Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77719 | Nucli del Torrentfondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-torrentfondo | XVIII-XX | Barri format a partir de l'alineació de cases en un únic carrer seguint el camí de Ca l'Esteve de la Riera. Originàriament les cases eren de cós, amb planta baixa i pis coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Al davant de les cases hi havien els seus corresponents hortets. Actualment les cases presenten diverses modificacions, amb aixecaments de plantes noves i els hortets del davant s'han convertit, majoritàriament, en nous habitatges, magatzems o garatges. Encara es conserva algun pou antic. | 08222-213 | Torrentfondo | 41.4747700,1.8162400 | 401161 | 4592139 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77719-foto-08222-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77719-foto-08222-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77719-foto-08222-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:47 | |||||||||||
| 77721 | La Beguda Baixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-beguda-baixa | ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVII-XX | El nucli de la Beguda Baixa és situat al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, al límit amb Sant Esteve Sesrovires, l'antic Camí Ral. Les cases estan construïdes al costat meridional de la carretera i destaca el mas Canyadell. | 08222-215 | Beguda Baixa | Consta documentalment que en el segle XVI a la Beguda Alta existia l'Hostal d'en Josa, que s'havia anomenat mas Pèlag, on hi havia hagut una font, que podria haver donat nom a la Beguda. En aquest hostal feien parada els viatgers que passaven pel Camí Ral. Es podria tractar del mas Canyadell. A partir del segle XIX comença a créixer amb parcers i masovers. | 41.4901700,1.8462100 | 403686 | 4593815 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77721-foto-08222-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77721-foto-08222-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77721-foto-08222-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:47 | |||||||||
| 77722 | Torre Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-pala | XX | Torre amb jardí al voltant ubicada al camí de Can Canyes cantonada amb el carrer Verge de Montserrat. És de planta quadrangular i consta de planta baixa, la coberta és de quatre aigües amb un cos central més elevat, també a quatre aigües, formant en els dos casos un ràfec perimetral. Està envoltada per una tanca amb sòcol d'obra i pilars se secció quadrada amb acabament piramidal seccionat per sustentar-hi un fanal. Entre pilar i pilar hi ha una barana de ferro feta per Josep Ros i Ros. La porta d'accés, flanquejada per dos pilars, també és de ferro amb garlandes ornamentals disposades simètricament. | 08222-216 | Camí de Can Canyes, 13 | 41.4662900,1.8263800 | 401995 | 4591186 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77722-foto-08222-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77722-foto-08222-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:47 | |||||||||||
| 77723 | Cal Miquel Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-jeroni | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (no consta) La nostra història; publicat a la pàgina web de l'ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons http://www.ajhortons.cat/index | Casa de planta trapezoïdal per la seva ubicació en un xamfrà entre dos carrers en angle agut. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs i el carener paral·lel a la façana principal, a excepció del costat dret on s'adapta a la cantonada. La façana té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitats delimitats per les obertures: porta d'accés centrada i finestres laterals a la planta baixa i balcó amb barana de ferro a l'eix de l'entrada i finestres laterals a la planta pis. Totes les obertures estan emmarcades amb una motllura igual a excepció feta del coronament que a la planta és arrodonit i al pis és recte. La façana està coronada amb un frontó central amb balustrades laterals. El parament és llis i arrebossat. L'angle del xamfrà és una ampliació posterior i les obertures són modernes. | 08222-217 | Camí de Can Canyes, 4 | 41.4657100,1.8254700 | 401918 | 4591123 | 1927 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77723-foto-08222-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77723-foto-08222-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:47 | |||||||||
| 77727 | Estendard de l'Agrupació Coral La Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-lagrupacio-coral-la-primavera | XX | <p>Estendard pertanyent a l'Agrupació Coral La Primavera que es troba exposat en una vitrina del cafè de la Societat Cultural Hortonenca. Es tracta del caracterísctic penó o bandera que identificava un grup coral en la que el drap penja d'una barra d'aram horitzontal. Les seves mides són 1'7 metres d'alçada i 80 centímetres d'amplada. El drap és de bellut i seda amb decoracions brodades. El motiu decoratiu central és una lira de cinc cordes. En el centre destaca una imatge d'una oreneta i un ametller florit emmarcades per un rombe brodat, sobre fons blanc. En els laterals hi ha sengles franges verticals amb la inscripció 'SAN LORENZO' a l'esquerra, i 'DE HORTONS' a la dreta. A sota la primera hi ha la paraula 'AÑO' i a sota la segona l'any '1952'. També hi ha brodades en dues franges blanques, al voltant de la lira, una en els braços i l'altra a la caixa de resonància, el nom de la coral: 'AGRUPACIÓN CORAL LA PRIMAVERA'. A sota la lira hi ha una corona de llaurer brodada i a l'interior una graella com a símbol del martiri de Sant Llorenç. De la barra horitzontal pengen quatre borles de color burdeos i del penó en pengen tres de color verd. També te cintes amb colors de diferents banderes dels llocs visitats per la coral.</p> | 08222-221 | Carrer Major, 49 | <p>Estendard pertanyent a l'Agrupació Coral La Primavera que es troba exposat al cafè de la Societat Cultural Hortonenca La Societat Cultural Hortonenca es crea l'any 1941 (el 29 de juny) a partir de dues entitats que havien existit abans de la guerra civil espanyola: La Sociedad Agrícola Hortonense i la Sociedad Antigua Hortonense. L'any 1905 es crea el Centro Agrícola Recreativo Hortonense a la Sala de Baix (actual seu de l'Ajuntament), que posteriorment es convertirà en La Sociedad Agrícola Hortonense, coneguts com els blancs, en contraposició als negres. Eren els representants dels sectors conservadors de la població. La sala es va fer en terrenys propietat de Josep Sàbat i Estruch, conegut com el cover perquè vivia a la Cova. La Sociedad Antigua Hortonense es crea l'any 1925 i va rebre afiliats d'una altra societat que va tancar als anys 20: els virats. Són els representats del sector obrer. A partir de 1941 la nova entitat centra les seves activitats a la sala de baix (símbol dels guanyadors) i la sala de dalt es traspassa a la Falange. Des de llavors la principal activitat de l'entitat es va centrar en la organització de la Festa Major, durant molts anys en exclusiva i actualment compartint organització amb els Mallols.Han organitzat espectacles de revista i sarsuela. Però a partir dels anys 60 s'aposta per la recuperació del català amb escrits anònims de Mn. Comerma i teatre amb Joan capri. L'any 1968 es compra un solar al costat de la sala de dalt d'uns 3000 m quadrats per fer-hi ball i nous serveis. També s'hi fa cinema i entre 1972 i 1981 una discoteca. Per la sala hi han passat artistes de renom com Lluís Llach, Joan Manel Serrat, La Trinca, el Tricicle,etc. L'any 1989 es va fer una trobada de petits caramellaires i el 1995 va funcionar una secció de bastoners.</p> | 41.4667900,1.8252700 | 401903 | 4591243 | 1952 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77727-foto-08222-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77727-foto-08222-221-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:47 | |||||||||
| 101108 | Col·lecció d’objectes del taller de Salvador Alibau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-taller-de-salvador-alibau | <p><span><span><span>ALIBAU, Salvador (2000). Alibau, obra, i tècnica de la fibra de cel·lulosa. Arola Editors. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PI de CABANYES, Oriol (2001). La matemàtica en la pintura de Salvador Alibau; dins SCM / Notícies, butlletí de la Societat catalana de Matemàtiques, núm. 16, desembre de 2001. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, pàgs. 10 a 12.</span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>La col·lecció que es troba a la casa està formada per material molt divers. Es conserva obra original de l’artista en paper, reproduccions, pintura sobre tela i escultures en paper i ferro. També es conserva el taller amb tot el material que utilitzava l’artista i que és de diversa tipologia, des de catàlegs de la seva participació en diverses exposicions i d’altres artistes en els que buscava inspiració, així com alguns llibres sobre la seva trajectòria, i llibres d’art en general. També es conserva documentació molt diversa, com articles de premsa sobre la seva trajectòria, correspondència, fotografies i negatius. També es conserva el material de taller que utilitzava per desenvolupar la seva obra, algun el va fabricar ell mateix, com l’instrumental per manipular la fibra (bastidors, tines, pinces, pinzells, ....) i maquinària necessària, com una pila holandesa de petit format. També es conserven els pigments que ell mateix elaborava per disposar de la seva pròpia paleta de colors, i matèria primera de paper i cel·lulosa que necessitava per la seva obra.</span></span></span></span></p> | 08222-223 | Ronda de la Soleia, 46 | <p><span><span><span><span>Salvador Alibau Arias (Barcelona, 1925–2012) va ser un artista plàstic català reconegut especialment per les seves obres amb fibra de cel·lulosa i pergamí inspirades principalment en la natura i la ciència. Va morir a Barcelona amb 86 anys.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Salvador Alibau és una figura clau de l’art contemporani català, innovador en l’ús de la cel·lulosa com a matèria principal, i profundament connectat amb conceptes naturals i matemàtics. La seva obra transita entre la pintura i l’escultura, fusionant control i</span> <span>improvisació amb la matèria, i deixant un llegat durador mitjançant la seva Fundació, la seva obra en paper, algunes escultures i l’obra publicada. Va dedicar gran part de la seva carrera a la recerca plàstica amb paper i cel·lulosa, especialment entre les dècades de 1960 i 1990. Va desenvolupar la seva pròpia tècnica: aplicava capes de cel·lulosa a l’aigua i deixava que els moviments naturals del fluid definissin part de l’estructura final, combinant control i aleatorietat en una poètica de la matèria. També va desenvolupar obra pictòrica sobre tela. A finals de la seva vida va experimentar amb escultures en acer Corten, integrant el seu llenguatge plàstic en espais públics. Entre la seva extensa obra destaca la sèrie Matemàrtica que va iniciar el 1996. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1944 i 1948 es forma a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Entre 1949 i 1950 viatja a Roma, on estudia l'acadèmia di Belli Arti e Liceu artístico di Roma, i París. L'any 1956 obté el Gran Premio de la Diputació de Barcelona. L'any 1972 fixa la seva residència a Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès) i retorna a l'activitat artística, que el va portar a ser considerat el creador amb paper més important i original del nostre país. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2011 va impulsar la creació de la Fundació Privada Salvador Alibau, amb els objectius de promoure, divulgar, estudiar, preservar i gestionar els drets de propietat intel·lectual derivats de les seves obres. Es va inscriure al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 2663. Un dels objectius de la Fundació va ser transferir-ne treballs a institucions com l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que formaven part de la institució, entre les quals destaca l'escultura Evocació dels Països Catalans, instal·lada al jardí Mercè Rodoreda de la seu de la institució. La seu de la Fundació era la casa de La Solella de Sant Llorenç d’Hortons; els estatuts també determinaven els òrgans de govern formats pel president vitalici (Salvador Alibau), 10 membres designats pel fundador i, a la mort d’aquest, pel patronat; l’Institut d’Estudis Catalans i l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 28 de febrer de 2025 es va fer la dissolució i liquidació de la Fundació Privada Salvador Alibau i es van activar els procediments recollits en els seus estatuts fundacionals que recollien la voluntat de l’artista, i especificaven que si mai es dissolia la Fundació, els seus actius havien de passar a mans de l’Ajuntament. L’alcalde de Sant Llorenç d’Hortons, va signar davant de notari l’acceptació del patrimoni romanent de la dissolució de la Fundació el mateix any 2025. Des de llavors la casa i la col·lecció d’art i d’objectes ha passat a propietat municipal.</span></span></span></span></p> | 41.4639713,1.8261981 | 401976 | 4590929 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/101108-20250513130806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/101108-20250513133710.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2026-01-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | L’obra de Salvador Alibau ha sigut la d’un artista destacable en la seva especialitat. Tot i que es va iniciar i va dominar diverses tècniques artístiques, a partir de 1985 es va centrar en el treball artístic amb fibra de cel·lulosa, que va conèixer al Museu Molí Paperer de Capellades. Així va desenvolupar una tècnica que el va convertir en un referent en el camp de la creació d’obra en paper. La tècnica consisteix en utilitzar com a l’element de base la fibra de cel·lulosa i que li va permetre desenvolupar diversos tipus de tècniques, entre les que destaquen la submersió (la tècnica antiga que s’utilitzava per a la fabricació de paper amb un bastidor que agafa la matèria de cel·lulosa i aigua d’una gran tina) i l’entramat de fils (que permet subjectar la pasta de paper sobre una trama de fils), totes dues tècniques li van permetre crear diverses obres en paper i experimentar per aconseguir introduir novetats en la forma de produir-les. Per tal de desenvolupar la seva obra es va fabricar ell mateix l’instrumental per manipular la fibra (bastidors, tines, pinces, pinzells, ....) i maquinària necessària, com una pila holandesa de petit format que es conserva al seu taller, i els pigments que ell mateix elaborava per disposar de la seva pròpia paleta de colors. La seva obra té diferents vessants, l’obra en paper o cel·lulosa, obra de pintura sobre tela, i escultures en paper i metall, com Evocació dels Països Catalans (2008), escultura situada al jardí Mercè Rodoreda de l’IEC. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:47 | ||||||
| 101109 | Casa la Solella / Casa la Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-la-solella-casa-la-soleia | <p><span><span><span>ALIBAU, Salvador (2000). Alibau, obra, i tècnica de la fibra de cel·lulosa. Arola Editors. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PI de CABANYES, Oriol (2001). La matemàtica en la pintura de Salvador Alibau; dins SCM / Notícies, butlletí de la Societat catalana de Matemàtiques, núm. 16, desembre de 2001. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, pàgs. 10 a 12.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>L’edifici que va ser residència de Salvador Alibau i la seva família, anomenat La Solella, respon a l’estructura dels xalets que es van construir els anys 1970 com a segones residències, concretament el 1972. L’edifici es troba voltat d’un jardí i disposa també d’una antiga piscina.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Té planta baixa, pis, un segon pis sota coberta i un porxo en el nivell inferior semi soterrani al que s’accedeix gràcies a la ubicació en un terreny disposat en terrasses. L’accés principal es realitza per la planta baixa a nivell del jardí, mentre que als porxos de la planta inferior s’accedeixen també a través d’un nivell inferior del jardí i no té comunicació directa per l’interior amb la planta baixa.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>La casa era utilitzada com a habitatge, però també disposa d’espais destinats a magatzem de pintura i material a la planta baixa, i el taller situat a la planta sota coberta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El taller és l’espai més emblemàtic, que disposa d’il·luminació des de quasi totes les façanes gràcies als grans finestrals perimetrals. En aquest espai era on treballava Salvador Alibau i per això compte amb diverses taules de treball, espai de magatzem de material per fer obra (paper, teles, pintures, material divers, ..... ), obra acabada, documentació diversa i biblioteca.</span></span></span></span></p> | 08222-224 | Ronda de la Soleia, 46 | <p><span><span><span><span>Salvador Alibau Arias (Barcelona, 1925–2012) va ser un artista plàstic català reconegut especialment per les seves obres amb fibra de cel·lulosa i pergamí inspirades principalment en la natura i la ciència. Va morir a Barcelona amb 86 anys.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Salvador Alibau és una figura clau de l’art contemporani català, innovador en l’ús de la cel·lulosa com a matèria principal, i profundament connectat amb conceptes naturals i matemàtics. La seva obra transita entre la pintura i l’escultura, fusionant control i</span> <span>improvisació amb la matèria, i deixant un llegat durador mitjançant la seva Fundació, la seva obra en paper, algunes escultures i l’obra publicada. Va dedicar gran part de la seva carrera a la recerca plàstica amb paper i cel·lulosa, especialment entre les dècades de 1960 i 1990. Va desenvolupar la seva pròpia tècnica: aplicava capes de cel·lulosa a l’aigua i deixava que els moviments naturals del fluid definissin part de l’estructura final, combinant control i aleatorietat en una poètica de la matèria. També va desenvolupar obra pictòrica sobre tela. A finals de la seva vida va experimentar amb escultures en acer Corten, integrant el seu llenguatge plàstic en espais públics. Entre la seva extensa obra destaca la sèrie Matemàrtica que va iniciar el 1996. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1944 i 1948 es forma a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Entre 1949 i 1950 viatja a Roma, on estudia l'acadèmia di Belli Arti e Liceu artístico di Roma, i París. L'any 1956 obté el Gran Premio de la Diputació de Barcelona. L'any 1972 fixa la seva residència a Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès) i retorna a l'activitat artística, que el va portar a ser considerat el creador amb paper més important i original del nostre país. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2011 va impulsar la creació de la Fundació Privada Salvador Alibau, amb els objectius de promoure, divulgar, estudiar, preservar i gestionar els drets de propietat intel·lectual derivats de les seves obres. Es va inscriure al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 2663. Un dels objectius de la Fundació va ser transferir-ne treballs a institucions com l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que formaven part de la institució, entre les quals destaca l'escultura Evocació dels Països Catalans, instal·lada al jardí Mercè Rodoreda de la seu de la institució. La seu de la Fundació era la casa de La Solella de Sant Llorenç d’Hortons; els estatuts també determinaven els òrgans de govern formats pel president vitalici (Salvador Alibau), 10 membres designats pel fundador i, a la mort d’aquest, pel patronat; l’Institut d’Estudis Catalans i l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 28 de febrer de 2025 es va fer la dissolució i liquidació de la Fundació Privada Salvador Alibau i es van activar els procediments recollits en els seus estatuts fundacionals que recollien la voluntat de l’artista, i especificaven que si mai es dissolia la Fundació, els seus actius havien de passar a mans de l’Ajuntament. L’alcalde de Sant Llorenç d’Hortons, va signar davant de notari l’acceptació del patrimoni romanent de la dissolució de la Fundació el mateix any 2025. Des de llavors la casa i la col·lecció d’art i d’objectes ha passat a propietat municipal.</span></span></span></span></p> | 41.4640094,1.8261632 | 401973 | 4590934 | 1972 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/101109-20250513134556.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2026-01-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | L’obra de Salvador Alibau ha sigut la d’un artista destacable en la seva especialitat. Tot i que es va iniciar i va dominar diverses tècniques artístiques, a partir de 1985 es va centrar en el treball artístic amb fibra de cel·lulosa, que va conèixer al Museu Molí Paperer de Capellades. Així va desenvolupar una tècnica que el va convertir en un referent en el camp de la creació d’obra en paper. La tècnica consisteix en utilitzar com a l’element de base la fibra de cel·lulosa i que li va permetre desenvolupar diversos tipus de tècniques, entre les que destaquen la submersió (la tècnica antiga que s’utilitzava per a la fabricació de paper amb un bastidor que agafa la matèria de cel·lulosa i aigua d’una gran tina) i l’entramat de fils (que permet subjectar la pasta de paper sobre una trama de fils), totes dues tècniques li van permetre crear diverses obres en paper i experimentar per aconseguir introduir novetats en la forma de produir-les. Per tal de desenvolupar la seva obra es va fabricar ell mateix l’instrumental per manipular la fibra (bastidors, tines, pinces, pinzells, ....) i maquinària necessària, com una pila holandesa de petit format que es conserva al seu taller, i els pigments que ell mateix elaborava per disposar de la seva pròpia paleta de colors. La seva obra té diferents vessants, l’obra en paper o cel·lulosa, obra de pintura sobre tela, i escultures en paper i metall, com Evocació dels Països Catalans (2008), escultura situada al jardí Mercè Rodoreda de l’IEC. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:47 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 211,43 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc