Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77511 | Pedrera romana de la Rierussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-romana-de-la-rierussa | AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. LLADÓ,O. ( 2013) Un viatge pel Penedès Submarí. Descobrir, núm. 177 GUTIÉRREZ GARCIA MORENO, Anna ( 2009). Roman Quarries in the Northeast of Hispania (Modern Catalonia). Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona MAURI, A.; GALINDO, J.; ALVAREZ, A.(1999). 'La seqüència constructiva del Pont del Diable (Martorell)'. A: Jornades sobre el Pont del Diable, 1999. RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. | II aC-VdC | Pedrera situada entre La Rierussa i el camí de Can Raimundet. Segons anàlisis geològics realitzats als diferents tipus de carreus utilitzats per la construcció del Pont del Diable de Martorell, alguns d'ells eren del mateix tipus de pedra que aflora en aquest indret, on s'observen encara ara traces d'extracció de pedra. La manca de notícies documentals d'utilització d'aquesta pedrera en època medieval o moderna, aquestes traces podrien correspondre a l'època romana, sense que es pugui precisar més. | 08222-5 | Al sud-est del terme municipal, entre la Rierussa i el camí de Can Raimundet | L'any 2003, amb motiu de l'afectació de la zona per la construcció del Subtram XI-B de la línia d'alta velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera francesa (Gelida - Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès), es van fer seguiments arqueològics sense que signifiqués l'aportació de noves dades. | 41.4606200,1.8565400 | 404505 | 4590523 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77511-foto-08222-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77511-foto-08222-5-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 77516 | Jaciment paleontològic de La Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-cova | <p>BATLLORI, Jordi (1990). Estudio malacológico del yacimiento de la Pedrera (Sant Llorenç d'Hortons). Barcelona,. Tesi Doctoral. BATLLORI, J. i MARTINELL, J. (1992). Actividad predadora en moluscos del Mioceno del Penedès (Catalunya); dins Revista especializada de Paleontologia, núm. 7 (1), pàgs. 24 a 30. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major.</p> | <p>Jaciment paleontològic del Miocè inferior i mitjà format per margues groguenques amb abundant material fòssil. Forma part del complex marí i de transició del període Burdigalià superior-Languià, constituït per dues associacions de fàcies: la Vespella-Vilafranca i la Gelida-Sant Llorenç d'Hortons. El jaciment de la cova pertany a la darrera unitat, format per margues riques en fòssils corresponents al nivell A de la sèrie del jaciment de la Pedrera. Els fòssils associats són Gasteròpodes: Cyllene (Cyllenina) vulgatissima, Drilla denticulata, melongena (s.s) comuta, Narona (Sveltia) varicosa, Nassarius borsoni, Natica millepunctata, Neverita josephina, Pirinella picta mitralis.</p> | 08222-10 | Al sud del terme municipal, a l'est de la masia La Cova | 41.4651400,1.8412000 | 403231 | 4591042 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77516-foto-08222-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77516-foto-08222-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77516-foto-08222-10-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ubicació del material en el Museu de Geologia de Barcelona, Museu del seminari Conciliar (Barcelona) i a Vinseum (Vilafranca del Penedès). | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 77517 | Jaciment paleontològic de La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-pedrera | <p>AGUILAR, J.P. MICHAUX, J. i MAYNÉ, J. (1978) 'Mioplioce du Languedoc - Rousillon et de la Catalogne espagnole'; dins Guide des excursions. Montpellier, pàg. 23 ALMERA, J.; BOFILL, A. (1892). 'Catálogo de los moluscos fósiles pliocénicos de Cataluña'. Publicación de la Crónica Científica. Barcelona. BATLLORI, Jordi (1990). Estudio malacológico del yacimiento de la Pedrera (Sant Llorenç d'Hortons). Barcelona,. Tesi Doctoral. BATLLORI, J. i MARTINELL, J. (1992). Actividad predadora en moluscos del Mioceno del Penedès (Catalunya); dins Revista especializada de Paleontologia, núm. 7 (1), pàgs. 24 a 30. CASANOVAS, M. L. i SABATÉ J.V. (1972) 'Contribución al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida)'; dins Acta Geológica Hispánica, vol. 7, núm. 5, pàgs. 143 a 148. CRUSAFONT, M. TRUYOLS, J. (1954). 'Sinopsis estratigrafico-paleontológica del Vallès - Penedès'; dins Arrahona, núm. 4, pàg. 15. Sabadell. MARTINELL, J.; PORTA, J. de. (1981). 'Presencia de Vaginella austriaca Kittl (Pteropoda) y fauna malacológica acompañante en el Mioceno de Catalunya'; dins Iberus núm. 1, pàgs.1 a 8. MORENO, J. A.; PEÑAS, A. ROLÀN, E. 'Fauna Malacológica Miocénica de La Pedrera, Sant Llorenç d'Hortons (NE Península Ibérica)'; dins II Congreso Internacional de las Sociedades Malacológicas Europeas. NAVAS, E. MARTINELL, J; DOMÈNECH, R.; BATLLORI , J. (in lit) Correlación bioestratigráfica entre el Mioceno de Sant Pau d'Ordal y el de Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès, Barcelona). RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19.</p> | <p>Jaciment paleontològic del Miocè inferior i mitjà format per margues groguenques amb abundant material fòssil. Forma part del complex marí i de transició del període Burdigalià superior-Languià, constituït per dues associacions de fàcies: la Vespella-Vilafranca i la Gelida-Sant Llorenç d'Hortons. El jaciment de la Pedrera pertany a aquesta darrera unitat, format per la següent sèrie estratigràfica: a la base lutites i sorres gris blavoses amb força carbonat. Per sobre dos metres de margues groguenques molt riques en fòssils (Nivell A). Tot seguit tres metres de margues grises també molt fossilíferes (Nivell B). A sostre un nivell de margues i sorres blaves (Nivell C). Margues groguenques molt riques en fòssils, corresponents al nivell A de la sèrie de La Pedrea. Alguns autors pensen que aquests dos nivells fossilífers visibles en la sèrie de la Rierussa són en realitat dos fàcies diferents del mateix pis, separades per dipòsits al·luvials. Els fòssils associats són Gasteròpodes: Acteocina lajonkaireana, Cyllene (Cyllenina) vulgatissima, Drilla denticulata, melongena (s.s) comuta, Narona (Sveltia) varicosa, Nassarius borsoni, Nassarius italicus, Nassarius prismaticus, Nassarius semistriatus, Natica millepunctata, Neverita josephina, Pirinella picta mitralis, Retusa truncatula, Ficus geometra, Lunatia helicina</p> | 08222-11 | Torrentfondo | <p>Sota el finançament de Diputació de Barcelona van contractar al geòleg Jaume Almera i A. Bofill la realització del mapa geològic de la província a escala 1:40.000, cosa insòlita l'any 1881. Aquesta escala de major detall invalidava els mapes anteriors i els dotava d'una major precisió, fet que podia interpretar-se com una autoafirmació de la geologia catalana enfront de la geologia oficial espanyola de El Instituto Geográfico y Estadístico de España que començava el futur mapa d'Espanya a escala 1:50.000. Almera com a geòleg i Bofill com especialista de mol·luscs varen formar un tàndem de especialistes per a reconèixer els terrenys i fer-ne datacions a partir de la fauna associada.</p> | 41.4697300,1.8387200 | 403030 | 4591554 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77517-foto-08222-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77517-foto-08222-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77517-foto-08222-11-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart/ LL.Rius | Ubicació del material en el Museu de Geologia de Barcelona, Museu del seminari Conciliar (Barcelona) i a Vinseum (Vilafranca del Penedès). | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 77518 | La Rierussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rierussa | CASANOVAS CLADELLAS, M. et col. ( 1972) Contribucion al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida). Acta Geológica Hispánica, t. VII MARTIN CLOSAS, Carles (2012). L'última glaciació a Sant Llorenç d'Hortons; dins el programa de Festa Major de 2012. Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 24 a 28. RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. | La Rierussa és un curs d'aigua de la Depressió Prelitoral amb la capçalera a Masquefa (l'Anoia), travessa de nord a sud tot el terme de Sant Llorenç i desemboca al riu Anoia, vora Gelida. Està considerada com l'eix hidrogràfic més important del municipi. El seu curs transcorre sobre un terreny format al Miocè fortament erosionat. El seu cabal hidràulic no és constant i flueix amb discontinuïtat segons l'època de l'any. Destaquen salts d'aigua importants com el de La Pedrera, de 15 metres d'alçada, o el de Can Raimundet, on la sorra desapareix i deixa pas a una plataforma rocosa formada per sorrenques de ciment calcari i argiles per on l'aigua transcorre fins a caure sis metres en un clot d'uns dos metres de fondària on alenteix el curs per un llit sorrenc. Si a la plataforma del salt hi ha una elevada presència de restes fòssils marins, a les parets del talús de Can Raimundet s'observen els diferents sediments intercalats de graves i conglomerats testimoni d'un passat marí. La formació vegetativa del bosc de ribera hi és representada en totes les seves variants, estretament lligades en funció de la disponibilitat de l'aigua de les capes del nivell freàtic, de la dinàmica de la riera i dels factors històrics. Un mosaic d'ambients rics en comunitats arbustives, herbàcies i arbòries que han sabut adaptar-se a l'especificitat d'un règim hídric variable. Aquests boscos caducifolis estan representats per espècies com el pollancre (Populus nigra), el vern (Alnus glutinosa), l'àlber (Populus alba) i el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia ssp. angutifolia), que toleren be les èpoques de més sequera i poden desenvolupar-se en indrets on la profunditat de la capa freàtica es troba a dos metres. També barrejat amb roures, es localitza algun om (Ulmus minor), molt menys exigent pel que fa a l'aigua i l'alzina o el pi blanc (Pinus halepensis) que es troba repartit en major o menor grau per totes les torrenteres del municipi. A més d'algunes de les especies més representatives, a prop de masos, com Ca l'Esteve de la Riera es poden localitzar altres arbres al·lòctons que han estat plantats per l'home, ja sigui amb intencions reforestadores o bé ornamentals. És el cas d'una comunitat arbòria de plàtan (Platanus x hispanica) en molt bon estat de conservació i de la qual es poden localitzar exemplars subespontanis procedents de les llavors que es dispensen amb el vent. Una altre espècie, exemple del cas anterior, és la falsa acàcia (Robinia pseudoacacia) de la qual se'n poden observar gran quantitat d'exemplars pels diferents trams del recorregut de la riera, sobretot a proximitat de les cases. De la comunitat arbustiva destaca l'arç blanc (Crataegus monogyna), el romegueró (Rubus caesius), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el sanguinyol (cornus sanguinea), el marfull (Viburnum tinus), el gatell (Salix cinerea ssp. Oleifolia) o el romegueró (Rubus caesius). A l'estrat herbaci trobem el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum) o la lleteressa de bosc (Euphorbia amygdaloides) i a les zones més humides, la cua de cavall, sobretot molt estesa a proximitat dels salts d'aigua i en obagues, juntament amb la bova borda (Sparganium erectum). La disminució dels conreus ha provocat l'increment de la canya (Arundo donax), declarada com a planta invasiva, ocupant l'espai del canyís autòcton (Phrasmites australis). L'entorn de les fonts i dels salts d'aigua constitueix un hàbitat privilegiat per falgueres com la capil·lera (Adiantum capillus-veneris), pròpia d'escorrenties i degotalls ombrívols i bona indicadora de presència d'aigües carbonatades. | 08222-12 | Sant Llorenç d'Hortons | La depressió de les comarques del Vallès i del Penedès es forma fa uns 30 milions d'anys quan es produeix una important fractura de l'escorça terrestre, que comença al sud de la Península Ibèrica i s'estén a través de la mediterrània occidental des del sud-est de França (Vall del Rhone) fins arribar a l'Alemanya occidental (conca del Rhin). Aquest procés d'enfonsament de l'escorça s'anomena rifting i és similar al que passa encara avui i que es va iniciar fa quatre milions d'anys separant el continent africà de la Península aràbiga, creant un nou espai ocupat pel Mar Roig. En el cas europeu, es va avortar,però restaren seqüeles geològiques que encara es poden observar avui. El Vallès-Penedès constitueix una estreta fossa tectònica de direcció sud-oest / nord-est; una depressió marginal d'aquesta gran esquerda del Mediterrani, seguint un conjunt de falles en el terreny. Té una longitud de 100 Km i una amplada màxima de 15 m i s'estén paral·lela a la línia de costa encaixada per les serralades del Litoral i Prelitoral. L'enfonsament de la conca penedesenca va ser un procés asimètric. Es poden diferenciar tres episodis: un primer període de drenatge de terres que ompliren la vall durant el Miocè inferior (entre 23 i 16 milions d'anys); un segon període anomenat el Complex marí i de transició que es caracteritza pels materials dipositats durant les transgressions i regressions de les aigües (entre els 16 i els 14 milions d'anys), molt ben representada en el terme de Sant Llorenç; la darrera fase es produeix entre els 14 i els 6 milions d'anys, es tracta d'una nova etapa continental quan els darrers drenatges omplen la vall, especialment fructífers a Hostalets de Pierola. | 41.4788600,1.8250400 | 401902 | 4592584 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77518-foto-08222-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77518-foto-08222-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77518-foto-08222-12-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Continuació descripció: De la fauna, cal destacar la presència d'aus, que hi viuen tot l'any o nidifiquen durant les èpoques estivals (oriol, picot verd, rossinyol bord, mallerengues..); aquí s'inclouen les espècies de rapinyaires nocturnes i diürnes, de les quals s'hauria de destacar l'àliga perdiguera (Hieraetus fasciatus), la marcenca (Circaetus gallicus), l'astor (Accipiter gentilis), l'òliba (Tito alba) o el xoriguer. També mamífers com la guineu (Vulpes vulpes), la mostela (Mustela nivalis), la fagina (Martes foina), el toixó (Meles meles), el gat mesquer (Genetta genetta), l'eriçó, la musaranya vulgar i nana, la rata cellarda (Ellomys quercinus), el conill (Oryctolagus cuniculus), l'esquirol (Sciurus vulgaris), el porc senglar (Sus scrofa), etc.., i finalment destacar varis exemplars de l' herpetofauna que depenent fortament del medi on viuen, es converteixen en indicadors ecològics d'aquesta riera (serp d'aigua (Natrix maura) i la serp de collaret (Natrix natrix), la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo) o la granota verda (Rana perezi).El Miocè és la primera època del Neogen de la qual el major exponent als Països Catalans és la depressió del Vallès-Penedès, amb una gran riquesa fossilífera. En aquest context, el talús de can Raimundet i de la Pedrera són testimonis geològics de les successives regressions marines succeïdes entre els 16, 4 i 14,6 milions d'anys, un testimoni únic en el registre geològic penedesenc, motiu pel qual, ha estat una indret especialment estudiat a nivell científic i referent de nombroses tesis doctorals. D'altra banda, els importants xaragalls són fruit del proces erosiu de les darreres glaciacions | 125|123 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 77519 | Centre Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-recreatiu-0 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. | XX | Edifici de planta rectangular, d'una sola nau que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La façana del carrer Major té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que contrasta amb la sinuositat de les línies d'encapçalament de les obertures i el coronament ondulat de la façana. L'eix central està delimitat per la porta d'accés i un ull de bou al damunt i els eixos laterals per sengles finestres en planta baixa. Totes les obertures estan ornamentades amb línies ondulades sobre el llinda i la façana està resseguida per un a línia de recreixement que fa ondulacions a la part superior, sota el carener i en els laterals. A l'interior hi ha sala de ball, amb boca d'escenari i galeria. | 08222-13 | Carrer Major, 36 | Aquest edifici es va construir entre 1905 i 1907 pel grup 'Els Blancs', associació republicana de treballadors del camp. Actualment és la seu de l'Ajuntament. | 41.4679700,1.8246000 | 401849 | 4591375 | 1905 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77519-foto-08222-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77519-foto-08222-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77519-foto-08222-13-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Ros Tort | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 77520 | Centre Cultural i Recreatiu Hortonenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-i-recreatiu-hortonenc | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. | XX | Edifici de planta rectangular alineat al carrer Major i fent cantonada amb el carrer de Valls. És d'una sola nau amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La façana del carrer Major té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat formats per la porta d'accés de mig punt i dues finestres laterals, també amb arc de mig punt; remata l'eix central un ull de bou damunt la porta. A la façana del carrer Valls s'intercalen dues portes i dues grans finestres de les mateixes característiques que les descrites a la façana principal. Els paraments són de paredat mixt amb maó i pedres irregulars. Els maons s'utilitzen com element decoratiu en les obertures, tant portes com finestres, com a brancals i arcades i en els escaires. | 08222-14 | Carrer Major, 49 | Promoguda com a seu de l'associació de treballadors del camp. Actualment es la seu de la Societat Cultural Hortonenca que desenvolupa un ampli ventall d'activitats lúdiques i culturals. Es va construir en uns terrenys propietat de Can erra anomenat vinya del Joan del Corn. L'any 1926 s'hi va instal·lar un envelat per la Festa Major. L'any següent es va inaugurar la Sala | 41.4670400,1.8251600 | 401894 | 4591271 | 1927 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77520-foto-08222-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77520-foto-08222-14-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | També es coneix com la sala de dalt | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 77521 | Cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-4 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. | XIX | Casa adossada pel costat de ponent a Cal Quico de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia i a la Plaça de dalt l'Era. La façana es distribueix simètricament a partir de dos eixos de verticalitat formats per les obertures. En planta baixa hi trobem la porta d'accés i una finestra lateral, ambdues amb arcs de tipus deprimit còncau. A la planta pis hi trobem sengles balconades amb barana de ferro i obertura adintellada amb persianes de cordill. El parament de la façana és llis i amb una motllura de divisió entre la planta baixa i el primer pis i coronada per una cornisa. | 08222-15 | Plaça de dalt l'Era, 3 | 41.4735200,1.8583400 | 404674 | 4591953 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77521-foto-08222-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77521-foto-08222-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77521-foto-08222-15-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 77522 | Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quico-2 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. RIUS FONT, Lluís ( 2012) Arbres personals. Programa de Festa Major 2012 ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. | XIX | Casa educada pel costat de llevant a Cal Jepet de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia i a la Plaça de dalt l'Era. La façana es distribueix simètricament a partir de dos eixos de verticalitat formats per les obertures. En planta baixa hi trobem la porta d'accés i una finestra lateral reixada, ambdues amb arcs de tipus deprimit còncau. A la planta pis hi trobem sengles balconades amb reixa de ferro i obertura adintellada amb persianes de cordill. Entre les dues obertures hi ha un dibuix esgrafiat que representa un carro amb una bota tirat per un cavall. A sota posa Cal Quico i 1842, any de la reforma de la façana. El parament de la façana és llis amb un sòcol de pedra fet més recentment i una motllura de divisió entre la planta baixa i el primer pis i coronada per una cornisa o destaquen dos esgrafiats a l'eix de cada obertura. | 08222-16 | Plaça de dalt l'Era, 1 | 41.4735400,1.8582500 | 404667 | 4591956 | 1842 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77522-foto-08222-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77522-foto-08222-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77522-foto-08222-16-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'extrem occidental de la façana, al costat de la finestra, hi havia un pou de secció quadrangular i coberta a dues aigües, que es va enderrocar per fer-hi passar una vorera. On hi havia el pou va néixer per generació espontània una parra que encara fa la seva feina. | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 77523 | Cal Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-raimundet | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI | Gran masia situada en n lloc privilegiat dominant la Rierussa, lloc ancestral de pas entre Sant Llorenç i Gelida i que domina 110 hectàrees. Està formada per diversos conjunts de masoveries i cossos annexos que inclou dos patis tancats, un a la part meridional i l'altre a la part posterior, on hi ha una bassa de recollida d'aigua pluvial. El cos original de la masia queda ocult darrera una galeria porticada amb baranes de terracota a la façana principal i lateral. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. A l'esquerra s'hi va afegir en un moment indeterminat del segle XIX una masoveria de planta baixa, pis i golfes. A la part posterior hi ha els cellers, amb els cups, les boixes, el moll de descàrrega i la bodega. Des del celler, una escala condueix a l'antiga residència de l'amo, on hi havia un foc a terra amb escons, taula, clemàstecs forjats interessants i una xemeneia exterior. Actualment el conjunt està llogat a diverses famílies. | 08222-17 | Sant Joan Samora - al sud del terme municipal | Masia documentada des de l'any 1587 amb el nom de casa d'en Raimundet. Per altra banda, als arxius parroquials i municipals de Gelida s'hi troben sovint càrrecs públics que havien ostentat membres d'aquesta família. L'any 1818, el propietari de la casa i regidor de la Universitat de Gelida, Joan Bonastre, inicià els tràmits de segregació de Sant Llorenç d'Hortons i esdevé el primer alcalde del nou municipi. Tot i que li van fer costat 32 caps de casa, sembla que va acabar pagant tots els costos del procés. Bona part de l'aspecte actual es deu a una reforma promoguda per Joan Bonastre i Jané de l'any 1881. | 41.4625100,1.8553600 | 404409 | 4590734 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77523-foto-08222-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77523-foto-08222-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77523-foto-08222-17-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Havia tingut dos rellotges de sol, un de matí i l'altre de tarda. Actualment només se'n veu un. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 77524 | Vila Maria (Mañé) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-maria-mane | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. | XX | Edifici residencial ubicat a la cantonada entre el carrer major i el camí de Can Canyes. És de planta rectangular, amb un petit cos afegit a la part dreta de la casa, formant un angle recte i compost de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures són de llinda recta amb persianes de llibret de fusta. A la façana de ponent destaca un balcó corregut amb dues obertures, també de llinda recta i persianes de llibret de fusta. Els paraments són llisos i arrebossats amb motllures de separació entre pisos. El coronament de les façanes amb línies corbes i esglaonades n'emfatitzen la composició. Està envoltat de jardí a excepció de la façana de llevant que fa mitgera amb una altra edificació. Tot el jardí està envoltat per una tanca amb la part inferior d'obra de la que sobresurten pilars regularment i reixa de ferro forjat entre pilar i pilar. Hi ha una entrada pel Camí de Can Canyes i una altra pel carrer Major. | 08222-18 | Carrer Major, 73 | 41.4659100,1.8253800 | 401911 | 4591145 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77524-foto-08222-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77524-foto-08222-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77524-foto-08222-18-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 77526 | Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalmirall | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. RIUS FONT,Lluís ( 2012) Arbres personals. Programa de Festa Major 2012 ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XIX | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes i una torre de defensa, de planta quadrada. La coberta de la masia és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant, perquè es troba dalt d'un turonet que per migdia i per ponent té un relleu força abrupte. La coberta de la torre és a quatre aigües. Les cantoneres estan fetes amb carreus ben escairats. A la façana s'hi veu l'antic arc de l'hostal, de punt d'ametlla, tapiat. L'interior, molt espaiós consta d'entrada, cuina amb bancs i menjadors amb rentamans de pedra i capelleta. Els dalts es divideixen a partir d'una gran sala amb set habitacions. Cal esmentar el forat de la 'gruta' a l'entrada de la casa, curiosa cova subterrània que condueix a un pou i a una sala amb pedrissos. Al paviment de la sala hi ha el forat-espitllera per a guaitar qui entrava a la casa. | 08222-20 | Carretera BV-2251, PK 0+850 | Masia documentada des de l'any 1316 (s. XIV). L'any 1587 es coneix amb el nom de casa de l'Almirall de Sant Joan i feia les funcions d'hostal, ja que es trobava al peu del camí reial entre Barcelona i Lleida. Des del segle XIV fins el XIX es pot resseguir la continuïtat del mateix cognom. L'any 1513 un Bernardí Almirall posseïa: lo mas almirall, lo mas pasqual, la vinya del pontarrich, la peça bosca appellada de la rel. L'any 1827 l'extensió de la propietat comptava amb més de cent jornals de mules. Actualment hi ha un restaurant que agafa el nom d'un pi centenari que hi ha al costat (el Pi Gros) i les restes d'un càmping. | 41.4761200,1.8551200 | 404409 | 4592246 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77526-foto-08222-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77526-foto-08222-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77526-foto-08222-20-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Disposa d'un interessant celler i dos pous: un al costat de la casa i l'altre al costat del celler. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 77527 | Can Carafí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carafi | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XIX | Mas documentat des del segle XIV que ha patit moltes reformes i ampliacions al llarg del temps i amb una llarga i pròspera activitat econòmica. El seu cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Té adossats diferents cellers i cossos que tanquen un pati amb barri d'entrada. La façana principal està reformada en el segle XIX, aixecant un pis i realitzada amb un llenguatge neoclàssic on destaca la simetria marcada per pilastres estriades. A l'alçada de la primera planta s'hi va afegir una balconada que dóna accés al cos lateral. L'antic arc adovellat de mig punt s'entreveu al costat dret de la nova porta d'accés de llinda recta. En els cossos afegits s'hi han col·locat elements arquitectònics, com llindes, finestra gòtica, pedres, arcades, provinents d'altres masies enderrocades del municipi veí de Martorell. | 08222-21 | Sant Joan Samora | Un document de l'any 1327, parla d'un tal Guillem de ces Corts de Sant Joan de sa Mora, que és el nom del mas que posteriorment serà Can Carafí. L'any 1453, Antoni Bertran, senyor de Gelida, estableix el mas a Antoni Viver, i anys més tard (1486) la seva filla Joana Viver, casada amb Benet Pla d'Esparreguera, ven els masos de ces Corts i les Parellades a Rafel Carafí. Aquest deixa per testament el mas al seu nebot Pere Carafí i aquest ho capbreva al senyor de Gelida, Francesc Bertran (1513) que li fa nou establiment. Fins l'any 1906, quan mora la pubilla Maria Carafí Massana, casada l'any 1860 amb Pau Bargalló i Padura, la casa manté el nom de Carafí. Actualment continua la pubilla Montserrat Elies Bargalló, casada amb Josep Arqué. D'aquesta casa procedeix Salvador Ferrer Canyelles, nascut l'any 1852, conegut a l'època amb el sobrenom del Quefe, que va participar sota les ordres de Josep Martí (el xic de les barraquetes) en l'enfrontament contra el cop d'estat del General Pavía, i a favor de la primera República (1874-75). També va participar a la Guerra de Cuba 1895-1898). | 41.4707600,1.8570900 | 404566 | 4591648 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77527-foto-08222-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77527-foto-08222-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77527-foto-08222-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part posterior hi ha un altre pati amb barri on hi ha annexos de treball i una gran bassa. | 98|99|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 77528 | Cal Claramunt dels Tres Trulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-claramunt-dels-tres-trulls | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta asimètrica de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La façana principal es conforma asimètricament, ja que el portal d'entrada està a la dreta del vèrtex del carener. El portal és d'arc de mig punt adovellat. Balcons d'un sol portal al primer pis i galeria de finestres a les golfes. A l'interior es conserva una arcada de pedra. Al pis superior, gran sala repartidora de les habitacions-alcova. Les golfes s'il·luminen amb tres arquets-balcó. Al jardí existeix una mola de pedra, única resta dels tres trulls que donaren part del nom de la casa. Masoveria, cellers, premses i altres edificis agrícoles annexes. | 08222-22 | A l'oest del terme municipal, a tocar amb Sant Sadurní d'Anoia | Masia documentada l'any 1367. Antigament es coneixia amb el nom de Can Cartró de la Serra o dels Tres Trulls. L'any 1613 la pubilla Eulàlia Cartró es casa amb en Joan Claramunt de Piera. L'any 1796 la propietat es ven a salvador Mestre de Sitges i més tard, per maridatge, passa als Marsal. A partir del segle XX es perd el nom de Marsal pels actuals propietari Vidal. | 41.4658900,1.8031500 | 400054 | 4591169 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77528-foto-08222-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77528-foto-08222-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77528-foto-08222-22-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conserven documents des del s. XIV que relacionen la casa amb la parròquia de Gelida i de Piera. A la masia hi havia tres trull d'oli. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 77529 | La Torre de l'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-laigua | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. | XIX | Restaurada l'any 2004 | Torre feta d'obra que sostenia un molí de vent que servia per bombejar aigua d'una mina. La base de la torre és de planta quadrada en el primer tram i alçat cilíndric. A la part superior està coronada amb sanefes de maó vist. El parament és de paredat, fet de pedra petita i mitjana i irregular. Hi ha una porta petita, actualment de vidre, emmarcada amb maó vist i arc escarser. Està ubicada a l'angle nord-oest de la plaça del Molí de vent que s'estén entre el carrer del raval, la carretera de Gelida i el carrer dels Bons aires. Per sota d'aquesta plaça hi ha una gran cisterna on es recollia l'aigua de la mina. Actualment l'accés a aquest dipòsit és inaccessible perquè la porta està tapiada amb totxo. | 08222-23 | Plaça del molí de vent, s/n | El propietari de Cal Santjust es va fer una casa nova a la part alta del poble, al costat de l'actual plaça del molí i per poder tenir aigua es va fer construir una mina de 300 metres que passés pel costat de casa seva fins arribar al torrent i un pou de 20 metres de fondària. Sobre el pou va fer aquesta torre amb un molí de vent per bombejar l'aigua amb quatre pales de fusta. | 41.4660200,1.8229000 | 401704 | 4591160 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77529-foto-08222-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77529-foto-08222-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77529-foto-08222-23-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Molí de vent | 119|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 77530 | Cal Canyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canyadell | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XIX | Masia d'origen antic que podria correspondre a l'antic hostal de Can Josa, documentat en el segle XVI, però molt reformada en el segle XIX. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes i cellers en el soterrani. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a la carretera de Martorell. En aquesta façana destaca un dels elements arquitectònics més antics de la casa, l'arc de mig punt adovellat. La façana posterior, orientada a migdia, no té la rellevància arquitectònica pròpia de les masies d'aquesta època ja que la septentrional és la que està en l'antic camí reial de Barcelona a Madrid, en el tram Martorell - Igualada i la seva funció d'hostal i parada de carruatges feia que la part pública de la casa fos aquesta. Posteriorment, l'any 1883 es refà la façana de llevant, amb la construcció d'una doble arcada de quatre arcs escarsers a la planta baixa i vuit arcs de mig punt sostinguts per columnes cilíndriques de terra cuita esculturades amb balustrada a la planta pis i terrassa balustrada al damunt. | 08222-24 | La Beguda baixa | És molt possible que es tracti de l'antic hostal de Can Josa, que antigament es deia el mas Pèlag. Tenia una font que alguns autors (Rovira:1999) pensen que dona nom a la Beguda. Però fonts orals (Pere Carafí) explica el nom de Beguda per tractar-se precisament d'un hostal del Camí Ral on els cavalls s'aturaven a beure per respondre les forces per continuar el camí. A la Beguda Alta hi havia un altre hostal, per aquest motiu la diferència entre Beguda Alta i Beguda Baixa. En relació al mas Pèlag, hi ha documentació de l'any 1460 quan Antoni Duran el compra. L'any 1598 n'era propietari en Pere Joan Baros; l'any 1623 ho era un tal Sebastià Casanoves, l'any 1736 en Pere Joan Ordines, el 1738 en Francesc Llopart i el 1827, el seu net, en Josep Llopart. Actualment els propietaris són els amos de la cava Castell d'Age. | 41.4904100,1.8457600 | 403649 | 4593843 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77530-foto-08222-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77530-foto-08222-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77530-foto-08222-24-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de La Cava Gran de la Beguda Baixa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 77531 | Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats-0 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. RIUS FONT, Lluís (2009). Can Prats i les ànimes del purgatori; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç de 2009, pàgs. 24 a 28 . ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI-XX | Antiga masia documentada en el segle XVI reformada a principis del segle XX; consta de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes estan formades de teules vidrades, amb tremujals i ràfec. La façana principal està orientada a llevant i destaca el balcó de dos portals al primer pis i les galeries de finestres a la planta baixa, a les golfes i al cos lateral. Obertures amb marcs de línies quadrades i corbes i amb ornamentacions vegetals i estilitzades. La reforma de Josep Ros i Ros contemplava la creació d'un mirador en torre central a la part superior, però el promotor Paul Buguet es va morir abans d'acabar l'obra i es va quedar pendent. Ara hi ha una claraboia. Els espais interiors estaven duplicats pensant amb els masovers i la part senyorial, només la cuina era un espai únic a la planta baixa, on hi havia dos menjadors. Des del vestíbul, una porta donava accés a l'escala central que conduïa a la planta pis i a les cambres, on els sostres són alts i els paviments són hidràulics; diferents en cada habitació. Hi ha construccions annexes dedicades a magatzem i a la producció. | 08222-25 | Camí de Can Prats PK 1+500 de la BV-2249 | La propietat és fruit de la unió dels masos Raspall, Avinyó i Benet. La història de Can Prats es remunta documentalment al segle XVI, on un capbreu del 1513, ordenat pel senyor de Gelida Francesc Bertran i Malla, havia estat esmentat per Pere Febrer que estava casat amb Joana Prats, per l'establiment de terres i mas. Un capmàs de l'any 1587 parla de la casa Prats. En un capbreu de 1598 ordenat pels senyores de la baronia de Gelida, Maria d'Erill i Bertran i Marquesa Despalau i d'Erill, trobem el nom de Jaume Prats com a part confessant. L'any 1736, la família Prats deixa el mas a un nebot, Isidre Corrodias. L'any 1826 el propietari n'és Jaume Corrodias, que va ser segrestat per uns bandolers. Va prometre que si se'n sortia sufragaria part de l'església. Per aquest motiu el seu testament contemplà la donació de diners per acabar les obres de l'església i així ho reflecteix la llinda. L'any 1908 el clergue francès Paul Buguet responsable de la confraria dedicada a 'La obra expiatòria para el rescate de las almas abandonadas del purgatorio', va comprar el mas. Aquesta associació tenia la seu a la capella Montligeon de la Bretanya. Monsenyor Paul Buguet va contractar l'arquitecte Josep Ros i Ros per dirigir les reformes i convertir un mas de caràcter tradicional i productiu en una casa d'estiueig a la moda. L'any 1919 monsenyor Buguet va morir a Roma i deixà els béns a mans del senyor Josep Crasses i Coll, que va morir l'any 1976. Els desitjos de Paul Buguet eren crear una fundació que no s'havia fet. Després d'uns anys d'incertesa sobre el futur de la casa, l'any 1991 els masovers que hi havia des de 1875, descendent de Maria Ferrer Ferran, besàvia de Josep Carreras, van poder adquirir la casa. Actualment, Josep Carreras, propietari de Can Prats amb dos socis més es dediquen a la producció de cava sota les marques de Marquès de Gelida i Mas de l'Alzinar. | 41.4556900,1.8151500 | 401041 | 4590022 | 1908 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77531-foto-08222-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77531-foto-08222-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77531-foto-08222-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 77532 | Can Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyes | AA.VV (1982). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI-XVIII | La masia de Cal Canyes es troba situada a la sortida del nucli urbà de Sant Llorenç d'Hortons, pel costat de llevant, al començament del camí que porta el seu nom i que era la ruta que conduïa de Sant Llorenç a Gelida, passant per La Rierussa. Està situada enmig de vinyes i formada per un conjunt de construccions tancades en forma de baluard per un clos emmurallat amb un pati al mig. La masia principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. En destaca el portal adovellat d'entrada. En el transcurs dels segles, a banda i banda, s'hi han fet ampliacions, la que li dona l'aspecte actual fou la de l'any 1874. En el costat dret hi havia l'antiga residència dels masovers i ara s'han convertit amb noves dependències de la masia. L'interior està format per tres cossos paral·lels a la façana. La disposició actual de la coberta, podria correspondre a una modificació posterior a la planificació original d ela masia. Això explicaria la asimetria de la façana principal. Possiblement la coberta primigènia podria haver tingut el carener paral·lel a la façana. En tot cas caldria una recerca acurada per determinar-ne aquest procés. Del primer cos parteix l'escala que condueix al pis superior del qual cal remarcar la tradicional sala repartidora de les cambres moblades. També s'hi observen espitlleres i un plat de ceràmica catalana 'de la ditada' enganxat a un mur, que en origen era exterior i actualment està sota coberta on hi havia l'assecador. Tornant a la planta baixa, al costat dret del rebedor hi havia l'antiga cuina i al costat esquerre un menjador pairal amb una capelleta de Sant Josep. El cos següent hi trobem l'antic forn de pa, conservat íntegrament i una gran columna de secció quadrada de pedra treballada que suporta l'embigat; a la dreta hi ha la resta d'uns cups de secció circular; tot decorat amb estris i elements antics de la casa. Finalment, el darrer cos és l'antic celler. Adossat a la façana de llevant hi ha els dos cups antics de la casa, de secció circular, amb una escalinata per accedir-hi amb els esglaons a l'alçada de les mules, ja que no ho feien amb carros, sinó amb èquids. Posteriorment es van fer uns cups de secció