Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77555 | Festa Major de Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-joan-samora | CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. | La festa Major de Sant Joan es celebra per Santa Rosa, el quart diumenge d'agost. De fet la celebració comença el divendres al vespre, amb un sopar de germanor amb tots els veïns amb espectacle inclòs. Continua el dissabte amb jocs infantils i al vespre ball amb orquestra o conjunt. L'ofici és el diumenge a les 11:15 hores. També es fan havaneres, caminades populars o fer ballar els gegants. Tot pagat pels propis veïns. Fins l'any 1945 es va fer envelat. | 08222-49 | Sant Joan Samora | Abans aquesta festa es feia per Sant Joan Baptista, el 24 de juny. | 41.4733400,1.8587700 | 404710 | 4591933 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||||
| 77556 | Festa del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-0 | CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. CARAFÍ i RIUS, Carme (1993). Festa del Roser, Sant Joan Samora. Programa de la festa editat per la Comissió de festes de Sant Joan Samora. | La festa de la Mare de Déu del Roser es celebra el segon diumenge de maig al poble de Sant Joan Samora i es considera la festa major petita. Consisteix en la benedicció de les garlandes, tortell ensucrat fet d'ous i farina, a l'interior de l'església, una processó al voltant de l'església amb la imatge de la Marededéu, cantant els Goigs del Roser i l'entrada a l'església per oir la missa. A l'hora de dinar tothom té la família o amics convidats a casa amb àpat de Festa Major per continuar la celebració en família. | 08222-50 | Sant Joan Samora | Hi ha constància documental que aquesta festa es porta celebrant des de 1864 com a mínim. Originàriament la celebració es feia el 7 d'octubre, però les feines del camp d'aquella època van determinar el canvi de data. La garlanda abans les feien les noies del poble amb ous i farina que anaven recollint per les cases. Més endavant es van encarregar a un forn de Santa Fe de La Granada. El senyor Pere Carafí de Cal Quico, ens explica que el seu avi anava a peu fins a Santa fe per portar les garlandes. Prèviament la gent que en volia les encarregava i quan l'home arribava, la gent les anava a buscar a Cal Quico. Després el transport es va fer per tren via Gelida. Les sis grans propietats del poble són: Ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, Can Casanovas i Casa Gran. Cada any un d'aquests propietaris pagava les despeses de la festa. Es feia una garlanda pel capellà, una pels escolans i una pel Cor. També se'n feien dues en forma de coca, una pel propietari que l'any següent li tocava pagar la festa i l'altra es tallava a bocins i es repartia entre la concurrència. A la sortida de la missa es subhastaven les altres garlandes que eren tantes com imatges de sants que hi havia a l'església. La que corresponia a la imatge de la Marededéu del Roser era més gran. A la tarda,es tornaven a concentrar a l'església per resar el rosari i fer una ballada a l'era de la Casa Gran. | 41.4719600,1.8660400 | 405315 | 4591772 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||||
| 77557 | Parra de Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parra-de-cal-quico | RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. | A l'extrem occidental de la façana de la casa de Cal Quico hi havia un pou que es va enderrocar. On abans hi havia el pou, va néixer una parra que fa un raïm negre, de grans petits i dolços. No s'ha empeltat mai i a més proporciona ombra a la Carme Carafí i embelleix la seva façana. | 08222-51 | Plaça de dalt l'Era, 1 | Quan hi havia el pou, el senyor Jaume Carafí passava l'estona damunt una llosa de pedra espellofant ametlles, ja que era un racó magnífic per prendre la fresca. | 41.4734800,1.8582100 | 404663 | 4591949 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77557-foto-08222-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77557-foto-08222-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 77559 | Xiprer de Cal Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-cal-raimundet | BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http://www.francescroma.net | No s'observen ferides ni malures. | Xiprer centenari que presideix la masia de Can Raimundet. Els seus 25 metres d'alçada el fan visible des de ben lluny. Les dimensions i la simbologia que el caracteritzen com un arbre singular són el seu port piramidal i el seu llarg tronc rectilini de 5 m d'alçària per una capçada màxima de 3,5 m. Mesura 1,90 m de volt de canó (mesura presa a 1,30 m des de terra) i 2,30 m de volt de soca (mesura presa arran de terra seguint la circumferència del tronc). Les fulles dels xiprers són imbricades i la floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. La pol·linització es produeix entre els mesos de febrer a març. Els fruits són arrodonits, en forma de gàlbuls d'uns 3 a 4 cm de diàmetre. El troc es va esquerdant amb el pas del temps i presenta una tonalitat que va del marró al grisós. | 08222-53 | Sant Joan Samora | La bibliografia sobre la relació dels xiprers amb les masies és força extensa, en podeu trobar un resum a Roma (2000). Segons Víctor Balaguer (1893) l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordres religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers tenen dret a un petit àpat; si n'hi havia dos, tenien dret a un àpat complet i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit. | 41.4628100,1.8553900 | 404412 | 4590768 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77559-foto-08222-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77559-foto-08222-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest arbre és originari de l'Orient, concretament des de d'Iran fins a Líbia, trobant-lo actualment en llocs on les glaçades no superin els deu graus sota cero. Pot arribar a ser centenari i mesurar 35 metres d'alçària si les condicions del lloc on hi creix són les idònies. L'emissió de pol·len pot tenir efectes molt desagradables per les persones al·lèrgiques. La seva fusta és apreciada en ebenisteria i construcció pel seu alt poder de resistència a la podridura. En aquells indrets on hi ha molt de vent s'utilitza en plantacions al·liniades per tal de frenar-lo. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 77566 | Pi de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-rectoria | RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | El pi situat enfront la façana principal de la rectoria és un pi pinyoner (pinus pinea) de grans dimensions que s'inclina lleugerament. Mesura aproximadament uns 13 metres d'alçada. El tronc té l'escorça gruixuda de color marró rogenc i mesura 3 metres de volt de canó (mesura presa a 1,30 m des del terra). A set metres d'alçada aproximadament neixen les primeres branques, cinc en total, algunes podades i des les quals en van sortint noves ramificacions. La capçada ha estat fortament podada fet que fa que perdi la forma característica d'una ombrel·la. El pi pinyoner és un arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. | 08222-60 | Plaça de la Rectoria, s/n | El pi de la Rectoria va ser plantat per Mossèn Miquel Riu i Pujol, rector de Sant Llorenç d'Hortons, l'any 1904. El motiu, segons informació oral de Miquel Figueras Esteve i Pere Carreras recollida per Lluís Rius (2008), fou que l dilluns Sant de l'any 1904, en el trajecte de retorn del salpàs de Ca l'Esteve de la Riera cap a Sant Llorenç, mossèn Miquel Riu va relliscar pel marge d'un torrent i el mossèn es va agafar instintivament al primer que va trobar. Entre els matolls que va agafar hi havia un petit pi. Com agraïment per haver-li salvat la vida el va plantar davant la rectoria, però com que tenia un parell d'anys, quan es va posar la placa es va posar la datat suposada de naixement del pi. L'any 2002, en motiu del centenari d'aquest arbre singular, la parròquia va col·locar una placa en record d'aquest fet que diu el següent: ' Plantat per Mn. Miquel Riu i Pujol, rector. 1902-2002. La parròquia de Sant Llorenç n'ha fet memòria en l'any del centenari'. | 41.4698600,1.8229100 | 401710 | 4591587 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77566-foto-08222-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77566-foto-08222-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral.La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 77576 | Vot de poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-de-poble-0 | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). | XIX | El dia 20 de gener, festa de Sant Sebastià màrtir, es fa festa a la població arrel de la renovació d'un vot per haver-se salvat d'una epidèmia de Còlera. L'acte principal és la Missa cantada pel Cor parroquial amb benedicció de coques i la cantada dels goigs del sant i l'adoració de la relíquia a l'església parroquial. A continuació es fa una ballada de sardanes amb coca i moscatell pels assistents. Finalment, a la tarda, es fa ball per a tothom. Durant el ball es fa el sorteig i ball del caramel dedicat als nens. També es poden fer activitats musicals durant els dies previs segons les adequacions del calendari. | 08222-70 | Sant Llorenç d'Hortons | Mn. Miquel Riu escriu l'any 1899 el següent: 'Ja de temps immemorial aquesta població ha fet festa per la diada de Sant Sebastià, però l'any 1854 se renovà el vot amb motiu del Còlera perquè es donà el cas de que mentres en els pobles veïns com Gelida, Masquefa, Sant Sadurní, etc., hi hagueren algunes invasions i casi totes seguides de defunció, a Sant Llorenç no hi va haver ni en el poble ni en Sant Joan Samora que alleshores encara formava part de la parròquia ni en les poques cases de La Beguda (..) Una pobra dona que venint de Barcelona se dirigia a Igualada, al arribar a La Beguda se sentí presa del mal i tingué de suspendre el viatge, agravant-se de tal modo que allí va morir, no encomenant-se el mal ningú; per lo que's resolgué com queda dit renovar la promesa de considerar lo dia de Sant Sebastià com festa votiva'. | 41.4700800,1.8231500 | 401731 | 4591611 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha reproduït una estampa del segle XVIII, trobada a l'arxiu parroquial, amb una oració dedicada a sant Sebastià que diu així: ' O Deu clementíssim / que féreu del invicte soldat Sant Sebastià / un advocat contra tota pestilència / vos suplico que tots los que recorrerem / a son amparo / siám deslliurats de tot contagi de cos y anima, / per la sua intercessió, / y per los merits de Jesu-Christ / Nostre Senyor. / Amén | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 77577 | Zona de nidificació d'orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes-3 | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | En el ràfec orientat a llevant d'una nau industrial del carrer Torreblava, en els números 40 i 72 del carrer Major, o en el carrer de Pompeu Fabra, es poden observar vàries colònies de nidificació relativament importants de l' espècie protegida oreneta cuablanca (Delichon urbica). Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. | 08222-71 | Carrer Torreblava, entre carrer Diputació i passeig Pompeu Fabra | Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 41.4663900,1.8246900 | 401854 | 4591200 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77577-foto-08222-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77577-foto-08222-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de voler retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 77578 | Pi Gros de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-ca-lalmirall | MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. | El Pi gran o de Ca l'Almirall és un pi pinyoner que pertany a l'espècie Pinus pinea. Es troba aïllat de vegetació arbòria, envoltat d'herbassar i matolls degut a l'estat d'abandonament de l'indret. La capçada és arrodonida, però força irregular degut a la talla d'algunes de les seves branques més importants. Mesura uns 25 m d'alçada total i 20 metres de capçada mitjana per 3, 91 metres de volt de canó i 4,15 metres de volt de la soca. El tronc presenta una lleugera inclinació. Originàriament tenia tres branques principals, una de les quals, la que es troba orientada a Ca l'Almirall va ser tallada. Les agulles són llargues, de color verd fosc i mesuren 15 cm; neixen d'un branquilló de dues en dues. La seva escorça és rogenca, clivellada i forma plaques força gruixudes orientades en sentit vertical. El seu fruit és la pinya i el seu cicle natural és de tres anys. A seva recol·lecta està legislada i cal autorització. | 08222-72 | Ca l'Almirall, Sant Joan Samora | Aquest pi pertany a l'antiga masia de ca l'Almirall, propietat de la mateixa família des del segle XV fins principis del segle XX. En Joan Almirall i Fàbregas, nascut l'any 1853 en fou el darrer hereu. Durant els anys 50 del segle XX va passar a ser propietat de la família Carafí Nicolau, fins que passaren a mans d'un terratinent de Masquefa, moment en el que adquirí el nom de Pi Gros, com a distintiu comercial d'un restaurant i d'un càmping. Rius (2012) a partir d'informació oral identifica aquest pi com el Pi de les mentides i com lloc de reunió dels alcaldes de Masquefa, Sant Esteve Sesrovires, Gelida i Sant Llorenç d'Hortons. | 41.4768600,1.8557900 | 404466 | 4592327 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77578-foto-08222-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77578-foto-08222-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 77579 | Olivera de Ca l'Esteve de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-ca-lesteve-de-la-riera | RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. | Es tracta d'una varietat local de Martorell i que es pot trobar cultivada de manera dispersa al Penedès. És una varietat a protegir. | Olivera monumental del tipus bequerut plantada a mà esquerra a l'entrada de Ca l'Esteve de la Riera. Es tracta d'un arbre de la família de les oleàcies de dimensions excepcionals; mesura 7 metres d'alçada per 11 de capçada, 5,9 de volta de canó i 5,10 de volta de soca. El tronc d'aquest arbre perenne és erecte, de color gris clar a fosc amb una esquerda molt pronunciada a nivell de la soca que fa que visualment sembli que a un dels costats hi hagi crescut una segona olivera. Degut a la seva longevitat el tronc és tortuós, amb gran quantitat de protuberàncies i fissures. Una heura relativament jove s'hi està enganxant. De la creu surten varies ramificacions que han estat podades o han mort amb el pas dels anys. La brancada sosté una capçada força uniforme amb les fulles lanceolades de fins a vuit centímetres de longitud, per dos d'amplada màxima. Són de color verd brillant per l'anvers i grisoses i peludes pel revers que les protegeix del fred i la calor. El fruit és l'oliva, que neix a partir d'una flor petita i blanca que desprèn una forta fragància. El color de l'oliva pot variar en funció de l'espècie oscil·lant del verd al vermell però quan madura es torna negre. Les fulles i el fruit de l'olivera són emprats per a usos farmacològics i medicinals. L'oliva i l'oli que s'obté del seu premsat són molt apreciats a la cuina mediterrània. | 08222-73 | Ca l'Esteve de la Riera - camí de La Beguda Alta a Sant Llorenç | Els de Ca l'Esteve de la Riera l'anomenen l'olivera borda. Potser perquè és de la varietat bequeruda, no tant preuada com l'arbequina, present en 150 hectàrees entre el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i l'Alt Penedès. Segons la dita 'Oli de bequerut, oli brut'. | 41.4808300,1.8258800 | 401975 | 4592801 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77579-foto-08222-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77579-foto-08222-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Considerada un símbol de pau i fertilitat, l'olivera tindria els seus orígens a l'antiga Mesopotàmia, i existeixen referències històriques del seu cultiu en gairebé totes les cultures la conca mediterrània. A la Península Ibèrica s'hauria expandit el seu cultiu amb els fenicis i els grecs. Per aquests últims, l'olivera els hauria estat oferta per la deessa Atena, protectora de la ciutat d'Atenes. Per als grec les branques eren símbol d'abundància, pau i glòria, i eren utilitzades per coronar els guanyadors de jocs i vencedors de guerres. Amb l'oli ungien el cos dels atletes i Homer la cita en el seu relat de l'Odissea. També la trobem present en el món romà i en la cultura egípcia, en representacions pictòriques de la tomba de Tutankhamon com a símbol de benedicció i purificació. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 77584 | Alzina del Capatàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-capatas | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | L'alzina del capatàs, té entre 70 i 75 anys, pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota i es troba plantada al costat de la vorera, en un espai habilitat per al seu creixement , davant del núm. 59 de la carretera BV 2249. Està completament aïllada de vegetació arbustiva i lianes. La capçada d'aquest espècimen és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Mesura uns 10 m d'alçada total x 14,5 m de capçada mitjana x 2, 34 m de volt de canó x 2,50 m de volt de soca. Per sobre del canó neixen 4 branques que es van bifurcant. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor. S'observa gran quantitat de fulles seques, la qual cosa podria significar l'atac per algun fong, o vespa que pon els ous al revers de les fulles.Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . | 08222-78 | Carretera BV-2249 en el PK 5+550 | Després de la Guerra Civil espanyola (1936-39), la carretera que unia Sant Llorenç d'Hortons amb Gelida va quedar força malmesa per bombardejos. Entre 1942 i 1943 van començar els treballs per adequar-la, que consistia en matxucar pedra fins deixar-la d'una mida regular prèviament establerta per després estendre-la uniformement per la carretera. En un costat es picava la pedra i en l'altre s'anava amuntegant. Entre una pila de rocs sobresortia una alzina que un dels obrers o pel que diuen el capatàs de l'obra, en veure-la va decidir protegir-la, adequant l'espai a les necessitats de llum i aigua. La memòria popular ha volgut recordar aquest fet amb el nom de l'alzina malgrat desconèixer el del capatàs. | 41.4665500,1.8221400 | 401641 | 4591220 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77584-foto-08222-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77584-foto-08222-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 77621 | Trobada gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-gegantera-1 | XX | Trobada de colles de gegants d'arreu de Catalunya que es fa a Sant Llorenç d'Hortons, organitzada per la colla gegantera del Terrazel. S'acostuma a fer el darrer cap de setmana de juliol, com a cita prèvia a la Festa major, del 10 d'agost. Excepcionalment i per motius diversos es pot realitzar pel maig, com l'any 2012, que es va fer pel 20 de maig. Es comença a les 9'30 hores amb la recepció de les colles participants a les que se'ls ofereix un bon esmorzar per agafar forces. A les 10'30 es fa la plantada dels gegants a la Plaça Europa i a les 11'30 es comença el cercavila des del carrer Major, Pàmpol, carrer de la Generalitat i novament a la Plaça Europa; on es fa la ballada final i el lliurement de records. També s'aprofita per fer una trobada per l'intercanvi de plaques de cava, en el pavelló poliesportiu. | 08222-115 | Plaça Europa | Es va començar l'any 1998 i s'ha anat repetint ininterrompudament des de llavors, arribant l'any 2013 a la XV ª edició. Està organitzada per la colla de geganters del Terrazel i patrocinada per l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. | 41.4671400,1.8227500 | 401693 | 4591285 | 1998 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 77651 | Roureda de Cal Santjust | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-cal-santjust | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit MASCLANS I RIVÉS, F. (1958) Guia per a conèixer els arbres. Barcelona. Ed. Montblanc-Martin. Medi Natural. Barcelona. RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | En bones condicions com les que ofereix aquest parc els roures podrien arribar a viure fins a uns mil anys. Cal doncs preservar el perímetre de la soca, sobretot pel més vell de tots, que podria tenir actualment uns 400 anys. Al tenir un tronc curt que bifurca ràpidament permet enfilar-se pel marge i accedir a la seva creu. Les arrels que es van descalçant posen en perill la subsistència de l'arbre.També s'hauria de controlar el creixement de l'heura (Hedera helix) que creix en els marges ja que s'enfila per les alzines i roures i pot créixer fins a l'extrem de tombar-los i provocar-los la mort. | Roureda del gènere Quercus que domina el paratge de la Font de Cal Santjust, juntament amb alguns exemplars molt interessants de pi blanc (Pinus halepensis) i alzinar (Quercus ilex), amb un sotabosc majoritàriament net, amb l' estrat herbaci inexistent ja que l'espai ha estat arranjat com a parc municipal.Té tres zones ben delimitades espacialment: una zona de picnic amb taules i bancs de fusta, un espai polivalent i la zona de jocs pels més petits. Per salvar els desnivells del parc i guanyar espai s'han creat terrasses aguantades amb rocalla, per damunt de la qual hi ha unes baranes de fusta tractada. S'han col·locat alguns arbustos i plantes enfiladisses com l'heura (Hedera helix) que amb el temps aniran tapant parcialment les pedres de manera que no es faci tant evident que es tracta d'un mur de roques sinó d'un espai enjardinat. El torrent de Cal Santjust travessa el Parc de nord a sud. El curs no ha estat modificat però si que en el seu pas pel Parc s'ha netejat totalment de vegetació i reomplert de terra. Per damunt, s'ha col·locat una xapa de formigó amb un paviment de pedra natural que afavoreix l'escorrentia de l'aigua. Davant de la font, s'ha creat una zona d'aigua, amb petits sortidors situats a banda i banda que permeten jugar tot refrescant-se a l'estiu. Els roures més vells i més grossos estan a la zona de picnic. La volta de canó de la majoria dels troncs de roure mesurats oscil·len entre 2,65 m de diàmetre per 2,75 m de volta de soca, amb una alçada que oscil·la entre 20 i 25 metres i una amplada de capçada que pot arribar als 28 metres, amb un brancatge molt potent. Destaca el roure situat en el marge just enfront de la font, amb 4,70 m de volta de canó per 5,80 m de volta de soca i una alçada de 28 metres. Els exemplars de pi blanc tenen una mitjana de circumferència d' 1,20 m per 30 metres d'alçada. En el parc hi ha dues fonts; una moderna que data de la construcció del parc, i la coneguda amb el nom de la font de Cal San Just, construïda al segle XIX en el mur de pedra per on passa el corriol que baixa fins a la font. | 08222-145 | Parc de Cal Santjust, al carrer de Cal Santjust Vell | En aquest indret hi ha la font de Cal Santjust Vell. Antigament hi havia un safareig cobert on la gent de Sant Llorenç d'Hortons hi venia a rentar la roba. L'altre safareig utilitzat per aquesta finalitat era el de la Bassa Gran, però a diferència que no tenia coberta. En els roures o en alguns d'aquests roures s'havia practicat el ritual de curar nens trencats (Rius:2008). | 41.4661400,1.8189400 | 401373 | 4591178 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77651-foto-08222-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77651-foto-08222-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar. El roure és símbol de força en moltes cultures. Sense anar més lluny, nosaltres emprem l'expressió 'fort com un roure' En la tradició escandinava, el Déu Vainamoinen, va crear els roures per tal de donar ombra i aixopluc als ocells. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 77657 | Salt de Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-prats | RIBA, Oriol et alii (1997). Diccionari de Geologia. Ed. Institut d'Estudis Catalans. Ed. IEC en coedició amb Enciclopèdia Catalana. | A la zona del salt, entre les canyes i el dipòsit sorrenc, hi ha una quantitat important de brutícia. Caldria una esclarissada bàsicament de la canya per fer una mica més accessible la zona i en cas de pluges i crescudes d'aigua s'evitaria que aquesta pogués crear un tap en algun punt més estret del torrent i provocar inundacions. | El salt del torrent de Can Prats es troba situat en el torrent de Can Torres, just abans de creuar-se amb el torrent de Can Prats, entre les vinyes de la Rierussa i les vinyes de Can Prats. En aquest tram del torrent, desapareix la sorra deixant pas a una plataforma rocosa que forma part d'una terrassa al·luvial formada per margues blau grisenques que presenten fòssils marins molt abundants. Un regueró, producte de l'erosió provocada pel pas constant de l'aigua a la roca deixa entreveure graves sorrenques o conglomerats. Al final d'aquesta plataforma hi ha un salt que té un desnivell d'uns vuit metres de profunditat. S'ha anat excavant de manera natural degut al pas del temps, en els materials mòbils al·luvials provinents de les riuades fortes i per l'efecte de retallament que ha sofert del meandre. La caiguda de l'aigua juntament amb altres elements erosius han anat accentuant el desnivell brusc del salt. Per sota la plataforma, un gorg de 40 metres d'amplada. Els pendents a banda i banda del torrent són molt pronunciats, amb presència de cingleres o timbes (com ho coneixen els habitats de Sant Llorenç). Actualment estan molt emboscades, amb una gran quantitat de canyissar, bardisses, aritjol i altres enfiladisses que impossibiliten l'accés. La zona del salt agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l'any. A les zones més obagues hi ha una clara representació de l'alzinar barrejat amb roure de fulla petita alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc i més a proximitat de les lleres va deixant pas al bosc de ribera que alhora es combina amb herbassars higròfils. En algunes zones el bosc de ribera és molt atapeït i el seu accés es fa impossible degut a un sotabosc ric en arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, saüc, canyissar o joncs, amagatall ideal per a moltes espècies animals. La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat de carnívors ben conservada i detectada durant la realització del Mapa de Patrimoni per la gran quantitat de rastres (petjades i femtes) de mamífers com la fagina, la geneta, la guineu i el senglar. També s'ha detectat presència de rapinyaires a través de la visualització directa d'algunes espècies que sobrevolen la zona i d'altres gràcies a les egagròpiles i plomall. Cal destacar la presència de zones de nidificació del pica-soques per la gran quantitat de nius localitzats en els troncs morts dels arbres que queden dempeus. | 08222-151 | A la confluència del torrent de Can Torres i el de Can Prats | Els torrents i rieres de Sant Llorenç d'Hortons tenen un rol molt important com a corredor biològic, ja que gràcies a la vegetació que s'hi desenvolupa afegit a la presència d'aigua, la fauna hi pot trobar refugi, aliment i circular lliurement d'una zona a l'altre. | 41.4523900,1.8222600 | 401630 | 4589648 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77657-foto-08222-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77657-foto-08222-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El contacte de materials durs com les arenisques bioclàstiques i les argiles i marges d'origen marí produiexen un paisatge erosiu molt típic en el Penedès amb la presència de salts d'aigua en d' altres indret com:can Raimundet i la Pedrera . | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 77658 | Salt de Can Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-raimundet | BATALLER, J.R. (1953). Nota sobre los gasterópodos marinos nuevos del Miocénico Catalán. Anales. Esc. Peritos Agra. Vol. XII, pàgs. 1 a 21. Barcelona. LLADÓ, Oriol i Eritja Roger ( 2012). Un viatge pel Penedès submarí. Descobrir núm. 177, gener. RIUS FONT Lluís ( 2007) La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19. | El salt de la Rierussa est roba situat en el torrent de la Rierussa, un curs d'aigua de la Depressió Prelitoral que neix prop de Masquefa (Comarca de l'Anoia) i travessa tot el terme municipal de Sant Llorenç d'Hortons, unint-se per l'esquerra al riu Anoia, tocant a Gelida. El salt d'aigua és a pocs metres, per sota de la línia ferroviària de gran velocitat que travessa el municipi i a tocar del jaciment arqueològic de la pedrera romana. En aquest tram del torrent, les argiles blaves, més erosives, deixan pas a una plataforma rocosa formada per arenisques ben cimentades per on l'aigua transcorre fins caure per un salt d'uns sis metres d'alçada,produint un gorg, d'un metre i mig a dos metres de fondària. A partir d'un rocar que aflora en superfície a mà esquerra baixant per la carretera, s'endevina una rampa, parcialment emboscada per alzines joves que forma part dels talls de la roca que en època romana era explotada com a pedrera. En el mateix salt, en el costat lateral esquerra podem observar el retall d'una pedra per a canalitzar les aigües a un antic molí i, tal vegada, fou un antic carreu romà a mig explotar. La totalitat de la plataforma rocosa està completament farcida de de mol·luscs i fragments de restes fòssils d'Ostrea sp, Cardium sp., Turitella , Anomia , i altres lamelibranquis. Les petxines es troben generalment ben conservades com per exemple la Potamides (Pirenella) pictus mitralis, l'Acteocina lajonkaireana, Sandbergeria perpusilla, seila turritella, Dorsanum nodosocostatum, Nassa (Phrontis) duja dini schonii, Cancellaria (Trigonostoma) scrobiculata, Mytilus sp., i Polimesoda sp. Per sota d'aquesta plataforma, hi ha una capa de llims de color gris amb elements detrítics formats bàsicament per biotita, quars i micro-fòssils en carbonat càlcic. Al dessota d'aquesta , s'observa una capa visible de llims de color ocre, de gra fi a molt fi on hi predomina el quars i la biotita. En aquesta capa hi ha absència de fòssils. La zona del salt agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l'any. A les zones més obagues hi ha presència d'algunes alzines joves alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc, amb ginesta, fanals, romaní i més a proximitat de les lleres va deixant pas un bosc de ribera pobre, que en aquest sector es combina amb herbassars higròfils, arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, l'herba sabonera (Saponaria officinalis), l'ortiga gran (urtica dioica), la menta borda (Mentha suaveolens) etc.., i gran predominança de canyissar i canyís, amagatall ideal per a moltes espècies animals. Pel que fa a l'herbassar predominant a proximitat de l'aigua i per sota del gorg, es distingeixen entre altres, la llapassa borda (Xanthium italicum), l'herba presseguera (Polygonum persicaria), la panissola (Echinochloa crus-galli), i falgueres com la capil·lera (Adiantum capillus). La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat faunística ben conservada i detectada durant la realització del Mapa de Patrimoni per la gran quantitat de rastres (petjades i femtes) de mamífers com la fagina, la geneta, la guineu i el senglar . També s'ha detectat presència de rapinyaires a través de la visualització directa d'algunes espècies que sobrevolen la zona i d'altres gràcies a les egagròpiles i plomall. Pel que fa al amfibis,malgrat és difícil detectar-ne per l'època de l'any, si que hi ha presència de gripau i granota verda i algunes serps com la verda, la blanca, etc. | 08222-152 | La Rierussa. Al sud del terme municipal, per sota Can Raimundet | El salt es troba dins l'àrea del jaciment arqueològic de La Pedrera romana. Els torrents i rieres de Sant Llorenç d'Hortons tenen un rol molt important com a corredor biològic, ja que gràcies a la vegetació que s'hi desenvolupa afegit a la presència d'aigua, la fauna hi pot trobar refugi, aliment i circular lliurement d'una zona a l'altre. | 41.4606900,1.8561100 | 404469 | 4590532 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77658-foto-08222-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77658-foto-08222-152-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El contacte de materials durs com les arenisques bioclàstiques i les argiles i marges d'origen marí produiexen un paisatge erosiu molt típic en el Penedès amb la presència de salts d'aigua en d' altres indret com Can Parts i la Pedrera . Destaquem un càrreu retallat com a testimoni de l'aprofitament humà d'un antic molí i possible explotació en època romana. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 77660 | Alzina de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-torres | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbres dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | L'alzina de Can Torres, es troba plantada en el pla on antigament havia existit una masia. Pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota. Està desproveïda de vegetació arbustiva i lianes; tant sols una mata creix al seu costat. Mesura 15 metres d'alçada total x 14m de capçada mitjana x 2,74 m de volt de canó x 3,77 m de volt de soca. El tronc és curt i lleugerament inclinat. L' escorça és fosca i clivellada. Per sobre de la creu neixen quatre branques molt potents que van bifurcant i formant la brancada actual que dona forma a una capçada irregular. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig i les glans maduren al començament de la tardor. Actualment creix, protegida per un parterre circular de 6 metres de diàmetre, fet de maó, arrebossat i pintat amb òxid. El creixement d'aquest espècimen i de l'espècie en general és molt lent, produint una fusta extremadament dura i compacta, molt apreciada per fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). Les branques són molt apreciades com a combustible (ja sigui tallada naturalment o convertit en carbó vegetal) d'una qualitat excel·lent. | 08222-193 | camí de Can Torres, al límit del terme municipal amb Gelida | Aquesta alzina pertanyia al conjunt de la masia de Can Torres, de Gelida, actualment desapareguda. En el seu lloc hi ha un soterrani amb una intervenció del mateix arquitecte per recordar el lloc de la masia. | 41.4467300,1.8239200 | 401760 | 4589018 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77660-foto-08222-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77660-foto-08222-193-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 77663 | Orquídies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies | Erol d'orquídies silvestres del gènere Himantoglossum i espècie robertianum, situat en el vessant meridional del camí de Can Prats, en un terreny erm on fa uns anys s'hi cultivava vinya. Es tracta d'una planta monocotiledònia que a diferència de les espècies que viuen en regions tropicals (amb flors molt vistoses, perennes i epífites) acostumen a ser terrestres i geòfits, és a dir, que passen l'hivern en forma de tubercle o de rizoma sota terra i surten a finals d'hivern, principis de primavera. Les fulles (de cinc a deu) són de color verd clar; neixen en forma de roseta, de la part baixa d'una única tija, gruixuda i sense ramificacions. Les fulles són enteres i de nerviació paral·lela. La inflorescència és una espiga amb forma piramidal que conté nombroses bràctees crenades i les flors, que estan orientades cap a baix. Els tèpals que envolten el label són estriats, i els colors poden variar entre el verd fins al porpra. El label, de color rosa a porpra, pot allargar-se fins a 2 cm. Floreix entre els mesos de febrer fins a l'abril. La pol·linització es transmet bàsicament a través de dos insectes, el borinot i l'abella. Els fruits es troben en una càpsula i la disseminació de les llavors es fa a través del vent. | 08222-196 | Vinya de Cal Fèlix - camí vell de Sant Sadurní | L'Himantoglossum robertianum va ser detectada pel Sr. Jordi Catalan l'any 2009. Aquesta orquídia va ser descrita inicialment per Loiseleur, que la va batejar amb el nom d'Orchis robertiana en honor a Gaspard Nicolas Robert (1776-1857), un botànic francès. Més tard va passar a ser nomenada Barlia robertiana i l'any 1999, Pierre Delforge la va incloure en el gènere Himantoglossum. | 41.4602800,1.8234500 | 401741 | 4590523 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77663-foto-08222-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77663-foto-08222-196-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment a Catalunya hi ha vuitanta dues espècies d'orquídies silvestres que es poden classificar en vint gèneres diferenciats. Aquesta espècie adaptada a sòls calcaris d'herbassars, talussos i vores dels camins. Caldria preservar aquet indret per tal de conservar el seu hàbitat i protegir una espècie singular que creix en el municipi. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 77671 | Figuera de La Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-la-soleia | PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Figuera del gènere Ficus i espècie F. Carica situada al bell mig d'una vinya encarada a migdia, al sud del nucli urbà de Sant Llorenç, al costat mateix de la BV-2249, coneguda com La Soleia. Creix ufanosa, com exemplar aïllat, entre ceps de xarel·lo centenaris. Es tracta d'un arbre de fulla caduca, amb la capçada ampla i arrodonida. L'alçada i l'amplada de capçada oscil·la entre els 10 i els 12 metres. Les fulles són grosses i lobulades. El pecíol és llarg i gruixut. L'època de floració és entre el maig i el juny. Les flors són molt petites, es troben tancades a l'interior d'un receptacle carnós. D'aquesta inflorescència neix el fruit anomenat figa. La forma, color i textura dependrà de la varietat. El tronc, tot i que és recte, creix torçut i protuberant. L'escorça és grisa i ha perdut la suavitat dels espècimens joves. La volta de canó és de 2,76 metres. De la creu parteixen cinc branques molt potents que es van bifurcant. Les branques acostumen a tenir un creixement longitudinal que els dona una morfologia molt característica. Les arrels són molt robustes i tenen un gran poder de penetració i és per això que al seu voltant no s'hi ha construït cap pica ni cisterna ja que les arrels es poden ficar per les més petites escletxes a la recerca d'humitat. | 08222-204 | Vinya de La Soleia, al sud del nucli urbà | Aquest arbre olorós constitueix, juntament amb la vinya i l'olivera, un dels cultius més importants de les civilitzacions mediterrànies. Plantats aïllats han estat estretament lligat als antics cultius de vinya o de secà per l'ombra que proporcionaven al pagès o vinyataire. L'aparició dels tractors per facilitar les tasques a l'hora de llaurar van facilitar la desaparició de molts d'aquests exemplars ja que la majoria de les arrels es situen a una profunditat d'entre 20 i 45 cm. La fusta de la figuera no és gaire resistent, i per això es diu que és un arbre de brancada traïdora, ja que en qualsevol moment una branca pot partir-se amb el pes d'una persona. En alguns indrets, tradicionalment es feia la part central del banc de fuster però és una fusta que es podreix fàcilment. És un mal combustible. | 41.4633600,1.8282400 | 402146 | 4590859 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77671-foto-08222-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77671-foto-08222-204-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La figuera de la vinya de la Soleia va ser plantada per l'avi del Sr. Jaume Ponnou i es troba enmig d'una vinya amb ceps centenaris | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 77680 | Fons fotogràfic de l'ICC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-licc-0 | XX | Fons fotogràfic pertanyent a l'Institut Cartogràfic de Catalunya que es troba digitalitzat en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya, format per dues fotografies panoràmiques en blanc i negre que mostren dues manifestacions festives de la cultura popular catalana on intervenen els germans Orpí de Cal Matador de Sant Llorenç d'Hortons. En una, de l'any 1939, es veu el ball de gegants amb Pau Orpí de flabiolaire (RF 15340) i en 'altra, de l'any 1940, representa el ball de Cercolets a Vilafranca del Penedès amenitzat pels flabiolaires de Cal Matador, els germans Orpí (RF 15273). | 08222-154 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'ICC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.Corresponen a l'ICC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: Establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.4713600,1.8258400 | 401957 | 4591750 | 1939 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons fotogràfic sobre Casserres procedeix d'un conjunt de 12.000 negatius en blanc i negre i de fotografies temàtiques (arquitectura, natura, cultura...) procedents dels Països Catalans que Narcís Cuyàs va començar a fer a finals del segle XIX i que s'aniria engrandint amb les fotografies fetes pels seus dos fills.L'iniciador d'aquest fons va ser Narcís Cuyàs i Parera, cineasta i fotògraf (Vilafranca del Penedès 1881-Barelona 1953), que s'establí com a fotògraf a Barcelona l'any 1899. Els seus fills, Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920-1995) continuaren amb la professió. El fons va ser incorporat a la Cartoteca Digital de l'Institut Cartogràfic de Catalunya el mes de novembre de 1988. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 77681 | Fons fotogràfic del centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya-1 | XX | <p>Fons fotogràfic pertanyent al Centre Excursionista de Catalunya que es troba digitalitzat en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya. El conjunt de fotografies relacionat amb Sant Llorenç d'Hortons corresponen a dos fons: el fons Germà Garcia i Fernàndez i el fons Joan Estorch. El fons Germà Garcia i Fernàndez està format per un conjunt de 13 diapositives en color amb unes mides de 24 x 36 mm datades la majoria l'any 1997, però n'hi ha un parell de l'any 1993. Hi ha nou imatges de l'ermita de Sant Joan Samora, alguna vista general, de la façana nord-oest o del campanar i detalls de les finestres, de la porta d'entrada o de l'absis. També hi ha tres imatges de la rectoria de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons: dues imatges interiors i una del rellotge de sol de la façana. Finalment una darrera imatge de la paret nord de la plaça del Fossar de Sant Llorenç d'Hortons. El fons Joan Estorch està format per dues fotografies en paper gelatina i plata realitzades en blanc i negre amb unes mides de 9,9 x 16,9 cm i 10,8 x 17 cm respectivament datades l'any 1929. Es tracta d'una vista general de la població de Sant Llorenç d'Hortons i una de Can Serra.</p> | 08222-155 | Carrer del Paradís, 10-12 (08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'il·lustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x10 cm.</p> | 41.4720400,1.8660900 | 405319 | 4591781 | 1929 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Estorch i Germà Garcia i Fernàndez | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 77682 | Fons fotogràfic Josep Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-josep-salvany-0 | XX | Fons fotogràfic pertanyent al repositori de la Memòria Digital de la Biblioteca de Catalunya, format per un conjunt de 7 plaques de vidre estereoscòpiques de 6 x 13 cm realitzades amb una càmera fotogràfica marca Hasselblad. Les fotografies mostren diverses vistes panoràmiques del municipi de Sant Llorenç d'Hortons: l'ermita romànica de sant Joan Samora, dues imatges de Can Carafí, una de la creu de Sant Joan Samora, dos retrats de dues noies no identificades i una imatge de la Rosita a Sant Llorenç, que no sabem de qui es tracta, aquesta darrera datada l'any 1925, quan la majoria són de 1922. | 08222-156 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura catalogació de col·leccions i peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. | 41.4679400,1.8245900 | 401848 | 4591372 | 1922-25 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch | Josep Salvany i Blanch (Martorell 1866 - Barcelona 1929), va cursar estudis de medecina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. Era un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia on ben aviat es va decantar per la fotografia estereoscòpica. Va col·laborar intensament en les edicions dels butlletins del Centre Excursionista de Catalunya durant els anys 1918 i 1924, en que va realitzar les fotografies de Casserres. El fons Salvany es troba dipositat a la Biblioteca de Catalunya i conté uns 10.000 clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre, format 6 x 13 cm, totes elles molt ben conservades en les seves capses originals i datades entre els anys 1911 i 1926. Amb aquest fons s'hi ha d'afegir dues agendes manuscrites i sis carnets de visita que permeten identificar i descriure cadascun dels clixés. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 77683 | Zona de nidificació del picot verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-del-picot-verd | ANDINO, H.; BADOSA, E.; CLARABUCH, O.; LLEBARIA, C. (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Ed. dels autors. Barcelona. AYMÍ, R.; HERRANDO, S. (2003). Anuari d'Ornitologia de Catalunya. Ed. Institut Català d'Ornitologia. Barcelona. BORRAS, A.; JUNYENT, F. (1993). Vertebrats de la Catalunya Central. Ed. Intercomarcals, S.A. Manresa. CLAVELL, J. (2002). Catàleg dels ocells dels Països Catalans (Catalunya, País Valencià, Illes Balears Catalunya Nord). Lynx edicions. Barcelona HUME, R. (2002). Guía de campo de las aves de España y Europa. Ed. Omega | La zona de nidificació de l'espècie Picus viridis està situada en el torrent de Can Serra, just davant de la font de l'Amèlia, en els horts d'en Francisquet. Es tracta d'un ocell conegut popularment com picot, fuster o fusteret, que es troba disseminat per tot el municipi. La seva presència s'ha detectat en tot tipus d'ambients arbrats, malgrat tingui una preferència pels arbres caducifolis i els boscos de ribera. El seu nom prové del color verd que té a les ales i l'esquena. El ventre és de color verd clar tirant cap a grisós i el carpó de color groc. La part alta del cap és de color vermell molt intens, i el mascle presenta una bigotera igualment vermella rivetejada de negra i en el cas de la femella és completament negre. El bec llarg i fort li permet foradar amb facilitat els arbres. La llengua protàctil li permet burxar escletxes i forats per tal de buscar insectes per alimentar-se, tenint una predilecció per les formigues, els seus ous i larves que fan els nius als arbres vells, tot i que també baixen al terra. El crit del picot és molt característic, i quan se sent descobert fuig avisant a les altres espècies amb les quals conviu en el mateix territori. Gràcies a les potents urpes (tenen dos dits dirigits endavant i dos endarrere) i ajudant-se amb la cua (les plomes són curtes i molt fortes) poden grimpar i aferrar-se sense cap problema pels troncs. El seu vol és molt característic, no segueix una línia horitzontal sinó que tancant de tant en tant les ales va creant una línia ondulada. En aquest tram del torrent hi ha un bosc de ribera important amb pollancres i oms morts i malalts que queden encara dempeus, orientats al sud-est. Els nius que s'hi observen tenen una forma perfectament arrodonida, d'un diàmetre de 6 a 7 centímetres, per on entra i surt l'ocell. L'interior del niu té una profunditat de 40 centímetres aproximadament on la femella pon de 5 a 8 ous que cova durant una quinzena de dies damunt de les restes de minúscules estelles i les serradures provinents de la construcció del niu. Té una longevitat màxima de 6,06 anys. | 08222-157 | Torrent de Can Serra | 41.4716000,1.8313300 | 402416 | 4591770 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77683-foto-08222-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77683-foto-08222-157-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'època de nidificació del picot verd oscil·la entre els mesos de març i abril. Cal no envair la zona per evitar molestar-los. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 77685 | Els rams de Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-rams-de-sant-pere-martir | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). | XIX | Breu nota bibliogràfica | El dia 29 d'abril, dia de Sant Pere Màrtir, es feia benedicció de rams, però Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899) escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica i explica 'Per aquí aquestos països corre la superstició (entre les moltíssimes que tenen) de que si els rams de Sant Pere Màrtir (o més ben dit) els rams beneits el dia de Sant Pere Màrtir, si passen per sota teulada perden la benedicció i per això notarà el parroco que els escolanets si porten rams no surten en tal dia com ho fan els altres, per lo portal de la Rectoria, sinó que un cop s'han tret la sotana i roquet en la sagristia agafen la gorra, arrepleguen el ram o rams que han deixat a la Iglesia i corrents surten per la porta del temple, despues ja venen a la Rectoria pero deixant els rams al carrer sobre els pedrissos que hi ha als dos costats del portal'. | 08222-159 | Sant Llorenç d'Hortons | 41.4700700,1.8230300 | 401721 | 4591610 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 77686 | Curació de nens de pit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/curacio-de-nens-de-pit | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | XIX | Referència bibliogràfica poc precisa | Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899) escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica. Castellà-Gassol (1983) va fer un recull de síntesi de les explicacions de Mn. Riu i explica que el dijous o divendres de la Setmana Santa era costum passar les criatures de pit per sota el sant Crist, i sobre del mateix, fent-los voltar una o dues vegades. Diu que no ho ha vist fer mai però que li havien explicat que es feia per creure que així les criatures no pateixen o no agafen no sap quin mal. | 08222-160 | Sant Llorenç d'Hortons | A Sant Llorenç d'Hortons a través d'informació oral recollida per Lluís Rius (2008) també es coneix el costum de guarir nens trencats fent-los passar entremig d'una branca de roure que prèviament s'ha tallat i a través d'un ritual molt concret. En el cas de fer passar el nen al voltant de la creu podria ser una pervivència cristianitzada d'aquest costum ancestral. Malauradament la incomprensió eclesial de totes aquestes pràctiques i el seu menyspreu va motivar la manca de documentació d'aquest fet i l'obtenció de dades més fiables a fi i efecte de relacionar ambdós costums. | 41.4700800,1.8230600 | 401723 | 4591611 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 77687 | Treure el dol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/treure-el-dol | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | XIX | Referència bibliogràfica poc precisa | Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899) escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica. Castellà-Gassol (1983) va fer un recull de síntesi de les explicacions de Mn. Riu i explica els costums relacionats amb el dol que observa entre els seus feligresos de Sant Llorenç d'Hortons de la següent manera: 'Les dos cases mes vehines son les que acuden a auxiliar la famili i un home de una casa i una dona de l'altra son els que respectivament presideixen el dol anant el primer lloc del dol, l'home dels homes i la dona de les dones, i ells son els que prenen aigua beneita de la pica al entrar i sortir de la Iglesia i la donen als proxims parents del difunt o difunta.. La dona prota els.. De les candeles i les entrega al campaner per a que les distrubuesca i les encengui. A la que exerveix aquest càrrec li diuen que fa de cistelleta, perquè abans portava una cistelleta de forma rodona, amb tapa feta de mimbres com la cistella i en ella hi portava les ofertes (pa, per exemple) i amb ella guarnida la nansa de candeles passava junt amb l'home que presidia el dol dels homes.. TREURE DOL = El primer diumenge (i no mai la primera festa) despues del dia del enterro, la família del digfunt, juntant amb els mes proxims vehins i altres invitats, compareixen a oir la missa primera.. La cistelleta distribueix dos candeles a'ls homes i á les dones invitats i quan es l'hora del ofertori..es passen el foc..i aquesta ultima la mentenen fen llum en tot el restant de la mssa i d'això en diuen treurer dol' | 08222-161 | Sant Llorenç d'Hortons | 41.4689400,1.8321300 | 402479 | 4591474 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 77688 | Anar cap a cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anar-cap-a-cal-baro | XIX-XX | Inèdita | Cal Baró era una antiga masia, avui en dia completament derruïda, que es troba entre el nucli de Sant Llorenç d'Hortons i el cementiri; al costat mateix del camí del cementiri. Tota comitiva fúnebre que es dirigeixi de l'església parroquial al cementiri havia de passar per davant de la masia de cal baró. Per aquest motiu en un moment indeterminat i per tradició oral popular quan es moria algú en deien que anava cap a cal Baró, com a metàfora de cementiri o del més enllà. | 08222-162 | Sant Llorenç d'Hortons | Informació oral facilitada per Pere Carreras | 41.4689100,1.8321600 | 402481 | 4591471 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 77694 | Alzina de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-pujades | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbres dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | L'alzina de Can Pujades, es troba situada a l'est de l'entrada principal del mas, a tocar del corriol que baixa fins a la bassa i el safareig. Pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota, desproveïda de vegetació arbustiva i lianes. Mesura 13 metres d'alçada total x 16m de capçada mitjana x 3,65 m de volt de canó x 3,50 m de volt de soca. El tronc és molt curt; des de ran de terra fins a la creu mesura 45 cm d'alçada. La escorça és fosca i clivellada. Per sobre de la creu neixen cinc branques molt potents que van bifurcant i formant la brancada actual que dona forma a una capçada espessa on els branquillons més joves reposen al terra. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig i les glans maduren al començament de la tardor. S'observen podes antigues de la brancada principal i algun tram de fusta morta, que no ha impedit el desenvolupament normal d'aquest arbre perennifoli. El creixement d'aquest espècimen i de l'espècie en general és molt lent, produint una fusta extremadament dura i compacta, molt apreciada per fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). Les branques són molt apreciades com a combustible (ja sigui tallada naturalment o convertit en carbó vegetal) d'una qualitat excel·lent. | 08222-168 | Al costat de Can Pujades, a ponent del terme municipal | Segons la Sra. Palmira Piqué, antigament quan tenien la cort dels porcs, es collien els glans per donar-los de menjar que s'abocava juntament amb el ranxo per una mena d'embut fet de pedra i arrebossat ubicat a mà dreta sota la porxada del portal d'entrada que dóna accés al pati interior de la casa. | 41.4669800,1.8052900 | 400235 | 4591287 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77694-foto-08222-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77694-foto-08222-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta alzina centenària forma part d'un reducte d'alzinar que s'ha desenvolupat als voltants del mas, en les marjades poc aptes per l'agricultura, amb algun espècimen de pi blanc (Pinus halepensis). Durant el treball de camp s'ha pogut constatar a través dels rastres localitzats que el tram de Can Pujades, Can Claramunt, a tocar del torrent de Can Pujades és una zona de refugi i caça per a moltes espècies de fauna, el toixó (Meles meles), mostela (Mustela nivalis) guineu (Vulpes vulpes), porc senglar (Sus scrofa), ocells i aus rapinyaires. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 77696 | Pollancre del Torrent de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-del-torrent-de-can-pujades | Pollancre de l'espècie Populus nigra que es troba situat al bell mig del torrent de Can Pujades, sota el salt d'aigua artificial, a 20 metres de la mina de Can Pujades i molt a prop de l'aqüeducte de Cal Claramunt. Es tracta d'un espècimen de grans dimensions, inclinat cap el vessant d'obaga del torrent, i forma part d'una petita pollancreda localitzada en aquest sector. Té una alçada de 25 x 4,70 m de volt de canó i 5,20 m de volt de soca. La capçada es ovoide, força ampla i irregular. El tronc, en el seu primer tram és completament boterut i desproveït de ramificacions com acostuma a passar amb aquesta espècie, malgrat se'n dedueixen les ferides deixades per impactes rebuts degut l'arrossegament de materials durant les crescudes d'aigua en èpoques plujoses. L'heura (Hedera helix) s'hi ha enganxat i puja tronc amunt. A uns dos metres d'alçada, el tronc comença a enlairar-se vigorós, amb les ramificacions principals obertes i robustes. Els branquillons són molt més flexibles, brillants i tenen un color que pot oscil·lar entre el marró groguenc i el gris verdós. L'escorça, en el tram baix és bruna i arrugada, amb ferides profundes i envellides. La part superior és més grisenca però força arrugada en el sentit longitudinal del tronc. Les fulles d'aquest arbre caducifoli són simples. El limbe és de color verd, té forma gairebé triangular i s'observa per les dues cares. El marge és translúcid i lleugerament serrat. La vegetació associada al pollancre és l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'esbarzer de riu o romeguera (Rubus caesius L.), l'heura (Hedera helix), l'esparreguera boscana (Asparagus acutifolius L.), la vidalba (Clematis vitalba) i el canyar (Arundo donax), que a diferència del canyís autòcton (Phargmites australis), va ser introduïda a Europa provinent d'Ásia. Com a vegetació arbòria propera hi ha pi blanc (Pinus halepensis), algun roure i alzina amb sotabosc ric en lianes. | 08222-170 | Torrent de Can Pujades, prop del camí de Can Claramunt | El pollancre és un arbre forani plantat el més sovint per l'home per aprofitar-ne la fusta o bé en menor quantitat plantats amb intencions reforestadores i que en trobar un ambient idoni han esdevingut subespontanis. | 41.4679900,1.8012600 | 399900 | 4591404 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77696-foto-08222-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77696-foto-08222-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fusta del pollancre és de color groc molt clar, poc densa, tova i elàstica per la qual cosa és apreciada en la construcció de caixes d'embalar, palets, capses per a formatges, llumins, pasta de paper, escuradents, etc. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||||
| 77709 | Talús de Can Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talus-de-can-raimundet | CASANOVAS CLADELLAS,M.L et al. (1972) Contribución al estudio del Mioceno del Penedès ( sector Gelida) . Acta Geológica Hispánica t.VIII,n.5 pág. 143-148 MARTIN CLOSAS, Carles (2012). L'última glaciació a Sant Llorenç d'Hortons; dins el programa de Festa Major de 2012. Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 24 a 28. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19. RIUS FONT, Lluís ( 2009) Una capbussada pel paisatge. Programa de Festa Major de Gelida. | Al peu de la masia de Can Raimundet, a la llera de la Rierussa, s'observa un talús, com a testimoni geològic únic ,a la conca penedesenca, de la retirada de les aigües marines o transgressió marina succeïda en el Miocè inferior, entre els 16 i 14 milions d'anys. En el tram baix del talús es poden veure les traces d'un entorn propi dels sediments de zones de fondària d'aquest antic mar, ric en llims i argiles i de coloració blava. Mentre que en el tram alt hi trobem elements detritus propis de zones de planures submergides, com en els deltes i estuaris actuals. Podem observar sediments rics amb llims, intercalats amb dipòsits de graves i conglomerats d'un color ocre, testimonis d'un ambient de planura costanera. Aquest registre geològic ha estat estudi de nombrosos treballs geològics per interpretar el paisatge i les diferents pulsacions marines penedesenques. | 08222-183 | La Rierussa a l'alçada de Can Raimundet | La depressió de les comarques del Vallès i del Penedès es forma fa uns 30 milions d'anys quan es produeix una important fractura de l'escorça terrestre, que comença al sud de la Península Ibèrica i s'estén a través de la mediterrània occidental des del sud-est de França (Vall del Rhone) fins arribar a l'Alemanya occidental (conca del Rhin). Aquest procés d'enfonsament de l'escorça s'anomena rifting i és similar al que passa encara avui i que es va iniciar fa quatre milions d'anys separant el continent africà de la Península aràbiga, creant un nou espai ocupat pel Mar Roig. En el cas europeu, es va avortar,però restaren seqüeles geològiques que encara es poden observar avui. El Vallès-Penedès constitueix una estreta fossa tectònica de direcció sud-oest / nord-est; una depressió marginal d'aquesta gran esquerda del Mediterrani, seguint un conjunt de falles en el terreny. Té una longitud de 100 Km i una amplada màxima de 15 m i s'estén paral·lela a la línia de costa encaixada per les serralades del Litoral i Prelitoral. L'enfonsament de la conca penedesenca va ser un procés asimètric. Es poden diferenciar tres episodis: un primer període de drenatge de terres que ompliren la vall durant el Miocè inferior (entre 23 i 16 milions d'anys); un segon període anomenat el Complex marí i de transició que es caracteritza pels materials dipositats durant les transgressions i regressions de les aigües (entre els 16 i els 14 milions d'anys); la darrera fase es produeix entre els 14 i els 6 milions d'anys, es tracta d'una nova etapa continental quan els darrers drenatges omplen la vall. | 41.4619500,1.8553400 | 404407 | 4590672 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77709-foto-08222-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77709-foto-08222-183-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Indrets com la Pedrera i Can Raimundet podem observar almenys dues pulsacions marines, d'un entorn de badia, ric en llims i argiles de coloració blava passem a una sequència de coloració ocre, ric en llims ,grave i conglomerats, testimonis d'un ambient de planura submergides tipus delta o estuari. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 77710 | Col·lecció paleontològica procedent de Sant Llorenç d'Hortons de Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-procedent-de-sant-llorenc-dhortons-de-vinseum | El fons paleontològic procedent de sant Llorenç d'Hortons de l'actual museu de Vilafranca del Penedès (VINSEUM) està format per diverses col·leccions de fòssils del Miocè procedent de diversos jaciments paleontològics sense determinar. Les fonts d'ingrés de les peces són diverses: Mossèn Lluís Via entre els anys 40 i 70 del segle passat, Rossend Olivella, la dècada dels 80, Jordi Plans, any 70 i Anton Moreno, a principis del present segle (2002-03). Altres peces consten com a font d'ingrés desconeguda, però molt probablement venen de prospeccions de Mn. Via o Rossend Olivella. Cal destacar els fòssils localitzats al jaciment de la Ctra. Sant Sadurní. Km 5,4: Ostrea (cota 6205, Lamelibranquis (c. 1082), Mytilus (c. 1086), Erassostrea gryphoides (c. 6226). Del jaciment de la Beguda Alta : Glycimeris sp. (c.6201), Rhinoceros (c. 1803). Del jaciment de Can Font (Riera): Pinnixa (Palaeopinixa) mytilicola (c. 3043). De varis jaciments indeterminats localitzats entre Sant Joan Samora, La Pedrera i Can Bach: Angulus sp. (c. 1049), Mytilus sp. (c. 1086), Venus sp. (c. 1111, Panope sp. (c. 1093), Tellina sp (c. 1104), Anomia ephippium (c. 6194), Cardium sp (c. 1056), Cardium hyans (c. 1057), Conos (Lithoconus) bergandi (c. 972). Del del jaciment de La Pedrera: plantes (fanerògames) (c. 4053), terres amb micro fòssils (micromoluscs, foraminífers) (c. 3080 i 3079), Lumaquela miocènica (c. 3129), vertebra de peix (c. 3202), Ditrupa cornea (c. 965), Lamelibranquis (c.1082), Barbatia láctea (c.1054), Tellina sp. (c. 1102), Neopiemondonte squarrosa (c. 6215), Trigonostoma scrobiculatum, Melogena cornuta, Tibia dentata Lordariensis i Pirenella picta mitralis, Pirenella gambitzensis, Turris rotata (c.1036), Natica millepunetata (c.1013), Phos polygonus (c.1025),etc. Del jaciment del Torrentfondo i La Riererusa : Tellina sp. (c. 1102), Lutraria sp (c.1078), Venus sp. (c.1111), Mactra (c. 1083), Tellina sp. (c.1104), Helix (c.1009). També consta una fitxa amb varis indrets indeterminats del municipi on s'ha localitzat Parascutella, Litodomus, Ostrea (c. 6217), Lamelibranquis (c.6082) i Lembulus pella(c.6117). Finalment, del jaciment de La Pedrera destaquen el Striarca láctea (c.1108), diversos bibalbs (c.1055), Lepton squamosum (c. 6117), Anadara buronica, Caricorbula revoluta c. 1054), etc. | 08222-184 | Sant Llorenç d'Hortons | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olèrdola, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l' ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès, ara Banc de Sabadell. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.4678600,1.8245200 | 401842 | 4591363 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La col·lecció paleontològica de VINSEUM és molt important perquè està formada amb holotips, fòssils originals que serveixen de referència mundial. | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||||
| 77711 | Col·lecció paleontològica procedent de Sant Llorenç d'Hortons del Museu del seminari Conciliar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-procedent-de-sant-llorenc-dhortons-del-museu-del-seminari | <p>ABAT, ANTONI (2000). Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Sala Cardenal Carles. Curs 2000-2001, dins Butlletí Informatiu, núm.1. CALZADA RADIA, Mn. S.; CASANOVAS CLADELLAS, Mª.L.; SANTAFÉ LLOPIS, J.V. (1972). Contribución al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida). Publicat dins Acta Geológica Hispànica. Institut Nacional de Geologia, C.S.I.C. Año VII, núm.5. pàgs. 143 a 148. Septiembre - Octubre. NICOLAU, Mn. Francesc (2000). 125 anys d'activitats al Museu Geològic del Seminari de Barcelona, dins la revista. Batalleria núm. 9, pàgs. 43 a 47.</p> | <p>El fons paleontològic de l'actual museu està format per diverses col·leccions de minerals, roques i fòssils faunístics i vegetals (uns 70.000) que van des de l'era primària fins al quaternari. El museu destaca per la col·lecció paleontològica especialitzada en fauna invertebrada. També té una biblioteca especialitzada amb 13.000 obres, un laboratori i un arxiu històric obert als investigadors d'arreu del món on s'hi pot consultar el fons Almera, el fons Vidal, Font i Faura, Bataller, Candel Solé Sabarís, Lluís Via. Pel que fa referència al municipi de Sant Llorenç d'Hortons s'hi guarden fòssils del Miocè procedent de diversos jaciments paleontològics. Cal destacar els fòssils localitzats al jaciment de la Ctra. Sant Sadurní. Km 5,4: Ostrea (cota 6205, Lamelibranquis (c. 1082), Mytilus (c. 1086), Erassostrea gryphoides (c. 6226). Del jaciment de la Beguda Alta : Glycimeris sp. (c.6201), Rhinoceros (c. 1803). Del jaciment de Can Font (Riera): Pinnixa (Palaeopinixa) mytilicola (c. 3043). De varis jaciments indeterminats localitzats entre Sant Joan Samora, La Pedrera i Can Bach: Angulus sp. (c. 1049), Mytilus sp. (c. 1086), Venus sp. (c. 1111, Panope sp. (c. 1093), Tellina sp (c. 1104), Anomia ephippium (c. 6194), Cardium sp (c. 1056), Cardium hyans (c. 1057), Conos (Lithoconus) bergandi (c. 972). Del del jaciment de La Pedrera: plantes (fanerògames) (c. 4053), terres amb microfòssils (micromoluscs, foraminífers) (c. 3080 i 3079), Lumaquela miocènica (c. 3129), vertebra de peix (c. 3202), Ditrupa cornea (c. 965), Lamelibranquis (c.1082), Barbatia láctea (c.1054), Tellina sp. (c. 1102), Neopiemondonte squarrosa (c. 6215), Trigonostoma scrobiculatum, Melogena cornuta, Tibia dentata Lordariensis i Pirenella picta mitralis, Pirenella gambitzensis, Turris rotata (c.1036), Natica millepunetata (c.1013), Phos polygonus (c.1025),etc. Del jaciment del Torrentfondo i La Riererusa : Tellina sp. (c. 1102), Lutraria sp (c.1078), Venus sp. (c.1111), Mactra (c. 1083), Tellina sp. (c.1104), Helix (c.1009). També consta una fitxa amb varis indrets indeterminats del municipi on s'ha localitzat Parascutella, Litodomus, Ostrea (c. 6217), Lamelibranquis (c.6082) i Lembulus pella(c.6117). Finalment, del jaciment de La Pedrera destaquen el Striarca láctea (c.1108), diversos bibalbs (c.1055), Lepton squamosum (c. 6117), Anadara buronica, Caricorbula revoluta c. 1054), etc.</p> | 08222-185 | Sant Llorenç d'Hortons | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona es funda l'any 1874 sota la direcció del Dr. Jaume Almera i Comas (1845-1919), amb el nom de Museu d'Història Natural i de Geologia, degut a la gran aportació que rebia de fòssils. Estava ubicat a l'antic edifici del Seminari Conciliar, a la Rambla dels Estudis. No és fins l'any 1882 que la col·lecció es traslladarà a l'actual Museu. Els seus precedents però s'han de buscar en el Gabinet d'Història Natural que existia des de 1817 i que el Dr. Almera va transformar en laboratori i museu per als alumnes que cursaven la càtedra de Ciències Naturals. Mn. Almera contacta amb els estudiosos de l'època com Joaquim Landerer i Climent i Joan Vilanova i Piera i entra de ple en el món de la paleontologia. Col·labora estretament amb el malacòleg Artur Bofill i Poch, director del Museu Martorell i publiquen vàries monografies de mol·lusc fòssils, fins que l'any 1885 la Diputació Provincial de Barcelona els encarrega la confecció del mapa geològic de la província. Després de la mort del Dr. Almera, la plaça de director queda vacant fins que l'any 1926 Josep Ramon Bataller (1890-1962) entra a ocupar la plaça. A més a més de convertir-se en el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona, farà grans transformacions, resultat de les quals més de deu anys el museu viurà una època d'esplendor, amb nombroses publicacions científiques i transformant el museu en un lloc centre de referència per a investigadors de tot el món, malgrat la interrupció de la Guerra Civil, on el juliol de 1936 el Museu va ser devastat totalment a excepció de la Biblioteca del Dr. Almera. Les activitats reprenen l'any 1939 i es refà la col·lecció després de retrobar una minsa part de les peces desaparegudes. L'any 1962 després de la mort del Dr. Bataller, entra a ocupar la plaça de director, el Dr. Lluís Via i Boada (1910-1991), deixeble del Dr. Almera, continuant amb la tasca iniciada pels seus antecessors. Dedica anys de la seva vida a l'exploració de jaciments fossilífers, i concretament del Penedès, resseguint les formacions marines del cretaci i el miocè, fet que va originar el naixement del Museu Geològic Comarcal de Vilafranca del Penedès, com a secció del Museu de Vilafranca. Cal destacar el discurs de vuitanta quatre pàgines, publicat, juntament amb vuitanta pàgines més annexes de documentació vària sobre les activitats realitzades al museu, que el Dr. Via va escriure amb motiu de la celebració dels cent anys del Seminari, cien años de investigación científica, llegit en persona a la Sala d'Actes de la Delegació de Barcelona del CSIC, el 29 d'abril de 1975. L'any 1980 entra com a subdirector el pare escolapi Sebastià Calzada que serà nomenat director del museu el 1992, després de la mort del Dr. Via. La seva tasca es veurà recolzada pel nomenament d'un sots director, Mn. Francesc Nicolau. L'any 2009 El Seminari va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva gran tasca científica i de divulgació</p> | 41.4677700,1.8245000 | 401840 | 4591353 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77711-foto-08222-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77711-foto-08222-185-3.jpg | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Museu compta amb la Sala Cardenal Carles, on s'exposen peces en permanència dedicada a les escoles. Aquesta sala va ser inaugurada l'any 1999 amb motiu dels 125 anys de la fundació del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. El Museu compta amb una publicació anual, la revista Batalleria, en honor al Dr. Bataller, d'investigació i difusió científica, a més dels Sumaris de Batalleria. També tenen la Revista d'investigació paleontològica monogràfica, Scripta Musei Geologici Seminari Barcinonensis, i els sumaris; Pagurus, una revista de divulgació científica per a escolars i estudiants amb consulta en paper i per Internet en edició digital i finalment el Butlletí de l'Associació d'Amics de l'MGSB, trimestral on s'hi publiquen articles de divulgació i on es recullen les activitats de l'Associació | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 77520 | Centre Cultural i Recreatiu Hortonenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-i-recreatiu-hortonenc | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. | XX | Edifici de planta rectangular alineat al carrer Major i fent cantonada amb el carrer de Valls. És d'una sola nau amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La façana del carrer Major té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat formats per la porta d'accés de mig punt i dues finestres laterals, també amb arc de mig punt; remata l'eix central un ull de bou damunt la porta. A la façana del carrer Valls s'intercalen dues portes i dues grans finestres de les mateixes característiques que les descrites a la façana principal. Els paraments són de paredat mixt amb maó i pedres irregulars. Els maons s'utilitzen com element decoratiu en les obertures, tant portes com finestres, com a brancals i arcades i en els escaires. | 08222-14 | Carrer Major, 49 | Promoguda com a seu de l'associació de treballadors del camp. Actualment es la seu de la Societat Cultural Hortonenca que desenvolupa un ampli ventall d'activitats lúdiques i culturals. Es va construir en uns terrenys propietat de Can erra anomenat vinya del Joan del Corn. L'any 1926 s'hi va instal·lar un envelat per la Festa Major. L'any següent es va inaugurar la Sala | 41.4670400,1.8251600 | 401894 | 4591271 | 1927 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77520-foto-08222-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77520-foto-08222-14-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | També es coneix com la sala de dalt | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 77525 | Cambra agrària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cambra-agraria | XX | S'ha fet molt poc manteniment des de la seva construcció. | Antic edifici de la cambra agrària de planta rectangular, que consta de planta baixa i coberta de terrat pla. Està situada a tres vents, amb l'entrada principal pel carrer Major, fent cantonada amb el carrer Valls. De l'interior només destaquen els paviments hidràulics de l'època de construcció, anys 30. | 08222-19 | Carrer Major, 45 | Construïda durant la segona república com a seu de la cambra agrària, va anar passant per diferents usos, sense fer-se cap reforma i poc manteniment.. Actualment és la seu de Terrazel i la colla gegantera. | 41.4672000,1.8249900 | 401880 | 4591289 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77525-foto-08222-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77525-foto-08222-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 77549 | Cal Pau del Corn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-del-corn | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. | XIX | Fa temps que no hi viu ningú i no es fa manteniment | Casa entre mitgeres que fa cantonada entre el carrer major i el de la Diputació. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La part del darrera està ocupada per un pati tancat que dóna al carrer paral·lel. La simetria de la composició de la façana del carrer Major es trenca en planta baixa on s'hi troba la porta d'accés, d'arc escarser i una finestra al costat, amb reixa de ferro forjat. La planta pis destaca una balconada amb tres obertures de llinda recta i persianes de fusta de llibret i a la planta de les golfes hi ha tres petites finestres quadrades. A la façana del carrer Diputació hi ha tres finestres amb reixa de ferro a la planta baixa, un balcó i una finestra a la planta pis i una petita obertura quadrada a les golfes. També hi ha una entrada pel pati posterior. | 08222-43 | Carrer Major, 72 | També es coneix actualment com a Cal Moix | 41.4664900,1.8249700 | 401877 | 4591210 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77549-foto-08222-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77549-foto-08222-43-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A sota la balconada del carrer Major hi ha nius d'oreneta.Conserva el pou. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 77550 | Pou de la vinya del Quico Bolero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-vinya-del-quico-bolero | XIX-XX | El pou està bé, però el safareig està inutilitzat | Conjunt format per un pou, un safareig i les restes del que havia estat una pica per fer la barreja de caldo bordolés. El pou és de planta quadrangular (1'28 x 1'30 m), amb la coberta de teules àrabs a un vessant i una porta de fusta de 59 x 110 cm de llum. A la paret sud i a la paret nord hi ha sengles petites obertures. A la paret de llevant hi ha una inscripció de quan es va aixecar la caseta del pou, el 20 d'octubre de 1933 i les inicials J. M, de José Mestre. A la façana principal hi ha una altra inscripció que no es veu gaire però data la darrera restauració feta per M.D Roig (Maria Dolors Roig) el març del 2012. Al costat esquerres hi ha el safareig, amb rentadora, de planta quadrangular (1'76 x 1'97 m) i una fondària d'1'10 meres. Al costat hi havia l'antiga pica que era de pedra feta d'una sola peça, que actualment es troba a la masia de Cal canyes. Només es conserven les restes d'un dels dipòsits fet de maó que tenia planta quadrangular (70 x 84 cm). | 08222-44 | Cal Canyes | Antigament el pou era baix; no tenia caseta i alguna vegada hi havia caigut alguna bèstia i s'hi havia ofegat amb les conseqüències evidents. Per què això no tornés a passar, l'any 1933, es va decidir aixecar l'actual caseta. | 41.4649200,1.8308700 | 402368 | 4591029 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77550-foto-08222-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77550-foto-08222-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 77567 | Creu de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-isidre-1 | RIUS FONT, Lluís ( 2011). Xarxes, camins i carreteres. Programa de Festa major, pàg. 18-19 | XIX | Deixada al terra en tres trossos | Creu de terme que va patir un accident i es va partir en tres trossos. La van traslladar tal com es troba en l'actualitat al davant de la rectoria. És una creu de secció quadrada de 25 cm de costat; el primer tram fa 44 cm d'alçada, el segon tram en fa 50 cm i el tercer 120 cm. El pilar anava damunt una base de secció quadrada de 36 cm de costat i una alçada de 12 cm i aquesta anava damunt un pedestal de 93 cm de costat i una alçada de 19 cm. La part alta del pilar hi ha un rebaix que sembla fet per encabir-hi una creu, possiblement de ferro i uns medallons octogonals a cada costat. | 08222-61 | Plaça de la rectoria, s/n | Era una creu de terme del límit de ponent. Estava col·locada a l'extrem superior del camí de la Creu de Sant Isidre, tocant a la carretera. Assenyalava el límit de les processons parroquials. Fou enderrocada per la topada d'un camió l'any 1992. | 41.4699000,1.8228600 | 401706 | 4591591 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77567-foto-08222-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77567-foto-08222-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 77568 | Creu de Nostra Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-nostra-senyora | XX | Creu commemorativa situada al començament del carrer de l'església. La creu és e ferro forjat en forma de Crismó i amb les lletres Alfa i Omega a la part inferior del braç longitudinal. Està situada damunt un pilar de secció quadrada aixecat amb peces rectangulars de revestiment de pedra. Aquest pilar està en el centre d'un pedestal aixecat i circular. En un dels costats hi ha l'escut municipal de Sant Llorenç d'Hortons i l'any 1996, en un altre una placa que explica que l'ajuntament va fer fer aquesta creu en record de l'antiga Creu de Nostra Senyora l'any 1995; en un altre costat s'hi pot llegir AVE i el símbol de Maria encerclat per estrelles; i en el darrer costat l'escut amb les quatre barres. | 08222-62 | Carrer de l'església, s/n | Construïda per l'Ajuntament en record de l'antiga creu de Nostra Senyora i col·locada el 24 de setembre de 1995. | 41.4692400,1.8239200 | 401794 | 4591517 | 1995 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77568-foto-08222-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77568-foto-08222-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 77570 | Goigs a Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-llorenc | ROIG i MONTSERRAT, pvre.Joan SOLER i SOLER, pvre, Mn. Josep (1996). Goigs en lloança de Sant Llorenç Màrtir. Ed. Altés, s.l. Barcelona. Imprès el 10 d'agost de 1996. | XX | Goigs en lloança de Sant Llorenç Màrtir. Patró de la Vila de Sant Llorenç d'Hortons. Pel caliu d'amor que us crema/ flairegeu mirra i encens:/ Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Paciència i Orenci,/ quina llum que ens heu donat!/ No hi haurà foscor que venci/ l'esplendor del seu esclat./ Heu nascut, florida gema, / fruit madur d'amor immens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Dins la llar trobeu l'escola/ per seguir de prop Jesús,/ i l'amor que allí us bressola/ l'escampeu arreu, profús./ Assumiu la creu, emblema/ de perdó que els odis venç: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Ardiaca us fan de Roma,/ servidor dels més humils,/ i escampeu tan bona aroma/ que us admiren els gentils:/ Cor ardent, braç que alçaprema/ l'indigent i l'indefens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Monstruosa és la tempesta/ que escomet l'Alou de Crist,/ i amb dalmàtica de festa/ seguireu valent sant Sixt./ Li vetlleu l'hora postrema,/ oh finor d'acord intens!: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. De l'església clavari,/ quins tresors salvaguardeu?/ Ornament del Santuari,/ pedreria de gran preu/ són els pobres! I s'extrema/ contra vós el clima tens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Si roent és la graella,/ més encès és el deler,/ que el vermell de la rosella/ bé ennobleix l'or de la fe./ Fidel sempre al millor lema,/ perdonant guanyeu l'ascens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Caderneres i falzies/ fan joioses ball rodó/ quan el poble i les masies/ us aclament per patró,/ terra pròdiga en verema,/ sempre oberta i en avenç: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Quin esclat de primavera/ s'obre al segle dinovè!/ L'any divuit, una nova era,/ guanya el poble els drets de ple./ No serà florida sema/ si va amb vós com al comerç: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Refermeu la fe esvaïda/ i l'amor dels llorencins,/ cada llar regali vida,/ i als cellers hi hagi bons vins;/ sigui el viure un bell poema/ deixondint dies serens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Pel caliu d'amor que us crema/ flairegeu mirra i encens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. | 08222-64 | Església parroquial de Sant Llorenç | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.4700800,1.8230700 | 401724 | 4591611 | 1996 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77570-foto-08222-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mn. Joan Roig i Montserrat pvre. I Mn. Josep Soler i Soler, pvre | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original. Els dibuixos són de P. Oriol M. Diví. Osb. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 77573 | El Pàmpol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pampol | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit | XXI | Escultura pública situada a la Plaça de l'Era d'en Peret, feta en acer cortén per l'escultor Novella. És de grans dimensions i és visible pels quatre costats. Representa un pàmpol, una fulla de cep, ressaltant les nerviacions i deixant en espai sense ocupar, lliure la resta de la fulla. La seva morfologia i situació permet ser un marc excepcional per centralitzar altres activitats o espectacles, fent servir el Pàmpol de fons d'escenari. | 08222-67 | Plaça de l'Era d'en Peret | Es va inaugurar l'any 2005 en el marc d'ordenació urbanística d'aquesta zona, antigament ocupada per vinyes i que ara és un espai públic i equipaments esportius. | 41.4647800,1.8240900 | 401801 | 4591021 | 2005 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77573-foto-08222-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77573-foto-08222-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Juan José Novella | Juan José Novella és un artista autodidacte, pintor, escultor i muralista, especialitzat en art públic. El seu treball es caracteritza per la utilització de l'acer tipus cortén i un llenguatge que es pot definir com figuració abstracta amb una gran força simbòlica.Ha fet diverses exposicions a Madrid, Barcelona, Japó i, sobretot, al País Basc. Té obra en espais públics de Madrid, Barcelona, Biscaia, Cadis, Avilés, Astúries, Bilbao, Eibar i diverses distincions i premis. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||
| 77575 | Festa Major de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-llorenc-0 | XX | La Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons es celebra el 10 d'agost, festivitat del patró. Si més no és el dia principal. La resta d'activitats s'organitzen segons les coincidències amb caps de setmana. Les activitats que s'organitzen són diverses i variades destinades a totes les franges d'edat del poble. Però l'acte principal és l'espectacle Terrazel, que es fa a les 11 de la nit del dia 10 d'agost i és un espectacle d'arrel tradicional que es va començar a fer l'any 1990 amb la voluntat de potenciar la festa i la participació popular. Està inspirat en la Patum de Berga però amb una temàtica contemporània. La dramatització tracta el tema del perill que representa la contínua pressió humana sobre el medi ambient. Hi participen totes els entitats del poble i l'Ajuntament,m però des del 2007 l'edició del Programa i la coordinació va a càrrec dels Mallols, que són voluntaris del poble que es coordinen per organitzar la festa Major amb la participació de la Societat Cultural Hortonenca i la resta d'entitats del municipi. Els actes religiosos estan presidits per la Missa Solemne el 10 d'agost i la Missa pels difunts a l'endemà. També hi ha activitats esportives, com partits de futbol, de voleibol, de futbol sala, curses de natació; activitats culturals, com teatre, exposicions, cinema a la fresca; activitats gastronòmiques, com botifarrades, sopars populars, vermuts; activitats musicals, com el tradicional ball de gala, havaneres, concerts, sardanes. Tampoc poden faltar activitats adreçades als més petits com festivals, jocs, inflables, la festa de l'escuma o els tradicionals Gegants, cercaviles i correfocs. | 08222-69 | Sant Llorenç d'Hortons | No es pot precisar el moment en que s'inicia la Festa Major a Sant Llorenç, però segur que té una antiguitat considerable, ja que durant molts anys era una de les poques diversions i moments de sociabilització entre la gent del poble i de pobles veïns que anaven de festa en festa. | 41.4679800,1.8247600 | 401862 | 4591376 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77575-foto-08222-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77575-foto-08222-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A partir del 2007 el Programa es dignifica amb la col·laboració de particulars amb articles de geografia, història i vida del municipi amb la incorporació de fotografies antigues, per tal que el programa es converteixi en una referència i un element digne de ser guardat a les cases de sant Llorenç. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 77591 | Pou de La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-torreta | XX | Pou d'aigua situat en una vinya al nord de la masia coneguda com La Torreta, actualment abandonada, Es tracta d'un pou de secció circular fet de maons amb un diàmetre d'1'75 metres, amb unes parets de 30 cm de gruix i que conserva els dos pilars i la biga on anava la politja i el cubell per l'extracció d'aigua. L'alçada dels pilars és d'1'6 metres i la seva amplada és de 27 cm. En el punt de recollida de l'aigua, el mur es fa més estret per tal de facilitar la manipulació del cordatge i el cubell. Al costat s'observa un safareig de pòrtland, potser utilitzat darrerament com a dipòsit per l'aigua que s'anava extraient. | 08222-85 | La Torreta | 41.4785300,1.8399800 | 403149 | 4592530 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77591-foto-08222-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77591-foto-08222-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 77595 | Celler de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-ca-lalmirall | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | Gran nau de planta rectangular que havia fet les funcions de celler de Ca l'Almirall, reconvertit en l'actualitat amb un restaurant. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada llevant, perquè era on hi havia l'accés més fàcil. Els carros entraven per un costat i abocaven el raïm als cups que estaven a l'entrada, travessaven el celler, amb botes a banda i banda i sortien per la façana septentrional, on hi ha una rampa d'obra delimitada per parets ben gruixudes. L'interior conserva l'embigat de fusta i es divideix en tres naus longitudinals delimitades per columnes amb arcades de mig punt. Tots els paraments de les façanes són llisos i arrebossats a excepció del costat de migdia, on la façana sud i l'est tenen arcades, actualment amb vidriera. | 08222-89 | Carretera BV-2251, PK 0+850 | Masia documentada des de l'any 1316 (s. XIV). L'any 1587 es coneix amb el nom de casa de l'Almirall de Sant Joan i feia les funcions d'hostal, ja que es trobava al peu del camí reial entre Barcelona i Lleida. Des del segle XIV fins el XIX es pot resseguir la continuïtat del mateix cognom. L'any 1513 un Bernardí Almirall posseïa: lo mas almirall, lo mas pasqual, la vinya del pontarrich, la peça bosca appellada de la rel. L'any 1827 l'extensió de la propietat comptava amb més de cent jornals de mules. Actualment hi ha un restaurant que agafa el nom d'un pi centenari que hi ha al costat (el Pi Gros) i les restes d'un càmping. | 41.4764000,1.8554700 | 404439 | 4592276 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77595-foto-08222-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77595-foto-08222-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'exterior es conserva un pou. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 77598 | Bandolers a Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandolers-a-can-prats | RIUS FONT, Lluís (2009). Can Prats i les ànimes del purgatori; dins Programa de Festa Major de sant Llorenç de 2009, pàgs. 24 a 28 . | XIX | Explica la tradició oral, recollida per Rius que a principis del segle XIX, en Jaume Corrodies i Catassús, de Can Prats, tornava cap a casa pel camí d'Espiells quan va ser perseguit i retingut per uns bandolers en el mateix mas i que el van torturar penjat dels clemàstecs de la llar de foc, amb la finalitat d'obtenir informació sobre l'amagatall dels estalvis. Sembla ser que en aquells moments d'angoixa només se li va acudir d'invocar a Sant Llorenç perquè el lliurés d'aquell mal tràngol prometent-li pagar la nova església, que en aquells moments s'estava construint. En morir, l'any 1847, deixà per testament els diners per ampliar la rectoria i l'església. Per aquest motiu la llinda porta la inscripció: HIC EST DOMUS DEI ET PORTA COELI / LO IMPORT D'AQUEST PORTAL ES DADIBA DE FRANCA CORRODIALS. Que vol dir AQUESTA ÉS LA CASA DE DEU I LA PORTA DEL CEL / L'IMPORT DAQUEST PORTAL ÉS DADIBA DE FRANCESCA CORRODIAS. | 08222-92 | Església de Sant Llorenç | Cal buscar l'origen de Can Prats eren tres masos: lo mas Raspall, lo mas Avinyó i lo mas Benet. Sabem que Can Prats, en el capbreu del 1513, ordenat per Francesc Bertran i Malla, senyor de Gelida, havia estat esmentat Pere Febrer, casat amb Joana Prats, per l'establiment de terres i mas. En el capbreu del 1598, ordenat per les senyores de la baronia de Gelida, Maria d'Erill i Bertran i Marquesa Despalau i d'Erill, trobem el nom de Jaume Prats com a part confessant. D'altra banda, en el capbreu del 1736, la família Prats ho deixà a Isidre Corrodias, nebot seu. En el darrer capbreu de 1826-1832 el propietari és en Jaume Corrodias, protagonista d'aquesta història. | 41.4700800,1.8233000 | 401743 | 4591611 | 1847 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77598-foto-08222-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77598-foto-08222-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 77599 | Rellotge de sol de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-2 | AA.VV (2004). Rellotges de sol a Catalunya, un patrimoni per descobrir. Societat Catalana de Gnomònica. Ed. Efadós. Barcelona FARRÉ i OLIVÉ, Eduard (1990). Los canteiros y el reloj de sol. Editorial Monogafias de arte Roca. Barcelona. OLIVARES i ALFONSO, Joan (1998). Rellotges i calendaris solars a la Vall d'Albaida. Edita Caixa d'estalvis d'Ontinyent. Ontinyent. | XIX | Rellotge de sol, ubicat a la façana sud-est de la rectoria. És del tipus vertical i superfície rectangular, declinant i policromat. Es troba pintat directament sobre l'arrebossat de la façana. Alterna els color rosa pàl·lid amb el color blanc i varies tonalitats d' ocres. Les xifres representades són aràbigues. Estan repartides de la següent manera: les dotze del migdia al centre. La seva línia horària té dibuixada una campana, representat l'hora de l'Àngelus. A la dreta, de la 1 a les 5. A l'esquerra, de les 11 fins a les 6. Les xifres estan pintades de color blanc i es troben emmarcades en una franja rectangular de 5 cm d'amplada. El gnòmon de vareta és de ferro, de secció circular i arrenca d'un cercle pintat de color rosa molt pàl·lid que representa el sol. Les línies solars estan pintades de color ocre. Senyalen les hores i les mitges hores. A la capçalera, per damunt del sol s'hi pot llegir el lema o llegenda escrit en lletres majúscules pintades de color ocre,' EL TEMPS PASSA, ENVELLIM, FEM VIA AL CEL.., SANT LLORENCINS '. Tot el conjunt està emmarcat per una franja rectangular de 5 cm de gruix d'un color ocre molt pàl·lid. | 08222-93 | Plaça de l'Església, s/n | 41.4699200,1.8229800 | 401716 | 4591593 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77599-foto-08222-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77599-foto-08222-93-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número 1475. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 77603 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-12 | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | La font de la teula es troba en el marge dret del Torrentfondo, entre la font de la Bruixa i la font de Can Serra. Per arribar-hi cal passar arran d'un camp de conreu que hi ha al darrera de l'església. S'ha d'anar vorejant, fins a trobar un ginestar (Spartium junceum), darrera les naus del polígon industrial. Entre mig de les ginestes cal endinsar-se per un corriol molt estret que va baixant cap al llit del torrent, ja que l'últim tram fa uns anys es va enfonsar. Un cop a baix, cal remuntar pel mig del llit del torrent. Uns vint metres més amunt, a mà esquerra en una clariana provocada pels enfonsaments sobtats de les timbes, s'observa, la font, situada a tres metres i mig d'alçada. Es tracta d'una petita mina d'un a dos metres de fondària a la qual s'hi va afegir un paredat fet de maó pla amb una portella de ferro al mig que servia de registre (actualment desapareguda) i per on poder introduir la mà i per tal de netejar la canal de les impureses i sediments. Per damunt de la portella encara es pot veure gravada el nom de la font 'Font de la teula' (es desconeix si hi ha data). A cinquanta centímetres per sota de la portella sortia una teula per on rajava l'aigua que anava a parar a una pica de pedra sorrenca on s'hi podia omplir el canti. En ensorrar-se el nivell del llit del torrent, un metre més avall s'hi va col·locar un tub d'uralita per on continua rajant actualment. El raig d'aigua ha anat provocant una petita cassoleta a la pedra sorrenca. D'aquí va lliscant paret avall fins a retrobar el llit del torrent. La vegetació és exuberant i dificulta l'accés a la font. Hi ha presència de capil·lera (Adiantum capillus-veneris) , una falguera molt típica de degotalls i escorrenties que ha arrelat per tota la tosca calcària dipositada, molses, bardissa o esbarzer, llorer, aritjol, alzina i pi blanc. | 08222-97 | Torrentfondo | 41.4734100,1.8175700 | 401270 | 4591987 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77603-foto-08222-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77603-foto-08222-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 77605 | Font de la Bruixa del Torrentfondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bruixa-del-torrentfondo | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | La vegetació ha cobert totalment l'indret i no s'hi pot accedir | El Torrentfondo és un torrent fòssil que s'ha conservat gairebé intacte des de la seva formació ara fa vint mil anys, durant la última glaciació. En aquest indret existeix una font i al seu costat un safareig on la gent de les cases del barri del Torrentfondo abans de tenir l'aigua corrent, anaven a rentar la roba i a buscar aigua amb els càntirs a la font. La font de la bruixa es troba situada al cap de baix d'aquest torrent, a uns trenta metres en direcció al barri de cases que porta el mateix nom, a partir pou. Per accedir-hi s'ha de baixar des del camí del Torrentfondo, a un centenar de metres a partir del pont. Allí, a mà dreta, entremig d'unes alzines i pi blanc s'inicia una baixada esglaonada construïda en la mateixa timba que permet arribar fins al pou, encara en ús. Els esglaons estan construïts a la mateixa terra i una barana improvisada de fusta i canyes protegeix al passant del precipici. Un cop arribats a la caseta del pou, a mà dreta s'inicia un gorg molt estret i d'una profunditat d'entre vint i vint-i-cinc metres, conegut amb el nom de la Gruta del Torrentfondo. Les seves parets estan formades per conglomerats compactes. A mà esquerra, entre dues timbes esfereïdores, es poden observar alzines, pollancres, pi blanc i om. El llit del torrent es troba completament emboscat. Hi predomina una vegetació exuberant composta bàsicament per lianes com l'aritjol o l'heura a més d'un espès corredor format per bardissa i canya impedeixen poder avançar fins a la font. | 08222-99 | Torrentfondo | Fa poc temps es va decidir posar una font al peu del carrer del Torrentfondo, al costat d'una caseta d'obra que hi ha a mà esquerra, just abans del trencall de terra que porta a la font del Vicenç. Es tracta d'un senzill pilar d'obra, arrebossat amb ciment amb una aixeta de bronze a la qual hi manca el polsador. | 41.4728300,1.8137400 | 400949 | 4591927 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77605-foto-08222-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77605-foto-08222-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que Estragué (2009) afirma que deien que en aquesta font hi havia bruixes, hem preguntat a tots els nostres informants si coneixien alguna llegenda o rondalla sobre les bruixes del Torrentfondo i ningú ens ha sabut dir res. Sembla més aviat un avís de prevenció dels pares a la canalla donada la perillositat física del lloc. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 77606 | Font del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mig | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | XIX-XX | No raja aigua i està coberta de vegetació. | Font ubicada en el marge d'obaga del torrent Can Serra, al costat de la masia de Can Serra. L'antic camí d'accés a la font està cobert de farda de l'hort, arítjol, esbarzers i sotabosc d'alzinar. Es localitza a dos metres a la dreta, per sota mateix de la soca d'una alzina de grans dimensions. La construcció consta d'una paret de suport del marge feta d'obra (maons arrebossats d'un metre i mig de llargada. Té una forma esglaonada que permet la seva utilització de bancal. La part inferior de de 52 cm i el que seria e respatller de 55 cm. L'amplada del bancal és de 25 cm. El broc és de ferro i està situat a la part inferior. Del mig surt una cadena de 30 cm collada a la paret amb un tap de ferro que és un cargol soldat que tapa el broc.La font està seca. | 08222-100 | Can Serra | Segons informació facilitada pel senyor Julian Catalán i Jaume Carreras Bonastre, l'aigua d'aquesta font podia procedir del pou que alimentava l'antiga Font de la Mina de Can Serra. A finals del segle XIX l'amo de la finca de Cal Serra, el senyor Joaquim Raventós, al costat de l'Església, a una distància de 300 m hi tenia un pou amb aigua molt abundant la qual va voler posar a casa seva. També va fer construir una mina que feia uns 200 m i després va fer la font i el safareig. L'any 1980 el seu nét va ensorrar la mina, la font i el safareig perquè els hortolans marxessin. | 41.4712800,1.8236800 | 401777 | 4591744 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77606-foto-08222-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77606-foto-08222-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per accedir a la font s'ha d'entrar dins de la propietat, resseguir l'entrada principal on hi ha, a mà esquerra un camp d'oliveres i a la dreta una filera d'ametllers. La font està al final de la feixa, a sota mateix d'una gran alzina. El corriol que hi porta baixa dret a una cinquantena de metres a la dreta de l'alzina. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 77607 | Font de Ca l'Esteve de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lesteve-de-la-riera | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | No raja i esta mig colgada | La font es troba situada en un marge ombrívol, prop de la Masia de Ca l'Esteve de la Riera i a 100 metres de La Rierussa o Torrent de Can Simó, que és el nom que agafa en aquest tram. El marge on rajava l'aigua es va reforçar amb una paret de contenció construïda amb maons segons el gust de l'època; molt semblant a la font de Cal Santjust Vell. La paret s'adapta lleugerament al marge modificant-ne la part estrictament necessària per crear una simetria, amb un plafó central al bell mig del qual hi haurà el broc, envoltat per un arc cec de maons posats a sardinell i amb un coronament pla i emmarcat a banda i banda per una filera de maons realçada. Als laterals fan una línea corba i els maons estan posats plans. En aquests laterals sembla que hi havia bancs fets de pedra, però estan colgats i no són visibles. Està envoltada d'un bosc mixt d'alzinar barrejat amb pi blanc molt brut. El sotabosc està format per mata, vidalba, esbarzer i una gran quantitat de lianes, (bàsicament aritjol i heura), que estan envaint el marge on es va construir la font. A la dreta hi ha una branca d'alzina que reposa sobre el mur i el pilar de contenció. A l'esquerra hi ha el tronc dret d'un pi mort i una gran quantitat de bardisses i plantes enfiladisses que estan creixent de manera descontrolada. | 08222-101 | Camí de Ca l'Esteve de la Riera o de la Beguda Alta | Lloc de pas molt concorregut entre el Torrentfondo i la Beguda Alta i Masquefa. | 41.4774800,1.8254000 | 401930 | 4592430 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77607-foto-08222-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77607-foto-08222-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria treure la terra procedent d'esllavissades que ha colgat una bona part del mur de contenció esquerre de la font i el banc de pedra de la dreta. Una petita intervenció de desbrossada dels marges ocupada bàsicament per bardissa i neteja de branques mortes faria l'indret més acollidor. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 77609 | Font de Cal Santjust | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-santjust | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | La font se situa al costat del poble, prop del torrent de Cal Santjust, al costat del camp de futbol i del bar de les pistes de tennis; en un marge on s'hi va aixecar un mur de pedra local, irregulars amb un coronament de tres fileres de maons plans. Actualment aquest marge s'ha reforçat amb rocalla a banda i banda de la font. A la part central hi ha un plafó fet de maons emmarcat per un arc cec , també fet de maons, i al centre el broc tipus polsador d'aram. El plafó fa 1'36 m d'alçada per 0'8 m d'amplada. Al terra hi ha una reixa de desaigua en forma de semi cercle de 55 cm de llargada màxima li segueix un enllosat també en semi cercle d'1'73 m amb una vora d maons posats a llibret, de 15 cm d'amplada. | 08222-103 | Parc de Cal Santjust | Aquesta font la va construir el propietari de la finca a principis del segle XIX. Al costat de la font hi va fer un safareig perquè les dones del poble que visquessin a prop poguessin anar a rentar la roba. El safareig eral cobert. L'aigua que sobrava l'aprofitaven per regar els horts que envoltaven la font. Antigament s'hi feien moltes costellades. Fa uns anys va patir actes de vandalisme però actualment l'Ajuntament ho ha arranjat com a parc públic. | 41.4660500,1.8192900 | 401402 | 4591168 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77609-foto-08222-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77609-foto-08222-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||||
| 77610 | Font de Cal Matador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-matador | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | XIX-XX | Font ubicada en un marge de terra orientat a llevant, prop de Cal Matador, al costat d'una petita feixa amb un hort, a tocar del torrent de Can Serra. Un cop s'arriba a la casa, hem d'obrir un barri que permet baixar per una rampa, a mà esquerre fins a la mateixa font, que es troba en un mur fet de pedra. Un arrebossat de forma pentagonal decorat amb una sanefa triangular porta el nom gravat de la font: 'Font Matadó / Propietat/ de/ Pablo. Orpí. / 05-06-1940'. Al damunt hi ha una rajola de ceràmica representant l'ofici d'escorxador o matador de porcs (ofici de l'antic propietari de la casa). A la dreta del mur de pedra antic, l'any 2012 s'hi ha construït dos esglaons i s'ha ampliat el mur per desviar les aigües pluvials i retenir la terra del marge i una petita barbacoa. A l'esquerra dels esglaons, per sobre de la xapa de ciment hi ha gravada la data de restauració i el nom dels germans que ho han fet:'Hermanos / Prados / 8-1-2013' L'aigua que alimenta la font prové d'una deu d'aigua que sobreneix uns metres més amunt, on ja al segle XVIII s'hi va construir un pou. D'aquí baixa per un tub fins a la font. Actualment no hi ha broc i l'aigua queda recollida en un petit dipòsit (40 cm x 40 cm)al costat del qual hi ha un sobreeixidor (30 cm x 30 cm) que permet dirigir l'aigua sobrant al safareig que es troba al davant mateix a través d'un tub de PVC. El safareig és de planta rectangular ( 2,75 m x 2,20 m x 1,50 de fondària), fet de maons i restaurat amb totxo. Té tres esglaons pels quals es pot accedir al seu interior. Està arrebossat amb ciment. La rentadora ha desaparegut. L'aigua del safareig s'utilitza per regar l'hort. | 08222-104 | Cal Matador | L'any 1734 Pau Orpí Ràfols va comprar la masia de Cal Matador, coneguda antigament com a Casa Fèlix, Casa Gimferrer i Can Bernat. A sota de la casa hi havia unes feixes que s'utilitzaven com a horta, i hi havia un marge on s'aplicava aigua, i un pèlag (forat fet a terra on s'hi recollia l'aigua; espècie de bassa per a regar). A partir d'aquest moment va néixer el que es coneix com a Font de Cal Matador. Per aquelles èpoques la família Orpí ja es dedicava a l'activitat de matar porcs de diferents llocs de la comarca; d'aquí n' esdevé aquest nom de Cal Matador. Anys més tard, Pau Orpí Gili construí un pou on hi havia la deu d'aigua. El pou el va bastir un paleta anomenat en Pere Valent ho feu construint una rasa per a conduir l'aigua a la bassa. Per aquella època, ambdues cases (Cal Bernat i Cal Matador) anaven a rentar la roba dins el bosc de Can Serra, en el qual s'hi havia fet una font i una bassa; era conegut com la Font i la bassa dels Porrons; actualment tot ha estat menjat per les bardisses. L'any 1914, Pau Orpí Gili, va conduir l'aigua del pou mitjançant un tub de ceràmica i elevà un mur al marge on hi havia un degotall, i el pèlag l'enfonsaren, construint una bassa que a més a més de servir per a regar fou utilitzada per rentar la roba. El paleta que va fer les obres era en Pere Figueras (besavi de l'Alba Estragué Carreras). També es posà una aixeta al salic. Un any més tard, un paleta a qui anomenaven en Jaume de Can Rajoler, la va arreglar i li col·locà un petit quadre de ceràmica amb un dibuix d'un home matant un porc i al mateix temps es conduí l'aigua fins a la casa mitjançant una bomba elèctrica muntada pel Ferrer Nou; aquesta bomba pujava l'aigua fins a la casa que en temps actuals encara existeix i es coneix com a Cal Matador. | 41.4713300,1.8255300 | 401931 | 4591747 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77610-foto-08222-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77610-foto-08222-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fa una mica més d'un any, el Sr. Manuel Prados Aragon, buscava un hortet per sembrar que tingués aigua per poder regar. El Sr. Jaume de Cal Matador li va comentar que dins de les bardisses hi havia un safareig i una font i, un pou molt antic amb aigua.A l'abril de l'any 2012 juntament amb els seus germans, l'Antonio i l'Assumpció començava amb les tasques de desbrossament. L'espai on es troba la font i el safareig estava força malmès, cobert parcialment de terra i amb una gran quantitat de bardisses. Un cop acabada la neteja general va aixecar el muret de contenció de terres del marge i va restaurar i desembussar la font. Llavors amb el seu germà Antonio van localitzar el pou, que es troba gairebé a sota mateix del marge , a uns 15 metres per sobre de la font amb una xapa circular de pedra al damunt. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 77612 | Font del Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicenc-0 | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | No raja | Font situada al nord del terme municipal a la finca de La Masia que pertany tant a Masquefa com a Sant Llorenç. És de rajol provinent d'una surgència d'aigua i construïda en el marge d'una vinya abandonada, prop del camí de la Masia. Es tracta d'un salic rectangular de petites dimensions ( 67 x 37 cm) excavat al marge, fet de maons , de 45 cm de fondària. El broc és de canyís i surt del centre de l'últim rajol que ha estat foradat. L'interior de les parets de la pica estan recoberts per una capa de molsa verda. S'observa un petit sobreeixidor que conduïa, a través d'un canaló excavat al terra, l'aigua sobrant cap a un dipòsit rodó de dos metres de diàmetre i un metre i mig de fondària que es troba construït en el següent marge. L'indret està envoltat d'heura, fenàs boscà i canyes. | 08222-106 | Camí de La Masia - al nord del terme municipal | El seu nom es deu a que es troba a la Vinya de Cal Vicenç del Torrentfondo, on hi van fer un pou de quatre metres de fondària i li van fer una mina de tres metres per on feien rajar l'aigua. | 41.4768100,1.8119400 | 400805 | 4592371 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77612-foto-08222-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77612-foto-08222-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.