ànimes del purgatori; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç de 2009, pàgs. 24 a 28 . ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI-XX | Antiga masia documentada en el segle XVI reformada a principis del segle XX; consta de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes estan formades de teules vidrades, amb tremujals i ràfec. La façana principal està orientada a llevant i destaca el balcó de dos portals al primer pis i les galeries de finestres a la planta baixa, a les golfes i al cos lateral. Obertures amb marcs de línies quadrades i corbes i amb ornamentacions vegetals i estilitzades. La reforma de Josep Ros i Ros contemplava la creació d'un mirador en torre central a la part superior, però el promotor Paul Buguet es va morir abans d'acabar l'obra i es va quedar pendent. Ara hi ha una claraboia. Els espais interiors estaven duplicats pensant amb els masovers i la part senyorial, només la cuina era un espai únic a la planta baixa, on hi havia dos menjadors. Des del vestíbul, una porta donava accés a l'escala central que conduïa a la planta pis i a les cambres, on els sostres són alts i els paviments són hidràulics; diferents en cada habitació. Hi ha construccions annexes dedicades a magatzem i a la producció. | 08222-25 | Camí de Can Prats PK 1+500 de la BV-2249 | La propietat és fruit de la unió dels masos Raspall, Avinyó i Benet. La història de Can Prats es remunta documentalment al segle XVI, on un capbreu del 1513, ordenat pel senyor de Gelida Francesc Bertran i Malla, havia estat esmentat per Pere Febrer que estava casat amb Joana Prats, per l'establiment de terres i mas. Un capmàs de l'any 1587 parla de la casa Prats. En un capbreu de 1598 ordenat pels senyores de la baronia de Gelida, Maria d'Erill i Bertran i Marquesa Despalau i d'Erill, trobem el nom de Jaume Prats com a part confessant. L'any 1736, la família Prats deixa el mas a un nebot, Isidre Corrodias. L'any 1826 el propietari n'és Jaume Corrodias, que va ser segrestat per uns bandolers. Va prometre que si se'n sortia sufragaria part de l'església. Per aquest motiu el seu testament contemplà la donació de diners per acabar les obres de l'església i així ho reflecteix la llinda. L'any 1908 el clergue francès Paul Buguet responsable de la confraria dedicada a 'La obra expiatòria para el rescate de las almas abandonadas del purgatorio', va comprar el mas. Aquesta associació tenia la seu a la capella Montligeon de la Bretanya. Monsenyor Paul Buguet va contractar l'arquitecte Josep Ros i Ros per dirigir les reformes i convertir un mas de caràcter tradicional i productiu en una casa d'estiueig a la moda. L'any 1919 monsenyor Buguet va morir a Roma i deixà els béns a mans del senyor Josep Crasses i Coll, que va morir l'any 1976. Els desitjos de Paul Buguet eren crear una fundació que no s'havia fet. Després d'uns anys d'incertesa sobre el futur de la casa, l'any 1991 els masovers que hi havia des de 1875, descendent de Maria Ferrer Ferran, besàvia de Josep Carreras, van poder adquirir la casa. Actualment, Josep Carreras, propietari de Can Prats amb dos socis més es dediquen a la producció de cava sota les marques de Marquès de Gelida i Mas de l'Alzinar. | 41.4556900,1.8151500 | 401041 | 4590022 | 1908 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77531-foto-08222-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77531-foto-08222-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77531-foto-08222-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||
| 77532 | Can Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyes | AA.VV (1982). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI-XVIII | La masia de Cal Canyes es troba situada a la sortida del nucli urbà de Sant Llorenç d'Hortons, pel costat de llevant, al començament del camí que porta el seu nom i que era la ruta que conduïa de Sant Llorenç a Gelida, passant per La Rierussa. Està situada enmig de vinyes i formada per un conjunt de construccions tancades en forma de baluard per un clos emmurallat amb un pati al mig. La masia principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. En destaca el portal adovellat d'entrada. En el transcurs dels segles, a banda i banda, s'hi han fet ampliacions, la que li dona l'aspecte actual fou la de l'any 1874. En el costat dret hi havia l'antiga residència dels masovers i ara s'han convertit amb noves dependències de la masia. L'interior està format per tres cossos paral·lels a la façana. La disposició actual de la coberta, podria correspondre a una modificació posterior a la planificació original d ela masia. Això explicaria la asimetria de la façana principal. Possiblement la coberta primigènia podria haver tingut el carener paral·lel a la façana. En tot cas caldria una recerca acurada per determinar-ne aquest procés. Del primer cos parteix l'escala que condueix al pis superior del qual cal remarcar la tradicional sala repartidora de les cambres moblades. També s'hi observen espitlleres i un plat de ceràmica catalana 'de la ditada' enganxat a un mur, que en origen era exterior i actualment està sota coberta on hi havia l'assecador. Tornant a la planta baixa, al costat dret del rebedor hi havia l'antiga cuina i al costat esquerre un menjador pairal amb una capelleta de Sant Josep. El cos següent hi trobem l'antic forn de pa, conservat íntegrament i una gran columna de secció quadrada de pedra treballada que suporta l'embigat; a la dreta hi ha la resta d'uns cups de secció circular; tot decorat amb estris i elements antics de la casa. Finalment, el darrer cos és l'antic celler. Adossat a la façana de llevant hi ha els dos cups antics de la casa, de secció circular, amb una escalinata per accedir-hi amb els esglaons a l'alçada de les mules, ja que no ho feien amb carros, sinó amb èquids. Posteriorment es van fer uns cups de secció quadrada a la façana de ponent. Per la part posterior es pot veure el moll de càrrega, ara si a l'alçada dels carros. Al costat d'aquests cups hi havia el celleret; un celler més petit i complementari al gran celler de la part posterior.També a l'angle septentrional del clos hi ha un gran pou o cisterna de recollida d'aigües pluvials. A la part davantera del clos, al costat de l'entrada hi havia estables i corts pel bestiar que s'han reconvertit amb habitatges. | 08222-26 | Camí de Can Canyes o de La Roca | Masia documenta des del segle XVI, quan en un document de l'any 1587 es coneix amb el nom de casa de Ca l'Almirall. En una data de principis del segle XVIII (1723?) la família Esteve compra el mas als Almirall. Segons l'Inventari del Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (1982), la casa es comprà el segle XVIII als frares agustins del Convent o Casa de Déu de Miralles (al costat de Gelida), desamortitzat posteriorment per la llei de Mendizabal. A la casa hi ha un arbre genealògic fet a partir de la documentació conservada a la família que comença amb Pau Esteve, dit del Pujol, que l'any 1712 es casa amb Maria Esteve, de Ca l'Esteve de la Riera. La casa va passar d'hereu a hereu, conservant el cognom Esteve fins l'any 1913, quan la pubilla Rosa Esteve es casa amb Josep Mestre. La fila d'aquest matrimoni i pubilla de la casa Maria Dolors Mestre Esteve, era la mare de l'actual propietària, Maria Dolors Roig Mestre, casada l'any 1977 amb Valeri Sánchez del Papiol. | 41.4667000,1.8292000 | 402231 | 4591229 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77532-foto-08222-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77532-foto-08222-26-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aspecte actual de la casa, amb un gran pati tancat al davant és fruit d'una reforma de l'any 1874. En aquesta reforma quedaria tapat un interessant rellotge de sol de tarda, ubicat en el que era la part exterior de la façana de ponent. La façana principal també tenia un rellotge de sol, però actualment no se'n conserven les traces. En alguna foto antiga es veu una mica, però només es pot dir que era circular d'un color ocre. Estava entre les dues finestres de la planta pis. La planta baixa es va reformar l'any 1990 i actualment està previst reformar la planta pis. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 77533 | La Casa Vella de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-vella-de-can-serra | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XV-XVI | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest. La restauració recent per adequar-la a les necessitats de l'empresa Juve i camps ha preservat el portal rodó adovellat de la façana, el rellotge de sol, alguna finestra amb llinda i brancals de pedra treballada i la part del parament que tenien carreus regularment tallats. Sobretot en els angles de les façanes, on es veuen espitlleres a diferents alçades. A l'interior es conserva un altre portal rodó adovellat i l'escala de pedra que dóna accés al primer pis. També destaquen dos arcs apuntats de l'antic celler, amb les parets de pedra i morter de calç | 08222-27 | A l'est del terme municipal, a tocar amb Sant Sadurní d'Anoia | És la casa originària de Can Serra, on hi vivien abans de la construcció, el segle XIX, de la casa al costat de l'església. Ja es documenta en un capmàs de 1587 amb el nom de casa d'en Carbonell. Aquest mas neix de la unificació dels masos Comalltera i Solà. En un moment indeterminat passa de mans dels Carbonell als Serra, d'on pren el nom. Actualment també es coneix com a Casa vella d'Espiells. | 41.4521400,1.8135300 | 400900 | 4589630 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77533-foto-08222-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77533-foto-08222-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77533-foto-08222-27-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta d'edificacions annexes destinades a la productivitat. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 77534 | La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-5 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes de tipus basilical; amb el cos central més elevat i les cobertes de teules àrabs. Façana principal orientada a migdia, on destaca el portal d¡accés d'arc de mig punt adovellat. A la planta pis hi ha tres finestres amb els ampits i les llindes de pedra treballada. Entre dues finestres es poden veure les restes del que havia estat un rellotge de sol, que encara conserva el gnom. A les golfes hi trobem una galeria d'arcades simètricament distribuïdes. Els paraments són llisos, arrebossats amb les cantoneres de pedra escairada.Té un celler soterrat de volta, i un cos lateral de cellers compost de sis voltes de maó pla i altres annexos posteriors per la façana septentrional. | 08222-28 | Camí de Sant Llorenç a Sant Joan Samora | El document més antic que en parla és un capmàs de 1587 on es parla de la casa d'en Cartró de la Riera, quan Bartomeu Almirall n'era el propietari. Aquesta masia és fruit de la unió entre els masos Querol i Figueras. Després dels cartró de la Riera passà als Canals, després als Valldeperes, d'Olesa, i últimament als Puiggener, també d'Olesa; tots per maridatge. L'any 1844 els masovers eren la família Costa, procedent de Gelida. | 41.4700900,1.8395800 | 403103 | 4591593 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77534-foto-08222-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77534-foto-08222-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77534-foto-08222-28-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 77535 | Can Mus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mus | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de les masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XVII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Té diversos cossos annexos; el més singular és una galeria de cinc arcs, actualment descoberta, però que en origen era l'assecador i tenia coberta de teules. Es troba a l'alçada del primer pis i a diferència del que molta gent pot pensar no es un afegitó del segle XIX, sinó que ja existia i es va reconsiderar el seu ús. En el cos de l'esquerra hi havia l'estable i a la part posterior el celler i els cups, a un nivell més alt per poder descarregar des dels carros. A l'interior hi havia un gran forn de pa del que només es conserva la boca i la part posterior, ja que la resta es va fer malbé quan es va ampliar l'escala d'accés a la planta pis. La distribució interior és la clàssica, amb una gran entrada a partir d'un portal rectangular de pedra, i el vestíbul central, amb menjador a la dreta, cuina a l'esquerra i celler al fons. A la planta pis la crugia del vestíbul correspon a la sala principal que feia de distribució de les cambres. Les successives reformes n'han modificat part de l'estructura però es conserva el paviment original de rajols. Un pati intern porticat unifica l'edifici principal amb el que eren antigament les corts i l'assecador. | 08222-29 | A ponent del terme municipal, a tocar de Sant Sadurní | L'any 1587 es coneixia amb el nom casa d'en Canals del mas Martí. A principis del segle XIX la línia dels hereus passa al cognom Esteve. Bosch (2009) no descarta que el nom actual de la casa faci referència a un propietari Mus Esteve, que entre els anys 1817 i 1818 és alcalde de la Universitat de Gelida. Destaca el fet que a Can Mus es produeixen tres dels sis casos documentats al municipi (1928, 1931 i 1932) relacionats amb la qüestió rabassaire i protagonitzats per Josep Carreras Llopart. | 41.4594100,1.8111700 | 400714 | 4590440 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77535-foto-08222-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77535-foto-08222-29-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 77536 | Cal Matador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-matador | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de les masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. MOLANO ROYO, Julio. Els matador: Un croquis al natural. .http://www.ajhortons.cat | XVIII | Deteriorada per manca d'ús. | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Al costat s'hi veuen les restes de Cal Bernat amb l'arrencament d'un arc i part de les dovelles del portal d'entrada. L'interior de Cal Matador està molt desfigurat. | 08222-30 | Camí de Can Serra | Podria correspondre a un caseriu documentat al segle XVII format per tres cases amb capella i cementiri. Potser el Caseriu del Ros, mencionat l'any 1871. | 41.4713600,1.8259200 | 401964 | 4591750 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77536-foto-08222-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77536-foto-08222-30-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal remarcar que és la casa pairal dels famosos flabiolaires germans Pau i Ton Orpí (aquest darrer de motiu 'El xamós', els quals durant la primera meitat d'aquest segle eren els flabiolaires més cercats per acompanyar els gegants de la Festa Major de Barcelona, de Vilafranca del Penedès i d'arreu del nostre país. Les seves melodies tradicionals, apreses de llurs pares i avis, foren transcrites la majoria per l'Aureli Capmany, insigne folklorista i el Sr. Joan Roca, autor d'un llibre sobre els Bastoners de Gelida. Segons (Bosch: 2009) Joan Tomàs i Joan Amades van enregistrar la seva música (1927-29). | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||
| 77537 | Can Font de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-de-lalzinar | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de les masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI | Masia formada per l'agrupació de diverses construccions a l'entorn d'un pati amb barri tancat, situada sobre una petita elevació del terreny que li permet el domini de tota l'àrea. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. A la part septentrional hi ha el celler amb una zona de descàrrega del raïm on els parcers feien les parts. Destaquen dos rellotges de sol i dos pous. | 08222-31 | Al sud del terme municipal | La masia de Can Font de l'Alzinar, l'any 1513 era d'Agnès, muller d'Antoni Miquel. Està documentada l'any 1587 ja amb el nom de casa d'en Font . Neix de la unió dels masos Maimó d'en Sarrovira, Badiguer, Pastor i Gibert. Abans de 1825 passa a mans d'Antoni Ravella Bosquets. Fou propietat del Comte d'Olzinelles, el qual la vengué a finals del segle passant al Marquès de Camps, de Girona, actuals propietaris. | 41.4552200,1.8273500 | 402059 | 4589956 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77537-foto-08222-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77537-foto-08222-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77537-foto-08222-31-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 77538 | Ca l' Esteve de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-l-esteve-de-la-riera | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XIV-XX | Conjunt pairal format per la masia i construccions auxiliars situat en una terrassa de la llera esquerra de la Rierussa amb un ampli domini visual en direcció sud i sud-oest. L'edifici principal de la masia és de planta rectangular consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües. La façana principal, orientada a sud-oest té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, en planta baixa i pis, formats per les diferents obertures. Destaca el portal rodó adovellat a l'eix central d'aquesta simetria, amb pedrís de rajoles a banda i banda. Al seu damunt una finestra geminada en planta pis i sengles balcons amb barana de ferro a cada costat. A les golfes hi ha una galeria de set arcades de mig punt. Els parament són llisos, arrebossat i pintats de rosa vell. A l'interior la distribució és la tradicional amb una gran entrada distribuïdora del menjador, cuina, despatx, dos cellers de volta, i escala que condueix al primer pis amb l'acostumada sala Distribuidora de les habitacions. Al davant mateix hi ha un cos de planta rectangular amb un nivell sobre aixecat i un soterrani. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i un carener transversal, suportat per encavallades i una quinzena d'arcades que obren aquest edifici a l'exterior en res de les seves quatre façanes. Es tracta d'un assecador de gra, amb les sitges al soterrani. A la dreta hi ha un cos rectangular amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal, on hi ha un rellotge de sol. Es tracta d'un antic porxo. Adossades a la masia principal hi ha un seguit de masoveries on destaca l'adossada a l'angle nord de la masia amb planta baixa i dos pisos, que per la façana posterior es converteix en planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, on destaquen les galeries amb balustrada de les dues plantes pis. | 08222-32 | Camí de La Beguda Alta a Sant Llorenç, a la llera esquerra de La Rierussa | Fins fa poc es creia que el document més antic que parlava de Ca l'Esteve de la Riera era del segle XVI, però es va trobar un document de l'any 1380 on es parla de la compra d'un crèdit i on surt el patronímic Esteve. L'any 1587 es documenta amb el nom de casa d'en Benet Esteve.El 21 de juliol del 1882 presentar el projecte en Ramon Quera i Torras, mestre d'obres i agrimensor, el qual possiblement fou l'autor de les obres de la casa i de les masies veïnes de Can Raimundet i Can Carafí. Les reformes més importants daten del segle XIX i la darrera de 1940 realitzada per la mare de Manel Esteve . | 41.4805500,1.8247600 | 401881 | 4592771 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77538-foto-08222-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77538-foto-08222-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77538-foto-08222-32-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La documentació més antiga del mas fou donat a l'Arxiu municipal de Sant Llorenç d'Hortons on s'està avaluant i es troba en procés de classificació. L'arbre genealògic de la família comença el 1628, esmentant noms anteriors sense data. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 77539 | La Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. TORRENTS RUIZ, Gemma (2010). Memòries de La Cova. Treball de recerca de 2n de batxillerat, tutoritzat per Ricard Garcia, curs 2009-2010. ant Llorenç d'Hortons. Inèdit. | XVIII | Masia situada al sud del Camí de Can Canyes o de La Roca, a tocar amb el límit municipal de Gelida, amb La Rierussa al sud i les seves propietats al nord. No en destaca cap element arquitectònic. Està formada per dos casals de planta rectangular i actualment cadascun pertany a un fill. El més meridional consta de planta baixa i pis i l'altre de planta baixa i dos pisos. Els dos tenen la coberta de teules àrabs a dues aigües i els careners paral·lels a la façana principal, orientada a sud-oest. Entre els dos hi ha u desnivell del sòl que es salva mitjançant unes escales adossades a les façanes. Davant hi ha un terrat pla amb balustrada i a sota garatges que abans havien servit de galliners i magatzems agrícoles. El casal més meridional originàriament era de planta baixa, però l'any 1918 es va ampliar amb una planta més i es reformà tot l'interior, conservant una gran entrada i gran sala distribuïdora de les habitacions al pis superior. | 08222-33 | Camí de Can Canyes o de La Roca | L'origen del nom d'aquesta masia prové d'una cova molt propera a la casa ensorrada el 9 d'abril del 1969. En aquesta cova s'instal·laren l'any 1682 Francesc Sàbat Capmany i Anna Maria Castany Pastaller. En Francesc provenia de la masia de Gelida de Can Sàbat. La seva dona també era de Gelida. Hi van viure tres generacions, fins que el net de Francesc i Anna Maria, en Francesc Sàbat Figueras, es va casar amb Isabel Miquel Serra, l'any 1717, i van construir la masia La Cova, que es va inaugurar l'any 1773. Un dels descendents, en Josep Sàbat Estruch, va ser alcalde de Sant Llorenç entre 1897 i 1904. L'any 1905 promou en uns terrenys de la seva propietat la construcció de la sala social del Centre Recreatiu Agrícola Hortonenc, amb el sobrenom dels Blancs. A partir de 1919 es perd el cognom de Sàbat i passa a ser el de Torrents. | 41.4635200,1.8358100 | 402778 | 4590868 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77539-foto-08222-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77539-foto-08222-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77539-foto-08222-33-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la casa es conserva una caixa amb documents que s'inicien el segle XVIII que ha permès a la filla dels actuals propietaris fer un estudi històric de La Cova (TORRENTS, Gemma :2010). | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 77540 | Can Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosch-0 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI | Masia de planta rectangular situada en una zona on domina el sector sud del Torrent de Can Bosch que consta de planta baixa, pis i golfes, amb una torre adossada a la façana de ponent i ordenació en forma de baluard. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. A la façana principal destaca el portal d'accés adovellat. Fou renovada l'any 1978 fent-hi tres balcons simètrica a la planta pis, a les baranes dels quals consta aquesta data i les inicials de l'amo. Cal esmentar una esplèndida galeria porticada a l'esquerra del casal i una altra a la dreta adossada a la façana fent un angle recte i la masoveria annexa, construïda a primeries de segles. A l'interior hi trobem la distribució tradicional, amb una gran entrada, amb sostre de volta, repartidora del menjador, cuina, llar de foc, cellers, etc. i escala que condueix al primer pis on trobem la sala que reparteix les habitacions. | 08222-34 | Sant Joan Samora | Masia documentada des de l'any 1587 amb el nom de casa d'en Bosch. Es forma amb l'absorció de les terres del mas Vilella. | 41.4710200,1.8513900 | 404090 | 4591684 | 1587 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77540-foto-08222-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77540-foto-08222-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77540-foto-08222-34-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A prop de la casa, hi ha tres casalets que havien estat de parcers. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||
| 77541 | Església de Sant Llorenç d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-llorenc-dhortons | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ADELL i GISBERT, Joan Albert (1992). Sant Llorenç d'Hortons; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170. AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH i CASADEVALL, Josep Maria (2013). Església parroquial de Sant Llorenç i rectoria (1845-1847), a http://www.ajhortons.cat/ RIUS FONT, Lluís ( 2009) Can Parts i les ànimes del purgatori. Programa de Festa Major 2009 pàg. 24-28 | XI-XIX | L'església parroquial de Sant Llorenç d'Hortons té els seus orígens a l'alta edat mitja (975), però la construcció actual es d'estil neoclàssic i es realitza entre els anys 1845 i 1847, sobre una part de l'església romànica. Aquests vestigis es van poder identificar l'any 1977 i són visibles des de la rectoria. Consisteixen en el mur sencer de ponent, en el qual es conserven els muntants d'un campanar de cadireta de dues obertures, i part del mur de migdia, on es conserva una finestra de doble esqueixada, i part de la porta d'entrada amb una arquivolta amb guardapols, repicada que emmarca les dovelles de l'arc. Per aquestes restes es pot deduir que l'església romànica era d'una sola nau amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, els fonaments del qual es trobarien sota el paviment de l'actual edifici. Molt semblant a la capella de Sant Joan Samora, fins i tot amb el campanar de cadireta. L'església actual també és d'una sola nau, amb un absis semicircular, capelles laterals entre els contraforts i un campanar de base quadrada i secció octogonal a la part superior. L'altar major i els laterals es decoren amb retaules d'obra d'estil neoclàssic. En un moment indeterminat anterior al segle XIII, el primer edifici de la rectoria es va construir de manera aïllada al costat oest de l'església romànica. Amb el pas del temps i com a conseqüència de successives ampliacions, la casa acaba adossant-se al mur oest de l'església. Actualment, és un edifici de planta quadrangular, compost de planta baixa, pis i golfes, la façana principal està orientada al sud on hi ha un portal d'arc rodó, un rellotge de sol i una galeria superior amb arcades. A l'interior s'hi conserva una pila baptismal encastada a la paret en un angle format pel que seria la part exterior del mur romànic i una paret de construcció posterior pertanyent a la sagristia. És de forma troncocònica amb els laterals concavats i degut el seu estat és difícil d'apreciar si té decoració. El diàmetre exterior a la boca és de 108 cm, l'interior de 88 cm; l'alçada és de 70 cm i la profunditat del vas és de 47 cm (les mides són estimades). | 08222-35 | Plaça de l'Església, s/n | El primer document on surt referenciada aquesta església data de l'any 945, en l'acta de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, on Riquilda, comtessa de Barcelona i esposa del comte Sunyer, llega a aquest cenobi l'església de Sant Llorenç d'Hortons, situada al terme de Gelida, amb el seu cementiri i sagrera. El monestir montserratí posseïa altres alous a Hortons, com el de Sorba, donat pel monjo Geldemir l'any 978. En un plet entre el senyor Umbert de Gelida i els habitants de l'alou de Sorba, es denuncià que Umbert obligava l'església de Sant Llorenç d'Hortons a lliurar-li una lliura de cera. Es va dictaminar que a partir d'aquell dia la cera havia de ser donada al monestir de Santa Cecília per la seva festivitat. L'actual església i l'ampliació de la rectoria responen a unes reformes del segle XIX. | 41.4700500,1.8232000 | 401735 | 4591608 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77541-foto-08222-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77541-foto-08222-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77541-foto-08222-35-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 92|98|99|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 77542 | Rectoria de Sant Llorenç d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-llorenc-dhortons | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ADELL i GISBERT, Joan Albert (1992). Sant Llorenç d'Hortons; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170. AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH i CASADEVALL, Josep Maria (2013). Església parroquial de Sant Llorenç i rectoria (1845-1847), a http://www.ajhortons.cat RIUS FONT, Lluís ( 2009). Can Prats i les ànimes del purgatori. Programa de Festa Major | XI-XX | En un moment indeterminat anterior al segle XIII, el primer edifici de la rectoria es va construir de manera aïllada al costat oest de l'església romànica. Amb el pas del temps i com a conseqüència de successives ampliacions, la casa acaba adossant-se al mur oest de l'església. Actualment, és un edifici de planta quadrangular, compost de planta baixa, pis i golfes, la façana principal està orientada al sud on hi ha un portal d'arc rodó, un rellotge de sol i una galeria superior amb arcades. Una passejada per l'interior de la rectoria permet veure algunes restes de l'antiga església romànica, ja que s'ha restaurat perquè siguin visibles. | 08222-36 | Plaça de l'Església, s/n | El primer document on surt referenciada l'església data de l'any 945, en l'acta de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, on Riquilda, comtessa de Barcelona i esposa del comte Sunyer, llega a aquest cenobi l'església de Sant Llorenç d'Hortons, situada al terme de Gelida, amb el seu cementiri i sagrera. El monestir montserratí posseïa altres alous a Hortons, com el de Sorba, donat pel monjo Geldemir l'any 978. En un plet entre el senyor Umbert de Gelida i els habitants de l'alou de Sorba, es denuncià que Umbert obligava l'església de Sant Llorenç d'Hortons a lliurar-li una lliura de cera. Es va dictaminar que a partir d'aquell dia la cera havia de ser donada al monestir de Santa Cecília per la seva festivitat. L'actual església i l'ampliació de la rectoria responen a unes reformes del segle XIX. | 41.4699700,1.8229400 | 401713 | 4591599 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77542-foto-08222-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77542-foto-08222-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77542-foto-08222-36-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 77543 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-5 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La seva distribució tradicional ha estat molt alterada. Pati amb un portal datat el 1852 i masoveria annexa. Hi ha una pila de construccions annexes. Destaca un portal de mig punt adovellat. | 08222-37 | Sant Llorenç d'Hortons | L'existència d'aquest mas està documentada l'any 1239 quan era una ferreria o una farga. Antigament es deia lo mas Fàbrega. Els Domènec donaren pas als Sàbat de Gelida i després als Estruch d'Esparreguera ja que al segle XVII hi va haver consecutivament dues pubilles. El patrimoni de ca n'Estruc s'uní al segle XIX amb de Can Llopart de Baix del Puig de Gelida. L'any 1921 per compra passà a mans de la família Rovira. | 41.4619800,1.8316200 | 402426 | 4590702 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77543-foto-08222-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77543-foto-08222-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77543-foto-08222-37-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com a o Ca n' Estruch. No s'ha tingut accés | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 77544 | Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujades-2 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XVII | Masia formada per diversos edificis i annexos construïts en diverses fases formant un conjunt tancat amb pati. Està ubicada al costat esquerre del torrent que porta el mateix nom de la casa. El cos inicial queda amagat darrera una ampliació, possiblement del segle XIX, que és l'actual façana. Es tracta d'un cos rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a una vessant. La façana principal, orientada a sud-est ha estat restaurada recentment i hi destaca el rellotge de sol i els dos balcons del primer pis amb barana de ferro i persiana de llibret,; igual que les finestres laterals. L'antiga façana queda oculta per aquesta ampliació. Formant angle recte hi ha un cos que en planta baixa està format pel barri d'entrada i corts per bestiar i en planta pis hi ha una galeria amb quatre arcades, que servia d'assecador. Per accedir-hi es fa des d 'una escala que surt del mateix pati. La coberta d'aquest cos és de teules àrabs a una vessant en sentit oest-est. La casa disposa de cups, tres cups a la part posterior que ja no s'utilitzen amb el típic sistema de descàrrega. També hi ha el celler i una cisterna de recollida de les aigües pluvials. | 08222-38 | A ponent del terme municipal, a tocar amb Sant Sadurní i Piera | Masia documentada l'any 1366 amb el nom de mas Garrigues. Jaume Gaià comprà el mas, l'any 1366, a Elisenda Castell. Angelina Gaià es casà amb Gaspar Galliners i la seva filla Antiga es casà amb Martí Codina, tot als voltants del segles XV al XVI. Amb el nom actual ja es coneix des del segle XVI (1587). L'any 1926, el propietari Joan Pujades Bosch, interposa un recurs contra la gent del Torrent Fondo per l'ús públic de la font de les Bruixes, el qual es resol amb sentència favorable als veïns. | 41.4666300,1.8051000 | 400218 | 4591249 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77544-foto-08222-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77544-foto-08222-38-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant, fora del recinte, hi ha una masoveria. Per darrera de la casa al costat mateix del Torrent de Can Pujades hi ha dues basses d'aigua i una antiga bòvila d'on traurien el material per construir l'antiga masia. També destaca l'era de la casa, entre les dues construccions. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 77546 | Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-samora | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. CRUAÑES OLIVER, E. i VIRELLA TORRAS, X. (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, pàgs. 49 i 50. CRUAÑES i RÀFOLS, Joan i CLAVER i SALVAT, Libert (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1984). El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d'Anoia, pàgs. 43 i 44. RIUS i SERRA, Josep (1945-47). Cartulario de Sant Cugat del Vallès, vol. II, document 702, CSIC. Barcelona, pàgs 364 i 365. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XI-XIV | Es va restaurar l'any 2001 | Església romànica d'una nau, de planta rectangular amb la volta de canó de perfil apuntat i reforçada per dos arcs torals. Està orientada a llevant per la capçalera amb un absis semicircular, obert per un arc presbiteral. La coberta és de teules àrabs a dues aigües. La façana principal orientada a ponent té un portal d'entrada d grans dimensions amb dues arquivoltes amb imposta, d'arc de mig punt amb pedres adovellades i tota la volta orlada amb estries. El campanar és d'espadanya i s'alça sobre el mur de la façana. Té dues obertures d'arc de mig punt, coronat per una cornisa a dues aigües. S'hi accedeix per una escalinata de pedra ubicada a la façana de migdia. L'aparell és de carreus regulars ben tallats i disposats uniformement, però força erosionats. A la façana nord s'hi ha afegit una capella i la sagristia. A l'interior es conserva una pica baptismal de secció troncocònica assentada damunt un peu afegit posteriorment. La part superior està decorada amb dos grossos bordons. A sota mateix hi ha una sanefa en relleu de motius triangulars invertits. A la part inferior hi ha una altre bordó i, en sentit ascendent, una altra sanefa en relleu formada per una mena de punta de llances o bé, triangles acabats amb petits rombes. Tota la superfície està coberta d'una pintura de color terrós. El diàmetre exterior de la boca és de 90 cm, l'interior és de 68 cm; l'alçada és de 89 cm i la profunditat del vas és de 45 cm. | 08222-40 | Sant Joan Samora | El territori de la parròquia estava format per la Beguda Alta, la Beguda Baixa, ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, la Casa gran i Can Casanoves. Juntament amb la parròquia de sant Llorenç d'Hortons, pertanyien a la baronia de Gelida fins el segle XIX. L'any 1304 era sufragània de la parròquia de Gelida, però a partir de 1453 ja figura integrada a la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. El primer document on surt referenciada aquesta església data de l'any 1080, en una donació que fa el clergue anomenat Ramon Seniofred, a l'abat Andreu del monestir de Sant Cugat. A canvi, aquest, concedeix a Seniofred l'administració de l'església de Sant Joan Samora amb totes les seves terres. L'any 1163 la capella és anomenada com a sant Joan Moragrega en una donació de Bernat de Puigalt a la Canonja de la Catedral de Barcelona, de tres masos que són 'apud sanctum Johanem de Mora Greca' (libri Antiquitatum núm. IV, foli 81-81, núm. 217). L'any 1182 es renova aquesta donació afegint la càrrega de celebrar un ofici solemne al cor de la Seu el dia de la consagració de l'altar de Sant Andreu. La documentació posterior sobre Sant Joan és escassa fins el segle XIV on un document de la Pia Almoina datat el 17 de novembre de 1316, cita un Bernat de Fonollar que pren possessió de la quadra de Sant Joan Samora, del terme del castell de Gelida, que els comtes de Pallars i senyors de Cervelló, Hug de Mataplana i Sibil·la, li han atorgat mentre no li facin lliurament total de 15.000 sous de Barcelona, pel dot de Blanca, filla de Ferrer d'Abella, amb qui ell es casa. Per aquesta ocasió reten homenatge i fan jurament de fidelitat a Bernat de Fonollar els habitants de dita quadra de Sant Joan. | 41.4720200,1.8660600 | 405317 | 4591778 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77546-foto-08222-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77546-foto-08222-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77546-foto-08222-40-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1975 es trasllada el cementiri. Gràcies a la donació de Rosa Ollé Càlix es poden realitzar les obres de la restauració, que s'inaugura el 30 de desembre de 2001. | 92|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||
| 77547 | La Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-gran-2 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XX | Hi ha parts restaurades i d'altres a l'espera. | Aquesta era una de les propietats més grans de la parròquia de St. Joan Samora. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La porta principal és de mig punt adovellada i dóna accés a la cuina amb un foc de rotllo amb escons, amb xemeneia octogonal sustentada sobre quatre petxines d'obra, recentment restaurada. Als fogons de la cuina hi ha un pany de paret fet de rajoles de mostra policromades. L'escala d'accés al primer pis duu a una gran sala amb habitacions als costats. Al paviment de la sala hi ha un forat o espiell per veure qui entrava a la casa des de la planta pis. A la façana hi destaca un rellotge de sol i la data de 1920, que assenyala la darrera restauració o reforma. | 08222-41 | Sant Joan Samora | L'origen de la casa Gran és la unificació de les propietats de Can Canals i de Can Ràfols, quan a l'any 1641 en Miquel Canals compra a Joan Ràfols la finca. La primera referència de Can Canals es remunta a 1453 i es manté a la mateixa família fins que a l'any 1704, Pau Canals ven a Ramon Avella de Subirats tots els masos i terres En un capbreu de l'any 1513 fet per Miquel Canals es pot llegir 'lo mas ses cases, la peça de terra qui és dins ses parets, lo mas derruït nomenat lo mas mora ab una gran peça, una peça de terra, l'altre peça gran, los farreginals, lo mas de ses tres? (o tries), la peça nomenada de sareell, altre peça de terra prop lo mas roig, la peça prop lo mas pinyana, la peça de pertinències del mas des puig, los domenys, la peça nomenada honrada, la part del vall, la peça nomenada des cocó, la casa den tortosa ab una peça contigua, una petita peciola de terra'. L'any 1513, Joan Ràfol capbrevà: 'los masos Mir y Vendrell, la peça del hort den Miró, la peça bosca, altre peça de bosch appellada formàs, la peça qui és den Pere Martí, una peça de terra de pertinències del mas Viver'. | 41.4724200,1.8655900 | 405278 | 4591823 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77547-foto-08222-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77547-foto-08222-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77547-foto-08222-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Als patis posteriors hi ha diverses plataformes de pedra amb motllures per a pedres de molí. També hi ha una cisterna de recollida d'aigua de pluja i diversos annexos, alguns dels quals s'estan reconstruint perquè s'havien ensorrat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||
| 77548 | Ca la Josefina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-josefina | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Casa urbana entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer Major. Davant la façana de migdia té un pati amb accés independent des del carrer Major. Està delimitat per un mur amb pilars equidistants i una reixa de ferro entre aquests. Per la façana del carrer Major destaquen els balcons amb barana de ferro de les plantes pis i l'ornamentació de la part superior de les obertures amb una faixa de recreixement emmarcant-les. La façana de migdia, visible des de el carrer, té un coronament ondulat i a la planta primera i una galeria coberta que sobresurt. Totes els obertures a excepció de les de la galeria tenen persianes de llibret. | 08222-42 | Carrer Major, 46 | 41.4674200,1.8247600 | 401861 | 4591314 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77548-foto-08222-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77548-foto-08222-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77548-foto-08222-42-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||
| 77549 | Cal Pau del Corn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-del-corn | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. | XIX | Fa temps que no hi viu ningú i no es fa manteniment | Casa entre mitgeres que fa cantonada entre el carrer major i el de la Diputació. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La part del darrera està ocupada per un pati tancat que dóna al carrer paral·lel. La simetria de la composició de la façana del carrer Major es trenca en planta baixa on s'hi troba la porta d'accés, d'arc escarser i una finestra al costat, amb reixa de ferro forjat. La planta pis destaca una balconada amb tres obertures de llinda recta i persianes de fusta de llibret i a la planta de les golfes hi ha tres petites finestres quadrades. A la façana del carrer Diputació hi ha tres finestres amb reixa de ferro a la planta baixa, un balcó i una finestra a la planta pis i una petita obertura quadrada a les golfes. També hi ha una entrada pel pati posterior. | 08222-43 | Carrer Major, 72 | També es coneix actualment com a Cal Moix | 41.4664900,1.8249700 | 401877 | 4591210 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77549-foto-08222-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77549-foto-08222-43-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A sota la balconada del carrer Major hi ha nius d'oreneta.Conserva el pou. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||
| 77550 | Pou de la vinya del Quico Bolero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-vinya-del-quico-bolero | XIX-XX | El pou està bé, però el safareig està inutilitzat | Conjunt format per un pou, un safareig i les restes del que havia estat una pica per fer la barreja de caldo bordolés. El pou és de planta quadrangular (1'28 x 1'30 m), amb la coberta de teules àrabs a un vessant i una porta de fusta de 59 x 110 cm de llum. A la paret sud i a la paret nord hi ha sengles petites obertures. A la paret de llevant hi ha una inscripció de quan es va aixecar la caseta del pou, el 20 d'octubre de 1933 i les inicials J. M, de José Mestre. A la façana principal hi ha una altra inscripció que no es veu gaire però data la darrera restauració feta per M.D Roig (Maria Dolors Roig) el març del 2012. Al costat esquerres hi ha el safareig, amb rentadora, de planta quadrangular (1'76 x 1'97 m) i una fondària d'1'10 meres. Al costat hi havia l'antiga pica que era de pedra feta d'una sola peça, que actualment es troba a la masia de Cal canyes. Només es conserven les restes d'un dels dipòsits fet de maó que tenia planta quadrangular (70 x 84 cm). | 08222-44 | Cal Canyes | Antigament el pou era baix; no tenia caseta i alguna vegada hi havia caigut alguna bèstia i s'hi havia ofegat amb les conseqüències evidents. Per què això no tornés a passar, l'any 1933, es va decidir aixecar l'actual caseta. | 41.4649200,1.8308700 | 402368 | 4591029 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77550-foto-08222-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77550-foto-08222-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 77551 | Pica de la vinya de Can Carafí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-la-vinya-de-can-carafi | XVIII-XIX | Inutilitzada i plena de ceps | Conjunt format per un dipòsit de planta rectangular (1 x 0'7 m) i 60 cm de fondària i un dipòsit adossat de secció circular (59 cm de diàmetre de boca). El primer era descobert i fet de maons de 10 cm d'amplada, sense arrebossar; té una inscripció amb les inicials A.E, el número 26 i l'any 1950. El segon estava excavat a la roca i feia 2'5 metres de profunditat. | 08222-45 | Camí de Sant Joan Samora | Es tracta d'un dipòsit d'aigua en el qual es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 41.4670100,1.8566900 | 404527 | 4591233 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77551-foto-08222-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77551-foto-08222-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77551-foto-08222-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 77553 | Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-3 | AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XX | Estructuralment és bo però ha perdut elements característics de la construcció original. | Antiga masia del segle XVI que ha patit reformes posteriors que han provocat la pèrdua de part de les seves característiques arquitectòniques. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord, on es conserva un portal rodó adovellat. A l'angle nord-est també es conserva l'estructura d'un antic pou, actualment inutilitzat. Els diferent annexos o cossos destinats a treballs agrícoles s'han reconvertit en habitatges i han perdut les estructures pròpies. Tots els paraments estan arrebossats i sense pintar. | 08222-47 | Sant Joan Samora | El propietari d'aquesta casa l'any 1513 era Guillem Miquel amb els següents masos i peces de terra:' la casa qui és dins den gros, lo mas puig, la peça del Puyol, laltre peça, la peça del albó, la vinyassa, la peça del fornot, la peça prop la malolla den carafí, lo ort, la peça de la sagrera, la peça de vall les oliveres, la peça herma, la peça de la borga? la peça de la pleta, la peça den pasqual, laltra peça dita den vilà'. L'any 1515 consta com a propietari en Gabriel Casanovas, l'any 1553 en Pere Casanovas, l'any 1598 en Amador Casanovas, l'any 1623 en Josep Casanovas, l'any 1736 en Pau Casanovas i entre 1827 i 1831 l'Isidre Casanovas i Moragues. | 41.4722600,1.8651500 | 405241 | 4591806 | 1587 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77553-foto-08222-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77553-foto-08222-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77553-foto-08222-47-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Havia tingut forn de pa, però no es conserva. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||
| 77554 | Pou de la Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-casa-gran | XVIII-XIX | Parament deteriorat i vegetació | Pou de secció circular ubicat en un camp adjacent a la Casa Gran, d'on rep el nom. Parament fet de paredat mixt de pedres irregulars i maons lligats amb morter de calç i reparacions amb ciment, tancament en volta de maó i obertura protegida amb reixat de vergues de ferro. | 08222-48 | Sant Joan Samora | Pertany a la Casa Gran | 41.4728900,1.8646800 | 405203 | 4591877 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77554-foto-08222-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77554-foto-08222-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77554-foto-08222-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 77555 | Festa Major de Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-joan-samora | CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. | La festa Major de Sant Joan es celebra per Santa Rosa, el quart diumenge d'agost. De fet la celebració comença el divendres al vespre, amb un sopar de germanor amb tots els veïns amb espectacle inclòs. Continua el dissabte amb jocs infantils i al vespre ball amb orquestra o conjunt. L'ofici és el diumenge a les 11:15 hores. També es fan havaneres, caminades populars o fer ballar els gegants. Tot pagat pels propis veïns. Fins l'any 1945 es va fer envelat. | 08222-49 | Sant Joan Samora | Abans aquesta festa es feia per Sant Joan Baptista, el 24 de juny. | 41.4733400,1.8587700 | 404710 | 4591933 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||||||
| 77556 | Festa del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-0 | CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. CARAFÍ i RIUS, Carme (1993). Festa del Roser, Sant Joan Samora. Programa de la festa editat per la Comissió de festes de Sant Joan Samora. | La festa de la Mare de Déu del Roser es celebra el segon diumenge de maig al poble de Sant Joan Samora i es considera la festa major petita. Consisteix en la benedicció de les garlandes, tortell ensucrat fet d'ous i farina, a l'interior de l'església, una processó al voltant de l'església amb la imatge de la Marededéu, cantant els Goigs del Roser i l'entrada a l'església per oir la missa. A l'hora de dinar tothom té la família o amics convidats a casa amb àpat de Festa Major per continuar la celebració en família. | 08222-50 | Sant Joan Samora | Hi ha constància documental que aquesta festa es porta celebrant des de 1864 com a mínim. Originàriament la celebració es feia el 7 d'octubre, però les feines del camp d'aquella època van determinar el canvi de data. La garlanda abans les feien les noies del poble amb ous i farina que anaven recollint per les cases. Més endavant es van encarregar a un forn de Santa Fe de La Granada. El senyor Pere Carafí de Cal Quico, ens explica que el seu avi anava a peu fins a Santa fe per portar les garlandes. Prèviament la gent que en volia les encarregava i quan l'home arribava, la gent les anava a buscar a Cal Quico. Després el transport es va fer per tren via Gelida. Les sis grans propietats del poble són: Ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, Can Casanovas i Casa Gran. Cada any un d'aquests propietaris pagava les despeses de la festa. Es feia una garlanda pel capellà, una pels escolans i una pel Cor. També se'n feien dues en forma de coca, una pel propietari que l'any següent li tocava pagar la festa i l'altra es tallava a bocins i es repartia entre la concurrència. A la sortida de la missa es subhastaven les altres garlandes que eren tantes com imatges de sants que hi havia a l'església. La que corresponia a la imatge de la Marededéu del Roser era més gran. A la tarda,es tornaven a concentrar a l'església per resar el rosari i fer una ballada a l'era de la Casa Gran. | 41.4719600,1.8660400 | 405315 | 4591772 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||||||
| 77557 | Parra de Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parra-de-cal-quico | RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. | A l'extrem occidental de la façana de la casa de Cal Quico hi havia un pou que es va enderrocar. On abans hi havia el pou, va néixer una parra que fa un raïm negre, de grans petits i dolços. No s'ha empeltat mai i a més proporciona ombra a la Carme Carafí i embelleix la seva façana. | 08222-51 | Plaça de dalt l'Era, 1 | Quan hi havia el pou, el senyor Jaume Carafí passava l'estona damunt una llosa de pedra espellofant ametlles, ja que era un racó magnífic per prendre la fresca. | 41.4734800,1.8582100 | 404663 | 4591949 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77557-foto-08222-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77557-foto-08222-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||||
| 77558 | Cisterna de Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-cal-quico | XIX-XX | Cisterna de recollida de l'aigua de pluja, situada enfront a Cal Quico, a la Plaça de dalt l'Era, però pertanyent a aquesta casa. És de secció quadrangular (1,35 x 1,20 metres), paraments de maons plans sense arrebossar i una obertura d'1 metre d'alçada per 68 centímetres d'amplada, amb porta de fusta sense pany. | 08222-52 | Plaça Dalt l'Era, s/n - Sant Joan Samora | La seva aigua era aprofitada pel bestiar. | 41.4733300,1.8582600 | 404667 | 4591932 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77558-foto-08222-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77558-foto-08222-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77558-foto-08222-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.