quadrada a la façana de ponent. Per la part posterior es pot veure el moll de càrrega, ara si a l'alçada dels carros. Al costat d'aquests cups hi havia el celleret; un celler més petit i complementari al gran celler de la part posterior.També a l'angle septentrional del clos hi ha un gran pou o cisterna de recollida d'aigües pluvials. A la part davantera del clos, al costat de l'entrada hi havia estables i corts pel bestiar que s'han reconvertit amb habitatges. | 08222-26 | Camí de Can Canyes o de La Roca | Masia documenta des del segle XVI, quan en un document de l'any 1587 es coneix amb el nom de casa de Ca l'Almirall. En una data de principis del segle XVIII (1723?) la família Esteve compra el mas als Almirall. Segons l'Inventari del Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (1982), la casa es comprà el segle XVIII als frares agustins del Convent o Casa de Déu de Miralles (al costat de Gelida), desamortitzat posteriorment per la llei de Mendizabal. A la casa hi ha un arbre genealògic fet a partir de la documentació conservada a la família que comença amb Pau Esteve, dit del Pujol, que l'any 1712 es casa amb Maria Esteve, de Ca l'Esteve de la Riera. La casa va passar d'hereu a hereu, conservant el cognom Esteve fins l'any 1913, quan la pubilla Rosa Esteve es casa amb Josep Mestre. La fila d'aquest matrimoni i pubilla de la casa Maria Dolors Mestre Esteve, era la mare de l'actual propietària, Maria Dolors Roig Mestre, casada l'any 1977 amb Valeri Sánchez del Papiol. | 41.4667000,1.8292000 | 402231 | 4591229 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77532-foto-08222-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77532-foto-08222-26-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aspecte actual de la casa, amb un gran pati tancat al davant és fruit d'una reforma de l'any 1874. En aquesta reforma quedaria tapat un interessant rellotge de sol de tarda, ubicat en el que era la part exterior de la façana de ponent. La façana principal també tenia un rellotge de sol, però actualment no se'n conserven les traces. En alguna foto antiga es veu una mica, però només es pot dir que era circular d'un color ocre. Estava entre les dues finestres de la planta pis. La planta baixa es va reformar l'any 1990 i actualment està previst reformar la planta pis. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 77533 | La Casa Vella de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-vella-de-can-serra | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XV-XVI | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest. La restauració recent per adequar-la a les necessitats de l'empresa Juve i camps ha preservat el portal rodó adovellat de la façana, el rellotge de sol, alguna finestra amb llinda i brancals de pedra treballada i la part del parament que tenien carreus regularment tallats. Sobretot en els angles de les façanes, on es veuen espitlleres a diferents alçades. A l'interior es conserva un altre portal rodó adovellat i l'escala de pedra que dóna accés al primer pis. També destaquen dos arcs apuntats de l'antic celler, amb les parets de pedra i morter de calç | 08222-27 | A l'est del terme municipal, a tocar amb Sant Sadurní d'Anoia | És la casa originària de Can Serra, on hi vivien abans de la construcció, el segle XIX, de la casa al costat de l'església. Ja es documenta en un capmàs de 1587 amb el nom de casa d'en Carbonell. Aquest mas neix de la unificació dels masos Comalltera i Solà. En un moment indeterminat passa de mans dels Carbonell als Serra, d'on pren el nom. Actualment també es coneix com a Casa vella d'Espiells. | 41.4521400,1.8135300 | 400900 | 4589630 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77533-foto-08222-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77533-foto-08222-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77533-foto-08222-27-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta d'edificacions annexes destinades a la productivitat. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 77535 | Can Mus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mus | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de les masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XVII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Té diversos cossos annexos; el més singular és una galeria de cinc arcs, actualment descoberta, però que en origen era l'assecador i tenia coberta de teules. Es troba a l'alçada del primer pis i a diferència del que molta gent pot pensar no es un afegitó del segle XIX, sinó que ja existia i es va reconsiderar el seu ús. En el cos de l'esquerra hi havia l'estable i a la part posterior el celler i els cups, a un nivell més alt per poder descarregar des dels carros. A l'interior hi havia un gran forn de pa del que només es conserva la boca i la part posterior, ja que la resta es va fer malbé quan es va ampliar l'escala d'accés a la planta pis. La distribució interior és la clàssica, amb una gran entrada a partir d'un portal rectangular de pedra, i el vestíbul central, amb menjador a la dreta, cuina a l'esquerra i celler al fons. A la planta pis la crugia del vestíbul correspon a la sala principal que feia de distribució de les cambres. Les successives reformes n'han modificat part de l'estructura però es conserva el paviment original de rajols. Un pati intern porticat unifica l'edifici principal amb el que eren antigament les corts i l'assecador. | 08222-29 | A ponent del terme municipal, a tocar de Sant Sadurní | L'any 1587 es coneixia amb el nom casa d'en Canals del mas Martí. A principis del segle XIX la línia dels hereus passa al cognom Esteve. Bosch (2009) no descarta que el nom actual de la casa faci referència a un propietari Mus Esteve, que entre els anys 1817 i 1818 és alcalde de la Universitat de Gelida. Destaca el fet que a Can Mus es produeixen tres dels sis casos documentats al municipi (1928, 1931 i 1932) relacionats amb la qüestió rabassaire i protagonitzats per Josep Carreras Llopart. | 41.4594100,1.8111700 | 400714 | 4590440 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77535-foto-08222-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77535-foto-08222-29-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 77537 | Can Font de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-de-lalzinar | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de les masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI | Masia formada per l'agrupació de diverses construccions a l'entorn d'un pati amb barri tancat, situada sobre una petita elevació del terreny que li permet el domini de tota l'àrea. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. A la part septentrional hi ha el celler amb una zona de descàrrega del raïm on els parcers feien les parts. Destaquen dos rellotges de sol i dos pous. | 08222-31 | Al sud del terme municipal | La masia de Can Font de l'Alzinar, l'any 1513 era d'Agnès, muller d'Antoni Miquel. Està documentada l'any 1587 ja amb el nom de casa d'en Font . Neix de la unió dels masos Maimó d'en Sarrovira, Badiguer, Pastor i Gibert. Abans de 1825 passa a mans d'Antoni Ravella Bosquets. Fou propietat del Comte d'Olzinelles, el qual la vengué a finals del segle passant al Marquès de Camps, de Girona, actuals propietaris. | 41.4552200,1.8273500 | 402059 | 4589956 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77537-foto-08222-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77537-foto-08222-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77537-foto-08222-31-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 77538 | Ca l' Esteve de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-l-esteve-de-la-riera | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XIV-XX | Conjunt pairal format per la masia i construccions auxiliars situat en una terrassa de la llera esquerra de la Rierussa amb un ampli domini visual en direcció sud i sud-oest. L'edifici principal de la masia és de planta rectangular consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües. La façana principal, orientada a sud-oest té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, en planta baixa i pis, formats per les diferents obertures. Destaca el portal rodó adovellat a l'eix central d'aquesta simetria, amb pedrís de rajoles a banda i banda. Al seu damunt una finestra geminada en planta pis i sengles balcons amb barana de ferro a cada costat. A les golfes hi ha una galeria de set arcades de mig punt. Els parament són llisos, arrebossat i pintats de rosa vell. A l'interior la distribució és la tradicional amb una gran entrada distribuïdora del menjador, cuina, despatx, dos cellers de volta, i escala que condueix al primer pis amb l'acostumada sala Distribuidora de les habitacions. Al davant mateix hi ha un cos de planta rectangular amb un nivell sobre aixecat i un soterrani. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i un carener transversal, suportat per encavallades i una quinzena d'arcades que obren aquest edifici a l'exterior en res de les seves quatre façanes. Es tracta d'un assecador de gra, amb les sitges al soterrani. A la dreta hi ha un cos rectangular amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal, on hi ha un rellotge de sol. Es tracta d'un antic porxo. Adossades a la masia principal hi ha un seguit de masoveries on destaca l'adossada a l'angle nord de la masia amb planta baixa i dos pisos, que per la façana posterior es converteix en planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, on destaquen les galeries amb balustrada de les dues plantes pis. | 08222-32 | Camí de La Beguda Alta a Sant Llorenç, a la llera esquerra de La Rierussa | Fins fa poc es creia que el document més antic que parlava de Ca l'Esteve de la Riera era del segle XVI, però es va trobar un document de l'any 1380 on es parla de la compra d'un crèdit i on surt el patronímic Esteve. L'any 1587 es documenta amb el nom de casa d'en Benet Esteve.El 21 de juliol del 1882 presentar el projecte en Ramon Quera i Torras, mestre d'obres i agrimensor, el qual possiblement fou l'autor de les obres de la casa i de les masies veïnes de Can Raimundet i Can Carafí. Les reformes més importants daten del segle XIX i la darrera de 1940 realitzada per la mare de Manel Esteve . | 41.4805500,1.8247600 | 401881 | 4592771 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77538-foto-08222-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77538-foto-08222-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77538-foto-08222-32-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La documentació més antiga del mas fou donat a l'Arxiu municipal de Sant Llorenç d'Hortons on s'està avaluant i es troba en procés de classificació. L'arbre genealògic de la família comença el 1628, esmentant noms anteriors sense data. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 77539 | La Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. TORRENTS RUIZ, Gemma (2010). Memòries de La Cova. Treball de recerca de 2n de batxillerat, tutoritzat per Ricard Garcia, curs 2009-2010. ant Llorenç d'Hortons. Inèdit. | XVIII | Masia situada al sud del Camí de Can Canyes o de La Roca, a tocar amb el límit municipal de Gelida, amb La Rierussa al sud i les seves propietats al nord. No en destaca cap element arquitectònic. Està formada per dos casals de planta rectangular i actualment cadascun pertany a un fill. El més meridional consta de planta baixa i pis i l'altre de planta baixa i dos pisos. Els dos tenen la coberta de teules àrabs a dues aigües i els careners paral·lels a la façana principal, orientada a sud-oest. Entre els dos hi ha u desnivell del sòl que es salva mitjançant unes escales adossades a les façanes. Davant hi ha un terrat pla amb balustrada i a sota garatges que abans havien servit de galliners i magatzems agrícoles. El casal més meridional originàriament era de planta baixa, però l'any 1918 es va ampliar amb una planta més i es reformà tot l'interior, conservant una gran entrada i gran sala distribuïdora de les habitacions al pis superior. | 08222-33 | Camí de Can Canyes o de La Roca | L'origen del nom d'aquesta masia prové d'una cova molt propera a la casa ensorrada el 9 d'abril del 1969. En aquesta cova s'instal·laren l'any 1682 Francesc Sàbat Capmany i Anna Maria Castany Pastaller. En Francesc provenia de la masia de Gelida de Can Sàbat. La seva dona també era de Gelida. Hi van viure tres generacions, fins que el net de Francesc i Anna Maria, en Francesc Sàbat Figueras, es va casar amb Isabel Miquel Serra, l'any 1717, i van construir la masia La Cova, que es va inaugurar l'any 1773. Un dels descendents, en Josep Sàbat Estruch, va ser alcalde de Sant Llorenç entre 1897 i 1904. L'any 1905 promou en uns terrenys de la seva propietat la construcció de la sala social del Centre Recreatiu Agrícola Hortonenc, amb el sobrenom dels Blancs. A partir de 1919 es perd el cognom de Sàbat i passa a ser el de Torrents. | 41.4635200,1.8358100 | 402778 | 4590868 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77539-foto-08222-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77539-foto-08222-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77539-foto-08222-33-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la casa es conserva una caixa amb documents que s'inicien el segle XVIII que ha permès a la filla dels actuals propietaris fer un estudi històric de La Cova (TORRENTS, Gemma :2010). | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 77540 | Can Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosch-0 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI | Masia de planta rectangular situada en una zona on domina el sector sud del Torrent de Can Bosch que consta de planta baixa, pis i golfes, amb una torre adossada a la façana de ponent i ordenació en forma de baluard. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. A la façana principal destaca el portal d'accés adovellat. Fou renovada l'any 1978 fent-hi tres balcons simètrica a la planta pis, a les baranes dels quals consta aquesta data i les inicials de l'amo. Cal esmentar una esplèndida galeria porticada a l'esquerra del casal i una altra a la dreta adossada a la façana fent un angle recte i la masoveria annexa, construïda a primeries de segles. A l'interior hi trobem la distribució tradicional, amb una gran entrada, amb sostre de volta, repartidora del menjador, cuina, llar de foc, cellers, etc. i escala que condueix al primer pis on trobem la sala que reparteix les habitacions. | 08222-34 | Sant Joan Samora | Masia documentada des de l'any 1587 amb el nom de casa d'en Bosch. Es forma amb l'absorció de les terres del mas Vilella. | 41.4710200,1.8513900 | 404090 | 4591684 | 1587 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77540-foto-08222-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77540-foto-08222-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77540-foto-08222-34-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A prop de la casa, hi ha tres casalets que havien estat de parcers. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 77541 | Església de Sant Llorenç d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-llorenc-dhortons | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ADELL i GISBERT, Joan Albert (1992). Sant Llorenç d'Hortons; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170. AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH i CASADEVALL, Josep Maria (2013). Església parroquial de Sant Llorenç i rectoria (1845-1847), a http://www.ajhortons.cat/ RIUS FONT, Lluís ( 2009) Can Parts i les ànimes del purgatori. Programa de Festa Major 2009 pàg. 24-28 | XI-XIX | L'església parroquial de Sant Llorenç d'Hortons té els seus orígens a l'alta edat mitja (975), però la construcció actual es d'estil neoclàssic i es realitza entre els anys 1845 i 1847, sobre una part de l'església romànica. Aquests vestigis es van poder identificar l'any 1977 i són visibles des de la rectoria. Consisteixen en el mur sencer de ponent, en el qual es conserven els muntants d'un campanar de cadireta de dues obertures, i part del mur de migdia, on es conserva una finestra de doble esqueixada, i part de la porta d'entrada amb una arquivolta amb guardapols, repicada que emmarca les dovelles de l'arc. Per aquestes restes es pot deduir que l'església romànica era d'una sola nau amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, els fonaments del qual es trobarien sota el paviment de l'actual edifici. Molt semblant a la capella de Sant Joan Samora, fins i tot amb el campanar de cadireta. L'església actual també és d'una sola nau, amb un absis semicircular, capelles laterals entre els contraforts i un campanar de base quadrada i secció octogonal a la part superior. L'altar major i els laterals es decoren amb retaules d'obra d'estil neoclàssic. En un moment indeterminat anterior al segle XIII, el primer edifici de la rectoria es va construir de manera aïllada al costat oest de l'església romànica. Amb el pas del temps i com a conseqüència de successives ampliacions, la casa acaba adossant-se al mur oest de l'església. Actualment, és un edifici de planta quadrangular, compost de planta baixa, pis i golfes, la façana principal està orientada al sud on hi ha un portal d'arc rodó, un rellotge de sol i una galeria superior amb arcades. A l'interior s'hi conserva una pila baptismal encastada a la paret en un angle format pel que seria la part exterior del mur romànic i una paret de construcció posterior pertanyent a la sagristia. És de forma troncocònica amb els laterals concavats i degut el seu estat és difícil d'apreciar si té decoració. El diàmetre exterior a la boca és de 108 cm, l'interior de 88 cm; l'alçada és de 70 cm i la profunditat del vas és de 47 cm (les mides són estimades). | 08222-35 | Plaça de l'Església, s/n | El primer document on surt referenciada aquesta església data de l'any 945, en l'acta de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, on Riquilda, comtessa de Barcelona i esposa del comte Sunyer, llega a aquest cenobi l'església de Sant Llorenç d'Hortons, situada al terme de Gelida, amb el seu cementiri i sagrera. El monestir montserratí posseïa altres alous a Hortons, com el de Sorba, donat pel monjo Geldemir l'any 978. En un plet entre el senyor Umbert de Gelida i els habitants de l'alou de Sorba, es denuncià que Umbert obligava l'església de Sant Llorenç d'Hortons a lliurar-li una lliura de cera. Es va dictaminar que a partir d'aquell dia la cera havia de ser donada al monestir de Santa Cecília per la seva festivitat. L'actual església i l'ampliació de la rectoria responen a unes reformes del segle XIX. | 41.4700500,1.8232000 | 401735 | 4591608 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77541-foto-08222-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77541-foto-08222-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77541-foto-08222-35-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 92|98|99|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 77542 | Rectoria de Sant Llorenç d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-llorenc-dhortons | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ADELL i GISBERT, Joan Albert (1992). Sant Llorenç d'Hortons; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170. AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH i CASADEVALL, Josep Maria (2013). Església parroquial de Sant Llorenç i rectoria (1845-1847), a http://www.ajhortons.cat RIUS FONT, Lluís ( 2009). Can Prats i les ànimes del purgatori. Programa de Festa Major | XI-XX | En un moment indeterminat anterior al segle XIII, el primer edifici de la rectoria es va construir de manera aïllada al costat oest de l'església romànica. Amb el pas del temps i com a conseqüència de successives ampliacions, la casa acaba adossant-se al mur oest de l'església. Actualment, és un edifici de planta quadrangular, compost de planta baixa, pis i golfes, la façana principal està orientada al sud on hi ha un portal d'arc rodó, un rellotge de sol i una galeria superior amb arcades. Una passejada per l'interior de la rectoria permet veure algunes restes de l'antiga església romànica, ja que s'ha restaurat perquè siguin visibles. | 08222-36 | Plaça de l'Església, s/n | El primer document on surt referenciada l'església data de l'any 945, en l'acta de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, on Riquilda, comtessa de Barcelona i esposa del comte Sunyer, llega a aquest cenobi l'església de Sant Llorenç d'Hortons, situada al terme de Gelida, amb el seu cementiri i sagrera. El monestir montserratí posseïa altres alous a Hortons, com el de Sorba, donat pel monjo Geldemir l'any 978. En un plet entre el senyor Umbert de Gelida i els habitants de l'alou de Sorba, es denuncià que Umbert obligava l'església de Sant Llorenç d'Hortons a lliurar-li una lliura de cera. Es va dictaminar que a partir d'aquell dia la cera havia de ser donada al monestir de Santa Cecília per la seva festivitat. L'actual església i l'ampliació de la rectoria responen a unes reformes del segle XIX. | 41.4699700,1.8229400 | 401713 | 4591599 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77542-foto-08222-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77542-foto-08222-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77542-foto-08222-36-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 77543 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-5 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La seva distribució tradicional ha estat molt alterada. Pati amb un portal datat el 1852 i masoveria annexa. Hi ha una pila de construccions annexes. Destaca un portal de mig punt adovellat. | 08222-37 | Sant Llorenç d'Hortons | L'existència d'aquest mas està documentada l'any 1239 quan era una ferreria o una farga. Antigament es deia lo mas Fàbrega. Els Domènec donaren pas als Sàbat de Gelida i després als Estruch d'Esparreguera ja que al segle XVII hi va haver consecutivament dues pubilles. El patrimoni de ca n'Estruc s'uní al segle XIX amb de Can Llopart de Baix del Puig de Gelida. L'any 1921 per compra passà a mans de la família Rovira. | 41.4619800,1.8316200 | 402426 | 4590702 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77543-foto-08222-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77543-foto-08222-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77543-foto-08222-37-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com a o Ca n' Estruch. No s'ha tingut accés | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 77544 | Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujades-2 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XVII | Masia formada per diversos edificis i annexos construïts en diverses fases formant un conjunt tancat amb pati. Està ubicada al costat esquerre del torrent que porta el mateix nom de la casa. El cos inicial queda amagat darrera una ampliació, possiblement del segle XIX, que és l'actual façana. Es tracta d'un cos rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a una vessant. La façana principal, orientada a sud-est ha estat restaurada recentment i hi destaca el rellotge de sol i els dos balcons del primer pis amb barana de ferro i persiana de llibret,; igual que les finestres laterals. L'antiga façana queda oculta per aquesta ampliació. Formant angle recte hi ha un cos que en planta baixa està format pel barri d'entrada i corts per bestiar i en planta pis hi ha una galeria amb quatre arcades, que servia d'assecador. Per accedir-hi es fa des d 'una escala que surt del mateix pati. La coberta d'aquest cos és de teules àrabs a una vessant en sentit oest-est. La casa disposa de cups, tres cups a la part posterior que ja no s'utilitzen amb el típic sistema de descàrrega. També hi ha el celler i una cisterna de recollida de les aigües pluvials. | 08222-38 | A ponent del terme municipal, a tocar amb Sant Sadurní i Piera | Masia documentada l'any 1366 amb el nom de mas Garrigues. Jaume Gaià comprà el mas, l'any 1366, a Elisenda Castell. Angelina Gaià es casà amb Gaspar Galliners i la seva filla Antiga es casà amb Martí Codina, tot als voltants del segles XV al XVI. Amb el nom actual ja es coneix des del segle XVI (1587). L'any 1926, el propietari Joan Pujades Bosch, interposa un recurs contra la gent del Torrent Fondo per l'ús públic de la font de les Bruixes, el qual es resol amb sentència favorable als veïns. | 41.4666300,1.8051000 | 400218 | 4591249 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77544-foto-08222-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77544-foto-08222-38-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant, fora del recinte, hi ha una masoveria. Per darrera de la casa al costat mateix del Torrent de Can Pujades hi ha dues basses d'aigua i una antiga bòvila d'on traurien el material per construir l'antiga masia. També destaca l'era de la casa, entre les dues construccions. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 77546 | Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-samora | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. CRUAÑES OLIVER, E. i VIRELLA TORRAS, X. (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, pàgs. 49 i 50. CRUAÑES i RÀFOLS, Joan i CLAVER i SALVAT, Libert (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1984). El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d'Anoia, pàgs. 43 i 44. RIUS i SERRA, Josep (1945-47). Cartulario de Sant Cugat del Vallès, vol. II, document 702, CSIC. Barcelona, pàgs 364 i 365. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XI-XIV | Es va restaurar l'any 2001 | Església romànica d'una nau, de planta rectangular amb la volta de canó de perfil apuntat i reforçada per dos arcs torals. Està orientada a llevant per la capçalera amb un absis semicircular, obert per un arc presbiteral. La coberta és de teules àrabs a dues aigües. La façana principal orientada a ponent té un portal d'entrada d grans dimensions amb dues arquivoltes amb imposta, d'arc de mig punt amb pedres adovellades i tota la volta orlada amb estries. El campanar és d'espadanya i s'alça sobre el mur de la façana. Té dues obertures d'arc de mig punt, coronat per una cornisa a dues aigües. S'hi accedeix per una escalinata de pedra ubicada a la façana de migdia. L'aparell és de carreus regulars ben tallats i disposats uniformement, però força erosionats. A la façana nord s'hi ha afegit una capella i la sagristia. A l'interior es conserva una pica baptismal de secció troncocònica assentada damunt un peu afegit posteriorment. La part superior està decorada amb dos grossos bordons. A sota mateix hi ha una sanefa en relleu de motius triangulars invertits. A la part inferior hi ha una altre bordó i, en sentit ascendent, una altra sanefa en relleu formada per una mena de punta de llances o bé, triangles acabats amb petits rombes. Tota la superfície està coberta d'una pintura de color terrós. El diàmetre exterior de la boca és de 90 cm, l'interior és de 68 cm; l'alçada és de 89 cm i la profunditat del vas és de 45 cm. | 08222-40 | Sant Joan Samora | El territori de la parròquia estava format per la Beguda Alta, la Beguda Baixa, ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, la Casa gran i Can Casanoves. Juntament amb la parròquia de sant Llorenç d'Hortons, pertanyien a la baronia de Gelida fins el segle XIX. L'any 1304 era sufragània de la parròquia de Gelida, però a partir de 1453 ja figura integrada a la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. El primer document on surt referenciada aquesta església data de l'any 1080, en una donació que fa el clergue anomenat Ramon Seniofred, a l'abat Andreu del monestir de Sant Cugat. A canvi, aquest, concedeix a Seniofred l'administració de l'església de Sant Joan Samora amb totes les seves terres. L'any 1163 la capella és anomenada com a sant Joan Moragrega en una donació de Bernat de Puigalt a la Canonja de la Catedral de Barcelona, de tres masos que són 'apud sanctum Johanem de Mora Greca' (libri Antiquitatum núm. IV, foli 81-81, núm. 217). L'any 1182 es renova aquesta donació afegint la càrrega de celebrar un ofici solemne al cor de la Seu el dia de la consagració de l'altar de Sant Andreu. La documentació posterior sobre Sant Joan és escassa fins el segle XIV on un document de la Pia Almoina datat el 17 de novembre de 1316, cita un Bernat de Fonollar que pren possessió de la quadra de Sant Joan Samora, del terme del castell de Gelida, que els comtes de Pallars i senyors de Cervelló, Hug de Mataplana i Sibil·la, li han atorgat mentre no li facin lliurament total de 15.000 sous de Barcelona, pel dot de Blanca, filla de Ferrer d'Abella, amb qui ell es casa. Per aquesta ocasió reten homenatge i fan jurament de fidelitat a Bernat de Fonollar els habitants de dita quadra de Sant Joan. | 41.4720200,1.8660600 | 405317 | 4591778 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77546-foto-08222-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77546-foto-08222-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77546-foto-08222-40-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1975 es trasllada el cementiri. Gràcies a la donació de Rosa Ollé Càlix es poden realitzar les obres de la restauració, que s'inaugura el 30 de desembre de 2001. | 92|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 77548 | Ca la Josefina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-josefina | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Casa urbana entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer Major. Davant la façana de migdia té un pati amb accés independent des del carrer Major. Està delimitat per un mur amb pilars equidistants i una reixa de ferro entre aquests. Per la façana del carrer Major destaquen els balcons amb barana de ferro de les plantes pis i l'ornamentació de la part superior de les obertures amb una faixa de recreixement emmarcant-les. La façana de migdia, visible des de el carrer, té un coronament ondulat i a la planta primera i una galeria coberta que sobresurt. Totes els obertures a excepció de les de la galeria tenen persianes de llibret. | 08222-42 | Carrer Major, 46 | 41.4674200,1.8247600 | 401861 | 4591314 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77548-foto-08222-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77548-foto-08222-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77548-foto-08222-42-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 77555 | Festa Major de Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-joan-samora | CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. | La festa Major de Sant Joan es celebra per Santa Rosa, el quart diumenge d'agost. De fet la celebració comença el divendres al vespre, amb un sopar de germanor amb tots els veïns amb espectacle inclòs. Continua el dissabte amb jocs infantils i al vespre ball amb orquestra o conjunt. L'ofici és el diumenge a les 11:15 hores. També es fan havaneres, caminades populars o fer ballar els gegants. Tot pagat pels propis veïns. Fins l'any 1945 es va fer envelat. | 08222-49 | Sant Joan Samora | Abans aquesta festa es feia per Sant Joan Baptista, el 24 de juny. | 41.4733400,1.8587700 | 404710 | 4591933 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||||
| 77556 | Festa del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-0 | CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. CARAFÍ i RIUS, Carme (1993). Festa del Roser, Sant Joan Samora. Programa de la festa editat per la Comissió de festes de Sant Joan Samora. | La festa de la Mare de Déu del Roser es celebra el segon diumenge de maig al poble de Sant Joan Samora i es considera la festa major petita. Consisteix en la benedicció de les garlandes, tortell ensucrat fet d'ous i farina, a l'interior de l'església, una processó al voltant de l'església amb la imatge de la Marededéu, cantant els Goigs del Roser i l'entrada a l'església per oir la missa. A l'hora de dinar tothom té la família o amics convidats a casa amb àpat de Festa Major per continuar la celebració en família. | 08222-50 | Sant Joan Samora | Hi ha constància documental que aquesta festa es porta celebrant des de 1864 com a mínim. Originàriament la celebració es feia el 7 d'octubre, però les feines del camp d'aquella època van determinar el canvi de data. La garlanda abans les feien les noies del poble amb ous i farina que anaven recollint per les cases. Més endavant es van encarregar a un forn de Santa Fe de La Granada. El senyor Pere Carafí de Cal Quico, ens explica que el seu avi anava a peu fins a Santa fe per portar les garlandes. Prèviament la gent que en volia les encarregava i quan l'home arribava, la gent les anava a buscar a Cal Quico. Després el transport es va fer per tren via Gelida. Les sis grans propietats del poble són: Ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, Can Casanovas i Casa Gran. Cada any un d'aquests propietaris pagava les despeses de la festa. Es feia una garlanda pel capellà, una pels escolans i una pel Cor. També se'n feien dues en forma de coca, una pel propietari que l'any següent li tocava pagar la festa i l'altra es tallava a bocins i es repartia entre la concurrència. A la sortida de la missa es subhastaven les altres garlandes que eren tantes com imatges de sants que hi havia a l'església. La que corresponia a la imatge de la Marededéu del Roser era més gran. A la tarda,es tornaven a concentrar a l'església per resar el rosari i fer una ballada a l'era de la Casa Gran. | 41.4719600,1.8660400 | 405315 | 4591772 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||||
| 77557 | Parra de Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parra-de-cal-quico | RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. | A l'extrem occidental de la façana de la casa de Cal Quico hi havia un pou que es va enderrocar. On abans hi havia el pou, va néixer una parra que fa un raïm negre, de grans petits i dolços. No s'ha empeltat mai i a més proporciona ombra a la Carme Carafí i embelleix la seva façana. | 08222-51 | Plaça de dalt l'Era, 1 | Quan hi havia el pou, el senyor Jaume Carafí passava l'estona damunt una llosa de pedra espellofant ametlles, ja que era un racó magnífic per prendre la fresca. | 41.4734800,1.8582100 | 404663 | 4591949 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77557-foto-08222-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77557-foto-08222-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 77558 | Cisterna de Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-cal-quico | XIX-XX | Cisterna de recollida de l'aigua de pluja, situada enfront a Cal Quico, a la Plaça de dalt l'Era, però pertanyent a aquesta casa. És de secció quadrangular (1,35 x 1,20 metres), paraments de maons plans sense arrebossar i una obertura d'1 metre d'alçada per 68 centímetres d'amplada, amb porta de fusta sense pany. | 08222-52 | Plaça Dalt l'Era, s/n - Sant Joan Samora | La seva aigua era aprofitada pel bestiar. | 41.4733300,1.8582600 | 404667 | 4591932 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77558-foto-08222-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77558-foto-08222-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77558-foto-08222-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 77559 | Xiprer de Cal Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-cal-raimundet | BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http://www.francescroma.net | No s'observen ferides ni malures. | Xiprer centenari que presideix la masia de Can Raimundet. Els seus 25 metres d'alçada el fan visible des de ben lluny. Les dimensions i la simbologia que el caracteritzen com un arbre singular són el seu port piramidal i el seu llarg tronc rectilini de 5 m d'alçària per una capçada màxima de 3,5 m. Mesura 1,90 m de volt de canó (mesura presa a 1,30 m des de terra) i 2,30 m de volt de soca (mesura presa arran de terra seguint la circumferència del tronc). Les fulles dels xiprers són imbricades i la floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. La pol·linització es produeix entre els mesos de febrer a març. Els fruits són arrodonits, en forma de gàlbuls d'uns 3 a 4 cm de diàmetre. El troc es va esquerdant amb el pas del temps i presenta una tonalitat que va del marró al grisós. | 08222-53 | Sant Joan Samora | La bibliografia sobre la relació dels xiprers amb les masies és força extensa, en podeu trobar un resum a Roma (2000). Segons Víctor Balaguer (1893) l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordres religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers tenen dret a un petit àpat; si n'hi havia dos, tenien dret a un àpat complet i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit. | 41.4628100,1.8553900 | 404412 | 4590768 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77559-foto-08222-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77559-foto-08222-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest arbre és originari de l'Orient, concretament des de d'Iran fins a Líbia, trobant-lo actualment en llocs on les glaçades no superin els deu graus sota cero. Pot arribar a ser centenari i mesurar 35 metres d'alçària si les condicions del lloc on hi creix són les idònies. L'emissió de pol·len pot tenir efectes molt desagradables per les persones al·lèrgiques. La seva fusta és apreciada en ebenisteria i construcció pel seu alt poder de resistència a la podridura. En aquells indrets on hi ha molt de vent s'utilitza en plantacions al·liniades per tal de frenar-lo. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 77562 | Barraca 2 del Camp de la Bota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-camp-de-la-bota | XX | Barraca de vinya de planta rectangular (2,83 x 2,2 m) amb coberta, sustentada per biguetes de fusta, de teula plana a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La seva alçada és de 2,5 metres. Està aixecada damunt una plataforma de pedra de 40 cm. Els paraments són de maons arrebossats i a les façanes laterals hi ha una petita obertura en forma d'espitllera, més ampla de dins que de fora. No conserva porta d'accés, la obertura fa 65 cm de llum i 190 d'alçada. A l'interior es conserva un banc d'obra adossat a la façana septentrional i tan llarg com l'interior de la barraca. | 08222-56 | Sant Joan Samora | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4660400,1.8587900 | 404701 | 4591123 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77562-foto-08222-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77562-foto-08222-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77562-foto-08222-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat de dues figueres | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 77564 | Barraca de Cal Carafí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-carafi | XX | Barraca de vinya de planta rectangular (2,56 x 2,46 m) amb coberta, sustentada per biguetes de fusta, de teules àrabs a una aigua, amb la part més alta a la façana principal, orientada a migdia. La seva alçada és de 2,58 metres. Els paraments són de maons sense arrebossar i a les façanes laterals hi ha una petita obertura rectangular. La porta d'accés és de fusta, la obertura fa 76 cm de llum i 178 d'alçada. A l'interior es conserva un banc d'obra adossat a la façana septentrional i tan llarg com l'interior de la barraca. Hi ha un plafó de ciment situat damunt la porta amb les inicials T i E i a sota posa 'dia 13 - 6 -1947'. Sembla que a l'interior hi hagués una llar de foc ja que a l'angle nord-oriental hi ha un fumeral. | 08222-58 | Sant Joan Samora | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4701100,1.8599900 | 404807 | 4591573 | 1947 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77564-foto-08222-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77564-foto-08222-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77564-foto-08222-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha dues parres de la mateixa alçada que la barraca al costat de la façana de llevant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 77566 | Pi de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-rectoria | RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | El pi situat enfront la façana principal de la rectoria és un pi pinyoner (pinus pinea) de grans dimensions que s'inclina lleugerament. Mesura aproximadament uns 13 metres d'alçada. El tronc té l'escorça gruixuda de color marró rogenc i mesura 3 metres de volt de canó (mesura presa a 1,30 m des del terra). A set metres d'alçada aproximadament neixen les primeres branques, cinc en total, algunes podades i des les quals en van sortint noves ramificacions. La capçada ha estat fortament podada fet que fa que perdi la forma característica d'una ombrel·la. El pi pinyoner és un arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. | 08222-60 | Plaça de la Rectoria, s/n | El pi de la Rectoria va ser plantat per Mossèn Miquel Riu i Pujol, rector de Sant Llorenç d'Hortons, l'any 1904. El motiu, segons informació oral de Miquel Figueras Esteve i Pere Carreras recollida per Lluís Rius (2008), fou que l dilluns Sant de l'any 1904, en el trajecte de retorn del salpàs de Ca l'Esteve de la Riera cap a Sant Llorenç, mossèn Miquel Riu va relliscar pel marge d'un torrent i el mossèn es va agafar instintivament al primer que va trobar. Entre els matolls que va agafar hi havia un petit pi. Com agraïment per haver-li salvat la vida el va plantar davant la rectoria, però com que tenia un parell d'anys, quan es va posar la placa es va posar la datat suposada de naixement del pi. L'any 2002, en motiu del centenari d'aquest arbre singular, la parròquia va col·locar una placa en record d'aquest fet que diu el següent: ' Plantat per Mn. Miquel Riu i Pujol, rector. 1902-2002. La parròquia de Sant Llorenç n'ha fet memòria en l'any del centenari'. | 41.4698600,1.8229100 | 401710 | 4591587 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77566-foto-08222-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77566-foto-08222-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral.La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 77568 | Creu de Nostra Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-nostra-senyora | XX | Creu commemorativa situada al començament del carrer de l'església. La creu és e ferro forjat en forma de Crismó i amb les lletres Alfa i Omega a la part inferior del braç longitudinal. Està situada damunt un pilar de secció quadrada aixecat amb peces rectangulars de revestiment de pedra. Aquest pilar està en el centre d'un pedestal aixecat i circular. En un dels costats hi ha l'escut municipal de Sant Llorenç d'Hortons i l'any 1996, en un altre una placa que explica que l'ajuntament va fer fer aquesta creu en record de l'antiga Creu de Nostra Senyora l'any 1995; en un altre costat s'hi pot llegir AVE i el símbol de Maria encerclat per estrelles; i en el darrer costat l'escut amb les quatre barres. | 08222-62 | Carrer de l'església, s/n | Construïda per l'Ajuntament en record de l'antiga creu de Nostra Senyora i col·locada el 24 de setembre de 1995. | 41.4692400,1.8239200 | 401794 | 4591517 | 1995 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77568-foto-08222-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77568-foto-08222-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 77570 | Goigs a Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-llorenc | ROIG i MONTSERRAT, pvre.Joan SOLER i SOLER, pvre, Mn. Josep (1996). Goigs en lloança de Sant Llorenç Màrtir. Ed. Altés, s.l. Barcelona. Imprès el 10 d'agost de 1996. | XX | Goigs en lloança de Sant Llorenç Màrtir. Patró de la Vila de Sant Llorenç d'Hortons. Pel caliu d'amor que us crema/ flairegeu mirra i encens:/ Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Paciència i Orenci,/ quina llum que ens heu donat!/ No hi haurà foscor que venci/ l'esplendor del seu esclat./ Heu nascut, florida gema, / fruit madur d'amor immens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Dins la llar trobeu l'escola/ per seguir de prop Jesús,/ i l'amor que allí us bressola/ l'escampeu arreu, profús./ Assumiu la creu, emblema/ de perdó que els odis venç: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Ardiaca us fan de Roma,/ servidor dels més humils,/ i escampeu tan bona aroma/ que us admiren els gentils:/ Cor ardent, braç que alçaprema/ l'indigent i l'indefens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Monstruosa és la tempesta/ que escomet l'Alou de Crist,/ i amb dalmàtica de festa/ seguireu valent sant Sixt./ Li vetlleu l'hora postrema,/ oh finor d'acord intens!: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. De l'església clavari,/ quins tresors salvaguardeu?/ Ornament del Santuari,/ pedreria de gran preu/ són els pobres! I s'extrema/ contra vós el clima tens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Si roent és la graella,/ més encès és el deler,/ que el vermell de la rosella/ bé ennobleix l'or de la fe./ Fidel sempre al millor lema,/ perdonant guanyeu l'ascens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Caderneres i falzies/ fan joioses ball rodó/ quan el poble i les masies/ us aclament per patró,/ terra pròdiga en verema,/ sempre oberta i en avenç: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Quin esclat de primavera/ s'obre al segle dinovè!/ L'any divuit, una nova era,/ guanya el poble els drets de ple./ No serà florida sema/ si va amb vós com al comerç: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Refermeu la fe esvaïda/ i l'amor dels llorencins,/ cada llar regali vida,/ i als cellers hi hagi bons vins;/ sigui el viure un bell poema/ deixondint dies serens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Pel caliu d'amor que us crema/ flairegeu mirra i encens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. | 08222-64 | Església parroquial de Sant Llorenç | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.4700800,1.8230700 | 401724 | 4591611 | 1996 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77570-foto-08222-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mn. Joan Roig i Montserrat pvre. I Mn. Josep Soler i Soler, pvre | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original. Els dibuixos són de P. Oriol M. Diví. Osb. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 77571 | Goigs a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-sebastia-2 | XVIII-XX | Goig en Lloança del Gloriós Màrtir Sant Sebastià. Devotament venerat a l'Església Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons.Puix noblesa i sant valor/ vostre cor sempre mostrà:/ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Vostre pare és de Narbona,/ vostra mare és milanesa./ el llinatge, bé us abona/ puix sou de l'alta noblesa./ Per això l'Emperador/ us nomena capità. Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Professant Vós la milícia,/ cristià éreu tot dia:/ vivíeu net de malícia/ estimant Crist amb follia./ Per això, cohortador,/sou de tot bon cristià./Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Ja l'Emperador s'ennova/ de que Jesús defenseu;/ llavors diu que això prova/ que Vós el deshonoreu./ Vós li parleu amb amor,/ mes ell us fa condemnar./ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. El butxí ben ferm us lliga/ i aviat cruels sagetes,/ amb greus dolors i fatiga/ us deixen les carns desfetes./ Fins que sense compassió/ per extint us van deixar./ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Guarit per divina sort,/ altre cop apareguéreu/davant del tirá i més fort,/ sa follia reprenguéreu./ Llavors amb immens furor,/ cruel mort us féu donar./ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Vostre cos, féu que deixéssin/ mal gitat en terra impura,/ fou en va que això féssin/ doncs algú en treure-us s'apura./ Santa Irene, com tresor,/ en digna fossa us posà / Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià! Sant que sou, contra la pesta,/ advocat que sens tardança,/ens ajuda quan feresta,/ a ferir les gents es llança./ Sant que sou sempre el millor/ metge que ens plau d'invocar./ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Us estima i amb gest noble,/ per pregar-vos té dalera,/ Sant Llorenç d'Hortons, un poble que en silenci i pau prospera./ Màrtir sant, que amb abundor,/ cèlics béns us plau donar./ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià! Puix noblesa i sant valor/ vostre cor sempre mostrà:/ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià! | 08222-65 | Església parroquial de Sant Llorenç | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.4700800,1.8230700 | 401724 | 4591611 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77571-foto-08222-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77571-foto-08222-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original.Text antic revisat i adaptat per R. Vives i Sabaté. Música pel Mestre compositor Pere Vallribera | 98|94 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 77572 | Fons documental de l'arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-7 | XV-XX | <p>El fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Llorenç d'Hortons es va salvar de la crema generalitzada de 1936 i representa un testimoni vital per a la història d'aquesta població. A més a més es troba en molt bones condicions de conservació, ordenat, digitalitzat i en vies de transcripció. Conté llibres de matrimonis des de l'any 1573 fins l'actualitat; llibre de confirmacions de l'any 1772, 1865 i actual; llibres de baptismes des de 1563 fins ara; llibres d'òbits des de 1512 fins ara; llibre de Bacins d'ànimes de 1779 fins 1926 i de 1970 fins ara; llibres de visites pastorals des de 1644 fins ara; llibres d'economia parroquial del 1762 fins el 1855, del 1882, del 1972; 1844-1847, 1855-1922 i testaments des del segle XV fins el segle XX</p> | 08222-66 | Plaça de l'Església, s/n | 41.4699800,1.8229000 | 401710 | 4591600 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77572-foto-08222-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77572-foto-08222-66-2.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'Arxiu Diocesà de Barcelona també hi ha documents de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 77573 | El Pàmpol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pampol | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit | XXI | Escultura pública situada a la Plaça de l'Era d'en Peret, feta en acer cortén per l'escultor Novella. És de grans dimensions i és visible pels quatre costats. Representa un pàmpol, una fulla de cep, ressaltant les nerviacions i deixant en espai sense ocupar, lliure la resta de la fulla. La seva morfologia i situació permet ser un marc excepcional per centralitzar altres activitats o espectacles, fent servir el Pàmpol de fons d'escenari. | 08222-67 | Plaça de l'Era d'en Peret | Es va inaugurar l'any 2005 en el marc d'ordenació urbanística d'aquesta zona, antigament ocupada per vinyes i que ara és un espai públic i equipaments esportius. | 41.4647800,1.8240900 | 401801 | 4591021 | 2005 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77573-foto-08222-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77573-foto-08222-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Juan José Novella | Juan José Novella és un artista autodidacte, pintor, escultor i muralista, especialitzat en art públic. El seu treball es caracteritza per la utilització de l'acer tipus cortén i un llenguatge que es pot definir com figuració abstracta amb una gran força simbòlica.Ha fet diverses exposicions a Madrid, Barcelona, Japó i, sobretot, al País Basc. Té obra en espais públics de Madrid, Barcelona, Biscaia, Cadis, Avilés, Astúries, Bilbao, Eibar i diverses distincions i premis. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 77574 | Barraca del Torrent de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-de-sant-joan | XX | Barraca de vinya de planta rectangular (4,3 x 4,5 m) amb coberta de fibrociment a dues aigües i carener de teules àrabs, suportada per biguetes de formigó. Els paraments són llisos de maó arrebossats i pintats de blanc. La porta d'accés és metàl·lica. Només té una finestra a la façana de ponent amb una reixa de ferro. | 08222-68 | Sant Joan Samora | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4757000,1.8650900 | 405241 | 4592188 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77574-foto-08222-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77574-foto-08222-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77574-foto-08222-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha dues parres plantades en els angles de la façana principal i un ametller al costat amb un safareig de doble dipòsit en el qual es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 77575 | Festa Major de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-llorenc-0 | XX | La Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons es celebra el 10 d'agost, festivitat del patró. Si més no és el dia principal. La resta d'activitats s'organitzen segons les coincidències amb caps de setmana. Les activitats que s'organitzen són diverses i variades destinades a totes les franges d'edat del poble. Però l'acte principal és l'espectacle Terrazel, que es fa a les 11 de la nit del dia 10 d'agost i és un espectacle d'arrel tradicional que es va començar a fer l'any 1990 amb la voluntat de potenciar la festa i la participació popular. Està inspirat en la Patum de Berga però amb una temàtica contemporània. La dramatització tracta el tema del perill que representa la contínua pressió humana sobre el medi ambient. Hi participen totes els entitats del poble i l'Ajuntament,m però des del 2007 l'edició del Programa i la coordinació va a càrrec dels Mallols, que són voluntaris del poble que es coordinen per organitzar la festa Major amb la participació de la Societat Cultural Hortonenca i la resta d'entitats del municipi. Els actes religiosos estan presidits per la Missa Solemne el 10 d'agost i la Missa pels difunts a l'endemà. També hi ha activitats esportives, com partits de futbol, de voleibol, de futbol sala, curses de natació; activitats culturals, com teatre, exposicions, cinema a la fresca; activitats gastronòmiques, com botifarrades, sopars populars, vermuts; activitats musicals, com el tradicional ball de gala, havaneres, concerts, sardanes. Tampoc poden faltar activitats adreçades als més petits com festivals, jocs, inflables, la festa de l'escuma o els tradicionals Gegants, cercaviles i correfocs. | 08222-69 | Sant Llorenç d'Hortons | No es pot precisar el moment en que s'inicia la Festa Major a Sant Llorenç, però segur que té una antiguitat considerable, ja que durant molts anys era una de les poques diversions i moments de sociabilització entre la gent del poble i de pobles veïns que anaven de festa en festa. | 41.4679800,1.8247600 | 401862 | 4591376 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77575-foto-08222-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77575-foto-08222-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A partir del 2007 el Programa es dignifica amb la col·laboració de particulars amb articles de geografia, història i vida del municipi amb la incorporació de fotografies antigues, per tal que el programa es converteixi en una referència i un element digne de ser guardat a les cases de sant Llorenç. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 77576 | Vot de poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-de-poble-0 | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). | XIX | El dia 20 de gener, festa de Sant Sebastià màrtir, es fa festa a la població arrel de la renovació d'un vot per haver-se salvat d'una epidèmia de Còlera. L'acte principal és la Missa cantada pel Cor parroquial amb benedicció de coques i la cantada dels goigs del sant i l'adoració de la relíquia a l'església parroquial. A continuació es fa una ballada de sardanes amb coca i moscatell pels assistents. Finalment, a la tarda, es fa ball per a tothom. Durant el ball es fa el sorteig i ball del caramel dedicat als nens. També es poden fer activitats musicals durant els dies previs segons les adequacions del calendari. | 08222-70 | Sant Llorenç d'Hortons | Mn. Miquel Riu escriu l'any 1899 el següent: 'Ja de temps immemorial aquesta població ha fet festa per la diada de Sant Sebastià, però l'any 1854 se renovà el vot amb motiu del Còlera perquè es donà el cas de que mentres en els pobles veïns com Gelida, Masquefa, Sant Sadurní, etc., hi hagueren algunes invasions i casi totes seguides de defunció, a Sant Llorenç no hi va haver ni en el poble ni en Sant Joan Samora que alleshores encara formava part de la parròquia ni en les poques cases de La Beguda (..) Una pobra dona que venint de Barcelona se dirigia a Igualada, al arribar a La Beguda se sentí presa del mal i tingué de suspendre el viatge, agravant-se de tal modo que allí va morir, no encomenant-se el mal ningú; per lo que's resolgué com queda dit renovar la promesa de considerar lo dia de Sant Sebastià com festa votiva'. | 41.4700800,1.8231500 | 401731 | 4591611 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha reproduït una estampa del segle XVIII, trobada a l'arxiu parroquial, amb una oració dedicada a sant Sebastià que diu així: ' O Deu clementíssim / que féreu del invicte soldat Sant Sebastià / un advocat contra tota pestilència / vos suplico que tots los que recorrerem / a son amparo / siám deslliurats de tot contagi de cos y anima, / per la sua intercessió, / y per los merits de Jesu-Christ / Nostre Senyor. / Amén | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 77577 | Zona de nidificació d'orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes-3 | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | En el ràfec orientat a llevant d'una nau industrial del carrer Torreblava, en els números 40 i 72 del carrer Major, o en el carrer de Pompeu Fabra, es poden observar vàries colònies de nidificació relativament importants de l' espècie protegida oreneta cuablanca (Delichon urbica). Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. | 08222-71 | Carrer Torreblava, entre carrer Diputació i passeig Pompeu Fabra | Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 41.4663900,1.8246900 | 401854 | 4591200 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77577-foto-08222-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77577-foto-08222-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de voler retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 77578 | Pi Gros de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-ca-lalmirall | MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. | El Pi gran o de Ca l'Almirall és un pi pinyoner que pertany a l'espècie Pinus pinea. Es troba aïllat de vegetació arbòria, envoltat d'herbassar i matolls degut a l'estat d'abandonament de l'indret. La capçada és arrodonida, però força irregular degut a la talla d'algunes de les seves branques més importants. Mesura uns 25 m d'alçada total i 20 metres de capçada mitjana per 3, 91 metres de volt de canó i 4,15 metres de volt de la soca. El tronc presenta una lleugera inclinació. Originàriament tenia tres branques principals, una de les quals, la que es troba orientada a Ca l'Almirall va ser tallada. Les agulles són llargues, de color verd fosc i mesuren 15 cm; neixen d'un branquilló de dues en dues. La seva escorça és rogenca, clivellada i forma plaques força gruixudes orientades en sentit vertical. El seu fruit és la pinya i el seu cicle natural és de tres anys. A seva recol·lecta està legislada i cal autorització. | 08222-72 | Ca l'Almirall, Sant Joan Samora | Aquest pi pertany a l'antiga masia de ca l'Almirall, propietat de la mateixa família des del segle XV fins principis del segle XX. En Joan Almirall i Fàbregas, nascut l'any 1853 en fou el darrer hereu. Durant els anys 50 del segle XX va passar a ser propietat de la família Carafí Nicolau, fins que passaren a mans d'un terratinent de Masquefa, moment en el que adquirí el nom de Pi Gros, com a distintiu comercial d'un restaurant i d'un càmping. Rius (2012) a partir d'informació oral identifica aquest pi com el Pi de les mentides i com lloc de reunió dels alcaldes de Masquefa, Sant Esteve Sesrovires, Gelida i Sant Llorenç d'Hortons. | 41.4768600,1.8557900 | 404466 | 4592327 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77578-foto-08222-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77578-foto-08222-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 77579 | Olivera de Ca l'Esteve de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-ca-lesteve-de-la-riera | RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. | Es tracta d'una varietat local de Martorell i que es pot trobar cultivada de manera dispersa al Penedès. És una varietat a protegir. | Olivera monumental del tipus bequerut plantada a mà esquerra a l'entrada de Ca l'Esteve de la Riera. Es tracta d'un arbre de la família de les oleàcies de dimensions excepcionals; mesura 7 metres d'alçada per 11 de capçada, 5,9 de volta de canó i 5,10 de volta de soca. El tronc d'aquest arbre perenne és erecte, de color gris clar a fosc amb una esquerda molt pronunciada a nivell de la soca que fa que visualment sembli que a un dels costats hi hagi crescut una segona olivera. Degut a la seva longevitat el tronc és tortuós, amb gran quantitat de protuberàncies i fissures. Una heura relativament jove s'hi està enganxant. De la creu surten varies ramificacions que han estat podades o han mort amb el pas dels anys. La brancada sosté una capçada força uniforme amb les fulles lanceolades de fins a vuit centímetres de longitud, per dos d'amplada màxima. Són de color verd brillant per l'anvers i grisoses i peludes pel revers que les protegeix del fred i la calor. El fruit és l'oliva, que neix a partir d'una flor petita i blanca que desprèn una forta fragància. El color de l'oliva pot variar en funció de l'espècie oscil·lant del verd al vermell però quan madura es torna negre. Les fulles i el fruit de l'olivera són emprats per a usos farmacològics i medicinals. L'oliva i l'oli que s'obté del seu premsat són molt apreciats a la cuina mediterrània. | 08222-73 | Ca l'Esteve de la Riera - camí de La Beguda Alta a Sant Llorenç | Els de Ca l'Esteve de la Riera l'anomenen l'olivera borda. Potser perquè és de la varietat bequeruda, no tant preuada com l'arbequina, present en 150 hectàrees entre el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i l'Alt Penedès. Segons la dita 'Oli de bequerut, oli brut'. | 41.4808300,1.8258800 | 401975 | 4592801 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77579-foto-08222-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77579-foto-08222-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Considerada un símbol de pau i fertilitat, l'olivera tindria els seus orígens a l'antiga Mesopotàmia, i existeixen referències històriques del seu cultiu en gairebé totes les cultures la conca mediterrània. A la Península Ibèrica s'hauria expandit el seu cultiu amb els fenicis i els grecs. Per aquests últims, l'olivera els hauria estat oferta per la deessa Atena, protectora de la ciutat d'Atenes. Per als grec les branques eren símbol d'abundància, pau i glòria, i eren utilitzades per coronar els guanyadors de jocs i vencedors de guerres. Amb l'oli ungien el cos dels atletes i Homer la cita en el seu relat de l'Odissea. També la trobem present en el món romà i en la cultura egípcia, en representacions pictòriques de la tomba de Tutankhamon com a símbol de benedicció i purificació. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 77580 | Pila baptismal de Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-sant-joan-samora | <p>AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. CRUAÑES OLIVER, E. i VIRELLA TORRAS, X. (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, pàgs. 49 i 50. CRUAÑES i RÀFOLS, Joan i CLAVER i SALVAT, Libert (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1984). El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d'Anoia, pàgs. 43 i 44. RIUS i SERRA, Josep (1945-47). Cartulario de Sant Cugat del Vallès, vol. II, document 702, CSIC. Barcelona, pàgs 364 i 365. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm</p> | XIII | <p>Pica baptismal de secció troncocònica assentada damunt un peu afegit posteriorment. La part superior està decorada amb dos grossos bordons. A sota mateix hi ha una sanefa en relleu de motius triangulars invertits. A la part inferior hi ha una altre bordó i, en sentit ascendent, una altra sanefa en relleu formada per una mena de punta de llances o bé, triangles acabats amb petits rombes. Tota la superfície està coberta d'una pintura de color terrós. El diàmetre exterior de la boca és de 90 cm, l'interior és de 68 cm; l'alçada és de 89 cm i la profunditat del vas és de 45 cm.</p> | 08222-74 | Capella de Sant Joan Samora | <p>El territori de la parròquia de Sant Joan Samora estava format per la Beguda Alta, la Beguda Baixa, ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, la Casa gran i Can Casanoves. Juntament amb la parròquia de sant Llorenç d'Hortons, pertanyien a la baronia de Gelida fins el segle XIX. L'any 1304 era sufragània de la parròquia de Gelida, però a partir de 1453 ja figura integrada a la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. El primer document on surt referenciada aquesta església data de l'any 1080, en una donació que fa el clergue anomenat Ramon Seniofred, a l'abat Andreu del monestir de Sant Cugat. A canvi, aquest, concedeix a Seniofred l'administració de l'església de Sant Joan Samora amb totes les seves terres. L'any 1163 la capella és anomenada com a sant Joan Moragrega en una donació de Bernat de Puigalt a la Canonja de la Catedral de Barcelona, de tres masos que són 'apud sanctum Johanem de Mora Greca' (libri Antiquitatum núm. IV, foli 81-81, núm. 217). L'any 1182 es renova aquesta donació afegint la càrrega de celebrar un ofici solemne al cor de la Seu el dia de la consagració de l'altar de Sant Andreu. La documentació posterior sobre Sant Joan és escassa fins el segle XIV on un document de la Pia Almoina datat el 17 de novembre de 1316, cita un Bernat de Fonollar que pren possessió de la quadra de Sant Joan Samora, del terme del castell de Gelida, que els comtes de Pallars i senyors de Cervelló, Hug de Mataplana i Sibil·la, li han atorgat mentre no li facin lliurament total de 15.000 sous de Barcelona, pel dot de Blanca, filla de Ferrer d'Abella, amb qui ell es casa. Per aquesta ocasió reten homenatge i fan jurament de fidelitat a Bernat de Fonollar els habitants de dita quadra de Sant Joan.</p> | 41.4720600,1.8661000 | 405320 | 4591783 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77580-foto-08222-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77580-foto-08222-74-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 77583 | Col·lecció arqueològica de Cal Simó del museu Vicenç Ros de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-cal-simo-del-museu-vicenc-ros-de-martorell | AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. FOLCH, C.; GIBERT, J.(2007) 'Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia'. Campanyes 2006-2007. Mem. Núm.: 8035. GUIDI-SÁNCHEZ, José Javier (2010) 'Domus ruralis penetense. Estrategias y formas de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media'; dins Revista d'Arqueologia de Ponent, núm. 20, pàg. 93-123. JARDÍ, Eulàlia i JUNCOSA, Glòria (1999). Guia dels museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura . Edicions Península. Barcelona. | X-XIII | En el fons del Museu Municipal de Martorell Vicenç Ros hi figuren objectes procedents de les excavacions de Cal Simó que va fer Isidre Clopas a l'any 1950 actuant com a delegat local de la Comisaria General de Excavaciones Arqueológicas de Martorell. Durant un temps hi havia exposat, tal i com es reflecteix a la foto, una reconstrucció d'un parell de tombes. Però actualment estan en el magatzem del museu amb les sigles CS i el número d'inventari 5725. | 08222-77 | Av. Vicenç Ros, s/n (08760 - Martorell) | L'1 d'octubre de 1950, Josep Colomer, masover de Cal Simó de baix, i el seu fill van localitzar a la partida de Buscarons, un conjunt de sis enterraments en cista de lloses. Uns dies més tard(el 9 d'octubre), quan una part ja s'havia destruït, ho comunicaren al jutjat de Martorell. En Francesc Barberà, secretari municipal de Sant Esteve Sesrovires, ho a comunicar a Isidre Clopas, delegat local de la Comisaria General de Excavaciones Arqueológicas de Martorell que s'encarregà de fer una intervenció arqueològica de salvament. Els materials obtinguts d'aquesta campanya són els que estan dipositats en aquest museu. A 75 cm de profunditat es va arribar al llit de la primera fossa, sense tapar que contenia el reompliment ja indicat. Les restes humanes van ser recollides per ordre del Jutjat, i enterrades al cementiri de La Beguda. Una de les fosses va ser mal saquejada conservant més de les 3/4 parts del sepulcre. Les parets laterals estaven construïdes amb pedres irregulars. La part de coberta conservada es recolzava sobre les pedres laterals. La coberta estava formada per una llosa de 72 x 6 0x 20 cm i la cista feia1,80 x 0,50metres. També es van recuperar fragments de ceràmica ibèrica i un lacrimatori romà. | 41.4839500,1.8346900 | 402715 | 4593138 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77583-foto-08222-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77583-foto-08222-77-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Foto i croquis facilitats pel Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell | 85 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc